Comerç creatiu i innovador 2006 Anàlisi de casos Determinació de bones pràctiques Comerç creatiu i innovador Comerç creatiu i innovador Anàlisi de casos Determinació de bones pràctiques Edita: Ajuntament de Barcelona Regidoria de Comerç Autors: Ramon Cosialls i Ferrer Margarita Méndez Díaz (Polikeia Consultors) Producció Editorial: Disseny i impressió: Uan·Tu·Tri Dip. Legal: B-29254-2007 Comerç creatiu i innovador I Anàlisi de casos I Determinació de bones pràctiques Índex 1. INTRODUCCIÓ.....................................................................................................................................................7 1.1 Descripció general ........................................................................................................................................7 1.2 L’aproximació................................................................................................................................................8 2. COMERÇ I INNOVACIÓ.......................................................................................................................................9 2.1 La ciutat creativa...........................................................................................................................................9 2.1.1 Contextualització..................................................................................................................................9 2.1.2 Ciutats i creativitat .............................................................................................................................10 2.1.3 Un exemple: Londres ........................................................................................................................11 2.2 Creativitat i innovació a l’empresa ...........................................................................................................14 2.2.1 La innovació a l’empresa ..................................................................................................................17 2.3 Creativitat i innovació al sector comercial ...............................................................................................19 2.3.1 El comerç creatiu ...............................................................................................................................19 3. LA ZONA D’ESTUDI ..........................................................................................................................................22 3.1 El Born .........................................................................................................................................................22 3.2 El Gòtic ........................................................................................................................................................24 3.3 El Raval ........................................................................................................................................................26 4. ANÀLISI DE L’OFERTA ......................................................................................................................................28 4.1 Comerç minorista .......................................................................................................................................28 4.2 Comerç majorista .......................................................................................................................................33 4.3 Serveis .........................................................................................................................................................37 5. EL COMERÇ CREATIU I INNOVADOR A LA ZONA D’ESTUDI ......................................................................42 5.1 Cens de comerços creatius i innovadors .................................................................................................43 5.1.1 El Born ................................................................................................................................................43 5.1.2 El Gòtic ...............................................................................................................................................44 5.1.3 El Raval ...............................................................................................................................................45 5.2 Bones pràctiques ........................................................................................................................................45 5.2.1 El Born ................................................................................................................................................46 5.2.2 El Gòtic ...............................................................................................................................................50 5.2.3 El Raval ...............................................................................................................................................53 6. ANÀLISI DE LA DEMANDA ..............................................................................................................................62 6.1 Anàlisi demogràfica ..................................................................................................................................62 6.2 Anàlisi quantitativa.....................................................................................................................................70 7. CONCLUSIONS GENERALS.............................................................................................................................97 BIBLIOGRAFIA .....................................................................................................................................................100 TRADUCCIONES .................................................................................................................................................101 TRANSLATIONS ..................................................................................................................................................108 3 Barcelona és una ciutat mediterrània i emprenedora on el comerç ha tingut i té un paper molt important. No només la capacitat i l’ambició comercial estan impreses en el codi genètic de la ciutat des de fa segles, sinó que, en les últimes dècades, Barcelona ha sabut construir un model de comerç propi i que està molt vinculat a la vida dels barris. Un comerç, doncs, lligat al benestar, al ritme pausat, a la proximitat que fa de cada barri una extensió amable del nostre àmbit privat. Però, al mateix temps, el comerç de Barcelona és capaç de seduir per la seva modernitat, per la qualitat, per la capacitat de crear i imposar tendències. La tradició i la modernitat s’alien per configurar una oferta atractiva per als barcelonins i també per als milers, milions de visitants que la ciutat rep cada any. Els carrers, el clima, l’amabilitat de la gent constitueixen un escenari immillorable per combinar en una passejada la curiositat cultural, la temptació gastronòmica i la satisfacció de la compra. Vist des d’una perspectiva més freda, el comerç és un engranatge fonamental en l’estructura econòmica de la ciutat, tant pel volum de facturació com per la quantitat de persones que hi treballen. I, en aquest context, cal dir que l’èxit del nostre comerç no rau només en les xifres sinó també en la capacitat empre- nedora, així com en les noves idees i en les noves pràctiques —en definitiva, en l’esperit de les persones que s’hi arrisquen—, que són les que ens auguren un futur sense entrebancs. Canvien els temps, els mer- cats, els hàbits, les necessitats, la tecnologia, la societat..., com, doncs, no hauria de canviar un element tan sensible al tracte humà com és el comerç? Aquest estudi, impulsat per l’Ajuntament de Barcelona, recull un seguit d’experiències reeixides, tant en la concepció del comerç com en la transformació d’establiments tradicionals en botigues innovadores i sin- gulars. El conjunt és, sens dubte, un estímul per a la reflexió i l’exigència. Cada experiència és un món, certament, però és fàcil mirar aquestes planes i encomanar-se de l’esperit que les anima, que no és altre que el d’anar sempre més enllà. Jordi Hereu Alcalde de Barcelona 4 PRESENTACIÓ DE L’ESTUDI COMERÇ CREATIU I INNOVADOR. ANÀLISI DE CASOS. DETERMINACIÓ DE BONES PRÀCTIQUES. Les ciutats són punts de trobada, d’intercanvi i de fusió de persones i d’idees, i per tant l’entorn idoni per a la generació de nous projectes. En els últims anys, els conjunts urbans estan experimentant un procés de canvi de la seva estructura econòmica a la recerca d’activitats de valor afegit basades en la creativitat i en la innovació. Barcelona és conscient de la necessitat d’adaptar la seva base productiva en aquest nou escenari i, especialment, de fer evolucionar aquelles activitats econòmiques que, com el comerç, formen part de la pròpia tradició. Davant aquesta necessitat, cal recollir informació actualitzada sobre les noves realitats i experiències comercials de la ciutat. En aquest sentit, l’estudi que us presentem vol ser una eina útil d’aproximació al comerç creatiu, una eina que permeti avaluar la problemàtica existent per actuar en conseqüència. A Comerç creatiu i innovador trobareu la conceptualització d’aquest tipus de realitat comercial i la seva convivència amb la ciutat, l’anàlisi de diferents comerços del Born, del Gòtic i del Raval, la descripció tant de l’oferta creativa com de la innovadora i una selecció de bones pràctiques. Tot plegat amb l’objectiu que aquest treball contribueixi a facilitar la gestió i la presa de decisions en el comerç, un sector generador de riquesa a la nostra ciutat en el present, i de ben segur que també en el futur. Jordi William Carnes Tercer tinent d’alcalde 5 6 Comerç creatiu i innovador I Anàlisi de casos I Determinació de bones pràctiques El comerç creatiu i innovador a la zoInnat rdo’deustcucdiói 1. INTRODUCCIÓ 1.1 Descripció general El comerç s’ha convertit en una de les principals activitats econòmiques a la ciutat de Barcelona. En els darrers anys, s’ha produït una lleugera disminució del nombre de llicències en el comerç minorista al terme municipal.1 Tanmateix, paral·lelament i com a conseqüència de la modernització i adaptació a les noves realitats del mateix comerç, ha sorgit un tipus d’establiment comercial que aposta clarament per la creativitat i la innovació. Aquesta estratègia ha estat adoptada tant per comerciants atents als nous escenaris com per nous emprene- dors, de diferents orígens, que han descobert un nínxol de mercat. Aquest tipus de comerç ha comportat tant beneficis econòmics considerables per a la ciutat de Barcelona com una millora de l’oferta existent. D’aquesta manera, el comerç a la ciutat s’ha diversificat, i ha assolit un nou estatus el comerç innovador, de disseny, alternatiu, que ha arribat a ser un motiu d’atracció i de con- sum tant per a residents com per a visitants. No obstant això, malgrat que s’ha convertit en un segment significatiu, hi ha poques dades relatives al comerç (que aglutini informació del ventall d’activitats econòmiques, de les àrees on es concentra, etc.) i a l’impacte que té sobre el conjunt de l’activitat comercial a Barcelona. 1 Decreixement del 2,89% en el període comprès entre els anys 1999 i 2003. 7 Comerç creatiu i innovador I Anàlisi de casos I Determinació de bones pràctiques El comerç creatiu i innovador a la zoInnat rdo’deustcucdiói 1.2 L’aproximació L’anàlisi del comerç innovador que es proposa es fonamenta en tres pilars interrelacionats: En primer lloc, es duu a terme una conceptualització teòrica sobre què s’entén per comerç creatiu i inno- vador i la seva interrelació amb les ciutats, amb una especial contextualització del fenomen de les ciutats creatives. En segon terme, es realitza un estudi de casos sobre la realitat dels comerços del Raval, el Gòtic i el Born, analitzats des de la perspectiva de l’oferta i la demanda. Finalment, es determina tant l’oferta creativa com la innovadora (a partir del cens realitzat a la zona d’estu- di) i s’ofereix una mostra d’una selecció de bones pràctiques (a partir d’entrevistes personalitzades amb els responsables dels establiments comercials) per exemplificar l’èxit d’aquestes experiències i extreure’n efectes multiplicadors que ajudin a sensibilitzar el sector del comerç sobre el fet que l’aposta per la inno- vació és una aposta per al present i que condiciona la sostenibilitat del projecte empresarial. Aquestes bones pràctiques s’han explicat d’una manera entenedora i senzilla, per tal d’arribar al màxim de públic possible. 8 Comerç creatiu i innovador I Anàlisi de casos I Determinació de bones pràctiques El comerç creatiu i innovadoCr oam lae zrço ni ain dn’oevsatucdiói 2. COMERÇ I INNOVACIÓ La creativitat i la innovació sempre han estat dues característiques inherents a la ciutat. No obstant això, els darrers decennis han assolit un paper rellevant com a aspecte central del desenvolupament present i futur de les ciutats. D’acord amb aquests paràmetres, s’empra el terme de ciutat creativa, concepte en el qual s’aprofundeix a continuació. 2.1 La ciutat creativa 2.1.1 Contextualització Si haguéssim de respondre la pregunta de cap a on van les ciutats o de quin futur els espera, ens trobaríem amb múltiples respostes. Tot i així, dues cites ens podrien donar algunes pistes. Si entenem les ciutats com quelcom viu, podem fer un símil amb l’esdevenir de les espècies i tenir en compte la resposta de Charles Darwin a la pregunta de quines espècies sobreviuran: “...no les més fortes, no les més intel·ligents, sinó aquelles que siguin més adaptables al canvi”. Així mateix, seguint els consells de Peter F. Drucker, “la millor manera de predir el futur és crear-lo”. En definitiva, és difícil que puguem preveure el futur, el que cal és que ens hi adaptem. Tanmateix, una anàlisi de l’evolució de les ciutats els darrers anys ens permetrà visualitzar escenaris de futur. Així doncs, s’observa com els anys noranta van significar una època de crisi estructural en moltes economies urbanes de regions econòmicament avançades, que va afectar no solament el sector industrial, sinó també capes senceres de productors de serveis. Aquesta situació es palesa en gairebé totes les activitats de l’economia urbana amenaçades per competi- dors tant llunyans com propers. Davant aquest context es planteja el repte de trobar unes bases que permetin de revifar l’economia urbana. Una de les solucions aportades és ampliar la gamma de serveis oferts, uns serveis que fins ara, segons Sir Peter Hall,2 comptaven poc en una economia seriosa: la cultura, l’oci, l’esport, l’educació. Una de les pro- 2 Prefaci de La ciutat creativa (2000) de Charles Landry i Franco Bianchini. 9 Comerç creatiu i innovador I Anàlisi de casos I Determinació de bones pràctiques El comerç creatiu i innovadoCr oam lae zrço ni ain dn’oevsatucdiói postes presentades és ampliar la gamma de serveis oferts i incorporar un dels sectors més emergents però que, alhora, presenta més oportunitats, les indústries creatives. Anàlisis recents constaten que les indústries creatives suposen el 8% del PIB mundial, creixen a un ritme d’un 10% anual, generen el 20% dels nous llocs de treball creats i són el sector econòmic que creix més quant a productivitat i producció. Tanmateix, aquest creixement no és producte d’una bom- bolla financera, sinó que un dels seus trets més determinants és la sostenibilitat en el temps, cosa que comporta que no sigui una oportunitat de futur sinó de present. Tot seguit, es pretén explicar què vol dir ser una ciutat creativa: per què la creativitat ha esdevingut impor- tant per a les ciutats, com resulta rellevant per a l’èxit econòmic promoure-la i com es pot fomentar la creativitat per tal de resoldre la multitud de problemes de les ciutats mitjançant perspectives més transver- sals, sintètiques i interdisciplinàries. 2.1.2 Ciutats i creativitat Històricament, la creativitat sempre ha anat lligada a les ciutats. Aquestes, amb la seva massa crítica d’em- prenedors, artistes, estudiosos, administradors, etc., sempre han necessitat la creativitat per actuar com a mercats i centres de producció. Així mateix, les ciutats han estat punts de trobada, d’intercanvi i de barreja d’ètnies i cultures, de generació d’idees, de projectes i d’innovacions. Malgrat tot, moltes ciutats, avui en dia, viuen períodes de transició complicats. La indústria tradicional desapareix perquè el valor afegit es crea no tant mitjançant el que es fabri- ca sinó mitjançant l’aplicació de nous coneixements a productes, processos i serveis. D’altra banda, factors com la localització de les empreses, que van intervenir en el desenvolupament urbà –proximitat a matèries primeres, facilitat de transport, etc.–, han esdevingut menys significatius perquè la distribució es pot dirigir des de centres fora dels nuclis urbans, perquè el transport ha disminuït la seva part proporcional com a cost de producció, etc. En aquest sentit, la creativitat forma part de qualsevol discurs sobre l’esdevenir de les ciutats del segle XXI. Així doncs, mentre les indústries preeminents dels segles XIX i XX depenien de les matèries primeres i la 10 Comerç creatiu i innovador I Anàlisi de casos I Determinació de bones pràctiques El comerç creatiu i innovadoCr oam lae zrço ni ain dn’oevsatucdiói tecnologia, de la ciència i la indústria, les d’aquest segle depenen cada vegada més de la generació de coneixements producte de la creativitat i la innovació3 lligats a estrictes sistemes de control. Reeixir depen- drà de pensar de manera creativa, interdisciplinària i holística, atributs condicionats a un entorn urbà subtil i favorable per desenvolupar-s’hi. Així mateix, s’observa com s’ha establert una estratègia nova consistent a aglutinar coneixements intensius per a empreses i institucions, com ara universitats, parcs tecnològics i centres de recerca o indústries cul- turals. La competència entre ciutats i regions comporta la necessitat de crear símbols o imatges atractius per tal de projectar-los de manera eficaç. A més, cal tenir present que les ciutats aglutinen el conjunt d’actors implicats en la cadena creativa, des del moment de la creació fins a les fases de producció i distribució dels béns i serveis creatius, i garanteixen també un impacte local/global gràcies a la seva dimensió reduïda, que permet que les seves actuacions repercuteixin en les indústries creatives locals, però alhora són prou àmplies per canalitzar vies d’accés a mercats internacionals. Finalment, les ciutats creatives fomenten la interacció i l’establiment de sinergies entre els actors creatius i el procés de creació, la qual cosa genera una “ressonància creativa” que atrau nous creadors, que al seu torn generen una major “ressonància creativa”. 2.1.3 Un exemple: Londres Un cas paradigmàtic és el de Londres. Les autoritats d’aquesta ciutat consideren el sector de les indústries creatives una part fonamental del seu desenvolupament com a centre de negocis i de turisme mundial. A més, es defineix la importància de les indústries creatives a partir del seu pes en el desenvolupament de les habilitats per a tots els sectors de l’economia, en l’èxit d’una economia basada en el coneixement, en la regeneració dels barris més marginals, en la cohesió social i en la creació de llocs de treball. 3 La creativitat és el procés mitjançant el qual es produeixen noves idees, mentre que la innovació és el procés mitjançant el qual s’apliquen aquestes idees. Una ciutat pot ser molt creativa i no disposar de prou capacitat analítica, avaluadora i econòmica per desenvolupar solucions innovadores. La creativitat és la condició necessària per a la innovació, però la innovació és la que determina la maximització del potencial d’una ciutat. El pas de la cre- ativitat a la innovació comporta l’avaluació, la qual no forma part per si mateixa del procés creatiu. Avaluar implica establir l’escaiença d’una idea en una situació donada, la possibilitat que sigui factible, l’eficàcia en relació amb el cost i la popularitat. 11 Comerç creatiu i innovador I Anàlisi de casos I Determinació de bones pràctiques El comerç creatiu i innovadoCr oam lae zrço ni ain dn’oevsatucidói Les xifres econòmiques del sector creatiu a la ciutat de Londres constaten aquest fet. Segons les últimes dades ofertes per Creative London,4 les indústries creatives aporten 21.000 milions de lliures esterlines anuals al PIB de la ciutat, xifra que supera l’aportació de sectors tradicionals com els serveis financers i el manufacturer. A més a més, l’any 2000 el sector de les indústries creatives de Londres va significar el 25% del total de l’aportació del sector al PIB en el conjunt del Regne Unit. Així mateix, el creixement sostenible del sector es confirma amb un increment anual del 4,5%, genera llocs de treball per a mig milió de londinencs i el 2003 va representar un de cada cinc nous negocis creats a la ciutat. La capacitat innovadora i creativa de Londres fa que la ciutat es consideri la capital creativa del Regne Unit. Ara es mostra un nou vessant d’aquesta capacitat, que s’enfoca cap a la necessitat d’augmentar els con- tinguts creatius a través d’un ampli ventall de productes i serveis, atès que els consumidors i les empreses busquen més diferenciació i un disseny i un redisseny més ràpids. Londres compta amb més d’un terç de les agències de disseny de tot el país, cosa que representa el 50% del volum de vendes d’aquesta indústria. La mateixa situació es presenta en els sectors de la música i edi- torial amb un 50% i un 36% del volum de vendes respectivament, en relació amb la resta del Regne Unit. Altres sectors amb una alta presència a la ciutat són el de la ràdio i televisió, ja que acull més de la meitat del conjunt de treballadors d’aquests sectors, i el de la moda, que aporta més de 8.000 milions de lliures esterlines a l’economia del Regne Unit. Addicionalment, el 85% dels dissenyadors de moda del país ha triat Londres per instal·lar-se.5 4 Creative London forma part de la London Development Agency i és l’organisme encarregat de donar suport i promoure el desenvolupament de les indústries creatives a la ciutat de Londres. 5 Creative London. Facts an Figures. Update 2004. 12 Comerç creatiu i innovador I Anàlisi de casos I Determinació de bones pràctiques El comerç creatiu i innovadoCr oam lae zrço ni ain dn’oevsatucidói Pel que fa a la rellevància de les indústries creatives en la regeneració d’algunes zones a la ciutat de Londres, hi ha diversos exemples que les avalen com el sector prioritari en l’estratègia de desenvolupament econòmic. La transformació de l’àrea al voltant de Hoxton Square, producte de l’arribada d’artistes i galeries a la zona que ocupen antigues fàbriques i posteriorment l’assentament de diversos negocis creatius és, avui en dia, evident. La mateixa situació es va presentar al districte de Lewisham, anteriorment un dels més deprimits de la ciutat. Amb la creació de la Creative Lewisham Agency com a agència motor per al desen- volupament local a partir de la promoció de la creativitat a la zona, l’àrea ha adoptat una nova imatge més dinàmica i innovadora. Aquests exemples de regeneració urbana a través del desenvolupament de les indústries creatives com a motor principal van atraure l’atenció de diversos especialistes en política urbana arreu, i van obrir el debat sobre la cultura, més enllà de la seva oferta d’activitats destinades al consum, cap a una cultura més lliga- da al factor productiu basat en el talent i la creativitat individual destinada al creixement, la generació d’ocupació i el foment de la identitat de la ciutat per al seu desenvolupament. Així mateix, cal tenir en compte que els consumidors estan canviant. S’estan tornant més individualistes i exigents. Aquest procés requereix més i més contingut creatiu en els béns i serveis que es compren. Mercat i empreses han de diversificar-se més i enfocar-se cap a nínxols o filons particulars. Londres, pel seu propi éthos, és un emplaçament privilegiat per treure profit d’aquestes oportunitats. La demanda de consum de béns i serveis d’oci ha crescut substancialment en les darreres dècades, conse- qüència de l’increment del temps lliure, així com també de l’augment de la renda disponible. Aquesta situació ha estat la clau del creixement de les indústries creatives londinenques, i ha augmentat l’accés tant a les produccions culturals com a les vendes de productes i serveis creatius. És clar que les indústries creatives londinenques tenen un paper en la manera com la ciutat és percebuda arreu. En molts àmbits, des de la música o les arts escèniques fins a la publicitat, gaudeixen d’una reputació mundial. Londres és coneguda mundialment com una de les tres capitals globals per a la indústria de la publicitat, i hi tenen seu europea dos terços de les agències de publicitat de tot el món. A més a més, després de Nova York i Los Angeles, és la tercera ciutat en produccions filmogràfiques. Dos terços de les feines del sector filmogràfic del Regne Unit es troben a Londres, així com també el 73% de l’activitat de postproducció.6 6 Creative London. Facts and Figures. Update 2004. 