Pobresa infantil a la ciutat de Barcelona 2013 Col·lecció Estudis BCN Pobresa infantil a la ciutat de Barcelona BC N bcn.cat/ serveissocials facebook.com/Bcn.cat twitter.com/Barcelona_cat Pobresa infantil a la ciutat de barcelona Pobresa Infantil a la ciutat de Barcelona Consell de Direcció de l’Àrea de Qualitat de Vida Igualtat i Esports Xavier Amador, director de Relacions Institucionals Iolanda Latorre, cap de Gabinet 4a. Tinència d’Alcaldia Teresa Batet, gerent de l’Institut Barcelona Esports Àngels Canals, gerent de l’Institut Municipal de Serveis Socials Ester Capella, gerent de l’Institut Municipal de Persones amb Discapacitat M. Glòria Figuerola, directora executiva de Qualitat de Vida i Igualtat Àlex Masllorens, assessor de Gerència Àngel Miret, gerent de l’Àrea de Qualitat de Vida, Igualtat i Esports Josep Maria Mirò, director de Projectes d’Innovació Social Jordi Tolrà, assessor de Gerència Josep Villarreal, director de Serveis d’Estratègia i Innovació Aquest estudi ha estat encarregat pel Departament de Recerca i Coneixement de l’Àrea de Qualitat de Vida, Igualtat i Esports a l’Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona (IERMB) Equip investigador: Sergio Porcel i Lara Navarro-Varas Equip estadístic: Alícia Sánchez Edició Àrea de Qualitat de Vida, Igualtat i Esports Coordinació de l’edició Pep Gómez, Txus Molar Departament de Recerca i Coneixement Disseny gràfic i maquetació Jordi Salvany Assessorament lingüístic Coral Romà 1a edició: març 2013 indeX 1. introducció 5 2. Metodologia 7 2.1. L’Enquesta de condicions de vida i hàbits de la població 7 de Catalunya:antecedents i principals característiques 2.2. Conceptes bàsics 8 3. Pobresa i exclusió social dels infants 10 a la ciutat de barcelona 3.1. La insuficiència d’ingressos: pobresa relativa 10 3.2. La impossibilitat de posseir béns bàsics: privació material 13 3.3. La insuficiència d’ingressos, de béns bàsics i de treball 15 remunerat: pobresa o exclusió social 4. Perfils de pobresa infantil 18 4.1. Composició de la llar 18 4.2. Llars i mercat de treball: la relació amb l’activitat 19 dels membres de la llar 4.3. La classe social de la llar 20 4.4. L’habitatge principal: règim de tinença i costos associats 21 5. causes de la pobresa infantil 23 5.1. Els factors explicatius de la pobresa infantil 23 5.2. El dèficit de polítiques socials d’atenció 26 a la família i la infància 5.3. La qüestió de l’habitatge 27 6. síntesi 29 7. bibliografia 30 1. introducció La pobresa infantil ha ressorgit com a de vida de la societat o la comunitat es- problema social quan es considerava tudiades, de manera que en parlar dels ja un fenomen extingit a les societats infants aquests no necessàriament han industrialitzades, mostrant la vulnera- de ser pobres, sinó que es troben en una bilitat social d’aquest col·lectiu davant situació de clar desavantatge econòmic d’altres grups de població. La reapari- respecte a la resta de persones del seu ció d’aquest fenomen no només es con- entorn. Tanmateix, la vulnerabilitat de la tradiu amb els avenços registrats en el infància és quelcom més que la insufi- camp de la defensa dels drets dels me- ciència d’ingressos, i es concreta també nors, sinó que resulta un llast per al pro- en dèficits de béns, de serveis i de par- grés social i la igualtat d’oportunitats. ticipació en activitats socialment per- La pobresa a edats primerenques està cebudes com a necessitats. En aquest associada amb dèficits cognitius, baix sentit, aspectes com ara l’accés a béns rendiment escolar i, a més llarg termini, materials, les condicions d’habitabilitat amb taxes d’atur elevades, així com amb i les característiques de l’entorn resi- 5 la perpetuació del cicle de la pobresa dencial, entre d’altres factors, han de d’una generació a una altra. ser tractats també en els estudis de Qualitat de Vida, pobresa per tal de complementar la di- igualtat i esports La pobresa infantil a Catalunya i Espanya mensió monetària del problema. Pobresa infantil presenta unes taxes més elevades res- a la ciutat de barcelona pecte a la majoria de països europeus. El projecte que es presenta vol dimen- Les millores econòmiques generades du- sionar i caracteritzar la pobresa infantil rant el període expansiu que va viure la a la ciutat de Barcelona, posant especial societat espanyola abans de la crisi no èmfasi en els efectes de la crisi econò- es van traduir de manera determinant mica sobre els infants d’aquest munici- en una millora, en termes monetaris, de pi. L’Enquesta de condicions de vida i hà- l’atenció a la infància a través de políti- bits de la població (ECVHP) constitueix la ques socials; o, si més no, els infants no principal font de dades que s’ha fet ser- van ser dels col·lectius més beneficiats vir per a dur a terme l’estudi. La darrera d’aquest cicle de bonança econòmica. edició, del 2011, ha estat readaptada per Ara, una de les conseqüències de la crisi tal d’harmonitzar gran part de les dades financera que s’inicià l’any 2007 està sent sobre condicions de vida seguint les re- l’agreujament significatiu de la pobresa comanacions europees a l’entorn de les infantil en el conjunt de l’Estat espanyol. European Union Statistics on Income and Entre els factors que expliquen aquestes Living Conditions (EU-SILC) permetent diferències respecte al context europeu, i així la construcció d’indicadors estan- també l’increment d’aquest fenomen que darditzats i comparables amb altres re- s’ha produït en els darrers anys a la nostra alitats socials. societat, es poden citar els següents: la relació amb el mercat de treball dels sus- Els objectius de l’estudi es concreten tentadors principals de la llar i les seves com segueix: condicions laborals, la mateixa composi- ció i grandària del nucli familiar i el paper a) Mesurar l’abast de la pobresa infantil compensatori de les prestacions socials. a la ciutat de Barcelona, examinant les particularitats que presenta en l’actua- En l’aspecte conceptual i metodològic, litat aquest fenomen, tenint en compte l’enfocament més estès a Europa ha es- les seves dimensions monetàries i no tat la mesura de la pobresa infantil des monetàries. d’una orientació monetària i relativa, per davant d’altres maneres de mesurar la b) Aprofundir en el coneixement de les pobresa en termes absoluts. Aquesta causes de la pobresa infantil a través de aproximació relativa situa el fenomen de l’anàlisi dels seus principals factors ex- la pobresa en relació amb les condicions plicatius. L’estructura del document respon a aquests mateixos objectius. En primer terme, es dedica un petit apartat a ex- plicar les característiques principals de l’ECVHP i la metodologia seguida, així com a explicitar tot un conjunt de con- ceptes bàsics per tal de facilitar la lec- tura i la comprensió del document. En segon lloc, es dimensiona la pobresa monetària, la privació material i l’exclu- sió dels infants a Barcelona en relació amb altres grups i realitats socials. A continuació s’aprofundeix en el conei- xement dels infants en risc de pobresa 6 considerant les característiques de les llars on hi viuen, ja que depenen de la Qualitat de Vida, seva estructura i dels seus recursos igualtat i esports econòmics i socials. A l’apartat següent, Pobresa infantil s’analitzen els principals factors que ex- a la ciutat de barcelona pliquen la pobresa infantil a la ciutat en aquests moments en què s’intensifiquen els efectes de la greu situació econòmica i social que està assolant el sud d’Euro- pa en les llars amb menors dependents. Per acabar, se sintetitzen els principals resultats de l’estudi. 2. 2.1. MetodoloGia l’enquesta de condicions de vida i hàbits de la població de catalunya: antecedents i principals característiques Per tal d’assolir els objectius plantejats L’ECVHP 2011 és la segona edició d’una al projecte s’ha dut a terme una anàli- operació d’estadística oficial integrada si estadística basada principalment en en la Llei del Pla Estadístic de Catalu- l’explotació de l’Enquesta de condicions nya 2011-2014 i la sisena edició d’una de vida i hàbits de la població de Catalu- enquesta quinquennal que s’inicia l’any nya, 2011 (ECVHP). 