EMPS, TREBALL I OCUPACIO . Desigualtats de genere a
esigualtats de genere a la ciutat de Barcelona. TE
iutat de Barcelona. TEMPS, TREBALL I OCUPACIO . Des
REBALL I OCUPACIO . Desigualtats de genere a la ciutat
e genere a la ciutat de Barcelona. TEMPS, TREBALL
arcelona. TEMPS, TREBALL I OCUPACIO . Desigualtats d
a la ciutat de Barcelona. TEMPS, TREBALL I OCUPACI
MPS, TREBALL I OCUPACIO . Desigualtats de genere a 
sigualtats de genere a la ciutat de Barcelona. TEMP
t de Barcelona. TEMPS, TREBALL I OCUPA>C>IO>.> D>es>i>gu>a>lta
L I OCUPACIO . Desigualtats de genere a la ciutat 
de genere a la ciutat de Barcelona. TEMPS, TREBALL
1a. part: Aspectes conceptuals i metodològics
d1.1. Per oquè nous indicnadors socialsaproducció/reproducció, etc., com a caracteritzacióde gènere? d’allò masculí/femení, respectivament. D'aquestamanera, s'ha anat establint la visió d'una societat
1.1.1. El món oficial: un món masculí2 dividida en dues esferes separades amb escassa
interrelació entre elles, basades en principis antagò-
En les nostres societats l'habitual3 és que nics. D'una banda, l'esfera pública (masculina) se
coexisteixin diversos grups de població definits centraria en l’anomenat social, polític i econòmic i es
d'acord a determinades categories socials i demo- regiria per criteris d'èxit, poder, drets de llibertat i
gràfiques: classe social, ètnia, sexe, edat, etc. propietat universals, etc. I la privada -o domèstica-
Segons quina sigui la característica elegida es pot (femenina) estaria basada en llaços afectius i senti-
establir amb major o menor precisió quin és el grup ments, desproveïda de qualsevol idea de participació
dominant i quin el dominat. També, naturalment, es social, política o productiva. En aquesta rígida duali-
pot considerar més d'una variable simultàniament. tat només el món públic gaudeix de reconeixement i
Així, per exemple, d'acord amb les variables assenya- valor social. Tota l'activitat assignada als homes: el
lades els casos extrems serien, d'una banda, el grup treball mercantil, la participació pública, la gestió i
de major poder i prestigi social, el dels homes rics utilització del poder polític i econòmic, etc., és l'única
blancs i, per una altra, el grup de població més margi- activitat reconeguda socialment com tal i, en conse-
nat, el format per les dones pobres negres. qüència, atorga prestigi i identitat a les persones que
la duen a terme. L'activitat o participació en la deno-
Ara bé, normalment el grup dominant defineix i minada esfera privada, assignada socialment a les
imposa els seus valors i la seva concepció del món a dones, queda relegada al limbe de l'invisible i se li ha
la resta de la societat: construeix unes estructures negat valor i possibilitat d'identitat pròpia.
socials, estableix les relacions socials i de poder,
elabora el coneixement i dissenya els símbols i la Ara bé, el més preocupant és que les activi-
utilització del llenguatge. El grup dominat queda tats i els valors del món públic –en ser els únics
"silenciat" en el sentit que la seva visió del món no pot reconeguts socialment– tendeixen a categoritzar–se
expressar-se ni materialitzar-se, almenys en els com universals, fent definitivament inexistent “l’altra
mateixos termes i amb la mateixa força que el model part del món”. El problema és llavors que la pròpia
dominant. El cas específic que ens interessa, el de les noció de l'universal, en silenciar les diferències,
societats patriarcals4, no ha estat una excepció a la pren el seu significat de la marginalització de l'altre
norma general. o de l'altra, de l'específica, de la diferent. Així, el
resultat de definir com a "universal" el que és carac-
Tradicionalment, des de la ideologia patriarcal terístic del grup dominant (en aquest cas, els
liberal, s'han definit falses dicotomies: públic/privat, homes), sense considerar les experiències particu-
14 mercat/família, raó/sentiment, objectiu/subjectiu, lars, individuals i de grup, invisibilitza a les restants,
2 Algunes d'aquestes idees estan més desenvolupades a C. Carrasco (2000): “El ejercicio de la ciudadanía: la ciudadanía oculta de las mujeres”,
Col·lecció Urbanitas, Centre de Cultura Contemporània de Barcelona.