13 Comerç creatiu i innovador I Anàlisi de casos I Determinació de bones pràctiques El comerç creatiu i innovadoCr oam lae zrço ni ain dn’oevsatucdiói L’èxit de les seves iniciatives no solament aporta un valor afegit a la vida cultural de la ciutat, sinó que ator- ga una imatge de dinamisme i de lloc interessant no tan sols per visitar-lo com a turista sinó també com a emplaçament per a les empreses o com a lloc per viure-hi. 2.2 Creativitat i innovació a l’empresa L’activitat creativa és imprescindible en qualsevol empresa la competitivitat de la qual es basi en l’activitat innovadora. En aquest sentit, cal tenir en compte que majoritàriament la bibliografia sobre la creativitat i la innovació dins de l’empresa ha centrat la seva anàlisi en el sector industrial sense tenir en compte, a tall d’exemple, fenòmens com la terciarització de l’economia. Creativitat i empresa sempre han mantingut un fort lligam, atès que l’empresa sorgeix i es desenvolupa a partir de les innovacions, és a dir, de l’aplicació pràctica o l’explotació comercial d’una idea. No obstant això, avui en dia la creativitat i la innovació han esdevingut el principal factor tant de competitivitat com de sostenibilitat futura de l’empresa mateixa. La creativitat no és un concepte nou, però, malgrat que la creativitat va lligada a l’existència de la humani- tat, les recerques teòriques sobre el pensament creatiu són relativament recents i, tret d’alguns estudis realitzats de manera esporàdica durant el segle XIX, no és fins a partir de la segona meitat del segle XX que comencen pròpiament els estudis sobre aquests temes. De totes maneres, fins avui ha estat escassa l’atenció que s’ha prestat a la creativitat, enfocada gairebé exclusivament cap a la innovació i el procés de presa de decisions i resolució de problemes. Malgrat aquesta situació, és evident l’esforç de la bibliografia per incorporar progressivament la creativitat en les recerques relacionades amb l’empresa i els negocis, tractant d’assimilar el concepte de creativitat dins del procés d’innovació empresarial, i s’espera que el paper que té la creativitat en aquest procés arribi a con- vertir-se en un dels focus bàsics de la recerca, en un intent de definir amb més precisió les relacions entre ambdós constructes (Rickards, 2003). Ara bé, cal tenir en compte que sovint els conceptes de creativitat i innovació s’han confós i és necessari puntualitzar què significa cadascun d’aquests i determinar on comença l’un i acaba l’altre. 14 Comerç creatiu i innovador I Anàlisi de casos I Determinació de bones pràctiques El comerç creatiu i innovadoCr oam lae zrço ni ain dn’oevsatucidói En aquest sentit, la creativitat com a habilitat exclusivament humana presenta múltiples manifestacions i, per tant, la seva definició no és unitària ni generalitzada. A més, cal tenir present que l’objectiu és centrar- se en el vessant empresarial. Així doncs, tenint en compte aquestes premisses, poden fer-se essencialment dues aproximacions: una primera es relaciona amb la creativitat com a generadora de noves idees (tal com manifesten autors com Koontz i Weihrich, 1991; Majaro, 1994; Cosialls, 2003). En canvi, la segona enfoca la creativitat com la iden- tificació dels problemes i l’aportació de solucions (Dorrego, 1986; Blake i Mounton, 1986; Parkhurst, 1999). Així mateix, hi ha aproximacions que miren la creativitat com a fenomen polièdric. A tall d’exemple, Mel Rodhes als anys cinquanta, i amb un ampli seguiment fins als nostres dies, va considerar que la creativitat se sostenia en quatre elements bàsics: n El producte creatiu, en el sentit, sobretot, de novetat. n El procés creatiu o procés mental per arribar a noves idees. n La persona creativa, en la mesura que manifesta certes habilitats, èxits o trets de personalitat. n La situació o context adequat per tal que aflori la creativitat. Tanmateix, si volem aprofundir en el contingut i l’abast de la creativitat és necessari diferenciar els termes creativitat i innovació, ja que, atès l’estret vincle entre tots dos, no solament s’empren en nombroses oca- sions indistintament, sinó que, de fet, a vegades en el sector empresarial el procés creatiu i l’innovador arriben a confondre’s en un únic procés. L’anàlisi de la bibliografia existent mostra com majoritàriament la innovació és entesa com la materialització d’una idea nova. Ara bé, aquesta materialització no es limita a la construcció física del bé o a l’aplicació pràc- tica d’una idea, sinó que fa referència a l’explotació comercial d’aquesta. Fins i tot, autors com Drucker (1986) posen la condició que l’explotació comercial ha de ser reeixida, és a dir, implica que el mercat accep- ti la idea. En aquest sentit, mentre que la creativitat és un procés intel·lectual, la innovació és, bàsicament, un procés social, i com a tal dóna resposta a una necessitat de la societat (OCDE, 1987). Aquest raonament permet considerar el procés innovador com un canvi econòmic o social, en la conducta de les persones, etc. (Drucker, 1981), en què l’essència de la innovació és el valor, ja que aquesta optimitza la relació entre 15 Comerç creatiu i innovador I Anàlisi de casos I Determinació de bones pràctiques El comerç creatiu i innovadoCr oam lae zrço ni ain dn’oevsatucidói el grau de satisfacció de les necessitats dels clients (interns i externs) i els recursos utilitzats (Iglesias i Luque, 1995). Així doncs, la sistematització de les diferències essencials entre creativitat i innovació es poden observar en la taula següent: Creativitat Innovació n Fa referència a una novetat absoluta en un n Implica novetat relativa com a resultat de context determinat. realitzar canvis. n És el component ideal de la innovació. n És el procés que comprén la proposta i la Constitueix l’origen de la innovació, l’element implementació de noves idees. fonamental d’aquesta, però no és suficient per n La intencionalitat del benefici és inherent a la si mateixa. innovació n No hi ha intencionalitat de benefici. n Té un clar component social i aplicat. n Té caràcter cognitiu individual. Font: Elaboració pròpia a partir de Gisbert (2005) En definitiva, mentre que la creativitat fa referència a la generació d’una idea, la innovació implica l’aplicació pràctica i l’explotació d’aquesta en el mercat (Cosialls, 2003). 16 Comerç creatiu i innovador I Anàlisi de casos I Determinació de bones pràctiques El comerç creatiu i innovadoCr oam lae zrço ni ain dn’oevsatucidói 2.2.1 La innovació a l’empresa Segons F. Drucker (1986), les fonts d’innovació a l’empresa poden ser de dos tipus segons si es donen dins de l’empresa o sector o bé fora de l’empresa. Així, dins de l’empresa, podem esmentar les següents: n Esdeveniments inesperats n Incongruències n Necessitats del procés n Canvis en els sectors i en el mercat D’altra banda, fora de l’empresa, poden donar-se: n Canvis demogràfics n Canvis de percepció n Nous coneixements La innovació pot produir-se en diferents etapes o fases, tal com s’esmenta a continuació: n Innovació de producte: La generació de noves idees i el trasllat d’aquestes a productes i serveis amb èxit comercial al mercat. n Innovació de procés: Quan s’origina en una manera diferent de fer les coses en els diversos processos de l’empresa. En aquest sentit, la redefinició dels processos productius pot comportar un increment del producte final amb menors costos de fabricació, menor temps de resposta o augment de la qualitat. A tall d’exemple, s’observen impactes prou evidents en la redefinició de processos relacionats amb la comercialització i amb la prestació de serveis o productes de manera diferent. En són exemples corrents, avui en dia, les cadenes de menjar ràpid, les marques canal o la venda de música per Internet. n Innovació tecnològica: És aquella que es produeix gràcies a l’aplicació industrial del coneixement cien- tífic. En tenim un exemple en el cas de l’iPod i la manera com Apple ha revolucionat la comercialització i el consum cultural per mitjà d’aquest aparell. 17 Comerç creatiu i innovador I Anàlisi de casos I Determinació de bones pràctiques El comerç creatiu i innovadoCr oam lae zrço ni ain dn’oevsatucidói n Innovació de ruptura: És aquella en què el nou producte o servei trenca de cop amb les pautes de con- sum establertes i és incorporat de manera massiva. Sovint hi ha forts lligams amb els avenços tecnològics. Per exemple, la substitució dels discos de vinil pel compact disc o de les cintes de vídeo pel DVD. n Innovació incremental: És aquella en què les millores de producte o servei se succeeixen les unes a les altres i s’acumulen a un producte existent que millora progressivament. N’és un exemple el Volkswagen Golf, un model de cotxe amb molts anys d’existència però encara vigent gràcies a les successives inno- vacions que s’hi han aplicat. El procés d’innovació està constituït per totes aquelles tasques relacionades amb la realització de coses noves (disseny i desenvolupament de nous productes) i d’una manera diferent per tal d’incrementar el valor dels productes (redefinició dels processos empresarials). En aquest sentit, ha d’estar marcat per un enfoca- ment cap al mercat molt clar i, a aquest efecte, s’inicia amb un input del mercat: la detecció d’una oportunitat o necessitat insatisfeta; i finalitza també al mercat amb un output: la satisfacció dels clients pel nou producte o servei creat. El procés d’innovació inclou quatre activitats essencials: n Generació de nous conceptes: Inclou, com a exemple, la identificació de nous conceptes de productes o serveis i s’avança a les necessitats dels clients per mitjà de l’anàlisi de les tendències del mercat i els èxits de la competència. n Redefinició dels processos productius: Inclou la redefinició dels processos productius per tal d’acon- seguir major flexibilitat, productivitat, qualitat i menors costos de producció. S’assoleixen millores gràcies a les variacions en els productes i a un increment del valor dels productes o serveis. n Desenvolupament del producte: Inclou la reestructuració de l’empresa per tal de passar de la idea al llançament al mercat d’un nou producte o servei. n Redefinició dels processos de comercialització: Inclou els canvis en els processos de comercialització per tal d’incrementar el valor dels productes o crear nous productes o serveis. Així mateix, tenim una cinquena activitat que esdevé bàsica i que actua com a “facilitadora” del procés d’in- novació, ja que afecta de manera simultània les quatre anteriors: 18 Comerç creatiu i innovador I Anàlisi de casos I Determinació de bones pràctiques El comerç creatiu i innovadoCr oam lae zrço ni ain dn’oevsatucdiói n Gestió del coneixement i de la tecnologia: Inclou tant el desenvolupament intern d’una tecnologia com la subcontractació a fora, la compra de patents i l’establiment d’aliances tecnològiques, així com també el seguiment de l’evolució de les tecnologies que afectaran els seus productes i serveis en un futur. 2.3 Creativitat i innovació al sector comercial La creativitat i la innovació en el sector comercial han de tenir el mateix paper que en qualsevol empresa d’un altre sector. Això no obstant, com ja s’ha esmentat amb anterioritat, la bibliografia s’ha centrat en el tractament del sector industrial i especialment en les grans empreses i, en menor mesura, en les PIME, sense tenir gairebé en compte les microempreses, majoritàries en el nostre model de comerç urbà. En aquest sen- tit, cal tenir presents les consideracions que s’han desenvolupat en l’apartat anterior. 2.3.1 El comerç creatiu El comerç s’ha convertit en una de les principals activitats econòmiques a les ciutats. Darrerament, s’ha pro- duït una lleugera disminució del nombre de llicències en el comerç minorista en el conjunt de ciutats mitjanes o grans. Tanmateix, paral·lelament i com a conseqüència de la modernització i adaptació a les noves realitats del mateix comerç, ha sorgit un tipus d’establiment comercial que aposta clarament per la creativitat i la innovació. Aquesta estratègia ha estat adoptada tant per comerciants atents als nous esce- naris com per nous emprenedors, de diferents orígens, que han descobert un nínxol de mercat. Aquest nou escenari ha comportat una diversificació de l’oferta comercial existent i una reacció davant una naturalesa relativament estandarditzada del producte, fins al punt que moltes ciutats presentaven una ofer- ta comercial molt semblant. Aquest tipus de comerç, ha generat fins i tot una definició de comerç més àmplia, amb un producte més variat, per al qual, en alguns casos, la participació del comprador ha resultat un element d’una gran rellevàn- cia. No solament els fabricants són cada cop més creatius en el disseny dels seus productes, sinó que la creativitat del consumidor també es té en compte. Aquest fet constitueix el primer pas cap al progrés del “comerç creatiu”. 19 Comerç creatiu i innovador I Anàlisi de casos I Determinació de bones pràctiques El comerç creatiu i innovadoCr oam lae zrço ni ain dn’oevsatucdiói D’acord amb aquesta premissa, podem definir el comerç creatiu de la manera següent: El comerç creatiu és aquell que ofereix un producte final amb un elevat component creatiu i/o que dóna als consumidors l’oportunitat de desenvolupar el seu potencial creatiu mitjançant la participació activa en les experiències d’aprenentatge en el procés creatiu del producte que es vol consumir. El comerç creatiu té la capacitat de fer ús de les especialitzacions, el coneixement expert i les tradicions locals de moltes àrees. Per exemple, el comerç creatiu podria voler aprendre sobre aspectes com art i objectes d’artesania, disseny, cuina, gastronomia i elaboració de begudes, salut, passatemps, etc. S’han triat els dos casos següents amb caràcter il·lustratiu: Nom: CREATIVE DINNERS & MORE Localització: Pittsburgh, Pennsilvània (EUA) Concepte: En aquest establiment comercial, les persones que no disposen de molt de temps per anar a comprar i preparar el menjar a la seva família o als amics troben un equip de persones que, a partir d’una selecció de menús realitzada pel client, compra els ingredients i els prepara de manera que el client arribi a l’hora programada i només hagi de cuinar els plats en sessions d’una a dues hores amb l’orientació del per- sonal de l’equip. Això es fa després de prendre un aperitiu a la recepció alhora que es relacionen amb altra gent en un ambient relaxat i agradable. Els clients no solament marxen a casa amb plats preparats i empa- quetats llestos per consumir o congelar, sinó que també han passat un temps agradable aplicant la seva creativitat en el disseny del producte final. (www.creativedinnersandmore.com) 20 Comerç creatiu i innovador I Anàlisi de casos I Determinació de bones pràctiques El comerç creatiu i innovadoCr oam lae zrço ni ain dn’oevsatucidói Nom: AMERICAN GIRL DOLLS Localització: Nova York, Los Angeles i Chicago Concepte: Aquestes botigues són un món de nines dissenyat a la mida de tots els nens i nenes que vulguin compartir una estona i emprendre activitats amb les seves nines marca de la casa: les American Girls. En aquests establiments, es pot trobar des d’un bar per prendre refrigeris fins a una perruqueria on els nens i nenes poden participar en el disseny dels pentinats de les seves nines, a més d’un teatre en què els espec- tadors gaudeixen d’un espectacle de joguines. A més a més, les nenes i els nens poden posar al costat dels seus ninos per sortir a la caràtula de l’edició de la revista American Girl. Aquests comerços no solament ofereixen tota una sèrie d’articles i complements per a les nines, sinó que també conviden els pares i els nens i nenes a viure una experiència al voltant d’un producte, més enllà del procés de compra tradicional. (http://www.americangirlplace.com) 21 Comerç creatiu i innovador I Anàlisi de casos I Determinació de bones pràctiques El comerç creatiu i innovador a Lla zona d’estudi 3. LA ZONA D’ESTUDI 3.1. El Born La zona del districte de Ciutat Vella que avui es coneix com La Ribera-el Born es troba al sud del Casc Antic, i està delimitada pel carrer de la Princesa, l’avinguda del Marquès d’Argentera, el parc de la Ciutadella i la Via Laietana. El passeig del Born actua com a eix principal d’aquesta àrea, que entre els segles XIII i XVII va acollir la majoria d’oficis que donaven serveis als senyors de l’època i que, avui en dia, donen nom a molts dels seus carrers (Mirallers, Agullers, Sombrerers). Actualment, representa una de les zones més dinàmiques de la ciu- tat, caracteritzada per saber combinar elements del passat com l’església de Santa Maria del Mar, insígnia del gòtic barceloní, o els palaus del carrer de Montcada, on hi ha el Museu Picasso i el Museu Tèxtil i de la Indumentària, amb propostes de l’avantguarda del disseny. La seva tradició artesanal, barrejada amb bars i terrasses, galeries d’art, comerços de moda i disseny, fa que aquesta zona tingui un atractiu especial per a persones de tot tipus. És per això que aquesta zona havia de ser objecte d’anàlisi d’aquest estudi, per al qual es va triar concretament el nucli delimitat pels carrers de la Princesa i del Comerç, la Via Laietana i l’avinguda del Marquès d’Argentera. 22 Comerç creatiu i innovador I Anàlisi de casos I Determinació de bones pràctiques El comerç creatiu i innovador a Lla zona d’estudi C.DE LA PRINCESA C. BARRA DE FERRO C. CREMAT GRAN Museu Museu Tèxtil Picasso C. VIGATANS UNYÍ C. DE G R Museu ABATER ET Barbier C. S ANRE SA OLÍS C. M ROC. B IC C. R OS N RERE RS R B G. DE L BO C. SO M P ar C. ABAI MXADORS Maria del Santa SANA E RIA . MAS . ESP ART C C C. CANVIS NOUS E C. BON AIR S PL.C. AGULLER OLLES C. DEL CONSOLAT DEL M AR L’ARGENT ERA E AV. MARQ UÈS D Mapa de la zona d’estudi al Born 23 VIA LAIETANA RIAE EN T G L’A R . D E C. CANVIS VELLS C SPAS ERA C. E RS IRALL E C. DE M CUINAT C. MAL C. BANYS VELLS C. DE MONTCADA C. DELS FLASSADERS C. DEL REC JOAN C. ANTIC DE SA NT C. DE C. DEL COMERÇ L REC Comerç creatiu i innovador I Anàlisi de casos I Determinació de bones pràctiques El comerç creatiu i innovador a Lla zona d’estudi 3.2. El Gòtic El barri Gòtic representa el centre històric de la ciutat, es troba al costat esquerre de la Rambla baixant cap al mar i està format per un gran entramat de carrers que s’estenen fins a la Via Laietana. Considerat com la Barcelona medieval que perdura fins al segle XXI, el barri reuneix tots els elements que van simbolitzar l’esplendor gòtic dels segles XIV i XV. Aquesta àrea del districte de Ciutat Vella s’ha transformat durant els segles, i ha passat de ser una ciutat emmurallada el segle XIV, caracteritzada per un extraordinari desenvolupament urbanístic i arquitectònic, a ser un gran patrimoni col·lectiu que com a centre territorial i històric té un gran valor actualment. Aquest nucli històric, administratiu i institucional de la ciutat té així mateix una gran dimensió comercial i congre- ga botigues que arriben a cobrir gairebé 60.000 metres quadrats. Per acabar, aquest barri era ineludible com a zona d’anàlisi d’aquest estudi, concretament la zona compre- sa entre el carrer de Ferran, el carrer Ample, la Rambla i la Via Laietana, amb un eix dinamitzador al voltant del carrer d’Avinyó. 24 Comerç creatiu i innovador I Anàlisi de casos I Determinació de bones pràctiques El comerç creatiu i innovador a Lla zona d’estudi C. DE FERRAN PL. ST JAUME C. DE JAUME I PL. PLAÇA SANT C. REIAL C. LLEONA BDA. MIQUEL HÈRCULES SANT MIQUEL PL. DEL C. DELS ESCUDELLERS PL. GEORGE TEATRE ORWELL C. DE LA C OM- TESSA DE OBRADIELS S PL. DE JOAQUIM GEL BA IXERA C. D’EN RULL D’ÀN XIRAU I PALAU C. Of. Central N GIGNÀS de CorreusC. D’E C. AMP LE PL. D’ANTONIO A MERCÈ LÓPEZC. DE L Mapa de la zona d’estudi al barri Gòtic 25 LA RAMBLA PTGE. PAU PTGE. ES D CE UL -LERS C. NOU DE SANT FRANCESC C. DE OBRADORS C. DELS CÒDOLS C. D’EN SERRA ARABA SSA C. D’EN C D’AVI NYÓ C. PAS DE L’EN- C. DE C. GEGANT SENYANÇA PALAU C. D‘ATÜLF C. DE LA CIUTAT OMI R C. RE G RQU ET C. M A C. HOSTAL D’EN SOL C C. . LLEDÓ USTERIA VILAD C. DE LA F ECOLS C. DEL SOTS-TINENT NAVARRO VIA LAIETANA Comerç creatiu i innovador I Anàlisi de casos I Determinació de bones pràctiques El comerç creatiu i innovador a Lla zona d’estudi 3.3. El Raval El barri del Raval es troba al costat dret de la Rambla, baixant cap al mar. La seva àrea està delimitada pel Paral·lel, les rondes de Sant Pau i de Sant Antoni, la plaça de la Universitat, el carrer de Pelai i la Rambla. Es considera que és el barri del districte de Ciutat Vella que més s’ha transformat en els darrers anys, ja que va arribar al segle XX com a centre dels moviments obrers, amb una alta densitat de població i un teixit urbà en franca degradació, i, a poc a poc, s’ha convertit en un objectiu important de revitalització per a diferents entitats de la ciutat. La rambla del Raval, oberta l’any 2000, és l’exponent més significatiu de la seva reno- vació. Nous espais culturals com el Museu d’Art Contemporani de Barcelona i el Centre de Cultura Contemporània de Barcelona també han estat decisius en la regeneració del Raval. Aquest barri multiètnic, de carrers estrets i tortuosos, acull una gran diversitat de comerços, que van de les tradicionals botigues de música del carrer de Tallers fins a les botigues dedicades a la roba reciclada (roba vintage) del carrer de la Riera Baixa. Per aprofundir en l’anàlisi de l’oferta comercial de la zona i la seva con- tribució al comerç innovador de la ciutat s’ha decidit incloure en aquest estudi el conjunt del barri excepte el carrer de Pelai i la plaça de la Universitat. 26 Comerç creatiu i innovador I Anàlisi de casos I Determinació de bones pràctiques El comerç creatiu i innovador a Lla zona d’estudi I TO N T A N C. DE VALLDONZELLA AN DE S ND A RO C. RIERA A C. ELIL SC ABE. T SST T. A ANT C. PO EU DN E LAI CA REUB CA . PIT NTOR FORTUN C Y. DEL C. DE LA CERA CARME C. DE L’HOSPITAL E ST. PA U . D C. DE ST. PAU C C. DE LA UNIÓ C. NOU DE LA RAMBLA DE L C E L’ AR D TREC. TEA PORTAL DE STA. MADRONA Mapa de la zona d’estudi del Raval 27 RONDA DE SANT PAU C. REINA AMÀLIA C. DE LES CARRETES C. DE LA RIERETA RAMBLA DEL RAVAL C. DE JOAQUIN COSTA C. DE MON C T. A F LL EO GR RDE IL S E A T ER S B AL MA - LA RAMBL C. DE RA AMELLERES RS LL E TA LS . D E C NE S SA AS S D R E L E D AV . Comerç creatiu i innovador I Anàlisi de casos I Determinació de bones pràctiques El comerç creatiu i innovador aA nlaà lzisoin dae d l’’eosfeturtdai 4. ANÀLISI DE L’OFERTA A continuació, es presenta la diagnosi dels equipaments comercials de la zona mitjançant una anàlisi de l’estructura i la diversificació de l’oferta comercial.7 Aquesta valoració s’ha basat en l’anàlisi de fonts quan- titatives: a partir de les dades de l’impost d’activitats econòmiques de l’any 2003, s’ha realitzat una anàlisi estàtica, és a dir, s’ha obtingut la “fotografia” del comerç de les diferents àrees tot caracteritzant la importàn- cia dels diferents sectors comercials en termes de nombre de llicències i de pes sectorial per volum. Així mateix, s’ha realitzat una anàlisi dinàmica de les dades mitjançant la seva comparació en diferents moments del temps (el 2003 respecte al 1999), la qual cosa permet la caracterització de l’evolució i el dinamisme econòmic del territori. 4.1. Comerç minorista ANÀLISI ESTÀTICA Segons les dades de l’IAE, el comerç minorista representa el 36% de l’oferta comercial del Born, cinc punts percentuals per sobre del conjunt de la ciutat. Dins d’aquest sector, hi ha un lleuger predomini del subsec- tor altres8 (amb una presència significativa d’activitats de joieria, rellotgeria, argenteria i bijuteria), amb un 22%, seguit pels sectors de parament de la llar i de tèxtil, calçat i pell, amb 21 i 20 punts percentuals, respec- tivament. L’altre subsector més representatiu és el d’alimentació, que representa un 18%. A l’àrea del Gòtic es presenta una situació similar. El comerç minorista representa el 34% de l’oferta comer- cial de l’àrea, tres punts percentuals per sobre del conjunt de la ciutat. Hi ha un predomini del subsector d’alimentació, amb un 30%, seguit pel subsector altres i el de tèxtil, calçat i pell, amb 21 i 17 punts percen- tuals, respectivament, mentre que el subsector d’equipament de la llar representa un 15%. Al Raval, aquest sector representa el 44% de l’oferta comercial, tretze punts percentuals per sobre del con- junt de la ciutat. Hi ha una alta concentració en el subsector d’alimentació, amb un 50%, ja que aprofita les sinergies amb el mercat de la Boqueria. Altres subsectors representatius a la zona són els d’equipament de la llar i el de tèxtil, calçat i pell, amb dotze i deu punts percentuals, respectivament. Cal dir que les llicències comercials es concentren en aquells subsectors en què el comerç creatiu desen- volupa la seva activitat. 7 L’anàlisi de l’oferta comercial presenta una diferenciació entre els períodes 1996-2000 i 2000-2003, producte d’un canvi de tendència a partir de l’any 2000. D’aquesta manera, s’ha pretès reflectir aquesta evolució duent a terme un estudi segmentat d’ambdós períodes. 8 El subsector altres correspon a segells, monedes, medalles commemoratives, obres d’art, antiguitats, mobles d’oficina, màquines i equips de cuina, instruments mèdics, ortopèdics, òptics i fotogràfics, llibres, diaris, articles de papereria, d’escriptori i de dibuix i belles arts, joieria, rellotgeria, argenteria i bijuteria, joguines, articles d’esport, roba esportiva, llavors, flors, plantes, animals, sex shops. 