// Els drets humans a Barcelona.  Barcelona
Primer informe 
de l’Observatori 
de drets humans 
de Barcelona
1
// Edició: Ajuntament de Barcelona. Acció social i Ciutadania
// Equip de treball: Gabinet d’Estudis Socials. 2011
// Coordinació: Direcció de Drets Civils. Ajuntament de Barcelona
   Febrer de 2011

4
ÍNDEX DE CONTINGUTS
1.  Els drets humans a partir de la Carta Europea de Salvaguarda dels 
Drets Humans a la Ciutat 13
1.1  El dret a la ciutat 14
1.2  El dret al medi ambient 15
1.3  El dret a la no-discriminació 15
1.4  El dret a la llibertat cultural, lingüística i religiosa 15
1.5  El dret a la participació política 16
1.6  El dret a la vida privada i familiar 16
1.7  El dret a la informació 16
1.8  El dret a l’educació 17
1.9  El dret al treball 17
1.10  El dret a l’habitatge 18
1.11  El dret a la salut 18
1.12  El dret a la circulació i a la tranquil·litat a la ciutat 18
1.13  El dret al lleure 19
1.14  El dret a la cultura 19
1.15  El dret d’associació, reunió i manifestació 19
2.  Condicions de vida, desigualtats i limitacions o vulneracions dels 
drets humans: perspectives general, intraurbana i interurbana 21
2.1  Presentació 22
2.2  El dret a la ciutat 25
2.2.1  Índex temàtic 25
2.2.2  Consideracions prèvies 25
2.2.3  Satisfacció i qualitat de vida 26
2.2.4  Dret a la dignitat 27
2.2.5  Evolució de la percepció del nivell de seguretat i del nombre de delictes 28
2.2.6  Conclusió-síntesi 32
2.2.7  Recomanacions 32
2.3  El dret al medi ambient 33
2.3.1  Índex temàtic 33
2.3.2  Consideració prèvia 33
2.3.3  Nivells mitjans de CO, NO2, ozó, PM10,i PM2,5 33
2.3.4  Nivells mitjans de plom, arsènic, cadmi, níquel, SO2, benzopirè i benzè 34
2.3.5  Qualitat de l’aigua 35
2.3.6  Generació de residus sòlids urbans, recollida de matèria orgànica i recollida selectiva de residus 35
2.3.7  Evolució de les zones verdes i dels parcs urbans 35
2.3.8  Nivell de soroll 38
5
2.3.9  Limitacions i/o vulneracions: contaminació acústica 39
2.3.10  Conclusió-síntesi 41
2.3.11  Recomanacions 41
2.4   El dret a la igualtat i a la no-discriminació 41
2.4.1   Índex temàtic 41
2.4.2  Consideracions prèvies 42
2.4.3   Ús indegut del dret d’admissió  43
2.4.4   Dret a l’accessibilitat 44
2.4.5  Discriminació en els espais públics 45
2.4.6   Conclusió-síntesi 46
2.4.7   Recomanacions 47
2.5   El dret a la llibertat cultural, lingüística i religiosa 47
2.5.1   Índex temàtic 47
2.5.2   Consideració prèvia 47
2.5.3   Llibertat cultural 47
2.5.4   Llibertat lingüística 51
2.5.5   Llibertat religiosa 51
2.5.6   Conclusió-síntesi 53
2.5.7   Recomanacions 53
2.6   El dret a la participació política 53
2.6.1   Índex temàtic 53
2.6.2  Dades de participació en les eleccions locals i no locals 53
2.6.3   Iniciatives de l’Ajuntament de Barcelona per incrementar la participació de la ciutadania en la vida 
política de la ciutat: els espais de participació 55
2.6.4   Opinions de la ciutadania i de les associacions 56
2.6.5   Limitacions i/o vulneracions 57
2.6.6   Conclusió-síntesi 57
2.6.7   Recomanacions 57
2.7   El dret a la vida privada i familiar 58
2.7.1   Índex temàtic 58
2.7.2   Consideracions prèvies 58
2.7.3   Llars amb dificultats per arribar a fi de mes, llars per trams d’ingressos/renda mitjana disponible 
per càpita i taxa de risc de pobresa 59
2.7.4   Respostes oficials i no oficials a les situacions de pobresa i ajudes a les famílies més desafavorides 62
2.7.5   Índexs d’envelliment i sobreenvelliment, persones grans que viuen soles i dificultats per sortir al 
carrer 65
2.7.6   Unions homosexuals 68
2.7.7   Limitacions i/o vulneracions: la falta de respecte a la diversitat de models familiars 68
2.7.8   Conclusió-síntesi 69
2.7.9   Recomanacions 69
2.8   El dret a la informació 69
6
2.8.1   Índex temàtic 69
2.8.2   Consideració prèvia 70
2.8.3   Temes relatius a la ciutat de Barcelona que més interessen els ciutadans i les ciutadanes i sobre els 
quals demanen tenir informació més sovintejada 70
2.8.4   Percepció sobre el nivell d’informació de què es disposa sobre els recursos i les activitats de la ciutat 
i valoració dels mitjans municipals de comunicació 71
2.8.5   Limitacions i/o vulneracions 72
2.8.6   Conclusió-síntesi 72
2.8.7   Recomanacions 72
2.9   El dret a l’educació 73
2.9.1   Índex temàtic 73
2.9.2   Escoles bressol municipals 73
2.9.3  Població sense estudis 74
2.9.4  Fracàs escolar 75
2.9.5  Distribució de l’alumnat en escoles públiques i escoles concertades 76
2.9.6   Valoració dels centres d’ensenyament infantil, primari i secundari 78
2.9.7   Formació de les persones adultes 79
2.9.8   Lluita contra el sexisme, el racisme, la xenofòbia i la discriminació 79
2.9.9  Limitacions i/o vulneracions 79
2.9.10  Conclusió-síntesi 81
2.9.11   Recomanacions 81
2.10   El dret al treball 81
2.10.1   Índex temàtic 82
2.10.2   Evolució de la taxa d’ocupació 82
2.10.3   Evolució de la taxa d’atur 84
2.10.4   Evolució dels accidents laborals 87
2.10.5   Nivell salarial 87
2.10.6   Segregació laboral 89
2.10.7   Satisfacció amb les condicions de treball 90
2.10.8   Anàlisi dels compromisos subscrits per l’Ajuntament de Barcelona en la Carta Europea de 
Salvaguarda dels Drets Humans a la Ciutat 91
2.10.9   Limitacions i/o vulneracions 93
2.10.10  Conclusió-síntesi 95
2.10.11   Recomanacions 95
2.11   El dret a l’habitatge 96
2.11.1   Índex temàtic 96
2.11.2   Consideracions prèvies 96
2.11.3   Preus dels habitatges 97
2.11.4   Superfície dels habitatges 103
2.11.5   Ocupació i evolució dels habitatges 104
2.11.6   Nombre de persones a la llar i situacions d’amuntegament 105
7
2.11.7   Els immigrants i les minories ètniques 106
2.11.8   Els nòmades 109
2.11.9   Les dones maltractades 109
2.11.10   Altres col·lectius: les persones amb discapacitat, les persones grans i els joves 110
2.11.11   Les persones sense llar 111
2.11.12   Desnonaments i execucions hipotecàries 112
2.11.13   Habitatges buits 113
2.11.14   Actuacions del Patronat Municipal de l’Habitatge i habitatge de protecció oficial a Barcelona 113
2.11.15   Limitacions i/o vulneracions: l’assetjament immobiliari 114
2.11.16   Conclusió-síntesi 115
2.11.17   Recomanacions 115
2.12   El dret a la salut 116
2.12.1   Índex temàtic 116
2.12.2   Consideració prèvia 116
2.12.3   Esperança de vida en néixer 116
2.12.4   Taxa de mortalitat 117
2.12.5   Taxa de mortalitat infantil 118
2.12.6   Estat de salut i salut percebuda de la població en general 119
2.12.7   Estat de salut i salut percebuda dels immigrants 120
2.12.8   Estat de salut i salut percebuda de les persones sense llar 121
2.12.9   Valoració dels centres sanitaris públics 122
2.12.10  Limitacions i/o vulneracions 123
2.12.11  Conclusió-síntesi 125
2.12.12 Recomanacions 126
2.13   El dret a la circulació i a la tranquil·litat a la ciutat 126
2.13.1   Índex temàtic 126
2.13.2  Consideracions prèvies 126
2.13.3   Evolució del transport públic 127
2.13.4   Valoració del transport públic 128
2.13.5   Ajudes municipals per a l’ús del transport públic 130
2.13.6   Ús de la bicicleta 131
2.13.7   Zones i carrers amb prioritat per a vianants 132
2.13.8   Zones 30 134
2.13.9   Conclusió-síntesi 134
2.13.10 Recomanacions 134
2.14   El dret al lleure 135
2.14.1   Índex temàtic 135
2.14.2   Consideracions prèvies 135
2.14.3   Ús i disponibilitat de temps de lleure 135
2.14.4   Espais lúdics per als infants 136
2.14.5  Vacances i casals d’estiu per a infants 137
8
2.14.6   Espais esportius públics 138
2.14.7   Nivell de participació en activitats esportives o de pràctica esportiva 139
2.14.8   Valoració dels equipaments esportius 141
2.14.9   Impacte del turisme 141
2.14.10  Limitacions i/o vulneracions 145
2.14.11  Conclusió-síntesi 145
2.14.12 Recomanacions 145
2.15   El dret a la cultura 146
2.15.1   Índex temàtic 146
2.15.2   Participació en activitats culturals 146
2.15.3   Valoració de les activitats culturals 148
2.15.4   Cultura i diversitat 149
2.15.5  Conclusió-síntesi 150
2.15.6  Recomanacions 150
2.16  El dret d’associació, reunió i manifestació 151
2.16.1   Índex temàtic 151
2.16.2   Consideració prèvia 151
2.16.3  Dret d’associació 151
2.16.4  Dret de reunió 152
2.16.5  Dret de manifestació 153
2.16.6   Conclusió-síntesi 153
2.16.7   Recomanacions 153
2.17   El dret a no patir violencia 153
2.17.1  Índex temàtic 153
2.17.2  Consideració prèvia 153
2.17.3   Violència contra les dones 154
2.17.4  Violència contra les persones grans 155
2.17.5   Violència contra els infants: l’assetjament 157
2.17.6   Violència per raó de l’orientació sexual i la identitat de gènere 160
2.17.7   Violència contra les persones amb discapacitat 160
2.17.8   Violència racial i xenòfoba 160
2.17.9  Violència policial i institucional 161
2.17.10  Conclusió-síntesi 162
2.17.11   Recomanacions 163
3.  Bibliografia i fonts 164
9
PRESENTACIÓ
Aquest és el primer informe sobre la situació dels drets 
humans a la ciutat que elabora l’Observatori de Drets Hu-
mans de Barcelona. Pretén ser una eina que ens permeti 
visualitzar la ciutat des de l’òptica dels drets humans, 
del seu acompliment i també de les seves mancances i 
vulneracions, per tal d’avançar cap a una ciutat en què la 
consecució dels drets humans sigui una realitat en la vida 
quotidiana dels seus habitants.
L’any 2009 es va publicar l’Informe 0, que ens va ser-
vir per poder dotar-nos de pautes per l’elaboració dels 
posteriors informes. Basant-nos en l’índex, les fonts 
existents, les aportacions de les entitats de la Plataforma 
de l’Observatori, etc. hem elaborat una primera imatge de 
quin és l’estat d’acompliment dels drets humans a la ciu-
tat de Barcelona, segons es recull en la Carta Europea de 
Salvaguarda dels Drets Humans a la ciutat (Saint-Denis, 
França, 2000).
No ha estat una feina simple, a causa de la complexitat de 
l’objecte, la falta de referències d’instruments similars, 
la diversitat de temàtiques a analitzar, l’heterogeneïtat 
de les dades (mancances en algunes qüestions, o excés 
de detall en d’altres), etc. Les dificultats, però, han estat 
compensades pel molt interès a avançar en la normalitza-
ció de les polítiques públiques de drets humans des de la 
perspectiva local.
10
Aquest interès és triple, més enllà de l’intel·lectual: Des de la perspectiva del model d’informe, volem con-
tinuar treballant-hi per millorar-lo, fer-lo més llegible, 
més didàctic i, a la vegada, més pràctic per desprendre 
- interès polític a promoure mecanismes de garantia de 
informació útil per a la gestió de la ciutat.
drets a la ciutat, 
L’Observatori de Drets Humans de Barcelona i els seus 
- interès de gestió: com mesurar les polítiques que imple-
informes, s’ubiquen en un interès creixent i compartit de 
mentem (l’impacte, la necessitat...) des de la perspecti-
traduir les polítiques de drets humans en el llenguatge 
va de la bona administració, i
de l’administració i la gestió pública (detectar, planificar, 
avaluar, mesurar, etc.). Arreu d’Europa trobem espais 
- interès a treballar en xarxa, veure l’acompliment dels 
acadèmics i institucionals (com per exemple l’Agència 
drets humans com una feina conjunta del govern de la 
de Drets Fonamentals de la Unió Europea, o la Coalició 
ciutat i del moviment associatiu, a través de la Platafor-
Europea de Ciutats contra el Racisme i la Xenofòbia, o el 
ma d’Entitats de l’Observatori.
moviment de Pobles i Ciutats pels Drets Humans) amb 
els quals s’està treballant conjuntament per dotar-nos 
Estem prou satisfets del resultat. En relació al contingut 
d’aquestes eines necessàries per a tothom.
de l’informe, la ciutat apareix, bàsicament, com un espai 
de garantia de drets, en què els ciutadans i les ciutadanes 
Els governs del segle XXI, també els locals, ja no podem 
tenen l’oportunitat de desenvolupar la seva persona i les 
justificar-nos davant la nostra ciutadania únicament com 
seves aspiracions... Malgrat tot, però, òbviament apa-
a prestadors de serveis, sinó per la nostra capacitat de 
reixen espais febles, situacions de discriminació envers 
garantir els drets fonamentals.
alguns col·lectius (migrants, LGTB, discapacitats...) o 
dificultats per donar satisfacció a drets fonamentals, com 
Desitgem que la lectura d’aquest document sigui interes-
l’habitatge o el treball.
sant per apropar-se a una manera diferent de veure la 
ciutat, en clau d’espai de drets. 
Joaquim Mestre
Regidor de Drets Civils
Ajuntament de Barcelona
11
1.
12
1. Els drets  humans a partir  de la Carta Europea de Salvaguarda  dels Drets Humans  a la Ciutat
13
1. Els drets humans a partir de la Carta Europea de Salvaguarda dels Drets Humans a la Ciutat
Aquest capítol enuncia els drets hu- A aquests drets, s’hi ha afegit, en el 1.1 El dret  
mans inclosos en la Carta Europea de decurs dels treballs previs a la cons- a la ciutat
Salvaguarda dels Drets Humans a la titució de l’Observatori, el dret a no 
Ciutat, document promogut pel mu- patir violència, tot i que en aquest cas 
nicipi de Barcelona, signat l’any 2000 no hi hagués un compromís munici-
a Saint Dénis (França), que se centra pal explícit. A proposta de la Plata- Els ciutadans tenen dret a trobar 
en les competències i els compromi- forma d’Entitats Col·laboradores de a la ciutat les condicions per 
sos del govern de la ciutat en matèria l’Observatori, un altre dret ha sofert a la seva realització política, 
de drets humans. El document posa una modificació terminològica, es social i ecològica. Les autoritats 
l’èmfasi en la salvaguarda dels drets tracta del dret a la no-discriminació, municipals fomenten, amb tots 
que es passen a enumerar: que ha passat a denominar-se dret els mitjans de què disposen, el 
a la igualtat i a la no-discriminació1. respecte de la dignitat de tots 
• El dret a la ciutat Inicialment, també es va considerar i totes, i la qualitat de vida dels 
• El dret al medi ambient convenient modificar la denomina- seus habitants. 
• El dret a la no-discriminació ció del dret a la salut per passar-lo a 
• El dret a la llibertat cultural, lingüís- anomenar dret a la salut i a l’alimen-
tica i religiosa tació i parlar, d’aquesta manera, d’un 
• El dret a la participació política dret tan bàsic com aquest. Tanma-
• El dret a la vida privada i familiar teix, en el decurs de la realització 
• El dret a la informació de l’informe es va considerar molt 
• El dret a l’educació més adient incloure les referències 
• El dret al treball a l’alimentació dins el capítol dedicat 
• El dret a l’habitatge al dret a la vida privada i familiar, 
• El dret a la salut per tal com aquest se centra en gran 
• El dret a la circulació i a la tranquil- part en qüestions relacionades amb 
litat a la ciutat la pobresa. 
• El dret a la cultura
• El dret al lleure A continuació se sintetitza la for-
• El dret d’associació, reunió i mani- mulació de tots aquests drets com a 
festació marc de referència de l’informe.
1 En aquest capítol se’n manté la denominació original ja que es basa en les formulacions adoptades en la Carta Europea de Salvaguarda dels Drets a 
la Ciutat.
14
1.2 El dret al medi  1.3 El dret a la  1.4 El dret a la llibertat 
ambient no-discriminació cultural, lingüística  
i religiosa
Els ciutadans i les ciutadanes Els drets enunciats en aques-
tenen dret a un medi ambient sa ta Carta són reconeguts per a Tots els ciutadans i totes les 
que cerqui la compatibilitat entre totes les persones que viuen a ciutadanes tenen dret a exercir la 
desenvolupament econòmic i les ciutats signatàries, indepen- seva llibertat lingüística, religiosa 
equilibri ambiental. Amb aquesta dentment de la seva nacionalitat. i cultural. Les autoritats muni-
finalitat, les autoritats munici- Aquests drets són garantits per cipals, en col·laboració amb les 
pals adopten, sobre la base del les autoritats municipals, sense altres administracions, fan tot 
principi de precaució, polítiques cap discriminació per color, edat, allò necessari per tal que els in-
de prevenció de la contaminació sexe o opció sexual, llengua, reli- fants de grups lingüístics mino-
(inclosa la contaminació acús- gió, opinió política, origen nacio- ritaris puguin estudiar la llengua 
tica), d’estalvi de l’energia, de nal o social o nivell d’ingressos. materna. Al mateix temps, la 
gestió i de reciclatge, reutilitza- llibertat de consciència i de reli-
ció i recuperació dels residus; i gió individual i col·lectiva queda 
amplien i protegeixen els espais garantida per les autoritats 
verds de les ciutats. Les autori- municipals en tots els ciutadans i 
tats municipals executen totes totes les ciutadanes. A més, en el 
les accions necessàries per tal marc de la legislació nacional, les 
que els ciutadans i les ciutadanes autoritats municipals duen a ter-
apreciïn, sense degradar-lo, el me totes les accions necessàries 
paisatge que envolta i configura per garantir aquest dret i vetllen 
la ciutat, i per tal que siguin con- per evitar la creació de guetos. 
sultats sobre les modificacions 
que el puguin alterar. 
15
1.
1.5 El dret a la  1.6 El dret a la vida  1.7 El dret  
participació política privada i familiar a la informació
Els ciutadans i les ciutadanes La ciutat protegeix el dret a la Els ciutadans i les ciutadanes 
tenen dret a participar en la vida vida privada i familiar i reconeix tenen dret a ser informats de tot 
política local mitjançant l’elecció que el respecte a les famílies, allò que pertoca a la vida social, 
lliure i democràtica dels repre- en la diversitat de les seves econòmica, cultural i administra-
sentants locals. Al mateix temps, formes actuals, és un element tiva local. Els únics límits són el 
Barcelona, juntament amb les essencial de la democràcia respecte de la vida privada de les 
altres ciutats signatàries, fomen- local. Aquesta protecció posa persones i la protecció de la in-
ta l’ampliació del dret de sufragi un accent especial en l’àmbit fància i la joventut. Les autoritats 
actiu i passiu en l’àmbit munici- de l’habitatge. Al mateix temps, municipals ofereixen els mitjans 
pal a tots els ciutadans i totes les les famílies més desafavorides perquè la circulació d’informació 
ciutadanes majors d’edat no na- disposen d’ajuts financers, com que afecti la població sigui 
cionals, després d’un període de també d’estructures i serveis accessible, eficaç i transparent. 
dos anys de residència a la ciutat. per a l’assistència a la infància A aquest efecte, desenvolupen 
A més, i al marge de les eleccions i la vellesa. Les autoritats mu- l’aprenentatge de les tecnologies 
periòdiques que estan desti- nicipals també desenvolupen informàtiques, el seu accés i la 
nades a renovar les instàncies polítiques actives per vetllar per seva actualització periòdica. 
municipals, les autoritats muni- la integritat física dels membres 
cipals fomenten la participació de les famílies i encoratgen a la 
democràtica. A aquest efecte, els desaparició dels maltractaments 
ciutadans i les ciutadanes i les en el seu si. Al mateix temps, i en 
seves associacions poden accedir el marc del respecte de la lliber-
als debats públics, interpel·lar les tat d’elecció en l’àmbit educatiu, 
autoritats municipals pel que fa religiós, cultural i polític, les 
als reptes que afecten l’interès autoritats locals adopten totes les 
de la col·lectivitat local i expres- mesures necessàries per prote-
sar les seves opinions, o bé de gir la infància i la joventut, i afa-
manera directa mitjançant un vorir l’educació sobre les bases de 
«referèndum municipal», o bé a la democràcia, la tolerància i la 
través de les reunions públiques i possibilitat de plena participació 
l’acció popular. en la vida de la ciutat. 
16
Els drets humans a partir de la Carta Europea 
de Salvaguarda dels Drets Humans a la Ciutat
1.8 El dret  1.9 El dret  
a l’educació al treball
Els ciutadans i les ciutadanes Els ciutadans i les ciutadanes 
de la ciutat gaudeixen del dret a tenen dret a exercir activitats 
l’educació. Les autoritats munici- remunerades, mitjançant un lloc 
pals faciliten l’accés a l’educació de treball digne que garanteixi la 
elemental dels infants i els joves seva qualitat de vida. Les auto-
en edat escolar. També encorat- ritats municipals, en la mesura 
gen a la formació de les persones de les seves possibilitats, contri-
adultes, en un marc de proximitat bueixen a assolir la plena ocupa-
i respecte dels valors demo- ció. Per tal de fer efectiu aquest 
cràtics. Les ciutats contribueixen dret, les ciutats signatàries afa-
a la posada a disposició de voreixen el punt d’equilibri entre 
tothom dels espais i centres es- l’oferta i la demanda d’ocupació 
colars, educatius i culturals, en un i encoratgen a l’actualització i 
context multicultural i de cohesió la requalificació dels treballa-
social. Les autoritats municipals dors mitjançant la formació 
contribueixen a augmentar el continuada, amb el desenvolu- vol tipus de discriminació per 
nivell de la ciutadania mitjançant pament d’accions accessibles a motiu de nacionalitat, sexe, opció 
pedagogies educatives, en les persones a l’atur. Les ciutats sexual, edat o discapacitat, pel 
particular pel que fa a la lluita signatàries també es compro- que fa al salari, a les condicions 
contra el sexisme, el racisme, la meten a no firmar cap contracte de treball, al dret de participació, 
xenofòbia i la discriminació, amb municipal sense introduir-hi una a la promoció professional i a la 
la implantació de principis de clàusula que rebutgi el treball protecció contra l’acomiadament. 
convivència i hospitalitat. il·legal, tant si es tracta de treba- Les autoritats municipals, així 
lladors nacionals com estrangers, mateix, encoratgen a la igualtat 
de persones en situació tant en l’accés de les dones al treball 
regular com irregular, en rela- mitjançant la creació de llars 
ció amb les lleis nacionals, com d’infants i d’altres mesures, i la 
també clàusules que rebutgin el igualtat en l’accés de les perso-
treball dels infants. Les autoritats nes discapacitades, mitjançant 
municipals, a més, desenvolupen, la creació dels equipaments 
en col·laboració amb les altres adients. A més, les autoritats 
institucions públiques i les em- municipals afavoreixen la creació 
preses, mecanismes per garantir de llocs de treball protegits per a 
la igualtat de tots i totes davant les persones que han de tornar a 
el treball, per impedir qualse- inserir-se en la vida professional.
17
1.
1.10 El dret  1.11 El dret  1.12 El dret a la circulació 
  a l’habitatge   a la salut i a la tranquil·litat a la 
ciutat
Tots els ciutadans i totes les ciuta- Les autoritats municipals afavo- Les autoritats locals reconeixen 
danes tenen dret a un habitatge reixen l’accés en igualtat de tots el dret dels ciutadans i de les 
digne, segur i salubre. En aquest els ciutadans i totes les ciutada- ciutadanes a tenir mitjans de 
sentit, les autoritats munici- nes a l’atenció i prevenció sani- transport compatibles amb la 
pals vetllen per l’existència tària. Les ciutats signatàries, per tranquil·litat a la ciutat. A aquest 
d’una oferta adient d’habitatge i mitjà d’accions en l’àmbit econò- efecte, afavoreixen transports 
d’equipaments de barri per a tots mic, cultural, social i urbanístic, públics accessibles a tothom 
els ciutadans i totes les ciuta- contribueixen de manera global a segons un pla de desplaçaments 
danes, sense distinció deguda promoure la salut de tots els seus urbans i interurbans, controlen el 
al nivell d’ingressos. Aquests habitants amb la seva participa- trànsit automobilístic i en garan-
equipaments han de disposar ció activa. teixen la fluïdesa, tot respectant 
d’estructures d’acolliment per als el medi ambient. El municipi 
sense sostre que puguin garantir també controla rigorosament 
la seva seguretat i dignitat, com l’emissió de sorolls i vibracions de 
també d’estructures per a les tot tipus, defineix les àrees com-
dones víctimes de violència, en pletament reservades, o reser-
particular de violència domèsti- vades en determinats moments, 
ca, de maltractaments, i per a les als vianants i encoratja a l’ús dels 
que intenten fugir de la prosti- vehicles no contaminants. 
tució. Així mateix, les autoritats 
municipals garanteixen el dret 
dels nòmades a residir en la 
ciutat en condicions compatibles 
amb la dignitat humana.
18
Els drets humans a partir de la Carta Europea 
de Salvaguarda dels Drets Humans a la Ciutat
1.13 El dret  1.14 El dret  1.15 El dret d’associació,     
  al lleure   a la cultura   reunió i manifestació
Els governs locals reconeixen el Els ciutadans i les ciutadanes Els drets d’associació, de reunió 
dret dels ciutadans i de les ciuta- tenen dret a la cultura en totes i manifestació es garanteixen a 
danes a disposar de temps lliure. les seves expressions, manifesta- tothom a les ciutats. Les adminis-
Les autoritats locals garanteixen cions i modalitats. Les autoritats tracions locals fomenten la vida 
l’existència d’espais lúdics de locals, en cooperació amb les associativa com a expressió de la 
qualitat oberts a tots els infants associacions culturals i el sector ciutadania, en el respecte de la 
sense discriminació, faciliten la privat, encoratgen al desenvolu- seva autonomia. Al mateix temps, 
participació activa en l’esport i pament de la vida cultural urbana la ciutat ofereix espais públics 
fan possible que les instal·lacions en el respecte de la diversitat. Al per a l’organització de reunions 
necessàries per a la pràctica es- mateix temps, posen a la disposi- obertes i trobades informals 
portiva estiguin a la disposició de ció dels ciutadans i de les ciuta- tot garantint el lliure accés de 
tots els ciutadans i totes les ciu- danes espais públics adients per tothom a aquests espais sempre 
tadanes. Així mateix, encoratgen a les activitats culturals i socials que se’n respectin les normes. 
a un turisme sostenible i vetllen en condicions d’igualtat per a 
per l’equilibri entre l’activitat tothom. 
turística de la ciutat i el benestar 
social i ambiental dels ciutadans i 
de les ciutadanes.
19
2.
20
2. Condicions de vida, desigualtats i limitacions o vulneracions dels  drets humans: perspectives general, intraurbana i interurbana 
21
2. Condicions de vida, desigualtats i limitacions  o vulneracions dels drets humans:  perspectives general, intraurbana i interurbana 
2.1 Presentació • Reunir i integrar en el seu si la Pel que fa a les fonts d’informació, la 
informació procedent dels diferents relació completa es pot consultar en 
La realització d’aquest informe és organismes, entitats i instruments l’annex bibliogràfic d’aquest informe. 
un dels objectius fundacionals de de la ciutat en aquest àmbit. Contrastar les fonts d’informació 
l’Observatori de Drets Humans de • Realitzar informes periòdics sobre disponibles per tal d’identificar i de 
Barcelona; els objectius es detallen, a aquesta temàtica i la seva evolució. relacionar una sèrie de qüestions 
títol introductori, a continuació: • Recollir iniciatives ciutadanes signi- que informessin sobre la situació 
ficatives (bones pràctiques). per a cada dret i sobre el nivell de 
• Col·laborar en la configuració de • Proposar fórmules per cobrir les compliment dels compromisos de 
Barcelona com a ciutat de drets. mancances o els buits informatius l’Ajuntament no ha estat una tasca 
• Contribuir a la transversalització de detectats. senzilla. En efecte, examinar fonts in-
les polítiques de drets humans. • Revelar l’existència de noves dades i formatives més aviat genèriques des 
• Prendre el pols de manera regular a valorar-ne la rellevància en termes del punt de vista dels drets humans, 
l’estat dels drets humans a la ciutat estadístics, legislatius, etc. tal com estan formulats en declara-
de Barcelona i donar una major cions programàtiques, ha resultat 
visibilitat a aquesta qüestió i a les L’informe desenvolupa l’índex de força complex, entre altres motius 
entitats que hi treballen. continguts prèviament consensuat per les notables interconnexions 
• Esbrinar si els drets principals entre la regidoria de Drets Civils de existents entre ells, i no està exempt 
reflectits en la Carta Europea de l’Ajuntament de Barcelona, la Pla- de controvèrsia: aquesta és la raó per 
Salvaguarda dels Drets Humans a taforma d’Entitats Col·laboradores la qual sovint es reflexiona sobre el 
la Ciutat són exercits en igualtat de de l’Observatori de Drets Humans motiu de la inclusió de determinades 
condicions. de Barcelona i el Gabinet d’Estudis informacions sota determinats drets. 
• Avançar en el coneixement sobre les Socials com a òrgan tècnic. 
denúncies de possibles vulneraci- La diversitat d’aquestes fonts infor-
ons d’aquests drets i de la possible Aquest índex es va preparar d’acord matives és una altra de les qüestions 
discriminació soferta per diferents amb l’enunciat dels diferents drets que tractarem en aquesta presenta-
col·lectius i persones. recollits en la Carta Europea de ció. L’informe es basa en les dades i 
• Avançar en la quantificació del feno- Salvaguarda dels Drets Humans a la informacions disponibles, que valora, 
men de la discriminació i de la pos- Ciutat, que constitueix la referència reuneix i sistematitza; unes dades 
sible vulneració dels drets humans a immediata de l’Observatori de Drets i informacions procedents de fonts 
la ciutat de Barcelona. Humans de Barcelona; uns drets molt diverses, tan diverses com tam-
• Mantenir contacte amb entitats humans estretament relacionats bé ho són els drets, per tal d’intentar, 
i institucions amb seu a la ciutat amb les competències municipals, i tot i les dificultats al respecte, que en 
de Barcelona relacionades amb la que, per tant, se centren en l’àmbit resulti una radiografia el més clara 
temàtica dels drets humans. de la ciutat. Tanmateix, en algunes possible de la situació a Barcelona en 
• Constituir-se com un espai de qüestions concretes l’informe se termes de drets humans. 
concertació i d’intercanvi entre les situa voluntàriament fora del marc 
entitats de la ciutat que treballen en estricte d’aquestes competències per 
l’àmbit dels drets humans i donar reclamar la intervenció del consistori 
suport a les seves tasques. en situacions especialment greus. 
22
Condicions de vida, desigualtats i limitacions  
o vulneracions dels drets humans:  
perspectives general, intraurbana i interurbana 
En aquest sentit també cal dir que Aquest informe afegeix una visió Aquestes preguntes són, dret a dret, 
la formulació dels drets en la Carta comparativa, interna i/o externa, de les següents:
Europea de Salvaguarda de Drets la situació dels drets humans per tal 
Humans a la Ciutat ha conduït a d’analitzar Barcelona des de «dins» i Dret a la ciutat. Gaudeixen tots els 
una recerca sobre les condicions de en relació amb el context més proper. ciutadans i ciutadanes d’una bona 
vida dels habitants de Barcelona, en En alguns pocs casos, però, també qualitat de vida i viuen en condicions 
especial pel que fa al primer dels s’han inclòs comparacions amb altres dignes?
drets consignats: el dret a la ciutat. ciutats espanyoles o europees. 
L’informe examina les condicions Dret al medi ambient. Es disposa 
de vida a Barcelona en les qüestions Pel que fa a la comparació interna, de les condicions medioambientals 
afectades per la Carta Europea de cal assenyalar que sembla la més òptimes per a tots els indicadors i en 
Salvaguarda dels Drets Humans a la interessant de prioritzar, perquè tots els indrets de la ciutat?
Ciutat per intentar discernir en qui- són les desigualtats entre districtes 
na mesura determinades situacions les primeres que caldria corregir. Dret a la igualtat i a la no-discri-
violen determinats drets, en ocasions En aquest sentit, es considera que minació. Hi ha algun col·lectiu que 
independentment que l’administra- caldria ampliar el nombre d’informa- pateixi o percebi discriminació?
ció municipal, o les administracions ció de la qual es disposa desglossada 
en general, hi puguin fer prou. per districtes. Això sí, també cal Dret a la llibertat cultural, lingü-
precisar que les diferents situacions ística i religiosa. Estan plenament 
Al llarg de la tasca prèvia a la re- s’analitzen pel que fa als 10 districtes respectades les llibertats cultural, 
dacció del present informe també de la ciutat en el seu conjunt, deixant lingüística i religiosa a la ciutat de 
s’han detectat una sèrie de llacunes de banda els barris que els constitu- Barcelona? 
informatives, que és evident que eixen. 
condicionen la major o menor riquesa Dret a la participació política. Quin 
d’aquest informe, en especial pel que és el nivell de participació en la vida 
fa a determinats drets, com la lectura política de la ciutat per part dels 
ja posarà de relleu. Al mateix temps, ciutadans i les ciutadanes i les orga-
però, la detecció d’aquestes llacunes nitzacions que els representen? És 
també constitueix un dels objectius satisfactori?
fundacionals de l’Observatori de Drets 
Humans de Barcelona. En aquest Dret a la vida privada i familiar. 
sentit, es vol assenyalar que la impor- Estan totes les famílies i tots els tipus 
tància d’algunes qüestions ha conduït, de famílies suficientment protegits?
quan no ha estat possible trobar-ne 
dades relatives ni a Barcelona ni a Ca- Dret a la informació. Se senten ben 
talunya, a oferir xifres que remeten a informats els ciutadans i les ciutada-
l’estat espanyol en el seu conjunt, amb nes sobre la vida local?
la intenció d’incloure una dada que si 
més no doni una perspectiva de quina 
és la situació global al respecte. 
23
2.
Dret a l’educació. Tenen tots els Dret a la cultura. Quina és l’oferta Per últim, l’informe pretén examinar 
ciutadans i totes les ciutadanes pos- cultural de la ciutat i el nivell de co- el grau de compliment dels com-
sibilitats de gaudir d’un bon accés a neixement i participació dels ciuta- promisos adoptats per l’Ajuntament 
l’educació? dans i de les ciutadanes? de Barcelona com a garant últim de 
tots i cadascun dels drets reconeguts 
Dret al treball. Són eficaces les polí- Dret al lleure. Quina és la provisió i en la Carta Europea de Salvaguarda 
tiques locals d’ocupació? quines són les condicions d’accés als dels Drets Humans a la Ciutat, i fer 
espais lúdics de la ciutat? una sèrie de recomanacions adreça-
Dret a l’habitatge. Són eficaces les des a l’Ajuntament de Barcelona. La 
polítiques locals d’habitatge i de Dret d’associació, de reunió i formulació de recomanacions també 
dotació d’equipaments per a tots els de manifestació. Quin és el grau assenyala un dels objectius d’aquest 
ciutadans i totes les ciutadanes en d’associacionisme i quines són les informe: contribuir a la protecció 
general i tres col·lectius en particu- facilitats ofertes per la ciutat per al dels drets humans a Barcelona i a la 
lar: les persones sense llar, les dones seu foment? millora de les condicions de vida a la 
maltractades i els nòmades? ciutat. 
Dret a no patir violència. Estan prou 
Dret a la salut. És eficaç la política defensats els ciutadans i les ciutada- Alhora, però, aquest informe tam-
municipal de sanitat i poden tots els nes de totes les formes de violència i bé inclou referències a actuacions 
ciutadans i totes les ciutadanes acce- maltractament? específiques anunciades, endegades 
dir als serveis sanitaris en condicions o programades recentment per 
d’igualtat? l’Ajuntament de Barcelona per donar 
resposta a algunes de les problemà-
Dret a la circulació i a la tranquil- tiques ja detectades, moltes de les 
litat a la ciutat. Es pot considerar que quals no són, evidentment, noves. 
el dret a la circulació i a la tranquil-
litat estan garantits a tot Barcelona? També val a dir, a tall final de presen-
tació, que en la planificació d’aquest 
informe es va fixar el 30 de març 
del 2010 com a data límit per a la 
recollida de dades i de lliurament del 
primer redactat. Això vol dir que en 
l’informe manquen referències a da-
des o actuacions municipals posteri-
ors, tot i que s’ha fet un darrer esforç 
per incloure algun esment a aquelles 
qüestions que signifiquessin un canvi 
notable respecte a la situació que es 
descrivia anteriorment.
24
Condicions de vida, desigualtats 
i limitacions o vulneracions dels drets humans: 
perspectives general, intraurbana i interurbana 
2.2 El dret a la ciutat 2.2.2 Consideracions prèvies Cal deixar constància, però, que 
aquest dret engloba, de fet, tots els 
Com ja s’ha assenyalat en la pre- altres. En efecte, el dret a la salut, a 
sentació d’aquest informe, l’elecció l’habitatge o a l’educació, per es-
Els ciutadans tenen dret a trobar d’una sèrie de temàtiques per donar mentar-ne només tres, són diferents 
a la ciutat les condicions per contingut a cada un dels drets no ha manifestacions del dret a la ciutat, 
a la seva realització política, estat una tasca senzilla en tots els perquè sense un accés ple a ells no es 
social i ecològica. Les autoritats casos, en funció, fonamentalment, pot considerar que les poblacions que 
municipals fomenten, amb tots dels enunciats respectius. es puguin veure afectades per limita-
els mitjans de què disposen, el cions, discriminacions o vulneracions 
respecte de la dignitat de tots El dret a la ciutat, el primer que en aquests àmbits estiguin gaudint 
i totes, i la qualitat de vida dels apareix en la Carta Europea de plenament de les possibilitat que la 
seus habitants. Salvaguarda dels Drets Humans a la ciutat els ofereix. Amb això també es 
Ciutat, constitueix un exemple para- vol recordar la importància de pre-
digmàtic d’aquesta dificultat; aquest cisar que els tres aspectes que s’han 
és el motiu d’aquestes consideracions seleccionat per a l’anàlisi dins d’aquest 
2.2.1 Índex temàtic prèvies. dret: la satisfacció i la qualitat de vida, 
el dret a la dignitat i la percepció de la 
• Consideracions prèvies En efecte, es tracta d’un dret el seguretat, són els que responen al seu 
• Satisfacció i qualitat de vida redactat del qual és tan ampli que enunciat en la Carta Europea de Salva-
• Dret a la dignitat l’elecció de les temàtiques s’ha guarda dels Drets Humans a la Ciutat, 
• Evolució de la percepció del nivell de centrat en dues de les paraules clau però que no esgoten, ni de bon tros, el 
seguretat i del nombre de delictes que hi apareixen: dignitat i qualitat. dret a la ciutat en un sentit ampli. 
• Conclusió - síntesi Al mateix temps, ha semblat oportú 
• Recomanacions incloure-hi un tercer eix, la segure- Pel que fa estrictament al fet de la 
tat, en tant que la inseguretat apareix qualitat de vida, només cal remarcar 
esmentada com un dels problemes que s’han inclòs en aquest capítol tots 
principals dels habitants de Barce- aquells aspectes que podien il·lustrar 
lona i es relaciona molt estretament la qualitat de vida dels habitants de 
amb el dret a la ciutat. De fet, l’En- Barcelona que no remeten a qües-
questa de Qualitat de la Ciutat, una tions clarament relacionades amb 
de les fonts d’informació que s’utilit- altres drets i que, per tant, aniran 
za per a l’anàlisi d’aquest dret, inclou trobant el seu espai propi en altres 
la seguretat com un factor de qualitat pàgines d’aquest informe. 
urbana, entre un total de nou. 
25
2.
2.2.3 Satisfacció i qualitat  pació), l’entorn urbà (urbanisme, Pel que fa a la «satisfacció», la segona 
de vida neteja i medi ambient), la seguretat font esmentada, és a dir, l’Enquesta 
(ordre públic i protecció civil), l’aten- de Serveis Municipals 2009, inclou la 
Per il·lustrar aquesta qüestió amb la ció a les persones i l’educació, i les mateixa puntuació: 7,6. Aquesta font, 
màxima claredat possible, cal comen- oportunitats de treball i de negoci. tanmateix, i a diferència de l’Enquesta 
çar per assenyalar les fonts que s’han Aquesta seqüenciació, d’altra banda, de Qualitat de la Ciutat, permet de 
utilitzat per fer-ho: remet a les puntuacions obtingudes conèixer la satisfacció dels ciutadans i 
per aquests factors en un ordre de de les ciutadanes amb la seva ciutat en 
• L’Enquesta de Qualitat de la Ciutat, més a menys. funció del seu districte de residència i 
conduïda el 2008 i basada en els les exigències que formulen al govern 
resultats de 2.000 entrevistes. Pel que fa a la «qualitat», els barce- municipal en reconeixement de les 
• L’Enquesta de Serveis Municipals lonins i les barcelonines assenyalen seves competències. Es descobreix, 
2009, basada en els resultats de com a necessitades de millora, tot i el així, que hi ha valors màxims (a les 
6.000 entrevistes. reconeixement d’alguns avenços, les Corts, amb una puntuació de 8,0) i uns 
• L’Enquesta de Condicions de Vida i mateixes qüestions que en l’edició de de mínims (a Ciutat Vella, amb una 
Hàbits de la Població 2006. 2004 de l’enquesta: l’oferta d’habi- puntuació de 6,8, que la mateixa En-
tatge, el medi ambient, les obres en questa considera que trenca amb una 
En la primera, Barcelona apareix la via pública, la seguretat, la feina, i tendència favorable molt homogènia 
com una ciutat amb la qual els seus el suport a l’ocupació i als col·lectius a la resta de districtes de la ciutat). 
habitants se senten a gust. En efecte, més necessitats. 
el nivell de satisfacció amb la ciutat La tercera font esmentada, és a dir, 
obté una puntuació mitjana de 7,6, També hi ha una altra llista de qüesti- l’Enquesta de Condicions de Vida 
tot i que la qualitat global mitjana de ons que obtenen valoracions inferiors i Hàbits de la Població, realitzada 
la ciutat obtingui un valor inferior: a l’edició de 2004, tot i obtenir també per l’Institut d’Estudis Regionals i 
6,6; és a dir, l’enquesta maneja dos puntuacions positives. Entre les que Metropolitans de Barcelona (IERMB), 
conceptes: «satisfacció» i «qualitat», afecten el govern municipal i que té el valor afegit de comparar la 
basats en consideracions diferents. tenen relació amb els drets humans percepció de la «qualitat» de vida a 
Així, la satisfacció es relaciona fona- hi ha: la qualitat de l’educació, la ca- Barcelona amb la d’altres territoris 
mentalment amb l’estil de vida propi pacitat d’influència de la ciutadania de la província de Barcelona i amb 
de les persones, amb la família i els en les decisions del govern municipal el valor global per a Catalunya. Tot i 
amics, amb la situació econòmica, (relacionat amb el dret a la partici- que aquesta enquesta remet a l’any 
amb la feina i, finalment, amb el fet pació, qüestió que reprendrem en 2006, es pot veure que el valor que 
de viure a Barcelona; mentre que la l’apartat corresponent) i el suport a dóna per a Barcelona (taula 1) és 
qualitat es basa en l’anàlisi de nou la creació d’empreses i al mercat de inapreciablement diferent del que 
factors o àmbits de qualitat: el tipus treball. S’ha de precisar, tanmateix, havíem vist (6,6), a banda que aques-
de ciutat (clima, localització i gran- que dues d’aquestes qüestions: la ta font distingeix, també amb poques 
dària), les oportunitats culturals i de qualitat de l’educació i el suport al diferències, entre la qualitat de vida 
lleure, la salut i els serveis sanitaris, mercat del treball, no són, ni única- al barri de residència i al municipi en 
l’habitabilitat (transport i circulació, ment ni principalment, competència el seu conjunt. Aquesta taula, final-
habitatge i serveis urbans), la vida municipal. ment, demostra que les diferències 
ciutadana (associacions i partici- territorials són escasses.
26
Condicions de vida, desigualtats 
i limitacions o vulneracions dels drets humans: 
perspectives general, intraurbana i interurbana 
Taula 1. Valoració mitjana sobre el nivell de qualitat de vida existent en diferents territoris. 2006
Primera  Segona  Total  Resta  Total  
Barcelona corona corona RMB província província
Valoració mitjana
Al seu barri 6,7 6,6 7,0 6,8 7,3 6,8
Al seu municipi 6,5 6,6 7,0 6,7 7,1 6,7
Font: Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona (IERMB) (2007), Enquesta de Condicions de Vida i Hàbits de la 
Població 2006
Taula 2. Els principals drets vulnerats. Resultats en percentatges 
A tall de resum d’aquestes enquestes sobre les denúncies. 20082
s’ha d’indicar que totes tres coinci-
deixen a oferir puntuacions de nota- Drets Percentatges
ble a la satisfacció i d’un aprovat alt a Dret a la dignitat 17,1%
la qualitat de vida a Barcelona. 
Drets laborals 12,8%
Dret d’admissió 12,8%
2.2.4 Dret a la dignitat 
Dret a l’habitatge 7,2%
Sobre el dret a la dignitat i les seves Dret a prestacions sanitàries 6,9%
possibles vulneracions l’única in- Dret a la informació 6,2%
formació existent prové de l’Oficina 
Dret a l’educació i la formació 4,3%
per la No-discriminació (OND), que 
inclou la taula 2, on es relacionen els Font: Ajuntament de Barcelona, Oficina per la No-discriminació (OND) (2009), 
drets que van aparèixer com a més 08 Resum d’activitats  
vulnerats l’any 2008 a partir de 740 
denúncies enregistrades.
Taula 3. Principals col·lectius o circumstàncies amb vulneracions del 
A banda d’aparèixer com el dret dret a la dignitat. Resultats en percentatges sobre les denúncies. 2008
individualitzat apreciat com a més 
vulnerat, l’OND també llista els col- Col·lectius o problemàtiques Percentatges
lectius o les circumstàncies amb què Immigrants 42,3%
aquesta vulneració ha aparegut més 
associada, cas en el qual destaquen Orientació sexual 15,4%
els nouvinguts. Altres 9,6%
(Taula 3)
Persones amb discapacitat 5,8%
Dones 5,8%
Font: Ajuntament de Barcelona, Oficina per la No-discriminació (OND) (2009), 
08 Resum d’activitats  
2 Farem referència als altres drets en els respectius capítols.
27
2.
En relació amb l’orientació sexual i la Aquesta fiscalia també ha proposat cipal demanda que es fa en aquests 
identidad de gènere, des de l’1 de ge- de crear una nova figura delictiva, moments al govern municipal. 
ner del 2008 al 30 de maig del 2009, que es podria denominar «crims de 
és a dir, des del nomenament d’un l’odi» i que penalitzaria tots els actes Aquesta anàlisi comença, doncs, 
fiscal interlocutor per a la persecució o comportaments violents absoluta- per la percepció de la seguretat i 
de delictes amb un component de ment gratuïts, executats per motius per l’evolució que ha sofert al llarg 
discriminació per raó d’orientació discriminatoris i perpetrats amb la del temps. Segons l’Enquesta de 
sexual i identitat de gènere, es van finalitat d’humiliar i vexar les vícti- Victimització, el 2009 la percepció 
denunciar a Catalunya 44 faltes o mes. Aquests actes o comportaments del nivell de seguretat a la ciutat se 
delictes homofòbics, una xifra que deixarien de ser agreujants d’altres situava en un terme mitjà (5,7), que 
el mateix fiscal considera que deu delictes per esdevenir delictes per si s’ha mantingut aproximadament 
estar molt per sota del nombre real mateixos. constant, tot i que amb una certa 
de faltes i delictes comesos. Per tal tendència a l’increment, des de l’any 
d’avançar en un major coneixement 2005, com es pot veure a la taula  
de la dimensió d’aquest fenomen i 2.2.5 Evolució de la percepció 4. Aquesta taula, inclou, a més, la 
disposar d’informació estadística al del nivell de seguretat i percepció que de la inseguretat a la 
respecte, cal deixar constància de del nombre de delictes ciutat de Barcelona en el seu conjunt 
l’aprovació per part del Departament tenen els habitants dels diferents 
d’Interior, Relacions Institucionals Com ja s’ha assenyalat en les conside- districtes. 
i Participació de la Generalitat de racions prèvies d’aquest dret, la inclu-
Catalunya d’un protocol d’interven- sió d’aquest indicador, que en realitat D’aquesta taula es dedueixen, doncs, 
ció policial contra l’homofòbia3 que són dos: la percepció del nivell de se- a més d’aquesta estabilitat de la 
obliga els Mossos d’Esquadra a co- guretat i l’evolució del nombre de de- percepció de la seguretat a Barcelona 
municar immediatament a la fiscalia lictes, obeeix a la consideració que la al llarg del temps, poques diferènci-
tots els fets delictius que apareguin seguretat a la ciutat i la percepció que es significatives entre els diferents 
motivats per l’orientació sexual i la se’n té, influeixen clarament en un ple districtes. 
identitat de gènere de la víctima. gaudi de les possibilitats que aques-
ta seguretat ofereix. La rellevància L’Enquesta de Victimització també 
En aquests moments, només es dis- d’aquest indicador ve reforçada pel ofereix una radiografia de la percep-
posa d’informació precisa pel que fa fet que en dues edicions recents d’una ció de la seguretat en els diferents 
als 37 (14 delictes i 23 faltes) que es de les enquestes que l’Ajuntament de districtes de la ciutat segons les per-
van denunciar entre juliol i desembre Barcelona realitza periòdicament, el sones que hi viuen. És a dir, mentre 
del 2008, dels quals 14 van tenir lloc Baròmetre Semestral, la inseguretat que la taula anterior reflecteix com 
a la ciutat de Barcelona. És impor- apareix com el segon problema més perceben la seguretat a la ciutat de 
tant remarcar també que alguns greu de la ciutat de Barcelona i el Barcelona els habitants dels diferents 
d’aquests delictes i faltes remeten quart des d’un punt de vista personal. districtes, el que mostra la taula 5 
a agressions gratuïtes, és a dir, a La darrera edició disponible (2009) és com perceben la seguretat en els 
actes l’única motivació dels quals és d’una altra d’aquestes enquestes: l’En- seus propis i respectius districtes.
l’orientació sexual o la identitat de questa de Serveis Municipals, d’altra 
gènere de la víctima. banda, assenyala que donar solució als 
problemes d’inseguretat és la prin-
3 Vegeu-ne més informació a: http://www.gencat.cat/interior/departament/conseller/activitats/080703.pdf.
28
Condicions de vida, desigualtats 
i limitacions o vulneracions dels drets humans: 
perspectives general, intraurbana i interurbana 
Taula 4. Evolució de la percepció del nivell de seguretat a la ciutat per dis- L’interès d’aquesta taula, en compa-
trictes en ordre decreixent, segons les dades del 2009. Puntuacions sobre ració amb l’anterior, és que trenca la 
10. Anys 2005-2009 notable homogeneïtat d’aquella. En 
efecte, tot i que dins el mateix marc 
Districtes 2005 2006 2007 2008 2009 general d’estabilitat/increment de 
Ciutat Vella 5,4 5,4 5,6 5,7 5,8 la percepció de la seguretat a Barce-
lona, apareixen diferències notòries 
Sant Andreu 5,5 5,1 5,2 5,6 5,8 entre uns districtes i uns altres pel 
Horta-Guinardó 5,6 5,5 5,4 5,6 5,7 que fa a la seguretat interna. Així, 
Eixample 5,4 5,1 5,3 5,5 5,7 com a districtes que els seus habi-
tants perceben com a més segurs se 
Gràcia 5,3 5,4 5,3 5,8 5,7 situen les Corts, Gràcia, Sarrià-Sant 
Nou Barris 5,4 5,4 5,1 5,6 5,7 Gervasi i l’Eixample, mentre en el 
costat oposat apareixen Nou Barris, 
Sant Martí 5,3 5,4 5,3 5,5 5,6
Sants-Montjuïc i Ciutat Vella. Pel que 
Les Corts 5,3 5,2 5,1 5,5 5,6 fa a aquesta taula, encara val la pena 
Sarrià- Sant Gervasi 5,2 4,9 5,0 5,4 5,5 precisar que el valor global de 6,2 és 
la mitjana obtinguda a partir de les 
Global Barcelona 5,4 5,2 5,3 5,6 5,7
percepcions de la seguretat en els 
Font: Ajuntament de Barcelona, Enquesta de Victimització diferents districtes de la ciutat. 
Taula 5. Evolució de la percepció del nivell de seguretat en els diferents Per acabar de contrastar ambdues 
districtes per districtes en ordre decreixent, segons les dades del 2009. taules, es pot destacar que tot i que 
Puntuacions sobre 10. Anys 2005-2009 els habitants de Ciutat Vella són els 
qui consideren més insegur el seu 
Districtes 2005 2006 2007 2008 2009 districte de residència, són alhora, i 
Les Corts 6,5 6,6 6,7 6,7 6,7 conjuntament amb els del districte 
de Sant Andreu, els qui valoren la 
Gràcia 6,4 6,6 6,4 6,7 6,7 ciutat en termes globals com a més 
Sarrià- Sant Gervasi 6,5 6,3 6,4 6,6 6,7 segura. I això resulta interessant 
Eixample 6,4 6,2 6,4 6,3 6,6 perquè Ciutat Vella és l’únic districte 
de Barcelona en què els seus resi-
Horta-Guinardó 6,2 6,3 6,6 6,4 6,3 dents se senten menys segurs al seu 
Sant Andreu 5,9 5,7 6,0 6,1 6,2 barri que a la ciutat en el seu con-
junt. És a dir, se senten més segurs 
Sant Martí 5,8 5,7 5,8 5,8 6,0
fora que dins del seu barri (la ciutat 
Nou Barris 5,6 5,6 5,9 5,9 5,9 és prou segura, però no el barri on 
Sants-Montjuïc 5,3 5,5 5,7 6,0 5,8 visc), la qual cosa no deixa de ser una 
percepció desacostumada.  
Ciutat Vella 4,9 5,0 5,3 5,2 5,3
 
Global Barcelona 6,0 5,9 6,1 6,1 6,2
Font: Ajuntament de Barcelona, Enquesta de Victimització 
29
2.
A final d’octubre del 2009, el Departa- Taula 6. Percepció de la seguretat a Catalunya i a Barcelona. Puntuacions 
ment d’Interior, Relacions Institucio- sobre 10. 2009
nals i Participació de la Generalitat do-
nava a conèixer L’Enquesta i l’Informe Catalunya 6,1
2009 de Seguretat a Catalunya, basats Barcelona 5,7
en una mostra de 14.983 persones. 
Aquesta font permet comparar la Font: Generalitat de Catalunya, Departament d’Interior, Relacions Institucionals i Par-
ticipació (2009), Enquesta de Seguretat Pública de Catalunya. Edició 2009. «Informe 
percepció de la seguretat mitjana al de Síntesi»
país amb la de Barcelona. 
(Taula 6) Taula 7. Opinions dels ciutadans i de les ciutadanes de Barcelona i de la 
regió metropolitana sobre l’evolució de la seguretat. Resultats en percen-
Aquest lleuger increment de la per- tatges. 2009
cepció de la seguretat a Barcelona, 
però, no impedeix que la majoria de Territori Ha millorat Segueix igual Ha empitjorat
la població de Barcelona opini que la Barcelona 15,8% 52,2% 25,5%
seguretat a la ciutat «segueix igual» Regió metropolitana 23,7% 56,5% 15,6%
i que siguin més els qui consideren 
que «ha empitjorat» que no pas els Global Barcelona 5,4 5,2 5,3
qui creuen que «ha millorat», unes Font: Generalitat de Catalunya, Departament d’Interior, Relacions Institucionals i Par-
percepcions que la mateixa font per- ticipació (2009), Enquesta de Seguretat Pública de Catalunya. Edició 2009. «Informe 
met de comparar amb les de la regió de Síntesi»
metropolitana; unes percepcions, 
finalment, que expliquen que la segu- Taula 8. Evolució de l’índex de victimització a la ciutat per districtes. Dades 
retat aparegui, com ja s’ha vist, com en percentatges de persones que han estat víctimes d’un o més fets delic-
la principal demanda actual que els tius en ordre creixent segons les dades del 2008. Anys 2004-2008
habitants de Barcelona fan a l’Ajunta-
ment i com el seu principal problema. Districtes 2005 2006 2007 2008 2009
(Taula 7) Horta-Guinardó 18,3 16,5 15,8 18,3 15,3
Vistes ja les diferents dades sobre la Sant Andreu 18,4 18,8 19,8 17,6 17,7
percepció i l’evolució de la segure- Les Corts 21,1 19,1 19,3 24,0 18,7
tat, cal passar a examinar l’evolució Nou Barris 16,0 15,6 15,4 13,6 18,8
del nombre de delictes, expressada 
com a índex de victimització, que Sant Martí 20,6 18,1 23,2 20,9 19,6
també s’ofereix per districtes, per Eixample 23,7 23,2 21,4 21,7 19,8
tal de veure, a banda de quins són 
Sarrià- Sant Gervasi 20,0 28,3 27,0 24,3 22,2
els més «perillosos», si existeix una 
correspondència entre percepcions i Ciutat Vella 22,2 27,0 27,3 25,5 22,9
realitats delictives. En aquest cas, cal Gràcia 17,6 18,8 19,3 20,9 23,3
advertir, però, que en el moment de 
Sants-Montjuïc 22,1 22,6 23,0 19,4 24,4
tancar aquest informe les darreres 
Global Barcelona 20,2 20,7 21,1 20,3 20,1
Font: Ajuntament de Barcelona, Enquesta de Victimització 
30
Condicions de vida, desigualtats 
i limitacions o vulneracions dels drets humans: 
perspectives general, intraurbana i interurbana 
dades corresponen a l’any 2008 i no, Taula 9. Evolució de l’índex de denúncia a la ciutat per districtes. Dades en 
a diferència del que succeeix amb la percentatges de persones que han denunciat un o més fets delictius en 
percepció de la seguretat, al 2009. ordre creixent segons les dades del 2008. Anys 2004-2008
(Taula 8)
Districtes 2005 2006 2007 2008 2009
La taula mostra, en primer lloc, com Sant Martí 41,0% 37,5% 50,7% 45,4% 36,3%
també s’ha vist que succeeix amb la 
percepció de la seguretat, que l’índex Ciutat Vella 34,8% 31,3% 44,8% 32,1% 36,5%
de victimització a la ciutat s’ha man- Gràcia 43,4% 35,4% 40,4% 44,7% 37,4%
tingut força estable al llarg del temps, Sarrià- Sant Gervasi 51,2% 42,9% 52,9% 41,8% 38,9%
pel que fa a la ciutat en el seu conjunt, 
tot i que amb diferents oscil·lacions Sants-Montjuïc 30,9% 40,6% 40,4% 46,5% 42,2%
entre els districtes. Quant a l’encaix Eixample 39,8% 34,9% 47,2% 40,0% 43,5%
entre «percepció» i «realitat» de què 
Nou Barris 33,1% 36,5% 48,8% 40,4% 46,9%
parlàvem abans, no es pot dir, preci-
sament, que existeixi: districtes amb Horta-Guinardó 42,9% 37,7% 42,5% 45,7% 47,4%
una elevada percepció de seguretat Les Corts 45,2% 40,3% 45,5% 56,8% 48,7%
poden mostrar, en canvi, índexs de 
Sant Andreu 36,2% 37,1% 39,5% 38,4% 58,5%
victimització alts (Gràcia, Sarrià-Sant 
Gervasi) i a l’inrevés: districtes amb Global Barcelona 39,4% 37,3% 45,8% 42,6% 43,0%
una percepció de seguretat inferior 
Font: Ajuntament de Barcelona, Enquesta de Victimització 
a la mitjana poden mostrar índexs de 
victimització reduïts (Horta-Guinardó 
i Sant Andreu). Una altra dada d’inte-
rès resulta de comparar l’índex de vic-
timització amb l’índex de denúncia, 
és a dir, esbrinar la relació entre el 
percentatge de delictes que les perso-
nes diuen haver patit i el percentatge 
de delictes denunciats mitjançant la 
signatura d’un document. I això per 
dues raons: primer, perquè aquesta 
dada permet de comparar la veracitat 
d’un lloc comú, que també apareix 
en aquest mateix informe, i afirmar 
que les denúncies sempre estan per 
sota del nombre de delictes; i segon, 
perquè el desglossament de l’índex 
de denúncia per districtes ofereix tota 
una altra seqüenciació dels districtes 
de la ciutat.
(Taula 9)
31
2.
 
En aquest sentit i a banda de consta- Taula 10. Detencions als diversos districtes de Barcelona. Resultats en per-
tar, com a fet indubtablement posi- centatges creixents. Gener-desembre 2008
tiu, que l’índex de denúncia s’estigui 
incrementant a tot Barcelona, cal Districtes Percentatges
ressenyar que aquest tampoc no es Gràcia 4%
correspon amb el de victimització pel 
que fa a les respectives posicions dels Horta-Guinardó 4%
districtes. Nou Barris 4%
Les Corts 4%
Totes aquestes dades es poden com-
plementar encara amb informacions Sarrià-Sant Gervasi 5%
relatives al nombre d’infraccions Sant Andreu 5%
penals per districtes a la ciutat de 
Sant Martí 11%
Barcelona, en què Ciutat Vella i l’Ei-
xample apareixen com les àrees de la Sants-Montjuïc 12%
ciutat amb un major percentatge Eixample 25%
(Taula 10)
Ciutat Vella 26%
Font: Consell de Seguretat Urbana de Barcelona (2009), Informe sobre seguretat 
2.2.6 Conclusió-síntesi ciutadana (1 de desembre 2009)
Barcelona té una qualitat de vida 
mitjana/alta i els seus ciutadans i les 2.2.7 Recomanacions 3. Realitzar campanyes de consci-
seves ciutadanes s’hi troben majori- enciació i sensibilització sobre la 
tàriament a gust. Tanmateix, aquesta 1. Promoure investigacions sempre dignitat que mereixen totes les 
qualitat es veu perjudicada per una que apareguin indicis mínima- persones i tots els col·lectius.
certa percepció d’inseguretat, que ment fiables de vulneracions i/o 4. Prendre mesures per incremen-
representa la principal preocupació limitacions del dret a la dignitat tar la seguretat fonamentalment 
dels habitants de la ciutat i la princi- i intervenir en consonància amb en determinats districtes i per 
pal demanda de millora que realitzen el que els resultats d’aquestes millorar la percepció que la ciuta-
a l’Ajuntament. Al mateix temps, no investigacions assenyalin. dania té del que es fa al respecte.
tots els col·lectius han vist reconegut 2. Vetllar especialment perquè els  
el respecte a la dignitat que ha de nouvinguts, les persones amb dis-
rebre tothom. Aquest és el cas, sobre- capacitat i les persones que poden 
tot, dels nouvinguts, de les persones ser discriminades a causa de la 
amb discapacitat i de la discrimina- seva orientació sexual i la identitat 
ció per raó de l’orientació sexual i la de gènere puguin gaudir amb ple-
identitat de gènere. nitud del dret a la seva dignitat. 
32
Condicions de vida, desigualtats 
i limitacions o vulneracions dels drets humans: 
perspectives general, intraurbana i interurbana 
2.3 El dret al medi ambient 2.3.1 Índex temàtic El monòxid de carboni (CO) és un in-
. dicador típic de la densitat del trànsit 
• Consideració prèvia que afecta sobretot el sistema cardi-
• Nivells mitjans de CO, NO2, ozó, PM10 i ovascular. L’any 2008 Barcelona se 
Els ciutadans i les ciutadanes PM2,5 situava, en termes d’aquest contami-
tenen dret a un medi ambient sa • Nivells mitjans de plom, arsènic, cad- nant, molt per sota dels valors límit 
que cerqui la compatibilitat entre mi, níquel, SO2, benzopirè i benzè (10 mg/m
3) en totes les estacions de 
desenvolupament econòmic i • Qualitat de l’aigua mesurament de la ciutat. 
equilibri ambiental. Amb aquesta • Generació de residus sòlids urbans, 
finalitat, les autoritats munici- recollida de matèria orgànica i reco- Els òxids de nitrogen (el més comú 
pals adopten, sobre la base del llida selectiva de residus dels quals és el NO2) resulten de la 
principi de precaució, polítiques • Evolució de les zones verdes i dels combustió del petroli, el carbó o el 
de prevenció de la contaminació parcs urbans gas natural, per la qual cosa són ca-
(inclosa la contaminació acús- • Nivell de soroll racterístics d’àrees urbanes i indus-
tica), d’estalvi de l’energia, de • Limitacions i/o vulneracions: conta- trials, i tenen efectes nocius sobre la 
gestió i de reciclatge, reutilitza- minació acústica respiració i el sistema respiratori. Els 
ció i recuperació dels residus; i • Conclusió - síntesi seus valors límit anuals, establerts 
amplien i protegeixen els espais • Recomanacions per una directiva europea transpo-
verds de les ciutats. Les autoritats sada a la legislació espanyola mitjan-
municipals executen totes les ac- 2.3.2 Consideració prèvia çant un reial decret4, han entrat en 
cions necessàries per tal que els vigor l’any 2010 i se situen en 40 mg/
ciutadans i les ciutadanes apreci- En aquest capítol s’examinen els m3, que en aquests moments Bar-
ïn, sense degradar-lo, el paisatge nivells actuals dels principals con- celona supera, amb un valor mitjà, 
que envolta i configura la ciutat, taminants atmosfèrics a la ciutat, l’any 2009 de 46 mg/m3, tot i una 
i per tal que siguin consultats la qualitat de l’aigua de consum, la lleugera reducció des de l’any 2004. 
sobre les modificacions que el generació i recollida de residus i de En aquests moments, els valors més 
puguin alterar. matèria orgànica, la dotació i la qua- elevats (65) corresponen a l’Eixam-
litat de les zones verdes de la ciutat i ple, barri al qual segueixen els de 
la contaminació acústica. Gràcia-Sant Gervasi (63), el Poble 
Nou (47), Sants (45), la Ciutadella 
(42) i la Vall d’Hebron (37)5. De tots 
2.3.3 Nivells mitjans de CO, els contaminants que s’estan tractant 
NO2, ozó, PM10,i PM2,5 en aquest apartat, aquest és el que 
dintre d’una evolució global positiva 
Pel que fa a aquests contaminants ha experimentat la millora menys 
atmosfèrics (taula 11, que figura a la significativa.
pàgina següent), s’inclou, a més de 
la referència als seus nivells actuals, 
una breu informació sobre què són 
i quines repercussions tenen en la 
salut de les persones. 
