Som allò que vestim 34 Guies d’educació ambiental guia per al consum responsable de moda Guia per al consum responsable de moda pàg. 3 Presentació pàg. 4 Recursos naturals al límit ˜ Cap a un consum més responsable pàg. 5 ˜ Els residus ens mengen pàg. 6 ˜ El perill de fixar-nos només en el preu pàg. 6 ˜ La petjada ecològica pàg. 7 ˜ A l’hora de comprar, recorda... pàg. 9 ˜ Avantatges del consum responsable pàg. 10 pàg. 12 D’on ve la meva roba? ˜ La història darrera de l’etiqueta pàg. 13 ˜ Matèries i recursos naturals pàg. 16 ˜ El cotó pàg. 16 ˜ El tèxtil i l’aigua pàg. 22 ˜ Substàncies tòxiques pàg. 23 ˜ Les persones pàg. 26 ˜ Relacions Nord-Sud pàg. 27 ˜ Condicions laborals pàg. 28 ˜ Deteriorament de la salut de les persones pàg. 31 pàg. 33 Què puc fer-hi jo? ˜ Una compra, un vot pàg. 34 ˜ Abans: redueix pàg. 35 ˜ Durant: tria amb sentit pàg. 35 ˜ Després: allarga’n la vida útil pàg. 42 pàg. 45 Annexos ˜ Informa’t: recursos pàg. 46 ˜ Busca: etiquetes ecològiques i de comerç just pàg. 48 ˜ Actua: llença la roba vella al contenidor més pròxim pàg. 50 ˜ Troba la teva botiga “roba amiga i de comerç just” pàg. 52 2 Som allò que vestim e índex Guia per al consum responsable de moda presentació Consumir de forma responsable és una de les accions més efectives per protegir el medi ambient i per promoure una major equitat social. Les nostres decisions en el moment d’adquirir productes o serveis influeixen en els models de producció. Consumir responsablement suposa preferir les opcions menys contaminants, les que garanteixen condici- ons laborals i socials justes, les que consumeixen menys recursos, les que generen menys residus, les que protegei- xen la nostra salut. Amb cada acció, els consumidors poden indicar al mercat quines són les seves preferències i com- promisos. Les nostres decisions decideixen. El tèxtil és un sector important des d’aquest punt de vista. Té un gran im- pacte econòmic, genera riquesa, llocs de treball i ofereix productes que tots necessitem per vestir. També genera impactes ambientals (pels productes emprats, per la seva manufactura, pel transport…) i socials, derivats de les condicions en què es fabriquen aquests productes. Aconseguir minimitzar els impactes ambientals i millorar els beneficis socials és l’objectiu. Per això, el nostre compromís ambiental i social pot concretar-se també en el consum de roba. “Som el que vestim” significa precisament aquesta voluntat d’es- tendre el compromís a la nostra segona pell. La guia que presentem pretén informar sobre les característiques socials i ambientals relacionades amb el tèxtil i el món de la moda. I a la vegada, com és propi d’aquestes guies, oferir consells i recomanacions per actuar des del consum quotidià. No només en el moment de comprar la roba, sinó també a l’hora de considerar alternatives sostenibles després d’utilitzar-la: afavorir-ne la reutilització i garantir-ne el reciclatge. Aquesta visió global del cicle del tèxtil ha estat possible gràcies a la col- laboració establerta entre l’Ajuntament de Barcelona i tres organitzacions socials que treballen en l’àmbit de la sostenibilitat, la cooperació internacio- nal i la inclusió social, com són la fundació Ecología y Desarrollo (ECODES), SETEM, l’Associació Intersectorial de Recuperadors i Empreses Socials de Catalunya (AIRES) i Cooperativa Roba Amiga. Imma Mayol Tinenta d’Alcalde de Medi Ambient e Som allò que vestim 3 Guia per al consum responsable de moda recursos na turalsal límit 4 Som allò que vestim e Guia per al consum responsable de moda cap a un consum més responsable Una de les nostres activitats quotidianes és anar a comprar. Poques vegades, però, ens parem a pensar les conseqüències que tenen per al medi ambient i la societat la producció i la comercialització d’allò que adquirim. Per exemple, quants recursos na- sum i producció, particularment als En el cas de les matèries que turals calen per renovar el nostre països industrialitzats”. En aquest es renoven a la natura, com per mobiliari? en quines condicions sentit, les Nacions Unides fan una exemple els boscos, l’aigua dol- confeccionen la nostra samarreta crida a revisar aquests models in- ça o el peix, el ritme d’explotació preferida les treballadores del taller sostenibles i a recórrer a models de sol ser més gran que el de re- tèxtil? pot ser que el meu xampú consum responsable. generació, de manera que tam- contingui substàncies nocives? bé tendeixen a l’esgotament. A Actualment, entre un 80% i un 90% més, en molts casos la contami- D’acord amb la Declaració Oficial de les matèries primeres que fem nació per pesticides, insecticides de les Nacions Unides amb motiu servir són no renovables –minerals, i altres productes químics fa que de la Cimera de la Terra del 2002, inclòs el petroli. El grau de reciclat- aquests recursos perdin qualitat “una de les principals causes per ge d’aquests productes és molt baix, i propietats –la terra, fertilitat; les quals continua deteriorant-se cosa que significa que les matèries l ’aigua, la puresa, etc.– i, per el medi ambient mundial són les no tornen a les nostres mans i dei- tant, que es deteriorin els eco- modalitats insostenibles de con- xen d’estar a la nostra disposició. sistemes. e Som allò que vestim 5 Guia per al consum responsable de moda els residus ens mengen El nostre consum genera cada vegada més residus, ja sigui en desfer-nos del producte una vegada s’acaba el seu període d’utilització, o bé pel seu embalatge i empaquetatge. Les formes de producció i distribució l’impacte ambiental del producte, temes de filtratge, abocadors “se- que s’han anat imposant els últims tots els tractaments tenen un cost gurs” per a substàncies tòxiques, anys provoquen que els envasos vi- econòmic i ambiental: emissió de etc. Com més volum de residus, atgin distàncies llargues, cosa que gasos amb alts nivells de conta- més costos, per tant hem de tendir potencia els productes d’un sol ús, minants, grans inversions en sis- sempre a reduir-ne la quantitat. els materials lleugers –normalment derivats del petroli i més contami- nants que els de matèries primeres renovables– i en dificulta el retorn. Els residus poden tractar-se de diverses maneres: reutilització, reciclatge, incineració, abocament en dipòsits controlats o aboca- dors, etc. Tot i que tant la reutilit- zació com el reciclatge redueixen el perill de fixar-nos només en el preu Normalment, el Això obliga a comprar-ne un de mes nets o en mecanismes segurs criteri del preu té nou, fet que suposa, finalment, un per als treballadors. un pes fonamental preu més elevat. Com que hem quan triem un pagat poc pel producte, ens resul- • També es redueixen preus pro-ta més fàcil llençar les coses en- duint un major volum de béns, per producte o servei. cara que les hàgim utilitzat poc. les anomenades “economies d’es- cala”. Això comporta la fabricació Tanmateix, els riscos de deixar-nos • Una altra manera de reduir preus de més unitats de les necessàries, guiar pel preu més baix són nom- és el trasllat dels centres de pro- cosa que suposa un ús excessiu brosos, ja que si s’abarateixen els ducció a països on els costos són de matèries primeres i energia, productes o serveis: inferiors. I això és així no només més emissions i contaminació, per les despeses salarials, sinó degradació dels ecosistemes, es- • Pot ser que se’n ressenti la quali- també perquè la normativa sobre gotament dels recursos naturals, tat. La pitjor qualitat sol anar asso- drets laborals, salut, seguretat i foment del consumisme per donar ciada a una vida curta del produc- medi ambient no és tan estricta sortida a aquests béns, etc. te, s’espatlla fàcilment, no acaba com als països occidentals i, per Més informació: de funcionar de manera òptima… tant, no cal fer inversions en siste- www.opcions.org/cric.html 6 Som allò que vestim e Guia per al consum responsable de moda els residus ens mengen el perill de fixar-nos només en el preu © Laura Flippen / Patagonia La petjada ecològica La petjada ecològica és un indi- El seu objectiu fonamental con- cinquanta anys, s’ha calculat cador agregat definit com “l’àrea sisteix a avaluar l’impacte sobre que per proveir la societat de de territori ecològicament pro- el planeta d’un determinat mode materials i energia per al con- ductiu (cultius, pastures, boscos o forma de vida i, consegüen- sum mundial actual necessitem o ecosistemes aquàtics) neces- tment, el seu grau de sosteni- 1,25 vegades la superfície de la sària per produir els recursos bilitat. Terra. utilitzats i per assimilar els re- sidus produïts per una població En aquest sentit i tenint en Font: revista Opcions Núm.9, donada amb un model de vida compte el creixement expo- Nov.-Des. 2003 i específic de manera indefinida”. nencial del consum els últims www.footprintnetwork.org e Som allò que vestim 7 Guia per al consum responsable de moda Sabem que els recursos naturals són limitats, que no sempre es res- pecten els drets humans en els pro- cessos de fabricació i que no per comprar més som més feliços… És un imperatiu del nostre temps modificar els nostres hàbits de con- sum sota dos principis fonamentals: • Coresponsabilitat: tots som cores- ponsables de les conseqüències socials i ambientals que comporta la producció dels béns i serveis que adquirim. • “Una compra, un vot”: com a con- sumidors i consumidores, tenim la capacitat d’influir en les caracterís- tiques dels productes i serveis que triem i en el comportament global de les empreses que els ofereixen. Si un dels principis essencials de tot bon negoci és adaptar-se a les necessitats de la clientela, fem de l’ètica, la solidaritat, la justícia so- cial i el respecte al medi ambient una necessitat. Tenim al nostre abast la possibilitat de premiar els millors i rebutjar els pitjors, exigint el compliment de de- terminades garanties socials, labo- rals i ambientals. Consumim de manera responsable quan triem comprar només el que ens és necessari i seleccionem els productes i serveis no només d’acord amb la qualitat i preu, sinó també pel seu impacte ambiental i social, i per la conducta de les em- preses que els elaboren. 8 Som allò que vestim e Guia per al consum responsable de moda a l’hora de comprar recorda... preguntes essencials per a un consum responsable ; Necessito el que estic a punt de comprar? ; Vull satisfer un desig? ; Estic triant lliurement o és una compra compulsiva? ; Quants en tinc ja? ; Quant ho faré servir? ; Quant em durarà? © Manolo Yllera / Ideas ; Podria demanar a un amic o un familiar que m’ho 1. deixi? Contesta’t les preguntes assenyalades anteriorment i, ; Puc passar sense? sobretot, si allò que estàs a punt de comprar satisfarà realment una necessitat o desig, o bé si ho compres compulsivament. ; Podré mantenir-ho/netejar- 2. ho/reparar-ho jo mateix? Pensa quin tipus de comerç vols afavorir. No oblidis que consumir productes locals, ecològics, de comerç just, productes ; Tinc ganes de fer-ho? naturals i productes reutilitzats i reciclats, és sens dubte la millors ; He cercat informació per opció. aconseguir millor qualitat i 3. un preu més baix? Informa’t sobre les repercussions socials i ambientals dels béns i serveis. Demana’n informació. És el teu dret. ; Com me’n desfaré un cop 4. que hagi acabat de fer-ho servir?Assegura’t de la qualitat del que compres, amb vista a ad- quirir béns més saludables i duradors. ; Està fet amb materials 5. reciclables?Busca alternatives que minimitzin l’explotació dels recur- sos naturals: segona mà, reutilitzar, intercanvis, reparació. ; Les matèries primeres que es van fer servir són 6. renovables?Fes un bon manteniment de les coses i quan acabi la vida útil d’un producte tingues en compte les possibilitats de reciclar ; Hi ha alguna cosa que els materials de què està fet. jo tingui que pugui reemplaçar-ho? ; T’has informat de qui ha fet el producte i com ho ha fet? e Som allò que vestim 9 Guia per al consum responsable de moda avantatges del consum responsable Fer un consum responsable té més avantatges que inconvenients, tant en l’aspecte material com en el nostre estat d’ànim i