[22] Guies
d’educació
ambiental
ciutat més confortable
Getty Images
Presentació ........................................................................................................................................................3
Els ciutadans ens desplacem .........................................................................................5
La mobilitat, una necessitat col·lectiva .....................................5
El mitjà de transport, una opció individual .......................8
La seguretat viària, l’objectiu prioritari .................................12
Els ciutadans triem el mitjà ..........................................................................................17
Moure’ns a peu... ...................................................................................................................17
En bicicleta... ............................................................................................................................... 23
En transport públic... ................................................................................................... 28
En moto... .............................................................................................................................................. 32
En cotxe... ............................................................................................................................................. 35
Els ciutadans podem participar ........................................................................... 41
El pacte per la Mobilitat de Barcelona .................................. 41
La setmana de la Mobilitat Sostenible .................................. 43
La Mobilitat Sostenible, a la xarxa ............................................................... 45
3
Cada dia laborable s’efectuen més de 6 milions de desplaçaments a
Barcelona, molts d’ells a l’interior de la pròpia ciutat, però molts altres
també amb origen o destí a localitats veïnes. Això és propi de les
grans ciutats metropolitanes que actualment es desenvolupen al
voltant de la comunicació, l’accessibilitat i l’intercanvi. La mobilitat
és, doncs, un dret social que cal preservar i garantir. Però les maneres
d’accedir i moure’ns per la ciutat hauran d’anar canviant si volem
garantir el dret a la mobilitat.
La mobilitat a les ciutats europees s’orienta cada vegada més als
criteris de sostenibilitat: és a dir, més i millor transport públic,
desplaçaments a peu o en bicicleta, segons el tipus de distància. Tots
aquests mitjans tenen en comú característiques tan importants com
una menor ocupació de l’espai públic, una menor contaminació
atmosfèrica i acústica i un estil de vida més saludable.
Actualment, el trànsit és la primera causa de contaminació a la ciutat
de Barcelona i suposa una enorme despesa energètica, poc compatible
amb els objectius de defensa del medi ambient. Però, a més, el cotxe
és el principal causant de les congestions urbanes –amb els costos
associats– i ocupa una gran part de l’espai urbà que ha de ser retornat,
progressivament, als vianants.
És evident que les administracions tenim una responsabilitat especial
a l’hora de promoure la transició cap a un model de mobilitat més
sostenible. Per això la política municipal va dirigida cada vegada més
a aquests objectius: recuperar espai urbà –carrers per a vianants,
voreres més amples, carril-bus i carril-bici– per gaudir de la ciutat, Imma Mayol
Presidenta Comissió Sostenibilitat,
tot desplaçant-nos amb seguretat i amb economia de temps i energia. Serveis Urbans i Medi Ambient
Però, a la vegada, també és evident que els canvis d’hàbits es basen
en el conjunt de decisions individuals que tots i totes prenem
quotidianament.
La Guia de la Mobilitat Sostenible, que editem per tercera vegada
totalment actualitzada i renovada, pretén oferir informació, dades i
consells que ens ajudin a reflexionar sobre les nostres pautes de
mobilitat. I a canviar-les progressivament, a favor d’una ciutat més Jordi HereuPresident Comissió
saludable, més segura i més sostenible. Seguretat i Mobilitat
Mobil i tat més sostenible ,  ciutat més confortable

5
Els ciutadans ens desplacem
La mobilitat, una necessitat col·lectiva
Per anar a la feina, a l’escola, a
la universitat, al mercat, al cine-
ma, al parc o, senzillament per
passejar, ens desplacem per la
ciutat. Si l’indret al qual hem
d’accedir és a prop de casa, ho
podem fer senzillament a peu. Si
es troba més lluny, podem triar la
bicicleta, el transport públic
col·lectiu, la moto o el cotxe. Tot
depèn de la distància, del temps
de què disposem i del ventall de
sistemes de desplaçament als
quals tinguem accés.
El cert és que pràcticament tots
ens movem per la ciutat de forma
quotidiana. A vegades com a ci-
clista, d’altres com a conductor,
o d’altres potser com a usuari de
la xarxa de transport públic col·lec-
tiu. Això sense perdre mai la con-
dició de vianant que compartim
tots els ciutadans i que cada dia
exercim alhora que també fem
servir altres sistemes de desplaça-
ment.
Ara bé, els canvis en l’ocupació
del territori i en l’urbanisme dels
pobles i ciutats ha anat transfor-
mant els hàbits de mobilitat i de
desplaçament de les persones, i
la universalització de l’accés i l’ús
del cotxe privat ha transformat
progressivament els carrers en
una extensa i complexa xarxa Des de sempre, les ciutats mediterrànies com Barcelona s’han
viària que connecta les àrees caracteritzat per un model de ciutat, diversa i mixta, que ho té tot
lúdiques, residencials, industrials a l’abast i on no cal fer desplaçaments llargs per aconseguir
o comercials de nova creació. qualsevol producte o servei que puguem necessitar.
Mobil i tat més sostenible ,  ciutat més confortable
6
Barcelona està situada al pla que s’estén entre els rius Llobregat i Besòs, i entre la Serralada de Collserola
i el mar. Les dimensions màximes de la ciutat, que ocupa una superfície de gairebé 100 km2, són de
8 km entre Collserola i el Port, i de 9 km entre Montjuïc i el riu Besòs. L’Avinguda Diagonal, que creua
la ciutat, té una longitud d’11 km.
9 km
8 km
Distribució aproximada de la superfície municipal de Barcelona
La ciutat de Barcelona té una superfície de
prop de 100 km2.
Mentre que a cada vehicle li correspon un
espai viari d’uns 12 m2, cada ciutadà disposa
d’uns 4 m2 de vorera.
12 km2
4 km2
edificacions 50%
espais verds 30%
places i carrers 20%
Font: Ajuntament de Barcelona
Mobil i tat més sostenible ,  ciutat més confortable
Ajuntament de Barcelona
7
Els desplaçaments en un dia laborable a Barcelona (dades 2003)
El dia a dia de Barcelona no es
pot entendre sense integrar la
ciutat en el territori metropolità
que l’envolta. Per aquesta raó, la
ciutat s’ha convertit en el centre
d’una metròpoli real de quatre
milions d’habitants que diàriament 40,6%
fan milers de desplaçaments entre 35,3%
els diversos municipis. 24,1%
Així, el repartiment dels desplaça-
ments és molt diferent si conside- Desplaçaments interns:
rem les persones que viuen a Bar- 4,4 milions
celona o tenim en compte tots els
ciutadans que viuen a la resta de
la Regió de Barcelona. Desplaçaments externs:
2,1 milions 3,6%
34,5%
61,9%
Des de l’any 2000, l’ús del transport públic ha incrementat tant en els desplaçaments interns com en
els externs, i l’ús del vehicle privat a motor s’ha reduït lleugerament. S’ha constatat també un descens
en la utilització del cotxe, si bé l’augment del nombre de vehicles de transport de mercaderies fa que el
percentatge final variï molt poc respecte a l’any 2000.
Una Mobilitat Sostenible...
... recupera els carrers com a espais de convi-
vència per als ciutadans.
... fomenta el repartiment equitatiu de l’espai,
sense que cap mitjà de transport tingui cap
tipus de preeminència sobre la resta.
2000 2000
2000 2000
2000 2000
Mobil i tat més sostenible ,  ciutat més confortable
8
El mitjà de transport, una opció individual
Quan decidim el mitjà de transport Tipologia dels vehicles a Barcelona
que farem servir per a desplaçar-
nos per la nostra ciutat o per l’àrea
metropolitana, estem influint de 2003 1999
manera important en la configu-
ració del model de mobilitat urba-
na i en la qualitat ambiental de
la ciutat.
Si, de forma habitual, anem a peu
o en bicicleta millorarem la nostra
salut, ens estalviarem diners i no
produirem ni fums ni soroll; si
triem el transport públic col·lectiu,
gaudirem de la xarxa d’autobusos,
Turismes
tramvies, trens o metros que posen
al nostre abast els diferents ope-
radors de transport; si triem el
cotxe o la moto com a sistema de
desplaçament quotidià contribui-
rem a empitjorar la qualitat am- Motos
biental de la ciutat amb les emis-
sions contaminants i els decibels
del motor, alhora que haurem
d’invertir més diners en la nostra Furgonetes
mobilitat i també més temps per i camions
reduir la velocitat mitjana del
trànsit i l’augment de la congestió
circulatòria. Altres
Font: Ajuntament de Barcelona
Tanmateix, tots els mitjans de
transport són útils i ens ofereixen
un servei. Només cal saber fer-
los servir de la manera més ade- Distribució del consum energètic a Barcelona
quada perquè resolguin les nostres
necessitats individuals sense afec- Residencial 27,9%
tar el benestar col·lectiu. Tots
tenim, doncs, una part de respon-
sabilitat en millorar el trànsit i en Comercial 19,7%
construir una ciutat més saludable
i confortable en la qual les perso-
nes, i no els vehicles, siguin els Industrial 9,6%
protagonistes principals.
Transport 42,8%
Mobil i tat més sostenible ,  ciutat més confortable
9
L’opció de moltes persones de
desplaçar la seva residència
habitual als afores de la ciutat,
sovint a llocs de nova implan-
tació sense xarxes de transport
públic properes, ha fet que el
vehicle privat hagi esdevingut
el mitjà de transport que més
fan servir els ciutadans que
vénen a Barcelona. Això fa
que, a determinades hores del
dia –les anomenades hores-
punta del matí i la tarda–, les
entrades a la ciutat es vegin
col·lapsades. Aquest fet con-
trasta amb els hàbits de mobi-
litat dels ciutadans de Barce-
lona perquè el percentatge de
persones que es desplacen a
peu, en bicicleta o en transport
públic supera ja el 75%.
