Ecoproductes a la llar
16
Guies d’educació ambiental
1 La llar, un univers de productes [4]
 L’espai domèstic: origen del problema [4]
 Consum, benestar i ambient [5]
2 Una nova estratègia productiva [6]
 Cicle de vida [6]
 L’ecodisseny: pensar globalment els productes [6]
3 Els ecoproductes entren a casa [8]
 Com identificar un ecoproducte en el moment de la compra: la compra verda [8]
 Les ecoetiquetes: la garantia ambiental [8]
 Altres distintius ambientals [9]
4 Unes quantes propostes per començar [10]
 Com podem aconseguir aquest canvi ambiental a la nostra llar? [11]
■ Mobiliari [12]
❚ Taules [12]
❚ Cadires [12]
❚ Prestatgeries [12]
■ Enllumenat [13]
❚ Bombetes [13]
❚ Làmpades [13]
■ Equips i instal·lacions [14]
❚ Calefacció [14]
❚ Aigua calenta [14]
■ Pintures i vernissos [16]
■ Aparells relacionats amb el flux de l’aigua [17]
❚ Aixetes [17]
❚ Ruixadors de dutxa [17]
❚ Cisternes [17]
■ Electrodomèstics [18]
❚ Rentadores [18]
❚ Rentavaixelles [19]
❚ Frigorífics [20]
■ Productes de neteja [21]
■ Ofimàtica [22]
5 Per saber-ne més [23]
 Els ecoproductes existeixen: base de dades d’ecoproductes a la llar [23]
 Publicacions [24]
 www ecoproductes a la llar [24]
 Glossari [25]
 Institucions en el camp dels ecoproductes [26]
La protecció del medi ambient també pot començar per casa nostra.
A les nostres llars entren productes que han estat fabricats amb materials
diversos, que consumeixen aigua i energia i que poden tenir un destí
o un altre. Adquirir béns –ja siguin electrodomèstics, mobles, bombetes
o aixetes– és una oportunitat per practicar un consum responsable.
El consum responsable, des del punt de vista ambiental, és aquell que
opta per aparells d'eficiència energètica, que incorporen mecanismes
estalviadors d'aigua o que han estat fabricats tenint en compte la
possible reutilització o reciclatge dels seus materials.
El nostre poder com a consumidors és molt important per influir en el
mercat de manera que els béns i productes més sostenibles siguin
valorats i estimulats.
Optant per aquests productes contribuïm a gestionar de forma més
sostenible els recursos naturals i a la millora del medi ambient. És
significatiu, per exemple, l'estalvi d'emissions de CO2 que podem
aconseguir fent una tria adequada, ja que l'Agència Europea del Medi
Ambient considera que al voltant del 20% de les emissions de CO2
generades a Europa procedeix de las llars.
La Guia que ara presentem és fruit d'un conveni amb l'Escola ELISAVA.
La seva intenció és ajudar –facilitant informació i criteris– a apostar per
la sostenibilitat a l'hora d'adquirir els béns i productes per a la nostra
llar. Contribuïm així a un dels objectius de l'Agenda 21 de Barcelona
que proclama la necessitat de reduir el consum de materials i de potenciar
l'ús dels productes ambientalment més correctes.
Imma Mayol
Presidenta Comissió Sostenibilitat,
Serveis Urbans i Medi Ambient
[3]
1 La llar, un univers de productes
L’espai domèstic: origen del problema
Al llarg de la història, les nostres llars han anat esdevenint espais on
s’han afegit infinitat de productes. En els darrers 50 anys hi han aparegut
molts productes d’ús quotidià: mobles, electrodomèstics, ordinadors,
productes per la higiene personal, etc., cada cop més sofisticats. En un
principi tots aquests productes es van dissenyar amb la intenció de
millorar la qualitat de vida dels ciutadans, mitjançant el confort i la
comoditat de la llar, reduint el temps necessari per rentar la roba o els
plats, etc., de manera que quedés més temps lliure per poder dedicar
a altres activitats. Aquests productes es van idear amb criteris d’industria-
lització massiva per a fer-los assequibles econòmicament als consumidors,
però generalment no es va pensar en les seves repercussions globals
sobre el medi ambient.
[4]
Alexander Walter / Getty Images
Consum, benestar i ambient En aquest marc les llars tenen un pes
molt important. Segons els informes
El model actual de consum que tenim al món de l’Agència Europea de Medi Ambient,
occidental, basat en la cultura “d’usar i llençar”, més del 20% de les emissions de diòxid
és clarament insostenible si es planteja el de carboni (CO2) generades a Europa
gaudi del mateix estat de benestar material procedeixen de les llars. Aquest gas
per a tots els habitants del planeta, a causa ocasiona l’efecte hivernacle, el causant
de la limitació dels recursos. del canvi climàtic.
El món occidental, que representa una quarta Un altre indicador de l’impacte en el
part de la població mundial, consumeix més consum de recursos és el consum
d’un 75% dels recursos i és el responsable de d’energia. Al nostre país, les llars són
tres quartes parts de les emissions contami- les responsables del consum d’un terç
nants del planeta. Aquest consum de recursos de l’energia total utilitzada. Per exem-
i aquestes emissions són els causants dels ple, les llars consumeixen en il·luminació
impactes ambientals que condueixen a la el 40% de l’energia emprada pel mateix
creixent degradació de la qualitat ambiental, concepte en tot el país.
tant en l’entorn humà (toxicitat, destrucció
de la capa d’ozó, canvi climàtic, etc.) com en L’aigua, que és un recurs escàs, també
el natural (acidificació, destrucció de paisatges, s’utilitza molt a les llars, que consu-
pèrdua de biodiversitat, eutrofització, etc.). meixen dos terços de l’aigua que
s’utilitza a Barcelona. També cal remar-
car que el flux de generació de residus
sòlids a la llar ha anat augmentant en
els darrers anys. Actualment, a Barce-
lona una família mitjana de quatre
membres genera gairebé unes 2 tones
de residus sòlids a l’any.
Fluxos d’entrada i sortida de la llar
Aigua ➜ ➜ Aigües residuals
Béns de consum ➜ ➜ Residus sòlids
Energia ➜ ➜ Emissions
[5]
2Una nova estratègia productiva
Per tal d’assolir una socie- El cicle de vida dels productes
tat sostenible cal desvincu-
lar aquests impactes am- Entenem com a cicle de vida d’un producte el conjunt d’etapes “des
bientals de l’evolució en del seu bressol fins a la seva tomba”, que comprèn l’extracció i el
el benestar de les perso- processat de les matèries primeres, el procés de producció, la
nes. En altres paraules, cal comercialització, l’ús i la gestió final dels seus residus. Durant tot el
que el fet de facilitar les cicle de vida hi ha interrelacions del sistema del producte amb el medi
tasques a la llar, fent-les ambient: s’extreuen recursos del medi i s’hi aboquen residus de tota
més còmodes, més ràpi- mena (sòlids, gasosos i líquids).
des, etc., no impliqui un
augment del consum de
recursos, de l’emissió de L’ecodisseny: pensar globalment els productes
contaminants i, en gene-
ral, de la generació d’im- Les empreses capdavanteres comencen a treballar en una nova estratègia:
pactes ambientals. Un pri- la prevenció ambiental global. Aquesta estratègia ja no és de final de
mer pas cap a aquesta procés, sinó que pretén prevenir els impactes en totes les etapes del
desvinculació que poden cicle de vida d’un producte amb la complicitat de tots els sectors
fer les ciutadanes i els ciu- implicats.
tadans és l’elecció de pro-
ductes respectuosos en- Aquestes empreses han passat d’observar les accions de millora ambiental
vers el medi ambient centrades només en una etapa, com per exemple la reducció dels
(ecoproductes). Per tal que impactes associats als processos de producció, a tenir una visió de cicle
un producte sigui conside- de vida del producte, amb la finalitat de reduir el consum de recursos
rat respectuós envers el i d’energia i de disminuir les emissions globals.
medi ambient cal que in-
corpori millores al llarg del Aquesta estratègia es coneix com a ecodisseny i consisteix a introduir
seu cicle de vida. accions orientades a la millora ambiental del sistema-producte en l’etapa
inicial de disseny. Aquestes accions es basen en la millora de la seva
funció, en la selecció de materials menys perjudicials, en l’aplicació de
processos alternatius, en la millora en el transport i en l’ús i en la
minimització dels impactes en l’etapa final de tractament.
