Col·lecció Quaderns Arxiu Municipal del Districte de Sant Andreu - 1
Col·lecció Quaderns Itineraris de les dones de Sant Andreu és un recorregut,
des del punt de vista de les dones, per la història del Dones de Sant Andreu
districte des de mitjans del segle XIX fins a l’actualitat. A R X I U A R X I U
1-Dones de Sant Andreu M U N I C I P A L M U N I C I P A L Itineraris històrics
Itineraris històrics Un grup de dones de Sant Andreu, coordinades per la D E D E
historiadora Isabel Segura, han aportat, sel.leccionat, B A R C E L O N A B A R C E L O N A
classificat i interpretat els àlbums de fotografies familiars Isabel Segura Soriano
propis, d’amigues i conegudes, veïnes, companyes de
feina, d’associació ...i també han regirat ens els fons
fotogràfics dels arxius municipals.
Les fotografies són una font documental molt important
per a la recuperació de la història. Les que us mostren
aquesta publicació us aproparan a las múltiples activitats
quotidianes de les dones de Sant Andreu.
Districte de Sant Andreu
1 Dones de Sant Andreu
Col·lecció Quaderns Arxiu Municipal del Districte de Sant Andreu - 1
Dones de Sant Andreu
A R X I U
M U N I C I P A L Itineraris històrics
D E
B A R C E L O N A
Isabel Segura Soriano
Autora:
Isabel Segura Soriano
Han participat en la recerca
de material i en la preparació
de l´obra:
Paqui Acedo
Rosa Alexandre
Aurora Arpa
Pepa Batalla
Rosa Batet
Pietat Bayona
Montserrat Castell
Ma.Teresa De Blas
Maria Estrany
Elena Garcia Fernández
Josefina García
Angels Grases Mullerachs
Amèlia Hernández
Josefa Ibàñez
Paqui Jiménez
Magda Juvé
Anna Marquès
Carme Martínez
Matílde Martínez
Helena Matthews
Pepita Mir
Núria Monrós Grases
Pilar Mora
Isabel Ordi
Margarita Riera
Trini Roca Comaposada
Vicenta Rodríguez
Isabel Roig Fransitorra
Paulina Torres
Àngels Urbaneja
Vicenta Vadillo
Justa Zafra
Edició:
Ajuntament de Barcelona. Arxiu
Municipal i Districte de Sant Andreu.
Barcelona, octubre de 2001
Col· labora:
CIRD (Centre d’Informació
i Recursos de la Dona)
Coordinadores de l´edició:
Núria Postico
Joana Luna
Disseny gràfic:
Palli: Disseny i Comunicació
Correcció lingüística:
Centre de Normalització Lingüística
de Barcelona. Delegació de Sant Andreu
© Ajuntament de Barcelona
Fotografia coberta:
Pepa Batalla
Impressió:
Imatge i Producció Editorial
Dipòsit legal:
ISBN
Presentació
Us presentem el primer títol d’una nova col· lecció: els Quaderns de l’Arxiu Municipal del Districte
de Sant Andreu. Des de la creació del Consell Assessor de l’Arxiu, el desembre de l’any 2000, ens
marcàrem com a objectiu la publicació del quadern número 1 d’aquesta col· lecció, ara un cop
aconseguida aquesta fita esperem que puguem anar publicant-ne d’altres.
Amb aquestes publicacions l’Arxiu Municipal vol donar a conèixer a tots els ciutadans i ciutadanes
el passat i present dels barris i la gent que conformen aquest districte.
Sota el títol Les dones en els moviments urbans s’aixopluga un projecte de ciutat amb la voluntat
de reivindicar el paper de la dona en la història dels barris, a través d’ imatges fotogràfiques proce-
dents principalment dels seus àlbums familiars, i que han estat completades amb imatges de dife-
rents arxius i en especial dels arxius de districte.
La historiadora Isabel Segura, que ja ha publicat treballs com aquest em d’altres districtes, amb una
acurada metodologia de treball, s’ha encarregat de coordinar la recollida, selecció i documentació
de les imatges reunint un grup de dones, que han esdevingut historiadores del seu passat .
El Centre d’Informació i Recursos per a les Dones, els Serveis Personals i l’Arxiu del Districte han
col· laborat en aquesta experiència, que ha culminat en la publicació que teniu a les mans.
La lectura d’aquest volum us endinsarà en l’activitat de les dones de Sant Andreu des de finals del
segle passat fins a l’arribada de la democràcia, una participació que sempre ha existit però que
poques vegades ha estat mostrada en la seva magnitud real. Estem segurs que aquest llibre ens aju-
darà a conèixer millor, el treball, les lluites, i les esperances de les dones que al llarg d’aquest perío-
de i fins avui han anat construint la realitat del nostre districte.
Eugeni Forradellas i Bombardó
President del Consell del Districte Ferran Julián i González
Regidor del Districte
"Es la historia, toda la historia humana que se podría titular "historia de la
esperanza" en busca de su argumento....la experiencia personal está impli-
cada en la experiencia histórica; no cabe queriendo ser íntegramente per-
sonal sustraerse a ella. Mientras se crea que es elegible apurar la personal
experiencia o darse a la historia, la vida o más precisamente, lo humano
de la vida, quedará escindido como en dos bloques de tiempo separado"
María Zambrano
"Delirio, esperanza y razón".
Nueva Revista Cubana. La Habana, 1959.
Índex
9 Espai d´origen
33 Els treballs i els seus espais
El treball domèstic
El treball remunerat
79
Espai polític
103
Nomenclàtor
109
Bibliografia
“La ciutat és una memòria organitzada.
Les dones són les oblidades de la història”
Hannah Arendt
Espai d’origen
11 Espai d’origen
Espai d’origen
l´esdevenir del col· lectiu familiar. La seqüència
La memòria de la ciutat no és única; ha d´acollir de fotografies que inclouen els àlbums conten
la diversitat d´experiències dels grups que hi històries. Aquesta narració gràfica sovint es
habiten. complementa amb una narració oral amb veu
Aquest llibre s’incriu en la voluntat de mostrar expe- femenina, la de la mare, l´àvia o.... i, en el nostre
riències diverses. Hem intentat reconstruir alguns cas, la de les dones que han participat en l´ela-
itineraris de dones de Sant Andreu i ho hem fet boració d´aquest llibre, amb les seves fotos,
a partir dels àlbums de fotografies familiars. amb les seves veus, amb els seus textos.
Els àlbums de fotografies familiars han estat Entre totes, hem fet una nova selecció d´imat-
recopilats i classificats pacientment per les ges, una nova classificació-narració, a la qual
dones, que s’han convertit en historiadores de hem afegit altres imatges dels arxius públics -
Festa de carrer el 1916.
Foto Arxiu Municipal
del Districte de Sant Andreu
12 Espai d’origen
Arxiu Municipal del Districte- o bé imatges apa- en l´obtenció de recursos tot i que hi havia una
regudes en premsa, i també la d´algunes fotò- certa especialització per sexes en els treballs. Els
grafes i fotògrafs professionals que ens han homes eren els responsables de l´explotació dels
il· lustrat algun episodi que havíem viscut, però camps però, en els moment de màxima activitat,
del qual no teníem imatges. Les imatges prete- com ara el de la collita, les dones del col· lectiu
nen contextualitzar l´experiència individual en la familiar també hi participaven. Les dones a més a
col· lectiva i, per tant, crear una nova narració més, tenien al seu càrrec l´aviram, element que
que no intenta explicar-ho tot, ni molt menys, ajudava a completar els recursos de les minses
tan sols alguns episodis, algunes experiències economies de subsistència, l´horta, amb produc-
viscudes en un territori concret, el de Sant tes bàsics per a la subsistència quotidiana, i la res-
Andreu. ponsabilitat domèstica de recol· lectar els ali-
Hem dividit el llibre en tres apartats: l´espai ments, transformar-los, conservar-los, cuinar-los i
d´origen, els treballs i els seus espais i l´espai servir-los, netejar, teixir per a ús de les persones
polític. En un darrer apartat incloem l´anàlisi del grup familiar, com també tenir-ne cura de la
dels noms de dones que apareixen en el salut física i emocional i un llarg, llarguíssim i rei-
nomenclàtor de Sant Andreu. teratiu regitzell de coses.