Consum energètic per modes Consum d’espai i velocitat mitjana
de transport diferents sistemes de transport
Mode de transport Consum Eficiència Mitjà de transport Velocitat mitjana + Espai ocupat *
(MJ/viatger-km)* energètica (km/h) (m2)
Bicicleta 0,06 Molt eficient Vianant 4-5 0,8
A peu 0,16 Molt eficient Ciclista 10 3
Tren de rodalies 0,35 Eficient Cotxe amb 1 persona 10 18,7
Autobús urbà 0,58 Eficient Cotxe amb 1 persona 40 60
Tren exprès 0,66 Eficient Cotxe ple 10 6,2
Ciclomotor 1,00 Poc eficient Cotxe ple 40 20
Cotxe gasoil/benzina > 1,4 l 2,26-2,61 Poc eficient Autobús ple i 1/3 ple 10 3,1 i 9,4
Cotxe gasoil/benzina 1,4 - 2,0 l 2,76-2,98 Poc eficient Autobús ple i 1/3 ple 30 9,4 i 28
Avió Boeing 727 2,89 Poc eficient Tramvia ple i 1/3 ple 20 1,5 , 4,5
Cotxe gasoil/benzina > 2,0 l 3,66-4,66 Molt ineficient Tramvia ple i 1/3 ple 30 2,2 i 6,9
Pes mitjà per persona: 70 kg * MJ=Megajoules (unitat d’energia) + A major velocitat, major consum d’espai, atès que cal tenir en compte
la distància de seguretat amb la resta de vehicles.
Anar en bicicleta, a peu o en transport públic són les formes més eficients
de moure’s. Als antípodes, el cotxe, el més ineficient dels modes de * L’espai ocupat pel mitjà de transport té en compte el nombre de
transport en termes energètics. persones que desplaça.
Font: Navarro i altres (1985)
Mobil i tat més sostenible ,  ciutat més confortable
10
Principals causes
de soroll a les ciutats Des de l’any 1996, Barcelona implanta un paviment asfàltica les principals vies i eixos viaris de la ciutat a fi de reduir el
soroll del trànsit –tant el soroll exterior com la percepció sonora
Vehicles de motor 80% des de l’interior del vehicle– i disminuir les vibracions en els
automòbils. El paviment consisteix en un aglomerat asfàltic
(mescla d’àrids, betum i pols mineral) que redueix el soroll
10% produït pel trànsit rodat.Indústries 
La reducció del soroll ambiental és de 2-3 decibels, i pot arribar
als 4-5 decibels en carrers de volum de trànsit alt. És a dir, es
Ferrocarrils 6% redueix el soroll produït a la meitat. Fins el moment, ja s’han
pavimentat amb aquest nou material més de 2 milions de
metres quadrats de carrers de la ciutat.
Serveis i oci 4%
(bars, discoteques, locals públics...)
Fonts diverses.
Un dels problemes associats al
trànsit és el soroll i, més concre-
tament, els dels clàxons dels con-
ductors més impacients. L’ús aïllat
i justificat de la botzina permet,
en ocasions, alertar el conductor
d’un altre cotxe, un vianant o un
ciclista d’algun perill imminent.
La majoria de les vegades, tanma-
teix, només serveix per causar
molèsties als qui van a peu i als
veïns dels habitatges propers.
Comparació de les emissions contaminants
(Base=100 –cotxe–)
Cotxe Bicicleta Autobús Tren
Consum d’energia primària 100 0 30 34
Diòxid de carboni 100 0 29 30
Òxids de nitrogen 100 0 9 4
Hidrocarburs 100 0 8 2
Monòxid de carboni 100 0 2 1
Font: “Anar en bicicleta: la solució capdavantera a les ciutats”. Comissió Europea/Generalitat de
Catalunya (versió en català).
Al llarg de la seva vida útil (uns 150.000 km aproximadament), un
automòbil emet unes 15 tones de CO2. Si considerem que per cada
litre de gasolina consumida generem uns 2,6 kg de CO2, només cal
que estimem els litres consumits al llarg d’un any per a conèixer la
nostra aportació d’emissió. Fent aquest càlcul al llarg d’uns mesos
o d’uns anys, podrem determinar en quina mesura contribuïm a
l’efecte hivernacle, així com les nostres tendències personals vers
una mobilitat sostenible.
Mobil i tat més sostenible ,  ciutat més confortable
Clic Traç, sccl
11
Per recordar... Si voleu més
■ Segons les enquestes municipals, el 74% dels barcelonins informació...
es defineix com a “vianant” o com a “més vianant que
conductor”. Només l’1% es defineix com a “fonamentalment Ajuntament de Barcelona
conductor”. www.bcn.es
(Estadístiques)
Una travessia estàndard de l’Eixample de Barcelona amb una www.mediambient.bcn.es■
(Barcelona i el medi ambient)
calçada de 100 x 10m (un carril d’aparcament i tres carrils
de circulació) i dues voreres de 100 x 4m, es col·lapsa amb Departament de Medi Ambient
la presència de 40 cotxes (~60 persones) mentre que, per www.gencat.net/mediamb
les voreres, hi poden transitar més de 150 vianants amb tota (Sostenibilitat, La contaminació atmosfèri-
comoditat. ca/acústica)
Institut Català d’Energia
■ Els joves i els homes adults són els sectors de la població www.icaen.net
que majoritàriament fan ús del cotxe o de la moto per a (Transports)
desplaçar-se. Els nens, la gent gran, i la major part de les
dones es desplacen a peu, en bicicleta o en transport públic.
■ Les vies de circulació i els aparcaments consumeixen molt
d’espai a les ciutats. Prop d’una tercera part del sòl urbà o
tres quartes parts dels carrers de les ciutats europees hi està
destinat.
■ El 22% de la longitud de carrers de Barcelona absorbeix el
67% del trànsit.
■ A les zones urbanes la principal font que emet contaminants
són els vehicles a motor.
■ El trànsit de vehicles a motor representa el 80% del soroll
ambiental total.
Una Mobilitat Sostenible...
... promou la utilització eficient dels recursos
energètics i promou les noves tecnologies i
fonts d’energia.
... fomenta la reducció de les emissions conta-
minants i el soroll, per crear un entorn urbà
més saludable.
Mobil i tat més sostenible ,  ciutat més confortable
12
La seguretat viària, l’objectiu prioritari
Perquè un model de mobilitat rantir la seguretat de les persones
sigui sostenible no només cal que quan es desplacen pels carrers és
es faci un ús racional del cotxe l’objectiu principal i, per aconse-
privat, que es faci servir de forma guir-ho, tots els agents implicats
eficient l’energia o que es mini- han de complir el seu paper. Així,
mitzin les emissions contaminants un dels indicadors principals que
i el soroll, sinó també que el nivell es fan servir per determinar la
d’accidentalitat sigui reduït o zero. qualitat de vida de les ciutats és
Així, doncs, una mobilitat soste- el que fa referència a la seguretat
nible també ha de ser una mobi- vial urbana.
litat segura.
El nivell de risc viari que té avui
La sostenibilitat en matèria de dia una persona pel sol fet de
mobilitat urbana demana la con- moure’s en un entorn urbà, fa que
vivència pacífica de tots els mit- se l’hagi d’informar i educar per-
jans de transport, respectant so- què ho pugui fer de forma còmoda
bretot els vianants, ja que són els i segura, respectant i fent-se res-
que més risc porten associat. Ga- pectar en tot moment.
Per tal de garantir una política de mobilitat més dinàmica i coherent en els estats membres, la Unió
Europea vol implicar totes les parts interessades en un compromís de cooperació. Per aquest motiu, ha
impulsat la Carta Europea de la Seguretat Viària, a la qual ja s’hi han adherit nombrosos sectors socials,
polítics i econòmics de la Unió. El Plenari del Consell Municipal de l’Ajuntament de Barcelona s’hi va
adherir el dia 6 d’abril de 2004.
Mobil i tat més sostenible ,  ciutat més confortable
13
Quin és el mitjà de transport més segur?
Víctimes per cada milió Índex
de viatgers-quilòmetre relatiu
Ferrocarril 0.013 1 !
Autobusos 0.060 5 !!!!!
Automòbils turisme 0.570 44 !!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!
Viatjar en transport públic és més segur:
44 vegades més en tren que en cotxe o 9 vegades més en bus que en cotxe.
Font: Associació per a la Promoció del Transport Públic.
Els tipus i les causes dels accidents més habituals a Barcelona (2003)
Les col·lisions entre vehicles i els altre, són la causa més comuna pectar la distància de seguretat
atropellaments són els tipus d’accident (aproximadament, un entre els vehicles, desobeir els
d’accidents més freqüents a Bar- 55%). senyals, canviar de carril sense
celona, atès que suposen més precaució i no cedir la dreta. Entre
d’un 80% del total. La resta D’altra banda, d’acord amb els les causes indirectes més impor-
d’accidents tenen a veure amb indicadors d’accidentalitat elabo- tants –és a dir, les que contribuei-
xocs contra obstacles, bolcades rats per la Guàrdia Urbana durant xen a que es produeixi l’accident,
de turismes, caiguda de vehicles els darrers anys, les dues primeres per bé que no són la causa prin-
de dues rodes i altres. A les Ron- causes directes dels accidents cipal– hi ha l’excés de velocitat i
des, les col·lisions entre vehicles, són la manca d’atenció en la con- el consum d’alcohol per sobre de
en les quals la part davantera d’un ducció i el fet de desobeir el se- les taxes permeses.
xoca contra la part posterior d’un màfor. Altres causes són: no res-
Xoc contra Caiguda
Col·lisió Atropellament obstacle fixe (dues rodes) Altres
68% 15% 9% 6% 2%
Font: Ajuntament de Barcelona.
