Rodríguez-Ocaña E. La grip a Barcelona: un greu problema esporàdic de salut pública. Epidèmies de 
1889-90 i 1918-19. A: Roca Rosell A (Coord) Cent anys de salut pública a Barcelona. Barcelona: 0 N A 
Ajuntament de Barcelona, 1991; 131-156. 
-·-- ------
LA GRIP A BARCELONA: UN GREU PROBLEMA ESPORÀDIC DE SALUT 
PÚBLICA. EPIDÈMIES DE 1889-90 I 1918-19 
Esteban Rodríguez Ocaña 
Introducció 
o existeix acord unànime sobre l'inici de la presència de la grip com a malaltia huma­
N na (com no podia ser d'altra manera). Diferents autors la troben reflectida en textos 
de l'antiguitat que descriuen epidèmies ocorregudes en els primers temps de la nostra 
era. Per a Hirsch (1881 -86), el clàssic de la història de les malalties , la primera epidèmia cone­
guda amb seguretat es remuntaria només al 1173. D'a ltres autors, com els esmentats per Piga i 
Lama s en un complet treball de síntesi de 1919 , es mostren incapaços de reconèixer-la abans 
del 151 O, data en la que hi ha coincidència general en assenyalar la presència d ' una pandèmia, 
amb afectació asiàtica, europea i americana.<!) Des d'aquesta data apareix també documentada 
la presència de "catarros epidèmics" a Catalunya, moltes vegades coneguts popularment com 
la passa.<Zl 
Al llarg dels darrers cent anys, la presència epidèmica de la grip ha representat reiterats 
compromisos per als sistemes assistencials de la ciutat de Barcelona. Els més notables fo ren 
els provocats pels brots de 1889-90, 1918-19, 1957 i 1969, sempre en connexió amb pandè­
mies d'abast universal. (3) 
El present treball, com a aportació a la celebració del centenari de la fundació de I 'Institut 
d 'Higiene Urbana de la ciutat de Barcelona, es proposa d'analitzar els esdeveniments sanitaris 
entorn de les dues primeres epidèmies assenyalades, sens dubte les més dramàtiques per la in­ (1 3 11 
seguretat dels coneixements científics al respecte, la variabilitat i escassa eficàcia de la tera­
pèutica coneguda, i l 'extensió de la situació de pobresa entre la població que, de manera ma­
joritària, depenia de la beneficència en moments de crisi. 
L'epidèmia de grip de 1889-1890 
La pandèmia de 1889-94 assolí una difusió autènticament univer al, impre i nant p'r la 
velocitat de la seva propagació i el grandíssim nombre d'afectats. L'ona epid'mi a fou 1d r­
tida en el seu naixement a la fi de maig del 1889 en el Turkestan ru , d n e rengu ap a 
l' Est i a l'Oest. A la fi d 'octubre ja havia arribat a Sant Petersburg, i d s d'a u ta iutat e 
desbordà com una taca d'oli per Europa, tot fent honor al eu ap Hatiu alemnn d B/it;;:ko­
tarrh.<4l Al desembre assolí Espanya, sense que s'aconseguís di taminar ntr Màlaga i B'U'C'­
Iona com a punts d 'entrada, entre l'I i el 10 de desembre d ' 188 .m 
s ontn n p 'f mil rs", n rr· Boltgu .r, fin ul 
punt de veure's seriosament omprom s s la as 1 d In nritnt ln p · i ls iistint stnbli-
e N A N D A u ú e A A A e O N A 
o' 
"o'  
Qj 
~ 
o 
'"o'  
0.. 
·O) 
_=g  
ments militars en els dies següents i fins a fi d'any . Les casernes es convertiren en hospitals , 
igualment com els asils; s'interromperen molts serve is públics i es produí una situació de ca­
restia relativa, per manca de persones que atenguessin els mercats, les botigues i les farmàcies. 
Cap a mitjan gener del 1890 es donava per superat el brot epidèmic, encara que es tornà a 
presentar, tot i que de manera més moderada, l'hivern següent, 1890-91, i en el primer trimes­
tre del 1894, segons Teixidor (1899). No es feren càlculs de la morbiditat registrada, encara 
que s'escrivís que "gairebé no hi havia carrer, casa ni família que no comptés amb diversos 
atacats";<Sl és a dir, una morbiditat total lleugerament inferior al nombre total d'habitants de la 
ciutat. Les xifres de mortalitat tanmateix, foren moderades , com mostra la taula 1: 
Taula 1. Taxes de mortalitat an ua l (1887 -1890). Barcelona 
Sense agregats(a) Amb agregats(b) 
1887 33,7 33,8 
1888 32,1 30,8 
1889 31,4 27,5 
1890 33,2 28,6 
(Fonts: (a) Elaboració pròpia amb dades de Piga, A., Lamas, L.(ed .): Infecciones de tipo gripa l ... , 1919, vol. 1, 
(132) pàg. 53-54. (b) Anuario Estadística de la Ciudad de Barcelona , vol. 17 , pàg . 198) 
Hem d'advertir que la taxa de mortalitat (per mil habitants) de la Barcelona tradicional 
(sense agregats) s' ha calculat a partir de xifres absolutes de població del 1887, defuncions i 
naixements anuals, per la qual cosa, en no considerar la immigració, les taxes apareixen sobre­
elevades. En realitat hagueren de ser més properes a les de Barcelona amb els seus agregats, a 
l 'estil del 1887. 
Les anàlisis de l' època trobaren, com a pitjor conseqüència demogràfica de l 'epidèmia gri­
pal, un descens "accentuat" de natalitat el 1890.<9l 
Sembla que la mortalitat específica per grip no fou gaire rellevant. Balaguer afirmava que 
"gairebé mai la seva fi no és mortal", tot atribuint les seves víctimes a malalties intercurrents, 
prèviament existents, com en el cas dels malalts crònics, o a complicacions sobrevingudes, de 
les quals les principals foren les nervioses i, sobretot, les respiratòries, en forma de pulmonies. 
L'estudi demogràfic-estadístic de Monmeneu sobre Madrid confirma aquesta opinió en trobar 
que, dels gairebé 3.000 morts en excés entre desembre del 1889 i gener del 1890 respecte a la 
mitjana d ' un quinquenni sense trastorns epidèmics (1880-84 ), 2.295 corresponien a morts per 
malalties respiratòries. (!Ol 
La coincidència en la presentació de la grip i d'una altra malaltia infecciosa vehiculada per 
insectes , el dengue, en països del Mediterrani oriental, determinà un cert temor en l'opinió pú­
blica. Tots els escrits mèdics sobre la grip es precaucionaren davant aquesta confusió, aixecant 
e N A N D A u e A A A e O N A 
quadres de diagnòstic diferencial. La intensitat de la febre i del dolor articular propis del den­
gue , com també la presència d'una erupció , a part d ' altres consideracions geogràfiques i ento­
mològiques , feien molt difícil la confusió diagnòstica en moments d'epidèmia. 
Aquesta pandèmia de grip tingué una important significació històrica per a la medicina 
moderna, car s'hi consolidà la noció microbiològica d ' infecció. L 'any 1892, Pfeiffer descrigué 
un bacil, el qual estipulà relacionat etiològicament amb la grip, aplicant mitjans extraordinaris 
-segons el model del descobriment del bacil tuberculós- per a la seva detecció. La grip, o in­
fluença , era una típica malaltia febril de les que es creien subjectes a una "constitució epidè­
mica" , i que ni tan sols s ' havia aconseguit de relacionar amb miasmes ni amb agents alimen­
taris o d ' altra naturalesa. 
No obstant això , a Espanya, abans de l ' anunci de Pfeiffer, no sembla pas que hi hagués cap 
apropament de laboratori a aquesta entitat clínica. Piga i Lamas, en llur obra col·lectiva sobre 
la grip tantes vegades esmentada, es dolgueren de la manca de dades bacteriològiques sobre 
aquesta epidèmia a Espanya, la qual cosa feia impossible poder-les comparar amb les de 1918-
19. L'única proclama que la Junta Municipal de Sanitat de Barcelona emeté el 31 de desembre 
de 1889 entorn de l ' epidèmia gripal-quelcom tard, en opinió de Balaguer-, demanava al veï­
nat calma i el compliment de les mesures higièniques habituals "pròpies de l ' estació" per tal 
d'evitar els refredats. 
D' acord amb aquesta visió de trastorn atmosfèric, les mesures de profilaxi sanitària públi­ 1133) 
ca (aïllament, quarentenes, cordons sanitaris .. . ) eren inútils i no foren propugnades per ningú . 
"Nada absolutamente se ha intentada , por parte de las autoridades , para evitar la epide­
mia; hubiera sida inútil." <1 1 ) 
Tampoc no hem trobat proves que el servei municipal de desinfecció -existent des del 
1884, i que el 1890 estigué unit al Laboratori microbiològic municipal encomanat a Jaume Fe­
rran- intervingués de manera expressa en el transcurs d'aquesta epidèmia.0 2l 
L'article de Balaguer -únic treball mèdic barceloní que hem localitzat sobre la grip que si­
gui contemporani d'aquesta epidèmia- era taxatiu en indicar una etiologia desconeguda. La su­
posició que pogués ser microbiana només despertava molts dubtes. 
En el terreny assistencial, I 'epidèmia de 1889-90 representà per a Barcelona la creació 
d'un servei mèdic domiciliari de beneficència, format pels metges municipals i els d'higiene 
especial (de vigilància de la prostitució), reforçats per altres de contractats en ocasió de les ur­
gències. Aquesta nova modalitat assistencial semblava complir les exigències de reforma sani­
tària municipal que -no ho oblidem- eren uns dels aspectes de la beneficència, exposades per 
alguns dels seus facultatius. El mateix Balaguer acabava el seu article amb aquestes significa­
tives paraules: 
"El servicio médico domiciliaria y gratuito subsiste. ¡Ojala su continuación sea el única 
e N A N Y o A u (J e A A A e 0 N A 
ò 
oe:  
Qj 
..~ o,  
o 
.ec­, 
_g 
feliz recuerdo de esta epidemia en Barcelona!" 
Un any després, en efecte, es procedí a la reforma definitiva dels serveis mèdics munici­
pals, amb la incorporació entre les seves funcions de I 'assistència domiciliària i la constitució 
formal de I 'Institut d'Higiene Urbana, al qual s 'encomanaren les tasques d'inspecció higiènica 
i desinfecció. (l3) 
Les epidèmies de grip de 1918-19. Origen i difusió fins a Espanya 
La pandèmia de grip , que acompanyà la fi de la primera guerra mundial i I 'agent etiològic 
de la qual avui es creu que estigué lligat a la grip porcina, començà la seva extensió epidèmica 
a les grans ciutats nord-americanes de la costa Est, el desembre de 1915-gener de 1916.<14
) El 
tràfec de soldats des d'Amèrica i d'altres punts llunyans -com I' Àfrica equatorial o Austràlia­
cap a Europa mobilitzà el més formidable contingent d'emigrants transoceànics fins aleshores 
conegut, en un període molt curt de temps. El çransport de forces expedicionàries nord-ameri­
canes s ' inicià l'octubre de 1917 i es multiplicà fins a la fi de la contesa; entre abril i novembre 
del 1918 creuaren I' Atlàntic un milió i mig de soldats.<IS) Aquesta inusitada mobilitat es reco­
neix com el primer dels factors concurrents a la gravetat de la pandèmia. 
