36 Guies d’educació ambiental L’any 2002 neix a Barcelona el Compromís Ciutadà per la Sosteni- bilitat, l’Agenda 21 local aprovada amb el consens dels principals agents institucionals, econòmics i socials de la ciutat. L’objectiu d’aquest acord és instaurar un model social i econòmic que doni prioritat al desenvolupament sostenible, i per això la implicació de tots els actors econòmics té una importància cabdal. Com tots sabem, el turisme juga un paper clau en l’economia de Barcelona, com ho confirmen les estadístiques de l’any 2007 que xifren en més de set milions el nombre de visitants que van passar per la ciutat durant aquest període. Dins de la indústria turística, el sector hoteler n’és un dels principals exponents tant pel que fa al seu dinamisme com a la seva capacitat de generació de riquesa i ocupació. Per aquestes raons, la sostenibilitat en els hotels no no- més influeix en l’impacte ambiental aquí sinó també en la imatge que ofereix Barcelona més enllà de les nostres fronteres. La gestió sostenible de l’activitat hotelera no és quelcom de nou pel sector a la ciutat. En els últims anys, alguns establiments han imple- mentat sistemes de gestió ambiental i social i han pres iniciatives com ara la instal·lació de plaques solars o la difusió de campanyes de comunicació sobre l’ús eficient de l’aigua, el que ratifica el sentit de la responsabilitat respecte l’optimització dels recursos. En aquest sentit, l’any 2002 el Gremi d’Hotels de Barcelona va sig- nar l’Acord Cívic per una Barcelona Neta i Sostenible, un espai de col·laboració entre l’Ajuntament, ciutadans i empreses per millorar la gestió dels residus. Igualment alguns dels hotels de la ciutat s’han adherit al Compromís Ciutadà per la Sostenibilitat mostrant així la seva voluntat de treball i col·laboració per construir una Barcelona més sostenible. Aquesta guia representa un pas més en el camí que hem de recór- rer conjuntament per tal d’assolir una millor eficiència en l’ús dels recursos que es troben al nostre abast; és una eina que es posa a disposició dels establiments hotelers de la ciutat per refermar el seu compromís vers la sostenibilitat, i per tant vers Barcelona i aquells que en poden gaudir; ara i en el futur. Imma Mayol Joan Gaspart Tinenta d’alcalde President de Turisme de Medi Ambient de Barcelona Índex INTRODUCCIÓ 3 1. EL SECTOR HOTELER 5 2. DIMENSIÓ AMBIENTAL DE L’ACTIVITAT HOTELERA I AVANTATGES QUE PRESENTA LA GESTIÓ SOSTENIBLE DE L’HOTEL 9 2.1 Aigua, energia, materials i residus 11 2.1.1 Aigua 12 2.1.2 Energia 14 2.1.2 Materials i residus 16 3. LA POLÍTICA AMBIENTAL HOTELERA 19 3.1 Aspectes clau d’una política ambiental 21 3.1.1 Punt de partida 22 3.1.2 Concreció del Pla d’acció ambiental 23 3.1.3 Implementació de les accions i bones pràctiques 24 3.1.4 Seguiment i millora contínua 27 3.2 Sistemes de gestió ambiental 28 3.3 Etiquetes ecològiques 29 SEGONA PART 31 4. ÀREES DE L’HOTEL 33 4.1 Recepció i administració 34 4.2 Pisos 37 4.3 Restauració: bar i cuina 44 4.4 Jardineria: zones enjardinades, balcons, terrasses... 48 4.5 Piscina i zona spa 51 4.6 Bugaderia 52 4.7 Serveis centrals 54 4.7.1 Il·luminació 54 4.7.2 Instal·lacions energètiques d’aigua calenta sanitària (ACS), calefacció i refrigeració 55 4.7.3 Sistemes centrals de reutilització d’aigües grises 57 4.7.4 Manteniment d’instal·lacions 58 4.7.5 Gestió de la neteja i recollida selectiva de residus 59 4.8 Serveis i informacions addicionals 60 4.8.1 Transports 60 4.8.2 Restaurants 61 4.8.3 Activitats 61 4.8.4 Missatgeria 61 4.8.5 Celebració d’esdeveniments als salons 62 4.8.6 Compensació de CO2 62 5. PER SABER-NE MÉS 63 Introducció En els darrers anys el sector hoteler de Barcelona ha experimentat un creixement notable vinculat a la promoció de la ciutat com a destinació de turisme urbà i de sol i platja de qualitat, però sobre- tot gràcies a la promoció de Barcelona com a ciutat de negocis i congressos. Any rere any s’assoleixen xifres rècord de visitants: el 2007 ens van visitar més de set milions de persones.1 Així, el turisme és una de les activitats econòmiques amb més potencial a Barcelona i al conjunt de la Unió Europea: segons dades de la Comissió Europea, el turisme genera de manera indirecta més del 10% del PIB de la UE i un 12% dels llocs de treball. Especialment per la importància del sector turístic i del sector hoteler a la ciutat com a motor econòmic cal fer-ne una activitat sostenible. Ja en la comunicació de la Comissió Europea Agenda per a un turisme europeu sostenible i competitiu, s’hi concreta que el repte global del turisme consisteix a mantenir la competitivitat i al mateix temps incloure els valors de la sostenibilitat en la seva activitat.2 A escala internacional, són moltes les iniciatives, les xarxes i els projectes europeus que tenen com a objectiu fer del turisme una activitat econòmica sostenible. En el sector destaquen les iniciatives d’operadors turístics i grans cadenes hoteleres. Així, per exemple, segons l’operador TUI, la gestió de la qualitat ambiental en un hotel ha de constituir una part integral de la qualitat global, i la bona gestió ambiental constitueix un element diferencial d’innovació i anticipació estratègica que aug- menta la competitivitat i la reputació de l’empresa. La gestió hotelera sostenible és una oportunitat. En un context en què les economies emergents ofereixen destinacions de vacances i de negocis a uns preus competitius, la qualitat ambiental en pot ser l’element diferenciador. Cada vegada són més les empreses i les organitzacions que, en el marc de la seva responsabilitat social corporativa, tenen en compte la qualitat ambiental de les empreses a les quals contracten serveis. De manera similar i a títol individual, el client n’està més conscienciat. Així, els hotels que disposen d’una política ambiental també tenen més i millor competitivitat i reputació de cara als clients, siguin individuals o organitzacions i empreses. 1. Estadístiques de Turisme a Barcelona, Barcelona Turisme. 2. COM (2007) 621 final COMUNICACIÓN DE LA COMISIÓN, Agenda per a un turisme europeu sostenible i competitiu, i Grup per a la Sostenibilitat del Turisme, Action for more sustainable European tourism, febrer del 2007. .3 4. El sector 1 hoteler Catalunya i especialment Barcelona és una de les principals destinacions turís- tiques internacionals, i el seu sector ho- teler ha experimentat un notable creixe- ment en els últims divuit anys. El sector hoteler català disposa de més de 2.000 establiments que ocupen gai- rebé 40.000 persones i suma un volum de negoci de més 2.200 milions d’euros. .5 La promoció de la marca turística Barcelona com a ciutat de negocis, especialment orientada al “turisme de reunions”, ha convertit Barcelona en un referent mundial en la celebració de conferèn- cies i fires internacionals. Però la ciutat també és un referent per al turisme urbà, que permet al visitant fer turisme cultural, gastronòmic i de sol i platja de qualitat. Això fa que el sector hoteler de la ciutat hagi crescut per donar resposta a les necessitats d’allot- jament dels milions de persones que visiten anualment la ciutat: mentre que el 1990 hi havia 118 hotels, es preveu que el 2010 el nombre d’establiments sigui de 342. Amb aquesta estimació, el parc hoteler de la ciutat s’haurà incrementat en un 65,5% i haurà triplicat la capacitat en els darrers vint anys. Nombre de places hoteleres 70.000 60.000 50.000 40.000 30.000 20.000 10.000 0 1990 1995 2000 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 juliol estimació estimació Font: elaboració pròpia a partir d’Estadístiques de Turisme a Barcelona, de Barcelona Turisme. 6. Aquest increment de l’oferta hotelera s’ha concentrat en els hotels de categories superiors, amb un augment de l’oferta del 72% en el segment d’hotels de quatre estrelles i del 40% en els de cinc estrelles, i la previsió per al 2009 i el 2010 de Barcelona Turisme3 és que continuïn augmentant el nombre d’hotels d’aquestes categories (tres, quatre i cinc estrelles). Parc hoteler 1990 1995 2000 2003 2004 2005 2006 2007 2008* 2009** 2010** H5 9 6 6 11 12 13 15 16 18 26 28 H4 30 47 56 80 92 98 109 115 117 129 129 H3 45 60 70 80 89 93 97 98 100 104 105 H2 14 21 28 33 34 34 34 35 35 37 36 H1 20 26 27 28 28 30 30 31 31 31 32 Categoria per determinar 12 Total 118 160 187 232 255 268 285 295 301 327 342 Font: elaboració pròpia a partir d’Estadístiques de Turisme a Barcelona, Barcelona Turisme. * Juliol del 2008. ** Estimació. 3. Consorci Turisme de Barcelona, format per l’Ajuntament de Barcelona, la Cambra Oficial de Comerç, Indústria i Navegació de Barcelona i la Fundació Barcelona Promoció. .7 8. Dimensió ambiental 2 de l’activitat hotelera i avantatges que presenta la gestió sostenible de l’hotel Any rere any el nombre de visitants a la ciutat creix. Barcelona és considerada una de les ciutats més atractives tant pel turisme urbà com per l’anomenat turis- me de negocis. L’ampliació de l’aeroport4 i del parc hoteler i la proliferació de lí- nies aèries de baix cost fa que cada any s’assoleixin xifres rècord de visitants. 4. El 85,4% dels visitants el 2006 van fer servir l’avió per arribar a la ciutat. .9 1990 1995 2000 2003 2004 2005 2006 2007 Visitants (milions) 1,73 3,09 3,14 3,85 4,55 5,06 6,71 7,11 Increment en % 43,92 1,63 18,37 15,42 10,11 24,56 5,62 Font: Estadístiques de Turisme a Barcelona, Barcelona Turisme. El 2007 es van superar els set milions de visi- Només una part de l’impacte ambiental del vi- tants a la ciutat, quatre vegades més la pobla- sitant de la ciutat esdevé en l’allotjament, però ció de Barcelona –1.595.110 habitants. Atès hi ha alguns consums, com el d’aigua vinculat que els visitants s’hi estan aproximadament a la higiene o bé els consums energètics as- dos dies, es pot estimar que l’impacte ambi- sociats al confort de l’habitació (il·luminació o ental de la seva estada és del 2,5% de l’im- climatització) que es fan exclusivament a l’ho- pacte sobre el planeta de la ciutat. Com que tel. I precisament aquest és qui el pot reduir i les necessitats dels visitants són possible- així contribuir a minimitzar l’impacte ambiental ment superiors a les del ciutadà mitjà, el pes de la ciutat. d’aquest impacte serà sensiblement superior. La gestió ambiental sostenible de l’hotel no Tenint en compte que es preveu augmentar tan sols reverteix en la millora ambiental sinó l’oferta hotelera, el sector hoteler té un gran que sovint comporta un estalvi econòmic so- potencial i responsabilitat a l’hhora de contri- bre els consums d’aigua, energia i materials, buir activament a la sostenibilitat de Barcelo- perquè se’n fa un ús més racional, eficient i na. estalviador. 10. 2.1 Aigua, energia, materials i residus Els serveis i el grau de confort que s’ofereixen al client en el sector hoteler varia en funció de la classificació en estrelles. Els hotels de categories superiors tenen habitacions més espaioses, banys complets i ofereixen serveis com l’esmorzar, televisor a les habitacions o minibar. Això, en termes d’impacte ambiental, es tradueix en el fet que no tots els hotels consumeixen la mateixa quantitat d’aigua, energia ni materials, ni produeixen la mateixa quantitat de residus. Característiques de les habitacions i els serveis oferts segons la classificació per estrelles:5 Estrelles 5 * 4 * 3 * 2 * 1 * Superfície útil de les habitacions (m2) Individuals 10 9 8 7 6 Dobles amb 1 llit 16 15 14 13 11 Dobles amb 2 llits 17 16 15 14 12 Banys de les habitacions* Nombre de banys complets 75 % 75 % 75 % 50 % 25 % Superfície útil mínima (m2) 5 4 ,5 % 4 3 ,5 3 ,5 Nombre de banys petits 25 % 25 % 25 % 50 % 75 % Superfície útil mínima (m2) 4 3 ,5 3 3 2 ,5 Serveis Televisor a les habitacions X X X Telèfon X X X Minibar X Servei d’esmorzar X X X Servei d’habitacions de 12 hores X Servei d’habitacions de 24 hores X * Bany complet: banyera de longitud mínima d’1,60 m2 o dutxa amb una superfície mínima d’1,20 m2, rentamans i inodor. Bany petit: banyera o dutxa, rentamans i inodor (sense especificar-ne les dimensions). 5. Segons l’Ordre TIC/313/2003, del 8 de juliol, per la qual es modifica l’Ordre del 6 d’octubre de 1987, per la qual s’estableixen els requisits tècnics i els serveis mínims exigibles als establiments hotelers en els seus diferents grups, modalitats, categories i especialitats. .11 2.1.1 Aigua El consum d’aigua en el sector hoteler de Barcelona es podria situar6 entre 3.900.000 i 5.600.000 m3 anuals, mentre que la referèn- cia per a un ús eficient d’aigua se situaria en- tre 2.800.000 i 3.000.000 m3 anuals. Segons aquesta estimació, el consum d’aigua dels hotels correspondria entre el 10% i el 15% del consum no domèstic de la ciutat, i es po- dria reduir fins al 8% si s’aconseguís un estalvi d’aigua entre un 25% i un 30% en el sector. Només amb mesures com la instal·lació d’airejadors reductors de cabal en aixetes i dutxes, la instal·lació de sistemes d’estalvi en vàters i informació als clients, es pot estalviar entre el 10% i el 20% d’aigua (de 400.000 a 800.000 m3 anuals), l’equivalent a una re- ducció del consum d’aigua entorn de 40 o 60 litres per pernoctació. Els consums totals eficients amb l’aplicació de mesures d’estalvi d’aigua, considerant tots els àmbits de l’hotel (habitacions, cuina, bugade- ria...), serien els següents:7 • Un hotel de tres o quatre estrelles amb me- sures d’eficiència i racionalització del con- sum d’aigua pot assolir un consum d’entre 200 i 250 litres per pernoctació. • En els hotels de categories de dues i cinc estrelles el consum eficient s’ubica entorn els 300 litres per pernoctació. 6. Estimada a partir del nombre de pernoctacions i de dos valors de referència de consum d’aigua per pernoctació pos- sibles: 335 i 480 litres per pernoctació. 