57 Treball remunerat
Dones fent costura i labors.
Foto arxiu Palas Atenea l´assistència a classe de les filles grans que, en
cas contrari, sovint es veien obligades a quedar-
se a casa per vigilar els germans i germanes més
petits, tal com ja hem dit. En definitiva, impulsa-
ren la creació de serveis que podien millorar les
condicions de vida de les dones. Leonor
Serrano escrivia: "Vuestras hijas y discípulas
deben tener, bajo la égida de la República, un
porvenir más esplendoroso que el pasado y el
presente del que habéis gozado -o sufrido-
vosotras. La niña actual, la mujer de mañana, se
58 Treball remunerat
Treballadores i treballadors educará, trabajará, ganará y vivirá más intensa- tracte no podien quedar embarassades, ja que
de Cafés Mrcilla, a principis mente que vosotras". hi havia la creença que la llet era dolenta.
dels anys trenta.
Foto arxiu Palas Atenea
Diversitat d´oficis Un altre ofici que tradicionalment ha estat
desenvolupat per dones, fins fa pocs anys, ha
Tornant al segle XIX i als diferents oficis desen- estat el de llevadora. Joan Clapés, el cronista
volupats per les dones, el didatge ha estat una per excel· lència de Sant Andreu, ens parla de
de les professions amb què algunes dones han les llevadores: "Actualment actuen moltes lleva-
sobreviscut durant una part de le seves vides. El dores, professores amb títol. En 1865 sols se´n
didatge ve d´antic i, durant l´etapa medieval, les comptaven dues, amb les practicantes".
dides eren les dones més ben pagades. La seva
feina estava reglamentada i s´establia per con- El mateix cronista ens parla d´una altra activitat
tracte davant notari. Durant la vigència del con-
59 Treball remunerat
Minyona o mare amb criatu-
res? Si el treball de cura
de criatures es fa per altres
persones del grup familiar
reb una remuneració econo-
micala si ho fa la mare no.
La remuneració depen
doncs, no del tipus de treball
sinó de a qui va destinat.
Foto arxiu Caliu Congrés
60 Treball remunerat
també exercida per les dones durant el segle era fer un "racó" per si es posaven malalts i
XIX a Sant Andreu: el que ell anomena "curan- necessitaven els serveis d´un metge.
deres". Mossen Clapés estableix diverses cate-
gories de curanderos, els que gaudien de més Les dones i la medicina
prestigi, de més anomenada, i que feien la
competència als metges, categoria en la qual La pràctica mèdica va estar en mans de dones
només inclou homes, i una categoria inferior fins que s´institucionalitzaren els estudis mèdics.
"de menor quantia", on també inclou dones. La medicina, fins a l´alta Edat Mitjana, tenia molt
"Eren bastant, si bé l´ofici no els produïa cap del que avui en dia coneixem com a medicina
guany", una afirmació un xic contradictòria ja preventiva, i es basava en la dieta i en la cura
que, si no els produïa cap guany, no entenem del cos, banys, bellesa... Només per posar un
que fos ofici. ¿De què vivíen? seria la pregunta. exemple, direm que Cleopatra, emperadriu
Poc a poc, el narrador ens va esgranant algunes romana, va escriure un llibre mèdic i ja en
informacions de les seves pràctiques; guarien l´etapa medieval es tradueix al català De passio-
"desfetes" de la vista amb espigues seques de nibus mulierum (Sobre les malalties de les
palla de sègol mullades d´aigua, passades pels dones) escrit al segle XI per la metgessa de
llavis tot dient unes estrambòtiques paraules, Salerm, Trotula, un exhaustiu tractat de gineco-
que es repetien set vegades seguides cada dia logia que va ser utilitzat durant centenars
durant set dies seguits. Les erisipeles eren trac- d´anys, ja que oferia moltes solucions pràcti-
tades fent-hi creus i més creus, i les correspo- ques als problemes de menstruació, d’esterili-
nents paraules estrafolàries, com igualment en tat... Quan s´institucionalitzaren els estudis
la cura dels brians. Per a mals de coll feien dir la mèdics, a Catalunya quedà prohibit l´accés de
"gavarrera", que consistia a entregar dos rals de les dones a la formació. Amb tot, però, i mal-
plata embolicats, a la casa del curandero, i des- grat la prohibició, els reis de la corona catalano-
prés, el dia següent, anar a saber si el malalt aragonesa preferiren ser atesos per metgesses.
tenia realment "gavarrera". També oferien ser- Per exemple, Francesca Bonanada, de Berga,
veis per fer patir a alguna persona que es tenia assistí Violant de Bar; pels volts de 1333, Floreta
per enemiga i per subjectar els marits o mullers Çanoga, de Santa Coloma de Queralt, va rebre
esgarriats. Agafaven un tros de fetge de be, hi un primer pagament de 15 florins d´or, al qual
clavaven agulles i el fetxe el tiraven al mar. Tres seguiren d´altres per assistir Sibil· la de Fortià i
vegades en tres dies la mateixa operació. tota la família reial...
Pràctiques , aquestes o similars, que en alguns
sectors de població local, en alguns països, Tot i que l´accés de les dones a la universitat va
encara es practiquen. estar prohibit fins a l´any 1910, a mitjans dels anys
setanta del segle XIX hi ha tres dones que estu-
L´accés de la població a l´assistència mèdica dien medicina a la universitat de Barcelona són
privada, l´única que hi havia durant el segle XIX, Helena Masseras, Dolors Aleu i Martina Castells.
estava molt restringida per a àmplies capes de Totes elles van necessitar una autorització reial per
la població, atesa la poca disponibilitat econò- poder fer el que volien: estudiar. I la seva entrada a
mica. Matilde Martínez ens explicava que la la universitat no va ser triomfal, ans al contrari. Van
gran preocupació del seu pare i de la seva mare haver de menester el suport dels agents de l´auto-
61 Treball remunerat
ritat per poder accedir i una extraordinària volun- Totes es van llicenciar en medicina i Dolors
tat per continuar trepitjant un espai, l´universitari, Aleu, a més a més, va aconseguir el grau docto-
reservat per a un sexe que no era, precisament, el ral, convertint-se en la primera doctora en
seu. La premsa mèdica de l´època, concretament medicina de l´Estat espanyol.
El Siglo Médico de 1878, els donà la "benvinguda"
amb aquestes barroeres paraules: "Así pues, les Noves ofertes de treball
aconsejo que no dejen la aguja de la mano y sus
múltiples labores, que no les faltarán camisas que Durant les primeres dècades del segle van
planchar y que remendar o hijos a los que prodigar aparèixer noves ofertes de treball per a les
Dia de la festa del grup de
dones de l’agulla, a principis sus cariñosos cuidados, y la que no se conforme dones: ens referim al sector de serveis o ter-
dels anys trenta al terrat de con esto puede cojer el estropajo e irse a fregar, ciari i, concretament als serveis administratius.
la casa on anaven a cosir al porque la mujer nunca servirá para ejercer la Mecanògrafes i taquígrafes, administratives en
carrer Borriana, abans del
carrer del Mar. medicina, y mucho menos la cirugía". general, van ser reclamades des de diversos
Foto arxiu Palas Atenea sectors. Primer van ser admeses a l´administra-
62 Treball remunerat
ció pública i posteriorment des de l´empresa Secretàries i administratives en general, estaran
privada. Oficines i despatxos es van convertir exposades en espais de visibilitat per veure i ser
en espais de dones. Van aparèixer una munió vistes pels directius. Les portes, en l´espai de tre-
d´escoles per instruir-les, però malgrat la seva ball, són missatge de les diferències de poder.
formació i especialització, el salari, en ser una
professió adreçada a les dones, va tenir una El disseny contemporani de les oficines reflec-
remuneració baixa. El treball de la taquime- teix una segregació espacial en separar les
canògrafa és -com indica Ellen Lupton, en el dones dels homes. Les secretàries (gairebé
seu suggerent llibre Women and machines from totes són dones) i els manager (pràcticament
home to office- de mediació entre homes. tots són homes) tenen assignades àrees especí-
D´una banda, elles donen forma a la idea que fiques enmig de l´organització general de l’espai.
apareix a la ment de l´executiu o similar, i és ell La distribució espacial en una oficina il· lumina
qui després posarà la seva autorització a través les complexes maneres en què la segregació
de la signatura. En aquest triangle, la dona i la espacial contribueix a l´estratificiació per raó de
màquina actua com a mitjà tecnològic del pen- sexe.
sament de l´home. D´altra banda, la carta, un
cop signada per un home s´adreçarà a un altre Quan els discursos van per una banda
home, en aquest cas el destinatari, tant proveï- i la realitat per una altra
dor com similar.
La fi de la Guerra Civil, com la fi d´altres gue-
Un altre suggerent estudi, aquesta vegada el de rres, va suposar la crida al retorn de les dones
Daphne Sapin, en el seu article "The Contem- a la llar. El Fuero del Trabajo de 1938, aprovat
porary Workplace", en parlar dels espais de tre- per Franco a Burgos, prometia o amenaçava de
ball de les dones, els defineix com a espais "Liberar a la mujer casada del trabajo y de la
oberts i els dels homes, com a treballs de por- fábrica y la ha devuelto al hogar donde es la
tes tancades. reina". La família era, segons el Fuero de los
Españoles de 1945, una institució "natural" (?) i
El major estatus que tenen els homes en el ter- declarava la indisolubilitat matrimonial. I a "la
ciari queda reflectit en l´organització de l´espai, ja reina" del hogar se la destinava a "la produc-
que disposen d´oficines privades. Els discursos ción de ciudadanos que más adelante serán
tendeixen a associar la capacitat de prendre deci- consumidores, soldados y defensores de la
sions que afecten l´organització del treball amb la patria". La dona tenia una obligació amb l´estat:
privacitat. Privacitat de la qual és responsable la parir criatures. Amb aquesta lògica, si parir era
secretària que haurà de mantenir-se com a "vigi- una obligació, l´avortament va ser considerat
lanta", protegint el "jefe" de les interrupcions.
63 Treball remunerat
un crim contra l´estat, segons la llei de 1941.
Isabel Batalla al teler i
l´encarregat d´una fàbrica Es van establir premis de natalitat, esbombats
de teixits del Poble Nou, 1951. per tots els mit jans de comunicació del
Foto arxiu Pepa Batalla moment. Els premis, però, s´atorgaven el dia
del "padre", que com totes sabem és i era el
dia 19 de març.
Malgrat els premis a la natalitat i els incentius a
deixar la feina en cas de matrimoni, i la prohibició
de contractar dones casades en alguns sectors, la
realitat, segons ha estudiat Cristina Borderias va
ser tota una altra, just la contrària, ja que durant
64 Treball remunerat
les dues primeres dècades del franquisme més
dones s´incorporaren al treball remunerat.