(134) El 1917 es deixà sentir, en molts diversos punts, la incidència "d'una infecció pirètica de 
naturalesa obscura" com reflectí després I 'higienista barceloní Rodríguez Méndez en un extens 
treball de revisió, ja esmentat. L'epidèmia gripal advertida el 1918 cursà en tres ones . La pri­
mera es féu notar entre març i abril, procedint d'Amèrica i estenent-se pel front occidental. El 
maig arribà a Espanya. La segona ona començà a la fi d'agost, en forma de vio lentes epidè­
mies, amb un alt nombre de víctimes, que es presentaren inicialment a Freetown (Serra Lleo­
na), Brest (el major port de desembarcament de forces estrangeres a França), i Boston (EUA). 
A Espanya començà d ' advertir-se el setembre i tingué a Barcelona el seu punt més conflictiu 
el mes d'octubre. Una tercera ona es deixà sentir a la Península, per una reactivació ocorregu­
da el febrer-març del 1919. 
Per tal de seguir el curs de les epidèmies gripals de 1918 a Espanya, l'obra compendiada 
per Antoni Piga i Luis Lamas (2 vols., Madrid, 1919) és la més completa pel que fa als dos pri­
mers brots, seguint les notícies de I 'administració central sanitària. El relat de I 'ona primaveral 
es centra entorn dels avatars del "soldat de Nàpols" a Madrid (vol. 1, pàgs. 62-78) (denomina­
ció popular de la malaltia, per una cançoneta de la sarsuela "La Canción del Olvido") i fa un 
extens recurs a fonts periodístiques generals. Tot i que s'hi incorporen descripcions i notícies 
d'altres punts d'Espanya, no s'hi troben detalls sobre Catalunya ni de Barcelona en particular. 
El brot tardorenc, relatat per diversos autors (vol. 2, pàgs. 53-91 ), sí que inclou diferents 
notícies de la Ciutat Comtal, en consonància amb la major re ll evància assolida per la mortali­
tat produïda per la grip. Informa que, el setembre, crearen alarma nacional els focus epidèmics 
que es presentaren en instal·lacions mi litars de diferents punts, tot assenyalant-se en el seu mo-
e N A N Y D A u ú e A A A e O N A 
ment , per part de les autoritats centrals, el començament d'una "nova epidèmia gripal" en 
punts del Sud i del Sudest d'Espanya. El dia 14 es feia pública l'existència de grip a Ja provín­
cia de València. I alhora que es reactivaven les estacions sanitàries situades a Ja frontera piri­
nenca, es conegué -segons aquest relat- Ja nova extensió de I 'epidèmia per Barcelona (pàg. 
55). Cap al dia 20 de setembre es considerava oficialment "gran" el nombre d'afectats en els 
pobles propers a la capital catalana (pàg. 56) . La grip s 'ensenyorí de Barcelona durant el mes 
d'octubre, fins a donar-se per acabada dintre de la primera quinzena de novembre (pàg. 85). 
Les declaracions de finalització de l'epidèmia es generalitzaren a Espanya entre el 15 i el 30 
del mateix mes. 
La grip a Barcelona, 1918-19 
La qüestió de les fonts per a l'estudi de l'epidèmia 
L'examen minuciós de les col-leccions documentals de l'Acadèmia de Ciències Mèdiques 
de Catalunya i Balears, de la Reial Acadèmia de Medicina i de I 'Institut Municipal d'Història 
de la Ciutat, incloent-hi la revisió de tota la premsa mèdica publicada a Barcelona en aquelles 
dates, revela l 'absència d 'es tudis detallats sobre la passa de 1918-19. Tampoc no apareixen 1135) 
treballs originals sobre I 'etiologia, la clínica o qualsevol altre aspecte de la malaltia, llevat 
molt contades i limitades aportacions, en llur major part revisions, de les que anirem fent ús al 
llarg d 'aquesta exposició. 
La reflexió, des d'una perspectiva higiènico-social o de Salut Pública, estigué absent entre 
els metges actius contemporanis de l'epidèmia i, de manera assenyalada, entre els metges del 
Cos municipal. Ells, que eren els encarregats de les tasques d 'anàlisi demogràfica-sanitaria, fo­
ren sens dubte els més afectats per l'elevada tensió assistencial imposada per l'epidèmia. No hi 
ha proves que es complimentessin a la pràctica cap de les iniciatives per a la realització d 'estu­
dis, generades en diferents corporacions mèdiques barcelonines a la fi d'octubre del 1918, com 
l'acord de la Comissió Municipal de Sanitat, de 28 d'octubre,<' 6l o allò disposat per circular de 
l'Inspector provincial de Sanitat de 23 d'octubre,<l7) encara que del primer sabem que es co­
mençà a posar en pràctica.<JS) L 'absència d'un mitjà periodístic propi, com havia estat la Ga­
ceta Sanitaria de Barcelona, tancada el 1910, fou un altre dels factors als que podem atribuir 
aquest buit. La modesta Medicina Social, editada privadament pel Cap metge municipal, Emic 
Oriol Raduà, com alternativa a l'anterior, no estigué a I 'alçada de les circumstàncies i amb 
prou feines s'hi esmentà els problemes derivats del brot de grip a la ciutat. La publicació de 
les xifres de mortalitat quedà per al volum 17 de I' Anuari o Estadístico de la Ciudad de Barce­
lona, editat el 1922 amb les dades relatives a 1918, 1919, i 1920. No obstant això, aquelles xi­
fres manquen d'anàlisi sanitària i demogràfica i es limiten a oferir una estadística descriptiva 
sempre més incompleta del que avui desitjaríem. La Gaceta Municipal, per la seva banda, re-
e N A N D A u e A A A e O N A 
o' 
oe:  
Qj 
~ 
o 
"o"  
.~ 
<;, 
_g 
collí els informes d'activitat de les diferents dependències municipals, entre d'altres les Cases 
de Socors (on no era permesa l'atenció als griposos) i altres àrees sanitàries, mensualment. 
La contribució més sistemàtica de la medicina barcelonina a l'estudi de la grip del 1918-19 
fou producte de la ploma d'un jubilat, el catedràtic d'Higiene Rafael Rodríguez Méndez 
( 1845-1919). Sota el títol d' "Algunos dato s relativos a la gripe", publicà diverses pàgines a 
cada número de la Gaceta Médica Catalana, revista de la seva propietat i direcció, entre el 15 
de febrer i el 30 de novembre de 1919. Els quatre o cinc darrers lliuraments es publicaren fins 
i tot després de la mort del seu autor. Els articles foren confeccionats a partir de notícies de la 
premsa mèdica internacional, la qual es rebia per intercanvi a la seu editorial de la Gaceta, 
destacant, respecte a d'altres revisions , la riquesa de fonts italianes. No obstant això, l'expe­
riència barcelonina resulta tractada de manera superficial. Una altra revisió, molt més concisa 
i pràctica, fou la que Frederic Tous Biaggi féu pública en el número 5 de la Revista Española 
de Medicina y Cirugía, 1918, pàgs. 225-232, resumint els sabers entorn de la grip i els punts 
principals de discussió al respecte. 
La consulta dels expedients municipals conservats a I' Arxiu municipal (IMHC), en lluita 
amb un catàleg incomplet i antiquat, tampoc no s'ha revelat fructífera en excés. La documen­
tació conservada assequible és escassa i molt fragmentària, i resulta de poc valor per a conèi­
xer l'activitat de la sanitat municipal en aquells temps de prova. 
(136) Per tot això, la font principal per a l'estudi històric de la grip de 1918 a Barcelona ve a ser 
la premsa no professional. Hem consultat, de manera paral·lela, dos diaris de diferent signifi­
cació social i política. Un, d'enorme mesura expressiva i aparentment proper a I' Alcaldia, ocu­
pada per Manuel Morales Pareja -per descomptat, molt més proper que a la figura del gover­
nador civil-, el Diario de Barcelona. L'altre, republicà, afí a I 'oposició municipal i d'estil més 
agressiu, El Diluvio. La contraposició de llurs escrits, encara que ambdós coincidissin en pu­
blicar les informacions procedents de les autoritats, ens ajuda a captar el clima i la tensió 
d'aquells moments. És possible que investigacions de major envergadura aconsegueixin de re­
velar fonts més properes a la sensibilitat popular. En les emprades per nosaltres només cap el 
recurs a advertir "en negatiu" la presència de ls sense veu, encara que les opinions contempo­
rànies foren unànimes en admetre que la grip era d'aquells patiments universals, que no adme­
tia diferències per raó de raça, sexe, classe ni estat social. L'únic atansament historiogràfic a 
aquesta epidèmia, signat per Xavier Granero,0 9l tampoc no ha explorat aquests extrems. 
Cronologia de l'epidèmia 
Tal com ja hem explicat, a les primeres setmanes de setembre -i en particular pels voltans 
del dia 14-, es conegué la preocupació governamental per la recrudescència de la grip a dife­
rents punts d'Espanya. El governador civil de Barcelona, Gonzàlez Rotwes, intentà de tran­
quil·litzar els ciutadans durant tot el mes de setembre i començament d'octubre, tot reiterant, 
e N A N Y D A u ú e A A A e O N A 
Detall del port de Barcelo­
na el1918. Hom conside­
ra que fou una de les 
principals vies d'entrada 
de la gravissima epidè­
mia de grip. Barcelona 
Artística e Industrial. Bar­
celona 1918. 
1137) 
mitjançant successius comunicats,<20) la inexistència de motius per alarmar-se. Aquestes crides 
a la calma contrastaven amb la convocatòria urgent dels organismes sanitaris provincials, la 
difusió oficial de consells profilàctics i les notícies periodístiques sobre I 'extensió de la ma­
laltia, escrites en to molt més ominós com més llunyà políticament del govern es trobava el 
mitjà. 
