DONES DE BARCELONA Itineraris històrics Isabel Segura Soriano 1 dones de barcelona Itineraris Històrics 2 3 DONES DE BARCELONA Itineraris històrics 4 DONES DE BARCELONA Itineraris històrics Isabel Segura Soriano 5 EXPOSICIÓ Consell d’Edicions i Publicacions de l’Ajuntament de Barcelona: Dones de Barcelona Jaume Ciurana i Llevadot, Jordi Martí i Itineraris històrics Galbis, Marc Puig i Guàrdia, Albert Ortas i Serrano, Miquel Guiot i Rocamora, Jordi Organitza: Joly i Lena, Vicente Guallart i Furió, Àngel Ajuntament de Barcelona Miret i Serra, Marta Clari i Padrós, Josep Regidoria de Dones i Lluís Alay i Rodríguez, José Pérez Freijo, Drets Civils Pilar Roca i Viola. Curadora: Curadora, textos i selecció d’imatges: Isabel Segura Soriano Isabel Segura Soriano Coordinació: Coordinació: Olga Arisó Sinués. Olga Arisó Sinués. Direcció del Programa de Direcció del Programa de Dona Dona Disseny gràfic i maquetació: Disseny gràfic: Mariona Colom Segura Mariona Colom Correcció Lingüística: Correcció Lingüística: Anna Girmé Soler Anna Girmé Soler CRÈDITS FOTOGRÀFICS CATÀLEG Arxiu Fotogràfic de Barcelona (AFB) Edita: Arxiu Nacional de Catalunya Ajuntament de Barcelona Arxius Municipals dels Districtes Regidoria de Dones i Arxiu Històric de Roquetes-Nou Barris Drets Civils (AHRNB) Arxiu de Trinitat Nova Imatge de portada: Arxiu de Ca la Dona Treballadores del sector Arxiu de la Vocalia de Dones de mercantil en vaga, 19 de l’Associació de Veïns i Veïnes de la Vila de juny de 1936. Arxiu: Pérez Gràcia. de Rozas, Arxiu Fotogràfic Arxiu del Centre de Cultura de Dones de Barcelona. Francesca Bonnemaison Arxiu de la Plataforma Cotxeres Borbó ISBN: 978-84-9850-663-1 Biblioteca de Catalunya (BC) Institut Cartogràfic i Geològic de Dipòsit legal: B. 6804-2015 Catalunya (ICGC) Institut d’Estudis Fotogràfics de Catalunya Arxiu de Maria Alda Ballester Arxiu de Ginés Cuesta Arxiu d’Elena Fernández Arxiu de Kim Manresa Arxiu de Teresa Pi-Sunyer. 6 CR`EDITS 7 8 Presentació 9 Introducció 11 Capítol 1 ESPAIS D’ORIGEN 12-13 Capítol 2 ESPAIS DE TREBALL DOMÈSTIC 24-25 Capítol 3 ESPAIS DE TREBALL REMUNERAT 38-39 Capítol 4 ESPAIS POLÍTICS 56-57 Llibres de la col·lecció: “Dones de Barcelona. Itineraris històrics”. 78-79 9 ´ INDEX 10 Presentació Afirmar que la contribució de les dones a la configuració de la identitat de Barcelona és i ha estat indiscutible sembla una obvietat. Però no ho és. La manca de reconeixement de les aportacions de les barcelonines a la ciutat i la seva invisibilitat en la memòria col·lectiva és una constant. El projecte “Dones de Barcelona. Itineraris històrics” ha abordat aquest fet amb la complicitat dels Consells de Dones de tots els Districtes de la ciutat i la col·laboració de l’Ajuntament de Barcelona. Fruit d’aquest treball conjunt, al llarg dels darrers anys cada Districte de Barcelona ha elaborat un llibre que dóna fe de l’impuls, la dedicació i el compromís de les contribucions de les seves ciutadanes en múltiples projectes potents i reeixits. Barcelona aposta fermament per potenciar i visibilitzar les aportacions de les dones en el progrés de la societat i així ho recull el “Pla Municipal per a la Igualtat d’Oportunitats Real i Efectiva entre Dones i Homes 2012-2015”, en un objectiu compartit per les entitats de dones de la ciutat, a qui vull agrair de manera expressa i sincera la seva implicació. Aquesta exposició sintetitza un treball en què hi han participat moltes persones amb l’objectiu comú de dignificar i reconèixer el paper de les dones en tots els àmbits, públics i privats, i el seu esforç perseverant en la construcció de barris i ciutats. Com a regidora de Dona i Drets Civils em plau presentar-vos aquesta exposició, en la