4 Reial Decret 1073/2002, de 18 d’octubre, sobre avaluació i gestió de la qualitat de l’aire ambient en relació amb el diòxid de sofre, diòxid de nitrogen, 
òxid de nitrogen, partícules, plom, benzè i monòxid de carboni, consultable a: http://www.boe.es/boe/dias/2002/10/30/pdfs/A38020-38033.pdf.
5 Aquestes són les zones amb estacions mesuradores d’aquest contaminant, que no es corresponen, com es pot veure, amb els districtes de la ciutat.
33
2.
Respecte a l’ozó, és un contaminant Taula 11. Taula-resum dels contaminants atmosfèrics, amb els seus efectes, 
secundari, és a dir, derivat d’altres els valors límit i els valors de Barcelona. 2008
contaminants com, per exemple, els 
òxids de nitrogen. En determinades Contaminant Efectes sobre  Valors  Valors 
concentracions, també pot provocar la salut límit Barcelona
problemes respiratoris; Barcelona, Monòxid de carboni Sistema  10 mg/m3 0,3-0,6 mg/m3
però, en els darrers anys no ha supe- cardiovascular
rat els llindars d’informació i d’alerta 
Òxid de nitrogen Sistema  40 mg/m3 36-65 mg/m3
a la població, que se situen respec- respiratori
tivament en 180 i 240 micrograms/
3
m3 de mitjana durant una hora (els Ozó Sistema  180-240 mg/m 35 mg/m
3
respiratori
valors mitjans de l’any 2008 són de 
35 micrograms/m3). PM10 Sistemes  40 mg/m
3 36 mg/m3
respiratori i (2009)
Pel que fa a les partícules PM10 i cardiovascular
PM2,5, en àrees urbanes el trànsit PM2,5 Sistemes  25 mg/m
3 21 mg/m3
n’és el principal causant. En termes respiratori i 
de salut afecten especialment els cardiovascular
sistemes respiratori i cardiovascular, Font: Agència de Salut Pública de Barcelona (2009), Informe d’avaluació de la qualitat 
i poden retallar l’esperança de vida de l’aire a la ciutat de Barcelona 2008
de les persones amb malalties en 
aquests sistemes en diversos mesos. 
Els seus valors mitjans respectius En el tema de la qualitat de l’aire, cal 1. El plom és un contaminant gaire-
corresponents a l’any 2008 són de 36 afegir els efectes en el municipi de bé residual els nivells del qual es 
i 21 micrograms per m3. Barcelona del pla d’actuació per a la mantenen molt baixos.
millora de la qualitat de l’aire que el 2. L’arsènic, el cadmi i el níquel pre-
Aquest valor mitjà anual de PM2,5 Govern de la Generalitat va aprovar senten nivells estables i molt per 
(21) se situa per sota del valor ob- el juliol del 2007, una de les mesures sota dels valors fixats per a l’any 
jectiu anual a assolir per a l’any 2010 del qual és la limitació de la circulació 2013. 
(25 micrograms per m3). Pel que fa al a un valor màxim de 80 km/h en 16 3. Els valors de SO2 també són molt 
valor mitjà de PM10 (36 micrograms), municipis de l’entorn metropolità
8. inferiors als fixats.
tampoc no supera el valor límit fixat 4. Els valors de benzopirè també 
fins a l’any 2009 (40 micrograms per 2.3.4 Nivells mitjans de plom, estan molt per sota dels establerts 
m3)6, però sí l’establert per a l’any arsènic, cadmi, níquel, a les normatives europea i estatal 
2010, reduït a 20 micrograms. Això és SO2, benzopirè i benzè per al 2013. 
especialment cert en alguns barris 5. Els nivells de benzè compleixen 
i zones de la ciutat com el Poble Nou Segons l’Agència de Salut Pública amb els límits que han entrat en 
(45), Sants i l’Eixample (44) i la Plaça de Barcelona, les dades relatives a vigor l’any 2010. 
Universitat (43)7. aquests altres contaminants l’any 
2008 assenyalen el següent:
6 Aquest valor va ser establert per una directiva europea que va ser transposada a la legislació espanyola mitjançant el reial decret ja citat.
7 Vegeu la nota anterior.
8 Vegeu el Decret 155/2007, de 10 de juliol, d’aprovació del pla d’actuació per a la millora de la qualitat de l’aire als municipis declarats zones de pro-
tecció especial de l’ambient atmosfèric mitjançant el Decret 226/2006, de 23 de maig, consultable a: http://www.gencat.cat/diari/4641/06131080.
htm
34
Condicions de vida, desigualtats 
i limitacions o vulneracions dels drets humans: 
perspectives general, intraurbana i interurbana 
2.3.5 Qualitat de l’aigua 2.3.6 Generació de residus a 52,8 kg/hab.-any. La raó d’aquesta 
sòlids urbans, recollida estabilitat, que trenca la tendència a 
Segons l’Agència de Salut Pública de matèria orgànica i l’alça experimentada fins aleshores, 
de Barcelona, en aquelles àrees que recollida selectiva de rau en el no desplegament de noves 
s’abasteixen amb aigua tractada a residus zones de recollida orgànica domi-
les estacions d’Abrera i de Sant Joan ciliària a excepció de petits desple-
Despí (part dels districtes de Sants- Les dades sobre aquests tres indi- gaments vinculats a l’extensió de la 
Montjuïc i Ciutat Vella), el nivell cadors que s’han reunit en aquest recollida pneumàtica. 
de trihalometans, uns compostos apartat provenen de la darrera edició 
químics potencialment cancerígens, disponible (novembre 2009) de la in- De tota manera, aquesta situació pot 
aquella aigua estava per damunt dels formació que sobre els indicadors 21, variar a partir de l’aplicació de la 
valors permesos a partir d’aquella o indicadors locals de sostenibilitat, nova contractació de neteja i recolli-
data (100 micrograms/l) per la legis- publica regularment l’Ajuntament de da de residus 2009-2017 que, a banda 
lació europea que va entrar en vigor Barcelona. d’altres mesures, estén a tota la ciu-
a començaments del 20099. tat la recollida de matèria orgànica, 
Amb dades, en tots els casos, corres- que fins al moment present només 
Aquesta qüestió ja s’ha resolt amb les ponents al 2008, es pot veure com la s’aplicava al 34% de Barcelona10. 
noves infraestructures de tractament generació de residus sòlids urbans va 
de l’aigua que van entrar en funci- disminuir d’1,56 a 1,53 kg/hab.-dia 
onament el 2009, al mateix temps, entre 2007 i 2008, després d’anys 2.3.7 Evolució de les zones 
doncs, que entrava en vigor el canvi d’increments. Atès que l’increment verdes i dels parcs urbans
normatiu. A l’espera de l’informe de dels residus sòlids urbans és la tònica 
salut corresponent al 2009, sembla general arreu, cal considerar com a La següent temàtica a analitzar és 
que totes les zones de la ciutat com- molt bon resultat aquesta disminució l’evolució de les zones verdes i dels 
pleixen amb la normativa vigent i que ni que sigui lleu. D’altra banda, la dis- parcs urbans a Barcelona. La taula 12, 
els nivells de trihalometans respec- minució de la recollida domiciliària que figura a la pàgina següent, mos-
ten la normativa europea. ha anat a favor d’un increment de la tra que s’ha produït un creixement 
recollida selectiva. en el nombre de m2, el qual, però, en 
haver vingut acompanyat d’un in-
Pel que fa a la recollida selectiva de crement poblacional, ha comportat, 
residus, expressada en un percentat- malgrat els esforços de l’Ajuntament, 
ge sobre el total de residus generats que el nombre de m2 de zona verda 
anualment a Barcelona, l’any 2008 es per habitant no s’hagi incrementat, 
va situar en el 33,6%, de manera que sinó que hagi disminuït lleugera-
es confirmava una tendència ininter- ment, en termes globals11. 
rompuda a l’alça. 
Sobre la recollida de matèria orgà-
nica, s’observa una estabilitat des de 
l’any 2004 amb 85.319 tones recolli-
des l’any 2008, una xifra que equival 
9 Directiva 2008/105/CE del Parlament Europeu i del Consell del 16 de desembre del 2008.
10 Vegeu la nova contractació de neteja i recollida de residus 2009-2017, consultable a: http://www.avvsantandreu.cat/documentacio/vocalies/
medi_ambient/medi_ambient_nova_contracta.pdf. 
11Aquesta informació figura en la darrera edició de l’Anuari Estadístic de Barcelona, que la recull de l’Institut Municipal de Parcs i Jardins. 
 
35
2.
Taula 12. Evolució del nombre de m2 de zona verda i de verd urbà a Barcelona. Resultats en m2 i en m2/habitant. 
Anys 2005 a 2008
2005 2006 2007 2008
Superfície  
zona verda m2/hab. Superfície m2/hab. Superfície m2/hab. Superfície m2/hab.
29.743.221 18,67 29.810.600 18,56 29.936.000 18,77 30.070.909 18,61
Superfície  
verd urbà m2/hab. Superfície m2/hab. Superfície m2/hab. Superfície m2/hab.
10.423.000 6,5 10.518.200 6,5 10.518.200 6,6 10.620.800 6,6
Font: Ajuntament de Barcelona, Institut Municipal de Parcs i Jardins
L’anàlisi se centra en l’anomenat Taula 13. Superfície verda urbana per habitant en les ciutats espanyoles de 
«verd urbà», que resulta de l’elimi- més de 500.000 habitants en ordre decreixent. Dades en m2/habitant. 2008
nació de les zones verdes forestals. El 
Ciutats m2/habitant
que interessa destacar d’aquesta tau-
la, a banda d’evidenciar l’enorme pes Madrid 17,0
relatiu del verd forestal en el total de Barcelona 6,6
les zones verdes de Barcelona, és la 
dada de 6,6 m2 de zona verda urbana Sevilla 6,2
per habitant. Una xifra molt per sota Màlaga 5,7
del valor que l’Organització Mundial València 5,4
de la Salut considera imprescindible 
en termes de salut (de 10 a 15 m2). Font: Observatorio de la Sostenibilidad en España (2008), Sostenibilidad local. Una 
aproximación urbana y rural 
Un estudi de l’Observatorio de la 
Sostenibilidad en España, d’altra 
banda, situa Barcelona, pel que fa a 
l’extensió de les zones verdes, molt Un altre observatori, l’Observatori També resulta interessant examinar 
per sota de Madrid, la ciutat de l’estat Barcelona, una iniciativa conjunta la superfície dels parcs urbans de 
espanyol amb què més comparable de l’Ajuntament de Barcelona i de la ciutat en els diferents districtes. 
resulta en termes de població, però la Cambra de Comerç de la ciutat, Aquestes dades s’ofereixen conjun-
en una posició lleugerament millor permet de situar Barcelona en una tament amb la superfície total de 
que les altres de dimensió similar, perspectiva comparada que abasta cada un d’ells per tal de veure quina 
com es pot veure a la taula 13, que 28 ciutats europees. La nostra ciutat és la proporció que els parcs urbans 
agrupa les ciutats de més de 500.000 s’hi situa en 19è lloc, és a dir, en una representen en els diferents distric-
habitants12. posició mitjana-baixa. tes de la ciutat.
(Taula 14)
12 No consten les dades corresponents a Saragossa.
36
Condicions de vida, desigualtats 
i limitacions o vulneracions dels drets humans: 
perspectives general, intraurbana i interurbana 
Taula 14. Superfície dels parcs urbans i dels districtes on s’ubiquen.  
Resultats en hm2 i en percentatges en ordre decreixent. 2008
Superfície  Una altra dada que resulta d’interès 
Districtes Superfície parcs districtes Percentatge és conèixer quina és la valoració que 
Sants-Montjuïc 258,3 2.294 11,25% fan els ciutadans i les ciutadanes de 
Barcelona i dels territoris propers 
Ciutat Vella 37,2 437 8,51% a les zones verdes dels seus llocs 
Sant Martí 69,9 1.052 6,64% respectius de residència. La taula 15 
Nou Barris 42,8 804 5,32% mostra poques diferències territori-
als, amb bones puntuacions en tots 
Gràcia 19,3 419 4,60% els casos, que només són lleugera-
Les Corts 25,5 602 4,23% ment menys positives en el cas de 
Barcelona. Val a dir, també, al res-
Horta-Guinardó 45,5 1.195 3,80%
pecte, que en l’Enquesta de Serveis 
Sant Andreu 13,0 657 1,97% Municipals 2009 la valoració de les 
Sarrià-Sant 34,6 2.009 1,72% zones verdes de Barcelona, correspo-
Gervasi nent a un període posterior que el de 
la taula, és més elevada: el 6,0.
Eixample 11,1 748 1,48%
Global Barcelona 557,2 10.217 5,45%
Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l’Institut Municipal de Parcs i Jardins
Taula 15. Valoració de les zones verdes existents al barri o a l’entorn proper. Resultats en percentatges i puntuació 
mitjana sobre 10. 2006 
Primera Segona Resta  Total  
Barcelona corona corona Total RMB província província Catalunya
Valoració
Bon estat 40,2% 47,8% 45,0% 44,2% 47,8% 44,5% 44,3%
Acceptable 42,3% 33,8% 39,8% 38,8% 33,7% 38,4% 38,3%
Mal estat 14,0% 15,1% 13,2% 14,1% 14,3% 14,1% 14,3%
NS/NC 3,5% 3,2% 1,9% 2,9% 4,3% 3,0% 3,1%
Puntuació mitjana 5,8 6,1 6,1 6,0 6,2 6,0 6,0
Font: IDESCAT i Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona (IERMB) (2007), Enquesta de Condicions de Vida i Hàbits 
de la Població 2006
37
2.
2.3.8 Nivell de soroll Durant el dia, Sant Andreu (per En termes poblacionals, l’1,07% de la 
l’impacte de l’avinguda Meridiana) i població de Barcelona es troba ex-
Segons el mapa del soroll elaborat Ciutat Vella apareixen com les dues posada, en la franja diürna, a nivells 
per l’Ajuntament l’any 2007, en un zones més sorolloses de la ciutat. superiors als 75 decibels. En horari 
àmbit urbà com Barcelona, la pri- Durant el vespre, el districte més nocturn, els nivells acústics més 
mera causa de soroll és el trànsit. sorollós és l’Eixample, mentre que elevats no sobrepassen aquest valor, 
El segueixen el provocat pels eixos durant la nit Ciutat Vella i Sant An- tot i que el 7,8% dels barcelonins i de 
comercials, les activitats d’oci (sobre dreu tornen a ser els que presenten les barcelonines pateixen sorolls per 
les quals s’inclouen a continuació nivells acústics més elevats. damunt dels 65 decibels en aquesta 
dues sentències judicials relatives a franja horària. Aquest és el valor a 
la ciutat de Barcelona) i les activitats Tant en horari diürn com vespertí i partir del qual l’Organització Mundial 
industrials. nocturn, els districtes menys soro- de la Salut considera que es poden 
(Taula 16) llosos són Sarrià-Sant Gervasi, Nou produir danys seriosos en la salut de 
Barris i Horta-Guinardó. les persones. 
En base a la consideració conjunta de 
tots els factors productors de soroll, el 
mapa realitza un examen de la situació 
en els diferents districtes de la ciutat 
en horari de dia, de vespre i de nit. 
Taula 16. Població exposada a Barcelona a diferents intensitats acústiques en decibels. Resultats en percentatges. 2007
<45 45-50 50-55 55-60 60-65 65-70 70-75 75-80 >80
Dia 0,4% 6,9% 7,0% 14,6% 28,4% 24,2% 17,5% 1,1% 0,0%
Vespre 2,8% 9,0% 5,0% 18,9% 30,1% 25,9% 7,9% 0,4% 0,0%
Nit 12,8% 7,9% 20,3% 26,4% 24,8% 7,4% 0,5% 0,0% 0,0%
Combinat 0,32% 3,8% 9,3% 9,9% 24,4% 26,7% 22,0% 3,6% 0,1%
Font: Ajuntament de Barcelona (s.d.), Mapa de soroll Barcelona. Informe síntesi 07
38
Condicions de vida, desigualtats 
i limitacions o vulneracions dels drets humans: 
perspectives general, intraurbana i interurbana 
El mapa conclou amb una valora- Taula 17. Valoració de cinc aspectes relacionats amb l’entorn medioambi-
ció general de Barcelona en termes ental de la ciutat. Puntuacions sobre 10. 2008
acústics, combinant els horaris de dia, 
Aspectes Valoracions
vespre i nit, en què s’observa, tot i un 
considerable equilibri, una predomi- El reciclatge de residus urbans 5,6
nança de zones acústiques amb valors L’aire de la ciutat 4,7
elevats de soroll (53%). En efecte:
Les olors 4,6
•	El	27%	d’aquestes	zones	suporten	 Els sorolls 4,2
valors	entre	els	65	i	els	70	decibels.	 L’ús de les energies alternatives 3,8
•	El	26%	d’aquestes	zones	superen	
l’anomenat «límit d’immissió»: més Font:	Ajuntament	de	Barcelona	(2008),	Enquesta de Qualitat de la Ciutat. Presentació 
de	70	decibels. de resultats (del 10 de novembre al 12 de desembre de 2008) 
•	El	24%	se	situen	en	valors	moderats	
(entre	60	i	65	decibels).
•	El	23%	tenen	valors	baixos,	per	sota	
dels	60	decibels.	 2.3.9	Limitacions	i/o	 Al	mateix	temps,	aquesta	qüestió,	
vulneracions: amb innegables efectes sobre la salut 
També val a dir que, segons l’Enques- contaminació acústica de les persones, sobretot en termes 
ta de Qualitat de la Ciutat, els sorolls de problemes d’audició i de trastorns 
constitueixen	el	quart	element	medi- Els actuals valors elevats de contami- psicològics que alhora poden provo-
oambiental, entre un total de cinc, que nants com l’NO2 i el PM10 representen, car	nous	problemes	físics,	assoleix	
obté la pitjor puntuació a Barcelona. no cal dir-ho, violacions del dret a un cada dia un major relleu i representa, 
(Taula	17) medi ambient sa, tal com es formula segons	l’informe	extraordinari	que	
aquest dret en la Carta Europea de el Síndic de Greuges de Catalunya va 
Sota el nom de Pla per a la Reduc- Salvaguarda dels Drets Humans a la realitzar	l’any	2007,	la	qüestió	medio-
ció de la Contaminació Acústica de Ciutat14. ambiental sobre la qual els habitants 
la Ciutat de Barcelona 2010-2020, a de Barcelona presenten un major 
començament	del	2010	l’Ajuntament	 La contaminació acústica, que nombre	de	queixes,	la	qual	cosa	es	
va anunciar un nou pla de reducció representa una vulneració del dret pot atribuir, segurament, al fet que 
del soroll a la ciutat, que contempla a la circulació i a la tranquil·litat a la la contaminació acústica representi 
entre altres mesures la renovació de ciutat,	segons	es	reconeix	en	el	seu	 una de les vulneracions més fàcilment 
paviment sonoreductor; intervencions mateix	enunciat,	també	suposa	una	 detectables, tot i que amb connota-
especials en els districtes de Gràcia i vulneració del dret a aquest medi cions subjectives, del dret a un medi 
Ciutat Vella com a àrees de la ciutat ambient	sa.	A	Catalunya,	la	protecció	 ambient sa. 
amb una especial incidència del soroll contra la contaminació acústica està 
nocturn; el foment del transport regulada	per	la	Llei	16/2002,	de	28	de	
públic; la implantació de noves Zones juny15,	que	fixa	els	valors	límit	per	a	
30,	és	a	dir,	zones	amb	una	velocitat	 les diferents activitats productores de 
màxima	de	30	km/h13; la reducció del sorolls.
soroll provocat per les sirenes dels 
vehicles i altres senyals acústics; etc. 
13 Vegeu,	per	a	més	explicacions,	el	capítol	dedicat	al	dret	a	la	circulació	i	a	la	tranquil·litat	a	la	ciutat.
14Vegeu el capítol 1 d’aquest informe.
15Llei	16/2002,	de	28	de	juny,	de	protecció	contra	la	contaminació	acústica,	consultable	a:	http://www20.gencat.cat/docs/dmah/Home/Ambits%20
dactuacio/Atmosfera/Contaminacio%20acustica/Legislacio/Documents/16_02_cat.pdf
39
2.
En el seu informe anual posterior En termes de sentències judicials con- Aquestes situacions és d’esperar que 
a aquest informe extraordinari, el tra la contaminació acústica, el gener es resolguin més fàcilment arran de 
Síndic de Greuges també recull una de l’any 2009, la secció 21 de l’Audièn- la prevista modificació de l’Ordenança 
sèrie de denúncies per contaminació cia de Barcelona emetia la sentència General de Medi Ambient Urbà de 
acústica, la nota comuna de les quals més dura mai dictada contra un local Barcelona (OGMAUB) en relació amb 
és la inacció o la lentitud de reacció de d’oci. La propietària d’un bar del Raval la contaminació acústica. D’acord amb 
l’Ajuntament de Barcelona en expedi- va ser condemnada a cinc anys i mig de la Síndica de Greuges de Barcelona, 
ents, tots ells força antics (instruïts els presó i a pagar una multa d’11.250 €, aquesta proposta modificada expres-
anys 2004, 2005 o 2006). per un delicte contra el medi ambient sa clarament les mesures cautelars i 
en termes de contaminació acústica provisionals urgents que es poden dur 
En els seus informes dels anys 2008 i tres de lesions físiques i psíquiques a terme davant les faltes i els incom-
i 2009, la Síndica de Greuges de (greus). Aquesta és també la primera pliments reiterats dels requeriments 
Barcelona dóna compte de diferents sentència que qualifica de delicte (i no municipals. L’objectiu és assegurar 
expedients en matèria de contami- de falta) unes lesions provocades per l’eficàcia de la intervenció i agilitar el 
nació sonora que d’alguna manera la contaminació acústica; la sentèn- procés, excessivament llarg per la via 
també denoten inacció o lentitud en cia ha tingut ressò fins i tot a escala ordinària. 
les accions de resposta de l’Ajunta- internacional16. El mes de febrer del 
ment de Barcelona fins i tot quan els 2010, el Tribunal Suprem va confir- Un altre instrument recent a tenir en 
serveis municipals competents han mar la sentència en qüestió, i el març compte és un reglament que el govern 
comprovat la justícia de les demandes. l’Audiència de Barcelona ordenava català va aprovar a mitjan novembre 
Un d’aquests expedients, a més, afecta la detenció de l’acusada atès que no del 2009; un reglament que desplega, 
la mateixa administració municipal s’havia presentat al Tribunal. set anys més tard, la Llei 16/2002, 
que protesta contra els sorolls provo- ja comentada, que afecta sobretot el 
cats per un casal de joves. El setembre d’aquell mateix any, el nivell sonor de les obres públiques i 
jutjat contenciós administratiu núm. alhora dota els ajuntaments catalans 
13 de Barcelona estimava parcialment de majors competències per controlar 
un recurs presentat contra l’Ajunta- les activitats que provoquin molèsti-
ment de Barcelona a qui el recurrent es18.
acusava d’inacció davant les queixes 
pels danys morals que ell i la seva 
família havien patit entre 1994 i 2006 
a causa dels sorolls provocats per un 
bar restaurant proper17.   
16 Aquesta sentència es pot consultar al web de l’Associació Catalana contra la Contaminació Acústica a través de l’enllaç següent: http://www.sorolls.
org/docs/4a_sentenciapenal_bcn.htm. 
17 Aquesta sentència es pot consultar al web de l’Associació Catalana contra la Contaminació Acústica a través de l’enllaç següent: http://www.sorolls.
org/docs/Sentencia_sorolls-BCN-Nou_Barris_cat.htm. 
18 Decret 176/2009, de 10 de novembre, pel qual s’aprova el reglament de la Llei 16/2002, de 28 de juny, de protecció contra la contaminació acústica, 
i se n’adapten els annexos, consultable a: https://www.gencat.cat/eadop/imatges/5506/09313098.pdf. 
40
Condicions de vida, desigualtats 
i limitacions o vulneracions dels drets humans: 
perspectives general, intraurbana i interurbana 
  
2.3.10 Conclusió-síntesi 2.3.11 Recomanacions 2.4 El dret a la igualtat  
        i a la no-discriminació
La majoria dels indicadors medi- 1. Fer un seguiment de l’aplicació a la 
oambientals de la ciutat són prou ciutat de Barcelona, pel que fa a la 
satisfactoris; tot i així, cal treballar necessària reducció, encara, dels 
encara per millorar la situació respec- nivells de NO2 i de PM10 del Pla per Els drets enunciats en aquesta 
te a alguns contaminants, sobretot a la Millora de la Qualitat de l’Aire a Carta són reconeguts a totes les 
el NO2 i el PM10. L’aigua de consum la Regió Metropolitana de Barce- persones que viuen a les ciutats 
tampoc no té la mateixa qualitat en lona, aprovat per la Generalitat el signatàries, independentment 
els diferents districtes de la ciutat, tot juliol del 200719. de la seva nacionalitat. Aquests 
i que s’està procedint a mesures de 2. Avaluar les darreres mesures pre- drets són garantits per les auto-
correcció, que caldrà avaluar. El soroll ses per corregir les desigualtats ritats municipals, sense cap dis-
i la contaminació acústica, finalment, urbanes en termes de qualitat de criminació per color, edat, sexe 
apareixen com el principal problema l’aigua de l’aixeta. o opció sexual, llengua, religió, 
medioambiental actual i mereixen 3. Millorar el nombre i la qualitat de opinió política, origen nacional o 
un capítol a banda i una acció muni- les zones verdes a la ciutat i donar social o nivell d’ingressos.
cipal més enèrgica, amb diferències prioritat als districtes més desafa-
notables entre els diversos districtes vorits en aquesta qüestió. 
de la ciutat. Cal, finalment, continuar 4. Reduir els actuals nivells de soroll 
incrementant la superfície i la qualitat que pateix la ciutat, en especial en 2.4.1 Índex temàtic
de les zones verdes a la ciutat. els districtes en què s’enregistren 
els valors més elevats. •	Consideracions	prèvies
5. Actuar més decididament i més •	Ús	indegut	del	dret	d’admissió
ràpidament, usant les potestats •	Dret	a	l’accessibilitat
de què disposa l’Ajuntament, per •	Discriminació	en	els	espais	públics
sancionar les conductes infrac- •	Conclusió	-	síntesi
tores i clausurar i precintar els •	Recomanacions
establiments i aparells causants de 
sorolls excessius. 
19 Vegeu el Pla per a la Millora de la Qualitat de l’Aire a la Regió Metropolitana de Barcelona, consultable a:  http://www20.gencat.cat/portal/site/
dmah/menuitem.718bbc75771059204e9cac3bb0c0e1a0/?vgnextoid=6e27718501a27210VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&vgnextchannel=6e27718501
a27210VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD
41
2.
2.4.2 Consideracions prèvies (l’educació, el treball, la salut...) se’n La primera mesura s’adreça a la lluita 
dóna compte en els apartats corres- contra l’assetjament de tot tipus i la 
Una de les dificultats per a l’anàlisi ponents. Aquesta consideració afecta discriminació que poden sofrir els 
d’aquest dret rau en la complexitat de sobretot les vulneracions del dret a treballadors i les treballadores del 
determinar quan es produeix discri- l’accessibilitat i els exemples de discri- propi Ajuntament, establint els canals, 
minació i sota quin supòsit. Això tot minació. l’anàlisi i els procediments per a la 
i l’existència d’una definició consen- denúncia d’aquestes situacions i les 
suada de discriminació que prové de També cal deixar constància, com necessàries garanties de protecció 
la legislació comunitària, que, a més a fet molt positiu, de l’existència de dels denunciants.
distingeix entre discriminació directa l’Oficina per la No-discriminació, que 
i discriminació indirecta. en el seu moment va ser una iniciativa La segona mesura estipula que, en 
pionera i ara acaba de celebrar el seu el compliment de les seves funcions, 
Així, hi ha discriminació directa quan desè aniversari. Es tracta, sens dubte, tot el personal de la Guàrdia Urbana 
una persona és tractada de manera d’una bona pràctica –en el sentit que de Barcelona: a) ha d’actuar sense 
menys favorable que una altra en anima les persones a denunciar pos- cap tipus de discriminació per raó de 
una situació anàloga, i discriminació sibles situacions discriminatòries– i, naixença, raça, sexe, religió, opinió o 
indirecta quan una disposició, criteri o alhora, és un instrument útil en ter- qualsevol altra condició o circumstàn-
pràctica aparentment neutres puguin mes d’investigació, ja que proporciona cia personal o social; b) no ha de fer 
ocasionar un desavantatge particu- dades que contribueixen a suplir, ni cap mena de comentari, expressió o 
lar a unes persones respecte a unes que sigui parcialment, la manca de gest, ni mostrar cap mena d’actitud 
altres. dades estadístiques sobre l’existència o de tracte discriminatori per raó de 
de discriminacions. gènere i orientació sexual, origen i 
Una altra dificultat rau en la deter- pertinença cultural, salut física i men-
minació de les temàtiques a incloure L’any 2008 es van sumar dues inicia- tal, edat, condició econòmica o social 
dins l’àmbit d’aquest dret. En aquest tives municipals més en aquest àmbit o per qualsevol altre motiu; c) ha de 
sentit, s’ha optat per referir-hi totes de lluita contra la discriminació. Ens tenir una gran cura amb el llenguatge 
aquelles situacions que no tenen referim a un protocol per a la preven- que utilitzi quan es tracta de l’àmbit 
un escenari molt específic, com per ció, la detecció i l’actuació en els casos afectiu o personal dels ciutadans i de 
exemple el món del treball, de l’edu- que afectin la dignitat i la discrimina- les ciutadanes i dels companys i de les 
cació o de la salut, que ja disposen ció en el treball contra treballadors companyes; i d) ha d’impedir qual-
dels seus espais propis respectius en i treballadores municipals; i a una sevol pràctica discriminatòria que 
aquest informe. Per això, cal asse- instrucció de la Guàrdia Urbana de comporti violència física o moral.
nyalar que s’ha decidit fer referència Barcelona per a la prevenció i evitació 
en aquest apartat a la discriminació d’actituds discriminatòries.
sempre que es desconeguin els espais  
on s’han produït les vulneracions per-
què la informació existent no facilita 
aquesta dada, o no ho fa de manera 
precisa. Quan, en canvi, s’han detec-
tat vulneracions, i/o limitacions i/o 
discriminacions en àmbits concrets 
42
Condicions de vida, desigualtats 
i limitacions o vulneracions dels drets humans: 
perspectives general, intraurbana i interurbana 
2.4.3 Ús indegut del dret persones que no pertanyen a cap grup Un incident relatat en el primer infor-
d’admissió específic de població, podem apreciar me anual que SOS Racisme Catalunya 
que els immigrants, les persones amb ha realitzat prenent com a base tot el 
El dret d’admissió és una potestat disminucions i la discriminació per territori català consigna un episodi 
dels propietaris dels locals que poden raó de l’orientació sexual i la identitat similar al succeït un any després, el 
restringir-hi l’accés, però l’exercici sexual, resulten ser les poblacions i les desembre del 2009, en un bar de Bar-
d’aquest dret està condicionat a una circumstàncies més afectades. celona: dos homes d’origen magrebí 
sèrie de límits20 com el respecte a (Taula 18) van ser atesos de mala manera per 
la dignitat de les persones i als seus dos cambrers, un dels quals fins i tot 
drets fonamentals i, en especial, els El més interessant d’aquesta taula és els va convidar a abandonar el local 
continguts en l’article 14 de la Cons- la seva pràctica concomitància amb la sense més explicacions. Segons l’amo 
titució, en el sentit que tothom és que recull les vulneracions del dret a del bar, un dels cambrers ja hi havia 
igual davant la llei, sense que pugui la dignitat (la número 3) pel que fa als causat problemes anteriorment per 
prevaler cap discriminació per raó de col·lectius i circumstàncies més sus- les seves actituds racistes. Els fets han 
naixença, raça, sexe, religió, opinió, o ceptibles de ser afectats per aquestes estat provats judicialment i s’ha con-
qualsevol altra circumstància perso- dues vulneracions. demnat aquest cambrer al pagament 
nal o social. Tot ús injustificat del dret d’una multa. 
d’admissió constitueix una vulneració Pel que fa a SOS Racisme Catalunya, 
del dret a la no-discriminació, del dret la Memòria de la seva Oficina d’Infor- Cal afegir, finalment, les conclusions 
a la ciutat i del dret al lleure. macions i Denúncies també consigna, d’un estudi recent21 centrat en 68 
dintre la tipologia «discriminacions locals d’oci nocturn del nucli històric 
Per tractar aquesta qüestió s’han en serveis», usos indeguts del dret de Barcelona i l’ús racista i «discri-
tingut en compte tres fonts d’infor- d’admissió, que constitueixen el 25% minat» que fan del dret d’admissió 
mació: l’Oficina per la No-discrimi- de les 44 noves denúncies enregis- en contra dels immigrants d’origen 
nació (OND), SOS Racisme Catalunya trades l’any 2008 englobades dins magrebí o procedents de països 
i un estudi recent sobre l’ús del dret aquesta categoria. considerats pobres en el marc d’un 
d’admissió en locals d’oci del centre 
històric de Barcelona. 
Taula 18. Ús indegut del dret d’admissió per col·lectius.  
Pel que fa a la primera, en la seva Resultats en percentatges sobre les denúncies. 2008
Memòria de l’any 2009, que recull les 
Col·lectius o problemàtiques Percentatges
denúncies enregistrades a la seva seu 
durant l’any 2008, l’ús indegut del dret Persones no pertanyents a cap grup específic 56,8%
d’admissió va ser citat en el 12,18% de Immigrants 24,3%
les 740 situacions ateses. L’Oficina per 
la No-discriminació també permet de Persones amb discapacitat 10,8%
conèixer quins col·lectius s’han sentit Orientació sexual 5,4%
més afectats per les diferents vulnera- Dones 2,7%
cions de drets. Si centrem la informa-
ció d’aquest informe en l’ús indegut del Font: Ajuntament de Barcelona, Oficina per la No-discriminació (OND) (2009), 08 
dret d’admissió i deixem de banda les Resum d’activitats  
20 Vegeu el Decret 200/1999, de 27 de juliol, pel qual es regula el dret d’admissió als establiments públics on es realitzen espectacles i activitats re-
creatives, consultable a: http://www.gencat.cat/interior/leg/1999d200.htm 
21 M. Delgado; J. Carreras (2008), «Pràctiques d’exclusió als locals nocturns del centre històric de Barcelona. El dret d’admissió com a tècnica de 
discriminació racista», dins Generalitat de Catalunya, Departament d’Acció Social i Ciutadania, Recerca i immigració, consultable a: http://www20.
gencat.cat/docs/dasc/01Departament/08Publicacions/Coleccions/Ciutadania%20i%20immigracio/03recercainmigracio08/2008Recercaiimmigr
acio.pdf
43
2.
procés d’«ennobliment» del barri. 2.4.4 Dret a l’accessibilitat no s’han complert els terminis previs-
Aquestes conclusions indiquen que tos, ja que l’any 2006 s’havia d’haver 
«entre les persones usuàries dels La millora de l’accessibilitat és un assolit l’adaptació total de la xarxa, s’hi 
bars de nit del Raval no hi trobem dels objectius inclosos en el Progra- ha continuat treballant, de manera 
gairebé ningú que s’associï a la ma d’Actuació Municipal 2008-2011 que tan sols 6 estacions no disposen, 
categoria d’immigrant treballador/a de l’Ajuntament de Barcelona i també ara per ara, de cap pla al respecte. 
pobre/a provinent de països del que en el document Barcelona: Actua-
es coneix com a Tercer Món». cions municipals per a les persones En aquest sentit, cal afegir que en 
amb discapacitat, que, a banda de l’últim informe anual del Síndic de 
Durant el treball de camp emprès per moltes altres mesures, remet a la Greuges de Catalunya es dóna comp-
a la realització de l’estudi referit, que millora de l’accessibilitat física i co- te de l’obertura d’una actuació d’ofici 
va durar deu mesos, els responsables municativa. Un altre document molt sobre l’accessibilitat de la xarxa del 
de l’estudi van verificar la legitimi- recent de referència es denomina metro de Barcelona per tal de conèi-
tat de l’ús del dret d’admissió en 17 30 anys treballant amb les persones xer el seu grau actual de compliment 
ocasions i van comprovar que, en 13 amb discapacitat. Barcelona, una de la normativa d’accessibilitat de 
d’elles, es va aplicar injustificada- ciutat per a tothom. Catalunya. En el marc d’aquesta 
ment amb la negació de l’entrada actuació també s’estudiaran les 
o l’expulsió del local a unes perso- En aquest espai també s’esmenten queixes individuals rebudes relatives 
nes simplement pel fet que la seva dues mesures recentment anunciades a la manca de condicions d’accessi-
imatge corresponia amb la dels i preses per l’equip de govern muni- bilitat en algunes estacions o serveis 
immigrants nord-africans. Els autors cipal en aquesta matèria: l’adaptació concrets de la xarxa. 
de la investigació també apunten de totes les parades d’autobús i dels 
la necessitat de modificar el Decret contenidors d’escombraries. Pel que fa a la segona mesura, la 
200/1999, ja que la seva redacció substitució gradual dels contenidors 
actual permet «concrecions del tot D’acord amb Transports Metropoli- que no reuneixen les condicions d’ac-
discrecionals i sovint arbitràries». tans de Barcelona, tota la flota d’au- cessibilitat, que també té una lectura 
Aquestes actituds comporten una tobusos de Barcelona està adaptada evident en termes de medi ambient, 
vulneració del dret a la ciutat i també des del gener del 2007 a les persones es va iniciar el mes de novembre 
(vegeu el capítol corresponent) del amb mobilitat reduïda, de manera del 2009 i s’ha de completar amb la 
dret al lleure. que, segons l’última edició de l’Anuari instal·lació de 27.000 noves unitats. 
Estadístic de Barcelona, l’any 2008 hi Aquesta ha estat una de les reivindi-
havia 1.079 autobusos amb pis baix. cacions històriques de les entitats de 
L’any 2009 totes les parades d’autobús persones amb discapacitat.  
es van fer accessibles per a les perso-
nes amb discapacitat visual, mentre Cal consignar així mateix que, el 
que està previst que el 2010 totes elles gener del 2007, més del 90% dels 
estiguin adaptades també a les perso- 1.287 km de carrers de la ciutat 
nes amb mobilitat reduïda. Pel que fa eren accessibles a les persones amb 
a la xarxa de metro, el 69% (85) de les discapacitat. Quedaven fora d’aquest 
123 estacions que la componen22 estan recompte 180 km Que, per les seves 
adaptades. Tot i que això vol dir que característiques, sobretot en termes 
22 Aquest era el nombre d’estacions de metro en el moment de tancar aquest informe; és a dir, no s’hi comptabilitzen les inaugurades posteriorment, 
en el marc, sobretot, de la nova línea 9.
44
Condicions de vida, desigualtats 
i limitacions o vulneracions dels drets humans: 
perspectives general, intraurbana i interurbana 
de grans pendents, no es podien fer 2.4.5 Discriminació en els Aquest informe inclou la taula 20, 
accessibles segons els criteris mar- espais públics que figura a la pàgina següent, sobre 
cats per la normativa. la discriminació percebuda per raons 
Juntament amb aquestes dues tipo- d’ètnia o origen, però no solament 
Pel que fa a possibles limitacions i o logies específiques de discriminació en rebre assistència sanitària, sinó 
vulneracions d’aquest dret, dins la que s’acaben de referir, també hi ha també en la recerca d’ocupació, en el 
categoria dels «altres drets» vul- dades sobre discriminacions més lloc de treball i en un espai públic23, 
nerats recollits per l’Oficina per la genèriques com les percebudes en que és a la que es dedica aquest apar-
No-discriminació, hi figura el dret espais públics de la ciutat. tat de l’informe. 
a l’accessibilitat, que, d’altra banda, 
constitueix el principal problema La base d’aquesta informació prové Del quadre es desprèn que existeix 
amb què diuen trobar-se les perso- d’un estudi recent de l’Agència de un tall clar entre immigrants pro-
nes amb discapacitat a Barcelona. Val Salut Pública de Barcelona, La salut cedents de països desenvolupats i 
a dir que, al llarg d’aquest document, de la població immigrant de Barce- de països no desenvolupats, essent 
s’esmentaran tant l’accessibilitat físi- lona, el primer realitzat sobre l’estat aquests darrers els qui diuen haver 
ca com l’accessibilitat comunicativa. de salut dels immigrants que viuen a experimentat un major nombre o 
(Taula 19) la ciutat. freqüència de situacions discrimi-
natòries. Dintre d’aquests, també 
s’observen diferències apreciables 
Taula 19. Els drets més vulnerats de les persones amb discapacitat.  en funció del tipus de treball, la qual 
Resultats en percentatges sobre les denúncies. 2008 cosa dóna més base per pensar que 
la discriminació no és aleatòria: 
Drets Percentatges
els treballadors i les treballadores 
Accessibilitat 33,3% manuals diuen haver patit discri-
Admissió 22,2% minacions força més sovint que els 
treballadores i les treballadores no 
Educació i formació 16,7% manuals. 
Dignitat 16,7%
L’Agència de Salut Pública de Barce-
Font: Ajuntament de Barcelona, Oficina per la No-discriminació (OND) (2009), 08 lona també ha realitzat estudis sobre 
Resum d’activitats  l’estat de salut d’altres col·lectius (les 
poblacions vulnerables, les dones i la 
gent gran), però sense dades relati-
ves, a diferència del cas dels immi-
grants, a la percepció de l’existència 
de discriminacions en contra de la 
seva salut. 
23 Aquesta informació concreta prové de l’Enquesta de Salut de Barcelona 2006, realitzada per la mateixa Agència, a partir de 6.050 entrevistes fetes 
a persones residents i empadronades a la ciutat, que inclou una mostra suficient de persones immigrades.
45
2.
La Federació d’Associacions de SOS en relació amb aquesta minoria, que vies de desenvolupament. També les 
Racisme a l’estat espanyol i SOS la polèmica prohibició a Espanya de minories ètniques, les persones amb 
Racisme Catalunya, concretament, recollir dades en què consti el caràc- discapacitat, els col·lectius discrimi-
també recullen casos genèrics de ter ètnic de les persones, suposa en nats per raó de l’orientació sexual i la 
discriminació que enquadren sota la la pràctica una manca total de dades identitat de gènere, les dones, etc., 
categoria «agressions i discrimina- estadístiques sobre les seves condi- denuncien discriminacions, encara 
cions de particulars», l’any 2008 va cions de vida en tots els àmbits, de que una gran part d’elles no surten 
representar la segona amb un major manera que les informacions sobre a la llum pública. Pel que fa a les 
nombre de nous casos (28). Atesa aquesta ètnia procedeixen o bé d’en- persones amb discapacitat, patei-
la condició de l’entitat, aquestes questes o bé d’estudis específics. xen especialment de mancances en 
discriminacions afecten només dos termes d’accessibilitat comunicativa, 
col·lectius: els nouvinguts i les mino- mentre que pel que fa a l’accessi-
ries ètniques. 2.4.6 Conclusió-síntesi bilitat física és molt el que s’ha fet, 
encara que continuï pendent comple-
Pel que fa a la principal minoria ètni- En aquest capítol es fa només refe- tar l’adaptació de la xarxa del metro. 
ca de l’estat espanyol, el poble gitano, rència a les discriminacions que no Es pot concloure que part d’aquestes 
l’últim informe anual sobre discri- remeten a un àmbit concret com la discriminacions remeten a situacions 
minació elaborat per la Fundació salut, l’educació o l’habitatge. D’ell es relacionades amb l’odi a la diferència, 
Secretariado Gitano a escala de tot desprèn que a Barcelona el col·lectiu mentre que d’altres tenen a veure 
Espanya no inclou cap fet denunciat més discriminat són els immigrants i amb una incompleta igualtat vers la 
a la ciutat de Barcelona. Cal afegir, sobretot els procedents de països en qual s’ha de continuar avançant tot 
procedint a les necessàries adapta-
cions.
Taula 20. Percepció de discriminació per raons d’ètnia o origen en perso-
nes immigrades en llocs públics de Barcelona. Resultats en percentatges 
estandarditzats per edats. 2006
Moltes 
Classe Algunes 
Grup Sexe Mai  vegades/
Social vegades
Constantment
No  
83,4% 11,2% 5,4%
Homes manuals 
Països en vies de Manuals 72,5% 23,0% 4,5%
desenvolupament No  
89,1% 8,3% 2,7%
Dones manuals 
Manuals 74,2% 17,2% 8,6%
Països  
94,5% 4,7% 0,8%
desenvolupats
Font: Enquesta de Salut de Barcelona 2006
46
Condicions de vida, desigualtats 
i limitacions o vulneracions dels drets humans: 
perspectives general, intraurbana i interurbana 
2.4.7 Recomanacions 2.5 El dret a la llibertat 2.5.2 Consideració prèvia
cultural, lingüística  
1. Emprendre accions sempre que i religiosa Aquest és un dels drets amb una me-
apareguin indicis mínimament nor informació disponible; un dret 
fiables d’usos indeguts del dret que, a efectes d’una major compren-
d’admissió i intervenir en conso- sió, s’ha escindit en les tres llibertats 
nància amb el que els resultats Tots els ciutadans i totes les que el constitueixen. Val a dir, també, 
d’aquestes investigacions asse- ciutadanes tenen dret a exercir la que aquestes tres llibertats tenen 
nyalin. seva llibertat lingüística, religiosa sentit, o tenen un major sentit, en 
2. Vetllar especialment perquè els i cultural. Les autoritats muni- un context creixent de diversitat com 
immigrants, les persones amb cipals, en col·laboració amb les l’actual. 
discapacitat i les persones que altres administracions, fan tot  
poden ser discriminades a causa allò necessari per tal que els in-
de la seva orientació sexual i la fants de grups lingüístics mino- 2.5.3 Llibertat cultural
seva identitat de gènere no es ritaris puguin estudiar la llengua 
vegin perjudicades per un ús in- materna. Al mateix temps, la L’anàlisi pel que fa a aquest tema 
degut del dret d’admissió i siguin llibertat de consciència i de reli- s’inicia amb els resultats d’una 
tractades amb total igualtat amb gió individual i col·lectiva queda enquesta municipal recent, inclosa 
la resta de col·lectius. garantida per les autoritats en el document Decàleg Barcelona 
3. Realitzar estudis per tal de conèi- municipals en tots els ciutadans i Intercultural, que mesura el grau 
xer la dimensió real de les faltes totes les ciutadanes. A més, en el d’acceptació dels habitants de Barce-
i dels delictes comesos en què hi marc de la legislació nacional, les lona pel que fa a la creixent diversitat 
ha present una discriminació per autoritats municipals duen a ter- sociocultural de la ciutat. 
orientació sexual o d’identitat de me totes les accions necessàries 
gènere. per garantir aquest dret i vetllen En aquesta enquesta, hi van participar 
4. Garantir a les persones amb dis- per evitar la creació de guetos. 3.154 persones de diferents àmbits i 
capacitat l’accessibilitat quan les sectors de la ciutat, que van respondre 
possibles obres necessàries siguin a les següents cinc preguntes: la va-
competència de l’Ajuntament loració de l’increment de la diversitat 
(edificis municipals, carrers...) i 2.5.1 Índex temàtic dels últims anys a Barcelona, la iden-
vetllar perquè els propietaris de tificació dels factors que dificulten les 
locals privats realitzin, també, les • Consideració prèvia relacions de convivència o la interacció 
reformes necessàries. • Llibertat cultural entre els barcelonins i les barcelonines 
5. Completar l’accessibilitat de la • Llibertat lingüística d’orígens culturals diversos, la iden-
xarxa del metro de Barcelona. • Llibertat religiosa tificació dels factors que les faciliten, 
6. Intensificar les actuacions en • Conclusió - síntesi la identificació dels elements que 
matèria d’accessibilitat comuni- • Recomanacions haurien de ser comuns a totes les per-
cativa. sones de diferents orígens culturals en 
termes de convivència i la identificació 
 d’algun espai d’interculturalitat o de 
convivència intercultural a Barcelona.
47
2.
En la primera pregunta destaquen el Taula 21. Valoracions de l’increment de la diversitat a Barcelona Resultats 
72,2% de respostes que consideren en percentatges. 2010
la diversitat com a quelcom positiu, 
que es desglossen en el 34,5% que Valoracions Percentatges
la consideren una riquesa i el 37,7% Positiva com a riquesa 34,5%
que hi veuen una oportunitat i un 
repte. En el cantó contrari, hi ha els Positiva com a oportunitat i repte 37,7%
qui la conceben com una pèrdua i Pèrdua i amenaça 21,2%
una amenaça (21,2%) i, en un terreny Fet estructural 6,6%
intermedi, els qui la defineixen com 
un fet estructural (6,6%). Font: Ajuntament de Barcelona (2010), Decàleg Barcelona Intercultural. Una estratègia 
de ciutat per conviure en la diversitat
A la segona pregunta, centrada en 
les dificultats per a la interacció, la Taula 22. Identificació de les dificultats per a la interacció i la convivència 
major part de les respostes (48,1%) entre persones d’orígens culturals diversos. Resultats en percentatges. 2010
apunten a factors subjectivorela-
cionals, que remeten a actituds, Dificultats Percentatges
estereotips, prejudicis i costums Factors subjectivorelacionals 48,1%
diferents; a continuació, s’esmenten 
factors socioinstitucionals (25,4%), Factors socioinstitucionals 25,4%
que comprenen la discriminació Factors econòmics 14,0/%
institucional, la segregació, la falta de Factors educatius 7,9%
reacomodació de la societat a la rea-
litat dinàmica i els discursos medià- Factors lingüístics 4,6%
tics; finalment, es relacionen factors Font: Ajuntament de Barcelona (2010), Decàleg Barcelona Intercultural. Una estratègia 
econòmics (14%), educatius (7,9%) i de ciutat per conviure en la diversitat
lingüístics (4,6%).
La tercera pregunta, el revers de Taula 23. Identificació dels factors que afavoreixen la interacció i la convivència 
l’anterior en tant que cerca els fac- entre persones d’orígens culturals diversos. Resultats en percentatges. 2010 
tors que afavoreixen la convivència 
i la interacció, situa, a l’inrevés de Factors Percentatges
la precedent, els factors socioins- Factors socioinstitucionals 50,4%
titucionals en primer lloc (50,4%) i 
Factors subjectivorelacionals 22,9%
els subjectivorelacionals en segona 
posició (22,9%). Cal concloure, doncs, Factors educatius 11,0/%
amb l’anàlisi conjunta de les respos- Fortaleses de la ciutat 8,3%
tes a aquestes dues preguntes, que 
mentre es responsabilitza sobretot Factors lingüístics 3,7%
l’àmbit individual pel que fa a les Factors econòmics 4,6%
dificultats, s’assenyala les instituci-
Font: Ajuntament de Barcelona (2010), Decàleg Barcelona Intercultural. Una estratègia 
de ciutat per conviure en la diversitat
48
Condicions de vida, desigualtats 
i limitacions o vulneracions dels drets humans: 
perspectives general, intraurbana i interurbana 
ons com els agents que més hi han Taula 24. Identificació dels elements comuns a compartir entre persones 
de posar de la seva part en forma de d’orígens culturals diversos. Resultats en percentatges. 2010
creació d’espais d’intercanvi quotidià, 
de participació de diverses poblaci- Elements comuns Percentatges
ons en projectes comuns i de facilita- Normes de convivència 23,4%
ció de la interacció quotidiana en tots 
els àmbits. Finalment, en les res- Espais i serveis comuns 17,1%
postes a aquesta pregunta, també hi Diàleg 15,1%
apareixen els factors educatius (11%), 
Interessos i projectes 14,7%
els lingüístics (3,7%) i els econòmics 
(3,6%), a banda de les fortaleses de la Llengua 13,9%
ciutat (8,3%), mesurades en termes Concepte únic de ciutadania 12,3%
de la seva història i característiques, 
Accés a la informació 3,5%
de l’associacionisme i del treball en 
xarxa que la caracteritzen i de l’apos- Font: Ajuntament de Barcelona (2010), Decàleg Barcelona Intercultural. Una estratègia 
ta institucional per la diversitat. de ciutat per conviure en la diversitat
Quant a la identificació dels elements 
comuns que les persones de dife-
rents orígens culturals haurien de Per reblar el clau d’aquesta actitud Cal començar, cronològicament, 
compartir, que constitueix la quarta positiva davant la diversitat cal afegir per assenyalar que el Pla Estratègic 
pregunta, la resposta més sovinte- que en l’edició de l’Òmnibus muni- de Cultura de Barcelona, al qual es 
jada són les normes de convivència cipal corresponent al juny del 2009 dedica una major atenció en aquest 
(23,4%), seguida de l’existència també es va incloure una pregunta informe en l’apartat corresponent 
d’espais i serveis comuns (17,1%), el sobre la valoració de la creixent di- al dret a la cultura, es va elaborar a 
diàleg (15,1%), els interessos i pro- versitat cultural de la ciutat per part partir de les conclusions d’una sèrie 
jectes (14,7%), la llengua (13,9%), un de la ciutadania; unes valoracions de taules participatives, una de les 
concepte únic de ciutadania (12,3%) i fonamentalment positives, com ja quals denominada Diversitat Cultural 
l’accés a la informació (3,5%). s’ha avançat: el 52,4% la van conside- i Ciutadania. Aquesta taula ressalta la 
rar positiva, el 19,3% s’hi van mostrar importància del diàleg intercultural i 
Com a espais d’interculturalitat o de indiferents, el 15,5% en tenien una assenyala tres eixos futurs de treball 
convivència intercultural a Barcelona percepció negativa, per al 8,2% era que constitueixen tres reptes en ma-
(cinquena pregunta), s’assenyalen molt positiva i per al 2,4%, finalment, tèria de polítiques culturals dirigides 
les escoles, les associacions, l’esport molt negativa. a fomentar el diàleg i la convivència 
i alguns espais públics. A continuació interculturals. 
es presenten aquests resultats en Després d’aquestes dades passem a 
forma de taules. realitzar un recorregut per les diver-
(Taules de la 21 a la 24) ses iniciatives que l’Ajuntament de la 
ciutat ha anat emprenent en aquest 
àmbit.
49
2.
El primer eix/repte és el reforça- Per tal d’anar més enllà d’aquella 1.  Ciutat i democràcia: del veïnatge a 
ment del paper dels centres culturals efemèride concreta, l’Ajuntament la ciutadania.
de proximitat (biblioteques, centres va nomenar un Comissionat per a la 2. Oportunitats: de les oportunitats a 
cívics i espais culturals de barri) en Immigració i el Diàleg Intercultural la mobilitat social.
tant que espais de trobada inter- com a responsable de coordinar l’ela- 3. Educació: de l’aula diversa a la 
cultural que incorporin i dissenyin boració d’un Pla Municipal Barcelona ciutat educadora.
objectius i polítiques específiques de Interculturalitat en base a l’experi- 4. Llengua i comunicació: de la no 
foment de la participació i de la con- ència adquirida durant l’any 2008 i comunicació a l’apropament.
vivència entre les diferents cultures donar-li continuïtat. Aquest Pla, que 5. Diversitat cultural: de la diversitat 
del seu àmbit d’influència. ha d’encarnar les polítiques munici- cultural a l’enriquiment cultural.
pals de suport a la diversitat cultural 6. Entorn urbà: de la construcció de la 
El segon eix/repte és la construcció de la ciutat, es va presentar al ple ciutat a la vida de barri.
d’una ciutadania culturalment activa municipal com a mesura de govern a 7. Convivència: de la indiferència a la 
capaç de generar identitats compar- final de març del 201025 . convivència.
tides i cohesió social. 8. Rumors i estereotips: de l’estereo-
Al gener del 2010, l’Ajuntament ja tip al coneixement.
El tercer eix/repte es basa en el havia presentat, dintre d’aquest 9. Vitalitat social: dels interessos 
foment actiu dels equipaments, les procés d’elaboració, un denominat comuns als espais compartits.
programacions i els projectes públics Decàleg Barcelona Intercultural, que 10. Desenvolupament: de la diferèn-
municipals com a finestres i miralls ha de marcar les línies estratègiques cia a l’excel·lència.
de la diversitat cultural que avui exis- d’aquest Pla Municipal Barcelona In-
teix a Barcelona. terculturalitat en matèria de gestió Tots aquests documents mostren, 
de la diversitat a llarg termini. Va ser sens dubte, un compromís actiu de 
A continuació, i amb motiu de l’Any en el marc de l’elaboració d’aquest l’Ajuntament de Barcelona amb el re-
Europeu del Diàleg Intercultural Decàleg que es va realitzar l’enquesta coneixement de la diversitat cultural 
(2008), la Direcció d’Immigracio de que s’ha analitzat al començament a la ciutat. Tanmateix, malgrat l’exis-
l’Ajuntament de Barcelona i l’Institut d’aquesta secció, els resultats de la tència de tots aquests documents, no 
de Cultura de Barcelona van posar en qual van ajudar a definir-lo. Així, els n’hi cap que permeti mesurar el grau 
marxa el Programa Barcelona Diàleg 10 punts d’aquest decàleg són: de llibertat cultural i de respecte a 
Intercultural24 sota el prisma de la in- la diversitat cultural existent actual-
terdependència entre drets humans ment a la ciutat de Barcelona.
i diversitat cultural. Es tractava d’un  
programa que consistia bàsicament 
en una agenda d’actes a celebrar du-
rant aquell any en l’àrea de la promo-
ció de la diversitat cultural.
24 Aquest programa es pot consultar a: http://www.bcn.cat/novaciutadania/pdf/ca/dialeg/programes/prog_bcn_intercultural_ca.pdf. 
25 Vegeu: http://www.interculturalitat.cat/pdf/Pla_BCN_Interculturalitat.pdf. 
50
Condicions de vida, desigualtats 
i limitacions o vulneracions dels drets humans: 
perspectives general, intraurbana i interurbana 
2.5.4 Llibertat lingüística 2.5.5 Llibertat religiosa Gràcies, precisament, a l’OAR es dis-
posa de la taula 25, que es reprodueix 
Pel que fa a la llibertat lingüística, tot El recorregut per aquesta temàti- a continuació, sobre els llocs de culte 
i que el redactat de la Carta Europea ca s’inicia amb els resultats d’una existents actualment a Barcelona per 
de Salvaguarda dels Drets Humans enquesta Òmnibus realitzada el juny a les diferents confessions religioses 
a la Ciutat parla únicament del dret del 2008 per l’Ajuntament de Barce- que hi ha a la ciutat.
dels infants pertanyents a grups lona. La gran majoria, el 72,6%, dels 
lingüístics minoritaris a poder estu- enquestats (1.000 persones), con- Taula 25. Nombre de llocs de culte 
diar les seves respectives llengües sideren que a Espanya les diferents de les diferents confessions religio-
maternes, coincidim plenament amb instàncies governamentals garan- ses existents a Barcelona
CCOO del Barcelonès que aquest dret teixen realment el dret a la llibertat 
també hauria d’emparar l’ús del cata- de religió i de consciència. Pel que fa Parròquies catòliques 141
là en tots els àmbits públics. estrictament a Barcelona, un percen- Esglésies evangèliques 119
tatge encara superior, el 87,4%, és 
De fet, sobre aquesta qüestió, val la del parer que aquesta és una ciutat Sales del Regne dels Testi- 18
monis Cristians de Jehovà
pena de ressaltar que no ha estat fins en què les creences religioses o espi-
l’any 2010 que el català ha esdevingut rituals es poden viure amb llibertat Oratoris islàmics 16
oficialment la primera llengua de i normalitat. Un altre percentatge Centres budistes 15
l’Ajuntament de Barcelona i se n’ha elevat, el 75,6%, pensen que la diver-
regulat l’ús en tots els àmbits d’actu- sitat de creences religioses és un fet Comunitats ortodoxes 8
ació municipal. positiu i enriquidor. Esglésies adventistes 5
Sinagogues 5
Més enllà del coneixement de casos A continuació, val la pena esmentar, 
concrets de discriminació lingüística en aquest sentit i com a iniciativa Centres taoistes 5
del català a Barcelona, no es dispo- positiva, la creació per part de l’Ajun- Centres hindús 3
sa, tanmateix, de cap informe que tament de Barcelona de l’Oficina 
Capelles de l’Església de Je- 2
analitzi i quantifiqui aquestes vulne- d’Afers Religiosos (OAR). Aquest sucrist dels Sants dels Últims 
racions en aquest àmbit territorial, servei, gestionat per UNESCOCAT, té Dies
tret dels que ha fet recentment la com a objectiu garantir precisament 
Temples sikh 1
Plataforma per la Llengua en l’esfera la llibertat de consciència i de religió 
concreta de l’Aeroport del Prat. i el respecte i el reconeixement de Centres bahaistes 1
totes les creences, religioses i no reli- Entitats atees 1
gioses, a a la ciutat de Barcelona. 
Font: Ajuntament de Barcelona, Oficina 
d’Afers Religiosos (2009), Informe de 
gestió 2008
51
2.
Taula 26. Rituals funeraris per creences. Resultats en nombres absoluts. 
Pel que fa a una qüestió concreta, 2006, 2007 i 2008
la possibilitat de practicar diferents 2006 2007 2008
tipus de rituals funeraris en funció de Respons catòlic 12.135 12.046 11.255
les creences religioses (i no religio-
ses), l’única sobre la qual s’ha trobat Missa catòlica 1.035 1.079 1.001
informació concreta, els Serveis Sense cerimònia 463 428 431
Funeraris de Barcelona accepten la 
Cerimònies laiques 696 810 1.063
realització de qualsevol mena de ritu-
al en les seves instal·lacions i faciliten Cerimònies evangèliques 74 54 62
la següent taula: Testimonis de Jehovà 66 82 55
Cerimònies musulmanes 19 48 46
Cerimònies hebrees 4 8 5
Cerimònies protestants 10 11 5
Cerimònies hindús 2 3 5
Cerimònies budistes 5 4 5
Cerimònies ortodoxes 0 1 2
Font: Serveis Funeraris de Barcelona
L’any 2009 la Generalitat de Catalunya Cal esmentar, també, la recent Aquesta llei ha estat valorada per 
va editar un llibret amb recomana- aprovació, per part del Parlament de diferents de les confessions presents 
cions per a la gestió de la diversitat Catalunya, de la Llei de Centres de a la ciutat i pels seus representants 
religiosa en els cementiris, atès que Culte27; una llei amb uns missatges a Barcelona. Atesa la potestat que 
es tracta d’una competència munici- clars: garantir l’exercici de l’activitat aquesta atorga als ajuntaments en 
pal. Les recomanacions genèriques26 religiosa en condicions de seguretat matèria de cessió de sòl, la Junta 
són, entre altres, el respecte als drets i salubritat i de respecte de la con- Islàmica, per un cantó, demana que 
fonamentals comuns a totes les perso- vivència, i instar els ajuntaments a aquesta distribució de sòl es faci 
nes, el respecte dels drets de llibertat la provisió de sòl adequat per a la de manera equitativa en funció del 
de pensament, de consciència i reli- construcció d’equipaments per a ús nombre de fidels de cada religió. El 
gió, el respecte a la llibertat de creen- religiós. Consell Evangèlic, per la seva banda, 
ces, l’afavoriment de la cohesió social remarca que la llei no resol el finan-
per sobre de la segregació per motius çament de les obres que aquesta 
de creença, religió o cultura i el tracte exigeix en els centres ja existents, tot 
igualitari i no discriminatori de totes i contemplar la provisió d’ajuts i un 
les persones independentment de les termini de cinc anys per realitzar les 
seves creences i conviccions. obres, i demana igualtat de tracte 
per a tots els col·lectius. 
