Itineraris de les dones de Sant Martí Isabel Segura i Soriano Col·lecció Quaderns Itineraris de les dones de Sant Martí és un recorregut per la història de les dones del districte des de finals de 1- Itineraris de les dones segle passat fins als anys setanta del nostre segle.Un grup de dones que viuen a Sant Martí han classificat, de Sant Martí ordenat i interpretat els àlbums de fotografies familiars, propis, d’amigues, veïnes, companyes de feina, associa- ció… i també els fons fotogràfics d’arxius de la ciutat. Les fotografies són una font documental molt impor- tant per recuperar la història. Les que us mostra aques- ta publicació us aproparan a la múltiple i excepcional activitat quotidiana de les dones de Sant Martí. Districte de Sant Martí 1 Itineraris de les dones de Sant Martí Itineraris de les dones de Sant Martí Isabel Segura i Soriano Autora: Isabel Segura i Soriano Amb la participació de: Mª Dolors Acedo Rodón Carmen Álvarez Bermudez Montse Botey Sala Maria Divina Carballeira Amado Ascensión Casbas Larruy Nunilón Egea Filomena Estella Ferran Lola Garcia Garcia Anna Garcés Consuelo Gonzalez Esperanza Hernández Mayor Paquita Magí Bartolomé Alicia Peña Picó Esther Poblete Margarita Santos Rodríguez Dolors Villena Procedència de les il·lustracions: Arxiu Municipal del Districte de Sant Martí (AMDSM), Arxiu Històric de la Ciutat-Arxiu Fotogràfic (AHC-AF), Arxiu Històric del Poblenou (AHPN), Carmen Álvarez, Familia Casas Garcès, Ascensión Casbas, Carmen Castaño, Filomena Estella, Nunilón Egea, familia Goicoechea, Esperanza Hernández, Maria Palau, Dolors Villena Reproduccions fotogràfiques: Josep Ma Contel Amb la col·laboració de: Centre d’Informació i Recursos de la Dona (CIRD), Oficina de l’Arxiver en Cap, Districte de Sant Martí-Serveis Personals, Arxiu Històric del Poblenou (AHPN) Coordinació de la col·lecció: Districte de Sant Martí-Arxiu Municipal Disseny gràfic: Palli: Disseny i comunicació Índex 7 Presentació 9 Introducció 11 L’espai d’origen 17 Els treballs i els seus espais 19 El treball remunerat 30 El treball no remunerat 43 L’espai polític 57 Bibliografia 61 Nomenclàtor 67 Grups de dones de Sant Martí 71 Plànol de situació Presentació Com a regidor del Districte, és per a mi un plaer presentar-vos el primer títol d’una nova col·lecció que avui teniu a les mans: els Quaderns d’Arxiu del Districte de Sant Martí. Aquest volum s’afegeix a la programació d’activitats que el Districte està realitzant per commemorar el centenari de l’agregació de Sant Martí de Provençals a la ciutat de Barcelona. Itineraris de les dones de Sant Martí és el primer volum d’un seguit de publicacions que l’Arxiu Municipal del Districte us oferirà per donar a conèixer a tots els ciutadans i ciutadanes el passat i el present dels nostres barris i de la seva gent. La lectura d’aquest volum us endinsarà en la múltiple i excepcional activitat quotidiana de les dones de Sant Martí des de finals del segle passat fins a l’arribada de la democràcia, una participació que ha estat sempre molt activa però que poques vegades ha quedat reflectida en la seva magnitud real. Ara, la podrem conèixer gràcies als àlbums de fotografies familiars que les dones mateix han recollit i que són una font documental extraordinària per recuperar la seva història. Espero que aquesta publicació ajudi tothom a conèixer millor les il·lusions, el treball i la lluita de les dones que al llarg dels anys han viscut als nostres barris, i que han servit per construir la realitat d’avui. Francesc Narváez i Pazos Regidor del Disctricte de Sant Martí Barcelona, 1997 Des de la constitució del Consell de Dones de Sant Martí ens vam marcar, entre d’altres, un objectiu que consideràvem prioritari: cercar els referents històrics de les dones al nostre Districte. Volíem recuperar la memòria històrica, recuperar de l’oblit les dones que havien estat significatives i importants als nostres barris, però també volíem saber què feien les dones, les anònimes, les que treballaven a casa o a les fàbriques. Les dones han ocupat els carrers i han participat en els fets més trascendentals que han fet història, s’han associat i han pres en tot moment consciència dels fet polítics del nostre país. I és per això que volíem contribuir a fer visible una part important de la història del Districte, aquella que sovint queda en l’anonimat, la quotidiana, la que s’escriu amb l’esforç callat de moltes dones i que d’alguna forma ve determinat pels rols imposats, per un model de societat. No voldríem, però, deixar de banda com s’ha fet aquest treball, que ha estat possible gràcies a la participació molt directa de les dones de Sant Martí. Aquestes dones anònimes que amb el recull de fotografies dels àlbums familiars on al llarg d’una vida han guardat els records escriuen l’altra cara de la història. També és un treball de futur : cal repensar i reconstruir imatges, reflexions sobre quins han estat els referents històrics de la nostra cultura i així construir el model de societat del futur. Consell de Dones de Sant Martí Introducció La continuïtat de l’experiència històrica de les dones sempre ha estat marginada de la interpretació del passat i la participació activa de les dones en el quefer urbà ha quedat en els marges de la història de la ciutat. Paradoxalment, però, les dones hem esdevingut historiadores en ordenar, classificar i documentar els àlbums de fotografies familiars. Les fotografies familiars, pacientment recollides, constitueixen una font de documentació extraordinària per recuperar la història de les dones. Aquestes imatges esdevenen documents públics i desdibuixen les fronteres entre el record personal i la història social –d’un districte, Sant Martí, d’una ciutat, Barcelona,...– a la vegada que ens permeten d’articular l’experiència personal a la col·lectiva. Durant un any, ens hem trobat dones procedents de diversos espais d’origen, de diferent formació i recorregut vital, de diferents edats, amb un punt en comú, el de viure a Sant Martí, amb l’objectiu de mirar, seleccionar, comentar, ordenar i rellegir els àlbums familiars propis, els de les veïnes i amigues o els de companyes de feina, d’afició o d’associació... I hi hem trobat interessantíssims documents gràfics, difícils, impossibles de trobar en un arxiu públic: per exemple la imatge d’una dona amb la seva criatura acabada de néixer en braços, dones feinejant a la cuina... També ens hem fet fotos en la cuina on cada dia elaborem els àpats, cuines on sovint només hi ha espai per a una sola persona, que treballa aïlladament. I també hem regirat arxius públics per buscar imatges que no trobàvem en els àlbums personals i que ens ajudaven a reconstruir unes experiències vitals per a l’espai de Sant Martí. Aquest joc d’imatges i de recorreguts vitals vol posar en relleu