3 Estem fent referència bàsicament a les societats de països occidentals industrialitzats.
4 El concepte de patriarcat ha estat molt discutit des del feminisme. Segons Adrienne Rich (Rich: A. Nacemos de mujer. La maternidad como experiencia
e institución, Cátedra, Madrid, 1996, v.o. 1976) “El patriarcado consiste en el poder de los padres: un sistema familiar y social, ideológico y político con el
que los hombres –a través de la fuerza, la presión directa, los rituales, la tradición, la ley, el lenguaje, las costumbres, la etiqueta, la educación y la divi-
sión del trabajo– determinan cuál es o no el papel que las mujeres deben interpretar con el fin de estar en toda circunstancia sometidas al varón.”
les dones. Aquestes darrers, a través de la seva ment no només del fet que la ciència ha estat produï-
inclusió en l'universal, desapareixen5. da per un subconjunt particular de la raça humana
–és a dir, quasi totalment per homes blancs de classe
En definitiva, tant el sistema polític com el món mitjana– sinó que també ha evolucionat sota la
laboral i els diferents àmbits públics mantenen un influència formativa d'un ideal de masculinitat parti-
concepte de l'universal pretesament abstracte, cular6. Amb aquesta afirmació no s'està negant
exempt de característiques pròpies del grup i, en l'avenç del coneixement en determinats camps, més
conseqüència, els valors masculins s'imposen a tota aviat el que es vol assenyalar és que l'elecció dels
la societat. La pretesa universalitat del món públic es temes d'investigació, la manera d’aproximar-se’n, el
reflecteix també en el llenguatge: s'utilitzen catego- rebuig absolut a la pròpia experiència i a la subjecti-
ries d'ordre general per a reflectir només l'activitat vitat, la interpretació de dades i resultats, etc., respo-
particular de l'esfera masculina. Així, per exemple, nen a interessos propis de la cultura masculina. I, el
treball s'identifica amb ocupació, participació política que és més greu és que els resultats s'ofereixen com
amb participació en la política oficial, etc. I no és un a neutres i universals. És en aquest sentit que la cièn-
problema només de llenguatge sinó del contingut que cia es presenta com a pensament legitimador dels
s'amaga. És a dir, el marc conceptual i l'ordre simbò- valors i les normes dominants.
lic elaborats des de l'androcentrisme serveixen per a
acabar de justificar i legitimar la societat construïda En el cas particular dels estudis socials, en
d'acord amb el model masculí. general s'utilitzen esquemes teòrics que presenten
una falsa neutralitat en el sentit que tot i ser parcials
1.1.2. L'anomenada “ciència” i el seu paper –recullen només una part dels processos socials i
legitimador econòmics, bàsicament la que té relació amb allò
públic o mercantil– pretenen ser globals i, per tant,
D'acord amb les falses dicotomies assenyala- explicatius de tota la societat en conjunt. D'aquesta
des anteriorment, les dones serien les responsables manera queda invisible gran part de l'activitat i parti-
d’allò personal, l'afectiu, l'emocional, mentre que la cipació –essencial per al funcionament social– que
ciència, en quant a reflex d’allò racional, objectiu i duen a terme les dones.
impersonal, estaria reservada als homes. Com a
resultat, el desenvolupament de la ciència i el conei- Ara bé, en les darreres dècades, des del femi-
xement científic també estaran marcats pel biaix nisme s'intenta un canvi de perspectiva en les dife-
androcèntric que imprimeix el grup dominant (homes) rents disciplines, el que es coneix com una perspec-
a tota la societat. Evelyn Fox, en referència al proble- tiva de gènere7. Es tracta de canvis profunds
ma de la dicotomia i la divisió del treball afirma que és –conceptuals i de referents teòrics– que no única-
precisament aquesta divisió la responsable de dues ment pretenen "afegir" l'estudi de les dones com un
omissions notables en la majoria dels estudis socials tema més a investigar, sinó que sobretot intenten de 15
de la ciència: no haver aconseguit advertir seriosa- replantejar els problemes, així com la manera d'enfo-
5 Veure Adán, C.: “¿Puede la epistemología feminista aportar algo al problema de la ciudadanía?”, a Ortega, M. et al. (ed.), Género y ciudadanía,
Ediciones de la Universidad Autónoma de Madrid; o Woodward, A.: “El Estado y la Ciudadanía, ¿Quién constituye el Estado?, ¿Qué lugar ocupa la
mujer?”, a P. de Villota (ed.) Las mujeres y la ciudadanía en el umbral del siglo XXI, Editorial Complutense, 1998.
6 Evelyn Fox: Reflexiones sobre género y ciencia, Edicions Alfons el Magnànim, Generalitat Valenciana, 1989 (e.o. 1985), p. 15.
7 Els estudis feministes han mostrat que el gènere no és una variable sinó una categoria d'anàlisi, una perspectiva diferent d'enfocar els problemes que
permet recuperar el costat invisible del món.
1a. part: Aspectes conceptuals i metodològics
car–los i resoldre'ls. És una forma de demostrar que fenòmens socials que permeten analitzar les condi-
hi ha diferents interpretacions del món i diverses cions de vida d'un sector o sectors de població deter-
maneres d'organitzar i plantejar el coneixement. minats. Mesuren els principals trets de la societat, la
Aquestes noves perspectives han revelat la insufi- seva interrelació i els canvis. Serveixen de guia per
ciència dels cossos teòrics de les ciències socials, conèixer l'evolució de les característiques socials
per la seva incapacitat d'analitzar i relacionar les més significatives d'una societat a fi de detectar
diferents parcel·les de la societat, de recuperar els problemes específics i poder contribuir al disseny de
àmbits negats per la cultura dominant i d'oferir –no ja polítiques públiques que tendeixin a augmentar la
una explicació– sinó ni tan sols un tractament qualitat de vida de les persones. 
adequat a la desigualtat social entre dones i homes.