Gestió de residus
Energia ➜
Matèries ➜
primeres
Recursos ➜ Ecodisseny Utilització ➜ Emissions
contaminants
[6] Producció Comercialització
➜
➜
➜
➜
Molts dels productes de la llar generen Ecoproductes
la major part dels seus impactes durant
el seu ús, no pas en el procés de fabri- El resultat d'aplicar l'ecodisseny són els ecoproductes. Aquests
cació. Com a exemple, penseu en els productes es caracteritzen per incorporar millores ambientals en
impactes generats pel consum les etapes més rellevants del seu cicle de vida.
d’electricitat, d’aigua i de detergents
en una rentadora. Per exemple, actualment podem trobar al mercat els següents
ecoproductes
Etapa de millora Ecoproducte
Funció Nova generació d'impressores
multifuncionals que actuen com
fotocopiadores+fax+escàner
Materies primeres Mobles que utilitzen materials reciclats
Producció Pintures que han utilitzat productes
menys tòxics en la seva producció
Comercialització Envasos menys perjudicials pel medi
Ús Bombetes que consumeixen
menys energia en el seu ús
Gestió de residus Mobles de fácil reparació i separació
de materials a reciclar
[7]
3 Els ecoproductes entren a casa
L’elecció que fa l’usuari en Les ecoetiquetes: la garantia ambiental
el moment de la compra
determina en bona part
Les etiquetes ecològiques o ecoetiquetes les atorga una institució
els impactes ambientals
independent que certifica que el producte genera menys impactes
globals generats per la llar.
ambientals durant tot el seu cicle de vida que un altre producte
La compra verda consisteix
equivalent. L’organisme que atorga les ecoetiquetes ha analitzat
a incorporar les considera-
prèviament cada categoria de producte, ha determinat quins són els
cions ambientals als criteris
aspectes ambientals més importants a considerar, i ha establert uns
de decisió de compra, és
criteris que han d’acomplir els productes que vulguin optar a tenir
a dir, a fer una compra
l’ecoetiqueta. Això és un avantatge de cara als consumidors, ja que
ambientalment correcta.
d’aquesta manera no han de cercar una informació extensa i sovint
difícil d’obtenir.
Com identificar
un ecoproducte
en el moment
de la compra:
la compra verda
Nordic
Distintiu Ecolabelling
Sovint estem confosos a de Garantia (Dinamarca,Etiqueta de Qualitat
l'hora d’escollir un produc- Finlàndia,Ecològica Ambiental Blue Angel Noruega, Suècia
te amb criteris ambientals, Europea (Catalunya) (Alemanya) i Islàndia)
ja que no sabem en quin
criteri ens hem de fixar:
reducció del consum
d’aigua, d’energia, menys
substàncies tòxiques, etc.
En aquests casos és útil
cercar la presència d’infor-
mació ambiental als pro-
ductes, sempre que això
sigui possible. Aquesta in-
formació ambiental pot ser
de molts tipus: des de la
que considera tot el seu
cicle de vida, com la de les
ecoetiquetes, o la que
considera un sol aspecte
ambiental, com pot ser l’ús
de materials reciclats o
l’estalvi d’energia.
[8]
Altres distintius ambientals En d’altres casos, allò que més ens interessa és que
el material amb què està fet el producte tingui un
Alguns productes no tenen ecoetiquetes, però baix impacte ambiental. Una característica desitjable
porten altres tipus d’informació que també en aquests casos és que el material sigui reciclat.
pot ser útil de cara a l’elecció. Sovint trobem
informació sobre un sol aspecte ambiental
dels productes, proporcionada pel propi pro-
ductor. En aquests casos, no es tracta d’una Indicació de material reciclat
informació tan bona i completa com en el cas Cercle de Möbius
de les ecoetiquetes, però pot ser útil si s’empra (figures, referència de la ISO 14021)
amb sentit comú. Per exemple, un dels prin- juntament amb la llegenda
65 % reciclat “XX% de material reciclat”
cipals problemes ambientals d’un electrodo-
mèstic és el consum d’electricitat; per tant,
allò més important a l’hora de comprar-lo
serà esbrinar-ne el consum. Per informar-nos En el cas particular dels productes de fusta, el segell
d’aquest aspecte hi ha les etiquetes energèti- de la gestió forestal sostenible (FSC, PEFC) certifica
ques, que classifiquen el consum de que les explotacions d’on ve la fusta es gestionen
l’electrodomèstic mitjançant una lletra que va de manera que es protegeix la biodiversitat i es
de l'A a la G: l’A per als que consumeixen garanteix la renovació de la fusta.
menys energia i la G per a la pitjor categoria.
Aquesta etiqueta és obligatòria, ja que el
consum energètic representa bona part del
cost total del producte, així que la podem
exigir a l’hora de comprar.
Indicació de fusta sostenible
Les llegendes que indiquen "material reciclable” no
són tan desitjables, ja que no demostren un esforç
del productor. Quasi tots els materials són poten-
cialment reciclables, però això no vol dir que s’acabin
reciclant.
El punt verd no és una ecoetiqueta, ja que fa re-
ferència només a l’envàs i no al producte. Aquest
símbol indica que l’empresa ha pagat al sistema
integrat de gestió dels residus una quantitat de
diners destinada a la valoració dels residus d’envàs.
[9]
4Unes quantes propostes per començar
Els ciutadans som els res- Etapes en el cicle de vida dels productes en
ponsables de la reducció què poden incidir els ciutadans i les ciutadanes
de l’impacte ambiental de
les nostres llars, ja que
En les etapes de compra, d’ús i de gestió final, la nostra participació
tenim un paper clau en el
és directa i cabdal, tot i que també podem influir de forma indirecta
cicle de vida del produc-
en les etapes anteriors, des de les matèries primeres fins a la distribució.
tes.
Etapes Accions de millora
Compra Compra verda
Ús Ús eficient dels productes
Gestió de residus Gestió final respectuosa dels residus
dels productes
Ryan McVay / Getty Images
Gestió de residus
➜
Matèries
Energia ➜ primeres Producte Ús ➜ Contaminació
Ambiental
Recursos ➜
Producció ➜
Compra
➜
Transport
i envasos
[10]
➜ ➜
Com podem aconseguir aquest canvi ambiental en la nostra llar?
Per tal de millorar ambientalment la nostra llar cal:
■ Canviar els hàbits de compra actual incorporant criteris ambientals
■ Minimitzar el consum de recursos i d’energia, millorant-ne l’eficiència i fent un ús més racional dels
productes
■ Reduir els impactes en la gestió final dels residus dels productes
Aquest canvi permet de millorar el medi ambient des d’una actuació individual (“pensar globalment
i actuar localment”). Aquestes accions personals afavoreixen la conservació ambiental del planeta.
Accions de millora ambiental en els productes més rellevants de la
nostra llar, pel que fa a la compra, l’ús i la gestió final dels residus
A continuació es detallen els productes mitjançant els quals podem obtenir una millora ambiental més
important a la nostra llar.