En efecte, mentre que el dia 17 el governador civil declarava que a la província "no es no­
taven gaire" les anormalitats sanitàries que preocupaven les autoritats centrals(2
I) i descartava 
I 'adopció de mesures específiques, dos dies després publicà una circular sobre la prevenció de 
la grip, i el dia següent convocà reunió de la Junta Provincial de Sanitat.<22
) El 25 de setembre, 
el tinent d'Alcalde i regidor president de la comissió de governació del consistori barceloní, 
Marià Martí Ventosa, reuní els regidors metges i els facultatius municipals per tractar de l 'es­
tat san it ari i de les possibles mesures que calia adoptar en el terreny preventiu. <23
) Mentre el 
Brusi reproduïa un article de L' Echo de Paris amb el títol de "La Gripe Maligna", les notícies 
de Madrid del mateix periòdic advertien que tota I 'activitat del ministre de la Governació es­
tava centrada en el seguiment de la campanya sanitària llançada contra la grip.<24
) 
El governador qualificà de "no gens exagerada" la xifra de 25 invadits de grip a Barcelona 
registrada el mateix dia 25 de setembre,<25
) sense que aquesta asserció impressionés el Conso­
lat de França el qual, almenys des del dia 21 -encara que la notícia només es féu pública en els 
mitjans informatius de la Ciutat Comtal el dia 26-<26
) exigí un passaport sanitari als viatgers 
e N A N D A u e A A A e O N A 
ò 
eo
e  
o  
a> 
o 
.!?­
¡;, 
_g 
que, de Barcelona, volien passar a França, Anglaterra. o Itàlia. Per a la seva obtenció calia pre­
sentar un certificat, expedit pel Secretari de l'Ajuntament, on constés l'informe de l'estat sani­
tari de la ciutat corresponent al dia anterior, signat pel cap del Cos Mèdic Municipal, Enric 
Octavi Raduà. Gràcies a les còpies que d'aquells certificats es conserven a l 'arx iu de Ja ciu­
tat, <27) podem advertir la consideració oficial de l 'evolució de Ja malaltia. Del 21 de setembre 
al 8 d 'octubre l'informe fou de normalitat, negant-se I 'existència de qualsevol patiment epidè­
mic . A partir del dia 9, i fins el 12 de novembre, s'acceptà Ja presència de la grip encara que 
amb el qualificatiu de "mitjana". 
Aquesta "versió oficial" de l'epidèmia contrasta -com és habitual en tots els episodis co­
neguts- amb les opinions contràries , més alarmants , manejades en el si de les institucions o 
publicades pels periòdics. Per descomptat, no es correspon amb I 'evolució de la mortalitat dià­
ria a Barcelona. 
Així, ja el dia 8 d ' agost el president del Col·legi de Metges de Barcelona, Antoni Barro­
meus, cridava l'atenció davant de la seva junta directiva sobre !"'excessiu nombre de malalts 
que existeixen i sobre la mortalitat produïda per Ja grip". <28l 
El 30 de setembre, tot dient els periòdics d'ordre que la grip mancava d'importància, es 
disposà la desinfecció dels edificis públics on es produïen aglomeracions, en especial els lo­
cals d'espectacles.<29l El Diluvio, constantment crític amb la situació i fustigador de les defi­
1138) ciències que, al seu judici, arrosegava la sanitat municipal, proposava el dia primer d'octubre: 
"Més val prevenir la ciutat que no pas enganyar-la", i llançava tot un pla d'actuacions profilàc­
tiques antiinfeccioses. <30l 
Al començament d'octubre, Ja sensació d'urgència s'havia establert. El dia 2, els periòdics 
locals advertien que el nombre de defuncions diàries era tres vegades superior a l'habitual i 
assenyalaven , el dia 3, l'existència d'uns 10.000 afectats a la ciutat.<3'l El dia 4 d 'octubre, una 
reunió entre l ' Alcalde i el governador acabava amb l'afirmació d'aquest darrer d'haver "dismi­
nuït molt" les invasions de grip a la ciutat.<32l Des de Madrid es constatà, el dia 4, que a Bar­
celona s ' observava amb preocupació l'augment de nous casos. <33 l Al dia següent s'escrivia, en 
efecte, que "la grip s ' ensenyoreja de Barcelona", denunciant-se casos de morts per manca d'as­
sistència.<34l Tal com , més tard, reconeixeria un altre periòdic, entre els dies 5 i 8 s'havien as­
solit cotes de mortalitat superiors a les del pitjor dia de l 'epidèmia tífica del 1914, quan mori­
ren 112 persones , amb una mitjana de 136 en els quatre dies esmentats.<35l 
El dia 11 , davant de la xifra de 5.000 atacats que reconeixia oficialment I 'Inspector Pro­
vincial de Sanitat, Dr. Trallero, s'oposava un càlcul de més de 52.000.<36) El 14, segons fonts 
oficials no exp licitades, es deia que l'epidèmia decreixia,<37l en obert contrast amb Ja suspen­
sió de solemnitats religioses a les esglésies i la prohibició de realitzar visites a les nenes reco­
llides a I' Asil del Bon Pastor.<38l El nombre de defuncions registrades entre l' 11 i el 13 resul­
tava "alarmant" per als periòdics,<39l fins a tal punt que, fins el dia 21 d'octubre, no es tomaren 
a publicar xifres concretes de defuncions o d'enterraments. 
La creació d ' una comissió permanent de les Juntes Municipal i Provincial de Sanitat i la 
e N A N D A u e A A A e 0 N A 
clausura dels centres de primer ensenyament a partir del 15 d'octubre indiquen que, en aquel ls 
moments , es viv ia el període més agut de l' atac gripal , encara que, des de les pàgines del Dia­
ria de Barcelona, i citant "persones ... que exercien càrrecs relacionats amb la salut pública" , 
s' observés que l ' epidèmia decreixia, per registrar-se una disminució del nombre d ' invasions i 
generalitzar-se el caràcter benigne del patiment.<4
0) Els autors madrilenys parlen del "pèssim 
estat sanitari" de la ciutat de Barcelona entre el 15 i el 22 d ' octubre (el dia 19 es contabilitza­
ren 280 defuncions, que encara el 22 ascendien a 263).<4 1
) Des del 16 foren contínues i abun­
dants .les notícies de suspensió d'activitats ciutadanes (balls, espectacles , visites dels familiars 
als centres hospitalaris i asilars , reunions i mítings polítics, carreres de motos , visites als ce­
mentiris amb motiu de la festa dels difunts, etc.). En línia amb la seva actitud d'infondre con­
fiança , el governador civil informava el dia 18 que, tot i ser els dies de més gran mortaldat, 
disminuïa molt el nombre de nous malalts.<42
) 
En opinió de mitjans periodístics, als voltants del dia 23 d'octubre es detectà, això no obs­
tant, una recrudescència, per haver-se estès I 'epidèmia cap a zones urbanes fins aleshores poc 
atacades, com el districte de les Drassanes i la Barceloneta, <43
) però novament el governador 
tranquiHitzava tothom, en informar el dia 25 del decreixement de la incidència de grip a les 
casernes i entre la població en generat.<44> 
En els darrers dies del mes es començaren a relaxar les mesures antiag lomeracions, i es 
suavitzà la prohibició d'acudir als cementiris (es permeté de portar flors a la seva entrada per (139) 
les floristes pressionaren 
perquè fos permesa l'en­
trada als cementiris per 
portar flors als difunts l' 1 
de novembre de 1918, 
en plena epidèmia gri­
pal. La Rambla de les 
Flors el 1918. Barcelona 
Artística e Industrial. Bar­
celona 1918. 
e N A N D A u ú e A A A e O N A 
o 
oo-. 
co 
co 
ò 
oe:  
-¡¡; 
~ 
o 
co 
o 
·~ 
O> 
_g 
pressió de les floristes, que reclamaren davant el govern civil els perjudicis econòmics que pa­
tirien en altre cas).<45l La Universitat es disposà el dia 4 de novembre a obrir de nou les seves por­
tes, clausurades des de l'li d'octubre per indicació de la Junta de Sanitat. El dia 12 de novembre, 
les autoritats acordaren donar per finalitzada l'epidèmia, la qual cosa, sens dubte, no pogué ser fes­
tejada pels manifestants, que sortiren a aclamar la victòria aliada i la signatura de l'armistici de la 
Gran Guerra, ja que foren durament reprimits per la policia als carrers de Barcelona. 
L'única sèrie temporal de malalts que hem localitzat, facilitada per López Brea en la sessió 
del 31 d'octubre de la Reial Acadèmia de Medicina,<46l es refereix a la presència de griposos 
entre les forces de guarnició de Barcelona des del 18 de setembre al 5 de novembre de 1918, 
i la reproduïm com a gràfic 1 (per estar incomplets els valors en ordenades de la figura origi­
nal, la nostra representació només és aproximada). Ens interessa assenyalar I 'afinitat d'aquesta 
corba amb el relat que acabem de traçar i la cronologia més probable de l' epidèmia. Després 
d'un ràpid ascens entre el 18 i el 22 de setembre -tal vegada a causa de l'extensió de la grip 
en algun aquarterament-, seguí un període de deu dies que podríem considerar com d'indefi­
nició a l'alça, per a incrementar-se contínuament, des del dia 5 d'octubre, fins assolir màxims 
el 12 i el 27 del mateix mes. A partir d'aquest moment, amb alts i baixos mínims, les xifres 
anaren disminuint regularment. 
{140) Gràfic 1. Casos de grip entre efectius militars. Barcelona, tardor de 1918. 
Nombre d · afectats 
400 
350 
300 
250 
200 
150 
100 
50 
I l l 1 I 1 I I I I I I I I I 
18 setembre 25 1 octubre 7 14 21 28 1 novembre 
(Font: López-Brea, 1918) 
e A N Y D A u ú e A A A e O N A 
'' 
El cost humà 
Les estadístiques de l'A nuario  Estadística no descendeixen a I 'especificació de la mortali­
tat diària. Considerant la mortalitat anual, l 'any 1918 registrà la taxa més e levada des del 
1886, de 35,53 per mil habitants. Altres anys de grip, com 1890 o 1899, registraren taxes in­
feriors, de 28,62 i 27 ,94, respectivament. L'augment puntual de defuncions fou suficient per a 
alterar e l curs descendent de l'esmentat indicador.c47l 
El gràfic 2, -on es representa, segons els districtes de Barcelona, la comparació entre les 
taxes del s anys 1907 al 1917, expressades pel seu rang, i les registrades e ls anys de l' epidè­
mia-, mostra una clara sobremortalitat el 1918. L'any següent la morta litat sembla recuperada, 
i cada di s tricte reg istra una taxa que cau dintre de l rang del decenni. Per a cinc dels di strictes 
( l r, 2n, 5è, 7è, i 9è), I 'any més bonancenc, a efectes de mortalitat general, fou el 1912, quan 
es registrà la taxa inferior de la dècada, seguit del 1913 (districtes 3r i 4t); en canvi, els pitjors 
anys foren el 1909 (districte lr, 6è, 7è, 8è i 9è) i el 1914 (districte 2n, 3r, 4t i 5è). El 1918 su­
perà ambdós, en tots els districtes, amb la qual cosa es configura com la pitjor catàstrofe de­
mogràfica-sanitària del primer terç del segle vint a Barcelona. 
