35 Guies d’educació ambiental Barcelona és una de les ciutats d’Europa i del món que acull més congres- sos internacionals. L’organització de congressos ha esdevingut un sector amb una rellevància creixent dins de l’activitat turística de la ciutat i con- tribueix, així, a la projecció, tant a escala nacional com internacional, de la ciutat de Barcelona. Aquest sector, com la societat en general, experimenta una sensibilització creixent pel que fa al desenvolupament sostenible. Així, en els darrers anys hem vist com s’hi anaven introduint criteris ambientals, de manera que cada vegada és més habitual parlar d’esdeveniments sostenibles o, si utilitzem la terminologia anglesa, de green events. L’organització i la celebració de congressos és un fet inherent a la societat del coneixement actual. Cada dia s’organitzen una gran diversitat d’actes, congressos, seminaris, simposis, jornades, etc., en què els professionals d’un sector determinat es reuneixen per discutir i deliberar sobre una te- màtica concreta. D’aquests processos s’extreuen nombrosos beneficis de socialització, d’intercanvi i de creació de coneixement que permeten a la societat avançar dia a dia. El repte que planteja aquesta guia és que aquests congressos, com a processos consumidors de recursos i generadors d’impactes ambientals, integrin el vessant de la sostenibilitat en la seva organització. D’aquest procés d’ambientalització, en podem extreure nombrosos beneficis, ja que n’estarem reduint l’impacte ambiental alhora que contribuirem a la sensibi- lització dels participants. Aquesta nova Guia d’educació ambiental pretén oferir informació, consells i eines pràctiques que siguin d’útils per a tots aquells actors implicats en l’organització de congressos i actes similars. A més, recull un seguit de bo- nes pràctiques ambientals que ja s’han dut a terme en molts dels congres- sos organitzats a la ciutat, com també exemples d’iniciatives internacionals. La guia és un producte innovador i esperem pugui fer servei a totes les persones que treballem per una ciutat més sostenible. Imma Mayol Joan Gaspart Tinenta d’alcalde President de Turisme de Medi Ambient de Barcelona Índex 1. INTRODUCCIÓ 3 1.1 Antecedents en la promoció de la sostenibilitat dels actes organitzats a Barcelona 4 1.2 Definició d’actes i congressos: àmbit d’aplicació 4 1.3 Barcelona: ciutat de congressos 5 2. Els CONgREssOs I la sOsTENIbIlITaT 7 2.1 Impactes ambientals derivats de la celebració de congressos 8 2.2 Beneficis d’introduir criteris de sostenibilitat 10 2.3 Principis generals per als organitzadors 11 2.4 Actors involucrats en la celebració d’un congrés 12 3. CRITERIs DE sOsTENIbIlITaT EN CONgREssOs 15 3.1 Les quatre etapes del congrés 16 3.2 Administració i logística 18 3.3 Espais i instal·lacions 22 3.4 Mobilitat i transport 26 3.5 Consum responsable i materials respectuosos amb el medi ambient 30 3.6 Minimització i gestió de residus 34 3.7 Serveis de restauració i de càtering 36 3.8 Difusió del congrés, material imprès i senyalització 40 3.9 Comunicació de les iniciatives de sostenibilitat i sensibilització 42 4. El llEgaT ambIENTal 47 4.1 Les infraestructures 48 4.2 Congrés neutre en carboni: compensació de Co2 50 4.3 Transferència de coneixement 53 5. RECURsOs a la CIUTaT DE baRCElONa 55 5.1 La gestió ambiental de la ciutat: un actiu més per als congressos 56 5.2 Activitats turístiques de la ciutat 57 6. llIsTaTs DE COmpROvaCIÓ 59 7. pER sabER-NE més 66 Introducció 1 L’activitat turística de Barcelona és un actiu valuós per a la ciutat i representa un volum considerable del sector serveis. Aquesta acti- vitat té nombroses repercussions positives, ja que té associat un important impacte social i econòmic i és un motor per a la ciutat de Barcelona. Aquestes activitats, però, comporten certs impactes ambientals que també cal consi- derar. És necessari que aquestes activitats incorporin els criteris de sostenibilitat que regeixen la política de la ciutat i que contri- bueixin, d’aquesta manera, al model de ciutat sostenible de Barcelona. Un àmbit important i creixent dins del turisme és el turisme de negocis, al qual aquesta guia fa referència. En concret, l’objectiu d’aquesta guia és donar eines pràctiques perquè els promotors organitzin congressos més soste- nibles. .3 1.1 1.2 aNTECEDENTs EN DEfINICIÓ D’aCTEs la pROmOCIÓ DE la I CONgREssOs: sOsTENIbIlITaT DEls àmbIT D’aplICaCIÓ aCTEs ORgaNITzaTs a S’entén per congrés una reunió que aplega baRCElONa un cert nombre de gent amb l’objectiu de de- liberar i tractar sobre una temàtica concreta Barcelona és una ciutat compromesa amb el establerta prèviament. medi ambient i fa anys que treballa per fomen- Tot i que la guia se centra principalment en tar la sostenibilitat en actes i esdeveniments l’organització de congressos, les bones pràcti- festius i culturals de la ciutat. ques en sostenibilitat que es descriuen també L’experiència de Barcelona en aquest àmbit es són aplicables per a altres tipologies d’actes remunta a l’any 2002, quan es van començar similars com poden ser les convencions, les a introduir criteris de sostenibilitat en grans conferències, les jornades tècniques o les fi- esdeveniments com la Feria de Abril, actes res. festius de diferents districtes o el Fòrum de les Cultures 2004. Els últims anys també s’ha treballat en la reducció de l’impacte ambiental de convencions i congressos. 4. 1.3 baRCElONa: CIUTaT DE CONgREssOs Barcelona és una de les ciutats d’Europa Els darrers anys Barcelona ha demostrat i del món que acull més congressos interna- ser una de les ciutats més atractiva i dinàmi- cionals: figura en cinquena posició del ràn- ca d’Europa, cosa que l’ha convertit en una quing de l’ICCA (Internacional Congress and de les destinacions predilectes dels viatges Convention Association) per a l’any 2007, d’incentiu. Barcelona és una ciutat mediter- amb un total de 106 meetings i en segona rània, cultural, avantguardista, ben connec- posició per nombre d’assistents. Moltes de tada i que gaudeix d’un clima temperat tot les multinacionals líders trien Barcelona per l’any. Barcelona disposa d’una oferta molt a les seves convencions i presentacions de abundant i diversa per organitzar congres- productes. El 2007, l’activitat de congressos sos i reunions de grans dimensions, i també i viatges de negoci ha augmentat el 33,5% de reduïdes, i exposicions i presentacions respecte de l’exercici anterior, amb un total de de productes en instal·lacions modernes 629.704 visitants. i ben equipades. L’oferta hotelera també és elevada i moderna. Totes aquestes caracte- rístiques fan de Barcelona una ciutat de con- gressos. .5 6. Els 2 congressos i la sostenibilitat El concepte de sostenibilitat s’ha anat introduint en diferents camps de la nostra societat, com també en diferents àmbits de l’activitat econò- mica i del sector serveis. Aquesta tendència es va estenent també en el camp de la celebració de congressos, i s’hi detecta una demanda cada vegada més gran per part de la societat perquè aquest camp incorpori criteris de sostenibilitat en el seu funcionament. Els congressos tenen una gran capacitat de generar canvis i crear una nova cultura de sostenibilitat. L’objectiu principal d’introduir crite- ris de sostenibilitat en un acte és, principalment, minimitzar l’impacte ambiental derivat de la seva celebració. De tota manera, la introducció de bo- nes pràctiques en l’àmbit de la sostenibilitat té també un paper exemplificatiu i educador per als assistents a l’acte. .7 2.1 · Derivats de l’ús de materials: La celebració d’un acte sempre comporta ImpaCTEs el consum de recursos naturals, tant per elaborar el material imprès com per prepa- ambIENTals DERIvaTs rar els àpats, els obsequis, etc. El consum DE la CElEbRaCIÓ d’aquests productes té uns impactes am- bientals associats al llarg de tot el cicle DE CONgREssOs de vida d’aquests productes, és a dir, des de l’adquisició de les matèries primeres fins La celebració de qualsevol congrés genera a la producció i el seu ús o consum. A cau- impactes ambientals derivats dels desplaça- sa d’aquest ús o consum de materials es ments i del consum de recursos i dels mate- generen residus que s’hauran de gestionar rials necessaris per a l’execució de l’esdeve- correctament per minimitzar-ne l’impacte niment. És important identificar aquests impac ambiental. -tes i actuar per tal de minimitzar-los. Si es consideren tres àmbits d’influència, els princi- · Derivats de la mobilitat: pals impactes ambientals són: Normalment, els actes apleguen un cert nom- bre de participants (ponents, assistents, or- · Derivats de l’ús dels espais: ganitzadors) que es desplacen des de les se- La celebració d’un acte en qualsevol espai ves ciutats d’origen fins a la seu del congrés. suposa el consum de recursos energètics Aquests desplaçaments tenen diferent inci- (principalment combustibles fòssils) per a la dència en el medi ambient segons el mitjà de producció de l’energia necessària per transport utilitzat i la distància recorreguda. En a la climatització i la il·luminació de les sales la majoria de mitjans de transport, però, es con- i per al funcionament dels aparells elèctrics i sumeix energia, sigui en forma de combustible electrònics. El consum d’aquests recursos fòssil, com en el cas dels vehicles de tracció o energètics comporta l’emissió a l’atmosfera avions, o electricitat, com en el tren. El consum de gasos d’efecte hivernacle, causants del d’aquesta energia comporta unes emissions canvi climàtic global. atmosfèriques que contribueixen al canvi cli- Un altre recurs natural que es consumeix en màtic global. els espais és l’aigua (tant per a la neteja dels espais com en els lavabos), amb la genera- ció conseqüent d’aigües residuals. 8. Quant CO2 es pot Quants residus es generar en un congrés poden generar en un internacional? congrés? Al congrés internacional Ecoprocura (celebrat Al Primer Congrés Iberoamericà de Res- a Barcelona el setembre del 2006), hi van as- ponsabilitat Corporativa celebrat a Astúries sistir un total de 352 persones de més de 50 el juny del 2006, al qual van assistir 350 con- països diferents. La celebració del congrés va gressistes, es van generar 300 quilograms de suposar l’emissió de 644 tones de CO2. El residus que es van reciclar convenientment. 99,8% de les emissions van ser generades pels desplaçaments dels assistents, mentre que el 0,2% restant correspon als desplaça- ments de les visites tècniques i al consum energètic per a la il·luminació i la climatització dels espais on es va celebrar l’acte. .9 2.2 bENEfICIs D’INTRODUIR CRITERIs DE sOsTENIbIlITaT Introduir criteris de sostenibilitat en l’organit- beneficis econòmics zació d’un congrés permet disminuir l’impacte · Reducció dels costos energètics ambiental de l’acte, ja que s’aconsegueixen nombrosos beneficis ambientals i econò- · Reducció de costos de matèries primeres mics, i altres com la millora de la imatge · Reducció dels costos de tractament de i de la projecció internacional. A continuació, residus es llisten els beneficis principals: altres beneficis beneficis ambientals · Millora de les relacions amb la comunitat local · Racionalització del consum de recursos naturals · Competitivitat internacional superior · Reducció de la generació de residus i apli- · Millora de la imatge del congrés i de les en- cació del tractament correcte dels residus titats organitzadores generats · Argument d’atracció d’un públic cada vega- · Disminució de la càrrega contaminant de da més conscienciat i exigent en temes de les aigües sostenibilitat · Racionalització del consum energètic amb · Més facilitat d’accés a línies de crèdit mesures d’eficiència energètica i patrocinadors · Reducció de les emissions de gasos con- taminants a l’atmosfera, gràcies a un consum racional de l’energia · Reducció del soroll generat per evitar molès- ties als assistents i a la població veïna · Reducció de l’impacte ambiental associat al transport, prioritzant mitjans de transport col·lectiu · Sensibilització i millora d’hàbits dels assistents de l’esdeveniment, mitjançant actuacions in- formatives concretes per comunicar les bones pràctiques ambientals 10. 