En el procés de transició cap a un desenvolupament sostenible, té una importància cabdal la implicació i la coresponsabilitat de tots els agents socials, cívics i econòmics. L’Agenda 21 de Barcelona té com un dels seus objectius potenciar l’activitat econòmica orientada cap a un des- envolupament sostenible. Una dimensió d’aquest objectiu és aconseguir canvis en el funciona- ment –tant de les administracions públiques com de les empreses- que suposin un major com- promís social i ambiental. La reducció dels impactes ambientals negatius –mitjançant les bones pràctiques en el terreny de l’eficiència energètica i l’ús racional dels recursos naturals-, la maximització de beneficis socials per a les comunitats locals, l’assumpció d’estratègies que garanteixin el respecte als drets humans i a les convencions internacionals, les polítiques de transparència informativa, són alguns dels eixos que conformen el que, en l’àmbit de les empreses, s’ha vingut a denomi- nar la Responsabilitat Social Corporativa.És a dir, les bones pràctiques i els compromisos volun- taris que, més enllà del compliment dels requisits legals en cada cas, suposen una creació de valor social, basats en la confiança i en el compromís.Aquest camí, iniciat i desenvolupat ja per moltes empreses arreu del món,també a Catalunya i a Barcelona,suposa una contribució impor- tant als objectius del desenvolupament sostenible. Amb aquesta nova Guia d’Educació Ambiental, des de l’Ajuntament –una institució pública que també treballa per incorporar i internalitzar cada vegada més els principis de la sostenibilitat a la seva actuació- volem difondre aquestes estratègies i bones pràctiques entre les empreses de la ciutat. Hi trobareu, a més del marc conceptual que ens introdueix a la RSC, una sèrie de bons exemples en l’àmbit del Govern Corporatiu, del treball, del medi ambient i de la societat i el mercat que, com és habitual en aquestes guies, ens conviden a passar a l’acció. Us convi- dem, també, a integrar-vos en la xarxa d’actors per la sostenibilitat de la ciutat i a participar de l’Acció 21. Imma Mayol Presidenta Comissió de Sostenibilitat LES EMPRESES I LA RESPONSABILITAT SOCIAL CORPORATIVA 1 .... INTRODUCCIÓ A LA RESPONSABILITAT SOCIAL CORPORATIVA La Responsabilitat Social Corporativa: un tema en acceleració . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 8 El concepte de Responsabilitat Social Corporativa . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 10 La Responsabilitat Social Corporativa en l’àmbit empresarial: tendències . . . . . . . . . . . . 12 El camí vers la Responsabilitat Social Corporativa a l’empresa . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 13 Àmbit d’aplicació de la Responsabilitat Social Corporativa . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 15 2 .... PRÀCTIQUES DE RESPONSABILITAT SOCIAL CORPORATIVA Govern Corporatiu . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 21 Treball . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 26 Medi ambient . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 31 Societat i Mercat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 36 Les empreses i l’Agenda 21 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 44 3 .... WEBS D’INTERÈS Principals organitzacions i entitats relacionades amb la RSC . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 45 Per més informació . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 45 Í N D E X 1 INTRODUCCIÓ A LA RESPONSABILITAT SOCIAL CORPORATIVA L E S E M P R E S E S I L A R E S P O N S A B I L I T A T S O C I A L C O R P O R A T I V A INTRODUCCIÓ A LA RESPONSABILITAT SOCIAL CORPORATIVA La Responsabilitat Social Corporativa: un tema en acceleració Actualment no existeix una definició universalment acceptada del concepte de Responsabilitat Social Corporativa, ja que es tracta d’un tema que està evolucionant amb el temps. No obstant, s’ha evidenciat en els últims anys una important expansió i acceleració de les estratègies de responsabilitat social en les empreses degut a la conjunció de diversos factors: pressió per part d’institucions, pressió normativa, pressió administra- tiva, pressió dels consumidors i un creixent interès del sector financer. 1 Pressió per part d’institucions Institucions d’àmbit internacional com la Unió Europea amb el Llibre Verd sobre Responsabilitat Social Corporativa o les Nacions Unides, amb el Compromís Global (The Global Compact) han fomentat, a través de documents i iniciatives de caràcter no normatiu, l’expansió de les estratègies de Responsabilitat Social Corporativa en les empreses. A l’Estat Espanyol, el Global Compact està tenint un impacte significatiu, amb més de 260 empreses adherides (maig de 2005). Pressió normativa Tot i tractar-se d’un tema de caràcter voluntari que va més enllà de les obligacions legals, en els últims anys han aparegut noves disposicions legals referents a la transpa- rència en la informació i la comunicació relativa als temes de responsabilitat social. Existeix legislació sobre aquests temes a França, Anglaterra, Dinamarca, Suècia, Holanda, Japó, Sudàfrica, etc. A l’Estat Espanyol, existeixen projectes en discussió per 1 legislar alguns aspectes de la Responsabilitat Social Corporativa. WBCSD,World Business Councilfor Sustainable Development 8 I N T R O D U C C I Ó A L A R E S P O N S A B I L I TAT S O C I A L C O R P O R AT I VA LES EMPRESES I LA RESPONSAB I L I TAT SOC IAL CORPORAT IVA EL PAPER ACTIU DE LA COMUNITAT EMPRESARIAL CAP A LA SOSTENIBILITAT A LA CIMERA DE JOHANNESBURG Una de las grans revelacions de la Cimera de Johannesburg fou el paper actiu del món empre- - sarial. Les empreses van voler estar presents a Johannesburg i mostrar la seva predisposició a jugar un paper constructiu en el desenvolupament sostenible del nostre planeta. La Cimera va deixar constància de la importància del paper que pot jugar el teixit empresarial en el desen- volupament sostenible. La crida a la cooperació empresarial va quedar palesa en els documents oficials de la Cimera. La Declaració Política recollia: • Responsabilitat social de les empreses. “Convenim en què • Involucració també del món empresarial. “Estem d’acord en la realització de les seves activitats legítimes el sector pri- en què aquest ha de ser un procés inclusiu en el que han vat, incloses tant les grans com les petites empreses, té el d’intervenir tots els grans grups i governs que han partici- deure de contribuir a l’evolució de comunitats i societats pat en la històrica Cimera de Johannesburg”; “Reconeixem equitatives i sostenibles”; “Convenim en què és necessari que el desenvolupament sostenible exigeix una perspecti- que les empreses del sector privat assumeixin plena res- va a llarg termini i una àmplia participació”. ponsabilitat dels seus actes en un entorn regulador trans- parent i estable” Pressió administrativa La creixent importància dels aspectes de responsabilitat social i de la pressió exerci- da a les empreses en aquest sentit també es reflexa a través de l‘actual política de contractació pública a la Unió Europea, la qual estableix que els poders adjudicadors de contractes poden exigir condicions especials en l’execució del contracte, referides a consideracions de tipus social i ambiental2. Entre les possibilitats d’integrar els aspectes ambientals a la contractació pública es troben el requeriment d’utilització de determinats tipus de materials bàsics o matè- ries primeres, l’ús d’un procediment concret de producció, la remisió a les etiquetes ecològiques, l’experiència mínima en temes ambientals, la implantació d’un sistema de gestió ambiental (certificat segons EMAS o ISO 14001) i la consideració dels costos originats durant el cicle de vida dels productes. En relació als aspectes socials, les possibilitats de considerar-los en la contractació públi- ca van des del compliment de les obligacions relatives als drets dels treballadors i a les condicions de treball fins a accions positives amb la finalitat d’assolir determinats objectius socials (per exemple, mesures encaminades a fomentar l’ocupació de deter- minats grups desfavorits). 2 Pressió dels consumidors i usuaris “Comunicació Interpretativa de la Comissió sobre la legislació comuni- Els consumidors i usuaris cada vegada valoren més els productes i serveis que adqui- tària de contractes públics i les pos- reixen o utilitzen en funció de la responsabilitat social de les empreses que els comer- sibilitats d’integrar els aspectes ambientals en la contractació públi- cialitzen o els presten. Segons un recent estudi 3, el 35% dels consumidors afirmen haver ca”COM (2001) 274 final;“Comuni- penalitzat “alguna vegada” a una empresa si han tingut coneixement de que realitza- cació Interpretativa de la Comissió va pràctiques que han considerat no responsables. sobre la legislació comunitària de contractes públics i les possibilitats d’integrar aspectes socials en aquests Debat en el sí de les organitzacions empresarials contractes” COM (2001) 566 final; Des del mateix sector empresarial han sorgit iniciatives i debats entorn aquestes qües- “Proposta modificada de Directiva del Parlament Europeu i del Consell tions. Un exemple n’és el paper i la participació activa del teixit empresarial en la sobre coordinació dels procedi- Cimera de Johannesburg per un Desenvolupament Sostenible. ments d’adjudicació dels contractes públics de subministrament, de ser- Demanda per part dels inversors veis i d’obres”; “Comunicació de la Comissió sobre la contractació Cada vegada més, els inversors tradicionals consideren que les pràctiques empresa- pública a la Unió Europea” COM (98) 143 i “Llibre Verd de la contrac- rials acreditades en matèria de Responsabilitat Social Corporativa són un bon indica- tació pública a la Unió Europea: dor de la qualitat de la gestió i del govern de les empreses i, per tant, ho valoren com Reflexions per al futur”. un aspecte fonamental i determinant a l’hora de prendre decisions d’inversió. 3 Existeix una creixent evidència de la relació entre els resultats financers, la sostenibi- “L’actitud del consumidor vers la litat i els valors intangibles per a l’empresa.Apareixen així Índexs Bursàtils de Soste- Responsabilitat Social Corporativa RSC“. PricewaterhouseCoopers, nibilitat (DJSI, FTSE4good, etc.) i nous requisits en matèria de Bon Govern per a les 2005. empreses cotitzades. I N T R O D U C C I Ó A L A R E S P O N S A B I L I TAT S O C I A L C O R P O R AT I VA 9 LES EMPRESES I LA RESPONSAB I L I TAT SOC IAL CORPORAT IVA El concepte de Responsabilitat Social Corporativa Diversos organismes internacionals estan treballant i impulsant la Responsabilitat Corporativa i han desenvolupat diferents aproximacions i definicions sobre aquest concepte. La Unió Europea va obrir el debat comunitari a través de la publicació, el juliol de 2001, del Llibre Verd “Fomentar un Marc Europeu per la Responsabilitat Social de les Empreses”, l’objectiu del qual era definir el concepte i els mitjans per tal d’instaurar un marc europeu per a la promoció de la responsabilitat social de les empreses. En el Llibre Verd de la Comissió Europea el concepte de responsabilitat social de les empreses es defineix com la integració voluntària, per part de les empreses, de les preocupacions socials i ambientals en la seva activitat econòmica i en les relacions amb els seus interlocutors. També es defineix, en un sentit més ampli, com un concepte segons el qual les empre- ses decideixen voluntàriament contribuir a l’assoliment d’una societat millor i un medi ambient més net. LLIBRE VERD DE LA UNIÓ EUROPEA “La responsabilitat social corporativa és la integració voluntària, per part de les empreses, de les preocupacions socials i ambientals en les seves operacions comer- cials i les seves relacions amb els interlocutors”. “La responsabilitat social consisteix també en gestionar els canvis dins de l’empresa d’una manera socialment responsable”. El Consell Econòmic Mundial pel Desenvolupament Sostenible o World Business Council for Sustainable Development (WBCSD)4 defineix la Responsabilitat Social Corporativa com “el compromís empresarial de contribuir al desenvolupament econòmic sostenible millorant la qualitat de vida dels treballadors, de les seves famílies i de la societat en general”. El punt de partida del WBCSD