confiança que sigui una baula més en la llarga cadena que cal construir entre tota la ciutadania per a fomentar l’apoderament de les dones i la visualització i valoració social de les seves aportacions, i fer així una Barcelona més justa i igualitària. Francina Vila i Valls Regidora de Dona i Drets Civils Ajuntament de Barcelona 11 12 Introducció Aquest any 2015 és la culminació del projecte “Dones de Barcelona. Itineraris Històrics”, fruit del treball conjunt de l’Ajuntament de Barcelona i dels Consells de Dones dels Districtes de la Ciutat, iniciat el 1996. Durant aquets anys les dones de cada districte s’han convertit en historiadores i han entreteixit textos i imatges, que posen de relleu el seu protagonisme en la construcció de cada barri, de cada districte de la Barcelona del segle XX. Com a resultat del treball conjunt, s’ha publicat una col·lecció de llibres, un per cada districte, que recullen la transformació de la ciutat i les aportacions de les dones en les diferents esferes de les seves activitats: els treballs domèstics i d’atenció (imprescindibles per a la subsistència i benestar de les persones), els treballs remunerats, així com les accions comunitàries i polítiques. L’exposició que ara presentem mostra una selecció d’imatges que apareixen en els deu volums de la col·lecció. Els llibres i l’exposició no tanquen res, ans al contrari, són tant sols l’inici d’un procés per convertir-nos en subjectes de la nostra pròpia història vinculada a una ciutat, una ciutat que s’ha construït gràcies a les dones. 13 1 E1S4 PAIs D’ORIGEN ESPAIs D’ORIG15 EN 1. ESPAIs D’ORIGEN El Paral·lel, les xemeneies denoten la industrialització de la ciutat. (1915). Foto: Enric Castellà, Arxiu Fotogràfic de Barcelona. 16 1. ESPAIs D’ORIGEN La ciutat que hem anat construint al llarg del segle XX ha anat canviant de pasisatge. A la ciutat, antigament convivien habitatges, fàbriques i camps que progresivament han anat desapareixent, primer a poc a poc i, a partir dels anys cinquanta, a un ritme galopant. Una ciutat és quelcom més que un paisatge físic, és fonamentalment un paisatge humà format per persones que transiten per l’espai urbà, de procedències i orígens diversos. Dues dones tenen cura de l’aviram a Can Canet de la Riera, actualment Tennis Barcelona (anys vint). Procedència: Francisca Casamitjana, Arxiu Municipal del Districte de Sarrià-Sant Gervasi. 17 1. ESPAIs D’ORIGEN Barcelona és una ciutat que ha anat creixent -a voltes de manera sobtada- gràcies a persones procedents d’altres contrades, més o menys llunyanes, persones que en molts casos eren de sexe femení, que arribaven a la ciutat amb l’esperança de trobar unes condicions de vida millors, tant econòmiques com polítiques i socials. Paisatge físic i paisatge humà, en una simbiosi indestriable, han configurat Sempre amb cistells. Plaça Joanic (1931). al llarg del segle XX Barcelona, una Foto: Fons Buch. Arxiu Municipal del Districte de ciutat, com dèiem, en construcció. Gràcia. Dones a la font. Plaça de la Revolució. Foto: Arxiu Municipal del Districte de Gràcia. 18 1. ESPAIs D’ORIGEN Vista general de les Corts. Can Bruixa, en primer terme, (1910-1920). Foto: Brengaret-Framis. Arxiu Municipal del Districte de Les Corts. Dona rentant roba al safareig del terrat, al barri de Sant Andreu. (1920-1930). Foto: Antoni Arissa Asmarats, Institut d’Estudis Fotogràfics de Catalunya. 19 1. ESPAIs D’ORIGEN El monestir de Santa Maria de Pedralbes (principi del segle XX). Foto: Arxiu Municipal Districte de les Corts. Fàbrica del Vapor Vell a Sants (principis de segle XX). Arxiu Municipal del Districte de Sants-Montjuïc. 