26 Les recomanacions de tipus tècnic s’han omès voluntàriament.
27 Llei 16/2009, del 22 de juliol, dels centres de culte, consultable a: http://www.gencat.cat/diari/5432/09202020.htm. 
52
Condicions de vida, desigualtats 
i limitacions o vulneracions dels drets humans: 
perspectives general, intraurbana i interurbana 
2.5.6 Conclusió-síntesi 2.6 El dret a la  2.6.1 Índex temàtic
participació política
Els ciutadans i les ciutadanes valoren • Dades de participació en les elecci-
positivament la diversitat cultural i ons locals i no locals
religiosa de Barcelona i tot indica que • Iniciatives de l’Ajuntament de 
a la ciutat es respecten les lliber- Els ciutadans i les ciutadanes Barcelona per incrementar la par-
tats cultural, lingüística i religiosa, tenen dret a participar en la vida ticipació de la ciutadania en la vida 
malgrat la percepció de l’existència política local mitjançant l’elecció política de la ciutat: els espais de 
d’algunes barreres tant individuals lliure i democràtica dels repre- participació 
(prejudicis) com institucionals que sentants locals. Al mateix temps, • Opinions de la ciutadania i de les 
s’oposen al seu ple reconeixement. Barcelona, juntament amb les associacions
Tanmateix, manquen dades i estudis altres ciutats signatàries, fomen- • Limitacions i/o vulneracions 
específics per precisar l’abast real ta l’ampliació del dret de sufragi • Conclusió - síntesi
d’aquest dret i d’aquestes barreres. actiu i passiu en l’àmbit muni- • Recomanacions
cipal a tots els ciutadans i totes 
les ciutadanes majors d’edat no 
 2.5.7 Recomanacions nacionals, després d’un període 2.6.2 Dades de participació  
de dos anys de residència a la en les eleccions locals  
1. Realitzar estudis que permetin de ciutat. A més, i al marge de les i no locals
conèixer el grau d’acceptació i de eleccions periòdiques que estan 
respecte de la diversitat cultural, destinades a renovar les instànci- Pel que fa a aquesta qüestió, la taula 
lingüística i religiosa actualment es municipals, les autoritats mu- 27, que figura a la pàgina següent, 
present a Barcelona. nicipals fomenten la participació recull l’evolució de l’abstenció a 
2. Identificar les barreres institu- democràtica. A aquest efecte, els Barcelona en les darreres eleccions 
cionals que suposen un fre al ple ciutadans i les ciutadanes i les municipals, catalanes i de l’estat per 
reconeixement de la diversitat a seves associacions poden accedir tal d’esbrinar els respectius percen-
Barcelona. als debats públics, interpel·lar les tatges i, també, si la població de la 
3. Fomentar la creació d’un major autoritats municipals pel que fa ciutat se sent més o menys interessa-
nombre d’espais d’intercanvi als reptes que afecten l’interès da per les qüestions locals que per les 
entre persones amb orígens de la col·lectivitat local i expres- qüestions que depenen de la Gene-
culturals diversos o utilitzar més sar les seves opinions, o bé de ralitat i les que depenen del govern 
intensivament per a aquesta fina- manera directa mitjançant un central. 
litat els ja existents. «referèndum municipal», o bé a 
través de les reunions públiques i 
l’acció popular.
53
2.
Taula 27. Evolució de l’abstenció en les darreres edicions de les eleccions Com la taula permet veure, l’absten-
municipals, catalanes i de l’estat a Barcelona. Resultats en percentatges ció a Barcelona ha estat més alta, en 
anys recents si més no, en les elecci-
Eleccions locals (1999) (2003) (2007) ons locals que en les altres, tot i que 
48,5% 40,9% 50,4% s’acostumi a dir que les locals són les 
Eleccions catalanes (1999) (2003) (2006) que més interès desperten en les per-
37,7% 33,3% 39,4% sones per la repercussió més directa 
que les accions dels governs locals te-
Eleccions generals (2000) (2004) (2008) 
34,4% 22,1% 27,8% nen en les seves vides. Es pot afirmar, 
per tant, que les qüestions d’abast 
Font: Junta Electoral local semblen interessar menys els 
barcelonins i les barcelonines que no 
Taula 28. Abstenció per districtes en les darreres eleccions municipals en pas les d’abast català i espanyol.
ordre creixent. Resultats en percentatges. 2007
Pot ser interessant, també, d’ofe-
Districtes Abstenció rir els percentatges d’abstenció en 
els diferents districtes de la ciutat 
Sarrià-Sant Gervasi 43,4%
pel que fa a les darreres eleccions 
Les Corts 45,7% municipals (2007). Uns resultats que 
Eixample 47,5% assenyalen Ciutat Vella com el més 
abstencionista de la ciutat.
Gràcia 48,7%
(Taula 28)
Sant Andreu 50,4%
Sant Martí 50,7% Atesa la indicació, abans apuntada, en 
el sentit que les persones joves cons-
Horta-Guinardó 52,3% titueixen el segment de la població 
Sants-Montjuïc 52,6% que, si més no a Barcelona, es mostra 
menys interessada a participar en les 
Nou Barris 54,6%
decisions municipals, cal constatar 
Ciutat Vella 60,9% si aquesta posició es reflecteix en el 
seu comportament electoral. Segons 
Font: Junta Electoral un estudi bastant recent28, l’abstenció 
dels joves sempre ha estat superior a 
la de les persones grans. 
28 Tormos, Raül (2008), La influència de l’edat en el comportament electoral a Catalunya, Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament d’Acció 
Social i Ciutadania, Secretaria de Joventut (Aportacions 31). 
54
Condicions de vida, desigualtats 
i limitacions o vulneracions dels drets humans: 
perspectives general, intraurbana i interurbana 
Aquest elevat nivell d’abstenció dades de gener del 2008, aquesta situ- Al seu torn, el Departament d’Interior, 
contrasta amb el ric teixit associatiu ació afecta 273.175 persones, el 16,9% Relacions Institucionals i Participació 
que sempre ha caracteritzat Barcelo- de la població total de la ciutat. de la Generalitat de Catalunya va pre-
na i Catalunya, en general. En aquest sentar a final del 2008 les conclusions 
sentit, a Barcelona hi ha censades Aquest dret de sufragi sembla que del procés participatiu sobre l’adapta-
actualment prop de 3.700 entitats, podrà començar a exercir-se en les ció de la iniciativa legislativa popular 
la qual cosa apunta certament a un eleccions municipals previstes per al al món local. La principal d’aquestes 
notable interès per la vida de la ciu- 2011, si més no, parcialment, perquè no conclusions és la necessitat de dispo-
tat que, tanmateix, no es tradueix en afectarà a totes les nacionalitats, atesa sar d’una normativa de mínims per a 
unes taxes elevades de participació la intenció manifestada darrerament tot Catalunya que permeti a les perso-
electoral, especialment, recordem- pel govern central al respecte, en fun- nes una participació molt més directa 
ho, en el cas de les eleccions locals. ció de l’existència d’acords bilaterals31. en les polítiques municipals. 
En la presentació d’un dels documents Aquesta «iniciativa ciutadana mu-
publicats per l’Ajuntament de Barce- 2.6.3 Iniciatives de nicipal», nom que rep l’adaptació al 
lona en matèria de participació polí- l’Ajuntament de món local de l’esmentada iniciativa 
tica29, s’assenyala que el Pla Director Barcelona per legislativa popular, preveu sol·licitar 
Municipal de Participació Ciutadana incrementar la intervencions orals als plens muni-
2010-2015, un document al qual es fa participació de la cipals, proposar punts en l’ordre del 
referència posteriorment, va néixer ciutadania en la vida dia i demanar informacions o expli-
arran precisament de les eleccions política de la ciutat: els cacions sobre actuacions municipals, 
municipals del 2007 per tal de consoli- espais de participació proposar textos normatius o l’adop-
dar la democràcia participativa com a ció d’acords i demanar la convocatò-
eix estratègic de la ciutat. Per valorar la situació actual de la ria de consultes populars33. Aquesta 
participació ciutadana a Barcelona, iniciativa va, doncs, més enllà, en 
També cal deixar constància, en aquest val a dir, d’acord amb el document de alguns punts, de les normes regu-
punt, de l’aposta ferma de l’Ajunta- l’Ajuntament de Barcelona Normes ladores de la participació ciutadana 
ment de Barcelona, en consonància reguladores de la participació ciuta- abans referides. 
amb el redactat d’aquest dret en la dana32, aprovat en un Consell Plenari 
Carta Europea de Salvaguarda dels l’any 2002, que les entitats declarades Pel que fa als òrgans municipals de 
Drets Humans a la Ciutat, per aconse- d’interès ciutadà poden formular participació ciutadana, el document 
guir que els immigrants que viuen a la al·legacions o propostes sobre els as- marc a tenir en compte és el Pla 
ciutat puguin votar i ser votats en les sumptes inclosos en l’ordre del dia dels Director Municipal de Participació 
eleccions municipals. En un document plens, però no proposar-ne de nous ni, Ciutadana 2010-2015, l’elaboració 
de la Regidoria Delegada per al Pla en general, intervenir als plens. Aques- final del qual està prevista per al 
Municipal d’Immigració30, la corpo- tes normes contemplen, això sí, la 2010, i de cara a la qual l’Ajuntament 
ració municipal va mostrar la seva possibilitat de proposar a l’Ajuntament de Barcelona s’ha dotat d’una sèrie 
posició favorable a l’exercici del dret de l’aprovació de disposicions municipals d’instruments previs d’anàlisi34. 
sufragi per part de totes les persones de caràcter general i la sol·licitud de 
estrangeres residents a la ciutat. Amb realització de consultes populars. 
29 Fundació Catalunya Segle XXI (2009), Diagnòstic dels òrgans i mecanismes formals de participació de l’Ajuntament de Barcelona, Barcelona: Ajun-
tament de Barcelona, consultable a: http://www.bcn.es/participacio/docus/diagnostic_pdmc.pdf. 
30 Vegeu informe sobre El dret de vot per als immigrants, consultable a: http://www.bcn.cat/novaciutadania/pdf/ca/participacio/programes/
informe_dret_vot_immigrants_ca.pdf. 
31 Vegeu la direcció d’Internet del Ministeri espanyol d’Assumptes Exteriors i Cooperació: http://www.maec.es/es/MenuPpal/Actualidad/Notasde-
Prensa/Paginas/15NP20090204.aspx. 
32 Vegeu http://www.bcn.es/participacio/docus/normesreguladores.pdf. 
33 Vegeu http://www10.gencat.cat/drep/AppJava/cat/secretaria/salaPremsa/actualitat/2008/812031.jsp. 
55
2.
Aquests instruments han donat • El Consell de Ciutat En aquest sentit, a final del 2008 la 
peu a un diagnòstic de síntesi sobre • Els consells ciutadans de districte Federació d’Associacions de Veïns i 
l’estat de la participació ciutadana • Els consells sectorials Veïnes de Barcelona va emetre una 
a Barcelona, del qual en resulten les • Els consells de barri declaració37 en què demanava una 
següents conclusions i problemes • Les comissions de treball revisió crítica del model de partici-
que l’esmentat Pla Director haurà de • Les comissions consultives de govern pació actualment imperant a la ciutat 
solucionar: • Els consells d’equipaments abans que s’instauressin els consells 
• Les audiències públiques de barri –dels quals ja s’ha parlat–, 
• Barcelona compta des de fa molts entre altres òrgans, a la secció 2.6.2. 
anys amb una gran diversitat d’òr- Els organismes més importants són En aquesta declaració, la Federació 
gans, processos i mecanismes de els consells ciutadans de districte, també considera que aquest model és 
participació ciutadana. que es defineixen com els màxims unilateral i dirigista, en el sentit que 
• El model de participació en termes òrgans consultius i de participació a proporciona poques oportunitats per 
del nombre d’òrgans i de mecanis- cada districte36 i s’anuncien en el Pla a una participació real. 
mes existents i l’escassa coordinació d’Equipaments 2005-2015 que s’està 
entre ells és excessivament complex. elaborant actualment. Aquest Pla ha També a final del 2008 l’Ajuntament 
• La concreció i compartimentació de de fixar les necessitats de serveis i de Barcelona donava a conèixer els re-
molts d’aquests òrgans, processos i dotacions públiques per a la propera sultats d’un Òmnibus sobre participa-
mecanismes és excessiva. dècada en tots i cadascun dels barris ció i associacionisme conduït per 1.000 
• Gran part de la ciutadania desco- de la ciutat, un catàleg que es preveu persones, al qual ja s’ha fet referència 
neix l’existència d’aquests òrgans i haver enllestit el 2010. en la secció 2.6.2 anterior. Una de les 
mecanismes, malgrat que, com s’ha preguntes incloses remet a l’opinió de 
dit, n’hi hagi un gran nombre. la ciutadania sobre l’existència o no de 
• Aquests òrgans i mecanismes 2.6.4 Opinions de la ciutadania suficients mecanismes de participació 
no reflecteixen suficientment la i de les associacions ciutadana. El 48,6% van respondre 
diversitat de la població de Barcelo- considerant que eren suficients, el 
na, sobretot en termes de població Segons l’Enquesta de Qualitat de la 36,4% van indicar que no ho eren i el 
nouvinguda i de joves35. Ciutat, la valoració de la ciutadania 15% restant no es va posicionar. 
pel que fa a la seva capacitat d’in-
En termes d’espais de participació fluència en les decisions del govern Els mecanismes de participació més 
ciutadana, cal fer constar les se- municipal obté una puntuació coneguts van resultar ser: els con-
güents tipologies principals que, mitjana de 3,6, dues dècimes de punt sells de districte (48,4%), el Telèfon 
realment, apunten a un possible inferior a la de l’any 2004, sobre un del Civisme (32,9%), el Consell de 
excés, especialment si, com el mateix valor màxim de 10. Aquest és, de fet, Ciutat (25,8%), el Blog de Barcelona 
Ajuntament diagnostica, la coordina- de l’«àmbit de qualitat» de l’enquesta (20,9%) i les audiències públiques. 
ció entre ells és insatisfactòria: que obté una puntuació més baixa 
dels diferents que s’hi analitzen. 
34 Aquests instruments són: un Òmnibus municipal sobre participació i associacionisme, l’estudi Les associacions de Barcelona i la participació en els 
afers municipals, l’estudi Diagnòstic dels òrgans i mecanismes formals de participació de l’Ajuntament de Barcelona i les aportacions ciutadanes en 
matèria de participació recollides durant el procés d’elaboració del Programa d’Actuació Municipal 2008-2011. 
35 Pel que fa a la població nouvinguda, però, Barcelona compta amb el Consell Municipal d’Immigració de Barcelona, mentre que pel que fa als joves 
existeix un Consell de la Joventut de Barcelona. 
36 Vegeu http://www.bcn.es/participacio/ca/c_ciut_districte.htm. 
37 Vegeu http://favb.cat/node/458. 
56
Condicions de vida, desigualtats 
i limitacions o vulneracions dels drets humans: 
perspectives general, intraurbana i interurbana 
En correspondència amb l’observació Taula 29. Respostes negatives, per edats, a la pregunta «Hi hauria alguna 
que els òrgans i mecanismes actu- actuació en la qual li hagués agradat fer alguna proposta a l’Ajuntament?». 
als no reflecteixen suficientment la Resultats en percentatges. 2008
diversitat de la població de Barcelona, 
sobretot en termes de població nou-
16-24 25-34 35-44 45-54 55-64 Més de 
vinguda i de joves, aquest Òmnibus Edats anys anys anys anys anys 65 
també destaca que les persones de 16 
a 34 anys són les menys interessades a Respostes 
negatives 16,1% 16,9% 11,5% 13,3% 15,0% 14,6%
participar en les decisions municipals. 
(Taula 29) Font: Ajuntament de Barcelona (2008), Enquesta Òmnibus Municipal. Tabulacions
2.6.5 Limitacions i/o  
vulneracions
2.6.6 Conclusió-síntesi 2.6.7 Recomanacions
La Síndica de Greuges de Barcelona és 
la instància a què poden recórrer els El nivell de participació en la vida polí- 1. Garantir que els òrgans de parti-
habitants de Barcelona quan creuen tica de la ciutat per part dels ciutadans cipació siguin una via perquè la 
vulnerat el seu dret a la participació. i les ciutadanes i les organitzacions ciutadania exerceixi una influència 
En aquest sentit, el seu informe de que els/les representen és satisfactori real en les decisions del govern de 
l’any 2008 ressenya quatre queixes al en termes de l’existència d’un gran la ciutat.
voltant d’aquesta qüestió. Tanmateix, nombre d’associacions, encara que es 2. Fer campanyes per incrementar 
aquestes no al·ludeixen pas a la parti- consideri que la capacitat d’influèn- els índexs de participació en les 
cipació «política», sinó a divergències cia de la ciutadania en les decisions eleccions municipals i per sen-
respecte als sistemes de comunicació del govern municipal és limitada. sibilitzar la població sobre les 
d’un districte amb les entitats i associ- Aquest interès notable pels afers de repercussions que les decisions 
acions del seu territori i a denegacions la ciutat contrasta amb nivells elevats de l’àmbit local tenen en les seves 
d’ajuts per a l’organització d’actes al d’abstencionisme en les eleccions i vides. 
carrer. La conclusió és, doncs, que no particularment en les locals, la qual 
s’ha produït cap denúncia de limita- cosa afecta el conjunt de les forces  
cions i/o vulneracions de l’exercici polítiques.  
d’aquest dret.
Cal considerar, així mateix, com una 
vulneració d’aquest dret el fet que 
els immigrants que viuen a la ciutat 
de Barcelona encara no hagin pogut 
votar i ser votats en unes eleccions 
municipals, una situació amb la qual 
ja s’ha vist que la mateixa corporació 
municipal s’ha manifestat clarament 
en desacord.
57
2.
2.7 El dret a la vida  2.7.1 Índex temàtic A continuació, la Carta esmenta 
privada i familiar la disponibilitat d’ajuts financers i 
• Consideracions prèvies d’estructures d’assistència per a la 
• Llars amb dificultats per arribar a infància i la vellesa en el cas de les fa-
fi de mes, llars per trams d’ingres- mílies més desafavorides. És per això 
La ciutat protegeix el dret a la sos/renda mitjana disponible per que s’ha considerat que l’eix principal 
vida privada i familiar i reconeix càpita i taxa de risc de pobresa. que vertebra aquest dret és la po-
que el respecte a les famílies, en • Respostes oficials i no oficials a les bresa i la lluita contra ella. Al mateix 
la diversitat de les seves formes situacions de pobresa i ajudes a les temps, aquesta referència a la vellesa 
actuals, és un element essencial famílies més desafavorides. també aconsella de consignar en 
de la democràcia local. Aquesta • Índexs d’envelliment i sobreenvelli- aquest capítol un conjunt d’informa-
protecció posa un accent espe- ment, persones grans que viuen so- cions que remeten als índexs actuals 
cial en l’àmbit de l’habitatge. Al les i dificultats per sortir al carrer. d’envelliment i sobreenvelliment de 
mateix temps, les famílies més • Unions homosexuals. Barcelona, les persones grans que 
desafavorides disposen d’ajuts • Limitacions i/o vulneracions: la viuen soles i les dificultats per sortir 
financers, com també d’estruc- falta de respecte a la diversitat de al carrer que poden tenir. 
tures i serveis per a l’assistèn- models familiars.
cia a la infància i la vellesa. Les • Conclusió - síntesi A tall, també, de consideracions 
autoritats municipals també • Recomanacions prèvies, val la pena de recordar que 
desenvolupen polítiques actives d’acord amb el Baròmetre Semestral 
per vetllar per la integritat física de Barcelona, els barcelonins i les 
dels membres de les famílies i 2.7.2 Consideracions prèvies barcelonines situen els problemes 
encoratgen a la desaparició dels econòmics entre les seves preo-
maltractaments en el seu si. Al La formulació d’aquest dret en la cupacions actuals més agudes, la 
mateix temps, i en el marc del Carta Europea de Salvaguarda dels qual cosa és plenament lògica en 
respecte de la llibertat d’elecció Drets Humans a la Ciutat el deixa un context de crisi com l’actual; una 
en l’àmbit educatiu, religiós, cul- molt «despullat» de referències crisi que no solament està afectant 
tural i polític, les autoritats locals purament específiques. Aquest dret, les persones individuals, sinó també 
adopten totes les mesures neces- en efecte, comença per afirmar la les administracions, algunes de les 
sàries per protegir la infància i protecció (genèrica) de què ha de quals hi han reaccionat, però, amb 
la joventut i afavorir l’educació ser objecte la vida privada i familiar, i la retallada de determinats serveis i 
sobre les bases de la democràcia, per esmentar una sèrie d’altres drets polítiques socials, segons assenyala el 
la tolerància i la possibilitat de que s’hi relacionen i que ja tenen el Síndic de Greuges de Catalunya en el 
plena participació en la vida de la seu espai en aquest informe: l’habi- seu darrer informe anual, per la qual 
ciutat. tatge, l’educació i el dret a no patir cosa els perjudicats acaben essent 
violència, principalment. les persones més desafavorides. És 
per això que el Síndic precisa que el 
que s’ha de fer en un moment de crisi 
econòmica com l’actual és prioritzar 
el combat contra l’exclusió social. 
58
Condicions de vida, desigualtats 
i limitacions o vulneracions dels drets humans: 
perspectives general, intraurbana i interurbana 
2.7.3 Llars amb dificultats per Es pot apreciar, doncs, com en un A final del 2009, l’IDESCAT va donar a 
arribar a fi de mes, llars context general de considerables difi- conèixer els resultats de l’estudi anual 
per trams d’ingressos/ cultats, que afectava a un terç, apro- corresponent al 2008, és a dir, dos 
renda mitjana disponible ximadament, de les famílies d’aquest anys després de les dades d’aquesta 
per càpita i taxa de risc territori, la ciutat de Barcelona taula, sobre la distribució de la renda 
de pobresa presentava el percentatge més elevat i del risc de pobresa a Catalunya, en 
de famílies amb moltes dificultats per què les llars amb moltes o algunes 
L’any 2006, l’Institut d’Estudis Regi- arribar a fi de mes, encara que també dificultats per arribar a final de mes ja 
onals i Metropolitans de Barcelona fos el segon territori amb un major suposaven el 61,4% del total, que en la 
classificava les famílies catalanes de nombre de famílies per a les quals taula anterior s’ha vist que represen-
diferents àrees en funció de les seves resultava força senzill sortir-se’n. Tot taven el 32,2%; un increment, doncs, 
possibilitats d’arribar a final de mes, de plegat dibuixa la ciutat de Barcelona de gairebé el doble de famílies catala-
la manera que s’observa a la taula 30. com un àrea amb una desigualtat in- nes amb dificultats econòmiques. 
terna superior a la dels territoris més 
immediatament pròxims. 
Taula 30. Possibilitats d’arribar a final de mes amb els ingressos de la llar. Resultats en percentatges. 2006
Primera Segona Resta Total  
Barcelona corona corona Total RMB província província Catalunya
Arriben a final de mes
amb molta dificultat 7,3% 6,5% 7,1% 7,0% 5,4% 6,8% 6,6%
amb dificultat 24,1% 28,7% 26,9% 26,5% 21,9% 26,1% 25,6%
suficientment 51,1% 52,2% 50,6% 51,3% 53,6% 51,5% 51,6%
amb facilitat o molta facilitat 17,2% 12,5% 14,9% 15,0% 19,2% 15,3% 16,0%
Font: IDESCAT i Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona (IERMB) (2007), Enquesta de Condicions de Vida i Hàbits 
de la Població 2006
59
2.
Aquestes dades lliguen perfectament Taula 31. Llars per trams d’ingressos a Barcelona i Catalunya. Resultats en 
amb les que relacionen les llars de la milers de llars i percentatges. 2007
ciutat per trams d’ingressos; dades 
que remeten a un any posterior Barcelona Barcelona Catalunya 
(2007) que les de la taula que s’acaba (Milers  (Percen- (Milers  
d’oferir però que dibuixen el mateix de llars) tatges) de llars) Catalunya
panorama, una major proporció de Menys de 9.000 € 84,2 13,5% 264,5 10,0%
llars amb ingressos baixos (fins als 
93,0 14,9% 374,2 14,2%
14.000 €) a Barcelona que a Catalu- De 9.001 a 14.000 €
nya en general. De 14.001 a 19.000 € 78,0 12,5% 354,6 13,4%
(Taula 31)
De 19.001 a 25.000 € 81,8 13,1% 405,8 15,4%
D’acord amb la publicació titulada De 25.001 a 35.000 € 147,2 23,7% 582,8 22,1%
Distribució territorial de la renda fa-
138,0 22,2% 656,6 24,9%
miliar a Barcelona, l’Anuari Estadístic Més de 35.000 €
de Barcelona proporciona dades Font: IDESCAT
sobre la posició relativa als diferents 
districtes de la ciutat pel que fa a la 
distribució de la renda familiar dis-
ponible. Aquesta dada també es pot Taula 32. Distribució territorial de la renda familiar disponible per distric-
oferir comparativament en termes tes en ordre decreixent sobre els resultats del 2008. Resultats en percen-
temporals, en concret, per a tres tatges sobre el global de Barcelona. Anys 2000, 2005 i 2008
anys: 2000, 2005 i 2008.
(Taula 32) Districtes 2000 2005 2008
Sarrià-Sant Gervasi 168,4% 178,8% 177,6%
En un context, com es pot observar, 
d’increment de la renda familiar Les Corts 137,0% 139,4% 140,0%
disponible en gairebé tots els distric- Eixample 116,3% 116,3% 114,9%
tes de la ciutat, aquesta taula també 
Gràcia 98,5% 104,5% 103,2%
permet de construir una clara línia 
divisòria entre districtes amb rendes Sant Martí 79,0% 85,7% 87,5%
baixes i districtes amb rendes altes Horta-Guinardó 80,9% 85,5% 86,7%
que assenyala tremendes diferènci-
Sant Andreu 78,6% 82,4% 82,5%
es de renda entre els situats en els 
extrems oposats d’aquest ventall, una Sants-Montjuïc 80,0% 80,0% 80,7%
línia divisòria que, a més, coincideix Ciutat Vella 61,8% 72,0% 71,1%
força amb el tradicional esquema 
nord/sud. Nou Barris 65,5% 68,5% 70,1%
Font: Distribució territorial de la renda familiar a Barcelona
60
Condicions de vida, desigualtats 
i limitacions o vulneracions dels drets humans: 
perspectives general, intraurbana i interurbana 
La comparació temporal permet de La conclusió que cal apuntar és, En efecte, segons aquest document, 
veure que la situació poc s’ha modifi- doncs, el pes percentual superior de el 64% de les persones en situació de 
cat en aquests vuit anys. Si conside- la pobresa a Barcelona respecte als pobresa són dones, mentre que el 
rem globalment el període en qüestió, territoris que li són propers en termes 46,6% de les persones grans i el 30,9% 
Ciutat Vella i Sant Andreu han guanyat tant del percentatge de famílies amb dels immigrants, respectivament, es 
un lloc; Sant Martí, dos; Sants-Monjuïc, moltes dificultats per arribar a final troben en posició de pobresa relativa, 
n’ha perdut dos; i Horta-Guinardó i de mes, com de llars amb ingressos alhora que el 66,8% de les persones 
Nou Barris, un; mentre que les altres per sota dels 14.000 € o de la taxa de aturades no reben cap tipus de pres-
posicions han romàs inalterables. risc de pobresa. tació. Al mateix temps, el 30% de les 
persones que viuen en llars formades 
També resulta interessant de compa- Pel que fa encara a l’any 2008, en el per dues o més persones, que repre-
rar la posició dels districtes de Barce- seu informe anual corresponent, la senten actualment el 8,7% de les llars 
lona en aquesta taula amb la qual se’ls Síndica de Greuges de Barcelona ja va barcelonines, i el 41% de les persones 
seqüencia en funció de l’abstenció alertar de l’augment de la pobresa en- que viuen soles, respectivament, 
en les darreres eleccions municipals tre les famílies aquell any, segons que són considerades pobres. Per acabar 
celebrades a Barcelona (taula 27, pàg. li havien fet saber les entitats de caire de tancar el cercle sobre el caràcter 
48), per veure que la distribució és social de la ciutat. Algunes d’aquestes marcadament femení de la pobresa a 
molt semblant en ambdós casos. famílies mai no havien tingut proble- Barcelona, cal afegir que el 83% de les 
mes econòmics, un fet que és paral·lel famílies monoparentals estan encap-
La tercera temàtica pendent d’anà- a l’emergència de nous perfils de per- çalades per una dona. 
lisi d’aquest bloc és la taxa de risc de ceptors de la renda mínima d’inserció, 
pobresa, definida com el percentatge que l’any 2008 van rebre a Barcelona Pel que fa a les persones grans, cal 
de persones que se situen per sota del 5.072 persones: 1.450 homes i 3.622 afegir finalment que en l’enquesta 
60% de la mitjana dels ingressos anu- dones. Aquest fenomen d’increment conduïda per l’IERMB, editada per la 
als disponibles equivalents. Aquesta de la pobresa a la ciutat ha tingut la Diputació de Barcelona, a què ja s’ha 
taxa es pot oferir pel que fa a Barcelo- seva cara més visible en llargues cues fet referència en aquestes pàgines, el 
na i pel que fa a tot Catalunya, a partir, davant els menjadors socials que en- 10,4% de les persones grans de la ciu-
respectivament, de l’Anuari Estadístic cara es van incrementar l’any 2009. tat de Barcelona declaraven l’any 2006 
de Barcelona i de l’IDESCAT. A Bar- no disposar de cap font d’ingressos; 
celona l’any 2007, i després de totes Si s’assenyalen els col·lectius en què un percentatge, d’altra banda, pràc-
les transferències, l’índex de risc de la pobresa té una incidència major a ticament idèntic al valor mitjà a tota 
pobresa se situava en el 18,5%, mentre Barcelona, es descobreix en primer la província de Barcelona: el 10,3%. 
que al conjunt de Catalunya era del lloc que en aquests moments té un L’envelliment, doncs, sembla conduir 
18,2%, un índex que el 2008, segons rostre clarament femení. Segons el a l’empobriment i, en especial, en 
l’estudi anual de l’IDESCAT, que ja s’ha Programa d’Acció Social contra la Po- el cas de les dones. Amb això, es vol 
esmentat anteriorment, va disminuir bresa, els altres col·lectius més afec- palesar, també, que les problemàti-
en el conjunt de Catalunya al 16,6%. tats són, en primer lloc, les persones ques acostumen a associar-se les unes 
grans i, a continuació, els immigrants a les altres, és a dir, que en aquest cas 
i els aturats. existeix una notable connexió entre 
persones grans, pobresa i altres indi-
cadors pròxims. 
61
2.
2.7.4 Respostes oficials i no A tall de resum, cal assenyalar fo- municipals i d’altres administracions, 
oficials a les situacions namentalment l’establiment d’un amb les entitats socials membres del 
de pobresa i ajudes pla de suport personal i familiar per Consell Municipal de Benestar Social 
a les famílies més a totes les persones en situació de i de l’Acord Ciutadà per una Barcelo-
desafavorides vulnerabilitat i pobresa ateses pels na Inclusiva sota la coordinació de la 
serveis socials; l’activació àgil de noves Fundació Jaume Bofill. 
Aquesta secció es nodreix de l’anàlisi respostes de suport a famílies vulne-
d’un document fonamental, el Progra- rables, en especial les constituïdes per El Programa també fa un balanç de les 
ma d’Acció Social contra la Pobresa, mares soles; el disseny d’un sistema accions i recursos municipals con-
que el mes de maig del 2009 l’Ajun- únic de criteris i instruments a escala tra la pobresa i a favor de la inclusió 
tament de Barcelona va aprovar en el de ciutat que permeti de tipificar el social de què l’Ajuntament disposava 
marc del Pla Municipal per a la Inclu- conjunt de factors de risc generadors l’any 2008, que preveu d’incremen-
sió Social 2005-2010, del qual en recull de vulnerabilitat i de pobresa; l’enfor- tar. D’entrada, s’assenyalen les xifres 
un dels objectius estratègics: «pro- timent del conjunt de serveis de pro- evolutives de despesa social entre 
posar i impulsar el reconeixement i ximitat de tipus preventiu orientats a els anys 2005 i 2008, que mostren 
l’accés efectiu als drets socials». intervenir en situacions de fragilitat; un creixement del 48,03% en termes 
i el desenvolupament de projectes absoluts i de més de quatre punts 
Aquest Programa, dotat amb un comunitaris a tots els centres de ser- percentuals (del 24,7% al 29,1%) pel 
pressupost superior als 111 milions veis socials. Val a dir, finalment, que que fa a la despesa social respecte al 
d’euros per al bienni 2009-2010, tot aquest programa ha estat elaborat total de la despesa corrent (despesa 
i que contempla accions fins a l’any de manera participativa mitjançant social relativa).
2011, esmenta els següents objectius consultes amb responsables i tècnics (Taula 33)
prioritaris: l’atenció a les persones i 
famílies econòmicament vulnerables i 
a la infància en risc, que en constitueix 
la primera línia estratègica, el reforç Taula 33. Indicadors de despesa social. Resultats en xifres absolutes en € 
de les polítiques d’inclusió en matèria i percentatges. Anys 2005 a 2008
d’habitatge i ocupació38, l’enfortiment 
del conjunt de prestacions econòmi- Indicadors de 
ques i el ple desplegament dels dis- despesa social 2005 2006 2007 2008
positius d’atenció en casos d’exclusió 
social severa. Despesa social 369.768.568 446.253.143 499.047.469 547.358.154
Despesa social  232.11 277.94 312.86 336.21
El Programa detalla els objectius a per càpita
assolir i les accions a desplegar en Despesa social 24,73% 27,53% 28,30% 29,10%
el marc d’aquesta atenció integral a relativa
les persones i famílies en situació de 
vulnerabilitat i pobresa, que ja s’ha Font: Ajuntament de Barcelona (2009), Programa d’Acció Social contra la Pobresa 
indicat que constitueix la seva primera 
línia estratègica.
38 Aquestes dues qüestions es tractaran en els apartats corresponents d’aquest informe. 
62
Condicions de vida, desigualtats 
i limitacions o vulneracions dels drets humans: 
perspectives general, intraurbana i interurbana 
Tot seguit, el text ressenya els cinc Taula 34. Increment dels recursos destinats a atenció social. Resultats en 
col·lectius que han rebut més atenció: xifres absolutes en € i percentatges d’increment. Anys 2004 i 2008
les persones grans fràgils i en situació 
de dependència, les persones d’alta Recursos destinats  
vulnerabilitat o en situació d’exclusió a atenció social 2004 2008 Increment
intensa, les persones nouvingudes 
en procés d’acollida, els adolescents Serveis socials bàsics 40.759.164 71.183.296 75%
vulnerables en contextos de desestruc- Serveis socials d’atenció 9.154.489 28.446.688 211%
turació familiar i les persones amb dis- domiciliària
capacitat; cinc col·lectius, que, segons Serveis de  583.104 2.102.100 261%
l’Ajuntament, totalitzaven l’any 2008 teleassistència
un total de 98.000 persones ateses.  
Serveis d’atenció a la 4.039.392 9.075.555 125%
infància i l’adolescència
A continuació, aquest document 
assenyala l’evolució de les partides Serveis d’atenció  5.449.429 6.398.284 17%
a les persones amb 
pressupostàries dedicades a serveis discapacitat
relacionats directament o indirecta 
amb situacions de pobresa, que des de Serveis d’atenció  5.717.007 8.955.000 57%
a persones immigrades
l’any 2004 fins al 2008 van experimen-
tar un increment global del 100%. Serveis d’atenció  5.718.557 16.908.084 196%
(Taula 34) a persones sense sostre
Total 71.421.142 143.369.007 100%
De tot plegat, es pot concloure, per 
tant, la situació desavantatjosa de la Font: Ajuntament de Barcelona (2009), Programa d’Acció Social contra la Pobresa 
ciutat de Barcelona en tots els indica-
dors relacionats amb la pobresa, però 
també els esforços que l’Ajuntament 
ha fet i preveu de continuar fent i 
incrementant per tal d’alleujar la Aquesta anàlisi de les respostes Pel que fa als menjadors socials, el 
situació de la ciutat al respecte. També oficials i no oficials a les situacions de Programa assenyala l’objectiu de 
ho prova el fet que, tot i no disposar de pobresa a Barcelona es complementa dissenyar un sistema integrat i diver-
competències en prestacions econò- amb una mirada a la situació actual sificat de recursos orientat a garantir 
miques, l’Ajuntament hagi generat un dels menjadors socials, als quals ja la plena cobertura de les necessitats 
conjunt de prestacions, programes s’ha fet esment, i a les informacions alimentàries, que incorpori els serveis 
i serveis pensats per a la inclusió procedents de la Fundació Banc dels de menjador social i la resta de pro-
econòmica de les persones en risc de Aliments de Barcelona i de Càritas grames municipals d’alimentació, etc. 
pobresa. Aquests ajuts econòmics de Diocesana de Barcelona.
serveis socials també s’han incremen-
tat notablement, en concret, i entre 
els anys 2005 i 2008, en el 61,7%. 
63
2.
Així, mentre que l’any 2007 el nombre De la gravetat de la situació actu- monoparentals i els 599 casos de llars 
d’àpats que aquests serveis van oferir al, marcada per una profunda crisi en què viuen persones sense paren-
va ser de 264.115; l’any 2008 aquesta econòmica, també se’n fa ressò una tiu entre elles, una situació, aquesta 
xifra es va elevar fins a 339.573 (un d’aquestes entitats, la Fundació Banc darrera, que com es veurà en l’apartat 
increment del 28%)39. En el moment dels Aliments de Barcelona, que en la dedicat al dret a l’habitatge, afecta 
d’aprovar-se aquest Programa d’Acció seva darrera memòria anual publica- especialment els immigrants i repre-
Social contra la Pobresa, aquests da, corresponent a l’any 2008, avisa senta una forma extrema de vulnera-
serveis disposaven de 942 places que que tot i els esforços realitzats per a la bilitat. De tota manera, el que ja es pot 
atenien a unes 12.500 persones. Pel captació d’aliments, l’estoc disponible dir ara és que les dades per nacionali-
que fa al 2009, el nombre d’àpats es va és en aquests moments insuficient tats, que es refereixen al nombre total 
elevar fins a 346.440. El Programa in- per cobrir l’increment de la demanda de 9.505 persones, mostren que 6.824 
corpora, a més, els xecs d’alimentació. enregistrada. d’elles, el 71,8%, són extracomunità-
ries i procedeixen sobretot d’Amèrica 
El Programa d’Acció Social contra la Cal dir, finalment, que aquesta si- del Sud. 
Pobresa també assenyala i calenda- tuació de «nova pobresa», no sola-
ritza dues accions més de l’Ajunta- ment està posant a prova els serveis Càritas Diocesana de Barcelona també 
ment en aquest àmbit: l’establiment municipals, sinó també les entitats alerta de l’existència de pobresa entre 
d’acords amb entitats i empreses de la ciutat que ajuden a les persones persones que treballen. Així ho de-
d’alimentació per a la incorporació que tenen dificultats econòmiques. A mostra el fet que de les 6.813 persones 
d’excedents frescos i la implementació mitjan 2009, algunes d’elles informa- en edat laboral ateses l’any 2009, 732 
de vals o targetes d’alimentació; i el ven que atenien el doble d’usuaris que persones treballaven en ocupacions 
desplegament als 10 districtes de la un any enrere. Aquest és el cas, per no regularitzades i 641 tenien una fei-
ciutat del servei d’àpats en compa- exemple, de Càritas Diocesana de Bar- na regularitzada. El que també es pot 
nyia, mesura que ja s’ha dut a terme celona, una de les organitzacions que destacar en aquest punt és que dels 
i que es plasma, en l’actualitat, en 21 formen part de la Plataforma d’Enti- 5.349 expedients actius en què Càritas 
menjadors disponibles i 675 àpats tats Col·laboradores de l’Observatori Diocesana de Barcelona va treballar 
diaris i l’ampliació del servei d’àpats de Drets Humans de Barcelona, la qual el 2009, el nombre màxim (2.715) 
a domicili del Servei d’Assistència ens ha fet arribar les dades relatives corresponia a persones o famílies que 
Domiciliària (ASIC) que ha suposat a les persones de la ciutat que van sol- vivien en una habitació rellogada i que 
una despesa, l’any 2010, d’1.522.473,16 licitar els seus serveis el 2009. 238 es referien a persones sense casa, 
€. Sobre la primera de les mesures situacions clarament extremes.   
en qüestió, podem indicar l’existència Aquell any el nombre de persones ate-
d’un conveni amb el Banc dels Ali- ses va ser de 9.505, 4.768 de les quals A finals de març del 2010, l’Ajunta-
ments per a la distribució d’excedents corresponien a casos nous oberts en ment de Barcelona va informar40 de 
alimentaris per un import de 86.000 aquest període. El nombre màxim l’adopció, conjuntament amb les 421 
€ i l’establiment de quatre concerts d’expedients actius (2.059 d’un total entitats socials signants de l’Acord 
amb diferents entitats per a la gestió de 5.349) remet a persones que viuen Ciutadà per una Barcelona Inclusiva, 
de menjadors. soles, una situació d’especial preca- de 358 accions contra la pobresa i 
rietat sobre la qual ja s’ha alertat en l’exclusió que s’aniran aplicant al llarg 
altres punts d’aquest informe. També del 2010. 
destaquen els 695 casos de famílies  
39 Segons consta al II Informe de Seguiment del Pla Municipal per a la Inclusió Social 2005-2010.
40 Vegeu http://w3.bcn.es/V01/Serveis/Noticies/V01NoticiesLlistatNoticiesCtl/0,2138,250565970_252633695_1_1192086261,00.
html?accio=detall&home=. 
64
Condicions de vida, desigualtats 
i limitacions o vulneracions dels drets humans: 
perspectives general, intraurbana i interurbana 
2.7.5 Índexs d’envelliment tal de conèixer altres situacions que majors de 75 anys) que Barcelona 
i sobreenvelliment41, també afecten les persones grans i havia experimentat s’ha invertit en 
persones grans que viuen que també poden complicar la seva els darrers anys com a conseqüència 
soles i dificultats per situació, atès, com s’ha dit en un altre de l’increment de la immigració. 
sortir al carrer moment de l’anàlisi d’aquest dret, L’any 2007, els respectius índexs van 
que moltes problemàtiques acostu- ser del 173,8% i del 53,5%, mentre 
Com ja ha estat comentat, el redactat men a sumar-se a altres. S’analitzarà que l’any 2008 van ser, respectiva-
d’aquest dret en la Carta Europea així, quina proporció de les persones ment, del 171,4% i del 54,3%, amb els 
de Salvaguarda dels Drets Humans grans de la ciutat viuen soles i quines valors més elevats, en ambdós casos, 
a la Ciutat fa un esment específic a tenen dificultats per sortir al carrer, enregistrats a l’Eixample. Malgrat 
la protecció de les persones grans. tot i haver de començar, com és lògic, aquesta disminució, però, en termes 
Al mateix temps, com s’ha vist ara per esbrinar quina és la magnitud percentuals el nombre de persones 
mateix, les dades de pobresa a Barce- actual de l’envelliment i del sobreen- grans ha continuat augmentant en 
lona assenyalen les persones grans i velliment a Barcelona.  termes absoluts. La taula 35, que 
les persones que viuen soles, com dos figura a continuació, ofereix les dades 
dels col·lectius més exposats a la po- El procés d’envelliment (nombre de corresponents al 2008 en els dife-
bresa. En aquesta secció s’inclou un persones majors de 65 anys) i de so- rents districtes de la ciutat.
bloc d’indicadors i d’informacions per breenvelliment (nombre de persones 
Taula 35. Índexs d’envelliment i de sobreenvelliment per districtes. Resul-
tats en percentatges en ordre creixent segons l’índex d’envelliment. 2008
Dístrictes Índex d’envelliment Índex de sobreenvelliment
Sarrià-Sant Gervasi 134,3 55,7
Sant Martí 150,9 52,9
Sant Andreu 155,0 52,6
Ciutat Vella 161,2 57,2
Sants-Montjuïc 170,5 54,5
Nou Barris 182,3 51,1
Les Corts 183,3 51,9
Horta-Guinardó 186,0 51,3
Gràcia 190,7 56,7
Eixample 204,6 58,3
Global Barcelona 171,4 54,3
Font: Lectura del padró municipal d’habitants 2008
41 L’índex d’envelliment es calcula dividint la població de 65 anys i més entre la població de 0 a 14 anys, mentre que l’índex de sobreenvelliment resulta 
del quocient entre la població de 75 anys i més i la població de 65 anys i més.
65
2.
Pel que fa a les persones grans que vi- Taula 36. Nombre total de persones grans i nombre i percentatges de les 
uen soles s’aporta la següent taula que que viuen soles. Barcelona 2008
assenyala el percentatge de persones 
majors de 65 anys que viuen soles a Nombre de  Nombre de persones Edats Percentatges
Barcelona per intervals desenals. persones grans grans que viuen soles
(Taula 36) 65-74 152.053 27.624 18,2%
75-84 130.781 38.587 29,5%
D’aquesta taula es desprenen per-
centatges prou elevats de persones 85-94 43.225 15.971 36,9%
grans que viuen soles, que, a més, es 95 anys i més 3.570 1.015 28,4%
concentren en les franges d’edat més 
Total 329.629 83.197 25,5%
avançades i, per tant, més suscepti-
bles de patir limitacions. Font: Lectura del padró municipal d’habitants 2008
(Taula 37)
Segons l’Observatori Social Barcelona, 
les Corts, Horta-Guinardó i Nou Barris Taula 37. Solitud de la gent gran per districtes de Barcelona. Resultats en 
són els districtes de la ciutat amb percentatges en ordre creixent segons l’índex de solitud de les persones 
percentatges més baixos de gent gran majors de 65 anys. 2008 
que viu sola, mentre que l’Eixample, 
Gràcia i Ciutat Vella són els exemples Índex solitud  Índex solitud  
Districtes
més clars de la situació contrària: 65 anys i més 75 anys i més
percentatges més elevats de persones Les Corts 22,4% NC
grans que viuen soles. 
Horta-Guinardó 22,9% 28,7%
(Taula 38)
Nou Barris 23,5% 30,0%
L’estudi recentment editat per la Di- Sant Martí 23,8% 29,8%
putació de Barcelona al qual ja s’ha fet 
al·lusió al final de la secció 2.7.3 també Sarriá-Sant Gervasi 23,8% 28,6%
posa de relleu que aquesta solitud Sant Andreu 23,9% 30,4%
de la gent gran és un fenomen força Sants-Montjuïc 26,2% 32,3%
urbà. En efecte, en cap dels territoris 
coberts per la Diputació hi ha un per- Eixample 27,2% 32,2%
centatge tan elevat de gent gran que Gràcia 28,0% 33,5%
viu sola com a Barcelona ciutat.
Ciutat Vella 32,4% 38,4%
(Taula 39)
Font: Observatori Social Barcelona, Indicadors Sociodemogràfics 2008
66
Condicions de vida, desigualtats 
i limitacions o vulneracions dels drets humans: 
perspectives general, intraurbana i interurbana 
Taula 38. Percentatges de llars unipersonals de persones grans en diferents territoris. 2006
Territoris Percentatges
Barcelona ciutat 22,9%
Primera corona 18,9%
Segona corona 19,8%
Resta de la província 20,3%
Mitjana 20,8%
Font: Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona (2009), Condicions de vida i hàbits de la gent gran de la província de 
Barcelona. Enquesta de Condicions de Vida i Hàbits de la Població de Catalunya 2006, Barcelona: Diputació de Barcelona
Taula 39. Dificultats per sortir al carrer. Resultats en percentatges. 2006
Primera Segona Resta  Total  
Barcelona corona corona Total RMB província província
Grau de dificultat
Cap dificultat 92,6% 90,8% 92,5% 92,0% 92,3% 92,0%
Amb dificultats o sense poder-ho fer 7,4% 9,2% 7,5% 8,0% 7,7% 8,0%
Font: Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona (IERMB) (2007), Enquesta de Condicions de Vida i Hàbits de la 
Població 2006
Pel que fa, finalment, a les dificultats Les dades disponibles no permeten de Malgrat aquesta manca d’un coneixe-
per sortir al carrer, es disposa d’una saber quina és la condició d’aquestes ment precís de la situació d’aquestes 
informació comparativa entre la si- persones, que cal suposar que són, persones amb dificultats per sortir 
tuació a Barcelona i els seus territoris majoritàriament, persones grans al carrer, si extrapolem a la ciutat de 
més propers. i/o persones amb discapacitat i/o Barcelona una dada inclosa en l’estudi 
persones malaltes cròniques. Tanma- sobre la gent gran editat recentment 
Barcelona, com es pot veure, presenta teix, i sigui quin sigui el seu cas precís, per la Diputació de Barcelona, segons 
el percentatge més petit, pel que fa resulta evident que, a banda dels ajuts la qual el 26,9% de les persones grans 
al seu entorn immediat, de persones que puguin rebre d’altres persones, que viuen a la província de Barcelona 
amb dificultats per sortir al carrer. poden necessitar serveis d’assistència tenen problemes per sortir al carrer, i 
Tanmateix, aquest percentatge apunta domiciliària, que la Síndica de Greu- l’apliquem al conjunt de persones ma-
a unes 120.000 persones. ges va considerar insuficients en el jors de 65 anys que l’any 2006 vivien 
seu informe anual de l’any 2008 i que a Barcelona (331.861), aquest 26,9% 
l’Ajuntament també ha decidit d’in- dóna al voltant de 89.270 persones, 
crementar destinant-hi 100 milions una part important, com es pot veure, 
d’euros per al període 2009-2011.
67
2.
de les 120.000 persones que havíem Però hi ha una altra qüestió sobre la Taula 40. Els drets més vulnerats per 
calculat que tenien dificultats pel car- qual cal incidir en termes de limita- motiu d’orientació sexual. Resultats 
rer aquell any a la ciutat de Barcelona. cions i/o vulneracions d’aquest dret, en percentatges sobre les denúncies. 
Aquesta és, sens dubte, la cara fosca atès el redactat que en fa la Carta 200842
de l’increment de l’esperança de vida. Europea de Salvaguarda dels Drets 
Humans a la Ciutat; es fa referència Drets Percentatges
a les famílies «en la diversitat de les 
2.7.6 Unions homosexuals Dret a la dignitat 57,1%seves formes actuals». Les possi-
bles vulneracions d’aquest respecte Dret d’admissió 14,3%
S’inclou aquesta informació pel fet conformen, doncs, un altre aspecte Dret a la família 14,3%
que el redactat d’aquest dret en la a analitzar partint de la base que la 
Carta Europea de Salvaguarda dels família nuclear sobre la qual es va Font: Ajuntament de Barcelona, Oficina 
Drets Humans a la Ciutat inclou dissenyar el desenvolupament de per la No-discriminació (OND) (2009), 08 
Resum d’activitats  
una referència al respecte a causa l’estat de benestar ha disminuït el 
d’incloure tots els models familiars. seu pes relatiu en cinc punts, del 
Les dades disponibles, extretes de 54,9% al 47,8%, en el darrer quin-
l’Institut Nacional d’Estadística, asse- quenni. Aquesta diversitat de models 
nyalen que l’any 2008 es van celebrar familiars és explícitament reconegu-
a Catalunya 31.340 matrimonis, dels da, i això val la pena de fer-ho constar 
quals 557 eren entre homes i 274 en l’últim pla municipal de suport a 
entre dones. Pel que fa a xifres estric- les famílies (en plural), que cobreix el 
tament referides a Barcelona, 298 i període 2006-2010. 
86, respectivament, es van celebrar a 
la nostra ciutat. En termes de limitacions i/o vulnera-
cions, emergeix, doncs, una situació 
2.7.7 Limitacions i/o doble: famílies el principal proble-
vulneracions : la falta de ma de les quals és la supervivència 
respecte a la diversitat de econòmica, i famílies el principal 
models familiars problema de les quals és el seu ple 
reconeixement i la no-discriminació. 
En el cas d’aquest dret, i tenint en 
compte l’eix al voltant del qual s’ha Pel que fa a aquest darrer aspecte, 
enfocat, les limitacions i/o vulnera- una primera font d’informació al 
cions vénen representades en prin- respecte són les memòries anuals de 
cipi per les famílies els ingressos de l’Oficina per la No-discriminació de 
les quals no els permeten una vida l’Ajuntament de Barcelona. En aquest 
familiar digna. sentit, la denúncia de la vulneració 
del dret a la família apareix en un lloc 
prou destacat sota el motiu «orienta-
ció sexual».
(Taula 40)
42 Farem referència als altres drets en els respectius capítols. 
68
Condicions de vida, desigualtats 
i limitacions o vulneracions dels drets humans: 
perspectives general, intraurbana i interurbana 
2.7.8 Conclusió-síntesi Barcelona es donen situacions de no 2.8 El dret a la informació
acceptació d’aquesta diversitat per 
La vida de les famílies barcelonines motius d’orientació sexual. 
es veu afectada per una situació de 
crisi econòmica, que tot i que no 2.7.9 Recomanacions Els ciutadans i les ciutadanes 
és exclusiva de Barcelona, hi té un tenen dret a ser informats de tot 
impacte major que a la resta de Ca- 1. Incrementar la implicació de allò que pertoca a la vida social, 
talunya, atès el percentatge, d’altra l’Ajuntament en la lluita contra la econòmica, cultural i administra-
banda creixent, de famílies amb di- pobresa i sobretot en els districtes tiva local. Els únics límits són el 
ficultats per arribar a fi de mes, tot i més econòmicament deprimits de respecte de la vida privada de les 
l’increment dels recursos municipals la ciutat. persones i la protecció de la in-
destinats a alleujar aquestes situa- 2. Prestar un suport especial a les fància i la joventut. Les autoritats 
cions. Com ja és habitual en grans famílies i als col·lectius econò- municipals ofereixen els mitjans 
nuclis urbans, Barcelona també es micament més vulnerables: les perquè la circulació d’informa-
caracteritza per una desigualtat so- dones, les llars monoparentals, les ció que afecti la població sigui 
cial superior a la de la resta dels ter- persones grans dependents, les accessible, eficaç i transparent. 
ritoris analitzats en aquest informe. persones severament excloses, els A aquest efecte, desenvolupen 
Aquesta desigualtat també té una nouvinguts en procés d’acollida, l’aprenentatge de les tecnologies 
dimensió interna, és a dir, en relació els adolescents afectats per pro- informàtiques, el seu accés i la 
als diferents districtes de la ciutat, cessos de desestructuració famili- seva actualització periòdica. 
amb enormes diferències entre ells ar i les persones amb discapacitat.
en termes de rendes familiars. Les 3. Aprofundir en el coneixement de 
rendes en general han augmentat en la situació de les persones grans 
tots els districtes de Barcelona, però que viuen soles i les que pels mo- 2.8.1 Índex temàtic 
sense que disminuïssin les diferènci- tius que sigui tenen dificultats per 
es entre ells. Aquesta pobresa també sortir al carrer per tal de poder • Consideració prèvia
afecta més uns col·lectius que uns millorar les seves condicions de • Temes relatius a la ciutat de Bar-
altres: les dones, les famílies mono- vida. celona que més interessen els 
parentals, les persones en situació 4. Realitzar una major labor de ciutadans i les ciutadanes i sobre 
d’exclusió intensa, els immigrants, conscienciació sobre el respecte a els quals demanen tenir informació 
els adolescents en contextos de causa de tots els possibles models més sovintejada
destructuració familiar, les persones familiars i combatre la persis- • Percepció sobre el nivell d’infor-
grans i les persones amb discapa- tència de les discriminacions que mació de què es disposa sobre els 
citat. Les persones grans, a més, afecten especialment les unions recursos i les activitats de la ciutat i 
veuen complicada la seva situació si homosexuals i les famílies mono- valoració dels mitjans municipals de 
viuen soles, un fet que té una inci- parentals. comunicació 
dència més gran a Barcelona que • Limitacions i/o vulneracions
en la resta de territoris pròxims. • Conclusió - síntesi
Finalment, tot i que la diversitat • Recomanacions
de models familiars és plenament 
acceptada pels governants locals, a 
69
2.
2.8.2 Consideració prèvia 2.8.3 Temes relatius a la ciutat bé esbrinar si hi ha alguna temàtica 
de Barcelona que més que a priori es podria haver pensat 
Com a consideració prèvia, cal deixar interessen els ciutadans que els suscitaria un major interès. 
constància que s’ha centrat l’anàlisi i les ciutadanes i sobre 
d’aquest dret en els mitjans munici- els quals demanen La informació prové d’una enquesta 
pals d’informació i no en el funciona- tenir informació més d’hàbits informatius que es va realit-
ment dels diferents serveis que faci- sovintejada zar l’any 2005 entre 2.000 persones43. 
liten informació a la ciutadania com Atesa la multiplicitat de temàtiques 
per exemple les oficines d’habitatge, L’anàlisi conjunta d’aquestes dues incloses en aquesta enquesta, s’han 
l’Oficina Municipal d’Informació al qüestions permet de descobrir si indicat únicament aquelles que han 
Consumidor (OMIC) o les oficines existeix una correspondència entre estat esmentades per un major per-
d’atenció ciutadana dels districtes. els temes que més interessen els ha- centatge de persones; a tall de con-
bitants de Barcelona i aquells sobre clusions, però, només es ressalten les 
els quals voldrien disposar d’infor- relacionades amb els drets humans. 
mació més sovintejada, així com tam- (Taula 41)
Taula 41. Temes sobre la ciutat de Barcelona que més interessen els ciuta-
dans i les ciutadanes i sobre els quals demanen tenir informació més sovin-
tejada. Resultats en percentatges per ordre decreixent d’interès. 2005
Temàtiques  Més interès Més informació
Lleure 32,3% 22,2%
Informació social 11,1% 4,2%
Urbanisme 9,2% 3,1%
Actualitat i notícies 8,0% 2,7%
Trànsit 7,4% 6,6%
Informació del govern de la ciutat 7,0% 2,6%
Seguretat ciutadana 7,0% 2,4%
Informació meteorològica 6,3% 6,7%
Neteja 6,1% 1,7%
Informació del barri 6,1% 3,2%
Habitatge 5,7% 3,5%
Equipaments 5,3% 3,2%
Font: Ajuntament de Barcelona (2005), Enquesta d’Hàbits Informatius 2005
43 La data de tancament d’aquest informe no permet conèixer els resultats de la que es va conduir l’any 2009. 
70
Condicions de vida, desigualtats 
i limitacions o vulneracions dels drets humans: 
perspectives general, intraurbana i interurbana 
De la taula, doncs, sobta princi- 2.8.4 Percepció sobre el nivell Aquest bon nivell de percepció pel 
palment que temàtiques com els d’informació de què que fa a disposar d’informació sobre 
equipaments, l’habitatge, la neteja i, es disposa sobre els els recursos i les activitats de la ciutat 
sobretot, la seguretat, se situïn, tant recursos i les activitats de es correspon amb un bon nivell de 
en termes d’interès com de desig de la ciutat i valoració dels coneixement, també, de diferents 
disposar d’informació més sovinteja- mitjans municipals de serveis municipals d’informació, els 
da, per sota d’altres com per exemple comunicació quals gairebé tots superen el 50% de 
el lleure o el trànsit. Es pot pensar, en coneixement, tot i que a la taula no 
aquest sentit, que en termes d’infor- D’acord amb la taula que figura a con- hi figurin tots els existents (no hi ha, 
mació, als ciutadans i a les ciutadanes tinuació, constitueixen una clara ma- per exemple, BTV).
de Barcelona, els interessen, sobretot, joria les persones que se senten prou (Taula 43)
les qüestions pràctiques més que no ben informades sobre els recursos de 
pas els assumptes de fons. la ciutat i les activitats que s’hi fan. 
(Taula 42)
 
Taula 42. Percepció sobre el nivell d’informació sobre els recursos i les activitats de la ciutat. Resultats en percen-
tatges. 2005
Percepció Percentatges
Suficientment informat 69,5%
Insuficientment informat 28,2%
No ho sap 2,3%
No contesta 0,1%
Font: Ajuntament de Barcelona (2005), Enquesta d’Hàbits Informatius 2005
Taula 43. Nivell de coneixement i valoració de diferents serveis municipals d’informació. Resultats en percentatges 
i puntuacions sobre 10. 2005
Percentatges de coneixement Puntuacions
Guia de la ciutat 83,5% 8,0
Telèfon 010 81,1% 6,9
Revista Barcelona Informació 75,3% 6,6
Suplement de barri de Barcelona Informació 56,6% 6,7
Oficines d’atenció al ciutadà 52,3% 7,0
Web municipal 37,7% 6,9
Font: Ajuntament de Barcelona (2005), Enquesta d’Hàbits Informatius 2005
71
2.
Com es pot observar, només la web 2.8.5 Limitacions i/o 2.8.6 Conclusió-síntesi
municipal resultava coneguda per vulneracions
menys del 50% dels enquestats, En termes generals, la població de la 
mentre la resta de mitjans analitzats Pel que fa a aquesta qüestió, la millor ciutat de Barcelona se sent ben infor-
obtenien nivells de coneixement font de coneixement és altra vegada mada per l’Ajuntament. Però caldria 
superiors a aquell percentatge. Al la darrera memòria anual de l’Oficina que el govern municipal intensifiqu-
mateix temps, tots aquests mitjans per la No-discriminació de l’Ajunta- és la seva labor divulgativa pel que fa 
obtenen valoracions clarament posi- ment. Pel que fa al dret a la informa- a col·lectius concrets, que resten una 
tives. ció, cal recordar d’entrada la taula 2 mica al marge de les seves informa-
(pàg. 21), en què aquest dret apareix cions o denuncien vulneracions del 
Aquesta valoració es pot cloure amb en sisena posició pel que fa a denún- dret a la informació, principalment 
la puntuació que els serveis d’infor- cies de vulneracions. Tot plegat porta els immigrants i les persones amb 
mació a la ciutadania obtenen en a concloure que no sembla existir una orientacions sexuals minoritàries. 
l’Enquesta de Serveis Municipals: vulneració d’aquest dret des del punt 
el 6,3, la qual cosa els situa en una de vista de la població en general,  
posició mitjana/alta. tot i que sí respecte a un col·lectiu 2.8.7 Recomanacions
concret: els immigrants, com es pot 
veure en la taula que figura a conti- 1. Atendre la demanda de major 
nuació. informació en matèria de lleure, 
(Taula 44) trànsit, habitatge, notícies del 
barri i equipaments.
2. Vetllar perquè els immigrants tin-
guin el màxim accés possible a les 
informacions de l’Ajuntament de 
Barcelona i coneguin els seus drets.
Taula 44. Els drets més vulnerats dels immigrants. Resultats en percentat-
ges sobre les denúncies. 2008
Drets Percentatges
Dret al treball 20,8%
Dret a la dignitat 16,9%
Dret a la informació 9,2%
Dret a prestacions sanitàries 9,2%
Dret a l’habitatge 7,7%
Dret d’admissió 6,9%
Font: Ajuntament de Barcelona, Oficina per la No-discriminació (OND) (2009), 08 
Resum d’activitats  
72
Condicions de vida, desigualtats 
i limitacions o vulneracions dels drets humans: 
perspectives general, intraurbana i interurbana 
2.9 El dret a l’educació 2.9.1 Índex temàtic El curs 2005-2006 es va realitzar una 
enquesta de satisfacció adreçada a 
• Escoles bressol municipals les famílies amb infants matriculats 
• Població sense estudis a les 53 escoles bressol municipals de 
• Fracàs escolar Barcelona existents en aquella data. 
Els ciutadans i les ciutadanes • Distribució de l’alumnat en escoles Tot i el temps transcorregut i els 
de la ciutat gaudeixen del dret a públiques i concertades canvis que s’han produït des d’ales-
l’educació. Les autoritats munici- • Valoració dels centres d’ensenya- hores, en aquest recurs educatiu, cal 
pals faciliten l’accés a l’educació ment infantil, primari i secundari deixar constància que la puntuació 
elemental dels infants i els joves • Formació de les persones adultes mitjana assolida va ser un 8,3, la qual 
en edat escolar. També encorat- • Lluita contra el sexisme, el racisme, cosa posa de manifest l’elevat grau 
gen a la formació de les persones la xenofòbia i la discriminació de valoració i d’acceptació d’aquest 
adultes, en un marc de proximitat • Limitacions i/o vulneracions recurs educatiu. 
i respecte dels valors democrà- • Conclusió - síntesi
tics. Les ciutats contribueixen a • Recomanacions Atès, també, que el nombre actual 
la posada a disposició de tothom és de 63, a les quals cal sumar 5 llars 
dels espais i centres escolars, d’infants també públiques, cal deixar 
educatius i culturals, en un 2.9.2 Escoles bressol constància del compliment, per 
context multicultural i de cohesió municipals part de l’Ajuntament, d’un dels seus 
social. Les autoritats municipals compromisos al respecte: l’augment, 
contribueixen a augmentar el L’anàlisi de la situació d’aquest dret notable en 5 anys, del nombre d’uni-
nivell de la ciutadania mitjan- s’inicia per les escoles bressol muni- tats d’aquest recurs educatiu. 
çant pedagogies educatives, en cipals, ja que remeten al sector més 
particular pel que fa a la lluita jove de la població: la petita infància. Passant ja al nombre de places 
contra el sexisme, el racisme, la existents, i comptant escoles bressol i 
xenofòbia i la discriminació, amb En aquest sentit, cal introduir, però, llars d’infants, públiques i no públi-
la implantació de principis de una reflexió prèvia: les escoles bres- ques, el nombre total d’infants que 
convivència i hospitalitat. sol no formen part de l’educació obli- van fer ús d’aquest servei, durant el 
gatòria i, per tant, tampoc, en sentit curs 2008-2009, va ser de 16.898. 
estricte del dret a l’educació. Malgrat D’aquests, 4.426, és a dir, el 26,0% 
tot, en el capítol dedicat a l’educació van anar a escoles bressol públiques, 
del Programa d’Actuació Municipal les quals van donar resposta, aquell 
2008-2011, l’Ajuntament de Barce- curs, al 37,2% de les demandes rebu-
lona es compromet a augmentar des, és a dir, que la demanda no atesa 
l’oferta d’escoles bressol i a doblar-ne va representar el 62,8%. D’aquest as-
en cinc anys el nombre de places, així sumpte, com es veurà en l’apartat de 
com també a garantir-ne la qualitat, limitacions i/o vulneracions d’aquest 
per la qual cosa sembla pertinent de dret, també se n’han ocupat tant la 
referir-s’hi. Síndica de Greuges de Barcelona com 
el Síndic de Greuges de Catalunya. 