es sustenta en la creença de que una estratègia cohe- rent de Responsabilitat Social Corporativa, cimentada en l’ètica i els valors morals, ofereix clars beneficis econòmics. En altres paraules, actuar d’una manera socialment responsable no és només una obligació ètica per a l’empresa sinó que, a més, actual- ment reporta compensacions per al negoci. El missatge del WBCSD és que l’economia no està divorciada de la resta de la socie- tat, sinó que són interdependents. Així mateix, ha d’assegurar-se, a través d’una com- prensió mútua i un comportament responsable, que el paper de les empreses en la construcció d’un futur millor és reconegut i fomentat per la societat. D’aquesta manera, una estratègia de Responsabilitat Social Corporativa proporciona a les empreses l’oportunitat de demostrar la cara humana de l’economia, contribuint i aportant valor per a l’empresa.Aquesta estratègia requereix un compromís de man- tenir un diàleg obert i unes relacions constructives amb totes les parts interessades (Ajuntament, ONGs, societat, treballadors, etc.). L’Associació Espanyola de Comptabilitat i Administració d’Empreses 4 Making Good Bussines Sense (AECA) ha publicat recentment un document5 en el qual s’ofereix una definició con- (2000) i CSR,The WBCSD’s sensuada de la Responsabilitat Social Corporativa com “el compromís voluntari de les Journey (2002), www.wbcsd.ch empreses amb el desenvolupament de la societat i la preservació del medi ambient, 5 des del seu compromís social i un comportament responsable vers les persones i “El Marc Conceptual de la Res-ponsabilitat Social Corporativa” grups socials amb els quals s’interactua”. (2004), www.aeca.es 10 I N T R O D U C C I Ó A L A R E S P O N S A B I L I TAT S O C I A L C O R P O R AT I VA LES EMPRESES I LA RESPONSAB I L I TAT SOC IAL CORPORAT IVA CONSELL ECONÒMIC MUNDIAL PEL DESENVOLUPAMENT SOSTENIBLE (WBCSD) “La responsabilitat social corporativa és el compromís de l’economia de contribuir al desenvolupament econòmic sostenible, treballant amb els empleats, les seves famí- lies, la comunitat local i la societat en general per millorar la seva qualitat de vida”. Segons l’AECA, “la Responsabilitat Social Corporativa centra la seva atenció en la satisfacció de les necessitats dels grups d’interès a través de determinades estratè- gies, els resultats de les quals han de ser mesurats, verificats i comunicats adequada- ment” i “va més enllà del compliment de la normativa legal establerta i de l’obtenció de resultats exclusivament econòmics a curt termini. Suposa un plantejament de tipus estratègic que afecta a la presa de decisions i a les operacions de tota l’organització, creant valor a llarg termini i contribuint significativament a l’obtenció d’avantatges competitives de llarga durada”. A partir de les definicions existents, la Responsabilitat Social Corporativa es pot entendre com “una estratègia de negoci que pretén crear valor a llarg termini per totes les parts interessades, assumint els riscs i les opor- tunitats derivades dels aspectes econòmics i socials”. Tradicionalment, la majoria d’empreses han ten- dit a valorar principalment els temes financers que interessen bàsicament als seus inversors i accionistes. Amb la introducció i la integració del concepte de Responsabilitat Social Corporativa, els aspectes intangibles (més enllà dels purament financers) com els ambientals, els socials, la reputació, el capital intel·lectual, etc..., que interessen a tots els grups amb els que es relaciona l’empresa, passen a formar part del valor de l’empresa sos- tenible i parlem així del triple compte de resul- tats: econòmic, social ambiental. En aquest sentit, les empreses poden contribuir al desenvolupament sostenible a través d’estra- tègies diverses de Responsabilitat Social Corpo- rativa relacionades amb: Font: PricewaterhouseCoopers • Una integració voluntària de les preocupacions socials i ambientals en les ope- racions comercials i les relacions amb els interlocutors (treballadors, accionis- tes i inversors, socis estratègics, clients, proveïdors, institucions financeres, administració pública, universitats, ONGs, comunitats locals, etc.) • Un compromís continu actuant de forma ètica, contribuint al desenvolupament econòmic i millorant al mateix temps la qualitat de vida dels treballadors, de la seva comunitat local i de la societat en general. • Pràctiques obertes i transparents en els negocis, basades en valors ètics i res- pecte per totes les parts interessades. I N T R O D U C C I Ó A L A R E S P O N S A B I L I TAT S O C I A L C O R P O R AT I VA 11 LES EMPRESES I LA RESPONSAB I L I TAT SOC IAL CORPORAT IVA La Responsabilitat Social Corporativa en l´àmbit empresarial: tendències Al nostre país el debat sobre la Responsabilitat Social Corporativa ha anat en aug- ment. Segons estudis disponibles6, els factors que més influeixen en les empreses més avançades en aquests temes per desenvolupar polítiques de Responsabilitat Social Corporativa són principalment factors com la millora de la reputació i l’obtenció d’a- vantatges competitius.Addicionalment, la pressió de diferents parts interessades, com el mateix sector, els consumidors, els accionistes o els propis treballadors es conside- ren també aspectes decisius. El fet que els factors econòmics, com la pressió del mer- cat de valors o la reducció de costos,no siguin prioritaris impulsors de la Responsabilitat Social Corporativa; fa pensar que les empreses més avançades en aquest camp comen- cen a valorar el caràcter estratègic d’un concepte intangible com la Responsabilitat Social Corporativa. “La responsabilitat social corporativa és una font de reputació per les empreses i una forma de guanyar la confiança de les diferents parts interessades (Stakeholders)” Font: PricewaterhouseCoopers 6 PricewaterhouseCoopers Survey – 2003. “Responsabilitat Social Corporativa: tendències empresa- rials a Espanya”. www.pwc.com 12 I N T R O D U C C I Ó A L A R E S P O N S A B I L I TAT S O C I A L C O R P O R AT I VA LES EMPRESES I LA RESPONSAB I L I TAT SOC IAL CORPORAT IVA Una gran majoria de les empreses més avançades en RSC, considera que la Respon- sabilitat Social Corporativa afecta positivament a la rendibilitat final de l’empresa i no es tracta d’un tema purament de Relacions Públiques ni d’una moda arrel dels últims escàndols financers, sinó que és un concepte que implica respecte a l’ètica comercial i plantejaments a mig i llarg termini. Així mateix, existeix una ampli consens sobre el fet que la transparència millora la confiança dels inversors i per tant, que la informació transparent és una manera de recuperar la confiança del mercat. Font: PricewaterhouseCoopers El camí vers la Responsabilitat Social Corporativa a l´empresa La Responsabilitat Social Corporativa és un valor estratègic que cal gestionar. Els límits i l’abast d’aquest concepte són una qüestió a debat. Per això, les empreses comencen a plantejar-se com els afecta aquesta nova tendència, com endegar una iniciativa d’a- quest tipus, quin és el camí i com implantar estratègies de Responsabilitat Social Corporativa. En el camí vers la Responsabilitat Corporativa les empreses han d’afrontar diversos reptes: • Acordar què significa i què representa per a l’empresa la Responsabilitat Social Corporativa. En aquesta etapa inicial és necessari identificar a les diferents parts inte- ressades, conèixer quines són les seves expectatives, quins riscos i oportunitats té l’empresa en aquest camp, com es mou el sector, quins canvis s’han produït última- ment (per exemple, l’aparició de noves disposicions legals referents a la transparència en aquestes pràctiques) i què s’està fent ja en aquest camp dins de la pròpia empresa. I N T R O D U C C I Ó A L A R E S P O N S A B I L I TAT S O C I A L C O R P O R AT I VA 13 LES EMPRESES I LA RESPONSAB I L I TAT SOC IAL CORPORAT IVA • Decidir qui serà responsable d’aquest aspecte. Generalment es tracta d’un ele- ment integrador, ja que el lideratge pot recaure sobre un departament, però és neces- sària la involucració de moltes altres àrees de l’empresa. Algunes empreses designen un Director de Responsabilitat Social Corporativa, altres assignen aquesta funció a Departaments ja existents (Sostenibilitat, Relacions Institucionals o Externes, Recursos Humans, Comunicació, Reputació Corporativa, etc.), altres formen addicionalment un Comitè de Responsabilitat Social a nivell de Direcció, elevant aquest compromís a nivell del Consell d’Administració, etc. • Que la Direcció accepti i doni suport a aquesta iniciativa i que existeixi un com- promís i una involucració al màxim nivell empresarial. En tots els casos és necessari el compromís de l’Alta Direcció i l’assignació de recursos a la gestió de la Responsabilitat Social Corporativa. • Quan ja es compta amb el suport executiu de l’empresa, el repte és implantar l’estratègia de Responsabilitat Social Corporativa. La Responsabilitat Corporativa no és una acció puntual, sinó una estratègia que cal gestionar (“només es gestiona el que es mesura”). Això s’aconsegueix introduint i establint polítiques, procediments, objectius i metes, sistemes de gestió, indicadors, controls i eines de comunicació i informació. • Un dels reptes més difícils és mantenir l’impuls i l’empenta inicial, i dotar de continuïtat al procés de Responsabilitat Social Corporativa. Una manera d’acon- seguir-ho és relacionar els resultats de responsabilitat social amb objectius laborals personals. • El repte final és obtenir un reconeixement per part de les parts interessades dels resultats aconseguits. En aquest sentit, cal confeccionar una estratègia de comunica- ció a tots els stakeholders que generi confiança i augmenti la reputació de l’empresa. 14 I N T R O D U C C I Ó A L A R E S P O N S A B I L I TAT S O C I A L C O R P O R AT I VA LES EMPRESES I LA RESPONSAB I L I TAT SOC IAL CORPORAT IVA Àmbit d’aplicació de la Responsabilitat Social Corporativa Per moltes empreses la definició dels límits i l’àmbit d’aplicació de la Responsabilitat Social és una qüestió complexa, ja que no es tracta d’un aspecte regulat legalment, sinó de caràcter voluntari. El Consell Econòmic Mundial pel Desenvolupament Sostenible (WBCSD) defineix tres visions i aproximacions diferents per acotar la Responsabilitat Social en l’empresa7: • A través d’esferes o àrees d’influència que abasten els aspectes relacio- nats amb els diferents grups i parts interessades sobre els que té influència l’empre- sa, per ordre de proximitat (des de les operacions bàsiques de l’empresa que afec- ten a l’àmbit laboral fins a l’impacte global sobre el medi ambient i la societat). Font:WBCSD ELS GRUPS D’INTERÈS DE L’EMPRESA (STAKEHOLDERS) “Els grups d’interès, parts interessades TIPOLOGIES DE GRUPS D’INTERÈS: o stakeholders, són aquells grups socials Grups d’interès interns: i individus afectats d’una o altra forma per l’existència i acció de l’empresa, amb • Treballadors un interès legítim, directe o indirecte, • Accionistes/propietaris pel funcionament d’aquesta, que influei- Grups d’interès externs: xen al mateix temps en la consecució dels objectius marcats i la seva super- • Clients vivència. • Proveïdors • Socis de negoci Poden també identificar-se com un grup • Agents socials d’interès les generacions futures. Després d’identificar-se i definir-se es podran deter- • Administracions Públiques minar les seves necessitats”. • Comunitat local 7 • Societat i públic en general Corporate Social Responsibility. • Medi ambient i generacions futures The WBCSD’s Journey (January 2002) I N T R O D U C C I Ó A L A R E S P O N S A B I L I TAT S O C I A L C O R P O R AT I VA 15 LES EMPRESES I LA RESPONSAB I L I TAT SOC IAL CORPORAT IVA • Considerant totes les parts involucrades en la cadena de valor de l’empresa (des de l’extracció de matèries primeres fins al consum final dels pro- ductes fabricats i comercialitzats) i els aspectes de Responsabilitat Social Corporativa en què l’empresa pot incidir en cadascuna d’elles. • Qüestionant a la Direcció, amb el propòsit d’identificar els paràmetres, la varietat i l’abast dels aspectes relacionats amb la responsabilitat social a l’empre- sa. Les qüestions estan relacionades amb la identificació dels aspectes i valors cor- poratius, l’anàlisi d’impacte (cadena de valor), i la comunicació o influència. Per la seva banda, el Fòrum Econòmic Mundial8 identifica quatre àmbits d’aplicació de la Responsabilitat Social o Ciutadania Corporativa a les empreses: Persones, Govern Corporatiu i Ètica, Medi Ambient i Contribució al Desenvolupament. 