28 Comerç creatiu i innovador I Anàlisi de casos I Determinació de bones pràctiques El comerç creatiu i innovador aA nlaà lzisoin dae d l’’eosfeturtdai Born o 4rB.n1 ro 14nB. 1 Gò4t.ic Gòtic 1 G4ò.tic 1 Raval4. 1 Raval4. 6% 4% 3% 6% 18% 1% 30% 21% 22% 20% 1% 2% 1% 0,3% 17% 1% 5% 15% 21% 6% o .4rB2n ro 24nB. tò2i cG4. tò2i cG4. 2 Ra4v.al 2 Ra4v.al .41 Born ctG1iò 4. Raval la1v 4aR. 0,26% 2% n Alimentació 3% n Tèxtil, calçat i pell n Productes químics i farmacèutics 16% n Equipament de la llar i contrucció 0,26% n Material de transport 1% n Articles de segona mà 1% 50% n Instruments musicals n Altres 12% n Comerç mixt o integrat en grans superfícies 5% n Comerç mixt o integrat al detall 10% n Comerç min. fora d’un establiment o 4rB.n3 oB .4r3n 3 Gò4t.ic comercial p3e rGmò4at.neinct 3 Raval4. 3 Raval4. 4.2 Born 2 Gòtic 4. vR2a l 4. 29 r .6eÀ1es eÀ .6sr1 r1e GBeon6re.n e1r eG6 e.Bnorn 1 Gener6e. Gòtic 1 Genere6 .Gòtic roB3.4n 3 G4ò.tic vR3a l 4. erÀ .6se1 n1e rG6e. Born cenG1òe tr i 6. Comerç creatiu i innovador I Anàlisi de casos I Determinació de bones pràctiques El comerç creatiu i innovador aA nlaà lzisoin dae d l’’eosfeturtdai ANÀLISI DINÀMICA El Born L’àrea del Born presenta una evolució positiva, pel que fa a les llicències d’activitat del sector minorista, per al conjunt dels dos períodes. Tanmateix, s’aprecia que, així com en el primer segment es produeix un creixement en el conjunt d’activitats econòmiques del 9%, en el segon hi ha una disminució de dos punts percentuals. Aquesta evolució és present a la majoria de subsectors comercials i, en termes generals, el nombre de llicèn- cies és manté relativament estable si tenim en compte les dades de 1996 i les comparem amb les de 2003. Això no obstant, cal tenir present el significatiu increment del subsector de tèxtil, calçat i pell al Born que ha tingut augments del 37% i el 86% en els dos períodes esmentats. Evolució de llicències d’activitat % 1.996 2.000 % 2.000 2.003 % Total 316 343 9 343 337 -2 Alimentació 55 67 22 67 59 -12 Tèxtil, calçat i pell 27 37 37 37 69 86 Farmacèutics, perfums i manteniment de la llar, cosmètica i herbolaris 18 21 17 21 16 -24 Equipament de la llar i construcció 68 71 4 71 72 1 Material de transport 5 3 -40 3 2 -33 Combustibles, carburants i lubricants 0 0 0 0 0 0 Articles de segona mà 1 2 100 2 1 -50 Instruments musicals 1 0 -100 0 0 0 Comerç mixt o integrat en grans superfícies 6 4 -33 4 3 -25 Comerç mixt o integrat al detall 22 27 23 27 19 -30 Comerç minorista fora d’un establiment comercial permanent 35 25 -29 25 21 -16 Altres 78 86 10 86 75 -13 Font: Elaboració pròpia a partir de les dades facilitades per la Direcció de Comerç i Consum 30 Comerç creatiu i innovador I Anàlisi de casos I Determinació de bones pràctiques El comerç creatiu i innovador aA nlaà lzisoin dae d l’’eosfteurtdai El Gòtic L’àrea del Gòtic presenta una evolució positiva, pel que fa a les llicències d’activitat del sector minorista, per al conjunt dels dos períodes. Tanmateix, s’observa un creixement més significatiu del nombre de llicències en el segon període, en què assoleix un 11%, mentre que en el primer hi ha un augment del 5%. El creixement de llicències d’activitat es concentra en els subsectors d’alimentació, de tèxtil, calçat i pell i d’equipament de la llar, segments que aglutinen els principals exponents de comerç creatiu. Evolució de llicències d’activitat % 1.996 2.000 % 2.000 2.003 % Total 438 458 5 458 508 11 Alimentació 90 126 40 126 153 21 Tèxtil, calçat i pell 63 69 10 69 84 22 Farmacèutics, perfums i panteniment de la llar, cosmètica i herbolaris 35 31 -11 31 31 0 Equipament de la llar i construcció 69 63 -9 63 74 17 Material de transport 3 7 133 7 7 0 Combustibles, carburants i lubricants 1 0 -100 0 0 0 Articles de segona mà 7 10 43 10 11 10 Instruments musicals 1 2 100 2 4 100 Comerç mixt o integrat en grans superfícies 0 1 / 1 0 -100 Comerç mixt o integrat al detall 17 21 24 21 19 -10 Comerç minorista fora d’un establiment comercial permanent 36 21 -42 21 16 -24 Altres 116 107 -8 107 109 2 Font: Elaboració pròpia a partir de les dades facilitades per la Direcció de Comerç i Consum 31 Comerç creatiu i innovador I Anàlisi de casos I Determinació de bones pràctiques El comerç creatiu i innovador aA nlaà lzisoin dae d l’’eosfteurtdai El Raval L’àrea del Raval presenta una evolució negativa, pel que fa a les llicències d’activitat del sector minorista, per al conjunt dels dos períodes. Tanmateix, s’aprecia que, així com en el primer segment es produeix una disminució en el conjunt d’activitats econòmiques del 5%, en el segon hi ha una disminució de només un punt percentual. Aquesta evolució és present a la majoria de subsectors comercials i, en termes generals, el nombre de llicèn- cies és manté relativament estable, amb un lleuger decreixement, si tenim en compte les dades de l’any 1996 i les comparem amb les de 2003. Tanmateix, cal tenir en compte que les activitats predominants a l’àrea pertanyen als subsectors d’alimentació, de tèxtil, calçat i pell i d’equipament de la llar, segments que aglu- tinen els principals exponents de comerç creatiu. Evolució de llicències d’activitat % 1.996 2.000 % 2.000 2.003 % Total 1241 1184 -5 1184 1174 -1 Alimentació 612 582 -5 582 576 -1 Tèxtil, calçat i pell 138 108 -22 108 121 12 Farmacèutics, perfum i manteniment de la llar, cosmètica i herbolaris 72 58 -19 58 59 2 Equipament de la llar i construcció 141 158 12 158 140 -11 Material de transport 8 8 0 8 6 -25 Combustibles, carburants i lubricants 1 1 0 1 0 -100 Articles de segona mà 11 13 18 13 16 23 Instruments musicals 8 7 -13 7 3 -57 Comerç mixt o Integrat en grans superfícies 2 2 0 2 3 50 Comerç mixt o integrat al detall 25 41 64 41 40 -2 Comerç minorista fora d’un establiment comercial permanent 48 31 -35 31 29 -6 Altres 175 175 0 175 181 3 Font: Elaboració pròpia a partir de les dades facilitades per la Direcció de Comerç i Consum 32 Comerç creatiu i innovador I Anàlisi de casos I Determinació de bones pràctiques El comerç creatiu i innovador aA nlaà lzisoin dae d l’’eosfteurtdai rB14no . o 4rB.nrB14no . 1 G1ò4 t.G4iò.ctic 1 R1a vRalv4a.l4.4.2 Comerç majorista 1 G4ò.tic 1 Raval4. ANÀLISI ESTÀTICA Les dades de l’IAE indiquen que el comerç majorista representa el 9% de l’oferta comercial del Born, quatre punts percentuals per sota del conjunt de la ciutat. Predomina el subsector d’articles de consum durador, amb un 35%, seguit del d’alimentació i del d’altres, amb 26 i 24 punts percentuals, respectivament. Pel que fa al Gòtic, aquest sector representa el 9% de l’oferta comercial, quatre punts percentuals per sota del conjunt de la ciutat. Hi ha una especial presència del subsector altres, amb un 38%, seguit dels d’articles de consum durador i d’alimentació, amb 20 i 14 punts percentuals, respectivament. Al Raval, el comerç majorista representa el 6% de l’oferta comercial, set punts percentuals per sota del con- junt de la ciutat. Predomina el subsector altres amb un 37%, seguit dels subsectors d’articles de consum durador i d’alimentació, amb 22 i 18 punts percentuals, respectivament. roB 2.4n o .4rB2no 4rB.n2 tò2i cG4.t2i cGtò2ò4i .cG4. 2 Ra42v. aR2la4 v.Ra4lv.al Born Gòtic Raval 14% 18% 24% 26% 38% 37% 11% 1% 14% 8% 9% 6% 8%1% 35% 8% 20% nrB34 Ano .rtico 4lerB.snrB34 dno .e consum durador 3 G4ò.3t iG3cò4 nt.G4 iAò.cltimicentació 3 Ra3v aR3la 4vR.alv4a.l4. n Tèxtil, calçat i pell n Productes minerals i químics n Productes farmacèutics, perfumeria n Altres i manteniment de la llar 33 er 6seÀ.1er .6seÀ1er 6seÀ.1 oen1re nBrG6e.r1e G6r1B.e on G6rBe.onren 1 G61e. n 1eG re enG eGr6nò.et r6iGe.cò tGiòctic Comerç creatiu i innovador I Anàlisi de casos I Determinació de bones pràctiques El comerç creatiu i innovador aA nlaà lzisoin dae d l’’eosfteurtdai ANÀLISI DINÀMICA El Born L’àrea del Born presenta una evolució positiva, quant a les llicències d’activitat del sector majorista, per al conjunt dels dos períodes. Tanmateix, s’aprecia que, així com en el primer segment es produeix un creixe- ment en el conjunt d’activitats econòmiques del 8%, en el segon hi ha una disminució de quatre punts percentuals. Aquesta evolució és present a la majoria de subsectors comercials i, en termes generals, el nombre de llicèn- cies és manté relativament estable si tenim en compte les dades de 1996 i les comparem amb les de 2003. Tanmateix, cal tenir present el significatiu increment del subsector dels articles de consum durador al Born, amb augments del 18% i el 15%, en els dos períodes esmentats. Evolució de llicències d’activitat % 1.996 2.000 % 2.000 2.003 % Total 84 91 8 91 87 -4 Alimentació 26 31 35 31 23 -26 Tèxtil, calçat i pell 8 10 25 10 7 -30 Farmacèutics, perfums i manteniment de la llar 6 7 17 7 5 -29 Articles de consum durador 22 26 18 26 30 15 Productes minerals i químics 0 0 0 0 1 / Altres 25 17 -32 17 21 24 Font: Elaboració pròpia a partir de les dades facilitades per la Direcció de Comerç i Consum 34 Comerç creatiu i innovador I Anàlisi de casos I Determinació de bones pràctiques El comerç creatiu i innovador aA nlaà lzisoin dae d l’’eosfeturtdai El Gòtic El barri Gòtic presenta una evolució negativa, quant a les llicències d’activitat del sector majorista, per al conjunt dels dos períodes. Tanmateix, s’observa una disminució més significativa del nombre de llicències en el primer període, amb un descens d’un 11%, mentre que en el segon s’obté una disminució de només un punt percentual. La pèrdua de llicències d’activitat es concentra en els subsectors de tèxtil, calçat i pell i de farmacèutics, perfums i manteniment de la llar. Evolució de llicències d’activitat % 1.996 2.000 % 2.000 2.003 % Total 91 81 -11 81 80 -1 Alimentació 12 14 17 14 11 -21 Tèxtil, calçat i pell 16 6 -63 6 9 50 Farmacèutics, perfums i manteniment de la llar 10 9 -10 9 7 -22 Articles de consum durador 15 18 20 18 16 -11 Productes minerals i químics 5 5 0 5 6 20 Altres 33 29 -12 29 31 7 Font: Elaboració pròpia a partir de les dades facilitades per la Direcció de Comerç i Consum 35 Comerç creatiu i innovador I Anàlisi de casos I Determinació de bones pràctiques El comerç creatiu i innovador aA nlaà lzisoin dae d l’’eosfteurtdai Raval L’àrea del Raval presenta una evolució positiva, quant a les llicències d’activitat del sector majorista, per al conjunt dels dos períodes. Tanmateix, s’aprecia que, així com en el primer segment es produeix un creixe- ment en el conjunt activitats econòmiques del 9%, en el segon hi ha una disminució de només un punt percentual. Aquesta evolució no és homogènia en els diferents subsectors comercials. Però cal tenir present la disminu- ció de llicències produïdes en el subsector de tèxtil, calçat i pell, mentre que als subsectors altres i d’alimentació s’hi presenten creixements en els dos períodes. Evolució de llicències d’activitat % 1.996 2.000 % 2.000 2.003 % Total 161 175 9 175 173 -1 Alimentació 29 31 7 31 32 3 Tèxtil, calçat i pell 33 27 -18 27 25 -7 Farmacèutics, perfums i manteniment de la llar 14 13 -7 13 14 8 Articles de consum durador 28 43 54 43 37 -14 Productes minerals i químics 4 3 -25 3 2 -33 Altres 53 58 9 58 63 9 Font: Elaboració pròpia a partir de les dades facilitades per la Direcció de Comerç i Consum 36 Comerç creatiu i innovador I Anàlisi de casos I Determinació de bones pràctiques El comerç creatiu i innovador aA nlaà lzisoin dae d l’’eosfeturtdai 4.3. Serveis ANÀLISI ESTÀTICA Segons l’IAE, el sector serveis representa el 55% de l’oferta comercial del Born, tres punts percentuals per sota del conjunt de la ciutat. Hi ha un alt predomini del subsector de restaurants, bars i hotels, amb un 42%, seguit del sector de lloguer de béns mobles i immobles i serveis a les empreses, i del de serveis culturals, recreatius i personals, amb divuit i tretze punts percentuals, respectivament. A l’àrea del Gòtic aquest sector representa el 60% de l’oferta comercial, dos punts percentuals per sobre del conjunt de la ciutat. També hi predomina el subsector de restaurants, bars i hotels, amb un 45%, seguit del de lloguer de béns mobles i immobles i serveis a les empreses, i del de serveis culturals, recreatius i per- sonals, amb divuit i tretze punts percentuals, respectivament. A l’àrea del Raval, el sector serveis representa només el 50% de l’oferta comercial, vuit punts percentuals per sota del conjunt de la ciutat. Hi ha una alta concentració de restaurants, bars i hotels, amb un 36%, seguit del sector de lloguer de béns mobles i immobles i serveis a les empreses, i del de serveis culturals, recre- atius i personals, amb setze i quinze punts percentuals, respectivament, mentre que el subsector de transports representa un 13%. Hi ha un elevat percentatge d’establiments d’alimentació, ja que aprofiten les sinergies del mercat de la Boqueria. Cal destacar que les llicències comercials es concentren en aquells subsectors en què el comerç creatiu desenvolupa la seva activitat. 37 rB14no . ro 14nB. 1 G4ò.tic 1 G4ò.tic 1 Raval4. 1 Raval4. rB24no . roB2.4n tò2i cG4. tò2i cG4. 2 Ra4v.al 2 Ra4v.al 4.1 Born G1ò tic 4. lvR1a 4. Comerç creatiu i innovador I Anàlisi de casos I Determinació de bones pràctiques El comerç creatiu i innovador aA nlaà lzisoin dae d l’’eosfeturtdai rB34no . oB .4r3n 3 G4ò.tic 3 Gò4t.ic 3 Raval4. 3 Raval4. Born Gòtic .42 Born 2 Gòtic4. laR2v a 4. 4% 5% 13% 13% 3% 42% 1% 4% 45% 18% 18% 5% 2% 4% 12% 9% 2% eÀ16er .s seÀ 16r. e6r.e1 BGoernn n6e.r1e GBeorn 1G enere G6ò.tic ci1 Genere 6G.òt 4.3 Born 3 Gòtic 4. aR3v al 4. Born 8% n Restaurants, bars i hotels n Reparacions 15% n Transport 36% n Finances i assegurances n Lloguer de béns mobles i immobles i 3% serveis a les empreses 1% n Manteniment, neteja i protecció n Ensenyament n Serveis culturals i recreatius i personals 16% 3% n Altres 5% 13% 6.1 Àrees o rnG1.6rBe n 1 G6e.nere Gòtic 38 Comerç creatiu i innovador I Anàlisi de casos I Determinació de bones pràctiques El comerç creatiu i innovador aA nlaà lzisoin dae d l’’eosfeturtdai ANÀLISI DINÀMICA El Born L’àrea del Born presenta una evolució positiva, pel que fa a les llicències d’activitat del sector serveis, per al conjunt dels dos períodes. Tanmateix, s’aprecia que, així com en el primer segment es produeix un creixe- ment en el conjunt d’activitats econòmiques de l’11%, en el segon hi ha una disminució de nou punts percentuals. Aquesta evolució és present a la majoria de subsectors comercials i, en termes generals, el nombre de llicèn- cies creix de manera sostinguda si tenim en compte les dades de l’any 1996 i les comparem amb les de 2003. Tanmateix, cal tenir present tant el significatiu increment del subsector de restaurants, bars i hotels com la disminució dels subsectors de reparacions i de transport. Evolució de llicències d’activitat % 1.996 2.000 % 2.000 2.003 % Total 420 467 11 467 511 9 Restaurants, bars i hotels 156 195 25 195 215 10 Reparacions 21 13 -38 13 10 -23 Transport 83 66 -20 66 61 -8 Finances i assegurances 24 21 -13 21 26 24 Lloguer de béns mobles i immobles i serveis a les empreses 65 76 17 76 92 21 Manteniment, neteja i protecció 3 4 33 4 3 -25 Ensenyament 11 11 0 11 17 55 Serveis culturals i recreatius i personals 42 71 69 71 67 -6 Altres 15 10 -33 10 20 100 Font: Elaboració pròpia a partir de les dades facilitades per la Direcció de Comerç i Consum 39 Comerç creatiu i innovador I Anàlisi de casos I Determinació de bones pràctiques El comerç creatiu i innovador aA nlaà lzisoin dae d l’’eosfteurtdai El Gòtic El barri Gòtic presenta una evolució positiva, pel que fa a les llicències d’activitat del sector serveis, per al conjunt dels dos períodes. Tanmateix, s’observa un creixement més significatiu del nombre de llicències en el primer període, en què assoleix un 38%, mentre que en el segon s’obté un augment del 12%. L’augment de llicències d’activitat es concentra en els subsectors de restaurants, bars i hotels, serveis cul- turals, recreatius i personals (tots dos altament relacionats amb el comerç creatiu), reparacions, lloguer de béns mobles i immobles i serveis a les empreses. Evolució de llicències d’activitat % 1.996 2.000 % 2.000 2.003 % Total 581 801 38 801 895 12 Restaurants, bars i hotels 282 367 30 367 406 11 Reparacions 7 13 86 13 17 31 Transport 87 86 -1 86 80 -7 Finances i assegurances 23 34 48 34 34 0 Lloguer de béns mobles i immobles i serveis a les empreses 71 121 70 121 159 31 Manteniment, neteja i protecció 1 1 0 1 0 -100 Ensenyament 23 37 61 37 36 -3 Serveis culturals i recreatius i personals 57 96 68 96 114 19 Altres 30 46 53 46 49 7 Font: Elaboració pròpia a partir de les dades facilitades per la Direcció de Comerç i Consum 40 Comerç creatiu i innovador I Anàlisi de casos I Determinació de bones pràctiques El comerç creatiu i innovador aA nlaà lzisoin dae d l’’eosfteurtdai El Raval L’àrea del Raval presenta una evolució positiva, pel que fa a les llicències d’activitat del sector serveis, per al conjunt dels dos períodes. Tanmateix, s’aprecia que, així com en el primer segment es produeix un augment en el conjunt activitats econòmiques del 14%, en el segon hi ha un increment de 26 punts percentuals. Aquesta evolució és present a la majoria de subsectors comercials i, en termes generals, el nombre de llicències es manté relativament estable, amb un lleuger decreixement, si tenim en compte les dades de l’any 1996 i les comparem amb les de 2003. Però cal tenir en compte que les activitats predominants a l’àrea corresponen als subsectors d’alimentació, de tèxtil, calçat i pell, i d’equipament de la llar, segments que aglutinen els principals exponents de comerç creatiu. Evolució de llicències d’activitat % 1.996 2.000 % 2.000 2.003 % Total 937 1068 14 1068 1350 26 Restaurants, bars i hotels 411 422 3 422 477 13 Reparacions 45 35 -22 35 40 14 Transport 134 128 -4 128 179 40 Finances i assegurances 50 60 20 60 66 10 Lloguer de béns mobles i immobles i serveis a les empreses 69 113 64 113 222 96 Manteniment, neteja i protecció 2 7 250 7 9 29 Ensenyament 38 46 21 46 47 2 Serveis culturals i recreatius i personals 143 173 21 173 204 18 Altres 45 84 87 84 106 26 Font: Elaboració pròpia a partir de les dades facilitades per la Direcció de Comerç i Consum 41 Comerç creatiu i innovador I Anàlisi de casos I Determinació de bones pràctiques El comerç creatiu i innovador a la zona d’estudi 5. EL COMERÇ CREATIU I INNOVADOR A LA ZONA D’ESTUDI Segons les característiques esmentades anteriorment sobre el que en aquest estudi es considera comerç innovador, s’ha realitzat un cens,9 a partir de la identificació mitjançant un treball de camp, dels diversos comerços a les tres zones d’estudi orientat per la classificació de l’IAE. En aquest sentit s’han definit les categories següents: n Restaurants, bars i botigues d’alimentació: S’han comptabilitzat tots aquests establiments que es pre- senten al públic amb un caire innovador, ja sigui per l’interiorisme i la distribució del local o per la barreja de productes i serveis que s’hi ofereixen. n Galeries i museus: En aquesta categoria s’inclouen tots els espais que reuneixen obres d’art, que exhibeixen produccions artístiques de tota mena i que ofereixen espais per a la creació. n Parament de la llar: Inclou els establiments que tenen una oferta d’articles per a la llar basats en el dis- seny i la promoció de nous dissenyadors. n Tèxtil i complements: Consta de totes les botigues que ofereixen productes de tèxtil i complements innovadors, de nous dissenyadors amb una estructura diferent i amb algun servei que en complementi l’oferta. n Cultura: Inclou els establiments que ofereixen productes culturals de tot tipus de manera innovadora i creativa. n Altres: Comprèn els productes de disseny gràfic, papereria, joies i joguines. Per completar l’anàlisi de l’oferta s’han seleccionat dotze casos com a exemples de bones pràctiques de comerç d’innovació. Els resultats d’aquest treball de camp es presenten a continuació: 9 Vegeu la relació de comerços a l’annex. 42 Comerç creatiu i innovador I Anàlisi de casos I Determinació de bones pràctiques El comerç creatiu i innovador a la zona d’estudi 5.1 Cens de comerços creatius i innovadors 5.1.1 El Born L’oferta de comerços creatius i innovadors representa el 9,20% de l’oferta del comerç minorista i de serveis del Born, que en conjunt representen el 90% del comerç de la zona.10 Predomina la categoria d’altres, en la qual destaquen els establiments de joies i disseny gràfic. Així mateix hi ha una concentració de galeries i museus al voltant del carrer de Montcada, mentre que els bars i restau- rants s’estenen al llarg de tota la zona. CLASSIFICACIÓ TOTAL Restaurants, bars i alimentació 16 Galeries i museus 15 Parament de la llar 8 Tèxtil i complements 26 Cultura 3 Altres 10 Total 78 10 Aquesta xifra i la de les altres dues zones s’ha calculat a partir del nombre d’establiments identificats sobre el total d’establi- ments segons dades de l’IAE de 2003. 43 Comerç creatiu i innovador I Anàlisi de casos I Determinació de bones pràctiques El comerç creatiu i innovador a la zona d’estudi 5.1.2 El Gòtic El comerç innovador representa el 2,71% de l’oferta del comerç minorista i de serveis del Gòtic, que en con- junt representen el 94% del comerç de la zona. Hi predominen les galeries i els museus, seguits pel sector de restaurants, bars i alimentació en què es combina l’oferta de menjar amb la venda d’objectes diversos i les classes de cuina creativa. CLASSIFICACIÓ TOTAL Restaurants, bars i alimentació 12 Galeries i museus 12 Parament de la llar 2 Tèxtil i complements 6 Cultura 2 Altres 4 Total 38 44 Comerç creatiu i innovador I Anàlisi de casos I Determinació de bones pràctiques El comerç creatiu i innovador a la zona d’estudi 5.1.3 El Raval L’oferta de comerços innovadors a l’àrea del Raval, representa el 2,73% de l’oferta del comerç minorista i de serveis del Raval, que en conjunt representen el 93% del comerç de la zona. Hi predominen els establiments relacionats amb la cultura, seguits pel sector de restaurants, bars i alimentació, el de tèxtil i complements, i galeries i museus. Els establiments de productes culturals i els museus i galeries es troben principalment al voltant del MACBA i del CCCB. Hi ha una notable presència de joves dissenyadors que obren les seves botigues a la zona, també en la catego- ria de tèxtil i complements. Dins d’aquesta categoria cal destacar així mateix les botigues de roba vintage del carrer de la Riera Baixa i la venda de roba artesanal de joves dissenyadors a la mostra de roba i articles arte- sanals que s’instal·la a la rambla del Raval cada cap de setmana. CLASSIFICACIÓ TOTAL Restaurants, bars i alimentació 9 Galeries i museus 10 Parament de la llar 1 Tèxtil i complements 0 Cultura 32 Altres 17 Total 69 5.2 Bones pràctiques L’oferta creativa i innovadora, elaborada a partir del cens realitzat a la zona d’estudi (Raval, Gòtic i Born), es complementa amb una selecció de bones pràctiques, casos reals d’establiments comercials actius que, per la seva naturalesa i significació, poden considerar-se com exemples. La informació processada s’ha obtingut mitjançant entrevistes personalitzades amb els responsables dels establiments comercials, i serveix per il·lustrar l’èxit d’aquestes experiències i extreure’n efectes multipli- cadors, amb l’objectiu de sensibilitzar el sector del comerç del fet que apostar per la innovació és apostar pel present i que alhora la innovació condiciona la sostenibilitat del projecte empresarial. Aquestes bones pràc- tiques s’han explicat d’una manera entenedora i senzilla, a fi d’arribar al màxim nombre de públic possible. La totalitat dels casos analitzats correspon a exemples d’innovació de producte: la generació de noves idees i el trasllat d’aquestes a productes i serveis amb èxit comercial al mercat. 45 Comerç creatiu i innovador I Anàlisi de casos I Determinació de bones pràctiques El comerç creatiu i innovador a la zona d’estudi 5.2.1 El Born CORTANA Idea del negoci: Botiga de la dissenyadora de moda Rosa Cortana. Inauguració: 2004 Localització: Carrer de Flassaders, 41 (Born). Per a la seva botiga a Barcelona (n’hi ha també a Palma de Mallorca –2001– i a Madrid –2006–) buscaven un espai singular en un entorn molt especial, el barri del Born. Emprenedors: Rosa Cortana. Finançament: Recursos propis. Elevada presència de la intuïció en la presa de decisions estratègiques. Perspectives d’expansió als àmbits nacional i internacional. Personal: Sis treballadors a les botigues i cinc més al taller. Disseny al Born i producció a Catalunya, princi- palment a l’Hospitalet i a Igualada. Oferta de productes i serveis: Peces exclusives en un entorn molt especial amb un interiorisme que crea una atmosfera captivadora. Públic: Dones de 25 a 70 anys amb poder adquisitiu. Innovació: Nous conceptes estètics en una botiga de roba. Té un interiorisme conceptual que crea una atmosfera suggeridora amb un bosc de peces de roba exclusives, penjades a la paret amb barnilles metàl·liques, que et van conduint per un passeig que acaba en un jardí soterrani amb funció de vestidor. 