7. Hamele, H. i Sven, Eckardt, Environmental initiatives by Eu- ropean tourism business, Instruments indicators and practical examples ECOTRANS e.V. Saarbrücken, decembre del 2006. 12. Iniciatives del Gremi d’Hotels de Barcelona Elaboració i distribució a tots els asso- ciats d’un fullet informatiu adreçat als clients dels hotels sobre la neces- sitat i les possibilitats d’estalviar aigua sense perdre confort. Es tracta d’un full de consells pràctics que els clients tro- baran a l’habitació. Elaboració d’un altre fullet informatiu per als treballadors del sector (més de 20.000) amb informació sobre com estalviar aigua en les tasques i el treball diari, per estimular les bones pràctiques i reforçar les iniciatives que puguin sorgir en cada hotel de manera particular. Preparació de documentació tècnica per als gerents i els responsables tècnics dels establiments sobre mesu- res d’estalvi a mitjà termini. Amb això es volen donar a conèixer les mesures que comporten estalvis d’aigua importants, però que poden requerir inversions en la infraestructura i les instal·lacions. .13 2.1.2 Energia8 El consum energètic del sector hoteler Els consums de referència genèrics efi- a la ciutat de Barcelona es pot situar en cients, és a dir, amb mesures d’estalvi ener- 206,6 GWh anuals, que sumen el 6,3% de la gètic serien: 9 demanda energètica del sector de serveis a la ciutat de Barcelona. • Per a hotels de dues estrelles, uns 58,6 kWh/ pernoctació, que representa un estalvi de El consum energètic de gas i electricitat bà- gairebé el 40% del consum mitjà habitual. sicament cobreix la demanda energètica d’ai- gua calenta sanitària (ACS), calefacció, refri- • Per a hotels de tres, quatre i cinc estrelles, geració i electricitat. entre 33 i 35 kWh/pernoctació, que suposa un estalvi d’entre el 55% i el 60% del con- sum mitjà per pernoctació. Distribució del consum energètic segons la categoria de l’hotel: Consum Nre. energètic ACS Calefacció Refrigeració Electricitat TOTAL % del total d’hotels (GWh/any) Hotels 1* 31 10,7 17,7 7,3 14,6 50,3 24 % Hotels 2* i 3* 133 6,1 8,1 6,8 8,1 29,1 14 % Hotels 4* i 5* 131 18,7 24,3 28,1 56,1 127,2 62 % TOTAL 295 35,5 50,1 42,2 78,8 206,6 100 % Font: Pla de millora energètica de Barcelona. Hotels 1* Hotels 2* i 3* Hotels 4* i 5* ACS ACS Electricitat (GWh/any); (GWh/any);ACS (GWh/any); Electricitat 21% 15%(GWh/any); 29% (GWh/any);21% 23% Electricitat Calefacció (GWh/any); (GWh/any); Refrigeració Calefacció 44% (GWh/any); Refrigeració 19% (GWh/any); 15% Calefacció (GWh/any); 28% (GWh/any); 23% Refrigeració 35% (GWh/any); 22% 8. Hamele, H. i Sven, Eckardt, Environmental initiatives by European tourism business, Instruments indicators and practical examples ECOTRANS e.V. Saarbrücken, desembre del 2006. 9. Font: Pla de millora energètica de Barcelona, Ajuntament de Barcelona, 2003. 14. Etiqueta d’Eficiència Energètica Normativa Certificació energètica d’edificis Instal·lació de sistemes solars per a aigua calenta sa- inicial / definitiva nitària (ACS) Més Decret d’ecoeficiència; Decret 21/2006, del 14 de febrer, pel qual es regula l’adopció de criteris ambien- A tals i d’ecoeficiència en els edificis. B Codi tècnic; Reial decret 314/2006, del 17 de març, pel qual s’aprova el Codi tècnic de l’edificació. Docu- C ment HE4: contribució solar mínima d’aigua calenta D sanitària. E Ordenança solar de Barcelona F • Els edificis de nova construcció, que es rehabilitin G integralment o bé que en canviï l’ús de manera in- tegral, hauran d’incorporar sistemes de captació i utilització d’energia solar tèrmica per a la producció Menys d’aigua calenta (aigua calenta per a usos sanitaris i Edifici escalfament d’aigua per a piscines cobertes). Localitat/zona climàtica • Pròximament també s’aprovarà l’Ordenança fotovol- Consum d’energía anual: taica de Barcelona el 2010. kWh/any ( kWh/m2) Certificació energètica d’edificis Emisions de C0 anual: Reial decret 47/2007, del 19 de gener, pel qual s’aprova 2 kgCO2/any el procediment bàsic per a la certificació d’eficiència ( kgCO2/m2) energètica d’edificis de nova construcció. El consum d’energia i les seves emissions de • Els edificis de nova construcció o bé que es reha- diòxid de carboni són les que obté el progra- bilitin de manera integral hauran de disposar de la ma, , per a unes con- certificació d’eficiència energètica. dicions normals de funcionament i ocupació. El consum real d’energia de l’edifici i les seves emissions de diòxid de carboni dependran de les condicions d’operació i funcionament i de les condi- cions climàtiques, entre altres factors. Iniciatives del sector L’Instituto Técnico Hotelero, conjuntament amb la Confederación Española de Hoteles y Alojamientos Turísticos (CEHAT), la col·laboració de l’Instituto para la Diversificación y Ahorro de la Energía (IDAE) i les associacions hoteleres principals de les Illes Canàries van engegar el 2007 un projecte per millorar l’eficiència energètica i reduir els costos associats al consum d’energia. Els resultats previstos del projecte són: • La Guia d’eficiència energètica per a hotels • El desenvolupament d’una eina on-line “benchotelmark” per a la gestió energètica d’establiments hotelers Es preveu finalitzar el projecte el 2010 Més informació: www.cehat.com www.ithotelero.com .15 2.1.3 Materials i residus El conjunt de l’activitat hotelera comporta una La fracció “altres”, tot i suposar un percentat- generació de residus gens menyspreable. Les ge petit del total de residus, és la que conté dades mitjanes de referència10 l’estimen en els residus més tòxics i contaminants. Inclou 2 quilograms per pernoctació en els hotels els olis vegetals de la cuina, tòners i cartutxos, de dues a quatre estrelles. No obstant això, i els residus derivats del manteniment de l’edi- segons les dades de producció de residus fici (bombetes i fluorescents, piles, residus dels hotels amb sistemes de gestió certificats elèctrics, mobiliari, residus de neteja, pintu- EMAS de Barcelona, aquesta es pot reduir a res...). En cas que l’hotel tingui jardí, s’hi afegi- 1 quilogram per pernoctació. rien els residus vegetals de poda i jardineria. Tenint en compte el total de pernoctacions en- La instal·lació d’un bon sistema de recollida registrat durant el 2007 als hotels de la ciutat selectiva permet separar correctament entre de Barcelona,11 el total de residus generats el 70% i el 95% del total d’aquests residus, oscil·la entre les 15.000 i les 25.000 tones de manera que se’n permet el reciclatge i la anuals, aproximadament entre el 2% i el 3% correcta gestió posterior. No obstant això, del total dels residus de la ciutat. l’estratègia prioritària des d’un punt de vista ambiental és la reducció dels residus gene- La composició en pes dels residus generats rats. als hotels és aproximadament: En un hotel, són moltes les mesures que es poden aplicar en aquesta direcció: • bon ús dels materials Altres • evitar la “compra de residus”, és a dir, aplicar Envasos 6% criteris de minimització de residus a l’hora 7% de comprar els productes Vidre 7% La substitució de les ampolles de sabó Matèria orgànica individuals per dispensadors pot suposar 50% una reducció del 5% del total de residus Paper 30% generats L’aplicació d’aquests criteris generalment va acompanyada d’un estalvi econòmic tant en les compres com en la gestió de residus i en personal. Si a més se n’informa correctament els clients, aquestes mesures es perceben Font: elaborat per ecoinstitut Barcelona a partir de diverses com una millora del servei. fonts sobre dades reals de producció de residus en hotels. 10. Hamele, H. i Sven, Eckardt, Environmental initiatives by European tourism business, Instruments indicators and prac- tical examples ECOTRANS e.V. Saarbrücken, desembre del 2006. 11. 07 Estadístiques de Turisme a Barcelona (provisional), Barcelona Turisme. 16. Normativa Iniciatives del Gremi d’Hotels de Barcelona La gestió dels residus generats a l’hostaleria es regula per la Llei 6/93 de residus, modificada per la Llei 15/2003, i a la ciutat de Barcelona, per L’any 2000 el Gremi d’Hotels de Bar- l’Ordenança General del Medi Ambient Urbà de celona va signar l’Acord Cívic per una Barcelona (1999) i els preus públics dels serveis Barcelona Neta i Sostenible, un espai de de recollida de residus comercials. col·laboració entre l’Ajuntament de Bar- Aquest conjunt de normativa defineix els residus celona i les més de 300 organitzacions dels hotels com a residus comercials assimilables que l’han signat a dia d’avui, per a la mi- als municipals i obliga els productors a utilitzar el sistema de recollida previst per l’administració llora de la gestió de residus. competent. En el cas de Barcelona, el sistema de recollida inclou les fraccions de paper/cartró, vi- Per als hotels agremiats, l’Acord su- dre, envasos i matèria orgànica, com també els re- posa un marc per fomentar i facilitar sidus especials (olis, fluorescents, voluminosos...). l’acompliment de la normativa de resi- dus, sobretot pel que fa a la recollida En la definició exacta del sistema de recollida que de matèria orgànica i la utilització dels pertoca als hotels, els preus públics els classifi- punts verds. Concretament, l’Ajuntament quen segons el servei de restauració que presentin i el volum de residus anuals generats. Els diferents ofereix descomptes en els preus públics sistemes de recollida de residus previstos són: i en les taxes de residus, i s’ofereix per impulsar campanyes de minimització i •la recollida selectiva municipal, incloent-hi els punts verds recollida selectiva de residus i informar •el servei porta a porta de recollida de residus co- els gestors dels hotels sobre les nove- mercials que hi ha en algunes zones de la ciutat tats dels sistemes de recollida que hi ha. Alternativament, els residus es poden lliurar a ges- tors autoritzats (pràctica molt comuna en el cas de la recollida d’olis vegetals). A l’hora de demanar la llicència ambiental, la Llei 3/1998 de la intervenció integral de l’Admi- nistració ambiental especifica que els hotels de més de 50 habitacions han de definir les mesures de gestió dels residus generats. Pel que fa a l’edifici, tant la Llei 6/93 com l’Ordenança general del medi ambient urbà de Barcelona indiquen que els edificis han de dispo- sar d’un espai tancat de dimensions suficients per a l’emmagatzematge dels residus que produeixen. .17 18. La política 3 ambiental hotelera Establir una política ambiental hotelera vol dir integrar la perspectiva ambien- tal en el sistema general de gestió de l’empresa de manera sistemàtica i con- tínua per aconseguir la millora del com- portament ambiental de l’hotel. .19 La política ambiental de l’hotel: La planificació econòmica de la política ambi- ental és especialment important. Si bé hi ha 1. Representa el compromís ambiental de mesures, com ara millores en les pràctiques l’empresa vers una societat que valora del personal, que no suposen un cost afegit, cada vegada més el respecte pel medi n’hi ha d’altres que comporten una inversió en ambient i que demana una actitud res- les instal·lacions. A l’hora de valorar aquestes ponsable als agents econòmics. inversions se n’ha de tenir en compte no no- 2. És un actiu intangible que gràcies a la més el cost a curt termini i el preu de compra, seva comunicació dóna prestigi a l’esta- sinó també els estalvis econòmics que genera bliment. aquesta instal·lació a llarg termini i el temps 3. Permet posar-se al dia i, en segons d’amortització. quins casos, fins i tot avançar-se a la nor- mativa ambiental, que cada vegada és D’altra banda, tot i que la política ambiental més exigent. pot comportar estalvis econòmics, aquest no 4. És feina feta per implantar un sistema n’és l’objectiu. La finalitat que es persegueix de gestió ambiental (ISO 14001 o EMAS) és l’estalvi de recursos naturals, per tant els o certificacions ecològiques del sector. estalvis aconseguits s’han de considerar un 5. Representa la dimensió ambiental de la capital per reinvertir en un procés de millora responsabilitat social corporativa de l’hotel. contínua. La planificació de la política ambiental ha de Planificar una política ambiental tal com es tenir en compte totes les dimensions pròpies descriu a continuació és idoni, perquè permet de l’activitat hotelera: el personal, l’activitat, sistematitzar les millores ambientals i facilita el els proveïdors, els clients... camí cap a sistemes de gestió, certificacions ambientals o la responsabilitat social corpo- Només així es podrà planificar una política am- rativa. Això no treu, però, que un establiment biental: hoteler no pugui posar en pràctica accions i mesures com les que es descriuen a la sego- •realista, que marqui objectius assolibles na part de la guia, sense necessitat d’establir alhora que ambiciosos a curt i llarg termini; aquesta planificació de manera exhaustiva i •compartida, només fent-ne partícip tot el sistemàtica. personal les mesures implementades se- ran efectives; •responsable, que permeti assumir els compromisos adquirits vers la sostenibilitat. 