D-09 Districte 2007 de Sant Andreu MAPA DE SOROLL BARCELONA Ajuntament de Barcelona Medi Ambient Mapa de Soroll de Barcelona Districte 09 – Sant Andreu ABSTRACT En aquest informe es presenten els resultats del Mapa de Soroll de Barcelona del Districte de Sant Andreu. Tots aquests resultats provenen de la realització d’un conjunt de 245 mesures de curta durada i 8 de llarga durada i simulacions del nivell sonor en diferents punts del districte, escollits estratègicament per a cobrir representativament tota la seva superfície. S’ha tingut en compte la diversitat de fonts de soroll presents, tot i tractant-les de forma diferent per obtenir una representació el més acurada possible de cadascuna d’elles. Les fonts de soroll avaluades en aquest districte han estat les de trànsit, activitat industrial, illes singulars, grans infraestructures, parcs i oci nocturn. Al llarg del document es presenta la metodologia emprada per tal finalitat. El districte de Sant Andreu es divideix en 7 zones: Navas, La Sagrera, el Congrés i els Indians, Bon Pastor, Baró de Viver, Sant Andreu i la Trinitat Vella. El barri de Sant Andreu es caracteritza per tenir un elevat nombre de carrers de velocitat limitada i de trànsit restringit. La seva tipologia comú és de carrers estrets poc transitats. No obstant, també conté d’altres vies que serveixen de comunicació entre els diferents punts del districte que són molt més transitades: Rambla Fabra i Puig, Passeig Torres i Bages i Passeig de Santa Coloma són els més representatius. El barri de la Trinitat Vella es situa a prop del nus de la Trinitat, el nexe de comunicació de les grans infraestructures més important de la ciutat. Els seus carrers són més aviat estrets i amb desnivell. El Baró del Viver està situat al costat de la gran infraestructura de la Ronda Litoral. És el barri més petit pel que fa a superfície, i el trànsit es redueix a petits carrers de comunicació interna. El tret diferencial del barri del Bon Pastor és que una bona part de la seva superfície està dedicada a un ús industrial, tot i convivint amb edificis residencials, com en el cas de la zona de la Maquinista. D’altre banda, es troben zones de cases baixes i carrers estrets amb poc trànsit, com les situades vora de la Ronda Litoral. La Sagrera és una zona d’edificis alts, i com a element principal, esmentar que és creuada per la gran infraestructura de l’Avinguda Meridiana, via d’entrada i sortida de la ciutat. Navas es troba a la part oest del districte, essent limítrof amb el districte de l’Eixample i adquirint la tipologia pròpia dels seus carrers. Per finalitzar, també ubicat a l’oest del districte, trobem el barri del Congrés i els Indians, amb edificis alts i travessat de nord a sud pel carrer Felip II, de notable afluència. El vial amb un major volum de trànsit però, és el Passeig Maragall, límit oest del barri. Si s’analitzen les estadístiques de població exposada, es pot provar que prop del 75% de la població del districte de Sant Andreu viu exposada a nivells diürns entre 55 i 70 Pàg.3 Mapa de Soroll de Barcelona Districte 09 – Sant Andreu dB(A). Durant el període nocturn, la franja més freqüent a la que està exposada la població és entre 50 i 65 dB(A), amb un 70% de la població. Finalment, a partir de l’indicador de molèstia global, Lden, es pot comparar la població exposada del districte de Sant Andreu enfront de la global de la ciutat de Barcelona, apreciant diferències sensibles. A Sant Andreu, la població exposada a nivells de soroll molt alts (75-80 dB(A)) és un 4% superior que al global de la ciutat. També és superior, en un 6%, la població exposada a nivells d’entre 60 i 65 dB(A). No obstant, el percentatge de població exposada a nivells entre 65 i 75 dB(A) es vora un 10% menor. Es podria dir per tant, que els nivells de soroll que afecten als ciutadans de Sant Andreu es troben més dispersos. Pàg.4 1. Introducció Mapa de Soroll de Barcelona Districte 09 – Sant Andreu INDEX 1. INTRODUCCIÓ ........................................................................................................................ 7 2. JUSTIFICACIÓ DEL TREBALL ............................................................................................. 9 3. DEFINICIÓ DEL PROJECTE ............................................................................................... 11 4. ANTECEDENTS ..................................................................................................................... 13 5. OBJECTIUS DEL TREBALL ................................................................................................ 15 6. MARC LEGAL ......................................................................................................................... 17 6.1 La Directiva Europea sobre avaluació i gestió del soroll ambiental ................. 17 6.2 La Ley (estatal) de Ruido ................................................................................ 17 6.3 Real Decreto 1513/2005 ................................................................................. 18 6.4 Llei de Protecció contra la Contaminació Acústica de la Generalitat de Catalunya ................................................................................................................... 19 6.5 Ordenança General del Medi Ambient Urbà de l’Ajuntament de Barcelona .... 19 7.CARACTERÍSTIQUES GENERALS DE LA ZONA ESTUDIADA ................................... 21 7.1. Superfície i població ........................................................................................ 21 7.2. Característiques urbanístiques ........................................................................ 22 7.3. Trànsit: parc mòbil, transport públic i circulació ............................................... 24 7.3.1. Parc mòbil ............................................................................................... 24 7.3.2. Transport públic ....................................................................................... 26 7.3.3. Circulació ................................................................................................. 26 7.4. Activitats .......................................................................................................... 26 7.5. Fonts de soroll ................................................................................................. 27 7.6. Àrees i punts sensibles al soroll ...................................................................... 28 8.INDICADORS DE SOROLL .................................................................................................. 29 8.1. Paràmetres mesurats .......................................................................................... 29 8.2. Paràmetres d’avaluació ....................................................................................... 30 9.METODOLOGIA EMPRADA EN LA REALITZACIÓ DEL MAPA DE SOROLL............ 35 9.1. Introducció ....................................................................................................... 35 9.2. Metodologia treball de camp ........................................................................... 35 9.2.1. Metodologia de mesura ........................................................................... 35 9.2.2 Fonts d’informació .................................................................................... 36 9.2.3 Instrumentació .......................................................................................... 36 9.2.4 Tipologies de fonts de soroll – criteris de selecció dels punts de mesura 37 9.2.5 Planificació ............................................................................................... 37 9.2.6. Validació de les dades ............................................................................ 40 9.3. Metodologia de la modelització ....................................................................... 41 9.3.1. Introducció .................................................................................................... 41 9.3.2. Fonts d’informació ........................................................................................ 41 9.3.3. Instrumentació .............................................................................................. 44 9.3.4. Establiment del model base ......................................................................... 44 9.3.5. Establiment del model de trànsit ................................................................... 45 9.2.6. Establiment del model ferroviari ................................................................... 45 9.4. Tractament de resultats ................................................................................... 46 9.4.1 Tractament de resultats de mesures de curta durada ................................... 46 9.4.2 Tractament de resultats de mesures de llarga durada .................................. 47 10.AVALUACIÓ DE RESULTATS ........................................................................................... 49 10.1 Nivell sonor diürn ............................................................................................. 49 10.1.1. Soroll per trànsit ......................................................................................... 49 10.1.2. Soroll a les illes singulars ........................................................................... 49 Pàg.5 Mapa de Soroll de Barcelona Districte 09 – Sant Andreu 10.1.3. Soroll de Grans Infraestructures ................................................................ 50 10.1.4. Soroll d’Activitat Industrial .......................................................................... 50 10.1.5. Parcs ......................................................................................................... 51 10.1.6. Soroll total diürn ......................................................................................... 53 10.2 Nivell sonor vespre ......................................................................................... 54 10.2.1. Soroll per trànsit ......................................................................................... 54 10.2.2. Soroll a les illes singulars .......................................................................... 54 10.2.3. Soroll Grans Infraestructures ..................................................................... 55 10.2.4. Soroll d’Activitat Industrial .......................................................................... 55 10.2.5. Parcs ......................................................................................................... 55 10.2.6. Soroll total vespre ...................................................................................... 57 10.3 Nivell sonor nocturn ........................................................................................ 57 10.3.1. Soroll per trànsit ......................................................................................... 57 10.3.2. Soroll a les illes singulars .......................................................................... 58 10.3.3. Soroll de Grans Infraestructures ................................................................ 58 10.3.4. Soroll d’Activitat Industrial .......................................................................... 59 10.3.5. Soroll d’Activitats d’Oci .............................................................................. 59 10.3.6. Parcs ......................................................................................................... 60 10.3.7. Soroll total nocturn ..................................................................................... 62 10.4 Nivell sonor 24 hores ...................................................................................... 63 10.4.1. Soroll per trànsit ......................................................................................... 63 10.4.2. Soroll a les Illes Singulars .......................................................................... 66 10.4.3. Soroll de Grans Infraestructures ................................................................ 67 10.4.4. Soroll d’Activitat Industrial .......................................................................... 68 10.4.5. Soroll d’Activitats d’Oci .............................................................................. 70 10.4.5. Parcs ......................................................................................................... 70 10.4.6. Soroll total 24 hores ................................................................................... 72 10.5 Població exposada a cada nivell de soroll equivalent ..................................... 73 10.5.1 Nivell sonor diürn ........................................................................................ 73 10.5.2 Nivell sonor vespre ..................................................................................... 74 10.5.3 Nivell sonor nocturn .................................................................................... 76 10.5.4 Nivell sonor 24 hores .................................................................................. 77 10.6 Percentatge de metres lineals de via exposats a cada interval de nivell de soroll equivalent ........................................................................................................ 79 10.6.1 Nivell sonor diürn ........................................................................................ 79 10.6.2 Nivell sonor vespre ..................................................................................... 80 10.6.3 Nivell sonor nocturn .................................................................................... 81 10.6.4 Nivell sonor 24 hores .................................................................................. 83 11.EVOLUCIÓ DELS NIVELLS SONORS COMPARATIVAMENT AMB ELS MAPES ANTERIORS ............................................................................................................................... 85 11.1 Evolució de la longitud de carrer exposada per rangs de soroll ..................... 85 11.2 Actuacions que han influenciat aquesta actuació ........................................... 86 12.CONCLUSIONS .................................................................................................................... 87 13.GESTIÓ DEL SOROLL I POSSIBILITATS DE MILLORA ............................................. 90 ANNEX 1: Legislació ................................................................................................................. 92 ANNEX 2: Certificats de verificació ......................................................................................... 95 ANNEX 3: Taules - resum de les Mesures de curta durada ............................................. 129 ANNEX 4: Taules - resum de les Mesures de llarga durada ............................................ 136 ANNEX 5: Càlcul de la població exposada .......................................................................... 185 ANNEX 6: Equip de treball ..................................................................................................... 188 Pàg.6 1. Introducció Mapa de Soroll de Barcelona Districte 09 – Sant Andreu 1. INTRODUCCIÓ Un mapa de soroll ha de constituir l’eina bàsica de gestió de la contaminació acústica en una població. Aportant informació concreta sobre el vector soroll, el mapa ha de permetre avaluar de manera visual i amb diferents nivells de detall, els nivells sonors presents sobre la superfície del municipi. En el cas d’una gran ciutat com Barcelona, la principal font de soroll és el trànsit rodat, seguida per altres tipologies de font més concretes (activitats industrials, oci nocturn i casos concrets de grans infraestructures viàries i ferroviàries). El coneixement de la realitat acústica de la ciutat és imprescindible no només per poder-ne fer una gestió eficient, sinó per poder anticipar accions de planificació urbanística que permetin tendir cap a un entorn menys sorollós. La realització d’aquest mapa de soroll es fonamenta en dos punts importants. En primer lloc, l’abast internacional de la contaminació acústica com a problemàtica, implica la necessitat d’estandarditzar i regular una sèrie d’eines per a la avaluació i gestió de la mateixa. Des d’aquest marc, tant a nivell europeu (Directiva 2002/49/CE), com a nivell estatal (Ley del Ruido) i autonòmic (Llei de Protecció Contra la Contaminació Acústica), es demana la realització periòdica de mapes de soroll a totes les ciutats que compleixen una sèrie de característiques. En aquest sentit, la realització del mapa de sorolls de Barcelona respon a un requeriment normatiu. D’altra banda, s’ha de notar que Barcelona és una ciutat immersa en canvis constants, sobretot a nivell urbanístic, amb la construcció de noves zones d’habitatge, de lleure i noves vies de circulació, però també amb canvis de la distribució de la circulació i en els hàbits dels ciutadans. El mapa de soroll d’una gran ciutat s’ha de sotmetre a revisions periòdiques, a fi d’actualitzar-lo parcial o totalment, recollint així les modificacions realitzades sobre la trama urbana, i les variacions dels nivells sonors ambientals que aquestes comportin. Així doncs, el segon punt important pel qual s’ha elaborat el present mapa és per actualitzar els nivells sonors de la ciutat i observar les variacions sofertes respecte l’anterior mapa, realitzat l’any 1997 (Barcelona va publicar el seu primer mapa de soroll l’any 1990; l’any 1997 va ser actualitzat per tal d’avaluar l’efecte del canvi urbanístic sofert per la ciutat, en gran part motivat per la transformació duta a terme durant els Jocs Olímpics de 1992). Per al tractament de les dades i la seva representació s’ha fet ús de software de simulació acústica que permet un anàlisi més complet de la informació recollida, així com d’una aplicació SIG (Sistema de Informació Geogràfica) que facilita la consulta i reproducció gràfica dels resultats. Totes aquestes eines permeten l’estudi en detall de zones amb problemàtiques concretes, l’actualització total o parcial del Mapa de soroll, i la planificació acurada d’estudis més detallats. En un entorn on cada cop el soroll està més estès, com és el cas de les ciutats d’avui en dia, en les quals els nous projectes urbanístics comporten un ritme de creixement continu, amb un increment de trànsit notable, és de vital importància la monitorització, el control i la gestió del soroll ambiental, un dels principals indicadors de qualitat de vida. 1. Introducció Pàg.7 Mapa de Soroll de Barcelona Districte 09 – Sant Andreu 2. Justificació del treball Pàg.8 Mapa de Soroll de Barcelona Districte 09 – Sant Andreu 2. JUSTIFICACIÓ DEL TREBALL Com en el cas d’altres grans ciutats, Barcelona planteja problemes de soroll originats, principalment, pel trànsit de vehicles i degut a l’alta densitat de població, a més a més del tòpics propis d’una ciutat mediterrània, amb una forta presència de vida al carrer. Aprofundint en la línia de millora dels aspectes de qualitat ambiental i confort i coincidint amb l’obligació normativa de realitzar el mapa estratègic de soroll, directiva 2002/49/CE, la Llei del Soroll 37/2003 i amb el Reial Decret 1513/2005 referent a l’avaluació i la gestió del soroll ambiental, l’Ajuntament de Barcelona posa en marxa el procés per elaborar el mapa estratègic de soroll, com a pas previ, a l’elaboració de plans d’acció, que permetin millorar la qualitat acústica de la ciutat. El mapa de soroll té com a objectiu, per una banda, ésser l’eina bàsica per a una futura política de gestió del soroll urbà, i per l’altra donar compliment al requeriment referent a mapes estratègics de soroll de la Generalitat de Catalunya. D’aquesta manera, el treball ha de complir amb tot allò especificat per els mapes estratègics segons la Llei de Protecció Contra la Contaminació Acústica, la Llei del Soroll 37/2003, la Directiva 2002/49/CE i els documents que se’n derivin. També ha de donar la màxima informació sobre les fonts de soroll urbà, més enllà del què són els propis nivells sonors. El mapa de soroll s’ha elaborat mitjançant una metodologia mixta, mitjançant mesures de camp i càlculs, resultat dels models de predicció. A partir d’aquests resultats s’ha obtingut la informació del nivell de soroll ambiental de la ciutat, informació que ha alimentat el SIG municipal, i la plataforma que s’ha utilitzat per realitzar els càlculs estadístics de vivendes afectades i persones afectades als diferents nivells de soroll, informació que complementa el que s’anomena mapa estratègic de soroll, en el seu contingut mínim, segons directiva 2002/49/CE, Llei del Soroll 37/2003 i el Reial Decret 1513/2005. A partir d’aquesta informació “bàsica” s’han realitzat uns estudis en detall, que han consistit en mesurar i avaluar diferents tipologies de font, en funció de les seves característiques i naturalesa: oci nocturn, soroll industrial, infraestructures, zones comercials, tramvia, parcs i jardins, així com zones interiors d’illa. Aquests estudis en detall perseguien dos objectius, caracteritzar els diferents focus o tipologies de soroll existents en una zona i determinar la contribució que genera cada tipologia de font en la distribució energètica del soroll total. Totes aquestes dades s’han introduït de manera separada en el SIG municipal, a fi i efecte, d’obtenir una base de dades amplia, de tota aquella informació, que pot ser d’interès pels tècnics municipals de cara a la millor gestió del soroll en la ciutat de Barcelona. D’altra banda, aquesta informació servirà com a base per definir els plans d’acció, que permetin millorar la qualitat acústica de la ciutat, objectiu final de la directiva 2002/49/CE Pàg.9 Mapa de Soroll de Barcelona Districte 09 – Sant Andreu Pàg.10 2. Justificació del treball Mapa de Soroll de Barcelona Districte 09 – Sant Andreu 3. DEFINICIÓ DEL PROJECTE El projecte s’ha dividit en dues parts, una general i una de detall. La part general és principalment l’estudi del soroll de trànsit mitjançant simulació en base a les dades de trànsit existents. Els resultats d’aquesta simulació s’han validat mitjançant un estudi de comparació entre aquesta simulació i un seguit de mesures de curta i llarga durada. L’estudi de detall s’ha concentrat en zones concretes on predominen altres fonts de soroll i característiques urbanístiques especials. Aquest estudi s’ha dut a terme en base a mesures representatives en punts representatius. En el cas de Sant Andreu, el projecte ha tingut en compte els següents tipus de soroll ambiental: • Trànsit • Activitats d’oci i aglomeracions de persones • Indústria S’han considerat els següents indicadors i períodes1 per a tots els tipus de fonts de soroll: • LAeq diürn, Ld, de 7:00 a 21:00 hores. • LAeq tarda, Le, de 21:00 a 23:00 hores. • LAeq nit, Ln, de 23:00 a 7:00 hores. • Lden (nivell ponderat dia-tarda-nit, veure capítol sobre indicadors) • L10 i L90 per als mateixos intervals de temps (en el cas de les mesures) Els mapes elaborats s’hi representen els següents rangs de soroll (en dB(A)): • Ld, Le, Ln i Lden: <45, 45-50, 50-55, 55-60, 60-65, 65-70, 70-75, 75-80, >80 S’ha elaborat un mapa de nivells de soroll. Aquests mapes representen els nivells de soroll en façana obtinguts tant mitjançant mesures de curta i llarga durada com calculats per simulació. La representació final d’aquests nivells simulats s’ha realitzat mitjançant trams de via acolorits en base a mesures representatives i càlculs de nivells de soroll mitjans per aquests trams. Amb aquest mètode també s’han elaborat alguns mapes acumulats (combinant diferents tipus de soroll i combinant nivells de soroll mesurats i calculats). En la imatge següent s’observa amb més claredat el concepte de tram, que correspon a l’eix central de la via comprès entre dos encreuaments de carrers. 1 Aquesta definició dels períodes ha estat establerta amb l’objectiu d’obtenir un període únic, que permeti combinar els nivells de soroll de diferents fonts. Segons les definicions actuals de la Llei de Protecció Contra la Contaminació Acústica de Catalunya, aquests períodes són diferents, però s’ha emprat la definició dels períodes definits a l’annex 12 de la mateixa llei, per a poder comparar i sumar les diferents fonts de soroll. 