8 Global Corporate Citizenship: The Leadership Challenge for CEOs and Boards (World Font: Fòrum Econòmic Mundial Economic Forum 2002) 16 I N T R O D U C C I Ó A L A R E S P O N S A B I L I TAT S O C I A L C O R P O R AT I VA L E S E M P R E S E S I L A R E S P O N S A B I L I TAT S O C I A L C O R P O R AT I V A Font: PricewaterhouseCoopers El model estratègic de Responsabilitat Social Corporativa ha d’equilibrar les actua- cions en cadascuna de les àrees mencionades, en funció dels interessos de l’empresa i de les expectatives dels diferents grups d’interès legítims (accionistes, clients, treba- lladors, societat, etc.) En capítols posteriors es descriu amb més detall el ventall d’actuacions que poden portar-se a terme en cadascun d’aquests àmbits i s’inclouen també alguns exemples d’eines, d’experiències, iniciatives i casos pràctics que es poden portar a terme pel sector empresarial. I N T R O D U C C I Ó A L A R E S P O N S A B I L I TAT S O C I A L C O R P O R AT I VA 17 LES EMPRESES I LA RESPONSAB I L I TAT SOC IAL CORPORAT IVA 2 PRÀCTIQUES DE RESPONSABILITAT SOCIAL CORPORATIVA L E S E M P R E S E S I L A R E S P O N S A B I L I T A T S O C I A L C O R P O R A T I V A PRÀCTIQUES DE RESPONSABILITAT SOCIAL CORPORATIVA En el present capítol es descriuen exemples i possibles pràctiques globals voluntàries a implantar en les empreses que desitgen desenvolupar la seva activitat tenint en comp- te principis de Responsabilitat Corporativa. Entre les Bones Pràctiques s’ha conside- rat només aspectes voluntaris, sense incloure aquells que per la existència de legisla- ció ja estan regulats i són per tant d’obligat compliment. Les propostes es classifiquen en funció dels següents àmbits d’aplicació: ÀMBIT D´APLICACIÓ ALGUNS EXEMPLES DE LA RSC D´INICIATIVES RELLEVANTS GOVERN CORPORATIU S’introdueixen els principals reptes a assu- • Codi de conducta i Oficina Ética mir per una empresa que desitgi portar a • El Pacte Mundial (The Global Compact) terme un bon govern corporatiu i s’inclouen exemples d’actuacions a portar a terme. Així • Els Informes de Sostenibilitat mateix, s’aporta informació addicional sobre • Verificació dels Informes de iniciatives relacionades amb el Bon Govern i Sostenibilitat. la transparència. TREBALL A més dels principals reptes i d’alguns • Criteris ètics per la igualtat d’oportunitats exemples concrets de possibles actuacions en les empreses a portar a terme en l’àmbit laboral, es pro- • Certificació de l’ètica empresarial (SA 8000) porciona informació més detallada sobre • Equilibri familiar-laboral altres aspectes clau. MEDI AMBIENT En aquest àmbit d’actuació, s’inclouen els • Bones pràctiques ambientals reptes principals i algunes iniciatives a portar • Anàlisi de Cicle de Vida a terme. • Ecoetiquetes • Sistemes de gestió ambiental SOCIETAT I MERCAT S’exposen els principals reptes, es llisten • Promoció del voluntariat entre alguns exemples de possibles accions a els treballadors portar a terme i s’aporta informació més deta- • Fundacions empresarials llada d’algunes actuacions proposades. • El comerç just • La inversió socialment responsable 20 P R À C T I Q U E S D E R E S P O N S A B I L I TAT S O C I A L C O R P O R AT I VA LES EMPRESES I LA RESPONSAB I L I TAT SOC IAL CORPORAT IVA GOVERN CORPORATIU El Govern Corporatiu pot definir-se com l’atribut fonamental per manifestar la ges- tió ètica i sostenible d’una organització i mostra el to de com l’organització està funcionant. El Consell d’Administració és l’ànima ètica i moral de l’empresa i el seu bon funcionament és essencial pel Bon Govern de l’empresa. L’OCDE defineix el Govern Corporatiu com el sistema a través del qual es con- trolen i es dirigeixen les empreses. L’estructura de govern corporatiu espe- cifica la distribució de drets i responsabi- litats entre els diversos col·laboradors de l’empresa. Així mateix, estableix les regles i procediments per prendre decisions en les qüestions i temes corporatius. D’aquesta manera també es configura l’estructura per la qual s’estableixen els objectius de l’empresa, els mitjans per assolir aquests objec- tius i els sistemes de supervisió i seguiment del rendiment econòmic. Arrel dels últims escàndols financers, es tracta d’un concepte que ha adquirit una gran rellevància. En aquest sentit, i amb el propòsit de regular la situació, s’han creat marcs de control intern de les empreses que cotitzen en borsa. A nivell estatal, fins fa poc temps tan sols existia l’Informe Olivencia com a instrument, de caràcter voluntari, que recull les bones pràctiques de governança que conformen un Codi de Bon Govern. Recentment s’ha elaborat també l’Informe Aldama9 - voluntari, però amb alguns aspec- tes obligatoris com la publicació d’una memòria de govern corporatiu, la regulació dels deures de lleialtat i diligència dels administradors i l’elaboració de reglaments del Consell i de la Junta General. En aquest sentit, va adoptar-se la nova Llei 44/2002 de Reforma del Sistema Financer, coneguda com a Llei Financera, la qual incorpora, entre d’altres aspectes, millores en les condicions d’informació i protecció dels inversors i clients. A nivell internacional s’ha creat també la Llei Sarbanes Oxley, que han de complir les empreses que operen als Estats Units. Els beneficis de l’adopció d’un bon govern corporatiu són nombrosos: • Assegurament de l’ús de capital de forma eficient. • Consideració d’un ampli rang d’àmbits i valors que permeten a l’empresa 9 Ambdós informes (Olivencia i operar en benefici de la societat. Aldama) es poden consultar a www.CNMV.es • Manteniment de la confiança dels inversors i atracció de capitals a llarg termini. P R À C T I Q U E S D E R E S P O N S A B I L I TAT S O C I A L C O R P O R AT I VA 21 LES EMPRESES I LA RESPONSAB I L I TAT SOC IAL CORPORAT IVA PRINCIPALS REPTES I ACTUACIONS EN L’ÁMBIT DEL GOVERN CORPORATIU A continuació es descriuen alguns reptes relacionats amb l’aplicació d’estratègies i pràctiques de Responsabilitat Social en l’àmbit de bon govern corporatiu: • Estratègia corporativa: direcció estratègica, principis • Estratègia operacional: aplicació comercial, respos- corporatius, valors de negoci, compromís i estratè- tes i riscos comercials, plans d’implantació, control gia de comunicació • Estratègia de projecte i tasques: pràctiques i proce- • Estratègia de negoci: riscos, prioritats, processos, sis- diments empresarials, control de l’activitat temes, control, informació i compromís amb les par ts interessades BONES PRACTIQUES • Desenvolupament del Reglament del Consell (Codis de • Desenvolupament de l’estratègia de control i supervisió Govern, Reglaments, Gestió de Comissions, etc.) de l’actuació del Consell d’Administració (benchmar- Elaboració d’una estratègia de Responsabilitat Social king amb el sector, programes d’auditoria interna, etc.)• Corporativa (valoracions de riscos i oportunitats, qua- • Estratègia de comunicació i transparència: informe de dre de comandament d’indicadors, plans d’acció, etc.) sostenibilitat o de Triple Compte de Resultats (Triple Desenvolupament d’una cultura corporativa (elaboració Bottom Line), verificació de la informació aportada, pro-• d’un Codi Ètic, estratègia de difusió en l’organització, grama de diàleg amb les parts interessades, etc. creació d’una oficina d’ètica, etc.) INFORMES I LLEIS RELLEVANTS En l’àmbit internacional • Principis de Govern Corporatiu de l’OCDE (abril 2004). • Informe del grup d’experts en Dret de Societats sobre Aquests principis recullen l’establiment de les bases per modernització del marc regulador del Dret Societari a a un marc de govern corporatiu efectiu, la protecció dels Europa (Informe Winter) (Unió Europea, 2002). drets dels accionistes, el tractament equitatiu per a tots Incorpora temes de govern de les empreses, com el paper els accionistes, la funció dels grups d’interès social en el dels consellers no executius, la remuneració dels gestors, Govern Corporatiu, l’adequada comunicació i transparèn- la responsabilitat dels gestors respecte als estats finan- cia informativa i les responsabilitats de la Direcció. cers i les pràctiques d’auditoria. En l’àmbit de l’Estat espanyol • Ordre ECO/3722/2003 i Circular 1/04 sobre l’informe • Informe Aldama (Espanya, gener 2003). Planteja una anual del Govern Corporatiu i altres instruments d’infor- sèrie de recomanacions dirigides a incrementar la trans- mació de les societats anònimes cotitzades i altres enti- parència i seguretat en els mercats que han de ser apli- tats (Espanya, gener-abril 2004). Desenvolupen les obli- cades essencialment per societats cotitzades. gacions de la Llei 26/2003 de transparència determinant el contingut i l’estructura de l’informe anual i la pàgina • Llei 44/2002 de reforma del sistema financer (Espanya, web corporativa de les societats cotitzades. novembre 2002). Revisió del règim legal corresponent al mercat bancari, a l’assegurador i al de valors i reformes relle- • Llei 26/2003 de transparència (Espanya, juliol 2003). vants en la legislació societària i d’auditoria de comptes. Modifica la Llei 24/1988 del Mercat de Valors i la Llei de Societats Anònimes aprovada pel RDL/564/1989 amb la • Ressolució de l’Institut de Comptabilitat i Auditoria de finalitat de reforçar la transparència de les Societats Comptes (Espanya, març 2002). Estableix el reconeixe- Anònimes. Obliga a les societats anònimes cotitzades a ment, valoració i presentació d’informació sobre aspec- emetre un informe anual de govern corporatiu i a disposar tes ambientals en els comptes anuals. d’una pàgina web en resposta al dret d’informació dels • Informe Olivència (Espanya, febrer 1998). Va donar lloc accionistes. a un model de codi ètic dels Consells d’Administració per 22 a la seva aplicació a les societats cotitzades. EXEMPLES D’INICIATIVES RELLEVANTS CODI DE CONDUCTA I OFICINA D’ÈTICA El compromís empresarial amb la societat es pot mate- La responsabilitat de l’Oficina d’Ètica serà gestionar rialitzar i canalitzar a través de l’establiment d’un Codi el Codi de Conducta, mantenir i actualitzar els con- Ètic i/o una Oficina d’Ètica. tinguts del mateix, assessorar en la formació sobre El Codi de Conducta o codi Ètic, proporciona un model temes de comportament professional, gestionar les d’actuació comú, facilitant la presa de decisions i una consultes rebudes, identificar i aplicar les millor millor conducta professional. En el Codi es poden reco- pràctiques, etc. Així mateix, es pot crear un Comitè llir principis com la integritat, l’honestedat, el respec- d’Ètica per a i gestionar les obligacions de l’Oficina te als altres, el treball en equip, la qualitat dels serveis d’Ètica. i productes oferts, la innovació, l’ètica social, etc. EL PACTE MUNDIAL (THE GLOBAL COMPACT) Un Codi de Conducta per empreses i organitzacions Els principis del Pacte Mundial L’Organització de les Nacions Unides (ONU) ha organitzat Drets humans El Pacte Mundial (The Global Compact), una iniciati- • Les empreses han de recolzar i respectar la va internacional i voluntària encaminada a reunir a protecció dels drets humans reconeguts empreses, organismes de les Nacions Unides, treba- internacionalment dins de la seva esfera d’influència; i lladors i representants de la societat civil, per recolzar deu principis universals en matèria de drets humans, • Han d’assegurar-se de no actuar com a còmplices treball i medi ambient. de violacions dels drets humans. Aquest Pacte Mundial és un codi de conducta per a Treball empreses i organitzacions que intenta promoure, • Es demana a les empreses que recolzin la llibertat mitjançant la força de l’acció col·lectiva, el civisme d’associació i el reconeixement efectiu del dret a la empresarial responsable, amb la finalitat de que el negociació col·lectiva. món dels negocis passi a formar part de la solució dels reptes que planteja la mundialització. D’aquesta • Que promoguin l’eliminació de totes les formes de manera, el sector privat, en col·laboració amb altres treball forçat i obligatori agents socials, pot contribuir a fer realitat una econo- mia mundial més sostenible