Els darrers anys, les platges de Barcelona han esdevingut un dels principals espais públics
de la nostra ciutat, amb unes característiques singulars que el fan especialment atractiu.
Les platges constitueixen un gran espai a l’aire lliure on podem prendre contacte amb
l’aigua del mar, amb el sol i amb la sorra, i on a més ens podem iniciar en el coneixement
de la fauna marina. Tot això és possible a Barcelona, en unes platges que tenim molt a prop
de casa i de les quals podem gaudir tot l’any.
Actualment, a les nostres platges s’hi desenvolupen tota mena d’activitats de lleure, fet
que les converteix en un medi privilegiat per al gaudi de la convivència.
La relació de Barcelona amb el mar, però, ha anat canviant al llarg de la història. El mar
ha ajudat molt a fer de la nostra ciutat un lloc obert, en el qual s’han barrejat pobles i
cultures des de l’antiguitat. La ciutat medieval i moderna va establir àmplies relacions
comercials a través del mar i, amb el temps, van anar apareixent les necessitats d’acos-
tar-s’hi, més enllà de les activitats mercantils al port i de les tasques de pesca. Els barce-
lonins es van anar afeccionant cada cop més als banys de mar, a les curses de natació, 
a les competicions nàutiques... La recuperació del Front Marítim de la ciutat, iniciada als
anys vuitanta del segle passat, ha significat un canvi històric i ha contribuït a integrar les
platges a la nostra vida quotidiana.
Aquesta guia vol ajudar a conèixer més en profunditat el nostre litoral com a espai natural,
i també la seva història, que tots puguem gaudir-ne i tenir-ne cura. Les platges són un
recurs per al nostre lleure, però també hem de conèixer els seus valors paisatgístics, his-
tòrics i naturals per saber com les hem de millorar i conservar per als futurs ciutadans.
Molts dels objectius de l’Agenda 21 de Barcelona tenen relació amb un compromís ferm
amb la qualitat de les platges. És una tasca de tots implicar-nos en l’assoliment d’aquests
objectius i possibilitar, així, que ara i sempre puguin continuar essent un espai natural
per a tothom.
Joan Clos Imma Mayol
Alcalde de Barcelona Tercera Tinent d’Alcalde
 
Les platges: molt més que un paisatge
LA PLATJA
L’origen de les platges
Caminant per la platja 
La vida a la platja
BARCELONA I EL MAR
Barcelona, entre el mar i la terra 
Montjuïc: una illa, o una muntanya?
LES PLATGES: MOLT MÉS QUE UN PAISATGE Des de Portbou, al nord, fins a Alcanar,
Retalls d’història d’un mar i d’unes platges Del litoral català, 280 km són de platges; platges de palets, de còdols, de sorra, platges al migdia, 72 municipis s’arrengleren 
fondals i platges seques, platges obertes, arrecerades, artificials, platjoles, arenals... se en els aproximadament 600 Km de la
Malgrat tot, sempre, el mar costa catalana. En aquesta franja litoral,
succeeixen en una gran diversitat d’espais litorals que davallen suaument cap a mar i
que significa tan sols un 7% del territori,
modelen una gran varietat de paisatges.
hi resideix pràcticament la meitat de la
Aquestes escenografies variades, com tots els paisatges, no són tan sols un camp visual, població (més de tres milions d’habitants),
EL PORT més o menys bonic, uns indrets determinats, susceptibles de ser valorats subjectivament concentrats, en bona part, a l’àrea de
segons qui  els interpreta o segons l’ús que se’ls atorga; geogràficament són una porció Barcelona. És per tant una zona 
El port de Barcelona del territori caracteritzada i definida per una interrelació dinàmica, i per tant mutable, densament poblada – uns cinc habitants
d’elements geogràfics diferenciats. En el disseny i en la pròpia vida de les platges hi han per metre lineal de costa – i urbanitzada,
intervingut i hi intervenen un seguit de factors naturals i d’altres com a conseqüència que a més acull bona part dels  milions de
LES NOSTRES PLATGES, AVUI de l’acció humana que es relacionen entre si en una complexa i inestable dinàmica. turistes que anualment visiten Catalunya.
A la platja, hi anem per prendre el sol, per banyar-nos, per jugar, per pescar... Hi ha qui les Però el litoral, ambientalment, és també
La transformació urbanística del litoral de llevant prefereix de sorra fina i poca fondària, hi ha qui tria llocs feréstecs encerclats de rocam i la zona d’influències i intercanvis entre
el medi marí i el terrestre; una zona de
penya-segats, hi ha també persones que fan la selecció segons la facilitat d’accés i la
La recuperació del front litoral del Besòs transició i delicat equilibri entre un
disponibilitat de serveis... En tot cas, en els mesos de calor les platges es converteixen en
medi natural com és el mar i un medi
Les platges de Barcelona uns espais d’ús massiu on es realitzen múltiples i diverses activitats. Gaudim de les platges. fortament humanitzat com és aquí la
Però aquesta utilització i aquest gaudi sovint són aliens a una coneixença d’aquests terra. Un espai d’interactivitat entre
A poc a poc, torna la vida particulars i delicats paisatges. natura i cultura del qual en destaquen
Les platges de Barcelona són un valuós patrimoni col·lectiu de la ciutat, herència d’una uns paisatges que simbolitzen molt bé
Com es malmeten el mar i les platges: llarga història. Conèixer aquesta història i saber interpretar la platja, la seva dinàmica, aquesta interacció: les platges.
algunes causes i algunes consideracions la seva condició d’espai litoral, de frontera entre el mar i la terra, ens pot oferir, com a
ciutadans, la possibilitat d’establir un nou lligam amb les nostres platges que anirà molt
Reflexions vora mar més enllà de la seva simple utilització com a espai temporal per al lleure i l’esbarjo;
Què podem fer? una nova relació que ens pot ajudar a establir renovades formes de participació i com-
promís amb el futur i millora ambiental no tan sols de la ciutat, sinó també del medi
natural que l’acull i l’envolta.
5 · GUIA DE LES PLATGES I EL LITORAL DE BARCELONA 
 
LA PLATJA
“provarem d’alçar en la sorra
el palau perillós dels nostres somnis”
Salvador Espriu
L’ORIGEN DE LES PLATGES ...
UNA LLARGA HISTÒRIA En determinades zones litorals, a poca
Identifiquem el nostre concepte de platja amb un espai riberenc format per l’acumulació de fondària i disposades paral·lelament a
sorra que davalla mansament fins a l’aigua. Però no sempre aquesta sorra és de la mateixa la línia de la costa, trobem barres de
grandària i fins i tot, a vegades és substituïda per còdols o palets de riera. Ens hem pre- sorra submergida – també anomenades
guntat mai d’on provenen aquests materials? Per què són diferents, segons els indrets? barreres-. Aquestes barres, a més de
mitigar l’efecte de les ones, són també
Les platges estan formades per materials detrítics, és a dir per materials resultants, per
una reserva de sorra que possibilita el
causa de l’erosió, de l’esmicolament de pedres i roques. procés de regeneració natural de la
Per entendre l’origen de les platges hem de fer un esforç per anar molt més enllà de la platja. L’extracció de sorra d’aquestes
nostra escala temporal. De fet, sovint ens hauríem de remuntar milers i milers d’anys enrere. barres, per a la regeneració artificial 
Els rius, i tots els corrents d’aigua en general (torrents, rieres...) en el seu decurs des de de platges, interfereix negativament 
les muntanyes fins al mar, en els trams del seu curs alt, amb la seva força, erosionen el en aquest procés natural.      
terreny, el desgasten. En arribar a la plana, quan el pendent se suavitza, segueixen erosionant,
però principalment transporten els materials erosionats. Finalment, en el seu camí cap al
mar i en la mateixa línia de mar, on el desnivell és mínim, com si estiguessin cansats
d’aquesta feixuga feina, dipositen aquests materials sedimentaris i es van formant les
platges. És per això que hi ha platges de sorres tan diferents. Depèn del terreny, de la
roca que ha erosionat, que ha desgastat, que ha esmicolat cada riu. I tot aquest procés
és una qüestió de temps, de molt de temps. En les àrees d’influència de la Tordera, de les
rieres del Maresme i del Besòs, per exemple, les sorres de les platges són de grans gruixuts,
formats per quars, feldespats i mica. Això s’explica per la composició fonamentalment
granítica dels relleus del rerepaís en aquesta zona. En canvi, a les platges del Llobregat,
com a conseqüència de les característiques geològiques de la seva conca, els grans de
sorra són més fins, el seu color és més fosc –elements ferruginosos i orgànics– i són més
rics en carbonats.
UNS PAISATGES CANVIANTS
Vora mar, aquests materials dipositats es veuen sotmesos a un altre procés igualment intens:
la força del mar que, de la mateixa manera que els rius però amb diferents armes, remou,
erosiona i transforma el paisatge.
El mar recull l’energia del vent i la trasllada a través de les ones fins a la costa. Allí, sovint
desferma tot el seu descomunal poder envestint la terra i la platja que protegeix aquesta
terra. I com a conseqüència d’aquest embat, a voltes continuat i constant, i a voltes puntual
i més embravit, la terra s’erosiona, la platja s’aprima. Però si una platja s’amagreix, una
altra, tard o d’hora, s’engreixa alimentada per la sorra que el mar, en èpoques de calma va
aportant de forma continuada. Aquesta aportació és possible perquè l’energia de l’ona, quan
toca fons, en arribar a la platja, és superior al reflux de l’aigua en el seu retorn cap a mar.
Perquè les platges no són sinó uns sistemes en equilibri dinàmic, on concorren agents que
les alimenten (aportació directa de sediments del continent, i indirectes a través de
l’acció marina) i agents que les afebleixen o les remodelen (les ones, els corrents, els canvis
7 · GUIA DE LES PLATGES I EL LITORAL DE BARCELONA 
 
CAMINANT PER LA PLATJA   
de nivell...). Uns sistemes capaços d’emmotllar-se, amb extraordinària facilitat, a les pressions Una platja, a primer cop d’ull, pot aparèixer com un paisatge més o menys homogeni. 
ambientals a què es veuen sotmesos. A cada modificació, la platja respon i varia les seves No obstant això, no és així. La grandària dels materials sedimentaris que la formen, per
característiques (pendent, amplada...) exemple. Els més grans acostumen a trobar-se en la part alta de la platja i a mesura que
D’aquesta manera, fruit d’una dinàmica natural, en el transcurs del temps les platges s’han ens acostem a mar es van fent més petits o fins. La humitat també varia. En la seva
format i transformat: uns paisatges canviants que recobreixen la roca mare i que, gràcies superfície la sorra presenta un nivell nul d’humitat. Però les capes inferiors, progressiva-
a la seva capacitat d’adaptació als canvis, són els millors protectors de la costa. ment, són més molles, i així que ens apropem al rompent, trobarem mostres d’aquesta
Aquestes transformacions en el paisatge poden esdevenir-se en breus períodes de temps. humitat a menys fondària. Però l’element definitiu que trenca aquesta aparent uniformi-
A les costes del litoral de Barcelona, per exemple, una forta llevantada pot fer variar tat el trobem quan arribem al mar. Més enllà del trencant, sota l’aigua, la platja s’allarga
espectacularment, en qüestió d’hores, la superfície, el volum, el pendent o els mateixos configurant un món nou, absolutament diferent.
trams d’una platja, fins i tot fer-la desaparèixer. En realitat podríem parlar de dues grans parts de la platja: la platja emergida i la platja
submergida. 
MENYS SORRA, MÉS FORMIGÓ...
Hi ha altres factors però que poden modificar aquests paisatges. Factors que actuen a LA PLATJA EMERGIDA
més llarg termini i que sovint estan relacionats, directament o indirectament, amb inter- Avui dia la franja costanera està gairebé totalment urbanitzada. Edificacions i infraes-
vencions humanes. Qualsevol acció que faci incrementar o disminuir l’aportació de sedi- tructures de tota mena limiten o envaeixen la pròpia platja. Tan sols petits reductes,
ments per part del riu, o qualsevol actuació que alteri o impedeixi els moviments naturals més o menys alterats, poden ajudar a imaginar com serien les platges, si rere seu o en la
de sorra ocasionats pel mar, incideixen en la dinàmica de formació i transformació de les mateixa platja no s’hagués intervingut com s’ha fet. Un dels espais que més ha patit les
platges. Dues problemàtiques concretes i actuals, prou generalitzades, associades a aquests conseqüències de l’intens procés d’urbanització de la franja litoral és el rereplatja i en
tipus d’incidències fan referència a la disminució de la quantitat de sediments d’origen concret l’ecosistema dunar. 
fluvial que arriben al mar (ocupació de la franja litoral, explotació dels recursos detrítics Les dunes són acumulacions de sorra formades pel vent. A Catalunya, a diferència d’altres
i la seva retenció en els embassaments...) i la construcció de les barreres artificials de latituds, les dunes són exclusivament costaneres. Amb el vent i l’aportació de materials,
terra cap a mar que impossibiliten els moviments naturals de la sorra (espigons, ports, si no estan fixades per la vegetació o amb contradunes, aquests monticles de sorra és
esculleres...). Aquests dos fets –disminució de l’aportació de sediments i alteració de la poden desplaçar: són les anomenades dunes vives. Una funció ambientalment destacable
dinàmica dels moviments de la sorra– fan que, en general, a moltes zones litorals, el volum i de l’ecosistema dunar, en relació a la platja, és la seva capacitat d’actuar com a reserva
la superfície de les platges disminueixi de forma progressiva, sense que es produeixi la de sorra.
seva regeneració natural i cíclica. Els ecosistemes dunars i, en general, els espais naturals que ocupen el rereplatja, a més
del seu valor paisatgístic tenen una especial importància ecològica pel fet de ser una zona
de transició entre la platja i els ecosistemes aquàtics –maresmes– o terrestres, que la
comuniquen, per la banda de terra, amb d’altres espais naturals. 
Si caminem, en una platja natural ben conservada, des del rereplatja fins al mar, en primer
lloc, freqüentment observarem que la platja és gairebé plana i està constituïda per mate-
rials de sedimentació més gruixuts: és la berma o platja alta. Després d’un suau pendent,
ens situem en una franja també pràcticament plana, on els materials són ja més fins; és
l’espai que generalment utilitzem per prendre els banys de sol i que anomenem platja.
Finalment, un pendent més pronunciat ens porta fins al rompent. Aquí la sorra ja és humida
i més fina encara; és la platja frontal o baixa. Aquesta estructuració en zones i desnivells,
per altra banda força mutables, respon a les línies d’influència dels temporals i l’onatge.
GUIA DE LES PLATGES I EL LITORAL DE BARCELONA · 8 9 · GUIA DE LES PLATGES I EL LITORAL DE BARCELONA 
 
LA PLATJA SUBMERGIDA
Sovint associem el concepte platja exclusivament a la seva part emergida. No obstant això,
la platja segueix sota l’aigua; és la platja submergida. Un espai que inclou també aquells
elements, naturals o no, que en formen part; esculls, illots, esculleres, espigons, sorra... 
Aquesta part de la platja és una prolongació de la platja emergida i per tant, el seu fons
tindrà les mateixes característiques físiques; composició, qualitat dels materials de sedi-
mentació... La fondària d’aquestes platges, tan diferent en unes i altres, depèn de l’oro-
grafia general de l’indret on es troben. La seva localització (proximitat a la desembocadura
d’un curs fluvial...), la seva orientació (més obertes o més tancades a la influència dels
temporals dominants, dels corrents...) són altres factors que, combinats entre si, determinen
la fondària d’una platja en la seva part més propera a terra. Una fondària que en tot cas,
en termes relatius, sempre serà escassa.
A diferència de les platges de la zona del Llobregat o del Delta de l’Ebre, per exemple, on
cal caminar una certa distància dins l’aigua per deixar de fer peu a la sorra, a les platges
de Barcelona, això succeeix molt més a prop del rompent. LA VIDA A LA PLATJA  
ELS ANIMALS El vell marí i la tortuga babaua
A la zona seca de la platja, la més superficial, la vida animal és difícil. La inestabilitat i la Dues espècies d’animals marins relacio-
petitesa dels elements que composen el substrat, la forta insolació i especialment l’absència nades amb les platges que han patit les
d’humitat la fan habitable tan sols per a una fauna intersticial, sovint microscòpica, que conseqüències de la humanització de la
té però la important funció d’eliminar matèria orgànica, bacteris i fongs. A les franges humi- franja litoral catalana, són la tortuga
babaua i el vell marí. La tortuga babaua,
des, sota la sorra o properes al rompent,  hi trobem alguns organismes sedimentívors
que pot arribar a mesurar 140 cm de
-anèl·lids (cucs) i lamel·libranquis (mol·luscs)...- que s’alimenten del substrat d’on longitud de closca, pon els ous a la
extreuen petits organismes vius, o tota mena de detritus assimilables. platja. Una de les menges preferides de
les tortugues són les meduses, a les quals
LES PLANTES sovint confonen amb sòlids flotants,
Alguns vegetals, però, sí que s’han adaptat a aquest substrat sec, inestable, salí i amb uns especialment plàstics. El vell marí, una
nivells baixos de nutrients retinguts. A aquestes dures condicions, la resposta ha estat el foca de fins a 3 m de llargària, anome-
desenvolupament d’estratègies com la de disposar de llargues arrels per aferrar-se millor nada també llop marí, i bou marí a
i arribar a la poca aigua de què poden disposar, tiges subterrànies que ofereixen una l’Empordà, té els seus llocs de cria en
A la conca oriental de la Mediterrània UNA PETITA PART DEL TOT menor exposició a la dessecació, o bé fulles carnoses que retenen millor l’aigua, o petites indrets recollits i solitaris propers a la
la part més profunda de la zona abissal La platja submergida no és sinó una molt petita part del que anomenem plataforma per tal de, amb poques estomes, evitar-ne l’evaporació. costa. Ambdues circumstàncies, junta-
arriba als 5.000 m. De tot el món, la continental, l’extensió de la qual representa aproximadament, tan sols, una dècima part ment amb altres factors – la persecució
fossa més profunda es troba a l’oceà A mesura que ens allunyem del mar i avancem cap al rereplatja, les condicions de vida per
de la superfície de la Mediterrània. La plataforma continental és la zona marginal dels directa en el cas del vell marí i les xarxes
Pacífic i supera els 11.000 m de fondària. als animals i les plantes milloren (granulometria de la sorra, contingut de matèria orgàni-
continents coberta pel mar que s’estén fins a uns 200 metres de fondària. A partir d’aquí, de pesca on queden atrapades, en el cas
ca, característiques hídriques, tèrmiques, tròfiques...). En aquests indrets, podem trobar-hi
a la mar catalana, el pendent s’accentua, fins a uns 1.700 metres; aquesta zona és la que de les tortugues– han fet que aquestes
comunitats vegetals, més o menys estructurades, d’aquestes plantes que amb la seva
coneixem com a talús continental. Més a baix, les grans fondàries; la zona abissal, que en dues espècies hagin desaparegut de les
floració acoloreixen els límits de la platja. nostres platges. La presència del vell
aquesta part occidental de la Mediterrània es concreta en la Plana Abissal Balear que arriba El borró, per exemple, tan important en la fixació de dunes, o el melgó marí, que floreix de marí, en alguns indrets de la retallada
fins a uns 2.700 metres de profunditat. groc ja a finals d’abril. I a partir de maig i juny, i durant tot l’estiu, l’arrossegadissa costa empordanesa, s’allargà fins a ben
A Catalunya, l’extensió de la plataforma continental és molt variable. A l’alçada de Portbou, corretjola marina i les seves flors rosades i de ratlletes blanques, el lliri de mar amb el seu entrat el segle XX. L’última crònica que
per exemple, aquesta planúria submergida s’estén fins a uns 36 km de la costa; enfront gran bulb i oloroses flors blanques, el blanc i punxós panical marí de flors blaves, o el parla d’un exemplar  vist a les platges de
del Delta de l’Ebre ho fa fins a uns 50 km, i davant de Barcelona és molt més estreta (poc carnós rave de mar amb les seves flors liles o blanques. La presència d’aquesta vege- Barcelona data de l’any 1610. Les tortu-
més de 7 km a l’altura del delta del Llobregat). El talús que voreja la plataforma continen- tació halòfila autòctona –malauradament, avui dia tan escassa- és un clar indicador gues, si bé es poden veure ocasionalment
tal barcelonina –especialment enfront la desembocadura del Besòs– es caracteritza a mar obert, ja no poden fer la posta en
d’una platja en bon estat de conservació: a més de fixar la sorra, és vital per a l’existència
per l’existència de nombrosos, i sovint profunds, esvorancs o barrancades.      la nostra franja litoral. 
d’altres organismes que en depenen tròficament (insectes, aràcnids, mol·luscs... els
quals serveixen d’aliment a d’altres espècies animals com els rèptils, ocells o mamífers).
