EMPS, TREBALL I OCUPACIO . Desigualtats de genere a
esigualtats de genere a la ciutat de Barcelona. TE
iutat de Barcelona. TEMPS, TREBALL I OCUPACIO . Des
REBALL I OCUPACIO . Desigualtats de genere a la ciutat
e genere a la ciutat de Barcelona. TEMPS, TREBALL
arcelona. TEMPS, TREBALL I OCUPACIO . Desigualtats d
a la ciutat de Barcelona. TEMPS, TREBALL I OCUPACI
MPS, TREBALL I OCUPACIO . Desigualtats de genere a 
sigualtats de genere a la ciutat de Barcelona. TEMP
t de Barcelona. TEMPS, TREBALL I OCUPA>C>IO>.> D>es>i>gu>a>lta
L I OCUPACIO . Desigualtats de genere a la ciutat 
de genere a la ciutat de Barcelona. TEMPS, TREBALL
2a. Part: Participació, activitat i temps de treball
En aquesta segona part es duu a terme l'anàli- la realitat en no atorgar reconeixement al treball fami-
si de l’ocupació de dones i homes en els diferents liar domèstic. Per això, s'analitza de forma global l'ac-
treballs. Es presenta dividida en tres apartats. En el tivitat segons les noves categories poblacionals defi-
primer s'analitza la participació global en l'activitat i nides en l'annex 1, segons les quals, sota el terme
els temps de treball, tot discutint en conjunt la parti- d'activitat es considera tant el treball de mercat com
cipació i temps en treball de mercat i treball familiar el treball familiar domèstic i l'estudi. Es pretén així
domèstic. L'estudi més detallat d'ambdós treballs es acabar amb la imatge de “inactives” de les dones i
continua separadament en els dos apartats següents, oferir una primera panoràmica de la distribució dels
on s'analitzen les característiques i els indicadors de treballs en la societat i del repartiment de la “càrrega
l'activitat, ocupació i desocupació d'homes i dones global de treball”. 
en cada un dels treballs. 
L'evolució entre 1900 i 2000 de les taxes d'ac-
Les anàlisis que es presenten es centren, fona- tivitat globals –participació en treball familiar
mentalment, en les dades per a la ciutat de Barcelona domèstic i/o treball de mercat– (taula 2.1.) mostra
de l'any 2000. A més, en certs indicadors fonamentals que l'activitat masculina ha experimentat un cert
dels quals es disposa d’informació, es fan anàlisis increment, en canvi la femenina, ha disminuït.
comparatives: temporalment, comparant dades de L'increment masculí es pot deure al fet que cada
Barcelona 1990-2000; i amb altres territoris, ja sigui vegada més un nombre major d'homes “ajuden” en
d’Espanya o dels països de la Unió Europea. la realització de treball familiar domèstic19, en parti-
cular, els homes majors jubilats. La disminució de
2.1. Participació global i temps l'activitat femenina pot estar motivada per l'envelli-
de treball ment de la població, que afecta més a les dones que
els homes, i els impedeix, a determinades edats, fer
L'objectiu d'aquest apartat és mostrar com la qualsevol tipus d'activitat.
concepció de les categories poblacionals habitual-
ment utilitzades pot portar a una visió desfigurada de Tot i aquests canvis, les dones continuen parti-
Taula 2.1. Taxes de participació global en l’activitat. Barcelona
Evolució 1990-2000
1990 2000 % variació
Home 85,2 91,8 7,7
Població activa total
Dona 95,7 94,3 –1,5
Home 14,8 8,2 –44,6
26 Població inactiva Dona 4,3 5,7 32,6
Població inactiva en sentit ampli Home 16,0 9,2 –42,5
(població no ocupada) Dona 4,4 6,0 36,4
19 Per analogia amb el mercat, ser persona activa en treball familiar domèstic consisteix a realitzar almenys 1 hora de l'activitat a la setmana de refe-
rència, la qual cosa naturalment no és una definició massa exigent.
cipant més que els homes en les diferents activitats, lina supera la femenina en 20 punts percentuals. En
és a dir, són més actives. Aquesta informació, d'en- relació amb la inactivitat, els homes apareixen amb
trada, canvia l'habitual imatge dels homes com un 24,3% d'inactivitat domèstica davant un reduït
“treballadors” i de les dones com a persones depen- 9,3% de les dones, la qual cosa –a més de reflectir
dents20. A més, una taxa d'inactivitat (segons la nostra que hi ha un 24,3% d'homes que no fan cap de treball
definició) de les dones de per exemple 5,7% per al familiar domèstic– novament es canvia la imatge
2000 -enfront de l'aproximadament 60% que ofereix habitual que les persones inactives són majoritària-
l'EPA (segons la seva definició)– fa justícia al treball ment les dones. També les taxes d'ocupació oferei-
que desenvolupen les dones. També es constata que xen una visió més pròxima a la realitat que la que
davant d'aquest 5,7% de dones que no desenvolupa ofereix l'EPA. La gran majoria de les persones estan
cap activitat, hi ha un 8,2% d'homes que no participa ocupades en alguna activitat: en el treball familiar
en cap activitat. Si a més, es considera la inactivitat domèstic, un 90,7% de dones i un 75,7% d'homes i en
en sentit ampli, és a dir, la població no ocupada, la el treball de mercat, un 39,6% de dones i un 59,4%
taxa de les dones (6,0%) manté una diferència encara d'homes. En qualsevol cas, i tal com s'analitzarà en
major amb la dels homes (9,2%), ja que encara que la els apartats següents, les diferències més importants
desocupació femenina sigui major que la masculina, es donen en l’ocupació segons les hores de dedica-
les dones habitualment estan "ocupades" (en el ció, és a dir, segons tipus de jornada (parcial, comple-
treball familiar domèstic). ta,etc.) (gràfic 2.1.). 
Ara bé, la participació de dones i homes en les En definitiva, la construcció d'aquestes noves
diverses activitats és molt diferent, i es reflecteix l'es- categories poblacionals no és només un joc de defi-
pecialització en els treballs d'acord al sexe (taula 2.2.). nicions. La rellevància de les dades és que, en recu-
perar una activitat normalment invisible, reflecteixen
Per a l'any 2000, l'activitat femenina en el una idea molt diferent del funcionament social, de les
treball familiar domèstic és 15 punts percentuals necessitats de treball que requereix el manteniment
major que la masculina, en canvi, per al treball de de la vida humana i de la participació de dones i
mercat, la relació es dóna a la inversa, la taxa mascu- homes en aquests processos. En conseqüència, les
Taula 2.2. Taxes de participació segons l’activitat. Barcelona, 2000
Treball familiar domèstic Treball de mercat
Home Dona Home Dona
Activitat 75,7 90,7 65,6 45,3
Inactivitat 24,3 9,3 34,4 54,7
Desocupació – - 7,5 10,4 27
Ocupació 75,7 90,7 59,4 39,6
Inactivitat parcial 78,3 36,1 35,0 55,6
No ocupació – – 39,3 59,4
20 Tradicionalment, s'han considerat a les dones persones dependents dels homes perquè eren ells qui fonamentalment aportaven els diners a la llar.
No obstant això, no s'acostuma a assenyalar la dependència de cura dels homes en les dones.
2a. part: Participació, activitat i temps de treball
Gràfic 2.1. Taxes d’ocupació segons l’activitat. Barcelona, 2000
100
80
% 60
40
20
0
Home Dona
 Treball mercat  Treball fam-dom
dones ja no són el grup de població “inactiu i depen- més llarga a la que avui es defineix com a ocupació a
dent” enfront els homes, que són els que “treballen”, temps complet. D’aquí que, per a definir els nivells
sinó que hi ha una altra activitat on fonamentalment d'ocupació per al treball familiar domèstic, es va utilit-
són ells els inactius i dependents. zar també aquest criteri. D'aquesta manera, l'ocupació
a temps complet estarà compresa en la franja de 21 a
2.1.1. Ocupació simultània en ambdós 30 hores setmanals, ja que aquest és el número d'hores
treballs setmanals que majoritàriament dediquen les dones a
dita activitat. En conseqüència, els quatre nivells d'ocu-
A nivell global, també és important veure l'ocupa- pació queden definits com: subocupació familiar
ció simultània en ambdós treballs, el que s’anomena la domèstica (haver realitzat d'una a 10 hores setmanals);
“càrrega global de treball”. En funció de les hores ocupació familiar domèstica a temps parcial (haver
setmanals dedicades a cada treball, s'han construït realitzat d'11 a 20 hores setmanals): ocupació familiar
quatre nivells d'ocupació per a cada un d'ells. Per al domèstica a temps complet (haver realitzat de 21 a 30
treball de mercat els nivells d'ocupació es defineixen hores setmanals) i sobreocupació familiar domèstica
com: subocupació mercantil (haver dedicat d'una a 10 (haver realitzat més de 30 hores setmanals).
hores setmanals); ocupació mercantil a temps parcial
(haver dedicat d'11 a 30 hores setmanals); ocupació Abans d'analitzar l'ocupació simultània en
mercantil a temps complet (haver dedicat de 31 a 40 ambdós treballs és interessant comentar els resultats
hores setmanals) i sobreocupació mercantil (haver respecte de l'ocupació a cada un dels treballs de
dedicat més de 40 hores setmanals). forma independent (gràfics 2.2. i 2.3.).
Ara bé, la definició de "ocupació a temps Respecte dels nivells d'ocupació mercantil, cal
28 complet" és de fet un concepte sociohistòric definit destacar l'alt percentatge d'homes que estan sobre-
entorn del número d'hores que majoritàriament estan ocupats respecte de les dones (22% i 8,1% respecti-
realitzant les persones que participen en el treball. vament). En canvi, el 9,4% de dones ocupades a
Així, per exemple, la jornada a temps complet de temps parcial davant el del 3,7% dels homes en
treball de mercat de finals del segle XIX a Europa era aquesta situació.
