5.7 Normativa de comunicació per a publicacions internes Edició Abril de 2013 ÍNDEX 1. 2. 3. Elements estructurals Guia d’aplicació grà!ca per a portades Guia d’aplicació grà!ca per a interiors i contraportades 1.1 Estil fotogrà!c 2.1.1 Exemple de Portada 3.1.1 Exemple d’Interior I 1.2 Gamma cromàtica Primària Disposició A 3.1.2 Exemple d’Interior II per a texts i titulars 2.1.2 Exemple de Portada 3.1.3 Exemple d’Interior III 1.3 Gamma cromàtica Secundària Disposició B per a elements de portades 2.1.3 Exemple de Portada i Contraportada 3.2.1 Interior amb cotes. DINA 4. 1.4 Tipogra!es Disposició A Pàgines 1.5.1 BCN sobre les imatges. 2.1.4 Exemple de Portada i Contraportada 3.2.2 Interior amb cotes. DINA 4. Explicació Disposició B Cotes 1.5.2 BCN sobre les imatges. 3.2.3 Interior amb cotes. DINA 4. Escollir color 2.2.1 Portada amb cotes. DINA4. Esquema 1.6 Signatura Ajuntament de Barcelona Disposició A 3.2.4 Interior amb cotes. DINA 4. 2.2.2 Portada amb cotes. DINA4. Texts Disposició B 3.2.5 Interior amb cotes. DINA 4. 2.2.3 Portada amb cotes. DINA4. Imatges I Disposició A i B 3.2.6 Interior amb cotes. DINA 4. Imatges II 2.3.1 Portada amb cotes. DINA5. 3.2.7 Interior amb cotes. DINA 4. Disposició A Excepcions acceptades I 2.3.2 Portada amb cotes. DINA5. 3.2.8 Interior amb cotes. DINA 4. Disposició B Excepcions acceptades II 2.3.3 Portada amb cotes. DINA5. Disposició A i B 3.3.1 Interior amb cotes. DINA 5. Cotes 3.3.2 Interior amb cotes. DINA 5. Texts 1. ELEMENTS ESTRUCTURALS 1.1 Estil fotogrà!c Local (de Barcelona / Catalunya) Equilibri entre gènere Evitar extrems/tòpics Varietat de cultures/opinions Multiculturalitat Solidaritat Modernitat Dinamisme Fotogra!a de color Persones en primer pla Expressió positiva Zones enfocades/desenfocades Normativa de comunicació per a publicacions internes 4 1.2 Gamma cromàtica Primària per a texts i titulars El blanc, el negre i el gris fosc són els colors corporatius primaris d’aquesta normativa. Aquests colors s’han d’aplicar en les versions següents segons el mètode utilitzat per a reproduir-los. CMYK RGB 0c 0m 0y 0k 255r 255g 255b 0c 0m 0y 100k 0r 0g 0b 0c 0m 0y 75k 100r 100g 100b 0c 100m 81y 4k 220r 0g 46b Normativa de comunicació per a publicacions internes 5 1.3 Gamma cromàtica Secundària per a elements de portades Normalitzarem 9 colors con a gamma cromàtica secundària. Que abasten tota la gamma cromàtica. Colors vius i alegres que recolzaran visualment la identitat visual de les Publicacions de l’Ajuntament de Barcelona. Aquests colors s’han d’aplicar en les versions següents segons el mètode utilitzat per a reproduir-los. Aquesta gamma cromàtica abarca tot l’espectre per a poder combinar amb qualsevol imatge o element. CMYK RGB 0c 39m 65y 0k 246r 174g 100b 5c 70m 50y 0k 227r 107g 103b 2c 65m 0y 0k 233r 122g 170b 6c 0m 58y 0k 248r 238g 135b 35c 55m 0y 0k 177r 132g 182b 20c 0m 70y 0k 221r 224g 104b 55c 35m 0y 0k 128r 155g 203b 40c 0m 35y 0k 169r 212g 182b 35c 0m 2y 0k 176r 223g 242b Normativa de comunicació per a publicacions internes 6 1.4 Tipogra!es La tipogra!a AKKURAT és la corporativa de l’Ajuntament de Barcelona. Es troba disponible per a descarregar al web de l’Ajuntament de Barcelona en la següent adreça: http://www.bcn.cat/publicacions/normativa2012/ Akkurat Regular ABCDEFGHIJKLMNÑOPQRSTUVWXYZ abcdefghijklmnñopqrstuvwxyz 0123456789,.;:()?@ Akkurat Bold ABCDEFGHIJKLMNÑOPQRSTUVWXYZ abcdefghijklmnñopqrstuvwxyz 0123456789,.;:()?@ NOTA: En cas de no poder fer servir la tipogra!a corporativa, es farà servir la tipogra!a ARIAL. Normativa de comunicació per a publicacions internes 7 1.5.1 BCN sobre les imatges. Explicació A les portades aplicarem l’acrònim BCN. Hiha dues disposicions vàlides com veurem més endavant. Per a aplicar-ho, caldrà escollir un dels 9 colors complementaris. Ens haurem d’assegurar de que el text BCN tingui bona lectura. Aplicarem al text l’efecte de “multiplicar” no el de “transparència”. Aquest es pot trobar en els programes més populars per a edició com Adobe InDesign, Adobe Illustrator o també a l’Adobe Photosop. BCN BC N Normativa de comunicació per a publicacions internes 8 1.5.2 BCN sobre les imatges. Escollir color A l’hora d’escollir un dels 9 colors complementaris el criteri és estètic. Hem de triar un color que es trobi a la imatge i que combini correctament. Gamma de colors complementaris BC BC BC BC N N N N Normativa de comunicació per a publicacions internes 9 1.6 Signatura Ajuntament de Barcelona Per aplicar correctament la signatura de l’Ajuntament es pot consultar el manual: 5. Manual d’Identitat Grà!ca que es troba disponible per a descarregar al web de l’Ajuntament de Barcelona a la següent adreça: http://www.bcn.cat/publicacions/normativa2012/ Aquesta normativa s’utilitzarà només per a campanyes internes per tant s’haurà d’aplicar a totes les peces. primera línia segona línia Informació petita 1 Informació petita 2 Normativa de comunicació per a publicacions internes 10 2. GUIA D’APLICACIÓ GRÀFICA PER A PORTADES i CONTRAPORTADES 2.1.1 Exemple de Portada Disposició A Nota: Aquesta normativa s’utilitzarà només per a campanyes internes per tant s’haurà d’aplicar a totes les peces. Pla de Familia 2012 - 2015 Edició de Març de 2012 BCN Normativa de comunicació per a publicacions internes 12 2.1.2 Exemple de Portada Disposició B Nota: Aquesta normativa s’utilitzarà només per a campanyes internes per tant s’haurà d’aplicar a totes les peces. Pla de Familia 2012 - 2015 Edició de Març de 2012 BC N Normativa de comunicació per a publicacions internes 13 2.1.3 Exemple de Portada i Contraportada Disposició A Nota: Aquesta normativa s’utilitzarà només per a campanyes internes per tant s’haurà d’aplicar a Pla de Familia totes les peces. 2012 - 2015 Edició de Març de 2012 BCN Pla de Familia 2012 - 2015 Edició de Març de 2012 BCN primera línia segona línia Informació petita 1 Informació petita 2 Normativa de comunicació per a publicacions internes 14 2.1.4 Exemple de Portada i Contraportada Disposició B Nota: Aquesta normativa s’utilitzarà només per a campanyes internes per tant Pla de Familia s’haurà d’aplicar a 2012 - 2015 totes les peces. Edició de Març de 2012 BCN Pla de Familia 2012 - 2015 Edició de Març de 2012 BC N primera línia segona línia Informació petita 1 Informació petita 2 Normativa de comunicació per a publicacions internes 15 2.2.1 Portada amb cotes. DINA4 (210 x 297) Disposició A Nota: 15 mm 130 mm 20 mm Aquesta normativa s’utilitzarà només per a campanyes internes per tant s’haurà d’aplicar a totes les peces. 15 mm 33 mm Pla de Familia 2012 - 2015 60 mm Titular: Edició de Març de 2012 Akkurat Bold 24 pt Subtitular: Akkurat Bold 10 pt BCN BCN: Akkurat Bold 200 pt Color de texts: 75% de Negre Color de BCN: Un dels 9 colors complementaris imatge: 162 mm 50 mm Signatura: 18,25 mm 9 mm imatge: 170 mm 40 mm Normativa de comunicació per a publicacions internes 16 2.2.2 Portada amb cotes. DINA4 (210 x 297) Disposició B Nota: 15 mm 80 mm 20 mm Aquesta normativa s’utilitzarà només per a campanyes internes per tant s’haurà d’aplicar a totes les peces. 15 mm 33 mm Pla de Familia 2012 - 2015 Titular: Edició de Març de 2012 Akkurat Bold 24 pt Subtitular: 60 mm Akkurat Bold 10 pt BC BC Color de texts: 75% de Negre N: Color de BCN: Un dels 9 colors complementaris Akkurat Bold 200 pt 110 mm imatge: N 160 mm 162 mm 50 mm Signatura: 18,25 mm 9 mm imatge: 170 mm 40 mm Normativa de comunicació per a publicacions internes 17 2.2.3 Contraportada amb cotes. DINA4 (210 x 297) Disposició A i B Nota: Aquesta normativa s’utilitzarà només per a campanyes internes per tant s’haurà d’aplicar a totes les peces. 85 mm Color de texts: 75% de Negre BCN: Color de BCN: El mateix color complementari Akkurat Bold escollit per a la portada 12 pt Titular: BCN Akkurat Bold Pla de Familia 2012 - 2015 Edició de Març de 2012 12 pt Subtitular: Akkurat Regular 12 pt Signatura: primera línia segona línia 18,25 mm Informació petita 1 Informació petita 2 9 mm 15 mm Normativa de comunicació per a publicacions internes 18 2.3.1 Portada amb cotes. DINA5 (148 x 210) Disposició A Nota: Aquesta normativa s’utilitzarà només per a campanyes internes per tant s’haurà d’aplicar a totes les peces. 10 mm 92 mm 14 mm Titular: 10 mm Akkurat Bold Pla de Familia 16 pt 23 mm 2012 - 2015 Edició de Març de 2012 Subtitular: 42 mm Akkurat Bold 7 pt Color de texts: 75% de Negre Color de BCN: Un dels 9 colors complementaris BCN BCN: Akkurat Bold 140 pt imatge: 114 mm 35 mm Signatura: 17,85 mm 8,9 mm imatge: 120 mm 28 mm Normativa de comunicació per a publicacions internes 19 2.3.2 Portada amb cotes. DINA5 (148 x 210) Disposició B Nota: Aquesta normativa s’utilitzarà només per a campanyes internes per tant s’haurà d’aplicar a totes les peces. 