Programa de desenvolupament d’habilitats parentals per a famílies Obra original © obra original Raquel-Amaya Martínez González. Programa-guía para el desarrollo de Ministerio de Sanidad y Política Social, Secretaría General de Política competencias emocionales, educativas y parentales. Madrid: Ministerio de Social y Consumo, Direcció General de Política Social de las Familias Sanidad y Política Social. Secretaria General Técnica; 2009 y de la Infancia Adaptació i traducció Pilar Ramos, Sandra Manzanares. Servei de Salut Comunitària. Agència de Salut Pública de Barcelona. Amb l’assessorament de Raquel-Amaya Martínez González. © de la traducció i adaptació de l'obra original Grup col·laborador Agència de Salut Pública de Barcelona M Isabel Pasarín, Lucía Artazcoz, Olga Juárez, Carme Gassó. Institut de Serveis a la Comunitat. Agència de Salut Pública de Barcelona. Rita Camps. Espai Familiar Erasme Janer. Institut Municipal d’Educació de Barcelona. Àngels Ortega. EAP Ciutat Vella. Consorci d’Educació de Barcelona. © de les fotografies Disseny gràfic Els seus autors estudiomancha.com © de les il·lustracions Il·lustració Germán Chamorro Germán Chamorro Edita Fotografia Agència de Salut Pública de Barcelona. Edició 2012 Marta Jordi, Fredi Roig mm! Mònica Mestanza Dipòsit Legal Albert Armengol B - 18623 - 2012 Correcció de textos Judit Solanich Presentació L’àmbit familiar conté una dimensió pública per la seva que les persones modifiquin molts dels seus patrons de contribució a la formació dels ciutadans i el manteniment de comportament per aconseguir adaptar-se als nous reptes l’estructura, cohesió i convivència social. Aquesta dimensió socials. De vegades, aquest procés no ha resultat fàcil i pública que adquireix la família ha portat al Parlament les relacions s’han complicat entre pares, mares i fills/es Europeu i al Consell d’Europa1 a formular recomanacions als i educadors. Davant aquests processos de canvi, ha estat Estats Membres que estimulin mesures de recolzament a les precís plantejar noves solucions dirigides a comprendre les famílies. causes i millorar les relacions de convivència familiar. Dins d’aquestes recomanacions s’indica la necessitat Així mateix els pares i mares sovint expressen la manca de de conjugar accions integrades i coordinades de tots els recursos per poder fer front als problemes quotidians que sectors socials amb la finalitat de contribuir a millorar la comporta la parentalitat avui dia. qualitat de la convivència familiar i amb això a construir un futur pròsper per a la societat. És per aquest motiu que Coneixem que una parentalitat viscuda com a positiva pot l’European Social Charter (ETS No. 163) formula en el seu influir en futurs determinants de la salut del fill o filla. article 16 que “la família, com a unitat bàsica fonamental de El concepte de parentalitat positiva es pot definir com la societat, té el dret a rebre recolzament i protecció social, el conjunt d’aquelles conductes parentals que ofereixen legal i econòmica per tal d’assegurar tot el seu potencial de el benestar dels nens/es i faciliten positivament el seu desenvolupament”. desenvolupament integral des d’una perspectiva de cura, afecte, protecció, seguretat personal, i de no violència. En les últimes dècades, la societat espanyola està experimentant importants canvis en les dinàmiques de D’altra banda, s’ha constatat que el mal comportament convivència i interacció social entre les persones que afecten que no remet en nens/es petits pot ser predictiu de al comportament i a l’estructura familiar. conductes agressives i/o delictives (com la violència o Malgrat aquests canvis han aportat millores, han requerit l’ús de drogues) i de conductes de risc (com les pràctiques 1 Council of Europe document (p.2): Recommendation Rec(2006)19 of the Committee of Ministers to member states on policy to support positive parenting. Adopted by the Committee of Ministers on 13 Decembre 2006 at the 983rd meeting of the Ministers’ 3 sexuals desprotegides), en etapes posteriors del seu Es pretén facilitar que pares i mares adquireixin estratègies desenvolupament.2,3 i 4 Tenir problemes de comportament personals, emocionals i educatives que els permetin a l’adolescència també està associat a menys probabilitats implicar-se d’una manera eficaç en la construcció de tenir en propietat un habitatge als 30 anys i més d’una dinàmica de convivència familiar positiva i en el probabilitats de tenir parella amb baix nivell educatiu i desenvolupament de models parentals adequats per a desocupada als 30 anys.5 i 6 infants i joves. A la vegada coneixem que molts programes comunitaris poden incrementar la percepció d’eficàcia Arrel d’aquestes evidències i necessitats es va crear el col·lectiva, el creixement de la resiliència en les famílies i “Programa d’habilitats i competències parentals”, que la generació de xarxa social de recolzament mutu entre els està basat en el “Programa-Guía para el desarrollo de participants.8 competencias emocionales, educativas y parentales”, elaborat per la Dra. Raquel-Amaya Martínez González, D’aquest recurs s’espera que contribueixi a que les famílies de la Facultat de Ciències de l’Educació a la Universidad puguin prevenir i afrontar de forma constructiva problemes de Oviedo, amb la col·laboració del Ministerio de i conflictes familiars que puguin arribar a produir efectes Sanidad y Political Social l’any 2009. El “Programa de negatius en el desenvolupament personal del seus membres, desenvolupament d’habilitats parentals per a famílies” de ja siguin aquests menors o adults. l’Agència de Salut Pública de Barcelona conté elements nous, com ara la participació dels nens i nenes a les sessions o la introducció d’estratègies de control de resposta, amb la finalitat d’assimilar-se més a les propostes i avenços dels últims estudis d’i nvestigació sobre programes efectius d’habilitats parentals. 7 El “Programa d’habilitats i competències parentals” té com a objectiu promoure la parentalitat positiva. Aquest programa pretén ser una eina per als pares i mares a l’hora de manegar situacions quotidianes amb els seus fills/ es, alhora que pretén potenciar aspectes decisius en la generació de les dinàmiques i relacions familiars. 2 Fergusson DM, Horwood LJ, Lynskey M. The childhoods of multiple problem adolescents: A 5 Ermisch J. Does a ‘teen-birth’ have longer-term impacts on the mother? Suggestive evidence 15-year longitudinal study. J Child Psychol Psychiatry. 1994;35:1123-1140. from the British household panel survey. Institute for Social and Economic Research, 2003. 3 Broidy LM, Nagin DS, Tremblay RE, Bates JE, Brame B, Dodge KA et al. Developmental Deputies. trajectories of childhood disruptive behaviors and adolescent delinquency: A six-site, cross- 6 Pevalin DJ. Outcomes in childhood and adulthood by mother’s age: evidence from the 1970 national study. Dev Psychol. 2003;39:222-245. British cohort study. Institute for Social and Economic Research, 2003. 4 National Institute for Health and Clinical Excellence. Health Development Agency. Teenage 7 Kaminski JW, Valle LA, Filene JH, Boyle CL. A meta-analytic review of components associated pregnancy and parenthood: a review of reviews. [Accés en 13 d’Abril 2011]. Disponible a: http:// with parent training program effectiveness. J Abnorm Child Psychol. 2008;36:567–89. www.nice.org.uk/niceMedia/documents/teenpreg_evidence_briefing_summary.pdf. 8 Lundahl B, Risser HJ, Lovejoy MC. A meta-analysis of parent training: moderators and follow-up effects. Clin Psychol Rev. 2006;26:86–104. 4 Índex Descripció del programa 55 Sessió 3: 160 Sessió 10: 6 1. Objectius Autoestima i assertivitat en els pares Sessió amb fills/es II: organització i mares quotidiana de la vida familiar 6 2. Àrees d’intervenció 65 Fitxes sessió 3 170 Fitxes sessió 10 6 3. Models d’aplicació 69 Sessió 4: 178 Sessió 11: 8 4. Continguts Autoestima i assertivitat en els fills/es Disciplina per fomentar l’autoregulació 8 5. Franges d’edat 78 Fitxes sessió 4 del comportament en els fills/es. 8 6. Moderació del programa Avaluació final.83 Sessió 5: 190 Fitxes sessió 11 10 7. Estructura, metodologia Escolta activa i empatia i nombre de participants 94 Fitxes sessió 5 recomanats a les sessions Instruments d’avaluació 100 Sessió 6: 198 Qüestionari 1: 13 8. Recursos Expressió de sentiments i opinions Avaluació inicial d’habilitats parentals 17 9. Preparació de la sala de treball 110 Fitxes sessió 6 203 Qüestionari 2: 19 10. Avaluació 114 Sessió 7: Avaluació final d’habilitats parentals Sessió amb fills/es I: comunicació eficaç Desenvolupament 124 Fitxes sessió 7 207 Qüestionari 3: Avaluació final del programa de les sessions 130 Sessió 8: 21 Sessió 1: Suport parental als fills/es per a la 210 Qüestionari 4: Introducció i identificació resolució de problemes Avaluació de la sessió, persona d’expectatives. Etapa evolutiva i 140 Fitxes sessió 8 moderadora desenvolupament 212 Qüestionari 5: 29 Fitxes sessió 1 145 Sessió 9: Negociació i establiment d’acords Avaluació de la sessió, participants 39 Sessió 2: 154 Fitxes sessió 9 Necessitat d’atenció, respecte, afecte i reconeixement 50 Fitxes sessió 2 5 Descripció del programa 1. Objectius 3. Models d’aplicació Aquest programa pretén contribuir a que pares, mares, fills/ El programa s’estructura en diversos temes principals que es puguin arribar als següents objectius: es recullen a la taula 1, a desenvolupar entre 9 i 11 sessions. • Comprendre el comportament humà per poder entendre Aquesta flexibilitat que es contempla en el seu disseny les relacions que s’estableixin entre pares, mares, fills/es. respon a la necessitat d’oferir una intervenció el més • Reconèixer els factors que afecten a les emocions i adaptada possible a les diverses realitats que es troben a sentiments. contextos diversos que conten amb necessitats i prioritats • Estimular el desenvolupament personal de manera específiques. Es proposen 3 modalitats d’aplicació: efectiva. • Versió òptima recomanada: consta d’11 sessions, de les • Contribuir a millorar els processos de comunicació. quals dues són conjuntes entre pares/mares i fills/es. • Desenvolupar habilitats d’escolta, de resolució positiva de • Versió reduïda: consta de 10 sessions, de les quals dues conflictes, de negociació i de presa de decisions. són conjuntes entre pares/mares i fills/es. Les sessions 5 • Aprendre a prevenir problemes de comportament i i 6 s’uneixen en una versió abreviada. disciplina. • Versió mínima: consta de 9 sessions, de les quals només • Aprendre a prevenir i resoldre problemes que suposen una és conjunta entre pares/mares i fills/es. Les sessions reptes (consum de drogues, parentalitat adolescent, etc.) . 5 i 6 també tenen format abreviat. 2. Àrees d’intervenció El programa és un recurs dirigit als professionals que treballen en la intervenció i orientació familiar, des de sanitat, serveis socials, associacions de barri, institucions educatives, etc. 6 Taula 1: 11 sessions (2 sessions amb fills/es) 10 sessions (2 sessions amb fills/es) 9 sessions (1 sessió amb fills i filles) Sessions del 1. Introducció i identificació d’expectatives. 1. Introducció i identificació d’expectatives. 1. Introducció i identificació d’expectatives. programa Etapa evolutiva i desenvolupament Etapa evolutiva i desenvolupament Etapa evolutiva i desenvolupament en les tres 2. Necessitat d’atenció, respecte, afecte i 2. Necessitat d’atenció, respecte, afecte i 2. Necessitat d’atenció, respecte, afecte i versions que es reconeixement reconeixement reconeixement proposen 3. Autoestima i assertivitat en els pares i mares 3. Autoestima i assertivitat en els pares i mares 3. Autoestima i assertivitat en els pares i mares 4. Autoestima i assertivitat en els fills/es 4. Autoestima i assertivitat en els fills/es 4. Autoestima i assertivitat en els fills/es 5. Escolta activa i empatia. 5. Escolta activa i empatia. 5. Escolta activa i empatia. 6. Expressió de sentiments i opinions 6. Expressió de sentiments i opinions 6. Expressió de sentiments i opinions 6. Expressió de sentiments i opinions 6. Expressió de sentiments i opinions A A 7. Sessió amb fills/es I: MB F 7. Sessió amb fills/es I: M B F 7. Sessió amb fills/es I: comunicació eficaçIL IL comunicació eficaç LS/E comunicació eficaç LS/ S ES 8. Suport parental als fills per a la resolució de 8. Suport parental als fills per a la resolució de 8. Suport parental als fills per a la resolució de problemes problemes problemes 9. Negociació i establiment d’acords 9. Negociació i establiment d’acords 9. Negociació i establiment d’acords A A A 10. Sessió amb fills/es II: organització MB F 10. Sessió amb fills/es II: organització M B F 10. Sessió amb fills/es II: organització M B I I FL L IL quotidiana de la vida familiar LS quotidiana de la vida familiar L/ SE / quotidiana de la vida familiar LS/ S ES ES 11. Disciplina per fomentar l’autoregulació del 11. Disciplina per fomentar l’autoregulació del 11. Disciplina per fomentar l’autoregulació del comportament en els fills/es. comportament en els fills/es. comportament en els fills/es. Avaluació final programa Avaluació final programa Avaluació final programa 7 4. Continguts mateix moderador/a. A més, cadascuna de les sessions van Entre els continguts del programa es contemplen diferents lligades entre elles pel que es refereix al contingut impartit. sessions de treball a través de fitxes dirigides a oferir Per exemple, al començament de cada sessió es fa un repàs respostes a les següents àrees: del que es va aprendre a la sessió anterior i es detecten • Informació sobre les característiques evolutives dels dificultats sobre allò treballat en el temps entre sessions. menors. D’aquesta manera, el fet que sigui una mateixa persona la • Habilitats cognitives i autoregulació emocional. que faci les sessions facilita molt aquest objectiu de crear • Autoestima i assertivitat en el desenvolupament de la confiança i de donar una continuïtat entre sessions. funció parental. • Escolta activa i empatia. El perfil idoni de la persona moderador/a de les sessions • Estratègies de resolució de problemes i de negociació. hauria de comptar amb: • Disciplina per fomentar l’autoregulació del • Coneixements: comportament: límits, normes i conseqüències. —sobre les persones i les seves relacions • Organització de les tasques domèstiques familiars, —sobre experiències familiars diverses i els seus principals potenciació de l’autonomia, comunicació eficaç. valors —sobre l’orientació familiar i programes relacionats A la vegada, les dimensions del contingut del “Programa • Actituds i valors: de desenvolupament d’habilitats parentals per a famílies” —Sensibilitat es relacionen amb estratègies, valors i competències a —Empatia promoure com s’exposa a la taula 2. —Comprensió —Flexibilitat i adaptabilitat —Creativitat 5. Franges d’edat —Motivació El programa està preparat per desenvolupar-l’ho amb pares —Iniciativa i mares de fills/es d’entre 2 i 17 anys. —Desig de veure prosperar els altres • Habilitats tècniques i personals: —Captar l’estil educatiu de cada família 6. Moderació del programa —Considerar la família com un sistema Per a la correcta moderació i seguiment de les sessions —Utilitzar un model d’actuació centrat en els progressos i convé oferir formació específica per a portar a terme aquest habilitats dels membres familiars i no només en les seves programa, ja que el perfil de la persona moderador/a o mancances co-moderador/a és determinant a l’hora d’obtenir bons —Reconèixer la diversitat i riquesa cultural de cada família resultats de la seva aplicació. —Utilitzar diferents metodologies per a la dinàmica de sessions El “Programa de desenvolupament d’habilitats parentals —Comunicar-se assertivament i establir relacions per a famílies” fa èmfasi en la importància de crear una interpersonals positives dinàmica, sessió rere sessió, de cohesió grupal i presa de —Fomentar la participació confiança entre els pares i mares participants, i amb el 8 Taula 2: Dimensió Estratègies Valors i competències Dimensions Etapa de desenvolupament dels fills/es • Ajustament d’expectatives • Autoconsciència emocional de contingut, Sessions 1 i 6 • Empatia • Respecte mutu estratègies, • Cooperació • Responsabilitat valors i Necessitat d’atenció, respecte, afecte i • Comportament cooperatiu, no conflictiu • Empatia competències reconeixement • Valoració adequada d’un/a mateix/a Sessions 1 i 6 • Respecte mutu a promoure • Cooperació • Responsabilitat (model d’11 • Tolerància a la frustració sessions) • Comportament no cooperatiu, conflictiu • Valoració adequada d’un/a mateix/a • No fer el que s’espera • Empatia • Relaxació • Autoregulació emocional Autoestima i assertivitat • Llenguatge positiu i motivador • Valoració adequada d’un/a mateix/a Sessions 2, 3, 6 i 7 (verbal, paraverbal i gestual) • Confiança i seguretat en un/a mateix/a. • Tolerància a la frustració • Adaptabilitat • Empatia • Motivació assoliment • Iniciativa Comunicació assertiva • Escolta activa • Tolerància a la frustració Sessions 4, 5, 6 i 7 • Missatges-JO • Empatia • Respecte mutu • Comunicació assertiva • Influència social • Lideratge • Establir vincles Resolució de problemes • Exploració d’alternatives • Resolució de problemes Sessions 8, 9 i 10 • Negociació • Prendre decisions • Organització de la vida quotidiana • Assumir conseqüències • Responsabilitat • Treball en equip i en col·laboració • Pràctica del “temps fora” Disciplina: límits, normes i conseqüències • Conseqüències coherents • Assumir conseqüències Sessió 10 i 11 • Persistència • Responsabilitat • Premis i càstigs • Autoregulació del comportament 9 Es recomana que les sessions siguin dirigides per una 7. Estructura, metodologia i nombre de persona que tingui experiència en l’àmbit de l’orientació participants recomanats a les sessions per a les famílies i que conegui i sàpiga posar en pràctica El calendari de desenvolupament del programa també serà tècniques psicopedagògiques adequades. A més, es adaptat a les necessitats i disponibilitat de les persones o recomana que hi hagi un segon professional que estigui institucions implicades, podent-se realitzar les sessions en des del principi a totes les sessions com a observador i setmanes consecutives o alternes. avaluador del procés i, en cas que sigui necessari, que pugui intercanviar el paper amb el moderador/a. Les sessions tindran una durada aproximada de dues hores cadascuna, una vegada hagi estat preparada la sala de En cas necessari, hi hauria la possibilitat de que les sessions treball. Les sessions conjuntes poden ser més curtes que les estiguessin coordinades per una mateixa persona que d’adults atenent a la possibilitat d’atenció dels més petits. donés continuïtat i que portés la part més participativa i d’interacció grupal de les sessions (que suposa L’estructura de la sessió, que es resumeix a la taula 3, aproximadament ¾ del temps de cada sessió), i que altres juntament amb la metodologia, recursos i temps a assignar, professionals poguessin impartir la part més teòrica de cada és la següent: sessió, en funció del contingut pertinent. 0. Preparació de la sala 1. Entrada, salutació i benvinguda de participants La tasca del moderador/a no només és introduir noves 2. Repàs de la sessió anterior i identificació de dificultats propostes de competències i habilitats a assolir. El percebudes pels pares i mares en la posada en pràctica de moderador/a ha d’estimular i potenciar en tot moment el les estratègies parentals suggerides que ja saben per si mateixos els pares i mares, és a dir, el 3. Presentació de nous continguts associats a cada sessió que puguin aportar de la seva pròpia experiència. 4. Introducció d’habilitats parentals associades als nous continguts de cada sessió No és convenient desautoritzar als pares i mares davant dels 5. Resum de la sessió i lliurament d’una síntesi d’idees fills/es. a recordar 6. Suggeriments de reflexió i posada en pràctica del que s’ha après 7. Acomiadament i tancament de la sessió Per tal de facilitar l’organització del moderador/a al començament de cada sessió es detallarà, dins d’una taula resum: la seqüència d’accions previstes al llarg de la sessió, els recursos a utilitzar, la metodologia que s’utilitzarà i la distribució del temps. 10 Taula 3: Seqüència d’accions Metodologia de treball Recursos Temps previst Estructura de 0 Preparació de la sala les sessions 1 Entrada, salutació i benvinguda de Expositiva per part del moderador/a • Identificadors personals 5 minuts participants 2 Repàs de la sessió anterior, Participativa en gran grup • Fitxa “Idees per recordar” 10 minuts identificació de dificultats • Fitxa “He après” percebudes • Paperògraf/ pissarra i retoladors/ guixos de colors 3 Presentació de nous continguts Expositiva per part del moderador/a • Fitxa “Suggeriments per al 20 minuts amb possible intervenció dels moderador/a” participants • Fitxes específiques de cada sessió 4 Introducció d’habilitats parentals Dinàmica en petits grups i posada en • Fitxes específiques 60 minuts associades als nous continguts comú en gran grup • Paperògraf/pissarra i retoladors/ guixos de colors 5 Resum de la sessió i lliurament Expositiva per part del moderador/a • Fitxa “Idees per recordar” 10 minuts d’una síntesi d’idees a recordar amb possible intervenció dels participants 6 Comiat i tancament de la sessió Individual • Fitxa “He après” 5 minuts • Identificadors personals • “Qüestionari 4: Avaluació de la sessió, persona moderadora”, pàg. 210. • “Qüestionari 5: Avaluació de la sessió, participants”, pàg. 212. Temps total 2 h (aproximadament cada sessió) La metodologia d’actuació que es proposa per al sentiments de culpa i aprenen a percebre la seva realitat desenvolupament de les sessions és cooperativa entre familiar amb una certa perspectiva de distanciament que iguals, basada en l’experiència i participativa. La ajuda a relativitzar els seus punts de vista i a reafirmar el seu metodologia de les dinàmiques grupals permet a les famílies rol dins del sistema familiar. participar amb les seves opinions, experiències i punts de vista sobre el tema tractat a cada sessió. Les famílies Les sessions s’han dissenyat per poder ser portades a terme comparteixen les seves preocupacions i estratègies, les en grups de màxim 20 participants i mínim de 7, a excepció contrasten, aprenen uns dels altres, alliberen tensions i de les sessions conjuntes en les quals el nombre aconsellat 11 es redueix a 15 persones adultes participants més els període breu de temps (d’1 a 5 minuts), sempre i quan es seus fills/es. És per aquest motiu que quan el grup de produeix una situació que volem eliminar. pares i mares que realitza el programa sigui major de 15 participants es recomana dividir en dos subgrups que Un exemple d’aquesta tècnica, és el següent: davant un portaran a terme les sessions conjuntes per separat i que comportament agressiu d’un infant, el portem al “racó de seran moderats pel moderador/a i pel co-moderador/a pensar”, lloc establert de forma fixa a la sala. S’aconsella respectivament. aprofitar el temps d’espera perquè l’infant faci un dibuix o una redacció sobre el problema del que es pot parlar després S’aconsella que els fills/es estiguin presents en totes tots junts. les seqüències de desenvolupament de les sessions conjuntes amb fills/es (sessions 7 i 10), incloses les parts S’ha d’explicar al fill/a clarament el funcionament de la expositives del moderador/a dedicades a la introducció tècnica (a on, quant de temps, per què, etc.), tot posant-nos de nous continguts, ja que proporcionen l’oportunitat de a la seva alçada per establir un adequat contacte visual, i poder portar a terme estratègies de desenvolupament i sobre tot deixar-li clar quina conducta inadequada portarà entrenament d’habilitats parentals sota supervisió: podran com a conseqüència l’aïllament. Només s’ha de fer servir la posar límits si els seus fills/es es comporten malament quan tècnica per un comportament inadequat; una vegada superat han d’estar escoltant a un altre adult, hauran d’explicar aquest, es podrà intentar amb un altre. És convenient als fills/es que durant una estona s’hauran de separar per comprovar que l’infant ha entès el que esperem d’ell. realitzar una activitat paral·lela, etc. Quan acabi el temps pactat hauríem de preguntar a l’infant per què l’hem portat al racó, per tal d’assegurar-nos que Quan es consideri oportú, donades les característiques del efectivament ens ha entès. grup, es pot utilitzar el recolzament de personal afegit per a la realització de les sessions conjuntes: mestres de l’escola, educadors/es, tècnics de joc o altres professionals amb experiència de treball amb infants. Es situaran a l’espai d’esbarjo de la sala on es podrà optar perquè, mentre es treballa amb els pares i mares, els fills/es vagin jugant, llegint o fent dibuixos o figures per tal de decorar l’espai on es desenvolupen les sessions. És rellevant aprofitar les sessions conjuntes per introduir entre les mares i pares l’aplicació del “temps fora” com a estratègia de control d’impulsos. El “temps fora” és una estratègia molt utilitzada per aconseguir eliminar una conducta inadequada o generar noves alternatives davant de conflictes. Amb el “temps fora” intentem parar el conflicte interrompent la relació i trencant la comunicació durant un 12 En el cas de l’adolescent aquest temps d’aïllament de 8. Recursos comunicació es pot realitzar donant ordres com: “ens Els recursos que permeten variar les activitats dins de cada donem uns minuts per a pensar en el que ha passat i sessió i es detallen a la taula 3 són: breus textos de lectura, tornem a parlar-ne més endavant” o “marxo a comprar al idees a debatre, dibuixos, casos familiars i simulacions de supermercat i en parlem a la tornada”. Aquesta tècnica ha role-playing. Dins de la taula resum que acompanya cada de ser explicada breument a l’adolescent; se li ha de dir sessió es detalla el llistat de recursos previstos. neutralment (per no proporcionar el reforç de l’atenció) que el seu comportament no ha estat apropiat, i que volem Uns recursos que s’utilitzen a totes les sessions són les temps de reflexió per a tots dos amb la fi de poder-ho fitxes “Idees per recordar” i “He après” de la sessió anterior. parlar o analitzar amb més tranquil·litat. Un descans en Totes dues permeten a les famílies recordar i actualitzar la interacció dóna als pares i mares l’oportunitat de tenir a cada nova sessió el que s’ha tractat a les anteriors, control i manegar més prudentment la situació. de manera que puguin associar i relacionar les idees, estratègies, valors i competències tractades a cada una En el cas de que un pare o mare tingui més d’un fill o filla d’elles i enllaçar-les amb les noves a treballar dins de dintre de la franja d’edat a la qual va dirigida el programa cada sessió. haurà d’escollir quin és el fill o filla que compartirà amb el grup les sessions conjuntes. A la taula 4 trobem descrit en detall el treball aconsellat al final de cada sessió amb la fitxa “Idees per recordar”: Taula 4: Recursos Indicacions per al moderador/a Objectius Metodologia Temps previst Idees per • Fitxa 13 “Idees • Abans de finalitzar la sessió, el • Facilitar que els pares i mares • Expositiva per part del • 10 minuts recordar per recordar”, moderador/a farà un resum de recordin les idees fonamentals moderador/a amb possible pàg. 38 les idees fonamentals que s’hi ha tractades a la sessió i les posin intervenció dels participants. comentat i que apareixen a la fitxa en pràctica. “Idees per recordar” de la sessió 13 A la taula 5 trobem descrit en detall el treball aconsellat al final de cada sessió amb la fitxa “He après”: Taula 5: Recursos Indicacions per al moderador/a Objectius Metodologia Temps previst He après • Fitxa 14 • El moderador/a lliurarà als • Promoure que els participants • Expositiva per part del • 5 minuts “He après”, participants la fitxa “He après” de recordin allò treballat a la moderador/a amb possible pàg. 38 la sessió i els explicarà que es tracta sessió, ho practiquin, dediquin intervenció dels participants. d’una activitat de reflexió per a fer a un temps a reflexionar-hi fins casa, i que es treballarà a la propera la sessió següent, identifiquin sessió. dubtes i facin més conscient el • A la fitxa es demana als participants seu estil educatiu amb els seus que identifiquin i escriguin els tres fills/es. aspectes que més els hagi interessat • Ajudar al moderador/a, a la del què s’ha tractat a la sessió i els tres següent sessió, a reforçar idees més difícils de posar en pràctica. i aclarir els dubtes que els pares • El moderador/a els hi comentarà que i mares hagin identificat sobre no es tracta d’una activitat obligatòria allòtractat a la sessió anterior. per tal que ningú es trobi forçat a fer-la i també, per a que si algú no la fa, no interpreti que no pot assistir a la sessió següent. No obstant, els hi comentarà que emplenar la fitxa és molt útil tant pels participants com pel propi moderador/a, ja que l’ajudarà a conèixer millor les inquietuds del grup i a reforçar durant les següents sessions els aspectes que observi que més els interessen. • En cas que les característiques culturals dels participants no aconsellin emplenar aquesta fitxa per escrit, a la sessió següent es repassarà oralment amb ells els aspectes que recordin com més interessants i els que els hi hagin resultat més difícils de posar en pràctica. 14 A la taula 6 trobem descrit en detall el treball aconsellat al començament de cada sessió amb les dues fitxes: Taula 6: Recursos Indicacions per al moderador/a Objectius Metodologia Temps previst Repàs del que • Fitxes • Abans d’introduir nous continguts, • Ajudar els pares i mares a • Participativa en gran grup. • 10 minuts s’ha tractat acumulades el moderador/a convidarà als pares i recordar les idees tractades a la “Idees per mares a recordar les idees fonamentals sessió anterior. a les sessions recordar” de tractades en les sessions anteriors. Per • Identificar aspectes que anteriors cada sessió això farà servir la Fitxa 13 “Idees per van quedar ben assimilats • Fitxa recordar” i preguntarà als participants a les sessions anteriors i acumulades si van pensar en els aspectes inclosos altres que necessiten major “He après” de a la Fitxa 14 “He après” lliurades aprofundiment. cada sessió ambdues al final de la sessió anterior. • Identificar el grau de • Paperògraf • Amb la informació que el grup coincidència amb que els pares o pissarra i recordi, ajudats per la fitxa emplenada, i mares participants prioritzen retoladors o el moderador/a anirà anotant al certes idees i dubtes sobre el guixos de colors. paperògraf i relacionant amb retoladors seu rol parental associades als de diferents colors els aspectes que aspectes tractats en les sessions es vagin comentant. En aquestes anteriors. anotacions s’anirà destacant les idees • Identificar aspectes tractats en que hagin quedat clares, els dubtes que les sessions anteriors que els convingui aclarir i els aspectes que els pares i mares perceben com de pares i mares hagin identificat com a major dificultat per a posar en més difícils de practicar. pràctica en l’exercici del seu rol parental. • Ajudar als pares i mares a associar les idees tractades a la sessió anterior amb les noves que s’introduiran a la sessió actual. 15 Per una altra banda, per a la introducció de nous temes a fonamentals que van sorgint amb la participació de totes les les diverses sessions aquest programa ofereix a la persona persones. En cas de no haver-hi paperògraf es recomana l’ús moderador/a una fitxa denominada “Suggeriments per al de pissarra i guixos de colors. moderador/a”, que pot resultar d’utilitat per emmarcar amb les seves pròpies paraules els continguts, estratègies, valors Altres vegades serà necessari canó per a projectar, ordinador i competències que es pretenen desenvolupar a cada sessió i i ratolí extern, etc. relacionar-les amb les ja introduïdes en sessions anteriors. Les fitxes d’aquest programa tenen suport material de paper i estan concebudes, en la seva major part, per a ser utilitzades a través de comentaris orals i també de lectura i escriptura de petits textos, donant per suposat que les persones que hi participen conten amb aquestes habilitats instrumentals. No obstant, en els casos en que aquest supòsit no es doni, el moderador/a del programa podrà adaptar aquests recursos per a ser utilitzats oralment a través de, per exemple, dibuixos, imatges, material audiovisual, seqüències de vídeo, etc. Es suggereix que s’utilitzin identificadors personals per a cada participant des de la primera sessió, en els que es faci visible el nom de la mare o pare i l’edat dels seus fills/es. Això facilita recordar el nom de cada persona dins del grup així com els processos d’interacció dels participants. Durant el comiat i tancament de la sessió, abans d’abandonar la sala, el moderador/a demanarà als participants que li tornin els identificadors personals per a tenir-los disponibles per la següent sessió. Els agrairà la seva presència a la sessió i els recordarà que es tornaran a veure a la mateixa sala a la data programada, generant en els pares i mares l’expectativa de participació a la propera sessió. Un altre recurs que es suggereix és el paperògraf, amb el seu plec gran de paper i retoladors de colors, per tal que el moderador/a de la sessió hi pugui escriure les idees 16 9. Lloc de realització i preparació de la sala Si hi haguessin taules a la sala, s’han de moure cap a de treball les parets per deixar espai lliure a la zona central de la Es recomana realitzar les sessions dins d’un espai i sala U. Es col·locarà també el paperògraf o la pissarra davant proper i familiar per als fills/es: el mateix centre educatiu, dels participants, a una distància que faci ben visible les l’esplai del barri, el centre cívic del districte, etc. anotacions que s’hi escriguin. A) Sessions d’adults: pares i mares (1-6,8,9,11) A la taula 7 es resumeixen els consells dirigits a l’etapa Es recomana fer servir cadires còmodes amb recolzament posterior a l’organització de la sala de treball: el per escriure per als participants. La sala tindrà també començament de la sessió. taula per deixar els materials, pissarra o paperògraf, guixos blancs i de colors o retoladors de colors si s’utilitza paperògraf, folis, bolígrafs i identificadors personals per als participants. Abans d’iniciar la sessió i que arribin els participants el moderador/a/a col·locarà les cadires en forma de U, i la cadira del moderador/a o moderador/a en l’espai obert de la U, de manera que la disposició de les cadires dibuixi pràcticament un cercle. Aquesta distribució facilitarà que les persones ocupin a la sala un lloc que permeti el contacte visual i el reconeixement mutu, fet que promou un clima de participació i interacció entre els participants. Taula 7: Recursos Indicacions per al moderador/a Objectius Metodologia Temps previst Entrada, • Identificadors • Un cop que els participants van • Transmetre als pares i mares • Expositiva per part del • 5 minuts presentació del personals arribant a la sala de treball, el que la seva assistència a la moderador/a. moderador/a els indicarà que recullin sessió és valorada i que es moderador/a els seus identificadors personals reconeix el seu interès per de la sessió i situats sobre la taula. assistir.• Quan ja s’hagin assegut, el • Generar un clima d’acollida benvinguda moderador/a saludarà al grup, els hi i de confiança que faciliti donarà la benvinguda i agrairà la seva la participació activa i el participació a la sessió. desenvolupament de la sessió. 17 B) Sessions conjuntes de pares i mares amb fills/es (7 i 10) presentar els/les fills/es al moderador/a o moderador/a (i altres professionals que puguin participar), ja que és una No cal que hi hagi presentacions entre els pares i mares figura que encara no coneixen els/les fills/filles. A la taula 8 participants durant aquestes sessions, ja que ja es es resumeixen els consells dirigits a l’organització de la sala coneixeran de les sessions anteriors. Sí que s’haurà de de treball abans del començament de la sessió. Taula 8: Recursos Indicacions per al moderador/a Objectius Temps previst Preparació de • Cadires per als • Abans d’iniciar la sessió i que arribin els • Facilitar que les persones • El necessari previst abans la sala de treball participants, taula per participants, distribuir l’espai en quatre ambients: ocupin a la sala un lloc que que els participants arribin a deixar els materials, 1) Espai amb cadires en forma de U. La cadira del permeti el contacte visual i a la sala. de les sessions pissarra o paperògraf, moderador/a o moderador/a es situarà en l’espai el reconeixement mutu. conjuntes fulls blancs, guix blanc obert de la U, de manera que la disposició de les • Promoure un clima de i de colors o retoladors cadires dibuixi pràcticament un cercle. participació i interacció de colors si s’utilitza 2) Espai lliure que permeti seure per terra al conjunt entre els participants. paperògraf, bolígrafs, del grup i caminar. • Habilitar diversos espais retoladors. 3) Espai anomenat “Racó de pensar”, que ocuparà que permetin la realització un racó de la sala. El “Racó de pensar” el podem de les activitats. senyalar amb una cartolina. Establirem un espai on hi haurà una cadira en un racó, evitant que sigui a l’abast de joguines o altres distraccions. 4) Espai d’esbarjo amb joguines, contes, jocs de taula, etc. Hi haurà a la sala un espai dirigit a facilitar que els infants puguin dibuixar o jugar. Aquest espai es planteja com alternativa per aquells fills/es més moguts o amb necessitats especials. • Si hi haguessin taules a la sala, s’han de moure cap a les parets per tal de permetre la distribució d’espais. • S’aconsella demanar als pares i mares portar jocs, joguines o contes de casa. • Col·locar el paperògraf o la pissarra davant de l’espai d’ U dels participants, a una distància que faci ben visible les anotacions que s’hi escriguin. 18 10. Avaluació El “Qüestionari 1: Avaluació inicial d’habilitats parentals” (pàg. 198) inclou preguntes obertes i tancades per identificar amb dades quantitatives i qualitatives les preocupacions i necessitats formatives de pares i mares respecte al seu rol parental. Aquest qüestionari es proposa perquè sigui emplenat pels participants en el període de captació previ al programa per tal d’haver pogut ser recollit abans de la realització de la primera sessió. Aquesta temporalització permet conèixer als participants del programa abans de l’inici de les sessions. A la primera sessió es treballen aspectes recollits al qüestionari inicial com són les preocupacions generades a l’educar els fills i filles, que ajudaran a generar les expectatives formatives, fet que permet ajustar el desenvolupament del programa a les característiques dels participants. A través del treball en grup sobre les expectatives que es realitza a la primera part de la sessió, que es considera també part de l’avaluació de procés del programa, aconseguim informació que pot completar la recollida mitjançant altres instruments i tècniques, com ara l’observació no participant o qüestionaris. L’avaluació final del programa s’efectua dins de l’última sessió amb l’objectiu de valorar el grau de satisfacció, utilitat i eficàcia aconseguides respecte els objectius previstos. El “Qüestionari 2: Avaluació final d’habilitats parentals” (pàg. 203) tracta bàsicament les mateixes qüestions que el qüestionari d’avaluació inicial i està estructurat en les mateixes dimensions que aquest amb la fi de poder contrastar les respostes dels participants abans i després de realitzar el programa. Això permet identificar les àrees emocionals i de parentalitat on els pares i mares es troben significativament més competents al finalitzar el programa, mitjançant la comparació amb com es trobaven abans de començar. 19 També al final del programa els participants han d’omplir La fitxa “He après”, que es lliura al final de cada sessió i el “Qüestionari 3: Avaluació final del programa” (pàg. 207) es comenta al començament de la següent, és una eina que tracta d’identificar i analitzar les limitacions detectades interessant d’avaluació de procés del programa, donat per introduir millores en futures edicions. Recull la seva que constitueix un registre d’auto-informe de les famílies opinió sobre diversos aspectes: estructura del programa, que van omplint sessió rere sessió, on identifiquen els continguts, recursos, metodologia de treball, activitats, seus aprenentatges i avanços en el desenvolupament de temporalització, clima de grup, etc. competències emocionals, educatives i parentals, així com les dificultats que troben a l’hora de posar en pràctica dins És convenient, de cara a l’avaluació del procés del programa, del seu context familiar les estratègies apreses. que a l’acabament de la sessió tant la persona moderadora, com la comoderadora si fos el cas, vagin omplint el El contingut acumulat al paperògraf és un bon material “Qüestionari 4: Avaluació de la sessió, persona moderadora” d’anàlisi de procés de les sessions, ja que aquest recurs (pàg. 210). El “Qüestionari 5: Avaluació de la sessió, acumula les idees dels participants i els continguts de les participants” (pàg. 212) es va omplint de la mateixa manera sessions. per part de les persones participants a l’acabar la sessió. A la taula 9 es resumeixen els procediments de recollida S’aconsella la participació, dins de les sessions, d’un segon d’informació que es recomanen al llarg de les diverses fases professional que realitzi una observació participant de les del programa. mateixes i anoti la informació més rellevant sobre la sessió. Es suggereix que aquest segon professional formi part de la dinàmica del programa des de la primera sessió, per tal que les famílies el reconeguin des del començament com a part del grup, aconseguint una major integració de tots els components. Taula 9: Avaluació inicial Avaluació de procés Avaluació final Procediments • “Qüestionari 1: Avaluació inicial d’habilitats • “Qüestionari 4: Avaluació de la sessió, • “Qüestionari 2: Avaluació final d’habilitats de recollida de parentals” persona moderadora” parentals” • Treball grupal • “Qüestionari 5: Avaluació de la sessió, • “Qüestionari 3: Avaluació final del la informació • Observació participant participants” programa” per a • Registres escrits: paperògraf, “He après”, • Treball grupalfitxes • Observació participant l’avaluació • Treball grupal• Observació participant 20 SESSIÓ 1 INTRODUCCIÓ I IDENTIFICACIÓ D’EXPECTATIVES; ETAPA EVOLUTIVA I DESENVOLUPAMENT SESSIÓ 1 SESSIÓ 1 INTRODUCCIÓ I IDENTIFICACIÓ D’EXPECTATIVES; ETAPA EVOLUTIVA I DESENVOLUPAMENT Seqüència d’accions Metodologia de treball Recursos Temps previst 0 Preparació de la sala 1 Entrada i benvinguda Expositiva per part del moderador/a • Identificadors personals 5 minuts • Veure orientacions a la taula 7, pàg. 17 2 Presentació Participació activa dels pares i mares • Fitxa 1 “Coneixent-nos”, pàg. 29 15 minuts 3 Identificar preocupacions Activa amb intervenció dels participants • “Qüestionari d’avaluació inicial”, pàg. 198 20 minuts • Veure orientacions a la taula 9, pàg. 20 4 Presentació del contingut i organització Expositiva per part del moderador/a amb • Fitxa 2 “Temes que tractarem”, pàg. 30 10 minuts possible intervenció dels participants • Fitxa 3 “Com treballarem”, pàg. 30 5 Introducció de nous continguts Participativa en dinàmica de petits grups (20 Etapa de 2-3 anys: 45 minuts min) i posada en comú en gran grup (25 min) • Fitxes 4 i 8, pàg. 31 i 34 Etapa de 4-5 anys: • Fitxes 5 i 9, pàg. 32 i 35 Etapa de 6 a 10 anys: • Fitxes 6 i 10, pàg. 32 i 35 Etapa de 11 a 17 anys: • Fitxes 7 i 11, pàg. 33 i 36 • Fitxa 12 “Reconeixent les característiques evolutives dels nostres fills/es”, pàg. 37 6 Síntesi d’idees per recordar Expositiva per part del moderador/a amb • Fitxa 13 “Idees per recordar”, pàg. 38 10 minuts possible intervenció dels participants • Veure orientacions a la taula 4, pàg. 13 7 Reflexió i posada en pràctica d’allò après Expositiva per part del moderador/a amb • Fitxa 14 “He après”, pàg. 38 5 minuts possible intervenció dels participants • Veure orientacions a la taula 5, pàg. 14 8 Comiat i tancament de la sessió Individual • “Qüestionari 4: Avaluació de la sessió, persona moderadora”, pàg. 210 5 minuts • “Qüestionari 5: Avaluació de la sessió, participants”, pàg. 212 Temps total 1 h i 50 minuts 22 SESSIÓ 1 Aquesta sessió es divideix en dos parts que DIMENSIONS DEL CONTINGUT dinàmiques i contingut a treballar a cada tenen continguts ben diferenciats: A DESENVOLUPAR sessió. • Generar en els pares i mares una actitud 1a part: Introducció del Programa La primera part de la sessió està orientada a positiva sobre el desenvolupament del i identificació d’expectatives formatives introduir el programa, la seva metodologia programa i sobre l’aprenentatge que aquest dels pares i mares. de treball i les temàtiques a tractar. Així pretén promoure, que ajudi a fomentar la Què necessitem aprendre. mateix, és l’oportunitat perquè els participants seva participació continua en les diverses es presentin i posin en comú les seves sessions del mateix. 