Normes Reguladores de l'Organització dels Districtes i de la Participació Ciutadana N l'Or I Bar F-.: 10 R a r· '_: !' ! ,., '< ! ! ! e i s N <• ~" m e s r P. g u I fi d o r e s de l 1 organit7vció dels districtes ¡ de ggQ 2 7R05lH OArticipació i de la Participació Ciutadana Aprovades pels Consells Plenaris de: 28-5-86 (inicialment) 5-12-86 (definitivament) i modificades: els Arts. 11.1, 11.2 i 11.3 pels Consells Plenaris de: 22-7-87 (inicialment) 15-9-87 (definitivament) i els Arts. 8.1 i 8.3 pels Consells Plenaris de: 31-9-91 (inicialment) 27-9-91 (definitivament) Edita: Ajuntament de Barcelona Impremta Municipal ISBN: 84-7609-642-9 Dipòsit legal: B. 3.132-1994 Exp.: 9233591 ÍNDEX Presentació . . . . . . . . . . . . . . .. . . .. . .. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 5 Introducció . . . . . . . . . . . . . . .. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .. . .. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 7 Normes Reguladores de l'Organització dels Dis- trictes Exposició de motius . . . . . . . .. . .. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .. 15 Títol Preliminar . .. . . . . . .. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . ... . . . . . . . . . . . . . . . . . . ... . . 19 Títol I. Competències del Districte ........................... 20 Títol Il. Òrgans de Govern del Districte . . . . . . . . . . . . .. . . . . . 23 Capítol primer: El President i el Vice-president 24 Capítol segon: El Consell de Districte ................... 27 Capítol tercer: La Comissió de Govern . . . . . . . . . . . . .. .. . 30 Títol III. Òrgans consultius i de participació ciutadana 31 Capítol primer: El Consell Consultiu d'Associacions i Entitats del Districte . .. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .. . . . . . . .. . . . . . . . . .. .. 31 Capítol segon: Les Comissions de Treball ............ 32 Títol IV. Règim d'acords .......................................... 32 Disposicions transitòries ........................................... 33 Disposicions addicionals . .. . . . . . . . . . . . . . . .. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 34 Disposició final......................................................... 35 Normes Reguladores de la Participació Ciutadana Exposició de motius ... . . . . . .. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 39 Títol preliminar......................................................... 41 Títol I. Les entitats de participació ciutadana i els Consells sectorials . .. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 41 Capítol primer: Els Fitxers d'Entitats de Participa- ció Ciutadana . . .. . . . . . . . .. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 41 Capítol segon: El Consell Consultiu d'Entitats de Ciutat .................................................................... 43 Capítol tercer: Els Consells Sectorials o d'Àrea ... 45 Capítol quart: El Consell Consultiu d'Entitats de Districte . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 4 7 Títol Il. L'audiència pública ..................................... 49 Capítol primer: Normes Generals .......................... 49 Capítol segon: L'Audiència Pública de Ciutat ...... 54 Capítol tercer: L'Audiència Pública als Districtes 55 Títol III. La iniciativa ciutadana ............................... 56 Títol IV. La informació pública ............................... 57 Títol V. El referèndum i la consulta ciutadana ......... 58 Títol VI. El dret de petició . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .. . 60 Títol VII. Procediment per proposar suggeriments, iniciatives i peticions a l'Administració Municipal . 61 Disposicions transitòries ........................................... 61 PRESENTACIÓ L'aprovació definitiva de les Normes Reguladores de l'Organització dels Districtes i de la Participació Ciuta- dana el 5 de desembre de 1986, i les consegüents modi- ficacions introduïdes en anys successius, ha representat 1 'acompliment dels objectius que 1 'Ajuntament demo- cràtic, sorgit de les eleccions municipals de 1979, s 'havia fixat per tal de fer de la Descentralització un procés ri- gorós i eficaç, destinat a canviar radicalment l'organit- zació político-administrativa i les formes de gestió pú- blica a la Ciutat. Des del 18 de gener de 1984 -data en què s'aprova defi- nitivament la divisió de la ciutat en 1 O Districtes- fins a l'actualitat, hem realitzat un conjunt de transferències de competències i de serveis que, conjuntament amb la dotació material, tècnica, econòmica i de personal, ha permès crear una veritable administració municipal a cadascun dels Districtes. Avui reeditem, actualitzada, aquella normativa que ha ajudat a perfeccionar 1' organització política dels Distric- tes i ha permès atribuir als ciutadans en general i, especial- ment al conjunt del moviment associatiu, un seguit de drets i mecanismes participatius destinats a desenvolupar la democràcia municipal. La futura Carta Municipal haurà de contemplar, sens dubte, aquestes Normes i haurà de permetre el desenvolupament de llurs virtualitats. Vull remarcar que no ens estem referint a una actuació més, a una qüestió tècnica o secundària. Amb la Des- 5 centralització de la Ciutat volíem assolir -i penso, sin- cerament, que ho hem aconseguit- una gestió molt més eficaç i eficient, més propera als ciutadans, la qual ens permet albirar amb optimisme la consolidació d'una Barcelona que miri al futur, més participativa, innova:- dora i solidària. El procés descentralitzador no està, però, exhaurit. Els serveis són sempre millorables en la mesura que els ciu- tadans n'exigeixen més i, alhora, fan ús dels instruments participatius que contemplen les Normes. I crec que els signes són molt encoratjadors: els barcelonins han fet seva la descentralització; fan un ús creixent, actiu i crític dels serveis dels seus Districtes en general, dels centres de prestació dels serveis personals, dels Centres Cívics, dels Casals de Barri, dels nous espais urbans. I aquesta és en definitiva la voluntat de l'Ajuntament: que els ciutadans utilitzin cada cop més i millor la seva ciutat, que se n'apropiïn, que en general, se'n facin còmplices per tal de contribuir voluntàriament a la mi- llora de la gestió i al seu progrés. Aquest és, també, el meu desig i la meva esperança. 6 PASQUAL MARAGALL ALCALDE DE BARCELONA INTRODUCCIÓ El primer Ajuntament democràtic, sorgit de les eleccions municipals de 1979, inicià el procés descentralitzador tot aprovant el Reglament del Consells Municipals de Districte (21.12.1979), el qual atribuïa a aquests òrgans desconcentrats un caràcter informatiu, consultiu, propo- sitiu i de comunicació amb els ciutadans. El consistori elegit per a la segona legislatura municipal aprovà, el 1984, una nova divisió territorial de la ciutat, la qual creava, definitivament, 1 O Districtes que es co- rrespondrien -a grans trets- amb els antics municipis del pla de Barcelona, annexionats a finals del segle XIX i inicis del XX. Al mateix temps que els nous D~strictes anaven adquirint carta de ciutadania, l'equip de govern municipal elabo- rava un programa ambiciós i molt detallat de descentra- lització de competències, funcions i serveis. La progres- siva territorialització de les inversions i de l'organització de diversos serveis municipals anava creant condicions més favorables a la descentralització. En el decurs de 1' any 1985, les transferències de funcions i serveis als Districtes permetien consolidar una estruc- tura administrativa coherent i d'una eficiència molt superior a la que hi havia en el període