MIRANT EL TERRA
Una pràctica agraïda i alliçonadora que es pot dur a terme sense massa esforç a les platges
és la d’entretenir-se cercant a la sorra restes d’animals i plantes marines arrossegats pel
mar, sobretot després d’un fort onatge. Amb aquest senzill exercici, es poden trobar infi-
nitat d’indicis que ens mostren quin tipus de vida podem trobar, allí, sota l’aigua: algues,
closques, recobriments calcaris de cucs, cargols, mudes de cranc, postes d’ous... Sovint a
la sorra de la platja trobem restes de posidònies, una planta superior que com a tal té flors
i fruits. Aquesta planta viu submergida i l’onatge porta fins a la platja les restes esmicolades
GUIA DE LES PLATGES I EL LITORAL DE BARCELONA · 10 11 · GUIA DE LES PLATGES I EL LITORAL DE BARCELONA 
 
del seu fullatge, així com unes pilotetes allargades, fibroses i fosques (fragments dels seus FAUNA ACTUAL AL LITORAL DE BARCELONA
rizomes). La presència de restes de posidònies és un bon senyal per a la platja: aquestes
plantes la protegeixen de l’erosió, produeixen una bona quantitat de matèria orgànica i, a
més a més, constitueixen un excel·lent hàbitat de moltes espècies de peixos i invertebrats. PEIXOS ALTRES ANIMALS  AQUÀTICS OCELLS
PRADERIES SOTA AIGUA Anfós blanc Lluç Ascidi roig  Colom
Les posidònies formen autèntiques praderies submarines de gran importància ecològica. Epinephelus guaza Merluccius merluccius Halocynthia papilosa Columba libia
Viuen sobre fons ben il·luminats, normalment entre 0 i 25 metres de fondària. Es calcula Anxova Moll de fang Bernat ermità Corb marí gros
que a Catalunya aquests prats submarins, sovint anomenats alguers, ocupen tan sols un Engraulis encrasicholus Mullus barbatus Diogenes pugilator Phalacrocorax carbo 
10% del fons potencialment colonitzable i constitueixen un valuós patrimoni natural que Boga Palometa Borm blau    Cotorra de pit gris
cal conservar. La terbolesa de les aigües i els processos intensos de sedimentació impe- Boops boops Trachinotus ovatus Rhizostoma pulmo Myopsitta monachus
deixen la vida d’aquestes plantes, fet que explica que en les zones properes a la desem- Bot Rap Borm groc    Gavià argentat
bocadura dels rius o en el litoral barceloní, per exemple, no puguin desenvolupar-se. Mola mola Lophius piscatorius Cotylorhiza  tubarculata Larus michahellis
Cap d’ase Reig Ceriantari   Gavià fosc
LES MEDUSES: UNES GRANS DESCONEGUDES Etrigla gurnardus Umbrina cirrosa Cerianthus membranaceus Larus fuscus
Prop del rompent, avarada a la sorra, podem trobar també restes d’alguna medusa. N’hi Cap-roig Salpa Corn blanc Gavina capnegra
ha moltes varietats, però totes elles formen part del zooplàncton i juguen un important Scorpaena scrofa Sarpa salpa Hexaplex trunculus Larus melanocephalus
paper en l’ecosistema marí. Les meduses són una de les menges preferides de les tortugues Castanyola Serrà Cornet Gavina vulgar
de mar. Segons alguns experts, la disminució de tortugues a la Mediterrània pot ser una Cromis cromis Serranus cabrilla Murex trunculus Larus ridibundus
de les causes d’un augment de meduses en aquest mar. Malgrat la seva interessant biologia
Congre Tonyina Dàtil de mar Gavina corsa
i les seves singulars formes transparents i acolorides, les meduses són però únicament Conger conger Thunnus thynnus Lithophaga lithophaga Larus audouinii
conegudes per les seves picades que poden produir inflor, eritemes i dolor. Aquestes
Verat
picades constitueixen el seu mecanisme d’atac i defensa quan detecten un canvi de pressió Corball Dofí comú Pardal
Sciaena umbra Scomber scombrus Delphinus delphis Passer domesticus
externa. De fet, la presència de meduses en una platja no fa sinó recordar-nos que, quan
entrem en el mar ens endinsem en un món natural i feréstec, al qual no pertanyem i que, Escórpora Eriçó de mar(garota) Xatrac becllarg
com a visitants ocasionals, hauríem de respectar i conèixer. Scorpaena porcus Paracentrotus lividus Sterna sandvicensis
En el cas de picada, qualsevol acció de neteja s’ha de fer amb aigua de mar, evitant Esparrall Escopinya
rascar-se i l’ús d’amoníac, així com el de fregar la zona afectada amb tovalloles o sorra. Diplodus annularis Venerupis aurea
Sempre que sigui possible, el millor que es pot fer es dirigir-se als punts d’atenció Gòbit de fang Espirògraf 
sanitària de les platges. Gobius paganellus Spirographis spallanzani
Juliola Flabel·lina   
MIRANT EL CEL Coris julis Flabellina  affinis
De la mateixa manera que alguns vegetals s’han adaptat a les dures condicions de la platja, Llenguado Gla de mar
també alguns ocells ho han fet per viure del mar. Alguna de les característiques més Solea vulgaris Balanus perforatus
comunes entre aquests tipus d’ocells és la de tenir els dits dels peus units per una mem- Llisa vera Gorgonia 
brana, fet que els permet nedar millor, i disposar d’un bec, sovint recte i punxegut, Chelon labrosus Eunicella singulari
perfectament adaptat per a la pesca. Entre els ocells marins, a grans trets, podem distingir Llobarro Holotúria
els ocells planadors, que mengen a la superfície, com les gavines, i els ocells, com el corb Dicentrarchus labrax Holothuria polii
marí, que es cabussen per pescar. Alguns d’aquests ocells són estacionals i per tant només
Llagosta
els podrem veure en determinades èpoques de l’any, mentre que d’altres s’hi estan tot Palinurus elephas
l’any. Per tant, cada estació de l’any ofereix variacions pel que fa a les seves possibilitats
Medusa luminescent   
d’observació. A l’hivern, per exemple, algunes de les espècies que podem veure en el nostre
Pelagia noctiluca
litoral són: el gavot, el cabussó emplomallat, el gavià fosc, la gavina vulgar, la baldriga
balear, la baldriga mediterrània, el gavià argentat, la gavina capnegra, el xatrac becllarg, Musclo
Mytilus galloprovincialis
el corb marí gros o el mascarell. 
Nècora
Macropipus depurator
Ostra
Ostrea edulis
Pop roquer
Octopus vulgaris
Sèpia
Sepia officinalis
Tortuga babaua
Caretta caretta
GUIA DE LES PLATGES I EL LITORAL DE BARCELONA · 12 13 · GUIA DE LES PLATGES I EL LITORAL DE BARCELONA 
 
SOTA L’AIGUA 
En el gran ecosistema del medi marí, es poden distingir dos grans dominis ecològics: també, d’una ingent munió de microorganismes que viuen en suspensió: el plàncton.
el bentònic (del grec benthos, fons), amb un substrat sòlid, i el pelàgic, el qual té com Vegetals i plàncton serveixen d’aliment a nombroses espècies herbívores (pagellides o
a suport l’aigua. barretets, cargolins de roca, algunes garotes, salpes, llísseres...) en el cas dels vegetals, i
La platja submergida, constituïda com a fons marí, és per tant una part de l’ecosistema d’organismes suspensivors o filtradors, pel que fa al plàncton (esponges, musclos, cloïsses...).
bentònic i les comunitats que li són pròpies depenen d’una gran diversitat de factors: la Uns i altres són presa dels carnívors (pops, estrelles de mar...) que a la vegada són objecte
llum i la temperatura (que disminueixen amb la fondària), la pressió (que augmenta amb de predació per part d’altres carnívors (serrans, gòbids, escòrpores,...). A tot aquest grup
la fondària), en la zona més litoral la disponibilitat d’aigua, i l’hidrodinamisme, o sigui el de consumidors cal afegir-hi els organismes detritívors, sovint pobladors de substrats
grau de moviment de l’aigua. N’hi ha d’altres com la variació d’espectre de la llum o la sorrencs i fangosos, que s’alimenten de les despulles dels altres (holotúries, cucs, cargols...).
direcció predominant de l’onatge i els corrents. També cal considerar els canvis ambientals Finalment, per tancar el cicle, en un darrer nivell, microscòpics organismes descomponedors
que no estan relacionats amb la fondària com el tipus de substrat (sorra, fang, pedres, (bacteris i fongs) són els responsables de transformar les restes de la matèria orgànica
roca...) o la disponibilitat de nutrients condicionats pels corrents, la proximitat de rius o no utilitzada, en matèria mineral perquè de bell nou els vegetals l’aprofitin per a construir
nuclis urbans... nova biomassa a través de la fotosíntesi.
UN UNIVERS DE MÓNS DIFERENCIATS  DE LA PLATJA AL MÓN 
Els organismes bentònics –els que viuen en relació al fons-, com succeeix amb els terrestres, Més enllà de la platja emergida, el bentos, i més enllà de la platja submergida, la fondària
escullen el seu lloc per viure segons unes preferències ecològiques. De fet, el bentos és s’accentua i les condicions de vida canvien. Però malgrat aquestes diferències, en passar
tot un univers de móns diferenciats; des del fons fins a les zones emergides esquitxades de la platja al mar, ens endinsem en el medi marí, un fluid universal, més o menys homogeni,
pels ruixims de l’onatge, hi trobem éssers vius adaptats a les diferents condicions de que no té cap altra frontera que les franges litorals de continents i illes. Quan passem de
vida. N’hi ha que viuen fixos al substrat (esponges), n’hi ha que s’hi desplacen (garotes), les nostres platges al nostre mar entrem en un mar relativament petit, la Mediterrània.
d’altres també s’hi desplacen, però tenen la capacitat de viure dins el mateix substrat Un mar, però, que forma part de la regió atlanticomediterrània, que comprèn les costes
excavant-t’hi galeries, enterrant-s’hi o bé perforant la roca o el sediment (navalles, atlàntiques d’Europa i del nord d’Àfrica, així com el mar Caspi i la mar Negra. Una regió,
cloïsses, dàtils de mar, cucs...). Altres neden prop del fons i sovint el tenen com a punt no obstant això, que no té cap límit real i que es fusiona amb d’altres per constituir un
de referència per cercar aliment, encauar-se o descansar (molls, escórpores, llenguados), únic i immens oceà que recobreix el 70% del nostre planeta.
n’hi ha fins i tot que viuen entre els grans de sorra del fons, i d’altres que ho fan pràcti-
cament fora de l’aigua com és el cas d’algunes espècies d’àcars i líquens. Aquesta hete- LA MEDITERRÀNIA: UN MAR PETIT I TANCAT
rogeneïtat és probablement una de les particularitats més notables del bentos i un dels La història geològica de la Mediterrània és llarga i complexa. Es començà a formar fa uns
grans atractius que justifiquen posar-se unes ulleres i un tub per dedicar-se a observar 180 milions d’anys (l’antic mar Tetis) i en el curs del temps ha anat canviant de forma,
sota l’aigua. extensió i fondària. Fa 6.000 d’anys, per exemple, sembla ser que la Mediterrània no era
sinó un immens desert. 
UN FASCINANT ESCENARI Actualment, la Mediterrània és un mar relativament petit (35 vegades més petit que l’oceà
Si hem decidit viure aquesta experiència –i  no cal ser un excel·lent nedador per fer-ho-, Atlàntic), que s’allarga longitudinalment (3.800 km de llarg i 700 km en la seva part més
un detall que ràpidament ens cridarà l’atenció quan examinem, per exemple, qualsevol ampla), encaixonat entre muntanyes. Un mar petit i també tancat. L’elevat procés d’eva-
paret d’un escull és la convivència de moltes comunitats diferents en espais relativament poració d’aquest mar no es veu compensat amb l’aportació de les aigües continentals i la
reduïts, i els canvis ambientals que es produeixen en distàncies relativament curtes, sobretot renovació de les seves aigües prové fonamentalment de l’Atlàntic. En efecte, el principal
si el nostre camp d’observació abasta diferents nivells de fondària. En aquest fascinant punt de comunicació de la Mediterrània amb altres masses d’aigua són els 14 km d’ample
escenari que se’ns obre sota nostre, s’hi representen alhora infinitat de funcions inter- i els 350 metres de fondària de l’estret de Gibraltar. Allí, les aigües mediterrànies –relativa-
pretades per multitud d’actors de tota mena, pertanyents a grans companyies com són ment riques en nutrients– flueixen per sota cap a l’oceà veí, mentre que les aigües oceà-
les tres grans categories ecològiques: la dels productors (vegetals), la dels consumidors, niques – relativament pobres en nutrients – entren a la Mediterrània per la part més
tant herbívors com carnívors (animals), i la dels descomponedors (bacteris i fongs). superficial. Aquest desigual intercanvi, conjuntament amb la també desigual quantitat
Totes les representacions però tenen un factor comú: la lluita per la supervivència, i en el d’aigua aportada pels rius respecte a l’aigua evaporada, provoca un empobriment crònic
seu conjunt escenifiquen una eterna sessió contínua i cíclica on tothom té el seu paper: de nutrients d’aquest mar (oligotròfia), fet que li atorga, per altra banda, la tan lloada
els vegetals (algunes algues i fanerògames marines amb les seves flors i fruits visibles), transparència de les aigües. L’elevat grau de salinitat (38 grams per litre –el del mar
-productors primaris– recullen l’energia del sol necessària per a reduir el diòxid de carboni Bàltic per exemple és de 21 grams per litre-), i l’alta temperatura mitjana de les seves
i d’altres compostos oxidats, sintetitzant matèria orgànica. A diferència dels ecosistemes aigües són altres de les característiques d’aquest mar que per les seves relatives reduïdes
terrestres, però, en el bentos marí, els vegetals no són els únics agents fotosintetitzadors. dimensions i aïllament és enormement vulnerable.
Aquí, sota l’aigua, l’energia i la matèria es transformen i s’integren en el sistema a través,
GUIA DE LES PLATGES I EL LITORAL DE BARCELONA · 14 15 · GUIA DE LES PLATGES I EL LITORAL DE BARCELONA 
 
BARCELONA I EL MAR
...i de les riques Barcelones, l’amena seu,
car allí estén un port els braços segurs,
i la terra es rega amb aigües dolces.
(text grec del segle VI a. de Crist)
BARCELONA, ENTRE EL MAR I LA TERRA   
Des dels seus inicis, la història de Barcelona ha estat íntimament unida al mar. En el decurs El paisatge litoral del Pla de Barcelona
del segles, la seva línia de costa ha anat variant com a resultat de la constant dinàmica posterior a la darrera glaciació presen-
entre el mar i la terra. En el segle VI a. de C., la muntanya de Montjuïc i els seus assenta- tava un terreny amb una vegetació
ments ibèrics presidien el pla situat a redós de la serra de Marina, entre els rius adaptada a dunes i aiguamolls. Els cursos
Rubricatus (Llobregat) i Betulònica (Besòs), que en aquella època presentava un perfil d’aigua eren ombrejats per boscos de
ribera, constituïts principalment per oms
litoral del tot diferent al d’ara. A ponent de Montjuïc, llargues platges, i entre la muntanya
i verns, i les zones muntanyoses i les
i el turó més tard anomenat Taber (avui dia carrer Paradís i entorns ), una petita badia per- planes poc humides estaven cobertes
metia l’entrada del mar fins a terra endins, molt més enllà de la franja costanera actual. per atapeïdes boscúries d’alzines i roures.
Encarada a mar, en el cim d’aquest turó, s’establí la Barcino romana. Posteriorment, el
mar s’anà retirant, creant uns paisatges canviants d’illots i llacunes. La regressió marina
continuà i els nous espais de terra ferma que anaven apareixent varen ser ocupats per
horts i cases. Des de llavors fins ara, la història de Barcelona ha estat un permanent fes-
teig entre el mar i la terra; una relació que ha permès un constant aiguabarreig de
pobles i cultures que ha atorgat a la ciutat la seva indiscutible condició cosmopolita i
mediterrània. 