satisfacció interior. • Si comprem menys, necessitarem menys diners. • Contribuïm a la sostenibilitat del planeta i a un sistema econòmic més just. • Desenvolupem la nostra creativitat en enginyar formes de reutilització i reciclatge. • Valorar més les coses fa que en gaudim més quan les utilitzem. • Estudiant diferents opcions de consum aprenem coses noves. • Fent coses nosaltres mateixos desenvolupem noves capacitats i ens sentim útils. • En la majoria dels casos, fer un consum responsable només suposa petits canvis en els nostres hàbits que no suposen comportaments gaire diferents dels que ja tenim, no produeixen inconvenients considera- bles i no requereixen esforços específics addicionals. © Laura Flippen / Patagonia 10 Som allò que vestim e Guia per al consum responsable de moda avantatges del consum criteris criteris ambientals socials i ètics responsable L’anomenat consum ecològic és Com a consumidors i consumidores potser l’aspecte més conegut del també podem tenir en compte as- consum responsable. pectes ètics relatius al compliment de convencions internacionals i es- El consum ecològic es pot plantejar tàndards sobre condicions laborals des de diferents punts de vista: dignes, salaris mínims, drets de treballadors i treballadores i lluita • Reduint el volum de les nostres contra el treball infantil. compres. • Triant productes de comerç just. • Triant en les nostres compres pro- ductes que en la seva fabricació • Assegurant-nos que les empreses han complert una sèrie de requisits fabricants i proveïdores garanteixen per no degradar el medi ambient. el compliment d’unes condicions la- Pots buscar certificats de referència borals dignes. En aquest sentit, po- com el d’agricultura ecològica per a dem buscar informació sobre si dis- aliments, l’FSC per a derivats de la posen d’un sistema de gestió com fusta o l’àngel blau per a paper. el SA 8.000 o l’OSHAS 18.001. • Rebutjant productes que en la • També podem considerar criteris seva fabricació generen un major socials relacionats amb el mer- consum de recursos naturals. cat laboral, prioritzant la compra de productes i/o serveis elaborats • Tenint en compte la possibilitat per empreses d’economia social, de substituir productes contami- en particular aquelles que brinden nants per altres de naturals o bi- oportunitats de llocs de treball a odegradables, per exemple en el col·lectius desafavorits (discapaci- cas de productes de neteja i higi- tats, persones excloses o en risc ene personal. d’exclusió, etc.). © Skunkfunk • Avaluant l’envasament i l’embalat- ge per evitar la generació de resi- dus, i en cas de tenir-los, separant Els principis del consum responsable: les 4 R per reciclar. • Reduir: compra només el que et sigui necessari, no et • Triant productes d’uns quants deixis influir per les campanyes publicitàries. Tria productes usos i rebutjant els d’un sol ús. duradors; a la llarga et sortiran més barats. • Valorant si les empreses fabri- • Reciclar: separa i llença les escombraries al contenidor cants i distribuïdores del producte que correspongui. que comprarem disposen d’un sis- tema de gestió ambiental (EMAS o • Reutilitzar: no llencis el que pot servir per a més usos. ISO-14001) certificat per una entitat acreditada. • Reclamar: pregunta, insisteix, demana, suma’t a les campanyes… La teva veu fa també que les coses canviïn. e Som allò que vestim 11 Guia per al consum responsable de moda d’on ve la meva roba? 12 Som allò que vestim e Guia per al consum responsable de moda la història darrera de l’etiqueta © Campanya Roba Neta / Setem We carry the stories of the people who make our clothes along with us. Ally Hewson, EDUN. Duem amb nosaltres les històries de les persones que fan la nostra roba. Ally Hewson, EDUN. A tots ens agrada la roba… per resguardar- nos del fred, per veure’ns i sentir-nos bé, estar còmodes o per crear la nostra pròpia imatge i pronunciar-nos sobre alguna cosa. La nostra roba, però, té un preu més l’aigua. Els tints i blanquejadors que nombroses empreses i institucions alt del que paguem a la botiga. Cada s’usen en l’acabat del teixit són tam- dins del món de la moda han co- peça ha arribat fins a les nostres bé molt contaminants i poden arribar mençat a entendre la importància mans després d’un llarg procés de a ser tòxics. I un gran percentatge de l’ètica empresarial. Un ampli producció que té implicacions am- dels treballadors de la indústria tèxtil ventall de campanyes i iniciatives bientals i socials molt significatives. –s’estima en un 80%– cobren sala- sobre reciclatge, condicions labo- ris irrisoris i pateixen discriminació i rals, millores de l’impacte ambien- Per exemple, per cultivar el cotó, condicions laborals indignes. tal, etc., s’han posat en marxa a que cobreix aproximadament el 47% tot el món. Dissenyadors, grans de les necessitats del sector tèxtil, Fins fa poc, l’única alternativa con- marques i minoristes, així com sin- s’utilitzen intensivament pesticides i sistia en la reducció del consum, ja dicats, administracions públiques i herbicides perillosos i contaminants que el mercat es limitava a donar- organitzacions socials s’han involu- que enverinen els pagesos, la terra i nos més del mateix. Recentment crat en aquest procés. e Som allò que vestim 13 Guia per al consum responsable de moda A Espanya estem encara a la cua i també a través d’Internet. D’altra La campanya “Roba Neta” d’altres països europeus com el Reg- banda, hem de seguir exigint canvis És una coalició internacional ne Unit, França, Holanda o Alemanya, a les nostres marques de referència d’ONG, sindicats i organitzaci- però a poc a poc anem trobant alter- perquè cada vegada siguin més les ons de consumidors present en natives a la moda convencional que empreses que practiquin els valors 16 països europeus que denun- podem adquirir en algunes botigues del desenvolupament sostenible. cia des de principis dels noran- ta les condicions laborals dels treballadors i treballadores de la indústria tèxtil globalitzada. Té bones pràctiques la seu a Amsterdam i a l’estat espanyol està coordinada per Campanya “Moda sense tòxics”, SETEM. Greenpeace Més informació: El 2006 Ágatha Ruiz de la Prada, Anke Schölder, Antonio Pernas, www.ropalimpia.org, Carlos Díez, Carmen March, David Delfín, Hannibal Laguna, Ion Fiz, www.cleanclothes.org Jocomomola, Josep Abril, Juana Martín, Juanjo Oliva, La Casita de i www.robaneta.org Wendy, Locking Shocking, Luxoir i Txell Miras van acceptar el repte de dissenyar peces sense tòxics per a la campanya “Moda sense tòxics” de Greenpeace. S’han analitzat teixits i un cop se n’ha conegut la com- posició s’han buscat teixits similars lliures de níquel, plom, crom VI, formaldehid, ftalats i arilamines. Al projecte s’hi ha sumat recentment Mango, que està treballant en la recerca i la utilització d’alternatives més segures i ecològiques. Més informació: http://archivo.greenpeace.org/modaSin/index.htm fets: • El tèxtil és un sector molt important dins de l’economia europea. Dóna feina a uns 2,2 milions de persones –dades del 2005 per a l’Europa dels 27–, per la qual cosa representa aproximadament un 4% del valor afegit de la manufactura i un 7% de l’ocupació en el sector secundari, la indústria. Més informació: http://ec.europa.eu/enterprise/textiles/ • El consum europeu de tèxtil és d’uns 20 kg per persona i any, molt per sobre de la mitjana internacional, que és d’uns 8 kg. Font: El recorrido del hilo: aspectos sociales, ecológicos y sanitarios del consumo textil (1997), Stiftung Verbraucherinstitut Berlin, citat en el butlle- tí núm. 8 El Sector del Algodón y la Industria Textil (2005), IDEAS/Iniciati- vas de Economía Alternativa y Solidaria. • Segons estimacions de la Unió Europea, cada habitant genera de 2 a 7 kg de residu tèxtil l’any. Concretament a Catalunya se’n generen unes 60.000 tones, de les quals només entre un 10% i un 20% es recullen o reciclen. Font: revista Parrac núm. 2, març 2007. © Pablo Wünsch Blanco 14 Som allò que vestim e Guia per al consum responsable de moda El que és òptim per a una marca de moda és dur a terme La moda que incorpora criteris de una gestió integrada de la sostenibilitat, que impregni tots els sostenibilitat té en compte un o més aspectes de gestió –des del bon govern fins a les relacions dels elements següents: amb clients i treballadors– i producció –des del tipus de teixit fins a la gestió de les peces una vegada llençades, passant 1. Medi ambient i matèries prime- per l’empaquetatge i els accessoris a la peça. res: utilització de les fibres amb menor impacte ambiental, com el cotó ecològic o el cànem, enfront de les més perjudicials, com el cotó convencional i les fi- bres sintètiques, evitar elements no biodegradables o reciclables, etc. 2. Relacions Nord-Sud: afavorir relacions comercials justes amb els països productors, per exem- ple, sota les premisses del co- merç just o el principi de “Trade not Aid”, promoure les tradicions artesanes locals, etc. 3. Emissions i producció: reducció dels abocaments de les fàbri- ques a l’aigua i a l’aire, ús efici- ent de l’energia i l’aigua. 4. Drets laborals i producció: con- dicions laborals dignes per als treballadors al llarg de tot el procés productiu, inversió en la comunitat, contractació de per- sones amb discapacitat o en risc d’exclusió, etc. 5. El client: qualitats respectuoses amb el cos humà –talles, formes i textures– i no perjudicials per a la salut. Peces de fàcil manteni- ment i duradores. 6. La gestió: principis i polítiques que contribueixin a un sistema econòmic just i ecològic. © Skunkfunk e Som allò que vestim 15 Guia per al consum responsable de moda matèries i recursos naturals La gran quantitat de roba que es produeix suposa una explotació dels recursos naturals que, en la seva majoria, no es recuperaran mitjançant el reciclatge. El cotó, principal matèria primera Encara que tradicionalment la procés genera un gran impacte en utilitzada en el sector, és un dels roba només es produïa amb fi- el planeta. Paral·lelament, la pro- cultius més intensius en herbici- bres tèxtils naturals com el lli i la ducció de cotó ecològic creix cada des i pesticides. Els tints, renta- llana, avui dia s’utilitzen cada ve- any, s’investiga sobre fibres menys des i altres productes que donen gada més les fibres artificials –que perilloses per a l’entorn i la salut, a la peça el toc final contaminen s’obtenen mitjançant síntesi quí- i l’exigència de sistemes de gestió aigües i atmosfera, i contenen en mica de matèries primeres natu- ambiental a les fàbriques és cada molts casos substàncies tòxiques rals– i les fibres sintètiques, és a cop més gran. D’aquesta manera també per a la salut de les per- dir, derivades del petroli, que és un millora l’ús d’energia i aigua i es sones. recurs no renovable que en el seu limita la contaminació. el cotó El cotó és una fibra altament apre- El cotó és el cultiu del qual depenen grans quantitats als Estats Units i a ciada que es cultiva a més de 90 nombrosos països en desenvolupa- Turquia. països, amb la qual cosa dóna feina ment. És un cultiu fonamental per a El cotó utilitza gairebé el 25% dels a uns 50 milions de pagesos arreu l’Índia, el Pakistan, l’Àfrica occiden- insecticides mundials i el 10% dels del món i ocupa, aproximadament, tal, Uganda, la Xina, l’Uzbekistan i pesticides, però suposa només el un 2,4% de la terra cultivable. el Kazakhstan. També es cultiva en 2,5% de la superfície cultivable. MAPAMUNDI AMB PAÏSOS ON ES CULTIVA COTÓ 16 Som allò que vestim e Guia per al consum responsable de moda impacte en el medi ambient Per la seva eficàcia econòmica a curt termini, l’agricultura tradicional s’ha anat basant en el monocul- tiu –el cultiu d’una mateixa planta durant anys a la mateixa parcel·la i a parcel·les contigües en grans extensions de terra. Aquesta tèc- nica afavoreix que els insectes, els bacteris, els fongs i les males her- bes que normalment viuen del cotó acabin convertint-se en plagues, ja que desapareix l’hàbitat natural en el qual els éssers vius es regulen entre si. D’aquesta manera, les malalties i les plagues