Les prohibicions respecte el treball de les
dones no podien ser del tot taxatives ja que es
podien paralitzar sectors sencers de producció,
com ara el tèxtil. La lassitud en alguns sectors
posà en evidència que el discurs oficial anava Taller de Camiseria d´home
per una banda i la realitat per una altra. als anys cinquanta, on va
treballar Pepa Batalla.
Foto arxiu Pepa Batalla
65 Treball remunerat
Carme Martínez Martínez, Les condicions de subsistència durant els pri-
a la parada de venda de mers anys del franquisme van ser difícils per a
roba, any 1953. El tèxtil va
ser un sector amb majoria amplis sectors de la població. El nivell dels jor-
de dones des de la producció nals va descendir de manera considerable res-
a la comercialització. pecte a l´etapa republicana i no es van recupe-
Foto Relámpago, arxiu
Carme Martínez Martínez rar fins a dècades posteriors. Per a molts
col· lectius, es feia imprescindible el treball de
66 Treball remunerat
Isabel Ordi Dalmau totes les persones del grup familiar. En fàbri-
a l´interior d´una de les cabines ques, tallers, botigues, mercats, comerços o en
de positivar del laboratoris feines submergides, la de les dones continuà
Fotofilms on treballava.
Any 1954. sent imprescindible, malgrat els discursos oficials
Foto arxiu Isabel Ordi Dalmau i les restriccions al treball remunerat de les
dones casades.
Les dones i les seves obligacions envers
l´estat franquista
Isabel Ordi Dalmau, treballava a l´empresa
Fotofilm, S.A.E. -dedicada al revel· lat i tiratge
de còpies de pel· lícules cinematogràfiques-
que estava situada a l´avinguda de la Mare de
Déu de Montserrat, 17.
En les imatges que ens ha cedit, la veiem a
l´interior d´una de les cabines de positivar.
"Aquesta era una feina que realitzaven temps
abans els homes, però progressivament cada
vegada hi havia més dones, probablement per-
què teníem més habilitat, més pulcritud, més
cura. Jo vaig entrar a treballar-hi l´any 1947 o
1948 i vaig fer l´aprenentatge del funcionament
de la màquina gràcies a una dona que tenia
experiència, tal com després jo vaig fer amb
d´altres dones"
La jornada laboral era llarguíssima, oficialment
de vuit hores, però arribava a les dotze o cator-
ze hores diàries. "A la fàbrica Fotofilm hi havia
dos torns: a les 7 del matí i a les 3 de la tarda.
Però com ens trobàvem en el context de la
postguerra hi havia restriccions d’electricitat i
no donaven la llum fins a les set de la tarda; per
això l’empresa canviava l’horari de les treballa-
dores i les traslladava a un altre laboratori
(Cinefoto) del carrer València on treballaven a
partir de les 7 de la tarda al llarg de tota la nit".
“El sou, però, era alt amb tantes i tantes hores
67 Treball remunerat
extres: cobràvem unes 400 o 500 pessetes a la
setmana, quan el sou mitjà de l´època eren
entre 80 o 100 pessetes. Una de les pel· lícu-
les en que vaig treballar va ser Vértigo i El último
cuplé, de Sarita Montiel. La vaig acabar odiant.
Va tenir tant d´èxit aquí i a Amèrica, que no
paràvem de fer còpies i més còpies".
Era l´any 1954 i el reglament interior de treball
fixava el descans setmanal en un sol dia, el diu-
menge i les vacances en deu dies feiners per al
"personal obrero y subalterno" i de vint-i-cinc a
trenta dies pee al "personal restante".
"Vaig treballar a l´empresa fins al 1961. Quan
em vaig casar em vaig veure obligada a abando-
nar la feina".
El reglament de l´empresa, i no era una excep-
ció, era taxatiu respecte a la continuïtat de les
dones casades a l´empresa "El personal femeni-
no ingresado después del 31 de diciembre de
1948 que contraiga matrimonio quedará en
situación de excedencia forzosa"; per tant sense
cap possibilitat de continuar guanyant-se la vida.
Només es considerava una excepció quan la
dona era cap de família, és a dir, vídua. Les
dones, segons el nou estat, tenen un deure
social: cuidar marits, parir criatures i cuidar-les.
Quan ja han fet tot això o no hi ha cap home
que per contracte matrimonial les mantingui, al
marge que es compleixi o no, podran reincor- Isabel Ordi Dalmau va haver
porar-se a la feina. de deixar la feina quan es va
casar. El reclament de l´empre-
sa així ho prescrivia.
L´empresa "compensa" l´expulsió del lloc de Foto arxiu Isabel Ordi Dalmau
treball remunerat amb una dot: "Este personal -
el personal femenino que contraiga matrimo-
nio- tendrá derecho, en concepto de dote, de
una cantidad equivalente a tantas mensualida-
des como bienios de servicios haya prestado,
sin que pueda exceder de seis mensualidades".
68 Treball remunerat
El treball domèstic va ser La maternitat, doncs, serà un deure social de les efectos de antigüedad".
una de les professions per dones, una obligació envers el nou estat. Els
la que optaren moltes
dones acabades d´arribar homes en tenen d´altres, però en el tracte Malgrat les reformes introduïdes pel que fa al
a Barcelona. empresarial hi ha diferències segons el sexe: treball de les dones casades, pel Codi Civil de
Foto Pilar Aymerich "Los trabajadores que se incorporen a filas ten- 1958, que permetia el seu treball si comptaven
drán reservado su puesto de trabajo durante el amb l´autorització marital, ja que "el matrimo-
período que comprenda el servicio militar y nio exige una potestad de dirección que la
dos meses más, computándoseles tal tiempo a naturaleza, la religión y la historia atribuyen al
69 Treball remunerat
marido" moltes empreses negaren explícita- de estar aquí me pusieron a trabajar en casa de
ment el treball a les dones casades. El dret al una familia de niñera, a la Bonanova. Entonces
treball per a les dones, continuava sent prerro- me di cuenta de lo que era la libertad: sólo
gativa dels homes, tant marits com empresaris. podía ir a casa de mi familia una vez cada quin-
ce días. El sueldo era de 200 pesetas al mes.
L´expulsió del treball remunerat reglamentat no Era el año 1957 y fueron dos años en los que
suposà que deixessin de fer una feina remune- viví con mucha añoranza de todo lo que había
rada. Moltes dones, casades i amb criatures, van dejado en el pueblo. Después me puse a traba-
haver de continuar treballant a casa per fer jar con una familia alemana, que vivían en la
possible la subsistència familiar. El treball a casa, calle Cerdeña, próxima al campo del Europa,
sense cap reglamentació ni dret, mal remunerat, con ellos me sentí respetada y querida, era tra-
inestable i realitzat en precàries condicions per- tada como un miembro más de la familia".
metia compaginar-lo, adaptar-lo a les necessi-
tats de les persones del grup familiar. Aquest tipus de feina que implicava, en la majo-
ria de casos, viure a casa, a la casa on es treba-
Matilde Martínez, a qui ja hem trobat en capí- llava, forçava a abandonar-la en el moment de
tols anteriors, emigrà a Barcelona i :"a los 8 días casar-se. La mateixa Matilde ens ho explica "de
Josefina García a la seva
granja del carrer Cardenal
Tedeschini, 65, al barri
del Congrés.
Foto arxiu Josefina García
70 Treball remunerat
allí salí para casarme. Fuimos a vivir a la calle
Concepción Arenal, a una vivienda de 60 m2. "En el año 1958 viajé a Barcelona con la inten-
aproximadamente, de protección oficial." ción de residir una temporada con mis tios que
regentaban una granja-lechería. Durante este
L´abandó d´una feina més o menys estable no periodo conocí al que después sería mi marido,
suposa, ja ho hem dit, l´abandó de la feina que suministraba la leche al comercio de mis
remunerada. Matilde explica el que feia un cop tíos además de ser el propietario de la granja-
casada: "He trabajado en un montón de cosas lechería situada en el barrio del Congreso
en casa ayudando en la economía familiar. He (Cardenal Tedeschini, frente a un descampado
pintado muñecos, he hecho bisutería, he cosi- que actualmente es el colegio Arrels, que más
do, he metido estampas en recordatorios." Va tarde regentaríamos conjuntamente). Este
tenir dues criatures, i va optar per fer feines hecho propició que pudiera traer a mis herma-
remunerades a casa perquè no tenia àvies que nas para ayudarnos en el negocio. A continua-
poguessin atendre les seves criatures ni tampoc ción buscamos un negocio del mismo ramo
hi havia guarderies que els poguessin atendre. para que se pudieran establecer mis padres y
La feina a domicili tenia una flexibilitat que per- mis hermanas en Barcelona. Y así fue".
metia que les dones amb responsabilitats fami-
liars poguessin compaginar les dues feines la Malgrat la legislació franquista, tal com dèiem
productiva i la reproductiva, en un únic espai, abans, de prohibir el treball de les dones casa-
que la rigidesa dels horaris fabrils o dels tallers des, a les treballadores del tèxtil no se´ls va apli-
dificultava. Per aquest motiu, moltes dones, car. Els empresaris del sector, enfront aquesta
quan es casen, abandonen els treballs fabrils o normativa -el sector es podia paralitzar ja que la
bé perquè la legislació que hem vist abans els majoria de la mà d´obra era femenina amb bai-
prohibeix continuar-hi, o bé per decisió pròpia. xos jornals-, van pressionar per aconseguir
l´exempció. D´altra banda, també les dones del
El treball a comerços o petites empreses familiars, tèxtil cobraven elles els punts i no el marit. En
va ser una altra possibilitat de subsistència per a algunes empreses del ram, durant l´etapa de
moltes dones i part de la seva família. Aquest és el raccionament, els pagaven 65 pessetes, cada
cas de Josefina Garcia Merinero nascuda a Palacios quinze dies, que després va quedar incorporat al
de Goda, província d´Ávila, el 4 de febrer de jornal. Per aquest motiu, dones d´altres sectors
1937: "Soy la mayor de cuatro hermanas. Mi com el metal· lúrgic, van passar al tèxtil.
padre fue herrero en el pueblo y mi madre cuida-
ba de nosotras y mantenía el hogar y algunos ani- Experiència en fàbriques i consciència
males (gallinas, conejos, cerdos y una yegua). d´explotació
"Hasta los 18 años fuí a la escuela en el pueblo Montserrat Castells i Montoliu va començar a
y recibí conocimientos de corte y confección. treballar a Fabra Coats, on ja treballava el seu
Más tarde a los 19 años me trasladé por deseo pare, als 15 anys. "La meva tasca era de
de mis padres a Madrid con una hermana de "Anotadora" i consistia a anotar la feina acabada
mi madre y su marido para aprender y ejerci- que feien les dones que estaven a la fàbrica, ja
tarme como peluquera (allí estuve dos años). que aquestes cobraven per peces fetes i, per
71 Treball remunerat
Montserrat Castells
a la Fabra i Coats, 1956.
