Informe sobre les propostes de present i futur per al Raval Consell Plenari 02/10/2009 1 Índex El Raval, més enllà dels marges Apunts històrics 1 El Raval en xifres 1.1 Evolució sociodemogràfica 1.2 Habitatge 1.3 Turisme 1.4 Dades de Visites als Centres Culturals 1.5 L‟opinió dels veïns del Raval 2 Reptes de present i actuació municipal 2.1 Espai públic 2.1.1 Pla de treball per a la prevenció i intervenció en situació de risc a l‟espai públic 2.1.2 Actuacions de millora en l‟espai públic 2.1.3 Mesura de govern per al Manteniment i la Millora de l‟espai públic 2.1.4 Neteja 2.2 Serveis a les persones – cohesió social 2.2.1 Educació 2.2.2 Immigració 2.2.3 Equipaments de proximitat i qualitat 2.3 Corresponsabilització de les entitats compromeses: de la subvenció al concert 2.4 Participació Ciutadana 2.5 Obres i inversions 2.6 Abordatge de les problemàtiques 2.6.1 Impacte del turisme 2.6.1.1.1 Mesura de Govern de Compromisos per a la Regulació de l‟Ús Turístic dels Habitatges 2008-2011 2.6.1.1.2 Moratòria d‟hotels per la modificació del Pla Especial d‟establiments de concurrència 2 pública,l hoteleria ii altres activitats a Ciutat Vella (Pla d‟Usos) 2.6.1.1.3 Pla Especial d‟ordenació dels establiments comercials destinats a la venda d‟articles de record o souvenirs a la ciutat de Barcelona 2.6.2 Seguretat 2.6.2.1.1 Restricció d‟horaris nocturns a determinats establiments comercials per motius d‟orde públic 2.6.3 Pla d‟Acció sobre Drogues de Barcelona 2009-2012 2.6.4 Soroll 2.6.5 Prostitució 2.6.6 Comerç 2.6.7 Mesura de govern per a la creació de la Taula Tècnica Interdepartamental de la Rambla 2.6.8 Habitatge 3 Intensificació de les línies d‟actuació: Garantir la seguretat del resident i del visitant. Superar el Raval assistencialista: equilibrar el territori de la ciutat de Barcelona respecte a serveis assistencials . Garantir l‟èxit escolar. Garantir la qualitat dels serveis de proximitat com a base de la cohesió social. Garantir l‟oferta d‟allotjament i oci nocturn compromès amb el barri: revisió del especial d‟establiments de concurrència pública, hoteleria i altres activitats a Ciutat Vella. Espai Públic de qualitat. Implantar el Pla de Drogues a la ciutat de Barcelona. Pla de Barris Raval - Revisió planejament Raval Sud. Treball conjunt interinstitucional. Nou impuls a la rehabilitació. Comptar amb la complicitat i la corresponsabilització amb el sector empresarial i inversor del Raval 3 El Raval, més enllà dels marges El Raval és un barri que, a diferència d’altres èpoques de la història, avui atrau totes les mirades. El Raval ha sabut canviar el paper inicialment assignat com a territori marginal, en el significat més literal de la paraula, per convertir-se, en definitiva, en un reflex de la Barcelona que ens identifica, que conforma intensament la imatge que tenim de la nostra ciutat . Atrau les mirades per la seva centralitat, per la seva singularitat, pel seu dinamisme que implica una contínua transformació, per la seva diversitat social i d’usos. Perquè tot el que passa a Barcelona, i també els fenòmens que s’estenen per les gran ciutats d’un món cada vegada més global, i amb oportunitats, reptes i problemàtiques comuns i compartits, passen, primer i amb molta força, al Raval. Per això, el barri és sovint, i de forma obligada, pioner i model de polítiques d’intervenció, -polítiques urbanístiques, socials, culturals, educatives, de promoció econòmica, de seguretat, de salut pública, etc.-, intrínsecament connectades, interrelacionades i complementàries, sumades amb un objectiu comú: millorar la qualitat de vida dels veïns i veïnes del barri i, per extensió, dels ciutadans i ciutadanes de Barcelona. Per tot això, així doncs, el Raval és un territori complex, en el qual és necessari un treball i una observació continuats que evitin la pèrdua d’un equilibri d’usos (residencial, comercial, cultural, turístic, entre d’altres...) sempre tensionat.. Per això, també, la imatge real del barri no és pot copsar des de visions simplistes, unidimensionals, esbiaixades o conjunturals. Si el Raval s’observa des d’un punt o des d’un altre, la visió serà totalment diferent. Per aquesta raó, s’ha de fugir dels estereotips, de les veus apocalíptiques, de les memòries falsejades per la nostàlgia mal entesa, i dels excessius pessimismes o optimismes fruit del desconeixement. Només així es podrà conèixer l’evolució del Raval del passat, radiografiar el Raval d’avui i plantejar-se escenaris de futur. Mai es pot abaixar la guàrdia, sempre s’ha d’estar pendent, buscar solucions, potser, i necessàriament, innovadores, amb el qual es generen les comprensibles inèrcies i pors als canvis. Amb el Raval s’ha de ser valent, com ho són per tradició i per essència, els seus habitants. En aquest sentit l’Ajuntament de Barcelona va apostar i es va arriscar pel barri. Des dels primers moments de la democràcia, es va entendre que Barcelona no podia avançar si la seva Ciutat Vella no avançava, si no s’aconseguia un equilibri territorial que fes que els tots barris de Barcelona poguessin assolir un nivell acceptable de qualitat d’espai públic, de qualitat d’habitatge o de dotació d’equipaments. I el resultat d’aquesta valentia no s’hagués pogut materialitzar sense la visió compartida amb les altres administracions o amb la iniciativa privada. Tampoc, sense l’esforç d’un veïnat que, ineludiblement, va haver de fer front a canvis personals i col·lectius, per bé 4 que la transformació es va fer amb la premissa de reubicació al barri. Però, sens dubte, el resultat que atorguen les xifres i també les històries personals, quan es valoren sense estridències i amb objectivitat, ha de qualificar-se com a positiu. En un recent treball de recerca, elaborat per un equip de l’Institut de Govern i Polítiques Públiques de la Universitat Autònoma de Barcelona, dirigit per en Joan Subirats i en Joaquim Rius, Del Xino al Raval, s’explicita com a conclusió sobre la profunda transformació del Raval “El balanç avui és essencialment positiu, tot i que existeixen moltes incerteses sobre la resultant final d’aquest procés de transformació. Incerteses degudes a variables (immigració, noves dinàmiques socials i econòmiques…) que no van ser previstes en els moments inicials ni en els primers desenvolupaments del procés. Per tant, en aquests moments podem parlar de transformacions volgudes i reeixides (arrelament de les noves institucions culturals, dinamització econòmica, reubicació dels residents en els edificis rehabilitats…) i de transformacions no volgudes (diversificació social i ètnica molt ràpida i fins a cert punt descontrolada del barri …). Podem fins i tot parlar de transformacions acabades (cluster cultural plaça dels Àngels, incorporació iniciativa privada al Raval nord-est…) i de transformacions pendents (Raval sud, presència de més inversió privada…).La transformació del Raval té un eix central que, si bé connecta amb intents previs, en renova i repensa els objectius i els instruments. El protagonisme és públic i la forma de fer-se és de dalt a baix. La idea de fons va ser significativament la mateixa de la higienització,però es va voler abordar amb l’objectiu de mantenir la població al barri, dignificar i millorar les seves condicions de vida, i fer-ho amb instruments que aprofitessin i reforcessin els elements de valor històric i, fins a cert punt, menystinguts del barri:la seva centralitat urbana, la seva història, el seu patrimoni i les seves potencialitats culturals. (...) El Raval té avui un present clarament millor que el que tenia els anys setanta, però també acumula moltes de les incerteses que no teníem aleshores”. El món canvia, les ciutats canvien, els barris canvien perquè estan vius. La vida comporta dinamisme, nous reptes que han de ser entomats. En un territori on conviuen tantes realitats diferents, i totes tan dinàmiques,el paper de l’administració ha de ser afavorir i fomentar el just equilibri entre totes elles, perquè cap realitat predomini per sobre de les altres i estigmatitzi el territori. L’Ajuntament per tant, assumeix el seu paper d’institució reguladora i és totalment conscient que l’equilibri és fràgil i canviant. Per tant, no hi ha un abans i un després en la intervenció municipal en el territori, sinó que aquesta, sempre imprescindible, ha de ser continuada, per evitar el trencament d’aquest equilibri. Hem de resoldre les demandes ciutadanes, hem de garantir que el Raval sigui un territori per visitar, per gaudir, i també per viure. Un Raval on independent del seu 5 origen, de les seves expectatives, de les seves necessitats o objectius, els veïns i veïnes se sentin al seu barri, un barri especial però alhora equiparable als altres barris de Barcelona. 6 Apunts històrics Abans del segle XIV el barri del Raval era només un camp obert amb terres cultivades que abastaven la ciutat de Barcelona. A la Barcelona romana hi havia camins veïnals que van dibuixar el contorn que el barri va tenir més endavant. El creixement de Barcelona va configurar el Raval a l'espai que pren forma de diamant entre el segon cinturó de muralles (Jaume I l'any 1268, la Rambla) i el tercer i darrer cinturó (Pere el Cerimoniós, 1348, les rondes i l'avinguda del Paral·lel). La ciutat de Barcelona es trobava ofegada per les muralles de Jaume I i Pere el Cerimoniós va decidir fer el tercer cinturó emmurallat. Calia assegurar les expectatives de creixement urbà. Existia la tendència general de moltes ciutats de l'època, d'encerclar dins les muralles l'extensió de terreny suficient per preveure la subsistència dels habitants en temps de guerres i setges. Un altre motiu era localitzar fora del nucli urbà els establiments, serveis i activitats més molestes o poc recomanables. Al final del segle XIV i principi del XV, a causa de les dificultats econòmiques, polítiques i socials, que va quedar com a zona d'activitat bàsicament agrícola. Entre el segle XV i la desamortització de Mendizábal l'any 1837, el Raval es va convertir en "terra de convents". Al principi del segle XVIII, les indústries van començar a instal·lar-se enmig d'horts, convents i cases gremials. A partir de la segona meitat del 1700 van començar a aparèixer nous carrers amb fàbriques i habitatges per als treballadors. Els treballadors de les fàbriques es van quedar a viure al Raval, a prop de la feina. Aquest barri es va convertir en el més dens d'Europa i es va aprofitar fins a l'últim metre quadrat edificable. Les revoltes obreres contra les mecanitzacions modernes i diverses epidèmies de còlera van fer prendre la decisió d'enderrocar les muralles l'any 1859 i permetre l'expansió urbana i industrial fora d'un nucli urbà insalubre i fàcilment controlable per un moviment obrer que es començava a organitzar. Una llarga llista de fabricants sortien del barri seguint les teories higienistes d'Ildefons Cerdà. En el nou model de ciutat, el Raval va ocupar una situació perifèrica com a barri residencial obrer. A començaments del segle XX va continuar tenint una composició social eminentment obrera. El Raval es va anar convertint cada vegada més en un barri d'habitatges per a les classes amb menys poder adquisitiu, entre les quals els immigrants (exposicions universals de 1888 i 1929) n'eren una part destacada. 7 L'amuntegament humà, una xarxa viària estreta i tortuosa, la proximitat del port i la dedicació de molts immobles a bars, sales d'espectacles i cases de tolerància, van acabar configurant una zona al sud del Raval que cap a l'any 1925 el periodista Àngel Marsà va batejar amb el nom de Barri Xino. Les destruccions de la guerra i la misèria de la postguerra van perjudicar molt la vida nocturna del barri, en un procés que va acabar amb el decret de tancament de les cases de prostitució l'any 1956. Les primeres veus que van reclamar la millora del barri van sorgir als anys 30, durant la Segona República 1931-1936, amb les propostes dels arquitectes del GATCPAC. El pla Macià donava solucions racionalistes i integrades als problemes del barri. Però van ser les bombes de la Guerra Civil les que van fer els primers sanejaments urbanístics al sud del Raval (avinguda de García Morato, avui avinguda de les Drassanes). Durant els anys vuitanta del segle XX, l'Administració va impulsar una decidida política de reformes i rehabilitació d'habitatges, d'obertura d'espais i creació d'equipaments per a la comunitat, que va anar deixant en segon terme el nom de Barri Xino per recuperar la denominació històrica del Raval. El Pla Especial de Reforma Interior del Raval (aprovat a partir de l’acord entre l’Associació de Veïns del Raval i l’Ajuntament de Barcelona) o el Pla d’Actuació Integral de Ciutat Vella (on respecte d’una visió regeneradora que considerava com a suficient la intervenció urbanística es considerava que s’havia d’abordar les problemàtiques des d’una visió global que tingués en compte l’urbanisme, el benestar social, la seguretat ciutadana, les activitats econòmiques, la mobilitat i les infraestructures), la definició de les Àrees de Rehabilitació Integral, la creació de l’Oficina de Rehabilitació de Ciutat Vella, la constitució de la societat mixta Promoció Ciutat Vella, les aportacions dels Fons de Cohesió europeus, la consolidació i continuïtat del plantejament a través de Foment de Ciutat Vella... una llarga història d’avenç d’un projecte global, amb uns objectius clars i amb la mirada posada sempre en les persones. 8 1. El Raval en xifres 1.1 Evolució sociodemogràfica (font: Departament d’Estadística)  S‟incrementa la població general  Es redueix la població de nacionalitat espanyola  Creix la població amb nacionalitat estrangera  Es redueix l‟edat mitjana de la població  Es redueix el pes de la gent més gran  Disminueix la taxa de mortalitat  Augmenta la taxa de residents amb estudis superiors a. Evolució de la població resident: augment de la població paral·lel al procés de transformació i al fenomen de l‟arribada de la immigració Població 1970 1991 2002 2005 2007 2008 resident Raval 74.054 37.109 40.968 46.322 45.999 47.431 Barcelona 1.745.142 1.643.542 1.527.190 1.593.075 1.595.110 1.615.908 b. Distribució per edats: població rejovenida Distribució 1970 1991 2001 2006 2007 2008 per edats 11-14 anys 18% 11% 10% 10% 11% 11% 15-24 anys 13% 13% 11% 10% 10% 10% 25-64% 53% 50% 56% 64% 64% 64% 65 i més anys 16% 27% 23% 15% 15% 14% 9 c. Evolució residents amb nacionalitat espanyola / estrangera: baixen els residents amb nacionalitat espanyola i pugen els d‟origen estranger, amb gran diversitat d‟origens. Població per 1991 1996 2001 2006 2007 2008 nacionalitat Espanya 35.332 31.696 26.959 25.536 25.131 25.069 % Població espanyola 98% 91% 72% 54% 55% 53% Resta Europa 186 295 905 3.545 3.945 4.416 Àfrica 475 845 1.473 2.698 2.154 2.233 Amèrica 392 601 2.608 5.674 4.913 5.004 Àsia-Oceania 722 1.437 4.337 11.424 10.488 11.461 1a nacionalitat Marroc Filipines Filipines Pakistan Pakistan Pakistan estrangera 439 868 1.913 5.038 4.465 4.630 2a nacionalitat Filipines Marroc Marroc Filipines Filipines Filipines estrangera 421 774 1.236 3.523 3.350 3.865 Rep. 3a nacionalitat Argentin Dominic. Equador Marroc Marroc Marroc estrangera 92 141 927 2.199 1.788 1.841 Rep. 4a nacionalitat Xile Perú Dominic. Equador Banglad. Banglad. estrangera 69 96 386 1.521 1.352 1.524 5a nacionalitat Perú Argentin Colòmbia Banglad. Equador Equador estrangera 43 83 333 1.407 1.120 1.001 10 d. Nivell d‟estudis: augmenta espectacularment el nombre de residents al Raval amb estudis superiors fins a igualar la taxa de Barcelona Població amb 1981* 1986* 1991* 1996* 2001* 2008** estudis sup. Raval 4,32% 4,03% 4,57% 6,93% 12,18% 26,4% Barcelona 10,92% 11,76% 14,03% 15,74% 21,15% 26,5% *Font: Del Xino al Raval ** Font: Enquesta de Serveis 2008 e. Renda familiar Renda familar 1991 1996 2000 2003 2008 Indicador de renda familiar disponible 53,4 62,9 62,6 Barcelona=100 Índex de capacitat econòmica familiar 60 59,2 Barcelona =100 Un increment de gairebé 10 punts entre el 2000 i el 2008. f. Taxa de mortalitat: forta davallada relacionada amb el rejoveniment de la població Taxa mortalitat 1991 1996 2001 2005 2006 2007 Raval 18,3 18,1 15,2 10,4 8,6 9,2 Barcelona 9,5 10,5 10,4 10,1 9,3 9,7 11 1.2 Habitatge (font: Departament d’Estadística) Predomini de l‟habitatge de lloguer sobre el de compra: indicador de major mobilitat / inestabilitat / canvi i de convivència de rendes antigues i noves que afavoririen els intents de mobing) Preu de venda 1992 1996 2000 2004 2007 2008 habitatg. 