L´agricultura de regadiu va tenir molta importàn-
cia a Sant Andreu i es desenvolupà gràcies a
Dels camps als cubs l´existència del Rec Comtal. Els productes agrí-
coles eren destinats al consum de la població i,
El paisatge de Sant Andreu en l´etapa medieval posteriorment, l´excedent anava destinat als
el podem dibuixar com una combinació d´horts i mercats de Barcelona. El cànem també va ser-hi
vinyes, amb masos dispersos i un conjunt tramat molt conreat a partir de l´increment de la
de carrers i cases seguint el Rec Comtal. El pai- demanda del mercat naval, tal com ho recorda el
satge, actualment limitat i esquarterat per infraes- nom d´un carrer actual de Sant Andreu.
tructures viàries i ferroviàries, combina el tramat En les economies de subsistència, els treballs de
dels carrers amb habitatges de més o menys les dones, els homes i les criatures eren absolu-
altura, els cubs quadrats o les formes rectangu- tament imprescindibles per a la supervivència del
lars de les antigues instal· lacions i de les actuals col· lectiu i sovint calia, per completar els
naus dels polígons comercials o industrials, i les ingressos, dedicar una part de l´any a activitats
places. no relacionades directament amb l´agricultura,
Entre una imatge i l´altra ha passat el temps, han com ara filar i teixir per altri. Així doncs, algunes
canviat les activitats, els espais on es realitzaven i pageses i pagesos de Sant Andreu també exerci-
la forma d´habitar-los. ren de teixidores i teixidors a casa seva.
Però, tornem enrere. El mas era l´element cons-
tructiu que esquitxava el continu dels horts i
camps. En el sistema d´explotació agrària, el mas Primers símptomes de canvi en el paisatge
-constituït per una casa de camp, la masia, amb
les terres de conreu adscrites- era una unitat de Amb el pas dels anys el paisatge es transformà.
producció, de reproducció i de consum. Totes Un dels signes més visibles de la transformació
les persones del grup familiar hi col· laboraven del paisatge va ser l´aparició de les grans naus
13 Espai d’origen
Habitatges i instal.lacions
fabrils a Sant Andreu,
anys vint.
Foto Arxiu Municipal
del Districte de Sant Andreu
industrials que s´instal· laren a Sant Andreu a durant el segle XIX i primers anys del XX, van
partir del segon terç del segle XIX. El 1839 ser tèxtils, i en aquest sector, la mà d´obra era
Ferran Puig va instal· lar-hi la fàbrica del Vapor fonamentalment femenina. Així doncs, des dels
inicis de la revolució industrial, la dona s´incor-
del Fil; entre 1835 i 1840 es va construir porà al treball assalariat a les fàbriques. Sant
l´Algodonera, coneguda popularment com el Andreu no va ser-ne una excepció. El mateix
Vapor del Rec, propietat de Mas i Esteve. passava a Barcelona i pobles de la rodalia, on en
Aquesta fàbrica està en l´origen del que després alguns sectors, com el filat i el teixit, el percentat-
de diversos canvis de titularitat i d´annexions va ge de mà d´obra femenina era aproximadament
ser una de les indústries tèxtils més importants del 75%.
de Barcelona, la Fabra i Coats, que el 1915 tenia
1.500 treballadores i treballadors. Anteriorment,
el 1852 Marian Puig havia creat la indústria tèxtil Les fàbriques com a focus d´urbanització
que, posteriorment, va ser adquirida per la
Societé Lainiére Barcelonaise, al carrer Virgili. La instal· lació de fàbriques en alguns barris del
La major part de les fàbriques de Sant Andreu, districte, des de mitjans del segle XIX, va actuar
14 Espai d’origen
Una de les primeres cases com a focus d´atracció de població que, provi- Fabra i Coats, ens parla dels orígens de la seva
la Trinitat. nent de zones de la ruralia catalana i de la resta família: "Vaig néixer l´any 1935 al carrer Servet,
Arxiu Grup de dones de l´Estat , arribaren a ciutat amb l´esperança de 85 de Sant Andreu. Filla de mare valenciana, que
de la Trinitat
trobar-hi feina. va venir al barri a l´edat de cinc anys, i de pare
El creixement de la població de Sant Andreu va andreuenc, molt conegut al barri, ja que era
ser espectacular. L´any 1845 hi havia 4.350 habi- compositor de sardanes (mestre Castells) i sub-
tants; quinze anys després, pràcticament s´havia tri- director de l´Orfeó l´Eco de Catalunya, també
plicat, ja eren11.065persones, i al tombant del nou del barri.".
segle, el 1900, els habitants arribaren als 18.217. La mare de la Montserat era una emigrant i el
Montserrat Castells i Montoliu, treballadora de cronista de Sant Andreu, Joan Clapés, ens expli-
15 Espai d’origen
ca les causes, l´origen, d´aquesta emigració: treball que ha elaborat aquest llibre ens explica:
"A l´ésser a la segona meitat del segle XIX, varen "-Vaig néixer a Bellver de Cerdanya, el maig de
començar a introduir-se els telers mecànics... La 1943. El meu pare tenia una serradora i la meva
instal· lació de telers mecànics anava augmen- mare sempre es va ocupar de les feines de casa,
tant d´una manera progressiva, havent-hi neces- incloent-hi el criar conills i gallines per al consum
sitat a cada entrada de telers de nous obrers familiar, rentar al rec a l´hivern, perquè l´aigua al
forasters per a posar-los en marxa, ja que els gelar-se ens hauria trencat el safareig..."
d´aquí tots ja estaven col· locats" "Casa meva -continua la Magda- era una serra-
dora i vivíem a uns 2 km del poble. Els meus
pares, i sobretot la meva mare, que havia nascut
Canvis en la geografia sentimental i crescut al poble, pensava que per a nosaltres
Àvia i nét a l´era trillant "pobrets" això era un inconvenient, però real-
el blat, a un poble
de Guadalajara. Procedent de la ruralia catalana, Magda Juvé, de ment no era així. Nosaltres, els grans -quan érem
Foto arxiu Matilde Martínez l´Associació Palas Atenea, i participant del grup de petits- en gaudíem de viure "al camp", de tenir
16 Espai d’origen
molts prats per jugar, córrer, lliscar amb trineus, de sol a sol. Cuando mi padre podía ganar algún
que en feia el meu pare, a l´hivern, veure les jornal era mi madre la que estaba todo el día en
nevades ben vistes, no com a Bellver que les el campo, había que aprovechar cualquier oca-
cases no les deixaven veure... Clar que també hi sión para traer un poco de dinero a casa. Lo que
havia algun inconvenient; les caminades gelades sí quiero agradecer a mis padres es que lo pri-
de l´hivern a l´anar i venir de col· legi, la por si mero era el colegio y el trabajo era fuera del
se´ns feia fosc abans del previst... " horario escolar".
Feia temps que la Magda intentava convèncer als
seus pares que la deixessin anar a treballar a
Barcelona, però "és clar, a Barcelona hi havia L´emigració també va ser cosa de dones
molts perills; llavors jo tenia 20 anys. El més petit
dels meus germans grans, que havia començat a Sovint s´ha explicat l´emigració com un fet que
estudiar al seminari de la Seu, va decidir que no afectà sobretot els homes. Però escriptores del
tenia prou vocació i ho va deixar córrer. A segle passat, com ara Dolors Monserdà, plasma-
Bellver no hi havia gaire cosa a fer -la serradora ren literàriament, en el seu conte Vulgaritats,
de casa no s´havia actualitzat i no tenia massa l´emigració de les dones joves, de mitjan segle
expectatives- i els meus pares van decidir-se a XIX, cap a ciutat per la impossibilitat de subsistir
donar-nos permís per venir a Barcelona." en els seus llocs d´origen:
El seu itinerari vital els primers anys d´estada a "Al poble no hi ha fàbriques i les collites van mala-
Barcelona transcorren en una residència de ment. Unes vegades és l´eixut que resseca fins les
monges, després va compartir pis amb unes arrels; altres, els aiguats que neguen, que arrasen;
companyes, i una casa particular regentada per altres, malures inconegudes que, quan no maten la
una "senyora amabilíssima", situada al passeig de flor, corquen el fruit... I el Govern ha de cobrar, i
Gràcia cantonada Mallorca i després, "quan vaig quan no cobra, pren. I a la casa ha de menjar l´avi,
tenir uns 30 anys em vaig comprar un mini piset que ja no guanya; i mengen l´hereu i la nora, i set
que vaig compartir amb un dels meus germans boquetes petites que no saben mai lo que és des-
quan va venir a estudiar a Barcelona". gana; i l´Assumpta té dotze anys; i la noia de cal
Procedent d´altres contrades, però amb l´expe- Negre, i la de cal Sidro, i la de can Pons, i altres i
riència d´haver abandonat paisatges quotidians, altres, tan criatures com ella, són a servir a
Matilde Martínez, de l´Associació Caliu Congrés, Barcelona; i a la taula hi ha una boca menos, i
una altra de les dones participants en aquest lli- encara alguna que altra vegada la família rep dos o
bre, escriu: "Soy Matilde Martínez nací en el 42 tres duros, i la noia es vesteix i arracona".