1985 amb la denominada Enquesta Me- tropolitana. Condicions de vida i hàbits El gruix de l’anàlisi ha consistit prin- de la població de l’Àrea Metropolitana de cipalment en la construcció i el càlcul Barcelona, que només cobria la ciutat de d’indicadors estàndards europeus sobre Barcelona i els 26 municipis que integra- pobresa i exclusió social avalats pels ven l’antiga Corporació Metropolitana de diferents instituts d’estadística compe- Barcelona. Amb les edicions successi- tents. ves, es van anar ampliant successiva- ment els territoris objecte d’estudi. L’any Per tal de determinar els factors expli- 2006, aquesta actuació estadística pas- 7 catius o els aspectes socials més asso- sa a ser estadística oficial, i abasta tot el ciats a la pobresa infantil s’ha realitzat territori de Catalunya. Aquesta operació Qualitat de Vida, una regressió logística, a partir de la qual estadística ha estat duta a terme gràcies igualtat i esports s’estima la probabilitat que un menor es a un conveni de col·laboració entre l’Ins- Pobresa infantil trobi en situació de risc de pobresa a la titut d’Estadística de Catalunya, l’Insti- a la ciutat de barcelona ciutat de Barcelona tenint en compte di- tut d’Estudis Regionals i Metropolitans ferents variables que fan referència a la de Barcelona, l’Àrea Metropolitana de relació dels progenitors amb el mercat Barcelona i la Diputació de Barcelona. de treball, al règim de tinença de l’habi- tatge principal, a la proporció de renda Si bé —malgrat els canvis territorials— dedicada al pagament d’aquest i a altres fins al 2006 l’enquesta havia conservat, factors que s’han considerat rellevants i edició rere edició, el mateix disseny me- es detallen a l’apartat corresponent. todològic i gran part dels continguts del qüestionari, per tal d’afavorir la cons- trucció d’una sèrie històrica de dades, a la present edició (2011) s’ha optat per readaptar aquesta operació estadística, amb una revisió metodològica profun- da i també, tot i que en menor grau, una revisió de continguts. Aquesta revisió ha estat orientada a assolir tres objectius: 1) harmonitzar gran part de les dades sobre condicions de vida seguint les recomana- cions europees a l’entorn de les Europe- an Union Statistics on Income and Living Conditions (EU-SILC) amb el propòsit que l’ECVHP tingui representativitat individu- llar i sigui comparable amb altres territo- ris; 2) emfasitzar l’especificitat temàtica de l’enquesta centrant-la en l’estudi de la pobresa, l’exclusió social i els fenòmens socioterritorials, facilitant així el seu en- caix en l’estadística oficial catalana; 3) mantenir la màxima comparabilitat amb la sèrie històrica de l’ECVHP. Així doncs, en la metodologia de l’ECVHP 2011 hi conflueixen dues tradicions d’en- 2.2. conceptes bàsics questes de condicions de vida. D’una Tenint en compte que al llarg de l’estudi banda, la de l’Enquesta metropolitana de s’ha fet ús de diferents indicadors har- Barcelona i les seves edicions poste- monitzats a escala europea en relació riors, i de l’altra, la de l’European Union amb la pobresa i l’exclusió social, s’ha Statistics on Income and Living Conditi- considerat necessari explicitar tot un ons (EU-SILC), regulades per Eurostat,1 seguit de definicions per facilitar-ne la que té la seva versió a Espanya en l’En- lectura i la comprensió. cuesta de condiciones de vida, que des del 2004 elabora l’Instituto Nacional de renda disponible de la llar: són els in- Estadística (INE). gressos nets rebuts durant l’any 2010 pels membres de la llar. Formen part Les unitats de recollida d’informació de de la renda els ingressos per treball per l’ECVHP 2011 són les llars privades resi- compte d’altri, els guanys o les pèrdues dents en habitatges principals i les perso- del treball per compte propi, les presta- 8 nes membres d’aquestes llars. La població cions socials, les rendes del capital i de la objecte d’estudi està formada per indivi- propietat, els ingressos de plans de pen- Qualitat de Vida, dus de totes les edats, però només són en- sions privats, les transferències rebudes igualtat i esports trevistades exhaustivament les persones i pagades entre llars, els ingressos rebuts Pobresa infantil amb 16 anys o més a 31 de desembre del pels menors i el resultat de la declaració a la ciutat de barcelona 2010 (l’any anterior a l’enquesta). de l’IRPF. No s’hi inclouen els components no monetaris, llevat del cotxe d’empresa. L’àmbit territorial de l’operació és tot Ca- talunya. Les dades que s’obtenen també renda disponible per unitat de consum són estadísticament significatives per a i per persona: la renda per unitat de cadascuna de les províncies i dels àm- consum es calcula per tenir en compte bits del Pla Territorial de Catalunya (amb economies d’escala a les llars. S’obté l’agregació de l’Àmbit de Ponent i l’Alt Pi- dividint la renda total de la llar entre el rineu i Aran2), així com per les àrees me- nombre d’unitats de consum. Les unitats tropolitanes funcionals catalanes (Bar- de consum es calculen utilitzant l’escala celona, Girona, Tarragona-Reus, Lleida i de l’OCDE modificada, que concedeix un Manresa) i, dins de la província de Bar- pes d’1 al primer adult, un pes de 0,5 a la celona, per a l’Àrea Metropolitana de resta d’adults i un pes de 0,3 als menors Barcelona i per a la ciutat de Barcelona. de 14 anys. Una vegada calculada la ren- da per unitat de consum de la llar, s’ad- El període temporal durant el qual s’ha judica aquest valor a cadascun dels seus dut a terme el treball de camp per a la membres. La renda per unitat de consum recollida d’informació ha estat el segon de les persones (o ingressos equivalents semestre del 2011. de la persona) s’utilitza en el càlcul de mesures de risc de pobresa. Els resultats de l’enquesta es basen en una mostra d’un total de 4.235 llars dis- La renda neta per persona de la llar, en tribuïdes per tota la geografia catalana. canvi, es calcula dividint la renda de la En total s’han entrevistat 8.000 indivi- llar pel nombre de membres. dus; el 7,3% de les entrevistes s’ha fet a través de qüestionaris proxy (contestats despeses totals de l’habitatge: inclouen per una altra persona propera a l’indivi- el lloguer (en cas que l’habitatge sigui du). llogat), els interessos de l’hipoteca (en cas que l’habitatge sigui de propietat 1. Eurostat, Oficina Europea d’Estadística. amb pagaments pendents) i altres des- 2. Aquesta agregació territorial ve justificada per la peses associades al manteniment de manca de mostra de l’àmbit de l’Alt Pirineu i Aran, l’habitatge (comunitat, aigua, electrici- prevista ja al disseny mostral per optimitzar el re- tat, gas, assegurança del continent, al- partiment de la mostra. gunes taxes i impostos municipals). taxa de risc de pobresa: el llindar de en edat activa per la suma total dels pobresa es calcula a partir de la distri- mesos en què aquests membres de la bució dels ingressos per unitat de con- llar poden treballar durant l’any 2010. sum. Aquest llindar es fixa en el 60% de Les persones en edat activa són defi- la mediana dels ingressos per unitat de nides com els individus d’entre 18 i 59 consum de les persones. La taxa de risc anys que no són infants dependents.3 de pobresa és el percentatge de perso- La intensitat de treball es mesura en nes que se situen per sota del llindar de valors que van del 0 a l’1 i es considera pobresa. molt baixa quan se situa en valors iguals o inferiors al 0,20. La taxa de població En els resultats que es presenten s’ha uti- que viu en llars amb intensitat de treball litzat el llindar del conjunt de Catalunya. molt baixa es calcula sobre la població de 0 a 59 anys. taxa de privació material: la taxa de pri- vació material es defineix com el percen- taxa de risc de pobresa o exclusió social 9 tatge de població que presenta una man- (aroPe): aquest indicador recull la pro- cança forçada d’almenys 3 dels 9 ítems porció de població que es troba o bé en Qualitat de Vida, que conformen la privació material. situació de risc de pobresa, o bé en si- igualtat i esports tuació de privació material severa, o bé Pobresa infantil Els 9 ítems que es consideren són: 1) que viu en llars amb intensitat de treball a la ciutat de barcelona pagar sense endarreriments rebuts de molt baixa. l’habitatge o de compres ajornades; 2) capacitat per anar de vacances almenys una setmana a l’any; 3) capacitat per re- alitzar un àpat de carn, pollastre o peix (o l’equivalent vegetarià) almenys cada dos dies; 4) capacitat per afrontar des- peses imprevistes (la quantitat fixada es correspon amb el llindar de pobresa mensual de l’any anterior); 5) poder per- metre’s un telèfon (incloent telèfon mò- bil); 6) poder permetre’s un televisiór en color; 7) poder permetre’s una rentadora; 8) poder permetre’s un cotxe; 9) poder mantenir l’habitatge a una temperatura adient. taxa de privació material severa: la taxa de privació material severa es defineix com el percentatge de població que pre- senta una mancança forçada d’almenys 4 dels 9 ítems que conformen la privació material. intensitat de la privació material: es de- fineix com la mitjana del nombre d’ítems de privació material de la població ma- terialment privada (3 o més ítems). llars amb intensitat de treball molt baixa: la intensitat de treball a la llar 3. Infants dependents són els individus de 0 a 15 es calcula dividint la suma total de me- anys o els de 16 a 24 anys si són inactius i viuen sos treballats pels membres de la llar almenys amb un progenitor o tutor. 