han augmentat durant les últimes dècades a nivells tan sols controlables amb insecticides l’1% dels pesticides es queden a la d’aigua potable, i on l’atenció mè- i herbicides, cosa que ha convertit planta, mentre que el 99% restant dica està dispersa o és molt cara. el cultiu convencional en altament passa a les aigües, de les quals es Un altre dels perills és la utilitza- dependent d’agroquímics. proveeixen les comunitats rurals ció dels envasos de pesticides per i beuen els animals –que després transportar i emmagatzemar ali- L’obsessió per un major rendiment arriben al nostre estómac a través ments i aigua destinada al consum ha incrementat també la utilització de la cadena alimentària–, i a la te- humà. de grans quantitats de fertilitzants, rra, que s’empobreix i deixa de pro- estimulants del creixement i defo- duir amb eficàcia. L’obsessió per l’augment de la liants químics, amb un enorme im- productivitat ha fomentat també la pacte per al sector agrícola. A les llavors del cotó, que posterior- utilització de cultius transgènics, ment s’aprofiten per extreure oli per que es caracteritzen per nivells No només es tracta de la quantitat al consum humà –sobretot per a perillosament alts d’homogeneïtat de pesticides que s’utilitzen, sinó snacks–, hi queden part d’aquestes genètica, cosa que atempta con- també de les conseqüències que substàncies químiques, també. tra la biodiversitat. Els cultius mo- tenen per a la salut i el benestar dificats genèticament contaminen dels habitants de les comunitats El 80% dels països on es cultiva els cultius ecològics, amb la qual rurals. Els cultivadors de cotó de cotó són països empobrits, en els cosa exacerben els problemes de països en desenvolupament que quals encara s’utilitzen productes l’agricultura convencional. S’estima utilitzen pesticides reporten habi- químics que han estat prohibits que el cultiu modificat genètica- tualment símptomes de fatiga, ten- a Europa i els Estats Units per la ment es cultiva en un 20% de les sió muscular, gola seca, mareigs , seva alta perillositat per a la salut hectàrees dedicades al cotó, i con- insomni, visió borrosa, dolor al pit, humana. Els problemes per en- cretament als EUA suposa més mal de cap, nàusees i picor a la verinament són molt comuns, so- d’un 70% de la producció. És molt pell. I els efectes dels pesticides no bretot en zones amb altes taxes possible que tota la roba produïda s’acaben a l’entorn de la plantació, d’analfabetisme, on no es dispo- els últims anys, a excepció de la sinó que arriben a la terra, l’aigua sa de la formació i l’equipament d’origen orgànic i de comerç just, i l’aire que tots compartim. Només adequat, en llocs amb escassetat contingui cotó transgènic. e Som allò que vestim 17 Guia per al consum responsable de moda fets: • Els pagesos de Ghana arriben a gastar una mitjana de 40 euros l’any –el 8% d’un salari mitjà– en tractaments mèdics per tractar • Fins i tot en el regulat mer- enverinaments per pesticides. cat nord-americà, 7 dels 15 productes químics més uti- • Aquests mateixos pagesos de Ghana també perden uns 20 dies de litzats són ‘possibles’, ‘pro- feina a l’any per enverinaments per pesticides. bables’ o ‘coneguts’ cance- rígens. • A Ghana és obligatori pagar una quota perquè els nens i nenes pu- guin anar a l’escola. Com a resultat de l’empobriment per la crisi del • Al petit país africà de Benín, cotó, molts nens i nenes queden fora del sistema educatiu. amb uns 7 milions d’habi- tants, els pesticides del cotó Font: Dress sense, a consumer guide to shopping for organic clothing and tex- van matar almenys 61 ho- tiles. PAN UK. mes, dones i nens entre el 1999 i el 2000. • 25 milions de pagesos a El cultiu de cotó a Espanya l’any pateixen enverinament A la província de Sevilla es cultiven unes 90.000 hectàrees de cotó. per pesticides. Les directives europees sobre agricultura estan obligant els productors de cotó a cultivar-lo seguint els criteris de l’agricultura integrada que, • La Xina reporta de 30.000 tot i que no arriba als estàndards del certificat ecològic, limita l’ús de a 40.000 casos d’enverina- pesticides i fertilitzants químics i fa una gestió més sostenible del cultiu ment cada any. que l’agricultura convencional. • El cos d’un nord-americà mit- jà conté residus de 13 pesti- cides químics. Dos d’ells, els Prop de 84.000 nens treballen en condicions deplorables en camps de usats en el cultiu de cotó, cultiu de llavor de cotó a l’estat indi d’Andhra Pradesh al servei d’em- excedeixen la quantitat reco- preses locals o de filials de multinacionals. Un 70% dels nens treballen manada per raons de salut. per pagar avançaments o deutes contrets pels seus pares. Alguns són víctimes del tràfic de persones des d’altres localitats i viuen en els Font: Dress sense, a consumer mateixos camps de cultiu. guide to shopping for organic clot- hing and textiles. PAN UK. Font: Butlletí núm. 8, El sector del algodón y la industria textil, maig 2005, Ob- servatorio de las Transnacionales, IDEAS/Iniciativas de Economía Alternativa y Solidaria. 18 Som allò que vestim e Guia per al consum responsable de moda de treball en zones que, d’una altra manera, tindrien altes taxes de des- ocupació o simplement quedarien desertes. Tanmateix, les condicions de treball i la vida dels pagesos són, com a mínim, qüestionables. Hem vist les afeccions de salut per l’ús intensiu d’agroquímics, però també es dóna el treball infantil, les situacions d’esclavitud o semies- clavitud i el treball familiar no re- munerat. La situació dels pagesos enfront dels compradors de fibra és feble, els preus que reben són fins i tot més baixos que els estàndards internacionalment marcats, cosa que dóna lloc a un cercle de po- bresa del qual és complex sortir. impacte econòmic La sostenibilitat econòmica ha de ser també tinguda en compte quan analitzem el sector del cotó. Normalment es calcula el rendi- ment de les terres amb una fórmu- la relativament senzilla: posant en relació la producció amb el nom- bre d’hectàrees. No obstant això, aquest càlcul no té en compte els resultats nets reals per a les comu- nitats i el desenvolupament rural, ja que no valora l’impacte sobre la sa- lut, el medi ambient –biodiversitat, Un altre dels problemes més sig- aigua, aire, qualitat de la terra– i el nificatius que està lligat al cultiu de impacte en la valor que l’activitat agrícola propor- cotó és la necessitat de grans quan- ciona a les economies locals a tra- titats d’aigua per al creixement de nostra societat vés dels serveis i estructures lligats les plantacions, que són obtingudes a la producció. mitjançant processos de regadiu. En molts països en desenvolupa- Segons l’empresa pública de des- ment, el cultiu de cotó evita que les Els impactes positius o negatius envolupament agrari i pesquer de persones del camp emigrin a les ja sobre la població del camp i les la Junta d’Andalusia (DAP), en el caòtiques i sobrehabitades ciutats, migracions han de ser considerats millor dels casos calen 1.200 litres amb la qual cosa es mantenen les també en el càlcul de la sostenibili- d’aigua per quilo de cotó. comunitats rurals i es creen llocs tat econòmica. e Som allò que vestim 19 Guia per al consum responsable de moda bones pràctiques Fox Fibre Marques de cotó orgànic com Fox- Fibre d’Organic Cotton Colours, SL compleixen determinats requisits am- bientals, com per exemple que els camps de cultiu han d’estar de tres a deu anys sense haver-se tractat amb algun agroquímic, han de tenir una franja de seguretat al voltant perquè no arribi la contaminació d’altres camps i, per descomptat, no han d’utilitzar tam- poc cap producte que no sigui natural durant el cultiu. Fins i tot les plagues tan abundants en aquestes plantes es combaten amb control biològic. © Timberland 20 Som allò que vestim e Guia per al consum responsable de moda fets: Fox Fibre Cotó ecològic al Senegal Gairebé el 50% de la producció El 1994 es va posar en marxa a Koussanar, al Senegal, un projecte per mundial, en almenys 5 països, al cultiu del cotó ecològic que no utilitza pesticides ni insecticides sintè- s’està fent amb l’assistència tics, i es paga a un preu més elevat que el convencional. Els pagesos d’algun tipus de subsidi direc- es van organitzar en grups per aldees, units en una federació que s’ha te a la renda del productor o al estès a 57 pobles i gairebé 1.000 productors. A més, han aconseguit preu del producte. D’aquests estendre la seva activitat a la manufactura tèxtil i el cultiu d’altres pro- subsidis a penes el 14% són ductes com l’arròs i les verdures, beneficiosos per al creixement de realitzats per països en de- l’economia local i completament ecològics. La seguretat alimentària, la senvolupament, mentre que el reducció de la pobresa, el desenvolupament de la comunitat i la millora 86% restant (3,6 bilions d’eu- de la situació de la dona que s’han derivat d’aquest projecte són clars ros) són realitzats pels governs exemples de l’èxit del cultiu ecològic. dels EUA, la Xina i la Unió Eu- ropea. Font: A consumer guide to shopping for organic clothing and textiles, PAN UK. Font: Cultivando pobreza: el impacto en África de los subsidios al algodón en USA. Oxfam Internacional, 2002. Un dels problemes més importants en el sector ve donat per la forta crisi en els preus de la fibra de cotó. Aquesta crisi l’han generat fonamentalment dos factors. Per un costat, la sobreproducció de cotó, que competeix amb un altre tipus de fibres i teixits artificials o sintètics. Per un altre, els subsidis a l’exportació dels Estats Units i la Unió Europea fan que el seu cotó pugui ser venut a un preu més baix, i d’aquesta manera afecten directament els pa- gesos de països com l’Índia, el Pakistan o Uganda, que són altament dependents del cotó com a matèria primera d’exportació. Alternatives més sostenibles: 1. Cotó certificat com a ecològic o, almenys, d’agricultura integrada (IPM/ICM). 2. Fibres naturals de baix impacte ambiental, com el cànem, el bambú i l’ortiga. 3. Altres fibres naturals: llana, seda i lli. 4. Fibres de cultius de comerç just. 5. Fibres artificials derivades de recursos renovables com la viscosa, el raió, les fibres Ingeo i Lyocell. 6. Fibres intel·ligents que necessitin menys requisits de manteniment i siguin més duradores. e Som allò que vestim 21 Guia per al consum responsable de moda el tèxtil i l’aigua Tant la producció de fibres químiques com de teixits naturals té gran impacte en el medi aquàtic. A més de les grans quantitats d’ai- que genera importants quantitats de gua que requereix el regadiu del residus de greix, que en ser abocats cotó –que va de 1.200 a 8.000 litres als rius causen la mortaldat dels per quilo, segons les condicions– la peixos per la disminució dràstica de producció de fibres químiques dóna l’oxigen de l’aigua. lloc a abocaments amb alt contingut de substàncies orgàniques i d’àcid Així mateix, per al procés de blan- sulfhídric i sulfur de carboni, totes queig la indústria tèxtil utilitza el clor. dues classificades com a substànci- El clor genera compostos organo- es perilloses. clorats que s’acaben abocant a les aigües dels voltants, pràctica que D’altra banda, el procés de rentada genera residus altament tòxics i amb del cotó requereix grans quantitats una perillosa capacitat de persistir i d’aigua per treure impureses, fet acumular-se en els éssers vius. 22 Som allò que vestim e Guia per al consum responsable de moda substàncies tòxiques En l’etapa de producció industrial, el principal problema es deriva de l’ús de tints, del blanqueig dels tei- xits i dels tractaments finals, que poden contenir substàncies tòxi- ques per a la salut de treballadors i consumidors i per al medi ambient. Per exemple, el cuir pot ser adobat de manera vegetal o al crom. En aquest últim cas, a més del crom s’utilitza cadmi, alumini, titani o zirconi. Mal- grat que la legislació actual limita l’abocament de contaminants, aquest procés provoca abocaments d’aigües i residus sòlids amb elements tòxics de gran impacte ambiental. En favor d’aquesta tesi, Greenpea- és tant una qüestió de quina fibra ce i WWF van demostrar mitjançant s’utilitzi, sinó que un dels principals L’organització de defensa ambien- un estudi basat en l’anàlisi de mos- problemes està en els tractaments tal Greenpeace ha estat realitzant tres de sang materna i de cordó dels teixits. els últims anys diverses anàlisis umbilical que les mares transmeten per demostrar que la contaminació als seus fills involuntàriament subs- La normativa química s’ha estès per tot el pla- tàncies químiques perilloses abans neta, des de l’Àrtic fins a les nos- fins i tot que neixin. REACH de la tres cases. Aquesta organització Unió Europea de defensa ambiental va prendre Anàlisis d’aigua de pluja van revelar regula el tema mostres de pols d’oficines i cases que també està contaminada amb de vuit països europeus buscant un enorme rang de substàncies tò- de les substàn- cinc químics perillosos. A totes hi xiques, incloses substàncies capa- cies tòxiques. van trobar quantitats significatives ces d’alterar el sistema hormonal. d’aquests tòxics, que estan en tèx- tils, televisors, cosmètics, produc- Els tèxtils tenen molta culpa en http://ec.europa.eu/environment/ tes de neteja, perfums o joguines. aquest tipus de contaminació. No chemicals/reach/reach_intro.htm. Alternatives més sostenibles: 1. Utilització de matèries primeres de producció ecològica. 