20. La cadena ACCOR desenvolupa i apli- • Principis d’actuació ca una política ambiental des del 1994. • Carta pel Medi Ambient L’any 1998 va aprovar una Carta pel • Aigua i energia Medi Ambient que s’ha posat al dia l’any • Residus 2006 amb la col·laboració del Programa • Etiquetes ecològiques i compra de les Nacions Unides pel Medi Ambient sostenible i l’Associació LPO (partner francès de • Arquitectura l’organització internacional BirdLife). Per • Sensibilització dels clients garantir la credibilitat de la Carta, només • Certificacions ambientals els hotels de la cadena que compleixin un percentatge determinat de les accions establertes podrà fer-la visible als clients. Actualment, els seus àmbits d’acció són: Mes informació: www.accor.com 3.1 Aspectes clau d’una política ambiental Canvi de punt Concreció del Pla de partida d’acció ambiental Seguiment Implementació de i millora contínua bones pràctiques .21 3.1.1 Punt de partida Per assolir els objectius, coordinar i mantenir l’impuls de la política ambiental és imprescindible: a) assignar responsabilitats a directius i treballadors, i b) conèixer amb precisió quin és el punt de partida amb la finalitat d’enfocar la gestió de l’hotel en les prioritats més necessàries i així assolir una bona ràtio entre els resultats obtinguts i els recursos materials i humans invertits. a. Definició de responsabilitats b. Conèixer quin és el punt de partida S’hauran de prendre les mesures següents: Conèixer quin és el punt de partida vol dir, d’una banda, quantificar els consums d’aigua, 1. Assignar un responsable/s per coor- energia i la producció de residus amb relació dinar i impulsar el procés d’elaboració, a la compra de materials. Això permet, d’una implementació i avaluació de la política banda, valorar el grau d’eficiència de l’ús de ambiental (coordinador) materials i, de l’altra, identificar els processos Haurà de tenir i demostrar amplis coneixe- i el funcionament intern de l’hotel que generen ments pràctics sobre medi ambient i sobre aquests impactes i veure com es poden mo- el funcionament intern de l’hotel. Segons dificar. les circumstàncies, es podrà afegir en el seu àmbit d’actuació la gestió de la respon- En aquesta etapa és important involucrar-hi el sabilitat social corporativa de l’empresa o personal, perquè sentin com a seva la política integrar-hi altres parcel·les, com ara la ges- ambiental i s’impliquin en la implementació. tió de riscos laborals. Saber quin és el punt de partida és bàsic 2. Assignar un responsable de cada àrea per: o departament (màrqueting, compra, etc.) que s’encarregarà d’aplicar la polí- tica ambiental en el seu àmbit d’actua- • Quantificar les millores. Només coneixent ció (cap d’àrea) quin és el punt de partida es podran saber quins són els estalvis i els beneficis ambien- Mantindrà una comunicació fluida amb el tals assolits. A més, les millores ambientals coordinador, recollirà la informació pertinent quantificades es poden comunicar fàcilment. a petició del coordinador i s’assegurarà que s’implementin les bones pràctiques ambien- • Identificar les prioritats d’actuació i així op- tals al seu departament. timitzar recursos per tal d’obtenir la màxima 3. Mantenir reunions periòdiques entre el rendibilitat en forma de beneficis ambientals o estalvis en costos corrents. coordinador i els caps d’àrea. • Detectar anomalies en el funcionament intern Independentment de les funcions i les de l’hotel i racionalitzar-les per fer la gestió responsabilitats assignades, s’ha de bus- més eficaç i reduir els impactes ambientals. car la complicitat i el suport ple de tots els implicats: treballadors, socis empre- sarials, proveïdors i clients. 22. 3.1.2 Concreció La cadena Hilton a Europa va aprovar l’any 2006 el Programa We Care!, centrat del Pla d’acció en quatre àmbits d’acció: eficiència ener-gètica, gestió eficient de l’aigua, reducció ambiental de residus i reducció de químics. A partir d’un bon coneixement de l’estat real, Entre el 2006 i el 2007 es va reduir el la direcció i el coordinador, conjuntament amb 10% el consum d’energia i el 5% el con- els caps d’àrea, estaran en condicions de plan- sum d’aigua respecte dels consums del tejar-se els objectius i els principis que guiaran 2005. Per als anys 2008 i 2009 es van l’actuació de l’hotel en matèria ambiental. incloure objectius nous relatius a la re- ducció de químics i residus. L ’Agenda 21 de Barcelona ofereix as- Els cinc pilars del programa We Care! són: sessorament gratuït als hotels que vul- guin elaborar un pla d’acció en el marc • Política ambiental del Compromís Ciutadà per la Sosteni- ITP Guies per a la localització, cons- bilitat. trucció i disseny d’hotels Més informació: agenda21@bcn.cat • Eco-learning • HER Informes ambientals • HiWay (intranet) com a eina de El pla d’acció haurà de preveure: comunicació • Objectius a curt, mitjà i llarg termini. • Accions concretes per a cada àrea i secció Més informació: d’actuació definides. www.hiltonwecare.com • Calendari d’aplicació de les accions que es- tableixi una implementació progressiva i rea- lista de les mesures en funció de diverses variables, com ara l’impacte ambiental que eviten, els costos i el temps d’amortització, la disponibilitat de personal, la dificultat tècni- ca, etc. • Divisió de tasques entre el personal, és a dir, definició de responsabilitats. • Indicadors senzills de recopilar i mesurables. Poden ser quantitatius o qualitatius i han de permetre recollir dades de manera sistemàti- ca i periòdica. Per exemple, es pot prendre com a unitat de mesura la pernoctació per fer un registre periòdic de consums (litres d’aigua/pernoctació o kWh/pernoctació) i generació de residus (kg de residus/pernoc- tació). Finalment, el pla d’acció es farà públic per motivar els treballadors i disposar de la col·laboració de clients i proveïdors. .23 3.1.3 Implementació de les accions i bones pràctiques Un cop s’han identificat els impactes potencials i s’ha definit el Pla d’acció ambiental, cal imple- mentar les mesures previstes. El procés d’implementació és a càrrec del coordinador i els caps d’àrea pertinents segons el calendari i l’assignació de tasques previst. Al capítol 4 es recull tota una sèrie de bones pràctiques segons l’àrea d’activitat. No obstant això, és important fer referència a tres aspectes clau de caràcter transversal: la informació i la formació del personal, la comunicació amb els proveïdors i la comunicació vers els clients. a. Informació i formació del personal • Incentivar els treballadors a implicar-se acti- vament en l’elaboració i la implementació de L’aplicació de les bones pràctiques serà més la política ambiental. Per això també és molt eficaç amb un personal motivat i conscienciat important donar a conèixer els estalvis i els per assolir els objectius de la política ambien- beneficis ambientals assolits i compensar tal. Aquest aspecte passa per mantenir una els equips que ho facin més bé. comunicació fluida amb els treballadors que combini mesures d’informació, sensibilització i formació. En el marc de la política ambiental, A través del programa Hilton We Care!, a per tant, s’hauran d’establir canals de comuni- Europa s’han regalat més de 1.000 bici- cació entre la direcció, el coordinador, els res- cletes de muntanya al personal dels cinc ponsables d’àrea i els treballadors que vagin hotels de la cadena que han assolit els tant de “dalt a baix” com de “baix a dalt”, de tal millors resultats en estalvi energètic. manera que es disposi de la informació facili- tada pels treballadors i es reforci la motivació Més informació: i el compromís del personal amb l’empresa. Si les dimensions de l’hotel ho requereixen, www.hiltonwecare.com es pot aprovar un pla de comunicació que in- clogui aspectes de formació i comunicació en l’àmbit intern. b. Comunicació amb els proveïdorsi política de compres Els objectius que persegueixen aquestes me- sures són: Part de la política ambiental consisteix a uti- litzar productes i serveis més respectuosos • Donar a conèixer els impactes ambientals amb el medi ambient. Per tant, els proveïdors que genera l’activitat de l’empresa i les me- habituals de l’hotel també són part implicada sures que ha d’adoptar el personal per re- a la qual cal informar i mantenir al corrent de la duir-los. política ambiental de l’establiment i, especial- • Millorar les capacitats i els coneixements ment, de la política de compres. del personal amb la finalitat que tinguin re- cursos propis per solucionar incidències de tipus ambiental o capacitat per detectar-les i posar-les en coneixement del cap d’àrea o del coordinador. 24. Amb aquest objectiu s’haurà de: Les cadenes i associacions d’hotels que comparteixen proveïdors tenen més ca- • Comunicar a tots els proveïdors la intenció pacitat de negociació per incidir en els de desenvolupar una política ambiental que estàndards ambientals i fomentar l’oferta afectarà la cadena d’abastament. de productes i serveis més respectuosos • Animar els proveïdors a adoptar pràctiques ambientalment. més sostenibles i reconèixer els seus esfor- ços a través de premis, promoció o contrac- tes de llarga durada. La política de compres de l’hotel també haurà de seguir unes pautes determinades: 1. Analitzar quines són les necessitats reals de compra i ajustar la demanda a aquestes necessitats. 2. Introduir requisits ambientals en els con- tractes de compres, serveis i execució d’obres. 3. Triar preferentment productes o proveï- dors amb garanties de qualitat ambiental, que estiguin certificats amb ecoetiquetes oficials o que hagin implantat sistemes de gestió ambiental. 4. Comprar preferentment productes locals, ecològics i de temporada, que requereixen menys transport i manteniment. Aquest as- pecte pot enfortir les relacions amb les em- preses i els negocis locals. 5. Mantenir endreçat i en bon estat el magat- zem i fer-ne una gestió activa. A part de les implicacions que té per la logística i l’operativa, una bona gestió del magatzem evita que els productes caduquin o es de- teriorin, permet implantar circuits de reutilit- zació i afavoreix en general la minimització de recursos. 6. Comprar maquinària amb la millor tecnolo- gia disponible. .25 Implicacions econòmiques c. Comunicació vers els clients Una bona planificació permet optimitzar el L’existència d’una política ambiental en un es- balanç econòmic de la política ambiental. tabliment hoteler és un actiu intangible que Hi ha accions amb un cost afegit i altres dóna prestigi i n’incrementa la reputació a que comporten estalvis de les despeses través de fer públic, especialment entre els corrents. Una part important de les ac- clients, el compromís proactiu de l’organització cions no té implicació econòmica imme- vers el medi ambient. diata: les accions de formació i informació La comunicació de les fites ambientals assoli- s’incorporen a partides ja existents sen- des per l’hotel ha d’anar acompanyada d’una se un cost afegit. En termes d’ingressos comunicació vers els clients en la qual se’ls i despeses, es pot anar compensant fa partícips i se’ls converteix en col·laboradors l’augment eventual de costos derivat de la protagonistes de les millores ambientals, ja compra de productes i serveis certificats i que molts dels impactes ambientals estan re- ecològics amb els estalvis assolits per ra- lacionats amb el seu comportament. cionalitzar la demanda, millorar la imatge de l’empresa i disminuir els costos deri- Els objectius que ha de perseguir la política vats de la gestió. d’informació als clients són: Més endavant s’ofereixen molts exemples • Donar a conèixer el pla d’acció i les bones d’estalvis aconseguits amb la implantació pràctiques que s’apliquen a l’hotel i els be- de mesures de millora ambiental. neficis ambientals que comporten. • Demanar la col·laboració de l’hoste en aquesta tasca conjunta d’avançar vers la Iniciatives del sector sostenibilitat amb petites accions (demanar que no es rentin les tovalloles noves cada dels operadors turístics dia, que facin recollida selectiva, etc.). • Potenciar la imatge de l’hotel com una em- TOI (Tour Operators Turism Initiative For presa compromesa amb el medi ambient. Sustainable Tourism Develop-ment) és una associació formada per grans ope- radors turístics com TUI, Hotelplan, AC- Comunicació i credibilitat COR Tour i Ventaglio, entre altres grans empreses del sector, que sota l’auspici S’ha de ser curós especialment amb la de l’Organització Mundial del Turisme, la manera de comunicar compromisos i UNESCO i el Programa de les Nacions fites ambientals, especialment quan els Unides pel Medi Ambient fomenta el des- receptors provenen d’indrets amb tra- envolupament sostenible del sector. dicions diverses i nivells de sensibilitat diferents, també superiors. Exhibir com LTU Touristik, Mytravel Northern, Aurinko- a grans fites accions poc rellevants matkat, Orizzonti o TUI són alguns dels o mostrar incoherències en diferents operadors turístics que duen programes àrees resta credibilitat a la política am- d’actuació perquè els hotels associats mi- biental i, per tant perjudica la imatge de llorin el comportament ambiental. l’establiment i per extensió, tractant-se del sector turístic, la ciutat i el país. 26. 