Gràfic 2.2. Nivells d’ocupació (%) en el treball mercantil segons sexe. Barcelona, 2000
0 10 20 30 40 50 60 70 80 90 100
Subocupació
Temps parcial
Temps complet
Sobreocupació
 Homes  Dones
Gràfic 2.3. Nivells d’ocupació (%) en el treball familiar domèstic segons sexe. Barcelona, 2000
0 10 20 30 40 50 60 70 80 90 100
Subocupació
Temps parcial
Temps complet
Sobreocupació
 Homes  Dones
Aquestes diferències que s'observen en el En primer lloc, dels homes no ocupats mercan-
temps de mercat encara es veuen augmentades en tils, hi ha un 23,4% que a més és inactiu domèstic, la
analitzar el treball familiar domèstic, on les dones estan qual cosa significa que aquest percentatge de pobla-
molt repartides segons els diferents nivells d'ocupació, ció masculina no ocupada no realitza cap treball, per
estant el 24% d'elles sobreocupades. Els homes que tant, es tracta de població realment dependent. De
estan ocupats en treball familiar domèstic es caracte- les dones no ocupades mercantils, en aquesta matei-
ritzen per la subocupació, dedicant menys de 10 hores xa situació, només s’hi troben un 4,3%. Tenint en
setmanals al treball familiar domèstic (56%). compte que la participació en estudis és pràctica-
ment la mateixa per ambdós sexes, aquesta diferèn-
Si es creuen els diferents nivells d'ocupació en cia novament revela una component de sexe determi- 29
treball de mercat amb els nivells d'ocupació en nant en la realització de treball familiar domèstic. A
treball familiar domèstic hi ha algunes dades a desta- més, la situació dels ocupats en el mercat a temps
car i que permeten aprofundir en l’ocupació simultà- parcial ratifica l'observació anterior: la gran majoria
nia entre els dos treballs (taula 2.3.). d'ells (77,1%) són inactius o subocupats domèstics,
2a. part: Participació, activitat i temps de treball
Taula 2.3. Taxes d’ocupació simultània en ambdós treballs
(% respecte la situació en l’ocupació mercantil). Barcelona 2000
Població ocupada domèstica
Ocupada Ocupada
No oc. Sub temps temps Sobre ns/
domèstica ocupada parcial complet ocupada nc Total
No oc. mercantil 23,4 48,8 17,7 5,5 2,6 2,1 100,0
Subocupada 16,7 83,3 – – – – 100,0
Ocupada 
Població temps parcial 11,4 65,7 20,0 – – 2,9 100,0
Home ocupada 
mercantil Ocupada 
temps complert 18,0 60,4 13,9 5,1 0,3 2,2 100,0
Sobreocupada 27,9 61,1 7,2 1,4 – 2,4 100,0
Total 22,1 56,2 14,1 4,2 1,2 2,2 100,0
No oc. mercantil 4,3 18,8 16,8 20,8 32,7 6,6 100,0
Subocupada – 11,1 22,2 55,6 11,1 – 100,0
Població Ocupada 3,0 32,7 20,8 27,7 13,9 2,0 100,0Dona ocupada temps parcial
mercantil Ocupada 1,8 42,5 26,8 15,4 9,6 3,9 100,0
temps complet
Sobreocupada 8,0 40,9 26,1 13,6 9,1 2,3 100,0
Total 3,9 26,9 20,1 20,0 24,0 5,2 100,0
enfront d'un 35,7% de dones en aquesta mateixa situa- sobreocupades hi ha un desplaçament cap a franges
ció. Finalment, els homes dels últims dos nivells d'ocu- de major dedicació a treball familiar domèstic en rela-
pació de mercat (ocupats a temps complet i sobreocu- ció a la participació dels homes en aquesta activitat.
pats) presenten un comportament semblant en relació
amb el treball familiar domèstic. Majoritàriament es Les dades anteriors es poden llegir també en
situen en la categoria de subocupats domèstics i com a relació amb la població total. Si s'observen els
segona categoria en inactius domèstics. Les dones extrems, és a dir, la població que es situa en els
dels últims nivells d'ocupació mercantil novament nivells més baixos o més alts d'ocupació, novament
presenten un comportament diferent al dels homes. se'ns ratifiquen les diferències entre dones i homes.
També es situen majoritàriament en la categoria de En primer lloc, els homes que no realitzen cap treball
subocupació domèstica encara que amb 20 punts són el 9,5% del total de la població masculina i si es
30 percentuals menys que els homes, però posteriorment, sumen els homes no ocupats i subocupats domèstics
es situen en l'ocupació domèstica a temps parcial i en que no participen en el mercat, es té el 29,3% de la
la de temps complet. És a dir, en les dones que tenen un població masculina total, és a dir, un percentatge molt
ocupació en el mercat a temps complet o que estan elevat d'homes que realitzen molt poc treball21. Les
21 Una part d'aquest col·lectiu són estudiants que no realitzen cap treball. Però això reforça les diferències entre dones i homes, ja que les dones estu-
diants, en general, sí que participen en treball familiar domèstic.
dones corresponents a aquestes mateixes categories disposar d'un estudi d'usos del temps per a Barcelona,
són respectivament un 2,6% i un 11,4%. Aquestes aquest apartat només es pot realitzar agregat, sense
xifres donen una primera idea sobre com s'està discutir les diferències en els tipus de treballs familiars
repartint el treball entre dones i homes en la ciutat de domèstics que realitzen dones i homes. 
Barcelona i qui assumeix una major càrrega global de
treball. I, una segona dada a destacar és que la En segon lloc, l'anàlisi es realitza desagregant
població masculina (45,6%) que s'agrupa en els dos les dades segons diverses variables significatives, la
nivells superiors d'ocupació mercantil (temps qual cosa possibilita detectar diferències o desigual-
complet i sobreocupació) es combina amb els dos tats en la realització de treballs en relació amb el cicle
nivells més baixos d'ocupació domèstica (inactiva i vital i a l’àmbit social. Les necessitats o la realització
subocupada). En canvi, la població femenina que de treball familiar domèstic està molt lligat al cicle
s'agrupa en els dos nivells superiors d'ocupació vital, en particular, a la presència o no de persones
mercantil (20,0%) ho combina no amb els nivells més depenents de cura – menors, persones ancianes o
baixos de treball familiar domèstic sinó amb els malaltes, etc.– que requereixen atencions específi-
d'ocupació a temps parcial i subocupació. La qual ques i intensives en temps. D’aquí que la fase del cicle
cosa no fa més que mostrar la sobrecàrrega de vital que estigui vivint cada persona pot ser determi-
treball de les dones d'aquestes característiques: nant en la quantitat i les característiques del treball
estant ocupades amb una mateixa llarga jornada de familiar domèstic que realitza. D'altra banda, poden
treball mercantil, les dones continuen realitzant més existir diferències en el temps de treball segons
treball familiar domèstic. certes variables com a nivell educatiu, el nivell sala-
rial, la categoria socioeconòmica. Categories que
2.1.2. Temps de treball estarien reflectint les diferències en el treball de
dones i homes de diferents grups socials.
L'anàlisi dels temps de treball –i no sols l’ocupa-
ció– és una informació cada vegada més rellevant per Temps de treball i “càrrega global de treball”
estudiar la qualitat de vida de les persones i les diferèn-
cies en l'activitat de dones i homes. Per això s'ha deci- El primer a destacar en relació amb els temps
dit presentar en un apartat específic l'estudi dels temps de treball és que les dones barcelonines treballen
de treball, encara que la falta d'informació que ofereix (en el treball familiar domèstic i en el treball de
l'ERB en relació amb el tema, limiti en part l'anàlisi. mercat) setmanalment com a mitjana social aproxi-
madament 3 hores més que els homes, és a dir, quasi
En primer lloc, es completa la discussió de l'apar- un 10% més (taula 2.4.). Ara bé, en la distribució del
tat anterior tot analitzant les diferències per sexe en el temps entre els diferents treballs continuen existint
temps dedicat a treball familiar domèstic, a treball de importants diferències. En relació amb el temps
mercat i a la “càrrega global de treball” utilitzant les dedicat al treball familiar domèstic, les dones dedi- 31
mitjanes socials i les mitjanes per participant22. Això quen 14,7 hores més que els homes com a mitjana
permet observar les desigualtats bàsiques entre sexes setmanal. En el treball de mercat, en canvi, la dife-
en la realització dels diferents treballs. Pel fet de no rència és a favor dels homes, que dediquen com a
22 Seguint la nomenclatura d'Eustat (Institut Basc d'Estadística) 1998, es denomina temps mitjà social el temps mitjà que dedica a una activitat concreta
la població considerada i temps mitjà per participant el temps mitjà que dedica a una activitat concreta la població que duu a terme dita activitat.