2. Principi de reducció: de rentades i acabats, de l’ús de substàncies químiques sintètiques i de l’empaquetatge. 3. Principi de substitució de les substàncies tòxiques per alternatives més segures de baix impacte ambiental i tints naturals. 4. Embalatges respectuosos amb el medi ambient: mínim possible, senzill, sense ornaments, reciclable, eficient. 5. Sistemes de gestió ambiental (ISO 14.001, EMAS) en empreses tèxtils per reduir emissions i ser eficients en l’ús d’aigua i energia. e Som allò que vestim 23 Guia per al consum responsable de moda Aquestes són algunes de les substàncies que hem d’evitar, segons Greenpeace: 1. Plom: s’usa en tints, pigments, pintures i plàstics de vinil. És tòxic per al sistema nerviós i els ronyons. 2. Níquel: s’utilitza en tints, en processos de tintatge, en el niquelat- ge i en l’acer inoxidable. Es relaciona amb al·lèrgies i càncer. 3. Crom VI: s’usa en pigments, tints, tinta d’impressió, en productes de cautxú, en l’adobat de pell i en cromats. És molt tòxic i un conegut cancerigen humà. 4. Arilamines: són productes de degradació dels tints azoics. Moltes d’aquestes amines produeixen càncer. 5. Ftalats: s’usen amb el PVC com a base per estampar. Diversos ftalats poden alterar el desenvolupament humà i els processos reproductius. 6. Compostos perfluorats (PFC): s’usen com a impermeabilit- zants i en acabats antitaca. Alguns són persistents, bioacumu- latius i tòxics. 7. Alquifenols: estan en alguns detergents industrials. Són capaços d’alterar el desenvolupament sexual dels éssers vius. 8. Formaldehid: molt utilitzat per a acabats easy care o de manteni- ment fàcil. Es considera un probable cancerigen humà. 9. Biocides: són persistents, bioacumulatius i tòxics. 10. Compostos organoestànnics: són tòxics per al sistema immu- nològic. 24 Som allò que vestim e Guia per al consum responsable de moda bones pràctiques Mango treballa en el principi de substitució Amb més de 905 botigues en 83 països, Mango és la segona empresa exportadora espanyola del sector tèxtil. Mango, que ja tenia una política prèvia de substàncies no- cives, va signar un conveni amb Greenpea- ce amb el qual es va comprometre a subs- tituir les substàncies tòxiques químiques perilloses per alternatives més segures. Made in Green AITEX, l’Institut Tecnològic Tèxtil, ha llan- çat una marca que certifica que, en tota la seva traçabilitat, el producte ha estat fabricat en centres de producció on es respecten el medi ambient i els drets uni- versals dels treballadors. L’exempció de substàncies nocives o la limi- tació de les concentracions sobre producte queda definida i controlada pel sistema de certificació Standard 100 d’Oeko-Tex. El respecte al medi ambient, als drets hu- mans i a altres criteris socials es defineix i es controla garantint que totes les empre- ses o centres de producció que intervenen en la fabricació del producte, des de la fi- © Pablo Wünsch Blanco latura fins a la confecció, passant per tei- xidura, tintura i acabats, tinguin implantats i certificats un sistema de gestió ambiental Ethical Fashion Show i un codi de conducta i de responsabilitat social per una entitat o organisme extern i Des de fa més de tres anys, París acull l’Ethical Fashion independent de reconegut prestigi. Show, un certamen de referència per a dissenyadors que respecten el medi ambient i les persones, però que no per Més informació: això deixen d’elaborar peces de moda i atractives. www.madeingreen.com/es/home.html Més informació: www.ethicalfashionshow.com e Som allò que vestim 25 Guia per al consum responsable de moda les persones El sector del cotó i la indústria tèxtil donen feina actualment a més de 100 milions de persones, entre pagesos i obrers, per la qual cosa és un dels sectors industrials de més importància quant a la utilització de mà d’obra, sobretot en països empobrits. Amb la deslocalització que s’ha Fruit d’aquestes polítiques comer- constitueixen com a màxim el 5% produït en les últimes dècades, cials es violen drets humans fo- del preu final de la roba, calçat i la producció tèxtil s’ha anat tras- namentals mitjançant la imposició complements que es venen a les lladant a països amb costos de d’interminables jornades laborals, botigues i grans superfícies d’Eu- producció més baixos: la Xina, sous mísers, retard en els paga- ropa i els Estats Units. S’estima Tailàndia, Bangla Desh, el Marroc, ments i l’absència del dret d’asso- que la situació de precarietat labo- Guatemala, etc. Les empreses ciació i sindicació, treball infantil, ral i violació sistemàtica de drets transnacionals aprofiten les limita- absència de drets sanitaris, etc. humans en aquest sector afecta cions que hi ha en aquests països el 80% dels treballadors i treba- en matèria de legislació ambiental, Dels més de 25 milions de tre- lladores de la indústria tèxtil que laboral i fiscal, així com la falta de balladors i treballadores de la in- produeix per a les grans cadenes control sobre les condicions de dústria tèxtil mundial, el 90% són multinacionals. producció, per reduir els costos dones joves i tres de cada cinc derivats de la protecció de les per- no tenen contracte ni cap tipus de Coneixem algunes d’aquestes sones i el medi ambient. prestació social. Els seus salaris situacions i a què es deu. 26 Som allò que vestim e Guia per al consum responsable de moda relacions nord - sud Khadija Mensaouri, 35 anys, soltera, obrera a la fàbrica el Clinic Dress. La indústria de la moda, el calçat i el «Cobro una mitjana de 1.700 material esportiu és un negoci que està dirhams (uns 151 euros) per mes i arribo a 2.000 quan faig hores en mans de comptades empreses multina- extres. Em retiren un impost de cionals, la majoria europees i americanes. celibat i mai he entès per què. Pago un lloguer de 500 dir- Malgrat això, la seva producció està de l’Àfrica. A més, les polítiques hams, més una mitjana de 300 concentrada en determinades zones comercials imposades pels plans dirhams en aigua i electricitat. del món: allà on es localitzen les d’ajust estructural del Fons Mone- També pago pel tractament de grans bosses de mà d’obra barata tari Internacional forcen els països la meva germana malalta fins i amb escassa garantia dels seus empobrits a ser extremadament per- que ella trobi un marit.» drets laborals i sindicals. missius amb la legislació ambiental i amb els impostos. Nadia El Melih, 33 anys, di- La producció de roba per a aquestes vorciada, dos nens, obrera a la grans transnacionals està controla- D’aquest context en neixen les zo- fàbrica el Clinic Dress. da per empreses, desconegudes per nes franques i les maquiles. «Guanyo 1.700 dirhams (uns la immensa majoria de consumidors 151 euros) al mes. Visc a casa de i consumidores, que s’encarreguen Les maquiles són fàbriques destina- la meva mare i no pago lloguer, de servir les comandes a les firmes des a la producció de manufactures però gran part dels meus diners europees i nord-americanes i que tèxtils per a l’exportació, on es rea- els gasto a les farmàcies, perquè traslladen els riscos i les pressions litzen treballs mecànics i amb pocs els meus dos nens tenen greus derivats de la producció a les treba- requeriments tecnològics. Aquestes problemes de salut. A més tinc lladores. Són aquestes últimes les fàbriques tèxtils s’ubiquen en zones la seva càrrega escolar. El meu que pateixen la reducció de costos franques, on les empreses gau- sou mai no ens arriba fins a de producció i dels terminis de lliura- deixen normalment d’enormes avan- final del mes, sempre tinc deutes ment, assumint horaris impossibles, tatges, com l’exempció d’impostos, i he de demanar diners als meus salaris insuficients, inexistència de absència de legislació social, laboral veïns i quedo a deure al meu cobertura mèdica, amb total flexibi- i ambiental i on es presenten grans botiguer cada mes.» litat i disponibilitat laboral. La reduc- obstacles per a la conformació i fun- ció de costos que aquestes pràcti- cionament de sindicats. Dones en cadenes: Relats, ques possibiliten porta a la situació testimonis i anàlisis de les con- que la producció tèxtil desaparegui Amb la finalitat d’atreure inversions i dicions de treball de les dones de mica en mica dels països del capital estrangers, els governs dels obreres del tèxtil a Tànger. Nord i es desplaci a països empo- països del Sud fan publicitat dels Associació Attawassoul, Tànger brits del Sud. avantatges que ofereixen aquestes (Marroc), febrer de 2004 per a zones, en les quals hi ha un insufi- SETEM Catalunya. La concentració de terres, l’expulsió cient control governamental, fins i de la pagesia cap a les ciutats i les tot, de manera freqüent, situacions precàries condicions de vida dels de complicitat per part de les auto- pobles indígenes, faciliten una mà ritats locals, i els treballadors es tro- d’obra barata i disponible en zones ben en una posició dèbil davant dels com l’Amèrica Llatina, Àsia i el nord propietaris. e Som allò que vestim 27 Guia per al consum responsable de moda condicions de treball Lluny de ser un motor de desenvolupament, la indústria tèxtil s’ha convertit en una font de precarietat en molts punts del planeta. La pressió de les grans marques Quines condicions de treball poden Aquestes experiències no estan tan per aconseguir uns preus barats i donar-se a les maquiles? lluny de nosaltres, la majoria de la unes condicions de lliurament cada roba que fem servir està produïda vegada més avantatjoses provo- La majoria de les treballadores del en zones empobrides. quen que els propietaris de les ma- sector tèxtil són dones que cobren quiles traslladin la inestabilitat, la uns sous amb els quals difícilment En un estudi fet per SETEM en el inseguretat i l’explotació a l’element cobreixen les seves despeses. Nor- marc de la campanya “Roba Neta”, més feble de la cadena: les treba- malment comencen a treballar en després d’un any d’investigacions a lladores i els treballadors. edats molt primerenques i és habitu- desenes de tallers tèxtils al Marroc, al trobar nenes d’entre 12 i 14 anys es denunciava que determinades fir- Aquests són els vuit principals con- a les fàbriques i tallers de l’Amèrica mes espanyoles subcontracten amb venis de l’Organització Internacional Central, el nord de l’Àfrica o el sud- tallers que violen greument impor- del Treball (OIT): est asiàtic. Moltes d’elles deixen la tants drets humans i laborals. feina a les maquiles entre els 25 i els ˜ Conveni sobre el treball forçós, 30 anys pel desgast extrem que pa- El cinturó industrial de Tànger ha 1930. teixen als seus llocs de treball. crescut desmesuradament els últims anys, en part, gràcies a la inversió ˜ Conveni sobre la llibertat sin- Moltes vegades no hi ha contractes d’empreses espanyoles que han dical i la protecció