EMPS, TREBALL I OCUPACIO . Desigualtats de genere a esigualtats de genere a la ciutat de Barcelona. TE iutat de Barcelona. TEMPS, TREBALL I OCUPACIO . Des REBALL I OCUPACIO . Desigualtats de genere a la ciutat e genere a la ciutat de Barcelona. TEMPS, TREBALL arcelona. TEMPS, TREBALL I OCUPACIO . Desigualtats d a la ciutat de Barcelona. TEMPS, TREBALL I OCUPACI MPS, TREBALL I OCUPACIO . Desigualtats de genere a sigualtats de genere a la ciutat de >B>arcelonat de Barcelona. TEMPS, TREBALL I OCUPACIO>.> D>es>i> . TEMP gu>a>lta L I OCUPACIO . Desigualtats de genere a la ciutat de genere a la ciutat de Barcelona. TEMPS, TREBALL 3a. Part: Índex i indicadors de treball La construcció o selecció d'indicadors relle- interessa conèixer. En canvi, un índex és una mesura vants al nostre objectiu no és un tema de fàcil resolu- obtinguda, a partir d'operacions numèriques, de ció. En aquest, sentit les pretensions d'aquest estudi l'agrupació de diversos indicadors. Pot ser conside- són necessàriament modestes. Es tracta d'oferir una rat, per tant, com un número estadístic que pretén primera aproximació d'índexs i indicadors de treball resumir la informació proporcionada per un o més des d'una perspectiva que recupera tot el treball realit- indicadors. zat per les dones i entén la "igualtat en l'activitat" no sols com l'equiparació de dones i homes en el treball El primer problema a resoldre en l'elaboració de mercat sinó també com l'equiparació en el treball d'un sistema d'indicadors és precisament l'elecció familiar domèstic. Ja que es tracta d'una nova meto- dels indicadors que es consideraran més rellevants dologia, no es planteja com una resposta definitiva al amb relació a l'objectiu que cal aconseguir. problema, sinó com una proposta que porta implícita la L'obligació d'elegir ve de la conveniència de limitar- necessitat de continuar la discussió i, en la mesura ne nombre per a oferir major facilitat d'interpretació i que es pugi, de manera col·lectiva. destacar els traços més significatius. Naturalment que l'elecció té un grau important d'arbitrarietat, Aquesta tercera part comença amb una sempre depenent de l'aproximació teòrica i concep- discussió amb relació a la problemàtica que té a tual, del marc d'anàlisi i dels objectius plantejats. veure amb la selecció d'índexs i indicadors. Plantejades les qüestions més rellevants, en el segon Un segon tipus de problemes apareix si es apartat es fa una proposta d'índexs i indicadors de pretén construir–com en el nostre cas– algun índex desigualtat de treball, tenint en compte les limitacions amb els indicadors seleccionats. En aquesta situació, de la informació. Els següents tres apartats desenvo- a més de ser arbitrària la selecció, també serà arbi- lupen la proposta. Per a cada índex proposat se trària la importància relativa –la ponderació– que segueix el mateix procediment: primer es defineixen i s’atorgui a cada u d'ells en l'índex final. Significa s’expliquen els indicadors a utilitzar per construir l'ín- decidir quins aspectes del fenomen estudiat es consi- dex i després es discuteixen els valors per a deren més rellevants i, en conseqüència, han de tenir Barcelona. Finalment, es dedica un apartat a recapi- major pes en l'índex. Per exemple, si en la construc- tular els resultats dels diferents índexs. ció d'un índex sobre les característiques de la parti- cipació en el mercat de treball, es considera que la 3.1. Alguns problemes en relació taxa d'ocupació és un millor indicador que la taxa amb la secció i elaboració d’índexs d'activitat, a la primera caldria assignar-li una major i indicadors ponderació que a la segona. Abans de començar, és necessari especificar - També en la construcció d'un índex poden 58 a falta d'un ús universal– en quin sentit s'utilitzaran sorgir problemes de correlació entre els indicadors i els termes d'índexs i indicadors en les pròximes pàgi- l'estandardització dels mateixos. Els problemes de nes. Els indicadors seran les unitats d'informació correlació fan referència a la falta d'independència bàsiques, les mesures que actuen com a referències entre els indicadors, d'alguna manera ofereixen el observables dels conceptes que es defineixen i que mateix tipus d'informació sobre el fenomen estudiat. Per exemple, si augmenta la taxa d'ocupació, segura- aviat com una distribució equitativa de treballs i ment com a conseqüència disminuirà la taxa de ingressos entre dones i homes, traduït en igualtat en desocupació. El problema de la correlació llavors és la responsabilitat i l’atenció de la vida humana i en la que un mateix fet es recull en més d'un indicador. No participació en el treball remunerat. Per tant, això no hi ha una solució clara en aquesta qüestió, sobretot significa que la igualtat es refereixi només a les quan els indicadors disponibles són limitats. En qual- dones, que "s'igualen als homes", sinó que implica sevol cas, és important tenir en compte el problema en una nova organització social que permeti i faciliti un la construcció de l'índex. D’altra banda, el tema de canvi de vida d'ambdós sexes, però fonamentalment l'estandardització es presenta perquè els diferents dels homes que són els que majoritàriament partici- indicadors poden prendre valors que fluctuen en pen en només un dels dos treballs: el remunerat. rangs molt diferents, amb la qual cosa, els que es troben en rangs més elevats, tindrien major pes en La segona qüestió, "igualtat en relació amb l'índex. Per exemple, si es considera sense estandar- què", ens enfronta al tema dels valors absoluts. Una ditzar la taxa d'activitat en conjunt amb la taxa d'ocu- situació d'igualtat entre dones i homes no proporcio- pació, la primera sempre representarà major pes en na cap informació sobre valors absoluts. Per exem- l'índex només pel major rang en què es mouen els ple, una situació de desocupació amb taxes del 4% seus valors. D’aquí que, per evitar aquest problema, per als homes i 6% per a les dones, es pot considerar s’estandarditzen els valors dels diferents indicadors i pitjor per ser més desigual que una situació amb una s’empren valors de referència per cada un d’ells. taxa de desocupació del 15% igual per ambdós sexes? D’aquí que no es tracta només que dones i Un tercer problema guarda relació amb els homes distribueixin equitativament els treballs, sinó indicadors de desigualtat, en el nostre cas, entre que això representi una major qualitat de vida per a dones i homes en la participació en els diferents tots i totes. I això què significa traduït en indicadors44? treballs. Si es pretenen "mesurar" nivells de desigual- La resposta és complexa perquè implica aspectes tat i fer un seguiment de la seva evolució, abans de psicològics, socials, etc., difícils de valorar i, per tant, definir indicadors apropiats, s’hauria de discutir el de mesurar. En definitiva, quan es defineixen indica- significat de "igualtat o desigualtat" i el que es consi- dors que mostrin desigualtats - l'objectiu es refereixi deren nivells acceptables o òptims43. la igualtat- no cal oblidar els aspectes referits a valors absoluts per, d'alguna manera, considerar-los. "Igualtat" en el treball és un concepte relatiu que exigeix definir primer "igualtat en què" i segon en Per considerar aquest darrer problema, una "relació amb què". Des de la nostra perspectiva no es alternativa és utilitzar de manera complementària als tracta de "igualtat" en el model masculí de treball de indicadors de desigualtat indicadors de "integració". mercat. No és l'objectiu mesurar exclusivament la L'objectiu d'aquests últims no és expressar desigual- integració de les dones en el mercat laboral, com tats, sinó posar de manifest la situació de les dones o 59 sembla que apunten normalment les anomenades dels homes, en relació amb una altra situació que es "polítiques d'igualtat d'oportunitats". S'entén més considera més desitjable. Es tracta, en definitiva, o bé 43 En J. Plantenga i J. Hansen (1999), "Balance de la igualdad de oportunidades en la Unión Europea", Revista Internacional del Trabajo, vol.118, Nº.4 es discuteixen alguns d'aquests aspectes. 44 La qüestió és què significa una major qualitat de vida en temps de treball, hi ha un nombre d'hores òptim per treballar? 3a. part: Índex i indicdors de treball d'establir comparacions –definint valors de referèn- creixent de les dones amb els homes en el treball de cia– amb situacions reals (d'altres països, regions, mercat, sinó també la d'aquests darrers en relació etc.) considerades superiors en l'indicador analitzat, amb les dones en el treball familiar domèstic, que és o be senzillament estudiar-ne la seva l’evolució al a més, on habitualment es donen les majors desigual- llarg del temps45. tats. Cada índex es construeix a partir d'un conjunt d'indicadors seleccionats prèviament. Com és obvi, la 3.2. Índexs i indicadors: una proposta selecció dels índexs i indicadors ha estat absoluta- ment condicionada per la informació disponible, la En el nostre cas, i tenint en compte la proble- qual ofereix l'ERB. màtica assenyalada, s'ha optat per construir tres índexs de desigualtat entre dones i homes, dos índexs La metodologia utilitzada per elaborar i repre- d'integració de dones i homes, respectivament, i dos sentar els índexs és la de diagrames radials6. Un índexs de diferència/desigualtat per a cada sexe diagrama radial és una forma gràfica de presentació (quadre 3.1.). Els tres primers fan referència a les de dades que té l'avantatge de mostrar de manera- desigualtats entre dones i homes en la distribució simple, visual i intuïtiva un conjunt d'indicadors i l'ín- dels diferents treballs; els dos segons ofereixen infor- dex construït a partir d'ells (gràfic 3.1.). mació sobre la integració de les dones en el treball de mercat, d'una banda, i la dels homes en el treball Consisteix en una figura formada per una sèrie familiar domèstic de l’altra; Finalment, els dos últims d'eixos47 integrats en forma radial, cada un d'ells reflecteixen les diferències o desigualtats entre representa un indicador determinat. Per presentar els dones i homes en relació amb determinades catego- diferents indicadors en el mateix diagrama es trans- ries. La idea que hi ha darrere d'aquesta elecció és formen a una escala comuna amb valors entre zero i que no es tracta només d'intentar mesurar la igualtat un, de manera que el zero representa la pitjor situació Quadre 3.1. Índexs de treball 1. Índex de desigualtat en la realització de treball de mercat ÍNDEXS DE DESIGUALTAT ENTRE DONES I 2. Índex de desigualtat en la realització de treball familiar HOMES domèstic 3. Índex de desigualtat en la realització global de treball ÍNDEXS D’INTEGRACIÓ DE DONES I HOMES 1. Índex d’integració de les dones en el treball de mercat 2. Índex d’integració dels homes en el treball familiar domès- tic ÍNDEXS DE DIFERÈNCIA I DE DESIGUALTAT 1. Índex de diferència de dones i homes segons el cicle PER A DONES I HOMES vital 2. Índex de desigualtat de dones i homes segons el nivell 60 social 45 J. Plantenga et al. op. cit., analitzen el treball als països europeus prenent com a valors de referència els dels tres que presenten els valors més elevats i els dels tres que presenten els valors més baixos de la variable analitzada. 46 Aquesta metodologia està sent utilitzada en la Unió Europea per estudis comparatius sobre l'ocupació entre els diferents països de la UE. La referèn- cia bàsica és H. Mosley i A.Mayer, "Benmarking National Labour Market Performance: A Radar Chart Approach", Final Report, Comissió Europea, 1998. També L. Tronti "Benchmarking Employment Performance and Labour Market Policies", Comissió Europea, 1998 i l'article de Plantenga i Hansen citat anteriorment. 