20 1. ESPAIs D’ORIGEN Dones i criatures en una parada de marisc a la Barceloneta. Foto: Família Cuyàs, Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya. Carregant càntirs i galledes a la font de la plaça Reial (1930). Foto: Gonzalo de Reparaz Ruiz, Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya. 21 1. ESPAIs D’ORIGEN Polígon de Montbau, construït a finals de la dècada dels cinquanta, enmig del no-res. Arxiu: Patronat Municipal de l’Habitatge de Barcelona. El carrer de Casanova (1930-1932). Foto: Josep Dominguez, Arxiu Fotogràfic de Barcelona. 22 1. ESPAIs D’ORIGEN Edifici del Palace Hotel a la ronda de Sant Pere, cruïlla amb el carrer d’Alí Bei (1905-1915). Foto: Arxiu Fotogràfic de Barcelona. 23 1. ESPAIs D’ORIGEN Una dona i un home saludant-se a l’estació de França. La migració va afectar milers i milers de persones; unes arribaven a Barcelona, d’altres, emigraven a l’estranger a la recerca de noves expectatives vitals (anys seixanta). Foto: J. Postius, Arxiu Fotogràfic de Barcelona. Tres dones al terrat del carrer Peníscola i al fons l’avinguda Meridiana en construcció. Foto: Arxiu Trinitat Nova. 24 1. ESPAIs D’ORIGEN Nens jugant. Foto: Kim Manresa, Arxiu Històric de Roquetes-Nou Barris. Belén Espinosa Fernández, al balcó del carrer de Palamós 40, al barri de la Trinitat Nova (1971). Arxiu: Elena Fernández. 25 ESPAIs De 2 tre26 ball DOMÈSTIC ESPAIs De treball DOMÈ27 STIC 2. ESPAIs De treball domèstic Dona amb criatures jugant a cartes. Arxiu: Institut d’Estudis Fotogràfics de Catalunya. Dones rentant a la Gran Via (1917). Foto: Frederic Ballell, Arxiu Fotogràfic de Barcelona... 28 2. ESPAIs De treball domèstic Nenes al safareig. (anys vint i trenta) Foto: Antoni Arissa Asmarats, Institut d’Estudis Fotogràfics de Catalunya. . Interior del mercat de l’Abaceria, Gràcia (juny de 1913). Arxiu: Frederic Ballell, Arxiu Fotogràfic de Barcelona. 29 2. ESPAIs De treball domèstic Donar la vida i mantenir-la ha estat una ocupació tradicionalment de les dones, i ha estat una de les contribucions imprescindibles a l’esdevenir de la societat, de la ciutat. La història, l’economia, els discursos i les narracions sobre el passat, tendeixen a negligir i ignorar, encara avui en dia, qui dóna la vida i la manté: obliden les dones, com a subjectes. Totes aquestes accions, tot aquest treball domèstic, generen riqueses i contribueixen al benestar de la societat. Dona estenent la bugada i criatura jugant (anys vint i trenta). Foto: Antoni Arissa Asmarats, Institut d’Estudis Fotogràfics de Catalunya. 30 2. ESPAIs De treball domèstic Dona a la cuina, al carrer Gran de Gràcia. Foto: Fons Buch, Arxiu Municipal del Districte de Gràcia. Dia de mercat (anys vint i trenta). Foto: Antoni Arissa Asmarats, Institut d’Estudis Fotogràfics de Catalunya. 31 2. ESPAIs De treball domèstic Nenes fent deures amb la companyia de la mare. (anys vint i trenta). Foto: Antoni Arissa Asmarats, Institut d’Estudis Fotogràfics de Catalunya. Dones i criatures mirant llibres (23 d’abril de 1952). Foto: Pérez de Rozas, Arxiu Fotogràfic de Barcelona. 32 2. ESPAIs De treball domèstic “Un dia, mig en broma, vaig apuntar en un rotlle de paper higiènic totes les tasques que fa –desfà- una dona casada i amb dos fills des que s´aixeca fins que se´n va a dormir. Em van sortir 123 treballs diferents. I aquí sí que no exagero: els plats s´embruten / es freguen / s´eixuguen / es guarden / es treuen / es posen / s´embruten / es freguen... Les bates dels nens es posen / es treuen / es renten / s´estenen / es planxen / es pleguen / es guarden... Només faria falta, durant una setmana, que milers de dones, milions de dones, deixessin de fer 123 tasques que jo vaig apuntar en un paper higiènic. Tot tipus de dones. Veuríem què farien els cardenals de Roma sense les seves mongetes”. Montserrat Roig, Temps d´Horta, desembre del 1994. Carme Labari Urdánoz dóna de mamar a la seva filla, Carme Avilés Labari, al pati de casa, al carrer de Sant Roc del barri d’Hostafrancs (1950). Arxiu: Carme Avilés. 