en plena posguerra, en un pequeño pueblo de Més recentment, l´antropòloga Clara Parramon,
Guadalajara en un valle muy bonito donde nace en un estudi que va fer sobre l´emigració a
un pequeño río de aguas cristalinas, rodeado de l´Hospitalet a partir de la segona meitat del segle
montañas. Mi infancia fue feliz junto a mis her- XX, ha comprovat que el fenomen migratori
manos. Somos tres disfrutando de las pequeñas també afectà moltes dones i que en algunes
cosas y careciendo de otras muchas pero con el zones de l´Estat espanyol van ser més les dones
amor de la familia. Desde muy pequeña ayudaba que no pas els homes els que van fer les maletes
a mi madre en las tareas de la casa, y con los ani- i canviaren de paisatge, de localització.
males, pues mis padres trabajaban en el campo Tal com explicitava Dolors Monserdà, el servei
17 Espai d’origen
Dona i criatura al carrer
conegut popularment com
"de los Postes", a la Trinitat.
Foto Grup de dones
de la Trinitat
18 Espai d’origen
Via Barcino, Trinitat Vella,
en els anys seixanta, abans
de construir el metro, la pis-
cina i el cinturó.
Foto Grup de dones
de la Trinitat
domèstic va ser una estratègia de subsistència
per a les dones emigrants al segle XIX, i durant Cases
molts anys ho continuà sent al marge del seu lloc
d´origen. Al creixement natural de la població de Sant
Matilde Martínez, a qui ja hem trobat en el nos- Andreu, s´hi afegeix el de les persones nouvingu-
tre recorregut, continua: des procedents d´altres contrades que, si bé en
"A los 15 años recién cumplidos me vine a un primer moment s´instal· len a casa d´un
Barcelona sola, pues aquí tenía dos tías. Por lo parent, amb els anys accediran, amb més o menys
menos tenía a alguien conocido. A los ocho días facilitats, a un habitatge. El territori agrícola és ocu-
de estar aquí me pusieron a trabajar en casa de pat progressivament per fàbriques i tallers i també
una familia de niñera para dos niños. Entonces per la construcció d´habitatges, cosa que transfor-
me di cuenta de lo que era la libertad. Sólo ma radicalment el paisatge de Sant Andreu.
podía ir a casa de mi familia una vez cada quince Primer són cases unifamiliars; moltes amb una
días. El sueldo era de doscientas pesetas al mes, eixida o terreny en la part posterior, construïdes
en el año 1957. Fueron dos años con mucha per iniciativa particular. Alguns empresaris de les
añoranza de todo lo que dejé en el pueblo". fàbriques del districte construiran habitatges, de
19 Espai d’origen
diverses categories, destinades als treballadors, Una de les primeres iniciatives de les institucions
quadres mitjans i superiors de les seves empre- públiques pel que fa a la construcció d´habitatges
ses. Però, el problema de l´habitatge, en termes van ser les cases barates, construïdes el 1929, en
generals, es deixava a la iniciativa privada. un intent de fer habitatge popular construint-ne
Al començament del segle XX, algunes persones el màxim nombre amb el menor cost possible.
Carrer Madriguera, a la amb més recursos econòmics, construïen les Els grups de cases barates eren habitatges unifa-
Trinitat, en la dècada seves cases amb nous llenguatges arquitectònics, miliars d´una sola planta, i a l´interior disposaven
dels seixanta.
Foto Grup de dones com ara el modernisme. d´un petit espai lliure que facilitava l´entrada de
de la Trinitat llum i ventilació.
20 Espai d’origen
Piedad Bayona i família al
carrer Ausona, en la dècada
dels seixanta.
Foto arxiu Piedad Bayona
21 Espai d’origen
Els habitatges de dimensiones variables (38,01 o
54,32 m2) s´alineen en una trama rectangular, de
carrers paral· lels i perpendiculars; es construiren
places que, amb situació central dins del barri, prete-
nien fer la funció de centre i de zona de relació
social.
A la ciutat de Barcelona es van construir quatre
grups de cases barates, dels quals només queda
dempeus el de Bon Pastor.
Els grups de cases barates estaven emplaçats a
les perifèries urbanes, enmig de camps o envol-
tats de fàbriques, sense cap continuïtat amb el
teixit urbà, i absolutament aïllats.
Aquest aïllament dificultava les connexions amb
els altres barris del districte i amb el centre de la
ciutat; eren pràcticament guetos, i aquesta cir-
cumstància va ser la que va fer decidir els pares
de Trinidad Roca Comaposada a instal· lar-se al
barri del Baró de Viver:
"En 1950, cuando todavía se padecían las conse-
cuencias de la posguerra en España, nací en la
casa que habitaba mi familia en el barrio del
Baró de Viver. El lugar de mi nacimiento no fue
casual. Mi padre, Ignacio Roca, que había sido un
destacado militante del POUM en Manresa,
junto con mi madre, Trinidad Comaposada y su
hermano Jordi, conocieron la amarga aventura
del exilio. Mi padre estuvo internado en el
campo de concentración francés de Le Vernet,
del que consiguió fugarse para reunirse con la
familia, que había ido a buscarlo. Tras el clandes-
tino regreso de la familia a Catalunya y después
de estar en tránsito por varios domicilios, en
1949 decidieron que las Casas Baratas de Baró
de Viver podían ser el sitio ideal donde pasar
desapercibidos".
Criatures del barri de cases
Barates del Bon Pastor.
Foto arxiu parroquial
22 Espai d’origen
La Casa Bloc
Dona a les cases Barates
del Bon Pastor, construïdes Amb la mateixa finalitat, però amb uns altres
el 1929. objectius, durant l´etapa republicana el Comis-
Foto arxiu parroquial sariat de la Casa Obrera de la Generalitat de
Catalunya va encarregar el disseny d´un con-
junt de 107 habitatges per a classes populars
als arquitectes José Luis Sert, Josep Torres
Clavé i Joan B. Subirana, situat al bell mig del
nucli antic de Sant Andreu al passeig de Torres
i Bages 91-105, amb la intenció de posar fi als
barris suburbials.
El conjunt havia d´estar dotat de serveis de
banys, cooperativa de consum, biblioteca popu-
lar, guarderia infantil, club d´obrers, espais lliures
per a la pràctica de l´esport, piscina, jardí de cria-
tures i petita piscina infantil. Amb tot, precisava el
projecte, no es construiria escola perquè hi havia
molt a la vora l´escola municipal Ignasi Iglesias,
dirigida, tal com veurem, per Montserrat Roca.
La Guerra Civil ajornà la realització del projecte
que, finalment, va ser construït durant el règim
franquista, tot i que amb algunes modificacions, i
les cases van ser atorgades a policies.
A partir de la dècada dels anys quaranta i, molt
especialment a partir dels cinquanta del segle
XX, el flux de persones immigrades continuava
creixent, procedents de molts punts de la geo-
grafia catalana i de l´Estat. El ritme d´arribada,
però, no era paral· lel al de la construcció de
nous habitatges. Per resoldre-ho es posaren en
marxa diverses estratègies a títol individual. Una
possibilitat era instal· lar-se a casa d´algun fami-
liar, amic o conegut, rellogar-se a casa d´altres
persones o autoconstruir-se una casa, sovint
amb una gran precarietat de mitjans, i aquest
23 Espai d’origen
Criatures el dia de la
palma davant la Casa Bloc,
any 1957.
Foto arxiu Aurora Arpa
24 Espai d’origen
serà l´origen d´alguns dels barris de Sant just acabada de casar i d´haver abandonat la
Andreu. feina que tenia com a secretària a les escoles
Una de les primeres actuacions durant el fran- Laietania: "Tenia vint-i-dos anys quan vaig deixar
quisme, per pal· liar la gravíssima manca d´habi- la feina per atendre el meu marit i futurs fills. Al
tatges a Barcelona, va ser la construcció del polí- Congrés van néixer les meves criatures, Núria i
gon de Vivendes del Congrés, a partir del 1953. Jordi Monrós Grases; millor dit, hi van créixer,
En la imatge podem veure l´enlairament de les perquè, per parir vaig voler tornar al barri de la
cases, que afectà una extensa zona i, en darrer meva mare, al Guinardó. La Núria la vaig parir a
terme, les xemeneies de les fàbriques fumejant. la clínica Quirón i en Jordi a la Seguí".