HABITACIONS ESPAI D’ESTUDI
■ Pintures i vernissos ■ Ofimàtica
■ Enllumenat ■ Pintures
■ Bombetes i vernissos
■ Làmpades ■ Enllumenat
■ Mobiliari ■ Bombetes
■ Taules ■ Làmpades CUINA
■ Cadires ■ Mobiliari
■ Prestatgeries ■ Taules ■ Electrodomèstics
■ Cadires ■ Rentadores
■ Prestatgeries ■ Rentavaixelles
LAVABO ■ Frigorífics
■ Productes de neteja ■ Productes de neteja
■ Aparells relacionats ■ Aparells relacionats amb
amb el flux de l’aigua el flux de l’aigua
■ Aixetes ■ Aixetes
■ Ruixadors de dutxa ■ Ruixadors de dutxa
■ Cisternes ■ Cisternes
■ Dispositius ■ Dispositius economitzadors
economitzadors d’aigua d’aigua
■ Pintures i vernissos ■ Pintures i vernissos
■ Equips i instal·lacions ■ Equips i instal·lacions
■ Calefacció ■ Calefacció
■ Aigua calenta ■ Aigua calenta
■ Enllumenat ■ Enllumenat
■ Bombetes ■ Bombetes
■ Làmpades ■ Làmpades
[11]
Mobiliari     Taules     Cadires     Prestatgeries
Estança Habitacions i espai d’estudi
Dades generals
Els aspectes més importants són l’ús de materials de baix impacte ambiental i la durabilitat.
CONSELLS PER A LA COMPRA
Què hem de comprar?
■ Mobles que resisteixin un ús vigorós, per tal d’augmentar-ne la durabilitat
■ Productes atemporals, mobles clàssics
■ Amb peces recanviables (ex. tapisseria)
■ Amb fàcil separació dels elements estructurals
■ Recoberts amb pintures amb pigments naturals o a l’aigua
■ Fundes i coixins fabricats amb materials naturals
■ Amb materials reciclats
■ Modulars
■ Plegables
■ Mutifuncionals (sofàs llit, cadires adaptades al creixement dels nens, etc.)
■ Fundes de cuir acolorides amb colors naturals
FUSTA
■ En exteriors, cal evitar el tec i altres fustes dures tropicals en benefici de materials com la canya, el vímet,
la fusta i la lona
■ En interiors, cal utilitzar fustes autòctones (roure, pi, cirerer, garrofer, etc.) i no utilitzar fustes de caoba
o de tec procedents de boscos tropicals
■ És recomanable emprar fustes amb les certificacions FSC o PANEUROPEA
Altres compres útils:
■ Mobiliari de colors clars, ja que reflecteixen millor la llum i ajuden a crear ambients més lluminosos
■ Lloguer de mobles, ja que la durabilitat dels mobles té un interès comercial
CONSELLS PER A L’ÚS
Com s’han d’utilitzar els mobles?
■ Aplicant-hi materials de neteja que no siguin tòxics ni perillosos
■ Intentant reparar-los i restaurar-los
CONSELLS PER A GESTIONAR ELS RESIDUS
Què cal fer per a disminuir la generació de residus i per a gestionar-los correctament?
■ Reutilitzar els mobles antics per a d’altres aplicacions (projectes de fusteria, bústies, caixes per realitzar
compostatge, etc.)
■ Reutilitzar-los per a altres persones si es lliuren en bon estat. Donar-los a persones o a entitats sense ànim
de lucre. La recollida d’objectes voluminosos en bon estat permet de viure a molts mitjançant una feina
digna
■ Vendre’ls a botigues de segona mà
■ Portar els mobles malmesos a centres de recollida (deixalleries), on es gestionen per a ésser reciclats,
o sol·licitar el servei de recollida d’objectes voluminosos als serveis municipals, abans d’abocar-los a
contenidors d’objectes voluminosos.
[12]
Enllumenat Bombetes     Làmpades
Estança Llar
Dades generals
L’enllumenat a la llar suposa una part significativa del consum energètic (l’IDAE afirma que representa una
quarta part del consum elèctric domèstic total)
CONSELLS PER A LA COMPRA
Atès que l’energia és el factor rellevant de l’impacte ambiental de l’enllumenat, la compra ambientalment
responsable haurà d’anar dirigida vers l’adquisició de bombetes que optimitzin l’ús de l’energia. Només les
fluorcompactes disposen d’ecoetiqueta.
Què hem de comprar?
BOMBETES FLUORCOMPACTES
■ Que disposin d’alguna ecoetiqueta (l’Ecoetiqueta Europea o l’Àngel Blau)
■ Duren 10 vegades més i estalvien 5 vegades més energia que les d’incandescència
■ No s’escalfen i, per tant, eviten cremades
■ Cal tenir present les equivalències de potència (una bombeta fluorcompacte de 15 W equival a una
d’incandescència de 75W)
■ Tot i ser més cares, l’estalvi en el seu ús compensa la despesa econòmica inicial
BOMBETES HALÒGENES
■ Duren el doble que les incandescents
■ Cal adquirir reguladors dels fluxos de llum, d’acord amb les nostres necessitats
LÀMPADES
■ Fetes amb materials reciclats (de vidre, de residus agrícoles com closques d’avellana, de plàstic...)
■ Fetes amb materials reutilitzats (ampolles de vidre, antics serpentins metàl·lics, etc.)
■ Que funcionin amb energia solar
Altres compres útils:
■ Domòtica: detectors de presència als espais comuns (vestíbul, escales, passadissos, etc.)
■ Cortines orientables o làmines antireflectants, per tal d’aprofitar el màxim de llum solar i minimitzar l’ús
de la llum artificial
■ Mobles de colors clars
■ Pintures clares
CONSELLS PER A L’ÚS
Mitjançant l’ús adequat dels sistemes d’il·luminació, hom pot reduir significativament la factura energètica
Què cal fer?
■ Aprofitar al màxim la llum natural, col·locant estratègicament les taules de treball prop les finestres, etc.
■ Apagar o desendollar llums innecessaris
■ Adaptar la il·luminació al tipus d’activitat
■ Disposar d’un interruptor que apagui tots els llums de l’habitatge a la sortida de la llar
■ Ubicar les làmpades en el lloc adequat
■ Netejar regularment les bombetes i les làmpades, ja que la pols i la brutícia en disminueixen la claror sense
que en decreixi el consum
■ Moderar l’encesa indiscriminada de l’enllumenat: freqüents enceses i apagades poden fer disminuir molt
la vida útil dels llums fluorescents
➜
[13]
CONSELLS PER A GESTIONAR ELS RESIDUS
Què cal fer per a disminuir la generació de residus i per a gestionar-los correctament?