47 L'experiència demostra que el número d'indicadors més adequat està entre 4 i 8: menys de 4 ofereixen escassa informació i més de 8 dificulten la interpretació. Gràfic 3.1. Diagrama radial I1 1.00 I6 0.50 I2 0.00 I5 I3 I4 i l'un la millor. Si s'uneixen en la figura els valors de geogràfica48. Si es tracta d'un índex de desigualtat es cada un dels indicadors, s'obté una àrea la mesura- pot considerar de manera més simple per a cada indi- que seria el valor de l'índex, anomenat en anglès cador, el valor zero com a reflex de desigualtat total i índex SMOP (“mesura de la superfície del resultat el valor 1 com a reflex d'igualtat total. Però en el cas total”) que resumeix el conjunt d'indicadors. Aquests d'índexs d'integració, necessàriament cal considerar, tipus de gràfics són molt útils per realitzar compara- per als indicadors, valors de referència. cions ja sigui transversals (per exemple, entre dife- rents països en un mateix moment del temps) o bé En segon lloc, en els diagrames radials es temporals (una mateixa regió en diferents moments presenta un problema de construcció gràfica, ja que del temps). la seqüència en què s'ordenen els indicadors en els eixos afecta l'àrea que en resulta. D’aquí que, encara La construcció d'un diagrama radial no està que les diferències en general no són massa impor- exempta de problemes. A més dels problemes gene- tants, s'ha de mantenir sempre la mateixa seqüència rals de selecció d'indicadors assenyalats anterior- per poder realitzar comparacions. ment, n’hi ha altres més específics. En primer lloc, l'elecció dels valors màxim (òptim) i mínim (pitjor) -o En el nostre cas, per a la construcció de cada valors de referència– per estandarditzar al valor un i un dels índexs, es van seleccionar sis indicadors zero, respectivament. Això, en realitat, més que un considerant-los tots amb la mateixa ponderació. Els problema tècnic representa una decisió política. Per índexs de desigualtat comparen (“mesuren”) la situa- exemple, quin hauria de ser l'òptim per a taxes d'ocu- ció de les dones en relació amb la dels homes i els pació o desocupació?, es podrien prendre valors indicadors s’expressen entre els valors 0 (que repre- teòrics com 100% i 0%, però serien poc realistes. La senta desigualtat total) i 1 (que representa igualtat possibilitat més recorreguda és considerar com a total). També es podrien haver considerat, com a 61 valors de referència màxim i mínim, respectivament, valors de referència, els corresponents a situacions els equivalents al que es consideren la millor i la pitjor de desigualtat en algun altre país o zona geogràfica, situació que s'estigui donant en una altra àrea però la falta d'informació ens va fer decantar-nos per 48 És el que habitualment es fa en els estudis de la Unió Europea on es prenen com a valors de referència la mitjana dels tres països que tenen els valors superiors i inferiors en el tema estudiat. EMPS, TREBALL I OCUPACIO . Desigualtats de genere a la ciutat de Barcelo a.TEMPS, TREBALL I OCUPACIO . Desigualtats de genere a la ciutat de Barce ona. TEMPS, TREBALL I OCUPACIO . Desigualtats de genere a la ciutat de Ba celona. TEMPS, TREBALL I OCUPACIO . Desigualtats de genere a la ciuta arcelona. TEMPS, TREBALL I OCUPACIO . Desigualtats de genere a la ciutat d arcelona. TEMPS, TREBALL I OCUPACIO . Desigualtats de genere a la ciuta 3a. part: Índex i indicdors de treball la primera opció. En canvi, en els índexs d'integració, d'indicadors que posen en relació taxes de participa- semblava més adequat comparar (“mesurar”) la ció, nivells de precarietat, nivells de segregació, temps situació de les dones de Barcelona en relació amb la de treball o aspectes específics de la realització de les dones dels països de la Unió Europea, i, en conjunta d'ambdós treballs. Els valors dels indicadors conseqüència, estandarditzar els indicadors entre 0 i estaran entre 0 (total desigualtat) i 1 (total igualtat). 1 prenent com a referència els valors dels països de la Unió Europea que presentaven els pitjors i/o els D’aquí que, un dels principals problemes millors resultats de l'aspecte analitzat. d'aquests indicadors –comentat anteriorment– és que no informen sobre valors absoluts pel que es podria En termes gràfics, un índex que reflecteixi estar donant l'anomenada "igualtat per sota", és a dir, igualtat total o integració total vindrà representat per valors pròxims a 1 podrien estar reflectint igualtat entre l'àrea total de l'hexàgon que és 2,6 unitats quadrades. dones i homes però amb valors molt poc desitjables per No obstant, per a simplificar la lectura i la compara- a ambdós. Una situació com aquesta, per exemple, és ció, el valor de l'àrea total també es pondera a un i, la que es dóna actualment entre els joves d’ambdós així, els valors obtinguts per a cada un dels diferents sexes en el treball de mercat: igualtat en precarietat. índexs també fluctuaran entre zero i un. No obstant, cal tenir en compte que en aquests valors transfor- 3.3.1. Índex de desigualtat en la realització mats d'àrea, si bé el valor 1 representa igualtat o inte- de treball de mercat gració total i el valor 0, exactament el contrari, l'es- cala no és lineal 49. Això significa que, per exemple, un Aquest índex reflexa la desigualtat entre dones valor de l'índex de 0,5 no representa una situació i homes en la participació en el treball de mercat. Els equivalent al 50% de la igualtat o integració total. sis indicadors seleccionats per a construir-lo figuren D’aquí que, els valors dels índexs s'han de considerar en el quadre 3.2. com un número que no expressa una situació concre- ta i que només tenen sentit a nivell comparatiu: un Els dos primers indicadors proporcionen infor- major valor de l'índex expressa una millor situació en mació sobre la desigual ocupació de dones i homes en l'aspecte analitzat. el mercat de treball. El primer es refereix només a l’ocu- pació sense tenir en compte cap característica especí- 3.3. Índex de desigualtats fica. El segon, en canvi, considera dos aspectes impor- en la realització de treballs tants: d'una banda, la situació més crítica del cicle vital entre dones i homes (presència de menors) 50 que és quan l’ocupació laboral és més complicada; i, per una altra, el tipus de jornada, Aquests índexs mostren desigualtats entre que reflexa no sols l’ocupació sinó les diferències en dones i homes en la realització dels diferents treballs hores dedicades al treball de mercat. 62 –el mercantil i el familiar domèstic– considerats primer cada un d’ells de forma independentment i El tercer indicador informa sobre un aspecte posteriorment, ambdós en conjunt. S'elaboren a partir de l’ocupació en el treball de mercat on les dones 49 La relació entre indicadors i índex no és lineal. En l'hexàgon, els indicadors representen longituds i l'índex, una àrea. 50 Es considera els nens i nenes de 7 anys o menys. L'elecció de l'edat és arbitrària. Hi ha estudis que consideren 3 anys o menys o 6 anys o menys seguint les edats escolars. La nostra elecció va ser senzillament per seguir la pauta d'estudis comparatius de la Unió Europea. (Plantenga i Hansen, op. cit.) Quadre 3.2. Indicadors de l’índex de desigualtat en la realització de treball de mercat Indicador Definició Desigualtat en l’ocupació Relació entre la taxa d’ocupació femenina i la taxa d’ocupació masculina1. Desigualtat en l’ocupació a temps Relació entre la taxa d’ocupació femenina a temps complet (o complet amb menors sobreocupada)2 amb presència de menors (en relació amb el total de llars en què hi ha menors) i la taxa d’ocupació masculina equivalent a l’anterior. Desigualtat en l’ocupació en llocs Relació entre el percentatge de dones que ocupen llocs de de responsabilitat responsabilitat (en relació amb el total de dones ocupades) i el percentatge d’homes d’aquestes mateixes característiques. Desigualtat en l’ingrés Relació entre el nivell d’ingrés mitjà de les dones i el nivell d’ingrés mitjà dels homes. Desigualtat en la temporalitat Relació entre la taxa d’ocupació amb contracte temporal masculina i la taxa d’ocupació amb contracte temporal femenina. Desigualtat en el temps de treball Relació entre el temps mitjà per participant dedicat a treball de mercat de mercat per les dones i el temps mitjà per participant dedicat al treball de mercat pels homes. 1. Població de 18 a 64 anys 2. Calculades en relació amb les hores de dedicació acostumen a estar poc representades i significa una El cinquè indicador assenyala la desigual preca- forma de segregació vertical: l’ocupació en llocs de rietat en el mercat de treball entre dones i homes responsabilitat51. Les dificultats que troben les dones expressada a través de les taxes de treball temporal, per accedir a aquests càrrecs és el que es denomina modalitat de contracte en què les dones es mostren "el sostre de vidre": unes barreres invisibles que impe- com un grup particularment vulnerable53. Per al càlcul deixen accedir a llocs de poder. d'aquest indicador de desigualtat en la temporalitat, el quocient es construeix a l’inrevés (el percentatge d'ho- El quart indicador, es refereix a desigualtat en mes en relació amb el de dones) ja que la taxa de l'ingrés52. Considerar els ingressos té l'avantatge de temporalitat de les dones és major que la dels homes. mostrar no tant sols les desigualtats de gènere direc- tament relacionades amb el treball de mercat i que es Finalment, l'últim indicador fa referència a la concreten en els salaris (tipus de contracte, discrimi- desigualtat en temps de dedicació al treball de nacions, etc.), sinó també desigualtats que són conse- mercat entre dones i homes, que és un altre dels qüència de la diferent ocupació de dones i homes en aspectes determinants en la participació de les el mercat, com ara les pensions o les jubilacions. dones54, ja que una cosa és participar i una altra molt 51 Com a llocs de responsabilitat es consideren els/es empresàries/autònomes amb i sense assalariats/des, els/es directius/ves, i els/es professionals 63 liberals Altres estudis poden incloure les tècniques altes. En aquest estudi no es van incloure per considerar que és un càrrec més de qualificació que de responsabilitat. Alternativament a aquest indicador es podria haver optat per un de segregació horitzontal, ja sigui en l'ocupació o en sectors d'acti- vitat. Qualsevol d'ells hagués reflectit algun tipus de segregació. 52 Es consideren diferències en ingressos i no en salaris, en primer lloc, perquè aquesta és la informació que ofereix l'ERB. Malgrat això, es podrien considerar diferències en salaris ajustant la població a la població ocupada, la qual cosa assegura que els ingressos pràcticament equivalguin a salaris. 53 Com a expressió de precarietat també es podria haver considerat la parcialitat o la desocupació. Es va optar per la temporalitat perquè la desigual- tat en el treball a temps parcial d'alguna manera queda recollida en el sisè indicador de desigualtat en el temps de treball, i la desigualtat en la desocu- pació, queda reflectida en els indicadors de desigualtat en l'ocupació. 54 En aquest cas, s'ha optat per considerar el temps mitjà per participant i no el temps mitjà social perquè la participació ja es recull en altres indicadors. 3a. part: Índex i indicdors de treball diferent, el número d'hores que es dedica a l'activitat. homes. En canvi, una major igualtat en temps de treball, el més probable és que signifiqués una reduc- Ara bé, tal com s’ha assenyalat, obtenir un valor ció de la jornada laboral per ambdós sexes, la qual 1 en un indicador de desigualtat no significa necessà- cosa podria considerar-se una situació més desitjable. riament una situació més desitjable, ja que podria trac- tar-se d'una situació d'igualtat "per sota". És a dir, La taula 3.1. recull els valors dels indicadors i igualtat entre dones i homes però amb valors baixos, de l'índex de desigualtat en la realització del treball que representen una situació no desitjable per de mercat corresponents als anys 1990 i 2000, així ambdós. Aquest cas podria donar-se en els indicadors com també les corresponents taxes o valors per a de desigualtat en l'ocupació, en l'ingrés i en la tempo- dones i homes a partir dels quals s'han construït. En ralitat. D’aquí que sigui important tenir en compte el gràfic 3.2. es representen les àrees corresponents també els valors absoluts corresponents per a dones i a 1990 i 2000, respectivament. Els indicadors es repre- Taula 3.1. Indicadors i índexs de desigualtat en la realització del treball de mercat 2000 1990 Valors Valors Valors Valors dones homes Indicador dones homes Indicador Desigualtat en l’ocupació 56,4 74,1 0,76 50,0 77,3 0,65 Desigualtat en l’ocupació a temps complet amb menors 41,8 84,9 0,49 42,0 79,5 0,53 Desigualtat en l’ocupació en llocs de responsabilitat 17,6 23,7 0,74 15,6 24,2 0,64 Desigualtat en l’ingrés 116582 180560 0,65 73566 124045 0,59 Desigualtat en la temporalitat 22,1 15,8 0,71 22,3 19,8 0,89 Desigualtat en el temps de treball de mercat 36,7 43,8 0,84 37,68 44,78 0,84 Índex 0,49 0,48 Gràfic 3.2. Desigualtat en la realització del treball de mercat. Barcelona, 1990-2000 desig. ocup 1.00 desig. temps TM 0.50 desig. ocup TC menor 64 0.00 desig. tempo desig. respons. 1.00 desig. ingr. 1990 2000 senten en els eixos radials i el valor de l'índex ve d'un increment significatiu de la taxa masculina en determinat per l'àrea de la figura formada a partir aquestes condicions. Això revela que l'ocupació dels indicadors. femenina -molt més que la masculina- continua estant molt influenciat per la presència de persones El primer que s'observa és que l'índex de dependents en la llar. desigualtat en la realització de treball de mercat - representat per l'àrea de la figura del gràfic 3.2.