33 2. ESPAIs De treball domèstic Dona rentant roba al safareig (1913). Foto: Josep Salvany i Blanch, Biblioteca de Catalunya. Dona emblanquinant la façana a les Cases del Governador, Verdun. Foto: Ginés Cuesta, Arxiu Històric de Roquetes-Nou Barris. 34 2. ESPAIs De treball domèstic Dona a la cuina rentant plats i Maria Carmen Alda Ballester. Àvia i néta, després de menjar (1956-1957). Arxiu: Maria Alda Ballester. 35 2. ESPAIs De treball domèstic Carretejant el gel per a la nevera (anys seixanta). Foto: J. Postius, Arxiu Fotogràfic de Barcelona. Dona a la cuina de les Cases del Governador, Verdun. Foto: Ginés Cuesta, Arxiu Històric de Roquetes-Nou Barris. 36 2. ESPAIs De treball domèstic Àvia i criatures a Sants. Arxiu Municipal del Districte de Sants-Montjuïc. Dones al safareig del barri de la Trinitat Nova. Les cases eren tan petites que no tenien espai per encabir-hi un safareig. Foto: Ginés Cuesta, Arxiu Històric de Roquetes-Nou Barris. 37 2. ESPAIs De treball domèstic “Interiors barcelonins”, Feminal, 28 d’abril de 1907. 38 2. ESPAIs De treball domèstic Dues dones a la cuina menjador d’una de les cases barates del barri del Bon Pastor (anys 30). Foto: Gabriel Casas i Galobardes, Arxiu Nacional de Catalunya. Consol Collado a la cuina de casa seva (2009). Foto: Manel Hidalgo, arxiu de Consol Collado. 39 ESPAIs De 3 tre4b0 all REMUNERAT treball REMU41NERAT 3. ESPAIs De treball remunerat Barcelona ha estat una ciutat industrial especialitzada en el tèxtil, el sector majoritari des de la segona meitat del segle XIX fins a mitjans del segle XX. La mà d’obra assalariada en aquest sector era majoritàriament femenina, aproximadament el 80%. Així doncs, la Revolució Industrial a Barcelona, a Catalunya, es fa també, gràcies al treball femení. Treballadores -dones i criatures- de la fàbrica tèxtil Can Saladrigas, al Poblenou (principis de segle XX). Foto: Arxiu Municipal del Districte de Sant Martí. Treballadores dels grans magatzems “El Siglo”. Barcelona. Taller de bordats mecànics (anys deu). Foto: Biblioteca de Catalunya. Anys 42 3. ESPAIs De treball remunerat Quan afloren sectors productius emergents, com ara la fabricació d’automòbils, les dones també hi són. Al llarg del segle XX, les dones han desenvolupat treballs remunerats en gairebé tots els sectors: indústria, comerç, salut, ensenyament, cultura, etc. Hi ha hagut professions femenines, com ara les mestres, infermeres, llevadores o bibliotecàries, que tenien una remuneració inferior a les professions masculines. Carnisseres del Portal Nou (1919). Foto: Josep Salvany i Blanch, Biblioteca de Catalunya.. 43 2. ESPAIs De treball remunerat Treballadores fent el motlles per als motors dels cotxes Hispano Suiza (1920). Arxiu: Germanes Solà Rubio. Treballadores de la fàbrica de cotxes Hispano Suiza (1920). Arxiu: Germanes Solà Rubio. 44 2. ESPAIs De treball remunerat Venedores i compradores a la fira de la palma (1925). Foto: Merletti, Arxiu Fotogràfic de Barcelona. 45 3. ESPAIs De treball remunerat Des de l’inici del segle XX, les dones han exigit el dret a la formació i a la professionalització i han qüestionat la sexualització del món del treball, que les discrimina. Equip de treball de Leonor Ferrer a la secció de plànols de la companyia telefònica. Foto: Feminal, 6 de juny de 1914. 46 3. ESPAIs De treball remunerat A la dreta, Trinitat Sais de Llaberia, doctora en medicina. Foto: Feminal, agost de 1914. 