BOMBETES
■ Reciclatge de les bombetes foses en un centre de reciclatge proper (deixalleria), per a facilitar la gestió
dels gasos existents
LÀMPADES
■ Reutilitzar-les en lloc de llençar-les. Donar-les a persones o a entitats sense ànim de lucre. La recollida
d’aquests elements en bon estat permet de viure a molts mitjançant una feina digna
■ Vendre-les a botigues de segona mà
■ Reciclatge en un centre proper (deixalleria)
Equips i instal·lacions de calefacció i d’aigua calenta
Estança Cuina i lavabo
Dades generals
■ La calefacció domèstica i la de l’aigua representen gairebé la meitat de la despesa energètica d’una casa
■ Gairebé la meitat de l’energia consumida a les nostres llars surt per la finestra, per les esquerdes i per
altres vies: a l’hivern com a escalfor i a l’estiu com a aire refrigerat
■ Els sistemes de calefacció i d’aigua calenta més respectuosos envers el medi ambient són, per aquest
ordre: solar, biomassa, gas natural, propà, butà o ciutat i elèctrica
■ Una construcció ecològica basada en el principi de l’eficiència energètica arribaria a estalviar fins al 75%
de l’energia que consumeix una llar convencional
CONSELLS PER A LA COMPRA
HABITATGES
■ Criteris bioclimàtics, energia solar passiva
■ Elements d’escalfament solar per produir calefacció o aigua calenta sanitària
■ Alt aïllament de sostres, de parets, de sòls i de terrasses (pot evitar la pèrdua d’1 o 2ºC de la temperatura
d’una habitació i estalviar el 5% o més de la despesa de calefacció i el 15% de l’aire condicionat, segons
el clima)
■ Per als sistemes de distribució de la calefacció, utilitzeu elements que treballin a baixa temperatura, com
el terra tèrmic
■ Empreu vidres amb cambra d’aire (entre el 15 i el 20% de la calor es perd per portes i finestres)
REGULADORS D’ACLIMATACIÓ A LA LLAR
■ Adquiriu sistemes de regulació (termòstats)
CALDERES
■ Que disposin del Distintiu de Garantia de Qualitat Ambiental o de l’Àngel Blau
■ Aïlleu el dipòsit amb material especial, fent això es pot estalviar fins a un 8% d’energia
■ Les calderes de gas ofereixen un major rendiment energètic que les elèctriques en termes d’energia
primària
■ Un augment d’un 5% en la seva eficiència significa uns estalvis anuals de 200 m3 de gas
AIRE CONDICIONAT (A/C)
■ Cal estudiar les possibilitats de refrigeració natural de què disposa la llar
■ L’ús de ventilador pot ser suficient per a refrescar un espai
■ Ús d’una bomba de calor reversible (calor a l’hivern i fred a l’estiu), com a sistema d’A/C
[14] ■ Ús de boques d’aireació autoregulables: algunes d’elles protegeixen dels sorolls exteriors
➜
CONSELLS PER A L’ÚS
Com cal utilitzar els habitatges, els reguladors, les calderes, l’aire condicionat, etc.?
HABITATGES
■ Si és possible, cal deixar entrar el sol durant l’hivern a la llar
■ A l’estiu cal tancar les finestres de dia o obrir-les de nit, quan fa més fresca
■ No obriu les finestres si teniu la calefacció engegada, 5 o 10 minuts són suficients per airejar una habitació
■ Una ventilació eficaç evita els riscos d’humitat i assegura una bona qualitat de l’aire
■ S’ha d’evitar obstruir els radiadors amb mobles o cortines
REGULADORS DE L’ACLIMATACIÓ
■ Tanqueu els radiadors que no s’usen
■ Cada dos mesos desaigüeu 2 litres, aproximadament, obrint l’aixeta que hi ha sota el termòstat. Així
evitareu l’acumulació de sediments i millorareu l’eficàcia de l’aparell
■ Dins d’una habitació, la temperatura ha de ser d’uns 19-20ºC. Per a cada grau que es baixa la temperatura
s’estalvia entre un 6 i un 9% d’energia
■ Adapteu la temperatura de l’habitació a la seva activitat: per a un dormitori l’ideal és 17-18ºC, i per a
una sala d’estar, 19-20ºC
AIGUA CALENTA A LA LLAR
■ Utilitzeu-la només quan sigui necessari (no la deixeu córrer inútilment)
■ Rentar amb aigua freda també és eficaç. En tot cas, no obriu i tanqueu gaires vegades l’aixeta de l’aigua
calenta: esbandiu les cassoles una vegada
CALDERES
■ Reguleu la temperatura del termòstat d’escalfador d’aigua a 55-60ºC: és suficient per controlar els bacteris
que viuen als escalfadors i per estalviar energia
■ Cal efectuar un manteniment regular de la caldera: feu revisar cada dos anys les calderes de gas (això
en pot fer augmentar l’eficàcia fins al 5% i disminuir la contaminació)
■ Assegureu-ne un bon manteniment: netegeu la brutícia de les espites, el sediment de la caldera, el sutge
de la cambra de combustió i ajusteu i calibreu els termòstats
SISTEMES D’AIRE CONDICIONAT (A/C)
■ L’equip d’A/C ha d’estar instal·lat a una part ombrejada de l’edifici
■ Cal que tingui els filtres nets, d’acord amb les instruccions de l’aparell
■ No exigiu gaire fred a l’aparell d’A/C en el moment d’engegar-lo: no refredarà l’habitació més ràpidament,
sinó que simplement gastarà més energia
■ Quan faci calor, poseu-lo en marxa abans que l’edifici s’escalfi
Altres actuacions
■ Contracteu un servei postvenda eficient per tal d’allargar la vida útil dels equips
■ Realitzeu una auditoria energètica per identificar pèrdues de calor a la llar
■ Amb l’ús de roba adequada a cada època de l’any podeu reduir les necessitats de calefacció o d’aire
condicionat
■ És preferible cuinar amb el menjar trossejat, això en permetrà una cocció més ràpida i de forma més
homogènia
CONSELLS PER A GESTIONAR ELS RESIDUS
Què cal fer per a disminuir la generació de residus i per a gestionar-los correctament?
■ Cediu els aparells (calderes, aire condicionat) que funcionin correctament i que siguin aprofitables a
entitats sense ànim de lucre, en lloc de llençar-los
■ Els aparells que no es puguin cedir a aquestes entitats o a tendes de segona mà cal dipositar-los en una
deixalleria perquè es gestionin correctament com a residu (mitjançant la reutilització o el reciclatge d’alguns
dels seus components)
[15]
Pintures i vernissos
Estança Llar
Dades generals
Cal anar amb cura amb l’ús i la gestió final d’aquests productes, ja que poden contenir elements tòxics i perillosos
CONSELLS PER A LA COMPRA
Què hem de comprar?
■ Pintures amb l’Ecoetiqueta Europea o amb la d’Aenor Medio Ambiente (l’Ecoetiqueta Europea, per
exemple, assegura la reducció de la quantitat de pigment blanc i garanteix una cobertura suficient,
l’ús de pigments fabricats amb processos més ecològics, l’ús de dissolvents que alliberen menor quantitat
de vapors (COVs i hidrocarburs aromàtics volàtils) i un poder de recobriment de com a mínim 7 litres
per m2, i certifica que no contenen metalls pesants o carcinògens, ni sustàncies tòxiques
■ Pintures sense metalls pesants ni components perillosos
■ Pintures o vernissos a l’aigua o amb pigments naturals
■ Pintures amb base de làtex, no pas la derivada de petroli
CONSELLS PER A L’ÚS
■ Tanqueu amb cura els recipients de pintura: així evitareu emissions i abocaments incontrolats
Com cal utilitzar-los?
■ A causa de la gran diversitat de productes i d’aplicacions, cal seguir amb molta atenció les instruccions
d’ús
CONSELLS PER A GESTIONAR ELS RESIDUS
Què cal fer per a disminuir la generació de residus i per a gestionar-los correctament?
■ Deixeu que la pintura a base de làtex s’evapori a l’aire lliure i llenceu-ne les restes sòlides a les escombraries
■ Netegeu els pinzells de forma segura; no els renteu sobre el terra, ja que la pintura suposa un perill per
a l’aigua subterrània. Esbandiu els pinzells a l’aigüera: els residus aniran a una depuradora
■ Reutilitzeu les restes de pintura donant-les o intercanviant-les: algú altre se’n pot aprofitar, i així reduireu
la producció de residus
■ Porteu la pintura sobrant a una deixalleria
[16]
Flux d’aigua a la llar    Aixetes    Ruixadors de dutxa    Cisternes WC    Dispositius economitzadors
Estança Cuina i lavabo
Dades generals
■ Una persona consumeix a Barcelona una mitjana d’uns 140 litres d’aigua per dia
■ Un terç del consum s’esmerça a la cambra de bany
■ Les dutxes consumeixen fins el 30% del total de l’aigua domèstica: una família de 4 persones empra uns
170 litres cada dia a la dutxa
■ Una aixeta amb un dispositiu de baix consum redueix la despesa d’aigua fins a la meitat o més; i amb
l’estalvi del consum d’aigua calenta s’amortitza en un any el dispositiu si l’escalfador es de gas natural, i
en sis mesos si l’escalfador és elèctric
CONSELLS PER A LA COMPRA - Què hem de comprar?