- El tercer indicador que fa referència a la situa- pràcticament no ha variat entre 1990 i 2000 (0,48 i 0,49 ció de les dones en llocs de responsabilitat, junt amb respectivament). Dit d'una altra manera, la desigual- l'indicador d'ocupació, és el que presenta el major tat entre dones i homes en termes generals en el increment en els anys considerats: 0,64 el 1990 i 0,74 treball de mercat no s'ha modificat en la darrera el 2000, ha disminuit per tant la desigualtat entre dècada. Ara bé, no tots els indicadors s'han mantin- dones i homes. L'increment del tercer indicador es gut sense variació. De fet, alguns presenten lleugers pot interpretar com un augment de l’ocupació de les increments, i altres, disminucions. D’aquí que sigui dones en llocs de responsabilitat independentment important l'anàlisi dels indicadors, ja que ofereix una de l'increment en les taxes d'ocupació55. informació més detallada del que succeeix. El quart indicador de desigualtat en l'ingrés, El primer indicador de desigualtat en l'ocupa- també presenta una petita disminució de la desigualtat ció s'ha incrementat entre els dos anys considerats encara que els valors segueixen sent molt baixos: per (de 0,65 a 0,76), i reflecteix una major igualtat entre a l'any 2000 els ingressos individuals de les dones són dones i homes. Això significa que considerant totes el 65% dels ingressos dels homes. És important recor- les dones ocupades en el mercat, el 1990 aquestes dar que es tracta d'ingressos i no de salaris, la qual eren el 65% dels homes ocupats, valor que augmen- cosa inclou les pensions més baixes de les dones. ta al 76% el 2000. Ara bé, una cosa és l'ocupació en termes generals i una altra l'ocupació en condicions El cinquè indicador de desigualtat en la tempo- més específiques. Així, en aquesta línia, el segon ralitat és un altre dels indicadors que ha reduït el seu indicador –que assenyala l'ocupació a temps valor entre 1990 i 2000: de 0,89 a 0,71, per tant, ha complet amb presència de menors– a més de augmentat la desigualtat entre dones i homes. Ara bé, presentar un lleuger augment de la desigualtat entre si s'analitzen les taxes de temporalitat s'observa que els dos anys considerats, mostra la important dife- el percentatge de dones amb contracte temporal s’ha rència –per a ambdós anys- del percentatge de mantingut pràcticament igual; en canvi la contracta- dones ocupades en relació als homes quan es ció temporal masculina s'ha reduït. És a dir, ha considera aquesta situació. Aquesta diferència (de augmentat la desigualtat entre dones i homes perquè 43 punts percentuals menys per les dones en l’any aquests últims han millorat la seva situació en relació 2000) està motivada tant per una important disminu- amb la temporalitat. 65 ció de la taxa d'ocupació femenina quan es conside- ra temps complet amb presència de menors, com Finalment, l'últim indicador de desigualtat en el 55 Les dades també podrien haver-se interpretat com una forta correlació entre aquests dos indicadors. No obstant, com han observat algunes autores (Plantenga i Hansen, 1999, op.cit.), sembla que no hi ha relació lògica entre el grau de segregació vertical i el nivell d'ocupació. És a dir, no necessària- ment taxes d'ocupació femenina més elevades s'acompanyen de nivells de segregació vertical més baixos. 3a. part: Índex i indicdors de treball temps de treball de mercat, es manté sense modifica- 3.3.2. Índex de desigualtat en la realització ció, 0,84 per ambdós anys. L'any 2000 és l'indicador de treball familiar domèstic que mostra una major igualtat entre dones i homes, encara que representa aproximadament una diferèn- Aquest índex reflecteix la desigualtat entre cia de 7 hores setmanals de treball de mercat entre dones i homes en la participació i realització del ambdós. Cal fer notar que aquest indicador presenta treball familiar domèstic. Els sis indicadors seleccio- un valor força superior als dos primers, que reflectei- nats per construir-lo figuren en el quadre 3.3. xen desigualtat en l'ocupació. En particular, al segon, que fa referència a la desigualtat en l'ocupació quan El primer indicador de desigualtat en l'ocupa- es treballa a temps complet amb presència de ció en treball familiar domèstic considera l'ocupació menors. Això fa pensar que les dones quan tenen fills en els termes més generals, és a dir, d'acord amb el o filles petites, no tendeixen tant a reduir la seva criteri "participar almenys una hora en la setmana de jornada laboral (en part, perquè no depèn d'elles), referència". Encara que aquest indicador proporciona sinó, més aviat, que es retiren del mercat o es mante- escassa informació en relació amb les diferències nen amb jornades completes. entre dones i homes, ja que és fàcil realitzar almenys una hora setmanal de treball familiar domèstic, s'ha En el gràfic 3.2. s'observen les variacions considerat perquè permet observar en el temps la comentades entre 1990 i 2000, on destaca l'augment possible integració dels homes en aquesta activitat. de la desigualtat en la contractació temporal (reduc- El segon indicador completa la informació anterior, i ció del valor de l'indicador) i la reducció de la considera l’ocupació en treball familiar domèstic a desigualtat en l'ocupació i en els llocs de responsabi- temps complet. D'aquesta manera, s'estaria reflectint litat (augment del vadlor de l'indicador). ounan desigualtat entre elsa que realment tenen assumi- Quadre 3.3. Indicadors de l’índex de desigualtat en la realització del treball familiar domèstic Indicador Definició Desigualtat en l’ocupació Relació entre el percentatge d’homes i el percentatge de dones que realitza treball familiar domèstic (almenys una hora setmanal) Desigualtat en l’ocupació a temps Relació entre el percentatge d’homes i el percentatge de dones que complet realitza treball familiar domèstic, almenys a temps complet Desigualtat en l’ocupació en acti- Relació entre el percentatge d’homes i el percentatge de dones que vitats de neteja i cuina realitza activitats de neteja i cuina en exclusiva Desigualtat en tasques de cura Relació entre el percentatge d’homes i el percentatge de dones que realitza activitats de cura a menors en exclusiva (en relació amb el total de llars on hi ha menors) 66 Desigualtat en temps dedicat a Relació entre el temps mitjà per participant dedicat a treball familiar treball familiar domèstic domèstic pels homes i el temps mitjà per participant dedicat a treball familiar domèstic per les dones Desigualtat en temps de treball Relació entre el temps mitjà per participant dedicat a treball familiar familiar domèstic de casats/des domèstic pels homes casats i el temps mitjà per participant dedicat a treball familiar domèstic per a les dones casades da aquesta activitat com alguna cosa necessària que familiar domèstic per raons diferents a les exclusiva- cal realitzar i els que simplement “ajuden”. ment de gènere. Els dos indicadors següents permeten obser- Dues observacions en relació amb aquests var les diferències en dues activitats claus que es fan indicadors. En primer lloc, i al contrari del que en la llar. Primer, les de neteja i cuina, perquè són una succeïa amb els indicadors del treball de mercat, activitat absolutament feminitzada i representen de l’ocupació o el número d'hores de dedicació dels fet una segregació de les dones en treball familiar homes és sempre menor que la de les dones, per la domèstic56. Segon, l'activitat de cura, tant per la qual cosa els quocients es construeixen al revés: es importància del seu contingut com perquè normal- considera la taxa o el valor masculí amb relació al ment és l'activitat que representa majors complica- femení. En segon lloc i igual que el que es comentava cions per participar en treball de mercat57. En aquests anteriorment, aquests indicadors reflecteixen major dos casos es considera l’ocupació de dones i homes igualtat amb valors pròxims a la unitat. Però, en en exclusiva en l'activitat perquè és la dada que dóna aquest cas, el problema dels valors absoluts es plan- compte més clarament de les desigualtats58. teja aquí amb alguns matisos importants. Si aquests indicadors i, en particular, els dos últims referit a El cinquè indicador recull les diferències en temps de treball, mostressin valors que reflectissin temps dedicat a treball familiar domèstic entre dones igualtat, difícilment es tractaria de “igualtat per sota”. i homes. D'alguna manera és una informació comple- De fet, significaria que els homes estarien realitzant mentària a la dels dos primers indicadors, que només el treball familiar domèstic en condicions anàlogues a informaven sobre l’ocupació. També cal tenir en les dones. En aquest cas, el significat més probable compte que es tracta de temps mitjà per participant, és que aquest treball s'estaria repartint perquè els o sigui, no s'està considerant les persones que no homes estarien assumint part del què realitzaven participen, que majoritàriament són homes59. anteriorment les dones. Valors absoluts molt baixos podrien mostrar o una disminució de la qualitat de Finalment, l'últim indicador dóna compte de les vida de tots i totes o una important participació dels diferències en temps dedicat a treball familiar domès- serveis públics d’atenció. Segurament, la raó seria tic entre dones i homes casats/des. És anàleg a l'an- aquesta darrera, ja que les dones com a grup humà terior però referit a una situació específica. fins ara han demostrat que valoren aquesta activitat D'aquesta manera, es reflecteixen de manera de com a essencial per a la vida, i segueixen fent el forma més directa les possibles desigualtats entre treball familiar domèstic necessari de la llar fins i tot “iguals”, ja que es deixa de costat un altre tipus de quan s'incorporen al treball de mercat i assumeixen condicionants o variables –llars unipersonals, dife- una major càrrega de treball. Si l'indicador de temps rències en edats, diferències en relacions de paren- de treball fos 1, el més probable és que els temps de tiu, etc.– que poden afectar a la realització del treball treball de mercat de dones i homes també s'estarien 67 56 En activitats de neteja i cuina s'inclouen les categories de roba, neteja cuina, neteja de la casa i cuinar. 57 En el treball de cura a menors es fa referència als menors de 10 anys en ser la informació que es pregunta en l'ERB 58 A més, s'ha pogut considerar la participació en exclusiva perquè és la que presenta percentatges més grans en totes les activitats realitzades al llar. Si els percentatges de realització en exclusiva haguessin sigut molt baixos, malgrat ser l'alternativa que millor expressa les desigualtats, no hagués estat raonable considerar-la per ser poc significativa, i s'hagués hagut d'adoptar una altra opció. 59 Si es considerés la mitjana social, la desigualtat entre sexes seria més gran. 3a. part: Índex i indicdors de treball igualant. És possible que si els homes anessin homes a partir dels quals s'han construït. En el gràfic compartint el treball familiar domèstic, simultàniament 3.3. es representen les àrees corresponents a 1990 i pressionarien per reduir la jornada laboral mercantil i 2000, respectivament. Els indicadors es representen en adaptar-la als requeriments de les necessitats de la els eixos radials i el valor de l'índex ve determinat per llar. En aquest cas, la valoració social del treball fami- l'àrea de la figura formada a partir dels indicadors. liar domèstic segur que seria diferent (més gran). El primer que cal subratllar és el valor extrema- La taula 3.2. recull els valors dels indicadors i de dament baix de l'índex en ambdós anys. Encara que l'índex de desigualtat en la distribució de treball familiar entre 1990 i 2000 de fet ha augmentat un 33,3% (de 0,06 domèstic corresponents als anys 1990 i 2000, així com a 0,08), al partir de valors tan petits, l'increment en també les corresponents taxes o valors per a dones i termes absoluts és poc significatiu (gràfic 3.3.). Això Taula 3.2. Indicadors i índexs de desigualtat en la distribució del treball familiar domèstic. 