Guia de recomanacions per a la detecció de violència masclista en homes Circuit Barcelona contra la violència vers les dones Comissió de treball sobre homes que exerceixen violència masclista BCN Guia de recomanacions per a la detecció de violència masclista en homes 5 Circuit Barcelona contra la violència vers les dones En la mateixa línia d’altres documents que elabo- ra el Circuït Barcelona contra la violència vers les dones amb la participació dels seus professionals, aquest és un document que parteix de l’experiència de les persones participants en la Comissió de treball sobre homes que exerceixen violència masclista, que neix amb l’objectiu de facilitar elements que puguin millo- rar la praxis professional dels serveis que atenen homes de forma generalista o be per problemà- tiques específiques relacionades amb la violència masclista. Aquesta guia aspira a ser una ajuda per als i les professionals de la xarxa pública de la ciutat de Barcelona, per tal de que puguin detectar i abor- dar millor les situacions de violència masclista, tot adaptant les metodologies de treball per a una millor atenció als homes –i de retruc a les seves famílies– en un context de violència masclista. Les recomanacions d’aquesta guia poden ser un bon punt de partida per a que els serveis elaborin els seus propis protocols d’actuació respecte als ho- mes que exerceixen violència masclista i que són susceptibles de ser usuaris dels mateixos. En qualsevol explotació de l’obra autoritzada per la llicència es farà constar l’autoria. Guia de recomanacions per a la detecció de violència masclista en homes — CRÈDITS 7 Circuit Barcelona contra la violència vers les dones coordinada per: – Aharon Fernández Cuadrado. – Bàrbara Roig Merino. Projecte “Canviem-ho”. Servei d’Atenció a Homes Servei d’Atenció a Homes per a la promoció de per a la promoció de relacions no violentes (SAH). relacions no violentes (SAH). Direcció del Programa Direcció del Programa de Dona. Ajuntament de de Dona. Ajuntament de Barcelona. Barcelona. elaborada per: – Belén Benito Badorrey. – Patxi Mediana Martín. Àrea Bàsica de Salut del Raval Sud. Equip d’Atenció a la Infància i Adolescència (EAIA) Raval Sud. – Cristina Oller. Centre de Salut Mental d’Adults d’Horta-Guinardó. – Carles Bosser. Mossos d’Esquadra GAV de Sant Martí. – Miguel Suescun Ruiz. Unitat de Treball Social de l’Hospital General – Manuel Ramos Garrido. Vall d’Hebron. Servei d’Atenció a Homes per a la promoció de relacions no violentes (SAH). – Jana Niño. Ajuntament de Barcelona. Punt de Trobada Barcelona. – Joan Rull Camps. – Yolanda Muñoz Fernández. Servei d’Atenció a Homes per a la promoció Direcció General de Serveis Penitenciaris de relacions no violentes (SAH). (Unitat de Programes d’Intervenció Especialitzada). Ajuntament de Barcelona. – Immaculada Ibern Regàs. – Aharon Fernández Cuadrado. Direcció General de Serveis Penitenciaris Servei d’Atenció a Homes per a la promoció (Unitat de Programes d’Intervenció Especialitzada). de relacions no violentes (SAH). – Rosario Fernández Martín. Ajuntament de Barcelona. Direcció General de Serveis Penitenciaris – Bàrbara Roig Merino. (Unitat de Recursos Comunitaris). Servei d’Atenció a Homes per a la promoció – Antonia Guerrero Benitez. de relacions no violentes (SAH). Direcció General de Serveis Penitenciaris Ajuntament de Barcelona. (Unitat de Nous Projectes i Programes – Isabel Sánchez Bianchi. de Contingut Transversal). Secretaria Tècnica de Circuit Barcelona. – Josep Vilajoana Celaya. Direcció de Dona de l’Ajuntament de Barcelona. Centre de Serveis Socials – Ana Ballesteros Sagarra. de Guineueta-Verdun-Prosperitat. Secretaria Tècnica de Circuit Barcelona. – Núria Homs García. Consorci Sanitari de Barcelona. Centre d’Atenció i Seguiment a les Drogodependències (CAS) Garbivent. – Carmen Pérez Monton. Punt d’Informació i Atenció a les Dones (PIAD) de Nou Barris. – José-Esteban Malo Sanmartín. Equip d’Atenció a la Infància i Adolescència (EAIA) Raval Nord. En qualsevol explotació de l’obra autoritzada per la llicència es farà constar l’autoria. 8 Guia de recomanacions per a la detecció de violència masclista en homes — CRÈDITS Circuit Barcelona contra la violència vers les dones han participat en els grups de discussió, per àmbits: – Sandra Guixà. – Jaume Serrano. Punt d’Informació i Atenció a les Dones (PIAD) Centre d’Atenció i Seguiment a les de l’Eixample. Drogodependències (CAS) Horta-Guinardó. – Imma Edo. – Maite Cantero. Equip d’Atenció a les Dones (EAD). Institut Català de la Salut. Barcelona. – Júlia de Andrés. – David Botaro. Institut Català de les Dones (ICD). Barcelona. Centre d’Atenció Primària de Salut (CAP) Sardenya. – Noemí Nuñez. – Ana Ballesteros Sagarra. Oficina d’Atenció a la Víctima del Delicte (OAVD) Consorci Sanitari de Barcelona. de Barcelona. – Jordi Valls. – Manuela Moreno. Hospital de Sant Pau. Oficina d’Atenció a la Víctima del Delicte (OAVD) – Pedro Lázaro. de Barcelona. Hospital de Sant Pau. – Ana Abio. – Teresa Echevarria. Servei d’Atenció a Homes per a la promoció de Hospital Clínic. relacions no violentes (SAH). – Ferran Céspedes. – Júlia Massip. Hospital Clínic. Centre de Serveis Socials del Baix Guinardó. – M. Carmen Garcia. Hospital Plató. – Diana Zapata. Servei d’Atenció Socioeducativa – Rosa Martínez. de l’agència ABITS. Hospital Plató. – Rosa Maria Irla. – Consuelo Raya. Centre d’Atenció Primària de Salut (CAP) Vallcarca. Hospital Vall d’Hebron. – Rosa Adell. – Joana Peña. Atenció a la Salut Sexual i Reproductiva (ASSIR) Hospital Vall d’Hebron. Rio de Janeiro. – María José Montes. – Yolanda González. Hospital Vall d’Hebron. Centre de Salut Mental d’Adults d’Horta-Guinardó. – Rosa M. Gilete. – Begoña Trujillo. CUAP Casernes de Sant Andreu. Centre d’Atenció i Seguiment a les Drogodependències (CAS) Garvivent. – Carmen Ortega. CUAP Horta. – Ana Gil. Centre d’Atenció i Seguiment a les – Yolanda Muñoz. Drogodependències (CAS) Horta. UPIE/DGPRIS. Departament de Justícia. – Marta Florensa. – Angie Núñez. Centre d’Atenció Primària de Salut (CAP) Larrard. Unitat de Medi Obert. UPIE/DGPRIS. Departament de Justícia. – Mònica Signes. Centre d’Atenció Primària de Salut (CAP) Larrard. – Rosario Fernández Martín. Direcció General de Serveis Penitenciaris. – Cristina Zamora. Centre d’Atenció Primària de Salut (CAP) Larrard. – Manuela Moreno. Servei de Mesures Penals Alternatives. Departament – Centre d’Atenció Primària de Salut (CAP) Sarrià - de Justícia. Sant Gervasi. – Anna Vidal. – Graciela Pereira. Justícia Juvenil. Departament de Justícia. Centre d’Atenció i Seguiment a les Drogodependències (CAS) Sants. – Carles Bosser. Mossos d’Esquadra GAV de Sant Martí. – Sandra Gallego. Atenció a la Salut Sexual i Reproductiva (ASSIR) – Carmen Pinillos. Dreta. Equip d’Atenció a la Infància i Adolescència (EAIA) de les Corts. En qualsevol explotació de l’obra autoritzada per la llicència es farà constar l’autoria. Guia de recomanacions per a la detecció de violència masclista en homes — CRÈDITS 9 Circuit Barcelona contra la violència vers les dones – Natàlia Mantecón. – M. Ángeles Vela. Centre de Salut Mental Infantil i Juvenil (CSMIJ) de Centre d’Urgències i Emergències Socials de les Corts. Barcelona (CUESB). – Centre de Salut Mental Infantil i Juvenil (CSMIJ) – Ramón Granadal. de Ciutat Vella. Centre de Serveis Socials de Sant Antoni. – Toni Sabaté. – Victoria Rodríguez. Equip d’Atenció Psicopedagògica (EAP) de Gràcia. Centre de Serveis Socials de Raval Sud. – Jana Niño. – Patrici Hernández. Punt de Trobada. Barcelona Equip d’Atenció a Persones Vulnerables. Ajuntament de Barcelona – Alba Fernàndez. Servei d’Atenció a Nenes i Nens (SAN). Ajuntament – Laura Córdoba. de Barcelona Centre de Serveis Socials de Nou Barris. a més, han col·laborat amb la comissió: – Oriol Ginés Canales. – Elisabet Bernad Tarrago. Projecte “Canviem-ho”. Servei d’Atenció a Homes Direcció General de Serveis Penitenciaris (Unitat de per a la promoció de relacions no violentes (SAH). Programes d’Intervenció Especialitzada). – Roser Blanqué. – Marta Zamorano. Centre de Salut Mental d’Adults Dreta Eixample. Mossos d’Esquadra Barcelona. – Francesc Fernández Sierra. – Laura Villanueva. Equip d’Atenció a la Infància i Adolescència (EAIA). Mossos d’Esquadra Barcelona. Equip Central. – Raul Caballero. – Blas Carlos Ovejas Alcalde. Mossos d’Esquadra Barcelona. Guàrdia Urbana de Barcelona. – Paola Castañeda. – Maite Ibañez. Punt de Trobada Barcelona. Centre de Salut Mental Infantil i Juvenil de – Carolina Pascual Romero. l’Eixample. Consorci Sanitari de Barcelona – Naiara Puy. Centre de Salut Mental Infantil i Juvenil de l’Eixample. – Lara Treviño. Centre d’Atenció i Seguiment a les Drogodependències (CAS) Garbivent. Barcelona, novembre del 2013. En qualsevol explotació de l’obra autoritzada per la llicència es farà constar l’autoria. 10 Guia de recomanacions per a la detecció de violència masclista en homes — ÍNDEX Circuit Barcelona contra la violència vers les dones ÍNDEX PREÀMBUL .............................................................................................................................................................. 12 PRESENTACIÓ ......................................................................................................................................................... 14 Antecedents ......................................................................................................................................................... 15 Objectius ............................................................................................................................................................... 15 Procés d’elaboració ............................................................................................................................................. 16 Abast i límits d’aquesta guia ............................................................................................................................ 17 PART I: MARC CONCEPTUAL .............................................................................................................................. 18 1. LA viOLèNCiA MAsCLisTA .................................................................................................................................. 19 1.1 Definició de la violència masclista ....................................................................................................... 19 1.2 L’origen de la violència masclista: el sexisme .................................................................................... 21 1.3 Formes i àmbits de la violència masclista ........................................................................................... 23 1.4 El cicle de la violència en la relació de parella................................................................................... 24 1.5 La violència masclista a Catalunya ....................................................................................................... 26 1.6 Obstacles per a l’abordatge de la violència masclista: mites i mecanismes d’invisibilització .................................................................................................. 27 2. ELs hOMEs qUE ExERCEixEN viOLèNCiA MAsCLisTA ............................................................................... 32 2.1 Masculinitat i violència ........................................................................................................................... 32 2.2 Homes que maltracten: més enllà dels perfils i les tipologies ........................................................ 36 2.3 Intervenció amb homes que maltracten ............................................................................................. 40 3. MARC LEgAL dE LA viOLèNCiA MAsCLisTA .................................................................................................. 44 3.1 Llei orgànica de mesures de protecció integral contra la violència de gènere (2004) ............... 44 3.2 Llei del dret de les dones a eradicar la violència masclista (2008) ................................................. 46 3.3 Llei dels drets i les oportunitats en la infància i l’adolescència (2010) ......................................... 48 En qualsevol explotació de l’obra autoritzada per la llicència es farà constar l’autoria. Guia de recomanacions per a la detecció de violència masclista en homes — ÍNDEX 11 Circuit Barcelona contra la violència vers les dones PART II: L’ABORdATgE dE LA viOLèNCiA MAsCLisTA AMB hOMEs .................................................... 50 4. LA dETECCió EN EL MARC dE LA viOLèNCiA MAsCLisTA .......................................................................... 51 4.1 Aspectes previs en la detecció de la violència masclista .................................................................. 52 4.2 Dificultats i obstacles per a la detecció i la derivació dels homes agressors ............................... 54 4.3 Oportunitats i contextos favorables a la detecció ............................................................................. 57 5. LA dETECCió d’hOMEs qUE ExERCEixEN viOLèNCiA MAsCLisTA ....................................................... 58 5.1 Esquema d’actuació ................................................................................................................................. 59 5.2 Indicadors d’alerta per a la detecció .................................................................................................... 61 5.3 Detecció a partir de tercers .................................................................................................................... 63 6. LA vALORACió dEL RisC .................................................................................................................................... 66 7. L’ENTREvisTA AMB L’hOME qUAN hi hA sOsPiTA dE viOLèNCiA MAsCLisTA ..................................... 68 7.1 Recomanacions per a l’entrevista amb homes ................................................................................... 68 7.2 Estratègies en l’entrevista amb homes ................................................................................................ 70 8. LA dERivACió AL disPOsiTiU PúBLiC d’ATENCió A hOMEs PER A LA PROMOCió dE RELACiONs NO viOLENTEs ................................................................................. 75 8.1 El Servei d’Atenció a Homes per a la promoció de relacions no violentes .................................. 76 PART III: RECOMANACiONs EsPECÍFiqUEs PER ÀMBiTs d’ACTUACió .............................................. 78 9. RECOMANACiONs EsPECÍFiqUEs PER A CAdA ÀMBiT d’ACTUACió ...................................................... 79 9.1 Àmbit de serveis socials .......................................................................................................................... 79 9.2 Àmbit d’atenció a les dones ................................................................................................................... 82 9.3 Àmbit de Justícia i cossos de seguretat ................................................................................................ 84 9.4 Àmbit d’infància i família ...................................................................................................................... 88 9.5 Àmbit de salut a primària i atenció especialitzada .......................................................................... 91 9.6 Àmbit de salut en atenció hospitalària ................................................................................................ 94 BIBLIogRAfIA ........................................................................................................................................................ 98 ANNEX .................................................................................................................................................................. 104 Annex 1: Protocol de derivació al SAH ........................................................................................................ 105 Annex 2: Fitxa de derivació al SAH per als Serveis Penitenciaris .......................................................... 108 En qualsevol explotació de l’obra autoritzada per la llicència es farà constar l’autoria. 12 preÀmBul Guia de recomanacions per a la detecció de violència masclista en homes — PREÀMBUL 13 Circuit Barcelona contra la violència vers les dones “Els homes no són als serveis.” Aquesta és una de Per això es va constituir aquesta comissió, que la frases que més s’ha repetit al si de la comissió de va incloure tot el ventall de serveis que estaven treball sobre homes que exerceixen violència mas- implicats en l’atenció a homes agressors: centres clista que va posar en marxa el Circuit Barcelona de serveis socials, àrees bàsiques de salut, serveis contra la violència vers les dones1 el juny del 2010. de toxicomanies, salut mental d’adults, hospi- tals, equips d’atenció a la infància i l’adolescèn- Aquesta comissió es va crear a proposta de dife- cia, Guàrdia Urbana i Mossos d’Esquadra, serveis rents serveis del Circuit Barcelona als quals pre- penitenciaris i serveis d’atenció a homes. També ocupava el fet que els homes no fossin atesos de vam convidar a participar-hi el Punt d’Informació i manera específica a la xarxa pública per la violèn- Atenció a les Dones d’Horta-Guinardó, com a servei cia exercida vers la parella o família i posaven en –tot i que no atén homes– que podia aportar molts relleu que, a més d’atendre qui pateix les conse- coneixements sobre la detecció de violència en qüències de la violència masclista, calia intervenir homes a través de les dones. En aquesta comissió amb els que l’exerceixen. també hi van participar membres de la Secretaria Tècnica del Circuit. Concretament, ens trobàvem que a molts serveis generalistes i universals l’atenció a dones per si- Va ser el Servei d’Atenció a Homes per a la promo- tuacions de violència masclista, tot i que no hi ha- ció de relacions no violentes (SAH) de l’Ajuntament via, de vegades, demanda explícita d’atenció per de Barcelona qui va liderar aquest procés, atesa la aquesta temàtica, la intervenció estava totalment seva experiència en l’atenció a homes que exer- integrada, des de la detecció fins a la conscienci- ceixen violència masclista. Aprofitant el projecte ació de la problemàtica, passen per la derivació “Canviem-ho. Homes per l’equitat de gènere”, un als serveis que fan les intervencions de tractament projecte municipal dependent del SAH que té per social i psicològic o a les instàncies judicials. En encàrrec el treball de prevenció i sensibilització canvi, en els cas dels homes, tot i que hi havia la sobre violència adreçat a homes, ha estat aquest confirmació o bé la sospita fundada que estaven bàsicament qui ha dirigit les sessions de treball, exercint violència vers la parella i indirectament ha fet la formació de les persones participants a la sobre els seus fills i filles, no s’estava fent cap actu- comissió i ha redactat la major part del document. ació, exceptuant els casos en què l’home feia una demanda expressa per aquesta temàtica, o aquells A vegades els homes agressors no són presents altres en què s’havia d’actuar d’ofici després d’una als serveis, a vegades els/les professionals no els agressió important. En comptades ocasions, un ser- veiem. En tot cas, aquesta guia és un recurs preci- vei de caire generalista que estigui atenent una sament per ampliar la mirada, perquè a la xarxa dona víctima de violència masclista intervé amb la pública de serveis incorporem la visió dels homes parella agressora detectant, orientant i derivant el que exerceixen violència masclista, gosem abordar cas als serveis especialitzats. el problema en aquests casos, i oferim una aten- ció encara més integral incloent-hi aquests homes La violència masclista és una violència estructural com a usuaris dels recursos d’atenció especialitza- a la nostra societat; per tant, durant molt temps da en violència masclista. ha estat normalitzada i conceptualitzada com un problema domèstic, com un problema privat en el El resultat d’aquest treball dut a terme per la co- si de la parella, que tenia lloc de portes endins. Per missió ha estat molt satisfactori, encara que el això, no sempre és fàcil detectar-la ni abordar-la, i procés no ha estat lliure d’obstacles i entrebancs. aquesta dificultat no solament afecta la ciutadania Esperem que ho sigui també per a totes les perso- en general, sinó també les institucions, els serveis nes que llegiu aquesta guia, tot desitjant que sigui i els/les professionals que hi treballem. d’utilitat per a la vostra tasca professional. I en aquest context, des del punt de vista assisten- El Circuit Barcelona contra la violència vers les cial, els homes agressors han quedat en un segon dones us agraeix tots els suggeriments de mi- terme, atès que la prioritat de la xarxa pública – llora que ens vulgueu fer arribar, ja sigui escri- com és lògic– sempre ha estat l’atenció integral a vint a circuitbcnvm@gmail.com, o a través de les dones com a víctimes i supervivents d’aquesta www.bcn.cat/canviem-ho. violència, i s’ha ampliat la mirada també als seus fills i filles en els últims temps. 1 Més informació del Circuit Barcelona contra la violència vers les dones a: http://www.csbcn.net/cvdbcn En qualsevol explotació de l’obra autoritzada per la llicència es farà constar l’autoria. 14 presentació Guia de recomanacions per a la detecció de violència masclista en homes — PRESENTaCIó 15 Circuit Barcelona contra la violència vers les dones aNTECEDENTS Aquesta Guia és el resultat del treball dut a terme des de la Comissió d’Homes que Exerceixen Violència Masclista del Circuit de Barcelona contra la violència vers les dones. Aquesta comissió neix al Circuit durant l’any 2010 per treballar de manera continuada en la millora de l’atenció als homes en els pro- cessos de violència masclista, la seva detecció i la posterior derivació. Durant aquest temps de treball, podem destacar les accions següents: – Prospecció dels indicadors que registren els diferents serveis sobre els homes que exerceixen violència. – Anàlisi de les dades recollides pels diferents serveis sobre registre de dades, mancances, dificultats, obstacles per intervenir amb agressors i necessitats de formació. – Pla de formació a la comissió sobre masculinitat i violència, intervenció amb homes agressors i detec- ció i derivació de casos. – Creació d’un protocol de recollida de dades per poder elaborar diferents tipologies dels homes que exerceixen violència en funció de cada àmbit d’actuació dels serveis participants i conèixer els pro- cessos pels quals arriben als diferents serveis. – Discussió i redacció de la Guia de recomanacions per a la detecció de violència masclista en homes atesos a la xarxa pública de serveis. OBjECTIUS Els objectius de la Comissió sobre Homes que Exerceixen Violència Masclista del Circuit Barcelona contra la violència vers les dones que ha elaborat aquesta guia han estat: – Visibilitzar en l’àmbit dels serveis d’atenció a les persones de Barcelona la figura de l’home com a usuari en processos de violència masclista, ja sigui en prevenció, detecció o intervenció amb els ma- teixos homes. – Oferir als serveis d’atenció a les persones de Barcelona una sèrie de recomanacions per millorar l’atenció dels homes que exerceixen violència i millorar-ne la detecció precoç i la posterior derivació als serveis especialitzats. – Consensuar propostes de caire tècnic per millorar l’atenció als homes en les temàtiques esmentades i facilitar-ne la derivació a serveis especialitzats. – Coordinar els serveis de diferents àmbits amb la finalitat d’oferir als usuaris homes una xarxa d’atenció integral amb perspectiva de gènere. – Sensibilitzar i formar els/les professionals dels diferents serveis per desenvolupar accions dirigides específicament als homes en processos de violència. En qualsevol explotació de l’obra autoritzada per la llicència es farà constar l’autoria. 16 Guia de recomanacions per a la detecció de violència masclista en homes — PRESENTaCIó Circuit Barcelona contra la violència vers les dones PROCéS D’ELaBORaCIó En el procés d’elaboració de la guia hem incorporat professionals de tots els serveis públics d’atenció a les persones de la ciutat de Barcelona que poden fer en algun moment una intervenció amb homes, esti- guin involucrats o no en processos de violència masclista. Cada un d’aquests serveis ha estat representat per professionals amb expertesa en la temàtica i que han aportat aquesta experiència per enriquir la Comissió i la redacció de la Guia de recomanacions. D’aquesta manera, s’ha configurat un grup de treball nombrós i heterogeni que ha aportat riquesa i diversitat de mirades en el debat. El procés grupal ha estat coordinat pel projecte “Canviem-ho”2. Pel que fa exclusivament a l’elaboració de la guia, tot i que la Comissió feia aproximadament dos anys que hi treballava, el treball va començar el febrer del 2012 i va finalitzar la seva tasca l’octubre del 2013, després d’haver dut a terme 12 reunions amb una dedicació total de 24 hores de comissió. En aquestes reunions s’ha reflexionat i s’ha debatut sobre els diferents continguts que es troben a la guia i s’han consensuat les diferents propostes de caire tècnic per a la detecció i la derivació dels homes que exerceixen violència. A més, un cop finalitzades les recomanacions generals de la guia, des de la comissió de treball es va considerar que era adient poder-hi afegir unes recomanacions més concretes i específiques segons els àmbits d’actuació, atesa la idiosincràsia dels serveis i les diferents realitats que atenien cada un d’ells. Unes recomanacions que havien de ser complementàries a les generals i que, alhora, s’adaptessin a cada àmbit d’actuació. D’aquesta manera, es van organitzar grups de discussió que aglutinen en cinc àmbits diferents bona part dels serveis d’atenció a les persones que tenen la possibilitat de detectar i derivar homes que exerceixen violència. Són els següents: atenció a les dones, justícia i cossos de seguretat, serveis socials, atenció a la infància i la família, i l’àmbit de salut que, per les seves dimensions, es va dividir en: atenció primària i especialitzada i en atenció hospitalària. Per tal de poder treballar específicament les recomanacions sobre la detecció de violència masclista en homes que exerceixen violència, des dels diferents àmbits d’actuació dels serveis presents al Circuit Barcelona contra la violència vers les dones, es van organitzar sis sessions grupals de discussió (grups de vuit a deu participants), de dues hores i mitja de duració i d’acord amb les preguntes següents: 1. En el teu àmbit, en relació amb els homes, quins indicis et fan sospitar que hi ha una situació de violència masclista? 2. Quins obstacles o oportunitats creus que hi ha, en el teu àmbit, per detectar aquestes situacions? 3. Un cop es detecta, quina intervenció es fa, concretament, en el teu àmbit? 4. Es treballa la derivació cap algun servei especialitzat d’atenció a homes que exerceixen violència? Per tot això, no volem tancar aquest apartat sobre el procés d’elaboració de la Guia de recomanacions sense agrair la implicació i la participació dels/de les professionals que conformen la Comissió, sense la qual aquesta guia no hauria pogut veure la llum. Sens dubte, el treball fet durant aquests anys ha estat enriquidor i estimulant per a totes i tots. 2 Projecte dependent del Servei d’Atenció a Homes per a la promoció de relacions no violentes (SAH). Ajuntament de Barcelona. En qualsevol explotació de l’obra autoritzada per la llicència es farà constar l’autoria. Guia de recomanacions per a la detecció de violència masclista en homes — PRESENTaCIó 17 Circuit Barcelona contra la violència vers les dones aBaST I LÍMITS D’aqUESTa gUIa En la mateixa línia d’altres documents que elabora el Circuit Barcelona contra la violència vers les do- nes amb la participació dels seus professionals, aquest és un document que parteix de l’experiència de les persones participants en la Comissió de Treball sobre Homes que Exerceixen Violència Masclista, que neix amb l’objectiu de facilitar elements que puguin millorar la praxi professional dels serveis que atenen homes de manera generalista o bé per a problemàtiques específiques relacionades amb la violència masclista. Aquesta guia aspira a tenir un impacte institucional en les institucions que formen part del Circuit Barcelona, en tant que pretén que els seus serveis adaptin les metodologies de treball per a una millor atenció als homes –i, de retruc, a les seves famílies– en un context de violència. Les recomanacions d’aquesta guia poden ser un bon punt de partida perquè els serveis elaborin els seus propis protocols d’actuació respecte als homes que exerceixen violència masclista i que són susceptibles de ser-ne usuaris. D’altra banda, per a la utilització d’aquesta guia el Circuit Barcelona contra la violència vers les dones ofereix als/a les professionals de la xarxa pública una formació complementària, per tal de fer-la servir amb més coneixements i seguretat, buscant en tot moment l’apoderament d’aquests professionals. Finalment, malgrat l’amplitud del concepte violència masclista, en el context d’aquesta guia parlarem sempre de la violència exercida en l’àmbit de la parella (o exparella) –ja que és la que ens arriba més als serveis del Circuit Barcelona –, i considerarem sempre que la persona maltractadora serà un home. Hem desestimat expressament abordar les particularitats de parelles de dones, per exemple, tot i que molts dels patrons de conducta relacionats amb la construcció d’una determinada identitat masculina es podrien descriure igualment en aquest tipus de relacions afectives, quan és present la violència. En qualsevol explotació de l’obra autoritzada per la llicència es farà constar l’autoria. 18 PART I marc conceptual Guia de recomanacions per a la detecció de violència masclista en homes — PaRT I 19 Circuit Barcelona contra la violència vers les dones 1. La vIOLÈNCIa MaSCLISTa3 1.1 Definició de la violència masclista Qualsevol relació violenta és una relació a les dones en la família, en el lloc de treball, en la de domini, control i abús d’una persona comunitat i en la societat.” sobre l’altra, i aquella que domina se A partir de la Llei orgànica 1/2004, de 28 de de- sent legitimada per obligar l’altra a fer sembre, de mesures de protecció integral contra quelcom que no faria per pròpia voluntat la violència de gènere, s’estableix a nivell estatal i per agredir-la (en qualsevol de les seves aquest concepte per referir-se a la violència que manifestacions: física, psíquica, sexual es dóna “com la manifestació de la discriminació, o econòmica) quan ho estimi oportú. la situació de desigualtat i les relacions de poder dels homes contra les dones, que s’exerceix con- tra aquestes per part dels que siguin o hagin estat cònjuges o hagin estat vinculats a elles per relaci- A diferència d’un episodi violent aïllat, el maltrac- ons similars d’afectivitat, encara que no hi hagi tament implica sempre un patró psicològicament convivència”. Per tant, el concepte de violència de abusiu cap a la persona agredida. La violència com- gènere és el que regeix en l’àmbit penal a través porta un procés que té per finalitat el sotmetiment dels jutjats de violència contra la dona, tenint en d’una persona per una altra. En el cas de la vio- compte únicament aquests supòsits. lència masclista es tracta d’una violència selectiva vers les dones. A Catalunya, amb l’aprovació de la Llei 5/2008, de 24 d’abril, dels drets de les dones a eradicar la vio- Autors com Luis Bonino (2005) constaten que ja lència masclista, s’amplia el concepte incorporant existeix un consens internacional a definir la vio- tot el ventall de violències que es poden donar en lència masculina vers les dones com “tota forma de diferents àmbits, exercida pels homes contra les coacció, control o imposició il·legítima per la qual dones, pel fet de ser dones. s’intenta mantenir la jerarquia imposada per la cultura sexista, forçant-les a fer allò que no volen, És en aquest context que la llei catalana del dret de que no facin el que volen o es convencin que el que les dones a l’eradicació de la violència masclista5 decideix l’home és el que s’ha de fer”. utilitza aquesta expressió perquè el masclisme és el concepte que de manera més general defineix La IV Conferència Mundial de les Nacions Unides les conductes de domini, control i abús de poder sobre les Dones (Beijing, 1995) defineix que “vio- dels homes sobre les dones i que, alhora, ha im- lència contra les dones significa qualsevol acte de posat un model de masculinitat que encara és violència basada en el gènere4 que té com a resul- valorat per una part de la societat com a superior. La tat, o és probable que tingui com a resultat, uns violència contra les dones és l’expressió més greu i danys o patiments físics, sexuals o psicològics per a devastadora d’aquesta cultura, que no només des- les dones, incloent-hi les amenaces dels esmentats trueix vides, sinó que impedeix el desenvolupament actes, la coacció o la privació arbitrària de la lliber- dels drets, la igualtat d’oportunitats i les llibertats tat, tant a la vida pública com a la privada”. “La de les dones. violència contra les dones és una manifestació de les relacions de poder històricament desiguals en- tre homes i dones, les quals han originat el domini dels homes sobre les dones. Aquesta violència [...] deriva, essencialment, de les pautes culturals [...] que perpetuen la condició d’inferioritat atorgada 3 Aquest capítol és un extracte del mateix capítol del document Intervenció amb infants i adolescents en situació de violència masclista des del sistema públic de serveis socials de la ciutat de Barcelona. Ajuntament de Barcelona. 4 La identitat de gènere és una construcció simbòlica i conté el conjunt d’atributs assignats a les persones en aparença a partir del gènere. Les identitats de gènere no només expressen les concepcions pròpies d’una cultura, i d’una època, sinó que actuen com a legitimadores d’un cert tipus de relacions socials de poder. Pel fet de ser etiquetat com a home o dona, cada subjecte és col·locat dins d’una categoria social: la femenina o la masculina, a la qual responen papers, obligacions, drets, etcètera (Garcia Salomon, 2006). 5 Llei 5/22008, del 24 d’abril, del dret de les dones a l’eradicació de la violència masclista. En qualsevol explotació de l’obra autoritzada per la llicència es farà constar l’autoria. 20 Guia de recomanacions per a la detecció de violència masclista en homes — PaRT I Circuit Barcelona contra la violència vers les dones I defineix (a l’article 3, punt a) la violència masclista com “la violència que s’exerceix contra les dones com a manifestació de la discriminació i de la situació de desigualtat en el marc d’un sistema de rela- cions de poder dels homes sobre les dones i que, produïda per mitjans físics, econòmics o psicològics, incloses les amenaces, les intimidacions i les coaccions, tingui com a resultat un dany o un patiment físic, sexual o psicològic, tant si es produeix en l’àmbit públic com en el privat”. Aquesta violència, exercida per homes, té una causalitat complexa i multidimensional, però les seves causes primàries són les pautes culturals sexistes que mantenen i afavoreixen la superioritat masculina i la subordinació femenina. I, per descomptat, ni la biologia ni les “provocacions” o “l’agressivitat” de la dona són factors causals. Els valors, creences i mandats sobre “el que un home ha de ser”, transmesos per la societat tradicional i patriarcal, són la base d’aquesta violència. En aquest context, el sexisme legitima la desigualtat de poder que situa en una posició social dominant l’home respecte a la dona. I també respecte als altres homes que no es comporten com a tals. Aquest és el germen del qual s’alimenta la violència masclista. En qualsevol explotació de l’obra autoritzada per la llicència es farà constar l’autoria. Guia de recomanacions per a la detecció de violència masclista en homes — PaRT I 21 Circuit Barcelona contra la violència vers les dones 1.2 L’origen de la violència masclista: el sexisme6 El sexisme és una construcció social que deriven. Tot un sistema de privilegis masculins se defineix el marc de les relacions humanes, sosté sobre el supòsit imaginari que els homes i les formes de subjectivitat, els rols socials les dones són el que són d’una manera natural, i per tant inamovible, i no l’efecte d’un procés de i la divisió del treball en funció del sexe socialització de gènere. biològic. Tot aquest sistema de privilegis depèn del fet que la distinció masculí/femení i heterosexual/homo- Assigna a cada sexe biològic uns atributs, unes ca- sexual tingui l’aparença d’estar inscrita en la na- racterístiques i habilitats diferenciats als quals han turalesa mateixa del món, en la seva essència més de respondre tots els homes i totes les dones. Defi- elemental. neix que els homes han de ser masculins i les do- nes, femenines. Defineix què vol dir masculinitat La distinció que estableix el sexisme entre el que i feminitat, i el que correspon ser i fer a un home és masculí i el que és femení no és solament de per ser masculí i a una dona per ser femenina. caràcter simbòlic, sinó que estableix també una Sortir d’aquests patrons equival, en més o menys distinció material en l’estructura de l’organització mesura, a l’exclusió social. social: l’espai productiu i l’espai reproductiu, que implica una divisió sexual del treball. Aquestes atribucions en funció del sexe biològic defineixen els rols socials, els perfils i les responsa- En una societat patriarcal com és la nostra, malgrat bilitats diferenciades segons se sigui home o dona. els avenços importantíssims dels últims temps cap En altres paraules, què correspon que faci, pensi, a una major igualtat d’oportunitats entre homes desitgi o senti la dona i què correspon que faci, i dones, el sexisme estableix una desigualtat de pensi, desitgi o senti l’home. Constitueixen, per valor entre l’espai productiu i d’administració de tant, un mecanisme de control social. la riquesa, i l’espai reproductiu i de cura de les per- sones. El primer, tradicionalment masculí, té un El sexisme és, doncs, el conjunt de significacions alt valor i prestigi social, mentre que l’espai repro- que ens donen unes referències simbòliques a ductiu i de cura de les persones, tradicionalment través de les quals poder donar sentit al món de femení, té un valor social subsidiari per més que, les relacions entre les dones i els homes i els seus d’una manera no reconeguda, ha estat indispensa- comportaments i discursos, tot definint el que és ble perquè les societats de capitalisme avançat ha- normal i el que no ho és en relació amb el fet de gin assolit el nivell de desenvolupament econòmic ser un subjecte masculí, un subjecte femení i un actual. En el desenvolupament del nostre sistema subjecte heterosexual. econòmic ha estat fonamental l’explotació no re- munerada del treball de producció i modificació És, per tant, una ideologia en tant que, en establir d’afectes i de construcció de xarxes de solidaritat la normativitat masculina, femenina i heterosexu- i cooperació que les dones han desenvolupat histò- al, atorga una aparença natural a les atribucions ricament en l’àmbit de la reproducció social. assignades a homes i dones que, en canvi, prove- nen de la construcció cultural del que és masculí A la nostra societat aquesta diferenciació entre i femení. Dit d’una altra manera, la seva funció espais socials i identitats de gènere va associada consisteix a naturalitzar la relació entre sexe i gè- a una correlació desigual de poder que situa en nere, i fer aparèixer aquest últim com la mera ma- una posició social dominant l’home respecte a la nifestació externa d’una essència continguda en el dona. Però el sexisme també perjudica els homes sexe com a fet biològic, i que cada persona portaria que no responen al patró establert de masculinitat. en el seu interior des del moment de néixer. L’home que no respon als valors tradicionals asso- ciats a la masculinitat no és plenament acceptat Per mitjà d’aquest procés de naturalització el sexis- en la majoria dels grups socials, que l’acaben des- me legitima o fa aparèixer com a racionals i justifi- plaçant o fent-lo sentir “fora de lloc”, discriminant cades les relacions de poder que estableix la domi- o agredint. nació masculina i les desigualtats socials que se’n 6 Recomanacions per a la prevenció de relacions abusives de parella. Circuit Barcelona contra la violència vers les dones. Barcelona, 7 de maig de 2010. En qualsevol explotació de l’obra autoritzada per la llicència es farà constar l’autoria. 