2.3 pRINCIpIs gENERals pER als ORgaNITzaDORs Quan es planteja organitzar un acte més sos- tenible, el projecte de sostenibilitat ha de ser una prioritat per tal que s’implanti amb èxit. Cal que els responsables del congrés assu- meixin des del principi el compromís de vetllar per les premisses de sostenibilitat marcades. El projecte d’ambientalització ha d’anar lligat a tot el procés d’organització del congrés ma- teix. Els organitzadors hauran de treballar se- guint les premisses següents: · Assumir el projecte de sostenibilitat de l’acte en tots els nivells organitzatius, en especial els màxims responsables de l’acte. · Destinar els recursos humans econòmics necessaris per tal d’aconseguir els objectius fixats. · Designar algun responsable que vetlli pel compliment dels criteris de sostenibilitat. Ser sostenible · Implicar en el projecte tots els actors que s’hi estalvia diners relacionen (personal de manteniment, servei de càtering, gestor d’espais, oficina tècnica, etc.). D’acord amb la Convention Industry Council · Fer visibles les iniciatives dutes a terme i in- de Canadà, el simple fet de recuperar i reuti- formar-ne els participants. litzar la targeta d’identificació dels assistents en un acte de 1.300 congressistes comporta · Involucrar els assistents en el projecte un estalvi de 680 euros. d’ambientalització d’un congrés. · Dedicar esforços a sensibilitzar els partici- A l’Environment and Energy Conference pants sobre aspectes i problemàtiques am- celebrada a Toronto l’any 2007 es va acon- bientals. seguir, mitjançant la implantació del programa Zero Waste Event, que el 98% dels materials reutilitzables no tinguessin com a destinació final l’abocador. A la conferència Greenbuild 2004, organit- zada per US Green Building Council, es van usar dispensadors d’aigua a doll i gots com- postables. Aquesta iniciativa va comportar un estalvi de 25.000 dòlars i es va evitar la gene- ració de residus d’envasos de 48.000 ampo- lles de plàstic. .11 2.4 · Turisme de Barcelona: consta de l’òrgan Barcelona Convention Bureau, que atrau con- aCTORs INvOlUCRaTs gressos a la ciutat, proporciona informació sobre els congressos que es fan a Barcelo- EN la CElEbRaCIÓ na i dóna consells i recursos per facilitar-ne D’UN CONgRés l’organització. Té 350 membres, tots ells em- preses especialitzades a donar serveis a con- En l’organització d’un congrés participen gressos. molts actors diferents, començant pels pro- · Ajuntament de Barcelona: ofereix la logís- motors de l’acte fins als assistents, incloent- tica i els serveis necessaris per al bon funcio- hi els gestors dels espais on se celebrarà, nament d’un congrés (transport, recollida de l’empresa de càtering, els responsables dels residus, neteja viària, etc.). hotels on s’allotgen els congressistes, els pa- trocinadors, els proveïdors, etc. Tots aquests · Espais firals i de convencions de Barcelona: agents implicats també hauran de col·laborar a la ciutat hi ha diferents espais especialitzats per organitzar un acte sostenible i, per tant, en la celebració de fires i convencions. Els és important que estiguin informats sobre el principals són Fira de Barcelona (que dispo- projecte d’ambientalització i que els organit- sa del servei ServiFira, que assessora i ofereix zadors defineixin amb la major concreció pos- serveis als organitzadors), el Palau de Con- sible quines seran les tasques i les responsa- gressos de Catalunya i el Centre de Conven- bilitats de cadascun per garantir l’èxit de les cions Internacional de Barcelona. iniciatives ambientals que s’hi duran a terme. · Gremi d’Hotels de Barcelona: associació A la ciutat de Barcelona, els principals actors empresarial que representa els establiments relacionats amb l’àmbit d’organització de con- d’allotjament turístic de Barcelona i el seu en- gressos, als quals s’adreça la guia, són: torn. 12. · Gremi de Restauració de Barcelona: asso- Una bona pràctica ciació d’empreses que representa diferents ti- pus d’establiments com ara restaurants, bars, Els professionals de congressos fran- cafeteries i empreses de càtering. cesos s’uneixen en un compromís · Organitzadors Professionals de Congres- amb la sostenibilitat. sos (OPC): empreses dedicades a l’organit- Per iniciativa de l’ANAé (Association zació de congressos, convencions, etc. des Agences de Communication Évé- · Agències de viatge (Associació Catalana nementielle), les associacions o els sin- d’Agències de Viatge): associació formada per dicats professionals francesos del’es- agències de viatge i empreses relacionades deveniment s’han unit per treballar amb el turisme. Hi ha agències especialitza- plegats per promoure la sostenibilitat des en l’organització de congressos, conven- en l’àmbit de l’organització d’esdeveni- cions i incentius. ments i impulsar eines i solucions con- cretes. En el marc d’aquest projecte s’ha re- dactat l’Éco-Guide - carnet de route vers un événement éco-responsable, una guia que recull eines i solucions concretes per a la promoció de la soste- nibilitat adreçada als professionals del sector. Més informació: www.eco-evenement.org .13 14. Criteris de 3 sostenibilitat en congressos Per tal de facilitar el procés d’intro- En el mateix capítol es presenten duir criteris de sostenibilitat en els les bones pràctiques de sostenibi- congressos, és important treballar litat que s’han d’aplicar en els dife- tenint en compte les diferents eta- rents àmbits d’actuació i en cadas- pes de celebració d’un acte i esta- cuna de les quatre etapes: blir les actuacions de sostenibilitat que cal dur a terme en cadascuna · Administració i logística d’elles. · Espais i instal·lacions · Mobilitat i transport En la primera part d’aquest capítol · Consum responsable i materials de la guia es descriuen les quatre respectuosos amb el medi ambient etapes que caracteritzen la cele- · Minimització i gestió dels residus bració d’un esdeveniment i que són · Serveis de restauració i de càtering les següents: · Difusió del congrés, material imprès i senyalització · Planificació · Comunicació de les iniciatives de · Organització sostenibilitat i sensibilització · Celebració · Desmuntatge i avaluació .15 alguns consells: · Quan decidiu apostar per fer un congrés · El llistat de bones pràctiques que es pre- més sostenible us aconsellem que abans senta en aquesta guia no és exhaustiu. S’hi d’introduir de cop totes les bones pràctiques han definit algunes de les més importants, d’aquesta guia comenceu per incorporar-ne les que tenen una incidència ambiental més només algunes. Primer les que us puguin re- destacada i que els autors de la guia han po- sultar més fàcils i que tinguin més visibilitat sat en pràctica en algun esdeveniment o han entre els assistents. En edicions següents ja recollit d’experiències reeixides dutes a terme en podreu anar incorporant-ne d’altres, sobre- en altres esdeveniments. De tota manera, en tot les que tinguin més complexitat logística. qualsevol dels criteris de sostenibilitat que es proposen pot haver-hi altres bones pràctiques que es poden aplicar per aconseguir el com- pliment dels criteris ambientals. Animem els organitzadors a dissenyar i aplicar noves pràc- tiques ambientals. 3.1 En aquesta etapa s’han de definir les accions més emblemàtiques que es duran a terme, lEs qUaTRE com podria ser la d’organitzar un congrés neu- tre en carboni, i que determinaran l’estratègia ETapEs DEl CONgRés a seguir en el projecte de sostenibilitat. També es poden prendre algunes decisions impor- tants que afectaran en gran mesura l’impacte Etapa 1: planificació ambiental de l’esdeveniment, que serien per exemple la tria dels espais on se celebrarà És l’etapa inicial del congrés i quan es prenen l’acte. les decisions més determinants que condicio- naran la possibilitat d’introducció de mesures ambientals posteriors. Etapa 2: organització En aquesta segona etapa prèvia a la celebra- En aquesta etapa inicial cal definir la política ció del congrés es defineixen aspectes més de sostenibilitat, les accions que cal dur a ter- concrets del congrés: elaboració dels mate- me i els objectius que es volen assolir. Cal de- rials de difusió, contractació de serveis i pro- signar el responsable o els responsables que veïdors, etc. han de vetllar pel compliment dels compromi- sos ambientals. En aquesta etapa es prenen decisions que poden tenir incidència ambiental, com la En aquest moment és quan s’ha de plantejar la contractació dels serveis i dels proveïdors, necessitat de fer una trobada presencial o bé si l’elaboració d’invitacions i del programa, etc. l’acte es pot fer amb formats menys impactants En la presa d’aquestes decisions s’hauran de com videoconferències. També és important tenir en compte consideracions ambientals. triar la millor època de l’any per a la reunió, si se Durant l’etapa organitzativa és molt important celebra en mesos en què no faci ni gaire fred ni que tots els agents implicats coneguin el pro- gaire calor, es pot reduir la despesa energètica jecte de sostenibilitat i que hi participin. derivada de la climatització. 16. Etapa 3: celebració Etapa 4: desmuntatge i avaluació Durant l’etapa de celebració es posen a la pràctica totes les actuacions planificades en Un cop finalitzat l’acte es duran a terme les les dues etapes anteriors. tasques de desmuntatge i de neteja dels es- pais utilitzats. A més, també hi pot haver publi- És important que durant aquesta etapa els cacions i informes dels resultats del congrés. participants rebin tota la informació relacio- nada amb el projecte de sostenibilitat. Tam- Una vegada finalitzat el congrés cal garantir bé caldrà dur a terme un monitoratge per de- que durant el desmuntatge els residus gene- tectar el bon funcionament o les mancances rats reben el tractament adequat. Cal recupe- observades en les iniciatives ambientals que rar els materials que es puguin reutilitzar per s’hagin introduït. El monitoratge dependrà de a altres actes. l’abast de l’acte i l’estratègia seguida, però al- guns aspectes dels quals és important fer el També és el moment de fer una avaluació per seguiment i obtenir dades són: valorar si els objectius ambientals establerts · Mitjans de transport usats s’han pogut acomplir. · Quantitat d’emissions de Co2 · Quantitat de residus generats Taula resum Per facilitar la presentació i aplicació posterior de les bones pràctiques es presenten seguint un format sintètic de taula de doble entrada que està ordenada segons una classificació per criteris de sostenibilitat (files) i de l’etapa en la qual s’ha d’aplicar la bona pràctica (columnes). .17 3.2 ETapEs DE l’aCTE aDmINIsTRaCIÓ Etapa 1: planificació Etapa 2: organització I lOgísTICa bones pràctiques · Formar els membres de Durant l’organització i la celebració d’un con- ambientals en l’oficina tècnica sobre les grés les tasques administratives i de logísti- les tasques característiques ambien- ca concentren una gran part de dedicació tals que tindrà el congrés administratives de l’equip organitzador. Aquestes activitats i les iniciatives que hauran de dur a terme. que es duen a terme a les oficines des d’on s’organitza un acte tenen nombroses reper- cussions ambientals i també s’han de consi- derar en el projecte de sostenibilitat, tot i que siguin les menys visibles. On? Cal tenir en compte els espais de treball on es duen a terme les tasques administratives ne- cessàries per a l’organització del congrés: minimització del material imprès · oficines tècniques del comitè organitzador · oficines de les oPC · oficina tècnica a la seu del congrés · oficines dels espais firals