2000 1990 Valors Valors Valors Valors dones homes Indicador dones homes Indicador Desigualtat en l’ocupació 90,9 75,7 0,83 91,8 55,1 0,60 Desigualtat en l’ocupació a temps complet 44,0 5,4 0,12 55,1 6,2 0,11 Desigualtat en l’ocupació en activitats de neteja i cuina 66,2 3,9 0,06 77,4 2,7 0,03 Desigualtat en tasques de cura 50,9 2,0 0,04 55,2 1,9 0,03 Desigualtat en temps dedicat al treball familiar domèstic 23,6 8,9 0,38 30,7 10,5 0,34 Desigualtat en temps de treball familiar domèstic de casats/des 30,4 9,2 0,30 37,0 10,4 0,28 Índex 0,08 0,06 Gràfic 3.3. Desigualtat en la distribució del treball familiar domèstic. Barcelona, 1990-2000 desig. ocup. 1.00 desig. temps TFD 0.50 desig. ocup. TC casats/des 68 0.00 desig. temps TFD desig. ocup. neteja/cuina desig. cures 1990 2000 representa una molt important desigualtat entre dones de cura, reflecteixen un altíssim grau de segregació i homes en relació amb el treball familiar domèstic. en aquestes activitats. Tot i mostrar lleugers incre- L'anàlisi dels indicadors assenyalarà on es situen els ments, les desigualtats entre dones i homes conti- aspectes més determinants de dita desigualtat. nuen sent exageradament grans (valors de 0,06 i 0,04 per al 2000, respectivament). Tenint en compte que el El primer indicador de desigualtat en l'ocupa- valor 1 representa la màxima igualtat, aquests valors ció, és el que presenta amb diferència el valor més assenyalen on està la font principal de desigualtat elevat per a ambdós anys 1990 i 2000, així com també entre dones i homes. Si a més, es té en compte que un increment molt significatiu. El valor de 0,83 per a les tasques de cura són les que normalment repre- l'any 2000 significa una participació del 83% dels senten majors complicacions per participar en el homes en relació amb les dones. Ara bé, cal recordar treball de mercat, és com a mínim curiós o poc que en aquest cas "estar ocupat" es defineix com comprensible que no es consideri aquests tipus d'ac- "haver dedicat almenys una hora a l'activitat la tivitats en els indicadors habituals utilitzats per a setmana de referència", amb la qual cosa és relativa- donar compte de les desigualtats en el treball entre ment fàcil ser persona ocupada en treball familiar dones i homes. domèstic. En qualsevol cas, l'augment de 0,60 a 0,83 entre 1990 i 2000 està mostrant la incorporació dels El cinquè indicador de desigualtat en temps de homes a l'activitat. De fet, l’ocupació de les dones dedicació al treball familiar domèstic, encara que quasi no ha variat en els dos anys (es manté al voltant presenta un lleu increment, també es manté en de 91%), en canvi, la dels homes ha augmentat de valors baixos en ambdós anys (0,34 i 0,38, respectiva- 55% a 75%. Malgrat això, si es considera el segon ment, per a 1990 i 2000). I no significa que s’hagi indicador, d'ocupació a temps complet, el panorama augmentat el temps de treball, de fet, s'ha disminuït canvia. L’ocupació de dones i homes naturalment (de 10,51 hores setmanals a 8,90). El que succeeix és disminueix en relació amb el primer indicador, però la que les dones també han disminuït la seva dedicació dels homes notablement més que la de les dones. en hores i proporcionalment més que els homes. Això es reflecteix en el valor de l'indicador, que es Aquesta situació està mostrant, entre altres coses, la manté força constant entre ambdós anys considerats caiguda de la fecunditat, d'una banda, i la incorpora- però amb valors escandalosament més baixos que el ció creixent de les dones al treball de mercat, per primer: l'ocupació en treball familiar domèstic a una altra. temps complet dels homes en el 2000 només repre- senta el 12% de l'ocupació de les dones en aquestes Finalment, l'últim indicador, que mostra la condicions. La qual cosa pot estar mostrant que gran desigualtat de temps dedicat al treball familiar part de la participació masculina en aquesta activitat domèstic de les casades respecte als casats -corre- és de “ajuda” i no d'assumir l'activitat com una lacionat d'alguna manera amb l'anterior- també responsabilitat pròpia, almenys no al mateix nivell presenta un lleu increment entre 1990 i 2000, però es 69 que l'assumeixen les dones. manté en valors encara més baixos. La diferència és conseqüència del canvi que experimenten les dones. Els indicadors tercer i quart, d’ocupació en El temps que dediquen els homes en aquesta activitat exclusiva en activitats de neteja i cuina i en tasques és pràcticament el mateix si es consideren tots els 3a. part: Índex i indicdors de treball homes o només els casats, en canvi, en el cas de les copsar les desigualtats en la realització conjunta i dones, en considerar només les casades, el seu global del treball. Per a l'elaboració de l'índex s’han temps de dedicació a l'activitat s'incrementa aproxi- considerat tres indicadors de desigualtat en ocupació madament en 7 hores setmanals. Això és un reflex i tres de desigualtat en temps de dedicació a les acti- clar que els homes “traspassen” a les dones una part vitats. Tots ells queden recollits en el quadre 3.4. no gens despreciable del seu treball familiar domès- tic quan viuen en parella. Els dos primers indicadors representen d'algu- na manera els dos casos extrems en la realització En el gràfic comparatiu entre 1990 i 2000 s'ob- simultània dels dos treballs. El primer, l'absència de serva com es mantenen les enormes desigualtats treball i el segon, les situacions de major càrrega entre dones i homes en el treball familiar domèstic i, global bo i considerant l'ocupació almenys a temps a més, de la mateixa manera. Tan sols l'indicador en complet en cada treball. El primer indicador propor- l'ocupació, a part de presentar el valor més elevat de ciona informació fonamentalment de la desigualtat en tots, és el que mostra un augment en la igualtat entre persones joves (estudiants que poden fer algun tipus dones i homes. treball) i en persones de 65 anys o més (que ja s'han retirat del treball de mercat). En canvi, el segon indi- 3.3.3. Índex de desigualtat en la realització cador proporciona informació de la desigualtat en global del treball persones en edats actives que duen a terme ambdós treballs. El tercer indicador és anàleg a l'anterior, Aquest índex pretén recollir aspectes de l’ocu- però considera una situació crítica, la presència de pació simultània en ambdós treballs. Així com també menors en la llar. els dos anteriors reflectien desigualtats en cada un dels dos treballs –familiar domèstic i mercantil– de Dels tres indicadors de desigualtat en temps manera independent, en aquest cas l'objectiu és de treball, el primer representa el que s’ha anomenat Quadre 3.4. Indicadors de l’índex de desigualtat en la realització global de treball Indicador Definició Desigualtat en la no realització de Relació entre el percentatge d’homes i el percentatge de dones que no treball realitza cap treball Desigualtat en doble presència Relació entre el percentatge d’homes i el percentatge de dones que realitza els dos treballs, almenys a temps complet. Desigualtat en doble presència Relació entre el percentatge d’homes i el percentatge de dones que amb menors realitza els dos treballs, almenys a temps complet, en llars amb presència de menors 70 Temps de treball Relació entre el temps mitjà social de treball global dels homes i de les dones Temps de treball familiar domèstic Relació entre el temps mitjà social de treball familiar domèstic sobre el sobre temps de treball de mercat temps mitjà social de treball de mercat dels homes i de les dones Temps de treball 65 anys i més Relació entre el temps mitjà social de treball dels homes i de les dones de 65 i més anys la “càrrega global de treball”, és a dir, el número tic es refereix– també estaria significant una situació total d'hores de treball (familiar domèstic i mercan- positiva, de més oci per ambdós sexes. Pel que fa al til) que realitzen les persones. Es tracta de recupe- segon i tercer indicador, un valor unitari podria signi- rar el treball fet a la llar, mesurar-lo en conjunt amb ficar o bé jornades raonables en ambdós treballs per el treball remunerat i trencar amb la imatge que dones i homes o bé, en l'altre extrem, jornades molt només és treball el que es duu a terme en el mercat. llargues per ambdós, la qual cosa és possible, però El segon indicador reflecteix la relació entre el poc probable. Això implicaria, com s’ha comentat temps dedicat al treball familiar domèstic i el temps anteriorment, un canvi de model masculí en el treball dedicat al treball de mercat per dones i homes. familiar domèstic que segurament produiria també Permet observar les desigualtats en la importància un canvi de model masculí en el treball de mercat, que té per a cada sexe cada un dels treballs en el amb una reducció de les hores d'aquest darrer. Un temps i en la vida. Finalment, l'últim indicador mostra valor unitari en el quart indicador reflectiria un la desigualtat en temps de treball en persones de 65 número d'hores de treball iguals per ambdós sexes, i més anys. Guarda relació amb el primer indicador encara que sense especificar en quin tipus de de no realització de treball, però és molt més explícit treball. D’aquí que, és important llegir-lo en conjunt i concret: reflecteix les desigualtats entre dones i amb els dos següents que expressen, de maneres homes en el temps de treball en edats de jubilació diferents, la possible desigualtat o igualtat en la del treball mercantil. Així, es pot contrastar la idea distribució del temps entre les diferents activitats. que les dones “es jubilen” (de treball familiar domèstic) molt més tard que els homes, o simple- La taula 3.3. recull els valors dels indicadors i ment no es jubilen. de l'índex de desigualtat en la realització global de treball corresponent als anys 1990 i 2000, així com Tenint en compte l'ocupació i dedicació de dones també les corresponents taxes o valors per a dones i i homes a ambdós treballs, en tots els indicadors el homes, a partir dels quals s'han construït. En el quocient es construeix considerant la taxa masculina gràfic 3.4. es representen les àrees corresponents a en relació amb la femenina, excepte en el primer de 1990 i 2000. Els indicadors es representen en els desigualtat en la no realització de treball que es fa al eixos radials i el valor de l'índex ve determinat per revés, la masculina en relació amb la femenina. l'àrea de la figura formada a partir dels indicadors. Valors pròxims a la unitat possiblement repre- L'índex de desigualtat en la realització global sentarien situacions desitjables. En relació amb el de treball, encara que manté valors molt baixos, ha primer indicador, suposaria que el mateix nombre de experimentat un canvi significatiu entre 1990 i 2000, dones i homes no estarien fent cap treball. El més de fet, un increment del 100% (de 0,08 a 0,17) (gràfic probable és que això signifiqui que els homes estan 3.4.). Això no obstant, el valor baix de l’any 2000 disminuint la seva "no realització de treballs" assu- significa que la desigualtat entre dones i homes es 71 mint el model més femení de participació contínua en manté de manera molt important en la realització almenys un dels dos treballs. Si fossin les dones les d’ambdós treballs. que augmentessin la seva "no realització de treballs" –cosa poc probable pel que a treball familiar domès- Com era d'esperar, en considerar els dos 3a. part: Índex i indicdors de treball Taula 3.3. Indicadors i índexs de desigualtat en la realització global de treball 2000 1990 Valors Valors Valors Valors dones homes Indicador dones homes Indicador Desigualtat en la no realització de treball 2,7 9,5 0,28 5,5 18,8 0,29 Desigualtat en doble presència 7,0 2,1 0,30 4,1 0,6 0,15 Desigualtat en doble presència amb menors 10,0 5,0 0,50 18,0 4,0 0,22 Temps treball 36,0 32,8 0,91 42,8 34,0 0,79 Temps treball familiar domèstic sobre temps treball mercat 1,5 0,3 0,18 1,9 0,2 0,11 Temps treball 65 i + 25,2 9,8 0,39 27,9 9,4 0,34 Índex 0,17 0,08 Gràfic 3.4. Desigualtat en la realització global del treball. Barcelona, 1990-2000 desig. no treball 1.00 temps treball 65 i + 0.50 desig. doble presència 0.00 temps treball TFD/TM desig. doble presència menors temps treball 1990 2000 treballs, els indicadors en general prenen valors domèstic. En canvi, en el cas de les dones, el tema no superiors als del treball familiar domèstic, però infe- és clar i és arriscat aventurar raons sense més infor- riors als del treball de mercat. El primer indicador, de mació. En qualsevol cas, el valor 0,28 per a l'any 2000 desigualtat en la no realització de treball, presenta un representa que les dones que no realitzen treballs valor força baix (0,28) i s’ha mantingut pràcticament són només un 28 % dels homes en la mateixa situació. sense variació entre 1990 i 2000. No obstant, tant Si se suposa que, en grans números, els problemes homes com dones van disminuir a la meitat la seva no d'edat o malaltia que impedeixen treballar són 72 realització de treball. Segurament, les raons per a la anàlegs per ambdós sexes, el valor 0,28 es podria reducció siguin diferents. En el cas dels homes -que interpretar com que hi ha un nombre més gran d'ho- presentaven el 1990 un percentatge molt elevat, mes que han aconseguit dedicar-se a l'oci, però natu- 18,8%– és possible que la reducció mostrés la incor- ralment encara són dependents del treball d'altres poració d'alguns homes jubilats al treball familiar persones, en aquest cas, les dones. , es g a a s e ge e e a a a e a e na. TEMPS, TREBALL I OCUPACIO . Desigualtats de genere a la ciutat de Ba- elona. TEMPS, TREBALL I OCUPACIO . Desigualtats de genere a la ciutat rcelona. TEMPS, TREBALL I OCUPACIO . Desigualtats de genere a la ciutat de rcelona. TEMPS, TREBALL I OCUPACIO . Desigualtats de genere a la ciutat El segon indicador de desigualtat en “doble dones treballen però sempre com ajuda al pressu- presència”, encara que baix, també ha experimentat post familiar. El cinquè indicador, complementa l'an- un important increment (0,15 i 0,30 el 1990 i el 2000, terior, mostrant la desigualtat en la distribució del respectivament). Tant homes com dones han temps de treball entre el treball familiar domèstic i el augmentat la seva ocupació en doble presència, treball de mercat. Presenta un valor notablement encara que percentualment l'increment masculí ha baix, i palesa la gran desigualtat existent, encara que estat molt superior al femení, i d'aquí l'augment de amb un cert increment entre 1990 i 2000 (0,11 i 0,18, l'indicador. No obstant com el percentatge d'homes respectivament). L'increment es deu, fonamental- en doble presència l’any 1990 era tan baix (0,6%), ment, a la incorporació de les dones al treball de encara que percentualment presenti un increment mercat, que fa reduir la relació entre el seu temps major que el femení, en termes