73
2.
Pel que fa, finalment, a aquesta 2.9.3 Població sense estudis «població sense estudis», les ante-
qüestió, cal afegir que el Programa riors afegeixen a aquest concepte el 
Municipal per a la Infància i l’Ado- A continuació, resulta pertinent exa- d’«analfabets». En la taula que figura 
lescència 2007-2010 assenyala que el minar el percentatge dels habitants a continuació, s’han sumat els per-
36%, aproximadament, dels infants de Barcelona analfabets i/o sense centatges d’aquests dos conceptes.
de 0 a 2 anys de Barcelona estaven estudis, una dada disponible, a més, (Taula 45)
escolaritzats en el curs 2004-2005, per districtes, ja que constitueixen el 
un percentatge superior al global de segment de la població sobre el qual De la taula, es desprèn, en primer 
Catalunya (28,6%) i de l’estat espa- l’acció educativa municipal és priori- lloc, un fet preocupant: l’increment 
nyol (12,9%), ambdós percentatges tària. Es tracta, d’altra banda, d’una del percentatge de persones situa-
corresponents, però, al curs 2003- dada de la qual interessa conèixer des en l’escala educativa més baixa 
2004. Aquest percentatge més elevat l’evolució al llarg del temps. En aquest (de l’11,6% al 12,1%, en tot el període 
s’explica per la major taxa d’activitat sentit, la dificultat prové del fet que considerat), tot i una lleu disminu-
femenina de la ciutat de Barcelona, la font utilitzada, la lectura del padró ció entre 2006 i 2009 que, a més, i, 
en comparació amb aquests altres municipal d’habitants, s’ha referit a d’altra banda, pot ser atribuïble a la 
territoris, i per l’esforç paral·lel del aquesta població de dues maneres «caiguda» del concepte «analfabets» 
govern de la ciutat en la creació de diferents: en efecte, mentre que la ja assenyalada. Aquesta disminució 
noves escoles bressol municipals. lectura del 2009 parla únicament de tampoc no es produeix en tots els 
districtes, la qual cosa encara incre-
menta més el caràcter sorprenent 
Taula 45. Persones sense estudis i analfabetes per districtes en ordre d’aquestes dades. Pel que fa a l’evo-
percentual creixent segons les dades del 2009. Resultats en percentatges lució per districtes, és clarament 
sobre la població de cada districte. 2001, 2004, 2006 i 2009 desigual dins un panorama positiu de 
reducció de les diferències entre ells. 
Districtes 2001 2004 2006 2009 En efecte, l’any 2001 hi havia més de 
Sarrià-Sant Gervasi 3,5% 5,4% 6,6% 7,9% 15 punts percentuals de diferència 
entre el districte amb un menor per-
Eixample 7,0% 8,2% 8,6% 8,8% centatge de persones en aquesta si-
Gràcia 7,9% 8,8% 9,1% 9,1% tuació (Sarrià-Sant Gervasi) i el que 
en tenia un percentatge més elevat 
Les Corts 6,6% 8,0% 9,1% 9,8%
(Ciutat Vella). L’any 2009 aquestes 
Ciutat Vella 18,9% 13,4% 11,8% 10,8% diferències s’havien escurçat a una 
Sants-Montjuïc 12,8% 13,5% 13,3% 12,7% mica menys d’11 punts percentuals. 
Aquesta reducció apareix deguda 
Sant Andreu 12,3% 13,1% 13,6% 13,4%
al fet que els districtes que tenien 
Sant Martí 13,8% 14,3% 14,4% 13,9% percentatges més baixos de població 
en aquesta situació (Sarrià-Sant Ger-
Horta-Guinardó 14,4% 15,0% 15,1% 14,7%
vasi, l’Eixample, Gràcia i les Corts) 
Nou Barris 18,8% 20,1% 19,8% 18,6% els han incrementat, mentre que el 
Global Barcelona 11,6% 12,2% 12,3% 12,1% que tenia una posició pitjor l’any 2001 
(Ciutat Vella) ha experimentat una 
Font: Lectures del padró municipal d’habitants 
74
Condicions de vida, desigualtats 
i limitacions o vulneracions dels drets humans: 
perspectives general, intraurbana i interurbana 
evolució extraordinàriament positiva. També es pot esmentar que, d’acord 2.9.4 Fracàs escolar
Això es pot deure al canvi residencial amb un estudi exhaustiu que sobre el 
tan notable que aquest districte ha poble gitano a Catalunya es va rea- Les dades d’aquest indicador es po-
experimentat en els darrers anys, litzar el 200344, l’11,4% dels membres den trobar en l’última edició (novem-
amb un notable al·luvió de gent jove d’aquesta ètnia que viuen a Catalunya bre 2009) dels Indicadors 21 donats a 
i de professionals liberals amb alts són analfabets i que només el 0,02% conèixer per l’Ajuntament de Barce-
nivells educatius. Pel que fa, però, tenen estudis superiors. lona. Segons aquesta publicació, en 
als districtes que han experimentat el curs 2007-2008, la taxa de fracàs 
increments de la població sense estu- escolar a Barcelona es va situar en el 
dis, aquesta evolució resulta a priori 17,4%, una evolució positiva, com es 
més difícil d’explicar. pot veure en la taula 46.
Taula 46. Índexs de fracàs escolar a Barcelona. Resultats en percentatges. Cursos 1998-1999 a 2007-2008
Cursos Percentatges de fracàs escolar
1998-1999 31,0%
1999-2000 23,7%
2000-2001 22,7%
2001-2002 22,7%
2002-2003 22,0%
2003-2004 22,5%
2004-2005 22,5%
2005-2006 17,4%
2006-2007 18,1%
2007-2008 17,4%
Font: Ajuntament de Barcelona, Medi Ambient (2009), Indicadors 21. Indicadors locals de sostenibilitat a Barcelona 
(Dades 2008)
44 Fundació Pere Tarrés (2005), Estudi sobre la població gitana de Catalunya. Informe final, Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de 
Benestar i Família.
75
2.
Pel que fa, encara, a la ciutat de Bar- 2.9.5 Distribució de l’alumnat Un exemple d’aquest alumnat el 
celona, cal assenyalar, tanmateix, que en escoles públiques i constitueixen els infants d’origen 
el Consorci d’Educació de Barcelona escoles concertades estranger, que un estudi recent 
disposa d’un programa anomenat publicat per la Fundació Caixa de Ca-
Èxit45, l’objectiu prioritari del qual Després de veure les notables dife- talunya46 situa com un factor explica-
és, precisament, reduir els nivells de rències en les taxes de fracàs escolar tiu d’elevats índexs de fracàs escolar 
fracàs escolar i assolir l’èxit escolar en les escoles públiques o en les esco- quan se’n donen taxes elevades de 
per a tothom. En l’actualitat, aquest les privades-concertades, es dedica concentració en escoles concretes. 
programa, que s’ha anat implemen- espai a aquesta qüestió. Aquest és Les dades disponibles assenyalen 
tant de manera gradual, s’aplica en 7 l’aspecte relacionat amb l’educació una distribució clarament desigual: 
dels 10 districtes de la ciutat de Bar- que ha estat objecte, per cert, d’un en el curs 2008-2009, el 76,7% dels 
celona: Ciutat Vella, Sants-Montjuïc, major debat; més en concret, a casua alumnes estrangers en ensenya-
Gràcia, Horta-Guinardó, Nou Barris, de la inferior participació de les esco- ments bàsics (de 3 a 16 anys) estaven 
Sant Andreu i Sant Martí. Durant el les privades-concertades en l’escola- matriculats en escoles públiques i 
curs 2008-2009 van participar en el rització d’alumnes amb necessitats només el 23,3% en centres privats, 
programa 56 escoles i 26 instituts educatives especials. L’excessiva dels quals aquestes dades en concret 
de la ciutat i se’n van beneficiar 1.215 concentració d’aquest alumnat en les no assenyalen quants són concertats. 
alumnes. escoles públiques és justament una La distribució és desigual perquè les 
de les raons adduïdes per a la crea- dades globals de l’escolarització a 
Cal afegir que el Programa Munici- ció del programa de reforç escolar Barcelona assenyalen que menys del 
pal per a la Infància i l’Adolescència Èxit que s’acaba d’esmentar, el qual 40% dels alumnes estudien en escoles 
2007-2010 inclou dades de fracàs també dóna compte d’una creixent públiques. 
escolar a Barcelona corresponents intensificació entre centres públics i 
al curs 2002-2003. Si s’esmenta és concertats de les diferències pel que La mateixa font, el Consorci d’Edu-
perquè es tracta de l’única referència fa a les taxes respectives de fracàs cació de Barcelona, també inclou 
desglossada entre escoles públiques escolar.  la taula 47 que permet de compro-
i escoles privades-concertades que var que hi ha molt poques escoles 
s’ha trobat. Amb un valor global de concertades a Barcelona amb graus 
fracàs escolar del 25,8% que, d’altra elevats de concentració d’alumnes 
banda, no coincideix amb les dades d’origen immigrant i sí que n’hi ha, 
que s’acaben de donar en base als en canvi, moltes de públiques en 
Indicadors 21, aquest programa aquesta situació. 
assenyala una taxa de fracàs escolar 
del 32,9% en les escoles públiques de 
Barcelona i del 17,8% en els centres 
privats-concertats. 
45 Més informació a: http://www.edubcn.cat/exit. 
46 Marí-Klose, Pau (dir.) (2009), Informe de la Inclusió Social a Espanya 2009, Barcelona: Fundació Caixa Catalunya.
76
Condicions de vida, desigualtats 
i limitacions o vulneracions dels drets humans: 
perspectives general, intraurbana i interurbana 
Taula 47. Nombre i percentatge de centres escolars, públics i concertats, de Barcelona segons els seus percentat-
ges d’alumnes estrangers. Curs 2008-2009
Centres públics Centres concertats Total
Fins a 5% 29 (13%) 104 (60%) 133 (33%)
Fins a 10% 30 (13%) 35 (20%) 65 (16%)
Fins a 20% 49 (21%) 21 (12%) 70 (17%)
Fins a 30% 31 (13%) 8 (5%) 39 (10%)
Fins a 40% 32 (14%) 2 (1%) 34 (8%)
Fins a 50% 25 (11%) 3 (2%) 28 (7%)
Més de 50% 34 (15%) 1 (1%) 35 (9%)
Font: Consorci d’Educació de Barcelona (2009), L’escolarització a la ciutat de Barcelona. Curs 2008-2009. Recull estadístic març de 
2009
La taula demostra, en efecte, que públics, el 40% del total d’aquestes en compte que sí que apareix en el 
mentre que la situació habitual d’una escoles, i els de 6 de concertats (4%) redactat del dret a la llibertat cultu-
escola concertada és que concentri de Barcelona es poden trobar en- ral, lingüística i religiosa. I també cal 
fins a un màxim del 5% d’alumnes frontats amb dificultats d’aprenen- tenir en compte que en el redactat 
d’origen immigrant, en les escoles tatge específicament derivades d’una del dret a l’educació s’inclou una 
públiques es donen d’una forma bas- excessiva concentració en les seves referència a la multiculturalitat i a 
tant proporcional totes les situacions aules d’alumnes d’origen immigrant, la cohesió social, una cohesió que es 
possibles, des d’un 5% d’alumnes els quals, és clar, també en resultari- pot veure amenaçada en el terreny 
immigrants a més del 50%. Val a dir en perjudicats. educatiu, i en altres, quan la primera 
al respecte que segons s’assenyala es concentra excessivament en uns 
en un informe del defensor del Poble En aquest sentit, cal deixar constàn- espais en detriment d’uns altres. 
Espanyol de l’any 2003, les opinions cia que molts experts han qualificat 
dels mestres i dels alumnes autòc- aquestes escoles, de les quals una Aquesta situació, d’altra banda, es 
tons sobre la presència d’estudiants certa proporció de pares d’alumnes dóna sobretot als districtes de Sant 
d’origen estranger en les escoles dei- autòctons tendeixen a treure els Martí, Sants-Montjuïc, Nou Barris, 
xen de ser majoritàriament positives seus fills, de guetos escolars. I tot i Horta-Guinardó i Ciutat Vella, les es-
quan se superen percentatges del que l’evitació de guetos escolars no coles públiques dels quals concentren 
30%, en el sentit de considerar que en apareix com a objectiu en el redac- el 89, el 83, el 81, el 78 i el 74%, res-
aquests casos el procés d’aprenen- tat del dret a l’educació a la Carta pectivament, dels alumnes d’origen 
tatge resulta perjudicat. Si donem Europea de Salvaguarda dels Drets estranger dels seus districtes. 
prou crèdit a aquesta afirmació, Humans a la Ciutat, caldria prevenir 
resulta que els alumnes de 91 centres aquesta possible conseqüència tenint 
77
2.
2.9.6 Valoració dels centres respectius territoris, una taula que D’aquestes dues taules es deriven 
d’ensenyament infantil, l’IDESCAT permet de conèixer, a bones valoracions dels respectius 
primari i secundari més, en l’àmbit de tot Catalunya. centres d’ensenyament a Barcelona, 
Aquests resultats es mostren en dues ja que només al voltant del 4% dels 
L’Enquesta de l’Institut d’Estudis taules, la primera, la taula 48, per enquestats consideren que es troben 
Regionals i Metropolitans de Barce- als centres d’ensenyament infantil i en mal estat. Tanmateix, cal tenir en 
lona sobre les condicions de vida i primari, i la segona, la taula 49, per compte que la nostra ciutat presen-
els hàbits de la població inclou una a les escoles d’educació secundària. ta uns percentatges de no resposta 
taula amb les valoracions que fan Aquestes dades, però, no distingei- molt superiors a la resta de territoris.
les persones de les escoles infantils, xen entre escoles públiques, privades 
primàries i secundàries dels seus o concertades. 
Taula 48. Valoració dels centres d’ensenyament infantil i primari existents al barri o a l’entorn proper. Resultats en 
percentatges i puntuació mitjana sobre 10. 2006 
Primera Segona Resta  Total  
Barcelona corona corona Total RMB província província Catalunya
Valoració
Bon estat 37,0% 48,1% 50,2% 44,9% 58,9% 46,0% 48,8%
Acceptable 27,5% 27,6% 27,5% 27,5% 17,0% 26,7% 26,2%
Mal estat 3,8% 3,0% 3,5% 3,4% 3,4% 3,4%
NS/NC 31,7% 21,3% 18,8% 24,1% 20,7% 23,9% 21,6%
Puntuació mitjana 6,5 6,7 6,7 6,7 7,2 6,7 6,8
Font: IDESCAT i Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona (IERMB) (2007), Enquesta de Condicions de Vida i Hàbits 
de la Població 2006
Taula 49. Valoració dels centres d’ensenyament secundari existents al barri o a l’entorn proper. Resultats en per-
centatges i puntuació mitjana sobre 10. 2006 
Primera Segona Resta pro- Total pro-
Barcelona corona corona Total RMB víncia víncia Catalunya
Valoració
Bon estat 30,6% 41,0% 39,0% 36,5% 47,1% 37,1% 39,4%
Acceptable 28,5% 30,8% 33,3% 30,7% 19,7% 30,1% 29,9%
Mal estat 4,3% 4,2% 4,6% 4,4% 4,4% 4,3%
NS/NC 36,5% 24,0% 23,1% 28,4% 28,3% 28,4% 26,4%
Puntuació mitjana 6,3 6,5 6,3 6,4 6,9 6,4 6,5
Font: IDESCAT i Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona (IERMB) (2007), Enquesta de Condicions de Vida i Hàbits 
de la Població 2006
78
Condicions de vida, desigualtats 
i limitacions o vulneracions dels drets humans: 
perspectives general, intraurbana i interurbana 
2.9.7 Formació de les persones Taula 50. Alumnes i professors de formació d’adults a Barcelona. Cursos 
adultes 2004-2005, 2005-2006 i 2008-2009
Sobre aquesta qüestió, específi- Curs  Curs Curs  
cament esmentada en el redactat 2004-2005  2005-2006 2008-2009
d’aquest dret, disposem de dades Nombre de professors 162 160 434
relatives a tres cursos diferents que, 
Nombre d’alumnes 6.708 11.981 13.763
tanmateix, no són exactament corre-
latius ja que hi ha un salt entre ells, 
Font: Servei de Gestió de la Formació de Persones Adultes
com es pot observar en la taula que hi 
ha a continuació. També val a dir que, 
a diferència dels dos primers cursos 
inclosos en la taula, en el darrer el 2.9.8 Lluita contra el sexisme,  2.9.9 Limitacions i/o 
nombre de professors i d’alumnes el racisme, la xenofòbia  vulneracions
es desglossa entre centres públics i i la discriminació
privats, informació que no hem con- En l’anàlisi de les escoles bressol mu-
signat pel fet de poder-la comparar Un altre dels compromisos subscrits nicipals, ja s’ha apuntat una possible 
amb aquests altres dos cursos. per l’Ajuntament de Barcelona en el limitació del dret a l’educació a causa 
(Taula 50) marc d’aquest dret remet a l’opció de de la manca de places i, per tant, de 
pedagogies educatives que fomen- l’existència d’una demanda insatisfe-
A aquestes dades, hi podem sumar tin, en particular, la lluita contra el ta, i, també, en funció dels criteris, de 
les dels cursos de català per a adults sexisme, el racisme, la xenofòbia i la vegades discutibles, de l’adjudicació 
impartits pel Consorci per a la discriminació. d’aquestes. 
Normalització Lingüística, que han 
evolucionat de 854 el curs 1990-1991 En el repàs dels documents munici- La Síndica de Greuges de Barcelona 
als 4.843 del curs 2008-2009, l’últim pals en l’àmbit educatiu a què s’ha s’hi ha referit en el seus informes 
sobre el qual disposem d’informació. procedit no s’ha trobat cap referèn- ordinaris dels anys 2008 i 2009. Les 
Tanmateix, aquesta font no desglossa cia explícita a la lluita contra aquests queixes dels habitants de la ciutat 
les dades per als diferents territoris fenòmens; tanmateix, Barcelona és remeten fonamentalment a la manca 
del país, amb la qual cosa desconei- membre d’una Associació Interna- de places i a les dificultats amb què 
xem el nombre d’aquests alumnes cional de Ciutats Educadores que, es troben les famílies d’immigrants 
que corresponen a la ciutat de Barce- en un document anomenat Carta de no residents per aconseguir-les 
lona i el seu pes proporcional respec- Ciutats Educadores48, defensa valors perquè no es pren en consideració 
te al conjunt de Catalunya47. com l’educació en la diversitat i la no- com a alternativa a la targeta de 
discriminació. residència el volant municipal de 
convivència, en termes de certificació 
de la proximitat de l’escola bressol al 
domicili d’aquestes famílies. L’anàlisi 
d’aquestes queixes duu la Síndica a 
concloure que, en la pràctica, els fills 
d’immigrants no residents no acon-
47 Consorci per a la Normalització Lingüística, Memòria 2009, consultable a: http://www.cpnl.cat/arxius/memories/Memoria2009.pdf. 
48 Vegeu http://www.bcn.es/edcities/aice/estatiques/catala/sec_charter.html. 
79
2.
segueixen plaça en les escoles bressol Per contrastar la informació del Sín- (i a la formació) apareix en tercer 
municipals, fins i tot quan ja tenen la dic s’ha comptabilitzat49 el nombre lloc, pel que fa a les denúncies de les 
nacionalitat espanyola. de places d’escoles bressol munici- persones amb discapacitat. En po-
pals per districtes i s’ha obtingut la sar-nos en contacte amb l’OND, se’ns 
Aquesta actuació municipal, se- següent taula. Una taula en què sí ha informat que aquestes denúncies 
gons la Síndica, vulnera la sentència sembla apreciar-se un desequilibri remeten a les dificultats amb què 
236/2007 del Tribunal Constitucional, entre els districtes, però en favor s’han trobat alumnes amb discapaci-
que va declarar inconstitucional i nul d’aquells més desafavorits. tat per poder participar, a causa de 
el terme «resident» de l’article 9.3 de (Taula 51) la seva condició i de les limitacions 
la Llei d’Estrangeria, de manera que pressupostàries per atendre’ls indi-
els estrangers tenen dret a l’edu- En termes de vulneracions i/o limi- vidualment, en les activitats esporti-
cació de naturalesa no obligatòria tacions d’aquest dret, finalment, cal ves o en les colònies escolars. Pel que 
en les mateixes condicions que els tornar a fer referència en aquestes fa a aquest col·lectiu, també s’ha de 
espanyols, i sense que es pugui fer pàgines a la darrera memòria anual ressaltar la manca de dades sobre el 
cap distinció entre ells en termes de de l’Oficina per la No-discriminació grau d’accessibilitat de les escoles de 
residents i no residents. Es tracta, per de l’Ajuntament de Barcelona, en la ciutat.
tant, d’una discriminació injustificada. què la vulneració del dret a l’educació 
En el seu informe de l’any 2009, la 
Síndica dóna compte, en aquest 
sentit, d’un informe jurídic emès per Taula 51. Nombre de places d’escoles bressol municipals per districtes en 
l’Institut Municipal d’Educació de ordre decreixent. Curs 2009-2010
Barcelona que afirma que no hi ha 
en la legislació cap restricció jurídi- Districtes Nombre de places Percentatges
ca que impedeixi que un estranger Horta-Guinardó 725 14,3%
no resident pugui accedir al dret a 
Nou Barris 708 14.0%
l’educació en les mateixes condici-
ons d’un espanyol o d’un estranger Sants-Montjuïc 693 13,7%
resident. Sant Martí 604 11,9%
En el seu darrer informe anual, el Sant Andreu 513 10,1%
Síndic de Greuges de Catalunya tam- Ciutat Vella 455 9,0%
bé fa referència a la qüestió de les Eixample 430 8,5%
escoles bressol municipals, incideix, 
però, en el seu cas, en els presump- Sarrià-Sant Gervasi 387 7,6%
tes desequilibris entre els diferents Gràcia 359 7,1%
districtes de Barcelona quant al 
Les Corts 190 3,8%
nombre de places. 
Total Barcelona 5.064 100%
Font: Elaboració pròpia a partir de les dades facilitades per l’Ajuntament de Barcelona i 
les escoles bressol municipals
49 A partir de la pàgina web http://www.bcn.es/imeb/escoles/cat/bressol2005.htm.
80
Condicions de vida, desigualtats 
i limitacions o vulneracions dels drets humans: 
perspectives general, intraurbana i interurbana 
2.9.10 Conclusió-síntesi 2.9.11 Recomanacions 2.10 El dret al treball
El nombre de persones sense estudis 1. Vetllar per una reducció progres-
i/o analfabetes a Barcelona és exces- siva de l’analfabetisme a la ciutat, 
siu i s’ha incrementat en els dar- especialment en els districtes amb Els ciutadans i les ciutadanes 
rers anys, tot i que l’ús de diferents una major concentració de perso- tenen  remunerades, mitjan-
conceptes, al llarg del temps, per nes en aquesta situació. çant un lloc de treball digne que 
referir-se a aquesta població compli- 2. Incrementar les mesures per garanteixi la seva qualitat de 
ca la interpretació d’aquestes dades. reduir la taxa actual de fracàs vida. Les autoritats municipals, 
Al mateix temps, l’accés en igualtat al escolar en les escoles públiques de en la mesura de les seves possi-
dret a l’educació està condicionat per la ciutat. bilitats, contribueixen a assolir 
la desigual distribució dels alumnes 3. Vetllar per una distribució més la plena ocupació. Per tal de fer 
amb necessitats especials entre equilibrada dels alumnes d’ori- efectiu aquest dret, les ciutats 
escoles públiques i concertades, que gen estranger i amb necessitats signatàries afavoreixen el punt 
repercuteix en taxes diferenciades educatives especials entre les d’equilibri entre l’oferta i la 
de fracàs escolar. Al mateix temps, escoles públiques i concertades de demanda d’ocupació i encoratgen 
moltes persones no tenen possibili- la ciutat, i per evitar/eliminar els a l’actualització i la requalificació 
tats o pateixen dificultats per accedir guetos escolars. dels treballadors mitjançant la 
a l’educació de 0 a 3 anys, especial- 4. Acabar amb la discriminació que formació continuada, amb desen-
ment els nouvinguts. Les persones representa l’exclusió pràctica dels volupament d’accions accessibles 
amb discapacitat també denuncien fills d’immigrants no residents de a les persones a l’atur. Les ciutats 
vulneracions del dret a l’educació a les escoles bressol municipals. signatàries també es compro-
Barcelona.  5. Examinar les al·legacions de vul- meten a no firmar cap contracte 
neracions del dret a l’educació per municipal sense introduir-hi una 
part de determinats col·lectius de clàusula que rebutgi el treball 
la ciutat. il·legal, tant si es tracta de treba-
lladors nacionals com estrangers, 
de persones en situació tant 
regular com irregular, en rela-
ció amb les lleis nacionals, com 
també clàusules que rebutgin el 
treball dels infants. Les autoritats 
municipals, a més, desenvolupen, 
en col·laboració amb les altres 
institucions públiques i les em-
preses, mecanismes per garantir 
la igualtat de tots i totes davant 
el treball, per impedir qualse-
vol tipus de discriminació per 
motiu de nacionalitat, sexe, opció 
81
2.
2.10.1 Índex temàtic 2.10.2 Evolució de la taxa 
sexual, edat o discapacitat, pel d’ocupació 
que fa al salari, a les condicions • Evolució de la taxa d’ocupació
de treball, al dret de participació, • Evolució de la taxa d’atur L’Enquesta de Població Activa de 
a la promoció professional i a la • Evolució dels accidents laborals l’Institut Nacional de Estadística 
protecció contra l’acomiadament. • Nivell salarial permet de conèixer quina ha estat en 
Les autoritats municipals, així • Segregació laboral els últims anys l’evolució de la taxa 
mateix, encoratgen a la igualtat • Satisfacció amb les condicions de d’ocupació a la ciutat de Barcelona.
en l’accés de les dones al treball treball (Taula 52)
mitjançant la creació de llars • Anàlisi dels compromisos subscrits 
d’infants i d’altres mesures, i la per l’Ajuntament de Barcelona en la La primera observació a realitzar 
igualtat en l’accés de les persones Carta Europea de Salvaguarda dels remet a un increment força sostin-
discapacitades, mitjançant la cre- Drets Humans a la Ciutat gut que la taxa d’ocupació havia anat 
ació dels equipaments adients. • Limitacions i/o vulneracions experimentant fins a l’impacte de la 
A més, les autoritats municipals • Conclusió - síntesi crisi econòmica actual, una inversió 
afavoreixen la creació de llocs de • Recomanacions que es reflecteix amb prou claredat en 
treball protegits per a les perso-  els registres de l’any 2009. Pel que fa 
nes que han de tornar a inserir- a les taxes d’ocupació masculina i la fe-
se en la vida professional. menina, que és sempre notablement 
inferior a la primera, destaca, tanma-
teix, que la crisi econòmica actual ha 
impactat menys i més tardanament 
en les dones que en els homes. 
Taula 52. Evolució de la taxa d’ocupació a Barcelona per sexes. Dades en 
percentatges globals per anys. Anys 2003-2009
Taxa global Taxa masculina Taxa femenina
2003 49,0% 59,6% 40,0%
2004 50,9% 61,4% 42,3%
2005 54,2% 65,2% 44,9%
2006 56,5% 66,0% 47,5%
2007 55,3% 63,2% 48,0%
2008 56,1% 64,2% 49,1%
2009 52,6% 58,1% 47,5%
Font: INE, Enquesta de Població Activa
82
Condicions de vida, desigualtats 
i limitacions o vulneracions dels drets humans: 
perspectives general, intraurbana i interurbana 
A continuació, es pot examinar, a Taula 53. Evolució de la taxa d’ocupació a Barcelona per grups d’edat. Da-
partir de la mateixa font, l’evolució des en percentatges globals per anys. Anys 2003-2009
de la taxa d’ocupació a Barcelona per 
grups d’edat. 55 anys  
(Taula 53) Taxa global 16-19 anys 20-24 anys 25-54 anys i més
2003 49,0% 14,4% 53,0% 77,0% 17,4%
Pel que fa als diferents grups d’edat 
2004 50,9% 16,3% 57,6% 77,9% 18,4%
de la població activa de Barcelona, la 
crisi econòmica actual també els ha 2005 54,2% 19,0% 59,0% 80,5% 21,5%
impactat desigualment: els segments 2006 56,5% 20,0% 62,5% 82,9% 22,9%
més castigats i els qui més aviat l’han 
2007 55,3% 18,7% 60,5% 82,8% 20,9%
patit són els més joves.
(Taula 54) 2008 56,1% 14,3% 49,4% 83,4% 23,2%
2009 52,6% 10,6% 46,4% 78,6% 23,0%
Si comparem l’evolució de la taxa 
d’ocupació a la ciutat de Barcelona 
Font: INE, Enquesta de Població Activa
amb la que han experimentat les de 
la província, Catalunya i Espanya 
durant els mateixos anys, es fa palès Taula 54. Evolució de la taxa d’ocupació a la ciutat de Barcelona, la provín-
que, en termes de la taxa d’ocupació, cia, Catalunya i Espanya. Dades en percentatges globals per anys. Anys 
el mercat de treball de Barcelona 2003-2009
és i ha estat més dèbil que el de la 
55 anys  
província i el de Catalunya, amb una Ciutat Província Catalunya Espanya i més
sola excepció: l’any 2009 en compara-
ció amb tota la província. La situació 2003 49,0% 53,4% 54,2% 49,1% 17,4%
amb Espanya, en canvi, és clarament 2004 50,9% 54,1% 54,9% 50,2% 18,4%
favorable, tret de l’any 2003.
2005 54,2% 56,9% 57,0% 52,1% 21,5%
2006 56,5% 57,8% 58,1% 53,3% 22,9%
2007 55,3% 58,3% 58,4% 54,0% 20,9%
2008 56,1% 57,5% 57,8% 53,0% 23,2%
2009 52,6% 52,1% 54,0% 49,1% 23,0%
Font: INE, Enquesta de Població Activa
83
2.
2.10.3 Evolució de la taxa d’atur Taula 55. Evolució de la taxa d’atur a Barcelona per sexes. Dades en percen-
tatges globals per anys. Anys 2003-2009
Per a l’anàlisi d’aquest indicador, 
partirem de la mateixa font que en el Taxa global Taxa masculina Taxa femenina
cas de l’evolució de la taxa d’ocupació: 2003 11,3% 10,2% 12,8%
l’Enquesta de Població Activa de l’INE.
2004 11,2% 10,2% 12,6%
(Taula 55)
2005 7,4% 6,4% 8,7%
D’entrada, l’evolució de la taxa d’atur 2006 6,6% 5,4% 8,1%
reprodueix la de la taxa d’ocupació: 
un balanç positiu fins a l’impacte 2007 6,5% 6,4% 6,7%
de la crisi econòmica, però amb un 2008 7,6% 7,6% 7,6%
major dramatisme, perquè com a 2009 13,7% 14,1% 13,2%
conseqüència del creixement de la 
població activa en més de cinc punts Font: INE, Enquesta de Població Activa
percentuals entre els anys consi-
derats en aquestes taules, s’arriba 
a quotes d’atur que superen, i amb 
escreix, les de l’any 2003. 
D’altra banda, i el mateix que s’ha Taula 56. Evolució de la taxa d’atur a Barcelona per grups d’edat. Dades en 
vist que succeix respecte a la taxa percentatges globals per anys. Anys 2003-2009
d’ocupació, es pot veure que la crisi 
econòmica ha impactat menys en les 
55 anys  
dones que en els homes, en aquest Taxa global 16-19 anys 20-24 anys 25-54 anys i més
cas de manera fins i tot més clara, 
fins al punt que la taxa d’atur femeni- 2003 11,3% 39,2% 19,1% 11,0% 4,3%
na se situa, per primera vegada, per 2004 11,2% 42,7% 19,1% 10,2% 6,4%
sota de la masculina. A continuació, 
2005 7,4% 29,1% 13,2% 6,7% 5,1%
també s’examina l’evolució de la taxa 
d’atur per diferents grups d’edat. 2006 6,6% 31,0% 12,1% 5,8% 4,7%
(Taula 56) 2007 6,5% 32,5% 9,1% 5,8% 5,9%
2008 7,6% 36,9% 18,3% 6,9% 4,6%
Com en el cas de la taxa d’ocupació, 
els joves constitueixen el segment de 2009 13,7% 52,9% 28,8% 12,8% 7,9%
la població amb pitjors resultats i els 
Font: INE, Enquesta de Població Activa
que més durament han patit, també, 
els efectes de la crisi econòmica.
84
Condicions de vida, desigualtats 
i limitacions o vulneracions dels drets humans: 
perspectives general, intraurbana i interurbana 
Aquesta font, a més, permet de Taula 57. Evolució de la taxa d’atur a la ciutat de Barcelona, la província, Ca-
conèixer l’evolució de la taxa d’atur en talunya i Espanya. Dades en percentatges globals per anys. Anys 2003-2009
funció de la nacionalitat i, per tant, 
saber en quina situació es troben els Ciutat Província Catalunya Espanya
immigrants. Aquesta taxa d’atur, però, 2003 11,3% 10,7% 10,1% 11,3%
no es pot obtenir directament, sinó a 
través de la comparació entre la pobla- 2004 11,2% 10,3% 9,7% 10,8%
ció activa i ocupada d’aquest origen, 2005 7,4% 7,0% 6,9% 9,1%
xifrades, respectivament, en 161.000 
2006 6,6% 6,6% 6,6% 8,5%
i 123.400 persones el quart trimes-
tre del 2009. Les persones aturades 2007 6,5% 6,6% 6,6% 8,3%
d’origen immigrant que en resulten, 2008 7,6% 8,7% 9,0% 11,3%
37.600, representen una taxa d’atur 
2009 13,7% 16,2% 16,3% 18,0%
del 23,3%, molt superior a les mitjanes 
de Barcelona que s’acaben d’oferir. Font: INE, Enquesta de Població Activa
Finalment, s’examina la taxa d’atur 
de la ciutat de Barcelona en termes Taula 58. Percentatge i nombre de persones aturades per districtes sobre 
comparatius amb la província, el el total d’aturats de Barcelona en ordre creixent. Octubre 2009
global de Catalunya i Espanya.
(Taula 57) Districtes Nombre de persones Percentatges
Les Corts 3.905 4,0%
L’examen d’aquesta taula mostra que 
Barcelona se situa en una millor posi- Sarrià-Sant Gervasi 5.004 5,1%
ció que la resta dels territoris conside- Gràcia 6.922 7,1%
rats, en especial en els darrers anys, 
Ciutat Vella 8.944 9,2%
que inclouen el 2009, és a dir, el primer 
any de la crisi econòmica actual. Sant Andreu 9.469 9,7%
Horta-Guinardó 10.497 10,7%
Les fonts disponibles no permeten 
Sants-Montjuïc 11.483 11,7%
d’esbrinar quina és la taxa d’atur en els 
diferents districtes de la ciutat; tanma- Nou Barris 12.320 12,6%
teix, sí que es pot indicar en quins dels Eixample 13.731 14,1%
districtes de Barcelona la desocupació 
té un pes major relatiu en aquests mo- Sant Martí 15.439 15,8%
ments. Així, amb dades de l’octubre del Sense indicar districte 7 0,007%
2009 la situació és la que es presenta a Global Barcelona 97.721 100%
la taula que figura a continuació.
(Taula 58) Font: Elaboració pròpia a partir de Generalitat de Catalunya, Departament de Treball
85
2.
Davant d’aquest increment de la Taula 59. Percentatges de persones amb discapacitat de 16 a 64 anys se-
taxa d’atur que s’estava produint gons la seva relació amb l’activitat a la província de Barcelona, Catalunya i 
de manera contínua, l’Ajuntament l’estat espanyol. 2008
de Barcelona va decidir, l’abril del 
2009, atorgar un ajut als desocupats Ocupats En atur Altres situacions
que haguessin esgotat la prestació Estat espanyol 28,3% 7,2% 64,5%
del subsidi i seguissin en període de 
Catalunya 31,7% 6,4% 61,9%
formació. Es va estimar que aquesta 
mesura beneficiaria al voltant de Província de Barcelona 33,6% 6,1% 60.3%
10.000 habitants de la ciutat. 
Font: Instituto Nacional de Estadística (2008), Enquesta de Discapacitat, Autonomia 
Personal i Situacions de Dependència 2008
Pel que fa a la situació en termes 
d’atur i de nivell d’ocupació de les 
persones amb discapacitat, no es amb discapacitat treballen i 12.700 L’enquesta de l’INE també realitza un 
disposa de dades referides a la ciutat estan aturades. Tot plegat, i com ha examen de la situació laboral de les 
de Barcelona, però sí de la seva denunciat la UGT de Catalunya en la persones amb discapacitat segons el 
província, que s’ha decidit d’incloure presentació de l’informe La situació sexe i l’edat. De tota manera, a mesu-
en aquest informe amb la voluntat laboral de les persones amb discapa- ra que es baixa de nivell territorial, la 
d’oferir informacions el més aproxi- citat, suposa una població activa de comparació entre l’estat espanyol en 
mades possibles, quan no és possible 76.100 persones i una taxa d’atur real el seu conjunt, Catalunya i la provín-
de donar-ne per a la ciutat. per a aquesta població del 16,7% i del cia de Barcelona, només és possible 
15,4% a la província de Barcelona, pel que fa al gènere. Un examen que 
Aquestes dades provenen de l’En- percentatges que evidentment no reflecteix que les dones amb disca-
questa de Discapacitat, Autonomia lliguen amb els oferts per l’enquesta pacitat es troben en pitjor situació 
Personal i Situacions de Dependència de l’INE malgrat que s’hi basin. que els homes amb aquesta condició, 
2008 realitzada per l’Institut Nacional si bé a la província de Barcelona el 
d’Estadística, nou anys després de Aquest informe de la UGT assenya- percentatge d’homes i dones amb 
la darrera edició (1999). La situació, la que aquesta elevada taxa d’atur discapacitat en atur és el mateix.   
com es veurà a continuació en la taula de les persones amb discapacitat (Taula 60)
comparativa que es presenta, és millor evidencia que l’any 2007 la meitat de 
a Catalunya que a l’estat en el seu con- les empreses catalanes amb més de 
junt i millor a la província de Barcelo- 50 treballadors (6.207) van incomplir 
na que a Catalunya en el seu conjunt. la LISMI. El sindicat arriba a aquesta 
(Taula 59) conclusió prenent com a base d’anàli-
si el fet que totes aquestes empreses 
Les «altres situacions» de la taula haguessin hagut de contractar un 
amaguen nombroses persones amb mínim de dues persones amb dis-
discapacitat que podrien treballar, capacitat, però que el nombre total 
com es desprèn de les xifres ab- de contractes que aquell any es van 
solutes que figuren en la mateixa signar amb treballadors d’aquesta 
enquesta, en què 63.400 persones condició va ser de només 8.718. 
86
Condicions de vida, desigualtats 
i limitacions o vulneracions dels drets humans: 
perspectives general, intraurbana i interurbana 
Taula 60. Percentatges d’homes i dones amb discapacitat de 16 a 64 anys Barcelona fins al punt que han passat 
segons la seva relació amb l’activitat a la província de Barcelona, Catalunya i a esdevenir la causa principal de no-
l’estat espanyol. 2008 tificació a la unitat local de salut labo-
ral. En efecte, la incidència d’aquests 
Homes Dones  Homes  Dones  trastorns s’ha multiplicat gairebé per 
 ocupats ocupades aturats aturades 
11 entre els anys 2001 i 2008, i entre 
Estat espanyol 33,4% 23,7% 6,9% 7,5% ells han pesat de manera notable 
Catalunya 37,1% 37,2% 6,1% 6,6% els de tipus ansiodepressiu. Aquests 
trastorns, a més, tenen una incidèn-
Província de 
38,6% 29,7% 6,1% 6,1% cia molt superior en les dones que 
Barcelona
en els homes i són atribuïbles, a més, 
Font: Instituto Nacional de Estadística (2008), Enquesta de Discapacitat, Autonomia a determinades condicions laborals 
Personal i Situacions de Dependència 2008 que poden afectar més les dones que 
els homes (tot i que aquests pateixin 
més que les dones algunes circums-
2.10.4 Evolució dels accidents les lesions greus en la mateixa pro- tàncies laborals negatives com, per 
laborals porció que van augmentar les mor- exemple, llargues jornades laborals), 
tals (6,9%). Més enllà de les diferèn- per les dificultats de compaginar la 
Des d’un punt de vista global, que cies per gènere, interessa recalcar vida laboral amb la familiar, que és, 
afecta tant Barcelona com l’estat es- sobretot que prop del 75% d’aquests com ja s’ha analitzat en altres punts 
panyol en general, la taxa d’accidents accidents laborals es van produir en d’aquest informe, una missió que 
laborals ha disminuït en els darrers ocupacions de tipus manual. Aquesta continua corresponen fonamental-
anys; a Barcelona, concretament, de font esmenta, a continuació, dos pro- ment a les dones. 
57,6 lesions per cada 1.000 persones blemes de salut laboral, les malalties 
afiliades a la seguretat social l’any professionals i les malalties relacio- Com es pot veure, doncs, i sembla 
2000 a 45,6 l’any 2008. Cal subratllar, nades amb el treball50. important remarcar-ho, la incidèn-
finalment, el fort pes dels accidents cia dels accidents laborals i de les 
in itinere, que representen al voltant Les baixes per malalties professi- malalties professionals ha disminuït 
del 30% de les lesions greus i entre el onals, com s’ha vist que també és en els darrers anys, mentre que s’ha 
30 i el 40% de les mortals. el cas dels accidents laborals, han incrementat la taxa d’aquestes malal-
disminuït a Barcelona entre els anys ties relacionades amb el treball. 
En aquest sentit, l’últim informe 2000 i 2006, el darrer sobre el qual 
anual sobre la salut a Barcelona de es tenen dades. Aquest any es van no- 2.10.5 Nivell salarial
l’Agència de Salut Pública de la ciutat tificar 617 baixes per aquest motiu, la 
assenyala la següent evolució dels qual cosa suposa una taxa d’incidèn- La primera qüestió a esmentar al 
accidents laborals, que inclou els cia de 66,6 per cada 100.000 persones respecte d’aquest indicador és la no 
ocorreguts in itinere. L’any en qües- afiliades a la seguretat social.   disponibilitat de dades a escala mu-
tió, el 2008, es van produir a Barcelo- nicipal, per la qual cosa només se’n 
na 42.808 lesions per accidents amb Pel que fa a les malalties relaciona- poden oferir pel que fa a Catalunya i 
baixa, 417 greus i 31 de mortals. En des amb el treball, en canvi, en els Espanya. En aquest sentit, la primera 
relació amb el 2007, van disminuir darrers anys s’han incrementat a observació a realitzar és que l’any 
50 La definició (legal) de malalties professionals és la següent: són aquelles contretes com a conseqüència del treball efectuat per compte d’altri i 
provocades per l’acció de determinats elements o substàncies. Per la seva banda, les malalties relacionades amb el treball són trastorns de salut en 
què els riscos laborals actuen de manera significativa com un dels factors causals, juntament amb altres elements externs al treball o hereditaris.
87
2.
2007, el darrer sobre el qual l’IDES- Taula 61. Salaris bruts mitjans anuals a Catalunya i Espanya per sexes. Resul-
CAT proporciona dades al respecte, el tats en percentatges de desigualtat. Anys 2004, 2005, 2006 i 2007
balanç era favorable a Catalunya, amb 
sous bruts anuals superiors en una Anys Diferencial Catalunya Diferencial Espanya
mitjana d’uns 1.500 €, tot i que aquí 2004 32,19% 27,53%
caldria tenir en compte també el dife-
rencial de preus Catalunya-Espanya. 2005 30,28% 27,49%
2006 29,27% 26,32%
Gràcies, però, a les dades reunides 
2007 27,77% 25,62%
per l’Observatori Barcelona51, hi ha 
dades municipals que permeten Font: IDESCAT: Indicadors d’Estructura Econòmica
de comparar Barcelona amb ciu-
tats espanyoles, europees i d’altres 
continents en termes de salaris bruts Segons un estudi52, una de les pos- També val la pena de remarcar, amb 
i nets, que mostren, amb dades del sibles explicacions d’aquesta pitjor dades referides a la província de Bar-
2008, que la nostra ciutat ocupa una posició de Catalunya respecte al celona53, que una part de les persones 
posició mitjana-alta (21è entre 48 conjunt de l’estat espanyol seria que ocupades i, per tant, teòricament, en 
ciutats). A tall d’exemple, es pot indi- les diferències salarials entre home una situació favorable, cobren uns 
car que Barcelona se situa per sota de i dona són majors com més elevada salaris que no els permeten de sortir 
Dublín, Ginebra, Londres o Berlín i per és la seva formació, per la qual cosa d’elevats índexs de vulnerabilitat 
sobre de París, Madrid, Milà o Atenes. aquelles comunitats on hi ha més econòmica. Així, segons es pot veure a 
dones amb formació universitària, la taula 62, que s’inclou a continuació, 
Pel que fa a la informació procedent de també són aquelles en què la desi- gairebé l’11% de les persones assalari-
l’IDESCAT, la taula salarial comparati- gualtat salarial és major. ades de 16 a 64 anys perceben salaris 
va entre Espanya i Catalunya esmen- baixos, de les quals una quarta part 
tada també proporciona altres dades Pel que fa a les diferències atribuï- corresponen al segment més jove 
sobre les diferències en funció d’una bles a la nacionalitat, les divergèn- de la població activa i prop d’un 18% 
sèrie de característiques. S’observa, cies entre treballadors espanyols i a treballadors nascuts a l’estranger. 
així, la persistència de la desigualtat no espanyols també són notables: Aquesta situació també dóna una lec-
per gènere, tot i que amb una tendèn- d’uns 6.000 € tant a Catalunya com a tura en termes de gènere: els baixos 
cia a la disminució entre els anys 2004 Espanya. salaris afecten al 4% dels homes i al 
i 2007, tant a Catalunya com a Espa- 17% de les dones. 
nya. Pel que fa a aquests dos territoris, Pel que fa finalment a l’edat, els joves 
la situació és més desigual a Catalunya de fins a 25 anys són els més perjudi- Aquesta taula, com es pot veure a con-
que a l’estat en el seu conjunt, tot i que cats, amb salaris inferiors en més de tinuació, incorpora altres conceptes de 
les diferències també s’hagin anat 9.000 € a la mitjana catalana i d’uns precarietat: els contractes temporals 
reduint en aquest període. 8.000 a la mitjana espanyola. i el treball a temps parcial involuntari, 
(Taula 61) que també afecten més les dones que 
els homes, els joves que els treballa-
dors més adults, i els immigrants que 
els treballadors autòctons. 
51 Les dades procedeixen de Price & Earnings, Around the Globe 2008, UBS.     
52 UGT (2010), Informe sobre igualdad salarial. 
53 Gràcies al Programa d’Acció Social contra la Pobresa, que cita l’Agència Tributària com a font.  
88
Condicions de vida, desigualtats 
i limitacions o vulneracions dels drets humans: 
perspectives general, intraurbana i interurbana 
Taula 62. Persones assalariades de la província de Barcelona amb baixos sala- Pel que fa a les persones amb disca-
ris, contracte temporal i temps parcial involuntari per sexes, edats i origen. pacitat, es disposa de dades correspo-
Resultats en percentatges. 2006 nents a l’any 2002, referides al conjunt 
de Catalunya, que assenyalen diferèn-
Població  Contracte  Temps parcial 
Salaris baixos cies en termes de sou brut respecte 
assalariada temporal involuntari
a les persones sense discapacitats de 
Tota la població 
10,8% 19,2% 3,9% l’ordre del 26% (15.355,35 i 20.728,60 
assalariada €, respectivament), una desigualtat 
Segon sexe 37,1% 37,2% 6,1% superior a l’estimada per un expert 
en aquesta qüestió com el professor 
Homes 4,5% 18,3% 2,2%
Ricardo Braulio Pagán Rodríguez, de la 
Dones 17,2% 20,0% 5,8% Universitat de Màlaga, que l’ha xifrat, 
Segons edat per a tot l’estat espanyol, en el 16,1%
55. 
De 16 a 24 anys 36,7% 47,7% 12,3%
De 25 a 34 anys 12,6% 25,7% 3,5% 2.10.6 Segregació laboral
De 35 a 54 anys 6,6% 12,4% 3,7%
Una part, si més no, d’aquestes 
De 55 a 64 anys 5,6% 9,4% 1,6% diferències salarials són clarament 
Segons origen atribuïbles a la segregació laboral, ho-
ritzontal i vertical, que caracteritza els 
Catalunya 9,8% 16,9% 3,1%
mercats de treball56. Pel que fa a la que 
Resta Espanya 7,8% 10,8% 2,9% es relaciona amb el gènere, segons 
Resta del món 17,6% 36,4% 8,0% un Anuari recent publicat pel Depar-
tament de Treball de la Generalitat de 
Font: Agència Tributària Catalunya57, que, tanmateix, no inclou 
dades municipals, les dones només 
constitueixen el 19,6% dels directius 
Un estudi realitzat a escala de tot de cada un d’ells en funció d’una d’administració i empresa, tot i que 
Catalunya pel sindicat UGT54 també sèrie de paràmetres com la categoria ocupen el 53,1% dels càrrecs tècnics, 
mostra una situació similar o, fins i tot, laboral, el nivell educatiu, el tipus de científics i intel·lectuals. També repre-
més greu: al voltant d’uns 1.150.000 jornada laboral, el tipus de contracte, senten el 60,7% de les ocupacions no 
treballadors perceben salaris bruts l’antiguitat en el lloc de treball, l’edat, qualificades, el 66,8% dels treballs en 
inferiors als 1.000 €. La situació, altra el sexe i l’origen del treballador. És a els serveis de restauració, el comerç i 
vegada, afecta particularment les dir, que mentre que una part de les els serveis personals, i el 71% dels em-
dones i els joves. diferències salarials poden ser objecti- pleats administratius. Val a dir, a més, 
vament explicables, d’altres, i aquestes que en aquests aspectes Catalunya es 
L’Enquesta d’Estructura Salarial de tres darreres en particular, remeten a troba en una situació força pitjor que 
l’INE també demostra que les diferèn- variables en què s’actua discriminatò- l’estat espanyol i la Unió Europea en el 
cies salarials no es donen únicament riament. seu conjunt. 
entre els diferents sectors sinó dintre 
54 El cost de la vida per a les persones inframileuristes.
55 Vegeu Pagán Rodríguez, Ricardo (2004), «Discapacidad, empleo y salarios», dins Minusval, núm. 145. 
56 Per segregació horitzontal, s’entén la concentració en determinats sectors d’activitat en funció del gènere o de qualsevol altra variable, mentre que 
la segregació vertical remet a la posició jeràrquica en funció del gènere o també de qualsevol altra variable. 
57 Generalitat de Catalunya, Departament de Treball (s.d.), Dones i Treball. Anuari 2008.
89
2.
Barcelona tampoc s’escapa d’aques- Cal advertir que totes aquestes dades 2.10.7 Satisfacció amb les 
ta segregació horitzontal i vertical no mostren en quina mesura totes condicions de treball
per gènere que perjudica clarament aquestes diferències enregistrades es 
les dones. Segons un estudi recent deriven directament del sexe, la naci- Partint de l’Enquesta de Qualitat de 
publicat per l’Agència de Salut Pública onalitat o l’edat, com tampoc mostren Vida en el Treball realitzada pel Mi-
de Barcelona que examina les relaci- els treballs més desenvolupats habi- nisteri espanyol de Treball i Immi-
ons entre el treball i la salut a partir tualment per les dones, els estrangers gració i de l’ampliació de les dades 
de les dades de l’Enquesta de Salut de i els joves, i els sectors econòmics corresponents a Catalunya realitzada 
Barcelona 2006, a la nostra ciutat58, en què s’inscriuen preferentment. per l’IDESCAT, l’Anuari Estadístic 
el 35% de les dones assalariades es Sigui quin sigui, però, aquestes dades de Barcelona inclou una taula que 
concentren en les sis ocupacions més reflecteixen una notable desigualtat detalla el grau mitjà de satisfacció 
freqüents, mentre que aquest només que sembla que té una innegable base de la població ocupada de Barcelona, 
és el cas del 22% dels homes. discriminatòria, sigui perquè es paga sense desagregar-la per sexes, en 
menys a aquests col·lectius indepen- relació amb una sèrie de supòsits i de 
Pel que fa a la segregació vertical, dentment del treballs que facin, o bé manera comparada amb el total de 
només el 15% de les dones ocupades perquè se’ls «reserva» per a determi- Catalunya l’any 2007.
tenen personal al seu càrrec, davant nades ocupacions d’inferior categoria.
el 27% dels homes. Això malgrat que Al respecte, pot sorprendre, d’entra-
en el moment actual les dones tenen Una altra població laboralment da, que els nivells de satisfacció siguin 
un nivell d’estudis superior al dels segregada són els gitanos, encara elevats, amb valors mitjans respectius 
homes, de la qual cosa aquest estudi que manqui informació estrictament de 7,2 i 7,3. Tanmateix, quan s’analit-
dedueix que en el cas de les dones hi referida a la ciutat de Barcelona. En zen els aspectes menys valorats pels 
ha una menor correspondència entre base a un estudi ja citat59, es desprèn ocupats de Barcelona, s’observa que 
nivell educatiu i llocs de responsabili- que una gran majoria de la població són els que remeten més directament 
tat que en el cas dels homes. Aquesta activa gitana o és a l’atur o treballa a l’empresa: els ajuts socials rebuts 
conclusió es pot unir a la que prové de amb contractes temporals; també de les empreses (4,9), les possibilitats 
l’apartat immediatament anterior de es troba sobrerepresentada en els de promoció (5,4) i els salaris (5,9); 
l’anàlisi d’aquest dret per evidenciar anomenats mercats laborals subsidi- mentre que els aspectes que obtenen 
que a les dones els és més difícil que aris o informals com la venda ambu- millors puntuacions són les vacances 
als homes accedir a llocs laborals de lant. Quant a les raons que els seus i els permisos (7,3), l’estabilitat (7,4), 
responsabilitat i alhora que, quan ho membres addueixen per a la seva l’entorn físic (7,4), la salut i la segu-
fan, han de patir unes diferències sa- baixa presència en el mercat laboral retat (7,4), l’autonomia i la indepen-
larials respecte als homes que ocupen ordinari, figuren en primer lloc el dència (7,5), l’activitat desenvolupada 
posicions similars que són molt més racisme i la seva manca de formació, (7,7) i l’ambient de treball (7,9). Resta 
pronunciades que les que es donen en- que totalitzen el 36,5% de les respos- saber, però, fins a quin punt aquestes 
tre homes i dones que ocupen llocs de tes dels gitanos catalans a la pregun- valoracions poden haver-se vist afec-
treball d’inferior qualificació. ta en què es va basar aquest estudi. tades per l’impacte de l’actual crisi 
econòmica. 
58 Cortès, Imma; Artazcoz, Lucía (2009), Treball i salut a Barcelona, Barcelona: Agència de Salut Pública de Barcelona.
59 Fundació Pere Tarrés (2005), Estudi sobre la població gitana de Catalunya. Informe final, Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de 
Benestar i Família.
90
Condicions de vida, desigualtats 
i limitacions o vulneracions dels drets humans: 
perspectives general, intraurbana i interurbana 
L’estudi recentment editat per 2.10.8 Anàlisi dels habitants de Barcelona, se situen més 
l’Agència de Salut Pública de Bar- compromisos subscrits avall en la llista de demandes realitza-
celona, al qual s’ha fet referència en per l’Ajuntament de des al govern municipal i confirmen, 
la secció precedent, també examina Barcelona en la Carta d’alguna manera, l’encert en la tria de 
la satisfacció dels barcelonins i de Europea de Salvaguarda les competències de l’Ajuntament com 
les barcelonines amb el seu lloc de dels Drets Humans a la a punt focal d’aquest informe.
treball. Les dades que aporta són Ciutat
diferents en el sentit que aquesta El primer compromís municipal 
font no dóna una mesura mitjana Dediquem aquest apartat al segui- remet a la contribució vers la plena 
d’aquest valor, sinó que assenyala els ment dels compromisos subscrits ocupació a la ciutat, un objectiu que en 
percentatges d’ocupats barcelonins per l’Ajuntament de Barcelona en aquests moments, i com s’ha vist ara 
que se senten satisfets, i insatisfets o l’àmbit laboral amb la signatura de mateix, és més lluny que anys enrere 
molt insatisfets, amb les seves condi- la Carta Europea de Salvaguarda dels de l’assoliment. Aquest objectiu també 
cions laborals, uns percentatges que Drets Humans a la Ciutat d’acord amb figura en el Pacte per a l’Ocupació de 
són, respectivament, del 83,8% i del el text que se n’incorpora en aquest Qualitat a Barcelona 2008-201160.
16,2%. Aquesta taxa d’insatisfacció és mateix capítol de l’informe.
superior en les dones (17,7%) que en El següent compromís assumit per 
els homes (14,9%). Val a dir, d’entrada, que el treball és l’Ajuntament deriva del primer, en el 
una qüestió que preocupa òbviament sentit de fomentar la formació conti-
els barcelonins i les barcelonines, en nuada dels treballadors i realitzar acci-
especial en un context de crisi econò- ons adreçades a les persones aturades. 
mica com l’actual, tot i que, com ja s’ha 
vist, disposar d’una feina no vol dir ne- En aquest sentit, l’última memòria 
cessàriament poder viure de manera anual d’activitats de Barcelona Acti-
digna. En dues edicions recents d’una va, l’agència de desenvolupament lo-
de les enquestes periòdiques que cal que l’Ajuntament de Barcelona va 
l’Ajuntament de Barcelona realitza, crear l’any 1986 –una memòria, que, 
l’anomenat Baròmetre Semestral, tanmateix, se situa en un moment 
l’atur i les condicions de treball apa- anterior (2007) a la crisi econòmica 
reixen com un dels dos problemes més actual–, detalla les accions empreses 
greus amb què es troben confrontats durant el període 2004-2007: més de 
els habitants de Barcelona en aquests mig milió de persones ateses, l’acom-
moments, tot i que combatre l’atur i panyament de més de 4.000 projec-
millorar les condicions de treball no tes empresarials i de més d’un miler 
constitueixin la principal demanda que de noves empreses, principalment. 
les persones fan a l’Ajuntament segons L’any 2007, 642 persones aturades 
es constata en la darrera edició dispo- van iniciar itineraris d’accés a l’ocu-
nible (2009) de l’Enquesta de Serveis pació i es van realitzar 145 accions 
Municipals. És a dir, tot i que l’atur i formatives per a 2.253 persones. 
les condicions de treball apareixen Ho desglossem a la pàgina següent, 
com el problema actual més greu dels taula 63.
60 Vegeu http://www.barcelonactiva.cat/barcelonactiva/images/cat/Pacte%20Ocupacio%20de%20Qualitat%202008_11_tcm83-38212.pdf. 
91
2.
Taula 63. Evolució de les activitats formatives realitzades per Barcelona Activa. 2004, 2005, 2006 i 2007
2004 2005 2006 2007
Total d’alumnes 2.070 2.341 2.379 2.253
Total d’accions formatives 120 140 150 145
Alumnes de formació ocupacional 1.539 1.933 1.996 1.813
Accions de formació ocupacional 88 114 122 115
Alumnes de formació contínua 531 408 383 440
Accions de formació contínua 32 26 28 30
Font: Ajuntament de Barcelona, Barcelona Activa, Memòries d’Activitats 2004, 2005, 2006 i 2007 
Com es pot veure a la taula, Barcelo- Sobre aquest darrer programa, ini- bona ni com a dolenta. Només el 0,7% 
na Activa ha experimentat un creixe- ciat el 2005, es disposa de les xifres i el 0,2% la consideren malament i 
ment tant del nombre d’alumnes com dels anys 2006 i 2007, extretes de molt malament, bé que cal afegir un 
d’accions i tant en termes de forma- les corresponents memòries anuals 42,9% que no responen. 
ció professional com de formació de Barcelona Activa: 56 i 80 partici-
contínua, tot i una certa disminució pants, respectivament, en un marc L’articulat del dret al treball també 
de les xifres totals entre 2006 i 2007. previst de creació, al final del progra- inclou el compromís de l’Ajuntament 
ma, de 85 noves empreses. de Barcelona amb el rebuig del 
En l’àmbit de la promoció de la treball il·legal i infantil mitjançant la 
igualtat i de la no-discriminació en Per acabar amb les qüestions rela- inclusió de clàusules en tots els con-
el camp laboral, Barcelona Activa tives a aquesta Agència, cal afegir tractes municipals que prohibeixin 
disposa d’un Programa d’Igualtat que un dels apartats inclosos en un aquestes pràctiques. 
d’Oportunitats per a l’accés de les dels darrers Òmnibus municipals, el 
dones a ocupacions en què estan corresponent al juny del 2009, inclou No hi ha dades que permetin de certi-
subrepresentades i del Programa dades referents al coneixement i a la ficar si aquest compromís es compleix 
Barcelona Emprèn en Igualtat, valoració de Barcelona Activa per part o no i fins a quin punt perquè, segons 
liderat conjuntament per la Cambra dels ciutadans i de les ciutadanes. fonts del mateix Ajuntament, no exis-
de Comerç de Barcelona i la Funda- teix cap organisme de control centra-
ció Un Sol Món-Caixa Catalunya, que En aquest sentit, cal destacar un litzat que faci un seguiment d’aquesta 
promou la creació d’empreses per nivell mitjà (58,2%) de coneixement qüestió. Malgrat tot, en el Programa 
part dels col·lectius amb especials di- de l’existència d’aquesta agència, Municipal per a la Infància i l’Adoles-
ficultats: dones amb responsabilitats combinat amb una valoració fona- cència 2007-2010 s’inclou una taula 
familiars, aturats de llarga durada, mentalment bona (39,9%), a la que que remet a les característiques dels 
immigrants, persones amb discapa- segueixen un 9,6 % d’enquestats que infants que van ser atesos l’any 2006 
citat i altres grups i que es considera valoren la seva feina com a molt bona pels serveis socials d’atenció primà-
un dispositiu únic a l’estat espanyol. i un 6,7% que no la jutgen ni com a ria de la ciutat, una taula que mostra 
92
Condicions de vida, desigualtats 
i limitacions o vulneracions dels drets humans: 
perspectives general, intraurbana i interurbana 
que es va detectar explotació laboral Aquesta anàlisi s’inicia amb les dades 
infantil en el 0,1% dels infants tractats, d’un estudi que ja ha estat citat en 
un percentatge, però, que es desco- aquestes pàgines, del qual extraiem 
neix quants casos representa. les dues següents taules: 
Els Equips d’Atenció a la Infància Taula 64. Percepció de discriminació per raons d’ètnia o origen en perso-
i a l’Adolescència en Alt Risc Soci- nes immigrades que busquen feina a Barcelona. Resultats en percentatges 
al (EAIA) també consignen casos estandarditzats per edats. 2006
d’explotació laboral dels menors, que 
van afectar l’1,6% dels que van tractar Moltes Classe Algunes 
l’any 2005. Grup Sexe Mai  vegades/ Social vegades
Constantment
També es pot assenyalar, pel que fa No manuals 85,1% 12,2% 2,8%
a la qüestió del treball infantil, que HomesPaïsos en vies Manuals 74,8% 16,1% 9,1%
Barcelona és membre d’una xarxa/ de desenvolu-
programa de Ciutats Amigues de la pament No manuals 75,9% 17,9% 6,2%Dones
Infància promoguda per la UNICEF61. Manuals 77,8% 15,2% 7,1%
Aquest programa pretén impulsar i Països desenvolupats 91,4% 7,8% 0,8%
fomentar l’aplicació en l’àmbit local 
de la Convenció sobre els Drets dels Font: Enquesta de Salut de Barcelona 2006
Infants, que recull, entre els seus ar-
ticles, la prohibició del treball infantil 
i la protecció dels infants al respecte. Taula 65. Percepció de discriminació per raons d’ètnia o origen en perso-
nes immigrades en el lloc de treball a Barcelona. Resultats en percentat-
ges estandarditzats per edats. 2006
2.10.9 Limitacions i/o 
vulneracions Moltes Classe Algunes 
Grup Sexe Mai  vegades/ 
Social vegades
Constantment
A banda de les limitacions i/o vulne-
racions del dret al treball, o del dret No manuals 91,1% 7,0% 1,9%
Homes
al treball en igualtat, representa- Països en vies Manuals 83,3% 11,2% 5,5%
des per aquestes taxes diferencials de desenvolu-
d’ocupació i d’atur que castiguen pament No manuals 85,4% 14,6% 0,0%Dones
unes determinades poblacions i que, Manuals 78,4% 14,6% 7,0%
per tant, tenen una evident càrrega Països desenvolupats 96,4% 2,7% 0,8%
discriminatòria, com és també el cas 
de les diferències salarials, en aquest Font: Enquesta de Salut de Barcelona 2006
apartat es fa referència a percepci-
ons de discriminació experimentades 
a Barcelona per diferents col·lectius.
 
61 Vegeu http://www.ciudadesamigas.org. 
93
2.