la participació activa de les dones en el desenvolupament de la història de la ciutat des de la seva múltiple i excepcional activitat quotidiana perquè, recordem-ho, memòria és poder... L’espai d’origen 1 3 L’espai d’origen A principis del segle XIX, en el paisatge de Sant Martí predominaven els camps. L’agricultura era l’activitat principal de les persones que hi vivien. Homes, dones i criatures participaven en les tasques agrícoles en els moments de màxima activitat. Sant Martí de Provençals. Principis de segle XX. AMDSM Aquest paisatge, amb el pas dels anys i amb la indústries van passar a ser l’element arquitectònic introducció d’un nou sistema de producció –primer hegemònic en alguns barr is, especialment al la manufactura i després la indústria– es va anar Poblenou. transformant. Tot compartint protagonisme amb les fàbriques, van A mitjan segle XIX, les masies –unitats de producció, aparèixer les cases de veïnes i de veïns, espais de reproducció i de consum del grup familiar– ja no destinats, en principi, a acollir les activitats repro- eren l’únic element arquitectònic. A par tir de la ductores. Revolució Industrial apareix una nova tipologia Així doncs, masies, fàbriques i habitatges ocupaven el urbana: la fàbrica. La xemeneia, que abans era una que primer va ser municipi independent i a partir de excepció, va guanyant progressivament terreny i les 1897, agregat a Barcelona. 1 4 L’espai d’origen Vista aèria del Poblenou. 1924. Fotògraf: Zerkowitz. AHC-AF Un paisatge, diversitat de construccions i unes altres poblacions catalanes i, posteriorment, en la persones, dones i homes que transiten per l’espai. A resta de l’Estat. Amb tot, també hi va haver corrents Sant Martí, l’any 1855 hi vivien 7.096 persones i el immigratòries procedents de l’estranger que van 1888 ja n’eren 26.000. Aquest ràpid increment de la donar origen a barris com ara el de Pequín, format, població es devia com a únic factor a la instal·lació segons diuen, per famílies xineses que havien emigrat de fàbriques, que de 57 instal·lacions industrials l’any de les Filipines l’any 1870. 1855 van passar a 243 l’any 1888, més de la meitat de les quals eren al Poblenou.1 La instal·lació d’indústries a Sant Martí va actuar com un potent focus d’atracció de població procedent d’altres zones atretes per la possibilitat de trobar-hi 1 José Suñol. Guia de Sant feina. En un primer moment, la major part de les Martí de Provençals. 1888 persones immigrades tenien el seu espai d’origen en 1 5 L’espai d’origen Miquela Arpal, veïna del Clot. A principis de segle XX. Fotògraf: S. Gambús. Col·lecció particular Esperanza Hernández. 1970. Col·lecció particular Miquela Arpal Aranda, va néixer el 1903 al carrer Esperanza Hernández modela un gerro al seu poble dels Enamorats i treballava en una fàbrica tèxtil del natal de Moreros de Aliste, Zamora, abans d’emigrar barri. a Sant Martí el 1970, i entrar a treballar en un taller. 1 6 L’espai d’origen Itineraris M. Divina Carballeira Amado Soy Ma. Divina Carballeira Amado y como otras como estaba yo, pensábamos en poder ganar algo mu-chas mujeres emigrantes tuve que salir de mi más de dinero y todo fue pensar en venir a tierra natal que es Galicia para poder trabajar Barcelona, con lo cual a mí especialmente me fue dignamente. muy bien. Por entonces yo tenía unos 22 o 23 años De muy temprana edad, alrededor de los 6 años, aproximadamente cuando encontré en Barcelona un tenía que ir al campo con el ganado, labrar la tierra y trabajo que era atender a las tareas del hogar que practicar trabajos muy laboriosos como sería sem- también incluía hacer la comida, entre otras más. brar los frutos y hortalizas. En Barcelona fue donde conocí al que es en la A los 15 años me fui a servir a Asturias con una actualidad mi marido, me casé a los 25 años y tuve familia muy buena de la que aún conservo la amistad. dos hijos más tarde. Luego seguí trabajando en una Aquí estuve alrededor de unos 7 años. Mientras fábrica téxtil del Pueblo Nuevo hasta que mi hija estaba en Asturias ganaba un jornal mensual de 500 tuvo 4 años, cuando tuve a mi segundo hijo y ya no ptas. con el cual aún le enviaba a mi madre y herma- trabajé en la fábrica. nos algo de dinero. Un día hablando con mis amigas, que por entonces PERO AÚN HOY EN DÍA es una doble tarea el trabajo estaban trabajando en Asturias con otras familias de las amas de casa porque nuestro trabajo no es pagado y además no es agradecido a veces. Els treballs i els seus espais 19 Els treballs i els seus espais Els itineraris de treball que al llarg dels últims cent a les dones, tinguessin o no un treball remunerat. anys han realitzat moltes dones de Sant Martí i dels El treball domèstic i el treball remunerat són parts barris populars de la ciutat han combinat el treball complementàries de l’activitat econòmica de les remunerat amb el treball domèstic, també anome- dones urbanes i, per tant, la història urbana, la nat reproductiu, destinat al consum de les perso- història del treball i la història de les dones no són nes del grup familiar. categories separades. Comprar, cuinar, netejar, tenir cura de les cria-tures De com les dones han compatibilitzat les dues i d’altres persones del grup familiar, planifi-car els menes de treball i de quines xarxes i estratègies menús i fer càlculs econòmics per no passar-se del s’han dotat per portar-lo a terme també forma part pressupost, etc. En definitiva, mante-nir la vida de la història de Sant Martí. quotidiana s’ha atribuït amb caràcter d’exclusivitat Fàbrica de Can Saladrigas Freixa, 1916. AMDSM «Can Saladrigas» es va crear l’any 1860, ocupava l’illa formada pels carrers de Llull, Lope de Vega, Joncar i Marià Aguiló. 2 0 Els treballs i els seus espais Treballadores de Can Saladrigas, 1916. AMDSM Treball remunerat Les dones es van incorporar al treball remunerat des el 1913, les dones empleades a les fàbriques tèxtils de la instal·lació de les primeres indústries a Sant de Sant Martí rebien un jornal més elevat que la Martí. El sector més important, durant molts anys, va resta de les obreres del sector, però amb tot, la ser el tèxtil i aquest aplegava, majoritàriament, mà diferència era del 41% respecte dels homes, segons d’obra femenina i també infantil. Així doncs, en les ha posat en relleu Maria Teresa Mirri (1994, pp 294- hores del canvi de torn, els carrers anaven plens de 295). En l’actualitat la diferència de jornals oscil·la al dones, d’homes i de criatures. Aquell tòpic que voltant del 30% com a mitjana. pretén que les dones hem estat sempre darrere les finestres és absolutament fals per a una gran part de les dones d’aquests barris. Els sectors industrials on la mà d’obra era majoritàriament femenina, tenia menys classificació professional i estava menys remunerada que els sectors amb