AIXETES I DUTXES CISTERNES
■ Equips amb el Distintiu de Garantia de Qualitat ■ Cisternes que disposin d’ecoetiqueta (l’ecoetiqueta
Ambiental (l’ecoetiqueta catalana, única per a catalana i l’alemanya, l’Àngel Blau, són les úniques
aquests equips) per a aquest producte)
■ Adaptadors per als equips instal·lats de dispositius ■ Cisternes de 6 litres amb dispositius de flux
d’estalvi d’aigua, com ara mecanismes limitadors interromput o de doble descàrrega (3 o 6 litres, en
de cabal i filtres airejadors funció de les necessitats)
■ Amb dispositius termoreguladors (donen la ■ Cisternes d’ultra baix consum d’aigua, consumeixen
temperatura adequada ràpidament) menys de 2 litres d’aigua en fer servir aigua a pressió
Altres compres útils:
■ Equips recuperadors d’aigua de pluja i de la dutxa per a cisternes
■ Piques realitzades amb material reciclat o amb el tradicional ceràmic que minimitzen la quantitat de
material i faciliten un multiús (contenen aigua i fan de suport dels estris de bany)
CONSELLS PER A L’ÚS - Com s’han d’usar les aixetes, les dutxes i les cisternes?
AIXETES DUTXA
■ Tanqueu-les bé quan no les feu servir (10 gotes ■ Dutxar-se és millor que banyar-se (una dutxa consumeix
d’aigua per minut malbaraten 2000 litres d’aigua 50-80 litres; una banyera, entre 150 i 300)
a l’any) ■ No és higiènicament recomanable dutxar-se més d’un
■ Arregleu les aixetes o les cisternes que gotegin cop al dia
(una fuita gota a gota pot deixar escapar uns 4 ■ Utilitzeu sabó neutre i aigua tèbia
litres per hora) CISTERNES
■ Tanqueu l’aixeta mentre us renteu les dents o ■ Manipuleu el dipòsit convencional col·locant-hi un
us afaiteu (3 minuts d’escolament d’aigua objecte o manipuleu la boia per a disminuir el volum
equivalen a 12 ampolles d’aigua d’un litre i mig) disponible (això pot reduir-ne el consum fins a un 40%)
■ Mulleu i esbandiu el raspall amb el mínim ■ Empreu sistemes que aprofitin l’aigua de la pluja o
consum. de la dutxa (equips adaptats)
Altres consells útils
■ Poseu el tap i ompliu l’aigüera mentre renteu els plats (utilitzareu menys de 20 litres)
■ Ompliu la pica mentre us afaiteu, fareu servir només 5 litres (afaitar-se amb l’aixeta oberta malgasta de
30 a 50 litres a cada afaitada)
CONSELLS PER A GESTIONAR ELS RESIDUS
Què cal fer per a disminuir la generació de residus i per a gestionar-los correctament?
■ Porteu a reciclar metalls d’aixetes i de dutxes als drapaires de barri
■ Porteu les cisternes i les piques de materials ceràmics en la seva etapa de final de cicle de vida a una [17]
deixalleria perquè les reciclin
Electrodomèstics     Rentadores
Estança Cuina
Dades generals
■ Les rentadores gasten al voltant del 14% de l’aigua de la casa; a cada rentada es consumeixen uns 100
litres d’aigua
■ Les noves rentadores, més eficients, gasten al voltant d’uns 50-60 litres per rentat
■ La majoria de l’energia, fins al 90%, s’utilitza per escalfar l’aigua (1-2 kWh). Al nostre país la bugada
setmanal d’una família de 4 persones consumeix uns 10 kWh. Hi ha rentadores que utilitzen directament
aigua escalfada externament de forma més eficient
■ Els equips de baix consum energètic estalvien entre un 40 i un 70% d’energia. Les màquines que separen
diferents funcions (remull, rentat, etc.) n’optimitzen el consum
■ L’ús de sensors intel·ligents ajusten la dosificació d’aigua i de detergent en funció de la brutícia i del tipus de teixit
CONSELLS PER A LA COMPRA - Què hem de comprar?
■ Aparells catalogats com a A, A, A (eficiència energètica, eficiencia de rentat i eficiència de centrifugat)
■ Escolliu una rentadora de baix consum (65 litres/rentada i 1,035 kWh com a màxim, segons la normativa
europea)
Altres compres útils:
■ És ambientalment aconsellable reemplaçar els aparells vells ineficients per altres de nous
■ Les assecadores elèctriques, com a complement de les rentadores, són innecessàries en moltes zones del
nostre país
CONSELLS PER A L’ÚS - Com cal usar la rentadora?
PROGRAMACIÓ MANTENIMENT
■ És recomanable carregar la rentadora ■ Netegeu el filtre regularment (seguiu les instruccions
totalment (el consum elèctric és detallades per a la neteja de la rentadora i dels filtres)
pràcticament el mateix tant si és buida ■ Tingueu un manual per a petites avaries
com si és plena) RECURSOS
■ Utilitzeu programes econòmics ■ Respecteu les dosis de detergent recomanades
■ Centrifugueu el menys possible ■ Dosifiqueu el detergent en funció de la duresa de l’aigua,
■ Utilitzeu programes de mitja càrrega: de la quantitat de roba i de la brutícia,
redueixen el consum d’aigua i de i seguiu les instruccions de l’envàs del detergent
detergents, tot i que no redueixen el ■ Dissolgueu el detergent en pols abans d’aplicar-lo a la
d’energia rentadora
■ No supereu la càrrega màxima de roba, ja ■ Disposeu de dues preses d’aigua (calenta i freda) per tal
que llavors el rentat no és eficient de connectar l’aigua calenta a l’escalfador. Les rentadores
■ Utilitzeu programes més llargs a baixa que escalfen l’aigua elles mateixes consumeixen fins a
temperatura (un cicle a 30-40ºC consumeix dues vegades més energia que si la rentadora està
3 vegades menys energia que un a 90ºC) connectada a un escalfador independent (sobretot si
■ No pre-renteu la roba poc bruta l’escalfador és de gas)
CONSELLS PER A GESTIONAR ELS RESIDUS
Què cal fer per a disminuir la generació de residus i per a gestionar-los correctament?
■ Informeu-vos a la botiga sobre com s’han de gestionar els residus de l’embalatge i dipositeu els embalatges
en contenidors de recollida selectiva
■ En lloc de portar-lo a una deixalleria, si l’aparell funciona lliureu-lo a botigues de segona mà o bé a
institucions o a persones amb dificultats econòmiques
■ Recicleu la rentadora portant-la a una deixalleria o a un punt verd per a l’aprofitament dels materials
[18]
valuosos. Abans de desfer-vos de l’aparell vell inutilitzeu-lo tallant-ne els cables i desmuntant-ne les
tanques de la porta per evitar que els nens, jugant, puguin quedar-hi atrapats
Electrodomèstics     Rentavaixelles
Estança Cuina
Dades generals
■ La major part de l’energia que es consumeix en un rentavaixelles s’inverteix en escalfar l’aigua
■ L’ús de rentavaixelles consumeix bastant menys detergent que rentar a mà la mateixa quantitat de vaixella
■ Cada vegada que es fa un rentat s’usen entre 20 i 40 litres d’aigua
CONSELLS PER A LA COMPRA
Què hem de comprar?
