MANUAL DE REG de Parcs i Jardins Parcs i Jardins de Barcelona, I.M. Maig 2008 MANUAL DE REG de Parcs i Jardins Contingut tècnic: Antonio García Bravo Francesc Hernández Astorga Pedro Nolasco Nerea Jordi Santiago Lozano Col—laboració: Kim Llorente López Ignasi Pujol Xicoi Coordinació i redacció: Coloma Rull Sabaté Parcs i Jardins, Institut Municipal Àrea de Medi Ambient de l’Ajuntament de Barcelona C/ Tarragona 173 08014 Barcelona www.bcn.es/parcsijardins parcsijardins@bcn.cat Redacció: Gener 2007 Última revisió: Maig 2008 INDEX INTRODUCCIÓ .................................................................................................................... 4 1.- PRINCIPI DEL REG I CÀLCUL DE NECESSITATS .................................................................. 5 1.1. L’evapotranspiració ................................................................................................... 6 1.2. Necessitats hídriques................................................................................................. 7 2.- PROGRAMACIÓ DEL REG ................................................................................................10 2.1. Què cal conèixer per programar el reg? ......................................................................10 2.2. Dosi útil del reg .......................................................................................................10 2.2.1. Aigua disponible ................................................................................................10 2.2.2. Capacitat de retenció d’aigua de diferents tipus de sòl............................................11 2.3. Càlcul teòric de la durada del reg ...............................................................................12 2.4. Freqüència o dies de reg ...........................................................................................13 2.5. Horari de reg...........................................................................................................13 3.- PLA ANUAL DE REG .......................................................................................................14 4.- LA INSTAL—LACIÓ DE REG ..............................................................................................17 4.1. La instal—lació de reg ................................................................................................21 4.1.1. Reg per aspersió ...............................................................................................25 4.1.2. Reg per difusió ..................................................................................................27 4.1.3. Reg per degoteig ...............................................................................................29 4.1.4 Boques de reg....................................................................................................31 4.1.5. Automatització de la xarxa de reg........................................................................31 4.1.6. Instal—lacions amb aigües del freàtic ...........................................................33 4.1.7. Noves tecnologies..............................................................................................34 4.2. Tasques per al correcte funcionament de les instal—lacions de reg...................................34 4.2.1. Verificació del consum d’aigua per sectors ...........................................................35 4.2.2. Càlcul de la pluviometria de cada sector ..............................................................35 4.2.3. Determinació de la uniformitat de reg .................................................................36 4.3. Manteniment general de les instal—lacions de reg..........................................................38 4.3.1. Feines periòdiques .............................................................................................38 4.3.2. Manteniment d’aspersors....................................................................................39 4.3.3. Manteniment de difusors ....................................................................................39 4.3.4. Manteniment de sistemes de degoteig..................................................................39 4.3.5. Manteniment de programadors............................................................................40 5.- ÚS RACIONAL DE L’AIGUA..............................................................................................41 6.- DECRET DE SEQUERA ....................................................................................................43 REFERÈNCIES ....................................................................................................................46 3 INTRODUCCIÓ L’any 1994 l’IMPIJB va publicar el llibre “Manual de reg. Les instal—lacions de reg dels parcs i jardins públics de Barcelona. Descripció, normes d’ús i manteniment “, un Manual adreçat a tots els jardiners i jardineres que treballen als parcs i jardins públics de la ciutat de Barcelona, així com als professionals aliens a l’Institut que es dediquen a la jardineria. El Manual de reg mostra la importància d’una bona gestió del consum d’aigua i proposa tot un seguit de mesures per tal de millorar l’eficàcia en els regs. En els darrers anys Parcs i Jardins ha incorporat noves tecnologies en les instal—lacions de reg que es recullen en el “Plec de Condicions Tècniques de les Instal—lacions de reg” (www.parcsijardins.net). El document que es presenta a continuació és una versió actualitzada del Manual de reg on a més es justifica quines són les necessitats hídriques de les plantes i com es calculen, que s’ha de tenir en compte alhora de programar un reg, i quina és la programació anual del reg dels parcs i jardins. La teoria dels dos primers capítols facilita la comprensió i documenta el capítol 3. Pla anual de reg. Per últim aquest manual fa un petit repàs de la composició de les instal—lacions de reg i de les mesures que s’apliquen per aconseguir una optimització en el consum d’aigua per al reg dels parcs i jardins. 4 1.- PRINCIPI DEL REG I CÀLCUL DE NECESSITATS L’aigua intervé de forma essencial en el desenvolupament de les plantes, ja què és un element necessari per créixer, realitzar les seves funcions vitals i transportar els nutrients del sòl a les tiges i a les fulles. L’aigua s’absorbeix per les arrels, i a través de la transpiració s’evapora des de les fulles i passa a l’atmosfera. La pèrdua d’aigua per transpiració és la conseqüència de la necessària obertura dels estomes per realitzar l’intercanvi de gasos per fer la fotosíntesi. La transpiració és per tant el motor principal de la circulació de l’aigua des del sòl cap a les parts superiors de la planta formant un continu sòl-arrel-tija-fulles-atmosfera. Així doncs, el consum d’aigua per les plantes depèn de la taxa d’evaporació i de les condicions ambientals que l’afavoreixen. Transpiració Evaporació Pluja / Reg Conducció Escorrentia Absorció Pluja / Reg Percolació La disponibilitat i reserva d’aigua en el sòl o substrat que exploren les arrels de les plantes ha de ser suficient per compensar les pèrdues per transpiració. Si hi ha un desequilibri i la sortida d’aigua és superior a l’entrada, les plantes pateixen els efectes de la manca d’aigua o estrès hídric. Per tant, l’aigua que es perd per evaporació és la que s’ha de reposar amb el reg perquè puguin realitzar les seves funcions vitals de nutrició i desenvolupament. Per mesurar aquesta quantitat d’aigua que les plantes transmeten a l’atmosfera els experts s’han posat d’acord en tenir una mesura de referència, anomenada evapotranspiració de referència (Eto) i que equival a l’aigua que evapora una superfície de gespa, uniforme, de 8 a 15 cm d’alçària, en creixement actiu, que ombreja totalment el sòl i que no té manca d’aigua. A Catalunya la XAC – xarxa d’estacions agrometeorològiques gestionat per el Servei Meteorològic de Catalunya- ofereix aquesta dada. 5 1.1. L’evapotranspiració