El promotor de la construcció dels habitatges L´Àngels explica que primer van construir els
socials va ser el bisbe de la diòcesi de Barcelona, blocs petits, de planta baixa i quatre pisos, i des-
Gregorio Modrego, el mateix any de la celebra- prés va veure com s´enlairaven les torres. Les
ció del XXXV Congrés Eucarístic Internacional. seves criatures jugaven a la plaçadescampat que
El 30 de maig de 1952 es comprà el primer hi havia al davant de casa, quan no hi havia partit
milió de pams quadrats, i posteriorment la resta de futbol. Durant molts anys van intentar de
dels terrenys, fins a les 16,5 hectàrees on havien convertir en plaça aquell descampat, fins que
de construir-se 2.700 habitatges, comerços i finalment ho van aconseguir; però aquesta ja és
equipaments diversos. Els arquitectes van ser una altra història que explicarem més endavant:
Carles Marquès, Antoni Pineda i Josep Soteres. les campanyes pels espais públics.
Obres de Construcció de les Àngels Grases Mullerachs, directora gerent de la Quan es van construir les Vivendes del Congrés
Vivendes del Congrés.
Foto Suárez. Arxiu llibreria de dones de Barcelona Pròleg, va anar a es va preveure, tal com ja s´havia fet a la Casa
Municipal del Districte viure a les Vivendes del Congrés l´any 1964, tot- Bloc, la instal· lació de serveis i equipament
de Sant Andreu
25 Espai d’origen
Vivendes del Congrés.
Foto Centelles.
Arxiu Municipal
del Districte de Sant Andreu
26 Espai d’origen
diversos. La proximitat de serveis i equipament molt especialment les dones de Bellvitge, un
evita desplaçaments, facilita la realització de les polígon d´habitatges construït en la dècada dels
diverses activitats de la vida quotidiana i contri- anys seixanta del segle XX, es van haver de
bueix poderosament a donar cohesió al barri i mobilitzar, ocupar carrers i enfrontar-se a la poli-
fomentar l´activitat cívica i cultural. Ambdues cia, per reivindicar la instal· lació d´un forn de
actuacions, Casa Bloc i Vivendes del Congrés, pa i d´un mercat. La resposta de les autoritats
Visita autoritats a les s´anticipaven a actuacions posteriors que con- municipals de l´època va ser: "Bellvitge és un
Vivendes del Congrés.
Arxiu Municipal trasten molt per la disparitat de criteris, per polígon residencial i , per tant, no poden
del Districte de Sant Andreu exemple Bellvitge, a l´Hospitalet. Els habitants i instal· lar-s´hi botigues" i van haver de continuar
travessant camps i vies de circulació i caminar
una llarga estona fins que, finalment, anys des-
27 Espai d’origen
Núria Monrós Grases, el dia
de la seva comunió al barri
del Congrés. Anys setanta.
Foto Arxiu Àngels Grases
Mullerachs.
28 Espai d’origen
prés, van aconseguir la instal· lació de serveis al
barri.
En l´actual districte de Sant Andreu, hi havia un
enclavament que no volem deixar de banda, la
presó de dones, instal· lada al barri de la Trinitat
el 1954 i posteriorment traslladada a Wad-Ras,
al districte de Sant Martí. Un reportatge publicat
a la revista Vindicación Feminista per Maite
Goicoechea i amb fotografies de Pilar Aymerich,
Presó de dones el mes de juliol de 1978, es feia ressò dels canvis
de la Trinitat Vella.
Foto Pilar Aymerich produïts a la presó des que les monges
29 Espai d’origen
Cruzadas, encarregades de vigilar les dones
Dona a la presó
de la Trinitat Vella. empresonades, van ser retirades i substituïdes
Foto Pilar Aymerich per funcionàries. El títol de l´article era "Una de
cal, y otra de rejas" i entrevistaven diverses reclu-
ses tan les anomenades polítiques com les
socials, que ara compartien espais, després
d´haver estat, durant tots els anys precedents,
separades físicament en el recinte carcerari. Una
de les empresonades comentava:
"Todos se limitan a hacer comparaciones entre
lo que era esto antes y después de las Cruzadas.
A nosotras eso no nos mola mucho porque
30 Espai d’origen
Dona a la cuina de la presó
de la Trinitat Vella.
Foto Pilar Aymerich
31 Espai d’origen
seguimos aquí, en la cárcel, y como comprende- del carrer; en les nits d´estiu sortíem amb una
rás no vamos a hacer propaganda de ella. Mucha cadireta a la porta de casa a prendre la fresca.
reforma y seguimos aquí, que quiéraslo o no es Tots érem de classe treballadora: els esdeveni-
la represión y cada vez entran más mujeres. Y ments i els problemes de què es parlava eren gai-
luego está el rollo de la autogestión. De autoges- rebé comuns a tothom. Els dies festius acostumà-
tión nada, porque hubiéramos abierto las puer- vem a anar al cinema; aleshores n´hi havia molts,
tas de la cárcel". a Sant Andreu: l´Atlàntida, el Recreo, l´Odeón, i
Finalment, Inés, una de les condemnades per més tard, el Victòria. Es representava teatre d´afi-
haver practicat un avortament, comentava: cionats als Lluïsos, la Lira, als Catalanistes...
"Media vida en la cárcel... cuando hoy tantos "Anar al centre era haver d´anar a Barcelona, i
médicos lo estan haciendo y no son vistos". ens atabalava l´aldarull de la ciutat, tan sorollós en
Una síntesi dels canvis viscuts a Sant Andreu en comparació de la quietut del barri. Tot i els anys
el darrers anys ens la dóna Àngels Urbaneja, que que han passat, el centre de Sant Andreu encara
ha viscut en el mateix barri i en la mateixa casa té aquell aire entranyable de poble, i molts
durant cinquanta anys: andreuencs ens tenim vistos o ens coneixem".
"Al llarg d´aquests anys he vist molts canvis, pro- "Durant els darrers anys hem pogut veure certes
pis del que anomenem progrés. Als llocs on hi ganes de conservar i adobar el que d´alguna
havia cases es van fer pisos alts i lletjos, que van manera havia estat la identitat del barri: cases
desdibuixar l´estètica de molts carrers i places i familiars, places i carrers més cuidats i arreglats,
encara més a les rodalies. tendència a anar als petits comerços, nous grups
"Quan era petita gairebé ens coneixíem tots els de teatre amateur, corals, exposicions... i un sen-
timent de barri que ens porta a gaudir més que
mai de les festes d´aquí. Crec que sentim d´una
manera molt viva que som de Sant Andreu".
Els treballs
i els seus espais
35 Treball domèstic
El treball domèstic
Quan s´explica la història d´una ciutat, en la marge de la vida social i col· lectiva, com si es
majoria de casos aquesta es circumscriu a tractés d´una cèl· lula flotant en l´espai sideral.
l´escenari de l´espai públic. Poques vegades, Hi ha hagut una mena de pacte de silenci que
Pepa Batalla acompanyant molts poques, es traspassa la façana dels carrers ha desdibuixat la divisió sexual existent en
a l´escola el seu fill i els fills
d´amigues. S´ajudaven per per descriure l´evolució de l´espai domèstic i de l´espai públic i en el domèstic. Hi ha hagut una
compaginar l´horari de la seva representació, dels treballs que s´hi fan i mena de pacte de silenci que ha fet invisible el
l´escola i el de la fàbrica. de qui els fa, i de les relacions que hi establei- treball de reproducció i les seves múltiples i
Al fons, Can Mestres o
l´Algodonera Canals. xen les persones que l´habiten. Talment com si diverses activitats, tot ignorant qui el feia i les
Foto arxiu Pepa Batalla la història no els esquitxés, com si quedessin al condicions en què es feia i es fa.