què? Criteris de sostenibilitat en l’administració i la logística: · Aplicar bones pràctiques ambientals en les Ús de les noves · Minimitzar la celebració tasques administratives. tecnologies per de reunions presencials prioritzant fórmules més · Minimitzar la utilització de paper i d’altres disminuir els materials impresos. desplaçaments sostenibles, com ara les videoconferències. · Fomentar l’ús de les noves tecnologies per tal de disminuir el consum de paper i també per reduir el nombre de desplaçaments dels assistents. Com? Bones pràctiques que cal dur a terme per do- nar compliment als criteris de sostenibilitat: 18. CRITERI Etapa 1: planificació Etapa 2: organització Etapa 3: celebració Etapa 4: desmuntatge i avaluació · Minimitzar el consum de mate- · A les oficines, usar materials res- rial fungible. pectuosos amb el medi ambient. · Usar sempre paper reciclat o · Preveure contenidors a les lliure de clor. oficines per fer la recollida selec- · Minimitzar la impressió de docu- tiva dels residus generats. ments i imprimir sempre a do- ble cara. · Usar productes d’oficina reuti- litzables (piles recarregables, portamines, retoladors reompli- bles, etc.) · Si es compra material electrò- nic, prioritzar els que disposen de l’acreditació d’eficiència energètica. · Prioritzar materials amb etique- ta de qualitat ambiental. · Fomentar que els assistents · Facilitar les ponències i la infor- · Si es fa alguna publicació o s’inscriguin i s’acreditin utilit- mació d’interès al web, evitant s’elabora algun document zant mitjans electrònics imprimir aquest material. fruit del congrés, fer-ne la i on-line. difusió pertinent per mitjans · Confirmar les inscripcions mit- electrònics. jançant correu electrònic o per telèfon, evitant mitjans escrits. · Sol·licitar que els ponents du- guin les seves ponències en memòries USB. · Minimitzar la celebració de reu- · Fomentar mitjans de participa- nions presencials prioritzant ció i seguiment del congrés al- fórmules més sostenibles com ternatius a les conferències pre- les videoconferències, en es- sencials (per exemple mitjançant pecial en els congressos en videoconferències a Internet, habi- què hi hagi membres del co- litant fòrums i comunitats virtuals mitè organitzador o científic de al web del congrés). diferents països o regions. Podeu trobar més informació sobre material d’oficina respectuós amb el medi ambient a la Guia de l’oficina verda de l’Ajuntament de Barcelona i a l’apartat de material d’oficina del web del projecte Ajuntament més sostenible: www.bcn.cat/mediambient .19 On s’ha fet? Al congrés d’ICLEI Local Action Oceania, celebrat el maig del 2007 a Melbourne (Austràlia), es va donar un green stick (un lla- pis de memòria) als assistents amb informació sobre el programa, ponències, sumaris de ses- sions prèvies, etc., en substitució de la carpe- ta de documents convencional. L’organització també va prioritzar els mitjans electrònics per fer la difusió de l’acte i els tràmits organitza- tius, i tots els documents impresos eren en paper 100% reciclat. Al congrés internacional Ecoprocura 2006, celebrat a Barcelona, es va fer un esforç per minimitzar el consum de paper, de ma- nera que les inscripcions es van fer on-line i les presentacions es van penjar a la pàgina web del congrés en format electrònic. També es va minimitzar la documentació lliurada als assistents, que era sempre en paper reciclat i imprès a doble cara. Al congrés internacional EMSU 2008. A New Knowledge Culture s’ha potenciat la partici- pació virtual per tal de minimitzar el nombre de participants presencials i, alhora, reduir l’impacte ambiental minimitzant el nombre de desplaçaments. Es va crear una comunitat virtual EMSU, amb més de 170 membres. En aquesta línia també es van organitzar processos vinculats al con- grés a diferents punts del món, on es van dur a terme jornades de treball relacionades amb la temàtica del congrés. 20. Bones pràctiques de sostenibilitat adreça- des als organitzadors professionals de congressos (OPC) · A les oficines cal utilitzar materials que tin- guin característiques ambientals, és a dir, que siguin reutilitzables, que siguin fàcil- ment reciclables o que tinguin algun tipus d’acreditació de qualitat ambiental, etc. · Minimitzar el consum de paper, tot prioritzant els mitjans electrònics, tant en les tasques internes com en la interacció amb els assis- tents. · Fomentar la compra d’aparells electrònics amb acreditació d’eficiència energètica. · Fer un ús racional de l’energia, apagant els aparells quan no es facin servir (no deixant- los en mode stand by) i apagant els llums quan s’abandonin els espais usats. · En els desplaçaments diaris prioritzar els mi- tjans de transport poc contaminants (trans- port públic, desplaçaments amb bici i a peu, etc.). · Quan es contractin serveis i se cerquin proveï- dors, negociar i exigir per contracte o en els plecs de condicions les actuacions ambien- tals que es volen dur a terme durant la cele- bració de l’esdeveniment. .21 3.3 ETAPES DE L’ACTE Etapa 1: planificació Etapa 2: organització EspaIs I INsTal·laCIONs bona connexió · Escollir espais ben inte- grats en la xarxa de trans- La tria dels espais on se celebra un congrés dels espais amb port públic. és una decisió estratègica i fonamental des transport públic del punt de vista ambiental, ja que molts as- i a peu pectes com el consum energètic o els des- plaçaments depenen del lloc escollit. Per tant, accessibilitat uni- · Triar espais amb acces- és molt important prendre un seguit de con- versal als espais sos adaptats per a per- sideracions d’accessibilitat i sostenibilitat a sones amb mobilitat re- (sense barreres duïda. l’hora de decidir on se celebrarà un acte. arquitectòniques) On? Ús eficient · Dimensionar els espais al nombre de participants Cal tenir en compte els diferents espais que de l’energia per fer un ús eficient dels s’utilitzen durant un congrés: emprada per a recursos. la climatització · Escollir espais que per- · Seu del congrés i la il·luminació metin una sectorització de la il·luminació i la cli- · Llocs on es fan activitats complementàries matització entre els dife- (recepció, sopars, etc.) rents espais. · Hotels on s’allotgen els ponents i els con- · Procurar que la il·lumina- gressistes ció sigui de baix consum. · Triar espais on hi hagi un bon aprofitament de la què? llum natural. · Procurar que en espais Criteris de sostenibilitat que s’han de complir com els lavabos es dis- als espais: posi de detectors de presència. · Bona connexió dels espais amb la xarxa de transport públic i a peu Ús eficient de · Triar espais que dis- · Accessibilitat universal als espais (sense bar- l’aigua posin de mecanismes reres arquitectòniques) per fer un ús eficient de l’aigua (dispositius · Ús eficient de l’energia emprada per a la cli- d’estalvi, cisternes de matització i per a la il·luminació doble descàrrega, etc.). · Ús eficient de l’aigua · Ús d’espais que duguin a terme bones pràc- tiques ambientals o que disposin d’alguna Ús d’espais que certificació ambiental o equivalent duguin a terme bones pràctiques Com? ambientals Bones pràctiques que cal dur a terme per do- nar compliment als criteris de sostenibilitat: 22. CRITERI Etapa 1: planificació Etapa 2: organització Etapa 3: celebració Etapa 4: desmuntatge i avaluació · Triar hotels a prop de la seu de · Potenciar el transport públic i in- l’esdeveniment o que estiguin formar els assistents sobre la co- ben connectats amb transport bertura en transport públic. públic. · Senyalitzar els recorreguts que · Preveure serveis com la traduc- han de fer les persones amb ció al llenguatge de signes si hi mobilitat reduïda per acce- ha assistents amb necessitats dir als recintes on se celebra sensorials especials. l’acte. · Acordar amb els tècnics de · Garantir que durant la celebració · Calcular el consum energètic manteniment dels espais as- de l’acte es vetlla per mantenir la i calcular-ne les emissions as- pectes com l’encesa i apagada temperatura de confort establer- sociades. de llums, la temperatura dels ta. espais, etc., informant-los dels · Fer un ús racional de la il·lumina- criteris d’estalvi energètic del ció, encenent només els llums congrés. quan no es disposi de prou llum · Establir una temperatura de natural. confort en les sales (20-24 ºC a l’hivern i 23-26 ºC a l’estiu). · Als punts de consum d’aigua com els lavabos penjar car- tells que informin sobre la bona pràctica ambiental d’estalviar ai- gua, indicant com es pot fer en les instal·lacions on se celebra l’acte. · Triar hotels que disposin d’algu- · Si s’utilitza ornamentació vegetal · Garantir que les plantes em- na certificació ambiental o que per decorar els espais, emprar prades com a elements de- duguin a terme pràctiques am- espècies autòctones o de baix coratius es trasplanten o que bientals.* requeriment hídric i prioritzar la reben un tractament adequat · Informar els assistents de l’es- utilització de flor plantada davant (compostatge). deveniment de les característi- de la flor tallada. · Garantir que els materials de ques ambientals dels diferents decoració es recuperen per a hotels on es poden allotjar.* actes futurs. *Podeu consultar la guia Hotels més sostenibles, en què hi ha informació sobre els hotels de Barcelona que disposen de certificació de qualitat ambiental. A la guia també s’expliquen bones pràctiques i altres recursos per tal que els hotels puguin dur a terme una gestió ambiental correcta. .23 On s’ha fet? El Centre de Convencions i Exhibicions de El Centre Internacional de Conferències Sydney va aconseguir el 2007 la certificació d’Edimburg (EICC) ha promogut la sosteni- com a Green Globe Benchmarked Convention bilitat dels seus espais i dels actes que s’hi Centre. Aquesta acreditació va ser establerta celebren des que va obrir l’any 1995. S’han pel World Travel and Tourism Council el 1993, dedicat esforços a millorar l’eficiència ener- i és una acreditació a escala mundial per al gètica i els circuits de recollida de residus dels sector del turisme. El Centre de Sydney ha edificis. L’EICC també disposa d’un “equip estat el segon centre de convencions a acon- sostenible” per assessorar i donar eines pràc- seguir aquesta acreditació, juntament amb tiques als organitzadors d’esdeveniments so- Kuala Lumpur Convention Centre. Aquesta bre la tria de proveïdors respectuosos amb acreditació certifica que es fa una gestió co- el medi ambient, com fer un acte neutre en rrecta per a la sostenibilitat en diferents àrees, carboni, etc. El Centre es va certificar amb com el consum d’energia i d’aigua, ús de pa- l’ISo 14001 l’any 2002, i es va acreditar amb per i productes químics, gestió de residus i el Gold de VisitScotland’s Green Tourism Bu- política de sostenibilitat. Algunes iniciatives siness Scheme l’any 2001. Amb aquestes ini- que cal destacar a Sydney són la implanta- ciatives el centre ha aconseguit reduir la seva ció d’un programa de reducció de residus i de despesa energètica (amb un estalvi de 60.000 compra verda, el sistema de reciclatge de re- £), el seu consum de paper (reducció del 46%) i sidus (que ha permès augmentar la quantitat la seva generació de residus (reducció del 23%) de residus reciclats del 10% al 76% en quatre entre altres beneficis ambientals i econòmics. anys), o la instal·lació de sistemes intel·ligents Més informació: www.eicc.co.uk de control d’il·luminació, entre altres. Més informació: www.scec.com.au 24. Bones pràctiques · Dur una gestió eficient de l’aigua mitjançant de sostenibilitat dispositius de reducció de consum (reduc- tors de cabal, cisternes de doble descàrre- adreçades als espais ga, etc.). firals de Barcelona · Introduir criteris d’estalvi i d’eficiència energè- tica mitjançant iniciatives com la instal·lació de El sector firal, per l’elevat nombre d’assis- sensors i temporitzadors de llum i