2a mà Raval 792 866 1.585 3.568 4.955 4.349 Barcelona 1.289 1.291 2.062 3.672 4.930 4.488 % Raval / Barcelona 61% 67% 77% 97% 101% 97% Preu lloguer 1992 1996 2000 2004 2007 2008 locals (€ m2) Raval 4,75 4,3 5,9 9,79 13,32 15,43 Barcelona 7 5,34 6,1 9,26 11,55 12,69 % Raval / Barcelona 68% 81% 97% 106% 115% 122% A destacar que, al conjunt de Ciutat Vella, el 39,2% dels habitatges són de propietat i el 57,9% són de lloguer (2,9% d’altres tipus). 12 1.3 Turisme (font: estudi Barcelona Regional) Evolució places hoteleres L’evolució de l’allotjament turístic a Barcelona ha anat de la mà del increment de les pernoctacions, arribant, en 2007, a prop de les 50.000 places en 456 establiments, i al 1.763.393 pernoctacions (s’ha produït un increment d’un 65% de pernoctacions des del 1993. L’any 2007, segons l’anuari estadístic de la ciutat, concentrava el 40% dels establiments hotelers de la ciutat i juntament amb el districte de l’Eixample sumen el 70% dels establiments i el 55% de les places. És al Districte de Ciutat Vella on es concentren els aspectes més valorats pels turistes que visiten la ciutat: arquitectura, oferta cultural, oferta d’oci i entreteniment, comercial i de restauració. Ciutat Vella s’ha convertit en l’espai on tothom hi vol ser. 1.4. Dades de visites als centres culturals Font: estudi de Barcelona Regional Nombre de visitants (2007) - Museu d’Art Contemporani de Barcelona (MACBA): 563.181 - Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB): 400.677 - Museu Marítim: 383.792 - Palau de la Virreina: 110.906 13 1.5 La transformació urbanística del Raval Del període 1980-2002, es poden destacar algunes xifres sobre les actuacions a Ciutat Vella: S’expropien o s’enderroquen 500 edificis (que suposen 400.000 metres de sostre edificat, 4.200 habitatges, 800 locals i 100.000 metres de sòl alliberat). Es construeixen 1.246 habitatges per part de les administracions i els organismes que en depenen (d’un total de 2.725). Es reinstal·len 2.470 famílies per Ciutat Vella (es calcula que el 2002, aproximadament un 6% de les persones del districte viuen en pisos fruit de les reformes). Es fa una inversió privada de 200 milions d’euros per rehabilitar immobles. Les administracions públiques fan una inversió directa de 1.215 milions d’euros per a la reforma. Segons dades de Foment de Ciutat Vella, el 45% dels edificis del Raval han estat totalment o parcialment rehabilitats (el 50% del Raval nord i el 41% del Raval sud). 14 1.6 L‟opinió del veïns del barri Font: Enquesta Serveis Municipals_2009, realitzada entre abril i juliol de 2009  Satisfacció de viure al barri: els veïns puntuen amb un 7 la seva satisfacció de viure al Raval (en una escala 0=gens satisfet ; 10=molt satisfet  A la pregunta: quin considera que és el problema més greu que té en aquests moments la ciutat de Barcelona? Els veïns del Raval consideren que és la inseguretat (20,7%). Només un 2,1% dels enquestats contesta que és la prostitució. Quan se’ls pregunta, quin és el problema que més els afecta personalment, el 31,7% contesta que l’atur i les condicions de treball.  Un 47% dels enquestats del Raval opina que la neteja ha millorat. Quan se‟ls pregunta que li demanarien a l‟Ajuntament que fes per la ciutat, un 21% demanen millores el la neteja, un 18% millores en la seguretat i un 15% resposta a l‟atur. El percentatge de veïns que demanen reduir el turisme o millorar-ne la qualitat és nul. Controlar o eliminar la prostitució ho demanen un 2,8%. 15  Quin considera que és el problema més greu que té la ciutat de Barcelona? (resposta espontània) Respostes dels residents al Raval Circulació 2,1% Aparcament 0,7% Inseguretat 20,7% Neteja 6,2% Problemes associats a la immigració 6,2% Accés a l‟habitatge 6,2% Atur/condicions de treball 15,2% Transports, infraestructures, comunicacions 1,4% Sorolls 9,7% Zones Verdes 1,4% Urbanisme 0,0% Molèsties per obres 0,7% Manteniment 0,0% Equipaments i serveis 2,8% Prestacions i ajuts 0,7% Drogues 2,1% Pobresa i desigualtat 0,7% Problemes econòmics 9,7% Impostos i multes 0,7% La gestió política municipal 0,0% Aspectes polítics 0,7% Desigualtats entre barris 0,0% Massificació 1,4% Prostitució 2,1% Turisme 1,4% Medi ambient 0,7% Model de ciutat 1,4% Valors socials negatius / manca de civisme 2,8% Altres 0,0% Cap / res 2,1% NS 0,7% 16  I a vostè, personalment, quin és el problema que més li afecta? (resposta espontània) Respostes dels residents al Raval Circulació 0,0% Aparcament 0,0% Inseguretat 6,2% Neteja 5,5% Problemes associats a la immigració 4,1% Accés a l‟habitatge 3,4% Atur/condicions de treball 31,7% Transports, infraestructures, comunicacions 0,0% Sorolls 5,5% Zones Verdes 0,7% Urbanisme 0,7% Molèsties per obres 0,0% Manteniment 0,0% Equipaments i serveis 3,4% Prestacions i ajuts 2,1% Drogues 0,7% Pobresa i desigualtat 0,7% Problemes econòmics 15,2% Impostos i multes 1,4% La gestió política municipal 0,0% Aspectes polítics 0,0% Massificació 0,7% Prostitució 0,7% Turisme 0,7% Medi ambient 0,7% Model de ciutat 0,7% Valors socials negatius / manca de civisme 1,4% Problemes i preocupacions personals 0,0% Terrorisme 0,7% Altres 1,4% Cap / Res 8,3% NS 2,1% 17  Què demanaria que l’Ajuntament fes per la ciutat? (resposta espontània) Respostes dels residents al Raval Millorar la circulació 0,7% Més aparcament/més barat 0,0% Millorar la seguretat 18,6% Millorar la neteja 21,4% Solucionar problemes associats a la immigració 2,1% Facilitar l‟accés a l‟habitatge 2,8% Combatre l‟atur / millorar condicions de treball 15,2% Millorar transports, infraestruc., comunicacions 0,7% Reduir sorolls 7,6% Més, millors zones Verdes 2,1% Millorar l‟urbanisme 0,7% Reduir molèsties per obres 0,0% Millorar manteniment 0,7% Més, millors, equipaments i serveis 4,1% Més prestacions i ajuts 5,5% Eradicar la droga 0,7% Combatre pobresa i desigualtat 1,4% Solucionar problemes econòmics 1,4% Més, millor comerç 0.0% Modificar l‟encaix de Catalunya a Espanya 0,0% Millorar aspectes polítics 4,1% Controlar / eliminar la prostitució 2,8% Reduir el turisme, millorar-ne la qualitat 0,0% Millorar el medi ambient 0,0% Canviar el model de ciutat 2,8% Canviar valors socials, més civisme i educació 2,1% Altres 0,0% Cap / Res 0,0% NS 2,8% 18 2. Reptes de present i actuació municipal Com s‟assenyala al Pla d‟Actuació del Districte de Ciutat Vella 2008- 2011: Trenta anys després de l’inici de la seva gran transformació, Ciutat Vella torna a ser la llar de milers de persones que utilitzen quotidianament les seves places i carrers. Hem d’estar orgullosos del camí recorregut els darrers anys. Tot i que cal seguir apostant per una Ciutat Vella inclusiva i treballar per reduir les desigualtats socials, podem dir ara amb confiança que ha passat ja el temps en que el perill de convertir-se en un territori marginal i degradat era evident. L’esforç efectuat per part de les administracions públiques, de la ciutadania, i de les entitats i institucions que han apostat pel barri ha donat fruits, i ara Ciutat Vella projecta la imatge de Barcelona sencera a la resta del país i al món. Es per això que mai ens hem d’aturar perquè els reptes continuen, i són cada cop més complexos, més subtils. Convivim quotidianament amb fenòmens locals que són la concreció en l’espai i en el temps de causes globals i estructurals. Ens adonem que som part d’un gran engranatge i sabem que l’abordatge d’aquests reptes ha de ser diferent. Els fenòmens canvien i, per tant, les estratègies per acostar- nos a ells també han de transformar-se. Davant d‟aquestes noves situacions, es requereixen noves fórmules on prevalgui l‟autorresponsabilitat i el pacte de tots els agents públics i privats per sobre de visions sesgades i partidistes, amb l‟objectiu comú de restablir els equilibris necessaris per garantir la convivència i la cohesió social. 19 2.1 Espai públic La centralitat del Raval implica un ús intensiu de la via pública. Aquest fet ineludible comporta el necessari desenvolupament de tot un conjunt de mesures de prevenció, detecció i manteniment 2.1.1 Pla de treball per a la prevenció i intervenció en situació de risc a l‟espai públic L’ús intensiu del carrer a Ciutat Vella, el fenomen que hem anomenat com a “nomadisme urbà” i la presència d’altres col•lectius poc respectuosos amb les normes cíviques dificulten que els veïns puguin gaudir amb tranquil·litat d’aquests espais. També afecta substancialment la vida comercial dels nostres carrers generant en ocasions sensació d’inseguretat. La voluntat de l’equip de govern de garantir la vida veïnal és ferma intervenint i posant tots els mitjans al seu abast per tal de que l’espai públic sigui de tots i no excloent. La mesura de govern va establir un pla de treball concret i concís a portar a terme a espais de Ciutat Vella on es va determinar la necessitat d‟una especial atenció. En el cas del Raval aquests espais són: plaça Castella, carrer de la Cera, carrer Egipciàques, plaça de les Caramelles, plaça de Folc i Torres, plaça de Pere Coromines, zona Baluard, plaça de Vicenç Martorell, plaça Gardunya, Jardins de Rubió i Lluch, plaça de Sant Agustí i carrer Arc de Sant Agustí, Jardins dels Horts de Sant Pau, plaça dels Àngels, plaça de Joan Coromines, carrer de Montalegre, i carrer d’en Robadors. Alguns d’aquests espais presenten absència de conflicte, d’altres necessiten un manteniment de la intervenció, en altres es valora la necessitat d’intervenció d’un servei de ciutat i altres es determinen com espais d’especial complexitat i d’atenció preferent. Tipus de problemàtiques associades a aquests espais (no totes les problemàtiques es troben a cadascun dels espais: 20  Ús intensiu de l’espai públic  Grups o persones amb risc d’exclusió social. (Sense Sostre, Toxicòmans, Alcoholisme, etc...  Prostitució  Pseudoturistes  Problemes de mobilitat  Soroll 2.1.2 Actuacions de Millora en l‟espai públic Actuacions sobre Solars buits i per evitar acumulació de brutícia i un mal ús.  De propietat privada: requeriments de neteja i tancament. c/ Reina Amalia 11  De propietat privada: conveni per un ús públic. c/ Santa Madrona  De propietat pública: neteja i tancament. c/Sant Martí Total solars Raval 10 Intervenció en 5 i requeriment als propietaris de la resta per condicionament i tancament perimetral. Actuacions de Prevenció Social El districte té en marxa diferents operatius en els que hi intervenen Guàrdia Urbana, Serveis Socials i el Servei de Manteniment i Neteja, destinats a evitar pernoctacions al carrer i oferir alternatives a les persones sense sostre així com a mantenir l’espai públic en les millors condicions possibles OPERACIÓ DIANA: Des de primera hora del matí els agents de Guardia Urbana aixequen els indigents que puguin estar pernoctar al carrer i els ofereixen assistència dels Serveis Socials OPERACIÓ MIRALL: Tres equips de neteja i Guàrdia Urbana treballen durant el matí i la tarda amb camions bomba per netejar els parcs, places i espais amb més ocupació. 21 Pel que fa a l’activitat dels operatius durant l’any 2008 s’han tractat 3.074 persones de les quals 1.470 durant juny, juliol i agost. PATRULLES DE PROXIMITAT: durant tot el dia vigilen que no hi hagi cap conducte entre els indigents que generi conflicte. ACTUACIÓ DE L‟EQUIP EN L‟ATENCIÓ A SENSE SOSTRE i DE GESTIÓ DE CONFLICTES: Està format per un equip d’educadors i que ha realitzat durant aquest mesos un dispositiu de vigilància continuada amb l’objectiu de fer un seguiment a les persones sense sostre. També han treballat amb les persones anomenades nòmades urbans constatant la dificultat d’incorporar-los a les dinàmiques i recursos socials establerts. Diàriament un equip d’educadors socials treballen al carrer identificant els indigents no coneguts i oferint els serveis d’assistència que puguin necessitar per intentar eradicar el problema de fons o en el seu cas minimitzar-lo Campanya per a la minoració del soroll de l‟oci nocturn a Ciutat Vella Sensibilització a l’entorn, mitjançant promotors i mims. A banda de la campanya general de ciutat es realitza simultàniament una específica per Ciutat Vella i Gràcia. Objectius.  Sensibilitzar als ciutadans de conciliar oci nocturn amb el descans dels veïns.  Sensibilització als establiments, mitjançant promotors que realitzen una tasca informativa i promouen el comportament cívic. Els promotors realitzen visites als establiments/zones establertes pel districte, que en el cas del Raval són: Arc del Teatre, Rambla del Raval, i Joaquín Costa. 22 Campanya d‟accessibilitat a l‟espai públic Davant la proliferació d’ocupacions de la via pública per sobre de l’autoritzat, obstruccions de voreres i altres actuacions fora de la legalitat, S’ha dissenyat una campanya específica orientada a la detecció i eliminació d’aquestes pràctiques. L’Objectiu d’aquesta campanya és:  Garantir l’accessibilitat a l’espai públic, vetllant pel compliment de les normatives municipals que el regulen, incidint en:  Obstruccions de voreres amb elements annexes als locals: jardineres, faristols i/o altres  Excés d’ocupació en establiments de restauració i quioscos de premsa Proposta per a la neteja de grafits de persianes i portes (els de les façanes es netegen gratuïtament Davant la presència de grafits i tags en els paraments exteriors dels edificis que impacten negativament en l’espai públic de Ciutat Vella. Donat que a Ciutat Vella hi ha una gran exigència als propietaris per a la recuperació dels seus elements patrimonials, i d’I d’acord amb el compromís al que es va arribar per unanimitat en el plenari de l’1 d’abril de 2008, el Districte de Ciutat Vella impulsa amb la col·laboració de Barna Centre, una proposta de treball per a abordar la neteja dels grafits de persianes i portes que és assumida des de Paisatge Urbà i l'Àrea de Medi Ambient amb l’objectiu de fer-la extensible al conjunt de la ciutat. Aquest programa pretén:  Millorar la qualitat de vida dels ciutadans de Barcelona dignificant i garantint un paisatge urbà de qualitat especialment en les zones d’alt valor patrimonial  Dissenyar un programa que faciliti a comerciants i comunitats de propietaris la neteja de grafits existents en persianes i 23 portes dels establiments i finques. Per tal de garantir un manteniment continuat d’aquestes  Aprofundir amb les dinàmiques de cooperació entre la iniciativa pública i la privada. Aquestes mesures de dignificació i manteniment del paisatge urbà dels carrers i les places també tenen present la possibilitat que per acord de tot els comerços i veïns d’un àmbit es puguin elaborar propostes artístiques o de disseny gràfic 2.1.3 Mesura de govern per al Manteniment i la Millora de l‟espai Públic 2008-2011 La mesura determina tres tipus d’actuacions de manteniment: MANTENIMENT INTEGRAL: Remodelació total o parcial dels carrers. Asfaltat, il•luminació, voreres noves, nova ubicació dels contenidors, i senyalització de mobilitat. MANTENIMENT I URBANISME PREVENTIU: Orientat a prevenir i corregir els mals usos que es fan de l’Espai Públic i a donar més valor a l’autèntica funció dels elements urbans. MANTENIMENT PUNTUAL Conservar en bon estat físic cada un dels elements que composen l’espai públic 24 Llistat d'Actuacions Espai Públic Raval Ubicació Actuació Operador Estat Pl Salvador Seguí Ampliació i