10 mm 56 mm 14 mm Titular: 10 mm Akkurat Bold Pla de Familia 16 pt 23 mm 2012 - 2015 Edició de Març de 2012 Subtitular: 42 mm Akkurat Bold Color de textos: 75% de Negre 7 pt Color de BCN: Un dels 9 colors complementaris BC BC N: Akkurat Bold 140 pt 77 mm 115 mm imatge: 114 mm N 35 mm Signatura: 17,85 mm 8,9 mm imatge: 120 mm 28 mm Normativa de comunicació per a publicacions internes 20 2.3.3 Contraportada amb cotes. DINA5 (148 x 210) Disposició A i B Nota: Aquesta normativa s’utilitzarà només per a campanyes internes per tant s’haurà d’aplicar a totes les peces. 60 mm BCN: Color de textos: 75% de Negre Akkurat Bold Color de BCN: El mateix color complementari escollit 10 pt per a la portada BCN Pla de Familia 2012 - 2015 Titular: Edició de Març de 2012 Akkurat Bold 10 pt Subtitular: Akkurat Regular 10 pt Signatura: primera línia segona línia 17,85 mm Informació petita 1 Informació petita 2 8,9 mm 10 mm Normativa de comunicació per a publicacions internes 21 3. GUIA D’APLICACIÓ GRÀFICA PER A INTERIORS 3.1.1 Exemple d’Interior I 2. DIAGNOSI: FETS I TENDÈNCIES 2.0. 2.1. 2.2. Introducció Indicadors demogrà!cs Indicadors econòmicolaborals El Pla per a la Inclusió Social 2012-2015 La diferència entre el districte amb me- Les persones grans, en estar jubilades, (!gura 1). Prenent de referència Bar- s’emmarca en un context de crisi econò- nor esperança de vida (Ciutat Vella) i el acostumen a tenir uns ingressos mo- celona=100, s’observa que els barris mica i !nancera que obliga, com ja s’ha districte amb major esperança de vida derats, sovint derivats de les pensions que disposen de renda molt alta, alta o mencionat, a establir unes prioritats (Sarrià) és de 4,8 anys. Aquesta diferèn- públiques. La taxa de risc de pobresa mitjana-alta (les 3 primeres categories) per tal de poder mantenir una ciutat cia és més acusada entre els homes, ja abans de les transferències socials l’any són només 20 (d’un total de 73 barris), inclusiva que generi benestar per a tots que els de Ciutat Vella viuen una mitja- 2010 a Barcelona era gairebé el 80,4% mentre que els que disposen de rendes els seus residents. Per poder plantejar na de 5,3 anys menys que els de Sarrià per la gent gran (major de 65 anys). Però, mitjana-baixa, baixa o molt baixa (les l’estratègia a seguir, cal una anàlisi de- (taula 1). Cal subratllar que les diferèn- el suport de les transferències socials 3 darreres categories) són 53. El juny tallada sobre les dinàmiques de risc cies entre els districtes no es deuen a redueix aquesta xifra !ns al 19,4%. La de 2012, a Barcelona hi havia 110.521 d’exclusió social que s’estan generant, factors ambientals inherents a aquests, taxa de risc de pobresa és encara més persones a l’atur. Aquest es reparteix i sobre la manera que aquestes afecten sinó a les condicions socioeconòmiques elevada entre els infants i adolescents, de manera gairebé uniforme entre sexes als barcelonins. Prenent com a referèn- d’alguns dels seus habitants. ja que després de totes les transferèn- (51,1% homes i 48,9% dones). No és tan cia els indicadors demogrà!cs i els vuit cies arriba a més del 22% de la població. uniforme segons l’edat, ja que del total àmbits de la inclusió social mencionats De fet, mentre en el cas de la gent gran de persones aturades, el 50,4% són per- 23 en el marc conceptual, a continuació es la taxa de risc de pobresa baixa molt sones entre 25 i 44 anys; i el 44,1% per- 16 presenta una diagnosi sobre l’estat de la després de les transferències socials sones aturades tenen 45 anys i més. Ara Qualitat de Vida, Igualtat i Esports qüestió a la ciutat que ens servirà pos- (passant del 80,4% al 19,4%), no passa bé, s’ha de tenir en compte que la pobla- Qualitat de Vida, Igualtat i Esports teriorment per a de!nir els grans reptes el mateix amb el col·lectiu de menors de ció activa varia segons la franja d’edat, Familia i Serveis de la inclusió. No obstant, cal advertir 16 anys, en què aquesta taxa passa del de forma que en realitat el percentatge Familia i Serveis Socials que la següent diagnosi no pretén ser 29,1% al 22%. (Taula 4) El col·lectiu que d’aturats dins cada un dels col·lectius Socials un anuari estadístic. Presenta dades mostra menys risc es comprèn entre les pot ser molt o poc elevat (aquí s’analitza Pla per a la Inclusió seleccionades i acotades. edats de 16 a 64 anys, franja d’edat de sobre el valor absolut del total d’aturats Pla per a la Inclusió Social de Barcelona Social de Barcelona 2012-2015 la població activa, que a Barcelona té un de Barcelona). 2012-2015 risc del 13,7%. En referència al nivell educatiu, entre Segons el sexe les diferències també el total d’aturats, gairebé el 70% dels són notables: les dones tenen, de mit- aturats són persones amb baix nivell jana, gairebé quatre punts percentuals formatiu (sense estudis o amb estudis més de risc que els homes; i la diferèn- primaris incomplerts, amb estudis pri- cia és especialment notable entre do- maris o amb estudis generals). També nes i homes de 65 anys o més, ja que les hi ha un percentatge elevat d’aturats taxes de risc són 28% i 21,3% respec- que tenen estudis universitaris (més tivament. (En aquest cas amb dades de del 16% del total d’aturats tenen un 2009). La taxa de risc de pobresa a Bar- títol universitari). Pel que fa a la nacio- celona l’any 2012 és del 20,9%. nalitat, tot i que les persones estrangeres Barcelona té un Índex de Gini del 0,3, de representen el 21,1% manera que mentre el 20% de la pobla- dels aturats, s’ha de ció amb el nivell econòmic més alt obté tenir en compte que la 6,22 vegades més ingressos que el 20% incidència de l’atur so- de la població amb el nivell econòmic bre aquest col·lectiu més baix. És notori observar que les és més forta, ja que desigualtats entre la població de nivell sobre el total de la adquisitiu més elevat respecte a la po- població de Barcelo- blació de nivell adquisitiu més baix de na representen un 17%, i a més són un la ciutat han augmentat durant la re- col·lectiu de població amb majors taxes cessió, ja que la mesura S80/20 el 2009 de població en edat de treballar que no és major que la del 2007 (4,97) (Taula 5). pas la població espanyola. Pel que fa a la distribució de la renda Pel que fa a la durada de la situació familiar disponible per càpita entre els d’atur hi ha una situació bastant polarit- diferents barris de Barcelona, existei- zada: per una banda el 44,2% d’aturats xen importants diferències territorials porten menys de 6 mesos en aquesta si- Normativa de comunicació per a publicacions internes 23 3.1.2 Exemple d’Interior II 2. DIAGNOSI: FETS I TENDÈNCIES 3.0 3.1. 3.2. Introducció Nivell educatiu La visió de l’Ajuntament Segons el sexe les diferències també el percentatge d’aturats dins cada un Les persones grans, en estar jubilades, nes i homes de 65 anys o més, ja que les són notables: les dones tenen, de mit- dels col·lectius pot ser molt o poc elevat acostumen a tenir uns ingressos mo- taxes de risc són 28% i 21,3% respec- jana, gairebé quatre punts percentuals (aquí s’analitza sobre el valor absolut derats, sovint derivats de les pensions tivament. (En aquest cas amb dades de més de risc que els homes; i la diferèn- del total d’aturats de Barcelona). públiques. La taxa de risc de pobresa 2009). La taxa de risc de pobresa a Bar- cia és especialment notable entre do- abans de les transferències socials l’any celona l’any 2012 és del 20,9%. nes i homes de 65 anys o més, ja que les En referència al nivell educatiu, entre 2010 a Barcelona era gairebé el 80,4% taxes de risc són 28% i 21,3% respec- el total d’aturats, gairebé el 70% dels per la gent gran (major de 65 anys). Però, Barcelona té un Índex de Gini del 0,3, de tivament. (En aquest cas amb dades de aturats són persones amb baix nivell el suport de les transferències socials manera que mentre el 20% de la pobla- 2009). La taxa de risc de pobresa a Bar- formatiu (sense estudis o amb estudis redueix aquesta xifra !ns al 19,4%. La ció amb el nivell econòmic més alt obté celona l’any 2012 és del 20,9%. primaris incomplerts, amb estudis pri- taxa de risc de pobresa és encara més 6,22 vegades més ingressos que el 20% maris o amb estudis generals). També elevada entre els infants i adolescents, de