anterior. D'aquesta manera, políticament i administrativa, el «model Barcelona» de descentralització adquiria les ca- racterístiques següents: 7 1. Fixació de grans Districtes amb una població assimi- lable a la de les grans ciutats de l'entorn metropolità; 2. Possibilitat efectiva, per part dels Districtes, d'as si- milar competències pròpies d'ajuntaments de dimen- sions similars; 3. Separació clara dels conceptes de descentralització~ gestió-Districte i barri-participació; 4. Competència decisòria en mans dels Districtes, acompanyada de llur caràcter representatiu; 5. Establiment, en el futur, del caràcter electiu dels membres del Consell de Districte. Aquest model conjuga, per una banda, l'existència d'un programa político-ideològic i, per l'altra, el reconeixe- ment de nuclis amb personalitat històrica, absorbits en el seu moment pel municipi central. Així mateix, s'entrellacen els elements de gestió amb un important volum de poder decisori en mans dels Distric- tes, i els elements de representació ja vigents en l'actualitat i susceptibles d'ésser potenciats en el futur, a través de l'elecció dels Consells de Districte. Les Normes Reguladores de l'Organització dels Dis- trictes i de la Participació Ciutadana (NRODPC), apro- vades al desembre de 1986 i que avui reeditem amb les modificacions introduïdes al llarg d'aquests anys, han intentat, pel que fa a l'estructura administrativa del Districte, simplificar 1 'organització per tal de fer -la més eficaç. El Regidor-President exerceix el comandament superior del Districte i, sota la seva dependència im- mediata, existeix la figura del Coordinador de Serveis, 8 nomenat per 1 'Alcalde. A partir d'aquesta figura de ca- ràcter gerencial, 1' organigrama es desenvolupa en 4 departaments: Secretaria del Districte, amb funcions descentralitza- des de la Secretaria General de 1' A juntament, d'As- sessoria Jurídica als òrgans de govern, consultius, di- rectius i operatius del Districte, d'instrucció dels expedients, de documentació general i de gestió de 1 'arxiu administratiu i històric del Districte. - El Departament d'Administració del Districte, amb competències en matèria de control i avaluació permanent de la gestió dels Serveis del Districte: elaboració de plans, programes i pressupost, gestió econòmica, administració del personal, i gestió i manteniment del sistema d'informació del Dis- tricte. La Divisió de Serveis Tècnics, sota la qual s'estruc- turen el departament de projectes, els serveis d 'ins- pecció, els serveis de llicències i el de manteniment i conservació d'edificis, i totes les actuacions deriva- des de l'ús de la via pública. La Divisió de Serveis Personals és la responsable de gestionar els serveis descentralitzats en matèria de joventut, serveis socials, cultura, centres cívics, salut pública, educació, esports i desenvolupament econò- mic i social. Podem dir que existeix un cinquè Departament, el de la Guàrdia Urbana, 1 'Intendent de la qual manté una de- pendència funcional amb el Districte a través del seu President. 9 Pel que fa al règim competencial dels Districtes, la normativa existent possibilita 1 'exercici del conjunt d'atribucions que la legislació municipal general esta- bleix per als ajuntaments. Hores d'ara, els Districtes tenen competència, practicament plena, en els apartats de serveis personals, en tot el que fa referència als serveis d'inspecció, projectes d'urbanització d'interès local i obres menors, així com pressupost autònom descentralitzat. La dinàmica descentralitzadora i la vitalitat en la parti- cipació ciutadana exigien -ja al 1986, quan s'aproven les NRODPC- una reglamentació ajustada a la vida real dels Districtes, que fes possible canalitzar les inquietuds dels ciutadans. Els instruments de participació que re- cullen aquestes Normes (el Consell Consultiu d'Entitats, els Consells Sectorials, 1' Audiència Pública o la Inicia- tiva Ciutadana, entre d'altres), han anat calant en la dinàmica dels Districtes i, cada cop amb més intensitat, són utilitzats pel conjunt del moviment associatiu com una eina de corresponsabilització i col·laboració crítica per tal d'aconseguir, en definitiva, una millora progre- ssiva de la gestió municipal i, per tant, de la qualitat de vida. Quan la futura Carta Municipal contempli aquestes Normes, enriquides per l'experiència del seu ús, Barce- lona haurà aconseguit realitzar un procés de Descentra- lització política i administrativa que es caracteritza per la seva capacitat de crear estructures i formes de gestió innovadores, pel consens i el pluralisme polítics en què es produeix i pel desenvolupament de la participació 10 ciutadana que fa possible aprofondir en les essències de la pràctica democràtica. ALBERT BATLLE Regidor-Conseller de 1 'Àmbit de Descentralització i Relacions Ciutadanes 11 I ' NORMES REGULADORES DE L'ORGANITZACIÓ DELS DISTRICTES EXPOSICIÓ DE MOTIUS La Constitució, en el seu Art. l 03, assenyala com a prin- cipi que ha de regir l'actuació de les administracions públiques el de descentralització. Aquesta determinació expressa la voluntat constitucional que els ens públics s'organitzin de forma que l'exercici del poder sigui el més proper possible als ciutadans. Els principis constitucionals els ha recollit la Llei de Bases reguladora del Règim Local. En l'aspecte organitzatiu, la possibilitat de desconcentrar les competències dels muni- cipis s'empara en l'Art. 24 de l'esmentat text legislatiu que permet l'establiment d'òrgans territorials de gestió desconcentrada, els quals tindran l'organització, les fun- cions i les competències que l'ajuntament els atribueixi. Les Normes presents incorporen aquestes previsions normatives a l'organització del municipi de Barcelona i les estableixen com a òrgans política-territorials de des- concentració dels Districtes, tant per la seva tradició històrica-legislativa, com perquè es tracta del marc adient per a possibilitar la participació ciutadana, sense perju- dicar l'eficàcia exigible en l'actuació de qualsevol ad- ministració pública. En aquest sentit es manté la divisió de la ciutat en deu Districtes, d'acord amb la darrera re- estructuració, aprovada pel Consell Plenari el gener de 1984, i es dóna la denominació a cadascun d'ells d'acord amb les determinacions de l'acord expressat. L'esmentat Art. 24 de la Llei autoritza que es confereixin competències als òrgans desconcentrats. Aquest terme 15 suposa atorgar una possibilitat més àmplia que la simple delegació i permet, també, que els Districtes puguin as- sumir, si així ho decideix l'Ajuntament, competències i funcions en totes les matèries de possible titularitat mu- nicipal. Les Normes reconeixen aquest fet i relacionen, amb caràcter general, aquestes matèries, i alhora esta- bleixen el procediment que s'ha de seguir per la trans- ferència de competències, el qual té com a principals finalitats tant la descripció i extensió del traspàs, amb definició del caràcter decisori, consultiu o de control de I' activitat, com la cura que el Districte tingui els mitjans i recursos suficients per desenvolupar-la. Les Normes Reguladores estableixen, com a òrgans de govern del Districte, el President, el Consell de Districte i la Comissió de Govern. El primer és nomenat per I' Alcalde d'entre els Regidors, escoltat, però, el Consell de Districte. D'aquesta forma es garanteix el principi d'unitat de govern establert pel ja citat Art. 24 de la Llei bàsica i alhora no s 'independitza de la voluntat del Consell de Districte. Aquest es confi- gura com el seu òrgan màxim de representació i, per això, les Normes Reguladores disposen que