EMPS, TREBALL I OCUPACIO . Desigualtats de genere a la ciutat de Barcelo
a.TEMPS, TREBALL I OCUPACIO . Desigualtats de genere a la ciutat de Barce
ona. TEMPS, TREBALL I OCUPACIO . Desigualtats de genere a la ciutat de Ba
celona. TEMPS, TREBALL I OCUPACIO . Desigualtats de genere a la ciuta
arcelona. TEMPS, TREBALL I OCUPACIO . Desigualtats de genere a la ciutat d
arcelona. TEMPS, TREBALL I OCUPACIO . Desigualtats de genere a la ciuta
2a. part: Participació, activitat i temps de treball
Taula 2.4. Temps total de treball (hores setmanals). Barcelona. Evolució 1990-2000
1990 2000
Dones Homes Dones Homes
social participant social participant social participant social participant
T. familiar domèstic 28,2 30,7 5,8 10,5 21,4 23,6 6,7 8,9
T. mercat 14,6 37,7 28,2 44,8 14,6 36,7 26,1 43,8
T. Total treball 42,8 45,2 34,0 41,4 36,0 38,5 32,7 36,6
mitjana 11,5 hores més que les dones setmanalment. període considerat). Els mètodes més habituals per a
Per tant, considerant el temps total de treball, d'una disminuir el treball en la llar han estat, en primer lloc,
banda, es trenca la idea que les dones treballen la caiguda de la fecunditat, qüestió que és clara a
menys que els homes o que moltes dones “no treba- Catalunya (i també en l'estat espanyol) amb una
llen” i, per una altra, que les diferències entre dones fecunditat actual d'1,14 fills(es) per dona. El problema
i homes quant a dedicació als diferents treballs és és que l'increment de l'esperança de vida està
encara considerable. desplaçant el conflicte de tenir cura cap a l’atenció
de les persones ancianes. En segon lloc, l'increment
Veient l'evolució dels últims anys s'observa d'ingressos familiars permet adquirir més béns i
que les dones han anat reduint sostingudament el serveis en el mercat i, finalment, és probable que en
número d'hores que dediquen al treball familiar les llars, el treball de neteja i cuina, s’hagi reduït a uns
domèstic, tant com a mitjana social com per partici- "mínims necessaris" (gràfic 2.4.). 
pant. Per la seva banda, la tendència dels homes en
el treball familiar domèstic és un augment de quasi 1 En definitiva, l'anàlisi dels temps de treball
hora setmanal com a mitjana social, i una disminució confirma la major càrrega de treball assumida per les
de quasi 1,5 hores setmanals com a mitjana per parti- dones barcelonines i l'especialització per sexe de les
cipant, entre 1990 i 2000. Aquesta situació es pot diferents activitats. I també permet entreveure el
explicar per l'augment de la taxa d'ocupació dels canvi de model social de treball que s'està produint:
homes en el treball domèstic (del 55,1% al 75,7% en el model més tradicional "home proveïdor d'ingres-
els anys referits). Això és, molts més homes s'han sos/dona mestressa de casa" s'està substituint per un
incorporat al treball familiar domèstic, però la seva altre no més igualitari, on els homes continuen realit-
dedicació és molt petita. En qualsevol cas, el número zant el treball de mercat com a única activitat, però
d'hores que dediquen les dones al treball familiar les dones mantenen una doble presència.
domèstic és sempre el triple de la dedicació masculi-
32 na. La reducció d'hores dedicades al treball familiar Temps de treball i cicle vital
domèstic per part de les dones és la seva resposta al
desig d'incorporació al treball de mercat (la seva taxa Entre les variables que tenen a veure amb el
d'activitat mercantil augmenta 2,25% i el temps de cicle vital es poden considerar, l'edat, l'estat civil, el
treball setmanal en una hora per participant en el tipus de llar i el número de menors presents en la llar.
Gràfic 2.4. Temps total de treball (mitjana social d’hores setmanals). Barcelona, 2000
30
25
20
15
10
5
0
TFD TM
 Dones  Homes
Amb relació a l'edat, el temps de dedicació al treball als 45 anys, després es redueix i torna a incrementar-
familiar domèstic de les dones, tant social com per se a partir de l'edat de jubilació. En tot cas, en totes
participant, és sempre major que el dels homes fins i les edats és notablement menor i força més estable
tot en les edats més joves (gràfic 2.5.). A més, les que la de les dones. Crida l'atenció, per exemple, que
dones, amb l'edat, augmenten contínuament la seva si en la franja d'edats més joves el temps dedicat pels
dedicació al treball familiar domèstic, el qual només homes és una mica més de la meitat que el de les
disminueix a partir dels 65 anys, existint en la franja dones, en les dues franges següents –edats habituals
d'edats de 26 a 35 anys –precisament quan moltes de presència de menors– aquest es redueix quasi a la
dones passen a viure en parella o tenen el seu primer tercera part. També cal destacar que els homes
fill o filla– un increment espectacular (un augment del majors de 65 anys augmenten el seu temps de treball
100%). La quantitat important de treball familiar familiar domèstic, la qual cosa indica que el realitzen
domèstic en les edats entre 46 i 65 anys pot deure's quan ja no l’han de combinar amb cap altre treball, és
que en aquestes edats es troba una proporció impor- a dir, substitueixen un treball per un altre.
tant de “mestresses de casa a temps complet” o que Precisament, el conflicte de temps que pateixen
les dones amb filles o fills ja adults estan assumint moltes dones (en edats actives) és resultat de no tenir
l'atenció de néts(es) o de persones ancianes o malal- opció de substituir-lo en la forma que ho fan els homes
tes. En general, llavors es pot afirmar que aquesta i haver de desenvolupar diverses estratègies per
dedicació en augment de les dones al treball familiar poder realitzar ambdós treballs simultàniament.
domèstic reflecteix que a mesura que es van incorpo-
rant a la vida adulta van assumint l'atenció de perso- Amb relació al temps dedicat al treball de
nes dependents. Aquesta seria una situació que podrí- mercat, la major dedicació de les dones es troba en
em anomenar “natural”: les persones adultes sense les franges entre 26 i 45 anys que, com s’ha comentat 33
problemes de salut, assumeixen a la població que anteriorment, són les edats on habitualment tenen
requereix atencions especials. No obstant això, en el filles o fills petits. Això no obstant, si s'observen les
cas dels homes, no funciona així. La seva dedicació al taxes d’ocupació, aquestes darreres es redueixen a
treball familiar domèstic augmenta lleugerament fins partir dels 35 anys (gràfic 2.6.). En tot cas, el número
2a. part: Participació, activitat i temps de treball
Gràfic 2.5. Temps de treball familiar domèstic (hores setmanals com a mitjana per 
participant) segons edat i sexe. Barcelona, 2000
35
30
25
20
15
10
5
0
18-25 26-35 36-45 46-55 56-65 65 i més
Homes Dones
d'hores dedicat pels homes en treball de mercat en Si es considera ara l'estat civil, a més que el
totes les edats és notablement més gran que el de les temps de treball familiar domèstic de les dones en
dones tant com a mitjana social com per participant termes absoluts en cada categoria és força més
(gràfic 2.7.). gran que el dels homes, cal destacar l'increment
notable del temps d'aquest tipus de treball en les
Això pot significar, a més de l'efecte edat (les dones quan canvien de solteres a casades (185%),
dones majors de 45 anys bàsicament són mestresses dels homes en aquesta mateixa situació és d'un 37%
de casa a temps complet), que les dones no poden (gràfic 2.8.). A més, tant les dones vídues com les
ajustar el número d'hores dedicades al treball de separades, realitzen com a mitjana social una quan-
mercat davant la presència de menors. Per tant, o titat de treball familiar domèstic molt més gran que
romanen en el mercat a jornada completa o es retiren. els homes de les mateixes característiques (aproxi-
Gràfic 2.6. Ocupació en treball mercantil (%) segons edat i sexe. Barcelona, 2000
100
80
% 60
40
34 20
0
18-25 26-35 36-45 46-55 56-65 66 i +
 Homes  Dones
Gràfic 2.7. Temps de treball mercantil (hores setmanals com a mitjana per 
participant) segons edat i sexe. Barcelona, 2000
50
25
18-25 26-35 36-45 46-55 56-65 66 i més
Homes Dones
madament 63% i 91% més). Curiosament, hi ha un En el treball de mercat succeeix exactament el
39% de vidus i un 20% de separats que no fan abso- procés contrari (gràfic 2.10.). En passar de solteres a
lutament cap treball familiar domèstic, la qual cosa casades, un 12% de dones abandonen la seva ocupa-
significa que d'alguna manera són dependents d'al- ció en aquest treball, i disminuix en un 24% el seu
gú (segurament d’alguna dona de la "família exten- número d'hores de dedicació com a mitjana social.
sa"). Val la pena recordar que estar ocupat/ada en el Els homes, en canvi, mantenen la seva ocupació i
treball familiar domèstic significa fer almenys 1 hora augmenten en un 10% el temps de dedicació setma-
setmanal d'aquest tipus de treball. D’aquí que les nal com a mitjana social. També en el cas de les
taxes d’ocupació d'homes i dones siguin molt més persones separades o divorciades el número d'hores
semblants que no pas el número d'hores de dedica- de treball de mercat dels homes és força més gran
ció (gràfic 2.9.). que el de les dones23. Tot en conjunt corrobora la idea
Gràfic 2.8. Temps de treball familiar domèstic (hores setmanals com a mitjana per 
participant) segons estat civil i sexe. Barcelona, 2000
35
30
25
20
15
10
5 35
0
solter/a casat/da separat/da vidu/vídua
Home Dona
2a. part: Participació, activitat i temps de treball
Gràfic 2.9. Ocupació (%) en el treball familiar domèstic segons estat civil i sexe. 
Barcelona, 2000
0 10 20 30 40 50 60 70 80 90 100
Solter/a
Casat/da
Separat/da
Vidu/vídua
 Home  Dona
Gràfic 2.10. Temps de treball mercantil (hores setmanals com a mitjana per participant)
segons estat civil i sexe. Barcelona, 2000
50
45
40
35
30
25
solter/a casat/da separat/da vidu/a
Home Dona
dque les dones segueixen responsabilitzant-se de tot requeririen –o més aviat realitzarien- menys treballel treball de la llar, i que el seu rol en la llar mediatit- d'aquestes característiques. No obstant, els resultatsza la seva presèncoia i dedicació al trebanll. revaelen que la quantitat de treball familiar domèstic
realitzada no depèn només del nombre de persones
Si s'analitza el temps de treball pel tipus de llar que componen la llar sinó que hi ha un component
s'obté informació rellevant (gràfics 2.11. i 2.12.). En important de gènere que determina els resultats. Per
relació amb el treball familiar domèstic, seria lògic verificar aquesta afirmació, es comparen primer les
36 pensar que el número d'hores de dedicació s'incre- llars de persones que no viuen en parella i a continua-
menta d'acord amb el nombre de persones de la llar, ció les llars de persones que viuen en parella.
depenent a més de les seves condicions d'edat i salut.