■ Aparells catalogats com a A, A, A (eficiència energètica, eficiència de rentat, eficiència d’assecat), ja que
estalvien aigua i energia
■ Aparells de baix consum d’aigua (menys de 20 litres, 1,85 litres per cobert i per rentat, sense pre-rentat)
■ Aparells que originin baixa contaminació acústica (nivell de so entre 50 i 65 decibels)
Altres compres útils:
■ Aparells dissenyats per al reciclatge (fàcilment desmuntables, que tinguin identificats els plàstics utilitzats
en aquelles peces amb un pes superior a 50 gr)
■ Aparells dissenyats per a un ús més respectuós: amb prevenció d’abús de detergents o amb programes
d’estalvi energètic
CONSELLS PER A L’ÚS - Com cal usar el rentavaixelles?
PREVENCIÓ
■ Renteu a mà la vaixella gran (sovint l’aparell no la neteja prou bé)
■ Eviteu esbandir la vaixella abans de col·locar-la dins l’aparell (és una despesa inútil d’aigua)
■ Feu servir l’aparell només quan estigui ple (cada rentada consumeix entre 20 i 40 litres)
■ Utilitzeu detergents concentrats per tal de reduir la generació d’envasos
ÚS
■ Utilitzeu programes de baix consum (curt o “eco”) per les peces poc brutes (es pot estalviar fins a un
40% respecte a programes llargs)
■ Intenteu evitar l’assecatge (és suficient deixar la porta de l’aparell oberta uns instants per a un assecatge
a l’aire lliure)
■ Respecteu les dosis de detergent recomanat
■ Netegeu regularment els filtres
■ No deixeu l’aparell en marxa un cop acabat el cicle
CONSELLS PER A GESTIONAR ELS RESIDUS
Què cal fer per a disminuir la generació de residus i per a gestionar-los correctament?
■ Informeu-vos a la botiga sobre com s’han de gestionar els residus de l’embalatge
■ Dipositeu els embalatges als contenidors de recollida selectiva
■ En lloc de portar l’aparell a una deixalleria, si funciona el podeu lliurar a botigues de segona mà o bé a
institucions o a persones amb dificultats econòmiques
■ Recicleu el rentavaixelles portant-lo a una deixalleria o a un punt verd per a l’aprofitament dels materials
valuosos
[19]
Electrodomèstics     Frigorífic
Estança Cuina
Dades generals, qualitatives i quantitatives
És un dels electrodomèstics que consumeix més energia en una llar, pot arribar a suposar un terç del consum
total.
CONSELLS PER A LA COMPRA
L’energia és el factor més rellevant del seu l’impacte ambiental. Per a una compra responsable, es recomana
adquirir aparells amb els quals es pugui assolir la màxima eficiència energètica.
A l’etiqueta del fabricant, en què ens hem de fixar?
■  Consum d’energia: el nivell de consum ve donat per una lletra, de la “A” a la “G” (la “A” representa
el consum més baix)
■  Capacitat: cal escollir el volum d’acord amb les necessitats familiars; normalment s’aconsella entre 100
i 125 litres per persona
Altres consideracions:
■ Aïllament i escumes amb el mínim efecte sobre la capa d’ozó
■ Baix nivell de soroll
■ Ventiladors i bombetes de baix consum
CONSELLS PER A L’ÚS
Actuacions dirigides vers l’estalvi energètic.
Com s’ha d’utilitzar la nevera?
■ Cal que les portes tanquin correctament
■ S’ha de limitar el temps d’obertura (així pot estalviar-se fins a un 5% d’energia)
■ Ajusteu el termòstat entre 3 i 5ºC (la disminució d’1 grau implica un augment del consum d’entre
un 6 i un 8%)
■ No guardeu aliments calents al frigorífic
■ Descongeleu el frigorífic regularment (sempre que no sigui de tecnología No-frost): un gruix de gel de
5 mm fa que el consum augmenti un 30%
■ No col·loqueu la nevera prop d’una font de calor
■ Separeu-la de la paret la distància recomanada pel fabricant (la distància mínima haurà de ser d’uns
5 cm)
■ No obstaculitzeu la ventilació de la reixeta del darrera de la nevera: cal mantenir-la neta, sense pols
CONSELLS PER A GESTIONAR ELS RESIDUS
Un bon manteniment de la nevera incidirà en la seva durabilitat i disminuirà el ritme de generació de residus
per reemplaçament de la nevera
Què cal fer per a disminuir la generació de residus i per a gestionar-los correctament?
MANTENIMENT I MINIMITZACIÓ DE RESIDUS
■ S’hi ha d’efectuar un manteniment periòdic i assegurar-se que hi ha un servei de postvenda eficient per
tal d’allargar la vida útil d’aquest equip
■ Cal promoure la reutilització de la nevera antiga: doneu-la a persones necessitades o a entitats sense
ànim de lucre o veneu-la a botigues de segona mà.
GESTIÓ FINAL
■ Gestió com a residu: la nevera és un residu voluminós; porteu-la a la deixalleria o contacteu amb els
serveis municipals
[20]
Productes de neteja per a la llar
Estança     Cuina i lavabo
Dades generals
■ Els problemes ambientals lligats a la neteja són la càrrega ecotoxicològica de les aigües residuals per clor
(lleixiu) i per altres substàncies agressives, la generació d’envasos de substàncies perilloses i possibles
efectes sobre la salut
■ Els productes agressius com el llexiu, el salfumant i els desgreixants generen despreniment de vapors que
afecten els ulls i les vies respiratòries; en contacte amb la pell causen irritacions i cremades, i com a residus
són perjudicials per al medi ambient
CONSELLS PER A LA COMPRA
Què hem de comprar?
■ No us refieu dels productes amb olors penetrants
■ Sistemes substitutius dels esprais
■ Ambientadors naturals mitjançant fragàncies de flors i de plantes aromàtiques
■ Detergents basats en oli vegetal natural (que és fàcilment biodegradable).
No són recomanables els fosfats, els complexants com el NTA o l’EDTA (alternatives al fosfat), els
blanquejants òptics, els colorants o perfums sintètics o els blanquejants de clor
DETERGENTS
■ Que disposin d’alguna ecoetiqueta
■ Fets amb ingredients naturals: el vinagre és un bon descalcificador i el suc de llimona és un excel·lent
llustrador de metalls
■ Sabó natural en comptes de detergents forts
■ Biodegradables
■ Baixos en fosfats o, millor encara, sense fosfats (en general, els detergents líquids no en duen)
■ Sense productes perillosos, cancerígens ni compostos que afectin la capa d’ozó o que excedeixin els límits
de COVs
■ Sense compostos irritants
■ Utilitzeu productes per rentar la roba basats en àcids grassos naturals, llimona, oli i aigua
NETEJAVIDRES
■ Amb etanol
LLEVATAQUES
■ Amb dissolvents amb alcohol o acetona
■ Sense dissolvents clorats
DESEMBUSSADORS
■ Millor mecànics que químics
DESINFECTANTS
■ Substituïu productes problemàtics per d’altres ambientalment més correctes, com l’àcid acètic o cítric i
les essències de pi i d’eucaliptus)
■ Sense CFC, metanol ni altres productes perillosos
CONSELLS PER A L’ÚS - Com s’han d’utilitzar?