Un element d 'observació epidemiològica que tingueren en compte els contemporani s de 
l'epidèmia fou l'efecte multiplicador de la grip epidèmica sobre el conjunt de les malalties res­
piratòries, tal com ja s ' havia advertit els anys 1889-90.<48
) (141) 
Gràfic 2. Mortalitat urbana a Barcelona, 1907-1919. 
Taxes de mortalitat per mil 
40 
• 
 • 
30 • • • • 
• • 
• 
20 
lO 
O Rang 1907-17 
• 191 8 
• 1919 
Districtes urbans 
(Font: Anuaris es tadístics) 
e N A N Y D A u ú e A A A e 0 N A 
o' 
oe:  
Qj 
~ 
o 
"o"  
a. 
·=O l 
_g 
Piga i Lamas (vol. 2, pàg. 89) compararen les xifres absolutes de defuncions per causa de 
la grip i per pneumònia entre les dues primeres ciutats espanyoles. Segons aquestes xifres, 
I 'epidèmia barcelonina revestí caràcters de molt major gravetat. Així Madrid registrà dos brots 
d' intensitat similar, encara que més prolongat el segon, amb 220 defuncions al juny davant de 
194 a l'octubre i 214 al novembre, mentre que, a Barcelona, el brot primaveral passà desaper­
cebut -amb un nombre de defuncions al juny (28), inferior a les de I ' hivern immediatament 
anterior (37 al gener)-. L 'atac tardorenc, per la seva part, es cobrà gairebé tres vegades tantes 
vides (1.178 a I 'octubre, només per grip) com a tota la resta de l'any. 
Si analitzem les xifres de defuncions mensuals del 1918 i 1919 per districtes , els mesos 
més mortífers foren I 'octubre de 1918 en lloc destacat, segu it -en tots el casos menys un- de 
gener i novembre del mateix any, i març del 1919, amb una curta diferència sobre febrer del 
1919. En tots aquests moments, llevat de gener del 1918, era patent la presència de la grip epi ­
dèmica. 
Ens manquen elements per a poder comparar aquest comportament del 1918 amb el de 
l' anterior epidèmia important, la de 1889-90. Els "Estudis demogràfics" compilats per Lluís 
Comenge a la Gaceta Médica Catalana, que analitzen la mortalitat en el decenni 1889-98,<49
) 
no destaquen la grip com a causa important de defunció més que l 'any 1896, en conjunció amb 
verola i diftèria, com també més endavant, el 1899 i 1900.<50
) L'anàlisi de mortalitat específica 
5 1
(142) per pneumònia< l no té en compte la seva relació amb altres patiments i només agafa els anys 
1893 a 1898. 
El gràfic 3 -on podem observar la comparació, en números índex, de les principals causes 
de mortalitat recollides en l'Anuario Estadística de la Ciudad per als anys 19 18, 1919 i 1920, 
i la mitjana de 1913- 1917-, ens mostra que , efectivament, l'anormalitat mortuòria del 1918 a 
Barcelona fou motivada per a un notable excés de defuncions per causes resp iratòries . 
Gràfic 3. Evolució de les principal s cau ses de mort a Barcelona, 1913-1920. 
Causes de mon Números índex (1913-17=100) 
• Taxa global 250 
Malalties del sistema 
nerviós 200 
o Malalties generals 
(inclou grip) 150 
o Malalties aparell 
circulatori 100 
o Malalties de l'aparell 
digestiu 
50 
o Malalties aparell 
respiratori I~ 
MitJana 19 13- 17 191 8 1919 1920 
(Font: Anuario Estadística, vol. 17) 
e N A N D A u ú e A A A e 0 N A 
Un altre tret característic de la mortalitat del 1918 fou el seu augment en grups de pobl ac ió 
de joves adults . Els gràfics 4 i 5 mostren aquesta inversió de la di stribució habitual de la mort , 
que passa a assolir els seus màxims en les edats centrals de la vida. Els efectes d 'aquesta so­
bremortalitat adulta, accentuada en dones en edat fèrtil (gràfic 5) es traduïren , en anys se­
güents, en I 'acusada disminució de la natalitat, que fou advertida per alguns i posada en rela­
ció amb la situació epidèmica. 
Com és sabut, el grau de catàstrofe sanitàri a que representa una epidèmia de grip no es pot 
establir atenent- se només a la seva mortalitat , sinó -de fo rma prioritària- a la morbiditat que 
presenta. Les dades al respecte són molt més vagues per al període que estudiem. Alguns au­
tors eren partidaris d ' igualar la morbiditat, en cas d' epidèmia de grip, a la xifra total de pobla­
ció, considerant el gran nombre de casos que passaven desapercebuts per la seva escassa tras­
cendència clínica.c52
) De Barcelona no coneixem res més que les estimacions puntuals de les 
que hem donat compte en l'apartat anterior, un dia parlant de 10.000 invadits i un altre dia de 
més de 52.000. Un autor estipulà 150.000 casos a I 'octubre, del s qual s restaven en tractament 
uns 15.000(53
) a començament de novembre. Altres dades procedeixen de notícies sobre a ltera­
cions de la vida laboral, com la suspensió de serveis a I 'Es tafeta de Correus núm . 7 i la de la 
recollida de les bústies dels tramvies , per manca de personal, anunciades el 14 d 'octubre.c54l O 
l 'ex istència de 267 conductors i cobradors donats de baixa a la Companyia de Tramvies, el 23 
d 'octubre .c55) (143) 
Gràfic 4. Mortalitat per grups d 'edat (homes). Barcelona, 1918 . 
Mortalitat proporcional 
30 
25 
20 .,.. 
15 
,- ,-
lO ...,.. 
R • Causes generals 
5 
I lfl Malalties resp. i grip 
In I In I~, 0 Grip 
-I I- 9 lO- 19 20-29 30- 39 40-49 50-59 60-69 70 - 79 + 80 
Grups d · edat 
(Font: Anuario Estadística ... , vol. 17) 
e N A N D A u e A A A e O N A 
o' 
1o:  
Gi 
~ 
o 
"o'  
0.. 
- ~ 
_g Gràfic 5. Mortalitat per grups d'edat (dones). Barcelona, 1918. 
Monalilat proporcional 
35 
30 
25 
20 
15 
lO ' 
• Causes generals 1.= 
5 -
O Malalties resp. i grip 
0 Grip In lli I In lnn 
-I I- 9 lO- 19 20-29 30-39 40-49 50-59 60 -69 70-79 + 80 
Grups d' edat 
(Font: Anuario Estadística .. , vol. 17) 
(144) 
Defensa sanitària contra la grip 
L'extensió pandèmica de la grip mogué les autoritats sanitàries del Ministeri de la Gover­
nació a habilitar les estacions sanitàries de la frontera amb França com a centres de vigilància 
epidemiològica i de control san itari. De les situades a Catalunya (Port Bou , La Jonquera, Puig­
cerdà, Bossost, Lés i La Seu d'Urgell) es tenen notícies d ' un funcionament correcte, en espe­
cial de la primera. c56l Tots els viatgers eren sotmesos a reconeixement mèdic , i es disposava 
l ' hospitalització i l' aïllament dels que presentaven temperatures superiors a 37° e, "encara que 
només fos una dècima", i es desinfectaven llurs equipatges. Això no fou obstacle perquè els 
primers casos entre militars de guarnició a Catalunya corresponguessin a tropes properes a Ja 
frontera, c57l ni que les repatriacions de milers de treballadors emigrants, forçades per la fi del 
58
conflicte europeu o per la finalització de temporada, com era el cas dels veremadors/ ) apa­
reixessin com la via més segura de penetració de la grip a Catalunya i a Barcelona. 
Un dels metges encarregats de la vigilància a l'estació de Port Bou informà del pas d'"uns 
40.000 obrers en uns seixanta dies i en menors proporcions han anat arribant en dies succes­
sius" .c59l La major part eren persones originàries d'Almeria, Múrcia i del País Valencià. 
A I 'estació de França, de Barcelona, s' instal·là un post sanitari només des del 4 d' octu­
bre,c6o) i existeixen proves de I 'arribada anterior de malalts, que eren traslladats -sens dubte 
els més conspicus- a I 'Hospital d' infecciosos.C6Il 
e N A N D A u ú e A A A e O N A 
El programa d'actuació llançat per la premsa republicana el dia primer d'octubre de 1918, L'epidèmia exigí un gran 
recollia, efectivament, totes les possibilitats d'actuació pública aleshores conegudes per a cap­ esforç per a hospitalitzar 
guardar-se de I 'epidèmia: desinfeccions de vehicles i habitacions c,ol·lectives, habilitació els malalts greus. 
d 'hospitals per a infecciosos, neteja urbana generalitzada, i increment de dotacions humanes i 
materials dels laboratoris microbiològics. 
L'energia i obligatorietat amb què havien de portar-se a terme aquestes accions produïa la 
reclamació periodística d'"una dictadura sanitària" (expressió recollida en el Diario de Barcelo­
na el dia 2 d'octubre, pàg. 11.802 :"Els periòdics coincideixen en demanar com una dictadura 
sanitàr ia que adopti precaucions i quantes mesures calguin, sense contemplacions de cap me­
na"). Aquesta expressió, a part d 'altres consideracions, pot ser demostrativa de la popularitat 
d'un pensament polític autoritari en els mitjans professionals de I 'època. En aquesta línia, un 
dels regidors del consistori barceloní, Iglesias, sol.licità el nomenament d'un Comitè de Salut 
Pública, en el qual s'integrarien els dos regidors metges (Raventós i Garcia Anglada), amb am­
ples facultats operatives.c62
) Finalment s'establí una Comissió Consistorial de Sanitat, sota la 
presidència de I' Alcalde, que començà les seves funcions el dia 6. Recordem que, des la pro­
mulgació del R.D. de 14 de juliol del 1903, havien desaparegut les Juntes Municipals de Sanitat, 
substituïdes per la Junta Provincial. (63
> La força de la tradició féu que a les informacions sobre 
la seva activitat apareguessin, indistintament, les denominacions de Junta o de Comissió. 
Les propostes de "mà dura sanitària" es recolzaven en la sospita que d'altres patiments (14.5) 
exòtics, la imatge dels quals en l 'inconscient popular era molt més terrible, s'embosquessin so­
ta el mantell familiar d ' un diagnòstic de grip. S'arribà a parlar de pesta (negada expressament 
per la Junta Municipal de Sanitat el 9 d'octubre)(M) i de còlera,c6s) entre d'altres. 