Foto arxiu Montserrat Castells
72 Treball remunerat
Treballadores i tant, a partir d´aquestes anotacions els pagaven realitzen al llarg d´una jornada..."
Treballadors de el salari." Treballava de sis del matí a dues del
Can Fabra, 1956.
Foto arxiu Montserrat migdia i el seu primer salari va ser de 29,30 pes- La Companyia Anònima Hilaturas de Fabra y
Castells setes mensuals. "Teníem mitja hora per esmor- Coats actualment en funcionament a Sant
zar i aquest temps (l´entrepà ens l´havíem men- Andreu -una de les més importants pel nombre
jat entre feina i feina) l´aprofitaven per anar a de treballadores i treballadors- té el seu origen
comprar o fins i tot per pujar als cavallets que es en la indústria de fabricació de fils de lli, inaugura-
posaven al davant de la fàbrica quan era la festa da a Sant Andreu el 1843, per Fernando Puig i
major. Aquest aprofitar per anar a comprar posa Gibert. L´any 1860 es va constituir la Societat
de relleu la diversitat d´accions que les dones "Fernando Puig e Hijo", integrada per l´abans
73 Treball remunerat
esmentat i el seu gendre Camilo Fabra i Fontanils.
La societat fabricava fils de cotó en troques i,
posteriorment, rodets i troques. Anys a venir van
diversificar la seva producció amb xarxes de
pesca i cintes de fil i cotó, fabricades a la factoria
de Salt, Girona. El 1903 es crea la Compañia
Anónima Hilaturas de Fabra y Coats , que proce-
deix de les anteriors i la fusió amb Barcelona
Treballadores i treballadors Manufacturing Co., Ltd,(el marquès d´Alella era
de Can Fabra, 1960.
Foto Tomás Fábregas, propietari de Can Fabra) que arribà a concentrar
arxiu Elena García 1.500 operaris, entre la factoria de Sant Andreu i
74 Treball remunerat
Josefa Ibañez Serafí i dues
companyes de la Fabra i
Coats el dia de la seva jubila-
ció, anys seixanta.
Foto arxiu Josefa Ibañez
Serafí
75 Treball remunerat
la de la Sagrera. També tenia fàbriques a Torelló i "Comparat amb els jornals d´altres sectors, era
Sevilla. El 1908 l´empresa era la segona de Filats molt, però era un treball duríssim".
de la ciutat. Moltes de nosaltres hem fet labors
amb els fils de can Fabra. Els empresaris van començar a pujar els límits i
ens exigien més peces, ens obligaven a un ritme
Les precàries i difícils condicions de treball indus- de treball inhumà, tant que "al final no pudimos
trial van provocar, des de mitjan segle XIX, l´apa- más y convocamos a la huelga, porque los rit-
rició de moviments de dones que reivindicaven mos de trabajo eran insostenibles".
millors condicions laborals, com ara la reducció La Paqui, des del primer moment, va formar
de la jornada laboral, la limitació de l´edat de tre- part del comitè de vaga en contra dels límits
ball de les criatures, la prohibició de l´horari noc- salarials, per la millora de les condicions higièni-
turn per a les dones, la compensació econòmica ques, pels increments salarials i per la supressió
per accidents laborals i mesures per prevenir-los. dels contractes eventuals. "En el comitè de vaga
hi participavem moltes dones. La vaga va
Montserrat Castells explica la seva experiència en començar el 17 de desembre de 1970 i va ser
la conflictivitat de Fabra i Coats: "Allà vaig viure la seguida per una àmplia majoria de treballadores
primera vaga de treballadors de la meva vida. Era i de treballadors, excepte el sector d´oficines,
el 1952 (?) Per aquella època era governador civil que no la van secundar, on treballaven majorità-
de Catalunya Díez Alegría i va visitar la fàbrica per riament homes. Jo tenia la llista de totes les per-
veure la magnitud dels aldarulls. Van durar 2 dies i sones i com que la fàbrica estava tancada anà-
ens van fer recuperar les hores de vaga. Jo no vem casa per casa a convocar les treballadores i
vaig voler fer-ho i m´ho van descomptar del sala- treballadors a les assemblees o per alguna acció.
ri". No era la primera vegada que les obreres i La policia ens cridava "putas, iros a vuestra casa
obrers de l´empresa optaven per la vaga com a a lavar y a limpiar el polvo". La majoria de les
mitjà per millorar les condicions laborals. que participavem en les concentracions érem
dones. No podia anar a casa a dormir, tenia por
Les vagues per reivindicar millors condicions de que la policia em detingués i cada dia canviava
treball i, en defintiva, de vida, també van afectar de casa. Anàvem a dormir a llocs diferents i pro-
el sector metal· lúrgic del districte, una d´elles curàvem no mirar el nom del carrer ni el núme-
la Harry Walker, dedicada a la fabricació ro i si ens detenia la policia, no dir res. A la
d´accesoris per a autòmbils i "postes" de benzi- meva mare li vaig haver d´ocultar on era i tam-
na, on a principis dels setanta treballaven 470 poc li vaig explicar el que passava. La meva ger-
persones, un 60% de les quals, aproximada- mana em cobria, però també va haver de mar-
ment, eren dones. Paqui Jiménez era una xar de casa perque ella treballava a VIETA i
d´elles. Tenia vint-i-dos anys, feia poc que havia també hi havia conflicte. Finalment, vam tornar a
arribat de Baeza, el seu poble d´origen, i treba- la feina sense pràcticament haver aconseguit cap
llava a la planta de "rebabes" en un semisoterra- de les reivindicacions. Van haver-hi acomiada-
ni, sense ventilació on, a més a més, rebien ments. Jo m’hi vaig reincorporar, però només
gasos i fums de la foneria propera. Cobrava vaig poder-ho suportar uns mesos. Em feien la
6.900 al mes si seguia el frenètic ritme de la vida impossible i m´amenaçaven "como hagas
cadena i si feia el màxim de producció. algo te vamos a joder".
76 Treball remunerat
Pilar Bayona a la cadena
de muntatge de sintonitza-
dors UHF de l´empresa
Emerson, 1968.
Foto arxiu Pilar Bayona
La Paqui va trigar a trobar feina. El seu nom les dones que hi treballàvem. Moltes, en acabar
corria en una llista "negra" i finalment va accedir la jornada laboral, assistien a classes de taquime-
a Emerson, una empresa d´aparells de televisió, canografia, comerç, idiomes, comptabilitat,.... i
en aquell moment en expansió. Necessitaven aspiraven a ocupar una plaça en el sector tercia-
mà d´obra. En la mateixa empresa havia treba- ri, que gaudia de més prestigi, d´una major consi-
llat, anys abans, Pilar Bayona, a qui veiem en la deració. La Montserrat, treballadora de Fabra i
cadena de muntatge de sintonitzadors UHF, en Coats, ens ho explica: "Mentre treballava a la
la següent fotografia. Fabra i Coats vaig començar a estudiar taquime-
La Paqui va deixar de treballar quan es va que- canografia a les nits, a una escola de monges,
dar embarassada: "el treball continuava sent dur perquè volia millorar professionalment. Entre les
i la feina a la fàbrica no em compensava. Vaig amigues es creia que era de major categoria tre-
preferir plegar i cuidar els meus fills". ballar a Barcelona i per això calia formar-se". I el
mateix va fer la Paqui Jiménez, ex-treballadora
El treball a les fàbriques, ni que sigui a Fabra i de la Harry Walker que, després de separar-se,
Coats, coneguda popularment com "Can Ma- va fer estudis per no tornar a treballar en una
mella", pels serveis que oferia a les treballadores i altra fàbrica i ho va fer en el sector de serveis.
als treballadors, no serà, però, el destí final per a
77 Treball remunerat
Història -Història de l´Art; m´hauria agradat molt
l´antropologia, però en aquella època ja coneixia
el meu actual marit i vaig pensar que no era
compatible el treball de camp necessari en
aquesta disciplina i la possibilitat d´una vida en
parella; vaig optar per això i vaig pensar que el
cultiu de la història de l´art era més compatible".
Sovint les dones han supeditat la seva trajectòria
professional i vital al projecte de viure en parella.
Per acabar, volem fer-ho amb un text de Heidi
Hartmann: "La segregació de les feines per sexes
és el mecanisme primari que en la societat capi-
talista mantenen la superioritat dels homes
sobre les dones, perque s´imposen salaris més
baixos per a les dones en el mercat del treball.
Els baixos salaris mantenen les dones depenents
Taller de confecció. L´experiència laboral de la Magda Juvé, a qui ja dels homes i les impulsen a casar-se. Les dones
Foto M Nateo. hem trobat en capítols anteriors va ser en el casades han de realitzar treballs domèstics per
Arxiu Municipal del Districte sector terciari: "A Barcelona em va costar tro- als seus marits, de manera que són els homes
de Sant Andreu, Donació
David Vargas bar feina, en el meu currículum (que llavors no qui gaudeixen tant dels salaris més alts com de
sé pas si se´n deia així i en tot cas l´explicava MlaagddiaviJsuióvédaol´emmèprsetsicaaAEdGel treball".
de paraula) deia que havia treballat a Bellver i Ibérica de Electricidad, al
fins que no em vaig decidir a posar-hi una men- carrer Diputació, en la dèca-
tida que em van suggerir, ningú volia saber res da dels setanta.
Foto arxiu Magda Juvé
de mi. Vaig afegir que havia treballat d´adminis-
trativa al despatx d´un cosí dels meus pares,
aquí, i va ser oli en un llum. Llavors hi havia
feina per a tothom, encara que moltes hores i
poc sou".
La Magda va anar canviant de feina i de respon-
sabilitats, amb més d´un entrebanc masclista,
però també amb molt bons records d´algun dels
meus caps, sense cap tipus de perjudici sexual.
Una amiga seva, geògrafa a la universitat de
Barcelona, la va convèncer perquè es presentés
a la prova universitària per a més grans de 25
anys. "Bé, vaig llicenciar-me en Geografia i
Espai polític
"Cuando evocamos, cuando conjuramos la
memoria para hacerla más clara, apilamos
asociaciones de la misma manera que apilamos
ladrillos para construir un edificio"...