2a part: Característiques de l’etapa expectatives de formació respecte a l’exercici evolutiva i de desenvolupament dels fills/es. positiu del seu rol parental. 2a part: Com són els nostres fills/es depenent de la La segona part de la sessió està orientada • Donar a conèixer als pares i mares seva edat. a informar als pares i mares sobre les les característiques fonamentals del característiques evolutives i de comportament comportament dels fills/es en una més rellevant de l’etapa de desenvolupament determinada etapa del seu desenvolupament dels seus fills/es. Això els facilitarà adaptar evolutiu. i ajustar millor els seus estils parentals i les • Facilitar que els pares i mares entenguin seves expectatives respecte als comportaments millor el comportament dels seus fills/es i i responsabilitats que poden esperar dels seus les seves potencialitats i limitacions a una fills/es a una determinada edat, així com a determinada edat. respectar les seves potencialitats i limitacions. • Promoure que els pares i mares respectin els seus fills/es generant expectatives ajustades sobre el que poden esperar del seu OBJECTIUS I COMPETÈNCIES comportament en una determinada etapa PARENTALS A PROMOURE evolutiva. • Fomentar el desenvolupament del respecte Amb el desenvolupament de la sessió es pretén: mutu entre els pares i mares i els fills/es. 1a part: • Promoure un clima de confiança entre els i les participants i entre aquests/es i el CREENCES PARENTALS A TREBALLAR moderador/a o moderador/a de les sessions EN EL PROGRAMA ASSOCIADES A LA que faciliti la integració i participació activa TEMÀTICA DE LA SESSIÓ de totes les persones que formen part del programa. • “Els pares i mares consideren que els problemes • Identificar els dubtes i expectatives que els plantegen els seus fills/es són diferents d’assessorament que tenen els pares i mares dels plantejats a d’altres pares i mares”. per a l’exercici positiu del seu rol parental, de • “Als pares i mares els hi costa entendre el manera que això permeti ajustar les comportament dels seus fills/es”. 23 SESSIÓ 1 SEQÜÈNCIA D’ACCIONS A DESENVOLUPAR 0 Preparació de la sala 1 Entrada Recursos per exemple la seva adreça electrònica o telèfon i benvinguda • Identificadors personals de contacte.• Veure orientacions a la taula 7, pàg. 17. • A continuació donarà la benvinguda als participants i els agrairà el seu interès per formar part d’aquest Indicacions per al moderador/a programa de formació. • Un cop que els participants van arribant a la sala de treball, el moderador/a els saludarà i convidarà a Objectius agafar seient. • Generar un ambient d’acollida i de confiança per al • Posteriorment, quan tots els participants es trobin desenvolupament de la sessió i del programa en el a la sala, el moderador/a de la sessió es presentarà seu conjunt. dient el seu nom i cognoms, professió, especialització i experiència en la temàtica que es treballarà, Metodologia mencionant també la institució o entitat laboral • Expositiva per part del moderador/a. de la qual procedeix, i altra informació addicional que consideri d’interès per al desenvolupament del Temps previst programa o per quan aquest hagi acabat, com • 5 minuts. 2 Presentació Recursos • Els hi donarà a cadascú una còpia de la fitxa 1 i els hi • Fitxa 1 “Coneixent-nos”, pàg. 29. demanarà que la llegeixin individualment durant uns segons. Indicacions per al moderador/a • Tot seguit els demanarà que durant el temps assignat • El moderador/a demanarà als participants que a l’activitat cada participant parli amb el màxim s’aixequin per a canviar de postura per un moment i nombre de persones del grup per preguntar-los si per centrar la seva atenció en la nova activitat. tenen les característiques que apareixen a la fitxa. 24 SESSIÓ 1 • Se’ls demanarà que parlin de dos en dos persones, o moderador/a anirà escrivint les idees “diversitat” de tres en tres com a màxim per facilitar la interacció i “respecte” en el paperògraf per a que quedin propera entre tots els participants. recollides i ressaltades, i es faciliti el seu record en les • Després, se’ls preguntarà si els ha agradat realitzar següents sessions. l’activitat i quins sentiments han tingut, i s’aniran anotant al paperògraf o pissarra. Objectius • Posteriorment, el moderador/a els hi preguntarà • Fomentar l’atenció i el reconeixement mutu entre els el nom de les persones que tinguin algunes de les participants. característiques esmentades durant l’activitat, per • Promoure la cohesió del grup. exemple: “De qui sabem del grup que li agrada • Introduir en el grup un estil de comunicació positiu. cuinar? Quins noms hem escrit aquí?” • Dinamitzar la interacció entre els participants. • S’analitzarà el grau de coincidència i de diferència • Fomentar la seva integració i comunicació. que hi ha entre els participants en les característiques • “Trencar el gel” inicial i crear en el grup un clima de anotades durant l’activitat. Això permetrà al confiança, positiu i relaxat que faciliti la participació. moderador/a introduir la idea de que les persones • Introduir la idea de “diversitat” i de “diferències entre tenen entre sí aspectes en comú i de diferents, tots les persones” i el “valor del respecte a les diferències” a respectar. Per exemple, el fet que després de fer com aspectes a considerar durant tota la dinàmica de l’activitat s’hagi constatat que a certes persones del desenvolupament del programa. grup no els hi agradi cuinar, no els fa ni millors ni pitjors com a persones, ni inferiors ni superiors a Metodologia d’altres que sí que gaudeixin cuinant. A més serà • Participació activa dels pares i mares. una oportunitat per posar de manifest la diversitat cultural i ètnica del grup, així com per detectar qui Temps previst té problemes entenent l’idioma, per exemple. El • 15 minuts. 3 Recursos contestar, i identificarà el punts en comú entre els Identificar • Qüestionari 1: “Avaluació inicial d’habilitats participants.parentals”, pàg. 198. • Posteriorment, el moderador/a pot comentar el preocupacions següent (Qüestionari 1, ítem 10): “Ara posarem en Indicacions per al moderador/a comú el que hem pensat a la secció de preocupacions • Abans de la sessió, el moderador/a haurà llegit els que tenim a l’educar els nostres fills/es, per veure qüestionaris que els pares i mares prèviament van si coincidim en els temes que hem anotat. Qui s’engresca a dir el que ha pensat?” 25 SESSIÓ 1 • En aquest moment el moderador/a anirà anotant al Objectius paperògraf les preocupacions que vagin esmentant • Fomentar que els pares i mares reflexionin sobre les els pares i mares. Cada cop que un tema es repeteixi, preocupacions educatives que tenen respecte els seus anotarà una marca sobre aquest al paperògraf perquè fills/es. es vegin les coincidències en les preocupacions. • Promoure que els pares i mares puguin relativitzar • En finalitzar aquesta activitat, probablement es podrà aquestes preocupacions, entenent que són comuns en comprovar que la majoria dels pares i mares del grup molts d’ells. coincideixen en les temàtiques i dubtes educatius • Identificar les expectatives d’aprenentatge que tenen que es plantegen respecte els seus fills/es, el que els pares i mares en participar al programa. permetrà realitzar una breu conclusió sobre els continguts que es necessiten treballar en les següents Metodologia sessions del programa, que segurament coincidiran • Activa amb intervenció dels participants. en la seva major part amb els que ja s’han previst desenvolupar a cadascuna d’elles. Temps previst • 20 minuts. 4 Recursos • S’informarà als participants de que les fitxes o Presentació • Fitxa 2 “Temes que tractarem”, pàg. 30. documentació de cada sessió es donaran prèviament • Fitxa 3 “Com treballarem”, pàg. 30. a cadascuna de les sessions. del contingut i organització Indicacions per al moderador/a Objectius • El moderador/a donarà als participants les fitxes 2 • Facilitar que els pares i mares comprenguin i 3. Comentarà la finalitat i objectius del programa, la finalitat i objectius del programa i generin nombre de sessions a desenvolupar, durada de les expectatives positives sobre el mateix. sessions, dates, horari, lloc, etc. Abans d’iniciar aquesta sessió és d’esperar que els participants ja Metodologia disposin d’aquesta informació, donat que a partir • Expositiva per part del moderador/a amb possible d’aquesta hauran pres la decisió de participar en intervenció dels participants. el programa; no obstant, és convenient revisar i repassar aquests aspectes organitzatius amb el grup Temps previst per a centrar les temàtiques i dinàmica del programa i • 10 minuts. per detectar llacunes informatives i aclarir dubtes que puguin sorgir. 26 SESSIÓ 1 5 Introducció Recursos • El debat en petit grup facilitarà als pares i mares de nous Moderador/a: fer més conscients les seves estratègies educatives •Fitxa 4 “Dels dos als tres anys”, pàg. 31. amb els fills/es, compartir les seves experiències, continguts • Fitxa 5 “Dels quatre als cinc anys”, pàg. 32. contrastar-les, conèixer altres possibles formes • Fitxa 6 “Dels sis als deu anys”, pàg. 32. d’interaccionar amb els fills/es diferents a les que fan • Fitxa 7 “A la pre (11-13 anys) i adolescència (14-17 servir, i valorar si aquestes noves formes podrien ser- anys)”, pàg. 33. los útils amb els seus propis fills/es. Pares i mares: • Després de l’anàlisi en petits grups es posarà en • Fitxa 8 “Fills/es dels dos als tres anys”, pàg. 34. comú en gran grup per complementar les idees • Fitxa 9 “Fills/es dels quatre als cinc anys”, pàg. 35. debatudes i contrastar-les amb els suggeriments del • Fitxa 10 “Fills/es dels sis als deu anys”, pàg. 35. moderador/a. • Fitxa 11 “Fills/es a la pre (11-13 anys) i adolescència (14-17 anys)”, pàg. 36. Objectius • Fitxa 12 “Reconeixent les característiques evolutives • Promoure en els pares i mares l’aprenentatge dels nostres fills/es”, pàg. 37. cooperatiu entre iguals. • Facilitar als participants tenir un espai per a Indicacions per al moderador/a escoltar-se mútuament, contrastar les seves • Es demanarà als participants que formin grups de experiències parentals i les seves expectatives sobre 4 persones que no es coneguin prèviament per així el desenvolupament dels fills/es, i per a analitzar fomentar la interacció entre tots els participants. noves maneres d’enfocar la seva educació des de les • Un cop que els grups estiguin formats, el perspectives que aporten entre tots. moderador/a explicarà breument les característiques de l’edat que s’estigui considerant en el programa Metodologia per a que els participants puguin relacionar-les amb • Participativa en dinàmica de petits grups (20 min) i les característiques dels seus propis fills/es i amb les posada en comú en gran grup (25 min). seves pròpies dinàmiques familiars (fitxes 4, 5, 6 o 7). • El moderador/a demanarà als participants que Temps previst llegeixin la fitxa sobre fills/es corresponent a la etapa • 45 minuts. educativa que s’estigui treballant en el programa (fitxes 8, 9, 10 o 11). • Se’ls demanarà que comentin en el grup les característiques de comportament que observen en els seus fills/es i les seves pròpies experiències educatives amb ells, i que ho anotin tot a la fitxa 12. 27 SESSIÓ 1 6 Síntesi d’idees Recursos per recordar • Fitxa 13 “Idees per recordar”, pàg. 38. Indicacions per al moderador/a • Resumir allò treballat a la sessió i lliurar una síntesi d’idees per recordar Veure orientacions a la taula 4, pàg. 13. Temps previst • 10 minuts. 7 Reflexió Recursos i posada • Fitxa 14 “He après”, pàg. 38. en pràctica Indicacions per al moderador/a d’allò après • Identificar i escriure els aspectes més interessants i dificultosos de la sessió. Veure orientacions a la taula 5, pàg. 14. Temps previst • 5 minuts. 8 Comiat Recursos i tancament de • “Qüestionari 4: Avaluació de la sessió, persona moderadora”, pàg. 210.• “Qüestionari 5: Avaluació de la sessió, participants”, pàg. 212. la sessió Temps previst • 5 minuts. 28 SESSIÓ 1 FITXES DE TREBALL DE LA SESSIÓ Fitxa 1 Pàg Fitxes “Coneixent-nos” 29 Fitxa 1 “Coneixent-nos” 30 Fitxa 2 “Temes que tractarem” 30 Fitxa 3 “Com treballarem” 31 Fitxa 4 “Dels dos als tres anys” Escriu al costat de cada frase el nom de com a mínim dues 32 Fitxa 5 “Dels quatre als cinc anys” persones del grup que tinguin les característiques que s’esmenten a continuació. Per trobar a aquestes persones t’has de moure 32 Fitxa 6 “Dels sis als deu anys” per la sala i demanar quines són les persones que tenen les 33 Fitxa 7 “A la pre (11-13 anys) i adolescència característiques que busques. (14-17 anys)” • Té 5 fills/es 34 Fitxa 8 “Fills/es dels dos als tres anys” • Li agrada cuinar 35 Fitxa 9 “Fills/es dels quatre als cinc anys” 35 Fitxa 10 “Fills/es dels sis als deu anys” • És aficionat/a al futbol 36 Fitxa 11 “Fills/es a la pre (11-13 anys) • Li agrada molt caminar i adolescència (14-17 anys)” • Ha estat refredat aquesta temporada 37 Fitxa 12 “Reconeixent les característiques • Té una filla que es diu Isabel evolutives dels nostres fills/es” 38 Fitxa 13 “Idees per recordar” • Treballa en horari de matí i tarda 38 Fitxa 14 “He après” • Sap anglès • Li agrada muntar en bicicleta • Sap canviar la roda d’un cotxe 29 SESSIÓ 1 Fitxa 2 Fitxa 3 “Temes que tractarem” “Com treballarem” • “Com són els nostres fills/es depenent de la seva edat. Es tracta de: Característiques de l’etapa evolutiva i de desenvolupament dels • Conèixer pautes educatives per a relacionar-nos bé amb els fills/es”. nostres fills/es. • “Com entendre el comportament dels fills/es. Necessitat • Intentar adaptar aquestes pautes a la nostra situació familiar d’atenció, respecte, afecte i reconeixement”. practicant les estratègies que es comenten a cada sessió. • “Com sentir-nos bé i segurs com a pares i mares. • Compartir les nostres experiències com a pares i mares i Autoestima i assertivitat en els pares i mares.” aprendre entre tots. • “Com aconseguir que els nostres s/es es sentin bé • Aprendre a adonar-nos de: i confiïn en nosaltres i en ells mateixos. Autoestima i —Allò que succeeix internament: el que pensem, el que sentim. assertivitat en els fills/es”. —Allò que influeix en la nostra manera d’actuar amb nosaltres • “Com escoltar i posar-se al lloc de l’altre per entendre’ns mateixos i els nostres fills/es. millor. Escolta activa i empatia”. • Tenir present que no és l’espai per resoldre situacions • “Com expressar-nos de manera positiva. Expressió de individuals de cadascú. sentiments i opinions”. • “Com ajudar els nostres fills/es perquè puguin resoldre Mètode de treball: els seus propis problemes. Suport parental als fills/es per a la • Participatiu. És molt important que tots participem amb els resolució de problemes”. nostres comentaris i experiències. • “Com arribar a acords amb els nostres fills/es. Procés de • Els comentaris del moderador/a de la sessió es combinaran negociació i d’establiment d’acords entre pares i mares i fills/es”. amb dinàmiques de grup entre els participants. • “Com millorar els comportament dels nostres fills/es i fomentar la seva autoregulació amb límits, normes i conseqüències. Disciplina per a fomentar l’autoregulació del comportament en els fills/es”. • “Com organitzar la vida quotidiana familiar. Distribució Per treballar bé en el programa és necessari que ens equitativa de les tasques domèstiques i cooperació familiar.” coneguem i ens relacionem els uns amb els altres 30 SESSIÓ 1 Fitxa 4 MODERADOR “Dels 2 als 3 anys” Descobriment i orientació en el món: Interès pel joc: Relació ambivalent amb els pares i mares: • “Edat acrobàtica i del passejador”: Camina • Jocs de representar un paper i imaginar-se • Necessitat de seguretat afectiva i protecció i desenvolupa tot tipus de moviments, coses: “Jocs d’il·lusió”: jugar a les casetes, a dels pares i mares. sobretot, a través del joc. “mamàs”, a conduir trens, etc. • Necessitat progressiva d’independència. • Desenvolupament psicomotriu. • Jocs d’interès pel món que el rodeja. • Tendència a la inseguretat, desequilibri • Adquisició d’autonomia. • Jocs d’aprenentatge: Aprendre a llegir afectiu, irritabilitat, hiperemotivitat. • “Etapa egocèntrica”: El nen es considera el jugant. • Reaccions agressives i regressives per centre de tot el que l’envolta. • Jocs de construcció, muntatge i guanyar l’afecte dels pares i mares. desmuntatge. Desenvolupament del pensament Importància de la tolerància a simbòlic i de l’adquisició del llenguatge: Control d’esfínters la frustració • “Edat del llenguatge”: Interès per la comunicació parlada. Desenvolupament de la consciència del Pors apreses (influència dels altres): JO i de l’existència dels altres: obstinació i als animals, foscor, allò estrany. Desenvolupament de la fantasia i tossuderia. “Etapa del No”. la imaginació: • Inici del desenvolupament moral. Empipament com a emoció apresa • Interès per les ficcions, els somnis i la • Percepció d’existència de normes per ser atesos o per obtenir el que desitja imaginació. i exigències a l’entorn. Inici del i com a reacció a la frustració. Poden • Gust pels comptes i la identificació amb desenvolupament de la capacitat de prendre expressar-se vers els demés o vers un mateix. personatges fantàstics. decisions. • Pseudo-mentides: veritats carregades de • Descobriment dels altres: de les seves fantasia. necessitats i sentiments. Interès pels altres. Inici del desenvolupament de la cooperació. Necessitat d’afecte i desenvolupament de la seguretat i la confiança. 31 SESSIÓ 1 Fitxa 5 Fitxa 6 MODERADOR MODERADOR “Dels 4 als 5 anys” “Dels 6 als 10 anys” Desenvolupament motor: Importància del procés Es mouen amb molta facilitat: d’escolarització. • Pugen escales ràpidament, corren i canvien de direcció sense parar-se, reconeixen la dreta i l’esquerra en ells mateixos, salten al mateix lloc i avancen amb un sol peu, fan Dos períodes en l’etapa de la llaços amb un cordó, retallen línies corbes, angles i rectes, etc. infantesa: • De 6 a 7 anys: Desenvolupament socio-emocional: Importants canvis corporals i • Participen en obres de teatre senzilles assumint el paper de l’altre. psicològics: inquietud, activitat, • Escullen els seus amics i amigues i els hi agrada estar amb ells. moviment. • Fan plans amb els seus companys per a aconseguir alguna cosa en concret. —És un període d’adaptació a les • Reconeixen emocions en dibuixos. normes, al grup, a la classe. —Apareixen conflictes i frustracions. Desenvolupament cognitiu: • De 6 a 7 anys: • Classifiquen les figures geomètriques per formes simples, per colors secundaris i per tres —El desenvolupament físic i psicològic mides. és més reposat que en l’etapa • A partir dels 4 anys els nens són molt més reflexius que abans i pensen el que diuen anterior. abans de parlar. Fan conscient el seu propi pensament. —Tenen interès per entendre per què • Gaudeixen inventant històries i diàlegs entre personatges imaginaris. succeeixen les coses i les seves causes • Convé que els pares i mares parlin molt amb el nen o nena perquè desenvolupi el seu utilitzant el raonament. pensament, la seva creativitat, el seu vocabulari i la seva capacitat d’expressió. —És un període d’assimilació: • El diàleg és molt important per a mantenir l’afecte amb el pare i la mare en aquesta etapa acumulen molta informació i en què ja no necessiten tanta protecció física. coneixements, aprenen mecanismes • Si el nen és capaç d’expressar-se correctament podrà adaptar-se millor al centre escolar i socials, actituds i valors útils en als seus amics i amigues. moments posteriors en la seva vida. 32 SESSIÓ 1 Fitxa 7 MODERADOR “A la pre (11-13 anys) i Adolescència (14-17)” Desenvolupament fisiològic Importància d’un/a mateix/a i afany d’independència • Desenvolupament dels òrgans sexuals primaris. Característiques • Oscil·lació entre una exagerada confiança en un/a mateix/a i sexuals secundàries: alçada, pes, veu, borrissol, etc. el sentiment d’inferioritat. Afany de fer-se valer i necessitat de llibertat. Tendència a no respectar les normes. Canvis psicològics • Importància de la imatge corporal i la valoració d’un mateix/a. Canvis en les relacions socials • Sentiment d’estranyesa d’un mateix/a; de no reconèixer-se. • Necessitat d’allunyar-se de la família i dels pares, amb qui Sentiment d’inquietud, soledat i incertesa. acostuma a tenir relacions conflictives. • Necessitat de ser acceptat. Canvis del pensament intuïtiu (sensorial i amb imatges • Necessitat de pertinença a un grup de persones de la seva edat i concretes) al pensament abstracte grans colles, on tots els seus components no són necessàriament • Inici de la capacitat per realitzar operacions formals: pensar no amics. Tendència a mostrar-se submisos davant els líders del només en allò real sinó també en allò possible; necessari per buscar grup. Tendència a la rivalitat, renyines i baralles per a mostrar-se alternatives en la solució de problemes. superiors. Tendència a divertir-se. • Desenvolupament d’aptituds intel·lectuals (a partir dels 13 anys): intel·ligència verbal, lògica, espacial, mecànica i numèrica. Interessos • Estar amb les amistats, sortir, escoltar música, veure la televisió, Canvi afectiu manegar videoconsoles, xatejar a internet, fer esport, etc. Atracció • Tendència al mal humor –més en nois – i a la tossudesa –més en pels ídols: de l’esport, música, cinema, etc. les noies -, amb arravataments, irritació, hostilitat, poca paciència, • A partir dels 13 anys: certs interessos professionals. etc. Canvis bruscs d’humor. • Tensió nerviosa: menjar-se les ungles, tocar-se els cabells, etc. A partir dels 13 anys: • Sentiment de por que pot dissimular-se amb prepotencia. • Possibles dificultats d’adaptació social. • Excitabilitat. • Tendències a la introversió i a la solidaritat. • Tendència a relacionar-se en petits grups d’amics. • Necessitat d’amistat. Tendència a relacionar-se amb l’altre sexe: coqueteigs, cites. 33 SESSIÓ 1 Fitxa 8 PARES I MARES “Fills/es dels 2 als 3 anys” • Caminen i desenvolupen tot tipus de moviments, sobretot a través És important que des d’aquesta edat comencin a del joc. aprendre que no poden tenir tot el que volen i a tolerar • Es consideren el centre de tot el que els envolta. les seves frustracions. • Tenen interès per parlar. • Els hi agraden els contes i s’identifiquen amb personatges fantàstics. • Tenen interès pel joc: — Jocs de representar un paper i imaginar-se coses: jugar a les casetes, a “mamàs”, a conduir trens, etc. — Jocs d’aprenentatge: per exemple, aprendre a llegir jugant. — Jocs de construcció, muntatge i desmuntatge. • Poden controlar esfínters i saben quan necessiten anar al lavabo. • Poden tenir pors als animals, a la foscor, allò estrany, etc., si veuen que altres persones al seu voltant també les tenen. • Se n’adonen de que existeixen normes al seu entorn i comencen a desenvolupar la capacitat de prendre decisions. • “Etapa del NO” per a afermar la seva identitat. • Comencen a tenir interès pels altres. Se n’adonen de les seves necessitats i sentiments. S’inicia el desenvolupament de la cooperació. • Tenen una relació ambivalent amb els seus pares: Per una part necessiten el seu afecte i protecció per a desenvolupar la seva seguretat i confiança en si mateixos, però, per una altra banda, volen ser més independents. Poden empipar-se, tenir reaccions agressives i comportaments de nen o nena molt petita per a cridar l’atenció del pare i la mare i aconseguir el que volen. 34 SESSIÓ 1 Fitxa 9 Fitxa 10 PARES PARES I MARES I MARES “Fills/es dels 4 als 5 anys” “Fills/es dels 6 als 10 anys” • Es mouen amb molta facilitat: Importància del procés Pugen escales ràpidament, corren i canvien de direcció sense parar-se, reconeixen la d’escolarització. dreta i l’esquerra en ells mateixos, salten al mateix lloc i avancen amb un sol peu, fan llaços amb un cordó, retallen línies corbes, angles i rectes, etc. Dos períodes en l’etapa de la • Classifiquen les figures geomètriques per formes simples, per colors secundaris i per tres infantesa: grandàries. • De 6 a 7 anys: • Participen en obres de teatre senzilles assumint el paper de l’altre. — Importants canvis corporals i • Escullen els seus amics i amigues i els hi agrada estar amb ells. psicològics: inquietud, activitat, • Fan plans amb els seus companys per aconseguir alguna cosa en concret. moviment. • Reconeixen emocions en dibuixos. — És un període d’adaptació a les • A partir dels 4 anys els nens són molt més reflexius que abans i pensen el que diuen normes, al grup, a la classe. abans de parlar. Fan conscient el seu propi pensament. — Apareixen conflictes i frustracions. • Gaudeixen inventant històries i diàlegs entre personatges imaginaris. • De 8 a 10 anys: • Convé que els pares i mares parlin molt amb el nen o nena perquè desenvolupi el seu — El desenvolupament físic i psicològic pensament, la seva creativitat, el seu vocabulari i la seva capacitat d’expressió. és més reposat que en l’etapa • El diàleg és molt important per mantenir l’afecte amb el pare i la mare en aquesta etapa anterior. en què ja no necessiten tanta protecció física. — Tenen interès per entendre per què • Si el nen és capaç d’expressar-se correctament podrà adaptar-se millor al centre escolar i succeeixen les coses i les seves causes als seus amics i amigues. utilitzant el raonament. — És un període d’assimilació: acumulen molta informació i coneixements, aprenen mecanismes socials, actituds i valors útils en moments posteriors en la seva vida. 35 SESSIÓ 1 Fitxa 11 PARES I MARES “Fills/es a la pre (11-13 anys) i adolescència (14-17)” • Es desenvolupa la capacitat de pensar i de buscar alternatives per a • Hi ha una tendència a mostrar-se submisos davant els líders del solucionar problemes. grup, a rivalitzar, renyir i barallar-se per mostrar-se superiors, però • Es desenvolupen els òrgans sexuals i canvia l’alçada, el pes, la veu, també a divertir-se. el borrissol, etc. Es dóna molta importància a la imatge corporal • S’acostuma a tenir fantasies sobre les relacions amb l’altre sexe i perquè es relaciona amb la valoració d’un/a mateix/a. amb tenir coses. • És una etapa de canvis bruscs d’humor, neguit, tendència al mal • Tot això pot afectar el seu rendiment. humor – més en els noies que en les noies – i a la tossudesa – més • A partir dels 13 anys pot haver dificultats d’adaptació social. Hi ha en les noies que en els nois - : arravataments, irritació, hostilitat, una tendència a la introversió i a la solidaritat, a relacionar-se en poca paciència, etc. petits grups d’amics o amigues. Hi ha una necessitat d’amistat, de • Es tenen sentiments de no reconèixer-se a un/a mateix/a, recolzament mutu, de valoració personal, de complementar-se amb d’inquietud i soledat i d’inseguretat davant noves situacions. les amistats, de comunicar-se i compartir informació. S’acostuma Hi ha sentiments de por que, a vegades, es dissimulen amb a relacionar-se amb una amistat íntima del seu propi sexe i a comportaments prepotents. relacionar-se amb l’altre sexe: coqueteigs, cites. • S’oscil·la entre tenir una confiança exagerada en un/a mateix/a i • A partir dels 13 anys hi ha una inclinació per alguns àmbits sentiments d’inferioritat. professionals. • Hi ha afany de fer-se valer i necessitat de llibertat. Tendència a no respectar les normes. • Es té la necessitat d’allunyar-se de la família i dels pares i mares, amb qui acostuma a tenir relacions tenses. Les preferències són: estar amb els amics i amigues, sortir, escoltar música, veure la televisió, manegar consoles de joc, xatejar a internet, fer esport, anar al cinema, llegir, etc. • Hi ha atracció pels ídols de l’esport, la música, el cinema, la televisió, etc. • Es té la necessitat de ser acceptat i de pertànyer a un grup de persones de la mateixa edat per recuperar la seguretat personal. Hi ha una tendència a relacionar-se en colles grans, on tots no són necessàriament amics o amigues, sinó grups per “sortir junts”. 36 SESSIÓ 1 Fitxa 12 PARES I MARES “Reconeixent les característiques evolutives dels nostres fills/es” Escriviu els comportaments més freqüents dels vostres fills/es i comenteu-los en el grup. • • • • • • • 37 SESSIÓ 1 Fitxa 13 Fitxa 14 “Idees per recordar. Expectatives dels “He après” pares i les mares” Recorda... Escriu tres coses que t’hagin resultat noves o interessants en • Cada persona té les seves pròpies característiques, que poden aquesta sessió: ser semblants o diferents a les d’altres persones. Els fills/es 1. també. • Tots mereixem respecte. Els fills/es també. • La majoria dels pares i mares es pregunten amb freqüència si estan educant bé els seus fills/es. 2. • Les preocupacions que tenen la majoria dels pares i mares amb els fills/es en una determinada edat solen ser molt semblants entre sí. • És interessant participar en programes de formació amb altres 3. pares i mares per poder compartir les preocupacions que es tenen sobre com educar els fills/es. • Els fills/es van canviant el seu comportament segons la seva edat. • Els nostres fills/es tenen comportaments semblants als dels Escriu tres coses sobre el que hem tractat en aquesta sessió que et altres nens i nenes de la seva edat, encara que cadascú tingui resulten difícils quan les poses en pràctica: també les seves pròpies característiques. 1. • És important conèixer què poden fer i què no poden fer els nostres fills/es segons l’edat que tinguin per a no exigir-los res per sobre ni per sota de les seves possibilitats. • Quan els pares i mares esperen dels seus fills/es els 2. comportaments propis de la seva edat, estan mostrant que els respecten i els ensenyen a respectar també als seus pares i mares. Amb això es fomenta el respecte mutu des que són molt petits. 3. 38 SESSIÓ 2 NECESSITAT D’ATENCIÓ, RESPECTE, AFECTE I RECONEIXEMENT SESSIÓ 2 SESSIÓ 2 NECESSITAT D’ATENCIÓ, RESPECTE, AFECTE I RECONEIXEMEN COM ENTENDRE EL COMPORTAMENT DELS FILLS/ES Seqüència d’accions Metodologia de treball Recursos Temps previst 0 Preparació de la sala 1 Entrada i benvinguda Expositiva per part del moderador/a • Identificadors personals 5 minuts • Veure orientacions a la taula 7, pàg. 17 2 Repàs d’allò tractat en les sessions Participativa en gran grup • Fitxa emplenada “Idees per recordar”, sessió 1 10 minuts anteriors i identificació de dificultats • Fitxa emplenada “He après”, sessió 1 • Paperògraf o pissarra i retoladors o guixos de colors • Veure orientacions a la taula 6, pàg. 15 3 Introducció de nous continguts Expositiva per part del moderador/a amb possible • Suggeriments per al moderador/a: 15 minuts participació dels pares i mares ”Necessitat d’atenció, respecte, afecte i reconeixement”, pàg. 43 4 Desenvolupament d’habilitats parentals (I) Dinàmica en petits grups i posada en comú en gran Etapa de 2-3 anys: 50 minuts grup • Fitxes 8 i 15, pàg. 34 i 50 Etapa de 4-5 anys: • Fitxes 9 i 15, pàg. 35 i 50 Etapa de 6 a 10 anys: • Fitxes 10 i 16, pàg. 35 i 51 Etapa de 11 a 17 anys: • Fitxes 11 i 17, pàg. 36 i 52 • Paperògraf o pissarra i retoladors o guixos de colors 5 Desenvolupament d’habilitats parentals (II) Activitat individual i debat en gran grup • Suggeriments per al moderador/a: 15 minuts “Temps Fora com a estratègia de control d’impulsos” • Suggeriments per al moderador/a: ”Activitat de relaxació” • Fitxa 18 “Aprenent a relaxar-nos”, pàg. 53 • Paperògraf, plec de paper i retoladors de colors, o pissarra amb guixos de colors • Opcional: algun vídeo o àudio sobre relaxació 6 Síntesi d’idees per recordar Expositiva per part del moderador/a amb possible • Fitxa 19 “Idees per recordar”, pàg. 54 10 minuts intervenció dels participants • Veure orientacions a la taula 4, pàg. 13 7 Reflexió i posada en pràctica d’allò après Expositiva per part del moderador/a amb possible • Fitxa 14 “He après”, pàg. 38 5 minuts intervenció dels participants • Veure orientacions a la taula 5, pàg. 14 8 Comiat i tancament de la sessió Individual • “Qüestionari 4: Avaluació de la sessió, persona moderadora”, pàg. 210 5 minuts • “Qüestionari 5: Avaluació de la sessió, participants”, pàg. 212 Temps total 1 h i 50 min 40 SESSIÓ 2 DIMENSIONS DEL • Facilitar que els pares i mares desenvolupin CONTINGUT A DESENVOLUPAR competències d’autoregulació emocional i de tolerància a la frustració davant A la segona sessió s’introdueixen principis comportaments no cooperatius dels seus bàsics del comportament humà que incideixen fills/es: pràctica de la relaxació i estratègia del en les dinàmiques familiars. Destaca la “temps fora”. necessitat d’atenció, respecte, afecte i • Promoure que els pares i mares mostrin reconeixement que té tot ésser humà com a models parentals que permetin desenvolupar elements bàsics per al seu desenvolupament en els seus fills/es habilitats d’autoregulació personal. Satisfer o no aquesta necessitat emocional i del comportament i de tolerància condiciona l’aparició de comportaments a la frustració a través de la imitació i cooperatius i no cooperatius, tant en fills com aprenentatge observacional que realitzen de en els propis pares i mares. Es fa menció també les conductes dels seus pares i mares. a la conveniència de que els pares i mares • Fomentar el desenvolupament del respecte aprenguin a autoregular el seu comportament mutu entre pares i mares i fills/es. i les seves reaccions emocionals davant conductes no cooperatives dels fills/es per evitar situacions de conflicte que puguin anar CREENCES PARENTALS A TREBALLAR EN guanyant cada cop més intensitat. Per això, els EL PROGRAMA ASSOCIADES A LA pares i mares necessiten conèixer tècniques de TEMÀTICA DE LA SESSIÓ relaxació i pràctiques en el dia a dia. • “Els pares i mares consideren que els problemes que els plantegen els seus fills/es són diferents OBJECTIUS I COMPETÈNCIES dels plantejats a d’altres pares i mares”. PARENTALS A PROMOURE • “Els pares i mares consideren que quan els seus fills/es no es comporten bé és perquè necessiten Amb el desenvolupament d’aquesta sessió més atenció” es pretén: • “Els pares i mares tenen poca paciència amb els • Facilitar que els pares i mares identifiquin seus fills/es”. i comprenguin les possibles causes del • “Els pares i mares acostumen a expressar les comportament cooperatiu i no cooperatiu seves emocions de manera explosiva”. dels fills/es. • “Els pares i mares tenen dificultat per parlar • Ajudar els pares i mares a ser més conscients amb els seus fills/es sense exaltar-se quan de les seves estratègies parentals i de aquests estan enfadats”. les seves reaccions emocionals davant el • “Els pares i mares consideren que tenen comportament cooperatiu i no cooperatiu informació adequada sobre com relaxar-se i dels seus fills/es. controlar les seves emocions”. 41 SESSIÓ 2 SEQÜÈNCIA D’ACCIONS A DESENVOLUPAR 0 Preparació de la sala 1 Entrada Recursos i benvinguda • Veure orientacions a la taula 7, pàg. 17. 2 Repàs d’allò Recursos tractat a les • Veure orientacions a la taula 6, pàg. 15. sessions anteriors i identificació de dificultats 3 Introducció Recursos Objectius de nous • Suggeriments per al moderador/a: • Ajudar als pares i mares a entendre alguns principis “Necessitat d’atenció, respecte, afecte i bàsics del comportament humà –i dels seus fills/es- continguts reconeixement: Com comprendre el comportament fonamentats en necessitats emocionals, de respecte i dels nostres fills/es”. de reconeixement personal. Principis bàsics del • Promoure que els pares i mares reflexionin sobre la comportament humà. necessitat que tenen els fills de mantenir amb els Necessitat dels fills/es de Indicacions per al moderador/a pares i mares relacions afectives positives basades en rebre atenció, respecte, • El moderador/a introduirà informació sobre el tema el respecte i el reconeixement personal. afecte i reconeixement ajudat pel text suggerit. dels seus pares i mares. 42 SESSIÓ 2 • Facilitar que els pares i mares facin conscient el tipus • Facilitar que els pares i mares puguin alliberar de relació afectiva que mantenen quotidianament tensions i formular dubtes sobre els seus patrons amb els seus fills/es, les seves reaccions emocionals educatius amb els fills/es, relativitzar les seves davant d’ells i que valorin els efectes que aquestes preocupacions i problemes en l’exercici del rol reaccions poden tenir en la qualitat de la interacció parental i elaborar noves cognicions, creences i que mantenen amb ells. aproximacions a la interacció amb els fills/es. • Ajudar als pares i mares a ser conscients de que les seves reaccions emocionals i de comportament Metodologia actuen com a models que els seus fills/es poden • Expositiva per part de la moderador/a amb possible imitar i reproduir mitjançant l’aprenentatge intervenció dels participants. observacional. • Generar en els pares i mares expectatives de Temps previst millora en la interacció amb els seus fills/ • 15 minuts. es mitjançant l’aprenentatge d’estratègies d’autoregulació emocional i del comportament: relaxació i “temps fora”. Necessitat d’atenció, respecte, afecte i reconeixement: Com entendre el comportament dels fills/es. Suggeriments Aquesta sessió temàtica porta a considerar la necessitat dels fills/es de rebre atenció, per al respecte, afecte i reconeixement per part dels seus pares i mares perquè puguin desenvolupar un comportament cooperatiu amb ells i una relació interpersonal moderador/a positiva. L’absència d’aquest reconeixement podria portar els fills/es a cridar l’atenció amb comportaments no cooperatius, molestos, desafiadors, venjatius, desobedients o conflictius. Per fer front a aquests comportaments dels fills/es, els pares i mares poden aprendre estratègies de relaxació, control d’impulsos i de tolerància a la frustració que els ajudin a autoregular la seva reacció emocional, a controlar les situacions de retret i conflicte amb els fills/es, i a tractar de resoldre els problemes amb ells amb més calma i d’una manera positiva en un moment posterior. 43 SESSIÓ 2 4 Desenvo- Recursos fitxes les idees fonamentals del seu debat. Per això, el lupament • Fitxa 15 “Cas Joan, ficar-se al llit, 4 anys”, pàg. 50. moderador/a pot suggerir les següents preguntes:• Fitxa 16 “Cas Elisabet, estudis, 9 anys”, pàg. 51. 1. Quines conductes concretes del fill/a cal destacar en d’habilitats • Fitxa 17 “Cas Anna, dormir fora de casa, 15 anys”, pàg. 52. aquest cas? parentals (I) • Fitxa 8 “Dels dos als tres anys”, pàg. 34. 2. Aquestes conductes del fill/a són d’esperar per la • Fitxa 9 “Dels quatre als cinc anys”, pàg. 35. seva edat? Entenent el comporta- • Fitxa 10 “Dels sis als deu anys”, pàg. 35. 3. Què busca obtenir el fill/a del seu pare o mare en ment no cooperatiu dels • Fitxa 11 “A la pre (11-13 anys) i adolescència (14-17 aquest cas? fills/es i les reaccions anys)”, pàg. 36. 4. Com es sent la mare o el pare davant les conductes emocionals dels pares i • Paperògraf o pissarra i retoladors o guixos de colors del fill/a? mares • Suggeriments per al moderador/a: “Temps Fora com a. Es sent molest/a o irritat/da? a estratègia de control d’impulsos”. b. Es sent reptat/da en la seva autoritat com a pare o mare? c. Es sent dolgut/da com a persona? Indicacions per al moderador/a d. Es sent impotent i sense saber què més pot fer amb • Es demanarà als participants que formin grups de el seu fill/a per a resoldre la situació? 4 persones que no es coneguin prèviament per així 5. Com reacciona el pare o la mare davant les conductes fomentar la interacció entre tots els participants. del fill/a? • Un cop que els grups estiguin formats se’ls lliurarà a 6. Tendeix a imposar-se davant del seu fill/a? cadascun d’ells la fitxa amb el cas a debatre segons 7. Quines conductes concretes del pare o la mare cal l’etapa educativa dels fills/es a la qual està dirigit el destacar en aquest cas? programa, i es demana als participants que tinguin al 8. Podria el pare o la mare reaccionar d’una altra costat la fitxa “Característiques evolutives dels fills/ manera davant el fill/a per evitar el conflicte de relació es” corresponent a l’etapa educativa que s’estigui entre ells? treballant. 