47 3. ESPAIs De treball remunerat 48 3. ESPAIs De treball remunerat Treballadores del Laboratori Municipal (1929-1933). Foto: Josep Sagarra, Pau Lluís Torrents, Arxiu Fotogràfic de Barcelona. 49 3. ESPAIs De treball remunerat Infermera a la sala d’incubadores de la Casa Maternitat. Foto: Josep Brangulí, Arxiu Nacional de Catalunya. Bugaderes als safareigs de la Casa Maternitat, a les Corts. Foto: Josep Brangulí, Arxiu Nacional de Catalunya. 50 3. ESPAIs De treball remunerat Dones treballant a la secció d’empaquetatge de la fàbrica Santiveri (1918). Foto: Arxiu Municipal del Districte de Sants-Montjuïc. Oficinistes de la fàbrica Santiveri a la Zona Franca (1929). Foto: Arxiu Municipal del Districte de Sants-Montjuïc. 51 3. ESPAIs De treball remunerat Nau de l’empresa Benet i Campabadal, amb un elevat percentatge de dones empleades. Foto: Arxiu Municipal del Districte de les Corts. Treballadores de la Companyia de Tramvies, durant la Guerra Civil. Foto: Arxiu Nacional de Catalunya. 52 3. ESPAIs De treball remunerat Treballadora a la cadena de l’empresa SEAT, a la Zona Franca (anys cinquanta). Foto: Arxiu Municipal del Districte de Sants-Montjuïc. 53 3. ESPAIs De treball remunerat Treballadores. Arxiu: Institut d’Estudis Fotogràfics de Catalunya.. Treballadores de la fàbrica de perfums Puig i el ministre d’Indústria López de Letona (19 de juny de 1973). Foto: Pérez de Rozas, Arxiu Fotogràfic de Barcelona. 54 3. ESPAIs De treball remunerat Concurs de mecanografia al Price (19 de desembre de 1948). Foto: Pérez de Rozas, Arxiu Fotogràfic de Barcelona. Treballadores de l’editorial Bruguera. Foto: Fons Bruguera, Arxiu Municipal del Districte de Gràcia. 55 3. ESPAIs De treball remunerat Araceli Vilarín, Maite Moyano Ortega, M.ª Ángeles Cano Pérez, Montserrat Morros Morros i Neus Oller, estudiants d’infermeria (curs 1966-1967). Arxiu: Família Oller-Gran. 56 3. ESPAIs De treball remunerat Maite Mèlich amb les seves companyes de feina a la Fira de Mostres de Barcelona (1964). Arxiu: Maite Mèlich. 57 4 E5S8 PAIs polítics ESPAIs polít59ics 4. ESPAIs polítics Les dones, amb el seu paper d’agent reproductiu, productiu i de gestió comunitària, han estat protagonistes en la història més immediata de Barcelona i han contribuït a fer de l’espai urbà una ciutat habitable. Les pràctiques col·lectives han produït realitzacions concretes: escoles bressol, semàfors, parcs, escoles de persones adultes i tot un conjunt de serveis que han contribuït al benestar del conjunt de la ciutadania. Recollida de signatures per a l’Estatut (1932). Foto: Merletti, Institut d’Estudis Fotogràfics de Catalunya. 60 4. ESPAIs polítics La creació d’espais propis ha estat una de les constants del moviment de dones. Biblioteca Popular de la Dona, la primera biblioteca pública de dones d’Europa (1909). Arxiu: Institut de Cultura i Biblioteca Popular de la Dona. 61 4. ESPAIs polítics Manifestació de dones a Barcelona per la millora de les condicions de vida (10 de juliol de 1910). Arxiu: Arxiu Fotogràfic de Barcelona. 62 4. ESPAIs polítics 63 4. ESPAIs polítics Amb les seves intervencions, tant individuals com col·lectives, han aconseguit situar a les agendes polítiques temes que, fins aquell moment, havien quedat relegats a l’àmbit privat, i han aconseguit ampliar els drets civils i socials. Després de la Guerra Civil, les festes de barri van ser les úniques permeses, i les dones van organitzar-les i potenciar-les per mantenir les xarxes de veïnatge i per contribuir a crear sentit de pertinença. Festa Major de Gràcia (1950). Foto: Arxiu Municipal del Districte de Gràcia. 