Louise Bourgeois
81 Espai polític
Espai polític
Les dones han desenvolupat un papel fona- carrers i van aconseguir no només la rebaixa
mental en tot allò relacionat amb la reivindica- del preu del pa, sinó també la de la carn, el vi i
ció de l´accés a uns béns i serveis que es tro- l’oli i la destitució del capità general.
ben desigualment distribuïts en el territori per
les actuacions de les polítiques locals. Molt Les dones, en tant que responsables de mante-
sovint han estat les iniciadores i les capdevan- nir la vida de les persones del grup familiar, es
teres en les campanyes relacionades amb tot sentiran impulsades a l´acció quan la subsistèn-
allò que afecta la vida quotidiana: serveis, habi- cia del seu col· lectiu es vegi en dificultats, bé
tatge, planificació. per la pujada del preu de les subsistències, tal
com ja hem vist, o bé per la manca de trans-
Aquest protagonisme no és un fenòmen re- port públic -que dificulta l´accés al món del tre-
cent. A l´època medieval hi ha documentats ball remunerat i a la realització de les diverses
diversos moviments de dones que ocuparen els accions de la vida quotidiana-, per manca d´ha-
carrers de la ciutat de Barcelona reivindicant la bitatges, de semàfors, de guarderies i escoles,
rebaixa del preu dels productes de primera de centres de salut... tal com veurem.
necessitat, como ara el peix, i els rebomboris
contra l´encariment de la vida es perllongaren El dia 1 de juny de 1976, tres-centes dones i les
Tancada de dones de Motor també durant etapes històriques més recents seves criatures es tancaven a l´església de Sant
Ibérica a la parròquia de Sant
Andreu, juny del 1976. com ara el rebombori del pa de 1798, quan Andreu de Palomar, en suport de les reivindica-
Foto Pilar Aymerich milers de dones de la ciutat ocuparen places i cions dels 1.800 treballadors acomiadats de
Motor Ibérica. La vaga feia temps que durava, i
les dones també feia dies que interrompien el
flux quotidià de la ciutat amb manifestacions i
assegudes per denunciar la situació laboral de
Motor Ibérica, que complementaven amb visi-
tes al Bisbat i al Governador. Quan ja portaven
un mes d´ocupació intermitent de carrers i de
visites, les dones, mares i germanes dels treba-
lladors de Motor Ibérica van decidir fer-ne una
de sonada: Es van tancar amb les seves criatu-
res. Elles vestien la jaqueta de treball dels
vaguistes amb una enganxina amb la inscripció
Motor Ibérica. La sagristia es va convertir en
menjador i cuina i alguns bancs de l´església
servien com a llits. El rector de la parròquia,
Josep Camps, no hi posà cap impediment,
només va demanar que, quan es fes missa,
desapareguessin de l´església per tal que ningú
no veies ni matalassos, ni fogonets...
82 Espai polític
Des de l´exterior es va organitzar tot l´ajut: tament les píndoles. Sovint, jo agafava les nenes
menjar, estris de cuina i jocs per a les criatures. que hi havia tancades amb les seves mares i me
També s´organitzaven classes i festes. les emportava a casa perquè es rentessin. La
tancada va durar dos mesos i algunes de les
Isabel Roig Fransitorra col· laborava des de dones hi anaven a treballar. Entre d´altres,
l´exterior: "Jo formava part de Drets Humans, i recordo la Maruja Ruíz, que viu a Nou Barris.".
em cuidava que tinguessin pa i menjar cada dia.
També organitzàvem visites del metge i com La fotògrafa Pilar Aymerich va fer un reportatge
Isabel Roig que donà suport a que ens havíem assabentat que algunes d´elles fotogràfic per a la revista Triunfo, del qual repro-
les dones tancades de Motor havien avortat amb mitjans molt arriscats, vam duïm algunes de les fotografies. Segons ella matei-
Ibérica, portant de passeig les
seves criatures, 1976. organitzar unes xerrades amb ginecòlegs que xa ens explica va anar-hi amb la idea d´estar-s’hi un
Foto arxiu Isabel Roig explicaven els sistemes anticonceptius, concre- matí i s´hi va passar tot el dia; l´ambient era extra-
83 Espai polític
Les dones de Motor Ibérica ordinari. Les dones, malgrat els vint dies de tanca- L´organització, diuen les cròniques del moment,
a la sagristia de la parròquia ment que ja portaven i la preocupació pel que els era perfecta. A les parets del carrer, els cartells
de Sant Andreu, juny del 1976.
Foto Pilar Aymerich passaria als seus marits a la feina i a elles i a les explicaven el perquè de la tancada, la policia els
seves criatures allà tancades, l´ambient era agrada- arrancava, i l´endemà n´hi havia de nous.
ble, gairebé festiu. Les dones estaven molt satisfe- Continuem amb les cròniques: "Passat Sant Joan,
tes de com s´havien organitzat i contentes de viure la revetlla encara la pogueren celebrar amb
en comunitat i haver parlat entre elles. Explicaven certa tranquil· litat; la situació empitjorà, cada
anècdotes divertides i els que més ganes tenien vegada venien més policies. Evidentment es pre-
que es posés fi a la tancada eren els marits perquè parava l´assalt... Aquell divendres fou emocio-
"les cases estaven abandonades, deixades". nant; una noia, en veure tanta policia, s´enfilà i
84 Espai polític
Jo també sóc adúltera
començà a tocar la campana. Aquell repic conti-
nuat sensibilitzà la gent... Els veïns a l´expectati- Ángeles Muñoz, del barri del Besòs de Barce-
va, omplien balcons, galeries i terrats." lona, es va casar l´any 1969 i, dos mesos des-
prés de nèixer la seva filla, el marit va desaparèi-
El dissabte, novament, sonà el repic de campa- xer. Sis anys després, el marit reapareix via
nes davant el desplegament policial. No passà judicial, l´ha demandada per adulteri i li reclama
Dones de la Sagrera donen res, però dilluns, dia vint-i-vuit, revetlla de Sant la tutela de la criatura. El dia 12 de novembre
suport a Maria Ángeles
Muñoz, 1975. Pere, la policia assaltà l´església. Esbotzaren les Ángeles Muñoz havia d´entregar la seva filla al
Foto Pilar Aymerich portes i van anar traient les dones una a una. jutge i, per tal d´impedir-ho diverses dones dels
85 Espai polític
Jornades Catalanes de la Dona
al paraninf de la Universitat
de Barcelona, maig del 1976.
Foto Pilar Aymerich
col· lectius feministes de la ciutat van anar als Jornades Catalanes de la Dona,
jutjats. La consigna "jo també sóc adultera" en maig del 1976
suport d’Angeles Muñoz s´extengué per la ciu- Feia pocs mesos que s´havien celebrat les
tat i les dones de la Sagrera van donar mostra de Jornades Catalanes de la Dona, el mes de maig
la seva solidaritat, tal com veiem a la fotografia del mateix any, que comptaren amb l´assistència
de Pilar Aymerich. La pressió dels grups feminis- de més de 3.000 dones. Entre d´altres van parti-
tes va ser tal que el 1978 es reformava el Codi cipar-hi l´Associació de Dones del Bon Pastor,
Penal, i els delictes d´adulteri eren despenalitzats. L´Associació de Dones de Sant Andreu, de la
Verneda, la Vocalia de Dones de l´Associació de
La desigualtat de les lleis per raó de sexe -la figura Veïns de Sant Andreu, i l Vocalia de Dones de
de l´adulteri només s´aplicava a les dones perquè l´Associació Veïns de la Sagrera.
es creia que "l´honor" només era cosa d´homes
com el brandy Soberano- suposava discriminar les Una de les ponències presentades i debatudes
dones, i el cas de l´Ángeles Muñoz va ser el deto- a les Jornades va ser Dona i Legislació on es
nant per posar-ho en evidència i emprendre una deia: "El nostre Codi Penal vigent discrimina
de les campanyes que va tenir més ressó. d´una manera radical la dona... Així, a l´article
86 Espai polític
449 es determina: "L´adulteri serà castigat amb tralització de la vida social a cada llar. Fins a la
la pena de presó menor. Fan adulteri la dona nostra generació han arribat aquestes idees" I
casada que jeu amb un home que no sigui el continuaven "decretant l´eternitat del matri-
seu marit i el que jeu amb ella, sabent que és moni i la total hegemonia del marit..., s´obrien
casada, tot i que després es declari nul el matri- les portes a la corrupció i a la falsedat (foment
moni" i l´article 452 deia: "El marit que tingués de la prostitució -sempre tolerada als homes i
una amistançada dins de la llar conjugal, o notò- perseguidíssima per a les dones- greus trau-
riament fora d´ella, serà castigat amb presó mes per als fills, "doble vida" per als marits,
menor. L´amistançada serà castigada amb la etc.) i proclamaven: "El divorci és un dret bàsic
mateixa pena o amb la del desterrament". i imprescindible per a tots, especialment per a
les dones".
Les autores de l´esmentada ponència aclarien
"Aquesta diferència neix sempre del concepte A les mateixes jornades les dones del Bon
de la propietat que la societat dóna a l´home Pastor feien una crida a totes les dones per tal
sobre tota la seva família (dona i fills)... Creiem que s´incorporessin organitzadament a la lluita
que la solució no seria equiparar ambdós sexes política per les seves reivindicacions immedia-
pel que fa a aquest delicte, sinó eliminar-lo tes en general i pel reconeixement dels seus
completament del Codi Penal". drets, entre d´altres, la igualtat amb l´home
davant la Llei, i la igualtat social, laboral, cultural
Les participants a les Jornades Catalanes de la i política.
Dona clamaven per una reforma legislativa però
eren conscients que "unes simples modificacions Per aquest col· lectiu, la lluita de les dones
de tipus legal que donessin igualtat a la dona i a "havia d´anar dirigida com un primer pas a la
l´home dins del matrimoni, no solucionarien gai- consecució d´unes llibertats democràtiques. Per
rebé res". La realitat, desgraciadament, els ha això, és fonamental que la dona comprengui bé
donat la raó. Cada setmana hi ha una mitjana a que només lluitant per la consecució de la
l´Estat espanyol de dues dones assassassinades democràcia política haurà donat el primer pas
per marits, ex-marits, ex-amants, ex-companys.... per aconseguir la seva total emancipació".
"L´estructura familiar actual -proclamaven les
autores de la comunicació- és tan opressiva per A les Jornades hi hagué acord en valorar com a
a la dona que cal el seu replantejament total". imprescindible la participació de la dona en la
política però sorgiren divergències en quina
Les dones de la vocalia de Sant Andreu van mena d´organitzacions i en com havia de ser
presentar una comunicació sobre el divorci on aquesta participació.
podem llegir: "a la generació de dones de la
post-guerra se les va educar en les idees Sobre la incorporació de la dona als partits polí-
d´abnegació, sacrifici, submissió al marit (consi- tics hi havia un corrent que proposava partici-
derat pel feixisme com un ésser superior), par en partits polítics i organitzacions de masses
acceptació de la maternitat com a missió i al mateix temps col· laborar amb el movi-
històrica, exaltació de les tasques domèsti- ment de dones. És la proposta coneguda com a
ques, incitació al més pur individualisme, i cen- doble militància.