del dret de formals, per la qual cosa l’ocupador traslladat la seva producció, tradi- sindicació, 1948. podria acomiadar les seves treba- cionalment ubicada a Catalunya i lladores sense cap tipus d’indemnit- Galícia, a aquesta zona del Marroc. ˜ Conveni sobre el dret de sindi- zació. Les jornades solen ser de 12 Aquest creixement en el nombre de cació i de negociació col·lectiva, a 14 hores al dia i, en el millor dels fàbriques i tallers ha produït un au- 1949. casos, es disposaria d’un dia de tèntic efecte crida i ha provocat la mi- descans setmanal o una setmana gració de poblacions rurals empobri- ˜ Conveni sobre la igualtat de re- de vacances l’any. Se’ls exigeixen des per la concentració de propietat muneració, 1951. quotes diàries de producció molt de la terra a la ciutat. Les persones altes, cosa que les obliga a fer un procedents del camp que s’han in- ˜ Conveni sobre l’abolició del tre- gran nombre d’hores extres, que corporat a la indústria tèxtil els últims ball forçós, 1957. normalment no es comptabilitzen ni anys ho han fet en unes condicions es paguen. deplorables i sense cap garantia en ˜ Conveni sobre la discriminació el seu dret de sindicació. (ocupació), 1958. Els sindicats solen estar prohibits o, si n’hi ha algun es deu trobar mani- La desaparició recent de les barre- ˜ Conveni sobre l’edat mínima, pulat pels interessos dels propietaris res als productes tèxtils xinesos ha 1973. de les manufactures. Aquestes for- fet que moltes d’aquestes perso- mes d’ocupació desincentiven els nes vegin perillar els seus precaris ˜ Conveni sobre les pitjors for- treballadors a organitzar-se en sindi- llocs de treball i es trobin al caire de mes de treball infantil, 1999. cats per por que no els renovin els l’abisme sense possibilitat de tornar contractes si s’hi afilien. al treball agrícola. 28 Som allò que vestim e Guia per al consum responsable de moda Soumeya El Alaoui, 19 anys, obrera de Fadatex. « Sempre fem hores extres, 2 o 3 hores al dia, i ens paguen la proporció normal. Entro a la fàbrica a les 7 del matí i surto a les 19.30 h. Ens obliguen a fer hores suplementàries. Si no, corro el risc de ser acomiadada l’endemà. Moltes dones que tenen nens que els esperen, fan les hores suplementàries plorant. A vegades, a l’estiu, treballem tota la nit i en lloc de pagar-nos el doble ens paguen només per la meitat del sou normal.» Lamia Saoudi, 32 anys, soltera, obrera a Marocstar. « Durant les festes i l’estiu, el cap intenta recuperar el temps perdut dels dies de vacances. Les nostres hores extres es multipliquen. Durant aquest perí- ode, patim més pressió verbal i més insults. Quan entrem tard a casa nostra, ens sentim asfixiades i moralment exhaustes.» Dones en cadenes: Relats, testimonis i anàlisis de les condicions de treball de les dones obreres del tèxtil a Tànger. Associació Attawassoul, Tànger (Marroc), febrer 2004 per a SETEM Catalunya. © Setem e Som allò que vestim 29 Guia per al consum responsable de moda . Una altra de les denúncies fre- qüents és l’existència de treball infantil en el sector tèxtil. A la dècada dels noranta, es van fer públiques les denún- cies a conegudes empreses de roba esportiva per la utilització de menors als tallers en els quals fabricaven els seus pro- ductes. Moltes d’aquestes em- preses han optat per elaborar codis de conducta amb la fina- litat d’assegurar el compliment d’unes condicions laborals dig- nes i evitar el treball infantil. Davant l’explotació infantil, la responsabilitat ha de ser as- sumida per les fàbriques locals contractades per les empreses transnacionals, per les auto- ritats dels països productors i per les marques que es benefi- cien a costa de les paupèrrimes condicions de salut i treball. 30 Som allò que vestim e Guia per al consum responsable de moda deteriorament de la salut Ad mées de llese maslaltie sp contreters sones pels pagesos de cotó convencio- nal a causa dels agroquímics i de les Aco nmdicéiosn sd leab olerasls ,m laa lllargltaie s contretes pels pagesos de cotó convencional cadaen ac aquues eans dpeerlmse ta tgenrior lq’aur- ímics i de les condicions laborals, la llarga cadena marqi ple entranya altres perills per a la sauluet deelns stre pbaellardmores.t tenir l’armari ple entranya altres perills per a la salut. Per exemple, la utilització de clor per al blanqueig de les peces pro- dueix irritació en ulls, conductes respiratoris i pell, i a nivells més ele- vats, cremades i fins i tot la mort. Als centres de tenyit hi ha perills per a la salut per l’ús de determi- nats productes químics. Els treba- lladors absorbeixen sobretot els dissolvents, fixadors i tints sintètics a través dels pulmons i de la pell, cosa que provoca alteracions del sistema immunològic i problemes en la reproducció. Als EUA i Euro- pa, la indústria del tint va produir els primers càncers a mitjan segle Naima Chouchen, 43 anys, casada, 3 nens, obrera d’una petita fàbrica. passat; no obstant això, les indús- « Treballem assegudes tot el dia, amb el cap baix. Quan aixeco el cap, tries que els fabriquen s’han tras- sempre estic marejada. Podem anar al bany dues vegades al dia, el lladat a l’Àsia, on s’ha produït una cap, els ulls i l’esquena em fan mal sovint. Durant un temps, hem tre- ràpida expansió de l’ús de tints ballat al mateix temps que els pintors repintaven el taller. Molts van sintètics als tallers de confecció. caure malalts per les olors d’oli i els productes decapants.» Respecte de les maquiles, les Soumeya El Alaoui, 19 años, obrera de Fadatex. « Durant el Ramadà treballem de nit. El furgó ve a buscar-nos a les 5 principals afeccions a la salut que del matí. Quan passem al costat del riu i les clavegueres sempre tenim es presenten entre les treballado- por perquè el xofer condueix molt ràpid. Una vegada vam tenir un res són molèsties renals –ja que a accident amb un altre furgó de la nostra fàbrica. Anàvem sense cap totes les fàbriques està restringit mesura de seguretat i tan apilades que hi va haver moltes cames tren- i vigilat l’ús dels lavabos– i pro- cades i lesions. Després ens van enviar a casa nostra sense pagar-nos blemes psicològics. Altres factors les despeses de les nostres atencions, sense cap cobertura sanitària, ni de risc són les elevades tempera- cobrir-nos el salari dels dies que vam estar de baixa.» tures, la mala il·luminació i l’ab- sència o el bloqueig de sortides Dones en cadenes: Relats, testimonis i anàlisis de les condicions de d’emergència. treball de les dones obreres del tèxtil a Tànger. Associació Attawas- soul, Tànger (Marroc), febrer 2004 per a SETEM Catalunya. e Som allò que vestim 31 Guia per al consum responsable de moda bones pràctiques Alternatives més sostenibles: 1. Producció de comerç just: afavoreix unes relacions co- mercials equilibrades entre els productors en països en desenvolupament i les mar- ques de roba. Es basa en el respecte als drets humans i es presta especial atenció a la igualtat home-dona, els sala- ris dignes i la participació dels treballadors. 2. Codis de conducta, classi- ficació i auditories de prove- ïdors: les empreses de roba People Tree han començat a elaborar codis People Tree es va constituir per afavorir el creixement dels països en de conducta, que recullen els vies de desenvolupament i la conservació del medi ambient. Per això compromisos ètics i socials que comercialitza productes tèxtils ecològics i procedents del comerç han de complir els seus tallers just. El cotó ecològic que utilitzen en els seus processos productius proveïdors. És important que prové de petits pagesos de l’Índia que obtenen un preu més just i un l’aplicació dels codis sigui facili- altre tipus de beneficis addicionals que contribueixen a la millora de tada per les mateixes empreses les condicions econòmiques i socials de la seva comunitat. A més, compradores i es verifiqui regu- en l’elaboració de les seves peces utilitzen tints naturals o, si no n’hi larment. D’altra banda, les me- ha, tints de baix impacte sobre el medi ambient i sobre la salut. mòries socials o de sostenibili- Més informació: www.peopletree.co.uk tat, en les quals les empreses expliquen el seu comportament Ajuntament de Barcelona social i ambiental, ens oferei- En el contracte de subministrament de vestuari d’estiu i d’hivern xen dades per poder discrimi- d’alta visibilitat del 2005, 2006 i 2007 de l’Institut Municipal de Parcs nar entre les diverses marques i Jardins de l’Ajuntament de Barcelona, s’han introduït clàusules del mercat. ètiques que obliguen els proveïdors d’aquest tipus de roba de tre- ball a respectar les normes bàsiques del treball reconegudes per 3. Contractació de persones l’Organització Internacional del Treball (OIT) al llarg de tot el procés amb discapacitat o en risc d’ex- de producció de l’article, i independentment de la localització de la clusió: una manera d’afavorir fabricació. L’empresa adjudicatària del concurs va presentar un certi- l’ocupació per a tothom és la ficat d’auditoria externa per acreditar el respecte dels drets bàsics de contractació de persones amb l’OIT. Aquesta bona pràctica s’ha estès el 2006 a contractació de roba dificultat per trobar feina esta- dels operaris de pàrquings i la grua municipals i als operaris del zoo. ble. Hi ha tallers tèxtils que són empreses d’inserció –acullen Xarxa per la Compra Pública Ètica col·lectius desafavorits per afa- Diverses administracions públiques de Catalunya s’han unit a la vorir-ne la inserció al mercat campanya “Roba Neta” dirigida per SETEM, en la qual participen la laboral– o centres especials Diputació de Barcelona i el Fons Català de Cooperació al Desenvo- d’ocupació –amb un percentat- lupament. L’objectiu és introduir criteris ètics i ambientals en la com- ge elevat de persones amb dis- pra dels uniformes dels treballadors dels municipis de Catalunya. capacitat en plantilla. Vegeu-ne experiències a www.comprapublicaetica.cat 32 Som allò que vestim e Guia per al consum responsable de moda què puc fer-hi jo? e Som allò que vestim 33 Guia per al consum responsable de moda una compra, un vot Has de ser el canvi que vols veure en el món. M. Gandhi You must be the change you wish to see in the world. M. Gandhi Si vols ajudar a millorar les condicions de milions de treballadors i pagesos al món i contribuir a protegir el medi ambient i els recursos naturals a través del teu consum de roba, aquí tens algunes pistes… © Manolo Yllera / Ideas 34 Som allò que vestim e Guia per al consum responsable de moda abans: redueix Com sempre, per fer un consum Pensa sempre abans de comprar si responsable primer s’ha de reduir el realment necessites la peça en què volum de compra: evites despeses t’has fixat, o si t’animes a fer-la tu de recursos naturals, emissions a mateix/a. l’atmosfera, contaminació de rius, mars, llacs i aigües subterrànies Si necessites un vestit o un conjunt i danys per a la salut per agroquí- per a una sola ocasió, com festes, mics, tints i blanquejadors. D’aques- celebracions i còctels, pots fer in- ta manera assegures que no s’està tercanvi amb algun dels teus amics/ violant cap dret humà. amigues? Podria ser divertit... © Vaho durant: tria amb sentit Roba de segona mà Cada vegada són més les botigues de roba vintage o de segona mà. I cada vegada estan més de moda. En paï- sos com Holanda o el Regne Unit la roba “amb un propietari anterior” fa anys que és una de les tendències més modernes. A més d’allargar la vida útil de pantalons, camises i abrics i estalviar recursos verges, podem trobar peces d’allò més originals. Roba Amiga: El reciclatge de la roba s’articula El projecte Roba Amiga promou Recollida de roba i botigues de a AIRES dins del programa ano- la xarxa de botigues Roba Ami- segona mà a Barcelona a través menat Roba Amiga, que fou im- ga, que treballa amb uns elevats d’empreses d’inserció. pulsat per la mateixa AIRES amb estàndards de qualitat. Aquesta el suport de la fundació Un Sol qualitat es refereix tant a la qua- Des de Roba Amiga sempre Món de Caixa Catalunya i Càritas litat del teixit com a criteris d’estè- hem volgut potenciar el reci- i que ha