D’aquestes dues taules, es dedueix, en Segons la memòria anual de l’Oficina 
principi, el mateix patró que quan en per la No-discriminació de l’Ajunta-
base a la mateixa font analitzàvem, ment de Barcelona, els drets laborals 
en el capítol dedicat al dret a la no- apareixen en segon lloc en nombre 
discriminació, les situacions discri- de denúncies (vegeu taula 2, pàg.21), 
minatòries ocorregudes en llocs pú- una situació que afecta especialment 
blics de Barcelona: un tall clarament els immigrants (vegeu taula 44, pàg. 
desfavorable per als treballadors i les 66) i les dones, dos col·lectius per 
treballadores procedents de països als quals els drets laborals apareixen 
en vies de desenvolupament. Pel que com els més vulnerats. En el cas de 
fa a aquests i a aquestes, només hi ha les dones, a més, amb una enorme 
una diferència respecte a l’anterior distància respecte al dret esmentat 
escenari: en cercar feina, les treballa- com a vulnerat en segon lloc.
dores manuals manifesten no haver  (Taula 66)
patit mai cap discriminació amb un 
percentatge superior a les treba-
lladores no manuals, fet que trenca Taula 66. Els drets més vulnerats de les dones. Resultats en percentatges 
amb la constant habitual: la discri- sobre les denúncies. 2008
minació més freqüent dels empleats 
manuals. Drets Percentatges
Treball 50%
Les persones gais, lesbianes, bisexu-
als o transsexuals també denuncien Dignitat 15%
situacions de discriminació a Barce-
lona en el lloc de treball. Segons el Font: Ajuntament de Barcelona, Oficina per la No-discriminació (OND) (2009), 08 
diagnòstic elaborat en el marc de la Resum d’activitats  
preparació d’un pla municipal per a 
aquest col·lectiu62, una mica més del Exemples discriminatoris concrets i la responsable de la seva secció. La 
20% de les persones que van res- succeïts a Barcelona també els relaci- veracitat dels fets denunciats apareix 
pondre el qüestionari inclòs haurien ona l’informe que SOS Racisme Cata- corroborada per gravacions en què 
patit situacions discriminatòries, un lunya ha editat recentment63. Aquest se senten els insults i pel suport i el 
percentatge respecte al qual cal tenir és el cas per exemple d’un episodi testimoni de dues delegades sindi-
en compte, com el mateix document d’assetjament laboral per motius cals. El cas es va tancar amb la presa 
puntualitza, que força persones no racistes en un supermercat de la de mesures disciplinàries per part 
mostren obertament la seva condició ciutat del qual es tingué coneixement de l’empresa contra una de les dues 
sexual a la feina i, fins i tot, fan esfor- el juny del 2009 després que s’hagués persones denunciades. 
ços per ocultar-la.  perllongat, sembla, durant mesos. 
La víctima havia estat insultada amb Una altra font d’informació sobre 
frases com «immigrant de merda» i presumptes discriminacions, en 
«tu no tens drets» pel cap de planta aquest cas contra una altra població 
62 VInstitut de Govern i Polítiques Públiques (2009), Barcelona ens entén? Diagnòstic de les realitats de la població LGTB de Barcelona, Barcelona: Ajun-
tament de Barcelona, Regidoria de Drets Civils, consultable a: http://w3.bcn.es/fitxers/dretscivils/diagnsticdelesrealitatsdelapoblacilgtb.543.pdf. 
63 SOS Racisme Catalunya (2009), Memòria de l’Oficina d’Informació i Denúncies 2008. 
94
Condicions de vida, desigualtats 
i limitacions o vulneracions dels drets humans: 
perspectives general, intraurbana i interurbana 
concreta, les persones amb VIH/ catalogat sota la denominació de amb discapacitat i els immigrants. 
sida, és l’Observatorio de Derechos criminalització i que, generalment, Aquests col·lectius també pateixen 
Humanos y VIH/sida de la Red 2002, remeten a preguntes sobre si la índexs de treball temporals superi-
Red Comunitaria sobre el VIH/ transmissió del VIH és denunciable, 1 ors als de la mitjana de la població 
sida del Estado español, una de les en l’atenció sanitària, 1 en matèria de i perceben salaris inferiors. Hi ha 
entitats membre de la Plataforma benestar social, 1 en l’administració, col·lectius, alhora, que denuncien dis-
d’Entitats Col·laboradores d’aquest 1 en la vida familiar i 1 en matèria de criminacions en l’àmbit laboral: els 
Observatori de Drets Humans de Bar- contractació d’assegurances. Aquesta immigrants procedents de països en 
celona. El darrer informe de consul- darrera qüestió remet a denegacions vies de desenvolupament, les dones i 
tes de la seva assessoria jurídica, que d’hipoteques a persones amb VIH pel les persones amb VIH/sida. 
abasta tot l’any 2009, constata, una fet que no poden subscriure assegu-  
vegada més, que l’àmbit objecte d’un rances de vida. 
major nombre de consultes específi- 2.10.11 Recomanacions 
ques en matèria de discriminacions 
i vulneracions de drets ha estat, 2.10.10 Conclusió-síntesi 1. Incrementar els esforços i les 
precisament, el laboral, que n’ha inversions per augmentar la taxa 
aglutinat el 32% d’un total de 137. En Tradicionalment, la taxa d’ocupació d’ocupació i reduir la taxa d’atur 
aquest àmbit les situacions vulnera- de la ciutat ha estat inferior a la de la a la ciutat, en especial respecte 
tòries més habituals són canvis en les província de Barcelona i a la global a determinats col·lectius (joves, 
condicions de treball, vulneracions de de Catalunya, tot i que l’any 2009 persones amb discapacitat, immi-
la confidencialitat de dades mèdi- s’invertís aquesta tendència en re- grants) i districtes de la ciutat.
ques, sol·licituds de realització de lació amb la província, en un context 2.  Reclamar el compliment de la 
la prova del VIH sense cap mena de general de disminució d’aquesta taxa LISMI en termes de contractació 
justificació, exclusions d’oposicions, en tots els territoris considerats com de persones amb discapacitat.
dificultats per trobar feina o acomia- a conseqüència de la crisi econòmica 3. Realitzar un seguiment del grau 
daments. actual. Aquesta taxa també és i ha de compliment dels compromisos 
estat prou lluny de la plena ocupació, laborals adoptats per l’Ajunta-
Val a dir, també, que aquest percen- que figura com un dels compromisos ment de Barcelona en el redactat 
tatge remet a les consultes efectua- del govern municipal, sempre en de la Carta Europea de Salvaguar-
des en l’àmbit de tot l’estat espanyol, la mesura de les seves possibilitats, da dels Drets Humans a la Ciutat.
que és el camp d’actuació d’aquest com es diu en el redactat de la Carta 4. Investigar i lluitar contra totes les 
observatori de VIH/sida i de l’or- Europea de Salvaguarda dels Drets denúncies de discriminacions que 
ganització que el gestiona. Tanma- Humans a la Ciutat, ateses les seves es produeixen en l’àmbit laboral. 
teix, els seus responsables ens han limitades competències en aquest 
proporcionat les dades relatives a la àmbit. Pel que fa a la taxa d’atur, 
ciutat de Barcelona, que amb 11 casos també en augment, cal valorar, però, 
atesos representen el 8% del total que ja fa anys que és inferior a la de 
de l’estat. Aquests 11 casos es dis- la província, Catalunya i Espanya. 
tribueixen per àmbits i temàtiques Aquest augment de l’atur també ha 
de la següent manera: 3 en matè- impactat més uns col·lectius que 
ria laboral, uns altres 3 que s’han uns altres: els joves, les persones 
95
2.
 2.11 El dret a l’habitatge 2.11.1 Índex temàtic 2.11.2 Consideracions prèvies
• Consideracions prèvies La clau de volta de l’anàlisi d’aquest 
• Preus dels habitatges dret es troba en el primer parà-
Tots els ciutadans i totes les ciuta- • Superfície dels habitatges graf del seu redactat en la Carta de 
danes tenen dret a un habitatge • Ocupació i evolució dels habitatges Salvaguarda dels Drets Humans a 
digne, segur i salubre. En aquest • Nombre de persones a la llar i situ- la Ciutat, és a dir, rau a esbrinar si 
sentit, les autoritats munici- acions d’amuntegament tots els ciutadans i totes les ciuta-
pals vetllen per l’existència • Els immigrants i les minories ètni- danes de Barcelona disposen d’un 
d’una oferta adient d’habitatge i ques habitatge digne, segur i salubre. Val 
d’equipaments de barri per a tots • Els nòmades a dir, al respecte, que en les con-
els ciutadans i totes les ciuta- • Les dones maltractades sultes prèvies amb les entitats que 
danes, sense distinció deguda • Altres col·lectius: les persones amb constitueixen la Plataforma d’Enti-
al nivell d’ingressos. Aquests discapacitat, les persones grans i tats Col·laboradores, aquest dret va 
equipaments han de disposar els joves emergir com un dels menys garantits 
d’estructures d’acolliment per als • Les persones sense llar en la pràctica, i no solament, és clar, 
sense sostre que puguin garantir • Desnonaments i execucions hipote- a Barcelona o a Catalunya. 
la seva seguretat i dignitat, com càries
també d’estructures per a les • Habitatges buits Aquesta situació també és recone-
dones víctimes de violència, en • Actuacions del Patronat Municipal guda en el Programa d’Acció Social 
particular de violència domèsti- de l’Habitatge i habitatge de protec- contra la Pobresa elaborat pel mateix 
ca, de maltractaments, i per a les ció oficial a Barcelona Ajuntament de la ciutat (pàgina 22): 
que intenten fugir de la prosti- • Limitacions i/o vulneracions: l’as- «les característiques del sistema 
tució. Així mateix, les autoritats setjament immobiliari residencial espanyol no afavoreixen 
municipals garanteixen el dret • Conclusió - síntesi les funcions inclusives de l’habitatge. 
dels nòmades a residir en la • Recomanacions Malgrat que el precepte constituci-
ciutat en condicions compatibles onal reconeix l’accés a l’habitatge, el 
amb la dignitat humana. fet és que els mecanismes mercantils 
han dominat el sistema residencial».
 
Sorprèn, tanmateix i atès tot el que 
s’ha dit fins ara, que els temes rela-
cionats amb l’habitatge no semblin 
aparèixer en un lloc preferent entre 
les preocupacions dels barcelonins i 
de les barcelonines. El Llibre Blanc de 
l’Habitatge a Barcelona dóna algu-
nes explicacions a aquesta aparent 
contradicció: la millora, durant molts 
96
Condicions de vida, desigualtats 
i limitacions o vulneracions dels drets humans: 
perspectives general, intraurbana i interurbana 
anys, de les condicions finance- 2.11.3 Preus dels habitatges Aquest increment s’ha d’analitzar en 
res per a l’adquisició d’habitatges; comparació amb les pujades salarials 
l’increment de la participació de les És obvi que la primera magnitud a en el mateix període que, a manca 
dones en el mercat laboral, la qual examinar per tal de donar resposta de dades específiques per a Barcelo-
cosa ha implicat per a moltes famílies a la pregunta de si tots els ciutadans na, es poden xifrar en el conjunt de 
l’existència de dos salaris; el suport i totes les ciutadanes de Barcelona Catalunya en un 10%, és a dir, molt per 
que les famílies han prestat als seus poden disposar d’un habitatge digne, sota. Un número recent de la revis-
fills en el moment de la compra d’un segur i salubre, és els preus dels ha- ta Barcelona Economia, editada pel 
habitatge per part d’aquests; i el bitatges, en un context general, ben mateix Ajuntament de la ciutat, posa 
fet que gran part dels habitatges de conegut, de consideració de l’habitat- en relació ambdues magnituds, evi-
propietat hagin anat quedant lliures ge com una inversió i com a motor de denciant que només el 2007 i el 2008 
de càrregues hipotecàries. l’economia espanyola si més no fins a es va començar a invertir la tendència 
l’explosió de l’anomenada «bombolla fins aleshores imperant de creixement 
Al mateix temps, però, en un informe immobiliària». Com es pot observar dels preus de l’habitatge molt per 
monogràfic recent (setembre 2009) a la taula següent i malgrat una certa damunt dels increments salarials. 
de la Sindicatura de Greuges de desacceleració dels preus l’any 2008, 
Barcelona, que recull totes les seves l’increment percentual des de l’any Si comparem els preus de venda de 
actuacions en aquest àmbit des de la 2004, el primer que s’ha inclòs, ha l’habitatge a Barcelona amb els de les 
creació d’aquesta institució, s’afir- estat molt important, del 41,1% per altres ciutats de l’estat més grans de 
ma que l’habitatge ha estat un tema als pisos de primera mà i del 22,2% 25.000 habitants, es posa de relleu 
central en totes les seves memòries per als de segona, gràcies, en aquest que el tercer trimestre del 2009 Bar-
anuals tant pel volum com per la darrer cas, a una desacceleració més celona era (o seguia essent, més ben 
rellevància de les queixes. significativa aquest darrer any. dit) la ciutat de l’estat amb els preus 
(Taula 67)
Taula 67. Preus mitjans de venda dels habitatges de primera mà i de segona mà a Barcelona. Resultats en €/m2 
construïts i en percentatge d’increment des de l’any 2004. Anys 2004-2008
2004 2005 2006 2007 2008 % increment
1a. mà 4.193 5.082 5.791 5.952 5.918 41,1%
2a. mà 3.672 4.311 4.948 4.930 4.488 22,2%
Font: Institut Municipal d’Hisenda
97
2.
més alts en habitatge nou i la segona ciutat de Barcelona, s’observa quant Montjuïc, Ciutat Vella i Sarrià-Sant 
en habitatge més antic, precedida a l’habitatge de compra de primera Gervasi) mentre que en els altres 
només de Sant Sebastià que és, pel mà la situació reflectida en la taula els preus s’han seguit incrementant 
que fa a aquest concepte, la ciutat següent, en què destaca la posició de (Horta-Guinardó, Sant Martí, Gràcia 
més cara de tot l’estat64. Ciutat Vella en un indret força elevat i les Corts). Tanmateix, si s’abraça tot 
del rànquing i una evolució desigual el període que la taula inclou (2004-
Si s’analitza a continuació la situació entre els diferents districtes entre els 2008), la situació és d’increment en 
a escala intramunicipal, és a dir, pel anys 2007 i 2008: en uns, els preus tots els districtes, i en alguns d’ells de 
que fa als diferents districtes de la han disminuït (Nou Barris, Sants- manera extraordinària (les Corts). 
Taula 68. Preus mitjans de venda dels habitatges de primera mà a Barcelona per districtes. Resultats en €/m2 constru-
ïts en ordre creixent segons els preus de l’any 2008 i en percentatges d’increment. Anys 2004-20088
Districtes 2004 2005 2006 2007 2008 Percentatges
Nou Barris 3.350 4.077 4.309 4.436 4.311 28,7%
Sants-Montjuïc 3.827 4.379 5.270 5.195 4.492 17,4%
Sant Andreu 3.581 4.120 4.734 4.774 4.786 33,6%
Horta-Guinardó 3.430 4.479 4.872 4.759 5.040 46,9%
Sant Martí 3.636 4.494 5.107 5.215 5.463 50,2%
Gràcia 4.335 5.119 5.749 5.598 5.747 32,6%
Ciutat Vella 4.200 4.483 5.826 6.864 6.801 61,9%
Eixample 5.276 6.007 7.439 7.005 7.089 34,4%
Sarrià-Sant 7.856 7.902 8.350 9.301 8.589 9,3%
Gervasi
Les Corts 4.393 6.625 6.303 8.877 10.517 139,4%
Font: Institut Municipal d’Hisenda
64 La font d’aquestes dades és el Ministeri de l’Habitatge espanyol.
98
Condicions de vida, desigualtats 
i limitacions o vulneracions dels drets humans: 
perspectives general, intraurbana i interurbana 
La mateixa font també dóna les xifres Si relacionem aquestes xifres amb les A continuació65, s’examina sepa-
pel que fa als preus dels habitatges que apareixen a la taula 32 (pàg. 54) radament l’esforç econòmic per a 
de compra de segona mà per distric- sobre la renda familiar disponible, in- l’adquisició d’un habitatge en funció 
tes, informació que referenciem a la closa dins el capítol dedicat al dret a la que es tracti d’un de primera o de 
taula 69. vida privada i familiar, es pot observar segona mà, tant a Barcelona en gene-
que mentre la situació del districte de ral com per districtes. Abans, però, 
A diferència de la taula anterior, Nou Barris és absolutament coherent cal recalcar que aquestes xifres s’han 
aquesta mostra una evolució com- –és el districte de la ciutat amb una d’examinar a la llum del llindar de 
partida entre tots els districtes de la menor renda disponible, però també l’esforç econòmic a partir del qual la 
ciutat: una disminució dels preus dels aquell en què els preus dels habitat- compra d’un habitatge es considera 
habitatges de segona mà entre el 2007 ges són més econòmics–, aquest no unànimement insostenible, que se 
i el 2008, i uns increments, en tot el és pas el cas de Ciutat Vella –el segon situa en el 35%. En aquest sentit, es 
període considerat, molt més homo- districte les famílies del qual tenen veurà com l’esforç econòmic per a 
genis que en el cas dels habitatges de una menor renda disponible, però el l’adquisició d’un habitatge tant de 
primera mà. Pel que fa a la posició quart pel que fa als preus de venda primera com de segona mà a Barce-
relativa als districtes, hi ha lleugeres dels habitatges de primera mà i el sisè lona és clarament insostenible. 
diferències amb la taula anterior. pel que fa als de segona mà. (Taula 70)
Taula 69. Preus mitjans de venda dels habitatges de segona mà a Barcelona per districtes. Resultats en €/m2 construïts 
en ordre creixent segons els preus de l’any 2008 i en percentatges d’increment. Anys 2004-2008
Districtes 2004 2005 2006 2007 2008 Percentatges
Nou Barris 2.985 3.553 4.187 4.198 3.716 24,5%
Horta-Guinardó 3.267 3.896 4.461 4.476 4.065 24,4%
Sant Andreu 3.206 3.818 4.597 4.569 4.078 27,2%
Sants-Montjuïc 3.442 4.047 4.669 4.729 4.233 23,0%
Sant Martí 3.516 4.142 4.818 4.769 4.290 22,0%
Ciutat Vella 3.701 4.380 5.021 5.115 4.550 22,9%
Gràcia 3.876 4.485 5.094 5.164 4.717 21,7%
Eixample 4.006 4.697 5.355 5.334 4.862 21,4%
Les Corts 4.240 4.673 5.644 5.550 5.244 23,7%
Sarrià-Sant 4.666 5.336 5.898 6.173 5.769 23,6%
Gervasi
Font: Institut Municipal d’Hisenda
65  Les dades provenen de la revista Barcelona Economia.
99
2.
Taula 70. Evolució dels percentatges que el preu de l’habitatge de primera mà representa sobre la renda familiar 
disponible anual en el conjunt de Barcelona. Anys 2002-2008 
2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008
65,7% 64,3% 64,2% 70,3% 84,4% 79,2% 79,6%
Font: Barcelona Economia
Comemcem, doncs, per l’habitatge A continuació, s’ofereix la taula 71 Sant Martí, Ciutat Vella i sobretot les 
de primera mà oferint una taula que que mostra per districtes l’evolució Corts l’esforç econòmic encara es va 
reflecteix l’evolució d’aquest esforç d’aquest esforç econòmic entre els incrementar. També cal constatar 
econòmic entre els anys 2002 i 2008 anys 2006 i 2008. com a norma general que els dis-
de manera global en la ciutat. trictes amb preus més elevats de 
Com és lògic, aquesta taula mostra, l’habitatge també són aquells en què 
La primera constatació és, doncs, com l’anterior, una disminució/ les famílies han de destinar un major 
dins d’un context de xifres totes elles estabilització d’aquest indicador a percentatge de la seva renda per 
clarament insostenibles, una evolució partir del 2007, però amb evolucions adquirir-ne un. Dos districtes s’esca-
a l’alça que disminueix/s’estabilitza a molt desiguals entre els diferents pen, tanmateix, d’aquesta constant: 
partir del 2007. districtes, fins al punt que en els de per una banda, i altra vegada, el de 
Ciutat Vella, on els preus, malgrat no 
ser tan elevats en termes absoluts 
Taula 71. Evolució dels percentatges que el preu de l’habitatge de primera mà com en altres districtes, suposen un 
representa sobre la renda familiar disponible anual per districtes. Resultats en esforç monetari molt gran per a les 
ordre creixent segons l’esforç econòmic de l’any 2008. Anys 2006-2008 famílies que hi van a viure, i, per l’al-
tra, el de Sarrià-Sant Gervasi, en què 
Districtes 2006 2007 2008 la situació és l’oposada: malgrat ser 
el segon districte de Barcelona amb 
Sant Andreu 74,6% 63,3% 63,4%
uns preus més elevats, només és el 
Horta-Guinardó 75,3% 70,3% 66,2% quart (2008) en termes de l’esforç 
Sants-Montjuïc 86,3% 73,4% 67,9% econòmic que suposa adquirir-n’hi 
un. Sant Andreu, per un altre costat, 
Nou Barris 94,4% 78,9% 70,8%
seria el districte més equilibrat, és a 
Gràcia 88,9% 73,9% 71,9% dir, aquell en què els preus de l’habi-
Sant Martí 60,9% 73,4% 81,4% tatge s’ajusten més al nivell de vida 
dels seus habitants i els suposen, per 
Sarrià-Sant 84,3% 96,5% 83,5% tant, un esforç econòmic inferior.  
Gervasi
Eixample 98,2% 82,4% 88,0%
Ciutat Vella 112,1% 114,3% 129,3%
Les Corts 55,8% 86,0% 147,8%
Font: Barcelona Economia
100
Condicions de vida, desigualtats 
i limitacions o vulneracions dels drets humans: 
perspectives general, intraurbana i interurbana 
Passant ja a l’esforç econòmic per a Taula 72. Evolució dels percentatges que el preu de l’habitatge de segona 
l’adquisició d’un habitatge de sego- mà representa sobre la renda familiar disponible anual en el conjunt de 
na mà, també s’ofereixen les dades Barcelona. Anys 2002-2008
evolutives per al conjunt de la ciutat i 
pel que fa als diferents districtes que 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008
la componen. 43,4% 42,5% 40,6% 41,0% 54,7% 47,9% 48,1%
Com es pot observar, l’evolució Font: Barcelona Economia
general és la mateixa que en el cas 
de l’habitatge de primera mà: una Taula 73. Evolució dels percentatges que el preu de l’habitatge de segona mà 
disminució/estabilització de l’esforç representa sobre la renda familiar disponible anual per districtes. Resultats en 
econòmic a partir del 2007. ordre creixent segons l’esforç econòmic de l’any 2008. Anys 2006-2008 
(Taula 72)
Districtes 2006 2007 2008
Pel que fa a la situació per districtes, 
en termes de l’esforç econòmic per a Nou Barris 52,7% 47,2% 45,2%
l’adquisició d’un habitatge de segona Sant Andreu 55,7% 49,2% 45,3%
mà, i a banda de constatar algunes Horta-Guinardó 51,8% 44,9% 45,5%
diferències respecte a la compra d’un 
de primera mà, el que destaca altra Gràcia 56,0% 49,4% 47,0%
vegada és la situació de Ciutat Vella, Les Corts 48,5% 42,1% 47,1%
que encara radicalitza la incoherèn-
Sants-Montjuïc 59,2% 51,7% 48,2%
cia de la seva situació: en termes de 
la compra d’habitatges de segona mà Sant Martí 58,4% 51,3% 48,9%
és el primer en relació al percentatge Eixample 56,6% 51,6% 50,6%
de la renda familiar que hi destina. 
Sarrià-Sant 56,5% 51,8% 54,0%
Tot plegat denota un procés evident 
Gervasi
de transformació d’aquest districte.
(Taula 73) Ciutat Vella 67,2% 59,1% 55,8%
Font: Barcelona Economia
Aquesta taula també reflecteix, com Si passem ara a analitzar, així mateix 
era d’esperar, l’evolució que havíem per districtes, els preus dels habitat-
vist en una taula anterior dels preus ges de lloguer, s’observa una seqüen-
dels habitatges de segona mà per dis- ciació dels districtes de la ciutat molt 
trictes. Si aquella taula mostrava una semblant a l’existent per als habitat-
situació força homogènia entre ells ges de compra tant de primera com 
en termes de preus, aquesta la mos- de segona mà. 
tra en termes de l’esforç econòmic. (Taula 74)
101
2.
Taula 74. Preus mitjans del lloguer contractual dels habitatges a Barcelona per districtes. Resultats en € mensuals 
en ordre creixent segons els preus de l’any 2008 i en percentatges d’increment. Anys 2004-2008
Districtes 2004 2005 2006 2007 2008 Percentatges
Nou Barris 580,6 652,1 765,5 829,0 925,7 59,4%
Sant Andreu 610,2 658,7 755,0 868,1 930,2 52,4%
Horta-Guinardó 602,9 682,1 785,2 850,5 951,8 57,9%
Sants-Montjuïc 615,7 707,9 791,0 890,1 955,1 55,1%
Ciutat Vella 583,9 676,2 790,8 871,5 995,6 70,5%
Gràcia 654,3 746,8 831,6 980,9 1.012,0 54,7%
Sant Martí 688,2 767,9 886,3 994,4 1.033,3 50,1%
Eixample 769,1 855,4 931,3 1.064,6 1.161,2 51,0%
Les Corts 847,7 917,4 1.036,3 1.217,7 1.232,5 45,4%
Sarrià-Sant Gervasi 950,3 1.013,7 1.110,0 1.272,9 1.324,1 39,3%
Global Barcelona 699,7 779,2 873,6 871,5 995,5 42,2%
Font: Generalitat de Catalunya, Secretaria d’Habitatge
Una altra dada que es desprèn classes i poblacions més desfavori-
d’aquesta taula és que l’any 2008 els des, per a les quals el lloguer és, en 
lloguers es van seguir incrementant, principi, una opció molt més assequi-
i notablement, a diferència del que ble que la compra. 
s’ha vist que va succeir amb els preus 
dels habitatges de compra tant de Pel que fa als habitatges de lloguer 
primera com de segona mà, i tant en termes comparatius en l’àmbit de 
globalment a Barcelona com puntu- l’estat espanyol, atès que el Minis-
alment en tots els districtes de la ciu- teri central de l’Habitatge no ofereix 
tat, bé que amb diferències remarca- aquesta informació, s’ha recorregut 
bles entre ells. De fet, si es considera a una font no oficial, Fotocasa, que 
tot el període 2004-2008 globalment, assenyalava Barcelona, en base a un 
aquest increment encara supera en estudi realitzat conjuntament amb 
un punt (42,2%) el dels preus dels IESE, com la ciutat més cara de tot 
habitatges de primera mà. Aquesta l’estat pel que fa al preu de l’habitat-
evolució cal considerar-la absoluta- ge de lloguer el mes de juny del 2009 
ment contrària als interessos de les (13,44 €/m2/mes). 
102
Condicions de vida, desigualtats 
i limitacions o vulneracions dels drets humans: 
perspectives general, intraurbana i interurbana 
2.11.4 Superfície  ta que Ciutat Vella, Horta-Guinardó i exemple, els equipaments de l’ha-
dels habitatges Nou Barris són els districtes de Bar- bitatge i de la finca, dades, per altra 
celona amb percentatges superiors banda, que no estan desglossades 
Consignem a la taula 75 dades rela- d’habitatges de dimensions reduïdes. per districtes), Ciutat Vella hauria de 
tives a la superfície dels habitatges A l’altra banda de l’espectre hi ha els ser el districte de Barcelona amb els 
cadastrals de Barcelona desglossades districtes de les Corts i Sarrià-Sant preus més baixos, cosa que en l’apar-
pels seus diferents districtes. Gervasi i, en menor mesura, l’Eixam- tat anterior ja s’ha vist que no és 
ple; mentre la resta dels districtes precisament el cas. Cal concloure, per 
Partint dels valors globals per a Barce- barcelonins ocupen posicions més tant, que en aquesta zona de la ciutat 
lona, aquesta taula permet de dividir properes a la mitjana de la ciutat.  els habitatges estan valorats per da-
els districtes de la ciutat segons sigui munt del que és el seu valor real.
la superfície dels seus respectius habi- Aquesta taula també permet d’ado-
tatges inferior o superior a la mitjana nar-se com en termes generals la 
de la ciutat. Així, tenint en compte superfície dels habitatges es corres-
que gairebé la meitat dels habitatges pon bastant linealment amb els seus 
barcelonins tenen una superfície com- preus. Ciutat Vella s’escapa prou, 
presa entre 61 i 90 m2, i considerant però, altra vegada, a aquesta regla 
com a habitatges petits els que estan general: encara que amb la limitació 
per sota d’aquesta superfície i com a de considerar només aquest factor 
grans els que estan per damunt, resul- (i no altres consideracions com, per 
Taula 75. Habitatges cadastrals de Barcelona segons la seva superfície per districtes. Resultats en percentatges. 2009
Fins  121-150 151-210 211-250 Més de 
Districtes a 30 m2 31-60 m2 61-90 m2 91-120 m2 m2 m2 m2 250 m2
Ciutat Vella 8,4% 44,6% 26,4% 11,0% 5,1% 3,0% 0,7% 0,7%
Eixample 1,9% 17,1% 43,4% 23,6% 7,2% 5,0% 1,0% 0,8%
Sants-Montjuïc 2,9% 30,5% 52,9% 12,1% 1,2% 0,3% 0,03% 0,03%
Les Corts 2,1% 15,6% 41,3% 25,1% 8,5% 5,6% 1,0% 0,7%
Sarrià-Sant Gervasi 3,3% 15,7% 25,3% 21,6% 13,7% 14,4% 3,1% 2,8%
Gràcia 4,4% 28,3% 45,9% 15,1% 3,9% 1,9% 0,3% 0,2%
Horta-Guinardó 5,5% 34,0% 49,0% 9,4% 1,7% 0,4% 0,05% 0,07%
Nou Barris 2,8% 41,3% 48,7% 6,6% 0,4% 0,1% 0,01% 0,03%
Sant Andreu 2,8% 28,0% 55,6% 12,5% 1,0% 0,2% 0,02% 0,01%
Sant Martí 2,0% 24,6% 56,4% 14,0% 2,3% 0,5% 0,05% 0,1%
Global Barcelona 3,4% 27,2% 45,5% 15,3% 4,5% 3,1% 0,6%
Font: Elaboració pròpia a partir de Ministeri d’Economia i Hisenda, Direcció General del Cadastre
103
2.
2.11.5 Ocupació i evolució dels A l’hora d’analitzar aquest indicador, jor percentatge de persones grans 
habitatges a més, s’observa que té un caràc- que viuen soles66 i, per l’altra, com 
ter clarament dual, per la qual cosa s’acaba de veure, que és l’indret de 
L’Anuari Estadístic de Barcelona resulta difícil valorar què són dades la ciutat amb un major percentatge 
també ofereix, a partir dels padrons positives i què són dades negatives. d’habitatges de dimensions reduïdes, 
municipals d’habitants, les dades En un extrem es poden trobar índexs per la qual cosa és fàcil inferir que 
d’ocupació mitjana dels habitatges de de solitud elevats; en l’altre, exemples s’hi donen en proporcions notables 
la ciutat en els diferents districtes, se- de sobreocupació i amuntegament ambdós fenòmens, és a dir, la solitud 
gons la taula que figura a continuació. com a estratègia davant els preus i l’amuntegament. Aquesta qüestió 
(Taula 76) elevats dels habitatges.  la podrem examinar de manera més 
precisa tot seguit en passar a con-
D’aquesta taula es desprèn, en pri- Es pot observar, així, per exemple, siderar el nombre de persones que 
mer lloc, que entre els anys 2007 i com Ciutat Vella és el districte amb viuen a la llar; ens centrarem, però, 
2008 es va operar un canvi de ten- una major taxa d’ocupació dels habi- en el segon d’aquests fenòmens: 
dència. En efecte, si fins aleshores la tatges, tot recordant, per una banda, l’amuntegament. 
mitjana d’ocupació dels habitatges que també és el districte amb un ma-
havia anat baixant, tant globalment a 
Barcelona com puntualment en tots 
els districtes de la ciutat, entre aquest 
any i el 2008 aquesta mitjana creix Taula 76. Ocupació mitjana dels habitatges de Barcelona per districtes en 
tant globalment a Barcelona com ordre creixent segons les dades del 2008. Dades en nombre de persones. 
puntualment en tots els districtes, Anys 1998-2008 
tret de Ciutat Vella, que confirma la 
disminució iniciada entre 2006 i 2007. Districtes 1996 2001 2006 2007 2008
Gràcia 2,51 2,38 2,33 2,30 2,33
Eixample 2,51 2,42 2,39 2,36 2,38
Sants-Montjuïc 2,62 2,49 2,51 2,46 2,49
Horta-Guinardó 2,77 2,59 2,49 2,47 2,49
Sant Martí 2,75 2,59 2,54 2,51 2,53
Sant Andreu 2,80 2,62 2,54 2,51 2,54
Les Corts 2,85 2,66 2,56 2,53 2,55
Nou Barris 2,82 2,60 2,56 2,53 2,56
Sarrià-Sant Gervasi 2,81 2,66 2,62 2,60 2,62
Ciutat Vella 2,32 2,35 2,83 2,73 2,68
Global Barcelona 2,67 2,53 2,52 2,48 2,50
Font: Padrons municipals d’habitants 1996, 2001, 2006, 2007 i 2008
66 Vegeu l’apartat corresponent al dret a la vida privada i familiar (taula 37).
104
Condicions de vida, desigualtats 
i limitacions o vulneracions dels drets humans: 
perspectives general, intraurbana i interurbana 
2.11.6 Nombre de persones Aquesta taula confirma la situació 
a la llar i situacions que havíem anunciat en l’apartat 
d’amuntegament previ pel que fa a Ciutat Vella, el 
districte amb majors percentat-
Sobre aquesta informació s’ha cons- ges de llars unipersonals i de llars 
truït la següent taula:  constituïdes per 5 persones o més, 
la qual cosa és especialment certa en 
el cas de les formades per 9 o més 
Taula 77. Nombre de persones a les llars barcelonines i percentages de llars persones, amb un percentatge que és 
amb més de 5 persones per districtes. Juny 2008 tres vegades el del districte situat en 
segon lloc (Nou Barris). 
Districtes 1 persona  5 persones o més
Ciutat Vella 15.802 (37,9%) 4.814 (11,%) D’altra banda, el Programa d’Acció 
Social contra la Pobresa assenyala 
Eixample 37.653 (33,4%) 7.484 (6,7%) que el 6,3% dels barcelonins i les 
Sants-Montjuïc 22.166 (30,2%) 5.537 (7,6%) barcelonines viuen en habitatges 
sobreocupats, situació representada 
Les Corts 9.021 (27,7%) 2.459 (7,5%)
per aquells casos en què les persones 
Sarrià-Sant Gervasi 16.302 (29,7%) 6.090 (7,5%) disposen de menys de 15 m2 per a 
Gràcia 18.267 (34,5%) 2.967 (5,6%) elles soles. Aquesta situació, segons 
la mateixa font, afecta especialment 
Horta-Guinardó 18.937 (27,6%) 4.341 (6,3%)
els immigrants –en concret, al vol-
Nou Barris 17.319 (26,2%) 5.170 (7,9%) tant de la quarta part de tots els qui 
Sant Andreu 15.021 (26,1%) 3.808 (6,6%) viuen a Barcelona–, una circumstàn-
cia que és plenament coherent amb 
Sant Martí 24.324 (27,0%) 6.218 (6,8%) el fet que aquesta situació es doni 
Total Barcelona 194.812 (29,9%) 48.888 (7,5%) sobretot a Ciutat Vella, com es veurà 
a continuació pels percentatges de 
Font: Lectura del padró municipal d’habitants a 30 de juny del 2008 població immigrada d’aquest i altres 
districtes de Barcelona. 
Es compta, a més, amb les dades 
d’un cens d’habitatges amb més de 
15 persones empadronades realitzat 
pel mateix Ajuntament de Barcelona 
l’abril del 2008 que va donar una xifra 
total de 159 pisos i 3.156 persones 
(noteu que la mitjana és propera a 
20 persones/habitatge). Tanma-
teix, aquesta tampoc no és una dada 
Font: Padrons municipals d’habitants 1996, 2001, 2006, 2007 i 2008 inequívoca: com és ben sabut, estar 
empadronat en un domicili concret 
no vol dir necessàriament viure-hi. 
105
2.
2.11.7 Els immigrants i les Taula 78. Percentatges i nombre absolut de població estrangera per 
minories ètniques districtes sobre el total de la població estrangera de Barcelona en ordre 
creixent. 1 de gener del 2008 
Com ja s’ha vist, els immigrants (i les 
minories ètniques) constitueixen una Districtes Nombre absolut Percentatges
de les poblacions amb més proble- Les Corts 9.644 3,5%
mes d’habitatge, raó per la qual s’ha 
decidit de dedicar-los un apartat Sarrià-Sant Gervasi 16.643 6,1%
especial dins l’anàlisi d’aquest dret; Gràcia 18.436 6,7%
una qüestió que cal introduir amb les 
Sant Andreu 18.736 6,9%
xifres més recents de població im-
migrada a Barcelona en els diferents Horta-Guinardó 21.354 7,8%
districtes de la ciutat. Nou Barris 26.835 9,8%
(Taula 78)
Sant Martí 33.009 12,1%
Sants-Montjuïc 34.114 12,5%
Eixample 45.429 16,6%
Ciutat Vella 48.975 17,9%
Total Barcelona 273.175 100,0%
Font: Institut Nacional d’Estadística (INE)
Una altra dada interessant remet als Taula 79. Percentatge de població amb nacionalitat estrangera per distric-
percentatges de població estrangera tes sobre el total de la població de cada districte en ordre creixent. 2008
que aquests nombres absoluts repre-
senten a cada districte; unes xifres Districtes Percentatges
que s’ofereixen en la taula que hi ha a Sarrià-Sant Gervasi 12,3%
continuació:
Horta-Guinardó 13,5%
Sant Andreu 13,9%
Sant Martí 15,6%
Gràcia 16,2%
Nou Barris 17,3%
Eixample 18,1%
Les Corts 20,0%
Sants-Montjuïc 20,0%
Ciutat Vella 44,3%
Font: Ajuntament de Barcelona, Guies estadístiques per districtes
106
Condicions de vida, desigualtats 
i limitacions o vulneracions dels drets humans: 
perspectives general, intraurbana i interurbana 
El més destacable d’aquesta taula és, La desigual presència dels immi- La primera conclusió al respecte 
altra vegada, la situació del districte grants en els diferents districtes és que els immigrants es concen-
de Ciutat Vella, gairebé la meitat de de la ciutat, en funció, també, de la tren en districtes i barris propis de 
la població del qual és de nacionalitat diversitat de les seves procedències, les classes mitjanes (30,7%) i en 
estrangera. i la concentració en alguns d’ells que zones amb habitatges antics i en 
s’ha observat en un apartat anterior males condicions i predomini del 
Atès el criteri orientatiu que s’ha d’aquest mateix capítol, que pot ser lloguer (26,5%). Tanmateix, només 
seguit per a gran part de les taules d’una intensitat tal que comporti és en aquestes darreres àrees on 
d’aquest informe que contenen dades parlar de «segregació», està relaci- els immigrants assoleixen valors de 
per als diferents districtes de la onada, ni que sigui en part, i com de presència significativa (44,4%), de 
ciutat, en el sentit de seqüenciar-los fet ja s’ha evidenciat, amb les parti- concentració (49,2%) i de concen-
en un ordre tal que els situats en una culars condicions socioresidencials tració aguda (82,0%), d’acord amb la 
pitjor posició apareguin al final de d’aquests districtes o barris. Una següent classificació en clústers: 1: 
les taules en qüestió (vegeu el capítol tesi doctoral força recent67 examina àrees d’habitatges antics, en males 
«Presentació»), cal precisar, pel que aquesta qüestió de manera exhausti- condicions i predomini del lloguer; 
fa a les dues últimes, que aquesta va i precisa a Barcelona, tot advertint 2: àrees d’habitatges construïts els 
ordenació no pressuposa com un fet d’entrada que les característiques so- anys 90 i llars de recent creació; 3: 
negatiu la major presència d’immi- cioresidencials que es descriuen són àrees de classes mitjanes; 4: àrees 
grants. El que potser negatiu és, en «les dels barris i no les de la població de classes altes; 5: àrees d’habitatges 
tot cas, la concentració de problemà- immigrant», ja que no es disposa obrers construïts abans dels anys 60; 
tiques que la presència nombrosa de d’aquesta darrera informació. 6: àrees d’habitatges obrers constru-
determinades poblacions en un espai ïts entre els anys 60 i 70; i 7: àrees de 
determinat pot comportar; que elles classes mitjanes-baixes.
són, és clar, les primeres a patir. 
Taula 80. Distribució de la població extracomunitària per categories, clústers socioresidencials i grau de concen-
tració. Resultats en percentatges. 2006
Rang concentració Clúster 1 Clúster 2 Clúster 3 Clúster 4 Clúster 5 Clúster 6 Clúster 7
Total 26,5% 1,0% 30,7% 5,7% 9,4% 15,2% 11,4%
Presència significativa 44,4% 0,0% 23,9% 0,8% 9,1% 17,2% 4,5%
Zona concentració 49,2% 0,0% 20,6% 0,0% 10,2% 18,9% 1,2%
Concentració aguda 82,0% 0,0% 1,3% 0,0% 3,0% 13,9% 0,0%
Font: Fullaondo, Arkaitz (2008), Inserción y lógica residencial de la inmigración extranjera en la ciudad. El caso de Barcelona 
67 Fullaondo, Arkaitz (2008), Inserción y lógica residencial de la inmigración extranjera en la ciudad. El caso de Barcelona.
107
2.
Aquesta tesi també analitza fins a les quals són immigrants–, que a més al sobre el racisme a Catalunya que 
quin punt aquestes condicions socio- corre el perill de deteriorar-se encara SOS Racisme Catalunya va realitzar 
econòmiques són «les responsables» més. Una precarietat incrementada, a per primera vegada l’any 2009. Així, 
d’aquesta distribució dels immi- més, pel fet que es tracta de poblaci- per exemple, l’octubre d’aquell any 
grants extracomunitaris a la ciutat; ons per a les quals no hi ha cap recurs una immobiliària de la ciutat es va 
unes condicions que l’estudi matisa oficial específic i que afecta un bon negar a llogar un pis a una dona pel 
que no són les prèvies, sinó les que nombre de persones: les dues entitats seu origen ètnic, la qual va haver de 
la mateixa arribada d’immigrants va van atendre el 2009 a 169 persones sentir-se dir la següent frase: «Tu 
conformant, per la qual cosa aquest que vivien en naus industrials i en ets xinesa, i no lloguem a xinesos ni a 
element esdevé causa i efecte alhora. cases abandonades del barri del Poble tailandesos ni a filipins». 
Nou, a més d’unes altres 113 persones 
Pel que fa a la influència global que habitaven en pisos sobreocupats Aquest és el punt idoni de l’informe 
d’aquestes condicions en el conjunt a la zona de Besòs Nord. Els únics per incloure una breu referència a la 
dels immigrants extracomunitaris a nexes entre aquestes persones que situació de l’habitatge de la princi-
Barcelona, l’estudi li adjudica un valor viuen juntes són la manca de llar o la pal minoria ètnica del país: el poble 
del 54,3%; per tant, el factor causal sobreocupació d’habitatges i el fet de gitano, tot i que analitzar la situació 
predominant de la distribució resi- representar les formes de vida més d’aquesta ètnia equivalgui a enfron-
dencial d’aquesta població, en tant precàries que avui dia es poden trobar tar-se a la seva invisibilitat estadísti-
que n’explica més de la meitat, és la a Barcelona. ca, i no solament, és clar, pel que fa a 
condició socioresidencial, un factor l’habitatge.
clarament estructural que demostra Cal recordar, finalment, en aquest 
tenir, doncs, un major pes que la sentit, que la vulneració del dret a Per fer-ho, se sintetitzen els princi-
interacció dels nouvinguts entre ells l’habitatge és una de les més es- pals resultats d’un estudi que en el 
mateixos i/o amb la societat d’acolli- mentades pels immigrants que seu moment (2003) va representar 
da (factors individuals), sobretot en s’han adreçat a l’Oficina per la No- la radiografia més completa que 
les fases no inicials de la seva arriba- discriminació de l’Ajuntament de mai fins aleshores s’havia realitzat 
da. Tot plegat, segons aquesta tesi, ha Barcelona (vegeu taula 44, pàg. 66). a Catalunya sobre aquesta població; 
acabat configurant una nova Barce- És a dir, que els immigrants pateixen un estudi que també es comenta en 
lona caracteritzada per una estrati- dues menes de problemes relacio- altres apartats d’aquest informe. Tot 
ficació socioètnica qualitativament nats amb l’habitatge: problemes que i que el que s’hi diu fa referència a tot 
diferent de la que existia abans. comparteixen amb altres poblacions Catalunya, també es pot considerar 
desafavorides en termes del preu de perfectament representatiu de la si-
També cal deixar constància en aquest l’habitatge i problemes «propis», que tuació a Barcelona. S’observa així que:
punt d’una memòria explicativa de la tenen a veure amb la discriminació 
labor realitzada conjuntament per les de què són objecte en l’accés, sobre- • La major part de les famílies 
entitats ACISI i CEPAIM l’any 2009 en tot, a habitatges de lloguer. gitanes catalanes viuen en barris 
el si d’un programa d’intervenció en d’habitatges protegits.
assentaments repartits en diferents Vulneracions concretes del dret a • La majoria de les llars gitanes estan 
indrets de la ciutat, que també fa pale- l’habitatge ocorregudes a Barcelona constituïdes per 4 persones, una 
sa l’extrema precarietat de les perso- contra persones d’origen immigrant mitjana superior a la de la població 
nes que hi viuen –la gran majoria de també apareixen en un informe anu- no gitana.
108
Condicions de vida, desigualtats 
i limitacions o vulneracions dels drets humans: 
perspectives general, intraurbana i interurbana 
•	Un	nombre	indeterminat	de	fa- Sant	Andreu,	malgrat	que	estava	a	 als	seus	fills,	si	en	tenen:	els	serveis	
mílies	gitanes	viuen	en	habitatges	 punt	de	posar-se	en	marxa	un	pla	de	 de	l’Equip	d’Atenció	a	la	Dona	(EAD)	i	
sobreocupats. reinserció	de	les	famílies	afectades	 una	Casa	d’Acollida.	La	Casa	d’Acolli-
•	El	42%	de	les	persones	gitanes	 que	havia	estat	elaborat	conjunta- da	és	un	servei	residencial	temporal	
entrevistades	per	a	la	realització	 ment	amb	la	Generalitat.	 que	té	com	a	objectiu	oferir	un	lloc	
de	l’estudi	van	manifestar	haver	 d’estada	d’atenció	integral,	psicoso-
patit	dificultats	en	termes	d’accés	 Per	conèixer	quines	són	les	previ- cial	i	de	suport	material	a	aquelles	
a	l’habitatge,	majoritàriament	de	 sions	d’actuació	en	matèria	d’habi- dones	i	les	seves	filles	i	fills	menors	
tipus	econòmic,	però	també	(3%)	 tatge	de	l’Ajuntament	de	Barcelona	 d’edat	que	han	patit	una	situació	de	
atribuïbles	al	racisme. respecte	a	aquestes	dues	poblacions,	 violència	en	la	parella	o	en	qualsevol	
	 que	tenen	en	comú	la	seva	condi- entorn	de	convivència.	L’any	2006	
ció	forània,	es	pot	recórrer	al	Pla aquest	recurs	va	atendre	a	326	dones	
2.11.8	Els	nòmades d’Habitatge de Barcelona 2008-2016	 i	infants	i	l’any	2007	a	288.	
que	l’Ajuntament	va	aprovar	definiti-
Un	exemple	de	vulneració	de	part	de	 vament	el	maig	del	2009,	que	inclou	 Una	de	les	conclusions	a	què	aquest	
l’articulat	d’aquest	dret	en	la	Carta aquestes	dues	poblacions	dins	la	 document	permet	d’arribar,	doncs,	és	
Europea de Salvaguarda dels Drets categoria	dels	col·lectius	socialment	 que	fins	ara	tots	els	recursos	residen-
Humans a la Ciutat	(«les	autoritats	 vulnerables.	Aquesta	població,	la	 cials	municipals	per	a	dones	maltrac-
municipals	garanteixen	el	dret	dels	 immigrada,	és	la	que	el	Pla	coincideix	 tades	han	estat	de	caràcter	temporal,	
nòmades	a	residir	en	la	ciutat	en	con- a	assenyalar	específicament,	jun- que	també	és	una	de	les	crítiques	més	
dicions	compatibles	amb	la	dignitat	 tament	amb	les	dones	amb	fills	que	 esteses	al	model	municipal	d’atenció	
humana»)	es	troba	en	les	precàries	 viuen	soles,	com	la	víctima	principal	 a	les	persones	sense	sostre.	
condicions	de	vida	i	en	els	desallot- actual	de	l’exclusió	social	a	Barcelona.	
jaments	forçosos	de	què	són	objecte,	 Tanmateix,	el	Pla	també	especifica	les	
amb	major	o	menor	freqüència,	po- perspectives	d’ampliació	d’aquests	
blacions	gitanes	(moltes	procedents	 2.11.9	Les	dones	maltractades	 recursos	al	llarg	del	seu	període	de	
de	l’estranger)	o	altres	col·lectius	im- vigència,	amb	canvis	significatius	
migrants	que	s’instal·len	en	determi- Pel	que	fa	a	aquesta	població,	la	Llei	 respecte	a	aquest	model	que	s’ha	
nats	indrets	de	la	ciutat	(Poble	Nou	 18/2007,	de	28	de	desembre,	del	dret	 acabat	de	descriure.	En	aquest	sentit,	
o	Sant	Andreu).	Malgrat	la	relativa	 a	l’habitatge68	contempla	per	prime- preveu	la	instauració	de	mecanismes	
freqüència	amb	què	notícies	d’aquest	 ra	vegada	la	situació	específica	de	 de	promoció	de	l’accés	a	l’habitatge	
tipus	apareixen	a	la	premsa,	no	hi	ha	 les	dones	maltractades	en	termes	de	 independent	i	la	definició	d’estratè-
registres	quantitatius	o	estudis	i	in- condicions	i	de	reserves	per	a	l’accés	 gies	de	suport	a	l’accés	a	l’habitatge	
vestigacions	locals	que	aportin	dades	 a	l’habitatge.	 de	promoció	oficial	per	a	aquelles	
sobre	aquests	fets.	 dones	víctimes	de	violència	masclista	
Sobre	la	situació	d’aquesta	població,	 que	ja	no	necessitin	un	acolliment	
Segons	consta	en	un	informe	anual	 la	informació	més	exhaustiva	es	tro- temporal.	Tot	això	a	banda	de	con-
de	la	Federació	d’Associacions	de	SOS	 ba	en	el	Pla d’Habitatge de Barcelona templar	la	creació	d’un	mínim	de	16	
Racisme,	que	remet	a	un	fet	ocorre- 2008-2016,	que	detalla	els	recursos	 pisos-pont	i	l’obertura	d’una	segona	
gut	el	2005,	un	d’aquests	desallotja- municipals	actualment	existents,	 Casa	d’Acollida	(l’any	2011),	com	a	
ments	es	va	produir	en	el	districte	de	 tant	per	a	aquestes	dones	com	per	 nous	recursos	temporals.	
68	Vegeu	http://www20.gencat.cat/portal/site/habitatge/menuitem.35ca9f690c479eb76167dd21b0c0e1a0/?vgnextoid=b976f39b0b08c210VgnVCM
2000009b0c1e0aRCRD&vgnextchannel=b976f39b0b08c210VgnVCM2000009b0c1e0aRCRD&vgnextfmt=default	
109
2.
Quant a les xifres concretes d’aquest proposa solucions. En aquest Respecte a aquesta població i a altres 
segon grup de mesures, el Pla esta- apartat ressenyarem els recursos com les persones grans, el Pla també 
bleix una reserva de 20 a 40 habi- públics més específics de què es inclou mesures de rehabilitació 
tatges d’aquestes característiques i disposa en matèria d’habitatge. d’habitatges, que han de comportar 
acorda destinar de 20 a 30 habitatges 3. Hi ha un col·lectiu que no apareix intervencions en 2.750 edificis i 100 
procedents del fons públic d’habitat- específicament esmentat en habitatges. 
ge de lloguer social a aquesta matei- aquest document. Es tracta de 
xa població. l’ètnia gitana, a la qual solament En relació amb la gent gran, existei-
s’ha fet referència fins ara en xen –com a recursos residencials– 
aquest informe en el cas de la que 648 habitatges amb serveis (que l’any 
2.11.10 Altres col·lectius: té un origen estranger. 2007 van acollir 735 persones grans). 
les persones amb En termes de previsions d’increment, 
discapacitat, les Si es comença pels altres col·lectius el Pla preveu la creació d’uns 2.000 
persones grans i els esmentats en el Pla d’Habitatge de nous habitatges dotacionals amb 
joves Barcelona 2008-2016, es tracta dels serveis i d’uns 500 més sense serveis 
següents: o amb serveis mínims. 
Fins aquí, s’ha analitzat la situa-
ció dels col·lectius específicament • Les persones amb discapacitat Pel que fa, finalment, als joves, els 
esmentats en l’articulat del dret a • La gent gran principals demandants d’habitatge a 
l’habitatge tal com està redactat en • Els joves Barcelona, el Pla informa de l’exis-
la Carta Europea de Salvaguarda dels tència d’habitatges dotacionals per 
Drets Humans a la Ciutat, així com els Pel que fa a la primera d’aquestes a persones pertanyents a aquest 
recursos existents i planificats per a poblacions, el Pla xifra en 5.844 les col·lectiu que no disposen dels mit-
cadascun d’ells, segons consten en el persones amb discapacitat d’edats jans suficients per emancipar-se. Es 
Pla d’Habitatge de Barcelona 2008- compreses entre 35 i 64 anys69 i tracta d’habitatges oferts en règim 
2016. problemes de mobilitat i, doncs, les de lloguer i amb caràcter rotatori, 
persones susceptibles d’optar a un que sumen un total de 1.623 i s’han 
Sobre aquesta qüestió, cal fer, però, pis accessible i assequible. A conti- d’incrementar en uns 1.500/2.000. 
tres consideracions: nuació, el Pla examina els recursos 
residencials existents fins al moment Queda finalment per remarcar que, 
1. Aquest repàs als col·lectius conti- de la seva redacció i les previsions en termes d’edat, són precisament 
nua en l’apartat següent d’aquest d’increment. les persones grans i els joves els qui 
mateix capítol amb l’anàlisi de tenen majors dificultats d’accés a 
la situació de les persones sense Quant a les previsions d’increment de l’habitatge com a resultat dels seus 
llar, que, de fet, i com ja s’indica les mesures d’accés a l’habitatge per migrats ingressos mitjans. 
en fer-ho, no constitueixen un a aquesta població, el Pla contempla 
veritable «col·lectiu». una reserva d’habitatges protegits su-
2. El Pla d’Habitatge de Barcelona perior al 3% fixat per la Llei del dret a 
2008-2016 també examina la l’habitatge fins arribar a un mínim de 
situació d’altres col·lectius amb 360 habitatges, dels quals un mínim, 
problemes en aquest àmbit i hi de 150 seran de caràcter dotacional. 
69 Les persones amb discapacitat situades per sota dels 35 anys i per sobre dels 64 es beneficien de les mesures previstes, respectivament, per als 
joves i les persones grans. 
110
Condicions de vida, desigualtats 
i limitacions o vulneracions dels drets humans: 
perspectives general, intraurbana i interurbana 
2.11.11 Les persones sense llar Pel que fa a la reserva amb què cal referència a la població nouvinguda. 
examinar el nombre de persones En efecte, aquesta xifra es desglossa 
Per emmarcar aquesta qüestió, es en aquesta situació, ja que la xifra de la següent manera: 658 persones 
parteix d’un estudi força recent oferta per l’estudi només remet a les dormen als carrers o en parcs, 265 
editat per la Fundació Caixa de Cata- localitzades una nit concreta, el ma- en assentaments (en total: 923), i 
lunya70 que, en base a un recompte teix Ajuntament de Barcelona dóna 955 en els recursos residencials de 
efectuat una nit d’hivern del 2008, xifres properes a les 5.000 persones. la Xarxa d’Atenció a Persones Sen-
va comptabilitzar 1.878 persones Les estimacions, pel que fa al 2009, se Sostre (en total: 1.878). Aquesta 
sense sostre a Barcelona; un nom- també són d’augment de la xifra de ànalisi assenyala que, si més no, la nit 
bre, però, a prendre amb precaució persones sense sostre, un augment d’aquell recompte algunes places van 
pel fet, precisament, de basar-se que podria situar-se al voltant del restar buides. 
en un recompte circumstancial. La 5% respecte a les xifres del 2008. 
primera conclusió de l’estudi és que Diverses entitats no governamentals L’estudi posa en qüestió el model 
aquestes persones no responen pas, també han remarcat aquesta proble- municipal d’atenció a aquestes per-
ni de bon tros, a una única tipologia, màtica i l’increment que experimen- sones, ja que d’aquestes 1.053 places 
la qual cosa fa poc adequat el terme ta en els darrers anys. Aquest és el només 114 corresponen a habitatges 
«col·lectiu» per referir-s’hi i il·lustra cas, per exemple, de la Comunitat de d’inclusió, és a dir, a equipaments de 
sobre la multiplicitat de causes que Sant’Egidio i de la Fundació Arrels. mitjana o llarga estada pensats, com 
poden dur a aquesta condició. la seva denominació assenyala, per 
Tanmateix, aquesta xifra de 1.878 a la reinserció d’aquestes persones, 
Pel que fa a aquesta heterogeneïtat persones/nit és útil per valorar o no mentre que la resta (estades tempo-
de les persones sense llar a Barcelo- la disponibilitat de places i l’utilit- rals) sumen 624 places, a les quals cal 
na, una de les coses que aquest estudi zació que se’n fa. Les dades oficials afegir 315 en centres de dia.
constata és que cada vegada hi ha proporcionades per l’Anuari Esta-
més joves amb estudis, un 8,8% de dístic de Barcelona i el II Informe de Dins l’epígraf dels col·lectius social-
rang universitari, que es troben en Seguiment del Pla Municipal per a la ment vulnerables, el Pla d’Habitatge 
aquesta situació, fins al punt que la Inclusió Social 2005-2010, correspo- de Barcelona 2008-2016 també s’ocu-
mitjana d’edat actual de la població nents, també a l’any 2008, assenyalen pa d’aquesta població i programa 
sense llar a Barcelona és de 41 anys. que el nombre de places disponibles l’habilitació d’uns 120 nous habitat-
El 18,7% treballa, la qual cosa és una supera en poc les 1.000 (1.053). ges d’inclusió, 54 dels quals han de 
altra demostració que disposar d’una ser públics. Aquesta temporalitat 
ocupació no és signe inequívoc de su- Aquesta dada lliga, doncs, amb les estaria, per tant, ni que sigui en part, 
ficiència econòmica (vegeu el capítol conclusions de l’estudi, que considera en curs de correcció, així com també 
dedicat al dret al treball). El 62,2%, que, tot i l’increment de les partides la manca de places, que, tanmateix 
d’altra banda, són estrangers, la qual pressupostàries corresponents, poden continuar essent insuficients 
cosa torna a posar l’accent en aques- Barcelona només té cura de poc atès l’aparent creixement d’aquesta 
ta població, mentre que, pel que fa més de la meitat, aproximadament, població. 
al sexe, la gran majoria (89,5%) són d’aquestes persones: la resta, doncs, 
homes. A més, una part d’aquestes dorm al carrer o en campaments 
persones pertanyen a famílies gita- o assentaments improvisats, com 
nes romaneses nòmades. aquells dels quals s’ha parlat en 
70 Cabrera, Pedro; Rubio, Maria José; Blasco, Jaume (2008), Qui dorm al carrer? Una investigació social i ciutadana sobre les persones sense sostre, 
Barcelona: Fundació Caixa Catalunya (Observatori de la Inclusió Social).
111
2.
Convé cridar l’atenció, finalment, Aquesta qüestió també apareix Al mateix temps, cal deixar cons-
pel que fa a aquesta població, sobre esmentada en el darrer informe tància que la xifra de llançaments 
el fet que la manca de quelcom tan anual de la Sindicatura de Greuges de representa una part, només, de les 
bàsic com un habitatge comporta Barcelona com un fenomen a l’alça. persones i famílies que han de deixar 
automàticament mancances en altres casa seva per motius econòmics, per-
àmbits i drets: participació, cultura, Una de les entitats acabades d’es- què en ocasions el desnonament es 
educació, etc. En el capítol dedicat mentar, l’Observatori Desc, ens ha produeix abans que hi hagi la sentèn-
al dret de la salut també s’examina facilitat dades, procedents, al seu cia ferma. També cal precisar que la 
la situació d’aquestes persones i es torn, del Consell General del Poder majoria dels desnonaments afecten 
comprova justament com la seva Judicial, referides a la província de famílies amb menors. 
salut és molt més deteriorada que la Barcelona. Aquestes dades inclo-
d’altres poblacions i com l’assistència uen, en primer lloc, els anomenats Davant d’aquesta situació, tant 
sanitària que reben és insuficient. De llançaments, és a dir, els desnona- l’Ajuntament de Barcelona com el 
fet, però, aquesta és una conclusió ments que arriben al final en termes govern català han articulat una sèrie 
que es pot extrapolar: tots els drets jurídics, amb una sentència judicial d’ajuts per a les persones afecta-
estan interconnectats i s’influeixen ferma, que el 2008 van ser 3.581, el des per desnonaments econòmics. 
mútuament, tot i que en el cas de les 2009 4.866 i, en els primers sis mesos Tanmateix, es tracta d’una partida 
persones sense llar aquesta intercon- del 2010, ja han estat de 3.201. pressupostària limitada en compa-
nexió resulti especialment dramàtica. ració amb la gran demanda existent, 
Les altres dades proporcionades per que tampoc no representa cap solu-
l’Observatori Desc en base, també, al ció mentre els desnonaments vagin 
2.11.12 Desnonaments i Consell General del Poder Judicial, creixent.   
execucions hipotecàries fan referència a les execucions hipo-
tecàries. Des del 2007 fins al primer Al mateix temps, també cal tenir pre-
L’increment del nombre de persones trimestre del 2010 n’hi hagut a tot sent que, a diferència del que ocorre 
sense llar a Barcelona també es pot Catalunya 44.202, de les quals 26.410 en molts altres països, a la pèrdua 
deure a l’augment del nombre de des- a la ciutat de Barcelona. L’evolució a de l’habitatge cal sumar-hi el fet que 
nonaments que s’hi estan produint. la província de Barcelona ha estat la la legislació hipotecària de l’estat 
següent: 2.804 casos el 2007, 10.738 espanyol no contempla que el deute 
Pel que fa a aquesta qüestió, les casos el 2009 i 6.109 durant els sis quedi anul·lat amb el lliurament de 
dades disponibles no són, però, ri- primers mesos del 2010. l’habitatge. En efecte, en el cas que 
goroses, com han denunciat entitats la subhasta de l’immoble en qüestió 
i organitzacions com l’Observatori Tot plegat assenyala, per bé que les quedi deserta, l’entitat financera amb 
Desc i la Plataforma pel Dret a un dades no diferenciïn entre habitatges la qual s’havia subscrit el crèdit hipo-
Habitatge Digne, que assenyala, de primera i segona residència i lo- tecari se’l pot adjudicar pel 50% del 
concretament, que aquestes dades cals comercials, un increment sostin- valor de taxació i reclamar a l’antic 
barregen els desnonaments d’edificis gut tant de llançaments com d’execu- propietari el pagament total pen-
i d’habitatges i les causes: problemes cions hipotecàries i, en conseqüència, dent de la hipoteca més les despeses 
econòmics, casos d’assetjament, com un increment (sense precedents) pel judicials. 
els que es veuran en l’apartat corres- que fa a desnonaments per motius 
ponent d’aquest mateix dret, etc. econòmics.
112
Condicions de vida, desigualtats 
i limitacions o vulneracions dels drets humans: 
perspectives general, intraurbana i interurbana 
2.11.13 Habitatges buits 2.11.14 Actuacions del Patronat 
Municipal de l’Habitatge 
En una situació com la que s’acaba de i habitatge de protecció 
descriure, de molt serioses dificultats oficial a Barcelona
d’accés a l’habitatge per a moltes 
famílies, una de les qüestions que Aquest apartat s’inicia amb un 
més preocupa les entitats que treba- examen del nombre d’habitatges de 
llen en aquest àmbit, entre les quals protecció oficial iniciats i acabats de 
algunes de les integrants de la Pla- construir a Barcelona entre els anys 
taforma d’Entitats Col·laboradores 2005 i 2008 respecte al nombre d’ha-
d’aquest Observatori de Drets bitatges de règim lliure.
Humans de Barcelona és l’existència (Taula 81)
d’una gran quantitat de pisos buits. 
Taula 81. Evolució dels habitatges acabats a Barcelona per tipus de promoció. 
Aquesta situació és examinada en el Resultats en xifres absolutes i percentatges. 2005-2008
Pla d’Habitatge de Barcelona 2008-
2016, que assenyala, citant el Llibre 2005 2006 2007 2008
Blanc de l’Habitatge a Barcelona i 
3.591 3.675 3.396 4.404 
el Cens de Població i Habitatges del Total habitatges (100%) (100%) (100%) (100%)
2001, l’existència de 18.874 habitat-
ges desocupats a la ciutat, el 2,8% de 855 898 925 1.915 Habitatges PO
(23,8%) (24,4%) (27,2%) (43,5%)
l’estoc total d’habitatges; un per-
centatge, però, que no és considerat 2.736 2.777 2.471 2.489 Habitatges lliures
oficialment com a elevat.   (76,2%) (75,6%) (72,8%) (56,5%)
Font: Elaboració pròpia a partir de Generalitat de Catalunya, Secretaria d’Habitatge
No obstant, cal dir que no hi ha un 
acord absolut sobre aquestes xifres i 
que altres fonts n’esmenten de molt De la taula es desprèn el pes creixent Les xifres d’habitatges de protecció 
més elevades. Sigui com sigui, els de l’habitatge de protecció oficial a oficial ofertes en aquesta taula inclo-
autors de l’estudi sobre les persones Barcelona, tot i ser sempre inferior al uen les actuacions del Patronat Muni-
sense llar –que també s’ha citat en de l’habitatge lliure, amb un gran salt cipal de l’Habitatge, un organisme de 
aquestes pàgines– es pregunten com el 2008, lògic en un moment de crisi l’Ajuntament de Barcelona la finalitat 
és possible que visquem en un país econòmica, amb xifres, d’altra banda, del qual és la promoció d’habitatges a 
on hi ha 100 sostres per cada «sense molt superiors a les del conjunt de preu assequible, labor en la qual s’ha 
sostre», és a dir, 100 habitatges buits l’estat espanyol (el 10,8 % el 2008), anat progressivament configurant 
i sense habitar per cada persona que segons dades del Ministeri de l’Habi- com el principal instrument municipal 
viu al carrer. tatge. en aquest àmbit. L’any 2008, en con-
cret, el Patronat va construir 449 ha-
bitatges i en va començar a construir 
o a recuperar 525, tots amb criteris de 
sostenibilitat i eficiència energètica. 