En definitiva, aquests nous enfocaments no sols Ara bé, aquestes afirmacions i definicions
denuncien el biaix androcèntric que es troba sota el generals no informen sobre l'orientació ideològica i
"saber científic", sinó que van a la recerca i construc- política que hi ha darrere d'un sistema d'indicadors i
ció de nous marcs analítics. que es concreta, fonamentalment, en el model teòric
elegit. Per això, no és ociós insistir en els biaixos que
Si s'accepta aquesta perspectiva més àmplia poden presentar–se en l'anàlisi estadística: la mane-
–que implica assumir la diversitat i reconèixer l'espe- ra com es recull i es presenta la informació; els
cificitat de les dones– com a mètode per a interpretar problemes de mesura, i els de construcció i coherèn-
el món, es requeriran, com és obvi, noves estadísti- cia conceptual condicionen notablement els resultats
ques i indicadors que permetin copsar les caracterís- d'un estudi. Les mesures estadístiques són conven-
tiques socials elegides per representar la realitat o cions i depenen de l'enfocament analític utilitzat. Dit
temàtica social estudiada. En qualsevol cas, abans d'una altra forma: la "mesura del món" representa una
d'entrar en matèria és convenient alertar també en organització, representació i interpretació des de la
relació amb els indicadors. perspectiva de qui mesura (o té el poder per fer–ho).
Primer, perquè elegeix el que vol mesurar; segon,
1.1.3. L'elaboració d'indicadors: perquè decideix des d'on mesurarà i; tercer, perquè
un problema molt més que estadístic elegeix l'instrument de mesura. D’aquí que, com han
assenyalat algunes autores i autors, l'elecció i elabo-
En general, s'accepta que en qualsevol estudi ració d'un sistema d'indicadors socials normalment
aplicat de la realitat social, les dades estadístiques està orientada per dos elements que no sempre es
recopilades i organitzades sistemàticament descriuen fan explícits. En primer terme, la intencionalitat políti-
aspectes de la realitat que s'intenta analitzar. A partir ca: què i per a què es vol mesurar. En segon lloc, l'en-
d’aquestes dades s'elaboren indicadors l'objectiu focament teòric que sustenta l'elaboració del sistema
dels quals és condensar la informació continguda en i intenta donar compte de l'estructura de relacions
16 les estadístiques existents per donar compte del que socials objecte de l'anàlisi. 
es vol mesurar a través d'un número (indicador), que
sigui de lectura ràpida i permeti comparacions En relació amb les societats patriarcals, els
temporals i/o espacials. En particular, els indicadors indicadors han reflectit fonamentalment el que hem
socials constitueixen mesures quantitatives dels denominat món masculí. Es tendeix a mesurar el
treball de mercat, la participació en el món públic, rrelacions entre les esferes mercantil i familiar, tenint
l'educació oficial, etc., i no es té en compte la partici- en compte les relacions de poder i les desigualtats
pació en els espais més privats de relació social o en socials que estratifiquen les diferents institucions. Els
el treball familiar domèstic8. No obstant, en aquests mecanismes de funcionament i les interdependèn-
espais més privats –els més invisibles– és on s'esta- cies entre l'estructuració del mercat laboral i l'orga-
bleixen els mecanismes que asseguren una part nització familiar, quant a temps i distribució dels
important del benestar de les persones. D’aquí que en treballs, determinen la diferent situació social de
fer visible només la part pública dels processos –la dones i homes. Més específicament, les relacions
que té a veure amb la identitat masculina– aquesta entre treball de mercat, treball familiar domèstic i
darrera es fa universal, i és l'única cosa que queda benestar condicionen formes i qualitat de vida
reflectida en les estadístiques i els indicadors. Quan segons el sexe.