36 Treball domèstic
El treball reproductiu -i no ens referim estricta- Continuant el joc de les paraules amb l´objectiu
ment a la reproducció biològica- necessari i de desvetllar els conceptes i les idees que
imprescindible per a la subsistència del s´amaguen al darrere, sense fer-se explícites,
col· lectiu familiar i social, tradicionalment rea- han estat precisament diversos col· lectius
litzat per les dones i també, tradicionalment d´economistes i de sociòlogues les que ens han
ignorat, tal com dèiem, ha estructurat la nostra desvetllat que la utilització que avui dia fem de
societat, ha organitzat els nostres barris i ciutats, la paraula treball és restrictiva, ja que només
a partir d´un binomi inseparable i indestriable: s´associa al treball remunerat. Aquest ús exclou
treball reproductiu-treball productiu. tot el conjunt d´accions quotidianes tendents a
Maria Ángeles Duran, en un llibre ja clàssic, La reproduir i perpetuar la vida, en les millors con-
jornada interminable, escrivia: dicions possibles, de les persones que confor-
"Aparentemente los conceptos o ideas no son men el grup familiar.
neutrales, inocuos... el proceso de creación y
recepción de ideas se produce a través de una
cadena de relaciones sociales a las que no es
ajeno el poder y el intercambio: con mayor o
menor éxito, las palabras luchan por imponerse,
por conseguir la aceptación de su modo de
nombrar las cosas. También pueden las cosas
perder su nombre originario, y pocos econo-
mistas saben hoy que la economía u oikosno-
mia fue en su origen el nombre de una buena
administración de la casa y de las cosas".
Pepa Batalla a la cuina de
casa seva, anys cinquanta.
Foto arxiu Pepa Batalla
37 Treball domèstic
Pepa Batalla ajudant
a llegir el seu fill.
Foto arxiu Pepa Batalla
En preparar aquest llibre hem volgut fer visibles "Em dic Pepa i això que escric espero que ser-
algunes de les activitats que comporta el treball veixi, si més no, d´esperança en un futur imme-
domèstic a partir de les fotografies que les dones diat per a totes les dones que creuen que tren-
han aportat, imprescindibles per explicar la història car un matrimoni serà el final de tot."
i el món en què vivim. Imatges que només trobem
en els àlbums familiars, perquè encara preval el cri- "Tinc setanta-cinc anys i era una persona molt
teri de considerar-les irrellevants, intranscendents. ben casada. Als 21 anys, després de dos fills per-
I hem volgut començar amb la imatge de Pepa duts, i un en camí, vaig descobrir que a la vida no
Batalla portant a l´escola el seu fill i els fills d´una érem dos, sinó tres, i dos que esperàvem un fill.
amiga que, com ella, a més a més, realitzava un Vaig aguantar, podeu pensar com, fins al naixe-
treball remunerat. La Pepa els portava al matí a ment del meu fill, però en veure que les coses no
l´escola i a la tarda els recollia l´amiga, quan ella s´arreglaven sinó que anaven més malament per
encara treballava. a mi, tenia dos camins: aguantar que em mantin-
38 Treball domèstic
guessin com m´aconsellava la meva sogra (per-
què els homes sempre tornen a casa) o pensar
què faria amb la meva vida. Estimava el meu
marit, per això no podia fer "l’orni", així que vaig
parlar-hi i quina va ser la meva sorpresa al res-
pondre que per la posició que ell tenia no
m´atreviria a marxar."
"Aquest desafiament va ser el que em va donar
ànims per marxar (deixo en suspens alguns
mesos) ja que no em vaig poder endur res de
casa però vaig trobar una habitació i vaig anar a
fregar a les Escoles Franceses al matí i a la tarda
a tots els pisos que em sortien. Tenia vint-i-cinc
anys i vaig tenir la valentia d´anar a trobar un
advocat amic del meu marit i, per ajudar-me i
per no comprometre´s, el seu passant em va
orientar, primer mirà com estava registrat el
segon fill, ja que en aquells temps no podien
reconèixer cap fill fora del matrimoni i en
haver-lo reconegut, va cedir (coaccionat) i ja va
estar. Em va firmar un document (sense valide-
sa legal, però sí moral) que mai més en la vida
em molestaria i em cedia la tutela del nen que
era allò que jo volia."
"Què més puc dir? Vaig trobar feina del meu
ofici, un trosset de pis a Sant Andreu, comença-
va amb el meu fill una vida meva, treballant
dotze hores cada dia i fins ara -que ja sóc gran-
mai m´he penedit del pas que vaig fer".
Anant d´excursió
amb la filla.
Foto arxiu Trini Roca
39 Treball domèstic
Després o abans de la feina remunerada, la Pepa l´arquitectònic, l´higienista, el mèdic, el literari...
continuava tenint altres treballs, els domèstics i a Crides i més crides, provinents d´un ampli ventall
la foto la veiem a la cuina de casa seva, en els de sectors socials, des dels més progressistes
anys cinquanta. I també amb el seu fill, ajudant-lo fins al més conservadors, intentaren de convèn-
a llegir. cer les dones que el seu espai era el domèstic i
la realització passava únicament pel matrimoni i
L´obligatorietat del treball domèstic la maternitat.
per a les dones
Algunes veus dissidents
En l´imaginari col· lectiu i el discurs dominant,
històricamente i encara ara podem constatar que Amb tot, però, i ja des del segle XIX, hi havia
les activitats domèstiques han estat qualificades veus discrepants, veus de dones, com la de
de "naturals". Aquesta "naturalitat", però, s´ads- Concepción Arenal, que té un carrer en el dis-
criu a un sexe, el femení, que tenia i té l´obliga- tricte de Sant Andreu, la qual cosa ens alegra
ció de realitzar-les. Qualsevol negativa per part profundament:
de les dones era una "desviació" de la naturalesa,
Ester Roca, banyant-se a la una aberració, una perversió. S´imposava, doncs, "Es un error grave, y de los más perjudiciales,
pica de casa seva, a les Cases la domesticitat per a les dones, i tot un conjunt inculcar a la mujer que su misión única es la de
Barates del Baró de Viver,
anys setanta. de discursos van contribuir a fer versemblant esposa y madre; equivale a decirle que por sí no
Arxiu Trini Roca aquesta "naturalitat"; entre d´altres, el religiós, puede ser nada, y aniquilar en ella su yo moral e
intelectual. Lo primero que necesita la mujer es
afirmar su personalidad, independiente de su
estado, y persuadirse de que, soltera, casada o
viuda, tiene deberes que cumplir, derechos que
reclamar, dignidad que no depende de nadie, un
trabajo que realizar. ¿Por qué no se educa a los
hombres para que sean buenos padres?" Bona
pregunta, indiscutiblement.
La comtessa de Pardó Bazán, una altra dona
amb carrer dedicat a Sant Andreu, escrivia el 15
de març de 1892 a la revista Nuevo Teatro
Crítico: "El error fundamental que vicia el criterio
común respecto de la criatura del sexo femeni-
no... es el de atribuirle un destino de mera rela-
ción, de no considerarla en sí, ni para sí, sino en
los otros y para los otros". Poc temps després
confessava: "Creo que por mi carácter abierto y
expansivo, porque no hago pujitos y alardes de
falsa modestia, se me ha formado una leyenda
de infatuación y exagerado amor propio".
40 Treball domèstic
Per amor o per diners
En la dècada dels anys vuitanta, una pel· lícula, ball, sinó en virtut de la persona a qui anava desti-
For love or money (per amor o per diners), ens nat. Així, tot un conjunt d´activitats que podem
desvetllava una altra paradoxa. (La pel· lícula es englobar en el genèric de "domèstiques" -com-
pot demanar a Drac Màgic) prar, cuinar, rentar, endreçar, cosir, apedaçar, vet-
llar per la salut física i emocional de les persones
Des de la revolució industrial, el treball domèstic, del grup familiar, gestionar la relació del grup amb
absolutament imprescindible per a la pervivència la societat- si anaven destinades al consum del
Per amor o per diners? La de la humanitat, ja ho hem dit i repetit, va deixar grup familiar, no eren considerades treball; en
inscripció que hi ha a la foto- de ser considerat treball. Només van ser conside- canvi, si es feien per altri, rebien remuneració i el
grafia ens ho explica: "A mi rades com a treball les activitats remunerades. La reconeixement de treball. Tot i que escrivim en
estimado Ezequiel su Luisa".
Foto arxiu Palas Atenea dicotomia no s´establia en virtut dels tipus de tre- passat, en l´actualitat passa exactament el mateix.
41 Treball domèstic
Prou il· lustratiu del que diem és la imatge de la
dona que cus a màquina a la foto que reproduïm.
En observar-la, una pregunta ens assalta: cus per a
ella o per a les persones del seu grup, o bé ho fa
a canvi d´un pagament? No ho sabem.