climatitza- tents, per la creació i destrucció d’estands ció. i la producció dels residus és, dins de l’àmbit · Promoure les fonts d’energies renovables d’actes i congressos, un dels que té més im- als edificis dels espais firals. pacte ambiental. Per això és important que · Implantar un programa de reducció aquests espais incorporin bones pràctiques i minimització de residus. ambientals, algunes de les quals es llisten · Disposar d’un circuit de recollida selectiva a continuació: de les diferents fraccions de residus. · Disposar d’una certificació ambiental o Exemples de bones acreditació que garanteixi que es duu una pràctiques gestió respectuosa amb el medi ambient. · Fomentar la utilització de materials i estruc- Al Regne Unit es va iniciar l’any 2002 el pro- tures reutilitzables (material de cobriment jecte SEXI (Sustainable Exhibition Industry del terra, estands, material de senyalització, Project), impulsat per diferents associacions etc.), per tal de reduir la quantitat de residus del sector firal. L’objectiu del projecte és reduir generats. els residus generats a les seves exhibicions · Informar i conscienciar el personal i els clients i fires, un total de 120.000 tones de residus sobre la política ambiental i bones pràcti- l’any, amb un cost associat de 40.000.000 £. ques dutes a terme. · Incorporar criteris ambientals i d’ètica a les compres i a la contractació de serveis. .25 3.4 ETAPES DE L’ACTE mObIlITaT Etapa 1: planificació Etapa 2: organització I TRaNspORT foment dels des- · Escollir espais ben inte- En la celebració d’un congrés, sobretot si té plaçaments en grats en la xarxa de trans- port públic. un abast internacional, el desplaçament dels transport públic assistents és la causa principal de les emis- sions de Co2 generades en l’acte. Per tant és cabdal introduir-hi bones pràctiques que promoció del fomentin una mobilitat més sostenible. transport privat col·lectiu On? Cal tenir en compte tots els desplaçaments fets des de l’inici de l’organització del congrés fins al final. Ús de vehicles · Desplaçaments dels ponents i dels membres poc contaminants del comitè organitzador i científic · Desplaçaments dels assistents · Desplaçaments de les visites tècniques i les activitats paral·leles durant el congrés · Desplaçaments interns de mercaderies i dels serveis logístics què? foment dels des- plaçaments a peu i amb bicicleta Criteris de sostenibilitat en l’àmbit de la mobilitat i el transport: · Foment dels desplaçaments en transport públic · Foment dels desplaçaments a peu i amb bicicleta · Promoció del transport privat col·lectiu · Ús de vehicles poc contaminants Com? Bones pràctiques que cal dur a terme per donar compliment als criteris de sostenibilitat: 26. CRITERI ETAPES DE L’ACTE Etapa 1: planificació Etapa 2: organització Etapa 3: celebració Etapa 4: desmuntatge i avaluació · Informar els assistents sobre · Repartir abonaments de trans- · Fer un monitoratge dels mit- les possibilitats i la cobertura port públic als assistents. jans de transport utilitzats. del transport públic. · Usar el transport públic en les · organitzar les visites tècni- visites tècniques. ques amb transport públic. · Facilitar, mitjançant el web, · En cas que no hi hagi prou per exemple, el transport com- cobertura en transport públic, partit entre els assistents que instaurar un servei de llançadora vénen del mateix punt d’origen. o d’autocars col·lectius. · Informar de les benzineres · Si s’usen autobusos públics, · Si s’usen vehicles per al properes on es pot trobar prioritzar els que funcionen amb desmuntatge, procurar que biodièsel. combustibles poc contaminants. funcionin amb biocombusti- · Si es contracta algun servei · Usar biocombustibles als vehi- bles o que siguin elèctrics. de transport, demanar que els cles interns i oficials sempre que vehicles siguin elèctrics o que sigui possible. usin combustibles poc conta- minants. · Procurar que les distàncies · organitzar alguna activitat paral- entre els diferents espais on se lela amb bicicleta. celebren activitats del congrés · Informar dels temps de recorre- siguin curtes. gut a peu i amb bicicleta entre · Garantir que hi hagi prou apar- els diferents espais. caments de bicicletes i, en cas · Informar de les opcions que hi ha a contrari, instal·lar-ne de provi- la ciutat per llogar bicicletes. sionals. · Adequar un lloc per guardar les bicicletes plegables de forma segura. .27 On s’ha fet? A la Convenció de Signants de l’Agenda 21 de Barcelona (2005) es va organitzar una activitat perquè tots els assistents que vin- guessin amb bicicleta ho fessin plegats, i es van instal·lar aparcaments extres de bicicleta davant de la seu de la convenció per garantir que tothom pogués aparcar-les amb segu- retat. A la convenció també es va contractar un servei de missatgeria que empra vehicles elèctrics (Trèvol). A la Quarta Cimera sobre canvi climàtic del COP11 (Mont-real, 2005), es va habilitar una flota de 65 autocars que funcionaven amb biodièsel per tal de cobrir els desplaçaments dels 10.000 assistents a les visites tècniques, àpats oficials i activitats paral·leles. També es van repartir 4.743 abonaments de transport públic als delegats amb un descompte del 30% del preu original. 28. Bones pràctiques · Minimitzar el consum de paper i altres pro- ambientals per a les ductes. · Dur a terme la recollida selectiva dels resi- agències de viatge dus generats. · Fer un ús eficient de l’energia i de l’aigua. Les agències de viatge també tenen un paper · Informar i sensibilitzar els clients sobre com actiu en l’organització de congressos i també reduir l’impacte ambiental, social i cultural en han d’introduir bones pràctiques ambientals els llocs de destinació. tant en el seu funcionament diari com en els · Usar una publicitat dels seus productes que productes que ofereixen. no impacti negativament sobre el patrimoni · Definir una política de sostenibilitat en la qual natural i cultural. estableixi el seu compromís amb els aspec- · Donar suport i col·laborar en el desenvolupa- tes ambientals, socioculturals i econòmics ment de programes de capacitació i desen- generats per les seves activitats, productes i volupament a les destinacions en què opera. serveis. · Prioritzar els mitjans de transport poc conta- · Implementar un sistema de gestió ambiental minants i el transport públic. a l’empresa. · Donar informació sobre la gestió ambiental · Formar els treballadors i altre personal vincu- dels hotels on es poden allotjar els clients, lat a l’agència de viatges. tot prioritzant aquells hotels que duguin a · Establir criteris de compra i contractació de terme bones pràctiques ambientals. proveïdors que incloguin criteris de sosteni- · Informar sobre les possibilitats de compen- bilitat. sar les emissions de Co2 derivades dels · Utilitzar productes fungibles amb caracte- desplaçaments amb avió, autobús o tren rístiques ambientals a les oficines (com ara dels clients. paper reciclat). .29 3.5 ETAPES DE L’ACTE CONsUm Etapa 1: planificació Etapa 2: organització REspONsablE Ús de material I maTERIals d’oficina correcte REspECTUOsOs amb ambientalment i èticament El mEDI ambIENT La celebració d’un congrés implica el consum de molts materials que, segons les seves ca- racterístiques, poden comportar un gran im- materials lliurats · Si es vol donar algun ob- pacte per al medi ambient. Per tant, en els als assistents jecte de regal, cal que processos d’adquisició d’aquests materials, tingui una utilitat i que amb característi- no esdevingui un residu com també en la contractació de serveis, és ques ambientals quan acabi el congrés. molt important considerar criteris ambientals. On? Cal tenir en compte els àmbits on es du a ter- me la compra i l’adquisició de materials: · oficines tècniques (material d’oficina) · Materials lliurats als assistents Contractació · Comunicar la política i · Serveis de càtering i restauració de serveis que els objectius de soste- nibilitat als possibles · Serveis logístics incorporin criteris proveïdors. de sostenibilitat i d’ètica què? Criteris generals en l’àmbit de consum res- ponsable: · Ús de material d’oficina correcte ambiental- ment i èticament · Materials lliurats als assistents amb caracte- rístiques ambientals · Contractació de serveis que incorporin crite- ris de sostenibilitat i d’ètica Com? Bones pràctiques que cal dur a terme per do- nar compliment als criteris de sostenibilitat: 30. CRITERI Etapa 1: planificació Etapa 2: organització Etapa 3: celebració Etapa 4: desmuntatge i avaluació · Adquirir i usar material d’ofici- na amb característiques am- bientals (vegeu l’apartat “Ad- ministració i logística”). · Prioritzar materials amb eti- queta de qualitat ambiental. · Si es dóna un portadocu- · Evitar donar material d’escriptu- · Recuperació de material d’es- ments, que sigui una bossa ra i paper, o donar-ne només a criptura i portadocuments. de roba o d’un material sem- aquells que ho demanin. Es pot estudiar donar aquest blant i que es pugui utilitzar · Si es dóna material d’escrip- material a alguna associació posteriorment. tura, que sigui reutilitzable (de benèfica. tipus portamines) o fet amb Ma- · Recuperar les targetes d’iden- ter-Bi®. tificació dels assistents per · Fer la targeta d’identificació a actes futurs. dels assistents de cartró i es- criure el nom en un adhesiu per- què es puguin reutilitzar. · Introduir clàusules ambien- · Assegurar que les empreses · Assegurar que les empreses tals als plecs de condicions compleixen els compromisos compleixen els compromi- de contractació quan escai- adquirits. sos adquirits. gui. · Contractar serveis a empre- ses de reinserció social i la- boral (càtering, preparació de material i obsequis, etc.). · Fomentar que els promotors comparteixin els objectius del projecte de sostenibilitat. Es pot trobar finançament espe- cífic per dur a terme iniciati- ves concretes. · Procurar que els proveïdors i les empreses contractades si- guin locals per reduir l’impacte ambiental del transport. .31 On s’ha fet? Al congrés internacional Ecoprocura (Bar- celona, 2006) es va donar als assistents una bossa portadocuments fabricada amb PVC de banderoles publicitàries reciclades. A més, la bossa va ser fabricada mitjançant un projecte de reinserció social amb presos. El material inclòs dins de les bosses el va prepa- rar la Federació d’Esclerosi Múltiple. A la Quarta Cimera sobre Canvi Climàtic del COP11 celebrada a Mont-real el 2005, s’oferien gratuïtament abrics de segona mà proporcionats per una empresa d’economia social per als delegats provinents de països més càlids. En finalitzar la cimera els abrics es van donar a una entitat benèfica. Bones pràctiques per al Barcelona Convention Bureau (BCB) El BCB és una organització que assessora els organitzadors de congressos i convencions fets a Barcelona. Com a servei de suport en l’organització de congressos, és un actor clau per fer que els actes de la ciutat siguin més sostenibles. · Promoure l’organització de congressos sota criteris de sostenibilitat. · Internalitzar les bones pràctiques ambientals a les oficines i a la seva activitat diària. · Informar els organitzadors sobre les opcions més sostenibles a l’hora de triar els espais, desplaçaments, serveis de càtering, etc., quan ho demanin. · Fomentar les activitats paral·leles i visites d’incentiu que promoguin la sostenibilitat i que tinguin l’objectiu de sensibilitzar els assistents. 