i incloent. • Que promoguin l’abolició efectiva del treball infantil • Que promoguin l’eliminació de la discriminació en S’entén doncs, que les empreses que optin pel desen- relació amb el treball i l’ocupació volupament d’una Estratègia de Responsabilitat Social Corporativa i desitgin participar en el Pacte Medi ambient Mundial, han d’iniciar i aplicar accions en la línia • Les empreses han de recolzar un criteri de dels principis en els quals es basa el Pacte. precaució en relació als problemes ambientals El Pacte Mundial no és un instrument regulador, sinó • Adoptar iniciatives per promoure una major que es recolza en la responsabilitat davant el públic, responsabilitat ambiental en la transparència i en l’interès ben entès de les empreses, del treballadors i de la societat. • Fomentar el desenvolupament i la difusió de tecnologies ecològicament racionals A l’Estat Espanyol ja hi ha més de 260 empreses adherides al Pacte Mundial (maig de 2005). Anti-corrupció • Lluitar contra totes les formes de corrupció, Si desitgeu adherir-vos a aquest Pacte Mundial o obtenir més informa- incloent l’extorsió i el suborn ció podeu consultar la pàgina web www.pactomundial.org. P R À C T I Q U E S D E R E S P O N S A B I L I TAT S O C I A L C O R P O R AT I VA 23 LES EMPRESES I LA RESPONSAB I L I TAT SOC IAL CORPORAT IVA ELS INFORMES DE SOSTENIBILITAT (o de RSC) Global Reporting Initiative (GRI) GRI (Global Reporting Initiative) és un procés internacional a llarg termini la missió del qual és desenvolupar Directrius per al desenvolupament d’Informes de Sostenibilitat. Aquest pro- cés es va iniciar per tal d’elevar les pràctiques d’informació sobre sostenibilitat a un nivell equivalent als informes financers i al mateix temps pretenent assolir alts nivells de quali- tat, rigor i utilitat en les comunicacions i informes de sostenibilitat. Aquestes directrius són d’ús voluntari per part de les empreses i organitzacions i esta- bleixen un marc per a l’elaboració d’informes sobre les activitats econòmiques, ambien- tals i socials d’una organització. UN INFORME DE SOSTENIBILITAT BASAT EN EL GRI HA D’INCLOURE ELS SEGÜENTS APARTATS I CONTINGUTS • Visió i estratègia: El GRI també estableix els principis essencials per a descripció de l’estratègia d’informació de l’organitza- l’elaboració d’informes de sostenibilitat: ció en relació a la sostenibilitat, incloent una declara- ció de la Direcció. • Principis que determinen el marc de l’informe: trans- parència, globalitat i auditabilitat • Àmbit de l’informe: perspectiva general sobre l’activitat principal de l’or- • Principis en què es basen les decisions sobre què ha ganització i descripció dels aspectes rellevants i de de comunicar-se: integritat, rellevància i context de l’abast de l’informe. sostenibilitat • Estructura de l’organització i sistemes de gestió: • Principis relatius a l’assegurament de la qualitat i la descripció de l’estructura organitzativa, les polítiques fiabilitat: precisió, neutralitat i comparabilitat i els sistemes de gestió, incloent els esforços i com- promisos amb stakeholders. • Principis en què es basen les decisions sobre l’accés a la informació: claredat i coherència • Índex de continguts GRI: taula per tal d’identificar on pot trobar-se la informa- ció establerta en les Directrius GRI en l’informe de sostenibilitat. • Indicadors d’activitat: mesures de l’impacte o efecte de l’organització expressades en indicadors d’activitat integrats, eco- nòmics, ambientals i socials. Per aconseguir qualitat i credibilitat en els informes poden adoptar-se diverses estratègies: plataformes de consulta amb les parts interessades, millora dels sistemes d’informació interns, verficicacions externes i independents, auditories externes i/o internes, reGvisió i desenvolupament dRe comentaris per expertsindependents i ús de processos d’assegurament també independents. I Per obtenir més informació sobre aquesta iniciativa podeu consultar i descarregar-vos les directrius a: www.globalreporting.org 24 P R À C T I Q U E S D E R E S P O N S A B I L I TAT S O C I A L C O R P O R AT I VA LES EMPRESES I LA RESPONSAB I L I TAT SOC IAL CORPORAT IVA VERIFICACIÓ DELS INFORMES DE SOSTENIBILITAT Existeixen diferents estàndards de verificació externa: • AA1000 (Assurance Standard). • International Standards on Assurance Engagements (ISAE 3000-3999). • IFAC (Federació Internacional d’Experts Comptables). • International Standards on Review Engagements (ISRE 2000-2999). A continuació es descriuen les característiques de la norma de verificació AA1000 Norma de Verificació AA1000 El primer mòdul de Verificació (Assurance Standar) de la sèrie de Normes AA1000 (Accoun- tability Management) per a la millora del procés de comptabilitat, auditoria i elaboració d’informes, va llançar-se el març de 2003 i ha estat desenvolupat per l’organització britànica Accountability. El seu objectiu és reforçar i assegurar la credibilitat i la qualitat de les memòries de sostenibilitat i dels proces- sos empresarials corporatius dels que donen compte les empreses. Ha estat dissenyada per complementar les directrius del GRI i altres estàndards de redacció d’informes de sostenibilitat existents en l’actualitat. UN PROCÉS DE VERIFICACIÓ SEGONS LA NORMA AA1000 HAURÀ DE TENIR EN COMPTE ELS PRINCIPIS SEGÜENTS: • Principi de validació de la materialitat: • Principi de validació de la sensibilitat: Requereix que el proveïdor de la validació avaluï si Requereix que el proveïdor de la validació avaluï si l’empresa ha inclòs en la seva memòria pública infor- l’organització informant ha donat resposta a les mació adequada sobre les seves activitats, el seu inquietuds de les parts interessades, a les polítiques comportament i els seus impactes per tal que les i normes rellevants i si ha comunicat adequadament parts interessades puguin formar-se una imatge de aquesta informació en la seva memòria pública de l’organització, fer els seus judicis i adoptar les seves sostenibilitat. decisions i actuacions. La informació es considera- rà material si la seva omissió (o inclusió amb errors) en l’informe podria raonablement influir en les con- clusions i decAisions de les parts interessades del’empresa.• Principi de validació de la integritat:Requereix que el proveïdor de la validació avaluï enquina mesura l’empresa ha inclòs informació mate-rial sobre totes les seves activitats, comporta-ment iimpactes en la memòria de sostenibilitat, identificanttots els productes, serveis, centres i empreses sub-sidiàries sobre les quals té respon-sab1ilitat legal i degestió. 000 Així mateix, el nivell de conformitat dependrà de l’abast i la qualitat dels següents aspectes: • Viabilitat de la informació • Assignació de recursos i facilitats per a la validació • Evidència suficient i adequada • Limitacions legals o comercials • Processos i sistemes subjacents • Competències del proveïdor de la validació • Sistemes interns de validació • Existència de validació d’aspectes específics de l’informe En l’actualitat, a nivell internacional algunes empreses ja han validat els seus informes de sostenibilitat segons aquesta norma. Podeu trobar més informació a www.accountability.org.uk/aa1000 P R À C T I Q U E S D E R E S P O N S A B I L I TAT S O C I A L C O R P O R AT I VA 25 LES EMPRESES I LA RESPONSAB I L I TAT SOC IAL CORPORAT IVA TREBALL En la recerca d’un augment del valor per a les parts interessades legítimes (stakeholders), els treballadors han de ser un dels primers a considerar a l’hora d’establir prioritats. Els treballadors poden ser agents molt actius en el canvi, així com la principal força impul- sora per a la promoció i la implantació de pràctiques de Responsabilitat Social Corpo- rativa en qualsevol empresa. Gairebé totes les empreses realitzen algun tipus de pràctica en l’entorn laboral i de treball, principalment guiades per la legislació. Les pràctiques majoritàries van enca- minades a mesures de seguretat i higiene en el treball, millorant l’entorn de treball o evitant la sinestralitat. Són també importants la realització d’enquestes de satisfacció dels treballadors o el control de l’aplicació dels drets humans. PRINCIPALS REPTES I ACTUACIONS EN L’ENTORN LABORAL A continuació es descriuen els reptes relacionats amb l’aplicació d’estratègies i pràcti- ques de Responsabilitat Social Corporativa en l’entorn laboral, en funció de les següents àrees d’aplicació: Gestió de recursos humans • Compensacions i beneficis per • No discriminació treballadors • Diversitat de recursos humans • Àmplia consulta i participació dels treballadors • Igualtat de retribució i perspectives professionals per a les dones Salut i seguretat laboral • Nivell de retribució just per a tots els • Prevenció de riscos laborals treballadors • Eliminació de totes les formes de • Contractació responsable, transparent treball forçat i obligatori.10 i objectiva • Tracte diferenciat a grups • Llibertat d’associacionisme i creació especials de risc de col·lectius • Seguretat i salut de contractistes • Transparència i diàleg en les relacions i proveïdors laborals • Refús del treball infantil Adaptació als canvis (reestructuracions) • Informació i comunicació als treballadors • Identificació prèvia de tots els riscos • Formació contínua de capital humà i costos directes i indirectes i aprenentatge permanent • Anàlisi de totes les mesures 10 Oportunitats per al desenvolupament alternatives Aspecte especialment aplicable a• les empreses multinacionals que professional • Reestructuració equilibrada tenint en operen en països en vies de des- Equilibri entre treball, família i oci compte els interessos i preocupacions envolupament • dels treballadors • Bon clima laboral 11 • Participació i diàleg amb els treballadors PricewaterhouseCoopers Survey • Participació en els beneficis o en – 2003. “Responsabilitat Social • Mesures compensatòries Corporativa:Tendènciesl’accionariat de l’empresa empresarials a Espanya” 26 P R À C T I Q U E S D E R E S P O N S A B I L I TAT S O C I A L C O R P O R AT I VA LES EMPRESES I LA RESPONSAB I L I TAT SOC IAL CORPORAT IVA Font: PricewaterhouseCoopers 11 BONES PRÀCTIQUES • Pla de desenvolupament professional. • Foment del bon clima laboral a través de l’organització d’actes socials, competicions esportives, jornades de • Pla de comunicació interna i externa formació fora de l’empresa, sessions de comunicació, (ascendent i descendent) d’informació rellevant de l’em- creació d’una associació que fomenti les activitats lúdi- presa, a través de revistes, intranet, internet, informes ques dels treballadors, etc. periòdics, presentacions, entrevistes personals, etc. • Promoció de l’alimentació sana i la salut oferint aliments • Sistema de recepció i tractament de queixes i suggeri- adequats en el menjador de l’empresa i en les màqui- ments. nes de vending, organitzant accions de comunicació i • Codi ètic en la selecció de personal assessorament, amb programes per deixar de fumar, prohibició de fumar en les instal·lacions, etc. • Servei d’atenció al treballador: tractament de consultes i queixes dels treballadors, resolució de conflictes i pro- • Recol·locació dels treballadors a través d’acords amb blemes personals, etc. clients, programes de recerca de treball, programes de formació en altres activitats al marge de les que es rea- • Condicions especials en productes/ serveis litzen habitualment, etc. comercialitzats per l’empresa als treballadors (ex. preus especials) • Pla d’integració de les persones amb discapacitat (grups de treball, sessions de formació, etc.) • Beneficis mèdics i de seguretat: assegurances de vida/acci- dent gratuïtes, serveis mèdics gratuïts, reco-neixements • Involucració de la cadena de proveïdors i col·laboradors mèdics, servei de prevenció de riscos laborals, avalua- en l’àmbit de les condicions laborals dels treballadors i cions de riscos, programes formatius en riscos laborals, per tal de fomentar el respecte i les relacions respon- recursos sanitaris/mèdics, normes especí fiques de sables amb el treballadors per part dels proveïdors (per prevenció de riscos laborals, etc. exemple a través d’un Codi de Conducta a la cadena de proveïdors). • Programa d’ajudes a la família i de conciliació de la vida familiar amb la professional: ajudes per familiars amb • Reconeixement del personal per la realització