El mite de la "naturalitat" del treball domèstic i
de la seva realització per part de les dones no
és res més, o és tant, com un conjunt d´habili-
tats apreses des de la primera infantesa i que es
posa de manifest quan les dones fan pública la
seva experiència.
Transmisores de coneixement
Aquests coneixements han estat trasmesos de
generació en generació de dones i des de petites
hem estat ensinistrades per poder-los posar en
pràctica. Diria que totes o moltes de nosaltres
hem jugat a cuinetes, i també amb ninos o nines
als quals apreníem a donar afecte sense esperar-
ne res a canvi. Una pràctica sentimental que no
espera retorn, donar-se a canvi de res, on el
desig ha quedat bandejat, eliminat, sense legitimi-
Montserrat Castells donanat tat per expressar-se. És un aprenentatge de vida
el menjar a la seva criatura. segons les necessitats i els desitjos dels altres.
Foto arxiu Montserrat
Castells
En les dues imatges que ens ha faci l itat
Montserrat Castells, reproduïdes a la pàgina
següent, veiem les seves criatures jugant a cui- Paradoxes de la cuina, pardoxes de la vida
netes. En la primera, la nena està en una posició
més activa preparant allò que representa el Gran part d´aquest tipus de treball es fa a les
menjar i, el nen, en un gest afectuós, està en cuines, i amb gran perplexitat constatem que
posició de fer-li un petó. En la segona, el nen actualment les cuines, en la majoria dels habitat-
assegut amb un ganivet a la mà esquerra no ges, són els espais més reduïts. Però no sempre
sabem si actua en l´acte de menjar allò que ha estat així; les cuines, des del segle XVIII fins a
abans havia preparat la nena. l´actualitat, han experimentat tota una sèrie de
El treball domèstic, que inclou tasques de repro- canvis pel que fa a dimensions, introducció de
ducció, execució, gestió, socialització i atenció noves fonts energètiques i tecnològiques i
afectiva, està especialitzat, comporta una frag- també pel que fa a la seva localització. Els canvis
mentació de multitud de tasques i és complex. que han experimentat les cuines no són aliens
42 Treball domèstic
Les criatures de Montserrat
Castells jugant a cuinetes.
Foto arxiu Montserrat
Castells
Aprenentatge sentimental.
Foto arxiu Montserrat Castells
43 Treball domèstic
La filla de Margarita Riera,
aprenentatge de la feminitat.
Foto arxiu Margarita Riera
44 Treball domèstic
als canvis socials, tant pel que fa a la tecnificació
com al valor social que s´atorga al treball
domèstic i a qui el fa.
Les cuines, que en l´etapa preindustrial havien
ocupat la centralitat de l´espai domèstic a partir
del qual s´estructurava la distribució de les
altres dependències, amb el pas del anys perd
la centralitat i sovint la veiem en un cul-de-sac.
Perd la centralitat i també superfície. De tenir
unes generoses dimensions que feia possible
que diverses persones hi fessin diverses activi-
tats alhora, passa a convertir-se, en la majoria
dels habitatges urbans que ara coneixem, en
una tirallonga reduïda a dos metres d´amplada
que només permet que hi treballi una persona
amb comoditat; dos ja serien una multitud.
És paradoxal que l´estança que acull més treball
reproductiu, la cuina, sigui l´element més reduït
de l´espai domèstic. Si el discurs hegemònic fa
invisible el treball que tradicionalment han fet les
dones; el llenguatge arquitectònic el minimitza.
Margarita Riera treballant a
la cuina de casa seva al barri
de La Sagrera.
Foto arxiu Margarita Riera
45 Treball domèstic
Magda Juvé preparant La Casa Bloc i el rols de gènere
el dinar. situat al bell mig del nucli antic de Sant Andreu
Foto arxiu Magda Juvé El Comissariat de la Casa Obrera de la al Passeig de Torrs i Bages 91-105.
Generalitat de Catalunya va encarregar, tal com
ja hem vist en capítols anteriors, el disseny d´un Com era l´habitatge dissenyat?
conjunt de 107 d´habitatges per a classes popu-
lars als arquitectes José Luis Sert, Josep Torres Els habitatges de la Casa Bloc van ser concebuts
Clavé i Joan B. Subirana. Aquest conjunt està amb la mínima superfície possible per desenvolu-
46 Treball domèstic
Una dona estenent la roba par les funcions vitals amb les millors condicions que transcrivim a continuació, se sobreentén que
a la Casa Bloc. de ventilació i assolellament. Cada habitatge és la dona. "Dadas las costumbres de la clase
Foto arxiu Aurora Arpa constava de dos pisos que es comunicaven per obrera de la barriada, no se han proyectado los
una escala interior. En el primer pis s´instal· lava lavaderos colectivos, que exigen un alejamiento
el menjador, una terrassa, la cuina i el bany, que de la mujer de su casa, dificultando el que pueda
constava de dutxa, lavabo, vàter i safareig. Al pis atender a sus quehaceres". S’assignen unes activi-
superior, hi havia quatre habitacions. tats, rentar la roba, a un sexe, el femení. Són les
dones les que rentaran i es "dedicarán a sus que-
La cuina és de dimensions reduïdes, a tocar del haceres". La innovació que l´equip d´arquitectes
menjador però aïllada, i d´una amplada també deixava intacte els rols de gènere sense qüestio-
molt reduïda, cosa que permet que només hi nar-se la divisió sexual del treball. Tampoc no
hagi una persona treballant, una persona que, pel van tenir present que moltes d´aquestes dones
47 Treball domèstic
obreres que habitarien les cases dissenyades per la ciutat moderna, ciutat moderna on s´inscriu el
ells, probablement realitzaven feines remunera- projecte de la Casa Bloc. El manifest afirmava:
des en altres espais -fàbriques, tallers, comerços, "La ciudad moderna debe de ser, como ente
perruqueries,...- o bé feines a casa, per tal de fer dotado de vida, un conjunto de órganos orde-
possible el salari familiar. nados según su función.
Així doncs, l´espai no és determinant, però, indis- "El tráfico realizando la unión de los elementos
cutiblement, quan es construeix, sovint es pensa espaciales de la ciudad, es un medio para sus
en un arquetip de qui l´utilitzarà i com l´utilitzarà. fines orgánicos".
Val la pena comparar aquestes cases amb les que Aquest manifest opta per una ciutat on les fun-
va dissenyar un dels arquitectes de l´equip de la cions estiguin clarament ordenades i delimitades
Casa Bloc, Josep Lluís Sert, situada al carrer en zones concretes de l´espai urbà. I classifica les
Muntaner 342-348. Configurada també com a funcions bàsiques en l’ habitació, -o lloc de
dúplex, a la part baixa de la casa hi ha el líving, el residència-, la producció, el repòs i, com a ele-
despatx i el menjador. En el pis superior, la cuina, ment de connectivitat entre les diferents zones
envoltada pel dormitori del servei i altres dormi- de la ciutat, el tràfic.
toris. Aquesta planta superior és definida com a
zona de descans. El qualificatiu de descans és Gran part de la ciutat on avui en dia vivim,
pràcticament "sarcàstic". ¿Descans per a qui? En excepte els nuclis dels antics pobles ara anne-
l´imaginari de l´arquitecte que dissenya l´espai, hi xionats a la ciutat i que són l´origen de molts
ha un ésser femení, sigui minyona o no, és a dir, dels seus barris, és hereva d´aquesta idea de
tant si el treball domèstic es fa per "diners" com ciutat que prengué forma a partir dels anys del
"per amor". Novament, doncs, el discurs arqui- desarrollisme i que donà lloc a l´aparició dels
tectònic fa invisible un treball, absolutament polígons industrials, residencials i dels grans cen-
imprescindible per a la subsistència del grup fami- tres comercials.
liar. Novament, el disseny de l´espai reforça la
divisió sexual que impregna i domina la societat. Aquest fet de zonificar la ciutat segons els seus
usos obliga la població als desplaçament, del
La casa és clau en l´organització social de l´espai. lloc de residència al lloc de treball remunerat, al
És on les relacions de gènere i la identitat són lloc dels serveis, al lloc de l´oci.... L´increment
negociades, contestades i transformades. La casa dels desplaçaments suposa, d´una banda, que
és un important lloc de significants ideològics. I les els carrers han passat a ser, fonamentalment,
cases s´inscriuen en una ciutat que alhora és plena espais de circulació de vehicles, públics o pri-
de significants. Ciutat i projecte de ciutat que vats, i progressivament les persones que cami-
també és negociada, contestada i transformada nen han quedat reduïdes als marges, a unes
zones sense continuïtat que són les voreres, i
Els projectes de ciutat recloses en uns pocs, poquíssims espais de lleu-
re, de trobada, de relació. La ciutat, doncs, pro-
A la revista AC de l´any 1932 apareixia una mena gressivament ha anat perdent allò que hi era
de manifest programàtic sobre com havia de ser característic com a lloc de trobada i de relació.