modificació dels jocs infantils FCV Pl Castella Arranjament de la Plaça FCV Executat 2008 Pl Gardunya Arranjament de la plaça FCV En execució Gravina Arranjament del carrer FCV Executat 2009 Jardins Rubió i Lluch Projecte de millora dels jardins MA-PiJ Inici octubre Remodelació carrers: Carretes, Vistalegre, Aurora, Lleialtat, Sant Pacià, Sant Rafael, Sant Marti i Sant Raval Sud Bartolomé FCV Executat Pl Coromines-Caramelles-Renovació de la plaça Caramelles i Coromines i repàs Àngels del paviment de la plaça dels Àngels FCV En execució Pl Pedró Renovació de la plaça connectada al carrer Sant Llatzer FCV Plaça Vicenç Martorell Renovació dels parterres de la plaça i dels jocs infantils MA-PiJ En execució Nou de la Rambla Reparació de l'asfaltat i petites intervencions a la vorera DTE Inici octubre Sant Pau Reparació del paviment DTE En execució Hospital Reparació del paviment DTE Executat Tallers Reparació del paviment en mal estat MA-MNT Inici en breu Pl Vazquez Montalban Urbanització de la plaça FCV Executat Sant Llatzer Urbanització del carrer MA-MNT Executat Santa Elena Urbanització del carrer MA-MNT Inici octubre Ramelleres Urbanització del carrer DTE Inici octubre Tàpies Urbanització del carrer entre Sant Oleguer i Estel MA-MNT Estel Urbanització del carrer entre Sant Oleguer i Estel MA-MNT 25 QUADRE RESUM ACTUACIONS DE MANTENIMENT I MILLORA DE L‟ESPAI PÚBLIC A CIUTAT VELLA CONCEPTE CAP. II (2009) Cap. VI (2008-2011) ORGAN GESTOR Pla de millora integral de l'espai públic (*) 7.835.361,00 S ector Medi Ambient Actuacions integral (15 carrers) 3.166.529,00 Actuacions carrer enllumenat 1.157.930,00 Actuacions accessibilitat bàsica 400.000,00 Descontaminació Llumínica 2.106.136,00 Actuacions 748.496,00 Millora infraestructures de Parcs +renovació pavimentació 256.270,00 Inversions en Espais Verds 2.356.674,86 Sector Medi Ambient Urbanització carrers 26.402.000,00 F oment de Ciutat Vella Millora de l'espai públic i dotació d'espais verds 3.444.838,00 F oment de Ciutat Vella - Llei de Barris (*) Accessibilitat i supressió de barreres arquitectòniques 647.958,00 F oment de Ciutat Vella - Llei de Barris (*) Inversions Via Pública i Urbanisme Preventiu 6.124.000,00 D istricte Manteniment Correctiu 637.000,00 Districte Manteniment Reposició (Enllumenat) 854.588,17 Districte-Medi Ambient Manteniment Reposició (Via Pública) 412.176,00 Districte-Medi Ambient TOTAL 1.266.764,17 46.810.831,86 (*) Llei de barris període 2008-2012 26 URBANITZACIÓ DE CARRERS (FOMENT DE CIUTAT VELLA) Ref. Barri Referencia Carrer Actuació Prevista Barri PAD RU1 Raval Centre 5.4.3.62 Illa Robadors Finalització plaça Vázquez Montalban RU3 Raval Centre 5.4.3.69 Pl Folch i Torres reforma de la plaça RU4 Raval Centre 5.4.3.70 Arc de Sant Pau remodelació del carrer RU5 Raval Sud 5.4.3.74 Arc del Teatre remodelació carrers Raval Sud: urbanització d'Arc del RU6 Raval Nord 5.4.3.75 Joaquim Costa rTeematordee lació carrer RU7 Raval Centre 5.4.3.77 Raval Nord remodelació dels carrers del Raval Centre Pl Castella projecte d'arranjament de la plaça RU8 Raval Nord Gravina projecte d'arranjament del carrer RU9 Raval Nord 5.4.3.61 Pl Gardunya remodelació plaça RU11 Raval Nord 5.4.3.78 Sant Llàtzer urbanització carrer GU1 Gòtic Nord 5.4.3.55 Julià portet urbanització carrer Tomàs Mieres urbanització carrer SPU1 Casc Antic 5.4.3.54 Via Laietana remodelació Sant Pere Jonqueres remodelació SPU3 Ribera 5.4.3.83 Mercat Born i projecte Mercat Born: urbanització carrers del seu entorn SPU4 Sant Pere 5.4.3.20 vSoalntatn Ptse re Mes Baix reurbanització del carrer SPU5 Santa 5.4.3.20 Entorns Sta remodelació dels entorns Santa Caterina 5ª Fase Caterina BU1 Barceloneta 5.4.3.45-46- P Cga.t eSrianlava t remodelació 47 JPaarpdainsss eMita quinista actuació jardins Màquinista (LLB) BU2 Barceloneta 5.4.3.48 Sant Carles remodelació carrer BU3 Barceloneta 5.4.3.49 Judici remodelació carrer BU4 Barceloneta Pl porta Boscà arranjament de les places de la Barceloneta. Fase 2 BU5 Barceloneta Pg. Maritim obres de construcció d'una rampa adaptada (LLB) Paredes remodelació dels carrer per a vianants Monjo remodelació dels carrer per a vianants Sevilla remodelació dels carrer per a vianants BU6 Barceloneta 5.4.3.41 Pescadors remodelació dels carrer per a vianants Mestrança remodelació dels carrer per a vianants Pontevedra remodelació dels carrer per a vianants BU7 Barceloneta Pl Hilari Salvador remodelació plaça (LLB) BU8 Barceloneta 5.4.3.50 Almirall Cervera remodelació voreres carrer 27 2.1.4. Neteja El barri del Raval té un operatiu intens i especial de neteja. La neteja es fa matí i nit, els 365 dies de l’any, amb un reforç de tarda. Al matí la neteja es fa amb equips d’escombrada amb vehicle auxiliar. Es reforça amb 2 equips contra els orins que també actuen els 365 dies de l’any (una actuació específica per al Raval). El baldeig, mentre que a la resta dels carrers de la ciutat es fa cada 7 o 15 dies, als carrers del Raval es fa en dies alterns, excepte a la part central (entre els carrers de Sant Pau i Carme) que es fa cada dia. Els dies que no es realitza baldeig, es fa un reforç d’escombrada. El baldeig es fa sempre amb aigües freàtiques. També hi ha punts fixes de reforç, i també es reforça la neteja en funció de les activitats. Exepcionalment, al Districte de Ciutat Vella hi ha un corretorn del personal de neteja per poder cobrir els 365 dies de l’any. També es disposa d’equips polivalents (4 vehicles diaris) que acompanyen la Guàrdia Urbana, així com d’equips de recollida de xeringues. La nova contracta de neteja manté els nivells d’exigència actuals, amb la millora que els equips estaran més motoritzats, i els vehicles i camions funcionaran amb energia elèctrica. Es farà recollida orgànica i s’intensificaran els punts de brossa neta. 28 2.2 Serveis a les persones –cohesió social 2.2.1 Educació L’educació és un element fonamental per al canvi social, ja que contribueix directament a la igualtat d’oportunitats. L’escola posa l’accent en l’assumpció de les competències bàsiques, la lectoescriptura i el càlcul, i va més enllà de la socialització i l’educació en valors, que són l’objectiu de l’educació en general. En aquest sentit, haver elevat l’edat d’escolarització obligatòria fins als 16 anys es pot entendre com un progrés social, ja que aquesta mesura té com a objectiu fomentar la cohesió social en oferir una formació més àmplia per a la vida. Tanmateix, existeix una part de l’alumnat que no encaixa en el sistema educatiu. En aquests casos prenen una gran importància les actuacions compensatòries que s’adapten millor a les seves necessitats. Tots els CEIP i IES, com també dos dels centres concertats del barri, disposen d’aules d’acollida per a l’alumnat nouvingut procedent de l’estranger. . Tant la Generalitat com l’Ajuntament, han creat alguns serveis per donar suport a les necessitats educatives especials amb alguns dispositius que presten una atenció específica a altres tipus de necessitats, com pot ser el Centre de Recursos Especials de Deficiències Auditives (CREDA). També es desenvolupen projectes d’educació compartida aprofitant les sinèrgies entre l’escola i el territori, per tal de desenvolupar el currículum de l’alumnat de 3r i 4t d’ESO que necessita adaptacions curriculars, com les Unitats d’Escolarització Compartida (UEC) o les Aules d’Escolarització Compartida (AEC). S’estableixen relacions de conveni o cooperació entre els centres i les dues entitats que desenvolupen l’educació compartida, els quals programen i avaluen conjuntament els objectius que s’han d’assolir a l’etapa obligatòria. Tanmateix, durant la part de l’horari lectiu en què l’alumnat hi participa, realitza tallers de formació pràctica i prelaboral que permeten enfocar l’ensenyament a partir d’aprenentatges més tècnics i estratègies més individualitzades. 29 Centres Professorat Places 3 Esc. Bressol Municipals 22 professionals 207 alumnes 5 CEIP’s 153 professionals*** 1.429 alumnes 2 IES* 170 professionals 759 alumnes 4 Centres concertats** 138 professionals 1.894alumnes 1 Espai Familiar 3 educadores 57 families 15 centres 486 professionals 4.346 places * Secundària – Batxillerat – Cicles Formatius ** Ed. Infantil – Primària - Secundària - Batxillerat *** L’aplicació de la sisena hora setmanal a les escoles públiques d’educació Primària, dedicada a l’exercitació d’habilitats que afavoreixin l’assoliment de les competències bàsiques, ha comportat la incorporació de nous mestres per permetre l’organització de la sisena hora. 30 Pla Educatiu d‟Entorn del Raval 31 32 Subvencions educació per activitats 0-18 anys ENTITAT PROJECTE Subvenció 2009 ASSOC. SOCIOCULTURAL IBN BATUTA (ASCIB) ACTIVITATS ESPORTIVES D' ASCIB 1.000,00 C. F. S. NOU DE LA RAMBLA FEM ESPORT AL RAVAL 2.550,00 ASSOCIACIÓ PER A JOVES TEB RAVALSURF, 2009 4.100,00 TEB, LES I ELS JOVES TREBALLEM ASSOCIACIÓ PER A JOVES TEB 2.100,00 PELS DRETS HUMANS 2009 ASSOCIACIÓ PER A JOVES TEB RAVALGAMES 3.0 1.500,00 DINÀMIQUES PARTICIPATIVES VERS ASSOCIACIÓ PER A JOVES TEB 2.500,00 ELS DRETS HUMANS 2009 RAVALNET MEDIATECA 2009 1.000,00 FUNDACIÓ CENTRE OBERT JOAN SALVADOR GAVINA MES FORMACIO = MES AUTONOMIA 800,00 FUNDACIÓ CENTRE OBERT JOAN SALVADOR GAVINA GAVINA FA ESPORT 2.000,00 ASSOC. EDUCATIVA INTEGRAL DEL RAVAL PLA ESPORTIU AEI RAVAL 3.000,00 AULA OBERTA ESTEL D'ASSIS ASSOC. EDUCATIVA INTEGRAL DEL RAVAL 1.400,00 (PROG.ADOLESC. I JOVES AEI RAVAL) 33 ASSOC. EDUCATIVA INTEGRAL DEL RAVAL PROGRAMA DE FAMILIES 1.150,00 EL RACO DE LA INFANCIA, FUNDACIÓ SOCIAL DEL RAVAL 6.300,00 ADOLESCENCIA I JOVENTUT EL RACO DE LA FAMILIA. ESCOLA DE FUNDACIÓ SOCIAL DEL RAVAL 500,00 PARES FUNDACIÓ SOCIAL DEL RAVAL EL RACO DEL JOVE 1.100,00 EL RACO DEL JOVE. APRENEM A SER FUNDACIÓ SOCIAL DEL RAVAL 500,00 MONITORS DE LLEURE ASSOC. SOCIOCULTURAL IBN BATUTA (ASCIB) TALLERS DE FAMILIES DEL RAVAL 3.900,00 INICIATIVES QUE POSSIBILITIN ACT.EN AMPA CEIP CASTELLA 2.000,00 PRO DE LA CONCILIACIO ACTIVITATS COMPENSADORES PER L' CEIP MILÀ I FONTANALS 4.600,00 ASSOLIMENT DEL CURRICULUM ACTIVITATS CULTURALS EDUCATIVES CEIP MILÀ I FONTANALS 2.300,00 COMPLEMENTARIES MATERIAL ESC.I LLIBRES DE TEXT CEIP MILÀ I FONTANALS 6.000,00 PER A L' ALUMNAT DESFAVORABLE CAMPANYA DE TEATRE A LES CEIP MILÀ I FONTANALS 2.222,00 ESCOLES PUBLIQUES EDUCACIO EN EL LLEURE PER UNA APA ESCOLA VEDRUNA-ANGELS 400,00 BONA CONCILIACIO FAMILIAR-LABO PLA EDUCATIU D' ENTORN. SORTIDES CEIP DRASSANES 4.800,00 I COLONIES PEDAGOGIQUES FESTES POPULARS A L' ESCOLA (PLA CEIP DRASSANES 2.000,00 D' ENTORN DEL RAVAL) 34 APA ESCOLA VEDRUNA-ANGELS FESTES POPULARS 400,00 PLA EDUCATIU D'ENTORN. AMPA CEIP COLLASO I GIL 2.000,00 CONCILIACIO FAMILIAR I LABORAL PLA EDUCATIU D'ENTORN.INICIATIVES AMPA CEIP COLLASO I GIL 1.800,00 QUE FACILITEN L'ORGANITZAC CEIP COLLASO I GIL MATERIAL DIDACTIC 7.865,00 CEIP COLLASO I GIL TEATRE 1.925,00 APRENENTATGE LINGÜISTIC EN CEIP COLLASO I GIL 1.000,00 TASQUES CEIP DRASSANES ROCODROM 1.500,00 PLA EDUCATIU D' ENTORN. MATERIAL CEIP DRASSANES 5.200,00 DIDACTIC DE SUPORT CEIP DRASSANES PLA D' ENTORN DEL RAVAL. TEATRE 1.500,00 ACTIVITATS COMPLEMENTARIES PER CEIP COLLASO I GIL 4.649,00 ASSOLIMENT DE CURRICULUM CEIP CASTELLA PLA EDUCATIU D' ENTORN ESCOLAR 2.200,00 CEIP CASTELLA PLA EDUCATIU D' ENTORN ESCOLAR 1.050,00 AMPA DE L'ESCOLA BRESSOL CADÍ PROJECTE AMPA D' EBM CADI 2009 2.000,00 AMPA IES MILÀ I FONTANALS DINAMITZAR L' AMPA 2.000,00 35 AMPA EBM CANIGÓ SORTIDES CULTURALS 800,00 FORMACIO I ASSESSORAMENT (PLA ESCOLA LABOURE (FUNDACIO ESCOLA VICENCIANA) 3.260,00 EDUCATIU ENTORN-RAVAL) AMPA ESCOLA BRESSOL MONT TÀBER ACTIVITATS EXTRAESCOLARS 800,00 INICIATIVES QUE REFORCEN ELS AMPA ESCOLA DRASSANES PROJECTES ADREÇATS A INTEGRAR 1.000,00 F INICIATIVES QUE POSIBILITEN AMPA ESCOLA DRASSANES 2.000,00 ACTUACIONS EN PRO DE LA CONCILIA INICIATIVES QUE FACILITEN L' ORG.I AMPA ESCOLA DRASSANES 1.000,00 EL DISSENV.DE LES ACT.EXTR CEIP RUBEN DARIO MATERIAL DIDACTIC I LLIBRES 5.300,00 CEIP RUBEN DARIO ACTIVITATS CULTURALS I SORTIDES 1.000,00 CEIP RUBEN DARIO CAMPANYA "TEATRE A L' ESCOLA" 1.200,00 INICIATIVES QUE FACILITIN L' APA CEIP MILA I FONTANALS ORGANITZACIO I EL 1.000,00 DESENVOLUPAME INICIATIVES QUE POSSIBILITIN APA CEIP MILA I FONTANALS ACTUACIONS EN PRO DE LA 1.350,00 CONCILI CASAL DE JOVES CALASSANÇ CASAL DIARI 900,00 Total 114.421,00 36 Promoció de l‟activitat física i l‟esport en horari lectiu als centres educatius de primària i secundària del Raval Total de centres del Raval participants: 12 Total d’alumnat participant (de 5 a 18 anys): 1.377 De marxa Curses Dansa Raid Joc Aprèn a Valors i CENTRE Biatló fent Escalada orientació Ara atlètic perdut nedar esport esport CEIP Castella X X X X CEIP Collaso i Gil X X X X X X CEIP Drassanes X CEIP Milà i X Fontanals CEIP Rubén Darío X X X X IES Milà i X Fontanals IES Miquel X Tarradell IES Pau Claris X IES Consell de X Cent Escola Pia Sant X X X X X Antoni Escola Labouré X X Escola Vedruna X X X X Àngels Evolució de la participació a l‟activitat “Aprèn a nedar” al CEM del Raval Can Ricart Curs 2006-07 124 alumnes de 1r de primària Curs 2007-08 185 alumnes de 1r de primària 84 alumnes de 6è de primària Curs 2008-09 215 alumnes de 1r de primària 92 alumnes de 6è de primària 37 Programes i actuacions de suport a la promoció esportiva per a la població en edat escolar del Raval fora d‟horari lectiu Aquest curs 2009/10 hi ha un total de 21 entitats i centres educatius organitzen activitats esportives a 14 instal·lacions del Raval i formen part del Consell de Coordinació Esportiva en edat escolar de la ciutat. A més de participar a les sessions periòdiques del Consell i de facilitar la seva oferta d’activitats per a que es difongui a través de la Guia d’oferta esportiva per a infants i joves d’enguany, totes aquestes entitats i centres educatius poden gaudir dels diversos recursos didàctics i materials que des de l’Institut Barcelona Esports s’ofereixen a les associacions que formen part del Pla. INSTAL·LACIÓ ADREÇA GESTOR Associació Capoeira Canigó c. Riereta, 20 Associació Capoeira Canigó Associació per a joves TEB - c. dels Salvadors, 6 Associació per a joves TEB - Ravalnet Ravalnet CEIP Castella pl. Castella, 8 AE Ciutat Vella / AMPA CEIP Castella AE Ciutat Vella Casal Infantil Drassanes CEIP Collaso i Gil Rda. Sant. Pau, 101 Franja Raval Centre Obert Joan Salvador Gavina AE Ciutat Vella CEIP Drassanes Escola de Futbol Sala del Raval av. Drassanes, 8 Pista PolIESportiva Mpal. Centre Obert Joan Salvador Gavina Club de Futbol Sala Centre Compartir CEIP Milà i Fontanals c. Àngels, 1 AE Ciutat Vella/Club Esportiu Promobàsquet CEIP Ruben Darío Rda. Sant Pau, 38 AE Ciutat Vella/Fundació Social del Raval Escola de Futbol Sala del Raval AE Ciutat Vella Club Lleuresport CEM Raval Can Ricart c. Sant Oleguer, 10 Club de Futbol Sala Nou de la Rambla Braval Associació Educativa Integral del Raval Escola Labouré c. Elisabets, 8 AE Ciutat Vella Escola Pia Sant Antoni Rda. Sant Pau, 72 Escola Pia St. Antoni Escola Vedruna Àngels pl. dels Àngels, 3 AE Ciutat Vella pl. Josep M. Folch i IES Milà i Fontanals AE Ciutat Vella/AE IES Milà i Fontanals Torres IES Miquel Tarradell c. dels Àngels, 1 AE Ciutat Vella AMICAL dels Immigrants Marroquins a Catalunya Pista PolIESportiva Municipal c. Aurora, 24 Associació Educativa Integral del Raval Aurora Casal dels Infants del Raval Centre Obert Joan Salvador Gavina 38 També en el marc del Pla de l’Esport en edat escolar, de cara a aquest curs, l’Institut Barcelona Esports, en col·laboració amb el Consorci d’Educació de Barcelona, ha treballat tot un seguit de projectes de posada en marxa de nous nuclis d’activitats esportives o reforç d’activitats poc consolidades que, en el cas del Raval, són: o Escola de Bàsquet de l’Associació Esportiva Ciutat Vella i el Club Bàsquet Ciutat Vella (CEM Can Ricart i Frontó Colom) o Escola de Futbol Sala a la pista poliesportiva municipal del