3.1.4 Seguiment La política ambiental de la cadena NH Ho-tels s’ha anat redissenyant a mesura que i millora contínua s’avançava: • Punt de partida: des del 2003 la cadena Perquè la política ambiental i les mesures im- plementades siguin realment eficients cal fer analitza els consums per establir les ba- un seguiment periòdic dels paràmetres am- ses sobre les quals cal incidir. bientals que permeti valorar els resultats de la implementació de les bones pràctiques. • A partir del 2006 compara trimestralment els consums d’aigua i energia per client. Per tant s’ha de: Aquest grau de control permet, d’una banda, conèixer l’efectivitat de les mesu- • Recollir la informació periòdicament per cal- res (des del 2005 el consum d’aigua per cular els indicadors definits al pla d’acció. client s’ha reduït el 8%, i des del 2006, el • Observar l’evolució dels indicadors en el 3% el consum d’energia); i de l’altra, ha temps i comparar-ho amb els objectius es- permès prendre mesures de millora contí- tablerts per fer una valoració de les millores nua. assolides i dels aspectes més febles que cal enfortir. Els nous objectius ambientals de la cadena per al 2012 són: En l’àmbit de la comunicació caldria: 1. Reduir en un 20% els consums d’aigua, • A les enquestes de satisfacció dels clients, energia, les emissions de CO2 i la pro- incloure preguntes sobre la política ambien- ducció de residus. tal de l’hotel per detectar-hi punts forts i fe- 2. Implantar criteris de sostenibilitat ten la bles, possibles millores, etc. cadena de proveïdors. • Mantenir el diàleg amb el personal, experts, proveïdors i clients que retroalimenti de ma- 3. Accions de formació, informació i sensi- nera periòdica la gestió de l’hotel. bilització a empleats i clients. • Mantenir-se informat i intercanviar coneixe- ments amb altres hotels, participar en xarxes Més informació: www.nh-hoteles.es i associacions que difonguin bones pràcti- ques ambientals, inscriure’s en revistes o webs especialitzats, etc. • Comunicar i informar els clients, proveïdors, treballadors i actors locals sobre els èxits as- solits en el desenvolupament de la política ambiental a partir de l’evolució dels indica- dors. I tot, per revisar i renovar el pla d’acció amb noves fites ambientals d’acord amb els resul- tats obtinguts amb les mesures aplicades. .27 3.2 Sistemes de gestió ambiental Tot i que el Pla d’acció ambiental es pot Un SGA requereix que una tercera part inde- desenvolupar de manera independent de pendent verifiqui el compliment dels criteris l’obtenció d’una certificació de Sistema de i, quan s’hagi acreditat i superat aquesta Gestió Ambiental (SGA), els SGA són meca- fase, l’empresa podrà disposar del logotip nismes voluntaris de gestió que permeten que certifica l’adhesió al sistema i utilitzar-lo establir procediments operatius, sistema- amb finalitats comercials. titzar la informació, detectar ineficiències i aplicar mesures correctives de manera Actualment, els sistemes de gestió ambien- sistemàtica, garantint uns mínims de trans- tal més utilitzats són EMAS (Eco-Manage- parència i credibilitat, perquè com s’indica ment and Audit Scheme) en l’àmbit europeu, a continuació no són una autodeclaració de i les normes ISO 14001 en l’àmbit interna- l’empresa sinó que han estat verificats per cional. un auditor independent. Generalment, i sempre subjecte a les parti- cularitats de cada sistema, s’han de respec- El Departament de Medi Ambient tar una sèrie de passos: i Habitatge de la Generalitat de Catalunya té una línia de subvencions •anàlisi i inventari dels aspectes ambientals per fomentar la implantació de EMAS i relacionats amb les activitats de l’empresa ISO 14001 en empreses. En la convoca- •inventari de requisits legals tòria del 2008 les ajudes són de 2.500 •planificació del sistema de gestió a 5.000 € per implantar la ISO 14001, i •programa d’acció ambiental de 4.500 a 9.000 € per implantar EMAS. •programa de formació i sensibilització del personal Més informació: •implantació del sistema http://mediambient.gencat.net/cat/ •seguiment i auditoria interna empreses/ •verificació independent •comunicació interna i externa 28. 3.3 Etiquetes ecològiques Les etiquetes ecològiques són mecanismes •Implantació de sistemes de recollida selectiva voluntaris de qualificació ambiental que certi- •Instal·lació de sistemes d’estalvi d’aigua fiquen de manera oficial que certs productes •Introducció de criteris d’estalvi i d’eficiència o serveis, dins d’una categoria determinada, energètica tenen un impacte menor en el medi ambient. •Ambientalització de les compres A diferència dels SGA, les etiquetes ecològi- •Respecte per l’entorn i integració de l’estruc- ques demanen el compliment d’uns criteris tura en el paisatge determinats. En l’àrea del turisme, hi ha mul- •Informació al personal i als clients sobre la titud d’etiquetes ecològiques que varien se- política ambiental gons el camp d’aplicació (hotels, càmpings, •Educació ambiental pensions, hostals, restaurants o diversos) i segons el grau d’exigència i l’àmbit dels cri- A continuació, i sense ànim exhaustiu, teris. s’ofereix una llista d’etiquetes ecològiques que desenvolupen criteris aplicables al sec- Les etiquetes ecològiques prenen en consi- tor hoteler: deració els àmbits següents: Nom Logotip Organisme web Institut de Qualitat Q Verde www.icte.es Turística Espanyola Distintiu de Garantia Generalitat de Catalunya http://mediambient.gencat.net de Qualitat Ambiental Etiqueta Ecològica Comissió Europea www.eco-label.com Europea Green Globe 21 EC3 Global www.greenglobe21 Foundation for The Green Key www.greenkey.org Environmental Education Cigne Nòrdic Nordic Ecolabelling Board www.svanen.nu Bio Hotels Biohotels www.biohotels.info .29 30. Segona part En aquesta segona part tractarem les mesures concretes que es poden implantar a cada una de les àrees de l’hotel per minimitzar l’impacte ambiental de l’establiment. En cada àrea es consumeixen recur- sos naturals i es produeixen residus. No obstant això, a cada una de les àrees hi ha uns consums que són més intensius. Per exemple, a la piscina o la jardine- ria de l’hotel l’element principal que cal gestionar d’una manera responsable i fer-ne un ús més eficient és l’aigua. .31 A la taula següent es recullen quins són aquests elements o aspectes per a cada una de les àrees identificades: Aigua Energia Materials Recepció •Equips informàtics •Paper i administració •Equips informàtics Pisos •Aixetes, dutxes •Sistemes de climatització •Paperera de recollida selectiva i vàters •Sistema automàtic •Carpeta de benvinguda de desconnexió de la •Kit de benvinguda climatització •Paper higiènic •Il·luminació •Roba: tovalloles i llençols •Ús de targetes clau •Begudes del minibar •Nevera del minibar Restauració: •Màquines de rentat •Màquines de rentat •Aliments bar i cuina •Màquines de fer •Màquines de fred glaçons •Màquines de fer glaçons •Aixetes de cuina •Màquina de cafè Jardineria: •Xerojardineria •Maquinària de jardineria •Productes fitosanitaris zones enjardi- •Sistemes de reg i fertilitzants nades, balcons, •Aprofitament d’aigües terrasses... no potables per a reg Piscina i zona spa •Criteris de disseny per a les instal·lacions Bugaderia •Bugaderia pròpia •Servei de bugaderia extern Serveis centrals •Instal·lacions energètiques d’ACS, calefacció i refrigeració •Sistemes centrals de reutilització d’aigües grises •Manteniment d’instal·lacions •Transports •Restaurants •Missatgeria •Celebració d’esdeveniments •Celebració en salons d’esdeveniments en salons •Compensació de CO2 •Altres activitats A més dels elements més rellevants ambientalment recollits a la taula, a cada un dels apartats que segueixen s’inclouen les pràctiques del personal per fer un ús eficient de l’aigua, l’energia i els materials i la gestió correcta dels residus a cada una de les àrees de l’hotel. 32. Àrees 4 de l’hotel A la guia es donen criteris de compra, consells i recomanacions en cada una de les àrees per als elements que poden generar millores ambientals notables en forma de: • reducció del consum d’aigua • reducció del consum d’energia • reducció dels impactes sobre el medi ambient i la salut humana en la fabricació i l’ús de productes i equi- paments • reducció de la generació de residus i gestió de manera selectiva .33 4.1 Recepció i administració Per minimitzar l’impacte ambiental de la recep- Certificacions ambientals o ecoetiquetes ció i l’administració es poden introduir criteris L’Àngel Blau és la certificació més exigent, que ambientals de compra en el paper i els equips ofereix més garanties de qualitat ambiental i alhora una de les més esteses. A més de garantir que informàtics i promoure hàbits d’ús sostenibles. el paper és 100% reciclat i de considerar altres qualitats ambientals del producte relacionades amb productes tòxics, també en garanteix la qua- Paper litat tècnica, com l’aptitud d’ús en màquines (foto- copiadores, impressores, etc.) i la durabilitat del a. Criteris de compra paper. Per a l’ús habitual de la recepció i l’administració s’hauria de comprar paper 100% reciclat amb certificació ecològica. El mateix tipus de paper s’hauria de fer servir per als tríptics, els fullets i els altres documents promocionals de l’hotel. Altres certificacions ambientals són: El paper reciclat és més respectuós amb el medi ambient que l’anomenat paper “blanc”, és a dir, el paper no reciclat. A més de consumir menys aigua i energia en el seu procés de fabricació, el paper reciclat també contribueix a tancar el cicle dels resi- dus, ja que es compra un producte que és fruit del reaprofitament d’un residu. Distintiu de Garantia de Qualitat Ambiental, Generalitat de Catalunya L’Etiqueta Ecològica Europea, Unió Europea Cigne Nòrdic, Consell Nòrdic d’Ecoetiquetatge Aspectes ambientals Paper no reciclat Paper reciclat Matèria primera fusta paper ja utilitzat Consum d’aigua 55-115 m3/tn 15-21 m3/tn Consum d’energia 5.900-10.700 kWh/tn 2.700-4.200 kWh/tn Font: elaboració de l’Ecoinstitut Barcelona a partir de diversos estudis. 34. b. Pràctiques del personal No tan sols és important comprar paper 100% reciclat amb certificació ecològica, sinó que Atenció amb el també és molt important fer-ne un ús racional. “paper ecològic” Per tant, es recomana: La denominació “paper ecològic” no cor- respon a cap certificació ambiental amb • Fer només les còpies i les impressions es- garanties oficials. Sovint són els mateixos trictament necessàries. productors de paper els que s’autoatorguen • Utilitzar el correu electrònic i aplicacions per aquesta ecoetiqueta com a part del que enviar i rebre faxos en format electrònic per s’anomena màrqueting verd. evitar impressions innecessàries. • Imprimir sempre a doble cara o a dues pàgi- nes per full; aquestes pràctiques garanteixen una reducció del consum d’entre el 50% i el 75%. • Reutilitzar per a paper de notes el paper co- piat o imprès per una sola cara. c. Gestió dels residus A cada lloc de treball cal incorporar dos ele- ments de recollida de paper: • Una safata de paper per dipositar el paper escrit o imprès per una cara i reaprofitar-lo com a paper d’esborrany o paper per a no- tes; també se’n pot posar una a la recepció i al costat dels equips d’impressió. • Una paperera de paper per desar-hi el paper que ja no es pot utilitzar. Per a la fracció de rebuig, es posarà una pape- rera compartida per cada dos o quatre treba- lladors, en funció de la disposició de les taules. El personal de neteja serà el responsable de recollir el paper i mantenir-lo separat com a fracció dels residus fins al lliurament al siste- ma de recollida selectiva urbana (contenidors blaus). .35 Equips informàtics b. Pràctiques del personal Inclouen: Tan important és tenir equips de consum ener- gètic baix com fer-ne un ús correcte per maxi- •Ordinadors personals –CPU i pantalles– i or- mitzar l’estalvi energètic i econòmic. dinadors portàtils •Impressores, fotocopiadores, faxos i equips El servei informàtic de l’hotel haurà de con- multifuncionals (equips que integren impres- figurar els equips amb les característiques sió, escanejat, copiat o fax) següents: • Configurar les funcions de gestió de l’energia a. Criteris de compra dels ordinadors de manera que la pantalla s’apagui després d’uns cinc o deu minuts A l’hora de comprar equips nous, cal: d’inactivitat. • No instal·lar estalvis de pantalla, ja que con- • Ajustar la compra a les necessitats reals per sumeix energia i, si es configura la pantalla no sobredimensionar en excés ni el nombre com s’indica en el punt anterior, són inne- d’aparells nous ni les seves prestacions. cessaris. • Comprar els equips que tenen un consum • Configurar les funcions de gestió d’energia energètic menor. d’impressores i fotocopiadores perquè en- • Triar els equips amb emissions de soroll trin en repòs després de cinc o deu minuts baixes i d’altres substàncies com l’ozó o d’inactivitat. l’estirè, nocives per al medi ambient i la salut de les persones. El personal d’administració ha d’apagar l’inter- • Adquirir equips que permetin imprimir a ruptor dels equips al final de la jornada i no dues cares (funció dúplex) i imprimir a dues deixar-los en stand by. planes o més per full. • Utilitzar cartutxos de tinta i tòners remanu- c. Gestió de residus facturats (cartutxos ja utilitzats que un cop netejats i reomplerts es poden tornar a utilit- • Els aparells ofimàtics sovint es renoven per- zar) amb certificació ecològica i garantia de què, tot i que encara funcionin correctament, qualitat. han quedat obsolets per l’ús. Si aquest és el cas, es poden donar a organitzacions sense ànim de lucre que els reaprofiten. • Els tòners, cartutxos de tinta i equips ofi- Certificacions ambientals o ecoetiquetes màtics inservibles s’hauran de tractar com a La certificació Energy Star acredita que l’equip té residus especials per un gestor autoritzat de un consum energètic baix. residus. L’Etiqueta Ecològica Europea, l’Àngel Blau, el Recuperació de maquinari cigne Nòrdic i l’ecoetiqueta TCO acrediten que l’equip té baixes emissions de soroll, electromag- informàtic funcionant nètiques i de substàncies nocives i, a més, que no Algunes de les organitzacions que recu- s’han utilitzat certes substàncies tòxiques en la fa- peren maquinari informàtic vell que encara bricació. funciona amb finalitats socials són: La Fundació Doctor Trueta: www.trueta.cat La Fundació Sisoscat: www.sisoscat.org L’associació TxT Tecnologia per tothom de la Universitat Politècnica de Catalunya: www.txt.upc.es 36. 