3. Pobresa i eXclusió social dels infants a la ciutat de barcelona 3.1. la insuficiència d’ingressos: pobresa relativa Els alts nivells de creixement econòmic Des d’un punt de vista monetari i rela- registrats les darreres dècades no no- tiu, el 20,4% dels menors de 16 anys a més no han estat suficients per reduir la ciutat de Barcelona viuen amb rendes substancialment el risc social de la in- inferiors al llindar de pobresa, és a dir, fància, sinó que precisament han fet re- 1 de cada 5 infants de la ciutat es tro- aparèixer la vulnerabilitat d’aquest col- ba en risc de pobresa (gràfic 1). Apro- lectiu davant la resta de la població en ximadament 42.700 persones. Malgrat l’escenari social de les societats indus- definir-les com a pobres es tracta en trialitzades. realitat d’infants que es troben en una situació de clar desavantatge, en aquest cas econòmic, respecte a la resta de persones del seu entorn. El llindar d’in- gressos sota del qual es considera que una persona es troba en risc de pobresa 10 l’any 2011 és de 8.559 € i, per exemple, per a una família formada per 2 adults i Qualitat de Vida, 2 infants el llindar està fixat en 17.975 € igualtat i esports anuals. Pobresa infantil a la ciutat de barcelona Per al conjunt de Catalunya, els infants en risc de pobresa augmenten fins al 28% (346.000 en termes absoluts). Aquesta diferència respecte a la ciutat de Barcelona s’ha d’interpretar, tanma- teix, tenint en compte que la renda equi- valent per unitat de consum a la ciutat està per sobre de la resta del territori. Com a conseqüència d’això, quan s’apli- ca, com és el nostre cas, un llindar su- praterritorial, l’efecte és una reducció automàtica de les persones que es tro- ben sota aquest llindar. La renda equiva- lent neta per unitat de consum per a Ca- talunya és de 15.505 €, mentre que a la ciutat de Barcelona aquesta ascendeix fins a 17.748 €. Pel que fa a la intensitat de la pobre- sa, es constata que el percentatge de menors que viuen a la ciutat amb un nivell d’ingressos per sota del 40% de la mediana (anomenada pobresa alta) és del 9% i per a Catalunya del 16,7%. La mitjana de la Unió Europea4 (27 paï- sos) pel mateix any és del 7%. Si cal- culem la bretxa de pobresa relativa per als infants, és a dir, la distància entre la mediana dels ingressos equivalents dels menors en risc de pobresa i el llindar, el percentatge és del 27,0% a Barcelona i del 42,8% a Catalunya. Aquesta mesura 4. Dades de l’EU-SILC, Eurostat, 2011. Gràfic 1. taxes de risc de pobresa i llindars de pobresa. barcelona i catalunya, 2011 (població menor de 16 anys) 30 % 20.000 € L Taxa de risc de pobresa (60% mediana) 28,0 25 % € 17.748 L Taxa de risc de pobresa alta 15.000 € (40% mediana)€ 15.505 20 % L Renda mitjana disponible 20,4 per unitat de consum 15 % 16,7 10.000 € Llindar de risc de pobresa (60% mediana) € 8.559 10 % Llindar de risc de pobresa 9,0 5.000 € alta (40% mediana)€ 5.706 5 % 0 % 0 € Barcelona Catalunya Font: Idescat i IERMB, Enquesta de condicions de vida i hàbits de la població, 2011. ens informa sobre «com de pobres són Klose i Marí-Klose, 2012; Navarro i Clua- els infants pobres». A la UE-27 la bret- Losada, 2012). Més enllà de l’evolució 11 xa de pobresa relativa per als infants5 del fenomen, les dades reflecteixen que és del 24,4%. es tracta del grup de població més vul- Qualitat de Vida, nerable tant si es comparen les taxes de igualtat i esports Tot i que amb dades de l’ECVHP no es pot pobresa relativa (60% mediana) com les Pobresa infantil oferir l’evolució de la pobresa infantil per taxes de pobresa alta (40% mediana). a la ciutat de barcelona a Barcelona ni per al conjunt de Catalu- Així, tant per a les persones en edat de nya,6 altres fonts i estudis destacats as- treballar de la ciutat com per als més senyalen que l’impacte de la crisi sobre grans de 64 anys, la taxa de risc de po- els infants ha estat més fort que per a bresa és aproximadament 2,5 punts la resta de la població (González-Bueno percentuals inferior (gràfic 2). Al conjunt i Bello, 2012; Laparra et al., 2012; Marí- de Catalunya, les diferències entre els grups d’edat són encara més accentua- 5. Ibídem. des, ja que la ràtio entre la pobresa dels 6. Fins a l’edició de l’any 2011 de l’ECVHP no s’ob- infants i la dels més grans de 64 anys tenia informació dels menors de 16 anys. augmenta a 1,45. Al mateix temps i a Gràfic 2. taxes de risc de pobresa. barcelona i catalunya, 2011 L Taxa de risc de pobresa (60% mediana) 28,0 L Taxa de risc de pobresa (40% mediana) 20,4 21,0 21,9 19,3 17,9 18,1 18,3 16,7 11,4 11,3 9,0 7,3 6,8 4,0 5,4 Menors de De 16 a 64 65 anys i Total Menors de De 16 a 64 65 anys i 16 anys anys més 16 anys anys més Total Barcelona Catalunya Font: Idescat i IERMB, Enquesta de condicions de vida i hàbits de la població, 2011. mesura que s’agreuja la precarietat eco- derant que els seus progenitors formen nòmica (taxa de risc de pobresa alta), es part d’aquest col·lectiu. En aquest sen- constata com s’accentuen les diferènci- tit, la renda neta disponible per unitat de es entre grups de població en detriment consum a les llars amb nens dependents dels infants, tant a Barcelona com al és inferior a la de les llars on no hi ha me- conjunt de Catalunya. nors, tal i com es mostra al gràfic 3. Com a conseqüència d’això, les taxes de risc Pot semblar si més no sorprenent que els de pobresa son també més elevades: el menors apareguin com més pobres que 21,2% davant del 15% de les llars sense el conjunt de la població adulta, consi- infants dependents. 12 Gràfic 3. taxes de risc de pobresa i renda disponible per unitat de consum segons el tipus de llar. barcelona i catalunya, 2011 (total de població) Qualitat de Vida, igualtat i esports 30 % 25.000 € Pobresa infantil 26,7 a la ciutat 23,6 de barcelona 25 % 23,0 19.513 20.000 €21,2 20 % 17.309 16.239 15.978 14.821 16,0 14.059 15.000 € 15,0 15 % 10.000 € 10 % 5.000 € 5 % 0 % 0 € Unipersonal Llars sense Llars amb Unipersonal Llars sense Llars amb infants infants infants infants dependents dependents dependents dependents Barcelona Catalunya L Taxa de risc de pobresa Renda disponible per unitat de consum Font: Idescat i IERMB, Enquesta de condicions de vida i hàbits de la població, 2011. 3.2 la impossibilitat de posseir béns bàsics: privació material Si bé els indicadors basats en la pobresa til de vida, sinó a la població que veri- monetària i la desigualtat són essen- tablement no es pot permetre accedir cials, aquests no reflecteixen satisfac- a aquests béns. Els ítems de privació tòriament la diversitat de les condicions que es consideren són els següents: fer de vida de la població. La mesura de la front a despeses imprevistes; anar de privació material, entesa com la im- vacances almenys una setmana a l’any; possibilitat de posseir béns, serveis i/o pagar sense endarreriments rebuts de participar en activitats que socialment l’habitatge o de compres ajornades; un són percebudes com a «necessitats» ha àpat de carn, pollastre o peix almenys estat regularment a l’agenda de la Unió cada dos dies; mantenir l’habitatge a Europea des del 2004, però és d’ençà de una temperatura adient; tenir rentado- l’any 2009 que formalment s’afegeixen ra; tenir televisior en color; tenir telèfon i dos indicadors (taxa de privació material tenir automòbil. Al gràfic 4 es representa i intensitat de la privació) al conjunt dels el percentatge de persones privades en existents per a la inclusió social. Els in- cadascun dels ítems anteriors per grups 13 dicadors de privació material tenen per d’edat, excepte per a les privacions de objectiu afegir informació focalitzada en béns com la rentadora, el televisor en Qualitat de Vida, alguns aspectes clau de les condicions color i el telèfon, en la mesura que gaire- igualtat i esports materials de vida. Aquest enfocament bé el 100% de la població els posseeix.7 Pobresa infantil incideix en l’efecte de manca forçada de a la ciutat de barcelona béns materials, és a dir, no fan referèn- 7. La privació en aquests ítems per al total de la po- cia a l’elecció i a les preferències d’es- blació de Barcelona és de l’ordre del 0,3%. Gràfic 4. Privacions materials segons diferents ítems. barcelona, 2011 (total de població) Fer front a despeses imprevistes 50 40 30 Anar de vacances Tenir automòbil almenys una setmana 20 a l’any 10 0 Mantenir l’habitatge Pagar sense a una temperatura endarreriments rebuts adient de l’habitatge o de compres ajornades Un àpat de carn, pollastre o peix almenys cada dos dies Menors de 16 anys De 16 a 64 anys 65 anys i més Total Font: Idescat i IERMB, Enquesta de condicions de vida i hàbits de la població, 2011. En tots els ítems representats, excepte conjunt de Catalunya respecte als de el de tenir