22 Guia de recomanacions per a la detecció de violència masclista en homes — PaRT I Circuit Barcelona contra la violència vers les dones Les masculinitats no normatives (igual que les fe- És el cas de les persones transsexuals7 que desit- minitats no normatives) produeixen rebuig social gen fer un canvi en la seva identitat legal, i que perquè posen en qüestió allò que el sexisme té per per aconseguir-ho s’han de sotmetre a tractament funció mostrar de manera constant: que la relació hormonal durant un mínim de dos anys, que no- entre el sexe i el gènere és natural i inamovible. més podran rebre si es reconeixen com a malalts mentals i obtenen el diagnòstic psiquiàtric de Alhora, qüestionen també la pretensió del sexis- trastorn d’identitat de gènere per part d’un/una me de construir les categories masculí/femení psiquiatre/a. com dues categories excloents (si pertanys a una no pots pertànyer a l’altra), complementàries i ex- O el cas dels nadons intersexuals,8 que en els pri- haustives (si pertanys a una, llavors has de tenir mers divuit mesos de vida, tot i tenir en la majoria totes les característiques que se suposa que fan una de casos genitals perfectament sans i funcionals, persona membre d’aquesta categoria). són sotmesos a modificacions quirúrgiques i hor- monals del cos per tal que arribi a ser identificable Aquest qüestionament amenaça frontalment el com a només masculí o només femení. sexisme, perquè debilita la força d’un sistema de categories dicotòmiques sense el qual el sistema Són dos casos clars de la fermesa del sexisme a de privilegis masculins no podria subsistir. Per l’hora de no permetre que el sistema de categories aquest motiu, el rebuig que produeixen aquestes en el qual es fonamenta la dominació masculina masculinitats femenines o feminitats masculines deixi d’exercir la seva funció de produir diferència comporta sovint agressions homofòbiques i trans- identitària alhora que produeix jerarquia. fòbiques que cal considerar violència de gènere, en la mesura que és una violència que pretén restablir En conseqüència, modificar els models tradicionals la clara distinció de les categories de la sexualitat de masculinitat i de feminitat és un repte que ha normativa (heterosexual/homosexual) i del gènere d’abordar necessàriament la nostra societat com normatiu (masculí/femení) allà on està amenaça- un objectiu col·lectiu, social i polític per tal d’era- da. Algunes d’aquestes violències de gènere prenen dicar la violència masclista i assolir un model de formes molt institucionalitzades (Coll-Planas, Bus- relacions interpersonals igualitari i democràtic. tamante i Missé, 2009). 7 Transsexual: és la persona que s’identifica amb un gènere que no coincideix amb el que se li va assignar en el moment de néixer a partir del seu sexe. Per arribar a adoptar l’aspecte físic del gènere amb el qual s’identifiquen, moltes d’aquestes persones recorren a la modificació hormonal i quirúrgica del seu cos. 8 Intersexual: és la persona que neix amb genitals, gònades o aparell reproductor que no poden ser inequívocament identificats com a masculins o femenins, sinó que adopten variades formes d’hibridació entre uns i altres. El criteri cromosòmic tampoc no resulta fiable, perquè pot no ser coincident amb les manifestacions fenotípiques. Per exemple, el cas d’una persona XX que arribada l’adolescència produeix nivells tan elevats de testosterona que el seu clítoris pot arribar a adquirir la mida d’un penis. En qualsevol explotació de l’obra autoritzada per la llicència es farà constar l’autoria. Guia de recomanacions per a la detecció de violència masclista en homes — PaRT I 23 Circuit Barcelona contra la violència vers les dones 1.3 Formes i àmbits de la violència masclista La llei del dret de les dones a l’eradicació de la violència masclista defineix les formes i els àmbits de la violència següents. • Formes de la violència masclista • Àmbits de la violència masclista A) Violència física: comprèn qualsevol acte o omis- A) Violència en l’àmbit de la parella: consisteix en sió de força contra el cos d’una dona, amb el la violència física, psicològica, sexual o econò- resultat o el risc de produir-li una lesió física mica exercida contra una dona i perpetrada per o un dany. l’home que n’és o n’ha estat el cònjuge o per la persona que hi té o hi ha tingut relacions B) Violència psicològica: comprèn tota conducta similars d’afectivitat. o omissió intencional que produeixi en una dona una desvaloració o un patiment, per mit- B) Violència en l’àmbit familiar: consisteix en la jà d’amenaces, humiliació, vexacions, exigèn- violència física, sexual, psicològica o econòmica cia d’obediència o submissió, coerció verbal, exercida contra les dones i les menors d’edat en insults, aïllament o qualsevol altra limitació el si de la família i perpetrada per membres de del seu àmbit de llibertat. la mateixa família, en el marc de les relacions afectives i dels lligams de l’entorn familiar. No C) Violència sexual i abusos sexuals: comprèn qual- s’hi inclou la violència exercida per l’àmbit de sevol acte de naturalesa sexual no consentit per la parella definida en l’apartat primer. les dones, inclosa l’exhibició, l’observació i la imposició, per mitjà de violència, intimidació, C) Violència en l’àmbit laboral: consisteix en la prevalença o manipulació emocional, de relaci- violència física, sexual o psicològica que es pot ons sexuals, amb independència que la persona produir en el centre de treball i durant la jor- agressora pugui tenir amb la dona o la menor nada laboral, o fora del centre de treball i de una relació conjugal, de parella, afectiva o de l’horari laboral si té relació amb la feina, i que parentiu. pot adoptar dues tipologies: assetjament per raó de sexe i assetjament sexual. D) Violència econòmica: consisteix en la privació intencionada i no justificada de recursos per D) Violència en l’àmbit social o comunitari. Com- al benestar físic o psicològic d’una dona i, si prèn les manifestacions següents: agressions escau, de les seves filles o fills, i la limitació en sexuals, assetjament sexual, tràfic i explotació la disposició dels recursos propis o compartits sexual de dones i nenes, mutilació genital fe- en l’àmbit familiar o de parella. menina o risc de patir-la, matrimonis forçats, violència derivada de conflictes armats (inclou l’assassinat, la violació, l’esclavatge sexual, l’embaràs forçat, l’avortament forçat, l’este- rilització forçada, la infecció intencionada de malalties, la tortura o els abusos sexuals) i la violència contra els drets sexuals i reproductius de les dones, com ara els avortaments selectius i les esterilitzacions forçades. E) Qualssevol altres formes anàlogues que lesionin o siguin susceptibles de lesionar la dignitat, la integritat o la llibertat de les dones. En qualsevol explotació de l’obra autoritzada per la llicència es farà constar l’autoria. 24 Guia de recomanacions per a la detecció de violència masclista en homes — PaRT I Circuit Barcelona contra la violència vers les dones 1.4 El cicle de la violència en la relació de parella Hi ha consens entre els/les autores de les obres que descriuen i reflexionen sobre la violència masclista que: • La violència masclista segueix un cicle que es retroalimenta. • La seva intensitat és creixent. Fases del cicle de la violència en la relació de parella Hi ha tres fases que descriuen el procés i expliquen per què resulta tan difícil per a algunes dones allu- nyar-se del que provoca aquesta violència, un cop passada la fase d’agressió (Diputació de Barcelona, 2001). A) Fase d’acumulació de tensió C) Fase de “lluna de mel” Es caracteritza per la tensió que viu la persona La persona agressora es penedeix del que ha fet. agressora i que pot ser provocada per elements És una situació de manipulació emocional que interns o externs a la relació o situacions perso- té uns efectes diferents en la dona i en l’home. nals d’estrès o de frustració respecte a la seva relació, o d’experiències viscudes en les respec- En la dona actua com un element de reforç en tives famílies d’origen quant a les maneres de el manteniment de la situació, ja que la persona resoldre els conflictes. La dona intenta contro- agressora li fa creure que canviarà i alhora la lar aquesta situació fent tot el possible perquè involucra en l’acte abusiu i fa que ella se senti l’home no descarregui la seva tensió de manera també culpable de l’incident. Això és possible violenta contra ella, i pensa que així pot evitar perquè s’ha donat abans un procés de devaluació la violència, sense saber que l’agressió no depèn de l’autoestima de la dona mitjançant abusos psi- d’ella, sinó de la persona agressora. cològics que de vegades són difícils d’identificar, però que vulneren greument la confiança de la Sovint la persona agressora atribueix a la dona dona vers els seus sentiments i emocions. la tensió existent, amb la qual cosa ella rep el missatge que la seva percepció de la realitat és D’altra banda, la persona agressora queda refor- incorrecta i comença a culpabilitzar-se pel que çada en la seva conducta, atès que no vol iden- succeeix. tificar-la com a violència, i el perdó, o la por de la dona, li permeten no qüestionar-se les seves accions. B) Fase d’esclat de la violència De fet, en aquesta fase la persona agressora bus- ca compensar la dona perquè aquesta no prengui Es produeix una agressió violenta cap a la dona. decisions com denunciar-lo o abandonar-lo, de Però també poden ser agredits els fills/filles o manera que reforça la dependència emocional de altres persones visualitzades com a vulnerables la dona respecte a qui la maltracta i aconsegueix per la persona agressora. La persona agressora que la dona recobri l’esperança en la relació i en també pot llançar objectes o trencar el mobili- les possibilitats de canvi de la persona agressora. ari. De vegades es maltracten les persones o els animals que la dona estima per ocasionar-li dolor o fer-li por. Entenem per agressió violenta la que, “produïda per mitjans físics, econòmics o psicològics, in- closes les amenaces, les intimidacions i les coac- cions, tingui com a resultat un dany o patiment físic, sexual o psicològic”. En qualsevol explotació de l’obra autoritzada per la llicència es farà constar l’autoria. Guia de recomanacions per a la detecció de violència masclista en homes — PaRT I 25 Circuit Barcelona contra la violència vers les dones Aquest cicle tanca un procés que parteix de la cre- intensitat creixent del cicle de la ació d’un context abusiu per acabar amb la instau- violència ració de la violència. La creació del context abusiu comporta: Després de la “fase de lluna de mel” torna a co- mençar un nou cicle de violència, però cada cop – Aïllament socioemocional revestit d’amor. les fases són més curtes i la violència cada cop més intensa. La freqüència amb la qual es repeteix el – Seducció, sobrevaloració de la persona agressora cicle i la perillositat a què va arribant augmenten i infravaloració de la dona. a mesura que avança l’escalada de la violència. – Control mental i maneig dels sentiments de la Sovint, quan una dona que viu violència masclista dona: afectivitat, culpabilitat, etcètera. fa una petició d’ajuda, ja s’ha repetit diverses ve- gades aquest cicle. Atès que cada cop que es tanca – Manipulació de la comunicació i el pensament: un cicle la dona ha perdut més autoestima i con- confusió. trol de la seva vida, és important garantir l’ajuda immediatament abans que perdi tota esperança – Manipulació de la interdependència: generació de de tenir forces per poder fer front a la situació i dependència de la dona vers la persona agressora. superar la violència. En qualsevol explotació de l’obra autoritzada per la llicència es farà constar l’autoria. 26 Guia de recomanacions per a la detecció de violència masclista en homes — PaRT I Circuit Barcelona contra la violència vers les dones 1.5 La violència masclista a Catalunya Les dades empíriques contradiuen la impressió ciutadana generalitzada segons la qual la violència masclista és un problema social important però minoritari. L’any 2010, el Departament d’Interior de la Generalitat de Catalunya va dur a terme la primera Enquesta de violència masclista a Catalunya9, en què es va preguntar telefònicament a unes 14.000 dones residents a Catalunya, de 18 a 70 anys, sobre les seves percepcions i les seves experiències personals en matèria de violència masclista. Complementària- ment, es va entrevistar una mostra de 1.500 homes amb l’objecte de comparar les percepcions dels homes i de les dones pel que fa a la violència masclista. Segons els resultats d’aquesta enquesta, a Catalunya: Un 26,6% de les dones consultades van manifestar que havien sofert alguna agressió masclista d’especial gravetat al llarg de la seva vida. Un 16,9% relaten agressions sexuals: intents de violació (6,2%), tocaments sexuals amb violència o amenaces (4%), violacions (2,9%) i altres maltractaments o agressions sexuals (3,8%). Un 9,2% relaten agressions físiques sense armes ni objectes. Un altre 2,1% relaten agressions amb armes, ganivets i objectes diversos. Un 4,2 % relaten amenaces de mort o d’especial gravetat. A la ciutat de Barcelona aquestes proporcions són encara més elevades. L’Ajuntament va elaborar un conveni amb el Departament d’Interior per tal que la mostra de dones enquestades a la ciutat de Barce- lona fos estadísticament representativa i els resultats van ser prou eloqüents: Un 29,9% de les dones barcelonines consultades van manifestar que havien sofert alguna agressió masclista d’especial gravetat al llarg de la seva vida. Durant el 2009 les agressions masclistes d’especial gravetat van afectar l’1,7% de les dones residents a Barcelona d’entre 18 i 70 anys. Això suposa que hi va haver 9.648 dones víctimes d’agressions greus al llarg del 2009, amb les xifres següents: 4.540 agressions físiques 2.270 agressions psicològiques o amb tocaments no desitjats 2.270 amenaces de mort 568 intents de violació 568 tocaments sexuals amb violència 568 violacions 9 Enquesta de violència masclista a Catalunya. Departament d’Interior. Generalitat de Catalunya. Barcelona, desembre del 2013. En qualsevol explotació de l’obra autoritzada per la llicència es farà constar l’autoria. Guia de recomanacions per a la detecció de violència masclista en homes — PaRT I 27 Circuit Barcelona contra la violència vers les dones 1.6 Obstacles per a l’abordatge de la violència masclista: mites i mecanismes d’invisibilització Tal com expressa la Declaració de l’Assemblea General de l’ONU sobre l’eliminació de la violència contra la dona,10 la violència masclista neix dels valors mateixos que la cultura ha establert per a la convivència social; és el que s’anomena “violència estructural”. En conseqüència, la violència masclista s’ha proveït de mites que la legitimen i de mecanismes que l’oculten i que estan presents en la cultura sota diverses formes. Aquests mites i mecanismes justifiquen, minimitzen o oculten l’exercici de la violència masclista; en definitiva, mantenen la seva impunitat i la reprodueixen. D’aquests mites i mecanismes d’ocultació tothom n’està im- pregnat: qui rep la violència, qui l’exerceix, familiars, amistats, mitjans de comunicació, i també els/les professionals dels serveis. Reconèixer i identificar aquests mites forma part ineludible d’un abordatge de la violència que pretén la seva eradicació i l’atenció tant als seus supervivents com als victimaris. Els mites sobre la violència masclista són diversos i canviants segons el grau de sensibilització social, i constitueixen el contingut, el raonament en què es fonamenten els mecanismes d’ocultació i legitimació. Vegem-ne uns quants a tall d’exemple: respecte de la violència masclista en general Mites Arguments per a la seva deconstrucció Es dóna entre gent de baix nivell cultural La violència masclista es dóna en totes les classes i econòmic. socials. La diferència rau en el tipus de recursos a què acudeixen les persones afectades. Les classes baixes i mitjanes s’adrecen més als serveis públics (serveis socials, salut, etcètera), mentre que les classes altes ho fan en una mesura molt menor i opten per altres alternatives. Aquesta és una con- clusió recurrent en tots els estudis que s’han fet, tal com succeeix en tots els estudis sobre maltrac- tament infantil realitzats en diferents territoris de l’Estat. La violència masclista és transversal a totes les capes socials. És més freqüent en famílies problemàtiques. Afecta dones i homes de tots els nivells formatius (llicenciatures, estudis superiors, estudis obligato- ris completats, estudis primaris i ESO inacabada, etcètera). No són els coneixements racionals els que impedeixen la violència, per molts coneixe- ments que es tinguin. L’any 2011, el 40,41% de les dones ateses per violència masclista a l’Equip d’Atenció a les Dones de l’Ajuntament de Barce- lona tenien batxillerat, cicles formatius o estu- dis universitaris, i un 26,40% l’ESO acabada. Als nostres serveis atenem advocades, professores, periodistes... víctimes de la violència masclista. 10 Resolució de l’Assemblea General 48/104, de 20 de desembre de 1993. En qualsevol explotació de l’obra autoritzada per la llicència es farà constar l’autoria. 28 Guia de recomanacions per a la detecció de violència masclista en homes — PaRT I Circuit Barcelona contra la violència vers les dones A la nostra societat actual ja s’hauria superat L’any 2011, les dones ateses per violència masclis- aquest problema, fora de casos aïllats, si no fos per ta tenien majoritàriament nacionalitat espanyola l’arribada d’immigrants estrangers amb costums i (60,2%) davant d’un 39,80% de dones immigrades valors masclistes que aquí ja tenim superats. estrangeres. Cal afegir, a més, que moltes dones espanyoles que viuen situacions de violència mas- clista recorren als seus propis recursos personals i familiars, mentre que moltes immigrades estran- geres solen estar mancades de xarxes de suport que les puguin ajudar, de manera que han de re- córrer als serveis públics. Això no és obstacle per constatar que determi- nades creences d’algunes cultures fomenten la desigualtat home/dona i justifiquen o disculpen la violència exercida per l’home contra la dona. Però aquest fet no pot amagar que la majoria dels casos atesos pels serveis socials ambulatoris de titularitat pública són de dones maltractades espa- nyoles i que la majoria dels homes maltractadors són també espanyols. Pot passar quan les parelles se separen, quan hi “En les relacions és normal que hi pugui haver ha conflictes de parella. conflictes, però aquests no justifiquen la violèn- cia. En les relacions entre iguals els conflictes es resolen dialogant i negociant, a vegades a favor d’un i a vegades a favor de l’altre. Quan hi ha una de les parts que sempre surt perdent, i ni tan sols cal conflictes perquè hi hagi agressions amb regularitat (verbals, físiques, sexuals...) estaríem parlant de relacions abusives, parlem de relacions de poder” (Districte i PIAD de les Corts, 2010). És més greu la violència física que la psicològica. “La violència psicològica i la violència física te- nen el mateix objectiu: sotmetre la voluntat de la dona. Totes dues provoquen un dany important i sovint hi conviuen. En són alguns exemples els insults, les amenaces, els menyspreus, el control sobre els diners, la gelosia, les desautoritzacions i qüestionaments, no respectar o valorar el temps propi i les aficions de la parella, imposar, cridar, ignorar...” (Districte i PIAD de les Corts, 2010). S’exagera massa: és un problema que afecta una L’Enquesta de violència masclista a Catalunya minoria però ara se’n parla molt perquè està de duta a terme l’any 2010 pel Departament d’Inte- moda. rior de la Generalitat va donar com a resultat que a Catalunya un 26,6% de les dones consultades van manifestar que havien sofert alguna agressió masclista d’especial gravetat al llarg de la seva vida. A la ciutat de Barcelona aquest percentatge s’eleva al 29,9%. Des de l’any 2002 fins al 2011, ambdós inclosos, el masclisme ha assassinat a l’Estat espanyol 638 dones en l’àmbit de la relació de parella: és a dir, unes 63,8 morts de mitjana anual. La violència masclista no és un problema menor del qual ara es parla perquè està de moda. És un problema social de primera magnitud. En qualsevol explotació de l’obra autoritzada per la llicència es farà constar l’autoria. Guia de recomanacions per a la detecció de violència masclista en homes — PaRT I 29 Circuit Barcelona contra la violència vers les dones respecte de les dones Mites Arguments per a la seva deconstrucció Una dona normal no es deixa maltractar. Sortir-se’n d’una situació de violència masclista Avui dia si les dones ho suporten és perquè volen. “és difícil, ja que aquestes situacions generen por, inseguretat, vergonya, problemes econòmics, de- Quan la dona fa anys que suporta violència i no pendència, aïllament, sentiments de culpa... Mol- deixa l’home per alguna cosa deu ser. tes vegades es pensa erròniament que si es té fills o filles val més aguantar, però els nens i nenes també en són víctimes i cal protegir-los. Tot i les dificultats, hi ha moltes dones que aconsegueixen sobreviure aquestes situacions i tirar endavant” (Districte i PIAD de les Corts, 2010). Hi ha dones que s’ho busquen. “No hi ha cap tipus de ‘provocació’ que justifiqui un cop o una bufetada. Els homes que exerceixen la violència a casa intenten permanentment justi- ficar la seva conducta en les ‘provocacions’, cosa que els permet eludir la seva responsabilitat. Els acords masoquistes no entren dins la definició de violència domèstica. En la major part dels casos, les dones que pateixen situacions cròniques de violència no en poden sortir per moltes raons: emocionals, socials, econòmiques, etcètera. A més, una dona que és víctima de maltractaments experimenta sentiments de culpa i de vergonya molt intensos, que moltes vegades li impedeixen demanar ajuda. En cap cas, però, experimenten plaer en la situació d’abús; els sentiments més comuns són la por, la impotència i la feblesa” (Di- putació de Barcelona, 2001). La violència masclista es dóna sobretot en “Són precisament les situacions de violència les un determinat perfil de dones més passives i que sovint generen inseguretat i por. A més, pen- insegures. sar que només hi ha un tipus de dona que es pot Hi ha dones a qui els agraden els homes violents. trobar en aquesta situació estigmatitza les vícti- mes de violència i fa que a moltes altres dones els sigui més difícil identificar-la. Qualsevol dona es pot trobar en una situació de violència de gènere” (Districte i PIAD de les Corts, 2010). Entre els múltiples mecanismes d’ocultació un és la desacreditació o bé la culpabilització de la víc- tima: la irascibilitat, fantasiositat o immaduresa dels infants o adolescents, les sospites i els dubtes sobre el comportament ‘adequat’ de l’esposa o la xicota (ella sempre surt, alguna cosa deu haver fet, sempre està provocant, o el que darrerament s’empra més: si aguanta és perquè vol). General- ment, els agressors culpen de manera subtil però directa i constant de les seves agressions les ma- teixes víctimes, aprofitant les debilitats i insegu- retats ja siguin de la parella o dels fills i filles, i aconsegueixen no només el silenci i la paràlisi de la víctima, sinó que fins i tot s’autoinculpi. En qualsevol explotació de l’obra autoritzada per la llicència es farà constar l’autoria. 30 Guia de recomanacions per a la detecció de violència masclista en homes — PaRT I Circuit Barcelona contra la violència vers les dones De vegades la desacreditació té terminologia qua- si professional: histèrica, desequilibrada, emocio- nalment inestable i immadura, de caràcter feble, inadaptada (rebel), egocèntrica (capriciosa). Una terminologia que pot arribar a ser incapacitant per a les dones i per als fills i filles. D’aquesta manera, es desplaça l’atenció cap a les mancances de la víctima i s’oblida una vegada més la respon- sabilitat de la violència. Les agressions romanen impunes i, de vegades, fins i tot es justifiquen. En debilitar la víctima, la continuïtat de la situació de violència està servida. En aquesta mateixa línia d’ocultació de la violència masculina es troba el mite de les denúncies falses de les dones en litigis de separació i la manca d’estudis sobre les denún- cies que fan els homes maltractadors prèviament denunciats, quan acusen les seves parelles dones de maltractadores i males mares. La violència masclista de debò es dóna quan hi ha Tal i com diu la llei, la violència masclista pot ser agressions físiques. física i/o psicològica, i/o sexual i/o econòmica. Per tant, hi ha situacions de violència masclista en les quals no hi ha agressions físiques, i en canvi po- den tenir una especial gravetat per la persona que la rep. Hi ha situacions de violència masclista que són letals per qui les viu, però que en canvi mai s’han manifestat a través d’agressions físiques, com per exemple, suïcidis induïts o destrucció de la personalitat. respecte de l’home que exerceix la violència Mites Arguments per a la seva deconstrucció Un home normal no maltracta. La gran majoria dels homes que maltracten mos- tren un comportament totalment normalitzat des del punt de vista social. Cal recordar que la vio- lència masclista és selectiva i que la gran majoria de maltractadors solament exerceixen la violència contra les seves parelles o exparelles i, potser, tam- bé de manera directa contra els infants i adoles- cents i contra altres persones significatives per a la dona. Són persones que en l’àmbit públic no tenen comportaments agressius, violents o conflictius. És una proporció molt minsa la dels maltracta- dors que tenen un llindar molt baix de tolerància a la frustració i reaccionen de manera agressiva o violenta de manera indiscriminada, no solament en l’àmbit privat, sinó també en l’àmbit públic. Molts homes maltractadors reaccionen de ma- nera violenta perquè senten amenaçada la seva masculinitat; se senten amenaçats com a homes. I reaccionen de manera violenta per recuperar la seva identitat com a homes. En qualsevol explotació de l’obra autoritzada per la llicència es farà constar l’autoria. Guia de recomanacions per a la detecció de violència masclista en homes — PaRT I 31 Circuit Barcelona contra la violència vers les dones És el resultat de l’alcoholisme. “Una de les creences més esteses és que el con- sum d’alcohol pot afavorir l’aparició de conductes violentes. No obstant això, l’experiència ens diu que moltes persones alcohòliques no utilitzen la violència a casa i que moltes altres que mantenen relacions abusives no consumeixen alcohol” (Di- putació de Barcelona, 2001). L’alcohol i les drogues no fan que les persones es tornin violentes. Aquestes substàncies poden actuar com a facilitadors, però no en són la cau- sa. Les dades informen d’una important presència d’alcohol o drogues en els incidents violents de la violència masclista, però aquesta segueix sent selectiva contra les “seves” dones. Alhora, també s’informa que la majoria dels homes amb proble- mes d’alcohol o drogues no maltracta les seves dones (Bosch i Ferrer, 2002). L’home consumidor que exerceix violència sol posar l’alcohol o les drogues com a excusa per no responsabilitzar-se del seu comportament violent. Es tracta d’homes que tenen algun problema El percentatge d’homes violents amb les seves pa- mental. relles que han estat diagnosticats d’alguna malal- tia mental és mínima. Entre la població d’homes que exerceixen violència contra les seves parelles no hi ha significativament més malalts mentals que entre la població general. No és possible con- siderar que la causa del maltractament en general és la presència d’un trastorn mental, tot i que pot ser així en alguns casos concrets. El maltractador és conscient dels seus actes i sap el dolor que in- fringeix (Bosch i Ferrer, 2002). Els homes que maltracten ho fan perquè són “Ser impulsiu no vol dir ser violent. La majoria impulsius, perden el control amb facilitat. dels homes que són violents amb la seva família no ho són pas a la feina o al carrer, fins i tot po- den ser persones reconegudes i respectades en altres entorns. L’abús sempre és deliberat, en sigui conscient o no la persona que l’exerceix, i busca sotmetre l’altra persona al marge de quins siguin els seus desitjos, expectatives i voluntat” (Distric- te i PIAD de les Corts, 2010). Es deu a la falta de feina, a l’estrès laboral o a “Moltes persones tenen problemes de tot tipus i problemes personals. no per això són violentes. L’ús de la violència del tipus que sigui no depèn de la situació viscuda, sinó que és una manera de controlar i dominar la dona” (Districte i PIAD de les Corts, 2010). En qualsevol explotació de l’obra autoritzada per la llicència es farà constar l’autoria. 32 Guia de recomanacions per a la detecció de violència masclista en homes — PaRT I Circuit Barcelona contra la violència vers les dones 2. ELS hOMES qUE EXERCEIXEN vIOLÈNCIa MaSCLISTa Fins fa poc temps, l’abordatge de la violència masclista, tant en el vessant clínic com en el cientí- fic, s’havia centrat principalment en les persones supervivents de la violència (dones, i en menor mesura fills i filles) per tal de conèixer les seves característiques, les conseqüències i altres aspectes fonamentals de la dinàmica de la violència de masclista. Però l’estat avançat de la qüestió fa que actualment necessitem anar un pas més enllà per tal de fer un abordatge integral de la violència masclista i aconseguir reduir definitivament les seves conseqüències i eradicar la problemàtica. Aquest pas no és cap altre que la intervenció en els homes que exerceixen violència. És per això que, per tal de fer aquest abordatge integral de la violència, necessitem conèixer i analitzar les característiques pròpies dels homes que la exerceixen, així com el funcionament de la violència en els mateixos homes. D’aquesta manera, arran de la visibilitat de la violència masclista com un problema sociosanitari i l’aparició d’una legislació clara que manté el principi de rehabilitació dels delinqüents, s’ha generat entre la comunitat científica un augment de l’interès en l’estudi dels homes que exercei- xen violència. En particular, els debats actuals giren entorn de la construcció de les masculinitats i la relació amb la violència, les característiques pròpies dels homes que exerceixen violència, la dinàmica psicosocial d’aquest tipus d’agressor, els principis bàsics de la rehabilitació i la seva eficàcia (Corral, 2004; Ferrer et al., 2006). 2.1 Masculinitat i violència Per tal de fer un abordatge de la violència masclis- Aquest procés social de construcció de la masculi- ta amb els homes, és important entendre com els nitat té un caràcter relacional, és a dir, allò masculí homes construeixen la seva masculinitat, quina re- es defineix socialment enfront a tot allò femení. lació existeix entre la masculinitat hegemònica i la Per tant, no es defineix a si mateixa, sinó que no- violència, i quin és el procés d’aprenentatge de la més ho fa en funció de l’alteritat. En concret, en violència per part dels homes. D’aquesta manera, el cas de la masculinitat adquireix la primacia del entenem la violència masclista com un problema codi negatiu sobre el positiu (Badinter, 1993; Con- dels homes que pateixen les dones, com la violèn- nell, 1995). És a dir, els homes aprenen abans el cia que reben les dones pel fet mateix de ser dones que no han de fer per construir la seva masculini- i com la violència que exerceixen els homes per tat que el que realment han de fer. Això comporta fer-se homes. que constantment s’hagi de demostrar a un mateix i a la resta que no és un infant, que no és homose- xual i que no és una dona (Badinter, 1993). la construcció social de la masculi- S’ha de tenir clar que en totes les societats existeix nitat i l’aprenentatge de la violència una concepció predominant de masculinitat que serveix de referència per a tots els homes i que es- La identitat masculina és una construcció psico- tableix una relació de subordinació amb les altres social emmarcada en un context històric i social parts de la societat, concretament, la subordina- concert que es conforma a través de la socialitza- ció de les dones i la subordinació d’altres homes ció de gènere diferenciada. Una definició clàssica que no se situen dins del model definit pel context és la proposada per Raewyn Connell (1995), que sociocultural. En aquest sentit, Raewyn Connell afirma que la masculinitat “és al mateix temps la (1995) va mostrar que la masculinitat no només posició en les relacions de gènere, les pràctiques subordina a les dones, sinó que també existeixen per les quals homes i dones es comprometen amb masculinitats dominants i masculinitats subordi- aquesta posició de gènere, i els efectes d’aquestes nades que conviuen i entren en disputa. Aquestes pràctiques en les experiències corporals, en la per- masculinitats dominats les va anomenar “masculi- sonalitat i en la cultura”. nitats hegemòniques” per referir-se a la dinàmica per la qual un grup reclama i sustenta una posició En qualsevol explotació de l’obra autoritzada per la llicència es farà constar l’autoria. Guia de recomanacions per a la detecció de violència masclista en homes — PaRT I 33 Circuit Barcelona contra la violència vers les dones de poder en la vida social. A partir d’aquí, estableix • Complicitat: malgrat que l’ideal normatiu mas- quatre tipologies de masculinitats que es definiran culí sigui l’hegemònic, aquest sovint és un ideal en funció de les relacions que s’estableixin entre inassolible o minoritari per a gran part dels ho- elles. Aquest model conceptual ens ajuda a analit- mes, incapaços de complir tots els criteris he- zar la construcció social de les masculinitats, les gemònics. Paradoxalment, la majoria d’homes relacions entre elles mateixes i com afecta les re- s’identifiquen amb el model hegemònic sense lacions masculines: ser-ne realment representatius. Això es deu al fet que aquests homes es beneficien de l’anomenat • Masculinitat hegemònica: és la formada pel ‘dividend patriarcal’12 i es converteixen en còm- grup d’homes que ostenta una posició de poder plices del model hegemònic i de la subordinació i lideratge social i que està legitimada pel patriar- d’allò que no encaixa amb el model. D’aquesta cat, cosa que garanteix la posició dominant dels manera, un home pot mantenir relacions com- homes i la subordinació de les dones. Però el fet promeses i simètriques amb la seva parella, mare que una determinada concepció de la masculi- o companya de feina i estar d’acord amb el mo- nitat sigui hegemònica no significa que aquesta del masculí hegemònic. la sustentin tots els homes, atès que el model hegemònic d’home actual sol ser inassolible per • Marginació: com ja hem comentat anterior- a la majoria d’homes que no tenen poder social ment, la masculinitat forma part d’una estruc- reconegut11. És important tenir en compte la co- tura de gènere més àmplia que s’interrelaciona existència d’hegemonies que fan que el que es amb altres estructures, com la raça o la classe considera masculí en un determinat grup d’ho- social, i es creen relacions de dominació més àm- mes no ho sigui per un altre o per un context plies entre les masculinitats. Per exemple, en un diferent. context de dominació de la masculinitat blanca, no és el mateix ser negre, gitano, magrebí o • Masculinitat de subordinació: el gènere no no- occidental. més estableix relacions de jerarquia entre homes i dones (subordinant les últimes), sinó que també Pel que fa al nostre context, la masculinitat es entre els mateixos homes existeixen relacions construeix a través de l’anomenada “socialització especifiques de dominació i subordinació entre de gènere diferencial”, que marca una sèrie d’ex- els diferents grups d’homes. El cas més evident pectatives socials del que significa i no significa de relacions de subordinació en la nostra socie- ser home o dona en la nostra societat des del mo- tat actual és la dominació sobre grups d’homes ment mateix de néixer (fins i tot abans). D’aquesta heterosexuals o heterosexuals que no s’adscriuen manera, es conforma un model d’home i de dona al model de masculinitat hegemònic imperant hegemònics que dóna com a resultat una sèrie (masculinitats alternatives) i que, per tant, que- d’estereotips de gènere que configura les relacions den exclosos del ‘club’ de la masculinitat hege- de gènere, l’experiència subjectiva de cadascun/a i mònica. Així, les múltiples relacions i situacions les pràctiques socials que se’n deriven: socials fan que una mateixa persona pugui repre- sentar diferents formes de masculinitat o que en una situació determinada una característica sigui definida com a hegemònica i en altres no (Ruiz, 2008). 