des d'aquesta perspectiva s'elaboren indicadors per
a les dones, se les està “mesurant” des d'un referent Els esquemes interpretatius centrats en el
masculí, és a dir, no s'estan analitzant les dones des mercat ofereixen una visió desfigurada de la realitat,
d'elles mateixes, sinó que s'està mesurant fins a quin ja que amaguen una part important dels processos de
punt les dones s'estan integrant en el món masculí. reproducció humana sense els quals “el mercat” no
D'aquesta manera, la idea d'elaborar nous indicadors podria subsistir. I, en aquest cas, no és de rebut
és la base de recuperar el món invisible, no d'agre- emprar la clàusula “ceteris paribus” per justificar la
gar–lo, sinó d'integrar–lo. D'analitzar el món en el seu parcialitat de l'enfocament, a risc de no poder captar
conjunt amb totes les seves diferències, particulari- la dimensió real del funcionament, no ja de la societat
tats i valors, i reflectir–lo en indicadors específics que en el seu conjunt, sinó ni tan sols del mercat laboral
copsin les identitats femenines i masculines. des de la seva mateixa essència, això és, com es
reprodueix la força de treball. A més, en analitzar
1.2. Bases per a un sistema només “una part del treball”10, no es té informació
d’indicadors de treball9 sobre què succeeix amb la “càrrega global de treball”
i, per tant, amb el benestar de les persones. La quali-
1.2.1. Activitat, treball i ocupació: tat de vida no només té a veure amb la quantitat dels
un problema conceptual béns i els serveis de què es pot disposar, sinó també
amb la quantitat i els tipus de treball que s'han de
La investigació feminista sobre el mercat labo- realitzar per a aconseguir–los. Aquí, té importància la
ral i el treball de les dones, així com també els estudis discussió sobre el concepte de treball. Encara que
entorn del benestar i la qualitat de vida han posat de sense pretendre entrar a fons en la discussió –no és
manifest la necessitat de transcendir els models casualitat que haguem entrat en el segle XXI sense
econòmics tradicionals, centrats (quasi exclusiva- tenir una definició clara per a un concepte tan bàsic–
ment) en el mercat i desenvolupar nous marcs d'anà- l'intent de construir nous indicadors obliga a fer com 17
lisi més fèrtils i més realistes que considerin les inte- a mínim algun comentari sobre la noció de treball.
8 Les diferents formes de participació de les dones, començant per l'àmbit familiar, estan tractades en la ponència presentada per Ca la Dona a
l'I Congrés de les Dones de Barcelona: “Transformem la ciutat donant valor a la participació de les dones”, Ajuntament de Barcelona, gener 1999.
9 Aquest apartat es basa en l'article de C. Carrasco i M. Mayordomo (2000), “Los modelos y estadísticas de empleo como construcción social: la
encuesta de población activa y el sesgo de género”, Política y Sociedad, 34, Madrid.
10 S'acostuma a denominar "càrrega global de treball" al treball total que duen a terme les persones.
1a. part: Aspectes conceptuals i metodològics
La idea de treball com “tota activitat destinada fora, al barri i al lloc de treball, que crea xarxes fami-
a produir béns i serveis per satisfer les necessitats liars i socials, que ofereix suport i seguretat perso-
humanes” és propera a la que s’emprava en l'època nal. Una activitat clau que permet el desenvolupa-
preindustrial, on el concepte era ampli –abastava ment de persones socials amb majors capacitats
diferents activitats realitzades dins o fora de la– llar afectives i de relació, característiques fonamentals
encara que menys precís que l'actual. La noció de –entre altres coses– per participar en la vida social,
treball que es va conceptualitzant durant la industria- pública i en el treball de mercat. No obstant, tot i la
lització ens remet a una idea molt estreta, encara que importància d'aquesta activitat, des de la política i
força més precisa: treball s'identifica amb ocupació. l'economia se n’ha ignorat i ocultat la seva rellevàn-
Encara que sota la primera noció de treball hi ha acti- cia. Acabar amb la invisibilitat d'aquest treball signi-
vitats on les fronteres de la definició es presenten fica, entre altres coses, reconèixer i donar valor a la
difuses, creiem més fèrtil un concepte amb límits important participació de les dones en una activitat,
ambigus però ajustats a la realitat, que una noció molt l'objectiu de la qual no és altre, que el sosteniment
precisa del fenomen útil per a l'anàlisi11. El fet és que de la vida humana.
no tot el treball es fa dins el marc de relacions del
mode de producció capitalista dominant. El treball En definitiva, els models econòmics han reflec-
familiar domèstic destinat a tenir, organitzar, gestio- tit quasi exclusivament l'economia de mercat, i han
nar i produir des de la llar ha estat sempre la part donat compte d'un mercat laboral caracteritzat per
central de la supervivència humana, independent- una participació masculina lliure de restriccions
ment de quin hagi estat el mode dominant. reproductives. Amb aquesta visió androcèntrica, els
esquemes interpretatius esmentats no estan en
Tradicionalment han estat les dones qui han condicions de donar compte dels diversos plans en
assumit aquesta responsabilitat de la “cura” i soste- què es mouen les dones com a treballadores, mares i
niment de la vida humana. Activitat que representa un ciutadanes. Però no sols això, a més, també són
conjunt de tasques que tendeixen a donar suport a les inadequats per a l'anàlisi de la població masculina, ja
persones dependents per motius d'edat o salut, però que amaguen l'activitat d'afectes i atencions sense la
també a la gran majoria dels homes adults; que qual els homes i les seves filles i els seus fills no
inclouen l'alimentació, l'afecte, el descans,etc., en podrien subsistir. 