87 Espai polític
Manifestació de dones pels L´altre sector veia el feminisme com una alter- fet sobre el tema fossin alguna cosa més que
carrers del centre de la ciutat nativa política i remarcava el paper revoluciona- fruit d´un interès tàctic i oportunista.
en demanda de l´Amnistia per ri de la dona en la transformació de la societat.
la dona i lliure accés als llocs
de treball, 1978. Ambdós corrents coincidien, però, en la denún- Arran d´aquesta manca d´interès en alguns
Foto Pilar Aymerich cia de la manca d´interès per part de les orga- casos, en d´altres dificultats i encara en d´altres
nitzacions polítiques i socials envers els proble- vetos a l´acció de les dones, moltes de les quals
mes específics de la dona i esperaven que les pertanyien a l´Associació de Veïns de Sant
darreres preses de posició pública que s´havien Andreu decidiren abandonar-la i crear el Casal
88 Espai polític
Reivindicacions de serveis per a fer com-
de la Dona. Era el 1978 i comptaven amb 150 patible la doble jornada
sòcies. "Quan tinguem local propi -declaraven-
montarem un departament de contracepció i Per tal de fer compatible la maternitat i el tre-
una assessoria jurídica i una escola de tall i con- ball remunerat en una societat que oferia pocs
fecció, ja que la majoria de dones del barri no serveis, algunes dones del barri del Baró de
tenen ni tan sols el certificat d´estudis primaris i Viver, es van organitzar per tirar endavant una
veuen en l´aprenentatge de la costura una pos- guarderia. Les pròpies mares van posar-la en
sibilitat d´independitzar-se econòmicament". marxa i l’autogestionaren. Elles mateixes esta-
blien un torn per tenir cura de les criatures i
D´altres, però, crearen vocalies de dones dins el alguns anys després, van aconseguir una sub-
marc d´altres organitzacions. Les vocalies de venció per pagar el jornal de dues monitores.
dones volien ser un marc, entre molts altres, on La reivindicació de guarderies ha estat una
les dones s´unissin per posar en comú els pro- constant en els barris de la ciutat de Barcelona.
blemes i les preocupacions que molt sovint els
havien fet creure que eren individuals i que a En d´altres barris que ja comptaven amb alguns
força de xerrar van comprovar que eren temes d´aquests serveis, els van voler gestionar i ade-
d´àmbit polític. A més a més d´esser un lloc de quar els criteris pedagògiques als nous corrents
trobada de dones, les vocalies afavorien i practi- educatius innovadors. L´Àngels Grases explica
caven una solidaritat activa amb totes aquelles com van transformar una escola del barri de les
que en un moment donat ho poguessin necessi- Vivendes del Congrés creada per l´església, en
tar. Les vocalies tenien uns objectius molt clars, una cooperativa de mares i pares, l´escola
la reivindicació i la consecució de tots aquells Pompeu Fabra: “-Volíem participar directament
serveis, equipaments i canvis en les lleis, que en la gestió i dels continguts i sistema pedagò-
facilitessin la vida com a dones sense oblidar un gic que rebien les nostres criatures. Vam nego-
marc més global per acabar-ne amb l´ opressió. ciar amb el bisbat i no hi va haver cap inconve-
nient. Creada la cooperativa, vam establir
En partits o sindicats, en associacions de barri o
Guarderia Ba-vi del Baró de vocalies de dones, en el moviment feminista o
Viver, dècada dels vuitanta. en col· lectius i xarxes laxes que es creen de
Arxiu Trinitat Roca
manera puntual per un objectiu concret i que
un cop aconseguit pot desaparèixer o no,
l´experiència de les dones en els moviments
urbans i socials és diversa i flexible, complexa i
alhora d´una gran riquesa teòrica.
Els fets que a continuació relatem són tan sols
alguns exemples, alguns recorreguts de les
dones de Sant Andreu per tal de fer del seu
barri un espai més habitable.
89 Espai polític
Guarderia de l´escola quotes de pagament, de tal manera que els feia més de sis anys, és a dir, des de 1983, dues
Pompeu Fabra, anys pagaments per l´escolarització variava en funció mares d´alumnes de l´escola Sant Pere Nolasc,
setanta.
Arxiu Àngels Grases dels recursos de cada unitat familiar, les perso- van començar el llarg camí per aconseguir un
Mullerachs nes que més tenien eren les que pagaven més, i institut a Sant Andreu, i que és indicatiu de la
al contrari les que tenien recursos més migrats.” manera de fer de moltes dones.
Les dones també volem un institut al barri Davant la problemàtica de canviar les criatures
d´escola en acabar l´EGB, van començar a fer
Aquest era el titular d´un article al diari Sant indagacions i informar-se per saber quin era
Andreu Express, signat per Roser Musoles el l´institut que els corresponia. Van recórrer cen-
Febrer de 1989. Roser Musoles explicava que tre per centre. Els instituts que hi havia més a
90 Espai polític
Jornada de reivindicació de la vora eren: l´Institut de la Guineueta -a dalt de criatures de 8è de la seva escola, Sant Pere
l´Escola Pública, avui Ramon tot, tocant la Vall d´Hebron-, els barracons Nolasc, i van crear una Comissió pro-Institut de
Berenguer, a la Trintat.
Foto Arxiu grup de dones impresentables del Passeig de Valldaura, el tres Sant Andreu. La Comissió depassà l´àmbit de
de la Trinitat. instituts de la Verneda, el Barcelona-Congrés, l´escola on s´havia iniciat i s´hi afegiren perso-
l´Alzina i el de Valldemosa. Tots ells a unes nes d´altres escoles. Després de sis anys de
distàncies considerables. Les dones també van reunions amb representant de l´Ajuntament i
demanar informació, preus i dates de matricula- de la Generalitat, ni plànols, ni terrenys. Això sí,
ció dels centres privats del barri i els seus vol- "Tenim uns pals elèctrics que molesten, tenim
tants. Amb aquest llistat i informacions, van hores i hores de reunions, tenim naps i cols,
convocar una reunió amb les famílies de les tenim els fills a la "mili" amb el BUP i el COU
91 Espai polític
acabats, tenim moltes més arrugues, alguns nenes s´eduquessin no era considerada priorità-
tenen menys cabells, però no tenim institut." ria. Sovint, quan els recursos del grup familiar
eren escassos, es prioritzava l´educació dels
Finalment, l´octubre de 1991 s´iniciaren les clas- nens, o moltes vegades, i donada la manca de
ses al nou Institut de Sant Andreu, tot i que serveis públics com ara guarderies o el que avui
començaren amb certa precarietat de mitjans ja coneixem com jardins d´infància, quan les
que els serveis territorials d´ensenyament no mares realitzaven un treball remunerat, eren les
havien previst que en qualsevol institut es neces- germanes grans les que tenien cura dels ger-
sita un material imprescindible com ara cadires, mans petits encara que això suposés l´abandó
taules, guixos i pissarres, entre d´altres coses. total o parcial de l´escolarització.
El dret a l’educació de les persones adultes Potser per aquests motius, les dones han estat
les capdevanteres en la reivindicació de les
Aconseguides algunes de les fites de la lluita per Escoles de Persones Adultes.
l´escolarització de les criatures i el dret a una
educació pública de qualitat, la lluita pel dret a L´any 1986 les i els alumnes de l´escola de
l´educació de les persones adultes es convertí Persones Adultes de la Pegaso, decideixen fer
en un dels eixos prioritaris d´acció i socialització les classes al carrer, fartes i farts de tanta incer-
per a moltes dones. Les escoles de persones tesa, de tanta provisionalitat en els seus estudis.
adultes es van convertir en un espai de dones i El seu primer local havien estat les aules de
van ser elles, principalment, les que van defen- l´escola pública Pegaso-Príncipe de Viana, però
sar els seus espais propis. aquestes, aviat, es queden petites per acollir
totes les persones que volen assistir-hi i
El curs 1979-80 van sorgir escoles de persones s´expandeixen per les cuines i el magatzem de
adultes en diversos barris de la ciutat, amb més l´escola de Formació Professional Francesc
voluntat per part de les persones assistents i les Layret. Les institucions els obliguen a abandonar
i els professionals de l´ensenyament en crear- el local sense cap alternativa en el moment de
les i mantenir-les, que de recursos, sempre
Alumnes de l´Escola escassos, sempre inestables. Les administracions
d’Adults Pegaso fent classes van ser molt "garrepes" en dotar d´infrastructu-
al carrer per reivindicar la res i recursos aquests tipus d´ensenyament.
seva continuïtat.
Foto de Jordi Bardajil, Contràriament, la demanda creixia dia a dia. El
publicada al Sant Andreu desig d´accedir a una formació que no havien
Express, juny del 1986 obtingut en els anys que "els pertocava", es va
convertir en la reivindicació d´un dret a la for-
mació amb mínimes condicions.
Les escoles de persones adultes van ser espais
transitats majoritàriament per dones, ja que, en
termes generals, havien tingut menys accés a
l´educació que els homes. La necessitat que les
92 Espai polític
Manifestació a la Plaça les matriculacions que arriben a 900 persones, provisionalitat dels locals per fer les clases. Van
Orfila de Sant Andreu, moltes de les quals son veïnes de Sant Andreu i insistir a la Generalitat i a l´Ajunta-ment per
el maig del 1992.
Foto Colita de barris propers. Davant aquesta situació dei- aconseguir aules al C.P. Bernardo de Boil
cideixen d´ocupar el carrer, amb taules i cadires només a partir de les 5 de la tarda. De 3 a 5
i fer les classes en l´espai públic. ho continuaven fent als locals de l´Escola
Parroquial. Aquesta dispersió espacial dificulta-
Dos anys abans, el 1984, a l´Escola de Perso- va el funcionament normal de l´escola. "Sin
nes Adultes del Bon Pastor, es vivia una situa- lugar fijo y estable donde ir y sin una propa-
ció similar. Creada el 1978 sempre van patir la ganda adecuada, el alumnado es difícil que
93 Espai polític
crezca, y se mantiene gracias a nuestro esfuer- sibles.
zo. Por eso, para que la escuela siga adelante
en mejores condiciones, porque "los trabajado- Casas vacias para la gente del barrio
res necesitamos aprender más, por eso quere-
mos este local provisional, por eso trataremos El 30 de setembre de 1988, veïnes i veïns del
que pronto sea una realidad", escrivien a la Bon Pastor ocupen les cases buides del barri.
revista Buen Pastor, el mes de febrer de 1984. Feia temps que estaven desocupades i al barri hi
Aquest nou local provisional era l´oferiment havia persones que les necessitava. El Patronat
per part del Districte d´un edifici prefabricat de de l´Habitatge, propietari de les cases barates
240 metres quadrats, situat entre els carrers de tancades, feia temps que tenia una llarga llista
Mollerusa, Sas i Lima, a la vora del C.P. Ber- d´espera elaborada per l´Associació de Veïns per
nardo de Boil. adjudicar-les a les persones més necessitades del
barri. Farts d´esperar durant anys i anys, van
L´Àngels Urbaneja va assistir a l´Escola de assaltar-les, les van ocupar, s´hi van instal· lar.