3.Definició del projecte Pàg.11 Mapa de Soroll de Barcelona Districte 09 – Sant Andreu 3.1 Definició del concepte tram Aquests mapes també representen els valors a una altura de 4 metres. En base a aquests mapes es va efectuar el càlcul de població afectada per nivell de soroll. Al capítol 9 s’explica amb més detall la metodologia aplicada per l’elaboració d’aquests mapes. Pàg. 12 3.Definició del projecte Mapa de Soroll de Barcelona Districte 09 – Sant Andreu 4. ANTECEDENTS Barcelona va publicar el seu primer mapa de soroll l’any 1990. Aquest va ser actualitzat l’any 1997, per tal d’avaluar i reflectir els canvis provocats en gran part per les modificacions urbanístiques i de distribució de la ciutat realitzades per als Jocs Olímpics de 1992. En l’edició de 1997, es va avaluar l’evolució del nivell sonor en un període de 24h i el nivell sonor diürn i el nocturn en períodes de 10 minuts (aquests dos últims desembocaren en l’elaboració del mapa diürn i nocturn, que donava a més el percentatge de superfície exposada a cada interval de nivell sonor equivalent). Es va fer un estudi de la relació entre el soroll i diversos paràmetres, com són el trànsit de vehicles, l’amplada de carrer, el paviment, el grau de pendent i la distància a la font. Finalment es va avaluar l’exposició de la població al soroll i es van comparar els nivells anteriorment citats amb el mapa de sorolls que data de 1990, i se’n va estudiar la seva evolució al llarg del temps. De l’elaboració del mapa de soroll de 1997 es van extreure conclusions, com ara la de determinar el trànsit com a principal font de soroll ambiental a la ciutat. Degut a la variabilitat d’aquest al llarg del dia, es va poder fer una divisió clara entre dues franges horàries segons els nivells sonors obtinguts: diürn (de 7 a 22 hores) i nocturn (de 22 a 7 hores), aquest últim amb un descens notable respecte al primer. Avaluant el període nocturn es va poder observar una millora dels nivells compresos entre la 1 i les 4 hores respecte a la resta del període. Estudiant la relació del soroll amb diversos paràmetres, es va determinar que la diferència de nivells entre dia i nit no depenia del districte (aquesta diferència es fa més notable en carrers poc transitats, amb nivells menors), que l’amplada del carrer influeix sobre els nivells de soroll (per emissions de soroll similars, la immissió és menor a carrers amples que a carrers estrets), que els nivells d’immissió varien segons la distància a la font (nivells menors a major distància) i que el canvi de paviment per materials que tendeixen a la reducció del soroll ambiental generat pel trànsit de vehicles, el canvi de sentits de circulació i el canvi en l’aforament dels carrers contribueixen a la disminució dels nivells. Finalment cal dir que es va observar un lleuger descens dels nivells respecte l’anterior mapa (1990), atribuïbles fonamentalment a les actuacions sobre el paviment d’alguns carrers (ús de materials sonoreductors), a la millora dels vehicles amb el temps (cada cop menys sorollosos), als canvis de sentit de circulació de les vies, als canvis en l’aforament de carrers (alguns passant a ésser d’ús exclusiu per vianants) i als programes d’actuació municipal (control sistemàtic del soroll emès pels vehicles, aplicació de paviments porosos, ús de vehicles de la neteja i de recollida de residus menys sorollosos, ús de contenidors que permeten un buidat més ràpid i amb menys soroll, etc.). 4. Antecedents Pàg.13 Mapa de Soroll de Barcelona Districte 09 – Sant Andreu 5. Objectius del treball Pàg.14 Mapa de Soroll de Barcelona Districte 09 – Sant Andreu 5. OBJECTIUS DEL TREBALL El mapa de soroll és una representació gràfica, sobre plànol, de la situació acústica actual. Constitueix per a qualsevol ciutat un instrument bàsic de gestió ambiental, ja que la informació que conté és aplicable als camps d’urbanisme, manteniment, transports i circulació, neteja, medi ambient, cultura i esbarjo, etc. Per altra banda aquest tipus de mapes són un dels requeriments necessaris per a l'elaboració del Mapa Estratègic de Soroll. Amb el present projecte es pretén elaborar un mapa de soroll útil i precís, una eina de treball per a l’administració, així com un sistema d’informació per a la ciutadania. D'altra banda amb el mapa de soroll es pretén avaluar la contribució del nivell sonors en cada període horari (dia – tarda - nit) i com afecta cada font de soroll a aquesta contribució. L’objecte específic del mapa de soroll de Barcelona és, per una banda, ésser l’eina bàsica per a una futura política de gestió del soroll urbà, i per l’altra, el compliment amb els requeriments referents a mapes estratègics de soroll de la Llei de Protecció Contra la Contaminació Acústica, la Ley del Ruido i la Directiva Europea 2002/49/CE. També ha de donar la màxima informació sobre les fonts de soroll urbà, més enllà del que són els propis nivells de soroll. Cal tenir present, que com a element bàsic per a la gestió ambiental d’una ciutat, un mapa de sorolls ha de ser un instrument obert, ja que aquest tipus d’estris impliquen la necessitat de realitzar periòdicament actualitzacions parcials del mapa, per recollir així les variacions de nivells sonors que es vagin produint en funció de les diferents actuacions en la trama urbana. 5.Objectius del treball Pàg.15 Mapa de Soroll de Barcelona Districte 09 – Sant Andreu Pàg.16 5.Objectius del treball Mapa de Soroll de Barcelona Districte 09 – Sant Andreu 6. MARC LEGAL 6.1 La Directiva Europea sobre avaluació i gestió del soroll ambiental L’any 2002 la Unió Europea va aprovar la Directiva 2002/49/CE del Parlament Europeu i del Consell, del 25 de Juny del 2002, sobre avaluació i gestió del soroll ambiental. Aquesta Directiva determina que els països membres han d’elaborar mapes de soroll per aglomeracions, eixos viaris, eixos ferroviaris i aeroports civils. Un primer grup de mapes ha de ser presentat com a molt tard el 30 de Juny del 2007, i després un cada 5 anys. Això s’aplica a les grans infraestructures i a les aglomeracions de més de 250.000 habitants on la ciutat de Barcelona es troba inclosa. El segon grup de mapes ha de ser presentat com a molt tard el 30 de Juny del 2012. Això s’aplica a les infraestructures importants i a les aglomeracions de més de 100.000 habitants. Un any després de la presentació del mapa de soroll, s’han d’elaborar plans d’acció. El pla més senzill és la constatació que no és necessari prendre mesures de minoració degut a que no hi han persones afectades o que no queda afectada una zona natural. Però en la majoria dels casos serà necessari desenvolupar polítiques de gestió de sorolls i realitzar accions per reduir-lo. Aquesta política pot tenir com a objectiu la reducció del nombre d’habitants exposats a nivells de sorolls elevats, però també d’habitants amb nivells menors. Es poden prendre mesures concretes a la font (reducció de les fonts sonores), a la propagació del soroll (pantalles o talussos), incrementar les distàncies entre font i receptor, i finalment al mateix receptor (per exemple mitjançant l’aïllament dels habitatges). D’altra banda, a més la Directiva Europea obliga als països membres a comunicar els resultats del mapa de soroll al públic amb la finalitat de fer transparent la informació acústica de la ciutat i donar compliment a la Directiva 2003/4/CE de 28 de Gener de 2003 Relativa a l’accés del públic a la Informació Ambiental. També s’encarrega d’harmonitzar els indicadors i mètodes d’avaluació dins la Unió Europea a través dels projectes HARMONOISE i IMAGINE. Per contra, no estableix valors llindar per als nivells de soroll, ni prescriu les accions que s’han de prendre. Dit d’altra manera, la Directiva ha de ser implementada mitjançant legislació i polítiques nacionals, regionals i locals. 6.2 La Ley (estatal) de Ruido A Espanya s’implementa (transposa al dret intern) la Directiva Europea mitjançant la Ley 37/2003 del Ruido, del 17 de Novembre del 2003. Aquesta llei té per objectiu prevenir, vigilar i reduir la contaminació acústica, per evitar i reduir els danys que d’aquesta poden derivar-se per la salut humana, el béns o el medi ambient (article 1). Estan subjectes a les prescripcions d’aquesta llei tots els emissors acústics, ja siguin de titularitat pública o privada, així com les edificacions en qualitat de receptors acústics. 6. Marc legal Pàg.17 Mapa de Soroll de Barcelona Districte 09 – Sant Andreu La Ley del Ruido també conté disposicions relatives a la distribució competencial en matèria de contaminació acústica. En relació a la competència per la producció normativa, sense perjudici de la competència de les comunitats autònomes per desenvolupar la legislació bàsica estatal en matèria de medi ambient, es menciona la competència dels ajuntaments per aprovar ordenances en relació al soroll, i per adaptar les existents i el planejament urbanístic a les previsions de la llei. A més a més, s’especifiquen les competències de les diferents administracions públiques en relació a les diverses obligacions que la llei imposa i es regula la informació que aquestes administracions han de posar a disposició del públic. L’estat definirà els valors llindar que els titulars d’emissions acústiques estan obligats a respectar. Les comunitats autònomes i els ajuntaments, tan mateix, podran establir valors més estrictes en base a consideracions regionals o locals. Aquests valors han d’estar basats en polítiques de gestió de sorolls regionals o locals que recullin entre d’altres els objectius de qualitat acústica per al territori. Aquests objectius poden ser traduïts en un mapa de qualitat acústica. Les administracions públiques competents poden prendre o promoure un conjunt de mesures per procurar el màxim compliment dels objectius de qualitat acústica. Segons la Ley del Ruido, aquestes mesures es divideixen, amb caràcter general, en dos grans blocs: l’acció preventiva i l’acció correctora. La llei estipula uns instruments intermedis que poden ser tant preventius com correctors: els plans d’acció en matèria de contaminació acústica, que és, novament, matèria regulada a la Directiva Europea sobre Soroll Ambiental. Els plans d’acció han de correspondre, en relació al seu abast, als àmbits territorials dels mapes de soroll, i tenen per objectiu afrontar globalment les qüestions relatives a contaminació acústica, fixar accions prioritàries en cas d’incompliment dels objectius de qualitat acústica, i prevenir l’augment de contaminació acústica a les zones que la pateixin en escassa mesura. Diverses autoritats autònomes han desenvolupat les seves pròpies lleis sobre el soroll ambiental. Durant els pròxims anys, aquestes hauran de ser harmonitzades amb la Directiva Europea i la Ley del Ruido. El mateix s’aplica al gran nombre d’ordenances municipals ja existents. 6.3 Real Decreto 1513/2005 El 16 de Desembre de 2005 es publica el Reial Decret 1513/2005, pel qual es desenvolupa la Ley 37/2003, del 17 de Novembre, del Ruido, en referència a l’avaluació i gestió del soroll ambiental. Aquest decret suposa un desenvolupament parcial de la Ley del Ruido, que comprèn la contaminació acústica derivada del soroll ambiental i la prevenció i correcció, en el seu cas, dels seus efectes sobre la població en consonància amb la Directiva Europea 2002/49/CE. Per al compliment del seu objectiu es regulen diverses actuacions com és l’elaboració de mapes estratègics de soroll per a determinar l’exposició de la població al soroll ambiental, l’adopció de plans d’acció per prevenir i reduir el soroll ambiental, sobretot quan els nivells d’exposició poden tenir efectes nocius sobre la salut humana, així com posar a disposició de la població la informació sobre soroll ambiental i els seus efectes, i tota aquella informació de que disposin les autoritats competents en relació al cartografiat acústic i plans d’acció derivats. Pàg. 18 6. Marc legal Mapa de Soroll de Barcelona Districte 09 – Sant Andreu 6.4 Llei de Protecció contra la Contaminació Acústica de la Generalitat de Catalunya L’any 2002 fou aprovada la llei 16/2002, ‘Llei de Protecció contra la Contaminació Acústica’, amb l’objectiu d’establir el marc legal que permet prevenir i corregir la contaminació acústica a Catalunya. El marc competencial estableix que a la Generalitat de Catalunya li correspon l’ordenació general, mentre que els ajuntaments són els encarregats de realitzar actuacions als municipis. La llei defineix els objectius de qualitat acústica al seu territori, aprovar el mapa de capacitat acústica, elaborar i aprovar ordenances reguladores de la contaminació acústica i regular, controlar i inspeccionar instal·lacions, maquinària i activitats, entre d’altres. També defineix nivells d’avaluació per a la immissió a l’ambient interior així com per les vibracions. 6.5 Ordenança General del Medi Ambient Urbà de l’Ajuntament de Barcelona Aquesta ordenança, del 26 de març de 1999, tracta un conjunt de temes ambientals. La contaminació acústica és tractat al títol III, que també regula el marc d’actuació municipal en matèria de soroll i vibracions. El capítol 1 determina els objectius, l’àmbit d’aplicació i algunes definicions. El capítol 2 tracta de la gestió de soroll com a part de la gestió ambiental en general. El capítol 3 defineix alguns criteris de qualitat acústica. Finalment, els capítols 4 i 6 tracten del soroll ambiental, el soroll a l’interior i el soroll d’activitats respectivament. 6.Marc legal Pàg.19 Mapa de Soroll de Barcelona Districte 09 – Sant Andreu Pàg. 20 6. Marc legal Mapa de Soroll de Barcelona Districte 09 – Sant Andreu 7. CARACTERÍSTIQUES GENERALS DE LA ZONA ESTUDIADA 7.1. Superfície i població La ciutat de Barcelona consta de 10 districtes municipals. Sant Andreu, el districte 9, té una superfície de 656,4ha, suposant el 6’5% del territori de la ciutat de Barcelona, i limita amb els districtes de Sant Martí, Horta-Guinardó i Nou Barris, així com amb els municipis de Santa Coloma de Gramenet i Sant Adrià de Besòs. Aquesta superfície es pot dividir segons les qualificacions urbanístiques de la següent manera (Taula 7.1): 7.1 - Superfície segons qualificacions urbanístiques del districte Superfície Superfície absoluta (Ha) relativa (%) Total sòl parcel·lat 478,3 72,9 Sòl qualificat residencial 171,9 26,2 Sòl qualificat industrial 80,4 12,2 Sòl qualificat parc urbà 53,4 8,1 Sistema comunicacions Ferroviari 42,7 6,5 Vials parcel·lats 72,8 11,1 Sistema d’equipaments i serveis tècnics Equipaments 47 7,2 Serveis tècnics 9,6 1,5 Sòl pendent de qualificar 0,5 0,1 Total sòl no parcel·lat i/o forestal 178,1 27,1 TOTAL 656,4 100 Font: Departament d’Estadística, Ajuntament de Barcelona. Sant Andreu en xifres, novembre de 2006. (Dades de 2004) Els grans espais verds del Districte (parcs urbans) són el Parc de la Pegaso (3,7ha), el Parc de la Trinitat (7ha) i el Parc de la Maquinista (2,1ha), i representen el 2,4% de parcs urbans de Barcelona. El districte és travessat longitudinalment per dues vies força transitades: Avinguda Meridiana i Passeig Torras i Bages. D’altra banda, la seva superfície limita a l’est amb la Ronda Litoral. Dues vies en sentit transversal suporten un gran volum de trànsit: passeig de Fabra i Puig i passeig de Santa Coloma. Finalment, el districte és recorregut en diagonal per Passeig Maragall i carrer Felip II. Aquestes, juntament amb Sagrera, Navas, Ramón Albó i Sant Adrià, són les vies més importants que vertebren Sant Andreu i que sostenen el volum més gran de trànsit. La seva població és de 142.598 habitants, segons les dades del Cens Municipal continu a 1 de gener de 2005, xifra que suposa una població relativa del 9% respecte el total d’habitants de la ciutat de Barcelona (1.593.075 habitants). La densitat de població és de 217,24 habitants/ha enfront dels 158,53 habitants/ha de Barcelona. 7. Característiques generals de la zona estudiada Pàg. 21 Mapa de Soroll de Barcelona Districte 09 – Sant Andreu La població té la següent distribució per edats (Taula 7.2): 7.2 - Grups d’edat del districte Valors absoluts Percentatges (%) Nens (0-14 anys) 16.680 11,8 Joves (15-24 anys) 15.775 11,2 Adults (25-64 anys) 81.531 57,8 Vells (més de 65 anys) 27.168 19,2 TOTAL 141.154 100 Font: Departament d’Estadística, Ajuntament de Barcelona. Sant Andreu en xifres, novembre de 2006. (Dades de 2004) Des de 2001 hi ha hagut un increment de 5.130 persones, amb un lleuger envelliment de la població. La població laboralment activa representa un 49,4% del total del districte (el 44% està ocupada i el 5,4% a l’atur). 7.2. Característiques urbanístiques El districte de Sant Andreu es divideix en 7 zones urbanísticament diferents: Navas, La Sagrera, el Congrés i els Indians, Bon Pastor, Baró de Viver, Sant Andreu i la Trinitat Vella. El barri de Sant Andreu es caracteritza per tenir un elevat nombre de carrers peatonals i de trànsit restringit. La tipologia comú és de carrers estrets poc transitats. No obstant, també conté d’altres vies que serveixen de comunicació entre els diferents punts del districte que són molt més transitades: Rambla Fabra i Puig, Passeig Torras i Bages i Passeig de Santa Coloma són els més representatius. El barri de la Trinitat Vella es situa a prop del nus de la Trinitat, el nexe de comunicació de les grans infraestructures més important de la ciutat. Els seus carrers són més aviat estrets i amb desnivell. El Baró del Viver està situat al costat de la gran infraestructura de la Ronda Litoral. És el barri més petit pel que fa a superfície, i el trànsit es redueix a petits carrers de comunicació interna. El Bon Pastor inclou dues àrees ben definides. Per una banda tota la superfície d’ús industrial del districte, amb plena convivència amb edificis residencials, com en el cas de la zona de la Maquinista. Per l’altre banda, a la vora de la Ronda Litoral, es troba una zona de cases baixes i carrers estrets amb poc trànsit. La Sagrera és una zona d’edificis alts, i com a element principal, esmentar que és creuada per la gran infraestructura de l’Avinguda Meridiana, via d’entrada i sortida de la ciutat. Pàg.22 7. Característiques generals de la zona estudiada Mapa de Soroll de Barcelona Districte 09 – Sant Andreu Navas es troba a la part oest del districte, essent limítrof amb el districte de l’Eixample i adquirint la tipologia pròpia dels seus carrers. Finalment, també ubicat a l’oest del districte trobem el barri del Congrés i els Indians, amb edificis alts i travessat de nord a sud pel carrer Felip II, de notable afluència. El vial amb un major volum de trànsit però, és el Passeig Maragall, límit oest del barri. 7.1 Divisió del districte en zones Sant Andreu consta amb un total de 9.127 immobles ( el 10,5% del total de Barcelona), 7.652 dels quals són edificis familiars (83,8%), i 1410 són edificis no destinats a habitatge (15,4%). La distribució dels diferents edificis segons el nombre de plantes que presenten és la següent (Taula 7.3): 7.3 - Distribució dels edificis segons el nombre de plantes Valors absoluts Percentatges (%) 1 planta 3.049 33,4 2 plantes 2.227 24,4 3 plantes 746 8,2 4 plantes 496 5,4 7. Característiques generals de la zona estudiada Pàg.23 Mapa de Soroll de Barcelona Districte 09 – Sant Andreu Valors absoluts Percentatges (%) 5 plantes 896 9,8 6 plantes 413 4,5 7 plantes 305 3,3 8 plantes 508 5,6 9 plantes 86 0,9 10 o més plantes 401 4,4 TOTAL 9.127 100 Font: Departament d’Estadística, Ajuntament de Barcelona. Sant Andreu en xifres, novembre de 2006. (Dades de 2001) 7.3. Trànsit: parc mòbil, transport públic i circulació 7.3.1. Parc mòbil Segons el cens de vehicles, el nombre total de vehicles censats a Sant Andreu l’any 2004 era de 72.857, que representa el 7,7% sobre els 942.232 vehicles censats a la ciutat de Barcelona. A continuació es mostra la distribució dels vehicles segons la seva tipologia (Taula 7.4): 7.4 - Distribució de vehicles segons tipologia Valors absoluts Percentatges (%) Turismes 50.841 69,8 Motos 8.255 11,3 Ciclomotors 6.645 9,1 Furgonetes 3.374 4,6 Camions 2.625 3,6 Altres 1.117 1,5 TOTAL 72.857 100 Font: Departament d’Estadística, Ajuntament de Barcelona. Sant Andreu en xifres, novembre de 2006. (Dades de 2004) Dels 50.841 turismes censats, vora el 31% té una antiguitat igual o superior als 15 anys. Del total de motos censades, a continuació es mostra la seva distribució segons el cubicatge (Taula 7.5): 7.5 - Cubicatge de motos del districte Valors absoluts Percentatges (%) Fins a 125 cc 3.761 45,6 més de 125 cc 4.494 54,3 TOTAL 8.255 100 Font: Departament d’Estadística, Ajuntament de Barcelona. Sant Andreu en xifres, novembre de 2006. (Dades de 2004) Pàg.24 7. Característiques generals de la zona estudiada Mapa de Soroll de Barcelona Districte 09 – Sant Andreu 7. Característiques generals de la zona estudiada Pàg.25 Mapa de Soroll de Barcelona Districte 09 – Sant Andreu 7.3.2. Transport públic Sant Andreu compta amb una bona xarxa de transports públics. A part de les nombroses línies d’autobusos metropolitans que hi passen, és travessat longitudinalment per la línia 1 del metro de Barcelona, amb 7 parades al llarg del districte. Les línies 4 (parada Maragall) i 5 (parades Sagrera, Congrés i Maragall) fan presència al sector oest. També d’oest a est trobem el pas de línies de tren, amb tres parades: Sant Andreu Comtal, Sant Andreu Arenal i Clot. Finalment, Sant Andreu compta amb una estació d’autobusos: Fabra i Puig. 7.3.3. Circulació Pel que fa a vialitat, al districte hi trobem dues sortides de rondes per l’est: la 1 de Ronda de Dalt i la 30 de Ronda Litoral. El volum més important de trànsit se situa a les rondes de Dalt i Litoral. A continuació es mostra el volum de trànsit en dies feiners als accessos i als carrers amb més intensitat circulatòria (Taula 7.6): 7.6 – Vehicles/dia a les principals vies del districte Via Vehicles/dia Av. Meridiana 92.199 Nus de la Trinitat 132.635 Autopistes Nus de la Trinitat 105.981 Ronda de Dalt 93.871 Ronda Litoral 121.266 Potosí 31.377 Pg. De Santa Coloma 22.002 Font: Departament d’Estadística, Ajuntament de Barcelona. Sant Andreu en xifres, novembre de 2006. (Dades de 2004) 7.4. Activitats Al districte de Sant Andreu es desenvolupen un total de 8.934 activitats, representant el 4,8% de les activitats empresarials que es duen a terme a la ciutat de Barcelona. Aquestes activitats es distribueixen en els següents grups (Taula 7.7): 7.7 - Distribució de les activitats del districte Absoluts Percentatge (%) Indústria 983 11,0 Transformació de metalls 385 4,3 Edició i mobles 280 3,1 Tèxtil i confecció 134 1,5 Indústria NCAA 101 1,1 Altres 83 0,9 Pàg.26 7. Característiques generals de la zona estudiada Mapa de Soroll de Barcelona Districte 09 – Sant Andreu Absoluts Percentatge (%) Construcció 191 2,1 Comerç engròs 566 6,3 Comerç detall 2.261 25,3 Productes alimentaris 765 8,6 Roba i calçat 434 4,9 Articles per a la llar 288 3,2 Llibres i periòdics 104 1,2 Productes químics i farmacèutics 207 2,3 Material transport 62 0,7 Comerç NCAA 401 4,5 Serveis 3.370 37,7 Transport i comunicació 1.024 11,5 Hoteleria 618 6,9 Immobiliàries i serveis d’empresa 498 5,6 Ensenyament i sanitat 250 2,8 Mediació financera 162 1,8 Altres serveis 818 9,2 Professionals 1.563 17,5 Comerç i turisme 293 3,3 Jurídiques, financeres i assegurances 290 3,3 Sanitat 290 3,3 Indústria i construcció 248 2,8 Altres 442 4,9 TOTAL 8.934 100 Font: Departament d’Estadística, Ajuntament de Barcelona. Sant Andreu en xifres, novembre de 2006. (Dades de 2004) 7.5. Fonts de soroll Les fonts de soroll que afecten a Sant Andreu es podrien dividir en tres grans grups: soroll de trànsit, soroll d’activitats industrials i soroll d’activitats d’oci nocturn. El trànsit de vehicles és la font de soroll que més afecta al districte en la seva totalitat. A part dels carrers que el travessen, Sant Andreu compta amb dues grans rondes, amb un alt volum de trànsit. A més, la seva situació sobre el plànol fa que sigui un dels punts d’entrada a la ciutat de Barcelona més important. D’altre banda, cal esmentar la presència de zones de vianants, especialment al barri de Sant Andreu, llocs on aquesta font perd gran part de la seva predominança. A causa en gran part de la seva situació geogràfica, Sant Andreu té un fort desenvolupament industrial, cosa que seria impensable d’altres districtes més cèntrics i residencials dins la ciutat de Barcelona. Això fa que una altra de les seves fonts 7. Característiques generals de la zona estudiada Pàg.27 Mapa de Soroll de Barcelona Districte 09 – Sant Andreu destacades de soroll sigui el produït per activitats industrials, que afecten sobretot el sector sud i est. Per últim, una font que també pren importància és el soroll generat per les activitats d’oci nocturn distribuïdes pel districte de Sant Andreu, com són zones de bars, pubs musicals, etc. Aquestes es troben ubicades, fonamentalment, a la Rambla de Fabra i Puig, carrer de Concepció Arenal i al centre comercial de la Maquinista. 