ocasions, aspectes poc agradables, repetitius i esgo-
tadors, però absolutament necessaris per al benestar 1.2.2. Una crítica a les categories
de les persones (com per exemple, moltes tasques de i estadístiques laborals
neteja). Un treball que permet que cada dia funcioni
tota l'organització familiar: nens i nenes acudeixen Com a resultat, la majoria d'enquestes i esta-
nets i alimentats a l'escola, les persones adultes als dístiques laborals es formulen a partir dels models
18 seus diferents treballs, la casa està ordenada, etc., teòrics habituals, orientats cap a l'ocupació per als
com si actués una “mà invisible” perquè tot anés que el treball domèstic–familiar ni és una activitat
rodant. Un treball que es fa dia rere dia, en la llar i econòmicament rellevant, ni té l'estatus de “treball”.
11 Boulding afirma que “mientras reconozcamos el lugar de cada fenómeno dentro de su propio espectro, no debemos preocuparnos demasiado por las
definiciones exactas”. Per exemplificar la seva afirmació utilitza la imatge de l'arc de Sant Martí: reconeixem zones de diferents colors, encara que no
som capaços de dir exactament tots els colors que hi ha ni on acaba un i comença l'altre, tot i així, reconeixem l'arc de Sant Martí. Boulding, K.E., La
economía del amor y del temor, Madrid, Alianza, 1976:16 (e.o. 1973).
De fet no hi ha estadístiques oficials periòdiques per població econòmicament activa i població econòmi-
mesurar el treball familiar domèstic (no existeix cament inactiva. La primera d'aquestes categories es
aquest treball oficialment), encara que sí que hi ha defineix com tota la població de 16 anys o més que
diverses estadístiques oficials periòdiques que recu- està ocupada o desocupada (busca ocupació i no
llen informació del treball de mercat (segurament la troba). En canvi, la segona no es defineix per si matei-
més rellevant, l'Enquesta de Població Activa (EPA). xa, no es defineix com un grup de població amb una
Les dades estadístiques recollides només correspo- sèrie de característiques. Al contrari, es construeix de
nen a l'activitat mercantil de les persones, les taxes i forma residual, és a dir, inclou totes les persones que
indicadors reflecteixen i mesuren exclusivament el no són actives segons la definició anterior. Per tant, en
que succeeix en el treball de mercat i les categories aquesta primera definició ja s'assenyala una dicoto-
mantenen el mateix biaix de gènere. El preocupant és mia: o s’és persona activa o s'és no–activa. És a dir, hi
que aquestes dades estadístiques serveixen de base ha un element que es considera central (la població
per a l'elaboració i implementació de programes activa) i el altres es defineixen en relació amb aquest
socials i polítiques econòmiques. Polítiques que –al darrer per negació, com el que no és, sense existèn-
no considerar el treball familiar domèstic en la infor- cia pròpia sinó “amb relació a”. Diguem que si hi ha
mació estadística– resultaran inadequades per l'element “a” (en aquest cas, el treball de mercat)
corregir les desigualtats socials existents entre reconegut, hi ha el “no a” (entre altres, el treball fami-
dones i homes. liar domèstic), com la negació del primer i, per tant, no
valorat. No es reconeix que si existeix “a” pot existir
Les categories i classificacions que utilitza “b” com diferent d’ “a”, amb altres característiques i
l'EPA (principal referent per a l'anàlisi del mercat de altres valors que poden ser tan o més importants que
treball) per descriure les situacions de mercat rela- “a”. És a dir, no es reconeix la diferència ni la diversi-
tives a l'activitat, la inactivitat, l'ocupació i la tat. Així, com a conseqüència de la definició, la pobla-
desocupació reflecteixen el concepte esbiaixat i ció inactiva és una espècie de calaix de sastre on
estret de “treball” que utilitza l'enquesta. Les defini- queden incloses tant les persones que estudien, com
cions esmentades van ser elaborades a partir d'un les dones que només duen a terme treball domèstic, o
model d'ocupació masculí, amb determinades els jubilats, els pensionistes, els rendistes, etc. En
característiques que a més de manifestar actual- definitiva, la definició de població activa subestima
ment canvis importants, mai ha estat la norma per a notablement el treball de les dones en ignorar l'activi-
l'ocupació femenina. No obstant això, les categories tat no remunerada que es produeix en la llar.
poblacionals s'han mantingut, tot i mostrar–se poc
eficaces per a representar la realitat social en rela- Tot això comporta que les definicions utilitza-
ció amb el treball12. des per l'EPA aportin informació parcial i esbiaixada
sobre el món real. Per exemple, considerem una
A manera d'exemple, comentem un dels proble- situació força possible avui: una mare de 50 anys, 19
mes que suggereixen les categories poblacionals mestressa de casa a temps complet, i el seu fill de 25
emprades per l'EPA. Té a veure amb la definició de anys desocupat (no té treball de mercat). Suposem
12 No ens detindrem aquí en la crítica a les categories utilitzades per l'EPA. Aquestes crítiques estan desenvolupades a C. Carrasco i M. Mayordomo
(1999): “Tiempos, trabajos y organización social: reflexiones en torno al mercado laboral femenino” en C. Carrasco: Mujeres y Economía, Icaria,
Barcelona; C. Carrasco i M. Mayordomo (2000), op. cit.