32. .33 3.6 ETAPES DE L’ACTE mINImITzaCIÓ Etapa 1: planificació Etapa 2: organització I gEsTIÓ DE REsIDUs minimització · Implantar un programa Cal que es duguin a terme les accions oportu- de la generació de minimització de resi- nes per minimitzar i gestionar correctament els dus en origen. de residus residus generats al congrés. On? Cal tenir en compte els àmbits on es generen Recollida selecti- · Planificar un circuit de residus: va de residus recollida selectiva dels residus que es preveuen · Activitats i espais del congrés generar. · Serveis de càtering i de restauració · Materials lliurats als assistents què? Criteris de sostenibilitat en l’àmbit de residus: · Minimització de la generació de residus · Recollida selectiva dels residus Com? Bones pràctiques que cal dur a terme per donar compliment als criteris de sostenibilitat: 34. CRITERI Etapa 1: planificació Etapa 2: organització Etapa 3: celebració Etapa 4: desmuntatge i avaluació · Minimitzar la documentació im- · Minimitzar la documentació que · Monitoritzar i avaluar la quanti- presa fomentant les vies elec- es lliura als assistents. tat de residus generats. tròniques. · Minimitzar els materials lliurats · Minimitzar els materials d’un sol als assistents (material d’escrip- ús, prioritzant aquells que són tura, bossa, obsequis, etc.). reutilitzables. · Garantir que hi ha contenidors · Informar els assistents de la reco- · Garantir que durant el des- suficients i per a les diferents llida selectiva i les diferents frac- muntatge tots els residus es fraccions en tots els llocs on cions que es recullen separada- gestionen correctament, re- està previst que es produeixin ment. collint les diferents fraccions residus (zones de cafè, sales, · Fer un seguiment de la correcta per separat i recuperant els etc.). gestió de residus per part dels materials que poden ser re- actors implicats (serveis de cà-te- utilitzats en actes futurs. ring, serveis de neteja, assistents, etc.). On s’ha fet? Al Primer Congrés de Responsabilitat So- A la Fira de Barcelona hi ha papereres de re- cial Corporativa celebrat a Astúries el juny collida selectiva, repartides per tots els espais del 2006, es va dissenyar un sistema de reco- firals, perquè els assistents puguin dipositar- llida selectiva a la seu del congrés i als hotels. hi els residus que generin. Les papereres dis- A més, es va fer la monitorització de les quan- posen de tres seccions diferenciades per a titats generades, tant a la seu com als hotels, les fraccions de rebuig, envasos i paper. i durant tot el congrés es va anar informant els assistents sobre les quantitats de residus generades. A banda del reciclatge, també es va fer un important esforç per minimitzar la ge- neració de residus en origen. Font: oficina de Medi Ambient (UAB) .35 3.7 ETAPES DE L’ACTE sERvEIs Etapa 1: planificació Etapa 2: organització DE REsTaURaCIÓ I DE CàTERINg minimització de · Quan es contracten els la generació de serveis de càtering, acor- dar les iniciatives i carac- residus als ser- Els serveis de càtering i de restauració són terístiques del servei. veis de càtering uns dels principals generadors de residus, a més de ser un aspecte molt visible per als as- sistents. Per tant, és important que aquests serveis tinguin en compte criteris de sosteni- bilitat. On? Reciclatge de les Cal considerar els serveis relacionats amb els diferents frac- àpats i el càtering de l’acte: cions de residus · Serveis de càtering generades · Restaurants què? Criteris de sostenibilitat en l’àmbit de restau- promoció de pro- · Quan es contracten els serveis de càtering, acor- ració i càtering: ductes alimen- dar les iniciatives i carac- taris i begudes terístiques del servei amb · Minimització de la generació de residus als locals, de tempo- els proveïdors. serveis de càtering rada o de comerç · Reciclatge de les diferents fraccions de resi- just dus generades · Promoció de productes alimentaris i begu- des locals, de temporada o de comerç just Com? Bones pràctiques que cal dur a terme per do- nar compliment als criteris de sostenibilitat: 36. CRITERI Etapa 1: planificació Etapa 2: organització Etapa 3: celebració Etapa 4: desmuntatge i avaluació · Ajustar al màxim la quantitat de · Utilitzar vaixella reutilitzable de · Donar el menjar sobrer menjar d’acord amb les perso- ceràmica. Si no pot ser reutilitza- a alguna entitat benèfica. nes inscrites. ble, que sigui compostable. · Evitar l’ús de productes de · Evitar l’ús d’envasos de plàstic neteja perillosos per al medi i els productes embolcallats. ambient. · Servir les begudes en envasos de vidre. · Servir l’aigua en envasos de gran volum. · Usar estovalles i tovallons reuti- litzables, i si no és possible, de paper reciclat. · Preveure contenidors a les zo- · Fer la recollida selectiva dels resi- nes de càtering de totes les dus. fraccions que es preveuen ge- · A les zones on es fan els àpats, nerar. les pauses cafè i a les cuines, els contenidors han de ser visibles i han d’estar senyalitzats conve- nientment. · Prioritzar els aliments locals · Garantir que els proveïdors com- i de temporada i de cultiu bio- pleixen els criteris acordats. lògic. · Informar els assistents de les · Preveure menús per a vegeta- característiques ecològiques o rians. de comerç just dels aliments ser- · Servir begudes i aliments sans vits. (sucs, fruita). · Servir aliments de comerç just (cafè, sucre, etc.). .37 On s’ha fet? Les VII Jornades del Projecte Educatiu de Ciutat (Barcelona, 2006) van oferir al càte- ring fruita de temporada (mandarines) i cafè de comerç just. A la tercera sessió del World Urban Fòrum de les Nacions Unides celebrat a Vancouver el juny del 2006, s’hi va servir cafè de comerç just i llet i sucre orgànics, s’hi va usar vaixella reutilitzable i gots biodegradables i s’hi van prioritzar els envasos de gran volum. Tots els residus orgànics generats van ser compostats i es van servir 15.000 ampolles d’Earth Water fetes per una empresa que donava el 100% dels beneficis a l’Agència de Refugiats de les Nacions Unides. 38. Bones pràctiques · oferir menús que incorporin productes locals ambientals per a les i de temporada, com també productes de cul- tiu biològic i de comerç just i responsable. empreses de càtering · Usar tovalles i tovallons reutilitzables (de roba), i de restauració i en cas que no sigui possible, de paper reci- clat. Les empreses de càtering i de restauració, que · Evitar la generació de residus, minimitzant el ofereixen els seus serveis en la celebració de consum de productes embolcallats. congressos, són un important generador po- · Usar vaixella reutilitzable (ceràmica) i, si no és tencial de residus, per això és molt important possible, reciclable. que duguin a terme bones pràctiques ambien- · Servir les begudes en ampolles reutilitzables tals. i en envasos de gran volum. · Garantir la segregació de les diferents frac- · Definir una política de sostenibilitat en la qual cions de residus tant a la seva empresa s’estableixi el seu compromís amb els aspec- i cuina com als càterings oferts, i la recollida i tes de sostenibilitat per a les seves activitats, el tractament posteriors en les plantes de reci- productes i serveis. clatge adients. · Implementar un sistema de gestió ambien- tal a l’empresa. · Formar en aspectes ambientals els treballa- dors i la resta de personal vinculat. .39 3.8 ETAPES DE L’ACTE DIfUsIÓ DEl Etapa 1: planificació Etapa 2: organització CONgRés, maTERIal ImpRès Ús de noves · Definir els mitjans elec- tecnologies per a trònics com la via princi- I sENyalITzaCIÓ pal de comunicació una comunicació durant tot el congrés. més eficient Quan se celebra un congrés, s’editen nom- i sostenible brosos materials per donar a conèixer l’acte (pòsters promocionals, tríptics) i per informar- ne els assistents (programa, plànols, etc.). Cal ajustar l’edició d’aquests productes a la quan- titat necessària i fer-ne un repartiment respon- sable i selectiu al públic que pugui estar po- tencialment interessat a rebre’l. minimització de · Imprimir només els docu- la quantitat de ments que siguin estricta- ment necessaris. On? material imprès Cal tenir en compte els materials de difusió i senyalització elaborats: · Difusió i publicitat prèvia al congrés · Material informatiu per als assistents · Senyalització d’espais Impressió i edició · Altres: exposicions, cartes, invitacions, etc. del material escrit sota criteris de què? sostenibilitat Criteris de sostenibilitat en el material imprès i senyalització: · Ús de noves tecnologies per a una comuni- cació més eficient i sostenible materials de · Minimització de la quantitat de material imprès · Impressió i edició del material escrit sota cri- senyalització i teris de sostenibilitat difusió durables · Materials de senyalització i difusió durables i reutilitzables i reutilitzables Com? Bones pràctiques que cal dur a terme per do- nar compliment als criteris de sostenibilitat: 40. CRITERI ETAPES DE L’ACTE Etapa 1: planificació Etapa 2: organització Etapa 3: celebració Etapa 4: desmuntatge i avaluació · Maximitzar la informació i els · Realització de videoconferències · Publicar les ponències, infor- tràmits on-line (inscripció, pro- que evitin desplaçaments de po- mes o informació d’interès al grama, etc.). nents. web (millor que imprimir-ho). · Demanar als ponents que por- · Retransmissió de les conferèn- tin les presentacions en me- cies per Internet, per fomentar mòries USB, per evitar l’ús de la participació i el seguiment del CD d’un sol ús. congrés on-line i minimitzar els · Si es vol elaborar algun mate- desplaçaments. rial per donar als assistents, serà preferiblement un CD en comptes de material imprès. · Ajustar la quantitat de material · Si es donen tríptics o documents · Habilitar un espai per recupe- al nombre d’assistents. informatius habilitar una safata on rar tríptics o altres elements · Imprimir sempre a doble cara. es pugui deixar aquest material un cop finalitzat l’acte. · Dissenyar el contingut dels una vegada s’hagi consultat. documents i la paginació per · Evitar el repartiment indiscriminat disminuir el nombre de fulls per de documentació. imprimir. · Usar paper reciclat. · Si s’edita algun document · Imprimir amb tintes ecològiques posteriorment al congrés, fer- de base vegetal. ho seguint criteris de sosteni- · Imprimir en blanc i negre sem- bilitat. pre que sigui possible. · Imprimir a doble cara i optimit- zant l’espai per minimitzar la despesa de paper. · Usar suports alternatius al plàs- · Recuperar el material de se- tic o al PVC, com el cartró. nyalització per a pròxims actes. · Facilitar la reutilització dels ma- terials evitant posar dates per- què es puguin reutilitzar en futu- res edicions de l’esdeveniment. Si es posen dates que sigui amb adhesius. On s’ha fet? A les VII Jornades del PEC (Barcelona, 2006) la senyalització es va fer amb suports de cartró i es va usar tinta d’origen vegetal per a la seva impressió. També es va evitar posar dates als car- tells per poder reutilitzar el material en edicions futures de l’acte. .41 3.9 ETAPES DE L’ACTE COmUNICaCIÓ DE Etapa 1: planificació Etapa 2: organització lEs INICIaTIvEs DE sOsTENIbIlITaT Comunicar les · Comunicar des de l’inici iniciatives de la política de sostenibilitat I sENsIbIlITzaCIÓ del congrés (comunicats sostenibilitat de premsa, cerca de pa- dutes a terme trocinadors, etc.). Tan important com complir les iniciatives per al congrés millorar la sostenibilitat d’un congrés és co- municar-les d’una manera efectiva als assis- tents. El fet que els congressistes visualitzin aquestes iniciatives fa que el projecte tingui un vessant educatiu i de sensibilització que permet que el benefici ambiental vagi més enllà de la durada del congrés, i pugui tenir repercussions positives a la vida quotidiana Implicar els dels assistents. assistents en els processos de comunicació On? i difusió Cal tenir en compte les tres etapes en què és important comunicar aquestes iniciatives als participants: · Difusió abans del congrés · Difusió durant el congrés · Difusió després del congrés què? Criteris de sostenibilitat en la comunicació i la sensibilització: · Comunicació de les iniciatives de sostenibili- tat dutes a terme al congrés · Implicació dels assistents en els processos de comunicació i difusió Com? Bones pràctiques que cal dur