11 També és cert que els homes amb més poder poden estar allunyats del model hegemònic en la seva vida quotidiana. 12 Concepte utilitzat pels estudis sobre les masculinitats i pels estudis feministes per referir-se als beneficis, directes o indirectes, que les masculi- nitats no patriarcals extreuen del fet de que aquesta sigui la hegemònica. En qualsevol explotació de l’obra autoritzada per la llicència es farà constar l’autoria. 34 Guia de recomanacions per a la detecció de violència masclista en homes — PaRT I Circuit Barcelona contra la violència vers les dones Dones Homes Dependència Poder/domini Sensibilitat Força Debilitat Independència Fragilitat Iniciativa Cura Agressivitat Tendresa Valentia Sentimentals Competitivitat Importància de la imatge Autoritat Tasques de la llar Importància del sexe Comprensives Impulsivitat Rancunioses Decisió Xafarderes No-expressió de sentiments Intuïció No-intimitat entre homes No-expressió de desitjos sexuals Racionalitat Cada vegada és més visible que aquest model de cia masclista, assassinats, grups neonazis i racistes, masculinitat hegemònica tradicional comporta una etcètera), veiem que majoritàriament són els ho- sèrie de greus conseqüències per als homes, per a mes els que l’exerceixen. (Gabarró, 2008). Això es les dones, per als nens/nenes i per a la societat en reflecteix automàticament en una major represen- general. De fet, una bona part dels problemes so- tació dels homes entre la població penitenciària, cials que tenim actualment estan relacionats amb en la comissió de crims violents, la realització de els homes i la manera en què construeixen la seva conductes de risc, els problemes judicials, els pro- masculinitat. Ens referim a problemes com el fra- blemes de salut a causa de la violència, etcètera. càs escolar, les conductes disruptives a les escoles, delinqüència, població penitenciària, consum de Malgrat tot, cal tenir en compte que el procés substàncies tòxiques, conductes de risc, accidents d’aprenentatge de la violència per part dels homes de trànsit, accidents laborals, terrorisme, guerres, no només és una qüestió de gènere, sinó també mortalitat juvenil, violència (tant a l’àmbit privat social. D’aquesta manera, la violència que amaga com públic), discriminació laboral, etcètera. (Ga- el sistema patriarcal, i que és moltes vegades es- barró, 2008). tructural, es fa present a escala social en tots els espais públics i privats. Per exemple, constantment Així, doncs, la socialització de gènere és ben dife- ens arriben missatges amb violència als mitjans renciada per a homes i dones. D’aquesta manera, de comunicació; en el nostre llenguatge utilitzem la socialització en les dones és menys propensa a la amb facilitat l’argument de la violència; a la fa- violència (almenys a expressar-la obertament) i, en mília moltes vegades s’utilitza la violència com a canvi, sí que estan socialitzades cap a la criança i la mecanisme de control o per establir relacions de cura dels i les altres persones, on queda menys es- poder entre els seus membres; a les escoles la vi- pai per als actes violents explícits. Tanmateix, en el olència és molt present entre els/les iguals; en el cas dels homes, la socialització diferencial permet joc simbòlic, en què veiem una bona part dels nois que puguin fer ús de la violència (moltes vegades que juguen amb jocs violents o que promouen la obligar) per tal de mantenir les relacions de poder, violència; fins i tot, la violència apareix legitimada reafirmar la seva masculinitat i demostrar que són com un mecanisme punitiu o de control per part homes. Concretament, si ens fixem en qui exerceix dels estats per mantenir l’ordre o resoldre els con- diferents tipus de violència (assetjament escolar, flictes de manera violenta. Per tant, al llarg de la assetjament sexual i violacions, homofòbia, violèn- nostra vida, anem desenvolupant una alta toleràn- En qualsevol explotació de l’obra autoritzada per la llicència es farà constar l’autoria. Guia de recomanacions per a la detecció de violència masclista en homes — PaRT I 35 Circuit Barcelona contra la violència vers les dones cia a la violència sobretot perquè aquesta sovint es els esports, el cinema, la literatura i la política. presenta de manera invisible, habitualment amb Aquest permís social per exercir la violència ge- formes més subtils i menys explícites. nera certa impunitat social per a qui l’exerceix, tot i les noves reformes legislatives. • Aprenentatge d’un model tradicional sobre la violència en els homes la masculinitat: paradoxalment, les formes en què els homes han construït la seva masculinitat Per entendre com funciona la violència en els ho- segons el poder social i individual és en si mateix mes, utilitzarem una adaptació de la proposta te- una font de temor, aïllament i dolor per als ma- òrica que fa Michael Kaufman (1994; 1999) sobre teixos homes. Tal com hem vist anteriorment, les les característiques de les violències exercides pels exigències del model de masculinitat hegemònic homes. En primer lloc, cal tenir en compte que els són inassolibles per a la majoria d’homes i reque- actes individuals de violència masclista dels homes reixen vigilància i treball constant. La insegure- no apareixen de manera aïllada, sinó que s’han tat que provoca no poder assolir aquest model de d’entendre com un fenomen complex relacionat masculinitat implica por, aïllament, autorebuig amb el context social i històric concret i en relació i agressió als altres i a un mateix. Sovint creuen amb l’anomenada “tríada de la violència dels ho- que la violència els tornarà aquesta seguretat. A mes”: la violència que exerceixen els homes contra més, normalment es produeix contra algú més les dones, contra altres homes (sobretot aquells dèbil. Per tant, la violència dels homes també que no segueixen la masculinitat hegemònica des- és el resultat de la por (o la certesa) de no tenir crita anteriorment) i cap a si mateixos (conductes poder. de risc, autodestructives, etcètera). • La violència com a element reforçador de la De manera esquemàtica, per tal de tenir una mi- masculinitat: des del model patriarcal tradicio- llor comprensió de la problemàtica, podem afirmar nal de la masculinitat, la violència és utilitzada que la violència exercida pels homes és el resul- pels homes com un element reforçador de la tat, entre altres aspectes, de les característiques masculinitat o per reafirmar-la. Per exemple, du- següents: rant l’adolescència els joves, per distanciar-se del model femení, s’han de barallar, competir, ser • El poder patriarcal: en les societats patriarcals, poderosos, ser violents, dur a terme conductes la violència és utilitzada pels homes per guanyar de risc, etcètera. És a dir, sovint la violència dels o mantenir el poder, el control i l’ordre jeràrquic homes apareix com a reacció a amenaces perce- sobre les dones, sobre altres homes, sobre nens i budes per la identitat masculina tradicional. Per nenes i sobre un mateix (autocontrol). Per tant, tant, la violència serveix com un mecanisme de la violència és intencional i es converteix en un compensació per restablir o mantenir la situació mitjà dels homes per adquirir poder i privilegis, desigual. i per no perdre’ls. • Armadura psíquica: la masculinitat també es • La percepció del dret al privilegi: sovint l’ex- construeix com a rebuig a tot allò femení, con- periència individual d’un home que exerceix cretament a tot allò relacionat amb la cura dels violència masclista pot no girar necessàriament altres i dels afectes. Per això, la violència dels entorn del seu desig conscient de mantenir el homes també es basa en una certa distància emo- poder, sinó que pot ser el resultat de la percepció cional respecte als altres i en una falta d’empatia subjectiva que té l’home del dret a tenir certs amb les víctimes, que crea una armadura emoci- privilegis (dret a obtenir serveis, dret al plaer onal difícil de trencar. físic, a ser atès emocionalment...) establerts uni- lateralment. • Analfabetisme emocional: com s’ha comentat anterioritat, un pilar bàsic de la construcció de • Permís social: la violència masclista exercida la masculinitat tradicional és la ‘castració’ emo- pels homes no es mantindria si no es donés un cional dels homes des de ben petits a través de permís èxplicit o implícit per part del sistema la socialització de gènere. Això comporta una di- social. Com s’ha comentat anteriorment, no no- ficultat per reconèixer i expressar les emocions més ens referim al permís social vers la violència pròpies i alienes. L’única emoció que es permet masclista sinó a la tolerància social a la violència expressar als homes és la ira o la ràbia. Per tant, en general. Podem comprovar com, sovint, els no només és la falta d’empatia, sinó també la actes de violència dels homes són celebrats en dificultat de molts homes d’expressar emocions En qualsevol explotació de l’obra autoritzada per la llicència es farà constar l’autoria. 36 Guia de recomanacions per a la detecció de violència masclista en homes — PaRT I Circuit Barcelona contra la violència vers les dones i sentiments, com ara la impotència, la tristor, la • Experiències passades: per a molts homes, la por, la incertesa... perquè es considera un símp- violència en general, i la masclista en concret, toma de feblesa i vulnerabilitat. Fins i tot, sovint ha estat una realitat que han presenciat des de els homes transformen emocions com la por o la seva infància com una cosa normal, inclosa la la tristesa des de l’única emoció permesa social- patida per ells mateixos. En alguns casos s’aprèn ment: la ràbia. A més, aquest procés de repressió la pràctica d’aquesta violència, en altres es rebut- de l’esfera emocional comporta un autocontrol ja. Tot i que, com veurem, no s’ha demostrat la continu que genera una important tensió que relació causal entre una cosa i l’altra. pot donar origen a episodis o explosions de vio- lència descontrolada. 2.2 Homes que maltracten: més enllà dels perfils i les tipologies13 Actualment, existeix una gran quantitat d’estudis sobre les característiques i tipologies dels homes que exerceixen violència masclista. Aquesta focalització en l’estudi dels homes té l’origen en la necessitat de conèixer amb més profunditat els homes que exerceixen violència per tal d’inten- tar donar una explicació a aquest fenomen. Malgrat tot, mentre que a l’àmbit internacional la producció d’estudis empírics ha arribat a ser considerable en els últims anys (sobretot a països anglosaxons), en el nostre context més proper no disposem d’estudis suficients que hi aportin informació. A més, una bona part d’aquests estudis s’han dut a terme amb població penitenciària condemnada per violència de gènere i que fan tractament (no per iniciativa pròpia), situació que comporta que els resultats no es puguin extrapolar a la població general d’homes que exerceixen violència (Lorente, 2004; Bosch i Ferrer, 2002; Bonino, 2008). Existeix un perfil d’home que cipals estudis internacionals (Holtzworth-Munroe, maltracta? 2000; White i Gondolf, 2000; Gondolf i White, 2001; Cavanaugh i Gelles, 2005), podem conclou- Els primers estudis sobre els homes que exerceixen re que no existeix un perfil clar i compartit dels violència concebien els homes com un grup homo- homes que exerceixen violència masclista, i es geni, centrant l’atenció a identificar variables dife- presenta com un grup heterogeni. Això ha desper- renciadores d’aquests homes i que poguessin su- tat un interès a identificar i descriure factors indi- posar un major risc per a les víctimes. Per tant, es viduals i socials que siguin rellevants per aportar pretenia cercar l’existència d’un perfil d’home que coneixements sobre els homes que maltracten. No exerceix violència masclista a partir de variables tant per establir característiques diferenciadores, com ara: les característiques sociodemogràfiques, causals i explicatives de la violència, sinó per cer- trets de personalitat, variables del maltractament car factors facilitadors o de risc per la presència de (tipus de violència, freqüència i antecedents), les violència masclista (Bosch i Ferrer, 2002; Stith et variables penals, psicopatologia, consum de tòxics al., 2004). Alguns d’aquests factors o indicadors ens o creences i actituds sexistes. poden ajudar a l’hora de fer-ne la detecció. Malgrat tot, d’acord amb els resultats dels pocs A manera de resum, pel que fa a les variables socio- estudis fets a l’Estat espanyol (Fernández-Montal- demogràfiques, diferents estudis metaanalítics no vo i Echeburúa, 1997, 2005; Echeburúa, Fernán- han trobat cap relació significativa entre les carac- dez-Montalvo i Amor, 2003; Ferrer i Bosch, 2005; terístiques sociodemogràfiques i la violència mas- Echeburúa, Fernández-Montalvo i Corral, 2008; clista. Confirmen que els homes que maltracten Boira, 2008; Loinaz, Echeburúa i Torribia, 2010; conformen un col·lectiu divers, distribuïts de ma- Roca et al, 2010), així com dels obtinguts pels prin- nera similar a la població general i que provenen 13 Apartat extret del marc teòric de l’informe final de la 1a fase de l’estudi sobre eficàcia de la intervenció psicosocial amb homes que exerceixen violència masclista contra la seva parella, del Servei d’Atenció a Homes per a la promoció de relacions no violentes de l’Ajuntament de Barcelona, titulat “Perfils psicosocials i tipus d’homes que exerceixen violència contra la parella” (Roca et al., 2010). En qualsevol explotació de l’obra autoritzada per la llicència es farà constar l’autoria. Guia de recomanacions per a la detecció de violència masclista en homes — PaRT I 37 Circuit Barcelona contra la violència vers les dones de tota classe i condició, corroborant l’afirmació (Hamberger i Hastings, 1988; White i Gondolf, que la violència de gènere és un fenomen univer- 2000; Ferrer et al., 2004). sal i multifactorial (Holtworth-Munroe, Smutzler i Bates, 1997; Bosch i Ferrer, 2002; Stith et al., 2004). El consum de drogues, sobretot l’alcohol, també De la mateixa manera, tampoc no existeix un per- ha estat un dels problemes associats a la violència fil psicològic concret d’home que exerceix violèn- masclista més estudiats (tant en agressors com en cia. Tot i això, diferents estudis han relacionat amb víctimes). Diferents investigacions internacionals la violència masclista trets com ara: dependència conclouen que en serveis especialitzats de drogo- emocional, agressivitat generalitzada, hostilitat i dependències entre el 40% i el 80% de les persones ira, impulsivitat, baixa autoestima, analfabetisme ateses exerceixen o reben violència en la família o emocional, gelosia, estils d’aferrament insegurs en la parella, segons diversos estudis (Fals-Stewart o poca empatia (Kaufman i Jasinski, 1998; Holt- i Kennedy, 2005), i percentatges semblants en ho- zworth-Munroe, i Meehan, 2002; Stith et al., 2004; mes atesos a serveis especialitzats de violència, en- Loinaz, Echeburúa i Torrubia, 2010; Loinaz, 2011). tre el 30% i el 70% (Bennett i Williams, 2003, Gon- dolf, 2002, Moore i Stuart, 2004). Malgrat aquestes Un altre aspecte estudiat han estat els antecedents dades, no podem considerar el consum de drogues de violència a la família d’origen, tant per haver-ne o alcohol una causa de la violència masclista, sinó patit com per haver-ne presenciat. Segons l’exhaus- més aviat un factor de risc (Bosch i Ferrer, 2002; tiva revisió feta per Esperanza Bosch i Victoria Fer- Stith et al., 2004), ja que tot i els resultats empírics rer (2002), tot i que gran part de la recerca té en les investigacions són contradictòries, no hi ha una compte aquests antecedents en una part d’aquest explicació teòrica convincent i la relació és com- col·lectiu, aquest factor no és una causa necessària plexa i multidimensional. i suficient per exercir violència masclista. Aques- ta variable, com d’altres, no pot explicar la tota- Finalment, les creences, actituds i rols sexistes per litat de la problemàtica, sinó que s’estableix com part dels homes que exerceixen violència i l’ads- un factor de risc ja que una bona part d’aquests cripció a una masculinitat hegemònica tradicional, homes no han patit ni presenciat violència en la també s’han relacionat amb la violència masclis- seva família. Així, els antecedents immediats en la ta. Diferents estudis i revisions fetes en el nostre vida adulta tenen un paper més important que els context confirmen aquesta relació i conclouen que antecedents infantils (Fernández-Montalvo i Eche- l’únic element comú entre els homes que maltrac- burúa, 1997). En aquesta línia, pel que fa als ante- ten i que els diferencia de la resta és un alt nivell cedents penitenciaris, els principals estudis espa- en creences i actituds sexistes i una actitud positi- nyols mostren que la majoria dels homes estudiats va cap a la utilització de la violència com a forma no tenien antecedents penals, fet que demostra el adequada de resoldre els conflictes (Medina, 2002; caràcter específic de la violència de gènere (Eche- Fernández-Montalvo i Echeburúa, 1997, 2005; Bosch burúa, Fernández-Montalvo i Amor 2003; Fernán- i Ferrer, 2002; Loinaz, Echeburúa i Torrubia, 2010). dez-Montalvo i Echeburúa, 2005; Ferrer i Bosch, 2005; Loinaz, Echeburúa i Torrubia, 2010). Per concloure, volem remarcar que l’intent de caracteritzar els homes que exerceixen violència Un ampli grup de treballs empírics també s’han ha tingut, en alguns casos com a conseqüència no centrat en les característiques psicopatològiques desitjada, el foment d’una sèrie de mites o falses dels homes que maltracten. Les dades disponi- creences sobre com són aquests homes que justifi- bles han confirmant que la majoria d’homes que quen la violència, establint relacions de causalitat exerceixen violència masclista no tenen trastorns entre variables (Neus et al. 2010). Així, tal com s’ha psicopatològics (Bosch i Ferrer, 2002; Echeburúa comentat en apartats anteriors del marc teòric, i Corral, 2004). Malgrat tot, no podem obviar la sovint es crea un perfil esbiaixat d’home que té importància de la psicopatologia existent associada un consum problemàtic de substàncies tòxiques a la violència per l’abordatge de la problemàtica, (sobretot alcohol), tenen algun trastorn mental, atès que alguns homes que exerceixen violència que estan en una situació de vulnerabilitat social, fan una primera demanda relacionada amb una ho fan perquè estan a l’atur o estressats, han estat psicopatologia quan la problemàtica primària és la víctimes de violència en la seva família d’origen, violència. Concretament, les psicopatologies asso- etcètera. De fet, molt autors estan d’acord a consi- ciades més freqüents entre aquest tipus de pobla- derar que els homes que exerceixen violència són ció són la depressió i els trastorns de personalitat més semblants a la població general que diferents (Bosch i Ferrer, 2002; Echeburúa i Corral, 2004; (Lorente, 2004; Bonino, 2008). Stith et al., 2004), els més freqüents dels quals són el trastorn antisocial, el borderline i el narcisista En qualsevol explotació de l’obra autoritzada per la llicència es farà constar l’autoria. 38 Guia de recomanacions per a la detecció de violència masclista en homes — PaRT I Circuit Barcelona contra la violència vers les dones tipologies d’homes que exerceixen violència L’evidència de la no-existència d’un perfil únic i C) Violents en general/antisocials. format per homes diferenciador d’home que exerceix violència mas- que fan un ús instrumental de la violència de clista, sinó que hi intervenen múltiples variables, manera generalitzada, i no limitada a la famí- ha portat a la proliferació d’estudis que pretenen lia, és de major freqüència i intensitat que la establir classificacions tipològiques d’homes que dels altres grups, presenten nivells més greus exerceixen violència amb un intent d’organitzar de trastorns de personalitat antisocial i psicopa- l’heterogeneïtat d’aquest grup. Les tipologies s’han tia, molt sovint amb historial delictiu. Solen ha- establert en funció de variables de personalitat, ver estat exposats a nivells alts de violència en psicopatològiques, fisiològiques, d’extensió i gra- la seva família d’origen, amb actituds sexistes vetat de la violència exercida, risc de reincidència, força arrelades, així com una actitud positiva tipus de violència, motivació al canvi, control de la envers la violència, sense cap tipus de remordi- ira, perfil de la víctima o factors relacionals, entre ment per la seva violència. altres. L’interès principal d’aquestes classificacions és la seva possible utilització en els dissenys dels En un estudi posterior, el mateix equip d’inves- programes d’intervenció, adequant el tractament tigació va afegir una quarta tipologia anomena- a les característiques de cada tipologia i millorant da “antisocial de baix nivell”, ubicada entre els els resultats de la intervenció (White i Gondolf, violents només amb la família i els violents en 2000; Holtzworth-Munroe et al., 2000; Stith et al., general/antisocials. Es caracteritza per exercir una 2004; Cavanaugh i Galles, 2005; Fernández-Mon- violència de gravetat baixa o mitjana, amb carac- talvo, Echeburúa i Amor, 2005; Loinaz et al., 2009). terístiques antisocials moderades i unes actituds sexistes més elevades que els agressors només en Gran part de les classificacions tipològiques més la família (Holtzworth-Munroe, Meehan, Herron, recents s’han proposat a partir d’analitzar o repli- Rehman i Stuart, 2000). car empíricament les propostes de Gottman et al. (1995)14 i de Holtzworth-Munroe i Stuart (1994), Altres treballs empírics han tractat d’establir tipo- establint dos grans grups d’investigacions que logies d’acord amb el tipus d’aferrament que esta- han guiat el debat sobre les tipologies d’homes bleixen els homes agressors amb les seves parelles. que maltracten (Amor, Echeburúa i Loinaz, 2009). D’aquesta manera, Babcock, Jacobson, Gottman i La tipologia més influent i replicada és la feta per Yerington (2000) ho relacionen amb la violència Holtzworth-Munroe i Stuart (1994), que estableix diferenciant els homes amb un aferrament preo- tres grans categories en funció de les característi- cupat o ansiós dels que mostren un aferrament dis- ques psicològiques/psicopatològiques, l’extensió de tant o evitatiu. El primer grup utilitzen la violència la violència i la gravetat d’aquesta violència: com una resposta al distanciament o la retirada de la parella, és a dir, com una reacció a la por a A) Limitats a l’àmbit familiar: format per homes l’abandonament per part de la parella. En el segon que solen ser violents només amb la parella o grup, amb un aferrament evitatiu, el que predomi- els fills/es, amb violència de menor freqüència na és el desig de controlar i dominar a la parella, i gravetat, poca psicopatologia associada i bai- reaccionant amb violència quan es percep resis- xa influència de factors de risc com els antece- tència i desafiament per part de la parella. Aquests dents de violència en la família d’origen. últims tenen característiques més psicopàtiques. B) Borderline/disfòrics: homes que solen utilitzar una violència d’intensitat mitjana o alta, inclo- ent-hi l’abús físic, psicològic i sexual, limitada a l’àmbit familiar però no exclusivament. Són els subjectes que presenten més problemes psi- cològics (impulsivitat, inestabilitat emocional, dependència, irascibilitat i no-control de la ira), que sovint encaixen en un trastorn de persona- litat límit. Solen tenir problemes amb l’alcohol o les drogues i antecedents de violència en la família d’origen. 14 Tipologia basada fonamentalment en la resposta psicofisiològica que emeten els homes que maltracten en una discussió de parella. A partir de les dades empíriques, estableixen dos tipus: tipus 1 “Cobra” i tipus 2 “Pitbull”. En qualsevol explotació de l’obra autoritzada per la llicència es farà constar l’autoria. Guia de recomanacions per a la detecció de violència masclista en homes — PaRT I 39 Circuit Barcelona contra la violència vers les dones En l’àmbit espanyol, la investigació de tipologies d’homes que exerceixen violència de parella es tro- ba en una fase aproximativa que adapta els models a la població espanyola. Fa poc Loinaz, Echeburúa i Torrubia (2010) han fet un primer contrast em- píric de les tipologies d’homes que exerceixen vi- olència al nostre context, comparant-les amb les propostes anglosaxones, en una mostra d’homes empresonats. El resultats d’aquest treball poden avalar parcialment les tipologies prèvies proposa- des per altres autors/autores, ja que hi estableixen dos tipus diferenciats: 1) violents amb la parella, estables emocionalment i integrats socialment; i 2) violents generalitzats, poc estables emocio- nalment, no integrats socialment. El primer tipus és similar al grup violent només amb la família (Holtworth-Munroe i Stuart, 1994), hipercontrolat (Dutton, 2007) o amb baixa patologia (Johnson et al. 2006). En canvi, el segon tipus és més similar al grup violent en general/antisocial (Holtworth- Munroe i Stuart, 1994; Johnson et al. 2006) o ins- trumental (Dutton, 2007). Malgrat la proliferació d’estudis sobre tipologies d’homes que exerceixen violència, observem que no hi ha consens en les tipologies i encara manca un major contrast empíric de les mateixes tipolo- gies i de la seva utilitat clínica (Cavanaugh i Gelles, 2005). També cal tenir present les limitacions me- todològiques de molts d’aquests estudis, ja que les mostres són parcials15 i amb utilització de diferents variables per tal d’establir les tipologies (Bosch i Ferrer, 2002; Bonino, 2008). Per tant, a partir de la recerca feta fins ara, les tipologies d’homes que exerceixen violència no es poden generalitzar a tot el grup. No obstant això, cal seguir considerant les implicacions conceptuals i clíniques i els avantat- ges dels enfocaments tipològics i la seva utilitat per desenvolupar millores en les intervencions te- rapèutiques (Capaldi i Kim, 2007; Roca et al. 2010). 15 Únicament en mostres d’homes que exerceixen violència, la majoria amb homes que han arribat al sistema judicial i han estat condemnats. Així, en l’establiment de les tipologies no es té en compte els homes que exerceixen violència amb menys gravetat i que no passen pel sistema judicial En qualsevol explotació de l’obra autoritzada per la llicència es farà constar l’autoria. 40 Guia de recomanacions per a la detecció de violència masclista en homes — PaRT I Circuit Barcelona contra la violència vers les dones 2.3 Intervenció amb homes que maltracten Actualment, s’ha vist incrementat notablement l’interès dels/de les professionals i dels/de les investigadors/es en la implantació de programes d’intervenció per a homes que exerceixen vi- olència i la seva avaluació. De fet, el debat històric sobre la conveniència o no de la intervenció amb homes que exerceixen violència contra la seva parella està superat i cada vegada es veu més la necessitat de treballar amb els homes com a part responsable de la problemàtica (Echeburúa et. al, 2004; Quinteros, 2010). Això ha provocat una creixent proliferació de programes específics d’intervenció dirigits a homes que exerceixen violència que han confirmat aquest tipus d’inter- venció com la més adequada per tractar la problemàtica (sobretot amb els homes que acaben el programa d’intervenció). Com veurem durant tot el document, les raons per intervenir amb els homes són diverses, com ara oferir l’oportunitat a l’home de canviar cap a posicions més igualitàries i allunyar-se de la violència. Però sobretot és central per tal de millorar la seguretat i el benestar de les dones que pateixen o han patit violència, els fills i filles que també la pateixen i per poder prevenir i eradicar la violència masclista. A més, és una responsabilitat social i professional atendre els homes com un element clau en els processos de violència masclista. història i tipus de programes Els primers programes d’intervenció amb homes d’assistència voluntària amb els desenvolupats pel que exerceixen violència es van crear als Estats sistema judicial ja sigui a presó o a la comunitat. Units a finals dels anys setanta i principis dels vuitanta per iniciativa de diferents professionals Les diferents propostes d’intervenció es caracterit- compromesos i compromeses amb el moviment zen per la diversitat de perspectives teòriques, dels feminista i la lluita contra la violència masclista. formats utilitzats (grupal, individual o mixt) i dels Ràpidament, aquests programes es van estendre contextos d’intervenció. D’aquesta manera, es pel Canadà, el nord d’Europa, el sud d’Amèrica i configura un mapa complex i divers de programes Austràlia. Els primers programes que van aparèixer d’atenció a homes que exerceixen violència. Fet als EUA eren per a homes que acudien voluntària- que, com veurem, dificulta la comparació dels dife- ment. Posteriorment, a mitjan anys noranta, van rents programes i els seus resultats. Concretament, tenir una gran expansió atesa la implementació de segons el context d’aplicació de les intervencions lleis contra la violència i la posada a disposició dels ens trobem amb tres tipus de programes: homes agressors al sistema judicial. • Programes a centres penitenciaris: són progra- En el nostre context, l’aparició de programes d’in- mes terapèutics que es duen a terme dins els tervenció amb homes que exerceixen violència centres amb homes que presenten factors de risc ha estat recent i segueix una evolució semblant relacionats amb la violència masclista, habitual- a la dels EUA. A l’Estat espanyol, no va ser fins ment homes condemnats per aquesta violència, a mitjan anys noranta que van aparèixer les pri- consegüentment, que han exercit una violència meres experiències documentades, de la mà de de més gravetat i reiterada. A priori, la parti- l’equip d’Enrique Echeburúa (1997). En un primer cipació és voluntària, tot i que l’assistència al moment, aquests programes eren minoritaris i de programa sovint és considerada pels homes una caràcter voluntari, però amb l’entrada en vigor possibilitat d’accedir a permisos o a un règim de de la Llei orgànica 1/200416 van proliferar els pro- semillibertat, cosa que fa que la seva motivació grames d’intervenció lligats al sistema judicial en inicial sigui extrínseca. Solen tenir un format vista de l’obligació de fer tractament als homes grupal amb atenció individual paral·lela, amb condemnats per violència masclista (Boira, 2010). una freqüència setmanal o quinzenal en funció Això ha fet que actualment coexisteixin programes del centre. A Catalunya existeixen unes direc- trius concretes per dur a terme la intervenció. 16 Llei orgànica 1/2004, de 28 de desembre, de mesures de protecció integral contra la violència de gènere. En qualsevol explotació de l’obra autoritzada per la llicència es farà constar l’autoria. Guia de recomanacions per a la detecció de violència masclista en homes — PaRT I 41 Circuit Barcelona contra la violència vers les dones Gran part de la informació, les dades i els estu- segurs, experiències de vergonya, experiències dis sobre la intervenció d’homes que exerceixen de violència a la família d’origen, etcètera. violència vénen d’aquests tipus de programes. • Enfocament de gènere: rebutja l’enfocament • Programes com a mesures penals alternati- exclusivament terapèutic per considerar que no ves: bàsicament ens referim als programes for- es tracta d’un problema clínic, sinó més aviat matius relacionats amb la violència de gènere i social i proposa una lectura de la violència en la als programes específics de reeducació i tracta- parella des d’una perspectiva profeminista i de ment psicològic que preveu la llei pels supòsits gènere. Els dos conceptes fonamentals d’aquesta de suspensió de la pena privativa de llibertat, de perspectiva són el poder i el control sistemàtic substitució de pena o puntualment de mesures que exerceixen els homes sobre el comporta- de protecció en homes condemnats per violència ment, els pensaments i els sentiments de les masclista i que es fan fora dels centres peniten- dones. ciaris. • Altres enfocaments: també s’han desenvolu- • Programes comunitaris o d’assistència volun- pat programes des d’enfocaments sistèmics, la tària: són programes desvinculats del sistema psicoanàlisi, els models ecològics, l’enfocament judicial en què els homes acudeixen de manera narratiu constructiu, etcètera. voluntària sense cap tipus de sentència o ordre judicial. Normalment s’ofereixen des d’associa- Malgrat tot, com assenyala Medina (2002), a la cions o entitats del tercer sector, tot i que tam- pràctica s’acostumen a utilitzar components dels bé poden ser municipals o rebre subvencions diferents models teòrics en els programes d’in- de l’Administració pública. Els homes hi poden tervenció amb homes que exerceixen violència. acudir de manera directa (perquè prenen consci- Concretament, una bona part dels programes com- ència de la necessitat d’ajuda o per pressions de binen l’enfocament de gènere amb la incorporació terceres persones, com ara la parella, familiars, d’aspectes de l’enfocament cognitivoconductual. amics, etcètera) o per derivacions d’altres serveis. D’aquesta manera, en aquests programes es tre- balla perquè els homes que exerceixen violència Cal tenir en compte que a banda de la diversitat de prenguin consciència de les conseqüències de la contextos on s’implementen aquests programes, violència, se’n responsabilitzin (evitant justifica- existeixen diferents enfocaments teòrics i metodo- cions i minimitzacions) i puguin deconstruir la lògics. De manera sintètica, podem distingir quatre masculinitat hegemònica per construir nous mo- enfocaments diferents però no excloents: dels de masculinitat. A més, també pot incorporar aspectes més congnitivoconductuals orientats al • Enfocament cognitivoconductual: des d’aques- control dels impulsos i la ira, així com el desen- ta perspectiva, la violència és un problema indi- volupament d’habilitats socials i comunicatives. vidual com a resultat de pensaments, creences i Un exemple d’aquesta perspectiva és el programa comportaments erronis. Un aspecte fonamental “Duluth” (Pence i Paymar, 1993). és que la violència s’utilitza com una estratègia útil per resoldre els conflictes, sotmetre la vícti- Independentment de la tipologia de programa o ma, reduir la tensió o el malestar. Com a resultat, del seu enfocament, la majoria de programes esta- la persona obté una sensació de poder i control bleixen una sèrie de requisits per part dels homes sobre la seva parella o exparella. Així, el treball a l’hora d’iniciar el tractament: reconeixement terapèutic consisteix a evitar les distorsions cog- de la violència (encara que sigui mínimament), nitives, el control de la ira, resolució de conflic- responsabilitat de la violència exercida i les seves tes, habilitats socials i comunicatives, etcètera. conseqüències i mostra una mínima motivació pel canvi. A més, han d’acceptar els requisits formals • Enfocament clínic o psicopatològic: des mínims dels programes: assistència continuada, d’aquest enfocament la causa fonamental de la compromís de participació, compromís de no exer- violència masclista és un problema individual de cir violència, no tenir un consum problemàtic d’al- l’agressor amb problemes psicopatològics o de cohol o substàncies tòxiques (almenys que estigui personalitat, i no tant un fet relacionat amb la en tractament o compensat), no tenir un trastorn construcció social del gènere. D’aquesta mane- mental greu, etcètera. ra, la violència seria el resultat del desenvolu- pament d’una personalitat abusiva relacionada amb traumes passats no resolts, aferraments in- En qualsevol explotació de l’obra autoritzada per la llicència es farà constar l’autoria. 