Mobil i tat més sostenible ,  ciutat més confortable
14
Causes dels accidents de trànsit a Barcelona (2003)
Causa % sobre el total
No parar prou atenció en la conducció 24
Desobeir el senyal del semàfor (conductor) 14
No respectar la distància de seguretat 9
Desobeir altres senyals 9
Efectuar un gir indegut o sense precaució 9
Canvi de carril sense precaució 6
No cedir la dreta 5
Avançar de forma defectuosa o improcedent 5
Creuar per fora del pas de vianants 5
No respectar el pas de vianants (conductor) 5
Altres 8
Font: Ajuntament de Barcelona.
En relació als vehicles implicats, i en nombres absoluts, el turisme
és el vehicle més implicat en els accidents de trànsit (un 50% del
total), mentre que els ciclomotors i les motocicletes representen al
voltant del 30%, percentatge que s’ha mantingut constant en els
darrers anys.
En el cas dels atropellaments, quan la responsabilitat és del vianant,
els accidents es produeixen per creuar fora del pas i per desobeir el
semàfor. Quan la responsabilitat és del conductor, els accidents es
produeixen sobretot per no respectar el pas de vianants.
Mobil i tat més sostenible ,  ciutat més confortable
15
Per recordar... Si voleu més
■ Segons l’Organització Mundial de la Salut, els accidents de informació...
trànsit suposen a tot el món la desena causa de mort en totes
les edats, i la segona en el grup de 5 a 44 anys. Es preveu Indicadors d’accidents i lesions de
que l’any 2020 el nombre de morts superi els 2.400.000. trànsit a Barcelona, 2003.
Sector de Seguretat i Mobilitat / Agèn-
■ Els accidents de trànsit a les carreteres i ciutats de Catalunya cia de Salut Pública / Policia Munici-
causen cada any més de 900 morts. El 30% dels accidents pal
es produeixen a les ciutats. Un 50% del milió de persones Ajuntament de Barcelona
discapacitades ho són per causa d’un accident de trànsit. Programa d’Acció Europeu de Segu-
retat Vial
■ La mobilitat és també un factor de risc per als treballadors. Comissió Europea
Cada any hi ha més de 12.300 accidents in itinere a Catalunya; http://europa.eu.int/scadplus/leg/es/
és a dir, anant o tornant de la feina en cotxe. lvb/l24257.htm
Carta Europea de Seguridad Vial
■ En els xocs entre vianants i vehicles que circulen a uns 60 km/h, Comissió Europea
hi moren el 95% dels vianants. europa.eu.int/comm/transport/road/
library/rsap/ip_2003_0797_es.pdf
■ A Barcelona, els atropellaments són els accidents més greus.
L’any 2003, en un 15,5% dels accidents hi va haver vianants Pla Català de Seguretat Viària.
implicats. La major part dels lesionats van ser atropellats per Servei Català de Trànsit. Generalitat
un turisme (64%), per un ciclomotor (14,5%) o per una de Catalunyawww.gencat.es:8000/transit/pla.htm
motocicleta (13,5%).
P(A)T – Prevenció d’accidents de
■ Els nens (<15 anys) i la gent gran (>60 anys) són els que, trànsit
en proporció, pateixen més atropellaments. www.pat-apat.org
■ El nombre més gran de morts en accident de turisme té lloc
a les vies d’accés a la ciutat, atesa la velocitat més alta amb
què circulen els cotxes.
Una Mobilitat Sostenible...
... fomenta una mobilitat segura, tranquil·la
i respectuosa amb els usuaris de tots els
sitemes de desplaçament –sobretot vianants
i ciclistes– per reduir el nivell d’accidentalitat
i lesvitat.
Mobil i tat més sostenible ,  ciutat més confortable

17
Els ciutadans triem el mitjà
Moure’ns a peu...
Tots som, abans que res, vianants. El tret més característic dels
humans és la capacitat que tenim de desplaçar-nos sobre les dues A Barcelona, hi ha més de
extremitats inferiors; o sigui, de caminar. Anar a peu és, doncs, un 4.500 carrers, amb una longi-
fet natural i una activitat saludable, educativa. tud total que supera els 1.300
quilòmetres. La superfície de
Anar a peu és el mitjà de transport més eficient després de la bicicleta, voreres és de 6.000.000 m2.
per bé que a diferència dels usuaris d’aquest mitjà de desplaçament L’objectiu és que, sempre que
de dues rodes, el vianant no necessita cap altra cosa que les seves això sigui possible, la vorera
cames. no tingui una amplada inferior
als tres metres i que, al mateix
Caminar consumeix molta menys energia que anar en autobús urbà, temps, entre un 35 i un 40%
ciclomotor o cotxe si tenim en compte el consum de combustible que de l’espai total del carrer esti-
fa el vehicle per transportar-nos. Només cal menjar bé i suficient gui destinat als vianants. Les
perquè la caminada no esgoti les nostres forces. voreres estretes suposen una
incomoditat per als qui es des-
Caminar permet, alhora que fem exercici, gaudir del patrimoni placen a peu i, en alguns ca-
arquitectònic i artístic de la ciutat, de la complexitat de la trama sos, suposen una situació de
urbana, o de la diversitat botànica i de la fauna dels parcs i jardins. risc.
Els beneficis de caminar: per a la salut, l’economia,
l’ambient, la convivència...
Contribueix a millorar la condició física i la salut de la persona,
i el risc de lesions és molt baix.
És una activitat fàcil de fer que es pot practicar en qualsevol moment del dia
i en qualsevol època de l’any.
No es necessita material esportiu complementari; només cal dur vestuari
i calçat adequat i confortable.
No calen instal·lacions específiques per practicar-la.
Contribueix a l’estalvi energètic.
No produeix soroll ni contamina.
No costa diners.
Fomenta el millor coneixement de la ciutat.
Afavoreix les relacions socials i la convivència.
Clic Traç, sccl
Mobil i tat més sostenible ,  ciutat més confortable
18
La velocitat aproximada La velocitat aproximada
de desplaçament a peu de desplaçament a peu
(per grups d’edat) (per tipus de situacions)
Edat m/s Tipologia Velocitat mitjana (m/s)
Menys de 15 anys 1,58 Vianant sol 1,45
16 a 30 anys 1,57 Amb gos 1,42
31 a 60 anys 1,40 Acompanyat 1,38
Més de 60 anys 1,16 Amb càrrega 1,34
Amb nens 1,30
Dona embarassada 1,29
Amb cotxet 1,22
En cadira de rodes 1,21
Amb dificultats Nou Camp
per caminar 1,02
Persona cega 0,50
Plaça Espanya
La ciutat té més de 67.000 persones censades amb algun tipus de
disminució, i la població de majors de 65 anys supera les 310.000
persones. Travessar un carrer no ha de ser pas una aventura arriscada
per a aquests sectors de la ciutadania que tenen una mobilitat reduïda,
sinó un pas més en el seu camí.
Per aquest motiu, la programació de la durada de cada llum dels
semàfors ve determinada per la velocitat mitjana dels diferents tipus
de vianants a fi de permetre’ls creuar els carrers amb comoditat.
Punt de la ciutat Amplada (m) Temps del semàfor Velocitat de verd (m/s) Vianants
en verd (s) amb velocitat inferior
a la del verd (%)*
Aragó/Pg. de Sant Joan 18,5 26 0,71 0,1
Passeig de Gràcia/Mallorca 28,1 43 0,65 0
Trav. De les Corts/C. Benítez 25,9 31 0,84 0,6
Av. Diagonal/Numància (calçada central) 25,0 29 0,86 1,7
Av. Diagonal/Av. Sarrià (calçada central) 23,2 40 0,58 1,5
Numància/Av. Josep Tarradellas 15,0 47 0,32 0
Av. Paral·lel/Poeta Cabanyes 23,9 19 1,26 26,6
* Percentatge de la població que no té temps de creuar còmodament el carrer.
Font: Ajuntament de Barcelona.
Mobil i tat més sostenible ,  ciutat més confortable
19
Plaça Karl Marx
Plaça Sarrià
Parc Güell Plaça
Trinitat
Plaça Parc Can Dragó
Lesseps
La Pedrera Sagrada Familia Futura Estació
de Sagrera
Plaça de les Glòries
Plaça Catalunya
Selva de Mar
Parc de la Ciutadella
Colón
Port Olímpic
Font: A peu per Barcelona,
Ajuntament de Barcelona. Les cotes de Barcelona
El Tibidabo 512 m Plaça Sants 30 m
El Turó del Putxet 181 m Plaça Espanya 27 m
La Creueta del Coll 249 m Plaça Pedralbes 118 m
El Carmel 267 m Plaça Pius XII 66 m
El Turó de la Rovira 261 m Plaça Lesseps 86 m
El Turó de la Peira 133 m Plaça del Sol 61 m
Montjuïc 173 m Plaça Eivissa 77 m
El Coll dels Penitents 170 m Plaça Virrei Amat 55 m
El Mont Tàber 15 m Plaça Orfila 24 m
Plaça Joan Carles I 45 m Plaça Les Glòries 15 m
Plaça Catalunya 20 m
Mobil i tat més sostenible ,  ciutat més confortable
20
Recorreguts a peu entre punts singulars de Barcelona
Itinerari Distància Velocitat Temps
 (m)  (km/h)  (min)
Estadi Camp Nou – Pl. Espanya 2.734 4,6 36
Pl. Catalunya – La Pedrera 1.025 5,8 11
La Pedrera – Pl. Lesseps 1.627 3,9 25
Pl. Catalunya – Parc de la Ciutadella 1.448 5,4 16
Pl. Lesseps – Parc Güell 1.124 3,4 20
Pl. Espanya – La Pedrera 3.080 4,5 41
La Pedrera – Sagrada Família 1.498 5,8 15
Sagrada Família – Pl. Glòries 1.107 4,5 15
Pl. Glòries – Av. Icària/Cementiri Poble Nou 1.445 5,6 15
Av. Icària/Cementiri – Parc de la Ciutadella 1.195 5,8 12
Parc de la Ciutadella – Pl. Glòries 1.298 4,7 17
Pl. Glòries – Futura Estació de La Sagrera 1.487 4,7 19
Futura Estació La Sagrera – Parc Can Dragó 2.310 3,6 39
Parc de Can Dragó – Parc Güell 4.545 4,7 58
Pl. Lesseps – Estadi Camp Nou 4.110 4,0 61
Pl. Catalunya – Pl. Espanya 2.125 4,7 27 El càlcul s’ha fet considerant una velocitat de
dia laborable i respectant totes les normes de
Sagrada Família – Parc Güell 2.576 5,2 30 circulació, com ara creuar només per passos de
Sagrada Família – Parc de Can Dragó 3.567 5,2 41 vianants, no creuar en vermell, etc.