1a. part: Aspectes conceptuals i metodològics
que la mare treballa 8 hores diàries rentant, cuinant, min cada vegada més al model masculí. Sense negar
netejant, etc., i el fill, a part de buscar ocupació “no fa importància a l'entrada de les dones en el mercat de
r s”. D'acord a les categories de l'EPA, la mare és treball –pel que de socialització, autonomia i autoes-
inactiva, però el fill és actiu (desocupat). tima significa– no creiem que la participació en el
mercat en els termes que ho realitzen els homes sigui
En conseqüència, des d'una visió més realista, un model desitjable per a la majoria de les dones, i ni
proposem considerar el concepte d'activitat en sentit tan sols possible. Si es donés una hipotètica situació
ampli, incloent els diferents tipus de treball, en parti- com aquesta, qui cuidaria de la vida humana? 
cular –pel tema que ens ocupa– el treball de mercat i
el treball familiar domèstic. D'aquesta manera, la D’aquí la necessitat de recollir i sistematitzar
categori  població amb activitat queda referida a les informació que permeti recuperar, anomenar i donar
persones que almenys duen a terme un dels dos valor a tota aquella activitat imprescindible per a la
treballs assenyalats i població sense activitat o vida humana que s’ha mantingut invisible sense reco-
pobl ció inactiva a les persones que no fan cap dels neixement social i de traduir–la en categories i indi-
dos treballs13. A partir d'aquestes definicions àmplies, cadors específics que reflecteixin més fidelment la
es mantenen per al treball de mercat les definicions realitat de dones i homes. 
habituals utilitzades per l'EPA encara que afeguint-hi
l'especificitat “mercantil”: població activa mercantil, 1.3. Aspectes metodològics
població ocupada mercantil, població desocupada i limitacions de la informació
mercantil i població inactiva mercantil. Però, a més,
es defineixen per al treball familiar domèstic catego- 1.3.1. La base de dades: aspectes
ries anàlogues a les anteriors. Així, es tindrà: població metodològics
activa domèstica, població ocupada domèstica i
població inactiva domèstica14. Tenint en compte els objectius de l'estudi, un
dels primers problemes a resoldre era l'obtenció de la
Ara bé, a més d'aquests problemes concep- informació necessària per a aconseguir els objectius
tuals, quan s'estudia la participació de les dones plantejats. L'anàlisi de les diferents fonts d'informació
s'utilitza per això el mateix instrumental estadístic i de dades secundàries sobre el treball de dones i homes
analític que l'utilitzat pels homes, sense considerar per a la ciutat de Barcelona va dur en un primer
que l'activitat mercantil femenina té característiques moment a considerar tres: l'Estadística de Població
totalment diferents, precisament perquè la seva acti- 1996 (Institut d’Estadística de Catalunya), l'Enquesta de
vitat fonamental està en un altre lloc (que roman invi- Població Activa (EPA, Institut Nacional d'Estadística) i
sible). D'aquesta manera, la participació femenina es l'Enquesta de la Regió de Barcelona; Condicions de
"mesura" en relació amb el món masculí, el que té vida i hàbits de la Població (ERB, Institut d’Estudis
20 valor, al qual cal assemblar–se i arribar. Encara que Regionals i Metropolitans de Barcelona) 
15. 
sense fer–la explícita, s'està mantenint la idea que
l'òptim (una meta implícita) és que les dones s’aproxi- Finalment va ser l'Enquesta de la Regió de
13 Una definició detallada d'aquestes noves categories poblacionals es troba a l'annex 1.
14 Cal fer notar que en aquest cas la població activa coincideix amb la població ocupada, ja que no hi ha la “desocupació domèstica”. D'acord a la
definició de persona desocupada o aturada en el mercat, es tracta d’algú que buscant treball no el troba. En canvi, a la llar si “es busca treball familiar
domèstic” sempre es troba, precisament aquesta és una de les característiques d'aquest tipus de treball, que “mai s'acaba”.
EMPS, TREBALL I OCUPACIO . Desigualtats de genere a la ciutat de Barcel
a.TEMPS, TREBALL I OCUPACIO . Desigualtats de genere a la ciutat de Barc
ona. TEMPS, TREBALL I OCUPACIO . Desigualtats de genere a la ciutat de B
celona. TEMPS, TREBALL I OCUPACIO . Desigualtats de genere a la ciut
arcelona. TEMPS, TREBALL I OCUPACIO . Desigualtats de genere a la ciutat 
arcelona. TEMPS, TREBALL I OCUPACIO . Desigualtats de genere a la ciut
Barcelona la que es va considerar més adequada per ra que les preguntes que conté es refereixen a la
als objectius de l'estudi. L'element que va decantar la persona que contesta (la unitat d'anàlisi és indivi-
decisió va ser que era l'única font de dades que oferia dual), es recullen situacions familiars o de la llar i
informació tant del treball de mercat com de treball també informació sobre les diferents persones que
familiar domèstic de les ciutadanes i els ciutadans de conviuen amb l’entrevistada.