la població amb el nivell econòmic Barcelona té un Índex de Gini del 0,3, de hi ha un percentatge elevat d’aturats ja que després de totes les transferèn- més baix. És notori observar que les manera que mentre el 20% de la pobla- que tenen estudis universitaris (més del cies arriba a més del 22% de la població. desigualtats entre la població de nivell ció amb el nivell econòmic més alt obté 16% del total d’aturats tenen un títol De fet, mentre en el cas de la gent gran adquisitiu més elevat respecte a la po- 17 6,22 vegades més ingressos que el 20% universitari). Pel que fa a la nacionali- la taxa de risc de pobresa baixa molt blació de nivell adquisitiu més baix de 18 de la població amb el nivell econòmic tat, tot i que les persones estrangeres després de les transferències socials la ciutat han augmentat durant la re- Qualitat de Vida, Igualtat i Esports més baix. És notori observar que les representen el 21,1% dels aturats, s’ha (passant del 80,4% al 19,4%), no passa cessió, ja que la mesura S80/20 el 2009 Qualitat de Vida, Igualtat i Esports desigualtats entre la població de nivell de tenir en compte que la incidència el mateix amb el col·lectiu de menors de és major que la del 2007 (4,97) (Taula 5). Familia i Serveis adquisitiu més elevat respecte a la po- de l’atur sobre aquest col·lectiu és més 16 anys, en què aquesta taxa passa del Familia i Serveis Socials blació de nivell adquisitiu més baix de forta, ja que sobre el total de la població 29,1% al 22%. (Taula 4) El col·lectiu que Pel que fa a la distribució de la renda Socials la ciutat han augmentat durant la re- de Barcelona representen un 17%, i a mostra menys risc es comprèn entre les familiar disponible per càpita entre els Pla per a la Inclusió cessió, ja que la mesura S80/20 el 2009 més són un col·lectiu de població amb edats de 16 a 64 anys, franja d’edat de diferents barris de Barcelona, existei- Pla per a la Inclusió Social de Barcelona Social de Barcelona 2012-2015 és major que la del 2007 (4,97) (Taula 5). majors taxes de població en edat de tre- la població activa, que a Barcelona té un xen importants diferències territorials 2012-2015 ballar que no pas la població espanyola. risc del 13,7%. (!gura 1). Prenent de referència Bar- Pel que fa a la distribució de la renda celona=100, s’observa que els barris familiar disponible per càpita entre els Pel que fa a la durada de la situació Segons el sexe les diferències també que disposen de renda molt alta, alta o diferents barris de Barcelona, existei- d’atur hi ha una situació bastant pola- són notables: les dones tenen, de mit- mitjana-alta (les 3 primeres categories) xen importants diferències territorials ritzada: en aquesta situació, però el 36% jana, gairebé quatre punts percentuals són només 20 (d’un total de 73 barris), (!gura 1). Prenent de referència Barce- porten més d’un any en atur. més de risc que els homes; i la diferèn- mentre que els que disposen de rendes lona=100, s’observa que els barris que cia és especialment notable entre do- mitjana-baixa, baixa o molt baixa (les 3 disposen de renda molt alta, alta o mit- Aquesta darrera xifra és preocupant, jana-alta (les 3 primeres categories) són doncs les conseqüències negatives de només 20 (d’un total la situació d’atur s’agreugen a mesura de 73 barris), mentre que augmenta la seva durada (les pos- Taula 3: Reagrupament familiar i arrelament social. Barcelona 2008-2011 que els que disposen sibilitats de tornar a trobar feina, el ma- de rendes mitjana- lestar personal, etc.). baixa, baixa o molt baixa (les 3 darreres El Pla per a la Inclusió Social 2012-2015 Abans de totes les Després de pensions i Després de totes les categories) són 53. s’emmarca en un context de crisi econò- transferències abans les transferències transferències El juny de 2012, a mica i !nancera que obliga, com ja s’ha Barcelona hi havia mencionat, a establir unes prioritats Barcelona Catalunya Barcelona Barcelona Catalunya Barcelona 110.521 persones a per tal de poder mantenir una ciutat l’atur. Aquest es repar- inclusiva que generi benestar per a tots teix de manera gairebé uniforme entre els seus residents. Per poder plantejar sexes (51,1% homes i 48,9% dones). No l’estratègia a seguir, cal una anàlisi de- Homes 34,2 84,4 22,6 21,4 20,9 29,1 és tan uniforme segons l’edat, ja que del tallada sobre les dinàmiques de risc 39,8 88,7 27,8 26,4 26,9 31,4 total de persones aturades, el 50,4% d’exclusió social que s’estan generant, 19,2 23 17,7 19,2 16 22 són persones entre 25 i 44 anys; i el i sobre la manera que aquestes afecten Dones 26 18,5 21,3 23,7 19,9 23,7 44,1% persones aturades tenen 45 anys als barcelonins. 14,1 40,6 77,6 37,5 29,1 25,7 i més. Ara bé, s’ha de tenir en compte 18,5 43,5 84,2 41,6 32,5 32,8 que la població activa varia segons la franja d’edat, de forma que en realitat Font: Direcció d'Immigració. Ajuntament de Barcelona. Normativa de comunicació per a publicacions internes 24 3.1.3 Exemple d’Interior III 2.7. Indicadors sobre drets personals i col·lectius El gran sector de la població que se- Una anàlisi exhaustiva de la realitat a persones com a ciutat on tots els habi- gueix patint discriminacions són les Barcelona és el pas previ per a con!gu- tants gaudeixin de benestar i de quali- dones. Tot i els avenços produïts en els rar el conjunt de polítiques que es duran tat de vida és una prioritat del govern darrers anys encara existeixen indica- a terme per la inclusió social. A partir municipal, i és en aquest sentit que el dors que demostren les di!cultats de dels vuit àmbits de la inclusió de!nits, Pla per a la Inclusió Social de Barcelo- les dones per harmonitzar la vida perso- s’ha fet una diagnosi sobre l’estat de la na 2012-2015 s’erigeix com el principal nal, familiar i laboral, per a la seva pro- qüestió, al qual s’hi afegeixen indica- instrument de lluita contra els factors moció en llocs directius i per a continuar dors demogrà!cs i indicadors sobre els d’exclusió que persisteixen a la ciutat. amb la seva carrera professional. Així, drets individuals i col·lectius. El gran sector de la població que se- s’observa que el nombre de dones amb gueix patint discriminacions són les estudis mitjans i superiors no es corres- Actualment l’augment de la taxa d’atur i dones. Tot i els avenços produïts en els pon al nombre de dones que ocupen cà- de la precarietat laboral posen en risc a darrers anys encara existeixen indica- rrecs de responsabilitat en els diferents moltes persones i famílies que cada ve- dors que demostren les di!cultats de tipus d’organitzacions. gada necessiten de més ajuts per a sor- les dones per harmonitzar la vida perso- 18 tir endavant. Una de les conseqüències nal, familiar i laboral, per a la seva pro- 19 Continua existint una important bre- d’aquesta desestabilització econòmica moció en llocs directius i per a continuar Qualitat de Vida, Qualitat de Vida, Igualtat i Esports txa salarial entre dones i homes tal i és la pèrdua de l’habitatge, factor que amb la seva carrera professional. Així, Igualtat i Esports com demostren les estadístiques de representar el 41% de les denúncies a deixa a moltes persones en condicions s’observa que el nombre de dones amb Familia i Serveis l’IDESCAT. Els contractes a temps par- l’OND el mateix any. El segon motiu amb vulnerables i amb un alt risc d’exclusió estudis mitjans i superiors no es corres- Familia i Serveis Socials cial, les reduccions de jornada i altres major índex de discriminació el formen social. L’alta taxa d’atur es converteix pon al nombre de dones que ocupen cà- Socials mesures de conciliació són utilitza- diferents col·lectius, entre els quals s’hi així mateix en una xifra alarmant pels rrecs de responsabilitat en els diferents Pla per a la Inclusió des majoritàriament per les dones. En troben les treballadores sexuals. joves, els quals veuen augmentar la tipus d’organitzacions. Pla per a la Inclusió Social de Barcelona Social de Barcelona 2012-2015 aquest sentit, s’observa que el per- precarietat laboral alhora que troben 2012-2015 centatge d’empreses que disposen de En aquest sentit, el poble gitano és un els estudis una opció cada vegada Continua existint una important bre- plans d’igualtat i que apliquen mesures dels col·lectius que segueix patint dis- menys atractiva, degut principalment a txa salarial entre dones i homes tal i de conciliació i teletreball són inferiors criminació. l’escassa perspectiva de futur. com demostren les estadístiques de al 50%. També es