automòbil, els infants de la Barcelona en tots els ítems menys en po- ciutat tenen un percentatge més elevat der mantenir l’habitatge a una tempera- de privació que la resta de la població. En tura adient i en tenir automòbil (gràfic 5). concret, 4 de cada 10 infants de Barcelo- na viuen en llars que no poden fer front Malgrat aquesta visió multidimensional a despeses imprevistes; el 35,4% no es de la privació relativa, allò veritablement pot permetre anar de vacances almenys important en la vulnerabilitat de la in- una setmana a l’any; aproximadament el fància i de tota la població en general, 15% viu en llars que no poden mantenir rau en l’efecte acumulatiu d’aquesta, l’habitatge a una temperatura adient ni és a dir, en conèixer l’abast dels menors anar de vacances almenys una setmana que acumulen diferents privacions i en a l’any i el 5,6% no es pot permetre un la intensitat amb què pateixen aquesta àpat de carn, pollastre o peix almenys privació. La Unió Europea defineix com 14 cada dos dies. a taxa de privació material la proporció de població que viu en llars que almenys Qualitat de Vida, Les dades de la darrera edició de l’ECVHP estan privades, perquè no s’ho poden igualtat i esports mostren també un percentatge més ele- permetre, de 3 dels 9 ítems citats abans. Pobresa infantil vat de privació material dels infants del I es coneix com a privació material seve- a la ciutat de barcelona Gràfic 5. Privacions materials segons diferents ítems. barcelona i catalunya, 2011 (població menor de 16 anys) Fer front a despeses imprevistes 50 40 30 Anar de vacances Tenir automòbil almenys una setmana 20 a l’any 10 0 Mantenir l’habitatge Pagar sense a una temperatura endarreriments rebuts adient de l’habitatge o de compres ajornades Un àpat de carn, pollastre o peix almenys cada dos dies Barcelona Catalunya Font: Idescat i IERMB, Enquesta de condicions de vida i hàbits de la població, 2011. 3.3. La insuficiència d’ingressos, de béns bàsics i de treball remunerat: pobresa o exclusió social ra aquesta privació quan s’acumula en 4 En el marc de l’estratègia de creixement ítems o més. La intensitat de la privació de la Unió Europea (Europa 2020), un dels es calcula a partir de la mitjana del nom- objectius és la lluita contra la pobresa i bre d’ítems de privació de la població l’exclusió social. Per fer el seguiment materialment privada (més de 2 ítems). d’aquest objectiu, s’ha harmonitzat a tot Europa l’índex sintètic de pobresa El gràfic 6 mostra la població que pateix o exclusió social (AROPE). Aquest pre- privació en 2, 3 o 4 o més ítems per di- tén donar un contingut més multidimen ferents grups d’edat a la ciutat de Bar- sional al concepte de clàssic de pobresa celona i a Catalunya. Se n’extreuen dues basat en la insuficiència d’ingressos, en lectures complementàries. D’una ban- la mesura que combina l’aproximació da la privació material dels menors és indirecta a les condicions de vida (nivell superior a la que pateix la resta de grups de renda) amb l’aproximació directa (pri- poblacionals, tant si la construïm a par- vacions materials i manca de treball). Es tir de 2, 3 o 4 o més privacions, i és més considera que una persona està en risc 15 intensa. De l’altra, tant la privació com de pobresa o exclusió quan la llar on viu la seva intensitat és més elevada per als es troba o bé en situació de risc de po- Qualitat de Vida, infants de la ciutat de Barcelona que per bresa, o bé en situació de privació ma- Igualtat i Esports als menors del conjunt de Catalunya. terial severa, o bé a la llar hi ha intensi- Pobresa infantil tats de treball molt baixes. a la ciutat de Barcelona El percentatge de menors de 16 anys en risc de pobresa o exclusió a Barcelona és del 29,2% (aproximadament 61.100 infants), és a dir, gairebé 1 de cada 3 infants (gràfic 7, a la p. 16). Aquest per- centatge és pràcticament idèntic per al grup de població en edat laboral (29,4%) i molt inferior per als més grans de 64 Gràfic 6. Taxes de privació material i intensitat de la privació. Barcelona i Catalunya, 2011 45 % 3,80 45 % 3,80 3,74 Barcelona 41,4 Catalunya 40 % 37,4 40 % 37,4 34,4 36,935,1 35 % 3,70 35 % 3,70 3,66 29,7 30 % 30 % 3,60 26,0 3,58 3,60 25 % 25 % 22,6 21,9 20,9 20,3 20 % 20 % 3,50 3,51 3,50 15 % 12,5 15 %11,2 3,43 11,1 10 % 10 % 8,3 7,8 3,40 3,40 5,3 5 % 5 % 3,31 0 % 3,30 0 % 3,30 Menors De 16 a 64 65 anys i més Menors De 16 a 64 65 anys i més de 16 anys anys de 16 anys anys Almenys 2 privacions Almenys 3 privacions Almenys 4 privacions Mitjana de privacions Font: Idescat i IERMB, Enquesta de condicions de vida i hàbits de la població, 2011. anys (21,6%). A diferència de quan es Des d’una perspectiva europea (gràfic considerava només la pobresa relativa, 8), ambdues taxes estan per sobre de la diferència entre ambdós s’eixampla la mitjana (UE-27, 26,6%) i a la cua dels molt més. La ràtio dels menors en relació països que l’integren. Als països nòrdics amb els més grans de 64 anys és d’1,35. així com a Eslovènia i Holanda és on, en termes relatius, hi ha menys infants en Les dades per a Catalunya, ens ofereixen risc de pobresa o exclusió social (amb un panorama encara més crític. Els me- taxes inferiors al 18%). nors en risc de pobresa o exclusió ascen- deixen fins al 33,8% (416.600 d’infants) i Si amb anterioritat xifraven els menors en les diferències entre els grans grups de risc de pobresa o exclusió de la ciutat en població encara s’accentuen més. un 29,2%, el càlcul de les interseccions Gràfic 7. taxes de risc de pobresa o exclusió (aroPe). barcelona i catalunya, 2011 16 Total Qualitat de Vida, 27,7 igualtat i esports 65 anys i més 21,6 Pobresa infantil a la ciutat De 16 a 64 anys de barcelona 29,4 Menors de 16 anys 29,2 Total 29,4 65 anys i més 22,3 De 16 a 64 anys 30,1 Menors de 16 anys 33,8 0 % 5 % 10 % 15 % 20 % 25 % 30 % 35 % 40 % Font: Idescat i IERMB, Enquesta de condicions de vida i hàbits de la població, 2011. Gràfic 8. taxes de risc de pobresa o exclusió (aroPe). unió europea (ue-27), 2011 50 % 40 % 26,6 29,9 30 % 20 % 10 % 0 % cia ca ia nia s a a a rg e a a a a a ) it l a a a a a a a a a è ar nd è aix o c y ri u r ç c i lt i s a i i i i i i i i u à v Tx e an st b Xip anu r lg i tò n a M àq u ïso U n ug n èc n y àl n gr n n ar S am t nl lo B a em A e m F Bé Es ov pa ne or Po lò Gr pa I t à ò a s itu Ho n t Le om l g in Fi Es os u D s i c l x sl 7 g P E L R B aï úb l A Lu E (2 Re P p ea Re ro p Eu Font: EU-SILC, 2011. Eurostat. ió Un Total Catalunya Barcelona Gràfic 9. taxa de risc de pobresa o exclusió (aroPe). interseccions entre subpoblacions. barcelona, 2011 (població menor de 16 anys) A 20,4 % A = Pobresa relativa entre els tres indicadors que la mesura AB 4,3 % B = Privació material severa C = Baixa intensitat de treball de l’exclusió social ens ofereix una pers- pectiva més completa i exhaustiva. B 12,5 % ABC 1,6 % Així, el 4,3% dels infants són pobres i AC 2,7 % pateixen privació material severa mal- BC 1,1 % grat que a les seves llars no tenen greus dificultats d’accés al treball remunerat. C 7,7 % Font: Idescat i IERMB, Tanmateix, el 2,7% viu per sota el llin- Enquesta de condicions de vida i hàbits de la població, 2011. dar de pobresa i en llars on els adults han treballat menys del 20% del total del treball potencial l’any anterior a la realització de l’enquesta, però no patei- xen privació. L’1,1% dels menors de 16 Gràfic 10. taxa de risc de pobresa o exclusió (aroPe). interseccions entre anys de Barcelona no viu amb ingressos subpoblacions. catalunya, 2011 (població menor de 16 anys) per sota el llindar de pobresa però sí en llars amb baixa intensitat de treball i amb privacions materials. D’altra banda, aproximadament 1 de cada 10 infants (11,8%) és pobre en termes relatius però A = Pobresa relativaAB 3,8 % B = Privació material severa ni pateix privacions ni viu en llars amb A 28,0 % C = Baixa intensitat de treball intensitat de treball baixa; el 2,3% viu en B 11,1 % llars d’atur elevat però no té insuficièn- ABC 3,5 % cia d’ingressos ni presenta cap limitació per accedir a béns materials considerats AC 3,8 % BC 0,6 % bàsics i el 5,5% viu en llars amb priva- cions però ni es consideren pobres en termes relatius ni a les seves llars man- Font: Idescat i IERMB, C10,0 % Enquesta de condicions de vida ca el treball de forma intensa. Finalment, i hàbits de la població, 2011. l’1,6% dels infants de la ciutat, aproxima- dament 3.800 en termes absoluts, expe- rimenta pobresa relativa, privació ma- terial severa i atur a la llar (gràfic 9). pels voltants de 43.700, experimenta po- bresa relativa, privació material severa i A Catalunya, la taxa de risc de pobresa atur a la llar a la vegada (gràfic 10). o exclusió dels menors es xifrava en el 33,8%. Gairebé el 4% són pobres i te- De la lectura conjunta d’ambdós gràfics, nen greus limitacions per accedir a béns se n’extreu la poca intersecció entre els bàsics però a les seves llars no hi man- indicadors o les dimensions de la taxa de ca el treball de forma intensa. El mateix pobresa o exclusió i, en conseqüència, percentatge (3,8%) té insuficiència d’in- ens alerta sobre la complexitat del feno- gressos i problemes d’accés al treball men. La pobresa no necessàriament està però no pateix privacions. Només el 0,6% vinculada a la insuficiència d’ingressos, i dels infants de Catalunya no viu amb les altres dimensions reflecteixen preci- ingressos per sota el llindar de pobresa sament aspectes que van més enllà d’a- però sí en llars amb baixa intensitat quests. En el cas concret de Barcelona, de treball i privades materialment. Pa- comparada amb Catalunya, la pobresa ral·lelament, gairebé el 17% sofreix ex- monetària adquireix menys rellevància clusivament pobresa relativa; el 2,1% i, en canvi, la privació material pren més viu en llars d’atur elevat exclusivament protagonisme, com a reflex de les con- i el 3,2% sofreix únicament privació ma- seqüències que genera al si de moltes terial severa. Finalment, el 3,5% dels famílies l’elevat cost del nivell de vida a menors a Catalunya, en termes absoluts la ciutat. 