a terme per do- nar compliment als criteris de sostenibilitat: 42. CRITERI Etapa 1: planificació Etapa 2: organització Etapa 3: celebració Etapa 4: desmuntatge i avaluació · Informar amb antelació els · Citar el compromís de l’organit- · Si s’elabora material post- assistents de les característiques zació amb la sostenibilitat en els congrés, incloure els temes de de sostenibilitat del congrés. discursos dels actes principals sostenibilitat en els informes · Incloure al web de l’esdeve- (inauguració, cloenda, etc.). i comunicacions finals. niment la informació sobre les · Editar material informatiu de tipus · Donar a conèixer els actors im- iniciatives de sostenibilitat que pòsters amb informació sobre el plicats (empreses, proveïdors incorpora l’esdeveniment. projecte de sostenibilitat. de serveis, assistents, mitjans · Incloure les iniciatives de sosteni- de comunicació, etc.) i els re- bilitat en els materials del congrés sultats ambientals del congrés (programa, llibreta de prendre no- (dades sobre els residus ge- tes, etc.). nerats, emissions de Co2 ge- nerades, etc.). · Donar l’oportunitat als assis- · organitzar activitats interactives · Demanar l’opinió (a través tents de fer arribar propostes o amb els assistents sobre alguna d’una enquesta, per exemple) suggeriments sobre les iniciati- de les iniciatives de sostenibili- als assistents sobre la seva ves de sostenibilitat (per exem- tat. percepció de la sostenibilitat ple, a través del web). del congrés. · Crear un grup de voluntaris que donin suport a les tasques relacionades amb la sostenibi- litat del congrés, especialment d’informació i participació als assistents. .43 On s’ha fet? Bones pràctiques A la Convenció de Signants de l’Agenda 21 ambientals adreçades de Barcelona, celebrada l’octubre del 2005, als assistents l’equip responsable del projecte de sosteni- bilitat de la convenció va donar a conèixer als Els assistents tenen un paper clau a l’hora assistents els resultats de les emissions de d’aconseguir l’objectiu que un congrés sigui Co2 generades durant la jornada mitjançant més sostenible. A continuació es llisten les una presentació visual i fent-hi participar el bones pràctiques que els assistents als con- públic. gressos poden dur a terme per contribuir a millorar la sostenibilitat de l’esdeveniment. 44. · Informar-se de la política ambiental dels · Moure’s en transport públic, a peu o amb bici congressos als quals assisteixin, i participar en sempre que sigui possible. les seves iniciatives. · Compensar les emissions de Co2 generades · Allotjar-se en hotels que duguin a terme pel desplaçament al congrés. bones pràctiques ambientals o que tinguin al- guna certificació de qualitat ambiental. Per facilitar que els assistents tinguin un com- · Apagar els llums i els aparells electrònics quan portament ambiental correcte durant la ce- s’abandoni l’habitació de l’hotel. lebració del congrés, resulta imprescindible · Fer la separació dels diferents residus generats, que els organitzadors els informin de com po- perquè puguin ser reciclats convenientment. den dur a terme aquest comportament expli- · Inscriure-s’hi per via electrònica i imprimir no- cant quines són les iniciatives de sostenibilitat més la documentació imprescindible. i aconsellant-los sobre la seva participació. · Portar un mateix el material d’escriptura (bolí- grafs i paper). .45 46. El llegat 4 ambiental El llegat ambiental de la celebració d’un esde- veniment pot fer referència a les infraestruc- tures o els serveis que s’han construït i posat en marxa per donar servei a l’esdeveniment i que romanen en el territori un cop aquest ha finalitzat. També fa referència als impac- tes ambientals que es causen a escala local i global i que són el llegat que deixem a les generacions futures, com seria el cas de les emis- sions dels gasos d’efecte hivernacle que contri- bueixen al fenomen del canvi climàtic. Aquests dos aspectes referents al llegat ambiental són els que es tracten en aquest apartat. .47 4.1 lEs INfRaEsTRUCTUREs arquitectura efímera Moqueta · Sempre que sigui possible es recomana Es coneix com arquitectura efímera la construc- prescindir de la tarima i la moqueta per co- ció que té una vida útil breu i que normalment brir el terra. es construeix en un espai extern a les empre- · Si s’usa moqueta, caldria substituir la mo- ses, normalment en fires i exposicions. queta convencional feta amb plàstic per És important prioritzar estructures que es altres sistemes de recobriment alternatius puguin reutilitzar en diferents edicions i ac- com moqueta de fibres de cel·lulosa, de tes, per tal de disminuir la quantitat de mate- coco, etc., o llosetes reutilitzables de PVC reciclat, cautxú reciclat, àcid polilàctic, etc. rials consumits i de residus generats. Alguns · Utilitzar moqueta amb un elevat percentatge d’aquests elements poden ser: de fibres plàstiques reciclades i reciclables. · No utilitzar sistemes d’adhesió de la moque- Estands ta irreversibles (com les coles). · Hi ha estands modulars que es munten i desmunten fàcilment, es reutilitzen i la ge- Si s’usen altres elements com expositors o ele- neració de residus acostuma a ser molt ments de senyalització, és important que el ma- baixa (enfront dels estands de disseny terial sigui reutilitzable i que no dugui dates per personalitzat, que acostumen a no ser reuti- poder-lo utilitzar en edicions futures. litzables). · Cal afavorir la qualitat i la durabilitat del grans infraestructures material, la reutilització i el manteniment dels estands i del mobiliari. Quan aquestes op- cions no siguin possibles, s’ha de garantir En alguns casos, esdeveniments de gran es- que els residus que es generin siguin reci- cala comporten la construcció de noves in- clables. fraestructures que quedaran com a llegat a la · Cal utilitzar unions separables o reversibles ciutat. Si aquestes infraestructures es cons- (de tipus “clip”, en comptes de la cola o la trueixen sota criteris de sostenibilitat i bio- soldadura), per tal de facilitar-ne el desmun- construcció, es poden convertir en una con- tatge, tant per a la reutilització com per a la tribució a la sostenibilitat de la ciutat. Algunes separació per al reciclatge. Aquests sistemes d’aquestes infraestructures poden ser edificis, redueixen els costos i el temps d’instal·lació. instal·lacions d’energia renovables, etc. · Cal dissenyar mobles plegables per faci- litar-ne el transport i reduir les despeses econòmiques i les emissions de gasos a l’atmosfera provocades pel transport. · Cal prioritzar els mobles multifuncionals. Hi ha moltes empreses que lloguen mobiliari, una opció que afavoreix la reutilització i mini- mitza els residus generats. 48. Iniciatives per Exemples: a fires més sostenibles A la Fira Pollutec 2005 de París es va utilitzar Fòrum de les Cultures Barcelona 2004 en tot l’espai firal una moqueta reutilitzable i La celebració del Fòrum de les Cultures va su- totalment reciclable. La moqueta, fabricada posar la creació d’un nou espai urbà, el recin- per l’empresa Sommer Needlepunch, es va te del Fòrum Barcelona 2004. Aquest espai aprofitar posteriorment en forma de compo- està situat al front litoral de Barcelona, entre nents plàstics per a la indústria de l’automòbil. els municipis de Barcelona i Sant Adrià de L’ús de la moqueta va permetre evitar la ge- Besòs, amb una superfície de 30 hectàrees. neració de 18 tones de residus de moqueta La zona Fòrum integra infraestructures am- (aproximadament, el 15% de les deixalles del bientals com la depuradora d’aigües residuals saló). urbanes, que dóna servei a sis municipis, i la incineradora de residus urbans. En els espais Al centre de fires Earls Court Olympia, un del Fòrum també es va construir una gran pla- dels centres més importants del Regne Unit, ca fotovoltaica de 10.500 m2. l’any 2004 van començar a desenvolupar Pel que fa als edificis, s’hi van construir el amb l’empresa InterfaceFLoR un sistema de Centre de Congressos i l’Edifici Fòrum, des- moqueta modular per al cobriment de terra. tinats a esdevenir el gran node de conven- Aquesta moqueta es pot netejar periòdica- cions i certàmens congressuals de Barcelona. ment in situ i pot durar fins a quatre anys, amb Aquests edificis es van construir amb criteris la qual cosa es redueixin els residus de mo- d’arquitectura sostenible. queta generats. Aquest innovador sistema de cobriment de terra es va instal·lar el gener del Jocs Olímpics i Paraolímpics d’Hivern de 2006, amb un total de 30.000 m2 de moque- Torí 2006 ta modular. El 2010 la moqueta serà retirada El comitè organitzador de Torí va obtenir la i tractada convenientment per la mateixa em- certificació ambiental d’EMAS (Eco-Manage- presa. ment and Audit Scheme, o Reglament Comu- nitari d’Ecogestió i Ecoauditoria) per la plani- ficació i la construcció dels 29 espais on es van fer les competicions esportives, incloent- hi els llocs d’entrenament i la Vila olímpica. En una segona etapa, vuit municipis que oferien activitats dels Jocs també es van certificar amb l’EMAS. Una de les construccions em- blemàtiques d’arquitectura sostenible va ser la Vila olímpica principal, amb 39 edificis per allotjar-hi 2.500 atletes, que va ser construïda sota criteris sostenibles (panells solars, super- fícies de vidre orientades al sud, il·luminació de baix consum, ús d’aigua de pluja per irri- gar els espais verds, etc.). També cal destacar la seu principal dels mitjans de comunicació, que actualment disposa de l’ecoetiqueta eu- ropea i que després dels Jocs s’ha utilitzat com a residència d’estudiants, amb la qual cosa ha esdevingut un exemple de com fer un ús sostenible de les instal·lacions una vegada ha finalitzat l’esdeveniment. .49 4.2 CONgRés NEUTRE Com es poden reduir, calcular i compensar les emissions de CO ? EN CaRbONI: 2 1. Reducció de les emissions de CO COmpENsaCIÓ DE CO 2 2 Abans de pensar en la compensació s’han de dedicar esforços per tal de minimitzar les Un congrés neutre en carboni és aquell en emissions generades. Aplicant els criteris de què el balanç final d’emissions de Co2 és sostenibilitat exposats en els apartats ante- zero. La importància de neutralitzar les emis- riors es pot reduir la despesa energètica, re- sions recau en el fet que aquestes emissions duir els desplaçaments amb vehicles més con- representen l’impacte ambiental més global taminants, etc., i, en conseqüència, reduir les d’un acte. En responsabilitzar-se d’aquestes emissions de Co2 associades. emissions de Co2 es contribueix al llegat am- biental, o llegat climàtic, entès com l’herència 2. Càlcul de les emissions ambiental que les generacions presents dei- Una vegada s’han reduït al màxim les emis- sions de Co2, cal calcular la quantitat de Co xem a les generacions futures. 