demostra la diferent l’IDESCAT. Els contractes a temps par- dedicació d’hores en tasques domès- El progressiu envelliment de la socie- cial, les reduccions de jornada i altres tiques i de cura dels !lls i de persones Segons l’Agència Europea de Drets tat posa de relleu la importància d’una mesures de conci- grans, així com en el temps d’oci i per- Fonamentals (FRA), a nivell estatal, adaptació de la ciutat per a la gent gran liació són utilitzades sonal disponible. s’observa que prop del 9% de la població així com la importància del desple- majoritàriament per gitana entre 7 i 15 anys no van a l’escola, gament de la Llei de la Dependència. les dones. En aquest En el cas de les dones que exerceixen la davant l’escàs 1% de la resta de la po- Aquest desplegament és vital per a les sentit, s’observa prostitució, la seva situació de vulnera- blació. La taxa de noies que !nalitzen persones amb discapacitat, les quals que el percentat- bilitat augmenta de forma exponencial. els estudis secundaris és tan sols del veuen persistir algunes barreres per a ge d’empreses que El 70% de les dones 15%. Respecte l’ocupació remunerada desenvolupar una vida autònoma. disposen de plans que l’exerceixen ho (excloent l’autoocupació), la dada gene- d’igualtat i que apli- fan explotades per ral de l’Estat espanyol se situa prop del Altres factors que hem de tenir en quen mesures de con- proxenetes i per xar- 42%, mentre que per la població gitana compte per valorar la inclusió i la co- ciliació i teletreball xes de trà!c de per- no arriba al 20%. En darrer lloc, el 90% hesió social rauen en el canvi de para- són inferiors al 50%. sones. de les persones gitanes viuen sota el digma migratori, el qual obliga a centrar També es demostra llindar de la pobresa. l’atenció en les polítiques d’integració i la diferent dedicació D’altra banda, per- deixar en un segon terme les polítiques d’hores en tasques sisteix la discrimina- Una anàlisi exhaustiva de la realitat a d’acollida. La immigració és el motiu de domèstiques i de cura ció per procedència, Barcelona és el pas previ per a con!gu- major font de discriminació segons re- dels !lls i de persones origen ètnic i cultural a la ciutat. Així, rar el conjunt de polítiques que es duran cull l’O!cina per la No Discriminació, fet grans, així com en el temps d’oci i perso- el 2011 l’O!cina per la No Discrimina- a terme per la inclusió social. A partir que denota la necessària implicació en nal disponible. ció (OND) va atendre 508 persones. Les dels vuit àmbits de la inclusió de!nits, polítiques d’integració. queixes eren atribuïdes en un 39% a en- s’ha fet una diagnosi sobre l’estat de la En el cas de les dones que exerceixen la titats i empreses privades i el 20% res- qüestió, al qual s’hi afegeixen indica- Tot plegat fa palesa la necessitat de prostitució, la seva situació de vulnera- tant a particulars. El motiu font de major dors demogrà!cs i indicadors sobre els seguir treballant per una Barcelona més bilitat augmenta de forma exponencial. discriminació és la immigració, que va inclusiva i cohesionada. La ciutat de les El 70% de les dones que l’exerceixen ho Normativa de comunicació per a publicacions internes 25 3.2.1 Interior amb cotes. DINA 4 (210x297mm). Pàgines 210 mm 210 mm 297 mm Normativa de comunicació per a publicacions internes 26 3.2.2 Interior amb cotes. DINA 4 (210x297mm). Cotes 15 mm 10 mm 10 mm 21 mm 60 mm 8,3 mm 8,3 mm 8,3 mm 8,3 mm 8,3 mm 119,5 mm 20 mm Normativa de comunicació per a publicacions internes 27 12,7 mm 15,3 mm 8 mm 20,5 mm 32 mm 4,1 mm 29,2 mm 10 mm 65,5 mm 12,7 mm 12,7 mm 65,5 mm 10 mm 29,2 mm 4,1 mm 32 mm 20,5 mm 8 mm 15,3 mm 12,7 mm 3.2.3 Interior amb cotes. DINA 4 (210x297mm). Esquema TÍTOL DE CAPÍTOL TÍTOL DE SECCIÓ TÍTOL DE SECCIÓ TÍTOL DE SECCIÓ TÍTOL DE SECCIÓ TEXT NUM. DE NUM. DE PLANA PLANA + + INFOR- INFOR- MACIÓ MACIÓ ÀMBIT, ÀMBIT, ETC... ETC... ESPAI PER A ESPAI PER A TEXT TEXT DESTACAT DESTACAT o IMATGES o IMATGES Normativa de comunicació per a publicacions internes 28 3.2.4 Interior amb cotes. DINA 4 (210x297mm). Texts Títol de capítol: Títol de secció: Akkurat Bold 14 pt Akkurat Bold 12 pt color vermell (primari) color gris 75% de negre 2. DIAGNOSI: FETS I TENDÈNCIES 2.0. 2.1. 2.2. Introducció Indicadors demogrà!cs Indicadors econòmicolaborals El Pla per a la Inclusió Social 2012-2015 La diferència entre el districte amb me- Les persones grans, en estar jubilades, (!gura 1). Prenent de referència Bar- Cos de text: s’emmarca en un context de crisi econò- nor esperança de vida (Ciutat Vella) i el acostumen a tenir uns ingressos mo- celona=100, s’observa que els barris Akkurat Bold 10 pt mica i !nancera que obliga, com ja s’ha districte amb major esperança de vida derats, sovint derivats de les pensions que disposen de renda molt alta, alta o color gris 75% de negre mencionat, a establir unes prioritats (Sarrià) és de 4,8 anys. Aquesta diferèn- públiques. La taxa de risc de pobresa mitjana-alta (les 3 primeres categories) per tal de poder mantenir una ciutat cia és més acusada entre els homes, ja abans de les transferències socials l’any són només 20 (d’un total de 73 barris), inclusiva que generi benestar per a tots que els de Ciutat Vella viuen una mitja- 2010 a Barcelona era gairebé el 80,4% mentre que els que disposen de rendes els seus residents. Per poder plantejar na de 5,3 anys menys que els de Sarrià per la gent gran (major de 65 anys). Però, mitjana-baixa, baixa o molt baixa (les l’estratègia a seguir, cal una anàlisi de- (taula 1). Cal subratllar que les diferèn- el suport de les transferències socials 3 darreres categories) són 53. El juny tallada sobre les dinàmiques de risc cies entre els districtes no es deuen a redueix aquesta xifra !ns al 19,4%. La de 2012, a Barcelona hi havia 110.521 Número de plana: d’exclusió social que s’estan generant, factors ambientals inherents a aquests, taxa de risc de pobresa és encara més persones a l’atur. Aquest es reparteix i sobre la manera que aquestes afecten sinó a les condicions socioeconòmiques elevada entre els infants i adolescents, de manera gairebé uniforme entre sexes Akkurat Bold 6 pt als barcelonins. Prenent com a referèn- d’alguns dels seus habitants. ja que després de totes les transferèn- (51,1% homes i 48,9% dones). No és tan color gris 75% de negre cia els indicadors demogrà!cs i els vuit cies arriba a més del 22% de la població. uniforme segons l’edat, ja que del total àmbits de la inclusió social mencionats De fet, mentre en el cas de la gent gran de persones aturades, el 50,4% són per- 29 en el marc conceptual, a continuació es la taxa de risc de pobresa baixa molt sones entre 25 i 44 anys; i el 44,1% per- 29 Àmbit d’actuació: presenta una diagnosi sobre l’estat de la després de les transferències socials sones aturades tenen 45 anys i més. Ara Akkurat Bold 7 pt Qualitat de Vida, Igualtat i Esports qüestió a la ciutat que ens servirà pos- (passant del 80,4% al 19,4%), no passa bé, s’ha de tenir en compte que la pobla- Qualitat de Vida, Igualtat i Esports color vermell (primari) teriorment per a de!nir els grans reptes el mateix amb el col·lectiu de menors de ció activa varia segons la franja d’edat, Familia i Serveis Socials de la inclusió. No obstant, cal advertir 16 anys, en què aquesta taxa passa del de forma que en realitat el percentatge Familia i Serveis que la següent diagnosi no pretén ser 29,1% al 22%. (Taula 4) El col·lectiu que d’aturats dins cada un dels col·lectius Socials Informació Extra: Pla per a la Inclusió Social de Barcelona un anuari estadístic. Presenta dades mostra menys risc es comprèn entre les pot ser molt o poc elevat (aquí s’analitza Akkurat Bold 7 pt 2012-2015 seleccionades i acotades que ens han edats de 16 a 64 anys, franja d’edat de sobre el valor absolut del total d’aturats Pla per a la Inclusió Social de Barcelona color gris 75% de negre permès focalitzar l’atenció en les princi- la població activa, que a Barcelona té un de Barcelona). 