serà escollit di- rectament pels veïns. Evidentment aquesta elecció no té res a veure amb les eleccions per integrar els ens als quals la Constitució atorga la representació dins I' organització de I 'Estat. En aquests ningú més que els ciutadans pot nomenar els seus integrants, a través de les eleccions; en canvi els òrgans desconcentrats, precisament per la seva naturalesa d'òrgans, poden ser integrats com decideixi I' Ajuntament. Ho podria fer sense escoltar els veïns, però 16 atenent als principis constitucionals de descentralització i participació, aquestes Normes opten pel sistema elec- toral i atribueixen al Consell Plenari la seva regulació. La Comissió de Govern, integrada per un màxim d'un terç dels membres del Consell, es configura com a òrgan d'assistència al president, que en forma part, i de garant de la continuïtat de la gestió político-administrativa. Com a òrgans de naturalesa consultiva i de participació es creen el Consell Consultiu d'Associacions i Entitats del Districte, amb la composició que es preveu en les Normes Reguladores de la Participació Ciutadana, i les Comissions de Treball, a les quals podran integrar-s 'hi persones alienes als òrgans de govern del Districte. S'estableix en el règim d'acords que aquests s'adoptin per majoria, amb excepció d'aquells supòsits en què s'estableixi expressament un quòrum superior. Com a mesura general de tutela, finalment, es disposa que contra els actes dels òrgans de govern del Districte es podrà interposar recurs d'alçada davant I' Alcalde amb els efectes del recurs de reposició, previ a la interposició del recurs contenciós-administratiu. 17 TÍTOL PRELIMINAR Art. I. Els Districtes són els òrgans de caràcter representatiu en què es divideix territorialment el municipi amb I' objecte de descentralitzar i desconcentrar el seu go- vern i la seva administració, promoure la participació ciutadana i l'aplicació d'una política municipal iguali- tària orientada a la correcció dels desequilibris i la re- presentació dels interessos de les diverses zones i barris del municipi. Art. 2. 1. Correspon al Consell Plenari Municipal establir el nombre i límits dels Districtes. 2. Els Districtes de Barcelona són: Ciutat Vella, Eixample, Sants-Montjuïc, Les Corts, Sarrià-St. Gervasi, Gràcia, Horta-Guinardó, Nou Barris, St. Andreu i St. Martí, establerts per acord del Consell Plenari de 18 de gener de 1984 i aprovats definitiva- ment per la Generalitat de Catalunya el 29 de febrer del mateix any. Art. 3. Quant a les formes de participació ciutadana a través del Districte, hom s'atindrà al que disposen les Normes Re- guladores corresponents. 19 TÍTOL I. COMPETÈNCIES DEL DISTRICTE Art. 4. Amb caràcter general i sens perjudici del que s'esta- bleix en I' article següent, els Districtes exerciran les competències delegables per Llei que els siguin con- ferides pels òrgans de govern municipal, les quals po- dran tenir caràcter decisori, de gestió, consultiu i de control. Art. 5. 1. Els Districtes podran exercir competències en les matèries següents: 20 a) Seguretat en llocs públics. b) Ordenació del trànsit de vehicles i persones en les vies urbanes. e) Protecció civil, prevenció i extinció d'incendis. d) Ordenació, gestió, execució i disciplina urbanís- tica; promoció i gestió d'habitatges; parcs i jar- dins, pavimentació de vies públiques urbanes i conservació de camins i vies rurals. e) Patrimoni històrica-artístic. f) Protecció del medi ambient. g) Abastaments, escorxadors, fires, mercats i defen- sa d'usuaris i consumidors. h) Protecció de la salubritat pública. i) Participació en la gestió de l'atenció primària de la salut. j) Cementiris i serveis funeraris. k) Prestació dels serveis socials i de promoció i rein- serció social. l) Subministrament d'aigua i enllumenat públic; serveis de neteja viària, de recollida i tractament de residus, clavegueram i tractament d'aigües re- siduals. m) Transport públic de viatgers. n) Activitats i instal-lacions culturals i esportives; ocupació del temps lliure; turisme. o) Participació en la programació de l'ensenyament i cooperació amb I' Administració educativa en la creació, construcció i manteniment dels centres docents públics, intervenint en els seus òrgans de gestió i participant en la vigilància de l'acompli- ment de I' escolaritat obligatòria. p) En totes les altres matèries que d'acord amb l' Ar- ticle 2 de la Llei Bàsica de Règim Local s'atri- bueixin al municipi per lleis sectorials. 2. Els acords d'assignació de competències als Distric- tes hauran de contenir necessàriament les determina- cions següents: a) Descripció exacta de la competència assignada, com també la seva naturalesa decisòria, de ges- tió, consultiva o de control, i en tot cas les fun- cions concretes que haurà de desenvolupar el Districte. b) Òrgan del Districte que exercirà la competència conferida. e) Facultats de coordinació i tutela que exerciran les Àrees Centrals de l'Ajuntament. d) Mitjans humans i materials que s 'assignen al Dis- tricte. Les competències transferides aniran sem- 21 pre acompanyades dels mitjans necessaris per al seu correcte exercici. 3. L'atribució de competències s'haurà de fer amb caràcter general per a tots els Districtes, sense perjudici de les activitats que per la seva natura- lesa, el seu caràcter experimental o la seva especi- ficitat, sols puguin ser exercides en un o més Dis- trictes. Art. 6. I. A més de les competències que siguin assignades ex- pressament, d'acord amb l'Art. 5, correspondrà al Districte, en tot cas: 22 a) Fomentar les relacions de l'Ajuntament amb les entitats cíviques i culturals radicades al Districte. Aquestes entitats seran informades preceptivament amb anterioritat a I 'aprovació de: - Els pressupostos del Districte. -El programa d'actuació o la seva revisió. - Els plans concrets que afectin el Districte. b) Informar periòdicament els altres òrgans de govern municipal sobre I' eficàcia dels serveis municipals prestats en I' àmbit territorial del Districte i elaborar estudis sobre les seves neces- sitats. e) Assegurar la relació constant amb les diverses Àrees de serveis de I' Ajuntament. d) Fer arribar a tots els altres òrgans municipals de- cisoris les circumstàncies col"lecti ves o personals dels administrats que puguin tenir incidència en la resolució que es dicti. e) Informar els administrats de I' activitat municipal mitjançant els corresponents òrgans d'informació. f) Vetllar per la protecció ciutadana del Districte i adoptar, en cas d'emergència, les mesures de ca- ràcter urgent necessàries per a la seguretat de les persones i els béns, i donar-ne compte immedia- tament a I' Alcaldia. g) Aprovar el Reglament intern d'organització i fun- cionament del Districte, el qual s'haurà d'adaptar a les normes municipals. h) Fomentar la creació i consolidació de serveis adreçats a la joventut i a la promoció de I' ocu- pació. 2. Els Districtes podran establir o mantenir relacions amb altres institucions de I 'Estat en el marc de les compe- tències i funcions que se'ls hagin assignat específica- ment i hauran d'informar preceptivament la Comis- sió de Govern de l'Ajuntament. Només podran fer acords amb altres institucions si I' Alcalde fa la dele- gació corresponent. TÍTOL Il. ÒRGANS DE GOVERN DEL DISTRICTE Art. 7. Són òrgans de govern del Districte: a) El President del Consell de Districte. b) El Consell de Districte. e) La Comissió de Govern. 