4.2 Pisos Les habitacions de l’hotel són una de les parts més importants de l’establiment. Qualsevol establiment hoteler treballa perquè els hostes disposin d’unes habitacions confortables que els facin sentir còmodes i ben atesos. Tenint en compte que el confort de l’habitació és un element molt important, es proposen mi- llores ambientals que, sense minvar la como- ditat de l’hoste, generin beneficis ambientals. a. Criteris de compra SISTEMES DE CLIMATITZACIÓ Els sistemes de climatització, calefacció i aire condicionat són una part bàsica del confort de les habitacions. Però la sensació de con- fort del client no sempre va acompanyada del bon ús del sistema de climatització: sovint quan l’hoste té calor posa l’aire condicionat a la temperatura més baixa possible, i si té fred possiblement apujarà la calefacció cap a les temperatures màximes. Considerant que el més important és el con- fort i no la temperatura, i que generalment la temperatura de confort està al voltant dels 20 o els 25 ºC, el més recomanable és disposar de sistemes de calefacció/refrigeració cen- trals i deixar que el client pugui regular la tem- peratura entre 18 i 25 ºC (i no entre 10 i 35 ºC, com és habitual) o bé apagar el sistema de climatització. L’opció perquè el client no senti que se l’està coartant és substituir els visors dels termòstats que marquen la temperatura per visors que indiquen + o – i que no indiquen la temperatura. Un mal ús per part del client no tan sols com- porta una despesa innecessària d’energia, sinó que l’hoste tampoc no assoleix el confort desitjat. .37 SISTEMA AUTOMÀTIC DE DESCONNEXIÓ DE LA CLIMATITZACIÓ L’Hotel Alimara ha instal·lat aquest dis- positiu connectat al sistema d’aire condi- Al mercat es poden trobar dispositius que cionat al 100% de les finestres de les s’instal·len a les finestres de les habitacions habitacions, de manera que si el client connectats amb el sistema de climatització, obre la finestra es desconnecta l’aire de manera que quan l’hoste obre la finestra, condicionat. el sistema de climatització es desconnecta au- tomàticament. IL·LUMINACIÓ NEVERA DEL MINIBAR La recomanació és substituir les bombetes in- En les habitacions dels hotels de categories candescents ordinàries per lluminàries de baix superiors hi ha una nevera de petites dimen- consum. Aquestes, tot i ser més cares, consu- sions que conté begudes i refrescos. meixen un 75% menys i tenen una vida útil deu vegades superior a les convencionals, fet que A l’hora de comprar aquesta nevera cal te- permet una amortització relativament ràpida. nir en compte l’eficiència energètica de l’electrodomèstic. Actualment es troben al A més, recentment s’ha aprovat al Congrés mercat neveres de les dimensions adequa- dels Diputats una proposició que preveu la des amb classificació energètica A, A+ i prohibició de les bombetes incandescents A++. Com a mínim, la nevera hauria de te- per al 2011 i la seva substitució progressiva nir la classificació d’eficiència energètica A. per làmpades de baix consum. Per tant, la Tal com s’indica en el gràfic, els electro- instal·lació progressiva de lluminàries de baix domèstics amb classificació energètica A consum a l’hotel s’avança a la nova normativa. consumeixen entre un 45% i un 68% menys d’electricitat que una nevera de classe D, men- ÚS DE TARGETES CLAU PER tre que l’electrodomèstic A++ consumeix fins A LES HABITACIONS a un 60% menys. Ja són molts els hotels que en lloc de la clàs- sica clau disposen d’una targeta que s’ha de < 30% A++ connectar a l’interior de l’habitació per con- nectar-ne també la il·luminació i la climatitza- 30-42% A+ ció. Aquest sistema és molt útil per garantir 42-55% A que, encara que l’hoste s’hagi deixat els llums o l’aire condicionat de l’habitació encesos, 55-75% B tots els sistemes es desconnecten quan ha sortit de l’habitació. 75-90% C 90-100% D Aquest sistema permet evitar un consum inne- cessari aproximat del 20% de l’energia que es 100-110% E consumeix a l’habitació. 110-125% F > 125% G 38. AIXETES, DUTXES I VÀTERS L’Hotel Alimara, l’Hotel Majestic i la cadena d’Hotels Marriot ja han aplicat Al bany, hi ha dues mesures bàsiques que pro- aquest tipus de mesures, han introduït li- porcionen grans estalvis d’aigua sense interfe- mitadors de cabal en aixetes i dutxes i sis- rir en el confort de l’hoste: temes d’estalvi en els vàters (vàters amb doble descàrrega o regulació de les boies • La instal·lació d’airejadors amb reductor de al nivell mínim possible). cabal en aixetes i dutxes proporciona un es- talvi d’aigua que pot assolir el 50%. El preu A la cadena d’Hotels Marriot, només la dels airejadors varia en funció de la marca i el model de l’aixeta: des dels 3 € d’un difu- instal·lació de limitadors de cabal en du- sor fins als 30 o 50 dels cartutxos es- txes ha comportat una reducció del con-€ € pecials per a monocomandaments. El temps sum total d’aigua del 10%. d’amortització depèn del cost i la freqüència d’ús. A l’Hotel Postor de Saragossa es va mo- nitorar el consum d’aigua abans i després de la instal·lació de limitadors de cabal en Segons l’Annual report 2006 de la ca- dutxes i aixetes de les habitacions: es va dena ACCOR, el temps d’amortització aconseguir un estalvi d’aigua freda del de la instal·lació de limitadors de cabal 19%, i d’aigua calenta d’un 22,4% a un en aixetes i dutxes de les habitacions és 27,6% (segons si es tractava d’habitacions d’un mes i mig. dobles o individuals). • En el cas de les cisternes dels vàters tam- bé es poden condicionar perquè emprin el mínim possible d’aigua per descàrrega (6 litres). La instal·lació de vàters amb doble descàrrega (curta i llarga) o la instal·lació de sistemes d’interrupció de descàrrega poden assolir estalvis d’aigua de fins al 60%. El preu dels sistemes de doble descàrrega pot oscil·lar entre els 15 € i els 70€ en funció de la marca i el mo- del del vàter, i el dels sistemes d’interrupció de les descàrregues oscil·len entre els 10€ i els 35€. .39 PAPERERA DE RECOLLIDA SELECTIVA Sovint a les habitacions hi ha dues papereres, una al bany i una a l’habitació. La del bany es destina als residus de tipus higiènic i la de l’habitació normalment s’utilitza per llençar- hi qualsevol tipus dels residus que genera l’hoste. És precisament en aquesta segona paperera que es pot introduir la recollida se- lectiva de paper, envasos i vidre. Actualment es troben al mercat papereres de dimensions petites que permeten separar els residus generats. L’Orchard Garden Hotel (3*, San Francisco - EUA), que té la certificació LEED, ha implantat, entre altres mesu- res, la recollida selectiva de residus a les habitacions. Més informació: www.theorchardgardenhotel.com CARPETA DE BENVINGUDA Pel que fa als criteris de compra de materials per a la carpeta de benvinguda, s’hi haurien d’aplicar els mateixos que per a la compra de qualsevol tipus de paper: paper 100% reciclat amb certificació ecològica. La carpeta de benvinguda, que sovint inclou, bàsicament, paper per escriure i les informa- cions bàsiques de l’hotel, hauria d’incloure també la informació corresponent al compro- mís ambiental de l’establiment i un full perquè els hostes puguin fer suggeriments de millores ambientals. 40. ‘KIT’ DE BENVINGUDA PAPER HIGIÈNIC Els kits de benvinguda poden ser més o menys El criteri bàsic és el mateix que per a qualsevol senzills en funció de la categoria de l’hotel. altre tipus de paper de l’establiment: comprar Així, n’hi ha que només ofereixen xampú i gel paper 100% reciclat amb certificació ecològica. de dutxa en sobres monodosi o en ampolles de plàstic individuals, i altres que ofereixen fins ROBA: TOVALLOLES I LLENÇOLS al kit de costura, d’afaitar o dental. A l’hora de comprar les tovalloles i els llençols El principal problema ambiental és el sobreen- per a l’establiment hi ha dos criteris bàsics: vasament dels productes monodosi en enva- sos i fundes de plàstic. Aquests envasos es • Triar dissenys i colors neutres perquè els paguen dues vegades: com a part del produc- productes no quedin obsolets per raons te i com a residu. Per tant, des del punt de d’imatge. vista ambiental i econòmic és preferible: • Comprar productes amb certificació ecològica. •No comprar productes envasats individual- Certificacions ambientals o ecoetiquetes ment. La certificació Öko-tex 100 acredita que al produc- En el cas que s’hagin de comprar produc- te final no hi ha certes substàncies tòxiques o noci-• ves per a la salut i el medi ambient i que l’empresa tes envasats, comprar-los envasats en pa- compleix uns estàndards mínims de gestió am- per o cartró i evitar els envasos de plàstic. biental, especialment pel que fa a les emissions de soroll i de pols. A més, l’Öko-tex 100+ també Per al gel de dutxa i el xampú, la millor opció certifica que en la producció no s’ha emprat mà d’obra infantil i s’han respectat els drets bàsics en és substituir les ampolles de plàstic per un dis- el lloc de treball. pensador de sabó. Actualment n’hi ha molts models que poden encaixar perfectament amb la decoració del bany i és una mesura estalvia- dora tant de diners com de residus. La compra de gels i xampús a l’engròs és més econòmica L’Etiqueta Ecològica Europea i el cigne Nòrdic són que la compra de les ampolles o els sobres més estrictes i garanteixen, a més, millores en el monodosi, i tot residu que es deixa de comprar procés de fabricació. també es deixa de pagar. L’Hotel Boston Park Plaza, 3* (EUA), ha substituït les ampolles de plàstic per BEGUDES DEL MINIBAR dispensadors. Aquesta acció ha signifi- El minibar a l’habitació és un servei que per cat que han deixat de produir dos milions definició ofereix productes monodosi i que, anuals d’ampolles de plàstic com a resi- du. Els diners que han deixat de pagar per tant, hi duu associat la generació de re- en ampolles i residus (0,20 $ per per- sidus d’envàs. D’acord amb això, l’habitació noctació) els han invertit a oferir produc- ha de disposar d’un sistema de recollida se- tes d’higiene de més bona qualitat (pro- lectiva per a les diferents fraccions que es ductes de spa). puguin generar: habitualment envasos lleu- gers (plàstics, brics i llaunes) i vidre. .41 b. Pràctiques del personal • Només cal recollir i rentar tovalloles i llençols a petició del client Aquest és un dels àmbits en què és especial- ment important que el personal sigui partícip Aquesta mesura està força estesa en altres de la política ambiental de l’establiment i hagi estats europeus i no genera cap rebuig per rebut la formació adequada per adquirir hà- part dels clients, sinó al contrari, acostuma bits laborals que realment permetin minimitzar a tenir una bona acceptació. Això requereix l’impacte ambiental de l’hotel. una bona informació al client i, sobretot, la La coherència entre la política i els hàbits formació del personal, ja que un dels esculls de treball és bàsica per a la bona imatge de principals és que el personal mateix en faci l’establiment. cas omís. • Pràctiques estalviadores d’aigua en Per habitació i dia es produeixen aproximada- la neteja ment 4 quilograms de roba bruta (si es renta cada dia). Si l’equipament de la bugaderia Tot i que sembli obvi, a l’hora de netejar les és ineficient en el consum d’aigua es ne- habitacions s’hauria d’omplir una galleda cessiten 60 litres d’aigua per rentar aquesta amb l’aigua necessària i tancar l’aixeta. roba, valor que podria representar un total de 660.000 m3 d’aigua anual en el conjunt del Segons la guia Gestión Energética en Hote- sector hoteler a Barcelona. les,12 és relativament habitual que el personal de neteja deixi l’aixeta de la banyera oberta mentre neteja el bany, amb la qual cosa es La cadena d’Hotels Marriot té un malbaraten de 120 a 550 litres per habitació programa de reutilització de llençols i i dia. tovalloles en els seus establiments que ha comportat un estalvi d’aigua calenta Només tancant l’aixeta durant la neteja es d’entre l’11% i el 17% per cada hotel de pot arribar a estalviar el 12% del consum i la cadena. al voltant del 13% de l’import de la factura d’aigua. •Pràctiques estalviadores d’energia • Pràctiques estalviadores de produc- tes de neteja • Sempre que no es disposi de clau electròni- ca, el personal de pisos ha d’apagar el llum i De la mateixa manera que no cal utilitzar més la climatització, si no és centralitzada. aigua de la necessària per netejar, tampoc • Cal apagar per l’interruptor tots els equips no cal emprar més detergents dels que són electrònics (televisor, tetera elèctrica...) des- necessaris. prés de netejar les habitacions i evitar que es quedin en stand by: un televisor de pantalla El personal haurà de conèixer les dosis i les plana en stand by consumeix entre 1 i 5 W. dilucions dels productes o disposar de dosi- • S’han de netejar sovint finestres i espe- ficadors precisos a les ampolles. cialment llums per garantir que la llum de l’habitació tingui una qualitat òptima. • Cal airejar diàriament l’habitació: una ven- tilació de menys de deu minuts de durada 12. Núñez-Cacho del Águila, Juan, Gestión energética en ho- és suficient per renovar l’aire, mentre que si teles, Direcció General d’Indústria, Energia i Mines, Conse- lleria d’Economia i Innovació Tecnològica de la Comunitat s’allarga més s’iguala a la temperatura exte- de Madrid. rior i pot comportar un consum per calefac- ció o refrigeració innecessaris. 