4. Perfils de Pobresa infantil 4.1. composició de la llar Els infants, per la seva naturalesa de- En general, els tipus de llars on viuen pendent, són totalment permeables a to- els menors que es troben en situació de tes les circumstàncies i problemàtiques risc de pobresa són força semblants a la que envolten la seva llar. La pobresa in- ciutat de Barcelona i al conjunt de Cata- fantil té l’origen a la llar, depèn de l’es- lunya. A tots dos àmbits territorials, més tructura d’aquesta i dels recursos, tant del 80% d’aquests infants formen part econòmics com socials, de què disposen de llars nuclears (dos adults amb fills i/o els seus membres per fer front a situa- filles), que de fet són les més nombroses cions de dificultat. Partint d’aquesta en aquestes dues realitats territorials idea, l’objectiu d’aquest apartat és oferir (gràfic 11). El gruix més important viu un esbós de les característiques princi- en llars formades per dos adults i dos i pals de les llars on viuen els menors que infants dependents (37,5% a Barcelona es troben en situació de risc de pobresa i 37,0% a Catalunya), seguits dels que 18 a la ciutat de Barcelona. viuen en famílies de dos adults i tres o més infants dependents (28,2% a Barce- Qualitat de Vida, lona i Catalunya). igualtat i esports Pobresa infantil Pel que fa a la resta de situacions, les a la ciutat de barcelona més minoritàries, sí que hi afloren algu- nes diferències. Mentre que a la ciutat de Barcelona el percentatge d’infants «po- bres» que viuen en famílies monoparen- tals (9,3%) i en llars nuclears amb només Gràfic 11. tipus de llar. barcelona i catalunya, 2011 (població menor de 16 anys en situació de risc de pobresa) 100% 6,4 14,1 90% 80% 28,2 70% 28,2 60% 50% 37,5 40% 37,0 30% 20% 18,7 13,4 10% 9,3 7,4 0% Barcelona Catalunya L Monoparentals L Dos adults amb un infant dependent L Dos adults amb dos infants dependents L Dos adults amb tres o més infants dependents L Altres llars amb infants dependents Font: Idescat i IERMB, Enquesta de condicions de vida i hàbits de la població, 2011. 4.2. llars i mercat de treball: la relació amb l’activitat dels membres de la llar un menor dependent (18,7%) és més ele- Respecte a la relació amb l’activitat dels vat que al conjunt de Catalunya (13,4% i membres de la llar on viuen els infants 7,4% respectivament), en el cas dels que en risc de pobresa, la situació es presen- viuen amb famílies amb dos nuclis o més ta més desigual entre la ciutat de Barce- la situació s’inverteix, ja que el percen- lona i Catalunya. Tant a Barcelona com a tatge de Catalunya (14,1%) és més alt Catalunya, la majoria d’aquests infants que el que registra la ciutat de Barcelo- viu a llars on totes les persones actives na (6,4%). Aquestes diferències, però, no estan ocupades, la qual cosa posa de són atribuïbles a particularitats territo- manifest que les condicions laborals i, rials en l’origen de les situacions de risc especialment, els salaris baixos dels de pobresa, sinó que es deuen més aviat sustentador o sustentadors principals de als tipus de llars predominants a cada les llars, constitueixen un dels princi- territori. Tot i que la tendència de les dar- pals factors explicatius de la pobresa reres dècades en relació amb la compo- infantil (Flaquer, 2010; Marí-Klose i Ma- 19 sició de les llars reflecteix una reducció rí-Klose, 2012). A més, pel que mostren progressiva del nombre de membres que les dades del gràfic 12, la incidència d’a- Qualitat de Vida, conformen les llars a Catalunya, aquest questa qüestió a la ciutat de Barcelona igualtat i esports procés ha estat més intens a la ciutat de és major que al conjunt de Catalunya. A Pobresa infantil Barcelona (López, 2006). De manera que la capital, més de la meitat dels infants a la ciutat de barcelona la proporció de llars monoparentals i de en situació de risc de pobresa viuen en dos adults amb un fill o filla dependent llars on totes les persones actives estan és superior a la capital que al conjunt de ocupades (51,4%), mentre que en el con- Catalunya. junt de Catalunya aquest percentatge es redueix al 39,3%. Gràfic 12. relació amb l’activitat dels membres de la llar. barcelona i catalunya, 2011 (població menor de 16 anys en situació de risc de pobresa) 100% 90% 17,3 30,5 80% 70% 26,3 60% 25,8 50% 40% 30% 51,4 39,3 20% 10% 0% 5,1 4,5 Barcelona Catalunya L Tots inactius L Tots actius ocupats L Ocupats i aturats L Tots els actius aturats Font: Idescat i IERMB, Enquesta de condicions de vida i hàbits de la població, 2011. 4.3. la classe social de la llar Una altra de les diferències importants La pobresa infantil es concentra majori- és l’existent entre la proporció d’infants tàriament en les llars de classe obrera, en situació de pobresa que viuen en llars particularment a la ciutat de Barcelona, on tots els membres actius estan atu- on un 46,0% dels infants en situació de rats: a Catalunya (30,5%) és gairebé el pobresa pertany a llars d’aquest tipus, doble que a Barcelona (17,3%). En aquest per un 39,2% a Catalunya. Gairebé l’altra cas, la menor presència d’aquests tipus meitat dels infants en situació de risc de de llars a Barcelona, que està responent pobresa a Barcelona es repartirien en- millor durant aquests anys de crisi a la tre llars amb un perfil de classe mitjana, destrucció d’ocupació que el conjunt de com ara les d’ocupacions intermèdies Catalunya (Trullén i Galetto, 2012), seria (26,2%) i les de classe de servei (21,1%). un dels principals elements explicatius A Catalunya, en canvi, la presència d’in- d’aquesta situació. fants en situació de risc de pobresa seria menor a les llars de classe de servei 20 (9,6%) i major a les llars d’ocupacions intermèdies (35,2%) respecte a la ciu- Qualitat de Vida, tat de Barcelona. A més, a Catalunya un igualtat i esports percentatge també important d’aquests Pobresa infantil infants (16,0%) formaria part de llars a la ciutat de barcelona «desclassades», és a dir, aquelles en què els adults o bé no han treballat mai o bé són aturats de llarga durada, mentre que a Barcelona aquest percentatge és Gràfic 13. classe social màxima dels membres de la llar.8 barcelona i catalunya, 2011 (població menor de 16 anys en situació de risc de pobresa) 100% 9,6 90% 21,1 80% 35,2 70% 26,2 60% 50% 40% 39,2 30% 46,0 20% 10% 16,0 6,7 0% Barcelona Catalunya L Classe de servei* L Ocupacions intermèdies L Classe obrera L Aturats de llarga durada i persones que no han treballat mai * Aquesta classe inclou: empresaris amb empreses de més de 10 treballadors, directius superiors, professionals liberals, administratius i tècnics qualificats i supervisors superiors. Font: Idescat i IERMB, Enquesta de condicions de vida i hàbits de la població, 2011. 8. Aquesta variable es construeix a partir de la combinació de les classes socials atribuïdes als membres de 16 anys i més que formen part d’una mateixa llar, fent prevaler la del membre. 