23 CAPÍTOL PRIMER EI President i el Vice-president Art. 8. a) L'Alcalde nomenarà i separarà el President del Dis- tricte, escoltat el Consell de Districte. El Consell Ple- nari ratificarà el nomenament i la separació. b) El nomenament haurà de recaure en una persona que sigui regidor en actiu de I' Ajuntament. e) Per raons motivades d'interès municipal general, I' Alcalde podrà cessar, amb efectes immediats, el President del Districte, del qual informarà al Conse- ll Plenari de l'Ajuntament a la primera sessió que celebri. El Consell Plenari haurà de ratificar el ces- sament. Art. 9. Correspondran al President del Consell de Districte, a més de les competències que li siguin atribuïdes en els acords d'assignació de competències al Districte, les se- güents: a) Dirigir el govern i I 'administració del Districte. b) Representar I' A juntament en la demarcació del Dis- tricte, sens perjudici de la repre sentació general de l'Alcalde. e) Convocar i presidir les sessions del Ple i Comissio- ns del Districte i dirimir els empats amb vot de qua- litat. 24 d) Dirigir, inspeccionar i impulsar els serveis i obres que realitzi el Districte, sense perjudici d'informar el Consell en el primer plenari. e) Disposar despeses dins els límits de la seva compe- tència; ordenar pagaments i retre comptes. f) Exercir la direcció de tot el personal del Districte, sens perjudici de la competència general de I' Al- caldia. g) Convocar i presidir les sessions del Consell d'Entitats i Associacions del Districte quan actuï com a Consell Consultiu, d'acord amb el que estableix l'Art. 18 d'aquestes Normes. h) Preparar I 'Ordre del Dia de les sessions del Consell Consultiu d'Associacions i Entitats del Districte, d'acord amb els afers que proposin els membres de l'esmentat Consell. i) Executar els acords dels òrgans coHegiats del Dis- tricte. j) Autoritzar pagaments. Art. JO. I. Només en el supòsit d'entendre que un acord pres pel Consell de Districte o per la Comissió de Govern vul- nera l'ordenament jurídic, el President del Consell podrà suspendre'n I 'execució, donant compte dels motius a I' Alcalde, en un termini de vint-i-quatre ho- res a partir de la fi de la sessió en què s'hagi adoptat l'acord. 2. L'Alcalde, escoltada la Comissió de Descentralitza- ció en un termini de setanta-dues hores a partir de la recepció de l'acord de suspensió, haurà de ratificar- 25 lo expressament. La no ratificació en el termini es- mentat significarà 1 'alçament de la suspensió i que 1 'acord sigui vàlid des del moment en què va ésser adoptat. 3. El Consell de Districte, en cas de confirmació de la suspensió d'un acord, podrà sol·licitar-ne 1 'aixecament en interpel-lació escrita o verbal al Consell Plenari de 1 'Ajuntament. Art.ll. 1. L'Alcalde nomenarà un Vice-president per a cadas- cun dels Districtes, que haurà de ser Regidor en actiu de l'Ajuntament amb la finalitat d'incorporar totes les forces polítiques presents en el Consistori en el regi- ment dels Districtes. 2. El Consell de Districte podrà nomenar, d'entre els Consellers i a proposta del President, un Vice-presi- dent en qui es podrà delegar la Presidència dels Òr- gans Consultius de la Participació Ciutadana i substi- tuirà el President i el Regidor Vice-President en cas necessari. 3. Els Vice-presidents no tindran la facultat de suspen- dre els acords del Consell de Districte. En les sessio- ns en què, pels motius esmentats en els apartats ante- riors, els Vice-presidents facin les funcions de President, hauran de remetre a 1 'Alcalde, en el termi- ni de vint-i-quatre hores, la relació dels acords adop- tats a efectes del que disposa l'article 10.2 d'aquestes Normes. 26 CAPÍTOL SEGON El Consell de Districte Art.l2. I. El Consell de Districte és 1' òrgan de representació col"lectiva del Districte i ha de garantir el compli- ment de les finalitats expressades a I' Art. 1. Estarà format per quinze membres. 2. Els membres del Consell de Districte els elegiran di- rectament per sufragi universal, lliure, directe i secret els veïns del Districte amb dret a vot. Art. 13. 1. El Consell de Districte celebrarà sessions ordinàries una vegada al mes, i les extraordinàries que consideri oportunes, les que siguin sol·licitades pel Consell Consultiu d'Entitats i Associacions, per un terç dels membres del Consell o per l'u per cent dels ciutadans censats al Districte. 2. Totes les sessions del Consell de Districte seran pú- bliques i s'establirà la forma adequada que faci possible les intervencions dels assistents que ho de- manin. 3. La convocatòria de les sessions ordinàries del Con- sell de Districte s'acompanyarà de l'Ordre del Dia corresponent i haurà de distribuir-se entre els Conse- llers i el Consell d'Entitats i Associacions en un ter- mini de cinc dies naturals d'antelació, com a mínim, a la celebració de les sessions. 27 4. Les sessions extraordinàries hauran d'ésser convoca- des dos dies naturals, com a mínim, abans de la seva celebració, excepte en cas d'urgència, que ho seran en el termini mínim que permeti la distribució de I 'Ordre del Dia als Consellers. En aquest darrer supò- sit, farà falta acord exprés del Consell que doni vali- desa a la convocatòria. 5. No podrà celebrar-se vàlidament cap reunió sense I' assistència del President i del secretari o dels qui reglamentàriament els substitueixin. Per a la validesa de la sessió, en primera convocatòria farà falta l'as- sistència de la meitat més un dels Consellers. En se- gona convocatòria, que se celebrarà mitja hora des- prés de la primera, serà vàlida sempre que el nombre d'assistents no sigui inferior a un terç dels Consellers. Els acords s'adoptaran per majoria de vots, excepte en aquells supòsits que s'exigeixi un quòrum supe- rior. Art.l4. Si no concorren les circumstàncies a què fa referència la Normativa Electoral, el mandat dels membres del Con- sell de Districte tindrà la mateixa durada que el Consis- tori. Art. 15. Correspondrà al Consell de Districte les funcions de- cisòries que li siguin atribuïdes en els acords de trans- ferències. En tot cas li correspondrà: a) Aprovar el Reglament del Districte. 28 b) Aprovar el pressupost del Districte quan li corres- pongui la distribució dels fons assignats. e) Proposar als òrgans municipals de govern, a través de la Comissió de Descentralització i Participació Ciu- tadana, els temes per a llur inclusió en l'Ordre del Dia de les sessions, com també les propostes d'acords, resolucions i interpel·lacions davant els esmentats òr- gans. d) Elaborar estudis sobre les necessitats del Districte. e) Informar, amb caràcter preceptiu, en els casos se- güents: Pla general d'Acció Municipal. Programa d'actuació del Municipi. Els instruments d'ordenació urbanística sens per- judici de les competències que li siguin especial- ment conferides. Plans d'equipaments del Districte. Concessió d'habitatges en el Districte. Pressupostos municipals. Desenvolupament del procés de descentralització i participació. Examen de les peticions i iniciatives individuals i col·lectives dels veïns. f) Formular l'avanç de la part del pressupost municipal corresponent a les funcions transferides, i proposar- ne I' aprovació al Consell Plenari de I' Ajuntament. g) Proposar al Consell Plenari de l'Ajuntament l'apro- vació de la part dels Plans i Programes Municipals d'actuació, corresponents a les competències que tin- guin al seu càrrec. h) Elaborar la Plantilla orgànica del Districte i pro- posar-ne l'aprovació a l'òrgan de govern compe- 29 tent de l'Ajuntament d'acord amb les disponibili- tats de personal que els siguin globalment assigna- des. i) Definir I' organització dels serveis del Districte i re- gular-ne el funcionament d'acord amb la Plantilla aprovada, les disponibilitats pressupostàries i les normes establertes amb caràcter general per l' Ajun- tament. CAPÍTOL TERCER La Comissió de Govern Art.l6. 