La Carta Europea dels Drets dels Vianants, aprovada pel Parlament
Europeu l’any 1988 i signada per l’Ajuntament de Barcelona, diu el
següent:
■ el vianant té dret a viure en un entorn sa i a gaudir en tota llibertat
de l’espai públic dins les condicions de seguretat que requereix la
seva salut física i psíquica.
■ el vianant té dret a viure en centres urbans o en pobles urbanitzats
a la mida dels humans i no pas del cotxe.
■ els nens, les persones grans i les persones amb discapacitat tenen
el dret d’esperar que la ciutat constitueixi un lloc de socialització
i no d’agreujament de la seva situació de feblesa.
■ els discapacitats tenen dret a fer que es prenguin mesures específiques
per donar-los la possibilitat de moure’s de forma autònoma.
■ el vianant té dret a zones urbanes que li siguin exclusivament reservades i que s’integrin d’una forma
coherent dins de l’organització general de la ciutat, i a una xarxa coherent d’itineraris curts, lògics
i segurs.
■ el vianant, sobretot, té dret a fer que es respectin les normes d’emissions de contaminants; que els
transports públics no siguin una font de pol·lució; que es creïn pulmons verds; que les velocitats
autoritzades siguin limitades.
■ el vianant té dret a una mobilitat absoluta i lliure, que pot procurar-li una utilització integrada dels
mitjans de transport. Té dret, sobretot, a un servei de transport públic no contaminant, articulat i
condicionat per respondre a les exigències de tots els ciutadans.
Mobil i tat més sostenible ,  ciutat més confortable
21
Consells per al benestar i la seguretat dels vianants
Els vianants som els usuaris ■ Mantinguem-nos sempre alerta Com a conductor o motorista:
més vulnerables quan cami- i siguem prudents.
nem per la vorera o creuem el ■ Parem especial atenció als ve- ■ Concentrem-nos en la conducció.
carrer. Per això: hicles que giren. ■ Respectem els límits de velocitat.
■ Quan no hi hagi vorera, cami- ■ Respectem els passos de via-
■ Creuem sempre pel pas de nem sempre per la banda con- nants.
vianants, quan n’hi hagi. trària al trànsit, de manera que ■ No ens saltem els semàfors en
■ Respectem els semàfors, els vehicles ens vinguin de cara. vermell.
quan n’hi hagi. ■ No cridem els nostres fills des ■ Reduïm la velocitat quan detec-
■ Abans de creuar, aturem-nos de l’altra vorera; poden creuar tem la presència de nens, gent
i mirem bé a ambdós costats sense mirar per reunir-se amb gran o discapacitats físics.
per tal de veure i ser vist. nosaltres. ■ No toquem el clàxon de forma
■ No correm mai mentre innecessària; el soroll molesta
creuem el carrer. els vianants i els veïns.
Font: Adaptat de la Federació Europea de Víctimes en el Trànsit (FEVR)
La mobilitat dels infants, una prioritat
Els nens i nenes són un dels grups vitat quotidiana agradable, segura
de la població que tenen més risc i ambientalment correcta.
de patir un accident com a via-
nants. L’elevat nombre de cotxes Abans d’iniciar el procés d’implan-
que circulen i la velocitat amb tació d’un Camí Escolar és neces-
què es mouen els vehicles fa que sari partir de la col·laboració de
el seu desplaçament diari per anar tots els seus participants: els nens
a l’escola no estigui exempt i les nenes, els centres i la profes-
d’alguns riscs o que es trobin amb sora, les famílies, l’administració
barreres físiques que els entorpeix municipal, els establiments del
la mobilitat. barri i les associacions. Les actua-
cions que es porten a terme con-
Amb l’objectiu de millorar el carrer sisteixen, entre d’altres, en regular
i facilitar un accés més segur dels e l s  s e m à f o r s ,  m i l l o r a r
nens i nenes a l’escola, fa uns l’accessibilitat, ordenar l’apar-
anys es va crear la iniciativa Camí cament i actuar sobre les parades
Escolar, de la qual el Fòrum Cívic de transport públic.
de la Sagrada Família va ser pioner
amb la creació l’any 1998 del A Barcelona, actualment hi ha
Camí Escolar de l’Escola Tabor. tres camins escolars en funciona- tres camins escolars en projecte
Es tracta d’una via de circulació ment (CEIP Tabor, CEIP Barcelo- (Barri de la Bordeta, Camí Amic
preferent, escollida entre aquells na, i CEIP Ferrer i Clua); s’han dels barris de l’Esquerra de
recorreguts més utilitzats per la dut a terme activitats relacionades l’Eixample i Sant Antoni, i Districte
majoria de l’alumnat. D’aquesta a tres centres (CEIPM i IESM Bosc de Sarrià-Sant Gervasi); i hi ha
manera, s’aconsegueix que el fet de Montjuïc, CEIP La Farigola del catorze projectes que es van en-
“d’anar a l’escola” sigui una acti- Clot, i CEIP La Mar Bella); hi ha gegar el curs 2003-04.
Mobil i tat més sostenible ,  ciutat més confortable
22
Barnatresc: caminant per Barcelona
La Direcció d’Esports de l’Ajuntament de Barcelona i l’Associació
d’Entitats Excursionistes del Barcelonès (AEEB) posen a l’abast
dels ciutadans l’activitat Barnatresc per fomentar la pràctica del
senderisme urbà. Les caminades tenen les següents característi-
ques:
■ Són itineraris urbans.
■ Es recorre una distància d’entre 12 i 15 km.
■ Estan obertes i són aptes per a tothom.
■ No tenen caràcter competitiu.
■ Compten amb suport logístic i humà per part de les entitats
excursionistes.
■ Estan senyalitzades amb fletxes de colors groc i vermell.
Per recordar... Si voleu més
■ Per a distàncies inferiors a 3 km, moure’s a peu és el mitjà informació...
de desplaçament més eficient; molt més que qualsevol mitjà
de transport motoritzat i, naturalment, molt més saludable. Ajuntament de Barcelona
www.bcn.es/apeu
■ La major part dels desplaçaments per ciutat són inferiors als Moure’s a peu per Barcelona
2,5 quilòmetres, de manera que anar a peu pot substituir El camí escolar
perfectament la utilització del cotxe. Ajuntament de Barcelona
www.bcn.es/infotransit
■ En general, s’estima que els vianants ens desplacem per (Pacte per la mobilitat, Publicacions)
ciutat a una velocitat d’1,2 m/s o, el que és el mateix, 4,3
km/h. Això vol dir que podem recórrer 1 quilòmetre en una Barcelona camina
mica més d’un quart d’hora, o que podem anar des de Montjuïc www.barcelonacamina.org
fins al riu Besòs en unes dues hores i mitja. Walk 21
www.walk21.com
■ El 37% dels desplaçaments a Barcelona es fan a peu.
■ A Barcelona hi ha més de 130 hectàrees de zones de carrers
i vianants, superfície que equival a 260 camps de futbol. Hi
ha més de 4.400 carrers, dels quals 400 són peatonals o
semipeatonals.
Mobil i tat més sostenible ,  ciutat més confortable
23
En bicicleta...
Les dimensions de les ciutats manera quotidiana, ja que el 80% de la bicicleta sigui agradable du-
mediterrànies, en les quals tradi- del municipi té un pendent inferior rant pràcticament tot l’any. El fet
cionalment tot és a l’abast per la al 2% i es pot recórrer, fins i tot, que els països en què més s’utilitza
barreja d’usos i serveis en un amb una bicicleta sense marxes. aquest vehicle siguin els del centre
mateix espai urbà, fa que la bici- A la resta de la ciutat, la utilització i nord d’Europa, on les condicions
cleta sigui un mitjà de transport hàbil de les marxes i un petit esforç meteorològiques habituals són
ideal per desplaçar-s’hi. físic afegit permet també la mobi- menys assolellades que les d’aquí,
litat en aquest mitjà de transport. ens pot donar una idea molt bona
En aquest sentit, les condicions dels avantatges i beneficis que
geogràfiques de Barcelona són El clima benigne de Barcelona, a aporta la bicicleta malgrat les in-
molt favorables per fer-la servir de més, ajuda a fer que la pràctica clemències puntuals del temps.
La xarxa de carrils-bici de Barcelona té una longitud de més de 120 km, i està previst que arribi als 140, com a mínim,
en els propers anys. Tots els carrils nous tindran una amplada mínima d’1,2 metres i seran segregats, és a dir, no transcorreran
per la vorera, sinó per una part de la calçada adaptada a aquest mitjà de transport, amb l’objectiu de millorar tant la
seguretat dels ciclistes com la dels vianants.
La xarxa està delimitada amb franges contínues de color blanc i pictogrames sobre el paviment, així com amb senyals
verticals amb símbols indicatius del carril, i compta amb semàfors específics en els llocs on s’estima més escaient per a
la circulació. Al llarg dels recorreguts se suprimeixen obstacles arquitectònics i s’adapten les transicions entre diferents
nivells del paviment mitjançant zones deprimides a les voreres de tipus gual, cosa que dóna una continuïtat al rodament
de les bicicletes.