absoluts l'increment dedicat al treball familiar domèstic i el seu temps de les dones ha estat més gran. L'augment d’ocupa- dedicat al treball de mercat. En qualsevol cas, la dife- ció en doble presència està motivada per la creixent rència d’ocupació en els diferents treballs és eleva- incorporació de les dones en el treball de mercat que dísima: el 2000, les dones realitzaven aproximada- “arrossega” els homes al treball familiar domèstic. El ment un 50% més de treball familiar domèstic que de tercer indicador, que representa el cas específic de treball de mercat, contràriament, els homes duien a doble presència amb presència de menors, també terme aproximadament un 300% més de treball de s'ha duplicat entre 1990 i 2000 (0,22 i 0,50, respectiva- mercat que de treball familiar domèstic. ment). Malgrat això, a diferència de l'anterior, aquí la raó ha estat la forta reducció del percentatge de Finalment, l'últim indicador no presenta grans dones en aquesta situació. També aquesta dada variacions en els anys considerats. El valor de 0,39 requeriria més informació per a la seva interpretació, per al 2000 representa que el temps que dediquen els encara que es podria avançar que l'increment del homes de 65 anys i més al treball global (però, natu- treball a temps parcial i de l'ocupació temporal que ralment es tracta de treball familiar domèstic per les afecta principalment les dones, reduiria el seu temps edats considerades) és aproximadament el 40% del de treball de mercat. temps que dediquen les dones en aquesta mateixa situació. La qual cosa indica clarament una diferèn- L'indicador de desigualtat en temps de treball cia notable: molts homes es jubilen en aquesta edat es manté en valors elevats, la qual cosa mostra una de tots els treballs o els desenvolupen en jornades igualtat significativa en quant al temps total de molt reduïdes. En canvi, per a les dones pràcticament treball entre dones i homes. A més, presenta un no hi ha jubilació i continuen treballant en jornades increment important entre els anys considerats (0,79 de 25 hores setmanals com a mitjana. i 0,91 respectivament per a 1990 i 2000). Tant dones com homes han reduït el seu temps de treball, enca- El gràfic permet observar tant els valors reduïts ra que les dones en una major proporció. Tot i això, de l'índex (àrea de la figura), com que l'increment 73 que l'indicador sigui menor que 1 mostra senzilla- entre 1990 i 2000 es deu, fonamentalment, a la petita ment que les dones treballen més que els homes, la però notable disminució de la desigualtat en doble qual cosa trenca amb la idea tradicional que les presència general i amb presència de menors en la dones no treballen, o amb la idea més actual, que les llar entre dones i homes (augment dels indicadors). 3a. part: Índex i indicdors de treball 3.4. Índex d’integració de dones dificultats– per a l'índex d'integració de les dones en i homes en els diferents treballs el mercat de treball ja que existeixen aquestes dades per als països de la Unió Europea. Però la falta d'in- Aquests dos índexs donen compte respectiva- formació als països europeus sobre els indicadors ment de la integració de les dones en el treball de utilitzats per mesurar la integració dels homes en el mercat i de la integració dels homes en el treball treball familiar domèstic ens impedeix calcular familiar domèstic. No són índexs de desigualtat, no aquest índex. D'aquí que aquest darrer índex s'as- es compara l'activitat de les dones en relació amb la senyala com un índex rellevant a considerar, però que dels homes; sinó que s'analitza el comportament de de moment no hi ha informació suficient per poder cada sexe de manera independent, bo i estudiant la calcular-lo. En qualsevol cas, els indicadors necessa- seva evolució en l'ocupació en l’activitat en què, ris per construir aquest índex serien anàlegs als de actualment, s’està menys integrat. Són índexs que l'índex de desigualtat en el treball familiar domèstic. complementen la informació dels índexs de desigual- tat anteriors respectius. Recordem que un indicador 3.4.1. Índex d'integració de les dones de desigualtat pot prendre valors pròxims a la unitat, en el treball de mercat sense que per això estigui mostrant necessàriament una situació socialment més desitjable, ja que es Aquest índex reflecteix la integració de les podria estar produint el que es denomina la “igualtat dones en el treball de mercat prenent com a referèn- per sota”. Una situació com aquesta es posaria de cia la integració de les dones dels països europeus. manifest a través d'un valor baix en un indicador Els sis indicadors seleccionats per construir-lo figu- d'integració, ja que es compararia la situació analit- ren al quadre 3.5. zada amb una altra considerada òptima. Els criteris de selecció dels indicadors El problema més seriós que es presenta en els d'aquest índex són naturalment anàlegs als utilitzats indicadors d'integració és el dels valors de referèn- per a l'índex de desigualtat en el treball de mercat. cia. En els indicadors de desigualtat aquest problema D'aquí que siguin pràcticament els mateixos, a es pot evitar estandarditzant els valors entre 0 (total excepció del quart indicador. Aquest indicador en desigualtat) i 1 (total d’igualtat). Però en indicadors l'índex de desigualtat es refereix a desigualtats en d'integració és necessari determinar quins valors es l'ingrés entre dones i homes. La raó per no conside- van a considerar òptims per a fer-los correspondre el rar-lo com a indicador d'integració ha estat senzilla- valor 1 (màxim) i quins valors es poden considerar ment la dificultat de comptar amb valors de referèn- com pitjors per a fer-los correspondre el valor 0 cia60. A canvi, s'ha inclòs l'indicador de desocupació (mínim). En els estudis de la Unió Europea, per resol- que ja s'havia considerat anteriorment com un indi- dre problemes anàlegs, s'acostuma a considerar com cador rellevant de precarietat. 74 a referència –per estandarditzar 1 i 0 respectiva- ment– els valors corresponents dels tres països que En relació amb l'últim indicador, temps dedicat al es consideren més avançats i els dels tres que es treball de mercat, segurament seria un millor indicador consideren menys avançats en la situació analitzada. d'integració considerar el temps de treball de mercat, En el nostre cas, això ho podrem fer –amb algunes però no en termes absoluts, sinó referit al temps total de treball. Aquesta relació representaria millor la integra- considerarà que un major temps de treball implica una ció relativa de les dones en el treball de mercat. No major integració. Per tant, quan s'estandarditzen els obstant això novament, en no comptar amb valors de valors de les tres primeres taxes i del temps de treball referència per al temps total de treball61, s'ha mantingut entre zero i un, als valors de referència considerats l'indicador de temps de treball en termes absoluts. òptims (majors) se’ls dóna el valor 1. En canvi, succe- eix el contrari per a la taxa de desocupació i la taxa de Es considera que la integració de les dones és temporalitat, que clarament –almenys en els termes major en treball de mercat mentre més grans siguin les que s'està donant la temporalitat actualment– a més tres primeres taxes i més gran sigui el temps de treball. augment dels seus valors es representa una situació Ara bé, una major integració no necessàriament repre- pitjor. D'aquí que, quan s'estandarditzen aquests senta una situació més desitjable, en particular, en valors entre zero i un, als valors de referència òptims relació amb l'indicador de temps de treball. El temps de que s'assignarà el valor 1 seran els menors possibles i treball -a més dels aspectes subjectius que implica- és no els majors com en el cas anterior. És a dir, a menor una relació sociohistòrica i, la reducció que ha experi- taxa, major valor entre zero i un. mentat des del segle passat, de fet, s'ha considerat positiva. D'aquí que sigui arriscat afirmar quina situa- La taula 3.4. recull els valors dels indicadors i ció seria òptima: si la de més temps dedicat al treball de l'índex d'integració de les dones en el treball de de mercat o la de menys temps. És possible, a més, que mercat corresponents als anys 1990 i 2000, així com la resposta no fos la mateixa per a dones que per a les taxes o valors d’ocupació de les dones i els homes, precisament pels elements subjectius que corresponents valors de referència. En el gràfic 3.5. s'assenyalaven. En definitiva, si s’és conscient dels es representen les àrees corresponents a 1990 i 2000, possibles biaixos en els resultats i es té en compte que respectivament. Els indicadors es representen en els en qualsevol cas la solució no és clara ni unívoca, es eixos radials i el valor de l'índex ve determinat per Quadre 3.5. Indicadors de l’índex d’integració de les dones en treball de mercat Indicador Definició Integració en l’ocupació Taxa d’ocupació estandarditzada a valors de referència Integració en l’ocupació a temps Taxa d’ocupació almenys a temps complet (o sobreocupada) amb complet amb presència de menors presència de menors a la llar estandarditzada a valors de referència Integració en llocs de Percentatge de dones que ocupen llocs de responsabilitat responsabilitat estandarditzada a valors de referència Precarietat en la desocupació Taxa de desocupació estandarditzada a valors de referència Precarietat en la temporalitat Taxa de temporalitat estandarditzada a valors de referència Integració en el temps de treball Temps mitjà per participant dedicat a treball de mercat estandarditzat a de mercat valors de referència 75 60 En un índex d'integració en el treball de mercat és més raonable considerar salaris i no ingressos. En qualsevol cas, no existeixen encara dades harmonitzades de salaris per tots els països de la Unió Europea. S’espera que estiguin enllestits per al 2003. 61 El temps total de treball inclou el temps dedicat a treball familiar domèstic, pel qual no hi ha valors harmonitzats per a tots els països de la Unió Europea. 3a. part: Índex i indicdors de treball l'àrea de la figura formada a partir dels indicadors. assenyalats. Però això no implica que els tres primers representin una situació més desitjable, de fet, més De les dades de la taula 3.4., en primer lloc cal aviat presenten un mercat laboral femení més precari. destacar que, malgrat que l'índex s'ha incrementat entre 1990 i 2000 (de 0,14 a 0,20), manté un valor baix Els indicadors primer i quart, que mostren la (àrea de la figura del gràfic 3.5.). Això, en termes gene- situació de les dones en l'ocupació i la desocupació, rals significa que la integració en el treball de mercat respectivament, són els que presenten valors al de les dones barcelonines en relació amb les dones voltant de 0,50. Això significa que les dones barcelo- dels països de la Unió Europea és força menor62. nines es troben en una situació intermèdia en relació amb les dones de la Unió Europea en les categories Amb relació als indicadors, cal assenyalar el assenyalades. Efectivament, la taxa d'ocupació de valor molt elevat (pràcticament 1) de l'últim indicador, 56,4% per a les dones de Barcelona el 2000 està entre referit a temps de treball. Tal com s’ha advertit ante- la taxa de 69% (mitjana de les taxes de Dinamarca, riorment, i en particular per aquest indicador, és difí- Suècia i Finlàndia) i 40% (mitjana de les taxes cil afirmar que aquesta sigui una situació òptima. De d'Espanya, Grècia i Itàlia) i la taxa de desocupació de fet, els tres països de la Unió Europea on les dones 10% es troba entre la taxa de 3,6% (mitjana de les dediquen més hores per participant al treball de taxes de Luxemburg, Holanda i Irlanda) i 17,3% (mitja- mercat són Grècia, Portugal i Espanya. I els tres na de les taxes d'Espanya, Grècia i Itàlia). Cal desta- països on les dones dediquen menys hores per parti- car que, en ambdós casos, entre els tres països de la cipant són Holanda, Dinamarca i el Regne Unit. Unió Europea que presenten els pitjors valors i que Sembla clar que la diferència està en la major propor- s'utilitzen com a referència, es troba Espanya. La qual ció de treball a temps parcial en els darrers països cosa representa una situació clarament millor de les Taula 3.4. Indicadors i índexs d’integració de les dones en el treball de mercat63 2000 1990 Valors Valors Valors Valors dones referència Indicador dones referència Indicador mín. màx. mín. màx. Integració en l’ocupació 56,4 40,0 69,0 0,56 50,0 40,0 69,0 0,34 Integració en l’ocupació a temps complet amb presència de menors 41,0 29,0 75,0 0,26 42,0 29,0 75,0 0,28 Integració en llocs de responsabilitat 17,6 14,0 30,0 0,22 15,6 14,0 30,0 0,12 76 Precarietat en desocupació 10,0 3,6 17,3 0,53 11,0 3,6 17,3 0,46 Precarietat en temporalitat 22,0 6,1 26,1 0,21 22,0 6,1 26,1 0,21 Integració en temps del treball de mercat 36,4 28,0 36,9 0,99 37,4 28,0 36,9 1,06 Índex 0,20 0,14 62 En estudis d'aquest tipus en la Unió Europea, Espanya i Itàlia apareixen amb els índexs més baixos. dones barcelonines en relació amb el conjunt de confirma en