La nota del Govern civil del 20 de setembre no incloïa altra recomanació que la d 'evitar 
l'ag lomeració de persones en llocs tancats.c66
) En compliment d'aquesta recomenació, més en­
davant es feren explícites diverses prohibicions (de reunions polítiques i de balls), suspensions 
d'actes (la festivitat de la Guàrdia Civil, 12 d'octubre, fou la darrera commemoració religiosa 
que gaudí d'actes multitudinaris a les esglésies barcelonines fins a la fi oficial de l'epidèmia), 
i tancaments de locals (escoles i espectacles). 
Per acord entre el governador, l'alcalde i el cap del servei d'Higiene Urbana, a la tarda del 
dia I d'octubre es disposaren una sèrie de mesures , les quals s'havien d'anar desenvolupant si 
l'amenaça d'epidèmia es concretava. Consistien en la desinfecció escrupolosa de les sales 
d'espectacles, l'ordre de declaració de tota malaltia infecciosa, impedir que s'acampés a les es­
tacions de ferrocarril, i ingressar al "llatzeret del parc" (hospital d'infecciosos) tots els viatgers 
que arribessin malalts. També s'acordaren altres actuacions respecte a fàbriques i tallers , no 
especificades, com també sobre les esglésies, en línia amb la prevenció d'aglomeracions, que 
s'havien de transmetre al Bisbe.C67> 
Tanmateix, la flamant comissió sanitària de I ' Ajuntament, en la seva primera i extensa nota 
d'avís a la població, el 9 d'octubre, posava en el seu just lloc les mesures de control de viatgers i 
de desinfecció, en reconèixer la capacitat de la grip per a esquivar tot tipus de barreres sanitàries: 
e N A N D A u ú e A A A e O N A 
e' 
ee  
Qj 
..~ e,  
e 
.!;­
e, 
_g 
"La gripe es tal vez la enfermedad mas contagiosa de todas, y el contagio puede efectuar­
se a !argas distancias, inclusa por individuos sanos que lleven con elfos el agente causal sus­
ceptible de propagarse por el aire. Los c01·dones sanitarios, las declaraciones y las desinfec­
ciones obligatorias de jan siempre filtrar la gripe a través de s us ma/las; así, a me nos aislarse 
por completo de las comarcas o de los individuos vecinos, ningún país, como ningún indivi­
duo , puede pretender hallarse al abrigo de la infección." 68
< ) 
Per tal raó, l'esmentat organisme desestimava la realització de mesures de desinfecció pú­
blica, que tant de favor gaudien de I 'opinió pública, a les que oposava la conveniència de man­
tenir un elevat grau de netedat personal i domèstica, inclosa la neteja amb aigua bullida o de­
sinfectants ll eugers de la cavitat nasal i orofaríngia dels malalts. No és estrany que els 
redactors d'El Diluvio titulessin aquell a nota com a "petit galimaties". 
En la mateixa línia insistiren, uns dies després, el servei d'estudis sanitaris de la Manco­
munitat de Catalunya i l'Inspector provincial de Sanitat. Les recomanacions del primer, en lí­
nia amb les impartides pel Royal College of Physicians de Londres i publicades a The Lancet 
el 16 de novembre de 1918, <69
) cridaven l'atenció sobre la capacitat de disseminar la infecció 
gripal que posseïa "tota persona que pateixi un refredat o una angina", encara que no s'hagi 
d'allitar,"també tota persona que acabi de patir la infecció, fins a 15 o 20 dies després d'estar 
(146) bé del tot" , i els que viatjaven. La desinfecció general es considerava impossible; en el seu 
lloc, eren més efectives mesures de condícia personal i de neteja domèstica.<?O) Per la seva 
banda, la circular del Dr. Trallero -<lesprés afligit ell mateix per la malaltia- recordava la ne­
cess itat d'aïllar els malalts de broncopneumònia, plantejada en un altre avís circular del 3 
d'octubre,<?!) i suggeria mesures similars en quant a netedat, ventilació i asso lellament d'habi­
tacions i de robes i, de manera destacada, guardar "serenitat i forta lesa d'ànim".(72
) 
L'Ajuntament, agafat entre ambdues postures, les seguí successivament. En una primera 
etapa apostà públicament per la desinfecció a gran escala, adqu irí quatre moderns aparells de­
sinfectors i efectuà determinades reparacions en els centres de desinfecció ja existents. A més, 
fou suprim it l'escombratge en sec dels carrers barcelonins i s'habilità com a hospital d'infec­
ciosos el local del parc destinat a Museu zootècnic, tot ampliant amb 20 metges contractats la 
plantilla del seu personal sanitari.<?J) E l 17 d'octubre comprà dos pavellons desmuntables de 
fus ta, un d'ells dotat d'estufes i material de desinfecció .<74
) Després, a partir del 18 d'octubre, 
encaminà els seus esforços a facilitar la neteja domèstica, submini strant gratuïtament fins a un 
màxim de 4.000 famílies pobres un litre de lleixi u diari, contra la presentació d'un val signat 
per qualsevol metge.<?S) El dia 19 habi lità un servei de safareigs portàtils a la barriada de Can 
Tunis, davant la inexistència de safareigs privats. <76l 
El ple consistorial del qual donaren compte els mitjans informatius el dia I O d'octubre 
acordà un Pressupost Extraordinari, per a finançar la campanya san itàri a, d'una quantia 
d' 1.443. 750 pessetes, els ingressos per al qual s'obtindri en d'un impost sobre I' inquilinat de 
caràcter progressiu. La batalla política entorn d'aquest pressupost fou important. Un únic reg i-
e N A N D A u ú e A A A e O N A 
dor, Vinaixa, defensà que l'impost gravés els propietaris en lloc de gravar els llogaters . La Directori de l'empresa fu­
Unió de Llogaters aviat féu campanya per a l'abolició d'aquell impost. <77l Companys, Martí i nerària municipa li tzada 
Ventosa, republicans autonomistes , s'abstingueren , per considerar que no hi havia hagut infor­ (Uníón de Empresaríos de 
mació prèvia suficient sobre un pressupost ja gastat en la seva major part. El mateix Companys Pompas Fúnebres de Bar­
insistí que s'aprofités la situació per tal d'obligar els propietaris d'immobles a què higienitzes­ celona S.A.} aparegut a 
sin els habitatges, universalitzant els wàters , per exemple. la premsa de la ciutat du­
El seguiment de l ' actuació municipal fou sempre crític per part de la premsa d 'oposició , en rant l'epidèmia de 1918. 
particular en allò referent a les mesures de neteja urbana i a les prestacions dels serveis sani­
taris.<78 l Com sigui que l'actuació municipal no assolia els nivells exigits, l'oposició republi­
cana considerà I' Ajuntament com "el major enemic de la ciutat", mofant-se de la pretensió de 
"dictadura sanitària municipal" quan era incapaç de netejar a fons Barcelona.C79l Com a mane­
ra de defensa davant d'aquestes crítiques, la Comissió sanitària municipal disposà una oficina 
per a rebre reclamacions en relació amb la sanitat i la higiene des del 17 d 'octubre; <80l els ar­
xius municipals, per desgràcia, no conserven testimonis de la seva activitat. 
Amb tot i això, l'aspecte més polèmic resultà ser el trastorn registrat en els enterraments , 
amb denúncies que, en aquest cas , foren compartides pels diversos òrgans periodístics.<8 Il Car 
si -com editorialitzà un dels periòdics consultats- existia "fatalitat en l'epidèmia, que escapa 
les forces humanes", l'obligació de lluitar subsistia i "davant I 'irremeiable, [calia] organitzar 
la mort". <82l (147) 
En síntesi, es tractà del següent: des de primers de setembre, s ' havia concedit el servei 
d 'enterraments, en règim de monopoli municipalitzat, a una Unió d'Empresaris de Pompes Fú­
nebres (U.E.P.F.). Aquesta empresa subministrava els fèretres, mentre que la Casa de la Cari­
tat, depenent de la Diputació Provincial, realitzava el transport fúnebre. El servei es coHapsà 
davant l'extraordinària mortaldat, mentre s'amuntegaven les denúncies de cadàvers no sepul­
tats per manca de fèretres. L'Ajuntament procedí a multar la U.E.P.F. amb 50 pessetes per ca­
da cas comprovat de més de dos dies de retard. El 14 d'octubre es comptaren tretze denúncies 
de particulars. Per part de la Casa de Caritat, els seus vehicles s'enfrontaren amb vint-i-vuit 
casos de retard - més del 10 %del total d 'enterraments- el dia 12<83) dels quals donaren curs 
a deu denúncies, divuit el dia 13 i sis el dia 15. Com sigui que les denúncies persistien, l ' al­
caldia procedí a trametre al govern civil les referides a una tardança superior a vint-i-quatre 
hores. D ' aquest tipus de denúncies se'n trameteren onze el dia 18, dotze el 19, disset el 21 , 
tres el 23 i tres el 26 d'octubre.<84l La situació s'agreujà amb conflictes laborals, en acomiadar 
l'empresa 23 operaris<85l i anunciar-se vaga per part del Sindicat del ram d'elaboració de fusta. 
Per tal d'alleugerir la pressió del servei, es demanà ajuda a la Creu Roja, des del 17 d 'octu­
bre. (86
) En el tràngol de declaracions i defenses de I' actuació coi-lectiva de cada institució en­
tom d'aquest problema, destacà la declaració del Colegio de Parrocos de Barcelona, la nota 
del qual, de data 24 d'octubre , a més de totes les autoexculpacions pertinents sobre l ' afer dels 
retards, expressava la seva queixa per I 'abundor d'enterraments laics, realitzats sense passar 
per la parròquia<87 l malgrat tractar-se d'una cerimònia gratuïta per als pobres. 
e N A N D A u ú e A A A e O N A 
ò 
e: 
o 
Qj 
..~,  o 
o 
Q. 
.§, 
_g 
Rodríguez Méndez, Néstor dels higienistes barcelonins , fustigà la incompetència governa­
mental en matèria de protecció davant la grip, tot criticant per inútils les mesures profilàcti­
ques i lamentant que no s'hagués reforçat la vessant assistencial: " ... medicaments, metges, so­
cors per a tant necessitat, hospitals ... ca ixes per als morts, cotxes per a transportar-los ...... <SS) 
Com a vell higienista liberal , adduïa "no entendre" la necessitat de la declaració obligatòria de 
mala! ties infeccioses; I' actuació decidida en matèria de sanejament i la provisió digna de re­
cursos assistencials haurien d'haver estat -al seu judici- suficients. 