En conseqüència, serien les llars unipersonals les que En relació amb les llars unipersonals, on l’ocupa-
23 Les persones vídues són majoritàriament persones jubilades, per la qual cosa quasi no participen en el treball de mercat.
Gràfic 2.11. Temps de treball mercantil (hores setmanals com a mitjana per participant)
segons tipus de llar i sexe. Barcelona, 2000
50
45
40
35
30
25
Unipersonal Parella Parella amb Parella Parella fills Mono- Mono-
fills + altres + altres parental marental
Home Dona
Gràfic 2.12. Temps de treball familiar domèstic (hores setmanals com a mitjana per 
participant) segons tipus de llar i sexe. Barcelona, 2000
30
25
20
15
10
5
0
Unipersonal Parella Parella amb Parella Parella fills Mono- Mono-
fills + altres + altres parental marental
Dona Home
ció en el treball familiar domèstic és quasi total per a ral que estableix majors ingressos salarials per als
dones i homes, les dones dediquen 7,1 hores més homes, reforcen el biaix de gènere en la llar i permeten
(66,5% més) que els homes com a mitjana social setma- a aquests últims adquirir més béns i serveis en el
nal. Les raons d'aquests comportaments diferentspo- mercat i realitzar menys treball en l'interior de la llar24. 
den ser diverses: les dones tenen més cura que els
homes, els homes compten amb algun tipus d'ajuda En les llars monomarentals25, les dones realit- 37
d'altres dones de la família (mares, germanes, etc., hi zen quasi el doble del treball familiar domèstic que
col·laboren en determinats serveis com el dinar o el realitzen els homes en les llars monoparentals26. És
rentat de la roba) o les discriminacions del mercat labo- probable que en les llars monomarentals existeixi
24 Les dades mostren que aproximadament entre el 27% i el 32% dels homes de llars unipersonals tenen contractades professionals per a les tasques
domèstiques, mentre que en les dones, aquesta situació només es presenta entre el 10% i el 15%.
2a. part: Participació, activitat i temps de treball
més treball pel fet que, en cas de separacions o divor- L'anàlisi de la realització de treball familiar
cis, els fills i filles menors habitualment es queden domèstic segons la presència de menors en la llar
amb les mares i, d'altra banda, la decisió de tenir reflecteix que aquesta situació afecta de manera clara
fills/es sense parella –tot i que encara és un fenomen i important les dones. En primer lloc, els homes en
minoritari– es presenta quasi exclusivament en les aquest tipus de llars dediquen al treball familiar domès-
dones. En tot cas, qualsevol d'aquestes situacions tic aproximadament la tercera part del temps que dedi-
revelaria un biaix de gènere. quen les dones (taula 2.5.)30. En segon lloc, si es compa-
ra la mitjana social de les dones de fins a 35 anys i no
Si s'observen ara les persones que viuen en menors (7,8 hores setmanals) amb la de les dones amb
parella27, en primer lloc, destaca un resultat que es va menors de 3 anys (19,8 hores setmanals) s'observa
detectar anteriorment: les dones que viuen en parella l'existència de menors d'aquesta edat suposa una
fan més treball familiar domèstic que les que viuen en dedicació dues vegades i mitja superior al treball fami-
llars unipersonals, contràriament al que succeeix liar domèstic. En el cas dels homes, la presència de
amb els homes que dediquen més hores a aquest menors en la llar, també suposa un augment d'hores,
treball quan viuen sols. Independentment que una encara que més reduïda: la seva dedicació es duplica,
anàlisi més rigorosa exigiria disgregar per edats 28 per però cal tenir en compte que ells parteixen d'una valor
poder copsar les diferències entre les dones joves absolut força més baix, pel que el seu increment és
solteres i les vídues més grans, es pot afirmar que en molt menor que el de les dones. Finalment, l'estudi
viure en parella les dones assumeixen part del treball d'aquesta variable permet, a més, destacar dos aspec-
familiar domèstic destinat a l'atenció dels homes, els tes importants: primer, que el número d'hores davant la
quals es transformen així en persones “dependents”. presència de menors d'entre 3 i 15 anys resulta també
Finalment, quan es tracta de llars constituïdes per elevat, la qual cosa és normal, però habitualment en els
una parella i altres persones (fills/es o altres perso- estudis no es consideren els i les menors de més de 3 o
nes), en general, les dones mantenen les seves hores més de 6 anys, com si un fill de per exemple 12 anys no
de treball familiar domèstic29, en canvi en els homes signifiqués treball familiar domèstic. El segon aspecte
tendeix a disminuir. El "natural" seria que les hores és l'elevat percentatge d'homes que no realitza treball
d'aquest tipus de treball augmentessin tant per a en la llar quan tenen fills o filles menors, fins i tot en
dones com per a homes. aquelles llars amb presència de menors de 3 anys hi ha
25 El terme “monomarental” de fet no existeix oficialment. S'utilitza família “monoparental” per referir-se tant a pares com a mares amb fills o filles.
Segons el María Moliner, el terme parental ve del llatí “parens”, derivat del “párere” (parir), o sigui que etimològicament es refereix a la línia materna.
No obstant, en la definició de parental recollida al Diccionari de l'Acadèmia això es difumina i passa a ser: “pertanyent als pares o parents; la qual
cosa es refereix a un o ambdós progenitors”. Per tant, sembla justificat usar el terme “marental” justament per evitar incloure a les “mares” en el
genèric “pares”, esborrant les diferències i recuperant de pas el sentit original de parents com els i les parits per una ancestra comuna. Per aquesta
raó, sembla adequat distingir les famílies i reservar monoparental només per a les famílies constituïdes per pares amb fills(es) i denominar monomaren-
tal a aquelles formades per mares i fills/es. (Agraïm a Mireia Bofill aquesta informació).
26 A les llars monoparentals i monomarentals les mitjanes de treball corresponen a les persones entrevistades de 18 anys i més de la llar, és a dir,
poden incloure filles o fills majors. En qualsevol cas, les filles o fills que conviuen amb mares o pares habitualment realitzen, com a mitjana social,
38 quantitats poc rellevants de treball familiar domèstic. Encara que la mostra sigui poc representativa, cal assenyalar que els fills homes en llars mono-
marentals realitzen, per participant, 8,84 hores setmanals de treball familiar domèstic, en canvi les filles en llars monoparentals realitzen, per partici-
pant, 23,82 hores setmanals d'aquest treball.
27 Quan es parla de "parelles" sempre s'estarà fent referència a parelles heterosexuals. La grandària de la mostra no permet analitzar altres situacions.
28 La grandària de la mostra no permet fer aquest tipus de desagregacions.
29 Quan es tracta de parella i fills/es les dones disminueixen una mica el seu treball familiar domèstic en relació amb quan vivien en parella sense
fills/es. Aquesta situació que s'escapa de la norma caldria analitzar-la en profunditat amb altres variables, encara que es pot establir la hipòtesi que hi
ha una part del treball familiar domèstic que és assumit per part dels fills/es, especialment per les filles.
30 La situació de “no menors” s'ha diferenciat en funció de l'edat de la persona entrevistada per poder distingir les parelles joves sense fills de les
parelles de més edat.
Taula 2.5. Temps total de treball segons presència de menors en la llar 
(% d’ocupació i hores setmanals). Barcelona, 2000
Home Dona
Treball Treball familiar Treball Treball familiar
mercat domèstic mercat domèstic
Social Particip Social Particip Social Particip Social Particip
fins Mitjana 27,8 42,1 4,8 6,4 23,4 37,7 7,8 8,5
no 35 Ocupació 66,1% 75,1% 61,9% 91,2%
menors
35 i Mitjana 20,5 45,4 7,3 10,0 9,6 36,7 25,1 28,0
més Ocupació 45,1% 72,6% 26,1% 89,6%
menors Mitjana 40,0 44,2 9,5 10,8 21,2 34,0 19,8 22,1
de 3 anys Ocupació 90,4% 87,7% 62,4% 89,3%
menors Mitjana 36,2 43,0 6,6 8,0 20,8 36,3 25,3 26,4
de 3 a 15 anys Ocupació 84,2% 81,8% 57,2% 95,8%
Total Mitjana 26,1 43,8 6,7 8,9 14,6 36,7 21,4 23,6
Ocupació 59,5% 75,7% 39,7 90,8
un 12% d'homes que no dedica cap temps a aquest hores és la meitat que la dels homes. En canvi, les
treball. dones més joves que no tenen menors presenten
una situació de major igualtat en el treball de mercat
En relació amb l’ocupació en el treball de en relació amb els homes (taula 2.5.).
mercat tant de dones com d'homes, en les llars
unipersonals i en les constituïdes per parella sense En definitiva, es pot afirmar que persisteixen
fills/es l’ocupació és baixa (encara que sempre més marcadament dos models diferenciats per sexe de
baixa la de les dones), la qual cosa no és d'estranyar participació en els treballs: a mesura que dones i
a causa de la presència d’un nombre important de homes es van incorporant a la vida adulta, elles es
persones grans o jubilades. En les llars formades per van integrant quasi totalment en el treball familiar
parella més fills/es l’ocupació masculina és notable- domèstic tot assumint la responsabilitat de l'atenció
ment superior a la femenina (70,2% i 50,3% respecti- de les persones de la llar i parcialment en el treball
vament), en canvi, la diferència no és tan important de mercat, i ells fan el procés contrari, bo i inte-
en les llars monoparentals i monomarentals. grant-se quasi totalment en el treball de mercat i
molt marginal ment en el treball familiar domèstic.