observar que Espanya forma part dels dones de la resta de l’Estat. tres països amb major taxa d'ocupació temporal, la mitjana del qual s'utilitza de referència. Finalment, els tres indicadors restants, presen- ten valors molt baixos, entre 0,20 i 0,25. Això represen- La conclusió que es desprèn dels indicadors ta una diferència important amb els països de la Unió d'integració de les dones en el treball de mercat, és Europea. En relació a la taxa d'ocupació a temps que, si bé en relació amb les taxes generals d'ocupa- complet amb presència de menors, és possible que ció i desocupació les dones barcelonines es troben una raó determinant pel baix valor de l'indicador sigui en una situació intermèdia amb relació als països de l'escassa oferta de serveis d’atenció a menors, molt la Unió Europea, aquesta situació relativa descendeix per sota de la que existeix als països escandinaus. De notablement si es consideren situacions específiques fet, el major valor (75%) pres com a referència ho de major precarietat o dificultats de participació. presenta Suècia. En relació a la taxa d’ocupació en llocs de responsabilitat, encara que baixa, presenta El gràfic 3.5. permet observar tant els valors un lleuger increment entre 1990 i 2000, d'aquí que serà reduïts de l'índex (àrea de la figura), com que l'incre- interessant i rellevant observar la seva evolució. ment entre 1990 i 2000 es deu bàsicament tant a l'aug- Podria succeir que l'entrada en el treball de mercat de ment de l'indicador d'ocupació com al d’ocupació en les noves generacions de dones amb nivells d'estudis llocs de responsabilitat. molt més elevats que els de les seves mares, tendeixi a augmentar la seva ocupació en llocs de responsabi- 3.5. Índex de diferència litat; o, al contrari, podria funcionar l’anomenat "sostre i de desigualtat per a dones i homes de vidre" i que dita taxa s’estabilitzés en algun valor segons cicle vital i nivell social baix. Finalment, el reduït valor de l'indicador de la taxa de temporalitat, no és sinó un reflex de la creació Aquests índexs es construeixen per a dones i d'ocupació temporal -bàsicament que s’ofereix a les homes independentment. L'objectiu és doble. D'una ddones– en els últimos anys a nivell estatnal. Fet que es baanda, recollir les possibles diferències o desigual-63 Valors referència Mitjana 3 majors Mitjana 3 menors Taxa d’ocupació femenina 69,0 40,0 Dinamarca, Suècia, Finlàndia Espanya, Grècia, Itàlia Taxa d’ocupació femenina a 75,0 29,0 temps complet amb presència de menors Dinamarca, Suècia, Finlàndia Espanya, Grècia, Itàlia Taxa d’ocupació en llocs de 30,0 14,0 responsabilitat Bèlgica, Irlanda, Finlàndia Portugal, Alemanya, França 77 Taxa de desocupació femenina 17,3 3,6 Espanya, Portugal, Finlàndia Luxemburg, Regne Unit, Irlanda Temps de treball de mercat 36,9 28,0 Grècia, Portugal, Espanya Holanda, Dinamarca, Regne Unit Font: Eurostat, Labour Force Survey, 2000. En la taxa d’ocupació femenina, el temps complet amb presència de menors es presenta com a l’única dada disponible. 3a. part: Índex i indicdors de treball tats en la realització dels treballs entre les persones des, com analitzant les diferències o desigualtats del mateix sexe d'acord amb la seva situació en el entre dones i homes. Tot i que aquesta forma d'inter- cicle vital i al seu nivell social. I, de l’altra, comparar pretació pugi ser més feixuga, s'ha optat per ella per –a través de l'índex i els indicadors- les diferències la riquesa dels resultats. en el comportament de dones i homes amb relació a les categories assenyalades. Finalment, cal assenyalar que els problemes ja esmentats en relació amb les limitacions de la infor- Per a cada una de les categories analitzades mació proporcionada per l'ERB, han estat determi- –cicle vital i nivell social– es construeixen índexs per nants en la selecció dels indicadors per a l'elaboració les dones i pels homes i per als dos anys estudiats, d'aquests índexs. La falta d'informació adequada per 1990 i 2000 (quatre en total). És a dir, hi ha més infor- als objectius ha restringit l'elecció d'indicadors i, en mació que en els índexs dels apartats anteriors. D'aquí conseqüència, alguns presenten correlacions signifi- que, per simplificar la presentació de les dades, les catives. Tanmateix, s'ha preferit incloure'ls per l'inte- taules corresponents a aquests índexs són diferents a rès analític i metodològic que representen. les dels índexs anteriors. A les taules corresponents a cada categoria figuren directament els indicadors ja 3.5.1. Índexs de diferència en la realització calculats per a dones i homes, respectivament, per a de treballs segons el cicle vital per a dones cada any. És a dir, les dades de les taules no represen- i homes ten percentatges (com en els apartats anteriors), sinó relacions entre taxes de participació o temps d’ocupa- Aquests índexs, construïts de manera indepen- ció. Aquests últims no s'inclouen directament a la taula dent per a dones i homes, donen compte de les dife- per facilitar-ne la lectura64. rències que puguin presentar-se en persones del mateix sexe en relació amb l’ocupació en els diferents A més, en cada cas, la discussió dels indica- treballs pel canvi de rol social al llarg del cicle vital. El dors es fa tant comparant el comportament de les fet que les persones manifestin participacions diferents persones del mateix sexe segons les variables elegi- en els treballs segons la seva situació en el cicle vital Gràfic 3.5. Integració de les dones en el treball de mercat. Barcelona, 1990-2000 ocupació 1.00 TM 0.50 ocupació TC menors 0.00 78 temporalitat llocs de responsabilitat desocupació 1990 2000 64 Les taules amb la informació de les taxes de participació i temps d’ocupació segons les variables considerades, s'inclouen en l'annex 2. (per exemple, tenir o no tenir filles) no és una qüestió de ja tenen construït algun tipus de llar pròpia amb desigualtats. D'aquí que, en aquests índexs, es parli de responsabilitats familiars. El segon indicador és "diferències" i no de "desigualtats". Els sis indicadors anàleg a l'anterior, però més específic: reflecteix la seleccionats per construir-los figuren al quadre 3.6. influència que té, en l’ocupació en el treball de mercat, la presència de fills/es a la llar en persones Per a l'elaboració de l'índex es consideren tres que viuen en parella. És a dir, el grau de restricció que indicadors d’ocupació -dos referits a treball de signifiquen els menors per participar en el mercat. El mercat i un a treball familiar domèstic- i tres de temps tercer indicador es refereix a l’ocupació –a temps de dedicació –dos de treball familiar domèstic i un de complet o més– en treball familiar domèstic segons treball de mercat. Cada un d'ells es va elaborar les persones solteres o casades. Es tracta de veure segons determinades variables -edat, estat civil i com afecta en la dedicació a aquesta activitat aquest presència de menors- considerades significatives per canvi de situació en el cicle vital. a la situació analitzada. Els tres indicadors següents referits a temps, El primer indicador fa referència a l'ocupació contemplen les mateixes tres variables anteriors, però en treball de mercat entre persones (homes o dones) ara analitzen el seu temps de dedicació. Tots ells s'han d'edats entre 26 a 35 anys i 36 a 55 anys65. La idea és de discutir en conjunt amb els anteriors. El primer observar les possibles diferències entre persones mostra les possibles diferències en temps dedicat a més joves i persones més adultes, que habitualment treball de mercat entre persones amb fills/es menors i Quadre 3.6. Indicadors i índexs de diferència en la realització de treballs segons el cicle vital per a dones i homes Indicador Definició Diferència en ocupació en TM per Percentatge d’ocupats/des en treball de mercat de 36 a 55 anys amb edats relació al percentatge dels de 26 a 35 anys Diferència en ocupació en TM Percentatge d’ocupats/des en treball de mercat en parelles amb fills/es segons parella amb fills/es i sense amb relació al percentatge de les parelles sense fills/es fills/es Diferència en ocupació en TFD Percentatge d’ocupats/des en treball familiar domèstic, almenys a segons estat civil temps complet, de les persones solteres amb relació al percentatge de les persones casades Diferència en temps de TM segons Relació entre el temps mitjà per participant de treball de mercat amb presència menors menors i sense menors Diferència en temps de TFD per Relació entre el temps mitjà per participant dedicat a treball familiar edats domèstic de les persones fins a 35 anys i el de les persones de més de 35 anys 79 Diferència en temps de TFD Relació entre el temps mitjà per participant dedicat a treball familiar segons estat civil domèstic de les persones solteres i el de les casades TM: Treball de mercat; TFD: Treball familiar domèstic 65 S'han considerat només les persones fins a 55 anys per evitar l'efecte generació en les dones, és a dir, el canvi de comportament que hi ha hagut en relació amb la participació laboral de les dones espanyoles de dues generacions diferents: les que avui aproximadament tenen 50 anys i més i les menors de 50 anys. 3a. part: Índex i indicdors de treball persones sense menors. El següent indicador reflexa dels indicadors entre 1990 i 2000, tant per a dones les diferències per edats (de 26 a 35 anys i de 36 a 55 com per a homes, presenten poques variacions, la anys) en el temps de dedicació a treball familiar domès- qual cosa es reflecteix en els respectius índexs: 0,34 tic. L'objectiu és observar els possibles canvis en el i 0,31 per a les dones en 1990 i 2000 respectivament i temps dedicat a aquesta activitat quan probablement 0,69 i 0,64 per als homes en aquests mateixos anys s'assumeixen responsabilitats familiars. En el darrer (gràfics 3.6. i 3.7.). És a dir, els canvis en la dècada indicador es compara el temps dedicat a treball familiar considerada són inapreciables per a cada un dels domèstic entre persones solteres i persones casades. sexes. En canvi, les diferències entre dones i homes són molt importants –els homes dupliquen el valor Els indicadors es construeixen suposant que de l'índex de les dones (gràfic 3.8.)– mostrant el dife- participen relativament més en el mercat les perso- rent comportament d'uns i altres al llarg del cicle nes més joves i sense fills/es (els valors de les quals vital, en el sentit que l'ocupació i les hores de dedi- s'expressen llavors en el denominador), i que partici- cació de les dones als dos treballs està influenciada pen relativament més en treball familiar domèstic les pel seu cicle vital. persones adultes i casades (els valors de les quals s'expressen llavors en el denominador). Si s'observen els resultats per a l’any 2000, els dos primers indicadors referits a l'ocupació en el Valors pròxims a 1 en aquests indicadors, senzi- treball de mercat segons franges d'edat i parelles llament mostrarien que les persones –tant dones com amb fills o sense, mostren com els homes, tot just es homes– mantenen un comportament, quant a realitza- veuen afectats per aquestes característiques de cicle ció de treballs, força estable en les diferents etapes del vital. En canvi, les dones presenten diferències signi- seu cicle vital. En canvi, com més allunyats d’1 estiguin ficatives: les dones de més de 35 anys que estan els valors d'aquests indicadors, expressaran un ocupades en el mercat són el 81% de les de 35 i comportament més diferenciat de les persones en rela- menys anys, i les que tenen fills/es i estan ocupades ció amb la realització de treball, d'acord als diferents en el mercat són un 86% de les que no tenen fills/es. moments del seu cicle vital. És a dir, l'ocupació mercantil disminueix per a les dones quan passen a edats més adultes o d'una La taula 3.5. recull els valors dels indicadors i situació de no tenir fills/es a tenir-los. dels índexs de diferència en la realització de treballs segons el cicle vital per a dones i homes corresponents En l'indicador d'ocupació en el treball familiar als anys 1990 i 2000. En els gràfics 3.6. i 3.7. es repre- domèstic segons estat civil és on es presenten les senten de independentment de les situacions de les majors diferències entre dones i homes: 0,18 i 0,42 dones i dels homes per als anys 1990 i 2000, respectiva- respectivament, per a l'any 2000. El valor de 0,18 de ment. En el gràfic 3.8. es compara la situació de dones les dones expressa que les dones solteres que estan 80 i homes per al 2000. Els indicadors es representen en ocupades a temps complet o més en el treball familiar els eixos radials i el valor de l'índex ve determinat per domèstic són un 18% de les dones casades en aques- l'àrea de la figura formada a partir dels indicadors. ta mateixa situació. Els homes, en canvi, són un 42%. Ara bé, tot i que les diferències entre aquests percen- El primer que cal destacar és que els valors tatges són importants, la seva rellevància s'accentua Taula 3.5. Indicadors i índexs de diferència en la realització de treballs segons cicle vital de dones i homes 2000 1990 Indicadors