9. Podria el pare o la mare controlar la seva reacció • El moderador/a llegirà en veu alta el cas i repassarà impulsiva davant el seu fill/a, intentant moderar, per breument les característiques evolutives dels fills/ exemple, el seu to de veu, el contingut de les seves es en l’edat que s’estigui considerant en el programa, paraules i intentant escoltar? per a que els participants puguin relacionar el cas que 10. Necessiten els pares i mares aprendre tècniques de es tractarà amb les característiques dels seus propis relaxació i d’autoregulació emocional per controlar les fills/es i amb les seves pròpies dinàmiques familiars. seves frustracions i reaccions impulsives dels seus fills/ • Se’ls demanarà que, en el petit grup, comentin les es i reduir així les possibilitats de conflicte? idees sobre el cas i les seves pròpies experiències educatives amb els seus fills/es i que anotin a les 44 SESSIÓ 2 • El debat en petit grup guiat per aquestes preguntes • Promoure que els pares i mares puguin escoltar-se facilitarà als seus pares i mares fer més conscients entre ells mateixos treballant en grup i contrastar les les seves pròpies estratègies educatives amb els seves experiències i dificultats respecte a l’educació seus fills/es, compartir-les amb altres pares i mares, dels seus fills/es, així com aprendre noves estratègies contrastar-les, conèixer i reflexionar sobre altres parentals mitjançant la metodologia experiencial i possibles formes d’interaccionar amb els seus fills/ cooperativa entre iguals. es que presenten els altres components del grup i • Facilitar l’aplicació del “Temps Fora” com una valorar si aquestes noves formes poguessin ser útils estratègia de control d’impulsos. amb els seus propis fills/es. • Després de debatre en petit grup, es posarà en Metodologia comú en gran grup per a complementar les idees • Dinàmica en petits grups i posada en comú en analitzades en els petits grups i contrastar-les amb gran grup. els suggeriments del moderador/a, qui anotarà al paperògraf les idees fonamentals que es vagin Temps previst exposant durant el debat per a que quedin ben • 50 minuts. reflectides i assimilades pels participants. • Per acabar se’ls facilitarà informació sobre l’estratègia de “Temps Fora”, dirigida al control d’impulsos, demanant posteriorment als participants la seva aplicació en la resolució de conflictes. Objectius • Identificar situacions quotidianes de conflicte amb els fills/es en la vida familiar. • Ajudar als pares i mares a fer conscient la seva possible tendència a exaltar-se emocionalment amb els seus fills/es i a interaccionar de manera imposada i amb retrets amb ells davant situacions conflictives quotidianes de la vida familiar. • Propiciar que els pares i mares elaborin creences i estratègies cognitives que els permetin desenvolupar relacions amb els seus fills/es basades en el respecte, en l’acceptació de les seves característiques evolutives i en el reconeixement positiu mutu. 45 SESSIÓ 2 Temps Fora Dins d’aquesta sessió és rellevant aprofitar per introduir conseqüència l’aïllament (només s’ha de fer servir per un Suggeriments entre les mares i pares l’aplicació del “temps fora” com a comportament inadequat; una vegada superat aquest, es estratègia de control d’impulsos. El “temps fora” és una podrà intentar amb un altre). És convenient comprovar per al estratègia, molt utilitzada per a aconseguir eliminar una que l’infant ha entès el que esperem d’ell. Quan acabi moderador/a conducta inadequada o generar noves alternatives davant el temps pactat hauríem de preguntar a l’infant per de conflictes. Amb el “temps fora” intentem parar el què l’hem portat al racó, per tal d’assegurar-nos que conflicte interrompent la relació i trencant la comunicació efectivament ens ha entès. durant un període breu de temps (d’1 a 5 minuts), sempre i quan es produeix una situació que volem eliminar. En el cas de l’adolescent aquest temps d’aïllament de comunicació es pot realitzar donant ordres com: “ens Un exemple d’aquesta tècnica, és el següent: davant donem uns minuts per a pensar en el que ha passat i un comportament agressiu d’un infant, el portem al tornem a parlar-ne més endavant” o “marxo a comprar al “racó de pensar”, lloc establert de forma fixa a la sala supermercat i en parlem a la tornada”. Aquesta tècnica ha on desenvolupem les sessions. Podem assenyalar el lloc de ser explicada breument a l’adolescent; se li ha de dir amb una cartolina. Establirem un espai on hi haurà una neutralment (per no proporcionar el reforç de l’atenció) cadira en un racó, evitant que sigui a l’abast de joguines. que el seu comportament no ha estat bo o apropiat, i que S’aconsella aprofitar el temps d’espera per a que l’infant volem temps de reflexió per a tots dos amb la fi de poder- faci un dibuix o una redacció sobre el problema del qual ho parlar o analitzar amb més tranquil·litat. Un descans es pot parlar tots junts després. en la interacció dóna als pares i mares l’oportunitat de tenir control i manejar més prudentment la situació. S’ha d’explicar al nen clarament el funcionament de la tècnica (a on, quant de temps, per què, etc.) i sobre tot deixar-li clar quina conducta inadequada portarà com 46 SESSIÓ 2 5 Desenvo- Recursos lupament • Suggeriments per al moderador/a: ”Activitat de relaxació”. • Fitxa 18 “Aprenent a relaxar-nos”, pàg. 53. d’habilitats • Paperògraf, plec de paper i retoladors de colors, o pissarra amb guixos de colors. parentals (II) • Opcional: algun vídeo o àudio sobre relaxació. Aprenent a relaxar-nos Indicacions per al moderador/a • El moderador/a comentarà als pares i mares que treballaran breument les tècniques de relaxació perquè puguin iniciar-se en l’autocontrol emocional i del comportament, especialment quan es trobin davant conductes no cooperatives dels seus fills/es. • El moderador/a indicarà que aquestes tècniques es poden utilitzar a qualsevol situació tensional de la vida quotidiana, encara que per això necessitaran practicar-ho amb assiduïtat. A continuació, els donarà unes instruccions per a realitzar l’activitat de relaxació amb l’ajuda del text suggerit. • Un cop finalitzada l’activitat, el moderador/a demanarà als participants que comentin quines estratègies personals acostumen a utilitzar en el dia a dia per a relaxar-se davant situacions tenses o conflictives. Anotarà en el paperògraf les idees que aporten els participants per tal d’elaborar un llistat d’estratègies que puguin resultar d’interès per al grup. Aquesta tasca permetrà als pares i mares fer més conscient el seu estat emocional i practicar l’auto-observació en diferents moments del dia. Objectius • Facilitar als pares i mares informació sobre com relaxar-se a través del control muscular, la respiració i el pensament. • Ajudar als pares i mares a comprendre i experimentar que tenen eines i habilitats internes per a regular la seva tensió emocional. Metodologia • Activitat individual i debat en gran grup. Temps previst • 15 min. 47 SESSIÓ 2 Activitat de relaxació El moderador/a demanarà als participants que es desenvolupa durant la sessió i de les seves creences sobre Suggeriments desprenguin de qualsevol objecte que tinguin a les mans si l’activitat serà útil. El moderador/a demanarà als i que mentre estiguin asseguts estirin el coll, el tronc i participants si han notat algun canvi emocional en passar per al les extremitats fins que notin que aquestes comencen a de pensar en la situació agradable a la desagradable, moderador/a pesar. Alhora, els demanarà que tanquin els ulls i que i de nou a l’agradable. Si la seva resposta es Sí, el prenguin i expulsin aire profunda i lentament. Després moderador/a podrà fer-los notar la seva capacitat per a d’uns segons, el moderador/a els demanarà que estrenyin autogestionar les seves emocions en funció del control els punys i estirin les cames tot el que puguin fins a notar del pensament i del contingut del llenguatge interior que una lleu molèstia, perquè facin conscient la sensació utilitzen a cada moment. Els comentarà que utilitzar muscular que té lloc quan la persona es troba tensa. A aquestes estratègies eficaçment amb certa freqüència continuació es demana que relaxin lentament els músculs i davant situacions tenses requereix un entrenament perquè també facin conscient la sensació de benestar que ha de començar en situacions més relaxades, de la que això produeix. Després, sempre amb els ulls tancats mateixa manera que per poder conduir un automòbil i mantenint una respiració lenta i rítmica, se’ls demana en una autopista amb molt de trànsit, abans ha estat que pensin en una situació en la qual s’hagin trobat molt necessari fer les primeres pràctiques en un entorn amb bé, a gust i gaudint. El moderador/a dirà en veu alta “em pocs cotxes al voltant. trobo bé, a gust i gaudint” perquè els participants s’ho repeteixin a sí mateixos internament. Després d’uns No obstant, amb pràctica i autoconsciència sobre les segons els demanarà que pensin en una situació que seves idees i pensaments, les persones poden arribar hagin viscut en la que s’hagin trobat una mica malament. a reinterpretar les situacions que els generen tensió, Quan passin uns segons els demanarà que tornin a donar-los significats que generin menys frustració, recordar la situació agradable anterior repetint-se a si autogestionar les seves pròpies emocions i mostrar mateixos “em trobo bé, a gust i gaudint”. Posteriorment menys reaccions explosives negatives davant els altres i els indicarà que vagin obrint els ulls lentament i davant els seus fills/es. Per altra banda, aquests patrons acomodant-se a la cadira. de comportament serviran de model adequat per als fills/ es, perquè vagin desenvolupant ells també estratègies Després d’aquesta experiència, el moderador/a els d’autoregulació emocional i del comportament. preguntarà com es senten, si es troben a gust i relaxats. La majoria dels pares i mares segurament diran que sí, Per últim, comentarà als pares i mares que a la fitxa i és possible també que alguna persona comenti que no “Aprenent a relaxar-nos” trobaran indicacions per a ha pogut experimentar el que es proposava en l’activitat. practicar la relaxació. Això dependrà, entre d’altres coses, de la seva capacitat d’atenció i concentració per a seguir les indicacions del moderador/a en el moment que aquest exercici es 48 SESSIÓ 2 6 Síntesi d’idees Recursos per recordar • Fitxa 19 “Idees per recordar”, pàg. 54. Indicacions per al moderador/a • Resumir allò treballat a la sessió i lliurar una síntesi d’idees per recordar. Veure orientacions a la taula 4, pàg. 13. 7 Reflexió Recursos i posada • Fitxa 14 “He après”, pàg. 38. en pràctica Indicacions per al moderador/a d’allò après • Resumir allò treballat a la sessió i lliurar una síntesi d’idees per recordar. Veure orientacions a la taula 5, pàg. 14. Temps previst • 5 minuts. 8 Comiat Recursos i tancament de • “Qüestionari 4: Avaluació de la sessió, persona moderadora”, pàg. 210.• “Qüestionari 5: Avaluació de la sessió, participants”, pàg. 212. la sessió Temps previst • 5 minuts. 49 SESSIÓ 2 FITXES DE TREBALL DE LA SESSIÓ Pàg Fitxes Pàg Fitxes 50 Fitxa 15 “Cas Joan, ficar-se al llit, 4 anys” 53 Fitxa 18 “Aprenent a relaxar-nos” 51 Fitxa 16 “Cas Elisabet, estudis, 9 anys” 54 Fitxa 19 “Idees per recordar” 52 Fitxa 17 “Cas Anna, dormir fora de casa, 15 anys” 38 Fitxa 14 “He après” Fitxa 15 Utilitzar en programes dirigits a pares i mares “Cas Joan, ficar-se al llit, 4 anys” amb fills/es en l’etapa educativa de 2 a 5 anys - Pare: ... I tots van viure feliços i van menjar Qüestions 4. Com es sent el pare davant la conducta del anissos. Bé Joan, aquest és el final de la 1. Quina conducta té el fill? nen? història i ja és hora de que vagis al llit. A. Es sent molest o irritat? - Joan: Pots llegir-me un altre conte? - Pare: No, Joan, ja és tard, així que bona nit. Mmmmm, a veure, avui posen una bona pel·lícula al canal.. B. Es sent reptat en la seva autoritat com a - Joan: Pareee! 2. Aquesta conducta del fill és d’esperar per pare? - Pare: Què passa, Joan? la seva edat? - Joan: Tinc set. Puc anar a beure aigua? - Pare: Bé, afanya’t i vés al llit. A veure, quin C. Es sent dolgut com a persona? canal era...? Ah sí, el canal... - Joan: Pareee! 3. Què busca obtenir el fill del pare? - Pare: Què passa ara, Joan? D. Es sent impotent i sense saber què més - Joan: He d’anar al lavabo pot fer amb el seu fill per a que vagi a - Pare: Molt bé, vés-hi, i si us plau fica’t al llit dormir? de seguida, eh?! 50 SESSIÓ 2 Fitxa 16 Utilitzar en programes dirigits a pares i mares “Cas Elisabet, estudis, 9 anys” amb fills/es en l’etapa educativa de 6 a 10 anys - Pare: Però si són les 9 de la nit i no has fet Qüestions 4. Com es sent el pare davant la conducta de encara els deures! 1. Quina conducta té la filla? la filla? - Elisabet: Jo no en tinc la culpa. Ja t’he dit que A. Es sent molest o irritat? no sé fer aquests exercicis de matemàtiques! No els entenc. - Pare: No m’explico com no els saps fer, Elisabet. Te’ls he explicat moltes vegades. No sé què més puc fer. Pot ser que les matemàtiques siguin molt difícils per a tu. B. Es sent reptat en la seva autoritat com a - Elisabet: Sí, crec que tens raó. pare? 2. Aquesta conducta de la filla és d’esperar per la seva edat? C. Es sent dolgut com a persona? 3. Què busca obtenir la filla del seu pare? D. Es sent impotent i sense saber què més pot fer amb la seva filla? 51 SESSIÓ 2 Fitxa 17 Utilitzar en programes dirigits a pares i mares “Cas Anna, dormir fora de casa, 15 anys” amb fills/es en l’etapa educativa de 11 a 17 anys - Anna: Mare, puc dormir a casa de la Maria Qüestions 4. Com es sent la mare davant la conducta aquesta nit? 1. Quina conducta té la filla? de la filla? - Mare: No, Anna, perquè demà és dia de A. Es sent molesta o irritada? col·legi. - Anna: Ja ho sé. Però, puc fer-ho només per avui? Va, si us plau... - Mare: No, em sap greu, Anna. - Anna: Però la mare de la Maria sí la deixa dormir fora encara que al dia següent hi hagi B. Es sent reptada en la seva autoritat com classe. a mare? - Mare: A mi no m’interessa el que fa la mare 2. Aquesta conducta de la filla és d’esperar de la Maria. Jo sóc la teva mare i dic que NO. per la seva edat? - Anna: Tu mai em deixes fer res! - Mare: Prou, Anna! - Anna: No veig per què no puc anar a dormir C. Es sent dolguda com a persona? només per aquesta nit! - Mare: Perquè dic que No! I prou! 3. Què busca obtenir la filla de la seva mare? D. Es sent impotent i sense saber què més pot fer amb la seva filla? 52 SESSIÓ 2 Fitxa 18 “Aprenent a relaxar-nos” 1. Ens asseiem còmodament en una cadira 6. Tornem a recordar o a imaginar la situació 10. Ens convé dir-nos coses positives a amb els braços i les cames estirades. molt agradable anterior o una altra nova nosaltres mateixos en el dia a dia. durant 60 segons i pensem un altre cop “em 2. Tanquem els ulls. Prenem aire i trobo bé”, “estic a gust”. 11. Podem practicar aquest procés de l’expulsem lentament i amb suavitat. Seguim relaxació dues o tres vegades al dia per a amb els ulls tancats respirant profundament 7. Obrim els ulls a poc a poc i ens asseiem bé trobar-nos millor. durant tot el temps que duri l’activitat. a la cadira. 12. Quan tinguem moments tensos, aquesta 3. Tanquem els punys amb força uns segons 8. Analitzem si hem notat canvis d’ànim activitat de relaxació ens pot ajudar a calmar- i a continuació els obrim de cop. Notem que al passar de la situació molt agradable a la nos. els braços, els avantbraços i les mans es situació menys agradable, i si hem notat relaxen. un altre canvi al passar de la situació poc 13. Ens resultarà útil pensar que en moments agradable a la situació molt agradable. de tensió podem practicar la relaxació i així 4. Recordem o imaginem una situació molt És important adonar-se de que aquest aprendre a controlar les nostres emocions, i agradable durant uns 60 segons i pensem canvi d’ànims té a veure amb el que estem que no són necessàriament moments en que “em trobo bé”, “estic a gust”. pensant, recordant o imaginant, i que això ho les situacions puguin amb nosaltres. hem escollit nosaltres mateixos. 5. Recordem o imaginem una situació poc 14. Ens convé dedicar-nos cada dia alguns agradable durant uns 30 segons i pensem 9. És important adonar-se que sovint moments per a pensar en els aspectes “no m’agrada, però puc amb això”. el nostre estat d’ànim té a veure amb el positius que tenim, tant en les persones com que pensem i el que ens diem a nosaltres en el que ens rodeja: salut, familia, casa, etc. mateixos. Per això, ens convé estar atents a allò que ens estem dient si volem controlar i regular les nostres pròpies emocions. 53 SESSIÓ 2 Fitxa 19 “Idees per recordar. Necessitat d’atenció, respecte, afecte i reconeixement” Recorda... • Totes les persones necessiten respecte, • Quan els fills/es volen cridar l’atenció amb • Convé dedicar cada dia alguns moments atenció, afecte i reconeixement dels altres comportaments negatius, convé que els a relaxar-se i a pensar en els aspectes per sentir-se valorades i acceptades. pares i mares no reaccionin en el mateix positius d’un/a mateix/a i del que ens moment, i els prestin atenció una mica rodeja. • Els fills/es necessiten que els seus pares més tard, en quant vegin en ells o elles una i mares els respectin i els donin atenció, actitud més positiva i de col·laboració. • La tècnica de relaxació pot ajudar els afecte i reconeixement per sentir-se pares i mares a desenvolupar habilitats valorats i acceptats per ells. • El “Temps Fora” és una estratègia d’autoregulació emocional i de tolerància de control d’impulsos que mares i a la frustració per afrontar adequadament • Quan els fills/es noten que els seus pares pares poden aplicar per promoure els moments de desànim. els respecten i valoren acostumen a portar- l’autoregulació d’impulsos i emocions se millor i col·laborar amb ells. davant conflictes familiars. • Quan els fills/es s’adonen que els seus • És important que els fills/es vegin que pares no els atenen ni els respecten com quan es comporten de manera inadequada ells esperen, poden tenir comportaments els seus pares i mares no els presten de cridar l’atenció, com discutir o renyir i atenció, i que sí ho fan quan col·laboren. provocar conflictes. Això els ajudarà a aprendre a regular millor el seu comportament i a tolerar la seva frustració. 54 SESSIÓ 3 AUTOESTIMA I ASSERTIVITAT EN PARES MARES SESSIÓ 3 SESSIÓ 3 AUTOESTIMA I ASSERTIVITAT EN PARES MARES COM SENTIR-NOS BÉ I SEGURS COM PARES I MARES Seqüència d’accions Metodologia de treball Recursos Temps previst 0 Preparació de la sala 1 Entrada i benvinguda Expositiva per part del moderador/a • Identificadors personals 5 minuts • Veure orientacions a la taula 7, pàg. 17 2 Repàs d’allò tractat en les sessions Participativa en gran grup • Fitxa emplenada “Idees per recordar”, sessió 1 10 minuts anteriors i identificació de dificultats • Fitxa emplenada “He après”, sessions 1 i 2 • Paperògraf o pissarra i retoladors o guixos de colors • Veure orientacions a la taula 6, pàg. 15 3 Introducció de nous continguts Expositiva per part del moderador/a amb • Suggeriments per al moderador/a: ”Autoestima i assertivitat en els 15 minuts possible participació dels pares i mares pares i mares”, pàg. 60 4 Desenvolupament d’habilitats parentals (I) Dinàmica en petits grups i posada en comú en • Fitxa 20 “Reconeixent el positiu d’un mateix”, pàg. 65 50 minuts gran grup • Paperògraf, plec de paper i retoladors de colors 5 Desenvolupament d’habilitats parentals (II) Expositiva per part del moderador/a • Fitxa 21 “Pensaments que ajuden”, pàg. 66 15 minuts amb reflexió individual i intervenció dels • Fitxa 22 “Pensaments que no ajuden”, pàg. 67 participants • Paperògraf, plec de paper i retoladors de colors 6 Síntesi d’idees per recordar Expositiva per part del moderador/a amb • Fitxa 23 “Idees per recordar”, pàg. 68 10 minuts possible intervenció dels participants • Veure orientacions a la taula 4, pàg. 13 7 Reflexió i posada en pràctica d’allò après Expositiva per part del moderador/a amb • Fitxa 14 “He après”, pàg. 38 5 minuts possible intervenció dels participants • Veure orientacions a la taula 5, pàg. 14 8 Comiat i tancament de la sessió Individual • “Qüestionari 4: Avaluació de la sessió, persona moderadora”, pàg. 210 5 minuts • “Qüestionari 5: Avaluació de la sessió, participants”, pàg. 212 Temps total 1 h i 50 min 56 SESSIÓ 3 DIMENSIONS DEL CONTINGUT A DESENVOLUPAR El desenvolupament de la tercera sessió està orientat a proporcionar als pares i mares informació bàsica sobre l’autoestima i l’assertivitat, els factors que condicionen el seu desenvolupament, els seus efectes sobre la persona, sobre les seves relacions amb els altres, amb la parella i amb els fills/es, i les estratègies que faciliten el seu desenvolupament en els fills/es. Així mateix, aquesta sessió pretén ajudar als pares i mares a fer conscient la seva pròpia autoestima i la importància de sentir-se adequadament valorat per un mateix per tal de transmetre seguretat, ser assertius, fomentar el respecte mutu i transmetre també als altres, a la parella i als fills/es una valoració positiva de la seva persona que els faci sentir acceptats i respectats. OBJECTIUS I COMPETÈNCIES PARENTALS A PROMOURE Amb el desenvolupament d’aquesta sessió es pretén: • Proporcionar als pares i mares informació bàsica sobre l’autoestima i l’assertivitat, els factors que condicionen el seu desenvolupament, els seus efectes sobre la persona, sobre les seves relacions amb els altres, amb la parella i amb el fills/ es, i les estratègies que faciliten el seu desenvolupament en els fills/es. 57 SESSIÓ 3 • Facilitar que els pares i mares facin conscient CREENCES PARENTALS A TREBALLAR • “Els pares i mares troben en el dia a dia poques la seva pròpia autoestima i la importància EN EL PROGRAMA ASSOCIADES A LA oportunitats per fer allò que més els relaxa i de sentir-se adequadament valorats per TEMÀTICA DE LA SESSIÓ satisfà”. si mateixos per desenvolupar habilitats • “Els pares i mares pensen que estan fallant a d’autoregulació emocional, de tolerància a la • “Els pares i mares tenen bona opinió de si l’educar als seus fills/es quan aquests tenen frustració i d’assertivitat. mateixos”. baixos rendiments acadèmics o comportaments • Propiciar que els pares i mares reflexionin • “Els pares i mares intenten veure el costat inadequats”. sobre la necessitat de sentir-se positiu quan alguna cosa no surt com desitgen”. • “Els pares i mares acaben fent les tasques que adequadament valorats per si mateixos per • “Als pares i mares els preocupa molt el que els els seus fills/es no fan per tal que no quedin poder transmetre seguretat, ser assertius, altres puguin opinar sobre com eduquen als sense fer”. fomentar el respecte mutu i transmetre als seus fills/es”. altres, a la parella i als fills/es una valoració • “Els pares i mares es senten poc capaços positiva de les seves persones que els faci d’ajudar als seus fills/es perquè sàpiguen sentir també acceptats i respectats. solucionar els seus propis problemes”. • Propiciar que els pares i mares gaudeixin de moments i espais per reflexionar sobre si mateixos, sobre el grau en que identifiquen i accepten els seus potencials i limitacions i els possibles efectes que dita acceptació pot tenir sobre la qualitat de relació que mantenen amb els seus fills/es. • Fomentar l’autovaloració adequada dels pares i mares com a base per al desenvolupament d’habilitats d’autoregulació emocional i de tolerància a la frustració, que els permeti encaminar una relació positiva amb els seus fills/es. • Promoure que els pares i mares mostrin models parentals d’auto-acceptació de les seves pròpies potencialitats i limitacions com persones i com pares i mares, perquè mitjançant la imitació i observació de les conductes parentals els seus fills/es puguin aprendre a desenvolupar empatia cap els seus pares, auto-acceptació de les seves pròpies potencialitats i limitacions com fills/ es i habilitats per tolerar la frustració. 58 SESSIÓ 3 SEQÜÈNCIA D’ACCIONS A DESENVOLUPAR 0 Preparació de la sala 1 Entrada Recursos i benvinguda • Veure orientacions a la taula 7, pàg. 17. 2 Repàs d’allò Recursos tractat a les • Veure orientacions a la taula 6, pàg. 15. sessions anteriors i identificació de dificultats 3 Introducció Recursos Objectius de nous • Suggeriments per al moderador/a: “Autoestima i • Ajudar als pares i mares a entendre què és assertivitat en els pares i mares: Com sentir-nos bé i l’autoestima i la importància que té per al continguts segurs com pares i mares”. desenvolupament afectiu de la persona i per fomentar la tolerància a la frustració, l’autoregulació emocional Autoestima i assertivitat. i les relacions interpersonals basades en el respecte Factors que condicionen Indicacions per al moderador/a mutu. el seu desenvolupament • El moderador/a introduirà informació sobre el tema • Proporcionar als pares i mares informació sobre i els seus efectes sobre el ajudat pel text suggerit. l’estratègia del llenguatge positiu i motivador: verbal, comportament i les rela- paraverbal i gestual com eina vàlida per fomentar cions interpersonals. l’autoestima en si mateixos i en els seus fills/es. 59 SESSIÓ 3 • Facilitar que els pares i mares facin conscient la Metodologia conveniència de dedicar-se un temps diari per • Expositiva per part del moderador/a amb possible reflexionar sobre si mateixos, relaxar-se i buscar intervenció dels participants. moments de satisfacció personal. Temps previst • 15 minuts. Autoestima i assertivitat en els pares i mares: Com sentir-nos bé i segurs com pares i mares Suggeriments Aquesta secció temàtica porta a considerar de nou la sobre el que som capaços de fer i aconseguir, el tipus per al necessitat que té tota persona de sentir-se acceptada, de responsabilitats que ens atorguen, etc., tot això va estimada , valorada i respectada des de la infància, par generant en cada persona una idea de com és en funció de moderador/a anar desenvolupant progressivament una valoració com creu que la veuen els altres. adequada de si mateixa i una bona autoestima. Perquè aquesta valoració d’un mateix sigui adequada és necessari Perquè l’autoestima dels pares i mares es desenvolupi, que la persona sigui capaç d’identificar, reconèixer i poden aprendre a utilitzar la tècnica del llenguatge positiu acceptar en si mateixa tant les seves potencialitats i i motivador, que consisteix bàsicament en fixar-se en virtuts com les seves limitacions i imperfeccions. Això allò positiu que un té en si mateix, en els seus esforços, ajuda a generar l’equilibri emocional. progressos i contribucions, en dir-ho i reconèixer-s’ho per anar generant un cert nivell d’auto-consciència sobre allò El desenvolupament de l’autoestima, no obstant, vàlid i acceptable que és un mateix i el grau de credibilitat està molt condicionat per la qualitat de les relacions que pot tenir per als altres. La tècnica del llenguatge interpersonals que s’hagin tingut des de la infància: les positiu i motivador ajuda a la persona a no centrar-se relacions amb els pares i mares, amb el professorat, només en els seus punts dèbils, en les seves limitacions, amb els germans i amics, i en general, amb aquelles errors i imperfeccions, i a considerar aquestes també persones a qui s’atorga un significat afectiu especial, com acceptables i vàlides, com a part important del seu com són òbviament els pares i mares. El que escoltem desenvolupament personal i del seu aprenentatge vital. El dir a aquestes persones sobre nosaltres, sobre com som, reconeixement, acceptació i integració personal, tant de sobre el que fem i aconseguim, el tipus de paraules que les potencialitats com de les limitacions i imperfeccions utilitzen per referir-se a la nostra persona, la manera en d’un mateix ajuda a la persona a construir el seu equilibri que ens parlen, ens miren i s’acosten a nosaltres, el grau emocional, a sentir-se millor amb si mateixa, a tolerar de confiança que tenen sobre les nostres capacitats, millor les frustracions i a desenvolupar la seva motivació de guany. 60 SESSIÓ 3 El moderador/a podrà comentar la importància que té vida. Al cultivar aquests aspectes ajudarà als participants que els propis pares i mares desenvolupin una valoració a sentir-se millor amb si mateixos, a calmar tensions i a adequada de si mateixos per transmetre als seus fills/ afrontar de manera més adequada les frustracions i els es un model de comportament basat en la seguretat i conflictes familiars. la confiança personal. Aquestes característiques son bàsiques per a que els pares i mares puguin mostrar un comportament assertiu amb els fills/es, és a dir, un comportament basat en la seguretat personal, en fer veure als fills/es com es senten en determinats moments amb el seu comportament, en propiciar que respectin els punts de vista dels pares i mares i les normes de convivència; tot això en base al respecte mutu i evitant ofendre.Per altra banda, es pot comentar amb els pares i mares que convé dedicar-se un temps cada dia - encara que sigui breu- a reflexionar sobre un mateix, sobre les seves potencialitats i característiques positives i sobre les seves limitacions i imperfeccions, a relaxar-se i a fer aquelles coses quotidianes i properes que més satisfan; en ocasions aquestes coses poden ser tant quotidianes com prendre un cafè a casa amb tranquil·litat, llegir algunes pàgines d’un llibre, seure una estona al sofà, escoltar música, o recordar moments agradables de la 4 Desenvolu- Recursos i formar grups de 4 persones. Es demanarà que pament • Fitxa 20 “Reconeixent allò positiu d’un mateix”, formin grup amb aquelles persones amb les que no pàg. 65. han format grup en la sessió anterior, amb la finalitat d’habilitats • Paperògraf, plec de paper i retoladors de colors. de fomentar la interacció entre tots els participants. parentals (I) • Una vegada els grups estiguin formats, es treballarà Indicacions per al moderador/a amb la fitxa “Reconeixent allò positiu d’un mateix” Reconeixent els • Després de l’exposició anterior, el moderador/a i es demanarà als participants que durant uns vuit nostres aspectes demanarà als participants que s’aixequin de la cadira minuts responguin individualment per escrit a les positius per moure’s breument per la sala, relaxar els músculs qüestions que apareixen a la fitxa. Si les condicions 61 SESSIÓ 3 culturals dels participants no aconsellessin que • Una vegada finalitzat el temps de treball en petit aquesta activitat es fes per escrit, se’ls demanarà grup, es realitzarà una posada en comú en gran simplement que pensin en les seves característiques grup, d’al voltant de 15 minuts, sobre el que s’ha positives. En aquest moment alguns participants comentat a cada grup. El moderador/a anotarà al poden dir que no se’ls acudeix res positiu de si paperògraf les característiques positives que s’hagin mateixos que puguin dir o anotar. Si això succeeix, identificat en els grups, i intentarà classificar-les en se’ls podrà donar algunes pistes perquè pensin funció de criteris com: salut, característiques físiques, en les seves característiques físiques, en actituds habilitats, actituds, valors, pertinences (família, positives que tinguin cap els altres, en valors que habitatge, treball, etc.), etc. procuren cultivar, etc. Altres participants poden comentar que senten certa timidesa a ressaltar Objectius les seves característiques positives; en aquest cas • Propiciar que els pares i mares reflexionin, convé comentar i recordar que no es tracta només identifiquin i reconeguin les qualitats i d’agradar-se a un mateix, sinó d’una activitat característiques positives que tenen en si mateixos i necessària per aprendre a fomentar l’equilibri en el que els envolta. emocional. • Fomentar l’autovaloració dels pares i mares a • Transcorregut el temps de treball individual amb través de l’auto-estimulació i l’auto-reconeixement la fitxa, es demana als pares i mares que durant personal. 15 minuts comentin entre si en el seu petit grup el • Promoure que els pares i mares desenvolupen que han escrit ala seva fitxa amb la finalitat de que habilitats d’auto-estimulació a través del llenguatge s’escoltin ells mateixos i diguin en veu alta les seves intern positiu i del record de les seves potencialitats. pròpies característiques positives i les recordin com • Facilitar que els pares i mares desenvolupin habilitats un eco per poder utilitzar-les posteriorment com d’auto-relaxació i de tolerància a la frustració a través a eina d’auto-estimulació i llenguatge interior en de l’auto-estimulació. moments tensos en els que necessitin una certa • Promoure el desenvolupament de la seguretat relaxació. Aquesta activitat permet també que els personal en els pares i mares a través del membres del grup identifiquin semblances entre reconeixement de les seves característiques positives. sí en les característiques positives i que puguin complementar-les afegint noves característiques Metodologia positives sobre els companys, addicionals al que cada • Participativa en dinàmica de petits grups i posada en un veu individualment en si mateix, de manera que comú en gran grup. a través d’aquesta activitat els participants puguin arribar a sentir-se valorats també pels companys Temps previst del grup. • 50 minuts. 62 SESSIÓ 3 5 Desenvo- Recursos que poden tenir sobre si mateixos i sobre les relacions lupament • Fitxa 21 “Pensaments que ajuden”, pàg. 66. familiars amb les seves parelles i fills/es.• Fitxa 22 “Pensaments que no ajuden”, pàg.67. • El moderador/a podrà anotar al paperògraf aquelles d’habilitats • Paperògraf, plec de paper i retoladors de colors. idees que comenten els pares i mares que resulten parentals (I) d’interès per al grup. Indicacions per al moderador/a • Facilitar als pares i mares informació sobre processos Revisant els nostres • Després de realitzar l’activitat anterior, el cognitius, subjectius i inconscients que condicionen pensaments moderador/a introduirà la idea de que els l’estil de pensar, de valorar i de comportar-se de les pensaments influeixen sobre el comportament de les persones, i que influeixen sobre els comportaments persones, dels pares i mares i fills/es. dels altres. • Propiciar que els pares i mares siguinconscients dels Objectius pensaments que els ajuden i els que no els ajuden • Es demanarà als participants que llegeixin amb ell/ a manejar adequadament les seves emocions i les ella les fitxes 21-22 i els convidarà a comentar en grup seves relacions, amb el fi de que puguin controlar-los quin tipus de pensaments creuen que tenen amb més i utilitzar-los adequadament per promoure la seva freqüència i a posar exemples de situacions en que pròpia autoestima, seguretat i equilibri emocional. utilitzen aquests pensaments. Per exemple, es pot suggerir partir del cas en que “una mare al parc dóna Metodologia una bufetada al seu fill”. • Expositiva per part del moderador/a amb reflexió • Cada persona pot aportar diferents versions sobre individual i intervenció dels participants. aquest fet, i es podrà observar que segons com es pensi, s’actuarà en conseqüència. Temps previst • Això ajudarà als pares i mares a fer conscients • 15 minuts. aquests pensaments i a reflexionar sobre els efectes 6 Síntesi d’idees Recursos per recordar • Fitxa 23 “Idees per recordar”, pàg. 68. Indicacions per al moderador/a • Resumir allò treballat a la sessió i lliurar una síntesi d’idees per recordar. Veure orientacions a la taula 4, pàg. 13. Temps previst • 10 minuts. 63 SESSIÓ 3 7 Reflexió Recursos i posada • Fitxa 14 “He après”, pàg. 38. en pràctica Indicacions per al moderador/a d’allò après • Resumir allò treballat a la sessió i lliurar una síntesi d’idees per recordar. Veure orientacions a la taula 5, pàg. 14. Temps previst • 5 minuts. 8 Comiat Recursos i tancament de • “Qüestionari 4: Avaluació de la sessió, persona moderadora”, pàg. 210.• “Qüestionari 5: Avaluació de la sessió, participants”, pàg. 212. la sessió Temps previst • 5 minuts. 64 SESSIÓ 3 FITXES DE TREBALL DE LA SESSIÓ Fitxa 20 Pàg Fitxes “Reconeixent allò positiu d’un mateix” 65 Fitxa 20 “Reconeixent allò positiu d’un mateix” 66 Fitxa 21 “Pensaments que ajuden” 67 Fitxa 22 “Pensaments que no ajuden” 68 Fitxa 23 “Idees per recordar” • Ens resulta difícil dir coses positives sobre nosaltres mateixos? Per què? 38 Fitxa 14 “He après” • Citar algunes coses positives d’un mateix: • Citar algunes coses que ens agradi fer sols: • Citar algunes coses que ens agradi fer en companyia de la nostra parella o d’amics: • Es més difícil animar-nos que trobar defectes? Per què? • Com podrien canviar les nostres relacions amb els altres si reconeguéssim les nostres pròpies virtuts i les dels altres? 65 SESSIÓ 3 Fitxa 21 “Pensaments que ajuden” Pensament de la persona Possibles comportaments de la Possibles reaccions en els altres persona que té aquest pensament Escriure exemples a les caselles Escriure exemples a les caselles Les persones tenen capacitat per Exemple: Escolta el que les persones tenen a dir i respecta les seves decisions, Exemple: Els altres es senten reconeguts, respectats, i tendiran a encara que no estigui d’acord amb tot. respectar també les decisions d’aquesta persona. prendre les seves pròpies decisions. Sóc com els altres, ni més ni menys. Crec en el respecte mutu. Sóc humà, sé que sóc imperfecte, que em puc equivocar. Totes les persones són importants, incloent-me a mi mateix. 66 SESSIÓ 3 Fitxa 22 “Pensaments que no ajuden” Pensament de la persona Possibles comportaments de la Possibles reaccions en els altres persona que té aquest pensament Escriure exemples a les caselles Escriure exemples a les caselles He de mantenir controlada la situació. Exemple: Pregunta constantment als altres que estan fent. Exemple: Els altres es senten aclaparats i intenten evadir a aquesta persona. Sóc superior i ha de quedar clar. Jo sóc qui sap el que s’ha de fer. No em puc equivocar. No serveixo per a res. Els altres són millors que jo. 67 SESSIÓ 3 Fitxa 23 “Idees per recordar. Com sentir-nos bé i segurs com pares i mares” Recorda... • Tots necessitem sentir-nos segurs i • Educar als fills/es és complexe. Per això, confiar en nosaltres mateixos. Amb això a més de dedicació, els pares i mares podem afrontar millor el que ens succeeix necessiten també aprendre a estar a gust cada dia. amb si mateixos, a sentir-se segurs i confiats en les seves pròpies habilitats. • Els pares i mares necessiten confiar en si Això els ajuda a transmetre als seus fills/ mateixos per educar als seus fills/es. es seguretat i confiança, i a crear una convivència familiar assossegada, on es • La seguretat i la confiança en un mateix pugui fomentar l’acceptació i el respecte. van construint l’autoestima i la valoració adequada d’un mateix. • Per estar a gust amb si mateixos, els pares i mares poden practicar la tècnica • Per valorar-nos adequadament a de l’auto-estimulació reconeixent els nosaltres mateixos necessitem acceptar seus aspectes positius i procurant tenir tant les nostres virtuts com les nostres cada dia alguns moments de relaxació i limitacions i imperfeccions. Això ens gaudiment personal. ajuda a construir l’equilibri emocional. • És important que els pares i mares revisin • Els pares i mares, sense voler-ho, poden si el que es diuen a si mateixos en el dia a cometre alguns errors a l’educar als seus dia inclou aspectes positius. fills/es i convé que entenguin que aquests errors poden servir per aprendre a través d’ells. 68 SESSIÓ 4 AUTOESTIMA I ASSERTIVITAT EN ELS FILLS/ES SESSIÓ 4 SESSIÓ 4 AUTOESTIMA I ASSERTIVITAT EN ELS FILLS/ES COM ACONSEGUIR QUE ELS NOSTRES FILLS/ES ES SENTIN BÉ I CONFIÏN EN NOSALTRES I EN SI MATEIXOS Seqüència d’accions Metodologia de treball Recursos Temps previst 0 Preparació de la sala 1 Entrada i benvinguda Expositiva per part del moderador/a • Identificadors personals 5 minuts • Veure orientacions a la taula 7, pàg. 17 2 Repàs d’allò tractat en les sessions Participativa en gran grup • Fitxa emplenada “Idees per recordar”, sessions 1, 2 i 3 10 minuts anteriors i identificació de dificultats • Fitxa emplenada “He après”, sessions 1, 2 i 3 • Paperògraf o pissarra i retoladors o guixos de colors • Veure orientacions a la taula 6, pàg. 15 3 Introducció de nous continguts Expositiva per part del moderador/a amb • Suggeriments per al moderador/a: ”Autoestima i assertivitat en els 15 minuts possible participació dels pares i mares pares i mares”, pàg. 74 4 Desenvolupament d’habilitats parentals Dinàmica en petits grups i posada en comú en • Fitxa 24 “Dibuix – autoestima 1 - pare-bebé - mirall”, pàg. 78 50 minuts gran grup • Fitxa 25 “Dibuix – autoestima 2 - adolescent - mirall”, pàg. 79 • Fitxa 26 “Dibuix – autoestima 3 - objecte defectuós”, pàg. 80 • Fitxa 27 “Dibuix – autoestima 4 - iniciativa”, pàg. 81 • Paperògraf, plec de paper i retoladors de colors 5 Síntesi d’idees per recordar Expositiva per part del moderador/a amb • Fitxa 28 “Idees per recordar”, pàg. 82 10 minuts possible intervenció dels participants • Veure orientacions a la taula 4, pàg. 13 6 Reflexió i posada en pràctica d’allò après Expositiva per part del moderador/a amb • Fitxa 14 “He après”, pàg. 38 5 minuts possible intervenció dels participants • Veure orientacions a la taula 5, pàg. 14 7 Comiat i tancament de la sessió Individual • “Qüestionari 4: Avaluació de la sessió, persona moderadora”, pàg. 210 5 minuts • “Qüestionari 5: Avaluació de la sessió, participants”, pàg. 212 Temps total 1 h i 35 min 70 SESSIÓ 4 DIMENSIONS DEL CONTINGUT OBJECTIUS I COMPETÈNCIES • Destacar la importància del llenguatge A DESENVOLUPAR PARENTALS A PROMOURE motivador verbal, paraverbal i gestual per promoure l’autoestima i l’assertivitat en el La quarta sessió està orientada a complementar Amb el desenvolupament d’aquesta sessió fills/es. els aspectes tractats a la sessió anterior es pretén: • Propiciar que els pares i mares reflexionin sobre el desenvolupament de l’autoestima i • Proporcionar als pares i mares informació sobre l’associació que existeix entre el l’assertivitat en els pares i mares. En aquest sobre com influeix la qualitat d’interacció comportament no cooperatiu dels fills/es i cas, es tracta de profunditzar en aspectes i amb els fills/es en que aquests una baixa autoestima. factors que influeixin en el desenvolupament desenvolupin una valoració adequada • Promoure que els pares i mares desenvolupin de l’autoestima i de l’assertivitat en els fills/ sobre si mateixos que els ajudi a créixer estratègies positives d’interacció amb es, i que vénen condicionats, en part, pel amb confiança i seguretat personal, i els seus fills/es que contribueixin a que tipus d’interacció que mantenen entre sí els propiciï que desenvolupin també confiança aquests aprenguin a identificar i acceptar pares i mares i els fills/es. Entre els aspectes i comportaments de respecte cap als seus tant les seves pròpies potencialitats com les a ressaltar en aquest tipus d’interacció es pares i mares. seves limitacions, així com també puguin troben les mostres d’atenció i afecte dels pares • Facilitar que els pares i mares facin desenvolupar habilitats d’assertivitat i de i mares cap els fills/es, el reconeixement que conscients els seus hàbits i rutines tolerància a la frustració. Tot això com a base fan de les seves característiques positives i d’interacció amb els seus fills/es i analitzin per generar un clima de relaxació entre ells dels seus esforços, el tipus de llenguatge que el grau en que aquestes contribueixen al basat en la confiança i el respecte mutu. utilitzen per comentar les característiques desenvolupament de l’autoestima i de • Promoure que els fills/es desenvolupin i competències que perceben en ells, com l’assertivitat en els fills/es. habilitats d’auto - coneixement, auto valoren el seu comportament quan assumeixen • Ajudar als pares i mares a comprendre la - acceptació, auto - valoració positiva les seves responsabilitats, així com la manera importància que adquireix el llenguatge i assertivitat a través del model de en que interpreten els errors, les limitacions verbal, gestual i paraverbal al transmetre comportament que els transmeten els seus i les imperfeccions dels seus fills/es. Aquests valoracions sobre els seus fills/es per la seva pares i mares. factors implicats en les interaccions entre pares influència en el desenvolupament de la seva i mares i fills/es influeixen en la valoració autoestima. adequada o inadequada que els fills/es vagin • Proporcionar als pares i mares oportunitats desenvolupant sobre si mateixos des de la per analitzar el grau en que consideren primera infància, així com en la confiança que els seus fills/es són capaços d’assumir que van desenvolupant en si mateixos, en la responsabilitats i prendre decisions seguretat personal i en l’assertivitat que arribin adequades sobre el seu propi comportament; a adquirir. tot això com a base per fomentar el desenvolupament de l’autoestima, l’assertivitat i l’auto-acceptació dels propis fills/es. 71 SESSIÓ 4 CREENCES PARENTALS A TREBALLAR EN EL PROGRAMA ASSOCIADES A LA TEMÀTICA DE LA SESSIÓ • “Els pares i mares consideren que els problemes que els plantegen els seus fills/es són diferents dels plantejats a d’altres pares i mares”. • “Els pares i mares consideren que quan els seus fills/es no es comporten bé és perquè necessiten més atenció”. • “Els pares i mares es senten poc capaços d’ajudar als seus fills/es perquè sàpiguen solucionar els seus propis problemes”. • “Els pares i mares diuen als seus fills/es allò positiu que veuen en ells en el dia a dia”. • “Els pares i mares agraeixen i fan veure als seus fills/es que la seva ajuda ha estat útil”. • “Els pares i mares tenen poca paciència amb els seus fills/es”. • “Els pares i mares acostumen a renyar als seus fills/es quan fan o diuen alguna cosa que els molesta”. • “Als pares i mares els preocupa molt el que els altres puguin opinar sobre com eduquen als seus fills/es”. • “Els pares i mares acaben fent les tasques que els seus fills/es no fan perquè no quedin sense fer”. • “Els pares i mares acaben resolent les tasques que els seus fills no saben fer o aquelles en les que troben problemes”. 72 SESSIÓ 4 SEQÜÈNCIA D’ACCIONS A DESENVOLUPAR 0 Preparació de la sala 1 Entrada Recursos i benvinguda • Veure orientacions a la taula 7, pàg. 17. 2 Repàs d’allò Recursos tractat a les • Veure orientacions a la taula 6, pàg. 15. sessions anteriors i identificació de dificultats 3 Introducció Recursos Indicacions per al moderador/a de nous • Suggeriments per al moderador/a: “El • El moderador/a introduirà informació sobre el tema desenvolupament de l’autoestima i l’assertivitat en ajudat pel text suggerit. continguts els fills/es: Com aconseguir que els nostres fills/es es • Aquesta secció temàtica és la mateixa que la sentin bé i confiïn en nosaltres i en si mateixos”. treballada a la sessió anterior per analitzar i El desenvolupament reflexionar sobre l’autoestima i l’assertivitat en els de l‘autoestima i pares i mares. A la sessió actual aquesta mateixa l’assertivitat en els fills/ temàtica s’abordarà per analitzar el desenvolupament es. Com aconseguir que de l’autoestima en els fills/es. els nostres fills/es es sentin bé i confiïn en no- saltres i en si mateixos. 