113
2.
Tanmateix, aquesta crisi econòmica en qüestió sí que ofereix una com- 2.11.15 Limitacions i/o 
és d’una magnitud tal que fins i tot parativa de preus, que mostra que vulneracions: 
alguns dels habitatges protegits no els habitatges de lloguer del Patro- l’assetjament 
han trobat adjudicataris per raó, en nat són, de mitjana, un 34,34% més immobiliari 
part, de les dificultats actuals per econòmics. 
aconseguir una hipoteca. A final (Taula 82) A banda de les limitacions i/o 
del 2009, el Patronat Municipal de vulneracions genèriques del dret a 
l’Habitatge, per exemple, tenia 177 l’habitatge, derivades de l’encari-
pisos buits a més de 16 ocupats Taula 82. Preus mitjans del m2 dels ment dels preus en el mercat lliure 
il·legalment. La dificultat de valorar habitatges de lloguer del Patronat i de l’habitatge i de la insuficient 
aquesta «assequibilitat» rau en el valors mitjans a Barcelona. Re- oferta pública d’habitatge, hi ha una 
fet, però, que la darrera Memòria sultats en €/mes i en diferències vulneració específica que remet a 
anual (2008) del Patronat Municipal percentuals. l’assetjament  immobiliari, que afec-
de l’Habitatge, d’on prové part de la ta, sobretot, les persones grans. La 
informació inclosa en aquest apartat, Habitatges de lloguer Llei 18/2007, de 28 de desembre, del 
11,03
no relaciona el preu mitjà dels habi- del Patronat dret a l’habitatge, el va regular per 
tatges destinats a la venda. Global Barcelona 16,8 primera vegada tot tipificant-lo com: 
«tota acció o omissió amb abús de 
Tanmateix, un càlcul efectuat dins el Diferència percentual - 34,34% dret que té l’objectiu de pertorbar la 
Llibre Blanc de l’Habitatge a Barce- persona assetjada en l’ús pacífic del 
Font: Patronat Municipal de l’Habitatge 
lona assenyala, amb dades del 2004, (2009), Memòria 2008 seu habitatge amb la finalitat última 
que, fins i tot la compra de l’habi- de forçar-la a adoptar una decisió no 
tatge protegit més econòmicament volguda sobre el dret que l’empara 
assequible, és impossible per a les d’ocupar l’habitatge». 
famílies amb rendes més baixes. La Dues són, doncs, les conclusions 
mateixa situació es dóna en el cas principals d’aquest apartat: tot i el Barcelona disposa des de juny del 
dels habitatges protegits de lloguer, notable increment de les promocions 2008 d’un fiscal contra l’assetjament 
inabastables també per a les famí- d’habitatges protegits, una part dels immobiliari a la ciutat, que ha posat 
lies amb menys recursos. En aquest que es destinen, si més no, a la venda de relleu que aquest fenomen té 
sentit, el Llibre Blanc arriba a la con- continuen essent inassequibles per a una especial incidència al districte 
clusió que ni l’habitatge protegit de un cert nombre de famílies. de Ciutat Vella i, en concret, al barri 
compra ni el de lloguer no beneficien del Raval. El mes de març del 2009, 
les famílies que més ho necessiten. aquesta fiscalia contra l’assetjament 
immobiliari va emprendre una 
Pel que fa a les promocions de llo- denominada «macroquerella» que 
guer, que constitueixen el 66% del va tenir com a escenari el barri del 
total, d’acord amb una voluntat de Raval i va implicar set persones i un 
priorització d’aquesta alternativa despatx d’advocats, per una banda, 
que trenqui amb el model habitual a i 166 immobles o pisos i desenes de 
tot l’estat espanyol de predomini de veïns, per l’altra. 
l’habitatge de propietat, la Memòria 
114
Condicions de vida, desigualtats 
i limitacions o vulneracions dels drets humans: 
perspectives general, intraurbana i interurbana 
Quant a dades concretes, l’any 2009 del Camp de l’Arpa (districte de Sant sentit, les limitades competències de 
les Oficines d’Habitatge de la Ciutat Martí), que es va iniciar en una data l’Ajuntament en aquest àmbit. També 
van detectar a tota la ciutat 44 casos tan llunyana com l’any 1985. cal treballar d’una manera especial-
amb possibles indicis d’assetjament ment intensa, a més, pel que fa a col-
immobiliari, 4 dels quals van ser També la Síndica de Greuges de Bar- lectius com l’immigrant (una part del 
remesos a aquesta fiscalia. Per distric- celona s’ha ocupat d’aquesta qüestió qual viu en habitatges sobreocupats) 
tes, aquests 44 casos es reparteixen de dedicant-li un capítol en l’informe i les persones sense llar, el nombre 
la següent manera: 15 a Ciutat Vella, monogràfic que ja s’ha esmentat a de les quals va a l’alça. També cal 
11 a Sants-Montjuïc, 8 a Sant Martí, 6 l’inici de l’anàlisi d’aquest dret. Es prestar una atenció particular a l’as-
a l’Eixample, 1 a les Corts, Sarrià-Sant tracta d’una qüestió en la qual, segons setjament immobiliari. 
Gervasi, Gràcia i Sant Andreu i 0 a fa constar, els poders municipals 
Horta-Guinardó i Nou Barris. tenen competències indirectes en ter- 2.11.17 Recomanacions 
mes d’obligar els propietaris dels im-
Pel que fa a exemples concrets, un mobles a conservar-los i rehabilitar- 1. Treballar per desenvolupar una 
dels que ha assolit més ressò ha los. El respecte ple d’aquesta obligació veritable política social d’habitat-
tingut com a escenari un edifici faria més difícil una de les formes ge que afavoreixi les formes de 
del carrer de Robadors, al barri del mitjançant les quals es pot forçar uns tinença de l’habitatge que siguin 
Raval, inclòs en la macroquerella a la llogaters a abandonar un habitatge, més econòmicament assequibles i 
qual ja s’ha fet referència. Els veïns, és a dir, a través de no realitzar-hi les sostenibles. 
que han denunciat que pateixen as- obres necessàries per garantir-hi una 2. Afavorir les classes i poblacions 
setjament des de fa anys, van presen- vida digna. Les obligacions de l’Ajun- més desafavorides en les promoci-
tar l’any 2007 una querella criminal tament són, doncs, clares.  ons d’habitatge protegit. 
i una denúncia al districte contra les  3. Augmentar, diversificar i abaratir 
societats que en aquell moment eren l’oferta municipal d’habitatges de 
propietàries de l’immoble. El fiscal 2.11.16 Conclusió-síntesi protecció oficial. 
que instrueix el cas va declarar, per la 4. Continuar potenciant la rehabilita-
seva banda, que la querella contenia Totes les dades referides en l’anàlisi ció d’habitatges. 
afirmacions molt greus que si es pro- d’aquest dret apunten a l’evidència 5. Crear o concertar més places per 
vessin podrien constituir un delicte que a Barcelona l’accés universal a acollir les persones sense llar tot 
castigat amb presó. El mes de març l’habitatge, tant de compra com de prioritzant les de mitjana o llarga 
del 2010 es va fer pública la sentèn- lloguer, és molt lluny de ser real per estada. 
cia del cas, que ha estat considerada a tots els col·lectius i, de fet, per a una 6. Crear o concertar més places per 
exemplar: 12.000 euros de multa a gran part de la població, que han de acollir les dones víctimes de vio-
l’empresa propietària de l’edifici per fer esforços clarament insostenibles lència a Barcelona tot prioritzant 
a cadascun dels tres veïns afectats. en termes de la renda familiar dis- les de mitjana o llarga estada. 
ponible, fins i tot en els casos d’ha- 7. Acabar amb la situació d’extrema 
Pel que fa a altres exemples concrets, bitatge protegit. Cal concloure, per exclusió representada per les per-
cal esmentar la petició de 3 anys tant, que les polítiques d’habitatge sones que malviuen en diferents as-
de presó per un cas d’assetjament de l’Ajuntament de Barcelona no són sentaments repartits per la ciutat. 
ocorregut al districte de l’Eixample prou eficaces per assegurar l’accés a 8. Protegir més eficaçment les per-
i la mateixa pena per a un altre, l’habitatge; encara que calgui re- sones en els casos d’assetjament 
l’escenari del qual ha estat el barri cordar, una vegada més, en aquest immobiliari. 
 
115
2.
2.12 El dret a la salut 2.12.2 Consideració prèvia De tota manera, a més, pel que fa tant 
a les dones com a les persones grans, 
En consultar la relació de fonts s’inclouen consideracions relatives al 
d’informació es pot observar que s’hi seu estat de salut i a la seva percep-
Les autoritats municipals afavo- inclouen estudis monogràfics sobre ció de l’estat de salut en els apartats 
reixen l’accés en igualtat de tots la salut de dues poblacions concre- generals de l’anàlisi d’aquest dret. 
els ciutadans i totes les ciutada- tes: els immigrants i les persones  
nes a l’atenció i prevenció sani- sense llar a Barcelona, els principals 
tària. Les ciutats signatàries, per resultats dels quals es detallen en les 2.12.3 Esperança de vida  
mitjà d’accions en l’àmbit econò- seccions respectives creades a aquest en néixer
mic, cultural, social i urbanístic, efecte en l’anàlisi d’aquest dret.
contribueixen de manera global a A Barcelona, l’esperança de vida en 
promoure la salut de tots els seus Cal advertir, en aquest sentit, de néixer ha augmentat espectacular-
habitants amb la seva participa- l’existència de tres estudis especí- ment, com a tot el món occidental 
ció activa. fics més sobre la salut de sengles en general, en els darrers anys. Així, 
col·lectius a Barcelona: la població mentre l’any 1985 era de 73,3 anys 
vulnerable, les persones grans i les per als homes i de 79,9 anys per a les 
dones. Aquests estudis, però, tot i que dones, l’any 2007 s’havia situat en els 
2.12.1 Índex temàtic figuren citats en l’annex bibliogràfic 78,3 i en els 85,2 anys, respectivament.
d’aquest informe, no s’han examinat 
• Consideració prèvia en profunditat, de la mateixa manera Per acabar de contextualitzar aquests 
• Esperança de vida en néixer que tampoc no s’han dedicat apar- valors i aquest progrés, es comparen 
• Taxa de mortalitat tats específics en el nostre informe amb la resta de Catalunya, l’estat es-
• Taxa de mortalitat infantil a aquestes poblacions, pel fet de panyol i la Unió Europea, tot i que en 
• Estat de salut i salut percebuda de la tractar-se d’investigacions excessiva- aquest darrer cas amb dades corres-
població en general ment antigues. ponents no al 2007, sinó al 2006.
• Estat de salut i salut percebuda dels (Taula 83)
immigrants De la taula es desprèn, doncs, que 
• Estat de salut i salut percebuda de 
les persones sense llar Taula 83. Esperança de vida en néixer a Barcelona, Catalunya, l’estat espa-
• Valoració dels centres sanitaris nyol i la Unió Europea. Valors globals i per gènere. 2006 (UE) i 2007 (resta)
públics 
• Limitacions i/o vulneracions Homes Dones Global
• Conclusió - síntesi Barcelona 78,3 85,2 NC71
• Recomanacions
Catalunya 78,2 84,5 81,4
Estat Espanyol 77,8 84,3 81,0
Unió Europea 75,6 82,0 79,0
Font: IDESCAT: Salut i Benestar Social 
71 Aquesta font no proporciona el valor global home/dona de l’esperança de vida en néixer.
116
Condicions de vida, desigualtats 
i limitacions o vulneracions dels drets humans: 
perspectives general, intraurbana i interurbana 
Barcelona té l’esperança de vida més de vida per districtes es mostra en la 
elevada de tots aquests territoris, taula que s’inclou a continuació: 
amb poques diferències respecte a la 
resta de Catalunya i l’estat espanyol, 2.12.4 Taxa de mortalitat
però amb diferències certament 
notables amb la Unió Europea. I amb Taula 84. Esperança de vida en néixer als districtes de la ciutat per gènere 
diferències considerables, també, en ordre decreixent aproximat73. 2007
en funció del gènere, com ja és ben 
conegut arreu: les dones viuen una Districtes Homes Dones
mitjana de 6 o 7 anys més que els Les Corts 81,2 86,5
homes. 
Sarrià-Sant Gervasi 80,6 85,8
Aquesta també és una dada a explo- Eixample 79,5 86,1
rar entre els diferents districtes de la 
Horta-Guinardó 79,0 85,5
ciutat de Barcelona. Es tracta d’una 
informació rellevant perquè, d’acord Sant Andreu 79,0 85,6
amb una publicació en què ha col- Sant Martí 78,6 85,2
laborat la mateixa Agència de Salut 
Sants-Montjuïc 77,8 85,2
Pública de Barcelona72, l’indret de 
residència, amb les seves correspo- Gràcia 77,9 84,6
nents condicions socioeconòmiques, Nou Barris 77,0 85,4
s’acaba configurant com un millor 
predictor de l’esperança de vida Ciutat Vella 74,9 84,5
que factors mèdics de risc, com, per 
Font: Agència de Salut Pública de Barcelona (2009), La salut a Barcelona 2008. Indica-
exemple, el colesterol, determinats dors per districtes
hàbits com el tabaquisme i el consum 
d’alcohol o els antecedents familiars; 
tot i que uns i altres, és a dir, l’indret 
de residència i els factors mèdics de 
risc, s’influeixin i se sumin mútua-
ment, de manera que fan aparèixer 
àrees clarament desafavorides en 
termes sanitaris. 
Aquesta distribució de l’esperança 
72 Borrell, Carme; i altres (2009), Atlas de mortalidad en ciudades de España (1996-2003). 
73 Es parla, tant en aquesta taula com en algunes de les següents, d’un ordre aproximat de seqüènciació dels districtes, pel fet de pressuposar una 
població constituïda per un 50% d’homes i un 50% de dones, atès que la font utilitzada no proporciona les taxes inter/gènere.
117
2.
La mortalitat a la ciutat de Barcelona Taula 85. Taxa de mortalitat als districtes de la ciutat per gènere en ordre 
ha disminuït de manera més que creixent aproximat. Dades en taxes estandarditzades per a cada 100.000 
apreciable en els darrers anys. Així, habitants 2007
si l’any 1998 la taxa de mortalitat 
estandarditzada per cada 100.000 Districtes Homes Dones
habitants era de 1.403,3 (homes) i Les Corts 967,0 558,5
787,7 (dones), l’any 2007 aquestes 
taxes havien baixat, respectivament, Sarrià-Sant Gervasi 1.021,7 595,8
a 1.185,9 i 626,8. Eixample 1.104,1 579,5
Sant Andreu 1.173,1 606,6
Aquesta informació també està dis-
ponible per als diferents districtes de Horta-Guinardó 1.184,9 601,2
la ciutat, segons la taula que figura a Sant Martí 1.170,8 632,9
continuació:
Nou Barris 1.243,5 604,2
Gràcia 1.170,6 679,2
Sants-Montjuïc 1.217,8 655,2
Ciutat Vella 1.492,1 687,5
Font: Agència de Salut Pública de Barcelona (2009), La salut a Barcelona 2008. Indica-
dors per districtes
Com es pot veure, aquestes dues eren de 3,6, 2,6, 3,7 i 4,7, clarament 
darreres taules, és a dir, la que recull favorables a Catalunya, en un context, 
l’esperança de vida i la que recull en tots els territoris, de disminució 
la taxa de mortalitat, mostren una gradual d’aquestes taxes. 
seqüenciació molt similar entre els 
districtes de la ciutat, la qual cosa Pel que fa a un districte concret, el 
assenyala greus desigualtats entre de Ciutat Vella, cal deixar constàn-
ells en aquests dos indicadors. cia dels progressos que, en termes 
sanitaris, s’hi han produït en els 
2.12.5 Taxa de mortalitat darrers anys, en especial pel que fa, 
infantil precisament, a la reducció de la taxa 
de mortalitat infantil. En el període 
Es disposa de dades comparatives 1983-1986 aquesta taxa se situava 
sobre les taxes de mortalitat infantil a més de 8 punts percentuals per 
Barcelona (2006), Catalunya i l’estat sobre de la de la resta de la ciutat; un 
espanyol (2007) i la Unió Europea diferencial que, en el període 2000-
(2006). Les xifres respectives, per 2006, ja s’havia reduït a un sol punt. 
a cada 1.000 infants nascuts vius,  
118
Condicions de vida, desigualtats 
i limitacions o vulneracions dels drets humans: 
perspectives general, intraurbana i interurbana 
2.12.6 Estat de salut i salut Taula 86. Estat de salut percebut per homes i dones de Barcelona majors 
percebuda de la població de 14 anys. Resultats en percentatges. Any 200674 
en general
Estat de salut percebut Homes Dones
En l’Enquesta de Salut de Barcelona Bo o molt bo 82,7% 71,2%
conduïda l’any 2006, que ja ha estat 
referida en aquestes pàgines, es Regular 13,8% 21,4%
constata, en primer lloc, que les do- Dolent o molt dolent 3,4% 7,3%
nes perceben el seu estat de salut de 
manera força menys positiva que els Taula 87. Estat de salut percebut com a bo o molt bo per homes i dones de 
homes. En efecte, declaraven que era Barcelona de diferents grups d’edat. Resultats en percentatges aproximats75. 
bo o molt bo el 71,2% d’elles, davant Any 2006 
el 82,7% d’ells. També s’observa com, 
tot i que aquestes diferències home/ Grups d’edat Homes Dones
dona es donen en tots els grups 15-44 anys 92% 84%
d’edat (a partir dels 15 anys) i que la 45-64 anys 78% 64%
percepció de l’estat de salut empit-
jora, com és lògic, amb l’edat, és en 65-74 anys 74% 55%
la franja d’edats compresa entre 75 o més anys 42% 40%
els 65 i els 74 anys on les diferèn-
cies per gènere són més acusades; Taula 88. Estat de salut percebuda per districtes. Resultats en percentatges 
talment com si les dones tinguessin en ordre decreixent de percepció d’una salut excel·lent o molt bona. 2006
un envelliment i/o una consciència 
d’envelliment més pronunciada que Excel·lent o 
els homes. Així doncs, mentre que Districtes molt bo Bo Regular Dolent
el 74% dels homes d’aquestes edats Les Corts 45,3% 38,6% 12,5% 3,6%
continuen considerant el seu estat de Sarrià-Sant Gervasi 43,9% 39,1% 14,7% 2,3%
salut com a bo o molt bo, en el cas de 
les dones aquest percentatge només Ciutat Vella 39,7% 33,0% 21,3% 5,2%
és del 55%. Horta-Guinardó 39,2% 39,1% 15,5% 6,1%
(Taules 86 i 87)
Eixample 36,6% 44,4% 14,3% 4,7%
Les dades disponibles també per- Sants-Montjuïc 36,4% 38,4% 18,1% 7,2%
meten de correlacionar la percepció Sant Andreu 35,0% 41,7% 18,1% 5,2%
de l’estat de salut amb una sèrie de 
Sant Martí 34,8% 43,1% 17,0% 5,1%
variables, entre les quals el districte 
de residència, la rellevància del qual Gràcia 34,7% 44,9% 15,6% 4,8%
ja s’ha assenyalat. Nou Barris 28,1% 42,3% 22,4% 7,2%
(Taula 88)
Global Barcelona 37,3% 40,5% 17,0% 5,2%
Font: Agència de Salut Pública de Barcelona (2008), Enquesta de Salut de Barcelona 
2006. Principals resultats
74 Aquesta font no proporciona el valor global home/dona de percepció de l’estat de salut.
75 Es parla de percentatges aproximats pel fet de procedir de gràfics i no de taules amb valors exactes.
119
2.
Aquesta taula permet d’arribar a una Taula 89. Estat de salut percebuda per indret de procedència. Resultats en 
conclusió que, com anirem veient al percentatges. 2006
llarg d’aquest capítol, es pot conside-
rar genèrica: la notable divergència Excel·lent  
o molt bo Bo Regular Dolent
entre l’estat real de salut i la per-
cepció que se’n té. En efecte, mentre Catalunya 37,1% 42,3% 15,6% 4,9%
Ciutat Vella és el districte més desa- Resta estat espanyol 34,9% 41,2% 17,8% 6,1%
favorit de la ciutat en termes sanita-
ris76, en aquesta taula apareix com el Resta països desenvolupats 51,4% 35,4% 10,2% 3,0%
tercer de tota la ciutat els habitants Països en desenvolupament 35,6% 36,0% 23,0% 5,4%
del qual tenen una millor percepció 
Font: Agència de Salut Pública de Barcelona (2008), Enquesta de Salut de Barcelona 
del seu estat de salut. 2006. Principals resultats
2.12.7 Estat de salut i salut Taula 90. Mala salut percebuda i patiment psicològic segons sexe, lloc de 
percebuda dels naixement i classe social a Barcelona. Resultats en percentatges. 2006
immigrants
Homes Dones
Tant l’estat de salut com la seva Mala salut  
percebuda
percepció també varien en funció de No manuals Manuals No manuals Manuals
l’origen de les persones, tal com es Catalunya 12,8% 26,1% 20,2% 32,8%
pot observar en la taula que inserim 
Resta estat espanyol 15,4% 20,8% 21,1% 42,7%
a continuació a partir de la mateixa 
font, que mostra, en general, nivells PD 3,6% 31,1% 10,8% 36,4%
inferiors de percepció de l’estat de PVD 17,0% 25,7% 29,4% 36,9%
salut entre les persones procedents 
Homes Dones
de països en vies de desenvolupa- Patiment psicològic
ment, en comparació amb les per- No manuals Manuals No manuals Manuals
cepcions de la població catalana, la Catalunya 8,3% 15,6% 14,7% 21,5%
procedent d’altres indrets de l’estat 
espanyol i la procedent d’altres paï- Resta estat espanyol 9,1% 7,8% 15,4% 15,9%
sos desenvolupats. PD 8,7% 19,8% 4,8% 5,4%
(Taula 89) PVD 10,2% 9,4% 23,7% 25,4%
Cal precisar aquesta anàlisi a par- Font: Agència de Salut Pública de Barcelona (2008), Enquesta de Salut de Barcelona 
tir d’un informe monogràfic de la 2006. Principals resultats
mateixa Agència de Salut Pública de 
Barcelona77, que destaca que els im-
migrants procedents de països en vies 
de desenvolupament (PVD) i, sobretot, 
les dones i els treballadors manuals 
76 Així ho assenyala l’Agència de Salut Pública de Barcelona en el darrer informe anual sobre la salut a la ciutat.
77 Agència de Salut Pública de Barcelona (2008), La salut de la població immigrant de Barcelona
120
Condicions de vida, desigualtats 
i limitacions o vulneracions dels drets humans: 
perspectives general, intraurbana i interurbana 
d’origen estranger, declaren tenir un Taula 91. Indicadors d’ús dels serveis sanitaris segons sexe, lloc de naixement 
estat de salut i una salut mental pitjor i classe social a Barcelona durant l’any immediatament anterior a la realitza-
que els autòctons, els espanyols i els ció de l’Enquesta de Salut de Barcelona. Resultats en percentatges. 2006
immigrants de països desenvolupats 
(PD) que viuen a Barcelona, segons es 
Visites  Homes Donesdesprèn de la següent taula, de la qual 
l’única dada que s’aparta d’aquesta a especialistes No manuals Manuals No manuals Manuals
constatació general és que les treballa- Catalunya 43,8% 38,3% 70,4% 69,5%
dores de classe manual procedents de 
la resta de l’estat espanyol declaren un Resta estat espanyol 39,3% 41,8% 77,7% 70,2%
estat de salut pitjor que les originàries PD 44,7% 28,9% 85,3% 84,4%
de països en vies de desenvolupament. PVD 37,5% 14,8% 65,0% 63,6%
(Taula 90)
Visites  Homes Dones
Aquest estudi també analitza la uti- a urgències No manuals Manuals No manuals Manuals
lització dels serveis sanitaris per part 
Catalunya 25,6% 27,8% 28,5% 32,2%
dels immigrants, sobretot en termes 
de consultes a especialistes, tot de- Resta estat espanyol 31,0% 33,3% 39,1% 40,0%
mostrant que en fan un menor ús que PD 17,5% 32,2% 23,0% 30,3%
els natius, la qual cosa contrasta amb 
la seva consciència de tenir mala PVD 19,3% 31,4% 27,7% 48,3%
salut. En efecte, els immigrants, i bà-
Font: Agència de Salut Pública de Barcelona (2008), La salut de la població immigrant 
sicament les dones de classe manual de Barcelona
procedents de països en vies de de-
senvolupament, recorren sobretot als 
serveis mèdics d’urgència (però tot i 2.12.8 Estat de salut i salut que reben està per sota de la que 
així també menys que els autòctons), percebuda de les realment necessiten. De fet, un dels 
atès que, en general, només acostu- persones sense llar perills d’aquesta «percepció equi-
men a anar al metge quan es troben vocada» del seu estat real de salut 
molt malament, sobretot per una Una investigació recent78 dóna a és que en acudir als serveis mèdics 
perspectiva diferent pel que fa a la conèixer la situació sanitària de les només fonamentalment en casos 
salut i per no perdre hores de feina. persones sense llar a Barcelona en crítics, la salut de les persones sense 
(Taula 91) base a una enquesta realitzada a 611 llar es vagi deteriorant progressiva-
persones que es troben en aquesta ment. D’aquí la importància que els 
condició. Les conclusions generals de serveis sanitaris actuïn d’una manera 
l’estudi són, exposades molt sintè- proactiva amb aquesta població. 
ticament, que aquestes persones 
tenen un estat de salut pitjor del que D’altra banda, i com s’ha vist que 
perceben (el 65,5% l’avaluen com a ocorre amb la població barcelonina 
bo), com ja s’ha vist que és la norma en general, les diferències en termes 
general, i que l’assistència sanitària de gènere també són molt elevades; 
78 Uribe, Joan; Alonso, Sara (2009), Les persones en situació de sense llar de Barcelona: perfils, estat de salut i atenció sanitària, Barcelona: Fundació 
Jaume Bofill.
121
2.
encara més, de fet. Així, el 68% dels trastorns que els mateixos afectats l’enquesta. Es tracta, efectivament, 
homes sense llar manifesten tenir han manifestat patir amb els medica- d’un percentatge molt baix tenint en 
una salut excel·lent, bona o molt ments que prenen. Així, per exemple, compte que l’estudi evidencia que 
bona, davant el 44%, només, de les el 50,5% dels qui sofreixen problemes el 79,2% de les persones sense llar 
dones. musculoesquelètics i el 77,8% dels qui pateixen algun trastorn crònic. 
pateixen problemes cardiovasculars 
Quant als trastorns crònics d’aques- no prenen cap medicació. Una altra 
ta població, figuren, per ordre de variable que la investigació també té 2.12.9 Valoració dels centres 
presència relativa, els problemes en compte per concloure la insu- sanitaris públics
musculoesquelètics (67,6%), els car- ficiència de l’assistència sanitària 
diovasculars (57,2%) i la morbiditat rebuda per aquesta població és el Exemplifiquem aquesta valoració en 
mental (49,1%). nombre de visites mèdiques efec- la següent taula, que evidencia es-
tuades, sobretot a especialistes; tan casses diferències territorials en un 
Pel que fa a la insuficiència de l’assis- sols un 17,6% dels enquestats hi van context, a més, de bones valoracions 
tència sanitària que aquesta població assistir en els dotze mesos immedi- dels centres sanitaris públics.
rep, l’estudi la mesura relacionant els atament anteriors a la realització de 
Taula 92. Valoració dels centres sanitaris públics existents al barri o a l’entorn proper. Resultats en percentatges i 
puntuació mitjana sobre 10. 2006 
Primera Segona Resta  Total  
Barcelona corona corona Total RMB província província Catalunya
Valoració
Bon estat 57,3% 59,9% 57,3% 58,1% 62,0% 58,4% 57,8%
Acceptable 30,1% 28,0% 30,1% 29,5% 25,3% 29,1% 29,6%
Mal estat 5,6% 7,1% 8,6% 7,0% 8,4% 7,1% 7,6%
NS/NC 6,9% 5,0% 4,1% 5,4% 4,2% 5,3% 5,0%
Puntuació mitjana 6,8 6,7 6,6 6,7 6,8 6,7 6.7
Font: IDESCAT i Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona (IERMB) (2007), Enquesta de Condicions de Vida i Hàbits 
de la Població 2006
122
Condicions de vida, desigualtats 
i limitacions o vulneracions dels drets humans: 
perspectives general, intraurbana i interurbana 
2.12.10 Limitacions i/o Un altre estudi79, encara no publicat En l’àmbit de les possibles limita-
vulneracions i basat en l’Enquesta de Salut d’Es- cions i/o vulneracions del dret a la 
panya que també es va realitzar l’any salut, es pot examinar si les persones 
En l’apartat corresponent al dret al 2006, conclou que les dones que se perceben que la prestació de ser-
treball s’ha fet referència a un estudi senten discriminades per raó de veis sanitaris públics varia en funció 
recentment publicat per l’Agència gènere tenen una pitjor percepció d’una sèrie de factors, que en el cas 
de Salut Pública de Barcelona que del seu estat de salut, emmalalteixen que fos així tindrien una evident 
relaciona les condicions de treball més i presenten un major nombre de càrrega discriminatòria. Aquesta in-
amb la salut. D’aquest estudi, a banda lesions físiques, trastorns mentals, formació prové d’una enquesta anual, 
de recordar la segregació laboral que hipertensió i tabaquisme. L’estudi de la qual és responsable el Ministeri 
pateixen, entre altres poblacions, assenyala, concretament, que el de Sanitat i Política Social de l’estat 
les dones, a Barcelona i en altres 53,1% de les dones que es van sentir espanyol.
territoris –una segregació que ja discriminades van patir aquesta 
s’ha vist que té una innegable base experiència en el seu lloc de treball; Les dades de l’última edició d’aquesta 
discriminatòria–, es poden destacar es tractava d’un total de 372 dones enquesta80 no remeten directament 
ara els efectes en termes de salut que entre una població enquestada de a Barcelona però s’ha considerat que 
les condicions de treball tenen en les 10.927 dones de 20 a 64 anys, el 3,4%. valia la pena incloure-les en aquest 
persones i la importància, per tant, Tot plegat constitueix un recordatori informe perquè afecten Catalunya 
de corregir-ne certs aspectes. de la gran influència que els factors comparativament amb la resta de 
que es poden anomenar extramè- comunitats autònomes de l’estat es-
En aquest sentit, cal dir, en primer dics tenen en l’estat de salut de les panyol i pel pes obvi que Barcelona té 
lloc, que tot i que les dones tenen una persones. en el conjunt del país, a més, del fet 
esperança de vida superior a la dels que part de les 7.203 persones que 
homes, la seva salut és pitjor que la També sembla pertinent de recordar van respondre a aquesta enquesta 
d’ells; si més no en el cas de les que en aquesta secció que, en el darrer són residents a Barcelona. 
treballen, sobretot en termes de salut informe de consultes de l’Assessoria 
mental, a Barcelona, i segurament Jurídica de l’Observatori de Drets Es desglossen els resultats d’aquesta 
que en molts altres territoris també, Humans i VIH/sida, que correspon a enquesta factor per factor en la taula 
com ja s’ha vist en l’apartat corres- l’any 2009 –informe que ja ha estat que apareix a continuació:
ponent al dret al treball. Aquesta comentat en el capítol dedicat al dret 
realitat en aquest cas coincideix al treball–, l’àmbit sanitari apareix en 
plenament amb les percepcions; és segon lloc com a espai de denúncia 
a dir, les dones tenen i perceben un per part de persones amb VIH/sida 
estat de salut pitjor que els homes. en termes de violacions de la con-
fidencialitat, atenció inadequada o 
tractes degradants. 
79 «El sexismo percibido como un determinante de salud en España».
80 Barómetro Sanitario 2008, que esmenta com a possibles factors d’influència la comunitat autònoma, la residència en zones rurals o urbanes, l’edat, el 
nivell social, el sexe, la nacionalitat i la possessió o no de la residència legal.
123
2.
Taula 93. Opinions dels ciutadans i ciutadanes sobre si la sanitat pública presta els mateixos serveis a tothom amb 
independència d’una sèrie de factors. Dades relatives a Catalunya. Resultats en percentatges. 2008
La comunitat autònoma de residència Ser home o dona
Sí 52,1 % Sí 92,7 %
No 26,1 % No 4,6 %
No ho sap 21,4 % No ho sap 2,5 %
No contesta 0,4 % No contesta 0,2 %
La residència en zones rurals o urbanes Ser espanyol o estranger
Sí 45,4 % Sí 72,4 %
No 43,6 % No 17,1 %
No ho sap 10,7 % No ho sap 10,3 %
No contesta 0,4 % No contesta 0,2 %
Ser una persona jove o gran Tenir la residència legal o no 
Sí 73,3 % Sí 61,2 %
No 21,8 % No 18,1 %
No ho sap 4,7 % No sap 20,4 %
No contesta 0,2 % No contesta 0,2 %
Tenir un nivell social alt o baix
Sí 77,7 %
No 17, 0 %
No ho sap 4,8 %
No contesta 0,5 %
Font: Ministeri de Sanitat i Política Social, Barómetro Sanitario 2008
D’aquesta taula es pot deduir que vistats consideren que els serveis ta) i, en un sentit més ampli, de ser 
les principals desigualtats que els no són els mateixos); de l’edat (el espanyol o estranger (el 17,1% respon 
catalans perceben quant als serveis 21,8% donen aquesta resposta); de la en aquest sentit) i de la classe social 
sanitaris públics van en funció, per possessió, o no, per part dels im- (el 17% són d’aquesta opinió). 
aquest ordre, de viure en una zona migrants, de la residència legal (el 
rural o urbana (el 43,6% dels entre- 18,1% dóna aquesta mateixa respos-
124
Condicions de vida, desigualtats 
i limitacions o vulneracions dels drets humans: 
perspectives general, intraurbana i interurbana 
Deixant de banda el primer factor, Taula 94. Percepció de discriminació per raons d’ètnia o origen en persones 
que cal negligir perquè aquest estudi immigrades en rebre assistència sanitària. Resultats en percentatges estan-
no investiga possibles discriminaci- darditzats per edats. 2006
ons o desigualtats territorials en l’àm-
bit de Catalunya, apareixen, doncs, Moltes  
possibles discriminacions i desigual- Classe Algunes vegades/ 
tats en raó de l’edat, l’estatus legal, Grup Sexe social Mai vegades Constantment
l’origen nacional i la classe social. No manuals 95,7% 4,3% 0,0%
Homes
Països en vies Manuals 89,1% 7,0% 3,9%
En l’àmbit, concretament, de Barce- de desenvolu-
lona, cal referir-se altra vegada a l’in- pament No manuals 97,5% 2,5% 0,0%
Dones
forme realitzat per l’Agència de Salut Manuals 82,8% 13,2% 4,1%
Pública de Barcelona en referència a 
Països  93,6% 5,4% 1,0%
la salut dels immigrants de la ciutat desenvolupats
ja que inclou una pregunta sobre 
la percepció de l’existència o no de Font: Enquesta de Salut de Barcelona 2006
discriminació que aquesta població 
ha experimentat en rebre assistència 
sanitària a la ciutat en funció, també, festen haver-se sentit discriminats 2.12.11 Conclusió-síntesi
d’una sèrie de factors que s’expliciten moltes vegades o constantment, en 
a la taula. canvi, els treballadors procedents de Barcelona té bons indicadors sanita-
(Taula 94) països en vies de desenvolupament ris, tot i que amb diferències notables 
no acusen aquest fet.  entre districtes, que malgrat tot 
De la taula es desprèn, com és el cas s’han anat reduint. Pel que fa a deter-
de les altres circumstàncies sonde- La darrera font d’informació al minades poblacions, els immigrants 
jades en aquest informe de l’Agència respecte és la memòria anual de i les persones sense llar principal-
de Salut Pública de Barcelona81, que l’Oficina per la No-discriminació de ment, també poden patir situacions 
són els treballadors i les treballado- l’Ajuntament de Barcelona, que recull discriminatòries. Aquests són els 
res manuals procedents de països algunes denúncies relatives al dret a camps en els quals caldria intensifi-
en vies de desenvolupament els qui prestacions sanitàries (sense majors car el treball per tal d’avançar en el 
registren un percentatge més elevat especificacions), tal com es pot veure camí de la igualtat.  
de percepcions de discriminació. Hi en les taules 28 i 52, precedents. 
ha una diferència important, però, 
respecte als altres supòsits: en rebre Cal consignar, finalment, i encara 
assistència sanitària, el percentatge que no sigui el cas de la ciutat de Bar-
de treballadors procedents de països celona, tret d’alguns casos molt con-
desenvolupats que declaren no haver crets, com les negatives o les dificul-
patit mai discriminacions és inferior tats posades per alguns ajuntaments 
al dels treballadors procedents de a l’empadronament dels immigrants 
països en vies de desenvolupament; en situació irregular representen 
mentre que l’1% dels primers mani- obstacles per al seu exercici del dret a 
la salut (i a l’educació). 
81 Buscant feina, al lloc de treball i en espais públics, vegeu els capítols corresponents del nostre informe.
125
2.
2.12.12 Recomanacions 2.13 El dret a la circulació 2.13.1 Índex temàtic 
i a la tranquil·litat  
1. Intensificar el treball sanitari en a la ciutat • Consideracions prèvies
el districte de Ciutat Vella per tal • Evolució del transport públic 
d’elevar-ne l’esperança de vida en • Valoració del transport públic
néixer i reduir-ne la mortalitat, • Ajudes municipals per a l’ús del 
tot aproximant aquests registres Les autoritats locals reconeixen el transport públic
als nivells globals de Barcelona. dret dels ciutadans i de les ciuta- • Ús de la bicicleta
2. Acostar el sistema sanitari a les danes a tenir mitjans de trans- • Zones i carrers amb prioritat per a 
persones sense llar i millorar-ne port compatibles amb la tranquil- vianants
l’assistència mèdica. litat a la ciutat. A aquest efecte, • Zones 30
3. Sensibilitzar sobre la importància afavoreixen transports públics • Conclusió - síntesi
de la prevenció les poblacions accessibles a tothom segons un • Recomanacions
menys afavorides des del punt de pla de desplaçaments urbans i 
vista sanitari i les que menys ús interurbans, controlen el trànsit 2.13.2 Consideracions prèvies
fan dels sistemes preventius. automobilístic i en garanteixen la 
4. Investigar les possibles desigual- fluïdesa, tot respectant el medi Les concomitàncies d’aquest dret 
tats en termes de serveis prestats ambient. El municipi també con- amb alguns altres dels inclosos en la 
per part del sistema sanitari trola rigorosament l’emissió de Carta Europea de Salvaguarda dels 
públic en funció de factors com sorolls i vibracions de tot tipus, Drets Humans a la Ciutat determi-
l’edat, l’origen nacional de les defineix les àrees completament nen que algunes de les qüestions 
persones o la classe social. reservades, o reservades en de- que es deriven de la seva formulació 
terminats moments, als vianants ja hagin estat tractades en pàgines 
 i encoratja a l’ús dels vehicles no anteriors d’aquest informe.
contaminants. 
Aquest és el cas de les polítiques d’ac-
cessibilitat als transports públics com 
a via per afavorir-ne i prioritzar-ne 
l’ús, del respecte al medi ambient 
mitjançant el control d’emissions i 
sorolls i de la promoció de la utilitza-
ció de vehicles no contaminants. Hi 
ha, però, una sèrie d’informacions 
que encara s’han d’analitzar, com 
són, en primer lloc, l’evolució del 
transport públic a Barcelona i la valo-
ració que fan els habitants de la ciutat 
d’aquest servei. 
 
126
Condicions de vida, desigualtats 
i limitacions o vulneracions dels drets humans: 
perspectives general, intraurbana i interurbana 
2.13.3 Evolució del  Taula 95. Dades del metro de Barcelona. Dades en xifres absolutes i en per-
transport públic centatges d’increment des del 2004. 2004-2008
L’última edició de l’Anuari Estadístic 2004 2005 2006 2007 2008 % increment
de Barcelona permet de conèixer Nombre  
quina ha estat l’evolució del transport 6 6 6 6 6 0de línies
públic a Barcelona entre els anys Quilòmetres 87 87 87 87 88 1,15%
2004 i 2008 en funció d’una sèrie 
de paràmetres entre els quals s’ha Nombre 123 123 123 123 125 1,6%
efectuat una selecció per construir d’estacions
les dues taules següents, una de les Edat mitjana 
quals remet al metro de Barcelona82 i de la flota 19 19 14 9 9
l’altra, als autobusos de la ciutat83: (anys)
(Taula 95) Font: Elaboració pròpia a partir de Transports Metropolitans de Barcelona
La primera qüestió que es desprèn 
d’aquesta taula és l’escàs increment Taula 96. Dades dels autobusos de Barcelona. Dades en xifres absolutes i en 
que s’ha produït durant molts anys percentatges d’increment des del 2004. 2004-2008
en la xarxa de metro ja existent a la 
ciutat. Aquest rendiment, però, es 2004 2005 2006 2007 2008 % increment
veu compensat per la construcció de Nombre de 
la nova línia 9, que aquesta taula lògi- 103 103 109 109 108 4,85%línies
cament no recull. La inauguració d’un 
Quilòmetres 887 880 921 922 915 3,16%
primer tram d’aquesta nova línia a fi-
nal del 2009 modifica la xarxa amb 5 Quilòmetres 98 98 109 198 114 16,32%
estacions més i prop de 4 km més de carril bus
recorregut. Cal valorar positivament, Nombre de 
a més, la renovació de diferents es- 2.375 2.433 2.566 2.536 2.545 7,16%parades
tacions i el notable rejoveniment de Edat mitjana 
la flota, la meitat d’antiga que quatre de la flota 8 7 5 6 6
o cinc anys enrere; així com també (anys)
l’ampliació del servei a 24 hores els 
Nombre 
dissabtes i les vigílies de dies festius. d’autobusos de 37 37 47 48 48 29,7%
(Taula 96) barri 
Com es pot veure en la taula, tots els Font: Elaboració pròpia a partir de Transports Metropolitans de Barcelona
paràmetres considerats han expe-
rimentat increments, essent els de 
major importància el nombre d’au-
tobusos de barri i el de quilòmetres 
de carril bus. Tot i que amb menys 
82 Es parla del metro de «Barcelona», malgrat que algunes de les seves estacions estiguin ubicades en poblacions properes com Esplugues de Llobregat, etc. 
83 S’ometen els Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya per no ser de competència municipal.   
127
2.
intensitat que en el cas del metro, la 2.13.4 Valoració del transport Els resultats evidencien que els 
flota d’autobusos també s’ha rejove- públic habitants de Barcelona valoren més 
nit. Pel que fa als autobusos de barri, positivament que els habitants de la 
són d’una enorme importància en Després d’aquestes xifres objectives regió metropolitana, els de la pro-
termes de desplaçaments curts, sobre el transport públic a la ciutat víncia i els catalans i les catalanes, en 
d’enllaç amb la xarxa general de de Barcelona, cal procedir a la seva general, el transport intramunicipal 
transports, d’accés a zones compli- anàlisi valorativa, que les fonts infor- de què disposen, la qual cosa resulta 
cades i de mobilitat per a persones matives existents permeten de fer força coherent amb els indicadors de 
amb dificultats. Un altre dels seus en termes comparatius respecte a la millora que s’han mostrat en la secció 
avantatges és que els seus itineraris província de Barcelona i a tot Catalu- precedent. 
són cíclics, per la qual cosa permeten nya, tot i que referits a l’any 2006. (Taula 97)
als viatgers de baixar-ne en el mateix 
punt que hi han pujat. 
Taula 97. Valoració del transport intramunicipal existent al barri o a l’entorn proper. Resultats en percentatges i 
puntuació mitjana sobre 10. 2006 
Primera Segona Resta pro- Total pro-
Barcelona corona corona Total RMB víncia víncia Catalunya
Valoració
Bon estat 67,5% 65,3% 49,4% 60,9% 49,4% 60,3% 58,0%
Acceptable 23,7% 23,5% 31,8% 26,3% 22,3% 26,1% 27,1%
Mal estat 5,3% 5,9% 7,2% 6,1% 11,7% 6,4% 7,1%
NS/NC 3,5% 5,3% 11,6% 6,7% 16,7% 7,2% 7,7%
Puntuació mitjana 7,2 7,1 6,5 6,9 6,4 6,9 6,8
Font: IDESCAT i Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona (IERMB) (2007), Enquesta de Condicions de Vida i Hàbits 
de la Població 2006
128
Condicions de vida, desigualtats 
i limitacions o vulneracions dels drets humans: 
perspectives general, intraurbana i interurbana 
Aquesta bona valoració del transport la Vall d’Hebron, Horta i Font d’en agradable, del personal de les taqui-
públic de Barcelona sobta una mica Fargues (districte d’Horta-Guinardó) lles; en l’accessibilitat física i comuni-
amb el fet que els seus habitants en i Sarrià, Tres Torres i Vallvidrera cativa de les parades estudiades; en 
facin la segona demanda de millora (districte de Sarrià-Sant Gervasi).  la disponibilitat de seients reservats 
a l’Ajuntament, segons es desprèn per a persones amb discapacitat, 
de l’Enquesta de Serveis Munici- Cal dir que en aquesta Enquesta de gent gran i dones embarassades; 
pals realitzada l’any 2009. Aquesta Serveis Municipals el metro obté una en la informació per Internet, i en 
enquesta, però, també fa palès que millor puntuació (7,0) que l’autobús la possibilitat de transport gratuït 
el 74,2% dels barcelonins i les bar- (6,4). En un Òmnibus municipal de les bicicletes. Al mateix temps, 
celonines consideren com a molt o realitzat el juny del 2009 aquestes «suspèn» en el preu del bitllet men-
bastant bona la dotació del transport puntuacions encara són més eleva- sual, en la insuficiència de línies de 
públic a la ciutat, per la qual cosa des, 7,4 i 6,7, respectivament. guia per a persones cegues i en la 
resulta difícil saber en quins aspectes insuficiència d’informació sobre la 
se’n demana la millora. Tanmateix, Un informe molt recent sobre el durada dels trajectes i sobre preus a 
una altra enquesta realitzada l’any transport públic en 23 ciutats euro- Internet.    
2005 per l’Ajuntament de Barcelona, pees, entre les quals hi ha Barcelona 
centrada fonamentalment en l’ús i Madrid, qualifica el transport públic Finalment, cal no oblidar, tampoc, 
del temps per part dels habitants de de Barcelona, que queda situada en malgrat el que s’indica en aquest es-
la ciutat, pot donar alguna pista en 8è lloc, de satisfactori. Dels quatre tudi europeu que s’acaba d’esmentar, 
aquest sentit, atès que inclou algunes aspectes analitzats, la nostra ciutat l’existència de queixes relatives a la 
dades sobre la valoració del transport obté resultats acceptables en dos incompleta accessibilitat de la xarxa 
públic de Barcelona, en què destaca d’ells: la duració dels viatges i els sis- de metro de Barcelona, tot i que s’hi 
que les principals demandes al res- temes d’informació a l’usuari, i molt continuï treballant i a hores d’ara 
pecte són l’augment de la freqüència bons en els altres dos: els transbords només restin sis estacions sense 
de pas (53,5% dels enquestats) i i els preus dels bitllets. Tanmateix, val cap intervenció prevista. Tot això, 
l’ampliació d’horaris (23%), a la qual, a dir que l’informe barreja sistemes com s’ha vist en l’anàlisi del dret a la 
de tota manera, ja s’ha procedit84. públics de transport de competència no-discriminació, malgrat que en el 
municipal (metro, autobús i tramvia) darrer estudi que s’acaba d’esmentar 
Tenint en compte, també, que i de l’estat central (sistema de rodali- aparegui com un dels aspectes ben 
aquesta reivindicació de millora del es de RENFE). valorats l’accessibilitat física i comu-
transport públic afecta sobretot els nicativa de les parades estudiades, 
districtes més perifèrics de la ciutat, Des d’un punt de vista més detallat, cal suposar que tant del metro com 
es pot deduir que alguns dels barris Barcelona «aprova», en allò que són dels autobusos. 
que els componen se senten mal competències municipals: en ma-
comunicats, és a dir, que no es tracta tèria de connexions urbanes (el 10% 
tant d’una queixa en termes de qua- més ràpides que la mitjana euro-
litat del transport com de comunica- pea); en l’existència de multitud de 
ció. Aquest és el cas, concretament i bitllets i de màquines expenedores 
sobretot, dels barris de la Marina i la amb informació, també, en diferents 
Zona Franca-Port (districte de Sants- idiomes; en la bona relació preu/cost 
Montjuïc), el Carmel i Can Baró, de la T10; en l’atenció, competent i 
84 Tingueu en compte que aquesta segona enquesta es va realizar l’any 2005.
129
2.
2.13.5 Ajudes municipals per a la identificació mitjançant el DNI, ja En el cas dels treballadors, el patró 
l’ús del transport públic que aquest només és obligatori per és el mateix: preus inferiors en totes 
als més grans de 14 anys86. aquelles ciutats excepte Londres. 
Barcelona disposa de les següents Pel que fa als col·lectius agrupats en 
targetes de tarifa reduïda per a Un estudi molt recent realitzat pel darrer terme, Barcelona és, sense 
diferents segments de la població: la sindicat Comissió Obrera Nacional excepció i amb diferència, la ciutat 
T-familiar, una targeta multipersonal de Catalunya, d’altra banda, examina amb menys facilitats. 
que permet de fer 70 desplaçaments la situació de les ajudes al transport 
integrats durant 30 dies consecutius; públic en diferents ciutats catalanes, La ciutat de Barcelona també dis-
la T-jove, un títol integrat de trans- espanyoles i europees, i conclou que posa d’una altra targeta o títol de 
port que permet de fer un nombre il- Barcelona se situa a la cua d’Euro- transport, previst, d’altra banda, per 
limitat de desplaçaments a persones pa. L’estudi també proposa tant la eliminar els problemes de desplaça-
de menys de 21 anys o, excepcional- creació de nous títols gratuïts de ment de les persones amb mobilitat 
ment, de 23 anys, que s’ha de renovar transport per a diversos col·lectius, reduïda que, malgrat les mesures 
trimestralment; i la T-4, que permet ja existents en algunes de les ciutats corrents d’adaptabilitat de les línies 
de fer fins a 10 viatges combinant compreses en l’estudi, com l’elimi- i parades de metro i autobús, con-
4 mitjans diferents de transport a nació de tots aquells que es regeixen tinuen trobant-se amb dificultats 
persones posseïdores de la Tarja per criteris temporals. d’aquest tipus88. Es tracta d’un servei 
Rosa Metropolitana de tarifa reduïda, conjunt de l’Institut Municipal de 
el Carnet Rosa Metropolità de tarifa L’anàlisi realitzada pel sindicat, que Persones amb Discapacitat i de 
reduïda, el Carnet Groc Metropolità o es veu modificada en part per la l’Entitat Metropolitana del Transport, 
la Tarja B de pensionista.  introducció posterior de la T-1287, es que es coneix amb el nom de Porta 
basa en els col·lectius per als quals a Porta i s’atorga a les persones que 
L’any 2009 va veure el naixement aquest proposa la introducció dels disposen de l’anomenada Targeta 
d’una nova targeta reduïda de trans- esmentats respectius nous títols: Blanca perquè es puguin desplaçar 
port: la T-12, per a infants de 4 a 12 els infants de fins a 16 anys, els entre tots els municipis del Barcelo-
anys. Aquest títol integrat de trans- joves estudiants, els treballadors en nès. La targeta funciona tots els dies 
port permet de realitzar un nombre viatges relacionats amb l’ocupació i de l’any en base a dues modalitats: 
il·limitat de desplaçaments durant diversos col·lectius (persones grans, serveis fixos i serveis esporàdics, que 
16 mesos i és d’aplicació en diferents persones amb discapacitat, aturats, s’efectuen mitjançant microbús o 
indrets de Catalunya en el marc de vidus, vídues i persones amb rendes taxi sota petició expressa. L’any 2008 
l’anomenat sistema tarifari integrat, baixes). Les conclusions, pel que fa aquest servei va beneficiar 2.770 per-
un model que en l’àmbit de l’estat a Barcelona en comparació amb les sones amb una despesa de 4.489.496 
espanyol només existeix a Barcelona. altres set ciutats europees conside- €, valors que l’any 2009 van ser, res-
rades (Brussel·les, París, Londres, pectivament, de 3.115 i 4.795.080 €.
Aquesta targeta ha generat, però, Viena, Lió, Torí i Praga), són que els 
una notable polèmica, en la qual estudiants paguen força més pel 
ha intervingut el mateix Síndic de transport públic a la nostra ciutat que 
Greuges, que va dir-hi la seva pel que a aquelles altres, amb l’única excep-
fa al seu cost: 35 €35, així com també ció dels majors de 18 anys a Londres, 
en relació amb la seva tramitació i tot i partir de preus base inferiors. 
85 Inicialment, tant la Generalitat com l’Ajuntament de Barcelona van presentar la targeta com a gratuïta, tot i que finalment s’ha fixat en aquest preu 
en concepte de despeses d’emissió i tramitació. 
86 Vegeu http://www.sindic.cat/ca/page.asp?id=53&ui=2518&prevNode=169&month=7. 
87 Aquest és el motiu pel qual no s’inclou l’anàlisi referida als infants, tot i que cal tenir en compte que aquesta targeta només els beneficia fins als 12 
anys, i no fins als 16 com és el cas dels models europeus estudiats pel sindicat. 
88 Vegeu els aspectes lligats als problemes d’accessibilitat tractats en l’apartat previ: «Valoració del transport públic».
130
Condicions de vida, desigualtats 
i limitacions o vulneracions dels drets humans: 
perspectives general, intraurbana i interurbana 
2.13.6 Ús de la bicicleta excessos en el temps d’ús permès, que fa palesa una puntuació bastant 
unes sancions que tant el Síndic de inferior a la que s’acaba de referir: 
En els últims anys l’Ajuntament de Greuges de Catalunya com la Sin- 4,8, que encara disminueix a 4,3 
Barcelona ha promogut l’ús de la dicatura de Greuges de Barcelona entre els usuaris que més fan servir 
bicicleta com a mitjà de transport a han considerat errònies en gairebé el Bicing i que demostra que el que 
la ciutat des de diferents vessants: la meitat dels casos i que, a més, es aquests valoren per damunt de tot 
l’extensió dels carrils bici i dels apar- carreguen directament als comptes és l’assequibilitat del preu i la idea en 
caments de bicicletes, i la creació, el bancaris dels usuaris afectats abans tant que mitjà de transport còmode, 
març del 2007, del servei Bicing. d’atendre’n les reclamacions. En l’En- respectuós amb el medi ambient i 
questa de Serveis Municipals 2009 que permet d’eludir la congestió vià-
Pel que fa a les dues primeres qüesti- el servei del Bicing obté una de les ria, més que no pas el seu funciona-
ons, es poden il·lustrar mitjançant la pitjors puntuacions: 5,8, d’una sèrie ment. Així, el 58,4% assenyala el mal 
taula 98. llarga de serveis i recursos munici- estat i el progressiu deteriorament 
pals, que es relacionen en la taula de les bicicletes; el 37,5%, les dificul-
Pel que fa al Bicing, el seu esclat, amb 135, inclosa en el capítol dedicat al tats per poder disposar de bicicletes; 
181.962 usuaris l’any 2008 i més de 12 dret a la cultura. el 23,4%, les dificultats per poder-les 
milions de viatges comptabilitzats, ha deixar a les estacions; el 15%, el seu 
estat acompanyat, però, de nombro- Aquesta informació relativa a la mal estat, i l’11,6%, els problemes tèc-
ses queixes sobre el funcionament i valoració del Bicing es pot acabar de nics i informàtics que se’n deriven. 
sobre el sistema d’atenció a l’usuari, perfilar a partir dels resultats d’una El 39,2 % han fet alguna reclamació 
sobretot pel que fa a les penalitza- enquesta recent que van respondre sobre aquest servei.
cions i als recàrrecs per suposats 1.716 usuaris del servei. Una enquesta 
Taula 98. Evolució del carril bici en km i del nombre de places d’aparcaments per a bicicletes. Percentatges d’in-
crement. Anys 2004-2008
2004 2005 2006 2007 2008 Increment
Carril bici 124,4 127,5 128,9 129,8 140,2 12,7%
Aparcaments 4.921 5.372 8.570 15.775 17.502 255,65%
Font: Ajuntament de Barcelona, Departament d’Estadística
131
2.
Aquestes valoracions es resumeixen 
en la taula que reproduïm:
Taula 99. Puntuacions sobre diverses qüestions relatives al servei de Bicing 
Puntuacions
Estacions Situació 6,4
Disponibilitat de bicicletes en origen 3,4
Disponibilitat d’aparcaments en destí 3,9
Estat de manteniment 3,9
Facilitat d’utilització 5,3
Bicicletes Comoditat 6,0
Fiabilitat mecànica 4,3
Estat de manteniment 3,1
Adequació del model a l’ús que se’n fa 6,4
Preu Qualitat/preu 5,6
Tarifa passada la primera mitja hora 5,4
Qualitat percebuda global 4,8
Font: Ajuntament de Barcelona (2009), Enquesta Bicing. Informe de Resultats
D’altra banda, l’últim informe anual 2.13.7 Zones i carrers amb superfície de les zones i carrers amb 
(2008) de l’Observatori Barcelona prioritat per a vianants prioritat per a vianants, tant des d’un 
permet de conèixer la posició relativa punt de vista global com en els dife-
de Barcelona en relació amb una D’acord amb una directiva europea rents districtes de la ciutat, i analit-
trentena de ciutats europees en base sobre l’avaluació i gestió del soroll zar la correspondència existent entre 
a 50 indicadors. En termes de mobi- ambiental89, les aglomeracions urba- districtes sorollosos (a partir de les 
litat urbana sostenible, que comprèn nes de més de 250.000 habitants han dades incloses en el capítol dedicat al 
els desplaçaments en transport de protegir del soroll ambiental les dret al medi ambient) i superfície de 
públic, a peu i en bicicleta, Barcelona zones tranquil·les del seu teixit urbà. zones tranquil·les.
se situa, juntament amb Madrid, al A Barcelona, el que es pot examinar (Taula 100)
capdavant de les ciutats europees a partir de l’última edició del Anuari 
analitzades amb el 63% de viatges Estadístic de la ciutat és quina ha 
sostenibles (2006). estat l’evolució, d’ençà del 2004, de la 
89 Vegeu directiva 2002/49/CE del Parlament Europeu i del Consell de la Unió Europea a: http://eur-lex.europa.eu/LexUriServ/LexUriServ.do?uri=O
J:L:2002:189:0012:0025:ES:PDF. 
132
Condicions de vida, desigualtats 
i limitacions o vulneracions dels drets humans: 
perspectives general, intraurbana i interurbana 
El que cal destacar, en primer lloc, és Taula 100. Superfície de zones i carrers amb prioritat per a vianants en ordre 
l’increment de la superfície urbana decreixent segons les dades del 2008. Dades en hectàrees. 2004-2008 
dedicada prioritàriament als via-
nants pel que fa a la ciutat en el seu Districtes 2004 2005 2006 2007 2008
conjunt. La segona dada a considerar Ciutat Vella 22,2 22,3 21,7 21,7 21,7
és la preeminència en aquest àmbit 
del districte de Ciutat Vella. Tanma- Sant Martí 7,9 7,9 10,5 10,5 10,5
teix, si recordem que, en el capítol Sant Andreu 7,5 7,5 8,0 8,0 8,0
dedicat al dret al medi ambient, s’ha 
Eixample 5,9 5,9 6,3 6,3 6,3
deixat constància que la segona causa 
productora de soroll a les ciutats són, Nou Barris 4,3 4,5 6,2 6,2 6,2
després del trànsit, els eixos comerci- Gràcia 3,5 3,5 5,1 5,1 5,1
als, cal concloure que aquestes zones 
Sants-Montjuïc 3,0 3,0 3,5 3,6 3,6
tampoc no són espais tan «tranquils», 
tot i que el soroll que produeixen sigui Sarrià-Sant Gervasi 3,0 3,0 3,3 3,3 3,3
inferior al del trànsit. En la taula que Horta-Guinardó 2,4 2,4 2,8 2,8 2,8
apareix a continuació es pot observar 
com aquesta regla val especialment Les Corts 2,1 2,1 2,3 2,3 2,0
per als districtes de Ciutat Vella: un Total Barcelona 61,7 62,0 69,6 69,7 69,3
dels més sorollosos de Barcelona, i 
 Font: Departament del Pla de Ciutat
Sant Andreu: el segon amb un per-
centatge més elevat de zones i carrers Taula 101. Superfície de les zones i dels carrers amb prioritat per a vianants 
amb prioritat per als vianants, alhora en funció de la superfície de cada districte. Resultats en hectàrees i en per-
que un, també, dels més sorollosos de centatges en ordre decreixent. 2008 
Barcelona. 
Superfície zones Superfície dis-
(Taula 101)
Districtes amb prioritat trictes Percentatges
Aquestes dades es poden comple- Ciutat Vella 21,7 748 2,90%
mentar amb el percentatge que Sant Andreu 8,0 437 1,83%
aquestes zones i carrers amb pri-
oritat per als vianants representa Gràcia 5,1 419 1,22%
en relació amb la superfície total de Nou Barris 6,2 1.052 0,59%
cada districte, tal com s’ha fet en el Sarrià-Sant Gervasi 3,3 602 0,55%
cas dels parcs urbans (dret al medi 
ambient). Aquestes dades s’ofereixen Sants-Montjuïc 3,6 657 0,54%
només pel que fa a l’any 2008. Sant Martí 10,5 2.294 0,46%
Horta-Guinardó 2,8 804 0,34%
Eixample 6,3 2.009 0,30%
Les Corts 2,0 1.195 0,16%
Global Barcelona 69,3 10.217 0,68%
Font: Elaboració pròpia a partir del Departament del Pla de Ciutat
133
2.
2.13.8 Zones 30 Taula 102. Realitzacions i previsions d’ampliació de les zones 30 
Una altra de les mesures recentment Nombre de 
adoptades per l’Ajuntament de Bar- Any kilòmetres Estat 2007 2008
celona per incrementar la tranquil- 2008 53,42 Executat 3.396 (100%) 4.404 (100%)
litat a la ciutat ha estat l’extensió de 
2009 180 En execució 925 (27,2%) 1.915 (43,5%)
les anomenades «zones 30», és a dir, 
d’aquelles en què no es pot circular a 85 Pendent  2.471 (72,8%) 2.489 (56,5%)2010
més de 30 km/hora, encara que els d’execució
vianants, a diferència de les anteri-
Font: Ajuntament de Barcelona (2008), Accions de Mobilitat 2009 
ors, no hi tinguin prioritat. 
(Taula 102)
Pel que fa a aquestes zones, es poden Un nou pla de l’Ajuntament de 2.13.10 Recomanacions
traslladar a aquestes pàgines les Barcelona per a la reducció de la 
previsions del govern municipal al contaminació acústica presentat a 1. Incrementar la xarxa de trans-
respecte, que afecten 7 districtes de començament del 2010 –del qual ja ports cap als barris més perifèrics 
la ciutat: Ciutat Vella, Sants-Mont- s’ha parlat en el capítol dedicat al i més mal comunicats de la ciutat.
juïc, les Corts, Sarrià-Sant Gervasi, medi ambient–, proposa la creació 2. Millorar el funcionament del 
Gràcia, Horta-Guinardó i Sant Martí. d’unes 70 noves zones 30. Tanmateix, Bicing en termes, sobretot, de 
Aquesta selecció ja permet d’adonar- i com el mateix pla de l’Ajuntament la disponibilitat de bicicletes en 
se, d’entrada, del greuge comparatiu reconeix, no hi ha estudis que avaluïn origen i d’aparcaments en destí, 
que seguirà patint l’Eixample, un l’efecte d’aquestes àrees en la reduc- del manteniment de les estacions 
districte en què conflueixen diferents ció del soroll, per molt que el trànsit o de les bicicletes i de la fiabilitat 
circumstàncies desfavorables de sigui reconegut com el principal mecànica.
naturalesa similar: poca superfície agent productor de contaminació 3. Millorar les condicions de vida 
verda, escassa superfície de zones i acústica i, per tant, reduir-lo sempre de l’Eixample en termes d’incre-
carrers amb prioritat per a vianants, sigui beneficiós. ment de zones verdes i de zones 
molt de soroll i una gran percepció de prioritat per als vianants i de 
d’inseguretat. Tanmateix, cal dir que reducció del soroll. 
també hi ha pendent l’establiment 2.13.9 Conclusió-síntesi
de limitacions de velocitat en onze 
carrers d’aquest districte, encara que Barcelona compta amb un bon trans-
no esdevindran zones 30. port públic i amb bones polítiques de 
foment del seu ús que asseguren la 
circulació a l’interior de la ciutat i el 
desplaçament de les persones amb 
mobilitat reduïda, tot i que no s’hagi 
completat l’accessibilitat de la xarxa 
del metro de Barcelona i malgrat 
que alguns barris se sentin mal 
comunicats. 