de suge- problemes de salut, per l’adquisició d’habitatge, per riments interessants, per la qualitat i actitud en el tre- vacances, per activitats esportives, per la realització ball, etc. d’estudis, llars d’infants, etc. • Enquestes de satisfacció amb l’objectiu de conèixer l’o- pinió dels treballadors respecte al seu lloc de treball, el seu desenvolupament professional i la imatge que tenen de l’empresa. P R À C T I Q U E S D E R E S P O N S A B I L I TAT S O C I A L C O R P O R AT I VA 27 LES EMPRESES I LA RESPONSAB I L I TAT SOC IAL CORPORAT IVA EXEMPLES D’INICIATIVES RELLEVANTS CRITERIS ÈTICS PER A LA IGUALTAT D’OPORTUNITATS Plans d’igualtat a les empreses de la ciutat de Barcelona La “Guia de criteris ètics per a la igualtat d’oportunitats” és resultat de la primera fase del projecte “Plans d’igualtat a les empreses de la ciutat de Barcelona”, desenvolupat durant el 2002 i el 2003. La iniciativa, promoguda per l’Ajuntament de Barcelona s’adreça a les organitzacions que estan treballant o es comprometen a treballar en la línia de responsabilitat social interna i externa, i en aquest context, privilegien les polítiques d’estimulació d’accions positives en el foment de la igualtat d’oportunitats entre ambdós sexes. Es tracta d’animar a les empreses a anar disposant d’evidències demostrables, constàncies escrites i corroborables per qualsevol persona de l’organització, a incorporar la perspectiva de gènere dins de la seva gestió. Aquesta guia ha estat el producte conjunt d’un equip mixt format per persones de l’Ajuntament de Barcelona i de 16 entitats pioneres que operen en la ciutat de Barcelona. ELS CONTINGUTS DE LA GUIA ES BASEN EN UNA DEFINICIÓ I EN UNA EXPOSICIÓ DE LES PRÀCTIQUES I ACCIONS CONCRE- TES A PORTAR A TERME EN CADASCUN DELS SEGÜENTS ÀMBITS O ÀREES: • Implicació de la direcció en la gestió ètica i la igual- • Prevenció de l’assetjament sexual i moral. tat d’oportunitats. Política i estratègia en l’organit- • Millora de competències per a la igualtat d’oportu- zació. nitats. • Polítiques d’impacte a la societat i de responsabili- • Comunicació i llenguatge no sexista. tat social amb perspectiva de gènere. • Conciliació de la vida personal, familiar i laboral. • Igualtat en l’accés i valoració de llocs de treball. • Promoció de les dones a càrrecs de responsabilitat. Posteriorment, s’ha creat el “Protocol per a l’elaboració d’un pla d’actuació per a la gestió ètica i la igualtat d’oportunitats” amb la finalitat de permetre autoavaluar amb cada organització la seva situació respecte als barems estudiats, establir un diagnòstic consensuat amb ella i facilitar-li mecanismes que l’ajudin a desen- volupar accions de millora adequats al tarannà de cada entitat. El Protocol segueix la mateixa estructura organitzativa que la Guia: cadascun dels vuit criteris disposa de la seva definició, pràctiques, resultats i/o accions concretes per validar cada criteri. Fins a la publicació d’aquesta guia s’han adherit 34 organitzacions a aquest projecte. En un futur pròxim està previst realitzar assessorament tècnic i posar en marxa una Xarxa d’empreses per la igualtat d’oportunitats. GPer participar i adherir-se a aquesta iniciativa o demanar més informa- CPF. Gestió de Programes de Formació. ció podeu dirigir-vos a: Telf, 93 452 50 00 / gpf@gpf.es/ www.gpf.esCIRD (Centre Municipal d’Informació iU Recursos per les Dones) Per Idescarregar-vos la guiaA completa podeu fer-ho a: Telf. 93 413 27 22/23 http://www.bcn.es/plansigualtat/o bé a: www.bcn.es/dones S 28 P R À C T I Q U E S D E R E S P O N S A B I L I TAT S O C I A L C O R P O R AT I VA LES EMPRESES I LA RESPONSAB I L I TAT SOC IAL CORPORAT IVA CERTIFICACIÓ DE L’ÈTICA EMPRESARIAL SA 8000 Partint de les Convencions de la Organització Internacional del Treball, la Convenció de les Nacions Unides sobre els Drets dels Infants i la Declaració Universal dels Drets Humans, el 1998 es va posar en funcionament una nova norma d’aplicació voluntària, reconeguda internacionalment: la norma de Responsabilitat Social 8000 (SA 8000 – Social Accountability-). Aquesta norma fou el resultat d’un procés d’investigació de 3 anys, consensuat per un equip internacional assessor composat per persones expertes del món empresa- rial, els sindicats i les ONG’s. L’objectiu era desenvolupar un instrument de gestió per ajudar a la Comunitat Europea a desenvolupar els estàndards socials que pretén per a la Unió Europea. De fet, és part d’un “paquet ètic empresarial” amb la finalitat d’incrementar l’ètica en el món dels negocis, igual que ho han estat per als estàn- dards de qualitat i medi ambient les normes ISO 9000 i ISO 14000 respectivament. Aquesta norma es centra en 9 aspectes clau per la política, els procediments i les pràctiques de les empreses en relació a la seva responsabilitat social: • Treball infantil: no utilització ni recolzament de l’ús de • Mesures disciplinàries: no aplicació de càstigs corporals, treball infantil. de coacció física o psíquica, ni d’abús verbal. • Treballs forçats: no utilització ni afavoriment de l’ús de • Horari de treball: compliment de la legislació aplicable treballs forçats. i, en cap cas, superació de 48 hores setmanals amb almenys un dia lliure per setmana. • Salut i seguretat en el treball: entorn de treball segur i salu- dable, prevenció de riscos, formació en seguretat labo- • Remuneració: establiment de salaris suficients per cobrir ral, sistema d’identificació de riscos, etc. les necessitats bàsiques dels treballadors i de les seves famílies. • Llibertat d’associació i dret de negociació col·lectiva: respec- te al dret de lliure associació i negociació col·lectiva. • Sistemes de gestió: establiment d’una política, revisió per la Direcció, responsabilitats, planificació, control • Discriminació: no discriminació per cap motiu (raça, ori- de proveïdors i subcontractistes, identificació de pro- gen, religió, discapacitat, gènere, orientació sexual, blemes i aplicació d’accions correctives, comunica- afiliació política, edat, etc.). ció externa, accés per verificació i registres. A més dels evidents beneficis pels treballadors i la societat en general, a través de la implantació de la Norma SA8000, les empreses també es veuran beneficiades per: • Introducció dels valors de l’empresa en accions • Millora en la gestió i l’activitat de la cadena de subministraments • Millora de la reputació de l’empresa S• Millora del reclutament de treballadors,de la retenció i de la productivitatFins a l’edició dA’aquesta guia, s’han certifica8t segons la norma SA 8000 més de 650 empreses, representants demés de 30 països d’arreu del món i de més de 20 sectors econòmics d0iferents.Per més informació podeu consultar la pàgina www.sa-intl.org o enviar un correu electrònic a l’adreça info@SAI.org. 00 P R À C T I Q U E S D E R E S P O N S A B I L I TAT S O C I A L C O R P O R AT I VA 29 LES EMPRESES I LA RESPONSAB I L I TAT SOC IAL CORPORAT IVA EQUILIBRI VIDA FAMILIAR - LABORAL Una empresa familiarment responsable és aquella que s’esforça perquè els seus empleats puguin realment mantenir un equilibri sa entre el seu treball i la seva família o vida personal. A CONTINUACIÓ S’EXPOSEN ALGUNES DE LES ACCIONS QUE PODEN EMPRENDRE LES EMPRESES QUE DESITGEN APLICAR UNA POLÍTICA D’AQUEST TIPUS: Flexibilitat en les jornades laborals dels treballadors, facilitant les següents possibilitats: • Elecció de l’horari • Jornada intensiva (treballar més hores uns determinats dies de • Reducció de la jornada per un la setmana a canvi d’una tarda salari proporcional lliure) • Jornada compartida (compartir una jornada completa entre dos treballadors) EMesures en s• AllargamQituacions excepcionals:ent de la baixa U• Temps sabàticmaternal/paternal/lactància • Vacances no pagades• Dies lliures • Més vacances a canvi d• Temps lliure per atenció als fills o salaripersones grans malaltes• Compatibilitat amb gestionspersonals (gestoria, agencies deviatges, etc.) Ie menys Treball des de casa • Oficines virtuals i tele/videoconferències per reduir els viatges Altres mesures de recolzament: • Creació de llars d’infants a les empreses pels fills • Sistemes de compensació flexible que ajudin al de treballadors treballador a gaudir de serveis que, per raons d’horari, no els és possible utilitzar. • Creació d’un centre a les empreses per a la cura de les persoVnes grans • Ajudes als empleats amb fills discapacitats• Informació sobre facilitats per a la cura Ide fills i • DCursos sobre orientació familiAar, atenció pre-natal, ancians (cerca de persones que en puguin tenir cura) etc.• Ajudes econòmiques o descomptes per llars d’infantsEl Parlament de Catalunya va aprovar el juliol de 2003 la Llei de suport a les famílies, en el marc de la qual s’inclou la promo-ció del reconeixement públic d’empresa familiarment responsable per a aquelles empreses que acreditin una especial sensibili-tat envers les mesures per a la conciliació de la vida familiar i social dels seus treballadors. 30 P R À C T I Q U E S D E R E S P O N S A B I L I TAT S O C I A L C O R P O R AT I VA LES EMPRESES I LA RESPONSAB I L I TAT SOC IAL CORPORAT IVA MEDI AMBIENT Protegir el medi ambient de l’impacte de les operacions és una responsabilitat bàsica. A més de les obligacions legals, les empreses tenen una gran responsabilitat en la pro- tecció del medi ambient, ja sigui directament o a través de la cadena de proveïdors. En general, la disminució del consum de recursos i de la generació de residus i emis- sions contaminants redueix l’impacte sobre el medi ambient. Així mateix, també pot representar un avantatge per l’empresa en termes de reducció de despeses i costos. En l’àmbit del medi ambient doncs, aquestes inversions resulten beneficioses per amb- dues parts, tant per les empreses com per l’entorn natural. El sector empresarial cada vegada més opta per la incorporació de sistemes volunta- ris per a la protecció del medi corroborant la importància que ha pres la gestió mediambiental en el món de les empreses. Analitzant les xifres sobre l’evolució en els últims anys del nombre d’empreses a Catalunya amb sistemes voluntaris per a la protecció del medi s’observa que: • Gairabé s’ha triplicat el nombre d’empreses amb etiquetes ecològiques • S’ha quadruplicat el nombre d’empreses amb sistemes de gestió ambiental (EMAS) i el nombre d’empreses amb ISO 14001 a Catalunya està per sobre de les 900 • EL nombre de productes amb distintiu de garantia de qualitat ambiental també ha augmentat en els últims anys Font: Direcció General de Qualitat Ambiental. www.gencat.net/mediamb/qamb/inici.htm P R À C T I Q U E S D E R E S P O N S A B I L I TAT S O C I A L C O R P O R AT I VA 31 LES EMPRESES I LA RESPONSAB I L I TAT SOC IAL CORPORAT IVA PRINCIPALS REPTES I ACTUACIONS EN L’ENTORN AMBIENTAL A continuació es descriuen els reptes relacionats amb l’aplicació d’estratègies i pràcti- ques de Responsabilitat Social Corporativa en l’entorn ambiental, en funció de les següents àrees d’aplicació: • Incorporació de l’ecoeficiència en la • Inclusió de pautes de bon govern rela- pràctica empresarial cionades amb el comportament ambien- Utilització de les millors tecnologies, tal en els codis de bon govern corpo-• en termes ambientals, disponibles ratiu • Implantació de sistemes de gestió • Comunicació transparent de la infor- ambiental (segons ISO 14001/EMAS) mació ambiental Prevenció de la contaminació i dismi- • Promoció del diàleg i la participació• nució del consum de recursos amb les parts interessades Utilització d’eines per a la identificació, • Internalització dels costos ambientals• avaluació i gestió del risc ambiental • Potenciació de l’ecodisseny • Foment de la compra verda BONES PRACTIQUES • Utilització de criteris ambientals en l’edificació i adap- • Mesura, avaluació i control sistemàtic de la informació tació de les instal·lacions (ús d’energies alternatives, i els processos de gestió ambiental. aprofitament de la llum solar, aïllament tèrmic, ús de • Informació adequada a clientsmaterials reciclats, gestió de runes, etc.) sobre la naturalesa i l’ús apropiat dels productes/ serveis subministrats. • Promoció i/o exigència de criteris ambientals a proveï- dors i subcontractistes. • Pla de formació i sensibilització per assegurar la pro- tecció del medi ambient en els llocs de treball. • Finançament, assessorament i/o recolzament a projec- tes i iniciatives educatives d’investigació Comunicació sobre la con- • de la informació i els resultats en matè- servació i millora de l’entorn ambiental. ria de medi ambient. Utilització de criteris ambientals en el transport i distri- • Aplicació de criteris ambientals en la selecció de pro- • bució de mercaderies veïdors.