48 Treball domèstic
Plaça del mercat
de Sant Andreu.
Foto Arxiu Municipal del
Districte de Sant Andreu
L´increment dels desplaçaments suposa, d´altra cions.
banda, un increment de la despesa econòmica, És, doncs, un model de ciutat contestat des de
energètica i de temps i, per tant, dificulta, com- diversos col· lectius que habiten la ciutat, molt
plica, la realització de la diversitat d´accions quo- especialment les dones. Des de ja fa uns quants
tidianes, sobretot si tenim present que, a més anys, diversos col· lectius de dones d´ací, allà,
d’una feina remunerada o d´estudi, moltes per- estan plantejant la neccessitat de pensar, planifi-
sones, especialment les dones, han de des- car i dissenyar la ciutat des d´altres perspectives
plaçar-se per l´espai per fer alguna de les activi- i defensen un model de ciutat que s´adeqüi a
tats que comporta el treball domèstic, com ara les necessitats de la vida quotidiana. Resumint
anar a comprar pa, anar al mercat, portar criatu- molt, podríem dir que aquesta ciutat a la qual
res a escola, accedir als serveis sanitaris per aspirem es caracteritza per les distàncies cur-
necessitat pròpia o per acompanyar persones tes, és a dir, una ciutat polifuncional, amb barre-
del col· lectiu familiar que requereixen aten- ges d´usos en els territoris concrets, i que doti
49 Treball domèstic
Per realitzar algunes de les activitats del
treball domèstic cal anar més enlllà de les
façanes i transitar per l´espai públic. Mercat
de Sant Andreu, maig del 1991
Foto Colita
50 Treball domèstic
de centralitat els diversos barris de la ciutat. seny urbà i la violència contra les dones. El dis-
L´espai no és neutre seny d´algunes places, dels transbordaments del
metro, de les parades d´autobús, dels aparca-
Aquesta ciutat desitjada, aquesta ciutat que ments, dels passos soterranis, dels vestíbuls,
volem, ha de ser una ciutat segura. En el dels ascensors, causen una sensació d´insegure-
Congrés de Dones de Barcelona, celebrat el tat que s´incrementa molt més de nit.
1999, es constatava que les dones tenim una
percepció de la seguretat diferent de la que La deficient il· luminació, la nul· la o mala visi-
tenen els homes. D´altra banda, la gran majoria bilitat de la ruta i les zones no urbanitzades
dels equips de disseny i planejament estan són condicions físiques que provoquen sensació
Cal un model de ciutat que constituïts per homes. d´inseguretat, com també la monofuncionalitat
s´adequï a les necessitats de que s´observa en algunes zones de la ciutat.
la vida quotidiana i situï els L´espai no és neutre; pot crear sensació d´inse-
mercats i d´altres serveis a la
vora dels habitatges. guretat o, al contrari, de seguretat, de conforta- Amb tot, però, la violència domèstica és la que
Terrenys on es va construir bilitat. Un espai pot ser dissuasori de la violèn- afecta més dones. Alguns dels col· lectius que
el mercat de Trinitat Vella. cia o, al contrari, afavorir-la van participar en l´elaboració d´aquesta ponèn-
Foto X. Casinos Arxiu
Municipal del Districte cia manifestaven que un 50% de les dones amb
de Sant Andreu Hi ha una connexió clara i directa entre el dis- les quals es relacionen habitualment pateixen
maltractaments.
En les conclusions del congrés es proposava:
- Creació i aplicació d´una normativa de segu-
retat sobre els edificis i els espais públics, tant
pel que fa als de nova construcció com als
que s´han de remodelar
- Més il· luminació en alguns carrers i a les
parades de bus.
- Més punts des d´on poder demanar ajut en
cas d´agressions o necessitat d´ajuda
- I, pel que fa a la violència domèstica, caldrà
pensar en una nova concepció, comparti-
mentació i distribució dels espais dels habitat-
ges, que no potencïi l´assignació de rols
51 Treball domèstic
Cartell del Congrés
de Dones de Barcelona,
celebrat el 1999.
Arxiu CIRD, Centre
d´Informació i Recursos
de la Dona, Ajuntament
de Barcelona
Ramona Escriu ensenya
al seu nét a fer mandonguilles 1992.
Foto arxiu Magda Juvé
52 Treball remunerat
sexuals. fer possible la subsistència del col· lectiu fami-
liar.
És molt recomanable comparar els discursos
El treball remunerat històrics amb la pròpia experiència per copsar
les trampes del discurs. Fent memòria de quina
Encara avui en dia es repeteix que la incorpora- ha estat la trajectòria de les dones de la nostra
Laboratoris químico-far- ció de les dones al treball remunerat és un fet família, les nostres mares, àvies, tietes... especial-
macèutics Borrell, Sant recent i es nega l´evidència que la incorporació ment les de les classes populars, veurem que
Andreu de Palomar. de la dona al treball assalariat arrenca des del moltes, a més de cuidar-nos, físicament i emo-
La incorporació de la dona
al treball remunerat afectà mateix moment que apareix la revolució indus- cionalment, també van tenir, en un moment o
molts sectors de producció, trial. Aquesta incorporació, però, no l´eximí de un altre de la seva vida, una feina remunerada.
des dels inicis de la revolució la diversitat d´activitats que comporta el treball En alguns períodes, algunes van deixar el treball
industrial.
Foto Arxiu Municipal del domèstic i les dones van haver de compaginar en fàbriques i tallers perquè la legislació els ho
Districte de Sant Andreu els dos treballs, el domèstic i el remunerat, per prohibia a partir del moment en què es casaven
53 Treball remunerat
i continuaren treballant a casa perquè els seus Em demanaven certificats de conducta, tot un
ingressos econòmics eren imprescindibles per a munt de paperassa. El primer que em pregun-
la subsistència del grup familiar. D´altres, ho van taven era si tenia criatures i amb qui les deixa-
abandonar perquè el treball en certs sectors era va. Els deia que amb la meva germana, la qual
embrutidor i pesat i no permetia cuidar de cria- cosa era certa. Però, després de tanta negati-
tures i marits i mantenir les llargues i dures jor- va, vaig optar per dir que era soltera. Amb
nades laborals. D´altres, malgrat la duresa, van això n´hi havia prou; es suposava que una
haver de continuar fent-ho. Encara d´altres, el dona soltera no tenia criatures. No només
van abandonar per cuidar marit i criatures con- vaig dir mentides, també vaig vestir-me dife-
vençudes que això és el que volien. La sorpresa, rent: més ¿moderna? Així vaig aconseguir el
per a algunes d´elles va ser formidable quan, que volia: un treball".
molts o pocs anys després, es van haver
d´incorporar novament al treball remunerat El tema continua vigent, ja que, encara a hores
perquè les certeses ja no n’eren i s´esfondraven d´ara, la maternitat és motiu d´acomiadament.
de la nit al dia, tot i no voler o no poder-s´ho Concretament, un 26,3% de les denúncies pre-
creure. Allò que es pensaven que era per a tota sentades per dones davant la Inspecció de
la vida, el matrimoni i el pacte de manutenció Treball a Catalunya entre els anys 1997 i 1999
econòmica, s´esquarterava, desapareixia, a causa són per causa d´embaràs o de maternitat. Amb
de separacions o divorcis. tot, però, es calcula que nomès un 5 o un 10%
de dones ho denuncia.
Davant la nova situació, les dones es reincorpo-
ren al treball remunerat, però ho fan en les pit- En el moment que l´Àngels és reincorporà a la
jors condicions. Feia anys, molts o pocs, que feina "la meva germana Adelina va ser un puntal
l´havien abandonat i es trobaven amb uns can- per a la meva estabilitat emocional i la de les
vis per als quals no havien estat formades. Amb meves criatures". També ho van ser les veïnes -
tot, subsistiren i, novament, el suport de germa- continua explicant l´Àngels- especialment la
nes, tietes, àvies i veïnes va ser imprescindible senyora Consuelo, dels baixos primera de la
per tirar endavant. casa on vivia. Li deixava les claus i vigilava si les
criatures dormien, les cuidava. Jo treballava a la
La reincoporació no va ser fàcil i les paradoxes Gal· la Placídia, en el sector famacèutic, i no
van ser múltiples. Una, l´exercici de la materni- sempre l´horari de la feina coincidia amb
tat, ja que malgrat les crides i més crides a la l´escolar. Vaig treballar-hi, fins que l´any 1991
maternitat, ser mare o voler ser mare era i és decideixo plegar i inicio una nova etapa en la
un gran handicap en el món laboral. meva vida; creo la llibreria de dones, Pròleg, al
carrer Dagueria, vora de la Plaça de Sant Jaume.