42. c. Gestió de residus Si es disposa de paperera de recollida selec- tiva per vidre, paper i envasos, el personal de pisos ha de mantenir les tres fraccions sepa- rades. L’opció més pràctica és emprar tres bosses d’escombraries de colors diferents, d’acord amb els colors de la recollida selectiva de la ciutat: Vidre = verd Paper = blau Envasos (plàstics, brics i llaunes) = groc O bé utilitzar bosses d’escombraries transpa- rents que permetin veure el contingut i així no barrejar les fraccions. d. Comunicació amb el client Els hostes són un actor important en una im- plementació correcta de certes mesures de la política ambiental. Per fer-ho, el client n’ha d’estar al corrent. A banda de la política gene- ral a la carpeta de benvinguda, els hostes, amb relació a les habitacions, han d’estar informats dels punts següents: • Que el canvi de tovalloles només es farà quan ho demani • La necessitat de fer un ús responsable de l’aigua i l’energia El Gremi d’Hotels de Barcelona va editar i distribuir a tots els hotels de la ciutat fullets amb consells d’estalvi d’aigua per posar-los a les cambres de bany de les habitacions. L’Hotel Rivoli Ramblas (4*) va ser un dels primers a distribuir tríptics sobre l’estalvi d’aigua a totes les habitacions. .43 4.3 Restauració: bar i cuina Tot i que el bar i la cuina són dues àrees di- ferenciades de l’hotel, comparteixen elements L’Hotel Majestic, entre altres mesu- comuns susceptibles de millora. En aquest res de reducció del consum d’aigua, ha apartat es tractaran només els elements substituït les aixetes i el tren de rentat. comuns al bar i la cuina més susceptibles Actualment també es planteja, entre al- d’introduir-hi millores ambientals. tres, la modificació dels mètodes de tre- ball a la cuina per continuar avançant en Des del punt de vista de la gestió am- l’estalvi. biental en el marc del bar i la cuina de res- taurants es poden optimitzar els consums d’aigua i energia, utilitzar productes alimen- MÀQUINES DE FRED taris més sostenibles i fer una gestió correc- ta dels residus. Per fer-ho, algunes de les El consum energètic de les màquines de fred mesures s’hauran d’aplicar quan es renovin (neveres, congeladors...) varia en funció del ti- certs equips. Els equips eficients poden ser pus i les dimensions de la màquina. Les màqui- més cars, però permetran reduir els costos nes més eficients presenten consums d’entre corrents. el 10% i el 30% per sota de la mitjana dels aparells equivalents. La taula següent mostra a. Criteris de compra els consums energètics eficients de frigorífics i congeladors en funció de la capacitat. MÀQUINES DE RENTAT A més, els frigorífics amb portes de vidre i Les màquines de rentar professionals tenen il·luminació haurien de tenir interruptors sepa- uns consums d’aigua, en funció del sistema rats per al llum i per a la ventilació. de rentat i les característiques de la màqui- na (de capota, sota mostrador, etc.), de 3 o 4 litres per cicle de rentat, o de 450 o 500 litres per hora pels trens de rentat. Igualment, Consum anual (kWh/any) els consums energètics també són importants tant si s’empra electricitat com gas per escal- Frigorífics far l’aigua de rentat. Per exemple, un tren de 400-600 litres < 1.200 kWh/any rentat ordinari pot consumir al voltant de 45 600-1.000 litres < 2.400 kWh/any kW per hora. Congeladors La maquinària més eficient presenta consums 400-600 litres < 2.450 kWh/any d’aigua i energia sensiblement inferiors als in- dicats, i permeten uns estalvis d’aigua i energia 600-1.000 litres < 6.400 kWh/any que oscil·len entre el 20% i el 30%, segons les característiques de la màquina. 44. MÀQUINES DE FER GLAÇONS MÀQUINA DE CAFÈ Hi ha un ampli ventall de models de màqui- Una màquina de cafè estàndard per cada tas- nes de fer glaçons, amb refrigeració per ai- sa de cafè en gasta tres (pel vapor necessari gua o per aire, compactes o amb el com- per escalfar líquids, el filtre...); dit d’una altra partiment d’emmagatzematge separat, etc. manera, per fer una tassa de cafè es llencen Totes tenen un consum força intensiu d’aigua 100 ml d’aigua. Les cafeteres d’erogació con- i energia amb variacions molt significati- tínua disposen del sistema de recirculació que ves segons el tipus de màquina. Per produir evita aquest malbaratament: un circuit obert 50 quilograms de glaçons: per fer el cafè i un circuit tancat per escalfar. Així, una màquina que faci 250 cafès diaris • El consum d’energia de les màquines més estalviarà 750 litres mensuals i 9.000 litres senzilles i de menys capacitat està entorn d’aigua anuals. dels 10 kWh, mentre que les màquines més sofisticades i de més capacitat de producció ALIMENTS poden consumir menys de 5 kWh. • El consum d’aigua pot variar entre 100 i 150 La matèria primera principal de bars i restau- litres segons el tipus i la capacitat de pro- rants són els aliments. En aquest cas el criteri ducció de la màquina. de compra hauria de ser: Entre models del mateix nivell amb prestacions • Comprar productes d’agricultura ecològica: similars, les màquines més eficients permeten el sistema de producció està regulat a escala un estalvi d’aigua d’entre el 10% i el 50% europea i el control el fan organismes regio- d’energia respecte de la mitjana. nals (a l’Estat espanyol són d’àmbit autonò- mic). La producció ecològica restringeix l’ús AIXETES DE CUINA de productes químics de síntesi (hormones, herbicides, adobs químics, plaguicides, etc.) Les aixetes de la cuina que són similars a i de productes o d’organismes modificats les domèstiques permeten la introducció genèticament. Els productes vénen etique- d’airejadors amb limitadors de cabal que tats amb les ecoetiquetes corresponents. poden arribar a estalviar fins al 50% del consum. Logotip del Però també hi ha aixetes especials de tipus du- Logotip europeu Consell Català de la Producció Agrària Max Havelaar txa que s’utilitzen normalment per rentar o bé Ecològica esbandir els plats abans de posar-los al renta- plats. L’aixeta de tipus dutxa estàndard manual gasta entre 7 i 10 litres d’aigua per minut, i les automàtiques n’eleven el consum entre 12 i 24 litres per minut. En canvi, les aixetes de ti- Altres certificacions privades reconegudes pus dutxa eficients només utilitzen uns 6 litres d’aigua per minut. .45 • Utilitzar productes locals i de temporada. b. Pràctiques del personal El transport (també d’aliments) genera un gran impacte ambiental en forma de consum Les pràctiques del personal es poden agrupar energètic i emissions. Quan es compren pro- en els apartats següents: ductes locals i de temporada es redueixen aquests impactes. • Pràctiques d’estalvi energètic i bon • En productes d’importació, com el cafè, el te funcionament de les màquines de fred o el sucre, adquirir-los de comerç just i eco- lògic. Les certificacions de comerç just com • Planificar quins, quan i com utilitzar els apa- Flo, Trainsfair o Max Havelaar garanteixen rells refrigeradors. que s’han respectat els drets humans, am- • Posar un rètol a les portes dels frigorífics in- bientals i socials dels productors. formant dels aliments que contenen per evi- tar obrir les portes de les cambres inneces- sàriament. • Etiquetar interruptors (sistema de ventilació i Logotip Logotip del Consell il·luminació) per evitar que s’encenguin llums europeu Català de la Producció Logotip oficial Agrària Ecològica de França erròniament. • Deixar refredar els aliments abans de desar-los en cambres frigorífiques o conge- ladors. En cap cas no s’hi han de desar ali- ments calents. • Tancar bé els aliments abans de posar-los a la nevera perquè els que no estan empa- quetats evaporen aigua, i això pot fer que s’acabin enganxant a la superfície de la ne- vera o del congelador. Els Hotels Ibis a Espanya ofereixen • No instal·lar màquines de fred al costat de cafè de comerç just amb el segell fonts de calor. Fairtrade als clients. • Deixar un espai suficient entre l’aparell i la Font: Anual report 2006, Grup Accor. paret del darrere perquè hi hagi una circula- ció de l’aire correcta (es recomana que sigui Acció Natura ha impulsat un segell de de diversos centímetres). consum responsable per a restaurants • Utilitzar la refrigeració ultraràpida (refrigera- pel qual aquests s’adhereixen a dur a dor ràpid) només quan sigui imprescindible. terme una sèrie de pràctiques que afa- • Garantir el manteniment periòdic de l’equipa- voreixen la sostenibilitat dels recursos ment. marins, com la protecció d’espècies sobreexplotades. Els restaurants compro- mesos disposen d’un diploma acreditatiu i material informatiu per a restauradors i clients. Més informació: www.accionatura.org 46. • Pràctiques d’estalvi d’aigua en la neteja A l’hora de rentar cal: • Esbandir les restes de menjar de vaixella i olles, i begudes de gots abans de posar-los a la màquina de rentar. • Utilitzar la màquina de rentar quan estigui plena. • Comprovar la temperatura dels programes de rentat. En la neteja dels gots es recoma- na una temperatura de 55 a 60 ºC durant el rentat i de 63 a 67 ºC per esbandir-los. • Disposar d’un sistema de filtrat adequat i netejar regularment el filtre. Una màquina de rentar vaixella amb un sistema de filtre net renta en una sola vegada. Quan el sistema de filtrat està brut es necessiten més vega- des per netejar la mateixa vaixella. Això supo- sa un consum innecessari d’energia i aigua. Altres pràctiques d’estalvi a la cuina • No emprar els fogons i altres aparells com a “calefacció” a l’hivern. • Tancar els focs que no estiguin en ús. • Utilitzar els focs adequats a la mida dels reci- pients. • No descongelar els aliments sota l’aixeta deixant-hi rajar l’aigua. c. Gestió de residus A la cuina, de la mateixa manera que en la resta d’àrees de l’hotel, s’han de separar i mantenir separades les diferents fraccions de residus i, per tant, s’han de col·locar contenidors per a les fraccions d’envasos, vidre, paper i cartró, matèria orgànica i rebuig. Cal tenir una atenció especial als olis de fregir. Aquests no s’han d’abocar a l’aigüera, però pel fet de ser líquids no es poden llençar amb els residus sòlids. Com a residu especial s’ha de gestionar de manera diferenciada: s’ha de dur a la deixalleria o al punt verd més proper o bé s’ha de contractar un gestor autoritzat de residus perquè en faci el tractament adequat. .47 4.4 Jardineria: zones enjardinades, balcons, terrasses... En el context mediterrani l’element ambiental • Hi ha una gran varietat d’espècies autòcto- clau que cal tenir en consideració en la jardi- nes que permeten decorar i fins i tot aroma- neria és l’aigua, tant des del punt de vista del titzar un espai o un jardí: consum com de la contaminació a causa de l’ús de pesticides o altres productes contami- • Plantes aromàtiques: espígol, farigola, nants. Tot i que no tots els hotels tenen jardí, romaní, orenga... pràcticament tots tenen algun tipus de decora- • Arbres: llimoner, taronger, oliveres... ció vegetal en terrasses, a l’entrada de l’hotel, • Plantes enfiladisses: roser enfiladís, etc. Les indicacions que hi ha a continuació gessamí estrellat, buguenvíl·lea, heura, són vàlides per qualsevol tipus de “verd”. ficus... • Arbustos: arboç, boix, xiprer... a. Criteris de compra o contractació La xerojardineria hauria de ser el criteri general Tant si l’hotel disposa de personal propi com si que cal tenir en compte a l’hora de planificar contracta el servei a una empresa de jardineria un jardí, decorar una terrassa o ornamentar es- els criteris següents s’han de tenir en compte. pais de l’hotel amb testos. XEROJARDINERIA SISTEMES DE REG La xerojardineria és la jardineria que té en L’eficiència del sistema de reg està en funció compte el context natural, especialment de de la superfície i el tipus de vegetació que disponibilitat baixa d’aigua (el clima local, el s’hagi de regar: règim de pluges, la temperatura...) i utilitza ve- getació autòctona o espècies adaptades de • El sistema d’aspersió o difusió és el més ido- manera que es minimitza l’impacte ambiental ni per a superfícies grans de jardí amb ges- de l’espai enjardinat, directament pel que fa a pa. necessitats hídriques i indirectament en l’ús • El reg per degoteig és el més eficient en tots de productes químics. els altres casos: testos, jardineres, arbres o arbustos plantats en un jardí. Emprar espècies autòctones o adaptades per • Únicament en el cas que hi hagi testos que a l’ornamentació floral, testos, terrasses o jar- no es puguin connectar a un reg per de- dins ofereix una sèrie d’avantatges: goteig com, per exemple, les jardineres de l’entrada de l’hotel, es regarà amb regadora, • Són més resistents a les condicions ambien- evitant el reg amb mànega. tals del context (sequeres, calor, fred...). • Són més resistents a les plagues i, per tant, necessiten menys manteniment. 