Finalment, en la realització de treball de Els homes més aviat redueixen la seva ocupació
mercat segons presència de fills menors només cal quan formen parella, la qual cosa mostra que tenen 39
destacar un resultat esperat: la menor relació d'ho- assumit que aquesta activitat li correspon a les
res de treball de mercat de les dones amb relació als dones. És també important destaca que tant l’ocupa-
homes es dóna precisament en les llars amb fills ció com la dedicació en hores al treball de la llar per part
menors de 3 anys on la dedicació de les dones en dels homes –a més de ser reduïda– es manté força
2a. part: Participació, activitat i temps de treball
estable al llarg del cicle vital, sense presentar varia- cació a aquesta activitat com a mitjana social en les
cions significatives davant la presència de persones dones incrementa a mesura que es passa de categoria
depenents de cura, la qual cosa reflecteix també la alta a mitjana (augmenta un 39%) i de mitjana a baixa
importància que atorguen els homes al treball de (augmenta un 20%) (gràfic 2.13.). En canvi, en els
mercat davant les activitats de cura. En canvi, com s'ha homes, encara que mantenen la mateixa tendència, la
vist, per a les dones, tant l’ocupació com la dedicació en seva dedicació roman força més estable i es manté en
hores al treball familiar domèstic manifesta canvis mitjanes molt més baixes. Situacions anàlogues tant
importants segons el moment del cicle vital. per a dones com per a homes es repeteixen si s'obser-
Augmentant notablement davant la presència de depe- va el nivell d'estudis o el d'ingressos individuals: a
nents de cura. Això dóna compte d’un comportament major nivell d'estudis i a majors ingressos individuals,
més “natural”, més d'acord amb les necessitats huma- es redueix el número d'hores de dedicació al treball
nes: a determinades persones per raons de salut o familiar domèstic. Es pot concloure que per als homes
d'edat, cal cuidar-les. És a dir, es pot concloure que les la categoria socioeconòmica no és un determinant de
dones distribueixen el seu temps de treball seguint el la realització de treball en la llar, en canvi sí ho és per
cicle de vida donant així resposta a les necessitats les dones. La qual cosa novament confirma el que s'ha
bàsiques de subsistència humana31. dit anteriorment: el treball familiar domèstic es consi-
dera un assumpte de dones, per tant els homes –inde-
Temps de treball i categoria socioeconòmica pendentment del seu nivell social– participen poc en
aquesta activitat. En canvi, en el cas de les dones el
D'acord amb la categoria socioeconòmica32 nivell socioeconòmic és determinant: les dones de
–encara que la gran majoria de les dones participa en nivells més alts poden adquirir part d'aquest treball en
el treball familiar domèstic- el número d'hores de dedi- el mercat i reduir-ne el propi 33.
Gràfic 2.13. Temps de treball familiar domèstic (hores setmanals com a mitjana per 
participant) segons categoria socioeconòmica i sexe. Barcelona, 2000
35
30
25
20
15
10
5
0
40 alta mitjana baixa
Home Dona
31 Entenent per subsistència alguna cosa que va molt més enllà de la simple subsistència biològica i que inclou aspectes determinants per una major
qualitat de vida de les persones.
32 Per a la construcció de la categoria socioeconòmica s'ha utilitzat la categoria socioprofessional juntament al tipus d'ocupació.
En relació amb el treball de mercat, tant per a ingressos de més de 300.000 ptes. són les que més
les dones com per als homes, al contrari que succe- hores dediquen al treball de mercat. En el cas dels
eix en el treball familiar domèstic, el número d'hores homes, la tendència és anàloga a les dones en treball
(mitjana social o per participant) disminueix a mesura de mercat, tot i així, com s’ha assenyalat, en treball
que disminueix la categoria socioeconòmica (gràfic familiar domèstic la seva dedicació és molt baixa i
2.14.). En el cas de les dones, el percentatge d’ocupa- molt estable. Es podria afirmar que les dones de major
ció presenta una caiguda notable: de 82,2% en la categoria socioeconòmica mostren pautes més
categoria alta al 28,6% en la categoria baixa. semblants als homes. Les raons són òbvies: tenen
majors ingressos propis i, per tant, més possibilitats
Aquesta tendència es manifesta de manera de decisió sobre el seu temps i la seva vida.
anàloga tant per a dones com per a homes en consi-
derar la variable nivell d'estudis i la d'ingressos indi- 2.2. Participació en treball de mercat
viduals. L’ocupació tan baixa en el treball de mercat
per als homes de categoria socioeconòmica baixa Encara que l'ERB ofereix molta més informació
(52,8%) es pot deure en part important, que en aques- sobre el tema, en aquest apartat només es comenten
tes franges es troba la majoria dels pensionistes. les principals variables i categories, referides al
mercat de treball, que donen compte de la diferent
En qualsevol cas, és notable observar en les forma d'integració de dones i homes. 
tres variables els processos contraris en les dones en
el número d'hores dedicades al treball de mercat i al 2.2.1. Activitat i inactivitat mercantil
treball familiar domèstic: les de categoria socioeco-
nòmica més baixa, nivells d'estudis baixos i que no Tenint en compte les enormes variacions que
tenen ingressos propis són les que dediquen més ha experimentat la taxa d'activitat mercantil –particu-
hores al treball familiar domèstic; en canvi les de larment la femenina– a Espanya en les últimes dèca-
categoria socioeconòmica alta, estudis de nivell alt i des, l'estudi d'aquesta variable implica necessària-
Gràfic 2.14. Temps de treball mercantil (hores setmanals com a mitjana per participant)
segons categoria socioeconòmica i sexe. Barcelona, 2000
50
45
40
35
30
25 41
alta mitjana baixa
Home Dona
33 La part de treball familiar domèstic que es traspassa al servei domèstic no és cap solució al problema de gènere global, senzillament unes dones
estan passant el seu treball a d’altres, però el continuen assumint les dones com a grup humà.
2a. part: Participació, activitat i temps de treball
ment una anàlisi de la seva evolució. En el conjunt de 2.7.). En qualsevol cas, aquesta taxa segueix estant
l'estat espanyol, l'aspecte més destacat és que la taxa per sota de la taxa masculina i també de la mitjana
d'activitat mercantil femenina presenta un increment dels països de la Unió Europea (taula 2.8.). 
continu des de 1990, mentre que la masculina dismi-
nueix de manera sostinguda en els mateixos anys. La Si s'observa per edats (gràfic 2.15.), la taxa
tax  masculina disminueix fonamentalment per dues d'activitat masculina disminueix particularment per
raons que redueixen el tram d'edats de població acti- als grups més joves, i manté el comportament estable
va: l'allargament del període d'estudis i les jubilacions tradicional de taxes elevades en les edats centrals. La
anticipades. Ara bé, aquestes mateixes raons també taxa d'activitat femenina, en canvi, ha seguit una
afecten les done  i tot i així, la taxa d'activitat femeni- evolució diferent: per a les edats més joves dismi-
na augmenta. La qual cosa està demostrant un canvi nueix, igual que la taxa masculina, per la major dedi-
d'actitud de les dones davant el mercat de treball. cació als estudis; augmenta de forma important entre
els 26 i 35 anys (arriba fins a un 91,5%), precisament en
La taxa d'activitat de les dones barcelonines ha les edats que és més habitual la presència de menors
seguit la tendència general d'Espanya incrementant- en la llar, continua també amb augments importants
se des de 1990, però amb un increment percentual en els dos trams següents, i no presenta grans canvis
menor, encara que ha mantingut valors que estan per a partir dels 55 anys. Aquesta participació tan impor-
sobre dels conjunt de l'estat espanyol (taules 2.6 i tant en edats centrals és el reflex de l'arribada al
Taula 2.6. Taxes d’activitat, inactivitat, desocupació i ocupació mercantil. Barcelona.
Evolució 1900-2000
1990 2000 % Variació
Activitat Home 69,2 65,6 –5,2
Dona 44,3 45,3 2,25
Inactivitat Home 30,8 34,4 11,7
Dona 55,7 54,7 –1,8
Desocupació Home 7,8 7,5 –3,8
Dona 10,8 10,4 –3,7
Ocupació Home 63,8 59,4 –6,9
Dona 39,5 39,6 0,2
Taula 2.7. Taxes d’activitat, desocupació i ocupació. Espanya (dones)
42
1990 2000 % Variació
Activitat 33,3 39,7 19,2
Desocupació 24,2 20,4 –15,7
Ocupació 25,3 31,6 24,9
Font: EPA, segon trimestre.
EMPS, TREBALL I OCUPACIO . Desigualtats de genere a la ciutat de Barcelo
a.TEMPS, TREBALL I OCUPACIO . Desigualtats de genere a la ciutat de Barce
ona. TEMPS, TREBALL I OCUPACIO . Desigualtats de genere a la ciutat de Ba
celona. TEMPS, TREBALL I OCUPACIO . Desigualtats de genere a la ciuta
arcelona. TEMPS, TREBALL I OCUPACIO . Desigualtats de genere a la ciutat d
arcelona. TEMPS, TREBALL I OCUPACIO . Desigualtats de genere a la ciuta
Taula 2.8. Taxes d’activitat, ocupació i desocupació dels països de la Unió Europea
Activitat Ocupació Desocupació
Dones Homes Dones Homes Dones Homes
EU-15 46,9 65,8 42,3 61,0 9,9 7,2
Bèlgica 43,7 61,5 40,0 58,2 8,3 5,3
Dinamarca 60,2 71,0 57,2 68,2 5,0 4,0
Alemanya 48,9 66,7 44,8 61,6 8,3 7,6
Grècia 38,7 62,2 32,3 57,7 16,7 7,3
Espanya 39,2 62,9 31,2 56,8 20,4 9,7
França 49,1 63,0 43,1 57,6 12,2 8,6
Irlanda 47,2 70,9 45,2 67,8 4,2 4,4
Itàlia 35,7 61,7 30,4 56,5 14,9 8,3
Luxemburg 41,0 65,7 39,9 65,1 2,7 1,8
Holanda 54,1 73,2 52,3 71,6 3,5 2,2
Àustria 49,4 68,9 47,2 65,6 4,6 4,8
Portugal 53,3 70,4 50,7 68,2 4,8 3,1
Finlàndia 58,3 68,5 51,3 61,4 12,0 10,4
Suècia 56,5 64,5 53,6 60,7 5,0 5,9
Gran Bretanya 54,2 70,8 51,6 66,5 4,9 6,1
Nota: Població de 15 i més anys
Font: Eurostat. Labour Force Survey 2000.