predomini de ma d’obra masculina. A finals del segle XIX, les dones cobraven, aproximadament, un 50% menys que els homes tot i fer la mateixa feina. Ja en el segle XX, concretament 21 Els treballs i els seus espais Fàbrica del Cànem, Cap a 1915. AHPN La fàbrica del Cànem, propietat de la família Godó, va arribar a tenir més de 2000 treballadors, majo- ritàriament dones i criatures. Xavier Benguerel, a la novel·la Icària, Icària descriu la sortida de la fàbrica del Cànem: “Alguns vespres em sentia inspirat i m’arribava al Cànem a l’hora que plegaven les de dos quarts d’onze. M’asseia en un dels pilons del portal com si esperés algú. Criatures de nou, de deu anys, deformades, raquítiques, enllefernades, forçades a suportar jornades de dotze a catorze hores; dones embotornades, ventrudes, tenyides amb els colors de la fam, de la pudor, d’una misèria que les arrapava fins que morien als vint-i-cinc, als trenta anys, a tot estirar i amb una gran sort, fins als quaranta”. Després de la Guerra Civil, la fàbrica del Cànem es va convertir en un camp de concentració i s’hi aple- garen, en alguns moments, més d’onze mil persones. 22 Els treballs i els seus espais 4.1.4 Fàbrica «Can Juanet» al carrer Independència. Anys 40. Col·lecció particular El treball tèxtil es feia a les fàbriques però també a domicili amb una remuneració inferior. El treball a domicili tenia una flexibilitat que permetia que les dones amb responsabilitats familiars poguessin compaginar els dos treballs, el productiu i el reproductiu, en un únic espai, compatibilitat que la rigidesa dels horaris del treball a les fàbriques dificultava. “Empiezo a las 5 de la mañana hasta la 1 del mediodía, después sigo trabajando desde las 3 hasta las 6 de la tarde, hora en que voy a entregar el trabajo. Vuelvo a casa y reanudo el trabajo a las 8 hasta medianoche” Resposta d’una noia del Poblenou a l’enquesta del Museu Social de Barcelona, l’any 1912. 23 Els treballs i els seus espais Laboratori Municipal de Barcelona. Anys 30. AHC-AF El sector serveis també comptava amb presència femenina. La formació, pràcticament inaccessible per a les dones, va fer un tomb legislatiu a partir de 1910 quan, per primera vegada, es permeté l’accés lliure de les dones a la universitat, fet fins aquell moment explícitament prohibit. Abans de 1910, les dones que accedien a la universitat ho feien amb autorització reial sota el braç, com Dolors Aleu i Riera, la mare de la qual era de Sant Martí, que va estudiar Medicina i va arribar a ser la primera doctora en Medicina de l’Estat espanyol, l’any 1882. 2 4 Els treballs i els seus espais En la pràctica del magisteri les dones han tingut un Escola Municipal Montessori del carrer Bilbao, 1930. protagonisme destacat. Aquesta pràctica s’estenia Fotògraf: Domínguez. AHC- més enllà de l’espai domèstic, on una de les tas-ques AF de les dones era tenir cura de les criatures i formar- les. 2 5 Els treballs i els seus espais Fàbrica del Cànem incautada durant la Guerra Civil. 1936-39. AMDSM Durant el conflicte bèl·lic la vida a la reraguarda, amb una gran part d’homes al front, va suposar una nova incorporació de dones a tallers, fàbriques... 26 Els treballs i els seus espais Carmen Castaño Macho, en el teler on treballava de la fàbrica de teixits de cotó Hijo de Cayetano Vidal S.L., 1963. Col·lecció particular A la fi de la Guerra Civil, un 18% aproximadament de les treballadores i treballadors de Sant Martí van ser depurats, entre d’altres Justa Goicoechea, que va passar 3 anys a la presó tot just després de la Guerra Civil, a l’espera de judici. Va ser-ne absolta sense càrrecs. Malgrat que el discurs franquista recreava la imatge de la dona com a “ángel del hogar”, moltes dones, per raó de subsistència, efectuaven treballs productius. 2 7 Els treballs i els seus espais Filomena Estella, secretària de la distribuïdora cinematogràfica Suevia-Films, any 1949. Col·lecció particular Filomena Estella no va ascendir de categoria professional a la distribuïdora cinematogràfica on treballava perquè la restricció de mobilitat que patien les dones va fer que no la deixessin anar als festivals de cinema internacional . A les exhibicions cinematogràfiques que es feien a la ciutat i a les que per raó de feina havia d’assistir, ho feia amb la mare, la tieta, l’amiga o la veïna. El marit matinava i no quedava bé que una noia anés sola al cine. Però ni mare, ni tieta, ni amiga o veïna es podien permetre el luxe de viatjar a Cannes. 2 8 Els treballs i els seus espais Clínica de l’Aliança, 1959. Col·lecció particular “Foto realizada en el año 1959, tomada en la Clínica de la Alianza, cuando servía la comida al que meses más tarde sería mi esposo y llevo 36 años de servírsela, la comida.” Nunilón Egea Garcia. 2 9 Els treballs i els seus espais Treballadores i encarregat de la fàbrica de teixits Vicente Illa, al carrer de Bolívia, 1976. Col·lecció particular Les dones continuaven ocupant els càrrecs amb menor remuneració. El sector industrial, amb el pas dels anys, ha anat perdent l’hegemonia en el barri a favor dels serveis i de l’habitatge. El paisatge d’algun barri s’ha transformat radicalment: de zona industrial ha passat a ser zona de residència i de lleure. Tan sols alguna xemeneia, alguna fàbrica ha quedat dempeus com a record del que, en altre temps, havia estat. 3 0 Els treballs i els seus espais Treball no remunerat Barri d’Icària. 1971. AHPN Diversitat de tipologies urbanes, diversitat de funcions. 31 Els treballs i els seus espais L’espai assignat al treball reproductiu és la casa. Les cases de Sant Martí, com totes les del cinturó fabril, eren “entradas estrechas, escaleras mal alumbradas, descansillos con multitud de puertas. La entrada del piso daba directamente sobre la habitación principal, sala de estar y comedor a la vez... Luego, uno o dos dormitorios que a menudo no tenían más luz que la que entraba del comedor; una cocina y un retrete que daban al mismo zaguán”, segons descripció de Romero Maura. La casa, segons tots els discursos, era l’únic espai que pertocava a la dona, al “ángel del hogar”, a la “reina de la casa”... i altres garlandes per l’estil, que no tenen altra finalitat que recordar l’adscripció de la dona a un espai i l’obligatorietat d’una activitat, el treball domèstic. Plànol d’una vivenda a la plaça de l’Església al barri del Clot. Exp.1352 /1878. AMDSM 3 2 Els treballs i els seus espais Ascensión Casbas, retratada poc després d’haver parit el seu fill German, en el seu domicili del carrer de Provença 574, 1954. Col·lecció particular Fins fa relativament pocs anys, aproximadament 30, les dones parien a casa, assistides per una llevadora. Però el fet de parir, a partir dels anys seixanta, es problematitza des del cos mèdic, paral·lelament al creixement del corporativisme entre aquest sector professional. 