42 Guia de recomanacions per a la detecció de violència masclista en homes — PaRT I Circuit Barcelona contra la violència vers les dones avaluació Un dels aspectes que estan generant més estu- Pel que fa a Espanya, la proliferació recent de pro- dis en relació amb la problemàtica és l’avaluació grames d’intervenció en el nostre context ha fet de l’eficàcia de les diferents intervencions amb que tinguem poques propostes de tractament i homes que exerceixen violència. De fons, es vol d’estudis d’avaluació amb població espanyola (Arce donar resposta al dubte de si realment aques- i Fariña, 2006; Echeburúa i Fernández-Montalvo, tes intervencions amb els homes funcionen i si 2009; Echeburúa et al., 2009; Expósito i Ruiz, 2009; aquests finalment redueixen o deixen d’utilitzar la Loinaz et al., 2009; Boira 2010; Boira i Jodrá, 2010; violència masclista. En general, el resultats de les Pérez i Martínez, 2010; Loinaz et al., 2011). Tot i diferents avaluacions fetes a l’àmbit internacional que els diferents estudis comparteixen les matei- han mostrat resultats discretament positius, sense xes deficiències metodològiques i la necessitat de proporcionar resultats concloents (Babcock et al., millorar aquests estudis, els resultats obtinguts en 2004; Gondolf, 2004; Feder i Wilson, 2005; Sartin el nostre context han estat prometedors. Un dels et al., 2006; Saunders, 2008; Murphy i Ting, 2010). reptes més important en l’abordatge de la violèn- Algunes de les variables que s’inclouen en aques- cia masclista amb homes és poder identificar els tes avaluacions han estat: l’orientació teòrica del factors que poden millorar l’eficàcia dels tracta- programa, la realització obligatòria o voluntària, ments. l’àmbit d’aplicació (presó, mesures penals alterna- tives o comunitari), el tipus d’informació utilitzada En aquesta recerca de factors a tenir en compte a amb la inclusió o no de la informació de la víctima. l’hora de valorar l’efectivitat i de millorar el procés terapèutic, alguns/algunes autors/es han posat el Per tant, de manera general no s’han produït re- focus d’atenció en les variables relacionades amb sultats satisfactoris ni definitius respecte a l’efi- el rebuig o l’abandonament del tractament (Boira càcia dels tractaments. És per això que des de les et al., 2010; Echeburúa, 2013). Aquests dos aspectes revisions més rellevants s’han posat de manifest es presenten com uns dels principals problemes les deficiències metodològiques d’aquests tipus del programes d’intervenció amb homes atesa la d’avaluacions i la necessitat de revisar-ho per tal de seva alta taxa d’incidència, que són reveladors de millorar tant les avaluacions com les intervencions la motivació escassa i fluctuant dels homes que (Gondolf, 2004; Saunders, 2008). Sovint aquestes exerceixen violència, així com la negació i mini- dificultats metodològiques estan molt relaciona- mització de la violència. Per tant, si ens fixem en des amb la diversitat de modalitats d’intervenció i la taxa d’efectivitat dels programes amb els homes el tipus de programes, la utilització d’informació que acaben el tractament, veiem que els resultats exclusivament quantitativa, la diversitat de criteris són esperançadors atesa la reducció important de utilitzats per considerar un cas com a alta terapèu- la violència i la reincidència, i el major benestar tica, mostres petitetes i esbiaixades (per exemple, tant per a l’agressor com per a la víctima (Gondolf, només homes que són a presó), no-utilització de 2002; Babcock, Green i Robie, 2004). grup control o la pèrdua progressiva de mostra durant els seguiments. Cal tenir en compte que aquesta alta taxa d’aban- donament del tractament es dóna sobretot en els Malgrat tot, quan l’estudi d’avaluació d’efectivitat programes voluntaris, que pot arribar fins a un 50% està ben dissenyat, amb mostres significatives, de d’homes (sobretot a l’inici del programa), tot i que programes amb molta experiència, utilitzant di- la motivació acostuma a ser més alta. En canvi, en ferents fonts d’informació (instruments validats, programes relacionats amb el sistema judicial, la entrevista amb l’home, entrevista amb la parella o taxa d’abandonament és més baixa atesa l’obliga- exparella, etcètera) i amb seguiments de més d’un torietat d’assistir-hi o pels possibles beneficis pe- any, els resultats són esperançadors amb efectes nitenciaris que poden obtenir, però la motivació significatius en la reducció de la violència (Gon- acostuma a ser més baixa. dolf, 2002). En qualsevol explotació de l’obra autoritzada per la llicència es farà constar l’autoria. Guia de recomanacions per a la detecció de violència masclista en homes — PaRT I 43 Circuit Barcelona contra la violència vers les dones D’aquesta manera, esdevé imprescindible per a la millora del procés terapèutic amb homes que exerceixen violència millorar les estratègies per tal d’augmentar la motivació, el vincle terapèutic i l’adhesió al tractament dels homes que exercei- xen violència. Concretament, la motivació en el tractament és el factor més important a l’hora de determinar l’èxit terapèutic amb homes que exer- ceixen violència. No només es tracta de la motiva- ció inicial per anar a consulta (detecció i derivació), sinó de la motivació necessària per mantenir-se en el programa. Per aquest motiu, tal com desenvo- luparem en aquesta guia, és de vital importància poder fer una bona i treballada detecció dels ho- mes que exerceixen violència i fer una derivació acompanyada de l’home cap a serveis especialit- zats en l’atenció de la violència en els homes per tal d’augmentar les possibilitats d’èxit. En definitiva, podem afirmar que el tractament psicoterapèutic és un instrument d’utilitat per re- duir o eliminar la violència masclista dels homes que l’exerceixen en els casos en què l’agressor la reconeix, és conscient de la problemàtica i les se- ves conseqüències i es mostra mínimament res- ponsable i motivat per iniciar un procés de canvi (Babcock et al., 2004). En qualsevol explotació de l’obra autoritzada per la llicència es farà constar l’autoria. 44 Guia de recomanacions per a la detecció de violència masclista en homes — PaRT I Circuit Barcelona contra la violència vers les dones 3. MaRC LEgaL DE La vIOLÈNCIa MaSCLISTa 3.1 Llei orgànica de mesures de protecció integral contra la violència de gènere (2004) En el procés d’elaboració d’aquesta llei d’àmbit Des d’aquesta perspectiva es valorava que la dona estatal es van plantejar diferents posicionaments víctima de la violència de gènere havia de ser la respecte al paper que calia donar als infants i ado- ‘pedra angular’ d’aquesta llei. lescents que es trobaven vivint situacions de vio- lència de gènere en l’entorn familiar. De manera Finalment, la llei orgànica aprovada el 28 de de- esquemàtica, podríem dir que: sembre de 2004, en l’exposició de motius reco- neix que “les situacions de violència sobre la dona • Un sector defensava que el reconeixement afecten també els menors que es troben dins del d’aquests infants i adolescents com a víctimes de seu entorn familiar, víctimes directes o indirectes la violència de gènere comportava que tinguessin d’aquesta violència”. La llei preveu també la seva també un paper protagonista i que s’aprofundís protecció no solament per a la tutela dels drets en el desenvolupament de les mesures a adop- dels menors, sinó per garantir de manera efectiva tar tant de caràcter preventiu per tal d’evitar la les mesures de protecció adoptades respecte de la interiorització de rols de relació associats a la dona. violència (violent/víctima), com d’apoderament, de tractament dels danys ocasionats per la vio- Enumerem a continuació algunes de les mesures lència i de protecció. principals previstes en la llei respecte als infants i adolescents: En altres paraules, aquesta llei havia de situar la infància en un paper protagonista i no pas subsidiari dels drets reconeguts a la mare com a dona víctima de la violència de gènere. en l’àmbit educatiu • Un altre sector considerava que durant segles la • Escolarització immediata dels fills que es vegin dona que vivia aquesta violència no solament ha- afectats per un canvi de residència derivada d’ac- via estat silenciada, sinó també invisibilitzada i tes de violència de gènere. (Art. 5.) culpabilitzada. Després de dècades de lluita lide- rada pel moviment feminista s’havia aconseguit • Formació inicial i permanent del professorat per no solament despertar una consciència col·lecti- a [...] la detecció precoç de la violència en l’àmbit va que considerava intolerable aquesta violència familiar, especialment sobre la dona i els fills i i assumia que era un problema social que calia filles. (Art. 7.) eradicar, sinó també que es redactés la primera llei en la història de l’Estat espanyol que definia la violència de gènere com un delicte i establia els drets de les dones que n’eren víctimes. En qualsevol explotació de l’obra autoritzada per la llicència es farà constar l’autoria. Guia de recomanacions per a la detecció de violència masclista en homes — PaRT I 45 Circuit Barcelona contra la violència vers les dones en l’àmbit social • Tindran dret a l’assistència social integral, a tra- • Sempre que s’hagi produït un acte de violència vés dels serveis socials que proporcionin atenció de gènere, els jutjats de violència sobre la dona en situacions de violència de gènere, els menors seran competents per: que es trobin sota la pàtria potestat o guarda i custòdia de la persona agredida. A aquests efectes – Conèixer en l’ordre penal de “la instrucció dels els serveis socials hauran de disposar de personal processos per exigir responsabilitat penal: específicament format per atendre els menors, a fi de prevenir i evitar de manera eficaç les si- · Pels delictes comesos sobre els descendents tuacions que puguin comportar danys psíquics i propis o de l’esposa o convivent, o sobre els físics a menors que viuen en entorns familiars en menors o incapaços que amb ell convisquin els quals existeix violència de gènere. (Art. 19.5.) o que es trobin subjectes a la potestat, tute- la, curatela, acolliment o guarda de fet de • Com a part del dret a l’assistència social integral, l’esposa o convivent. la llei preveu el “suport educatiu a la unitat fa- miliar”. (Art. 19.1.) · Per qualsevol delicte contra els drets i deu- res familiars quan la víctima sigui alguna • En el sistema d’ajuts socials establert a la Llei, el de les persones assenyalades anteriorment. fet que la dona víctima de violència de gènere tingui fills o filles a càrrec incrementa la quantia – Adoptar les corresponents ordres de protec- de l’ajut. (Art. 27.4.) ció a les víctimes. – Conèixer en l’ordre civil els assumptes de: filiació, maternitat i paternitat; nul·litat del en l’àmbit judicial matrimoni, separació i divorci; relacions pa- ternofilials; adopció o modificació de mesu- • El fet que el delicte de maltractaments, ame- res de transcendència familiar; guarda i cus- naces o coaccions es perpetri en presència de tòdia de fills i filles menors o sobre aliments menors és un factor que es té en compte en la reclamats per un progenitor contra l’altre en determinació de la pena. (Art. 37, 38 i 39.) nom dels fills i filles menors; la necessitat d’assentiment en l’adopció; i els que tinguin • El jutge o tribunal podrà imposar “la inhabilita- per objecte l’oposició a les resolucions admi- ció per a l’exercici de la pàtria potestat, tutela, nistratives en matèria de protecció de me- curatela, guarda o acolliment per un període nors. (Art. 44.) d’entre 6 mesos i 5 anys” quan ho estimi adequat a l’interès del menor o incapaç “dins de les penes • El jutge podrà suspendre per a l’inculpat per vi- previstes en els casos de delicte per violència de olència de gènere l’exercici de la pàtria potestat gènere”. (Art. 37, 38 i 39.) o de la guarda i custòdia respecte dels menors a què es refereixi. (Art. 65.) • El jutge podrà ordenar la suspensió de visites de l’inculpat per violència de gènere als seus des- cendents. (Art. 66.) És evident que aquesta llei va suposar un avenç in- discutible en l’atenció als infants i adolescents que vivien situacions de violència de gènere. De fet, va ser l’article 19 d’aquesta llei el que va servir d’argu- ment perquè l’any 2005 l’Ajuntament de Barcelona posés en marxa el Servei d’Atenció a Nenes i Nens (SAN) i incorporés a l’Equip d’Atenció a les Dones (EAD) dos professionals del treball social i de la psicologia per intervenir en l’àmbit de la infància. En qualsevol explotació de l’obra autoritzada per la llicència es farà constar l’autoria. 46 Guia de recomanacions per a la detecció de violència masclista en homes — PaRT I Circuit Barcelona contra la violència vers les dones 3.2 Llei del dret de les dones a eradicar la violència masclista (2008) En coherència amb la llei orgànica, aquesta llei d’àmbit català també garanteix als fills i filles dependents de les dones que es troben en situació de violència masclista una atenció integral, l’accés quan calgui als recursos d’acolliment d’urgència i de llarga estada i altres drets ja previstos a la llei estatal. En aquest sentit, són prou explícits els articles de veïnatge civil, la nacionalitat o la situació admi- la llei catalana que defineixen les finalitats i els nistrativa i personal, tenen garantits els drets principis orientadors en les intervencions dels po- que aquesta llei els reconeix, sens perjudici del ders públics quan diuen: que estableix la legislació en matèria d’estran- geria i de l’exigència de determinats requisits per • Les mesures que aquesta llei estableix tenen com a les diferents prestacions i serveis.” una de les seves finalitats: “establir el dret de les dones que es troben en situació de violència • En una bona part dels articles que esmenten ex- masclista exigibles davant les administracions plícitament els descendents de la dona que es públiques, i també per a llurs fills i filles, a més troba en situació de violència masclista es parla d’assegurar-ne l’accés gratuït als serveis públics dels fills i filles dependents, encara que també que s’estableixen”. (Art. 6.d.) s’utilitza la terminologia “dels menors i les me- nors” i en altres ocasions es limita a parlar dels • “La consideració al caràcter integral de les me- fills i filles sense més precisions. Això suposa un sures, que han de tenir en compte tots els danys canvi significatiu respecte a la llei orgànica, en que les dones, els menors i les menors pateixen, la qual sempre es refereix als fills i filles com a com a conseqüència de la violència masclista, menors d’edat. I aquest és un tema important també els danys socials i econòmics, i els efectes perquè sovint atenem dones amb les quals con- d’aquesta violència en la comunitat”. (Art. 7.c). viuen de manera dependent fills i filles majors d’edat. Però la llei catalana va més enllà i afegeix aspectes importants que no preveu la llei orgànica. Enume- • Aquesta llei es refereix als infants i adolescents rem a continuació alguns dels aspectes diferencials de dues maneres diferenciades: que hem considerat més significatius en relació amb els infants i adolescents: – Les nenes i noies adolescents destinatàries directes de la violència masclista un tracte • Es parla de violència masclista i no pas de gène- idèntic quant a drets que les dones majors re, fet que considera no solament la violència de d’edat: “les referències a les dones incloses parella i la produïda en l’àmbit familiar, sinó que en aquesta llei s’entén que inclouen també incorpora també els diferents tipus de violència les nenes i les adolescents, llevat que s’indi- masclista que es donen en l’àmbit laboral i en qui altrament. “(Art. 2.2.) l’àmbit social o comunitari i que figuren deta- llats en primer apartat del “Marc conceptual”. – Els fills i filles dependents de la dona “quan Així, per exemple, s’hi inclouen també la muti- en siguin testimonis i víctimes”, o utilitzant lació genital femenina, o el risc de patir-la, i els una altra terminologia, quan “directament matrimonis forçats. o indirectament pateixin la violència mas- clista”. • Els únics requisits per tenir garantit l’accés als drets que reconeix aquesta llei són viure una si- Planteja que l’atenció integral ha d’anar orientada tuació de violència masclista i viure o treballar a facilitar i acompanyar els processos de recupera- a Catalunya. ció de la violència tant de la dona com dels seus fills i filles, i constata que aquests processos són • L’article 2 diu textualment: “Totes les dones que llargs i costosos, ja que cal restablir en totes les es troben en situacions de violència masclista, i àrees els àmbits danyats per la violència i també també llurs fills i filles dependents, que visquin restablir totes les capacitats i potencialitats que o treballin a Catalunya i amb independència del aquesta violència ha sostret o minvat. En qualsevol explotació de l’obra autoritzada per la llicència es farà constar l’autoria. Guia de recomanacions per a la detecció de violència masclista en homes — PaRT I 47 Circuit Barcelona contra la violència vers les dones • Aquesta llei posa especial èmfasi en el foment, – “Les menors i els menors perjudicats per la l’abast i la difusió de la recerca. A l’article 8 apar- mort de la mare com a conseqüència de vio- tat 2 diu, textualment: “La recerca ha d’incloure lència masclista, o perjudicats per altres cir- totes les manifestacions de la violència masclis- cumstàncies que impedeixin a la mare exer- ta, i també l’impacte diferent que té aquesta cir les potestats que li són pròpies respecte violència en col·lectius específics de dones i en als mateixos menors, tenen dret a l’atenció les menors i els menors que indirectament o di- jurídica en el termes establerts en aquesta rectament la pateixen. Així mateix, la recerca llei. “(Art. 44.) ha de desenvolupar programes innovadors que tinguin com a objectiu definir, assajar i avaluar – “Els fills i filles de víctimes mortals a conse- estratègies proactives i preventives amb relació qüència de qualsevol de les formes de violèn- als perpetradors de la violència masclista.” cia masclista especificades per aquesta llei, que siguin menors de vint-i-sis anys i que en • Especifica clarament que no és pertinent la me- depenguin econòmicament en el moment de diació en situacions de violència masclista. Així, la mort de la mare tenen dret a la percepció, a l’article 7 lletra p, estableix “la limitació de la en un pagament únic, d’una quantia econò- mediació, amb la interrupció o, si escau, la para- mica, en les condicions i amb els requisits lització de l’inici de qualsevol procés de mediació que s’estableixin de manera reglamentària.” familiar si hi ha implicada una dona que ha patit (Art. 47.4.) o pateix qualsevol forma de violència masclista en l’àmbit de la parella o el familiar objecte de – “L’administració educativa ha de tenir en la mediació”. compte les identificacions de violència mas- clista efectuades a l’empara d’aquesta llei • I més endavant, a l’article 61, diu: “Les persones com a factor qualificat per regular i establir professionals que treballen en un servei tècnic els ajuts escolars destinats a les unitats fami- de punt de trobada no han d’aplicar tècniques de liars o unitats de convivència amb escassos mediació en els supòsits en què resti acreditada recursos econòmics. Als efectes de determi- qualsevol forma de violència masclista en l’àmbit nar els requisits de necessitat econòmica, de la parella o el familiar.” s’han de tenir en compte únicament les ren- des o els ingressos personals de què disposi • Incorpora nous drets per als fills i filles de les do- la dona sol·licitant. “(Art. 48.1.) nes que viuen situacions de violència masclista a més dels ja establerts a la llei orgànica: És evident que la llei catalana del “dret de les do- nes a l’eradicació de la violència masclista” suposa un avenç respecte al que estableix la llei orgànica en l’atenció als infants i adolescents que viuen si- tuacions de violència de gènere. En qualsevol explotació de l’obra autoritzada per la llicència es farà constar l’autoria. 48 Guia de recomanacions per a la detecció de violència masclista en homes — PaRT I Circuit Barcelona contra la violència vers les dones 3.3 Llei dels drets i les oportunitats en la infància i l’adolescència (2010) A grans trets, aquesta llei catalana suposa un avenç important respecte a les dues lleis esmentades als anteriors apartats pel que fa a la infància i l’adolescència. Identifica la violència masclista com una situació de risc per a l’infant i adolescent que si produeix un perjudici greu en el seu desenvo- lupament és causa de desemparament. I això amb independència que l’infant o adolescent sigui testimoni o també destinatari/ària directe de la violència. La llei igualment obliga l’Administració a proporcionar una atenció específica als infants i adolescents que conviuen amb situacions de violència masclista en l’àmbit familiar. Deixant de banda els aspectes generals de la llei, 4. Prevenció de l’ablació o la mutilació genital de volem passar a analitzar els continguts de la llei les nenes i les adolescents. (Art. 76.) relacionats directament amb la l’atenció davant situacions de violència masclista17. La llei dedica el 5. El desemparament i la violència masclista. La títol IV a regular la “protecció pública relativa als violència masclista és causa de desemparament maltractaments a infants i adolescents”. En aquest quan ocasiona un perjudici greu en el desenvo- apartat ens centrarem en els aspectes més direc- lupament de l’infant o adolescent. I també quan tament relacionats amb la violència masclista, o ocasiona un perjudici greu al nadó produït indi- d’especial interès en el context d’aquest document: rectament per la persona que maltracta la dona en procés de gestació. (Art. 105.)18 1. La llei obliga l’Administració a proporcionar atenció als infants i adolescents que conviuen 6. Intervenció dels serveis socials. (Art. 103.) amb situacions de violència masclista. (Art. 95.) 7. Accés prioritari dels infants i adolescents que 2. Obliga tots els/les professionals a intervenir viuen situacions de maltractament als serveis i quan tinguin coneixement d’una situació de programes següents. (Art. 96 i 97.) risc o de desemparament en què es troba un infant o adolescent. (Art. 100.3.) 8. La Llei crea el Registre Unificat de Maltracta- ments Infantils (RUMI). (Art. 86.) 3. La violència masclista constitueix en si mateixa una situació de risc. (Art. 102.) La llei enumera 9. Protecció davant la victimització secundària. les situacions de risc següents (punt 2), de les (Art. 87.) quals destaquem les més directament relacio- nades amb situacions de violència masclista: – El conflicte obert i crònic entre els progeni- tors, separats o no, quan anteposen llurs ne- cessitats a les de l’infant o l’adolescent. – Les pràctiques discriminatòries, pels proge- nitors o titulars de la tutela o de la guarda, contra les nenes i les noies, que comportin un perjudici per a llur benestar i llur salut mental i física, incloent-hi el risc de patir l’ablació o la mutilació genital femenina i la violència exercida contra elles. 17 Per ampliar la informació, vegeu la Llei 14/2010, de 27 de maig, dels drets i les oportunitats en la infància i l’adolescència. 18 El fet determinant que motiva el desemparament és la gravetat dels efectes que ha tingut la violència en l’infant o adolescent, amb independèn- cia de si ha estat testimoni o també destinatari/ària directe de la violència. En qualsevol explotació de l’obra autoritzada per la llicència es farà constar l’autoria. Guia de recomanacions per a la detecció de violència masclista en homes — PaRT I 49 Circuit Barcelona contra la violència vers les dones En qualsevol explotació de l’obra autoritzada per la llicència es farà constar l’autoria. 50 PART II recomanacions per a l’aBordatGe de la violència masclista amB homes Guia de recomanacions per a la detecció de violència masclista en homes — PaRT II 51 Circuit Barcelona contra la violència vers les dones 4. La DETECCIó EN EL MaRC DE La vIOLÈNCIa MaSCLISTa Els diferents estudis i informes sobre violència vers les dones fets tant a Catalunya (Enquesta de violència masclista a Catalunya, 2010) com a l’Estat espanyol (Macroencuesta de violencia de género, 2011) posen de manifest la seva considerable prevalença i les greus conseqüències de la problemàtica. Fent visible que les situacions ateses actualment pels diferents sistemes de serveis són només la punta de l’iceberg d’una problemàtica molt més important i que afecta més dones i fills/es del que en realitat coneixem. Per aquest motiu és important dur a terme una Entre altres, sabem que existeix un alt percentat- bona tasca de detecció per part de tots els agents ge de violències masclistes no denunciades i que implicats per afinar els criteris i indicadors que fa- no en tots els casos denunciats hi ha condemnes cilitin la detecció precoç de la violència masclista. per a l’agressor. A més, moltes dones víctimes de És per això que, des de fa un temps, les diferents violència no se separen de la parella violenta i hi institucions i serveis estan desenvolupant un gran continuen convivint, o que moltes dones, tot i se- treball en aquesta línia amb la creació i actualit- parar-se, tornen amb ells amb l’expectativa que zació periòdica de protocols comuns en l’actuació canviaran. També sabem que la violència vers la vers la violència masclista19, creació de xarxes i dona no acaba amb la separació, sinó que pot con- circuits específics de coordinació entre professio- tinuar després de trencar la relació i que sovint nals, així com diferents programes formatius per existeix una transmissió generacional de la violèn- capacitar els/les diferents professionals en l’abor- cia cap als fills i filles exposats a aquests models de datge de la problemàtica. relació. Fins i tot, moltes vegades són les mateixes dones qui sol·liciten atenció per a les seves parelles Aquestes accions s’han centrat principalment a o exparelles. També molts homes agressors tornen millorar el suport, els recursos i l’atenció a les do- a aparellar-se amb altres dones que es convertei- nes que pateixen o han patit violència masclista, xen en noves víctimes d’aquesta violència. Tampoc aspecte absolutament prioritari, urgent i necessari, no podem obviar el malestar implícit o explícit però això no obstant, des de la Comissió creiem de l’home que exerceix la violència i la necessitat que no és suficient per tal reduir les conseqüències d’intervenció i suport. És per tot això que atendre de la violència masclista i eradicar la problemàtica. els homes agressors dins del circuit de violència Actualment, la majoria de protocols i recomana- masclista es torna una tasca essencial. cions centren la mirada en la detecció de casos a través de les dones que pateixen o han patit vio- En conseqüència, una perspectiva d’abordatge lència masclista (supervivents), deixant de banda de la violència masclista que integri l’atenció la possibilitat d’atendre les parelles o exparelles als homes agressors suposa d’alguna manera d’aquestes dones com a usuaris mateixos del cir- responsabilitzar els mateixos homes en l’era- cuit d’atenció a la violència masclista i limitant la dicació de la violència i enviar el missatge que seva intervenció a l’àmbit judicial. la violència masclista no és un problema de les dones, sinó que és un problema dels homes (o Les raons per intervenir també amb els homes de la identitat masculina hegemònica tradici- que exerceixen violència són múltiples, però so- onal) que pateixen les dones. Per tant, són els bretot és central per tal de millorar la seguretat homes agressors en últim terme els que poden i el benestar de les dones que pateixen o han pa- posar fi a la violència. tit violència, els fills i filles que també la patei- xen i per poder eradicar la violència masclista. 19 Per exemple, el 2007 l’Ajuntament de Barcelona va publicar el document “Protocol·lització de la intervenció individualitzada amb dones que viuen o han viscut violència de gènere”. També es pot consultar el document del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya “Protocol per a l’abordatge de la violència mas- clista en l’àmbit de la salut a Catalunya”. En qualsevol explotació de l’obra autoritzada per la llicència es farà constar l’autoria. 52 Guia de recomanacions per a la detecció de violència masclista en homes — PaRT II Circuit Barcelona contra la violència vers les dones 4.1 Aspectes previs en la detecció de la violència masclista Actualment, encara existeix una certa controvèrsia al voltant de la utilitat de la detecció sistemà- tica (cribratge universal), en relació amb la violència vers les dones, com a mitjà apropiat i efectiu per detectar casos de violència, en contraposició a una detecció cas per cas. En la primera opció, ens referim a una detecció rutinària a totes les persones usuàries dels serveis sense distinció, per veure si han estat objecte de violència, sobretot en la parella, mitjançant preguntes estruc- turades, formularis o instruments concrets sobre violència. Aquesta informació la pot aportar la persona directament o es pot obtenir a partir de tercers (policia, parella, familiars, etcètera). En el segons cas, ens referim a la detecció cas a cas (in situ) a partir de la informació de l’usuari/usuària mitjançant indicadors i l’ús de tòpics dins de l’entrevista habitual (relació de parella, situacions de ràbia, descontrol, conflictes) i l’ús d’estratègies concretes en l’entrevista per detectar casos de violència a partir dels homes. • Detecció sistemàtica En l’atenció a dones, es recomana el cribratge uni- • L’ús d’informació externa pot provocar o aug- versal com a estratègia de detecció (Organització mentar el risc per a la parella o exparella o per Mundial de la Salut, 1996). Malgrat tot, encara no als fills i filles. existeixen evidències suficients per recomanar la detecció sistemàtica però tampoc no hi ha evidèn- • Aquest tipus de detecció no assumeix el punt de cies per no utilitzar-la. vista de la persona usuària respecte a la proble- màtica, amb la baixa motivació que pot provocar L’experiència que tenim en institucions del Circuit aquesta manera d’abordatge en la persona usuà- Barcelona és el document operatiu del “Protocol ria. A més, pot provocar una certa estigmatit- per a l’abordatge de la violència masclista en l’àm- zació i culpabilització de les persones usuàries. bit de la salut a Catalunya”, en què es recomana el cribratge universal sobre violència de parella en • Finalment, amb la utilització de la detecció siste- totes les consultes d’embaràs. màtica podem córrer el risc de no tenir present l’expertesa dels/de les professionals dels serveis En el cas dels homes que exerceixen violència, des a l’hora de fer la detecció. de la Comissió de Treball no es veu idoni ni factible utilitzar aquest tipus de detecció. Entre els princi- pals inconvenients, podem esmentar els següents: • No existeixen qüestionaris o protocols habituals específics per fer detecció a partir dels homes agressors. • En el cas d’utilitzar instruments adaptats per fer aquesta detecció, sovint els/les professionals dels serveis trobem dificultats per incorporar un nou instrument a l’entrevista (per temps, condicions, etcètera). A més, solen ser bastants extensos i es necessita demanar consentiment informat. • L’ús de qüestionaris a l’inici de la intervenció pot produir falsos negatius per la baixa sinceritat de la persona usuària i la poca confiança terapèuti- ca, sobretot quan es mostren actituds benvolents respecte a les dones. En qualsevol explotació de l’obra autoritzada per la llicència es farà constar l’autoria. Guia de recomanacions per a la detecció de violència masclista en homes — PaRT II 53 Circuit Barcelona contra la violència vers les dones • Detecció per casos Pel que fa a la detecció cas per cas o per sospita, el Amb tot això, des de la Comissió de Treball pro- gran avantatge que aporta és la possibilitat d’explo- posem una estratègia intermèdia, en la qual es rar aspectes específics relacionats amb la violència puguin incorporar algunes preguntes a l’entrevis- en la parella (aspectes vinculats a la vida personal, ta de cas o anamnesi de les primeres entrevistes social, de parella, etcètera) en el marc de l’entre- amb el/la professional per explorar alguns tòpics vista inicial o anamnesi que es fa habitualment en o indicadors d’alerta habituals relacionats amb els les primeres visites dels diferents serveis. Mitjan- homes que exerceixen violència i els processos de çant aquesta entrevista oberta es pot obtenir violència de gènere. Per això, recomanem man- més informació i comprendre millor la situació tenir una actitud d’atenció activa davant la pos- concreta de cada cas, facilitant la creació d’un sibilitat que els homes que visiten els nostres espai de confiança i establint un vincle terapèu- serveis puguin estar exercint (o hagin exercit tic que pot facilitar l’expressió de temes com la algun cop) violència contra la seva parella, fills relació de parella, les actituds vers les dones, o filles. la concepció de la masculinitat o la violència. Però per poder dur a terme aquest procediment cal A més, en els casos que calgui fer una exploració usar estratègies d’entrevista i habilitats concretes en profunditat mitjançant una entrevista clínica per a la detecció a partir de l’home amb l’objectiu perquè els indicadors d’alerta són positius, es re- de conscienciar la persona usuària del problema, comana utilitzar una estratègia d’entrevista espe- ajudar a reconèixer la violència i poder motivar-lo cífica per a l’abordatge de la violència de gènere per derivar el cas a un servei especialitzat. a partir de l’home que exerceixen violència per tal de confirmar o descartar la situació de violèn- Un altre aspecte positiu d’aquesta estratègia de cia (tal com presentarem en capítols posteriors). detecció és el fet de la llibertat temporal que dóna Malgrat tot, cal tenir present que per poder fer als/les professionals, ja que no cal fer-ho en un mo- aquesta detecció, cal que la dona que pateix la vio- ment determinat sinó que es pot anar explorant lència tingui coneixement de la nostra intervenció durant tot el procés d’atenció. Una estratègia útil sempre que sigui possible. Tenint en compte que, en aquest tipus d’intervencions, tal com s’ha co- en cap cas, la nostra intervenció no augmenti la mentat anteriorment. situació de risc per a ella i els seus fills o filles. A més, té en compte l’expertesa professional i la Tanmateix, tot i el que hem exposat anteriorment, capacitat d’establir un bon vincle amb la persona cal tenir en compte les dificultats segons el context per tal de crear una oportunitat per començar la on es du a terme la detecció, ja que no tots els ser- intervenció a través de l’exploració i no començar veis tindran les mateixes oportunitats de detectar passant un qüestionari estàndard. Això comporta la violència masclista a partir de l’home (com per que l’equip professional de cada servei ha de tenir exemple, els serveis en què només es visita la dona una formació especifica sobre la temàtica i que o els serveis d’urgència en què la persona passa gran part de la responsabilitat de la detecció re- molt poc temps al servei). cau en la motivació o l’actitud d’aquests mateixos professionals per fer-la. No només es recomana for- mació sinó que també és important la realització d’un treball personal al voltant de la violència per poder reconèixer tot allò que ens desperta emocio- nalment la intervenció amb homes que exerceixen violència i poder conèixer els nostres límits. És per tot això que també recomanem la realització de supervisió entre els equips d’atenció, realització de sessions clíniques, compartir informació entre professionals, entre altres accions que faciliten la sensibilització dels equips. En qualsevol explotació de l’obra autoritzada per la llicència es farà constar l’autoria. 