Barcelona, aspecte fonamental per al nostre estudi. A
més, en tractar–se d'un programa permanent d'infor- L'enquesta s'estructura al voltant de diversos
mació de base i d'anàlisi de la realitat metropolitana eixos temàtics: estructura familiar, origen geogràfic,
barcelonina (la seva periodicitat és quinquennal, llengua, nivell d'estudis, situació laboral (persones
havent–se realitzat la primera l'any 1985 i l'última en ocupades, aturades i inactives), treball domèstic,
el 2000), permet estudiar la seva evolució. ingressos, consum, habitatge, percepció del barri i de
l’habitatge, ús i imatge del territori, cultura i oci, rela-
Sense entrar en el detall dels aspectes tècnics cions socials i associacionisme.
i metodològics de cada una de les altres dues fonts
considerades, cal assenyalar que l'EPA està orienta- En l'edició de l'any 2000, el seu univers esta-
da a donar dades de les principals categories pobla- dístic és la totalitat dels individus de 18 anys i més
cionals en relació, només, amb el mercat de treball i residents al territori de referència, que formen un
a obtenir classificacions d'aquestes categories total de 3.762.462. El nombre de persones entrevista-
segons diverses característiques. A més s'obtenen des va ser de 6.830, seleccionades aleatòriament
resultats per al conjunt nacional o bé a provincial, dins cada secció censal a partir del Cens Electoral
però difícilment la mostra és representativa en làmbit de 1999. El marge d'error per al conjunt de la mostra
de ciutat. Per la seva banda, l'Estadística de Població és del ±1,5%, per a un nivell de confiança de 2 sigma.
té tres inconvenients: el seu distanciament en el Per a la ciutat de Barcelona, la mostra va ser de 2.032
temps, les escasses característiques que recull del persones entrevistades, amb un error mostral aproxi-
treball mercantil i l'absència del treball familiar mat del 2%. 
domèstic.
En aquest estudi s'analitza l'evolució de les
"L’enquesta sobre condicions de vida i hàbits variables en el període 1990–2000. S'han descartat les
de la població de la Regió de Barcelona (ERB) 2000", edicions de 1985 i 1995 perquè, l'edició de 1985 no és
forma part d'un programa permanent d'informació de directament comparable amb certs aspectes fona-
la realitat social. El seu principal objectiu és propor- mentals d'aquest estudi, tals com les hores de dedi-
cionar dades que permetin el coneixement i el segui- cació als diferents treballs. Per la seva banda, les
ment de les dinàmiques territorials i les transforma- dades de l'edició de l'any 1995 presenten certes
cions socials a la província de Barcelona. Amb l'ob- distorsions com a resultat dels efectes econòmics
jectiu de generar dades objectives sobre la població, provocats per la realització dels Jocs Olímpics de 21
la informació s'estructura en àmbits temàtics i enca- 1992. A més, 10 anys són un període temporal sufi-
15 En les seves edicions de 1985, 1990 i 1995 es denominava “Enquesta de la Regió Metropolitana de Barcelona”.
16 Enquesta de la Regió Metropolitana 2000: primers resultats. Papers, núm. 34. Institut d'Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona, 2001.
17 Per consultar els aspectes metodològics i de resultats de les diferents edicions de l'Enquesta Metropolitana de Barcelona, es pot consultar:
Enquesta Metropolitana de Barcelona 1985-1986. Informe general; Enquesta de la Regió Metropolitana de Barcelona 1990. Informe general; Enquesta de
la Regió Metropolitana de 1995; Institut d'Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona (2002) Dades estadístiques bàsiques 2000.Enquesta de la
Regió de Barcelona, 2000.
1a. part: Aspectes conceptuals i metodològics
cient per una aproximació a l'evolució dels indicadors Encara que es recull un bloc d'informació bàsica de
fonamentals. tots els membres que viuen a la llar, l'enquesta es
realitza a la persona entrevistada. Això impossibilita
1.3.2. La base de dades: les limitacions poder analitzar les interaccions entre els diversos
de la informació membres de la llar. Així per exemple, les hores de
treball de mercat i les hores de treball familiar domès-
Considerant que l'ERB no és una enquesta de tic només es recullen per a la persona entrevistada i
treball, sinó una enquesta general sobre les condi- no les que realitzen les altres persones de la llar,
cions de vida i els hàbits de la població, calia esperar impedint conèixer les hores totals de dedicació de la
que, pels nostres objectius, presentés una sèrie de llar a cada un dels treballs.