L’evapotranspiració és la quantitat d’aigua transpirada per la vegetació i evaporada des de la superfície del sòl on s’assenta la plantació. Hi ha dues formes d’evapotranspiració: - Evapotranspiració potencial o màxima: és la quantitat d’aigua consumida, durant un temps determinat, en un sòl cobert de vegetació homogènia, densa, en plena activitat vegetativa i amb un bon subministrament d’aigua. - Evapotranspiració real: és la quantitat d’aigua realment consumida per un determinat conreu durant el període de temps considerat. El rendiment del cultiu és màxim quan la transpiració és màxima, i això succeeix quan la vegetació es desenvolupa en les millors condicions possibles. En aquest cas l’evapotranspiració real coincideix amb l’evapotranspiració màxima. Per a calcular l’evapotranspiració d’un conreu qualsevol es valora abans l’evapotranspiració d’un conreu de referència, relacionant-se ambdós mitjançant un coeficient obtingut experimentalment. ET (cultiu) = ETo x Kc ET (cultiu) = evapotranspiració d’un cultiu determinat, expressat en mm per dia ETo = evapotranspiració del cultiu de referència, expressat en mm per dia Kc = coeficient de cultiu, variable amb el propi cultiu i el moment vegetatiu. L’ETo pot ser diari, setmanal o mensual. 6 Els factors que condicionen l’evapotranspiració es poden agrupar de la següent manera: - Factors concurrents del sòl, com la capacitat de retenció de l’aigua, la capacitat d’escalfament, exposició als raigs solars, etc. - Naturalesa de la vegetació, especialment els òrgans encarregats de l’absorció i la transpiració de l’aigua - La fase vegetativa en què es troba el conreu. L’evapotranspiració varia al llarg del cicle vegetatiu ( brotació, floració, fructificació...). La transpiració és màxima quan la planta arriba al màxim desenvolupament foliar - Condicions meteorològiques que afavoreixen o atenuen l’evaporació, com la intensitat de la radiació solar, vents, humitat atmosfèrica, etc En jardineria, el factor de correcció (Kc) que ajusta l’aigua que requereixen les plantes s’anomena coeficient de jardineria i s’abrevia com Kj. En un jardí conviuen plantes amb diferents característiques o sigui diferent coeficient de jardineria (Kj). Per altra banda la majoria de les plantacions del jardí requereixen una dosis de manteniment, no de producció. Altes dosis d’aigua signifiquen més consum de nutrients, més producció i per tant més manteniment. Els valors de Kj van de 0,2 a 1,0 segons l’espècie i l’època de l’any: a la primavera i a la tardor és bastant coincident, a l’estiu augmenta i a l’hivern és més baix. Kj orientatius: Plantació Hivern Primavera Estiu i tardor Gespa de clima 1 0,2 0,3 – 0,6 1 humit* Gespa de clima càlid*2 - 0,25 0,5 Flor de temporada 0,2 0,4 0,6 Entapissants 0,2 0,4 0,6 Arbustos 0,2 0,4 0,6 Arbres 0,2 0,4 0,6 *1 ray-gras, poas, festuca, agrostis... *2 cynodon, stenotaphrum, pennisetum,... 1.2. Necessitats hídriques Un cop determinada l’evapotranspiració d’un cultiu concret (Etc) i per a calcular la dosi de reg s’han de descomptar les pluges efectives. A Barcelona en general les pluges d’hivern són útils al 100% i a més coincideix que les plantes no estan en un moment de màxima demanda d’aigua. A la primavera i a la tardor l’eficiència de les pluges varia entre un 20 i un 40% de mitjana. L’estiu sol tenir pluges escasses i, exceptuant anys concrets, es poden descartar. 7 En la taula següent s’indiquen les necessitats hídriques de les diferents tipologies de verd. Per entendre la taula, es pot seguir el següent exemple. Per a calcular la necessitat hídrica d’un grup de flors a la ciutat de Barcelona, durant el mes de setembre, es considera el següent: La pluviometria del mes de setembre a Barcelona és de 73 mm/mes. En aquest mateix mes, la pluja útil és del 20%, això vol dir que la pluviometria útil correspon a 15 mm/mes. L’evapotranspiració de les flors és de 3,2 mm/dia, amb un coeficient Kc setembre de 0,4. Com que Etc = Et0 — Kc = 3,2 — 0,4 = 1,3 mm/dia Necessitat hídrica = 1,3 mm/dia — 30 dies = 39 mm/mes Necessitat de reg = 39 mm/mes - 15 mm/mes = 24 mm/mes Necessitat de reg setmanal = 24 / 4 = 6 mm/setmana NECESSITATS HÍDRIQUES A LA CIUTAT DE BARCELONA MESOS GEN FEB MAR ABR MAI JUN JUL AGO SET OCT NOV DES TOT Pluviometria 17 80 48 65 43 16 32 47 73 114 56 42 632 mm/mes ETPo mm/dia 0,9 1 1,8 2,5 3 4,2 4,2 3,7 3,2 1,5 1,3 1 849 % Pluja útil 100 100 100% % % 20% 20% 0% 0% 0% 20% 40% 100 100 % % mm Pluja útil 17 80 48 13 9 0 0 0 15 46 56 42 mes Kc gespa clima 0,2 0,2 0,2 0,6 0,8 1 1 1 1 0,6 0,2 0,2 humit Necessitats 0,2 0,2 0,4 1,5 2,4 4,2 4,2 3,7 3,2 0,9 0,3 0,2 mm/dia Necessitats 5 6 11 45 72 126 126 111 96 27 8 6 639 mm/mes Necessitats de reg -12 -74 -37 32 63 126 126 111 81 -19 -48 -36 540 mm/mes Necessitats de reg -3 -17 -9 7 15 29 29 26 19 -4 -11 -8 126 mm/setmana Kc gespa clima 0,2 0,2 0,2 0,4 0,4 0,6 0,6 0,6 0,4 0,4 0,2 0,2 càlid Necessitats 0,2 0,2 0,4 1 1,2 2,5 2,5 2,2 1,3 0,6 0,3 0,2 mm/dia Necessitats 5 6 11 30 36 76 76 67 38 18 8 6 376 mm/mes Necessitats de reg -12 -74 -37 17 27 76 76 67 24 -28 -48 -36 286 mm/mes Necessitats de reg -3 -17 -9 4 6 18 18 16 6 -6 -11 -8 67 mm/setmana 8 Kc flors 0,2 0,2 0,2 0,6 0,6 0,6 0,6 0,6 0,4 0,4 0,2 0,2 Necessitats 0,2 0,2 0,4 1,5 1,8 2,5 2,5 2,2 1,3 0,6 0,3 0,2 mm/dia Necessitats 5 6 11 45 54 76 76 67 39 18 8 6 409 mm/mes Necessitats de reg -12 -74 -37 32 45 76 76 67 24 -28 -48 -36 319 mm/mes Necessitats de reg -3 -17 -9 7 11 18 18 16 6 -6 -11 -8 74 mm/setmana Kc tapitzants 0,2 0,2 0,2 0,4 0,4 0,6 0,8 0,8 0,6 0,4 0,2 0,2 Necessitats 0,2 0,2 0,4 1 1,2 2,5 3,4 3 1,9 0,6 0,3 0,2 mm/dia Necessitats 5 6 11 30 36 76 101 89 58 18 8 6 443 mm/mes Necessitats de reg -12 -74 -37 17 27 76 101 89 43 -28 -48 -36 353 mm/mes Necessitats de reg -3 -17 -9 4 6 18 24 21 10 -6 -11 -8 82 mm/setmana Kc arbusts 0,2 0,2 0,2 0,4 0,4 0,6 0,8 0,8 0,6 0,4 0,2 0,2 Necessitats 0,2 0,2 0,4 1 1,2 2,5 3,4 3 1,9 0,6 0,3 0,2 mm/dia Necessitats 5 6 11 30 36 76 101 89 58 18 8 6 443 mm/mes Necessitats de reg -12 -74 -37 17 27 76 101 89 43 -28 -48 -36 353 mm/mes Necessitats de reg -3 -17 -9 4 6 18 24 21 10 -6 -11 -8 82 mm/setmana Kc arbres 0,2 0,2 0,2 0,4 0,4 0,6 0,8 0,8 0,6 0,4 0,2 0,2 Necessitats 0,2 0,2 0,4 1 1,2 2,5 3,4 3 1,9 0,6 0,3 0,2 mm/dia Necessitats 5 6 11 30 36 76 101 89 58 18 8 6 443 mm/mes Necessitats de reg -12 -74 -37 17 27 76 101 89 43 -28 -48 -36 353 mm/mes Necessitats de reg -3 -17 -9 4 6 18 24 21 10 -6 -11 -8 82 mm/setmana Els regs d’implantació requereixen especial dedicació ja que és un moment delicat per la planta i el sòl s’ha de mantenir humit i sense entollar. Regar és subministrar aigua a les arrels de les plantes per tal de satisfer les necessitats que no són cobertes per la pluja. Per a calcular aquesta necessitat d’aigua en un mes concret es tenen en compte les següents dades mensuals: - pluviometria - pluja útil - evapotranspiració de referència d’aquell cultiu (ET0) - coeficient de cultiu de la planta (Kc) 9 2.- PROGRAMACIÓ DEL REG 2.1. Què cal conèixer per programar el reg? Per programar cal conèixer: - les necessitats hídriques del jardí, que depenen de la climatologia i el tipus de vegetació, vist en el capítol 1 - la pluviometria de la instal—lació de reg que depèn del tipus d’emissors, la distribució, etc (capítol 4) - la dosi útil o quantitat d’aigua que s’ha d’aportar en cada reg per aconseguir la fondària humida desitjada. Això dependrà de la textura del sòl i del sistema radicular de les plantes - la durada del reg de cada sector - els dies de reg (freqüència) - l’horari de reg 2.2. Dosi útil del reg La dosi o durada de reg útil és la quantitat d’aigua que s’ha d’aportar per reg per a que aquest sigui efectiu. La dosi útil de reg depèn de la fondària de les arrels de la vegetació i del tipus de sòl i la seva textura. Normalment es parla de profunditat de 100 cm per arbres, 50 cm per arbustos i 20-25 cm per a entapissants i gespes. La textura del sòl determina la quantitat d’aigua que aquest pot emmagatzemar. 