CEIP Drassanes (Associació Esportiva Ciutat Vella) o Reforç de les activitats esportives de l’IES Consell de Cent (Club Esportiu Terra Negra) on tradicionalment participa un elevat percentatge de nois i noIES del Raval (curs 2008/09 - 58%). Des de la seva inauguració, el Centre Esportiu Municipal del Raval Can Ricart ha participat a la Campanya de Vacances d’Estiu Municipal realitzant oferta de Campus Olímpia per a la població en edat escolar. Any Oferta Ocupació Ajuts concedits Import ajuts concedits 2007 500 places 455 56 6.363,20€ 2008 600 places 232 49 5.487,60€ 2009 1.000 places 240 Dada no disponible 1.951,53€ 39 2.2.2 Pla per a l‟acollida i integració de les persones immigrades El “Pla Municipal d’Immigració”, elaborat per l’Ajuntament de Barcelona i datat el desembre de 2002, constitueix un marc general d’actuació, i té com a objectiu la integració real de les persones immigrades en tots els àmbits de la vida ciutadana a Barcelona. En aquest pla estan definits els principis fonamentals i els eixos estratègics sobre els quals es va elaborar el Pla. PRINCIPIS I OBJECTIUS El fet migratori és inherent a la història i al desenvolupament de la humanitat i és gràcies a ell ia les fusions, transformacions i incorporacions que ha produït que s’han anant configurant la diversitat de cultures, pobles i llengües que avui conformen el nostre planeta. Tradicionalment les gran ciutats han estat la principal destinació dels immigrants, i Barcelona no ha estat mai al marge d’aquest fet sent especialment Ciutat Vella qui ha rebut primer les diferents onades d’immigrants arribades en un inici de la resta d’Espanya i en el darrers anys d’altres països i d’altres continents. La realitat actual de Ciutat Vella, amb el percentatge més alt de la ciutat de població immigrada i amb les noves dinàmiques d’aquesta població que ja comença a estar arrelada, però en la que s’observa una tendència a la disminució en la intensitat d’arribada i a un major repartiment als diferents territoris de la ciutat, va fer necessari tirar endavant un projecte, que partint de la pròpia societat analitzi les mancances i oportunitats que aquesta nova situació ens presenta. Cal pensar que la condició d’immigrant no és de per vida: tothom s’acaba assentant en un territori i aporta nous costums, idees, idiomes, que generen un dinamisme que transforma la societat d’acollida. Cal trobar doncs l’equilibri que permeti que tothom pugui viure sense entrar en conflicte i tot rebent de nou a altres ciutadans, que s’incorporaran des d’altres barris, des d’altres ciutats o des d’altres països, anar conformant nous paisatges humans que modelen i enriqueixen la nostra ciutat. També la persona nou vinguda ha de fer, un procés de coneixement del seu entorn que li permeti ser un ciutadà sabedor dels seus drets 40 i deures, ha de voler i ha de poder comunicar-se, interaccionar i conviure. Així doncs qualsevol procés d’acollida i integració ha de considerar tan els acollits com els acollidors, i des de la trobada de diferents realitats, tantes com individus, bastir una xarxa millorada de relacions que posi a l’abast de tots, els que hi eren i els que hi arriben unes millors oportunitats de construcció d’una vida plena. És per això que aquest pla només podia néixer de la conjunció de voluntats i d’opinions de persones que des de l’administració i de la societat, que a nivell col·lectiu i particular coneixen el territori i les seves necessitats. El procés d’elaboració d’aquest Pla ha estat participatiu, i va estar imprescindible la implicació de moltes voluntats per poder aconseguir un plantejament coherent i adequat a la realitat que ens envolta. LÍNIES DE TREBALL plantejades al Pla 1. ACOLLIDA • Creació d’un servei tècnic de suport a entitats i professionals en relació a temes d’immigració • Edició d’una guia bàsica de serveis públics i privats, normes de convivència, etc. per a les persones nouvingudes. • Suport als programes de formació del Consorci de Normalització lingüística i a les actuacions de la Coordinadora d’acollida per a la llengua. • Formació a professionals • Reforços puntuals a l’OAC, que ja està adaptada a les necessitats d’atenció a les persones immigrades, en la tasca quotidiana • Suport a projectes d’entitats 2. PROMOCIÓ ECONÒMICA, HABITATGE I SITUACIÓ LABORAL • Projectes de mediació comunitària comercial • Formació i inclusió dels immigrants en el teixit comercial • Control de pisos sobreocupats i infrahabitatge • Programa en temes d’ocupació, conjuntament amb Barcelona Activa 41 • • Suport a projectes d’entitats 3. PARTICIPACIÓ, CONVIVÈNCIA I PREVENCIÓ DE CONFLICTES • Reforç i ampliació dels equipaments de barri (Centres cívics, casals de joves, equipaments de barri) • Reforç als projectes de dona • Realització de jornades de portes obertes als centre religiosos • Programes de mediació en conflictes veïnals • Projecte de millora de la interlocució amb líders i col.lectius • Intervenció educativa en medi obert (educadors de joves i barri educador). • Apropament de la tasca de la Guàrdia Urbana a les entitats • Adequar la celebració dels actes de culte massiu als espais més adients • Suport a projectes d’entitats 4. SALUT PÚBLICA I SERVEIS SOCIALS • Suport a diferents programes de l’Agència de Salut Pública • Coordinació de les actuacions i serveis per atendre a la infància en risc. • Establiment d’un protocol únic de derivació entre serveis socials de districte. • Posada en marxa de projectes d’habitatge tutelat • Millora de la coordinació entre salut pública i serveis socials • Suport a projectes d’entitats 5. CULTURA, EDUCACIÓ I LLEURE • Suport a la pràctica esportiva: 42 • Suport a la formació musical: • Increment dels ajuts a menjador i llibres dels centres educatius del districte • Programa de suport a activitats extraescolars • Potenciar les Festes Majors com un element d’integració • Reforç del programa de biblioteques. • Suport a projectes d’entitats El Pla s’ha implementat, i en l’actualitat s’està iniciant la preparació de la fase participativa per al nou Pla d‟Interculturalitat. 2.2.3 Equipaments de proximitat i de qualitat S’ha fet un gran esforç per dotar al barri del Raval d’uns equipaments moderns i propers a la ciutadania. Cal superar la idea de servei basada en un gran voluntarisme i bones intencions però mancat dels recursos humans, d’espais, de material necessaris per fer una prestació amb el màxim de garanties de qualitat. En un model d’estat Social, cal que els equipaments donin resposta a aquest dret a un tracte digne que tenen els seus usuaris. Per posar alguns exemples, actualment estem treballant en el nou edifici de Serveis Socials de carrer del Carme, paradigma del model d’equipament de Serveis Socials pel que cal apostar. O la construcció del nou edifici de la Plaça Folch i Torras que s’utilitzarà com a Casal d’Avis i com a Casal de Barri. L’objectiu final és disposar d’una xarxa d’equipaments que cobreixin les necessitats actuals de la ciutadania, però sobretot, una xarxa coordinada on s’aprofiten les sinergies de cada un dels serveis, d’una forma ordenada i complementària. 43 44 45 D’altra banda, a més dels equipaments municipals, el Raval disposa d’una xarxa d’institucions totalment obertes al barri. Museu Marítim MACBA CCCB Mercat de la Boqueria Gran teatre del Liceu Conservatori del Liceu Palau Güell Centre d’Art Santa Mònica Universitat de Barcelona Institut d’Estudis Catalans 2.3 Corresponsabilització de les entitat compromeses. De la subvenció al concert Segons les dades del cens d’entitats del Districte, actualment actuen en el territori del Raval, més de 150 associacions. No estem parlant només d’associacions adreçades a l’assistència sinó també d’associacions culturals, esportives, d’educació, de veïns i comerciants ..., una forta xarxa associativa en un territori petit que deixa de manifest la important implicació de la ciutadania en el seu barri. Des de l’Administració municipal, cal continuar treballant en la línea de col•laboració amb feina comuna i cap a objectius comuns. Defugir de la subvenció com a política única de relació amb les entitats i treballar per la suma d’esforços i la col•laboració. Exemples d’aquest orientació són la Casa Misericòrdia, l’Escola Cintra, Fundació Tot Raval o el Casal dels Infants del Raval. 46 2.4 Participació ciutadana El Districte de Ciutat Vella té com a ferm objectiu introduir mecanismes per apropar la presa de decisions a la ciutadania, tot millorant-ne la participació i així poder tenir més en compte els seus interessos. Un dels exemples més destacables és el procediment participatiu per a l’elaboració del PAD de Ciutat Vella 2008-2011. Per a Ciutat Vella, es van rebre 5.482 aportacions ciutadanes, 757 ciutadanes/entitats, 182 aportacions tècniques, 1.002 aportacions en reunions territorials, 1.321 de la campanya Tu què faries, 1.751 propostes en aportacions documentades i 1.214 en reunions sectorials. Reptes plantejats per la ciutadania incorporats en el PAD Habitatge: accés, mobbing, manteniment i condicions dignes Espai Públic: millora de la convivència, millora del manteniment, promoció de l’ús ciutadà i millora de la neteja Equilibri en el turisme Autoritat Municipal Millora de la imatge dels barris Millora de la comunicació i col·laboració entre l’administració i la ciutadania, millora en la participació Construcció de nous equipaments Millorar el manteniment d’espais i equipaments públics 47 2.5 Obres i inversions CIUTAT VELLA EL RAVAL ESTAT OPERADOR NOM PRESSUPOST € 2008 2009 2010 2011 EN EXECUCIÓ FOMENT DE CIUTAT VELLA, SA Red. projecte Pl. Gardunya (aparc., E.Massana i pl.) 1.550.549 1.254.406 296.143 FOMENT DE CIUTAT VELLA, SA Pl.Gardunya. Redacció projecte Mercat 329.753 164.692 165.061 AGÈNCIA DE SALUT PÚBLICA Instal·lacions edifici Laboratori Av. Drassanes, 13-15 60.000 60.000 SM BARCELONA GESTIÓ URBANÍSTICA, SA Reparcel·lació àmbit c/s Arc Teatre-Lancaster-Guàrdia 5.091.049 3.450 3.587.599 1.500.000 Total EN EXECUCIÓ 7.031.351 1.422.548 4.108.803 1.500.000 FINALITZAT 2008 FOMENT DE CIUTAT VELLA, SA Poliesportiu Can Ricart 19.655 19.655 FOMENT DE CIUTAT VELLA, SA Urbanització Riera Alta-Carme 245.663 245.663 FOMENT DE CIUTAT VELLA, SA Expropiació Riereta 21 30.485 30.485 BARCELONA ACTIVA SA Reforma edifici carrer Hospital 140-142 (Sant Llàtzer) 384.160 366.283 17.877 FOMENT DE CIUTAT VELLA, SA Recollida pneumàtica (planta) Raval - S. Seguí 604.512 604.512 FOMENT DE CIUTAT VELLA, SA Racons públics i urinaris (Pl. Àngels i Arcs Teatre) 312.783 312.783 FOMENT DE CIUTAT VELLA, SA Urbanització pl. Sabartés (recollida pneumàtica) 218.037 218.037 FOMENT DE CIUTAT VELLA, SA Urb. carrers del Raval (recollida pneumàtica) 1.276.561 1.276.561 FOMENT DE CIUTAT VELLA, SA Urbanització carrers Notariat i Junta de Comerç 84.405 84.405 FOMENT DE CIUTAT VELLA, SA Arranjament plaça Castella i carrer Gravina 1.928.005 1.928.005 FOMENT DE CIUTAT VELLA, SA Exprop. Sant Pau 66, pral. 1a., Espalter 9, 2n. 2a. 78.540 78.540 PATRIMONI Passatge Sant Bernat 9 (Ciutat Vella) 2.000.000 2.000.000 Total FINALITZAT 2008 7.182.806 7.164.929 17.877 FINALITZAT 2009 FOMENT DE CIUTAT VELLA, SA Centre Cívic Sant Llàtzer (Carme 101-109) 4.328.644 2.998.718 1.329.926 FOMENT DE CIUTAT VELLA, SA Expropiació Casa de la Misericòrdia 11.001.178 10.045.544 955.634 FOMENT DE CIUTAT VELLA, SA Pl.Gardunya. Desviament serveis afectats (aparcam.) 3.146.845 3.700 3.143.145 FOMENT DE CIUTAT VELLA, SA Exp. c/ Hospital 42-44, i 46 a 54 (habitatges Gardunya) 3.404 3.404 0 FOMENT DE CIUTAT VELLA, SA Exprop. Sant Martí 12, Riereta 19 i 21 (activitat) 3.668.636 1.114.614 2.554.022 FOMENT DE CIUTAT VELLA, SA Exprop. Gardunya (habitatges i aparcament) 8.766.075 8.766.075 AGÈNCIA DE SALUT PÚBLICA Edifici Perecamps. Adeq. normativa instal.sala calderes 235.026 59.793 175.233 SM BARCELONA GESTIÓ URBANÍSTICA, SA * Reparcel.lació PAU 1 Raval - Drassanes 5.579.618 175.881 5.403.737 Total FINALITZAT 2009 36.729.426 14.401.654 22.327.772 PENDENT D'INICI FOMENT DE CIUTAT VELLA, SA Urbanització carrer Joaquim Costa (recollida pneumàtica) 4.053.360 500.000 3.003.360 550.000 AGÈNCIA DE SALUT PÚBLICA Correcció anomalies edifici Peracamps 89.419 89.419 Total PENDENT D'INICI 4.142.779 589.419 3.003.360 550.000 Total general 55.086.362 22.989.131 27.043.871 4.503.360 550.000 48 2.6 Abordatge de les problemàtiques 2.6.1 Impacte del turisme La centralitat de Ciutat Vella i del Raval, tant històrica com geogràfica, els converteix en el punt neuràlgic de la ciutat. Ciutat Vella s’ha convertit en el principal focus turístic de Barcelona, i acapara part dels beneficis i perjudicis més significatius que l’activitat turística genera a la ciutat. Es podria dir que Ciutat Vella és la destinació de la destinació de Barcelona. A més de la densitat de població, a Ciutat Vella hi ha la densitats de Barcelona. Segons l’Estudi d’opinió de la ciutadania encarregat per l’Oficina del Pla Estratègic, tres de cada deu barcelonins consideren que viuen en un barri on hi ha molts turistes, mentre que a Ciutat Vella ho creuen nou de cada deu. Així, a més de concentrar molta densitat de població i un alt índex d’immigració, la densitat turística és molt superior en comparació a la resta de la ciutat; per tot això, el teixit social d’aquesta part de la ciutat és especialment heterogeni i complex. A l’espessor de visitants, residents i individus que per raons de feina i estudis transiten pel Raval, cal afegir el volum de passatgers que embarquen o desembarquen al Port de Barcelona. Segons l’estudi de l’Associació d’Amics Veïns i Comerciants de la Rambla, anualment passegen uns 74 milions de vianants al llarg del passeig de la Rambla. Quan es pregunta als barcelonins, i als veïns de Ciutat Vella, què és allò més negatiu del turisme, allò que es concep com a més perjudicial, és l’aglomeració i la superpoblació que se’n deriva; seguidament es remarquen l’incivisme, el soroll i la brutícia. La conversió de Barcelona en destinació turística és un fet valorat positivament pel conjunt de la població enquestada a l’Estudi d’opinió de la ciutadania; tot i així, aquesta valoració és menys satisfactòria per als residents a Ciutat Vella. Majoritàriament, els ciutadans de Barcelona consideren que allò més positiu del turisme és ser motor econòmic. 