limitacions; algunes de caràcter genèric i d’altres de
caràcter més específic. Aquests problemes, relacio- Una tercera problemàtica està relacionada
nats amb les característiques de la informació dispo- amb el “treball de cura” a persones dependents. Per
nible, condicionaran l'anàlisi, però sobretot limitaran a l'anàlisi és important considerar el concepte de
la posterior elaboració d'indicadors. A continuació, “llars amb persones dependents” que fa referència a
s'assenyalen les limitacions més rellevants segons el llars on viuen menors i/o persones ancianes, malaltes
nostre parer. o discapacitades. No obstant això, la informació
sobre aquestes últimes persones només es comença
En primer lloc, la mostra utilitzada per l'ERB a recollir en l'enquesta de 2000. Per això i per poder
considera les persones de 18 i més anys, amb la qual dur a terme estudis comparatius amb la situació de
cosa pràcticament no es té informació sobre les 1990 no s'han considerat “llars amb dependents”, el
característiques i condicions de treball de les perso- que seria més significatiu, sinó només “llars amb
nes d'entre 16 i 18 anys. Ja que l'edat legal d'incorpo- menors”. Seria desitjable incorporar la nova informa-
ració al mercat de treball són els 16 anys, seria impor- ció a anàlisis futures.
tant comptar amb aquesta informació. A més, en trac-
tar–se d'un estudi de la ciutat de Barcelona, s'ha Ara bé, la limitació temàtica específica més
treballat amb una submostra. Encara que el seu error important té a veure amb els “temps de treball”. El
mostral i la seva fiabilitat es manté dins els paràme- temps de dedicació als diferents treballs –i no sols
tres acceptables, en certes situacions la representa- l‘ocupació– és una informació bàsica per analitzar la
tivitat de grups específics és molt petita. Tenint en qualitat de vida i les diferències entre dones i homes.
compte que s'utilitza el sexe com a variable indepen- Cada vegada més les situacions crítiques –en parti-
dent fixa en les anàlisis, llavors només es pot treballar cular les de les dones– es presenten per problemes
amb una segona variable independent. Creuar més de de simultaneïtats, intensitats i organització dels
tres variables, obliga a treballar amb col·lectius molt temps de treball. Això no obstant, la informació de
22 petits amb el risc de resultats esbiaixats. l'Enquesta de la Regió de Barcelona en relació amb
els temps de treball presenta alguns problemes que
Una segona limitació important de la font de en limiten l'anàlisi. En primer lloc, no es tracta d'un
dades té a veure amb la unitat d'anàlisi. L'enquesta estudi d'ús del temps i d’aquí que el temps de treball
és individual, no es fa a tots els membres de la llar. familiar domèstic no estigui desagregat ni per
tasques ni per dia de la setmana, només hi ha infor- tant, en la pregunta següent referida a temps de
mació sobre qui realitza les diverses tasques a la llar. treball familiar domèstic és fàcil que les persones
L'única informació que existeix en relació amb el entrevistades no incloguin el temps de cura.
temps dedicat a treball familiar domèstic correspon L'atenció dels nens (es) es pregunta posteriorment
al temps global de la setmana anterior a l'enquesta. de forma separada, però només qui el realitza no el
D'altra banda, tampoc es pot analitzar cap relació número d'hores de dedicació. Per tots aquests
entre treball i temps disponible o d'oci, ja que no motius, hi ha moltes possibilitats que el temps de
existeix aquesta darrera informació18. Un segon treball familiar domèstic estigui subvalorat. Un tercer
problema té a veure amb el temps dedicat a “tenir problema és que no hi ha informació sobre un altre
cura” de nens i nenes. En general, aquest és un tipus de participació en temps de cura –per exemple,
temps que tendeix a subvalorar–se ja que és habitual "cangurs"– la qual cosa no permet conèixer el temps
que es realitzi simultàniament amb altres activitats; total necessari per a l'atenció dels nens i de les
per exemple, es fa el dinar mentre es cuida a les filles nenes. Finalment, seria interessant poder relacionar
i fills, i les persones tendeixen a comptabilitzar "l’al- per tipus de família la quantitat de treball familiar
tra activitat". Així, els temps de cura amb facilitat domèstic i la de treball de mercat que s'està realit-
tendeixen a desaparèixer o a romandre ocults. Però zant. Però, pel fet de no tenir la informació completa
a més, en l'ERB quan es pregunta per qui realitza el del treball que realitzen tots els membres de la llar,
treball domèstic no s'inclou l'atenció de nens/es, per no és possible obtenir aquesta dada.
dona
23
18 Es podria aproximar un càlcul a partir d'operacions aritmètiques en funció de les hores de llevar-se, d’anar-se a dormir, de treball de mercat, de
treball famliar domèstic i de desplaçaments. Aquesta manera d'aproximar-se al temps lliure o temps disponible comporta molts problemes de percepció
i de subjectivitat del temps de les persones.
1a. part: Aspectes conceptuals i metodològics