Gràfic 2.15. Taxes d’activitat mercantil per edat i sexe. Barcelona, 2000
100
80
60
40
20
0
18-25 26-35 36-45 46-55 56-65 66 i més
Homes Dones
43
2a. part: Participació, activitat i temps de treball
mercat de les noves generacions amb pautes de i de categoria socioeconòmica alta.
comportament diferents a les seves mares i àvies.
En quant la inactivitat, cal destacar algunes
Altres variables referides al cicle vital de les característiques. Amb relació a l'edat, hi ha més
dones – estat civil, tipus de llar, presència de menors en dones inactives que homes inactius en tots els trams
la llar– també confirmen aquest canvi cultural de les d'edat. Tot i amb això, és destacable com ha anat
generacions més joves de dones. Amb relació a l'estat disminuint la població inactiva femenina en els últims
civil, la taxa de les solteres es manté relativament esta- anys, en particular les anomenades per l'EPA “feines
ble i amb valors iguals a la taxa dels solters, però la taxa de la llar”. Entre 1990 i 2000 les dones més joves cada
de les casades augmenta notablement, encara que vegada les menys reconeixen com “feines de la llar”.
segueixen presentant valors força més reduïts que els En tot cas, la inactivitat mercantil en les edats
casats (45,7% i 65,0% respectivament). Quant al tipus de centrals segueix essent una característica quasi
llar, cal destacar l'elevada participació femenina en les exclusivament femenina. Ara bé, s’ha de recordar
llars constituïdes per parella amb fills/es (58,2%) com en que ser inactiva mercantil no significa absència de
les llars monomarentals (50,0%). Situació que es ratifica treball, la gran majoria de les dones en aquesta situa-
en observar la participació femenina segons presència ció són “actives domèstiques”.
de menors en la llar: 79,7% en les llars amb la presència
almenys d’un menor de 3 anys i 65,6% en aquells amb 2.2.2. Ocupació i desocupació
algun menor d'entre 3 i 15 anys. Encara que en aquests
casos cal tenir en compte el factor edat de les mares. La taxa de desocupació a Barcelona s'ha
mantingut relativament constant tant per a dones
En conseqüència, en els últims 10 anys les com per a homes entre 1990 i 2000 (taula 2.6.). Però,
noves generacions de dones barcelonines estan encara que la taxa de desocupació femenina a
realitzant canvis profunds en les seves pautes de Barcelona és menor que la taxa espanyola, es manté
comportament, tendència anàloga a la realitzada per per sobre la mitjana dels països de la Unió Europea
les dones del conjunt de l'Estat espanyol34: cada (taules 2.7 i 2.8.).
vegada estudien més, s'integren més en el mercat de
treball i tendeixen a no abandonar-lo en viure en D'altra banda, si es consideren les dones
parella o en tenir el primer fill/a. desocupades més les inactives mercantils s'obté una
taxa de no ocupació femenina del 59,4% (la dels
D'altra banda, i tal com s’ha observat en analit- homes és del 39,3%). És important considerar la taxa
zar els temps de treball, les dones entre si presenten de no ocupació perquè, particularment entre les
diferències notables d'acord amb el nivell educatiu i dones, la frontera entre inactivitat i desocupació és
amb la categoria socioeconòmica: a mesura que força borrosa35. Una part de les dones que figuren
44 augmenta el nivell educatiu i la categoria socioeco- segons la definició de l'EPA com inactives són persones
nòmica, augmenta la taxa d'activitat mercantil feme- que buscaven ocupació (aturades) però s'han cansat
nina, que arriba a igualar-se a la masculina en el de no trobar-ne i ja no en busquen (“desanimades”
tram corresponent a dones amb estudis universitaris deixen de ser població aturada per a passar a ser
34 És el que L. Garrido (1993), ha anomenat com el títol del seu llibre Las dos biografías de la mujer en España, Instituto de la Mujer, Madrid.
població inactiva). Un altre sector de dones inactives taxes de desocupació es troben en la franja d'edats
són les que no busquen ocupació per raons familiars, més joves, i arriba fins a un 18,2% la taxa de desocu-
però que en buscarien si les raons familiars “desapare- pació femenina juvenil. En definitiva, la desocupació
guessin”, per exemple si aquestes dones comptessin és fonamentalment un fenomen juvenil i femení.
amb guarderies per als seus fills i filles, deixarien de ser
inactives per passar a ser aturades o ocupades. A més, Respecte de l'ocupació, cal destacar en primer
el manteniment d'una alta taxa sostinguda de desocu- lloc que la taxa d'ocupació de les dones és força més
pació ha estat la raó de l'elevada desocupació de llarga baixa que la dels homes (39,6% i 59,4%, respectiva-
durada, on la femenina també és un força més gran que ment). Però a més, en les categories de subocupació
la masculina (50,0% i 40,0%, respectivament). També si i ocupació a temps parcial les taxes femenines són
es considera la població ocupada que ha estat en situa- majors que les masculines, tendència que s'inverteix en
ció de desocupació durant els últims 5 anys, les dones considerar l'ocupació a temps complet i la sobreocupa-
presenten un percentatge major que els homes. ció. En aquesta última, la taxa masculina més que dobla
la femenina. Això ja és un primer indicador que la inte-
En totes les franges d'edat fins als 55 anys la gració de les dones en el mercat de treball no té les
taxa de desocupació femenina és més gran que la mateixes característiques que la dels homes: en gene-
masculina, encara que s'iguala en la franja entre 56 i ral, ja es pot afirmar que les dones ocupades treballen
65 segurament a causa de les distorsions entre inac- en el mercat menys hores que els ocupats. A més, tenint
tives i aturades en aquestes edats i a la reducció en compte que en aquest país, en general els treballs de
notable de població activa masculina (gràfic 2.16.). A jornada a temps parcial són força precaris, hi ha
més, tant per a dones com per a homes, les majors primers indicis de la major precarietat laboral femenina.
Gràfic 2.16. Taxes de desocupació mercantil per edat i sexe. Barcelona, 2000
20
18
16
14
12
10
8
6
4
2
0 45
18-25 26-35 36-45 46-55 56-65
Homes Dones
35 Aquests aspectes estan discutits en C. Carrasco i M. Mayordomo (1997): "La doble segmentación de las mujeres en el mercado laboral español", ICE,
Nº.760.
2a. part: Participació, activitat i temps de treball
Una dada que sembla important d'observar és contracte, la contractació temporal de les dones des
l'ocupació a temps complet i la sobreocupació de dones de 1990 s'ha mantingut força estable, al voltant d'un
amb fills/es menors de 3 anys amb relació als homes en 22%; en canvi la dels homes ha anat disminuint i se
aquesta mateixa situació. Aquesta informació té en situa actualment en un 16%. En qualsevol cas, la
compte dos elements claus en l’ocupació femenina: la suma de les dones amb contracte temporal més les
presència de fills menors en les edats que requereixen que treballen sense contracte és aproximadament un
més atencions i on és quasi inexistent l'oferta de serveis 30% del total, la qual cosa no deixa de ser una xifra
públics i el temps de dedicació al treball de mercat. Les notable. Aquest mateix valor pels homes de 17,4%
dades revelen diferències notables entre dones i (gràfic 2.17.). D'altra banda, les taxes més altes de
homes. La taxa d’ocupació femenina en els dos nivells contractes temporals en ambdós sexes (al voltant del
superiors d'ocupació (a temps complet i sobreocupada) 50%) es produeixen en les franges d'edats més joves.
és de 37,3% i la masculina de 89,7% (taula 2.9.). És a dir, Tot l'anterior mostra que el contracte temporal és un
si en l'ocupació general la taxa masculina era aproxi- tipus de contracte dirigit als sectors més dèbils del
madament un 50% major que la femenina, per a aques- mercat laboral: dones i joves d'ambdós sexes.
ta situació particular la diferència augmenta fins al
140,5%, la qual cosa mostra un dels punts crítics en la Amb relació al tipus de jornada, la jornada a
participació femenina en el mercat laboral. temps parcial s'ha mantingut relativament estable
–amb un lleuger augment– en les dones i presenta
2.2.3. Tipus de contracte i tipus de jornada: valors que quadrupliquen els valors masculins (22%
la major precarietat laboral mercantil de les dones davant el 5’5% dels homes l'any 2000)
de les dones (gràfic 2.18.), tot i que encara es manté en xifres per
sota de la Unió Europea, on es presenta com un feno-
El tipus de contracte i el tipus de jornada són men netament femení (taula 2.10.). 
dos aspectes del treball de mercat que permeten
analitzar el nivell de precarietat. Respecte al tipus de Això no obstant, la jornada a temps parcial no
Taula 2.9. Nivells d’ocupació mercantil segons presència de fills menors. Barcelona, 2000
Homes Dones
no ocupació mercantil 8,8 37,3
subocupació 0,0 0,0
menors 3 anys ocupació temps parcial 1,5 25,4
ocupació temps complet 63,2 30,5
sobreocupació 26,5 6,8
46 no ocupació mercantil 15,8 42,7
subocupació 2,1 1,9
menors 3 a 15 anys ocupació temps parcial 5,5 14,0
ocupació temps complet 43,1 33,8
sobreocupació 33,6 7,6
Gràfic 2.17. Contracte temporal i sense contracte (%) segons sexe. Barcelona, 1990-2000
35
30
25
20
% 15
10
5
0
Homes Dones
 1990  2000
sembla ser una opció decidida per a les dones, ja que ten les situacions d'ocupació més precària, menys
davant el 24,5% que respon que l'elegeix a causa de protegida, amb menors salaris i condicions laborals
les tasques domèstiques (resposta que només donen diferents a les de l'ocupació estable36.
les dones) i el 16,0% perquè li interessa l'horari, hi ha
un 54,3% que respon que la dur a terme perquè és el 2.2.4. Categories professionals, ocupacions
tipus d'ocupació que ha trobat (taula 2.11.). Amb la i nivells salarials: la discriminació de les
qual cosa no es pot afirmar –com habitualment es fa– dones en el mercat de treball
que les dones “elegeixen” la jornada a temps parcial
per combinar-la amb les tasques de la llar. L'ocupació femenina de Barcelona es troba
concentrada en les branques d'activitat tradicional-
En definitiva, les dones barcelonines estan ment considerades femenines (gràfic 2.19.): comerç
sobre representades en ambdues modalitats de i hoteleria, altres indústries manufactureres i altres
contracte (temporal) i jornada (parcial) que represen- serveis (72,8% del total de les dones ocupades).