49 L’hoteleria i la restauració ocupen prop del 30% de l’espai productiu total del districte. Tot i la quantitat de l’activitat relacionada amb el món dels serveis, no sempre es valora positivament la qualitat d’aquesta oferta: de fet, sovint es considera que la proliferació d’una determinada línia d’establiments de souvenirs perjudica la imatge de la ciutat, i fins i tot la qualitat de la seva oferta comercial. Cal no perdre de vista que mes enllà de les afectacions en termes d’imatge turística, també es tendeix a attribuir la desaparició d’establiments de proximitat a casua de la presència creixent de comerç de proximitat. Mesura de Govern de Compromisos per a la Regulació de l‟Ús Turístic dels Habitatges 2008-2011 A partir de l’aplicació de la Mesura de Govern sobre la regulació de l’ús turístic d’habitatges s’ha realitzat un seguiment i control de l’activitat: dels més de 1.500 habitatges detectats a principis de l’any 2009, 683 operaven legalment, 424 eren il·legals i 474 ho van deixar de ser en els darrers mesos. Es calcula que en els sis últims mesos el 50% d’aquests pisos, més de 200, han cessat la seva activitat; d’entre l’allau de tancaments efectuats abans del mes de febrer, tan sols han incomplert 19 casos dels quals només 4 pertanyen al Raval. La Mesura de Govern de Compromisos per a la Regulació de l’Ús Turístic dels Habitatges 2008-2011té com a objectiu principal establir un marc de referència per tal de compatibilitzar la generació de riquesa pròpia de l’activitat turística i la convivència amb les persones que viuen o desenvolupen la seva activitat professional a la zona d’implantació. El desenvolupament de l’activitat turística requereix d’una complicitat positiva dels barcelonins amb els seus visitants. En termes generals, els objectius es poden desagregar segons quatre àmbits d’acció: polític, legal, social i econòmic. Fent referència al marc polític es parteix d’un programa i d’un marc global d’acció; d’uns objectius de model de ciutat (i de barri); d’una voluntat de comunicació amb tots els sectors socials, polítics i econòmics; també es tracta de definir un pla detallat d’acció. I tot això en coordinació amb totes les administracions públiques implicades. Des del marc legal, es planteja l’objectiu de desenvolupar les normatives municipals que, d’acord amb la Llei del Dret a l’Habitatge, han de permetre concretar els requeriments legals i urbanístics per garantir bons nivells de qualitat en el servei prestat als visitants, 50 permetre la regularització dels apartaments existents que siguin susceptibles de ser-ho i treballar per tal d’anular l’activitat dels apartaments que no s’ajustin a la normativa. Així mateix, el conjunt normatiu ha de permetre aflorar la informació fiable sobre el número de places i la taxa (%) d’ocupació dels AA.TT. per poder valorar l’activitat turística de la ciutat, i en col•laboració amb l’Agència Tributària, estimar l’impacte econòmic i minimitzar les posibilitats de frau. En relació al marc social, el primer objectiu és informar a l’opinió pública de l’impacte que té per l’economia de la ciutat l’activitat turística i de les mesures que es prenen en el marc de la nova regulació que exigeix l’activitat dels apartaments turístics. Cal garantir un contacte permanent amb el els operadors del sector i amb el teixit associatiu dels districtes per tal de mantenir fluids camins d’informació, recollir els suggeriments i les queixes que hi puguin haver i donar suport a les iniciatives que es proposin. Per últim, cal conèixer la tipologia i recollir les opinions dels usuaris de pisos turístics. Els objectius referits al marc econòmic es podrien resumir en el coneixement pautat (sistematitzar la informació existent i fer –quan calgui- una nova recerca) de l’activitat d’aquest sector com a generador de riquesa i igualment com a condicionador del model de ciutat i de barri. Cal fer aflorar i regular tota la seva activitat, fent compatible l’activitat econòmica i aportació de riquesa que suposa el turisme amb la convivència i l’equilibri amb els habitants de cada barri. Cal tenir present la capacitat de càrrega de cada zona geogràfica de referència per fer possible aquesta convivència. Moratòria d‟hotels per la modificació del Pla Especial d‟establiments de concurrència pública, hoteleria i altres activitats a Ciutat Vella (Pla d‟Usos) Per l’impacte que genera l’activitat hotelera, durant l’any 2009 es va decretar una suspensió de llicències d’establiments hotelers i actualment s’està elaborant un nou Pla d’Usos per al Districte que inclourà mesures sobre aquesta activitat Pla especial d‟ordenació dels establiments comercials destinats a la venda d‟articles de record o souvenirs a la ciutat de Barcelona 51 És objecte del Pla especial l’ordenació urbanística per a la implantació i obertura d’establiments comercials destinats a la venda d’articles de record o souvenirs en el terme municipal de Barcelona, a fi i efecte de protegir els seus impactes negatius en el paisatge urbà, els entorns urbans d’especial interès, el patrimoni arquitectònic i monumental, els entorns culturals i el drets dels residents al manteniment de la seva qualitat de vida. 2.6.2 Seguretat En la Memòria del Fiscal General de l’Estat 2008 presentada el passat dia 21 de setembre amb motiu de l’obertura de l’any judicial, es manifesta un augment dels grups relacionats amb el crim organitzat, concretament un 17% més respecta l’any 2007. En l’informe, el Fiscal General fa referències concretes a Madrid, ciutat en la qual han ressorgit les bandes llatines, i a Barcelona, on les bandes organitzades es dediquen fonamentalment al tràfic de drogues, activitat que poden completar amb altres modalitat delictives igualment lucratives. En el cas de Ciutat Vella, els indicadors de Guàrdia Urbana i Mossos d’Esquadra indiquen, segons les dades que relacionen els fets delictius detectats l’agost de 2009 sobre el mateix període de 2008 indiquen un augment del 10,3%. El que més augmenten són els furts (un 13%) i el robatori amb violència (12%). En canvi el robatori amb força, el de major gravetat, davalla un 13%. Augmenten e les denúncies per venda ambulant (un 77%, 4.502 denúncies el 2009, front les 2.533 de 2008) i les llaunes comissades (un 13%, 29.322 el 2009, front les 25.890 de 2008). Les denúncies per consum de begudes alcohòliques a la via pública han crescut un 124% (724 el 2009, front les 322 de 2009). Els delictes contra la salut pública davallen un 10%. Propostes del Pla d‟Acció per a la Millora de la seguretat ciutadana a Ciutat Vella Increment d’efectius dels cossos de seguretat Interlocució amb la fiscalia 52 Increment de l’enllumenat públic en determinades zones Restricció horaris nocturns a determinats establiments comercials per motius d’ordre públic Planificació conjunt a través de la Taula de Policia de la inspecció a locals de pública concurrència i establiments vinculats a temes d’ordre públic Actuació especialitzada de policia administrativa Actuacions contra activitats que menyscaben la salut pública (soroll, venda d’alcohol, tràfic d’estupefaents) Reformulació del model clàssic dels Serveis Socials amb nou perfil d’agent cívic Diàleg amb entitats de l’àmbit d’exclusió social Treball amb les entitats d’exclusió social per requilibrar l’oferta Interlocució amb operadors del sector turístic (consells de seguretat vinculats) Operació policia administrativa Interlocució amb Ambaixades i Consolats Interlocució amb Barcelona Turisme per campanya de turisme cívic Penalitzar l’arrelament com a conseqüència de les faltes comeses Expulsions nominatives als multireincidents Junta Permanent de Seguretat de Ciutat Vella i de la Taula Policial Restricció d‟horaris nocturns a determinats establiments comercials per motius d‟ordre públic Ciutat Vella presenta diferents problemàtiques en horari nocturn on es sumen fenòmens locals i globals que en ocasions han suposat activitats poc respectuoses amb les normes de civisme i convivència. Davant els perjudicis que algunes activitats generen en horari nocturn a la població resident i a l’activitat econòmica sostenible i normalitzada, el Districte proposa la restricció d’ horaris nocturns per a determinats establiments comercials que estan exclosos de l’horari general (Llei d’Horaris dels establiments comercials). 53 La proposta respon a la relació causa-efecte que s’estableix en zones sensibles del Districte entre els establiments que resten oberts bona part de la nit i les situacions de conflicte a l’espai públic. Objectiu general : Contribuir a la reducció de certes problemàtiques vinculades a l’ús intensiu de l’espai públic en horari nocturn, en atenció a l’ordre públic i a l’ interès general. Objectius específics: Reduir el soroll ambiental i afavorir els descans del veïnat. Reduir l’ índex de delictes fruït de certes concentracions en espais apropiats i segregats.l’espai públic Preservar la qualitat de l’activitat nocturna regulada . Minvar l’oportunitat de consum d’alcohol a la via pública. Afavorir la qualitat i neteja de l’espai públic Penalitzar i frenar la proliferació d’activitats empresarials poc sostenibles amb l’equilibri i la convivència en el territori. En el Districte de Ciutat Vella hi ha 302 llicències atorgades a establiments comercials exclosos de l’horari general que fixa la llei 8/2004 de 23 de desembre. 213 són alimentació (polivalent, autoservei, alimentació personalitzada) 52 plats preparats 37 bodegues Dels 302, 38 establiments estan oberts entre les 23,00 i les 3,00 h de la matinada. 7 continuen oberts entre les 3,00 i les 7,00 h del matí. D’aquests, 6 es concentren a la zona del Raval Sud. La mesura afectaria a un 12,58% del total dels 302 establiments que operen al Districte amb llicència. Són pocs establiments però amb molt impacte a l’espai públic, tant per les zones on s’ubiquen com pel que generen: consum a l’espai públic, brutícia, concentració de persones i molèsties de sorolls als veïns, increment de l’activitat delictiva a la zona, etc. 54 El Decret d’Alcaldia s’acull a l’article 2 apartat 4 de la Llei 8/2004 d’horaris comercials: “per raons d’ordre públic, els Ajuntaments poden acordar l’obligatorietat de tancament en horari nocturn d’establiments que pretenguin acollir-se a qualsevol de les causes d’exclusió de l’horari general establertes per aquest article, amb la comunicació prèvia al Consell Assessor en matèria de comerç local i a la Direcció General de Comerç”. Trets principals del Decret:  Activitats comercials afectades: autoserveis,polivalents inferiors a 150m2, plats preparats i alimentació personalitzada.  Limitació horària: entre les 00,00 h i les 7,00 hores del matí.  Àmbit territorial d’aplicació: Districte de Ciutat Vella. 2.6.3 Atenció a les persones amb problemes de drogodependència Pla d‟Acció sobre Drogues de Barcelona 2009-12 El Pla estableix un abordatge de ciutat: amb l‟objectiu d‟impulsar la reordenació dels espais de consum i evitar nuclis de marginació i concentració que fomentin l‟exclusió social i facilitin el consum problemàtic de drogues. Accions: Distribuir de forma equilibrada equipaments, instal·lacions i recursos als diferents territoris de la ciutat, garantint que tots els districtes disposin com a mínim d‟un equipament. Analitzar, dissenyar i dur a terme accions destinades a la reordenació de barris i zones especialment deprimides per reduir els espais facilitadors de consum problemàtic. Evitar nuclis d’oferta i mercadeig al voltant dels centres educatius i altres equipaments adreçats a adolescents i joves. Implementar noves estratègies per tal d’eradicar, o si més no, reduir l'impacte del consum de drogues a la via pública. Impulsar estratègies per reduir l’impacte del consum d’alcohol i altres drogues en especial atenció en les celebracions d’esdeveniments amb gran afluència de públic. Possibilitar un model d’integració intercultural d’ús de l’espai públic. 55 Potenciar el paper dels agents de salut i entitats veïnals com a mediadors socials per sensibilitzar i afavorir l'adherència de les persones nouvingudes als recursos socials i sanitaris. Treball coordinat: Sala Baluard i Àmbit Prevenció Al districte es realitza un treball coordinat dels agents públics i privats que treballen en l’atenció de persones amb problemes de toxicomania. Existeix una taula específica sobre el tema en que hi participen l’Agència de Salut Pública i les entitats i equipaments públics i privats que atenen aquestes persones Sala Baluard En relació amb aquest equipament s’ha fet un operatiu específic on s’ha coordinat la pròpia sala amb la Guàrdia Urbana, el Departament de Prevenció de districte i els serveis de neteja encarregats de la recollida de xeringues, amb la participació de l’Agència de Salut Pública. En aquesta coordinació s’analitza el impacte de la Sala tant al Raval com a Sants-Montjuïc, es preveuen possibles incidències i es fa un treball en l’entorn de l’espai, com per exemple d’activitats en els solars privats adjacents. Àmbit Prevenció„ És un centre d’atenció a drogodependents ubicat al carrer Robadors. S’ha arribat un acord relatiu al seu servei “Cafè i Calor”, per tal que l’intercanvi de xeringues es faci a l’interior del local, i el repartiment d’aliment es faci només a les persones que facin tallers. 2.6.4 Soroll Pla Específic Zona Acústica de Règim Especial (ZARE) de Ciutat Vella La necessitat de realitzar el ZARE a Ciutat Vella ve definida pel Mapa Estratègic de Soroll, que és una eina que permet l’avaluació global i gestió del soroll ambiental de la ciutat, amb l’objecte de prevenir, reduir i evitar la contaminació acústica. 56 El Pla s’estructurarà jeràrquicament en línies d’actuació, porgrames d’actuació i accions. Alguns dels principals aspectes que haurà de recollir són: Potenciar la incorporació de criteris acústics en el disseny de l’espai urbà del districte Potenciar les mesures de regulació i gestió en l’ús de l’espai públic. Establir els mecanismes de participació i millora dels canals entre el receptor del soroll (veïns i entitats) i qui garanteix la qualitat acústica del territori (Ajuntament de Barcelona) Disseny d’un programa de sensibilització educació i comunicació adreçat a diferents nivells, des dels ciutadans fins als turistes. Implantar i potenciar mecanismes per al control i coneixement de la qualitat acústica de Ciutat Vella. Anàlisi d‟expedients sobre denúncies per soroll a locals de pública concurrència a petició de la Fiscalia de Medi Ambient de Barcelona A requeriment de la Fiscalia es va fe un treball d’anàlisi d’aquests expedients, amb els següents resultats: Des de gener de 2007 fins a març de 2009 es van detectar denúncies per sorolls en referència a 172 locals, dels quals a data de 9 de maç es va comprovar que es trobaven 133 en funcionament. D’aquests, 40 expedients es trobaven en situació d’arxiu, per considerar resolta la causa que va motivar la seva instrucció. Dels 93 en tramitació, 48 es trobaven en tramitació ordinària i 38 es trobaven en situació de tramitació prioritzada. Pel que fa a 6 locals es van posar en coneixement de la fiscalia per indicis suficients que així ho aconsellaven, i 6 mes es van enviar a UPAS. 2.6.5 Prostitució La problemàtica de la prostitució és un tema de difícil problemàtica, que fa sorgir debats sobre legals, a banda d’estar relacionada amb 57 crim organitzat i amb xarxes de tràfic i explotació de persones. En aquest moments s’aborda des de l’àmbit policial, com un tema d’ordre públic i d’estrangeria, però també com de sobreocupació de l’espai públic, degradació de l’entorn i incompatibilitat amb d’altres activitats al carrer. Pel que fa a l’àmbit policial, en l’àmbit de Barcelona: Denúncies contra les prostitutes de carrer i els seus clients Des del 2006 fins ara, 11.533 D'aquestes, l'any 2006: 5.080 denúncies 2007: 2.919 2008: 2.058 2009 (fins al mes d'agost): 1.500 Tanmateix es desenvolupa un important treball de l’Ajuntament de Barcelona, a través de la Direcció del Programa de Dones per a l’abordatge integral del treball sexual. Agència per a l‟Abordatge Integral del Treball Sexual L'Agència per a l'Abordatge Integral del Treball Sexual és el primer equipament públic municipal creat per atendre de manera específica les treballadores sexuals. El Pla per a l'abordatge integral del Treball Sexual preveu: Atendre les demandes socials de les treballadores sexuals. Coordinar les actuacions, institucionals i comunitàries, dirigides a les treballadores sexuals. Evitar que l'oferiment de serveis sexuals a la via pública afecti la convivència ciutadana i atendre a les persones que realitzin aquestes activitats. Treballar per garantir la seguretat de les treballadores sexuals. Actuacions: Col·laborar i establir convenis amb entitats que treballin amb aquests col·lectius. 58 Informar sobre els serveis públics disponibles i molt especialment els serveis a les persones: serveis socials, serveis educatius i serveis sanitaris. Informar dels drets fonamentals d'aquestes persones. Col·laborar amb les entitats referents a aquesta matèria per tal d'oferir nova formació a les persones que integren aquest col·lectiu. Informar i oferir els recursos laborals disponibles des de l'Administració o en col·laboració amb les entitats referents en la matèria. Atenció i Mediació al Carrer: Aquest servei municipal està especialitzat en l’atenció a dones que exerceixen la prostitució en la via pública. El servei té per objectiu atendre de forma integral a totes dones que així ho desitgin, sense discriminació per raó d'edat, classe, procedència o orientació sexual. Els carrers on s’ha treballat han estat: Robadors, Sant Antoni, Sant Ramon, Joaquim Costa, Sant Pau, Rambla Santa Mònica, Sant Rafael, Rambla del Raval, Espalter, Sant Josep Oriol i Plaça Salvador Seguí. Atencions 59 Al llarg de l’any 2008 s’han obert 179 noves històries i s’han reobert 39 expedients inactius . El nombre total de dones diferents ateses pel servei ha estat de 329 durant el 2008. Aquestes dades posen de manifest que el servei és reconegut per les usuàries i que ha continuat ampliant el seu abast. 