2012-2015 pals característiques envers la inclusió risc del 13,7%. social de la població de la ciutat. En referència al nivell educatiu, entre Títol general: Segons el sexe les diferències també el total d’aturats, gairebé el 70% dels Akkurat Bold 7 pt són notables: les dones tenen, de mit- aturats són persones amb baix nivell color gris 50% de negre jana, gairebé quatre punts percentuals formatiu (sense estudis o amb estudis més de risc que els homes; i la diferèn- primaris incomplerts, amb estudis pri- cia és especialment notable entre do- maris o amb estudis generals). També nes i homes de 65 anys o més, ja que les hi ha un percentatge elevat d’aturats taxes de risc són 28% i 21,3% respec- que tenen estudis universitaris (més tivament. (En aquest cas amb dades de del 16% del total d’aturats tenen un 2009). La taxa de risc de pobresa a Bar- títol universitari). Pel que fa a la nacio- celona l’any 2012 és del 20,9%. nalitat, tot i que les persones estrangeres Destacat: Barcelona té un Índex de Gini del 0,3, de representen el 21,1% Akkurat Bold 12 pt manera que mentre el 20% de la pobla- dels aturats, s’ha de color vermell (primari) ció amb el nivell econòmic més alt obté tenir en compte que la 6,22 vegades més ingressos que el 20% incidència de l’atur so- de la població amb el nivell econòmic bre aquest col·lectiu més baix. És notori observar que les és més forta, ja que desigualtats entre la població de nivell sobre el total de la adquisitiu més elevat respecte a la po- població de Barcelo- blació de nivell adquisitiu més baix de na representen un 17%, i a més són un la ciutat han augmentat durant la re- col·lectiu de població amb majors taxes cessió, ja que la mesura S80/20 el 2009 de població en edat de treballar que no és major que la del 2007 (4,97) (Taula 5). pas la població espanyola. Pel que fa a la distribució de la renda Pel que fa a la durada de la situació familiar disponible per càpita entre els d’atur hi ha una situació bastant polarit- diferents barris de Barcelona, existei- zada: per una banda el 44,2% d’aturats xen importants diferències territorials porten menys de 6 mesos en aquesta si- Normativa de comunicació per a publicacions internes 29 3.2.5 Interior amb cotes. DINA 4 (210x297mm). Imatges I Les imatges es poden Les imatges es poden enquadrar en l’espai enquadrar en l’espai de una columna dels destacats 2. DIAGNOSI: FETS I TENDÈNCIES 2.0. 2.1. 2.2. Introducció Indicadors demogrà!cs Indicadors econòmicolaborals El Pla per a la Inclusió Social 2012-2015 La diferència entre el districte amb me- Les persones grans, en estar jubilades, (!gura 1). Prenent de referència Bar- s’emmarca en un context de crisi econò- nor esperança de vida (Ciutat Vella) i el acostumen a tenir uns ingressos mo- celona=100, s’observa que els barris mica i !nancera que obliga, com ja s’ha districte amb major esperança de vida derats, sovint derivats de les pensions que disposen de renda molt alta, alta o mencionat, a establir unes prioritats (Sarrià) és de 4,8 anys. Aquesta diferèn- públiques. La taxa de risc de pobresa mitjana-alta (les 3 primeres categories) per tal de poder mantenir una ciutat cia és més acusada entre els homes, ja abans de les transferències socials l’any són només 20 (d’un total de 73 barris), inclusiva que generi benestar per a tots que els de Ciutat Vella viuen una mitja- 2010 a Barcelona era gairebé el 80,4% mentre que els que disposen de rendes els seus residents. Per poder plantejar na de 5,3 anys menys que els de Sarrià per la gent gran (major de 65 anys). Però, mitjana-baixa, baixa o molt baixa (les l’estratègia a seguir, cal una anàlisi de- (taula 1). Cal subratllar que les diferèn- el suport de les transferències socials 3 darreres categories) són 53. El juny tallada sobre les dinàmiques de risc cies entre els districtes no es deuen a redueix aquesta xifra !ns al 19,4%. La de 2012, a Barcelona hi havia 110.521 d’exclusió social que s’estan generant, factors ambientals inherents a aquests, taxa de risc de pobresa és encara més persones a l’atur. Aquest es reparteix i sobre la manera que aquestes afecten sinó a les condicions socioeconòmiques elevada entre els infants i adolescents, de manera gairebé uniforme entre sexes als barcelonins. Prenent com a referèn- d’alguns dels seus habitants. ja que després de totes les transferèn- (51,1% homes i 48,9% dones). No és tan cia els indicadors demogrà!cs i els vuit cies arriba a més del 22% de la població. uniforme segons l’edat, ja que del total àmbits de la inclusió social mencionats Pel que fa a la distribució de la renda De fet, mentre en el cas de la gent gran de persones aturades, el 50,4% són per- 30 en el marc conceptual, a continuació es familiar disponible per càpita entre els la taxa de risc de pobresa baixa molt sones entre 25 i 44 anys; i el 44,1% per- 30 presenta una diagnosi sobre l’estat de la diferents barris de Barcelona, existei- després de les transferències socials sones aturades tenen 45 anys i més. Ara Qualitat de Vida, Igualtat i Esports qüestió a la ciutat que ens servirà pos- xen importants diferències territorials (passant del 80,4% al 19,4%), no passa bé, s’ha de tenir en compte que la pobla- Qualitat de Vida, Igualtat i Esports teriorment per a de!nir els grans reptes (!gura 1). Prenent de referència Bar- el mateix amb el col·lectiu de menors de ció activa varia segons la franja d’edat, Familia i Serveis Socials de la inclusió. No obstant, cal advertir celona=100, s’observa que els barris 16 anys, en què aquesta taxa passa del de forma que en realitat el percentatge Familia i Serveis que la següent diagnosi no pretén ser que disposen de renda molt alta, alta o 29,1% al 22%. (Taula 4) El col·lectiu que d’aturats dins cada un dels col·lectius Socials Pla per a la Inclusió Social de Barcelona un anuari estadístic. Presenta dades mitjana-alta (les 3 primeres categories) mostra menys risc es comprèn entre les pot ser molt o poc elevat (aquí s’analitza 2012-2015 seleccionades i acotades que ens han són només 20 (d’un total de 73 barris), edats de 16 a 64 anys, franja d’edat de sobre el valor absolut del total d’aturats Pla per a la Inclusió Social de Barcelona permès focalitzar l’atenció en les princi- mentre que els que disposen de rendes la població activa, que a Barcelona té un de Barcelona). 2012-2015 pals característiques envers la inclusió mitjana-baixa, baixa o molt baixa (les risc del 13,7%. social de la població de la ciutat. 3 darreres categories) són 53. El juny En referència al nivell educatiu, entre de 2012, a Barcelona hi havia 110.521 Segons el sexe les diferències també el total d’aturats, gairebé el 70% dels persones a l’atur. Aquest es reparteix són notables: les dones tenen, de mit- aturats són persones amb baix nivell de manera gairebé uniforme entre sexes jana, gairebé quatre punts percentuals formatiu (sense estudis o amb estudis (51,1% homes i 48,9% dones). No és tan més de risc que els homes; i la diferèn- primaris incomplerts, amb estudis pri- uniforme segons l’edat, ja que del total cia és especialment notable entre do- maris o amb estudis generals). També de persones aturades, el 50,4% són nes i homes de 65 anys o més, ja que les hi ha un percentatge elevat d’aturats persones entre 25 i 44 anys; i el 44,1% taxes de risc són 28% i 21,3% respec- que tenen estudis universitaris (més del persones aturades tenen 45 anys i més. tivament. (En aquest cas amb dades de 16% del total d’aturats 2009). La taxa de risc de pobresa a Bar- tenen un títol universi- celona l’any 2012 és del 20,9%. tari). Pel que fa a la na- cionalitat, tot i que les Barcelona té un Índex de Gini del 0,3, de persones estrangeres manera que mentre el 20% de la pobla- representen el 21,1% ció amb el nivell econòmic més alt obté dels aturats, s’ha de 6,22 vegades més ingressos que el 20% tenir en compte que la de la població amb el nivell econòmic incidència de l’atur so- més baix. És notori observar que les bre aquest col·lectiu desigualtats entre la població de nivell és més forta, ja que adquisitiu més elevat respecte a la po- sobre el total de la blació de nivell adquisitiu més baix de població de Barcelona la ciutat han augmentat durant la re- representen un 17%, i cessió, ja que la mesura S80/20 el 2009 a més són un col·lectiu és major que la del 2007 (4,97) (Taula 5). de població amb ma- jors taxes de població Pel que fa a la distribució de la renda en edat de treballar que no pas la pobla- familiar disponible per càpita entre els ció espanyola. diferents barris de Barcelona, existei- xen importants diferències territorials Pel que fa a la durada de la situació Normativa de comunicació per a publicacions internes 30 3.2.6 Interior amb cotes. DINA 4 (210x297mm). Imatges II Les imatges es poden Les grà!ques poden ocupar el enquadrar en l’espai mateix espai que les imatges de dues columnes (exemple de dues columnes) 2. DIAGNOSI: FETS I TENDÈNCIES 2.0. 2.1. 