Posició mèdica davant l'epidèmia 
El primer aspecte d'interès que ressalta de les discussions mantingudes en els ambients 
mèdics sobre la grip , és la definitiva relegació de les hipòtesis etiològiques telúrico-atmosfèri­
ques . En tota la literatura consultada, l'única vegada que es troba una referència al "geni epi­
dèmic o constitució mèdica regnant", és per a oferir la seva traducció als conceptes etiopato­
lògics d'índole bacteriològica "substituint una frase més o menys sonora per quelcom de 
positiu i real" , com ara l'aprofitament (o l 'oblit) de les mesures d ' higiene i l'associació o no 
de gèrmens que compliquessin el quadre infecciós.<89
) 
Una altra característica a ressaltar és l'important participació que la premsa diària -de ti­
{1 48) pus polític o informatiu general- tingué en el transcurs de les epidèmies. Aquest tret fou par­
ticularment notable a Madrid, on els metges escriviren i polemitzaren sobre I 'etiologia, la bac­
teriologia, la profilaxi o el tractament de la grip, més en els periòdics que no pas en les 
revistes professionals . A Barcelona, ja hem indicat que el grau d'expressió dels metges fou 
molt més limitat, entre altres coses perquè el punt àlgid de l'epidèmia s'assolí a l'octubre, 
mentre que a Madrid ja s' havia presentat al maig, amb la qual cosa bona part de les discus­
sions ja eren fetes. 
Amb tot i això, no es pot dir que ex istís unanimitat en la consideració de la grip per part 
del s metges barcelonins, els quals, a més, es mostraren confosos. "És el públic el que ens ha 
transmès el pànic", afirmà el Dr. Vallejo en la sessió del 26 d'octubre de 1918 de la Reial Aca­
dèmia de Medicina de Barcelona. La dimensió d'espectacle de l'exercici professional no resultà 
gens gratificant per als seus pràctics, atesa la incoercibilitat del mal. Si bé la posada en qüestió 
del s aparells sanitaris -en tant que part de les adminitracions públiques- no desagradava a molts 
metges , e ls que recolzaven la reclamació periodística de "la dictadura sanitària" com un element 
decis iu en la consolidació del vigor professional. Una altra cosa era la fiscalització pública de la 
dimensió científica de la medicina, al cap i a la fi la raó capaç de justificar aquella alternativa 
político-tecnocràtica. I, en el món científic, les aigües baixaven tèrboles per la dificultat d'asso ­
lir acords diagnòstics i, en especial, demostrar l 'agent etiològic de la grip. 
La cronologia de les ones epidèmiques alleugerí, com hem indicat, les discussions a Cata­
lunya sobre la "naturalesa" de l'epidèmia (grip, pesta, disenteria, febre de tres dies, una malal­
tia nova, etc.). A la tardor, aquests dubtes s'havien superat en gran mesura i existia un consens 
e N A N D A u ú e A A A e O N A 
sobre la naturalesa gripal del patiment, com es comprova en l'enquesta realitzada per la publi­
cació barcelonina Revista Española de Medicina y Cirugía: <90) tots els metges preguntats (P. 
Esquerdo, Pi i Sunyer, Vallejo, Farreras, Freixas , Moragas, Ribas, Roqueta) acceptaren que fos 
grip, encara que un (P. Esquerdo) indicà l ' existència d'altres patiments intercurrents de major 
gravetat i de major prevalència que la grip. Les intervencions realitzades a la Reial Acadèmia 
de Medicina els dies 26 i 31 d'octubre i 9 de novembre de 1918, tingueren un pronunciament 
semblant, amb tots els metges, llevat d'un , coincidint en el diagnòstic de grip. L ' acadèmic dis­
crepant ho era de manera condicional, atès que insistia en la dificultosa identificació bacterio­
lògica de gèrmens específics. 
La discussió sobre l'especificitat gripal del bacil hemofílic descobert per Richard Pfeiffer 
el 1892 era ja vella a l'octubre del 1918. Tal com recordà Rodríguez Méndez,<91 l la defensa August Pi i Sunyer 11879-
d 'aquell bacil havia anat disminuint en intensitat des del moment del seu descobriment, con­ 1965), capdavanter de lo 
frontat per multitud d 'opinions i per la mateixa experiència del seu descobridor, que no sempre medicina experimental o 
era capaç de repetir la seva troballa com ocorregué en la grip del 1899. A Espanya, després Catalunya, també partici­
dels treballs portats a terme a Madrid (Ruiz Falcó, Pittaluga, J.A. Palanca, Chicote, Mayoral i pà en el debat mèdic en­
d 'altres esmentats a Piga i La mas, 1919), i a València per Pe set i Rincón de Arellano ,<92 l els torn de l'epidèmia de 
autors s'inclinaven, majoritàriament, per rebutjar l'esmentat germen com a agent etiològic ex­ grip del 1918. 
clusiu, preconitzant una associació bacteriana com a causa més probable de l'epidèmia.<93l 
Aquesta fou també I 'opinió dels responsables de la sanitat municipal a Barcelona, segons afir­ 1149) 
mava llur avís a la població del dia 9 d'octubre.<94l 
L'enquesta mèdica barcelonina abans esmentada concità en aquest punt la major diversitat 
d'opinions. Per a uns, es tractava del Micrococcus catharralis (Farreras , Esquerdo), d'altres 
acceptaven la difícil etiologia pfeifferiana (Pi i Sunyer), mentre que un bacteriòleg en actiu, 
Ricard Moragas, al capdavant del laboratori de I 'Hospital de la Santa Creu, mostrà el seu 
acord amb la hipòtesi francesa de "virus filtrable". A la Reial Acadèmia, Ramon Turró , en in­
formar sobre els treballs realitzats en el Laboratori Bacteriològic Municipal per Dalmau (que 
li causaren la mort), destacà la importància de la troballa del bacil de Pfeiffer i deixava la por­
ta oberta al futur, tot esperant la confirmació del "germen ultramicroscòpic"; de tota manera, 
reconeixia l'abundància d'associacions bacterianes trobades, destacant-ne les de participació 
pneumocòccica i, en menor proporció, estreptocòccica. A la mateixa reunió, un metge militar, 
López Brea, es negava a rebutjar la participació etiològica del bacil de Pfeiffer si no se la 
substituïa per un altre agent microbià específic , tot argumentant que, en altre cas, s 'incorriria 
en "anarquia científica". <95l 
L ' associacionisme bacterià reconegut en els casos de grip facultava per a l'establiment 
d'una profilaxi autovacuna], com també per a intentar un tractament seroteràpic. Les vacunes 
es realitzaren a partir dels bacils pneumocòccics trobats a la saliva dels malalts (experiència de 
Moragas, amb 86 pacients del Manicomi de Sant Andreu del Palomar, adscrit a l ' Hospital de 
la Santa Creu). <96l Un altre metge català avançat en la utilització de vacunes fou Antoni Salvat, 
encara que al seu lloc d'exercici a Sevilla.<97l La premsa republicana defensà amb ardor la im-
e N A N D A u ú e A A A e O N A 
oo- 
o.. 
co 
co 
ò 
oe:  
Qj 
~ 
o 
co 
o 
.ec­, 
_g 
plantació d'una vacuna antipneumònica, tot recolzant-se en l'experiència del Laboratori Muni­
cipal de Madrid dirigit per Chicote. La seva no generalització a Barcelona l'atribuí, en to molt 
crític, a "la ineptitud de les autoritats governatives, I 'abúlia de I 'alcalde i la desorientació dels 
metges".<9S) 
Pel que fa referència al tractament, la posició dels metges barcelonins -com la de llurs 
col.legues d'altres indrets-, oscil.là entre el manteniment d'una actitud expectant, poc agressiva 
i crítica respecte de les teràpies "imaginatives", com la que confessà Ri bas i Perdigó en I 'en­
questa abans esmentada, <99
) i I 'exercici d'una florida dispensació medicamentosa, com la preco­
nitzada per Freixas i Freixas en la mateixa ocasió, amb utilització d'injeccions d'or col·loïdal i 
de sals de quinina, sèrums i sagnies, entre d'altres .<IOO) La polifarmàcia conduí a un desproveï­
ment relatiu i a una carestia absoluta de les substàncies antitussígenes i antipirètiques en voga, 
que multiplicaren llurs preus de quatre a sis vegades. Les sals de quinina passaren de 200-300 
pessetes/kilo a 1.200-1.300; la codeïna, de 60-70 a 400-450 els I 00 grams; el guaiacol, de 15 a 
100 per 100 grams, entre altres augments denunciats pel Col·legi de Farmacèutics.(IOI) 
La gravetat de les complicacions, tant respiratòries -les més abundants- com digestives i 
nervioses, i la troballa d"'associacions microbianes" en la recerca bacteriològica, donà peu, 
com hem indicat abans, a la utilització de sèrums antibacterians específics, antipneumònics i 
antidiftèrics. L'abús en el consum d'aquest darrer obligà a la intervenció del ministre de la Go­
{150) vernació,< 102) per a ordenar als alcaldes i metges la restricció d'aquella teràpia, la qual amena­
çava amb esgotar les reserves efectivament útils en cas de diftèria, i de molt dubtós resultat da­
vant la grip. 
L'actuació dels metges municipals 
No hem localitzat cap font directa del Cos mèdic municipal, com ja s'ha explicat. El vo­
lum 17 de I 'A nuaria Estadística de la ciutat, que recull els estats de treball del servei de Dis­
pensaris, no ho fa amb els corresponents a l'assistència domiciliària. 
Les informacions periodístiques sobresurten en l'aspecte crític. En realitat, les queixes 
eren contínues des la substitució del Dr. Cosp al capdavant de l'Institut d'Higiene Urbana, a 
mitjan de juliol, la qual cosa, en opinió de la premsa republicana, havia sumit el servei en una 
profunda desorganització. (IOJ) El dia 16 de juliol, el personal facultatiu de les dues primeres 
seccions del Cos mèdic municipal es reuní per tal de criticar les contradiccions emanades de 
llurs respectives direccions, ocupades per persones que competien entre elles, tot disculpant-se 
davant dels usuaris per les molèsties que de tal fet es derivaven.< 104) 
De denúncies concretes només se'n troben dues en els periòdics d'octubre del 1918. Així, 
el dia 1 d'octubre s'assenyalà la manca de personal sanitari municipal en els seus llocs de tre­
ball a primera hora del matí.(IOS) Una altra denúncia periodística derivà en una sanció a un 
metge per haver deixat transcórrer dos dies abans d'atendre una crida.006) Un editorial del ma-
e N A N D A ú e A A A e O N A 
drileny ABC, que acusava I' Ajuntament de Barcelona d' imprevisió , de carència de serveis sa­
nitaris i d 'esperar només auxilis de l 'Estat, desencadenà la iracúndia del consistori, el qual res­
pongué amb una nota oficiosa.<IO?) En el comentari següent a aquesta nota, el moderat Diario 
de Barcelona postil·lava que !"'organització dels serveis ... [era] evidentment deplorable" i se 
sumava a les crítiques d ' imprevisió i de mala administració. 