4.4. l’habitatge principal: règim de tinença i costos associats de només el 6,7%. Novament, aquestes La qüestió de l’habitatge està emergint diferències estarien més relacionades com un dels principals factors explica- amb l’estructura social predominant a tius d’aquest repunt de la pobresa in- cada territori —per exemple, una pre- fantil (Marí-Klose i Marí-Klose, 2012), sència molt més destacada de la classe amb una especial incidència en els àm- de servei a Barcelona que a la resta de bits més urbans, on, després d’un cicle territoris (Porcel et al., 2012)—, que no dominat per la compra d’habitatge i la pas a una especificitat territorial que tendència alcista dels preus, una part incideixi en la naturalesa de la pobresa important de les famílies ha quedat for- infantil. tament endeutada o ha hagut d’assumir lloguers força elevats (Miralles-Guasch, Donat i Barnada, 2007). Pel que fa al rè- gim de tinença de l’habitatge principal de les llars amb presència d’infants en situació de risc de pobresa a Barcelona, 21 s’ha de dir que, si bé hi ha un cert predo- mini de les llars situades en habitatges Qualitat de Vida, de propietat (49,3%), no hi ha gaire dis- igualtat i esports tància respecte a les de lloguer (43,2%). Pobresa infantil En canvi, a Catalunya aquesta distància a la ciutat de barcelona entre la presència de menors en situa- ció de risc de pobresa que viuen en llars que resideixen en habitatges de propie- tat (55,3%) i de lloguer (40,3%) és més marcada. Gràfic 14. règim de tinença de l’habitatge principal. barcelona i catalunya, 2011 (població menor de 16 anys en situació de risc de pobresa) 100% 7,2 4,4 90% 80% 70% 43,5 40,3 60% 50% 40% 30% 55,3 49,3 20% 10% 0% Barcelona Catalunya L Propietat L Lloguer L Un altre tipus de règim de tinença Font: Idescat i IERMB, Enquesta de condicions de vida i hàbits de la població, 2011. En tot cas, al marge del règim de tinen- ça de l’habitatge principal de les llars, el que resulta clarament rellevant en re- lació amb la pobresa infantil és la pro- porció de la renda familiar destinada al pagament de l’habitatge. Tal i com mos- tra el gràfic 15, tant a Barcelona com a Catalunya, més de dos de cada tres in- fants en situació de risc de pobresa vi- uen en llars que destinen més del 40% de la renda familiar disponible a despe- ses associades amb l’adquisició i/o el manteniment de l’habitatge. 22 Qualitat de Vida, Gràfic 15. taxa de sobrecàrrega de despeses de l’habitatge (més del 40% de la renda disponible de igualtat i esports la llar). barcelona i catalunya, 2011 (població menor de 16 anys en situació de risc de pobresa) Pobresa infantil a la ciutat 100% de barcelona 90% 80% 70% 68,2 67,4 60% 50% 40% 30% 20% 31,8 32,6 10% 0% Barcelona Catalunya L 40% o menys L Més del 40% Font: Idescat i IERMB, Enquesta de condicions de vida i hàbits de la població, 2011. 5. causes de la Pobresa infantil 5.1. els factors explicatius de la pobresa infantil Tal i com s’ha vist al primer apartat d’a- Per tal d’indagar quins són els elements quest informe, la crisi econòmica està que millor expliquen l’origen de la po- transformant el rostre de la pobresa a bresa infantil s’ha previst la realització la ciutat de Barcelona. Si bé durant el d’una regressió logística. Aquesta tèc- període precrisi les situacions de risc nica d’anàlisi multivariable de depen- de pobresa o exclusió social afectaven dència permetrà avaluar la relació entre principalment la gent gran i, de mane- el fet que els infants siguin pobres o no ra més colpidora, les dones grans que (variable dependent) respecte a d’altres vivien soles (Navarro et al., 2009; Sara- variables explicatives conjuntament (va- sa i Sales, 2004), ara, en plena crisi eco- riables independents). A través de la nòmica, la pobresa s’ha intensificat regressió logística és poden identificar sobretot a les llars amb infants depen- quines característiques fan augmentar dents. Així doncs, la pobresa infantil ha la probabilitat d’un individu de pertànyer tornat a emergir amb força, passant de a un grup, o de complir una determinada ser un problema mitjanament superat característica; en aquest cas, trobar-se 23 a la nostra societat a constituir un dels en situació de risc de pobresa o no. S’ha principals problemes que està deixant de dir també, que aquesta tècnica d’a- Qualitat de Vida, la greu situació econòmica i social que nàlisi multivariable permet aïllar l’efecte igualtat i esports està assolant amb especial èmfasi el real de cada una de les variables expli- Pobresa infantil sud d’Europa. Però, quines són les prin- catives sobre la variable dependent (Cea a la ciutat de barcelona cipals causes d’aquest problema? Com d’Ancona, 2004). s’origina aquest increment en el context de la ciutat de Barcelona? El model de regressió s’ha calculat a partir de la informació que ofereix l’En- Diversos autors assenyalen que hi ha questa de condicions de vida i hàbits de dues grans causes principals que expli- la població de Catalunya, 2011. La po- carien aquesta remuntada de la pobresa blació objecte d’estudi és la població infantil. D’una banda, la relació amb menor de 16 anys resident a la ciutat de l’activitat i les condicions laborals dels Barcelona. Sobre aquesta població es sustentadors principals de les familiars determina si els individus es troben o no amb infants dependents i, de l’altra, la en situació de risc de pobresa segons si manca de polítiques socials monetàri- formen part de llars que viuen per sota es efectives que compensin els costos del llindar de pobresa de Catalunya l’any dels fills a càrrec (Flaquer, 2010; Gonzá- 2011, que està fixat en 8.559 € (ingres- lez-Bueno i Bello, 2012; Marí-Klose i Ma- sos equivalents per persona). rí-Klose, 2012; Renes i Lorenzo, 2010). A la ciutat de Barcelona, però, tot indica Per seleccionar les variables explica- que hi ha un altre factor a afegir: l’ha- tives que s’inclouran en el model de re- bitatge i els seus costos associats, que gressió logística s’ha partit de les va- marca un tret diferencial d’aquest feno- riables suggerides als plantejaments men en l’àmbit urbà. L’objectiu d’aquest teòrics i empírics d’altres investigacions apartat és abordar aquestes qüestions, sobre el tema. Finalment les variables mostrant evidències empíriques sobre explicatives seleccionades són les que aquests plantejaments. recull la taula 1 (p. 27). S’hi ha inclòs la relació amb l’activitat dels membres de la llar; aspectes lligats amb l’habitatge, com ara el règim de tinença de l’habitat- ge principal i la proporció de la renda fa- miliar disponible destinada a despeses de l’habitatge; aspectes relacionats amb l’estatus i l’estructura social, com la classificació socioeconòmica familiar; i, per acabar, el tipus d’ingrés principal de la llar, per tal de contemplar una aproxi- es podria dir que les situacions d’atur mació a l’efecte de les polítiques socials entre els membres adults de la llar cons- en matèria de família i infància. Durant el titueix un element molt rellevant en l’ori- procés de selecció de variables i d’exe- gen de la pobresa infantil. La probabili- cució del model de la regressió logística tat que un infant es trobi en situació de s’han descartat algunes qüestions relle- risc de pobresa és 68,246 vegades més vants, com ara el tipus de llar o el nom- alta quan totes les persones actives de bre d’infants dependents que integren la la seva llar estan a l’atur, que no pas si llar, i que, si bé resultaven interessants totes estiguessin ocupades. Quan entre per elaborar el model explicatiu, no ha els membres adults de la llar hi ha per- estat possible incloure’ls per limitacions sones ocupades i a l’atur, aquesta pro- de la mostra disponible. babilitat es redueix, però continua sent 14,254 vegades més alta que si es donés Segons els resultats del model de re- el cas que estiguessin totes ocupades. 24 gressió logística obtingut (taula 2), les En aquest sentit, la destrucció d’ocupa- variables que més contribueixen a ex- ció i l’increment incessant i vertiginós de Qualitat de Vida, plicar el fet que els menors es trobin l’atur en l’actual context de crisi (Carbo- igualtat i esports en situació de risc de pobresa serien la nero, 2010; Laparra et al., 2012; Muñoz Pobresa infantil relació amb l’activitat dels membres de de Bustillo Llorente i Antón Pérez, 2011) a la ciutat de barcelona la llar, el règim de tinença de l’habitatge estaria a l’epicentre de l’augment de la principal i la proporció de renda disponi- pobresa infantil els darrers anys. ble destinada a despeses de l’habitatge. En canvi, tant la classificació socioeco- Pel que fa als aspectes relacionats amb nòmica de la llar com el tipus d’ingrés l’habitatge, el fet de viure en un habitat- apareixen com a no significatives dins ge de propietat estaria més associat a les del model. Això vol dir que els factors situacions de pobresa dels infants que si més determinants en l’explicació de les visquessin en un habitatge de lloguer. En situacions de pobresa infantil a la ciu- aquest cas, però, la probabilitat d’eludir la tat de Barcelona serien la relació amb el situació de risc de pobresa pel fet de viure mercat de treball dels membres adults en un habitatge de lloguer és mínima en de les llars amb infants dependents, relació amb fer-ho a un habitatge de pro- juntament amb la càrrega dels costos pietat (Exp(B)=0,059). En canvi, el que sí de l’habitatge. A més, el fet que la classe que resulta decisiu és