2.2. Introducció Indicadors demogrà!cs Indicadors econòmicolaborals El Pla per a la Inclusió Social 2012-2015 Presenta dades seleccionades i aco- Les persones grans, en estar jubilades, taxes de risc són 28% i 21,3% respec- s’emmarca en un context de crisi econò- tades que ens han permès focalitzar acostumen a tenir uns ingressos mo- tivament. (En aquest cas amb dades de mica i !nancera que obliga, com ja s’ha l’atenció en les principals característi- derats, sovint derivats de les pensions 2009). La taxa de risc de pobresa a Bar- mencionat, a establir unes prioritats ques envers la inclusió social de la po- públiques. La taxa de risc de pobresa celona l’any 2012 és del 20,9%. Barcelo- per tal de poder mantenir una ciutat blació de la ciutat. abans de les transferències socials l’any na té un Índex de Gini del 0,3, de manera inclusiva que generi benestar per a tots La diferència entre el districte amb me- 2010 a Barcelona era gairebé el 80,4% que mentre el 20% de la població amb el els seus residents. Per poder plantejar nor esperança de vida (Ciutat Vella) i el per la gent gran (major de 65 anys). Però, nivell econòmic més alt obté 6,22 vega- l’estratègia a seguir, cal una anàlisi de- districte amb major esperança de vida el suport de les transferències socials des més ingressos que el 20% de la po- tallada sobre les dinàmiques de risc (Sarrià) és de 4,8 anys. Aquesta diferèn- redueix aquesta xifra !ns al 19,4%. La blació amb el nivell econòmic més baix. d’exclusió social que s’estan generant, cia és més acusada entre els homes, ja taxa de risc de pobresa és encara més És notori observar que les desigualtats i sobre la manera que aquestes afecten que els de Ciutat Vella viuen una mitja- elevada entre els infants i adolescents, entre la població de nivell adquisitiu als barcelonins. Prenent com a referèn- na de 5,3 anys menys que els de Sarrià ja que després de totes les transferèn- més elevat respecte a la població de ni- cia els indicadors demogrà!cs i els vuit (taula 1). Cal subratllar que les diferèn- cies arriba a més del 22% de la població. vell adquisitiu més baix de la ciutat han àmbits de la inclusió social mencionats cies entre els districtes no es deuen a De fet, mentre en el cas de la gent gran augmentat durant la recessió, ja que la 31 en el marc conceptual, a continuació es factors ambientals inherents a aquests, la taxa de risc de pobresa baixa molt mesura S80/20 el 2009 és major que la 31 presenta una diagnosi sobre l’estat de la sinó a les condicions socioeconòmiques després de les transferències socials del 2007 (4,97) (Taula 5). Qualitat de Vida, Igualtat i Esports qüestió a la ciutat que ens servirà pos- d’alguns dels seus habitants. (passant del 80,4% al 19,4%), no passa Qualitat de Vida, Igualtat i Esports teriorment per a de!nir els grans reptes el mateix amb el col·lectiu de menors de Pel que fa a la distribució de la renda Familia i Serveis Socials de la inclusió. 16 anys, en què aquesta taxa passa del familiar disponible per càpita entre els Familia i Serveis 29,1% al 22%. (Taula 4) El col·lectiu que diferents barris de Barcelona, existei- Socials Pla per a la Inclusió Social de Barcelona mostra menys risc es comprèn entre les xen importants diferències territorials 2012-2015 edats de 16 a 64 anys, franja d’edat de (!gura 1). Prenent de referència Bar- Pla per a la Inclusió Social de Barcelona la població activa, que a Barcelona té un celona=100, s’observa que els barris 2012-2015 risc del 13,7%. que disposen de renda molt alta, alta o mitjana-alta (les 3 primeres categories) Segons el sexe les diferències també són només 20 (d’un total de 73 barris), són notables: les dones tenen, de mit- mentre que els que disposen de rendes jana, gairebé quatre punts percentuals mitjana-baixa, baixa o molt baixa (les més de risc que els homes; i la diferèn- 3 darreres categories) són 53. El juny cia és especialment notable entre do- de 2012, a Barcelona hi havia 110.521 nes i homes de 65 anys o més, ja que les persones a l’atur. Aquest es reparteix Taula 3: Reagrupament familiar i arrelament social. Barcelona 2008-2011 Abans de totes les Després de pensions i Després de totes les transferències abans les transferències transferències Barcelona Catalunya Barcelona Barcelona Catalunya Barcelona Homes 34,2 84,4 22,6 21,4 20,9 29,1 39,8 88,7 27,8 26,4 26,9 31,4 19,2 23 17,7 19,2 16 22 Dones 26 18,5 21,3 23,7 19,9 23,7 14,1 40,6 77,6 37,5 29,1 25,7 18,5 43,5 84,2 41,6 32,5 32,8 Font: Direcció d'Immigració. Ajuntament de Barcelona. Normativa de comunicació per a publicacions internes 31 3.2.7 Interior amb cotes. DINA 4 (210x297mm). Excepcions acceptades I 6mm 6mm El text es pot disposar En cas de publicacions amb moltes en una sola columna págines, es permet desplaçar el bloc de contingut 6mm per a millor llegibilitat. 2. DIAGNOSI: FETS I TENDÈNCIES 2.0. 2.2. Introducció Indicadors econòmicolaborals El Pla per a la Inclusió Social 2012-2015 s’emmarca en un context de crisi econòmica i Les persones grans, en estar jubilades, taxes de risc són 28% i 21,3% respec- !nancera que obliga, com ja s’ha mencionat, a establir unes prioritats per tal de poder acostumen a tenir uns ingressos mo- tivament. (En aquest cas amb dades de mantenir una ciutat inclusiva que generi benestar per a tots els seus residents. Per derats, sovint derivats de les pensions 2009). La taxa de risc de pobresa a Bar- poder plantejar l’estratègia a seguir, cal una anàlisi detallada sobre les dinàmiques públiques. La taxa de risc de pobresa celona l’any 2012 és del 20,9%. Barcelo- de risc d’exclusió social que s’estan generant, i sobre la manera que aquestes afecten abans de les transferències socials l’any na té un Índex de Gini del 0,3, de manera als barcelonins. Prenent com a referència els indicadors demogrà!cs i els vuit àmbits 2010 a Barcelona era gairebé el 80,4% que mentre el 20% de la població amb el de la inclusió social mencionats en el marc conceptual, a continuació es presenta una per la gent gran (major de 65 anys). Però, nivell econòmic més alt obté 6,22 vega- diagnosi sobre l’estat de la qüestió a la ciutat que ens servirà posteriorment per a de- el suport de les transferències socials des més ingressos que el 20% de la po- !nir els grans reptes de la inclusió. No obstant, cal advertir que la següent diagnosi no redueix aquesta xifra !ns al 19,4%. La blació amb el nivell econòmic més baix. pretén ser un anuari estadístic. Presenta dades seleccionades i acotades que ens han taxa de risc de pobresa és encara més És notori observar que les desigualtats permès focalitzar l’atenció en les principals característiques envers la inclusió social elevada entre els infants i adolescents, entre la població de nivell adquisitiu de la població de la ciutat. ja que després de totes les transferèn- més elevat respecte a la població de ni- cies arriba a més del 22% de la població. vell adquisitiu més baix de la ciutat han La diferència entre el districte amb menor esperança de vida (Ciutat Vella) i el districte De fet, mentre en el cas de la gent gran augmentat durant la recessió, ja que la 32 amb major esperança de vida (Sarrià) és de 4,8 anys. Aquesta diferència és més acu- la taxa de risc de pobresa baixa molt mesura S80/20 el 2009 és major que la 32 sada entre els homes, ja que els de Ciutat Vella viuen una mitjana de 5,3 anys menys després de les transferències socials del 2007 (4,97) (Taula 5). Qualitat de Vida, Igualtat i Esports que els de Sarrià (taula 1). Cal subratllar que les diferències entre els districtes no es (passant del 80,4% al 19,4%), no passa Qualitat de Vida, Igualtat i Esports deuen a factors ambientals inherents a aquests, sinó a les condicions socioeconòmi- el mateix amb el col·lectiu de menors de Pel que fa a la distribució de la renda Familia i Serveis Socials ques d’alguns dels seus habitants. 