33 Els treballs i els seus espais Escola de caganers. Principis de segle XX. AHC-AF Les dones creen les seves xarxes de suport, entre àvies i veïnes, per acollir i atendre les criatures mentre les mares van a la fàbrica, al taller o a la botiga. 3 4 Els treballs i els seus espais Mercat del Poblenou. Principis de segle XX. AHPN Per procedir a les seves obligacions domèstiques, les dones també van transitar per espais més enllà de l’estrictament domèstic: fonts d’aigua, mercats, botigues, rentadors,... que es van convertir en espais de trobada, d’intercanvi d’experiències i de coneixe- ment i, sovint, en punts de difusió i d’extensió de mobilitzacions socials, tal com veurem en el capítol següent. El mercat era un espai ocupat majoritària- ment per dones. L’alimentació era una de les despeses més importants del pressupost familiar i, per tant, els càlculs econòmics i les hores destinades a aquesta activitat comportaven una aportació a l’economia familiar. 35 Els treballs i els seus espais Família Casas Garcés al Els càlculs econòmics per mantenir la qualitat de vida Poblenou. 1947. AHPN de l’entorn familiar requerien coneixements i una bona dosi d’imaginació, molt especialment en moments de dificultats i racionament, com per exemple durant la postguerra. 36 Els treballs i els seus espais Plaça de Lope de Vega. 1947. AHPN Totes les dones, des de petites, hem estat ensinistrades per a l’exercici de treballs de cura, independentment de la classe social a la qual es pertany. L’aprenentatge primer es fa amb nines de porcellana, roba o plàstic. 3 7 Els treballs i els seus espais Dues generacions al terrat. Dècada dels 40. AHPN I la nena és cuidada per una altra dona, que imaginem la seva mare, però que també podia ser la tia o una veïna, enmig d’un paisatge de xemeneies. 3 8 Els treballs i els seus espais I després de comprar, cuinar, rentar els plats i endreçar-los, dissenyar el proper àpat i proveir-se de les primeres matèries. Dia rere dia, sempre el mateix. La monotonia d’aquest tipus de treball s’escola enmig de llargues hores de dedicació, sense cap valoració, sense reconeixement. Treball, el domèstic, que quan es fa per a un altre grup familiar, aliè al propi, sí que està remunerat. Per diners o per “amor”, el treball domèstic ha estat dut a terme, històricament, per les dones. Dolors Villena a la cuina de casa seva. 1966. Col·lecció particular 3 9 Els treballs i els seus espais En l’actualitat, tot i la sofisticació tecnològica de molts aparells electrodomèstics, el temps que les dones han guanyat amb la nova organització domèstica no ha estat uti l itzat per establ ir un intercanvi emancipador en les responsabilitats domèstiques ja que, en l’actualitat, les dones hi dediquen 4 hores 24 minuts i els homes només 37 minuts. Les dones som, encara en una grandíssima majoria, les responsables del treball domèstic. El mite de les dones alliberades pels electrodomèstics ha estat, essencialment, creat per publicistes amb el propòsit de guanyar mercat i divulgat pels mitjans de comunicació, molt especialment el cinema.2 Carmen Álvarez a la seva cuina. 1983. Col·lecció particular 2 Dolores Sánchez “Mujeres modernas: entre la revolución doméstica y la conquista de lo público” dins La mecanització de la casa. València, Generalitat Valenciana, 1995, p.126 4 0 Els treballs i els seus espais Un itinerari de treball Justa Goicoechea Mayayo va néixer a l’Aragó, l’any tingués, posem per cas, angines, la deixava amb alguna 1896. El 1908, la seva família va emigrar i es va veïna. instal·lar a la Zona Franca. Aviat va començar a treballar en una fàbrica tèxtil, el Prat Vermell. Després Sortia al carrer, agafava el tramvia i s’hi passava ben es va casar i va tenir una criatura. Va canviar la seva bé una hora per travessar Barcelona de punta a residència a Sants, un altre barri industrial de punta, d’oest a est, per arribar a la fàbrica. Aquella Barcelona, i el 1918 va entrar a treballar a la fàbrica maleïda mania de separar els espais de treball tèxtil de Can Pareto, a Santa Eulàlia. Nou canvi de remunerat de l’espai de residència dificultava, encara residència, el 1918, a Santa Eulàlia, i nou lloc de més, la vida quotidiana i pensar a viure a prop de la treball, Fábrica de tintes y aprestos SA Minguell, de feina era pràcticament un somni, tenint present la Sants. Del 1930 al 1939 continua vivint a Santa Eulàlia dificultat per trobar casa a Barcelona. Acabades les però canvia de treball remunerat, ara és la fàbrica hores a la fàbrica, Justa Goicoechea feia el trajecte a tèxtil A. Cantí, en la secció d’embalatge, al barri del l’inrevés i, entremig, s’aturava a comprar la llet que Poblenou. Durant aquest període també va ser s’havia acabat i el sabó per fer la bugada, recollia la regidora de l’Hospitalet, la primera regidora d’aquest criatura a l’escola, jugava una estona amb ella, Justa Goicochea i Mayayo municipi. preparava el sopar, sopaven tots plegats, rentava els 1896-1973 plats, els endreçava, passava l’escombra, treia una Els desplaçaments vitals de Justa Goicoechea van mica la pols i se n’anava a dormir. anar d’un paisatge agrícola a un paisatge mixt de camps i fàbriques, al barri del Port de Barcelona, i Si hagués de pagar qui li fes la compra, la neteja de la d’aquí a un paisatge cada vegada més industrialitzat, casa i tingués cura de la seva cr iatura, molt Sants i el Poblenou. probablement el seu sou seria insuficient. Confiava en la xarxa d’àvies, amigues, tietes i veïnes per poder Podem reconstruir l’itinerari quotidià de Justa fer front a les dues jornades de treball que, en el seu Goicoechea mentre vivia a Santa Eulàlia i treballava al cas, eren triples. Així doncs, el seu itinerari quotidià Poblenou. Imaginem que es llevava d’hora i abans de suposa una doble jornada laboral: l’una remunerada, sortir preparava l’esmorzar, probablement sortia a l’altra no. comprar al mercat o a la botiga més propera, preparava el dinar per a ella i el seu marit que L’experiència de Justa Goicoechea no és excep- després es menjarien a les fàbriques respectives, cional, és comuna a la de moltes dones dels sectors despertava la criatura, la rentava, la vestia, la portava populars. La seva única excepcionalitat, en aquell a l’escola o la deixava amb alguna amiga o veïna període, és la d’haver estat la primera regidora de perquè la portés a escola ja que el seu horari laboral l’Hospitalet, fet però que no l’eximí ni del treball era incompatible amb l’escolar, i en cas que la nena domèstic ni del treball remunerat. 