culminat amb la creació tica que ens permeten oferir tots clatge de la roba per disminuir de la Cooperativa Roba Amiga. els articles de roba i complements l’impacte ambiental produït pel amb la seguretat que seran del constant rebuig de la roba de La recollida de la roba, després vostre gust. vestir. d’una rigorosa selecció i classi- ficació, arriba a algun d’aquests Els criteris per determinar que una Per dur a terme el reciclatge de quatre destins: botiga de roba de botiga pertany a la categoria de la roba s’ha creat una important segona mà, majoristes de roba Roba Amiga són molt exigents. xarxa de contenidors per tot Ca- del tercer món, reciclatge per a talunya, que permet a qualsevol fer draps o altres utilitats o bé, Mapa de contenidors i botigues a la persona que ho vulgui mantenir si és el cas, rebuig de la roba, ja pàgina 51. el medi ambient i col·laborar en que el seu mal estat la fa inservi- Més informació: www.robaamiga.org la inserció laboral. ble per a cap altre destí. i www.robaamiga.cat e Som allò que vestim 35 Guia per al consum responsable de moda bones pràctiques FARCELLS Des de l’any 1991 la fundació Formació i Treball, promoguda per Càritas Diocesana de Barcelona, recull roba a l’àrea metropolitana, la selecciona, la prepara i la posa a la venda juntament amb grans quantitats de roba de marca fora de temporada que lliuren en donació nombroses empreses del sector de la moda tèxtil. Les botigues FARCELLS treballen sota els mateixos estàndards de Moda Amiga i van adoptant la seva imat- ge corporativa gradualment. Cada botiga genera un lloc d’inserció laboral directe per a una persona en situació de risc d’exclusió social, que aprèn l’ofici de dependenta de botiga. A més, al llarg del procés, des de la recollida fins a la venda, més de 50 persones d’inserció laboral participen cada any en les diferents activitats: recollida de contenidors, selecció, cura de la roba, distribució, emmagatzematge, etc. el comerç just Són ja molts els productes de comerç just disponibles al mercat estatal, com pantalons, camises, dessuadores, ja- quetes, faldilles, vestits, etc., gràcies a organitzacions com IDEAS, SETEM, Alternativa 3 i Intermón Oxfam. Troba la teva botiga més pròxima a Barcelona a la pàgina 52. ˜ Fomenta teixits socioeconòmics autònoms i equitatius, ocupació digna al Sud i al Nord, i estructu- res i organitzacions. x Econòmicament viables. x Ecològicament sostenibles. x Culturalment respectuoses. x Socialment justes. ˜ Es basa en una valoració justa dels productes locals i les rela- cions comercials. ˜ Respecta els drets laborals dels artesans i pagesos del Sud. ˜ Diu no a l’explotació infantil. ˜ Respecta el medi ambient. ˜ Fomenta l’organització dels treballadors. ˜ Promou la integració de les do- nes al mercat laboral. © Manolo Yllera / Ideas 36 Som allò que vestim e Guia per al consum responsable de moda IDEAS IDEAS (Iniciatives d’Economia Alternativa i Solidària) és una organització de comerç just que té la missió de transformar l’entorn econòmic i social per construir un món més just i sostenible, desenvolupant iniciatives de comerç just, economia solidària i consum responsable, tant en l’àmbit local com en l’internacional. Des de fa uns anys IDEAS comercialitza una col·lecció de roba de comerç just procedent de l’Índia, amb la col- laboració de l’organització Disseny per al Desenvolupament. Més informació: www.ideas.coop el petit comerç, joves dissenyadors, sastres i cosidores El petit comerç, amb les seves bo- ser negocis familiars, dinamitza- pots permetre. Solen treballar tigues úniques i especialitzades, i dors de les economies locals. amb petites produccions en ta- la roba a mida que encara elabo- llers pròxims, amb més garantia ren sastres i cosidores, poden ser No deixis escapar la possibilitat de respecte als drets laborals, una bona i original opció abans de trobar peces atípiques i es- econòmics i socials dels treballa- d’endinsar-nos en les grans cade- pecials a les petites botigues de dors i una més estricta legislació nes multinacionals, ja que solen joves dissenyadors locals si t’ho ambiental. el cotó ecològic Hem vist com el cotó juga un pa- des i herbicides és desmesurat, i mics, insecticides, pesticides ni al- per important com a matèria pri- on s’ha expandit la utilització de tres productes contaminants en la mera tèxtil. Es tracta d’un sector transgènics. plantació, el cultiu i la recol·lecció. que dóna feina a més de 100 mi- El cotó ecològic és conegut per la lions de pagesos/es i obrers/es, la El productor de cotó ecològic, però, seva suavitat, durabilitat i transpi- majoria en països del Sud, i d’un utilitza mètodes naturals, sense re- ració i creix en els seus colors na- cultiu en el qual l’ús de pestici- córrer en cap cas a fertilitzants quí- turals –cru, verd i marró. e Som allò que vestim 37 Guia per al consum responsable de moda bones pràctiques La roba fabricada amb aquest tipus de cotó està normalment certificada per algun dels organismes autoritzats com SKAL o IMO. De vegades el segell no apareix a la peça, però el fabricant ens garanteix la procedència Empreses com H&M, Nike, de les fibres a través d’altres certificats d’agricultura ecològica com l’USDA Reebok i Levi Strauss han Organic dels EUA. començat a utilitzar cotó de cultiu ecològic en les seves Pots veure algun dels segells a la pàgina 48. col·leccions mitjançant pro- grames planificats i de mi- llora contínua. En aquesta tasca han tingut el suport de l’organització internacional Organic Exchange. Malgrat que es tracta d’una part molt petita de les seves vendes, si comprem en aquestes boti- gues podem demanar explí- citament la roba d’aquestes col·leccions. Més informació: www.organicexchange.org © Vaho peces amb materials reciclats Algunes empreses han començat a fabricar roba i complements amb fibres de vidre o plàstic reciclat com PVC i a reutilitzar plàstics per elaborar pro- ductes nous. Així evitem utilitzar recursos verges i allargaríem la vida útil de productes ja fabricats. Patagonia, Demano, Freitag i Vaho són algunes d’aquestes empreses. bones pràctiques Patagonia Patagonia és una de les empreses de roba de muntanya pioneres en el respecte al medi ambient. Investiga contínuament sobre fibres elaborades a base del reciclatge d’altres materials com llaunes i am- polles, i els resultats els implementa a les seves pròpies peces. A més, ja fa més d’una dècada que aquesta marca utilitza cotó orgànic a la seva col·lecció i dóna un tant per cent de les seves vendes a or- ganitzacions ambientals. De fet, la seva definició de qualitat inclou el compromís de desenvolupar productes i treballar amb processos que causin el menor dany al medi ambient. Més informació: www.patagonia.com © Vaho 38 Som allò que vestim e Guia per al consum responsable de moda altres fibres naturals el bambú El bambú és una fibra natural originària de l’Àsia, Amèrica, l’Àfrica i Oceania, que pot adaptar-se a diversos climes. És un recurs renovable i sostenible perquè el seu cultiu necessita quatre vegades menys aigua que el cotó i és molt poc intensiu en agroquímics. Té propietats desodorants, és suau, absorbent i estimula la circulació de la sang. Té efectes antibacterians i antiestàtics. Es caracteritza també per la seva alta resistència i flexibilitat, i se l’anomena “acer vegetal”. Marques com Skunk Funk i Etam han utilitzat bambú per a algunes de les seves peces. cànem La fibra del cànem és molt estable, duradora i amb escàs impacte ambiental: el cànem no requereix pesticides ni químics per al seu cultiu. La tela de cànem dura fins a cinc vegades més que la de cotó, absorbeix millor la humitat i la seva qualitat tèrmica la fa més fresca a l’estiu i càlida a l’hivern. Pel seu cultiu i tractament natural, la roba de cànem és molt adequada per a pells sensibles. Combinat amb cotó (ecològic, si és possible) dóna com a resultat un teixit molt agradable per a la pell i amb un comportament molt bo enfront de la humitat i la rentada. També hi ha teles de cànem combinades amb seda, viscosa i llana. Al mercat hi ha sobretot mitjons, sabates de lona, bosses i catifes. De fet la versatilitat d’aquesta tela permet una infinitat d’usos, des de les veles que aparellava Cristòfor Colom fins als primers texans Levi Strauss. e Som allò que vestim 39 Guia per al consum responsable de moda llana seda La llana és el pèl de l’ovella i d’altres animals –com per exemple la El teixit de seda prové de la llama, l’alpaca, la vicunya o la cabra–, una fibra natural que es carac- fibra de la qual es conforma teritza per la seva elasticitat i suavitat. És un bon aïllant tèrmic, té un el capoll que cobreix la crisà- gran poder absorbent i una gran capacitat de recuperació. lide del cuc de la seda. Les erugues passen a un estat de La qualitat de la llana d’ovella, la més comuna, depèn de diversos crisàlide, en què el seu cos factors com la salut, la cria i atencions de l’animal, la raça i els proce- s’allotja dins d’una coberta de diments d’obtenció. Avui dia hi ha una trentena de races de les quals fibres de seda. L’eruga, abans s’obté llana, i també hi ha mètodes de ramaderia ecològica que per- del canvi d’estat, produeix la meten obtenir una llana amb menor impacte ambiental. fibra que l’envolta. Tot i que hi ha diferents cucs de seda, la L’obtenció de pèl d’altres animals, com les cabres o els camells, és major part d’aquesta fibra tèx- més costosa i cobreix una demanda de luxe i distinció, o bé una de- til s’obté a partir de la varietat manda de tipus local. que s’alimenta de fulles de mo- rera blanca. La seda té una brillantor na- tural, una bona absorció de la humitat i una alta resistència, comparable als fils de polia- mida i el polièster. La Xina, l’Índia i Corea són productors d’aquesta fibra considerada de luxe, encara que poques per- sones saben que cal matar el cuc a l’interior del capoll per poder cabdellar la seda. lli Els teixits de lli són els que es coneixen des de fa més temps. De la tija de la planta se n’obté una fibra natural resistent i suau. El lli és més resistent que el cotó però menys elàstic. Aquestes característiques el fan fàcil- ment arrugable, però les peces confeccionades amb lli donen sensació de frescor, ideals per a temperatures elevades. 40 Som allò que vestim e Guia per al consum responsable de moda calçat respectuós amb el medi ambient i amb els teus peus Malgrat que a Espanya no són gai- cades amb materials 100% natu- fibres naturals (cotó, lli, cànem, re conegudes, hi ha unes quantes rals i que no contenen substàncies etc.). No porten colorants azoics, marques que dissenyen sabates tòxiques com pentaclorofenol, sul- la producció dels quals pot ser tenint en compte altres prioritats fat de níquel, plom o azocolorants, perjudicial per a la salut. a més de la qüestió estètica, i que es poden adquirir a través d’algu- utilitzen materials i processos de nes botigues ecològiques d’Aragó • Les pells s’adoben amb mèto- fabricació no perjudicials per al o directament del fabricant. des vegetals, sense PCP ni me- medi ambient i formes que benefi- talls pesants, pigments ni dissol- cien la salut postural. Fes servir calçat ecològic i ergonò- vents. No utilitzen crom, alumini, mic perquè: ferro, zirconi ni titani. La línia “Leo Camaleón”, de Cam- per, així com “Ecological City” i • Els materials usats són respectu- • Les sabates es fan de manera “Amazonas”, de Pikolinos, tenen osos amb el medi ambient: no uti- artesanal i tradicional. l’etiqueta ecològica europea. litzen derivats del petroli no biode- gradables (PVC, poliuretà, etc.). • A més aquestes sabates són D’altra banda, marques de calçat Per a les soles s’utilitza goma re- més duradores que les conven- com Bioworld, Dippner, Natural Law ciclada, cautxú natural, làtex, etc. cionals, cosa que converteix el Shoes, Dansko, Birkenstock, fabri- Els fils de cosir i cordons són de fet del preu en relatiu. bones pràctiques Terra Plana Motivats per la protecció del medi ambient, a Terra Plana s’avaluen regularment noves tècniques per tal de minimitzar l’ús de materials nocius i l’emissió de residus. Per això, en tot el seu procés productiu utilitzen materials ecològics com tints vegetals, goma i espuma reciclada, i pell lliure de crom. A més, són pioners en la utilització de l’ecocuir, un derivat de la pell obtingut mitjançant la barreja de fibres de cuir i fibres que es recuperen de teixits usats, retorçats i reteixits. Més informació: www.terraplana.com e Som allò que vestim 41 Guia per al consum responsable de moda després: allarga’n la vida útil Molta de la roba que comprem és de qualitat dubtosa i vida curta, de manera que és fàcil que s’espatlli o es trenqui després de pocs usos. No obstant això, podem allargar la vida de la nostra roba si la cuidem seguint les indicacions de l’etiqueta i… ˜ Rentem a temperatura freda o temperada. ˜ No abusem del lleixiu. ˜ Les peces de punt les hem d’estendre en horitzontal. ˜ Evitem assecar al sol directe, sobretot la roba de color. ˜ Aprenem a cosir o recorrem a tallers d’arranjament. 