Avui dia, la façana litoral barcelonina és un paisatge construït, herència de segles i segles
d’evolució constant. Un paisatge humanitzat on destaquen les seves platges. També aquestes
platges, malgrat la seva artificialitat, formen part de la història de la ciutat. Unes platges
de fàcil accés, que s’integren a la ciutat com un més dels seus espais públics. Uns indrets
però que, a més d’oferir l’oportunitat de gaudir del lleure i l’esport, fan possible passar del
món urbà a un medi natural, tan ric i potser no prou conegut, com és el mar. Evolució aproximada de la costa de Barcelona
al llarg dels segles.
 finals del
Pliocè
s. I
Tàber s. xv
Cagalell
s. XVIII
Illa de
Maians
17 · GUIA DE LES PLATGES I EL LITORAL DE BARCELONA 
 
MONTJUÏC: UNA ILLA, O UNA MUNTANYA? RETALLS D’HISTÒRIA D’UN MAR I D’UNES PLATGES 
Els estudis geològics fets sobre l’origen En el pliocè -entre fa cinc i dos milions d’anys- les terres que avui dia formen la plana que La relació dels primigenis pobladors del nostre litoral amb el mar devia ser escassa. Un plat molt preuat en l’època romana
de Montjuïc (173 m) semblen confirmar s’estén entre els rius Llobregat i Besòs estaven a uns cent metres per dessota el nivell Potser algun tipus de recol·lecció i pesca. Però, de ser-hi, sempre de terra estant, i en tot era el garum, una espècie de pasta feta
el seu passat d’illa formada per sorres cas, utilitzant probablement mètodes més propis de la cacera: fletxes disparades amb arc, a partir de peix macerat amb sal.
del mar. L’actual muntanya de Montjuïc no era sinó una petita illa davant de la costa. Més
cimentades alternades amb conglomerats endavant, l’aportació de sediments arrossegats pels torrents provinents de Collserola i els llances... Després degué venir ja l’ham (espines vegetals, os...) i rudimentàries xarxes Aquesta pasta, d’origen fenici i de sabor
d’elements petits, margues i saulons
aportats pel mar, van permetre que des de l’illa s’allargués un braç de terra fins al litoral. llançades des de les roques o des de la platja. No obstant això, el mar, l’infinit i misteriós potent, sovint s’elaborava arran de mar
poc cimentats. Entre aquests materials
En èpoques posteriors, el nivell del mar va anar baixant fins que finalment Montjuïc es mar, devia procurar, a aquells antics avantpassats, dedicats a elementals economies de en dipòsits tallats a la roca. Per conservar
es pot trobar una considerable varietat el peix se l’assecava o salava, feines que
subsistència, més paüres que no pas alegries, si no era el cas de l’esporàdica aparició
de fòssils marins. En la seva evolució constituí en un turó continental. Aquesta molt resumida història de la que avui coneixem es realitzaven també freqüentment a la
com a muntanya de Montjuïc pot il·lustrar les contundents transformacions que ha sofert d’algun gran peix avarat a la sorra de la platja.
d’illa a petita península, el braç de terra platja. Alguns indicis assenyalen que, en
que unia el turó amb el continent confi- el litoral de Barcelona amb el pas del temps. temps dels romans, a la costa de
gurà, per la seva banda de ponent, un A finals del pliocè, el perfil de la costa era molt retallat i dos profunds estuaris s’endinsaven DE GARUMS I BON VI  Barcelona, es recol·lectaven i es comer-
abrigall natural respecte els embats de per les valls del Besòs i el Llobregat. Més tard, durant les glaciacions, el nivell del mar El poblament del territori continuà al llarg dels temps i les formes de vida, lentament, evo- cialitzaven mol·luscs marins –probable-
les llevantades. descendia, per tornar a pujar, en els períodes interglacials, com a resultat de la fusió del lucionaren. En el segle IV a. de C. el pla era habitat pels laietans, tribus ibèriques que ment cornets– apreciats per la seva
matèria colorant utilitzada ja pels fenicis
gel. El descens del nivell de les aigües en el darrer període glacial fou de 110 metres. poblaven zones del Barcelonès, Maresme i Vallès. Troballes arqueològiques semblen indi-
per a l’obtenció de l’anomenada porpra
Fa uns 15.000 anys, finalitzada aquesta darrera glaciació el nivell del mar tornà a pujar i car que els laietans de Barcelona (la Laie ibèrica) utilitzaven un petit abrigall a ponent de
de Tir. 
els rius iniciaren un lent procés de sedimentació en les seves desembocadures. Deu mil Montjuïc com a port natural, i que enriquits per l’aportació d’altres cultures mediterrànies
anys més tard, per exemple, el Besòs, amb l’estabilització del nivell del mar per sota d’uns més avesades al comerç i a l’art de navegar (fenicis, grecs, etruscs...), realitzaven ja algun
3 metres del nivell actual, inicià la construcció del delta que coneixem avui dia. El litoral tipus d’intercanvi comercial per mar, probablement amb Empúries (l’Empòrion grega).
Pel que fa a la navegació, un dels fets
de Barcelona començava a dibuixar les bases del seu perfil actual. El Besòs, els torrents L’any 218 a. de C., els romans inicien la conquesta de la península ibèrica i malgrat que no
més destacat en aquests segles de
de la serralada litoral i fins i tot la Tordera, per una banda, i el Llobregat, per l’altra, excel·leixen com a gent de mar, la fusió del poblat ibèric amb la Barcino romana significa- transició entre la Barcelona romana i 
aportaven sorres que el mar distribuïa, segons temporals i corrents; es formaven i trans- rà els orígens del que, segles més tard, seria un dels enclavaments més importants del la Barcelona medieval, va ser la substi-
formaven constantment nous paisatges. Lentament, de forma natural, rius i mar, enfrontant comerç marítim mediterrani. Vaixells de guerra, birrems o trirrems, lleugers i allargats, tució de la vela quadre utilitzada pels
les seves forces, anaven dissenyant una costa cada cop menys retallada i més rectilínia. vaixells més curts d’eslora i amples de mànega molts d’ells carregats amb àmfores de vi, romans –només útil quan bufaven
Però a partir del poblament humà del territori començaren a produir-se canvis en la i petites embarcacions de pesca que resseguien la costa, freqüentaven les aigües d’aque- vents portants– per la molt més 
franja litoral que, posteriorment, s’accentuaren, i que acabaren influint en aquest disseny lla antiga Barcelona romana. S’iniciava d’aquesta manera uns temps de prosperitat per a pràctica vela llatina d’origen àrab.
del paisatge litoral. una ciutat que ja mai més deixaria de ser marinera.
Amb la colonització romana s’intensificà l’aclarida de boscos per aconseguir terres de
conreu. La progressiva desforestació i la rompuda de terres feren augmentar significati- ENTRE EL PUIG DE LES FALSIES I L’ARENAL DE SANTA CLARA
vament el nivell de sedimentació fluvial, la terra va guanyar terreny al mar en un lent però En el segle II, Barcelona tenia entre 3.500 i 5.000 habitants. Més de mil anys després, en
continuat procés i es varen crear nous paisatges: illes que s’unien al continent i més tard el segle XIII, hi vivien unes 40.000 persones; una xifra considerable per a una ciutat
es convertien en turons; barreres de sorra paral·leles a la costa que a poc a poc anaven d’aquella època. Barcelona, començà a adquirir la seva condició de capital els segles VI i
aïllant nous espais convertint-los en albuferes i maresmes... VII, en temps dels visigots. Aquesta condició esdevingué definitiva el 1253 quan Jaume I
D’aquesta manera, després dels enrenous glacials, amb l’estabilització del clima i també atorgà al Consell de Cent de la ciutat el privilegi de designar els cònsols d’ultramar que
com a conseqüència de l’acció humana, s’inicia el darrer capítol de la història del litoral devien representar els interessos del Regne d’Aragó i Catalunya. 
barceloní i les seves platges. En el segle XIII, després de superar llargs períodes de crisis i decadència, Barcelona era
una gran ciutat, una important capital mediterrània que destacava pel seu caràcter
cosmopolita i emprenedor. Una de les activitats econòmiques que millor recollia aquest
tarannà, era el comerç per mar. A Barcelona arribaven vaixells del Magrib carregats de
llana, pells, cuiro, i també amb productes procedents de terres transsaharianes. De Sicília
s’importava blat, cotó, corall... De Sardenya, figues, formatges, peix salat... Per la ruta d’Orient
GUIA DE LES PLATGES I EL LITORAL DE BARCELONA · 18 19 · GUIA DE LES PLATGES I EL LITORAL DE BARCELONA 
arribaven espècies com el pebre, gingebre, encens, canyella... De Barcelona, els vaixells DOFINS, ESTURIONS , ARENGADES...
salpaven amb productes manufacturats, teixits de llana, vidrieria, plom, estany coure, arròs, L’activitat de la pesca era ja important en la Barcelona medieval. Malgrat tot, per cobrir la
vi... Una intensa activitat que es concentrava en un espai de platja que s’estenia entre el demanda, especialment en temps de quaresma, s’importava peix d’altres indrets, fins i tot
Puig de les Falsies (actual plaça Palau) i l’arenal de Santa Clara (parc de la Ciutadella). llunyans, com és el cas de l’arengada i el bacallà. Des del 1301 es tenen referències d’un
Aquest indret oferia un cert abrigall natural per als vaixells. Allí, tot esperant ser embar- cert nombre d’espècies que es podien comprar als mercats de la ciutat: esturió, palomida,
cades o desembarcades, reflectint els seus bucs acolorits en les aigües, fondejaven galeres, llissa, anfós, reig, tonyina, corball, congre, dofí, anxova... 
coques... les grans naus que no podien ser remuntades fins a la sorra. Llenys, llaguts,
gróndoles i altres embarcacions més petites, en un anar i venir constant cobrien el trajecte PIRATES, CORSARIS I BALLESTERS
entre els grans vaixells i la platja, transportant les mercaderies. I, a la mateixa platja, un A les platges de la Barcelona de l’edat mitjana, entre els treballadors de la mar, també era
atrafegament incessant de gent s’ocupava en una gran diversitat de feines; mercaders, possible trobar-hi pirates, corsaris i ballesters-homes destres en el maneig de la ballesta-.
comerciants, armadors, barquers, mariners, corders, mestres d’aixa, calafatadors, fusters, Un dels problemes més importants que havien de superar els vaixells que tenien el seu
ballesters... Una d’aquestes feines eren les que duien a terme els bastaixos de capçana o punt de sortida o arribada a les platges de Barcelona era el de la seguretat. No tant pels
macips de ribera, constituïts amb gremi, que eren els qui s’encarregaven de traginar i cops de mar sinó també per la freqüència i abundància de pirates i corsaris. En el segle XIII,
manipular les mercaderies. Un altre treball relacionat amb la càrrega i descàrrega de Barcelona competia comercialment amb d’altres ciutats com Pisa, Venècia o Gènova.
mercaderies era la que duien a terme els traginers de mar, més ben situats que els anteriors Aquesta competència sovint comportava que vaixells d’una o altra potència s’abordessin
ja que comptaven amb mules de propietat per realitzar el transport. D’aquesta manera, la a alta mar per fer-se amb les mercaderies alienes. Quan aquestes accions, que també es
platja de la Barcelona medieval es convertí en un lloc de gran transcendència per a una produïen entre cristians i musulmans, es feien amb la benedicció del rei o de les autoritats
Figura d’un bastaix a la porta ciutat que havia fet del comerç la seva principal activitat econòmica. Platges, doncs, amb locals, els qui la realitzaven eren anomenats corsaris i passaven a ser, fins i tot, herois.
de Santa Maria del Mar.
una gran vitalitat, sobretot a l’estiu que era quan més s’intensificava la navegació. Els qui ho feien “il·legalment”, els que actuaven pel seu compte sense distingir l’origen
El perfil de la costa era prou diferent a l’actual. El mar de Barcelona arribava fins a on avui dels abordats, eren considerats pirates i per tant, malfactors. La diferència entre ambdues
Les Drassanes i les platges dia s’alça l’església de Santa Maria del Mar. Allí, extramurs de la ciutat, arran d’aigua, formes de furt era, doncs, bàsicament jurídica. En tot cas la pirateria i la pràctica del cors
L’edifici de les Drassanes de Barcelona, s’estenia una humil barriada de casots i barraques anomenada Vilanova del Mar, on vivien eren habituals arreu de la Mediterrània. Per aquest motiu, en els vaixells mercants, 
que actualment acull el Museu Marítim pescadors i d’altres practicants dels molts oficis mariners de l’època. la marineria disposava d’armes, i a més a més s’hi embarcaven homes específicament
de la ciutat, té el seus orígens en el preparats per a la lluita, molt concretament ballesters. 
segle XIV. Fins al segle XVIII, en què la “BASSEIES” I “BANYOLS”
regressió de la línia de la costa va inuti- D’aquesta manera anomenaven les antigues cròniques (els documents més antics són del UNA UNIVERSITAT A LA PLATJA?
litzar la seva funció, va ser un dels cen-
segle VIII) els estanys, estanyols i basses que històricament han caracteritzat el paisatge El conegut Llibre del Consolat del Mar –ordenament jurídic específic sobre matèries
tres més importants de construcció de
litoral de Barcelona fins a ben entrat el segle XIX. comercials i marítimes del segle XIV-, la vigència del qual s’estengué per tots els consolats
vaixells de la Mediterrània. En les seves
grans sales es podien construir trenta La lenta reculada del mar combinada amb l’acció de corrents de deriva i les aportacions mediterranis, té els seus orígens en la “Carta consulatus riparie Barchinone “ 
galeres al mateix temps. Els vaixells d’aigua dels nombroses torrents, rieres i del mateix riu Besòs, van fer que, durant segles, – Universitat dels prohoms de Ribera -. Aquests textos jurídics relatius a la navegació
eren directament avarats a mar des de les platges de Barcelona fossin una zona d’aiguamolls i estanys. foren redactats a Barcelona, originàriament en llatí l’any 1258 i posteriorment traduïts al
la seva façana principal. La construcció Aquests paisatges canviants, d’aigües salobres i sovint estancades, foren històricament català. El concepte d’universitat a la Baixa Edat Mitjana fa referència a una corporació, espe- Llibre del Consolat dels Fets Marítims. 
de vaixells però no es feia exclusivament focus de malalties. La zona de mar de Sant Martí de Provençals, per exemple, era coneguda cialment comunitat veïnal i professional d’una ciutat o vila, caracteritzada per algun tipus Edició de 1592.
en aquestes edificacions. Durant molt com “Prat de les Febres”. Aquelles estranyes, i sovint mortals febrades, que, periòdicament, d’organització i regim jurídic; condicions que, d’una manera o altra, devia reunir la gent
de temps, com sempre s’havia fet, a les sobretot en els mesos de calor, afectaven els pobladors dels llocs propers a les platges de mar de la Barcelona d’aquella època. 
platges de Barcelona se seguiren bastint de Barcelona, tenien el seu origen en el mosquit transmissor del plasmodi del paludisme.
naus de tota mena. Per exemple, aparei- El paludisme (malària) forma part de la història d’aquest món de maresmes i llacunes del
xen documentades construccions navals
litoral barceloní: fins a l’any 1880 no fou descobert el protozou causant de la malària.
en el “ribatge de la mar” de Barcelona
(1357-1453) i a la platja de l’Arenal Les darreres llacunes costaneres de Barcelona foren dessecades a mitjans del segle XIX.
d’aquesta ciutat (1360-1454). Per a la
construcció naval a Barcelona s’utilitzava,
principalment, fusta procedent del
Montnegre i del Montseny. Fins al segle XIX
i començaments del XX, les moltes
drassanes de Barcelona -i també els seus
mestres d’aixa- eren reconegudes arreu
per la qualitat del seu treball. La progres-
siva substitució dels tradicionals velers
de fusta pels vaixells d’acer, significaren
la decadència d’aquesta important activi-
tat que durant tants segles caracteritzà
les platges de la ciutat.
Mercaders i bastaixos. Barcelona a finals 
Cantigues de Sta. Maria. del segle XVII.
GUIA DE LES PLATGES I EL LITORAL DE BARCELONA · 20 21 · GUIA DE LES PLATGES I EL LITORAL DE BARCELONA 
 
Don Quijote a la platja de Barcelona FLAMENCS I ARPELLES A BARCELONA DE LA PLATJA MEDIEVAL A LA BARCELONETA La Barcelona del mig milió
Els penúltims capítols del Quijote tenen Costa imaginar avui dia el litoral de Barcelona com un paisatge de llacunes i maresmes Durant el segle XIII, la ciutat emmurallada de l’època romana queda encerclada per unes En el segle XIX, coincidint amb el seu
per escenari Barcelona, on entre altres poblats per flamencs, bernats, arpelles i altres aus aquàtiques. No obstant això aquest noves muralles. La zona de la platja, però, era lliure de fortificacions. Entre el segle XIII i XIV, desenvolupament industrial, Barcelona
coses ell i Sancho veuran per primera paisatge d’aiguamolls i dunes va ser una constant durant segles i segles. Aquests la zona compresa entre la ciutat i el mar se seguí poblant. El Regomir, primer barri mariner va viure un augment demogràfic espec-
vegada el mar. La platja de Barcelona és espais humits sovint eren lloc de pas i de cria d’aus aquàtiques. Un d’aquests indrets de la ciutat, format a la part de mar del portal de l’antic castell episcopal, bastit a la tacular. L’any 1826 la ciutat comptava
l’escenari de l’últim combat de don Quijote,
situat a Sant Martí de Provençals era conegut com la Llacuna o Llantana. Segons les crò- muralla romana de la ciutat, seguia creixent. amb uns 100.000 habitants i a final de
en aquest cas contra el Caballero de la segle, amb 533.000. Comparativament
Blanca Luna, que amaga la figura del niques, vora aquest estany, l’any 1057, el rei Martí “L’Humà” practicà la cacera d’ànecs. A Entre 1427 i 1475 es construí la muralla de mar que començava a l’actual plaça Antonio
doncs, Barcelona, des del segle XIII fins
batxiller Sansón Carrasco que pretén més d’anar a caçar i pescar, en aquestes llacunes costaneres, els ciutadans de la López i s’allargava fins a les Drassanes. Més tard vingué la que des d’aquest indret conti- a començament del XIX, havia poc més
fer-lo tornar al seu poble. L’última batalla Barcelona medieval hi anaven per fer la bugada, per amarar el cànem o cercar el lli. A nuava fins a les Hortes de Sant Bertran. I per últim, la muralla entre la Torre Nova i el que duplicat la seva població, mentre
de don Quijote acaba amb una derrota partir però del segle XVI s’inicià una progressiva reducció de les àrees pantanoses pro- monestir de Santa Clara. Durant el període de construcció del primer d’aquests trams de que en el segle XIX, tan sols en 75 anys,
que precipitarà el final de les seves peres a la ciutat. La necessitat d’aconseguir terres de conreu, la creixent urbanització muralla, es va fer també el primer intent de construcció d’un port artificial a la ciutat de l’havia quintuplicada.
aventures. Estem al 1614 i el  lloc és la de la ciutat i la millora de les tècniques de dessecació foren, entre d’altres, els motius Barcelona. Aquest i d’altres projectes que el seguiren aniran transformant la façana marí-
platja de la Barceloneta (“Para leer a principals d’aquest procés de reducció. L’any 1802 però, encara, amb motiu de la visita tima de la ciutat i, a mesura que el gran port es va anar consolidant va absorbir bona
Cervantes”, Martín de Riquer), molt del rei Carles IV se celebrà una cacera, i l’any 1824 es prohibí caçar, pescar, tallar joncs, part d’aquella activitat que caracteritzava les platges de la Barcelona medieval. Pel que
propera a la casa –al Passeig Colón, 2- on balques o extreure sorra en els darrers reductes humits que encara restaven, per tal de fa a la dinàmica litoral, la construcció del dic a partir de l’inici de nou de les obres de
es pensa que va residir Cervantes en la preservar aquests espais per a possibles futures caceres reials. Malgrat tot, pocs anys des- construcció l’any 1590, significà una clara acceleració del procés del creixement natural
seva estada a Barcelona. 