16 anys, en què aquesta taxa passa del familiar disponible per càpita entre els Familia i Serveis Pel que fa a la distribució de la renda familiar disponible per càpita entre els diferents 29,1% al 22%. (Taula 4) El col·lectiu que diferents barris de Barcelona, existei- Socials Pla per a la Inclusió Social de Barcelona barris de Barcelona, existeixen importants diferències territorials (!gura 1). Prenent de mostra menys risc es comprèn entre les xen importants diferències territorials 2012-2015 referència Barcelona=100, s’observa que els barris que disposen de renda molt alta, edats de 16 a 64 anys, franja d’edat de (!gura 1). Prenent de referència Bar- Pla per a la Inclusió Social de Barcelona alta o mitjana-alta (les 3 primeres categories) són només 20 (d’un total de 73 barris), la població activa, que a Barcelona té un celona=100, s’observa que els barris 2012-2015 mentre que els que disposen de rendes mitjana-baixa, baixa o molt baixa (les 3 darre- risc del 13,7%. que disposen de renda molt alta, alta o res categories) són 53. El juny de 2012, a Barcelona hi havia 110.521 persones. L’atur. mitjana-alta (les 3 primeres categories) Aquest es reparteix de manera gairebé uniforme entre sexes (51,1% homes i 48,9% do- Segons el sexe les diferències també són només 20 (d’un total de 73 barris), nes). No és tan uniforme segons l’edat, ja que del total de persones aturades, el 50,4% són notables: les dones tenen, de mi- mentre que els que disposen de rendes són persones entre 25 i 44 anys; i el 44,1% persones aturades tenen 45 anys i més. tjana, gairebé quatre punts percentuals mitjana-baixa, baixa o molt baixa (les Ara bé, s’ha de tenir en compte que la població activa varia segons la franja d’edat, de més de risc que els homes; i la diferèn- 3 darreres categories) són 53. El juny forma que en realitat el percentatge d’aturats dins cada un dels col·lectius pot ser molt cia és especialment notable entre do- de 2012, a Barcelona hi havia 110.521 o poc elevat (aquí s’analitza sobre el valor absolut del total d’aturats de Barcelona). nes i homes de 65 anys o més, ja que les persones a l’atur. Aquest es reparteix En referència al nivell educatiu, entre el total d’aturats, gairebé el 70% dels aturats són persones amb baix nivell formatiu (sense estudis o amb estudis primaris incomplerts, amb estudis primaris o amb estudis generals). També hi ha un percentatge elevat d’aturats que tenen estudis universitaris (més del 16% del total d’aturats tenen un títol Taula 3: Reagrupament familiar i arrelament social. Barcelona 2008-2011 universitari). Pel que fa a la nacionalitat, tot i que les persones estrangeres representen el 21,1% dels aturats, s’ha de tenir en compte que la incidència de l’atur sobre aquest col·lectiu és més forta, ja que sobre el total de la població de Barcelona representen Abans de totes les Després de pensions i Després de totes les un 17%, i a més són un col·lectiu de població amb majors taxes de població en edat de transferències abans les transferències transferències treballar que no pas la població espanyola. Barcelona Catalunya Barcelona Barcelona Catalunya Barcelona Homes 34,2 84,4 22,6 21,4 20,9 29,1 39,8 88,7 27,8 26,4 26,9 31,4 19,2 23 17,7 19,2 16 22 Dones 26 18,5 21,3 23,7 19,9 23,7 14,1 40,6 77,6 37,5 29,1 25,7 18,5 43,5 84,2 41,6 32,5 32,8 Font: Direcció d'Immigració. Ajuntament de Barcelona. 6mm 6mm Normativa de comunicació per a publicacions internes 32 3.2.8 Interior amb cotes. DINA 4 (210x297mm). Excepcions acceptades II Es pot fer servir un cos de text Es poden fer servir colors per a superior a 10 (12, o 12 punts) separar apartats. 2. DIAGNOSI: FETS I TENDÈNCIES 2.0. 2.1. 2.2. Introducció Indicadors demogrà!cs Indicadors econòmicolaborals El Pla per a la Inclusió Social 2012- El juny de 2012, a Barcelona hi Les persones grans, en estar jubilades, la renda familiar disponible per càpita 2015 s’emmarca en un context de havia 110.521 persones. L’atur. acostumen a tenir uns ingressos mo- entre els diferents barris de Barcelona, crisi econòmica i !nancera que Aquest es reparteix de mane- derats, sovint derivats de les pensions existeixen importants diferències terri- obliga, com ja s’ha mencionat, a ra gairebé uniforme entre sexes públiques. La taxa de risc de pobresa torials (!gura 1). Prenent de referència establir unes prioritats per tal de (51,1% homes i 48,9% dones). No abans de les transferències socials Barcelona=100, s’observa que els barris poder mantenir una ciutat inclusi- és tan uniforme segons l’edat, ja l’any 2010 a Barcelona era gairebé el que disposen de renda molt alta, alta o va que generi benestar per a tots que del total de persones atura- 80,4% per la gent gran (major de 65 mitjana-alta (les 3 primeres categories) els seus residents. Per poder plan- des, el 50,4% són persones entre anys). Però, el suport de les transferèn- són només 20 (d’un total de 73 barris), cies socials redueix aquesta xifra !ns mentre que els que disposen de rendes tejar l’estratègia a seguir, cal una 25 i 44 anys; i el 44,1% persones al 19,4%. mitjana-baixa, baixa o molt baixa (les 3 anàlisi detallada sobre les dinàmi- aturades tenen 45 anys i més. Ara darreres categories) són 53. El juny de ques de risc d’exclusió social que bé, s’ha de tenir en compte que 2012, a Barcelona hi havia 110.521 per- s’estan generant, i sobre la manera la població activa varia segons la Indicadors econòmics sones a l’atur. que aquestes afecten als barcelo- franja d’edat, de forma que en rea- 33 nins. Prenent com a referència els litat el percentatge d’aturats dins 33 Segons el sexe les diferències també indicadors demogrà!cs i els vuit cada un dels col·lectius pot ser són notables: les dones tenen, de mi- Indicadors educatius Qualitat de Vida, Igualtat i Esports àmbits de la inclusió social men- molt o poc elevat (aquí s’analitza Qualitat de Vida, tjana, gairebé quatre punts percentuals Igualtat i Esports cionats en el marc conceptual, a sobre el valor absolut del total més de risc que els homes; i la diferèn- En referència al nivell educatiu, entre Familia i Serveis Socials continuació es presenta una diag- d’aturats de Barcelona). cia és especialment notable entre do- el total d’aturats, gairebé el 70% dels Familia i Serveis Pla per a la Inclusió nosi sobre l’estat de la qüestió a la nes i homes de 65 anys o més, ja que les aturats són persones amb baix nivell Socials Social de Barcelona ciutat que ens servirà posterior- En referència al nivell educatiu, taxes de risc són 28% i 21,3% respec- formatiu (sense estudis o amb estudis 2012-2015 Pla per a la Inclusió ment per a de!nir els grans rep- entre el total d’aturats, gairebé tivament. (En aquest cas amb dades de primaris incomplerts, amb estudis pri- Social de Barcelona tes de la inclusió. No obstant, cal el 70% dels aturats són persones 2009). La taxa de risc de pobresa a Bar- maris o amb estudis generals). També 2012-2015 advertir que la següent diagnosi amb baix nivell formatiu (sense celona l’any 2012 és del 20,9%. Barcelo- hi ha un percentatge elevat d’aturats no pretén ser un anuari estadístic. estudis o amb estudis primaris na té un Índex de Gini del 0,3, de manera que tenen estudis universitaris (més del Presenta dades seleccionades i incomplerts, amb estudis primaris que mentre el 20% de la població amb el 16% del total d’aturats tenen un títol acotades que ens han permès fo- o amb estudis generals). També hi nivell econòmic més alt obté 6,22 vega- universitari). Pel que fa a la nacionali- des més ingressos que el 20% de la po- tat, tot i que les persones estrangeres calitzar l’atenció en les principals ha un percentatge elevat d’aturats blació amb el nivell econòmic més baix. representen el 21,1% dels aturats, s’ha característiques envers la inclusió que tenen estudis universitaris És notori observar que les desigualtats de tenir en compte que la incidència social de la població de la ciutat. (més del 16% del total d’aturats entre la població de nivell adquisitiu de l’atur sobre aquest col·lectiu és més tenen un títol universitari). Pel que més elevat respecte a la població de ni- forta, ja que sobre el total de la població La diferència entre el districte fa a la nacionalitat, tot i que les vell adquisitiu més baix de la ciutat han de Barcelona representen un 17%, i a amb menor esperança de vida persones estrangeres represen- augmentat durant la recessió, ja que la més són un col·lectiu de població amb (Ciutat Vella) i el districte amb ten el 21,1% dels aturats, s’ha de mesura S80/20 el 2009 és major que la majors taxes de població en edat de tre- major esperança de vida (Sarrià) tenir en compte que la incidència del 2007 (4,97) (Taula 5). ballar que no pas la població espanyola. és de 4,8 anys. Aquesta diferència de l’atur sobre aquest col·lectiu és més acusada entre els homes, és més forta, ja que sobre el to- La taxa de risc de pobresa és encara ja que els de Ciutat Vella viuen una tal de la població de Barcelona més elevada entre els infants i ado- Indicadors socials mitjana de 5,3 anys menys que els representen un 17%, i a més són lescents, ja que després de totes les de Sarrià (taula 1). Cal subratllar un col·lectiu de població amb ma- transferències arriba