2 que s’emetrà durant el congrés. Sovint és pos- sible estimar la quantitat de Co2 prèviament a D’on provenen les emissions de CO2? la celebració del congrés. L’origen principal de les emissions generades en · Desplaçaments dels assistents: normalment, un congrés són: i sobretot en els actes d’àmbit internacional, aquests desplaçaments són la font més sig- · Desplaçaments dels assistents de la seva nificativa d’emissions. Per conèixer aquestes ciutat d’origen a la seu del congrés. emissions els organitzadors han de preguntar · Desplaçaments dels ponents i dels organitza- als assistents la seva ciutat d’origen i el mitjà dors. de transport emprat. Per facilitar el procés i · Desplaçaments de les visites tècniques i ac- disposar d’aquestes dades abans de la cele- tivitats fetes durant el congrés. bració del congrés es pot demanar aquesta · Desplaçaments dels serveis logístics (càte- informació en el formulari d’inscripció. ring, empreses proveïdores d’infraestructu- · Desplaçaments dels ponents i dels organit- res, etc.). zadors: els desplaçaments dels membres del · Consum energètic per a la climatització i la comitè organitzador i científic i els ponents il·luminació de la seu del congrés i altres també s’han de comptabilitzar. De la mateixa edificis utilitzats durant l’acte. manera que en el cas dels assistents, cal conèixer la ciutat d’origen i el mitjà de trans- port emprat. · Desplaçaments interns de les visites tècni- 50. ques i activitats fetes: els organitzadors hauran ZeroCo2 (www.ceroco2.org) que permet cal- de comptabilitzar els desplaçaments que es cular i compensar les emissions de Co2 ge- fan, les distàncies recorregudes i els mitjans nerades. Aquesta iniciativa permet invertir en de transport usats. projectes de desenvolupament net que ajuden · Consums energètics: cal conèixer el consum a reduir les emissions de Co2 a l’atmosfera energètic dels espais on se celebrarà el con- promovent un model de desenvolupament grés. Aquesta dada pot ser real i a posteriori més sostenible en països en vies de desen- (mitjançant la lectura dels comptadors) o esti- volupament. Molts d’aquests projectes tenen mada i a priori (emprant dades històriques dels la certificació CDM (Clean Development Me- consums de l’edifici on se celebra l’acte). És chanism) de les Nacions Unides, que verifica molt important en ambdós casos posar-se en i quantifica les reduccions de gasos d’efecte contacte amb els responsables de manteni- hivernacle produïdes per un projecte. ment dels edificis perquè proporcionin aquests Hi ha altres iniciatives a escala nacional i in- consums als organitzadors. Una vegada es co- ternacional que també permeten calcular neixen la tipologia i la distància dels desplaça- i compensar les emissions de Co2. ments i els consums energètics dels espais, hi Algunes d’aquestes són www.ecopass.fr, ha nombroses iniciatives que fan la conversió www.carbonneutral.com, www.myclimate.org d’aquests consums a tones de Co2. En el cas o www.atmosfair.de. dels desplaçaments es poden utilitzar calcula- Hi ha diferents fórmules mitjançant les quals dores aèries i terrestres que calculen la quan- es pot fer la compensació. Pel que fa a qui titat de Co2 d’un trajecte determinat (alguns compensa, els organitzadors d’un acte han de exemples es recullen en l’apartat de compen- decidir si l’organització es fa càrrec de la com- sació d’emissions). Per calcular les emissions pensació de totes les emissions, o bé només associades als espais caldrà fer la conversió d’una part. Si els organitzadors decideixen que de les quantitats de consums energètics (m3 els assistents es facin càrrec de la compensa- de gas natural i kWh d’electricitat) emprant els ció de les seves emissions, caldrà establir el factors de conversió adequats. procediment de compensació, i determinar si serà voluntari o obligatori, mitjançant una taxa 3. Compensació de les emissions en la tarifa de la inscripció. Un cop calculada la quantitat de Co2 emesa, es poden compensar aquestes emissions in- vertint la quantitat de diners equivalent en algun projecte que comporti un estalvi d’emissions. Hi ha diferents tipologies de projectes: de re- forestació, d’implantació d’energies netes, etc. A Barcelona hi ha una iniciativa anomenada .51 On s’ha fet? Altres iniciatives: Compensació de les emissions generades els hotels i les pel congrés internacional Ecoprocura 2006 empreses també són Al congrés internacional Ecoprocura es van neutres en carboni calcular les emissions de Co2 generades pels desplaçaments dels assistents (amb les L’Hotel Radisson SAS d’Edimburg té un pro- dades d’origen de les inscripcions), els con- grama de compensació de Co2 per als seus sums energètics de l’edifici i el transport de clients i els organitzadors d’esdeveniments. les visites tècniques. Es va estimar que el con- L’hotel compensa el seu impacte ambien- grés generaria un total de 644 tones de Co2. tal mitjançant el foment d’una Tarifa Verda. Durant els tres dies de celebració del con- L’hotel proposa als clients i als organitza- grés, es va organitzar un mecanisme perquè dors d’esdeveniments que se celebren en els assistents poguessin compensar in situ les seves sales una “estada neutra” mit- les emissions a través del projecte ZeroCo2. jançant un donatiu a la iniciativa Carbon Trust Es va elaborar un mapamundi on els congres- (www.carbontrust.co.uk). sistes que volguessin compensar marquessin en el mapa la seva ciutat d’origen (amb un El grup suec Electrolux, dedicat a la fabricació codi de colors depenent del mitjà de transport d’aparells per a l’ús domèstic i professional, utilitzat). ha implantat una eina interna de tipus calcu- ladora perquè els seus treballadors calculin el Co2 generat en els seus viatges de fei- na. Quan fan una reserva on-line d’un bitllet d’avió a través de la Intranet de la compa- Altres actes neutres en nyia, obtenen un informe en quilograms del carboni: volum de Co2 que generaria el seu viatge. A la Cimera de la Terra de Johannesburg del 2002 es van emetre 290.000 tones de Co2. El govern provincial va encoratjar els governs i els delegats perquè compensessin les emis- sions emeses en la seva estada i desplaça- ments. La compensació, totalment voluntària, va ser de 40.000 tones de Co2. Al Mundial de Futbol del 2006 celebrat a Ale- manya, la FIFA va engegar la iniciativa Green Goal per tal de compensar a través de projec- tes de desenvolupament net les 20.000 tones de Co2 que s’hi van generar. Al Congrés Mundial d’ICLEI del 2006, es va in- cloure una taxa de 50 euros a la inscripció per compensar les emissions calculades. El preu es va fixar d’acord amb la distància mitjana de desplaçaments de tots els participants. 52. 4.3 TRaNsfERèNCIa DE CONEIxEmENT L’experiència adquirida en el procés d’orga- nització d’un acte sostenible pot servir com a aprenentatge a molts actors de diferents àmbits (empreses de càtering, oPC, empre- ses d’edició de materials, etc.), que poden incorporar aquests coneixements i noves ini- ciatives a altres actes, o fins i tot incorporar bones pràctiques al funcionament diari de la seva empresa. També són molt importants els vincles creats entre els diferents actors, com també l’aprenentatge i l’intercanvi de coneixements i de bones pràctiques d’uns sectors a altres. .53 54. Recursos 5 a la ciutat de Barcelona La ciutat de Barcelona té una llarga trajectòria en gestió ambiental i disposa de la infraestruc- tura i la logística necessàries per donar serveis ambientals, la qual cosa facilita la introducció d’actuacions de sostenibilitat als organitzadors de congressos. .55 5.1 la gEsTIÓ ambIENTal Xarxa de transport públic DE la CIUTaT: UN complet i eficient A Barcelona hi ha una àmplia xarxa de trans- aCTIU més pER als port públic (tren, autobús, tramvia) que dóna CONgREssOs cobertura a totes les zones de la ciutat i dis- posa de diferents tipus d’abonaments que poden ser molt útils per moure’s per la ciutat Alguns exemples més destacats dels recur- durant alguns dies. sos ambientals de la ciutat són: La ciutat de Barcelona ha dedicat esforços per introduir els combustibles poc contami- nants a la flota del transport públic, d’aquesta Circuits per recollir selectiva- manera es poden trobar autobusos que fun- ment tot tipus de residus cionen amb gas natural i hidrogen. A la ciutat de Barcelona hi ha diferents cir- cuits per a la recollida selectiva de les dife- Una ciutat per anar amb bicicleta rents fraccions de residus: paper i cartró, vi- La bicicleta és un mitjà original i diferent per dre, envasos, orgànica i rebuig. Cada fracció descobrir la ciutat. La ciutat disposa de car- es porta a la planta corresponent, on rep el rils bici ben condicionats i es pot passejar tractament adient. La ciutat també té circuits amb bicicleta per espais oberts i pels parcs especials per als residus comercials, és a dir, de la ciutat. Aquestes condicions i la climato- els generats per grans productors com come- logia suau conviden a utilitzar aquest mitjà de rços, hoteleria, bars i restaurants, oficines i transport alternatiu. altres serveis com ara escoles, hospitals, etc. Per als actes d’àmbit local, els ciutadans de Barcelona té diferents Punts Verds on es po- Barcelona disposen del Bicing, que ha tingut den portar tots els residus que no es poden una bona acceptació per part de la ciutada- llençar als contenidors de residus domèstics. nia. Es tracta d’un servei de transport públic en què els abonats disposen de bicicletes i diferents aparcaments de bicicletes connec- tats amb les principals estacions de transport públic. Per tant, si el públic objectiu són ciuta- dans de Barcelona, es recomana informar de les estacions de Bicing situades a prop dels espais on se celebra el congrés. Per a actes en els quals els assistents siguin de fora la ciutat, hi ha nombroses empreses de lloguer de bicicletes. 56. 5.2 aCTIvITaTs · Tours amb bicicleta per Barcelona: diver- ses empreses especialitzades, dotades amb TURísTIqUEs modernes flotes de bicicletes, proposen cir- DE la CIUTaT cuits historicoarquitectònics per la ciutat. Els recorreguts exploren la Rambla, el parc de la Gran part dels congressos preveuen un pro- Ciutadella, etc. El turisme sobre dues rodes grama d’activitats paral·leles per a acom- permet l’accés a racons que no es poden vi- panyants, com també activitats turístiques sitar amb autocar o automòbil. L’orografia del i culturals adreçades als congressistes per centre de la ciutat, sense grans desnivells, fa completar la seva estada i perquè coneguin la del ciclisme una pràctica a l’abast dels visi- ciutat. Aquestes activitats són una bona opor- tants. tunitat per promoure una actitud més respon- sable amb el medi ambient. visites per conèixer Barcelona és una ciutat amb una àmplia ofer- la barcelona més sostenible ta d’activitats turístiques que promouen els El Centre de Recursos Barcelona Sostenible valors de sostenibilitat. organitza periòdicament visites guiades que permeten conèixer diferents aspectes de la Hi ha diferents itineraris per fer conèixer la ciu- ciutat (rutes pels espais verds, les fonts de la tat amb mitjans de transport sostenibles: ciutat, els circuits de l’aigua, etc.). Aquestes · Barcelona Walking Tours: Turisme de Bar- visites poden ser activitats interessants per celona ofereix diferents visites guiades per fer incloure en el programa d’un congrés, per fer a peu que permeten conèixer la història de la conèixer la ciutat als assistents des d’un punt ciutat tot passejant pel barri Gòtic, o fer-hi un de vista diferent i sostenible. tomb per l’Eixample o per Ciutat Vella, etc. visites per conèixer les infraes- · Barcelona en Bus Turístic: l’autobús és un tructures i projectes ambientals mitjà fàcil, còmo de i sostenible de descobrir de barcelona la ciutat. El Bus Turístic disposa de tres rutes: A la ciutat de Barcelona hi ha nombroses Ruta nord, Ruta sud i Ruta Fòrum. Amb el bit- instal·lacions i infraestructures innovadores, llet de l’autobús s’obtenen molts descomptes com la pèrgola fotovoltaica del Fòrum, plantes per visitar llocs d’interès. de tractament de residus, etc., la visita de les quals pot ser una bona activitat complemen- tària per als congressos, ja que aporten co- neixements als assistents. .57 58. Llistats de 6 comprovació En aquest capítol s’ofereixen llistats de compro- vació pràctics que els organitzadors poden utilit- zar en les diferents etapes de l’organització dels congressos per tal d’introduir-hi les iniciatives ambientals. A fi de facilitar l’ús dels llistats de comprova- ció durant les diferents fases, aquests es pre- senten organitzats per etapes i amb la indicació de l’àmbit al qual pertany cada actuació, d’acord amb la classificació que s’ha fet a la guia. .59 plaNIfICaCIÓ Aspecte/iniciativa Àmbit √ NA Observacions Es defineix una política de sostenibilitat Es nomena un responsable del projecte de sostenibilitat Es forma els membres del comitè organit- Administració zador sobre el projecte de sostenibilitat Es