7.6. Àrees i punts sensibles al soroll Hi ha punts que, majoritàriament degut a la funció que desenvolupen, requereixen d’una especial protecció contra la contaminació acústica. Aquest és el cas dels hospitals, geriàtrics, centres de dia, escoles i biblioteques. Les àrees i els punts més sensibles al soroll que tinguin una situació propera a grans fonts de soroll, com ara indústries i vies de circulació principals, seran casos crítics. Dins el perímetre de Sant Andreu hi ha tres hospitals o clíniques principals: la Clínica Sant Jordi (pròxima a les línies de tren de l’estació de Sant Andreu Comtal), la Clínica Residencial Geriàtrica Coroleu i el Centre de Dia Serveis Geriàtrics de Barcelona (situat a l’Avinguda Meridiana). Pel que fa a escoles, se’n poden comptar més d’una trentena, entre ensenyament infantil, educació primària i educació secundària. El nombre d’aquestes que es veu afectat per la proximitat de fonts de soroll importants (el Nus de la Trinitat, les Rondes i les Autopistes, l’Avinguda Meridiana, la zona est industrial o les vies de tren) és força elevat. 7.8 Resum de punts sensibles al soroll Tipus d’equipaments Quantitat Equipaments mèdics 3 Centres d’ensenyament 36 Museus 1 Equipaments lúdics 22 Centres d’Atenció Primària (CAP) 4 Biblioteques 3 Varis tipus d’equipaments 5 Font: Pàgina web de l’Ajuntament de Barcelona. Pàg.28 7. Característiques generals de la zona estudiada Mapa de Soroll de Barcelona Districte 09 – Sant Andreu 8. INDICADORS DE SOROLL Els indicadors de soroll, es poden dividir entre dos tipus, els de mesura i els d’avaluació. Els indicadors de soroll de mesura, son aquells que ens dóna directament l’equip de mesura i que són la base per calcular els d’avaluació, per tant en els indicadors de soroll d’avaluació es necessari fer un processat, més o menys complex. Habitualment aquest processat consisteix en referenciar nivells respecte temps, distàncies, aplicar correccions per característiques del soroll, etc... En primer lloc es descriuen els paràmetres que s’han mesurat i adjuntat a les bases de dades de l’aplicatiu. Després s’exposaran els nivells d’avaluació. 8.1. Paràmetres mesurats Nivell de pressió sonora continu equivalent ponderat A, LAeq. Aquest és el nivell més utilitzat i referent en el mon de l’acústica ambiental, correspon al nivell mig d’energia durant un període de temps de mesura determinat. La seva definició, segon la ISO 1996-1, es deu vegades el logaritme decimal del quocient entre el quadrat de la pressió sonora quadràtica mitja durant un interval de temps determinat i la pressió acústica de referència, on la pressió sonora s’obté amb la ponderació en freqüència normalitzada A. ⎡ L 10log 1 p 2 A (t) ⎤ Aeq = ⎢T ∫ p2 dt⎥ ⎢⎣ T 0 ⎦⎥ On: pA(t) és la pressió sonora instantània ponderada A durant el període de temps t p0(t) és la pressió acústica de referència, 20 µPa Una manera més amigable de representar matemàticament el Nivell LAeq és: ⎡ 1 N Li ⎤L 10Aeq = 10 log⎢ ∑10 ⎥ ⎣N i=1 ⎦ On: Li és el nivell en dB de la pressió sonora instantània ponderada A. Nivell de pressió sonora màxim, LAFmàx. Es defineix com el major nivell de pressió sonora ponderat en temporalment en Fast i ponderat freqüencialment en A, durant un interval de temps determinat. 8. Indicadors de soroll Pàg.29 Mapa de Soroll de Barcelona Districte 09 – Sant Andreu Nivell de pressió sonora mínim, LAFmín. Es defineix com el menor nivell de pressió sonora ponderat en temporalment en Fast i ponderat freqüencialment en A, durant un interval de temps determinat. Nivell percentil, N. Es defineix com el nivell de pressió sonora ponderat en freqüència i ponderat en el temps superat en el N%. Els nivells percentils més utilitzats són el L10 i L90 que es defineixen com: LAF10,t és el nivell de pressió sonora ponderat en freqüència en A, superat en el 10% del interval de mesura, t. Aquest paràmetre és un observador dels nivells de màxims o de pic. LAF90,t és el nivell de pressió sonora ponderat en freqüència en A, superat en el 90% de l’interval de mesura, t. Aquest percentil és un indicador del soroll de fons sense arribar als mínims absoluts. La diferència entre els percentils 10 i 90 ens dona informació de la variabilitat del soroll, si la diferència entre aquests dos és gran, vol dir que el soroll mesurat és variable en el temps, mentre que un diferencial petit, ens diu que el soroll és força estable o constant. Nivell de pressió sonora impulsional ponderat A, LAI. És el nivell de pressió sonora ponderat A, determinat amb la característica temporal Impulse. Aquest paràmetre l’utilitza la “Llei 16/2002 de protecció contra la contaminació acústica”, per tal de caracteritzar el soroll i avaluar la possible impulsionalitat d’aquest. Els paràmetres mencionats anteriorment estan descrits en la norma “ISO 1996-1 Descripció, mesurament i avaluació del soroll ambiental”, en la “Part 1: Magnituds bàsiques i mètodes d’avaluació”, norma de referència per mesures acústiques ambientals. 8.2. Paràmetres d’avaluació Els nivells d’avaluació s’extreuen a partir dels nivell mesurats, i a continuació es defineixen els utilitzats en l’elaboració del mapa estratègic de Barcelona. Índex de soroll dia-vespre-nit, Lden. Indicador del nivell de soroll global durant les 24 h del dia, tenint en compte els períodes dia, tarda i nit. És un dels dos índex fixats per la UE, en la seva directiva 2002/49/CE sobre avaluació i gestió del soroll ambiental, per tal de determinar la molèstia vinculada a l’exposició al soroll. ⎡ L 10log 1 ⎛ Ld Le+5 Ln+10 ⎞⎤ den = ⎢ ⎜⎜14 ⋅10 10 + 2 ⋅10 10 +8 ⋅10 10 ⎟⎥ 24 ⎟ ⎢⎣ ⎝ ⎠⎥⎦ On: Pàg.30 8. Indicadors de soroll Mapa de Soroll de Barcelona Districte 09 – Sant Andreu Ld Nivell de dia que es defineix com el nivell sonor mitjà a llarg termini ponderat A, determinat durant tots els períodes diürns d’un any. Al període de dia li correspon 14 hores, de 7 a 21 hores. ⎡ LAeq ,t ,i ⎤ Ld = 10 log 1 ⎢ ∑10 10 ⎥ ⎢⎣14 i ⎥⎦ On: LAeq,i és el nivell de pressió sonora continu equivalent, ponderat A, mesurat en un temps t, estimat en la fase i. Le Nivell vespertí que es defineix com el nivell sonor mitjà a llarg termini ponderat A, determinat durant tots els períodes vespertins d’un any. Al període de vespre li correspon 2 hores, de 21 a 23 hores. ⎡ LAeq ,t ,i ⎤ Le = 10 log 1 ⎢ 2∑10 10 ⎥ ⎢⎣ i ⎦⎥ On: LAeq,i és el nivell de pressió sonora continu equivalent, ponderat A, mesurat en un temps t, estimat en la fase i. Ln Nivell de nit que es defineix com el nivell sonor mitjà a llarg termini ponderat A, determinat durant tots els períodes nocturns d’un any. Al període de nit li correspon 8 hores, de 23 a 7 hores. Aquest és el segon índex fixat per la UE, en la seva directiva 2002/49/CE sobre avaluació i gestió del soroll ambiental, per tal de determinar les alteracions del son degut al soroll. ⎡1 LAeq ,t ,i ⎤Ln = 10 log⎢ ∑10 10 ⎥ ⎣⎢8 i ⎥⎦ On: LAeq,i és el nivell de pressió sonora continu equivalent, ponderat A, mesurat en un temps t, estimat en la fase i. Es considera que: 8. Indicadors de soroll 31 Mapa de Soroll de Barcelona Districte 09 – Sant Andreu - Un any correspon a l’any considerat per l’emissió del so i a un any mig pel que es refereix a les condicions meteorològiques. - El so considerat és el so incident, es a dir, no es considera el so reflectit (que suposa una correcció de 3 dB). - Per l’elaboració de mapes estratègics de soroll, els resultats de les mesures s’han de corregir per una alçada de 4 m. Els paràmetres anteriorment descrits estan descrits en la norma “ISO 1996-2. Descripció, mesurament i avaluació del soroll ambiental”, en la “Part 2: Determinació del nivells de soroll ambiental”. Finalment, a nivell de Catalunya, és d’aplicació la Llei 16/2002 de protecció conta la contaminació acústica, on s’estableix la necessitat d’avaluar característiques del soroll com són la impulsionalitat o la tonalitat, característiques que en cas d’existir incrementen la sensació de molèstia del soroll. Aquests criteris també queden recollits a l’Ordenança del Medi Ambient Urbà de Barcelona (aprovada el 26/3/1999). Components tonals, L. Nivell d’avaluació de presència de components tonals. A partir d’un anàlisi espectral amb resolució d’1/3 d’octava, en dB, es defineix aquest paràmetre a partir de la fórmula següent. L = Lt − Ls On: Lt és el nivell de pressió sonora de la banda, analitzada en terços d’octava, que conté el to que predomina. Ls és la mitjana aritmètica dels nivells de les dues bandes situades immediatament, una per sobre i una per sota, de la banda de la freqüència que conté el to que predomina La determinació de la presència de components tonals es realitza en funció del nivell L i de la banda de freqüències analitzada. Llavors per les bandes: de 20 a 125 Hz: Si el nivell L és menor a 8 dB no hi ha components tonals. Si el nivell L es situa entre 8 i 12 dB hi ha component tonal net. Si el nivell L és major a 12 dB hi ha component tonal fort. de 160 a 400 Hz: Si el nivell L és menor a 5 dB no hi ha components tonals. Si el nivell L es situa entre 5 i 8 dB hi ha component tonal net. Pàg.32 8. Indicadors de soroll Mapa de Soroll de Barcelona Districte 09 – Sant Andreu Si el nivell L és major a 8 dB hi ha component tonal fort. a partir de 500 Hz: Si el nivell L és menor a 3 dB no hi ha components tonals. Si el nivell L es situa entre 3 i 5 dB hi ha component tonal net. Si el nivell L és major a 5 dB hi ha component tonal fort. Components impulsius, LI. Nivell d’avaluació de components impulsius, Aquest nivell es defineix com la diferència entre el nivell equivalent de pressió sonora ponderat amb ponderació temporal Impulse, i el nivell de pressió sonora continu equivalent ponderat A. Ambdós nivells amitjanats durant un període de temps T. LI = LAI ,T − LAeq ,T On: LAI,T és el nivell de pressió sonora continu equivalent ponderat A, determinat amb la característica temporal Impulse, amitjanat en el temps T. LAeq,T és el nivell de pressió sonora continu equivalent ponderat A, durant el període de temps T. 8. Indicadors de soroll 33 Mapa de Soroll de Barcelona Districte 09 – Sant Andreu Pàg.34 8. Indicadors de soroll Mapa de Soroll de Barcelona Districte 09 – Sant Andreu 9. METODOLOGIA EMPRADA EN LA REALITZACIÓ DEL MAPA DE SOROLL 9.1. Introducció L’estudi necessari per a l’elaboració mapa de sorolls de Barcelona es desenvolupa en dues fases diferenciades: una general i una de detall. La primera fase correspon a l’estudi del la principal font de soroll de la ciutat: el trànsit. Dins de les eines recomanades per la legislació actual (simulacions i mesures de camp), s’ha optat per la darrera, donada la diversitat, tant urbanística com de fonts de soroll, del districte de Sant Andreu, fet que comportaria una modelització (necessària per a la simulació) molt complexa. La segona fase té per objecte l’estudi d’altres tipologies sonores, com ara: grans infraestructures, activitats d’oci, activitats industrials i soroll a parcs i a illes interiors. En aquest cas, es combinen ambdues eines, simulació i mesures de camp, a excepció de les activitats d’oci i industrials, que s’usen únicament les mesures. 9.2. Metodologia treball de camp 9.2.1. Metodologia de mesura La metodologia emprada per a la realització de les mesures de camp d’aquest mapa, ha seguit en tot moment les recomanacions presents a les normes ISO 1996-1 i ISO 1996-2, de descripció, mesura i avaluació de soroll ambiental. S’han realitzat les mesures en condicions meteorològiques normals i en absència de pluja, amb una durada mínima de 15 minuts, extensibles a criteri del tècnic. Els paràmetres obtinguts han estat: LAeq,T, Lmax, Lmin, L10 i L90. El protocol de mesura seguit es descriu a continuació: • Omplir la fitxa amb les dades de situació. Validació de les condicions atmosfèriques (temperatura, humitat i velocitat del vent). • Muntar l’equip de mesura sobre un tres peus, guardant les distàncies de seguretat de 1,5 a 2 metres a les superfícies reflectants. En el cas de que no fos possible, s’introduirien correccions, que poden sostreure 3 dB(A) a la mesura (correccions que es defineixen a la norma i que recull la Llei catalana de protecció contra la contaminació acústica 16/2002). • Col·locar el sonòmetre a un alçada de 1,2-1,5 metres del terra i posicionar-lo cap a la font de soroll amb un angle de 45 º. • Realització de la verificació inicial de l’equip mitjançant un calibrador sonor. • Realitzar la mesura/es. • Durant la mesura/es, realitzar un comptatge de vehicles, anotant en el full de seguiment aquelles incidències a tenir en compte a l’hora de processar els resultats. 9. Metodologia emprada en la realització del mapa de soroll Pàg.35 Mapa de Soroll de Barcelona Districte 09 – Sant Andreu • Una vegada acabada la mesura, guardar-la a la memòria i apuntar en el full el registre i els valors numèrics de la mesura, especialment el Leq. • Realització de la verificació final de l’equip mitjançant un calibrador sonor. Cal esmentar que en l’estudi específic de soroll industrial s’han realitzat mesures per bandes de terç d’octava, ja que les fonts industrials, per la seva tipologia, són especialment susceptibles de generar components tonals. S ’han realitzat 2 tipus de mesures, de curta i de llarga durada. En primer lloc, les de curta durada tenen un temps d’integració mínim de 15 minuts, temps mínim considerat com representatiu, i compten amb la presència d’un tècnic expert que garanteix la no presència de fonts no desitjades en tot el període de mesura. El mateix tècnic té la potestat d’ampliar el temps d’integració, segons el seu criteri. En segon lloc, les mesures de llarga durada, en les quals s’enregistren diversos períodes de 24 hores (amb temps d’integració de 15 minuts), aporten informació de la variabilitat del nivell sonor al llarg del dia, alhora que permeten aïllar de manera més eficient el comportament acústic de les diferents fonts de soroll. 9.2.2 Fonts d’informació Les fonts d’informació utilitzades en l’elaboració del Mapa de sorolls del districte de Gràcia han estat les següents: • la cartografia del districte de Sant Andreu. • l’aranya de trànsit, on es recull l’IMD de les vies del districte, facilitat per la Via Pública • la relació de carrers i espais en obres del districte de Sant Andreu, per tal de seleccionar els punts de mesura més adequats. • el Mapa Sònic de Barcelona. Districte 9 (Sant Andreu) 1997. 9.2.3 Instrumentació Per a la realització de les mesures, s’ha seguit la normativa ISO-1996, que fa referència a la instrumentació a utilitzar així com a les condicions en les quals fer les mesures. Segons les seves indicacions, cal emprar sonòmetres integradors de classe 1 amb temps de resposta ràpida i amb corba de ponderació A. També s’ha fet ús de calibradors per a la verificació inicial i final dels sonòmetres, i d’estacions meteorològiques portàtils per a l’obtenció de les condicions atmosfèriques (vent, temperatura i humitat). A continuació es mostra un llistat dels equips emprats. A l’annex 2 es mostren els certificats de verificació de calibració de tots ells. 9.1 – Equips de mesura emprats Quantitat Model 4 Cesva sC-310 1 Cesva sC-30 Pàg.36 9. Metodologia emprada en la realització del mapa de soroll Mapa de Soroll de Barcelona Districte 09 – Sant Andreu Quantitat Model 5 Cesva sC-20 2 Bruel&Kjaer 2250 1 Bruel&Kjaer 2238 1 01 dB Symphonie 1 01 dB SOLO 9.2.4 Tipologies de fonts de soroll – criteris de selecció dels punts de mesura Com bé s’ha apuntat a nivell introductori, el soroll es pot dividir en 6 grans grups, segons la seva tipologia de font de soroll: trànsit, grans infraestructures, activitats d’oci, activitat industrial, parcs i illes interiors. L’elecció dels punts de curta durada (mesures de 15 minuts) per l’estudi de cada tipologia de font de soroll ha estat definida segons el següent criteri: a tots els barris s’ha fet una assignació de punts, en funció de la seva àrea, densitat de població, activitat i el seu trànsit. Un cop definit el número de punts de mesura per barri, es fa una distribució dels punts de la manera més uniforme possible, segons una quadricula dibuixada sobre el mapa per aconseguir una resolució òptima, fent un número de mesures més elevat (més densitat espacial) en punts de major interès, com ara podrien ser cruïlles entre carrers molt principals, carrers amb una circulació de vehicles elevada, aglomeracions, equipaments... Les mesures de llarga durada s’han realitzat amb la instal·lació de sonòmetres en punts de mesura fixos que es consideren prou representatius de la realitat acústica que es pretén caracteritzar. Aquestes mesures han estat d’una durada aproximada de 72 hores, comprenent dies laborables i no laborables alhora per una major representativitat. Donada la durada considerable de la mesura, els sonòmetres s’han instal·lat amb un kit d’intempèrie que en garanteix el correcte funcionament davant certs agents externs. S’ha cregut necessari realitzar mesures de curta durada en període nocturn en el cas de l’estudi de l’activitat industrial i d’oci, permeten aïllar millor aquestes fonts respecte d’altre. Endemés, sobre aquest darrer tipus de font de soroll s’han realitzat mesures en dues temporades diferenciades: a l’estiu i a l’hivern, on varia l'afluència de gent. 9.2.5 Planificació Amb la finalitat de caracteritzar d’una manera òptima les diferents fonts de soroll, i amb un elevat grau de representativitat, s’ha realitzat un estudi previ per triar la ubicació dels diferents punts de mesura. Aquests punts només es modifiquen en cas de presència d’obres que impedissin la realització de la mesura in situ. En total s'han realitzat un conjunt de 245 mesures de curta durada i 8 mesures de llarga durada. A continuació es mostra la taula amb la distribució final dels punts de mesura per a l’estudi de les diferents tipologies de fonts de soroll (taules 9.2 i 9.3). 9. Metodologia emprada en la realització del mapa de soroll Pàg.37 Mapa de Soroll de Barcelona Districte 09 – Sant Andreu 9.2 – Distribució punts de curta durada Oci Oci Act. Act. Zona Trànsit Grans Infraestruct. (Temp (Temp Industrial Industrial Parcs Illes TOTALBaixa) Alta) (dia) (nit) La Trinitat Vella 14 2 0 0 0 0 5 0 21 Baró de Viver 11 0 0 0 0 0 0 0 11 El Bon Pastor 20 3 1 1 35 35 5 2 102 La Sagrera 20 1 0 0 0 0 6 0 27 El Congrés i els 11 0 0 0 0 0 0 0 11 Indians Sant Andreu 51 0 3 3 0 0 0 3 60 Navas 10 1 0 0 0 0 0 2 13 TOTAL 137 7 4 4 35 35 16 7 245 9.3 – Distribució punts de llarga durada Oci Oci Zona Trànsit Grans Act. Infraestruct. (Temp (Temp Parcs Illes TOTALBaixa) Alta) Industrial La Trinitat Vella 0 0 0 0 0 0 0 0 Baró de Viver 0 0 0 0 0 0 0 0 El Bon Pastor 0 0 0 0 2 0 1 3 La Sagrera 0 1 0 0 0 0 0 2 El Congrés i els 0 0 0 0 0 0 0 0 Indians Sant Andreu 3 0 0 0 0 0 0 3 Navas 1 0 0 0 0 0 0 1 TOTAL 4 1 0 0 2 0 1 8 Per a l’estudi provocat pel trànsit, s’ha cregut convenient, segons la superfície i població del barri, realitzar un total de 137 mesures de curta durada i 4 de llarga durada. La distribució espaial de les mateixes s’ha realitzat sectoritzant el districte en les 7 zones esmentades i assignant un nombre de punts de mesura a cadascuna d’aquestes, atenent a les seves característiques de densitat de població i homogeneïtat dels vials. Pel que fa a l’estudi del soroll provocat per l’activitat industrial, s’ha considerat necessari realitzar un total de 35 mesures de curta durada i 2 mesures de llarga durada. Cal comentar que donada la variabilitat del soroll provocat per l’activitat industrial, s’ha considerat apropiat realitzar dues repeticions, en horari diürn i nocturn respectivament, sumant un total de 70 mesures. La distribució de les mateixes es va realitzar seguint la mateixa metodologia que amb l’estudi del soroll de trànsit viari. Un primer procés de sectorització de la zona, i una posterior assignació de punts de Pàg.38 9. Metodologia emprada en la realització del mapa de soroll Mapa de Soroll de Barcelona Districte 09 – Sant Andreu mesura en funció de les característiques de la zona, tals com densitat d’activitats industrials. La sectorització ha consistit en dividir en 3 zones el barri del Bon Pastor (l’únic del districte amb sòl d’us industrial) i ha estat la següent: el primer sector està ubicat a l’oest, delimitat pel carrer de Sant Adrià. El segon s’estén entre el barri de Bon Pastor i el carrer Potosí. Finalment, el tercer sector compren la zona delimitada pel propi carrer Potosí i el carrer Tucumán. A continuació es mostra la taula amb la distribució final dels punts 9.1 Sectorització de la zona industrial 9.4 – Distribució de punts per l’estudi del soroll creat per les activitats industrials Zona Nombre de punts 1 14 2 14 3 7 A l’estudi del soroll provocat per les activitats d’oci s’hi dediquen un total de 4 mesures de curta durada, amb repeticions en temporada alta i baixa. Es van buscar aquells punts més representatius de l’oci nocturn del districte de Sant Andreu: la zona del centre lúdico-comercial de la Maquinista, el carrer Concepció Arenal i la Rambla de Fabra i Puig en dues alçades diferents. Les illes singulars considerades objectiu d’estudi foren les situades a les següents cruïlles: Felip II - Sant Antoni Maria Claret, Dublín - Fabra i Puig i Fernando Pessoa - Cinca. Es van realitzar un total de 7 mesures de curta durada i 1 de llarga durada, realitzant la distribució atenent a les seves característiques, tals com la mida o configuració dels edificis. Finalment, s’han escollit 16 punts de curta durada per l’estudi del soroll als parcs i 7 de curta i 1 de llarga per a l’estudi de Grans Infraestructures. L’anàlisi d’aquestes darreres fonts es complementa amb la realització de simulacions. 9. Metodologia emprada en la realització del mapa de soroll Pàg.39 Mapa de Soroll de Barcelona Districte 09 – Sant Andreu 9.2.6. Validació de les dades Els resultats de les mesures han seguit un rigorós sistema de revisió realitzat per tècnics experts. A partir dels fulls de seguiment de mesura i els nivells obtinguts una vegada processades les mesures, es comprova la coherència dels resultats, podent desestimar en qualsevol moment la validesa d’alguna de les mesures i demanant la repetició d’aquesta. A tal efecte, s’ha generat, mensualment, un informe d’incidències on queden reflectides les actuacions realitzades pels tècnics de qualitat, tant pel que fa a possibles mesures desestimades com a actuacions "in situ", per comprovar la correcta execució d’aquestes, així com apuntar quines accions correctores s’han de dur a terme per evitar la repetició d’errors. Pàg.40 9. Metodologia emprada en la realització del mapa de soroll Mapa de Soroll de Barcelona Districte 09 – Sant Andreu 9.3. Metodologia de la modelització 9.3.1. Introducció Els models de predicció estan basats en relacions i formulacions matemàtiques extretes a partir d’estudis empírics i estadístics. Aquests ens permetran realitzar tot tipus d’estudis d’impacte acústic de problemes actuals de soroll, buscant solucions com barreres, millores d’aïllament o tractament de locals, fins a preveure futures carreteres o implantacions de noves indústries en una determinada zona. Els models de predicció d’exteriors, estudien la propagació del so, per diferents tipus de fonts i tenint en compte les condicions ambientals (vent, temperatura i humitat) i els efectes que es produeixen durant la propagació del so com la difracció, refracció i reflexió degut a obstacles, diferents camins de propagació o l’atenuació del terra. En general doncs ens trobarem formulacions del tipus : Lp = L *+DI + Dra + Ds + Da + Dt + Do + Dd + Dre + Dx+... On: • Li = Nivell de pressió sonora en el receptor. • L* = Nivell de la font, per soroll d’indústria o fonts puntuals vindrà donat amb Lw (potència acústica) i per soroll de trànsit pels nivells L25, L10, L15 o Lw’. • DI = Directivitat de la font. • Dra = Radiació de la font (sencera, meitat o ¼ d’esfera). • Ds = Efecte de la propagació del so que tendeix a expandir-se (spreading). • Da = Atenuació de l’absorció de l’aire (funció de la distància). • Dt = Atenuació del terra i de les condicions meteorològiques. • Do= Atenuació per obstacles (edificis, arbres). • Dd = Efecte de difracció degut corbes de nivell o obstacles estructurals (screening). • Dre = Reflexions produïdes. • Dx = Altres… En el mercat existeixen varis tipus de programes informàtics basats en models de predicció acústica : CADNA-A, SoundPlan, IMMI, etc… Tots ells estan basats en un o més models de predicció, és a dir, diferents processats matemàtics, diferenciant-se en la interfície màquina-operador, presentacions finals, etc… 9.3.2. Fonts d’informació Les fonts d’informació han estat varies: 1. Base cartogràfica: a partir de la cartografia del ICC i de la cartografia pròpia de l’Ajuntament de Barcelona. 