4 1 Els treballs i els seus espais “A las mujeres se les ha negado su papel como sujetos dos ámbitos. Los itinerarios de trabajo de las mujeres de la historia, por su situación en la familia, lugar marcados por esta doble inscripción, haya sido vivida considerado esencialmente privado y conservador, y ésta de manera simultánea o alterna, muestran cómo porque su posición en el mercado de trabajo ha sido las experiencias de trabajo en una esfera no pueden interpretada como secundaria y marginal... A menudo entenderse sin tener en cuenta su experiencia en otra... familia y trabajo han sido tratadas como esferas Estas interrelaciones que las mujeres ponen en acto Cristina Borderías, autónomas que obedecerían a diferentes lógicas. Esta continuamente a través de sus prácticas cotidianas, tie- Entre líneas. Trabajo e separación, ha limitado profundamente nuestra com- nen también su correlato a nivel social porque las formas identidad femenina en prensión de la experiencia y de la identidad femenina. de la división sexual del empleo y del trabajo en el la España La generalización del modelo de la doble presencia a mercado están profundamente interconectadas con las Contemporánea. La Compañía Telefónica, núcleos de mujeres cada vez más amplios en número y formas de división sexual del trabajo familiar. O dicho de 1924-1980. Barcelona, procedencia social, ha contribuido sin embargo a otro modo, la división sexual del trabajo actúa como una Icaria, 1993, pp.7-8. impulsar una reflexión sobre las interrelaciones entre los única lógica que atraviesa todas las esferas sociales”. L’espai polític 4 5 L’espai polític El col·lectiu de dones de Sant Martí ha actuat, al llarg estrechos vínculos que muestran su fuerza en de la història immediata, per reivindicar millores en la momentos de la acción colectiva. societat, tant a nivell de treball com a nivell cultural, i col·laborar en la dinamització social. Amb aquestes Transformaron sus vecindarios físicos, en particular paraules s’expressava Margarita Santos Rodríguez, las plazas públicas, en foros políticos. Se movieron una de les par ticipants en les sessions de treball más allá de sus barriadas, donde desempeñaban sus d’aquest llibre. trabajos femeninos, hasta los asientos del poder en otras áreas de la ciudad.” 3 Expressant una idea similar, Temma Kaplan afirma: “La división del trabajo por sexos, que asigna a las Tot i que en l’actualitat hi ha cer ta tendència a mujeres la responsabilidad de conservar la vida... (ha considerar única i exclusivament espais polítics els hecho que) el impulso colectivo para asegurar escenaris parlamentaris o els consells municipals, i aquellos derechos que resultan de la división del com a polítics, les persones que professionalment s’hi 3 Temma Kaplan, Conciencia trabajo tengan a veces consecuencias revolucionarias dediquen, carrers, places, platges, lleteries, forns, femenina y acción colectiva. hasta el punto que politiza las redes de relaciones de mercats, safareigs, escoles i un llarg etcètera han estat El caso de Barcelona, 1910-1918 dins Historia y vida cotidiana. Un sentido de comunidad que surge espais d’actuació política amb un clar prota-gonisme Género: Las mujeres en la de las rutinas compartidas une a unas mujeres con de les persones usuàries de la ciutat, per oposar-se a Europa Moderna y otras dentro de su clase y de su vecindario. La l’encariment de les subsistències, l’ex-plotació laboral, Contemporánea, edició a cura proximidad física como la que tiene lugar en plazas, l’especulació urbanística, la manca de ser veis de James S. Amelang i Mary Nash, València, lavanderías, mercados, entradas de iglesias y hasta educatius i culturals, en definitiva per millorar les Edicions Alfons el Magnànim, cárceles de mujeres, contribuye al poder de la condicions de vida i incidir políticament en la 1990, pp. 267-275 comunidad femenina. Esas redes laxas facilitan los transformació de la vida social. 46 L’espai polític Vista parcial de Barcelona des de Montjuïc durant la Setmana Tràgica. 1909. AHC-AF El conflicte de la Setmana Tràgica es va desen- cadenar per oposició a la crida a lleva de reservistes, contra la Guerra del Marroc. No tots els joves però, eren obligats a incorporar-se. Els que tenien mitjans econòmics podien alliberar-se’n pagant una quantitat. Per aquesta raó, van ser les classes populars les que més directament s’hi van oposar. No era la primera vegada que ho feien. L’any 1870 ja s’havia produït una reacció similar de les veïnes i veïns dels barris populars, Sant Martí entre d’altres, on van tallar la via del tren de Granollers al Poblenou. 47 L’espai polític Convent de les Escolàpies al Camp de l’Arpa. Fotògraf: A. Mas. 1909. AHC-AF A Sant Martí i a d’altres barris de la ciutat diversos convents van ser cremats. Una de les raons va ser que s’hi feien treballs tèxtils a un preu molt més baix que el del mercat i entraven en competència deslleial amb el que altres dones feien per sobreviure. A més de la crema, una de les altres manifestacions de la Setmana Tràgica va ser la construcció de barricades i l’ocupació dels carrers, accions que a Sant Martí van comptar amb una forta presència femenina, entre d’altres Enriqueta Sabater “la llarga” i Rosa Esteller “la valenciana”, que van dir igir la construcció de barricades. També va participar Carme Aulach en l’assalt a la comissaria del Poblenou. 48 L’espai polític Vaga del sector tèxtil, 1913. El treball tèxtil, tal com ja hem dit, empleava una L’Actualitat 1913. AHC-AF majoria de dones. L’estiu d’aquell any, els preus de les subsistències s’havia incrementat i les condicions de treball, malgrat les reglamentacions, no s’aplicaven. La nit del 27 de juliol, les dones reunides en una assemblea a Sant Mar tí, sota els auspicis de la Constància, sindicat predominantment de dones, convoquen la vaga i elaboren estratègies per difondre-la. A partir dels mercats, lleteries, forns, en definitiva dels espais transitats majoritàriament per dones, es va estendre el conflicte. Les dones es van organitzar per barris, no per oficis, on la proximitat quotidiana de la realització de tasques compartides creava xarxes de relació. El 30 de juliol, gairebé 20.000 treballadors de Barcelona van seguir la vaga, dels quals 13.000 eren dones i, en un ritual que va durar quatre dies ocuparen la plaça de Catalunya i Rambla avall, anaren al passeig de Colom, fins al despatx del Governador, a la plaça del Palau. 49 L’espai polític Manifestació de dones dirigint-se al Govern Civil, per demanar l’abaratiment de les subsistències. La Vanguardia. 