134
Condicions de vida, desigualtats 
i limitacions o vulneracions dels drets humans: 
perspectives general, intraurbana i interurbana 
2.14 El dret al lleure 2.14.2 Consideracions prèvies 2.14.3 Ús i disponibilitat de 
temps de lleure
Abans de començar l’anàlisi de la si-
tuació pel que fa a aquest dret convé Cal iniciar l’examen d’aquest dret 
Els governs locals reconeixen el recordar que en l’examen del dret a la amb dades que reflecteixin l’ús i la 
dret dels ciutadans i de les ciuta- informació s’ha observat que el lleure disponibilitat de temps de lleure per 
danes a disposar de temps lliure. constitueix tant la temàtica ciutadana part de les persones, partint de la 
Les autoritats locals garanteixen que més interessa els barcelonins i base òbvia que sense temps lliure no 
l’existència d’espais lúdics de les barcelonines com aquella sobre la hi ha lleure possible, de l’afirmació 
qualitat oberts a tots els infants que desitgen que l’Ajuntament els fa- feta en el sentit que la societat actual 
sense discriminació, faciliten la ciliti una informació més sovintejada és la que disposa de més temps lliure 
participació activa en l’esport i (vegi’s taules 47 i 48, pàg. 71 i 72). de tota la història de la humanitat i 
fan possible que les instal·lacions de l’evidència que la disponibilitat de 
necessàries per a la pràctica es- També val la pena fer esment que en temps lliure està condicionada per 
portiva estiguin a la disposició de l’Enquesta de Qualitat de la Ciutat, ja una sèrie de factors entre els quals 
tots els ciutadans i totes les ciu- comentada en altres punts d’aquest potser el més palès sigui el gènere de 
tadanes. Així mateix, encoratgen informe, les oportunitats culturals i les persones, la qual cosa conduirà a 
a un turisme sostenible i vetllen de lleure que Barcelona proporciona una perspectiva de desigualtat entre 
per l’equilibri entre l’activitat constitueixen el segon ítem més ben dones i homes.
turística de la ciutat i el benestar valorat pels habitants de la ciutat, 
social i ambiental dels ciutadans i només per darrere d’un vector com Es compta, en aquest sentit, i com a 
de les ciutadanes. el tipus de ciutat, que n’engloba el material bàsic (taula 103), amb un 
clima, la localització i la grandària. estudi basat en una enquesta l’última 
 edició de la qual va ser realitzada 
per l’Ajuntament de Barcelona l’any 
2.14.1 Índex temàtic 2005 entre 800 habitants de la ciutat, 
i que per tant remet exclusivament 
• Consideracions prèvies a la nostra ciutat. Un estudi del qual 
• Ús i disponibilitat de temps de lleure sobresurt, en termes de gènere i en 
• Espais lúdics per als infants
• Vacances i casals d’estiu per a in- Taula 103. Realització d’una sèrie de tasques i disponibilitat de temps lliure 
fants en dies feiners segons el sexe a Barcelona. Resultats en percentatges. 2005
• Espais esportius públics 
• Nivell de participació en activitats 
esportives o de pràctica esportiva Tasques i temps lliure Total Homes Dones
• Valoració dels equipaments esportius Treball remunerat 54,0% 61,3% 47,7%
• Impacte del turisme Estudis 22,9% 23,9% 22,0%
• Limitacions i/o vulneracions
• Conclusió - síntesi Tasques domèstiques 82,9% 78,5% 86,7%
• Recomanacions Cura de persones 35,1% 31,2% 38,6%
Disponibilitat de temps lliure 78,9% 80,9% 77,1%
Font: Ajuntament de Barcelona (2005), Enquesta «Usos del temps i de l’espai públic, 
2005». Informe
135
2.
primer lloc, una constatació òbvia i Taula 104. Realització d’una sèrie de tasques i disponibilitat de temps lliure 
absolutament extrapolable a altres en dies festius segons el sexe a Barcelona. Resultats en percentatges. 2005
territoris: tot i que les dones tinguin 
una taxa d’ocupació inferior a la Tasques i temps lliure Total Homes Dones
dels homes i taxes de treball parci- Treball remunerat 7,4% 7,8% 7,0%
al superior a les d’aquests, la seva 
major participació en les tasques Estudis 14,9% 16,7% 13,3%
de la llar i en la cura de les persones Tasques domèstiques 78,1% 73,7% 82,0%
dependents fa que disposin de menys 
Cura de persones 35,3% 33,9% 36,4%
temps lliure. Una diferència que en 
dies feiners és de gairebé quatre Disponibilitat de temps lliure 84,8% 86,6% 83,2%
punts: el 77,1 % de les dones afirmen 
Font: Ajuntament de Barcelona (2005), Enquesta «Usos del temps i de l’espai públic, 
disposar de temps lliure davant el 2005». Informe
80,9% dels homes. 
(Taula 103)
Aquestes diferències dona/home no la dels homes és inferior (15 hores i 2.14.4 Espais lúdics per als 
s’escurcen pas els dies festius, com es 11 minuts). En dia festiu, els resultats infants
pot veure a la taula següent: tot i que respectius són força més desiguals: 
tant els homes com les dones dispo- 15 hores i 57 minuts i 13 hores i 35 Sobre aquesta qüestió es disposa 
sen de més temps lliure, el pes de les minuts. d’informació relativa a la qualitat dels 
tasques domèstiques i de la cura de parcs infantils de la ciutat de Barcelo-
les persones continua gravitant més Cal deixar constància, finalment, que na de manera comparada amb la dels 
damunt les dones que dels homes, l’Ajuntament de Barcelona disposa del seu entorn més proper. 
que no han «compensat» la disminu- d’una Regidoria anomenada dels (Taula 105)
ció del pes del treball remunerat de Nous Usos Socials del Temps, que 
manera proporcional amb una major impulsa i coordina un programa Els resultats, com en la majoria dels 
participació en les tasques de la llar i denominat NUST destinat a imple- altres serveis i instal·lacions analit-
de cura o atenció de les persones. mentar les polítiques del temps a la zats en aquest informe, són, com es 
(Taula 104) ciutat per tal de construir una relació pot veure a la taula anterior, lleuge-
harmònica entre el temps dedicat al rament menys favorables a la ciutat 
Això es veu de manera molt més clara treball remunerat i a la vida familiar de Barcelona. 
si es comptabilitzen les hores que i personal. Aquest programa disposa 
dones i homes dediquen a activitats d’una dimensió de barri en forma Pel que fa a un servei lúdic específi-
com el treball remunerat, l’estudi, d’accions pilot que consisteixen a fer cament adreçat als infants, les ludo-
les tasques domèstiques i la cura de compatibles els horaris laborals amb teques, van ser subjectes a regulació 
persones, és a dir, si no es tenen en els escolars, les gestions a les oficines a nivell de tot Catalunya per part de 
compte el temps de lleure i altres del ciutadà o als bancs, les compres i la Generalitat l’any 2009. Pel que fa 
activitats com dormir, menjar i des- altres activitats.  a l’Ajuntament de Barcelona, l’any 
plaçar-se, resulta que la «jornada» 2008 es va comprometre a realitzar 
diària de les dones en dia feiner s’ele-  un informe sobre les característi-
va a 15 hores i 45 minuts, mentre que ques de les que existeixen a la ciutat 
136
Condicions de vida, desigualtats 
i limitacions o vulneracions dels drets humans: 
perspectives general, intraurbana i interurbana 
Taula 105. Valoració dels parcs infantils existents al barri o a l’entorn proper. Resultats en percentatges i puntuació 
mitjana sobre 10. 2006 
Primera Segona Resta pro- Total pro-
Barcelona corona corona Total RMB víncia víncia Catalunya
Valoració
Bon estat 34,5% 40,4% 41,6% 38,8% 46,8% 39,5% 39,8%
Acceptable 38,0% 36,4% 39,5% 38,1% 32,7% 37,6% 37,9%
Mal estat 15,4% 15,1% 12,9% 14,4% 12,7% 14,3% 14,5%
NS/NC 12,0% 8,1% 6,0% 8,7% 7,8% 8,7% 7,8%
Puntuació mitjana 5,7 5,9 6,0 5,8 6,1 5,9 5,9
Font: IDESCAT i Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona (IERMB) (2007), Enquesta de Condicions de Vida i Hàbits 
de la Població 2006
arran de la mort d’un nadó en una L’increment numèric és notable: de Les places ofertes per a l’any 2010 
d’elles, una circumstància també les 67.110 places i les 207 activitats inclouen les següents categories: 
recollida en el darrer informe anual de l’any 2005 a les xifres actuals. casals d’estiu, colònies, places de 
de la Síndica de Greuges de Barce- Aquestes activitats, a més, tenen en bressol d’estiu, campaments i rutes i 
lona. No es té constància, però, que compte les famílies amb dificultats activitats esportives. 
aquest estudi s’hagi dut a terme. econòmiques, per a les quals s’ofe-
 reixen ajudes que poden arribar L’any 2009, l’últim per al qual es dis-
a cobrir el 90% del preu total de posa de dades en termes de despesa, 
2.14.5 Vacances i casals d’estiu les activitats, i no fan cap mena de aquestes activitats van representar 
per a infants distinció en termes de les condicions una inversió de 847.506 €. 
físiques, psíquiques o sensorials dels 
Per arrodonir aquesta mirada sobre infants. En aquest sentit, els que pa- Sobre aquesta informació podem 
l’oferta lúdica pública per a infants i teixin alguna mena de discapacitat incloure la següent taula evolutiva 
joves de l’Ajuntament de Barcelona, comptaran amb el suport de moni- per al període 2007-2009.
s’ofereixen les dades corresponents tors especialitzats. 
a les activitats d’educació en el lleure 
programades per a l’any 2010. Per Taula 106. Evolució de la despesa en concepte de vacances d’estiu per a in-
a aquest estiu estaven previstes 387 fants. Resultats en € i en percentatges d’increment. Barcelona. 2007-2009
activitats repartides entre els diferents 
districtes de la ciutat, amb un total 2007 2008 2009
de 116.783 places. Aquestes activitats Beques a les famílies 439.677 513.020 555.580
es realitzen amb la col·laboració de 
diferents entitats de lleure i esportives Monitors de suport 164.532 180.537 202.296
de Barcelona, que aquest any hauran Total despesa social 604.209 693.556 847.506
estat de 259. A aquestes entitats cal su- Evolució de la despesa 100% 114,73% 140,26%
mar-hi 35 escoles bressol de la ciutat.
Font: Ajuntament de Barcelona
137
2.
2.14.6 Espais esportius públics Taula 107. Espais esportius públics de Barcelona per districtes en ordre de-
creixent segons les dades del 2008. Anys 2004-2008
La primera dada de què es dispo-
sa remet al nombre total d’espais Districtes 2004 2005 2006 2007 2008
esportius existents a Barcelona en el Horta-Guinardó 201 280 283 291 291
seu conjunt i per districtes.
(Taula 107) Sant Martí 209 204 215 215 215
Nou Barris 187 187 191 191 191
Aquesta taula mostra un evident in-
Sants-Montjuïc 205 206 157 157 157
crement dels espais esportius públics 
a tots els districtes de la ciutat, amb Sant Andreu 132 156 151 151 151
excepció del de Sants-Montjuïc90. Eixample 119 119 125 125 125
Ciutat Vella 114 115 124 124 124
Si es contrasten les dades correspo-
nents al darrer d’aquests anys amb Gràcia 117 117 120 120 120
les dades poblacionals dels diferents Les Corts 42 42 77 77 77
districtes en aquell moment, com 
fem a la taula que s’inclou a continu- Sarrià-Sant Gervasi 58 58 60 60 60
ació, s’observa una situació relati- Total Barcelona 1.384 1.484 1.503 1.511 1.511
vament equilibrada, però amb dos 
Font: Institut Barcelona Esports 
extrems força desiguals: el districte 
d’Horta-Guinardó, per una banda, 
amb un percentatge notablement 
superior als altres, i els districtes de Els seus objectius són els següents: 
l’Eixample i Sarrià-Sant Gervasi, per possibilitar la pràctica esportiva, tot 
l’altra, amb registres considerable- ampliant els canals d’oferta/deman-
ment inferiors. da, en centres esportius municipals 
(Taula 108) propers a la residència d’aquestes 
persones; formar en l’àmbit de les 
Pel que fa a l’accés de les persones activitats físiques adaptades, i des 
amb discapacitat a les instal·lacions d’una perspectiva inclusiva, tots 
públiques municipals i a la pràctica els agents implicats; assessorar els 
normalitzada de l’esport per part equips responsables de les entitats i 
d’aquest col·lectiu, Barcelona va instal·lacions esportives municipals; i 
desplegar l’any 2009 un programa sensibilitzar el conjunt de la població 
denominat «Per un esport sense sobre el dret de les persones amb 
barreres»91, que prossegueix la tasca discapacitats a la pràctica física i a la 
iniciada força anys enrere per al participació en actes i esdeveniments 
foment de la pràctica esportiva entre ciutadans. 
aquestes persones en condicions 
d’igualtat amb la resta de la població. 
90 Tot i haver-ho intentat repetidament, no ens ha estat possible esbrinar la causa de la reducció d’espais esportius en aquest districte. 
91 Vegeu http://w3.bcn.es/fitxers/esports/programaesportsensebarreres2009.349.pdf.
138
Condicions de vida, desigualtats 
i limitacions o vulneracions dels drets humans: 
perspectives general, intraurbana i interurbana 
Taula 108. Comparació entre la població i el nombre d’espais esportius públics per districtes en ordre decreixent 
segons el percentatge: nombre d’espais/100 habitants. 2008 
Districtes Població Nombre espais Percentatge/100 habs.
Horta-Guinardó 179.906 291 0,16
Ciutat Vella 111.891 124 0,11
Nou Barris 169.461 191 0,11
Sant Andreu 146.524 151 0,10
Gràcia 123.304 120 0,09
Les Corts 83.060 77 0,09
Sant Martí 228.480 215 0,09
Sants-Montjuïc 182.692 157 0,08
Eixample 268.189 125 0,04
Sarrià-Sant Gervasi 143.583 60 0,04
Font: Elaboració pròpia a partir d’Ajuntament de Barcelona: Guies estadístiques per districtes i Institut Barcelona Esports
2.14.7 Nivell de participació en Més enllà de certes diferències en Convé destacar també que el major ín-
activitats esportives o de funció del sexe (amb un menor dex de pràctica esportiva es concentri 
pràctica esportiva percentatge de dones que d’homes en un districte (el de Sarrià-Sant Ger-
que fan activitats esportives) i d’unes vasi) amb una menor dotació d’espais 
L’any 2006 l’Ajuntament de Barce- majors diferències segons l’edat esportius públics per habitant (vegi’s 
lona va realitzar una enquesta sobre (amb pics esperables d’activitat es- la taula precedent). En l’extrem oposat 
els hàbits esportius dels habitants de portiva entre les persones més joves se situa el districte d’Horta-Guinardó, 
la ciutat entre 4.000 persones (400 i una certa remuntada al voltant de el més afavorit pel que fa a aquesta 
per districte). Per a un percentatge les edats de jubilació o prejubilació), dotació d’espais esportius públics per 
global de pràctica esportiva, aquell les diferències més considerables es habitant, però paradoxalment el segon 
any, del 64,6%, en augment en com- donen entre els districtes, amb 30 amb un percentatge més baix de per-
paració amb anys anteriors, s’obser- punts percentuals de diferència en- sones que declaren realitzar activitats 
ven diferències notables en funció tre el districte amb una major pràc- físiques o practicar l’esport. Aquests 
del districte, l’edat o el sexe, que es tica esportiva (Sarrià-Sant Gervasi) i resultats semblen confirmar la relació 
recullen en la taula següent. el de registre inferior (Ciutat Vella). tradicionalment establerta i propor-
cionalment directa entre preocupació 
per la qualitat de vida i la posició en 
l’escala social.    
139
2.
Taula 109. Índex de pràctica esportiva per sexe, edat i districtes, ordenats 
en ordre decreixent. Resultats en percentatges sobre el 64,6% dels que 
declaren realitzar-ne. 2006
Practica
Sexe Districtes
Homes 48,8% Sarrià-Sant Gervasi 79,7%
Dones 51,2% Les Corts 75,5%
Edat Eixample 71,5%
15-19 anys 74,2% Sant Andreu 68,2%
20-24 anys 67,4% Gràcia 64,5%
25-34 anys 64,6% Nou Barris 62,2%
35-44 anys 62,9% Sant Martí 61,2%
45-54 anys 60,6% Sants-Montjuïc 60,7%
55-64 anys 67,2% Horta-Guinardó 54,2%
65-74 anys 64,4% Ciutat Vella 49,2%
Font: Ajuntament de Barcelona (2006), Enquesta sobre Hàbits Esportius a Barcelona 2006
Pel que fa a la pràctica esportiva i/o Taula 110. Pràctica esportiva habitual segons la presència de fills de fins a 
a la realització d’activitats físiques en 10 anys a la llar per sexe. Resultats en percentatges. 2006
funció del gènere, la menor parti-
cipació de les dones que s’acaba de Té fills a la llar  No té fills a la llar  
veure encara s’accentua quan hi ha de 10 anys o menys de 10 anys o menys
fills de fins a 10 anys a la llar, com ho Homes Dones Total Homes Dones Total
demostra un estudi monogràfica- Practica 50,0% 32,7% 40,9% 51,4% 39,4% 45,2%
ment dedicat a l’esport que es deriva 
de l’Enquesta de Condicions de Vida No practica 50,0% 67,3% 59,1% 48,6% 60,6% 54,8%
i Hàbits de la Població de Catalunya. 
Font: Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona (2009), Hàbits d’esport a la 
D’altra banda, tot i que aquest estudi, província de Barcelona. Enquesta de Condicions de Vida i Hàbits de la Població de Catalu-
publicat per la Diputació de Barce- nya 2006, Barcelona: Diputació de Barcelona
lona, no conté dades desagregades 
per a la ciutat de Barcelona, sinó que 
remet a tota la província en el seu 
conjunt, això no l’invalida.
(Taula 110)
140
Condicions de vida, desigualtats 
i limitacions o vulneracions dels drets humans: 
perspectives general, intraurbana i interurbana 
La taula evidencia, en efecte, com la Aquesta taula permet d’observar com A la llum de les dades ara per ara 
presència de fills menors de 10 anys a la ciutat de Barcelona obté puntu- disponibles, no sembla pas que 
la llar redueix més la pràctica espor- acions lleugerament inferiors a les aquest equilibri s’hagi aconseguit. 
tiva de les dones que la dels homes. del seu entorn immediat dintre de El nucli més visible del conflicte el 
valoracions totes elles positives. Amb constitueixen de moment els anome-
dades del 2009 extretes de l’Enquesta nats apartaments turístics en escales 
2.14.8 Valoració dels de Serveis Municipals 2009, la puntu- de veïns, una qüestió que ha pres 
equipaments esportius ació de les instal·lacions esportives de especial volada en aquests darrers 
Barcelona és un pèl inferior, un 6,0. temps, sobretot en els últims tres o 
Gràcies a l’Institut d’Estudis Regi- quatre anys, i que també cal consi-
onals i Metropolitans de Barcelona derar com una vulneració del dret 
es pot conèixer la valoració que dels 2.14.9 Impacte del turisme a la tranquil·litat per l’ús que sovint 
equipaments esportius realitzaven en fan els seus usuaris com a lloc de 
aquell mateix any (2006) els ciuta- El redactat, pel que fa al dret al diversió i les conseqüències que se’n 
dans i ciutadanes de Barcelona, l’àrea lleure, de la Carta Europea de Salva- deriven (sorolls, desperfectes en les 
metropolitana, la província en el seu guarda dels Drets Humans a la Ciutat zones comunes). 
conjunt i Catalunya. Cal advertir, advoca per un turisme sostenible i 
però, que aquesta font no assenyala per un equilibri entre l’activitat turís- Cal consignar, d’entrada, que aquesta 
si els equipaments esportius valorats tica, és a dir, entre l’oci dels turistes és una qüestió que competeix tant 
són públics o privats. i el benestar social i ambiental dels a la Generalitat de Catalunya com al 
(Taula 111) ciutadans i ciutadanes. govern municipal. Les competències 
municipals en concret estan reco-
llides en la Llei 18/2007, que alhora 
tipifica de manera clara l’ús turístic 
Taula 111. Valoració dels equipaments esportius existents al barri o a l’entorn proper. Resultats en percentatges i 
puntuació mitjana sobre 10. 2006 
Primera Segona Resta  Total  
Barcelona corona corona Total RMB província província Catalunya
Valoració
Bon estat 42,2% 51,3% 48,3% 47,1% 50,0% 47,3% 47,9%
Acceptable 31,2% 28,3% 32,8% 30,8% 29,0% 30,7% 31,2%
Mal estat 10,1% 8,4% 10,0% 9,6% 8,9% 9,5% 9,6%
NS/NC 16,5% 11,9% 8,9% 12,5% 12,1% 12,5% 11,4%
Puntuació mitjana 6,1 6,5 6,3 6,3 6,4 6,3 6,3
Font: IDESCAT i Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona (IERMB) (2007), Enquesta de Condicions de Vida i Hàbits 
de la Població 2006
141
2.
dels habitatges. Tanmateix, manca El mes de març del 2010, a més i El mes de novembre del 2009, davant 
encara un decret que desenvolupi tal com s’havia previst, el districte l’allau de queixes i denúncies sobre 
l’apartat d’aquesta llei que fa refe- va aprovar inicialment un nou Pla els problemes de convivència de-
rència als apartaments turístics. d’Usos per a Ciutat Vella, conegut rivats dels apartaments turístics 
oficialment com a Pla Especial en immobles de veïns, el Síndic de 
A l’espera de la promulgació d’aquest d’Establiments de Concurrència Greuges de Catalunya en concret va 
decret, que està prevista per al mes Pública, Hoteleria i Altres Activitats a proposar a la Generalitat i a l’Ajun-
d’agost del 2010 com a molt tard i que Ciutat Vella93. Una de les novetats que tament la creació d’un règim intern 
ja ha estat contestat per la majoria incorpora aquest nou Pla es la divisió d’obligacions i de prohibicions que 
de gestors turístics, cal posar de del Districte en 13 zones amb un en cas de vulneració hauria d’aca-
relleu, tanmateix, que ja l’any 2005 tractament específic per a cadascuna bar amb la retirada de les llicències 
el Districte de Ciutat Vella, el primer d’elles de totes aquestes qüestions afectades94.
que va enregistrar queixes d’aquest mentre que el seu objectiu fona-
tipus, va aprovar un Pla d’Usos92 per mental és equilibrar els usos veïnals, La taula 112 que s’inclou a continu-
regular en part aquesta qüestió, tot comercials i turístics en aquesta àrea ació explica a la perfecció el perquè 
suspenent la possibilitat d’obrir nous de la ciutat. Pel que fa als aparta- de l’especial incidència d’aquesta 
habitatges d’ús turístic, i també que ments turístics en concret, el Pla en problemàtica en el districte de Ciutat 
el plenari del Consell Municipal del frena la implantació de nous, en un Vella. Una taula que té la virtut, a 
18 d’abril del 2008 va aprovar una marc de limitació dels establiments més, de classificar aquests aparta-
mesura de govern que regulava l’ús que generen un increment de la po- ments segons s’ubiquin en edificis 
turístic dels habitatges fins que es blació flotant en detriment de la re- dedicats exclusivament a aquest ús, la 
pogués disposar de la normativa sident, alhora que aposta per la seva minoria, o en escales de veïns, la ma-
adequada, que en comportarà la concentració en edificis restringits a joria, els quals, a més, el decret de la 
modificació. aquest ús, és a dir, fora d’habitatges Generalitat té la intenció de declarar 
amb vivendes veïnals.  «il·legals».
En tot aquest temps, cal reconèixer 
que el Districte de Ciutat Vella ha Els apartaments turístics també han 
anat avançant feina, de manera que estat objecte d’atenció tant per part 
menys de dos anys després (febrer del Síndic de Greuges de Catalunya 
2010) de l’aprovació de la mesura com de la Sindicatura de Greuges 
de govern abans indicada, l’oferta de Barcelona, que n’han demanat 
d’apartaments turístics en aques- aquesta nova regulació arran de les 
ta àrea de la ciutat s’havia reduït protestes recurrents rebudes per 
a menys de la meitat, mitjançant part de veïns residents en les seves 
la clausura de 730 que operaven il- proximitats. 
legalment i la no concessió de noves 
llicències. 
92 Vegeu http://w3.bcn.cat/multimedia/fitxers/ciutatvella/pladusosweb.777.pdf. 
93 Vegeu http://w3.bcn.es/fitxers/ciutatvella/cvldocimem.infjust.p.212.pdf. 
94 Vegeu els punts de la proposta a: http://www.sindic.cat/site/unitFiles/2553/Proposta%20Oblig_Prohi_pisos%20turis.pdf. 
142
Condicions de vida, desigualtats 
i limitacions o vulneracions dels drets humans: 
perspectives general, intraurbana i interurbana 
Taula 112. Nombre d’apartaments turístics a Barcelona per districtes en Per acabar amb les referències als 
ordre creixent apartaments turístics, cal esmen-
tar que la seva implantació també 
Apartaments en Apartaments en ha comportat una disminució del 
Districtes edificis sencers escales de veïns Total nombre d’habitatges destinats a 
Nou Barris 0 1 1 vivendes principals, especialment en 
els districtes més afectats per la seva 
Sant Andreu 0 10 10
proliferació, tot empitjorant encara 
Les Corts 25 36 61 més, doncs, la problemàtica de l’ha-
Sarrià-Sant Gervasi 42 41 83 bitatge a la nostra ciutat. 
Horta-Guinardó 28 73 101
També cal dir, amb dades de l’any 
Sants-Montjuïc 18 96 114 2008, que Ciutat Vella és el districte 
Gràcia 49 77 126 de la ciutat amb un major nombre 
d’hotels i que la distribució dels ho-
Sant Martí 0 193 193 tels en els diferents districtes de Bar-
Eixample 166 492 658 celona és molt desequilibrada: el 70% 
Ciutat Vella 386 804 1.190 es troben a Ciutat Vella o l’Eixample, 
tot i que aquest percentatge hagi 
Font: Ajuntament de Barcelona, Mesura de govern sobre la regulació de l’ús turístic anat disminuint lleugerament en els 
dels habitatges 2008-2011 darrers anys. Val a dir que l’Ajun-
tament va decidir el 28 de març del 
Taula 113. Oferta d’allotjaments per districtes. Resultats en nombre d’hotels 2009, i per un període màxim d’1 any, 
en ordre creixent. 2008 la suspensió de noves llicències per a 
Districtes Nombre d’hotels la construcció de nous hotels a Ciutat 
Vella en el marc del nou Pla d’Usos 
Sant Andreu 1 del districte95, un Pla que qualifica la 
Nou Barris 2 seva situació hotelera de saturada. 
Horta-Guinardó 10 (Taula 113)
Gràcia 14 El districte de Ciutat Vella, doncs, pa-
Sant Martí 21 teix la més elevada densitat turística 
de tota la ciutat, representada pels 
Les Corts 21
turistes que el visiten i pels que, a 
Sants-Montjuïc 34 més i a més, s’hi allotgen. El nou Pla 
Sarrià-Sant Gervasi 41 d’Usos estima en 9.534 persones la 
població flotant del districte, el 8,55% 
Eixample 149 de la seva població, en front d’una 
Ciutat Vella 187 mitjana per a tota la ciutat del 2,04%. 
Total Barcelona 480
Font: Generalitat de Catalunya, Direcció General de Turisme
95 Vegeu http://www.bcn.es/urbanisme/exp/catala/b1120_documentcomplet.pdf. 
143
2.
Pel que fa a Ciutat Vella encara, cal Un estudi d’opinió realitzat en el marc Com a fets més negatius associats 
recordar, com ja s’ha indicat en el de la redacció d’aquest Pla Estratègic al turisme, els qui viuen en aquest 
capítol corresponent al dret a la ha posat de relleu que mentre que districte esmenten l’aglomeració i la 
ciutat, que la regidora del districte tres de cada deu barcelonins i barce- superpoblació (20,6%), l’incivisme i la 
va demanar, a finals del 2009, un nou lonines consideren que al seu barri hi mala educació (14,2%), el soroll (12%), 
pacte per a aquesta àrea de la ciutat ha un nombre excessiu de turistes, a la brutícia (11,8%) i el turisme de bor-
que inclogui l’impacte del turisme, Ciutat Vella són nou de cada deu dels ratxera (7,1%). El 45,8% dels seus habi-
l’especulació i els efectes de la nova seus residents els que tenen aquesta tants també consideren que el turisme 
immigració. Uns dies després, el ple opinió. L’estudi també constata que dificulta la convivència als espais 
de l’Ajuntament es comprometia mentre que el 75,6% dels habitants públics entre veïns i visitants mentre 
a buscar consens per a aquest nou de la ciutat valoren positivament el que en el conjunt de Barcelona aquest 
pacte ciutadà per a Ciutat Vella.  turisme com a motor econòmic de la percentatge només és del 22%. Al ma-
ciutat, a Ciutat Vella el percentatge teix temps, mentre que el 36,6% dels 
L’objectiu d’assolir un equilibri entre dels que són d’aquesta opinió baixa al habitants de la ciutat es plantegen 
residents i turistes i la desconcentra- 69,6%. Pel que fa a la gestió municipal una política de reducció del nombre 
ció territorial de l’activitat turística del turisme, els percentatges també de visitants, a Ciutat Vella aquesta és 
també figura en el Pla Estratègic de difereixen: és valorada positivament l’opinió del 46,7% dels seus habitants. 
Turisme de la Ciutat de Barcelona pel 63,6% dels barcelonins i les bar- De manera similar, el 60% dels entre-
que s’està elaborant actualment amb celonines, però només pel 52,7% dels vistats consideren que Barcelona ha 
una data de presentació prevista per habitants de Ciutat Vella. de seguir atraient més turistes, però 
a l’estiu del 2010 i amb la vista posada (Taula 114) a Ciutat Vella les opinions al respecte 
en l’any 201596, i que recollirà en estan dividides a parts iguals.
aquest sentit l’esperit del Programa 
d’Actuació Municipal 2008-2011, ja 
esmentat en altres punts d’aquest 
informe. Taula 114. Comparació entre les valoracions sobre la percepció del turisme al 
conjunt de Barcelona i a Ciutat Vella. Resultats en percentatges
Aquest pla s’està confegint de 
manera participativa en base a una Barcelona en conjunt Ciutat Vella
sèrie de documents diagnòstics el El turisme és positiu com a motor 75,6% 69,6%
darrer dels quals correspon a gener econòmic
del 2010. L’immediatament anteri-
La gestió municipal del turisme és 63,6% 52,7%
or, datat l’octubre del 2009, inclou 
positiva
un capítol dedicat específicament a 
Ciutat Vella. 
Font: Ajuntament de Barcelona (2010), Ciutat Vella: la gestió del turisme des del terri-
tori. Nous reptes per a l’equilibri territorial
96 Vegeu http://www.turisme2015bcn.cat/files/7931-72-arxiuCAT/RESUM%20EXECUTIU%20PLA%20ESTRATEGIC.%20FEBRER%202010.pdf.  
144
Condicions de vida, desigualtats 
i limitacions o vulneracions dels drets humans: 
perspectives general, intraurbana i interurbana 
2.14.10 Limitacions i/o Finalment, cal consignar com a 2.14.11 Conclusió-síntesi
vulneracions vulneracions i/o limitacions del dret 
al lleure les condicions d’accessibili- Barcelona disposa d’una bona oferta 
En termes de limitacions i/o vulne- tat a determinats espais de la ciutat de lleure i d’equipaments, accessibles 
racions del dret al lleure, i a banda si no reuneixen els requeriments d’altra banda a les persones amb 
de les que es deriven de situacions idonis. En aquest sentit, s’ha tingut discapacitat, però millorables en 
econòmiques precàries, cal recordar coneixement de la realització de dos termes de qualitat. La compatibilitat 
l’estudi sobre l’ús indegut del dret informes força recents, un sobre l’ac- entre el lleure dels turistes i la vida 
d’admissió en locals d’oci nocturn del cessibilitat als equipaments espor- dels barcelonins i de les barcelonines 
barri del Raval de Barcelona inclòs tius municipals, el qual no s’ha pogut és, d’altra banda, una qüestió que 
en el capítol dedicat al dret a la ciutat consultar malgrat tots els esforços requereix d’un major ajustament en 
d’aquest informe. realitzats. El segon, sobre l’acces- termes, sobretot, de la regulació dels 
sibilitat a una sèrie de monuments apartaments turístics.  
El diagnòstic sobre el col·lectiu gai, turístics de la ciutat, el problema del 
lesbià, bisexual i transsexual, el qual qual és que els analitza un a un sense, 
ja s’ha esmentat en altres punts però, proporcionar una visió del 2.14.12 Recomanacions
d’aquest informe, també assenyala nivell global d’accessibilitat. Sobre 
l’oci com un espai de vulneració dels aquest darrer, però, es pot consultar 1. Realitzar campanyes de sensibilit-
drets d’aquesta població en parti- si més no la situació d’aquests monu- zació adreçades als homes perquè 
cular. Una vulneració, en principi, ments a la direcció d’internet http:// participin de manera més iguali-
de baixa freqüència, només el 8,8% www.aspace.cat/aspacet/turisme/ tària en les tasques de la llar i en la 
de les persones que van respondre espais.htm. cura de persones dependents.
un qüestionari van afirmar haver 2. Potenciar les pràctiques esporti-
patit agressions verbals o físiques en ves de les classes i poblacions més 
locals d’oci, però matisada pel fet que desfavorides. 
un 20,4% va respondre que evitava 3. Millorar la qualitat dels parcs 
sistemàticament els locals clarament infantils de la ciutat. 
marcats com a heterosexuals. 4. Regular d’una manera més afina-
da l’ús com a apartaments turístics 
d’habitatges ubicats en escales de 
veïns o eliminar-los de manera 
absoluta.
5. Treballar per un major equilibri 
entre el turisme i la vida ordinària 
de la ciutat, especialment a Ciutat 
Vella.
145
2.
2.15 El dret a la cultura 2.15.2 Participació en activitats si més no pel que fa estrictament 
culturals a la ciutat97. De totes les activitats 
culturals incloses, s’han seleccionat 
Una enquesta realitzada per l’IDES- les que s’han considerat més signifi-
Els ciutadans i les ciutadanes CAT l’any 2007 a escala de tot Cata- catives de totes aquelles amb les que 
tenen dret a la cultura en totes lunya entre 7.700 persones permet es poden establir comparacions amb 
les seves expressions, manifesta- de conèixer els hàbits culturals dels Barcelona i, dintre d’aquestes, encara 
cions i modalitats. Les autoritats habitants de l’àrea metropolitana de les que presenten divergències terri-
locals, en cooperació amb les Barcelona en relació amb els d’altres torials d’una certa envergadura. 
associacions culturals i el sector agrupacions territorials (les comar-
privat, encoratgen al desenvolu- ques gironines, el Camp de Tarra- S’observa, així, que els habitants de 
pament de la vida cultural urbana gona, les Terres de l’Ebre, l’àmbit l’àrea metropolitana, i els de la ciutat 
en el respecte de la diversitat. Al de Ponent, les comarques centrals, i de Barcelona, en particular, llegeixen 
mateix temps, posen a la disposi- l’Alt Pirineu i l’Aran), i els catalans i llibres amb major freqüència que els 
ció dels ciutadans i de les ciuta- les catalanes, en general. Al mateix de la resta d’aquests territoris, segon 
danes espais públics adients per temps, la darrera edició de l’Anuari es desprèn de la taula 115 que es 
a les activitats culturals i socials Estadístic de Barcelona permet de consigna a continuació:
en condicions d’igualtat per a conèixer algunes d’aquestes dades, 
tothom.
Taula 115. Taxes de lectors de llibres en els darrers 12 mesos. Resultats en per-
centatges. 2006
2.15.1 Índex temàtic Lectors  Lectors  Total  Àmbits territorials
habituals esporàdics lectors
• Participació en activitats culturals Àmbit metropolità 35,0% 40,7% 75,8%
• Valoració de les activitats culturals
Barcelona 40,9% 39,5% 80,4%
• Cultura i diversitat
• Conclusió - síntesi Comarques gironines 29,7% 41,3% 71,0%
• Recomanacions Camp de Tarragona 30,2% 44,0% 74,2%
Terres de l’Ebre 21,3% 44,8% 66,1%
Àmbit de Ponent 29,5% 38,1% 67,7%
Comarques centrals 25,7% 42,5% 68,2%
Alt Pirineu i Aran 30,1% 37,8% 67,8%
Global Catalunya 32,9% 41,1% 74,0%
Font: Institut d’Estadística de Catalunya (2007), Enquesta de Consum i Pràctiques 
Culturals 2006 
97 Tot i que els dos documents, les dades dels quals s’adjunten, estan editats amb dos anys de diferència (2007 i 2009), cal deixar constància que, tal com 
s’assenyala en les taules que se n’inclouen, totes aquestes dades fan referència a l’any 2006. 
146
Condicions de vida, desigualtats 
i limitacions o vulneracions dels drets humans: 
perspectives general, intraurbana i interurbana 
L’elecció d’aquest indicador obeeix, a Taula 116. Taxes de les visites a biblioteques en els darrers 12 mesos. Resultats 
banda de les consideracions generals en percentatges. 2006
ja assenyalades, al fet que no està 
vinculat a l’existència d’una infraes- Àmbits territorials Taxes
tructura cultural concreta i, per tant, Àmbit metropolità 44,9%
a factors de proximitat. 
Barcelona 43,8%
Un altre indicador inclòs en aquesta Comarques gironines 41,0%
enquesta és la taxa de visites a les Camp de Tarragona 38,7%
biblioteques dels diferents terri-
toris. Els resultats assenyalen que Terres de l’Ebre 36,1%
al voltant de la meitat de catalans i Àmbit de Ponent 46,4%
catalanes van visitar almenys una 
Comarques centrals 46,8%
biblioteca en els 12 mesos immedia-
tament anteriors a la realització de Alt Pirineu i Aran 40,3%
l’enquesta. Global Catalunya 44,0%
(Taula 116)
Font: Institut d’Estadística de Catalunya (2007), Enquesta de Consum i Pràctiques 
Culturals 2006
Aquesta enquesta també inclou una 
taula similar en què el recurs a exa-
men en termes de taxes de visites són Taula 117. Taxes de les visites a museus i a exposicions i galeries d’art en els 
els museus, que s’han unificat amb darrers 12 mesos. Resultats en percentatges. 2006
les exposicions i galeries d’art. En 
Visites a museus Visites a exposicions i 
aquest cas, també es disposa de les 
galeries d’art
dades relatives a la ciutat de Barce-
lona, que són les més altes de tot el Àmbits territorials Taxes Taxes
territori català i semblants a les an- Àmbit metropolità 48,8% 36,4%
teriors: prop de la meitat de catalans 
Barcelona 55,6% 42,1%
i catalanes van visitar un museu, una 
exposició o una galeria d’art en els 12 Comarques gironines 49,2% 43,2%
mesos immediatament anteriors a la Camp de Tarragona 50,2% 41,0%
realització de l’enquesta.
Terres de l’Ebre 40,6% 34,2%
(Taula 117)
Àmbit de Ponent 48,2% 41,3%
Comarques centrals 46,0% 39,2%
Alt Pirineu i Aran 43,6% 33,5%
Global Catalunya 48,4% 37,7%
Font: Institut d’Estadística de Catalunya (2007), Enquesta de Consum i Pràctiques 
Culturals 2006
147
2.
Passem, a continuació, a analitzar Taula 118. Taxes d’assistència a concerts, al cinema i al teatre en els darrers 12 
l’assistència a concerts, teatres i mesos. Resultats en percentatges. 2006
cinemes, que mostra el mateix patró: 
la ubicació de Barcelona en una Assistència  Assistència  Assistència  
posició alta/molt alta respecte de a concerts al cinema al teatre 
la resta de territoris considerats i el Àmbits territorials Taxes Taxes Taxes
predomini del cinema com a font de Àmbit metropolità 47,9% 70,7% 40,7% 
cultura/entreteniment.
(Taula 118) Barcelona 53,8% 72,0% 43,0%
Comarques gironines 50,5% 67,2% 40,0%
Camp de Tarragona 47,7% 67,8% 39,7%
Terres de l’Ebre 45,3% 57,9% 34,6%
Àmbit de Ponent 49,1% 58,6% 42,5%
Comarques centrals 48,7% 61,9% 39,4%
Alt Pirineu i Aran 47,4% 50,0% 34,0%
Global Catalunya 48,2% 68,5% 40,3%
Font: Institut d’Estadística de Catalunya (2007), Enquesta de Consum i Pràctiques 
Culturals 2006
2.15.3 Valoració de les Taula 119. Serveis municipals amb millors puntuacions sobre 10, ordenats de 
activitats culturals manera decreixent. 200999
Pel que fa a aquesta qüestió, cal Serveis Puntuacions
començar recordant que les oportu-
Biblioteques públiques 7,3
nitats culturals i de lleure que la ciutat 
ofereix constitueixen l’element més Metro 7,0
ben valorat pels habitants de Barcelo- Mercats municipals 6,9
na, només per darrere del seu clima, 
Recollida d’escombraries 6,8
localització i grandària. La taula que 
s’inclou a continuació permet, en Activitats culturals 6,7
efecte, d’observar com entre tots els Festes populars 6,6
serveis municipals considerats98, un 
de concret: les biblioteques públiques, Enllumenat públic 6,5
obté la millor puntuació de tots ells, Autobús 6,4
mentre que les activitats culturals Façanes i conservació dels edificis 6,3
també figuren en una bona posició.
(Taula 119) Serveis d’informació als ciutadans 6,3
Font: Institut d’Estadística de Catalunya (2007), Enquesta de Consum i Pràctiques 
Culturals 2006
98  La font utilitzada en valora fins a 24, un nombre que aquí s’ha disminuït.
99 Les valoracions d’altres serveis relacionats amb les temàtiques referides als drets humans s’han inclòs en els capítols corresponents.
   
148
Condicions de vida, desigualtats 
i limitacions o vulneracions dels drets humans: 
perspectives general, intraurbana i interurbana 
Pel que fa encara a les biblioteques, com el servei més ben valorat pels bar- 2.15.4 Cultura i diversitat
és l’únic recurs cultural valorat de celonins i per les barcelonines. La taula 
l’àmbit interterritorial en l’Enquesta que inclou aquestes valoracions també Les actuacions de l’Ajuntament de 
de Condicions de Vida i Hàbits de la permet d’observar com les activitats Barcelona en matèria cultural tenen en 
Població 2006, una valoració reflectida culturals se situen en una bona posició. compte la diversitat cultural que des de 
en la taula 120. ja fa força temps caracteritza la ciutat 
Aquesta valoració periòdica d’aquest i que ja apareix en l’articulat d’aquest 
La taula mostra valoracions força servei i de la satisfacció dels seus dret tal com està redactat en la Carta 
positives en tots els territoris con- usuaris és, precisament, un dels Europea de Salvaguarda dels Drets 
siderats, bé que dintre d’un context objectius que l’Ajuntament de Bar- Humans a la Ciutat. El Pla Estratègic 
d’un considerable desconeixement celona es va fixar en el moment de de Cultura de Barcelona, que incorpora 
d’aquest recurs cultural per part dels l’elaboració del Pla de Biblioteques l’apel·latiu «Nous Accents» 2006, n’és 
ciutadans i de les ciutadanes, que ja encara vigent, ja que cobreix fins una bona prova, en el sentit que un 
s’ha vist que també es reflectia en la l’any 2010100. Aquest Pla contemplava dels 10 programes que el conformen 
taula que en mostrava les visites. el creixement tant quantitatiu com remet al diàleg intercultural. Aquesta 
qualitatiu d’aquest recurs cultural qüestió, però, ja s’ha tractat amb més 
Les biblioteques (públiques) de la ciu- i preveia dotar cada districte d’una amplitud en l’anàlisi del dret a la lliber-
tat també són valorades en l’Enquesta biblioteca central i de diferents bibli- tat cultural, lingüística i religiosa.
de Serveis Municipals 2009, realitzada oteques de barri. 
prou posteriorment, en què apareixen 
Taula 120. Valoració de les biblioteques públiques existents al barri o a l’entorn proper. Resultats en percentatges i 
puntuació mitjana sobre 10. 2006 
Primera Segona Resta  Total  
Barcelona corona corona Total RMB província província Catalunya
Valoració
Bon estat 44,4% 53,7% 57,2% 51,3% 63,9% 52,3% 52,7%
Acceptable 27,9% 23,8% 22,5% 25,0% 16,2% 24,3% 25,2%
Mal estat 6,0% 4,6% 5,0% 5,3% 5,1% 5,0%
NS/NC 21,7% 17,9% 15,4% 18,5% 17,3% 18,4% 17,0%
Puntuació mitjana 6,5 6,9 6,9 6,8 7,4 6,8 6,8
Font: IDESCAT i Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona (IERMB) (2007), Enquesta de Condicions de Vida i Hàbits 
de la Població 2006
100 Vegeu Biblioteques de Barcelona, Pla de Biblioteques de Barcelona 1998-2010, consultable a: http://w110.bcn.cat/Biblioteques/Continguts/Documents/
Fitxers/pla%2098-10%20catala.pdf
149
2.
En aquest apartat, és possible de No es disposa de dades que permetin 2.15.5 Conclusió-síntesi
referir-se, però, a les accions empre- de conèixer el nivell d’adaptabilitat i 
ses per l’Ajuntament de Barcelona d’accessibilitat dels diferents espais Barcelona disposa d’una bona o, 
per facilitar l’accés als equipaments culturals de Barcelona a les persones fins i tot, molt bona oferta cultural. 
culturals de la ciutat a les persones amb discapacitat en termes d’accessi- No es disposa, però, de dades que 
amb discapacitat o amb mobilitat bilitat comunicativa, però tampoc en permetin de quantificar el grau 
reduïda. Una informació continguda, termes d’accessibilitat física, per molt d’accessibilitat física i comunicativa 
en primer lloc, en el document «Bar- que aquesta fos el primera vessant en dels recursos i equipaments cultu-
celona: Actuacions municipals per a la qual es va començar a treballar, en rals de la ciutat per a les persones 
les persones amb discapacitat», que un any tan llunyà com 1977, a Barcelo- amb discapacitat, tot i que el mateix 
relaciona l’existència de les següents na, que va ser, d’altra banda, la segona Ajuntament reconeix que malgrat els 
mesures a les biblioteques: lupes, lli- ciutat de l’estat espanyol en aprovar avenços enregistrats resta molt a fer 
bres de lectura fàcil i llibres amb lletra una ordenança municipal de supres- en matèria de mesures d’accessibili-
ampliada; ordinadors amb els pro- sió de barreres arquitectòniques. tat comunicativa en aquests equipa-
grames Jaws i ZoomText; la disponi- ments i recursos. 
bilitat, en moltes d’elles, de persones Tot i que en l’anàlisi d’aquest dret no 
voluntàries, fins a un total de 125, que s’ha inclòs un apartat dedicat a les 
presten un servei de lectura a domicili limitacions i/o vulneracions, val a dir, 2.15.6 Recomanacions 
per a les persones amb una disca- és clar, que l’incomplet desenvolupa-
pacitat visual que no els permet de ment de les mesures d’accessibilitat 1. Conèixer a fons els nivells d’acces-
llegir; i el préstec de llibres i d’altres comunicativa representa un entre- sibilitat física i comunicativa dels 
materials a domicili per a gent gran i banc per a les persones amb discapa- diferents equipaments culturals de 
persones amb mobilitat reduïda. citat, alhora que la manca de dades la ciutat.
tampoc no permet de conèixer el grau 2. Incrementar el nombre de recur-
El document dóna compte, també, d’accessibilitat física dels equipa- sos culturals dotats de mesures 
d’altres actuacions en la matèria com ments i serveis culturals de la ciutat. d’accessibilitat comunicativa.
traduccions al llenguatge de signes i  
visites guiades adaptades per a perso- També s’ha tingut coneixement de la 
nes amb discapacitat auditiva o visual realització d’un estudi sobre l’acces-
i mesures d’accessibilitat comunica- sibilitat a diferents monuments tu-
tiva per a persones amb discapacitat rístics de la ciutat, el qual, però, com 
física i visual per a la visita a deter- ja s’ha indicat en el capítol dedicat 
minats equipaments o l’assistència a al dret al lleure, no s’ha referenciat 
algunes obres de teatre, etc. pel fet de no proporcionar una visió 
global del grau d’accessibilitat dels 
Un document molt recent de l’Ajun- monuments turístics de Barcelona, 
tament101 reconeix que en l’àmbit de sinó tan sols sobre la situació al res-
la cultura les mesures d’accessibilitat pecte d’un petit nombre d’ells.
comunicativa i les mesures de suport 
a les persones amb discapacitats sen-
sorials no estan prou desenvolupades. 
101 «30 anys treballant amb les persones amb discapacitat. Barcelona, una ciutat per a tothom».
150
Condicions de vida, desigualtats 
i limitacions o vulneracions dels drets humans: 
perspectives general, intraurbana i interurbana 
2.16 El dret d’associació, 2.16.3 Dret d’associació diferències entre homes i dones són 
reunió i manifestació exigües, amb una taxa de participa-
Sobre el dret d’associació, garantit ció lleugerament superior en el cas 
com els altres dos a tothom, tal com d’ells: 37,4 i 36,2%, respectivament. 
s’expressa en el redactat de la Carta Tanmateix, cal situar aquestes dife-
Els drets d’associació, de reunió Europea de Salvaguarda dels Drets rències en el marc del fet, vist en el 
i manifestació es garanteixen a Humans a la Ciutat, es pot començar capítol dedicat al dret del lleure, que 
tothom a les ciutats. Les adminis- per donar compte de dades relatives a les dones disposen de menys temps 
tracions locals fomenten la vida l’associacionisme. lliure que els homes. 
associativa com a expressió de la 
ciutadania, en el respecte de la A Catalunya, amb dades de l’any Analitzant aquesta dada per territo-
seva autonomia. Al mateix temps, 2006, 2.208.500 persones pertanyien ris, en resulta la següent taula que 
la ciutat ofereix espais públics a alguna associació, la qual cosa re- no inclou dades relatives a la ciutat 
per a l’organització de reunions presenta el 36,8% de la població total de Barcelona però sí de l’àmbit me-
obertes i trobades informals tot del país en aquells moments. Les tropolità:
garantint el lliure accés de tot-
hom a aquests espais sempre que 
se’n respectin les normes. 
Taula 121. Associacionisme a Catalunya per àmbits territorials. Resultats en 
percentatges. 2006
2.16.1 Índex temàtic Àmbits territorials Distribució percentual Taxes
Àmbit metropolità 66,4% 35,8%
• Consideració prèvia
Comarques gironines 8,7% 34,7%
• Dret d’associació
• Dret de reunió Camp de Tarragona 8,5% 41,8%
• Dret de manifestació Terres de l’Ebre 2,6 % 37,8%
• Conclusió - síntesi
Àmbit de Ponent 5,4% 41,6%
• Recomanacions
Comarques centrals 7,2% 39,6%
2.16.2 Consideració prèvia Alt Pirineu i Aran 1,2% 41,2%
Aquest és, com d’altres que figuren Global Catalunya 100,0% 36,8%
en aquest mateix informe102 un dret Font: Institut d’Estadística de Catalunya (2007), Enquesta de Consum i Pràctiques 
múltiple en el sentit que en comprèn Culturals 2006
més d’un. I, també, un dels drets so-
bre els quals hi ha menys informació, 
per la qual cosa s’ha optat, a l’igual 
que en altres casos, per analitzar 
separadament els tres drets que el 
componen, en lloc de relacionar uns 
indicadors dels quals no es disposa. 
102 El dret a la llibertat cultural, lingüística i religiosa, per exemple.
151
2.
D’aquesta taula, la columna realment Taula 122. Associacionisme a Catalunya per grups d’edat. Resultats en per-
interessant és la darrera, en tant que centatges. 2006
assenyala el grau d’associacionis-
me en funció de la població de cada Grups d’edat Distribució percentual Taxes
territori i mostra que l’àmbit me-
tropolità és el segon amb una taxa 15 a 29 anys 20,9% 32,4%
d’associacionisme inferior. 30 a 44 anys 28,6% 35,7%
45 a 64 anys 29,3% 39,0%
Aquesta font també aporta una 
informació d’interès, encara que no 65 i més anys 21,2% 40,7%
aparegui desglossada per àmbits Global Catalunya 100% 36,8%
territorials: l’associacionisme en 
funció de l’edat. Font: Institut d’Estadística de Catalunya (2007), Enquesta de Consum i Pràctiques 
Culturals 2006
(Taula 122)
Com en la taula precedent, la columna 
realment interessant és la darrera, n’agrupa 157, el gènere 123, la immi- desenvolupament urbà més soste-
ja que indica el percentatge d’asso- gració 60 i l’orientació sexual 14. En nible, i millorar la convivència i el 
ciacionisme de cada grup d’edat en relació a la distribució per districtes, civisme entre la ciutadania. 
funció del nombre total de membres dominen amb molta claredat l’Eixam-
de cadascun d’ells. I el que mostra ple (622 entitats) i Ciutat Vella (551). 
aquesta columna és que el grau 2.16.4 Dret de reunió
d’associacionisme creix de manera L’Ajuntament de Barcelona sub-
directament proporcional a l’edat o, venciona, mitjançant convocatòries En la redacció de la Carta Europea 
dit d’una altra manera, que els joves anuals, el món associatiu de la ciutat, de Salvaguarda dels Drets Humans a 
són els menys involucrats en la vida un dels compromisos subscrits amb la Ciutat, l’Ajuntament de Barcelona 
associativa, la qual cosa lliga amb una la signatura de la Carta Europea es compromet a cedir espais públics, 
de les conclusions incloses en l’anàlisi de Salvaguarda dels Drets Humans de lliure accés a tothom, per a la 
del dret a la participació: els joves són a la Ciutat. Aquestes subvencions celebració de reunions obertes i de 
els menys interessats a prendre part cerquen donar suport a aquelles reunions informals.
en les decisions municipals. activitats d’interès públic o social 
que tinguin per objectiu millorar la Tanmateix, no existeix cap informació 
Pel que fa estrictament a la ciutat de cohesió social ciutadana, promoure que permeti de conèixer la «traduc-
Barcelona, el Fitxer General d’Enti- l’associacionisme amb vistes a la po- ció» real d’aquest compromís sota la 
tats Ciutadanes n’inclou unes 3.700, tenciació de serveis d’interès general forma, per exemple, de sol·licituds 
classificades en 22 àmbits temàtics103, per a la col·lectivitat, fomentar valors rebudes o denegades. Tampoc no s’ha 
amb el següent predomini quantitatiu: socials i culturals i noves formes de trobat cap referència a una possi-
cultura, amb 659 entitats; salut i la dis- participació, afavorir la cooperació ble vulneració del dret de reunió en 
capacitat, 311; esport, 308; educació i la entre el sector públic i privat, possi- els dos darrers informes anuals del 
formació, 280; i joventut, 193. Pel que bilitar el creixement quantitatiu i/o Síndic de Greuges de Catalunya i de la 
fa a la resta de col·lectius, la gent gran qualitatiu de la ciutat, promoure un Sindicatura de Greuges de Barcelona. 
103 La llista completa d’àmbits temàtics és la següent: comunicació; cooperació al desenvolupament, solidaritat i pau; cultura; defensa i protecció dels 
animals; drets humans; ecologia i medi ambient; economia social; educació i formació; entitats de segon grau; esport; gènere; gent gran; gremis 
i professions; immigració; joventut; orientació sexual; política i sindicalisme; promoció de la ciutadania activa; religió; salut i discapacitat; suport 
social, i associacions veïnals. 
152
Condicions de vida, desigualtats 
i limitacions o vulneracions dels drets humans: 
perspectives general, intraurbana i interurbana 
2.16.5 Dret de manifestació 2.16.6 Conclusió-síntesi 2.17.2 Consideració prèvia
Davant la impossibilitat de saber quin L’Ajuntament estimula la vida associ- Aquest dret, com ja s’assenyala en 
percentatge de sol·licituds de mani- ativa de la ciutat mitjançant diferents la presentació d’aquest informe, va 
festacions són rebutjades a Barcelo- incentius. Mentre que, pel que fa al ser afegit en el decurs dels treballs 
na i sota quins criteris, l’única qüestió dret de reunió, no es té coneixement previs a la constitució de l’Observato-
a comentar al respecte d’aquest dret que hagi patit cap limitació; pel que ri de Drets Humans de Barcelona. En 
és l’actuació de les forces de segure- fa al dret de manifestació, les prin- aquest sentit, per tant, i a diferència 
tat en algunes manifestacions, pel fet cipals denúncies estan relacionades dels anteriors, no hi ha un text que 
que, en determinades ocasions, ha amb actuacions policials presumpta- expliciti uns compromisos municipals 
estat titllada de desproporcionada. ment desproporcionades. al respecte. L’única cosa a fer sembla 
Pel que fa a les competències munici- que és extrapolar a altres àmbits la 
pals al respecte, val a dir, a més, que 2.16.7 Recomanacions referència que als maltractaments 
la facultat d’autoritzar o desautorit- s’inclou en el redactat del dret a la 
zar una manifestació no correspon 1. Estimular l’associacionisme, es- vida privada i familiar en la Carta 
pas a l’Ajuntament. pecialment entre la població més Europea de Salvaguarda dels Drets 
jove. Humans a la Ciutat («Les autoritats 
Aquesta és una qüestió, també, 2. Incrementar les informacions municipals també desenvolupen 
relacionada amb el dret a no patir disponibles sobre la facilitació del polítiques actives per vetllar per la 
violència, que constitueix el següent dret de reunió i sobre les possibles integritat física dels membres de les 
dret analitzat en aquest informe; limitacions del dret de manifestació. famílies i encoratgen a la desapa-
una qüestió, així mateix, de la qual el  rició dels maltractaments en el seu 
Síndic de Greuges de Catalunya es fa si») i analitzar, com es desprèn de la 
ressò en el seu últim informe anual.  2.17 El dret a no patir pregunta-síntesi formulada per em-
violència marcar aquest dret (vegeu el capítol 
En efecte, el Síndic assenyala que introductori d’aquest informe), si 
li continuen arribant queixes sobre 2.17.1 Índex temàtic tots els ciutadans i totes les ciutada-
actuacions desproporcionades dels nes estan prou defensats de tots els 
cossos de seguretat, especialment • Consideració prèvia tipus de violència i maltractaments. 
dels Mossos d’Esquadra, a causa, tam- • Violència contra les dones En una perspectiva d’anàlisi de les 
bé, de les seves competències, i sobre • Violència contra les persones grans condicions de vida que aquest infor-
les dificultats per provar la veracitat • Violència contra els infants: l’asset- me també inclou, sembla realment 
de les situacions denunciades. jament necessari conèixer quina és la situ-
• Violència per raó de l’orientació ació de diferents col·lectius davant 
sexual i la identitat de gènere els fenòmens de violència, tot i que 
• Violència contra les persones amb calgui reconèixer que les possibles 
discapacitat respostes municipals als casos de 
• Violència racial i xenòfoba violència en l’àmbit privat són molt 
• Violència policial i institucional més complicades que quan es tracta 
• Conclusió - síntesi d’exemples de violència institucional. 
• Recomanacions
 
153
2.
2.17.3 Violència contra les Destaca el decreixement, a Catalunya Una segona evidència és la manca de 
dones i a tot l’estat espanyol, del nombre de dades exhaustives que permetin de 
dones mortes per aquesta causa, que conèixer en tota la seva magnitud el 
La primera font d’informació de què a Catalunya va ser, l’any 2009, de 10. fenomen, ja que les denúncies, tot i 
es disposa en matèria de violència Aquesta disminució, a Barcelona, si que en augment, només en consti-
contra les dones és el Pla d’Habitatge més no, es combina amb un incre- tueixen una part; es considera que a 
de Barcelona 2008-2016, que extreu ment continu i substancial de les Catalunya els casos «silenciats» re-
les dades de l’EAD. Amb la voluntat de dones ateses per aquest servei mu- presenten el 80%.104 En aquest sentit, 
proveir de recursos residencials muni- nicipal a causa de maltractaments, val la pena consignar que d’aquestes 
cipals les dones maltractades, aquest tal com es pot observar en la taula 971 dones amb maltractaments ate-
document n’examina breument la seva 123, que mostra les dones ateses per ses l’any 2007 per l’Equip d’Atenció a 
situació a Barcelona i Catalunya. aquest servei els anys 2003, 2004, les Dones (EAD) de l’Ajuntament de 
2005, 2006 i 2007: Barcelona, només el 26% (242) van 
denunciar els fets, sense oblidar tam-
Table 123. Battered women treated by the EAD. Results in absolute figures. poc, és clar, el volum, desconegut, de 
2003, 2004, 2005, 2006 and 2007 dones que no devien acudir a aquest 
servei ni, segurament, a cap altre. 
Services 2003 2004 2005 2006 2007
Women treated  814 835 864 917 971 Les estadístiques sobre violència 
by the EAD masclista del Departament d’Interior, 
Relacions Institucionals i Participació 
Source: Barcelona City Council (2009). Pla d’Habitatge de Barcelona 2008-2016 (Hou- de la Generalitat constitueixen una 
sing Plan 2008-2016)
altra font d’informació al respecte. Es 
tracta d’una font amb dades correspo-
nents a l’any 2009 molt elevades, per 
a tot Catalunya, i desglossades, entre 
altres territoris «policials», per a la re-
gió metropolitana de Barcelona, en dos 
àmbits diferents: la parella i la família. 
Table 124. Main events related to gender violence within the family and the (Taula 124)
couple105. Figures for the metropolitan area of Barcelona and for Catalonia 
overall. 2009 L’increment de la violència masclista 
també l’ha posat de relleu un centre 
Within the couple Within the family especialitzat com el Reina Sofía, al 
Metropolitan region 2,368 240 qual se seguirà fent referència en 
aquestes pàgines pel fet d’abastar 
Total Catalonia 12,976 1,635
la violència des d’una perspectiva 
Source: Generalitat of Catalonia, Department of Home Affairs, Institutional àmplia.
Relations and Participation
104 Recordem, tal com s’ha vist en el capítol dedicat al dret a la ciutat, quan parlàvem del nivell de seguretat, que el nombre de denúncies sempre és 
notablement inferior al dels fets delictius. 
105 Aquesta taula distingeix entre la violència provocada per la parella i per altres membres de la família. Per fets principals, d’altra banda, s’entén 
qualsevol manifestació de violència masclista.