a més del 22% Pel que fa a la durada de la situació que les diferències entre els dis- jors taxes de població en edat de de la població. De fet, mentre en el cas d’atur hi ha una situació bastant polarit- trictes no es deuen a factors am- treballar que no pas la població de la gent gran la taxa de risc de po- zada: per una banda el 44,2% d’aturats bresa baixa molt després de les trans- bientals inherents a aquests, sinó espanyola. porten menys de 6 mesos en aquesta si- ferències socials (passant del 80,4% a les condicions socioeconòmi- tuació, però el 36% porten més d’un any al 19,4%), no passa el mateix amb el ques d’alguns dels seus habitants. en atur. Aquesta darrera xifra és preo- col·lectiu de menors de 16 anys, en què cupant, doncs les conseqüències ne- aquesta taxa passa del 29,1% al 22%. gatives de la situació d’atur s’agreugen (Taula 4) El col·lectiu que mostra menys a mesura que augmenta la seva durada risc es comprèn entre les edats de 16 a (les possibilitats de tornar a trobar fei- 64 anys. Pel que fa a la distribució de na, el malestar personal, etc.). Normativa de comunicació per a publicacions internes 33 3.3.1 Interior amb cotes. DINA 5 (148x210mm). Cotes 11 mm 7 mm 7,5 mm 15 mm 42 mm 5,8 mm 5,8 mm 5,8 mm 5,8 mm 5,8 mm 84,5 mm 14 mm Normativa de comunicació per a publicacions internes 34 9 mm 11 mm 5,5 mm 14,5 mm 22,5 mm 3 mm 20 mm 7 mm 46 mm 9 mm 9 mm 46 mm 7 mm 20 mm 3 mm 22,5 mm 14,5 mm 5,5 mm 11 mm 9 mm 3.3.2 Interior amb cotes. DINA 5 (148x210mm). Texts Títol de capítol: Títol de secció: Akkurat Bold 10 pt Akkurat Bold 8 pt color vermell (primari) color gris 75% de negre 2. DIAGNOSI: FETS I TENDÈNCIES 2.0. 2.1. 2.2. Introducció Indicadors demogrà!cs Indicadors econòmicolaborals Cos de text: El Pla per a la Inclusió Social 2012-2015 La diferència entre el districte amb menor Les persones grans, en estar jubilades, l’atur. Aquest es reparteix de manera gairebé Akkurat Bold 8 pt s’emmarca en un context de crisi econòmica esperança de vida (Ciutat Vella) i el districte acostumen a tenir uns ingressos moderats, uniforme entre sexes (51,1% homes i 48,9% i !nancera que obliga, com ja s’ha mencio- amb major esperança de vida (Sarrià) és de sovint derivats de les pensions públiques. La dones). No és tan uniforme segons l’edat, ja color gris 75% de negre nat, a establir unes prioritats per tal de po- 4,8 anys. Aquesta diferència és més acusada taxa de risc de pobresa abans de les trans- que del total de persones aturades, el 50,4% der mantenir una ciutat inclusiva que generi entre els homes, ja que els de Ciutat Vella ferències socials l’any 2010 a Barcelona era són persones entre 25 i 44 anys; i el 44,1% benestar per a tots els seus residents. Per viuen una mitjana de 5,3 anys menys que gairebé el 80,4% per la gent gran (major de persones aturades tenen 45 anys i més. Ara poder plantejar l’estratègia a seguir, cal una els de Sarrià (taula 1). Cal subratllar que les 65 anys). Però, el suport de les transferèn- bé, s’ha de tenir en compte que la població anàlisi detallada sobre les dinàmiques de diferències entre els districtes no es deuen a cies socials redueix aquesta xifra !ns al activa varia segons la franja d’edat, de forma risc d’exclusió social que s’estan generant, factors ambientals inherents a aquests, sinó 19,4%. La taxa de risc de pobresa és encara que en realitat el percentatge d’aturats dins Número de plana: i sobre la manera que aquestes afecten als a les condicions socioeconòmiques d’alguns més elevada entre els infants i adolescents, cada un dels col·lectius pot ser molt o poc barcelonins. Prenent com a referència els dels seus habitants. ja que després de totes les transferències elevat (aquí s’analitza sobre el valor absolut Akkurat Bold 5,5 pt indicadors demogrà!cs i els vuit àmbits arriba a més del 22% de la població. De fet, del total d’aturats de Barcelona). de la inclusió social mencionats en el marc mentre en el cas de la gent gran la taxa de color gris 75% de negre conceptual, a continuació es presenta una risc de pobresa baixa molt després de les En referència al nivell educatiu, entre el total diagnosi sobre l’estat de la qüestió a la transferències socials (passant del 80,4% al d’aturats, gairebé el 70% dels aturats són 35 ciutat que ens servirà posteriorment per 19,4%), no passa el mateix amb el col·lectiu persones amb baix nivell formatiu (sense 35 Àmbit d’actuació: a de!nir els grans reptes de la inclusió. No de menors de 16 anys, en què aquesta estudis o amb estudis primaris incomplerts, Qualitat de Vida, obstant, cal advertir que la següent diagnosi taxa passa del 29,1% al 22%. (Taula 4) El amb estudis primaris o amb estudis gene- Qualitat de Vida, Akkurat Bold 6 pt Igualtat i Esports no pretén ser un anuari estadístic. Presenta col·lectiu que mostra menys risc es comprèn rals). També hi ha un percentatge elevat Igualtat i Esports dades seleccionades i acotades que ens han entre les edats de 16 a 64 anys, franja d’edat d’aturats que tenen estudis universitaris color vermell (primari) Familia i Serveis Socials permès focalitzar l’atenció en les principals de la població activa, que a Barcelona té un (més del 16% del total d’aturats tenen un Familia i Serveis Socials Pla per a la Inclusió característiques envers la inclusió social de risc del 13,7%. títol universitari). Pel que fa a la naciona- Social de Barcelona la població de la ciutat. litat, tot i que les persones estrangeres Informació Extra: 2012-2015 Segons el sexe les diferències també són no- representen el 21,1% dels aturats, s’ha de Pla per a la Inclusió Social de Barcelona tables: les dones tenen, de mitjana, gairebé tenir en compte que la incidència de l’atur 2012-2015 Akkurat Bold 6 pt quatre punts percentuals més de risc que els sobre aquest col·lectiu és més forta, ja que homes; i la diferència és especialment nota- sobre el total de la població de Barcelona re- color gris 75% de negre ble entre dones i homes de 65 anys o més, ja presenten un 17%, i a més són un col·lectiu que les taxes de risc són 28% i 21,3% res- de població amb majors taxes de població pectivament. (En aquest cas amb dades de en edat de treballar que no pas la població Títol general: 2009). La taxa de risc de pobresa a Barcelona espanyola. l’any 2012 és del 20,9%. Akkurat Bold 6 pt Pel que fa a la durada de la situació d’atur hi Barcelona té un Índex de Gini del 0,3, de ma- ha una situació bastant polaritzada: per una color gris 50% de negre nera que mentre el 20% de la població amb banda el 44,2% d’aturats porten menys de 6 el nivell econòmic més alt obté 6,22 vegades mesos en aquesta situació, però el 36% por- més ingressos que el 20% de la població ten més d’un any en atur. Aquesta darrera xi- amb el nivell econòmic més baix. És notori fra és preocupant, doncs observar que les desigualtats entre la pobla- les conseqüències nega- ció de nivell adquisitiu més elevat respecte a tives de la situació d’atur la població de nivell adquisitiu més baix de s’agreugen a mesura que la ciutat han augmentat durant la recessió, augmenta la seva dura- Destacat: ja que la mesura S80/20 el 2009 és major da (les possibilitats de que la del 2007 (4,97) (Taula 5). tornar a trobar feina, el Akkurat Bold 9 pt malestar personal, etc.). color vermell (primari) Pel que fa a la distribució de la renda fami- liar disponible per càpita entre els diferents El Pla per a la Inclu- barris de Barcelona, existeixen importants sió Social 2012-2015 diferències territorials (!gura 1). Prenent s’emmarca en un context de crisi econòmica de referència Barcelona=100, s’observa que i !nancera que obliga, com ja s’ha mencio- els barris que disposen de renda molt alta, nat, a establir unes prioritats per tal de po- alta o mitjana-alta (les 3 primeres catego- der mantenir una ciutat inclusiva que generi ries) són només 20 (d’un total de 73 barris), benestar per a tots els seus residents. Per mentre que els que disposen de rendes poder plantejar l’estratègia a seguir, cal una mitjana-baixa, baixa o molt baixa (les 3 da- anàlisi detallada sobre les dinàmiques de rreres categories) són 53. El juny de 2012, risc d’exclusió social que s’estan generant, i a Barcelona hi havia 110.521 persones a sobre la manera que aquestes afecten als Normativa de comunicació per a publicacions internes 35 Normativa de comunicació per a publicacions internes Per a qualsevol informació o consulta sobre el contingut i ús d’aquest capítol podeu consultar: identitat_gra!ca@bcn.cat Versió 1.1 12/04/2013