46 Comerç creatiu i innovador I Anàlisi de casos I Determinació de bones pràctiques El comerç creatiu i innovador a la zona d’estudi ESPAI SUCRE Idea del negoci: Restaurant i escola de postres de restaurant. Inauguració: 1997 Localització: Carrer de la Princesa, 53 (Born). L’escola, al principi, era en el mateix local, però des de l’any 2003 es troba al carrer de Sant Pere Més Alt. Emprenedors: Jordi Butron. Finançament: Recursos propis més crèdits personals. Són quatre socis, dels quals dos treballen en el nego- ci. Elevada presència de la intuïció en la presa de decisions estratègiques. Personal: Catorze treballadors. Oferta de productes i serveis: Restaurant de postres amb oferta de plats dolços i salats i escola de postres (no reglada) de restaurant per donar resposta a una formació específica inexistent . Públic: Inquiet, gastronòmic i curiós. Innovació: Únic restaurant de postres del món. Escola de postres de restaurant que omple un nínxol de mercat. 47 Comerç creatiu i innovador I Anàlisi de casos I Determinació de bones pràctiques El comerç creatiu i innovador a la zona d’estudi LA VINYA DEL SENYOR Idea del negoci: Bar de vins. Inauguració: 1996 Localització: Plaça de Santa Maria, 5 (Born). Terrassa privilegiada davant de Santa Maria del Mar. Emprenedors: Ramon Parellada, Fermí Puig, Quim Vila i Sisco Martí. Finançament: Recursos propis. Compten amb una altra seu a l’avinguda de Sarrià. Personal: Sis treballadors. Tots són sommeliers o tenen estudis relacionats amb el vi. Oferta de productes i serveis: Oferta en què el protagonista és el vi. Compta amb una àmplia carta de vins, acompanyada de la “quinzena” (durant quinze dies es promocionen vint ampolles) i una selecció de tapes fredes basada en productes d’elevada qualitat. Públic: Col·lectiu del sector del vi (aglutina unes tres mil persones) i turistes. Innovació: Primer bar de vins de Barcelona i escola d’altres que s’han obert posteriorment. És l’únic que manté la “quinzena” (selecció de vint ampolles seleccionades per Quim Vila i renovades cada quinze dies sense repetir-ne cap) i marca tendència pel que fa a bodegues i ampolles triades. 48 Comerç creatiu i innovador I Anàlisi de casos I Determinació de bones pràctiques El comerç creatiu i innovador a la zona d’estudi ORIGEN 99,9% Idea del negoci: Establiment on es pot “conèixer, comprar, menjar i veure” productes i plats de la gastrono- mia popular catalana que tinguin els distintius de tradició i qualitat. Inauguració: Abril de 2002 Localització: Carrer de la Vidrieria, 6-8 (Born). El local va ser triat per la seva situació cèntrica en una zona de concentració de turistes. Posteriorment, van obrir altres establiments al carrer d’Enric Granados (abril de 2004), al passeig del Born (novembre de 2005) i al carrer de Ramon y Cajal (març de 2006). Iniciaran enguany un procés d’expansió mitjançant franquícies primer a Catalunya i després a la resta de l’Estat i en l’àmbit internacional. Emprenedors: Mauricio Fita. Finançament: Recursos propis. Personal: Vuit llocs de treball que donen servei a més de 5.000 visites mensuals. Oferta de productes i serveis: Espai polivalent amb una oferta que abraça una botiga de productes catalans d’alta qualitat, zona de degustació i restaurant i cuina per emportar-se. A més, es complementa tant amb els serveis oferts per la botiga virtual com pel club de fidelització (cursos de degustació de vins, etc.). Públic: Presència molt elevada de turistes, especialment al migdia. Innovació: Aparador de la gastronomia catalana que ofereix una dinàmica territorial (dóna especial rellevàn- cia a les diferents denominacions d’origen) i alhora vetlla per la recuperació del receptari popular amb un producte actual i sensible a les necessitats dels nous consumidors (del sibaritisme al menjar per emportar- se). Aposta per un obrador central i un sistema d’emmagatzematge al buit que s’escalfa amb microones de vapor. 49 Comerç creatiu i innovador I Anàlisi de casos I Determinació de bones pràctiques El comerç creatiu i innovador a la zona d’estudi 5.2.2 El Gòtic FREUD B’ART Idea del negoci: Cuina creativa i galeria d’art. Inauguració: Desembre de 2000 Localització: Baixada de Sant Miquel, 4 (Gòtic). El local va ser triat per la seva situació cèntrica en una zona de concentració de turistes. Emprenedors: Patxi Miranda, Amelia Kim i Verónica Miranda. Finançament: Recursos propis. Personal: Cinc treballadors generalment, però els caps de setmana poden arribar a ser entre set i deu. Oferta de productes i serveis: Espai polivalent amb una oferta variada però simultània (cocteleria, restau- rant creatiu mediterrani i sala d’exposicions). Les propostes artístiques són específiques per al Freud i serveixen d’aparador per a artistes joves. Ofereixen cursos de cuina creativa mediterrània de vuit hores lec- tives mensuals quan el restaurant està tancat. Públic: Universitari, de 30 a 45 anys i amb una proporció resident/turista de 55-45%. Innovació: Visió polièdrica de l’art en què la cuina esdevé una forma d’expressió artística més i el consum cultural arrela en la quotidianitat mentre es pren una cervesa o es mengen unes tapes creatives en un espai polivalent i versàtil basat en un interiorisme de composició en què els materials assoleixen un valor estètic. 50 Comerç creatiu i innovador I Anàlisi de casos I Determinació de bones pràctiques El comerç creatiu i innovador a la zona d’estudi LA GAUCHE DIVINE Idea del negoci: Boutique, sala d’exposicions, petit cafè i happenings. Inauguració: Octubre de 2003 Localització: Passatge de la Pau, 7 (Gòtic). Es va triar el lloc pel coneixement de la zona i per les oportuni- tats que oferia el local. Emprenedors: Christian Hamfler i Natàlia Otero. Finançament: Recursos propis i un crèdit ICO. Van rebre assessorament de Barcelona Activa per al pla d’em- presa. Personal: Dos treballadors. Oferta de productes i serveis: Venda de roba d’home i de dona de dissenyadors nacionals i internacionals. També tenen roba vintage (especialment complements). Sala d’exposicions: videoart, disseny industrial, arqui- tectura, ceràmica. Pertanyen a la ruta d’art del barri Gòtic. Realitzen dues desfilades a l’any amb dissenyadors de la botiga. Públic: Gent creativa entre 20 i 60 anys, amb cert poder adquisitiu. Els clients procedeixen en un 10% del barri, en un 50% d’altres zones de la ciutat i en un 40% són estrangers. Innovació: Espai multidisciplinari (moda, sala d’exposicions i happenings) i de trobada de gent creativa. 51 Comerç creatiu i innovador I Anàlisi de casos I Determinació de bones pràctiques El comerç creatiu i innovador a la zona d’estudi PAPABUBBLE11 Idea del negoci: Botiga de caramels artesans. Inauguració: 16 de juny de 2003 Localització: Carrer Ample, 28 (Gòtic). Tenen altres seus a Amsterdam i Tòquio, ambdues obertes des de l’any 2005. Es va triar la localització al Gòtic perquè hi havia una notable presència de turistes. Emprenedors: Tommy Tang. Finançament: Recursos propis. L’obertura de les seus d’Amsterdam i Tòquio van comptar amb cofinança- ment local. Acompanyats en el pla d’empresa per l’agència governamental de la ciutat de Melbourne. Personal: Vuit treballadors a la seu de Barcelona i vint-i-dos a la resta. Oferta de productes i serveis: Cada dia elaboren, davant dels clients, 70 kg de caramels artesans de trenta tipus diferents. Així mateix, elaboren productes personalitzats (que representen el 30% dels ingressos): logotips, casaments, articles per a empreses, etc. Diferencien els productes a cada establiment. Públic: Turistes i residents a Barcelona. Innovació: Únic establiment de caramels artesans de qualitat a Barcelona amb elaboració davant dels clients. 11 Fotos d’Hector Mediavilla per al New York Times, Culiblog.Org i LomoSpain.com 52 Comerç creatiu i innovador I Anàlisi de casos I Determinació de bones pràctiques El comerç creatiu i innovador a la zona d’estudi 5.2.3 El Raval CAMPER FOOD BALL Idea del negoci: No és un bar ni un restaurant, és un menjar i una manera d’entendre la cultura de l’aliment. El menjar és simple, lleuger, imaginatiu, natural (sense additius, pesticides o abonaments químics de sínte- si ni manipulats genèticament), local i de temporada, pensat per a qualsevol hora del dia i per a qualsevol lloc. Està basat en unes boles d’arròs més uns complements, servit en envasos naturals o biodegradables. Inauguració: 2004 Localització: Carrer d’Elisabets, 9 (Raval). Tenen un altre establiment a Berlín. Emprenedors: Camper, SL. Finançament: Recursos propis. Personal: Deu treballadors. Oferta de productes i serveis: Oferta nascuda amb la intenció de transportar els valors i l’esperit Camper al món de l’alimentació. S’ha creat un concepte innovador basat en una alimentació sana i autèntica. Consta de tres espais diferenciats, una barra on s’observa i s’escull el menjar, una cuina a la vista on s’elaboren tots els aliments diàriament, i unes graderies per seure on també hi ha lloc per aparcar les bicicletes i es passen vídeos amb imatges de la naturalesa de Mallorca mentre pels altaveus s’escolten sons del mar. Un petit oasi en el cor de Barcelona que reemplaça el plaer de caminar pel de menjar. Públic: Conscienciat ecològicament. Essencialment jove, amb una elevada presència femenina i amb més d’un 80% de turistes. Innovació: És innovador pels quatre costats. L’oferta alimentària va sorgir després d’estudiar els hàbits socials i alimentaris de la gent i d’arribar a la conclusió que és possible oferir una alimentació de qualitat, sana, equilibrada i a un preu raonable, que s’adapti a les necessitats de la vida actual. Tant el producte (una oferta diferent a l’existent a la ciutat) com l’interiorisme del local (no hi ha ni taules ni cadires) sempre segueixen un fil conductor que aglutina tot el projecte, el component ecològic. 53 Comerç creatiu i innovador I Anàlisi de casos I Determinació de bones pràctiques El comerç creatiu i innovador a la zona d’estudi CASA CAMPER Idea negoci: Hotel d’autor. Inauguració: Febrer de 2005 Localització: Carrer d’Elisabets, 11 (Raval). Es preveu una expansió lenta a les principals capitals europees. La prioritat en la recerca del local era la localització i disposar d’un establiment que escapés del circuit tradi- cional, que fos cèntric i situat en un barri amb història, amb una barreja de turisme i localisme, tradició i avantguarda, multicultural i multiètnic. Emprenedors: Camper, SL. Finançament: Recursos propis. Personal: Vint-i-un treballadors. Oferta de productes i serveis: Oferta d’allotjament on el luxe es combina amb la simplicitat i la comoditat amb la funcionalitat. Disposa de vint-i-cinc habitacions, amb dos espais diferents per habitació: dormitori i saleta, esmorzar i refrigeri gratuït les 24 hores, sales de reunions amb accés independent des del carrer, mapes personalitzats, etc. Públic: Heterogeni, inclou tant famílies com visitants per negocis o lleure. Majoritàriament, es tracta d’un segment comprès entre 35 i 45 anys i és d’origen estranger. Innovació: Oferta d’allotjament que recull i adopta la filosofia de Camper aplicada a l’hostaleria. És un hotel còmode i funcional, d’acord amb uns criteris estètics propis de la marca. Especialment innovadores són la distribució de les habitacions i el concepte de refrigeri a punt les 24 hores (gratuït en el bufet d’autoservei de l’hotel i per a consum tant en el mateix bufet com a les habitacions). 54 Comerç creatiu i innovador I Anàlisi de casos I Determinació de bones pràctiques El comerç creatiu i innovador a la zona d’estudi GAT ACCOMMODATION Idea del negoci: Clean & Cool Rooms, que cobreix una veta de mercat en l’oferta d’una a tres estrelles. Volen convertir-se en el “Zara dels hotels”. Inauguració: Gat Raval (2000) i Gat Xino (2004). Localització: Gat Raval, al carrer de Joaquim Costa, 44, i Gat Xino, al carrer de l’Hospital, 149-155 (tots dos al Raval). Properament, n’obriran un altre a Lisboa. La prioritat en la recerca dels locals és una localització cèntrica que permeti a l’usuari accedir a la majoria de les ofertes turístiques a peu. Emprenedors: Àlex Serra i Bibiana Serra. Finançament: Recursos propis. Personal: Vint treballadors entre tots dos. Oferta de productes i serveis: Oferta d’allotjament amb detalls de categoria superior (netedat, calefacció i aire condicionat, pantalla de TV plana, llit i llençols de qualitat, etc.) i amb l’agenda més actualitzada de l’oferta cultural, turística i d’oci de la ciutat de Barcelona. Públic: Majoritàriament, persones de 25 a 35 anys i més d’un 90% estrangeres. Innovació: El luxe de dormir per pocs diners, en un entorn agradable, minimalista i actual en el centre de la ciutat. Dóna resposta a un client que prioritza la despesa turística en oci i lleure (compres, gastronomia, ofer- ta cultural i nocturna, etc.). 55 Comerç creatiu i innovador I Anàlisi de casos I Determinació de bones pràctiques El comerç creatiu i innovador a la zona d’estudi TERRÔS Idea del negoci: Cafeteria, plantes i sala d’exposicions. Inauguració: Desembre de 2004 Localització: Carrer de Sant Vicenç, 35 (Raval). La condició en la recerca del local era trobar un establiment comercial en un entorn de trama urbana característic de barri urbà antic. Les preferències eren els barris de Gràcia i el Raval, i finalment van preferir aquest últim per les nombroses possibilitats que oferia l’espai. Emprenedors: Alejandro Saenz. Finançament: Recursos propis més crèdit personal. La reforma del local ha estat dissenyada i dirigida pel mateix emprenedor. Comptava amb un pla d’empresa assessorat per Barcelona Activa. Personal: Dos treballadors. Oferta de productes i serveis: Venda de plantes i assessorament en la matèria. Biblioteca pròpia espe- cialitzada en bibliografia sobre plantes. Cafeteria especialitzada en esmorzars i berenars, amb una àmplia oferta de pastissos casolans acompanyats amb tes i cafès. Tallers de pastissos i plantes. Exposicions (videoart, escultures, pintura, presentació de llibres, etc.). Públic: Professionals liberals creatius, gent jove, clients de La Paloma. Innovació: Projecte pluridisciplinari tant des d’una perspectiva espacial com temporal, amb innovacions en el producte: àmplies cartes de plantes (d’interior, d’exterior, de temporada, tropicals i exòtiques) i de pastis- sos casolans, tes i infusions (amb menús i maridatges); pel que fa a serveis, hi ha assessorament, tallers de pastissos i plantes, galeria d’art, etc., en un entorn agradable i relaxant enmig d’un barri popular i sorollós. 56 Comerç creatiu i innovador I Anàlisi de casos I Determinació de bones pràctiques El comerç creatiu i innovador a la zona d’estudi RAS Idea del negoci: Llibreria especialitzada en noves tendències d’indústries creatives, sala d’exposicions i espai de debat. Inauguració: 1998 Localització: Carrer del Doctor Dou, 10 (Raval), on hi ha l’establiment des de l’any 2000. Anteriorment, es trobava al carrer dels Àngels. Tenen una altra seu a Milà (Raas). Van triar el Raval per les sinergies que es podien establir amb el MACBA, el CCCB, el FAD, etc. Emprenedors: Ramon Prat. Finançament: Recursos propis. L’obertura de la seu de Milà va tenir un cofinançament local. La intuïció ha tingut un paper fonamental en la presa de decisions estratègiques. Personal: Sis treballadors a Ras i més de trenta en el conjunt d’Actar. El contingut i la gestió es realitza des de l’editorial Actar (constituïda el 1994). Oferta de productes i serveis: Llibreria que expressa a peu de carrer la filosofia de l’editorial ACTAR, especiaitza- da en edicions innovadores sobre últimes tendències en arquitectura, urbanisme, disseny i art contemporani. Es complementa amb una oferta internacional de llibres d’avantguarda tant per contingut com per format. Aposta pel format de llibre, però també ofereix activitats com una sala d’exposició i un espai de debat. Públic: Arquitectes, dissenyadors i tothom interessat en els llibres. Innovació: Canal de venda d’una editorial especialitzada en edicions innovadores sobre darreres tendències en indústries creatives, complementat per una oferta internacional d’avantguarda i un espai polivalent que serveix tant per a sala d’exposicions com per a debats. Interiorisme concebut per a la consulta lliure del material en venda. 57 Comerç creatiu i innovador I Anàlisi de casos I Determinació de bones pràctiques El comerç creatiu i innovador a la zona d’estudi CONCLUSIONS SOBRE BONES PRÀCTIQUES Presentem a continuació les conclusions extretes de les dotze entrevistes, resumides a les fitxes de l’apartat anterior, amb emprenedors de diferents sectors que van optar per una manera creativa i innovadora de pro- duir i vendre els seus productes. n Dificultats de finançament dels emprenedors creatius Els emprenedors creatius es troben en una situació de dificultat de finançament com a conseqüència de les situacions següents: n Diferent llenguatge dels sectors financer i públic: El sector creatiu empra un llenguatge diferent tant respecte del sector financer com del sector públic. Aquestes diferències fan que la seva activitat, malgrat que es desenvolupa en el subsector econòmic i viu actualment una etapa de creixement i té encara millors perspectives de futur, no rep ni una atenció ni una inversió que es correspongui a les xifres que genera, ja que els sectors públic i financer es mouen d’acord amb diferents paràmetres (especialment en el cas de les societats d’inversió) i no sempre entenen el producte o el projecte que se’ls presenta. A més, no ofereixen programes específics de finançament per a aquest col·lectiu. n Un pes rellevant de finançament per part de friends & family: La situació esmentada en el punt anterior fa que la font de finançament dels diferents projectes empresarials sigui exclusivament capital propi o d’amics i familiars que hi col·laboren. Aquest fenomen exclou les iniciatives d’emprenedors que no tin- guin patrimoni propi o familiars i amics amb recursos disponibles. A més, dificulta l’entrada i la participació d’emprenedors joves, els quals, amb les dificultats d’accés a l’habitatge (ja sigui de propietat o bé de lloguer) que té la ciutat de Barcelona, difícilment poden afrontar una altra inversió econòmica important si no és el cas que donen prioritat a l’activitat econòmica abans que a l’emancipació. n Elevats preus dels locals comercials a la ciutat de Barcelona: Els preus dels traspassos, de compra i de lloguer dels locals comercials a Barcelona dificulta l’accés als col·lectius que no disposen d’un patrimoni econòmic considerable. 58 Comerç creatiu i innovador I Anàlisi de casos I Determinació de bones pràctiques El comerç creatiu i innovador a la zona d’estudi n Mortalitat elevada de comerços creatius com a conseqüència de deficiències en la gestió empresarial La ciutat de Barcelona presenta una elevada mortalitat de comerços creatius com a conseqüència, majoritàriament, de deficiències en la gestió empresarial. Aquesta situació fa que un establiment que està de moda, deixi d’existir al cap de menys d’un any o duri menys de tres anys. Aquest fenomen és conseqüèn- cia d’una deficiència en la gestió empresarial, a causa de la qual els projectes no són econòmicament sostenibles. En aquest sentit, es veu que bones idees empresarials no han acabat sent bons projectes empresarials per aquesta manca de coneixements en la gestió, i més tenint en compte els elevats preus dels locals comercials i la competència d’una oferta comercial madura i variada. n Fugida d’emprenedors creatius del districte de Ciutat Vella Determinats establiments comercials adreçats a una clientela amb poder adquisitiu elevat i que no està for- mada majoritàriament per turistes es plantegen obrir un nou establiment o canviar-lo a altres barris de la ciutat a causa de la pèrdua de clients, que s’allunyen per la inseguretat ciutadana, la brutícia i la imatge dels carrers i, fins i tot, per la dificultat d’aparcar a determinades hores. n Presència significativa de turistes entre els consumidors del comerç creatiu La clientela dels establiments comercials creatius està formada en una proporció considerable per turistes, i és majoritària en la major part dels casos analitzats. Aquesta situació és deguda, per una banda, a la mateixa ubicació dels comerços i, per l’altra, tant a les campanyes de màrqueting i comunicació (ja que se’n fan nombroses referències a les guies turístiques, a les revistes de tendències, etc.) com a l’interès dels turistes per aquesta mena d’establiments, interès que fins i tot en ocasions es converteix en el principal motiu de desplaçament per a aquest col·lectiu. n Elevat percentatge d’estrangers emprenedors creatius La capacitat d’atracció de la ciutat de Barcelona ha comportat que un percentatge significatiu d’estrangers l’hagin triada com a lloc per viure. Així mateix, el fet d’haver-se convertit en una ciutat turística de primer ordre ha tingut un impacte molt fort en l’activitat econòmica en la ciutat. Ambdós fenòmens han portat a una situació en què el percentatge d’emprenedors creatius és molt significatiu i, en aquest sentit, cal tenir 59 Comerç creatiu i innovador I Anàlisi de casos I Determinació de bones pràctiques El comerç creatiu i innovador a la zona d’estudi present que bona part de les idees empresarials que s’han implementat són experiències que han funcionat en altres ciutats i que s’han adaptat a la realitat i el context d’una ciutat de les característiques de Barcelona. n Innovadors en producte Els establiments comercials creatius han estat innovadors sobretot en els productes. En aquest sentit, s’aprecia que, majoritàriament, han estat pioners en nous conceptes de comerç urbà, ja sigui pel caràcter innovador del producte que ofereixen (Camper Food Ball, Espai Sucre, Papabubble, etc.), per la simbiosi de diferents ofertes i serveis comercials en el mateix establiment comercial (Terrôs, Freud, Ras, etc.) o per un tractament diferenciat en el disseny dels interiors i la distribució espacial (Cortana, Casa Camper, etc.). n Un valor afegit tant a l’oferta comercial com a la imatge de la ciutat Els comerços creatius tenen un fort impacte en el conjunt de la ciutat de Barcelona. Així doncs, s’observa com, per un costat, amplien i complementen l’oferta comercial de la ciutat amb una aposta pel comerç espe- cialitzat (els percentatges de clients de proximitat són mínims) i, per l’altre, aporten un valor afegit a la imatge de la ciutat, ja que ofereixen actius intangibles orientats a una percepció moderna, creativa i inno- vadora. En aquest sentit, l’impacte en els turistes és manifest, fins al punt que aquests representen, en alguns casos, el 80% de la clientela dels establiments comercials. Encara més, l’oferta comercial creativa és una de les principals motivacions a l’hora de triar la destinació turística. n Èmfasi en política de màrqueting i comunicació Els comerços creatius destinen molts recursos a polítiques de màrqueting i comunicació per tal de pal·liar certes deficiències de visibilitat (no són en els circuits comercials tradicionals, no estan agrupats en una associació, etc.). D’aquesta manera, emfatitzen polítiques de fidelització de clients i s’esforcen per aparèixer en guies turístiques, revistes de tendències, cercadors d’Internet, etc. 60 Comerç creatiu i innovador I Anàlisi de casos I Determinació de bones pràctiques El comerç creatiu i innovador a la zona d’estudi n Projectes d’expansió nacional i internacional La majoria dels establiments comercials creatius seleccionats tenen dissenyades –i alguns ja implemen- tades– polítiques d’expansió a Catalunya, Espanya i internacionalment. En aquest sentit, la principal dificultat és comptar únicament amb finançament propi (repercuteix en la lentitud de les operacions i en la implementació del pla d’expansió) encara que, en alguns casos, s’ha comptat amb cofinançament de socis locals. n Localització, localització, localització D’acord amb la famosa frase de Conrad Hilton “Location, location, location”, els establiments comercials creatius analitzats, a l’hora de triar un local comercial per desenvolupar-hi la seva activitat, han donat prioritat a la localització del local i, després, a la naturalesa del local. Ara bé, cal tenir present que el lligam entre localització i turisme ha estat determinant en la selecció dels locals comercials. 61 4.1 Born 1 Gòtic 4. 1 Raval4. 4.2 Born G2ò tic 4. 2 Rava4l. Comerç creatiu i innovador I Anàlisi de casos I Determinació de bones pràctiques El comerç creatiu i innovaAdnoàr lais il ad ezo lna ad edm’esatnuddai n4.3 Bor 3 4G.òtic 3 Raval4. 6. ANÀLISI DE LA DEMANDA Aquest apartat analitza l’àrea des del punt de vista de la demanda comercial. Així doncs, en primer lloc, es realitza una anàlisi demogràfica que, en un estudi de comerç, té la seva justificació en els següents paràme- tres. Per una banda, permet determinar quina és la relació entre l’oferta d’establiments comercials i la població resident en una àrea determinada, és a dir, es calcula la densitat comercial. Per l’altra, permet conèixer les característiques del potencial públic objectiu. En segon terme, es presenta l’opinió de cent consumidors als quals s’ha fet una entrevista mitjançant un qüestionari. En aquest qüestionari es consideren aspectes de mobilitat i hàbits de compra i es valora l’ofer- ta comercial. 6.1 Anàlisi demogràfica Població per àrees s6.1 Àree n6e.r1e GBeorn ci1 Genere 6G.òt Born 12% Gòtic 19% 69% Raval Font: Elaboració pròpia a partir de les dades del Padrò Municipal d’Habitants, el 30 de Juny de 2.005 El nombre d’habitants de la zona d’estudi l’any 2005 és de 57.153, i suposa un 49% del conjunt d’habitants del districte de Ciutat Vella, que té 116.602 habitants. 