Des del 9 d'octubre se suspengueren totes les llicències i s'ordenà el re integrament als 
seus llocs de treball de la totalitat de la plantilla mèdica municipal. (IOB) Pel pressupost extraor­
dinari de sanitat s'incorporaren 20 metges supernumeraris, a la primera desena d'octubre. El 
servei sanitari de l'estació de França es dotà amb cinc facultatius, en lloc de dos , a partir del 
13 d 'octubre.<109l 
El s estats mensuals divulgats pel servei d 'atenció domiciliària del Cos mèdic municipal 
ens permeten d'estimar la sobrecàrrega de feina que comportà la situació epidèmica. Les xi­
fres, que recollim en el gràfic 6, indiquen que a I ' octubre es multiplicà per cinc, aproximada­
ment, ~I nomhre d'atesos en llurs domicilis pels metges municipals respecte a mesos anteriors . 
Gràfic 6. Serveis Mèdics municipals. Malalts assistits en llurs domicilis. Barcelona, 
Agost-Novembre 1918. 
Nombre d ' assistits (milers) 
11511 
J?- 
JO 
8 
6 
4 
2 D Total 
I I D Per grip 
Agost Setembre Octubre 
(Font: Gaceta Municipal) 
Aquest augment no es correspon amb l ' activitat dels Dispensaris , que es desenvolupava 
dintre d'una dinàmica de disminució paulatina, tal com es desprèn en estudiar les xifres que 
presenta i 'Anuario Estadística entre 1907 i 1920.(1IO) Els únics serveis que augmentaren i no 
disminuïren foren el nombre de ferits atesos, les intervencions practicades, els certificats eme­
sos i les vacunacions , mentre descendien les consultes . Des del màxim de feina, registrat el 
e N A N D A u ú e A A A e O N A 
oo.  
e).. 
co 
co 
ò 
oe  
Gi 
~ 
a 
co 
a 
.g-
Ol 
.9 Projecte d'Hospital Marí· 1914 (més de 200.000 visites ateses), els anys següents, fins al 1920, en registraren, succesi­
tim d'Infecciosos que fou vament, 197.700, 190.769, 188.760, 161.758, 117.011 i 115.387. El 1917 es produïren una 
constru"1l, seguint-lo par· mitjana de 15.730 visites mensuals mentre que a l'octubre del 1918 només se'n contabilitzaren 
cialment, anys després 12.749. 
de l'epidèmia del1918. L'Hospital habilitat per a infecciosos en els locals del Parc suportà una notable càrrega as­
No era aquesta la prime· sistencial i va merèixer la lloança del periòdic més crític contra la sanitat municipat.C 111
) Du­
ra ocasió en la qual la rant els anys 1918, 1919 i 1920 atengué els malalts que es quantifiquen a la taula 2. En els dos 
necessitat d'una atenció primers mesos d'epidèmia greu -setembre i octubre de 1918- acollí 708 malalts d'ambdós se­
diferenciada als afectats xes, dels quals moriren 154 (21%). L'hospital fronterer provisional de Port Bou, dotat amb 65 
per malalties contagioses llits, registrà, en comparació, una mortaldat del 12%;( 112
) I 'Hospital de la Santa Creu, el 1918, 
es posava de manifest. un 15% de mortalitat entre els seus ingressats amb grip, i un 38 % a l ' Hospital Clínic.C 113) 
Taula 2. Malalts assistits a I 'Hospital municipal d'infecciosos, 1918-1920. 
Any Total Mortalitat % Grip Mortali tat % 
1918 1.052 23 634 20 
1919 796 15,8 266 16 
1920 818 11 267 8,6 
(152) 
(Font: Anuario Estadística .. . , vol. 17, pàgs. 477-48 1) 
A manera de recapitulació 
Els anys 1889 i 1918 foren dues dates assenyalades en la història de la grip i en la història 
de Barcelona. Entre aquelles dues dates s'havia produït una notòria modernització dels con­
ceptes etiopatogènics amb els quals la Medicina barcelonina féu front a l'esmentada malaltia. 
També havien canviat els dispositius preventius i assistencials , en consonància amb allò ante­
rior, en un sentit de major acció, amb menys resignació social i professional davant I 'epidè­
mia. Les pràctiques de desinfecció, vacunació i seroteràpia gaudien d'una aurèola de triomf 
damunt dels gèrmens patògens, per la qual cosa foren exigides pel públic. Tanmateix, aquestes 
expectatives es veieren esquivades per la subtilitat de la biologia de la grip, que embarcà bac­
teriòlegs i clínics en incomptables polèmiques. Davant dels dubtes amb què la ciència s'en­
frontava a la grip, ¿què amagaven els cridats a una "dictadura sanitària"? Sembla clar que els 
metges, com a grup professional, aspiraven a assolir una major presència social, tot emparant­
se en les administracions públiques. Per això , l'epidèmia de grip de 1918-19 fou un episodi 
trascendent en la conformació d'una imatge ideal d'admin istració sanitària per a Espanya, con­
cretada en la reivindicació d'un Ministeri de Sanitat.C 114l 
e N A N Y D A u ú e A A 8 A e O N A 
-Notes el dia 28 de marzo de 1971 estadística de Luis 
en el acto de recepción ... Comenge ( 1854-1916) en 
Real Academia de el Instituta de Higiene 
1. August Hirsch: Medicina de Barcelona, Urbana de Barcelona", 
Handbuch der Barcelona 1971. Dynamis 1985-86, vol. 5-6, 
historisch-geographischen pàgs. 279-306. 
Patilologie. F. Enke, 
Snutgart 188 1-1886, 2• ed., -4. Teixidor: La Gripe ... , 
3 vols.; Antonio Piga, Luis 1899, pàgs. I 8-19; Pi ga, -13. Rodríguez Ocaña: "La 
Lamas (eds.): Infecciones Lamas: Infecciones de .. . , labor estadística ... ", 
de tipo gripal con notas de 1919, vol. I , pàgs. 24-29; -1985-86, pàg. 287. 
Terapéutica Clfnica y Rodríguez Méndez: 
Epidemiología. Talleres "Algun os datos ... ", 1919, 
Tipogníficos de "Los pàgs. 301-304. 14. Eckhard Koenen: Die 
Progesos de la Clínica" y Grippepandemie 1918119. 
"Plus Ultra", Madrid 1919, - lnaugurai-Dissertation ... 
2 vols.; Joaquín Teixidor y 5. Piga, Lamas: Infecciones Institut für Geschichte der 
Suñol: La Gripe de ... , 1919, vol. I , pàg. 26. Medizin, Colònia 1970, 
(Nawraleza, Formas, cita de les pàgs. 7-9. 
Tratamiento). Est. Tip. 
Juan Torrents, Barcelona -6. José Balaguer: "La 
1899, pàg. 21; Rafael Grippe en Barcelona", -15. Koenen: Die 
Rodríguez Méndez: Gaceta Sanitaria de Grippepandemie ... , 1970, 
"Aigunos datos relativos a Barcelona 1890, vol. 2 pàg. 9; Alfred W. Crosby: 
la gripe", Gaceta Médica -pàgs 161-175 i 198-208. Epidemics and Peace, 
Catalana 1919; vol. 54, 1918. Greenwood Press, 
pàgs. 73-81 , 195-203, Wesport, Conn. 1976, cita (153) 
234-243 , 270-278, 7. Rodñguez Méndez: de les pàgs. 25-31. 
301-312,336-349, "Aigunos datos ... ", 1919, 
366-378 ,41 1-419, pàg. 303. 
440-453; i vol. 55, pàgs. -16. Diario de Barcelona, 
12-26, 46-58, 84-89, n2 302, pàg. 12.989. En 
I 16-130, 151-161 , -8. Balaguer: "La Grippe ... ", endavant, aquesta font 
197-210, 227-235, 1890, pàg. I 70. apareix citada amb 
260-265, 301-307 i l'abreviatura DB. 
331-336. 
- -9. Rodríguez Méndez: 
"Aigunos datos ... ", 1919, -17. El Diluvio, pàg. 6. 
2. Cf. Teixidor: La pàg. 304; Piga, Lamas: 
Gripe ... , I 899, pàgs. Infecciones de ... , 1919, 
21-23; Piga, Lamas: -vol. I, pàg. 54. -18. Libro de Ac tas del 
Infecciones de .. .,  1919, Colegio Médico de 
vol. l , pàgs. 35-62; Barcelona, Acta de la 
Rodríguez Méndez: LO. Citat per Piga, Larnas: Junta de Govern , 9 de 
"Aigunos datos ... ", 191 9, Infecciones de ... , 1919, novembre de 1918: la 
pàgs. 196-203, 234-243 i vol. I, pàg. 51. Comissió consistorial de 
-270-278. - Sanitat informà que s 'havia 
començat a rebre respostes 
I 1. Balaguer: "La al qüestionari repartit entre 
3. Agusti Pumarola Grippe ... ", 1890, pàg. 205. els metges i donava 
Busquets: Consideraciones normes per a la seva 
sobre la epidemiologfa de - correcta complimentació. 
la gripe. Discurso lefdo 12. Esteban Rodñguez 
por el académico electo ... Ocaña: " La labor 
e N A N Y D A u ú e A A A e O N A 
o' 
oe:  
~...  o 
o 
-~ 
_"g'  -19. Xavier Granero i -28. Act as de la Junta de -4 1. Piga, Lamas: -50. Lu is Comen ge: 
Riberta : "L'epidèmia de Gobierno, Colegio Oficial Infecciones de ... , 1919, "Estudios demognificos de 
grip del 1918 a Barce lona", de Médicos de la província vol. 2, pàgs. 77 i 79. Barcelona. Salubridad de 
Gimbernat . Revista de Barcelona, Llibre 5è, Barcelona", Gaceta Médica 
Catalana d'Història de la . acta n• 392, pàg. 126. Catalana 1901, vol. 24, 
Medicina i de la Ciència - -42. DB , n• 291, pàg. pàgs. 62-64. 
1984, vol. I (Actes IU 12.471. -
Congrés d'Història de la 29. DB , n° 273, pàg. 
Medicina Catalana. Lleida, 11.725. -51. Gaceta Médica 
198 1. vol. ll) , pàgs. 82-123. - -43. DB, n° 297, pàg. Catalana 1899, vol. 22, 
- 12.741. pàgs. 643-645. 
30. El Diluvio, n° 274, 
20. DB , 18 de setembre, pàgs. 7-8. 
pàg. li .190; dia 26, pàg. - -44. DB , n° 298 , pàg. -52. Piga, Lamas: 
11.549; dia 28 , pàg. 12.874. Infecciones de .. . , 19 19, 
11.645; 2 d 'octubre, pàg. 31. El Diluvio, dia 2, pàg. vol. I , pàg. 34. 