prés, els últims racons de marjals, estanys i llacunes van desaparèixer definitivament de de les platges de Barcelona. En efecte, el nou moll es constituí com una barrera artificial
“Y una mañana, saliendo don Quijote a
pasearse por la playa armado de todas les platges de Barcelona. Per al record de tota aquesta història queden nombrosos vesti- en el procés de la dinàmica litoral respecte al transport longitudinal de sediments, que a
sus armas, porque, como muchas veces gis en la toponímia dels carrers de la ciutat, tant pel que fa a la seva antiga condició de la costa de Barcelona presenta un clar component N-S. D’aquesta manera aquests sediments, s. I-IV
decía, ellas eran sus arreos, y su des- torrents i rieres que aportaven aigües i sediments a la conformació de les zones humi- en trobar-se amb el dic, s’anaren dipositant, fent que la terra, en aquell indret, guanyés
canso el pelear, y no se hallaba sin ellas des litorals, com a la seva estricta relació amb aquests espais: torrent de l’Olla, del terreny al mar en un temps notablement inferior i amb una extensió clarament superior,
un punto, vio venir hacia él un caballero, Carmel, de la Guineu..., les Rieres Blanca, Alta, Baixa, d’Horta, de Vallcarca, de respecte al procés seguit fins aquells moments. Segons explica Joan Alemany en el seu
armado asimismo de punta en blanco, Vallvidrera, la Riereta, el carrer Joncar, Jonquera (anteriorment havien existit els llibre “El port de Barcelona”, es calcula que des dels inicis de les obres l’any 1447 “la platja
que en su escudo traía pintada una carrers Arcs de Jonqueres, Torrent de Jonqueres i Plaça de Jonqueres), Pou de l’Estany, va avançar cap al mar uns 500 metres fins al 1697 i entre 800 i 900 fins a l’actualitat”.
luna resplandeciente...” (Don Quijote, la Llacuna, Basea (antigament hi havia la plaça de la Basetja en un indret reconegut Va ser precisament en aquest terreny guanyat al mar on, en el segle XVIII, es creà el barri
capítulo LXIV). per l’existència de basses –basses de Basenya-). de la Barceloneta.
s. XVIII
ENTRE LA VIA DEL TREN I EL MAR
Però no va ser fins al segle XIX quan tingueren lloc els grans canvis. Les reformes urbanís-
tiques, la inauguració de la línia de ferrocarril entre Barcelona i Mataró (1848), i el creixe-
ment demogràfic i industrial de la ciutat, influenciaren decisivament en un nou disseny del
litoral barceloní.
Entre 1878 i 1881 fou enderrocada la muralla de mar construïda el segle XVI, fet que donà
pas a la construcció del Passeig de Colom. A peu d’aquestes muralles, de cara a mar, hi
havia les populars “pudes”, unes petites tavernes anomenades així, probablement, per la
mala olor que caracteritzava aquell indret proper a unes aigües brutes i estancades. s. XIX
Des del segle XVIII s’inicià a Barcelona un procés d’industrialització especialitzat, fona-
mentalment, en el ram tèxtil. A partir de la segona meitat del segle XIX, aquest procés
rebé un impuls fort i renovador. La disponibilitat d’aigua i la seva condició de ciutat
portuària, entre altres motius estrictament econòmics i socials, facilitaren el desenvolu-
pament i la diversificació industrial de la ciutat, concentrant bona part d’aquesta indústria
en zones properes al port. D’aquesta manera, progressivament, es construí un paisatge
de costa fortament humanitzat, amb l’indiscutible protagonisme de les grans instal·lacions s. XX
industrials. En el decurs del segle XIX i primera meitat del XX, entre la via del tren i el mar es
creà un espai marginal i desendreçat que aviat assolí uns nivells de degradació ambiental
considerables. Més endavant, per diversos motius, l’activitat industrial de la zona va anar
decreixent fins que la majoria d’aquelles grans instal·lacions foren desocupades i la franja
litoral dels barris de Poble Nou i St. Martí de Provençals s’anà convertint en un d’abocador
indiscriminat, destí de tota mena d’enderrocs i desferres provinents de la gran ciutat.
Però l’impacte no era tan sols visual; sota l’aigua, el paisatge, a poc a poc, s’havia també
anat deteriorant. A mar, durant anys i anys, hi arribaren grans quantitats d’aigües residuals,
s. XXI
urbanes i industrials, fet que va provocar greus problemes de contaminació. Gran part del
fons sorrenc d’aquella zona havia quedat colgat per fangs i detritus amb el conseqüent
empobriment de les comunitats bentòniques pròpies d’aquell espai submarí. Evolució de Barcelona.
GUIA DE LES PLATGES I EL LITORAL DE BARCELONA · 22 23 · GUIA DE LES PLATGES I EL LITORAL DE BARCELONA 
Històries de rem i vela
La primera competició de rem, més o
menys oficial, de la qual es té referència
és la celebrada en el port de la ciutat 
el 15 de juliol de 1821. Organitzada per
l’Ajuntament, a la regata hi participaren
embarcacions aplegades en quatre
categories: llanxes i muletes de pesca;
barques de palangre i de bou de vuit
remers; gusis; llanxes auxiliars dels
grans vaixells i caros.
Les regates de vela vingueren més tard.
L’any 1883, a les ja tradicionals compe-
ticions de rem, s’hi afegiren per primer
MALGRAT TOT, SEMPRE, EL MAR cop les de vela. Hi participaren sis vaixells
de pesca, tripulats pels mateixos pesca-
dors. La regata tenia sortida i arribada
a la llanterna d’entrada del port, amb
Les dones a un cantó D’ençà de la desfeta ambiental del litoral barceloní, a partir, sobretot de la segona meitat permetia la coexistència d’homes i dones. L’any 1912, a la zona de llevant, prop del barri virada a la boia del Llobregat.
i els homes a un altre
del segle XIX i fins ben entrada la segona meitat del XX, sovint s’ha dit que la ciutat vivia del Bogatell s’inauguraren els banys de la Mar Bella, que restaren oberts fins als anys Tant pel que fa al rem com a la vela, en
El costum de prendre banys de mar, 
que es generalitzà ben entrat el segle , d’esquena al mar. Aquesta afirmació però, probablement, no és correcte. Barcelona, en quaranta quan foren destruïts per un temporal; aleshores era considerat l’indret de platja aquestes primeres competicions, els
XX
ja estava, més o menys, arrelat entre cap moment no va renunciar a la seva condició de ciutat litoral. Les nombroses iniciatives més net de Barcelona. participants eren homes de mar, princi-
els ciutadans de Barcelona, mig segle ciutadanes de finals del segle XIX i inicis del XX per reivindicar l’espai litoral com un espai A la Marina, a les Platges de Can Tunis foren també reconeguts els banys “Espanya”, palment, mariners i pescadors. L’any 1872,
abans. Pel que sembla, a més, alguns ho col·lectiu per a la pràctica de l’esport, l’oci o la cultura, el manteniment de l’activitat “Cibeles”, i molt especialment els “Baños Zoraya” anomenats popularment “El Balneari”. com a clausura de les festes de la Mercè,
tingueren lloc unes regates de rem en
feien atemptant contra l’estricta moral pesquera, la inqüestionable i intensa relació de la ciutat amb el seu port, i la pervivència
les quals els participants eren ja exclu-
de l’època. Així ho demostren edictes d’un barri amb personalitat pròpia i tradició marinera com el de la Barceloneta, demostren, “BANYS DE PILA” sivament esportistes amateurs.
municipals que prohibien banyar-se d’alguna manera, que la ciutat, malgrat que hagués vist com es malmetia el seu litoral, Anar a banyar-se a mar obert en la Barcelona d’aquells temps significava tota una aven-
despullat prop de la muralla de mar mai no va trencar definitivament la seva històrica relació amb el seu mar i les seves platges.  tura. Accedir a les platges portava el seu temps. Fins que no s’instauraren algunes línies
(1845), i banyar-se i despullar-se front de tramvia, com les que comunicaven alguns banys de la Barceloneta amb la Ronda Sant
el Baluard de les Puces (1850). Per a ELS BANYS DE LA SENYORA TONA I D’ALTRES Antoni, Sants o la Plaça de Catalunya, la gent hi anava caminant. Saber nedar no era gens
l’ús exclusiu de les dones es reservava
Atès els nombrosos establiments de bany que s’anaren obrint a les platges de Barcelona, habitual i no era estrany que sovint hi hagués algun ofegat. Aquests tipus d’accidents
l’indret de platja que anava des del
rocam proper al Baluard del Rei fins en la segona meitat del segle XX, cal pensar en una demanda creixent d’instal·lacions devien ser prou freqüents ja que es disposà que, en els dies de més afluència de banyistes,
als peus de Montjuïc, i per als homes, d’aquest tipus. Alguns d’aquests establiments, amb els anys, van desaparèixer, però d’altres les platges fossin vigilades per homes embarcats en bots de rem.
des d’aquest punt fins a les canteres es mantingueren oberts fins ben entrat el segle XX. Entre els més coneguts, tots ells situats Els establiments de bany permetien combinar els banys de mar amb els que llavors s’ano-
del Morrot. a les platges de la Barceloneta, cal citar “els banys de La Senyora Tona” o de Salé, “Astillero”, menaven “banys de pila” (banyeres i piscines). Alguns d’aquests establiments oferien ser-
”Sant Miquel” (originàriament ubicat a Can Tunis), “La Deliciosa”, “Junta de Damas”, veis complementaris com gimnàs o solàriums. Un esdeveniment que despertà gran expecta-
“Neptuno”, “La Sirena” o “El Tritón”. També a la Barceloneta, els banys “San Sebastián” ció a la ciutat, va ser la inauguració, l’any 1872, dels banys “Orientales”, una luxosa construc-
van ser els primers –i no sense escàndol– d’instaurar una zona de banys a la platja que ció imitant formes àrabs i que oferia unes comoditats desconegudes fins aquells moments.
Platja de la Barceloneta cap al 1928.
Fotografia anònima i dibuix d’Opisso.
GUIA DE LES PLATGES I EL LITORAL DE BARCELONA · 24 25 · GUIA DE LES PLATGES I EL LITORAL DE BARCELONA 
 
El “Nausica” tot un símbol 
MÉS QUE UNS CLUBS En un examen realitzat a Barcelona, 
Fer esport en la Barcelona del segle XIX era considerat poc menys que una autèntica extra- a començament del segle XX, entre 116
vagància. No obstant això però, amb l’arribada del nou segle, en el context d’una ciutat infants de diferents indrets de la ciutat,
més industrial i més densa, s’anirà manifestant una creixent inquietud respecte a la es detectà que tan sols un 8% no mani-
necessitat d’adoptar formes de vida més sanes. Un dels espais naturals que oferia un marc festava signes de patir cap mena de
ideal per assolir aquests nous objectius era el mar i les platges de la ciutat. Adaptant malaltia. De la resta, el 52% eren pretu-
velles tradicions marineres en pràctiques esportives, en el port i en el barri de la berculosos. Aquesta i altres evidències
Barceloneta, durant les dues primeres dècades del segle , es fundaren quatre entitats d’una situació realment alarmant van
XX
motivar que la Corporació municipal 
que esdevingueren pioneres, a Espanya, en l’esport del rem, de la vela i de la natació.
es plantegés urgentment millorar les
L’any 1902, com a resultat de la fusió entre el Real Club de Regatas de Barcelona (1881) i condicions higièniques de les escoles
el Real Yacht Club (1879), es fundà el Real Club de Barcelona, l’actual Reial Club Marítim públiques de la ciutat (més de noranta),
de Barcelona. L’any 1909, per discrepàncies internes, fonamentades principalment per crear-ne de noves que servissin de
una eterna rivalitat entre els practicants del rem i de la vela, es produeix una escissió en model per a nous centres escolars, així
el si de l’entitat que significarà el naixement d’un nou club: el Club Náutico de Barcelona. com de proposar iniciatives que perme-
tessin que els nens i les nenes practi-
quessin activitats a l’aire lliure. L’Escola
del Mar, d’aquesta manera, esdevingué
un projecte pensat per obrir camí a un
En els seus primers anys d’existència, les seus socials d’ambdues entitats, estaven nou tipus d’escola i d’educació a la ciutat.
Durant els seus anys d’existència, 
instal·lades en dos edificis flotants propers, fondejats al Portal de la Pau. Dues altres
un dels símbols més emblemàtics de
entitats històriques relacionades amb el mar i les platges de Barcelona van ser fundades l’Escola del Mar fou un petit bot, el
també en aquests primers anys del segle XX: el Club Natació Barcelona i el Club Natació “Nausica”, utilitzat sovint per la canalla
Barceloneta.
Del mar a la piscina per practicar el rem i gaudir del mar.
La pràctica de la natació com a esport 
a Catalunya -i a Espanya- té els seus L’ESCOLA DEL MAR
orígens a Barcelona, amb la fundació Els renovadors plantejaments pedagògics que, entrat el segle XX, revolucionaren el model
l’any 1907 del Club Natació Barcelona. d’escola vigent fins llavors a la ciutat, recollien també aquest esperit de viure més harmò-
La iniciativa sorgí d’un grup d’amics nicament amb la natura i de fer de l’educació física i l’esport, pràctiques habituals en els
que freqüentaven el gimnàs Soler, entre centres educatius. També, en aquesta ocasió, el mar i les platges de Barcelona varen ser
els quals es trobava Bernat Picornell, el marc d’una experiència singular, en aquest cas sorgida a partir d’una iniciativa municipal.
primer president de l’entitat, i fundador L’any 1922, a la Barceloneta, just al final del carrer Almirall Aixada, al costat dels banys
l’any 1920 de la Federació d’Espanya de Orientales, i a la mateixa platja, s’inaugurà l’Escola del Mar. L’original edifici, fet de fusta
Natació. No va ser fins a l’any 1921 que de pi i compost de tres cossos enllaçats en forma de U oberta mirant al mar, s’alçava sobre
s’inicià, a la Barceloneta, la construcció la sorra, aixecat damunt gruixudes columnes de pedra, aconseguint així, que els dies de
de la piscina del club. Fins que la nova
temporal les ones no el malmetessin. Unes escales de fusta, que es podien baixar i recollir,
instal·lació no va estar a punt per acollir
competicions, les activitats es realitzaven permetien l’accés a la platja on es realitzaven un gran nombre d’activitats pedagògiques,
en aigües del port o a mar obert, davant
les platges dels banys Orientales. 
El Club Natació Barceloneta fou fundat
l’any 1929 també per un grup d’amics
aficionats a la natació, treballadors, en
aquest cas de la Maquinista Terrestre y
Marítima. El primer nom de l’entitat va
ser el de Barcelona Amateur Club, i la
seva primera seu social va ser, fins que
les bombes llançades sobre la ciutat
durant la guerra civil el destruïren, un
barracó de fusta vora dels banys de
Sant Miquel, a la Barceloneta.
Posteriorment, l’any 1968, el Club va
aconseguir tenir instal·lacions pròpies,
en disposar de la piscina municipal del
passeig Marítim.
“Banys de mar per als alumnes 
de les escoles de Barcelona”. 
Ajuntament de Barcelona 1922.
GUIA DE LES PLATGES I EL LITORAL DE BARCELONA · 26 27 · GUIA DE LES PLATGES I EL LITORAL DE BARCELONA 
 
Un tramvia carregat de peix
Tot i que, a Barcelona, el principal barri
de pescadors ha estat sempre la
Barceloneta, hi ha hagut altres indrets
de la ciutat històricament relacionats
amb aquesta activitat. A la franja costa-
nera a ponent de Montjuïc, per exemple,
s’ubicaren humils nuclis de pescadors.
Bona prova de la relativa importància
que degué tenir l’activitat pesquera,
fonamentalment artesanal, en aquesta
zona, és l’adequació del tramvia que
feia el trajecte de Can Tunis al centre,
per transportar caixes de peix fins al
mercat de la Boqueria. 
físiques i relacionades amb el joc i l’esbarjo. Aquest centre educatiu va ser creat segon fer desaparèixer definitivament l’ús de la tradicional vela llatina. L’any 1924 s’inaugurà la
l’esperit de l’Escola Nova, moviment pedagògic renovador que, entre els seus ideals, Llotja de pescadors. A les clàssiques arts de pesca (palangre, nanses...) i als nous sistemes,
propugnava l’educació a l’aire lliure. L’objectiu fonamental de l’Escola del Mar era el d’acollir com la substitució de les parelles de vela per a la pesca del bou per a una sola embarca-
infants (entre 150 i 180) que sense estar malalts, manifestessin algun símptoma de feblesa ció a motor, a partir dels anys 30 s’introdueixen i es generalitzen a Barcelona noves tècni-
física que fes aconsellable un tipus de vida més sana, fora del carregat ambient de la ques per a la pesca a l’encesa, que antigament es feia amb teies i que a partir d’aquell
ciutat. L’edifici fou destruït per les bombes, l’any 1938, en plena guerra civil. Posteriorment moment es realitzarà amb potents focus de llum.
l’escola fou traslladada a Montjuïc i finalment, l’any 1948, al barri del Guinardó.
BARRIS AMB REGUST A SAL I A HISTÒRIA
LA PESCA: DE LA VELA LLATINA AL GAS-OIL Fins ben entrada la segona meitat del segle XX, i molt concretament fins a la radical
En el segle XVIII els pescadors de Barcelona utilitzaven xarxes fetes a mà com són el sardinals, reforma del litoral dels anys 80, a la façana marítima de Barcelona hi convivien un seguit Un poble a Barcelona
els boleros i els trasmalls. En el segle XIX, amb el creixement demogràfic de la ciutat, el de barris que, durant anys i anys, representaren el lligam d’unió entre la ciutat i el seu Els primers pobladors de la Barceloneta
nombre de pescadors a Barcelona augmentà i la seva població es concentrà principalment mar. Barris que, els nous temps, en algun cas han transformat, i en d’altres han fet provenien del desallotjament forçat del
en el barri mariner de la Barceloneta. Les indústries de filatura i la mecanització dels desaparèixer. En tot cas però, uns barris que formaran sempre part d’aquesta història barri de la Ribera i eren considerats per
telers van permetre fabricar xarxes de cotó que feren més rendible la pesca. del mar i les platges de la ciutat. les autoritats militars com a persones
Progressivament, aquestes noves xarxes s’utilitzaren en la pràctica del ròssec, com eren rebels. Preveient possibles aldarulls o
la del bou, la vaca o l’artet. A partir de la primera dècada d’aquest segle varen aparèixer DES DEL BESÒS FINS AL BALUARD DE SANT CARLES revoltes, el nou emplaçament fou orientat
XX
en direcció a la permanent amenaça
en el port les primeres embarcacions de pesca propulsades per màquines de vapor. Des de la desembocadura del riu Besòs fins a la Barceloneta, durant molts anys, existiren
dels canons de la Ciutadella. Amb
Aquestes màquines de vapor i, més tard, els motors de combustió interna a gas-oil varen un seguit de barris que van tenir com a elements comuns el seu veïnatge amb el mar, la el temps, els habitants de l’antiga
Barceloneta sentiren que formaven part
més d’un poble mariner que no pas
d’un barri de la ciutat. Els seus carrers
sovint coberts per xarxes disposades
per ser sargides o per assecar, les
nombroses indústries i activitats arte-
sanals relacionades amb la mar que la
caracteritzaven, o la seva capacitat per
crear un mon imaginari propi replè de
llegendes i tradicions, avalaven aquest
sentiment. La seva història està estre-
tament relacionada a l’evolució de les
platges de la ciutat i als seus establiments
de bany. Una història farcida de grans
esdeveniments alguns d’ells de trist
record, com les epidèmies de febre groga
(1821) i còlera (1885) provocades per unes
deficitàries condicions sanitàries causa-
des, entre d’altres motius, per un excessiu
amuntegament de gent a les cases. 