54 Guia de recomanacions per a la detecció de violència masclista en homes — PaRT II Circuit Barcelona contra la violència vers les dones 4.2 Dificultats i obstacles per a la detecció i la derivació dels homes agressors Per poder fer una detecció acurada i adquirir una certa sensibilitat vers l’atenció dels homes que exerceixen violència masclista, és important ser conscients del possibles obstacles i dificultats que podem tenir com a professionals a l’hora de donar atenció a homes que poden haver estat violents amb la seva parella. Són elements que haurem de tenir present a l’hora de fer la detecció per inten- tar minimitzar o eliminar-los, ja que seran clau en l’èxit de la detecció. D’aquesta manera, podem centrar l’atenció en tres grans blocs: dificultats i obstacles per al mateix context institucional i la idiosincràsia dels diferents serveis d’atenció; dificultats i obstacles dels mateixos professionals; i dificultats i obstacles deguts als mateixos homes i a la peculiaritat de la problemàtica. A) Dificultats i obstacles que depenen del context institucional i de la idiosincràsia dels diferents serveis d’atenció. És interessant poder fer una anàlisi del nostre pro- Tot i que en molts serveis es treballa en equip, en- pi context institucional d’atenció a les persones cara trobem professionals que treballen de manera per poder identificar quines dificultats o obstacles aïllada, fet que pot dificultar la detecció d’homes ens podem trobar a l’hora d’atendre homes que que exerceixen violència masclista i la coordina- exerceixen violència i també ser conscients de les ció amb altres professionals pel fet mateix de no oportunitats que ens faciliten. Convé no oblidar compartir la informació. Aquest aspecte s’accentua que, malgrat que no hi hagi un reconeixement ex- quan els serveis estan molt compartimentats, amb plícit, sovint expressen el seu malestar de manera la limitació de competències professionals corres- implícita o encoberta. En aquest sentit, en molts ponent. Com veurem més endavant, la coordinació serveis existeix certa pressió assistencial i tempo- i una bona derivació seran essencials per tenir èxit ral a l’hora de donar atenció a les persones, fet que en la detecció d’homes que exerceixen violència. pot provocar que la intervenció professional s’hagi de centrar principalment en altres aspectes que no Un altre aspecte a tenir en compte és si els homes siguin la violència en concret. Aquest aspecte és estan vinculats o no als diferents serveis i si tenen més visible en serveis, sobretot en els d’urgència, un bon vincle amb el servei i amb l’equip profes- en què les persones estan molt poc temps amb sional. L’experiència professional ens indica que l’equip professional i sovint resulta difícil poder és més fàcil que els homes puguin parlar oberta- fer la detecció d’aquests homes. Especialment si ment i, fins i tot, reconèixer la violència si existeix l’atenció d’urgència és per a la dona, ja que el seu aquest vincle. L’inconvenient és que sovint des de estat de crisi dificulta l’exploració i l’atenció de les institucions no es faciliten aquests tipus d’es- l’home agressor. pais de confiança i seguretat perquè ells puguin parlar amb franquesa i on puguin sentir que és un A més, en el cas de confirmació de presència de espai propi i adequat per poder-se expressar. violència en la parella, des d’algunes instituci- ons existeixen instruccions concretes per centrar Finalment, cal tenir present que la violència és pre- l’atenció només en la víctima i limitar l’actuació sent i visible en la nostra societat actual, i forma dels/de les professionals amb la persona agresso- part de la nostra vida diària i de la nostra tasca pro- ra. Avui dia, encara molts serveis no conceben fessional. És per això que, en molts serveis d’aten- l’home que exerceix violència masclista com la ció generalistes, existeix certa normalització de la persona usuària de l’atenció en processos de violència (per la seva presència quotidiana) que violència de gènere. Aquesta perspectiva com- sovint provoca la no-detecció d’aquests tipus de porta que moltes vegades es consideri l’home casos. Per aquest motiu, cal mantenir una actitud acompanyant de la dona i no se li proporcioni d’alerta en relació amb la temàtica i mantenir viva l’atenció necessària per poder iniciar un procés la no-tolerància de qualsevol tipus de violència. de recuperació i eliminació de la violència. En qualsevol explotació de l’obra autoritzada per la llicència es farà constar l’autoria. Guia de recomanacions per a la detecció de violència masclista en homes — PaRT II 55 Circuit Barcelona contra la violència vers les dones B) Dificultats i obstacles per a la detecció que depenen dels mateixos professionals Com a professionals és important tenir consciència Molt relacionat amb l’aspecte anterior, sovint la de la pròpia postura envers la violència en general dificultat rau a definir la nostra actitud i el nostre i la violència masclista i els homes que exerceixen rol professional davant la persona usuària. Segons violència en particular. El nostre posicionament quins serveis i quins/es professionals tenen més vers la problemàtica és un altre aspecte que pot clar que altres que han de fer detecció. Per exem- dificultar o obstaculitzar la detecció d’aquests ho- ple, sovint creiem que és més adequat que una mes. psicòloga o un psicòleg pugui indagar en aspectes més personals, que no pas que ho faci un metge o Un dels principals obstacles per a la detecció en una metgessa. Fins i tot, en molts serveis de salut aquest sentit és la reacció personal i emocional s’indaguen aspectes relacionats, per exemple, amb del/de la professional davant la violència i l’home hàbits tòxics però moltes vegades no es pregunta que exerceix violència. Sovint tractar (amb) una per la relació de parella o la violència perquè cre- persona usuària que exerceix violència de gènere uen que no forma part de l’atenció sanitària, quan pot produir sentiments de rebuig o ràbia en els/les les dades demostren que els efectes en la salut i la professionals, sobretot si també s’atén la víctima. despesa en salut derivada de la violència de gènere També pot produir por d’agressions al/a la profes- és prou elevada. sional per part de l’home que exerceix violència. Si aquests sentiments impossibiliten l’assistència També sol passar que els/les professionals dels di- a la persona usuària, s’haurà de derivar a un/a ferents serveis no conceben l’home que exerceix altre/a professional. En tot cas, és útil ser cons- violència com una persona usuària dels serveis, cient del nostre propi posicionament (creences, perquè no són víctimes de la violència masclista o expectatives, sentiments) envers el fenomen de perquè es creu que la violència que exerceix l’ho- la violència i els homes que l’exerceixen a les me no és la problemàtica principal, però és el re- seves relacions, i poder reflexionar i parlar so- vers de la mateixa violència que pateix la víctima. bre aquestes reaccions personals i emocionals Es pregunta molt més a les dones víctimes de la en reunions d’equip, supervisions, etcètera. violència que als homes que exerceixen la violèn- Sobretot perquè encara circulen diferents mites cia, amb les dificultats que això comporta a l’hora en l’àmbit social sobre la violència en la parella d’obtenir informació de l’home i de poder fer una i sobre els homes que exerceixen violència, com intervenció amb ell per tal que redueixi o elimini hem vist anteriorment, i les/els professionals no la violència vers la seva parella o exparella. hi són aliens. Això provoca que sovint intentem explorar les diferents situacions des de l’òptica Un dels obstacles principals és la manca de pro- d’aquests mites. tocols, recomanacions o guies de bones pràc- tiques específiques que facilitin la tasca de la Un altre aspecte són les dificultats dels/de les pro- detecció als/a les professionals dels diferents fessionals per abordar el tema amb els homes i serveis generalistes. És per això que el fet mateix assumir la responsabilitat de tractar-ho amb la per- de com afrontem la problemàtica sovint dificul- sona, ja que és un aspecte que sol comprometre ta la detecció d’homes que exerceixen violència. molt. Cal tenir en compte que en cada nivell de Per exemple, l’etiquetatge en la denominació del la detecció, els/les professionals tenim la respon- recurs al qual s’ha de derivar i del llenguatge que sabilitat d’apostar per la capacitat de canvi de la utilitzem (ex.: utilitzar el terme “home maltracta- persona que tenim al davant, independentment dor”) o discursos que culpabilitzen a l’home acos- de la seva problemàtica. En aquest sentit, és para- tumen a paralitzar-lo i posar-lo a la defensiva. Di- doxal el fet que en alguns serveis es preguntin per fícilment podrem esperar que un home reconegui aspectes íntims de la persona i que també compro- que exerceix violència si li diem directament que meten molt (com per exemple, informació sobre està maltractant. Per això, al principi pot ser posi- relacions sexuals), però sovint no es fan preguntes tiu presentar el problema com a dificultat de con- sobre la violència o sobre la relació de parella de trol d’impulsos, dificultats en la relació de parella, la persona usuària. Un del motius pot ser pel fet l’ansietat que pot generar la situació, el patiment d’associar el fet de parlar de la violència amb una que els comporta, etcètera. La violència com a tal culpabilització de la persona, en lloc de fer-ho amb ja es treballarà en els serveis especialitzats. la responsabilitat i la possibilitat de canvi; és a dir, partim d’un judici personal en lloc de fer-ho des del suport al canvi i la superació. En qualsevol explotació de l’obra autoritzada per la llicència es farà constar l’autoria. 56 Guia de recomanacions per a la detecció de violència masclista en homes — PaRT II Circuit Barcelona contra la violència vers les dones Finalment, volem remarcar una de les principals olència masclista i masculinitat, sinó també en dificultats a l’hora de poder atendre els homes relació amb les eines i habilitats per a l’atenció a agressors. Aquest obstacle no és cap altre que la homes que exerceixen violència. Aquesta manca manca de formació específica sobre la temàtica de formació també té relació amb la baixa motiva- per part dels equips professionals. Ens referim ció de molts equips per tractar la temàtica en els no només a formació teòrica sobre violència, vi- seus respectius serveis. C) Dificultats i obstacles deguts als mateixos homes o a la idiosincràsia de la problemàtica Una de les dificultats principals que ens podem tro- En resum, la detecció i la derivació d’homes que bar a l’hora de detectar els homes que exerceixen exerceixen violència masclista és complicada però violència és, com ja hem comentat en l’apartat de possible. Per això, és important ser realistes i no conceptes generals, la no-existència d’un perfil, tenir expectatives o exigències molt altes respecte síndrome, indicadors o criteris diagnòstics per a la conscienciació i mobilització dels homes. Per facilitar la detecció indirecta d’aquests homes. molt bé que ho fem, és possible que no obtinguem Això ens porta a haver de fer la detecció a través els resultats desitjats. Així que es necessita certa d’informació de tercers (dona, família, amics, etcè- continuïtat en les intervencions i accions de su- tera) o a través del mateix home mitjançant l’en- port en situacions de violència, en relació amb els trevista clínica. temps i els processos. Malgrat tot, hem de conti- nuar i aprofitar els elements que faciliten el reco- Un aspecte característic dels homes que exer- neixement i la mobilització dels homes (situació ceixen violència en la parella, i que sol obsta- pública vers la violència, conseqüències visibles culitzar molt la detecció i la derivació, són les dels seus fets, remordiments, conseqüències per dificultats que pot tenir una persona que exer- a la resta, etcètera) per poder millorar la detecció ceix violència per acceptar la problemàtica i re- d’aquests homes. Per tot això, creiem que la paci- conèixer la seva pròpia responsabilitat vers la ència i la insistència serà un element clau, en tant violència. A més, cal tenir present la possibilitat que moltes vegades la detecció i les intervencions de trobar-nos que la persona minimitzi o justifi- les farem al llarg de diferents sessions. qui la seva actitud i comportament violent, amb una gran falta de consciència sobre la situació. Consegüentment, la persona que exerceix la vi- olència pot mostrar baixa motivació pel canvi o un baix estat d’ànim. Per tant, moltes vegades no existeix una demanda explícita per part de la persona agressora per tractar la violència. Fins i tot, de vegades la dificultat no es troba tant en la no-demanda sinó en el fet mateix que els homes no s’apropen als serveis per ser atesos. És per això que haurem de crear la demanda nosaltres mateixos/ es com a professionals, motivar-los per al canvi i intentar que hagi un mínim reconeixement de la violència i consciència de problema. Finalment, cal tenir present les particularitats de cada cas que poden dificultar la detecció com po- den ser, per exemple: la situació judicial, possibles menors en risc, diferències socioculturals, manca d’informació dels valors del país d’origen, situació de risc físic per a la dona, manca de suport social, etcètera. En qualsevol explotació de l’obra autoritzada per la llicència es farà constar l’autoria. Guia de recomanacions per a la detecció de violència masclista en homes — PaRT II 57 Circuit Barcelona contra la violència vers les dones 4.3 Oportunitats i contextos favorables a la detecció De la mateixa manera que existeixen tota una sèrie de dificultats i obstacles per a la detecció, també cal esmenar l’existència d’oportunitats i contextos favorables per treballar-la, començant per la sensibilització, la conscienciació i la formació prèvia de les persones professionals que atenen els homes i les dones des de la xarxa de serveis públics. Tot i que a l’apartat de la guia en què es concreten • Els espais de coordinació amb centres d’atenció les recomanacions específiques per àmbits d’actu- a dones. El vincle amb les dones també suposa ació ja es detallen les oportunitats de cada àmbit, una oportunitat per aprofundir en la detecció de alguns exemples d’espais o situacions que afavorei- la violència exercida per la parella o exparella. xen la detecció de situacions de violència masclista a partir de l’home, en serveis no específics, podrien • Els centres escolars són contextos favorables, ja ser els següents: que el professorat o els/les tutors/es tenen entre- vistes amb els pares de l’alumnat i és un espai • El posicionament vers la problemàtica: igual que on es poden veure moltes vegades in situ les dinà- pot ser un obstacle, també pot facilitar la inter- miques de violència en la parella. A més, també venció quan des de l’equip professional es té la poden tenir coneixement de manera indirecta a creença que els homes que exerceixen violència través de l’alumne/a. vers la parella o fills/es també poden canviar. • El desenvolupament d’accions de sensibilització i • La proximitat, confiança i privacitat que es dóna prevenció adreçada a homes afavoreix la detecció a l’espai de consulta dels centres d’atenció pri- de situacions de violència masclista, i el suport mària de salut, espai que permet als usuaris abor- perquè els serveis adaptin les seves intervenci- dar qüestions personals. ons per atendre específicament els homes també obre una porta a la detecció i l’actuació prime- • Espais de treball social a partir d’altres deman- renca en situacions de violència masclista. Un des de caire personal, en què es proporciona una exemple concret són les acciones que es porten anàlisi i un abordatge integral de les problemà- a terme des del projecte “Canviem-ho”. tiques que afecten la persona usuària i la seva família. • Programes de mesures penals alternatives, on es pot aprofundir en la detecció i desenvolupar el treball de motivació per al canvi. • Espais terapèutics en problemàtiques com ara addiccions o trastorns mentals, en què el vincle continuat amb l’usuari permet abordar la proble- màtica de la violència en la parella i acompanyar la derivació cap als serveis especialitzats. En qualsevol explotació de l’obra autoritzada per la llicència es farà constar l’autoria. 58 Guia de recomanacions per a la detecció de violència masclista en homes — PaRT II Circuit Barcelona contra la violència vers les dones 5. La DETECCIó D’hOMES qUE EXERCEIXEN vIOLÈNCIa MaSCLISTa Els diferents equips dels serveis generalistes Tal com s’indica en altres protocols publicats20, en d’atenció a les persones poden dur a terme una la detecció de la violència masclista trobem dos tasca important de detecció precoç de la violèn- moments diferenciats i consecutius: cia masclista contra les dones i fills/es d’aquesta a través la detecció d’homes que exerceixen violèn- 1. la cerca i identificació d’indicadors que alerten cia. Les característiques d’accessibilitat, contacte el/la professional sobre l’existència de violència directe i continuat amb les persones usuàries i el masclista i fet de disposar d’equips interdisciplinaris, poden facilitar aquesta tasca. 2. la realització d’una entrevista exploratòria per tal de confirmar l’existència de violència o no. Aquests dos moments de la detecció són els que es detallaran en aquest apartat. Abans farem una mi- rada global de tot el procés de detecció mitjançant l’esquema d’actuació. 20 Ajuntament de Barcelona (2007) Protocol·lització de la intervenció individualitzada amb dones que viuen o han viscut violència de gènere. Barcelona: Ajuntament de Barcelona En qualsevol explotació de l’obra autoritzada per la llicència es farà constar l’autoria. Guia de recomanacions per a la detecció de violència masclista en homes — PaRT II 59 Circuit Barcelona contra la violència vers les dones 5.1 Esquema d’actuació Cerca activa d’indicadors d’alerta (a l’entrevista) Preguntes facilitadores, observació i valoració de l’historial Indicadors negatius Indicadors positius Confirmar o descartar en l’entrevista No reconeix la violència Sí reconeix la violència Valoració del risc Valoració del risc Risc baix Risc alt Risc alt Risc baix Pla D’acció (denúncia, contacte parella, coordinació/ Cerca de assesorament…) factors/ Motivació per possibilitats tractament per intervenir Sense risc Registre en la Hª Derivació SAH i/o actual (seguiment actiu en altres serveis percebut entrevistes) Seguiment i coordinació En qualsevol explotació de l’obra autoritzada per la llicència es farà constar l’autoria. 60 Guia de recomanacions per a la detecció de violència masclista en homes — PaRT II Circuit Barcelona contra la violència vers les dones El procés de detecció s’inicia amb la cerca acti- Si l’home, després de l’entrevista reconeix mínima- va d’indicadors d’alerta durant l’entrevista mit- ment la violència, igualment s’haurà de valorar el jançant la realització o revisió de la història de risc i valorar si té consciència de problema. En el l’home, l’observació del mateix a l’entrevista i la cas que no tingui aquesta consciència, s’haurà de formulació de preguntes facilitadores per tal de fer una intervenció mitjançant una estratègia d’en- fer una primera valoració i prendre la decisió de trevista per tal de facilitar aquesta consciència i fer si es percep la presència d’indicadors d’alerta de visible les conseqüències dels seus actes en la seva violència masclista en aquell moment o no. En el família i en ell mateix. Finalment, amb la valoració cas que aquests siguin negatius, afirmarem que del cas enllestida, es treballarà per motivar-lo pel actualment no hi ha risc de violència percebut per canvi i fer una derivació cap al SAH o altres serveis part del/de la professional del servei i registrarem que es valori que poden intervenir amb l’home. En la nostra observació a la història. tots els casos, es registrarà la intervenció en la his- tòria clínica o l’expedient de l’home per fer-ne un En cas que es percebin indicadors d’alerta positius, seguiment actiu durant les entrevistes posteriors. s’haurà de confirmar o descartar aquesta alerta Novament, cal tenir present que si un cop feta la mitjançant una entrevista amb l’home. Aquesta valoració del risc valorem aquest és alt, s’haurà entrevista pot ser durant una única consulta o du- de preveure la possibilitat d’intervenir-hi, com ara rant el procés d’atenció de la persona usuària. En escriure un comunicat a la fiscalia, contactar amb la realització d’aquesta entrevista, poden ocórrer la parella, etcètera. dos fets: que no reconegui la violència i, per tant, no tingui consciència de problema, o bé que reco- Finalment, serà molt important el seguiment i la negui la violència amb consciència de problema coordinació de tots els serveis que atenen l’home o no. Quan ens referim al reconeixement de la per facilitar la realització d’una intervenció inte- violència, no cal que l’home parli literalment de gral en relació amb la violència. Les diferents acci- violència, ja que sovint utilitzarà eufemismes de la ons que es facin hauran de quedar registrades en violència com ara: “no controlo els meus nervis”, la història clínica o l’expedient de l’home. “hem tingut baralles fortes” o “quan estic amb ella em fa perdre els papers”. El que ens interessa és que la pugui identificar mínimament –encara que la minimitzi o la justifiqui– o que reconegui un malestar viscut i que té relació amb l’exercici de la violència, ja que al servei especialitzat d’atenció a la violència masclista ja es durà a terme el treball concret de reconeixement i responsabilització de la violència. En el cas que no reconegui la violència, es farà una valoració del risc i s’intentarà cercar factors i possibilitats de continuar amb l’exploració i la intervenció amb l’home. Per exemple, es podria citar la seva parella –si també és usuària del ser- vei– per comprovar si ella reconeix patir violència, o bé coordinar-se amb altres serveis que estiguin atenent l’home per veure si comparteixen la nos- tra visió. En qualsevol cas, es registrarà la situació a la història clínica o a l’expedient de l’usuari i se’n farà un seguiment actiu durant les visites. Cal tenir present que si un cop feta la valoració del risc valorem que és alt, s’haurà d’elaborar un pla d’acció específic per assegurar la protecció de la víctima (com ara fer un comunicat a la fiscalia, contactar amb la parella, buscar assessorament als serveis especialitzats, etcètera). En el moment que l’home identifiqués la violència en un altre mo- ment, passaríem a la part de la dreta de l’esquema d’actuació, on hi ha reconeixement de la violència. En qualsevol explotació de l’obra autoritzada per la llicència es farà constar l’autoria. Guia de recomanacions per a la detecció de violència masclista en homes — PaRT II 61 Circuit Barcelona contra la violència vers les dones 5.2 Indicadors d’alerta per a la detecció Pel que fa a la detecció de casos de violència mas- jada, una sèrie de mites o falses creences sobre clista mitjançant l’home, és interessant poder es- com són aquests homes. Aquests mites han estat tablir una sèrie d’indicadors d’alerta que puguin analitzats, revisats i criticats per diferents autores i preveure o facilitar la detecció de la violència i que autors, que han arribat a la conclusió que aquestes afavoreixin la detecció dels homes que exerceixen característiques s’han d’entendre més aviat com a violència. Cal tenir present que els indicadors per factors facilitadors o de risc per a la presència de si sols poden tenir poca significació específica i és la violència, però no com la causa en si mateixa l’acumulació dels mateixos indicadors el que farà (Bosch i Ferrer, 2002, Stith et al., 2004). que els/les professionals valorin que la persona a qui atenen pot estar exercint violència contra la Tot i que no hi ha un consens i sense ànim de ser seva parella o exparella. Per això, és important exhaustius, des de la Comissió us presentem al- que els/les professionals d’atenció a les persones guns dels indicadors d’alerta més destacats d’acord coneguin aquests indicadors i mantinguin una ac- amb l’experiència professional i la revisió teòrica titud activa d’alerta per tal de poder fer una bona desenvolupada. Els hem agrupat en quatre catego- detecció. ries en funció de si feien referència a antecedents de violència, a característiques psicològiques de Abans de descriure els diferents indicadors d’aler- l’home, a comportaments durant la consulta o a ta, tal com s’ha detallat en el marc teòric inicial, situacions de risc específiques associades a la vio- cal recordar que no existeix un perfil homogeni lència i als homes que exerceixen violència. dels homes que exerceixen violència vers la seva parella, i que són més semblants a la població ge- neral que no pas diferents. És més, la intenció de caracteritzar els homes que maltracten ha fomen- tat, en alguns casos com a conseqüència no desit- 1. Antecedents de violència • Es coneixen o l’home reporta tenir antecedents de violència en altres parelles. • Es coneixen o l’home reporta tenir antecedents de violència en la família d’origen. • Legitima o no critica la violència que podria exercir el seu propi pare a la família d’origen. • Antecedents penals, no necessàriament per violència de gènere. En qualsevol explotació de l’obra autoritzada per la llicència es farà constar l’autoria. 62 Guia de recomanacions per a la detecció de violència masclista en homes — PaRT II Circuit Barcelona contra la violència vers les dones 2. Característiques psicològiques de l’home • Mostra actituds i creences rígides. Concretament, en relació amb la ideologia masclista i les creences sexistes. • Idealització excessiva de la dona i la parella d’acord amb una concepció de l’amor romàntic. • Mostra signes de gelosia i control de les relacions socials i l’entorn de la dona i de la família pròxima. • Manté un discurs culpabilitzador vers la dona dels problemes que ell mateix reporta, i es presenta com a víctima de la situació. • Pensa que l’entorn de la dona la manipula per posar-la en contra d’ell, desvalora la dona i la seva autonomia. • Racionalitza, minimitza i justifica els episodis violents. Per això, sovint utilitza eufemismes sobre la violència, com ara “baralles fortes”, “discussions”, “pèrdua de control”, etcètera. • Mostra dificultats a escala emocional (poc reconeixement i expressió de les emocions, exceptuant la ràbia) o descontrol emocional (irritabilitat). A més, sol col·locar sempre les emocions en resposta a factors externs i no interns. • Defensa una educació rígida dels fills i filles, incloent-hi càstigs (també físics). • Utilitza un discurs justificador de la violència en altres àmbits que no són les relacions de parella. A més, creu que la millor manera de resoldre els conflictes en la seva vida quotidiana és amb l’ús de la violència. 3. Actituds o comportaments durant la consulta • En relació amb la dona i la relació de parella: − Assisteixen a la consulta junts, sense deixar-la entrar sola. − En la consulta es mostra hipervigilant i excessivament preocupat per l’atenció que rep la parella, i arriba a contestar les preguntes per ella o interromp la seva parella per rectificar, precisar o donar una altra versió del relat de la dona. − Mostra faltes de respecte i control vers la parella o exparella a la mateixa consulta/visita (a escala verbal i no verbal). − Manté una actitud defensiva a la visita o consulta, sobretot quan es pregunta sobre la relació de parella. − L’home prefereix no mantenir relacions sexuals en la parella o tenir dificultats per tenir-la en un context de conflicte en la relació de parella des d’una posició de víctima (risc de violència sexual). − Fa consultes legals de separació o divorci en relació amb aspectes com ara la custòdia dels fills/ es, etcètera. Pot indicar una situació de separació contenciosa o divorci contenciós. − Assisteix a la consulta per aconseguir algun informe i, d’aquesta manera, obtenir beneficis judicials o dels serveis socials. • En relació amb el servei i amb els/les professionals dels serveis: − Té actituds i expressa comentaris despectius, agressius o passius davant de professionals dones i de complicitat amb professionals masculins dels diferents serveis. − Té comportaments violents i actituds violentes al servei/centre o a l’entorn. − Hi ha situacions de conflictes entre la parella fora de la consulta però que detecta l’equip perifèric (recepció, administració, etcètera). En qualsevol explotació de l’obra autoritzada per la llicència es farà constar l’autoria. Guia de recomanacions per a la detecció de violència masclista en homes — PaRT II 63 Circuit Barcelona contra la violència vers les dones 4. Situacions de risc relacionades amb la violència en la parella • Consum de substàncies tòxiques o alcohol. • Situació d’atur o dificultats econòmiques. • Simptomatologia depressiva o ansiosa. • Procés d’embaràs o naixement d’un/a fill/a. • Situació de separació/divorci. En aquest moment inicial de la detecció, és impor- Per tal de facilitar la cerca d’indicadors i fer un tant poder identificar els motius o les circumstàn- bon abordatge de la problemàtica, es poden fer cies que han portat l’home a venir al nostre servei. algunes preguntes clau que facilitin aquesta cerca Cal recordar que sovint hi ha una demanda enco- sense que els homes es puguin sentir acusats i mi- berta per part dels homes que poden arribar als nimitzant el risc que l’home no es vinculi al servei. serveis per altres problemàtiques (atur, depressió, Alguns exemples d’aquestes preguntes podrien ser consum de substàncies tòxiques, ansietat, proble- les següents: mes de parella o de feina, estrès, etcètera) que no són la violència explícitament i que després desco- • Darrerament t’has sentit nerviós? brim que hi estan íntimament relacionades. Hau- rem de mantenir una atenció especial en alguns • Com van les coses a la feina? I amb els/les amics/ moments de crisi per als homes i que fan que es amigues? mobilitzin més a l’hora de buscar ajuda, com pot ser una separació o ultimàtums de la dona, perdre • Com van les coses a casa? el contacte amb els fills/es, detencions, agressions públiques, etcètera. En aquests casos, a més hau- • Estàs content amb la relació amb la teva parella rem de valorar el risc amb la dona i prendre les i amb els seus familiars? mesures de seguretat adequades. • Com afecta aquesta problemàtica que m’expli- ques en la teva relació de parella? 5.3 Detecció a partir de tercers Quan parlem de la detecció d’homes que exercei- • Detecció a través de la dona xen violència, cal tenir present que sovint la de- tecció es farà a través de terceres persones, com la Entre altres motius, com s’ha comentat en punts mateixa dona que pateix violència, d’alguns fami- anteriors, en una gran part dels serveis es visiten liars de la dona o del mateix home, d’amics de la més dones que homes i sovint són aquestes les que parella, els fills/es, etcètera. Per això, cal tenir en fan més demanda d’ajuda. També resulta compli- compte alguns aspectes destacats per poder detec- cat que l’home que exerceix violència reconegui tar els homes agressors a partir de tercers, inten- la violència i demani ajuda sense la intervenció tant vincular-los a la xarxa de serveis d’atenció de professional. Fins i tot, sovint, quan parlem amb la ciutat i poder valorar el cas per tal de derivar-lo l’home per contrastar la informació que ens ha als serveis especialitzats d’atenció a la violència, facilitat la dona, aquesta no és congruent amb la si és el cas. referida per ella, cosa que dificulta la tasca de de- tecció. És per això que sovint ens trobarem casos en què la detecció es fa a partir de la dona. En qualsevol explotació de l’obra autoritzada per la llicència es farà constar l’autoria. 64 Guia de recomanacions per a la detecció de violència masclista en homes — PaRT II Circuit Barcelona contra la violència vers les dones En el moment que ens plantegem fer aquesta in- coordinar les intervencions entre professionals i tervenció, cal valorar si és oportú fer la detecció treballar en xarxa és, a partir de la informació de de l’home a través de la dona, com s’ha de fer i en la dona, poder enregistra d’alguna manera -sempre quin moment ho podem fer ja que, en si mateix, el dins del mar legal vigent-, possible cas de violència procés de prendre consciència i reconeixement de per tal que altres professionals puguin explorar la la violència per part de la dona ja és prou complex situació concreta de l’home. per introduir-hi un altre factor que pot distorsionar el vincle establert. Cal tenir present que la detecció En serveis on es fa intervenció tant amb les do- de la violència masclista a partir de la dona pot nes com amb els homes (per exemple, un CAS), posar en risc la seva seguretat física. És per aquest sovint existeixen protocols específics per explorar motiu que s’haurà de valorar en cada situació si és la violència a partir de la dona. En cas de detecció oportú indagar sobre la problemàtica o no, com d’un cas de violència, si la dona està d’acord es abordar-la i en quin moment fer-ho. En qualsevol cita l’home per treballar la situació familiar i es cas, per intervenir amb l’home s’hauria d’informar treballa la motivació pel canvi. En aquests casos, la dona i tenir el seu consentiment, acordant amb la coordinació de la intervenció i la derivació amb ella el moment més idoni per abordar la violència altres serveis és clau (serveis socials, SAH, etc.) per amb la seva parella o exparella i no relacionar la l’èxit de la detecció. intervenció del professional amb la demanda de la dona, sinó com la valoració del mateix professional Quan és un servei específic de família (com l’EAIA), (valorar exhaustivament situacions excepcionals). que té també rol de control, a part de l’exploració a través de la dona es pot fer una intervenció directa A més, sovint només veiem els homes quan vé- amb l’home en tant que pare. És a partir d’aquest nen acompanyant la seva dona i volen entrar amb fet que podem fer la detecció, l’exploració i l’en- ella a la consulta, fet que pot dificultar l’entrevista trevista motivacional. En aquests serveis també és exploratòria. Malgrat tot, la observació d’aquesta important el treball preventiu amb els joves ja que entrevista pot donar informació i ser un indicador sovint es detecten que ja des d’una edat primeren- per detectar la violència. En el cas que vulguem ca existeixen relacions abusives. S’hauria de tenir explorar la violència amb la dona, recomanem fer una especial atenció a joves que també han viscut veure i expressar a l’home que cal parlar amb la violència masclista a la família, per part del pare. dona en privat, i aconseguir que la dona tingui un Sempre des de la promoció de relacions no-violen- espai per a ella. En alguna circumstància, potser tes i més saludables. aniria bé fer-lo entrar per contrastar la informació i veure l’actitud de l’home davant el que diu la seva A més, es important tenir en compte la possibi- dona (empatia, recel, rebuig...). En tots els casos, litat d’explorar amb la dona si l’home es troba a garantint la seguretat de la dona en aquesta estra- la presó (ja sigui per un delicte relacionat amb la tègia de detecció. violència masclista o per altres motius) i quina és la seva situació, sobretot per si esta en un grau que Per tal de poder detectar els homes que exerceixen permet la llibertat parcial, donat que pot augmen- violència a partir de la dona és important establir tar el risc. Aquesta informació ens pot servir per canals de coordinació entre els professionals que poder coordinar-nos amb professionals de serveis intervenen en cada cas a fi de treballar el reconei- penitenciaris per informar de la situació i facilitar xement de la problemàtica tenint en compte les que aquests puguin fer una intervenció concre- recomanacions i el seu àmbit d’intervenció con- ta amb l’home des del centre penitenciari. Com cret. Per això, és important tenir present la idi- veurem, a presons arriben un volum important osincràsia dels diferents serveis d’atenció ja que d’homes que exerceixen violència però que no han l’abordatge i l’exploració serà diferent. Per posar estat condemnats per aquest delicte, sinó per un alguns exemple, en el cas d’un servei de dones altre, fet que comporta moltes vegades que la in- (tipus Punt d’Informació i Atenció a les dones) tervenció estigui lligada al fet concret per el qual caldria explorar quin nivell de reconeixement de ha estat penat. la violència per part de l’home reporta la dona i quins altres problemes relacionats amb la violèn- Per això, és important, quan hagi indicis, que en cia té l’home (de salut, laborals, etc.), per tal que l’exploració amb la dona es pregunti si l’home està ella, amb indicacions de l’equip professional, pu- en algun centre penitenciari i per quin motiu, per gui informar o assessorar l’home a tractar aquest tal de tenir-ho en compte com a factor de risc. altres problemes relacionats amb la violència en altres serveis per tal de vincular-lo a la xarxa. En Finalment, un tema que crea certa controvèrsia el cas dels serveis de salut, una bona estratègia per és el fet quan els/les professionals detectem que En qualsevol explotació de l’obra autoritzada per la llicència es farà constar l’autoria. Guia de recomanacions per a la detecció de violència masclista en homes — PaRT II 65 Circuit Barcelona contra la violència vers les dones hi ha indicis de violència, ja que la llei obliga a per saber quines poden ser les conseqüències del denunciar els fets. Sempre s’ha de valorar tot el comportament del familiar que exerceix violència. procés de violència, la intensitat de la mateixa i la gravetat dels fets per poder prendre una Un cop s’ha explorat la motivació i el rol que té decisió que no posi en risc la salut de la dona. la persona dins de la dinàmica familiar, s’ha de Cal fer-se preguntes: Quan i què explorar? Quan valorar el grau de suport que està disposat a donar intervenir? Quan denunciar? Ho hem de fer quan respecte a la dona i/o l’home. És a dir, explorar es dóna una “violència de baixa intensitat”, com el grau d’ implicació que vol tenir en tot aquest per ex. els primers insults en les primeres relaci- procés. Entre la persona i el professional del servei ons de parella? s’hauria d’establir una estratègia concreta per po- der fer la detecció de l’home i intentar que aquest vagi al servei especialitzat en tractament de vio- lència masclista, o bé aconseguir que visiti el propi • Detecció a partir de familiar, amics, servei per poder fer una entrevista de motivació i d’altres persones properes. per començar un canvi. Quan la detecció es realitza a partir d’un familiar, Per això, sempre hem de treballar que el familiar -o altre persona pròxima a la situació de violència-, estigui preparat o preparada a nivell emocional hem de tenir en compte si el familiar és de la dona (per exemple, la possible por a la persona que exer- o del home per poder fer una exploració de les ceix violència) per acompanyar en la detecció de motivacions (explícites i implícites) que porta al l’home, oferint-li des dels nostres serveis eines i familiar a anar a un servei d’atenció per demanar recursos personals per aconseguir-ho. A més, sem- ajuda i/o assessorament. Malgrat tot, als serveis pre cal tenir en compte i reforçar positivament les generalistes no és habitual que els familiars de diferents iniciatives (si les ha posat en marxa) que l’home vagin a demanar ajuda quan la violència ha realitzat el o la familiar per intentar solucionar és cap a la parella, ja que encara avui existeix cer- la situació de violència: alguns tipus de mediació ta complicitat dins de la família i temen per les amb la parella, parlar amb l’home, etc. conseqüències que pot rebre l’home. En canvi als serveis específics -com ara el SAH- sí que es troben També és important explorar la situació concreta més casos de familiars de l’home que demanen de violència que explica el o la familiar per posar a assessorament. prova la seva credibilitat i obtenir més informació de la situació. Sobretot és interessant saber en què En el cas de que el o la familiar sigui per part de es basa el familiar per afirmar que existeix violèn- la dona, és interessant explorar les motivacions cia i quins símptomes ha pogut detectar tant en la i el rol d’aquest/a respecte a la dona ja que, per dona com en l’home. exemple, ens pot indicar que la dona encara no està preparada per iniciar el procés de recuperació, Finalment, un aspecte important a tenir en compte que l’home té un baix nivell de reconeixement de és el tractament que farem com a professionals la violència i de la responsabilitat vers la mateixa, de la informació que ens transmet el o la familiar. que la persona ve al servei sense consentiment de Cal explicar-li que la nostra confidencialitat serà la dona ni del home, etc. Fins i tot, cal explorar qui- limitada ja que si nosaltres detectem una situació na és la relació d’aquest familiar de la dona amb de risc alt estarem obligats a comunicar-ho. De la l’home, si ha parlat amb la dona sobre la situació mateixa manera, si la dona o el home són usuaris o si ella sap que ha vingut a buscar ajuda. del nostre servei i la persona ens demana infor- mació, hem de tenir clar que no podrem donar En el cas que el familiar sigui de l’home, igualment la informació ja que sempre hem de preservar la cal explorar el rol d’aquest en la dinàmica de la confidencialitat professional. parella i les possibles motivacions secundàries que poden haver-hi. És per això que hem de pregun- Malgrat tot, independentment de la intervenció tar perquè fa aquesta demanda d’assessorament que fem, cal fer sempre una valoració del risc per i perquè en aquest moment. S’ha d’explorar qui- la dona per decidir quina és la millor estratègia per na pot ser la demanda implícita o quins beneficis fer la detecció. Per això, hem de deixar clar al o la pot obtenir el o la familiar per voler que els seu familiar que qualsevol intervenció que fem amb familiar iniciï el procés de recuperació de la vio- l’home ha de tenir coneixement la dona. A més, lència. Sovint l’assessorament no es tant en relació caldria oferir un espai a la dona perquè ella també a motivar a l’home agressor a fer un canvi sinó pugui fer la demanda. En qualsevol explotació de l’obra autoritzada per la llicència es farà constar l’autoria. 