73 SESSIÓ 4 Objectius • Facilitar que els pares i mares facin conscient la • Ajudar als pares i mares a entendre com es conveniència de dedicar un temps diari exclusiu per desenvolupa l’autoestima i l’assertivitat en els nens relacionar-se amb els seus fills/es. i la importància que això té pell desenvolupament afectiu dels fills/es i per fomentar una interacció Metodologia entre pares i mares i fills/es basada en el respecte • Expositiva per part del moderador/a amb possible mutu. intervenció dels participants. • Proporcionar als pares i mares informació sobre l’estratègia del “Llenguatge positiu i motivador: Temps previst verbal, paraverbal i gestual” com eina per fomentar • 15 minuts. l’autoestima i l’assertivitat en els seus fills/es. Autoestima i assertivitat en els fills/es Com aconseguir que els nostres fills/es es Suggeriments sentin bé i confiïn en nosaltres i en si mateixos per al Aquesta temàtica porta a considerar la necessitat que el que aconsegueixen, el tipus de paraules que utilitzen tenen els fills/es de sentir-se acceptats, estimats, amb ells, la manera en que els miren i s’acosten a ells, moderador/a valorats i respectats pels seus pares i mares per anar el nivell de confiança que tenen aquestes persones sobre desenvolupant una valoració adequada de si mateixos, les capacitats dels nens i sobre el que són capaços de una bona autoestima i assertivitat. Per a què aquesta fer i d’aconseguir, el tipus de responsabilitats que els hi valoració que fan els nens de si mateixos sigui adequada demanen complir, etc., tot això va generant en els nens és necessari que aprenguin a identificar, reconèixer i una idea de com són en funció de com creuen que els acceptar tant les seves potencialitats i virtuts com les veuen els altres. seves limitacions i imperfeccions. Això els ajudarà a desenvolupar el seu equilibri emocional. Això adquireix una especial rellevància quan es tracta de fomentar el desenvolupament de l’autoestima i de El desenvolupament de l’autoestima i de l’assertivitat l’assertivitat en els propis fills/es. Per això és important en els nens està influenciat, entre altres factors, per les que els pares i mares analitzin el tipus de relació que interaccions que mantenen des de la primera infància mantenen amb els seus fills/es, la confiança que amb els seus pares i mares i germans, amb altres tenen en les seves potencialitats i en el que poden fer i familiars, amb els seus professors, amb els seus amics i aconseguir per si mateixos. Perquè els fills/es puguin amb altres persones rellevants per a ells. La manera en anar configurant una valoració adequada de si mateixos que aquestes persones parlen als nens, el que aquests els i una seguretat personal és convenient que els pares i escolten dir sobre com són i com fan les coses, sobre mares analitzin la manera en que els parlen, el que els diuen respecte de com són, i les oportunitats que els hi 74 SESSIÓ 4 ofereixen perquè els mostrin el que són capaços de fer i és convenient que els pares i mares dediquin diàriament aconseguir per si mateixos. un temps només per interaccionar amb els seus fills/ es – sense fer altres coses a la vegada -, ja sigui per jugar Per fomentar el desenvolupament de l’autoestima i amb ells, parlar o fer junts alguna tasca. És més fàcil l’assertivitat en els fills/es, els pares i mares poden que els fills/es acceptin escoltar als seus pares i mares aprendre a utilitzar la tècnica del llenguatge positiu i comentaris sobre conductes que necessiten corregir si motivador: verbal, paraverbal i gestual, que consisteix els dediquen un temps personal i si abans els comenten bàsicament en fixar-se en allò positiu que tenen els seus també aspectes positius que veuen en ells, i no tan sols fills/es, en els seus esforços, progressos i contribucions, els aspectes a millorar. Això els ajudarà a no haver de en dir-ho i reconèixer-los-hi per a què sàpiguen que posar-se a la defensivadavant dels seus pares i mares i a la seva actuació és considerada adequada, vàlida i percebre que el que els han de dir no són només retrets. acceptable. El llenguatge positiu i l’acceptació permeten també als pares i mares comentar amb els seus fills/ En definitiva, és precís tenir en compte que els fills/ es de manera tranquil·la i respectuosa, les limitacions es necessiten sentir-se valorats, acceptats, respectats i imperfeccions que veuen en ells, les seves conductes i estimats pels seus pares i mares per acceptar millor i no cooperatives i inapropiades, els errors que cometen per reconduir les limitacions que tenen i els errors que i orientar-los sobre com poden superar-los. D’aquesta puguin cometre. D’aquesta manera, aniran incrementant manera, els pares i mares poden trobar una via adequada la seva seguretat personal, la confiança en si mateixos i en per ajudar als seus fills/es a reconèixer els seus errors i els seus pares i mares, la seva tolerància a la frustració, i imperfeccions i perquè reorientin el seu comportament el seu coneixement i respecte a les normes i valors que els en base als límits, normes i valors que es plantegin amb pares i mares els hi vulguin transmetre. ells. Perquè això succeeixi amb naturalitat i espontaneïtat 4 Desenvo- Recursos lupament • Fitxa 24 “Dibuix – autoestima 1-pare-bebé-mirall”, Indicacions per al moderador/a pàg. 78. • Després de l’exposició anterior, el moderador/a d’habilitats • Fitxa 25 “Dibuix – autoestima 2-adolescent-mirall”, demanarà als participants que s’aixequin de la cadira parentals (I) pàg. 79. per moure’s breument per la sala, relaxar els músculs • Fitxa 26 “Dibuix – autoestima 3-objecte defectuós”, i formar grups de 4 persones. Es demanarà que Identificant factors pàg. 80. formin grup amb aquelles persones amb les que no que influeixen en el • Fitxa 27 “Dibuix – autoestima 4-iniciativa”, han format grup en la sessió anterior, amb la finalitat desenvolupament pàg. 81. de fomentar la interacció entre tots els participants. de l’autoestima i • Paperògraf, plec de paper i retoladors de colors. l’assertivitat en els fills/es 75 SESSIÓ 4 • Una vegada que els grups estiguin formats, se’ls això es reflexionarà sobre la influència del tipus de donarà una de les 4 fitxes amb un dibuix diferent a comentaris en la construcció de l’autoestima. cada grup (independentment de la franja d’edat de treball del programa en aquest grup). Objectius • Se’ls demanarà que durant uns 10 minuts comentin • Propiciar que els pares i mares tinguin moments de entre si en petit grup i anotin en un paper els detalls contrast i de debat amb altres pares i mares referent a que veuen en el dibuix i la relació que aquests detalls les seves idees, creences i maneres d’exercir el seu rol poden tenir amb el desenvolupament de l’autoestima parental en allò que respecta al desenvolupament de i de l’assertivitat en els fills/es. l’autoestima i de l’assetivitat en els seus fills/es. • Transcorregut aquest temps es realitzarà una posada • Facilitar que els pares i mares reflexionin, identifiquin en comú en gran grup d’al voltant de 15 minuts sobre i reconeixien els factors bàsics que influeixen en allò que s’ha comentat a cada grup. El moderador/a desenvolupament de l’autoestima i de l’assetivitat en animarà als pares i mares a comentar també les els seus fills/es pràctiques, habilitats i competències personals que • Promoure que els pares i mares desenvolupin perceben en si mateixos i que els faciliten o dificulten habilitats d’estimulació de l’autoestima i de promoure en els seus fills/es el desenvolupament de l’assertivitat en els seus fills/es utilitzant de l’autoestima i l’assertivitat. manera positiva el contacte físic, el llenguatge • El moderador/a anotarà al paperògraf les motivador i l’assignació de tasques i responsabilitats característiques que s’hagin identificat en els grups, proporcionades a l’edat dels fills/es. i intentarà classificar-les en funció de criteris com: contacte físic amb els fills/es, contacte visual, Metodologia expectatives cap els fills/es, creences sobre el que són • Participativa en dinàmica de petits grups i posada en capaços o no de fer i aconseguir els fills/es, tons de comú en gran grup. veu, paraules i formes de llenguatge utilitzat amb els fills/es, tasques que perceben que els fills/es poden Temps previst fer, etc. • 50 minuts. • Alternativament a aquesta activitat es pot plantejar una altra en que es demanarà a dos persones voluntàries fer un dibuix. Abans de fer-lo se’ls indicarà que surtin de la sala per un instant, i mentre, el moderador/a donarà directrius a la resta del grup: faran comentaris negatius al dibuix d’una d’aquestes persones, i respondran de manera molt positiva al dibuix de la segona persona. S’analitzarà posteriorment com s’ha sentit cada persona. Amb 76 SESSIÓ 4 5 Síntesi d’idees Recursos per recordar • Fitxa 28 “Idees per recordar”, pàg. 82. Indicacions per al moderador/a • Resumir allò treballat a la sessió i lliurar una síntesi d’idees per recordar. Veure orientacions a la taula 4, pàg. 13. Temps previst • 10 minuts. 6 Reflexió Recursos i posada • Fitxa 14 “He après”, pàg. 38. en pràctica Indicacions per al moderador/a d’allò après • Resumir allò treballat a la sessió i lliurar una síntesi d’idees per recordar. Veure orientacions a la taula 5, pàg. 14. Temps previst • 5 minuts. 7 Comiat Recursos i tancament de • “Qüestionari 4: Avaluació de la sessió, persona moderadora”, pàg. 210.• “Qüestionari 5: Avaluació de la sessió, participants”, pàg. 212. la sessió Temps previst • 5 minuts. 77 SESSIÓ 4 FITXES DE TREBALL DE LA SESSIÓ Fitxa 24 Pàg Fitxes “Dibuix – autoestima 1 78 Fitxa 24 “Dibuix – autoestima 1 – pare – bebè - mirall” – pare – bebè – mirall” 79 Fitxa 25 “Dibuix – autoestima 2 – adolescent - mirall” 80 Fitxa 26 “Dibuix – autoestima 3 – objecte defectuós” 81 Fitxa 27 “Dibuix – autoestima 4 – iniciativa” 82 Fitxa 28 “Idees per recordar” 38 Fitxa 14 “He après” 78 SESSIÓ 4 Fitxa 25 “Dibuix – autoestima 2 – adolescent - mirall” 79 SESSIÓ 4 Fitxa 26 “Dibuix – autoestima 3 – objecte defectuós” 80 SESSIÓ 4 Fitxa 27 “Dibuix – autoestima 4 – iniciativa” 81 SESSIÓ 4 Fitxa 28 “Idees per recordar. Com aconseguir que els nostres fills/es es sentin bé i confiïn en nosaltres i en si mateixos” Recorda... • En el desenvolupament de l’autoestima • Podem utilitzar amb els nostres fills/ dels nens influeix el que veuen i escolten es el llenguatge positiu i motivador que es diu sobre ells, sobre les seves – gestual, paraverbal i verbal –per capacitats i sobre les seves possibilitats fomentar la seva autoestima i el seu d’aconseguir assoliments i objectius. comportament cooperatiu. Aquest llenguatge els transmet que són acceptats • Des que són petits, hem d’ajudar als perquè reconeix les seves aportacions i nens a que aprenguin a acceptar tant les contribucions. També els ajuda a sentir- seves virtuts com les seves limitacions se respectats. per a que desenvolupin una valoració i autoestima adequada sobre si mateixos. • És important saber relaxar-se fins i tot en els moments de més tensió per • Els nens cometen errors i els seus poder utilitzar bé el llenguatge positiu i pares i mares han d’entendre que són motivador amb els fills/es, sobre tot en oportunitats per aprendre, per acceptar la els moments en que aquests estan més frustració, i per desenvolupar habilitats desanimats. personals. No sempre hem de pensar que aquests errors són fracassos dels nens. • Quan els pares i mares són capaços d’autoregular el seu comportament, els • Els nens, igual que els adults, acostumen seus fills/es aprenen a autoregular-se a col·laborar més i a portar-se millor també perquè tendeixen a imitar les seves quan noten que se’ls accepta i que se’ls conductes. hi reconeix el que fan. A vegades els nens es porten de manera inadequada per cridar l’atenció dels pares i mares perquè necessiten reconeixement, respecte i acceptació. 82 SESSIÓ 5 ESCOLTA ACTIVA I EMPATIA SESSIÓ 5 SESSIÓ 5 ESCOLTA ACTIVA I EMPATIA COM ESCOLTAR I POSAR-SE AL LLOC DE L’ALTRE PER ENTENDRE’NS MILLOR Seqüència d’accions Metodologia de treball Recursos Temps previst 0 Preparació de la sala 1 Entrada i benvinguda Expositiva per part del moderador/a • Identificadors personals 5 minuts • Veure orientacions a la taula 7, pàg. 17 2 Repàs d’allò tractat en les sessions Participativa en gran grup • Fitxa emplenada “Idees per recordar”, sessions 1, 2 , 3 i 4 10 minuts anteriors i identificació de dificultats • Fitxa emplenada “He après”, sessions 1, 2, 3 i 4 • Paperògraf o pissarra i retoladors o guixos de colors • Veure orientacions a la taula 6, pàg. 15 3 Introducció de nous continguts Expositiva per part del moderador/a amb possible • Suggeriments per al moderador/a: “Comunicació Assertiva”, 15 minuts participació dels pares i mares pàg. 88 4 Desenvolupament d’habilitats parentals (I) Participativa en dinàmica de petits grups i posada en • Fitxa 29 “Vocabulari que expressa sentiments”, pàg. 94 40 minuts comú en gran grup • Fitxa 30 “Dibuixos de cares que expressen sentiments”, pàg. 95 • Fitxa 31 “El llenguatge de l’escolta activa”, pàg. 97 • Paperògraf, plec de paper i retoladors de colors • Suggeriments per al moderador/a: “El llenguatge de l’escolta activa”, pàg. 90 5 Desenvolupament d’habilitats parentals (II) Dinàmica en petits grups, role-playing i posada en • Fitxa 29 “Vocabulari que expressa sentiments”, pàg. 94 20 minuts comú en gran grup • Fitxa 30 “Dibuixos de cares que expressen sentiments”, pàg. 95 • Fitxa 31 “El llenguatge de l’escolta activa”, pàg. 97 • Fitxa 32 “Missatges que no utilitza i missatges que sí utilitza l’escolta activa”, pàg. 98 • Paperògraf, plec de paper i retoladors de colors 6 Síntesi d’idees per recordar Expositiva per part del moderador/a amb possible • Fitxa 33 “Idees per recordar”, pàg. 99 10 minuts intervenció dels participants • Veure orientacions a la taula 4, pàg. 13 7 Reflexió i posada en pràctica d’allò après Expositiva per part del moderador/a amb possible • Fitxa 14 “He après”, pàg. 38 5 minuts intervenció dels participants • Veure orientacions a la taula 5, pàg. 14 8 Comiat i tancament de la sessió Individual • “Qüestionari 4: Avaluació de la sessió, persona moderadora”, pàg. 210 5 minuts • “Qüestionari 5: Avaluació de la sessió, participants”, pàg. 212 Temps total 1 h i 45 min Les seqüències marcades en color són les recomanades quan es realitzen tan la versió reduïda del programa (10 sessions) com la mínima (9 sessions), que impliquen un format abreujat de les sessions 5 i 6. 84 SESSIÓ 5 DIMENSIONS DEL CONTINGUT La comunicació interpersonal constitueix significat, les habilitats bàsiques que els pares A DESENVOLUPAR un tema ampli i complex que engloba, com i mares i fills/es poden desenvolupar per a mínim, vuit components bàsics: receptor, escoltar de manera eficaç i els efectes positius a La cinquena sessió aborda el tema de emissor, missatge, codi, canal, context, sorolls que dóna lloc, associats al desenvolupament de la comunicació entre pares i mares i els i filtres subjectius. En el cas del present valors i competències personals, com l’empatia seus fills/es, i la seva importància per al programa-guia, l’emissor i el receptor es i el respecte mutu; tot això és necessari per desenvolupament d’un clima de convivència concreten en les figures dels pares i mares fomentar una adequada convivència familiar. adequat a la família, que contribueixi tant al i dels fills/es, amb les seves respectives desenvolupament personal i afectiu de tots els característiques i estils personals. Aquesta seus membres com al foment de competències cinquena sessió tracta sobre el procés i valors de respecte mutu. d’escoltar associat al receptor, sobre el seu 85 SESSIÓ 5 OBJECTIUS I COMPETÈNCIES PARENTALS als seus fills/es, per desenvolupar en ells CREENCES PARENTALS A TREBALLAR EN EL A PROMOURE competències i valors que promoguin el PROGRAMA ASSOCIADES A LA TEMÀTICA respecte mutu i la convivència familiar. DE LA SESSIÓ Amb el desenvolupament d’aquesta sessió • Informar als pares i mares i destacar la es pretén: importància de l’estratègia de l’escolta activa • “Als pares i mares els costa entendre el • Proporcionar als pares i mares informació com eina útil per fomentar la comunicació comportament dels seus fills/es”. sobre els factors que intervenen en el procés amb els fills/es, el desenvolupament de • “Els pares i mares consideren que quan els seus de comunicació entre pares i mares i fills/es. l’empatia, l’autoestima, la confiança i el fills/es no es porten bé és perquè necessiten més • Promoure que els pares i mares reflexionin respecte mutu. atenció”. sobre la complexitat que engloba el procés • Ajudar als pares i mares a identificar les • “Els pares i mares tenen poca paciència amb els de comunicació i sobre els diferents estils dificultats que perceben al posar en pràctica seus fills/es”. de comunicació que poden desenvolupar-se processos d’escolta activa amb els seus fills/es. • “Els pares i mares, davant un problema o amb els fills/es, donant lloc a diferents estils • Promoure en els fills/es el desenvolupament conflicte, diuen als seus fills/es el què s’ha de educatius parentals. d’habilitats d’escolta activa a través del fer i s’acaba el problema”. • Ajudar als pares i mares a fer conscient el seu model de conducta que els transmeten els • “Els pares i mares consideren que quan estil de comunicació i educatiu amb els fills/ seus pares i mares. sorgeixen conflictes amb els seus fills/es, la es. millor estratègia és dialogar per trobar entre • Ajudar als pares i mares a comprendre la tots la millor solució”. importància d’utilitzar el vocabulari i el • “Els pares i mares acostumen a renyar als seus llenguatge dels sentiments en comunicar- fills/es quan fan o diuen alguna cosa que els se amb els seu fills/es per desenvolupar molesta”. competències emocionals, com l’empatia i el • “Els pares i mares consideren que els seus fills/ respecte mutu. es tenen capacitat per saber prendre les seves • Propiciar que els pares i mares reflexionin pròpies decisions”. sobre les potencialitats que té escoltar 86 SESSIÓ 5 SEQÜÈNCIA D’ACCIONS A DESENVOLUPAR 0 Preparació de la sala 1 Entrada Recursos i benvinguda • Veure orientacions a la taula 7, pàg. 17. 2 Repàs d’allò Recursos tractat a les • Veure orientacions a la taula 6, pàg. 15. sessions anteriors i identificació de dificultats 3 Introducció Recursos Objectius de nous • Suggeriments per al moderador/a: “Comunicació • Ajudar als pares i mares a entendre com funciona el Assertiva: Escolta activa i Empatia: Com escoltar i procés de comunicació assertiva amb els fills/es, els continguts posar-se al lloc de l’altre per entendre’ns millor”. elements que intervenen en el mateix i els factors que condicionen la seva qualitat. Comunicació assertiva (I). • Facilitar que els pares i mares comprenguin la Escolta activa i empatia. Indicacions per al moderador/a relació que existeix entre l’actitud d’escoltar i el Com escoltar i posar-se • El moderador/a introduirà informació sobre el tema desenvolupament de l’empatia i el respecte mutu. al lloc de l’altre per ajudat pel text suggerit. • Propiciar que els pares i mares reflexionin sobre la entendre’ns millor manera i qualitat amb que es produeix la comunicació 87 SESSIÓ 5 quotidiana amb els seus fills/es i identifiquin • Facilitar que els pares i mares distingeixin amb elements que requereixin revisió i canvi. claredat que escoltar i comprendre als seus fills/es • Promoure que els pares i mares siguin conscients no significa necessàriament estar d’acord amb ells ni del valor que té reconèixer i respectar les emocions i cedir a les seves demandes. sentiments dels seus fills/es per construir una relació de confiança amb ells. Metodologia • Ajudar als pares i mares a destacar el valor de • Expositiva per part del moderador/a amb possible l’escolta activa com estratègia tant per desenvolupar participació dels pares i mares. processos de comunicació adequats amb els seus fills/es com els valors i competències emocionals Temps previst d’autoestima, respecte mutu i tolerància a la frustració. • 15 minuts. Comunicació Assertiva: Escolta activa i Empatia. Com escoltar i posar-se al lloc de Suggeriments l’altre per entendre’ns millor per al Aquesta temàtica permet introduir idees bàsiques sobre els components i processos que tenen lloc en la moderador/a comunicació: 1) característiques de les persones que entren en interacció 2) missatge i el seu contingut, 3) codis i canals de comunicació: verbal, gestual i paraverbal, 4) context en que és produeix la comunicació i 5) sorolls i filtres subjectius que introdueixen biaixos en la comunicació. Aquesta informació bàsica pot ajudar als pares i mares a entendre i identificar la qualitat amb que es produeix el seu procés de comunicació quotidià amb els seus fills/es. Dels diversos components del procés de comunicació, és precís ressaltar en aquesta sessió la importància d’estar atents als sentiments i emocions amb els que les persones comuniquen els seus missatges, donat que això informa de com es senten davant un fet o circumstància per la que estan passant. 88 SESSIÓ 5 4 Desenvo- Recursos en allò positiu o en allò negatiu de les coses. Aquesta lupament • Fitxa 29 “Vocabulari que expressa sentiments”, pàg. 94. activitat també permet als participants prendre en • Fitxa 30 “Dibuixos de cares que expressen consideració que tant els sentiments i estats d’ànim d’habilitats sentiments”, pàg. 95. positius com els negatius formen part de l’ésser parentals (I) • Fitxa 31 “El llenguatge de l’escolta activa”, pàg. 97. humà i que és necessari acceptar-los per poder • Paperògraf, plec de paper i retoladors de colors. controlar-los, encara que costi més admetre i superar Practicant l’escolta • Suggeriments per al moderador/a: “El llenguatge de els estats d’ànim negatius. Això forma part del procés activa (I) l’escolta activa” de desenvolupament de les habilitats emocionals i contribueix al desenvolupament de la tolerància a la frustració, de l’autoestima, de la maduresa personal i Indicacions per al moderador/a de l’equilibri emocional. • Després de l’exposició anterior, el moderador/a • Alternativament, la fitxa 30 podria utilitzar-se per a demanarà als participants que s’aixequin de la cadira que cada persona seleccioni d’ella aquells dibuixos per moure’s breument per la sala, relaxar els músculs amb els que més s’identifica emocionalment, el que i formar grups de 4 persones. Es demanarà que podria indicar certa tendència a viure més situacions formin grup persones que no es coneguin prèviament, emocionals d’un tipus o altre. Els dibuixos amb amb la finalitat de fomentar la interacció entre tots una situació emocional amb la que no s’identifiquin els participants. algunes persones podrien treballar-se en grup • Durant vint minuts cada grup analitzarà i anotarà per ajudar a aquests participants a entendre com a la fitxa 29 i/o en la fitxa 30 les paraules que se’ls es senten els que si tenen aquestes emocions, de acudeixi que expressen sentiments, que seran manera que es pugui practicar l’empatia. necessàries per treballar posteriorment amb la • A continuació el moderador/a introduirà el tema fitxa 31. Transcorregut aquests temps, es farà una de “El llenguatge de l’escolta activa” seguint els posada en comú durant la qual el moderador/a suggeriments per al moderador/a i lliurant a cada anotarà al paperògraf les paraules que comenti cada participant la fitxa 31. grup, separant en dos columnes les que expressen Posteriorment la persona moderadora demanarà a sentiments positius o agradables i les que expressen dues persones del grup que pensin cadascuna en una sentiments negatius o desagradables. situació o història que explicaran posteriorment a • Això permetrà als pares i mares identificar si en el seu altres tres persones voluntàries. grup i si en si mateixos hi ha alguna inclinació cap El moderador/a demanarà a les 3 persones que a identificar més els sentiments agradables, o bé els escoltin que mostrin poca atenció al seu company/a sentiments desagradables, el que podria indicar certa quan escoltin la primera història: interrompent, tendència a viure més situacions d’un tipus o altre, mirant cap a l’altre costat, canviant de tema, etc... o bé certa tendència de caràcter o a veure la realitat Tot i això, quan exposin la segona història, els de manera optimista o pessimista, o de fixar-se més interlocutors mostraran una actitud d’interès i 89 SESSIÓ 5 d’escolta activa seguin les instruccions de la fitxa 31. en compte els sentiments dels seus fills/es per A continuació el moderador/a demanarà als membre desenvolupar amb ells processos d’escolta i de del primer grup que diguin com s’han sentit en cada comunicació positiva que facilitin la convivència en la situació amb l’actitud dels receptors. família. • Facilitar que els pares i mares desenvolupin habilitats Objectius d’empatia i respecte cap als seus fills/es utilitzant el • Ajudar als pares i mares a identificar i incrementar el llenguatge de l’escolta activa. vocabulari que expressa sentiments. • Propiciar que els pares i mares tinguin moments de Metodologia debat i contrast amb altres pares i mares sobre com • Participativa en dinàmica de petits grups i posada en tendeixen a interpretar la realitat que els envolta i la comú en gran grup. relació amb els seus fills/es, fixant-se més en allò positiu, pel contrari, fixant-se més en allò negatiu. Temps previst • Promoure que els pares i mares reflexionen, • 30 minuts. identifiquin i reconeguin la importància de tenir El llenguatge de l’escolta activa En aquesta sessió s’insisteix en la importància de Això ajudarà als pares i mares a utilitzar una manera Suggeriments saber escoltar als fills/es i d’identificar i posar nom concreta de llenguatge que fomenta l’empatia i el respecte per al als sentiments que manifesten, perquè això els ajuda cap als seus sentiments i circumstàncies dels seus fills/es. a sentir-se compresos pels seus pares i mares. Aquest Convé tenir en compte que escoltar i comprendre no moderador/a sentiment de comprensió, a la vegada, facilita als fills/es significa necessàriament estar d’acord amb el que desenvolupar l’empatia i el respecte cap als seus pares i s’escolta i amb cedir davant algunes demandes que mares i propicia que ambdós puguin resoldre de manera facin els fills/es i que els pares i mares considerin constructiva possibles conflictes que sorgeixin entre ells inapropiades. Del que es tracta és de mostrar als en la seva interacció quotidiana. fills/es que els pares i mares desitgen escoltar-los i comprendre’ls, encara que no arribin a estar sempre Per practicar l’escolta activa podem utilitzar el d’acord amb el que els diguin, amb el que els demanin, següent format de llenguatge: o amb el seu comportament. Quan això es produeixi, els fills/es aniran aprenent des de petits a desenvolupar “Sembla que et sents... perquè...” estratègies de tolerància a la frustració i d’autoregulació emocional i del comportament. 90 SESSIÓ 5 Perquè el procés d’escolta activa es porti a terme de 4. Utilitzar el format del llenguatge de l’escolta activa manera efectiva és necessari també que els pares i mares reflexant els sentiments que capten en els seus fills/es. facin servir adequadament les següents estratègies: 1. Dedicar un temps diari en exclusiva – encara que sigui Tot això contribuirà a desenvolupar un procés d’escolta curt – a escoltar als seus fills/es sense fer altres coses a la de qualitat i a que els moments d’interacció entre pares vegada, perquè puguin mirar atentament als seus fills/es, i mares i fills/es resultin motivadors i gratificants per mantenir contacte visual amb ells i mostrar una actitud ambdós, propiciant que es repeteixin en moments real d’interès cap a ells, cap a estar amb ells, i cap al que posteriors. Quan els processos d’escolta no es realitzin de els hagin de dir; manera adequada, és possible que els fills/es prefereixin 2. Deixar parlar al seus fills/es sense interrompre’ls fins no explicar les seves coses i evitar la comunicació amb que hagin dit el que els volien dir; els seus pares i mares, evadint possiblement la conversa 3. Evitar donar immediatament als seus fills/es la seva també en moments posteriors. opinió sobre el que acaben d’escoltar, si aquests no els hi han demanat, evitant criticar; 5 Desenvo- Recursos amb la millor intenció d’ajudar, no fan que aquesta lupament • Fitxa 29 “Vocabulari que expressa sentiments”, pàg. 94. persona es senti escoltada i compresa, sinó que, pel • Fitxa 30 “Dibuixos de cares que expressen contrari, provoquen en ella un desig de bloquejar la d’habilitats sentiments”, pàg. 95. comunicació. parentals (II) • Fitxa 31 “El llenguatge de l’escolta activa”, pàg. 97. • Per realitzar el role–playing s’utilitzarà la fitxa 32 • Fitxa 32 “Missatges que no utilitza i missatges que sí que descriu en tres comentaris la situació emocional Practicant l’escolta activa (II) utilitza l’escolta activa”, pàg. 98. tensa que estan vivint tres persones i els missatges • Paperògraf, plec de paper i retoladors de colors. diferents de dos interlocutors que tenen la intenció de calmar-les perquè es sentin millor; un dels missatges Indicacions per al moderador/a reprodueix el format del llenguatge de l’escolta activa • Es proposa una simulació o role–playing d’una i l’altre no: “Veig que et sents… perquè…” conversa entre tres persones en la que s’utilitza, • Per realitzar l’activitat, el moderador/a demanarà tant una frase que no practica el llenguatge de de nou, 3 persones del grup que participen l’escolta activa davant una situació emocional tensa voluntàriament en el role–playing, les quals hauran que està vivint una de les persones, com una altre de llegir un dels comentaris de la fitxa 32. frase que si practica aquest llenguatge. Les frases • El moderador/a indicarà a cada voluntari quina frase que no practiquen el llenguatge de l’escolta activa, de cada un dels tres comentaris o casos llegirà cada encara que estan expressades en aquest exemple un: en cada cas un dels participants farà el paper 91 SESSIÓ 5 del personatge que està molest i tens i els altres dos Objectius llegiran cada un una de les frases amb els missatges • Ajudar als pares i mares a identificar amb claredat que no utilitzen i que si utilitzen el format de l’escolta les diferències que existeixen entre els missatges que activa. utilitzen el format de llenguatge de l’escolta activa • La resta dels participants utilitzaran les fitxes 29, 30 i altres missatges d’us quotidià que no resulten i 31 per analitzar en quina mesura els missatges que eficaços per fomentar l’empatia, la comunicació i el no practiquen l’escolta activa tendeixen a bloquejar la respecte mutu. comunicació i no ajuden a la persona a calmar-se ni a • Propiciar que els pares i mares puguin sentir en sentir-se compresa. primera persona els efectes bloquejadors de la • Els personatges del role–playing actuaran de peu comunicació que tenen certs missatges que es per practicar els components gestuals i orals de transmeten de manera quotidiana en les relacions. la comunicació i la resta dels participants estaran • Promoure que els pares i mares practiquin amb asseguts observant el que passa. habilitat i eficàcia el llenguatge de l’escolta activa • Després del role–playing es preguntarà a la persona amb els seus fills/es, de manera que ajudi a aquests que va representar el personatge emocionalment a sentir-se valorats, acceptats i respectats pels seus tens com s’ha sentit escoltant cada una de les frases pares i mares i fomenti així la seva autoestima i pronunciades pels altres dos personatges. assertivitat. • Posteriorment, es demanarà també a la resta de • Promoure que els pares i mares actuïn com a participants que opinin al respecte per valorar model positiu de comportament per a que, a través entre tots la importància d’utilitzar el llenguatge de de la imitació de conductes i de l’aprenentatge l’escolta activa. observacional, els seus fills/es desenvolupin • S’analitzaran també altres missatges quotidians que progressivament habilitats per a la utilització de utilitzin els pares i mares i els fills/es, que no solen l’escolta activa que contribueixen a generar empatia reproduir el format de l’escolta activa ni ajudar a que entre ells i una convivència positiva en la família. uns i altres es sentin compresos i valorats, el que pot bloquejar la comunicació entre ells. Metodologia • Alternativament, aquesta activitat pot realitzar-se • Role–playing i posada en comú en gran grup. també en grups, en comptes d’utilitzar el role– playing. En aquest cas, es demanarà als components Temps previst dels grups que elaborin respostes d’escolta activa al • 30 minuts. comentari plantejat en cada situació, i comentin sobre els diferents sentiments i reaccions que produeixen les frases que no utilitzen el format de l’escolta activa en comparació amb les frases que si utilitzen aquest format. 92 SESSIÓ 5 6 Síntesi d’idees Recursos per recordar • Fitxa 33“Idees per recordar”, pàg. 99. Indicacions per al moderador/a • Resumir allò treballat a la sessió i lliurar una síntesi d’idees per recordar. Veure orientacions a la taula 4, pàg. 13. Temps previst • 10 minuts. 7 Reflexió Recursos i posada • Fitxa 14 “He après”, pàg. 38. en pràctica Indicacions per al moderador/a d’allò après • Resumir allò treballat a la sessió i lliurar una síntesi d’idees per recordar. Veure orientacions a la taula 5, pàg. 14. Temps previst • 5 minuts. 8 Comiat Recursos i tancament • “Qüestionari 4: Avaluació de la sessió, persona moderadora”, pàg. 210.• “Qüestionari 5: Avaluació de la sessió, participants”, pàg. 212. de la sessió Temps previst • 5 minuts. 93 SESSIÓ 5 FITXES DE TREBALL DE LA SESSIÓ Fitxa 29 Pàg Fitxes “Vocabulari que expressa sentiments” 94 Fitxa 29 “Vocabulari que expressa sentiments” 95 Fitxa 30 “Dibuixos de cares que expressen sentiments” 97 Fitxa 31 “El llenguatge de l’escolta activa” Anoteu a les columnes que segueixen a continuació paraules que 98 Fitxa 32 “Missatges que no utilitza i missatges expressen sentiments agradables i desagradables: que sí utilitza l’escolta activa” 99 Fitxa 33 “Idees per recordar” Sentiments agradables Sentiments desagradables • Acceptat/da • Espantat/da 38 Fitxa 14 “He après” • Apreciat/da • Enfadat/da • Animat/da • Molest/a • Esperançat/da • Esgotat/da • Feliç • Frustrat/da 94 SESSIÓ 5 Fitxa 30 “Dibuixos de cares que expressen sentiments” Anoteu a continuació, al costat de les figures, paraules que expressin sentiments agradables i desagradables 95 SESSIÓ 5 Annex. Fitxa 30 Clau d’interpretació per a la persona moderadora esgotat/da confús/a culpable sospitós/a enutjat/da histèric/a frustrat/da trist/a avergonyit/da feliç maliciós/a espantat/da cautelós/a deprimit/da esperançat/da solitari/a enamorat/da sorprès/a ansiós/a esbalaït/da tímid/a rabiós/a avorrit/da fastiguejat/da 96 SESSIÓ 5 Fitxa 31 “El llenguatge de l’escolta activa” “Veig que et sents ⋅⋅⋅⋅⋅⋅⋅⋅⋅⋅⋅⋅⋅⋅⋅⋅⋅⋅⋅⋅⋅⋅ perquè ⋅⋅⋅⋅⋅⋅⋅⋅⋅⋅⋅⋅⋅⋅⋅⋅⋅⋅⋅⋅⋅⋅ ” “Veig que et sents ⋅⋅⋅⋅⋅⋅⋅⋅⋅⋅⋅⋅⋅⋅⋅⋅⋅⋅⋅⋅⋅⋅ (substituir els punts per les paraules que expressen sentiments) perquè ⋅⋅⋅⋅⋅⋅⋅⋅⋅⋅⋅⋅⋅⋅⋅⋅⋅⋅⋅⋅⋅⋅ (substituir els punts per la possible situació que ha provocat aquest sentiment)” Paraules que expressen sentiments • Gaudir • Confús/a • Content/a • Decebut/da • Agradar • Temorós/a • Emocionat/da • Dolgut/da • Apreciar • Ignorat/da • Gran/bon • Trist/a • Bo • Estimat/da • Bé • Espantat/da • Complagut/da • Injust • Feliç • Infeliç • Orgullós/a • Preocupat/da • Enfadat/da • Vençut/da Exemple de missatge utilitzant l’escolta activa “Sé que estàs enfadada amb mi perquè no vull que vagis a dormir aquesta nit a casa de la teva amiga” 97 SESSIÓ 5 Fitxa 32 “Missatges que no utilitza i que sí utilitza l’escolta activa” Suposa que acabes de tenir un conflicte 1. Comentari: C. Completar amb una altra frase d’escolta amb una persona. Estàs molt molest/a. “Estic fart/a de la manera com em tracta! Saps activa: Vols comentar-li a algú; trobes a un amic o què ha passat avui?” amiga i li dius els comentaris que apareixen a continuació. Com et sentiries si el teu A. Bé, no n’hi ha per tant! No li donis tanta amic et respongués amb alguna d’aquestes importància. frases? T’ajudaria a sentir-te entès/a i a tranquil·litzar-te? B. Veig que aquesta situació t’ha molestat i que es tracta d’una cosa important per a tu. C. Completar amb una frase d’escolta activa: 3. Comentari: “Calla’t, que mai tens ni idea del què dius. Tu què saps.” A. Bé, tranquil·litza’t... que tindràs un atac! B. Veig que et sents menyspreat/da perquè no escolta les teves idees. 2. Comentari: C. Completar amb una altra frase d’escolta “Quina mare que no li planxa les camises al activa: seu fill!” A. No hauries de consentir que et parli així! B. Veig que et sents dolguda perquè el teu fill és molt exigent amb tu i això et fa sentir malament. 98 SESSIÓ 5 Fitxa 33 “Idees per recordar. Com escoltar i posar-se al lloc de l’altre per a entendre’ns millor” Recorda... • Quan ens comuniquem amb altres • És important que els pares i mares persones esperem que ens escoltin i ens mostrin als seus fills/es que entenen entenguin. com es senten, sobretot si estan passant per un moment desagradable o han • Quan els nostres fills/es volen explicar- de superar alguna frustració. Per això nos alguna cosa i veuen que els escoltem poden utilitzar frases d’escolta activa amb interès, sense interrompre’ls ni com les següents: “Sembla que et sents… corregir-los, i sense fer altres coses a la perquè…” vegada, es senten atesos i respectats. • Escoltar els fills/es no significa • Quan els pares i mares escolten als seus necessàriament estar d’acord amb tot el fills/es, aquests aprenen a escoltar també que diuen. Convé escoltar-los per saber als seus pares i mares i a respectar el com pensen i el que els està succeint, que diuen. això els ajuda a trobar-se millor amb ells mateixos quan s’adonen que els seus • Quan veiem que les persones ens pares i mares els atenen. comprenen i entenen el que sentim quan estem tensos, acostumem a relaxar-nos. 99 SESSIÓ 6 EXPRESSIÓ DE SENTIMENTS I OPINIONS SESSIÓ 6 SESSIÓ 6 ESCOLTA ACTIVA I EMPATIA COM EXPRESSAR-NOS DE MANERA POSITIVA Seqüència d’accions Metodologia de treball Recursos Temps previst 0 Preparació de la sala 1 Entrada i benvinguda Expositiva per part del moderador/a • Identificadors personals 5 minuts • Veure orientacions a la taula 7, pàgina 17. 2 Repàs d’allò tractat en les sessions Participativa en gran grup • Fitxa emplenada “Idees per recordar”, sessions 1, 2 , 3, 4 i 5 10 minuts anteriors i identificació de dificultats • Fitxa emplenada “He après”, sessions 1, 2 , 3, 4 i 5 • Paperògraf o pissarra i retoladors o guixos de colors • Veure orientacions a la taula 6, pàgina 15. 3 Introducció de nous continguts Expositiva per part del moderador/a amb • Suggeriments per al moderador/a: “Expressió de sentiments en la 15 minuts possible participació dels pares i mares comunicació assertiva”, pàgina 105. 4 Desenvolupament d’habilitats parentals (I) Participativa en dinàmica de petits grups, • Fitxa 30 “Dibuixos de cares que expressen sentiments”, pàgina 95. 30 minuts role-playing i posada en comú en gran grup • Fitxa 34 “Missatges-Jo”, pàgina 110. • Fitxa 35 “Casos propis de Missatge-Jo”, pàgina 111. • Paperògraf, plec de paper i retoladors de colors. 5 Desenvolupament d’habilitats parentals (II) Dinàmica en petits grups i posada en comú en • Fitxa 34 “Missatges-Jo”, pàgina 110. 30 minuts gran grup • Fitxa 36 “El llenguatge positiu i motivador”, pàgina 112. • Paperògraf, plec de paper i retoladors de colors. 6 Síntesi d’idees per recordar Expositiva per part del moderador/a amb • Fitxa 37 “Idees per recordar”, pàgina 113. 10 minuts possible intervenció dels participants • Veure orientacions a la taula 4, pàgina 13. 7 Reflexió i posada en pràctica d’allò après Expositiva per part del moderador/a amb • Fitxa 14 “He après”, pàgina 38. 5 minuts possible intervenció dels participants • Veure orientacions a la taula 5, pàgina 14. 8 Comiat i tancament de la sessió Individual • “Qüestionari 4: Avaluació de la sessió, persona moderadora”, pàgina 210. 5 minuts • “Qüestionari 5: Avaluació de la sessió, participants”, pàgina 212. Temps total 1 h i 45 min Les seqüències marcades en color són les recomanades quan es realitzen tan la versió reduïda del programa (10 sessions) com la mínima (9 sessions), que impliquen un format abreujat de les sessions 5 i 6. 101 SESSIÓ 6 DIMENSIONS DEL CONTINGUT OBJECTIUS I COMPETÈNCIES PARENTALS • Ajudar als pares i mares a comprendre la A DESENVOLUPAR A PROMOURE importància d’utilitzar el vocabulari i el llenguatge dels sentiments en el procés A la sisena sessió es continua treballant el Amb el desenvolupament d’aquesta sessió de comunicació amb els seus fills/es per procés de comunicació assertiva iniciat a es pretén: al desenvolupament de competències la sessió cinquena, abordant ara els factors • Proporcionar als pares i mares informació emocionals com l’empatia i el respecte mutu. associats a l’expressió per part de l’emissor. Es sobre els factors que intervenen en el procés • Ajudar als pares i mares a fer conscient el seu centra especial atenció al llenguatge paraverbal de comunicació assertiva entre pares i mares estil de comunicació amb els seus fills/es. (to, volum, entonació), al llenguatge gestual i i fills/es. • Propiciar que els pares i mares reflexionin al llenguatge verbal (vocabulari i expressions • Promoure que els pares i mares reflexionin sobre les potencialitats que té expressar-se gramaticals del llenguatge). En concret, sobre la complexitat que té el procés de amb els seus fills/es amb un estil tranquil s’introdueix el format verbal dels missatges-Jo comunicació i sobre els diferents estils de però segur i convincent, que els transmeti o missatges en primera persona, que permeten comunicació que poden desenvolupar-se credibilitat i respecte vers el seu rol parental. expressar punts de vista amb respecte i amb els fills/es deixant espai a altres estils • Promoure que els seus pares i mares facin seguretat. educatius parentals. conscient que expressar-se de manera 102 SESSIÓ 6 tranquil·la i assertiva davant els seus CREENCES PARENTALS A TREBALLAR EN EL fills/es facilita que aquests els respectin, PROGRAMA ASSOCIADES A LA TEMÀTICA assumeixin millor les normes de convivència DE LA SESSIÓ familiar i s’impliquin de manera activa en el compliment de les seves responsabilitats. • “Els pares i mares tenen poca paciència amb els • Propiciar que els pares i mares coneguin seus fills/es”. i practiquin l’estratègia dels missatges- • “Els pares i mares, davant un problema o Jo o missatges en primera persona – en conflicte, diuen als seus fills/es el que han de contraposició amb els missatges-Tu o fer i s’acaba el problema”. missatges en segona persona –, com a eina • “Els pares i mares consideren que quan útil per fomentar una comunicació assertiva, sorgeixen conflictes amb els seus fills/es, la respectuosa i convincent amb els fills/es, millor estratègia és dialogar per trobar entre que contribueix al desenvolupament de tots la millor solució”. competències emocionals com l’empatia, •“Els pares i mares acostumen a expressar les l’autoestima, la confiança, el respecte mutu, seves emocions de manera explosiva”. la cooperació i la responsabilitat. • “Els pares i mares tenen dificultat per parlar • Fomentar que els pares i mares practiquin amb els seus fills/es sense exaltar-se quan les habilitats d’autoconeixement, de aquests estan enfadats”. relaxació, i d’autoregulació emocional • “Els pares i mares consideren que tenen i del comportament quan s’expressin informació adequada sobre com relaxar-se i assertivament davant dels seus fills/es. controlar les seves emocions”. • Ajudar als pares i mares a identificar les • “Els pares i mares consideren que actualment dificultats de posar en pràctica les habilitats tenen informació adequada sobre com dir les d’expressió positiva i assertiva amb els seus coses per evitar ofendre”. fills/es. • “Els pares i mares acostumen a renyar als seus • Promoure en els fills/es el desenvolupament fills/es quan fan o diuen alguna cosa que els d’habilitats de comunicació positiva i molesta”. assertiva mitjançant el model de conducta que transmeten els seus pares i mares. 103 SESSIÓ 6 SEQÜÈNCIA D’ACCIONS A DESENVOLUPAR 0 Preparació de la sala 1 Entrada Recursos i benvinguda • Veure orientacions a la taula 7, pàg. 17. 