62 Comerç creatiu i innovador I Anàlisi de casos I Determinació de bones pràctiques El comerç creatiu i innovaAdnoàr lais il ad ezo lna ad dem’esatnuddai El Raval suposa el 69% de la població de la zona d’estudi, i en canvi el Born en representa el 12% i el Gòtic, el 19%. Respecte al districte de Ciutat Vella, la població de la totalitat de l’àrea del Raval representa un 42%, la del Gòtic un 24% i la del Born un 6%. L’evolució des de l’any 2001, en termes percentuals, constata que des del punt de vista poblacional, a l’àrea del Born s’ha incrementat en un 13%, al Gòtic un 72% i al Raval un 32%. Respecte al conjunt del districte de Ciutat Vella, el creixement ha significat un 31% durant el mateix període. Població per gènere Àrea % Àrea % Àrea % Districte % Municipi % Born Gòtic Raval Ciutat Vella Barcelona TOTAL 6.610 100 10.613 100 39.930 100 116.602 100 1.612.237 100 Homes 3.284 49,68 5.563 52,42 22.268 55,77 63.365 47,56 766.810 47,56 Dones 3.326 50,32 5.050 47,58 17.662 44,23 53.237 54,34 845.427 52,44 Font: Elaboració pròpia a partir de les dades del Padrò Municipal d’Habitants, el 30 de Juny de 2.005 La proporció d’homes és superior en quatre punts a la zona d’estudi a l’àrea del Gòtic i en vuit punts a l’àrea del Raval, mentre que a l’àrea del Born la proporció entre homes i dones és del 50%. La proporció d’homes és semblant en el conjunt de Ciutat Vella, on supera la de dones per vuit punts, mentre que en el conjunt de la ciutat de Barcelona la relació és inversa, és a dir, la proporció de dones supera en quatre punts la d’homes. L’evolució des de l’any 2001 a la zona d’estudi a l’àrea del Born demostra un increment del nombre de dones en tres punts en detriment del nombre d’homes. A les zones del Gòtic i el Raval el creixement ha estat a la inversa i ha estat el nombre d’homes el que s’ha incrementat. Respecte al Districte de Ciutat Vella, hi hagut un increment en el nombre d’homes de cinc punts des de l’any 2001, mentre que la població femenina ha disminuït durant el mateix període en la mateixa proporció. La ciutat de Barcelona ha conegut un creixement en els dos gèneres. 63 o .4rB1no .4rB1n òG1t iG1c4ò .ti4c. 1 R1a v4R.alva4l. r .4nB2orB2.4no 2 G4t2ò.i tcG4iò.c 2 R2a vRa4lv.4a.l o .4rB3no .4rB3n 3 G3ò4 t.Giò4ct.ic 3 R3a vRalv4a.l4. Comerç creatiu i innovador I Anàlisi de casos I Determinació de bones pràctiques El comerç creatiu i innovaAdnoàr lais il ad ezo lna ad dem’esatnuddai seÀ16er .seÀ1.6er rn6ne.oBrneG 16e n. GBeo 1 6 1.G e6n.ere Gòtic Born Gòtic e6Rn.ae1var le GRaval .1V Genere C6. lael 1 6G.enere Bcn 50% 50% 48% 52% 44% 56% a6t. 1B oErdn t1 GEòdtaic6. 1 Edat R6a.val varneG 1.6lRe vRe 1.6arnG l e 1nG e6r.eG1en e Cr6.e.V C.V la la el el1 6G.1e n 6eG.reen eBrcen Bcn Ciutat Vella Barcelona 46% 54% 52% 48% n Homes a6t. 1nC D.EoVdnes la el cB1n E6d.at 1 E6s.tudis Born o aE1.6rBtd n o aE1.6rBtd n t1 GEòd6t1ta. iGEcòd6ta.ic 1 Ed1a tE dR6aa.tv aR6la.val 64 d6i.s1 GEòstiuc av1l Estudis 6R.a 1 E6s.tudis C.V la el Ctd .6. aE1V a .6VCtE1d la ellael c1n E6d.c1an tE6 d.Bat B 1 E6s.1t uE6ds.itsu dBiosr nBorn òius .6cGsdtE1 òius .6cGsdtE1 1 E6s.asi1tv uaRE6dls.itsu dRaval 1 Es1t uEdsit6su. dCi.sV C.l6Va. la el el Comerç creatiu i innovador I Anàlisi de casos I Determinació de bones pràctiques El comerç creatiu i innovaAdnoàr lais il ad ezo lna ad dem’esatnuddai Població per edats Àrea % Àrea % Àrea % Districte % Municipi % Born Gòtic Raval Ciutat Vella Barcelona TOTAL 6.610 100 10.613 100 39.930 100 116.602 100 1.612.237 100 0-14 588 8,90 941 8,87 4.079 10,22 10.578 9,07 187.707 11,64 15-24 478 7,23 1.059 9,98 4.200 10,52 12.193 10,46 160.879 9,98 25-64 4.222 63,87 6.742 63,53 25.591 64,09 74.740 64,10 932.485 57,84 65 i més 1.322 20 1.871 17,63 6.060 15,18 19.091 16,37 331.166 20,54 Font: Elaboració pròpia a partir de les dades del Padrò Municipal d’Habitants, el 30 de Juny de 2.005 L’anàlisi de la població per segment d’edat mostra que no hi ha gaire diferències entre les àrees. La propor- ció de persones entre 25 i 64 anys, al voltant del 64%, és similar a les tres àrees d’estudi i al districte de Ciutat Vella. Respecte al municipi de Barcelona, el percentatge de persones en aquest segment d’edat és de 7 punts per sota de la resta d’àrees analitzades. El percentatge més elevat de població envellida, majors de 65 anys, és a l’àrea del Born amb un 20%. Aquesta xifra és similar a la del municipi de Barcelona (21%), mentre que les àrees del Gòtic i el Raval s’apropen més a la proporció de població en aquest segment d’edat del districte de Ciutat Vella (19%), amb un 18% i un 15%, respectivament. De les tres àrees d’estudi, la major proporció de gent jove, entre 0 i 24 anys, es concentra a l’àrea del Raval (21%), amb una lleugera diferència respecte al Born i el Gòtic, amb un 16% i un 19%, respectivament. 65 RrG6ae.v n1an6e le. r1e vaRrneG 1.6 lRGaev G1e n G1ee rn 6ee. V1rC e. 6 VG.Ce.nVerel aC.la lael el el1 61G. e 6nG.e1er ne 6e G.rBeecn neBrcen Bcn ae 6lRrG.ae1vn ve6an.le1r e GRa G1e n 6e.rV1e CG6.e.Vnere Cl.a lael el e1n e 6rG.e1 B 6cG.nenere Bcn Comerç creatiu i innovador I Anàlisi de casos I Determinació de bones pràctiques El comerç creatiu i innovaAdnoàr lais il ad ezo lna ad dem’esatnuddai 6B.o1rBtd .6no aE1darBtd 6tno aE.1 it1c Eit1dc aE6td. ò1aGt tòiE6 cd.Gaòt G 1 E61d. aE6td. 1aRBorn Gòtic Raval taE vdRaa6alt.v aRlaval roBtadE 16n. o aE16rBtd .n òG1t iE6cd.ait1tc Ed6a.t Gò 1 Eda61t. E6Rd.aavta lRaval 9% 9% 10% 20% 18% 15% 7% 10% 11% 64% 63% 64% .CtadE 16V. aE16Ctd ..V. aE16VCtd . laela lealel n1 E6c1d.n aE6td. n1aB tcE6 d.Bat Bc o1r 6nE.1s tE6us.d1ti 6usE.d siBtsu dBiosr nBorn CtadE 1.6V Ctd .6. aE1V lael la el n1 E6d.acB1tn E6Bd.cat n1 6E.st1u dE6is.st uBdoirs Born Ciutat Vella Barcelona 9% 16% 12%21% 10% 10% n 0 - 14 n 15 - 24 n 25 - 64 GE6òs.t1Gs6iu òt.cdtu1iid s 65% R1a vEasltu6d.is 57% 1 Estu6d.nis6 5 Ci .mVésòius .6ciEcGsdtE1s R1a vEasa1ltv u6aE6d.ls.itsu dis R 1 Es1t u6Ed.sit6su. dCi.slV aC.lVa la el el el iu6cd.i1s EòGidutsE 1.6Gscòtt ai1vs a E6lRs.ta1uv daE6ls.tudis R 1 Est61u. dEisst6 u.Cd.iVs Cl.aV la el el 66 Comerç creatiu i innovador I Anàlisi de casos I Determinació de bones pràctiques El comerç creatiu i innovaAdnoàr lais il ad ezo lna ad edm’esatnuddai Població per estudis12 Àrea % Àrea % Àrea % Districte % Municipi % Born Gòtic Raval Ciutat Vella Barcelona TOTAL 5.948 100 9.558 100 35.358 100 104.660 100 1.399.706 100 Analfabets 13 0,22 20 0,21 73 0,21 304 0,29 2.416 0,17 Sense estudis 620 10,42 1.089 11,39 4.203 11,89 12.630 12,07 166.206 11,87 Est. primaris 1.510 25,39 2.773 29,01 14.236 40,26 38.732 37,01 372.397 26,61 Est. secundaris 2.212 37,19 3.320 34,74 11.727 33,17 35.632 34,05 580.142 41,45 Est.Universitaris 1.568 26,36 2.311 24,18 5.017 14,19 17.051 16,29 274.883 19,64 Font: Elaboració pròpia a partir de les dades del Padró Municipal d’Habitants, el 30 de Juny de 2.005 L’anàlisi de la població per estudis mostra resultats no gaire diferents entre les diverses zones. El Born pre- senta el nivell de residents amb un nivell d’estudis més alt (els residents amb estudis universitaris superen en set punts percentuals els del conjunt de la ciutat i representen un 27% del total de residents del barri). El Raval té un elevat percentatge de residents amb estudis primaris i sense estudis, el 53%, catorze i tres punts percentuals per sobre del conjunt de la ciutat i el districte de Ciutat Vella, respectivament. 12 El nombre de ciutadans per raó d’estudis és diferent a la resta de categories. Aquesta diferència és imputable al Padró Municipal. 67 vaRreG 1.6an l vaRreG 1.6an l 1 G6e.1n e rG6e. nCe.rVe Cl.aV la el1 6eG.le1n e 6rG.e nBecrne Bcn e6 .R1a v aGlener reG1e n C.V 6. la el Brn 1ceG e6. oB adE1.6rt n a6t. 1B oErdn òG1t iEcd6a.G1tò tEidcat 6. 1 Eda61t. ERdavt6a .lRaval e6 .R1a v aGlener CeG1.re Ven 6. la el Brn 1ceG e6. 6B.o1r nEdat ò1t iEcdat6 .G vRaE1atd l 6. 6C..1V E 6dC.a.1tV Edatla ella el n1 E6d.an1t E6Bd.cat Bc o1r 6nE.sto1ur 6dnE.isst uBdis B 6B.o1r nEdat ò1t iEcdat6 .G vRaE1atd l 6. Comerç creatiu i innovador I Anàlisi de casos I Determinació de bones pràctiques El comerç creatiu i innovaAdnoàr lais il ad ezo lna ad dem’esatnuddai .6V1 Edat C lael B1c nE6d.at rdsE1nit Buo6. òGidusE .6cst1 d6i.s1 GEòstiuc a1v aE6ls.ta1uv daEilsst uRdis 6R. 1 Est61u. dEisst6 u.Cd.iVs Cl.aV la el el Born Gòtic Raval 0,22% 0,21% 0,22% .6V1 Edat C lael E1d a6t. Bcn r isE1nBst oud 6.10% 11% 14% 12% 27% 24% 25% 29% 33% 41% 36% 38% s6 .G1ò tEisctudi duE1is st Rava6l. . us1VCdt iEs 6. lael s6 .G1ò tEisctudi duE1is st Rava6l. C. dt1VCiu sEs 6. lael nBsdutE 16cis. t6i.u2 BMorn 2 Motiu G6ò.tic iutat Vella Barcelona 0,29% 0,17% 16% 12% 12%20% 27% 38% n Analfabets 34% n Sense estudis 41% n Est. primaris n Est. secundaris n Est. universitaris u6 .R2a vMaolti t6i.u2 Mo al T ot 6.2 nTspr aBorn 68 6.2 pn sGòTtirca 6.2 pn sRaTvarla 6.2 nsp T raal T ot 6.2 us BTtgi pBorn 2 GuòsTt Bictpg 6. 2 u6sT. Bitpg Raval Comerç creatiu i innovador I Anàlisi de casos I Determinació de bones pràctiques El comerç creatiu i innovaAdnoàr lais il ad ezo lna ad dem’esatnuddai Densitat comercial BORN GÒTIC RAVAL CIUTAT VELLA BARCELONA Població (habitants) 6.610 10.613 39.930 116.602 1.612.237 Comerç minorista (llicències) 337 508 1.174 3.950 36.184 Densitat habitant/llicència 20 21 34 30 45 Font: Elaboració pròpia a partir de les dades facilitades per la Direcció de Comerç i Consum de l’Ajuntament de Barcelona La densitat comercial de la zona d’estudi de les àrees del Born i el Gòtic es mostra similar, amb un 20 i un 21 respectivament, inferior en deu i nou punts a la del districte de Ciutat Vella i en 25 i 24 a la del conjunt de la ciutat. L’àrea del Raval manté un nivell de densitat comercial superior en catorze i tretze punts a la del Born i el Gòtic, respectivament, i en quatre punts a la del districte de Ciutat Vella. Es constata que les àrees analitzades gaudeixen d’un notable atractiu comercial, que va més enllà de la seva zona natural d’influència, tant per a residents com per a visitants de la ciutat de Barcelona. 69 Comerç creatiu i innovador I Anàlisi de casos I Determinació de bones pràctiques El comerç creatiu i innovaAdnoàr lais il ad ezo lna ad edm’esatnuddai 6.2 Anàlisi quantitativa Quin és el motiu principal pel qual es troba en aquest punt de la ciutat? L’anàlisi dels resultats constata que les diferents àrees són un espai de lleure per a residents i visitants de la ciutat, cosa que correspon a gairebé la meitat de les motivacions. Així com el percentatge relatiu a l’oci es manté relativament estable a les diferents zones, el barri del Raval presenta un elevat nombre d’entrevistats que hi resideixen, un 41%, i al Gòtic i el Born s’arriba només a 25 ncBidutsE 1.6i s19 puc itE16ntnBus .sd percentuals, respectivament. u6 .B2o rMt6noi.tu2i BMorn 2 Mott2ic u6M .oGtòitui cG6ò. cius .6nBsdtE1 nBsdtE16cius . rBuitoM 2.6Dnestaca el baix percentatge de compres qu2o tM6ido.iatnieus i eGsòpteciífciques, que representen en el seu conjunt un totaldel 13%rButM26, nio .i al Raval representen només nou puntsM2 po et6rci.eunt uGalòst einctre totes dues. Born Gòtic 3% 16% 13%19% 25% 3% 16% 6% 44% 9% 46% aio 6lvRutM.2 lvRutM.6a io2 u6 .2 M 6o.t2i MotailTuotaTlot 6.2 6pn. s2B oTrpnr saBoTrnra lvRutM2.6aio aio .6lvRutM2 Rio 6autM.v 2al io 6utM. 2 alT otalT ot 6.2 Topnt6a s.lB2oT rnpr sa6% BoTrn1r%a 3% 11% n Feina 2% n Estudis29% n Lleure 41% n Compres quotidianes n Compres específiques 41% n Hi visc8% 44% n Altres 3% 5% 6% 70 6.2 .6iò pn2ctGs T citG nròsapT ra 6.2 6pn. s2R aTvpnar slaRaTvarla 6.2 6pn. s2 T nrsapa lT roatal T ot 2.6 ctGpn.6iò sT2 racnspT Gròati .62 a pn26lvRs .T rlvR anasTpra 6.2 pn6 s.2T pnr saalT ortaalT ot 26 . 26ot u .rgBsTniprogtBun sT ip 2 6.2G u òsT6t .BictpG ugòsTt Bictpg 2 2u6 sT. Bitpu6gsT. RBiatpvga lRaval .62 rgB u26no ts.T iBpuosTr nBitpg 2 6. Gu2òsT t Bictp6Ggu.ò sTt Bictpg 2 u26sT . Bitpgu6 sT.R aBivtpagl Raval s6 .B1c nEstudi t6i.u2 BMorn itM2co tiu Gò6. nBsdtE1.6cius cius .6nBsdtE1 o2.6t iMu io .6BrButM2onrn 2 MotM2io ut i6Gu.ò6 t.Giòctic t6i.u2 RMaoval t6i.u2 Mo al T ot 6.2 onrsnp TBra s6 .B1c nEstudi io .6rButM2n ò io2Gut iMCc6om.erç creatiu i innovador I Anàlisi de casos I Determinació de bones pràctiques El comerç creatiu i innovaAdnoàr lais il ad ezo lna ad edm’esatnuddai Amb quin mitjà de transport ha vingut? L’anàlisi dels resultats constata que les diferents àrees són centre d’atracció per a residents i visitants de la ciutat, atès el percentatge elevat d’arribades amb transport públic (40%), cotxe o moto (15%) i bicicleta (10%). aio .6lvRutM2 lvRutM26aio . uitoM 26M .entrutM26e io .que el paelrTceonttaatglTe doet consumidor6s. a2l Bo6rnn.s i2p e Tl GBpnorò straiBcn oTqruenr ahi accedeixen amb transport públic se situa en un 43 i 50%, respectivament, al Raval arriba només a 28 punts percentuals. Destaca l’elevat percentatge de consumidors que 6ac.c2ed eipnxe snG aòT pteiruca al Raval (58%) i en bicicleta al Born (1 R6a.v2a lMotiu 2 Moti6u. al T ot 26 . o pnrBsT ra 6.2 anvsap 6l T%R).ra 6.2 nsp T raal T ot Born Gòtic 9% 16% 22% 22% 19% 19% 6% 30% 13% 44% .62 26iò n .ctGspT rcnasTp rGaòti 26 . 6lvRpn.a sT2 raaRpnla svT ra 6.2 6pn. s2 T pnr saalT roatalT ot Raval 6To.t2a l uBstgT Bioprn 6.2 uBstgT Giòptic 2 gtu sTR aBivpa6l. 6.2 pn sGòTtirca .62 lvRpna sT ra 26 . pn sT r6a% alT ot 10% 8% 6% 15% 35% 8% n A peu 22% 58% n Metro/tren n Bus urbà n Cotxe/moto 32% n Altres 2.6 .6ngB u2o tsT ripnrogtB usT ip 6.2 6iòt u.ctGgBs2 T iòt uictGgBsp T ip 2 6. 2su T6B.tigpsu TRBativgpa lRaval 71 6.2 uBstgT Bioprn 2 i ucBsTtgi p6G.òt 2 6. lRg ua BsTvtaip Comerç creatiu i innovador I Anàlisi de casos I Determinació de bones pràctiques El comerç creatiu i innovaAdnoàr lais il ad ezo lna ad dem’esatnuddai Valori de 0 a 10 els següents aspectes del comerç d’aquesta zona (O = molt dolent, 10 = molt bo) L’anàlisi dels resultats constata que els aspectes més ben valorats són, en primer lloc, el lleure i la cultura (7,2), seguits de l’oferta comercial (7,1) i de l’ambient (6,9). Aquestes valoracions demostren que es tracta d’un context idoni per al desenvolupament i la promoció del comerç creatiu. L’aspecte amb una valoració pitjor és la seguretat, que rep una valoració global d’un aprovat just (5,0 punts), però que suspèn als barris del Gòtic i el Raval, amb 4,6 i 4,8 punts, respectivament. Hi ha una gran heterogeneïtat en els resultats de les diferents àrees, i hi destaca tant l’elevada valoració, en conjunt, del barri del Born com la dels nous residents del Raval (7 punts). Born Lleure i cultura 7,3 Seguretat 5,5 Residents 6,6 Visitants 7,0 Ambient 7,5 Oferta comercial 7,5 Urbanisme 6,8 72 Comerç creatiu i innovador I Anàlisi de casos I Determinació de bones pràctiques El comerç creatiu i innovaAdnoàr lais il ad ezo lna ad edm’esatnuddai Gòtic Lleure i cultura 7,3 Seguretat 4,6 Residents 6,4 Visitants 6,0 Ambient 6,8 Oferta comercial 7,1 Urbanisme 6,4 Raval Lleure i cultura 7,1 Seguretat 4,8 Residents 7,0 Visitants 5,9 Ambient 6,3 Oferta comercial 6,7 Urbanisme 5,1 73 Comerç creatiu i innovador I Anàlisi de casos I Determinació de bones pràctiques El comerç creatiu i innovaAdnoàr lais il ad ezo lna ad edm’esatnuddai Total Lleure i cultura 7,2 Seguretat 5,0 Residents 6,7 Visitants 6,3 Ambient 6,9 Oferta comercial 7,1 Urbanisme 6,1 74 Comerç creatiu i innovador I Anàlisi de casos I Determinació de bones pràctiques El comerç creatiu i innovaAdnoàr lais il ad ezo lna ad edm’esatnuddai Valori de 0 a 10 (0 = molt dolent, 10 = molt bo) l’evolució del comerç i l’oferta comercial de la zona L’anàlisi dels resultats constata que l’evolució dels comerços a la zona respon, en primer lloc, a una respos- ta a la demanda turística (7,4), seguida d’una oferta cosmopolita (7,2), d’una millora de l’oferta comercial (7,0) i d’una oferta innovadora i creativa (6,9). Aquestes valoracions demostren que es tracta d’un context idoni per al desenvolupament i la promoció del comerç creatiu. L’aspecte amb una valoració pitjor és una suposada diversitat que acaba sent monotemàtica (6,8 punts, amb un repunt de 7 al barri del Raval). Els resultats de les diferents àrees són heterogenis, amb un predomini de la millora de l’oferta comercial i la resposta a la demanda turística (7,4 i 7,2 punts, respectivament) al Born; de resposta a la demanda turística (8,3) i oferta cosmopolita i oferta comercial (7,3 en tots dos) al Gòtic; d’oferta cosmopolita (7,3), d’oferta innovadora i creativa i de diversitat i monotemàtica (7 punts en els dos casos). Born Diversitat /monotemàtica 6,5 Resposta a la demanda turística 7,2 Oferta cosmopolita 6,9 Oferta innovadora i creativa 7,1 Oferta comercial 7,4 75 Comerç creatiu i innovador I Anàlisi de casos I Determinació de bones pràctiques El comerç creatiu i innovaAdnoàr lais il ad ezo lna ad dem’esatnuddai Gòtic Diversitat /monotemàtica 6,9 Resposta a la demanda turística 8,3 Oferta cosmopolita 7,3 Oferta innovadora i creativa 6,6 Oferta comercial 7,3 Raval Diversitat /monotemàtica 7,0 Resposta a la demanda turística 6,8 Oferta cosmopolita 7,3 Oferta innovadora i creativa 7,0 Oferta comercial 6,2 Total Diversitat /monotemàtica 6,8 Resposta a la demanda turística 7,4 Oferta cosmopolita 7,2 Oferta innovadora i creativa 6,9 Oferta comercial 7,0 76 cs6nt.u1d iEscius .6 nBsdtE1B u6 .B2o rMno 6tB.io2r nMotiu M2o tiu M2G6o ò.ttiiuc 6G.òtic i6s. 1B cEnstud io2.6rBut nM 2 Mo6t.iu Gòtic lvaRuitoM 2.6 lvRutM26aio . u6 .2 Mot6ti.iu2 MoalT otal T ot 6.2 on6rs.np2 T Bronarsnp TBra R6a.v2a lMotiu i2u Mot6. alT ot 6.2 rBpnno s T ra 26C .omerçiò pn 26cctGsTr .eatriua ictGpn iniò sTnorvaador I Anàlisi de casos I D6e.te2rm innació de bones pràctiques6s.p2 T Rarnvasapl TRarvaal 6.2 pn6 s.2T rpna salTT ortaalT ot El comerç creatiu i innovaAdnoàr lais il ad ezo lna ad edm’esatnuddai Tipus de botiga on compra articles de gran consum L’anàlisi dels resultats constata que l’opció majoritària de compra d’articles de gran consum es realitza al supermercat (62%), seguit del mercat municipal (19%) i de la botiga tradicional (10%). La compra d’articles de gran consum a l’hipermercat d’extraradi i a El Corte Inglés suposa només el 5% i el 3%, respectivament. .62 nGsòpTtirca 2.6 lvRpna sT ra Hi h.6a 2h eteropng seTneïrtaat eanlT elso tresultats de les diferents àrees, amb un pes residual (6%) del mercat municipal al Born (malgrat que hi ha el mercat de Santa Caterina), i rellevància de l’hipermercat al Gòtic (amb nou 2.6p unts not upergBsTrceinptuals) i del mercat municipal (impacte de la Boqueria) al Raval (28%)..62 rgB uno tsT ip 6.2 u6s. 2BT tgi u pBsGtògTt iGicòptic 2 B u2tsT g iRpagtuv sTaR 6laBi.vpa6l. Born Gòtic 5% 3% 19% 9% 22% 9% 6% 3% 3% 66% 54% .62 Butsg T Bioprn 2 tòuisTc Bi6tp.g G 2 6.lvgBua tsTR aip 6.2 uBstgT ip al T ot c6o.m2p rZao nBao rn rpZ2ao nGaò tciocm 6. Raval Total 3% 3% 10% 1% 19% n Mercat 28% 5% municipal 3% n Supermercat n El Corte Inglés n Hipermercat d’extraradi n Botiga tradicional 66% n Botiga especialitzada 62% n6a. 2c oZmopra Raval n6a. 2c oZmopra 77 al T 6o.t2 gu sG òbTticpBorn 6.2 ubstgT Giòptic 6.2 ubstgT Riapval 6.2 uTs ibptg al T ot a6 .m2o dzao nBorn òG2t izcona moda 6. 2 zon6a. moda Raval Comerç creatiu i innovador I Anàlisi de casos I Determinació de bones pràctiques El comerç creatiu i innovaAdnoàr lais il ad ezo lna ad edm’esatnuddai Zona on compra articles de gran consum L’anàlisi dels resultats constata que l’opció majoritària de zona de compra d’articles de gran consum és el mateix barri (36%), seguit d’altres (35%) i de zones properes (25%). En la compra d’articles de gran consum a altres zones, el 100% dels entrevistats del Raval compra al costat de casa, mentre que al Born només ho fa així el 90% i al Gòtic el 60%. 2.6El s res26ugB u.lt sTatsi st upógBsTn hiepteraoglTenoisat al lTes odtiferents 6 àc.ro2eem sn6pZ, a.roa 2anmc aboZB umonpr prnraed oBmoirnni d’altres (53%) òGZ2ato l Binocarp2 na c, r ZoeGomllòenpvtarài an cio6am .del 6. mateix barri al Gòtic (amb 37 punts percentuals) i concentració en el mateix barri (52%) i zones properes .62 2.6t u gBs T igtB up sT ipalT oatlT ot BrpmcanoZ 2.6(3n1%) arBapo nZ26lnrmcao .Raval. 2G òZ6to.inòG2cat iZ6cco.onmap rcaompra Born Gòtic 3% 16% 37% 38% 22% 55% 6% 3% 22% rmcao 6lvRapo nZ.2 lvrmcao .6Rapo nZ2a 6c.o2m o6pZm.rop2anr aaZ ona c al al T oTt6o.t2 6gu. s2G òbT utbsitcpgBT oGiròpnticBorn Raval Total lvRapo nZ26rmcao . rmcao .6lvRapo nZ2 apo nZ26rmcao . rmcao .6apo nZ2 alT otalT ot 6.2 6u.s2 bTt ugibs ptGgTò tGii1òp%ctBiocrBnorn 17% 35% 36% 52% n Mateix barri n Zones properes 31% n Zona on treballa 3% n Altres n NS/NR 25% 78 26 . 6iòt u.ctGgbs2T icòGgtbupi s T ip 6.2 6u.s2 bT utbsgit pgRT aRivpavlal 6.2 6 u.bs2t gTgu si pbTtiapl aTlToott .62 2.6ctGgb u iò tsT i upGsTò tbiitpcg 26 . .6at u2lvRgbsT iplaR tbuvgs T ip 6.2 6 u.bs2t gT uisp bTtgia pl Talot T ot rBao nz26ndmao . dmao 6rBao nz.n2 òG2t iz6co. 2nG aòz to6min.ocad am oda 2 zo2n6 a.z omnoad 6am. oRdaav aRlaval dmao .6rBao nz2n dmao .6rBao nz2n z2o na6 . oz2mGn oòadt 6aim. coGdòatic 2 zon2a zmoondaa 6 m.Roadvaa6 l.Raval 6.2 us BTtgi p al T ot n6a. 2c oZmopra Born òG2t iZcona compra 6. 2.6 t u26gBsT. ip gtB u sT ipalT otalT ot BrpmcanoZ 26n. rBapo nZ26nrmcao . òG2t iZ6co.naòG2 t ciZ6oco.mnpar ac ompra Comerç creatiu i innovador I Anàlisi de casos I Determinació de bones pràctiques 6.2 uBstgT ip al T ot rBapo nZ26nrmcao . co2on maZ6p .ra Gòtic n6a. 2c oZmopra Raval n6a. 2c oZmopra al T 6o.t2 gu sG òbTticpBornEl comerç creatiu i innovaAdnoàr lais il ad ezo lna ad edm’esatnuddai Tipus de botiga on compra moda, calçat i complements L’anàlisi dels resultats constata que l’opció majoritària de compra d’articles de moda, calçat i complements es realitza a la botiga especialitzada (65%), seguida de la botiga tradicional (18%). La resta de tipus de botigues és gairebé residual. Per exemple, la compra d’articles de moda, calçat i com- plements a l’hipermercat d’extraradi i a El Corte Inglés representa només el 2% i el 4%, respectivament. lvRmcao .6apo nZ2r rmcao .6lvRapo nZ2 rpmcanoZ 2.6H i ha hermcao .6tapeo nZ2r ogeneïtat en aelTs reostultaaltsT deo lt6es. 2d iferue6sn.t s2b Tà tregieu psbG, tòagmTt ibGi cuòpBntoai coBnocernntració molt significativa de la botiga especialitzada (88%) al Born, rellevància de la botiga especialitzada al Gòtic (amb 60 punts percentuals) i resultats destacables del mercat municipal (6%), del supermercat (8%) i de la botiga tradicional (25%) al o6m.p2r aZ oRnav acl ro2an aZ comp 6. alT ot 2.6R aval (rBiòt u2noctGgbsT8%i).p 6.2 ubstgT Giòptic 6.2 ubstgT Riapval 6.2 uTs ibptg al T ot Born Gòtic 3% 9% 6% 9% 6% 19% 60% .62 iòt u2.6ctGgbs T ip 88% gu sTG òbitpic 26 . lvRgb u.6a tsT2 ip laR tbuvgs T ip 6.2 u6bs.t2gT iups bTtagil p T aolt T ot Raval Total 2% 3% 4% 6.2 ubstgT Giòptic .62 lvRgb ua tsT ip o6d.a2 Bzornna m o6nd. Ma2 erGzcòoattn miac unmicipal z2o na moda 6R.aval26 . t ugbsT i8p% 6% alT ot 6% 2% 8% n Supermercat 3% n El Corte Inglés n Hipermercat 18% d’extraradi n Botiga tradicional 25% n Botiga 50% especialitzada n NS/NR 65% 79 ndmao .6rBao nz2 ndmao .6rBao nz2 t 6im.co2d az oiòdmao 6GnctGo nz.òa2 no2a zm6o.dno2aa z6Rm.aovdaal Raval 6m.o2d az oBnoarn doa2a mzGoòntic 6. lvd o2Ramn oaz 6. 6.2 t u26gBs . T igB up tsT ipalT otalT ot 6c.o2m pZron6ana. a 2Bc ooZrmonpra Born a2G òZtoincaòG2 t ciZocomnpar 6c.ompra 6. 6.2 uBstgT ip al T ot rmcao .6rBapo nZ2n 2 Zo6n.a compra Gòtic lvRrpmcanoZ 2.6 rmcao 6lvRapo nZ.2 6c.o2m pZron6ana. a 2c oZmopra al alT ot6.2 T u6obs.tt2gT Gi uòpbsttigTc BGioòprtnicBorn o6m.p2r aZ oRnav acl m2p rZao na co 6. al T ot C.6o2m erç cnoctGgb urerBiò tsaTtiu ii ipnnovador I Anàlisi de casos I Determinació de bones pràctiques El comerç creatiu i innovaAdnoàr lais il ad ezo lna ad edm’esatnuddai 6.2 cGt u26iògbs . T icitGgb upòtsT ip 6.2 u6bs.t2gT Ri uapbsvtagTl Riapval 6.2 gu6 s. 2bT ti upbstgT ailTp otal T ot Zona on compra moda, calçat i complements L’anàlisi dels resultats constata que l’opció majoritària de la zona de compra d’articles de moda, calçat i com- plements és el mateix barri (35%), seguit de zones properes (33%) i d’altres (22%), mentre que la zona on es treballa representa només el 5%. Hi ha heterogeneïtat en els resultats de les diferents àrees, amb un predomini de les zones properes (41%) al Born, mentre que en el mateix barri hi compra només una quarta part. En el Gòtic, predominen les compres en el mateix barri amb un 35%, seguides de les compres a zones properes, 6.2 ubstgT Giòptic .62 lvt uaRgbsaT ip amb26 u.n 31%gb u. tsT ip alT ot Al Raval, la concentració més elevada es produeix al mateix barri amb 44 punts percentuals, mentre que les rBdmanoz 26z.ones prBao nz26rndma .operes se situen en el 28%. 6m.o2d az on6Gna.