2. Per les modelitzacions de les infraestructures : a. Aranya de trànsit de l’any 2004. 9. Metodologia emprada en la realització del mapa de soroll Pàg.41 Mapa de Soroll de Barcelona Districte 09 – Sant Andreu 9.2 Aranya de trànsit de Barcelona. 2004. 9.3 Aranya de trànsit. Zoom en la zona de la Ronda de Dalt (tram Gràcia). b. Viaries: Dades de mobilitat de les rondes, de l’any 2006, facilitades per l’Ajuntament de Barcelona. Pàg.42 9. Metodologia emprada en la realització del mapa de soroll Mapa de Soroll de Barcelona Districte 09 – Sant Andreu 9.4 Exemple de dades de mobilitat amb els IMD i el veh/h, pel punt de control 12, situat a l’alçada de l’Hospital Militar de la Ronda de Dalt. Exemple de dades de mobilitat amb els IMD i el veh/h, pel punt de control 12, situat a l’alçada de l’Hospital Militar de la Ronda de Dalt. Oc (%) : Percentatge de vehicles pesats. V (Km/h) : Velocitat mitjana de pas en quilometres hora. L (veh/h) : Número de vehicles hora (tot tipus de vehicles). IMD : Índex Mitja diari. És el número total de vehicles durant 24 hores. c. Ferroviàries: Dades d’horaris i circulació de trens per les vies, de l’any 2006-2007, facilitades per RENFE. 3. Per les modelitzacions dels parcs: a. Aranya de trànsit, de l’any 2004, facilitada per l’Ajuntament de Barcelona. b. Comptatges puntuals, realitzats a partir del treball de camp. 4. Dades meteorològiques obtingudes del Servei Meteorològic de Catalunya (SMC). Estacions automàtiques a la ciutat de Barcelona. 9. Metodologia emprada en la realització del mapa de soroll Pàg.43 Mapa de Soroll de Barcelona Districte 09 – Sant Andreu 9.3.3. Instrumentació El software que s’ha utilitzat és el CADNA-A, V 3.6. Aquest programa està desenvolupat per l’empresa DATAKUSTIK GMBH. 9.3.4. Establiment del model base El primer pas és limitar la zona d’estudi, i per aquest motiu la primera tasca ha consistit en agafar els fitxer del ICC, retallar-los fixant l’àrea d’estudi i deixant únicament aquella informació que és del nostre interès des del punt de vista del càlcul. És a dir prèviament hi ha tota una feina de tractament cartogràfic de les dades. Aquesta feina s’ha realitzat mitjançant l’Autocad. Els objectes o capes d’Autocad que s’han incorporat en el càlcul son: • Topogràfica. • Edificis. • Murs. • Arbres. • Herba. • Aigua. • Carrers - aceres. • Línies de tren. 9.5 Exemple de l’arxiu final amb les capes que s’importen al CADNA-A. Parc de la Vall d’Hebron. Pàg.44 9. Metodologia emprada en la realització del mapa de soroll Mapa de Soroll de Barcelona Districte 09 – Sant Andreu 9.3.5. Establiment del model de trànsit Per tal de caracteritzar les vies de trànsit viari, s’ha hagut de tenir informació de les variables que directa o indirectament són les responsables de que una via sigui més o menys sorollosa. 9.6 Finestra del CADNA-A, d’entrada de dades de la infraestructura viaria. Les dades necessàries per tal de caracteritzar correctament la via són: • Velocitat màxima permesa, per lleugers i pesats. • Tipus d’asfalt: porós, micro, bituminós, etc... • Composició del trànsit (% vehicles lleugers i % vehicles pesats) • Gradient de la via (la pendent d’aquesta). • Dades del número de vehicles: vehicles/hora o IMD. • Tipus de trànsit: continu/discontinu A partir d’aquestes dades i aplicant el model NMPB-Routes 96 (model francès), recomanat per la directiva, pel que fa a càlculs d’infraestructures viaries, es calcula el nivell d’emissió de la via, per les tres períodes Ldia, Ltarda i Lnit. A partir dels nivells d’emissió calculats, de la topografia i de les dades d’entorn, es calculen els nivells del mapa, amb una resolució de malla de 5 x 5 m. 9.2.6. Establiment del model ferroviari Anàlogament pel cas del càlcul d’infraestructures viaries, per tal de caracteritzar les vies de trànsit ferroviari, s’ha tingut en compte les variables que directa o indirectament són les responsables de que una via sigui més o menys sorollosa. 9. Metodologia emprada en la realització del mapa de soroll Pàg.45 Mapa de Soroll de Barcelona Districte 09 – Sant Andreu 9.7 Finestra del CADNA-A, d’entrada de dades de la infraestructura ferroviària. Les dades necessàries per tal de caracteritzar correctament la via són: • Velocitat màxima dels trens. • Tipologia de trens. • Composició dels trens. • Número de trens pels diferents períodes de tems dia, tarda o nit. • Existència de discontinuïtats en les vies. • Tipus de vies i suports. A partir d’aquestes dades i aplicant el model SMR-II (model holandès), recomanat per la directiva, pel que fa a càlculs d’infraestructures ferroviàries, es calcula el nivell d’emissió de la via, per les tres períodes Ldia, Ltarda i Lnit. A partir dels nivells d’emissió calculats, de la topografia i de les dades d’entorn, es calculen els nivells del mapa, amb una resolució de malla de 5 x 5 m. 9.4. Tractament de resultats 9.4.1 Tractament de resultats de mesures de curta durada En el cas de les mesures de curta durada, s’extreu, en primer lloc, el nivell equivalent ponderat A (LAeq). A aquest valor se li aplica, si escau, la correcció per contrarestar l’efecte provocat per la façana més propera al punt de mesura. En funció de la distància a la qual estigui situat el sonòmetre respecte de l’edifici, les reflexions produïdes a la façana d’aquest prendran més o menys importància. En conseqüència, s’haurà d’aplicar una correcció que penalitzi uns certs dB el nivell mesurat. Pàg.46 9. Metodologia emprada en la realització del mapa de soroll Mapa de Soroll de Barcelona Districte 09 – Sant Andreu Si les condicions en què s’efectua la mesura són les següents, -Alçada respecte el terra entre 1,2 i 1,5 metres -Distància superior a 3,5 metres respecte les superfícies reflectants no s’ha d’aplicar correcció per reflexions. En cas contrari, s’aplica una correcció que consisteix a sostraure entre 3 i 5dB(A) al nivell mesurat. Referent a l’alçada respecte al terra, segons la Directiva Europea, les mesures es realitzen 4 metres de del terra, o en el seu defecte, a 1’5 metres tot i efectuant les correccions pertinents. Aquesta darrera opció ha estat la triada en el present Mapa de Sorolls, per la major facilitat que suposa realitzar les mesures a 1’5 metres emprant un sistema amb trípode. Tot el conjunt de mesures de camp s’ha efectuat en període diürn, a partir d’un període mínim d’integració de 15 minuts. Per tant, l’obtenció del nivell de soroll diürn (relatiu al període comprés entre les 7:00 i les 21:00) en els diferents punts és directe, atribuint el nivell LAeq mesurat i corregit segons les indicacions comentades anteriorment. Per a l’obtenció del nivell de soroll del període vespre Le (comprés entre les 21:00 i les 23:00) i del període nocturn Ln (relatiu al període comprés entre les 23:00 i les 7:00), s’ha fet una extrapolació a partir dels resultats obtinguts en les mesures de llarga durada. Això ha estat possible en el cas de carrers pròxims als punts de mesura de llarga durada, o en punts amb característiques molt similars a aquests. Finalment, per a l’obtenció del nivell Lden s’aplica la següent formulació: Ld Le+5 Ln+10 L 10log14 ⋅10 10 + 2 ⋅10 10 +8 ⋅10 10 den = 24 on Ld és el nivell diürn, comprès entre 7:00h i 21:00h Le és el nivell de vespre, comprès entre 21:00h i 23:00h Ln és el nivell nocturn, comprès entre 23:00h i 7:00h Altres dades extretes de la mesura són els percentils, L10 i L90, que aporten informació relativa al clima de soroll; i els valors Lmax i Lmin , que s’obtenen d’agafar els nivells màxim i mínim de l’evolució temporal dels nivells proporcionats pel sonòmetre a cada temps d’integració. 9.4.2 Tractament de resultats de mesures de llarga durada Aquest tipus de mesures tenen una durada mínima de 72 hores, comprenent períodes laborables i festius, assolint a la majoria dels casos una durada de 4 dies. Es prepara el sonòmetre per tal de que enregistri nivells de soroll amb una periodicitat de 15 minuts, equivalent a la duració de les mesures curtes. 9. Metodologia emprada en la realització del mapa de soroll Pàg.47 Mapa de Soroll de Barcelona Districte 09 – Sant Andreu A cadascuna de les esmentades mostres se’ls hi aplica el factor de correcció per façana (deguda a les reflexions), així com la correcció en funció de l’alçada, ja que no sempre ha estat possible mesurar a 4 metres d’alçada. En casos excepcionals, en què podia existir algun obstacle interferent que actués a mode de barrera acústica, es realitza una mesura verificadora, de curta durada, a un altre punt sense presència d’obstacle. En cas d’existir diferències significatives, s’efectua la correcció equivalent. Una vegada efectuades les esmentades correccions, s’efectua el càlcul dels nivells Ld, Le i Ln a partir de totes les mostres enregistrades. A partir d’aquestes dades, es fa el càlcul del Lden de cada dia mesurat, aplicant la mateixa fórmula descrita anteriorment. Posteriorment, es calcula un Lden corresponent als dies laborables i un Lden per als festius, a partir dels diversos Lden obtinguts per cada dia, i finalment, un Lden global. Finalment, s’elaboren gràfics on es visualitza l’evolució temporal del nivell de soroll LAeq, junt amb els nivells estadístics L10 i el L90, amb una resolució de 15 minuts (veure annex 4). Pàg.48 9. Metodologia emprada en la realització del mapa de soroll Mapa de Soroll de Barcelona Districte 09 – Sant Andreu 10. AVALUACIÓ DE RESULTATS 10.1 Nivell sonor diürn 10.1.1. Soroll per trànsit Els punts amb un nivell de soroll més elevat es troben a Via Favència i al carrer de la Sagrera, amb nivells compresos entre els 75 i els 80 dB(A). Aquests vials formarien els punts més crítics pel que fa al soroll de trànsit al districte de Sant Andreu. En altres vies principals, com els carrers Gran de Sant Andreu, Sant Adrià, Santander o Rambla Fabra i Puig, existeixen nivells de soroll elevats, compresos entre els 70 i 75 dB(A). A la resta de carrers, el més habitual és trobar-hi nivells més baixos, compresos entre els 60 i els 70 dB(A). No obstant, existeixen vials que gaudeixen d’una millor qualitat acústica. La seva tipologia estàndard és de carrer interior amb poc trànsit, i s’hi donen uns nivells inferiors als 60 dB(A) i, puntualment, inferiors als 55 dB(A). El barri del Bon Pastor o el nucli antic en són un exemple. A continuació es mostren els nivells registrats per alguns punts representatius abans esmentats: 10.1 – Nivells de soroll pel període diürn per trànsit Punt de mesura Nivell Ld (dB(A)) Gran de Sant Andreu, 140 70,1 Malalts, 60 68,6 Biscaia, 402 65,6 Doctor Santponç, 80 58,3 Granadella, 36 49,3 10.1.2. Soroll a les illes singulars Al districte de Sant Andreu existeixen 3 illes singulars a estudiar. La primera la formen un conjunt d’edificis baixos delimitats pels carrers Felip II, Sant Antoni Maria Claret i Concepció Arenal, situada molt propera de l’Avinguda Meridiana. S’obtenen uns nivells entre 50 i 55 dB(A). La segona està delimitada pel carrer Dublín i la Rambla Fabra i Puig, restant també molt propera de l’Avinguda Meridiana. Els nivells obtinguts estan compresos entre 60 i 65 dB(A) Finalment, trobem l’illa singular entre els carrers Fernando Pessoa i Cinca. Els nivells registrats es mouen pels 45 - 50 dB(A). 10. Avaluació de resultats Pàg.49 Mapa de Soroll de Barcelona Districte 09 – Sant Andreu 10.2 – Nivells de soroll pel període diürn en illes singulars Punt de mesura Nivell Ld (dB(A)) Felip II (interior illa) 51,3 Dublín (interior illa) 60,1 Fernando Pessoa (interior d’illa) 47,5 D’altra banda, trobem un altre tipus d’illes, els típics patis interiors. Aquests s’han estudiat per separat, i obtenen uns nivells que oscil·len en 2 franges, segons el nivell sonor exterior. Així, en els carrers més sorollosos els nivells de patis d’interior d’illa es situen entre els 50 i 55 dB(A), mentre que en carrers més silenciosos els nivells resten entre els 45 i 50 dB(A). 10.1.3. Soroll de Grans Infraestructures El districte de Sant Andreu és creuat per 3 grans infraestructures, la Ronda de Dalt, La Ronda del Litoral i l’Avinguda Meridiana. A l’Avinguda Meridiana els nivells es mouen entre els 65 i 80 dB(A), segons el tram. A la Ronda de Dalt, oscil·len entre els 70 i 80 dB(A). Finalment, els nivells provinents de la Ronda Litoral són inferiors, de 55 a 70 dB(A) segons el tram. 10.3 – Nivells de soroll pel període diürn en Grans Infraestructures Punt de mesura Nivell Ld (dB(A)) IMD (veh/dia) Tucuman 30 (Ronda Litoral) 76,3 62.000 Via Barcino 25 (Ronda Litoral) 71,1 56.000 Meridiana 270 76,3 75.700 Meridiana 694 79,2 96.900 10.1.4. Soroll d’Activitat Industrial Una part important del districte de Sant Andreu està catalogada com a sòl industrial. Les vies del ferrocarril és l’element que el separa del nucli residencial principal. Al capítol 7 trobem informació sobre les activitats industrials que s’hi duen a terme. En termes generals, els nivells causats per l’activitat industrial es situen per sota els 65 dB(A). No obstant, trobem nivells més alts als carrers Tucumán i Ciutat d’Asunción es superen els 65 dB(A), i al Passatge Torrent de l’Estadella el nivell equivalent supera els 75 dB(A). Finalment, existeixen altres zones on el nivell causat per l’activitat industrial baixa per sota els 55 dB(A), com als carrers Cordelleres, Potosí o Passeig de la Verneda. 10.4 – Nivells de soroll pel període diürn d’activitats industrials Punt de mesura Nivell Ld (dB(A)) Tucuman, 12 66,6 Fra Juniper Serra, 48 57 Costa Brava, 11 56 Pàg.50 10. Avaluació de resultats Mapa de Soroll de Barcelona Districte 09 – Sant Andreu Punt de mesura Nivell Ld (dB(A)) Lima,11 50 Torrent de l’Estadella, 58 46,3 10.1.5. Parcs En el districte de Sant Andreu s’han estudiat els parcs de Pegaso, de la Maquinista i de la Trinitat. Els nivells màxims obtinguts en període diürn assoleixen en les zones més externes els valors de 70, 75 i 80 dB(A) respectivament. A la zona més interna els nivells decreixen per sota els 55 dB(A) en els parcs de la Maquinista i Pegaso i per sota els 60 dB(A) al Parc de la Trinitat. 10.5 – Nivells de soroll pel període diürn en parcs Punt de mesura Nivell Ld (dB(A)) Tossal, 33 (Parc de la Trinitat) 59,9 Ferran Junoy, 10 (Parc de la Maquinista) 63,3 Dublín, 8 (Parc Pegaso) 67,6 10.1 – Simulació del Parc Pegaso en període diürn > 30.0 dB(A) > 40.0 dB(A) > 45.0 dB(A) > 50.0 dB(A) > 55.0 dB(A) > 60.0 dB(A) > 65.0 dB(A) > 70.0 dB(A) > 75.0 dB(A) > 80.0 dB(A) 10. Avaluació de resultats Pàg.51 Mapa de Soroll de Barcelona Districte 09 – Sant Andreu 10.2 – Simulació del Parc de la Maquinista en període diürn 10.3 – Simulació del Parc de la Trinitat en període diürn Pàg.52 10. Avaluació de resultats Mapa de Soroll de Barcelona Districte 09 – Sant Andreu 10.1.6. Soroll total diürn Existeixen 4 vials amb nivells de soroll totals compresos entre els 75 i els 80 dB(A). Dos d’ells són les grans infraestructures d’Avinguda de la Meridiana (al seu pas pels barris de Navas, la Sagrera i la Trinitat Vella) i de la Ronda de Dalt. El carrer de la Sagrera també es situa en aquest marge. A diferència d’aquests vials, el Passatge Torrent de l’Estadella, al barri de Bon Pastor, assoleix els esmentats nivells, però per causa d’una font de soroll d’activitat industrial de caràcter molt puntual. Tots quatre representen els punts més crítics pel que fa al soroll diürn al districte de Sant Andreu. En altres vies principals que vertebren el districte es troben nivells alts, situats entre els 70 i 75 dB(A). Exemples són: Passeig Maragall (Congrés i els Indians); Gran de Sant Andreu, Rambla de Fabra i Puig i Passeig de Santa Coloma (Sant Andreu); Navas de Tolosa i Felip II (Navas). Endemés, al barri del Bon Pastor es troben vials exposats als esmentats nivells, però a causa de la combinació de les fonts de trànsit i industrial. Exemples són els carrers Sant Adrià, Santander, Fra Juniper Serra o Cànem. Una gran part de vials però, es troben exposats a nivells compresos entre els 60 i els 70 dB(A). En aquest grup es situen tots els carrers interiors del barri de Trinitat Vella, la zona del Palomar, al barri de Sant Andreu, i els carrers de Navas propers a l’Eixample. També són abundants els vials amb nivells sonors entre 55 i 60 dB(A). Són molt comuns al nucli antic de Sant Andreu, on els carrers són estrets i amb trànsit restringit, a la zona sud-oest del barri del Congrés i els Indians, i a les zones del Bon Pastor, on el flux de trànsit és reduït. Puntualment en aquestes zones els nivells poden baixar per sota els 55 dB(A): Establint una comparació entre barris, el més sorollós sense dubte és el de Trinitat Vella, afectat per dues grans infraestructures (Avinguda Meridiana i Ronda de Dalt), a més de comptar amb el Nus de la Trinitat, el nexe viari més important de tota la ciutat. A continuació es troba el barri de la Sagrera, creuat per dues vies amb alts nivells de soroll: l’Avinguda Meridiana i el carrer de la Sagrera. En l’extrem oposat, es trobarien els barris de Sant Andreu i del Congrés i els Indians. Ambdós barris, tot i comptar amb vies principals amb elevats nivells de soroll (Rambla de Fabra i Puig i Gran de Sant Andreu al primer; i Passeig de Maragall al segon), també compta amb un important percentatge de la seva superfície exposada a nivells per sota els 60 dB(A). Aquest fet s’explica per què són els barris on existeixen més carrers de vianants i amb trànsit restringit. El barri del Bon Pastor és l’únic barri afectat per l’activitat industrial, a més del trànsit. No obstant, tot i aquesta addició de fonts de soroll no és dels barris més sorollosos, ja que compta amb zones tranquil·les i poc transitades. El barri Baró del Viver es troba proper al Nus de la Trinitat, igual que el barri de la Trinitat Vella abans comentat. Els nivells sonors en aquest cas són en promig, menors, ja que està compost per un entramat de carrers interiors estrets poc transitats. Rep al seu límit amb el barri del Bon Pastor, l’afectació per part de les activitats industrials. 10. Avaluació de resultats Pàg.53 Mapa de Soroll de Barcelona Districte 09 – Sant Andreu Navas és el barri més proper al districte veí de l’Eixample. Per aquest motiu té una tipologia de carrers similar, tot i que no són tan transitats, pel que els nivells sonors també són inferiors als registrats en l’esmentat districte. 10.2 Nivell sonor vespre 10.2.1. Soroll per trànsit S’ha provat, mitjançant les mesures de llarga durada realitzades, que al districte de Sant Andreu, no existeix una gran diferència entre els nivells registrats en període diürn i en període vespertí. Als vials classificats com a mes sorollosos, amb nivells de 75-80 dB(A (Passeig de Maragall, Via Favència i carrer de la Sagrera) es registren diferències d’entre 1,3 dB(A) i 2 dB(A). En d’altres vies principals, com els carrers Gran de Sant Andreu, Sant Adrià, Santander, Rambla Fabra i Puig o Passeig de Torras i Bages, amb nivells d’entre els 70 i 75 dB(A), el nivell baixa en uns 1,3 o 1,4 dB(A), poden fer canviar la franja a la qual pertanyen, situant-se amb valors compresos entre els 65 i 70 dB(A). En carrers com Felip II, Espronceda, Biscaia, Navas, Virgili, Passeig Torras i Bages, o Malats, s’observa una lleugera caiguda del nivell d’entre 1,1 i 1,4 dB(A). A continuació es mostren els nivells registrats per alguns punts representatius abans esmentats: 10.6 – Nivells de soroll pel període vespre per trànsit Punt de mesura Nivell Le (dB(A)) Gran de Sant Andreu, 140 68,8 Passeig Torres i Baiges, 122 70,4 Malalts, 60 67,5 Navas, 349 70,4 Doctor Santponç, 44 54,6 Hondures, 46 60 10.2.2. Soroll a les illes singulars No s’aprecien diferències significatives respecte als nivells diürns de les illes singulars estudiades. Així els nivells de soroll es mantenen: 50-55 dB(A) en la de Felip II-Sant Antoni Maria Claret; 60-65 dB(A) en la de Dublín-Rambla Fabra i Puig; i 45-50 en la de Fernando Pessoa-Cinca. Tampoc s’aprecien diferències en els patis interiors. Els nivells romanen constants entre 50 i 55 dB(A) en els patis de carrers més sorollosos i entre 45 i 50 dB(A) en els patis de carrers més silenciosos Pàg.54 10. Avaluació de resultats Mapa de Soroll de Barcelona Districte 09 – Sant Andreu 10.7 – Nivells de soroll pel període vespre en illes singulars Punt de mesura Nivell Le (dB(A)) Felip II (interior illa) 51 Dublín (interior illa) 60 Fernando Pessoa (interior d’illa) 47,3 10.2.3. Soroll Grans Infraestructures Existeixen certes diferències en els nivells de soroll respecte als registrats en període diürn. No obstant, la magnitud d’aquestes diferències és petita, mantenint-se les franges anteriorment comentades: 65-80 dB(A) a l’Avinguda Meridiana, 70-80 dB(A) a la Ronda de Dalt i 55-70 dB(A) a la Ronda Litoral. 10.8 – Nivells de soroll pel període vespre en Grans Infraestructures Punt de mesura Nivell Le (dB(A)) Tucuman 30 (Ronda Litoral) 74 Via Barcino 25 (Ronda Litoral) 69,2 Meridiana 270 76,3 Meridiana 694 79,2 10.2.4. Soroll d’Activitat Industrial . De la mateixa manera que succeïa en període diürn, en termes generals els nivells causats per l’activitat industrial es situen per sota els 65 dB(A). No obstant, trobem nivells més alts als carrers Tucumán i Ciutat d’Asunción es superen els 65 dB(A), i al Passatge Torrent de l’Estadella el nivell equivalent supera els 75 dB(A). En d’altres zones el nivell baixa per sota els 55 dB(A), com als carrers Cordelleres, Potosí o Passeig de la Verneda. 10.9 – Nivells de soroll pel període diürn d’activitats industrials Punt de mesura Nivell Le (dB(A)) Sèquia Madriguera 64 Cuzco 60,3 Ciutat d’Asunción 50 Sant Adrià 54 Cordelles 41 10.2.5. Parcs No s’evidencien grans canvis respecte el període diürn en els nivells de soroll dels parcs del districte de Sant Andreu, mantenint-se els valors màxims (en les zones més externes dels parcs) de 70 dB(A) al de la Maquinista, 75 dB(A) al Pegaso i 80 dB(A) al de la Trinitat. 10. Avaluació de resultats Pàg.55 Mapa de Soroll de Barcelona Districte 09 – Sant Andreu 10.4 – Simulació del Parc Pegaso en període vespre > 30.0 dB(A) > 40.0 dB(A) > 45.0 dB(A) > 50.0 dB(A) > 55.0 dB(A) > 60.0 dB(A) > 65.0 dB(A) > 70.0 dB(A) > 75.0 dB(A) > 80.0 dB(A) 10.5 – Simulació del Parc de la Maquinista en període vespre Pàg.56 10. Avaluació de resultats Mapa de Soroll de Barcelona Districte 09 – Sant Andreu 10.6 – Simulació del Parc de la Trinitat en període vespre 10.2.6. Soroll total vespre Observant l’evolució respecte els nivells totals diürns, es pot comprovar com les diferències són mínimes. Tant, que en la pràctica totalitat dels carrers es mantenen les franges de nivells sonors registrats. Aquest fet és produït per la poca variació entre ambdós períodes de les principals fonts de soroll del districte: el trànsit rodat i l’activitat industrial. 