2 Repàs d’allò Recursos tractat a les • Veure orientacions a la taula 6, pàg. 15. sessions anteriors i identificació de dificultats 3 Introducció Recursos Objectius de nous • Suggeriments per al moderador/a: “Expressió • Ajudar als pares i mares a comprendre la influència de sentiments en la comunicació assertiva”. que tenen els elements i formes d’expressió continguts del llenguatge en el procés de comunicació que estableixen amb els seus fills/es i en la convivència Comunicació assertiva (II): Indicacions per al moderador/a familiar. Expressió de sentiments • El moderador/a introduirà informació sobre el tema • Facilitar que els pares i mares comprenguin la relació i opinions. Com expressar- ajudat pel text suggerit. que existeix entre els elements i formes d’expressió nos de manera positiva del llenguatge i el desenvolupament de competències 104 SESSIÓ 6 socials i emocionals com l’auto-regulació, l’empatia, a estratègia vàlida per a desenvolupar processos de el respecte mutu, la cooperació i la responsabilitat. comunicació assertiva i positiva amb els seus fills/es. • Propiciar que els pares i mares reflexionin • Facilitar que els pares i mares comprenguin que la sobre la manera i qualitat amb que s’expressen utilització de missatges-Jo a la comunicació assertiva quotidianament amb els seus fills/es i identifiquin no sempre garantitza que els fills/es recondueixin els elements que requereixin revisió i canvi. seus comportaments no cooperatius. • Promoure que els pares i mares siguin conscients del valor que té expressar les seves emocions i Metodologia sentiments davant dels seus fills/es per construir una • Expositiva per part del moderador/a amb possible relació d’empatia i de confiança amb ells. participació dels pares i mares. • Ajudar els pares i mares a destacar el valor dels missatges-Jo o missatges en primera persona, front Temps previst als missatges-Tu o missatges en segona persona, com • 15 minuts. Expressió de sentiments en la comunicació assertiva Suggeriments Per introduir aquesta temàtica, el moderador/a de la emocional i del comportament (recordeu la sessió 2), que per al sessió podrà comentar la importància que adquireix ajudaran als pares i mares a parlar amb els seus fills/es en la comunicació amb els fills/es la manera de parlar en un to tranquil, respectuós, segur i convincent. Amb moderador/a que tinguin els pares i mares: la gesticulació del cos, això, podran transmetre respecte vers els seus fills/ l’expressió de la cara (ulls, celles, llavis), de les mans, del es i credibilitat en les intencions d’actuació que tenen tronc, de to de la veu, el volum, l’entonació, el vocabulari respecte a ells. emprat i, fins i tot, el tipus de frases gramaticals que es construeixin. Aquests elements, en el seu conjunt, són A més dels components no verbals i paraverbals (to, interpretats pels fills/es com indicadors de l’actitud i volum, etc.) que intervenen en el procés d’expressió, és de la seguretat o inseguretat que senten els seus pares i important considerar també els aspectes verbals, tant en mares quan es comuniquen amb ells. Amb això, elaboren el que respecta a vocabulari com a formes gramaticals, conclusions sobre el que afecta als seus pares i mares perquè ambdós aspectes influeixen en el significat que i sobre com han de comportar-se amb ells; de vegades el receptor elabora del missatge que expressa l’emissor. utilitzen aquesta informació per a aconseguir el que En ocasions, el vocabulari i la forma gramatical dels volen a cada moment. Per això, és necessari practicar les missatges transmet respecte, acceptació i estimulació habilitats d’auto-coneixement, relaxació i auto-regulació vers el receptor, fomentant la seva autoestima (recordeu la sessió 3). En ocasions, no obstant, el vocabulari i les 105 SESSIÓ 6 formes del llenguatge transmeten manca de respecte, culpabilitzadors per a qui els escolta; no provoquen ni fan desvaloració, amenaça, tensió, provocació, etc., i posar-se a la defensiva; més aviat succeeix el contrari, generen una actitud defensiva en el receptor, el que pot ajuden a la persona que els escolta a reflexionar sobre els desencadenar conflictes interpersonals. seus actes, a empatitzar i a posar-se en el lloc de l’altre. Quan es tracta d’establir relacions positives entre pares Exemples de missatges-Tu: i mares i fills/es, convé seleccionar bé les paraules a “(Tu) no fas altra cosa que llençar els papers al terra i utilitzar per assegurar-nos que es transmeten missatges embrutar perquè jo hagi de treballar”, respectuosos i d’acceptació, i incloure termes que “(Tu) no fas més que cridar-me”, expressin sentiments i que fomentin l’empatia i el “(Tu) no fas mai els teus deures esperant que te’ls faci jo”. respecte mutu (recordeu la sessió 5). Per una altra banda, és interessant aprendre a utilitzar formes gramaticals Quan els pares i mares utilitzen un missatge-Jo amb els que comencen en primera persona (missatges-Jo) per seus fills/es han de fer-ho de manera tranquil·la, segura transmetre als fills/es un missatge que els ajudi a i assossegada; si ho fan tensos i enfadats, el missatge pot entendre com es senten els pares i mares en un moment ser interpretat com un missatge-Tu. donat, o com a conseqüència d’una conducta concreta dels fills/es. Convé comentar amb els pares i mares que utilitzar els missatges-Jo amb els fills/es no sempre garanteix que Aquests missatges-Jo tenen la següent estructura: aquests corregeixin o canviïn els seus comportaments “Quan ⋅⋅⋅⋅⋅⋅⋅⋅⋅⋅⋅⋅⋅⋅⋅⋅⋅⋅⋅⋅⋅⋅ (substituïu els punts per no cooperatius de manera immediata; no obstant, sí els les circumstàncies que envolten una situació o acció) em proporciona un model i estil de comunicació basat en sento ⋅⋅⋅⋅⋅⋅⋅⋅⋅⋅⋅⋅⋅⋅⋅⋅⋅⋅⋅⋅⋅⋅ (substituïu els punts per el respecte i l’assertivitat, que poc a poc poden imitar una paraula que expressi el sentiment que té el pare o la i utilitzar ells també amb els seus pares i mares i amb mare) perquè ⋅⋅⋅⋅⋅⋅⋅⋅⋅⋅⋅⋅⋅⋅⋅⋅⋅⋅⋅⋅⋅⋅ (substituïu els punts altres persones, contribuint així a millorar la convivència. per les conseqüències d’aquesta situació o acció). En ocasions, els pares i mares poden comentar que Per exemple: encara que aquest tipus de llenguatge basat en els “Quan et llences pel terra la mare es posa nerviosa perquè missatges-Jo i en l’expressió de sentiments els hi sembla t’embrutes la roba i després ha de rentar i treballar més” adequat, també els sembla una mica artificial utilitzar-lo (missatge-Jo dirigit a un nen o nena petit/a). O bé: perquè no estan acostumats a expressar-se en primera “Quan em crides em sento humiliada perquè veig que no persona ni a expressar els seus sentiments davant dels em respectes”. O bé: “Quan em demanes contínuament que seus fills/es. No obstant, quan fan conscient els seus revisi els teus deures em trobo incòmoda perquè sembla que avantatges i el posen en pràctica van assabentant-se dels vulguis que els faci jo”. seus efectes positius sobre ells mateixos, perquè estan més tranquils, i sobre els seus fills/es, que tendeixen a Els missatges-Jo es diferencien dels missatges en segona ser més cooperatius. persona o missatges–Tu, entre d’altres coses, perquè no acostumen a resultar ofensius ni amenaçadors ni 106 SESSIÓ 6 4 Desenvo- Recursos Objectius lupament • Fitxa 30 “Dibuixos de cares que expressen • Ajudar els pares i mares a incrementar i utilitzar el sentiments”, pàg. 95. vocabulari que expressa sentiments. d’habilitats • Fitxa 34 “Missatges-Jo”, pàg. 110. • Propiciar que els pares i mares tinguin moments de parentals (I) • Fitxa 35 “Casos propis de Missatge-Jo”, pàg. 111. debat i contrast amb altres pares i mares sobre les • Paperògraf o pissarra i retoladors o guixos de colors. seves tendències i estils d’expressió en la relació que Practicant els missat- mantenen amb els seus fills/es. ges-Jo o missatges en Indicacions per al moderador/a • Facilitar que els pares i mares reflexionin, identifiquin primera persona • Després de l’exposició anterior, el moderador/a i reconeguin la importància d’utilitzar missatges-Jo demanarà als participants que s’aixequin de la cadira per a promoure una comunicació assertiva i positiva per moure’s breument per la sala, relaxar els músculs amb els seus fills/es. i formar grups de 4 persones. • Promoure que els pares i mares desenvolupin • Un cop els grups estiguin formats, treballaran amb habilitats d’autoconeixement i autoregulació les fitxes 30, 34 i 35. El moderador/a de la sessió emocional i del comportament en practicar el repassarà amb els participants el contingut de les llenguatge assertiu i positiu amb els seus fills/es. fitxes i indicarà que a cada grup els pares i mares han • Promoure que els pares i mares practiquin amb d’identificar alguna situació familiar amb els seus habilitat i eficàcia els missatges-Jo amb els seus fills/ fills/es on puguin utilitzar els missatges-Jo. Sempre es per a que puguin sentir-se valorats, acceptats i que sigui possible per les circumstàncies culturals, respectats per aquests i per fomentar la seva pròpia els participants escriuran aquests missatges a la fitxa autoestima i assertivitat en l’exercici del rol parental. 35 i analitzaran com creuen que es sentiran en posar- los en pràctica amb els seus fills/es. Metodologia • Transcorregut el temps de treball en grup, es posarà • Participativa en dinàmica de petits grups, role-playing en comú el que s’ha parlat i el moderador/a anirà i posada en comú en gran grup. anotant al paperògraf els missatges-Jo que comenti cada grup i es debatrà com creuen els pares i mares Temps previst que es sentiran en utilitzar-los amb els seus fills/es. • 30 minuts. • Per a contrastar aquesta creença es demanarà dos voluntaris per a que un faci de mare o pare i l’altre de fill o filla en expressar aquests missatges i puguin experimentar com es senten al fer-ho. Els exemples de missatges proposats pels participants, la seva posada en pràctica simulada i el contrast d’opinions, permetrà als pares i mares engrescar-se mútuament per utilitzar aquests missatges amb els seus fills/es. 107 SESSIÓ 6 5 Desenvo- Recursos • Promoure que els seus pares i mares utilitzin lupament • Fitxa 34 “Missatges-Jo”, pàg. 110. formes estimuladores d’expressió amb els seus • Fitxa 36 “El llenguatge positiu i motivador”, pàg. 112. fills/es, que contribueixin al desenvolupament de la d’habilitats • Paperògraf o pissarra i retoladors o guixos de colors. seva autoestima i a percebre acceptació, respecte i parentals (II) valoració per part dels seus pares i mares. Indicacions per al moderador/a • Facilitar que els pares i mares utilitzin formes Practicant el llenguatge • Aquesta activitat dóna continuïtat a l’anterior i la positives d’expressió amb els seus fills/es que els positiu i motivador complementa introduint missatges estimuladors ajudi a incorporar l’ús dels missatges-Jo. i positius vers els fills/es i vers un mateix, que • Promoure que els pares i mares reflexionin sobre les contribueixen a desenvolupar les habilitats diferències que existeixin entre el llenguatge positiu d’expressió en els pares i mares i l’autoestima en un i motivador i altres tipus de missatges d’ús quotidià mateix i en els fills/es. que no resulten eficaços per a fomentar l’autoestima, • El moderador/a demanarà als grups configurats l’empatia, la comunicació i el respecte mutu entre anteriorment que repassin la fitxa 36 mentre que pares i mares i fills/es. ell/a la llegeix en veu alta; en fer-ho destacarà les • Promoure que els pares i mares serveixin de model diferents formes de llenguatge que es puguin utilitzar positiu de comportament perquè, mitjançant la per a transmetre acceptació i reconeixement en els imitació de conductes, els seus fills/es desenvolupin fills/es o en un mateix. progressivament habilitats per a l’ús del llenguatge • Posteriorment, demanarà als pares i mares de cada positiu i motivador i dels missatges-Jo, que grup que durant 15 minuts comentin la freqüència contribueixen a millorar la convivència familiar. amb que utilitzen aquestes expressions amb els seus fills/es, posin exemples i analitzin l’efecte que causa Metodologia en els seus fills/es escoltar aquestes expressions dels • Dinàmica en petits grups i posada en comú en seus pares. gran grup. • Transcorregut aquest temps es farà una posada en comú d’allò tractat als grups, analitzant si aquestes Temps previst expressions són d’ús freqüent en la majoria dels • 20 minuts. pares i mares o si, pel contrari, sembla necessari que les utilitzin amb més freqüència amb els seus fills/es. Objectius • Ajudar els pares i mares a identificar amb claredat diferents maneres d’expressar i reconèixer els aspectes positius que tenen els seus fills/es. 108 SESSIÓ 6 6 Síntesi d’idees Recursos per recordar • Fitxa 37 “Idees per recordar”, pàg. 113. Indicacions per al moderador/a • Resumir allò treballat a la sessió i lliurar una síntesi d’idees per recordar. Veure orientacions a la taula 4, pàg. 13. Temps previst • 10 minuts. 7 Reflexió Recursos i posada • Fitxa 14 “He après”, pàg. 38. en pràctica Indicacions per al moderador/a d’allò après • Resumir allò treballat a la sessió i lliurar una síntesi d’idees per recordar. Veure orientacions a la taula 5, pàg. 14. Temps previst • 5 minuts. 8 Comiat Recursos i tancament de • “Qüestionari 4: Avaluació de la sessió, persona moderadora”, pàg. 210.• “Qüestionari 5: Avaluació de la sessió, participants”, pàg. 212. la sessió Temps previst • 5 minuts. 109 SESSIÓ 6 FITXES DE TREBALL DE LA SESSIÓ Fitxa 34 Pàg Fitxes “Missatges-Jo” 110 Fitxa 34 “Missatges-Jo” 111 Fitxa 35 “Casos propis de Missatge-Jo” 112 Fitxa 36 “El llenguatge positiu i motivador” 113 Fitxa 37 “Idees per recordar” “Quan⋅⋅⋅⋅⋅⋅⋅⋅⋅⋅⋅⋅ em sento⋅⋅⋅⋅⋅⋅⋅⋅⋅⋅⋅⋅ perquè⋅⋅⋅⋅⋅⋅⋅⋅⋅⋅⋅⋅” “Quan (substituir els punts per les 38 Fitxa 14 “He après” ⋅⋅⋅⋅⋅⋅⋅⋅⋅⋅⋅⋅⋅⋅⋅⋅⋅⋅⋅⋅⋅⋅circumstàncies d’una situació o acció) em sento⋅⋅⋅⋅⋅⋅⋅⋅⋅⋅⋅⋅ ⋅⋅⋅⋅⋅⋅⋅⋅⋅⋅(substituir els punts per una paraula que expressi el sentiment que té la persona) perquè⋅⋅⋅⋅⋅⋅⋅⋅⋅⋅⋅⋅⋅⋅⋅⋅⋅⋅⋅⋅⋅⋅ (substituir els punts per les conseqüències d’aquesta situació o acció)” Paraules que expressen sentiments • Gaudir • Complagut/da • Ignorat/da • Content/a • Feliç • Trist/a • Agradar • Orgullós/a • Estimat/da • Emocionat/da • Enfadat/da • Espantat/da • Apreciar • Confús/a • Injust • Gran/bon • Decebut/da • Infeliç • Bo • Temorós/a • Preocupat/da • Bé • Dolgut/da • Vençut/da Exemples de missatge-jo • “Quan veig que us baralleu em preocupo perquè us podeu fer mal” • “Quan et tires pel terra la mare es posa nerviosa perquè t’embrutes la roba i després ha de rentar i treballar més” • “Quan em crides em sento humiliat perquè veig que no em respectes” • “Quan no fas les teves tasques em sento incòmoda perquè sembla que vols que te les faci jo” 110 SESSIÓ 6 Fitxa 35 “Casos propis de Missatges-Jo” “Quan⋅⋅⋅⋅⋅⋅⋅⋅⋅⋅⋅⋅ em sento⋅⋅⋅⋅⋅⋅⋅⋅⋅⋅⋅⋅ perquè⋅⋅⋅⋅⋅⋅⋅⋅⋅⋅⋅⋅” “Quan⋅⋅⋅⋅⋅⋅⋅⋅⋅⋅⋅⋅⋅⋅⋅⋅⋅⋅⋅⋅⋅⋅⋅⋅⋅⋅⋅⋅⋅⋅⋅(substituir els punts per les circumstàncies d’una situació o acció) em sento⋅⋅⋅⋅⋅⋅⋅⋅⋅⋅⋅⋅⋅⋅⋅⋅⋅⋅⋅⋅⋅⋅⋅⋅⋅⋅⋅⋅⋅⋅⋅(substituir els punts per una paraula que expressi el sentiment que té la persona) perquè⋅⋅⋅⋅⋅⋅⋅⋅⋅⋅⋅⋅⋅⋅⋅⋅⋅⋅⋅⋅⋅⋅⋅⋅⋅⋅⋅⋅⋅⋅⋅(substituir els punts per les conseqüències d’aquesta situació o acció). Paraules que expressen sentiments Escriure exemples propis de missatge-jo Es pot utilitzar també “Dibuixos de cares que expressen sentiments” • Gaudir • Confús/a • Content/a • Decebut/da • Agradar • Temorós/a • Emocionat/da • Dolgut/da • Apreciar • Ignorat/da • Gran/bon • Trist/a • Bo • Estimat/da • Bé • Espantat/da • Complagut/da • Injust • Feliç • Infeliç • Orgullós/a • Preocupat/da • Enfadat/da • Vençut/da 111 SESSIÓ 6 Fitxa 36 “El llenguatge positiu i motivador” Exemples d’expressions positives que animen i motiven a Quan utilitzem el llenguatge motivador no convé afegir un les persones: comentari final que el desanimi. Per exemple, quan diem: • “És genial el què has fet” / “Em sento satisfet amb el què he fet” “Joan, veig que t’has esforçat molt en això”, és millor no afegir: “però • “Has tingut una bona idea” / “He tingut una bona idea” podries haver-ho fet encara millor”. • “M’agradaria que em donessis la teva opinió sobre...” • “És agradable veure’t gaudir” / “Estic gaudint amb això...” Aquests comentaris poden desanimar perquè porten a pensar que • “Com que no estàs satisfet, què creus que podries fer per estar-ho” / mai és suficient el que es fa o el que s’aconsegueix. “Com que no estic satisfet, què podria fer per estar-ho?” • “Crec que aconseguiràs aquesta fita” / “Ho aconseguiré!” • “Confio en les teves possibilitats per fer això” / “Tinc possibilitats per fer això” • “Confio en la teva opinió” / “Confio en mi mateix” • “No has pogut aconseguir encara el que vols, però acabaràs aconseguint-ho” / “No he aconseguit encara el que vull, però continuaré intentant-ho per aconseguir-ho” • “Et vas esforçar molt en això” / “Em vaig esforçar molt en això” • “Es nota que has progressat” / “Estic progressant” • “Estàs millorant en això” / “Estic millorant en això” • “Estàs progressant” / “Estic progressant” • “Gràcies per ajudar-me; m’ha ajudat molt” 112 SESSIÓ 6 Fitxa 37 “Idees per recordar. Com expressar-nos de manera positiva” Recorda... • Quan ens comuniquem amb altres • Els missatges-Jo ens ajuden a fer veure persones convé fixar-nos en el que diem als nostres fills/es com ens sentim amb i en com ho diem per a no transmetre el seu comportament i a que entenguin missatges que molestin. que tots necessitem ser respectats. • En general, les persones donem més • Els missatges-Jo ajuden a les persones a importància a com ens diuen les coses comprendre les unes a les altres, i poden que al que realment ens diuen. Els fills/es ser útils per resoldre conflictes entre també. Per això necessitem controlar com elles. Quan els pares i mares utilitzen ens comuniquem amb els altres i amb els missatges-Jo amb els seus fills/es, fills/es. aquests aprenen a utilitzar-los també a través de la imitació. • Els gestos del cos, de la cara i de les mans, el to de la veu, el volum, l’entonació, les paraules que s’utilitzen, etc., influeixen molt en les persones –i en els fills/es- i en el que entenen sobre el que diem, i en la intenció amb la que creuen que diem les coses. Això influeix en com es senten i en com reaccionen davant nosaltres. • Per ajudar els fills/es a sentir-se bé amb ells mateixos i amb els seus pares i mares, podem utilitzar el llenguatge positiu i motivador, utilitzant paraules que expressen sentiments. 113 SESSIÓ 7 SESSIÓ AMB ELS FILLS/ES I: COMUNICACIÓ EFICAÇ SESSIÓ 7 SESSIÓ 7 SESSIÓ AMB ELS FILLS/ES I: COMUNICACIÓ EFICAÇ Seqüència d’accions Metodologia de treball Recursos Temps previst 0 Preparació de la sala • Veure orientacions a la taula 8, pàg. 18 1 Entrada i benvinguda Participativa en dinàmica de grups • Cabdell de fil gros o llana. També pot servir una pilota 20 minuts • Identificadors personals 2 Introducció de nous continguts Expositiva amb possible intervenció dels • Suggeriments per al moderador/a: “L’expressió d’emocions i la 5 minuts participants comunicació parental”, pàg. 118 3 Desenvolupament d’habilitats parentals (I) Dinàmica en parelles i posada en comú. Jocs Etapa de 2 a 5 anys: 40 minuts grupals • Fitxa 38 “Identificant emocions”, pàg. 124 Etapa de 6 a 11 anys: • Fitxa 39 “Entrevista: tu qui ets?”, pàg. 125 Etapa de 12 a 17 anys: • Fitxa 40 “Anunci publicitari de mi mateix”, pàg. 126 • Fitxa 41 “Com em veuen els que m’estimen”, pàg. 127 • Paper i pintures de colors 4 Introducció de nous continguts Expositiva amb possible intervenció dels • Suggeriments per al moderador/a: “Promoure la resiliència ”, 5 minuts participants pàg. 121 5 Desenvolupament d’habilitats parentals (II) Dinàmica en parelles i posada en comú. Etapa de 2 a 11 anys: 20 minuts Jocs grupals • Fitxa 42 “Moments agradables”, pàg. 128 Etapa de 12 a 17 anys: • Fitxa 43 “Compromís regal”, pàg. 128 • Fitxa 44 “Cura de l’altre”, pàg. 129 6 Síntesi d’idees per recordar Expositiva per part del moderador/a amb • Fitxa 45 “Idees per recordar”, pàg. 129 10 minuts possible intervenció dels participants • Veure orientacions a la taula 4, pàg. 13 7 Reflexió i posada en pràctica d’allò après Expositiva per part del moderador/a amb • Fitxa 14 “He après”, pàg. 38 5 minuts possible intervenció dels participants • Veure orientacions a la taula 5, pàg. 14 8 Comiat i tancament de la sessió Individual • “Qüestionari 4: Avaluació de la sessió, persona moderadora”, pàg. 210 5 minuts • “Qüestionari 5: Avaluació de la sessió, participants”, pàg. 212 Temps total 1 h i 45 min 115 SESSIÓ 7 DIMENSIONS DEL CONTINGUT • Practicar la canalització de l’expressió A DESENVOLUPAR d’emocions de manera efectiva. A la setena sessió s’introdueixen principis 2. Empatia amb l’altre: bàsics de comunicació humana que incideixen • Reconèixer aspectes positius, fortaleses i en les dinàmiques familiars. Destaca la potencialitats de fills/es i pares. necessitat d’atenció, respecte, afecte i • Practicar la cura de l’altre com estratègia de reconeixement que tenen tots els éssers bona convivència i relació. humans com a elements bàsics per al seu • Potenciar l’enfocament de l’atenció sobre desenvolupament personal. Dins d’aquesta com es troba l’altre. sessió es pretenen desenvolupar continguts treballats prèviament amb els pares i mares, 3. Ajudar a pares i mares a ampliar la de manera que pugui crear-se un espai on definició del rol parental. posar en pràctica sota supervisió les habilitats i competències parentals. CREENCES PARENTALS A TREBALLAR EN EL Sempre que hi hagi l’oportunitat es treballarà PROGRAMA ASSOCIADES A LA TEMÀTICA amb pares i mares conceptes clau com són la DE LA SESSIÓ infantil i el “temps fora” com a estratègia de control d’impulsos pàg. 12. • “Els pares i mares consideren que quan els seus fills/es no es comporten bé és perquè necessiten més atenció”. OBJECTIUS I COMPETÈNCIES PARENTALS • “Els pares i mares tenen dificultat per parlar A PROMOURE amb els seus fills/es sense exaltar-se quan aquests estan enfadats”. Amb el desenvolupament d’aquesta sessió • “Els pares i mares consideren que tenen es pretén: informació adequada sobre com controlar les 1. Estratègies de comunicació d’emocions: seves emocions”. • Promoure la identificació d’emocions • “Als pares i mares els hi costa entendre el diverses. comportament dels seus fills/es”. • Promoure que els pares i mares practiquin • “Els pares i mares acostumen a expressar les l’expressió d’emocions i sentiments tant seves emocions de manera explosiva”. positius com negatius. • “Els pares i mares diuen als seus fills/es allò • Potenciar l’ús de l’elogi com a estratègia de positiu que veuen en ells en el dia a dia”. comunicació entre les famílies. • “Els pares i mares diuen als seus fills/es que • Practicar el “temps fora” com a estratègia de són talossos, desobedients, etc. perquè es control d’impulsos. corregeixin quan fan alguna cosa malament o tenen mal comportament”. 116 SESSIÓ 7 SEQÜÈNCIA D’ACCIONS A DESENVOLUPAR 0 Preparació Recursos de la sala • Veure orientacions a la taula 8, pàg. 18. 1 Entrada Recursos Metodologia i benvinguda • Cabdell de fil gros o llana. També pot servir una • S’informa al grup que realitzarem una activitat per pilota. presentar-se. • Identificadors personals per a pares i mares i fills/es. • Per a començar, s’acordarà entre pare/mare i fill/a una activitat que els hi agradi fer junts o que els hi Indicacions per al moderador/a agradaria compartir. Es tracta d’una activitat “trenca gel” de coneixement i • El moderador/a començarà llançant el cabdell a una presentació. de les parelles sense deixar caure l’altra punta. Al • Un cop els pares i mares vagin arribant a la sala de mateix temps que llança el cabdell dirà el seu nom. treball, el moderador/a els indicarà que seguin. • La parella que rebi el cabdell agafarà el fil i dirà el • Quan ja s’hagin assegut, el moderador/a saludarà nom dels tres (pare/mare i fill/a) i l’activitat. Els al grup, els hi donarà la benvinguda i agrairà la seva pares i mares es presentaran referint-se al seu rol: participació a la sessió. “Sóc Olga, mare de Lluís”. • El cabdell es tornarà a llançar a un altra parella, i així Objectius successivament, sempre sense deixar anar el fil, per • Transmetre als pares i mares que la seva assistència aconseguir teixir la teranyina. a la sessió és valorada i que es reconeix el seu interès • A l’acabament es formarà tot un entramat que ha de per assistir. desfer-se llançant el cabdell a les persones que ho • Generar un clima d’acollida i de confiança que faciliti van llançar a cadascú i repetint el nom i l’activitat dels la participació activa i el desenvolupament de la pares/mares i fills/es que el reben. sessió. • S’aconsella finalitzar amb un aplaudiment reforçant • Afavorir l’afirmació dels participants. l’acte de presentació del grup. • Contribuir a la cohesió grupal. Temps previst • 20 minuts. 117 SESSIÓ 7 2 Introducció Recursos parental per al desenvolupament afectiu de la de nous Suggeriments per al moderador/a: “L’expressió persona, l’autoregulació emocional i les relacions d’emocions i la comunicació parental” interpersonals basades en el respecte mutu. continguts Metodologia L’expressió d’emocions Indicacions per al moderador/a • Expositiva per part del moderador/a amb possible i la comunicació parental • El moderador/a introduirà informació sobre el tema intervenció dels participants. ajudat pel text suggerit Temps previst Objectius • 5 minuts. • Ajudar als pares i mares a entendre la importància que té l’expressió d’emocions i la comunicació L’expressió d’emocions i la comunicació parental No n’hi ha prou amb estimar als nostres fills/es; és necessari que ells es sentin estimats Suggeriments i valorats. S’han d’expressar, verbal i no verbalment, amb claredat aquests sentiments. per al Si fan alguna cosa bé, se’ls hi ha de reconèixer i reforçar. Si fan alguna cosa malament, moderador/a també se’ls hi ha de dir, ja que la mentida és enemiga d’una auto-imatge sanament positiva, corregint els seus errors serenament i sense desqualificacions. És molt important no confondre un error puntual amb una característica de la personalitat: per exemple, que el nostre fill trenqui un plat no vol dir que sigui un inútil. Les nostres crítiques han de ser constructives. Hem de proporcionar als nostre fills/es oportunitats de poder experimentar l’èxit. No hem de sobrevalorar als fills/es, ja que poden generar una dependència de l’aprovació dels altres que poden no trobar fora de l’àmbit familiar. 118 SESSIÓ 7 3 Desenvo- Recursos —Una parella formada per un pare/mare i el seu fill/a lupament Etapa de 2 a 5 anys: entrarà dins del cercle representant i escenificant una • Fitxa 38 “Identificant emocions”, pàg. 124. emoció: alegria, tristor, etc. Quan s’encerti l’emoció d’habilitats sortirà del cercle. parentals (I) Etapa de 6 a 11 anys: —Qui hagi encertat l’emoció representada serà • Fitxa 39 “Entrevista: tu qui ets?”, pàg. 125. l’encarregat d’entrar de nou al mig del cercle i així El coneixement de successivament. l’altre i la identificació Etapa de 12 a 17 anys: d’emocions • Fitxa 40 “Anunci publicitari de mi mateix”, pàg. 126. Etapa de 6 a 11 anys: • Fitxa 41 “Com em veuen els que m’estimen”, pàg. 127. • Primera part (temps aconsellat 15’): • Paper i pintures de colors Treball conjunt en parelles formades per: pare/mare i fill/a. Indicacions per al moderador/a —Ens col·loquem per parelles en dos files de cadires Etapa de 2 a 5 anys: enfrontades. • Primera part (temps aconsellat 20’): —L’activitat consisteix en que el fill/a farà de periodista Treball conjunt en parelles formades per: pare/mare entrevistant al seu pare/mare seguint el guió de la i fill/a. fitxa 39. —Pares i mares faran cares i gestos amb diferents —El pare/mare respondrà preguntes sobre la infantesa, expressions que escenifiquen algunes de les preferències, experiències del pares i mares, etc. emocions recollides a la fitxa 38 que dóna suport a • Segona part (temps aconsellat 25’): aquesta activitat i els nens hauran d’endevinar si el Treball en gran grup. pare o la mare “està trist”, “està contenta”, etc. —El fill/a presentarà al grup gran els dos o tres punts —També, es preguntarà a l’inrevés als fills/es: “Com que li han sorprès més de l’entrevista que ha realitzat fas quan plores?”, “Com fas quan rius?”, etc. prèviament. —Podran assajar emocions proposades en el llistat de —Després de debatre, per complementar les idees la fitxa 38 o podran afegir altres emocions típiques de treballades, el moderador/a anotarà al paperògraf cadascuna de les famílies que li són pròpies. També les idees fonamentals que s’hagin exposat durant es podran incorporar altres emocions, recollides a la posada en comú perquè quedin ben reflectides i l’annex de la fitxa 38 que el moderador/a escollirà assimilades pels participants. segons el grup. • Segona part (temps aconsellat 20’): Etapa de 12 a 17 anys: Treball en gran grup. • Primera part (temps aconsellat 20’): —Es crea un cercle al terra amb el cabdell que Treball conjunt en parelles formades per: pare/mare disposem del joc de presentació. i fill/a. —El grup es reuneix al voltant d’aquest espai. 119 SESSIÓ 7 —Cadascú, pare/mare i fill/a ha d’omplir la fitxa 40 Objectius amb les cinc característiques més definitòries de la • Promoure la identificació i l’expressió d’emocions. seva persona. • Facilitar eines que permetin promoure una bona —Després es compartirà i discutirà amb la parella sobre comunicació a la família. aquestes, veient si els adjectius coincideixen entre els • Desenvolupar una nova perspectiva de construcció pensats personalment i els referits per l’altra persona. de la identitat personal més enllà del rol com pares i —Seguidament, el pare/mare realitzarà una entrevista mares que faciliti un millor enteniment entre pares/ al seu fill/a seguint la fitxa 41. mares i fills/es. • Segona part (temps aconsellat 20’): • Augmentar el grau de coneixement d’aspectes Treball en grup gran. positius de les persones que ens són properes —Les parelles explicaran a la resta de participants com • Crear espais d’empatia comuna. han viscut el desenvolupament de l’activitat i què han • Evidenciar lainfluència que les persones significatives après. per nosaltres i amb els que convivim poden tenir en la —Després de debatre tots plegats, per a complementar construcció sobre la pròpia imatge. les idees treballades, el moderador/a anotarà al • Identificar els recursos que tenim cadascú . paperògraf les idees fonamentals que es vagin exposant durant el debat perquè quedin ben Metodologia reflectides i assimilades pels participants. • Dinàmica en parelles compostes per mare/pare i fill/a i posada en comú en gran grup. Jocs grupals. Temps previst • 40 minuts. 4 Introducció Recursos Objectius de nous • Suggeriments per al moderador/a: Promoure • Ajudar als pares i mares a entendre la importància la resiliència. que té promoure la resiliència en el seus fills/es. continguts Metodologia L’expressió d’emocions Indicacions per al moderador/a • Expositiva per part del moderador/a amb possible i la comunicació parental • El moderador/a introduirà informació sobre el tema intervenció dels participants. ajudat pel text suggerit Temps previst • 5 minuts. 120 SESSIÓ 7 Promoure la resiliència Podem definir la resiliència com la capacitat d’una persona o d’un sistema de viure i Suggeriments desenvolupar-se positivament, malgrat les difícils condicions de vida, així com de sortir- per al se’n més forts. Aquesta capacitat de resistència es posa a prova en situacions d’un llarg i dur període d’estrès, com per exemple el causat per la pèrdua inesperada d’un moderador/a ésser estimat, pel maltractament o l’abús psíquic o físic, per l’abandonament afectiu, pel fracàs, per les catàstrofes naturals i per les pobreses extremes. Podria dir-se que la resiliència és l'enteresa més enllà de la resistència. És la capacitat de sobreposar-se a un estímul advers. En aquest sentit, és important advertir que la resiliència no és un tret de personalitat; els infants són els actors i la font de les seves adaptacions resilients, i que la família, l’escola i la comunitat tenen un paper primordial, al proveir una sèrie de factors protectors, que interactuant entre sí, permeten que es produeixi l’adaptació resilient. Apostar per la resiliència significa animar a les persones a superar situacions destructives i reconstruir la capacitat d’autoestima. Despertar la convicció de que és possible superar traumes i lluitar per una vida digna són les pautes que defineixen el treball d’ajuda basat en la resiliència. Podem parlar de sis passos necessaris per a promoure la resiliència en els infants. Els passos 1 al 3 mitiguen els factors de risc i els passos 4 a 6 tenen a veure amb la construcció de la resiliència: 1. Enriquir els vincles, suposa enfortir les connexions entre les persones presents a la vida quotidiana. 2. Fixar límits clars i ferms. 3. Ensenyar les habilitats per a la vida, que inclouenentre altres: la resolució de conflictes, la cooperació i les habilitats comunicatives. 4. Aportar afecte i suport implica proporcionar el suport incondicional. 5. Establir i transmetre expectatives elevades: es tracta de proporcionar una esperança de futur factible. 6. Donar oportunitats de participació significativa: suposa atorgar a totes les persones una alta quota de responsabilitat amb el que succeeix i donar la possibilitat de participació en les decisions, la planificació i la resolució de conflictes. 121 SESSIÓ 7 5 Desenvo- Recursos • Segona part (temps aconsellat 10’): lupament • Suggeriments per al moderador/a: Promoure la Treball en parelles de mare/pare i fill/a. resiliència —Cada fill/a pensarà individualment què pot fer per d’habilitats • Etapa de 2 a 11 anys: aconseguir que la mare/pare es senti bé o estigui parentals (II) —Fitxa 42 “Moments agradables”, pàg. 128. content/a. • Etapa de 12 a 17 anys: —Cada fill/a escriurà el que pensa organitzar, preparar, La demostració —Fitxa 43 “Compromís regal”, pàg. 128. etc. en paper i li ho donarà com acte de compromís d’amor i la cura de —Fitxa 44 “Cura de l’altre”, pàg. 129. amb el suport de la fitxa 43. l’altre —Cada pare o mare pensarà també què pot fer per Indicacions per al moderador/a aconseguir que el seu fill/a es senti bé i content i Etapa de 2 a 11 anys: s’ho prendrà com un acte de compromís que quedarà —Les parelles de famílies es distribuiran com vulguin reflectit a la fitxa 44. a la sala, ocupant-la tota (asseguts al terra o amb —Promoure que els pares i mares practiquin cadires, com més còmodes es trobin). l’expressió d’emocions i sentiments. —El moderador/a portarà un sac amb “papers —Potenciar l’enfocament de l’atenció sobre com es sent sorpresa”, que anirà oferint als participants perquè els l’altre. treguin successivament, els quals donen instruccions —Ajudar a pares i mares a ampliar la definició del rol als participants sobre el què han de fer amb la seva parental. parella seguint les instruccions de la fitxa 43. —Potenciar l’ús de l’elogi com a estratègia de —Quan un paper s’extregui del sac el moderador/a comunicació entre les famílies. el llegirà en veu alta i tothom haurà de seguir la —Reconèixer aspectes positius, fortaleses i instrucció. potencialitats de pares/mares i fills/es. —Si la cartolina és verda la instrucció l’executarà el —Practicar la canalització de l’expressió d’emocions de pare o la mare, i si és vermella l’haurà d’executar el manera efectiva. fill/a. —Practicar la cura de l’altre com estratègia de bona convivència i relació. Educació Secundària: 12-17 anys • Primera part (temps aconsellat 10’): Metodologia Treball en gran grup. • Dinàmica en parelles compostes per mare/pare i fill/a —Es demanarà que cada pare/mare expliqui a la resta i posada en comú en gran grup. Jocs grupals. de participants com es va sentir l’última vegada que el seu fill/a va fer o preparar alguna cosa per mostrar-li Temps previst afecte. • 20 minuts. 122 SESSIÓ 7 6 Síntesi d’idees Recursos per recordar • Fitxa 45 “Idees per recordar”, pàg. 129. Indicacions per al moderador/a • Resumir allò treballat a la sessió i lliurar una síntesi d’idees per recordar. Veure orientacions a la taula 4, pàg. 13. Temps previst • 10 minuts. 7 Reflexió Recursos i posada • Fitxa 14 “He après”, pàg. 38. en pràctica Indicacions per al moderador/a d’allò après • Resumir allò treballat a la sessió i lliurar una síntesi d’idees per recordar. Veure orientacions a la taula 5, pàg. 14. Temps previst • 5 minuts. 8 Comiat Recursos i tancament de • “Qüestionari 4: Avaluació de la sessió, persona moderadora”, pàg. 210.• “Qüestionari 5: Avaluació de la sessió, participants”, pàg. 212. la sessió Temps previst • 5 minuts. 123 SESSIÓ 7 FITXES DE TREBALL DE LA SESSIÓ Fitxa 38 Utilitzar en programes Pàg Fitxes dirigits a pares i mares “Identificant emocions” amb fills/es en l’etapa educativa de 2 a 5 anys 124 Fitxa 38 “Identificant emocions” 125 Fitxa 39 “Entrevista: tu qui ets?” 126 Fitxa 40 “Anunci publicitari de mi mateix” 127 Fitxa 41 “Com em veuen els que m’estimen” • Alegria • Amor 128 Fitxa 42 “Moments agradables” • Impaciència 128 Fitxa 43 “Compromís regal” • Por 129 Fitxa 44 “Cura de l’altre” • Curiositat • Desconsol 129 Fitxa 45 “Idees per recordar” • Ràbia 38 Fitxa 14 “He après” • Enuig Altres emocions típiques de la família: 124 SESSIÓ 7 Annex. Fitxa 38 Utilitzar en programes dirigits a pares i mares Fitxa 39 Utilitzar en programes dirigits a pares i mares “Identificant emocions” amb fills/es en l’etapa educativa de 2 a 5 anys “Entrevista: tu qui ets?” amb fills/es en l’etapa educativa de 2 a 5 anys Altres emocions: 1. Quin era el lloc preferit del la teva mare o el teu pare quan • Avorriment • Hostilitat encoberta era petit? • Decepció • Humiliació • Satisfacció • Impaciència • Angoixa • Impotència • Ansietat • Indiferència 2. Què volia ser quan fos gran? • Apatia • Indignació • Harmonia • Inquietud • Calma • Insatisfacció 3. Qui era el seu ídol? • Gelosia • Inseguretat • Còlera • Interès • Compassió • Desig • Confiança • Ira 4. Per quins motius discutia amb els seus pares/mares quan • Confusió • Mandra era petit/a? • Solidaritat • Nostàlgia • Seguretat • Timidesa • Odi • Terror 5. Què era el que més li agradava fer? • Frustració • Plaer • Temor • Sorpresa • Eufòria • Esperança • Excitació • Rebel·lia 6. Quin és el seu somni? • Enveja • Paciència • Culpa • Serenitat 7. Què li agradaria fer amb tu en les properes setmanes per estar més content/a? 125 SESSIÓ 7 Fitxa 40 Utilitzar en programes dirigits a pares i mares “Anunci publicitari de mi mateix” amb fills/es en l’etapa educativa de 12 a 17 anys Fes un llistat d’almenys 5 qualitats positives de la teva persona 3. (corporals, del teu caràcter, mentals, culturals, del terreny de les relacions personals, com a membre d’una família o d’un grup, d’habilitats, destreses, etc.). 4. 1. 5. 2. En cas de no arribar a 5, llegeix la guia d’exemples: • Determinació • Comunicatiu • Equànime • Solidari/a • Capacitat de fer amics • Sentit de l’humor • Generositat • Aconseguir lligar • Entusiasme • Comprensiu/a • Cordialitat • Mantenir un secret • Perseverança • Ballar • Franquesa • Escriure sense faltes • Simpatia • Fiable • Adaptable • Aconseguir parlar en públic • Valentia • Alegre • Honest • Llegir bé • Dinamisme • Responsable • Obert/a • Resoldre un problema • Confiança en un mateix/a • Capacitat d’escolta • Habilitats manuals • Aprendre • Cortesia • Expressiu/a • Afectuós/a • Cantar • Paciència • Animós/a • Treballador/a • Ajudar als altres • Capacitat d‘observació • Organitzat • Persistent • Controlar els meus impulsos • Força de Voluntat • Capacitat de concentració • Independent • Pensament lògic • Previsor/a • Bona veu • Creatiu/a • Sensibilitat • Iniciativa • Original 126 SESSIÓ 7 Fitxa 41 Utilitzar en programes dirigits a pares i mares “Com em veuen els que m’estimen” amb fills/es en l’etapa educativa de 12 a 17 anys Un/a germà/germana o Un/a mestre/ Un/a veí/ Respon a les següents preguntes: cosí/cosina mestra veïna 1. Com et sents en conèixer el que els altres Nom: Nom: Nom: pensen de tu? Li agrada de mi: Li agrada de mi: Li agrada de mi: 1. 1. 1. 2. 2. 2. 2. Com et sents en conèixer les coses que pots millorar, segons la gent? Segons ell/ella puc Segons ell/ella puc Segons ell/ella puc millorar en: millorar en: millorar en: 3. Coincideix la teva visió amb la visió dels altres? Perquè? 127 SESSIÓ 7 Fitxa 42 Utilitzar en programes Fitxa 43 Utilitzar en programes dirigits a pares i mares dirigits a pares i mares “Moments agradables” amb fills/es en l’etapa “Compromís-regal” amb fills/es en l’etapa educativa de 2 a 11 anys educativa de 12 a 17 anys Suggeriments d’instruccions possibles: Em comprometo a realitzar el següent “Compromís-regal”: • Fes-li una abraçada forta! • Fes-li un petó fort! • Fes-li saber una cosa bonica que penses d’ell/ella! • Fes-li un pentinat bonic! • Fes-li pessigolles! • Fes alguna cosa perquè rigui! • Fes-li saber a qui s’assembla de la família! • Fes-li alguna cosa que sàpigues que li agrada! • Fes-li un petit massatge d’un minut! • Fes-li una sorpresa agradable! • Canteu una cançó junts Altres coses que sàpigues que poden agradar a l’altre Data: Signat: 128 SESSIÓ 7 Fitxa 44 Utilitzar en programes dirigits a pares i mares Fitxa 45 “Cura de l’altre” amb fills/es en l’etapa educativa de 12 a 17 anys “Idees per recordar. Comunicació eficaç” El meu compromís és: Recorda... • Totes les persones necessiten respecte, atenció, afecte i reconeixement dels altres per sentir-se valorades i acceptades. • Els fills/es necessiten que els seus pares i mares els respectin i els donin atenció, afecte i reconeixement per sentir-se valorats i acceptats per ells. • Quan els fills noten que els seus pares els respecten i valoren acostumen a portar-se millor i col·laborar amb ells. • És important que els pares i mares comuniquin constantment als seus fills/es el que senten i les emocions que vénen provocades pels seus comportaments. • Les famílies han de saber proporcionar als seus membres moments agradables i promoure espais de diversió i gaudiment conjunt. • S’han de potenciar els recursos i fortaleses de cada persona i és una tasca compartida aprendre a visualitzar-los. 129 SESSIÓ 8 SUPORT PARENTAL ALS FILLS/ES PER A LA RESOLUCIÓ DE PROBLEMES SESSIÓ 8 SESSIÓ 8 SUPORT PARENTAL ALS FILLS/ES PER A LA RESOLUCIÓ DE PROBLEMES COM AJUDAR ALS NOSTRES FILLS/ES PERQUÈ PUGUIN RESOLDRE ELS SEUS PROPIS PROBLEMES Seqüència d’accions Metodologia de treball Recursos Temps previst 0 Preparació de la sala 1 Entrada i benvinguda Expositiva per part del moderador/a • Identificadors personals 5 minuts • Veure orientacions a la taula 7, pàg. 17 2 Repàs d’allò tractat en les sessions Participativa en gran grup • Fitxa emplenada “Idees per recordar”, sessions 1, 2, 3, 4, 5, 6 i 7 10 minuts anteriors i identificació de dificultats • Fitxa emplenada “He après”, sessions 1, 2, 3, 4, 5, 6 i 7 • Paperògraf o pissarra i retoladors o guixos de colors • Veure orientacions a la taula 6, pàg. 15 3 Introducció de nous continguts Expositiva amb possible intervenció dels • Suggeriments per al moderador/a: “Resolució de problemes (I)” 15 minuts participants 4 Desenvolupament habilitats parentals Dinàmica en petits grups, role-playing i • Fitxa 46 “Mètode d’exploració d’alternatives”, pàg. 140 60 minuts posada en comú en gran grup • Fitxa 47 “Cas per practicar el mètode d’exploració d’alternatives”, pàg. 141 • Fitxa 48 “Cas resolt per practicar el mètode d’exploració d’alternatives”, pàg. 141 • Fitxa 49 “Identificació de casos propis per aplicar el mètode d’exploració d’alternatives”, pàg. 143 • Paperògraf, plec de paper i retoladors de colors 5 Síntesi d’idees per recordar Expositiva per part del moderador/a amb • Fitxa 50 “Idees per recordar”, pàg. 144 10 minuts possible intervenció dels participants • Veure orientacions a la taula 4, pàg. 13 6 Reflexió i posada en pràctica d’allò après Expositiva per part del moderador/a amb • Fitxa 14 “He après”, pàg. 38 5 minuts possible intervenció dels participants • Veure orientacions a la taula 5, pàg. 14 7 Comiat i tancament de la sessió Individual • “Qüestionari 4: Avaluació de la sessió, persona moderadora”, pàg. 210 5 minuts • “Qüestionari 5: Avaluació de la sessió, participants”, pàg. 212 Temps total 1 h i 45 min 131 SESSIÓ 8 DIMENSIONS DEL CONTINGUT OBJECTIUS I COMPETÈNCIES PARENTALS A DESENVOLUPAR A PROMOURE En la vuitena sessió s’aborda com ajudar als Amb el desenvolupament d’aquesta sessió fills/es a resoldre situacions que els afecten es pretén: només a ells i no necessàriament també als • Promoure que els pares i mares reflexionin seus pares i mares. Es tracta de promoure sobre la importància de fomentar que els actituds i habilitats d’autoregulació del fills/es adquireixin habilitats per resoldre els comportament en els pares i mares que els seus propis problemes. facilitin no implicar-se més enllà del necessari • Proporcionar als pares i mares criteris per en solucionar els problemes que afecten diferenciar quan la resolució d’una situació només als seus fills/es, perquè aquests puguin els afecta directament a ells, o afecta només desenvolupar responsabilitat i habilitats de als seus fills/es. resolució dels seus propis problemes. Amb • Ajudar als pares i mares a identificar les això es pretén ajudar als fills/es a assumir les competències intel·lectuals, personals, seves responsabilitats, incrementar la seva emocionals i socials que els seus fills/es autonomia i seguretat personal, desenvolupar puguin desenvolupar a l’implicar-se per si la seva capacitat d’adaptació davant situacions mateixos en la recerca de solucions als seus noves, identificar les millors alternatives de propis problemes. solució als seus propis problemes, aprendre a • Ajudar als pares i mares a fer conscient quina prendre decisions i a assumir les conseqüències és la seva tendència de comportament quan que es deriven d’elles i a ser menys exigents es tracta de donar solució a situacions o amb els seus pares i mares en quan al que problemes que afecten sols als seus fills/es aquests han de fer i resoldre per ells. Els pares • Facilitar que els pares i mares desenvolupin i mares poden cooperar amb els seus fills/es assertivitat i habilitats d’autoregulació en aquest procés, facilitant amb això prevenir emocional pel que respecta a processos l’aparició de conflictes entre ells. de resolució de problemes que afecten només als seus fills/es amb el fi de que 132 SESSIÓ 8 puguin controlar els seus sentiments de CREENCES PARENTALS A TREBALLAR EN EL responsabilitat i culpabilitat. PROGRAMA ASSOCIADES A LA TEMÀTICA • Propiciar que els pares i mares reflexionin DE LA SESSIÓ sobre les potencialitats que té la comunicació assertiva entre pares i mares i fills/es per • “Als pares i mares els costa entendre el promoure que els seus fills/es trobin solució comportament dels seus fills/es”. als seus propis problemes. • “Els pares i mares tenen poca paciència amb els • Facilitar als pares i mares estratègies sobre seus fills/es”. processos a seguir per ajudar als fills/es a • “Els pares i mares es senten poc capaços explorar alternatives i trobar solució als seus d’ajudar als seus fills/es perquè sàpiguen propis problemes. solucionar els seus propis problemes”. • Propiciar que els pares i mares coneguin • “Els pares i mares acaben fent les tasques que i practiquin l’estratègia de l’exploració els seus fills/es no fan perquè no quedin sense d’alternatives per fomentar en els seus fills/ fer”. es el desenvolupament d’habilitats per a la • “Els pares i mares , davant un problema o resolució de les seves pròpies situacions i conflicte, diuen als seus fills/es el què s’ha de problemes. fer i s’acaba el problema”. • Promoure en els fills/es el desenvolupament • “Els pares i mares acaben resolent les tasques d’habilitats de resolució dels seus propis que els seus fills/es no saben fer o aquelles en problemes a través del model de conducta les que troben problemes”. que els transmeten els seus pares i mares. • “Els pares i mares consideren que els seus fills/ es tenen capacitat per saber prendre les seves pròpies decisions”. • “Els pares i mares tenen dificultats per parlar amb els seus fills/es sense exaltar-se quan aquests estan enfadats”. • “Els pares i mares diuen als seus fills/es que són talossos, desobedients, etc. perquè es corregeixin quan fan alguna cosa malament o tenen mal comportament”. • “Els pares i mares pensen que estan fallant a l’educar als seus fills/es quan aquests tenen baixos rendiments acadèmics o comportaments no apropiats”. 