preveu la possibilitat de fer reunions no presencials del comitè Administració organitzador o científic Els espais són accessibles amb Espais transport públic Els espais compleixen els principis Espais d’accessibilitat universal Els espais estan ben dimensionats Espais per al nombre d’assistents Hi ha il·luminació sectoritzada Espais Hi ha llum natural als espais Espais Hi ha detectors de presència Espais Els sistemes de climatització estan sectoritzats Espais Les distàncies entre espais són curtes (aptes per a desplaçaments a peu i Mobilitat amb bici) L’objecte de regal té característiques Consum ambientals i és útil responsable Es comunica la política ambiental als Consum proveïdors responsable Es dissenya un programa de minimització Residus de residus Hi ha un circuit de recollida selectiva de Residus residus S’usen mitjans electrònics Difusió Es minimitzen els documents impresos Difusió Es comunica la política de sostenibilitat Sensibilització NA: no aplicable 60. ORgaNITzaCIÓ Aspecte/iniciativa Àmbit √ NA Observacions S’usa paper reciclat Administració S’usen productes d’oficina amb característiques ambientals Administració Es fa la inscripció on-line Administració Es confirma la inscripció per telèfon / on-line Administració Els hotels estan situats a prop de la seu (walking distance) Espais Se senyalitzen els recorreguts per a les persones amb mobilitat reduïda Espais S’acorda amb els tècnics dels espais la temperatura de confort Espais Els hotels seleccionats tenen alguna certificació ambiental Espais Els espais on se celebren les activitats són accessibles amb transport públic Espais Els espais compleixen els principis d’accessibilitat universal Espais L’espai ha estat ben dimensionat per a la magnitud de l’acte Espais Hi ha sectorització de la il·luminació en els espais que s’utilitzen Espais La il·luminació dels espais és de baix consum Espais Hi ha llum natural als espais que s’utilitzen Espais Hi ha sectorització de la climatització Espais S’informa els assistents de les opcions Mobilitat de transport públic per accedir als espais Les visites tècniques es fan amb transport públic Mobilitat Es facilita el servei de compartir cotxe (web) Mobilitat S’usen vehicles poc contaminants Mobilitat Hi ha un nombre suficient d’aparcaments per a bicicletes Mobilitat El material d’escriptura que es lliura és Consum durable responsable La bossa portadocuments té Consum característiques ambientals i és durable responsable .61 Aspecte/iniciativa Àmbit √ NA Observacions S’inclouen clàusules ambientals en els Consum concursos d’adjudicació de serveis responsable Es contracten empreses de reinserció Consum social per a diferents serveis responsable Els proveïdors dels serveis són de la Consum zona propera al lloc on se celebra l’acte responsable Se serveixen aliments locals i de temporada i de cultiu biològic Càtering Hi ha oferta de menús per a vegetarians Càtering Se serveixen begudes i aliments sans (sucs, fruita) Càtering Se serveixen aliments de comerç just Càtering Hi ha contenidors per a la recollida selectiva de residus a tots els espais i s’acorda amb les empreses o serveis de Residus neteja de la ciutat la recollida selectiva de les diferents fraccions La informació sobre la política de sostenibilitat del congrés està Difusió disponible al web Les impressions del material necessari es fan en blanc i negre i a doble cara Difusió Els elements de senyalització són Difusió durables i amb suports sostenibles Abans del congrés, s’informa els assistents de les característiques Sensibilització de sostenibilitat Hi ha un equip de voluntaris ambientals Sensibilització NA: no aplicable 62. CElEbRaCIÓ Aspecte/iniciativa Àmbit √ NA Observacions En les tasques d’oficina se segueixen els criteris ambientals Administració Hi ha contenidors de recollida selectiva a Administració les oficines Es publiquen les ponències i informació d’interès al web Administració Es retransmet el congrés a través d’Internet Administració Es disposa de servei de traducció al llen- guatge de signes Espais Es regula la temperatura de confort a les sales Espais Es fa un ús racional de la il·luminació Espais S’usa ornamentació vegetal amb flor plan- tada autòctona Espais Es reparteixen abonaments de transport públic per als assistents Mobilitat S’usa el transport públic en les visites tècniques Mobilitat S’usen vehicles poc contaminants en les visites tècniques o amb els serveis Mobilitat logístics S’usa la bicicleta per fer visites tècniques o activitats d’oci per als assistents Mobilitat S’evita donar material d’escriptura si no Consum és necessari responsable La targeta d’identificació és de cartró i Consum reutilitzable responsable S’informa els assistents sobre la recollida Residus selectiva de residus Es fa un seguiment de la segregació de Residus residus Hi ha contenidors de residus en les zones Càtering de càtering S’informa els assistents de les caracterís- Càtering tiques dels aliments servits Els serveis de càtering compleixen els Càtering criteris acordats Es fan videoconferències Difusió Hi ha una safata per recollir material Difusió imprès per reutilitzar-lo .63 Aspecte/iniciativa Àmbit √ NA Observacions S’explica el projecte de sostenibilitat durant el congrés Sensibilització S’edita material explicant les iniciatives Sensibilització de sostenibilitat S’implica els assistents amb les Sensibilització actuacions de sostenibilitat del congrés avalUaCIÓ I DEsmUNTaTgE Aspecte/iniciativa Àmbit √ NA Observacions Els informes i els documents elaborats posteriorment són en format electrònic Administració (no imprès) Es calculen les emissions de CO2 Espais Es compensen les emissions de CO2 Espais Es recupera el material d’escriptura Consum responsable Es recuperen les targetes d’identificació Consum responsable Es recuperen les bosses de documents Consum per a alguna associació benèfica responsable Es dóna el menjar sobrer a alguna associació benèfica Càtering Es tracten correctament els residus del desmuntatge Residus Es recupera el material imprès i el material de senyalització per Senyalització a actes futurs Es fa difusió dels resultats del projecte Difusió de sostenibilitat NA: no aplicable 64. mONITORITzaCIÓ DE l’ImpaCTE ambIENTal D’UN CONgRés Consum energètic dels espais Electricitat (kWh) Gas natural (m3) Seu del congrés Altres mitjans de transport utilitzats entre els assistents Avió % Autobús % Altres % Cotxe % Bicicleta % Tren % A peu % Emissions de CO2 (quantitat i fonts) generades Desplaçaments dels assistents tones de CO2 Consums energètics tones de CO2 Desplaçaments interns tones de CO2 Emissions de CO2 compensades tones de CO2 % total de CO2 emès Consum de paper kg % de paper reciclat Fraccions de residus recollides selectivament i quantitat Qualitat de la segregació Rebuig kg Paper i cartró kg Vidre kg Envasos i plàstic kg Matèria orgànica kg .65 7 Per saber-ne més En aquest apartat us oferim adreces on podeu ampliar informació dels temes abordats en aquesta guia. 66. bibliografia ABEYASEKERA, K. & MATTHEWS, G., UNIVERSITY oF LINCoLN, 2006. Sustainable Exhibit Design. Guidelines for Designers of Small Scale Interactive and Travelling Exhibits. www.lincoln.ac.uk/aad/research/publications/sustainableExhibitDesign.pdf AJUNTAMENT DE BARCELoNA-ICLEI (Local Governements for Sustainabilty), 2005. Greening Events L’ambientalització d’esdeveniments - La ambienta- lización de eventos. Documents núm. 11 de la col·lecció Documents de l’Agenda 21 de Barcelona. Barcelona: Ajuntament de Barcelona. ENVIRoNMENT CANADA, 2007. Environment Canada’s Green Meeting Guide. http://www.greeninggovernment.gc.ca/F5B1C0BC-741C-4493-B4B7- B0D56BBE6566/Green_Meeting_Guide_07.pdf ENVIRoNMENTAL PRoTECTIoN AGENCY, UNITED STATES, 1996. It’s Easy Being Green: Guide To Planning And Conducting Environmenta- lly Aware Meetings And Events www.epa.gov/osw/wycd/grn-mtgs/gm-bklt.pdf NATIoNAL RECYCLING CoALITIoN. Washington, 2001. Green Meetings Policy. www.nrc-recycle.org/Data/Sites/1/greenmtgpolicy.pdf RRFB NoVA SCoTIA, BLUENoSE ATLANTIC CoASTAL ACTIoN PRo- GRAM. Event Greening, Managing Waste, Recyclables, & Organics at Events. http://www.rrfb.com/pdfs/RRFB_Event_Greening.pdf UNIVERSITAT AUTÒNoMA DE BARCELoNA, 2001. Les festes més sostenibles. Guia d’educació ambiental núm. 6. Barcelona: Ajuntament de Barcelona. UNIVERSITAT AUTÒNoMA DE BARCELoNA, 2004. Grans esdeveniments festius: anàlisi i experiències per a la sostenibilitat. Document núm. 9 de la col·lecció Documents de l’Agenda 21 de Barcelona Barcelona: Ajuntament de Barcelona, 2004. UNIVERSITAT AUTÒNoMA DE BARCELoNA, FEDERACIÓ DE FIRES DE CATALUNYA, CENTRE CATALÀ DEL RECICLATGE II, 2006. Guia de prevenció i reciclatge dels residus de les fires de Catalunya: arquitectures efímeres. adreces d’interès Web francès de l’associació de professionals organitzadors d’esdeveniments on es recullen els principis i les bones pràctiques ambientals que promou l’associació. www.eco-evenement.org Web del Consell per a l’Ambientalització de la Indústria d’Esdeveniments i Reunions dels Estats Units (The Green Meeting Industry Council). www.greenmeetings.info Iniciativa de diversos actors i liderada per l’oceans Blue Foundation, amb ofi- cines a Vancouver (Canadà) i Seattle (EUA), que treballa per potenciar bones pràctiques ambientals a tots els sectors de la indústria del turisme. www.bluegreenmeetings.org Pàgina web d’esdeveniments sostenibles de l’Agència de Protecció Ambiental d’Estats Units (EPA). www.epa.gov/oppt/greenmeetings Web de l’Associació per a Reunions i Esdeveniments Sostenibles dels Estats Units (Association for Green Meetings and Events). www.agmeinc.org .67 la col·lecció de guies d’educació ambiental 1. Compostatge 2. Fem biogàs 3. Mobilitat sostenible 4. Reduir residus 5. oficina verda 6. Les festes més sostenibles 7. L’aigua i la ciutat 8. Menys soroll millor 9. De la ciutat a la natura 10. Posem verdes les associacions 11. Bones pràctiques sindicals 12. En moto mou-te bé 13. L’estalvi energètic 14. Jardineria sostenible 15. Acció sindical 16. Ecoproductes de la llar 17. Aprendre del Prestige 18. L’alimentació sostenible 19. Barcelona en bici 20. Youth X change 21. Animals de companyia 22. La mobilitat més sostenible 23. Ocells de Barcelona 24. Les platges de Barcelona 25. oficina Verda per a Empreses del Sector d’oficines i Despatxos 26. Les empreses i la responsabilitat social corporativa 27. Finançament ètic i sostenibilitat 28. Fes-te amic dels boscos 29. 21 consells per a un habitatge sostenible 30. Ajuntament+Sostenible 31. 21 visions del canvi 32. 10 estratègies per prevenir els residus - Guia del consumidor 33. Canviem de codi - El comerç just i solidari 34. Som el que vestim 35. Congressos més sostenibles Podeu consultar la col·lecció de guies d’educació ambiental al web www.bcn.cat/mediambient També les trobareu al Centre de Documentació d’Educació Ambiental (carrer de Nil Fabra, 20, baixos) i a la Fàbrica del Sol (carrer de Salvat Papasseit, 1) Crèdits Edita: Ajuntament de Barcelona, 2009 - Àrea de Medi Ambient Continguts i redacció: Carme Hidalgo, Marta Rubio i Pere Ysern (oficina de Medi Ambient de la Universitat Autònoma de Barcelona), amb la col·laboració de Turisme de Barcelona, Fira de Barcelona i Centre de Convencions Internacional de Barcelona. Coordinació: Helena Barracó, Noelia Rubio Disseny gràfic: La Factoria dels Anuncis Fotografies: UAB (pàgines 17, 28, 34 i 39), Ajuntament de Barcelona i ICLEI (pàgina 33) Impressió: www.print-makers.com Imprès en paper reciclat Gener 2010 DL: B-2244-2010 COPYLEFT Es permet la reproducció total o parcial dels continguts d’aquesta guia sempre que citin l’autor i l’editor com a font original. 68. Objectiu 9 Progressar en la cultura de la sostenibilitat mitjançant l’educació i la comunicació ambiental. Compromís Ciutadà per la Sostenibilitat - Agenda 21 Barcelona Medi Ambient