1. La Comissió de Govern serà formada pel President, el Vice-president i un nombre de Consellers que su- mats als anteriors no excedeixi d'un terç dels mem- bres del Consell. 2. El nomenament i la separació dels membres de la Comissió de Govern correspondrà al Consell de Dis- tricte. Art.l7. La Comissió de Govern exercirà les funcions que li si- guin atribuïdes en els acords d'assignació de funcions al Districte. Amb caràcter general coadjuvarà amb el Pre- sident en l'execució dels acords del Districte i actuarà per al funcionament i continuïtat en la gestió adminis- trativa. 30 TÍTOL III. ÒRGANS CONSULTIUS I DE PARTICIPACIÓ CIUTADANA CAPÍTOL PRIMER El Consell Consultiu d'Associacions i Entitats del Districte Art. lS. Es constituirà el Consell Consultiu d'Associacions i Entitats del Districte per exercir les funcions consulti- ves que li atribueixen les Normes Reguladores de l'Or- ganització de la Participació Ciutadana. Art. 19. El Consell emetrà informe en els supòsits següents: a) Quan li demani I' Alcalde, el President del Districte o un terç dels Consellers. b) Previ a l'adopció d'acords del Consell de Districte relatius als informes de caràcter preceptiu que hagi d'evacuar d'acord amb l'Art. l5.c) d'aquestes Nor- mes. e) En tots els altres casos que així es determini regla- mentàriament o així ho disposi l'acord de transfe- rència. 31 CAPÍTOL SEGON Les Comissions de Treball Art. 20. 1. El Consell de Districte podrà crear Comissions de Treball per portar a terme els estudis i activitats, per pròpia iniciativa o les que els òrgans de govern del Districte li encomanin. 2. Establir el nombre de Comissions i també designar els membres que la componen, seran atribucions del Consell de Districte. 3. Qualsevol persona podrà ser designada membre de les Comissions de Treball. Art. 21. A cada Districte existiran, obligatòriament, dues Co- missions de Treball, la finalitat de les quals seran les matèries relacionades amb urbanisme, obres públiques i habitatge, una; i serveis personals, joventut i esports, educació, cultura, sanitat i serveis socials, I' altra. TÍTOL IV. RÈGIM D'ACORDS Art. 22. Els acords dels òrgans co¡.¡egiats del Districte s'adop- taran per majoria dels seus membres presents. 32 Art. 23. 1. Els actes dels òrgans del Districte que siguin defini- tius o que tot i sent de tràmit decideixin directament o indirecta el fons de I' afer de forma que posin fi al procediment, o bé en suspenguin la continuació o causin indefensió, es podran recórrer en alçada da- vant I' Alcalde. 2. El recurs d'alçada produirà els mateixos efectes que el de reposició previ al contenciós, i haurà de formu- lar-se en el termini i amb els efectes previstos en I' Art. 142.3 del Reglament d'Organització i Administració del Municipi de Barcelona. 3. L'Alcalde podrà suspendre els acords dels òrgans del Districte quan vulnerin l'ordenament jurídic o per garantir la unitat de govern que les transferències es- tableixen. En aquest cas informarà la Comissió de Govern i el Consell Plenari. El Districte podrà dema- nar l'aixecament de la suspensió davant el Consell Plenari tal i com estableix I' Art. 10.3. DISPOSICIONS TRANSITÒRIES 1. Mentre la Carta Municipal o una altra norma legal no autoritzi la convocatòria de les eleccions al Consell de Districte previstes en l'Art. 12.2, seguirà vigent l'actual règim de composició i designació dels mem- bres dels Consells de Districte. En qualsevol cas es constituiran en un termini màxim de tres mesos des de la celebració de les Eleccions Municipals. 33 2. El Secretari General i l'Interventor exerciran les fun- cions de fe pública, assesso rament legal i control i fiscalització interna de la gestió financera en els Con- sells de Districte, especialment pel que fa a les com- petències regulades als articles 9, 15 i 17 d'aquestes Normes Reguladores i de les altres que siguin trans- ferides, sense perjudici de delegar les funcions es- mentades. 3. L'Ajuntament podrà acordar, en virtut del que autori- tza l'article 165 del Reial Decret Legislatiu 781/86, de 18 d'abril, la creació de llocs de treball reservats igualment a funcionaris amb habilitació de caràcter nacional. DISPOSICIÓ ADDICIONAL 1. El Ple Municipal serà competent per aprovar quan calgui les Normes electorals dels Consells de Distric- te. Si les eleccions de Districte coincidissin amb les eleccions municipals, es demanarà l'autorització de la Junta Electoral Central, sempre que prèviament no s'hagués legislat especialment sobre aquesta matèria, autoritzant l'A juntament de Barcelona a fer coincidir ambdues eleccions. En altre cas, 1 'Ajuntament de Barcelona s'atendrà al que estigui legislat en matèria de consulta popular. 34 DISPOSICIÓ FINAL l. Queda derogat el Reglament de Descentralització de 1979. 35 NORMES REGULADORES DE LA PARTICIPACIÓ CIUTADANA EXPOSICIÓ DE MOTIUS La Constitució, en el seu Art. 23.1 consagra, com a prin- cipi i dret fonamental dels ciutadans, el de participar directament en els assumptes públics. Aquesta determi- nació suposa una de les innovacions més importants del nou ordenament constitucional. Si bé l'exercici d'aquest dret no està condicionat per la seva reglamentació, l'experiència ha demostrat que aquesta és necessària, tant com a instrument que la ga- ranteix i facilita, com per establir les institucions i la organització a través de la que pot ser més eficaç. La Llei reguladora de les Bases de Règim Local es refe- reix expressament a la participació, cosa que és lògica, ja que és I' àmbit de I' Administració local on el seu des- envolupament pot ser més real i efectiu. En aquest sentit, I' Art. 1 de la Llei diu que «Los Munici- pios son entidades basicas de la organización territorial del Estada y cauces inmediatos de participació ciudada- na». Per altra part I' Art. 69.1 estableix que «las Carpa- raciones Locales facilitaran la mas amplia información sobre su actividad y la participación de todos los ciuda- danos en la vida local». L'única limitació a la participació es troba en el paràgraf 2 del mateix Art. 69, quan diu que «las formas, medios y procedimientos de participación que las Corporaciones establezcan en ejercicio de su potestad de autoorganiza- ción no podran en ningún caso menoscabar las faculta- 39 des de decisión que corresponden a los órganos repre- sentativos regulados por la Ley». Respectant aquesta determinació, les Normes arbitren diverses formes de participació, tant des del punt de vis- ta de procediment com organitzatiu. Així, des del primer es regulen els procediments de l'audiència pública, la iniciativa ciutadana i la informa- ció ciutadana individualitzada, com a mecanismes de comunicació entre I' Ajuntament i els ciutadans. Des del segon es creen els Consells d'Associacions i Entitats de Barri i de Districte, com ens legitimats, al costat dels ciutadans, per promoure actes participatius. Aquestes entitats podran ser declarades d'utilitat públi- ca municipal. També es creen els Consells Sectorials d'Entitats a fi que els diferents sectors ciutadans puguin expressar les seves iniciatives i necessitats en el si de I' Ajuntament. El Consell de Ciutat, també regulat en aquestes Nannes, es configura com a òrgan assessor dels òrgans de govern municipal. Finalment, les N onnes creen un Servei d'Iniciatives i Suggeriments que, independentment de I 'exercici del dret de petició que tenen tots els ciutadans, els faciliti fer les propostes que estimin adients per al millorament de la ciutat i dels seus veïns. 