11.778 i pàg. 11.805; dia 6; dia 3, pàg. 7. 
4, pàg. 11 .894. Quan tingui -45. DB, n° 303, pàg. 
valor informatiu, direm la 13.046. -53. Rodríguez Méndez: 
data de publicació concreta -32. DB , n° 277, pàg. "Algunos datos ... ", 1919, 
d'aquest periòdic; en altre 11.894. - vol. 54, pàg. 416. 
cas, citarem només el - 46. López Brea, Anoies de 
-número de fascicle. la Real Academia de 
33. Piga; Lamas: Medicina y Cirugfa de -54. DB, n• 287, pàg. 
Infecciones de ... , 1919, Barcelona 191 8, pàgs. 12.277. 
(154) 21. DB, n° 261, 18 de vol. 2, pàg. 66. 203-204. 
-setembre, pàg. 11.1 90. -34. El Diluvio, dia 5, pàg. - -55. DB, n° 296, pàg. 
47. Cf Lluís Recolons: La 12.687. 
22. DB, n° 263 , pàg. -7. població de Catalunya 
11.285 i n° 265, pàg. 1900-1970. Laia, 
11.350. Barcelona, citat per -56. G. Delmas Demetz: 
- 35. DB , lO d'octubre, n• Granero: "L'epidèmia de "La frontera de Port Bou y 
283, pàg. 12.112. grip ... ", 1984. la epidèmia" , Gaceta 
23. DB , n° 268, pàg. Médica Catalana 1919, 
-11.469. - vol. 54, pàgs. 133-135; 
36. El Diluvio, dia li , -48. F. Pons y Freixa, felicitació pública de Pi i 
-pàg.9. Carlos Soler y Dopff: Sunyer a Martín Salazar 
24. DB , 25 de setembre, "Nota sobre el reciente pel servei sanitari 
-pàgs. 11.479 i 11.496. brote gripal de diciembre fronterer, Revista Española 
-37. El Diluvio, pàg.9. de 1928 - abril 1929", de Medicina y Cirugfa 
Revista de los Servicios 1918, vol. I, n• 4, pàg. 187. 
25. DB , 26 de setembre, Sanitarios y Demogróficos 
pàg. 11.549. -38. DB , pàg. 12.273. Municipales de Barcelona 
- 1929, vol. I, pàgs. 65-72. -57. López Brea, 19 18. 
Recorden l'epidèmia de 
26. DB , n° 269, pàg. 39. DB , 15 d'octubre, pàg. 1918-19 en el sentit que 
-11 .563. 12.3 13. s'indica en el text. -58. Citats per Pi i Sunyer 
en l'enquesta de Revista 
Española de Medicina y 
27. IMHC, Governació, -40. lbidem. -49. Gaceta Médica Cirugfa 1918, vol. I, n• 4, 
0-1.286. Catalana 1899, vol. 22, pàg. 187. 
pàgs. 85-88. 
e N A N Y D A u ú e A A A e O N A 
-59. Delmas, "La frontera -71. DB , 3 d 'octubre, n• -79. El Diluvio, 16 -89. Grinda: "Semejanzas y 
-de ... ", 1919. -276, pàg. 11 .813. d'octubre, "¡Qué dictadores diferencias de las 
sanitarios!", pàg. 8. epidèmias de 1899 y 1918, 
en Madrid", dins Piga, 
60. DB, n• 278, pàg. 72. El Diluvio , 14 Lamas: Infecciones de ... , 
-11.933. -d'octubre, pàg. 9. -80. DB, n• 292, pàg. 19 19, vol. 2, pàgs. 188- 19 1 
12.554. (cita de pàg. 190). 
61. DB , 2 d 'octubre, n2 73. Retiment de comptes 
275, pàg. 11.778. de la comissió sanitària, 9 -81. El Diluvio, dia 7, pàgs. -90. "Sobre la epidèmia 
- d 'octubre, DB, n2 283 , 9- 1O ; dia 8, pàg. 6; di a 9, actual". Rev. Esp. Med. 
pàgs . 12.105-09; El pàg. 6; dia 14, pàgs. 8-9; Cir. 191 8, vol. I , pàgs. 
62. DB , n• 276, pàg. Diluvio, 1O  d 'octubre. dia 15, pàgs. 7-8; dia 16, 185-189 i 233-24 1. 
-11.8 17. - pàg. 8; dia 18, pàg. 7; dia 
20, pàg. 9. Oiaria de 
74. El Diluvio, pàg. 13. Barcelona, -9 1. Rodríguez Méndez: 
63. IMHC, Governació 
-D-436. - dia 8, pàg. 12.0 14; "Aigun os datos .. ." , 19 19, 
dia 10, pàg. 12. 111 ; vol. 55, pàgs. 33 1-336. 
75. DB, n• 29 1, pàg. dia 14, pàg. 12.274; 
12.467 i n• 296, pàg. dia 19, pàg. 12.554; 
64. DB, n• 282, pàg. 12.686; El Diluvio, 17 dia 21 , pàg. 12.652; -92. "La mal llamada gripe 
-12.054. d'octubre, pàg. 13; 18 dia 23 , pàg. 12.687; española". Rev. Esp. Med. 
d'octubre, pàg. 7. dia 24, pàg. 12.741. Cir. 191 8, vol. I , pàgs. 
189- 192. 
65. Notícia d'El Diluvio 
sobre Galicia, 2 d 'octubre, -76. El Diluvio, 19 -82. El Diluvio, 24 - {155) 
-pàg. 6. 
-d'octubre, pàgs. 9- I O. d'octubre, pàg. 6; èmfas i 93.- Piga, Lamas: 
afegida. Infecciones de ... , 19 19, 
vol. I, pàgs. 125- 137 . 
66. DB, n• 263, pàg. 77. El Diluvio publ icava el 
-11 .285. 19 d'octubre el tercer escrit -83. DB, n• 287, pàg. 
de l'esmentada 12.274. -94. DB, n• 282, pàg. 
organització, pàg. 7, i 12.054. 
67. DB, n• 275, pàg. encara n' hi hagué més en 
-11.778. 
-dates posteriors . -84. IMHC, Governació, 
D-1.287. -95 . Anales de la Real 
Academia de Medicina y 
68. DB, n• 282, pàg. 78. El Diluvio, 12 Cirugfa de Barcelona, 
12.054; El Diluvio, dia 9, d'octubre, pàg. 8: "Ornato -85. El Diluvio, 20 1918, sess ió del 26 
-pàgs. 6-7. pública e incuri a"; 14 -d'octubre, pàg. 9. d'octubre, pàgs. 197-199, i 
d'octubre, "Atrocidades sessió del 31 d 'octubre, 
sanitari as", pàgs. 8-9; 16 pàgs. 203-204. 
69. Reproduïdes per d'octubre, "¡Qué dictadores 86. DB, n• 291, pàgs. 
Rodríguez Méndez: sanitarios!", pàg. 8; 17 12.505-506. 
"Algunos datos .. . ", 19 19, d'octubre, "La salud -96. "Nota sobre la 
-vol. 54. pàgs. 367-369. pública en el di strito VII", vacunació preventiva de la 
pàg. 7; 18 d 'octubre, idem, -87. DB, n• 297, pàgs. bronco-pneumònia gripal" 
pàg. I O; 24 d'octubre, 12.740-41. (sessió del 16 d' abril de 
70. DB , 14 d'octubre, n• "Contra la hi giene y la - 1919), Annals de 
287, pàgs. 12.275-76. moral", pàg. 6; 25 l'Acadèmia i Laboratori de 
d 'octubre, "La limpieza 88. Rodríguez Méndez: Ciències Mèdiques 1919, 
callejera", pàg. 6. "Algun os datos ... ", 1919, vol. 13, pàgs. 133- 135. 
vol. 54, pàgs . 440-441. 
e N A N Y D A u ú e A A A e O N A 
e' 
a 
Gi 
~ 
D 
"D"  
·~ 
D> 
..s - Libra de Acras. VI II 
97. Antoni o Salvat -104. El Diluvio, 16 de Congreso Nacional de 
Navarro: Las enfermedades -juliol, pàg. 6. Historia de la Medicina. 
de la actual epidemia Murcia - Cartagena, 1986. 
estudiadas en Sevilla. Edició a càrrec de M. 
Talleres Tipograficos de 105. "La gripe", El Valera , M1 A. Egea i M' 
"Los Progresos de la -Diluvio, pàgs. 7-8. D. Bl:ízquez. Universidad 
Clínica" i "Plus Ultra" , de Murcia, Múrcia 1986, 
Madrid, 57 pàgs. És un vol. 1, pàgs. 514-523. 
opuscle recopilació de tres 106. "La gripe" , El 
an·icles, que es pot Diluvio, 10 d'octubre, pàg. 
consultar a l'arxiu de la 9 i 12 d 'octubre, pàgs . 
Reial Acadèmia de 8-10. 
Medicina de Barcelona, el 
lloc de publicació original 
del qual podria ser la -107. El Diluvio, 15 
revista Plus Ultra, d'octubre, pàg. 7; DB, n• 
desembre 1918- febrer 288, pàgs. 12.312-12.313. 
1919, segons una cita en 
Piga, Lamas: Infecciones 
-de ... , 1919, vol. 2, pàg. 96. -I 08. DB, n• 282, pàg. 
12.095. 
98. El Diluvio, 5 de 
-novembre, pàg. 7. -109. "La gripe", El 
Diluvio, 13 d'octubre, pàg. 
{156) 15. 
99. Rev. Esp. Med. Cir. 
-1918, vol. I. pàgs. 239-240. -110. Anuario Estadfstico 
de la Ciudad de Barcelona 
100. Freixas i Freixas, Rev. 1918, 1919 i 1920, 
Esp. Med. Cir. 1918, Barcelona 1922, vol. 17, 
pàgs . 235-237; pàgs. 440-442. 
Contribution personnelle 
au traitement de la 
grippe ... J.B. Baillière et -111. El Diluvio, 14 de 
-fils, París 1919, 28 pàgs. novembre, pàgs. 13. 
I OI . "La is la de los -112. Delmàs: "La frontera 
ladrones", El Diluvio, 26 de ... ", 1919. 
d'octubre, pàg. 9; DB, n• 
298, 25 d'octubre, pàg. 
-12.813. -113. Anuario Estadfstico ... , 
1922, pàgs. 452 i 465-469. 
102. DB, n• 297, 24 
-d'octubre, pàg. 12.741. -114. Cf. José Valenzuela, 
Esteban Rodríguez Ocaña: 
"La política sanitaria ante 
103. El Diluvio, 15 de la crisis epidémica de 
juliol, pàgs. 6-7. 1918. Reivindicación de un 
Ministeri o de Sanidad",