48. APROFITAMENT D’AIGÜES MAQUINÀRIA DE JARDINERIA NO POTABLES PER A REG A l’hora d’adquirir maquinària de jardineria Si se segueixen els criteris de xerojardineria, el s’han de tenir en compte els criteris bàsics se- consum d’aigua serà molt menor de l’habitual, güents: però de totes maneres l’aigua de l’aixeta és aigua que ha estat tractada perquè sigui po- • Les emissions de soroll, és a dir, adquirir table, i només s’hauria de destinar al consum màquines que tinguin unes emissions de so- humà. Per tant, es podrien aprofitar altres ai- roll baixes, de manera que s’eliminen molès- gües no potables per al reg de plantes i zones ties tant per a la persona que hi treballa com enjardinades: per als hostes allotjats a l’hotel. • Reutilitzar l’aigua de piscines o spa: aquesta • La possibilitat d’adquirir màquines que aigua, un cop sotmesa a un tractament fisi- tinguin una emissió de gasos inferior a coquímic mínim (filtres per recollir les partí- l’habitual. Això està relacionat amb el fet que cules sòlides, extracció del clor i tractament la maquinària tingui un consum energètic UV) es pot utilitzar, entre altres coses, per baix i la possibilitat d’ús de biocombustibles regar. o combustibles alternatius per minimitzar les • Utilitzar aigües de servei procedents dels emissions de CO2. sistemes de captació d’aigües freàtiques, en cas de disposar de pous. • Reutilitzar aigües grises tractades deguda- ment. Vegeu l’apartat 4.7, Serveis centrals. La coberta verda de l’Hotel Stadt-halle (3*) de Viena és més que un element decoratiu, ja que també aïlla l’interior de l’establiment de la temperatura exterior. Aquest aïllament natural és un dels ele- ments clau perquè el consum d’energia per pernoctació sigui de 18,5 kWh, que es tradueix en un estalvi d’uns 10.000 €. A més, també es reutilitzen les aigües grises de l’establiment per regar el jardí. .49 PRODUCTES FITOSANITARIS I FERTILITZANTS L’alternativa més respectuosa amb el medi és: c. Gestió dels residus • L’ús de fertilitzants orgànics com ara el Per a una correcta gestió dels residus de jar- compost o els fertilitzants nitrogenats dineria s’ha fer la distinció entre els residus d’alliberació lenta. especials i els residus orgànics: • Les tècniques de control integral de plagues que regulen l’ús adequat de productes fitos- • Els envasos dels productes fitosanitaris i fer- anitaris. tilitzants i els envasos de lubricants per a la maquinària de jardineria un cop buits s’han b. Pràctiques del personal de tractar com a residu especial, no com a envàs, ja que contenen restes de substàn- Les recomanacions principals són: cies nocives per al medi ambient i les per- sones. Així, aquests envasos s’han de portar • Fer la substitució de plantes foranes per au- a la deixalleria o al punt verd més proper o tòctones o plantes adaptades al medi me- cedir-lo al gestor autoritzat de residus co- diterrani, de manera progressiva, a mesura rresponent. Reduir l’ús de productes fitosa- que es duen a terme les tasques de man- nitaris i fertilitzants químics redueix també la teniment i substitució de les plantes mortes generació de residus especials. per altres de noves, o bé a mesura que es • Els residus orgànics de jardineria són restes renoven planters. de poda, fulles seques i plantes mortes. Si • Fer un bon manteniment del sistema de reg, l’hotel disposa d’un jardí sempre en pot des- ja que tant important és disposar del sistema tinar un petit espai per compostar les restes de reg més adequat al tipus d’espai i vegeta- orgàniques del jardí, que, conjuntament amb ció com mantenir-lo en bon estat. Per fer-ho, les restes vegetals de la cuina, es poden cal controlar periòdicament el bon funciona- transformar en un adob natural immillorable. ment del sistema i molt especialment que Si no cal gestionar els residus vegetals de no hi hagi pèrdues ni en les conduccions manera específica, n’hi ha prou duent-los al d’aigua ni en els sistemes d’aspersió, difusió punt verd o a la deixalleria o a través d’un o degoteig. gestor o una empresa de jardinera que els transformi en compost pel seu compte. 13. Per a més informació sobre el compostatge: Guia de compostatge, Col·lecció de Guies d’Educació Ambiental de l’Ajuntament de Barcelona. 50. 4.5 Piscina i zona spa Les zones spa i les piscines, especialment les b. Pràctiques del personal climatitzades, tenen un consum força intensiu d’aigua i energia, fins al punt que el consum Per garantir el confort i no malbaratar energia, d’aigua mitjà per pernoctació augmenta 60 el personal ha de: litres en els establiments que tenen piscina sense mesures d’eficiència. El consum ener- • Tenint en compte que la temperatura de con- gètic també s’ha de tenir molt en compte, ja fort per a l’aigua de la piscina és de com a que hi ha hagut un canvi d’usos de les pisci- màxim 28 ºC, no excedir aquesta temperatu- nes: en un principi les piscines es temperaven ra. per evitar el “xoc” tèrmic (24 i 28 ºC), però les • Cobrir les piscines climatitzades durant la nit noves tendències presenten vasos de pisci- o quan no s’utilitzin per evitar la pèrdua de na amb diferents temperatures d’aigua, entre temperatura. 28 i 32 ºC, que en alguns casos pot arribar a • Supervisar que l’aïllament de canonades i ser de 37 ºC. Aquests usos nous i la tendèn- tancs està en perfecte estat. Un recobriment cia a incorporar serveis de spa a les habita- aïllant efectiu pot ajudar a evitar pèrdues cions dels hotels de més categoria fan encara d’energia que poden arribar a ser del 70%. més necessària una bona gestió energètica • Valorar si les bombes han d’estar en fun- d’aquest tipus d’instal·lacions. cionament durant la nit o el temps que no s’utilitza la instal·lació. a. Criteris per al disseny de les instal·lacions L’aigua de piscines i spa es pot reutilitzar per a aigua de servei, és a dir, usos que no re- quereixin aigua potable, com per exemple reg i aigualeig de zones exteriors o ús en vàters. El sistema de reaprofitament de l’aigua de pis- cina i spa només requeriria un tractament fisi- coquímic (filtre per recollir partícules sòlides, extracció de clor i tractament UV) i un tanc per emmagatzemar l’aigua que, posteriorment, s’utilitzarà per a aigua de servei. Pel que fa a l’ús d’energia, cal tenir present que l’Ordenança solar de Barcelona preveu que en hotels de nova construcció o en cas que hi hagi una rehabilitació integral s’ha de preveure la instal·lació de plaques solars per a aigua calenta sanitària per abastir el 30% de la demanda energètica de la piscina climatit- zada. En el cas de les piscines descobertes només es podrà escalfar l’aigua amb energia solar. .51 4.6 Bugaderia Normalment la neteja dels tèxtils (llençols, SERVEI DE BUGADERIA EXTERN tovalloles, estovalles...) en els establiments hotelers es duu a terme amb dos sistemes di- • A l’hora de contractar el servei de bugaderia ferents: extern, un bon criteri és contractar una em- presa que tingui un sistema de gestió am- • hotels que contracten el servei de bugaderia biental ISO 14001 o bé EMAS, de manera com un servei extern que es garanteix que es fa un ús eficient dels • hotels que disposen d’una bugaderia pròpia recursos naturals i es disposa d’una bona gestió ambiental del servei. a. Criteris de compra o contractació Tant si l’hotel disposa d’una bugaderia pròpia • També es pot contractar el servei a empre- com si contracta el servei de rentat i planxat ses d’inserció social o centres especials de de la roba a una empresa externa, s’han de treball. Hi ha moltes empreses que ofereixen tenir en compte com a criteris de compra de el servei de bugaderia industrial i a la vegada maquinària o bé de contractació del servei els es dediquen a la inserció social i laboral de consums d’aigua i energia associats. persones amb dificultats (discapacitats, atu- rats de llarga durada, etc.). BUGADERIA PRÒPIA En aquest cas, s’hauran de comprar renta- Hi ha molts establiments hotelers, entre ells dores que segons la seva descripció tècnica Sol Melià, NH Hotels, Grup HUSA, tinguin un consum d’aigua i energia per rentat grup ACCOR, AC Hotels..., que utilitzen menor que altres. el servei de bugaderia ofert per empreses d’inserció o centres especials de treball. Paral·lelament, també es pot dotar la bugade- A la pàgina web www.comprasocial.net ria d’equips de menys capacitat, especialment es pot trobar una relació de les empreses rentadora i planxa, per donar servei a petites d’inserció i centres especials de treball demandes de tintoreria dels clients sense ha- que ofereixen, entre altres, el servei de ver d’emprar la maquinària industrial a menys bugaderia. de la seva capacitat. 52. b. Pràctiques del personal La millor pràctica per reduir les despeses de bugaderia i minimitzar l’impacte ambiental del rentat i planxat de la roba és no canviar els llençols i les tovalloles de les habitacions diàriament de manera sistemàtica, sinó només a demanda del client. Però també es poden adoptar algunes me- sures que potencialment generen uns estal- vis entorn del 20% en els consums d’aigua i d’energia: • Programar els treballs per assegurar que tota la maquinària funciona amb la càrrega al 100% de la capacitat. • Ajustar la pressió del vapor: gràcies a les vàlvules reductores de pressió es pot ajus- tar la producció de vapor a les necessitats reals. • Reduir la temperatura del condensat del va- por per sota dels 85 ºC per eliminar les pèr- dues de revaporització del dipòsit de con- densats. c. Gestió de residus Sovint la roba neta es retorna embolcallada en sacs de plàstic que després se sumen com a residu de l’establiment. En aquest cas, per evitar la sobreproducció d’aquest residu, es recomana demanar a l’empresa subminis- tradora del servei de bugaderia que utilitzi bosses de roba per transportar els tèxtils que s’han de rentar i per retornar la roba neta. L’ús d’aquests embolcalls és innecessari en el cas de bugaderia pròpia, ja que la roba no està exposada a agents exteriors. .53 4.7 Serveis centrals En aquest apartat s’engloben els aspectes de la gestió de l’hotel que afecten tota la instal·lació: aigua, energia i residus. Per tant, d’una banda es tractaran els aspectes de millora ambiental que es poden implementar en les instal·lacions centrals d’aigua i clima- tització (calefacció/refrigeració). De l’altra, es proporcionaran criteris generals per fer una gestió sostenible de la neteja de l’establiment i de la recollida selectiva de residus. 4.7.1 Il·luminació Tant a les habitacions com als espais interiors comuns i espais exteriors s’ha de procurar que la instal·lació en el seu conjunt sigui al més ecoeficient possible: • Utilitzar bombetes, làmpades o tubs fluores- cents de classe energètica A. • Muntar lluminàries de fluorescents amb ba- last electrònic. • Sectorialitzar la instal·lació per permetre l’encesa i l’apagada de zones que rebin in- tensitats de llum externa heterogènia. • En cas de sistemes d’encesa i apagada au- tomàtica, programar-los segons les necessi- tats reals o instal·lar sensors de moviment, sobretot en passadissos. 54. 4.7.2 Instal·lacions energètiques d’aigua calenta sanitària (ACS), calefacció i refrigeració En les instal·lacions energètiques centrals A Barcelona ja hi ha 23 hotels que tenen és on, d’una banda, cal estudiar la possibili- plaques solars per escalfar l’aigua calen- tat d’incorporar energies renovables que per- ta sanitària. metin cobrir de manera autònoma una part del consum i, de l’altra, buscar sempre al màxim En l’apartat de pisos ja s’ha parlat de com d’ecoeficiència possible, és a dir, obtenir-ne “compatibilitzar” els sistemes centrals amb el màxim rendiment amb un consum d’energia la possibilitat de control per part de l’hoste. menor. En aquest darrer sentit, les aplica- Aquest sistema també és aplicable a espais cions domòtiques poden ajudar a incrementar d’actes, sales de reunions, etc., que l’hotel l’eficiència de la instal·lació, ja que en perme- ofereixi com a servei. ten ajustar el funcionament i l’ús. Un aspecte específic de control central és la Els sistemes domòtics de control centralitzat regulació de temperatures en espais comuns permeten ajustar la temperatura de les ha- o en espais de serveis. Aquests s’han de re- bitacions a la presència d’hostes. Així, quan gular segons els usos específics i, per tant, l’hoste fa el check-in a la recepció automàti- cada espai amb un ús diferenciat ha de dispo- cament la temperatura de l’habitació passa a sar de termòstats específics que controlin la 18 ºC, i en el moment en què l’hoste entra a temperatura. A diferència dels anteriors, amb l’habitació amb el control de presència la tem- aquests no és convenient deixar un sistema peratura passa, per exemple, a 21 ºC. De la de control als usuaris, sinó que és millor que mateixa manera i en el moment en què l’hoste el sistema es mantingui exclusivament contro- fa el check-out, l’habitació passa automàtica- lat des dels serveis centrals. La temperatura ment a una temperatura més baixa, per exem- s’ha de fixar segons els usos (els espais de ple, 15 ºC. pas, com els passadissos, han de tenir una temperatura menor que els espais d’estada) Els sistemes domòtics de control centralitzat i també disposar d’una variació estacional poden contribuir a l’estalvi energètic de l’hotel establint temperatures de confort diferents a en un 12%. l’hivern (21 ºC) i a l’estiu (25 ºC) o fins i tot segons la temperatura exterior real. Amb relació a la incorporació d’energies re- novables, els hotels de Barcelona haurien Les calderes de les instal·lacions de calefac- de plantejar-se els estudis per fer el projec- ció han de mostrar rendiments en tot cas su- te d’instal·lació de captadors solars tèrmics, periors al 85%, i cal tenir en compte que al d’acord amb l’Ordenança solar de Barcelo- mercat hi ha equips amb rendiments per so- na.14 bre del 95%. 14. Ordenança General del medi ambient urbà de Barcelona, annex sobre captació solar tèrmica, Ajuntament de Barcelona. .55 En qualsevol cas, totes les instal·lacions d’ACS han d’estar aïllades degudament, tant els acumuladors com els tubs de distribució, per evitar les pèrdues de calor i, si és el cas, incorporar una vàlvula mescladora de tres vies o vàlvula termostàtica amb bomba i circuit de recirculació entre caldera i dipòsit. En cas que en algun espai s’hagi d’instal·lar al- gun equip d’aire condicionat de tipus domèstic s’haurà de tenir en compte la classe ener- gètica com a criteri de compra i prioritzar els equips de classe A. Tot i tractar-se d’un context urbà, en cas de nova construcció caldria tenir-hi en comp- te criteris bioclimàtics, especialment quan el nou establiment respon a la tipologia d’edifici aïllat. En tot cas és important fer una avalua- ció ambiental del projecte i plantejar-se la certificació de l’edifici segons els estàndards existents (classificació energètica, certificació LEED o altres). L’Hotel Monte Málaga 3*, a Màlaga, s’ha construït amb criteris bioclimàtics que tenen en compte el grau d’insolació, els aïllaments i la ventilació natural, per tal de ser eficient energèticament, però també disposa de panells fotovoltaics i tèrmics per al propi consum energètic. 56. 