Mobil i tat més sostenible ,  ciutat més confortable
24
Els beneficis de la bicicleta
Per a la salut: millora de
Econòmics: molt menys la qualitat de vida i, de
pressupost familiar en retruc, estalvi de costos
comparació amb el cotxe, sanitaris.
i reducció de les hores
perdudes en els embussos.
Socials: democratització
de la mobilitat, major
autonomia i accessibilitat
a tots els serveis per part
de tots els grups d’edat.
Ambientals: estalvi de recursos
energètics no renovables,
i reducció dels impactes
locals i globals: soroll,
emissions, etc.
Qui està més exposat a la contaminació atmosfèrica?
(Nivells d’exposició en  g/m3)
Ciclistes Conductors
Monòxid de carboni (CO) 2.670 6.730
Diòxid de nitrogen (NO2) 156 277
Benzè 23 138
Toluè 72 373
Xilè 46 193
Ben al contrari del que es pot creure, els usuaris del cotxe estan
exposats a nivells de contaminació més elevats que els ciclistes, ja
que la concentració de compostos contaminants a l’interior del vehicle
és superior a la de l’exterior. Un conductor, en general, aspira el doble
de monòxid de carboni que un ciclista i un 50% més d’òxids de
nitrogen, tot i que el segon aspira de mitjana dues o tres vegades més
aire que el primer a causa de l’esforç realitzat per pedalejar. L’exercici
físic, a més, enforteix la capacitat de resistir els efectes de la
contaminació.
Font: “Anar en bicicleta: la solució capdavantera a les ciutats”.
Comissió Europea/Generalitat de Catalunya (versió en català).
Mobil i tat més sostenible ,  ciutat més confortable
Clic Traç, sccl
25
Consells bàsics per a circular amb més seguretat
■ Sigues prudent i respecta les normes i els senyals de circulació.
Fes servir els carrils-bici, que són d’ús exclusiu dels ciclistes.
Quan no puguis, utilitza sempre que sigui possible el carril de
la dreta més proper a la vorera. Si aquest està reservat per al
transport públic, circula pel següent.
■ Guarda una distància prudencial amb la vorera i amb
els cotxes aparcats, ja que una porta que s’obri o
un vianant que baixi de la vorera et pot obligar a
fer un moviment brusc.
■ Respecta els vianants, sempre tenen prioritat. Quan
circulis per la vorera, illes de vianants i passeigs
respecta la seva preferència de pas, i adequa la teva
velocitat segons la seva afluència, sense sobrepassar
els 10 km/h, i no facis maniobres ni ziga-zagues que
puguin afectar la seva seguretat. Quan hi hagi una
aglomeració de vianants, baixa de la bicicleta i porta-
la a peu.
■ Manté sempre la bicicleta en bon estat. Abans de sortir
revisa els pneumàtics, frens i llum de la teva bicicleta.
■ Maniobra progressivament i amb seguretat. Indica amb
anterioritat les maniobres d’avançament o de canvi de
direcció, i assegurat que t’han vist.
■ Fes respectar els teus drets. No dubtis a fer servir el timbre
o a alçar la veu. De nit utilitza els llums i materials
reflectants.
■ Contracta una assegurança de responsabilitat civil per a la teva
tranquil·litat. Pots aconseguir-la fent-te soci de les associacions
ciclistes que trobaràs en aquesta guia.
■ Tria bé l’itinerari i sigues respectuós amb l’entorn. Escull els
itineraris més adients: carrils-bici, carrers de poca circulació,
etc. A l’hora de circular pels parcs o per la muntanya sigues
respectuós amb l’entorn. Si el teu recorregut és massa llarg o
t’obliga a anar per carrers amb molt de trànsit, prova de combinar
la bicicleta amb el transport públic.
■ Valora la possibilitat d’utilitzar el casc, sobretot en el cas dels
infants.
■ Posa’t en contacte amb altres ciclistes. Per estar ben informat/da,
fes arribar les teves queixes i propostes, i per promoure aquest
mitjà de transport, participa en les associacions.
Mobil i tat més sostenible ,  ciutat més confortable
26
La Comissió Cívica de la bicicleta i el vianant de Barcelona
La ciutat de Barcelona compta amb un organisme de participació ciutadana que aplega les principals
entitats de promoció de la bicicleta, així com representants de diversos àmbits de l’Ajuntament i
altres organismes relacionats amb la bicicleta. Aquest organisme és la Comissió Cívica de la
Bicicleta, presidida pel Tinent d’Alcalde Jordi Portabella.
Des d’aquesta Comissió es proposen mesures per ampliar la xarxa de carrils bici a la ciutat, així
com per promoure aquest mitjà de transport mitjançant l’edició de publicacions divulgatives, la
celebració d’esdeveniments ciclistes, la signatura de convenis amb entitats, la realització de mesures
de govern, etc.
La Comissió organitza des del 2002 la Setmana de la Bicicleta per tal de fomentar aquest transport
a la ciutat.
La bici al transport públic
Les dimensions i les característiques de la bicicleta
fan que el seu usuari pugui transportar-la amb certa
facilitat quan no està en moviment. Per aquest motiu,
si durant un determinat recorregut hi ha certes
dificultats que en limiten la utilització, es pot practicar
la intermodalitat, és a dir, combinar la bicicleta amb
mitjans de transport públic com el metro i el tren.
El transport de bicicletes està permès en els horaris
següents:
■ Metro: Dissabtes, diumenges i festius, tot el dia.
Feiners (juliol i agost), tot el dia; Feiners (resta
de mesos de l’any), de 5.00 a 6.30 h., de 9.30
a 16.30 i de 20.30 a quan acaba el servei.
■ Renfe: Dilluns a divendres, de 10 a 15 h. Dissab-
tes, diumenges i festius, tot el dia.
■ Ferrocarrils de la Generalitat: Durant tot el dia,
tots els dies de l’any.
■ Funiculars de Montjuïc i Vallvidrera: Durant tot el
dia, tots els dies de l’any.
■ Tramvia Metropolità: No existeix un límit d’horari.
Per millorar la comoditat del transport de la
bicicleta, hi ha un espai destinat dins del vagó.
Algunes línies dels Ferrocarrils de la Generalitat
i dels trens de Renfe tenen vagons especialment
destinats al transport de la bicicleta. Bicicleta al transport públic. FFGC i Metro.
Mobil i tat més sostenible ,  ciutat més confortable
Bicicleta Club de Catalunya – BACC
27
Per recordar... Si voleu més
■ La bicicleta és un mitjà de transport més ràpid que el cotxe, informació...
si es calcula el temps de porta a porta.
Ajuntament de Barcelona
www.bcn.es/bicicleta
■ Mentre que a moltes ciutats europees més del 25% dels seus
ciutadans fan servir diàriament la bicicleta, a Catalunya encara Barcelona en bici
menys d’un 1% dels desplaçaments es fan en aquest mitjà. Ajuntament de Barcelona
www.bcn.es/agenda21
■ La bicicleta pot substituir còmodament el vehicle privat per (Guies d’educació ambiental)
a distàncies inferiors als 8 km. La bicicleta és un mitjà La física de la bicicleta
compacte, relativament ràpid (velocitat mitjana en zona urbana (Perspectiva Ambiental)
de 15-25 km/h), accessible, flexible, sa i ecològic. Fundació Terra
www.ecoterra.org/html/cat/perspecti
■ En bicicleta es pot assolir sense gaire esforç una velocitat va/perspe.html
d’uns 20 km/h, la qual permet moure’s per la ciutat amb Amics de la Bici
rapidesa, ja que tampoc no s’han de suportar els embussos www.amicsdelabici.org
habituals associats a altres mitjans de transport. Així, en uns
10 minuts es recorren aproximadament 3,2 km Bicicleta Club de Catalunya (BACC)
www.bacc.info
■ A Barcelona hi ha més de 200.000 bicicletes. Un 15% Biciclot
s’utilitzen en dies feiners o durant tota la setmana, xifra que www.biciclot.net
equival a prop de 30.000 usuaris.
Con Bici. Coordinadora en defensa
■ Per un carrer de 3,5 m d’amplada, durant una hora poden de la bici.
circular en cotxe unes 2.000 persones, mentre que en bicicleta www.conbici.org
ho poden fer set vegades més, 14.000. La bicicleta, a més, Coordinadora Catalana d’Usuaris de
només necessita una setena part de l’espai que li cal a un la Bicicleta
cotxe per aparcar. www.amicsdelabici.org/a_ccub.htm
Federació Catalana de Ciclisme
www.fedecat.com
Una Mobilitat Sostenible...
... dóna prioritat a la mobilitat a peu i en
bicicleta, ja que són els sistemes de desplaça-
ment urbans més eficients i tranquils.
Mobil i tat més sostenible ,  ciutat més confortable
28
En transport públic...
Barcelona i la resta de pobles i ciutats que constitueixen la regió Els desplaçaments
metropolitana, disposen d’una xarxa de transport públic àmplia i en
bones condicions que posa el transport col·lectiu a l’abast de tots. en transport públic
Diàriament, centenars de vehicles i unitats de tren circulen per la dels barcelonins es reparteixen,
superfície o per sota terra teixint una teranyina imaginària que connecta aproximadament de la forma següent:
tota la ciutat i els municipis veïns.
Gairebé el 40% dels barcelonins, i un 30% dels ciutadans d’altres
municipis, ens movem per Barcelona o hi accedim en transport públic
col·lectiu. Aquest sistema de desplaçament contribueix, doncs, a
resoldre les necessitats de mobilitat de milers de persones. Si tots els
usuaris habituals de l’autobús, el tren, el metro o el tramvia canviessin
aquests mitjans pel cotxe privat, la ciutat estaria permanentment
col·lapsada. metro
La integració del preu de les xarxes de transport públic que donen 49%
servei a la conurbació de Barcelona ha estat un element clau per
fomentar-ne l’ús. L’objectiu ha estat sobre l’usuari una imatge integrada
de la xarxa, que en la pràctica es pot fer servir de forma il·limitada
en un determinat desplaçament. Pagant només una vegada en el punt
d’origen, es poden utilitzar de forma combinada fins a tres transbor-
daments per realitzar un determinat trajecte: metro+autobús, tren+metro,
tren+autobús, autobús+autobús, tramvia+autobús...
autobús
30%
Les dades del transport públic (2003)
Ferrocarril metropolità: 6 línies, 123 estacions, 87 km de línia,
581 cotxes, 118 trens.