10.3 Nivell sonor nocturn 10.3.1. Soroll per trànsit En termes generals, el nivell sonor nocturn pateix una davallada important respecte del diürn i del de vespre. Existeixen 2 vials amb nivells de soroll compresos entre els 70 i els 75 dB(A). Aquests són Via Favència i carrer de la Sagrera, representant els punts més crítics pel que fa al soroll de trànsit al districte de Sant Andreu. En d’altres vies principals, com el Passeig de Santa Coloma, la Rambla Fabra i Puig o els carrers Gran de Sant Andreu, Felip II, Passeig de Maragall, carrer de Sant Adrià i Santander, existeixen nivells de soroll alts, compresos entre els 65 i 70 dB(A). A la resta de carrers, el més habitual és trobar-hi nivells més baixos, compresos entre els 55 i els 65 dB(A). 10. Avaluació de resultats Pàg.57 Mapa de Soroll de Barcelona Districte 09 – Sant Andreu No obstant, existeixen vials que gaudeixen d’una millor qualitat acústica. La seva tipologia estàndard és de carrer interior amb poc trànsit, i s’hi donen uns nivells inferiors als 55 dB(A) i, puntualment, inferiors als 45 dB(A). A continuació es mostren els nivells registrats per alguns punts representatius abans esmentats: 10.10 – Nivells de soroll pel període nocturn per trànsit Punt de mesura Nivell Ln (dB(A)) Via Favència 70,7 Passeig de Santa Coloma, 45 69,1 Varsòvia, 104 68,3 Hondures, 46 53 Josep Soldevila 43,6 10.3.2. Soroll a les illes singulars Els nivells sonors a les dues illes estudiades decreixen respecte el període diürn. A la illa delimitada pels carrers de Felip II i Sant Antoni Maria Claret els nivells baixen fins als 55-60 dB(A). A la de Dublin-Rambla de Fabra i Puig i finalment, a la illa delimitada pels carrers de Fernando Pessoa i Cinca els nivells no arriben als 45 dB(A). 10.11 – Nivells de soroll pel període nocturn en illes singulars Punt de mesura Nivell Le (dB(A)) Felip II (interior illa) 56 Dublín (interior illa) 44.6 Fernando Pessoa (interior d’illa) 44.5 D’altre banda, els nivells a tots els patis d’interior d’illa resten per sota els 45 dB(A). 10.3.3. Soroll de Grans Infraestructures Les tres infraestructures del districte experimenten una davallada en els seus nivells. En la Ronda de Dalt i l’Avinguda Meridiana els nivells es troben entre els 70 i 75 dB(A). En canvi, a la Ronda Litoral la davallada és més important, restant els nivells de soroll sota els 60 dB(A). 10.12 – Nivells de soroll pel període nocturn en Grans Infraestrcutures Punt de mesura Nivell Ln (dB(A)) Via Barcino 25 (Ronda Litoral) 64 Pg Guayaquil 27 (Ronda Litoral) 57.6 Meridiana 270 71,3 Meridiana 346 71,6 Pàg.58 10. Avaluació de resultats Mapa de Soroll de Barcelona Districte 09 – Sant Andreu 10.3.4. Soroll d’Activitat Industrial La distribució dels nivells de soroll originats per activitats industrials varia respecte els anteriors períodes. El tram més sorollós es correspon amb el final del carrer de Sant Adrià, amb nivells de 70-75 dB(A). A continuació, amb nivells situats entre els 60 i 70 dB(A) es troben els carrers Cànem, Passatge Torrent de l’Estadella, Costa Brava i Sèquia Madriguera. A nivells d’entre 50 i 60 dB(A) es troben exposats els carrers Cuzco, Fra Juníper Serra, Maracaibo, Tucumán, Passeig de l’Havana i Ciutat d’Asunción. A la resta dels vials el nivell sonor causat per l’activitat industrial baixa per sota els 45 dB(A), signe inequívoc de la manca d’activitat industrial en període nocturn. Exemples són els carrers Caracas, Lima, Cordelles, Potosí o el Passeig de la Verneda. 10.13 – Nivells de soroll pel període diürn en Activitat Industrial Punt de mesura Nivell Ln (dB(A)) Cordelles, 4 44 Sant Adrià, 55 72,7 Tucuman, 24 52,1 Sèquia Madriguera, 7 62 10.3.5. Soroll d’Activitats d’Oci S’ha avaluat el soroll de les activitats d’oci presents a la zona dels carrers de Concepció Arenal, República Dominicana (complex d’oci de la Maquinista) i a Rambla Fabra i Puig, tant en temporada alta (mesos de Juliol i Agost) com en temporada baixa. Els nivells enregistrats en temporada baixa estan compresos entre els 60 i 65 dB(A) en el cas de la Rambla de Fabra i Puig, i entre 55 i 60 dB(A) en el cas dels carrers República Dominicana i Concepció Arenal. En temporada alta els nivells es mantenen constants a la Rambla de Fabra i Puig, però decreixen als altres dos carrers, situant-se entre 50 i 55 dB(A). 10.14 – Nivells de soroll pel període nocturn d’oci nocturn, temporada alta. Punt de mesura Nivell Ln (dB(A)) Concepció Arenal, 256 50,3 Rambla Fabra i Puig, 96 62,2 Rambla Fabra i Puig, 34 61,6 República Dominicana, 40 53,4 10. Avaluació de resultats Pàg.59 Mapa de Soroll de Barcelona Districte 09 – Sant Andreu 10.15 – Nivells de soroll pel període nocturn d’oci nocturn, temporada baixa. Punt de mesura Nivell Ln (dB(A)) Concepció Arenal, 256 57,7 Rambla Fabra i Puig, 96 63,1 Rambla Fabra i Puig, 34 64 República Dominicana, 40 56,7 10.3.6. Parcs Els nivells sonors als parcs estudiats experimenten una reducció aproximada d’uns 10 dB(A). D’aquesta manera, els nivells sonors màxims a cada parc són de 60 dB(A) al parc de Pegaso, 65 dB(A) al de la Maquinista i 70 dB(A) al de la Trinitat Vella. A l’interior de tots ells els nivells decauen per sota els 50 dB(A). Els nivells més baixos s’assoleixen al parc de Pegaso, amb valors inferiors als 45 dB(A). 10.7 – Simulació del Parc Pegaso en període nocturn > 30.0 dB(A) > 40.0 dB(A) > 45.0 dB(A) > 50.0 dB(A) > 55.0 dB(A) > 60.0 dB(A) > 65.0 dB(A) > 70.0 dB(A) > 75.0 dB(A) > 80.0 dB(A) Pàg.60 10. Avaluació de resultats Mapa de Soroll de Barcelona Districte 09 – Sant Andreu 10.8 – Simulació del Parc de la Maquinista en període nocturn 10.9 – Simulació del Parc de la Trinitat en període nocturn 10. Avaluació de resultats Pàg.61 Mapa de Soroll de Barcelona Districte 09 – Sant Andreu 10.3.7. Soroll total nocturn Es pot observar una davallada molt important dels nivells de soroll totals respecte els mesurats en període diürn. Els vials amb els nivells de soroll més alts continuen sent les grans infraestructures de Ronda de Dalt i Avinguda Meridiana i el carrer de la Sagrera, incorporant-se a aquest grup el carrer de Sant Adrià (a causa del soroll de l’activitat industrial). Tots ells tenen nivells entre els 70 i els 75 dB(A). En d’altres vies principals del districte, com el Passeig de Santa Coloma, Passeig Torras i Bages, Passeig de Maragall, Rambla Fabra i Puig o els carrers Gran de Sant Andreu i Santander, existeixen nivells de soroll alts, compresos entre els 65 i 70 dB(A). Una part important dels vials, es troben exposats a nivells compresos entre els 55 i els 65 dB(A). La zona del Palomar (Sant Andreu), la part nord del barri de Bon Pastor, els carrers de Navas propers a l’Eixample en són exemples. No obstant, els grup de nivells predominants es situen per sota els 55 dB(A). Això succeeix als carrers interiors del barri de Trinitat Vella, al Baró del Viver, a zones de Bon Pastor i a diversos carrers interiors de la resta de barris. Tots ells tenen la tipologia de carrers estrets i interiors, que condueixen un trànsit poc nombrós durant el període nocturn. Els nivells mínims resten per sota els 45 dB(A), i els trobem a alguns carrers interiors dels barris de Sant Andreu i del Bon Pastor. En període nocturn no és fàcil realitzar una comparació entre barris a nivell de sonoritat, ja que tots ells, internament, tenen una alta heterogeneïtat de nivells de soroll. En línies generals, es pot observar que les zones més sorolloses són les afectades per els vials principals del districte (anteriorment comentats) on el flux de trànsit continua essent important durant la nit. A les zones interiors de cada barri, on el trànsit decau, els nivells de soroll baixen en gran mesura. Com a particularitat, el Barri del Bon Pastor es troba afectat per la font d’activitat industrial, que es manté activa en certs carrers en període nocturn. Tot i així, els nivells produïts són del mateix ordre que els produïts pel trànsit. Pàg.62 10. Avaluació de resultats Mapa de Soroll de Barcelona Districte 09 – Sant Andreu 10.4 Nivell sonor 24 hores 10.4.1. Soroll per trànsit El vial amb un nivell de soroll més elevat, segons l’indicador de molèstia global LDEN, és el carrer de la Sagrera, amb nivells superiors a 80 dB(A). Seguits d’aquest, es troben altres vies amb uns nivells LDEN compresos entre els 75 i 80 dB(A): Via Favència, Passeig de Santa Coloma, carrer de Sant Adrià, Passeig de Maragall, Gran de Sant Andreu i Palomar entre d’altres. La majoria de les vies restants als diferents barris tenen LDEN compresos entre 60 i 70 dB(A). Puntualment es troben carrers amb nivells inferiors a 60 dB(A), carrers interiors al barri de Sant Andreu i a certes zones del Bon Pastor. 10.16 – Nivells de soroll LDEN per trànsit Punt de mesura Nivell LDEN (dB(A)) Sagrera, 129 82,1 Passeig de Santa Coloma, 45 74,1 Gran de Sant Andreu,25 70,3 Espronceda, 322 69,9 Via Barcino, 111 65,6 Biosca, 22 60,4 Cardenal Cisneros, 30 54,1 L’evolució temporal del soroll provocat pel trànsit viari guarda uns trets característics i comuns, que poden ser provats a partir de l’anàlisi dels resultats de les diferents mesures de llarga durada. Així, s’evidencien diferències notables en el soroll enregistrat en períodes laborables i períodes festius. En termes generals, en períodes laborables al districte de Sant Andreu es poden diferenciar dos períodes horaris en funció dels nivells equivalents observats: el període diürn, comprès entre les 7:00h i les 22:00h, i el període nocturn, entre les 22:00h i les 7:00h. Observant els valors obtinguts en les mesures, aquesta divisió en dos períodes horaris, el diürn i el nocturn, és molt més clara que la divisió en tres períodes, dia vespre i nit, a l’hora d’analitzar els resultats. Els nivells equivalents en el període diürn es mantenen força constants, amb variacions inferiors als 5 dB(A). En el període nocturn, els nivells van disminuint fins a assolir un nivell mínim, que es troba entre les 2:00h i les 5:00h, i a partir d’aquest punt tornen a augmentar de manera més ràpida fins a les 7:00h, quan s’inicia de nou el període diürn. Generalment, el nivell mínim assolit durant el període nocturn es troba entre 10 i 15 dB(A) per sota del nivell diürn. Pel que fa als dies festius, les diferències entre els dos períodes disminueixen. En aquest cas, la davallada de nivell en el període nocturn fins a assolir el mínim, i la seva posterior recuperació no és tan pronunciada. La diferència entre el nivell nocturn mínim 10. Avaluació de resultats Pàg.63 Mapa de Soroll de Barcelona Districte 09 – Sant Andreu i el nivell diürn és ara inferior als 10 dB(A). S’ha reduït respecte els laborables a causa del menor nivell diürn enregistrat. També canvia la franja horària del nivell mínim: ara es situa entre les 4:00h i les 6:00h. Endemés, en el cas dels períodes festius, es pot observar una lleugera tendència creixent en el nivell diürn a tots els punts. A continuació s’analitzen breument els resultats obtinguts a cadascun dels punts mesura. Gran de Sant Andreu, 111 El punt està situat en una zona comercial del barri de Sant Andreu, molt proper a la rambla de Fabra i Puig. La mesura realitzada presenta les següents característiques pels dies laborables: El nivell diürn es manté força constant, sobre els 67 dB(A), amb poques oscil·lacions, inferiors a 5 dB(A), com és habitual en una via amb un volum de trànsit relativament constant. Durant el període nocturn, s’arriba a un nivell mínim entre 50 i 55 dB(A), i s’observen oscil·lacions més pronunciades que en el període diürn, de fins a 10 dB(A). S’ha de tenir en compte que, per nivells baixos, qualsevol variació afecta al nivell obtingut molt més que per nivells alts, de manera que aquestes oscil·lacions poden atribuir-se a la circulació aïllada de vehicles, però no a un volum de trànsit continu. Realitzant un anàlisi paral·lel dels percentils, s’observa que la diferència entre L10 i L90 és molt elevada, arribant a superar els 25 dB(A), fet que reflecteix un grau de molèstia elevat. En el cas dels festius, la diferència entre nivells diürns i nocturns es redueix notablement, obtenint una corba pràcticament plana durant les 24 hores. El nivell es situa als 65 dB(A) de mitjana, amb un nivell mínim entre les 6:00h i les 8:00h, de 58 dB(A). De la mateixa manera que en els dies laborables, la molèstia que genera el soroll període nocturn és elevada, ja que la diferència entre L10 i L90 és molt significativa. 10.1 Evolució temporal 24 hores d’un dia laborable a Gran de Sant Andreu, 111 Dilluns 18/12/06 LAeq L90 L10 80 75 70 65 60 55 50 45 40 35 30 hh:mm Pàg.64 10. Avaluació de resultats dB(A) 23:00 0:00 1:00 2:00 3:00 4:00 5:00 6:00 7:00 8:00 9:00 10:00 11:00 12:00 13:00 14:00 15:00 16:00 17:00 18:00 19:00 20:00 21:00 22:00 Mapa de Soroll de Barcelona Districte 09 – Sant Andreu Plaça Orfila, 1 Aquest punt resulta peculiar per la seva ubicació. Es troba enfront del Passeig Torras i Bages, pel que aplicant la corresponent correcció per distància es pot arribar a predir el nivell de soroll a aquesta via amb un marge d’error petit. És per aquest motiu, que el perfil de l’evolució del soroll en aquesta plaça segueix la mateixa línia que una via amb un volum de trànsit moderat i més o menys constant. Presenta un nivell diürn de 60 dB(A) amb poques variacions. Durant el període nocturn el nivell va disminuint fins a un mínim de 41 dB(A), situat entre les 2:00h i les 4:00h, i a partir d’aquí torna a créixer fins a les 7:00h o les 8:00h, quan s’estabilitza de nou. Per altra banda, es tracta d’una plaça on eventualment es realitzen activitats de lleure. Aquest és el motiu per el que es presenten irregularitats durant els períodes festius. En concret, es dona un augment significatiu de nivell en el segon dia festiu, a partir de les 12:00, amb un pic màxim de 76,8 dB(A) a les 14:00 hores. Felip II, 54 Els nivells enregistrats en aquesta mesura denoten un volum de trànsit elevat en aquesta via. En dies laborables, el nivell diürn es situa sobre els 70 dB(A) amb variacions màximes de 5 dB(A). El nivell disminueix de forma força lineal fins a assolir un mínim de 52 dB(A) en el període nocturn, entre les 4:00h i les 5:00h. En el cas dels festius, el nivell diürn presenta una disminució d’uns 3 dB(A) en el seu nivell respecte als laborables. El nivell ja no es manté constant, sinó que creix fins a assolir el màxim i estabilitzar-se, cosa que passa sobre les 10:00h en dissabtes i sobre les 12:00h en diumenges. A més, cal afegir que el nivell nocturn en dies festius, tot i presentar el mateix patró amb un mínim entre les 4:00h i les 5:00h, no presenta un descens tant destacat com en el cas dels laborables (mínim situat sobre els 60 dB(A). Així doncs la diferència entre nivells nocturn i diürn es veu reduïda a 6-7 dB(A). Gran de Sant Andreu, 233 La mesura realitzada en aquest punt té molts aspectes en comú a la realitzada al 9-L-2, situat en aquest mateix carrer, però a una alçada diferent. Pels laborables, el nivell diürn es situa al voltant dels 64 dB(A), amb poques oscil·lacions, inferiors a 5 dB(A). Els nivells nocturns assoleixen uns nivells inferiors als enregistrats al punt 9-L-2. No obstant, segueix la mateixa tendència, obtenint el nivell mínim entre les 2:00h i les 5:00h. En els dies festius, no hi ha diferències importants entre els períodes nocturn i diürn. A més, s’observa un contrast entre dissabtes i diumenges. En el cas dels dissabtes, hi ha oscil·lacions molt importants (de 68,7 dB(A) de màxim a 52,9 dB(A) de mínim en el període diürn), mentre que el nivell dels diumenges és manté molt més uniforme. 10. Avaluació de resultats Pàg.65 Mapa de Soroll de Barcelona Districte 09 – Sant Andreu 10.4.2. Soroll a les Illes Singulars Les illes singulars estudiades obtenen uns nivells sonors segons l’indicador LDEN molt similars als obtinguts en període diürn. Així, a l’illa de Felip II- Avinguda Meridiana s’obtenen uns nivells entre 50 i 55 dB(A); a la delimitada pel carrer Dublín i Rambla Fabra i Puig els nivells oscil·len entre els 60 i 65 dB(A), esdevenint la illa singular més sorollosa; la delimitada pels carrers Cinca i Fernando Pessoa és la més tranquil·la, amb nivells entre 45 i 50 dB(A). 10.17 – Nivells de soroll pel període diürn en illes singulars Punt de mesura Nivell Ld (dB(A)) Felip II (interior illa) 51,3 Dublín (interior illa) 60,1 Fernando Pessoa (interior d’illa) 47,5 Pel que fa als patis d’interior d’illa, els nivells es mantenen respecte l’indicador LD: en carrers més sorollosos els nivells es situen entre els 50 i 55 dB(A), mentre que en carrers més silenciosos els nivells resten entre els 45 i 50 dB(A). Es va realitzar una mesura de llarga durada a la illa singular propera a l’Avinguda Meridiana i delimitada pel carrer Felip II. A continuació es detallen els resultats. Meridiana-Felip II El nivell equivalent obtingut en aquesta mesura segueix l’evolució següent. En el període diürn (de 7:00h a 22:00h), s’obté uns 45 dB(A) de mitjana, amb oscil·lacions de fins a 10 dB(A) que no segueixen un patró fix. En el període nocturn, es produeix una davallada fins a aproximadament 35dB(A), assolits entre les 2:00h i les 4:00h. A més, es pot observar una reducció de la diferència entre L10 i L90 en el període nocturn, que passa a ser inferior a 5 dB(A). Aquesta dada, junt amb els baixos nivells de soroll enregistrats, justifiquen la bona qualitat acústica de la illa. Pàg.66 10. Avaluació de resultats Mapa de Soroll de Barcelona Districte 09 – Sant Andreu 10.2 Evolució temporal 24 hores d’un dia laborable a l’illa singular de Meridiana-Felip II Dijous 21/12/2006 LAeq L90 L10 80 75 70 65 60 55 50 45 40 35 30 hh:mm 10.4.3. Soroll de Grans Infraestructures A l’Avinguda Meridiana els nivells es mouen entre els 70 i els 80 dB(A).. A la Ronda de Dalt, oscil·len entre els 65 i 80 dB(A) i a la Ronda Litoral són inferiors, de 60 a 70 dB(A) segons el tram. 10.18 – Nivells de soroll pel període diürn en Grans Infraestructures Punt de mesura Nivell Ld (dB(A)) Tucuman 30 (Ronda Litoral) 79 Via Barcino 25 (Ronda Litoral) 72,7 Meridiana 270 78,8 Meridiana 694 79,3 A continuació s’analitza breument el punt de llarga durada mesurat. Avinguda Meridiana, 259 Aquesta és una de les principals vies d’accés i sortida de la ciutat. El gràfic corresponent a l’evolució temporal corresponent a aquesta mesura presenta l’aspecte característic d’una via principal, amb un trànsit continuat i de gran volum. La seva evolució és molt uniforme i presenta poques oscil·lacions. En períodes laborables, s’observa un nivell diürn de 73 dB(A) amb variacions inferiors als 4 dB(A). El nivell mínim, assolit en el període nocturn, es situa lleugerament per sobre dels 60 dB(A). 10. Avaluació de resultats Pàg.67 dB(A) 23:00 0:00 1:00 2:00 3:00 4:00 5:00 6:00 7:00 8:00 9:00 10:00 11:00 12:00 13:00 14:00 15:00 16:00 17:00 18:00 19:00 20:00 21:00 22:00 Mapa de Soroll de Barcelona Districte 09 – Sant Andreu En el cas dels festius, el nivell diürn descendeix lleugerament, i de forma més apreciable els diumenges. A diferència dels períodes laborables, el nivell no és constant des de les 7 del matí. A partir d’aquesta hora existeix una tendència creixent fins les 12 hores, que s’assoleix un nivell constant. El nivell mínim es troba entre les 4:00h i les 5:00h, i és superior respecte al mesurat en un dia laborable. Es situa als 65 dB(A), menys de 10 dB(A) per sota del nivell diürn. 10.3 Evolució temporal 24 hores d’un dia festiu a l’Avinguda Meridiana, 259 Dilluns 23/10/06 LAeq L90 L10 80 75 70 65 60 55 50 45 40 35 30 hh:mm 10.4.4. Soroll d’Activitat Industrial Segons l’indicador de molèstia LDEN, els nivells causats per l’activitat industrial són dispars. En un extrem estan el Passatge Torrent de l’Estadella i un tram del carrer de Sant Adrià, on els nivell es situen entre els 75 i 80 dB(A). A l’altre extrem, trobem el carrer Cordelles o el Passeig de la Verneda amb nivells entre 45 i 50 dB(A). 10.19 – Nivells de soroll segons indicador LDEN d’activitats industrials Punt de mesura Nivell Le (dB(A)) Sèquia Madriguera, 5 73,3 Cuzco, 39 65,3 Lima, 29 66 Sant Adrià, 55 78,8 Cordelles, 4 56,1 Fent l’anàlisi de les dades obtingudes a les mesures de soroll d’activitat industrial s’observen unes característiques particulars, que es detallen a continuació. Pàg.68 10. Avaluació de resultats dB(A) 23:00 0:00 1:00 2:00 3:00 4:00 5:00 6:00 7:00 8:00 9:00 10:00 11:00 12:00 13:00 14:00 15:00 16:00 17:00 18:00 19:00 20:00 21:00 22:00 Mapa de Soroll de Barcelona Districte 09 – Sant Andreu Pel que fa als dies laborables, el nivell diürn és constant, amb variacions inferiors a 5 dB(A), amb algunes excepcions puntuals, com és el cas del punt del carrer de Sant Adrià, on aquesta variació supera els 5dB(A). De tota manera, sempre és inferior a 10dB(A). El nivell nocturn comença amb una suau davallada, fins a assolir un mínim, entre 10 i 15 dB(A) per sota del nivell diürn, entre les 1:00h i les 4:00h. En el cas del dies festius, no s’observa una diferència tan clara entre períodes horaris. La disminució de nivell nocturn respecte del diürn no és tan marcada, acostuma a ser inferior als 10 dB(A). El nivell diürn és entre 5 i 10 dB(A) inferior a aquest nivell en un dia laborable. Sant Adrià, 55 Analitzant les dades obtingudes de la mesura, s’observa per als dies laborables un nivell elevat de soroll en període diürn, 72 dB(A), amb oscil·lacions de fins a 5 dB(A). El nivell nocturn disminueix fins a assolir el seu mínim de 55 dB(A) entre les 2:00h i les 4:00h. Pel que fa als dies festius, s’observa que el nivell diürn disminueix, quedant sobre els 67 dB(A) amb variacions de 5 dB(A). El nivell nocturn presenta un descens menys acusat, fins a arribar a un mínim de 58 dB(A) assolits entre les 4:00h i les 5:00h. La diferència de nivells diürn i nocturn queda per tant reduïda (10 dB(A) màxim). Cal remarcar la presència d’un pic sobre el període comprès entre les 13:00h i les 16:00h, tant en períodes laborables com en festius, que assoleix valors entre els 75 i 82 dB(A). Aquest pot ser causa directa d’alguna activitat que es dugui a terme periòdicament a la pròpia activitat on es va instal·lar l’equip de mesura. 10.4 Evolució temporal 24 hores d’un dia laborable al carrer Sant Adrià, 55. Divendres 14/07/06 LAeq L90 L10 80 75 70 65 60 55 50 45 40 35 30 hh:mm 10. Avaluació de resultats Pàg.69 dB(A) 23:00 0:00 1:00 2:00 3:00 4:00 5:00 6:00 7:00 8:00 9:00 10:00 11:00 12:00 13:00 14:00 15:00 16:00 17:00 18:00 19:00 20:00 21:00 22:00 Mapa de Soroll de Barcelona Districte 09 – Sant Andreu Fra Juníper Serra De l’avaluació gràfica dels nivells enregistrats en aquest punt se n’extreu un nivell diürn sobre els 70 dB(A), molt constant, amb variacions no superiors a 2 dB(A). La poca diferència entre els nivells L10 i L90 ( uns 8 dB(A)) també aporta informació sobre la poca dinàmica del soroll. S’observa un pic d’uns 72 dB(A) a les 22:00h, a partir del qual el nivell decreix fins a 58 dB(A) de 2:00h a 3:00h, recuperant-se posteriorment fins al nivell diürn. Pel que fa als dies festius, s’observa molt poca diferència entre dia i nit. En dissabte, el nivell mínim nocturn i nivell diürn disten únicament 6 dB(A). El cas més extrem es troba en diumenge, on el nivell se situa sobre els 63-64 dB(A) (uns 3 dB(A) per sota del nivell diürn en dissabte), amb oscil·lacions pronunciades de fins a 10 dB(A), sense diferència remarcable entre el període diürn i el nocturn. 10.4.5. Soroll d’Activitats d’Oci Els nivells de soroll combinats LDEN obtinguts en temporada baixa estan compresos entre els 65 i 70 dB(A) en el cas de la Rambla de Fabra i Puig, i entre 60 i 65 dB(A) en el cas dels carrers República Dominicana i Concepció Arenal. En temporada alta els nivells es mantenen constants a la Rambla de Fabra i Puig, però decreixen als altres dos carrers, situant-se entre 55 i 60 dB(A). 