Persones Adultes de La Pegaso i explica la seva Manuela Joya, de l´Associció de Veïns del Bon
experiència: "De petita havia anat a les Pastor, explicava: "Las personas que están apun-
Dominiques de l´Anunciata i després a una tadas en la lista de espera se han cansado y, final-
acadèmia que ja no hi és on vaig assolir el títol mente, han actuado así". Antonio Barrachina, de
de comerç. Durant trenta anys el meu treball la mateixa associació declarava "Nos parecía
va ser a les oficines d´una empresa dedicada a fuera de lugar que la ocupación se hiciera por el
la confecció. Quan aquesta va tancar l´any sistema de patada. Lo que es cierto es que el
noranta-dos, vaig decidir dur a terme els estu- Patronat, por una causa u otra, ha ido demoran-
dis que no havia tingut la possibilitat de fer do el problema durante varios años, hasta que
abans. Em van informar de l´escola d´Adults La se ha llegado a extremos límites. A este paso, lle-
Pega-so, on podia treure´m el graduat escolar, garemos a la conclusión de que el diálogo no
ja que el títol de comerç no servia per a res. sirve de nada".
Després vaig fer el curs per a majors de
vint-i-cinc anys, i vaig aconseguir entrar a la Del barri, van expandir-se pel districte i inte-
Universitat de Bellaterra per fer Educació rromperen el trànsit quotidià d´alguns carrers
Social". fins a la plaça Orfila, seu del districte, amb pan-
cartes com la que veiem a les fotografies "Casas
Si l´església legitimava la reunió i activitat de les vacias para la gente del barrio".
dones per a la trobada, les escoles de persones La reivindicació del dret a un habitatge digne
adultes van ser un espai conquerit per les afectà diversos barris del dristricte. La incapaci-
dones i es van convertir en espais per a la for- tat de les administracions de donar resposta a
mació, la cultura i la trobada. Aquesta va ser aquesta necessitat bàsica forçà un enfrontament
una doble batalla: primer a l´entorn familiar directe i constant amb els responsables de les
-moltes vegades van haver de justificar la seva institucions implicades. Aquesta constància la
voluntat enfrontant-se als prejudicis i veiem en moltes dones i també homes del
paral· lelament a nivell local, aconseguint els Baró de Viver. Hem parlat amb la Trini Roca
recursos de les administracions per fer-les pos- que va ser promotora de l´Associació de Veïns
94 Espai polític
i durant molts anys en va ser la secretària. poca voluntat de diàleg del Patronat Municipal
"-Un dia vam descobrir per atzar que l´estat de l´Habitatge. La majoria de les que hi parti-
d´algunes cases perillava i teníem por que cipàvem érem dones i, des de la Junta de
alguns blocs s´ensorressin. Va ser el primer l’Associació de veïns ho vam negociar tot, com
barri on es va detectar aluminosi, tot i que volíem els espais públics, els preus dels habitat-
encara no en sabíem el nom. Les mobilitzacions ges, el finançament, evitar que ens dividissin el
van començar el 1975 i han perdurat fins que barri, i cada negociació era duríssima."
Manifestació a la plaça Orfila
per que s’entreguin les cases s´entregaren els pisos de la primera fase, a finals
buides a la gent del barri de dels anys vuitanta, però ens ha costat reunions i La voluntat de participar en la remodelació dels
Bon Pastor, 1988. més reunions, difícils algunes d´elles per la barris ha forçat les institucions a la negociació i
Foto Joan Carles Ferrer,
Sant Andreu Express, octubre diversitat d´interessos de les persones del barri; a entendre que no és només una qüestió tècni-
del 1988 també duríssimes i violentes d´altres per la ca que poden resoldre polítics i tècnics en els
95 Espai polític
"- Ens ha costat 15 anys d´aconseguir-ho -continua
la Trini Roca- però ens agrada el barri que tenim.
L´arquitecte que va dissenyar la primera fase
del projecte, Josep Emili Donato Folch, explica-
va que la seva intervenció havia consistit "en
recluir un trozo del espacio vacío natural
mediante la construcción de unos límites que
protegen del exterior y son a su vez afirmación
material y simbólica del modo de apropiación
urbana del territorio y del espacio".
Vista dels habitatges i de
l´espai públic de la primera
fase de Baró de Viver.
Foto arxiu Trinitat Roca
Cases Barates de Baró de seus despatxos.
Viver, anys seixanta.
Foto arxiu Trinitat Roca
96 Espai polític
Per una sanitat pública de qualitat
Una de les reivindicacions Tal com déiem abans, les dones en tant que
dels grups de dones va ser responsables de vetllar per la qualitat de vida
la construcció de centres de les persones del grup familiar, ocuparan
de planning a tots els barris,
dins el marc més general carrers i places per demanar millores a la sani-
de la campanya del dret tat, tant pel que fa a una medicina pública de
al propi cos. qualitat com a la localització dels serveis sanita-
Arxiu Ca la Dona ris en el mateix barri.
Les dones del Bon Pastor van sortir al carrer i
van tallar la circulació dels vehicles en diversos
punts d´entrada al barri, en protesta pel cessa-
ment d´una doctora de l´ambulatori en no
renovar-se-li el contracte i pel ple funcionament
de les instal· lacions, que evitaria el desplaça-
ment de la població a d´altres centres assisten-
cials més allunyats, ja que encara no s´havien
posat en funcionament a l´ambulatori del Bon
Pastor les dependències ja instal· lades de
diverses especialitats medicinals.
El dret al propi cos.
Maternitat lliure i desitjada.
Una de les reivindicacions dels grups de dones va
ser el dret al propi cos. El dret al propi cos impli-
cava, entre d´altres temes, el dret a una maternitat
lliure i desitjada i, per tant, el control de la natalitat.
Diverses van ser les iniciatives i les realitzacions. A
nivell de ciutat, per exemple, el grup DAIA,
Dones per l´Auto-coneixement i Anticoncepció,
reclamava la formació en els barris de centres de
dones on elles mateixes fessin, l´autocontrol del
seu propi cos al marge dels metges que molt
sovint considerava el cos de la dona com a
patològic. A nivell de barri, per exemple, es va
crear a la Sagrera el Centre d´Higiene Maternal,
en la dècada dels anys vuitanta, subvencionat per
l´Ajuntament de Barcelona i amb col· laboració
de la Caixa de Barcelona que va cedir les
97 Espai polític
instal· lacions. El centre, gestionat per la L´accés a la mobilitat pública ha estat un dels
Cooperativa AMBA, oferia els següents serveis: elements pels quals s´han mobilitzat les dones,
-Preparació al part i seguiment mèdic, recupe- ja que aquest pot ser un element de discrimina-
ració post-part. ció o, al contrari, un element democratitzador.
-Anticoncepció, informació i assistència gine- La mobilitat condiciona l´accés al mercat laboral
cològica i als béns i serveis de la ciutat, així com també,
-Informació sexual a les escoles, a més de una bona xarxa de transport públic pot facilitar
xerrades a joves i adolescents. la realització de la diversitat d´activitats relacio-
nades amb el treball domèstic i l´atenció a les
El dret a la lliure disposició del propi cos impli- persones del grup familiar.
cava un seguit de drets com ara l´educació
sexual, anticonceptius per no avortar i avorta- El 1983, veïnes i veïns del Bon Pastor veien la
ment per no morir. Paral· lelament es posava construcció dels túnels del metro, però es que-
al descobert la trampa del discurs que associa- daven sense parada al seu barri: "Como todos
ciava sexualitat femenina a reproducció. Era sabréis se han realizado ya los túneles del metro
l´època, tal com escriu Montserrat Cervera en y éste, aun a pesar de nuestra machacona insis-
el llibre 20 anys de feminisme, de desmitificar la tencia, no va a llegar al Buen Pastor. Ante esto se
virginitat, la maternitat, el pecat; de reivindicar nos plantea que un Barrio eminentemente traba-
el plaer i de denunciar el paper de la dona jador como el nuestro, para comunicarse con el
reduïda a una maternitat imposada i a la fidelitat centro de la ciudad sólo, tiene el BUS 42 y que
obligatòria i el dret a una sexualitat lliure. Molts además éste va por la periferia y sólo diurno,
grups de dones van crear centres d´informació con lo que nos encontramos que para la inmen-
sobre anticoncepció i sexualitat a diversos sa mayoría de desplazamientos al centro hemos
barris de Barcelona. de realizar una combinación mínima de dos
buses o bus y metro, con la pérdida económica
Mobilitat que ellos nos representa" (Article publicat sense
signatura a Buen Pastor número 0, juny 1983).
Els polígons residencials cada vegada s´allunya-
ven més dels polígons fabrils o dels espais de Anys a venir encara el continuaven reivindicant.
treball remunerat i no tots els barris disposaven El 1991 les mobilitzacions es van intensificar en
de serveis. Davant l´increment dels desplaça- el moment que es discutia i s´elaborava el nou
ments de la població s´anà imposant com a Pla Intermodal de Transport, que preveia
opció política prioritària per part de les institu- l´ampliació de la xarxa del metro. Al barri hi
cions la mobilitat en vehicle privat. Primer va havia 11.800 persones residents i aquesta xifra
ser la desaparició dels tramvies, pocs anys des- s´incrementava fins a 25.000 en tenir en comp-
prés de la instal· lació de la fàbrica de cotxes te la població que es desplaçava, des d´altres
SEAT a Barcelona i posteriorment, la construc- àrees, al polígon industrial.
ció de vies ràpides de circulació. El transport
públic, però, no creixia al mateix ritme que ho Paral· lelament a la reivindicació del transport
feien les demandes de mobilitat de la població. públic hi ha la reivindicació que aquest sigui
accessible per a totes les persones, també per a
98 Espai polític
aquelles que tinguin una mobilitat reduïda.
Actes a nivell de ciutat i també a nivell de dis-
tricte es posen en marxa i apareixen entitats
com el Grup de Dones no Estàndard que
aplega dones que per les seves particularitats
físiques, que no responen als patrons "normals",
reivindiquen que la seva discapacitat física no
sigui motiu de discriminació.
S´endeguen campanyes com la tramesa de tar-
getes enviades a l´Ajuntament de Barcelona on
es deia que a Catalunya el 22% de la població
té greus dificultats de mobilitat a causa de les
barreres arquitectòniques, reivindicació que
progressivament ha estat assumida i fins i tot hi
ha una normativa, però que en alguns casos
encara és d´aplicació restringida.
L´any 1999 va tenir lloc el Congrés de Dones
de Barcelona. Un dels aspectes tractats va ser
el de la mobilitat i les conclusions a què es va
arribar van ser aquestes:
Les dones, principals usuàries del transport
públic i dels desplaçaments a peu, han quedat
confinades als marges, en una ciutat que ha
estructurat la seva mobilitat donant prioritat al
vehicle privat, tot i que només un 25% dels
Campanya per fer accessible desplaçaments a ciutat es fan amb aquest mitjà.
la ciutat i eliminar les barre-
res arquitectòniques.