Indicadors Indicadors Indicadors dones homes dones homes Diferència en ocupació en TM per edats 0,81 1,04 0,77 0,96 Diferència en ocupació en TM segons parella amb fills/es i sense fills/es 0,86 0,95 0,80 1,08 Diferència en ocupació en TFD segons estat civil 0,18 0,42 0,22 0,46 Diferència en temps de TM segons presència menors 0,96 1,01 0,99 0,98 Diferència en temps de TFD per edats 0,42 0,70 0,53 0,74 Diferència en temps de TFD segons estat civil 0,36 0,75 0,37 0,83 Índex 0,31 0.64 0,34 0,69 Gràfic 3.6. Diferència en la realització de treballs segons cicle vital de dones, 1990-2000. ocup. TM edat 1.00 temps TFD estat civil 0.50 ocup. TM fills/es 0.00 temps TFD edat ocup. TFD estat civil temps TM menors 1990 2000 Gràfic 3.7. Diferència en la realització de treballs segons cicle vital d’homes, 1990-2000. ocup. TM edat 1.00 temps TFD estat civil 0.50 ocup. TM fills/es 0.00 81 temps TFD edat ocup. TFD estat civil temps TM menors 1990 2000 3a. part: Índex i indicdors de treball Gràfic 3.8. Diferència en la realització de treballs segons cicle vital de dones i homes, 2000. ocup. TM edat 1.00 temps TFD estat civil 0.50 ocup. TM fills/es 0.00 temps TFD edat ocup. TFD estat civil temps TM menors 1990 2000 si s'analitza el que s'amaga darrere aquestes dades. treball familiar domèstic per edats i estat civil, Les dones solteres que duen a terme l'activitat de la respectivament, de nou són força més reduïts i els de llar en els termes descrits són un 11,3% del total de les dones presenten diferències importants amb rela- les solteres, percentatge que augmenta fins a un ció als dels homes. El temps que dediquen les dones 62,4% quan es consideren les casades. Els homes joves a aquesta activitat és un 40% del temps que solters, en canvi, que fan l'activitat són un 2,3%, i dediquen les més adultes. I el temps que dediquen les incrementen fins al 5,5% quan passen a casats. En solteres és un 36% del temps que dediquen les casa- conseqüència, com es pot observar, aquesta és una des. És a dir, en relació amb la realització de treball d'aquelles situacions en què hi ha una informació familiar domèstic, les dones manifesten un canvi de rellevant en relació amb els valors absoluts que no comportament important quan s'introdueixen en la queda mostrada en els indicadors de diferència. vida adulta i assumeixen responsabilitats familiars. Els homes, en canvi, manifesten canvis percentual- El següent indicador, que expressa el temps ment menors, però també amb valors absoluts que mitjà per participant dedicat a treball de mercat estan molt per sota dels de les dones. segons presència de menors, és molt elevat per ambdós sexes (0,96 i 1,01), la qual cosa significa que la En conseqüència, es pot afirmar que les presència de fills/es a la llar no afecta pràcticament el dones, al llarg del cicle vital, presenten canvis de temps que es dedica a aquesta activitat. En canvi, el situacions no molt rellevants en el treball de mercat; primer indicador d’ocupació sí que mostrava diferèn- però, això no obstant, presenten canvis molt impor- cies entre les dones. Tot en conjunt pot voler mostrar tants en treball familiar domèstic quan passen de que les dones, més que reduir el seu temps de treball joves solteres a adultes casades i amb fills/es. Per la 82 de mercat, davant la presència de fills o filles, es reti- seva banda, els homes pràcticament no es veuen ren del mercat. Possiblement perquè no sempre és afectats pel cicle vital en el seu treball de mercat i de fàcil ni depèn d'elles poder reduir la jornada laboral. manera molt reduïda en el treball familiar domèstic. Tenint en compte a més, que sempre en aquesta últi- Els dos últims indicadors, referits a temps de ma activitat presenten valors absoluts molt baixos, els canvis percentuals representen escassa variació variables assenyalades anteriorment considerades en termes absoluts. significatives per a l'objectiu plantejat. 3.5.2. Índexs de desigualtat en la realització El primer indicador es refereix a la desigualtat de treballs segons nivell social per a dones en la participació en treball familiar domèstic segons i homes la categoria socioeconòmica. La idea és mostrar quina influència té el nivell social en la realització Aquests índexs, construïts de manera indepen- d'aquest tipus de treball. Aquest indicador expressa dent per a dones i homes, donen compte de les aspectes anàlegs als dos últims indicadors, només desigualtats que puguin presentar-se en persones del que aquests es refereixen a temps de treball. D'aquí mateix sexe en relació amb l’ocupació en els diversos que han d'analitzar-se els tres en conjunt, ja que una treballs, motivades pel seu diferent nivell social. Dit cosa és l’ocupació i una altra, el temps de dedicació. d'una altra manera, es tracta d'analitzar fins a quin punt són "iguals" les dones i els homes entre si amb El segon i tercer indicador fan referència a relació a la categoria assenyalada. Els sis indicadors l’ocupació en treball de mercat segons nivell d'estudis seleccionats per construir aquests índexs figuren al i categoria socioeconòmica respectivament. A més, quadre 3.7. aquest darrer en una situació particularment conflicti- va: amb presència de menors a la llar. L'objectiu és Per a l'elaboració de l'índex es consideren tres observar si les diferències en nivell social són un indicadors d’ocupació -dos referits a treball de factor rellevant en el disseny d'estratègies que facili- mercat i un a treball familiar domèstic- i tres de temps ten l’ocupació al mercat dels membres de la llar. El de dedicació -dos de treball familiar domèstic i un de quart indicador, referit a temps de dedicació al treball mercat. Els indicadors es van construir combinant les de mercat, completa la informació dels anteriors. Quadre 3.7. Indicadors i índexs de desigualtat en la realització de treballs segons nivell social per a dones i homes Indicador Definició Desigualtat en l’ocupació en TFD Percentatge d’ocupats/des en treball familiar domèstic almenys a segons cat. socioeconòmica temps complet de categoria socioeconòmica alta en relació amb el percentatge de la baixa Desigualtat en l’ocupació en TM Percentatge d’ocupats/des en treball de mercat d’estudis baixos en segons nivell d’estudis relació amb el percentatge d’estudis alts Desigualtat en l’ocupació en TM Percentatge d’ocupats/des en treball de mercat amb presència de (amb menors) segons cat. socioe- menors de categoria socioeconòmica alta en relació amb el conòmica percentatge de la baixa Desigualtat en temps de TM Relació entre el temps mitjà per participant de treball de mercat de 83 segons cat. socioeconòmica categoria socioeconòmica alta i de la baixa Desigualtat en temps de TFD Relació entre el temps mitjà per participant de treball familiar domèstic segons cat. socioeconòmica de categoria socioeconòmica alta i de la baixa Desigualtat en temps de TFD Relació entre el temps mitjà per participant dedicat a treball familiar segons nivell d’estudis domèstic d’estudis alts i d’estudis baixos 3a. part: Índex i indicdors de treball Els indicadors es construeixen suposant que per dones i homes segons el nivell social correspo- participen relativament més al mercat les persones nent als anys 1990 i 2000. En els gràfics 3.9. i 3.10. es de nivell d'estudis i categoria socioeconòmica alta representen independentment les situacions de les (els valors de les quals s'expressen llavors en el dones i dels homes per als anys 1990 i 2000, respecti- denominador), i que participen relativament més en vament, i en el gràfic 3.10. es compara la situació de treball familiar domèstic les persones de nivell d'es- dones i homes per a l’any 2000. Els indicadors es tudis i categoria socioeconòmica baixa (els valors de representen en els eixos radials i el valor de l'índex ve les quals s'expressen llavors en el denominador). determinat per l'àrea de la figura formada a partir dels indicadors. Valors pròxims a 1 per aquests indicadors esta- ran assenyalant que el nivell social no és una raó Si es comparen, en primer lloc, els índexs del determinant en les desigualtats en la càrrega global 1990 i el 2000, s'observa que per ambdós sexes el de treball entre dones o homes entre si. En canvi, al valor dels índexs presenta algun increment, major contrari, si els valors s'allunyen de la unitat, estaran augment dels homes tant en termes absoluts com assenyalant que el nivell social és una variable signi- relatius (taula 3.2., gràfics 3.9. i 3.10.). Això, en princi- ficativa que contribueix a la desigualtat en l’ocupació pi, expressaria que les desigualtats segons nivell en els diferents treballs entre les persones del mateix social entre els homes en la realització dels treballs sexe. en els anys considerats, disminuirien en una propor- ció més gran que les dones. Malgrat tot, el més signi- La taula 3.6. recull els valors dels indicadors i ficatiu no són els canvis experimentats per cada dels índexs de desigualtat en la realització de treballs sexe entre 1990 i 2000, sinó les importants diferències Taula 3.6. Indicadors i índexs de desigualtat en la realització de treballs segons nivell social per a dones i homes 2000 1990 Indicadors Indicadors Indicadors Indicadors dones homes dones homes Desigualtat en l’ocupació en TFD segons cat. socioeconòmica 0,48 0,73 0,44 0,32 Desigualtat en l’ocupació en TM segons nivell d’estudis 0,36 0,65 0,37 0,68 Desigualtat en ocupació en TM (amb menors) segons cat. socioeconòmica 0,56 0,74 0,39 0,76 Desigualtat en temps de TM segons cat. socioeconòmica 0,79 0,87 0,92 0,99 84 Desigualtat en temps de TFD segons cat. socioeconòmica 0,59 0,80 0,47 0,61 Desigualtat en temps de TFD segons nivell d’estudis 0,57 0,73 0,60 0,65 Índex 0,32 0,57 0,27 0,44 que es presenten entre dones i homes: l'índex dels entre les dones de diferent categoria socioeconòmi- homes quasi duplica el de les dones cada any (taula ca en la realització del treball familiar domèstic 3.2. i gràfic 3.11.). Fet que mostra com les desigual- almenys a temps complet. Les de nivell alt que estan tats en la realització dels diferents treballs segons ocupades en l'activitat només són un 48% de les de nivells socials afecta més fortament a les dones. Una nivell baix. Ara bé, els dos últims indicadors de temps informació més detallada de la situació s'obté a partir dedicat en aquesta activitat, són una mica més dels diversos indicadors. Sembla raonable analitzar elevats. Això representa que amb relació al temps de en conjunt els tres indicadors de treball familiar treball les dones de diferent nivell social són una domèstic i, a continuació, els tres que fan referència mica més "iguals" que en l’ocupació en les condicions a t eball de mercat. assenyalades: les dones de nivell social alt dediquen al treball familiar domèstic aproximadament el 58% Si s'observen els resultats per a l’any 2000, el del temps que dediquen les dones de nivell social primer indicador assenyala una diferència important baix. No obstant això, és important fer notar que si Gràfic 3.9. De igualtat en la realització de treballs segons nivell social de dones, 1990-2000 TFD cse 1.00 TTFD estudis 0.50 TM estudis 0.00 TTFD cse TM cse TTM cse 1990 2000 Gràfic 3.10. Desigualtat en la realització de treballs segons nivell social d’homes, 1990-2000 TFD cse 1.00 TTFD estudis 0.50 TM estudis 0.00 TTFD cse TM cse 85 TTM cse 1990 2000 EMPS, TREBALL I OCUPACIO . Desigualtats de genere a la ciutat de Barcelo a.TEMPS, TREBALL I OCUPACIO . Desigualtats de genere a la ciutat de Barce ona. TEMPS, TREBALL I OCUPACIO . Desigualtats de genere a la ciutat de Ba celona. TEMPS, TREBALL I OCUPACIO . Desigualtats de genere a la ciutat arcelona. TEMPS, TREBALL I OCUPACIO . Desigualtats de genere a la ciutat de arcelona. TEMPS, TREBALL I OCUPACIO . Desigualtats de genere a la ciutat 3a. part: Índex i indicdors de treball Gràfic 3.11. Desigualtat en la realització de treballs segons nivell social de dones i homes, 2000 TFD cse 1.00 TTFD estudis 0.50 TM estudis 0.00 TTFD cse TM cse TTM cse 1990 2000 entre 1990 i 2000 els tres indicadors assenyalats no cosa reflecteix que ni el nivell d'estudis ni la categoria han variat significativament, és perquè tant l’ocupa- socioeconòmica són variables molt significatives per ció com la dedicació en temps de totes les dones –les als homes en la realització de treball familiar domèstic. de nivell social alt i les de nivell social baix– ha dismi- En segon lloc, tant l’ocupació com les hores de dedi- nuït. En el cinquè indicador, de temps dedicat al cació al treball familiar domèstic, presenten incre- treball familiar domèstic segons categoria socioeco- ments importants entre 1900 i 2000. La raó és doble: es nòmica, l'increment ha estat més significatiu (de 0,47 redueix l’ocupació i la dedicació dels homes de cate- a 0,59), ja que la reducció d'hores de treball de les goria socioeconòmica baixa i augmenta la dels homes dones de categoria alta ha estat proporcionalment de categoria alta. En definitiva, els homes es presenten força més gran que la reducció de les dones de cate- com molt més "iguals" que les dones