10.20 – Nivells de soroll LDEN d’oci nocturn, temporada alta. Punt de mesura Nivell LDEN (dB(A)) Concepció Arenal, 256 60,3 Rambla Fabra i Puig, 96 72,2 Rambla Fabra i Puig, 34 71,6 República Dominicana, 40 63,4 10.21 – Nivells de soroll LDEN d’oci nocturn, temporada baixa. Punt de mesura Nivell LDEN (dB(A)) Concepció Arenal, 256 67,7 Rambla Fabra i Puig, 96 73,1 Rambla Fabra i Puig, 34 74 República Dominicana, 40 66,7 10.4.5. Parcs Els nivells màxims obtinguts segons l’indicador LDEN s’assoleixen en les zones més externes, prenent valors de 70 dB(A) al parc Pegaso, 75 dB(A) al de la Maquinista i 80 dB(A) al de la Trinitat. A la zona més interna els nivells decreixen per sota els 55 dB(A) en els parcs de la Maquinista i Pegaso i per sota els 60 dB(A) al Parc de la Trinitat. Pàg.70 10. Avaluació de resultats Mapa de Soroll de Barcelona Districte 09 – Sant Andreu 10.10 – Simulació del Parc Pegaso segons indicador LDEN > 30.0 dB(A) > 40.0 dB(A) > 45.0 dB(A) > 50.0 dB(A) > 55.0 dB(A) > 60.0 dB(A) > 65.0 dB(A) > 70.0 dB(A) > 75.0 dB(A) > 80.0 dB(A) 10.11 – Simulació del Parc de la Maquinista segons indicador LDEN 10. Avaluació de resultats Pàg.71 Mapa de Soroll de Barcelona Districte 09 – Sant Andreu 10.12 – Simulació del Parc de la Trinitat segons indicador LDEN 10.4.6. Soroll total 24 hores El carrer de la Sagrera és el vial amb un nivell de soroll total (LDEN) més gran del districte de Sant Andreu, amb nivells superiors als 80 dB(A) en certs trams. Existeixen uns altres 6 vials amb nivells de soroll compresos entre els 75 i els 80 dB(A). Aquests són les grans infraestructures de Ronda de Dalt i Avinguda Meridiana, Rambla Fabra i Puig, Passeig Maragall, carrer de Sant Adrià i Passatge Torrent de l’Estadella (els dos darrers per influència de la font de soroll d’activitat industrial). Representen els punts més crítics pel que fa al soroll diürn al districte de Sant Andreu. En altres vies principals, com els carrers Gran de Sant Andreu, Felip II, carrer del Palomar, Santander, Passeig de Santa Coloma o carrer de Ferran Junoy, existeixen nivells de soroll alts, compresos entre els 70 i 75 dB(A). A la resta de carrers, el més habitual és trobar-hi nivells més baixos, compresos entre els 60 i els 70 dB(A). No obstant, existeixen certs vials, menys nombrosos, on els nivells de soroll total assoleixen valors inferiors, per sota els 55 dB(A). Exemples són els carrers de Clarà (Baró del Viver), de la Granadella (Bon Pastor), del Vallès (Sant Andreu) i Camp del Ferro (la Sagrera). Pàg.72 10. Avaluació de resultats Mapa de Soroll de Barcelona Districte 09 – Sant Andreu 10.5 Població exposada a cada nivell de soroll equivalent 10.5.1 Nivell sonor diürn A continuació es mostra el percentatge de població exposada, en període diürn, a cadascun dels nivells de soroll, així com l’aportació de població resultant al total de la ciutat de Barcelona. S’observa que la gran majoria de la població es troba afectada per nivells de soroll diürns entre els 55 i els 75 dB(A), tot i que predominen els nivells compresos entre 55 i 70 dB(A). En percentatges, un 28,88% de la població es troba afectada per nivells entre 60 i 65 dB(A); un 24% amb nivells compresos entre 65 i 70 dB(A), i un 21,3% es troba afectada per nivells de 55-60 dB(A). També s’ha de destacar el 9,58% de població afectada per nivells entre 70 i 75 dB(A). 10.22 - Afectació de la població en període diürn dB(A) Percentatges Contribució a Barcelona < 45 0,00% 0,00% 45 - 50 6,95% 0,60% 50 - 55 5,57% 0,48% 55 - 60 21,33% 1,84% 60 - 65 28,88% 2,49% 65 - 70 24,17% 2,08% 70 - 75 9,58% 0,82% 75 - 80 3,53% 0,30% > 80 0,00% 0,00% TOTAL 100% 8,6% 10.5 - Afectació de la població en període diürn Sant Andreu 35% 30% 28,88% 24,17% 25% 21,33% 20% 15% 9,58% 10% 6,95% 5,57% 5% 3,53% 0,00% 0,00% 0% < 45 45 - 50 50 - 55 55 - 60 60 - 65 65 - 70 70 - 75 75 - 80 > 80 dBA 10. Avaluació de resultats Pàg.73 Mapa de Soroll de Barcelona Districte 09 – Sant Andreu 10.6 - Contribució de la població de Gràcia al total de Barcelona (Ld) Barcelona-Sant Andreu 30% 28,37% 25% 24,18% 20% 17,54% 14,57% 15% 10% 6,87% 6,97% 5% 0,43% 0% 0,00% 0,60% 0,48% 1,84% 2,49% 2,08% 0,82%1,07%0,30%0,00% < 45 45 - 50 50 - 55 55 - 60 60 - 65 65 - 70 70 - 75 75 - 80 > 80 dBA 10.5.2 Nivell sonor vespre La distribució dels percentatges de població en període vespertí guarden una gran similitud respecte els nivells avaluats en període diürn. No obstant, es pot afirmar que la població es troba exposada a uns nivells un tant inferiors, disminuint la població exposada a nivells superiors als 70 dB(A) en un 10% i augmentant la exposada a nivells inferiors als 60 dB(A), tot i apareixent un nou interval relatiu a nivells inferiors als 45 dB(A). 10.23 - Afectació de la població en període vespertí dB(A) Percentatges Contribució a Barcelona < 45 2,76% 0,24% 45 - 50 6,95% 0,60% 50 - 55 2,81% 0,24% 55 - 60 21,33% 1,84% 60 - 65 33,39% 2,87% 65 - 70 21,66% 1,86% 70 - 75 8,84% 0,76% 75 - 80 2,26% 0,19% > 80 0,00% 0,00% TOTAL 100,00% 8,6% Pàg.74 10. Avaluació de resultats Mapa de Soroll de Barcelona Districte 09 – Sant Andreu 10.7 - Afectació de la població en període vespre Sant Andreu 40% 35% 33,39% 30% 25% 21,33% 21,66% 20% 15% 10% 8,84%6,95% 5% 2,76% 2,81% 2,26% 0,00% 0% < 45 45 - 50 50 - 55 55 - 60 60 - 65 65 - 70 70 - 75 75 - 80 > 80 dBA 10.8 - Contribució de la població de Gràcia al total de Barcelona (Le) Barcelona-Sant Andreu 35% 30,1% 30% 25,9% 25% 18,9% 20% 15% 10% 9% 7,9% 5% 5% 2,8% 0,2% 0,6% 0,2% 1,8% 2,9% 1,9% 0,8% 0,40%0,2% 0,00%0% < 45 45 - 50 50 - 55 55 - 60 60 - 65 65 - 70 70 - 75 75 - 80 > 80 dBA 10. Avaluació de resultats Pàg.75 Mapa de Soroll de Barcelona Districte 09 – Sant Andreu 10.5.3 Nivell sonor nocturn En període nocturn es denota una gran baixada dels nivells respecte als enregistrats en període diürn. S’observa que la gran majoria de la població es troba afectada per nivells nocturns de soroll entre els 50 i els 65 dB(A). En percentatges, la proporció de població més elevada (26,2%) es troba afectada per nivells entre 50 i 55 dB(A). Seguida de prop, hi ha un 24,52% de la població exposada a nivells nocturns compresos entre 60 i 65 dB(A). Finalment, un 16,67% de la població es troba afectada per nivells entre 55 i 60 dB(A) i un 12,52% per nivells de 45-50 dB(A). També s’ha de destacar el 12,52% de població exposada a inferiors als 45 dB(A). 10.24 - Afectació de la població en període nocturn dB(A) Percentatges Contribució a Barcelona < 45 12,52% 1,08% 45 - 50 8,19% 0,70% 50 - 55 26,20% 2,26% 55 - 60 16,67% 1,43% 60 - 65 24,52% 2,11% 65 - 70 8,38% 0,72% 70 - 75 3,53% 0,30% 75 - 80 0,00% 0,00% > 80 0,00% 0,00% TOTAL 100% 8,6% 10.9 - Afectació de la població en període nocturn Sant Andreu 35% 30% 26,20% 24,52% 25% 20% 16,67% 15% 12,52% 10% 8,19% 8,38% 5% 3,53% 0,00% 0,00% 0% < 45 45 - 50 50 - 55 55 - 60 60 - 65 65 - 70 70 - 75 75 - 80 > 80 dBA Pàg.76 10. Avaluació de resultats Mapa de Soroll de Barcelona Districte 09 – Sant Andreu 10.10 - Contribució de la població de Gràcia al total de Barcelona (LN) Barcelona-Sant Andreu 30% 26,4% 24,8% 25% 18,58% 20% 15% 12,79% 10% 7,89% 7,36% 5% 1,1% 0,7% 2,3% 1,4% 2,1% 0,7% 0,47%0,3% 0% 0,00% 0,00% < 45 45 - 50 50 - 55 55 - 60 60 - 65 65 - 70 70 - 75 75 - 80 > 80 dBA 10.5.4 Nivell sonor 24 hores Els resultats corresponents als percentatges de població a partir de l’indicador LDEN denoten que la gran majoria de la població es troba afectada per nivells entre els 50 i els 80 dB(A). De major a menor percentatge de població, s’observa la següent distribució: un 30,2% de la població està exposat a LDEN entre 60 i 65 dB(A); el 19,89% a nivells entre 70 i 75 dB(A); un 19,49% de la població està afectada per nivells compresos entre 65 i 70 dB(A); un 10,31% a nivells entre 70 i 75 dB(A); un 9,9% a nivells entre 55 i 60 dB(A) i un 7,5% a nivells entre 75 i 80 dB(A). Finalment, amb percentatges menys significatius es troba la població exposada a nivells inferiors a 50 dB(A), i superiors a 80 dB(A). 10.24 - Afectació de la població segons indicador LDEN dB(A) Percentatges Contribució a Barcelona > 45 0,00% 0,0% 45 - 50 2,04% 0,2% 50 - 55 10,31% 0,9% 55 - 60 9,90% 0,9% 60 - 65 30,21% 2,6% 65 - 70 19,49% 1,7% 70 - 75 19,89% 1,7% 75 - 80 7,50% 0,6% > 80 0,66% 0,1% TOTAL 100% 8,6% 10. Avaluació de resultats Pàg.77 Mapa de Soroll de Barcelona Districte 09 – Sant Andreu 10.11 - Afectació de la població segons l’indicador LDEN Sant Andreu 35% 30,21% 30% 25% 19,49% 19,89% 20% 15% 10,31% 9,90% 10% 7,50% 5% 2,04% 0,00% 0,66% 0% < 45 45 - 50 50 - 55 55 - 60 60 - 65 65 - 70 70 - 75 75 - 80 > 80 dBA 10.12 - Contribució de la població de Gràcia al total de Barcelona (LDEN) Barcelona-Sant Andreu 30% 26,67% 25% 24,42% 22,01% 20% 15% 10% 9,29% 9,86% 5% 3,82% 3,55% 0,32%0,0% 0,2% 0,9% 0,9% 2,6% 1,7% 1,7% 0,2%0% 0,1% < 45 45 - 50 50 - 55 55 - 60 60 - 65 65 - 70 70 - 75 75 - 80 > 80 dBA Pàg.78 10. Avaluació de resultats Mapa de Soroll de Barcelona Districte 09 – Sant Andreu 10.6 Percentatge de metres lineals de via exposats a cada interval de nivell de soroll equivalent 10.6.1 Nivell sonor diürn A continuació es mostra el percentatge de metres lineals de via exposada, en el període diürn, a cadascun dels nivells de soroll, així com l’aportació de població resultant al total de la ciutat de Barcelona. S’observa que la majoria dels vials es troben exposats a nivells de soroll diürns entre els 55 i els 75 dB(A), tot i que predominen els nivells compresos entre 55 i 70 dB(A). En percentatges, un 27,26% dels vials es troben entre 60 i 65 dB(A); vora un 25% amb nivells compresos entre 65 i 70 dB(A); i un 23,9% amb nivells entre 55-60 dB(A). També s’ha de destacar el 15,16% de població afectada per nivells entre 70 i 75 dB(A). 10.25 – Longitud de vies exposades en període diürn dB(A) Percentatges Contribució a Barcelona < 45 0,00% 0,00% 45 - 50 1,21% 0,10% 50 - 55 3,80% 0,32% 55 - 60 23,94% 2,02% 60 - 65 27,26% 2,30% 65 - 70 24,99% 2,11% 70 - 75 15,16% 1,28% 75 - 80 3,62% 0,31% > 80 0,00% 0,00% TOTAL 100,0% 8,4% 10.13 - Longitud de vies exposades en període diürn Sant Andreu 30% 27,26% 23,94% 24,99%25% 20% 15,16% 15% 10% 5% 3,80% 3,62% 1,21% 0,00% 0,00% 0% < 45 45 - 50 50 - 55 55 - 60 60 - 65 65 - 70 70 - 75 75 - 80 > 80 dBA 10. Avaluació de resultats Pàg.79 Mapa de Soroll de Barcelona Districte 09 – Sant Andreu 10.14 - Contribució de la longitud de vies de Gràcia al total de Barcelona (LD) Barcelona-Sant Andreu 30% 29,11% 26,61% 25% 20% 16,47% 16,28% 15% 10% 5% 5,35% 2,0% 2,93% 1,22% 0,00% 0,10% 0,32% 2,02% 2,30% 2,11% 1,28% 0,1% 0% 0,00% < 45 45 - 50 50 - 55 55 - 60 60 - 65 65 - 70 70 - 75 75 - 80 > 80 dBA 10.6.2 Nivell sonor vespre Es denoten variacions poc significatives respecte els metres lineals de vies exposats als nivells diürns. Disminueixen en un 3% les vies amb nivells entre 70 i 75 dB(A). A canvi, pugen en la mateixa proporció les exposades a nivells situats entre els 60 i 65 dB(A). 10.26 - Longitud de vies exposades en període vespre dB(A) Percentatges Contribució a Barcelona < 45 0,00% 0,00% 45 - 50 1,22% 0,10% 50 - 55 3,82% 0,32% 55 - 60 24,20% 2,02% 60 - 65 30,68% 2,30% 65 - 70 24,21% 2,11% 70 - 75 12,68% 1,28% 75 - 80 2,98% 0,31% > 80 0,21% 0,00% TOTAL 100% 8,4% Pàg.80 10. Avaluació de resultats Mapa de Soroll de Barcelona Districte 09 – Sant Andreu 10.15 - Longitud de vies exposades en període vespre Sant Andreu 35% 30,68% 30% 24,20% 24,21% 25% 20% 15% 12,68% 10% 5% 3,82% 2,98% 0,00% 1,22% 0,21% 0% < 45 45 - 50 50 - 55 55 - 60 60 - 65 65 - 70 70 - 75 75 - 80 > 80 dBA 10.16 - Contribució de la longitud de vies de Gràcia al total de Barcelona (LE) Barcelona-Sant Andreu 30% 31,6% 25,37% 25% 21,37% 20% 15% 10% 7,87% 7,16% 5% 2,96% 3,10% 0,00% 0,10% 0,32% 2,02% 2,30% 2,11% 1,28%0,54% 0% 00,,000%% < 45 45 - 50 50 - 55 55 - 60 60 - 65 65 - 70 70 - 75 75 - 80 > 80 dBA 10.6.3 Nivell sonor nocturn En període nocturn s’observen diferències evidents respecte els períodes anteriors. S’observa que ara, la gran majoria de vies es troben exposades durant el període nocturn a nivells de soroll entre els 45 i els 70 dB(A), tot i que predominen els nivells compresos entre 50 i 65 dB(A). En percentatges, la proporció de metres vials exposats més elevada (25,8%) es troba alhora per nivells entre 50 i 55 i 60 i 65 dB(A). Seguint aquestes, hi ha un 18,78% de metres de vials compresos entre 55 i 60 dB(A). Finalment, un 12,72% de la longitud total de vies es troben exposades a nivells entre 65 i 70 dB(A), i un 9,83% per nivells de 45-50 dB(A). Altres percentatges destacables són els 9,83% de l’interval 45-50 dB(A) i el 4,8% per nivells nocturns inferiors als 45 dB(A). 10. Avaluació de resultats Pàg.81 Mapa de Soroll de Barcelona Districte 09 – Sant Andreu 10.27 - Longitud de vies exposades en període nocturn dB(A) Percentatges Contribució a Barcelona < 45 4,80% 0,40% 45 - 50 9,83% 0,83% 50 - 55 25,80% 2,17% 55 - 60 18,78% 1,58% 60 - 65 25,84% 2,17% 65 - 70 12,72% 1,07% 70 - 75 2,23% 0,19% 75 - 80 0,00% 0,00% > 80 0,00% 0,00% TOTAL 100% 8,4% 10.17 - Longitud de vies exposades en període nocturn Sant Andreu 30% 25,80% 25,84% 25% 20% 18,78% 15% 12,72% 9,83% 10% 4,80% 5% 2,23% 0,00% 0,00% 0% < 45 45 - 50 50 - 55 55 - 60 60 - 65 65 - 70 70 - 75 75 - 80 > 80 dBA 10.18 - Contribució de la longitud de vies de Gràcia al total de Barcelona (LN) Barcelona-Sant Andreu 30% 26,93% 25% 23,76%22k42% 20% 15% 10% 8,98% 9,48% 7,91% 5% 0,40% 0,83% 2,17% 1,58% 2,17% 1,07%0,5%0,19% 0% 0,0% 00,,000% < 45 45 - 50 50 - 55 55 - 60 60 - 65 65 - 70 70 - 75 75 - 80 > 80 dBA Pàg.82 10. Avaluació de resultats Mapa de Soroll de Barcelona Districte 09 – Sant Andreu 10.6.4 Nivell sonor 24 hores Partint de l’indicador de molèstia global LDEN, els resultats mostren que la gran majoria de la longitud total de vials es troben exposats a nivells entre els 60 i els 75 dB(A). De major a menor percentatge metres lineals, s’observa la següent distribució: un 29,17% entre 60 i 65 dB(A); el 26,17% a nivells entre 70 i 75 dB(A); un 20,6% entre 65 i 70 dB(A) i un 10,9% a nivells entre 55 i 60 dB(A). Finalment, amb percentatges menys significatius es troben els vials exposats a nivells entre 65 i 80 dB(A) i entre 50 i 55 dB(A). 10.28 - Longitud de vies exposades segons l’indicador LDEN dB(A) Percentatges Contribució a Barcelona > 45 0,00% 0,0% 45 - 50 0,00% 0,0% 50 - 55 4,50% 0,4% 55 - 60 10,95% 0,9% 60 - 65 29,71% 2,5% 65 - 70 20,60% 1,7% 70 - 75 26,17% 2,2% 75 - 80 7,63% 0,6% > 80 0,44% 0,0% TOTAL 100% 8,4% 10.19 - Longitud de vies exposades segons indicador LDEN Sant Andreu 35% 29,71% 30% 26,17% 25% 20,60% 20% 15% 10,95% 10% 7,63% 4,50% 5% 0,00% 0,00% 0,44% 0% < 45 45 - 50 50 - 55 55 - 60 60 - 65 65 - 70 70 - 75 75 - 80 > 80 dBA 10. Avaluació de resultats Pàg.83 Mapa de Soroll de Barcelona Districte 09 – Sant Andreu 10.20 - Contribució de la longitud de vies de Gràcia al total de Barcelona (LDEN) Barcelona-Sant Andreu 30% 28,08% 26,11% 25% 21,07% 20% 15% 11,62% 10% 5% 4,75% 3,98% 1,8% 2,49% 0,00% 0,38% 0,92% 2,50% 1,73% 2,20% 0% 0,00% 0,3% 0,04% < 45 45 - 50 50 - 55 55 - 60 60 - 65 65 - 70 70 - 75 75 - 80 > 80 dBA Pàg.84 10. Avaluació de resultats Mapa de Soroll de Barcelona Districte 09 – Sant Andreu 11. EVOLUCIÓ DELS NIVELLS SONORS COMPARATIVAMENT AMB ELS MAPES ANTERIORS 11.1 Evolució de la longitud de carrer exposada per rangs de soroll Aquest apartat pretén estimar una evolució acústica de la ciutat de Barcelona intentant comparar els valors que es van obtenir l’any 1997 amb els valors actuals. S’ha de tenir en compte que existeix una divergència entre les metodologies utilitzades als anys 90 i les que s’han utilitzat per la realització d’aquest mapa i, per aquest motiu, s’ha hagut de fer un tractament previ de les dades. Tot i que el resum del mapa de soroll de l’any 1997 contemplava també la població exposada als nivells acústics, no s’ha pogut realitzar una comparació complerta i acurada degut a la gran diferència dels mètodes utilitzats. Pel mapa actual, les dades s’han tractat seguint els criteris de la Directiva Europea 2002/49 i la normativa derivada. L’any 1997 el paràmetre que es va utilitzar per analitzar les dades acústiques va ser la superfície de carrer, en canvi, al mapa del 2007 s’utilitza la longitud lineal de carrer exposada. Per tal de poder comparar aquestes dues dades ha calgut un tractament previ de les dades de l’any 97. A partir dels nivells sonors del mapa de sorolls s’ha calculat el percentatges de longitud de vial exposada a cada rang de soroll. Al gràfic 11.1 es mostra l’evolució de la longitud de carrer exposada al districte de Sant Andreu. 11.1 Evolució de la longitud de via exposada als diferents nivells de soroll Sant Andreu 1997-2007 35% 32,5% 30% 27,8% 25,6%25,4% 25% 24,0% 20% 18,5% 15% 13,8%13,4% 10% 7,5% 5% 3,9% 4,1%2,6% 1,1% 0,0% 0,0% 0,0% 0,0% 0,0% 0% < 45 45 - 50 50 - 55 55 - 60 60 - 65 65 - 70 70 - 75 75 - 80 > 80 1997 2007 11. Evolució dels nivells sonors comparativament amb els mapes anteriors Pàg.85 Mapa de Soroll de Barcelona Districte 09 – Sant Andreu 11.2 Actuacions que han influenciat en aquesta evolució Analitzant el darrer gràfic, es pot veure que han disminuït les franges on els nivells acústics són més alts per donar pas a un augment del percentatge de poc soroll. Aquest fet pot ser degut al gran canvi que té lloc en el districte que és la reducció de la zona industrial per donar pas a més zona residencial. Els percentatges entre 60-65 dBA han patit una davallada important i, en canvi, els valors d’entre 55 i 60 dBA han augmentat de manera significativa. Pàg.86 11. Evolució dels nivells sonors comparativament amb els mapes anteriors Mapa de Soroll de Barcelona Districte 09 – Sant Andreu 12. CONCLUSIONS El districte de Sant Andreu es divideix en 7 zones: Navas, La Sagrera, el Congrés i els Indians, Bon Pastor, Baró de Viver, Sant Andreu i la Trinitat Vella. El soroll no és homogeni per totes elles, a continuació es resumeix breument la tipologia de soroll de cada zona, relacionant-la amb les característiques urbanístiques pròpies. El barri de la Trinitat Vella es situa a prop del nus de la Trinitat, el nexe de comunicació de les grans infraestructures més important de la ciutat. Aquest fet el converteix en un dels barris amb més impacte acústic del districte a causa del gran volum de vehicles que suporten aquestes vies. El barri de Sant Andreu es caracteritza per tenir un elevat nombre de carrers de velocitat reduïda i de trànsit restringit. La seva tipologia comú és de carrers estrets poc transitats. No obstant, també conté d’altres vies que serveixen de comunicació entre els diferents punts del districte que són molt més transitades: Rambla Fabra i Puig, Passeig Torras i Bages i Passeig de Santa Coloma són les més representatives. D’altra banda, s’ha d’esmentar la presència d’oci nocturn a certs carrers del barri, com per exemple: Rambla de Fabra i Puig i carrer Concepció Arenal. El tret diferencial del barri del Bon Pastor és que una bona part de la seva superfície està dedicada a ús industrial, tot i convivint amb edificis residencials, com en el cas de la zona de la Maquinista. D’altra banda, es troben zones de cases baixes i carrers estrets amb poc trànsit, com les situades vora de la Ronda Litoral. Aquest és l’altre barri del districte de Sant Andreu amb presència d’oci nocturn, més concretament a la zona del parc lúdico-comercial de la Maquinista. El Baró del Viver està situat al costat de la gran infraestructura de la Ronda Litoral. És el barri més petit en quant a superfície, i el trànsit es redueix a petits carrers de comunicació interna, a excepció de l’esmentada Ronda Litoral i del Passeig de Santa Coloma, també amb un gran volum de trànsit. El barri no té sòl d’ús industrial, però el fet de ser limítrof amb el barri veí del Bon Pastor (esmentat anteriorment), provoca que també rebi la influència d’aquesta font de soroll. Això succeeix als carrers Tucuman i Caracas. La Sagrera és una zona d’edificis alts, i com a element principal, esmentar que és creuada per la gran infraestructura de l’Avinguda Meridiana, via d’entrada i sortida de la ciutat. Aquesta via, juntament amb el carrer de la Sagrera, genera els nivells de soroll més alts enregistrats al barri. Navas es troba a la part oest del districte, essent limítrof amb l’Eixample i adquirint la tipologia pròpia dels carrers d’aquest districte: carrers amples amb diversos carrils de circulació, i presència de carril bus. Per finalitzar, també ubicat a l’oest del districte, trobem el barri del Congrés i els Indians, amb edificis alts i travessat de nord a sud pel carrer Felip II, de notable afluència. El vial amb un major volum de trànsit però, és el Passeig Maragall, límit oest del barri. La zona interior del barri està composta per carrers secundaris, amb menor volum de trànsit i, conseqüentment, amb nivells de soroll inferiors. 12. Conclusions Pàg.87 Mapa de Soroll de Barcelona Districte 09 – Sant Andreu Comparant el districte de Sant Andreu amb la ciutat de Barcelona referent al nivell de densitat de població, la concentració a Sant Andreu és lleugerament superior a la del global de Barcelona (relació 1:1’3). La superfície del seu territori representa el 6,5% de superfície de la ciutat. Pel que fa a les fonts de soroll, en ambdós casos la font principal és el trànsit, tot i que la principal aportació del districte de Sant Andreu és l’activitat industrial (el 12’5% del sòl industrial de la ciutat està ubicat en aquest districte). En el districte de Sant Andreu es consideren un total de 3 fonts de soroll diferenciades. En primer lloc, el trànsit, que com ja s’ha comentat és la font més important del districte, tal i com succeeix a la resta de la ciutat. El soroll generat pels vehicles es pot dividir en diverses subfonts de soroll, entre les quals les que prenen major importància són el soroll generat pel propi motor i el generat pel fregament entre la roda i l’asfalt (soroll de rodolament). Segons quines siguin les característiques dels vials i el trànsit, pot predominar una subfont de soroll sobre l’altre. Per exemple, en certes vies ràpides dins d’una ciutat pot arribar a predominar el soroll de rodolament. La segona font a considerar, en quant a predominança, és l’activitat industrial. Aquesta està composta, majoritàriament, per indústries del sector metal·lúrgic. Es troba ubicada al Bon Pastor, i ocupa una gran part de la superfície del barri. En certs carrers provoca uns nivells de soroll superiors als generats pel trànsit. La tercera font és l’oci nocturn, el qual pren poca importància en comparació amb altres districtes de la ciutat. Es troba en dues zones: al barri de Sant Andreu (Rambla de Fabra i Puig – carrer Concepció Arenal) i al barri del Bon Pastor (centre lúdico- comercial de la Maquinista). De l’estudi realitzat es conclou que els nivells de soroll són inferiors als generats pel trànsit. Endemés, pel que fa a la seva variació al llarg de l’any, contràriament al que hom pugui imaginar, s’han enregistrat nivells sonors inferiors durant els mesos d’estiu (l’anomenada temporada alta) que a la resta de l’any (temporada baixa). Aquests resultats podrien ser causats per una menor afluència d’oci nocturn durant la temporada alta a la ciutat de Barcelona. Les zones amb major impacte acústic del districte són les properes a les grans infraestructures de la Ronda de Dalt i de l’Avinguda Meridiana i al carrer de la Sagrera. Puntualment a la zona industrial del Bon Pastor es troben nivells similars, especialment al Passatge Torrent de l’Estadella i al carrer de Sant Adrià. Els punts més tranquils es troben a certs carrers interiors del barri de Sant Andreu i de les zones del Bon Pastor, amb nivells equivalents diürns inferiors als 55 dB(A) i nocturns inferiors als 45 dB(A). La relació entre la distribució dels nivells de soroll per metres lineals de via i per població no és lineal al districte de Sant Andreu. Comparativament, els nivells als que es troben exposats per metres vials són superiors als exposats per població. Aquest fet es raona de la forma següent: les zones properes a les vies més sorolloses (causat tant pel trànsit com per l’activitat industrial) en proporció estan menys densament poblades que altres vials del districte. Tot seguit es comenten els resultats en quant a població exposada. Pàg.88 12. Conclusions Mapa de Soroll de Barcelona Districte 09 – Sant Andreu o Aproximadament el 75% de la població del districte de Sant Andreu està exposada a nivells diürns entre 55 i 70 dB(A). El 13% aproximadament a nivells inferiors, entre 45 i 55 dB(A) i el 12% restant a nivells d’entre 70 i 80 dB(A). o Durant el període nocturn, prop del 70% de la població es troba exposada a nivells entre 50 i 65 dB(A), i es fa significatiu el percentatge de població exposat a nivells inferiors a 50 dB(A) (21%). o Pel que fa a l’indicador de molèstia global, Lden, hi ha algunes diferències significatives entre el districte de Sant Andreu i el global de la ciutat de Barcelona. A Sant Andreu, la població exposada a nivells de soroll molt alts (75-80 dB(A)) és un 4% superior que al global de la ciutat. També és superior, en un 6%, la població exposada a nivells d’entre 60 i 65 dB(A). No obstant, el percentatge de població exposada a nivells entre 65 i 75 dB(A) es vora un 10% menor. Es podria dir per tant, que els nivells de soroll que afecten als ciutadans de Sant Andreu són més dispars. 