66 Guia de recomanacions per a la detecció de violència masclista en homes — PaRT II Circuit Barcelona contra la violència vers les dones 6. La vaLORaCIó DEL RISC En el moment que iniciem el procés de detecció A més, existeixen eines específiques per valorar el d’un home que possiblement estigui exercint vio- risc amb els homes que s’han adaptat de l’anglès, lència, és imprescindible valorar el risc, tant im- com el SARA (Randall-Kroop, Andres-Pueyo, 2005) minent com a curt termini, d’exercir violència con- o l’EPV-R (Echeburúa, 2010), i que consten d’una tra la parella o exparella en un futur, tant si l’home sèrie d’ítems que el/la professional ha de puntuar, reconeix la violència com si no. Aquesta valoració amb un barem establert, a partir del seu criteri del risc és imprescindible per a la prevenció de la i amb la informació rebuda del mateix usuari, violència i la protecció de les víctimes (Echeburúa del seu entorn o d’altres professionals. Normal- et al., 2009; Andres-Pueyo i Echeburúa, 2010). ment, s’estableixen tres categories de risc: baix, mitjà o alt. D’aquesta manera, obtenim puntua- S’entén com a valoració de risc el criteri numèric cions validables alhora que preservem el criteri –a partir d’un qüestionari estandarditzat–, o el ju- professional a l’hora de prendre una decisió. Un dici clínic –opinió de professional amb formació exemple d’aquesta mena d’eines de valoració és específica a partir de la recollida de la informa- l’RVD-BCN21, creat en el mateix Circuit Barcelona ció–, segons el qual es classifica la probabilitat que contra la violència vers les dones al 2011 per valo- l’home exerceixi de nou la violència. Cal tenir en rar el risc a partir de la dona. compte que en la valoració de risc es preveuen factors que són dinàmics, com en aquest mateix Tanmateix, per a la valoració de risc concreta que document s’explica, i que cal valorar durant tota ens ocupa, que és la d’exercir violència de qualse- l’atenció. Per tant, el resultat de la nostra conside- vol tipus contra la parella a través de la persona ració, ja sigui mitjançant un instrument estandar- que l’exerceix des de l’àmbit comunitari, no exis- ditzat o com a fruit del nostre coneixement clínic, teixen instruments validats. Com que el SARA, que cal prendre-la com una situació temporal però en és l’instrument més estès al nostre país, tot i que la qual cal intervenir. els autors en recomanen l’ús en altres àmbits, està validat i creat per l’àmbit jurídic i penal; a més, En la valoració del risc, el criteri clínic dels/de les on ha demostrat més eficàcia és en la detecció de professionals és una de les fons d’informació més violència física o sexual, que només l’exerceix una valuoses, ja que aquesta valoració depèn de la qua- part dels homes agressors, que haurem de detectar. litat i la fiabilitat de la informació que rebem de Per tant, actualment no tenim instruments estan- l’usuari i del seu entorn. Per poder obtenir aquesta darditzats per valorar el risc a partir dels homes quantitat i qualitat de coneixements sobre el cas que exerceixen violència des de l’àmbit comunitari. depenem, en part, de l’establiment d’un bon vincle entre professional i usuari. Malgrat això, el vincle És per això que es recomana fer una valoració clí- terapèutic pot representar un biaix per part del/de nica a partir dels indicadors i factors de risc que es la professional, especialment si el motiu pel qual presenten en aquest document, ja que la presència s’ha generat aquest vincle no està relacionat direc- conjunta d’alguns dels indicadors ja ens pot con- tament amb la temàtica. firmar l’existència d’algun tipus de violència i, per tant, la possibilitat d’iniciar el procés de derivació als serveis de tractament. D’aquesta manera, tenint en compte els diferents instruments esmentats anteriorment i l’experièn- cia clínica de la Comissió de Treball, alguns dels indicadors orientatius per fer la valoració del risc amb els homes poden ser els següents: 21 Consultable a www.bcn.cat/dona En qualsevol explotació de l’obra autoritzada per la llicència es farà constar l’autoria. Guia de recomanacions per a la detecció de violència masclista en homes — PaRT II 67 Circuit Barcelona contra la violència vers les dones D’ajustament psicosocial • Presència de psicopatologia: símptomes psicòtics o maníacs recents, trastorn de personalitat (que cursi amb ira, impulsivitat o inestabilitat conductual). • Consum problemàtic de drogues i alcohol, consum recent o actiu. • Problemes laborals o econòmics recents. • Manca de xarxa de suport. • Aïllament de la parella. • Demora o dificultat per demanar assistència de qualsevol tipus. • Creences i actituds sexistes i ajustament als rols de gènere. D’història de violència • Problemes recents en la relació de parella. • Història anterior de violència física, violència sexual o atacs de gelosia anterior. • Amenaces de mort creïbles, sobretot si ha estat amb armes o objectes perillosos. • Tinença o facilitat d’accés a armes. • Increment recent en la freqüència o la gravetat de les agressions. • Minimització o negació de la violència contra la parella • Violència contra familiars. • Idees o intents de suïcidi o homicidi recents. • Violència contra desconeguts o coneguts no familiars. • Víctima directa o indirecta de violència familiar en la infància o l’adolescència. Altres aspectes rellevants • Violació o incompliment de l’ordre d’allunyament actual o anteriors. • Antecedents penals o violació de condemna. • Lesions físiques patides. • Procés de separació/divorci actual o recent, especialment si ha estat conflictiu. • Coneixement que la víctima fa una valoració de l’existència d’un perill per a ella, els fills o altres membres de la família. • Coneixement d’una situació especialment vulnerable de la víctima (per manca de recursos, suport social, malaltia, dependència, etcètera). Finalment, cal recordar que un cop s’ha fet la valoració del risc, en funció del resultat s’haurà de prendre les decisions corresponents. Caldrà fer un pla d’actuació amb les mesures de seguretat corresponents per mantenir la protecció i seguretat de la parella o exparella i els fills/es. Si es valora que hi ha un risc alt imminent, s’haurà d’avisar d’aquest perill a les persones corresponents i els cossos de seguretat. En qualsevol explotació de l’obra autoritzada per la llicència es farà constar l’autoria. 68 Guia de recomanacions per a la detecció de violència masclista en homes — PaRT II Circuit Barcelona contra la violència vers les dones 7. L’ENTREvISTa aMB L’hOME qUaN hI ha SOSPITa DE vIOLÈNCIa MaSCLISTa 7.1 Recomanacions per a l’entrevista amb homes Quan un/una professional sospiti, d’acord amb Abans d’iniciar l’entrevista concreta amb un home l’acumulació d’una sèrie d’indicadors d’alerta, que que pensem que pot estar exercint violència con- un home pot estar exercint violència contra la seva tra la seva parella o exparella, cal tenir present parella o exparella, haurà de confirmar o descartar des d’on fem l’entrevista, amb quin tipus d’usuari la situació de violència mitjançant una entrevista estem i què és el que volem fer. Si som capaços de exploratòria específica amb l’home. És important situar-nos des d’aquests tres aspectes, les probabi- poder crear un clima de confiança, seguretat i con- litats d’èxit de l’entrevista augmentaran. Per tal de fidencialitat en què l’home pugui sentir que el/la facilitar l’entrevista amb aquests homes que sos- professional té interès per ell mateix i no solament pitem que podrien estar exercint violència contra per la demanda que planteja. D’aquesta manera, la seva parella, us presentem una sèrie de recoma- facilitarem l’expressió emocional de l’home. nacions que poden servir per orientar i ajudar en aquesta tasca i crear un clima que ho faciliti: En qualsevol explotació de l’obra autoritzada per la llicència es farà constar l’autoria. Guia de recomanacions per a la detecció de violència masclista en homes — PaRT II 69 Circuit Barcelona contra la violència vers les dones Recomanacions per a l’entrevista amb homes • Plantejar el problema in situ, parlant amb l’home amb franquesa i normalitzant l’entrevista. • Evitar el terme “violència”, ja que sol crear molt rebuig en gran part dels homes que l’exerceixen (per exemple: “Jo no sóc un maltractador!”). • Parlar amb un to calmat i segur, sense jutjar ni interpretar el que ens diu l’home, oferint un espai on pugui parlar amb seguretat i confiança. • Evitar discursos culpabilitzadors vers l’home i utilitzar la responsabilitat com a estratègia per millorar el vincle amb l’home. • Establir un bon vincle mitjançant l’acceptació de la persona i de la situació, com si fos una altra problemàtica, i acompanyant-la en aquest procés. • Mantenir una actitud empàtica amb l’home a fi que vegi que s’està entenent el que està explicant, això no vol dir que s’aprovi la conducta. Mantenir una capacitat empàtica amb el sentit propi que l’home dóna a la violència. • Assertivitat, amb una escolta activa, respecte i bon tracte. • Evitar la banalització del tema. Cal mantenir una posició ferma contra la violència (per exemple, sovint els homes busquen complicitats amb els professionals homes amb frases com ara: “Tu m’entens, oi?”), sense tolerar comportaments violents i sense deixar-se intimidar. • En comptes d’una confrontació directa, partir del problema o conflicte presentat per explorar i fer visibles les conseqüències en la relació de parella, en la família i en ell mateix. Això pot facilitar que surti el tema de la violència. • No establir una definició del que “és” o no violència en l’exploració. • No veure els fets relatats de manera aïllada, sinó dins del procés de violència. • Reformular la demanda, tenint en compte la demanda explicita i la implícita. • Transmetre un missatge positiu de canvi, sense crear falses esperances ni presumir una rehabilitació espontània. És important reforçar positivament el fet de reconèixer la violència i iniciar el procés de canvi. • Formular preguntes facilitadores entorn del conflicte per anar incidint en els aspectes més concrets, mostrant una “ingenuïtat curiosa” davant la narració. Per exemple, les següents: – “Alguna vegada has perdut la calma amb la teva família o la teva parella quan havies begut o consumit, quan estaves gelós, etcètera?” – “Quan estaves deprimit/estressat, alguna vegada has fet o dit alguna cosa a la teva família o parella de la qual et penedeixes?” En qualsevol explotació de l’obra autoritzada per la llicència es farà constar l’autoria. 70 Guia de recomanacions per a la detecció de violència masclista en homes — PaRT II Circuit Barcelona contra la violència vers les dones 7.2 Estratègies en l’entrevista amb homes L’entrevista exploratòria específica que haurem Tot i que el reconeixement de la violència no s’hagi de fer per confirmar o descartar l’existència de establert com un objectiu concret d’aquesta entre- violència masclista haurà de tenir una estratègia vista, cal tenir present que cal un mínim de reco- concreta per aconseguir, en cas de violència, que neixement i responsabilitat per part de l’home per l’home pugui demanar ajuda i ser atès en un ser- aconseguir la detecció i poder derivar-lo. vei especialitzat. Per això, els objectius d’aquesta entrevista són els següents: Des de la Comissió de Treball s’han integrat aquests objectius en diverses fases de l’entrevista • Explorar possibles situacions de violència a par- exploratòria amb homes que exerceixen violència. tir de conflictes que pugui reportar l’home. A continuació, us presentem la proposta de la Co- missió sobre la possible estratègia d’entrevista a • Explorar la consciència que té l’home del pro- seguir per detectar situacions de violència masclis- blema de la violència i les seves conseqüències. ta amb els homes que l’exerceixen. • Motivar l’home per iniciar un procés de canvi o S’ha dividit l’entrevista en diverses fases, però les tractament. diferents estratègies que es presenten no són in- dependents ni consecutives entre elles, sinó que es poden solapar i intercanviar durant el procés d’entrevista. En qualsevol explotació de l’obra autoritzada per la llicència es farà constar l’autoria. Guia de recomanacions per a la detecció de violència masclista en homes — PaRT II 71 Circuit Barcelona contra la violència vers les dones Fase I: Exploració de les situacions de violència Fer visibles situacions de conflicte en la parella en què apareguin episodis de violència per aconseguir que hi hagi un mínim de reconeixement de la violència (intentant estar sempre en el marc de la problemàtica que presenta l’home a la consulta). Estratègia Descripció Exemple Situacions de Mitjançant preguntes facilitadores, “En relació amb la problemàtica que conflicte partir de la problemàtica presentada m’expliques, això afecta a casa, a la a la consulta per fer visibles possibles relació amb la teva parella o fills/es?” conflictes en la parella, explorant com actua a casa, fent visible les “Quan dius que estàs més irritat del conseqüències en la relació de parella normal, a què et refereixes?” i començant a aprofundir en la “En relació amb aquestes discussions consciència de problema. que comentes, a vegades us heu cridat o potser l’has empès?” “És a dir, que t’adones que aquest problema et porta a tenir conflictes o reaccions agressives?” Seguir el relat Com si es tractés d’una pel·lícula, “Quan dius que una nit no t’obria la detectar i ampliar els buits del discurs porta, per què creus que ho feia?” per entendre la situació de conflicte i explorar què va passar exactament. “Com és que si anaves begut i Preguntar per les incoherències entre cridaves, al final et va obrir la escenes de manera curiosa. porta?” “Així que vas haver d’amenaçar la teva parella perquè t’obrís?” Estirar el fil Explorar una dada aparent i preguntar, “Quan dius que fins i tot va venir la amb una actitud d’ingenuïtat curiosa, policia, què va passar exactament pels aspectes tractats superficialment perquè els veïns li truquessin?” per resseguir tots els conflictes de principi a fi. Identificar les emocions i “Comentaves que et feia molta ràbia intencions de l’home. que no t’obrís la porta, què vas fer quan estaves tan enfadat?” Acceptar les En comptes de confrontar l’home “Vam tenir una baralla forta.” minimitzacions per la situació explicada, detectar i acceptar –en un primer moment– “Em treu de polleguera, sempre les negacions, minimitzacions i m’està criticant!” justificacions per poder establir un “Bé, això de trencar objectes passa espai de llibertat. molt poques vegades, són més aviat crits, o així...” Reformular els Un cop presentada la situació “Quan dius ‘baralles fortes’, a què et eufemismes de conflicte, reformularem els refereixes?” eufemismes de la violència que ha anat sorgint per tal que l’home comenci a “Quan vas colpejar la porta reconèixer mínimament la violència, violentament, què volies posar paraules als sentiments que aconseguir?” comporta i que pugui veure la intenció “Què creus que va poder fer-li mal?” que té la violència. “És a dir, que et vas posar bastant violent?” En qualsevol explotació de l’obra autoritzada per la llicència es farà constar l’autoria. 72 Guia de recomanacions per a la detecció de violència masclista en homes — PaRT II Circuit Barcelona contra la violència vers les dones Fase II: Exploració de la consciència de problema i de les conseqüències Un cop presentat el conflicte i l’home comença a reconèixer la violència (“mínimament”), ja podem parlar directament de violència per tal d’anar explorant quina és la consciència que té del problema i de les seves conseqüències. Estratègia Descripció Exemple Perspectives Utilitzar la perspectiva de terceres “Llavors, creus que la teva parella indirectes persones per facilitar que comenci a a vegades t’agafa por?” “Quan et viure la violència com un problema i calmes i veus com has actuat, et fa les seves conseqüències. vergonya?” “Com creus que s’ha sentit la teva filla?” Reconstruir Utilitzar la informació indirecta (altres “Potser alguna vegada ha passat... o l’escenari persones o del mateix professional) va passar...” per tal de reconstruir la situació de manera que encaixi amb la realitat. “Generalment, en aquests casos..., és el teu cas?” Intencions de la Identificar les intencions i funcions “Què vols aconseguir quan et poses violència que hi ha darrere de la utilització de la d’aquesta manera que m’estàs violència (sentir-se fort, ser respectat, explicant?” acabar discussions, etcètera), mostrar que la violència és una “Creus que podries haver respost elecció concreta i mostrar possibles d’una altra manera?” alternatives. Devolució i Amb la visibilització de les “Llavors, a vegades encara et poses reformulació del conseqüències i la reconstrucció de agressiu i no saps per què?” problema les situacions violentes, retornem al problema com a propi de l’home. “Creus que et costa calmar aquestes Parlem amb franquesa actituds de descontrol?” “Et suposa un problema en les teves relacions?” En qualsevol explotació de l’obra autoritzada per la llicència es farà constar l’autoria. Guia de recomanacions per a la detecció de violència masclista en homes — PaRT II 73 Circuit Barcelona contra la violència vers les dones Fase III: Motivació per al canvi/tractament Un cop l’home reconeix mínimament la violència i té consciència del problema que suposa la violència per a ell mateix i per al seu entorn més pròxim, és el moment de valorar i treballar la motivació de l’home per iniciar un procés de canvi en relació amb la violència. Estratègia Descripció Exemple Expressar En aquest moment, el/la professional “La veritat és que encara que dius que preocupació expressa preocupació pel problema no ha tornat a passar, crec que podria de violència que està comentant ser important atendre aquest aspecte l’home i planteja la possibilitat específicament.” d’atendre aquest problema. “Estic preocupat pel que et pot passar a tu i a la teva parella/família.” “Crec que podríem fer alguna cosa per treballar aquest aspecte.” Identificar Identificar i reforçar les motivacions Motivació extrínseca: motivacions pròpies, tant les extrínseques com les intrínseques, per iniciar un procés de Incidir en conseqüències legals i penals canvi. Importància de fer visibles les (informar de manera realista i detallada). conseqüències de la violència per a Incidir en conseqüències familiars ells i els beneficis del possible canvi. (separació, divorci...). Motivació intrínseca (objectius vàlids per a la persona): Millorar la relació de parella i família i la necessitat d’afecte (mostrar incompatibilitat amb la violència). Desig de ser un “bon pare” (explicar la transmissió generacional, explorar les conseqüències en els menors...). Millorar com a persona i home (parlar sobre les formes rígides de masculinitat). En qualsevol explotació de l’obra autoritzada per la llicència es farà constar l’autoria. 74 Guia de recomanacions per a la detecció de violència masclista en homes — PaRT II Circuit Barcelona contra la violència vers les dones Fase IV: Oferir la possibilitat de canvi L’última fase, però no menys important, consisteix a oferir la possibilitat d’iniciar un procés de canvi respecte a la violència en un servei específic. Estratègia • Facilitar l’acceptació del problema, en contra d’una identitat masculina tradicional en què demanar i rebre ajuda es pot relacionar amb la debilitat o la vulnerabilitat. • Tractar escepticismes i aclarir dubtes respecte als processos psicològics. • Desindividualitzar el problema i la solució, evitant donar falses esperances: “Molts homes tenen aquest problema i alguns se’n surten”. • Diferenciar el seu propi procés de canvi del que pot portar o iniciar la seva parella. • Oferir la possibilitat d’un procés de canvi en un servei específic i fer-ne una breu explicació. Com ja s’ha comentat durant el marc conceptu- D’aquesta manera, per tal que l’home prengui la al, la taxa d’abandonament del tractament dels decisió d’iniciar un procés terapèutic en un servei homes que exerceixen violència és considerable. específic, tal com hem comentat durant les diver- Per tant, la motivació inicial per al tractament ses fases, necessitem un mínim de reconeixement d’aquests homes sovint és dèbil i inestable (Eche- i responsabilitat de la violència per part de l’home. burúa, 2013). D’aquesta manera, és essencial per Amb això no volem dir que l’home ha de reco- millorar l’adhesió al tractament d’aquests homes nèixer que exerceix violència masclista, sinó que desenvolupar un bon procés de detecció i establir necessitem que pugui reconèixer (encara que sigui una estratègia de motivació inicial des dels serveis amb eufemismes, justificacions o minimitzacions) que atenen els homes que exerceixen violència i situacions de violència i que això li comporta certs que es deriven a serveis especialitzats. problemes a ell mateix i amb el seu entorn. Els serveis especialitzats d’atenció a homes que exer- ceixen violència ja s’encarregaran de treballar el reconeixement de la violència masclista, la respon- sabilització de la mateixa violència i la consciència de problema. En qualsevol explotació de l’obra autoritzada per la llicència es farà constar l’autoria. Guia de recomanacions per a la detecció de violència masclista en homes — PaRT II 75 Circuit Barcelona contra la violència vers les dones 8. La DERIvaCIó aL DISPOSITIU PúBLIC D’aTENCIó a hOMES PER a La PROMOCIó DE RELaCIONS NO vIOLENTES Un cop que hem culminat tot el procés de detecció Per formalitzar una derivació d’un professional, el descrit anteriorment amb l’home i aquest reconeix SAH té un protocol propi de derivació en format de i es responsabilitza mínimament i es mostra moti- fitxa22 que convé que enviï al professional derivant, vat per iniciar un procés de canvi, cal derivar-lo a d’aquesta manera es proporciona més informació uns serveis especialitzats d’atenció de la violència del motiu pel qual aquest home s’ha derivat al amb els homes. Per tal de poder fer una derivació servei i aclareix millor quin és el servei derivant, acompanyada, és fonamental que el/la professional cosa que facilita una coordinació més àgil i fluida. conegui prèviament quins serveis existeixen al seu Aquest full és a disposició de tots els serveis, tret entorn pròxim i pugui contactar-hi per ampliar dels penitenciaris, que tenen el seu propi full de informació, conèixer el procediment concret a derivació.23 seguir i establir una estratègia de coordinacions periòdiques i seguiment del cas. Finalment, volem remarcar que el treball dels/ de les professionals –com a serveis d’atenció a les A la ciutat de Barcelona, el servei de referència al persones– no acaba amb la derivació de l’home al dispositiu públic és el Servei d’Atenció a Homes servei especialitzat, sinó que és fonamental dur a per a la promoció de relacions no violentes (SAH) terme una derivació acompanyada. Per fer la deri- de l’Ajuntament de Barcelona. La derivació cap al vació d’aquesta manera és clau la coordinació en- SAH ha de ser informada i consentida per l’usuari, tre els diferents serveis, els possibles seguiments ja que un dels criteris principals per accedir-hi és que podem dur a terme amb l’home per valorar-ne la voluntarietat; és per aquest mateix motiu que el procés de canvi en relació amb la violència i la es demana que, per concretar una primera entre- influència que té en les problemàtiques que atén vista, sigui el mateix home qui truqui al servei. Els en el servei derivant. altres condicionants a tenir en compte a l’hora de fer una derivació és que l’home visqui o treballi a Barcelona i que accepti que necessita ajuda per canviar algunes actituds i comportaments. 22 Vegeu Annex 1 23 Vegeu Annex 2. En qualsevol explotació de l’obra autoritzada per la llicència es farà constar l’autoria. 76 Guia de recomanacions per a la detecció de violència masclista en homes — PaRT II Circuit Barcelona contra la violència vers les dones 8.1 El Servei d’Atenció a Homes per a la promoció de relacions no violentes El SAH és un espai d’informació, assessorament i tractament adreçat a homes que volen canviar la seva manera de relacionar-se, allunyant-se de les conductes violentes. Té com a objectiu general possibilitar l’eradicació de la violència vers les dones en l’àmbit de les relacions de parella i de les relacions parentals mitjançant un programa específic d’atenció i intervenció psicoterapèutica. Podem diferenciar quatre moments en tot el procés d’atenció del servei: 1. Accés al servei 2. Fase d’acollida Per tal que un home pugui accedir al SAH, en pri- Aquesta primera fase o fase d’acollida consta de mer lloc cal que faci una sol·licitud d’atenció que quatre a sis sessions, en les quals es fa una valo- es pot fer presencialment, per correu electrònic o ració del cas concret mitjançant una exhaustiva per via telefònica. Aquesta sol·licitud pot arribar recollida de dades sobre el tipus de vincles que per iniciativa pròpia, per la derivació de profes- estableix l’home: el tipus, la intensitat i la freqüèn- sionals públics o privats i per la informació do- cia de la violència exercida, l’historial de violència nada a través dels mitjans habituals del circuits en anteriors parelles i en la família d’origen, la de violència de la ciutat. Un cop registrades les història de violència en altres àmbits, consum de dades de filiació, la demanda concreta d’atenció i substàncies, estat físic i mèdic, antecedents psi- les observacions del professional del SAH que rep copatològics propis i familiars i, a últim, una va- la sol·licitud, es valora si el cas compleix els criteris loració de risc de reincidència del mateix usuari i d’inclusió al servei, que són haver exercit violència del professional. Al final de la fase d’acollida s’es- masclista, ser major de 18 anys, residir o treballar a tableix un pla de treball i el tipus d’intervenció. A la ciutat de Barcelona i que l’accés sigui voluntari; més, han de signar un compromís de participació es dóna atenció especial als casos que presenten en què accepten les normes del servei. malaltia mental o consum de tòxics, valorant qui- na és la problemàtica predominant i derivant el Per donar pas a la intervenció pròpiament dita, cal cas al servei pertinent, si escau. Un cop valorat si que els usuaris facilitin les dades de contacte de la el sol·licitant compleix els criteris d’inclusió, s’as- parella o exparella, per garantir que se la pot avisar signa el cas a un tècnic que el cita per iniciar el en cas de risc elevat i per citar-la a una visita amb programa del servei. la psicòloga del servei per oferir-li un espai per aportar la seva visió de la situació, valorar la seva situació i derivar-la a algun servei especialitzat, si ho vol i es considera necessari. En qualsevol explotació de l’obra autoritzada per la llicència es farà constar l’autoria. Guia de recomanacions per a la detecció de violència masclista en homes — PaRT II 77 Circuit Barcelona contra la violència vers les dones 3. Fase de tractament 4. Fase de seguiment La segona fase o fase de tractament té dues vies La tercera fase o fase de seguiment consta de qua- principals: el tractament psicosocial grupal i el tre sessions, en què s’analitzen els canvis produïts tractament psicosocial individual. El treball grupal en els tòpics treballats i el manteniment dels re- consta de 30 sessions (nou mesos) de dues hores, sultats. En aquesta fase es torna a citar la parella amb una freqüència setmanal i que condueixen o exparella i, si és necessari, es treballa de manera dos psicòlegs facilitadors de la dinàmica grupal; coordinada amb altres serveis que estiguin ate- el tipus de grup és semiobert, ja que s’hi permet nent l’home per contrastar la informació donada l’entrada de nous membres fins a la sisena sessió. pel mateix usuari i poder fer una valoració més En aquest treball es combinen aspectes psicoeduca- completa de la situació al final del tractament, per tius amb dinàmiques més experiencials. El treball conèixer si s’han mantingut els canvis 24 mesos individual tracta les mateixes temàtiques que el després d’haver-lo acabat. Les sessions de segui- grupal, però s’adapta la freqüència de les sessions ment són programades pel cap d’un mes, 6 mesos, i la durada del tractament a les necessitats del cas 12 mesos i 24 mesos després de l’última sessió de particular. Els tòpics principals que es treballen en la intervenció. la intervenció del SAH són els següents: • Responsabilització. • Anàlisi dels episodis violents. • Concepte de masculinitat. • Història de violència. • Construcció de maneres alternatives de relacionar-se. • Habilitats de relació. En qualsevol explotació de l’obra autoritzada per la llicència es farà constar l’autoria. 78 PART III recomanacions especíFiques per ÀmBits d’actuació Guia de recomanacions per a la detecció de violència masclista en homes — PaRT III 79 Circuit Barcelona contra la violència vers les dones 9. RECOMaNaCIONS ESPECÍfIqUES PER a CaDa ÀMBIT D’aCTUaCIó Durant el procés d’elaboració de la Guia, des de la Comissió de Treball es va considerar que era adient poder desenvolupar les recomanacions ja descrites i obtenir unes recomanacions més concretes segons els àmbits, atesa la idiosincràsia dels serveis i les diferents realitats que atenien cada un d’ells. Unes recomanacions que havien de ser complementàries a les generals i que alhora s’adaptessin a cada àmbit d’actuació. D’aquesta manera, i tal com s’ha explicat a l’inici La realització d’aquests grups de discussió no no- de la guia en l’apartat de procés d’elaboració, es més ens ha permès poder fer aquestes aportacions van establir cinc àmbits diferents que aglutinen específiques per a la detecció d’homes que exercei- gran part dels serveis d’atenció a les persones que xen violència masclista, sinó que el treball fet amb tenen la possibilitat de detectar i derivar homes cada grup també ens ha permès enriquir, millorar que exerceixen violència. Són els àmbits següents: i completar aquesta mateixa guia. • Serveis socials • Atenció a les dones • Justícia i cossos de seguretat • Atenció a la infància i la família • Salut: – Atenció primària i especialitzada – Atenció hospitalària 9.1 Àmbit de serveis socials24 Serveis socials és un dels àmbits d’actuació en què el treball de la violència masclista és prioritari i és un dels àmbits òptims per fer aquest tipus d’abordatge ateses les seves característiques. És per això que creiem indispensable incorporar la mirada cap a l’home que exerceix violència masclista per tal de poder fer un abordatge integral d’aquesta violència. Dificultats i obstacles propis de l’àmbit • Al serveis socials costa molt que vinguin els ho- qui fa la demanda d’atenció i és amb ella amb mes a fer una demanda d’atenció si no és per qui es treballa normalment. cobrir les necessitats bàsiques. A més, en temes de violència masclista, normalment és la dona 24 En aquest grup de discussió han participat professionals dels serveis següents: Centre de Serveis Socials Sant Antoni, Centre de Serveis Socials Raval Sud, Centre de Serveis Socials Nou Barris, Departament d’Atenció a Persones Vulnerables, Centre d’Urgències i Emergències Socials de Barcelona. En qualsevol explotació de l’obra autoritzada per la llicència es farà constar l’autoria. 80 Guia de recomanacions per a la detecció de violència masclista en homes — PaRT III Circuit Barcelona contra la violència vers les dones • Amb la situació de crisi econòmica, sovint els/ indicadors concrets d’alerta les professionals prioritzen en la seva tasca la cobertura de necessitats bàsiques de la persona • Quan s’observa que hi ha una distribució mar- i es deixen de banda altres aspectes rellevants, ja cadament desigual del poder en la parella (en que la càrrega de feina és important. què l’home es percep superior a la dona) i en els rols. Per exemple, l’home creu que és obligació • Una bona part dels usuaris que s’atenen des de de la dona fer les tasques domèstiques i de cura, serveis socials vénen amb altres indicadors que o quan la dona ha de justificar davant l’home poden estar associats a la violència, com ara: sa- en què es gasta els diners (violència econòmica). lut mental, drogodependències, problemes eco- nòmics, atur, etcètera. Aquest fet sol emmascarar • Quan hi ha una sentència judicial sobre la cus- la problemàtica de la violència. tòdia dels fills o filles i l’home no accepta que la dona se separi, i comet actes com ara no passar • A serveis socials s’atén una població esbiaixada la pensió alimentària, controlar les persones que amb unes dificultats determinades. Per tant, no entren al domicili, etcètera. és una població representativa ja que, per exem- ple, difícilment s’hi veuen persones de classe so- • També en els processos de separació o divorci, cial mitjana o alta perquè, normalment, van per es pot detectar la violència masclista amb la altres circuits de caire privat. manipulació dels fills/es per continuar amb la violència. • Sobretot amb el col·lectiu de persones vulnera- oportunitats que ofereix aquest bles, la presència de consum de tòxics o de malal- àmbit ties mentals, poden ser un indicador de sospita de violència. • Les possibilitats de poder aprofitar el pla de tre- ball des d’una visió més àmplia i fer un abordat- • Realització de comportaments violents cap a pro- ge psicosocial que inclogui la violència masclista fessions de l’àmbit social, sobretot si és violència per part de l’home. pel fet de ser dones professionals o amb un com- ponent de gènere. En els equipaments residenci- • Poder intervenir en contextos residencials –com als, on passen més temps amb les professionals, ara els serveis per a persones vulnerables– , ja es poden donar més casos d’aquest tipus. que és una oportunitat de poder observar la vida quotidiana de la persona i abordar temes • Mitjançant l’observació de la persona a l’entre- relacionats amb la violència masclista a partir vista veiem que, per exemple, es mostra violent de l’observació directa. Així, es té la possibilitat o amb actituds misògines o masclistes amb el de qüestionar i deconstruir els rols tradicionals personal de recepció; si hi ha un professional des d’un context més real. A més, facilita la pos- home i una professional dona, l’usuari només sibilitats de dur a terme intervencions concretes, es dirigeix a l’home. com ara tallers, xerrades, assemblees, etcètera. • Si els dos membres de la parella vénen junts, al- • El treball dels equips d’educadors i educadores guns indicadors d’alerta poden ser els següents: de carrer ofereix una bona oportunitat per de- quan la dona no parla o no s’expressa oberta- tectar casos de violència masclista, atès que la ment (sempre el mira a ell quan parla), s’allunya intervenció es fa en medi obert, un entorn més o seu més endarrere que l’home, quan la dona proper a les persones usuàries i no al de serveis parla l’home fa gestos de desaprovació però no socials. diu res en veu alta, la dona no vol fer entrevistes conjuntes amb l’home o hi ha comportaments • Hi ha la possibilitat de poder fer treball grupal violents vers la parella durant l’entrevista. amb les persones. En qualsevol explotació de l’obra autoritzada per la llicència es farà constar l’autoria. Guia de recomanacions per a la detecció de violència masclista en homes — PaRT III 81 Circuit Barcelona contra la violència vers les dones Recomanacions específiques de l’àmbit de serveis socials Recomanacions per a la detecció de la violència masclista a partir de l’home • Aprofitar les persones que fan la primera atenció (personal d’administració o recepció) per poder detectar violència masclista, ja que sovint fora de les entrevistes es pot observar el comportament més habitual i quotidià de les persones que durant l’entrevista amb els professionals. Recomanacions per a l’abordatge de la violència masclista • Promoure l’abordatge interdisciplinari dels casos i comptar amb el/la professional de psicologia per fer una valoració de la situació i prendre les decisions adients segons sigui un cas per a serveis socials –en individual o en algun grup concret–, o un cas per derivar a serveis especialitzats (CSMA, CAS, SAH, etcètera). • Es recomana tenir una atenció especial a les persones grans, ja que en aquest context la violència pot no ser tan visible, estar sovint molt cronificada i les dones es poden trobar en una situació de més vulnerabilitat. Cal tenir en compte que moltes vegades, encara que l’home estigui molt malalt, la violència pot continuar fins i tot des del llit o que l’home, amb un rol de cuidador de la dona, encara continuï exercint violència. Estratègies concretes per abordar la violència masclista amb els homes • Quan hi ha sospita que existeix violència a la parella, és important evitar citar els dos membres de la parella o exparella junts, ja que pot ser contraproduent (agreujament de la violència, augment del risc, etcètera). • De la mateixa manera, en la mesura del possible s’ha d’evitar que el/la mateixa professional que atén la dona també atengui l’home per salvaguardar el vincle terapèutic. • Fer un acompanyament en paral·lel dels dos membres de la parella com a processos separats. • Aprofitar situacions vitals de crisi dels homes per poder fer intervencions preventives. Per exemple, fer intervencions grupals amb homes en atur o aprofitar el moment de la separació per fer l’abordatge de la violència amb l’home, poder detectar i derivar. • És important poder treballar des de les biografies dels homes, perquè ells han pogut tenir un pare violent, haver viscut situacions de violència al seu entorn proper, haver rebut violència estructural, etcètera. Aquesta és una bona estratègia perquè prenguin consciència i sigui més probable que vulguin buscar maneres alternatives de relacionar-se, allunyades de la violència. Recomanacions per a la coordinació, derivació i treball en xarxa • Per tal d’evitar repetir intervencions entre professionals i serveis, caldria millorar els canals d’informació per saber el recorregut que ha fet un determinat usuari. Per això, cal millorar el treball en xarxa. • Amb l’objectiu de poder fer una bona derivació dels casos, cal millorar el coneixement que tenen els professionals dels serveis socials dels recursos especialitzats existents i fer-ne una bona difusió. En qualsevol explotació de l’obra autoritzada per la llicència es farà constar l’autoria. 