òa 2tm iozcdoa Gòtic a2m ozdoan z2Ro anvaa lm6o.da Rava6l. Born Gòtic 6% 25% 31% 22% 35% 3% 6% 41% 31% o.6d2a zBoonran m Gn2òa t zimocoda 6. vRdmoz2aon l a 6. m6o.d2a zona al T ot 6.2 ubstgT lilpar Born 2 G uòsTt bictpg lla6r. Raval Total 8% 5% 14% 22% 35% n Mateix barri 44% 6% n Zones properes n Zona on treballa 5% n Altres n NS/NR 28% 33% 80 6.2 lus bTtgi pllar Rava 2 6. tbugsT lilpar al Tl6oa.tr2 BZornna l n6a. 2l lZaor Gòtic n6a. 2l lZaor Raval 6Z.o2na llar al T ot 6.2 gts mbobTlpes Born 2 mso bTltpegs Gòt6i.c 2 s bTtpg mob6l.es Raval Comerç creatiu i innovador I Anàlisi de casos I Determinació de bones pràctiques El comerç creatiu i innovaAdnoàr lais il ad ezo lna ad edm’esatnuddai Tipus de botiga on compra articles de la llar L’anàlisi dels resultats constata que l’opció majoritària de compra d’articles de la llar es realitza al supermercat (37%), seguit de l’hipermercat (majoritàriament IKEA) d’extraradi (21%). La resta de tipus de botigues és poc significativa. Per exemple, la compra d’articles de la llar a la botiga tradi- cional i a la botiga especialitzada representa només el 13% en ambdós casos. Els rao nz26edmao .sultadmao 6tsao nz. d 2e les diferenatslT àroeetasl sTón ovtari6at.s 2a m6b u. ubs2nt agT c uolibsnlpcteagTnr t rliaBlpcoiaór sn igBnoifricnativa de2l supe2rG um òsTet rcbiactpt u g(GsT4 ò0l%tbilitp) a6cagrl. lla6r. Born, rellevància de l’hipermercat d’extraradi al Gòtic (amb 31 punts percentuals) i predomini destacable del dmao .6ao nz2 ao nz26dmao . alT oatlT ot s6u.p2er m26eo algbu .rBrl tscan tT alBrlt u iRno algbsTpavialp (28%), mentre que l’2h ipe6rm.2lue rasTc6r a.t bi dGtprau’òge sTxt G tilròbiacrtpaigdc i rlelpresenta només l’11%. Born Gòtic 16% 19% 25% 40% 3% 13% 6% 9% 31% 16% 22% 6.2 26alt u .vRrlgbs Tvarl tbuilRagsTp ip 6.2 6 u.bs2t gT ulibslptagTr lilpar al al 6l.Tl2oa trZn6 oa.TBn 2oal rtlZnaor Born .62 2.6algb u vRrl tsT iv upalsTl abirtp gRa R26av .al 6algb u.rl tsT2 ipalgtbur s T Total3% ip alT oatlT n6oa.t 2l lZn6aoa.r 2 3% l BlZoaorrn Bor1n% n Mercat 14% municipal 19% n Supermercat n El Corte Inglés 13% 37% n Hipermercat d’extraradi 14% 50% n Botiga tradicional 13% n Botiga 1% especialitzada 11% n NS/NR 21% 81 ctGrlo .6iò alnZ2a iòa nZ26ctGrlao .l l6a.r2 RZa6ao .vnl2al l aZlro nRaval n6a. 2l lZn6ao.r 2 llZaor al al T ot T ot ctGrl nZ2.6iòlao iòlao .6ctGrl nZ2 a nZ26vRrlao .l vRrln .6 laZ2o n6a. 2l lZl6aoa.rr2 Zona l al al TT oott 26 . o emgbs6rBslot .nT2p o emgbsrBslot n Tp 2 6oms.2b lbTetp6sgom. bGlbTòetptsgi cGòtic 2 s2 bTtpgs mbTo6tpb.gl emso6 b.Rlaevsa lRaval 2.6 rBlot s.6no emgb2T p omsro nbltTegps B 2 6. gs2G òmbTotp6ibl s.clebestTs gpG òmtoibc 2 s2 bT6tp.g s R mabTovtpbagll 6em.so bRlaevsal o6d.a2 zona m al T ot 6.2 ubstgT lilpar Born 2 G uòsTt bictpg lla6r. dmao .6ao nz2 ao nz2.6dmao alT otalT ot 2.6 oalgb uBrl tsTnipComerç26 c .reatiu Brlt uno algbsT ip 2 6.lu2asT r 6 biGtpògt ilci innovador I Anàlisi de casos I Determinaci.ó dlue asbTor n biesGtp pògrt àcilticques 6.2 l ubstgT lilpEal cro mReraç vcraeatiu i innovaAdnoàr6 lai.s il 2ad ezo lna u ad bsdetm’egsTatn uddliai lpar al 6Z.To2onta llar Born o6d.a2 zona m al T ot .62 Brlt uno algbsT ip 2 6. it lucGasTòr bitpg Zona on compra articles de la llar L’anàlisi dels resultats constata que l’opció majoritària de zona de compra d’articles de la llar és la d’altres (37%), seguida de zones properes (29%) i del mateix barri (16%), mentre que la zona on es treballa represen- ta només el 4%. Els resultats de les diferents àrees són heterogenis, amb un predomini d’altres (el 53%, un 29% del qual com- pra a prop de casa) al Born, mentre que a zones properes hi compra una quarta part. .62 algb uvRrl tsT ip A26l . Gòticalgb u, rl tsTp reidpominen les comparlesT eno tzone 6s l.pl2roa prZe ores amb un 32%, seguides de les compres a d’altres amb.62 rbu tsRg Ta vlialpla 31 punts.6 p2e rcenralgt utu lbsaTls (idp’aquestes un 5a0%lT eos tfa a IKn6EBna.Aoa 2)r.l nlZaor Born Al Raval, el predomini es produeix al mateix barri amb 32 punts percentuals, mentre que a les zones properes .62 butsg T lilpar Raval 2 butsTg ilplar 6. al sen lao 6TsBrl nZ.ituo2at en el 31%. l6a.r2 GZòotniac l l6l.a2r ZRoanvaa l n6a. 2l lZaor al T ot Born Gòtic 3% 9% 19% 22% 25% 32% 31% ctGrl nZ2.6iòlao 53% 6%ctGrl nZ26iòlao . laZ26vRrlo .n vRrl nZ26lao . 6l.l2a rZ on6na.a 2l lZaor al Talot T ot Raval 6To.t2al gts mbobTlpes Born 2 omsb lbTetpsg Gòti6c. 2 s bTtpg mo6b.les Raval l6l.a2r ZGoòntai c vRrl nZ2.6lao lao .6rl nZ2 3% alT ot 14% 16% 28% 32% n Mateix barri n Zones properes n Zona on treballa n Altres 29% n NS/NR 6% 37% 82 31% 4% 2.6 rBlot sno emgb26T .p ebsst gTB pomronbl 2 6. gsG 2òmbT otpibclg seG bsòmtTtop6ib.cles 2 s 2bT6 tp.g sm obT6btp.lge sm oRbalveasl Raval 6.2 gts mbobTlpes Born 2 tosib clbTetpsg Gmò 6. 2 6vlmg s.aeo bRbtTap aon .6 dmaz2o ao nz26dmao . alT otalT ot 6.2 6ru.ns2 bTt ugibs ptlgTl alirlp aBro Born 2 6. 2rau sTG òbitpG uigòsTc t lbilctpg lla6r. o6d.a2 zona m al T ot .62 oalgb uBrl tsnT ip 2 6.tr uiGbsTcòtgi plla 26 . 6vRrlt u. algbsT2 ipvRrlt u algbs T ip 6.2 6 u.bs2t gT ulibslptagTr lilpar al al n6a.T 2ol tlZ 6aol.Trl2 oa BtrZo orBnnoarn 6.2 butsg Tlliapr Raval 2 ulsTl abirtp g 6. al T oBtrln .6no laZ2o Comerç creatiu i innovador I Anàlisi de casos I Determinació de bones pràctiques iòlao 6ctGrl nZ.2 iòlao .6ctGrl nZ2 6l.l2a rZl6 oa.Rnr2a vRZaaolvnal Ell comerç creatiu i innova 6Adl.noàl2r lai s ilrZ adn6 oeza.o nlna 2a al d edlZm’eaosartnud dai al aTl ot T ot Tipus de botiga on compra mobles i electrodomèstics L’anàlisi dels resultats constata que l’opció majoritària de compra de mobles i electrodomèstics es l’hiper- mercat d’extraradi (34%), seguit de la botiga especialitzada (27%) i de la botiga tradicional (10%). La resta de tipus de botigues és poc significativa. Per exemple, El Corte Inglés representa el 8% mentre que el supermercat representa el 2%. Els resultats de les diferents àrees són diversos, amb un predomini significatiu de la botiga especialitzada 6l.l2a rZ oGnòatic lao .6vRrl nZ2 (35%rl nZ26lao .) al Born, rellevància adlTe l’ohtipermercat d’extraradi al Gòtic (amb 37 punts percentuals) i un significatiu 16% d’El Corte Inglés, amb un predomini destacable de l’hipermerat d’extraradi al Raval (44%), mentre que l.6a2 b otio emgbsg.6arBslot 2 ne sTppeo emgbscrBslot ianliTtzpada representa el 28%2. 6 gs.2m obTbtp6loms.eb slbT etpGsgò tGiòctic 2 s2 bTtpgs mbTotpbgl6 e.mso6 b.Rlaevsa lRaval Born Gòtic 3% 6% 16% 16% 28% 19% 18% 9% 37% 13% 35% 6.2 gts mbobTlpes Born 2 ebsst gTG pòmtoibcl 6. 2 vlmg saeo bRbtTap6. 6.2 bst g mTopbles al 6m.To2b olZteosn aBorn elZ2so nGaò tmiocb 6. Raval Total 3% 14% 3% 2% 8% 19% n Supermercat n El Corte Inglés n Hipermercat d’extraradi n Botiga 34% tradicional 28% 44% n Botiga 27% especialitzada n NS/NR 8% 10% 83 a6 .m2o bZloens Raval m 2o bZloensa 6. al T ot 6.2 ngu sl lbTitbirp Bor 6.2 i ucbstgT lilpibr Gòt 6.2 a ulbstgT lilpibr Rav 6.2 uTs ibptg llibr al T ot l6i.b2r ezso nBao rln se2 Gzòotniac llibr6. 2R azvoanla l6l.ibres Comerç creatiu i innovador I Anàlisi de casos I Determinació de bones pràctiques El comerç creatiu i innovaAdnoàr lais il ad ezo lna ad edm’esatnuddai Zona on compra mobles i electrodomèstics L’anàlisi dels resultats constata que l’opció majoritària de zona de compra de mobles i electrodomèstics és la d’altres (41%), seguida de zones properes (23%) i del mateix barri (12%), mentre que la zona on es treballa representa només el 3%. Hi ha heterogeneïtat en els resultats de les diferents àrees, amb un predomini d’altres (el 41%, un 38% del qual compra a prop de casa) al Born, mentre que a zones properes hi compra un 22%. A6l. G2ò tlot sic emgb, preTdopminen les comparleTs eont zones properes i altres (un 38% de les quals es fa a IKEA) amb un 31%totes d6u.es2, smgbsegslot u ideTsp de les compres al mTatoe 6itxm. bo2ab rlZn6ri eo.asn 2m am bBoZ 1obo3rl pneusn tsB poercnentuals. Al Rav s2alG , òeZlto pien2recsa d ZoGmomòonitbanil ecemso6 pb.rol- 6. dueix a altres (41%), seguit de zones properes amb 23 punts percentuals, mentre que el mateix barri se situa 2.6 lot s.6 emgb2T pelomgtb s Tp alT otalT oteebmao .6nrBslonZ2 enl 12ebmao .6%rBslo nZ2.n òG2t iZco6n.òGZ2ato inmca6o .bmloebsl es Born Gòtic 6% 13% 22% 31% 22% 31% 31% 41% 3% vRslo nZ26ebmao . vRslo nZ26ebmao . 6m.o2b loZ6ebo.sln2 ea sZ ona m al al T oTt6o.t2 6 u.bs2t gT ulbisltpigTb rli lpBiobrrn Born vRslon .6 ebmaZ2o vRslo nZ26ebmao . Raslo nZ26vebmao .al slo nZ26ebmao . alT otalT ot 6.2T o6tn ua.lbs2t gT n ulibslptigTb rli lpBiobrr Bor 11% 12% 17% 21% n Mateix barri 17% 23% n Zones properes n Zona on treballa n Altres n NS/NR 49% 6% 3% 41% 84 26 . 26ctGrilgb u .iòbl tsT icG rilgtpbuòb sT ip 6.2 6a u.lbs2t gTa ullbisltpigTb rli lpRiabvr Rav 6.2 6 u.bs2t gT ulbisltpigTb rli lpibr al al T otT ot .62 26ctGrilgb u .iòbl tsT iilupcisTb rbi tpGgò tl 6.2 6ablt u.vRrilgbs2 Tva rilgtbuilRb sp T ip 6.2 6 u.bs2t gT ulibslptigTb rli lpibr al al T otT ot Bsrilao 6oebl nz.2 Bsrilao 6oebl nz.2 se2 Gz6òo.tsen2ia cG z6òlo.tlniiacb rllibr 2 zon2a zlo6ln.iab rl6el.si bRraevsa lRaval Bsrl nz2.6neilao b Bsrilao .6oebl nz2 2 z6o.nroz2aen sa6l .lGliòlbtiribecs Gòtic 2 zon2a zlolniab rlelsi6 b.Rraevsa lR6a.val 6.2 s btgT pmobles al n6a. 2m ToZbooltes Born òG2t iZcona mobles 6. .62 .6lot s2 emgb Tlot sp emgb Tp alT oatlT otrBselbmanoZ 26n. ebmao .6rBslo nZ2n s2G òZ6to.òG2int caiZ co6mn.oab lmeobles n6a. 2m oZboles Raval n6a. 2m oZboles al T 6o.t2 nuTs ibptg llibr Bor .62 osb lbetTsgp m al T otlo nZ2.6rBebmao ns tGlmao2iòeon csbZC o6m.erç creatiu i innovador I Anàlisi de casos I Determinació de bones pràctiques El comerç creatiu i innovaAdnoàr lais il ad ezo lna ad edm’esatnuddai Tipus de botiga on compra llibres, regals i altres L’anàlisi dels resultats constata que l’opció majoritària de compra de llibres, regals i altres es realitza majoritàriament en botigues especialitzades (67%), seguides de la botiga tradicional (14%). La resta de tipus de botigues és poc significativa. Per exemple, El Corte Inglés representa el 2% mentre que vRslo nZ26ebmao . vRslo nZ26ebmao . lslo nZ26’hebmao .ipeslo nZ26rmebmao .ercat d’extraradi, aellT 6%oa.t lHTi hoat varie6t.at2 e n6 .en ul2bss tregTsn u ubsllittalpgtTis bdlirelp lieBsbo drri feBreonrts àrees, amb un predomini sig- nificatiu de la botiga especialitzada (85%) al Born, rellevància de la botiga especialitzada al Gòtic (amb 60 punts percentuals) i un significatiu 19% de la botiga tradicional, amb un predomini destacable de la botiga o6b.l2e sZ oRnav aml eo2sn aZ mobl 6. alT ot 2.6e specianoblt uliBrilgbsTtzadiap al Raval (58%), mentre que la botig6a. t2ra dici uiocbsntagTl reliplpreisbern taG eòl t19%. 6.2 gu sl lbTitbirp Raval 6.2 gu sl lbTitbirp al T ot Born Gòtic 3% 9% 3% 3% 6% 3% 9% 19% 60% 26 . 26.iòlgb ucGri tsTlitlupilsTci birtp gG ò 6.2 6.vRrilt u2a lgbs 85TvRblt u%arilgbsi pT ip 6.2 6.u2s bTutsgi pbTltlgii pblrl ibr al al T otT ot Raval l6Toi.tb2arl ezso nBao rln 2% 3% 2% n6a. 2l lziobres Gòtic no2a zllibres Raval6. 6.2 i ucbstgT lilpibr Gòt 2.6 ablt uvRrilgbsT ip 2.6 rilgb ubl tsT i1p1% 6% 6%6% alT ot n Mercat 6% municipal n Supermercat 19% 14% n El Corte Inglés n Hipermercat d’extraradi n Botiga tradicional n Botiga 58% 67% especialitzada n NS/NR Bsrilao .6oebl nz2 Bsrilao .6oebl nz2 tòGsrbilanoz 2.6ce tGsrilao 6iòebl nz.c2 a2l lz6io.no2bna r zel6sl. iRbarveasl Raval 85 l6i.b2r ezso nBao rln ib2cr ezso nGaò tlli 6. Rsblao2arin velz6a. 6.2 emgbs.6slot 2 Temgbspslot Tp alT oatlT 6om.to2b lZn6eoa.sn2 am BZoborlnes Born òGZ2to inca el2ms o ZbGolònetasi cm6o.b 6. 6.2 gts mbobTlpes al TrBslo nZ2.6nebmao ot 2 Z6o.na mobles Gòtic vRselbmanoZ 26. aeo nZ26lvRsbmao .l 6m.o2b lZ6eob.snl2 ae sZ ona m al al T oTt6o.t2 6gu. s2l lbTitn ubibsrpt gTB olirlpnibr Bor 6m.o2b lZeosn aRaval b2l eZso na mo 6. al T ot 26 . noblt uBrilgbsT ip Comerç creatiu i innovador I Anàlisi de casos I Determinació de bones pràctiques 26 . 26iòblt u .ctGrilgbsT ipiòblt uctGrilgbsT ip 6.2 6au.ls2 bTta ugilbs ptlgTl iElilb clproim bRerraç vcRreaatviu i inn6o.va2Ad noàr l6ai us i.lbs ad2 tez o gTlna adguli de slpm’el isaltTnbuditdrabii rp al al T Totot Zona on compra llibres, regals i altres L’anàlisi dels resultats constata que l’opció majoritària de zona de compra de llibres, regals i altres és la de zones properes (37%), seguides del mateix barri (33%) i d’altres (21%), mentre que on es treballa represen- ta només el 2%. Hi ha diversos resultats a les diferents àrees, amb un predomini d’altres (el 38%, un 33% del qual compra al barri del Raval) al Born, mentre que a zones properes hi compra un 37%. Al Gòtic, predominen les compres en zones properes (40%), seguides de les compres al mateix barri amb 6.2 c ubstgT lilpibr Gòti .62 vRrilgb uabl tsT ip 386 .pu2n ts blt uprilgbse rcTentiupals, mentre quea lalTtreos trepresenta el 19%. Al Raval, el predomini es produeix al mateix barri (45%), seguit de zones properes amb 33 punts percentuals, Bserbilanoz 26m.entreBsrilao .6 oebl nz2que altres se situa en el 8%. 6l.l2i bzcn6roa.en 2sal lzGioòbtriecs Gòti l2l izbornlno2eaa6s z. lRlaivbarles6 .Rav Born Gòtic 6% 3% 16% 19% 38% 38% 37% 40% 3% l6i.b2r ezso nBao rln òl2ti ibzcroensa Gl 6. l riao2vRebn aslzl6. n6a. 2l lziobres al Te6q.o.2t cFormpra Born pm2r aF rGeòqt.i co 6. Raval Total 11% 7% 8% 21% 33% 3% n Mateix barri 45% n Zones properes n Zona on treballa 2% n Altres n NS/NR 33% 37% 86 le6q..2 cFormpra Rava F2r 6e.q. compra al T oot6r.n2 Sexe B x6e. 2G òSteic x6e. 2R aSveal 6.2 Sexe al T ot a6t. 2B oErdn G 2ò tEidcat 6. 2 Edat6 .Raval Comerç creatiu i innovador I Anàlisi de casos I Determinació de bones pràctiques El comerç creatiu i innovaAdnoàr lais il ad ezo lna ad dem’esatnuddai Factors pels quals ha triat l’establiment de compra L’anàlisi dels resultats constata que els aspectes més ben valorats són, en primer lloc, els preus i la qualitat dels productes (8,3 punts en els dos casos), seguits de la varietat de l’oferta (7,1) i de la facilitat d’accés (6,9). Els aspectes amb pitjor valoració són els serveis oferts i la comoditat, amb 6,9 i 7,3 punts, respectivament. Els resultats a les diferents àrees són heterogenis, i destaquen les altes valoracions, en conjunt, del barri del Born (especialment la variable del preu amb 8,7 punts). El Gòtic presenta resultats bastant homogenis, i destaca la valoració de qualitat dels productes amb 8,1 punts, mentre que en el Raval els resultats assoleixen més puntuació, especialment les variables de quali- tat dels productes i de varietat dels productes, amb 8,5 i 8,4 punts, respectivament. Born Facilitat d’accés 7,5 Serveis oferts 6,9 Varietat de 8,2 l’oferta Preus 8,7 Proximitat 6,9 Comoditat 7,3 Tracte rebut 7,8 Qualitat dels 8,2 productes 87 Comerç creatiu i innovador I Anàlisi de casos I Determinació de bones pràctiques El comerç creatiu i innovaAdnoàr lais il ad ezo lna ad edm’esatnuddai Gòtic Facilitat d’accés 7,9 Serveis oferts 6,5 Varietat de 7,7 l’oferta Preus 7,9 Proximitat 7,2 Comoditat 6,7 Tracte rebut 6,5 Qualitat dels 8,1 productes Raval Facilitat d’accés 7,8 Serveis oferts 7,4 Varietat de 8,4 l’oferta Preus 8,2 Proximitat 7,9 Comoditat 7,7 Tracte rebut 7,7 Qualitat dels 8,5 productes 88 Comerç creatiu i innovador I Anàlisi de casos I Determinació de bones pràctiques El comerç creatiu i innovaAdnoàr lais il ad ezo lna ad dem’esatnuddai Total Facilitat d’accés 7,7 Serveis oferts 6,9 Varietat de 8,1 l’oferta Preus 8,3 Proximitat 7,3 Comoditat 7,2 Tracte rebut 7,3 Qualitat dels 8,3 productes 89 Comerç creatiu i innovador I Anàlisi de casos I Determinació de bones pràctiques El comerç creatiu i innovaAdnoàr lais il ad ezo lna ad dem’esatnuddai Freqüència amb què compra (dies a la setmana) L’anàlisi dels resultats constata que la freqüència de compra és molt heterogènia. Predominen les compres un dia a la setmana (26%), seguides de dos dies a la setmana (19%) i de la compra diària (18%). Hi ha heterogeneïtat en els resultats de les diferents àrees i hi destaca la compra dos cops a la setmana (que representa una quarta part) al barri del Born, seguida de les compres tres cops a la setmana (22%). El Gòtic presenta resultats bastant homogenis, i hi destaca la compra tres cops a la setmana (25%), seguida debl nz26e srilao .le sebl nz26 csrilao .o mpres un dia a la seatlmTaanloa,tT doost dieq6s .a 2la6c s.oFe2mrtm peFrarnaae qiB c.oa rdna dia, amb 19%, cadaar2sc uGFnG F2òraòr tedteiqeiqc .lec. s c vcoaomrimpapntrsa.6. Al Raval predominen les compres un dia a la setmana (44%), seguides de les compres diàries (19%). eblao .6srl nz2 i srilao .6ebl nz2 alT oatlT ot o rmc.eF26Bapoqr .n o rmc.eF26Bapoqr .n G 2ò tFir6ce.G F2qòr .te iq6cc.o mcpormapra Born Gòtic 9% 13% 3% 19% 19% 16% 25% 6% 3% 19% 6% 9% 6% 22% 25% a rmc.eF26lvRapoqr . a rmc.eF26lvRapoqr . er2q .F6er2 .q c.F6o .mcpormap ra al al T otT ox6te. 2x6B e.oS 2reB noSren vRapoqr .6a rmc.eF2l vRapoqr .6a rmc.eF2l Rac2vo amFl pr6re.c2aqo .mF pr6re.aq . al alT ot T Toottax6le. 2B oSx6ree.n 2B oSren 9% 14% n 1 Dia a la setmana 26% n 2 Dies a la setmana 18% n 3 Dies a la setmana 44% n 4 Dies a la setmana 19% n 5 Dies a la setmana 3% n 6 Dies a la setmana n 7 Dies a la setmana 5% 3% 19% n NS/NR3% 6% 14% 17% 90 tGe .6iò xS2cctGe 6iò xS.2 x6e. 2x6R e.aS 2veR aaSlveal x6e. 2x6 e.S 2e Se alTalotT ot ctGeS2.6iòe x iò xS2.6ctGe ax .6lvReS2e lvRe .6a xS2 e6 .2 S 6e.x2 SaelTxeotaTlot rBtd 6no aE.2rBtd26noa .E G 2ò tE6G 2id.ò caE6tid.cat 2 E2d aEt6d .aRt6a .vRaalval o aE2.6rBtd n o aE26rBtd .n 2 Ed6a.d2ta tEG 6òG.tòitcic 2 Eda2t ERdaavta lR6a.v6a.l l6i.b2r ezso na l al T ot e6q..2 cFormpra Born G 2ò tFirceq. compra 6. srilao .6ebl nz2 eblao .6srl nz2 i alT otalT otBapmoc.qerF 26n. o rmc.eF26Bapoqr .n ar2 GF6òr.teG F2iqòr c.te iq6cc.o mcpompra e6q..2 cFormpra Raval F2r eq. compra 6.al T ot 6S.e2xe Born l6i.b2r ezso na l al T ot o rmceF2.6Bapoqr n òm qr2tGpc.e iroFca6. Comerç creatiu i innovador I Anàlisi de casos I Determinació de bones pràctiques El comerç creatiu i innovaAdnoàr lais il ad ezo lna ad dem’esatnuddai Sexe a rmceF2.6vRapoqr al vRapoqr .6a rmc.eF2l 2L ’aFnràle6isc2q.io .dmFe lpr6csre. oreaqms .pu lrtaat s mosatrla quea ells entrevTistoattTs x6hoe.ant 2 B esoStx6reae.tn m 2B ajoSorerintàriament del gènere femení amb un 61%, mentre que el gènere masculí representa el 39%. Hi ha heterogeneïtat en els resultats de les diferents àrees. Al Born el gènere femení representa el 62%, i arribx6ae. a 2 5G 9òS%te ailc Gòtic i a 61% al Raval. e6 .R2a vSaelx e6q..2 cFormpra Raval .2 cFormepqra 6.al T ot no xS26rBe . S6e.x2e al T ot Born Gòtic 38% 41% 62% 59% iò xS26ctGe . ctGeS2.6iòe x lvRe 6a xS.2 ax .6lvReS2e 6.2 Se6e .x2e SeaTxlot alT ot Raval To6otr.an2l Edat B 6G.ò2t iEcdat a2l Edat 6R.av e6 .G2ò tSiecx a xS26lvRe . xeS 2.6 alT ot 39% 39% 61% 61% n Masculí n Femení rBtd .6no aE2 no aE26rBtd . t6 .G2ò tEGtd 6idiò aE.cac2 a2l Edaa2tl ER6d6a.a.vt Rav o6r.n2 Edat B t2 GEòd6ta.ic lv d2Ra atE 6. 91 serbilanoz 26 . srilao .6ebl nz2 alT ot alT ot.6 .c2o mFpr 6rec.aqo2 m BpForraen qB.orn ar2 GFòrteiqG F2c.òr teciqoc.m pco6m.pra6. l6i.b2r ezso na l al T ot BrmceF2.6napoqr 2 F6r.eq. compra Gòtic vapmocqerF 2.6lR vRapoqr 6a rmceF.l2 r2e qF6. cer2oq m.Fp 6rc.ao mpra al al T oto6Tr.n2o tSex6xe.e 2 B BoSren e6q..2 cFormpra Raval .2 cFormepqra 6.al T ot no xS26rBe . iò xS26ctGe . iò xS26ctGe . 6R.a2v aSlex6xe.e 2R aSveal 6.2 Sex6xe.e 2 Sael alTToott Comerç creatiu i innovador I Anàlisi de casos I Determinació de bones pràctiques El comerç creatiu i innovaAdnoàr lais il ad ezo lna ad edm’esatnuddai Edat L’anàlisi dels resultats mostra que els entrevistats pertanyen majoritàriament al segment entre 25 i 64 anys amb un 84%, mentre que els trams entre 15 i 24 anys i majors de 65 representen el 12% i el 4%, respectiva- ment. e6 .G2ò tSiecx a xS26lvRe . e .6 xS2 alT ot Els resultats de les diferents àrees són heterogenis, i mentre que al Born el segment d’edat entre 25 i 64 anys predomina amb el 91%, al Gòtic aquest segment representa el 87% i al Raval el 75%. nroBtadE 2.6 no aE26rBtd . 6G.ò2t iEcda6at.t 2G òEtdic a2l Edata2 6l R.Eadvat Ra6v. Born Gòtic 3% 6% 13% 87% 91% o6r.n2 Edat B t2 GEòd6ta.ic lvtd2a REa 6. 6.2 Edat al T ot t6u.d2i sE sBorn òGE2ts itcudis 6. Raval Total 8% 4% 12% 17% n 15-24 anys 75% n 25-64 anys84% n >65 anys s6t.u2d i sE Raval 2E studis 6.al T ot 6.2 tBiovr neAnctr 92 6.2 itciv eAnctr Gòt 6.2 atliv eAnctr Rav 6.2 tiv eAnctr al T ot e6n.c2i aR eBsoirdn ed2n cRieas iGòtic6. 2 Residencia6 .Raval Comerç creatiu i innovador I Anàlisi de casos I Determinació de bones pràctiques El comerç creatiu i innovaAdnoàr lais il ad ezo lna ad dem’esatnuddai Nivell d’estudis L’anàlisi dels resultats mostra que la gran majoria dels entrevistats tenen estudis universitaris (67%), men- tre que els que tenen estudis de batxillerat representen el 22% i els que en tenen de primaris, un 8%. Hi ha heterogeneïtat en els resultats de les diferents àrees. Al Born predominen els entrevistats que han fet estudis universitaris amb un 84% i hi ha un 13% que té estudis de batxillerat. tadE 26A .l GòaE26titd .c, predoaminaa ell Tsegomtent d’entrevistats amb estudis universitaris (63%), mentre que els que tenenestudis de batxillTleroatt representen el 28%. d6Ai.l Rs2a vt6BEau.osl,d2rt pi nursEed soBmoirnnen els entrevistats amc2b eEsstc2utd uiEds siuts6nui .vdGeiròsstit airG6isò.ti (55%), mentre que els que han fet estudis universitaris representen el 25% i els que n’han fet de primaris td .6 aE2 aE2.6td alT ot alT ot roBidtsE 2.6un 14%.oius 6rBsdtE.n2 c2 E6s.tui2dc iEss6 t.Guòdtiis Gòt Born Gòtic 3% 3% 6% 13% 28% 63% 84% vRsdtE 6aius .l2 vRsdtE .6aius 2l 2E st6 2u.E dsit6su. dis al al T otT ot 6.2 n6t.i2v nteAincvt reA ncBtorr Bor vRsdtE .6aius 2l aius 26lvRsdtE . Ri2as v alE6s.tE2us dt 6u.dis alT otal T ot6T.o2ta lnti6v. 2eA ncnttirv 3 %BeAo6% ncrtr Bor14% 8% 22% 25% n Primaris n Batxillerat n Universitaris 55% 65% n No sap llegir ni escriure 93 26 . iò 6evtctGr.n i2A ciò evtctGrn i Ac 6.2 6t.i2v teAincvt reA ncRtarv aRlaval 6.2 6t.i2v teAincvt reAnctraTlotaTlot 2.6 iò evtctGrn i.6A2c rt iGvò Atecinct .62 lvRrn ita tev26 .Ac laRrne vita Ac 6.2 ti6v. 2eA ncttirv eAnctarl al T ot T ot o indsR26rBacie .n o indsR26rBacie .n ed2n cRie6c2as.i iaRG e6òGs.tòiitdciecn 2 Re2s iRdeesnicdiea6n .c6Ri.aav aRlaval o indsR26rBacie .n rBacie .6o indsR2 2 Re6s.icin2dc eiR6nae.c siGiaòd teGòtic 2 Resi2d 6eR.necsiiad eRnacviaal 6R.aval a6t. 2 Ed alT ot t6u.d2i sE sBorn òG2t iEcstudis 6. aE.6td2 aE2.6td alT oatlT ot rBsdtE26noius . oius 6rBsdtE.n2 c2 E6s.tcE2us dtiu6sd. iGsò tGiòti Comerç creatiu i innovador I Anàlisi de casos I Determinació de bones pràctiques i6s. 2R a vEasltudEl comerç creatiu i innovaAdnoàr laissE2t u dis 6. al T ot 6.2 tBiovr neAnctr 6.2 Edat aTlot oius .6rBsdtE2n 2 Es6t.udis Gòtic il ad ezo lna ad edm’esatnuddai Activitat de l’entrevistat L’anàlisi dels resultats mostra una heterogeneïtat de les activitats dels entrevistats, amb un predomini dels empleats (45%), seguits dels emprenedors (27%, suma de professionals liberals, empresaris i autònoms) i d’un 12% d’estudiants. Els resultats de les diferents àrees són variats, i mentre que al Born predominen els empleats amb un 44%, seguits dels emprenedors amb un 35%, al Gòtic predomina el segment d’empleats (42%), els emprenedors vRsdtE .6aius 2l aius 26lvRsdtE . repi2res s enE6ts.eE2nts ut e6ldu. 2d4i%s i els aelstuTdioatnlts el 22%T. ot 6.2 nt6i.v2 eAtncitvr eABncotr Born Els empleats predominen (51%) al Raval, i destaquen també el nombre de jubilats, de mestresses de casa i d’estudiants (amb un 8%, cadascun d’aquests grups). i6s. 2R a vEasltud d2i s Estu 6. al T ot 6.2 Brn tno eiv Ac 6.2 itciv eAnctr Gòt 6.2 Rtaiva leAnctr 6.2 tiv eAnctr aTlot Born Gòtic 6% 6% 3% 9% 6% 3% 13% 22% 6% 6% 9% 16% 6% 3% .62 iò evt.6ctGrn i2 Ac tGiòvt Aieccntr 26 . lvRrn it4264a tev%.AclaRrne vita Ac 6.2 t6i.v2 eAtncitvr eAnctr4a 2l% al T ot T ot Raval Tos6ti.ald2e nRceia Born s6i.nd2 Pe rnRofceeissaió Gòtic i2a RReasviadlenc 6. 6.2 tiv eAnctr Gòtic 2.6 a evtlvRrn iAc 26 . rn it tevAc 8% 11%alT ot 6% 9% liberal 8% 12% 6% n Empresari 11% n Autònom3% 4% n Empleat12% 8% n Mestressa 6% de casa n Aturat n Estudiant n Jubilat 51% 45% 94 o indsR2.6rBacie n rBacie .6o indsR2 cGi2òd teRine6cs.in2ic aiR6 ae. sGiòdte 2 6R.es2i 6dR.ensciidae nRcaivaa lRaval i6d.e2n cRieas Born òd2te inRceisai G 6. lv idsR2Raie anc6. t6 .2 EdaaE26td . alT ot alT ot d6i.s2 BEosrtd6nui.s2 BEosrtnu it2c Estudc2i s6E .sGtòudis6 .Gòti 6.2 Edat al T ot rBsdtE2.6noius 2 E6s.tudis Gòtic vaRidutsE 2.6l aius 26lvRsdtE . 2E s6t.udisE2st u 6d.is al alT ot T ot 6.2 tBiov6r .neA2nc tntriv eAnctr Bor i6s. 2R a vEasltud s2t u dEis 6. al T ot 26 . no evtBrn iAc 2.6 iò evtctGrn iA6c.2 iòrne vtcGi Ac 6.2 atliv6 .eA2nc ttri vR aeAvnctr Raval 6.2 tiv6 .eA2nc ttri v eAncatlr alT ot T ot Comerç creatiu i innovador I Anàlisi de casos I Determinació de bones pràctiques El comerç creatiu i innovaAdnoàr lais il ad ezo lna ad edm’esatnuddai Residència de l’entrevistat L’anàlisi dels resultats mostra que la gran majoria dels entrevistats viu a la ciutat de Barcelona, amb 79 punts percentuals. El poder d’atracció de les diferents àrees es manifesta amb el 21% de consumidors provinents .62 tiv Aecntr Gòtic 26 . a evtlvRrn iAc d.6’a2l trern its tevmuAncicipis. El GòaticlT proetsenta el volum de residents d’altres més elevat amb un 28%, seguit del Born amb un 25% i del Raval amb 11 punts percentuals. roBacndiseR 2.6 rBacie 6o indsR.2 d6e.n2c iRae sn6Gic.