13.Gestió del soroll i possibilitats de millora Pàg.89 Mapa de Soroll de Barcelona Districte 09 – Sant Andreu 13. GESTIÓ DEL SOROLL I POSSIBILITATS DE MILLORA El soroll és una de les principals causes de contaminació mediambiental que trobem a les ciutats. Els seus efectes nocius sobre la població i la creixent sensibilitat al respecte, fan imprescindible la realització d’una avaluació rigorosa i una presa de mesures, tant preventives com correctores. En el districte de Sant Andreu la principal font de soroll és el trànsit. Aquest pren una importància especial a les principals vies que vertebren el districte, fent augmentar considerablement el nivell sonor mesurat. No obstant, en els darrers anys s’han dut a terme diferents actuacions que han comportat una transformació urbanística important, fet que ha permès millorar les condicions acústiques del districte. Mesures com l’augment de zones de vianants, pacificació del trànsit, instal·lació d’asfalt sonoreductor o l’ampliació de voreres han resultat adients per millorar els nivells acústics ambientals. Endemés, remarcar la importància de fomentar la utilització del transport públic, així com de medis de transport no sorollosos i alhora no contaminants, com pot ésser la bicicleta. També s’ha de considerar l’oci nocturn, que tot i no ser molt important si que està present en el districte. En aquest camp s’han adoptat mesures encaminades a reduir els nivells sonors, tals com la reducció dels horaris d’obertura dels establiments d’oci. Totes aquestes mesures suposen una línia vàlida, a la que caldrà donar continuïtat, per aconseguir una reducció dels nivells sonors, tot i assolint l’objectiu marcat: la reducció de la contaminació acústica i la conseqüent millora de qualitat de vida per als veïns del districte de Sant Andreu. Mitjançant el present Mapa de Soroll, s’ha pogut detectar una sèrie de zones crítiques on els nivells sonors són elevats i on cal actuar per aconseguir la seva reducció. L’Avinguda Meridiana es tracta del principal focus emissor més important del districte, ja que el travessa completament i és molt nombrosa la població que es troba exposada als nivells sonors que genera. El carrer de la Sagrera és l’altre punt crític en quant a soroll en el qual existeix població afectada. L’aplicació d’asfalt sonoreductor seria una bona mesura. Finalment, d’una manera puntual existeixen fonts d’activitat industrial que generen elevats nivells. No obstant, per la seva situació actual (allunyada de zones residencials) no esdevé un punt urgent a tractar. Pàg.90 13.Gestió del soroll i possibilitats de millora Mapa de Soroll de Barcelona Districte 09 – Sant Andreu 13.Gestió del soroll i possibilitats de millora Pàg.91 Mapa de Soroll de Barcelona Districte 09 – Sant Andreu ANNEX 1: Legislació A1. Legislació Pàg.92 Mapa de Soroll de Barcelona Districte 09 – Sant Andreu A1. Legislació Pàg.93 Mapa de Soroll de Barcelona Districte 09 – Sant Andreu A continuació s’annexen els documents legislatius d’aplicació en la elaboració del mapa estratègic de Barcelona: - Directiva 2002/49/CE, sobre avaluació i gestió del soroll ambiental. - Llei 37/2003, del soroll. - Reial Decret 1513/2005, pel que es desenvolupa la Llei 37/2003, en lo referent a la avaluació i gestió del soroll ambiental. Pàg.92 A1. Legislació Mapa de Soroll de Barcelona Districte 09 – Sant Andreu ANNEX 2: Certificats de verificació A2. Certificats de verificació Pàg.95 Mapa de Soroll de Barcelona Districte 09 – Sant Andreu Pàg.96 A2. Certificats de verificació Mapa de Soroll de Barcelona Districte 09 – Sant Andreu A2. Certificats de verificació Pàg.97 Mapa de Soroll de Barcelona Districte 09 – Sant Andreu Pàg.98 A2. Certificats de verificació Mapa de Soroll de Barcelona Districte 09 – Sant Andreu A2. Certificats de verificació Pàg.99 Mapa de Soroll de Barcelona Districte 09 – Sant Andreu Pàg.100 A2. Certificats de verificació Mapa de Soroll de Barcelona Districte 09 – Sant Andreu A2. Certificats de verificació Pàg.101 Mapa de Soroll de Barcelona Districte 09 – Sant Andreu Pàg.102 A2. Certificats de verificació Mapa de Soroll de Barcelona Districte 09 – Sant Andreu A2. Certificats de verificació Pàg.103 Mapa de Soroll de Barcelona Districte 09 – Sant Andreu Pàg.104 A2. Certificats de verificació Mapa de Soroll de Barcelona Districte 09 – Sant Andreu A2. Certificats de verificació Pàg.105 Mapa de Soroll de Barcelona Districte 09 – Sant Andreu Pàg.106 A2. Certificats de verificació Mapa de Soroll de Barcelona Districte 09 – Sant Andreu A2. Certificats de verificació Pàg.107 Mapa de Soroll de Barcelona Districte 09 – Sant Andreu Pàg.108 A2. Certificats de verificació Mapa de Soroll de Barcelona Districte 09 – Sant Andreu A2. Certificats de verificació Pàg.109 Mapa de Soroll de Barcelona Districte 09 – Sant Andreu Pàg.110 A2. Certificats de verificació Mapa de Soroll de Barcelona Districte 09 – Sant Andreu A2. Certificats de verificació Pàg.111 Mapa de Soroll de Barcelona Districte 09 – Sant Andreu Pàg.112 A2. Certificats de verificació Mapa de Soroll de Barcelona Districte 09 – Sant Andreu A2. Certificats de verificació Pàg.113 Mapa de Soroll de Barcelona Districte 09 – Sant Andreu Pàg.114 A2. Certificats de verificació Mapa de Soroll de Barcelona Districte 09 – Sant Andreu A2. Certificats de verificació Pàg.115 Mapa de Soroll de Barcelona Districte 09 – Sant Andreu Pàg.116 A2. Certificats de verificació Mapa de Soroll de Barcelona Districte 09 – Sant Andreu A2. Certificats de verificació Pàg.117 Mapa de Soroll de Barcelona Districte 09 – Sant Andreu Pàg.118 A2. Certificats de verificació Mapa de Soroll de Barcelona Districte 09 – Sant Andreu A2. Certificats de verificació Pàg.119 Mapa de Soroll de Barcelona Districte 09 – Sant Andreu Pàg.120 A2. Certificats de verificació Mapa de Soroll de Barcelona Districte 09 – Sant Andreu A2. Certificats de verificació Pàg.121 Mapa de Soroll de Barcelona Districte 09 – Sant Andreu Pàg.122 A2. Certificats de verificació Mapa de Soroll de Barcelona Districte 09 – Sant Andreu A2. Certificats de verificació Pàg.123 Mapa de Soroll de Barcelona Districte 09 – Sant Andreu Pàg.124 A2. Certificats de verificació Mapa de Soroll de Barcelona Districte 09 – Sant Andreu A2. Certificats de verificació Pàg.125 Mapa de Soroll de Barcelona Districte 09 – Sant Andreu Pàg.126 A2. Certificats de verificació Mapa de Soroll de Barcelona Districte 09 – Sant Andreu A2. Certificats de verificació Pàg.127 Mapa de Soroll de Barcelona Districte 09 – Sant Andreu Pàg.128 A2. Certificats de verificació Mapa de Soroll de Barcelona Districte 09 – Sant Andreu ANNEX 3: Taules - resum de les Mesures de curta durada A3. Taules resum de les Mesures de curta durada Pàg.131 Mapa de Soroll de Barcelona Districte 09 – Sant Andreu Pàg.130 A3. Taules resum de les Mesures de curta durada Mapa de Soroll de Barcelona Districte 09 – Sant Andreu Codi Carrer Número Leq2 L10 L90 9-C-1 Múrcia 32-40 62,7 66,6 53,2 9-C-2 Múrcia 20 62,9 65,5 53,3 9-C-3 Palència - Bofarull 60 65,6 59,5 9-C-4 Espronceda 322 65,2 67,5 53,6 9-C-5 Josep Estivill 33 62 64,7 54,1 9-C-6 Felip II 76 69,2 72,5 61,3 9-C-7 Sagrera 18 72 75,6 60,6 9-C-8 Hondures 46 60 66,7 52,5 9-C-9 Meridiana 270 76,3 79,7 66,4 9-C-10 Biscaia 402 65,6 67,1 56,4 9-C-11 Sant Antoni Maria Claret 399 65,3 66,7 54,7 9-C-12 Navas 349 71,8 75,4 62,2 9-C-13 Passeig Maragall 64 74,4 77,9 64,8 9-C-14 Juan de Gray 36 68,6 69,9 52,5 9-C-15 Felip II 143 71,4 73 60,3 9-C-16 M’atanses 24 58,4 63,3 51,5 9-C-17 Pinar del Río 43 69,1 76,9 55,6 9-C-18 Manigua 23 67,1 69,1 56,8 9-C-19 Passeig Maragall 124 81 79,3 61,8 9-C-20 Concepció Arenal 145 68,9 73 56,3 9-C-21 Ignasi de Ros 22 59,3 63,9 44,1 9-C-22 Cardenal Tedeschini 80 65,7 68,6 58,4 9-C-23 Felip II 206 69,4 71,7 51,9 9-C-24 Ramon Albó 64 73,2 77 55,3 9-C-25 Acàcies 33 58,2 62,9 49,2 9-C-26 Cienfuegos 11 59,8 66,1 54,3 9-C-27 Riera d' Horta 34 62,4 67 51,2 9-C-28 Felip Bertran i Güell 6 63,8 58,9 47,1 9-C-29 Biscaia 415 66,1 68,2 58,9 9-C-30 Juan de Garay 114 63 64 53,6 9-C-31 Avinguda Meridiana 346 76,6 79,9 63,8 9-C-32 Antilles 3 57,2 61,9 53,4 9-C-33 Nobel 9 54,9 58,0 49,1 9-C-34 Oliva 33 62,4 67,8 55,5 9-C-35 Vallès i Ribot 14 65,8 68,8 55,1 9-C-36 Sagrera 129 79,6 75,8 57,3 9-C-37 Berenguer de Palou 137 69 71,6 54,5 9-C-38 Josep Soldevila 23 53,6 53,4 45,6 9-C-39 Pare Manyanet 40 65,3 68,8 54,1 9-C-40 Rambla de l’Onze de Setembre 39 69,3 72,1 57,3 9-C-41 Gran de Sant Andreu 25 68,4 74,8 57,9 9-C-42 Camil Fabra 15 55,8 62,1 52,3 9-C-43 Neopàtria 115 55,5 60,2 48,7 9-C-44 Torroella de Montgrí 15 62,5 65,2 55,4 9-C-45 Dublín 15 71,6 73,8 62,4 9-C-46 Rambla de Fabra i Puig 49 70,7 73,9 60,8 9-C-47 Pegàs 7 61,6 64,0 56 9-C-48 Pacífic 18 64,6 70,9 52,3 2 Nivells sonors resultants d’aplicar les corresponents correccions per façana i per alçada al nivell de soroll mesurat. A3. Taules resum de les Mesures de curta durada Pàg.131 Mapa de Soroll de Barcelona Districte 09 – Sant Andreu Codi Carrer Número Leq2 L10 L90 9-C-49 Plaça de Masadas 1 57,2 59,1 54,7 9-C-50 Pont del Treball 32 69,5 72,5 61,8 9-C-51 Doctor Santponç 80 58,3 64,6 49,8 9-C-52 Virgili 76 71 78,0 59 9-C-53 Santa Coloma 20 69,4 75,4 66 9-C-54 Parellada 24 55,8 61,9 54,5 9-C-55 Peronella 14 59,1 59,8 50 9-C-56 Borriana 49 56,2 57,3 48,5 9-C-57 Gran de Sant Andreu 140 70,1 73,8 59,6 9-C-58 Doctor Santponç 44 54,6 59,9 49,1 9-C-59 Mossèn Quintí Mallofré 29 60,4 61,7 52,8 9-C-60 Sant Adrià 36 63,5 68,7 59,4 9-C-61 Passeig Torras i Bages 64 72,5 76,6 60,3 9-C-62 Malats 12 63,6 69,1 55,2 9-C-63 Agustí i Milà 9 65,8 68,3 53,9 9-C-64 Riera de Sant Andreu 30 63,8 68,7 47 9-C-65 Cinca 6 67,5 73,0 59,8 9-C-66 Malats 60 68,6 74,2 51,9 9-C-67 Pons i Gallarza 32 58,8 62,9 51,8 9-C-68 Gran de Sant Andreu 403 64,9 71,1 57,3 9-C-69 Agustí i Milà 42 64,9 68,6 49 9-C-70 Arquímedes 19 63 69,9 53,1 9-C-71 Bartrina 25 65,8 71,8 57,5 9-C-72 Avinguda Meridiana 498 66,4 72,7 58 9-C-73 Cabrera 13 51,8 56,4 46,8 9-C-74 Bascònia 23 59,2 65,6 49,6 9-C-75 Baliarda 50 59 66,7 47,3 9-C-76 Ignasi Iglesias 111 63,5 64,9 50 9-C-77 Monges 49 58,7 62,6 48,1 9-C-78 Plaça de les Palmeres 10 65,6 68,2 53,7 9-C-79 Renart 5 56,3 60,2 47,2 9-C-80 Concepció Arenal 274 63,5 68,1 53,9 9-C-81 Sòcrates 52 63,7 69,2 52,2 9-C-82 Vallès 51 53,4 56,2 44,3 9-C-83 Llenguadoc 23 59,9 64,7 50 9-C-84 Cinca 68 56,8 62,6 51,3 9-C-85 Sant Adrià 9 68,7 72,5 54,1 9-C-86 Concepció Arenal 226 63,7 69,5 53,8 9-C-87 Almirall Pròixida 26 60,3 63,0 50 9-C-88 Palomar 48 67,8 74,5 59,3 9-C-89 Cardenal Cisneros 30 53,4 59,1 48,3 9-C-90 Plaça Miquel Casablancas 53 61,8 64,2 56,3 9-C-91 Martin Luther King 65 65,7 69,1 57,2 9-C-92 Coronel Monasterio 29 68,2 71,4 52,6 9-C-93 Passeig de Santa Coloma 45 74,1 77,0 64,8 9-C-94 Passeig Torres i Bages 122 71,5 75,1 56,8 9-C-95 Gran de Sant Andreu 505 70,4 74,3 55,6 9-C-96 Carretera de Ribes 41 71,6 75,2 63,3 9-C-97 Tossal 42 62,7 67,2 55,3 9-C-98 Via Barcino 111 63,8 70,5 59,2 9-C-99 Foradada 88 66,2 68,5 53,7 Pàg.132 A3. Taules resum de les Mesures de curta durada Mapa de Soroll de Barcelona Districte 09 – Sant Andreu Codi Carrer Número Leq2 L10 L90 9-C-100 Mare de Déu de Lorda 56 69,2 68,7 52,6 9-C-101 Via de Barcino 59 59,5 63,4 54 9-C-102 Ribes 94 74,6 80,7 60,7 9-C-103 Via Favència 417 75,7 79,0 66,6 9-C-104 Turó de la Trinitat 41 63,8 68,3 58,2 9-C-105 Finestrelles 53 59,5 65,3 49 9-C-106 Ausona 87 58,5 64,3 56,3 9-C-107 Pare Pérez del Pulgar 103 55,5 59,4 54,5 9-C-108 Pare Pérez del Pulgar 9 61,5 63,1 56 9-C-109 Torrent de Parera 18 60,1 61,5 57,5 9-C-110 Mireia 60 69,7 71,3 66,5 9-C-111 Via Barcino 95 60,7 65,9 57,8 9-C-112 Galicia 11 62,2 68,6 57,2 9-C-113 Avinguda Meridiana 694 79,2 82,1 71,4 9-C-114 Passeig de l'Havana 13 65,3 69,2 52 9-C-115 Sao Paulo 34 71,4 75,9 57,4 9-C-116 Ferran Junoy 10 68,6 72,3 55,2 9-C-117 Passeig de l'Havana 6 71,1 70,9 53,3 9-C-118 Sant Adrià 63 72,3 76,3 55,4 9-C-119 Tucumán 14 67,5 69,5 53,4 9-C-120 Quito 17 55,7 58,8 49,3 9-C-121 Campins 22 60,8 63,7 54,6 9-C-122 Ciutat d'Asunción 70 59,1 62,5 49,9 9-C-123 Clarà 1 51,7 54,9 48,6 9-C-124 Caracas 56 67,2 70,1 53,8 9-C-125 Passeig de Santa Coloma 104 68,6 75,2 63,7 9-C-126 Augusto Cesar Sandino 1 58,1 59,9 51,5 9-C-127 Mollerussa 64 56 57,7 51,6 9-C-128 Granadella 36 49,3 54,9 45,3 9-C-129 Tàrrega 48 60,4 61,4 49,1 9-C-130 Sant Adrià 131 69,7 69,4 57,5 9-C-131 Biosca 22 58,6 64,0 51,3 9-C-132 Sas 20 65 70,8 54,8 9-C-133 Estadella 84 60,5 62,9 52,1 9-C-134 Barri Vermell 24 53,8 60,1 45,8 9-C-135 Formiga 15 62,4 65,0 56 9-C-136 Foc Follet 62 59,1 61,8 49,9 9-C-137 Cresques 51 59,1 65,0 48,9 9-C-138 Santander 111 71,7 74,3 59,2 9-C-139 Avançada 1 72,1 77,1 71,7 9-C-140 Arbeca 37 69,9 72,5 56,4 9-ISC-7 Fernando Pessoa 23 47,2 49,2 43,3 9-ISC-8 Fernando Pessoa 23 49,4 53,0 43,2 9-ISC-12 Espronceda 386 54,4 56,5 48,3 9-ISC-13 Espronceda 403 54,6 55,7 48,4 9-ISC-14 Pg Fabra i Puig 59 58,3 60,2 53,9 9-ISC-15 Concepción Arenal 198 53,2 55,3 49,8 9-ISC-16 Pg Fabra i Puig 63 57,2 60,9 51,5 9-ISC-12 Espronceda 386 54,4 56,5 48,3 9-ISC-13 Espronceda 403 54,6 55,7 48,4 9-ISC-14 Pg Fabra i Puig 59 58,3 60,2 53,9 A3. Taules resum de les Mesures de curta durada Pàg.133 Mapa de Soroll de Barcelona Districte 09 – Sant Andreu Codi Carrer Número Leq2 L10 L90 9-ISC-15 Concepción Arenal 198 53,2 55,3 49,8 9-ISC-16 Pg Fabra i Puig 63 57,2 60,9 51,5 9-OCA-1 Concepció Arenal 256 58,9 56,3 44,5 9-OCA-2 Rambla Fabra i Puig 96 53,3 9-OCA-3 Rambla Fabra i Puig 34 65,2 68,3 53,9 9-OCA-4 República Dominicana 40 64,6 58,3 51,8 9-OCB-1 Concepció Arenal 256 56,4 64,1 49,4 9-OCB-2 Rambla Fabra i Puig 96 60,7 68,5 55,6 9-OCB-3 Rambla Fabra i Puig 34 66,1 69,9 55,6 9-OCB-4 República Dominicana 40 67 58,6 48,7 9-ACD-1 Almirall Okendo 4 66,2 66,5 64,8 9-ACD-2 del Terç de la Mare de Déu de Montserrat 86 64,0 66,5 57,9 9-ACD-3 Santander 82 71,0 74,4 61,8 9-ACD-4 Cànem 1 60,6 61,8 55 9-ACD-5 Josep Finestres 7 64,3 63,5 53,8 9-ACD-6 Fra Juniper Serra 48 72,0 74,5 52 9-ACD-8 Fra Juniper Serra 85 62,5 65,6 50,6 9-ACD-9 Ptge. Torrent de l'Estadella 11 80,5 9-ACD-10 Passeig de la Verneda 56 62,5 63,9 60,9 9-ACD-11 Corelles 4 55,8 57,4 49,6 9-ACD-12 Torrent de l'Estadella 56 65,3 69 57 9-ACD-14 Sant Adrià 55 72,0 73,9 63,6 9-ACD-15 Ciutat d'Asunción 12 69,5 73,2 56,2 9-ACD-16 Costa Brava 9 57,6 58,7 53 9-ACD-17 Sant Adrià 64 71,0 74,7 53,7 9-ACD-18 Havana 15 69,7 72,1 53,2 9-ACD-19 Ciutat d'Asunción 26 72,6 75,7 62,9 9-ACD-20 Lima 9 65,3 9-ACD-21 Lima 29 66,4 67,1 50,7 9-ACD-22 Cuzco 39 63,7 63,7 61,3 9-ACD-23 passeig de Guayaquil 17 68,9 71,1 64,3 9-ACD-24 Maracaibo 20 59,7 59,9 47,7 9-ACD-25 Caracas 17 67,2 70,8 55 9-ACD-26 Potosí 22 68,7 71,7 60,5 9-ACD-27 Potosí 5 68,5 71,2 60,5 9-ACD-28 Potosí 2 68,1 71,6 60,7 9-ACD-29 passeig de Guayaquil 29 66,0 67,8 63,2 9-ACD-30 Caracas 43 66,6 70,9 51,8 9-ACD-31 Ciutat Asunción 54 63,7 67,2 53,1 9-ACD-32 passeig de Guayaquil 42 65,7 66,6 62,8 9-ACD-33 Tucuman 24 62,2 65,3 58,1 9-ACD-34 Tucuman 10 67,5 68,3 53,9 9-ACD-35 Sèquia Madriguera 5 64,3 67,6 57,1 9-ACN-1 Almirall Okendo 4 90,8 9-ACN-2 del Terç de la Mare de Déu de Montserrat 86 58,4 9-ACN-3 Santander 82 65,6 9-ACN-4 Cànem 1 88,9 9-ACN-5 Josep Finestres 7 44,1 9-ACN-6 Fra Juniper Serra 48 56,0 9-ACN-7 Passeig de la Verneda 1 46,9 47,7 46 9-ACN-8 Fra Juniper Serra 85 51,7 53,5 42,8 Pàg.134 A3. Taules resum de les Mesures de curta durada Mapa de Soroll de Barcelona Districte 09 – Sant Andreu Codi Carrer Número Leq2 L10 L90 9-ACN-10 Passeig de la Verneda 56 51,5 55,3 42,6 9-ACN-11 Corelles 4 44,0 47,2 41,1 9-ACN-12 Torrent de l'Estadella 56 46,3 9-ACN-14 Sant Adrià 55 72,7 9-ACN-15 Ciutat d'Asunción 12 60,4 9-ACN-16 Costa Brava 9 67,2 9-ACN-17 Sant Adrià 64 60,9 63,7 42,8 9-ACN-18 Havana 15 63,4 9-ACN-19 Ciutat d'Asunción 26 64,7 9-ACN-20 Lima 9 57,9 9-ACN-21 Lima 29 49,8 32,6 46,5 9-ACN-22 Cuzco 39 56,2 55,7 52,3 9-ACN-23 passeig de Guayaquil 17 60,9 62,7 55,2 9-ACN-24 Maracaibo 20 46,9 48,1 45,1 9-ACN-25 Caracas 17 58,7 62,1 49 9-ACN-26 Potosí 22 64,1 68,3 51 9-ACN-27 Potosí 5 63,6 66,9 47,8 9-ACN-28 Potosí 2 59,2 60,8 48,1 9-ACN-29 passeig de Guayaquil 29 57,3 59,8 54 9-ACN-30 Caracas 43 62,2 63,2 44,5 9-ACN-31 Ciutat Asunción 54 53,6 54,1 49,1 9-ACN-32 passeig de Guayaquil 42 62,0 61,1 54,4 9-ACN-33 Tucuman 24 52,1 53,7 49,1 9-ACN-34 Tucuman 10 56,2 50,8 47,1 9-ACN-35 Sèquia Madriguera 5 67,5 9-GI-1 Tucuman 30 76,3 80 76,3 9-GI-2 Via Barcino 25 71,1 76,3 71,1 9-GI-3 Pg Guayaquil 27 78 81,8 78 9-PC-169 Monlau 80 57,4 9-PC-170 Rovira i Virgili 8 68,8 9-PC-171 Sagrera 202 66,5 9-PC-172 Portugal 29 54,8 9-PC-173 Torroella de Montgrí 18 63,2 9-PC-174 Dublin 8 67,6 9-PC-179 Ferran Junoy 10 63,3 9-PC-180 Barcelonesa 9 56,6 9-PC-181 Sant Adrià 79 59,1 9-PC-182 Pg Havana 8 60,9 9-PC-183 Pg Havana 8 55 9-PC-236 Tossal 33 58,8 9-PC-237 Tossal 33 56,3 9-PC-238 Tossal 33 56,9 9-PC-239 Tossal 33 59,9 9-PC-240 Tossal 33 55,9 A3. Taules resum de les Mesures de curta durada Pàg.135 Mapa de Soroll de Barcelona Districte 09 – Sant Andreu ANNEX 4: Taules - resum de les Mesures de llarga durada A3. Taules resum de les Mesures de llarga durada Pàg.136 Mapa de Soroll de Barcelona Districte 09 – Sant Andreu A4. Taules resum de les Mesures de llarga durada Pàg.137 Mapa de Soroll de Barcelona Districte 09 – Sant Andreu 9-L-1 Av. Meridiana, 259 Laborable Festiu Ld 74,9 72,2 Le 72,7 71,0 Ln 67,0 67,9 Lden 76,0 75,2 Lden global 75,8 Dj- Dv- Ds- Dg– Dl- Dm– 19/10/06 20/10/06 21/10/06 22/10/06 23/10/06 24/10/06 Ld 75,3 74,4 73,0 71,3 74,8 74,9 Le 72,8 72,7 71,3 70,8 72,5 Ln 68,1 68,5 67,1 66,9 65,7 Lden 76,2 75,8 74,5 75,8 A3. Taules resum de les Mesures de llarga durada Pàg.138 Mapa de Soroll de Barcelona Districte 09 – Sant Andreu 9-L-1, Divendres 20/10/06 LAeq L90 L10 80 75 70 65 60 55 50 45 40 35 30 hh:mm A4. Taules resum de les Mesures de llarga durada Pàg.139 d B ( A ) 2 3 : 0 0 0 : 0 0 1 : 0 0 2 : 0 0 3 : 0 0 4 : 0 0 5 : 0 0 6 : 0 0 7 : 0 0 8 : 0 0 9 : 0 0 1 0 : 0 0 1 1 : 0 0 1 2 : 0 0 1 3 : 0 0 1 4 : 0 0 1 5 : 0 0 1 6 : 0 0 1 7 : 0 0 1 8 : 0 0 1 9 : 0 0 2 0 : 0 0 2 1 : 0 0 2 2 : 0 0 Mapa de Soroll de Barcelona Districte 09 – Sant Andreu 9-L-1, Dissabte 21/10/06 LAeq L90 L10 80 75 70 65 60 55 50 45 40 35 30 hh:mm Pàg.140 A4. Taules resum de les Mesures de llarga durada d B ( A ) 2 3 : 0 0 0 : 0 0 1 : 0 0 2 : 0 0 3 : 0 0 4 : 0 0 5 : 0 0 6 : 0 0 7 : 0 0 8 : 0 0 9 : 0 0 1 0 : 0 0 1 1 : 0 0 1 2 : 0 0 1 3 : 0 0 1 4 : 0 0 1 5 : 0 0 1 6 : 0 0 1 7 : 0 0 1 8 : 0 0 1 9 : 0 0 2 0 : 0 0 2 1 : 0 0 2 2 : 0 0 Mapa de Soroll de Barcelona Districte 09 – Sant Andreu 9-L-1, Diumenge 22/10/06 LAeq L90 L10 80 75 70 65 60 55 50 45 40 35 30 hh:mm A4. Taules resum de les Mesures de llarga durada Pàg.141 d B ( A ) 2 3 : 0 0 0 : 0 0 1 : 0 0 2 : 0 0 3 : 0 0 4 : 0 0 5 : 0 0 6 : 0 0 7 : 0 0 8 : 0 0 9 : 0 0 1 0 : 0 0 1 1 : 0 0 1 2 : 0 0 1 3 : 0 0 1 4 : 0 0 1 5 : 0 0 1 6 : 0 0 1 7 : 0 0 1 8 : 0 0 1 9 : 0 0 2 0 : 0 0 2 1 : 0 0 2 2 : 0 0 Mapa de Soroll de Barcelona Districte 09 – Sant Andreu 9-L-1, Dilluns 23/10/06 LAeq L90 L10 80 75 70 65 60 55 50 45 40 35 30 hh:mm Pàg.142 A4. Taules resum de les Mesures de llarga durada d B ( A ) 2 3 : 0 0 0 : 0 0 1 : 0 0 2 : 0 0 3 : 0 0 4 : 0 0 5 : 0 0 6 : 0 0 7 : 0 0 8 : 0 0 9 : 0 0 1 0 : 0 0 1 1 : 0 0 1 2 : 0 0 1 3 : 0 0 1 4 : 0 0 1 5 : 0 0 1 6 : 0 0 1 7 : 0 0 1 8 : 0 0 1 9 : 0 0 2 0 : 0 0 2 1 : 0 0 2 2 : 0 0 Mapa de Soroll de Barcelona Districte 09 – Sant Andreu A4. Taules resum de les Mesures de llarga durada Pàg.143 Mapa de Soroll de Barcelona Districte 09 – Sant Andreu 9-L-2 Gran de Sant Andreu, 111 Laborable Festiu Ld 67,3 64,2 Le 66,0 65,5 Ln 62,0 66,3 Lden 69,8 72,3 Lden global 70,6 Dj- Dv- Ds- Dg- Dl- Dm- 14/12/06 15/12/06 1612/06 17/12/06 18/12/06 19/12/06 Ld 65,7 66,9 64,8 63,4 67,2 67,9 Le 66,3 66,3 65,6 65,4 65,5 Ln 62,6 64,8 67,5 60,5 62,7 Lden 69,9 71,0 73,2 68,8 Pàg.144 A4. Taules resum de les Mesures de llarga durada Mapa de Soroll de Barcelona Districte 09 – Sant Andreu 9-L-2, Dijous 14/12/06 LAeq L90 L10 80 75 70 65 60 55 50 45 40 35 30 hh:mm A4. Taules resum de les Mesures de llarga durada Pàg.145 d B ( A ) 2 3 : 0 0 0 : 0 0 1 : 0 0 2 : 0 0 3 : 0 0 4 : 0 0 5 : 0 0 6 : 0 0 7 : 0 0 8 : 0 0 9 : 0 0 1 0 : 0 0 1 1 : 0 0 1 2 : 0 0 1 3 : 0 0 1 4 : 0 0 1 5 : 0 0 1 6 : 0 0 1 7 : 0 0 1 8 : 0 0 1 9 : 0 0 2 0 : 0 0 2 1 : 0 0 2 2 : 0 0 Mapa de Soroll de Barcelona Districte 09 – Sant Andreu 9-L-2, Divendres 15/12/06 LAeq L90 L10 80 75 70 65 60 55 50 45 40 35 30 hh:mm Pàg.146 A4. Taules resum de les Mesures de llarga durada d B ( A ) 2 3 : 0 0 0 : 0 0 1 : 0 0 2 : 0 0 3 : 0 0 4 : 0 0 5 : 0 0 6 : 0 0 7 : 0 0 8 : 0 0 9 : 0 0 1 0 : 0 0 1 1 : 0 0 1 2 : 0 0 1 3 : 0 0 1 4 : 0 0 1 5 : 0 0 1 6 : 0 0 1 7 : 0 0 1 8 : 0 0 1 9 : 0 0 2 0 : 0 0 2 1 : 0 0 2 2 : 0 0 Mapa de Soroll de Barcelona Districte 09 – Sant Andreu 9-L-2, Dissabte 16/12/06 LAeq L90 L10 80 75 70 65 60 55 50 45 40 35 30 hh:mm A4. Taules resum de les Mesures de llarga durada Pàg.147 d B ( A ) 2 3 : 0 0 0 : 0 0 1 : 0 0 2 : 0 0 3 : 0 0 4 : 0 0 5 : 0 0 6 : 0 0 7 : 0 0 8 : 0 0 9 : 0 0 1 0 : 0 0 1 1 : 0 0 1 2 : 0 0 1 3 : 0 0 1 4 : 0 0 1 5 : 0 0 1 6 : 0 0 1 7 : 0 0 1 8 : 0 0 1 9 : 0 0 2 0 : 0 0 2 1 : 0 0 2 2 : 0 0 Mapa de Soroll de Barcelona Districte 09 – Sant Andreu 9-L-2, Diumenge 17/12/06 LAeq L90 L10 80 75 70 65 60 55 50 45 40 35 30 hh:mm Pàg.148 A4. Taules resum de les Mesures de llarga durada d B ( A ) 2 3 : 0 0 0 : 0 0 1 : 0 0 2 : 0 0 3 : 0 0 4 : 0 0 5 : 0 0 6 : 0 0 7 : 0 0 8 : 0 0 9 : 0 0 1 0 : 0 0 1 1 : 0 0 1 2 : 0 0 1 3 : 0 0 1 4 : 0 0 1 5 : 0 0 1 6 : 0 0 1 7 : 0 0 1 8 : 0 0 1 9 : 0 0 2 0 : 0 0 2 1 : 0 0 2 2 : 0 0 Mapa de Soroll de Barcelona Districte 09 – Sant Andreu 9-L-2, Dilluns 18/12/06 LAeq L90 L10 80 75 70 65 60 55 50 45 40 35 30 hh:mm A4. Taules resum de les Mesures de llarga durada Pàg.149 d B ( A ) 2 3 : 0 0 0 : 0 0 1 : 0 0 2 : 0 0 3 : 0 0 4 : 0 0 5 : 0 0 6 : 0 0 7 : 0 0 8 : 0 0 9 : 0 0 1 0 : 0 0 1 1 : 0 0 1 2 : 0 0 1 3 : 0 0 1 4 : 0 0 1 5 : 0 0 1 6 : 0 0 1 7 : 0 0 1 8 : 0 0 1 9 : 0 0 2 0 : 0 0 2 1 : 0 0 2 2 : 0 0 Mapa de Soroll de Barcelona Districte 09 – Sant Andreu 9-L-3 Plaça Orfila Laborable Festiu Ld 60,6 60,2 Le 59,5 58,7 Ln 52,5 55,0 Lden 61,7 62,7 Lden global 62,0 Dv- Ds- Dg- Dl - Dm- 10/11/06 11/11/06 12/11/06 13/11/06 14/11/06 Ld 60,7 59,4 60,8 59,9 61,0 Le 60,1 59,9 57,1 58,7 Ln 54,8 55,2 52,5 52,6 Lden 62,4 62,8 61,3 Pàg.150 A4. Taules resum de les Mesures de llarga durada Mapa de Soroll de Barcelona Districte 09 – Sant Andreu 9-L-3, Divendres 10/11/06 LAeq L90 L10 80 75 70 65 60 55 50 45 40 35 30 hh:mm A4. Taules resum de les Mesures de llarga durada Pàg.151 d B ( A ) 2 3 : 0 0 0 : 0 0 1 : 0 0 2 : 0 0 3 : 0 0 4 : 0 0 5 : 0 0 6 : 0 0 7 : 0 0 8 : 0 0 9 : 0 0 1 0 : 0 0 1 1 : 0 0 1 2 : 0 0 1 3 : 0 0 1 4 : 0 0 1 5 : 0 0 1 6 : 0 0 1 7 : 0 0 1 8 : 0 0 1 9 : 0 0 2 0 : 0 0 2 1 : 0 0 2 2 : 0 0 Mapa de Soroll de Barcelona Districte 09 – Sant Andreu 9-L-3, Dissabte 11/11/06 LAeq L90 L10 80 75 70 65 60 55 50 45 40 35 30 hh:mm Pàg.152 A4. Taules resum de les Mesures de llarga durada d B ( A ) 2 3 : 0 0 0 : 0 0 1 : 0 0 2 : 0 0 3 : 0 0 4 : 0 0 5 : 0 0 6 : 0 0 7 : 0 0 8 : 0 0 9 : 0 0 1 0 : 0 0 1 1 : 0 0 1 2 : 0 0 1 3 : 0 0 1 4 : 0 0 1 5 : 0 0 1 6 : 0 0 1 7 : 0 0 1 8 : 0 0 1 9 : 0 0 2 0 : 0 0 2 1 : 0 0 2 2 : 0 0 Mapa de Soroll de Barcelona Districte 09 – Sant Andreu 9-L-3, Diumenge 12/11/06 LAeq L90 L10 80 75 70 65 60 55 50 45 40 35 30 hh:mm A4. Taules resum de les Mesures de llarga durada Pàg.153 d B ( A ) 2 3 : 0 0 0 : 0 0 1 : 0 0 2 : 0 0 3 : 0 0 4 : 0 0 5 : 0 0 6 : 0 0 7 : 0 0 8 : 0 0 9 : 0 0 1 0 : 0 0 1 1 : 0 0 1 2 : 0 0 1 3 : 0 0 1 4 : 0 0 1 5 : 0 0 1 6 : 0 0 1 7 : 0 0 1 8 : 0 0 1 9 : 0 0 2 0 : 0 0 2 1 : 0 0 2 2 : 0 0 Mapa de Soroll de Barcelona Districte 09 – Sant Andreu 