GUIA DE LES PLATGES I EL LITORAL DE BARCELONA · 28 29 · GUIA DE LES PLATGES I EL LITORAL DE BARCELONA 
De la Xina a Barcelona marginalitat i unes pèssimes condicions de vida. LA BARCELONETA
La majoria d’aquests barris, en un A banda i banda d’on concloïa la rambla de Prim es trobaven el Camp de la Bota i el barri L’any 1716, com a conseqüència de la Guerra de Successió, es destruïren 1.345 habitatges
moment o altre, reberen les tràgiques de Pequin. Aquests barris que van acollir, entre 1940 i 1960, part dels emigrants més del barri de la Ribera per a construir-hi la fortificació de la Ciutadella. Part de la gent
conseqüències de viure prop del mar. desprotegits, varen créixer de forma absolutament desordenada, en base a humils habi- afectada per aquesta dràstica demolició s’establí, prop de mar, fora muralla. Era l’anomenat
Greus inundacions i el mateix embat de tatges construïts pels mateixos nouvinguts. El Camp de la Bota serà sempre tristament “Barri de la Platja”. Aquest barri va anar creixent i l’any 1737 ja estava format per 215
les onades van afectar periòdicament
recordat per ser l’escenari de nombroses execucions, des de la immediata postguerra habitatges que acollien unes mil persones. Era aquest però, un creixement desordenat;
aquestes humils barriades fins a fer-ne
desaparèixer cases, i en algunes ocasions fins a l’any 1952. un conglomerat de barraques que a més de patir els desavantatges de viure més enllà de
van arribar a provocar la mort per Just al costat de la claveguera que transcorria a cel obert i que abocava directament les les muralles, sovint es convertia en amagatall de malfactors. Per aturar aquest procés, es
ofegament d’alguns dels seus habitants. aigües residuals a mar, i de la qual prenia el nom, s’ubicava el nucli del Bogatell: una projectà un barri quadrangular de quinze carrers estrets disposats paral·lelament al moll
Els topònims de Camp de la Bota i barriada que acollia una població, fonamentalment integrada per gent dedicada a la del port, tres carrers tranversals i dues places. D’aquesta manera, a partir de la col·locació
Pequin tenen orígens curiosos. El primer pesca i que habitava casots petits i rònecs. de la primera pedra, el 3 de febrer de 1753, el desgavellat “Barri de la Platja” passà a ser
prové del francès, ja que allí, en un Ocupant la zona entre l’Hospital dels infecciosos (actual Hospital del Mar) i la ja desapa- la popular Barceloneta. Molt aviat, aquesta barriada es convertí en un barri mariner i
petit turó (butte) aixecat artificialment reguda fàbrica del Gas Lebón del Poblenou, s’estenia el barri del Somorrostro. Citat ja el portuari, amb personalitat pròpia, i que anava acollint nous habitants: gent de mar;
a principis del segle XIX, l’exèrcit francès 1882, l’origen d’aquest barri va ser pescador, però amb els anys esdevingué, com els seus pescadors, estibadors... i d’altres oficis, sovint aplegats en gremis que tenien la seva seu
feia pràctiques de tir. El nom de Pequin, veïns d’aquesta franja litoral, un suburbi de barraques. en l’església de Sant Martí. Una disposició de l’any 1837 va permetre l’edificació d’un
segons la llegenda, ve del fet que uns En diferents moments i per diversos motius, aquests barris van anar desapareixent i els segon pis damunt les cases existents, mesura que provocà una nova etapa de creixement
dels primers pobladors de la zona foren
seus habitants es desplaçaren a altres barris de la ciutat, com el de la Mina, o de pobla- demogràfic. L’època de major esplendor comercial de la Barceloneta cal situar-la en la
els membres d’una família xinesa proce-
dent de Filipines. Segons sembla el cions veïnes (Badalona, Sant Adrià, el Prat de Llobregat...). segona meitat del segle XIX. Gràcies a la seva proximitat amb el port i la seva facilitat
fonament d’aquesta creença popular En el seu conjunt, aquesta part del llevant de Barcelona, des dels anys 80 ençà, ha sofert d’accés als transports per ferrocarril, el procés d’industrialització es concretà en l’esta-
és l’aparença oriental dels primers una espectacular transformació urbanística; de ser una zona fortament deprimida ha bliment d’importants empreses especialitzades en la metal·lúrgia, en el gas i en les cons-
habitants d’aquesta platja-barri que passat a convertir-se en un paisatge urbà de mar i platges, principalment dedicat a l’oci i truccions navals. Després, principalment per la manca de inversions per a una necessària
bé podria ser que procedissin realment la cultura. reconversió industrial, a poc a poc, van anar desapareixent del barri les drassanes i els
de Filipines. comerços i indústries relacionats amb el mar.
Barri de la Farola. 1942. Casa del anguilero, Can Tunis. Cap al 1930. La Barceloneta a principi de segle. Dibuix de J. Renart. Barraca de mariners al Somorrostro. 1942.
La seva proximitat amb el port va provocar que, durant la guerra civil, el barri fos inten-
sament bombardejat. La seva posterior reconstrucció va comportar una marcada tendència
a la terciarització del barri i una notable alteració de la seva fesomia original.
D’Antúnez a Tunis 
Sembla ser que el topònim de Can Tunis
DE MONTJUÏC AL LLOBREGAT: LA MARINA
prové de la catalanització d’Antúnez,
nom d’una família que s’instal·là en En el segle XVIII, des de Montjuïc fins a la desembocadura del Llobregat, en una zona de
aquell indret a finals del segle XVIII. llargues platges poc fondes, coneguda com la Marina, sovintejaven humils cases de pescadors.
En el segle XX, a partir de finals dels A partir de finals d’aquest mateix segle, un d’aquests nuclis, proper a la ciutat, de mica en
anys 70, fins al 2004 que fou derruïda mica, s’anà consolidant com un senzill barri de pescadors que, amb el temps, prengué el
la darrera casa, entre el port i el nom de Can Tunis. A la mateixa desembocadura del Llobregat, sobre les restes d’un petit
cementiri de Montjuïc, existí un barri recinte emmurallat, l’any 1852, s’edificà un far popularment conegut com “La Farola”. 
marginal poblat per habitants d’ètnia Al voltant d’aquest far es formà un altre d’aquests barris. En aquesta franja litoral, cap a
gitana conegut com Can Tunis. Camp de la Bota. 1942. finals del segle XIX, s’hi podien trobar també establiments de bany i drassanes que desapa-
reixerien després de la guerra civil. Amb l’inici de les obres d’ampliació del port, l’any 1967,
progressivament, tots aquests barris i platges van anar desapareixent definitivament.
GUIA DE LES PLATGES I EL LITORAL DE BARCELONA · 30 31 · GUIA DE LES PLATGES I EL LITORAL DE BARCELONA 
 
EL PORT
Heus aquí: jo he guardat fusta al moll. 
Vosaltres no sabeu
que és
guardar fusta al moll...
Joan Salvat–Papasseit
EL PORT DE BARCELONA 
La història del port de Barcelona està íntimament vinculada a la mateixa història de la ciutat
i al seu desenvolupament econòmic i urbanístic. Però malgrat la seva eterna vocació
comercial i marinera, durant molts segles, Barcelona no disposà d’un port artificial propor-
cionat a les seves necessitats. Durant aquest dilatat període, nombrosos naufragis en
aquesta zona litoral evidencien aquesta mancança. El llarg procés que conduí finalment
al naixement dels fonaments històrics del port actual, no s’inicià fins al segle XV. Quatre
segles després és quan té lloc l’organització moderna de les obres públiques i la creació
de la Junta d’Obres del Port, entitat que el 1978 es transformà en el Port Autònom de
Barcelona i el 1992 en l’actual Autoritat Portuària de Barcelona. Tres grans etapes, doncs,
que resumeixen una llarga història que condicionà de forma determinant l’estructuració i
funcionalitat de la façana litoral de la ciutat.
LA PREHISTÒRIA D’UN GRAN DESIG 
L’any 1928, unes obres de desviació dels ferrocarrils catalans a la banda sud de Montjuïc
posaren al descobert onze grans sitges ibèriques. Aquesta troballa va donar credibilitat
a la vella llegenda que en aquell indret, en una època anterior a l’arribada dels romans,
existia un zona de càrrega i descàrrega de vaixells. El nombre i el volum de les sitges,
força superior a les estrictes necessitats d’abastament del poblat que allí habitava, indicaven
una activitat portuària i comercial relativament destacada. Dins de les sitges es trobaren
restes de terrissa ibèrica i ceràmica grega, fet que fa pensar en un comerç exterior amb
els grecs, molt probablement amb la factoria de l’antiga Empòrion. Aquest descobriment El port de Barcelona després de l’enderrocament 
de les muralles.
ens permet doncs parlar, possiblement, del primer port de Barcelona: un abrigall natural,
protegit al SO de la muntanya, utilitzat ja pels laietans fa més de 2.000 anys.
LA LÍNIA DE LA COSTA ACTUAL.
Segons una làpida trobada en aquesta zona, sembla ser que els romans també, durant un
temps, feren servir aquest port, fortificant-lo amb la construcció de murs, torres i portes.
No obstant això, la ubicació del nucli romà a la banda de llevant de Montjuïc fa creure
en l’existència d’un altre espai arrecerat entre el mont Taber i la muntanya, utilitzat
també com a refugi d’embarcacions i per a activitats de càrrega i descàrrega de vaixells.
Diversos autors coincideixen que fins al segle X, ambdós ports –abrigalls naturals- foren
Les sitges es van localitzar en un indret
utilitzats indistintament, fins que l’evolució de la línia de la costa i dels processos naturals
situat entre la línia del ferrocarril i la
de sedimentació, deixaren el port de ponent definitivament impracticable. 
confluència entre el carrer d’en Negrell
Durant l’Edat Mitjana Barcelona, malgrat que no disposava d’un port com els de les altres i el d’en Vilageliu i Gabaldà. Alguna 
grans ciutats mediterrànies amb les quals competia comercialment, mantingué una d’aquestes sitges tenia una capacitat de
intensa activitat comercial concentrada en el que alguns historiadors anomenen Port Comtal 100 m3. La zona on foren trobades està
o de Jaume I: un indret d’aigües arrecerades situat entre el Puig de les Falsies i l’arenal situada a uns 1.500 m de la línia de la
de Santa Clara (avui dia, entre la Plaça Palau i el Palau del Parlament de Catalunya). costa actual.
33 · GUIA DE LES PLATGES I EL LITORAL DE BARCELONA 
Llevar ancores, que ve llevantada! Com hagués evolucionat la Barcelona medieval, en el cas d’haver comptat amb un port L’IMPULS DEFINITIU CAP AL PORT MODERN La lluita contra la sorra
Rivals de Barcelona, Gènova, Venècia o adequat per a competir, en igualtat de condicions, amb les altres grans potències comercials L’any 1868 es constituí la Junta d’Obres del Port. Amb les progressives millores quedava L’any 1743, la tasca de sorra que barrava
Marsella, per exemple, comptaven amb de l’època? No ho sabrem mai, però, en tot cas la construcció d’un gran port era un dels finalment perfilat l’origen del port modern, que en aquella època disposava de 110 ha l’entrada i la sortida dels vaixells, tenia
uns excel·lents ports naturals, comple- grans objectius de la ciutat, especialment de mercaders i armadors. Finalment, el rei d’aigües arrecerades. entre 30 i 90 metres d’ample i s’alçava 
mentats amb obres puntuals. Fins i tot Alfons el Magnànim, l’any 1438, concedí als representants del Consell de Cent de Barcelona A més de la prolongació del dic de l’Est, el projecte d’ampliació i urbanització del port, 1 m per damunt l’aigua. Durant anys i
Pisa disposava d’un important port anys, les operacions de dragat malgrat
el privilegi de construir aquest anhelat port. El lloc escollit va ser el mateix que ocupà l’antic iniciat el 1859, comportà la construcció, entre d’altres infraestructures, del Moll d’Espanya,
comunicat amb el mar a través del riu que aconseguien obrir canals d’entrada,
Arno. A Barcelona l’activitat portuària Port Comtal, però –el mar seguia retirant-s – uns 100 metres més allunyat de la ciutat. la base de l’escullera, els molls de Sant Beltran, Pescadors, Balear, Nou, Muralla, Barceloneta, de més o menys fondària, no podien
es realitzava també a la platja, en un El primer intent –15 d’agost de 1439- de construcció d’un moll que possibilités el dret Drassanes, així com la instal·lació del dic flotant que entrà en servei l’any 1903. La nova impedir que el volum de sorra penetrant
paisatge de mar d’aiguamolls i llacunes, d’ancoratge va consistir en l’enfonsament d’una càrrega de pedres i argamassa, davant bocana del port quedà delimitada per l’extrem del dic de l’Est i un nou moll que partint fos sempre superior al que s’extreia. 
amb l’amenaça constant de les barres l’extrem més oriental del Monestir de Santa Clara, que havia de servir de base del dic. del litoral arribava fins al peu de Montjuïc. El 1829 però, començà a treballar la 
de sorra (tasques) que es formaven El 18 de novembre d’aquell mateix any, un fort temporal de mar, però, destruí tot el que Les obres d’ampliació i millora continuaren per la banda de llevant amb una nova prolongació primera draga a vapor en funcionament
davant de la costa. Els vaixells es s’havia fet fins a aquell moment. Dificultats econòmiques i més tard la guerra civil del dic de l’Est (1926). L’avanç del port de NE a SO (1958) varen fer que aquest sobrepassés la a Espanya. Els resultats foren especta-
carregaven i descarregaven mitjançant (1462-1472) retardaren la represa de les obres fins a l’any 1477. No serà però fins a dos-cents muntanya de Montjuïc. L’any 1966 s’inicià la construcció de la que era la tercera ampliació culars: fins al 1854 s’extragueren 158
barques i, possiblement també, de anys després que aquestes obres tingueren una continuïtat i uns objectius definitius. del port, que va portar els límits portuaris fins al Delta del Llobregat; es dragà la zona i milions de peus cúbics de llots i sorres.
passarel·les provisionals de fusta. El primer dic del Port de Barcelona, construït entre 1477 i 1487, malgrat les seves reduïdes s’afegiren 200 ha al recinte portuari, que amb aquesta ampliació arribava a un total d’unes Al mateix temps les obres continuaven,
Quan arribava el mal temps, els vaixells dimensions, provocà ja una primera i important alteració de la dinàmica sedimentària en 335 ha d’aigües protegides. Amb aquestes noves instal·lacions a ponent de Montjuïc, el però no va ser fins a l’any 1859 que a
de calat petit eren retirats platja amunt, partir de l’important i decisiu projecte
el litoral barceloní. port de Barcelona recuperà, 2.000 anys després, el seu antic emplaçament.
i els més grans no tenien més remei de José Rafo s’allargà 1.600 m el dic de
que salpar mar endins, allunyar-se de L’any 1679 es reprenen les obres que havien estat aturades des de la darrera intervenció, El Port de Barcelona actual és un port polivalent estructurat en tres zones: el port  ciutadà l’Est, amb la qual cosa es posava fi a
la costa, o buscar refugi en algun port l’any 1619. Entre l’inici d’aquestes obres fins al 1697, el moll s’allargà 220 metres. L’any 1772 -el Port Vell-, el port comercial i el port logístic. Els creixements  continuats de tràfic experi- l’entrada massiva de sediments al port. 
proper. es construí al final d’aquest moll una torre que ha perviscut fins a l’actualitat: la Torre mentats durant els darrers 20 anys van plantejar la urgència de realitzar una nova ampliació,
del Rellotge. Durant el segle XVIII i primera meitat del segle XIX el gran problema del Port que va iniciar-se el 2001. L'ampliació, que avança a bon ritme, significa el redimensionament
de Barcelona va ser la constant i massiva entrada d’arenes al recinte amb la conseqüent del port: la superfície  terrestre es multiplicarà per 2,3, passant de les 558 ha actuals a assolir Del Garraf a Barcelona
pèrdua de calat, i en ocasions, fins i tot, la formació de barres de sorra que sobresortien de les 1.265.; la línia de moll  passarà dels actuals 19.766 metres lineals a  29.702 m.l.; i la Zona El gran volum d’obra que significà l’am-
l’aigua, obstruint totalment la seva bocana. d'Activitats Logístiques (ZAL) creixerà en 192,7 hectàrees fins assolir les 260 ha de superfície pliació del port, aviat va fer insuficient
total. L'any 2020, quan hagin finalitzat les obres, el Port de Barcelona serà un gran port d'àm- l’aportació de les pedreres de Montjuïc 
bit europeu capaç d'atendre tràfics de més de 100 milions de tones i 7 milions de contenidors. i es va recórrer a la pedra del Garraf, 
on es va construir un port per facilitar-ne
Pocs metres per a dos-cents anys el transport (1901-1902). Posteriorment
En la costa de Barcelona, com gairebé aquest port, origen de l’actual port
en tota la costa catalana, la dinàmica esportiu, va ser abandonat.
litoral sedimentària segueix un marcat
component NE-SO. El primer espigó
construït, com totes les obres portuàries De la gestió a l’educació 
que posteriorment es realitzaren seguint La gestió per millorar la qualitat de les
aquesta mateixa orientació, retenien la aigües i dels sediments del Port de
sorra a llevant –amb el conseqüent Barcelona són dos dels objectius de la
creixement de la platja– i provocaven política ambiental de l’entitat. Altres
l’erosió i el retrocés de la costa de punts d’interès que han centrat aquesta
ponent. Aquest procés d’erosió sovint actuació ambiental en els darrers anys
soscavà la muralla de mar de la ciutat, són: les emissions de pols i qualitat de
així com fortificacions i edificis cons- l’aire, la gestió dels residus dels vaixells,
truïts a primera línia de la costa. la gestió de les aigües residuals genera-
Entre 1477 i ben entrada la segona des en el recinte portuari, la contamina-
meitat del segle XVII, si bé les obres ció dels sòls i l’educació ambiental.
del port, a partir de diversos projectes,
anaren continuant, ho feren amb un
ritme molt lent de creixement (dels poc
més de 100 metres de moll construïts
entre 1477 i 1487, es passà als 177 cons-
truïts entre 1590 i 1619).