Ferrocarrils de la Generalitat: 2 línies, 13 estacions, 7 km de línia,
151 cotxes, 43 trens. taxi
Autobusos: 104 línies (77 l’any 1997), 890 km de xarxa, 2.353 parades, 17%
102 km de carril bus, 1.010 vehicles (968 amb aire condicionat),
12 km/h de velocitat comercial.
Taxis: 10.486 vehicles, 500 milions de km recorreguts.
Tren de rodalies: 4 línies.
Ferrocarrils de
Tramvia: Trambaix (3 línies, 25 estacions), Trambesòs (1 línia, la Generalitat
14 parades). 4%
Mobil i tat més sostenible ,  ciutat més confortable
www.fgc.es Ajuntament de Barcelona Clic Traç, sccl Ajuntament de Barcelona
29
Quin és el mitjà de transport més econòmic
Mitjà de transport Cost en /km El transport públic és el més barat, mentre
que el vehicle privat és el que representa
Tren de rodalies 0,042
una major inversió econòmica si es consi-
Autocar 0,060 deren totes les despeses relacionades amb
Tren ràpid 0,090 el funcionament de l’automòbil: amortit-
Autobús 0,108 zació del vehicle, cost de l’assegurança,
Avió a reacció 0,120 revisions mecàniques, carburant, etc.
Vehicle privat a motor (1 viatger) 0,270
Fonts diverses.
Mobil i tat més sostenible ,  ciutat més confortable
30
Des de l’any 2003, Barcelona compta amb dues línies de tramvia
(Trambaix i Trambesós) que posen a l’abast dels ciutadans un mitjà
de transport públic col·lectiu recuperat i modernitzat.
Un tramvia modern, a més de ser molt silenciós, consumeix un 30%
menys d’energia per passatger transportat que un autobús urbà (tenint
en compte tota la cadena de producció, transformació i consum
d’energia).
L’espai urbà que fan servir els
vianants i el transport públic és
unes 100 vegades inferior al que
utilitzen els automòbils i les seves
places d’aparcament. Per cada
viatger transportat l’autobús, per
exemple, necessita només el 5%
1 autobús més = 50 cotxes menys de l’espai utilitzat pel cotxe.
La intermodalitat: el que més convé en cada moment
Si ens veiem obligats a fer servir
el cotxe durant una part del nostre
recorregut, el podem combinar
amb mitjans de transport públic.
Així, ens podem desplaçar en cot-
xe fins a la parada de tren o
autobús més propera, deixar-lo a
l’aparcament i, des d’allí, arribar
en transport públic col·lectiu al
nostre punt de destinació.
La construcció d’aparcaments a
prop d’algunes estacions de ferro-
carril (el que s’anomena park and
ride) té com a objectiu precisa-
ment donar als ciutadans la pos-
sibilitat de practicar el transport
intermodal per millorar l’accés a
la gran ciutat o a la perifèria.
Mobil i tat més sostenible ,  ciutat més confortable
www.atm-transmet.es
Clic traç, sccl
31
Per recordar... Si voleu més
■ Actualment, el transport és responsable d’un 25% de les informació...
emissions globals de CO2 i un 85% d’aquest percentatge
correspon als mitjans de transport rodat. El transport públic Autoritat del Transport Metropolità
representa només el 2,1% de les emissions totals. www.atm-transmet.org
■ Un trajecte entre el lloc de residència i el de treball consumeix Transports Metropolitans de Barcelona
fins a 90 vegades més espai que el mateix trajecte realitzat www.tmb.net
amb metro i 20 vegades més si s’utilitza l’autobús o el tramvia. Ferrocarrils de la Generalitat de
Catalunya
www.fgc.net
Renfe
www.renfe.es
Tusgsal
www.tusgsal.es
Tramvia metropolità
www.trambcn.com
Associació per la Promoció del Trans-
port Públic
www.laptp.org
Una Mobilitat Sostenible...
... posa a l’abast dels ciutadans una xarxa de
transport públic col·lectiu àmplia i en bones
condicions.
Mobil i tat més sostenible ,  ciutat més confortable
32
En moto...
Les dificultats per moure’s en Ciutats en moto
cotxe a les grans ciutats han fet
de les motocicletes i els ciclomo- Ciutats Motos/1.000 habitants Cotxes/1.000 habitants
tors uns vehicles ideals per tras- Barcelona 65 410
lladar-se amb rapidesa i sense Atenes 58 339
patir les congestions associades Roma 42 655
habitualment al trànsit de quatre Madrid 27 322
rodes. Berlín 18 354
París 17 450
Barcelona és la ciutat d’Europa Londres 9 365
amb una relació motos/ciutadà Font: En moto, mou-te B. Ajuntament de Barcelona.
més alta (65/1.000 habitants).
Més de 200.000 ciutadans l’han
triat com a sistema de transport,
un fet que ha convertit aquests
vehicles en un element habitual
del paisatge urbà.
Aquest gran nombre de motos ha
comportat, tanmateix, un augment
de les emissions contaminants i,
en alguns casos, del soroll. D’altra
banda, la facilitat amb què s’apar-
quen a les voreres ha fet també
que l’espai destinat als vianants
s’hagi vist ocupat per les motoci-
cletes i els ciclomotors, un fet
que dificulta la mobilitat dels qui
van a peu. En aquest sentit, la
col·laboració activa dels motoristes
per reduir els impactes ambientals
dels motors o per respectar les
voreres i les zones de vianants és
clau per garantir la bona convivèn-
cia entre tots els usuaris del carrer.
A Barcelona hi ha 12.000 places d’aparcament de motos en calçada. Tot i que és un
nombre encara insuficient, ha de contribuir a alliberar espai de les voreres i evitar que
siguin un obstacle més per als vianants.
Mobil i tat més sostenible ,  ciutat més confortable
Clic Traç, sccl
33
L’Ajuntament de Barcelona està elaborant
el Pla Estratègic de la Moto per garantir
la convivència dels usuaris de la motocicleta
amb els de la resta de mitjans de transport
de la ciutat.
Els avantatges i els desavantatges de la moto
Pros Contres
■ Aporten flexibilitat, comoditat i independència ■ L’usuari està exposat a les condicions meteo-
a l’usuari respecte altres mitjans de transport. rològiques i als agents al·lergògens.
■ Aporten una solució simple als problemes de ■ Són font de soroll quan se’n fa un manteniment
mobilitat. deficient o s’utilitzen elements no mecànics no
homologats.
■ L’ús i el manteniment són relativament barats.
■ El nivell d’eficiència energètica és baix, inferior
■ El reciclatge dels components és senzill.
al del transport públic.
■ La seva eficiència energètica és superior a la
■ Com a vehicle de motor de combustió produeix
dels cotxes per a un únic usuari.
emissions contaminants.
■ Ocupen menys espai que els cotxes.
■ Les conseqüències de la seva sinistralitat acostu-
■ Estalvien temps en aparcament respecte al men a ser greus.
cotxe.
■ Poden perjudicar els vianants quan no es respecta
■ Estalvi diners. la normativa d’aparcaments sobre la vorera.
■ El seu ús incívic per part d’una minoria dóna una
imatge que no és representativa del col·lectiu de
motoristes de la ciutat.
Mobil i tat més sostenible ,  ciutat més confortable
34
Per recordar... Si voleu més
■ Per Barcelona circulen a diari unes 230.000 motocicletes i informació...
ciclomotors. Hi ha 65 motos per cada 1.000 habitants.
Associació de defensa del Motociclista
■ Les motos representen el 15% del trànsit urbà. El 55% tenen www.sialamoto.org
menys de 25 cc.
Reial Moto Club de Catalunya
■ El 98% dels motoristes de Barcelona porten sempre casc. 93 201 95 98
En moto, mou-te B
■ Cinc motos ocupen, aproximadament, el mateix espai urbà Ajuntament de Barcelona
que un cotxe. www.bcn.es/agenda21
(Guies d’educació ambiental)
■ Els accidents de motos i ciclomotors representen el 58% del
total de víctimes en accidents de trànsit a la ciutat, i el 45%
de les víctimes mortals. Entre els joves de 15 a 30 anys,
precisament, els accidents de ciclomotor i els de motocicleta
són els més habituals (62% del total, l’any 2003).
■ No portar casc multiplica per 4 les possibilitats de morir en
un accident de moto.
Mobil i tat més sostenible ,  ciutat més confortable
35
En cotxe...
Qualsevol ciutadà que tingui car- vehicles circulant alhora, els tipus
net de conduir té dret a tenir i a de motors emprats i els carburants Quants cotxes hi ha
fer servir el seu cotxe de la forma que els alimenten generen diver- a Barcelona?
que cregui més oportuna. Ara bé, sos tipus d’impactes que afecten
la tinença d’un vehicle comporta tant la salut de l’ecosistema urbà
el respecte per l’opció que fan com la de les persones que hi Turismes 603.400
altres ciutadans de no tenir-ne o viuen.
de no fer-los servir si no cal. Al Habitants/turisme 2,6
capdavall, l’estat natural de les La contaminació atmosfèrica i Turismes/km2 5.426
persones és ser vianants, no pas acústica, l’ús poc eficient de
conductors. l’energia, el consum d’espai, els Turismes/1.000 hab. 381
embussos, o l’elevada despesa
La utilització de qualsevol vehicle per mantenir les infraestructures Turismes/llar 1,04
a motor no està exempta d’efectes viàries són alguns dels aspectes
sobre l’ambient i el paisatge de negatius associats a l’ús de l’au- Font: Ajuntament de Barcelona.
les ciutats. L’elevat nombre de tomòbil.