(mitjans de transport menys con- taminants, planificació de rutes, manteniment adequat • Aplicació de criteris ambientals en la fusió i adquisició de vehicles, etc.) d’empreses. 32 P R À C T I Q U E S D E R E S P O N S A B I L I TAT S O C I A L C O R P O R AT I VA LES EMPRESES I LA RESPONSAB I L I TAT SOC IAL CORPORAT IVA B EXEMPLES D’INICIATIVES RELLEVANTS BONES PRÀCTIQUES AMBIENTALS La divulgació de bones pràctiques i consells entre els treballadors és molt important per tal de fer un ús més racional i eficient dels recursos energètics, hídrics i mate- rials de què disposa o fa ús l’empresa (normalment les bones pràctiques ambientals .....van dirigides a l’estalvi de paper, energia i aigua i a la correcta gestió de residus). L’estalvi assolit es pot traduir en algun tipus de benefi- ci sociolaboral (no econòmic) que compensi l’esforç realitzat i apropi una mica més l’empresa a la persona que hi desenvolupa una determinada tasca. L’objectiu d’aquest actuació és doble: reduir el consum de recursos dins de l’empresa i, alhora, estendre les bones pràctiques més enllà de les parets físiques de l’empresa. Per a facilitar la tasca, les empreses poden implantar un Programa de Bones Pràctiques Ambientals. Què és? El Programa de Bones Pràctiques Ambientals és una eina per a permetre la integració de les bones pràctiques ambientals a l’empresa en la seva activitat quotidiana. • Quin és el seu objectiu? • Quins són els recursos disponibles? L’objectiu d’aquest Programa és aconseguir un canvi S’han editat una sèrie de materials específics per tal d’actitud del personal de l’empresa, emfatitzant que de donar suport a les indústries que posin en marxa hi ha una sèrie de modificacions en els hàbits labo- Programes de Bones Pràctiques Ambientals. rals, de fàcil aplicació i baix cost econòmic, que com- porten una millora de la qualitat ambiental i del Aquests materials es basen en 10 Bones Pràctiques balanç econòmic de l’empresa. El Programa es fona- Ambientals genèriques que són exemples d’actuacions menta en una formació continuada del personal de però no són, ni molt menys, les úniques a aplicar. l’empresa, peça clau per incloure les bones pràcti- Amb aquests materials es pretén presentar planti- ques en la seva activitat laboral diària. Aquest canvi lles que puguin ajudar a que cada empresa apliqui d’actitud i comportament ajudarà a millorar l’eficièn- les bones pràctiques ambientals que detecti com a cia de l’empresa, la seva gestió. necessàries. • Per on començar? Un programa de Bones Pràctiques Ambientals ha de ser, sobretot, realitzable i, per tant, s’ha de basar Si desitgeu iniciar i/o implantar un Programa de Bones Pràctiques Ambientals a la vostra empresa podeu obtenir més informació al en els mitjans existents i ha de partir del nivell de CENTRE PER L’EMPRESA I EL MEDI AMBIENT (c/París, 184, 3a. conscienciació ambiental actual de l’empresa. Planta – 08036 Barcelona –) www.gencat.net/mediamb/bpa/index.html En una correcta gestió ambiental, el Programa de Així mateix, també existeixen campanyes, iniciatives sectorials i Bones Pràctiques Ambientals ha de succeir-se res- altres publicacions que poden ser d’utilitat, com per exemple: pectant cada una de les etapes següents: Guies d’Educació Ambiental, editades per l’Ajuntament de Barcelona B1 Conèixer lOa situació actual en relació ambN el medi http://www.bcn.es/agenda21/pagines_noves/GuiesdEducacio.htmambient en cadascun dels àmbits de l’empresa. Manual de Bones Pràctiques Ambientals per a les empreses deComerç (Ajuntament de Barcelona)2 Identificar totes les bones pràctiques possibles i triar Manual de Bones Pràctiques per al Sector industrial del Plàstic, alquines es vol implantar en cadascun dels àmbits Sector Alimentari o al Sector del Vi i el Cava (Departament de MediAmbient) 3 Comunicar i formar en les bones pràctiques ambien- Campanya Catalunya Estalvia Aigua: Adopció de propostestals específicament a les persones o els col·lec- senzilles i recursos peEr reduir el consum innecessari d’aigua itius homogenis implicats de l’empresa. Avaluació millorar la seva qualitat. Informació a: Ecologistes en acciódels resultats del programa www.ecologistesenaccio-cat.pangea.org/temes/aigua/aiguas.htm 33 L’ANÀLISI DE CICLE DE VIDA L’Anàlisi de Cicle de Vida és una tècnica per a determinar els aspectes ambientals i impactes potencials associats a un producte: compilant un inventari de les entrades i sortides rellevants del sistema, avaluant els impactes ambientals potencials associats a aquestes entrades i sortides i interpretant els resultats de les fases d’inventari en relació amb els objectius de l’estudi (ISO 14040:1997). L’ aplicació d’aquesta eina aporta diversos beneficis i avantatges derivats de la disponibilitat d’informació detallada i de les característiques de tots els proces- sos i activitats, cosa que permet i facilita: • La identificació d’oportunitats de millora dels as- pectes ambientals dels productes o serveis • Una millor adaptació als canvis • La presa de decisions • La selecció d’indicadors ambientals rellevants per al seguiment i la redacció d’informes ambientals • El compliment de la legislació ambiental existent • La informació pública sobre les característiques ambientals de les activitats, productes i/o serveis • El marketing (reclamacions sobre matèries ambien- tals, esquemes d’ecoetiquetatge, declaracions ambientals, etc.) Per a la realització d’un estudi d’Anàlisi de Cicle de Vida existeixen actualment diverses normes de caràcter voluntari ISO 14040:1998 “Gestió ambiental, ACV, Principis i estructura” LCA-LCIA (Life Cycle Impact Assesment)” ISO 14041:1998 “Gestió ambiental, ACV, Definició de l’objectiu i ISO 14043:2000 “Environmental management abast i l’anàlisi d’inventari” LCA-LCIA (Life Cycle Interpretation)” ISO 14042:2000 “Environmental management Una vegada finalitzada l’anàlisi s’elaborarà un informe amb els resultats i es portarà a terme una revisió críti- ca dels mètodes i les dades utilitzades, de les interpretacions realitzades i l’informe final elaborat. Per a l’apli- cació de l’ACV existeixen diverses eines informàtiques: Simapro, Team, Eco-it, Ecoscan, Idemat, etc. Per obtenir més informació sobre aquesta eina podeu contactar amb la Xarxa temàtica catalana d’ACV a través de l’adreça de correu electrònic wmadgqa@correu.gencat.es, amb a l’Associació Espanyola per la Promoció del Desenvolupament d’ACV – APRODACV (T. 93 280 02 58, aprodacv@arrakis.es) o bé consultar les pàgines web següents: www.iso.org / www.gencat.net/mediamb/xarxaacv/acv.htm ECOETIQUETES Les etiquetes ecològiques o ecoetiquetes logotips, de quals s’inclou de forma cada vegada més generalitzada, caràcter voluntari, atorgats per un organisme oficial que la possessió d’una ecoetiqueta com a un criteri favorable ens indiquen que el producte o servei que les porta té a l’hora d’avaluar les empreses adjudicatàries. Per cada una baixa incidència ambiental i que, per tant, és més categoria de productes, s’estableixen uns determinats respectuós amb l’entorn que altres productes amb la criteris ecològics, basats en estudis científics dels mateixa funció. impactes ambientals d’aquests productes i serveis al Actualment, l’atorgament d’un distintiu d’aquest tipus llarg del seu cicle de vida. Els criteris tenen en compte és un clar avantatge competitiu i un valor afegit. La forma l’ús de matèries primeres, els consums d’aigua i ener- en què les administracions valoren aquest aspecte es gia, la contaminació de l’aigua, les emissions atmosfè- veu reflectit en els plecs dels concursos públics en els riques, la generació de residus, etc. Algunes ecoetiquetes reglamentades són les següents: 1 2 3 4 5 6 7 1. http://europa.eu.int/comm/environment/ecolabel/inde.htm, 2.www.gencat.net/mediamb/cqa/inici.htm, 3. www.aenor.es/certifica.htm, 4. www.fscoax.org, 5. www.energystar.gov, 6. www.blauer-engel.de, 7. www.sis.se 34 També podeu trobar informació sobre ecoetiquetes a nivell mundial a la pàgina web de GLOBAL ECOLABELLING NETWORK (www.gen.gr.jp), una organització internacional l’objectiu de la qual és millorar, promoure i desenvolupar l’ecoetiquetatge de productes i serveis arreu del món. SISTEMES DE GESTIÓ AMBIENTAL ISO 14001 I EMAS La norma ISO 14001 i l’EMAS (Sistema Comunitari de Gestió i Auditoria Ambiental o Eco-Management and Audit Scheme) són sistemes voluntaris de gestió ambiental que permeten a les organitzacions que els implan- ten avaluar i millorar el seu comportament ambiental i difondre la informació oportuna al públic i a d’altres parts interessades. Les etapes d’implantació d’un sistema de gestió ambiental segons ISO 14001 són les següents: • Política ambiental: definida per l’alta direcció. • Planificació: identificació i avaluació dels aspectes ambien- tals i dels requisits legals i establiment d’un programa amb els objectius i les fites a assolir. • Implantació i funcionament: desenvolupament de l’estructu- ra i les responsabilitats, de la formació i sensibilització, de la comunicació, de la documentació del sistema, del control operacional i dels plans d’emergència. • Comprovació i acció correctora: seguiment, mesura i audi- toria del sistema. • Revisió per la direcció del sistema periòdicament. Les empreses que vulguin certificar-se pel Reglament EMAS hauran de tenir en compte a més les consideracions següents: • Informació al públic a través de la realització d’una decla- ració ambiental. • Participació dels treballadors en la millora contínua del comportament ambiental. • Compliment de la legislació ambiental. • Millora del comportament ambiental a través de la utilit- zació d’indicadors ambientals que permetin comparar anualment la seva evolució. IAmb dataS de juny de 2004, a CataluOnya ja hi havia 151 empreses adherides a l’EMAS i 950 certificades perISO 14001.Les principals avantatges per a les organitzacions d’im- • Exempció dels controls periòdics per a les activitatsplantar un sistema de gestió ambiental són: de l’annex I i II.1 d’acord amb la Llei 3/1998 d’Inter-• Estalvi de costos a mitjà/llarg termini. venció Integral de l’Administració Ambiental (només• Millora de la imatge. a Catalunya)• Compliment de la legislació i millora de les relacionsamb l’Administració ambiental.Per mes informació es poden visitar les pàgines:www.iso.org / www.europa.eu.int/comm/environment/emas / ww1w.gencat.net/mediamb/emas/inici.h4tm P R À C T I Q U E S D E R E S P O N S A B I L I TAT S O C I A L C O R P O R AT I VA 35 LES EMPRESES I LA RESPONSAB I L I TAT SOC IAL CORPORAT IVA SOCIETAT I MERCAT Es pot entendre la Responsabilitat Corporativa en l’àmbit de la societat com la inversió de recursos econòmics, tècnics i/o humans destinada a projectes orientats a millorar les con- dicions de vida de les persones o col·lectius desfavorits de la comunitat on les empreses operen o dels països en vies de desenvolupament, ja sigui directament o bé a través de la cooperació amb entitats o fundacions sense ànim de lucre. No obstant, és molt important que l’empresa, a més d’invertir, s’involucri en la comunitat local en la que opera. Aquesta involucració està relacionada amb la responsabilitat sobre aspectes com l’aprenentatge, la salut i la seguretat de les persones que conformen la comunitat. L’acció social suposa una dedicació de recursos empresarial als més desfavorits. Aquesta acció social pot cobrir-se des de diferents aspectes: a través de donacions, amb produc- tes o serveis i a través de la col·laboració dels treballadors. El contacte regular i continu i l’oportunitat i facilitat de diàleg amb la societat són la clau perquè les empreses es sen- tin part de la societat i perquè la mateixa societat les accepti com a tal. Els aspectes de la Responsabilitat Social Corporativa referents al mercat tenen a veure amb les relacions amb proveïdors i subcontractistes, així com les qüestions relatives al pro- ducte i les relacions amb els clients. La responsabilitat vers el consumidors és un aspecte fonamental de la Responsabilitat Social Corporativa. En aquest sentit, les empreses han d’intentar oferir de manera eficaç, ètica i ecològica, els productes que els consumidors necessiten i desitgen. PRINCIPALS REPTES I ACTUACIONS EN L’ENTORN SOCIAL I DE MERCAT A continuació es descriuen els reptes relacionats amb l’aplicació d’estratègies i pràcti- ques de Responsabilitat Social Corporativa en l’àmbit social i de mercat, en funció de les següents àrees d’aplicació: • Assegurament de la salut i la seguretat • Establiment d’associacions amb organit- de la comunitat local. zacions o causes de la comunitat i de • Establiment de procediments per al dià- relacions de patrocini o participació dels leg obert i transparent amb les parts inte- empleats. ressades de la societat. • Inversió en els àmbits de recerca i des- • Participació i/o contribució en projectes envolupament de la comunitat local. de valor per la comunitat local (ex. pro- • Garantir la seguretat i la qualitat dels grames educatius, humanitaris, etc.) béns i serveis proporcionats. • Desenvolupament d’una política d’acció • Inversió socialment responsable social. Comunicació i informació pública dels • Facilitar l’accessibilitat als productes i ser- aspectes relacionats amb aquesta política. veis a tota la societat, i especialment als • Foment de l’empleabilitat i l’ocupació de grups més desfavorits. personal local i recolzament als joves a • Control i col·laboració amb els proveï- través d’activitats de formació. dors en l’aplicació de pràctiques de RSC • Informació al consumidor. • Satisfacció dels clients/consumidors. 