Barcelona i el port a mitjan segle XIX.
GUIA DE LES PLATGES I EL LITORAL DE BARCELONA · 34 35 · GUIA DE LES PLATGES I EL LITORAL DE BARCELONA 
 
LES NOSTRES PLATGES, AVUI
És quan plou que ballo sol
Vestit d’algues, or i escata,
Hi ha un pany de mar al revolt
I un tros de cel escarlata...
J.V. Foix
LA TRANSFORMACIÓ URBANÍSTICA 
DEL LITORAL DE LLEVANT  
La designació de Barcelona com a seu olímpica va permetre dur a terme la, tants cops “Des de l’arrencada de l’escullera fins 
ajornada, reordenació urbanística del malmès litoral llevantí de la ciutat. A partir d’un a la desembocadura del Besòs hi deu
procés coordinat entre els diferents organismes amb competències a la zona -tan diverses haver unes quatre milles que confesso
com el ferrocarril, la costa o la mateixa ciutat- es va iniciar un ambiciós projecte que, que no he resseguit mai vorejant les
anys més tard, amb la celebració del Fòrum Universal de les Cultures, ha culminat en una platges. El Ramon m’assegura que això
no ho ha fet mai ningú per gust i que
transformació radical d’aquest espai de costa.
només els qui viuen en aquests barris 
La reordenació estrictament urbanística, sorgida en ocasió dels Jocs Olímpics de 1992, de voramar s’hi entenen, en aquest 
es recolzà en tres importants decisions prèvies: el sanejament i la consolidació del litoral, garbuix de molls, parets de fàbriques,
l’aixecament de les línies ferroviàries costaneres, i la construcció de la Ronda i Parc del clavegueres i plantats de barraques que
Litoral. A partir de la consolidació d’aquests objectius, en pràcticament deu anys, es dugué hi ha d’aquí fins a la que fou platja de
a terme el que feia dècades que estava pendent de fer-se. Actualment, aquells barris Badalona” (Carles Barral. Catalunya
marginals, aquelles platges convertides en abocadors i aquelles fàbriques obsoletes i des del mar 1982). 
abandonades són ja únicament patrimoni del record i de la història.
Des de la construcció de la Vila Olímpica –la primera gran obra emblemàtica de la Barcelona
del 92– fins a les darreres intervencions amb motiu del Fòrum s’ha dissenyat un nou front
marítim constituït per peces de característiques prou diferents pel que fa a la seva
superfície, als programes i usos previstos, i a l’especificitat de la seva estructura urbana
referida a les exigències del seu entorn, però totes elles projectades segons un mateix
criteri: relacionar íntimament el litoral de llevant, el seu mar i les seves platges, amb els
barris veïns, i integrar-lo a la ciutat com un més dels seus espais d’us públic, de la manera
més racional i sostenible possible.
UN CONTRAPLÀ COM A REFERENT 
Des de finals del segle XIX han existit diversos projectes per reestructurar urbanísticament
el litoral de Barcelona. L’evident importància econòmica de les infraestructures existents
(ferrocarril, instal·lacions industrials, de subministrament...), ajornaven però, una i altra
vegada, la realització d’aquests projectes. L’any 1970, l’organització de grans propietaris
de sòl de la zona elaboraren un “Pla de la Ribera”, aprovat inicialment per l’Ajuntament,
que significava una clara privatització del terreny, a més de comportar la desaparició de
bona part dels barris de la Barceloneta i el Poble Nou. Davant d’aquesta proposta, que
generà un intens debat ciutadà, el Col·legi d’Arquitectes endegà, l’any 1972, una convocatòria
de nous projectes que oferissin una millor resolució del problema tenint present els
interessos del conjunt de la ciutadania. El treball reconegut com a guanyador-“Pla alternatiu
al Pla de la Ribera”- fou el presentat pel Laboratori d’Urbanisme de l’Escola d’Arquitectura
(LUB). Aquest Pla no va ser assumit pel consistori municipal, però sí que aconseguí aturar
el projecte oficial. La seva proposta global significà un important punt de partida i una
valuosa referència per als objectius generals que, pocs anys després, definiren la definitiva
reordenació costanera de la ciutat.
37 · GUIA DE LES PLATGES I EL LITORAL DE BARCELONA 
de contaminació de les aigües litorals i de les platges. Una de les mesures adoptades per Plou, però plou molt
tal de minimitzar aquesta situació ha estat la construcció d’uns grans dipòsits de regulació Barcelona té una mitjana de precipitació
d’aigües pluvials en diferents indrets de la ciutat que permeten controlar i millorar la anual que frega els 600 litres per metre
qualitat de les aigües vessades a mar, i obtenir un més bon rendiment de tot el procés quadrat (depèn de les zones de la ciutat),
de depuració. malgrat que pugui estar setmanes i
setmanes sense veure ploure, sobretot a
l’estiu. Una quantitat superior a vegades
a la d’alguns punts de la “plujosa”
Anglaterra (el cap Flamborough per
exemple, que amb prou feines arriba 
als 500 litres). La gran diferència però
rau en la freqüència i la intensitat de
les pluges, tan diferents en els climes
mediterrani i atlàntic. A Barcelona, a
LA RECUPERACIÓ DEL FRONT LITORAL DEL BESÒS finals d’estiu i a la tardor, s’hi poden
donar pluges de més de 60 litres en 
tan sols 30 minuts (la desena part de la
pluja que cau durant tot un any concen-
Grans piscines sota terra La primera intervenció en el procés de la recuperació ambiental de la franja marítima de trada en mitja hora). Per altra banda les
La funció dels dipòsits és doble. El volum la ciutat, s’inicià a partir de 1980 amb el Pla de Sanejament Metropolità. Entre d’altres obres, característiques de la ciutat han fet tradi-
de retenció permet una laminació del la construcció del col·lector de Llevant i de l‘estació depuradora d’aigües residuals (EDAR) cionalment prou difícil l’evacuació de
cabal (la quantitat d’aigua de sortida és de Sant Adrià del Besòs van permetre que, de nou, en el litoral de Barcelona, després de tanta aigua caiguda en tan poc temps, 
força menor que el volum d’entrada), molts anys, es pogués tornar a gaudir dels banys de mar. La reordenació urbanística de la i així hi ha hagut freqüents inundacions
així la xarxa, aigües avall, pot funcionar façana marítima endegada en ocasió dels Jocs Olímpics, va aconseguir obrir, definitivament, en determinats punts de la ciutat 
més descarregada en casos d’avinguda.
la ciutat al mar i va crear un nou paisatge de quatre quilòmetres i mig de platges utilitzables, (Casc Antic, Zona Franca, Poble Nou...).
L’altra funció és clarament ambiental: 
el Port Olímpic i una nova xarxa de col·lectors. Anys després, la celebració del Fòrum El seu perfil topogràfic (fort pendent en
l’aigua retinguda, fortament contaminada, la seva part alta propera a Collserola i
per una banda, es lliura lentament, un Universal de les Cultures va permetre introduir el concepte de sostenibilitat en totes les
suaus desnivells en les seves parts 
cop passat l’episodi de pluges, cap a la actuacions i en tots els projectes previstos (construcció del Port Esportiu de Sant Adrià 
baixes) i la impermeabilització del terreny
depuradora, i per l’altra, disminueix el i d’una nova plataforma a ponent de la riera d’Horta destinada al futur zoo marí de
(les antigues rieres que portaven l’aigua
seu grau de contaminació gràcies a un Barcelona -7,7 ha guanyades al mar-, cobriment i remodelació de l’EDAR...). En aquest al mar són actualment carrers asfaltats)
procés natural de sedimentació. darrer capítol d’intervencions, la línia del front litoral s’avança i, globalment, es posa són dos factors que expliquen la repetició
Aquests dipòsits disposen d’un sistema sobre la taula una proposta ambiental que té l’objectiu, no tan sols de recuperar i regenerar i magnitud de les inundacions a la ciutat.
de neteja automàtic i de col·lectors aquest àmbit, sinó també el de desenvolupar un nou model de litoral. Altres elements que cal tenir en compte
d’entrada i sortida que els connecten per entendre les grans tempestes que,
amb els eixos primaris de la xarxa de NOUS COL·LECTORS de tant en tant, descarreguen sobre
clavegueram, regulats per comportes
La construcció de la Vila Olímpica i del Cinturó del Litoral i l’objectiu de regenerar les Barcelona són, la seva proximitat amb el
vigilades per sistemes de control en
platges de llevant de la ciutat van motivar, l’any 1988, l’elaboració del Pla Especial de mar (diferència de temperatura entre el
temps real. Actualment Barcelona mar i la terra) i la seva condició de gran
compta amb set d’aquests grans dipòsits Clavegueram de Barcelona. Aquest Pla es concretà en un seguit d’obres de millora i
ciutat (formació d’una illa tèrmica que
(està previst construir-ne 16 més) noves construccions en el sistema de col·lectors de la ciutat (els col·lectors de sortida
pot fer augmentar la temperatura fins
situats estratègicament en diferents al port, la xarxes que desemboquen a l’espigó de Ginebra i al Bogatell, la xarxa que
a 10º respecte a zones properes): amb-
punts de la ciutat, segons les àrees desaigua a l’espigó de Bac de Roda, la remodelació de la sortida dels col·lectors de Prim, D’UNA CLAVEGUERA QUE HA DEIXAT DE SER-HO
dues circumstàncies afavoreixen el crei-
d’influència de les seves conques naturals. el col·lector interceptor de la costa...). El sistema de col·lectors de Barcelona composa una Altres focus de contaminació marina sobre els que calia intervenir eren l’emissari de fangs xement de processos convectius de pre-
En el seu conjunt, els dipòsits actualment complexa trama de clavegueres que recullen tant les aigües residuals de la ciutat com de la planta depuradora del Besòs i el mateix riu. cipitació. Tot i que sovint es relacionen les
operatius, tenen una capacitat aproxi- l’aigua de pluja, per a conduir-les a les depuradores. En el cas de fortes pluges, la quantitat Durant molts anys el tram final del riu Besòs ha estat considerat com una claveguera a cel grans pluges a Barcelona amb el
mada d’uns 450.000 metres cúbics d’aigua que ha de ser transportada a la planta depuradora és superior a la capacitat de obert que abocava les seves aigües directament al mar. Les profundes transformacions temps de llevant (aiguats de 1962, 1971,
(unes 125 piscines olímpiques) i alguns recepció dels col·lectors i és abocada directament al mar a través d’uns sobreeixidors realitzades amb motiu de la reforma d’aquesta part del litoral han permès reconvertir 1982, 1984, 1994...), també les situacions
d’ells arriben a tenir més de 17 metres
d’emergència. Aquests abocaments, si bé puntuals, fins ara, eren un dels factors significatius aquest espai des d’un triple vessant: paisatgístic, ambiental i ciutadà. La recuperació dels de sud-est (xaloc) i sud-oest (garbí) poden
de profunditat com és el cas del dipòsit
darrers 9 km del riu Besòs, que ha convertit aquesta zona en un Parc Fluvial, ha estat pos- provocar quantitats de precipitacions
del carrer Bori i Fontestà i el del Parc importants. Amb temps de garbí, per
de Joan Miró. sible, entre d’altres factors, pel tractament terciari de l’EDAR de Montcada i Reixac. 
La creació d’aquest Parc Fluvial ha comportat una millora de la capacitat hidràulica exemple, l’octubre de 1987, a l’àrea de
(infraestructures) i de la qualitat de les seves aigües (implantació de zones humides), Montjuïc s’arribaren a enregistrar 400
litres en 60 hores. 
així com la naturalització de la seva desembocadura (indret estratègic en la migració de
nombroses espècies d’aus aquàtiques). Una de les característiques d’aquest Parc Fluvial
és l’adaptació de determinades àrees dels seus marges per a l’ús ciutadà. En aquest sentit
cal destacar el Sistema d’Alerta Hidrològica del Riu Besòs (SAHBE) el qual, a través de
megafonia i panells lluminosos en cada un dels accessos, permet advertir als usuaris del
Parc d’una possible crescuda del riu.
GUIA DE LES PLATGES I EL LITORAL DE BARCELONA · 38 39 · GUIA DE LES PLATGES I EL LITORAL DE BARCELONA 
De tòxic a adob Per altra banda, la remodelació de l’EDAR ha comportat, entre d’altres millores, la possi-
L’emissari de fangs va ser construït en bilitat de l’assecatge tèrmic dels fangs resultants de la depuració de les aigües residuals
la dècada dels anys 70 i abocava al mar de la ciutat. Fins a l’any 2000, aquests fangs eren abocats al mar a través d’un emissari,
un promig de 14.000 tones en pes humit fet que provocava un greu problema de contaminació del fons marí. Aquest procés
de fangs anuals. Aquests fangs contenien d’assecatge es realitza en una planta construïda just al costat de la depuradora i compta
quantitats elevades de matèria orgànica,
amb una instal·lació de cogeneració per a l’optimització de l’elevat consum energètic que
metalls pesants, hidrocarburs petrogè-
nics o de síntesi, com també diversos requereix aquest procés. L’eliminació de l’abocament d’aquesta ingent quantitat de fang
productes inorgànics. Si bé la sortida de al mar ha significat un pas determinant per poder pensar en la regeneració marina
l’emissari es trobava a uns 3 km de la d’aquesta part del litoral.
costa i a una profunditat de 56 metres,
successives ruptures en la canalització,
van provocar fuites que disseminaren
part d’aquests fangs en diversos punts
situats a menys fondària i a menys dis-
tància de la costa. En tot cas aquestes LES PLATGES DE BARCELONA  
deposicions, en el decurs del temps,
composaren una crosta de llot sense
vida, d’un gruix variable, però en tot cas Com a resultat de la transformació urbanística i la recuperació del front marítim del litoral A les platges de Barcelona, més de
considerable (dels 2 m a la sortida de de llevant, dutes a terme en els darrers anys, actualment la ciutat de Barcelona disposa 200 persones treballen diàriament
l’emissari fins als pocs centímetres a les de més de 4 km de platges perfectament equipades i disponibles per al bany. des de juny a setembre, en feines d’a-
zones més allunyades d’aquest punt). En els ja aprovats futurs processos d’urbanització del litoral barceloní es preveuen dues tenció, informació, vigilància, neteja i
L’extensió d’aquesta gran massa en noves zones de platja: una que enllaçarà el final de la Mar Bella amb la plataforma del manteniment. Cada dia, un equip
forma de llentia, segons un estudi de mecànic, garbella la sorra fins a una
Zoo Marí, i la segona, de dimensions més reduïdes, que unirà la Barceloneta i la nova
l’any 1989, ocupava una extensió d’apro- profunditat de 30 cm, per tal d’elimi-
bocana del port. 
ximadament 5 km (paral·lels a la costa) nar la matèria orgànica i inorgànica.
Aquests trams de platja del litoral llevantí de la ciutat es complementen amb el recinte del
per 2 km (perpendiculars a la costa). Aquest procés serveix també per oxi-
Fòrum, que a la seva banda de mar es concreta en el Parc dels Auditoris i la zona de banys.    
Actualment, després d’un tractament genar aquesta capa de sorra, contri-
de garbellat, deshidratació i assecatge, buint de forma natural a la no forma-
aquests fangs, abans abocats al mar UNES PLATGES URBANES... ció dels possibles cultius de bacteris i
(unes 170 tones de matèria seca al dia) El principal tret característic de les platges de Barcelona és la seva condició urbana: uns fongs que s’hi podrien originar. Al
es converteixen en un producte estable grans espais oberts per a l’ús ciutadà, fàcilment accessibles des de qualsevol punt de la mar, de forma sistemàtica es prenen
que es pot manipular i transportar fàcil- ciutat (a més del trambesòs, 7 estacions de metro i 18 línies d’autobús faciliten l’accés a les mostres d’aigua i de sorra per efec-
ment. De fet és un producte que es pot platges). Platges adequadament preparades per rebre una important quantitat d’usuaris, tuar-ne l’anàlisi química i microbiolò-
utilitzar com adob per als camps, en concentrats, bàsicament en els mesos d’estiu: tota mena de serveis, equipaments i personal, gica. El Pelicà, un vaixell especialitzat,
la fabricació de compost o com a com- amb el suport de dues embarcacions
en garanteixen la qualitat, reconeguda oficialment amb diverses certificacions, entre elles
bustible. Pel que fa als fangs acumulats més petites, s’encarrega de la recolli-
les de caràcter ambiental. 
en el fons marí, cal esperar que la sedi- da de la brossa que sura a les aigües
mentació natural (molt minsa actual- litorals.
...OBERTES TOT L’ANY
ment) els vagi, a poc a poc, colgant de
Com a espai urbà, les platges de la ciutat, ofereixen un seguit de possibilitats que van
sorra i nous materials.
més enllà de la seva exclusiva utilització, els mesos de calor, per prendre banys de sol i
mar. Durant tot l’any a les platges de Barcelona s’hi realitzen activitats esportives, educa-
tives, culturals, lúdiques o d’oci, com navegar, fer windsurf, jugar al vòlei platja, fer volar
estels, passejar o, senzillament gaudir d’un espectacle sempre canviant, com és el mar
amb l’etern vaivé de les onades.
“SWING”, ESQUÍ I TA-KA-TÀ A LES PLATGES
El llistat d’activitats que s’han dut a terme a les platges de la ciutat, durant els seus
relatius pocs anys d’existència, és significatiu de les moltes possibilitats que ofereixen:
des d’itineraris per conèixer la història d’aquests indrets o marc de treball de les escoles
per estudiar la dinàmica litoral o determinats aspectes de la biologia marina, fins a concursos
de castells de sorra, regates de vela llatina o exhibicions d’aeròbic. A les pràctiques
esportives de la vela, el futbol, el rugbi o els jocs de raqueta, cal afegir-n’hi d’altres
menys habituals però ben curioses com el golf, el tai-xi, l’esquí de sorra, o el ta-ka-tà, dis-
ciplina nascuda al desaparegut Club Atlètic, de la Barceloneta (es va fusionar amb el Club
Natació Barceloneta), que es juga en parelles, una bola de cautxú i utilitzant les mans en
lloc de raquetes.