2.2.1. Aigua disponible Un sòl està saturat quan tots els porus estan plens d’aigua. Aquesta situació es presenta després d’una pluja forta o d’un reg abundant. Quan es deixa drenar un sòl saturat, l’aigua sobrant passa al subsòl per efecte de la gravetat. Un sòl està a capacitat de camp quan deixa de perdre aigua per gravetat. Un sòl arriba al punt de marciment permanent quan les plantes ja no poden absorbir tota l’aigua que necessiten i es marceixen irreversiblement. L’aigua disponible es defineix com l’aigua que pot retenir el sòl entre la capacitat de camp (CC) i el punt de marciment permanent (PMP). Aquesta aigua disponible es veurà afectada pel grau de compactació del sòl (disminució de l’espai porós), el contingut de matèria orgànica, la salinitat, etc. Una altra definició pot ser imaginar que s’omple de terra un cub d’1m x 1m x 1m (1 m3). Si s’omple d’aigua s’ha de descomptar el volum que ocupen totes les partícules sòlides, i per tant només hi cabrà aigua en l’espai porós. Al cap d’una estona de regar els porus grans no poden retenir l’aigua i aquesta es perd per gravetat, quedant el sòl en el que s’anomena capacitat de camp (CC). En els porus molt petits l’aigua hi quedarà molt retinguda i les plantes no la podran absorbir: aigua difícilment assimilable o Punt de Marciment Permanent (PMP). Al restar aquests espais ens quedarà l’aigua disponible. 10 SÒL SATURAT AIGUA NO AIGUA SOBRANT SOSSSSOBRANTS RETINGUDA PEL SÒL CAPACITAT DE CAMP AIGUA DISPONIBLE AIGUA RETINGUDA PEL SÒL PUNT DE MARCIMENT AIGUA NO DISPONIBLE SÒL SEC L’ aigua sobrant és la que surt lliurement del sòl per l’acció de la gravetat. No pot ser utilitzada per les plantes perquè passa a una part del sòl no accessible a les arrels. L’ aigua disponible és la que pot ser absorbida per les arrels suficientment ràpid per compensar les pèrdues per transpiració. L’ aigua no disponible és la retinguda pel sòl amb tanta força que les plantes no poden absorbir-la amb suficient rapidesa per compensar la pèrdua per transpiració. 2.2.2. Capacitat de retenció d’aigua de diferents tipus de sòl La taula següent ens dóna una idea de la quantitat d’aigua que pot acumular un sòl diferenciant l’aigua disponible per a les plantes i la que està per sota del punt de marciment permanent i no la poden aprofitar. CAPACITAT DE RETENCIÓ EN LITRES D’AIGUA/M3 DE TERRENY Textura Total Disponible No disponible Sorrenca 50-150 33-83 17-67 Franc sorrenca 150-225 75-108 75-117 Franca 225-330 108-167 117-168 Franco-llimosa 330-392 167-192 168-200 Franco-argilosa 350-410 150-185 200-225 Argilosa 375-410 150-160 225-250 A continuació s’indiquen uns valors mitjos orientatius de l’aigua disponible per m2 de jardí, segons diferents fondàries explorades per les arrels i diferents textures de sòl: 11 LITRES D’AIGUA DISPONIBLE PER M2 A DIFERENTS FONDÀRIES Textura 100 cm 50 cm 25 cm 20 cm Sorrenca 60 30 15 12 Franc - sorrenca 90 45 22 18 Franca 140 70 35 28 Franc - llimosa 180 90 45 36 Franc - argilosa 170 85 42 34 Argilosa 155 80 40 31 Normalment es recomana regar quan s’ha esgotat el 40-50% de l’aigua disponible. Un altre manera d’estimar la dosi de reg útil es comprovar fins a quina profunditat baixa la humitat a l’anar donant diferents quantitats d’aigua fins arribar a la profunditat desitjada. Això és relativament senzill de fer en una gespa, on es poden anar extraient daus o cilindres de terra i anar comprovant com va baixant la humitat, ja que ens movem en poca profunditat, 20-25 cm, i desprès podem tornar a tapar els forats amb els mateixos daus o cilindres de terra sense que es noti res. Si s’aplica una dosi de 25 l/m2/h (o mm/h) s’observa: - en un sòl sorrenc pot baixar uns 40 cm - en un sòl llimós pot enfondir uns 20 cm - en un sòl argilós només baixarà uns 12 cm argila franc sorra En el càlcul de la dosi de reg útil poden influir també altres factors com la uniformitat del reg, la pendent del terreny, la conductivitat de l’aigua de reg, la salinitat del sòl, etc. 2.3. Càlcul teòric de la durada del reg Per a calcular la durada teòrica del reg, usarem les dades de necessitats hídriques de les plantes vistes al capítol 1, i les dades de la instal—lació de reg i en concret de la pluviometria del sistema instal—lat. Les necessitats en mm/dia dividides entre la pluviometria del sector en mm/hora proporciona els minuts que s’ha de regar cada dia. Per exemple, si calen 4 mm/dia (4 l/m2/dia) i el sistema de reg dóna una pluviometria mitja de 20 mm/h (20 l/m2/h), la durada del reg es calcula segons: 20 l/m2 en 60 minuts 4 l/m2 en X minuts Durada del reg = 4 x 60 / 20 = 12 minuts Normalment no cal regar cada dia, i cada cop que es rega s’ha d’aplicar una quantitat d’aigua que depèn de la profunditat de sòl que es vol humitejar i de les característiques 12 del terreny ja sigui tipus sorrenc o argilós. És a dir s’ha d’estimar una dosi útil de reg (o temps útil de reg) per aconseguir la màxima eficàcia de l’aigua. 2.4. Freqüència o dies de reg La freqüència de reg es determina dividint les necessitats hídriques setmanals o mensuals, entre la dosi útil. Actualment els programadors permeten treballar “a la carta”. Permeten seleccionar entre els 7 dies de la setmana els dies que es vol regar. Potser caldrà retocar una mica la dosi de reg si alhora de fer els càlculs surt alguna dada de freqüència amb decimals. Per exemple: si s’ha de regar cada 2,5 dies, això voldria dir 2,8 dies a la setmana, per tant s’ajustarà a 3 dies a la setmana i es reduirà proporcionalment la dosi de reg. Si cal regar cada 3 dies, vol dir 2,33 regs a la setmana, es regarà 2 dies a la setmana i s’augmentarà la dosi de reg. 2.5. Horari de reg Preferiblement és millor regar quan no hi hagi insolació per a disminuir les pèrdues d’aigua per evaporació. S’hauria de iniciar el reg a una hora que permeti tenir-ho tot regat al voltant de les 7:00 del matí, al menys els sectors d’aspersió o de difusors. Això vol dir que l’hora d’inici dependrà de la durada total del reg. Malgrat això, cada parc o jardí té una franja horària òptima que pot dependre del subministrament d’aigua, de caigudes de pressió a la xarxa, del vandalisme, del tipus d’ús que es faci del parc, etc. Per a programar un reg cal conèixer: - les necessitats hídriques de les plantes - la pluviometria que proporciona la instal—lació de reg - la dosi útil d’aigua per aconseguir la fondària humida necessària, que depèn de la textura del sòl - la durada del reg de cada sector - quins dies volem regar - l’horari en el que volem regar 13 3.- PLA ANUAL DE REG Una correcta gestió del reg comença per tenir un pla anual de reg. A diferència de l’agricultura on es busca sempre la màxima producció en jardineria es busca una dosis de manteniment. El pla anual de reg consta de quatre programes: dos per la primavera i tardor, un per l’estiu i un per l’hivern. Les dades del quadre següent han estat calculades segons la pluviometria de Barcelona (capítol 1). Per aconseguir una cobertura de reg del 85 al 90% (considerada òptima), s’han pres els següents paràmetres: - ASPERSIÓ: o cabal per element = 900 l/h (referència: tovera estàndard nº 8) o marc 8*8 m o precipitació 14 l/m2/h - DIFUSIÓ: o cabal per element = 800 l/h (referència: tovera sèrie nº 15, 360º) o marc 4*4 m o precipitació 50 l/m2/h - ROTATOR: o cabal per element = 700 l/h (referència: MP3000, 360º) o marc 8*8 m o precipitació 10 l/m2/h - GOTEIG: o cabal per element = 2 l/h o marc dels goters en flors, entapissants i arbusts 0,5*0,5 m, precipitació 8 l/m2/h o marc en arbres: anells amb 7 degotadors a 0,3 m de 3,5l/h per arbre, és a dir 24,5 l/arbre. 