82 Guia de recomanacions per a la detecció de violència masclista en homes — PaRT III Circuit Barcelona contra la violència vers les dones 9.2 Àmbit d’atenció a les dones25 El fet diferenciador d’aquest àmbit d’actuació és que són serveis d’atenció a dones en què les de- mandes d’atenció les fan les mateixes dones, usuàries dels serveis. Per això, haurem de plantejar fer la detecció a partir d’altres persones (dona, família, amics o amigues, etcètera), tal com s’ha plantejat en l’apartat sobre la detecció a partir de tercers. Com que en l’apartat esmentat ja s’ha treballat la detecció a partir de la dona, en aquest punt només apuntarem aspectes específics que es van comentar en el grup de discussió, i no hi inclourem indicadors concrets d’alerta. Dificultats i obstacles propis de oportunitats que ofereix aquest l’àmbit àmbit • La dificultat principal d’aquest àmbit d’actua- • El fet de disposar del relat de la dona que pateix ció és òbvia: de manera general només s’atenen la violència, ens dóna més informació per saber dones. És per això que resulta difícil poder fer si és adient poder fer la detecció de l’home i l’es- la detecció directa d’homes agressors, si no és a tratègia concreta que cal seguir. través de la dona mateixa. • El treball en xarxa és una bona oportunitat per • Moltes vegades, les dones no comparteixen ni incorporar als circuits i protocols l’atenció als accepten el risc que percep el/la professional, i homes que exerceixen violència. insisteixen que volen que la parella o exparella faci un canvi. Hi ha el perill que elles valorin un • Aprofitar els homes que han pogut fer un trac- risc més baix del que realment hi pot haver. tament amb èxit perquè motivin altres homes a fer un tractament. • Es pot donar el fet que, en el moment que l’ho- me comença a rebre tractament especialitzat, la dona es relaxi, abaixi les mesures d’autoprotec- ció i el risc s’elevi. • Des d’aquest àmbit en què se sol atendre la per- sona que pateix la violència, pot costar arribar a sentir empatia amb la persona agressora. Malgrat tot, des del grup de discussió s’apunta que sovint es veu que els problemes d’elles i d’ells no són tan diferents com es pot pensar en un inici. 25 En aquest grup de discussió han participat professionals dels serveis següents: Equip d’Atenció a la Dona, Centre de Serveis Socials del Baix Guinardó, Servei d’Atenció a Homes per a la promoció de relacions no violentes (psicòloga de dones), Punt d’Informació i Atenció a les Dones de l’Eixample, Servei d’Atenció Socioeducativa de l’Agència ABITS, Institut Català de les Dones, Oficina d’Atenció a la Víctima del Delicte de Justícia i Unitat de Mesures Penals Alternatives. En qualsevol explotació de l’obra autoritzada per la llicència es farà constar l’autoria. Guia de recomanacions per a la detecció de violència masclista en homes — PaRT III 83 Circuit Barcelona contra la violència vers les dones Recomanacions específiques Recomanacions per a la detecció de la violència masclista a partir de l’home • Facilitar l’accés dels homes a tots els serveis generalistes i universals d’atenció a les persones. Una de les dificultats principals per a la detecció és que els homes van menys a tota la xarxa de serveis. Recomanacions per a l’abordatge de la violència masclista • Cal un canvi de mirada global del sistema judicial i del circuit d’atenció per tal d’ampliar la mirada més enllà de l’atenció a la víctima i promocionar l’atenció també als homes agressors, treballant perquè siguin els homes mateixos que exerceixen violència qui busquin els serveis. D’aquesta manera, entre altres aspectes, s’evitaria sobrecarregar les dones amb el canvi dels homes. • Des de l’àmbit d’atenció a les dones, es considera oportú detectar els homes que exerceixen violència i derivar-los als serveis especialitzats de violència en els casos en què la dona informa als/a les professionals que no es vol separar de la seva parella i, a més, reporta que l’home té la voluntat de canviar. • Per això, cal anar cas per cas i fer una valoració adequada del risc, de la intensitat de la violència i decidir si una possible intervenció amb l’home augmenta el risc o no per a la dona. És per això que, de manera general, diem que cal derivar els homes cap a serveis especialitzats quan existeix un risc baix, la violència és de baixa intensitat i es valora que l’home vol canviar de debò la manera de relacionar-se amb la seva parella o exparella. Malgrat tot, tal com s’ha comentat en les dificultats de l’àmbit, s’ha d’anar amb molta cura amb la valoració del risc, ja que sovint les dones poden percebre un risc més baix del que realment hi pot haver. • Potenciar els espais de reflexió i intercanvi entre professionals de diferents àmbits per tractar la problemàtica i el seu abordatge des de l’atenció als homes que exerceixen violència. Estratègies concretes per abordar la violència masclista amb els homes • Cal deixar clar a la dona que és important que ella continuï vinculada al servei i pugui fer un treball específic en relació amb la violència. Per tant, cal deixar clar que el treball que pugui fer la dona és un procés independent i separat del que pugui fer la seva parella o exparella i que aquest no significa que la relació pugui millorar. D’aquesta manera, evitem que les dones es responsabilitzin excessivament del canvi de l’home i que pugui tenir falses fantasies de canvi (valoració de petits canvis com si fossin grans). • Una acció concreta i senzilla però que pot ser molt eficaç per a la detecció dels homes és donar informació a la dona dels serveis específics per a l’atenció d’homes que exerceixen violència, a fi que la parella o exparella s’hi adreci. Això serà possible quan hi hagi un reconeixement de la violència per part de l’home. • Segons el cas i el tipus de servei, de manera puntual i com a entrevista motivacional, es pot veure l’home per tal de poder fer una derivació acompanyada. • En aquest àmbit, sovint hi ha poques oportunitats de treballar amb els homes. Per això és important que quan arribin es puguin sentir ben tractats, sense jutjar-los, evitant discursos culpabilitzadors, amb escolta activa i empatia. En qualsevol explotació de l’obra autoritzada per la llicència es farà constar l’autoria. 84 Guia de recomanacions per a la detecció de violència masclista en homes — PaRT III Circuit Barcelona contra la violència vers les dones Recomanacions per a la coordinació, derivació i treball en xarxa • És molt important que hi hagi molt bona coordinació entre els/les diferents professionals dels serveis que poden atendre l’home, ja que cal tenir en compte que les persones no expliquen el mateix a tots els serveis. Per exemple, una dona en situació de violència masclista pot haver anat a serveis socials amb l’home per un tema econòmic i no dir res de la violència. Accions preventives i formatives • Dur a terme campanyes de sensibilització i conscienciació dirigides a homes sobre la prevenció de la violència masclista (per exemple, amb cartells amb el telèfon del servei especialitzat, tal com s’ha fet amb els serveis per a dones). Dirigir aquestes campanyes a espais on podem trobar més homes. • Conjuntament amb les campanyes, dur a terme accions preventives, com ara xerrades, tallers o espais de reflexió dirigides als homes per evitar que es donin situacions de violència masclista. 9.3 Àmbit de justícia i cossos de seguretat26 Es creu que a l’àmbit social s’ha fet una bona organització i una bona xarxa de protecció i aten- ció a dones que pateixen situacions de violència masclista com un tema de rellevància social i sanitària, mentre que la intervenció amb homes agressors s’ha deixat com quelcom que li toca al sistema judicial. D’aquesta manera, dipositen en aquest sistema la responsabilitat del tractament dels homes que exerceixen violència masclista. Com si l’atenció d’aquests homes comencés i acabés amb la justícia (denúncia, detenció, mesures cautelars, judici, mesures judicials, tracta- ment, etcètera). Per tant, des del grup de discussió d’aquest àmbit es fa patent la no-existència d’un sistema protocolaritzat en la comunitat d’atenció als homes que exerceixen violència. Un fet característic d’aquest àmbit d’actuació també és que els homes ja vénen detectats i identificats amb un delicte i uns fets concrets que poden estar relacionats o no amb la violència masclista. Això dificulta poder treballar aspectes diferents dels fets concrets que els han portat a presó. Els equips professionals tendeixen a actuar més pel fet causant de l’empresonament o delicte concret, i, en canvi, tenen més dificultats en la intervenció en altres problemàtiques per la dificultat de veure la persona de manera global i amb les diferents possibilitats d’intervenció. Finalment, pel que fa als cossos de seguretat, un fet característic i que determina la manera de poder fer la detecció i derivació d’homes agressors és que en aquest àmbit només se sol tenir contacte amb l’home quan l’han denunciat, té una ordre d’allunyament, hi ha excarceració, etcètera. És per això que hi haurà poques oportunitats d’intentar vincular l’home a un servei especialitzat. Sovint, només és podrà donar la informació dels serveis existents perquè ell pugui decidir si hi va o no. 26 En aquest grup de discussió han participat professionals dels serveis o de les àrees següents: Mossos d’Esquadra (Grup Regional d’Atenció a la Víctima), Àrea de Reparació i Atenció a la Víctima, Unitat de Programes d’Intervenció Especialitzada, Unitat de Medi Obert, Unitat de Recursos Comunitaris, Serveis de Mesures Penals Alternatives, Unitat de Programes i Innovació de la Direcció General de Mesures d’Execució Penal a la Comunitat i de Justícia Juvenil. En qualsevol explotació de l’obra autoritzada per la llicència es farà constar l’autoria. Guia de recomanacions per a la detecció de violència masclista en homes — PaRT III 85 Circuit Barcelona contra la violència vers les dones Dificultats i obstacles propis de d’intervenció i s’espera per entrar al grup. Com l’àmbit que sovint el temps de condemna és curt, pot ser que surtin en llibertat havent fet una intervenció • En el sistema judicial, podem tenir dos tipus molt breu. d’homes: els condemnats per violència masclista i els que ho estan per altres delictes. En el segon • Això mateix també passa quan es cursa algun cas, és difícil explorar i intervenir en la violència programa formatiu com a mesura penal alter- masclista malgrat que es puguin detectar situ- nativa, en què poden deixar el curs a la meitat acions d’aquest tipus. Sovint costa que aquests per un ingrés a presó o perquè decideixin incom- homes puguin parlar de violència masclista, ja plir-lo malgrat les conseqüències. que la relació està mediatitzada per la sentència judicial, pel fet d’estar complint condemna de • Un altre obstacle és l’existència d’una proporció presó o no i per com pot afectar el que diu la seva molt elevada d’interns estrangers, majoritària- sentència o condemna. ment llatinoamericans, magrebins i dels països de l’est, la cultura dels quals fomenta i legitima • En aquest àmbit, la violència (de qualsevol tipus) la violència masclista amb més força encara que està molt normalitzada, fet que dificulta la detec- la nostra. Això fa molt difícil el reconeixement ció de la violència per part dels equips i la presa de les conductes de violència i encara en dificul- de consciència d’aquesta mateixa violència per ta més la modificació. A banda, es planteja un part de la persona, sobretot la més subtil i menys conflicte ètic entre alguns professionals que es evident. qüestionen on és la ratlla entre no permetre la violència i voler imposar la nostra cultura i la • Moltes vegades, el mateix delicte i el temps d’in- manera de veure les coses. ternament condicionen les possibilitats d’inter- venció a presó. • Sovint, qui fa el tractament a presó és la mateixa oportunitats que ofereix aquest persona que fa el control. Això fa que la relació àmbit estigui viciada perquè el que vol la persona és sortir de presó al més aviat possible, per aquest • El fet de tenir homes condemnats a una pena motiu tendeix a explicar allò que creu que els/les privativa de llibertat és, en si mateix, una opor- professionals volen sentir i que és el millor per tunitat de detecció perquè que permet observar rebaixar la seva condemna. Per això, quan una les situacions quotidianes. La presó esdevé, per persona està condemnada per un delicte diferent un temps, casa seva i, malgrat que es poden fer del de violència masclista és difícil que pugui més o menys esforços per controlar i modular parlar d’altres fets o circumstàncies. determinats comportaments, és molt probable que els individus acabin reproduint dins la pre- • Existeixen dificultats a l’hora de compartir i in- só les pautes i les dinàmiques de relació que tercanviar les informacions que recullen els/les acostumen a tenir en la seva vida quotidiana a diferents professionals de l’àmbit. l’exterior. Fora de l’espai terapèutic o de tutoria, es poden detectar (sobretot per part de l’equip • Sovint, els processos judicials són molt llargs i els de vigilància) informació relativa als indicadors homes arriben després de cometre un fet delictiu que poden aportar sospites d’home agressor de de fa molt de temps. violència masclista. Per exemple, si mostren un comportament sexista o fan un comentari des- • La majoria de condemnes per delictes de violèn- pectiu a una funcionària en horari de menjar o cia masclista acostumen a ser de curta durada i, al pati. tot i que es fa l’esforç per intervenir en la seva problemàtica, amb condemnes que poden ser de • Existeix un canvi en la perspectiva d’intervenció quatre o sis mesos, no es poden fer grans canvis. en els serveis penitenciaris. S’està començant a treballar amb factors o indicadors de risc des • Amb freqüència, la dificultat anterior s’agreuja d’una perspectiva global i integral d’intervenció pel procediment penitenciari, que pot endarrerir amb l’intern, actuant sobre els indicadors de risc el moment de començar la intervenció ja que dinàmics, i no només tenint en compte el delicte l’home, un cop condemnat, passa un temps fins principal. que és classificat i traslladat al centre, on se l’as- signa a un mòdul determinat i es fa la demanda En qualsevol explotació de l’obra autoritzada per la llicència es farà constar l’autoria. 86 Guia de recomanacions per a la detecció de violència masclista en homes — PaRT III Circuit Barcelona contra la violència vers les dones • Com a un factor d’ajuda a la detecció, actual- treballar amb aquests aspectes (si és impulsiu, ment es treballa amb una eina informàtica que estereotips rígids, etcètera). Si es detecta risc de permet millorar la manera en què es compar- violència de gènere amb el RisCanvi, s’aconsella teix la informació de les diferents disciplines que l’administració de l’escala SARA, instrument es- componen els equips multidisciplinaris. pecífic per a persones en compliment de mesures penals i que aporta informació per a la detecció • Utilització de l’instrument d’avaluació RisCanvi d’aquest tipus de violència. El SARA proporciona per detectar risc de violència, dins de la qual hi més elements valoratius per determinar en quin ha la violència generada vers la parella, ja que grau estan instaurats aquests comportaments i sovint es detecten diferents aspectes i indicadors pensaments, i també ens orienta de quina ma- de violència masclista, i ofereix la possibilitat de nera intervenir-hi. indicadors concrets d’alerta • Homes que, de manera reiterada, fan referència a la seva parella i molt sovint de manera grollera, insultant-la, desqualificant-la, amb ressentiment o des d’una posició de superioritat. • Homes que, malgrat que tenen una denúncia, sentència o ordre d’allunyament, insisteixen a tenir contacte de manera insistent amb la parella. • Homes que mostren gelosia respecte a la seva parella o exparella. • Homes que tracten les dones com un objecte, i les seves parelles, com si fossin objectes sexuals. Per exemple, poden parlar de la parella de manera despectiva després de fer un vis-a-vis, en mostren fotos, fan comentaris grollers, sense respecte, etcètera. • A l’hora de plantejar a l’home l’excarceració i les expectatives que té, cal tenir en compte els casos en què recuperar la parella i tornar a la situació anterior es planteja de manera obsessiva. • Situacions en què l’equip professional valora que, en casos d’homes que són pares, utilitzen els fills/ es de manera instrumental per apropar-se a la parella o exparella. No els interessen els fills i filles, sinó utilitzar-los en benefici propi. • Actituds o comportaments masclistes en relació amb les dones professionals de l’àmbit. • Persones amb algun tipus de psicopatologia o consum de substàncies tòxiques i alcohol. • Quan hi ha impulsivitat, agressivitat i comportaments violents. Aquest fet es pot agreujar si es dóna l’indicador anterior. • Homes amb creences i un concepte molt estereotipat de la masculinitat i la feminitat, dels rols de gènere, del lloc que ocupa cadascun i del concepte de família. • A més, cal tenir en compte els homes que, en relació amb la masculinitat i amb les relacions de gènere, tenen actituds poc clares, dubitatives o contradictòries. Sovint aquestes persones, en situacions d’estrès o pressió, solen arraconar el discurs políticament correcte i mostrar creences i actituds masclistes. En qualsevol explotació de l’obra autoritzada per la llicència es farà constar l’autoria. Guia de recomanacions per a la detecció de violència masclista en homes — PaRT III 87 Circuit Barcelona contra la violència vers les dones Recomanacions específiques Recomanacions per a la detecció de la violència masclista a partir de l’home • Facilitar que els/les funcionaris/-àries de vigilància puguin fer també aquesta tasca de detecció. Per això, cal fer una treball de sensibilització i formació d’aquest col·lectiu professional. • Detectar a partir de tercers, com per exemple en les visites familiars (tant de familiars d’homes condemnats per violència masclista com per altres fets). Moltes vegades, a partir del relat d’un familiar o de la realització del genograma es poden detectar situacions de violència masclista. En aquesta línia, el tema de la relació amb els fills/es i la seva possible instrumentalització és un element de detecció important. • Com a estratègia per detectar la violència masclista, dur a terme accions de sensibilització (xerrades, tallers, etcètera) sobre la temàtica als centres penitenciaris per conscienciar els homes de la problemàtica. Recomanacions per a l’abordatge de la violència masclista • Cal fer un canvi cap a un nou paradigma, no només intervenir des del que “s’ha fet”, sinó també tenir en compte que és el que ha portat a fer-ho. Tenir en compte quins són els factors de risc que han facilitat la conducta violenta, orientar el tractament des d’un enfocament més global. • Parar atenció a la violència ascendent o violència familiar. En l’àmbit de la justícia juvenil es detecten casos d’aquest tipus. Si hi ha violència ascendent cal valorar la violència masclista, ja que es possible que també n’hi pugui haver en la parella. A més, aquest fet també ens pot permetre detectar la violència masclista de la família d’origen del noi. Estratègies concretes per abordar la violència masclista amb els homes • A l’hora de fer intervencions amb homes que exerceixen violència, és important mostrar un posicionament ferm contra la violència masclista per no legitimar el seu discurs. Aquest fet és especialment sensible quan el professional és un home, ja que l’home que exerceix la violència buscarà la complicitat masculina del professional pel fet mateix de ser home. • Es recomana considerar els homes un grup heterogeni, tenint en compte aspectes com la cultura, l’ètnia, la religió, el nivell socioeconòmic, etcètera. • Cal fer un esforç per treballar amb l’home la motivació cap a la continuïtat del tractament o iniciar-la fora del centre penitenciari (sobretot en el medi obert). De la mateixa manera, en el cas de les mesures penals alternatives, cal motivar els homes perquè participin en programes formatius i poder donar-los continuïtat en serveis especialitzats. Recomanacions per a la coordinació, derivació i treball en xarxa • És important que des de les diferents unitats es puguin establir convenis amb serveis, entitats i associacions que facin intervenció especialitzada amb homes que exerceixen violència per fer una derivació acompanyada, un cop que l’home ha complert la condemna o bé està en procés de reinserció social en la comunitat. • De la mateixa manera, és important poder fer una intervenció amb la família o la seva xarxa social per poder-lo vincular als diferents recursos comunitaris. En qualsevol explotació de l’obra autoritzada per la llicència es farà constar l’autoria. 88 Guia de recomanacions per a la detecció de violència masclista en homes — PaRT III Circuit Barcelona contra la violència vers les dones Accions preventives i formatives • Tenir molt en compte la responsabilitat dels mateixos/de les mateixes professionals en relació amb poder oferir models alternatius de masculinitat, de feminitat i de relacions més igualitàries, per tal de no continuar legitimant i reproduint el model patriarcal i masclista. Per això cal fer una revisió personal i poder valorar de quina manera estem normalitzant o no relacions no equitatives entre els interns, legitimant inconscientment (o no) els rols de gènere tradicionals. • Atès que és un àmbit en què la violència és força present, és important conscienciar i sensibilitzar els/les professionals per tal que puguin detectar diferents situacions abusives i de violència. • De la mateixa manera, és interessant poder fer intervencions preventives (xerrades, tallers, etcètera) sobre la temàtica als centres penitenciaris per tal de sensibilitzar i conscienciar els homes de la problemàtica. Aquesta és una bona estratègia per detectar casos de violència masclista. 9.4 Àmbit d’infància i família27 Aquest àmbit és especialment sensible perquè l’embaràs i el naixement d’un fill o filla és un factor de risc de l’aparició o agreujament de la violència masclista. A més, des d’aquí es treballa sovint amb un altre grup de víctimes de la violència masclista, que són els fills i filles d’aquesta relació. I, sovint, detectarem situacions de violència masclista a partir del relat del nen o nena o de l’observació d’indicadors d’alerta d’aquests nens o nenes. És precisament el fet de la paternitat el que utilitzarem bàsicament com a estratègia de detecció, motivació i derivació d’homes que exerceixen violència des d’aquest àmbit d’actuació. Dificultats i obstacles propis • La dificultat principal en aquest àmbit és que, • A més, moltes vegades apareixen pels serveis en general, els homes no solen estar presents als més per fer acte de presència –sobretot en els serveis relacionats amb la infància i la família. que tenen funcions de control– que no pas per D’aquesta manera, no es responsabilitzen dels te- estar realment implicats en la cura. mes relacionats amb la cura i ho sobrecarreguen en les mares. Per tant, si els homes no vénen és • Tot i que sovint poden venir amb sentències de complicat poder-hi treballar. Aquesta dificultat violència masclista, costa molt treballar-hi per- té a veure amb la construcció de les identitats de què prenguin consciència de la situació, recone- gènere tradicionals, en què tenir cura dels fills guin la violència i entenguin com afecta això els no forma part de la masculinitat i sí de la femini- nens i les nenes. tat. Per tant, des dels serveis s’exigeix més a les dones com a mares que als homes com a pares. • Atès que en aquest àmbit sovint alguns serveis poden emprendre o facilitar mesures punitives • En els equips d’Atenció a la Infància i Adolescèn- cap al pare, molts pares eviten reconèixer alguns cia, en què assisteixen més homes, la dificultat aspectes determinats o tenen un discurs política- principal és la major dificultat de treballar amb ment correcte. Aquest fet dificulta una valoració els homes, ja que el seu grau d’implicació en els correcta de la situació i poder fer la detecció de processos de canvi és molt menor que el de les la violència. dones. 27 En aquest grup de discussió han participat professionals dels serveis següents: EAIA de les Corts, CSMIJ Ciutat Vella, CSMIJ les Corts, EAP Gràcia, Punt de Trobada, SAN (Servei d’Atenció a Nens i Nenes). En qualsevol explotació de l’obra autoritzada per la llicència es farà constar l’autoria. Guia de recomanacions per a la detecció de violència masclista en homes — PaRT III 89 Circuit Barcelona contra la violència vers les dones oportunitats que ofereix aquest indicadors concrets d’alerta àmbit • Quan s’observa molta violència psicològica i de • L’oportunitat principal que ens ofereix aquest control a través dels fills, sobretot en processos àmbit d’actuació és poder atendre l’home en re- de separació o divorci. Situacions en què l’home lació amb la seva paternitat, i aquesta en relació no tolera certes qüestions i lluita a través del amb la violència masclista. procés judicial, que afecten tant la dona com els menors, com ara l’impagament de pensions. • A més, aquest àmbit ens permet detectar la vio- lència masclista a partir dels fills i filles d’aquesta • Quan, durant les entrevistes amb la dona, aques- relació. ta es mostra inquieta quan es parla del pare de la criatura, no facilita el contacte de l’home, se sent culpable per la separació, reporta que el pare està en contra que el nen o la nena sigui atès o atesa al servei, en entrevistes conjuntes està molt nerviosa quan parla la parella, etcètera. • El nen o nena se sent nerviós o nerviosa en pre- sència del pare a les entrevistes conjuntes. • El fet mateix de la no-implicació del pare en as- pectes de cura de la seva criatura i la consegüent no-participació en els serveis d’atenció també pot ser un indicador d’alerta. Recomanacions específiques Recomanacions per a la detecció de la violència masclista a partir de l’home • La detecció no només es pot fer directament amb l’home que exerceix violència sinó que, tot i no veure els pares, a través dels nens i les nenes es poden detectar diferents tipus de violència des de diversos serveis: a l’escola, als centres de salut, en les entrevistes, etcètera. De la mateixa manera, mitjançant entrevistes amb les mares també podem detectar aquest tipus de situacions. Recomanacions per a l’abordatge de la violència masclista • Per tal d’apropar els homes a aquests tipus de serveis és important implicar-los directament en el procés o treball amb el seu fill o filla amb demandes clares com, per exemple, “necessito que m’ajudis per poder treballar amb la teva filla o el teu fill”. D’aquesta manera, els nens i les nenes també aprenen que els homes també s’han d’encarregar de tenir cura de les criatures. És a dir, des de la paternitat es pot treballar la violència. Mirar-ho des de com es col·loca l’home com a pare. • Però per poder trencar amb els rols tradicionals de gènere i implicar els pares en la paternitat també cal un canvi de mirada dels professionals que, de vegades, podem caure a perpetuar aquests rols tradicionals de manera inconscient mitjançant accions com ara trucar només a la mare per fer la tutoria o, a la consulta, només parlar-li a la mare. En qualsevol explotació de l’obra autoritzada per la llicència es farà constar l’autoria. 90 Guia de recomanacions per a la detecció de violència masclista en homes — PaRT III Circuit Barcelona contra la violència vers les dones Estratègies concretes per abordar la violència masclista amb els homes • L’estratègia principal en aquest àmbit d’actuació per abordar la situació de violència masclista és fer l’exploració de l’home com a pare. Es pot abordar des de la presa de consciència de les conseqüències de la relació de violència que ha tingut no només per a la seva parella sinó per als seus fills o filles. A partir d’aquí, es pot plantejar la intervenció com una transformació personal i com un aspecte clau per reparar o recuperar el vincle amb el fill/a, deteriorat per l’exercici de la violència. Per tant, és des de l’exercici de la paternitat des d’on podem treballar la violència masclista. • Quan utilitzem l’estratègia anterior, és important tenir en compte el fet que l’home iniciï un procés terapèutic per allunyar-se de la violència no ha de tenir cap benefici legal en processos de separació, divorci o de custòdia. Cal evitar que l’home faci el procés terapèutic amb una motivació externa –veure més temps els seus fills/es, per exemple–, per promocionar una motivació interna de transformació personal. Evidentment, si la intervenció amb l’home té èxit, la relació amb els seus fills/es millorarà, així com la resta de relacions socials. • Evitar utilitzar els discursos culpabilitzadors i els que jutgen l’home. Per això, cal entrar des del patiment de l’home en aquestes situacions. Sobretot, en relació amb la seva paternitat. Una bona estratègia, si és que les característiques del servei ho permeten, és poder treballar amb l’home la seva història de vida. • Moltes vegades els homes apareixen en serveis d’aquest àmbit quan hi ha una situació de crisi en la parella, es planteja una separació contenciosa, veuen perillar la custòdia dels seus fills/ es, etcètera. És important aprofitar aquests moments de crisi per proposar-li una derivació a un servei especialitzat. Intentant com hem dit anteriorment, transformar la seva motivació externa en interna. Recomanacions per a la coordinació, derivació i treball en xarxa • És convenient fer un treball interdisciplinari en els diferents equips i treballar en xarxa amb la resta de serveis d’atenció per poder fer un bon abordatge de la problemàtica. En qualsevol explotació de l’obra autoritzada per la llicència es farà constar l’autoria. Guia de recomanacions per a la detecció de violència masclista en homes — PaRT III 91 Circuit Barcelona contra la violència vers les dones 9.5 Àmbit de salut a primària i atenció especialitzada28 Des del grup de discussió d’aquest àmbit es reconeix la necessitat de fer un canvi de mirada en l’atenció a la violència masclista en els serveis de salut. Es reconeix la necessitat d’una major sensibilització per detectar i intervenir amb la víctima i la necessitat urgent de detectar i inter- venir també amb els homes que exerceixen la violència. Cal tenir en compte que en els serveis sanitaris s’atenen els homes de la mateixa manera que són ateses les dones (fins i tot si parlem de serveis especialitzats com un CAS sovint s’atén a més homes que dones) i que es pot dur a terme un seguiment més continuat de les persones i amb més possibilitats d’inter- venció. D’aquesta manera, cal aprofitar l’oportunitat que ofereixen els serveis sanitaris i especialitzats per a la realització de la detecció i atenció d’homes agressors per seguir avançant en la lluita contra la violència masclista. Dificultats i obstacles propis de aquest motiu, cal formació específica de violèn- l’àmbit cia masclista als diferents equips. • Una de les dificultats és que l’home fa demandes • Finalment, ens trobem amb la dificultat pròpia de de salut concretes buscant respostes concretes i la problemàtica de la violència masclista ens els acostuma a acceptar, en menor grau que la dona, homes: sovint costa que s’expressin des de l’àm- preguntes relacionades amb l’àmbit privat de la bit més personal, sovint els homes no reconeixen seva vida. No obstant això, en els serveis espe- la violència, no ho consideren un problema; ho cialitzats viuen amb més normalitat preguntes poden justificar per haver consumit drogues, per relacionades amb la seva conducta, ja que ten- estar en atur, per una provocació, etcètera. deixen a justificar la resposta amb l’objectiu de la demanda. • Una altra dificultat que ens podem trobar és el oportunitats que ofereix aquest fet que, un cop detectada la violència masclista àmbit a partir de la dona, que aquesta no tracti el tema amb la seva parella o exparella. Normalment, • Aquest és un àmbit privilegiat, ja que existeix perquè hi ha molta por a la reacció de l’home. certa continuïtat en el contacte amb la persona i les intervencions (sobretot en serveis especia- • En relació amb la dificultat anterior, ens trobem litzats) solen ser més llargues i, per tant, amb amb la confidencialitat professional i amb la pro- més possibilitats de poder detectar la violència tecció de les dades. masclista. • Tot i que a primària es pot fer un seguiment més • A més, en una bona part dels serveis de salut, la continuat amb la persona, ens trobem amb l’obs- persona pot estar més disposada a rebre pregun- tacle del breu temps de consulta, fet que sovint tes sobre la seva relació de parella, sexualitat, dificulta que es pugui indagar en aspectes més etcètera. En alguns serveis especialitzats fins i tot globals de la persona. es pregunta directament per la relació de parella o la violència. • Una dificultat afegida, sobretot en els serveis d’atenció a drogodependències, és fer un di- • Sovint tenim la possibilitat que, en el mateix ser- agnòstic adequat de la situació de violència. És a vei, s’atengui l’home, la dona, fills/es, etcètera, dir, diferenciar violència masclista de violència per disposar de més informació i més contrasta- exercida per a la resolució de conflictes propis da per poder fer una detecció encertada. de la parella i, a vegades, de manera creuada. Per 28 En aquest grup de discussió han participat professionals dels serveis següents: CAP Vallcarca, CAP Larrard, CAP Sarrià, CAP Sardenya, ASSIR Rio de Janeiro, Assir Dreta, CSMA Horta, CAS Garbivent, CAS Horta-Guinardó, CAS Sants, Institut Català de la Salut. En qualsevol explotació de l’obra autoritzada per la llicència es farà constar l’autoria. 