36 P R À C T I Q U E S D E R E S P O N S A B I L I TAT S O C I A L C O R P O R AT I VA LES EMPRESES I LA RESPONSAB I L I TAT SOC IAL CORPORAT IVA BONES PRACTIQUES EN L’ENTORN DE MERCAT PELS CLIENTS • Realització d’estudis i anàlisis sistemàtiques de les ne- • Condicions i/o preus especials en els productes o ser- cessitats i expectatives dels clients. veis oferts a clients que pertanyin a grups desfavorits o • Servei d’atenció al client per donar resposta a reclama- especialment necessitats: gent gran, joves, discapaci- cions o consultes sobre incidències. És important rea- tats, famílies nombroses, immigrants, persones en situa- litzar una anàlisi posterior dels problemes per tal d’apli- ció de pobresa, organitzacions sense ànim de lucre, etc. car plans de millora. • Sistema de qualitat certificat segons ISO 9000. • Oficina del defensor del client com a figura indepen- dent, amb la finalitat de defensar i protegir els interes- sos i els drets dels clients (por instaurar-se en combi- nació amb el servei d’atenció al client). AMB PROVEÏDORS • Codi ètic amb proveïdors: desenvolupament d’un codi • Auditories verificades a proveïdors per tal de compro- que contempli principis com el respecte a la legalitat, la var el compliment del codi ètic exigit per l’empresa. fidelitat a la política de l’empresa, la integritat, la trans- • Fomentar les relacions comercials a llarg termini amb parència, la confidencialitat i la responsabilitat social. els proveïdors per tal de no crear una situació de des- • Programa de selecció de proveïdors que doni prioritat a incentivació en el compliment dels criteris ètics i moti- les organitzacions i empreses que tinguin una dedica- var la participació d’aquests en els projectes socials ció especial a grups desfavorits socialment (per exem- desenvolupats. ple, a aquelles que contractin persones desfavorides) i • Política de no acceptació de regals de Nadal de proveï- que no portin a terme accions considerades inaccepta- dors convidant-los a transferir el seu import a una ONG bles en l’àmbit de la responsabilitat social. Exemple: En o entitat benèfica. el marc de la campanya “Roba neta”, tenir en compte el distintiu dels productes tèxtils que assegura el com- pliment de les obligacions legals en matèria de drets sòcio-laborals. Informació a: Setem (www.ropalimpia.org) ALTRES • Sistema d’identificació dels grups d’interès de l’empre- • Tenir en compte els criteris ètics en les accions de mar- sa i de les seves expectatives (enquestes i estudis d’a- keting i publicitat. nàlisi). • Accions de cooperació empresarial per col·laborar en el • Política de diàleg amb els grups d’interès de l’empresa. desenvolupament del teixit empresarial de països i Una manera d’aconseguir aquest diàleg és a través de zones en desenvolupament (cooperació tecnològica, l’organització o la participació en fòrums. formativa, financera, comercial, etc.) P R À C T I Q U E S D E R E S P O N S A B I L I TAT S O C I A L C O R P O R AT I VA 37 LES EMPRESES I LA RESPONSAB I L I TAT SOC IAL CORPORAT IVA BONES PRACTIQUES EN L’ENTORN DE LA SOCIETAT DONATIUS I ACCIÓ A TRAVÉS DE PRODUCTES I SERVEIS • Realització o finançament d’investigacions sobre temes socials. • Investigació i innovació en productes/serveis dirigits a grups desfavorits (Ex. desenvolupament de noves tecno- • Premis a ONGs o entitats benèfiques. logies que facilitin i millorin la qualitat de vida de per- • Beques o premis a estudiants. sones amb discapacitats físiques). • Patrocini o organització d’iniciatives de conservació del • Destinació d’un percentatge de la facturació a acció social. patrimoni local i de recolzament i difusió de l’art i la cul- • Donació o cessió d’actius usats (mobiliari, equips d’in- tura (concursos, premis, concerts, cursos, exposicions, formàtica, etc.) a ONGs o entitats benèfiques o ús d’in- publicacions, etc.). frastructures per a la realització d’activitats benèfiques • Col·laboració en l’organització de conferències i semi- (per exemple, utilització de la flota de vehicles de dis- naris sobre temes socials. tribució de mercaderies per al transport de medicines o materials d’ajuda humanitària). • Cessió de l’ús del nom d’una ONG per a una marca, pro- ducte o servei, de manera que l’empresa paga a l’ONG • Patrocini d’actes, campanyes de publicitat, accions de una part dels beneficis econòmics obtinguts per la seva sensibilització i publicacions d’ONGs o institucions de comercialització. rellevància pública. • Organització d’actes (festes, competicions esportives, etc.) per recaptar fons per entitats benèfiques. En col·laboració amb clients • Reserva d’espai en publicacions o instal·lacions/infrastructures • Convidar als consumidors a col·laborar amb una determinada per sensibilitzar i facilitar la col·laboració dels clients en causa a través de l’adquisició dels productes. Una part causes especials. de l’import del producte es destinarà a aquesta causa. En col·laboració amb els treballadors • Recolzament de les iniciatives procedents dels empleats per • Programa voluntari de descompte directe d’una part del col·laborar amb ONGs o projectes socials. salari per donatius a entitats benèfiques. • Foment del voluntariat entre els treballadors (veure apar- • Igualació dels donatius econòmics dels treballadors (ex. per tat específic). cada Euro donVat pels treballadors l’empresOa dóna tambéun Euro). 38 P R À C T I Q U E S D E R E S P O N S A B I L I TAT S O C I A L C O R P O R AT I VA LES EMPRESES I LA RESPONSAB I L I TAT SOC IAL CORPORAT IVA EXEMPLES D’INICIATIVES RELLEVANTS PROMOCIÓ DEL VOLUNTARIAT ENTRE TREBALLADORS Totes les empreses i organitzacions tenen un impacte sobre la comunitat en què operen. Incentivar el volunta- riat entre els treballadors és una alternativa de què disposen les empreses per involucrar-se i col·laborar amb la comunitat local. L’experiència i el temps de les persones per donar suport a projectes de valor per la societat poden ser més efectius que els donatius econòmics. ELS BENEFICIS OBTINGUTS NO SÓN NOMÉS PER A LA SOCIETAT, SINÓ QUE LES EMPRESES TAMBÉ HI SURTEN GUANYANT: • Millora de la imatge pública: els clients, el potencial de reclutament i la població local veuran l’empresa com a socialment responsable i constructiva. • Incrementa el compromís i la motivació dels empleats: el voluntariat reforça l’esperit d’equip i les bones relacions. • Millora de les habilitats dels treballadors: a través del voluntariat els treballadors desenvolupen i practiquen un ventall més ampli d’habilitats (treball en equip, lideratge, presa de decisions i comunicació). • Augment dels nivells de reclutament i retenció: el voluntariat de treballadors crea una cultura positiva. • Innovació: el voluntariat pot permetre l’accés a xarxes i associacions locals, a percepcions i problemes que poden proporcionar informació a les decisions de gestió i contribuir a la innovació. Per a assegurar l’èxit del desenvolupament d’un programa de voluntariat entre els treballadors es poden portar a terme les tasques següents: • Redacció d’una política de voluntariat a través de la qual es demostri l’existència del suport per part de la direcció, assegurant que tothom en tingui coneixement i a la vegada conferint seriositat al programa. • Consulta a associacions locals per tenir en compte també els objectius de la ciutadania a altres organitzacions/empreses que hagin iniciat una experiència d’aquest tipus. • Consulta als treballadors per assegurar l’èxit del programa. És essencial que els treballadors estiguin involucrats en tot moment amb l’aportació d’idees i l’organització de les activitats. • Reconeixement de l’esforç dels treballadors a través de premis, actes, articles en revistes, agraïment i reconei- xement personal, etc. OL• Creació d’un centre de cUapacitació per millorar la formació dels voluntaris• Creació d’un portal d’intranet per promoure el voluntariat• Assegurament del lloc de treball dels treballadors que deNsitgin oferir-se com a voluntaris en organitzacions externes(a través d’excedències, permisos sense sou, etc.)Per a més informació sobre iniciatives per promocionar i facilitar el voluntariat i associacionisme entre els treballadors podeu contactar amb:INCAVOL (Institut Català del Voluntariat), T. 900 300 500, www.voluntariat.org / www.xarxanet.orgFEDERACIÓ CATALANA DEL VOLUNTARIAT SOCIAL; T. 93 458 99 06; www.federacio.net/catBARCELONA VOLUNTÀRIA, www.barcelonavoluntaria.org TA P R À C T I Q U E S D E R E S P O N S A B I L I TAT S O C I A L C O R P O R AT I VA 39 LES EMPRESES I LA RESPONSAB I L I TAT SOC IAL CORPORAT IVA FUNDACIONS EMPRESARIALS Una de les possibilitats de portar a terme accions socials és a través de la creació d’una Fundació en el sí de l’empresa. Actualment ja existeixen moltes iniciatives d’aquest tipus en empreses que han creat Fundacions amb objec- tius diversos com l’ajuda a persones discapacitades, el desenvolupament econòmic, social i cultural de zones subdesenvolupades, ajudes a la infància i l’educació, la protecció del medi ambient, els serveis a les classes socials amb pocs recursos, la promoció de les arts i les ciències, etc. A continuació s’aporta informació orientativa que pot ser d’utilitat per a una empresa que desitgi crear una fun- dació amb finalitats socials i de la legislació que regula els aspectes fiscals corresponents. QUÈ ÉS UNA FUNDACIÓ? Les fundacions privades són entitats sense afany de lucre, constituïdes per la manifestació de voluntat de les persones físiques o jurídiques que en són les fundadores, mitjançant l’afecció d’uns béns o d’uns drets de realització a finalitats que han de ser lícites i d’interès general. Les seves activitats han de beneficiar col·lec- tius genèrics de persones. Poden constituir-les les persones físiques i les persones jurídiques públiques o privades. Quins són els tràmits per a la inscripció de la constitució d’una Fundació? 