60 A partir de les demandes realitzades i de la vinculació de la dona al servei es procedeix a treballar sobre el pla individualitzat El nombre d’usuàries d’ABITS derivades per altres serveis s’ha incrementat en un 135% passant de 39 el 2007 a 92 el 2008. Aquest és sens dubte un indicador de la consolidació del servei i resultat de la pràctica de treball en xarxa així com de la tasca realitzada de difusió i sensibilització entre professionals, tasca a la que cal donar continuïtat. Pel que fa a les derivacions per part d’ABITS a d’altres serveis destacar que hi ha hagut derivacions a gran nombre de serveis socials, de salut, educatius i policials, tant municipals com a d’altres administracions. Durant l’operatiu policial que es va portar a terme el 6 d’octubre de 2008 al barri del Raval, equips d’ABITS es van desplaçar a les dependències policials on es va poder contactar amb les dones identificades com a víctimes d’explotació sexual.. Dispositiu Integral per la recol·locació laboral de les treballadores sexuals: L’Ajuntament de Barcelona manté el conveni amb l’Associació de Dones per a la Inserció Laboral, actualment Fundació SURT, per a l’execució del Dispositiu Integral per afavorir la recol·locació laboral de les treballadores sexuals (DIR/TS). Des dels seus inicis el 2006 un total de 69 dones s’han beneficiat d’aquest dispositiu. Perfil de dones que han passat pel DIR/TS: Nacionalitat: un 75% són dones migrades, i un 25 % són espanyoles Situació legal: En un 80% tenen permís de residència i treball o nacionalitat espanyola, Edat: s’han invertit els termes, al 2007, un 70% eren majors de 35 anys. Al 2008 hi ha un 40% d’aquesta franja d’edat. Estudis: Un 64% té estudis primaris i un 32% secundaris, tot i que majoritàriament sense poder-los acreditar. La majoria són dones soles amb fills a càrrec (monomarentalitat). 61 Les feines en les quals s’han recol·locat les dones que han finalitzat el procés han estat en el sector serveis: neteja, dependenta, servei d’atenció domiciliària, teleoperadora, agent salut. Lloc de la dona El conveni 2008 entre l’Ajuntament de Barcelona i Lloc de la Dona – Oblates- incloïa d’una banda l’atenció social integral i de l’altra la formació per a la inserció laboral. Acollida – Pisos pont Per garantir l’acollida i protecció de les dones víctimes de trata /explotació, el Pla manté des de finals de 2006 un conveni amb Adoratrius, en relació al programa SICAR cat. Durant el 2008 el programa ha atès un total de 93 dones en les seves dues modalitats d’intervenció (residencial i no-residencial), de les quals 37 dones han estat ateses al servei residencial que inclou un total de 3 etapes: emergència, permanència i autonomia. En concret l’Ajuntament de Barcelona a través del Pla subvenciona la primera etapa (emergència) on enguany s’ha acollit a 25 dones. Col·laboració Institucional La col·laboració i implicació d’altres estaments institucionals és imprescindible per abordar el fenomen del treball sexual, i per assolir amb èxits els objectius del Pla en les seves sis línies estratègiques. Des de l’inici es va fer una important tasca de donar a conèixer la intervenció d’aquest ajuntament en el marc del Pla, amb la voluntat d’establir complicitats i trobar espais de col·laboració que permetin assolir l’abordatge integral necessari i pretès. En l’Àmbit Municipal : Sindicatura de Greuges de Barcelona. Districte Ciutat Vella i Sant Martí Regidoria de Drets Civils Regidoria Seguretat, Prevenció i Mobilitat. Acció social. Tècniques de Dones als Districtes 62 Àrea de Recursos Humans de la Guàrdia Urbana de Barcelona, treballant sobre la formació prevista pel 2009 Pel que fa a altres Administracions: Consorci de Serveis Socials Mossos d’Esquadra Institut Català de la Salut. Hospital Clínic Consolat de Romania Departament de Treball 2.6.6 Comerç El Raval presenta valors patrimonials, nivell d’infraestructures, centralitat... per a un bon desenvolupament econòmic. És un barri d’elevada activitat econòmica i comercial Presenta una oferta comercial i de serveis variada: comerç de proximitat, disseny tradicional, oci, cultura, restauració, etc. És un referent a nivell d’oferta cultural i d’oci El Raval Nord tendeix a l’especialització en moda, música in oferta alternativa i el Raval Sud certa concentració d’alimentació L’empresariat d’origen immigrant es consolida com a substitut del petit comerç de proximitat sense relleu generacional. El Raval compta amb 12 associacions de comerciants i 465 comerços associats. Dinamització de l‟Eix Comercial del Raval L’any 2004 es va presentar el Pla de Dinamització de l’Eix Comercial del Raval, liderat pel propi Eix Comercial amb el suport de la Fundació Tot Raval i el Districte, i amb el suport econòmic de la Generalitat, Ajuntament i Cambra de Comerç. Aquest pla ha incidit en dos aspectes: Treballar per enfortir i fer créixer l’associacionisme a la zona Establir un pla de treball per donar visibilitat al comerç de barri amb iniciatives de promoció continuada. 63 Tenen cedit un local municipal per a l’entitat i han desenvolupat un servei de mediació comercial a la zona de Ponent. Urbanisme comercial S’està treballant amb un enfocament orientat a permeabilitzar les entrades al barri, que afavoreixin els fluxos comercials. 2.6.7 Mesura de govern per a la creació de la Taula Tècnica Interdepartamental de la Rambla La Rambla, coneguda mundialment per la seva singularitat, és l’espai ciutadà de tots els barcelonins i barcelonines i l’escenari vital de diferents experiències humanes: socials, culturals i econòmiques. Aquesta vitalitat suposa, en moltes ocasions, un ús intensiu d’aquest espai, que necessita nous paràmetres que el regulin i l’equilibrin, amb l’objectiu de preservar la seva qualitat i els seus valors cívics. La mesura de Govern que estableix la creació de la Taula Tècnica Interdepartamental és el mecanisme que el Districte proposa per aconseguir la dignificació, l’ordenació i la millora qualitativa de la Rambla. Aquesta Taula, plantejada des d’una vessant tècnica, servirà per analitzar cadascun dels elements que donen singularitat a la Rambla, i per establir una sistemàtica d’actuacions de millora que de forma puntual i progressiva serveixi per anar assolint els diferents objectius. En aquest projecte és del tot imprescindible l’acompanyament i la participació de la ciutadania i dels sectors econòmics i socials implicats, tant per definir les diferents actuacions com per valorar-ne els resultats. OBJECTIUS Millorar i reordenar la Rambla. Garantir l’equilibri entre el consum / activitat econòmica i el gaudí / passeig Millorar l’autoritat administrativa i la seguretat Millorar la qualitat dels serveis i de l’espai públic Millorar la mobilitat del vianant 64 Organització interna: Crear la figura del Comissionat que assumirà des del seu rol polític les funcions de cap del projecte. Crear la Taula Interdepartamental: Encarregada de la direcció del projecte, comptarà sempre que ho cregui convenient amb la participació de membres d’altres administracions. Es reunirà amb una periodicitat mensual. Presidència: Regidora districte de Ciutat Vella Direcció:Gerent de Ciutat Vella Membres: Comissionat de la Rambla i sectors implicats Fases: 1- Anàlisi de la situació actual i propostes de millora Primera fase de definició i anàlisi d'on sortiran concretades les diferents iniciatives a desenvolupar. Aquesta fase analitzarà la situació actual i avaluarà les propostes de millora desenvolupant les necessàries concrecions per al posterior treball. En aquesta fase s’inclourà la fase participativa. 2- Implementació de les propostes (eixos) Cada una de les iniciatives tindrà la seva definició de fases pròpia Desenvolupades per personal intern i/o per empreses especialitzades 3- Seguiment i millora Seguiment de l’evolució de les iniciatives implementades. Calendari: 1. Durada prevista: 2 anys 2. Temporalització: a. 1ª setmana de desembre: Constitució de la taula interdepartamental. b. Abril 2009: Finalització de la fase d’Anàlisi c. Primer trimestre 2011: Valoració de les actuacions marcades per aquest mandat i redefinició de nous objectius. 65 2.6.9 Habitatge Pla Habitatge a Ciutat Vella 2004 - 2007 L’habitatge públic de qualitat i permanent en el temps, accessible a la població,constitueix un dret bàsic que l’Administració ha de fomentar a través de mecanismes potents però flexibles. En desenvolupament d’aquest dret, l’Ajuntament de Barcelona va aprovar el Pla de l’Habitatge de Barcelona, 2004-2010 d’habitatge. La concreció d’aquest Pla de l’Habitatge en el Districte de Ciutat Vella per al 2004-2007, es va particularitzar a través de quatre eixos. la Millora i gestió de l’habitatge públic amb el propòsit d’optimitzar la gestió del parc d’habitatge públic de Ciutat Vella amb una destinació social adequada i justa. A través dl programa d’habitatge de nova creació en finques de titularitat pública, s’elaborà i executà un pla de creació d’habitatge assequible promogut per operadors públics, per cooperatives i per agents socials. Així mateix s’elaborarà un programa de rehabilitació, adreçat a habitatges públics i privats, amb la finalitat de millorar les condicions d’habitabilitat dels veïns. Es donà continuïtat a diferents campanyes ja existents i s’obriren noves línies d’ajuts que subvencionaran alguns aspectes que queden al marge dels programes de rehabilitació ja existents. El paquet de mesures es completà amb l’Oficina d’Habitatge de Ciutat Vella, a través de l’Orientació i servei als ciutadans com un servei dirigit a assessorar i donar suport als ciutadans sobre diferents qüestions que puguin sorgir en relació a l’habitatge. 66 Mediació en matèria d‟assetjament immobiliari Durant el 2008 s’ha posat en marxa el servei de mediació en matèria d’assetjament immobiliari. Així mateix, es continua donant assessorament en temes en temes relatius a problemàtiques diverses relacionades amb l’habitatge. Conveni amb la Fiscalia Provincial de Barcelona S’ha signat un conveni amb la Fiscalia per assignar un fiscal que actuï en els casos penals d’assetjament, tot coordinant-se amb l’Ajuntament per analitzar els possibles casos d’assetjament, intruir les diligències d’investigació necessàries i presentar-les davant els tribunals de la jurisdicció competent. 67 Programa de revisió d‟expedients relatius a ordres de conservació de finques S’han revisat 3.000 expedients referents a denúncies sobre conservació de finques (relatius a 1.700 finques) per tal de fer una avaluació integral de les problemàtiques que les afecten i així poder actuar en tots els aspectes que poden afectar l’acompliment de les ordres de conservació. S’ha fet una operació inicial sobre 20 finques per fer una diagnosi precisa que pugui ser aplicable a la resta de les finques. Pel que fa al resultat de l’estudi de les 1.700 finques s’han extret un conjunt de consideracions. La situació de les finques inspeccionades és complexa, com han pogut observar els observadors/informadors durant la realització del treball de camp, no només per les condicions en que es troben els edificis visitats sinó també pels recels que desperta l’actuació entre els veïns. Les dades de composició d’aquestes edificis reflecteixen aquesta complexitat. Sis de les vint finques estan configurades com a propietats verticals i a aquestes sis hi ha llogaters de renda antiga i nova a la vegada. Pel que fa als habitatges, tot i que tres de cada quatre són domicilis habituals, un 12,5% estan desocupats i un 2,9%, apartaments turístics; a més, el 70% dels habitatges són de lloguer i no hi ha cap edifici on tots els pisos siguin de propietat. Pel que fa l’estat de conservació de les finques, a cadascun dels ítems analitzats, entre el 10 i el 35% dels edificis presenten situacions deficients o molt deficients. Els elements on hi ha més problemes són les parets, els patis o cel oberts i les façanes d’aquests, així com els vestíbuls, les escales i graons i les instal•lacions elèctriques; en tots aquests àmbits, el 30% o més de les finques presenten un estat de conservació deficient o molt deficient. A més, el 70% de les finques necessita obres d’arranjament. En el cas dels habitatges, tot i que només en un 3% dels casos s’han constatat condicions que impedeixen la seva habitabilitat, un 20% necessita obres d’arranjament i un 16% conserva els elements estructurals en una situació deficient. 68 Informe d‟activitat de l‟oficina d‟habitatge de Ciutat Vella al barri del Raval En el marc del desenvolupament del pla Habitatge de Barcelona, l’Oficina d’habitatge de Ciutat Vella, està facilitant al ciutadà un conjunt de serveis propis de la xarxa d’oficines d’habitatge que disposa la ciutat. En la seva concreció en el barri del Raval, cal considerar d’una manera especial aquells que es refereixen a l’ús digne de l’habitatge. I es sobre aquest aspectes que s’està fent especial cura donades les característiques pròpies en relació a l’habitatge del barri. 1. Problemàtica d‟habitatge i Mediació. Amb l’objectiu de donar resposta al conjunt de problemes que en relació a l’habitatge es produeixen en el barri, l’oficina d’habitatge ofereix un servei d’informació i assessorament. Aquest servei té l’objectiu de facilitar als ciutadans el coneixement i l’acompanyament necessari per tal que no siguin lesionats els seus drets i, en el seu cas, arribar fins a la denuncia en Fiscalia en el marc del conveni subscrit amb l’Ajuntament de Barcelona El servei d’orientació es desenvolupa en tres nivells estructurats en funció de les característiques dels problemes presentats. Amb caràcter general, s’accedeix al Servei d‟orientació al ciutadà en tots aquells problemes relacionats amb l’habitatge. S’ofereix assessorament tècnic i legal individualitzat i gratuït. Els 4.403casos que ha tractat l’oficina, en 1.948, un 44% corresponen al barri del Raval, fonamentalment son els llogaters, en un 92%, qui demanden aquest servei. 2008 2009 (fins setembre) Total Raval Ciutat Vella Raval Ciutat Vella Raval Ciutat Vella % Llogaters 1.240 2.733 514 1.267 1.754 4.000 44% Comunitat de propietaris 67 143 48 109 115 252 46% Propietaris 49 101 30 50 79 151 52% 1.356 2.977 592 1.426 1.948 4.403 44% En relació a la tipologia dels casos plantejats, cal destacar per la seva importància, la rescissió dels contractes d’arrendament, suposen un 17% del total de les consultes del barri, un 22% a Ciutat Vella. 69 2008 2009 (fins setembre) Total Raval Ciutat Vella Raval Ciutat Vella Raval Ciutat Vella % Augment de rendes 133 305 189 411 322 716 45% canvi propietat 62 131 29 55 91 186 49% Obres 261 535 196 372 457 907 50% Rescissió de contractes 236 583 104 397 340 980 35% Finalització de contractes 635 1.354 55 126 690 1.480 47% Gestió 29 69 19 65 48 134 36% 1.356 2.977 592 1.426 1.948 4.403 44% Aquest acompanyament al ciutadà, s’ha incrementat substancialment amb la incorporació d’un servei de mediació. Això suposa involucrar-se en els problemes i adoptar una posició d’arbitratge amb l’objectiu de solucionar els problemes d’una manera dialogada. Aquest servei es basa en la confiança que les parts en conflicte en tenen en la gestió de l’administració. En aquest sentit s’ha de valorar positivament tant la solució dels conflictes com el posicionament de l’administració com a servei públic. Han estat 40 els casos treballats dels que 15 corresponen al Raval. 