92 Guia de recomanacions per a la detecció de violència masclista en homes — PaRT III Circuit Barcelona contra la violència vers les dones • indicadors concrets d’alerta • A vegades, l’home pot arribar al servei per de- manar atenció en relació amb un conflicte de • Detecció a la consulta d’un discurs masclista per parella o perquè està en procés de separació. En part de l’home. No només en l’àmbit verbal sinó aquests casos s’ha d’explorar si hi ha o hi ha ha- també no verbal, com ara gestos, postura corpo- gut violència masclista. ral, etcètera. • També pot ser un indicador d’alerta quan l’home • Quan vénen a la consulta els dos membres de es mostra violent amb els/les diferents professi- la parella, podem observar indicadors d’alerta, onals de salut. com ara que ell no deixa parlar a la dona (hi hagi barrera idiomàtica o no), ho controla tot, ella • Sobretot als centres d’atenció a les drogodepen- està anul·lada, es mostra inquieta o amb por, ell dències, el fet de tenir una addicció ja és un in- nega el que explica la dona, es mostra negligent dicador d’alerta que hi pot haver violència en la amb la cura de la dona, etcètera. relació de parella. • Un altre indicador és un comportament diferen- • Indicadors relacionats amb la sexualitat, com ara cial quan vénen sols i soles. Per exemple, si quan conductes de risc, responsabilitat anticonceptiva, la dona va a la consulta sola mostra un compor- avortaments continuats, abús de la píndola de tament diferent que quan la parella hi és present l’endemà, etcètera. (està més relaxada, parla més, amb més detalls, etcètera). Recomanacions específiques Recomanacions per a la detecció de la violència masclista a partir de l’home • Per dur a terme una millor detecció, és molt important el treball en equip multidisciplinari (personal d’infermeria, treball social, psicologia, medicina, etcètera. Per exemple, quan en l’atenció primària intervé algun/a treballador/a social aquest/a ha de fer una valoració social de l’home, moment oportú per poder abordar la problemàtica. • Una bona estratègia és incorporar preguntes directes sobre la relació de parella en l’exploració dels homes a la consulta. De la mateixa manera que es fan preguntes sobre el consum de tòxics o sobre els hàbits alimentaris, per exemple, es pot preguntar com la seva problemàtica de salut concreta afecta la relació de parella i familiar. • És important aprofitar les iniciatives preventives amb joves per fer una detecció precoç de la violència masclista en els nois joves (a través de programes com “Tarda jove”, programa “Escola i salut”, etcètera). Recomanacions per a l’abordatge de la violència masclista • La recomanació principal és incorporar un nou focus d’atenció en l’abordatge de la violència masclista mitjançant la integració dels homes que exerceixen violència al circuit com a usuaris en processos de violència masclista. D’aquesta manera, cal que els professionals de la salut comencin (o continuïn) indagant en la violència masclista a partir dels homes. D’aquesta manera, no es responsabilitza només la dona de la fi de la violència, sinó també la persona que exerceix aquesta violència. • Sovint els homes poden anar a consulta per altres motius que no són la violència concretament, però que si explorem una mica més hi detectem altres problemàtiques relacionades. Per exemple, un home o una parella pot anar a un servei d’Atenció a la Salut Sexual i Reproductiva per problemes en la seva sexualitat i que, aparentment, no estan relacionats amb la violència masclista, però que si explorem la relació de parella veiem que el problema principal és la violència. En qualsevol explotació de l’obra autoritzada per la llicència es farà constar l’autoria. Guia de recomanacions per a la detecció de violència masclista en homes — PaRT III 93 Circuit Barcelona contra la violència vers les dones Estratègies concretes per abordar la violència masclista amb els homes • Fer preguntes directes sobre la relació de parella en les consultes. Aquestes preguntes directes les podem fer de manera sistemàtica o cas per cas. Si ho fem sistemàticament, és important comunicar-ho a la persona perquè no senti que la pregunta està fora de lloc o que no té cap relació amb la problemàtica motiu de la consulta. A vegades, aquestes preguntes estandarditzades poden donar més seguretat al/a la professional a l’hora d’abordar la problemàtica. • Facilitar espais (tant grupals com individuals) de seguretat, confiança i confidencialitat per a homes, on puguin expressar-se lliurement. En iniciatives existents, com els grups de preparació per al naixement per a homes que es fa al PASSIR, sovint verbalitzen actituds i conductes violentes, encara que no reconeixen que és violència vers la dona. • Fer un abordatge multidisciplinari de les situacions i aprofitar el personal de psicologia per facilitar un mínim reconeixement de la violència com a problema i poder fer una derivació acompanyada. • Com ja s’ha repetit en anteriors grups de discussió, és important abordar la problemàtica amb l’home sense jutjar-lo ni utilitzar discursos culpabilitzadors amb els quals només s’aconsegueix que l’home es tanqui, no s’expressi i marxi. Una estratègia millor és abordar-lo i partir del seu propi sofriment i de les conseqüències que té per a ell, per a la dona i per a les persones més properes a l’ús de la violència. Recomanacions per a la coordinació, derivació i treball en xarxa • Millorar el coneixement dels serveis especialitzats en l’atenció a la violència masclista amb homes. És per això que es proposa augmentar la difusió mitjançant accions com ara: que als centres de salut estiguin visibles els tríptics, cartells amb el número de telèfon per trucar-hi, passar la informació del servei a les pantalles de les sales d’espera, etcètera. Accions preventives i formatives • És per això que es reclama un augment de les formacions específiques sobre l’abordatge de la violència masclista amb homes per disposar d’eines per fer una bona detecció i derivació. En qualsevol explotació de l’obra autoritzada per la llicència es farà constar l’autoria. 94 Guia de recomanacions per a la detecció de violència masclista en homes — PaRT III Circuit Barcelona contra la violència vers les dones 9.6 Àmbit de salut en atenció hospitalària29 Des del grup de discussió d’aquest àmbit es torna a reivindicar la necessitat per part dels/de les professionals d’obrir la mirada en l’abordatge de la violència masclista per incorporar-hi el treball amb els homes que exerceixen violència i descentralitzar el tema més enllà de les dones. Així, s’afirma que és una responsabilitat professional poder abordar la violència masclista també amb els homes, atès que si aquests són part del problema també han de ser part de la detecció. Malgrat tot, també es reclama un major suport des de l’administració general dels centres i que sigui aquesta mateixa la que pugui donar directrius concretes per a l’abordatge de la violència masclista amb homes. En aquest àmbit d’actuació, es presenten principalment tres situacions diferents susceptibles de poder fer la detecció d’homes agressors. La primera és la situació d’urgència, quan tenim la verbalització de la dona que ha estat agredida per violència masclista. La segona situació està relacionada amb la detecció d’aquesta violència quan un home ve a l’hospital per ferides, cops o lesions de caràcter traumàtic, sovint relacionats amb la violència. Finalment, l’altra situació concreta és de quina manera podem detectar i abordar la violència masclista amb homes que estan hospitalitzats, amb homes que fan de cuidadors o acompanyen la seva parella quan està hospitalitzada o quan la parella va a consultes externes de l’hospital. Dificultats i obstacles propis • En casos de violència masclista en què la dona ve • En el tema de la violència masclista no hi ha cri- per una agressió, normalment no vénen acompa- teris diagnòstics o instruments estandarditzats nyades per la persona agressora. És per això que per facilitar la detecció indirecta d’homes que hi pot haver una sospita, però no es disposa de exerceixen violència, tal com passa en altres ca- la informació directa. La dificultat principal és sos sanitaris (com ara la diabetis). valorar què podem fer en aquests casos. • A l’àmbit sanitari, existeix una manca de temps • En determinats casos en què alguns homes fan per fer un bon abordatge de la problemàtica. comentaris o mostren actituds agressives, es fa difícil confrontar allò que fan i qüestionar-ho. • Novament, una dificultat compartida per la res- I no només això, sinó que davant d’un home ta d’àmbits és la no-assistència dels homes en implicat en una agressió o que hi ha sospita no els serveis d’atenció; en aquest cas, en serveis s’acostuma a esbrinar què ha passat, com es faria hospitalaris. en altres casos amb circumstàncies diferents. So- vint, això es deu a alguns prejudicis al voltant de la violència masclista i els homes que l’exercei- xen, per por de la persona agressora, per manca de recursos per abordar-ho, etcètera. 29 En aquest grup de discussió han participat professionals dels serveis següents: Hospital Clínic, Hospital Vall d’Hebron, Hospital de Sant Pau, Hospital Plató Hospital del Mar, Centre Perecamps. En qualsevol explotació de l’obra autoritzada per la llicència es farà constar l’autoria. Guia de recomanacions per a la detecció de violència masclista en homes — PaRT III 95 Circuit Barcelona contra la violència vers les dones oportunitats que ofereix aquest àmbit • Al Departament de Salut ja existeix un protocol • L’àmbit en si mateix és una bona oportunitat, per a l’abordatge de la violència masclista en sa- ja que podem veure les persones no només a lut -–i diversos documents operatius–, que tot i urgències sinó a hospitalitzacions, on tenim la no incorporar l’abordatge dels homes agressors, possibilitat de veure la persona durant 24 hores i es poden adaptar moltes de les indicacions i mar- observar com es relaciona amb la parella i el seu car uns criteris clars per als/les professionals dels entorn més pròxim. A consultes externes, també serveis sanitaris. es poden detectar casos de violència masclista. • Hi ha alguns centres hospitalaris que fa temps que treballen en l’abordatge de la violència mas- clista i on s’han constituït comissions específi- ques per tractar la temàtica. És important fer visible les bones pràctiques que ja funcionen i poder incorporar l’abordatge dels homes que exerceixen violència. indicadors concrets d’alerta • Al servei d’urgències, l’indicador principal és quan arriba una dona víctima de violència masclista. Mal- grat tot, com s’ha apuntat en les dificultats, moltes vegades no tenim informació de l’home agressor. • A urgències també pot despertar sospites si arriba un home amb un tipus de patologia que pot estar associada amb la violència. Per exemple, quan l’home ve a traumatologia o s’ha fet una ferida incisa a la mà després d’haver donar un cop a la paret, si explorem com ha estat la lesió podrem comprovar si ha estat durant una discussió de parella, per exemple. També hi ha homes que entren sovint a urgències per fets semblants, accidents diversos, per conductes de risc, abús de substàncies tòxiques, etcètera. • En hospitalitzacions –sobretot en persones grans–, quan la dona està malalta podem detectar la violèn- cia observant –més enllà de la violència física– com la tracta l’home, com es relaciona amb ella o com es comunica amb la dona. Sovint, en aquests casos, quan hi ha violència masclista podem observar, entre altres indicadors, els següents: – l’home pot mostrar un comportament negligent a l’hora de tenir cura de la seva parella (ve poc a visitar-la, quan està es mostra absent, ignora les indicacions mèdiques, etcètera), – no respecta la dona i la desvalora, – la dona es mostra inhibida quan ell hi és, – ell crida l’atenció per no perdre el protagonisme, – mostra actituds seductores o sexistes davant el personal sanitari femení. • De la mateixa manera, els fets anteriors també es poden observar quan és l’home el que està hospita- litzat, ja que la violència masclista continua tot i que l’home estigui malalt i no es pugui moure del llit. • També podem detectar la violència a partir de terceres persones, quan aquestes acompanyen la dona a l’hospital després d’una agressió o quan parlem, per exemple, amb els fills i filles de la parella en casos en què es necessita el seu suport. Les reaccions dels fills i filles poden ser diverses, de la por a explicar la situació o la vergonya per les situacions viscudes, a negar les demandes de col·laboració per atendre el seu pare malalt. En qualsevol explotació de l’obra autoritzada per la llicència es farà constar l’autoria. 96 Guia de recomanacions per a la detecció de violència masclista en homes — PaRT III Circuit Barcelona contra la violència vers les dones Recomanacions específiques Recomanacions per a la detecció de la violència masclista a partir de l’home • És important tenir una actitud de cerca activa pel que fa a la detecció de la violència masclista als hospitals (només podrem detectar allò que puguem anomenar). No només en l’atenció d’urgència de casos de violència masclista, sinó de manera global en totes les intervencions que es fan a l’hospital, ja sigui en hospitalitzacions com en consultes externes. Cal tenir present la detecció de la violència masclista com un problema sociosanitari. • Per això cal anar més enllà del que és obvi quan, per exemple, vénen les persones per un cop o una lesió traumàtica, que poden estar relacionats o no amb una agressió, i poder explorar la comissió de les circumstàncies que han portat a fer-se la lesió. Ens podem trobar situacions en què, per exemple, un home s’ha trencat el braç i, quan explorem la lesió, ens afirma que s’ho ha fet donant un cop a la paret “per no barallar-se i pegar la dona en una discussió”. Podem utilitzar preguntes facilitadores com ara: “Com ha estat?”, “Com t’ho has fet?”, etcètera. Estratègies concretes per abordar la violència masclista amb els homes • És important que davant d’un home que exerceix violència puguem fer visible que allò que fa té efectes directes en la seva pròpia salut física i psicològica, ja que l’ha portat a l’hospital o a urgències, i que també te efectes en altres persones properes, com són la parella o els fills i filles. D’aquesta manera, intentem que l’home prengui consciència dels fets, que els pugui reconèixer i els valori com un problema i no com una cosa “natural o normal”. • Cal abordar el tema amb els homes des d’una actitud activa d’exploració i observació, partint de l’escolta activa i el respecte a la persona. • Com a mínim, quan se sospita o se sap directament que es tracta d’un home que pot estar exercint violència masclista, en la mesura del possible, cal informar i orientar sobre serveis especialitzats en què pot treballar aquesta problemàtica. • En relació amb la recomanació anterior, novament es reclama que hi hagi fullets, cartells als hospitals, informació a les pantalles i les sales d’espera, etcètera, per tal que els homes s’hi puguin veure reflectits i poder demanar atenció especialitzada. • Atesa la manca de temps per a l’atenció a les persones des de l’àmbit sanitari, és important el treball en equip. És per això que es recomana comptar amb l’equip de treballadors i treballadores socials perquè puguin explorar i valorar els casos de sospita per acabar de fer la detecció i estimar les possibilitats d’intervenció. Recomanacions per a la coordinació, derivació i treball en xarxa • Potenciar la comunicació amb la unitat que tindrà relació amb la persona a l’atenció primària. Això passa per millorar la informació que es registra de la persona a la història clínica. És important valorar la manera com es reflecteix en el registre però, l’única manera de fer un treball en xarxa és que la informació pugui fluir a través dels diferents serveis. Cal validar encara la manera de disposar de la informació per respectar la protecció de dades i evitar l’etiquetatge de les persones, així com falsos positius. Accions preventives i formatives • Crear comissions internes als hospitals per treballar l’abordatge integral de la violència masclista o incorporar el treball amb els homes agressors a les comissions. • Potenciar la formació en aquesta temàtica com una eina per abordar-la amb seguretat i sabent què s’està fent. No podran explorar allò que no coneixen, que no han pensat o que no saben com fer-ho. En qualsevol explotació de l’obra autoritzada per la llicència es farà constar l’autoria. 97 98 reFerències BiBlioGrÀFiques utilitzades Guia de recomanacions per a la detecció de violència masclista en homes — BIBLIOgRafIa 99 Circuit Barcelona contra la violència vers les dones BIBLIOgRafIa Amor, P., Echeburúa, E. i Loinaz, I. (2009). “¿Se Bonino, L. (2005). “La violencia masculina en la pa- puede establecer una clasificación tipológica de los reja”. AAVV. Cárcel de amor: relatos culturales sobre la hombres violentos contra su pareja?”. International violencia de género. Madrid: Museo de Arte Contem- Journal of Clinical and Healt Psychology, 9 (3), 519-539. poráneo Reina Sofia. Andres-Pueyo, A., i Echeburúa, E. (2010). “Valora- Bonino, L. (2008). Hombres y violencia de género. Más ción del riesgo de violencia: instrumentos dispo- alla de los maltratadores y de los factores de riesgo. Ma- nibles e indicaciones de aplicación”. Psicothema, 22 drid: Ministerio de Igualdad. (2), 403-409. Bosch, E. i Ferrer, V. (2002). La voz de las invisibles. Arce, R. i Fariña, F. (2006). “Programa Galicia de re- Madrid: Cátedra. educación para maltratadores de género”. Anuario de Psicología Jurídica, 16, 41-64. Capaldi, D. i Kim, H. (2007). “ypological approaches to violence in couples: A critique and alternative Babcock, J. C., Jacobson, N. S. , Gottman, J. M. i conceptual approach”. Clinical Psychology Review, 27, Yenington, T. P. (2000). “Attachment, Emotional 253-265. Regulation, and the Function of Marital Violence: Differences Between Secure, Preoccipied, and Dis- Cavanaugh, M. i Gelles, R. (2005). “he Utility of missing Violent and Nonviolent Husbands”. Journal Male Domestic Violence Offender Typologies” Jour- of Family Violence, 15 (4), 391-409. nal of Interpersonal Violence, 20 (2),155-166. Babcock, J.C., Green, C.E., Robie, C. (2004). “Does Circuit Barcelona contra la violència vers les do- batterers’ treatment work? A meta-analytic review nes (2011). RVD-BCN: Protocol de valoració del risc de of domestic violence treatment”. Clinical Psychology violència contra la parella per part de la seva parella o Review, 23, 1023-1053. exparella. Barcelona: Ajuntament de Barcelona Badinter, E. (1993). XY: La identidad masculina. Ma- Coll-Planas, G., Bustamante, G. i Missé, M. (2009). drid: Alianza Editorial. Transitant per les fronteres del gènere. Barcelona: De- partament d’Acció Social i Ciutadania. Secretaria Bennett, L. i Williams, O. (2003). “Substance abuse de Joventut. Es pot consultar a www.gencat.cat/ and men who batter: Issues in theory and practi- joventut/observatori. ce”. Violence Against Women, 9, 558-575. Connell, R.W (1995). Masculinities. California: Uni- Boira, S. (2008). “Una caracterización sociodemo- versity of California Press. gráfica de los hombres que ejercen violencia en la pareja (HEVPA)”. Acciones e Investigaciones Sociales, Corral, P. (2004). “El agresor doméstico”. A J. San- 25, 145-170. martín (Ed.), El laberinto de la violencia (239-250). Bar- celona: Ariel. Boira, S. (2010). “Evaluación cualitativa de un pro- grama de intervención psicológica con hombres Diputació de Barcelona (2001). Implica’t. Programes violentos dentro de la pareja”. Acciones e Investigaci- comunitaris de prevenció de la violència de gènere. Col- ones Sociales, 28, 135-156. lecció “Guies Metodològiques”, 3. Boira, S., i Jodrá, P. (2010). “sicopatología, caracte- Districte i PIAD de les Corts (2010). Quan es parla de rísticas de la violencia y abandonos en programas violència contra les dones encara creus que... Barcelona: para hombres violentos en la pareja: resultados Ajuntament de Barcelona en un dispositivo de intervención” Psicothema, 22, 593-599. Dutton, D. G. (2007). The abusive personality. Violen- ce and Control in intimate relationships (2a ed.). New Boira, S., López del Hoyo, Y., i Tomás, L. (2010). York: The Guilford Press. “Evaluación cualitativa de un programa de inter- vención psicológica con hombres violentos dentro Echeburúa, E. (2010). “Escala de Predicción del Ri- de la pareja”. Acciones e Investigaciones Sociales, 28, esgo de Violencia Grave contra la pareja. Versión 135-156. revisada (EPV-R)”. Psicothema, 22 (10), 54-60. En qualsevol explotació de l’obra autoritzada per la llicència es farà constar l’autoria. 100 Guia de recomanacions per a la detecció de violència masclista en homes — BIBLIOgRafIa Circuit Barcelona contra la violència vers les dones Echeburúa, E. (2013). “Adherencia al tratamiento Fernández-Montalvo, J. i Echeburúa, E. (1997). en hombres maltratadores contra la pareja en un “Variables psicopatológicas y distorsiones cogni- entorno comunitario: realidad actual y retos de fu- tivas de los maltratadores en el hogar: un análisis turo”. Psychosocial Intervention, 22, 87-93. descriptivo”. Análisis y Modificación de Conducta, 23, 151-180. Echeburúa, E., i Fernández-Montalvo J. (1997). “Tratamiento cognitivo-conductual de hombres Fernández-Montalvo, J. i Echeburúa, E. (2005). violentos en el hogar: un estudio piloto”. Análisis y “Hombres condenados por violencia grave contra Modificación de Conducta, 23, 355-384. la pareja: un estudio psicopatológico”. Análisis y Mo- dificación de Conducta, vol. 31, 138, 451-475. Echeburúa, E. i Corral, P. (2004). “Violencia domés- tica: ¿es el agressor un enfermo?”. FMC, 11, 297- Fernández-Montalvo, J; Echeburúa, E. i Amor, P. 303. (2005a). “Aggressors Against Women in Prison and in the Community: An Exploratory Study of a Di- Echeburúa, E., i Fernández-Montalvo J. (2009). “Eva- fferential Profile”. International Journal of Offender luación de un programa de tratamiento en prisión Therapy and Comparative Criminology, 49 (2), 158-167. de hombres condenados por violencia grave contra la pareja”. International Journal of Clinical and Health Ferrer, V., Bosch, E., García, E. , Manassero, A. i Gili, Psychology, 9, 5-50. M. (2004). “Estudio meta-analítico de característi- cas diferenciales entre maltratadores y no maltra- Echeburúa, E., Fernández-Montalvo J. i Amor, P. tadores: El caso de la psicopatología y el consumo (2003). “Psychopathological Profile of Men Convic- de alcohol o drogas”. Psyche, 13 (1),141-195. ted of Gender Violence: A Study in the Prisons of Spain”. Journal of Interpersonal Violence, 18, 798-814. Ferrer, V.,i Bosch, E. (2005). “Características de los hombres violentos en el hogar: estudio de una Echeburúa, E., Fernández-Montalvo, J. i Corral, P. muestra española a partir de los informes de sus (2008). “¿Hay diferencias entre la violencia grave y parejas”. Anuario de Psicología, 36 (2), 159-179. la violencia menos grave contra la pareja?: análisis comparativo”. International Journal of Clinical and He- Ferrer, V., Bosch, E. , García, E. , Manassero, A. i alth Psychology, 8 (2), 55-382. Gili, M. (2006). “Maltratadores (en casos de violen- cia doméstica) vs. no maltratadores: Un análisis Echeburúa, E., Corral, P., Fernández-Montalvo J. i descriptivo de los estudios comparativos para el Amor, P. (2004). “¿Se puede y debe tratar psicoló- período 1988-1998”. Revista Venezolana de Estudios de gicamente a los hombres violentos contra la pare- la Mujer, 3 (1). ja?”. Papeles del Psicólogo, 88. Gabarró, D. (2008). Transformar la masculinidad mac- Echeburúa, E., Sarasua, B., Zubizarreta, I., i Corral, hista: un reto social. Barcelona: Daniel Gabarró Ber- P. (2009). “Evaluación de la eficacia de un tratami- gara. ento cognitivo-conductual para hombres violen- tos contra la pareja en un marco comunitario: una García Salomon, M. (2006). Els paranys de l’amor. experiencia de 10 años (1997-2007)”. International Barcelona: Octaedro. Journal of Clinical and Health Psychology, 9, 199-217. Generalitat de Catalunya (2010). Enquesta de violèn- Expósito, F. i Ruiz, S. (2009). “Reeducación de mal- cia masclista a Catalunya. Departament d’Interior. tratadores: una experiencia de intervención desde Barcelona, Generalitat de Catalunya. la perspectiva de género”. Intervención Psicosocial, 19, 145-151. Generalitat de Catalunya (2010). Protocol per l’abor- datge de la violència masclista en l’àmbit de la salut a Fals-Stewart, W. i Kennedy, C. (2005). “Addressing Catalunya. Document operatiu d’embaràs. Barcelona, intimate partner violence in substance-abuse treat- Generalitat de Catalunya. Departament de Salut. ment”. Journal of Substance Abuse Treatment, 29, 5-17. Direcció General de Planificació i Avaluació. Feder, L. i Wilson, D.B. (2005). “A meta-analytic Generalitat de Catalunya (2011). Enquesta de vio- review of court-mandated batterer intervention lència masclista a Catalunya. Barcelona: Generalitat de programs: Can courts affect abusers’ behavior?”. Catalunya, Departament d’Interior i Relacions Ins- Journal of Experimental Criminology, 1, 239-262. titucionals. En qualsevol explotació de l’obra autoritzada per la llicència es farà constar l’autoria. Guia de recomanacions per a la detecció de violència masclista en homes — BIBLIOgRafIa 101 Circuit Barcelona contra la violència vers les dones Gondolf, E. i White, R. (2001). “Batterer program pology of U.K. domestic violence offenders”. Journal participants who repeatedly reassault- Psychopat- of Interpersonal Violence, 21, 1270-1285. hic tendencies and other disorders”. Journal of In- terpersonal Violence, 16, 361-380. Kaufman, M. (1994). “Men, feminism, and Mens Contradictory Experience”. A Brod, H i Kaufman, Gondolf, E. (2002). Batterer intervention system: Issues, M., Theorizing Masculinities. California: Sage Publi- outcomes, and recommendations. Thousand Oaks, CA: cations. Sage. Kaufman, M. (1999). “The seven Ps of mens violen- Gondolf, E. (2004). “Evaluating batterer counseling ce”. International Association for Studies of Men, 6 (2). programs: A difficult task showing some effect and implication”. Agression and Violent Behavior, 9, 605- Kaufman, G. I Jasinski, J. (1998). Partner violence: a 631. comprehensive review of 20 years of research. Thousand Oaks: Sage. Gottman, J. M., Jacobson, N.S. , Rushe, R. H. , Hortt, J. W. , Babcock, J. , La-Taillade, J. J. i Waltz, J. (1995). Loinaz, I. (2011). “Clasificación de agresores de “The relationship between heart rate reactivity, pareja en prisión. Implicaciones terapéuticas y de emotionally aggressive behavior, and general vi- gestión del riesgo”. A Intervención con agresores de olence in batterers”. Journal of Family Psychology, 9, violencia de género ( 153-276). Barcelona: Centre de 227-248. Formació i Estudis Jurídics i Formació Especialit- zada, Generalitat de Catalunya. Hamberger, J. i Hastings, J. (1988). “Characteristics of male spouse abuser consistent with personality Loinaz, I., Torrubia, R. , Echeburúa, E. , Navarro, disorders”. Hospital and Community Psychiatry, 39, J. C. i Fernández, L. (2009). “Implicaciones de las 763-770. tipologías de agresores de pareja para el tratami- ento en prisión”. Medicina Psicosomática y Psiquiatría Holtzworth-Munroe, A. i Stuart, G. (1994). “Typo- de Enlace, 91,19-25. logies of Male Batterers: Three Subtypes and the Differences Among Them”. Psychological Bulletin, 16 Loinaz, I., Echeburúa, E. i Torrubia, R. (2010). “Ti- (3), 476-497. pología de agresores contra la pareja en prisión”. Psicothema, 22 (1),106-111. Holtzworth-Munroe, A. i Meehan, J. (2002). “Hus- band violence: personality disorders among male Lorente, M. (2004). El rompecabezas. Anatomía de un batterers”. Current Psychiatry Reports, 4 (1), 13-17. maltratador. Barcelona: Crítica. Holtzworth-Munroe, A. (2000). “A typologies of Medina, J. (2002). Violencia contra la mujer: investiga- male who are violent toward their female partners: ción comparada y situación en España. Valencia: Tirant Making sense of the heterogeneity in husband vi- lo Blanc. olence”. Current Directions in Psychological Science, 9, 140-143. Ministerio de Sanidad, Servicios Sociales e Igual- dad (2012). Macroencuesta de violencia de género 2011: Holtzworth-Munroe, A. , Meehan, J.C., Herron, K., Pincipales resultados. Madrid: Ministerio de Sanidad, Rehman, U. i Stuart, G.L. (2000). “Testing the Hol- Servicios Sociales e Igualdad. tworth-Munroe and Stuart (1994) batterer typolo- gy”. Journal of Consulting and Clinical Psychology, 68, Moore, T. M. i Stuart, G. L. (2004). “Illicit substance 1000-1019. use and intimate partner violence among men in batterers’ intervention”. Psychology of Addictive Be- Holtzworth-Munroe, A., Smutzler, N. i Bates, L. haviors, 18, 385-389. (1997). “A brief review of the research on husband violence. Part III: Sociodemographic factors, re- Murphy, C.M. i Ting, L. A. (2010). “Interventions for latinship factors, and differing consequences of perpetrators of intimate partner violence: a revi- husban and wife violence”. Agression and Violent ew of efficacy research and recent trends”. Partner Behavior, 2 (3), 285-307. Abuse, 1, 26-44. Johnson, R., Gilchrist, E., Beech, A.R., Weston, S., Organització Mundial de la Salut. (1996). Violence Takriti, R. i Freeman, R. (2006). “A psychometric ty- against women. Ginebra: World Health Organization. En qualsevol explotació de l’obra autoritzada per la llicència es farà constar l’autoria. 102 Guia de recomanacions per a la detecció de violència masclista en homes — BIBLIOgRafIa Circuit Barcelona contra la violència vers les dones Pence, E., i Paymar, M. (1993). Education groups for men who batter: the Duluth model. New York: Springer. Pérez, M. I Martínez, M. (2010). La reincidencia de los condenados por delitos de violencia de género en progra- mas formativos aplicados desde la ejecución penal en la comunidad. Barcelona: Centre d’Estudis Jurídics i Formació Especialitzada. Quinteros, A. (2010). “Tratamiento psicológico a hombres que ejercen violencia de género: crite- rios básicos para elaborar un protocolo de inter- vención”. Clínica Contemporánea, 1 (2), 129-139. Randall-Kropp P., Andres-Pueyo, A. (2005). SARA: Manual para la valoración del riesgo de violencia contra la pareja. Barcelona: Edicions Universitat de Bar- celona. Roca, N., Fernández, A., Geldschläger, H., Ponce, A., Ginés, O. (2010). Perfils psicosocials i tipus d’homes que exerceixen violència contra la parella en el servei vo- luntari d’atenció. Informe final de la 1a fase de l’estudi sobre eficàcia de la intervenció psicosocial amb homes que exerceixen violència masclista contra la seva parella del Servei d’Atenció a Homes per a la promoció de relacions no violentes de l’Ajuntament de Barcelona. Barcelona: Ajuntament de Barcelona Sartin, R.M., Hansen, D.J. i Huss, M.T. (2006). “Do- mestic violence treatment response and recidi- vism: A review and implications for the study of family violence”. Journal of Agression and Violent Be- havior, 11, 425-440. Saunders, D.G. (2008). “Group interventions for men who batter: A sumary of program descripti- ons and research”. Violence and Victims, 23, 156-172. Stith, S. M., Smith, D. B. , Penn, C. E. , Ward, D. B. i Tritt, D. (2004). “Intimate Partner Physical Abuse Perpetration and Victimization Risk Factors: A Me- ta-Analytic Review”. Aggression and Violent Behavior, 10, 65-98. White, R. i Gondolf, E. (2000). “Implications of per- sonality profiles for batterer treatment”. Journal of Interpersonal Violence, 15, 467-488. En qualsevol explotació de l’obra autoritzada per la llicència es farà constar l’autoria. 103 104 annex Guia de recomanacions per a la detecció de violència masclista en homes — aNNEX 105 Circuit Barcelona contra la violència vers les dones aNNEX 1: PROTOCOL DE DERIvaCIó aL Sah Direcció del Programa de Dona Servei d’Atenció a Homes per a la promoció de relacions no violentes (SAH) Àlaba, 61, 1r. 08005 Barcelona Telèfon 933 209 212 / 934 864 750 sah@bcn.cat www.bcn.cat/canviem-ho Data ...................................................................................................................................... • Procedència Nom i càrrec del/de la professional derivant: Servei derivant: PIAD (quin): EAD CUEB OAV OAC EAIA (especifiqueu quin): Serveis Socials, (especifiqueu quin): CSMA (especifiqueu quin): Serveis Sanitaris (especifiqueu quin): CAS Drogodependències: Mossos d’Esquadra: Jutjats: Altres serveis especialitzats de dones (quin: ICD, etcètera): Altres serveis: (especifiqueu quin): Adreça: Telèfons: Fax: Correu electrònic: En qualsevol explotació de l’obra autoritzada per la llicència es farà constar l’autoria. 106 Guia de recomanacions per a la detecció de violència masclista en homes — aNNEX Circuit Barcelona contra la violència vers les dones • Dades de la persona usuària – Cognoms i nom: – Data i lloc de naixement: – Adreça actual: – Telèfon: – DNI o passaport: – País de naixement: – Situació laboral: – Nivell d’estudis: – Entén el català o el castellà: – Estat civil actual: – Nombre de fills/filles: – Via de percepció d’ingressos: •   Dades de la   parella   exparella (assenyaleu la relació actual amb l’usuari) – Nom i cognoms: – Data de naixement: – Situació laboral: – Via de percepció d’ingressos: – Telèfon de contacte: • Tipus de demanda o problema expressat En qualsevol explotació de l’obra autoritzada per la llicència es farà constar l’autoria. Guia de recomanacions per a la detecció de violència masclista en homes — aNNEX 107 Circuit Barcelona contra la violència vers les dones • intervencions dutes a terme des del servei derivant – Atenció social: – Atenció psicològica: – Coordinació amb altres serveis: – Tramitació d’ajudes: – Contenció i derivació: – Altres: • Observacions Signatura del/de la professional En qualsevol explotació de l’obra autoritzada per la llicència es farà constar l’autoria. 108 Guia de recomanacions per a la detecció de violència masclista en homes — aNNEX Circuit Barcelona contra la violència vers les dones aNNEX 2: fITXa DE DERIvaCIó aL Sah PER aLS SERvEIS PENITENCIaRIS Fitxa de derivació al Servei d’Atenció a Homes de l’Ajuntament de Barcelona • Procedència Centre penitenciari que deriva ................................................................................................................................................................................................................................................................................................................. Professional de referència ................................................................................................................................................................................................................................................................................................................. Telèfon de contacte ................................................................................................................................................................................................................................................................................................................. Correu electrònic ................................................................................................................................................................................................................................................................................................................. • Dades personals de la persona interessada Cognoms i nom Edat ................................................................................................................................................................................................ ............................................................................................. Adreça actual DNI, NIE o passaport ................................................................................................................................................................................................ ............................................................................................. Lloc de naixement Data ................................................................................................................................................................................................ ............................................................................................. Fills o filles al seu càrrec Nivell d’estudis Situació laboral .................................................................................................................... ................................................................................ ............................................................................................. Ingressos mensuals Via de percepció d’aquests ingressos .................................................................................................................... ...................................................................................................................................................................................... Entén el català i/o castellà Sí No • altres dades Tipus de demanda i/o problema expressat per la persona interessada ................................................................................................................................................................................................................................................................................................................. Valoració de la situació (informació legal –denúncies, condemnes, ordres d’allunyament, etc.–) (dades opcionals) ................................................................................................................................................................................................................................................................................................................. Informació sobre la situació de violència masclista (tipus, intensitat, freqüència, risc, conseqüències…) (dades opcionals) ................................................................................................................................................................................................................................................................................................................. Tipus de tractament o intervenció al centre penitenciari (dades opcionals) ................................................................................................................................................................................................................................................................................................................. Signatura del/de la professional Signatura de la persona interessada Data .................................................................................................... Aquest full cal fer-lo arribar per correu electrònic a l’adreça: sah@bcn.cat SAH: C/ Àlaba, 61. 1r. 08005 – Barcelona. Tel. 934 864 750 D’acord amb la Llei orgànica 15/1999, de 13 de desembre, de protecció de dades de caràcter personal, la persona interessada sotasignada, autoritza la cessió de les dades concretes que consten en aquest full de derivació al Servei d’Atenció a Homes, únicament, a fi de fer possible la prestació del servei tractamental sol·licitat. En qualsevol explotació de l’obra autoritzada per la llicència es farà constar l’autoria. BCN Guia de recomanacions per a la detecció de violència masclista en homes Circuit Barcelona contra la violència vers les dones Comissió de treball sobre homes que exerceixen violència masclista bcn.cat/ dona twitter.com/barcelona_cat facebook.com/barcelonaDones