42 Som allò que vestim e Guia per al consum responsable de moda recicla-la Una altra opció perquè la nostra Reciclatge de roba i reinserció sociolaboral roba no passi a engrandir les piles d’escombraries als abocadors quan Segons estimacions de la Unió Europea, cada habitant genera de 7 a ens deixa de quedar bé és passar- 16 quilos de residu tèxtil a l’any. la a una altra persona a la qual li pugui resultar útil. De germans Concretament, a Catalunya, es generen unes 80.000 tones de residu grans a petits, entre amics, o bé d’aquest material a l’any, de les quals només entre un 10% i un 20% donant-la a organitzacions i boti- es recullen i/o reciclen (unes 11.000 tones). Per pal·liar aquest greu gues de segona mà. problema ambiental i afegir-hi el component social d’inserció laboral de persones en risc d’exclusió, moltes entitats membres d’AIRES van Nombroses organitzacions i boti- començar a treballar en la recuperació del residu tèxtil. gues estan treballant per impulsar i fomentar la reutilització de la roba a L’aportació global que les empreses d’inserció fan al PIB espanyol va tot el món, amb dos objectius prin- ser el 2004 de 4,5 milions d’euros, 1,95 milions dels quals van ser ge- cipals: nerats pel programa Roba Amiga. • Crear llocs de treball per als col- La recollida de roba genera uns 300 llocs de treball per a persones lectius amb risc d’exclusió social. d’inserció laboral l’any. • A través de la filosofia del reciclat- ge, preservar el medi ambient. Entre un 5% i un 15% de la roba que es recull és aprofitable per a bo- tigues i, no obstant això, aporta un 60% de la facturació de les empre- Per això, s’han instal·lat conteni- ses d’inserció laboral del sector tèxtil. El percentatge restant s’utilitza dors de la recollida de roba a mol- per a draps, altres usos o es llença en abocadors. tes ciutats. Aquests contenidors de vegades estan col·locats en virtut de conve- nis signats amb les mancomunitats i municipis, però altres vegades es fan actuacions conjuntes amb col- legis, parròquies, supermercats, gasolineres o poliesportius. D’ara endavant, ja saps què fer amb aquesta roba que no uses. Té una funció millor que descansar a l’armari. Regala-la, personalitza-la o dóna-la a botigues o entitats socials. A més d’ajudar a crear nous llocs de tre- ball, ajudaràs el medi ambient. e Som allò que vestim 43 Guia per al consum responsable de moda llista de comprobació Pots utilitzar aquesta llista per ajudar-te a triar la roba: Abans de comprar ˜ M’informo i actuo. Troba les teves raons per fer un consum responsable de roba i exigir a les empreses un major compromís social i ambiental a l’apartat “Informa’t” d’aquesta guia. ˜ Em pregunto sempre: ho necessito? ˜ Intercanvio amb amics i familiars. ˜ M’ho faig jo mateix amb peces que ja no utilitzo o roba que els meus amics no usen. A la botiga ˜ Passo de la publicitat i les marques: trio el que de veritat m’agrada. ˜ Compro roba de comerç just perquè respecta els drets laborals i socials dels treballadors i afavoreix relacions justes entre el Nord i el Sud. ˜ Prefereixo la roba i calçat de segona mà o fabricada amb materials reciclats perquè no utilitza matèries primeres verges i minimitza l’ús de recursos. ˜ Busco en el petit comerç local i en tallers de joves dissenyadors que produeixen localment i m’expliquen com ho fan. ˜ Compro peces fabricades amb materials procedents de l’agricultura ecològica com el cotó orgànic, o de baix impacte ambiental, com el cànem o el bambú. ˜ Trio teixits naturals (llana, cotó, lli, jute, etc.) perquè són molt més fàcils de reciclar i menys contami- nants, tant en la producció com en la gestió com a residu, que els sintètics (niló, licra, etc.). ˜ Valoro el compromís social i ambiental de l’empresa a la qual estic comprant. ˜ Llegeixo l’etiqueta. En l’etiquetatge de composició se’ns informa de les fibres de què està composta. L’etiquetatge de conservació ens dóna instruccions sobre com han de tractar-se les peces per al seu manteniment i conservació. ˜ Si l’etiqueta no conté tota la informació que vull conèixer per fer la meva compra, pregunto al personal de la botiga. ˜ No compro pells especials. Algunes espècies com la llúdria, el linx o la marta estan en perill d’extinció i són molt apreciades per fer abrics i altres peces. Quan ja no em val ˜ No llenço roba o calçat en bon estat simplement perquè ja no està de moda. La roba que ja no em val pot anar-li bé a altra gent. La porto a botigues o organitzacions que la recuperen. A Barcelona: www. robaamiga.cat. Mira el mapa de contenidors a la pàgina 51. ˜ Reutilitzo la roba inservible per a altres usos, com per exemple draps de cuina que puc fer amb els retalls. 44 Som allò que vestim e Guia per al consum responsable de moda annexos e Som allò que vestim 45 Guia per al consum responsable de moda informa’t: recursos A més dels enllaços que apareixen a la guia, aquests són alguns dels llocs web que pots consultar per informar-te i actuar sobre l’impacte del sector tèxtil en el planeta i la societat. Espanya • AIRES: Associació Intersectorial de Recuperadors i Empreses Soci- als de Catalunya. www.airescat.net • Campanya “Play Fair”: iniciativa internacional de diverses organit- zacions de la societat civil per aconseguir el respecte als drets dels treballadors de la indústria de béns esportius. www.playfair2008.org • Campanya “Roba Neta” – Espanya: coalició d’ONG i sindicats per promoure la millora de les condicions laborals en el sector tèxtil i de material esportiu mundial. www.ropalimpia.org • Cooperativa Roba Amiga: iniciativa per a la inserció laboral i el reci- clatge de roba a Catalunya. www.robaamiga.cat • Ecología y Desarrollo: sobre responsabilitat social empresarial i con- sum responsable. www.ecodes.org i www.consumoresponsable.org • Greenpeace: campanya “Moda sense Tòxics”. http://archivo.greenpeace.org/modaSin/index.htm • IDEAS: butlletí núm. 8 El algodón y el sector textil i campanya “La Ropa que Favorece a todo el Mundo”. www.ideas.coop • Intermón Oxfam: informe sobre drets laborals i producció de roba esportiva a l’Àsia i altres informes sobre condicions laborals en la indústria tèxtil. www.intermonoxfam.org • Made in Green: l’Institut Tecnològic Tèxtil (AITEX) ha llançat aques- ta etiqueta per tal de visibilitzar els productes tèxtils que han estat produïts respectant determinats criteris ambientals i socials. www.madeingreen.com/ • Revista Opcions: consum responsable. www.opcions.org/cric.html © Jean Marc Manson / Green peace 46 Som allò que vestim e Guia per al consum responsable de moda resta del món • Clean Clothes Campaign (CCC): al web de la campanya “Roba Neta” internacional es publiquen periòdicament informes sobre les grans empreses del tèxtil. www.cleanclothes.org. • Business Social Compliance Initiative (BSCI): aliança d’empreses europees que té com a finalitat establir uns mecanismes de control i supervisió de les condicions laborals dels treballadors i les treballadores dels proveï- dors d’altres països. www.bsci-eu.org • Ethical Trading Iniciative (ETI): aliança d’empreses, sindicats i ONG per promoure i millorar la posada en pràc- tica de codis de conducta sobre les condicions laborals a les cadenes de subministrament. • Fair Labor Association (FLA): organització sense ànim de lucre que promou el compliment dels estàndards la- borals i la millora de les condicions de treball a les cadenes de proveïdors combinant l’esforç d’empreses, ONG, universitats i centres d’estudis. www.fairlabor.org • Fair Wear Foundation: és una aliança entre empreses, ONG, sindicats i contraparts locals que treballa per es- tablir mecanismes de control del compliment dels drets laborals en la indústria tèxtil. www.fairwear.org • Global Compact: programa de les Nacions Unides per a la promoció de la responsabilitat social empresarial, al qual estan adherides centenars d’empreses de tot el món, encara que no comporta mecanismes d’auditoria i seguiment. • Organic Exchange: és una organització internacional sense ànim de lucre amb seu als EUA creada per facilitar el desenvolupament de la indústria del cotó orgànic. www.organicexchange.com • Pesticide Action Network (PAN): és una xarxa de més de 600 organitzacions sense ànim de lucre, institucions i particulars de més de 60 països que treballen per substituir l’ús de substàncies nocives per alternatives ecolò- giques. www.pan-international.org; www.pan-europe.info • Somo: un dels fundadors de la campanya “Roba Neta”, és un institut holandès d’investigació sobre empreses transnacionals. www.somo.nl • Sustainable Cotton Project: treballa en l’educació de pagesos, consumidors i fabricants sobre l’impacte del cotó convencional i les maneres de conversió a l’ecològic. www.sustainablecotton.org per veure (DVD) • China Blue de Micha X. Peled. www.parallel40.com • Made in L.A. d’Almudena Carracedo i Robert Bahar. www.madeinla.com • Toxic Textiles de Deutsche Welle TV. http://video.google.com altres recursos • Intermón –Oxfam. Judici a Nike, joc de rol. • SETEM, campanya “Roba Neta”. (2006), Guia de consum responsable de roba. • SETEM, campaña “Roba Neta”. Materials didàctics per a l’ESO: la teva roba i països del Sud. e Som allò que vestim 47 Guia per al consum responsable de moda busca etiquetes ecològiques i de comerç just Hi ha diverses etiquetes que certifiquen els productes tèxtils en els seus aspectes ambientals i/o socials. Aquestes etiquetes són una manera de comprovar que la roba i el calçat s’han produït de manera respectuosa amb el medi ambient i les persones. L’etiqueta ecològica de la Unió Europea per als productes tèxtils s’apli- ca a tots els productes tèxtils, incloses peces de vestir i accessoris, fibres, fils i teles, i tèxtils per a interiors, excepte recobriments per a parets i pisos. Aquesta etiqueta també és aplicable a totes les categories de calçat, inclòs el calçat esportiu, infantil, de treball i d’ús professional. Més informació: www.eco-label.com/spanish/ Made in Green acredita productes ecològics i socialment responsa- bles. És una marca que certifica l’absència de substàncies nocives per la salut i a més a més en els centres de fabricació i durant tota la ca- dena de producció industrial es respecten el medi ambient i els drets humans dels treballadors. Més informació: www.madeingreen.com/ Oko-Tex Standard 100 és un distintiu de caràcter europeu que garan- teix l’absència de substàncies nocives en els productes tèxtils durant tot el seu procés de transformació, fins arribar al consumidor final. L’eti- queta Öko-Tex Standard 100 és concedida pels dotze instituts d’inves- tigació tèxtil associats a l’associació internacional. Més informació: www.oeko-tex.com/OekoTex100_PUBLIC/index.asp La certificación Skal acredita una producció ecològica. La certificació és la garantia que el producte està exempt de pesticides, agroquímics o qualsevol altra substància tòxica per a l’organisme humà i que pot alterar el caràcter ecològic del producte. Més informació: http://www.skal.com 48 Som allò que vestim e Guia per al consum responsable de moda El distintiu de qualitat ambiental de la Generalitat de Catalunya, és un sistema d’etiquetatge ecològic