2008 2009 (fins setembre) Total Raval Ciutat Vella Raval Ciutat Vella Raval Ciutat Vella % Expedients de Mediació 9 28 6 12 15 40 38% S’ha de considerar també el caràcter executiu del servei i, en els casos on es detectin irregularitats, fer les denuncies oportunes o les propostes d’intervenció necessaries. En aquest sentit s’ha signat un Conveni amb la Fiscalia superior de justícia de Catalunya. En el marc d’aquest conveni, la Fiscalia Provincial de Barcelona té assignat un fiscal, que actuarà en els casos penals d’assajament immobiliari del municipi de Barcelona. Així mateix s’ha creat una “Comissió de Seguiment”, amb l’objectiu de incrementar l’eficàcia i eficiència de les actuacions. Dels 9 casos que es segueixen en el marc del conveni amb fiscalia, dos estan en via judicial i corresponen al Raval. Val dir que un d’ells agrupa varies finques. En l’altre cas, anterior, va ser presentada denuncia al jutjat. En tres casos estan obertes diligències d’investigació i 4 estan en estudi per la comissió. Raval Ciutat Vella Expedients treballats 2 9 En via judicial 2 2 Denuncialts 3 En estudi 4 70 Complementàriament a tota aquesta actuació d’orientació i acompanyament al ciutadà, en aquells casos de necessitat emergent d’un habitatge, es disposa d’una taula d‟adjudicació d‟habitatges públics per emergències socials. Han estat presentats 92 casos, 36 d’ells corresponen al Raval. Son 65 els casos que han estat estimats, 26 d’ells del Raval. 2008 2009 (fins setembre) Total Raval Ciutat Vella Raval Ciutat Vella Raval Ciutat Vella % Casos presentats 34 68 2 24 36 92 39% Estimats 24 48 2 17 26 65 40% Dessestimats 10 20 0 2 10 22 45% 5(pendents) 5(pendents) Els casos que han estat desestimats han estat objecte d’altres ajuts en funció de les seves particularitats, com ara, l’ajut de suport a l’habitatge o la inclusió en la borsa d’habitatge de lloguer social. 2. Inspeccions d‟habitabilitat . Des de l’oficina de ciutat vella, es realitzen les inspeccions tècniques dels habitatges que sol·liciten una cèdula d’habitabilitat. L’objectiu d’aquesta tasca es centra en la necessitat de coneixement de l’estat físic del parc d’habitatges i evitar la inclusió en el mercat de lloguer de infra-habitatge. Aquestes 1.261 inspeccions representen pel seu volum anual del 4% dels habitatges de barri del Raval. Cal destacar l’alt nivell de requeriments que son necessaris per assolir els nivells que estableix el decret. Podem determinar els requeriments que es refereixen a deficiències físiques en l’habitabilitat son de l’ordre del 10%. Entre tant que la resta de requeriments serien de caracter documental. 2008 2009 (fins setembre) Total Raval Ciutat Vella Raval Ciutat Vella Raval Ciutat Vella % Sol.licitades 853 2.150 687 1.627 1.540 3.777 41% Correctes 668 1.775 529 1.197 1.197 2.972 40% Requeriments 300 695 130 255 430 950 45% Inspeccions tènciques 838 2.173 423 1.020 1.261 3.193 39% Aquesta tasca acredita que els habitatges que es lloguen d’acord amb la legislació vigent, acompleixen amb els mínims d’habitabilitat. Si bé també es cert, que al barri existeixen un nombre d’ocupacions d’espais que es destinen a l’ús d’habitatges que no compleixen amb els requeriments legals. 3. Rehabilitació. 71 Els veins de Ciutat Vella han fet i continuen fent un gran esforç en la rehabilitació i acondicionament dels seus edificis. En aquest procés de rehabilitació, l’oficina d’habitatge presta el seu suport tècnic, legal i de gestió dels ajuts econòmics. En aquests moments, estan resoltes les subvencions dels 429 expedients formalitzats fins juliol de 2007 hores d’ara amb les obres finalitzades, per un import de 6,44 milions d’euros. Raval Ciutat Vella % Resolució setembre 2008 293.806 1.064.865 Resolució juliol 2009 1.422.902 5.374.854 Total 1.716.708 6.439.719 27% Aquesta subvenció correspon a una inversió total de 20,78 milions d’euros. Una quantitat de 2 milions d’euros estan pendent d’adjudicar-se en funció de la finalització de les obres i el corresponent tancament dels expedients. 72 3. Intensificació de les línies d‟actuació El present enllaça irremediablement amb el futur. Per tant, les línies mestres de la tasca municipal miren irremediablement cap al futur i l’aborden reforçant i intensificant els projectes, els programes, els plans, les iniciatives... tot apuntant cap als següents horitzons: Garantir la seguretat del resident i del visitant La seguretat és un dels grans reptes de les ciutats, i la centralitat de Ciutat Vella i del Raval fa que aquest sigui un dels eixos principals de la gestió del territori. Garantir la seguretat de les persones és essencial per la qualitat de vida i la cohesió social. Així doncs és una prioritat. És evident que en un barri amb tanta concentració de persones, amb tant volum de visitants i activitats, de tant valor turístic i comercial, es produirà un índex dels delictes, faltes i infraccions administratives lligats a aquesta centralitat, superior al de la mitjana de la ciutat. Per això, al Raval s’han de multiplicar les mesures i accions orientades a la millora de la seguretat. En aquest sentit, hi ha clares línies d’actuació encaminades a la millora de la seguretat i també a l’aspecte de la seva percepció (que és també important per a la qualitat de vida ciutadana). Aquestes línies s’especifiquen en l’apartat anterior, i en elles s’ha de seguir avançant. La coordinació dels diferents cossos policials que actuen al barri (la Junta Permanent de Seguretat de Ciutat Vella i la Taula Policial són instruments emblemàtics d’aquesta coordinació) La prevenció i la diagnosi La millora de l’espai públic L’atenció social La mediació La interlocució amb la Fiscalia En aquest aspecte, també s’ha d’assenyalar la necessària coordinació amb les entitats (com, per exemple, les que actuen en l’àmbit de l’atenció social o les juntes de seguretat de les entitats de comerciants), amb un contacte directe amb el territori. 73 En definitiva, sense oblidar la responsabilitat municipal en el àmbit de les seves competències, s’ha de reforçar l’acció coordinada i la corresponsabilitat, per una suma d’esforços, que faci més efectiu l’intens treball per la seguretat desenvolupat per tantes persones i des de tants i tan diferents àmbits. Superar el Raval assistencialista: equilibrar el territori de la ciutat de Barcelona respecte a serveis assistencials La història del Raval ha influenciat molt en la xarxa assistencial existent en l’actualitat. Segons el projecte de recerca “La complementarietat de recursos d’atenció al barri del Raval”, entre d’altres serveis, remarcar que actualment hi ha en el barri 5 serveis d’atenció a toxicòmans, 5 serveis adreçats a joves en risc d’exclusió, 4 serveis adreçats a dones en risc d’exclusió social, 3 serveis per persones sense recursos, 3 per famílies en risc d’exclusió, 2 per persones sense sostre i 1 adreçat directament a dones prostitutes. Tot això sense comptar la important xarxa municipal de Serveis Socials present al territori. Si bé és cert que en el passat el Raval es caracteritzava per la quantitat de persones habitants al barri i en risc d’exclusió social, cal destacar que, malgrat encara queda molta feina a fer, les realitats socials han canviat en les darreres dècades. Per aquest motiu, la gran presència de serveis assistencials al llarg del temps en un territori tan petit, ha provocat un “efecte crida” entre les poblacions més vulnerables de tota la ciutat. A aquest fet cal sumar la tendència natural de la població en risc d’exclusió de dirigir-se cap als centres històrics de les ciutats. És l’espai on la vida al carrer és molt diversa, on en concentra el major número de turistes i de densitat humana a l’espai públic, on els edificis i carrers històrics presenten una sèrie de possibilitats on arrecerar-se i on hi ha també un gran número de serveis adreçats a la ciutadania. Com és lògic, i d’acord amb la professionalitat que caracteritza a les entitats que gestionen els diferents serveis assistencials, el servei es presta a tothom que ho demani, independentment del seu lloc d’origen. Davant d’aquesta realitat social, cal executar polítiques que reequilibrin el territori entre els diferents districtes i barris. Fer un canvi per tal que els serveis assistencials no se situïn majoritàriament al barri del Raval sinó també en la resta del territori municipal. Aquest és un dels aspectes de futur 74 que ja s’està treballant des de diferents àmbits. Per exemple, el Pla d’Acció sobre Drogues de Barcelona per al període 2009-2012 recull el principi de reordenació dels espais de consum supervisat de drogues per tal d’evitar nuclis de marginació al territori. Per altra banda, donat l’impacte que aquests serveis generen sobre l’espai públic, cal reflexionar sobre la seva adequació com a locals de concurrència pública, perquè de fet, ho són. Aquestes són dues filosofies de treball que han d’impregnar totes les actuacions que es realitzin des dels diferents àmbits assistencials, ja sigui des d’un entorn municipal com en col·laboració amb els serveis d’altres Administracions. Garantir l‟èxit escolar L’educació és un element prioritari per a un territori de tanta diversitat com el Raval. El paper de l’escola en un fenomen d’un abast tan important com ha estat l’arribada massiva d’immigrants a Ciutat Vella, ha estat cabdal perquè aquest procés es pogués desenvolupar sense grans conflictes. L’escola ha estat motor d’igualtat i de cohesió. Aquest esforç desenvolupat per la comunitat educativa en les singulars circumstàncies del barri del Raval s’ha vist acompanyat del Pla d’Entorn impulsat conjuntament pel Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Barcelona. Ara s’ha de seguir avançant en aquesta línia de treball conjunt comunitat educativa / territori, amb recursos i esforços. El pla de Zones Educatives de la Generalitat través de la qual el territori es configura com un projecte destinat a millorar els resultats educatius i fomentar l'escolarització equilibrada, és una línia de futur. De fet, el projecte del Raval és esdevenir una zona educativa i per això s’ha destinat l’edifici de la plaça del Pi a serveis educatius generals del districte. Garantir la qualitat dels serveis de proximitat com a base de la cohesió social: la Barcelona dels Barris La proximitat, el treball proper a les persones i a les seves necessitats, el dimensionament dels equipaments i serveis, és un eix prioritari de l’actuació municipal. Quan l’any 1984 l’Ajuntament de Barcelona va iniciar el procés de descentralització de la ciutat en districtes, com a instruments per conèixer i 75 gestionar la proximitat. La Barcelona dels Barris és un pas més en aquesta direcció: aplica a la planificació una trama més fina. Acostar els serveis i els equipaments als ciutadans és una demanda creixent. Barcelona ha multiplicat en els últims anys la dotació d’equipaments, però aquests no cobreixen la demanda en la mateixa proporció a tot arreu. Considerar la ciutat a través de segments més petits dóna més eines per acostar-se a l’equitat. El barri, la ciutat pròxima, ha de ser el punt de referència per aplicar des del districte les polítiques específiques de l’Ajuntament de Barcelona: de desenvolupament, d’habitatge, de joves, de suport a les dones... El barri serà alhora la mesura estadística de la ciutat, la unitat de referència per l’anàlisi de la realitat i de les necessitats dels ciutadans quant a equipaments i serveis de proximitat. El projecte La Barcelona dels Barris permet estudiar les particularitats dels diversos territoris que composen Barcelona, sense perdre la necessària visió de conjunt de tota la ciutat. Un dels primers punts on serà d'utilitat és en l'elaboració i desplegament dels Plans d'Equipaments. L'Ajuntament està hores d'ara desenvolupant el Pla d'Equipaments 2005-2015, en diàleg i col·laboració amb la Federació d'Associacions de Veïns i Veïnes de Barcelona. Aquest document fixarà els paràmetres que caldrà tenir en compte a l'hora de planificar els equipaments de la ciutat, ja sigui mitjançant plans sectorials (ensenyament, sanitat, esports.) o plans territorials (districtes, barris). La nova figura del Tècnic de Barri, que permetrà a l'Ajuntament conèixer de primera mà les necessitats del Raval per treballar des de la proximitat i ser més eficients, ha de ser clau en aquest aspecte. Garantir l‟oferta d‟allotjament i oci nocturn compromès amb el barri La centralitat del Raval suposa la presència de nombroses activitats relacionades amb l’allotjament i l’esbarjo. Tanmateix, això no ha de suposar cap trencament de l’equilibri amb l’ús residencial. Amb aquest objectiu, Ciutat Vella disposa d’un Pla d’Usos (tècnicament Pla especial d’establiments de concurrència pública, hoteleria i altres activitats de Ciutat Vella) que regula les activitats de pública concurrència al districte, tot definint les condicions per l’establiment d’aquestes activitats. És un Pla que és revisa cada 4 anys perquè té en compte que el dinamisme de Ciutat Vella fa que les condicions i els requeriments canviïn i evolucionin. És, així 76 doncs, un Pla que té compte la complexitat i la necessitat d’adaptar-se a noves circumstàncies. Fer compatible la nombrosa i diversa tipologia d’activitats que és desenvolupa al Raval, evitar que un ús sigui incompatible amb un altre, en definitiva, mantenir l’equilibri, és l’objectiu i el repte. En aquest objectiu es necessita, com sempre, la col·laboració i la coordinació de tots els agents implicats. El diàleg amb les persones ent itats que agrupen els diversos interessos (veïnals i empresarials) és absolutament imprescindible. Revisió del Pla especial d‟establiments de concurrència pública, hoteleria i altres activitats a Ciutat Vella Ciutat Vella, com a centre històric és un gran pol d’atracció d’activitat econòmica. És un territori ple de dinamisme que no s’escapa als efectes de la globalització i que té la peculiaritat, a més a més, de conservar la vida veïnal. Un dels eixos principals de la gestió del Districte de Ciutat Vella és desenvolupar polítiques per conservar i cuidar aquesta vida veïnal, un element que fa únic i singular aquest centre històric respecte a d’altres nuclis històrics d’arreu del món. Alhora, però, el Districte vol desenvolupar també polítiques que permetin mantenir i enriquir en gran dinamisme econòmic existent. El Pla Especial d’Establiments de Pública Concurrència, Hoteleria i Altres Activitats, també conegut amb el nom de pla d’usos, és una de les eines amb la que el Districte pot incidir directament en aquestes dues línies de treball: el respecte a la qualitat de la vida veïnal, per una banda, i el desenvolupament de polítiques que afavoreixin el dinamisme econòmic del territori, per l’altra. Fins ara, els plans d’usos han estat considerats eines complementàries en la gestió municipal, amb un caràcter instrumental. A través d’aquests plans s’han limitat, prohibit o negat activitats que generen problemes de convivència o que saturen els carrers. A la llarga, però, s’ha comprovat que les limitacions en algunes ocasions han generat dinàmiques negatives. Per exemple, la prohibició d’obrir hotels de menys de tres estrelles; és a dir més econòmics, el mercat va reconduir-la cap a l’obertura d’apartaments turístics. Un altre exemple és la restricció de l’obertura de nous restaurants que ha comportat la creació de botigues de degustació que a la llarga s’han 77 convertit en restaurants encoberts. Anteriors plans, d’altra banda, van provocar també que algunes zones es quedessin sense determinades activitats per estar prohibides a tot el territori. Això no obstant, els plans d’usos són instruments de gestió dinàmics. Atès que la societat canvia, aquests planejaments també se sotmeten a revisions periòdiques. Concretament, l’actual Pla preveia una revisió en el termini de 4 anys a partir de l’aprovació. Arribats a aquest punt i veient la necessitat del territori d’actuar en aquest aspecte des del Districte es planteja la modificació d’aquest pla tenint en compte la implicació de la ciutadania Així doncs, a principis d’any, el Districte de Ciutat Vella va iniciar la revisió de l’actual pla d’usos, amb la nova filosofia d’elevar-lo a la categoria d’eina estratègica. La idea del Districte és que aquest instrument reculli les característiques singulars de Ciutat Vella, obri la porta a nous emprenedors. El procés de revisió del pla d’usos es va iniciar amb el treball de diagnosi de la situació actual del Districte pel que fa als establiments de pública concurrència. Aquesta diagnosi ha permès observar, per exemple, que a Ciutat Vella l’índex d’activitat de concurrència pública és tres vegades més elevat que en un altre territori de Barcelona que no es caracteritza per la centralitat: A Ciutat Vella l’índex d’activitat és del 13,62 activitat/milers de persones. Al Clot l’índex d’activitat és 4,34 act/mp També s’observa que Ciutat Vella és el Districte de Barcelona en el qual es concedeixen més llicències d’obertura de comerços de venda al detall. Per exemple, l’obertura de comerços de productes alimentaris està tres punts per sobre de l’Eixample, i les botigues de roba i calçat en un punt. L’Eixample és el segon Districte amb més peticions de llicències d’aquestes característiques. Feta la fotografia de la situació actual, el Districte inicia ara la fase de reflexió i presa de decisions al voltant de les noves mesures a dur a terme. I convida a participar en aquest procés tots els actors implicats, tant els empresaris de tots els sectors com els veïns. El Districte, per tant, no vol regular en la distància, sinó que els vol implicar, els vol fer corresponsables i els convida, fins i tot, a liderar les iniciatives que suscitin els canvis. 