14 Primavera i Tardor Estiu Hivern GESPES DE CLIMA HUMIT Abril-Octubre Maig-Setembre Jun-Jul-Ago Nov-Des-Gen- Feb-Mar Dosis de cada reg en mm 7 7 10 7 Dies de reg * setmana 1 2 3 1 al mes Temps de reg en aspersió - minuts 30 30 40 30 Temps de reg per difusors - minuts 8 8 12 8 Temps de reg per rotator - minuts 42 42 60 42 GESPES DE CLIMA CÀLID Abril-Octubre Maig-Setembre Jun-Jul-Ago Nov-Des-Gen- Feb-Mar Dosis de cada reg en mm 6 6 6 6 Dies de reg * setmana 1 al mes 1 3 1 al mes Temps de reg en aspersió - minuts 25 25 25 25 Temps de reg per difusors - minuts 8 8 8 8 Temps de reg per rotator - minuts 36 36 36 36 FLORS DE TEMPORADA Abril-Octubre Maig-Setembre Jun-Jul-Ago Nov-Des-Gen- Feb-Mar Dosis de cada reg en mm 7 7 6 6 Dies de reg * setmana 1 1 3 1 Temps de reg per aspersors 30 30 25 25 Temps de reg per difusors 8 8 8 8 Temps de reg per rotator - minuts 42 42 36 36 Temps de reg per goteig 50 50 50 30 ENTAPISSANTS*1 Abril-Octubre Maig-Setembre Jun-Jul-Ago Nov-Des-Gen- Feb-Mar Dosis de cada reg en mm 7 7 6 6 Dies de reg * setmana 1 1 3 1 al mes Temps de reg en aspersió - minuts 30 30 25 25 Temps de reg per difusors - minuts 8 8 8 8 Temps de reg per rotator - minuts 42 42 36 36 Temps de reg per goteig - minuts 50 50 60 50 15 ARBUSTS Abril-Octubre Maig-Setembre Jun-Jul-Ago Nov-Des-Gen- Feb-Mar Dosis de cada reg en mm 7 7 6 6 Dies de reg setmana 1 1 3 1 al mes Temps de reg per aspersió - minuts 30 30 25 25 Temps de reg per difusors - minuts 8 8 8 8 Temps de reg per rotator - minuts 42 42 36 36 Temps de reg per goteig - minuts 50 50 60 50 PLANTACIÓ D’ARBRES Abril-Octubre Maig-Setembre Jun-Jul-Ago Nov-Des-Gen- EN OBRA NOVA (goter) Feb-Mar Dosis de reg mm 25 25 25 25 Dies de reg setmana- Primer any 3 3 3 3 Dies de reg setmana- Segon any 2 2 2 2 Dies de reg mes - Tercer any 1 1 1 1 Dies de reg mes – Quart any 1 1 1 1 Temps de reg per goteig –minuts 60 60 60 60 PLANTACIÓ D’ARBRES Abril-Octubre Maig-Setembre Jun-Jul-Ago Nov-Des-Gen- REPOSICIÓ DE FALLES (tona) Feb-Mar Dosis de reg mm 75 75 75 75 Dies de reg mes – Primer any 4 4 4 4 Dies de reg mes – Segon any 4 4 4 4 Dies de reg mes – Tercer any 1 1 1 1 *1 Algunes entapissants i les aromàtiques en general (Gazania, Verbena, Santolina,...) és recomanable regar- les amb goter per tal de no mullar la planta En el moment de la plantació es farà un primer reg amb mànega ( amb tona en el cas d’arbres). En la reposició de falles, s’usa un tutor pintat de diferent color cada any per a senyalitzar els arbres que han de regar les tones. En talussos, quan s’hagi de regar amb aspersors, rotators o difusors durant més de 8 min. caldrà fraccionar el reg com a mínim en dos cops. Quan es regui 3 dies per setmana, i per facilitar la gestió de Parcs i Jardins, preferentment serà dilluns, dimecres i divendres. Quan es regui dos dies per setmana, s’optarà per dilluns i divendres o dilluns i dijous. A l’hivern, després de forts vents es farà un reg extraordinari. 16 Els principals elements de mesura i control són el comptador d’aigua i el programador. Per comprovar que s’està complint el pla anual de reg és necessari revisar el comptador, fent durant tot l’any, una lectura mensual. Com a element auxiliar, es pot usar un manòmetre per a mesurar la pressió. Els manòmetres són de fàcil maneig i ens donen una aproximació de possibles malfuncionaments. També és important disposar de sensors de pluja, ja què permeten evitar el mal efecte de regar quan plou. El Pla anual de reg permet programar els minuts i els dies de reg, segons la tipologia de vegetació, el sistema de reg emprat i el moment de l’any. 17 4.- LA INSTAL—LACIÓ DE REG Un projecte de reg requereix la realització d’un estudi del tipus de vegetació (consulta agronòmica) que determinarà el sistema de distribució de l’aigua (disseny hidràulic). El disseny hidràulic estableix quins han de ser els elements de conducció, repartiment i control (dimensionat) de la xarxa, per aconseguir que l’aigua es reparteixi d’acord amb les necessitats del medi. Les primeres instal—lacions de reg dels parcs i jardins de Barcelona disposaven d’una única xarxa primària a la qual estaven connectades les boques de reg (veure detall nº1). 18 Més endavant a aquesta xarxa es van connectar els sectors de reg automatitzat per aspersió, difusió i degoteig . En alguns casos l’obertura era manual (veure detall nº 2) i en altres comandats per programador (veure detall nº 3). 19 20 L’any 1999 es redacta el Plec de Condicions Tècniques per a les instal—lacions de reg, un document a disposició de tothom a través de la pàgina web http://www.bcn.es/parcsijardins/, que defineix les característiques que han de complir a partir d’aquell moment totes les noves instal—lacions de reg dels parcs i jardins de la ciutat i que es resumeixen a continuació. Com a novetat més important destaca que totes les noves instal—lacions han de disposar de dues xarxes primàries, una per al reg automatitzat i l’altra per a les boques de reg. 4.1. La instal—lació de reg Les instal—lacions de reg dels Parcs i Jardins públics tenen dues parts: Una propietat de la companyia subministradora formada pel comptador i dues claus de pas anterior i posterior al mateix. La clau de pas anterior és de quadradet i està en una petita arqueta abans del comptador. Les dimensions d’aquests pericons les determina la companyia d’aigües. Qualsevol fuita o anomalia dins d’aquesta arqueta s’ha de notificar a AGBAR, tot i que és responsabilitat de PiJBIM mantenir- la neta i en condicions per a facilitar les lectures. I l’altra, formada per la xarxa de reg pròpiament dita, és propietat de l’Ajuntament de Barcelona i és gestionada per Parcs i Jardins de Barcelona, Institut Municipal. A continuació es contemplen dos esquemes bàsics d’una instal—lació de reg. En el primer cas (detall nº 4) la xarxa està formada per un comptador d’aigua, un bypass mestre que en posició d’aturada manté tancada la circulació d’aigua, una xarxa primària per a les boques de reg que es connecta mitjançant una vàlvula de ràcord pla entre el comptador i el bypass mestre i una xarxa primària que es connecta a la sortida del bypass mestre i alimenta als bypassos sectorials. A la sortida d’aquests estan connectades les xarxes secundàries que alimenten els diferents elements de reg que formen els sectors de reg per aspersió , difusió, goteig i micro irrigació. Aquest primer esquema s’usa quan es gestiona el reg “in situ”. 21 22 En el segon cas (esquema nº 5) es col—loca un cabalímetre entre la sortida del bypass mestre i la xarxa primària de reg, amb connexió elèctrica amb el programador. 23 La instal·lació elèctrica del sistema de reg automàtic està formada per un programador que controla automàticament l’hora de posada en marxa, els dies de reg, i el temps de reg dels sectors. La instal·lació elèctrica, de cable de mànega de protecció 1000v, connecta el programador amb les electrovàlvules. Els pluviòmetres o sensors de pluja eviten el funcionament del sistema automàtic en cas de pluja. No modifiquen el programa de reg; el programador acostuma a seguir funcionant igual però el corrent elèctric a 24 v no arriba a les electrovàlvules. Actualment, el sensor de pluja és indispensable per a qualsevol instal—lació. Els aspersors o difusors es connecten a la canonada a través de collarets o tes i un petit tram de canonada de la secció equivalent a la rosca d’entrada. La secció de la canonada dependrà del cabal que hi circuli i de la seva longitud. Sense prejudici dels corresponents càlculs hidràulics i per un concepte constructiu com a criteri general: Fins un cabal de 1000l/h canonada de 20 mm accessoris de ½” 2000 l/h 25 mm ¾” 3000 l/h 32 mm 1” 4000 l/h 40 mm 1 ¼” 10.000 l/h 50 mm 1 ½” 20.000 l/h 63 mm 2” Els distribuïdors d’aigua són elements específics d’una instal—lació destinats a distribuir l’aigua d’acord amb una pluviometria determinada: boques de reg, aspersors, difusors, ramals de degoteig o exudants, barbotejadors, micro irrigació, etc... Són elements fonamentals de qualsevol instal—lació ja què la seva correcta distribució i agrupació, respectant la seva pressió de funcionament, determinen una correcta uniformitat de reg i la pluviometria de cada sector de reg, és a dir els litres que s’aporten en un metre quadrat en una hora, dada força important en la programació del reg. Orientativament, les pressions de funcionament correctes dels diferents emissors són : 24 Aspersors comercials, estàndard tipus i compatibles de 2,5 a 3,5 atm Difusors estàndard tipus i compatibles a 2 atm Degotadors autocompensats entre 1 i 3,5 atm Com a pluviometries orientatives es considera: Aspersors: de 8 a 20 mm/h Difusors: de 40 a 50 mm/h Degotadors ( 1 per m2): de 2 a 8 mm/h Degotadors ( 11 per m2): 25 mm/h (degotadors de 2,3 l/h) 4.1.1. Reg per aspersió El reg amb aspersors és un sistema destinat al repartiment d’aigua d’acord amb una pluviometria prefixada, idoni principalment per a superfícies geomètricament bastant regulars i amb una amplitud considerable. Aquest tipus de reg sempre ha d’estar automatitzat amb programadors, i el càlcul hidràulic d’un sector de reg s’ha de fer tenint en compte que ha de ser pròxim al cabal subministrat pel comptador. Els aspersors són de turbina amb vàlvula anti drenatge tipus i compatibles, segons homologació de Parcs i Jardins de Barcelona, Institut Municipal. 