1918 AHC-AF La Primera Guerra Mundial, malgrat la posició no normalitat quotidiana del centre de la ciutat. Es va bel·ligerant d’Espanya, va provocar escassetat i infla- declarar l’estat de setge i van ser suspesos els drets ció. Entre 1917 i 1918 el preu d’alguns productes civils. bàsics s’havia incrementat: les patates havien doblat el preu en pocs mesos, el preu del pa es va disparar i els proveïdors acapararen el carbó, combustible utilitzat a la gran majoria de les cases de l’època. La premsa de l’època deia: “Un grupo de unas 300 mujeres, algunas de las cuales llevaban cartelones con diferentes inscripciones y la mayoría de las demás agitaban pañuelos, removiendo todas juntas gran alboroto” (Diario de Barcelona 14-01-1918) van intentar entrevistar-se amb el governador per dema- nar que es regulessin els preus del carbó, del pa, de l’oli, de la carn i de les patates. El governador es va queixar que amb les visites de les delegades no tenia temps de treballar. Les dones, indignades pel comen- tari, van intentar pujar les escales, però la policia els va impedir l’accés i va provocar contusions i ferides a 19 dones. Mestresses de casa i treballadores de les fàbriques van continuar manifestant-se i irrompent la 5 0 L’espai polític Les platges de Sant Martí. 1912. Fotògraf: Brangulí. AHC-AF 5 1 L’espai polític Visita de Carmen Amaya al Somorrostro. 1956 AHC-AF Les platges de Sant Martí han estat espai de treball per a un sector de població, la pescadora, i espai de residència amb deplorables condicions d’habitabilitat de les i els barraquistes, una de les més conegudes Carmen Amaya nascuda al barri del Somorrostro, avui desaparegut i també, des de la pràctica del bany a partir de la segona meitat del segle XIX, un espai de relació, un espai d’intercanvi i de lleure. I, en alguns moments, espais d’actuació política per reivindicar l’ús col·lectiu de la platja, quan aquesta s’havia conver tit en un abocador de deixalles (i ara finalment, recuperada). 5 2 L’espai polític Grup de veïnes col·laboradores de les festes del carrer de Llatzaret. 1932. Col·lecció particular Les dones han estat i estan més en el centre que en la perifèria de la vida col·lectiva, establint xarxes i llaços socials i espaials. Les classes populars, en paraules de Michelle Perrot, tenen una relació particular amb l’espai, del que cal treure’n partit per compensar la mediocritat dels habitatges. 5 3 L’espai polític Manifestació reivindicativa al barri de la Maresma, 1981. AMDSM La ràpida transformació d’àmplies zones del districte en habitatges, la manca d’equipaments i una planifica- ció que donava prioritat al màxim benefici econòmic, és a dir l’especulació, va provocar la resposta de veïnes i veïns per garantir espais de trobada, en definitiva unes mínimes condicions de veïnatge. 54 L’espai polític Manifestació a la plaça de Sant Jaume, curs 1977-78, en defensa de l’escola pública. Col·lecció particular Amb una assistència majoritària de dones, ja que van ser elles les que van tenir menys accés a l’educació quan estaven en període d’escolarització. Abans, havien lluitat per una escola pública amb condicions i s’havien oposat a la instal·lació de classes en els tramvies. El flux del centre de la ciutat, on hi ha representades les dues institucions de poder local i autonòmic, Ajuntament i Generalitat, era novament trastocat per reivindicar el dret a la formació de les persones. 5 5 L’espai polític Itineraris Filomena Estella Nacida el 12 de Enero de 1927 en Esplugues de no había cuarto de baño. Llobregat en la Torre Can Hospital. Venida a vivir a Pudo combinar su actividad de trabajo con el Barcelona, a los cinco años, vivienda en la calle Xifré, doméstico gracias a vivir con sus padres, lo que era número 66, de la barriada del Clot, después vivió en costumbre en aquella época. Además, al ser un buen el mismo barrio, pasaje Vilaret número 18 bajos, sueldo el que percibía por la antigüedad en la motivado el cambio de domicilio para poder guardar empresa, pudo poner una persona para ayudar en el coche de la familia. (No había parkings) ni se plan- casa, en las faenas más fuertes, que entonces era teaba dejarlos en la calle. Empezó a trabajar en la lavar la ropa, entre ella grandes sábanas, en el casa de películas denominada Suevia Films-Cesáreo lavadero de casa y también en unos públicos, donde González, a los 18 años, como secretaria, ya que era más cómodo por haber agua caliente. También ha-bía cursado estudios de comercio. Era el año había que fregar de rodillas y los productos de 1949. limpieza eran muy limitados. Se lavaban los platos Pasó a vivir en el barrio de Sant Martí, en 1965, y con pastillas de jabón, algunas hechas en casa. vivía con sus padres, marido y dos hijos ya que en la Su trabajo consistía, además de ser secretaria, en anterior vivienda no se cabía, además como era usual, visionar todos los estrenos de películas que se hacían en Barcelona. Bibliografia 5 9 Bibliografia Arxiu Històric del Poblenou, El Poblenou: 150 anys Kaplan, T. “Conciencia femenina y acción colectiva”, d’història. Barcelona: AHP, 1991. dins Historia y Género: las mujeres en la Europa Moderna y Contemporánea, edició a cura de James S. Borderías, Cristina, Entre líneas. Trabajo e identidad Amelang i Mary Nash. València: Edicions Alfons el femenina en la España contemporánea. La Compañía Magnànim, 1990. Telefónica, 1924-1980. Barcelona: Icaria, 1993. Connally Ullman, J. La Semana Trágica. Barcelona: Ariel, Mirri Larrubia, Maria Teresa, El proceso de formación 1972. del proletariado en un barrio industrial. El caso de Sant Martí de Provençals, integración y diferenciación social Diversos autors, Apunts per a la història de Sant Martí 1862-1925. Tesi doctoral inèdita, Universitat de de Provençals. Barcelona: Arxiu Històric Municipal de Barcelona: Departament d’Història Contemporània, Sant Martí de Provençals. Consell Municipal Districte 1994. X. 1982. Monjo, A. i Vega A. Els treballadors i la Guerra Civil. Diversos autors, La mecanització de la casa. Una Història d’una indústria catalana col·lectivitzada. història de l’electrodomèstic . València: Generalitat Barcelona: Ed. Empúries, 1986. Valenciana, 1995. Fabre, J. i Huertas, J.M. Tots els barris de Barcelona, vol. Segura, I. Guia de dones de Barcelona. Barcelona: 1. Barcelona: Edicions 62, 1980. Ajuntament, 1995. Freixa, J. Històr ia de Sant Martí de Provençals . Vilanova, M. Les majories invisibles. Explotació fabril, Barcelona: Foment Martinenc, 1982. revolució i repressió. Barcelona, Icaria: 1995. Nomenclàtor 63 Nomenclàtor Àngels Garriga, carrer d’ una tempor ada a Par í s , molt ben acollits per la crítica. Maria Àngels Garriga i Martín treballant amb Raquel Meller i, Després actuà a Londres, va néixer a Sant Vicenç de per consell de Sabicas, s’instal·là Bèlgica, Holanda, Rio de Janeiro Calders el 1898 i morí a a Madrid. Va participar en gran i Sâo Paulo, ciutat on es va Barcelona el 1967. Escriptora i nombre de pel·lícules, com per instal·lar a par tir de 1938. pedagoga va ser mestra de exemple Maria de la O, Pasión Retorna a Barcelona el 1947 i, l’Ajuntament de Barcelona i del Gitana i Los Tarantos . Amb a par tir d’aquest moment, Patronat Escolar. És autora de l’esclat de la Guerra Civil de-senvolupa la seva obra diversos ll ibres dedicats a marxa a Lisboa, després a ar t í s- t ica i pedagògica a l ’ensenyament pr imar i , els Buenos Aires i actua amb gran Barcelona, Madrid, Santiago de primers publicats en català èxit a Amèrica, als Estats Units Compos-tel·la i Salzburg. Morí després del 1939: Beceroles, i Canadà. També va actuar a a Barce-lona el 1975. 