Si poséssim tot els vehicles
matriculats a la ciutat de
Barcelona un darrera l’altre
la cua arribaria fins a la
ciutat de Cadis i tornaria.
Mobil i tat més sostenible ,  ciutat més confortable
36
Compartint un espai
limitat Quant costa tenir cotxe?
L’ús racional del vehicle a motor comença quan ens preguntem
L’espai viari públic és limitat. No quin ús en farem, quina quantitat de quilòmetres recorrerem
només no es poden eixamplar els cada any i quin cost volem assumir. Potser arribarem a la
carrers, sinó que cal ampliar les conclusió, fins i tot, que no ens cal tenir-ne.
voreres per garantir la mobilitat
còmoda dels qui es desplacen a Costos aproximats directes i indirectes (€/km)
peu, en cadira de rodes o amb
cotxes. Al capdavall, tots en un COSTOS DIRECTES
moment o un altre del dia exercim Combustible 0,02
de vianants. Lubrificants 0,01
Pneumàtics 0,01
Ara bé, encara que tot l’espai fos Manteniment i reparacions 0,02
per als vehicles, no es podrien Propietat 0,15
evitar les congestions que es pro- ITV 0,01
dueixen en alguns moments del
IVTM 0,01
dia. Està demostrat que l’ampli-
ació de les vies públiques no con- Assegurances 0,07
tribueix a mig i llarg termini a Aparcament 0,06
resoldre la fluïdesa del trànsit, ja Multes 0,01
que els ciutadans ho interpreten Peatges 0,05
com una mesura per afavorir l’ús Total costos directes 0,42
del cotxe.
COSTOS INDIRECTES
Són diverses les mesures que es Temps de trajecte 0,14
poden prendre per “desconges- Inversions en infrastructures 0,03
tionar” els carrers, com ara fer Temps d’accés i espera 0,07
disminuir el nombre de moviments Increment per congestió 0,06
en vehicle privat, potenciar el
Accidents 0,06
transport públic i, finalment, ac-
tuar sobre l’estacionament a la Contaminació atmosfèrica 0,02
via pública per regular les opera- Contaminació acústica 0,01
cions de càrrega i descàrrega, Total costos indirectes 0,39
evitar l’”apropiació” de les zones ¤
d’aparcament al carrer per part TOTAL 0,81
d’alguns (de vegades, dels qui
l’aprofiten per a vendre-hi vehicles Font: Autoritat del Transport Metropolità
de forma il·legal) i facilitar l’esta-
cionament dels residents.
En aquest sentit, la Regulació exemple, existeixen 7.000 places La limitació i la regulació d’aques-
Integral de l’Estacionament que de zona blava, 3.500 de càrrega ta oferta té també com a objectius
porta a terme l’Ajuntament de i descàrrega, 950 per a residents reduir el soroll i les emissions de
Barcelona té com a objectiu reduir (zona verda), 2.000 per a altres gasos contaminants, millorar
la congestió i controlar l’oferta de usos (guals, carrils multi-ús, etc.) l’ordre i la imatge de la ciutat,
places al carrer mitjançant la li- i 45.000 no regulades. A la resta controlar la indisciplina, eliminar
mitació del temps d’aparcament de districtes de la ciutat s’està els abandonaments de vehicles i
i el repartiment més equitatiu de avançant també en aquest procés evitar il·legalitats.
l’espai destinat als vehicles. A la de regulació integral.
zona central de la ciutat, per
Mobil i tat més sostenible ,  ciutat més confortable
37
Per un ús més eficient del cotxe
Cada vehicle té capacitat per dur tres o quatre ocupants a més del
conductor, de manera que el podem compartir amb altres persones
que facin un recorregut semblant al nostre. És el sistema anomenat
COMPARTIR COTXE (o carpooling), amb el qual ens podrem estalviar
uns quants diners i, de retruc, reduirem l’emissió de gasos
contaminants.
Per a més informació: www.compartir.org
En alguns països europeus s’han creat també xarxes d’automòbils
de lloguer compartits que permeten fer-ne més rendible l’ús, així
com reduir els costos econòmics i els impactes ambientals. Es
tracta del que coneixem amb el nom de CAR-SHARING, a través del
qual un grup de ciutadans fan ús de forma individual d’una flota
de cotxes col·lectiva. Al cap i a la fi, la propietat d’un vehicle no
és el més important, sinó l’ús més convenient del cotxe i dels
altres sistemes de transport.
Per a més informació: www.catalunyacarsharing.com
Els vehicles, aturats o en movi-
ment, són un element habitual
del paisatge urbà amb el que cal
estar familiaritzat per moure-s’hi
amb una mínima facilitat i segu-
retat com a vianant o ciclista.
Tanmateix, el cotxe, a causa del
gran nombre de vehicles en circu-
lació i de la manca d’espai per
encabir temporalment tots aquells
que en un moment donat es volen
aturar, ocupa sovint l’espai desti-
nat als qui es desplacen a peu.
Així, la mobilitat dels vianants per
les voreres sovint es veu també
limitada per la presència constant
de cotxes aparcats al damunt de
les voreres. Aquesta dificultat per
moure’s es veu agreujada encara
més en el cas d’aquelles persones
amb una mobilitat reduïda.
Cal, doncs, un repartiment més
democràtic de l’espai que doni
prioritat sempre al vianant.
Clic Traç, sccl
Mobil i tat més sostenible ,  ciutat més confortable
38
Quatre cotxes aturats ocupen una
mitjana de 16 m2 de calçada (en
moviment molt més ja que han
de deixar un espai de seguretat
entre vehicle i vehicle). Si fem
sortir els seus conductors i els
posem un al costat de l’altre a la
vorera, l’espai que ocupen s’ha
reduït fins a uns 2 m2, un 12%!
Alternatives energètiques
L’augment continuat del parc de exemple, als autobusos de Barce- tats amb biodièsel (els vehicles
vehicles a motor a tot el món, i lona), la resta d’alternatives po- dièsel poden utilitzar-lo sense cap
els problemes ambientals i socials drien ser utilitzades àmpliament problema i adquirir-lo a diverses
derivats del seu ús a gran escala, ja que la tecnologia ho permet. gasolineres de Catalunya), o dels
estan afavorint el desenvolupa- És el cas dels vehicles elèctrics, que funcionen amb gasos liquats
ment i l’ús de fonts d’energia dels híbrids (elèctrics + gasolina), del petroli.
alternatives als combustibles con- dels de gas naturals, dels alimen-
vencionals, si bé, a curt i mig
termini, no es preveu trobar un
substitut que pugui ser produït
en quantitats suficients com per
proveir tots els mercats.
Entre aquestes fonts d’energia
destaquen el gas natural compri-
mit i liquat (GNC, GNL), els gasos
liquats del petroli (GLP), el bio-
dièsel, les piles de combustible
(H2) i l’electricitat. Aquestes al-
ternatives constitueixen una solu-
ció molt interessant, tant pel que
fa a la diversificació energètica
del sector, com pel que fa a la
reducció de la dependència del
petroli i de les seves emissions.
Excepte les piles de combustible
que, de moment, només es fan
servir a nivell experimental (per
Mobil i tat més sostenible ,  ciutat més confortable
Ajuntament de Barcelona
Ajuntament de Barcelona
39
Per recordar... Si voleu més
■ Les congestions han comportat una reducció progressiva de informació...
la velocitat mitjana dels vehicles a les ciutats. En algunes
ciutats europees, aquesta velocitat mitjana és la mateixa dels Ajuntament de Barcelona
carros que circulaven pels carrers a principis de segle XX. www.bcn.es/agenda21
Uns 15 km per hora!
Carsharing
■ A Barcelona, menys d’una tercera part de la població va en www.catalunyacarsharing.com
cotxe particular, mentre que el cotxe consumeix el 65 % de
la superfície de la via pública. Compartir cotxe
www.compartir.org
■ La velocitat màxima permesa a la ciutat és de 50 km/h. Ara
bé, en alguns carrers en els que la mobilitat quotidiana de El cotxe (Perspectiva ambiental)
les persones és bàsicament a peu, la velocitat es limita a 30 Fundació Terra
km/h per millorar la seva seguretat. www.ecoterra.org/html/cat/perspecti
va/perspe.html
■ El 30% dels viatges en cotxe fan distàncies inferiors a 3 km,
i la seva ocupació mitjana és d’1,2 persones per vehicle. Al
voltant d’un 80% dels vehicles, quan circulen, van ocupats
habitualment per una sola persona.
■ L’any 2010 al món hi haurà més de 1.000 milions de cotxes.
Un per cada sis habitants! Una Mobilitat
■ Un cotxe amb un sol ocupant representa una despesa ener-
gètica entre 15 i 20 vegades superior a la d’un vianant. Si Sostenible...
es deixés d’utilitzar el cotxe o la moto en distàncies inferiors
als 3 km, s’aconseguiria un estalvi energètic del 60%.
... fomenta un ús racio-
■ A la ciutat de Barcelona la longitud mitjana dels desplaçaments
és de 3,5 km, cosa que provoca un sobreconsum associat al nal del cotxe i de tots els
funcionament del motor en fred que varia entre el 50% a vehicles a motor, i pro-
l’estiu i el 70% a l’hivern. mou la seva utilització
■ El temps perdut en els embussos de trànsit representa una compartida.
pèrdua d’entre un 0,5 i un 1% del Producte Interior Brut
(PIB) en els països de la Unió Europea.
■ Un 25% dels desplaçaments interns a Barcelona es fan en
cotxe privat. Tanmateix, aquest mitjà de transport consumeix
el 65 % de la superfície de la via pública. És, doncs, una
minoria la que ocupa la màxima quantitat d’espai urbà.