25 26 4.1.2. Reg per difusió El reg amb difusors és un sistema de reg destinat a repartir l’aigua d’acord amb una pluviometria prefixada. És idoni per a superfícies geomètricament regulars i de dimensions reduïdes. Aquest tipus de reg ha de ser automatitzat amb programadors i el càlcul hidràulic d’un sector de reg es farà tenint en compte que ha se ser pròxim al cabal subministrat pel comptador. S’utilitzen difusors emergents amb vàlvula anti-drenatge, tipus i compatibles amb pas de rosca de toveres “boquilles” i carcassa, segons homologació de Parcs i Jardins de Barcelona, Institut Municipal. 27 28 4.1.3. Reg per degoteig El sistema de reg per degoteig consisteix en una canonada de polietilè amb goters insertats a distàncies variables. Aquest tipus de reg és automatitzat amb programadors La seva connexió a la xarxa secundària es fa amb els accessoris específics per a cada producte, col—locant vàlvula de ventosa, vàlvula drenant, etc., i altres accessoris corresponents segons el producte. En totes les obres de carrer on es realitza plantació d’arbrat, és obligatòria la instal—lació de reg per degoteig per al reg dels arbres. Un cop recepcionada l’obra, cal que Parcs i Jardins s’asseguri del seu funcionament durant al menys els quatre primers anys posteriors a la plantació. 29 30 4.1.4 Boques de reg Les boques de reg han de ser homologades per Parcs i Jardins de Barcelona, Institut Municipal, especificant en la tapa “Reg Parcs i Jardins”. Les boques de reg han d’estar separades entre elles com a màxim a 50 m. de distància, cobrint tota la zona on s’instal—len amb una mànega de 25 m. L’esmentada distància no és computable, en zones amb dificultats o obstacles, escales i en creuament de calçada per on circulin vehicles. L’alimentació hidràulica s’efectua de la xarxa primària amb una canonada de 50 mm de diàmetre. Per qüestions de seguretat es connectaran únicament a la xarxa d’aigua potable. Les boques de reg han d’estar ubicades preferentment fora dels parterres i el més a prop possible d’aquests. 4.1.5. Automatització de la xarxa de reg Bypass d’electrovàlvula El bypass és un conjunt d’elements que consta d’electrovàlvula, 3 vàlvules de ràcord pla, dos colzes mascle i femella de llautó, dues T de llautó i dos enllaços mixtos amb rosca mascle. És la part automàtica i manual de posta en funcionament d’un sector de reg, i en el cas de reg per degoteig i micro irrigació s’ha de dotar de reductor de pressió i filtre. 31 Programadors elèctrics o electrònics Totes les instal—lacions de reg s’han d’automatitzar amb programadors electrònics modulars ampliables, de tipus professional i homologats per Parcs i Jardins de Barcelona, Institut Municipal El programador s’ubica dins d’armari de poliester tipus i compatible, segons homologació de Parcs i Jardins, amb juntes d’estanquitat i placa de muntatge, proveïts de pany amb clau estàndard 405 . Cal assenyalar que els programadors poden fer varis regs al dia per diverses raons: per a poder fer germinar gespes recent sembrades, o per fraccionar la dosi útil de reg en terrenys amb poca infiltració i en pendent, per exemple. Darrerament, la programació de reg per volum d’aigua, una pràctica habitual en conreus agrícoles, es comença a implantar en jardineria. Enlloc de indicar els minuts de reg, s’indiquen els litres que es vol regar. L’avantatja d’aquest tipus de programador és que simplifica els càlculs i les conversions de litres d’aigua necessaris a temps de reg. A més l’aigua total aportada no es veu afectada en cas de pujades o baixades de pressió i per tant és molt més clar l’aigua que es consumeix al regar. En cas de fuita important detecten que passa més cabdal de l’establert per a cada sector, i per tant avisen de l’avaria. Per el contrari, indiquen si hi ha obturació important si disminueix el cabal establert; indiquen si no s’ha realitzat el reg ja sigui per una aixeta tancada, un cable tallat, un sensor de vent actiu o qualsevol altre motiu. Un programador per temps convencional només envia una senyal elèctrica per obrir les electrovàlvules però no detecta si realment s’ha regat. Aquests programadors són capaços de rebre senyals del comptador, que ha de tenir un emissor d’impulsos elèctrics i estar cablejat fins el programador. 32 4.1.6. Instal—lacions amb aigües del freàtic Des de l’any 2000, i seguint els criteris sostenibles de la gestió del verd i l’aprofitament de recursos naturals, s’ha introduït l’ús d’aigua freàtica per al reg d’arbrat i zones verdes. Això implica un tractament diferenciat de les instal—lacions de reg. Aquesta consta de dues escomeses d’aigua, una provinent del freàtic i l’altra provinent de la xarxa potable. La xarxa d’aigua freàtica subministra aigua a la xarxa de reg, mentre que la xarxa d’aigua potable alimenta a més de la xarxa de reg, les boques de reg (veure detall nº 6). 33 Quan una instal—lació disposa de dos comptadors, un d’aigua potable i un d’aigua freàtica, hi ha un carret intercanviable (maniguet retràctil) que, al connectar-se al comptador d’aigua freàtica només dóna servei a la xarxa de reg automàtica. En aquest cas les boques de reg queden connectades a l’aigua potable. La xarxa d’aigües freàtiques està en procés d’ampliació i consolidació a Barcelona. Les instal—lacions hidràuliques per a reg amb aigües provinents del freàtic tenen les mateixes característiques que les instal—lacions de reg amb aigua potable. Per a diferenciar- les, tots els elements de les instal—lacions que utilitzin o puguin utilitzar aigua freàtica ( electrovàlvules, canonades, aspersors, difusors, degotadors, etc.) han de portar un distintiu de color marró. 4.1.7. Noves tecnologies Les noves tecnologies es dirigeixen cap als sensors d’humitat del sòl, fiables i econòmics, els sistemes fotogràfics que comparen els canvis de color en gespes per determinar quan cal regar, els sensors de variació del diàmetre del tronc dels arbres per determinar el seu estrès hídric, i possibles tècniques de Reg Deficitari Controlat (RDC) per aplicar en anys de restriccions d’aigua. 4.2. Tasques per al correcte funcionament de les instal—lacions de reg El responsable de manteniment de la zona ha de disposar d’un plànol de la instal—lació de reg on han d’estar ubicats i especificats tots els elements a mantenir. En el plànol també s’ha de indicar les característiques del programador: marca, model, nº de sectors, i el dibuix de la delimitació dels sectors de reg amb una breu descripció de cadascun d’ells a la llegenda. Per exemple: 34 Programador ubicat a: paret lateral, caseta vigilant Marca: Mod: Est: 8 (ampliable) Est. connectades: 4 Data: 01-01-06 Sector 1 12 aspersors Gespa zona entrada Sector 2 15 aspersors Gespa parterres palmeres Sector 3 23 difusors Planta temporada parterre central Sector 4 300 m degot. a Tanca Xiprers 0,30 També cal tenir una còpia del manual de instruccions del programador. 