64 4. ESPAIs polítics El dret a la lliure disposició del propi cos implicava la reivindicació de tot un seguit de drets: sexualitat lliure, maternitat lliure i desitjada, educació afectiva i sexual, legalització dels anticonceptius, dret a l´avortament, etc. Aquests drets implicaven un canvi social que afectava les capes més profundes, més estructurals, de la societat. Manifestació de dones a Barcelona contra els bombardejos durant la Guerra Civil. (19 de febrer de 1937). Foto: Pérez de Rozas, Arxiu Fotogràfic de Barcelona. 65 4. ESPAIs polítics Membres del Club Femení i d’Esports amb el president Macià, a la piscina gestionada pel Club,a la plaça d’Espanya (1910).. Foto: Merletti, Institut d’Estudis Fotogràfics de Catalunya. 66 4. ESPAIs polítics Jornades Catalanes de la Dona. El mes de maig de 1976, més de 3.000 dones es van reunir al Paranimf de la Universitat de Barcelona. Arxiu: Ca la Dona. 67 4. ESPAIs polítics “Sense Cultura no es pot ser lliure”, escola de persones adultes Freire. Les escoles de persones adultes es van convertir en espais de relació entre dones. Foto: Arxiu Històric de Roquetes-Nou Barris. 68 4. ESPAIs polítics Cartell de les Jornades Catalanes de la Dona. Arxiu: Teresa Pi-Sunyer. 69 4. ESPAIs polítics Adhesiu de la Coordinadora de Vocalies de Dones de l’Associació de Veïns de Nou Barris (1977). Arxiu: Maite Mèlich. 70 4. ESPAIs polítics Dones en lluita, butlletí de la Coordinadora Feminista de Barcelona, Número 1 (gener de 1978). 71 4. ESPAIs polítics Portada de la revista Vindicación feminista que posava en relleu el valor del treball domèstic (1976). 72 4. ESPAIs polítics Article de Maite Goicoechea publicat a la revista Vindicación feminista, a la pàgina 51 (1977). 73 4. ESPAIs polítics Manifestació popular. A la imatge, Elsa Plaza (1977). Foto: Kim Manresa, Arxiu Històric de Roquetes-Nou Barris. 74 4. ESPAIs polítics La consigna “El personal és polític” esdevé quelcom més que una consigna i es transforma en una línia de pensament que desemmascara mites i fa públics uns temes que es volien mantenir en l’àmbit personal. La política de les dones ha reubicat els poders públics i el projecte de ciutat en un escenari polític, i ha reclamat el dret a la ciutat des d’un cos de dona. Llibreria de les Dones, amb la presència, entre d’altres, de Maria Mercè Marçal i Txiqui Berraondo. Arxiu: Ca la Dona. 75 4. ESPAIs polítics 76 4. ESPAIs polítics Fullets de la Plataforma Antidiscriminatòria dels Grups de Lesbianes de la Coordinadora Feminista. Arxiu: Ca la Dona. 77 4. ESPAIs polítics Pintada de la Vocalia de Dones de la Vila de Gràcia. A la dreta de la imatge, Helena Valentí, escriptora. Arxiu: Vocalia de Dones de l’Associació de Veïns i Veïnes de la Vila de Gràcia. 78 4. ESPAIs polítics Manifestació reivindicativa de l’antic Institut de Cultura i Biblioteca Popular de la Dona com a centre de cultura de les dones (8 de març de 2002). Arxiu: Centre de Cultura de Dones Francesca Bonnemaison. 79 llibres de la col·lecció don8e0 s de barcelona dones de barce81 lona llibres de la col·lecció: dones de barcelona Publicat 1997 i 2002. 82 llibres de la col·lecció: dones de barcelona Publicat 2001. 83 llibres de la col·lecció: dones de barcelona Publicat 2001. 84 llibres de la col·lecció: dones de barcelona Publicat 2005. 85 llibres de la col·lecció: dones de barcelona Publicat 2007. 86 llibres de la col·lecció: dones de barcelona Publicat 2009 87 llibres de la col·lecció: dones de barcelona Publicat 2010 88 llibres de la col·lecció: dones de barcelona Publicat 2011 89 llibres de la col·lecció: dones de barcelona Publicat 2012 90 llibres de la col·lecció: dones de barcelona Dones de Nou Barris Itineraris històrics Publicat 2015 91 Dones de Nou Barris Itineraris històrics 92 93 DONES DE BARCELONA Itineraris històrics Isabel Segura Soriano 94 dones de barcelona Itineraris Històrics