133 SESSIÓ 8 SEQÜÈNCIA D’ACCIONS A DESENVOLUPAR 0 Preparació de la sala 1 Entrada Recursos i benvinguda • Veure orientacions a la taula 7, pàg. 17. 2 Repàs d’allò Recursos tractat a les • Veure orientacions a la taula 6, pàg. 15. sessions anteriors i identificació de dificultats 3 Introducció Recursos Objectius de nous • Suggeriments per al moderador/a: ”Resolució de • Facilitar que els pares i mares puguin identificar problemes (I). Suport parental als fills/es per a la amb claredat quan la presa de decisions sobre continguts resolució dels seus propis problemes. Com ajudar determinades situacions correspon només als fills/es. als nostres fills/es perquè puguin resoldre els seus • Ajudar als pares i mares a entendre la importància Suport parental als propis problemes”. de que els seus fills/es s’impliquin en la resolució fills/es per a la resolució dels seus propis problemes perquè desenvolupin de problemes: Com ajudar competències intel·lectuals, personals, emocionals i als nostres fills/es per què Indicacions per al moderador/a socials com l’autonomia personal, la responsabilitat i puguin resoldre els seus • El moderador/a introduirà informació sobre el tema la confiança en si mateixos. propis problemes ajudat pel text suggerit. 134 SESSIÓ 8 • Propiciar que els pares i mares reflexionin sobre el • Facilitar que els pares i mares reflexionin sobre el grau en que tendeixen a implicar-se en la resolució de valor de l’autocontrol emocional i del comportament problemes que afecten exclusivament als seus fills/es. per evitar implicar-se més del necessari en la • Ajudar als pares i mares a destacar el valor del resolució de situacions que afecten només als seus Mètode d’Exploració d’Alternatives com estratègia fills/es. vàlida per ajudar als seus fills/es a resoldre els seus propis problemes. Metodologia • Promoure que els pares i mares facin conscient el • Expositiva per part del moderador/a amb possible valor de la comunicació i de l’escolta activa com participació dels pares i mares. estratègies adequades per contribuir a que els seus fills/es trobin solució als seus propis problemes. Temps previst • 15 minuts. Suport parental als fills/es per a la resolució de problemes: Com ajudar als nostres fills/es per Suggeriments què puguin resoldre els seus propis problemes per al Per introduir aquesta temàtica, el moderador/a podrà en les relacions entre pares i mares i fills/es. Quan el comentar que en el dia a dia les persones, tinguin l’edat nens són petits, els pares i mares acostumen a tenir moderador/a que tinguin, acostumen a trobar-se amb situacions no la tendència de solucionar als seus fills/es les seves previstes que han de resoldre, com, per exemple, fer tasques i a assumir moltes de les seves responsabilitats. tasques que no tenien planificades, adaptar-se a un Per exemple, alguns pares i mares poden estar donant context nou o a persones a qui s’acaba de conèixer, el menjar a un nen de tres anys, quan a aquesta edat ja respondre a preguntes que fa algú, prendre decisions, podria fer-ho per si mateix; o bé, alguns pares i mares controlar-se davant paraules o fets que no agraden, poden seguir anant al matí al dormitori dels seus fills/ etc. Això exigeix una certa capacitat d’adaptació i es adolescents per despertar-los, perquè es llevin i vagin d’autocontrol per a no reaccionar de manera impulsiva al centre escolar, quan, per la seva edat, també podrien i per poder pensar en les alternatives de solució més estar fent-ho ja per si mateixos. Aquesta tendència de adequades a cada situació. comportament que tenen alguns pares i mares a fer pels seus fills/es tasques que ells mateixos haurien de fer Trobar la solució idònia a aquestes situacions pot resultar ja a una determinada edat pot ser interpretat pels fills/ fàcil en algunes ocasions; però en altres, pot resultar més es com una obligació dels seus pares i mares, dels quals difícil i propiciar que la persona demani a altres que li esperaran, per tant, que la compleixin, eludint ells la seva solucionin el problema. Això succeeix amb freqüència responsabilitat. 135 SESSIÓ 8 La relació interpersonal que té lloc entre pares i mares i Totes elles són competències necessàries perquè la fills/es en aquestes situacions no facilita necessàriament persona pugui desenvolupar-se a nivell personal, la convivència familiar i pot generar en els fills/es acadèmic, familiar, laboral i social, i convé que els fills/ dependència, exigència, poca tolerància davant els errors es les vagin adquirint progressivament perquè puguin dels seus pares i mares quan es tracta de resoldre les organitzar també progressivament la seva pròpia vida de seves tasques, poca responsabilitat i poca capacitat manera autònoma i constructiva. per aprendre a portar una vida autònoma. Per això, és convenient que els pares i mares reflexionin sobre Moltes vegades, els pares i mares poden preguntar-se la seva tendència de comportament davant situacions on posar el límit de la seva implicació en la resolució de o problemes de la vida quotidiana que afectin només situacions i problemes que afecten només als seus fills/ i directament als seus fills/es i que han d’aprendre a es. Per respondre a aquesta qüestió, s’ha de pensar que resoldre per si mateixos. En aquest sentit, els pares si el fill té un desenvolupament físic i intel·lectual propi i mares poden adquirir habilitats per ajudar als seus de la seva etapa evolutiva, que li permet fer les tasques fills/es a solucionar els seus propis problemes. Amb pròpies de la seva edat, i si la no implicació dels pares i això facilitaran que els seus fills/es desenvolupin mares no té conseqüències negatives per a la salut i per a competències intel·lectuals, personals, emocionals i la seguretat del fill o d’altres persones, ni posa en risc la socials com la capacitat d’anàlisi i de raonament lògic convivència familiar, llavors, és probable que la situació per identificar alternatives de solució, control emocional, pugui resoldre-la el fill per si mateix. control de nivell d’exigència cap als altres, responsabilitat, habilitats per prendre decisions, capacitat per assumir No obstant, si els fills/es tenen ja creada l’expectativa, les conseqüències que es derivin de les decisions preses, l’hàbit i el costum d’esperar que els seus pares i mares capacitat per aprendre dels errors, seguretat i autonomia els resolguin els seus problemes, no els resultarà fàcil personal, confiança en un mateix, autoestima, capacitat acceptar que deixin de fer-ho. Per això convé que els d’adaptació i tolerància a la frustració. pares i mares, encara que no arribin a resoldre els 136 SESSIÓ 8 seus problemes, cooperin amb ells a buscar la solució errors i pensar en una altra possible alternativa de escoltant les opcions que els seus fills/es creuen que solució. poden prendre. Això poden fer-ho a través del “Mètode d’exploració d’alternatives”, que consisteix en escoltar i Amb el “Mètode d’exploració d’alternatives”, els fills/es comentar amb els fills/es les possibles solucions que se’ls aprenen a desenvolupar habilitats per resoldre les seves acudeixen per resoldre la situació. Utilitzant bé el procés pròpies situacions acompanyats dels seus pares i mares, d’escolta activa de la comunicació, els fills/es poden anar els quals faran una feina d’escolta i suport per a que els elaborant les seves pròpies propostes de solució mentre seus fills/es no es sentin sols. Progressivament, aquests les exposen als seus pares i mares, els quals només les es sentiran cada vegada més segurs i autònoms en la escoltaran, sense criticar, valorar, ni dir el que haurien de resolució dels seus propis problemes i aprendran que fer els seus fills/es. Una vegada que les propostes ja hagin poden confiar en els seus pares i mares per explicar-los estat identificades, els fills/es les hauran de prioritzar el que els succeeix sense risc de ser criticats. Per la seva per decidir per on volen començar a posar en pràctica la part, utilitzant aquesta estratègia els pares i mares podran resolució del problema. Ells mateixos comentaran com tenir informació sobre el que els succeeix als seus fills/es, poden fer-ho. Posteriorment, hauran d’experimentar sobre les seves intencions i sobre els seus problemes, fet si aquesta solució funciona, si es pot mantenir. Si no que és especialment útil en l’etapa de l’adolescència. funcionés, hauran d’identificar la causa, aprendre dels 4 Desenvo- Recursos Indicacions per al moderador/a lupament • Fitxa 46 “Mètode d’exploració d’alternatives”, pàg. 140. • Després de l’exposició anterior, el moderador/a • Fitxa 47 “Cas per practicar el mètode d’exploració demanarà als participants que s’aixequin de la d’habilitats d’alternatives en la resolució de problemes dels fills/ cadira per moure’s breument per la sala i relaxar els parentals es”, pàg. 141. músculs. Posteriorment els demanarà que formin • Fitxa 48 “Cas resolt per practicar el mètode grups de 4 persones entre aquells que encara no Practicant el d’exploració d’alternatives en la resolució de han compartit grup en les sessions anteriors, amb mètode d’exploració problemes dels fills/es”, pàg. 141. la finalitat de fomentar la interacció entre tots els d’alternatives • Fitxa 49 “Identificació de casos propis per aplicar el participants. mètode d’exploració d’alternatives en la resolució de • Una vegada els grups estiguin formats, es treballarà problemes dels fills/es”, pàg. 143. amb les fitxes 46, 47, 48 y 49. • Paperògraf, plec de paper i retoladors de colors • El moderador/a repassarà amb els participants en els grups la fitxa 46 per a que identifiquin bé els seus passos o etapes. 137 SESSIÓ 8 • Posteriorment, demanarà que a cada grup dos • Propiciar que els pares i mares tinguin moments de voluntaris llegeixin en veu alta per als altres, debat i contrast amb altres pares i mares sobre el els diàlegs dels personatges de la mare i fill que grau en que s’impliquen en la resolució de problemes apareixen en la fitxa 47. Després de comentar que afecten només als seus fills/es. breument a cada grup el què succeeix en aquest cas, • Promoure que els pares i mares desenvolupin el grau en què s’identifiquen amb ell i com podrien habilitats d’auto-coneixement i autoregulació resoldre’l, els dos voluntaris anteriors de cada grup emocional i del comportament per posar llegiran la fitxa 48, que reprodueix els passos de adequadament en pràctica el mètode d’exploració d’aquest mètode. Després de la seva lectura, els d’alternatives en la resolució de problemes que components dels grups debatran el cas i la seva afecten als seus fills/es, sense criticar les alternatives resolució. que aquests proposin ni pressionar-los perquè • A continuació, treballaran en el grup amb la fitxa adoptin aquelles que més els agraden als pares i 49 per a que anotin en ella aquelles situacions o mares. problemes en que creguin que poden aplicar dit • Promoure que els pares i mares practiquin mètode amb els seus fills/es. amb habilitat i eficàcia el mètode d’exploració • Transcorregut el temps de treball en petit grup, es d’alternatives per ajudar als seus fills/es a solucionar farà una representació del cas en gran grup a través els seus propis problemes. del role-playing amb dos voluntaris, i posteriorment, • Promoure que els pares i mares serveixin de model una posada en comú durant la qual el moderador/a positiu de comportament perquè a través de la anotarà en el paperògraf les idees fonamentals imitació de conductes i l’aprenentatge observacional debatudes en els grups i les temàtiques que els els seus fills/es desenvolupin progressivament pares i mares hagin identificat com interessants per habilitats per resoldre els seus propis problemes. aplicar personalment el mètode amb els seus fills/ es. Aquestes temàtiques els ajudaran a animar- Metodologia se mútuament per posar en pràctica el Mètode • Participativa en dinàmica de petits grups, role-playing d’Exploració d’Alternatives amb els seus fills/es a i posada en comú en gran grup. casa. Temps previst Objectius • 60 minuts. • Ajudar als pares i mares a identificar i reconèixer amb claredat els passos a seguir per posar en pràctica el mètode d’exploració d’alternatives amb els seus fills/ es, de manera que puguin ajudar-los a resoldre els seus propis problemes. 138 SESSIÓ 8 5 Síntesi d’idees Recursos per recordar • Fitxa 50 “Idees per recordar”, pàg. 144. Indicacions per al moderador/a • Resumir allò treballat a la sessió i lliurar una síntesi d’idees per recordar Veure orientacions a la taula 4, pàg. 13. Temps previst • 10 minuts. 6 Reflexió Recursos i posada • Fitxa 14 “He après”, pàg. 38. en pràctica Indicacions per al moderador/a d’allò après • Resumir allò treballat a la sessió i lliurar una síntesi d’idees per recordar. Veure orientacions a la taula 5, pàg. 14. Temps previst • 5 minuts. 7 Comiat Recursos i tancament de • “Qüestionari 4: Avaluació de la sessió, persona moderadora”, pàg. 210.• “Qüestionari 5: Avaluació de la sessió, participants”, pàg. 212. la sessió Temps previst • 5 minuts. 139 SESSIÓ 8 FITXES DE TREBALL DE LA SESSIÓ Fitxa 46 Pàg Fitxes “Mètode d’exploració d’alternatives per 140 Fitxa 46 “Mètode d’exploració d’alternatives” 141 Fitxa 47 “Cas per practicar el mètode d’exploració a la solució de problemes” d’alternatives en la resolució de problemes dels fills/es” Pasos: 141 Fitxa 48 “Cas resolt per practicar el mètode 1. Identificar quin és el problema. d’exploració d’alternatives en la resolució de 2. Proposar possibles solucions o alternatives al problema. problemes dels fills/es” 3. Pensar en les possibilitats i limitacions de cada alternativa. 143 Fitxa 49 “Identificació de casos propis per aplicar 4. Escollir una d’aquestes alternatives com a solució. el mètode d’exploració d’alternatives en la 5. Pensar en com es posarà en pràctica l’alternativa. resolució de problemes dels fills/es” 6. Posar en pràctica l’alternativa. 7. Fixar un moment per revisar si funciona. 144 Fitxa 50 “Idees per recordar” 38 Fitxa 14 “He après” És important que en utilitzar el mètode d’exploració d’alternatives, tant les alternatives de solució com la manera de posar-les en pràctica siguin proposades pels propis fills/es, i matisades, si és el cas, pels pares i mares, quan sigui necessari. Amb aquest mètode, els pares i mares poden ajudar als seus fills/es a: • Assumir la responsabilitat de resoldre els seus propis problemes. • Desenvolupar la capacitat de tolerar frustracions si les coses no surten com esperen. • Acceptar les conseqüències de les seves pròpies decisions. 140 SESSIÓ 8 Fitxa 47 Fitxa 48 “Cas per practicar el “mètode “Cas resolt amb el “mètode d’exploració d’exploració d’alternatives” en la d’alternatives” en la resolució de resolució de problemes dels fills/es” problemes dels fills/es” - Mare: Què tal vas aquesta setmana amb les matemàtiques? - Mare: Què tal vas aquesta setmana amb les matemàtiques? - Pau: No ho sé. La “profe” posa exercicis molt difícils. - Pau: No ho sé. La “profe” posa exercicis molt difícils... - Mare: Sempre dius el mateix. El que has de fer és estudiar més. - Mare: Sembla que estàs desanimat per allò que espera la professora - Pau:Jo faig el que puc, però mai està bé... ! ¡No sé que més fer... ! (Pas 1: Identificar i comprendre clarament el problema) + (Escolta - Mare: Ja t’ho estic dient: estudiar més i deixar-te de tanta consola activa). de joc. - Pau: o faig el que puc, però mai està bé... ! No sé què més fer... ! - Pau: Deixa’m en pau. Tu que sabràs! - Mare: No saps com fer el que ella vol? (Escolta activa) - Mare: No em parlis d’aquesta manera! - Pau: No, i si suspenc... , Llavors a casa us enfadeu! - Pau: Deixa’m en pau... ! - Mare: Vols que mirem a veure si trobem alguna solució entre els dos? (En Pau surt enfadat de l’habitació i dóna un cop de porta). - Pau: Quina solució? - Mare: Bé, no ho sé encara. Però potser si parlem sobre això podem trobar alguna cosa. Què et sembla? - Pau: Bé. - Mare: Què se t’acudeix a tu que podries fer? (Pas 2: Proposar possibles alternatives per solucionar el problema). - Pau: Potser he d’estudiar més, però no sé d’on treuré el temps. Ja estudio tot el que puc! - Mare: Així que estudiar més és una idea, però no estàs a gust amb això perquè no saps d’on treuràs el temps. (Pas 1: Identificar i comprendre clarament el problema) + (Escolta activa). - Pau: Sí. - Mare: Bé, aquesta és una possibilitat. Anem a buscar més idees i a veure quantes se’ns acudeixen, encara que siguin molt rares, no importa. Les anotaré totes en aquest paper. Què et sembla? (Pas 2: Proposar possibles alternatives per solucionar el problema). 141 SESSIÓ 8 - Pau: Bé. - Pau: No ho sé encara. - Mare: D’acord, se t’acudeixen altres idees? - Mare: Fa una estona has dit que no saps com fer les coses de la manera - Pau: No. que ella vol. Què et sembla si li expliques, dient-li que vols fer la feina - Mare: Has dit abans que no saps el que vol la teva professora. Com bé i que et doni algunes pautes? podries esbrinar-ho? - Pau: Sí, potser si. - Pau: No ho sé. - Mare: Estàs a gust amb aquesta idea?(Pas 1: Identificar i comprendre - Mare: Si el teu amic Pere tingués aquest problema, què li diries que fes? clarament el problema). - Pau: Doncs li diria que li preguntés a la professora què vol. - Pau: No molt... - Mare: Creus que tu podries fer això mateix també? - Mare: Vols provar-ho i a veure què passa?. (Pas 6: Posar en pràctica - Pau: Potser, no ho sé. l’alternativa). - Mare: És com a mínim una possibilitat? - Pau: D’acord. - Pau: Sí... - Mare: Quan parlaràs amb ella? - Mare: Bé, fins ara has comentat que pots dedicar més temps a estudiar - Pau: Demà. o preguntar-li a la professora què vol. Alguna altra idea? - Mare: Despréss de parlar amb ella, vols que comentem com t’ha anat? - Pau: No se me n’acudeix cap. (Pas 7: fixar un moment per revisar si funciona aquesta alternativa). - Mare: D’acord, tens dues idees. Anem a repassar cada una. Què hi ha - Pau: Molt bé. sobre estudiar més? (Pas 3: Pensar en les possibilitats i limitacions de cada alternativa). - Pau: No tinc temps. - Mare: Així què això no és una cosa que vulguis fer; i preguntar-li a la professora?. (Pas 4: Escollir una alternativa com solució) + (Escolta activa). - Pau: Bé, puc intentar-ho. - Mare: Com ho faràs? (Pas 5: Concretar com és posarà en pràctica aquesta alternativa) - Pau: Puc parlar amb ella al finalitzar la classe o a tutoria per veure què s’ha de fer en aquesta assignatura. - Mare: Què li diràs? 142 SESSIÓ 8 Fitxa 49 “Casos propis d’aplicació del mètode d’exploració d’alternatives en la resolució de problemes dels fills/es” Pasos: Exemple cas 1: Exemple cas 2: 1. Identificar quin és el problema Escriure el problema que podria resoldre’s Escriure el problema que podria resoldre’s 2. Proposar possibles solucions o aplicant aquest mètode. aplicant aquest mètode. alternatives al problema. 3. Pensar en les possibilitats i limitacions de cada alternativa. 4. Escollir una d’aquestes alternatives com a solució. 5. Pensar com es posarà en pràctica l’alternativa. 6. Posar en pràctica l’alternativa. 7. Fixar un moment per revisar si funciona. 143 SESSIÓ 8 Fitxa 50 “Idees per recordar. Com ajudar als nostres fills/es perquè puguin resoldre els seus propis problemes” Recorda... 3. Pensar en les possibilitats i limitacions • Cada dia surten situacions sobre les que de cada alternativa. necessitem prendre decisions o resoldre 4. Escollir una d’aquestes alternatives com problemes. a solució. 5. Pensar com es posarà en pràctica • Des que els nens són petits, els pares l’alternativa. i mares tenen tendència a fer per 6. Posar en pràctica l’alternativa. ells algunes tasques o a resoldre’ls 7. Fixar un moment per revisar si funciona. determinats problemes que podrien resoldre per si mateixos segons la seva • És important que en utilitzar el mètode edat. d’exploració d’alternatives, tant les alternatives de solució com la manera de • Quan els nens van resolent des de petits posar-les en pràctica siguin proposades tasques o problemes propis de la seva pels propis fills/es, i matisades, si és edat, van aprenent a desenvolupar el cas, pels pares i mares quan sigui habilitats de resolució de problemes, necessari. responsabilitat, autoestima i autonomia personal. • Els pares i mares poden ajudar als seus fills/es des de petits a resoldre els seus propis problemes utilitzant el mètode d’exploració d’alternatives, que té els següents passos: 1. Identificar quin és el problema 2. Proposar possibles solucions o alternatives al problema. 144 SESSIÓ 9 NEGOCIACIÓ I ESTABLIMENT D'ACORDS SESSIÓ 9 SESSIÓ 9 NEGOCIACIÓ I ESTABLIMENT D'ACORDS COM ARRIBAR A ACORDS AMB ELS NOSTRES FILLS/ES. Seqüència d’accions Metodologia de treball Recursos Temps previst 0 Preparació de la sala 1 Entrada i benvinguda Expositiva per part del moderador/a • Identificadors personals 5 minuts • Veure orientacions a la taula 7, pàg. 17 2 Repàs d’allò tractat en les sessions Participativa en gran grup • Fitxa emplenada “Idees per recordar”, sessions 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7 i 8 10 minuts anteriors i identificació de dificultats • Fitxa emplenada “He après”, sessions 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7 i 8 • Paperògraf o pissarra i retoladors o guixos de colors • Veure orientacions a la taula 6, pàg. 15 3 Introducció de nous continguts Expositiva amb possible intervenció dels • Suggeriments per al moderador/a: “Resolució de problemes (II)”, 15 minuts participants pàg. 150 4 Desenvolupament habilitats parentals Dinàmica en petits grups, role-playing i • Fitxa 51 “Mètode Guanyar-Guanyar”, pàg. 154 60 minuts posada en comú en gran grup • Fitxa 52 “Cas per aplicar el mètode Guanyar-Guanyar”, pàg. 155 • Fitxa 53 “Cas resolt amb el mètode Guanyar-Guanyar”, pàg. 156 • Fitxa 54 “Identificació de casos propis per aplicar el Mètode Guanyar-Guanyar”, pàg. 158 • Paperògraf, plec de paper i retoladors de colors 5 Síntesi d’idees per recordar Expositiva per part del moderador/a amb • Fitxa 55 “Idees per recordar”, pàg. 159 10 minuts possible intervenció dels participants • Veure orientacions a la taula 4, pàg. 13 6 Reflexió i posada en pràctica d’allò après Expositiva per part del moderador/a amb • Fitxa 14 “He après”, pàg. 38 5 minuts possible intervenció dels participants • Veure orientacions a la taula 5, pàg. 14 7 Comiat i tancament de la sessió Individual • “Qüestionari 4: Avaluació de la sessió, persona moderadora”, pàg. 210 • “Qüestionari 5: Avaluació de la sessió, participants”, pàg. 212 Temps total 1 h i 45 min 146 SESSIÓ 9 DIMENSIONS DEL CONTINGUT OBJECTIUS I COMPETÈNCIES PARENTALS A DESENVOLUPAR A PROMOURE En la novena sessió s’introdueixen estratègies Amb el desenvolupament d’aquesta sessió de negociació i d’establiment d’acords entre es pretén: pares i mares i fills/es que faciliten a ambdós • Proporcionar als pares i mares criteris a resoldre de manera constructiva i dialogada per identificar quan la resolució d’una possibles conflictes que es generen en les determinada situació o problema afecta tant seves relacions per temes que fan referència als pares i mares com als fills/es. a ambdós i no només als fills/es. Per això • Promoure que els pares i mares reflexionin s’analitza quan un problema implica tant a sobre la importància de portar a terme pares i mares com a fills/es, i es presenta el processos de negociació i d’establiment mètode “guanyar-guanyar” en la resolució d’acords entre pares i mares i fills/es per de conflictes. Aquest mètode afegeix al fomentar hàbits de resolució positiva de mètode “exploració d’alternatives” tractat conflictes a la llar i un clima adequat per a la en la sessió anterior, l’establiment d’acords convivència familiar. i de les possibles conseqüències a aplicar en • Ajudar als pares i mares a identificar les cas de que dits acords no es compleixin per competències intel·lectuals, personals, una de les parts. A través de l’aprenentatge emocionals i socials que els seus fills/ de processos de negociació, es pretén que es puguin desenvolupar al implicar-se en els pares i mares desenvolupin habilitats per processos de negociació i d’establiments manejar assertivament els problemes que els d’acords entre pares i mares i fills/es. plantegen els seus fills/es, confiança en els • Ajudar als pares i mares a fer conscient seus propis criteris i coherència amb el seu la seva tendència de comportament quan rol d’autoritat en la família. Per la seva part, es tracta de donar solució a situacions o a través del model de conducta que els seus problemes que afecten conjuntament als pares i mares els hi transmeten, els fills/es pares i mares i fills/es. podran aprendre a prendre decisions, a assumir • Facilitar que els pares i mares desenvolupin les conseqüències de les mateixes, a tolerar assertivitat i habilitats de negociació en frustracions, a responsabilitzar-se de les seves els processos de resolució de situacions i accions, a actuar amb respecte cap als altres i a problemes que incumbeixen conjuntament a confiar en els seus propis criteris i possibilitats pares i mares i fills/es. personals. • Propiciar que els pares i mares reflexionin sobre les potencialitats que té ajudar als seus fills/es a desenvolupar habilitats de negociació i d’establiment d’acords a través del procés de comunicació. 147 SESSIÓ 9 • Propiciar que els pares i mares coneguin CREENCES PARENTALS A TREBALLAR EN EL • “Els pares i mares tenen dificultats per parlar i practiquin estratègies de negociació PROGRAMA ASSOCIADES A LA TEMÀTICA amb els seus fills/es sense exaltar-se quan per fomentar en els seus fills/es el DE LA SESSIÓ aquests estan enfadats”. desenvolupament d’habilitats per a la • “Els pares i mares acostumen a imposar-se per resolució de situacions i problemes que els • “Als pares i mares els costa entendre el solucionar la situació en aquells casos en que afecten a ambdós. comportament dels seus fills/es”. els seus fills/es els desobeeixen”. • Ajudar als pares i mares a identificar les • “Els pares i mares tenen poca paciència amb els • “Els pares i mares s’imposen per controlar la dificultats que perceben al posar en pràctica seus fills/es”. situació quan els seus fills/es intenten imposar- processos de negociació i d’establiment • “Els pares i mares es senten poc capaços se per aconseguir alguna cosa”. d’acords amb els seus fills/es. d’ajudar als seus fills/es perquè sàpiguen • “Els pares i mares consideren que quan • Promoure en els fills/es el desenvolupament solucionar els seus problemes” sorgeixen conflictes amb els seus fills/es, la d’habilitats de negociació i d’establiment • “Els pares i mares acaben fent les tasques que millor estratègia és dialogar per trobar entre d’acords a través del model de conducta que els seus fills/es no fan perquè no quedin sense tots la millor solució”. els transmeten els seus pares i mares. fer-se”. • “Els pares i mares consideren que en • “Els pares i mares , davant un problema o l’actualitat disposen d’informació adequada conflicte, diuen als seus fills/es el què s’ha de sobre com arribar a acords amb els seus fills/es fer i s’acaba el problema”. per solucionar els problemes que puguin sorgir”. • “Els pares i mares acaben resolent les tasques • “Els pares i mares acostumen a renyar als seus que els seus fills/es no saben fer o aquelles en fills/es quan fan o diuen alguna cosa que els les que troben problemes”. molesta”. • “Els pares i mares consideren que els seus fills/ es tenen capacitat per saber prendre les seves pròpies decisions”. 148 SESSIÓ 9 SEQÜÈNCIA D’ACCIONS A DESENVOLUPAR 0 Preparació Recursos de la sala • Veure orientacions a la taula 7, pàg. 17. 1 Entrada Recursos i benvinguda • Veure orientacions a la taula 7, pàg. 17. 2 Repàs d’allò Recursos tractat a les • Veure orientacions a la taula 6, pàg. 15. sessions anteriors i identificació de dificultats 3 Introducció Recursos Objectius de nous • Suggeriments per al moderador/a: “Resolució • Facilitar informació als pares i mares sobre el que de problemes (II): Processos de negociació i signifiquen els conflictes en les relacions familiars i continguts d’establiment d’acords entre pares i mares i fills/es. les seves potencialitats educatives quan es resolen de Com arribar a acords amb els nostres fills/es”. manera positiva. Resolució de problemes (II) • Promoure en els pares i mares la reflexió sobre la Processos de negociació i convivència de conèixer i posar en pràctica mètodes d’establiment d’acords en- Indicacions per al moderador/a de resolució positiva de conflictes amb els fills/es. tre pares i mares i fills/es. • El moderador/a introduirà informació sobre el tema Com arribar a acords amb ajudat pel text suggerit. els nostres fills/es 149 SESSIÓ 9 • Propiciar que els pares i mares reflexionin sobre • Promoure que els pares i mares facin conscient el les seves pràctiques quotidianes de resolució de valor de la comunicació, del diàleg, de l’escolta activa, conflictes amb els seus fills/es i valorin el seu grau l’empatia, l’autoregulació emocional i l’assertivitat d’eficàcia. com a estratègies necessàries per portar a terme • Ajudar als pares i mares a identificar les competències processos de negociació i per arribar a acords amb els intel·lectuals, personals, emocionals i socials que seus fills/es. puguin desenvolupar tant ells mateixos com els seus fills/es al posar en pràctica mètodes de resolució Metodologia positiva de conflictes. • Expositiva per part del moderador/a amb possible • Informar als pares i mares sobre processos de participació dels pares i mares. negociació i d’establiment d’acords amb els seus fills/es. • Ajudar als pares i mares a destacar el valor del Temps previst “Mètode Guanyar-Guanyar” com estratègia vàlida per • 15 minuts. a la resolució positiva de conflictes amb els seus fills/es. Resolució de problemes (II): Processos de negociació i d’establiment d’acords entre pares Suggeriments i mares i fills/es. Com arribar a acords amb els per al nostres fills/es Per introduir aquesta temàtica el moderador/a podrà moderador/a comentar que quotidianament els pares i mares s’enfronten al repte d’haver de resoldre situacions i problemes que els generen els seus fills/es i que afecten a ambdós a la vegada. El fet de que els seus fills/es vagin adquirint progressivament, entre altres coses, autonomia personal, capacitat de pensar, de raonar i de prendre decisions, va introduint canvis substancials en les dinàmiques de convivència familiar. Els pares i mares van comprovant que la seva capacitat de decisió i de control sobre el comportament dels seus fills/es disminueix a mesura que aquests avancen en edat i etapa evolutiva. Això els pot generar un cert desconcert i la percepció subjectiva de que perden poder i autoritat sobre els fills/es 150 SESSIÓ 9 en temes que, des de la seva òptica de pares i mares, límits que siguin vàlids per ambdós. Això implica posen en risc l’harmonia de la convivència familiar. Això comunicar-se, escoltar-se, comprendre’s, exposar raons pot desencadenar en ocasions en conflictes i lluites de i arguments amb control emocional, amb respecte, sense poder entre pares i mares i fills/es. imposició i proposar alternatives de solució que siguin vàlides per a ambdues parts, en les que ningú “guanyi Tot i això, l’existència de conflictes i desavinences del tot” ni “perdi del tot”, i on es respectin els interessos d’interessos entre pares i mares i fills/es no té perquè bàsics d’ambdós; és a dir, on ambdues parts “guanyin”. ser, ni viure’s, necessàriament, com alguna cosa negativa. Pel contrari, els conflictes i manques d’acord Aquests processos de negociació i d’establiments poden interpretar-se també com oportunitats perquè d’acords permeten desenvolupar tant en els pares i ambdues parts es coneguin millor, per millorar el mares com en els fills/es competències intel·lectuals, procés d’interacció personal i per adquirir competències personals, emocionals i socials fonamentals per a la vida intel·lectuals, emocionals i socials necessàries per al en família i en societat; entre altres, capacitat d’anàlisi, desenvolupament personal i per a la vida en família i de raonament, d’argumentació, autoregulació emocional, societat. habilitats d’escolta i d’expressió, empatia, tolerància cap a les postures de l’altre, adaptació, flexibilitat, tolerància a La resolució de conflictes per una via imposada i la frustració, capacitat per prendre decisions i per assumir autoritària és poc acceptada pels nens i joves de la les conseqüències de les mateixes, responsabilitat, nostra societat actual, els quals aprenen per diferents cooperació, confiança en un mateix, autoestima i camins que les seves opinions també han de ser ateses seguretat personal. Són competències àmpliament i respectades. De no ser així, poden desenvolupar valorades en la societat actual i esperades pels pares i davant dels seus pares i mares comportaments de mares en els seus fills/es. desobediència, enrabiades, lluites de poder i, en ocasions, conductes venjatives i de demostració d’incapacitat Tot i això, no sempre els pares i mares són conscients de per rebel·lar-se i fer valer el seu punt de vista. Davant les estratègies de resolució de conflictes que utilitzen amb aquesta situació, convé que els pares i mares valorin els seus fills/es i de l’aprenentatge que els transmeten l’alternativa d’actuar amb els seus fills/es des d’una a través de l’observació i imitació de les seves pròpies perspectiva dialogada i de comunicació perquè ambdós conductes. Per això, necessiten espais i moments de puguin escoltar-se, comprendre’s i arribar a acords en la reflexió i contrastar amb altres pares i mares sobre resolució de situacions i conflictes que els incumbeixen com eduquen als seus fills/es i sobre els efectes de a ambdós. Els processos de negociació i d’establiment comportament que observen en ells. d’acords permetran a pares i mares i fills/es entendre que uns i altres poden tenir els seus propis punts de Per això el moderador/a de la sessió introduirà en vista sobre una mateixa situació, que no té per què aquest moment el “Mètode Guanyar-Guanyar” amb els coincidir en interpretar-la de la mateixa manera, que seus passos o etapes per a la resolució de conflictes i això és acceptable, que les alternatives de comportament comentarà què es va treballar amb aquest mètode durant que cada un planteja poden ser variades i que les seves la present sessió. postures han de ser respectades mútuament dins d’uns 151 SESSIÓ 9 4 Desenvo- Recursos una posada en comú durant la qual el moderador/a lupament • Fitxa 51 “Mètode Guanyar-Guanyar”, pàg. 154. anotarà al paperògraf les idees fonamentals debatudes • Fitxa 52 “Cas per aplicar el mètode Guanyar- i les temàtiques que els pares i mares hagin identificat d’habilitats Guanyar”, pàg. 155. per aplicar el mètode amb els seus fills/es. Aquestes parentals • Fitxa 53 “Cas resolt amb el mètode Guanyar- temàtiques els permetran animar-se mútuament per Guanyar”, pàg. 156. posar en pràctica el “Mètode Guanyar-Guanyar” amb Practicant el mètode • Fitxa 54 “Identificació de casos propis per aplicar el els seus fills/es. “Guanyar-Guanyar” en el Mètode Guanyar-Guanyar”, pàg. 158. procés de negociació • Paperògraf, plec de paper i retoladors de colors. Objectius i d’establiment d’acords • Ajudar als pares i mares a identificar els passos a amb els fills/es Indicacions per al moderador/a seguir per posar en pràctica processos de negociació i • Després de l’exposició anterior, el moderador/a d’establiments d’acords amb els seus fills/es. demanarà als participants que formin grups de 4 • Propiciar que els pares i mares tinguin moments de persones. debat i contrast amb altres pares i mares respecte • Una vegada els grups estiguin formats, es treballarà dels procediments que utilitzen quotidianament per amb les fitxes 51,52, 53 i 54. resoldre situacions. • El moderador/a repassarà amb els participants la fitxa • Promoure que els pares i mares desenvolupin 51 perquè identifiquin bé els seus passos o etapes. habilitats d’autoconeixement i autoregulació • Posteriorment, demanarà que a cada grup dos emocional per posar en pràctica processos de voluntaris llegeixin en veu alta per als altres membres negociació i d’establiment d’acords amb els seus fills/es del grup, els diàlegs dels personatges que apareixen • Facilitar que els pares i mares practiquin el mètode a la fitxa 52. Després de comentar breument el que “Guanyar-Guanyar”. succeeix en aquest cas, el grau en que s’identifiquen • Propiciar que els pares i mares serveixin de amb ell i com podrien resoldre’l, els dos voluntaris model positiu de comportament perquè a través anteriors llegiran la fitxa 53, que reprodueix els de l’aprenentatge observacional i de la imitació passos d’aquest mètode. Després de la seva lectura, de conductes, els seus fills/es desenvolupin els components dels grups debatran el cas i la seva progressivament habilitats de negociació i de resolució resolució. positiva de conflictes. • A continuació, treballaran en el grup amb la fitxa 54 anotant en ella aquelles situacions o problemes en Metodologia que creguin que poden aplicar dit mètode amb els • Participativa en dinàmica de petits grups, role-playing seus fills/es. i posada en comú en gran grup. • Transcorregut el temps de treball en petit grup, es farà una representació del cas en gran grup a través Temps previst del role-playing amb dos voluntaris, i posteriorment • 60 minuts. 152 SESSIÓ 9 5 Síntesi d’idees Recursos per recordar • Fitxa 55 “Idees per recordar”, pàg. 159. Indicacions per al moderador/a • Resumir allò treballat a la sessió i lliurar una síntesi d’idees per recordar Veure orientacions a la taula 4, pàg. 13. Temps previst • 10 minuts. 6 Reflexió Recursos i posada • Fitxa 14 “He après”, pàg. 38. en pràctica Indicacions per al moderador/a d’allò après • Resumir allò treballat a la sessió i lliurar una síntesi d’idees per recordar. Veure orientacions a la taula 5, pàg. 14. Temps previst • 5 minuts. 7 Comiat Recursos i tancament de • “Qüestionari 4: Avaluació de la sessió, persona moderadora”, pàg. 210.• “Qüestionari 5: Avaluació de la sessió, participants”, pàg. 212. la sessió Temps previst • 5 minuts. 153 SESSIÓ 9 FITXES DE TREBALL DE LA SESSIÓ Fitxa 51 Pàg Fitxes “Mètode “guanyar-guanyar” per a la 154 Fitxa 51 “Mètode Guanyar-Guanyar” 155 Fitxa 52 “Cas per aplicar el mètode Guanyar- resolució de problemes i la negociació” Guanyar” 156 Fitxa 53 “Cas resolt amb el mètode Guanyar- • A través dels processos de negociació, els pares, mares i fills/es Guanyar” poden arribar a acords per solucionar problemes entre ells. 158 Fitxa 54 “Identificació de casos propis per aplicar • Els processos de negociació tenen èxit quan les parts arriben a el Mètode Guanyar-Guanyar” un acord que les beneficia a totes elles. • Al negociar, les parts obtenen més del que haurien pogut 159 Fitxa 55 “Idees per recordar” tenir enfrontant-se entre si, encara que no obtinguin el que 38 Fitxa 14 “He après” inicialment volien. • Es tracta d’arribar a situacions de “guanyar-guanyar” en que tots guanyen alguna cosa, enlloc de situacions de “guanyar- perdre” en que una part guanya i l’altre perd. • En els processos de negociació es necessita utilitzar adequadament les habilitats emocionals i de comunicació. És important: — Mostrar-se tranquils. — Evitar dir “tu has de, tu hauries, tu has” — Ser respectuosos i confiar en l’altre. 154 SESSIÓ 9 Fitxa 52 “Cas per aplicar el mètode “guanyar-guanyar” en la resolució de problemes i la negociació” Pasos a seguir per negociar: En el següent exemple, el pare d’en Joan (15 anys) crida l’atenció 1. Identificar el problema entre les parts (pare, mares i fills/es). al seu fill perquè passa molt temps parlant pel telèfon fix de casa, 2. Proposar solucions per les parts i escollir una que sigui el que impedeix que altres membres de la família puguin parlar adequada per a totes elles. també o rebre trucades i, a més, la factura de despeses que arriba 3. Decidir que farà cada part per posar en pràctica aquesta solució últimament és excessiva. i proposar les conseqüències que s’aplicaran si alguna de les parts no compleix el que s’ha acordat. Aquestes conseqüències - Pare: Joan, deixa ja de parlar per telèfon i vine a dinar. No fas més han de ser proporcionades i lògiques amb la situació que s’està que parlar i parlar i si vol trucar-nos algú no ens n’assabentarem. tractant. A més, es dispara la factura! 4. Posar en pràctica la solució i analitzar si funciona. A vegades - Joan (arriba a la taula): Què exagerat! No veig que estigui tant de pot ser necessari fer alguns ajustaments en els acords que temps parlant per telèfon! s’han pres. - Pare: Sembla que et fa gràcia el que dic. Doncs no té cap gràcia. • Quan els processos de negociació no funcionen pot ser per - Joan: Bé, Es que sembla que a tu et molesta que parli amb els meus alguna de les següents causes: amics! — Complir només a vegades el que s’ha acordat o aplicar les - Pare: Ah sí? ! El que em molesta és que estiguis penjat tot el dia al conseqüències només a vegades. telèfon i després hagi de pagar jo la factura. — Sentir llàstima de l’altre part. - Joan: Doncs tu també parles molt per telèfon. — Estar massa preocupat pel que pensen els altres. - Pare: El que em faltava, que no pogués jo utilitzar el telèfon! Apa, — Parlar massa. deixa de dir bestieses abans de que m’escalfi...! — Escollir un moment no apropiat. - Joan: (murmurant): Bah, quin fàstic! Sempre igual, sempre ha de — Sentir i transmetre hostilitat. ser el que ell digui...! — Tenir motius ocults. — Fer de detectiu per controlar a l’altre. — No confiar en l’altre. 