4.2.1. Verificació del consum d’aigua per sectors Per saber el cabal consumit per cada sector de reg podem utilitzar 2 sistemes: - Obrir els diferents sectors de reg i anotar les voltes que donen les agulles del comptador durant 1 minut - Comptar el nº d’emissors que reguen junts en cada sector, anotar el número de cada tovera i mesurar la pressió a prop del primer i últim emissor. Buscar les dades de rendiment dels emissors als manuals tècnics. En el cas de degotadors integrats cal estimar els metres lineals de canonada, la separació dels degotadors, el funcionament autocompensant o no, la pressió de treball real, i el cabal dels degotadors. (Per ex.: un anell de 2,0 metres al voltant d’un arbre, amb degotadors a 0,30 m, suposa 7 degotadors; si són de 3,5 l/h autocompensants i autonetejables, consumiran un cabal de 24,5 l/h si la pressió de reg mesurada a l‘anell està compresa entre 1 i 3,5 atm. ) 4.2.2. Càlcul de la pluviometria de cada sector Per aplicar la quantitat d’aigua desitjada, cal saber quants minuts de reg s’ha de programar. Per tant, una dada imprescindible és la pluviometria o litres d’aigua que s’aporta en un metre quadrat de jardí si es rega durant una hora. La pluviometria que ens proporciona una instal—lació depèn de molts aspectes: el sistema de reg, el diàmetre de les toveres, la separació dels emissors, la pressió de funcionament, etc. La correcta transcripció a minuts de l’aigua a aportar, juntament amb la detecció i reparació de fuites, són la base per a iniciar un estalvi d’aigua. Per aconseguir informació i actualització de rendiments (pressió, cabal, abast i pluviometries) d’alguns models d’emissors comercials es poden consultar les Webs o sol—licitar els catàlegs tècnics als fabricants. 35 Cal indicar que les pluviometries que donen són orientatives i només es poden considerar en instal—lacions amb aspersors o difusors en quadrat o en triangle perfectes, separats la distància del seu abast (o radi) teòric, per a cada tovera en concret i regant a la pressió en la base de l’aspersor que indiquen les taules. Dividint el cabal de cada sector entre la seva superfície obtindrem la pluviometria real que proporciona el sistema, que serà una de les dades fonamentals per a la programació del reg. Les dades s’expressen indistintament en litres/metre quadrat/hora o mm/hora (que són la mateixa unitat). Cal recordar que com a pluviometries orientatives es considera: Aspersors: de 8 a 20 mm/h Difusors: de 40 a 50 mm/h Degotadors 2 l/h( d’1 a 4 per m2): de 2 a 8 mm/h Degotadors (11 per m2): 25 mm/h Malgrat les dades orientatives cal disposar de les dades reals de cada sector de reg, ja que no es pot programar la durada del reg suposant pluviometries entre 8 i 20 mm/h, cal saber la quantitat exacte per ex. 15 mm/h. 4.2.3. Determinació de la uniformitat de reg Un sistema de reg ben dissenyat i ben instal—lat, ha de permetre la màxima uniformitat per a una cobertura del 100%, que en termes generals se situa en: - Goteig 90 % - Aspersió 80 % - Difusió 70 % Si la uniformitat no és correcte, sempre hi haurà zones regades de més o de menys. Això farà que s’hagi de regar més per mantenir la zona més desfavorida i per tant un consum excessiu d’aigua important. En cas de restricció d’aigua la falta d’uniformitat farà que les zones desfavorides no aguantin el dèficit. Es proposa un mètode senzill que permeti determinar de forma ràpida la uniformitat de reg d’un sector en un parc o jardí. Es pot avaluar cada sector de reg, o el conjunt de 2 o més sectors si reguen de forma solapada la mateixa zona, de la següent manera: - Repartirem un total de 12 pluviòmetres per la superfície regada procurant que quedin ben repartits, - Posarem en marxa el reg de forma seqüencial de totes les vàlvules que afectin la zona a avaluar durant 10 minuts - Mesurarem la pluja, en mm o l/m2, de cada pluviòmetre per separat - Anotarem els resultats fent una mica de croquis de la posició dels recipients i la dels aspersors o difusors que han regat. També anotarem altres dades com dia, hora, si feia vent, de quina direcció, obstacles, tipus d’aspersor i tovera, etc. Si la superfície a valorar és molt gran es pot repetir la prova varis cops canviant la ubicació dels pluviòmetres 36 - Entrarem els resultats en un full de càlcul que ens determinarà la pluviometria mitja i el coeficient d’uniformitat segons la formula: CU = coeficient d’uniformitat en tant per cent m = precipitació mitja en els punts de control ( mitja de les lectures) n = nombre de punts de control Zi = lectures dels diferents pluviòmetres Σ (Z – m) = suma de les desviacions (en valor absolut) en els punts de control, respecte a m. A continuació es resol un cas pràctic per a calcular el coeficient de Cristiansen. Es col—loquen 12 cubetes de 0,0225 m2, repartides aleatòriament en el sector de reg, i s’anoten les següents mesures: Cubetes lectures(z) z-m ! Z – m pluviometria 0,0225 m2 cc/10 ! l/m2/h min 1 56 4,6 4,6 15 2 58 6,6 6,6 15 3 64 12,6 12,6 17 4 59 7,6 7,6 16 5 64 12,6 12,6 17 6 64 12,6 12,6 17 7 58 6,6 6,6 15 8 34 -17,4 17,4 9 9 42 -9,4 9,4 11 10 44 -7,4 7,4 12 11 44 -7,4 7,4 12 12 30 -21,4 21,4 8 suma 617 126,2 CU Cristiansen mitja (m) 51,4 pluviometria mitja en 14 l/m2/h 37 CU = 1 - (Σ Z – m  ) x 100 = 1 - ( 126,2 ) x 100 = 80 n x m 12 x 51,4 És important conèixer la uniformitat dels diferents sectors de reg. Si els sectors són uniformes es pot ajustar molt el reg (estalvi d’aigua); si no ho són s’ha de regar en excés per evitar l’aparició de rodals o clapes seques. El percentatge de manca d’uniformitat de reg serà el percentatge de temps de reg que haurem d’incrementar el programador. Recordem que habitualment es consideren les següents uniformitats: aspersió 80%, difusors 70%, degoteig 90%; però són dades orientatives, ja que poden variar molt en funció de la correcta distribució i solapament dels emissors, l’ elecció correcta de les toveres, la influència del vent, l’ajust o desgast dels emissors, l’obturació total o parcial d’alguns emissors, els obstacles, etc. La manera de saber si estem regant de forma acceptable és fent-ne la valoració. 4.3. Manteniment general de les instal—lacions de reg 4.3.1. Feines periòdiques Es realitzaran les següents tasques de manteniment amb la freqüència necessària per cada cas: - Mantenir netes les arquetes - Supervisar el bon estat de les connexions elèctriques i la valvuleria - Mantenir nets els armaris dels programadors - Regular o comprovar els reductors de pressió en zones on la pressió màxima és excessiva, (si la pressió màxima pot superar la pressió nominal de la canonada i no hi ha regulador cal instal—lar-ne) - Periòdicament, fer cicles de reg manual de poca durada i revisar el funcionament de cada sector - És molt important un bon purgat de les canonades durant la instal—lació i després d’una reparació - Si hi ha risc de glaçada buidar la instal—lació deixant obertes les vàlvules d’esfera, filtres, grups de pressió, etc. - Quan s’observi que l’aigua surt nebulitzada s’ajustarà el regulador de cabal de l’ectrovàlvula fins que l’emissió d’aigua sigui en “gotes” 38 4.3.2. Manteniment d’aspersors Per al bon funcionament dels aspersors, es tindran en compte les següents recomanacions: o Controlar la pressió de l’aspersor més proper a l’electrovàlvula i la del més allunyat. La variació de pressió entre ells no ha de superar el 20%. Si és superior cal cercar solucions: sistemes autocompensants, reduir cabals, reordenar sectors de reg, substituir canonada, tancar circuits, etc. - Ajustar la pressió de cada sector amb el regulador de cabdal o instal—lar un regulador. (La pressió recomanada per la majoria d’aspersors comercials és de 3 atmosferes) - Evitar el drenatge del sector pels aspersors més baixos revisant o posant aspersors amb vàlvula antidrenatge - Si la pressió és massa baixa reduir la mida de les toveres per tal de baixar el cabal, i així aconseguir una pujada de pressió - Substituir aspersors defectuosos per aspersors de les mateixes característiques i toveres del mateix cabal - Disposar de les claus o eines necessàries per graduar correctament els aspersors 4.3.3. Manteniment de difusors Per al bon funcionament dels difusors, es tindran en compte les següents