òi2ta i RcGeòstiidce i2a RReasviadi2lea n RcReasvi6ad.lenc6. Born Gòtic 25% 28% 75% 72% s6i.d2e nRceia al T ot d6e.n2c iRae sBiorn ae2s GiRòdteinci 6. lv cdsR2aRie an 6. b6r. 2l lna.r mBeomrn r2G ònt.i cmembr ll6a. Raval Total 11% 21% 89% 79% n Barcelona n Fora de Barcelona b6r. 2l lna.r mReamval .2m enmbr llar 6. al T ot 95 Comerç creatiu i innovador I Anàlisi de casos I Determinació de bones pràctiques El comerç creatiu i innovaAdnoàr lais il ad ezo lna ad dem’esatnuddai Nombre de membres de la llar L’anàlisi dels resultats mostra heterogeneïtat en el nombre de membres de la llar dels entrevistats, amb un predomini de les unitats familiars formades pel segment de dos a quatre membres (la meitat del total), seguides de les llars de dos membres (28%) i de les llars unipersonals (13%), i finalment de les llars for- mades per més de quatre persones amb només nou punts percentuals. Adquireix cada cop més importància el segment format per llars amb un o dos membres, que ja represen- ten el 41% del total. Concretament al Raval és el cas de la meitat dels entrevistats. Aacie .6l indsR2Bornnie .6 pacdsR2r edomina el segamlTenott adle Tllarost de de6osm. b2a rq nmu6al.btl 2ream mrln l.eBma ormb erenBso (5r9n%), mentre que r2alG Gònòt.t ir2ccmG eeònl t.mbi arcmte eixlm lsbearg6 -.lla6. ment representa el 50% i al Raval el 42%. Destaca el 33% d’entrevistats que pertany a llars formades per cie .6indsR2a acie .6 indsR2 al T oatlT ot duBrlbe n26enoalrm .s persoBalrm .6norlbe n2e s al Raval i el 16% de llars de r2mG éòn6s t.di e cm rn2qeG. uamò 6tbtm.rerie m cmlbelrma blrelsa al barri Gòtic. Born Gòtic 3% 13% 9%16% 25% 25% 59% 50% alrm. 6vRrlbe n.2 alrm. 6vRrlbe n.2 n2. 6m.e .2m ben6rm. blrl alrl ar al al T oTtot Raval Total alrm .6vRrlbe n2 alrm n2.6vRrlbm. e b2r n6l.l am2re mn68b.%r llar al alT ot T ot 9% 17% 13% 42% (Nombre de membres) 28% n 1 n 2 50% n 2 a 4 33% n >4 96 Comerç creatiu i innovador I Anàlisi de casos I Determinació de bones pràctiques El comerç creatiu i innovadCoorn ac lluas zi onsa gde’ensetruadlsi 7. CONCLUSIONS GENERALS n Les ciutats avançades aposten per la creativitat com a motor de desenvolupament territorial La creativitat i la innovació sempre han estat dues característiques inherents a les ciutats. Tanmateix, en els darrers decennis han assolit un paper rellevant com a aspecte central del desenvolupament present i futur d’aquestes. En aquest sentit, cal tenir present que les ciutats aglutinen el conjunt d’actors implicats en la cadena creativa, des del moment de la creació fins a les fases de producció i distribució dels béns i serveis creatius, i que aquests garanteixen també un impacte local i global per la seva dimensió reduïda, que per- met que les seves actuacions repercuteixin en les indústries creatives locals, però alhora són prou amplis per canalitzar vies d’accés a mercats internacionals. Així mateix, les ciutats creatives fomenten la interacció i l’establiment de sinergies entre els actors creatius i el procés de creació, cosa que genera una “ressonàn- cia creativa” que atrau nous creadors, que al seu torn generen una major ressonància creativa. n Les indústries creatives són el sector econòmic més dinàmic en l’àmbit mundial Anàlisis recents constaten que les indústries creatives representen el 8% del PIB mundial (en algunes ciu- tats com Londres, més del 12%), creixen a ritmes d’un 10% anual, generen el 20% dels nous llocs de treball creats i són el sector econòmic que creix més quant a productivitat i producció. n La creativitat i la innovació han esdevingut residuals en la bibliografia econòmica La creativitat (generació d’una idea) i l’empresa sempre han mantingut un fort lligam, atès que l’empresa sorgeix i es desenvolupa a partir de les innovacions, és a dir, de l’aplicació pràctica o l’explotació comercial d’una idea. De fet, avui en dia la creativitat i la innovació s’han convertit en el principal factor tant de com- petitivitat com de sostenibilitat futura de l’empresa mateixa. No obstant això, majoritàriament la bibliografia econòmica existent sobre creativitat i innovació dins de l’empresa ha enfocat la seva anàlisi cap al sector industrial sense tenir en compte, per exemple, fenòmens com la terciarització de l’economia, i s’ha centrat quasi exclusivament en la innovació i en el procés de presa de decisions i resolució de problemes. 97 Comerç creatiu i innovador I Anàlisi de casos I Determinació de bones pràctiques El comerç creatiu i innovadCoorn ac lluas zi onsa gde’ensetruadlsi n Canvis en l’estil de vida dels consumidors Des de la Segona Guerra Mundial, el mercat de consum de masses ha desenvolupat un ampli ventall de pro- ductes diversos i altament diferenciats. Al mateix temps, l’aportació creativa requerida ha augmentat i s’ha diversificat. Com a resultat s’ha produït un creixement d’aquelles indústries directament associades al procés creatiu, des de l’arquitectura fins a la publicitat, passant per les arts escèniques i l’edició. Així mateix, la demanda de consum de béns i serveis d’oci ha crescut substancialment en les darreres dècades, conse- qüència tant de l’increment del temps lliure i de la renda disponible com de la configuració d’un consumidor més individualista i exigent. Aquest procés requereix més i més contingut creatiu en els béns i serveis que es compren. Mercat i empreses han d’arribar a ser més diversos i s’han d’enfocar més cap a nínxols o filons particulars. n El comerç creatiu es defineix així: Aquell que ofereix un producte final amb un elevat component creatiu i/o que permet als consumidors l’oportunitat de desenvolupar el seu potencial creatiu mitjançant la participació activa en les experiències d’aprenentatge en el procés creatiu del producte que es vol consumir. n Nous escenaris en l’oferta comercial de la ciutat: aparició del comerç creatiu i innovador El comerç es converteix en una de les principals activitats econòmiques a la ciutat de Barcelona. En els darrers anys, s’ha produït una lleugera disminució del nombre de llicències en el comerç minorista al terme municipal. Això no obstant, paral·lelament i com a conseqüència de la modernització i l’adaptació a la noves realitats del comerç mateix, ha sorgit un tipus d’establiment comercial que aposta clarament per la cre- ativitat i la innovació. Aquesta estratègia ha estat adoptada tant per comerciants atents als nous escenaris com per nous emprenedors, de diferents orígens, que han descobert un nínxol de mercat. Aquest tipus de comerç ha comportat tant beneficis econòmics considerables per a la ciutat de Barcelona com una millora de l’oferta existent. D’aquesta manera, el comerç a la ciutat s’ha diversificat, i concretament el comerç inno- vador ha adquirit un nou estatus de disseny, alternatiu, que s’ha convertit en un motiu d’atracció i consum tant per a residents com per a visitants. 98 Comerç creatiu i innovador I Anàlisi de casos I Determinació de bones pràctiques El comerç creatiu i innovadCoorn ac lluas zi onsa gde’ensetruadlsi n 185 comerços creatius a l’àrea d’estudi L’anàlisi de la zona d’estudi, que comprèn àrees dels barris del Born, el Gòtic i el Raval, duta a terme a par- tir d’un cens elaborat a partir d’un treball de camp, mostra que hi ha 185 establiments comercials que es poden catalogar com a comerços creatius. Aquesta xifra, que en termes quantitatius no seria prou significa- tiva atesa l’àmplia oferta comercial de la zona, esdevé, en termes qualitatius, molt rellevant a causa de l’impacte que genera tant a la zona com a la resta de la ciutat de Barcelona en aspectes com la generació d’activitat econòmica o la capacitat d’atracció i millora de la imatge de l’àrea. n Característiques del comerç creatiu a l’àrea d’estudi El comerç i els emprenedors creatius de l’àrea d’estudi presenten els trets següents: són innovadors en pro- ducte, aporten valor afegit tant a l’oferta comercial com a la imatge de la ciutat, donen prioritat, a l’hora de triar un local comercial per desenvolupar-hi la seva activitat, a la localització i, en segon lloc, a la naturale- sa del local, presenten dificultats de finançament, tenen una mortalitat elevada com a conseqüència de deficiències en la gestió empresarial, es plantegen, en alguns casos d’emprenedors creatius, abandonar el districte de Ciutat Vella per l’impacte del poc civisme en la pèrdua de clientela, gaudeixen d’una presència significativa de turistes entre els consumidors del comerç creatiu, hi ha un percentatge d’estrangers emprenedors creatius, donen importància a la política de màrqueting i comunicació, tenen projectes d’ex- pansió nacional i internacional, etc. 99 Comerç creatiu i innovador I Anàlisi de casos I Determinació de bones pràctiques El comerç creatiu i innovador a la zoBniab ldio’egsrtaufdiai BIBLIOGRAFIA AJUNTAMENT DE BARCELONA (2004): El comerç a Barcelona 2003. Ajuntament de Barcelona, Barcelona. BLAKE, R.R. i MOUNTON, J.S. (1986): El aspecto humano de la productividad. Deusto, Bilbao. COSIALLS, R. (2003): “Londres”. Cultura i cohesió social: Intervencions en ciutats europees, Departament de Benestar i Família, Barcelona. CREATIVE LONDON (2004): Facts and Figures, Londres. DORREGO, J. (1986): “Creatividad e innovación en la empresa”. Dirección y progreso, núm. 88, juliol-agost, p. 7-15. DRUCKER, P.F. (1981): Gestión dinámica. Hispano Europea, SA, Barcelona. DRUCKER, P.F. (1986): La innovación y el empresario innovador. Edhasa, Barcelona. KOONTZ, H. i WEIHRICH, H. (1991): Elementos de administración. Ed. MacGraw Hill, Mèxic, 5a edició. IGLESIAS RODRIQUEZ, J. i LUQUE OLMEDO, M.A. (1.995): “La gestión del valor como medio de inno- vación”. Economía industrial, núm. 301, p.119-130. LANDRY, C. (2000): The Creative City. Earthscan Publications, Londres. MAJARO, S. (1994): Marketing y creatividad. Un enfoque instrumental. Ed. Díaz de Santos, Madrid. PARKHURST, H.B. (1999): “Confusion, Lack of Consensus, and the Definition of Creativity as a Construct”. The Journal of Creative Behavior, vol. 33, núm.1, First Quarter, p. 1-21. OCDE (1987): La Politique d’innovation. Espagne. OCDE, París. RICKARDS, T. (2003): “The Future of Innovation Research”. SAVININA, L.V.: The International Handbook of Innovation. Ed. Pergamon, Elservier Science, Ltd., Amsterdam, p. 1094 -1100. UNCTAD (2004): “Creative Industries and Development”, São Paulo, 2004. 100 Comercio Creativo e Innovador Análisis de Casos Identificación de Buenas Prácticas Español Comercio Creativo e Innovador I Análisis de Casos I Identificación de Buenas Prácticas Español “Comercio Creativo e Innovador: Análisis de Casos e Identificación de Buenas Prácticas” Resumen Ejecutivo Octubre 2006 construir un debate equilibrado sobre el comercio mino- INTRODUCCIÓN rista de la ciudad de Barcelona. El objetivo de el presen- te resumen ejecutivo es poder resumir el documento: El comercio siempre se ha caracterizado por ser uno de “Comercio Creativo e Innovador: Análisis de Casos e los sectores económicos más importantes de la ciudad Identificación de Buenas Prácticas”, donde se ofrece una de Barcelona. Sin embargo, durante los últimos años ha aproximación inicial al comercio creativo e innovador a habido una ligera reducción en el número de licencias través de un análisis cuantitativo y cualitativo del sector en este sector dentro del término municipal. De forma para permitir una evaluación sobre el estado actual del paralela a este hecho y a raíz de la modernización y tema en la ciudad de Barcelona, su dimensión y posible adaptación de los comerciantes a la nueva realidad del análisis. En las siguientes páginas, se exponen los prin- sector, un nuevo tipo de establecimiento comercial cipales temas tratados en el documento mencionado. basado en la creatividad y la innovación ha surgido. Esta estrategia ha sido adoptada por comerciantes alerta a los nuevos escenarios y por emprendedores de diversos 1. INNOVACIÓN Y COMERCIO orígenes que también han descubierto este nuevo nicho de mercado. 1.1 Ciudades Creativas Este tipo de comercios ha reportado beneficios económi- 1.1.1 Contextualización cos muy importantes para la ciudad de Barcelona, y ha significado una mejora substancial en la oferta comercial La década de los 90 significó una época de crisis estruc- de la ciudad. De esta manera, el comercio minorista de tural para muchas economías urbanas de regiones eco- Barcelona se ha transformado en un elemento innova- nómicamente avanzadas, con consecuencias dor, alternativo, de diseño y un motivo principal de atrac- importantes tanto para el sector industrial como para el ción y consumo para tanto residentes como turistas. Sin de servicios. Debido a esta situación, surgió un reto embargo, a pesar de que conforma un segmento signifi- implícito de buscar formas alternativas para superar las cativo, existe muy poca información al respecto,(que actuales circunstancias. Una de las soluciones propues- aglutine información sobre las diversas actividades eco- tas entonces consistía en ampliar la gama de servicios nómicas, áreas donde se concentran, etc.) y sobre el ofrecidos hasta el momento, cultura, deportes, educa- impacto sobre la actividad comercial del conjunto de la ción y ocio e incluir el sector de las industrias creativas ciudad. en constante crecimiento. Así pues, es preciso recopilar información básica sobre Cifras recientes demuestran que las industrias creativas el impacto del comercio innovador en la actividad representan el 8% del PIB mundial ( y en algunas ciu- comercial del conjunto de la ciudad con el fin de poder dades como Londres, más del 12%). Los datos también señalan que dicho sector crece en un ritmo del 10% 102 Comercio Creativo e Innovador I Análisis de Casos I Identificación de Buenas Prácticas Español anual, que genera el 20% de los nuevos puestos de tra- 1.1.3 Londres bajo y que se esta convirtiendo en el sector de más rápido crecimiento en términos de productividad y pro- Un caso paradigmático es el de Londres. Las autoridades ducción. públicas de la ciudad consideran el sector de las indus- trias creativas como elementos esenciales del desarrollo 1.1.2 Creatividad y ciudades de la ciudad como centro global de negocios y turismo. Asimismo, la relevancia de las industrias creativas recae La creatividad y la innovación son constantemente reco- en el impacto que tienen en el desarrollo de diversos sec- nocidas como elementos inherentes en las ciudades. Lo tores de la economía, el éxito de una economía basada cierto es que durante las últimas décadas han adquirido en el conocimiento, la recuperación de barrios margina- roles importantes, como temas centrales, en el presente les, la cohesión social y la creación de empleo. y futuro desarrollo de éstas. Las ciudades aglutinan a todos los actores implicados en la cadena creativa, desde Las estadísticas existentes sobre el comportamiento del su fase más inicial, hasta la última fase de producción y sector creativo en Londres constatan lo anterior. Según distribución de los bienes y servicios creativos. Creative London2, las industrias creativas contribuyen Asimismo, garantizan un impacto local/global a través de con 21 billones de libras esterlinas a la economía de la su dimensión reducida que permite que sus actuaciones ciudad, por encima de sectores tradicionales como el repercutan en las industrias creativas locales, pero a la financiero y manufacturero. Además, durante el año vez suficientemente amplia para canalizar vías de acceso 2.000, las industrias creativas en Londres comportaron el a los mercados internacionales. 25% del total de la contribución del sector al PIB de todo el Reino Unido. Su constante crecimiento se constata en Adicionalmente, las ciudades creativas fomentan la un 4,5% de crecimiento anual, generando empleo para interacción y el establecimiento de sinergias entre los medio millón de londinenses y representando 1 de cada actores creativos y el proceso de creación, generando 5 de las empresas de nueva creación en el año 2.003. una “resonancia creativa” que atrae nuevos creadores, quienes a su vez incrementan esta sensación. Respecto a la influencia de las industrias creativas en la recuperación de zonas económica y socialmente depri- En este sentido, al discutir el futuro de las ciudades en el midas, hay varios ejemplos que así lo confirman. La siglo XXI, el concepto el concepto de creatividad jamás transformación de toda un área alrededor de Hoxton puede ser dejado de lado. Junto con la innovación1, es la Square a través de la llegada y consiguiente asentamien- base de las industrias modernas, las cuales están evolu- to de diversos artistas y galerías en antiguas fábricas, cionado de forma constante hacía una mayor dependen- abriendo así el camino para la instalación de muchos y cia de la generación de nuevos conceptos a través de la diversos comercios creativos en la zona es hoy en día creatividad y la innovación. una evidencia. Algo muy similar ocurrió en Lewisham. La creación de “Creative Lewisham Agency” como una agencia motor del desarrollo local a través de la promo- ción de la creatividad ha dado una imagen dinámica e innovadora a este distrito londinense. 1 La creatividad es el proceso mediante el cual se producen nuevas ideas, mientras que la innovación es el proceso a través del cual se aplican estas ideas. Una ciudad puede ser muy creativa y no disponer de una capacidad analítica, evaluable y económica suficiente para desarrollar soluciones inno- vadoras. Las creatividad es la condición necesaria para la innovación, pero es ésta la que determina la maximización del potencial de la ciudad. El paso de la creatividad a la innovación comporta la evaluación, la cual no forma parte por sí misma del proceso creativo. Evaluar implica establecer la perti- nencia de una idea en una situación dada, la posibilidad de que sea factible, la eficacia en relación al coste y la popularidad. 2 Creative London forma parte del London Development Agency. Es la agencia encargada de dar apoyo y promoción a las industrias creativas en la ciu- dad de Londres. 103 Comercio Creativo e Innovador I Análisis de Casos I Identificación de Buenas Prácticas Español 1.2. Creatividad e innovación en las empresas 1.3 Creatividad e innovación en el sector comercial La creatividad (generación de una idea) y las empresas siempre han mantenido una relación muy estrecha, dado La creatividad y la innovación deben tener la misma rele- que cada nueva empresa o negocio que surge lo hace a vancia en el sector comercial como en cualquier otro. Sin través de la innovación, en otras palabras, con la aplica- embargo, como se mencionaba anteriormente, la litera- ción práctica o explotación comercial de una idea. De tura existente se concentra en el sector industrial, princi- hecho, la creatividad e innovación son, hoy en día, facto- palmente en las grandes empresas, y con poca res determinantes en la futura sostenibilidad de muchas frecuencia en las PYMES. Por lo tanto, las pequeñas empresas. Sin embargo, la literatura económica existen- empresas que comprenden en gran mayoría el compen- te sobre creatividad e innovación en las empresas centra dio de comercio minorista a la ciudad de Barcelona su análisis en el sector industrial, sin tener en cuenta nunca son tenidas en cuenta. fenómenos tales como la tercerización de la economía. La mayoría de estudios económicos se enfocan casi de manera exclusiva en la innovación y el proceso de toma 1.3.1 Comercio Creativo de decisiones y resolución de problemas. Después de la Segunda Guerra Mundial, el mercado de Debido a la falta de literatura y definiciones concretas consumo de masas ha desarrollado una amplia gama de sobre ninguno de los dos términos, éstos son frecuente- productos diversos y altamente diferenciados. De forma mente confundidos. En el caso del sector empresarial, la simultánea, la aportación creativa requerida ha aumenta- relación de los dos términos es tan estrecha que el pro- do y diversificado. Como resultado, ha habido un incre- ceso de creatividad y el de innovación son frecuente- mento de aquellas industrias directamente asociadas mente considerados como el mismo. con el proceso creativo, desde la arquitectura a la publi- cidad, pasando por las artes escénicas y la editorial. La siguiente tabla muestra una aproximación inicial a ambos conceptos basada en la literatura existente y con La demanda de productos y servicios de ocio también ha el fin de contribuir en su diferenciación y futuro análisis. crecido sustancialmente en las últimas décadas, conse- cuencia tanto del incremento del tiempo libre como de la Creatividad Innovación renta disponible para este tipo de actividades. El perfil del consumidor también parece haber cambiado, siendo n Se refiere a algo absoluta- n Implica algo relativamente cada vez más individualista y exigente. mente nuevo en un con- nuevo, producto de un texto dado cambio Estos dos procesos han requerido que los productos ofre- n Es el componente ideal de n Es el proceso mediante el la innovación. Constituye cual las ideas y propues- cidos contengan connotaciones creativas. Muchos merca- su origen, su elemento tas se implementan dos y empresas han reconocido la necesidad de fundamental, y no puede n La innovación tiene una diversificarse y concentrarse en un nicho o sector de mer- funcionar por sí sólo. intención de beneficio cado específico. Además, este nuevo escenario ha signifi- n La intención de beneficio inherente cado la diversificación de la oferta comercial, es inexistente. n Tiene un claro compo- abandonando la idea de un entramado comercial altamen- n El carácter cognitivo indi- nente social aplicado te estandarizado, hasta el punto de parecer igual en vidual de la creatividad muchas ciudades. Fuente: Elaboración propia a partir de Gilbert (2005) 104 Comercio Creativo e Innovador I Análisis de Casos I Identificación de Buenas Prácticas Español Esta nueva tipología de comercio, ha obligado una nueva Nombre: AMERICAN GIRL DOLLS y más amplia definición del concepto, con un producto Ubicación: Nueva York, Los Angeles y Chicago más variado, y en algunos casos en que la participación Concepto: Estas tiendas representan un mundo de del comprador constituye un elemento de vital relevan- muñecas diseñado para todos los niños y niñas que cia. Considerar la creatividad del cliente tanto como la del desean compartir tiempo y actividades con las muñe- fabricante es el primer paso hacía el comercio creativo. cas que se venden aquí. En los establecimientos tienen desde un restaurante hasta una peluquería donde los De acuerdo a esta última premisa, se define el comercio niños y niñas pueden participar en el diseño de los pei- creativo de la siguiente manera: nados de sus juguetes, pasando por un teatro donde los “ El comercio creativo es aquel que ofrece un produc- espectadores disfrutan de un espectáculo de muñecas. to final con un elevado componente creativo y/o que Adicionalmente los niños y niñas pueden posar junto a permite a los consumidores la oportunidad de desar- su muñeca para salir en la portada de la edición de la rollar su potencial creativo mediante la participación revista: American Girl. activa en las experiencias de aprendizaje en el proce- so creativo del producto a consumir.” Estas tiendas no sólo ofrecen artículos y complementos para las muñecas, niños y niñas, sino que también invi- El comercio creativo tiene la capacidad de utilizar las tan a los padres, niños y niñas a vivir una experiencia especializaciones, el conocimiento experto y las tradicio- alrededor de un producto que va más allá del proceso nes locales de muchas zonas. tradicional de compra. Se han elegido los siguientes dos ejemplos con carácter http://www.americangirlplace.com ilustrativo: Nombre: “CREATIVE DINNERS & MORE” Ubicación: Pittsburgh, Pennsylvania (E.E.U.U.) 2. EL COMERCIO CREATIVO Concepto: Este establecimiento comercial esta diseña- E INNOVADOR EN BARCELONA do para la gente que no tiene tiempo de hacer la compra ni de preparar la cena para familiares y amigos. Aquí La investigación realizada para el documento: “Comercio cuentan con un equipo de gente que de acuerdo a un Creativo e Innovador: Análisis de Casos e Identificación menú elegido por el cliente, compran los ingredientes y de Buenas Prácticas”, se llevó a cabo en tres diferentes los preparan de tal manera que cuando llegue el cliente áreas ubicadas en el centro de la ciudad de Barcelona: a la hora convenida, sólo tenga que cocinarlos y montar Born, Gótico, y Raval. Estas tres áreas se caracterizan por los platos en sesiones de una o dos horas con el apoyo tener una gran concentración de establecimientos del personal del equipo que lo orienta durante el tiempo comerciales, por su tradición, diversidad, y transforma- que esté allí. Todo esto ocurre después de haber toma- ciones a través de los siglos. do un aperitivo, conociendo otras personas en un ambiente cómodo y relajado. Los clientes no sólo mar- El trabajo de campo realizado, consistió en un análisis de chan a casa con una serie de platos listos y empaqueta- la oferta comercial, de acuerdo a la definición de comer- dos para consumir o para congelar, sino también con la cio creativo mencionada anteriormente en el presente agradable sensación de haber pasado un buen rato apli- documento, y la siguiente clasificación: cando su creatividad en el diseño del producto final. www.creativedinnersandmore.com 105 Comercio Creativo e Innovador I Análisis de Casos I Identificación de Buenas Prácticas Español n Restaurantes, Bares y tiendas de alimentación: Los Las entrevistas realizadas a 12 emprendedores quienes establecimientos incluidos en esta categoría son aque- decidieron apostar por los productos diferenciados y los llos cuyos productos son presentados al público de comercios innovadores ayudan a ilustrar los conceptos y manera innovadora, ya sea por el interiorismo y distri- definiciones recogidos en el documento: “Comercio bución del local o por la mezcla de productos y servi- Creativo e Innovador: Análisis de Casos e Identificación cios que ofrecen. de Buenas Prácticas”. Asimismo, conducen a las siguien- n Galerías y Museos: Esta categoría incluye todos los tes conclusiones: espacios que reúnen obras de arte, que exhiben pro- ducciones artísticas de todo tipo y que ofrecen espa- n Los 12 comercios, sin importar el sector (alimenta- cios para la creación. ción, textil, cultura, etc.) son innovadores en términos n Complementos para el hogar: Incluye los estableci- del productos que venden; mientos que tienen una oferta de artículos para el n Aportan un valor añadido a la oferta comercial del hogar basados en el diseño y la promoción de nuevos área y a la imagen de la ciudad; diseñadores. n Dan prioridad a la ubicación en el momento de ele- n Textil y complementos: Consta de todas las tiendas gir donde desarrollar su actividad, por encima de otras que ofrecen productos textiles y complementos inno- características del local; vadores, de nuevos diseñadores con una estructura n Todos han enfrentado dificultades de financiación; diferente y con algún servicio que complemente su n Pertenecen a un sector con una mortalidad elevada oferta; a raíz de problemas gerenciales; n Cultura: Incluye los establecimientos que ofrecen n Muchos contemplan la posibilidad de irse de Ciutat productos culturales de todo tipo de manera innovado- Vella, hacía otra zona debido a la disminución de clien- ra y creativa; tes a raíz de los problemas de civismo en el área; n Otros: Comprende los productos de diseño gráfico, n Hay una importante presencia de turistas entre los papelería, joyas y juguetes. consumidores del comercio creativo; n Un porcentaje elevado de emprendedores de este Adicionalmente, se eligieron 12 establecimientos como sector son extranjeros; buenas prácticas, y fueron analizados con mayor profun- n Hacen énfasis en las estrategias de marketing y didad a través de una serie de entrevistas personalizadas comunicación; con sus creadores/propietarios. n Un porcentaje significativo tienen planes de expan- sión a nivel nacional como internacional. A través de la investigación realizada, se identificaron 185 establecimientos comerciales en el total de las tres áreas susceptibles a ser clasificados como comercios creativos. Este número parece poco significativo en tér- minos cuantitativos dada la elevada concentración de comercios a la zona. Sin embargo, en términos cualitati- vos, el impacto de este tipo de establecimientos comer- ciales es bastante relevante tanto en el área de estudio como en el conjunto de la ciudad, en aspectos tales como la generación de actividad económica, el mejora- miento de la imagen del área y de su capacidad para atraer turistas. 