155 SESSIÓ 9 Fitxa 53 “Cas resolt amb el mètode “guanyar-guanyar” en la resolució de problemes i la negociació” En el següent exemple, el pare d’en Joan (15 - Joan: Doncs a vegades tu estàs al telèfon - Joan: Bé... però, per què no fixem unes hores anys) està intentant resoldre amb ell què fer quan jo vull utilitzar-lo. perquè cadascú utilitzi el telèfon? Menys amb l’ús del telèfon fix de casa, perquè passa - Pare: Molt bé. M’imagino que a vegades quan rebem una trucada, és clar! molt temps parlant, impedeix que altres també parlo massa, i hauré de controlar-ho. membres de la família puguin parlar també Et sembla que busquem una solució entre els - Pare: Molt bé, ho anotaré amb les altres i, a més, la factura de despeses que arriba dos? (Pas 2: proposar solucions per ambdues idees. Què més? últimament és excessiva. parts, pare i fill). - Joan: No tinc més idees. - Joan: No ho sé... Bé, molt bé. - Pare: Llavors anem a veure les que tenim. - Pare: Joan, vull parlar amb tu. Estic molest - Pare: Què et sembla si proposem algunes perquè passes molta estona parlant per idees cadascun? Anem a buscar totes Joan i el seu pare analitzen les tres idees telèfon i quan necessito utilitzar-lo jo està les solucions que se’ns acudeixen, sense (Pas 2: Proposar solucions per ambdues ocupat; a més, hi ha vegades que espero importar com et semblin d’estranyes i sense parts i escollir una que sigui adequada per a trucades d’altres persones i no poden criticar-les. Estàs d’acord? (en Joan accepta). totes les parts). comunicar-se amb mi. (Pas 1: Identificar i Què se t’acudeix? definir clarament el problema que existeix - Joan: Podries augmentar el saldo del meu (Pas 3. Decidir que farà cada part per posar entre les parts, pare i fill) + (missatge - Jo). mòbil i així podria parlar des d’ell sense en pràctica aquesta solució i proposar les - Joan: Què exagerat! No veig que estigui tant haver d’utilitzar el telèfon fix de casa. conseqüències que s’aplicaran si alguna de de temps parlant per telèfon! - Pare: És una idea, ho anotem. Què més les parts no compleix el que s’ha acordat. - Pare: Sembla que et molesta que et digui això podríem fer? Aquestes conseqüències han de ser (escolta activa). - Joan: No se m’acudeix res més. proporcionades i lògiques amb la situació - Joan: Bé, és que sembla que a tu et molesta - Pare: Podríem limitar-nos a 5 minuts per que s’està tractant). que parli amb els meus amics! trucada. - Pare: que t’estic dient que no utilitzis el - Joan: Home, això no! Idea 1: Joan vol que li augmentin el saldo del telèfon? No és això. Estic intentant trobar la - Pare: Crec que hem dit que aniríem anotant seu telèfon mòbil; el seu pare està d’acord manera en que tots puguem utilitzar-lo quan les idees en aquest moment i les comentaríem si ell ajuda a pagar-lo amb la seva propina ho necessitem (escolta activa). després. perquè el pressupost familiar és limitat. Això 156 SESSIÓ 9 és una conseqüència lògica i proporcionada lo acordat. Aquestes conseqüències han de «Sembla que ara no podem trobar una solució a la proposta de Joan. Ell no està totalment ser proporcionades i lògiques amb la situació raonable que ens agradi als dos, així que jo d’acord amb això, però en el fons entén la que s’està tractant).Decideixen també que decidiré de moment. postura del seu pare. provaran cóm funciona aquesta solució A lo millor podem tornar a parlar sobre això Idea 2: Joan no vol limitar el temps de les durant dues setmanes i en aquest moment en uns dies per veure si estem més disposats a trucades. tornaran a parlar del tema (Pas 4. Posar en posar-nos d’acord». Idea 3: Tant Joan com el seu pare estan pràctica la solució i analitzar si funciona. d’acord en que es podrien assignar A vegades pot ser necessari fer alguns En ocasions pot passar que el fill es negui determinades hores a cadascun per utilitzar ajustaments en els acords que s’han pres). totalment a negociar. També en aquest el telèfon. cas pot ser que el pare tingui de prendre A vegades, el procés de negociació es pot la decisió, però li haurà donat ja al fill - Pare: Tenim dues idees en les que sembla que interrompre abans d’arribar a un acord si no l’oportunitat d’expressar-se encara que no la estem d’acord: augmentar-te el saldo del apareix una solució vàlida en aquest moment vulgui acceptar, i ell sabrà que aquest és un mòbil si tu ajudes a pagar-lo amb la propina per a ambdues parts. Si això succeeix, pot gest de respecte per part del seu pare, encara i assignar hores per a l’ús del telèfon fix. ser que les parts decideixin tornar a intentar- que no ho vulgui reconèixer davant seu. Per Quina volem? ho en algun altre moment des del Pas 2, tant, la decisió que prengui el pare no podrà - Joan: Jo vull que augmentis el saldo del meu proposant noves solucions per ambdues ser entesa com una imposició. mòbil per poder utilitzar-lo quan jo vulgui. parts. Tot i això, si el problema necessita resoldre’s de forma immediata i tots els Joan i el seu pare acorden que augmentaran esforços que s’han fet per intentar-ho de una mica el saldo del mòbil de Joan. Quan mutu acord no aconsegueixen resultats Joan necessiti parlar més temps del que és perquè el fill no es vol implicar raonablement possible amb aquest saldo, i utilitzi el telèfon en allò, llavors pot ser que el pare tingui de fix, se li descomptarà l’import de les trucades prendre la decisió per sí mateix en aquest de la seva propina (Pas 3. Decidir què farà moment. Més endavant potser pugui tornar cada part per posar en pràctica aquesta a oferir al seu fill una nova oportunitat de solució i proposar les conseqüències que discutir el problema. Podria expressar-ho de s’aplicaran si alguna de les parts no compleix la següent manera: 157 SESSIÓ 9 Fitxa 54 “Casos propis per aplicar el mètode “guanyar-guanyar” en la resolució de problemes i la negociació” Pasos: Exemple cas 1: Exemple cas 2: 1. Identificar el problema entre les parts Escriure el problema que podria resoldre’s Escriure el problema que podria resoldre’s (pare i mares i fills/es). aplicant aquest mètode. aplicant aquest mètode. 2. Proposar solucions per les parts i escollir una que sigui adequada per a totes elles. 3. Decidir què farà cada part per posar en pràctica aquesta solució i proposar les conseqüències que s’aplicaran si alguna de les parts no compleix el que s’ha acordat. Aquestes conseqüències han de ser proporcionades i lògiques amb la situació que s’està tractant. 4. Posar en pràctica la solució i analitzar si funciona. A vegades pot ser necessari fer alguns ajustaments en els acords que s’han pres. En els processos de negociació és important mostrar-se tranquils, ser respectuosos, tenir confiança en l’altre i evitar dir “tu has de..., tu hauries..., tu has...” 158 SESSIÓ 9 Fitxa 55 “Idees per recordar. Com arribar a acords amb els nostres fills/es” Recorda... • A mesura que els fills/es van creixent, • Els passos a seguir a l’utilitzar aquest augmenta la seva capacitat per decidir mètode són: i actuar de manera cada vegada més 1. Identificar el problema entre les parts autònoma, i esperen que els seus pares (pare i mares i fills/es). i mares tinguin en compte les seves 2. Proposar solucions per les parts i escollir opinions i decisions, les acceptin i les una que sigui adequada per a totes elles. respectin. 3. Decidir què farà cada part per posar en pràctica aquesta solució i les • Tot i això, no sempre les decisions i conseqüències que s’aplicaran si alguna comportaments dels fills/es agraden als de les parts no compleix allò acordat. seus pares i mares i això pot portar a Aquestes conseqüències han de ser discussions i conflictes entre ells. proporcionades i lògiques amb la situació que s’està tractant. • Una manera adequada de resoldre 4. Posar en pràctica la solució i analitzar aquests conflictes és utilitzant el “Mètode com està funcionant. A vegades és Guanyar-Guanyar” en processos de necessari fer alguns ajustaments en els negociació. acords que s’han pres. • Amb aquest mètode es posen en pràctica l’escolta activa, els missatges-jo i l’exploració d’alternatives fins a trobar una solució que sigui adequada per a totes les parts. 159 SESSIÓ 10 SESSIÓ AMB FILLS/ES II: ORGANITZACIÓ QUOTIDIANA DE LA VIDA FAMILIAR SESSIÓ 10 SESSIÓ 10 SESSIÓ AMB FILLS/ES II: ORGANITZACIÓ QUOTIDIANA DE LA VIDA FAMILIAR Seqüència d’accions Metodologia de treball Recursos Temps previst 0 Preparació de la sala • Veure orientacions a la taula 8, pàg. 18 1 Entrada i benvinguda Expositiva per part del moderador/a • Identificadors personals 5 minuts • Veure orientacions a la taula 7, pàg. 17 2 Introducció de nous continguts Expositiva per part del moderador/a • Suggeriments per al moderador/a: “L’autonomia: els hàbits, les 10 minuts rutines i els límits”, pàg. 164 • Suggeriments per al moderador/a: “L’ús del llenguatge parental i la seva influència en el desenvolupament infantil”, pàg. 166 3 Desenvolupament habilitats parentals I Participativa en gran grup • Fitxa 56 “Horari setmanal”, pàg. 171 45 minuts • Paper i pintures de colors 4 Desenvolupament habilitats parentals II Dinàmica en parelles, reflexió individual i Etapa de 2 a 5 anys: 45 minuts posada en comú en gran grup • Fitxa 57 “Rutines, hàbits i límits I”, pàg. 173 Etapa de 6 a 11 anys: • Fitxa 58 “Rutines, hàbits i límits II”, pàg. 173 Etapa de 11 a 17 anys: • Fitxa 59 “Rutines, hàbits i límits III”, pàg. 173 • Fitxa 60 “Reptes familiars”, pàg. 174 • Fitxa 61 “Nous hàbits de millora ”, pàg. 175 • Fitxa 62 “Notes de nevera”, pàg. 176 5 Síntesi d’idees per recordar Expositiva per part del moderador/a amb • Fitxa 63 "Idees per recordar. Organització qüotidiana de la vida 10 minuts possible intervenció dels participants. familiar", pàg. 177 • Veure orientacions a la taula 4, pàg. 13 6 Reflexió i posada en pràctica d’allò après Expositiva per part del moderador/a amb • Fitxa 14 “He après”, pàg. 38 5 minuts possible intervenció dels participants • Veure orientacions a la taula 5, pàg. 14 7 Comiat i tancament de la sessió Individual • “Qüestionari 4: Avaluació de la sessió, persona moderadora”, pàg. 210 5 minuts • “Qüestionari 5: Avaluació de la sessió, participants”, pàg. 212 Temps total 1 h i 55 min 161 SESSIÓ 10 DIMENSIONS DEL CONTINGUT OBJECTIUS I COMPETÈNCIES PARENTALS A DESENVOLUPAR A PROMOURE A la desena sessió s’introdueixen els conceptes Amb el desenvolupament d’aquesta sessió d’autonomia personal, hàbits, límits i normes es pretén: familiars. Destaca el paper del llenguatge • Promoure la creació d’espais personals parental com a eina que permet el repte propis per part dels pares i mares. d’arribar a assolir tots aquest aspectes claus • Potenciar la creació d’espais compartits. del desenvolupament. També es promou la • Promoure la planificació de les activitats de planificació de la vida familiar. Dins d’aquesta la vida quotidiana. sessió es pretén desenvolupar una repartició • Ajudar a pares i mares a potenciar la qualitat equitativa de les tasques domèstiques així com del temps familiar. la creació d’habilitats i competències parentals • Potenciar la realització d’activitats familiars dirigides a la creació d’espais familiars de que siguin amenes, divertides i de qualitat. qualitat, la bona gestió del temps o la cura dels • Reconèixer la rellevància de la repartició de altres aspectes de la vida que executem com tasques domèstiques de manera igualitària a persones més enllà de la dimensió familiar entre pares i mares. (dimensió laboral, esportiva, cercle d’amistat, • Organitzar les tasques diàries familiars. lleure, etc.). • Potenciar la cura d’un mateix i de l’entorn. • Ajudar a pares i mares a establir regles de funcionament familiar. • Promoure l’autonomia dels fills/es. • Fomentar la rellevància de la repetició de normes en l’adquisició d’hàbits i rutines. • Promoure l’ús del llenguatge parental com a eina de desenvolupament cognitiu clau en el procés de socialització, afecció i adquisició de normes i hàbits. 162 SESSIÓ 10 CREENCES PARENTALS A TREBALLAR EN EL PROGRAMA ASSOCIADES A LA TEMÀTICA DE LA SESSIÓ • “Els pares i mares troben en el dia a dia poques oportunitats per fer allò que més els relaxa i satisfà”. • “Els pares i mares acaben fent les tasques que els seus fills/es no fan per tal que no quedin sense fer”. • “Els pares i mares agraeixen i fan veure als seus fills/es que la seva ajuda ha estat útil”. • “Els pares i mares tenen poca paciència amb els seus fills/es”. • “Els pares i mares acaben resolent les tasques que els seus fills/es no saben fer o aquelles en les que troben problemes”. • “Els pares i mares, davant un problema o conflicte, diuen als seus fills/es el què s’ha de fer i s’acaba el problema”. • “Els pares i mares acostumen a imposar-se per solucionar la situació en aquells casos en que els seus fills/es els desobeeixen”. • “Els pares i mares s’imposen per controlar la situació quan els seus fills/es intenten imposar- se per aconseguir alguna cosa”. • “Els pares i mares consideren que quan els seus fills/es no fan les tasques que els corresponen han d’assumir unes conseqüències”. • “Els pares i mares no acostumen a aplicar les conseqüències establertes prèviament quan els seus fills/es no fan les tasques acordades”. • “Els pares i mares acostumen a mantenir-se ferms a l’hora de complir el que han establert fer quan els seus fills/es no compleixen amb les seves obligacions”. 163 SESSIÓ 10 SEQÜÈNCIA D’ACCIONS A DESENVOLUPAR 0 Preparació Recursos de la sala • Veure orientacions a la taula 8, pàg. 18. 1 Entrada Recursos i benvinguda • Veure orientacions a la taula 7, pàg. 17. 2 Introducció Recursos • Reforçar la importància de l’establiment d’hàbits, de nous • Suggeriments per al moderador/a: “L’autonomia: els rutines i límits familiars.hàbits, les rutines i els límits”. • Promoure l’ús del llenguatge parental com a eina continguts • Suggeriments per al moderador/a: “L’ús del de desenvolupament cognitiu clau en el procés de llenguatge parental i la seva influència en el socialització, afecció i adquisició de normes i hàbits. L’expressió desenvolupament dels fills/es”. d’emocions i la Metodologia comunicació parental • Expositiva per part del moderador/a amb possible Indicacions per al moderador/a intervenció dels participants. • El moderador/a introduirà informació sobre el tema ajudat pel textos suggerits. Temps previst • 10 minuts. Objectius • Ajudar als pares i mares a entendre la importància que té l’organització de les tasques quotidianes, la distribució del temps. 164 SESSIÓ 10 L’autonomia: els hàbits, les rutines i els límits Acabar allò que s’ha començat, tenir polidesa, ordre Les rutines, els hàbits i els límits proporcionen als nostres i planificació és el que trobem darrere d’una actitud Suggeriments fills/es seguretat per afrontar-se al món que els envolta: responsable. Podem parlar, també, d’aquells hàbits per al les rutines permeten que la criatura pugui anticipar relacionats amb el saber estar: seure a taula i menjar de esdeveniments que ja reconeix del seu entorn; les normes tot, conversar, col·laborar i aportar, ser prudent i esperar moderador/a dins l’entorn familiar serveixen perquè l’infant aprengui tenen a veure amb els altres, amb l’adaptació a l’entorn i on són els límits. a poder respondre a les inesperades i diferents situacions que la pròpia vida presenta. Tot això s’educa i cal una Si a cada etapa de la vida ensenyem als fills/es tot això seqüència basada tant en la repetició constant com en el que estan preparats per aprendre, es sentiran encantats modelatge per part de les persones adultes que estan al de fer-ho, ja que gaudeixen aprenent. Hem de tenir molta costat dels fills/es. paciència i mantenir una actitud positiva: no podem córrer el risc de retardar un aprenentatge perquè tenim Per exemple, difícilment podrem educar als nostres fills/es pressa i no hi ha temps per menjar tranquil, vestir-se amb en la pràctica esportiva si mai ens movem del sofà nosaltres ajuda o recollir les joguines. Si volem que el nostre fill/a mateixos, o no seran persones endreçades si no mantenim sigui una persona autònoma, hem d’ensenyar-li, a les un ordre i neteja a casa nostra com a pares i mares. primeres etapes de la seva vida, tot això que està preparat i disposat a aprendre. Si no fos així, dependrà de nosaltres, Convé posar-se d’acord amb els mínims relacionats amb ja que no podrà realitzar tasques que sí podria fer. hàbits, rutines i límits que volem aplicar dins de la nostra família amb la parella i/o pare/mare. La responsabilitat de tot pare i mare consisteix en fer valer als seus fills/es per si mateixos i de vegades posem fre al També és rellevant transmetre i verbalitzar les raons per les seu aprenentatge realitzant nosaltres el que podrien fer ells. quals de vegades la norma es trenca: “avui no ens banyarem perquè hem arribat tard a casa i estem molt cansades”. Els hàbits són formes de comportament adquirides a partir d’un aprenentatge o per mitjà de l’experiència. És Com que els hàbits són repeticions de rutines s’ha de molt important doncs, que des de la primera etapa escolar promoure una reflexió sobre l’esforç sostingut per part de el nen/a vagi adquirint hàbits que li permetin una millor l’adult que s’ha de realitzar quan volem introduir una rutina realització de les activitats quotidianes amb seguretat i autonomia. El manteniment d’un hàbit demana un vetllar constant i continuat per aconseguir l’autonomia basada en l’autoregulació i en el propi domini. 165 SESSIÓ 10 L’ús del llenguatge parental i la seva influència en el desenvolupament dels fills/es Suggeriments Si entenem que el llenguatge estructura el pensament seu entorn, ja que no existeixen disposicions biològiques per al no podem deixar de promoure la comunicació constant que els predeterminin a parlar un determinat llenguatge. entre els pares i mares i els seus fills/es. Durant la moderador/a vida del nen hi ha èpoques específiques en que es dóna Tant punt neixen, els nens van desenvolupant els una reorganització de l'estructura psicològica i del processos de socialització, utilitzant per això l'entorn desenvolupament psicoafectiu i la infantesa és una etapa que els envolta. Els encarregats d'aquest procés són els clau en aquest aspecte. La comunicació entre pares i fills/ agents socials (persones, institucions...). La socialització es i l’ús que es fa del llenguatge s’ha d’adaptar a l’etapa suposa l'adquisició de valors, normes, costums, rols evolutiva del fill/a: quan són nens petits normalment i coneixements, que serviran per a possibilitar el es comuniquen jugant, sense llenguatge. Hem de saber desenvolupament de la persona en el seu entorn familiar trobar la seva forma de comunicació, que sovint passa pel i social. En aquesta etapa infantil, els agents socials que joc o el dibuix. major influència exerceixen són les persones pròximes al nen, és a dir els pares, germans, avis, etc. En etapes Hem de fer que el nen/a trobi satisfacció per comunicar- posteriors, encara sense perdre la seva influència, deixen se, un mitjà per expressar el que pensa i sent, així com pas a institucions, sobretot centres educatius, i cada un fil conductor del que el nen/a fa i del que pensa fer. cop més als mitjans de comunicació. La repetició del Encara que no parli, si actua pensa. Amb la seva actuació llenguatge parental permet la interiorització de normes, pressuposem que pensa, si hi posem llenguatge elaborem la socialització i l’afecció. El nen es socialitza mitjançant el seu propi llenguatge. El nostre llenguatge és una eina unes normes que s'estableixen dins de l'àmbit familiar i de suport per l'activitat del nen. Aquest cas es refereix a la societat. Durant els primers anys de vida, les normes a nens que no usen el llenguatge per comunicar-se i imposades pels seus pares, els permeten anar discernint nens amb un llenguatge desestructurat (tots dos fins als el què és i el què ha de ser. 3 anys com a màxim). El nostre llenguatge facilita que ell/a tingui elements lingüístics per desenvolupar el seu S’ha de respectar i promoure que els pares i mares puguin propi llenguatge, per això, l’activitat de pares i mares ha expressar-se amb els seus fills/es fent servir el registre de ser la de donar vocabulari que representi la realitat de la seva llengua materna. Només si expressen les seves quotidiana del nen; construir amb paraules la realitat que emocions i el que senten amb seguretat poden realitzar l’envolta. una bona comunicació amb els fills/es. La funció del llenguatge és bàsica pel desenvolupament de l'ésser humà, ja que a través d'aquest, ens comuniquem amb els altres i és, alhora, la base del nostre desenvolupament cognitiu (pensament, raonament, memòria...). Els nens aprenen la llengua que es parla al 166 SESSIÓ 10 3 Desenvo- Recursos i activitats podria fer la parella o quines coses li lupament • Fitxa 56 “Horari setmanal”, pàg. 171. demanaríem.• Paper i pintures de colors. —S’aconsellarà acabar sempre el dia donant un petó d’habilitats al fill/a abans d’anar a dormir. Encara que el fill/a parentals Indicacions per al moderador/a sigui adolescent, els pares i mares tenen sempre el • Primera part (temps aconsellat 15’): dret de poder expressar els seus desigs i emocions per La planificació de Treball individual. exemple dient: “Si vols, m’agradaria donar-te un petó”. les tasques familiars —La mare o pare elaboraran una graella amb l’horari Edat de 2 a 5 anys setmanal i el contingut de l’activitat realitzada a cada Els fills/es més petits aniran dibuixant, mentre els pares franja d’hores, seguint l’exemple de la fitxa 45. i mares treballen amb l’horari, tasques que fan a casa o —S’aconsella marcar amb diferents colors les diverses coses que fan conjuntament amb el pare o mare. activitats: s’assenyalarà de diferents colors els Edat de 6 a 11 anys moments que es passen amb els fills/es i aquells Es podrà discutir sobre la planificació amb el fill/a, moments que no es passin amb ells; el temps d’oci, comentant el que es veu a l’horari elaborat. laboral, domèstic... Edat de 12-17 anys —Es podran utilitzar diferents colors també per a temps Si el fill/a és més gran, aquest també podrà fer el seu d’oci, temps laboral, treball domèstic... horari i valorar-lo conjuntament amb el del seu pare o • Segona part (temps aconsellat 20’): mare. Les propostes de canvis i millores es podran fer de Treball en petits grups. manera compartida. —S’analitzarà en petits grups com poden compartir més temps amb els fills/es: per exemple cuinar junts, Objectius fer esport junts, anar a la biblioteca junts, etc. Es • Facilitar les eines que permetin promoure una bona recomanarà que els canvis de millora proposats per planificació familiar. cada família siguin petits, assolibles, mesurables i • Promoure la identificació d’espais conjunts de qualitat realistes. dins de l’àmbit familiar. • Tercera part (temps aconsellat 10’): • Potenciar la distribució de tasques domèstiques entre Posada en comú grupal. la parella. —És important reflexionar conjuntament sobre la necessitat de trobar moments d’espai personal propis, Metodologia on els pares o mares no hagin d’assolir el paper de • Treball individual omplint la graella d’horari setmanal pare, mare o parella. per part dels pares i mares, així com dels adolescents, —Es revisarà a la següent sessió si han pogut portar desprès posada en comú en petits grups per arribar a a terme els canvis de millora o, pel contrari, quines compartir les conclusions generals en gran grup. dificultats han trobat a l’hora de la realització. —Es podrà aprofitar per a pensar en quines tasques Temps previst • 45 minuts. 167 SESSIÓ 10 4 Desenvo- Recursos fitxa 60. Com que els hàbits són repeticions de lupament Edat de 2 a 5 anys: rutines es pretén promoure una reflexió sobre l’esforç • Fitxa 57 “Rutines, hàbits i límits I”, pàg. 173. per part de l’adult que s’ha de realitzar quan volem d’habilitats Edat de 5 a 11 anys: introduir una rutina. parentals (II) • Fitxa 58 “Rutines, hàbits i límits II”, pàg. 173. • Tercera part (15’): Posada en comú grupal Edat de 12 a 17 anys: —El moderador/a incidirà en la rellevància de la Potenciar l’autonomia • Fitxa 59 “Rutines, hàbits i límits III”, pàg. 173. promoció d’hàbits, límits i normes dins de les relacions parentals. Poden ser d’utilitat els textos • Fitxa 60 “Reptes familiars”, pàg. 174. suggerits a la sessió. • Fitxa 61 “Nous hàbits de millora”, pàg. 175. —Per acabar la sessió es realitzarà un acte de • Fitxa 62 “Notes de nevera”, pàg. 176. compromís de millora en l’organització de la vida quotidiana de la vida familiar: a la fitxa 61, els pares i Indicacions per al moderador/a mares escriuran els hàbits claus que volen promoure. • Primera part (temps aconsellat 10’): Treball conjunt en Es comprometran a col·locar el full a la nevera o a un parelles formades per: pare/mare i fill/a. lloc visible de la seva casa. —Pares i mares revisaran amb el seu fill/a les —Tanmateix els fills/es escriuran o dibuixaran, en competències i habilitats que són pròpies de la seva el cas dels més petits, dos dels hàbits que volen edat, recolzats per les fitxes 57, 58 i 59 del programa. assolir dintre de la fitxa 62. Aquests hàbits poden no —El adults expressaran als seus fills/es el que pensen coincidir amb els parentals. d’ells fent servir frases com aquesta: “Ets molt bo perquè t’encarregues dels teus germans però mai Objectius ajudes a parar la taula i podem millorar això d’ara en • Potenciar la cura d’un mateix i de l’entorn. endavant”. S’expressaran igual nombre d’aspectes • Ajudar a pares i mares a comprendre la importància positius que negatius. d’establir regles de funcionament familiar. La funció del moderador/a serà la d’aportar el • Promoure l’autonomia de fills/es. coneixement sobre quins hàbits s’han d’haver assolit • Promoure hàbits d’higiene, neteja, aspecte personal, a cada etapa evolutiva en solitari i quins requereixen descans, ordre, realització de tasques, alimentació, etc. ajuda; sempre respectant els diferents models educatius • Promoure l’ús del llenguatge parental com a eina basats en decisions responsables i informades de les de desenvolupament cognitiu clau en el procés de famílies. socialització, afecció i adquisició de normes i hàbits. • Segona part (temps aconsellat 10’): Treball individual del pare o mare. Metodologia —El pare o mare omplirà individualment la fitxa • Dinàmica en parelles composades per mare/pare i fill/a. corresponent amb el llistat de reptes familiars a assolir durant les pròximes setmanes seguint la Temps previst • 45 minuts. 168 SESSIÓ 10 5 Síntesi d’idees Recursos per recordar • Fitxa 63 “Idees per recordar”, pàg. 177. Indicacions per al moderador/a • Resumir allò treballat a la sessió i lliurar una síntesi d’idees per recordar Veure orientacions a la taula 4, pàg. 13. Temps previst • 10 minuts. 6 Reflexió Recursos i posada • Fitxa 14 “He après”, pàg. 38. en pràctica Indicacions per al moderador/a d’allò après • Resumir allò treballat a la sessió i lliurar una síntesi d’idees per recordar. Veure orientacions a la taula 5, pàg. 14. Temps previst • 5 minuts. 7 Comiat Recursos i tancament de • “Qüestionari 4: Avaluació de la sessió, persona moderadora”, pàg. 210.• “Qüestionari 5: Avaluació de la sessió, participants”, pàg. 212. la sessió Temps previst • 5 minuts. 169 SESSIÓ 10 FITXES DE TREBALL DE LA SESSIÓ Pàg Fitxes 171 Fitxa 56 “Horari setmanal” 173 Fitxa 57 “Rutines, hàbits i límits I” 173 Fitxa 58 “Rutines, hàbits i límits II” 173 Fitxa 59 “Rutines, hàbits i límits III” 174 Fitxa 60 “Reptes familiars” 175 Fitxa 61 “Nous hàbits de millora” 176 Fitxa 62 “Notes de nevera” 177 Fitxa 63 "Idees per recordar. Organització qüotidiana de la vida familiar" 38 Fitxa 14 “He après” 170 SESSIÓ 10 Fitxa 56 “Horari setmanal” Exemple d’horari setmanal: Hores Dilluns Dimarts Dimecres Dijous Divendres Dissabte Diumenge 24 a 7 h Dormir Dormir Dormir 7 a 8 h Preparo i vesteixo als nens 8 a 9 h Porto els nens a l’escola 9 a 10h Viatge en metro Compra setmanal Treball domèstic 10 a 17 h Feina 17 a 18h Viatge en metro Lleure 18 a 18:30h Jugo al parc Miro la TV Treball domèstic Jugo al parc amb els nens amb els nens 18:30 a 21h Deures escolars 21h a 24h Preparar menjar i tasques domèstiques 171 SESSIÓ 10 Fitxa 56 “Horari setmanal” Exemple d’horari setmanal: Hores Dilluns Dimarts Dimecres Dijous Divendres Dissabte Diumenge 172 SESSIÓ 10 Fitxa 57 Fitxa 58 Fitxa 59 “Rutines, hàbits “Rutines, hàbits “Rutines, hàbits i límits I” i límits II” i límits III” Utilitzar en programes dirigits a pares i mares Utilitzar en programes dirigits a pares i mares Utilitzar en programes dirigits a pares i mares amb fills/es en l’etapa educativa de 2 a 5 anys amb fills/es en l’etapa educativa de 6 a 11 anys amb fills/es en l’etapa educativa de 11 a 17 anys Rutines i hàbits... Rutines i hàbits... Rutines i hàbits... Recollir joguines Separar roba bruta Fer encàrrecs Menjar sol Menjar sol Endreçar l’habitació Vestir-se i despullar-se Preparar la motxilla Fer deures escolars Rentar-se les dents Fer deures escolars Comprar Netejar-se mans i cara Fer el llit Complir compromisos Llegir contes sol Parar la taula Preparar menjar Dormir al seu llit Dutxar-se Estalviar Parar la taula Endreçar l’habitació Curar a l’altre Cordar-se les sabates Demanar ajuda Ser treballador Anar sol al vàter Fer recorreguts sol Saber participar Dormir sense xumet Col·labora cuinant Respectar els pactes Mocar-se Comparteix objectes Saber estar sol Altres: Altres: Altres: 173 SESSIÓ 10 Fitxa 60 “Reptes familiars” Quines coses vols complir: Quines coses vols evitar: • • • • • • • • 174 SESSIÓ 10 Fitxa 61 “Nous hàbits de millora” 175 SESSIÓ 10 Fitxa 62 “Notes de nevera” 176 SESSIÓ 10 Fitxa 63 "Idees per recordar. Organització qüotidiana de la vida familiar" Recorda... • Una bona planificació i organització de l’horari familiar ajuda a la distribució realista de tasques entre els membres de la família, responsabilitzant i implicant-los a tots. • És necessari compartir temps de qualitat entre pares i fills/es. • S’ha de promoure des de ben petits l’autonomia de fills/es. • Els hàbits de neteja, higiene, aspecte personal, descans, ordre o de realització de tasques domèstiques s’eduquen i transmeten amb la repetició i la constància de mares i pares. • El llenguatge parental és una potent eina que permet el repte d’arribar a assolir aspectes claus del desenvolupament. • És important realitzar una repartició equitativa de les tasques domèstiques entre les persones que composen la família. • Pares i mares han de tenir cura dels rols que executen com a persones més enllà de la dimensió familiar. 177 SESSIÓ 11 DISCIPLINA PER FOMENTAR L’AUTOREGULACIÓ DEL COMPORTAMENT EN FILLS/ES. AVALUACIÓ FINAL PROGRAMA SESSIÓ 11 SESSIÓ 11 DISCIPLINA PER FOMENTAR L’AUTOREGULACIÓ DEL COMPORTAMENT EN FILLS/ES. AVALUACIÓ FINAL PROGRAMA Seqüència d’accions Metodologia de treball Recursos Temps previst 0 Preparació de la sala 1 Entrada i benvinguda Expositiva per part del moderador/a • Identificadors personals 5 minuts • Veure orientacions a la taula 7, pàg. 17 2 Repàs d’allò tractat en les sessions Participativa en gran grup • Fitxa emplenada “Idees per recordar”, sessions 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9 i 10 10 minuts anteriors i identificació de dificultats • Fitxa emplenada “He après”, sessions 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9 i 10 • Paperògraf o pissarra i retoladors o guixos de colors • Veure orientacions a la taula 6, pàg. 15 3 Introducció de nous continguts Expositiva amb possible intervenció dels • Suggeriments per al moderador/a: “Disciplina per fomentar l’autoregulació del 15 minuts participants comportament en fills/es”, pàg. 184 4 Desenvolupament habilitats parentals Dinàmica en petits grups, role-playing i posada en • Paperògraf, plec de paper i retoladors de colors. 45 minuts comú en gran grup Etapa de 2 a 5 anys: • Fitxa 64 “Exemples de conseqüències coherents: Cas Anita (2 a 5 anys)”, pàg. 190 • Fitxa 65 “Cas Anita resolt (2 a 5 anys)”, pàg. 191 Etapa de 6 a 10 anys: • Fitxa 66 “Exemples de conseqüències coherents: Cas Pere (6 a 10 anys)”, pàg. 192 • Fitxa 67 “Cas pere resolt (6 a 10 anys)”, pàg. 192 Etapa de 11 a 17 anys: • Fitxa 68 “Exemples de conseqüències coherents: Cas Jesús (11 a 17 anys)”, pàg. 193 • Fitxa 69 “Cas Jesús resolt (11 a 17 anys)”, pàg. 194 • Fitxa 70 “Identificació de casos propis per establir i aplicar conseqüències coherents”, pàg. 195 5 Reflexionant sobre les potencialitats Participativa en gran grup • Paperògraf, plec de paper i retoladors de colors 5 minuts de les reunions familiars 6 Síntesi d’idees per recordar Expositiva per part del moderador/a amb possible • Fitxa 71 “Idees per recordar”, pàg. 196 10 minuts intervenció dels participants • Veure orientacions a la taula 4, pàg. 13 7 Avaluació final i tancament del programa Individual Mares i pares: 20 minuts• “Qüestionari 2: Avaluació final d’habilitats parentals”, pàg. 203 • “Qüestionari 3: Avaluació final del programa”, pàg. 207 • “Qüestionari 5: Avaluació de la sessió, participants”, pàg. 212 Moderador: • “Qüestionari 4: Avaluació de la sessió, persona moderadora”, pàg. 210 Temps total 1 h i 50 min 179 SESSIÓ 11 DIMENSIONS DEL CONTINGUT A OBJECTIUS I COMPETÈNCIES DESENVOLUPAR PARENTALS A PROMOURE L’onzena sessió té com a finalitat introduir Amb el desenvolupament d’aquesta sessió el concepte de disciplina, entenent- es pretén: la com un procés d’aprenentatge que • Proporcionar als pares i mares té lloc al llarg del desenvolupament informació sobre els factors que evolutiu de la persona i que implica, influeixen en el desenvolupament entre altres coses, conèixer, respectar de la disciplina en els seus fills/ i acatar normes socials que faciliten la es i l’aprenentatge de competències convivència i que exigeixen establir límits d’autoregulació del seu comportament. i autorregular el propi comportament. En • Facilitar que els pares i mares aquest sentit, s’emfatitza la necessitat comprenguin que la disciplina és un de que els pares i mares estableixin procés d’aprenentatge de competències normes clares i explícites per regular la intel·lectuals, emocionals i socials dinàmica familiar i estableixin límits en que faciliten l’autoregulació del els processos d’interacció amb els seus comportament, i que té lloc al llarg de la fills/es per ajudar-los a identificar fins on vida i no només en moments puntuals poden arribar amb el seu comportament, de control de la conducta dels seus fills/es. exigències i demandes. Dits límits i • Reflexionar sobre la conveniència normes hauran d’estar acompanyats d’establir i explicitar normes clares, de les conseqüències que es derivin del precises i proporcionades de regulació seu incompliment, que hauran de ser de la dinàmica familiar, que ajudin a conegudes pels fills/es perquè puguin fomentar la convivència a la família prendre decisions ajustades sobre el seu una vegada que els fills/es coneguin comportament. Aquestes conseqüències la seva existència, les identifiquin amb hauran de ser lògiques, raonables, nitidesa, les comprenguin, participin proporcionades i associades a l’acció en la seva formulació, quan la seva que es pretén controlar, i hauran de ser edat ho permeti i adaptin a elles el seu aplicades de manera coherent i consistent comportament. en els casos en que les normes no es • Ajudar als pares i mares a identificar respectin. Això permetrà als fills/es els hàbits de comportament positiu aprendre a discriminar amb claredat els i les competències intel·lectuals, límits de la seva conducta i a desenvolupar personals, emocionals i socials competències d’autoregulació emocional que puguin desenvolupar els seus i del comportament, necessàries per a la fills/es al conèixer, participar en interacció social i la convivència familiar. formular i respectar les normes de convivència familiar i els límits del 180 SESSIÓ 11 seu comportament: entre altres, capacitat la disciplina, de la responsabilitat i d’hàbits • “Els pares i mares s’imposen per controlar la d’anàlisi i de raonament lògic, empatia, de comportament positiu i respectuós amb situació quan els seus fills/es intenten imposar- escolta activa, comunicació assertiva, altres persones i amb els contexts en que se per aconseguir alguna cosa”. respecte, tolerància, cooperació, flexibilitat interaccionen. • “Els pares i mares consideren que quan els seus i capacitat d’adaptació, tolerància a la • Ajudar als pares i mares a identificar les fills/es no fan les tasques que els corresponen frustració, presa de decisions, assumpció de dificultats que perceben al posar en pràctica han d’assumir unes conseqüències”. conseqüències, responsabilitat, confiança en amb els seus fills/es processos d’establiment • “Els pares i mares no acostumen a aplicar les si mateixos i seguretat personal. de normes i d’aplicació de les conseqüències conseqüències establertes prèviament quan els • Ajudar als pares i mares a fer conscient la que es deriven del seu incompliment. seus fills/es no fan les tasques acordades”. seva tendència de comportament i el model • Promoure en els fills/es el desenvolupament • “Els pares i mares acostumen a mantenir-se de conducta observacional que ofereixen de la disciplina i d’hàbits ferms a l’hora de complir el que han establert als seus fills/es quan es tracta d’establir de comportament cooperatiu i respectuós fer quan els seus fills/es no compleixen amb les límits als comportaments d’aquests i de amb les normes i amb els altres a través del seves obligacions”. ser flexibles, conseqüents i coherents amb model de conducta que els transmeten els • “Els pares i mares consideren que en l’aplicació de les conseqüències que es seus pares i mares. l’actualitat disposen d’informació adequada deriven del seu comportament. sobre com arribar a acords amb els seus fills/es • Facilitar que els pares i mares desenvolupin per solucionar els problemes que puguin sorgir”. assertivitat, seguretat personal i CREENCES PARENTALS A TREBALLAR EN EL • “Els pares i mares creuen que en el moment autoregulació de sentiments de culpa, PROGRAMA ASSOCIADES A LA TEMÀTICA actual tenen informació adequada sobre com quan necessiten aplicar amb els seus fills/ DE LA SESSIÓ controlar i posar límits als comportaments dels es les conseqüències esperades si aquests seus fills/es”. no respecten les normes establertes en la • “Als pares i mares els costa entendre el convivència familiar o en altres contexts comportament dels seus fills/es”. d’interacció com l’acadèmic i el social. • “Els pares i mares tenen poca paciència amb els • Propiciar que els pares i mares reflexionin seus fills/es”. sobre les potencialitats que té ajudar als • “Els pares i mares acostumen a expressar les seus fills/es a desenvolupar processos seves emocions de interns d’autodisciplina i autoregulació del forma explosiva”. comportament per facilitar el seu procés • “Els pares i mares tenen dificultats per parlar d’adaptació a diversos contexts d’interacció amb els seus fills/es sense exaltar-se quan social: centre acadèmic, grups d’amics, aquests estan enfadats”. entorn social i, en el futur, entorn laboral i el • “Els pares i mares es senten poc capaços seu propi entorn familiar. d’ajudar als seus fills/es perquè sàpiguen • Promoure que els pares i mares coneguin solucionar els seus propis problemes”. i practiquin estratègies d’establiment de • “Els pares i mares acostumen a imposar-se per normes i de conseqüències a aplicar en els solucionar la situació en aquells casos en que casos del seu incompliment, per fomentar els seus fills/es els desobeeixen”. en els seus fills/es el desenvolupament de 181 SESSIÓ 11 SEQÜÈNCIA D’ACCIONS A DESENVOLUPAR 0 Preparació de la sala 1 Entrada Recursos i benvinguda • Veure orientacions a la taula 7, pàg. 17. 2 Repàs d’allò Recursos tractat a les • Veure orientacions a la taula 6, pàg. 15. sessions anteriors i identificació de dificultats 3 Introducció Recursos Objectius de nous • Suggeriments per al moderador/a: ”Disciplina per • Facilitar informació als pares i mares sobre el que fomentar l’autoregulació del comportament en fills/ significa la disciplina com a procés d’aprenentatge continguts es: límits, normes i conseqüències” de competències d’autoregulació emocional i del comportament. Disciplina per fomentar • Promoure que els pares i mares reflexionin sobre l’autoregulació del com- Indicacions per al moderador/a la conveniència de conèixer i posar en pràctica portament en els fills/es: • El moderador/a introduirà informació sobre el tema procediments que els ajudin a establir límits i normes límits, normes i conse- ajudat pel text suggerit. al comportament dels seus fills/es, que siguin qüències conegudes i respectades per aquests. 182 SESSIÓ 11 • Ajudar als pares i mares a reflexionar sobre la • Promoure que els pares i mares facin conscient importància d’establir conseqüències davant els el valor de la disciplina, la comunicació, el diàleg, comportaments inadequats dels fills/es, que siguin l’escolta activa, l’empatia, l’autoregulació emocional raonables, lògiques, proporcionades, coherents i i l’assertivitat com estratègies necessàries per aplicar directament associades a la conducta que es pretén de manera flexible, coherent i consistent amb els regular. seus fills/es les conseqüències que es deriven de • Facilitar que els pares i mares comprenguin la l’incompliment de les normes familiars i socials i de necessitat d’aplicar de manera consistent les les responsabilitats personals. conseqüències previstes davant comportaments inadequats dels seus fills/es, per a que aquests Metodologia aprenguin a regular el seu comportament una • Expositiva per part de la moderador/a amb possible vegada que entenguin l’associació que s’estableix intervenció dels participants. entre la conducta que acaben de realitzar, les circumstàncies en que aquesta conducta es produeix i Temps previst les conseqüències que obtenen de la mateixa. • 15 minuts. • Propiciar que els pares i mares reflexionin sobre les seves pràctiques quotidianes de formulació de normes per a la convivència familiar, d’establiment de límits al comportament dels seus fills/es, i d’aplicació de conseqüències coherents davant conductes inadequades d’aquells, i valorin el seu grau d’eficàcia per ajudar als seus fills/es a aprendre a autoregular el seu comportament. • Ajudar als pares i mares a identificar competències intel·lectuals, personals, emocionals i socials que puguin desenvolupar tant ells mateixos com els seus fills/es al posar en pràctica mètodes adequats d’aprenentatge d’autoregulació del comportament. • Ajudar als pares i mares a destacar el valor que tenen les reunions familiars amb els seus fills/es per establir tant normes en la dinàmica i convivència familiar, com conseqüències lògiques i consensuals a aplicar davant comportaments inadequats. 183 SESSIÓ 11 Disciplina per fomentar l’autoregulació del comportament en fills/es: límits, normes Suggeriments i conseqüències per al Per introduir aquesta temàtica, el moderador/a podrà Es podria dir que no existeix una única resposta sobre on comentar que amb freqüència els pares i mares afronten establir els límits al comportament dels fills/es, perquè a moderador/a moments de control del comportament dels seus fills/es, cada família els pares i mares poden tenir punts de vista, donat que aquests des de petits tendeixen a explorar el estils educatius, actituds i valors diferents sobre com que hi ha en el seu entorn, a experimentar el que succeeix educar-los. El que és important és que aquests límits quan manegen objectes, quan interactuen de diverses s’estableixin, i que es faci considerant en tot moment les maneres amb el seus pares, mares i germans, i quan característiques evolutives dels fills/es a una determinada s’atreveixen a traspassar certs límits en la convivència edat, respectant el seu potencial de desenvolupament, familiar i social, i a no assumir completament les seves tant en l’àmbit psicomotor, com afectiu, intel·lectual, responsabilitats i tasques. L’ésser humà tendeix des motivacional, emocional i social. En el cas de les de petit a explorar, a indagar, a voler conèixer el que famílies biparentals, es fa necessari, a més, que ambdós succeeix al seu voltant i a experimentar el que passa membres de la parella estiguin d’acord sobre on i com quan s’alteren certes rutines i hàbits establerts. L’ésser establir aquests límits i les conseqüències associades al humà també tendeix des de petit a prendre decisions seu incompliment, i que ambdós pares reaccionin per i iniciatives, a aconseguir objectius i a voler fer valer igual a l’aplicar les conseqüències. Això ajuda als fills/ els seus punts de vista. Totes aquestes actuacions són es a percebre coherència, consistència i seguretat en el positives i contribueixen al desenvolupament personal seu procés d’aprenentatge d’hàbits de comportament i de l’individu quan es porten de manera controlada i de respecte a allò establert, i fomenta també que vagin respectuosa amb els altres. Per això, sembla necessari desenvolupant competències emocionals d’autoregulació que els nens aprenguin des de petits a regular les seves del comportament. experiències i comportaments i l’abast dels seus desigs, iniciatives i guanys, a tolerar la frustració que es deriva Amb certa freqüència, els pares i mares apliquen de la no consecució dels objectius esperats i a tenir en premis i càstigs que decideixen per si mateixos com compte i respectar els punts de vista i drets dels altres. a conseqüència al comportament del seus fills/es. La Donat el caràcter egocèntric dels nens fins a una certa majoria de les vegades ho fan de manera espontània, edat i la necessitat de que aprenguin hàbits positius sobre tot quan els fills/es són més petits, sense haver de comportament, és necessari que els pares i mares donat a conèixer prèviament als seus fills/es que estableixin normes de convivència familiar concretes i aquest premi o càstig s’anava a aplicar davant aquest proporcionades a l’edat dels seus fills/es, que les facin comportament i sota les circumstàncies concretes en explícites per a que les coneguin i les comprenguin, què s’aplica. Aquesta reacció parental unidireccional i, participin en la seva formulació quan la seva edat ho en certa manera, impositiva, pot arribar a desconnectar permeti i puguin així respectar-les i assumir-les amb als fills/es, perquè no els ajuda a entendre la lògica de responsabilitat, aprenent a acceptar les conseqüències l’associació que s’estableix entre la conducta que acaben que es deriven dels seu incompliment. de realitzar, les circumstàncies en que dita conducta es 184 SESSIÓ 11 produeix, les conseqüències que s’obtenen de la mateixa i comunicació, el debat, la negociació i l’establiment de la seva experiència prèvia davant comportaments similars normes i conseqüències és realitzant reunions familiars que, potser, no han tingut la mateixa reacció parental. Per en les que es tracti, analitzi i es debatin situacions això, convé que els pares i mares desenvolupin habilitats quotidianes de la vida familiar, així com els objectius i i hàbits per establir límits, normes i conseqüències responsabilitats que cada un ha d’assumir a la família i es que siguin lògiques davant el comportament dels prenen decisions consensuades sobre com promoure una seus fills/es si dites normes no es compleixen. adequada dinàmica i convivència familiar. Aquestes conseqüències hauran de ser coherents amb el comportament que intenten regular, raonables i proporcionades a l’edat, i aplicades amb consistència i amb una certa flexibilitat en funció dels contexts i circumstàncies en que es produeixi la conducta a regular. En ocasions, els pares i mares donen diferent importància i reaccionen de manera diferent davant el mateix comportament inadequat dels seus fills/es quan es produeix en diferents moments, i obliden aplicar les conseqüències establertes. En altres ocasions, la pressió dels fills/es pot fer que els pares i mares tolerin el no aplicar les conseqüències, i en altres moments, la falta de seguretat i assertivitat, el sentiment de culpa i la vulnerabilitat emocional dels pares i mares poden fer també que les conseqüències deixin d’aplicar-se. Amb això, els pares i mares, sense donar-se compte i voler-ho, transmeten als seus fills/es models de conducta de falta de coherència i consistència, d’inseguretat i de vulnerabilitat emocional, que els fills/ es poden aprofitar per seguir comportant-se de manera inadequada en futures ocasions. Una conseqüència poc desitjable d’aquest comportament parental és que els fills/es acabin per no respectar als pares i mares, els qüestionin la seva autoritat i arribin a imposar-se a ells i els exigeixin més del que s’esperara. Una manera interessant i efectiva de fomentar en els fills/es l’aprenentatge de la disciplina a través de la 185 SESSIÓ 11 4 Desenvo- Recursos • Després de comentar breument allò que succeeix en lupament • Paperògraf, plec de paper i retoladors de colors. aquest cas, el grau en que s’identifiquen amb ell i com podrien resoldre’l, els dos voluntaris anteriors d’habilitats Edat de 2 a 5 anys: llegiran el cas resolt a la fitxa corresponent (fitxes parentals • Fitxa 64 “Exemples de conseqüències coherents: 65,67 o 69). Cas Anita (2 a 5 anys)”, pàg. 190. • Després de la seva lectura, els components dels grups Practicant l’establiment • Fitxa 65 “Cas Anita resolt (2 a 5 anys)”, pàg. 191. debatran el cas i la seva resolució. de límits i conseqüències Etapa de 6 a 10 anys: • A continuació, treballaran en el grup amb la fitxa coherents • Fitxa 66 “Exemples de conseqüències coherents: 70 anotant en ella aquelles situacions o problemes Cas Pere” (6 a 10 anys), pàg. 192. en que creguin que poden aplicar conseqüències • Fitxa 67 “Cas Pere resolt (6 a 10 anys)”, pàg. 192. lògiques i coherents davant comportaments Etapa de 11 a 17 anys: inadequats dels seus fills/es. • Fitxa 68 “Exemples de conseqüències coherents: • Transcorregut el temps de treball en petit grup, es Cas Jesús (11 a 17 anys)”, pàg. 193. farà una representació del cas en gran grup a través • Fitxa 69 “Cas Jesús resolt (11 a 17 anys)”, pàg. 194. del role-playing amb dos voluntaris, i posteriorment Es prendrà com exemple el cas que està més pròxim a una posada en comú durant la qual el moderador/a l’edat dels fills/es que s’està tractant al programa. anotarà al paperògraf les idees fonamentals debatudes en els grups i les conseqüències coherents • Fitxa 70 “Identificació de casos propis per establir i que els pares i mares hagin identificat per aplicar aplicar conseqüències coherents”, pàg. 195. davant comportaments inadequats dels seus fills/es. Això els permetrà animar-se mútuament per posar en Indicacions per al moderador/a pràctica dites conseqüències. • Després de l’exposició anterior, el moderador/a • S’analitzaran també les diferències entre demanarà als participants que s’aixequin de la cadira conseqüències coherents i premis i càstigs aplicats per moure’s breument per la sala, relaxar els músculs sense previ coneixement dels fills/es, per fomentar la i formar grups de 4 persones. Es demanarà que reflexió i assimilació de la correcta posada en pràctica formin grup amb aquelles persones amb les que no de les conseqüències coherents. han format grup en la sessió anterior, amb la finalitat de fomentar la interacció entre tots els participants. Objectius • El moderador/a demanarà que a cada grup dos • Ajudar als pares i mares a identificar i reconèixer amb voluntaris llegeixin en veu alta, per als altres claredat l’estructura de les conseqüències coherents i membres del grup, els diàlegs dels personatges que les seves diferències amb els premis i càstigs aplicats apareixen a la fitxa 64, 66 o 68. Es prendrà com sense previ coneixement dels fills/es. exemple el cas que està més pròxim a l’edat dels fills/ es que s’està tractant al programa. 