si la llar sofreix una social de la llar o el tipus d’ingrés prin- sobrecàrrega de despeses per l’habitatge. cipal de la llar no siguin significatius en La probabilitat que un infant es trobi en el model explicatiu estaria indicant que situació de risc a la pobresa és 739,286 la pobresa infantil no vindria determina- vegades superior en els casos en què les da pel fet de pertànyer a una classe so- llars destinen més del 40% de la renda cial o a una altra o al fet que la llar rebi disponible a despeses de l’habitatge, principalment ingressos procedents del que en el cas contrari. Per tant, aquests treball o prestacions socials. En aquest resultats evidencien la problemàtica de últim cas, precisament, s’estaria posant l’habitatge com un dels principals pro- de manifest una idea que ja han apuntat blemes en l’origen i l’increment de la alguns autors i que planteja que el fet pobresa infantil a la ciutat de Barcelona. de tenir un treball remunerat (ingres- sos procedents del treball) no garanteix Per concloure aquest apartat dedicat a evitar les situacions de risc de pobre- les causes de la pobresa infantil, a con- sa (Flaquer, 2010; Navarro-Varas et al., tinuació s’abordaran amb més profun- 2009). ditat, d’una banda, els efectes de les polítiques socials en la reducció de la Entrant a desgranar les variables que sí pobresa infantil i, de l’altra, novament que apareixen com a significatives en el els efectes que generen els costos de model de regressió logística resultant, l’habitatge en la pobresa infantil. taula 1. Variables explicatives incloses al model de regressió logística9 Variables explicatives categories Relació amb l’activitat dels membres (Tots actius ocupats) de la llar Tots inactius Ocupats i aturats Tots actius aturats Règim de tinença de l’habitatge principal (Propietat) Lloguer Un altre tipus de règim de tinença Proporció de la renda familiar disponible (40% o menys) destinada a despeses de l’habitatge Més del 40% Classificació socioeconòmica familiar (Classe de servei) Ocupacions intermèdies Classe obrera No ha treballat mai o aturats de llarga durada Tipus d’ingrés principal de la llar (Rendes del treball) Fonts privades Transferències socials No rep ingressos Font: Elaboració pròpia. taula 2. Model de regressió logística. Variable dependent: situació de risc de pobresa. barcelona, 2011 (població menor de 16 anys) b sig. exp(b) relació amb l’activitat Tots actius ocupats 0,000 dels membres de la llar Tots inactius 2,466 0,059* 11,780 Ocupats i aturats 2,657 0,000 14,254 Tots els actius aturats 4,223 0,000 68,246 règim de tinença Propietat 0,046 de l’habitatge principal Lloguer -2,829 0,005 0,059 Un altre tipus de règim de tinença 0,135 0,904* 1,145 No consta -19,098 0,999* 0,000 Proporció de la renda familiar Més del 40% 6,606 0,000 739,286 disponible destinada a despeses de l’habitatge classificació socioeconòmica Classe de servei 0,229* familiar Ocupacions intermèdies 0,110 0,899* 1,116 Classe obrera 1,039 0,153* 2,827 Aturats de llarga durada i persones -2,326 0,217** 0,098 que no han treballat mai No consta -21,565 0,999* 0,000 tipus d’ingrés principal Rendes del treball 0,631* de la llar Fonts privades 18,885 0,999* 159.131.982,798 Transferències socials 0,324 0,780* 1,383 No rep ingressos 1,572 4,818 Constant -3,677 0,000 0,025 * Categories no significatives en el model explicatiu. Font: Idescat i IERMB. Enquesta de condicions de vida i hàbits de la població de Catalunya, 2011. 9. Les categories presentades entre parèntesis són aquelles que han estat considerades com a cate- gories de referència en el càlcul del model de re- gressió logística. 5.2. el dèficit de polítiques socials d’atenció a la família i la infància El dèficit de polítiques socials en ma- (Navarro i Clua-Losada, 2012). El 2008, tèria de família i infància de l’Estat es- del total de la despesa social espanyola, panyol, en particular de les polítiques el 6,6% es destinava a la protecció so- monetàries que compensen els costos cial de les famílies, mentre que a l’UE-25 de criança i d’educació dels menors aquest percentatge era del 7,9% (Gaitán, a càrrec, constitueix una altra de les Cantó i Leyra, 2011). principals causes que expliquen l’aug- ment de la pobresa infantil els darrers Però amb l’arribada de la crisi econòmi- anys. Malgrat els avenços en les darre- ca, a partir del 2008, les mesures d’aus- res dècades, basats en l’augment de les teritat i de contenció de despesa que quanties de les ajudes, la creació de la s’estan adoptant —tant a escala estatal prestació de pagament únic per naixe- com a les comunitats autònomes— han ment o adopció de fills o l’ampliació de anat orientades precisament a disminuir places d’atenció diürna per a infants l’aportació del PIB a les polítiques so- 26 de 0 a 3 anys, la despesa en aquest ti- cials i a la privatització de serveis pú- pus de polítiques a Espanya mai no ha blics, de manera que molts dels costos Qualitat de Vida, estat a l’alçada de la mitjana europea, socials estan tornant a recaure en les igualtat i esports ni tan sols durant el període de creixe- famílies (Antón Morón, 2012). Per tant, si Pobresa infantil ment econòmic anterior a la crisi. L’any ja les politiques socials espanyoles des- a la ciutat de barcelona 2007, el percentatge del PIB espanyol tinades a la família i a la infància mai no destinat a aquest tipus de polítiques han estat en consonància amb les dels era de l’1,47%, un valor que se situa per països europeus més importants, ara, sota de la mitjana dels països de l’OCDE amb les polítiques de tall neoliberal que i que significa pràcticament un terç del s’estan seguint en l’actual context de percentatge del PIB que hi destinen paï- crisi, la distància amb aquests països sos com França, el Regne Unit o Suècia s’està incrementant més. Gràfic 16. taxa de risc de pobresa abans i després de les transferències socials. barcelona, 2011 100% 90% 89,3 80% 70% 60% 50% 35,9 47,3 40% 30% 34,0 36,3 29,0 28,1 29,4 20% 20,4 17,9 18,1 18,3 10% 0% Menors de 16 anys De 16 a 64 anys 65 anys i més Total L Abans de totes les trasferències socials L Després de jubilacions i supervivència, abans d’altres transferències L Després de totes les transferències socials Font: Idescat i IERMB, Enquesta de condicions de vida i hàbits de la població, 2011. 5.3. la qüestió de l’habitatge El sistema de protecció social a Catalu- Tal i com han mostrat els resultats de la nya presenta greus dificultats per reduir regressió logística presentada anterior- la pobresa a partir de transferències so- ment, la càrrega dels costos de l’habi- cials monetàries, però, a més, aquestes tatge es configura com un dels proble- limitacions no afecten per igual tots els mes més rellevants relacionats amb la segments de població (Marí-Klose i Ma- pobresa infantil a la ciutat de Barcelona. rí-Klose, 2012). Al gràfic 16 es pot obser- Durant els darrers anys moltes famílies, var com a la ciutat de Barcelona l’efec- en particular amb infants, davant la fa- te de les prestacions socials en la reduc- cilitat dels crèdits hipotecaris van optar ció de la pobresa entre la població menor per la compra de l’habitatge, assumint de 16 anys és molt moderat (43,1% res- així un fort endeutament que ara supo- pecte al valor inicial), sobretot en relació sa un llast econòmic molt important, amb la població de 65 anys i més (79,7% agreujat en molts casos per la situació respecte al valor inicial). Però no només de crisi i la reducció d’ingressos (Ma- això, sinó que com a conseqüència de rí-Klose i Marí-Klose, 2012). 