Gràfic 2.18. Jornada parcial (%) segons sexe. Barcelona, 1990-2000
25
20
% 15
10
5 47
0
Homes Dones
 1990  2000
2a. part: Participació, activitat i temps de treball
Taula 2.10. Ocupació a temps parcial (%) dels països de la Unió Europea
Dones Homes
EU-15 33,4 5,8
Bèlgica 39,8 5,9
Dinamarca 34,9 9,6
Alemanya 37,7 4,5
Grècia 7,6 2,3
Espanya 17,0 2,7
França 31,0 5,2
Irlanda 30,5 6,8
Itàlia 17,3 3,7
Luxemburg 25,8 1,7
Holanda 70,5 18,9
Àustria 32,9 4,0
Portugal 13,7 3,5
Finlàndia 16,7 7,4
Suècia 35,7 9,1
Gran Bretanya 43,9 7,8
Font. Eurostat: Labour Force survey 2000.
Taula 2.11. Motius de realització de la jornada parcial (%) segons sexe. Barcelona, 2000
Homes Dones Total
Horari trobat 50,0 54,3 53,2
Per les tasques domèstiques familiars – 24,5 18,5
Perquè interessa l’horari 33,3 16,0 20,2
Per ser estudiant 16,7 5,3 8,1
Total 100,0 100,0 100,0
En relació amb les feines (gràfic 2.20.), les que increment important de l'ocupació femenina en les
mostren una major ocupació femenina i es mantenen categories de directives/professionals liberals i en la
per sobre les taxes masculines són les de personal de tècniques alts. Ara bé, es manté la dificultat per a
administratiu i tècnic (23,5%) i treballadores de les dones d'arribar a determinades categories del
48 serveis (23,9%). En canvi, on la participació femenina mercat que representen major poder (l'anomenat
continua sent més baixa és en la categoria d'empre- “sostre de vidre”). Aquesta desigualtat entre les
sàries autònomes amb assalariats/des. Però hi ha un dones i els homes d'alt nivell educatiu és un senyal
36 És important assenyalar que la jornada a temps parcial no és intrínsecament negativa. Potser seria una bona opció, en relació amb la qualitat de
vida, que dones i homes treballéssim amb jornada reduïda. El problema és que actualment i, particularment a Espanya, la jornada a temps parcial signi-
fica precarietat per les raons assenyalades.
dque el problema eno el mercat de trebalnl segueix sent baarcelonines quant a l’estructura d'ocupació,
fonamentalment una discriminació de gènere37, enca- presenten les pautes generals del conjunt de l'Estat
ra que habitualment es pretengui emmascarar-la i espanyol, considerant les característiques pròpies
justificar-la al·ludint a qüestions de qualificacions i d'una ciutat com ara Barcelona, on els serveis tenen
productivitats38. Finalment, l'anàlisi de la situació un pes important i l'agricultura és quasi inexistent.
professional assenyala que el 71,3% de les dones
treballen com a assalariades. Del 29% restant cal Finalment, en relació amb el nivell d'ingressos
destacar que per compte propi hi ha un 10%, i les individuals39, hi ha diferències notables entre dones i
propietàries d'empresa són un 4,8 davant un 7,5% homes (gràfic 2.21.). La informació que ofereix l'ERB
dels homes. En tot cas, aquesta última dada ha d'in- situa a les persones per franges d'ingressos
terpretar-se amb atenció. Les dones empresàries ho mensuals, començant per les que no tenen ingressos
són, en general, de molt petites empreses i moltes propis fins a les que declaren ingressos de més de
dones han optat per aquesta alternativa per la dificul- 300.000 ptes. Si s'observen les dades pels grups de
tat de trobar un treball assalariat. persones que componen cada franja, les dones
representen al voltant del 75% al 84% en les franges
Com a conclusió, es pot afirmar que les dones més baixes (fins a 60.000 ptes.)40. En la franja de 60.000
Gràfic 2.19. Sectors d’activitat (%) segons sexe. Barcelona, 2000
0 5 10 15 20 25 30 35
Agricultura
Energia i aigua
Química/tr. minerals
Transf. metalls
Altres indústries
Construcció
Comerç i hoteleria
Transports/comunic.
Serveis empreses
Altres serveis
49
 Homes  Dones
37 Segurament també hi ha altres raons. És possible que moltes dones optin per un tipus d'ocupació no tan absorbent en temps com acostumen ser els
càrrecs directius, ja que continuen valorant l'espai familiar de relacions. Seria interessant copsar aquestes possibles situacions, ja sigui, amb la modifi-
cació de les preguntes de l'ERB o amb la complementació de l'anàlisi amb estudis qualitatius.
38 Una discussió sobre aquestes qüestions per al cas espanyol es pot veure a C. Carrasco i M. Mayordomo (1997), op. cit.
2a. part: Participació, activitat i temps de treball
Gràfic 2.20. Ocupació (%) segons sexe. Barcelona, 2000
0 5 10 15 20 25 30
Empr./aut. amb asal.
Empr./aut. sense asal.
Directius/prof. liber.
Tec. alts
Tec. mitjans
Pers. adm/tècnic
Obr. qualif.
Obr. no qualif.
Trab. serveis
Ffa. i cse.
No classificables
No categoria
 Home  Dona
ptes. a 90.000 ptes. hi ha una caiguda important la responsabilitat d'organització i la dedicació en
d'aquest percentatge, encara que les dones conti- temps. En aquest apartat tractarem de la participa-
nuen situant-se percentualment per sobre dels ció. En apartats anteriors s’han discutit aspectes
homes, un 65,1% en aquesta última franja. A partir relacionats amb el temps de treball i el tema de la
d'aquí, la tendència es torna contrària, el percentatge responsabilitat,  que té a veure amb activitats de
de dones en cada franja és menor que el dels homes gestió i organització, lamentablement no es podrà
i disminueix sostingudament fins arribar a un 20,0% tractar per falta d'informació. Ara bé, aquest és un
en la franja d'ingressos més elevats. dels aspectes més crítics del treball familiar domès-
tic. Habitualment s'acostuma a afirmar que “realitzar
2.3. Participació en treball familiar treball familiar domèstic és fàcil, gestionar-lo és el
50 domèstic que es complica”. L'organització del treball familiar
domèstic és la part bàsica de l'activitat i no té (o en té
La participació familiar domèstica és interes- molt dolents) substituts de mercat. I, tot i que no
sant estudiar-la des de tres perspectives: l’activitat, ocupa ni temps ni espai específic –ja que és la part
39 L'enquesta proporciona dades del nivell d'ingressos, no del nivell de salaris. En qualsevol cas, l'anàlisi no és molt diferent.
40 Encara que numèricament la mostra no és igual per a dones i homes, són molt anàlogues i, per tant, les tendències es mantenen.
Gràfic 2.21. Nivell d’ingressos individuals (nets en milers de pessetes mensuals) segons sexe.
Barcelona, 2000.
0 % 20 % 40 % 60 % 80 % 100 %
Més de 300
200-300
140-200
90-140
60-90
40-60
Menys de 40
No ingressos
 Home  Dona
més invisible de l'activitat– consumeix energies i és mantingut força estable al voltant del 91% (taula
font de tensions per a la persona que l'assumeix. 2.12.). Això no obstant, la taxa masculina en aquests
D’aquí que sigui molt important comptar amb una font mateixos anys ha experimentat un fort increment
d'informació sobre qui assumeix aquestes tasques. (aproximadament un augment del 37%). Ara bé, si
s'observen els diferents tipus d'ocupació, aquest
D'altra banda, la informació sobre treball de increment queda matisat. Les taxes més elevades i
mercat que ofereix l'ERB és força més abundant que que han experimentat el major increment són les de
la que ofereix sobre treball familiar domèstic. D'aquí subocupació41, i els subocupats han arribat a ser l’any
que l'anàlisi del treball familiar domèstic és necessà- 2000 el 74,2% del total dels ocupats (les dones
riament més limitada. Tampoc, en aquest apartat no subocupades són el 29,6% del total de les ocupades).
es fan comparacions amb Espanya o altres països de La taxa d'inactivitat parcial (inactivitat més subocu-
la Unió Europea ja que, en utilitzar metodologies dife- pació), també informa de les característiques de
rents de recollida d'informació, el biaix en els resul- l'ocupació: la de les dones es manté durant els anys
tats pot ser important. considerats entre el 25% i el 30%, en canvi, la dels
homes fluctua al voltant del 80%. El notable increment
2.3.1. Activitat, inactivitat i ocupació familiar de la subocupació masculina es deu –com es veurà 51
domèstica més endavant– a la "ajuda" que donen cada vegada
més els homes –i, en particular, els jubilats– en algu-
La taxa d'activitat (ocupació) familiar domèsti- nes activitats domèstiques com "les compres" o
ca de les dones barcelonines entre 1990 i 2000 s'ha l'atenció de nens i nenes.