40 TÍTOL PRELIMINAR Art. i. L'objecte d'aquestes Nannes és la regulació de la partici- pació ciutadana en el govern i administració municipals a través dels Instituts de l'Audiència Pública, la Iniciativa Ciutadana, la Informació Púbica i el Referèndum i la Consulta Ciutadana, com també del procediment per exercir els drets d'informació, suggeriment, petició i queixa. Art.2. Els dubtes que puguin plantejar-se en l'aplicació de les prescripcions d'aquestes Nannes s'interpretaran de for- ma que prevalgui la solució que asseguri la màxima par- ticipació, publicitat i informació de les actuacions polí- tico-administrati ves. TÍTOL I. LES ENTITATS DE PARTICIPACIÓ CIUTADANA I ELS CONSELLS SECTORIALS CAPÍTOL PRIMER Els Fitxers d'Entitats de Participació Ciutadana Art. 3. A fi de facilitar la participació ciutadana, es crea el Fi- txer General d'Entitats de Participació Ciutadana i els 41 Fitxers d'Entitats dels Districtes. L'existència d'aquest fitxer està vinculada a l'aplicació i el desenvolupament de les normes contingudes al' Art. 72 de la Llei de Bases de Règim Local que estableix que les entitats podran ésser declarades d'utilitat pública. Art. 4. 1. Podran sol-licitar la inscripció al Fitxer General: a) Les entitats sense ànim de lucre, el marc territo- rial d'actuació de les quals sigui el Municipi de Barcelona i que tinguin per objecte fonamental estatutari de la seva activitat els interessos gene- rals de la ciutat i la millora de la qualitat de vida dels seus veïns. b) Les entitats sense ànim de lucre, que, dins el marc territorial del Municipi de Barcelona representin interessos sectorials, econòmics, comercials, pro- fessionals, científics, culturals o anàlegs. 2. Podran inscriure's a cadascun dels Fitxers d'Entitats dels Districtes les entitats que, reunint els requisits assenyalats a l'article anterior, tinguin el marc terri- torial d'actuació comprès prioritàriament dins el Dis- tricte corresponent. 3. La sol-licitud d'inscripció en aquests fitxers es pre- sentarà davant el Registre General del' Ajuntament o dels Districtes que corresponguin. Art. 5. La Comissió de Govern o els Consells de Districte seran els òrgans competents que inscriuran en els fitxers cor- 42 responents les entitats que reuneixin els requisits asse- nyalats a l'article anterior. La denegació de la inscripció haurà de ser sempre motivada i es podrà recórrer davant del Consell Municipal Permanent o del Consell Plenari Municipal. Les dades incloses als Fitxers d'Entitats se- ran actualitzades cada dos anys. CAPÍTOL SEGON El Consell Consultiu d'Entitats de Ciutat Art. 6. A la ciutat de Barcelona existirà un Consell Consultiu d'Entitats que serà integrat per: a) L'Alcalde, que el presidirà. b) Els Tinents d'Alcalde i un representant de cada grup municipal. e) Un representant de cada associació que, inscrita al Fitxer General i compresa al' apartat a) del' Art. 4.1., sol·liciti formar-ne part. d) Un representant de cadascun dels Consells Consul- tius d'Entitats de Districte. e) El secretari de la Corporació o persona en qui delegui. El Consell Consultiu d'Entitats de Ciutat es reunirà, com a mínim, cada tres mesos. Art. 7. El Consell Consultiu d'Entitats emetrà informe en els supòsits següents: 43 a) Quan li sigui sol·licitat per l'Alcalde, el Consell Ple, la Comissió de Govern, el Consell Municipal Perma- nent o la Comissió de Descentralització Municipal i Participació Ciutadana. b) Previ a 1 'aprovació del Programa d'Actuació i de les Ordenances i Reglaments generals. e) Previ a la proposta de revisió del Pla General Metropo- lità en allò que afecti el terme municipal de Barcelona. d) Quan així ho estableixi qualsevol disposició. Art. 8. Els membres del Consell Consultiu d'Entitats que no si- guin membres d'òrgans municipals tindran dret que els sigui traslladat l'Ordre del Dia dels Plens Municipals, amb quaranta-vuit hores d'antelació, com a mínim, a la data de la seva celebració. Art. 9. Les entitats referides a 1 'article anterior podran formular al·legacions o propostes sobre els assumptes inclosos a l'Ordre del Dia del Ple. El President de la Corporació po- drà acordar, si així ho creu convenient i la importància de l'assumpte ho aconsella, que siguin llegides o oïdes total- ment o resumides les al·legacions o propostes de les enti- tats abans de passar a la votació de 1' assumpte corresponent. Art. JO. Sense perjudici del que disposa l'article anterior, els membres del Consell Consultiu d'Entitats podran fer les 44 propostes i els suggeriments que creguin convenients als òrgans de govern municipal, les quals hauran de ser resol- tes per aquests òrgans en el termini màxim de dos mesos. Contra aquesta resposta no hi cabrà cap més recurs. Art.ll. Els membres del Consell Consultiu d'Entitats tindran dret a consultar els arxius i registres sense cap altra limitació que les que pugui establir la llei. La denegació o limi- tació d'aquest dret s 'haurà de fer mitjançant resolució motivada, contra la qual es podran interposar els recur- sos corresponents. CAPÍTOL TERCER Els Consells Sectorials o d'Àrea Art.12. I. Per a cadascun dels sectors de l'activitat municipal es podran constituir, a petició de qualsevol de les entitats inscrites d'acord amb l'article 4.1., Consells Sectorials. S 'hi podran integrar aquelles associacions i entitats, inscrites als Fitxers, els objectius de les quals estiguin directament relacionats amb el sector de què es tracti. També podran formar part dels Consells Sectorials o d'Àrea, a proposta del mateix Consell o del President, representants d'Entitats o Associacions no inscrites o persones a títol individual que estiguin directament re- lacionades amb el sector de què es tracti. 45 2. Seran competències dels Consells Sectorials o d'Àrea: a) Ser consultats abans que els òrgans municipals debatin i aprovin assumptes d'especial incidència en el sector que es tracti. b) Proposar conjuntament solucions a problemes concrets del sector. e) Col·laborar en els estudis i l'elaboració de pro- grames i projectes. d) Fer el seguiment de la gestió municipal en el tema que es tracti. e) Esser l'òrgan de consulta en els processos d'ela- boració d'ordenances, no solament durant els pe- ríodes d'informació pública expressa, sinó també durant els mateixos treballs d'elaboració. t) Proposar els procediments adequats per a la participa- ció ciutadana en els serveis i empreses municipals. Art.JJ. Els Tinents d'Alcalde o Regidors responsables de cadascuna de les àrees i sectors en què s'estructura l'or- ganització municipal fomentaran la creació dels Conse- lls Sectorials dels seus respectius àmbits d'actuació. 46 CAPÍTOL QUART El Consell Consultiu d'Entitats de Districte Art. 14. A cada Districte existirà, com a mínim, un Consell Con- sultiu d'Entitats, que serà integrat pel president del Con- sell, els Consellers que designi el Consell, dels quals n'hi haurà com a mínim un de cada Grup, i els representants de les associacions i entitats que estiguin inscrites al Fi- txer d'Entitats del Districte. Als Districtes la grandària dels quals així ho aconselli, podrà crear-s'hi més d'un Consell Consultiu d'Entitats, responent així a les tradi- cions associatives dels diferents barris que els compon- guin. Art.l5. 1. El Consell Consultiu d'Entitats podrà funcionar en Plenari o en Comissions. 2. Correspondrà al Plenari adoptar acords en nom del Consell. 3. Les Comissions tindran les funcions consultives que els encomani el Plenari. Aquestes Comissions podran tenir com a objectiu les diverses àrees de l'activitat municipal al Districte, entendre en problemes territo- rials, socials, culturals, sanitaris, industrials o comer- cials o diversos alhora. El seu règim de funcionament serà establert pel Plenari del Consell Consultiu d'Entitats. 