que atorga, d’una banda, una informació millor i més fiable als consumidors i usuaris i, d’altra banda, promocio- na el disseny, la producció, la comercialització, l’ús i el consum de pro- ductes i de serveis que superen determinats requeriments de qualitat ambiental més enllà dels establerts com a obligatoris per la normativa vigent. En l’àmbit del vestir i dels complements, podeu trobar productes de pell amb aquest distintiu. Més informació: http://mediambient.gencat.net/cat/empreses/ecoproductes_i_ ecoserveis/distintiu.jsp Rugmark és un distintiu que garanteix que en la producció de les cati- fes no hi ha intervingut mà d’obra infantil, sinó que han estat confecci- onades per adults remunerats correctament. Més informació: www.rugmark.org La inspecció i certificació IMO acredita la producció de fibres naturals d’acord amb estàndards ecològics, el compliment amb les directrius de l’Associació Internacional de la Indústria Tèxtil Natural (IVN) i altres estàndards ecològics globals en totes les etapes de procés dins de la cadena tèxtil. Més informació: www.imo.ch GOTS - Global Organic Textile Standard, defineix una sèrie de requisits per fibres, teixits i productes acabats, que asseguren al consumidor final l’acompliment de criteris ecològics des del cultiu de la matèria pri- mera, passant per una elaboració socialment i ambientalment respon- sable, fins a l’etiquetat. Més informació: www.global-standard.org/ El segell internacional de certificació de comerç just FAIRTRADE garanteix una producció d’acord amb als criteris internacionals de comerç just FAIRTRADE. El segell només es concedeix a productes, sense fer una valoració exhaustiva del comportament global de las companyies o organitzacions que els posen al mercat. Més informació: www.sellocomerciojusto.org e Som allò que vestim 49 Guia per al consum responsable de moda actua! © Jean Marc Manson / Green peace 50 Som allò que vestim e Guia per al consum responsable de moda llença la roba vella al contenidor més pròxim Amb un contenidor de roba es poden recollir fins a 6.000 quilos/any 1. Mercat Concepció 43. C/ Villarroel, 60 82. Pg. Fabra i Puig, 270 2. Av. Esplugues, 38 44. C/Rosello,139/Piscina St. Jordi 83. Via Favència, 241-249 3. Av. Esplugues, 40 45. Deixalleria de Barberà 84. Av. Rasos de Peguera,186 4. Av. Esplugues, 60 46. Gran Via, 659 85. C/ Pedrosa, s/n 5. Av. Roma, 20 47. La Rambla, 101 86. C/ Antonio Machado, 8 6. C/ Alumini, 48 48. Pg. Lluís Companys, 1 87. C/ Artesania, 75 7. C/ Albareda - C/ Palaudaries 49. C/ Provença, 101 88. Pl. Mercadal, s/n 8. C/ Ausiàs Marc, 60 50. Ptge. Vapor Vell, 7 89. C/ Sant Adrià,156 9. C/ Borrell, 157 51. C/ Reis Catòlics, 38 90. Pl. Nadal (Parc del Pegaso) 10. C/ Carrasco i Formiguera, 32 52. C/ Roger de Llúria, 56 91. Pg. Enric Sanchis, 12 11. C/ Carrera, 25 53. C/ Roger de Flor- C/ Consell de 92. C/ Martí Molins, 43-45 12. C/ Císter, 34 Cent - C/ Diputació 93. Via Bàrcino 13. C/ Collserola, 2 54. Trav. Prat de la Riba, s/n 94. C/ Acàcies, 26 14. C/ Comte Urgell, 1 55. Trav. de les Corts, 131 95. C/ Caracas, 44 15. C/ Copèrnic, 84 56. C/ València, 302 96. Pg. de Potosí, 2 16. C/ Dàlia, 2 bis 57. Via Augusta, 140 97. Pl. Canonge Rodó, s/n 17. C/ Diputació, 11 58. Gran Via de les Corts Catalanes, 98. Parc del Clot 18. C/ Diputació, 21 796 99. Av. Litoral, s/n 19. C/ Diputació, 463 59. Trav. de Gràcia, 403 100. C/ Puigcerdà, 206 - C/ Andrade 20. C/ Dr. Carulla, 22 60. Trav. de Gràcia,186 101. C/ Arquitecte Sert, 7 - C/ Salvador 21. C/ Foc, 56 61. Riera de Can Toda, 29 Espriu, 61 22. C/ Girona, 64 (interior illa) 62. Pl. Llibertat, 27 102. C/ València, 680 - C/ Navas de 23. C/ Jordi Girona, 1-3 63. C/ Verdi, 200-210 Tolosa 24. C/ Lepant, 283 64. C/ Pedrell, 69 103. C/ Sant Quintí, 32-50 25. C/ Lluís Solé i Sabarís 65. C/ Santuari, 27/Pl. Salvador Allende 104. C/ Provençals, 9 26. C/ Mallorca, 133 66. C/ Mas Casanovas 105. Pl. Font i Sagué 27. C/ Marina, 197 67. C/ Agudells, 37-45 106. Pl. Gal·la Placídia 28. C/ Martorell i Peña, 9 68. C/ Trueba, 130 107. C/ Begur amb C/ Sants 29. C/ Mecànica, 24 69. C/ Àngel Marquès, 4-6 30. C/ Motors, 130 70. C/ Gènova, 12 31. C/ Padilla, 255 71. Pg. Vall d’Hebron, 171 32. C/ Pisuerga, 1 72. C/ Arenys,75 (Vall d’Hebron) 33. C/ Provença, 533 73. Pl. Mossèn Ferran Palau 34. C/ Rector Triadó, 53 74. C/ Tajo, 75 35. C/ Reis Catòlics, 2 75. C/ Llívia/Oblit s/n 36. C/ Rocafort, 87 76. C/ Feliu i Codina, 27 - C/ Eduard 37. C/ Sant Jordi, 6 Toda 38. C/ Sant Joan de la Salle, 42 77. Av. Estatut de Catalunya 39. C/ Sant Pere Claver, 12-18 78. C/ Joan Güell, 209 40. C/ Santaló, 65 79. Pg. Valldaura,186-190 41. C/ Tres Pins, 28-30 80. Ctra. Granollers, km 0,5 de la C-17 42. C/ Vallès, 40 81. Via Favència,121 e Som allò que vestim 51 Guia per al consum responsable de moda troba la teva botiga roba amiga Només a Barcelona hi ha 10 botigues de roba de segona mà impulsades per empreses d’inserció. Entre aquestes botigues, n’hi ha 6 que pertanyen a la xarxa Moda Amiga: Gestionades per la Xarxa FARCELLS de la fundació Gestionada per Solidança Formació i Treball • C/ Sant Salvador, 39-41 • C/Hospital, 89 Gestionada per Andròmines • C/ Francesc Tàrrega, 48 • C/Llenguadoc, 56-60 • C/ Lledó, 6 Gestionades per la Fundació Engrunes • C/ Cristóbal de Moura, 126 • Gran Via de les Corts Catalanes, 851 • C/ Sant Màrius, 53 troba la teva botiga de comerç just BARCELONA-CIUTAT VELLA BAR OVISO, Pl. George Orwell, s/n ALTERNATIVA SOLIDÀRIA PLENTY, BAR TARKUS, C/ Avinyó, 40 C/ St. Antoni Abat, 6, pral 2a MANOLO’S BAR, C/ Lancaster, 3 ASS. CAFÉ REBELDIA, C/ Cera, 1 bis BARCELONA-EIXAMPLE CAFETERIA CAFÈ JUST, C/ sotstinent Navarro AJUDA EN ACCIÓ, C/ Balmes, 32, 2n 1a COMPRA SOLIDÀRIA, C/ sotstinent Navarro, 18 APROP, C/ Demòstenes, 19 COOPERACCIÓ, C/ Sant Honorat, 7 ARÇ CORREDORA D’ASSEGURANCES, ESGLÉSIA PROTESTANT, C/ Tallers, 26 C/ Tamarit, 119, escala B entresol 2a FARCELL BORN, C/ Banys Vells, 9 BAR LA GRANJA, Gran Via de les Corts Catalanes, 450 FLECA CAL TIANA, C/ Escudellers, 59 BIORITMES, C/ Còrsega, 438 FUNDACIÓ ARRELS, C/ Riereta, 24, baixos COMPRA SOLIDÀRIA, C/ Mallorca, 467 FUNDACIÓ FUTUR, C/ Hèrcules, 3 L’ESSÈNCIA CENTRE DIETÈTIC, C/ St. Antoni M. Claret, 1 GAMPATI, C/ Tallers, 29 FUNDACIÓ VICENTE FERRER, C/ París, 71, 3r GRUP AQUENI, SCCL, C/ Méndez Núñez 1, pral. 2a GALERIES LA MERCÈ, C/ Muntaner, 29 MOSQUITO BAR, C/ Carders, 46 GUAYABA TIENDA SOLIDARIA, C/ Castillejos, 241 RAI, C/ Carders, 12, pral. INSTITUT GENUS, C/ Enric Granados, 116, 1r 1a LA RIBERA, Plaça Comercial, 11 INTERMÓN OXFAM, C/ Provença, 247 i C/ Roger de Llúria, 15 SERVEI CIVIL INTERNACIONAL, C/ Carme, 95, baixos MACRO- ZEN, C/ Muntaner, 12 SETEM, C/ Bisbe Laguarda, 4 MOSAIC-MÓN SOLIDARI AMB INFANTS CARRER, LA TETERÍA, C/ Comtessa de Sobradiel, 4 C/ Còrsega 621, 4t 3a XARXA DE CONSUM SOLIDARI, NAIDUNIA SCP, C/ Rocafort, 198 Pl. Sant Agustí Vell, 15 NATURANA, C/ Còrsega, 655 BAR LA BÁSCULA, C/ Flassaders, 30 bis PREM GAIA LA TERRA, SL, C/ Rosselló 154 BAR LA GRANJA, C/ Vidreria, 9 PROS BRESCO, C/ Granada del Penedès, 34 52 Som allò que vestim e Guia per al consum responsable de moda III MIL·LENI, C/ Padilla, 289-293 local 1 LA BOTIGA D’INTEGRAL, C/ Euclides, 11 FACULTAT DE MEDICINA, C/ Hospital de Sant Pau CENTRE CÍVIC CASA GROGA, Av. del Jordà, 27 LA TERANYINA, C/ Avinguda Mistral, 68 B1 EIXAM, Bda de la Plana, 37-41 BARCELONA-SANTS-MONTJUÏC FARCELLS-MODA AMIGA, C/ Francesc Tàrrega, 48 GERMINAL SANTS (COOPERATIVA), C/ Rossend Arús, 47 MACVEN SL, C/ Padilla, 379, 3r 2a PARROQUIA STA. TECLA, Av. Madrid, 105 BAR CENTRE CÍVIC MATAS I RAMIS, C/ Feliu Codina, 20 REBOST D’EN TRIADÓ, C/ Rector Triadó, 8 BARCELONA/NOU BARRIS MADRE NATURALEZA, C/ Margarit, 29 ASS. VEÏNS LA PROSPERITAT, C/ Argullós, 92 BARCELONA-LES CORTS CASAL LA PROSPERITAT, Pl. Àngel Pestaña, s/n GANA-Grup Ajuda Necessitats Actuals-, C/ Evarist Arnús, 5 COMITÉ SOLIDARITAT CENTREAMÈRICA, BARCELONA-SARRIÀ-SANT GERVASI Pl. Àngel Pestaña, s/n ARTIJOC, C/ Bonaplata, 9 MONTSERRAT VIDAL PUBILL, Pg. Maragall, 312 ATENEU POPULAR DE SARRIÀ, BAR LA TERTÚLIA, C/ Artesania, 88 C/ Clos de St. Francesc, 3-5 BARCELONA-SANT ANDREU BIO-MERCADER, C/ Benet Mercadé, 24 AFOCA, Associació Foment de l’Ocupació Contra l’Atur, COMITÈ DE SOLIDARITAT OSCAR ROMERO, C/ Cardenal Tedeschini, 67 Pg. Fabra i Puig, 260, 2n ASS. VEÏNS SANT ANDREU, C/ Rubén Darío, 53 ECOVERITAS SA, C/ Josep Balari,15 COOP. DE CONSUM SANT ANDREU, C/ Vallès, 61, baixos GERMINAL SARRIÀ (COOP.), C/ Clos de St Francesc, 3-5 EMILI PERELLÓ, Pl. Mercadal, 10-11 Mª JOSÉ HIDALGO, C/ Craywinckel, 19, baixos 1a EL REBOST, C/ Gran de Sant Andreu, 249 MÁGICO-SL, C/ Torrijos, 37 SAHANDREU, C/ Cuba, 2 PLANETA TÉ, C/ Major de Sarrià, 55 TRÈVOL SMS, C/ Antonio Ricardos, 14 SARRIÀ-VERD, C/ Negrevernís, 10 BAR CENTRE CÍVIC ST. ANDREU, SHEFFIELD CENTRE, C/ Muntaner, 263 C/ Gran de St. Andreu, 111 VICENTA MARTÍN, C/ Benet Mercadé, 24 BAR COLOMBIA, Pg. Fabra i Puig, 1 BARCELONA-GRÀCIA BARCELONA-SANT MARTÍ ALIMENTACIÓ COMULADA, C/ Providència, 67 BOTIGA DE COMERÇ JUST (CENTRE CÍVIC BESÒS), L’AIXADA, C/ Argentona, 11 Rbla. de Prim, 87-89 BIO BIO BIO SL, C/ Ramón y Cajal, 42, local 2 LA CERDANYA, C/ Ruiz de Padrós, 48 LA BOTIGA DEL SOL, SCP -Joan-, C/ Xiquets de Valls, 9 CYDONIA (COOPERATIVA), Ptge. Bosch i Labrús, 16 COOPERATIVA LA GLEVA, C/ Verntallat, 26 COUS COUS, Rbla. Poblenou, 77 FESTUC, Pl. de la Revolució, 3 FUND. FORMACIÓ I TREBALL, GOA - Globe of Art, C/ Astúries, 36-38 C/ Cristóbal de Moura, 126-128 INFOESPAI, Pl. del Sol, 1-20, baixos GRUP 3er MÓN STA. M. DE POBLENOU, C/ Pujades, 210 MIRALL DE LLUNA, C/ Bonavista, 3 HERB MONTSENY, Av. Diagonal, 66 i C/ Andrade, 58 NATURA, C/ Torrent de l’Olla, 92 MARTINET SOLIDARI, Rbla Prim, 87-89 BARCELONA-HORTA-GUINARDÓ VERNEDA SOLIDÀRIA, C/ Selva del Mar, 215 BAR CAFET. BIBLIOT. JUAN MARSÉ, C/ Murtra, 135-145 e Som allò que vestim 53 Guia per al consum responsable de moda Edita: Ajuntament de Barcelona, 2008 Àrea de Medi Ambient Direcció de Comunicació i Programes Ambientals Continguts i redacció: Sandra Castañeda (fundació Ecología y Desarrollo) amb la col·laboració d’Albert Sales (SETEM-Catalunya) i Tony Cabré (fundació Formació i Treball) Coordinació: Txema Castiella i Helena Barracó Disseny gràfic i maquetació: Cannonball Studio Fotografies: Greenpeace, Patagonia, Skunkfunk, Setem, Vaho, Pablo Wünsch Blanco, Ideas, Timberland i Levi´s Foto portada: Skunkfunk Impressió: i mprès en paper reciclat DL Novembre 2008 © Pablo Wünsch Blanco 54 Som allò que vestim e Guia per al consum responsable de moda La col·lecció de guies d’educació ambiental 1: Compostatge 2: Fem biogas 3: Mobilitat sostenible 4: Reduir residus 5: Oficina verda 6: Les festes més sostenibles 7: L’aigua i la ciutat 8: Menys soroll millor 9: De la ciutat a la natura 10: Posem verdes les associacions 11: Bones pràctiques sindicals 12: En moto mou-te bé 13: L’estalvi energètic 14: Jardineria sostenible 15: Acció sindical 16: Ecoproductes de la llar 17: Aprendre del Prestige 18: L’alimentació sostenible 19: Barcelona en bici 20: Youth X change 21: Animals de companyia 22: La mobilitat més sostenible 23: Ocells de Barcelona 24: Les platges de Barcelona 25: Oficina verda per empreses a del sector d’oficines i despatxos 26: Les empreses i la responsabilitat social coorporativa 27: Finançament ètic i sostenibilitat 28: Fes-te amic dels boscos 29: 21 consells per un habitatge sostenible 30: Ajuntament+sostenible 31: 21 visions del canvi 32: 10 estratègies per prevenir els residus – guia del consumidor 33: Canviem de codi – El comerç just i solidari Podeu consultar la col·lecció de guies d’educació ambiental a la web: www.bcn.cat/agenda21 També les trobareu al Centre de Recursos Barcelona Sostenible: C/ Nil Fabra, 20, baixos, tel. 93 237 47 43 recursos@bcn.cat COPYLEFT Està permesa la reproducció total o parcial dels continguts d’aquesta guia sempre que se’n citin l’autor i l’editor com a font original. e Som allò que vestim 55 Objectiu 9 PROGRESSAR EN LA CULTURA DE LA SOSTENIBILITAT MITJANÇANT L’EDUCACIÓ I LA COMUNICACIÓ AMBIENTAL EL COMPROMÍS CIUTADÀ PER LA SOSTENIBILITAT