GUIA DE LES PLATGES I EL LITORAL DE BARCELONA · 40 41 · GUIA DE LES PLATGES I EL LITORAL DE BARCELONA 
EL PROBLEMA DE LA SORRA Ports entre platges
Un problema generalitzat en tot el litoral, i que lògicament afecta també les platges de En aquesta zona litoral, en aquest 
Barcelona, és la constant pèrdua de sorra ocasionada pels temporals de mar. Amb la paisatge de platges, s’han construït dos
dinàmica sedimentària alterada per les nombroses barreres artificials construïdes en tot ports esportius; el Port Olímpic (702
1. Platja de la Nova Mar Bella: el perfil de la costa, i la manca d’aportació de sediments per part dels rius, la sorra sostreta amarraments) i el Port de Sant Adrià
(entre 400 i 600 amarraments).
550 m; des de l’Espigó de Bac de Roda per les grans onades no es veu compensada, en moltes platges, per noves aportacions.
Ambdues construccions disposen també
fins a l’Escullera de Prim És així com en el litoral barceloní, per exemple, hi ha una pèrdua anual de sorra d’un 2 a d’una gran zona de marina seca (zona
un 5%, amb un saldo acumulat del 50% des de la regeneració efectuada l’any 1992. d’emmagatzenament, a terra, d’embar-
1 Aquest és un problema de solució complexa. La regeneració artificial amb sorra procedent cacions), i s’han realitzat cercant l’equili-
del fons marí té un alt cost econòmic i ecològic. Les alternatives més raonables encaixen bri amb l’entorn, respectant l’estètica i
molt més en un projecte de gestió integral de tot el litoral: afavorir l’aportació de sediments les condicions d’ús dels elements que
2. Platja de la Mar Bella: per part dels rius, atenuar l’impacte de les barreres existents que impedeixen la dinàmica l’envolten -passeig marítim, edificacions,
500 m; des de l’Espigó del Ferrocarril sedimentària i evitar de crear-ne de noves i introduir elements que, sense modificar platges, parcs...- La necessària protecció
fins al de Bac de Roda aquesta dinàmica impedeixin o disminueixin els efectes de l’erosió marina com ara la davant l’embat de l’onatge que ha d’oferir
construcció d’espigons. un port, en aquest cas, s’ha aconseguit
defugint els models tradicionals, evitant,
d’aquesta manera, obres que pel seu
ATENCIÓ A LES BANDERES
volum o formes impedissin integrar les
2 Les situacions de llevant, les temudes llevantades per la gent de mar, han estat responsables infraestructures en el context de la
de grans temporals a les platges de Barcelona. Normalment les situacions de llevant van tipologia urbana circumdant. La proposta
associades també a la pluja. En alguna ocasió però, segons la latitud on se situa la recull la voluntat d’oferir solucions vàlides
borrasca causant d’aquesta situació, aigües avall de Barcelona, el temps pot ser bo i fins que no estableixin, entre els ports i els
3. Platja del Bogatell: i tot lluir el sol mentre a les platges de la ciutat arriben els efectes d’una mar gruixuda i seus elements de defensa, cap mena de
640 m; des de l’Espigó del Bogatell revoltada. Quan això succeeix, si és època de banys, es genera una situació de greu perill barrera, sigui funcional o visual, que
fins al Ferrocarril per als qui decideixen banyar-se, una imprudència que més d’una vegada ha provocat impedeixi una relació harmònica entre
ensurts de fatals conseqüències. També el garbí com a vent dominant, les puntuals el paisatge marítim i el paisatge urbà
marinades estivals, el migjorn, els corrents o la mar de fons, creen sovint, en aquesta més proper. En el Port Olímpic, entre
zona litoral, estats de la mar en els quals es fa recomanable no banyar-se. El color vermell d’altres propostes per apropar més el
3 mar a la ciutat, es troba el Centre
de la bandera que oneja a les platges així ho assenyala. Cal estar sempre atent a aques-
Municipal de Vela (el seu precedent és
tes banderes –el color verd indica calma, i el groc, precaució– així com a les advertències
4. Platja de la Nova Icària: l’antiga Escola del Port de Barcelona 
que sovint es difonen per megafonia.
400 m; des del Port Olímpic –“la Plataforma”-), una alternativa
fins a l’Espigó del Bogatell popular i educativa per a la pràctica 
de l’esport de vela..
Quan arribeu a la platja cal que us fixeu on estan ubicats els llocs de socors, 
4 els punts d’informació i de la Guàrdia Urbana. Observeu el color de la bandera que
hi oneja. Tingueu present el seu significat:
5. Platja de la Barceloneta:
1.100 m; des del carrer Almirall Cervera 
fins al Port Olímpic
5
calma precaució perill
Punt d’informació
6. Platja de San Sebastià: i
1.100 m; des de l’Escullera del Port Creu Roja
fins al carrer Almirall Cervera
Guàrdia Urbana
6
43 · GUIA DE LES PLATGES I EL LITORAL DE BARCELONA 
persistència d’aquests i altres focus contaminants, amb les formes de vida que li són prò-
pies, comporta que els elements tòxics, a través de la cadena tròfica, estiguin també
presents en altres espècies litorals i arribin a provocar problemes de bioacumulació. La
pesca comercial hi és prohibida. En general, pel que fa a la macrofauna típica dels fons
tous, en el litoral barceloní, fora de les zones de fangs contaminats, s’hi pot trobar un
cert nivell de biodiversitat, tot i que aquesta és sensiblement inferior a la d’altres fons no
contaminats de la Mediterrània. 
PARETS I PEDRES
El substrat rocós és molt més divers, en quantitat i varietat d’espècies que s’hi relacionen,
que no pas el sedimentari. Aquest fet s’evidencia clarament en el litoral barceloní. 
Tant en les parets de pedra i de formigó dels dics del port, que davallen verticalment fins
A POC A POC, TORNA LA VIDA al fons, com en les grans pedres que composen els espigons i atenuadors submarins de
les platges, les formes de vida són molt més evidents que les que puguem trobar a la
sorra. Diversos són els factors, però, que condicionen el fet que, en aquest substrat rocós,
hi visquin uns organismes o d’altres. A més dels condicionants genèrics (fondària, llum,
A les platges de Barcelona, com a tantes altres platges metropolitanes, les intervencions hidrodinamisme...) en aquesta zona prenen singular importància els canvis ambientals
pel que fa a la regeneració artificial i a les feines de neteja i manteniment, així com el seu provocats per la situació i orientació de les estructures. Les formes de vida (quantitativa-
rereplatja urbanitzat, no fan possible que puguem trobar-hi, en la seva part emergida, ment i qualitativament) no són, per exemple, les mateixes en les parets exteriors del port
mostres de la flora i de la fauna pròpies d’aquests espais en el seu estat natural. Però sí (mar obert) que en les parets interiors (aigües molt menys renovades). Tampoc l’estruc-
que les trobem en el cel de les platges, amb la presència dels ocells marins, i especialment turació de les comunitats serà la mateixa en una cara d’una escullera que, per la seva
sota l’aigua on, a poc a poc, es refà la vida vegetal i animal característica d’aquesta costa. orientació, rebi una aportació superior de nutrients, que en l’altra. L’escullera ha esdevingut
un escull artificial de gran interès per a moltes espècies que tenien el seu hàbitat a les
EL CEL roques. A més, la vida submarina en aquest espai ha millorat molt des de l’obertura de la
Des de les platges de Barcelona, observant el cel del mar, de tant en tant, es poden veure Bocana Nord.
ocells marins com el fosc corb marí fent una capbussada. Més freqüent és la presència de
Cotorres a la platja la gavina capnegra que segueix les embarcacions de pesca amb els seus xisclets estridents, LA PEDRA I LA SORRA
A la mateixa platja, recordant-nos que la gavina vulgar, el gavià fosc, o el ja omnipresent ciutadà, gavià argentat. També a finals Un seguit de dades recollides a través d’una macroobservació, anterior i posterior a la
aquestes no són sinó un espai més de d’estiu o quan el fred de l’hivern minva i arriba el bon temps, des de la platja, és possible construcció de dos espigons, l’any 1983, a la platja de la Barceloneta, fins a aquells moments
la ciutat, és fàcil sorprendre pardals i observar el pas d’ocells que sobrevolen la mar en el seu viatge migratori. mancada de qualsevol orografia rocosa, demostren que la instal·lació d’aquestes estructures
coloms, remenant amb el seu bec entre
significaren un notable increment de la biodiversitat. Dels 59 organismes observats, més
els gran de sorra; fins i tot, picotejant
els dàtils de les palmeres del Passeig EL MAR: ELS FONS DE SORRA de la meitat eren peixos (52,5%) i la resta pertanyia a altres grups zoològics o botànics.
Marítim trobem exemplars d’espècies Abans que s’iniciessin les obres de construcció del port de Barcelona, el fons marí proper Respecte als percentatges relatius, dels peixos el 16% ja havien estat localitzats sobre el
invasores com la cotorra, bona prova a la ciutat era bàsicament llimós. Actualment però, a causa de les nombroses estructures substrat de sorra existent abans de la construcció de l’espigó, mentre que el 36% (més
dels efectes de l’activitat humana pel de formigó i pedra que s’alcen sobre aquest fons, bona part d’aquesta costa presenta una del doble) estava relacionat amb les noves estructures: pràcticament succeí el mateix amb
que fa a la seva capacitat d’afavorir naturalesa rocosa. A les aigües litorals de la ciutat, tant a la sorra com a les parets verticals la resta d’organismes; el 10,2% tenia com habitat la sorra –ja hi era– i el 37,3% eren
l’expansió d’espècies exòtiques. de formigó, i a les grans pedres dels espigons i esculleres, hi viuen un seguit d’espècies nouvinguts motivats per l’aparició del substrat rocós.
animals i vegetals marins, adaptades a cadascun d’aquests hàbitats. En alguns indrets
però, les formes de vida són més aviat escasses, a causa d’un alt nivell de contaminació. ESCULLS ARTIFICIALS PER A UNA COLONITZACIÓ NATURAL
És el cas, per exemple, de la zona de fangs que cobreixen els fons de sorra propers a la Eliminats o atenuats els orígens dels processos contaminants més significatius que han
sortida de l’emissari provinent de la depuradora del Besòs. Allí, la macrofauna és molt provocat l’empobriment de la flora i la fauna del litoral de Barcelona, i atès que el substrat
poc abundant, representada tan sols, en alguns indrets, per un tipus de cuc – poliquets -, rocós és on es concentra una major diversitat biològica, s’estan potenciant nous hàbitats
capaç de viure en un medi pobre en oxigen i que es nodreix d’aquests fangs contaminats. submarins -esculls artificials-, per afavorir el procés natural de regeneració. Aquests
A mesura que ens allunyem d’aquesta zona de fangs, les condicions de vida milloren i esculls artificials tenen com a objectiu, contribuir no tan sols a un augment d’aquesta
apareixen ja alguns bivalves i altres espècies de cucs, indicadors d’un grau menor de diversitat sinó també de la biomassa (increment en pes de les poblacions de peixos i
pol·lució. No obstant això, malgrat que el vessament de fangs s’hagi interromput, la invertebrats) d’un medi biològicament alterat i empobrit. 
GUIA DE LES PLATGES I EL LITORAL DE BARCELONA · 44 45 · GUIA DE LES PLATGES I EL LITORAL DE BARCELONA 
UN PARC SOTA L’AIGUA
El Parc d’Esculls està format per cinc àrees amb un total de 361 estructures de diferents
tipus, fondejades a una fondària que oscil·la entre els 18 i els 25 metres. La seva distribu-
ció cobreix una àrea de 10 km2, que va aproximadament des de davant de la platja de Mar
Bella fins a la nova bocana del Port. Aquestes estructures actuen com a zona d’atracció i
de recer per a espècies properes i així possibiliten el desenvolupament de larves planctò-
niques que d’altra manera es perdrien. A més de facilitar la recuperació del fons marí, el
Parc d’Esculls pretén convertir-se en un eix temàtic dins d’un programa pedagògic i ser-
vir com a eina de treball per a la sensibilització ambiental de la ciutadania sobre el seu
mar i les seves platges. En un estudi realitzat l’estiu del 2004, en un conjunt d’aquestes
estructures, s’ha observat que després de 10 mesos de la seva instal·lació, la colonització
per part dels organismes bentònics és ja del 100%, bé adherits a la roca cobrint la totali- COM ES MALMETEN EL MAR I LES PLATGES:
tat del formigó, bé a l’interior dels alvèols, o bé en moviment actiu (algues, invertebrats
bentònics adherits, esponges, ascidis, actiniaris, poliquets de tub calcari i amb forma de ALGUNES CAUSES I ALGUNES CONSIDERACIONS 
palmereta, mol·luscs -musclos, ostres planes, pop roquer, corn blanc, nudibranquis...–,
crustacis –gla de mar, bernats ermitans, llagostes, nècores...). Pel que fa als peixos asso-
ciats o que colonitzen aquests esculls s’ha detectat la presència de peixos bentònics amb La diversitat, la “complicitat” i la complexitat dels factors que intervenen en la degradació
moviment actiu (caps d’ase, serrans, julioles, verades, castanyoles, caps-roigs, molls...) i del litoral demanen un tractament integral d’aquest espai, que si bé en alguns aspectes
peixos pelàgics que cerquen la seva proximitat (llobarros, bogues, bots...). ja s’està intentant fer, exigeixen un abast i una intensitat molt més efectives.
Creació del Parc d’Esculls EL TEMA DELS PORTS
a la costa de Barcelona. LA MILLORA AMBIENTAL DEL PORT DE BARCELONA La navegació esportiva i d’oci és un sector en creixement. La proliferació de ports esportius
En la dècada dels anys 70, espectaculars naufragis de petroliers amb el conseqüent ves- ha estat espectacular en els darrers anys i ha contribuït a banalitzar i homogeneïtzar el
sament de milers de tones de productes petrolífers al mar, provocaren, arreu, un estat de procés d’urbanització del litoral. La planificació del futur d’aquest sector s’hauria de fer
“Petits” accidents: gran inquietud social. Va ser llavors quan el sector marítim començà a donar mostres des de plantejaments integrals de gestió del litoral, tenint present les conseqüències
grans conseqüències d’una certa preocupació ambiental. Amb el temps, determinades associacions i institu- ambientals que provoquen aquest tipus de construccions, així com el cost econòmic que
Entre 1967 i 1976 els naufragis de només cions relacionades amb el món marítim i portuari, han reconvertit els objectius d’aquella comporta mitigar els seus efectes.
tres petroliers provocaren el vessament preocupació inicial en un ampli programa integrador, de prevenció i mesures concretes, A Espanya, en els seus 8.000 km de costa hi ha 281 instal·lacions portuàries i unes
de gairebé 400.000 tones de petroli al per millorar la qualitat ambiental de les seves instal·lacions i del medi marí que les acull. 230.000 embarcacions d’oci (l’any 2003 s’incrementà la venda d’embarcacions en un 5%). 
mar: Torrey Canyon, Showa Maru i
Aquest és el cas del Port de Barcelona. A Catalunya, com a mitjana, hi ha un port cada 15 km de costa, i la utilització mitjana 
Urquiola. Aquests van ser els naufragis
d’aquest tipus d’embarcacions és de molt pocs dies l’any (segons alguns estudis aquesta
més espectaculars de la dècada, però n’hi
va haver més. No obstant això, segons EVITAR, ACTUAR I CONÈIXER mitjana no arriba als 4 dies per any).
dades de 1989, dels 3,2 milions de tones Els inicis de la política ambiental del Port de Barcelona coincidiren, en el temps i en els
anuals d’hidrocarburs que entraven al objectius, amb el procés dut a terme per recuperar el front litoral de la ciutat. Però ambdues DEFENSES DE LES COSTES I D’INFRAESTRUCTURES
medi marí, només un 12% procedia de actuacions, pel que fa a la qualitat de les aigües, tingueren també una mateixa situació Sovint es construeix vora mar sense tenir en compte la variació, en el temps i la forma,
naufragis o greus accidents de petroliers. de partida: un fons marí i unes aigües fortament contaminades per l’abocament històric de la línia de la costa. Periòdicament els temporals de mar malmeten aquestes construccions
El 33% tenia el seu origen en simples de metalls pesants i contaminants orgànics. En el cas del Port, una situació agreujada per (passeigs marítims per exemple) i cal fer-ne de noves per protegir les ja existents. La
operacions rutinàries dels vaixells; les condicions de confinament de les aigües portuàries i la seva escassa possibilitat de progressiva massificació urbanística és una de les més greus amenaces que planen sobre
“petits” abocaments, d’unes 7 a 10 tones renovació. Actualment la política ambiental del Port, respecte al tema de la qualitat de el litoral, i aquests tipus d’actuacions no fan més que incrementar el problema.
de mitjana, procedents de la neteja de l’aigua, se centra bàsicament a evitar les causes principals dels processos responsables
tancs i sentines, eliminació dels residus
d’aquesta mala qualitat, actuar amb l’aplicació de mesures correctores de l’impacte, i SEDIMENTS QUE NO ARRIBEN AL SEU DESTÍ NATURAL
de càrrega, abocaments operacionals
aprofundir en el coneixement del que passa a l’aigua i establir plans de control i seguiment Està comprovat que un dels motius més significatius del progressiu retrocés general 
accidentals... Actualment es calcula que
la quantitat anual d’hidrocarburs vessats per avaluar-ne l’evolució en el temps. Com està succeint en tot el litoral de la ciutat, de les platges, és la disminució d’aportació de sediments per part dels cursos fluvials.
a mar s’ha reduït aproximadament en un l’eliminació o esmorteïment de les causes que provocaven els principals focus de conta- Els embassaments (retenció de sediments i pèrdua de força en l’arrossegament dels fluxos
50% gràcies, fonamentalment, a la limi- minació i l’aplicació de mesures ambientals concretes, fan esperar una recuperació lenta, fluvials), l’extracció de sorres de les lleres dels rius, i l’ordenació de torrents, rambles i
tació d’aquests “petits” abocaments. però progressiva del medi marí. rieres (construcció d’estacions desarenadores i estructures dissipadores d’energia per
evitar inundacions i aportacions de sòlids als col·lectors) en són algunes de les causes.
Heus aquí un altre exemple clar de la necessitat d’una gestió integral del territori. Els
embassaments (regulació dels rius i reserva d’aigua) són necessaris, així com fer tot el
que calgui per evitar les inundacions, però en tot cas aquestes actuacions no haurien de
malmetre forçosament la naturalitat del riu ni del paisatge. 
L’AIGUA QUE VA A MAR
L’aigua que utilitzem a terra (i també la de la pluja), d’una manera o altra, va a parar al
mar. La que hi arriba directament, sovint pot aportar al medi marí molècules químiques
GUIA DE LES PLATGES I EL LITORAL DE BARCELONA · 46 47 · GUIA DE LES PLATGES I EL LITORAL DE BARCELONA 
difícils de degradar, amb efectes biocides i acumulatius en la xarxa tròfica, i que perduren
molt temps. Part d’aquesta aigua, però, és depurada abans d’arribar al seu darrer destí.