Foto Arxiu Municipal del Les dones de Barcelona proposen:
Districte de Sant Andreu - crear una nova cultura de la mobilitat i recu-
perar l´espai urbà per als i les vianants i per a
les persones usuàries del transport públic
- Planificar les xarxes del transport públic tenint
en compte la diversitat i les necessitats de les
persones. L´actual estructura del transport
públic es perfila a partir del moviment pendu-
lar habitatge-treball, no té en compte la
diversitat de recorreguts quotidians que fan
les dones en la realització dels seus rols.
99 Espai polític
rien millor fregant". Malgrat l´improperi van con-
tinuar amb el seu quefer de manera continuada,
insistent, i van aconseguir que l´Ajuntament ini-
ciés una campanya per mantenir nets els espais
que són de totes les persones i de creació de
llocs adequats per als animals.
Abans de la reivindicació de la netedat dels
espais públics, va haver-hi una fortíssima cam-
panya per aconseguir-los. En alguns barris del
districte, i malgrat que els projectes preveien la
instal· lació d´espais comuns de places i jar-
dins, molt sovint van quedar com a espais resi-
duals entre bloc i bloc de pisos, sense urbanit-
zar, sense enjardinar, descampats que més que
acollir feien angúnia de ser-hi fins i tot de pas-
sar-hi.
Grup d´amigues de la - Dotar de més freqüència i ampliar l´horari del
Sagrera que es reunien cada transport públic. L´Àngels Grases, a qui ja hem trobat en pàgi-
dia a la plaça del General - Incrementar la interconnexió de la xarxa del nes anteriors, tenia un espai de dimensions
Moragues i que fartes de que
les seves criatures haguessin transport públic entre els barris de la ciutat. considerables, qualificat com a plaça en el pro-
de conviure amb l´empastifa- - Integració tarifària o bitllet combinat que per- jecte, però que havia quedat reduït a descam-
da de les caques dels gossos meti la correspondència entre metro, autobús pat, ocupat per cotxes, pocs en aquells
van iniciar una campanya
pel civisme dels propietaris i/o minibús. moments, molt pocs i que, a més a més, s´utilit-
dels gossos. Maig del 1993. - Instal· lació de telèfons en les andanes del zava com a camp de futbol. Després de moltes
Foto arxiu Margarida Riera metro i en les parades de bus. accions, de moltes anades i vingudes, els cotxes
- Aplicació de la normativa d´abolició de barre- han estat expulsats, el futbol també i ara és un
res arquitectòniques. espai públic. No només ha canviat el paisatge,
també l´estada, les relacions i l´ús.
La ciutat com a espai de lleure i de relació
Durant molts anys, aconseguir espais bells, agra-
Seguint amb les formes organitzaves flexibles de dables que acollin l´estada i facilitin la trobada i la
les dones, tres amigues -Margarida Riera, Esther relació, ha estat una de les negociacions i dels
Rodríguez i Maria José Uría- tipes que les seves pactes que els poders públics han hagut d´acollir.
criatures i elles mateixes haguessin de conviure
en l´espai públic amb l´empastifada de les Molts d´aquests itineraris que hem recollit, moltes
caques dels gossos- inicien una campanya pel d´aquestes accions pretenien donar prioritat a
civisme dels propietaris de gossos. Van haver de opcions polítiques i econòmiques tendents a ade-
sentir-se a dir allò que un segle abans, ja havien quar la ciutat a les necessitat de la vida quotidiana.
sentit les primeres dones que van estudiar
medicina a Barcelona: "aquestes "marujas" esta- Les pràctiques col· lectives de les dones i la seva
100 Espai polític
capacitat de mobilització han produït realitzacions per la Comissió Europea.
concretes com ara escoles, guarderies, ambulato- La Carta Europea de les dones i la ciutat té per
ris, habitatges i un llarguíssim etcètera. Mitjançant objectiu promoure una nova filosofia sobre la
el desenvolupament d´experiències individuals i planificació urbana, susceptible de promoure un
col· lectives han construït ciutat, han fet política i veritable debat democràtic que integri les
han posat al descobert els conflictes de gènere. necessitats i tingui en compte les diferències dels
Fer política, aquesta política, ha suposat reubicar ciutadans i de les ciutadanes. Els esforços de
els poders públics i el projecte de ciutat en un revitalització de les nostres ciutats han de con-
escenari polític, tot reclamant el dret a la ciutat. vergir cap a l´emergència d´altres prioritats polí-
tiques i econòmiques que tendeixin a l´harmo-
En aquest sentit, volem incloure a tall de cloen- nització de la vida quotidiana. Cal reconstruir els
da el text de la Carta Europea de les dones i la espais i els vincles de cohesió social que perme-
ciutat, elaborat per diverses expertes i recollit tin la igualtat d´oportunitats entre les dones i els
101 Espai polític
homes, tant en el medi urbà com en el rural.
Aquesta Carta vol promoure una societat més
emancipada, alliberada dels estereotips que
constrenyen i frenen tota evolució favorable a
les dones en matèria de planificació urbana i
dels serveis urbans, d´hàbitat, de seguretat i de
mobilitat.
Així doncs, es convenient pensar i remodelar la
ciutat a través de la mirada de les dones per tal
d´aportar-hi nous equilibris i una nova dimensió.
Cal anar cap a una nova filosofia de la ciutat per
tal de:
- Eliminar els obstacles que fan que les dones
Plaça Massana, aconse-
guida per la pressió popular no tinguin encara plenament el dret a la Ciutat.
després de treure el camp - Sensibilitzar d´aquesta problemàtica les perso-
de futbol.
Foto arxiu Àngels Grases nes que actualment treballen i que incideixen
Mullerachs. en la planificació de la ciutat, l´habitatge i la
qualitat de vida.
- Promoure una revitalització i una renovació
democràtica de la presa de decisions en matè-
ria de planificació urbana, per tal que les
dones accedeixin a totes les instàncies i a tots
els nivells de concertació i de decisió.
- Fer emergir una nova dinàmica de responsabi-
litat social, per una ciutadania activa, suscepti-
ble d’acostar les decisions de la base i les pre-
ocupacions quotidianes de les ciutadanes.
- Afavorir el desenvolupament d´una altra filo-
sofia de planificació urbana i ordenació del
territori centrada en els valors humans.
- Impulsar dinàmiques de canvi per tal que la
societat esdevingui plural.
La Carta Europea de les Dones i la ciutat és, doncs,
la reivindicació del dret de les dones a la ciutat.
Nomenclàtor
104 Nomenclàtor
Els noms dels carrers d´un districte, d´una ciu- a Madrid. El seu interès per la filosofia, la ciència
tat, posen en relleu personatges i fets que es i la literatura quedà reflectit en els seus primers
creuen transcendents i bandegen d´altres, con- assajos i en la primera novel· la Pascual López,
siderats just el contrari, intranscendents, no publicada el 1879. La seva obra Un viaje de
rellevants. Sorprèn que, a hores d´ara, en els novios, 1881, i l´assaig La cuestión palpitante,
noms dels carrers del nostre districte hi hagi tan 1883, versen sobre problemes socials, i el trac-
poca presència femenina. tament que en va fer provocà un fort debat. La
tribuna, novel· la escrita el 1882, està basada
Si prenguéssim com a vàlida -és una suposició- en l´actitud revolucionària de les treballadores
la imatge historiogràfica que es desprèn del del tabac. Els seus grans èxits els aconseguí en
nomenclàtor, hauríem d´afirmar que el trànsit i el retrat que va fer de la decadència de l´aris-
la contribució de les dones a la història del dis- tocràcia gallega a Los pazos de Ulloa, 1886, i La
tricte ha estat excepcional, ja que els noms de madre naturaleza, 1887.
dones dins el conjunt són una excepció; n´hi ha L´any 1892, va impulsar i dirigir la Biblioteca de la
poquíssims. Mujer, on publicà, entre d´altres, La esclavitud
femenina, de John Stuart Mill, i La mujer ante el
Aquesta és una ciutat, i un districte en particu- socialismo d´August Bebe. L´acollida no va ser
lar, que té molt mala memòria respecte de la bona i temps després escrivia: "Cuando yo fundé
contribució de les dones a la història. I, aquest la Biblioteca de la Mujer, era mi objeto difundir
oblit no és anecdòtic perquè, recordem-ho, en España las obras del alto feminismo extranje-
memòria és poder. ro... Eran aquellos los tiempos apostólicos de mi
interés por la causa. He visto, sin género de
duda, que aquí a nadie le preocupan gran cosa
Àrtemis, passatge tales cuestiones, y a la mujer, aún menos".
Deessa grega de la natura, de la caça i també
de la lluna. Aquesta divinitat està associada als Posteriorment, va exercir el càrrec de conselle-
cicles vitals de les dones, incloent-hi la mens- ra d´Educació Pública, i el 1916 fou professora
truació. Correspon a la divinitat romana de de literatura romànica a la Universitat de
Diana i en la iconografia clàssica se la represen- Madrid. Per primera vegada una dona accedia a
ta amb túnica i cabellera deixada anar, amb arc la docència universitària. Va mantenir una acti-
i sagetes. Les amazones són les contrafigures tud obertament feminista en defensa de l´accés
mortals de la deessa. de la dona a l´ensenyament, i del dret a ser
considerada ciutadana amb destí propi i no
amb un destí subordinat.
Comtessa de Pardo Bazán, carrer
Emilia Pardo Bazán va nèixer en una aristocràti- Concepción Arenal, carrer
ca família gallega, el 16 de setembre 1851, a la Sociòloga, pedagoga, assagista i reformadora
Corunya i va morir el 12 de maig de 1921, a social, Concepción Arenal va néixer al Ferrol el
Madrid. Novel· lista, assagista i feminista. A 31 de gener de 1820 i morí a Vigo el 4 de
l´edat de setze anys es va casar i es va traslladar febrer de 1893 . Fou especialista en ciència
105 Nomenclàtor
penal, dret internacional i educació pública, i només es conserva la capella. Estefania era una
una figura àmpliament respectada i influent en dona amb formació intel· lectual i amb una
el periodisme de la darreria del segle XIX. aguda intel· ligència. Va mantenir contactes amb
Guanyà el primer premi de l’Academia de Isabel d´Orrit i altres dames barcelonines que
Ciencias Morales y Políticas de Madrid pel seu ajudaren sant Ignasi de Loiola al seu pas per
assaig La beneficencia, la filantropía y la caridad, Barcelona.
publicat el 1861.
El 1526 es casà amb Juan de Zúñiga, quan tenia
Va ser visitadora general de presons de dones entre 18 i 25 anys, i residiren en l´esmentat palau
el 1864, i el novembre de 1868, nomenada ins- fins al 1533, any en què passaren a residir a
pectora de "casas de corrección de mujeres", Castella pel càrrec polític del seu marit. El paper
treball que abandonà el 1873 per incorporar-se d´Estefania de Requesens no va ser menys impor-
a una comissió formada pel govern de la tant; va ser la institutriu de Felip i tingué cura de
Primera República per la reforma del Codi la seva formació. Estefania va tenir onze criatures
Penal i del sistema penitenciari espanyol. de les quals només quatre van sobreviure.