4.7.3 Sistemes centrals de reutilització d’aigües grises Les aigües grises són les aigües procedents 5,70 m de la banyera, la dutxa, el rentamans i el rentat de roba. Aquesta aigua es pot reutilitzar en el mateix edifici un cop s’hagi tractat, com a aigua de servei, és a dir, aigua que no cal que sigui potable (vàters, reg, neteja...). NK La reutilització d’aigües grises en un hotel pot generar un estalvi de fins a 60 litres diaris TTK UV TTK per pernoctació. El sistema de recuperació i reutilització d’aigües grises requereix ser di- mensionat depenent del rendiment esperat de BB AB la instal·lació, fet que comporta unes necessi- tats d’espai específiques: per 5.000 litres diaris = aproximadament 20 m2 Plànol de la instal·lació de reaprofitament d’aigües grises de per 10.000 litres diaris = aproximadament 25 m2 l’Hotel Arabella, Offenbach (Alemanya). 20.000 litres al dia per 20.000 litres diaris = aproximadament 30 m2 L’Hotel Casa Camper de Barcelona Sovint la instal·lació se situa en el soterrani de també disposa d’un sistema de reaprofi- l’edifici i, paral·lelament a aquesta instal·lació, tament d’aigües grises. cal fer l’obra pertinent per instal·lar la canona- da d’evacuació selectiva d’aigües grises i de reaprofitament d’aigua de servei. L’adequació de la instal·lació és l’element més determinant i el cost de l’obra depèn de les dimensions i l’estructura de l’hotel. El cost d’una depurado- ra d’aigües grises de 10.000 litres diaris de capacitat està al voltant dels 30.000 euros. L’Hotel Arabella d’Offenbach (Alemanya) va invertir 135.000 euros fa deu anys en la instal·lació del sistema de reapro- fitament d’aigües grises. El cost de la instal·lació es va amortitzar en sis anys. .57 5,70 m 4.7.4 Manteniment d’instal·lacions En general cal garantir un bon estat de les instal·lacions combinant el manteniment pre- ventiu amb un sistema d’alertes que incorpori tant la resta del personal (especialment nete- ja, però també cuina) com els clients. • Dur a terme tasques de revisió i manteni- ment periòdic per evitar pèrdues dels siste- mes energètics amb connexió d’aigua. • Aixetes, dutxes, vàters: controlar les pèrdues d’aigua, una aixeta que degoteja una gota per segon representa una pèrdua de més de 6.000 litres d’aigua a l’any. • Assegurar el manteniment periòdic de la ma- quinària de cuina per garantir-ne el màxim rendiment en tot moment. L’obturació dels cremadors, el descalibrat de termòstats de màquines de fred o la degradació de les juntes de les portes de frigorífics fa que els equips hagin de consumir més energia per fer les mateixes funcions. Per exemple, un cremador mal ajustat pot consumir un 20% més de gas, o un frigorífic que no tan- qui correctament consumeix un 11% més d’energia. Això és evitable en la mesura que hi ha un bon manteniment de la maquinària. • Controlar que els aïllaments per conduc- cions d’aigua calenta segueixen els paràme- tres següents i, si no, adaptar l’aïllament a les indicacions següents: Diàmetre del tub en mm Gruix d’aïllament en mm fins a 22 20 22-35 30 35-100 Igual al diàmetre de la canonada 58. 4.7.5 Gestió de RESIDUS DE L’ACTIVITAT HOTELERA la neteja i recollida S’ha de garantir que els residus separats se-lectivament en pisos, cuina, recepció i la resta selectiva de residus d’àrees de l’hotel es mantenen separats en bosses transparents o de diferents colors. Tot i que s’han apuntat alguns aspectes espe- Colors de les bosses per a la recollida selec- cífics en cada una de les àrees de l’hotel refe- tiva: rents a les pràctiques de neteja i la gestió dels En cas de decidir-se per aquesta opció cal residus, hi ha d’haver una coordinació central mantenir el patró del sistema de recollida mu- i unes directrius comunes per garantir el bon nicipal: groc-envasos, verd-vidre, blau-paper, funcionament de la neteja i la recollida selec- marró-orgànica, o gris-rebuig. tiva de residus en totes les àrees de l’hotel. Els residus assimilables als urbans es desaran L’hotel s’ha de responsabilitzar i ha de garan- al contenidor de recollida selectiva correspo- tir que les fraccions es dipositen finalment als nent. Residus com bombetes, fluorescents, contenidors de recollida urbana correspo- piles, tòners d’impressora, restes de pots de nent, estiguin a la distància que estiguin de pintura, etc., s’hauran de tractar de manera la porta de l’hotel. Aquest recorregut també específica: cal dur-los al punt verd més pro- l’han de fer els ciutadans i forma part del fun- per o establir un sistema de recollida especí- cionament ordinari de la ciutat que l’hotel no fic per a cadascun d’ells. pot obviar. Per no fer aquest esforç sempre es pot contractar un gestor privat que reculli les RESIDUS DE NETEJA fraccions al mateix hotel i assumir el sobrecost econòmic que això representa. Si s’en genera una quantitat prou grane es pot demanar la Els residus que genera la mateixa activitat de recollida com a gran consumidor. Si l’hotel es neteja són envasos buits de productes quí- troba en un eix amb recollida comercial es pot mics que poden contenir restes de productes demanar adherir-s’hi per les fraccions corres- tòxics als quals cal donar un tractament espe- ponents, però per a la resta haurà de conti- cífic igualment. Si no estan ben esbandits no nuar utilitzant el sistema general. es poden separar amb els envasos sinó que cal dur-los al punt verd més proper o establir Els criteris bàsics per a un bon funcionament un sistema de recollida específic. de la neteja i la recollida selectiva de residus són: Hi ha nombroses empreses d’inserció • Reduir la càrrega tòxica dels productes de social i centres especials de treball que neteja gràcies a l’exclusió de productes amb són gestors autoritzats de residus i su- components nocius, limitar-ne l’ús o bé se- men la gestió ambientalment correcta de leccionar-ne altres de menys tòxics. materials amb la inserció social de perso- • Fer formació contínua al personal per garan- nes amb dificultats especials. Consulteu tir la manipulació, la dosificació i l’ús correc- l’Associació Intersectorial de Recupera- tes dels productes de neteja. dors i Empreses Socials de Catalunya a • Reduir la producció de residus durant el ser- www.aires.cat vei i garantir la gestió correcta dels residus tot mantenint separades les diferents frac- cions. En aquest sentit es pot diferenciar entre els residus generats pel mateix servei de neteja i els residus generats per l’activitat hotelera. .59 4.8 Serveis i informacions addicionals Molts establiments hotelers ofereixen als seus clients altres serveis o informacions per fer l’estada a l’hotel i a la ciutat al més agradable possible. Seguidament es proposen algunes iniciatives que poden fer que aquesta estada sigui també més sostenible. 4.8.1 Transports És molt habitual que els hotels facilitin plànols de la zona i mapes del transport públic de la ciutat. Igualment podrien facilitar: • Mapes del carril bici, ja que a Barcelona han proliferat les empreses de lloguer de bici- cletes com a mitjà de transport per visitar la ciutat. • Els fullets informatius de les nombroses em- preses que fan visites guiades per la ciutat en mitjans de transport alternatiu (bicicletes, patins...). • Una bona mesura per fomentar l’ús del trans- port públic és oferir a l’hoste una targeta de transport (TMB) de la durada dels dies que estigui l’hoste allotjat a l’hotel. • Oferir serveis de transport alternatiu com el lloguer de bicicletes. Molts dels hotels de Friburg (Alemanya) ofereixen als seus hostes un tiquet amb el qual poden utilitzar de manera gratuïta el transport públic de la ciutat durant l’estada. L’Hotel Casa Camper de Barcelona disposa d’un servei de lloguer de bicicle- tes per als seus hostes. 60. 4.8.2 Restaurants La ciutat de Barcelona és valorada especial- ment per l’àmplia oferta en locals de restaura- ció, i sovint el punt d’informació utilitzat és la mateixa recepció de l’hotel, on no hauria de faltar una relació de: • Restaurants o altres establiments on s’ofe- reixi menjar local i de temporada, per exem- ple, menjar als mercats. • Restaurants que ofereixin aliments d’agri- cultura ecològica. 4.8.3 Activitats A més de la informació turística que normal- ment ofereixen els hotels, també poden po- sar a disposició dels hostes els programes d’altres activitats locals: • Activitats ambientals o relacionades amb la sostenibilitat que es duen a terme a la ciutat com la Fira de la Terra o la Festa del Comerç Just. • Festes locals com la Festa de la Mercè o les festes de barri. • Fires i activitats tradicionals com la Fira de Santa Llúcia o la Fira de Sant Ponç. 4.8.4 Missatgeria Si l’hotel ofereix servei de missatgeria, a Bar- celona hi ha nombroses empreses de missat- geria que per als serveis urbans utilitzen com a mitjà de transport la bicicleta. Sempre que sigui possible, l’hotel hauria d’oferir aquest servei, que és més sostenible i menys conta- minant que la missatgeria convencional. .61 4.8.5 Celebració 4.8.6 Compensa- d’esdeveniments ció de CO2 als salons Més del 84% dels visitants de la ciutat arriben a Barcelona en avió. Aquest és un dels trans- Molts hotels ofereixen la possibilitat d’aco- ports que té més emissions de CO2 associa- llir esdeveniments o jornades a les se- des: entre 0,3 i 0,6 quilograms de CO2/km i ves instal·lacions. En aquest cas l’hotel ha passatger depenent de la distància (contra el d’informar de la política ambiental de l’esta- 0,2 del cotxe o el 0,05 del tren). bliment als organitzadors i al personal extra que pugui contractar l’hotel per fer front a ser- Per aquesta raó hi ha nombroses organit- veis específics propis de l’esdeveniment. És zacions que es dediquen a compensar les especialment important informar del funciona- emissions de CO2 gràcies a donacions que ment de la recollida selectiva perquè la cele- s’inverteixen en projectes de reforestació o bració d’un acte d’aquest tipus no afecti ne- projectes d’energies renovables. gativament la política ambientalment correcta de gestió de residus de l’establiment. Per tant, l’hotel podria oferir als clients la pos- sibilitat de compensar les emissions de CO2 El fet que siguin esdeveniments discontinus associades al viatge bé establint convenis (concentrats en dates i espais concrets) no de col·laboració amb alguna de les organit- ha de fer que se’ls consideri no rellevants, zacions que compensen emissions o bé sim- ja que formen part de l’activitat pròpia de plement posant a disposició dels clients la l’establiment. informació sobre la compensació d’emissions i donant accés lliure a Internet perquè ho puguin compensar ells mateixos. Algunes de les organitzacions que compensen les emissions de CO2 són: Carbón Neutral: www.carbonneutral.com Cero CO2: www.ceroco2.org Atmosfair: www.atmosfair.de 62. Per 5 Saber-ne més En aquest apartat us oferim adreces on podeu ampliar informació dels temes abordats en aquesta guia. .63 Webs institucionals AJUNTAMENT DE BARCELONA ÀREA DE MEDI AMBIENT www.bcn.cat/mediambient AGENDA 21 DE BARCELONA www.bcn.cat/agenda21/ AGÈNCIA LOCAL D’ENERGIA DE BARCELONA www.barcelonaenergia.cat DEPARTAMENT DE MEDI AMBIENT DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA http://mediambient.gencat.cat/cat/ AGÈNCIA DE RESIDUS DE CATALUNYA www.arc-cat.net/ Llistat de Gestors Autoritzats de Residus a Catalunya www.arc-cat.net/ca/industrials/gestors/ Certificacions ambientals de productes i serveis DISTINTIU DE GARANTIA DE QUALITAT AMBIENTAL I ETIQUETA ECOLÒGICA EUROPEA http://mediambient.gencat.net/cat/empreses/ecoproductes_i_ecoserveis/inici.jsp ÀNGEL BLAU www.blauer-engel.de ENERGY STAR www.energystar.gov/ EMAS http://europa.eu.int/comm/environment/emas/index_en.htm ISO www.iso.org Iniciatives internacionals per fomentar la sostenibilitat al sector hoteler www.toinitiative.org/index www.sustainabletourismcriteria.org www.tourbench.info www.traintoecolabel.org 64. La col·lecció de guies d’educació ambiental 1: Compostatge 2: Fem biogàs 3: Mobilitat sostenible 4: Reduir residus 5: Oficina verda 6: Les festes més sostenibles 7: L’aigua i la ciutat 8: Menys soroll millor 9: De la ciutat a la natura 10: Posem verdes les associacions 11: Bones pràctiques sindicals 12: En moto mou-te bé 13: L’estalvi energètic 14: Jardineria sostenible 15: Acció sindical 16: Ecoproductes de la llar 17: Aprendre del Prestige 18: L’Alimentació sostenible 19: Barcelona en bici 20: Youth X change 21: Animals de companyia 22: La mobilitat més sostenible 23: Ocells de Barcelona 24: Les platges de Barcelona 25: Oficina Verda per a Empreses del Sector d’Oficines i Despatxos 26: Les empreses i la responsabilitat social coorporativa 27: Finançament ètic i sostenibilitat 28: Fes-te amic dels boscos 29: 21 consells per a un habitatge sostenible 30: Ajuntament+Sostenible 31: 21 visions del canvi 32: 10 estratègies per prevenir els residus – guia del consumidor 33: Canviem de codi – El comerç just i solidari 34: Som el que vestim 35: Congressos + sostenibles També les trobareu al Centre de Documentació d’Educació Ambiental (C/ Nil Fabra 20, baixos) i a la Fàbrica del Sol ( carrer de Salvat Papasseit 1). Crèdits Edita: Ajuntament de Barcelona, 2009 · Àrea de Medi Ambient Continguts i redacció: Ecoinstitut Barcelona (Ana Alcantud i Josep Esquerrà) amb la col·laboració de Turisme Barcelona i Gremi d’Hotels de Barcelona. Coordinació: Helena Barracó, Noelia Rubio Disseny gràfic: La Factoria Fotografies: Gremi d’Hotels de Barcelona, Ajuntament de Barcelona, Turisme de Barcelona Impressió: www.print-makers.com Imprès en paper 100% reciclat Gener 2010 DL: B-2763-2010 COPYLEFT Està permesa la reproducció total o parcial dels continguts d’aquesta guia sempre i quan se citi a l’autor i l’editor com a font original. Objectiu 9 Progressar en la cultura de la sostenibilitat mitjançant l’educació i la comunicació ambiental. Compromís Ciutadà per la Sostenibilitat - Agenda 21 Barcelona Medi Ambient