recomanacions: - Evitar pressions superiors a 2 atm, ja que provoquen gotes molt fines i se les emporta l’aire - Adequar el tipus de tovera a l’amplada del parterre ( el nº que porten indica l'abast en peus, i un peu equival a uns 30 cm.). Per a mitjanes molt estretes utilitzar toveres de franja - L’abast màxim d’una tovera no s’ha de retallar més d’un 25% perquè faci un bon vano. (Recordar que per poder retallar l’abast d’una tovera ha de portar el filtre) - Evitar l’ús de toveres ajustables - Netejar i/o canviar els filtres 4.3.4. Manteniment de sistemes de degoteig Per al bon funcionament d’un sistema de degoteig, es tindran en compte les següents recomanacions: 39 - Comprovar periòdicament la variació de pressió des del dia de la posada en marxa de la instal—lació (això ens avisarà de possibles fuites o embús dels emissors) - Netejar filtres abans que la pèrdua de pressió que produeixin no superi 5 m.c.a. - Revisar el funcionament de ventoses o vàlvules anti-sifó i les vàlvules de rentat - És interessant dur a sobre una bossa de maniguets per reparar possibles talls sobre la marxa. Aprofitar si s’han de fer feines de neteja d’herbes, fer-les amb el reg en marxa perquè es reconeguin a l’instant les possibles fuites i es reparin - Netejar tot el sistema cada sis mesos 4.3.5. Manteniment de programadors Per al bon funcionament del programador, cada vegada que es faci el canvi de programació es tindran en compte les següents recomanacions: - Revisar que l’hora sigui la correcta - Revisar que el programa sigui l’adequat a l’època de l’any - Revisar que estigui en posició AUTO - Provar de fer un cicle manual curt de tots els sectors, ( per ex. 2 minuts per sector) - Si no es rep informació de la pantalla verificar que el cablejat estigui correcte. Si no és així, comunicar-ho al servei - Comprovar el correcte funcionament del sensor de pluja - Comprovar la tensió d’arribada al solenoide (revisar connexions i empalmes) - Comprovar si el solenoide s’activa. Si no és així, substituir el solenoide i usar connexions estanques - Comprovar que el regulador de cabal no estigui tancat - Desmuntar vàlvules, revisar membranes i conductes La xarxa de reg consta de les següents parts: - xarxa primària - xarxa secundària - distribuïdors d’aigua - automatització Totes les noves instal—lacions de reg han de complir les instruccions del Plec de Condicions Tècniques de les Instal—lacions de Reg. El bon estat de les instal—lacions de reg és indispensable per aconseguir un ús racional de l’aigua. Periòdicament s’han de fer les revisions oportunes. 40 5.- ÚS RACIONAL DE L’AIGUA En les zones verdes hi ha una gran riquesa d’espècies d’orígens geogràfics i característiques diferents. Les autòctones i pròpies de la nostra zona són les protagonistes principals en els espais naturalitzats. En els espais verds urbans s’hi troben gespes, plantes anuals, vivaces, entapissants, arbusts i arbres en diferents estats de desenvolupament amb necessitats hídriques i capacitats de proveir-se d’aigua diverses. El clima de Barcelona, mediterrani marítim, es caracteritza per un regim de pluges molt variable, al llarg de les estacions i entre els diferents anys, amb períodes de sequera més o menys prolongats, principalment a l’estiu. Al coincidir amb les temperatures elevades pròpies d’aquesta estació s’afavoreix l’evaporació de l’aigua i la transpiració de les plantes i provoca l’esgotament ràpid de les reserves d’aigua del sòl. Les característiques ambientals de Barcelona fan necessari el reg dels espais verds per garantir la supervivència de les plantes. Les plantacions dels espais verds es reguen utilitzant sistemes, dosis i freqüències de reg d’acord amb les característiques de cada grup de plantes i les necessitats en les diferents èpoques de l’any. Actualment un 53% de la superfície que es rega disposa de reg automatitzat amb sistemes de distribució específics per a cada tipus de plantació per un major aprofitament de l’aigua. Els aspersors i difusors distribueixen l’aigua uniformement en superfícies de plantacions de port baix com gespes, prades i entapissants. En arbusts i arbres, s’empra el reg localitzat com el degoteig. La programació del reg automatitzat permet regar en hores nocturnes i millorar l’aprofitament de l’aigua. L’increment dels espais verds contribueix a l’increment de la qualitat de vida. Aquest augment de superfície verda comporta un augment del consum d’aigua. Per tant, en el moment de dissenyar els espais verds és important incorporar mesures que ajudin a fer un ús racional de l’aigua. Des de l’any 1994, Parcs i Jardins aplica estratègies diverses per a l’estalvi i l’optimització de l’ús d’aigua de reg d’acord amb les línies d’acció de l’A21 de Barcelona que preveu aconseguir un model sostenible de l’aigua. El resultat s’ha notat en la relació entre l’augment de les zones verdes i la reducció del volum d’aigua consumit, tal com s’observa en el gràfic següent: 41 Aquestes mesures es tradueixen en: - una correcta selecció d’espècies, adequades al clima mediterrani i adequades a l’espai que ocuparan: sol o ombra, el tipus de sòl,.. - agrupar les espècies segons necessitats d’aigua similars - construir sobre terrenys de composició uniforme perquè l’aigua es distribueixi igual per totes les plantes - evitar zones de gespa estretes o en talussos que sempre aprofiten menys l’aigua - usar elements que redueixin l’evaporació del aigua del sòl com l’encoixinament o bé plantes que cobreixin el màxim de superfície de sòl - usar paviments permeables que afavoreixen l’aprofitament de l’aigua de pluja - estudiar la possibilitat de connectar la xarxa de reg a la xarxa freàtica - realitzar periòdicament tasques de descompactació del sòl En la construcció de nous espais verds i en la plantació d’arbrat viari, Parcs i Jardins participa assessorant tècnicament respecte a la selecció d’espècies, les mides de plantació, les instal—lacions de reg... I ho fa des de l’inici del procés, revisant els projectes, fins a la recepció definitiva de l’obra executada. En el cas de les instal—lacions de reg, supervisa els materials, cabals, diàmetres de canonada, càlculs hidràulics, instal—lació de bypass de seguretat als comptadors,...fa el seguiment de la implantació segons el Plec de Condicions Tècniques de Reg, i verifica el seu funcionament per a la recepció definitiva. Per altra banda, des de l’any 2001 Parcs i Jardins ha implantat un Sistema de Gestió Mediambiental amb la certificació ISO 14001: Certificat per ApPlus amb núm. 0050/01, en l’àmbit de la gestió i manteniment de les zones verdes públiques i l’arbrat viari de Barcelona. En aquest sentit i respecte a la gestió de l’aigua s’han redactat els procediments PMA/13: Control de consums que inclou la instrucció mediambiental IMA 13.01: Consum d’aigua i el PMA/18: Control de fuites d’aigua. Per al seguiment de la IMA 13.01 s’ha dissenyat un mètode informàtic que contempla la presa de dades mensuals, i que permet visualitzar qualsevol desviació detectada en la que el consum d’aigua superi en un 30% el consum mensual mitjà de l’any en curs. Aquesta lectura la fa el responsable de gestió de la zona i es fa independentment de les lectures rebudes per SGAB (Societat General d’Aigües de Barcelona). Parcs i Jardins s’adhereix al compliment de l’Agenda 21 local de Barcelona en les línies d’acció 2 i 3 de l’objectiu nº 5. OBJECTIU Nº 5: Preservar els recursos naturals, promoure l’ús dels renovables 5.2. Reduir el consum d’aigua i incrementar l’eficiència en el seu ús. Augmentar la informació i la sensibilització sobre el cicle i la gestió de l’aigua 5.3. Aprofitar suficientment les aigües subterrànies i reutilitzar les depurades, que inclouen les de pluja. 42 6.