2a. part: Participació, activitat i temps de treball
Si s'analitzen les taxes d'activitat domèstica mesura que augmenta el seu nivell educatiu i la seva
segons determinades variables, s'observa que l'edat categoria socioeconòmica augmenta la seva ocupa-
no és un factor determinant, ja que les taxes són molt ció en el treball familiar domèstic. Però, d'acord amb
estables en els diferents trams d'edat. Sempre les el nivell d'ingressos, l’ocupació màxima en treball
dones es troben 15 punts percentuals per sobre dels familiar domèstic està en els nivells intermedis. La raó
homes. Idèntica estabilitat i diferències per sexe d'aquesta diferència de comportament dels homes de
s'observen tant per l'estat civil com per la situació nivells socials més alts podria ser resultat del canvi
laboral i el tipus de llar. Tot això ratifica la idea que la de comportament de les dones dels dits nivells
participació en el treball familiar domèstic té relació socials. Com s’ha vist anteriorment, les dones que
fonamentalment amb el sexe, i altres variables analit- presenten una major ocupació de mercat són les de
zades són poc rellevants. categoria socioeconòmica alta i nivells d'estudi i
ingressos més elevats, amb la qual cosa són en millor
Tot i així, variables tals com ara el nivell d'estu- situació per prendre decisions sobre el seu treball i la
dis, els ingressos i la categoria socioeconòmica, seva vida i per tant d'exigir un canvi de comportament
reflecteixen pautes de comportament força diferents. en les seves parelles masculines.
Les dones presenten taxes d’ocupació força estables;
en canvi els homes mostren algunes diferències: a El que sí que apareix clarament és que l'anàli-
Taula 2.12. Taxes d’activitat, inactivitat i ocupació familiar domèstica.Barcelona. 
Evolució 1990-2000  
1990 2000 % Variació
Activitat Home 52,2 75,7 45,0
Dona 91,0 90,9 –0,1
Inactivitat Home 47,8 24,3 –49,2
Dona 9,0 9,3 3,3
Ocupació Home 52,2 75,7 45,0
Dona 91,0 90,9 –0,1
Subocupació Home 36,1 56,2 55,7
Dona 19,3 26,9 39,4
Parcial Home 9,7 14,1 45,4
Dona 16,6 20,1 21,1
Completa Home 4,2 4,2 0,0
Dona 17,5 20,0 14,3
52
Sobreocupació Home 2,3 1,2 –47,8
Dona 37,5 24,0 –36,0
Inactivitat parcial Home 83,9 80,4 –4,2
Dona 28,3 36,1 27,6
41 Recordem que subocupació significa haver dedicat a l'activitat entre 1 i 10 hores setmanals.
EMPS, TREBALL I OCUPACIO . Desigualtats de genere a la ciutat de Barcelo
a.TEMPS, TREBALL I OCUPACIO . Desigualtats de genere a la ciutat de Barce
ona. TEMPS, TREBALL I OCUPACIO . Desigualtats de genere a la ciutat de Ba
celona. TEMPS, TREBALL I OCUPACIO . Desigualtats de genere a la ciuta
arcelona. TEMPS, TREBALL I OCUPACIO . Desigualtats de genere a la ciutat d
arcelona. TEMPS, TREBALL I OCUPACIO . Desigualtats de genere a la ciuta
si de les taxes d'activitat i d’ocupació familiar També, com és tradicional, les reparacions de
domèstica assenyala que el rellevant en aquesta la llar són una activitat (en el nostre cas l'única) que
activitat no és tant la "participació" sinó les hores de en exclusiva la realitza en un percentatge més elevat
dedicació. la persona principal masculina (43,0% enfront d'un
9,8% de la persona principal femenina). Malgrat això,
2.3.2. Realització del treball familiar domèstic la participació de professionals en aquesta activitat
és cada vegada més gran.
La distribució en la realització de tasques
específiques integrades en el que s’anomena treball En relació amb l'administració dels diners
familiar domèstic segueix, en general, les pautes (gràfic 2.23.), cal destacar l'elevat percentatge de
habituals d'aquest tipus d'activitat (taula 2.13. i gràfic dones que administren els diners en exclusiva, un
2.22.). Totes les tasques de neteja (de roba, cuina, 48,4%. L'alternativa que li segueix és la de “ambdós”
casa), cuinar i compres les realitza majoritàriament i (31,3%) i finalment els homes en exclusiva en un
en exclusiva la persona principal femenina (ppf) 13,7%. Entre les dones que administren en exclusiva
(sempre percentatges al voltant o majors del 60%). En estan sobre representades les de llars d’ingressos
canvi, en quasi tots els casos, els percentatges més baixos, en canvi, entre els homes que administren en
baixos corresponen a la persona principal masculina exclusiva estan sobre representats els amb ingres-
(ppm) en exclusiva (entre 2,6% i 5,4%). La resta es sos elevats. Això ratifica el que altres autores han
reparteix en diverses respostes: ambdós, la mare i les posat de manifest42: les dones administren els diners
filles, tots i professionals. Cal assenyalar que en la quan són escassos, la qual cosa s'anomena “el
compra d'aliments el percentatge de “ambdós” és diner petit” (no dóna poder), és a dir, administren la
elevat (22,3%) i, a més, ha anat en augment. Aquesta pobresa. En canvi, quan els ingressos de la llar són
evolució és habitual últimament a causa de l'incre- més alts i cobreixen més enllà de les despeses habi-
ment de les compres en grans superfícies els caps de tuals (diners que atorguen poder), els diners els
setmana, on hi va tota la família. administra l'home.
Taula 2.13. Realització de tasques en el treball familiar domèstic (en % del total). 
Barcelona, 2000
Roba neteja neteja cuinar compra reparacions
cuina casa aliments habitatge
pp masculina 2,7 5,0 2,6 5,4 7,4 43,0
pp femenina 72,4 62,4 58,4 71,9 57,6 9,8
ambdós 7,1 12,6 11,4 10,4 22,3 4,5
mare i filles 6,2 7,3 6,6 5,5 5,4 0,9 53
tota la família 3,3 5,9 4,7 4,3 5,3 5,5
professional 7,6 6,4 15,6 2,1 1,4 34,3
altres 0,6 0,5 0,7 0,5 0,7 2,1
100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0
2a. part: Participació, activitat i temps de treball
Gràfic 2.22. Realització de tasques en el treball familiar domèstic (%). Barcelona, 2000
80
70
60
50
% 40
30
20
10
0
roba n. cuina n. casa cuinar compra reparacions
 pp masculina  pp femenina  Ambdós
Finalment, les tasques de cura també són un “ambdós” és sempre ambigua perquè no diu res
“assumpte de dones”. En relació amb l'atenció de sobre la participació de cada una de les persones. 
menors la resposta majoritària correspon a la mare
en exclusiva (50,9%), La següent és la categoria de Respecte a l'atenció de persones ancianes o
“ambdós” (38,1%) i només un 2,0% dels pares es fan malaltes, del total de llars que presenten aquesta
càrrec dels menors en exclusiva (gràfics 2.24. i 2.25.). situació, aproximadament en un 50% dels casos,
Aquesta és també una activitat on en general els aquestes tasques les fa la persona principal femeni-
estudis mostren una participació cada vegada més na en exclusiva i el 50% restant es reparteixen entre
gran dels homes. En qualsevol cas, la resposta les altres possibilitats de resposta.
Gràfic 2.23. Realització de tasques en el treball familiar domèstic: administració dels diners
(en % del total). Barcelona, 2000
54
42 B. Fernández et al. (1989), Identificación cualitativa y cuantitativa de la pobreza femenina en el Estado Español, estudi realitzat per a l'Instituto de la
Mujer (inèdit).
Finalment, un altre aspecte a destacar és la la persona principal femenina en exclusiva, entre el
diferent percepció que tenen les persones de les 50% i el 55% correspon a entrevistades dones i la
tasques que realitzen elles mateixes i de les que resta a entrevistats homes. Naturalment que, si la
realitzen els altres. En particular, els homes tendeixen percepció de dones i homes fos la mateixa, els
a valorar més que les dones la seva participació en el percentatges de respostes estarien al voltant del
treball familiar domèstic. L'enquesta pregunta a les 50%. Aquesta diferent percepció entre dones i homes
persones entrevistades qui realitza l'activitat: la es correspon amb la idea habitual que el treball fami-
persona principal masculina o la persona principal liar domèstic és assumpte de dones. Els homes que
femenina. Si s'analitza aquest aspecte en les pare- “ajuden” en l'activitat valoren molt la seva participa-
lles, en general, de les respostes que afirmen que ció perquè tenen la convicció que és un treball que no
l'activitat la realitza la persona principal masculina en els correspon. En canvi, les dones tendeixen a consi-
exclusiva, entre el 65% i el 75% correspon a entrevis- derar més marginal la col·laboració masculina perquè
tats homes i la resta a entrevistades dones. En canvi, la mesuren en relació amb la quantitat de treball que
ded les respostes que afirmen que l'activitat la realitza elles realitzen.Gràfic 2.24. Treball ode cura de menonrs de 10 anys (en a% del total de llars amb persones a
tenir cura) Barcelona, 2000
Altres familiars fora llar
Altres familiars llar
Ambdós
El pare
La mare
0 10 20 30 40 50
Gràfic 2.25. Treball de cura d’altres persones de la llar ancianes, malaltes o discapacitades
(en % del total de llars amb persones a tenir cura) Barcelona, 2000
55
2a. part: Participació, activitat i temps de treball