amb relació al goria baixa. Fet que assenyala que quan les dones es nivell social en la realització del treball familiar domès- van incorporant al treball de mercat, les de categoria tic. No obstant això, també en aquest cas cal recordar alta, en relació amb les de categoria baixa, redueixen que els indicadors d'igualtat no informen dels valors força més –tant en termes absoluts com relatius– el absoluts. De fet, els homes dels diferents nivells seu temps de dedicació al treball familiar domèstic. socials són més iguals senzillament perquè tots ells Aquest resultat no sorprèn: els majors salaris de les dediquen molt poc temps al treball de la llar. Per exem- dones de categoria socioeconòmica alta –a més de ple, per a l'any 2000, el primer indicador, de desigualtat probablement rendes familiars més elevades– els en l’ocupació en treball familiar domèstic segons cate- permetran substituir una més gran quantitat de goria socioeconòmica, dóna un valor de 0,48 per a les treball familiar domèstic per béns i serveis adquirits dones, obtingut a partir d'una taxa d’ocupació del 25% al mercat. de les dones de categoria alta i una taxa del 52% de les dones de categoria baixa. En canvi, el mateix indicador 86 Els mateixos tres indicadors –referits a treball per als homes presenta un valor de 0,73, però obtingut familiar domèstic– per al cas dels homes presenten a partir d'una taxa del 4,6% dels homes de categoria algunes característiques diferents als de les dones. En alta i d'una taxa del 6,3% dels de categoria baixa. primer lloc, són força més elevats que els de les dones, en particular els corresponents a l'any 2000; la qual En relació amb l’ocupació en el treball de mercat, la variable que es mostra més significativa, són anàlogues a les de les dones: un increment en el particularment per a les dones, és el nivell d'estudis: temps de treball dels homes de categoria alta i una només estan ocupades al mercat un 36% de les dones disminució en el temps de treball dels homes de cate- d'estudis baixos en relació amb les dones d'estudis goria baixa. Ara bé, els valors més elevats per als alts. Podria suposar-se que això mostra les diferèn- homes dels indicadors de treball de mercat, al contra- cies entre les dones de diferents generacions –un ri del que succeïa en el treball familiar domèstic, efecte edat– però llavors, l'indicador hauria de amaguen taxes d’ocupació més elevades que les presentar algun increment entre 1990 i 2000, i, de fet, respectives de les dones. Això significa que els homes quasi no ha variat. Això no obstant, en l’ocupació en són més "iguals" entre si que les dones amb relació al relació a la categoria socioeconòmica amb presència treball de mercat, a més és major la seva dedicació a de menors, l'indicador experimenta un fort increment l'activitat. des de 1990. Aquest canvi te la causa tant en una reducció de la taxa d’ocupació de les dones de cate- En conseqüència, per a les dones, el nivell goria alta, com en un increment de la taxa de les social és una variable determinant en la realització de dones de categoria baixa. treballs. Les dones de nivell social baix estan més ocupades i realitzen molt més treball familiar domès- Ara bé, en el quart indicador referit a temps de tic que les dones de nivell alt. En canvi, quant al treball dedicat al mercat, s'observa el procés contra- treball de mercat, la relació és la contrària: les dones ri: disminueix entre 1990 i 2000. Aquesta reducció es de nivell social alt tenen una ocupació i dedicació deu -al contrari de l'anterior- a un increment de les més elevada que les de nivells baixos. Els homes per hores de dedicació de les dones de categoria alta, la seva banda, mantenen la mateixa tendència que simultani a una reducció de les hores de les dones de les dones, però amb valors dels indicadors –tant de categoria baixa. En resum, les dones de diferent cate- treball de mercat com de treball familiar domèstic– goria socioeconòmica es farien més "iguals" quant a força més elevats. És a dir, la variable nivell social no la seva ocupació al mercat però més "desiguals" en és un factor tan determinant en els homes per a la relació amb les seves hores de dedicació. Tot i això, realització de treballs. l'indicador de dedicació de temps al treball de mercat és el que presenta el valor més gran de tots. 3.6. Recapitulació Segurament, la raó caldria cercar-la -com s’ha dit anteriorment- en la dificultat de decidir sobre les Tot i poder semblar reiteratius, és important hores de treball, ja que vénen molt determinades pel recordar, que el valor resultat dels índexs està condi- lloc de treball. cionat per una sèrie de factors, que afecten tant la selecció dels indicadors (limitacions en la informació) Per als homes, els tres indicadors referits al com les decisions sobre la seva ponderació (s'ha treball de mercat, ofereixen valors força més elevats assignat a tots el mateix valor) o la seva estandarditza- 87 que els respectius per a les dones; i es mantenen ció (entre determinats valors de referència). A més, en estables entre 1990 i 2000, a excepció del referit a alguns casos, s'han valorat positivament aspectes com temps de treball segons categoria socioeconòmica, ara l'ocupació a temps complet o una major dedicació que presenta una reducció. Les raons d'aquest canvi en hores al treball de mercat; qüestions que no neces- 3a. part: Índex i indicdors de treball sàriament s’han de valorar com desitjables, ja que la i indicadors– un seguiment dels resultats. seva valoració dependrà, entre d’altres coses, dels nivells salarials o de l'organització global del temps. La taula 3.7. recull els valors de tots els índexs desenvolupats i calculats anteriorment. L'anàlisi dels Amb relació als problemes de disponibilitat índexs de desigualtat permet observar les exagera- d'informació, cal destacar un fet, que segurament no des diferències en el comportament de dones i homes és casual; els àmbits en què la informació que ofereix en el treball familiar domèstic amb relació al treball per l'ERB és més limitada, són exactament els matei- de mercat. Un valor de 0,49 per a l’any 2000 de l'índex xos per als quals encara no hi ha informació compa- de desigualtat en el treball de mercat expressa un rable de la Unió Europea: salaris i temps de treball, en cert grau de "igualtat" entre dones i homes en aques- particular, temps de treball familiar domèstic. ta activitat. En canvi, un valor de 0,08 per l’any 2000 de Segurament, les raons poden ser diverses; o bé difi- l'índex de desigualtat en el treball familiar domèstic, cultat d'obtenir informació fiable, o bé l’escàs interès expressa una quasi total desigualtat entre ambdós de recollir la informació. sexes en el treball desenvolupat a la llar. En conse- qüència, una primera conclusió, és que la principal En qualsevol cas, malgrat les limitacions desigualtat es dóna en treball familiar domèstic. assenyalades, els resultats obtinguts es mostren força acceptables per oferir un panorama de la situa- L'índex de desigualtat en la càrrega global de ció en relació amb el treball de dones i homes a la treball, encara que ha experimentat un increment en ciutat de Barcelona, per orientar polítiques adequa- els anys considerats, es manté en valors molt baixos. des per aconseguir una major qualitat de vida per a Això ratifica la conclusió anterior: quan es considera totes i tots, i per poder realitzar –a través dels índexs el treball familiar domèstic, la desigualtat entre sexes Taula 3.7. Índexs de treball 1990 2000 ÍNDEXS DE DESIGUALTAT ENTRE DONES I HOMES 1. Índex de desigualtat en la realització de treball de mercat 0,48 0,49 2. Índex de desigualtat en la realització de Treball Familiar Domèstic 0,06 0,08 3. Índex de desigualtat en la realització global de treball 0,08 0,17 ÍNDEXS D’INTEGRACIÓ DE DONES I HOMES 1. Índex d’integració de les dones en treball de mercat 0,14 0,20 ÍNDEXS DE DIFERÈNCIA I DE DESIGUALTAT PER A DONES I HOMES 1. Índex de diferència de dones segons el cicle vital 0,34 0,31 88 2. Índex de diferència d’homes segons el cicle vital 0,69 0,64 3. Índex de desigualtat de dones segons el nivell social 0,27 0,32 4. Índex de desigualtat d’homes segons el nivell social 0,44 0,57 és notable. Però, a més, aquest índex permet aventu- En relació amb el primer, els índexs mostren una gran rar altres observacions. El baix valor expressa que les estabilitat al llarg de la dècada per part dones i homes dones assumeixen, en proporció força més gran que respectivament, però una gran diferència entre els homes, la realització simultània d'ambdós treballs, ambdós sexes. Cada any, l'índex masculí duplica el la qual cosa mostraria el nou model de "doble presèn- femení. Això, en definitiva, fa palès que dones i homes cia" de les dones en el treball. En el cas dels homes, presenten un comportament molt diferenciat en la el model masculí més tradicional es manté d'una sola realització dels treballs al llarg del cicle vital. Ells són presència en treball de mercat. molt més "iguals" en les diferents etapes de la vida, sense assumir clarament en la vida adulta el que és En definitiva, la pauta cultural que estableix la l'atenció d'altres persones i les diferents responsabi- divisió dels treballs per sexe, segueix socialment litats a la llar. En canvi, elles són molt "diferents", vigent i la distribució més o menys equitativa d'amb- particularment en el treball de la llar, quan deixen dós treballs entre dones i homes està encara molt enrere les etapes més joves i s'introdueixen en la vida lluny d'aconseguir-se. No obstant, les dones s'han adulta assumeixen i donen resposta a les necessitats anat integrant en el treball de mercat, en canvi, els de cura de les persones de la llar; la qual cosa d'al- homes no han realitzat el mateix procés, i el treball guna manera, reflecteix la valoració que fan les familiar domèstic continua essent un "assumpte de dones de l'atenció de la vida humana. Aquestes dife- dones". D'aquí que, la idea més o menys acceptada rències al llarg del cicle vital, mostren d'on provenen que "les coses estan canviant", cal matisar-la: el canvi bàsicament les desigualtats entre dones i homes en que s'ha produït ha estat motivat fonamentalment pel la realització dels diferents treballs assenyalades canvi de comportament de les dones, amb tot el que pels índexs anteriors. això implica de "càrrega de treball", però els homes com a grup humà no han assumit que l'atenció de les Els índexs de desigualtat segons nivell social persones també és assumpte d'ells. mostren una situació anàloga a l'anterior pel que fa a la relativa estabilitat en els anys considerats, però també El valor baix de l'índex d'integració de les diferències significatives entre ambdós sexes. Els dones en treball de mercat -menor que el de desigual- valors assenyalen que, en definitiva, dones i homes tat en treball de mercat en relació als homes- expres- presenten un comportament molt diferenciat en la sa les diferències importants que encara es mante- realització dels treballs d'acord amb el nivell social. nen respecte a la situació de les dones dels països de Independentment del grup social al qual pertanyen, ells la Unió Europea. És important aquesta referència, són molt més "iguals" que les dones, la qual cosa refle- perquè una part significativa d'aquestes diferències xa la rellevància del gènere com a determinant de la segurament està relacionada amb les diferents políti- desigualtat en el treball entre dones i homes: els homes ques socials i d'ocupació implementades en els com a grup humà –al contrari que les dones– tenen un diversos països. comportament respecte el treball que ve determinat 89 per la seva condició d'homes més que per qualsevol Finalment, els índexs referits a diferències en altra situació o característica social. el cicle vital i desigualtats segons nivell social, oferei- xen informació que amplia i complementa l'anterior. En definitiva, els resultats d'aquest estudi indi- 3a. part: Índex i indicdors de treball canquen on es focalitzen els principals problemes requereix, a mig termini, una organització social de que impedeixen una participació més equitativa entre temps i treballs diferent de l'actual. D'aquí la impor- dones i homes en els diversos treballs. I, per tant, per tància de començar a implementar polítiques públi- on haurien d'orientar-se les polítiques, si l'objectiu és ques que apuntin a aquest objectiu més a llarg termi- una major qualitat de vida per a tots i totes. Tenint en ni i no tant sols posar en marxa determinats serveis compte que la participació de les dones en el mercat socials, com a serveis de llars d’infants –també de treball no podrà tenir característiques anàlogues a necessaris– que finalment comparteixen amb les la dels homes mentre aquests darrers no assumeixin dones les tasques de cura, però que consoliden el la seva responsabilitat en l'atenció de la persones a model de "doble presència" per a les dones i el de la llar, sembla més o menys clar que, tot en conjunt, "uni-presència" per als homes. 90 dona 91 3a. part: Índex i indicdors de treball