En el camp de la creació literària va ser funda- Estefania de Requesens escrivia periòdicament a
dora de la revista La voz de la caridad, dedicada la seva mare, Hipòlita Roís de Liori i de Mont-
als estudis penitenciaris. Escriví La mujer del por- cada, entre els anys 1533 i 1540. Aquestes cartes
venir, La condición de la mujer en España, La s´han conservat i han estat publicades amb el títol
mujer de su casa, totes elles centrades en la de Cartes íntimes d´una dama catalana del s. XVI.
temàtica de les dones; Cartas a un obrero, Epistolari a la seva mare la comtessa de Palamós.
Cartas a un señor, sobre organització social; L´epistolari dóna detalls de la vida política del
Ensayo sobre el derecho y sus gentes, un estudi moment i de la vida quotidiana de la cort.
sobre dret internacional; Manual del visitador del
pobre i La instrucción del pueblo. La seva obra Mort el marit el 1546, Estefania tornà al seu
Oda a la esclavitud, va ser premiada per la palau de Barcelona fins que morí, i la seva
Sociedad Abolicionista de Madrid, el 1866. tomba es troba, juntament amb Juan de Zúñiga
També escriví Cuadros de guerra, 1874, on rela- i els seus fills, a la capella de l´esmentat Palau,
ta episodis de la darrera guerra carlina amb tèc- situada al carrer Ataülf de Barcelona.
nica periodística.
Transcrivim, parcialment, una de les cartes
d´Estefania de Requesens adreçada a la seva mare:
Estefania de Requesens, carrer
Estefania de Requesens i Roig de Liori va ser "Molt egrègia senyora:
l´hereva única de la casa Requesens, una de les Ab la major pena del món só estada tots estos dies
famílies catalanes més importants tant pel seu per no haver tengut portador ab què poder escriure a
patrimoni com per la vinculació política als vostra senyoria perquè sé ab lo desig que estarà de
Trastàmara. La família Requesens vivia al Palau saber cada dia noves aprés que sap que he parit. Jo,
Reial Menor de Barcelona, també conegut amb aquella nit, haguera escrit més llarg sinó que no m´ho
el nom de Palau de la Reina, del qual avui en dia consentiren les senyores que estaven ací i la senyora
106 Nomenclàtor
dona Constança entre les altres, que vingué en aca- Mare de Déu de Lorda, carrer
bant jo de parir. Lo part fou bo, llaors a Déu, encara Fa referència a l´aparició de la Mare de Déu a
que més llarg que los altres, com don Juan, mon sen- Bernadette Soubirous -segons afirmació de la
yor, escrigué a vostra senyoria. Però lo sobrepart és pròpia interessada- l´any 1858, en la cova de
estat lo millor de tots: he purgat més que mai i la llet Massabielle, ciutat de la Gascunya i, a partir
m´ha donat molt poca pena, que solament una nit i d´aquest moment, es convertí en un centre de
un dia me feren mal los pits, i tantost afluixà, sens pelegrinatge internacional.
febre ni altre accident ningu. Jo he usada ma dieta,
encara que totes les que´m veien me volgueren
empapussar, però mai só eixida de ma regla acostu- Mare Eterna, carrer
mada, i així´m só trobada tan bé com dic, i sent-me Títol d´una obra d´Ignasi Iglésias escrita l´any
tan esforçada com si no hagués parit. 1900, homenatjant la mare naturalesa.
Lo xic, guard-lo Déu, està molt bonico. Naixqué no
tan flac com Lluïsico, però no gros. Par-me que sem-
bla a la casta de son pare, però no als altres sos Mireia, carrer
germans, serà més ros que lluïset, mes no tant com Fa referència al poema de Frederic Mistral.
aquells dos angelets. Té molt bon tall de cap i net
com un or, sens caspa ninguna. Mai ha tengut, des
que és nat, dolories de ventre com los altres, ni plora Monges, carrer i riera
sinó com està brut o vol mamar i, en ser net i fart, Rep el nom de l´escola de Jesús Maria creada a
s´adorm tres i quatre hores sens despertar, i alguna Sant Andreu l´any 1850 per dues monges de la
volta cinc, de manera que sens treball té la dieta de famíl ia Avinyonet (Sor Sebastiana i Sor
mamar. La mel ab la pólvora li he sovinejada entre Bernabé), formades en una escola del mateix
mamada i mamada, i la llimonada d´esmeralda de orde a Lió, França. Sor Sebastiana va guanyar
tres a tres dies, que ací la tenen per molt provada; les oposicions per accedir a la plaça de mestra
la que vostra senyoria me féu mercè d´enviar-me pública de Sant Andreu, i en va ser la primera.
me serveix ara, que és excel·lent. També li he donat
dos voltes dels gusanicos de çarça que ací usen....
L´ama és una pagesa, com tinc escrit a vostra sen- Montserrat Roca, plaça
yoria, i pense que hauré acertat, que és molt ben Montserrat Roca i Baltà va néixer el 7 de
acondicionada, i alegre, i tan manada que no passa novembre de 1892, sembla que a Cuba.
un punt del que li diuen. Fas-la exercitar en tot lo Aconseguí el títol de mestra i va introduir en la
que és menester i fa-ho de molt bona gana. En son seva pràctica professional com a directora un
menjar se té gran orde, així en les viandes com en estil propi i singular d´acord amb els corrents
pedagògics moderns.
la cantitat." (Transcripció de Maite Guisado).
El 1931 va organitzar i dirigir l´Escola Municipal
Ignasi Iglésias. Acabada la Guerra Civil, va ser
Isabel Ribó, passatge traslladada com a directora a l´Escola Municipal
Nom de la propietària dels terrenys de Formació Domèstica Teresa de Jesús, on,
malgrat les rígides i restrictives directrius impo-
107 Nomenclàtor
sades pel règim franquista sobre el que havia de seva viduïtat passà anys retirada a Santes Creus.
ser l´educació de les nenes, va imposar un Peronella morí el 1173.
ensenyament més obert i adaptat a les necessi-
tats i inquietuds de les alumnes. El 1982, amb Santa Coloma, carrer i passeig
motiu del 50è aniversari de la fundació de Fan referència al municipi de Santa Coloma de
l´Escola Ignasi Iglésias, va rebre la Medalla d´Or Gramenet. El passeig hi condueix. I també a la
del Districte IX, en reconeixença de la seva verge i màrtir del segle III. Transcrivim el que diu
aportació a la renovació pedagògica. Morí el dia Ramon Sargatal, en la seva obra Diccionari dels
1 de maig de 1983. Sants: "Aurelià, que abans ja havia estat un soldat
brillant, un cop va ser emperador, es va dedicar,
de primer, a consolidar les fronteres del Rin i del
Peronella, carrer Danubi; després va encerclar Roma amb un
Filla de Ramir II d´Aragó i d´Agnès de Poitiers, segon cinturó de muralles i, encara, va sotmetre
va néixer el 1136 (?). El seu pare signà les seves al jou de l´imperi el regne de Palmira." Va fer
esposal les amb Ramon Berenguer IV de casar el seu fill amb Coloma, una dona de la ciu-
Barcelona el 1137. El matrimoni es va celebrar tat burgonyona de Sens, però "se li va girar
a Lleida el 1150 i passà a ser reina d´Aragó i d´esquena. -Tanqueu-la a l´amfiteatre amb les
comtessa de Barcelona. El primer fill, Pere, morí feres... Quan va baixar el noi a forçar-la, una
aviat. Ramon Berenguer, l´hereu, nasqué pro- óssa ferotge el va deixar fet una cortina amb les
blablement el 1157. També va tenir Pere, el seves urpes esmolades. Aurelià va manar cremar
futur Ramon Berenguer IV de Provença, Sanç i les dues criatures, però la peluda es va escapar
Dolça, que es casaria amb Sanç I de Portugal. al bosc i un núvol de pluja va apagar la foguera
Ramon Berenguer IV va morir el 1162 i per de l´altra. Va acabar, és clar, decapitada".
desig de Peronella el nom de l´hereu, que
esdevindria rei d´Aragó, va ser canviat pel
d´Alfons I de Catalunya i II d´Aragó. Durant la Santa Marta, carrer
Betània, segle I. Germana de Llàtzer i de Maria
de Betània.
Bibliografia
110 Bibliografia
I Congrés de les Dones de Barcelona. Barcelona, Ajuntament de Barcelona, 1999.
20 anys de feminisme. Barcelona, Associació de dones per a la celebració dels 20 Anys de les
I Jornades Catalanes de la Dona i l´Ajuntament de Barcelona, 1996.
Els Barris de Barcelona. Vol. IV. Barcelona, Ajuntament de Barcelona, Enciclopèdia Catalana, 1998.
Harry-Walker, 62 días de huelga. Barcelona, s.e.
Jornades catalanes de la dona. Barcelona, Alternativas, 1997.
Els anys violeta. Exposició fotogràfica. Fotografies Pilar Aymerich, textos Elvira Altés.
Barcelona 2001.
Alvarez, M, Basiana, X. Checa, M. de la Cruz, X., Pallarès, J., Rabassa, J., Vinyes, P. Sant Andreu
de Palomar, més que un poble. Barcelona
Borja, Jordi i Muxí, Zaida. L´espai públic: ciutat i ciutadania. Barcelona, Diputació de Barcelona, 2001.
Clapés i Corbera, Joan. Fulles Històriques de Sant Andreu de Palomar. Barcelona, 1984.
Durán, María Angeles. La jornada interminable. Barcelona, Icaria, 1986.
Fabre, J, Huertas Clavería, J.M. Retrat de Sant Andreu 1990-1998. Barcelona, Ajuntament de
Barcelona, 1998.
Heidi Hartmann "Capitalismo, Patriarcado y Segregación de los empleos por sexos". Las mujeres
y el trabajo. Rupturas conceptuales. (Cristina Borderías, Cristina Carasco y Carmen Alemany comp.)
Barcelona, Icaria-Fuhem, 1994.
McMuchy, M. Oliver, M. Thornley, J. For love or money. Melbourne, Penguin Books Australia, 1983.
Monserdà, Dolors. "Vulgaritats" dins Del Món. Barcelona, la Sal edicions de les dones, 1983.
Narotzky, Susana. Trabajar en familia. Mujeres, hogares y talleres. València, Edicions Alfons el
Magnànim, 1988.
Segura Soriano, Isabel. Guia de dones de Barcelona. Barcelona, Ajuntament de Barcelona, 1995.
Spain, Daphne. "Excerpts from the Contemporary Workplace", Gender Space Architecture. London,
Routledge, 1999.
Filmografia:
For love or money. Direcció: McMuchy, M., Nash, M., Oliver, M. Thornley, J .The Sydney
Filmmakers´Cooperative, Australia, 1984, distribueix (Drac Màgic)