No obstant això, aquesta depuració no evita que les aigües d’origen industrial, a més de l’a-
moni, aportin al mar molècules amb substàncies orgàniques sintètiques i metalls pesants
que igualment poden ser objecte de bioacumulació. La depuració de les aigües resi-
duals urbanes tampoc no aconsegueix segrestar l’amoni, i a més genera una quantitat
important de fangs, els quals contenen substàncies contaminants. Aquests fangs son iner-
titzats per altres tractaments i se’ls dóna un ús.
L’abundància d’ions d’amoni a les aigües depurades impossibilita que hi hagi vida supe-
rior als rius. En el mar, els seus efectes, malgrat que quedin més esmorteïts, també tenen
conseqüències inhibidores en el conjunt de la flora i la fauna marines.
La major part de l’aigua que consumim a terra (un 80%) té un ús agrícola. Aquesta aigua,
després de ser utilitzada per regar, va a parar als rius o bé s’infiltra en el terreny i alimenta
els aqüífers, i transporta en dissolució, adobs, herbicides i pesticides. REFLEXIONS VORA MAR 
SOBREEXPLOTACIÓ I MALBARATAMENT DELS RECURSOS
En aquest apartat cal citar l’activitat pesquera. Avui dia, en general, a tota la Mediterrània, La platja dels laietans, dels romans, les concorregudes platges medievals, el litoral malmès L’estat de la qüestió: lletres i xifres
s’intenta mantenir el volum de captures, amb l’augment de l’eficàcia, procés que tendeix de la Barcelona industrial, la transformació urbanística i la recuperació del mar i de les “Quan usem (per al lleure, però també
a una sobreexplotació excessiva. Amb la potència de les embarcacions d’arrossegament platges de la ciutat... Des dels primers pobladors fins ara, el paisatge ha canviat de forma amb altres finalitats) el litoral no podem
actuals, el fons marí és llaurat sistemàticament, en zones cada cop més amplies, i amb contundent. El mateix ha succeït en el conjunt del litoral català. L’ocupació i la utilització malmetre’l (ni artificialitzar-lo) fins al
una freqüència i intensitat desproporcionades respecte a la capacitat de regeneració natu- d’aquest espai han estat diferents segons les èpoques. A mesura que la capacitat antròpica punt que no pugui seguir complint el
ral d’algunes espècies. A més, amb això s’altera greument el fons marí i les formes de seu paper ecològic. El litoral, com a 
per modificar el paisatge ha anat augmentant, la transformació s’ha fet més evident.
vida que el poblen. Per altra banda, la legislació referida a l’activitat pesquera (tipus de sistema, se’n ressentirà, però nosaltres
Aquesta capacitat per alterar el paisatge és, des d’una perspectiva ambiental, probablement,
molt més” Joandomènec Ros.
xarxa, talla mínima de les espècies capturades, delimitació dels espais i del temps per fei- una de les grans diferències que ens separen dels nostres avantpassats més allunyats en
nejar... ) i el control per fer efectiu el seu seguiment, no eviten que, sovint, arribin al mercat el temps. Ells, amb les seves actuacions també intervingueren en el disseny de nous 13 municipis de la franja costanera
espècies que per la seva talla o procedència no haurien de ser comercialitzades. paisatges, però en la societat actual, i més encara en la del futur, les possibilitats de catalana tenen pràcticament la totalitat
La pesca d’arrossegament s’ha d’efectuar a més de 50 m de fondària. No obstant això, transformació de l’entorn són infinitament superiors a les seves. Hi ha però una altra gran del seu sòl urbanitzat. A 30 municipis
en ocasions es pot veure treballar aquestes barques a menys fondària de la permesa, fet diferència entre ells i nosaltres. Ara coneixem, o podem conèixer, les conseqüències que el percentatge arriba al 75%. Un 50%
que malmet l’herbassar de posidònia i altres fons fràgils de gran importància per a tenen, o poden tenir, les nostres actuacions amb relació al medi. I aquest coneixement, del litoral català està urbanitzat. 
l’ecosistema marí. ens atorga alhora un grau de responsabilitat sobre el que fem o deixem de fer, respecte
al nostre entorn. “L’home, a més de modificar el cicle
Coneixem també quina ha estat la relació que ha mantingut la ciutat amb la seves platges hidrològic i provocar la disminució de
les aportacions d’aigua dolça i sediments
en el decurs del temps. Però, com seran les platges d’aquí a 50 anys? I d’aquí a 100 anys?
al mar, també afegeix a la majoria dels
Quina interpretació es farà llavors de la nostra relació actual amb el mar i les platges? No
rius una important càrrega de materials
ho podem saber, però en tot cas sí que podem interrogar-nos sobre si realment ens inte- que en alguns casos poden tenir efectes
ressa conservar de la millor manera possible aquests espais, i en el cas que així sigui, ambientals molt importants en ecosis-
plantejar-nos què podem fer, individualment i col·lectivament per aconseguir-ho. temes costaners“ Narcís Prat. 
EL FUTUR DEPÈN DE NOSALTRES A més a més dels rius, els emissaris
L’esforç fet a Barcelona per recuperar les seves platges és generalitzable a molts altres submarins també aporten aigua al
indrets de Catalunya: n’hi haurà prou, però, amb aquests esforços per poder pensar en un mar. Tot i la depuració, les aigües 
futur sostenible per al conjunt de les nostres platges? El tema és complex. El constant d’aquests emissaris duen una gran
creixement demogràfic de la franja litoral (tant de la població estable com de la de càrrega contaminant. L’aportació 
d’aquests emissaris és similar a la de
temporada), amb els conseqüents problemes de la progressiva urbanització, exhauriment
tots els rius catalans (excepte l’Ebre)
dels recursos renovables, contaminació, etc., no permeten albirar, ara per ara, horitzons en un any sec. 
massa clars de sostenibilitat per a les nostres platges.
Ens hem especialitzat a ocupar, a humanitzar, a omplir de ciment aquells espais que més “Les mal anomenades urbanitzacions
ens plauen, precisament pels seus valors paisatgístics i naturals i d’aquesta manera han fet desaparèixer els millors paratges
n’hem destruït les qualitats originàries per les quals els valoràvem. del litoral mediterrani. I ha estat així no
Les platges formen part d’un litoral cada cop més densament poblat i el seu futur depèn perquè hagin construït el paisatge, sinó
fonamentalment de la nostra voluntat i capacitat per aturar i invertir aquesta dinàmica perquè han destruït el paisatge construint
compulsiva d’ocupació indiscriminada dels pocs espais naturals que encara ens resten. en ell elements de destrucció” Ramon
Un futur que, de la mateixa manera, passa inevitablement per una presa de consciència, Folch.
per part dels que poblem aquest litoral, que els nostres hàbits, les nostres pràctiques, no
sols quan visitem o utilitzem aquests espais, sinó també i sobretot en la nostra quotidia-
nitat terra endins, tenen, ambientalment, una influència directa sobre aquest litoral.
GUIA DE LES PLATGES I EL LITORAL DE BARCELONA · 48 49 · GUIA DE LES PLATGES I EL LITORAL DE BARCELONA 
QUÈ PODEM FER ?
“És cert que s’han fet moltes coses per USUARIS D’EMBARCACIONS
corregir situacions abandonades secu- Navegant, sovint es pot arribar a indrets costaners de difícil accés des de terra, fet que
larment, però també és cert que falta facilita l’alteració d’espais poc freqüentats, d’enorme valor ecològic i que constitueixen
molt per fer i sobretot cal prendre cons- autèntiques reserves paisatgístiques. Evitar aquestes zones en concret (i especialment
ciència  que “no és més net el que més treure l’embarcació a la sorra de les platges), així com, en general, vigilar de no fer
neteja, sinó el que menys embruta” vessaments a mar (sòlids o líquids), o tenir cura que els ancoratges no malmetin les
Julio H. Herrero. comunitats submergides i no contribuir a la contaminació acústica, són algunes bones
pràctiques que caldria generalitzar. 
Unes pintures perilloses
Malgrat la restricció de l’ús de pintures “LA BARCA COMPARTIDA”: UNA PROPOSTA AGOSARADA?
antiincrustants a vaixells de més de 25 m Així com a terra s’està estenent la pràctica del “cotxe compartit”, seria molt agosarat
d’eslora, en alguns ports esportius pensar en introduir alguna mena d’adaptació d’aquesta modalitat en el sector de la nàutica?
s’han detectat certs nivells de concen-
De fet hi ha elements que fan pensar que no ho seria tant. L’elevat cost dels amarratges,
tració d’aquestes pintures marines que
contenen agents biocides. Si bé aquests del manteniment i de la compra de les embarcacions, i sobretot els poquíssims dies
productes contaminants, dins l’aigua, es d’utilització mitjana dels vaixells d’oci, són alguns arguments de pes per potenciar
degraden, amb relativa facilitat, en altres aquesta proposta. 
substàncies menys tòxiques, acumulat
en els sediments del fons marí, la PESCADORS, RECOL·LECTORS...
degradació és molt més lenta i, pel Hi ha activitats que tradicionalment s’han practicat a mar i que, actualment, a causa de
procés de bioacumulació, aquestes l’ús massiu de la platja, exigeixen, possiblement, nous replantejaments. Pescar amb canya
substàncies entren a formar part de o sota l’aigua, recol·lectar marisc... qualsevol activitat que es realitzi en el mar, significa
determinades cadenes tròfiques. una interacció amb el medi. El problema rau, bàsicament, que aquestes activitats s’han
massificat de tal manera, que la pressió ambiental, en determinats àmbits, sobre deter-
Les garoines com exemple
minades comunitats, són, o poden arribar a ser excessives i per tant contraproduents.
La recol·lecció de garotes (garoines o
eriçons de mar), per exemple, és una La presa de consciència d’aquesta realitat ens ha de fer entendre que les nostres accions
pràctica que a poc a poc es va estenent individuals, malgrat que “sempre s’hagin fet” o per intranscendents que ens puguin semblar,
i s’afegeix a la tradicional collida de tenen o poden tenir uns efectes multiplicadors i negatius quan les practica molta més gent. 
musclos. La recol·lecció de marisc,
malgrat que estigui regulada per la llei, USUARIS DE LES PLATGES 
no està sotmesa a cap tipus de control En els indrets de platja no urbanitzada –els pocs que ens queden– és on encara, en oca-
fora de les àrees protegides, quan es sions, es pot trobar un rereplatja ben constituït. Aquests espais, sovint ocupats per comuni-
tracta de petites quantitats. Però quina tats vegetals arenícoles de sorral costaner –gairebé residuals-, són utilitzats també com a
és la suma d’aquestes petites quantitats zona de nidificació d’algunes espècies d’aus marines. La freqüentació i un ús no respectuós
únicament en el nostre litoral? Quines d’aquest tipus de platja posa en perill aquests paratges de gran valor ecològic i paisatgístic. 
conseqüències provoca aquest tipus de
En aquestes, i en tot tipus de platja, però, és massa freqüent trobar-hi mostres que aquest
recol·lecció en l’ecosistema marí, sobretot
quan molts dels qui la practiquen, ús racional de la platja és un objectiu encara bastant llunyà. Una d’aquestes mostres, per
probablement, ignoren el lloc, el moment exemple, són les deixalles que resten a la sorra quan la gent se’n va després de gaudir
o la mida, adequats per dur a terme la del sol i del mar. A les platges de Barcelona, malgrat que es compta amb nombroses
collita? papereres estratègicament distribuïdes, cada estiu, diàriament, s’hi recull una gran
GUIA DE LES PLATGES I EL LITORAL DE BARCELONA · 50 51 · GUIA DE LES PLATGES I EL LITORAL DE BARCELONA 
 
Tomàquets i raps com cal quantitat de brossa llançada a la sorra, on invariablement no falten els mocadors de INFORMACIÓ I PROPOSTES PER NO EMBRUTAR EL MAR DES DE CASA El Centre de la Platja
Una manera d’interpretar el mar des paper, les puntes de cigarreta, les llaunes i les ampolles de plàstic i de vidre. A les clavegueres hi van a parar enormes quantitats d’oli (el que hem fet servir per El Centre de la Platja és un lloc  de referència
de terra pot ser com a consumidors de fregir, per exemple), restes de productes de neteja, dissolvents, pintures... i molts per a les platges de la ciutat, des del qual es faci-
productes agraris. Optar per una agri- Durant la temporada de bany 2004 es van recollir 10,5 milions de burilles a les platges altres líquids amb components tòxics. Es calcula que una família de quatre persones lita informació,  es promou l'ús de la platja en
cultura sostenible emmarcada en una de la ciutat. genera a l’any uns 30 kg de residus tòxics d’origen domèstic. Aquests residus tòxics tots els seus aspectes  lúdics, socials, ambien-
nova cultura de l’aigua que proposi tals i culturals, i es realitzen  les activitats
es poden dipositar a les deixalleries. A Barcelona hi ha set punts verds on es poden
alternatives al tradicional sistema de d'educació ambiental sobre les platges  i el
regar per inundació amb el conseqüent DES DE TERRA TAMBÉ EMBRUTEM EL MAR I LES PLATGES portar aquest tipus de residus. A més a més, quatre camions recorren els diferents mar de Barcelona, amb l'objectiu de promou-
i important estalvi d’aigua, és optar El litoral és la frontera dinàmica o interfície que hi ha entre el continent i el mar i comprèn barris de la ciutat (Punts Verds Mòbils) per facilitar la recollida d’aquests productes re el seu bon ús i la seva conservació.
també per la sostenibilitat del mar i de aquella àrea que es veu sotmesa tant als processos marins com a la influència continental. (www.bcn.es/neta). Aquest centre es troba enfront de l'Hospital
les platges. També podem actuar com Ambientalment, doncs, cal entendre que fins i tot el que fem terra endins té també una Consultar les etiquetes, a l’hora de comprar els productes que hem d’utilitzar a casa, del Mar arran de platja.
a consumidors de peix: refusar el peix influència directa o indirecta sobre el litoral i les seves platges. ens permetrà escollir aquells que siguin més respectuosos amb el medi ambient
que no compleix amb les talles mínimes Comprendre el lligam de relació entre el continent i el litoral pot ajudar a enfocar, sota (baixos en fosfats, biodegradables, que no continguin perborats, fenols o altres subs- Activitats educatives
establertes (la del lluç, per exemple, no nous plantejaments, algunes situacions que fins ara podrien semblar tenir un àmbit de tàncies nocives...). Parcs i Jardins de l'Ajuntament de Barcelona
pot ser inferior als 20 cm, o la del rap repercussió molt més concret i local. Una altra manera de contribuir a no embrutar el mar des de casa pot ser minimitzar ofereix activitats educatives a les platges de la
als 30 cm), o evitar de comprar peix, els residus domèstics i facilitar-ne la recollida selectiva (fer compostatge a casa, per ciutat adreçades a Educació Primària i a
malgrat que pugui ser més barat, de A TRAVÉS DE L’AIGUA exemple, permet reduir en un 30% la brossa que generem). El tractament dels Educació Secundària Obligatòria: 
dubtosa procedència (pesca furtiva, - Les platges tot l'any:  tracta de les platges com
Estalviar aigua i no embrutar-la amb productes contaminants són per si mateixes unes residus urbans provoquen diverses formes de contaminació que, per mitjà de l’aigua
o capturat en indrets o amb mètodes a un servei més a la ciutat (Educació Primària).
no autoritzats), és una forma de no bones pràctiques ambientals, però, a més a més, comporten un compromís amb el nostre i de l’aire, afecten el mar. Tanmateix, la selecció d’aquests residus permet que una - L'aigua de la platja, un món per descobrir: estu-
contribuir a la sobreexplotació dels litoral i les nostres platges: malbaratar l’aigua comporta una major demanda d’extracció bona part sigui reciclada. dia  el nostre mar com a ecosistema aquàtic
recursos marins. dels nostres rius (Barcelona té una mitjana de consum d’aigua de 128 litres per persona i (Educació Primària).
Algunes de les nostres formes d’actuació dia); tot allò que tirem aigües avall per l’aigüera o pel vàter, tot allò que tirem a terra de TAMBÉ DES DE L’AIRE - Aprofitem la platja per investigar l'aigua: estudia
individuals i “terrestres” tenen molt a carrers i places (la pluja s’encarregarà de fer-ho), depurat o no, tard o d’hora, d’una Des de terra, a través de l’aire, també contaminem el mar. La combustió de materials el nostre mar com a ecosistema aquàtic (ESO).
veure amb la contaminació del mar i les manera o altra, arribarà a mar. Una altra bona pràctica realitzable a la mateixa platja és la orgànics, en la qual tant contribueixen les emissions dels vehicles, genera una - Ens divertim a la platja segura i  A la platja
platges. S’estima que entre el 75 i el 85% d’utilitzar les dutxes instal·lades a les zones de bany de forma racional, estalviar el màxim quantitat considerable d’hidrocarburs gasosos que són alliberats a l’atmosfera en toquem de peus a la sorra: sobre els perills i
de la contaminació marina procedeix possible l’aigua i no utilitzar cap tipus de sabó o detergent quan fem ús d’aquest servei. forma de partícules que directament o indirectament van a parar a mar. Es calcula la seguretat a la platja (Educació Primària).
d’activitats realitzades des de terra. que a la conca occidental de la Mediterrània aquest procés fa caure al mar, anualment, Per inscripcions: www.bcn.es/IMEB
unes 50 tones d’hidrocarburs. www.bcn.es/parcsijardins
GUIA DE LES PLATGES I EL LITORAL DE BARCELONA · 52 53 · GUIA DE LES PLATGES I EL LITORAL DE BARCELONA 
Edita
© Ajuntament de Barcelona. 2005.
Sector de Serveis Urbans i Medi Ambient
Direcció d’Educació Ambiental i Participació
Continguts i redacció: Joan Simó i Peñalva
Coordinació: Txema Castiella, Margarita Parés
Col·laboració: Antoni Alarcón i Marc Montlleó
(Barcelona Regional), Montse Rivero i Alba Fransi 
(Parcs i Jardins de Barcelona, Institut Municipal)
Fotografies: Dani García (Parcs i Jardins de
Barcelona, Institut Municipal), Salvador Punsola,
Joan Simó i Cruanyes, Miquel Villena
Correcció de català: Isabel Bonet 
Disseny gràfic, maquetació i bodegons fotogràfics: 
Estudi Villuendas + Gómez
Impressió: 
Imprès en paper  100% reciclat
Maig 2005
Per elaborar aquest treball hem comptat amb 
il·lustracions i fotografies procedents de: 
Arxiu d’Etnografia de Catalunya,
Arxiu Estudi Villuendas + Gómez,
Barcelona Regional, 
Centre de Documentació Marítima 
(Museu Marítim de Barcelona i Port de Barcelona),
Museu d’Història de la Ciutat, 
Parcs i Jardins de Barcelona Institut Municipal
Per a més informació:
Centre de Recursos Barcelona Sostenible
C/ Nil Fabra, 20 baixos
Tel. 93 237 47 43
recursos@mail.bcn.es