78 La implicació dels actors en el procés de creació del nou pla és un dels elements que fa diferent aquest nou pla d’usos. I no és l’únic. Una altra novetat és la manera com s’ordenarà el territori. Destaca per exemple la divisió del Districte en 11 zones. Cada zona és tractada com una unitat amb una sèrie de característiques (hi ha una zona cosmopolita, una zona de vida veïnal, la zona de futura obertura, la zona més cultural, etc.) i uns elements que cal potenciar o limitar en cadascuna d’elles. Així, aspectes com l’amplada dels carrers resten reflectits en altres normatives. Espai Públic de qualitat i en contínua readaptació als seus usos L’espai públic és l’escenari on és desenvolupa la intensa activitat del Raval. És l’espai compartit, sempre necessitat de manteniment i renovació. És l’espai on s’ha de garantir la barreja d’usos, la no presència d’activitats que n’exclouen d’altres. La qualitat d’aquest espai, de manera transversal, impacta en tots els àmbits de la vida ciutadana: possibilita la millora de seguretat, de la neteja, de l’ús social, cultural, lúdic del carrer... S’ha superat l’etapa de les grans intervencions urbanístiques, i de les grans obres i el barri ha assolit una qualitat estàndard. Això no obstant, fruit de l’intens ús que es fa diàriament dels seus carrers i dels seus espais públics, s’han de portar a terme contínuament petites correccions en el disseny urbà que es porten a terme recollint les reflexions i les observacions veïnals. Ho hem volgut anomenar urbanisme preventiu i permet resoldre petites problemàtiques que apareixen quan es fan usos incorrectes dels espais. Ara és el moment, doncs, de la millora de l’espai i de l’urbanisme que obre nous espais cívics, noves vies naturals de trànsit de persones, eixos que impulsen nous i millors usos de la via pública, per configurar el barri com espai de convivència. En el procés de transformació urbanística del Raval, per la trama urbana heretada del passat i de gran valor, alguns dels espais definits com espai verds quedaven claustrals, amb les problemàtiques que aquesta característica podrien comportar. Ara és el moment per estudiar com es pot avançar per millorar aquesta situació. 79 Implantar el Pla de Drogues a la ciutat de Barcelona Com ja s’ha explicat en l’apartat anterior el Pla estableix un abordatge de ciutat, amb l’objectiu d’impulsar la reordenació dels espais de consum i evitar nuclis de marginació i concentració que fomentin l’exclusió social i facilitin el consum problemàtic de drogues. Aquest aspecte ha de dimensionar la presència dels espais d’atenció a les persones amb problemes de drogodependència al barri del Raval. No es tracta de reduir aquesta atenció, sinó de reordenar-la per tal que un excessiva oferta signifiqui la impossibilitat d’aquestes persones de ser ateses fora del barri, i per tant, mentre no entrin en programes de desintoxicació, es vegin obligades a mantenir el seu consum en els espais del Raval. Aquest és un treball de coordinació amb tots els agents implicats, en el què el paper de l’Agència de Salut Pública és essencial. Entre tots, i com sempre des del consens en aquest tema, hem de seguir treballant per donar la millor atenció amb les persones afectades per toxicomanies. Aquesta bona atenció significa també minimitzar l’impacte sobre el territori. Treball conjunt interinstitucional Les institucions i les administracions públiques han apostat pel Raval. La transformació urbana del barri és un exemple paradigmàtic. El treball coordinat, la transversalitat, la cooperació, la suma d’esforços de la intensa activitat institucional al barri, són claus per donar respostes a la complexitat, diversitat i vitalitat del Raval. Nou impuls a la rehabilitació La rehabilitació del de bona part del parc d’habitatges del Raval ha estat un dels grans assoliments del procés de transformació de Ciutat Vella. Ara cal aprofundir en aquesta línia d’actuació. S’ha de seguir apostant pels ajuts a la rehabilitació, per tal que els edificis i habitatges del Raval disposin de les garanties d’habitabilitat i d’accessibilitat que garantitzin la qualitat de vida dels residents. Les opcions d’ajut econòmic i l’assessorament que és realitza des de l’Oficina d’Habitatge de Ciutat Vella, és una de les apostes de present i de futur. S’està fent un treball importantíssim de seguiment dels expedients per denúncies relacionades amb aspectes de conservació de finques. S’està 80 estudiant quins temes associats impedeixen el compliment d’algunes de les ordres de conservació. S’estan treballant mecanismes facilitadors per trobar vies que permetin que el Raval continuï millorant el seu parc d’habitatges, en el nou escenari de crisi del sector de la construcció. Comptar amb la complicitat i la corresponsabilització amb el sector empresarial i inversor del Raval El Raval necessita, a més de l’acció pública, la complicitat i corresponsabilizació del sector privat. La inversió privada s’ha de seguir mantenint i el diàleg amb els agents implicats s’ha de mantenir i intensificant. Estem en un escenari de crisi econòmica i això comporta nous reptes. Però el Raval és un espai de creativitat i innovació, també per al sector empresaria. Les oportunitats que pot generar el Pla de Barris o la revisió del planejament del Raval Sud, dels quals parlarem més endavant, poden ser importants. Pla de Barris Raval - Revisió planejament Raval Sud Avanç de Projecte d‟Intervenció Integral al barri del Raval Sud. El Raval Sud, metafòricament, hemisferi sud del Raval històric, és una denominació recent, sense referència administrativa, que intenta identificar l’àrea del Raval emmurallat situat al sud del carrer Hospital,veritable equador virtual d’aquest recinte històric. Les diferencies dels processos de transformació soci-urbanístics experimentats pels territoris situats al sud i al nord de la “falca” delimitada pels camins que constitueixen les traces dels actuals carrers Hospital i del Carme, han determinat a dia d’avui alguns problemes específics que requereixen tractaments diferenciats. L’objectiu és la millora de la qualitat de vida dels veïns i veïnes, que són l’eix de totes les actuacions que es proposen. Partint doncs d’aquest veí / veïna que és, també, el principal usuari dels serveis d’aquesta administració, s’han definit els següents quatre cercles concèntrics com a línies d’actuació i que són: 1.Entorn immediat (habitatge,comunitat de veïns) 2.Entorn proper (espai públic i equipaments, activitat econòmica) 3.Participació 4.Projecció (definició comunitària i veïnal de la identitat del barri ) 81 L’àmbit que es proposa està subjecte a dos planejaments bàsics, la modificació de Pla General Metropolità, anomenada, del Raval Sud que compren la part baixa de la present delimitació des del c/ Sant Pau fins Drassanes i la modificació de Pla General Metropolità, anomenada “del Liceu al Seminari” que inclou el Raval nord i la franja entre el carrer Hospital i Sant Pau. Es un planejament que ha permès importants operacions de remodelació urbana en els darrers 25 anys però que ja ha arribat quasi a la fi del seu recorregut, que ha assolit importants objectius de renovació urbana però que potser ha esgotat la capacitat del seu discurs i requereix ara una redefinició dels objectius més adreçades a les persones, amb d’unes intervencions de vertebració i regeneració urbana, que vagin associades amb un seguit d’actuacions de caire social amb vocació d’accions transversals que realcin la diversitat. Les principals actuacions que es proposen son: Camp 1.- Millora de l‟espai públic i dotació d‟espais verds. • Recuperació de la zona verda de Sant Pau del Camp amb la deconstrucció de part de l’aparcament i conversió amb zona verda. • Urbanització de la Plaça Salvador Seguí, (PAD/PAM). • Remodelació dels carrers Arc del Teatre, Guardi, Montserrat, Gutemberg, de L’Est, Cervelló, passatge Tallers i Arc de Sant Pau , (PAD/PAM). • Urbanització zona verda i entorn de l’edifici de la Tesoreria de la Seguretat Social, (PAD/PAM). • Remodelació i urbanització de l’illa interior del c/ Om, arc del Teatre i avda Drassanes. Camp 2.- Rehabilitació i equipament dels elemenst col.lectius dels edificis • El projecte destina una part important del pressupost a complementar mesures de rehabilitació dels edificis que els permeti estar en bones condicions d’ús i els mantingui en el mercat immobiliari. Alhora vol fer un esforç per millorar les condicions d’accessibilitat als edificis amb la instal.lació d’ascensors, tot i les dificultats innerents a les tipologies edificatòries. Camp 3.- Provisió d‟equipaments per a l‟ús col•lectiu • Casal d’avis i de joves als baixos de l’edifici del PMH a la plaça Folch i Torres, (PAD/PAM). 82 • Construcció de local per a equipament sota la pista esportiva municipal del CEIP Drassanes. • Rehabilitació de Can Xatarra • Ampliació del Centre Cívic. Remodelació del local de serveis socials com hotel d’entitats. Local per al programa d’atenció a les treballadores sexuals. Pistes esportives per a la pràctica de l’esport no reglat. Rehabilitació de la façana del Teatre Arnau. Camp 4.- Incorporació de les tecnologies de la informació en els edificis. • Instal.lació de Xarxa WIFI i posta en servei. • Racionalització del parc d’antenes col•lectives • Modernització de mecanismes comunitaris de control i obertura de l’espai comunitari. • Local del Taller Raval Sud i de l’Oficina tècnica del pla de barri. Raval Sud Camp 5.- Foment de sostenibilitat del desenvolupament urbà • Instal.lació de recollida pneumàtica de deixalles als carrers que es reorganitzin. • Pacificació del c/ Nou de la Rambla, Om i Riereta • Millora dels aïllaments en tancaments primaris comunitaris dels edificis (façanes, cobertes, etc) • Millora dels aïllaments en tancaments secundaris dels edificis (obertures, etc) Camp 6.- Equitat de gènere en l‟ús de l‟espai urbà i els equipaments. • Programa de dinamització de dones. Bossa de treball per a la conciliació familiar de les dones. Centre de informació i recursos per a dones. Millora de l’enllumenat (acció transversal i específica) de trams i carrers. Mapa de recursos socials. Camp 7.- Programes de millora social, urbanística i econòmica del barri • Pla de participació i seguiment del projecte. Oficina de pla de barris. • Equip de mediació comunitària als edificis. Taula tècnica de mediació. Mediació en els espais públics. • Programes de millora de la cohesió social per: la cultura, l’esport, el lleure (a l’espai obert, al centre obert, al casal d’infants, banc de recursos culturals, tallers musicals del pla educatiu entorn, aules informàtiques, observatori de la memòria del barri, etc). • Programes per a la millora de la cohesió social: Pla estratègic per a la infància i adolescència. 83 • Pla i programa per a l’establiment de eixos d’activitat: Pla estratègic del comerç, modificació del pla d’usos, pla integral de comunicació, eix cultural del paral.lel. • Programes per evitar o contrarestar l’exclusió social: Millora de l’ajut domiciliari a persones grans, places de menjador per a persones amb risc d’exlusió, per a la conciliació de la vida familiar i laboral, promoció del voluntariat social. Camp 8.- Accessibilitat i supressió de barreres arquitectòniques • Reforma del lateral de la plaça Folch i Torres per supressió de barreres per accedir a l’equipament. • Supressió de barreres arquitectòniques als carrers. Una acció transversal que acompanya tots els projectes de reurbanització i pacificació dels carrers previstos a les accions dels camps 1 i 5, més actuacions en punts específics d’altres zones del barri. Altres Actuacions en l‟àmbit NO FINANCIABLES per la Llei de Barris: - Escola bressol i reforma Folch i Torres -Remodelació dels Jardins Horts de Sant Pau i la creació d’una escola Bressol -Arranjament espai illa Sant Climent -Expropiació c/ Riereta 19 (2.554.000): Edifici d’habitatges, escola Cintra, zona verda -Expropiació i adequació Teatre Arnau -Oficines de la Tresoreria de la Seguretat Social -obres iniciades -Escola bressol c/ Aurora -inici al 2009 per part del Consorci d'Educació -Filmoteca de Catalunya - Entorn Carrer de l’ OM -CAP Drassanes -Hotel Llinàs -Vivendes PMH de Folch i Torres Revisió planejament Raval Sud En la zona del Raval-Sud hi han dos temes que darrerament hem vingut estudiant, ja que la seva solució sembla inajornable. D’una banda tenim la promoció d’habitatge del carrrer de l’Om, propietat de l’Incasol i gestionada pel Patronat Municipal de l’Habitatge. La morfología d’aquest edifici, plena d’espais comuns de difícil gestió, i la complicada composició dels adjudicataris de la promoció, han fet que des d’un inici aquesta promoció hagi estat plena de problemas, que malgrat s’han intentat solucionar han persistit en el temps. D’altre banda tenim la demanda del Consorci Sanitari, que voldria construir un nou CAP que doni resposta a la demanda de la zona, ja que no creu que 84 rehabilitant l’actual CAP es pugui donar resposta efectiva als serveis que cal prestar. S’estan estudiant les dues problemàtiques tant amb l’Incasol, com amb el Consorci Sanitari, i s’apunta com a solució una modificació de planejament que permeti enderrocar part de l’actual promoció del carrer de l’Om, reubicant els seus ocupants i obrint nous espais tranversals en aquesta àrea. Tanmateix es treballa per poder construir un nou CAP, que permeti l’enderroc de l’actual, per tal de potenciar complementàriament l’obertura dels espais abans esmentats. De la transformació de la promoció del carrer Om, tindria cura l’Incasol mitjançant la seva empresa REURSA. La construcció del nou CAP aniria a càrrec del Consorci Sanitari. Per donar solidesa als esmentats canvis estem treballant un projecte de Llei de Barris – per presentar enguany o el 2010- que abarqui tota la zona del Raval-Sud, entenent com a tal des de el carrer Hospital fins les Drassanes. 85