Reduïu consum
■ Modereu l’ús de productes de neteja
■ Empreu poca quantitat de detergent (per exemple, utilitzant sistemes de dosificació)
■ És millor airejar la casa que utilitzar un ambientador
■ Per aromatitzar, és preferible col·locar en un recipient flors seques, pètals o espècies
■ Utilitzeu la menor quantitat possible d’ambientadors per a la cisterna del WC i de desinfectants per al
WC, ja que són productes molt agressius [21]
➜
 Utilitzeu productes naturals
■ Fregueu amb aigua i llimona, vinagre, bòrax o bicarbonat
■ Utilitzeu aigua bullint, bicarbonat o vinagre per a desembussar
■ Utilitzeu una part de llimona i dues d’oli d’oliva per a la neteja dels mobles
■ En aigua blana, el sabó en pols neteja igual de bé. Si, en canvi, l’aigua és dura es pot emprar una
combinació de sabó en pols i sosa (carbonat de sodi)
CONSELLS PER A GESTIONAR ELS RESIDUS
Què cal fer per a disminuir la generació de residus i per a gestionar-los correctament?
■ No llenceu dissolvents al WC o al lavabo
■ Porteu aquests residus a les deixalleries
■ En el cas dels envasos, si no han contingut cap producte tòxic i/o perillós, dipositeu-los en un contenidor
de recollida selectiva d’envasos
Ofimàtica familiar
Estança     Espai d’estudi
Dades generals
Un ordinador, independentment del que s’estigui fent, necessita 150 W (només el monitor ja funciona amb
la meitat d’energia). Els ordinadors millors utilitzen una quarta part de l’energia que empren els més ineficients.
Els discs durs de fa 5 anys consumeixen entre 5 i 10 vegades més energia que els moderns.
CONSELLS PER A LA COMPRA
En els equips d’ofimàtica familiar i de suport per a la impressió, l’energia i els materials emprats en els equips
són els elements més significatius ambientalment.
Què hem de comprar?
ORDINADORS FAXOS, IMPRESSORES I FOTOCOPIADORES
Materials ■ Equips multifuncionals (faxos, impressores fotocopia-
■ Pantalla amb la làmpada sense CD dores, escàners) que redueixen l’ús de recursos
■ Acumuladors, en lloc de piles, sense metalls ■ Producte-servei, adquisició per mitjà de leasing
pesants (inclou el retorn de l’aparell un cop esgotat)
■ Materials reciclats i reciclables a les parts ■ Que permetin l’ús de paper reciclat
plàstiques de pes superior a 25 grams ■ Que no utilitzin papers tèrmics
Energia ■ Fotocopiadores que emetin nivells d’emissió d’ozó baixos
■ Que tinguin un baix consum energètic Altres aspectes
■ Que tinguin sistemes automàtics d’estalvi
■ Que facin poc soroll
energètic
CONSELLS PER A L’ÚS - Com cal emprar-los?
■ Utilitzeu software que deixi l’ordinador en situació d’espera (és a dir, de poc consum energètic) o en altres
modes de suspensió de menor consum
■ Adapteu o amplieu les funcions de l’ordinador en lloc de canviar-lo
CONSELLS PER A GESTIONAR ELS RESIDUS
Què cal fer per a disminuir la generació de residus i per a gestionar-los correctament?
■ Els aparells amb correcte funcionament i aprofitables que no utilitzeu, doneu-los a entitats sense ànim
[22] de lucre o bé veneu-los a tendes de segona mà
■ Els equips malmesos o obsolets cal portar-los a la deixalleria, on seran gestionats correctament i lliurats
a empreses que en reciclin o en reutilitzin algunes parts
5Per saber-ne més
Els ecoproductes existeixen: A la figura podeu veure un exemple del tipus d’infor-
base de dades d’ecoproductes mació, en aquest cas d’un ecofrigorífic, que trobareu
a la llar al Centre de Recursos Sostenibles de l’Ajuntamentde Barcelona.
El Centre de Recursos Barcelona Sostenible
posarà a la vostra disposició informació sobre
exemples concrets d’ecoproductes europeus
d’ús domèstic, com a resultat de la recerca
duta a terme pel grup d’investigadors en
Ecodisseny d’ELISAVA i de l’lCTA de la UAB.
Centre de Recursos Barcelona Sostenible
www.bcn.es/agenda21/crbs
Aquesta base de dades us informarà sobre els
ecoproductes en funció de diferents criteris
de la vostre demanda:
■ la millora ambiental que voleu assolir (re-
ducció del consum, ús d’energies renova- Els tipus d’ecoproductes dels quals podreu trobar
bles, ús de materials reciclats, ús de materials exemples en aquesta base de dades són:
de baix impacte ambiental, reciclatge, pro-
ductes multifuncionals, etc.) Productes per a l’estalvi d’aigua (aixetes,
cisternes WC, ruixadors de dutxa i dispositius
■ l’estança de la llar on s’ubica aquest pro- economitzadors)
ducte (cuina, lavabo, dormitori, jardí, etc.) Paper higiènic i de cuina
■ l’activitat lligada a l’ús d’aquest producte Bosses d’escombraries biodegradables
(alimentació, comunicació, descans i lleure,
higiene i salut, indumentària, treball i altres) Pintures i vernissos
■ la tipologia de producte (electrodomèstics, Detergents per a la neteja de la llar
parament de la llar, il·luminació, mobiliari, Paviment (parquet i llosetes amb material reciclat)
revestiment de parets, paviment, etc.)
Material d’oficina (paper, carpetes, arxivadors,
llibretes, etc.)
Mobles d’interior
Compostadors
Làmpades
Mobiliari de jardí
Vidres de finestres
Parament per a la llar
Electrodomèstics (frigorífics, congeladors,
rentadores i rentavaixelles) [23]
Bombetes eficients
Jack Hollingsworth / Getty Images
Publicacions www ecoproductes a la llar
■ Adell, A.; Ezquerra, J.; Maluquer, J., i Schaefer, B. ■ http://www.gencat.net/mediamb/
L’aigua i la ciutat. Guies d’educació ambiental núm. cqa_i.htm
7. Barcelona, Ajuntament de Barcelona, 2002. Web de la Direcció General de Qualitat
■ CEPA (Centre d’Ecologia i Projectes Alternatius). Ambiental de la Generalitat de Catalunya
Propostes senzilles per reduir els residus. Guies amb informació sobre les ecoetiquetes,
d’educació ambiental núm. 4. Barcelona, Ajuntament incloent-hi els productes que disposen de
de Barcelona, 2000. l’ecoetiqueta catalana i de l’europea.
■ Viñuales, V.; Fernández, M., i González, E. Uso eficiente ■ http://junres.gencat.net/CCR/productes/
del agua. Zaragoza, Fundación Ecología y Desarrollo, productes.stm
2001. Web del Centre Català del Reciclatge amb
una llista de productes fets a partir de
■ Ortega, S., i Romano, D. Guía de ahorro y reciclaje materials reciclats i amb recursos al voltant
de papel en oficinas. Zaragoza, Fundación Ecología del reciclatge i de la fabricació amb materials
y Desarrollo, 2001. reciclats.
■ Serrano, C. El etiquetado ecológico. Madrid, Ministerio
■ http://www.o2france.com/ecodesign
de Medio Ambiente, 1995. Explicació de què és l’ecodisseny, quin
■ Pibernat, O.; Manzini, E.; Rieradevall, J.; Folch, R.; procés i estratègies es poden seguir per
Margalef, R.; Capella, J., i Larrea, Q. Homo Ecologicus a reduir els impactes ambientals dels
per una cultura de la sostenibilitat. Barcelona, KRTU productes, etc.
Generalitat de Catalunya, 1996.
■ http://www.ecomarket.net
■ Rovira, J. Ll., i Casado, I. Guia de l'Edificació Sostenible. Ecomarket International, plataforma
Barcelona, Institut Ildelfons Cerdà, 1998. europea per a productes i serveis verds.