9-L-3, Dilluns 13/11/06 LAeq L90 L10 80 75 70 65 60 55 50 45 40 35 30 hh:mm Pàg.154 A4. Taules resum de les Mesures de llarga durada d B ( A ) 2 3 : 0 0 0 : 0 0 1 : 0 0 2 : 0 0 3 : 0 0 4 : 0 0 5 : 0 0 6 : 0 0 7 : 0 0 8 : 0 0 9 : 0 0 1 0 : 0 0 1 1 : 0 0 1 2 : 0 0 1 3 : 0 0 1 4 : 0 0 1 5 : 0 0 1 6 : 0 0 1 7 : 0 0 1 8 : 0 0 1 9 : 0 0 2 0 : 0 0 2 1 : 0 0 2 2 : 0 0 Mapa de Soroll de Barcelona Districte 09 – Sant Andreu 9-L-3, Dimarts 14/11/06 LAeq L90 L10 80 75 70 65 60 55 50 45 40 35 30 hh:mm A4. Taules resum de les Mesures de llarga durada Pàg.155 d B ( A ) 2 3 : 0 0 0 : 0 0 1 : 0 0 2 : 0 0 3 : 0 0 4 : 0 0 5 : 0 0 6 : 0 0 7 : 0 0 8 : 0 0 9 : 0 0 1 0 : 0 0 1 1 : 0 0 1 2 : 0 0 1 3 : 0 0 1 4 : 0 0 1 5 : 0 0 1 6 : 0 0 1 7 : 0 0 1 8 : 0 0 1 9 : 0 0 2 0 : 0 0 2 1 : 0 0 2 2 : 0 0 Mapa de Soroll de Barcelona Districte 09 – Sant Andreu 9-L-4 Felip II, 54 Laborable Festiu Ld 70,5 67,3 Le 69,1 68,9 Ln 63,3 64,7 Lden 72,0 71,8 Lden global 71,9 Dv- Ds- Dg- Dl - Dm- 17/11/06 18/11/06 19/11/06 20/11/06 21/11/06 Ld 70,5 67,9 66,6 70,0 70,9 Le 69,1 69,8 67,6 69,1 Ln 64,9 64,6 62,5 64,0 Lden 72,1 71,4 71,4 Pàg.156 A4. Taules resum de les Mesures de llarga durada Mapa de Soroll de Barcelona Districte 09 – Sant Andreu 9-L-4, Divendres 17/11/06 LAeq L90 L10 80 75 70 65 60 55 50 45 40 35 30 hh:mm A4. Taules resum de les Mesures de llarga durada Pàg.157 2 3 : 0 0 0 : 0 0 1 : 0 0 2 : 0 0 3 : 0 0 4 : 0 0 5 : 0 0 6 : 0 0 7 : 0 0 8 : 0 0 9 : 0 0 1 0 : 0 0 1 1 : 0 0 1 2 : 0 0 1 3 : 0 0 1 4 : 0 0 1 5 : 0 0 1 6 : 0 0 1 7 : 0 0 1 8 : 0 0 1 9 : 0 0 2 0 : 0 0 2 1 : 0 0 2 2 : 0 0 Mapa de Soroll de Barcelona Districte 09 – Sant Andreu 9-L-4, Dissabte 18/11/06 LAeq L90 L10 80 75 70 65 60 55 50 45 40 35 30 hh:mm Pàg.158 A4. Taules resum de les Mesures de llarga durada d B ( A ) 2 3 : 0 0 0 : 0 0 1 : 0 0 2 : 0 0 3 : 0 0 4 : 0 0 5 : 0 0 6 : 0 0 7 : 0 0 8 : 0 0 9 : 0 0 1 0 : 0 0 1 1 : 0 0 1 2 : 0 0 1 3 : 0 0 1 4 : 0 0 1 5 : 0 0 1 6 : 0 0 1 7 : 0 0 1 8 : 0 0 1 9 : 0 0 2 0 : 0 0 2 1 : 0 0 2 2 : 0 0 Mapa de Soroll de Barcelona Districte 09 – Sant Andreu 9-L-4, Diumenge 19/11/06 LAeq L90 L10 80 75 70 65 60 55 50 45 40 35 30 hh:mm A4. Taules resum de les Mesures de llarga durada Pàg.159 d B ( A ) 2 3 : 0 0 0 : 0 0 1 : 0 0 2 : 0 0 3 : 0 0 4 : 0 0 5 : 0 0 6 : 0 0 7 : 0 0 8 : 0 0 9 : 0 0 1 0 : 0 0 1 1 : 0 0 1 2 : 0 0 1 3 : 0 0 1 4 : 0 0 1 5 : 0 0 1 6 : 0 0 1 7 : 0 0 1 8 : 0 0 1 9 : 0 0 2 0 : 0 0 2 1 : 0 0 2 2 : 0 0 Mapa de Soroll de Barcelona Districte 09 – Sant Andreu 9-L-4, Dilluns 20/11/06 LAeq L90 L10 80 75 70 65 60 55 50 45 40 35 30 hh:mm Pàg.160 A4. Taules resum de les Mesures de llarga durada d B ( A ) 2 3 : 0 0 0 : 0 0 1 : 0 0 2 : 0 0 3 : 0 0 4 : 0 0 5 : 0 0 6 : 0 0 7 : 0 0 8 : 0 0 9 : 0 0 1 0 : 0 0 1 1 : 0 0 1 2 : 0 0 1 3 : 0 0 1 4 : 0 0 1 5 : 0 0 1 6 : 0 0 1 7 : 0 0 1 8 : 0 0 1 9 : 0 0 2 0 : 0 0 2 1 : 0 0 2 2 : 0 0 Mapa de Soroll de Barcelona Districte 09 – Sant Andreu 9-L-4, Dimarts 21/11/06 LAeq L90 L10 80 75 70 65 60 55 50 45 40 35 30 hh:mm A4. Taules resum de les Mesures de llarga durada Pàg.161 d B ( A ) 2 3 : 0 0 0 : 0 0 1 : 0 0 2 : 0 0 3 : 0 0 4 : 0 0 5 : 0 0 6 : 0 0 7 : 0 0 8 : 0 0 9 : 0 0 1 0 : 0 0 1 1 : 0 0 1 2 : 0 0 1 3 : 0 0 1 4 : 0 0 1 5 : 0 0 1 6 : 0 0 1 7 : 0 0 1 8 : 0 0 1 9 : 0 0 2 0 : 0 0 2 1 : 0 0 2 2 : 0 0 Mapa de Soroll de Barcelona Districte 09 – Sant Andreu 9-L-5 Gran de Sant Andreu, 233 Laborable Festiu Ld 64,4 60,1 Le 63,0 69,9 Ln 57,1 58,2 Lden 65,8 67,3 Lden global 66,3 Dv- Ds- Dg- Dl- Dm - 3/11/06 4/11/06 5/11/06 6/11/06 7/11/06 Ld 63,8 60,7 59,3 65,6 63,2 Le 63,6 72,6 62,3 62,2 Ln 58,3 58,1 57,4 56,9 Lden 68,9 64,9 66,4 Pàg.162 A4. Taules resum de les Mesures de llarga durada Mapa de Soroll de Barcelona Districte 09 – Sant Andreu 9-L-5, Divendres 3/11/06 LAeq L90 L10 80 75 70 65 60 55 50 45 40 35 30 hh: A4. Taules resum de les Mesures de llarga durada Pàg.163 d B ( A ) 2 3 : 0 0 0 : 0 0 1 : 0 0 2 : 0 0 3 : 0 0 4 : 0 0 5 : 0 0 6 : 0 0 7 : 0 0 8 : 0 0 9 : 0 0 1 0 : 0 0 1 1 : 0 0 1 2 : 0 0 1 3 : 0 0 1 4 : 0 0 1 5 : 0 0 1 6 : 0 0 1 7 : 0 0 1 8 : 0 0 1 9 : 0 0 2 0 : 0 0 2 1 : 0 0 2 2 : 0 0 Mapa de Soroll de Barcelona Districte 09 – Sant Andreu 9-L-5, Dissabte 4/11/06 LAeq L90 L10 80 75 70 65 60 55 50 45 40 35 30 hh:mm Pàg.164 A4. Taules resum de les Mesures de llarga durada d B ( A ) 2 3 : 0 0 0 : 0 0 1 : 0 0 2 : 0 0 3 : 0 0 4 : 0 0 5 : 0 0 6 : 0 0 7 : 0 0 8 : 0 0 9 : 0 0 1 0 : 0 0 1 1 : 0 0 1 2 : 0 0 1 3 : 0 0 1 4 : 0 0 1 5 : 0 0 1 6 : 0 0 1 7 : 0 0 1 8 : 0 0 1 9 : 0 0 2 0 : 0 0 2 1 : 0 0 2 2 : 0 0 Mapa de Soroll de Barcelona Districte 09 – Sant Andreu 9-L-5, Diumenge 5/11/06 LAeq L90 L10 80 75 70 65 60 55 50 45 40 35 30 hh:mm A4. Taules resum de les Mesures de llarga durada Pàg.165 d B ( A ) 2 3 : 0 0 0 : 0 0 1 : 0 0 2 : 0 0 3 : 0 0 4 : 0 0 5 : 0 0 6 : 0 0 7 : 0 0 8 : 0 0 9 : 0 0 1 0 : 0 0 1 1 : 0 0 1 2 : 0 0 1 3 : 0 0 1 4 : 0 0 1 5 : 0 0 1 6 : 0 0 1 7 : 0 0 1 8 : 0 0 1 9 : 0 0 2 0 : 0 0 2 1 : 0 0 2 2 : 0 0 Mapa de Soroll de Barcelona Districte 09 – Sant Andreu 9-L-5, Dilluns 6/11/06 LAeq L90 L10 80 75 70 65 60 55 50 45 40 35 30 hh:mm Pàg.166 A4. Taules resum de les Mesures de llarga durada d B ( A ) 2 3 : 0 0 0 : 0 0 1 : 0 0 2 : 0 0 3 : 0 0 4 : 0 0 5 : 0 0 6 : 0 0 7 : 0 0 8 : 0 0 9 : 0 0 1 0 : 0 0 1 1 : 0 0 1 2 : 0 0 1 3 : 0 0 1 4 : 0 0 1 5 : 0 0 1 6 : 0 0 1 7 : 0 0 1 8 : 0 0 1 9 : 0 0 2 0 : 0 0 2 1 : 0 0 2 2 : 0 0 Mapa de Soroll de Barcelona Districte 09 – Sant Andreu 9-L-5, Dimarts 7/11/06 LAeq L90 L10 80 75 70 65 60 55 50 45 40 35 30 hh:mm A4. Taules resum de les Mesures de llarga durada Pàg.167 d B ( A ) 2 3 : 0 0 0 : 0 0 1 : 0 0 2 : 0 0 3 : 0 0 4 : 0 0 5 : 0 0 6 : 0 0 7 : 0 0 8 : 0 0 9 : 0 0 1 0 : 0 0 1 1 : 0 0 1 2 : 0 0 1 3 : 0 0 1 4 : 0 0 1 5 : 0 0 1 6 : 0 0 1 7 : 0 0 1 8 : 0 0 1 9 : 0 0 2 0 : 0 0 2 1 : 0 0 2 2 : 0 0 Mapa de Soroll de Barcelona Districte 09 – Sant Andreu 9-ISL-4 Cinca Laborable Festiu Ld 44,8 Le 44,1 Ln 39,4 Lden 47,3 Lden global Dc- Dj- Dv- 20/12/06 21/12/06 22/12/06 Ld 44,8 45,0 44,4 Le 45,9 41,0 Ln 39,7 39,1 Lden 47,3 Pàg.168 A4. Taules resum de les Mesures de llarga durada Mapa de Soroll de Barcelona Districte 09 – Sant Andreu 9-ISL-4, Dimecres 20/12/2006 LAeq L90 L10 80 75 70 65 60 55 50 45 40 35 30 A4. Taules resum de les Mesures de llarga durada Pàg.169 d B ( A ) 2 3 : 0 0 0 : 0 0 1 : 0 0 2 : 0 0 3 : 0 0 4 : 0 0 5 : 0 0 6 : 0 0 7 : 0 0 8 : 0 0 9 : 0 0 1 0 : 0 0 1 1 : 0 0 1 2 : 0 0 1 3 : 0 0 1 4 : 0 0 1 5 : 0 0 1 6 : 0 0 1 7 : 0 0 1 8 : 0 0 1 9 : 0 0 2 0 : 0 0 2 1 : 0 0 2 2 : 0 0 Mapa de Soroll de Barcelona Districte 09 – Sant Andreu 9-ISL-4, Dijous 21/12/2006 LAeq L90 L10 80 75 70 65 60 55 50 45 40 35 30 Pàg.170 A4. Taules resum de les Mesures de llarga durada d B ( A ) 2 3 : 0 0 0 : 0 0 1 : 0 0 2 : 0 0 3 : 0 0 4 : 0 0 5 : 0 0 6 : 0 0 7 : 0 0 8 : 0 0 9 : 0 0 1 0 : 0 0 1 1 : 0 0 1 2 : 0 0 1 3 : 0 0 1 4 : 0 0 1 5 : 0 0 1 6 : 0 0 1 7 : 0 0 1 8 : 0 0 1 9 : 0 0 2 0 : 0 0 2 1 : 0 0 2 2 : 0 0 Mapa de Soroll de Barcelona Districte 09 – Sant Andreu 9-ISL-4, Divendres 22/12/2006 LAeq L90 L10 80 75 70 65 60 55 50 45 40 35 30 hh:mm A4. Taules resum de les Mesures de llarga durada Pàg.171 d B ( A ) 2 3 : 0 0 0 : 0 0 1 : 0 0 2 : 0 0 3 : 0 0 4 : 0 0 5 : 0 0 6 : 0 0 7 : 0 0 8 : 0 0 9 : 0 0 1 0 : 0 0 1 1 : 0 0 1 2 : 0 0 1 3 : 0 0 1 4 : 0 0 1 5 : 0 0 1 6 : 0 0 1 7 : 0 0 1 8 : 0 0 1 9 : 0 0 2 0 : 0 0 2 1 : 0 0 2 2 : 0 0 Mapa de Soroll de Barcelona Districte 09 – Sant Andreu 9-AL-1 Sant Adrià, 55 Laborable Festiu Ld 71,9 71,2 Le 68,5 68,4 Ln 64,3 64,2 Lden 73,0 72,6 Lden global 72,9 Dj- Dv- Dm– Dc- Dj- 13/7/06 14//7/06 31/10/06 1/11/06 2/11/06 Ld 71,9 71,9 71,9 66,7 73,8 Le 68,3 68,7 69,9 65,9 Ln 64,3 65 63,3 Lden 73 71,5 Pàg.172 A4. Taules resum de les Mesures de llarga durada Mapa de Soroll de Barcelona Districte 09 – Sant Andreu 9-AL-1, Dijous 13/07/06 LAeq L90 L 80 75 70 65 60 55 50 45 40 35 30 A4. Taules resum de les Mesures de llarga durada Pàg.173 d B ( A ) 2 3 : 0 0 0 : 0 0 1 : 0 0 2 : 0 0 3 : 0 0 4 : 0 0 5 : 0 0 6 : 0 0 7 : 0 0 8 : 0 0 9 : 0 0 1 0 : 0 0 1 1 : 0 0 1 2 : 0 0 1 3 : 0 0 1 4 : 0 0 1 5 : 0 0 1 6 : 0 0 1 7 : 0 0 1 8 : 0 0 1 9 : 0 0 2 0 : 0 0 2 1 : 0 0 2 2 : 0 0 Mapa de Soroll de Barcelona Districte 09 – Sant Andreu 9-AL-1, Divendres 14/07/06 LAeq L90 L 80 75 70 65 60 55 50 45 40 35 30 Pàg.174 A4. Taules resum de les Mesures de llarga durada d B ( A ) 2 3 : 0 0 0 : 0 0 1 : 0 0 2 : 0 0 3 : 0 0 4 : 0 0 5 : 0 0 6 : 0 0 7 : 0 0 8 : 0 0 9 : 0 0 1 0 : 0 0 1 1 : 0 0 1 2 : 0 0 1 3 : 0 0 1 4 : 0 0 1 5 : 0 0 1 6 : 0 0 1 7 : 0 0 1 8 : 0 0 1 9 : 0 0 2 0 : 0 0 2 1 : 0 0 2 2 : 0 0 Mapa de Soroll de Barcelona Districte 09 – Sant Andreu 9-AL-1, Dimarts 31/10/06 LAeq L90 L 80 75 70 65 60 55 50 45 40 35 30 A4. Taules resum de les Mesures de llarga durada Pàg.175 d B ( A ) 2 3 : 0 0 0 : 0 0 1 : 0 0 2 : 0 0 3 : 0 0 4 : 0 0 5 : 0 0 6 : 0 0 7 : 0 0 8 : 0 0 9 : 0 0 1 0 : 0 0 1 1 : 0 0 1 2 : 0 0 1 3 : 0 0 1 4 : 0 0 1 5 : 0 0 1 6 : 0 0 1 7 : 0 0 1 8 : 0 0 1 9 : 0 0 2 0 : 0 0 2 1 : 0 0 2 2 : 0 0 Mapa de Soroll de Barcelona Districte 09 – Sant Andreu 9-AL-1, Dimecres 1/11/06 LAeq L90 L 80 75 70 65 60 55 50 45 40 35 30 Pàg.176 A4. Taules resum de les Mesures de llarga durada d B ( A ) 2 3 : 0 0 0 : 0 0 1 : 0 0 2 : 0 0 3 : 0 0 4 : 0 0 5 : 0 0 6 : 0 0 7 : 0 0 8 : 0 0 9 : 0 0 1 0 : 0 0 1 1 : 0 0 1 2 : 0 0 1 3 : 0 0 1 4 : 0 0 1 5 : 0 0 1 6 : 0 0 1 7 : 0 0 1 8 : 0 0 1 9 : 0 0 2 0 : 0 0 2 1 : 0 0 2 2 : 0 0 Mapa de Soroll de Barcelona Districte 09 – Sant Andreu 9-AL-1, Dijous 2/11/06 LAeq L90 L 80 75 70 65 60 55 50 45 40 35 30 A4. Taules resum de les Mesures de llarga durada Pàg.177 d B ( A ) 2 3 : 0 0 0 : 0 0 1 : 0 0 2 : 0 0 3 : 0 0 4 : 0 0 5 : 0 0 6 : 0 0 7 : 0 0 8 : 0 0 9 : 0 0 1 0 : 0 0 1 1 : 0 0 1 2 : 0 0 1 3 : 0 0 1 4 : 0 0 1 5 : 0 0 1 6 : 0 0 1 7 : 0 0 1 8 : 0 0 1 9 : 0 0 2 0 : 0 0 2 1 : 0 0 2 2 : 0 0 Mapa de Soroll de Barcelona Districte 09 – Sant Andreu 9-AL-2 Frai Juniper Serra, 48 Laborable Festiu Ld 69,7 65,0 Le 68,0 66,8 Ln 64,4 64,6 Lden 72,1 71 Lden global 71,8 Dj- Dv- Ds- Dg- Dl– Dm-13/7/06 14/7/06 15/7/06 16/7/06 17/7/06 18/7/06 Ld 69,5 69,7 66,1 63,4 69,8 69,9 Le 67,9 68,0 66,9 66,7 68,0 Ln 64,9 65,5 63,4 63,6 64,7 Lden 72,4 71,9 69,9 71,7 Pàg.178 A4. Taules resum de les Mesures de llarga durada Mapa de Soroll de Barcelona Districte 09 – Sant Andreu 9-AL-2, Dijous 13/07/06 LAeq L90 L10 80 75 70 65 60 55 50 45 40 35 30 hh:mm A4. Taules resum de les Mesures de llarga durada Pàg.179 d B ( A ) 2 3 : 0 0 0 : 0 0 1 : 0 0 2 : 0 0 3 : 0 0 4 : 0 0 5 : 0 0 6 : 0 0 7 : 0 0 8 : 0 0 9 : 0 0 1 0 : 0 0 1 1 : 0 0 1 2 : 0 0 1 3 : 0 0 1 4 : 0 0 1 5 : 0 0 1 6 : 0 0 1 7 : 0 0 1 8 : 0 0 1 9 : 0 0 2 0 : 0 0 2 1 : 0 0 2 2 : 0 0 Mapa de Soroll de Barcelona Districte 09 – Sant Andreu 9-AL-2, Divendres 14/07/06 LAeq L90 L10 80 75 70 65 60 55 50 45 40 35 30 hh:mm Pàg.180 A4. Taules resum de les Mesures de llarga durada d B ( A ) 2 3 : 0 0 0 : 0 0 1 : 0 0 2 : 0 0 3 : 0 0 4 : 0 0 5 : 0 0 6 : 0 0 7 : 0 0 8 : 0 0 9 : 0 0 1 0 : 0 0 1 1 : 0 0 1 2 : 0 0 1 3 : 0 0 1 4 : 0 0 1 5 : 0 0 1 6 : 0 0 1 7 : 0 0 1 8 : 0 0 1 9 : 0 0 2 0 : 0 0 2 1 : 0 0 2 2 : 0 0 Mapa de Soroll de Barcelona Districte 09 – Sant Andreu 9-AL-2, Dissabte 15/07/06 LAeq L90 L10 80 75 70 65 60 55 50 45 40 35 30 hh:mm A4. Taules resum de les Mesures de llarga durada Pàg.181 d B ( A ) 2 3 : 0 0 0 : 0 0 1 : 0 0 2 : 0 0 3 : 0 0 4 : 0 0 5 : 0 0 6 : 0 0 7 : 0 0 8 : 0 0 9 : 0 0 1 0 : 0 0 1 1 : 0 0 1 2 : 0 0 1 3 : 0 0 1 4 : 0 0 1 5 : 0 0 1 6 : 0 0 1 7 : 0 0 1 8 : 0 0 1 9 : 0 0 2 0 : 0 0 2 1 : 0 0 2 2 : 0 0 Mapa de Soroll de Barcelona Districte 09 – Sant Andreu 9-AL-2, Diumenge 16/07/06 LAeq L90 L10 80 75 70 65 60 55 50 45 40 35 30 hh:mm Pàg.182 A4. Taules resum de les Mesures de llarga durada d B ( A ) 2 3 : 0 0 0 : 0 0 1 : 0 0 2 : 0 0 3 : 0 0 4 : 0 0 5 : 0 0 6 : 0 0 7 : 0 0 8 : 0 0 9 : 0 0 1 0 : 0 0 1 1 : 0 0 1 2 : 0 0 1 3 : 0 0 1 4 : 0 0 1 5 : 0 0 1 6 : 0 0 1 7 : 0 0 1 8 : 0 0 1 9 : 0 0 2 0 : 0 0 2 1 : 0 0 2 2 : 0 0 Mapa de Soroll de Barcelona Districte 09 – Sant Andreu 9-AL-2, Dilluns 17/07/06 LAeq L90 L10 80 75 70 65 60 55 50 45 40 35 30 hh:mm A4. Taules resum de les Mesures de llarga durada Pàg.183 d B ( A ) 2 3 : 0 0 0 : 0 0 1 : 0 0 2 : 0 0 3 : 0 0 4 : 0 0 5 : 0 0 6 : 0 0 7 : 0 0 8 : 0 0 9 : 0 0 1 0 : 0 0 1 1 : 0 0 1 2 : 0 0 1 3 : 0 0 1 4 : 0 0 1 5 : 0 0 1 6 : 0 0 1 7 : 0 0 1 8 : 0 0 1 9 : 0 0 2 0 : 0 0 2 1 : 0 0 2 2 : 0 0 Mapa de Soroll de Barcelona Districte 09 – Sant Andreu 9-AL-2, Dimarts 18/07/06 LAeq L90 L10 80 75 70 65 60 55 50 45 40 35 30 hh:mm Pàg.184 A4. Taules resum de les Mesures de llarga durada d B ( A ) 2 3 : 0 0 0 : 0 0 1 : 0 0 2 : 0 0 3 : 0 0 4 : 0 0 5 : 0 0 6 : 0 0 7 : 0 0 8 : 0 0 9 : 0 0 1 0 : 0 0 1 1 : 0 0 1 2 : 0 0 1 3 : 0 0 1 4 : 0 0 1 5 : 0 0 1 6 : 0 0 1 7 : 0 0 1 8 : 0 0 1 9 : 0 0 2 0 : 0 0 2 1 : 0 0 2 2 : 0 0 Mapa de Soroll de Barcelona Districte 09 – Sant Andreu ANNEX 5: Càlcul de la població exposada A5.Càlcul de la població exposada Pàg.185 Mapa de Soroll de Barcelona Districte 09 – Sant Andreu Pàg. 186 A5. Càlcul de la superfície exposada Mapa de Soroll de Barcelona Districte 09 – Sant Andreu A5. Càlcul de la població exposada Pàg.187 Mapa de Soroll de Barcelona Districte 09 – Sant Andreu ANNEX 6: Equip de treball A6. Equip de treball Pàg.188 Mapa de Soroll de Barcelona Districte 09 – Sant Andreu A6. Equip de treball Pàg.189 Mapa de Soroll de Barcelona Districte 09 – Sant Andreu A continuació s’adjunta la relació de membres de l’equip humà que ha participat en les diferents tasques d’elaboració del projecte. A6.1. Direcció del Projecte Isabel Arnet i Vilaseca Enginyera Superior Electrònica en So i Imatge, i Enginyera Tècnica de Telecomunicacions amb especialitat en So i Imatge. Alejandro Gómez i Ferreras Enginyer Superior de Telecomunicacions en So i Imatge, i Enginyer Tècnic de Telecomunicacions amb especialitat en So i Imatge. Eduard Puig i Solé Enginyer Superior Electrònic en So i Imatge, i Enginyer Tècnic de Telecomunicacions amb especialitat en So i Imatge. Xavier Valero i González Enginyer Tècnic de Telecomunicacions amb especialitat en So i Imatge. A6.2. Tècnics de Projecte Ester Cierco i Molins Enginyera Tècnica de Telecomunicacions amb especialitat en So i Imatge. Pau Farré i Duran Enginyer Tècnic de Telecomunicacions amb especialitat en So i Imatge. Manel Mendoza i Quílez Enginyer Tècnic de Telecomunicacions amb especialitat en So i Imatge. Daniel Montenegro i Ruiz Cicle Formatiu de Grau Superior. Neus Muntané i Gregori Enginyera Superior Electrònica en So i Imatge, i Enginyera Tècnica de Telecomunicacions amb especialitat en So i Imatge. Lluís Navarro i Muñoz Enginyer Tècnic de Telecomunicacions amb especialitat en So i Imatge. Jordi Pellicer i Abellaneda Cicle Formatiu de Grau Superior en Comunicació, So i Imatge. Emma Valenzuela i Morraja Enginyera Tècnica de Telecomunicacions amb especialitat en So i Imatge. Pàg. 190 A6. Equip de treball Mapa de Soroll de Barcelona Districte 09 – Sant Andreu INDEX TAULES 7.1 - Superfície segons qualificacions urbanístiques del districte .................................. 21 7.2 - Grups d’edat del districte ....................................................................................... 22 7.3 - Distribució dels edificis segons el nombre de plantes .......................................... 23 7.4 - Distribució de vehicles segons tipologia ................................................................ 24 7.5 - Cubicatge de motos del districte ........................................................................... 24 7.6 – Vehicles/dia a les principals vies del districte ....................................................... 26 7.7 - Distribució de les activitats del districte ................................................................. 26 7.8 Resum de punts sensibles al soroll ......................................................................... 28 9.1 – Equips de mesura emprats ................................................................................... 36 9.2 – Distribució punts de curta durada ......................................................................... 38 9.3 – Distribució punts de llarga durada.................................................................... 38 9.4 – Distribució de punts per l’estudi del ...................................................................... 39 soroll creat per les activitats industrials ......................................................................... 39 10.1 – Nivells de soroll pel període diürn per trànsit ...................................................... 49 10.2 – Nivells de soroll pel període diürn en illes singulars ........................................... 50 10.3 – Nivells de soroll pel període diürn en Grans Infraestructures ............................. 50 10.4 – Nivells de soroll pel període diürn d’activitats industrials .................................... 50 10.5 – Nivells de soroll pel període diürn en parcs ........................................................ 51 10.6 – Nivells de soroll pel període vespre per trànsit ................................................... 54 10.7 – Nivells de soroll pel període vespre en illes singulars......................................... 55 10.8 – Nivells de soroll pel període vespre en Grans Infraestructures .......................... 55 10.9 – Nivells de soroll pel període diürn d’activitats industrials .................................... 55 10.10 – Nivells de soroll pel període nocturn per trànsit ................................................ 58 10.11 – Nivells de soroll pel període nocturn en illes singulars ..................................... 58 10.12 – Nivells de soroll pel període nocturn en Grans Infraestrcutures ....................... 58 10.13 – Nivells de soroll pel període diürn en Activitat Industrial ................................... 59 10.14 – Nivells de soroll pel període nocturn d’oci nocturn, temporada alta. ................. 59 10.15 – Nivells de soroll pel període nocturn d’oci nocturn, temporada baixa. .............. 60 10.16 – Nivells de soroll LDEN per trànsit ........................................................................ 63 10.17 – Nivells de soroll pel període diürn en illes singulars ......................................... 66 10.18 – Nivells de soroll pel període diürn en Grans Infraestructures ........................... 67 10.19 – Nivells de soroll segons indicador LDEN d’activitats industrials .......................... 68 Pàg.191 Mapa de Soroll de Barcelona Districte 09 – Sant Andreu 10.20 – Nivells de soroll LDEN d’oci nocturn, temporada alta. ........................................ 70 10.21 – Nivells de soroll LDEN d’oci nocturn, temporada baixa. ..................................... 70 10.22 - Afectació de la població en període diürn ........................................................ 73 10.23 - Afectació de la població en període vespertí ................................................... 74 10.24 - Afectació de la població en període nocturn .................................................... 76 10.24 - Afectació de la població segons indicador LDEN ............................................... 77 10.25 – Longitud de vies exposades en període diürn ................................................. 79 10.26 - Longitud de vies exposades en període vespre ............................................. 80 10.27 - Longitud de vies exposades en període nocturn ............................................ 82 10.28 - Longitud de vies exposades segons l’indicador LDEN ...................................... 83 Pàg.192 Mapa de Soroll de Barcelona Districte 09 – Sant Andreu INDEX GRÀFICS 10.1 Evolució temporal 24 hores d’un dia laborable a Gran de Sant Andreu, 111 ........ 64 10.2 Evolució temporal 24 hores d’un dia laborable a l’illa singular de Meridiana-Felip II ........................................................................................................... 67 10.3 Evolució temporal 24 hores d’un dia festiu a l’Avinguda Meridiana, 259 ............... 68 10.4 Evolució temporal 24 hores d’un dia laborable al carrer Sant Adrià, 55. ............... 69 10.5 - Afectació de la població en període diürn ........................................................... 73 10.6 - Contribució de la població de Gràcia al total de Barcelona (Ld) ......................... 74 10.7 - Afectació de la població en període vespre ........................................................ 75 10.8 - Contribució de la població de Gràcia al total de Barcelona (Le) ......................... 75 10.9 - Afectació de la població en període nocturn ....................................................... 76 10.10 - Contribució de la població de Gràcia al total de Barcelona (LN) ....................... 77 10.11 - Afectació de la població segons l’indicador LDEN .............................................. 78 10.12 - Contribució de la població de Gràcia al total de Barcelona (LDEN) .................... 78 10.13 - Longitud de vies exposades en període diürn .................................................. 79 10.14 - Contribució de la longitud de vies de Gràcia al total de Barcelona (LD) ............ 80 10.15 - Longitud de vies exposades en període vespre ............................................... 81 10.16 - Contribució de la longitud de vies de Gràcia al total de Barcelona (LE) ............ 81 10.17 - Longitud de vies exposades en període nocturn .............................................. 82 10.18 - Contribució de la longitud de vies de Gràcia al total de Barcelona (LN) ............ 82 10.19 - Longitud de vies exposades segons indicador LDEN ......................................... 83 10.20 - Contribució de la longitud de vies de Gràcia al total de Barcelona (LDEN) ........ 84 11.1 Evolució de la longitud de via exposada als diferents nivells de soroll .................. 85 Pàg.193 Mapa de Soroll de Barcelona Districte 09 – Sant Andreu INDEX IMATGES 3.1 Definició del concepte tram ..................................................................................... 12 7.1 Divisió del districte en zones ................................................................................... 23 9.1 Sectorització de la zona industrial .......................................................................... 39 9.2 Aranya de trànsit de Barcelona. 2004. .................................................................... 42 9.3 Aranya de trànsit. Zoom en la zona de la Ronda de Dalt (tram Gràcia). ................. 42 9.4 Exemple de dades de mobilitat amb els IMD i el veh/h, pel punt de control 12, situat a l’alçada de l’Hospital Militar de la Ronda de Dalt. ...................................................... 43 9.5 Exemple de l’arxiu final amb les capes que s’importen al CADNA-A. Parc de la Vall d’Hebron. ...................................................................................................................... 44 9.6 Finestra del CADNA-A, d’entrada de dades de la infraestructura viaria. ................ 45 9.7 Finestra del CADNA-A, d’entrada de dades de la infraestructura ferroviària. ......... 46 10.1 – Simulació del Parc Pegaso en període diürn ..................................................... 51 10.2 – Simulació del Parc de la Maquinista en període diürn ....................................... 52 10.3 – Simulació del Parc de la Trinitat en període diürn ............................................. 52 10.4 – Simulació del Parc Pegaso en període vespre .................................................. 56 10.5 – Simulació del Parc de la Maquinista en període vespre .................................... 56 10.6 – Simulació del Parc de la Trinitat en període vespre ........................................... 57 10.7 – Simulació del Parc Pegaso en període nocturn ................................................. 60 10.8 – Simulació del Parc de la Maquinista en període nocturn ................................... 61 10.9 – Simulació del Parc de la Trinitat en període nocturn.......................................... 61 10.10 – Simulació del Parc Pegaso segons indicador LDEN .......................................... 71 10.11 – Simulació del Parc de la Maquinista segons indicador LDEN ............................ 71 10.12 – Simulació del Parc de la Trinitat segons indicador LDEN .................................. 72 Pàg.194