186 SESSIÓ 11 • Propiciar que els pares i mares tinguin moments de • Promoure que els pares i mares serveixin de debat i contrast amb altres pares i mares respecte model positiu de comportament perquè a través dels procediments que utilitzen quotidianament per de la imitació de conductes i de l’aprenentatge regular la conducta dels seus fills/es. observacional els seus fills/es desenvolupin • Promoure que els pares i mares desenvolupin progressivament hàbits positius de conducta, habilitats d’auto-coneixement, autoregulació habilitats d’autoregulació del comportament i de emocional i del comportament i d’assertivitat tolerància a la frustració. per aplicar conseqüències coherents de manera consistent davant comportaments inadequats dels Metodologia seus fills/es. • Participativa en dinàmica de petits grups, role-playing • Propiciar que els pares i mares practiquin amb i posada en comú en gran grup. habilitat i eficàcia la identificació i posada en pràctica de les conseqüències coherents. Temps previst • 45 minuts. 5 Reflexionant Recursos • Per reflexionar sobre aquest tema, el moderador/a sobre les • Paperògraf, plec de paper i retoladors de colors. podrà establir al paperògraf tres grans espais en blanc: potencialitats Indicacions per al moderador/a 1. En un anotarà els temes que des de la perspectiva de les reunions • Després de finalitzar la posada en comú en gran grup dels pares i mares, es puguin abordar en les reunions familiars de l’activitat anterior, el moderador/a proposarà familiars (repartiment de responsabilitats a casa, debatre breument sobre els avantatges i dificultats activitats d’oci conjuntes, horaris de sortida, etc.). que té realitzar reunions familiars on pares i mares 2. En un segon espai, s’anotaran els avantatges o i fills/es conjuntament puguin analitzar com són desavantatges de realitzar les reunions familiars, i les seves relacions, la convivència familiar, les 3. En el tercer, s’anotaran les dificultats que es responsabilitats que cada un ha d’assumir, les perceben per portar a terme aquestes reunions. activitats que desitgen fer junts i per separat, els temes o dubtes que volen comentar, i que s’arribi a acords i a prendre decisions conjuntes sobre l’establiment de normes, límits i conseqüències lògiques davant comportaments inadequats, tant dels fills/es com dels propis pares i mares. 187 SESSIÓ 11 Objectius fomentar una convivència familiar positiva, per • Propiciar que els pares i mares reflexionin sobre la prevenir l’aparició de conflictes familiars i per possibilitat de realitzar a les seves cases reunions afrontar aquests des d’una perspectiva positiva i familiars que facilitin moments de trobada i constructiva en la que participen tots els components comunicació entre pares i mares i fills/es per del grup familiar. analitzar els seus patrons de convivència familiar • Ajudar als pares i mares a entendre les reunions i prendre decisions conjuntes sobre aspectes que familiars com un mitjà vàlid perquè els fills/es afecten a dita convivència. aprenguin a desenvolupar habilitats de comunicació • Promoure que els pares i mares tinguin en compte als assertiva, de negociació, de presa de decisions i de seus fills/es com a persones actives i participatives, participació ciutadana i democràtica, que els permetin capaces de proposar suggeriments sobre aspectes progressivament integrar-se de manera adequada que afecten a la dinàmica familiar i involucrar-se a la en els diferents espais de participació social: centres presa de decisions sobre els mateixos. escolars, grups d’amics, associacions diverses, etc. • Facilitar el desenvolupament de competències i valors en els pares i mares i en els fills/es – respecte, Metodologia tolerància, escolta, empatia, responsabilitat, • Participativa en gran grup. cooperació, etc. – que promouen tant el seu creixement personal individual com el del grup Temps previst familiar. • 5 minuts. • Ajudar als pares i mares a entendre les reunions familiars com una estratègia vàlida per promoure la comunicació entre pares, mares i fills/es, per 6 Síntesi d’idees Recursos Temps previst per recordar • Fitxa 71 “Idees per recordar”, pàg. 196. • 10 minuts. Indicacions per al moderador/a • Resumir allò treballat a la sessió i lliurar una síntesi d’idees per recordar. Veure orientacions a la taula 4, pàg. 13. 188 SESSIÓ 11 7 Avaluació final Recursos i tancament del Mares i pares:• “Qüestionari 2: Avaluació final d’habilitats parentals”, pàg. 203. programa • “Qüestionari 3: Avaluació final del programa”, pàg. 207. • “Qüestionari 5: Avaluació de la sessió, participants”, pàg. 212. Moderador: • “Qüestionari 4: Avaluació de la sessió, persona moderadora”, pàg. 210. Temps previst • 20 minuts. 189 SESSIÓ 11 FITXES DE TREBALL DE LA SESSIÓ Fitxa 64 Utilitzar en programes Pàg Fitxes dirigits a pares i mares “Exemples de conseqüències amb fills/es en l’etapa educativa de 2 a 5 anys 190 Fitxa 64 “Exemples de conseqüències coherents: Cas Anita (3 a 5 anys)” coherents: Cas Anita 191 Fitxa 65 “Cas Anita resolt (3 a 5 anys)” (2 a 5 anys)” 192 Fitxa 66 “Exemples de conseqüències coherents: L’Anita, de 4 anys, i la seva mare han arribat al parc al que Cas Pere (6 a 10 anys)” acostumen a anar altres vegades. La mare s’ha assentat en un 192 Fitxa 67 “Cas Pere resolt (6 a 10 anys)” banc i comença a mirar una revista. L’Anita se’n va a pujar a un gronxador i després s’allunya fins a un lloc en que la seva mare 193 Fitxa 68 “Exemples de conseqüències coherents: casi no pot veure-la Cas Jesús (11 a 17 anys)” - Mare (cridant): Anita, no te’n vagis tan lluny! Vine cap aquí! 194 Fitxa 69 “Cas Jesús resolt (11 a 17 anys)” Anita no fa cas i segueix on està 195 Fitxa 70 “Identificació de casos propis per establir - Mare (cridant més fort): Anita, què t’he dit! Vine cap aquí o ens i aplicar conseqüències coherents" n’anem a casa! 196 Fitxa 71 “Idees per recordar” L’Anita s’acosta una mica al lloc on està la seva mare. La mare segueix mirant la revista i l’Anita torna a allunyar-se més enllà. La mare no se n’adona fins més tard. - Mare (cridant): Anita, què fas allà! Vine cap aquí ara mateix! L’Anita no fa cas. La mare segueix entretinguda amb la revista i deixa que la nena es quedi on està. 190 SESSIÓ 11 Fitxa 65 Utilitzar en programes dirigits a pares i mares “Cas Anita resolt (2 a 5 anys)” amb fills/es en l’etapa educativa de 2 a 5 anys L’Anita, de 4 anys, i la seva mare han arribat al parc al que acostumen L’Anita no vol anar-se’n i mentre caminen, la nena insisteix en que la a anar altres vegades. L’Anita vol anar ja a pujar al gronxador, però deixi jugar una estona més perquè no tornarà a allunyar-se. abans la seva mare li diu amb tranquil·litat: - Mare: Estàs segura de que no tornaràs a allunyar-te? - Mare: Anita, pots jugar al parc tot el que vulguis, però sense - Anita: Si. allunyar-te d’on està el gronxador perquè jo pugui veure’t i no hagi - Mare: D’acord, vaig a confiar en el què em dius. Però si tornes a de preocupar-me (establiment de normes i límits + missatge - allunyar-te ens n’anirem a casa (flexibilitat en l’aplicació de les jo). Si t’allunyes d’on està el gronxador ens n’haurem d’anar a casa, conseqüències). així que has d’escollir entre no allunyar-te o marxar a casa. D’acord? (establiment de conseqüències coherents). Has entès el que t’he La nena corre a jugar i a pujar al gronxador, i la mare torna a mirar la dit? Repeteix-ho per veure que si que m’has entès. revista. Al cap d’una estona observa que la nena ha tornat a allunyar- - Anita: Que no me’n vagi d’on està el gronxador. se del lloc acordat. Recull les seves coses, s’aixeca, va al lloc on està - Mare: I perquè? l’Anita, l’agafa tranquil·lament de la mà i li diu mirant-la als ulls: - Anita: Perquè puguis veure’m i no et preocupis. - Mare: Anita, hem d’anar a casa ja perquè no has fet el que havíem - Mare: I què passarà si t’allunyes? acordat. - Anita: Què ens n’anirem a casa. - Mare: D’acord. Ja pots anar a jugar. L’Anita no vol anar-se’n. - Mare: Anita, la mare t’ha dit que havies d’escollir entre no allunyar-te L’Anita corre a pujar al gronxador i la mare comença a mirar una o anar a casa. Has escollit allunyar-te altra vegada, així que ara hem revista. Al cap d’una estona se n’adonade que la nena s’ha allunyat d’anar a casa (aplicació de les conseqüències). del lloc que li havia dit. S’aixeca, va fins on està l’Anita, li dóna la mà, i li diu amb tranquil·litat mirant-la als ulls: - Mare: Anita, La mare t’ha dit que podies jugar al parc, però sense allunyar-te d’on està el gronxador perquè pugui veure’t i no hagi de preocupar-me (normes, límits, missatge - jo). I havies d’escollir entre no allunyar-te o anar a casa (conseqüències). Com que has escollit allunyar-te, ens n’anem a casa (aplicació de les conseqüències). 191 SESSIÓ 11 Fitxa 66 Utilitzar en programes dirigits a pares i mares Fitxa 67 Utilitzar en programes dirigits a pares i mares “Exemples de amb fills/es en l’etapa educativa de 6 a 10 anys “Cas Pere resolt (6 a 10 anys)” amb fills/es en l’etapa educativa de 6 a 10 anys conseqüències coherents: Cas Pere (6 a 10 anys)” En Pere, de 10 anys, tenia el costum de fer els En Pere, de 10 anys, tenia el costum (Una hora com a molt és el que estima deures amb la televisió engegada i passava molt de fer els deures amb la televisió la mare que pot portar-li al nen fer els temps sense concentrar-se. La seva mare es engegada i passava molt temps sense deures). va adonar de que això el perjudicava i va voler concentrar-se. La seva mare es va - Pere: Jolin, no! corregir-lo. adonar de que això el perjudicava i va - Mare: Pere, això és el millor per tal voler corregir-lo. de que no se’t faci etern fer els deures - Mare (entra a la sala on en Pere està fent els i puguis veure després a gust el que deures i apaga la tele): Pere, quan facis els deures - Mare ( entra a la sala on en vulguis. Apaga la tele i quan acabis apaga la tele perquè amb ella engegada no et pots Pere està fent els deures i s’asseu torna a engegar-la. concentrar. tranquil·lament al seu costat): Pere, - Pere (enfadat) - Pere (cridant i aixecant-se precipitadament de la quan fas els deures amb la tele engegada No, jo vull la tele! cadira): no et concentres bé i tardes molt temps - Mare: D’acord, Pere, si et poses així No apaguis la tele que estic veient aquesta pel·lícula! en acabar-los. És millor que l’apaguis tens dues opcions (establiment de - Mare: Fins que no acabis els deures no pots mentre els fas, i quan acabis podràs conseqüències): engegar-la. Asseu-te i fes els deures. (La mare surt veure-la una estona (establiment de 1. Una, apagar la tele ara i tornar a de la sala). normes i límits). engegar-la d’aquí una hora quan jo vegi - Pere (enfadat i casi plorant): Jolin! Ara ja no sé - Pere: No vull apagar la tele. Estic que acabes, i com acaba la pel·lícula! veient els dibuixos. 2. Dos, apagar la tele ara i no tornar a - Mare: Ja sé que no vols apagar-la engegar-la en tota la tarda si no acabes perquè t’agrada el que estàs veient els deures d’aquí una hora. Tria la que et (escolta activa), però és millor que sembli millor. facis primer els deures i després vegis la tele (normes). Al Pere no li agrada aquesta proposta, Farem el següent a partir d’ara: et però la seva mare insisteix, i poc a poc posaràs a fer els deures durant una hora el nen va aprendre que per veure la i si els acabes podràs veure després el que televisió havia d’assumir abans la seva t’agradi durant una altra mitja hora o responsabilitat d’estudiar i fer bé les una mica més (límits). tasques. 192 SESSIÓ 11 Fitxa 68 Utilitzar en programes dirigits a pares i mares “Exemples de conseqüències coherents: Cas Jesús (11 a 17 anys)” amb fills/es en l’etapa educativa de 11 a 17 anys La Josefina, la mare de’n Jesús, de 13 anys, té el costum d’organitzar la motxilla del seu fill totes les nits perquè no se li oblidi portar els llibres i el material de treball a classe. Amb això, en Jesús es desentén de la seva responsabilitat de fer-ho per si mateix i quan alguna cosa se li oblida ho retreu a la seva mare. - Jesús (arriba del centre escolar i va a trobar-se amb la seva mare): Avui no he pogut fer els exercicis de matemàtiques a classe perquè em faltava el llibre. Jolín!, a veure si t’hi fixes més a l’hora de fer-me la motxilla, que després em criden l’atenció a classe! - Mare: (sorpresa): Jo creia que t’ho havia posat tot. Doncs no sé què devia passar... - Jesús: Doncs per la teva culpa no he pogut fer els exercicis i el professor s’ha enfadat amb mi; així que, a veure si tens més cura. Aquesta situació provoca una relació tensa entre ells perquè en Jesús és molt exigent amb ella, i la Josefina sent frustració i culpa. 193 SESSIÓ 11 Fitxa 69 Utilitzar en programes dirigits a pares i mares “Cas Jesús resolt (11 a 17 anys)” amb fills/es en l’etapa educativa de 11 a 17 anys La Josefina, la mare de’n Jesús, de 13 anys, (Després d’una estona en Jesús torna a casa). res perquè no torni a passar el mateix que avui tenia el costum d’organitzar la motxilla del - Mare: Jesús, vull que parlem ara del que ha (conseqüències coherents). seu fill totes les nits perquè no se li oblidés passat avui al centre portar els llibres i el material de treball - Jesús: Perquè vols que parlem?Ja t’he dit el Al principi en Jesús no volia assumir aquesta al centre escolar. Amb això, en Jesús es què ha passat: no em vas posar a la motxilla responsabilitat ni fer aquesta tasca, però va desentenia d’aquesta responsabilitat; però el llibre de matemàtiques i el professor m’ha haver de fer-ho perquè necessitava portar quan alguna cosa se li oblidava, li retreia cridat l’atenció. els llibres a classe per treballar i evitar-se la a la seva mare que se’n havia descuidat. - Mare: Entenc que estiguis disgustat perquè molèstia de que els professors li seguissin Això provocava una relació tensa entre ells no tenies el llibre de matemàtiques i t’han cridant l’atenció. perquè en Jesús és molt exigent amb ella, i cridat l’atenció (escolta activa). Jo creia que la Josefina sentia frustració i culpa. En un t’ho havia posat tot però no sé el que va passar moment donat, La Josefina i en Jesús van (missatge-jo). He pensat que perquè això no parlar amb tranquil·litat del tema. torni a passar, és millor que t’encarreguis tu de posar-ho tot a la motxilla, perquè tu saps millor - Jesús (arriba del centre escolar i va a trobar- que jo el que necessites cada dia. se amb la seva mare): Avui no he pogut fer els - Jesús: Si, clar, a sobre ara vols que faci jo la exercicis de matemàtiques a classe perquè em teva feina. faltava el llibre. Jolín!, a veure si tens més cura - Mare: Jesús, crec que estàs pensant que fer la al fer-me la motxilla, que després em criden motxilla és cosa meva (escolta activa), però l’atenció a classe! en realitat és cosa teva perquè tu ets qui l’ha de - Mare: Be, Jesús, veig que avui véns alterat portar al centre. Jo he fet aquesta feina fins ara, del centre. Anem a seure un moment amb però ja ets gran i tu saps millor que jo el que tranquil·litat per veure què ha passat necessites cada dia a classe (missatge-jo + (escolta activa). establiment de límits). - Jesús: De què vols que parlem?Ja t’ho he dit i A partir d’avui fas tu la motxilla i si necessites a més ara he d’anar-me’n a entrenar. que t’ajudi amb alguna cosa m’ho dius - Mare: D’acord. Llavors parlarem quan tornis (establiment de normes + possibilitat d’entrenar. de cooperació). Procura que no se t’oblidi 194 SESSIÓ 11 Fitxa 70 “Identificació de casos propis per establir i aplicar conseqüències coherents" Exemple cas 1: Exemple cas 2: 1. Descriure un comportament inadequat del fill/a i la seva edat: 1. Descriure un comportament inadequat del fill/a i la seva edat: 2. Descriure què acostuma a fer la mare/pare davant aquest 2. Descriure que acostuma a fer la mare/pare davant aquest comportament inadequat del fill/a: comportament inadequat del fill/a: 3. Identificar les conseqüències coherents que es podrien aplicar a 3. Identificar les conseqüències coherents que es podrien aplicar a aquest cas per facilitar que el fill/a pugui aprendre a regular el seu aquest cas per facilitar que el fill/a pugui aprendre a regular el seu propi comportament: propi comportament: 195 SESSIÓ 11 Fitxa 71 “Idees per recordar. Disciplina per fomentar l’autoregulació del comportament en fills/es” Recorda... • Tots volem aconseguir el que ens agrada • També necessitem pensar en les i el que és important per a nosaltres. Els conseqüències que s’aplicaran si no es nostres fills/es també. compleixen les normes, i assegurar-nos de que siguin proporcionades a l’edat que • No sempre podem aconseguir el que tinguin els nens. volem i això ens causa enuig, decepció i frustració. Als nostres fills/es també. • Quan els nens són molt petits, els pares i mares acostumen a decidir per • Necessitem ensenyar als nostres si mateixos les conseqüències que fills/es com comportar-se quan no s’aplicaran, com els càstigs i els premis. aconsegueixen el que volen. Per això, el Però quan els fills/es van creixent, convé pare i la mare de cada nen han de posar- comentar i fins i tot decidir amb ells se d’acord en com fer-ho. quan es pugui, el que es farà perquè ho sàpiguen abans, ho acceptin millor • Com adults, els pares i mares sabem que i es responsabilitzin del seu propi els nens imiten el nostre comportament, comportament. i també imiten el que fem nosaltres quan no aconseguim el que volem. Per això és • És important que les conseqüències important controlar-nos. estiguin relacionades amb el comportament que es vol controlar, i que • És important establir normes en la els fills/es les vegin raonables. família per saber com hem de comportar- nos i el que està i no està permès fer. • Les conseqüències donen millor resultat Necessitem ser clars al posar i comentar quan s’apliquen amb seguretat i amb les normes. molt respecte. 196 AVALUACIÓ AVALUACIÓ QÜESTIONARI 1: AVALUACIÓ INICIAL D’HABILITATS PARENTALS Aquest qüestionari té com a objectiu identificar Codi d’identificació les preocupacions i habilitats dels pares i mares a l’hora d’educar els seus fills/es. Per això, és molt important que expressi amb sinceritat la seva opinió sobre els temes que apareixen a 1. Quin és el seu sexe? Home Dona continuació. 2. Quants anys té? En aquest primer bloc es fan preguntes relacionades amb la seva situació social i 3. Quin és el nivell màxim d’estudis que ha assolit? familiar. 1. No tinc estudis 2. Educació primària 3. Educació secundària Marqui amb una creu la resposta que més 4. Formació professional de primer grau 5. Estudis universitaris mitjos s’ajusti a la seva situació. 6. Doctor/a 7. Altres. Si ho desitja, especifiqui: 4. Quin és el seu país de procedència? 1. Espanya 2. Altre país. Indicar nom del país: 5. Quin és el seu estat civil? 1. Solter/a 2. Casat/da 3. Vidu/vídua 4. Separat/da 5. Divorciat/da 6. Quantes persones viuen a casa seva? 1. Viuen la parella amb els fills/es 3. Viu amb una nova parella i amb els d’ambdós. fills/es d’ambdós. 2. Viuen només el pare o només la mare 4. Altres. Si ho desitja, especifiqui: amb els fills/es. 198 AVALUACIÓ 7. Assenyali una de les següents opcions: Segona: 1. Vostè viu en una família pròpia: pare/mare i els fills/es 2. Viu amb els pares i/o germans 8. Quina és l’edat i els sexe dels seus fills/es: Edat Sexe Fill 1 Fill 2 11. Com acostuma a solucionar els problemes de comportament dels Fill 3 seus fills/es? Fill 4 Fill 5 Fill 6 9. Quina és la seva situació laboral principal actual? 1. Treballa 2. Aturat/da 3. Estudiant 4. Feines de la llar (mestre/essa de casa) 5. Incapacitat/da o amb invalidesa permanent 6. Jubilat/da 7. Una altra situació. Especifiqueu-la: 10. Quines són les dos preocupacions més importants que es planteja a l’hora d’educar els seus fills/es? Primera: 199 AVALUACIÓ En aquest segon bloc es fan preguntes relacionades amb la criança dels fills/es. Si us plau, encercli l’opció corresponent a cada línia per a cadascuna de les següents afirmacions: 12. Tinc informació adequada sobre com relaxar-me Totalment En desacord D’acord Totalment i controlar les meves emocions. en desacord d’acord 13. En el dia a dia sé relaxar-me i controlar-me. Totalment En desacord D’acord Totalment en desacord d’acord 14. Quan altres persones se m’intenten imposar, el millor també és imposar-se per Totalment En desacord D’acord Totalment solucionar la situació. en desacord d’acord 15. Quan m’enfado acostumo a expressar les meves emocions de manera explosiva. Totalment En desacord D’acord Totalment en desacord d’acord 16. Comento amb freqüència amb les altres persones les característiques positives Totalment En desacord D’acord Totalment que veig en elles. en desacord d’acord 17. Considero que la majoria de les persones té capacitat per saber prendre les Totalment En desacord D’acord Totalment seves pròpies decisions. en desacord d’acord 18. Quan sorgeixen conflictes amb les persones el millor és parlar amb elles per Totalment En desacord D’acord Totalment trobar entre tots la millor solució. en desacord d’acord 19. Quan les persones no compleixen amb les seves obligacions em mantinc Totalment En desacord D’acord Totalment ferm/a perquè assumeixin la seva responsabilitat. en desacord d’acord 20. Quan una cosa no surt com desitjo intento veure-hi la part positiva. Totalment En desacord D’acord Totalment en desacord d’acord 21. Convé expressar els nostres propis sentiments davant els altres quan ens Totalment En desacord D’acord Totalment sorgeixin problemes amb ells. en desacord d’acord 22. Tinc informació adequada sobre com dir les coses per a evitar ofendre. Totalment En desacord D’acord Totalment en desacord d’acord 23. Em preocupa molt el que els altres pensen sobre mi o sobre com actuo. Totalment En desacord D’acord Totalment en desacord d’acord 24. Tinc una bona opinió de mi mateix/a. Totalment En desacord D’acord Totalment en desacord d’acord 25. Tinc informació adequada sobre com arribar a acords amb les persones Totalment En desacord D’acord Totalment per solucionar problemes. en desacord d’acord 26. En el dia a dia trobo poques oportunitats per fer el que més em relaxa i satisfà. Totalment En desacord D’acord Totalment en desacord d’acord 27. Quan algú té un problema acostumo a implicar-me més del compte per Totalment En desacord D’acord Totalment a solucionar-lo. en desacord d’acord 200 AVALUACIÓ 28. Em costa entendre el comportament dels meus fills /es Totalment En desacord D’acord Totalment en desacord d’acord 29. Em trobo capacitat per desenvolupar amb els meus fills/es la meva funció com Totalment En desacord D’acord Totalment a mare/pare. en desacord d’acord 30. Tinc poca paciència amb els meus fills /es. Totalment En desacord D’acord Totalment en desacord d’acord 31. Els problemes que em plantegen els meus fills/es són diferents als dels altres Totalment En desacord D’acord Totalment pares/mares en desacord d’acord 32. Quan els meus fills/es es comporten malament, no sóc capaç de parlar amb Totalment En desacord D’acord Totalment ells sense perdre el control... en desacord d’acord 33. En el dia a dia acostumo a dir als meus fills /es allò positiu que veig en ells/es. Totalment En desacord D’acord Totalment en desacord d’acord 34. Quan els meus fills /es fan alguna cosa malament o tenen un mal Totalment En desacord D’acord Totalment comportament, els hi dic que són maldestres, desobedients, o alguna cosa en desacord d’acord similar perquè es corregeixin. 35. Quan els meus fills /es no es comporten bé és perquè necessiten més atenció. Totalment En desacord D’acord Totalment en desacord d’acord 36. Quan els meus fills/es intenten sortir-se amb la seva Totalment En desacord D’acord Totalment per aconseguir alguna cosa, jo m’imposo més per controlar la situació. en desacord d’acord 37. Quan els meus fills /es no fan les tasques que els hi corresponen acabo fent-les jo Totalment En desacord D’acord Totalment perquè no es quedin sense fer. en desacord d’acord 38. Quan sorgeix un conflicte amb els meus fills /es els hi dic el que han de fer i Totalment En desacord D’acord Totalment s’acaba el problema. en desacord d’acord 39. Quan els meus fills /es no fan les tasques que els hi correspon, saben que han Totalment En desacord D’acord Totalment d’assumir unes conseqüències o càstigs. en desacord d’acord 40. Quan alguna cosa no surt com desitjo amb els meus fills/es, procuro veure-hi Totalment En desacord D’acord Totalment la part positiva. en desacord d’acord 41. Acostumo a renyar o alçar la veu als meus fills /es quan fan o diuen alguna Totalment En desacord D’acord Totalment cosa que em molesta. en desacord d’acord 42. Molts cops acabo per no aplicar als meus fills /es les conseqüències o càstigs Totalment En desacord D’acord Totalment que els hi he dit que aplicaré si no fan les tasques que els hi corresponen. en desacord d’acord 43. Quan els meus fills/es m’ajuden a fer algunes tasques, els hi agraeixo i els hi Totalment En desacord D’acord Totalment faig veure que m’han estat útils. en desacord d’acord 44. Tinc informació adequada sobre com controlar i posar límits als Totalment En desacord D’acord Totalment comportaments dels meus fills/es en desacord d’acord 201 AVALUACIÓ 45. Quan els meus fills /es em desobeeixen, el millor és imposar-se per solucionar Totalment En desacord D’acord Totalment la situació. en desacord d’acord 46. Sé relaxar-me i controlar les meves emocions davant els meus fills/es. Totalment En desacord D’acord Totalment en desacord d’acord 47. Quan als meus fills/es els hi va malament pel seu comportament o en els seus Totalment En desacord D’acord Totalment estudis, acostumo a pensar que ho estic fent malament a l’hora d’educar-los. en desacord d’acord 48. Faig veure als meus fills /es que són capaços de prendre decisions encara que Totalment En desacord D’acord Totalment siguin petits. en desacord d’acord 49. Quan els meus fills/es no compleixen amb les seves obligacions acostumo a Totalment En desacord D’acord Totalment mantenir-me ferm/a a complir el que he promès fer. en desacord d’acord 50. Convé dir als nostres fills /es com ens sentim amb la seva manera d’actuar. Totalment En desacord D’acord Totalment en desacord d’acord 51. En el moment actual tinc informació adequada sobre com dir les coses als Totalment En desacord D’acord Totalment meus fills/es per evitar ofendre. en desacord d’acord 52. Quan educo els meus fills/es em preocupa molt el que els altres puguin opinar Totalment En desacord D’acord Totalment sobre com ho faig. en desacord d’acord 53. Tinc bona opinió de mi mateix/a sobre com educo els meus fills/es. Totalment En desacord D’acord Totalment en desacord d’acord 54. Tinc informació adequada sobre com arribar a acords amb els meus fills /es Totalment En desacord D’acord Totalment per solucionar problemes. en desacord d’acord Si té qualsevol suggeriment o comentari si us plau faci-ho al quadre següent. Moltes gràcies per la seva col·laboració 202 AVALUACIÓ QÜESTIONARI 2: AVALUACIÓ FINAL D’HABILITATS PARENTALS Aquest qüestionari té com a objectiu identificar les preocupacions i habilitats dels pares i mares a l’hora d’educar els seus fills/es. Per això, és molt important que expressi amb sinceritat la seva opinió sobre els temes que apareixen a continuació. Si us plau, encercli l’opció corresponent a cada línia per a cadascuna de les següents afirmacions: 1. Tinc informació adequada sobre com relaxar-me i controlar les meves Totalment En desacord D’acord Totalment emocions. en desacord d’acord 2. En el dia a dia sé relaxar-me i controlar-me. Totalment En desacord D’acord Totalment en desacord d’acord 3. Quan altres persones se m’intenten imposar, el millor també és imposar-se per Totalment En desacord D’acord Totalment a solucionar la situació. en desacord d’acord 4. Quan m’enfado acostumo a expressar les meves emocions de manera explosiva. Totalment En desacord D’acord Totalment en desacord d’acord 5. Comento amb freqüència amb les altres persones les característiques positives Totalment En desacord D’acord Totalment que veig en elles. en desacord d’acord 6. Considero que la majoria de les persones té capacitat per saber prendre les Totalment En desacord D’acord Totalment seves pròpies decisions. en desacord d’acord 7. Quan sorgeixen conflictes amb les persones el millor és parlar amb elles per Totalment En desacord D’acord Totalment trobar entre tots la millor solució. en desacord d’acord 8. Quan les persones no compleixen amb les seves obligacions em mantinc ferm/a Totalment En desacord D’acord Totalment perquè assumeixin la seva responsabilitat. en desacord d’acord 9. Quan una cosa no surt com desitjo intento veure-hi la part positiva. Totalment En desacord D’acord Totalment en desacord d’acord 10. Convé expressar els nostres propis sentiments davant els altres quan ens Totalment En desacord D’acord Totalment sorgeixin problemes amb ells. en desacord d’acord 203 AVALUACIÓ 11. Tinc informació adequada sobre com dir les coses per evitar ofendre. Totalment En desacord D’acord Totalment en desacord d’acord 12. Em preocupa molt el que els altres pensen sobre mi o sobre com actuo. Totalment En desacord D’acord Totalment en desacord d’acord 13. Tinc una bona opinió de mi mateix/a. Totalment En desacord D’acord Totalment en desacord d’acord 14. Tinc informació adequada sobre com arribar a acords amb les persones per Totalment En desacord D’acord Totalment solucionar problemes. en desacord d’acord 15. En el dia a dia trobo poques oportunitats per fer el que més em relaxa i satisfà. Totalment En desacord D’acord Totalment en desacord d’acord 16. Quan algú té un problema acostumo a implicar-me més del compte per a Totalment En desacord D’acord Totalment solucionar-lo. en desacord d’acord 17. Em costa entendre el comportament dels meus fills /es. Totalment En desacord D’acord Totalment en desacord d’acord 18. Em trobo capacitat per desenvolupar amb els meus fills/es la meva funció com Totalment En desacord D’acord Totalment a mare/pare. en desacord d’acord 19. Tinc poca paciència amb els meus fills /es. Totalment En desacord D’acord Totalment en desacord d’acord 20. Els problemes que em plantegen els meus fills/es són diferents als dels altres Totalment En desacord D’acord Totalment pares/mares. en desacord d’acord 21. Quan els meus fills/es es comporten malament, no sóc capaç de parlar amb Totalment En desacord D’acord Totalment ells sense perdre el control. en desacord d’acord 22. En el dia a dia acostumo a dir als meus fills /es allò positiu que veig en ells/es. Totalment En desacord D’acord Totalment en desacord d’acord 23. Quan els meus fills /es fan alguna cosa malament o tenen un mal Totalment En desacord D’acord Totalment comportament, els hi dic que són maldestres, desobedients, o alguna cosa en desacord d’acord similar perquè ho corregeixin. 24. Quan els meus fills /es no es comporten bé és perquè necessiten més atenció. Totalment En desacord D’acord Totalment en desacord d’acord 25. Quan els meus fills/es intenten sortir-se amb la seva per aconseguir alguna Totalment En desacord D’acord Totalment cosa, jo m’imposo més per controlar la situació. en desacord d’acord 26. Quan els meus fills /es no fan les tasques que els hi corresponen acabo Totalment En desacord D’acord Totalment fent-les jo perquè no es quedin sense fer. en desacord d’acord 27. Quan sorgeix un conflicte amb els meus fills /es els hi dic el que han de fer i Totalment En desacord D’acord Totalment s’acaba el problema. en desacord d’acord 204 AVALUACIÓ 28. Quan els meus fills /es no fan les tasques que els hi corresponen, saben que Totalment En desacord D’acord Totalment han d’assumir unes conseqüències o càstigs. en desacord d’acord 29. Quan alguna cosa no surt com desitjo amb els meus fills/es, procuro veure-hi Totalment En desacord D’acord Totalment la part positiva. en desacord d’acord 30. Acostumo a renyar o alçar la veu als meus fills /es quan fan o diuen alguna Totalment En desacord D’acord Totalment cosa que em molesta. en desacord d’acord 31. Molts cops acabo per no aplicar als meus fills /es les conseqüències o càstigs Totalment En desacord D’acord Totalment que els hi he dit que aplicaré si no fan les tasques que els hi corresponen. en desacord d’acord 32. Quan els meus fills/es m’ajuden a fer algunes tasques, els hi agraeixo i els hi Totalment En desacord D’acord Totalment faig veure que m’han estat útils. en desacord d’acord 33. Tinc informació adequada sobre com controlar i posar límits als Totalment En desacord D’acord Totalment comportaments dels meus fills/es en desacord d’acord 34. Quan els meus fills /es em desobeeixen, el millor és imposar-se per solucionar Totalment En desacord D’acord Totalment la situació. en desacord d’acord 35. Sé relaxar-me i controlar les meves emocions davant els meus fills/es. Totalment En desacord D’acord Totalment en desacord d’acord 36. Quan als meus fills/es els hi va malament pel seu comportament o en els seus Totalment En desacord D’acord Totalment estudis, acostumo a pensar que ho estic fent malament a l’hora d’educar-los. en desacord d’acord 37. Faig veure als meus fills /es que són capaços de prendre decisions encara que Totalment En desacord D’acord Totalment siguin petits. en desacord d’acord 38. Quan els meus fills/es no compleixen amb les seves obligacions acostumo a Totalment En desacord D’acord Totalment mantenir-me ferm/a a complir el que he promès fer. en desacord d’acord 39. Convé dir als nostres fills /es com ens sentim amb la seva manera d’actuar. Totalment En desacord D’acord Totalment en desacord d’acord 40. En el moment actual tinc informació adequada sobre com dir les coses als Totalment En desacord D’acord Totalment meus fills/es per evitar ofendre. en desacord d’acord 41. Quan educo els meus fills/es em preocupa molt el que els altres puguin opinar Totalment En desacord D’acord Totalment sobre com ho faig. en desacord d’acord 42. Tinc bona opinió de mi mateix/a sobre com educo els meus fills/es. Totalment En desacord D’acord Totalment en desacord d’acord 43. Tinc informació adequada sobre com arribar a acords amb els meus fills /es Totalment En desacord D’acord Totalment per solucionar problemes. en desacord d’acord 205 AVALUACIÓ Si té qualsevol suggeriment o comentari si us plau faci-ho al quadre següent. Moltes gràcies per la seva col·laboració 206 AVALUACIÓ QÜESTIONARI 3: AVALUACIÓ FINAL DEL PROGRAMA Aquest qüestionari té com a objectiu conèixer 1. Com es va assabentar del programa? la seva opinió sobre el programa, la seva organització, contingut, etc. Per això, és molt 1. Per l’escola 2 Per l’AMPA important que expressi amb sinceritat la seva 3. Altres. Si ho desitja, especifiqui: opinió sobre els temes que apareixen a continuació. 2. La informació inicial que es va donar sobre el programa era suficientment explicativa? Marqui amb una creu la resposta que 1. Sí 2. No més s’ajusti a la seva valoració sobre el programa realitzat. 3. Es sent satisfet/a amb els temes inclosos al programa? 1. Molt satisfet/a 2. Una mica satisfet/a 3. No gaire satisfet/a 4. Gens satisfet 4. Marqui els tres temes tractats més interessants: 1. Característiques etapa evolutiva 7. Comunicació eficaç (sessió amb fills/es) 2. Necessitat d’atenció, respecte 8. Resolució de problemes dels fills/es 3. Autoestima i assertivitat (pares i mares) 9. Negociació i establiment d’acords 4. Autoestima i assertivitat (fills/es) 10. Organització quotidiana de la vida familiar (sessió amb fills/es) 5. Escolta activa i empatia 11. Disciplina 6. Expressió sentiments i opinions 207 AVALUACIÓ 5. Marqui els tres temes tractats menys interessants: 10. Com valora els materials i les fitxes utilitzades? 1. Característiques etapa evolutiva 7. Comunicació eficaç (sessió amb fills/es) Molt bona Bona Dolenta Molt dolenta 2. Necessitat d’atenció, respecte 8. Resolució de problemes dels fills/es 3. Autoestima i assertivitat (pares i mares) 9. Negociació i establiment d’acords 11. Com valora l’ambient que s’ha creat entre els participants? 4. Autoestima i assertivitat (fills/es) 10. Organització quotidiana de la vida Molt bona Bona Dolenta Molt dolenta familiar (sessió amb fills/es) 5. Escolta activa i empatia 11. Disciplina 12. S’ha rellegit “Idees per recordar” fora les sessions? 6. Expressió sentiments i opinions Molt bona Bona Dolenta Molt dolenta 6. Quins temes t’han semblat més difícils de posar en pràctica? 13. Ha anat emplenant les fitxes de “He après” a casa? 1. Característiques etapa evolutiva 7. Comunicació eficaç (sessió amb fills/es) Molt bona Bona Dolenta Molt dolenta 2. Necessitat d’atenció, respecte 8. Resolució de problemes dels fills/es 3. Autoestima i assertivitat (pares i mares) 9. Negociació i establiment d’acords 14. Creu que el nombre d’hores dedicats al programa ha sigut l’adequat? 4. Autoestima i assertivitat (fills/es) 10. Organització quotidiana de la vida 1. Sí 2. No. Si ho desitja, especifiqui: familiar (sessió amb fills/es) 5. Escolta activa i empatia 11. Disciplina 15. Li ha resultat còmode l’aula on s’han fet les sessions? 6. Expressió sentiments i opinions 1. Sí 2. No. Si ho desitja, especifiqui: 7. Com valora la informació presentada a les sessions? Molt bona Bona Dolenta Molt dolenta 16. Li ha agradat parlar de les seves pròpies experiències com a pare/mare amb els altres? 1. Sí 2. No. Si ho desitja, especifiqui: 8. Com valora la feina feta per part de les persones moderadores a les sessions? Molt bona Bona Dolenta Molt dolenta 17. Quin és el seu grau de satisfacció amb el programa? 1. Molt satisfet/a 3. No gaire satisfet/a 9. Com valora la utilitat de treballar en petits grups? 2. Una mica satisfet/a 4. Gens satisfet Molt bona Bona Dolenta Molt dolenta 208 AVALUACIÓ 18. Recomanaria a altres pares i mares el programa? 20. S’han complert les expectatives inicials que tenia en relació a aquest programa? 1. Sí 2. No. Si ho desitja, especifiqui: 1. Sí 19. Indiqui dues coses importants que hagi après al llarg d’aquests dies: 2. No. Si ho desitja, especifiqui: Primera: Segona: Si té qualsevol suggeriment o comentari si us plau faci-ho al quadre següent. Moltes gràcies per la seva col·laboració 209 AVALUACIÓ QÜESTIONARI 4: AVALUACIÓ DE LA SESSIÓ, PERSONA MODERADORA Aquest qüestionari té com a objectiu conèixer Sessió número la seva valoració sobre els aspectes susceptibles de millora de cada sessió. Per això, és molt important que expressi amb sinceritat la 1. Els continguts tractats han sigut. seva opinió sobre els temes que apareixen a continuació. Molt bons Bons Dolents Molt dolents Marqui amb una creu la resposta que més s’ajusti a la seva valoració sobre diversos 2. La durada de les activitats ha sigut. aspectes de la sessió d’avui. Molt bons Bons Dolents Molt dolents 3. La metodologia de treball ha sigut. Molt bons Bons Dolents Molt dolents 4. Identifiqui breument els dos aspectes que valora com a més positius de la sessió: Primer: Segon: 210 AVALUACIÓ 5. Identifiqui breument els punts que l’hi han semblat més difícils de portar a la pràctica durant la sessió i què proposaria per millorar aquests aspectes: Dificultat: Dificultat: Proposta de millora: Proposta de millora: Dificultat: Dificultat: Proposta de millora: Proposta de millora: Moltes gràcies per la seva col·laboració 211 AVALUACIÓ QÜESTIONARI 5: AVALUACIÓ DE LA SESSIÓ, PARTICIPANTS Aquest qüestionari té com a objectiu conèixer Sessió número la seva valoració sobre els aspectes susceptibles de millora de cada sessió. Per això, és molt important que expressi amb sinceritat la 1. Els continguts tractats han sigut. seva opinió sobre els temes que apareixen a continuació. Molt bons Bons Dolents Molt dolents Marqui amb una creu la resposta que més s’ajusti a la seva valoració sobre diversos 2. La durada de les activitats ha sigut. aspectes de la sessió d’avui. Molt bons Bons Dolents Molt dolents 3. La metodologia de treball ha sigut. Molt bons Bons Dolents Molt dolents 4. El material i les fitxes de treball utilitzades. Molt bons Bons Dolents Molt dolents 5. Quins temes li han semblat més interessants de la sessió d’avui? 212 AVALUACIÓ 6. Quins temes li han semblat menys interessants de la sessió d’avui? 8. La sessió respon a les seves necessitats com a mare/pare? 1. Sí 2. No. Si ho desitja, especifiqui: 7. Quina ha sigut la idea clau de la sessió d’avui? Si té qualsevol suggeriment o comentari si us plau faci-ho al quadre següent. Moltes gràcies per la seva col·laboració 213