27 la redistribució que es produeix en les rendes familiars després de les transfe- Si s’observa el gràfic 17 (a la p. 30), es Qualitat de Vida, rències socials, la població menor de 16 pot veure que l’increment que es produ- igualtat i esports anys constitueix el segment de població eix de les situacions de risc de pobresa Pobresa infantil més desafavorit. Els menors de 16 anys dels infants una vegada es realitzen els a la ciutat de barcelona són el grup d’edat que parteix d’una mi- pagaments dels costos de l’habitatge és llor situació abans de les transferències clarament superior a la ciutat de Barce- socials, el 35,9% viurien amb una renda lona que al conjunt de Catalunya. Així, si inferior al llindar de risc de pobresa, per es restés de la renda familiar disponible un 36,3% de la població de 16 a 64 anys les despeses totals de l’habitatge (inclo- i un 89,3% de la població de 65 anys i ent-hi tant el pagament d’hipoteques i més. En canvi, una vegada es realitzen de lloguers com els rebuts dels serveis les transferències socials, la taxa de risc relacionats amb l’habitatge), la taxa de de pobresa dels menors de 16 anys és la risc de pobresa de la població menor de més elevada (20,4%) si es compara amb 16 anys passaria a Barcelona del 20,4% la població de 16 a 64 anys (17,9%) i la de al 26,9%. En canvi, a Catalunya l’incre- 65 anys i més (18,9%). ment és molt menor, passaria del 28,0% al 29,7%. Però si a més s’analitzen quins són els efectes que es produeixen a la ciutat de Barcelona en fer aquests càlculs per grups d’edat, les dades tornen a mostrar que la població menor de 16 anys és la principal afectada pels costos de l’ha- bitatge en relació amb la resta de seg- ments de població (gràfic 18, a p. 30). Com ja s’ha explicat anteriorment, la taxa de risc de pobresa de la població menor de 16 anys a Barcelona passa del 20,4% al 26,9% després de deduir les despeses totals de l’habitatge. En can- vi, per la resta de grups d’edat, aquest increment és molt poc significatiu, del 17,9% al 19,8% en el cas de la població de 16 a 64 anys, i del 18,1% al 18,3% en el cas de la població de 65 anys i més. Gràfic 17. taxa de risc de pobresa abans i després dels costos de l’habitatge. barcelona i catalunya, 2011 (població menor de 16 anys) 100% 90% 29,7 80% 26,9 28,0 70% 60% 20,4 50% 40% 30% 20% 28 10% Qualitat de Vida, 0% igualtat i esports Barcelona Catalunya Pobresa infantil a la ciutat de barcelona L Abans dels costos de l’habitatge L Després dels costos de l'habitatge Font: Idescat i IERMB, Enquesta de condicions de vida i hàbits de la població, 2011. Gràfic 18. taxa de risc de pobresa abans i després dels costos de l’habitatge. barcelona, 2011 30 % 26,9 25 % 20,4 19,8 20,4 20 % 18,3 18,3 17,9 18,1 15 % 10 % 5 % 0 % Menors de 16 anys De 16 a 64 anys 65 anys i més Total L Abans dels costos de l’habitatge L Després dels costos de l'habitatge Font: Idescat i IERMB, Enquesta de condicions de vida i hàbits de la població, 2011. 6. síntesi • El 20,4% dels menors de 16 anys a la i, per tant, posa de manifest la complexi- ciutat de Barcelona viuen amb rendes tat del fenomen. L’1,6% dels infants de la inferiors al llindar de pobresa. Malgrat ciutat (3.800 en termes absoluts) experi- definir-los com a pobres, es tracta en menta al mateix temps pobresa relativa, realitat d’infants que es troben en una privació material severa i atur a la llar. situació de clar desavantatge, en aquest cas econòmic, respecte a la resta de per- • Les situacions d’atur entre els mem- sones del seu entorn. bres adults de la llar constitueixen un element molt rellevant en l’origen de la • La renda equivalent neta per unitat de pobresa infantil. La destrucció d’ocupa- consum a Barcelona és de 17.748 €. A ció i l’increment incessant i vertiginós de Catalunya descendeix fins als 15.505 €. l’atur en l’actual context de crisi estaria Aquestes diferències expliquen, en part, a l’epicentre de l’augment de la pobresa les diferències entre la taxa de pobresa infantil els darrers anys. dels infants a Barcelona (20,4%) i a Ca- 29 talunya (28%). • Si la llar sofreix sobrecàrrega de despe- ses de l’habitatge, la probabilitat que un Qualitat de Vida, • La intensitat de la pobresa monetària infant es trobi en situació de risc de po- igualtat i esports dels menors és més acusada al conjunt bresa és aproximadament 740 vegades Pobresa infantil de Catalunya que a la ciutat de Barcelo- superior que en el cas contrari. Aquests a la ciutat de barcelona na. Així i tot, els nivells són superiors als resultats assenyalen que la despesa valors mitjans dels països que actual- associada a l’adquisició i/o el manteni- ment integren la Unió Europea. ment de l’habitatge és un dels factors que expliquen la pobresa dels infants de • Els infants són el grup d’edat més vul- la ciutat de Barcelona en l’actualitat. nerable de la ciutat pel que fa al risc de pobresa relativa. Les taxes dels adults • L’augment de les situacions de risc de en edat de treballar i les de les perso- pobresa dels infants que es produeix una nes més grans de 64 anys són inferiors. A vegada es realitzen els pagaments dels mesura que s’agreuja la precarietat eco- costos de l’habitatge, és clarament supe- nòmica, es constata com s’accentuen rior a la ciutat de Barcelona que al conjunt les diferències entre grups de població de Catalunya. Si es resten de la renda fa- en detriment dels infants, tant a Barce- miliar disponible les despeses totals de lona com al conjunt de Catalunya. l’habitatge (incloent-hi tant el pagament d’hipoteques i de lloguers com els rebuts • La privació material dels menors és dels serveis relacionats amb l’habitatge), superior a la que pateixen la resta de la taxa de risc de pobresa de la població grups poblacionals, tant si la construïm a menor de 16 anys passaria a Barcelona partir de 2, 3 o 4 o més privacions, i és més del 20,4% al 26,9%. En canvi, a Catalu- intensa. Tant la privació material com la nya l’increment és molt menor, passa del intensitat d’aquesta és més elevada per 28,0% al 29,7%. Per a la resta de grups als infants de la ciutat de Barcelona que d’edat, l’augment és poc significatiu. per als menors del conjunt de Catalunya. • L’efecte de les prestacions socials en • Un de cada tres infants residents a la reducció de la pobresa entre la po- Barcelona viu en situació de risc de po- blació menor de 16 anys a Barcelona és bresa o exclusió social. molt moderat, sobretot en relació amb la població de 65 anys i més. Com a conse- • El càlcul de les interseccions entre els qüència de la redistribució que es pro- tres indicadors que formen part de l’índex dueix en les rendes familiars després de de pobresa o exclusió (AROPE), il·lustra les transferències socials, la població que la pobresa no necessàriament està menor de 16 anys constitueix el segment vinculada a la insuficiència d’ingressos de població més desafavorit. 7. biblioGrafia Antón Morón, A. (2012). «Política social en Muñoz De bustillo llorente, R.; Antón pé- tiempos de crisis». Cuadernos de Trabajo rez, J.-I. (2011). «From the highest em- Social, 25(1), p. 49-62. ployment growth to the deepest fall: Economic crisis and labour inequalities CArbonero, M. A. (2010). La precariedad y in Spain», a D. VAuGhAn-WhiteheAD (eds.). la exclusión por el empleo. El primer im- Work inequalities in the crisis: evidence pacto de la crisis en la cohesión social en from Europe (p. 393-444). Cheltenham: España (p. 117-157). Madrid: Fundación Edward Elgar. Foessa. nAVArro, V.; CluA-losADA, M. (2012). El im- CeA D’AnConA, M. Á. (2004). Análisis multi- pacto de la crisis en las familias y en la variable: teoría y práctica en la investiga- infancia. Barcelona: Ariel. ción social. Madrid: Editorial Síntesis. nAVArro-VArAs, l.; GuMà, J.; sánChez, A.; 30 FlAquer, L. (2010). «Pobreza infantil y fa- lolo, M.; lópez, P.; porCel, S. (2009). Po- milias en Europa». Educación social, (46), bresa i exclusió social a la ciutat de Bar- Qualitat de Vida, p. 11-28. celona. Barcelona: Ajuntament de Bar- igualtat i esports celona. Pobresa infantil GAitán, l.; CAntó, O.; leyrA, B. (2011). Las a la ciutat de barcelona políticas públicas y la infancia en España: porCel, s.; sánChez, A.; ruiz, n.; nAVArro-VA- Evolución, impactos y percepciones. Ma- rAs, l.; CostA, M.; ConsolA, A. (2012). Resul- drid: UNICEF España. tats sintètics de l’Enquesta de condicions de vida i hàbits de la població de Catalu- González-bueno, G.; bello, A. (2012). El im- nya, 2011. Barcelona: ciutat, àrea metro- pacto de la crisis en los niños. Madrid: politana, província. Barcelona: Àrea Me- UNICEF España. tropolitana de Barcelona, Diputació de Barcelona i Institut d’Estudis Regionals lApArrA, M.; pérez, b.; CArbonero, M. A.; i Metropolitans de Barcelona. GuineA-MArtín, D.; zuGAsti, n.; AyAlA, l.; MArtínez, L. et al. (2012). Crisis y fractura renes, V.; lorenzo, F. J. (2010). «El impacto social en Europa: causas y efectos en Es- de la crisis en los hogares con menores: paña. Barcelona: Obra Social “La Caixa”. pobreza y exclusión social en la infan- cia». Educación social (46), p. 29-47. lópez, C. (2006). Evolució i tendències de les llars, les famílies i les persones de la sArAsA, S.; sAles, A. (2004). Informe sobre ciutat de Barcelona. Barcelona: Ajunta- la pobresa i l’exclusió social a la ciutat ment de Barcelona. de Barcelona. Barcelona: Ajuntament de Barcelona. MArí-Klose, P.; MArí-Klose, M. (2012). Crisi i pobresa infantil a Catalunya. Barcelona trullén, J.; GAletto, V. (2012). Per afrontar la crisi: la metròpoli de Barcelona. Barce- MirAlles-GuAsCh, C.; DonAt, C.; bArnADA, J. lona: Àrea Metropolitana de Barcelona i (2007). «Habitatge i mobilitat residencial Institut d’Estudis Regionals i Metropoli- a la Regió Metropolitana de Barcelona i a tans de Barcelona. la província de Barcelona». Papers, Regió Metropolitana de Barcelona (46), p. 8-46. Pobresa infantil a la ciutat de Barcelona 2013 Col·lecció Estudis BCN Pobresa infantil a la ciutat de Barcelona BC N bcn.cat/ serveissocials facebook.com/Bcn.cat twitter.com/Barcelona_cat