154
Condicions de vida, desigualtats 
i limitacions o vulneracions dels drets humans: 
perspectives general, intraurbana i interurbana 
En efecte, segons assenyala aquesta 178 casos, 108 de confirmats i 70 de En aquest sentit, el fet que l’auto-
institució, entre els anys 2003 i 2007, sospitats: 27, en el primer territori negligència aparegui com una de 
el percentatge de dones maltractades (15,2%), i 151 (84,8%), en el segon. les dues categories més comunes 
a l’estat espanyol va créixer en un Sobre aquestes diferències territo- de maltractaments, tot i la prudèn-
25,8% i en el cas d’agressions per part rials, de gran magnitud com es pot cia amb què s’han de prendre unes 
de la parella en un 26,5%. veure, l’estudi no arriba a cap expli- dades que poden ser poc represen-
cació concloent. tatives, obre una línia d’intervenció 
molt clara per a les administracions, 
2.17.4 Violència contra les També és important d’anotar, per sobretot tenint en compte l’elevat 
persones grans altra banda, que la detecció va percentatge de persones grans que 
correspondre, en una gran part dels en l’apartat dedicat al dret a la ciutat 
Sobre la violència contra les persones casos (91,5%), a professionals externs s’ha vist que viuen soles. 
grans a la ciutat de Barcelona, hi ha a la família (Serveis Socials, etc.), és 
una monografia que es va publicar a dir, que tan sols 15 casos (8,5%) van De fet, en el Programa Municipal per 
l’any 2005 –tot i que l’estudi s’havia ser descoberts per membres de la a la Gent Gran 2006-2010, immedi-
realitzat l’any 2002–, en un número de família (la mateixa víctima o altres atament posterior a la publicació 
la revista Barcelona Societat, editada persones).  d’aquesta monografia, no s’inclou 
per l’Ajuntament de Barcelona. dades relatives a maltractaments 
També val la pena de ressaltar que a diferència del que ocorre amb 
Cal començar les referències a la gran majoria de les persones els adreçats a altres col·lectius. En 
aquesta monografia assenyalant les grans víctimes de maltractament el Programa es dóna compte de la 
diferents categories de maltracta- són dones, el 74,7% concretament en voluntat de l’Ajuntament d’elaborar 
ments i de violència que considera: aquesta monografia, un fet que altres entre els anys 2006 i 2007 un pro-
abusos físics, sexuals, psicològics o estudis que es consignen a continua- grama d’actuació integral per a la 
emocionals, econòmics, negligències ció també recullen. prevenció i l’atenció de les situacions 
i autonegligències, abandonaments de maltractaments a la gent gran. No 
i vulneracions de drets. En aquest Pel que fa al seu objectiu, aquesta sembla, però, que aquest programa 
sentit, l’estudi posa de relleu que monografia cercava dotar l’admi- s’hagi endegat, bé que existeix un 
les tipologies més freqüents són nistració local dels coneixements protocol que compleix amb aquest 
l’autonegligència, la negligència i el necessaris perquè pogués elaborar compromís.
maltractament psicològic. programes de prevenció i d’interven-
ció i establir serveis i altres dispo- Una altra informació sobre aquesta 
La monografia es basa en una anàlisi sitius, tot i que conèixer l’abast real qüestió procedeix de les trucades al 
descriptiva dels casos de maltracta- d’aquest fenomen quedés fora dels telèfon d’atenció a l’usuari de què 
ment o de sospita de maltractament seus propòsits. Lamentablement, no disposa l’Oficina per a la Promoció i 
de gent gran al seu domicili en dos sembla, per la informació de què es la Defensa de la Gent Gran del Depar-
territoris tan diversos de la ciutat disposa, que aquests serveis i dis- tament d’Acció Social i Ciutadania de 
com el districte de Sant Martí i el positius s’hagin creat, tot i el temps la Generalitat. Aquestes trucades en 
barri de Sant Gervasi de Cassoles transcorreguts des de la publicació el 28% dels casos van ser motivades 
(districte Sarrià-Sant Gervasi). La de la monografia. per presumptes maltractaments o 
investigació va detectar un total de abusos, que també inclouen una àm-
155
2.
plia gamma de categories, com les comunitats autònomes de l’estat, per ser entrevistats tant en qualitat de 
consignades en l’estudi que s’acaba la qual cosa permet de conèixer la possibles víctimes com de testimonis 
de citar: negligències, abusos econò- posició de Catalunya al respecte. A de maltractaments.
mics, etc. més a més, i com ja havíem anticipat, 
aquesta investigació també assenya- En aquest sentit, és important de 
Pel que fa a l’extensió i a la magnitud la que les dones pateixen aquestes constatar com aquests testimonis 
d’aquest fenomen, els dos primers situacions amb major freqüència que assenyalen un major percentatge 
grans estudis sobre maltractaments els homes, amb percentatges del 60 i de coneixement d’abusos econòmics 
de persones grans realitzats a escala el 40%, respectivament. que les pròpies víctimes: mentre un 
de tot l’estat espanyol han posat de percentatge ja de per si elevat com 
relleu que es tracta d’un fenomen En relació amb la situació per co- és el 40% de persones majors de 65 
d’un abast superior al que, en prin- munitats autònomes, Catalunya se anys diuen haver-ne sofert algun, els 
cipi, es creia i que sembla que afecta situaria en una posició intermèdia testimonis diuen conèixer fins al 74% 
a un 5% de la població major de 65 igualada amb Castella-La Manxa de persones grans que n’han patit. 
anys, tot i que si només es tingues- (ambdues amb el 10,5% dels maltrac- Val a dir que uns percentatges tan 
sin en compte les seves denúncies, taments totals) i entre els percen- elevats s’expliquen pel fet que inclo-
el percentatge seria de l’1%. De fet, tatges de Madrid (21,0%) i Castella uen estafes econòmiques, robatoris i 
aquesta monografia ja apuntava que i Lleó, el País Valencià i el País Basc atracaments. 
els casos denunciats eren inferiors (totes tres amb el 15,8%), per una 
als reals, una diferència en bona part banda, i els d’Aragó i Astúries (amb- Dels resultats de l’enquesta qualitati-
atribuïble a la indefensió en què es dues amb el 5,3%), per l’altra. En la va es desprèn, entre altres conside-
troben moltes persones grans, que resta de comunitats autònomes no es racions, la manca o la insuficiència, 
temen que si denuncien determina- van enregistrar maltractaments o no bastant consensuada, de polítiques al 
des actituds dels seus cuidadors, tant se’n té informació. respecte per part de les administra-
si es tracta de professionals com de cions tant nacionals com regionals, la 
familiars, encara hi poden perdre. El segon estudi106 se centra en els qual cosa es pot entendre, també, com 
maltractaments economicofinancers una crida a l’Ajuntament de Barce-
Respecte a aquests estudis realitzats a les persones grans i, sobretot, a les lona, que ja s’ha vist que no disposa 
en l’àmbit de l’estat espanyol, un dones a Catalunya durant els anys d’unitats d’atenció a aquesta pro-
d’ells, publicat pel Centre Reina Sofía 2006-2007. Aquests maltractaments, blemàtica, en el cas de les persones 
de València, es basa en les conclusi- com s’ha vist, conformen una de les grans. Sobretot cal tenir en compte 
ons d’una enquesta realitzada entre tipologies d’abusos a les persones que part d’aquests maltractaments o 
2.401 persones més grans de 64 anys grans. Els resultats d’aquest estudi es abusos no tenen lloc al domicili de les 
i 789 cuidadors. L’estudi abasta tota basen en una enquesta quantitativa a persones, un espai més inaccessible, 
una àmplia gamma de tipologies, 1.020 persones –una part de les quals sinó en institucions residencials. 
a banda de la violència física: ame- residien a la ciutat de Barcelona, 679 
naces psicològiques i emocionals, eren majors de 65 anys i 341 menors 
estafes econòmiques, negligències i, d’aquesta edat– i en una enquesta 
fins i tot, agressions sexuals. L’inte- qualitativa a diferents experts. Pel 
rès d’aquest estudi rau en l’existència que fa als destinataris menors de 65 
de dades comparades entre diferents anys de l’enquesta quantitativa, van 
106 Aquest estudi s’insereix en un projecte aprovat en el marc del programa Daphne II de la Comissió Europea. 
156
Condicions de vida, desigualtats 
i limitacions o vulneracions dels drets humans: 
perspectives general, intraurbana i interurbana 
2.17.5 Violència contra els Pel que fa als tipus de maltracta- Com ja s’ha indicat en un punt ante-
infants: l’assetjament ments detectats, aquests equips as- rior d’aquest informe, és en aquest 
senyalen en primer lloc, com s’ha vist apartat que es fa referència a l’asset-
El Programa Municipal per a la Infàn- que succeeix amb les persones grans, jament i a una de les seves variants, 
cia i l’Adolescència 2007-2010 inclou les negligències i els abandonaments l’assetjament homofòbic. Pel que fa a 
una taula amb les característiques de (49,1% de tots els casos), segueixen l’assetjament que es podria anome-
la població menor, que abasta fins als a continuació els maltractaments nar «inespecífic» en el nostre entorn, 
18 anys, que va ser atesa pels serveis psíquics o emocionals (27,4%), els el Síndic de Greuges de Catalunya 
socials d’atenció primària l’any 2006. maltractaments físics (7,8%) i els s’hi ha referit en els seus informes 
Aquesta taula, en la qual manca el maltractaments prenatals (5,7%). anuals. En el darrer, comptabilitza 
nombre absolut de menors afectats, 4 queixes i 24 consultes sobre pre-
recull que el 0,6% havien patit alguna Finalment, cal deixar constància que sumptes casos en l’educació infantil i 
classe o altra de maltractaments, a l’inrevés del que s’ha vist que succe- preescolar i 14 queixes i 29 consultes 
abusos sexuals o explotació laboral. eix amb les persones grans, i d’acord en l’educació primària i secundària. 
amb les característiques dels menors 
Aquest programa també aporta les atesos pels serveis corresponents, L’informe que resulta d’una enquesta 
dades dels onze equips municipals els nens són més objecte de maltrac- sobre convivència escolar i segure-
d’atenció a la infància i l’adolescència taments que les nenes (el 53,0 i el tat que es va realitzar a Catalunya 
en alt risc social (EAIA). Aquestes 46,9%, respectivament). durant el curs 2005-2006 assenyala, 
dades, corresponents a l’any 2005, comparant-la amb la que s’havia 
tenen el valor afegit d’estar desglos- A tall de resum global d’aquestes tres dut a terme el curs 2000-2001, un 
sades per districtes i barris de la poblacions que s’acaben d’analitzar increment més que notable de la 
ciutat i mostrar que, dintre d’un grau (dones, persones grans i menors), cal percepció de l’existència de maltrac-
d’atenció global per a tot Barcelona indicar que les polítiques municipals taments a l’escola en l’ensenyament 
de l’1,3%, al Raval Nord es va atendre de lluita contra els maltractaments secundari. Un increment, remar-
al 8,0% dels menors del barri, al Raval estan molt més desenvolupades en quem-ho, de la consciència sobre el 
Sud al 6,2% i al Barri Antic al 5,1%. La el cas de les dones que de les altres problema i no pas un augment dels 
preeminència del districte de Ciutat dues poblacions. casos enregistrats, com ho demostra 
Vella, que va representar el 24,3% prou clarament el fet que la percep-
dels menors atesos per aquests ció de l’existència de maltractaments 
equips, sembla, doncs, evident. a la pròpia classe hagi augmentat 
molt més moderadament que la 
perceopció genèrica de l’existència 
de maltractaments. Abans de passar 
a les dades cal assenyalar que l’en-
questa es va realitzar a 4.951 alumnes 
d’educació primària i 5.463 d’educa-
ció secundària.  
157
2.
Aquesta creixent percepció es tradu- Taula 125. Percepció genèrica sobre l’existència de maltractaments a l’en-
eix en la taula 125. senyament secundari i a la pròpia classe. Resultats en percentatges. Cursos 
2000-2001 i 2005-2006
Aquesta perspectiva es confir-
ma amb l’anàlisi de l’evolució dels Percepció genèrica
maltractaments efectivament Curs  Curs  
experimentats i la seva freqüència. 2000-2001 2005-2006
S’observa, en efecte, una disminució 
Sense percepció de maltractaments 18,2% 8,5%
del nombre de víctimes d’accions ne-
gatives freqüents, del 13,2% al 10,3%, Percepció de pocs maltractaments 63,1% 47,2%
i una estabilització del nombre de Percepció de força maltractaments 15,5% 35,2%
víctimes d’accions negatives un cop 
Percepció de molts maltractaments 2,8% 8,0%
a la setmana o més, que les pròpies 
víctimes consideren importants. Percepció a la pròpia classe
(Taula 126) Curs  Curs  
2000-2001 2005-2006
Pel que fa a l’assetjament homofò-
Sense percepció de maltractaments 75,2% 67,9%
bic, es tracta d’un fenomen que no 
comença a estudiar-se a Catalunya Percepció de maltractaments 24,1% 29,5%
fins l’any 2006 per la qual cosa no és No ho sap/No contesta 0,7% 2,7%
d’estranyar que a hores d’ara encara 
no es disposi de dades restringides Total Barcelona 1.384 1.484
a la ciutat de Barcelona, amb l’única Font: Generalitat de Catalunya, Departament d’Interior, Relacions Institucionals i Partici-
excepció d’un diagnòstic sobre la pació; Departament d’Educació (s.d.), Enquesta de Convivència Escolar i Seguretat a Cata-
realitat de les persones lesbianes, lunya. Curs 2005-2006. Problemes de convivència dintre i fora de l’escola. Informe resum
Taula 126. Prevalença i valoració de les accions negatives freqüents. Alum-
nes d’ensenyament secundari que han estat víctimes d’accions negatives Percentatge respecte al total de 
l’alumnat de secundària
un cop a la setmana o més. Cursos 2000-2001 i 2005-2006 
 Curs 2000-2001 Curs 2005-2006
Consideren que no els han tractat malament o només de broma 3,5 4,8
Puntuacions de 0 a 4 4,0 1,1
Valoració de la importància global de les molèsties.  
Escala de 0 a 10 Puntuacions de 5 a 6 2,6 0,9
0: No tenen gens d’importància Puntuacions de 7 a 8 1,7 1,7
Puntuacions de 9 3,1 3,0
10: Tenen moltíssima importància 1,4 1,3
a 10
0,4
Total: Accions sense importància aparent incloses 13,2 10,3
Font: Generalitat de Catalunya, Departament d’Interior, Relacions Institucionals i Participació; Departament d’Educació (s.d.), Enques-
ta de Convivència Escolar i Seguretat a Catalunya. Curs 2005-2006. Problemes de convivència dintre i fora de l’escola. Informe resum
158
Condicions de vida, desigualtats 
i limitacions o vulneracions dels drets humans: 
perspectives general, intraurbana i interurbana 
gais, bisexuals i transsexuals encar- consideració del caràcter homòfob de mes dades que inclou, se n’ha selecci-
regat per la Regidoria de Drets Civils les agressions i la incomoditat amb onat només una: el 30% dels adoles-
de l’Ajuntament de Barcelona en el què la diversitat sexual és contempla- cents d’aquestes localitats declara 
marc de l’elaboració del Pla Municipal da per molts equips docents. haver realitzat accions homòfobes 
per al Col·lectiu Lesbià, Gai, Bisexu- contra els seus companys. 
al i Transsexual que s’ha d’aprovar Una altra font d’informació al res-
el 2010. Aquest diagnòstic, que no pecte és l’Associació de Mares i Pares El segon informe té com a escenari 
parla explícitament de l’assetjament de Gais i Lesbianes (AMPGIL) que, un institut d’educació secundà-
homofòbic, mostra com l’àmbit en ocasió del seu 15è Aniversari, va ria de Santa Perpètua de Mogoda 
educatiu és el que concentra la major fer públic un manifest reclamant una (província de Barcelona). Resulta 
atenció d’aquest col·lectiu, destaca acció més contundent contra l’homo- molt il·lustratiu deixar constància 
que el 45,5% de les persones que van fòbia a l’escola, que concep com una que de 77 alumnes entrevistats, 66 
respondre el qüestionari electrònic veritable amenaça, i l’aplicació total van reconèixer haver sentit alguna 
en què es va basar, en part, aquest del Pla Interdepartamental per a la vegada insults de caràcter homòfob. 
diagnòstic van declarar haver viscut No-discriminació de les Persones Tot i que amb freqüències inferiors, 
situacions de trans/homofòbia als Homosexuals i Transsexuals aprovat també van afirmar haver sentit o 
centres educatius davant del 21,9% per la Generalitat de Catalunya el 5 presenciat comentaris i burles amb 
que no n’havia conegut. Convé no de setembre del 2006108. Pel que fa a aquesta base, amenaces i pallisses, i 
perdre de vista, però, la relativa aquest Pla, l’AMPGIL demana, entre haver estat testimonis de l’aïllament 
fiabilitat d’aquests resultats pel fet altres qüestions, donar compliment que pateixen les persones que tenen 
de basar-se en les respostes obtingu- a decisions com incloure la diversi- o se’ls suposa que tenen una identi-
des a les preguntes d’un qüestionari tat sexual en els currículums de tots tat sexual diferent. Al mateix temps, 
electrònic, en el sentit que no es va els centres docents de Catalunya d’aquests 77 alumnes entrevistats, 
procedir a cap filtre de les respostes (públics, privats i concertats) i en la 23 van indicar haver estat víctimes 
en termes d’edat, sexe, classe social, formació continuada de tot el profes- d’aquests comportaments. Pel que fa 
etc., i també perquè el nombre de sorat i el personal docent; i impulsar a la situació fora de l’àmbit escolar, 65 
respostes va ser de només 454. un pla de formació i de seminaris d’aquests alumnes van considerar que 
adreçat a totes les AMPA sobre la societat tracta injustament les per-
Justament per la novetat de què aquest mateix tema109. sones gais, lesbianes i transsexuals. 
aquest tema és objecte d’estudi, s’ha Per molt que no es puguin extrapolar 
decidit d’incloure també en aquest Gràcies a l’AMPGIL, també s’ha al peu de la lletra, tots aquests per-
informe les conclusions preliminars pogut obtenir accés a dos informes, centatges són prou reveladors de la 
d’un estudi107 conduït entre joves les- pel que fa a aquesta qüestió o al seu magnitud i gravetat de l’assetjament 
bianes, gais o transsexuals de tot Cata- transfons. Tot i que cap dels dos no es homofòbic i de l’homofòbia, en gene-
lunya, que inclou, per tant, Barcelona. refereix a Barcelona, s’han inclòs en ral, i demanen que aquests fenòmens 
aquest informe, per intentar abastar s’investiguin més exhaustivament. 
En les conclusions s’inclouen la solitud la magnitud d’aquest fenomen. El 
extrema en què es troben els nens primer estudi es va realitzar entre les 
gais i les nenes lesbianes, la impuni- poblacions adolescents de Coslada 
tat amb què es produeixen les agres- (Madrid) i San Bartolomé de Tirajana 
sions de què són víctimes, la falta de (Gran Canaria). Entre les moltíssi-
107 Arcarons, A; i altres (2009), «Bullying homofòbic a Catalunya», dins Revista d’Estudis de la Violència, núm. 8.
108 Vegeu http://www20.gencat.cat/portal/site/bsf/menuitem.7fca6ecb84d307b43f6c8910b0c0e1a0/?vgnextoid=80d2148edb854210VgnVCM10000
08d0c1e0aRCRD&vgnextchannel=80d2148edb854210VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&vgnextfmt=default 
109 Vegeu http://www.ampgil.org/ca/associacio/manifestos.html
159
2.
2.17.6 Violència per raó de 2.17.7 Violència contra 2.17.8 Violència racial i 
l’orientació sexual i la les persones amb xenòfoba
identitat de gènere discapacitat 
La darrera memòria de l’Oficina d’In-
El diagnòstic, ja referit, sobre la rea- No s’ha trobat cap mena d’informació formació i Denúncies de SOS Racisme 
litat de les persones lesbianes, gais, sobre possibles maltractaments de Catalunya, que correspon al 2008, 
bisexuals i transsexuals de la ciutat persones amb discapacitat a Catalu- classifica els exemples de racisme i 
de Barcelona encarregat per la Regi- nya o a Barcelona. discriminació recollits aquell any, en-
doria de Drets Civils de l’Ajuntament tre els quals, com la taula 127, que re-
de Barcelona en el marc de l’elabora- produïm, en permet de comprovar un 
ció del Pla Municipal per al Col·lectiu bon nombre relacionats amb agressi-
Lesbià, Gai, Bisexual i Transsexual ons per part de diferents agents. 
inclou, entre altres, dades relatives 
a les problemàtiques detectades 
per membres d’aquest col·lectiu en Taula 127. Tipologies dels casos de racisme i xenofòbia treballats a l’Oficina 
espais públics de la ciutat, entre les d’Informació i Denúncies de SOS Racisme. Resultats en nombre de casos i 
quals hi ha agressions físiques. percentatges. Any 2008
Així, mentre que el 42,2% de les per- Casos Casos  
sones que van respondre el qüestio- nous d’altres anys Total Percentatges
nari electrònic en què es basa, entre Agressions d’extrema dreta 3 3 6 2,7%
altres eines, aquest diagnòstic van 
afirmar no haver patit mai cap mena Agressions i abusos de 9 7 16 7,1%
seguretat privada
de problema, tot i que el 14,9% ho 
justifiquessin pel fet de no evidenci- Agressions i abusos de 22 23 45 19,9%
ar en públic la seva orientació sexual cossos de seguretat
i la seva identitat de gènere; el 54% Agressions i discriminaci- 28 28 56 24,8%
sí que va experimentar diferents ons de particulars
formes de rebuig, des d’agressions Discriminació en serveis 44 15 59 26,1%
verbals (25%) a mirades de desa-
provació (13%) i agressions físiques Discriminació laboral 14 7 22 8,7%
(5%), fins a un 11%, aproximada- Webs d’extrema dreta i 12 12 5,3%
ment, de rebuigs inespecífics. Cal fòrums amb contingut 
tornar, però, a insistir en el valor re- racista
latiu d’aquestes dades, que s’han de Altres 134 92 226
considerar com una primera mirada, 
a Barcelona, sobre aquest fenòmen.  Font: SOS Racisme Catalunya (2009), Memòria de l’Oficina d’Informació i Denúncies 2008
160
Condicions de vida, desigualtats 
i limitacions o vulneracions dels drets humans: 
perspectives general, intraurbana i interurbana 
Aquesta taula, les reflexions de la paraguaians, va manifestar, després La primera data que cal consignar 
qual també afecten, com és lògic, el de les agressions, la seva voluntat de del darrer informe, que remet a fets 
següent apartat, dedicat a la violèn- retirar-se de la competició, cansat ocorreguts l’any 2008, és el nombre 
cia policial i institucional, no iden- dels continus insults xenòfobs que i el percentatge dels casos que van 
tifica, però, les forces de seguretat havia suportat durant molt de temps. tenir Catalunya com a escenari: 28 
(Policia Nacional, Guàrdia Urbana, Els departaments d’Immigració i d’un total de 289, és a dir, el 9,7%. 
Mossos d’Esquadra) responsables d’Esport de la Generalitat, a més d’al- Aquests casos van ser denunciats per 
d’aquestes agressions. tres organitzacions i institucions, van 62 persones entre un total de 632 
oferir el seu suport legal i psicològic denunciants. Aquestes 62 persones 
El primer informe anual que SOS a les víctimes mentre la Federació es tradueixen en un índex de 0,84 de-
Racisme Catalunya dedica al racis- Catalana de Futbol, per la seva banda, núncies per cada 100.000 habitants, 
me en el marc estricte de Catalunya decidia la suspensió cautelar de la la qual cosa situa Catalunya en un 
inclou exemples de violència racial participació del Bada Bing en la com- cota mitjana/baixa, atès que la mit-
i xenòfoba ocorreguts, entre altres petició en qüestió. jana estatal resultant és d’1,25. De fet, 
territoris, a la ciutat de Barcelona. Catalunya és la comunitat autònoma 
Aquests inclouen l’atac contra un ora- de l’estat espanyol amb la cota més 
tori musulmà del carrer de la Paloma 2.17.9 Violència policial i baixa d’entre totes aquelles en què la 
del barri del Raval (setembre del institucional Coordinadora és present110. Pel que fa 
2009) i diferents fets violents amb un a les víctimes, l’informe esmenta tres 
component racista clar protagonit- En l’apartat anterior s’ha fet la pri- poblacions concretes: immigrants, 
zats per agents de la Guàrdia Urbana mera referència d’aquest informe a presos i menors. 
de Barcelona, dels Mossos d’Esqua- la violència policial assenyalant-ne 
dra, de la Policia Nacional o de cossos com a víctimes els immigrants. En El seguiment de l’informe ha permès 
privats de seguretat. aquest nou apartat s’amplia l’òptica de detectar 12 casos ocorreguts a la 
per fer esment de tots els exemples ciutat de Barcelona, en 11 els quals els 
Un fet d’extrema gravetat, que també de violència institucional dels quals imputats són membres dels Mossos 
apareix reflectit en aquest informe s’ha tingut coneixement indepen- d’Esquadra, en un cas conjuntament 
de SOS Racisme Catalunya, es va dentment de les poblacions que els amb la Guàrdia Urbana de la ciutat, i 
esdevenir el gener del 2009. Nou hagin patit. en 1 amb la Policia Nacional. 
jugadors, el president i l’entrenador 
d’un modest club de futbol: l’Atlético Aquest recorregut té el seu focus en 
Rosario Central de Catalunya, van ser la tortura i els maltractaments per 
ingressats en un hospital de Barcelo- part de les forces de seguretat en 
na com a conseqüència de les agres- base als informes anuals que realitza 
sions sofertes per part de membres la Coordinadora per a la Prevenció de 
d’un altre club (el Bada Bing) i la Tortura de la qual és membre ACAT 
d’alguns dels seus aficionats, sospi- (Acció dels Cristians per l’Abolició de 
tosos de posicions ultradretanes. El la Tortura), una de les entitats, al seu 
Club Atlético Rosario, que es compon torn, que formen part de la Plata-
principalment de jugadors argentins, forma de Suport de l’Observatori de 
bolivians, uruguaians, equatorians i Drets Humans de Barcelona. 
110 Cal tenir en compte, en aquest sentit, que l’existència d’una delegació de la Coordinadora és un fet afavoridor de les denúncies. 
161
2.
Els 12 casos relatius a Barcelona cor- Aquest codi té, entre altres finalitats, la 2.17.10 Conclusió-síntesi
responen a les següents tipologies promoció d’un model de seguretat pú-
de fets: agressions en manifestacions blica basada en la protecció dels drets, La violència forma part de l’ésser 
de protesta, sobretot relacionades en la seguretat jurídica per al seu lliure humà. És evident, per tant, que ningú 
amb el Pla Bolonya, agressions en exercici i en la seguretat material que està exempt d’exercir-la i de patir-ne 
l’exterior de discoteques, agressions l’estat social i democràtic de dret està i que és utòpic pensar a eradicar-la 
a persones detingudes, agressions obligat a garantir. En aquest sentit, completament. Però sí que és cert, 
en celebracions festives i detencions l’actuació dels membres dels cossos també, que les autoritats, entre les 
il·legals. En el cas de les manifestaci- policials s’ha de guiar pel respecte a la quals les de l’Ajuntament de Barce-
ons antiBolonya, el jutjat d’instrucció dignitat humana i als drets inaliena- lona, no han fet prou encara ni per 
número 13 de Barcelona va imputar bles que se’n deriven, especialment la conèixer-la en tota la seva extensió 
el març del 2010 un Mosso d’Esquadra vida, la integrat física i moral i la lliber- ni per evitar-la contra tota mena de 
per un delicte de lesions contra un tat en totes les seves manifestacions. col·lectius com tampoc per mini-
dels manifestants.   mitzar-ne tant com sigui possible 
L’actuació policial ha d’estar presi- les dimensions i els efectes, sense 
En el cas dels Mossos d’Esquadra, dida, també, pel principi d’imparci- oblidar la violència institucional, 
constatem que les denúncies de alitat i no-discriminació per raó de l’eliminació de la qual ha de ser un 
tortura van disminuir molt a partir naixement, raça, sexe, religió, opinió objectiu prioritari. 
de la instal·lació de videocàmeres a o qualsevol altra condició o circums-
les comissaries d’aquest cos. Va ser tància personal o social. 
una mesura presa pel Departament 
d’Interior, Relacions Institucionals i Al mateix temps, les autoritats i els 
Participació de la Generalitat a final membres de les policies de Catalunya 
del 2008, gràcies a la pressió de la fan seva la defensa de la prohibició 
societat civil catalana. internacional i estatal de la tortura i 
els tractes cruels, inhumans i degra-
En aquests moments, està pendent dants, i assumeixen el deure d’impe-
d’aprovació un codi d’ètica de la Po- dir qualsevol d’aquestes pràctiques. 
licia de Catalunya111, que afectarà els 
Mossos d’Esquadra i les policies locals L’informe de SOS Racisme Catalu-
de Catalunya; recollirà els drets i nya també inclou casos de violència 
deures dels policies i vetllarà perquè policial contra persones immigrants 
l’exercici de la funció policial es com- sense una motivació racista clara 
pleixi amb un respecte ple dels drets però igualment condemnables.
i de les llibertats de les persones i 
amb criteris de proporcionalitat, en 
termes de les respostes policials a 
determinats incidents. 
111 Vegeu el projecte de codi a: http://ailmed.files.wordpress.com/2008/11/projecte_codi_etica_policia_catalunya.pdf
162
Condicions de vida, desigualtats 
i limitacions o vulneracions dels drets humans: 
perspectives general, intraurbana i interurbana 
2.17.11 Recomanacions 6. Sensibilitzar la població en 
general sobre el respecte que 
1. Realitzar investigacions més mi- mereixen les persones que 
nucioses, exhaustives i rigoroses poden ser discriminades per raó 
sobre els maltractaments, atès d’orientació sexual i d’identitat 
que, es tracti de les poblacions de gènere per tal que se sentin 
que es tracti, no es coneix sinó menys obligades a ocultar la seva 
una petita part de la dimensió del condició per por a patir rebuig o 
fenomen. Aquesta necessitat és agressions. 
especialment imperiosa en el cas 7.  Estudiar les denúncies d’agressi-
de les persones amb discapacitat, ons a immigrants i a altres col-
atès que no sembla existir cap lectius per part de les forces de 
estudi o estadística que n’analitzi seguretat i altres grups o persones.
l’existència de maltractaments. 8. Acabar amb qualsevol forma de 
2. Treballar per reduir els nivells violència i maltractament institu-
actuals i creixents de violència cionals. 
masclista.
3. Crear una oficina que atengui 
totes les poblacions que poden 
ser objecte de violència o mal-
tractaments per tal de reduir la 
gran invisibilitat actual d’aquest 
fenomen. Aquesta recomanació 
afecta especialment les persones 
grans, els infants i les persones 
amb discapacitat. 
4. Pel que fa, concretament, a les 
persones grans, i atès que la 
principal manifestació de mal-
tractament és la que s’infligei-
xen elles mateixes sota la forma 
d’autonegligències, cal instaurar 
mecanismes eficaços de visites 
domiciliàries a les persones grans 
i, especialment, a les que viuen 
soles. 
5. Aprofundir en el coneixement de 
l’assetjament i de l’assetjament 
homofòbic a Catalunya i a la ciutat 
de Barcelona. 
163
Bibliografia i fonts
ACISI-CEPAIM (2009), Informe so- Agència de Salut Pública de Barce- Ajuntament de Barcelona (2007), 
bre la situación e intervención en los lona; Corporació Sanitària de Barce- Anuari Estadístic de la Ciutat de 
asentamientos de Barcelona. lona (2006), La població vulnerable Barcelona. Any 2007, consultable 
a Barcelona, consultable a: http:// a: http://www.bcn.es/estadistica/
Agència de Salut Pública de Barce- www.aspb.es/quefem/docs/Info- catala/dades/anuaris/anuari07/
lona (2008), Enquesta de Salut de Vulnerable_web.pdf. index.htm. 
Barcelona 2006. Principals resultats, 
consultable a: http://www.aspb. Agència de Salut Pública de Barce- Ajuntament de Barcelona (2008), 
es/quefem/docs/Enquesta%20 lona; Observatori Barcelona (2003), Anuari Estadístic de la Ciutat de 
Salut%20Barcelona%202006.pdf. Diferències i desigualtats de gènere Barcelona. Any 2008, consultable 
en salut, consultable a: http://www. a: http://www.bcn.es/estadistica/
Agència de Salut Pública de Barcelo- aspb.es/quefem/docs/diferenci- catala/dades/anuaris/anuari08/
na (2008), La salut a Barcelona 2007, es_genere.pdf. index.htm. 
consultable a: http://www.aspb.es/
quefem/docs/LaSalutBCN2007.pdf. Agència de Salut Pública de Barcelo- Ajuntament de Barcelona (2009), 
na; Observatori Barcelona (2003), La Anuari Estadístic de la Ciutat de 
Agència de Salut Pública de Barce- salut de la gent gran de Barcelona, Barcelona. Any 2009, consultable a: 
lona (2008), La salut de la població consultable a: http://www.aspb.es/ http://www.bcn.es/estadistica/ca-
immigrant de Barcelona, consultable quefem/docs/salut_gent_gran.pdf. tala/dades/anuari/index.htm. 
a: http://www.aspb.es/quefem/
docs/salut_immigrants_BCN.pdf. Ajuntament de Barcelona (2004), Ajuntament de Barcelona (2009), 
Anuari Estadístic de la Ciutat de Barcelona Economia. Indicadors 
Agència de Salut Pública de Barce- Barcelona. Any 2004, consultable econòmics de Barcelona i de la regió 
lona (2009), Informe d’avaluació de a: http://www.bcn.es/estadistica/ metropolitana, consultable a: http://
la qualitat de l’aire a la ciutat de Bar- catala/dades/anuaris/anuari04/ www.bcn.es/publicacions/b_econo-
celona 2008, consultable a: http:// index.htm. mia/index.htm. 
www.aspb.es/quefem/docs/infor-
me_qualitat_aire_2008.pdf. Ajuntament de Barcelona (2005), Ajuntament de Barcelona (2009), 
Anuari Estadístic de la Ciutat de Baròmetre Semestral de Barcelona. 
Agència de Salut Pública de Barcelo- Barcelona. Any 2005, consultable Resum de resultats. Juny 2009, con-
na (2009), La salut a Barcelona 2008, a: http://www.bcn.es/estadistica/ sultable a: http://w10.bcn.es/APPS/
consultable a: http://www.aspb.es/ catala/dades/anuaris/anuari05/ riswestudis/documentacio.do?reqCo
quefem/docs/Salut_bcn_2008.pdf. index.htm. de=mostrarImatge&idDoc=1003. 
Agència de Salut Pública de Barcelo- Ajuntament de Barcelona (2006), Ajuntament de Barcelona (2009), 
na (2009), La salut a Barcelona 2008. Anuari Estadístic de la Ciutat de Baròmetre Semestral de Barcelona. 
Indicadors per districtes, consultable Barcelona. Any 2006, consultable Resum de resultats. Desembre 2009, 
a: http://www.aspb.cat/quefem/ a: http://www.bcn.es/estadistica/ consultable a: http://w10.bcn.es/
docs/La%20salut%20a%20Bcn2008_ catala/dades/anuaris/anuari06/ APPS/riswestudis/documentacio.
districtes.pdf. index.htm. do?reqCode=mostrarImatge&idD
oc=1283. 
164
Ajuntament de Barcelona (2010), Ajuntament de Barcelona (2007), En- Ajuntament de Barcelona (2006), 
Ciutat Vella: la gestió del turisme des questa de Satisfacció dels Usuaris de Enquesta sobre Hàbits Esportius a 
del territori. Nous reptes per a l’equi- les Escoles Bressol Municipals 2006. Barcelona 2006, consultable a: http://
libri territorial, consultable a: http:// w3.bcn.es/V61/Home/V61HomeLink
w3.bcn.es/fitxers/ciutatvella/turis- Ajuntament de Barcelona (2009), Pl/0,4358,200713899_595234216_1,00.
meciutatvella200110.360.pdf. Enquesta de Serveis Municipals 2009, html
consultable a: http://w10.bcn.es/
Ajuntament de Barcelona (2010), APPS/riswestudis/documentacio. Ajuntament de Barcelona (2005), 
Decàleg Barcelona Intercultural. Una do?reqCode=mostrarImatge&idD Enquesta «Usos del temps i de 
estratègia de ciutat per conviure oc=1101. l’espai públic, 2005». Infor-
en la diversitat, consultable a: www. me, consultable a: http://www.
interculturalitat.cat/cat/.../DP%20 Ajuntament de Barcelona (2008), laboratorideltemps.org/me-
Pla%20Interculturalitat%208.pdf. Enquesta Òmnibus Municipal. Pre- dia/0000000500/0000000638.pdf. 
sentació de resultats. Juny 2008, 
Ajuntament de Barcelona (2008), Do- consultable a: http://w3.bcn.es/ Ajuntament de Barcelona (s.d.), 
cument d’Accions de Mobilitat 2009, fitxers/comerc/omnibusjunyinfor- Mapa de soroll Barcelona. Informe 
consultable a: http://w3.bcn.cat/ mecome08.705.pdf. síntesi 07, consultable a: http://
fitxers/mobilitat/pacte/accionsmo- www.elpais.com/elpaismedia/
bilitat20091.978.pdf. Ajuntament de Barcelona (2008), En- ultimahora/media/200811/30/
questa Òmnibus Municipal. Presen- espana/20081130elpepunac_3_Pes_
Ajuntament de Barcelona (2009), En- tació de resultats. Desembre 2008, PDF.pdf.
questa Bicing. Informe de Resultats. consultable a: http://www.bcn.es/
participacio/docus/resultats_omni- Ajuntament de Barcelona (2007), 
Ajuntament de Barcelona (2005), bus.pdf. Mesura de govern. Programa Barce-
Enquesta d’Hàbits Informatius 2005. lona Diàleg Intercultural, consultable 
Ajuntament de Barcelona (2009), a: http://www.bcn.cat/novaciuta-
Ajuntament de Barcelona (2008), Enquesta Òmnibus Municipal. dania/pdf/ca/dialeg/programes/
Enquesta de Qualitat de la Ciutat. Presentació de resultats. Març 2009, mesura_govern_prog_bcn_intercul-
Presentació de resultats (del 10 de consultable a: http://w3.bcn.es/fit- tural_ca.pdf. 
novembre al 12 de desembre de xers/comerc/omnibusjunyinforme-
2008), consultable a: http://w10.bcn. come08.705.pdf. Ajuntament de Barcelona (2008), 
es/APPS/riswestudis/documenta- Mesura de govern sobre la regulació 
cio.do?reqCode=mostrarImatge&id Ajuntament de Barcelona (2009), de l’ús turístic dels habitatges. 2008-
Doc=861. Enquesta Òmnibus Municipal. 2011, consultable a: http://w3.bcn.
Presentació de resultats. Juny 2009, cat/multimedia/fitxers/ciutatvella/
consultable a: http://w3.bcn.es/fit- mesuragovernapartturistics.809.pdf. 
xers/comerc/r09016omnibusjunyin-
formecomerrectificat.023.pdf.
165
Ajuntament de Barcelona (2006), Ajuntament de Barcelona (2009), Ajuntament de Barcelona (s.d.), Sín-
Nous Accents 2006. Pla Estratègic de Programa d’Acció Social contra la Po- tesi de la diagnosi i línies de treball 
Cultura de Barcelona, consultable a: bresa, consultable a: http://w3.bcn. per a l’elaboració del Pla Director 
http://www.bcn.es/plaestrategicde- es/fitxers/acciosocial/programa- Municipal de Participació Ciutadana 
cultura/pdf/Pla_Estrategic_Cultu- daccicontralaprobresa.948.pdf. 2010-2015, consultable a: http://
raBCN.pdf. www.bcn.es/participacio/docus/
Ajuntament de Barcelona (2009), PDMPC.SintesiDiagnosi.26.06.09.pdf. 
Ajuntament de Barcelona (2006), Programa d’Actuació Municipal 
Nous Accents 2006. Pla Estratègic de 2008-2011, consultable a: http:// Ajuntament de Barcelona, Barcelona 
Cultura de Barcelona. Informe de la w3.bcn.es/fitxers/participacio/ Activa (s.d.), Memòria d’Activitats 
Taula de Diversitat Cultural i Ciutada- pam/pamdef.223.pdf. 2004, consultable a: http://www.bar-
nia, consultable a: http://www.bcn. celonactiva.cat/barcelonactiva/ima-
es/plaestrategicdecultura/pdf/in- Ajuntament de Barcelona (s.d.), Pro- ges/cat/memoria_BA04_tcm83-
formes_taules/PEC_Informe_Tau- grama Municipal per a les Famílies 12751.pdf. 
la_Diversitat.pdf. 2006-2010, consultable a: http://
w3.bcn.es/fitxers/ajuntament/ Ajuntament de Barcelona, Barcelona 
Ajuntament de Barcelona (2010), Pla progmpalfamiliesok.075.pdf. Activa (s.d.), Memòria d’Activitats 
Barcelona Interculturalitat, consul- 2005, consultable a: http://www.
table a: http://www.interculturalitat. Ajuntament de Barcelona (s.d.), Pro- barcelonactiva.cat/barcelonactiva/
cat/cat/Pla-en-construccio/Pla- grama Municipal per a la Gent Gran images/cat/Memoria2005_tcm83-
Barcelona-Interculturalitat. 2006-2010, consultable a: http:// 16923.pdf. 
w3.bcn.es/fitxers/gentgran/pro-
Ajuntament de Barcelona (2009), Pla gramamunicipalgentgran20062010. Ajuntament de Barcelona, Barcelona 
d’Habitatge de Barcelona 2008-2016, cat.096.pdf. Activa (s.d.), Memòria d’Activitats 
consultable a: http://www.bcn.cat/ 2006, consultable a: http://www.
habitatge/doc/pla_hab_20082016. Ajuntament de Barcelona (2007), barcelonactiva.cat/barcelonactiva/
pdf. Programa Municipal per a la Infància images/cat/Memoria2006_tcm83-
i l’Adolescència 2007-2010, consul- 22258.pdf. 
Ajuntament de Barcelona (2009), table a: http://w3.bcn.es/fitxers/
Pla Municipal per a la Inclusió Social ajuntament/progmunicipalinfancia- Ajuntament de Barcelona, Barcelona 
2005-2010. II Informe de Segui- adolesc.260.pdf. Activa (s.d.), Memòria d’Activitats 
ment, consultable a: http://w3.bcn. 2007, consultable a: http://www.
es/fitxers/acciosocial/iiinformeba- Ajuntament de Barcelona (2009), barcelonactiva.cat/barcelonactiva/
laninclusiosocialmaquetat.809.pdf. Programa per un esport sense images/cat/Memoria_2007_tcm83-
barreres que promocioni la inclusió 38949.pdf. 
Ajuntament de Barcelona (2010), social de les persones amb discapaci-
Pla per a la Reducció de la Conta- tat, consultable a: http://w3.bcn.es/ Ajuntament de Barcelona, Consell 
minació Acústica de la Ciutat de fitxers/esports/programaesport- Econòmic i Social de Barcelona 
Barcelona 2010-2020, consultable sensebarreres2009.349.pdf. (CESB) (s.d.), Memòria Socioeconò-
a: http://w3.bcn.es/fitxers/home/ mica de Barcelona 2004, consultable 
pla20102020.949.pdf. a: http://www.bcn.es/cesb/Publi/
memose/msoc04/Catala/Index.pdf.
166
Bibliografia i fonts
Ajuntament de Barcelona, Institut Ajuntament de Barcelona; Turisme Cabrera, Pedro; Rubio, Maria José; 
Municipal de Persones amb Discapa- de Barcelona (2009), Diagnosi Estra- Blasco, Jaume (2008), Qui dorm 
citat (s.d.), 30 anys treballant amb tègica. Pla Estratègic de Turisme de al carrer? Una investigació social i 
les persones amb discapacitat. Bar- la Ciutat de Barcelona, consultable ciutadana sobre les persones sense 
celona, una ciutat per a tothom, con- a: http://www.turisme2015bcn.cat/ sostre, Barcelona: Fundació Caixa 
sultable a: http://w3.bcn.es/fitxers/ files/7931-57-arxiuCAT/PlaTurisme- Catalunya (Observatori de la Inclu-
baccessible/30anysimatges.208.pdf. BCN2015.%20DIAGNOSI%20ESTRA- sió Social), consultable a: http://
TEGICA.%20OCTUBRE%202009.pdf. obrasocial.caixacatalunya.es/osoci-
Ajuntament de Barcelona, Institut al/idiomes/1/fitxers/solidaritat/
Municipal de Persones amb Discapa- Arcarons, A.; i altres (2009), «Bu- dorm_carrer08.pdf. 
citat (2007), Barcelona: Actuacions llying homofòbic a Catalunya», dins 
municipals per a les persones amb Revista d’Estudis de la Violència, Cárdenas, M. Isabel (2003), «Violèn-
discapacitat, consultable a: http:// núm. 8, consultable a: http://www. cies contra les dones. Violència de 
w3.bcn.es/fitxers/baccessible/bar- icev.cat/bullying_homofobic_expe- gènere», dins Barcelona Societat, 
celonaactuacionsmunicipals.206.pdf. riencies.pdf. núm. 12, consultable a: http://w3.bcn.
es/fitxers/acciosocial/barcelonaso-
Ajuntament de Barcelona, Medi Biblioteques de Barcelona, Pla de cietat12complerta.421.pdf. 
Ambient (2009), Indicadors 21. Biblioteques de Barcelona 1998-2010, 
Indicadors locals de sostenibilitat a consultable a: http://www.bcn.es/ Càritas Diocesana de Barcelona, Re-
Barcelona (Dades 2008). biblioteques/docs/pla%2098-10%20 porting Social 2009 – Perfil expedi-
catala.pdf. ents i persones Barcelona Ciutat.
Ajuntament de Barcelona, Observato-
ri Social Barcelona (2006), El greuge Borja, Jordi (2009), «La ciutat entre Centro Reino Sofía (s.d.), Mujeres 
comparatiu econòmic de les perso- la despossessió i la reconquesta», maltratadas en el ámbito familiar, 
nes amb discapacitat de la ciutat de dins Barcelona Metròpolis, núm. 75, consultable a: http://www.centrorei-
Barcelona. El sobreesforç econòmic consultable a: http://www.barcelona- nasofia.es/paneldecontrol/est/pdf/
que origina la discapacitat, consulta- metropolis.cat/ca/page.asp?id=21& EST006-3282.pdf. 
ble a: http://w3.bcn.es/fitxers/bac- ui=229&prevNode=33&tagId=134. 
cessible/estudigreuge.545.pdf. Centro Reino Sofía (s.d.), Mujeres 
Borrell, Carme; i altres (2009), Atlas maltratadas por su pareja, consul-
Ajuntament de Barcelona, Oficina de mortalidad en ciudades de España table a: http://www.centroreina-
d’Afers Religiosos (OAR) (2009), (1996-2003), consultable a: http:// sofia.es/paneldecontrol/est/pdf/
Informe de gestió 2008. www.aspb.es/quefem/docs/libro_ EST007-3271.pdf. 
atlas_alta_2009_inter.pdf. 
Ajuntament de Barcelona, Oficina per 
la No-discriminació (OND) (2009), Brullet, Cristina; González-Granell, 
08 Resum d’activitats, consultable a: Carme (coords.) (2008), III Informe 
http://w3.bcn.es/fitxers/dretsci- CIIMU 2008 sobre l’estat de la infàn-
vils/memoriaok.475.pdf. cia i les famílies. Volum II: Infància 
en xifres a Catalunya i Barcelona, 
Barcelona: Institut d’Infància i Món 
Urbà (CIIMU), consultable a: http://
www.ciimu.org/uploads/20081217/
VOLUM_II_des_08.pdf. 
167
Consorci d’Educació de Barcelona Cortès, Imma; Artazcoz, Lucía Delgado, Margarita; i altres (Consell 
(2009), L’escolarització a la ciutat de (2009), Treball i salut a Barcelona, Superior d’Investigacions Científi-
Barcelona. Curs 2008-2009. Recull Barcelona: Agència de Salut Pública ques) (2009), Fecundidad y trayecto-
estadístic març de 2009, consultable de Barcelona, consultable a: http:// ria laboral de las mujeres en España, 
a: http://www.edubcn.cat/rcs_ www.aspb.es/quefem/docs/Tre- Madrid: Ministeri de la Igualtat, 
gene/extra/documents_de_referen- ball%20i%20salut%20BCN.pdf. Instituto de la Mujer, consultable a: 
cia/InformeEscolaritzacio0809.pdf. http://www.ods-ciberesp.es/index.
Costas, Anton (2007), El llibre blanc php?option=com_mtree&task=att_
Consell de Seguretat Urbana de de l’habitatge a Barcelona, Bar- download&link_id=351&cf_id=24.
Barcelona (2009), Informe sobre celona: Ajuntament de Barcelona, 
seguretat ciutadana. 1 de desembre consultable a: http://www.bcn.cat/ Federació d’Associacions de Gent 
2009, consultable a: http://www. habitatge/doc/llibre_blanc.pdf. Gran de Catalunya (FATEC) (2009), 
conselldegremis.cat/wp-content/ Investigació sobre maltractaments 
uploads/2009/12/Informe_sobre_ Defensor del Pueblo Español (2003), econòmico-financers a les persones 
Seguretat_Cutadana.pdf. La escolarización del alumnado grans. Catalunya 2006-2007, consul-
de origen inmigrante en España: table a: http://www.gentgran.org. 
Consell Econòmic i Social de Barcelona análisis descriptivo y estudio em-
(CESB) (2008), Memòria Socioeconò- pírico, consultable a: http://www. Federació d’Associacions de Veïns i 
mica de Barcelona 2007, consultable defensordelpueblo.es/index. Veïnes de Barcelona (2008), La Bar-
a: http://www.bcn.es/cesb/Publi/ asp?destino=informes2.asp. celona dels barris, Barcelona: FAVB; 
memose/msoc07/memo07.html. Editorial Mediterrània (Quaderns de 
Defensor del Pueblo Español (2009), Carrer, 3). 
Consorci per a la Normalització Lin- Centros de protección de menores 
güística, Memòria 2009, consultable con trastornos de conducta y en situ- Federación de Asociaciones de SOS 
a: http://www.cpnl.cat/arxius/me- ación de dificultad social, consultable Racismo del Estado español (2006), In-
mories/Memoria2009.pdf. a: http://www.defensordelpueblo.es/ forme anual 2006 sobre el racismo en 
index.asp?destino=informes2.asp. el Estado español, consultable a: http://
Consorci Sanitari de Barcelona (s.d.), www.mugak.eu/ef_etp_files/view/
Estratègies de salut per a l’any 2010. Delgado, Manuel; Carreras, Jordi informeanualSOS06.pdf?revision_
Síntesi del Pla de Salut de la Regió (2008), «Pràctiques d’exclusió als id=10385&package_id=3875.
Sanitària Barcelona Ciutat 2002-2005, locals nocturns del centre històric de 
consultable a: http://www.csbcn.org/ Barcelona. El dret d’admissió com a Federación de Asociaciones de SOS 
ps/sintesi_psbcn_0205.pdf. tècnica de discriminació racista», dins Racismo del Estado español (2009), 
Generalitat de Catalunya, Departament Informe anual 2009 sobre el racismo 
Coordinadora para la Prevención de la d’Acció Social i Ciutadania, Recerca en el Estado español, consultable a: 
Tortura (2009), Informe 2009. Reco- i immigració, consultable a: http:// http://www.gadeso.org/sesiones/
pilación de las denuncias por torturas, www.gencat.net/benestar/immi/ gadeso/web/14_paginas_opinion/
violencia institucional y malos tratos pdf/Recerca_i_immigracio_1.pdf. sp_10000377.pdf.
inhumanos, crueles o degradantes 
recogidas durante 2008 en el Estado 
español, consultable a: http://www.
prevenciontortura.org/wp-content/
uploads/2010/01/Resumen-2008.pdf.
168
Bibliografia i fonts
Ferri, Manuel (dir.) (2008), Proposta Fundació Banc dels Aliments de Generalitat de Catalunya, Departa-
de nous títols de transport públic. Barcelona (2009), Memòria 2008, ment d’Interior, Relacions Institucio-
Polítiques tarifàries per combatre consultable a: http://www.bancdelsa- nals i Participació (2009), Enquesta de 
l’exclusió social, la crisi ambiental i la liments.org/pdf/ca/memoria08.pdf. Seguretat Pública de Catalunya. Edició 
congestió viària, Barcelona: Comissió 2009. Informe de Síntesi, consultable 
Obrera Nacional de Catalunya. Fundació Catalunya Segle XXI a: http://www.gencat.cat/interior/
(2009), Diagnòstic dels òrgans i me- docs/InformeESPC2009.pdf. 
Ferri, Manuel (dir.) (2009), Estudio canismes formals de participació de 
sobre políticas tarifarias para usuari- l’Ajuntament de Barcelona, Barcelo- Generalitat de Catalunya, Departa-
os habituales del transporte público, na: Ajuntament de Barcelona, consul- ment d’Interior, Relacions Instituci-
Madrid: CCOO-ISTAS, consultable table a: http://www.bcn.es/partici- onals i Participació (2009), Informe 
a: http://www.ccoo.es/comunes/ pacio/docus/diagnostic_pdmc.pdf. 2009 sobre la seguretat a Catalunya, 
temp/recursos/1/210721.pdf. consultable a: http://www.gencat.
Fundació Pere Tarrés (2005), Estudi cat/interior/departament/publica-
Fiscalia Provincial de Barcelona sobre la població gitana de Catalu- cions/inf_seg/Informe_2009_se-
(2009), Memoria año 2008. nya. Informe final. Barcelona: Gene- guretat_cat.pdf. 
ralitat de Catalunya, Departament 
Font, Joan; Galais, Carolina (s.d.), Ex- de Benestar i Família, consultable a: Generalitat de Catalunya, Depar-
periències de democràcia participati- http://www20.gencat.cat/docs/das tament de Presidència (2007), Llei 
va local a Catalunya, un mapa analític, c/01Departament/08Publicacions/ 18/2007, de 28 de desembre, del dret 
Barcelona: Generalitat de Catalunya, Ambits%20tematics/Serveis%20soci a l’habitatge, consultable a: http://
Departament d’Interior, Relacions als/08estudipoblaciogitanacat05/20 mediambient.gencat.net/Ima-
Institucionals i Participació, Direcció 05EstudipoblaciogitanaCat.pdf. ges/43_142360.pdf. 
General de Participació Ciutadana, 
consultable a: http://www10.gencat. Generalitat de Catalunya, Depar- Generalitat de Catalunya, Depar-
cat/drep/binaris/experiencies_ma- tament d’Acció Social i Ciutadania tament de Treball (s.d.), Dones i 
queta_tcm112-98135.pdf. (2008), Estadística de Persones amb Treball. Anuari 2008, consultable a: 
Discapacitat 2008, consultable a: http://www20.gencat.cat/docs/
Fotocasa; IESE Business School http://www.gencat.cat/benestar/ treball/03%20-%20Centre%20de%20
(2009), La vivienda en alquiler en el xifres/estadistiques/index2008.htm. documentacio/Documents/01%20
segundo trimestre del año 2009, con- -%20Publicacions/03%20-%20
sultable a: http://www.fotocasa.es/ Generalitat de Catalunya, Departa- Igualtat%20d_oportunitats/Arxius/
Portals/49/Static/Tendencies/Infor- ment d’Interior, Relacions Institu- Anuari_2008X(2).pdf. 
me%20alquiler%202T%202009.pdf. cionals i Participació; Departament 
d’Educació (s.d.), Enquesta de Convi- Generalitat de Catalunya, Departa-
Fullaondo, Arkaitz (2008), Inserción vència Escolar i Seguretat a Catalu- ment de la Vicepresidència (2009), 
y lógica residencial de la inmigra- nya. Curs 2005-2006. Problemes de Recomanacions per a la gestió de la 
ción extranjera en la ciudad. El caso convivència dintre i fora de l’escola. diversitat religiosa en l’àmbit dels 
de Barcelona, consultable a: http:// Informe resum, consultable a: http:// cementiris, consultable a: http://
www.tesisenxarxa.net/TESIS_UPC/ www.gencat.cat/interior/departa- premsa.gencat.cat/pres_fsvp/
AVAILABLE/TDX-0630108- ment/publicacions/estudis/resum_ docs/2010/02/10/13/28/3d1a3030-
111128//01Af01de01.pdf. informe_ECESC_2005-2006_cat.pdf. 2dee-4f2c-8943-89b9b29e084f.pdf. 
169
Iborra, Isabel (2008), Maltrato de Institut d’Estudis Regionals i Metropo- Instituto de Mayores y Servicios Soci-
personas mayores en la familia en litans de Barcelona (2009), Condicions ales (IMSERSO) (2009), Las personas 
España, Valencia: Centro Reina Sofía, de vida i hàbits de la gent gran de la mayores en España. Datos estadís-
consultable a: http://www.centrorei- província de Barcelona. Enquesta de ticos estatales y por Comunidades 
nasofia.es/informes/Maltrato_El- Condicions de Vida i Hàbits de la Po- Autónomas. Informe 2008, consulta-
der.pdf. blació de Catalunya 2006, Barcelona: ble a: http://www.imsersomayores.
Diputació de Barcelona, consultable a: csic.es/documentos/estadisticas/
Institut d’Estadística de Catalunya, http://www.diba.es/territori/fitxers/ informe-mayores/2008/volumen-
Banc d’Estadístiques de Municipis Condicions_gent_gran.pdf. 1/00-informe-personas-mayores-
i Comarques, consultable a: http:// 2008-vol-01.pdf. 
www.idescat.cat/territ/basicterr?T Institut d’Estudis Regionals i Metro-
C=6&V0=3&V1=3&MN=1&V3=1452&P politans de Barcelona (2009), Hàbits Instituto Nacional de Estadística 
ARENT=25&CTX=B. d’esport a la província de Barcelona. (2004), Censo de Población y Vivien-
Enquesta de Condicions de Vida i Hà- das 2001, consultable a: http://www.
Institut d’Estadística de Catalunya bits de la Població de Catalunya 2006, ine.es/jaxi/menu.do?type=pcaxis&pa
(2007), Enquesta de Consum i Pràc- Barcelona: Diputació de Barcelona, th=%2Ft20%2Fe242&file=inebase&L=. 
tiques Culturals 2006, consultable a: consultable a: http://www.diba.es/
http://www.idescat.cat/cat/ides- territori/fitxers/Habits_esport.pdf. Instituto Nacional de Estadística 
cat/publicacions/cataleg/pdfdocs/ (2008), Encuesta de Discapacidad, 
ecpc06.pdf?20090303. Institut de Govern i Polítiques Públi- Autonomía Personal y Situaciones 
ques (2009), Barcelona ens entén? de Dependencia 2008, consultable 
Institut d’Estudis Regionals i Metro- Anàlisi dels resultats de l’enques- a: http://www.ine.es/jaxi/menu.
politans de Barcelona (2006), Estudi. ta òmnibus sobre la percepció de do?L=0&type=pcaxis&path=%2Ft15/
L’ús social del temps a Barcelona. Re- lesbianes, gais i trans per part de la p418&file=inebase. 
sum executiu, Barcelona: Ajuntament població general, Barcelona: Ajun-
de Barcelona, consultable a: http:// tament de Barcelona, Regidoria de Instituto Nacional de Estadística 
www.laboratorideltemps.org/me- Drets Civils, consultable a: http:// (s.d.), Encuesta de Población Activa. 
dia/0000000500/0000000933.pdf. w3.bcn.es/fitxers/dretscivils/anlisi- Cuarto trimestre de 2009, consulta-
delsresultatsdelenquestamnibusbar- ble a: http://www.ine.es/jaxi/menu.
Institut d’Estudis Regionals i Me- celonadrets.607.pdf. do?type=pcaxis&path=%2Ft22/
tropolitans de Barcelona (IERMB) e308_mnu&file=inebase&L=0. 
(2007), Enquesta de Condicions Institut de Govern i Polítiques Públi-
de Vida i Hàbits de la Població ques (2009), Barcelona ens entén? Marí-Klose, Pau (dir.) (2009), Infor-
2006, consultable a: http://www. Diagnòstic de les realitats de la po- me de la Inclusió Social a Espanya 
iermb.uab.es/htm/publicacions. blació LGTB de Barcelona, Barcelona: 2009, Barcelona: Fundació Caixa Ca-
asp?idPubCat=9. Ajuntament de Barcelona, Regidoria talunya, consultable a: http://www.
de Drets Civils, consultable a: http:// ciimu.org/images/stories/CIIMU/
w3.bcn.es/fitxers/dretscivils/ Estudios_e_Investigaciones/INFO_
diagnsticdelesrealitatsdelapobla- INCL_SOCIAL_2009_CAT.pdf. 
cilgtb.543.pdf. 
170
Bibliografia i fonts
Ministeri de Sanitat i Política Social Observatori GLT contra l’Homofòbia Patronat Municipal de l’Habitatge 
(2009), Barómetro Sanitario 2008, (2009), Memòria antidiscrimina- (2009), Memòria 2008, consultable 
consultable a: http://www.msc.es/ tòria 2008-2009, consultable a: a: http://www.pmhb.org/rep-
estadEstudios/estadisticas/sisInf- http://fagc.org/descarregues/ doc/61415-20091211120405.pdf. 
SanSNS/informeAnual.htm. MEMORIA_ANTIDISCRIMINATO-
RIA_2008_2009.pdf Raynal, Florence (Sécours Populaire 
Movimiento contra la Intoleran- Français) (2009), «Misère et solitude 
cia (2009), Informe RAXEN Nº 42, Observatori Barcelona (s.d.), Infor- à tous les étages», dins Alerte Pau-
consultable a: http://www.movimi- me 2008, consultable a: http://www. vreté, núm. 296.
entocontralaintolerancia.com/html/ observatoribarcelona.org/cambra-
raxen/raxen.asp. observatori/archivos/pdf/ca/2008/ Real Automóvil Club de España 
informe_129/outInforme2008.pdf. (RACE) (2010), Informe Transpor-
Movimiento contra la Intoleran- te público en Europa, consultable 
cia (2009), Informe RAXEN Nº 43, Observatori Social Barcelona, a: http://www.race.es/opencms/
consultable a: http://www.movimi- Indicadors Sociodemogràfics opencms/system/galleries/webra-
entocontralaintolerancia.com/html/ 2008, consultable a: http://w3.bcn. ce/downloads/informes_segvial/
raxen/raxen.asp es/XMLServeis/XMLHomeLink informe_2010_02_transporte_px-
Pl/0,4022,339756619_775385916_1,00. blico_europeo.pdf. 
Movimiento contra la Intoleran- html. 
cia (2009), Informe RAXEN Nº 44, Roa, María Gertrudis (2008), Mercat 
consultable a: http://www.movimi- Observatorio de la Sostenibilidad de treball i condicions laborals de po-
entocontralaintolerancia.com/html/ en España (2008), Sostenibilidad blació immigrant colombiana a tres 
raxen/raxen.asp local. Una aproximación urba- comarques de Barcelona, Barcelona: 
na y rural, consultable a: http:// Consell de Treball, Econòmic i Social 
Observatori Català de l’Esport www.sostenibilidad-es.org/NR/ de Catalunya (CTESC). 
(2009), Hàbits esportius a Catalunya, rdonlyres/9D962719-2B83-4042-
Barcelona: Generalitat de Catalunya, A59D-F472AA73449D/3654/INFOR- Rueda, Sílvia; Artazcoz, Lucía; Cortès, 
Secretaria General de l’Esport, con- ME_FINAL_SOSTENIBLILIDADLO- Imma (s.d.), Usos del temps i salut, 
sultable a: http://w3.bcn.es/fitxers/ CALWebBAJA3.pdf. Barcelona: Ajuntament de Barcelona, 
observatorisocial/habits09.467.pdf. Regidoria d’Usos del Temps, consul-
Pascual, Jordi (2008), «Diversitat table a: http://www.aspb.es/que-
Observatori DESC (2008), Derecho a la religiosa i convivència intercultural, fem/docs/usos%20del%20temps%20
vivienda y políticas habitacionales: in- o com començar a perdre la por a les i%20salut.pdf. 
forme de un desencuentro, consultable mesquites», dins J. Pascual; E. Rovira 
a: http://www.descweb.org/files/de- (coord.), Diversitat cultural i globa- Sarasa, Sebastià; Sales, Albert 
recho%20a%20la%20vivienda%20y%20 lització: nous reptes per al moviment (2009), Itineraris i factors d’exclu-
politicas%20habitacionales_0.pdf. associatiu, Barcelona: Ajuntament de sió social, Barcelona: Ajuntament 
Barcelona, Torre Jussana, consulta- de Barcelona, Síndica de Greuges 
ble a: http://www.desenvolupament- de Barcelona, consultable a: http://
comunitari.cat/ web/publicacions/ www.bcn.es/sindicadegreuges/pdf/
publicaci_torre_jussana.pdf. ESTUDI_Itineraris_i_factors_d_ex-
clusio_social.pdf. 
171
Síndic de Greuges de Catalunya SOS Racisme Catalunya (2009), Me- UGT (2010), Informe sobre igualdad 
(2007), Contaminació acústica. mòria de l’Oficina d’Informació i De- salarial, consultable a: http://www.
Informe extraordinari gener 2007, núncies 2008, consultable a: http:// ugt.es/actualidad/2010/febrero/IN-
consultable a: http://www.sindic. www.sosracisme.org/denuncia/oid. FORME%20SOBRE%20IGUALDAD%20
cat/site/unitFiles/2167/49_Conta- php#part7. SALARIAL%202010%20UGT%20.pdf. 
minacioacustica.pdf. 
SOS Racisme Catalunya (2010), UGT de Catalunya (s.d.), El cost de 
Síndic de Greuges de Catalunya L’estat del racisme a Catalunya 2009, la vida per a les persones infra-
(2009), Informe al Parlament 2008, consultable a: http://www.sosracis- mileuristes, consultable a: http://
consultable a: http://www.sindic.cat/ me.org/reflexions/pdfs/Informe_ www.ugt.cat/backup10032010/
site/unitFiles/2420/Informe%20 Catalunya_2009.pdf. index2.php?option=com_
anual%20Sindic%202008_def.pdf docman&task=doc_
Tabueña, Mercè (2006), Els maltrac- view&gid=78&Itemid=63.
Síndic de Greuges de Catalunya taments vers les persones grans a 
(2009), La protecció de la infància Catalunya. Marc contextual, consulta- UGT de Catalunya (s.d.), La situació 
en alt risc social a Catalunya. In- ble a: http://www.gentgran.org. laboral de les persones amb disca-
forme extraordinari, consultable a: pacitat, consultable a: http://www.
http://www.sindic.cat/site/unitFi- Tabueña, Mercè; i altres (2005), fiavalles.org/Recursos_archivos/
les/2478/Informe%20Protecció%20 «Estudi sobre el maltractament a informe_PAD_08.pdf.
Infància.pdf. les persones d’edat avançada», dins 
Revista Barcelona Societat, núm. 13, Uribe, Joan; Alonso, Sara (2009), 
Síndic de Greuges de Catalunya consultable a: http://w3.bcn.es/fit- Les persones en situació de sense 
(2010), Informe al Parlament 2009, xers/acciosocial/bcn13.307.pdf. llar de Barcelona: perfils, estat de 
consultable a: http://www.sindic.cat/ salut i atenció sanitària, Barcelona: 
site/unitFiles/2669/Informe-ca.pdf. Taller Viu (2006), El cielo está Fundació Jaume Bofill, consultable a: 
enladrillado. Entre el mobbing y la http://www.fbofill.cat/intra/fbofill/
Sindicatura de Greuges de Barcelona violencia inmobiliaria y urbanísti- documents/publicacions/507.pdf. 
(2009), Informe 2008, consultable a: ca, Barcelona: Edicions Bellaterra, 
http://www.bcn.es/sindicadegreu- consultable a: http://www.revistae- Vidal, Pau; Valls, Núria (coord.) (Ob-
ges/pdf/catala%202008.pdf. lobservador.com/images/stories/ servatori del Tercer Sector) (2009), 
EDICIONES/mobbing_intro.pdf. Les associacions de Barcelona i la 
Sindicatura de Greuges de Barcelona participació en els afers municipals. 
(2010), Informe 2009, consultable a: Tormos, Raül (2008), La influència de Informe, Barcelona: Ajuntament 
http://www.bcn.es/sindicadegreu- l’edat en el comportament electoral de Barcelona, consultable a: http://
ges/pdf/Informe%202009.pdf. a Catalunya, Barcelona: Generalitat www.bcn.es/participacio/docus/
de Catalunya, Departament d’Acció participacio-associacions.pdf. 
Sindicatura de Greuges de Barcelona Social i Ciutadania, Secretaria de 
(2009), Reflexions sobre el dret a l’ha- Joventut (Aportacions 31). Zapata, Ricard (2008), Política d’aco-
bitatge digne, consultable a: http:// modació de la diversitat cultural a Bar-
www.bcn.es/sindicadegreuges/pdf/ celona. Document-marc de l’Institut 
Estudi_Habitatge_2009_OK.pdf. de Cultura de Barcelona, consultable a: 
http://dcpis.upf.edu/~ricard-zapata/
INFORME_FINAL_ICUB.pdf. 
172
 
173