1966 i Estels, 1967. Par í s , Londres , Holanda , Johannesburg. Es casà amb el guitarrista Juan Antonio Agüero pràct icament c landest ina , Dolça de Provença, carrer de el 19 d’octubre de 1951 a Carlota de Mena, passatge de apareix Sempre i ara, al que l’església de Santa Mònica, de Comtessa de Barcelona i de seguiran Poesies completes , Va néixer a Tortosa el 1845 i la Rambla de Barcelona. Va Provença, va néixer aproxima-1952, És a dir, 1960 i L’espe- morí a Manresa el 1902. Actriu actuar al Palau de la Música de dament el 1095 i morí el 1127. rança encara, 1968. de teatre català. El 1866 es Barcelona el mes de febrer de Diuen que el nom de Sant presentà al teatre Odeon de 1959, i aquell mateix any Martí de Provençals ve del fet Barcelona i el 1870 va passar a s’inaugurà una font que porta d’haver-s’hi allotjat el seguici de la companyia d’Antoni Tutau, el seu nom al Passeig Marítim Conxita Badia, carrer de Dolça de Provença, casada amb amb qui formà companyia tea- de Barcelona a Montjuïc hi ha Cantatriu nascuda a Barcelona Ramon Berenguer I I I de tral, una de les més populars una escultura que la recorda. el 1897. Va tenir quatre mes- Barcelona i mare de Ramon del darrer terç del segle XIX. Malalta del ronyó, comprà un tres amb els que va mantenir Berenguer IV, Berenguer Estrenà obres de Víctor casa a Begur, ciutat on va ballar una estretíssima amistat: Enric Ramon, Berenguera i Mafalda. Balaguer, Àngel Guimerà, J. Pin i per última vegada i on va morir Granados, el seu professor de Com passa amb la majoria de Soler i Feliu i Codina, entre el 19 de novembre de 1963. piano; Rosa Culmell, la seva comtesses o reines de la coro- d’altres. mestra de cant fins que va na catalanoaragonesa, la bio- marxar als Estats Units l’any grafia existent fins al moment Clementina Arderiu, plaça de 1916; Pau Casals i Manuel de només ens dóna informació de Falla, quan ambdós residien a les seves possessions, del seu Carmen Amaya, carrer de Neix el 1889 a Barcelona i el l’Argentina. Als 14 anys va matrimoni, però poca de qui Neix al barri del Somorrostro 1913 ja figurava en la nòmina de poetes en exercici, en ser actuar al Palau de la Música era i què feia. Amb tot, caldrà, a el 1913 i morí a Begur el 1963. par tir d’indicis, a par tir de Als 13 anys va començar a inclosa una mostra de la seva Catalana i dos anys després ho va fer a la Dona que Treballa fragments, rellegir la seva ballar en diver sos cafès i obra a l’Antologia de poetes amb motiu d’una invitació de la biografia des d’una a ltr a ta-blaos de Barcelona. Passà catalanes d’avui. L’any 1912 guanyà el primer premi en uns compositora Narcisa Freixa. perspectiva. Jocs Florals, on coneix el també L’any 1937 es va instal·lar a poeta Carles Riba, amb qui es Neully, i a París va fer concerts casa el 1916. Aquell mateix any Francesca Bonnemaison, apareix el seu primer llibre de carrer de poemes Cançons i elegies. Els Barcelona 1872-1949. Frances- anys que van de 1916 fins al ca Bonnemaison i Farriols va 1920 és una de les èpoques de ser la promotora de la Biblio- més producció literària; en teca Popular per a la Dona, canvi, a partir d’aquest moment, creada el 1909, que es conver- el ritme s’alentirà durant els set tí en la primera biblioteca anys següents, ja que en aquest pública de dones de tot Europa període van néixer les seves i una de l e s p r imere s criatures. El 1936 publica Cant i biblioteques públiques de la paraules i a la fi de la Guerra ciutat. L’èxit de la iniciativa la Civil s’exilia fins al 1943. Tres portà a crear, un any després, anys després, en una edició l’Institut de Cultura i Biblioteca AHC-AF AHC-AF AHC-AF 64 Nomenclàtor Londres. Bones Lletres de Barcelona, on hi ha el seu retrat a la galeria de catalans il·lustres. Va morir a Vallcarca el 1887. Joana Tomàs, jardins de Va néixer a Barcelona el 4 d’octubre de 1933. Va ser secretària de l’Associació de Lluïsa Vidal, passatge de Veïns del Camp de l’Arpa i Lluïsa Vidal i Puig és una de les prengué par t activa en les retratistes per excel·lència de accions populars per acon- la pintura catalana de principis seguir més equipaments per al del segle XX. Autora prolífica, barri, en definitiva per millorar gràcies a la seva obra conser- la qualitat de vida de les vem els retrats de moltes de persones de Sant Martí. Morí les seves coetànies, entre d’al- el 26 de desembre de 1982. tres Josepa Massanés, Marga- Popular per la Dona, espai rida Xirgu, Dolors Monserdà, morí a Barcelona el 1961. Rosa cultural creat, finançat i gestio- Caterina Albert... Combinà el Sensat és una de les figures nat per un col·lectiu de dones retrat amb altres gèneres i cabdals de la renovació peda- que es conver tí en un dels Josepa Massanés, carrer de plasmà escenes de la ciutat de gògica a Catalunya. Fundadora i únics espais de formació i de La poeta Josepa Massanés i Barcelona, on havia nascut el directora de l’escola del Bosc capacitació professional per a Dalmau és una de les primeres 1876. Estudià a Barcelona i de Montjuïc des del 1914 fins les dones, fins al 1940, en què i més conegudes escriptores París, va col·laborar a la revista al 1931, any que passà a dirigir va ser cedit a la Diputació de del període de la Renaixença. Feminal, dirigida per Carme un dels nous grups escolar Barcelona. La directora peda- Karr, on il·lustrà contes i narra- creats pel Patronat Escolar de gògica de la institució era Rosa cions entre els anys 1908 i Barcelona, el Milà i Fontanals, Sensat i per les seves aules van 1915. També il·lustrà la no-vel·la fins al 1939, quan amb el triomf passar, com a alumnes o M o n t s e r r a t d e D o l o r s de les tropes franquistes va ser professores, dones com Anna Monserdà. A més de la creació jubilada forçosament, és a dir, Murià, Aurora Ber trana i un també es va dedicar a l’en- depurada i apar tada de tota llarguíssim etcètera. senyament al seu taller del activitat docent en centres carrer Gran de Gràcia. Morí el públics. Les seves experiències 1918 i la seva família va fer pedagògiques van ser recolli- Graziella Pareto, passatge de do-nació al Museu d’Ar t des en els llibres Vers una nova Modern de Barcelona de escola i Les ciències en la vida Cantatriu. Neix a Barcelona el diverses obres. de la llar, entre d’altres. 