■ Weizsäcker, E. U.; Lovins, L. H., i Lovin, A. B. FACTOR Ofereix informació sobre centenars de
4: Informe del Club de Roma. Barcelona, Círculo de productes d’àmbits molt diversos, des de
Lectores (Galaxia Gutenberg), 1997. la llar fins al lloc de treball.
■ Rieradevall, J., i Vinyets, J. Ecodisseny i ecoproductes. ■ http://www.sodepau.org/
Barcelona, Editorial Rubes, 1999. Xarxa de consum solidari.
■ Consells bàsics per protegir la natura des de la nostra ■ http://tbe.mit.edu/gallery/
llar. Barcelona, Winterthur, 2000. Web mantingut per l’Institut de Tecnologia
■ Elkington, J., i Hailes, J. La guía del consumidor verde. de Massachusetts (MIT) amb una mostra
Barcelona, Editor Antoni Bosch, 1990. de més de 100 béns i serveis ambientalment
preferibles.
■ Greenpeace. Guia verda d’estalvi d’energia a Barcelona.
Barcelona, Ed. Ajuntament de Barcelona, 1993. ■ http://europa.eu.int/en/comm/dg11/
ecolabel/index.htm
■ ICAEN. Consells pràctics per estalviar energia i aigua Web del Sistema d’Informació Europeu de
a la llar. Barcelona, Ed. Generalitat de Catalunya, 1993. l’Ecoetiqueta.
■ Ajuntament de Calvià. Manual de Ahorro de Agua.
■ http://www.museuartsdecoratives.bcn.es
Santa Ponça-Calvià, 2000. Informació sobre disseny al Museu d’Arts
■ The Earth Works Group. 50 coses senzilles que tu pots Decoratives de Barcelona.
fer per a salvar la terra. Barcelona, Ed. La Caixa, 1992.
■ http://www.gencat.es/aca/cat/principal
Web de l’Agència Catalana de l’Aigua.
[24]
Glossari
Acidificació. Disminució del pH del medi a conseqüència de les emissions de substàncies àcides, com els compostos
de sofre o el nitrogen.
Canvi climàtic. Escalfament addicional de la superfície de la Terra i de la seva atmosfera, provocat per l’augment
de les concentracions de gasos d’efecte hivernacle a l’atmosfera. Aquests gasos procedeixen, principalment, de
l’ús de combustibles fòssils.
Deixalleria / Punt verd. Instal·lació que permet de fer una recollida selectiva d’aquelles fraccions dels residus de
la llar per a les quals no hi ha un sistema de recollida domiciliaria o uns contenidors específics al carrer.
Desenvolupament sostenible. Desenvolupament que satisfà les necessitats del present sense comprometre la
capacitat de les generacions futures per a satisfer llurs necessitats.
Ecoetiqueta. Etiqueta homologada per un organisme oficial que identifica un producte que té un baix impacte
ambiental segons uns criteris prèviament establerts.
Energies renovables. Fonts d’energia que, a diferència dels combustibles fòssils, no esgoten el capital natural,
com són per exemple l’aprofitament del vent, del sol, de l’aigua i de la biomassa.
Impacte ambiental. Alteració de les característiques inicials del medi ambient provocada per un projecte, un
producte, una obra o una activitat.
Insostenibles. Sistemes de producció i de consum que no són compatibles amb el respecte vers el medi ambient
i amb l’explotació racional dels recursos.
Minimització. Conjunt de mesures aplicades en els processos de producció, de comercialització, de transport i
d’ús que tenen com a objectiu disminuir la quantitat i la perillositat de les emissions generades.
Producció neta / Tecnologies netes. Aplicació continuada d’una estratègia integrada de prevenció ambiental als
processos, als productes i als serveis, amb l’objectiu de reduir riscos per als éssers humans i per al medi ambient,
d’incrementar la competitivitat de l’empresa i de garantir-ne la viabilitat econòmica.
Reciclatge. Opció de valorització que implica la transformació dels residus perquè tornin a ser útils per a la seva
funció inicial o per a d’altres finalitats, mitjançant un procés de producció, incloent-hi el compostatge i la
biometanització, però no pas la recuperació d’energia.
Recollida selectiva. Sistema de recollida diferenciada de materials orgànics fermentables i de materials reciclables,
així com qualsevol altre sistema de recollida diferenciada que permeti la separació dels materials valoritzables
continguts en els residus.
Residu. Material que es genera com a conseqüència no desitjada de qualsevol activitat humana.
Reutilització. És l’opció d’utilitzar un residu com a producte en la forma original per al mateix ús o per a d’altres
usos.
[25]
Institucions
Ajuntament de Barcelona Centre Català del Reciclatge, Junta de Residus
Telèfon d’informació: 010 Dr. Roux, 80
www.bcn.es/agenda21 08017 Barcelona
www.bcn.es/mediambient Telèfon: 93 567 33 00
Centre de Recursos Barcelona Sostenible Museu de les Arts Decoratives,
Nil Fabra, 20 baixos Ajuntament de Barcelona
08012 Barcelona Diagonal, 686
Telèfons: 93 237 47 43 / 93 237 38 04 08034 Barcelona
Telèfon: 93 280 50 24
Oficina Municipal d’Informació al Consumidor
Ferran, 34 Departament de Qualitat Ambiental de
08002 Barcelona la Generalitat de Catalunya
Telèfon: 93 402 00 00 Diagonal, 523-525
08029 Barcelona
Entitat Metropolitana del Medi Ambient / Telèfon: 93 444 50 00
Agència Metropolitana de Residus
Carrer 62, núm 16-18, Edifici B
Zona Franca PUNTS VERDS DE BARCELONA
08040 Barcelona
■ Punt Verd de Collserola
Telèfon: 93 223 51 51 C/ Collserola, 2 (Sortida 6 Ronda de Dalt)
Telèfon: 989 30 26 49
Centre de Recerca i Informació en Consum
Ausiàs March, 16, 3r 2a ■ Punt Verd de la Vila Olímpica
08010 Barcelona Av. del Litoral, s/n
Telèfon: 93 412 75 94 Telèfon: 908 79 43 74
■ Punt Verd de Montjuïc
Associació Catalana d’Amics de l’Aigua C/ del Foc, 56 (cantonada amb Cobalt)
Secretari Coloma, 108, 5è 3a
08024 Barcelona ■ Punt Verd de la Vall d’Hebron
Av. de l’Estatut de Catalunya/Camí de Can Travi
Recerca Ecodisseny Elisava (UPF) ■ Punt Verd de les Corts-Pedralbes
Ample, 11-13 Av. Esplugues/Gran Capità
08002 Barcelona
Telèfon: 93 317 47 15 ■ Punt Verd de Vallbona
C/ Castelladrall, 14
Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals (UAB) ■ Punt Verd de Sant Andreu
Edifici C, Campus de la UAB C/ Caracas, 46 (entre Potosí i Tucumàn)
08193 Bellaterra (Cerdanyola del Vallès), Barcelona
Telèfon: 93 581 29 74
[26]
Edita
© Ajuntament de Barcelona
Sector de Manteniment i Serveis
Direcció d’Educació Ambiental
Continguts i redacció
Joan Rieradevall, Xavier Domènech,
Llorenç Milà, Cristina Gazulla, Alba Bala
(Escola ELISAVA-UPF i Institut de Ciència
i Tecnologia Ambientals-UAB)
Coordinació
Txema Castiella i Lucas M. Martínez
Disseny gràfic
clic traç, sccl
Imprès es paper 100% reciclat
Per a més informació
Centre de Recursos Barcelona Sostenible
C. Nil i Fabra, 20
08012 Barcelona
Tel. 93 237 47 43
recursos@mail.bcn.es
www.bcn.es/agenda21
Objectiu 5.8
Compromís Ciutadà per la Sostenibilitat
Reduir el consum de materials
i potenciar l’ús de productes
ambientalment més correctes.