- DECRET DE SEQUERA L’any 2005 el Departament de Medi Ambient i Habitatge, per tal d’avançar-se a les possibles situacions de sequera, va determinar en dos decrets uns escenaris d’excepcionalitat i d’emergència amb les corresponents normes i mesures a adoptar en relació a l’ús dels recursos hídrics. En aquest sentit el 17 de maig de 2005 la Generalitat de Catalunya va aprovar el decret 93/2005 d’adopció de mesures excepcionals en relació amb la utilització dels recursos hídrics amb l’objectiu de restringir els usos no prioritaris, per tal de preservar l’abastament en l’ús domèstic. Després de dues modificacions posteriors ( el 6 de setembre amb el decret 187/2005 i el 27 de setembre amb el decret 207/2005), es va aprovar el decret 207/2005 d’adopció de mesures d’emergència en relació amb la utilització dels recursos hídrics. Aquest decret preveu que en aquells àmbits on els nivells dels embassaments siguin molt baixos o es vegin afectats per la manca de pluges s’adoptaran mesures que permetin assegurar al màxim l’abastament domiciliari. El mes de març de 2005, per tal de donar compliment al Decret d’adopció de mesures excepcionals i d’emergència en relació amb la utilització dels recursos hídrics del Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya, així com a la Mesura de Govern per a impulsar l’ús racional de l’aigua, aprovada al Consell Plenari de l’Ajuntament de Barcelona de 23 de març, Parcs i Jardins de Barcelona, IM va aplicar el decret, i per tant, a partir d’aquell moment el consum per al reg de la superfície verda no havia d’ésser superior a 450 m3/ha/mes. Per complir el decret es recomanava el següent: per tal de no sobrepassar aquest consum, es faran com a màxim 2 regs per setmana, amb una pluviometria de 5 l/m2, adequant les especificacions recollides en aquest Manual de Reg. De manera orientativa es regarà 10 minuts en regs per aspersió i 5 minuts en les instal—lacions amb difusors. En el reg programat es faran les modificacions pertinents per adaptar-lo als 2 regs indicats. Pel que fa al reg amb tona de l’arbrat i superfícies de gespa, es farà amb aigua freàtica que es carregarà en els hidrants establerts. El mes de febrer de 2007, l’Agència Catalana de l’Aigua va decretar que la conca Ter- Llobregat estava en grau d’excepcionalitat 2 i per tant, quedava prohibit destinar aigua potable per a les pràctiques d’aquells usos que no siguin l’abastament domèstic. Les mesures aplicades en aquell moment , i vigents de moment fins que finalitzi l’excepcionalitat són: No es pot utilitzar aigua potable per a : • Reg de jardins, prats, horts, zones verdes i esportives de caràcter públic o privat i arbrat proveït de reg amb degoteig. • Reg o aigualeix de vials, carrers, sendes i voreres de caràcter públic o privat. • Emplenament de piscines, estanys i fonts, privats o públics. • Fonts de consum humà que no disposin d’elements automàtics de tancament. • Neteja de vehicles. 43 Només podrà regar-se amb aigües freàtiques, però amb mesura, considerant aquesta aigua com a un recurs que també s’esgota. A tal efecte es procedirà immediatament a tancar tots els comptadors excepte aquells que donin aigua a ús domèstic, fonts de consum humà amb elements automàtics de tancament, centres de treball o concessions. Els responsables de les zones on hi hagi comptadors que no es puguin tancar exerciran la màxima vigilància sobre el consum dels mateixos, a fi d’evitar qualsevol pèrdua innecessària. A continuació es mostra un resum de les mesures d’excepcionalitat. Per a més informació consulteu l'enllaç http://mediambient.gencat.net/aca/sequera/inici.jsp Escenari d'excepcionalitat de nivell 1: situació en la qual, atesa l'excepcional escassetat de recursos hídrics, cal que s'adoptin les mesures d'estalvi en relació amb els usos i el medi previstes a aquest Decret per tal de garantir l'abastament a mig termini. MESURES D’EXCEPCIONALITAT I Mesura Acció Rol d’Aigües de Barcelona Intensificació de les campanyes de sensibilització Campanyes institucionals ciutadana Reg. Limitació del consum ajustant els períodes de reg. Ús de sistemes de reg que estalviïn aigua. No utilització de les boques d’aire de la xarxa d’AB i potenciació de reg amb aigua freàtica especialment el reg amb mànega Reducció o consum no Fonts ornamentals. Limitar l’horari de prioritaris dels usos funcionament de les fonts amb recirculació i Col—labora. Definició punts de presa d’aigua municipals d’aigua tancar les que no en tinguin Fonts aigua potable. Tancament de les fonts sense sistema de tancament. Neteja carrers. Limitar-la a les estrictament necessàries i intensificar l’ús d’aigua freàtica Reducció de consum en Realitzar o impulsar campanyes de comprovació, piscines i gimnasos manteniment i reemplaçament de reguladors en les instal—lacions 44 Escenari d'excepcionalitat de nivell 2: situació en la qual, atesa la intensificació de l'estat d'excepcional escassetat de recursos hídrics, cal que s'adoptin les mesures restrictives en relació amb els usos i el medi previstes en aquest Decret per tal de garantir l'abastament a curt termini. MESURES D’EXCEPCIONALITAT II Mesura Acció Rol d’Aigües de Barcelona Intensificació de les campanyes de sensibilització Campanyes institucionals ciutadana Reg. Intensificar l’ús d’aigua freàtica, generalitzar el seu ús, limitar o eliminar les plantacions Intensificar la reducció o Fonts ornamentals. Tancament de les fonts amb o sense recirculació Col—laboració. Definició consum no prioritaris dels punts de presa d’aigua usos municipals d’aigua Fonts aigua potable. Limitar l’horari d’ús i reducció del nombre de fonts obertes Neteja carrers. Intensificar la limitació de les operacions de neteja de carrers Reducció de consums en Reducció d’horaris d’ús piscines i gimnasos Escenari d'emergència: situació en la qual, atesa l'excepcional manca de recursos hídrics, cal establir restriccions i limitacions extraordinàries en els usos de l'aigua a fi i efecte de garantir-ne l'abastament. MESURES ESCENARI D’EMERGÈNCIA Mesura Acció Rol d’Aigües de Barcelona Intensificació de les Intensificació campanya conscienciació clients campanyes de sensibilització ciutadana Campanyes institucionals Reg. Limitar el reg a les espècies d’interès Col—laboració. Definició general sempre amb aigua freàtica punts de presa d’aigua Fonts ornamentals. Tancament de les fonts amb o sense recirculació Intensificar la reducció o Fonts aigua potable. Limitar l’horari d’ús i consum no prioritaris dels reducció del nombre de fonts obertes fent un usos municipals d’aigua tancament selectiu de manera que no quedi desatès cap sector de la ciutat Neteja carrers. Intensificar la limitació de les operacions de neteja de carrers a les sanitàriament necessàries Reducció de consums en Reducció d’horaris d’ús piscines i gimnasos Reforç informatiu institucional Bans municipals explicant la situació i accions adoptades Control compliment de Col—laboració amb la guàrdia urbana i inspectors Col—laboració en la inspecció mesures municipals en el compliment de les mesures i denúncia d’incompliments establertes 45 REFERÈNCIES MANUAL DE REG Les instal—lacions de reg dels parcs i jardins públics de Barcelona. Descripció, normes d’ús i manteniment. Ajuntament de Barcelona, Parcs i Jardins Institut Municipal. 1.994 PLEC DE CONDICIONS TÈCNIQUES PER A LES INSTAL—LACIONS DE REG Parcs i Jardins de Barcelona, Institut Municipal. 2ª Revisió: Gener 2002 TÉCNICAS DE RIEGO. 4ª EDICIÓN José Luis Fuentes Yagüe Ediciones Mundi Prensa. 2003 Ministerio de Agricultura, Pesca y Alimentación. Servei meteorològic de Catalunya. www.meteocat.com Agència catalana de l’aigua (Consulta de dades de l’aigua i el medi): http://mediambient.gencat.net/aca/ca/xarxes_de_control.jsp “Nueva web de la Agendia Estatal de Meteorología” : http://www.aemet.es/es/nuevaweb Informació pluviòmetrica en temps real: http://www.clabsa.es/Catala/Meteorologia/Continguts%20privats/Continguts%20privats.htm La comunitat virtual agroalimentària i del món rural. www.ruralcat.net wucols (Water use classification of landscape species) NTJ: Normes Tecnològiques de Jardineria i paisatgisme Fundació de l’Enginyeria Tècnica Agrícola Catalana Pla d’actuació Municipal per a risc de sequera. Ajuntament de Barcelona. Serveis Urbans i Medi Ambient. Març 2007 46