106 Comercio Creativo e Innovador I Análisis de Casos I Identificación de Buenas Prácticas Español 3. CONCLUSIONES GENERALES REFERENCIAS BIBLIOGRÁFICAS El documento: “Comercio Creativo e Innovador: Análisis AJUNTAMENT DE BARCELONA (2.004): El Comerç a de Casos e Identificación de Buenas Prácticas”, introdu- Barcelona 2.003. Ajuntament de Barcelona, Barcelona ce al lector en el concepto de comercio creativo desde la BLAKE, R.R. i MOUNTON, J.S. (1.986): El Aspecto perspectiva del comercio minorista en la ciudad de Humano de la Productividad. Deusto, Bilbao Barcelona. Además, permite un dibujo de Barcelona como una ciudad atractiva tanto para creadores como COSIALLS, R. (2.003): “Londres” a “Cultura i Cohesió consumidores de bienes y servicios creativos. Social: Intervencions en Ciutats Europees”, Departament de Benestar i Família, Barcelona Las conclusiones expuestas a lo largo del estudio, apor- CREATIVE LONDON (2.004): “ Facts and Figures”, tan pistas importantes sobre el rumbo que esta tomando London la ciudad, que no puede ser otro más que hacía conver- tirse en una ciudad creativa por excelencia, relevante y DORREGO, J. (1.986): “ Creatividad e Innovación en la paradigmática en términos de la aplicación de la creativi- Empresa”. Dirección y Progreso, Num. 88, Juliol-Agost, dad y la innovación en un sector de actividad económica pp. 7-15 tan importante como el comercio minorista. En este sen- DRUCKER, P.F. (1.981): Gestión Dinámica. Hispano tido, Barcelona debe ser siempre considerada y analiza- Europea S.A., Barcelona da al hablar de aquellas ciudades que han sabido ser DRUCKER, P.F. (1.986): La Innovación y el Empresario conscientes de las transformaciones de los mercados y Innovador. Edhasa, Barcelona consumidores al largo de los años y asimismo capaces de adaptarse a dichos cambios. KOONTZ, H. i WEIHRICH, H. (1.991): Elementos de Administración. Ed. MacGraw Hill, Mèxic 5ena Edició IGLESIAS RODRIQUEZ, J. i LUQUE OLMEDO, M.A. (1.995): “La Gestión del Valor Como Medio de Innovación”. Economía Industrial, Num. 301, pp.119-130 LANDRY, C. (2.000): The Creative City. Earthscan Publications, London MAJARO, S. (1.994): Marketing y Creatividad. Un Enfoque Instrumental. Ed. Diaz de Santos, Madrid PARKHURST, H.B. (1.999): “Confusion, Lack of Consensus, and the Definition of Creativity as a Construct”. The Journal of Creative Behavior, Vol. 33, Num.1, First Quarter, pp. 1-21 OCDE (1.987): La Politique d’Innovation. Espagne. OCDE Paris RICKARDS, T. (2.003): “The Future of Innovation Research” in SAVININA, L.V.: The International Handbook of Innovation. Ed. Pergamon, Elservier Science, Ltd., Amsterdam, pp. 1.094 -1.100 UNCTAD (2004): “Creative Industries and Development”, Sao Paolo, 2004. 107 Creative and Innovational Retail Commerce: Case Analysis Identification of Good Practices English Creative and Innovational Retail Commerce I Case Analysis I Identification of Good Practices EEsnpgalñisohl “Creative and Innovational Retail Commerce: Case Analysis and Identification of Good Practices” Executive Summary October 2,006 INTRODUCTION where an initial approach to creative and innovationalcommerce is offered by means of a quantitative and qua- litative approach to the subject, for allowing an evalua- Retail commerce has always been one of the main eco- tion of the actual state of the issue in Barcelona, its nomic sectors of the city of Barcelona. However, during dimensions and possible analysis. The main subjects the past years there has been a slight reduction in the addressed by the referred document are briefly exposed number of licenses for this type of businesses within the in the following pages. municipal term. Parallel to this fact, and due to the modernization and adaptation of many businessmen to the new reality of the sector, a new type of commercial 1. INNOVATION AND COMMERCE establishment based on creativity and innovation has ari- sen. This strategy has been adopted both by retailers, alert to the new scenario, and entrepreneurs from diffe- 1.1 Creative Cities rent origins that have discovered this new market niche. 1.1.1 Contextualization This new type of business has reported economic bene- The decade of the 1.990’s meant a time of structural cri- fits for the city of Barcelona, as well as an improvement sis for many urban economies of economically advanced of the existing supply of commercial establishments. regions, with consequences for both industrial and servi- Hence, the city’s retail commerce has diversified beco- ce sectors. Due to this situation, there was an implicit ming innovational, alternative, full of design, and a motif challenge to find alternative ways of confronting these of attraction and consume for both residents and visitors. circumstances. Expanding the range of services offered However, although it constitutes a significant segment, at the moment, based on culture, sports, leisure and edu- there are very few data concerning this type of commer- cation, in order to include the constant growing sector of ce (agglutination of information regarding the range of the creative industries was one of the solutions propo- economic activities, areas of concentration, etc.), and on sed. the impact on Barcelona’s overall commercial activity. Recent data proves that creative industries represent 8% In order to have a strong basis for building a balanced of the worldwide GNP (in some cities like London, more debate regarding Barcelona’s retail commerce, basic than 12%). They also indicate that this sector grows at information on the impact of innovative commerce on 10% annual rate, that it generates 20% of the new jobs, the city’s general commercial activity is required. The and that it’s becoming the most fast growing economic purpose of this executive summary is to resume the sector in terms of productivity and production. document “Creative and Innovational Retail Commerce: Case Analysis and Identification of Good Practices”, 109 Creative and Innovational Retail Commerce I Case Analysis I Identification of Good Practices EEsnpgalñisohl 1.1.2. Creativity and cities Statistics on the behavior of the creative sector in London confirm the above-mentioned. According to Creativity and innovation are often viewed as somewhat Creative London2, creative industries contribute with 21 inherent in cities. The fact is, that during the past decades billion pounds to the city’s economy, surpassing traditio- they have gained key roles, as central issues, of the present nal sectors like the financial and manufacturing. and future development of these. Cities agglutinate all Furthermore, during the year 2,000 creative industries in actors implied in the creative chain, from its initial phase, London meant a 25% of the total contribution of the sec- until the ultimate stages of production and distribution of tor to United Kingdom’s GNP. Its constant growth is con- creative goods and services. Moreover, they assure a glo- firmed with a 4.5% annual rate, creating new jobs for half bal/local impact by means of their dimension, sufficiently a million Londoners, and representing 1 of every 5 new small to allow their actions reach local creative industries, businesses created in the year 2,003. and at the same time, wide enough to open routes for local industries to arrive at international markets. Regarding the influence of creative industries on the recovery of economically and socially depressed neigh- Furthermore, creative cities foster the interaction and borhoods, there’re several examples that validate it. The establishment of synergies between creative actors and transformation of a whole area near Hoxton Square the process of creation, generating a “creative resonan- through the arrival and further establishment of artists ce” that attracts new creators, who at the same time help and galleries in old factories, opening a gateway for increase this general sensation. diverse creative businesses is nowadays quite evident. In this sense, when discussing the future of cities in the Something similar occurred in the district of Lewisham. 21st century, the concept of creativity must never be left The constitution of “Creative Lewisham Agency” as a 1 motor agency of local development, by fostering creati-aside. Along with innovation , it is the base of modern vity has given the area a dynamic and innovative image. industries, which are constantly evolving to depend more and more on the generation of new concepts through both creativity and innovation. 1.2 Creativity and innovation in businesses 1.1.3 London Creativity (generation of an idea) and companies have always maintained a strong relationship, given that London is a common paradigm of what’s a creative city. every new company and business arises and develops The city’s public authorities see creative industries as key through innovation, in other words, by the practical elements for the city’s development as a global center of application or commercial exploitation of an idea. In fact, business and tourism. Moreover, the relevance of the nowadays creativity and innovation have become deter- creative industries stands on the impact they have on the minant in the competitiveness and future sustainability development of abilities of different sectors of the eco- of many companies. Nevertheless, existing economic nomy, the success of a knowledge based economy, the literature on creativity and innovation in companies con- recovery of marginal neighborhoods, on social cohesion, centrate their analysis in the industrial sector, without and job creation. taking into account other phenomena like the third eco- 1 Creativity is the process of producing ideas, while innovation is the process of implementing these ideas. A city may be creative, and not always have enough economic or analytical capacity for developing innovative solutions. Creativity is the required condition for innovation, and innovation is what determines the maximum potential of a city. The path between creativity and innovation includes an evaluation, which does not form part of the creati- ve process. This evaluation determines the suitability of an idea in a specific situation, its feasibility, and its efficiency according to its cost and popula- rity. 2 Creative London is part of the London Development Agency. It is the agency in charged of supporting and promoting the development of the creative industries in the city of London. 110 Creative and Innovational Retail Commerce I Case Analysis I Identification of Good Practices EEsnpgalñisohl nomy, for example. Most economic studies are centered 1.3.1 Creative Retail Commerce almost exclusively in innovation, and the process of deci- sion-making and problem resolution. After World War II, the market of mass consumption has developed a wide supply of highly differentiated pro- Due to the lack of literature and clear definitions of either ducts. At the same time, the amount of creativity requi- concept, they’re often mixed up. In the case of the busi- red for designing products has increased and diversified. ness sector, the relation between the two terms seems so As a result, an increase of those industries directly asso- close, that the processes of creativity and innovation are ciated with the creative process has taken place, from constantly considered as one. architecture to advertising, including performing arts and publishing. The following table shows an initial approach to both concepts based on the existing literature in order to con- The demand of leisure goods and services has also tribute in their differentiation and further study. grown substantially in the last decades, as a result of an increment in the amount of time and money dedicated to Creativity Innovation this activity. The consumer also seems to have changed, becoming more individualistic and demanding. n Refers to something n Implies something rela- absolutely new in a tively new as a result of These two processes have required the products offered given context a change to contain more creative connotations. Most markets and n It’s the ideal compo- n It’s the process by companies have started to realize they should shift nent of innovation. It which new ideas and towards diversification and concentrate on a particular constitutes the origin of proposals are imple- market niche or sector. Moreover, this new scenario has innovation, its funda- mented. meant a diversification of the existing supply of retail mental element, and n The purpose of benefit commerce, leaving behind the idea of a highly standardi- can’t work by itself. is inherent to innova- zed commercial framework. n There’s no purpose of tion benefit. n It has a clear social and This new typology of retail commerce has obliged a new n An individual cognitive applied component. and wider definition of the concept, having a more varied character of creativity. product, and where the client’s participation has a signi- ficant relevance. Having the fabricant’s creativity taken Source: Own elaboration based on Gilbert (2005) into account, as well as the client’s, is the first step towards having “creative retail commerce”. 1.3. Creativity and innovation in the According to this last premise, creative retail commerce commercial sector is defined as follows: Creativity and innovation should have as much relevan- “ One that offers a final product with an elevated ce in the commercial sector as in any other. creative component and/or offers the consumers Nevertheless, as mentioned above, the existent literature the opportunity to develop their creative potential concentrates on the industrial sector, mostly in big com- by actively participating in the learning experiences panies, and in fewer occasions in SME’s. Therefore, small involved in the creation of the product to be con- enterprises, which are the majority in Barcelona’s urban sumed.” retail commerce, are rarely considered. 111 Creative and Innovational Retail Commerce I Case Analysis I Identification of Good Practices EEsnpgalñisohl A creative business has the capacity of identifying and applying all specializations, expert knowledge, and local 2. CREATIVE AND INNOVATIONAL traditions. RETAIL COMMERCE IN BARCELONA The two following examples help illustrate the above- The research done for the document “Creative and mentioned. Innovational Retail Commerce: Case Analysis and Identification of Good Practices”, took place in three dif- Name: “CREATIVE DINNERS & MORE” ferent areas located in the center of the city of Barcelona: Location: Pittsburgh, Pennsylvania (E.E.U.U.) Born, Gòtic, and Raval. These three areas are characteri- Concept: This commercial establishment is designed for zed by containing a high density of commercial establis- people who don’t have time to shop for groceries and pre- hments, their tradition, diversity and transformations pare dinner for their family and friends. Here, they count throughout the centuries. with a team of people who based on the client’s selection of a menu, buy the ingredients and prepare everything for The fieldwork carried out at the area consisted of an the client to arrive at an appointed hour, having only to analysis of the supply of commercial establishments, cook their meals during one or two hour sessions with the according to the definition of creative retail commerce support of a team whose job is to orientate them during mentioned earlier in this document, and the following the time they’re there. All this takes place after the client classification: has had an aperitif, while meeting other people in a com- fortable and relaxed atmosphere. Clients not only go home with several meals prepared and packed ready to n Restaurants, Bars and grocery stores: The establis-hments taken into account into this category are those consume or freeze, but also with a nice feeling of having who present their products to the public in an innovati- spend a fun time applying their creativity in the process of ve way, in the sense of the distribution and design of designing their final product. their store, or by originally mixing their different pro- www.creativedinnersandmore.com ducts; n Galleries and Museums: This category includes spa- Name: AMERICAN GIRL DOLLS ces that gather art pieces, exhibit artistic products of Location: New York, Los Angeles and Chicago any kind, and/or offer a space for creation; Concept: These shops represent a doll world designed for n Home complements: All establishments dedicated to all boys and girls who wish to share some time and acti- the supply of home complements based on design and vities with the dolls sold. In these establishments, they the promotion of new designers; have restaurants, beauty salons where boys and girls can n Textile and complements: All shops that sell innova- participate in the design of their doll’s hair dues, and the- tive textile products and complements created by new atres for the clients to enjoy a doll’s performance. designers, with an original structure and offering a Furthermore, children can pose next to their dolls to complementary service; appear in the cover of the American Girl magazine. n Culture: This category includes all establishments that offer cultural products of any kind in an innovative These shops, not only offer all types of articles and and creative way; complements for the dolls and kids, but they also allow n Others: All products related to graphic design, paper- children and parents live an interesting experience in work, jewelry and toys relation to a specific product, beyond the simple pro- cess of traditional shopping. Moreover, 12 establishments were selected as good http://www.americangirlplace.com practices, and further analyzed through personal inter- views with their creators. 112 Creative and Innovational Retail Commerce I Case Analysis I Identification of Good Practices EEsnpgalñisohl The research allowed the identification of 185 commer- cial establishments throughout the three areas, suscepti- 3. GENERAL CONCLUSIONS ble to the definition of creative businesses. This number may not seem very significant in quantitative terms given The document “Creative and Innovational Retail the high concentration of commercial supply in the area. Commerce: Case Analysis and Identification of Good However, in qualitative terms, the impact of this type of Practices”, introduces the reader to the concept of creati- commercial establishments is quite relevant both in the ve businesses from the perspective of the retail commer- area, and the entire city of Barcelona in aspects such as the ce in Barcelona. Furthermore, it allows a picture of the generation of economic activity, the improvement of the city of Barcelona as attractive to creators and consumers area’s image, and its capacity to attract visitors. of creative goods and services. The interviews done to 12 different entrepreneurs who The conclusions exposed throughout the document, give have taken the step towards the creation of differentiated important clues to where Barcelona is leading: no other products and innovative businesses, help illustrate all place than towards being considered a creative city by concepts and definitions collected in the document: excellence, relevant and paradigmatic in terms of the use “Creative and Innovational Retail Commerce: Case of creativity and innovation in an economic activity as Analysis and Identification of Good Practices”. Moreover, important as the retail commerce. In this sense, they lead to the following general conclusions: Barcelona should always be worth studying and taking into account when talking about cities aware of the trans- n All twelve businesses, without regarding the sector formations markets and consumers go through along the (food, textile, culture, etc.) are innovative in terms of years, and capable of adapting to theses changes. the product they sell; n They give an added value to the commercial supply in the area, as well as to the image of the city; n They prioritize location at the time of choosing the place where to develop their activity, over other cha- racteristics of the premises; n They all faced financing difficulties; n They belong to a sector with an elevated mortality, as a result of management deficiencies; n Many consider the possibility of leaving Ciutat Vella, and moving to another area, due to the impact the lack of civism in the area is having in the decrease of custo- mers; n There is a significant amount of tourists amongst the consumers of creative retail commerce; n An elevated percentage of entrepreneurs in this type of businesses are foreigners; n This businesses make great emphasis on the marke- ting and communication strategies; n And they all have plans for expanding at a national and international level. 113 Creative and Innovational Retail Commerce I Case Analysis I Identification of Good Practices EEsnpgalñisohl BIBLIOGRAPHY AJUNTAMENT DE BARCELONA (2.004): El Comerç a Barcelona 2.003. Ajuntament de Barcelona, Barcelona BLAKE, R.R. i MOUNTON, J.S. (1.986): El Aspecto Humano de la Productividad. Deusto, Bilbao COSIALLS, R. (2.003): “Londres” a “Cultura i Cohesió Social: Intervencions en Ciutats Europees”, Departament de Benestar i Família, Barcelona CREATIVE LONDON (2.004): “Facts and Figures”, London DORREGO, J. (1.986): “Creatividad e Innovación en la Empresa”. Dirección y Progreso, Num. 88, Juliol-Agost, pp. 7-15 DRUCKER, P.F. (1.981): Gestión Dinámica. Hispano Europea S.A., Barcelona DRUCKER, P.F. (1.986): La Innovación y el Empresario Innovador. Edhasa, Barcelona KOONTZ, H. i WEIHRICH, H. (1.991): Elementos de Administración. Ed. MacGraw Hill, Mèxic 5ena Edició IGLESIAS RODRIQUEZ, J. i LUQUE OLMEDO, M.A. (1.995): “La Gestión del Valor Como Medio de Innovación”. Economía Industrial, Num. 301, pp.119-130 LANDRY, C. (2.000): The Creative City. Earthscan Publications, London MAJARO, S. (1.994): Marketing y Creatividad. Un Enfoque Instrumental. Ed. Diaz de Santos, Madrid PARKHURST, H.B. (1.999): “Confusion, Lack of Consensus, and the Definition of Creativity as a Construct”. The Journal of Creative Behavior, Vol. 33, Num.1, First Quarter, pp. 1-21 OCDE (1.987): La Politique d’Innovation. Espagne. OCDE Paris RICKARDS, T. (2.003): “The Future of Innovation Research” in SAVININA, L.V.: The International Handbook of Innovation. Ed. Pergamon, Elservier Science, Ltd., Amsterdam, pp. 1.094 -1.100 UNCTAD (2004): “Creative Industries and Development”, Sao Paolo, 2004. 114 Comerç creatiu i innovador 2006 Anàlisi de casos Determinació de bones pràctiques Comerç creatiu i innovador