1 Sol·licitud 3 Certificat de l’acord el patronat 2 Escriptura pública de la carta fundacional amb el 4 Acceptació dels càrrecs de patró contingut següent: Dades personals dels fundadors 5 Autoliquidació de l’impost de transmissions patrimonials• i actes jurídics documentats (s’ha de tramitar a les • Voluntat de fundar delegacions territorials del Departament d’Eco- • Descripció de la dotació inicial d’acord amb la natu- nomia i Finances) ralesa dels béns, la seva pertinença i la seva valo- ració, si no és en diners EM• Designació de les persones que han de constituirel primer patronat• Estatuts, que han d’incloure: denominació de l’en-titat, durada, finalitats, domicili, regles bàsiquesper a l’aplicació de recursos, regles bàsiques perdeterminar-ne els beneficiaris, regulació delpatronat, regulació dels altres òrgans de la fun-dació i les funcions o les facultats que han d’as-sumir i previsió de la destinació dels béns i elsdrets sobrants, en cas d’extincPió. RE Quina és la legislació aplicable? La principal normativa reguladora és la Llei 5/2001, de 2 de maig, de fundacions (DOGC núm.3388, de 15 de maig de 2001). També cal destacar el recent Decret 43/2003, de 20 de febrer, pel qual s’aprova el Pla de Comptabilitat de les Fundacions privades (DOGC núm.3833, de 28 de febrer de 2003). Podeu trobar més informació a: www.gencat.net/justicia/dgdej/funda.htm (Departament de Justícia i Interior) www.ccfundacions.org (Coordinadora Catalana de Fundacions) Si el que desitgeu és portar a terme una col·laboració (aportació econòmica o de recursos, patrocini o mecenatge) amb alguna Fundació ja existent, podeu consultar el llistat de les fundacions de Catalunya en aquestes mateixes pàgines web 40 P R À C T I Q U E S D E R E S P O N S A B I L I TAT S O C I A L C O R P O R AT I VA LES EMPRESES I LA RESPONSAB I L I TAT SOC IAL CORPORAT IVA EL COMERÇ JUST El Comerç Just és una alternativa de comerç que busca aconseguir unes relacions comercials més equitatives entre els països desenvolupats i els països del Tercer Món. EL COMERÇ JUST TÉ EN COMPTE VALORS ÈTICS I AMBIENTALS, ENFRONT DELS CRITERIS EXCLUSIVAMENT ECONÒMICS DEL COMERÇ TRADICIONAL I ES BASA EN ELS SEGÜENTS PRINCIPIS: • Preu just que cobreix el cost de producció dels articles • Retribució digna pel treball • Respecte als drets humans i laborals • Erradicació de l’explotació infantil • Beneficis socials per les comunitats productores • Respecte pel medi ambient Les empreses poden contribuir amb aquesta iniciativa adquirint i consumint productes de Comerç Just o bé col·laborant amb les campanyes i iniciatives existents.Un exemple d’aquestes campanyes és la següent: SOS Cafè / El Bon Cafè / GràJust: Consum de “cafè just”. En el cas de les empreses, per exemple, a través de les màquines automàtiques de cafè dels llocs de treball. Informació a: SETEM, Cooperació o Xarxa de Consum Solidari. L’any 2002 ja hi havia 44 empreses catalanes de màquines (vending) que utilitzaven cafè de Comerç Just. E Per obtenir informació sobre campanyes i punts de venda de productes del Comerç Just podeuposar-vos en contacte amb:SETEM: 93 441 53 3c/Bisbe Laguarda, 4 08001 Barcelona www.setem.org/catalunyaCOOPERACCIÓ: 93 318 34 25c/ Sant Honorat, 7 pral. 08002 Barcelona COwww.cooperaccio.orgINTERMÓN-OXFAM: 93 482 07 00c/Roger de Llúria, 1508010 Barcelona www.intermonoxfam.orgSODEPAU: 93 268 22 02c/Avinyó, 29, baixos08002 Barcelona www.sodepau.orgALTERNATIVA-3: 93 786 93 79. Ctra. De Castellar, 526 08227 TerrassaM www.alternativa3.comXARXA DE CONSUM SOLIDARI: 93 268 22 02. ER c/ Avinyó, 29, baixos – 08002 Barcelona www.pangea.org/xarxaconsum P R À C T I Q U E S D E R E S P O N S A B I L I TAT S O C I A L C O R P O R AT I VA 41 LES EMPRESES I LA RESPONSAB I L I TAT SOC IAL CORPORAT IVA LA INVERSIÓ SOCIALMENT RESPONSABLE (ISR) La inversió socialment responsable té en compte, a més dels objectius purament econòmics, objectius ètics, ambientals i socials. ELS FONS D’INVERSIÓ SOCIAL Un Fons d’Inversió Social es caracteritza per invertir únicament en empreses que compleixen uns determi- nats requisits pel que fa a la seva actuació ètica, social o ambiental. Les empreses que poden ser objectiu d’inversió en aquests tipus de fons es seleccionen a través d’estudis i avaluacions en funció d’uns determinats criteris: d’una banda es rebutgen aquelles empreses o organitza- cions que porten a terme una actuació social considerada inacceptable (per exemple, aquelles que produei- xen armes, energia nuclear, tabac o aquelles que discriminen als empleats per condicions ètniques, etc.) i d’altra es valoren positivament aquelles que porten a terme activitats que milloren la qualitat de vida de la societat, és a dir, que realitzen actuacions en l’àmbit de la responsabilitat social. A nivell estatal, existeixen 31 Institucions d’Inversió Col·lectiva (IIC) d’aquest tipus registrades a la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV), de les quals 5 són IIC que no realitzen preselecció de la cartera a partir de criteris del ISR, sinó que destinen un percentatge de la seva comissió de gestió a organitzacions socials o projectes socials (ICC solidaries). IIC socialment responsables IIC socialment responsables IIC solidaries registrades a la CNMV registrades a la CNMV, gestionades registrades a la CNMV no domi- gestionades i domiciliades a i domiciliades a Espanya ciliades ni gestionades a Espanya Espanya Ahorro Corporación Arco Iris, FIM ABN AMRO Funds - Socially Bankinter Solidaridad, FIM Responsible BBVA Extra 5 II Garantizado, FIM Equity Fund BBVA Solidaridad, FIM BNP Paribas Fondo de Solidaridad, Aviva Funds - European Socially Caixa Catalunya Solidari, FIMFIM Responsible Equity Fund El Monte Fondo Solidario, FIM DWS Ecoinvest, FIM Axa World Fund Development Debt Fondespaña Catedrales, FIM Foncaixa Cooperación, FIM Axa World Funds II European Fondo Solidario Pro UNICEF, FIM Socially Morgan Stanley Fondo Ético, FIM Responsible Equities (6) Renta 4 Ecofondo, FIM Crédit Suisse Equity Fund (Lux)Global Santander Central Hispano Sustainabillity Responsabilidad FIM Dexia Equities L World Welfare Santander Central Hispano Fortis L Fund Equity Socially Solidaridad FIM Responsible Urquijo Cooperación, SIMCAV EuIropeING (L) Invest Sustainable GrowthUrquijo Inversión Solidaria, FIM FundMellon European EthSical IndexTrackerPictet Funds - Sustainable EquitiesEuropePionner Funds - GlobalEnvironmental & EthicalUnisector: Nature Tech R Font: Instituto Persona, Empresa y Sociedad, Observatorio de la Inversión Socialmente Responsable en España, 2003. www.esade.es 42 P R À C T I Q U E S D E R E S P O N S A B I L I TAT S O C I A L C O R P O R AT I VA LES EMPRESES I LA RESPONSAB I L I TAT SOC IAL CORPORAT IVA ELS ÍNDEXS D’INVERSIÓ SOCIAL – UNA NOVA MANERA DE VALORAR LES EMPRESES D’altra banda, cada vegada més empreses estan demostrant el seu interès en estar valo- rades en els principals índexs financers socialment responsables, especialment en el Dow Jones Sustainability Index o el FTSE4Good. Alguns dels instruments exposats en el present document, són exemples d’eines per tal d’obtenir valoracions de la responsabilitat social empresarial: l’elaboració d’una memòria de sostenibilitat segons Global Reporting Inititive (GRI), l’adhesió al Global Compact de les Nacions Unides, etc. També s’obtenen valoracions a través de la cumplimentació de qüestionaris remesos per les Institucions d’Inversions Col·lectives (ICC) socialment responsables. Actualment, els princIpals índexs d’inversió social són els següents: DJSI STOXX FTSE4GoodTMEurope50 ESI Global CALVINTM DJSI Euro STOXX FTSE4GoodTMGlobal100KLD LCSI ESI Americas KLD BMSI DJSI World FTSE4GoodTMUK50 ESI Europe KLD DSI FTSE4GoodTMUS100 ESI Asia Pacific INPodeu trobar més informació sobre la inversió socialment responsable a les següents pàgines web: www.eurosif.orgwww.eiris.orgwww.sirigroup.orgwww.sri-in-progress.comwww.socialinvest.orgwww.socialinvestment.cawww.uksif.orgwww.asria.orgwww.kld.comwww.irrc.orgwww.sustainable-index.com VER www.fets.org www.esade.edu SO(Institute for the Individual, Corporations and Society-IPES) i també a Oikocredit, Coop57,Fundació Un Sol Món, FiCdem i Acció Solidària Contra l’Atur.IA P R À C T I Q U E S D E R E S P O N S A B I L I TAT S O C I A L C O R P O R AT I VA 43 LES EMPRESES I LA RESPONSAB I L I TAT SOC IAL CORPORAT IVA LES EMPRESES I EL COMPROMÍS CIUTADÀ PER A LA SOSTENIBILITAT (AGENDA 21) 12 Un dels objectius de l’Agenda 21 de Barcelona és el de “Potenciar l’activitat econòmica orientada cap a un des- envolupament sostenible”. En aquest marc d’actuació, existeix la possibilitat de que empreses i organitzacions, a més dels ciutadans individuals, signin el Compromís Ciutadà per a la Sostenibilitat. El Compromís Ciutadà per la Sostenibilitat, aprovat el 9 de juliol de 2002, ha estat establert col·lectivament i sota el lideratge del Consell Municipal de Medi Ambient i Sostenibilitat. Aquest ha estat un procés de participació obert a tota la ciutadania i el Compromís és una culminació de quatre anys de treball per diagnosticar, fer propostes i construir consens sobre els principals objec- tius per avançar cap a una ciutat més sostenible. Actualment, més de 50 empreses i de tres-centes organitzacions ja l’han signat. Amb aquest acte s’han compromès a elaborar plans d’acció voluntaris per contri- buir als objectius compartits. La xarxa de signants del Compromís Ciutadà per la Sostenibilitat compta amb diver- sos recursos de suport per al desenvolupament del seu pla d’acció: sistema d’indi- cadors, butlletí electrònic (Info 21), Guia metodològica, Fitxes de bones pràctiques, assessorament i suport, esmorzars d’Acció 21, programa de formació, premis Acció 21, etc. Les empreses que desitgin signar el Compromís Ciutadà per a la Sostenibilitat poden trobar informació al respecte a la pàgina web www.bcn.es/agenda21 o posant-se en contacte amb: Secretaria de l’Agenda 21 Nil Fabra, 20 Centre de Recursos Barcelona Sostenible Tel. 93 237 47 43 Fax 93 237 08 94 agenda21@mail.bcn.es “Solucions socioambientals i solucions productives. La ciutat és un espai de pro- ducció i de relació, no només un espai de residència. No es poden dissociar les solucions ambientals i socials dels plantejaments econòmics. La producció, sigui de béns o de serveis, és la raó de ser de la ciutat. Vivim junts per produir i bescan- viar. Per això la ciutat ha de ser compacta, però també per això ha de ser vivible. La sostenibilitat urbana comença per la consolidació sostenible del sistema pro- ductiu, sense el qual la ciutat esdevindria un decorat inconsistent.” El Compromís Ciutadà per a la Sostenibilitat [Agenda 21 de Barcelona] 12 Objectiu 8 del Compromís Ciutadà per a la Sostenibilitat (Agenda 21 de Barcelona) 44 WEBS D’INTERÈS Principals organitzacions i entitats relacionades amb la RSC Inversió socialment responsable, Índexs bursàtils i ratings de RSC • World Business Council for Sustainable • Sustainable Investment Research International Development-WBCS Group (SiRi Group) www.wbcsd.ch www.sirigroup.org • Organització de les Nacions Unides (ONU) • Ethical Investment Research Service (EIRiS) www.un.org www.eiris.org • Comissió de la Unió Europea • Eurosif http://europa.eu.int www.eurosif.org • CSR Europa • SRI World www.csreurope.org www.sriworld.com • Global Reporting Iniciative-GRI • FTSE4GOOD Index Series www.globalreporting.org www.ftse4good.com • Organització per la Cooperació i el • Calvert Social Index Desenvolupament Econòmic (OCDE) www.calvert.com www.ocde.org • KLD Social Index • World Economic Forum www.kld.com www.weforum.org • Domini 400 Social Index • European Business Forum www.domini.com www.ebfonline.com • Dow Jones Sustainability Index • Fòrum Reputació corporativa www.djsgi.com www.reputacioncorporativa.org • Ethibel Sustainability Indexes • Organització de les Nacions Unides pel www.sas.be Desenvolupament Industrial (UNIDO) www.unido.org • Sustainable Asset Management www.samgroup.com • Business for Social Responsability www.bsr.org • KLD Research & Analitics www.kld.com • Portal en castellà del Pacte Mundial de Nacions Unides www.pactomundial.org PER A MÉS INFORMACIÓ • Europa Press RSC • Foment del Treball Nacional http://www.europapress.es/europa2003/noticias.aspx www.foment.com • Organització Internacional del Treball (OIT) • PIMEC-SEFES www.oit.org www.pimecsefes.com • Associació Espanyola de Comptabilitat i • Departament de Medi Ambient Administració (AECA) de la Generalitat de Catalunya www.aeca.es www.gencat.net/mediamb • Institut Persona, Empresa i Societat (IPES) • PricewaterhouseCoopers www.esade.es www.pwc.com 45 c Ajuntament de Barcelona, 2005 Disseny Gràfic Sector de Serveis Urbans i Medi Ambient Gauss Ambiental Direcció d’Educació Ambiental Fotografia Direcció de la Publicació: Oriol Vila Mª Luz Castilla, PricewaterhouseCoopers Impremta: Contingut i Redacció: Imatge i Producció Editorial Municipal Mar Campanero i Irma Ventayol, PricewaterhouseCoopers Imprés en paper reciclat 100% Per qualsevol informació sobre les guies d’educació ambiental: CENTRE DE RECURSOS BARCELONA SOSTENIBLE Nil Fabra, 20 Barcelona 08012 www.bcn.es/agenda21/crbs recursos@mail.es D.L. B-44.131-2005