47 Art. 16. Correspondrà al Consell Consultiu d'Entitats del Dis- tricte: a) Informar prèviament i preceptiva a la discussió dels Pressupostos i el Programa d'Actuació. b) Proposar l'adopció d'acords als òrgans decisoris del Districte. Art. 17. 1. Les Entitats inscrites al Fitxer podran efectuar al·legacions o propostes sobre els assumptes com- presos a l'Ordre del Dia de les sessions del Consell, que podran ser llegides o resumides, si així ho deci- deix el President, abans que es procedeixi a la seva votació. 2. També el President podrà autoritzar que l'al·legació o proposta la facin de manera oral, a l'hora de debatre 's l'assumpte al Ple del Districte, els representants de les Entitats que ho hagin sol·licitat així abans de l'inici de la sessió. 3. La durada i el nombre d'intervencions que s'autorit- zaran ho decidirà discrecionalment el President del Consell de Districte, que podrà també interrompre- les o suspendre-les. 48 TÍTOL Il. L'AUDIÈNCIA PÚBLICA CAPÍTOL PRIMER Normes Generals Art. 18. L'Audiència Pública és una forma de participació, de forma verbal, a través de la qual els administrats propo- sen a l'Administració municipal l'adopció de determi- nats acords o en reben d'aquesta informació de les ac- tuacions político-administratives en unitat d'acte. Hi poden assistir els ciutadans. Art. 19. Les Audiències Públiques podran ser: a) De Ciutat o de Districte, segons quin sigui l'òrgan competent que les convoqui. b) De proposta d'acords o d'informació, si es dirigeixen a sol·licitar l'adopció d'un determinat acord o si el seu fi és exclusivament el d'informar els ciutadans de determi- nats projectes o actuacions administratives municipals. e) D'ofici o a instància dels administrats, segons convo- qui l'Ajuntament o el Districte per pròpia iniciativa o a instància d'aquells. Art. 20. L'entitat o entitats que volguessin sol'licitar la celebra- ció d'Audiència Pública, presentaran un escrit al Regis- 49 tre General de I' Ajuntament o de qualsevol dels Distric- tes al qual acompanyaran, a més dels documents a què es refereixen els Arts. 21 i 22, certificat expedit pel seu secretari, visat pel president, acreditatiu del seu nombre d'associats, sense perjudici que l'Ajuntament pugui de- manar tots els documents o altres proves que consideri oportuns als efectes d'acreditar l'extrem esmentat. Si I 'entitat o entitats en conjunt no abastessin el total d'associats exigit als Arts. 28 i 31 segons es refereix a les Audiències de Ciutat o Districte, podran incloure Plec de Signatures de ciutadans fins abastar, com a mínim, aquell nombre. Art. 21. 1. Els ciutadans que vulguin solïicitar Audiència Pú- blica hauran de presentar al Registre General de l'Ajuntament o de qualsevol dels Districtes el Plec de Signatures corresponent, en el qual haurà de constar, com a mínim, el nom, DNI, la data de naixement, la signatura dels peticionaris i la data de la signatura. El primer signatari assumirà la respon- sabilitat de I' autenticitat de les dades contingudes en el Plec de Signatures que podrà ser contrastat per I' Ajuntament. 2. En el supòsit que no es reuneixin el nombre de signa- tures exigit pels Arts. 28 o 31 d'aquestes Normes Re- guladores, el Plec, a partir d'un mínim de 100 signa- tures, podrà presentar-se davant d'un dels Registres municipals o diversos alhora a fi que aquells ciuta- dans que ho desitgin incorporin la seva signatura a les existents. Si un cop transcorreguts tres mesos no 50 s 'hagués obtingut el nombre de signatures necessari perquè tingui lloc I' Audiència Pública, I' A juntament podrà retornar el Plec als interessats i arxivar l'expedient corresponent o convocar Audiència Pú- blica si considerés que hi ha motius d'interès públic per fer-ho. 3. Totes les notificacions i comunicacions es cursaran al primer signant del Plec, per la qual cosa aquest haurà de fer constar el seu domicili i altres dades personals suficients per garantir la recepció de la notificació. Art. 22. Les entitats i ciutadans sol·licitants de 1 'Audiència Pú- blica acompanyaran la seva petició d'una memòria so- bre l'assumpte o assumptes a debatre i l'expressió clara de la informació que se solïicita. A aquesta Memòria s'acompanyarà, si la naturalesa de l'assumpte ho reque- reix, dictamen tècnic o jurídic o ambdós a la vegada. En el cas de les Audiències Públiques promogudes per I' A juntament o pels Consells de Districte, ambdós s'obliguen a facilitar la documentació necessària i la que les entitats acreditades sol· licitin, com a mínim una set- mana abans de la realització de l'Audiència. Art. 23. Per les Audiències de Ciutat correspondrà a l'Alcaldia acordar, en un termini màxim d'un mes, la celebració d'Audiència Pública, previ informe preceptiu de la Comissió de Descentralització i Participació Ciutadana. 51 Les Audiències de Districte seran acordades pel Pre- sident, en el mateix termini, previ informe del Consell. Acordada la celebració, correspondrà al President la seva convocatòria. Entre la convocatòria i la celebració de l'Audiència Pública haurà de transcórrer un termini mí- nim de quinze dies i un màxim de dos mesos. L'Ajuntament difondrà la convocatòria a través dels mitjans de comunicació que assegurin la seva major di- fusió. Art. 24. La sessió se celebrarà en el local que estableixi I' Ajuntament, el qual haurà de ser idoni per a la seva celebració. Art. 25. I. La durada de la sessió, i també el nombre d'interven- cions, rèpliques i contrarrèpliques, les fixarà el Pre- sident al seu començament d'acord amb els represen- tants dels soHicitants. 2. Quan es tracti d'entitats, prendrà la paraula el seu re- presentant o qui aquest designi. 3. En cas que no es tracti d'entitats, l'ordre de prendre la paraula serà el del Plec de Signatures pel qual es va sol·licitar I' Audiència Pública. Art. 26. I. De l'Acta de la sessió es donarà trasllat a les entitats que haguessin intervingut i als deu primers signants, 52 si es tracta de persones físiques o haguessin concor- regut amb les entitats. 2. En un termini de quinze dies, a partir de la recepció de I' Acta, els interessats podran fer-ne alïegacions del contingut. 3. L'expedient així completat serà remès a Secretaria General, la qual ho remetrà a l'òrgan competent segons la matèria de què es tracti, previ informe de la Comissió de Descentralització, en el cas d'Au- diències de Ciutat, o del Consell, per les de Dis- tricte. 4. L'Acta de les Audiències Públiques d'informació s'inclourà a l'expedient que s'estigui tramitant so- bre l'assumpte objecte d'informació. A les Audièn- cies Públiques de proposta d'acords, l'òrgan com- petent per resoldre podrà adoptar un dels acords següents: a) Donar lloc a la petició i iniciar o acabar I 'ex- pedient corresponent o ordenar la seva inclu- sió en el proper instrument normatiu, programa- dor o planificador en la fase d'aprovació, que sigui competència dels òrgans centrals o del Districte. b) Denegar expressament l'adopció de l'acord de què es tracti. e) En qualsevol cas l'acord s'adoptarà en el termini d'un mes a partir de la data de celebració Audièn- cia Pública. 53 CAPÍTOL SEGON L'Audiència Pública de Ciutat Art. 27. I. Les Audiències Públiques convocades o sol"licitades als òrgans centrals de 1 'Ajuntament seran d'informació o de proposta d'acords. 2. L'Ajuntament, cada any, haurà de convocar obliga- tòriament Audiència Pública sobre les matèries se- güents: a) Els pressupostos municipals. b) Les Ordenances fiscals. e) El Programa d'Actuació o la seva revisió. 