1894 i estudia al Conservatori de Música de Barcelona. Es presenta a Madrid l’any 1912 i actua a Nova York, Chicago, Mare Nazària March, plaça de Zenòbia Camprubí, plaça de l’Havana, Buenos Aires, París i Nazària Ignàsia March Mesa va Va néixer a Malgrat el 1887 i Va néixer a Tarragona el 1811 i néixer a Madrid el 1889 i morí morí a San Juan de Puerto Rico passà a residir a Barcelona als a Rivadavia, Argentina, el 1943. el 1956. Escriptora i traductora. cinc anys. Filla de l’enginyer Fundadora de les Misioneras Es casà amb Juan Ramon militar Josep Massanés, l’acom- Cruzadas de la Iglesia, institució Jiménez a Nova York, el 1916, panya en el seu exili a França, dedicada a donar assistència i fou la seva col·labora-dora més on va haver de brodar per instrucció a les per sones directa i la seva secretària guanyar-se la vida. Les seves ne-cessitades i a promoure particular. Va traduir de l’anglès primeres composicions literà- l’acció social de la dona, va al castellà l’obra literària de ries eren en castellà i, a partir obrir di-verses cases a l’Estat Rab indr anath Tagore . Va de 1860, ho va fer en català. Va espanyol, Bolívia, Argentina i par ticipar junta-ment amb publicar Poesías, 1841, Flores Uruguai. A la plaça de Sant Victòr ia Kent i Mar ia de march i tas , 1850 , Poes ie s Mar tí hi ha una escola de Maeztu en la funda-ció del catalanes i el llibre pòstum l’institut fundat per ella. Lyceum de Madrid, primer club Poesies , 1908. Va ser sòcia Rosa Sensat, carrer de per a dones, afiliat a Londres i, honorària de l’Acadèmia de Va néixer al Masnou el 1873 i quan després de la Guerra Civil vivia exiliada a l’Havana, AHC-AF AHC-AF Retrat realitzat per Lluïsa Vidal. AHC-AF AHC-AF 6 5 Nomenclàtor fou nomenada Mem-bre teatre, el 1914, amb Rigoletto honorària del Lyceum d’aquella de Verdi. Actuà en els millors ciutat. Recentment s’ha publicat teatres d’Europa, Amèrica i Maria Vila el diari que Zenòbia Camprubí Àfrica del Nord, amb gran èxit, va escriure a Cuba entre els i molt sovint a la Scala de Milà. Neix a Barcelona el 1897. anys 1937 i 1939. El 1946 es retirà dels escenaris Actriu. Comença a actuar de per dedicar-se a la docència i molt jove, i el 1914, data de la exercir com a professora de mort de la seva mare, Maria cant al Conservatori Superior Panadès, també actr iu, la Mercè Plantada Munic ipa l de Mús ica de substituí en els primers papers. Neix a Barcelona el 1892 i hi Barcelona. Morí a Llombardia El 1917 entrà com a primera mor el 4 de maig de 1976. el 1969. actriu a la companyia d’Enric Can ta t r i u dotada d ’una Borràs. A partir de 1920 crea ex-cel·lent veu de soprano, va companyia pròpia amb el seu destacar en la interpretació de marit Pius Daví, i s’especia- Maria Antònia Salvà, plaça de l ieder. Estudià a l Centre litzen en teatre català. Després Cultural Musical de Barcelona, i Neix a Ciutat de Mallorca el de la Guerra Civil contribuí a la el 1913 actuà al Palau de la 1869. Poeta i traductora. Es recuperació de les activitats Mús ica Cata lana . Va fer dóna a conèixer en un certa- escèniques i és considerada actuacions acompanyada de men literari de Palma el 1903, i una de les grans actrius de Pau Casals, Richard Strauss i el 1907 viatja amb companyia l’escena catalana. Igor Stravinsky. Va treballar a de Costa i Llobera a Atenes, París i a altres capitals euro- Cons tan t inoble , Pa tmos , pees i del nord d’Àfrica. Va ser Ro-des, Xipre, Beirut, Terra professora del Conservatori Santa, el Caire i Roma. Publica Superior de Música del Liceu i el seu primer llibre, Poesies, el e l 1967 l ’Ajuntament de 1910. Va col·laborar a les Barcelona li va concedir la revistes Catalunya, D’Ací i d’allà medalla de Mèrit Artístic. i Femi-nal, revista dirigida per Carme Karr. Posteriorment va publicar Espigues en flor, 1926, Llepolies i joguines, 1946, Cel d’hora-baixa, 1948, i Lluneta de Noves propostes pagès, 1952. En prosa escriví Entre el record i l’enyorança, Mercè Capsir, plaça de 1955, i tra-duí, entre d’altres, la novel · la de Manzoni Els Cantatriu nascuda a Barcelona promesos. Va morir a Llucmajor, el 1899. Començà els seus el 1958, a l’edat de 59 anys. estudis al Conservatori del Liceu i es presentà en aquest Duoda Comtessa de Barcelona i de Septimània, escriví entre els anys 841 i 843 un manual dedicat al seu fill Guillem, del qual havia estat separada, als setze anys per passar a residir amb el seu pare i ser ensi- nistrat en la guerra seguint la tradició de l’època. L’obra, escr i ta en l lat í , ha estat publicada en català amb el títol De mare a fill: escrits d’una dona del segle IX. AHC-AF Grups de dones de Sant Martí 69 Grups de dones de Sant Martí Grups de dones de Sant Martí 1 Consell de Dones de Sant Martí 9 Associació de dones del Bon Pastor Trobada Valenti Almirall, 1 08018 Rogent, 16, 2n 2a 08013 Telèfon: 291 60 10 Telèfon: 232 34 74 10 Àmbar. Associació de dones Àmbar Prim Àmbit del Districte Catània, 3 baixos 08019 Telèfon: 305 61 61 2 Grup de dones de l’AV Paraguai-Perú Pl. Puigcerdà, s/n 08019 Telèfon: 278 06 93 Àmbit de Ciutat 3 Grup de dones esport i lleure de Can Felipa 11 BELLA-ART Pallars, 277 Fluvià, 284 080 Centre Cívic Can Felipa 08005 Telèfons: 266 32 42 Telèfon: 266 44 41 307 86 96 4 Grupo de la amistad AV Verneda-Alta 12 Vocalia de la dona de l’Associació Camp Arriassa, 99 08020 de Veïns S.O. BESÒS Telèfon: 314 58 13 Rbla. Prim, 64-70 08019 Telèfon: 272 18 82 5 Heura. Associació de dones Centre Cívic Sant Martí Selva de Mar, 215, 6è 08020 Telèfon: 308 97 93 6 La tela de Penélope Centre Cívic Sant Martí Selva de Mar, 215 08020 Telèfon: 308 97 93 7 Promoció de la dona (Centre moral i popular del Poblenou) Pujades, 176-178 08005 Telèfon: 485 36 99 8 Secció de la dona del Foment Martinenc Provença, 591-595 bxs. 08026 Telèfon: 455 70 95 Plànol de situació 72 Plànol de situació 8 11 10 8 9 9 11 B C 5 E 6 1 3 7 A 2 13 3 73 Plànol de situació Relació de carrers amb Grups de dones noms de dones de Sant Martí 1 Àngels Garriga, carrer d’ 1 Consell de Dones de Sant Martí 2 Carlota de mena, passatge de 3 Carmen Amaya, carrer de Àmbit del Districte 4 Clementina Arderiu, plaça 2 Grup de dones de l’AV Paraguai-Perú de 5 Conxita Badia, plaça de 3 Grup de dones esport i lleure de Can Felipa 4 6 Dolça de Provença, carrer de 4 Grupo de la amistad AV Verneda-Alta 7 7 Francesca Bonmaison, carrerD 5 5 Heura. Associació de de dones 6 1 8 Graziella Pareto, passatge de 4 6 La tela de Penélope 9 Joana Tomàs, carrer de 10 Joana Massanés, carrer de 7 Promoció de la dona (Centre moral i popular 2 11 Lluïsa Vidal, passatge de del Poblenou) 14 12 Mare Nazària March, plaça 12 8 Secció de la dona de la del Foment Martinenc 13 Rosa Sensat, carrer de 9 Associació de dones del Bon Pastor Trobada 14 Zenòbia Camprubí, plaça de 10 Àmbar. Associació 10 de dones Àmbar Prim 12 Noves propostes A Mercè Plantada Àmbit de Ciutat B Mercè Capsir 11 BELLA-ART C Maria Antònia Salvà D Duoda 12 Vocalia de la dona de l’Associació de Veïns S.O. E Maria Vila BESÒS