De la maternitat i del treball remunerat "Fa deu anys i estic encantada. Estic contenta
del que he fet "menos casarme, todo".
Àngels Grases Mullerachs, que ja havíem tro-
bat en el capítol anterior, es va separar l´any Una altra dona que també va esmerçar part de
1977. "Vaig tenir moltes dificultats per trobar la seva vida en llibres, escrivint-ne i editant-los,
feina per estar separada i tenir dues criatures. va ser Emilia Pardo Bazán, que és recordada en
54 Treball remunerat
un dels carrers del districte. La comtessa de fossin per a ús domèstic no quedaria ressenyat.
Pardo Bazán, l´any 1892 va impulsar i dirigir la De Paula, la dona, de 31 anys, no en diu res, el
Biblioteca de la Mujer on publicà, entre d´altres, que no significa que no fes res. Podem imaginar
La esclavitud femenina, de John Stuart Mill, i La que tenia la responsabilitat dels treballs domès-
mujer ante el socialismo, d´August Bebel. tics i la cura dels fills a més de col· laborar en
L´acollida no va ser bona i temps després escri- les categories de "comerciante i esquilador".
via: "Cuando yo fundé la Biblioteca de la Mujer, Així doncs, en la societat preindustrial el treball
era mi objeto difundir en España las obras del de les persones del grup familiar és imprescindi-
alto feminismo extranjero... Eran aquellos los ble per a la subsistència del col· lectiu.
tiempos apostólicos de mi interés por la causa.
He visto, sin género de duda, que aquí a nadie El text precedent, a més a més, ens dóna infor-
le preocupan gran cosa tales cuestiones, y a la mació complementària sobre l´educació per
mujer, aún menos". I continuava: "En vista de lo sexes. El nen de 9 anys va a l´escola, la nena de
cual, y no gustando de luchar sin ambiente, he 10 anys no hi va, treballa. Tot i que estem par-
resuelto prestar amplitud a la sección de eco- lant de finals del segle XVIII, aquesta serà una
nomía doméstica de dicha Biblioteca, y ya que pràctica que trobarem fins ben entrat el segle
no es útil hablar de derechos y adelantos feme- XX. L´accés a l´educació serà prioritari per als
ninos, tratar gratamente de cómo se repara el nens, no per a les nenes, un comportament
escabeche de perdices y la bizcochada de que s´observa en tots els sectors de la societat.
almendra". La diferent formació farà que arribin amb dife-
rents condicions i aptituds al mercat de treball
De l´educació de les nenes remunerat i al desenvolupament de les seves
capacitats vitals i humanes.
Los tiempos no estaban para bollos; l´analfabes-
tisme de les dones era molt elevat, molt més que A partir de 1838, en les escoles públiques, a les
el dels homes. N’hi havia poques que sabessin lle- noies se’ls ensenyava de fer mitja, cosir i alguna
gir i escriure per què la incorporació de les nenes altra labor adequada al seu sexe; religió i moral,
de les classes populars al treball remunerat es llegir i escriure, i tot el que fos possible quant a
produïa abans que la dels nens. La informació instrucció literària, ens explica el cronista de
que ens dóna el cens realitzat per Francisco de Sant Andreu, mossèn Clapés.
Zamora, així ho corrobora. Els cens relata que "a
Sant Andreu Joseph Vidal de edad 44 años, Segons el mateix informador, la primera escola
comerciante y esquilador esta casado con Paula pública de noies de què tenim notícia és la diri-
de 31 años y tiene dos hijos llamados Martín de 9 gida per la mestra Bernabé Avinyonet, que
años, que ba a la escuela y Joseph de 5 años, y s´establí al Casal del Sallí. Ella i la seva germana
dos hijas llamadas Francisca de 13 años y Sebastiana Avinyonet es van formar a l´Institut
Francisca de 10, ambas hilan y hacen medias". de Jesús Maria a Lió, França. Sebastiana va ser
fundadora, el 1850, del convent de Sant
Una de les nenes, de 10 anys, ja treballa, fa mit- Andreu dedicat a l´ensenyament de pàrvuls ele-
ges amb la seva germana de 13 i fan productes mental i superior, ampliat amb classes de bro-
que van destinats al mercat, ja que, si només dat, piano, llengües, etc.
55 Treball remunerat
Classe de planxa a les eren aquelles que ensenyaven costura, ja que el
Escuelas Obreres de Jesús D´altres institucions religioses que s´hi establi- tèxtil serà un mitjà de subsistència per a les
María, a principis de segle. La
formació de les dones era molt ren van ser les Germanes Dominiques, les reli- dones del segle XX, com ja ho havia estat a
restringida un poc de lletra, gioses de la Sagrada Família. Maria Anna Janer, l´etapa medieval. L´any 1902, Mercè Rovira
cosir, planxar i brodar, un va ser-hi directora de la Congregació, i s´esta- Aliberch establí al barri de Sant Andreu una
bagatge deficient per a incor-
porar-se al món laboral. bliren a la Casa Asil de Sant Andreu, on s´hi acadèmia de tall i confecció, amb l´objectiu
Foto del llibre de Pere Mañà fundà un col· legi d´ensenyança graduada. Les d´ensenyar a les dones una professió que les
i Puig Records Gràfics de escoles de l´Ateneu Obrer sempre van ser capacités per guanyar-se la vida.
Sant Andreu de Palomar
molt concorregudes; el Centre Popular
Catalanista hi establí una escola nocturna el Aquestes escoles o acadèmies van tenir una
1908 amb classes de dibuix lineal i artístic, llarga vida, ja que, d´una banda, tal com ja hem
comerç, francès i química industrial. dit, capacitaven les dones per exercir un ofici i
també les preparava per fer vestits, camises,
El mateix Clapés cita les escoles de Teresa estovalles... per a ús propi o per a les persones
Aulet de Maria Porta, la dirigida per Pilar Elias, del grup familiar.
la dirigida per Antònia Aldape i encara una altra
dirigida per la Sra. Padern. Anys a venir, d´altres dones entraren en em-
preses de confecció o moda com una via per
Les escoles, que tenien més clientela femenina aprendre un ofici. Vicenta Vadillo, emigrada a
56 Treball remunerat
Barcelona, explica: "A los doce años, empecé a Serveis per fer compatible maternitat
trabajar en Costuras Pertegaz, en la Diagonal. i treball remunerat
Mi madre, que también era sastresa, me puso a La renovació pedagògica a Catalunya iniciada
trabajar en Pertegaz para que aprendiera el ofi- en les primeres dècades del segle XX és en
cio pero como me pasaba el día en la calle más gran part obra de dones. Rosa Sensat, Anna
que en el taller, al poco tiempo me sacó, y a Rubiés, Margarita Comas, Leonor Serrano i
los catorce pasé a trabajar en Tejidos Vidal, Montserrat Roca en són tan sols alguns noms.
situado en la calle Espronceda, en el barrio de Per a moltes d´elles la innovació pedagògica
San Martín de Provensals, donde residía con mi passava per dotar les criatures de coneixe-
família". ments per entendre el món que els envoltava i
dotar-les d´habilitats per guanyar-se la vida,
Continuant l´educació de les nenes, la innova- especialment les nenes que molt sovint es
ció pedagògica s´establí al districe amb veien obligades a abandonar els estudis per
Montserrat Roca i Baltà, que va ser la directora tenir cura de germans petits. D´aquí ve la
de l´escola pública Ignasi Iglesias a partir de insistència en la creació d´escoles de pàrvuls i
1931. Una plaça de Sant Andreu posa en relleu maternals que, a més dels avantatges que tenia
el seu pas pel districte. per a les criatures, facilitava les activitats de les
dones amb responsabilitats familiars i permetia
Classe de "corte" a les
Escuelas Obreres de Jesús
María, a principis de segle.
Foto del llibre de Pere Mañà
i Puig Records Gràfics de
Sant Andreu de Palomar