■ Els joves i els homes adults són els sectors de la població
que majoritàriament fan ús del cotxe o la moto per a desplaçar-
se. Els nens, la gent gran, i la major part de les dones es
desplacen a peu, en bicicleta o en transport públic.
■ Les vies de circulació i els aparcaments consumeixen molt
d’espai a les ciutats. Prop d’una tercera part del sòl urbà o
tres quarts parts dels carrers de les ciutats europees hi està
destinat.
■ En termes generals, només la tercera part de la població va
en cotxe particular, mentre que aquest mitjà de transport
consumeix el 65 % de la superfície de la via pública.
Mobil i tat més sostenible ,  ciutat més confortable

41
Els ciutadans podem participar
El Pacte per la Mobilitat de Barcelona
A totes les ciutats del món
s’estudien mesures per resoldre
els problemes ambientals, socials
i econòmics derivats d’un model Les 28 entitats ciutadanes i l’Ajuntament de Barcelona que
de mobilitat que ha esdevingut van subscriure el Pacte per la Mobilitat de la ciutat de Barcelona
insostenible. La solució a aquestes van consensuar el 1998 els criteris bàsics següents:
disfuncions no es pot entendre,
tanmateix, sense la participació ■ El principi de sostenibilitat és la base del pacte. Cal assegurar,
de les persones i les entitats; és avui i en el futur, una mobilitat que resti agressivitat a l’entorn
a dir, sense la corresponsabilitat i a la ciutadania, i que incrementi la planificació, eficiència,
de la ciutadania, sigui quin sigui estalvi de recursos i respecte al medi ambient.
el mitjà de transport que faci servir
habitualment. ■ Cal establir mecanismes per defensar el dret a la mobilitat de
tothom.
I és que la capacitat de mantenir
una ciutat saludable i confortable ■ S’ha de garantir la qualitat de vida de tots els ciutadans i
no es troba només en mans de ciutadanes.
les administracions, sinó també
en mans de les persones que, en ■ Convé fomentar un canvi d’actituds de les administracions i
definitiva, cada dia fem servir els dels ciutadans i ciutanades, amb sistemes que garanteixin
carrers i la xarxa viària. la seguretat i la disciplina viària.
Bona prova dels fruits que aporta ■ S’han de planificar les noves actuacions urbanístiques segons
la participació activa dels ciuta- les necessitats de mobilitat que generaran.
dans i de les entitats en el camí
per trobar solucions als problemes
de la mobilitat urbana és el Pacte
per la Mobilitat de Barcelona.
Ajuntament de Barcelona
Mobil i tat més sostenible ,  ciutat més confortable
42
Els objectius del Pacte per la Mobilitat
El Pacte per la Mobilitat de
Barcelona funciona amb les ■ Aconseguir un transport col·lectiu de qualitat i integrat.
sessions monogràfiques i els ■ Mantenir les velocitats de recorregut, i millorar la velocitat del
grups de treball. Les primeres transport públic de superfície.
consisteixen en actes informa- ■ Augmentar la superfície i qualitat de la xarxa viària dedicada als
tius per presentar algun tema vianants.
d’especial interès o actualitat ■ Augmentar el nombre de places d’aparcament i millorar-ne la
relacionat amb la mobilitat, i qualitat.
a les quals assisteixen tots els ■ Millorar la informació i la formació de la ciutadania, i la senya-
membres del Pacte. lització de la via pública.
■ Aconseguir una normativa legal adequada a la mobilitat de la
Els grups de treball són reu- ciutat de Barcelona.
nions de consulta i participació ■ Millorar la seguretat viària i el respecte entre els usuaris i usuàries
dels membres, agrupades per dels diferents modes de transport.
temes sectorials i objectius. ■ Promoure l’ús de carburants menys contaminants i el control de
la contaminació i el soroll causats pel trànsit.
Actualment, existeixen els ■ Fomentar l’ús de la bicicleta com a mode habitual de transport.
grups de treball següents: ■ Aconseguir una distribució urbana de mercaderies i productes
àgil i ordenada.
■ Ordenació i ús de l’espai
viari.
■ Seguretat i Disciplina Viària.
■ Informació i Comunicació. Si voleu més
■ Distribució de Mercaderies.
■ Comissió Cívica de la Bici- informació...
cleta.
■ Motos i Ciclomotors. Pacte per la Mobilitat de Barcelona
■ Setmana de la Mobilitat Sos- www.bcn.es/infotransit
tenible i Segura. (Pacte per la Mobilitat)
Pactes per la Mobilitat
Diputació de Barcelona
www.diba.es/mediambient/mobil.asp
Una Mobilitat Sostenible...
... demana la participació activa dels ciutadans
i la seva corresponsabilitat en la presa de
decisions.
Mobil i tat més sostenible ,  ciutat més confortable
43
La Setmana de la Mobilitat
La congestió i la contaminació no són un problema només de la ciutat
de Barcelona. Totes les urbs del món han crescut ràpidament en els
últims decennis i han estat envaïdes pel soroll, les emissions conta-
minants i els embussos derivats de l’ús a gran escala del vehicle privat
a motor.
Això ha fet que les autoritats municipals de moltes ciutats europees
hagin adoptat en els últims anys mesures per prohibir o restringir
l’accés del vehicle privat a molts carrers dels nuclis urbans. En alguns
casos s’ha aconseguit reduir fins al 60% el trànsit al centre de la
ciutat i s’ha millorat l’eficiència i la puntualitat dels transports
col·lectius.
En aquesta línia, el 22 de setembre de l’any 1998, 35 ciutats franceses
van organitzar amb un gran èxit la primera jornada europea “A ciutat,
sense el meu cotxe”. Aquest dia ha quedat instituït definitivament
com el dia europeu sense cotxes amb el lema “A ciutat, sense el meu
cotxe” durant el qual les ciutats europees que hi participen limiten
el trànsit en determinats carrers i oferiran als ciutadans la possibilitat
de descobrir altres mitjans de transport sense restringir-los
l’accessibilitat.
L’any 2001, l’experiència del Dia Sense Cotxes es va transformar en
la Setmana de la Mobilitat Sostenible, a l’objecte d’ampliar el nombre Si voleu més
d’activitats de difusió i conscienciació dels ciutadans dels avantatges informació...
d’un canvi en els hàbits de desplaçament. Desenes de ciutats i pobles
de tot Catalunya, entre les quals hi ha Barcelona, prenen part en Mobilitat Sostenible
aquesta iniciativa tot adoptant mesures en àmbits tan diversos com Generalitat de Catalunya
la mobilitat a peu, l’ús més racional i eficient del cotxe, la mobilitat mediambient.gencat.net/ea/mobilitat
en transport públic col·lectiu, la mobilitat en bicicleta, la millora de
la qualitat ambiental urbana, o l’educació i la informació per a una Portal de la mobilitat
mobilitat més sostenible, entre d’altres. Generalitat de Catalunya
www.mobilitat.org
Mobil i tat més sostenible ,  ciutat més confortable

45
La Mobilitat Altres recursosTransports Metropolitans de Barcelona
Sostenible, (TMB)www.tmb.netLa pàgina web de TMB ofereix les
opcions VULL ANAR i ON SÓC, a través
a la xarxa de les quals es pot accedir a informa-ció sobre els serveis de transport
públic que posa a l’abast dels ciuta-
dans aquest operador.
Les tecnologies de la informació ofereixen la possibilitat de fer,
des de casa, algunes de les activitats que van íntimament
lligades a la mobilitat. Estudiar, treballar o anar de compres ja Entitat Metropolitana del Transport
ho podem fer des de casa tot connectant-nos a través de (EMT)
l’ordinador. www.emt-amb.com
La web de l’Entitat Metropolitana del
Aquestes tecnologies també ens donen la possibilitat de consultar Transport (EMT) disposa del servei
informació molt diversa sobre l’estat del trànsit, de la xarxa de ON VOLS ANAR?, que dóna informació
transport públic col·lectiu, de les actuacions que es fan a la sobre els mitjans de transport quecobreixen els municipis de l’EMT.
via pública i, fins i tot, de la situació dels aparcaments.
És el cas, per exemple, de la pàgina web www.bcn.es/infotransit,
a través de la qual l’Ajuntament de Barcelona ofereix als
ciutadans diversos serveis per millorar la mobilitat a la ciutat.
Una de les opcions que hi trobareu és BARCELONA COM ANAR,
que ajuda a trobar el millor recorregut per a desplaçar-se entre
dos punts de la ciutat i el
transport col·lectiu més
adequat. A la pàgina web
també hi trobareu infor-
mació sobre el Pacte per
la Mobilitat de Barcelona,
i dues pàgines específiques
sobre la mobilitat a peu
www.bcn.es/apeu i la mo-
b i l i t a t  en  b ic ic le ta
www.bcn.es/bicicleta.
Mobil i tat més sostenible ,  ciutat més confortable

© Ajuntament de Barcelona. 2004.
Sector de Serveis Urbans i Medi Ambient
Direcció d’Educació Ambiental
Coordinació
Txema Castiella
Continguts i redacció
Antoni París –Comunicació Ambiental–
Col·laboració
Núria Mir (Pacte per la Mobilitat)
Lucas M. Martínez
Disseny Gràfic i il·lustracions
Clic Traç, sccl
Impremta
Treballs Gràfics
Imprès en paper 100% reciclat
Per qualsevol informació sobre les guies d’educació ambiental:
CENTRE DE RECURSOS BARCELONA SOSTENIBLE
Nil Fabra, 20
Barcelona 08012
Tel. 93 237 47 43
www.bcn.es/agenda21/crbs
recursos@mail.bcn.es
Objectiu 3:
Millorar la mobilitat i fer del carrer un entorn acollidor
Assolir la màxima accessibilitat
amb la mínima mobilitat.
L’objectiu és la comunicació,
no el trànsit.