3. Amb caràcter potestatiu, 1 'Ajuntament podrà convo- car altres sessions, per pròpia iniciativa o a petició dels ciutadans, d'acord amb el procediment i els re- quisits que s'estableixin als articles següents. Art. 28. Podran sol-licitar Audiència Pública davant els òrgans centrals de 1 'Ajuntament: a) Les entitats i associacions, amb personalitat jurídica, el fi de les quals d'acord amb els seus estatuts no si- gui l'obtenció de lucre i que acreditin, en conjunt, un mínim de 10.000 associats. b) Un mínim de 10.000 persones, a través del correspo- nent Plec de Signatures. 54 Art. 29. L'Audiència Pública podrà versar sobre qualsevol ma- tèria de competència municipal. Art. 30. I. La sessió serà presidida per 1' Alcalde o el Tinent d'Alcalde o Regidor que aquest designi, a ser possi- ble entre els adscrits a l' Area competent sobre les matèries que hagin de tractar-se. 2. Acudiran a la sessió, a més, els Coordinadors, Direc- tors de Serveis i funcionaris que designi el President. 3. També hi assistirà el Secretari de la Corporació o la persona que ell designi, la qual actuarà de se- cretari. CAPÍTOL TERCER L'Audiència Pública als Districtes Art. 31. Les Audiències Públiques convocades o sol-licitades als Districtes s'ajustaran al que s'ha previst als articles an- teriors, amb les excepcions següents: a) Els assumptes han de ser competència del Districte. b) Les entitats o conjunt d'entitats, hauran de tenir un nombre mínim de cinc-cents associats. e) El nombre de signatures que haurà de contenir el cor- responent Plec serà de cinc-centes com a mínim. 55 d) Actuarà de president qui ho sigui del Districte i de secretari qui designi el Secretari General de la Cor- poració. Art. 32. En allò que no s'ha previst en les Normes presents, s'estarà d'acord amb el que disposen els Reglaments de Règim Interior de cada Districte. TÍTOL III. LA INICIATIVA CIUTADANA Art. 33. La Iniciativa Ciutadana és aquella forma de participació per la qual els ciutadans sol-liciten a l'Ajuntament que porti a terme una determinada activitat de competència i d'interès públic municipal, a la finalitat del qual aporten mitjans econòmics, béns, drets o treball personal. Art. 34. L'Ajuntament, com també cadascun dels Districtes, hau- ran de destinar anualment una partida per sufragar aque- lles activitats que es realitzin per iniciativa ciutadana. Art. 35. 1. Correspondrà a la Comissió Municipal de Govern i al Consell de Districte resoldre sobre les iniciatives ciu- 56 tadanes que es plantegin davant l'Ajuntament o el Districte, respectivament. En cap cas es realitzaran per iniciativa ciutadana actuacions incloses al Pro- grama d'Actuació vigent. 2. La decisió serà discrecional i atendrà principalment I 'interès públic a què es dirigeixen i les aportacions que realitzin els ciutadans. Art. 36. 1. Qualsevol persona o grup de persones físiques o jurí- diques podran plantejar una iniciativa. 2. Rebuda la iniciativa per I' Ajuntament o el Districte, se sotmetrà a informació pública en el termini d'un mes, si no és que per raons d'urgència fos aconsella- ble un termini més curt. 3. L'Ajuntament o el Districte l'hauran de resoldre en el termini d'un altre mes, a comptar des del dia següent en què acabi el termini d'exposició pú- blica. TÍTOL IV. LA INFORMACIÓ PÚBLICA Art. 37. Sense perjudici del dret general que tenen tots els ciuta- dans a ser informats de les activitats municipals i a tenir accés als arxius públics, la informació municipal podrà portar-se a terme, a fi d'assegurar la major participació, en les formes següents: 57 a) Informació pública. b) Informació pública individualitzada. Art. 38. La informació pública, en aquells supòsits que vinguin exigits per la llei, disposicions reglamentàries o aques- tes Normes, es portarà a terme o difondrà de la manera que permeti la màxima informació als ciutadans. Les al·legacions que aquests formulin seran contestades obligatòriament pels òrgans competents municipals. Art. 39. Quan circumstàncies d'interès públic ho aconsellin, 1 'acte o acord d'informació podrà remetre' s directament a tots els ciutadans censats al conjunt del municipi o al Districte, a fi que aquests al'leguin el que creguin convenient o n'expressin la conformitat o disconformitat. Aquesta in- formació pública individualitzada no serà incompatible amb la publicació de l'acte o l'acord en els diaris o butlle- tins oficials quan la citada publicació fos preceptiva. TÍTOL V. EL REFERÈNDUM I LA CONSULTA CIUTADANA Art. 40. L'Ajuntament i cadascun dels seus Districtes podran consultar I' opinió dels ciutadans en matèries de la seva 58 competència a través del Referèndum i la Consulta Ciu- tadana; els quals, en tot cas, consideraran: a) El dret de tot ciutadà censat a ésser consultat. b) El dret que la consulta expressi les possibles solucions alternatives amb la màxima informació escrita i gràfica possible. Art. 41. 1. Correspon a I' Ajuntament o al Consell de Districte realitzar els tràmits pertinents per a la celebració d'un referèndum o consulta ciutadana sobre matèries de la seva competència. 2. També podran acordar la celebració de referèndum o consulta ciutadana, prèvia a la resolució d'acords in- teressats per Audiència Pública, iniciativa ciutadana o petició col·lectiva. En aquest cas, no seran d'aplicació els terminis per resoldre establerts en els Títols que regulen les expressades maneres de parti- cipació. Art. 42. No podran fer-se més de tres consultes o referenda en un any. En cap cas les consultes podran versar sobre les Finances Municipals. 59 TÍTOL VI. EL DRET DE PETICIÓ Art. 43. Per a I' exercici del Dret de Petició hom s'atindrà al que disposen les Lleis generals sobre la matèria, amb les particularitats que s'estableixen als articles següents. Art. 44. 1. L'exercici del Dret de Petició podrà ser individual o co¡.¡ectiu. 2. En l'exercici del Dret de Petició sobre matèries que siguin de competència dels Districtes podrà sol·licitar- se que tingui lloc un debat púbic previ a la resolució, cas en el qual s'estarà d'acord amb el que es disposa en les normes que regulen l'Audiència Pública. Art. 45. Tota petició cursada a I' Ajuntament haurà de ser resolta en el termini màxim de tres mesos. 60 TÍTOL VII. PROCEDIMENT PER PROPOSAR SUGGERIMENTS, INICIATIVES I PETICIONS A L'ADMINISTRACIÓ MUNICIPAL Art. 46. A I' A juntament i a cadascun dels seus Districtes existirà un Llibre de suggeriments, iniciatives, peticions i queixes en el qual els ciutadans podran exposar i proposar el que creguin convenient de cara a innovar o millorar la pres- tació dels serveis municipals. Art. 47. Els ciutadans tindran dret, per la seva banda, que els si- guin difoses les seves propostes en els mitjans de comu- nicació municipal. Art. 48. Correspon a I' Alcalde, a proposta de la Comissió de Descentralització, dictar les normes corresponents re- guladores dels drets reconeguts en aquest títol. DISPOSICIONS TRANSITÒRIES I. Els Consells de Districte podran decidir la inscripció provisional d'ofici al Fitxer d'Entitats a aquelles que reuneixin els requisits assenyalats a I' Art. 4. La ins- cripció provisional serà notificada a les entitats i as- 61 sociacions i, transcorregut un mes sense cap manifes- tació contrària, la inscripció serà elevada a definitiva. 2. Els Consells de caràcter sectorial i consultiu actual- ment existents que han estat promoguts per la corres- ponent Àrea o que, havent-se creat per iniciativa as- sociativa, han estat reconeguts com a òrgans consultius municipals·, podran mantenir la composició i funcio- nament que tenen actualment i equiparar-se amb els Consells Sectorials creats per aquestes Normes. 62