Guies d’educació ambiental 15 · A qualsevol delegada, delegat, secció sindical o col·lectiu amb preocupacions mediambientals · Cal fer un pas més enllà, anar modificant el dia a di a · Panorama del medi ambient a l’empresa · Quin paper volem tenir des de CCOO? · El compromís de CCOO per compartir l’elaboració de l’Agenda 21 de Barcelona · El consell municipal de medi ambient i sostenibilitat: CCOO en formem part · Empresa-treballadors: responsabilitat compartida · Potenciem la nostra capacitat d’intervenció: - El sindicat com a impulsor d’iniciatives - Creant complicitats entre la plantilla - Iniciatives que es tradueixen en acció sindical i reivindicativa · Què proposarem a l’empresa? Itinerari d’un procés negociador · Per una gestió mediambiental - Ecoauditories i sistemes de gestió mediambiental, eines que hem de fer rendibles · Producció neta · Estalvi energètic · Pla de residus adaptat a l’empresa o lloc de treball · Cicle de l’aigua · Sistemes de transport i mobilitat · Fonts d’informació a) Documents relatius a legislació b) Sistemes de Gestió Mediambiental, ecoauditories, manuals de bones pràctiques. c) Guies específiques, monografies, dossiers, etc. d) Materials d’ús pedagògic i de difusió, vídeos, llibres, revistes i fulletons divulgatius · Dossiers i monografies de “Daphnia” · Les guies sectorials de “Daphnia” Aquesta publicació, editada en el marc del conveni de col·laboració entre l’Ajuntament de Barcelona i CCOO del Barcelonès, està pensada i dissenyada principalment per estimular la consciència mediambiental dels treballadors i de les treballadores, així com les seves representacions laborals, en el marc de l’empresa. La nostra voluntat és facilitar la tasca per incloure criteris mediambientals a l’acció sindical. Amb mires més àmplies i en paral·lel, ens agrad ar i a mol t que també fos d’utilitat en altres in st à n ci es d’actuació o col·lectius. Des de CCOO del Barcelonès oferim la nos t r a col·laborac i ó . El compromís de CCOO del Barcelonès amb el medi ambient ja ve de lluny. L’any 1993, i acabada la conferència de Rio de Janeiro, CCOO juntament amb 12 entitats ciutadanes més vam formar la platafor - ma “Barcelona Estalvia Energia”. L’objectiu era impulsar les energies alternatives i els models de partici- pació en la gestió pública. El 1994 va veure la llum la primera A udiència Pública de l’Ajuntament de Barcelona amb la nostra par- ticipació activa en el disseny d’un programa mediambiental per a Barcelona. Iniciatives com el “Fòrum Cívic Barcelona Sostenible” o la “Plataforma Cívica per a la Reducció de Residus” i altres han comptat des del seu naixement amb la presència i impuls de CCOO del Barcelonès. La Iniciativa Legislativa Popular presentada per aquesta Plataforma va recollir 107.000 signatures a favor d’un projecte de Llei per prohibir la incineració, 50.000 de les signatures van ser recollides per CCOO del Barcelonès. Des del 1997, CCOO del Barcelonès formem part del Consel Municipal de Medi Ambient i Sostenibilitat i participem en l’elaboració i extensió de l’Agenda 21 de Barcelona. El Juliol del 2002, i juntament amb una centena d’entitats, vam suscriure el “Compromís ciutadà per la Sostenibilitat”. El nostre Pla de treball marca entre altres objectius el de crear una xarxa entre les seccions sindicals i els comitès d’empresa per tal d’impulsar el treball mediambiental a les empreses. També manifesta la nostra voluntat d’intervenir com a Sindicat en el món de l’empresa des de la perspectiva mediambiental, que alhora contribueix a la pròpia millora de les condicions de salut i vi da dels treballadors i de les tre- balladores. Mitjançant el conveni amb l’Ajuntament, que ha possibilitat aquesta publicació, CCOO del Barcelonès volem contribuir a proporcionar eines pel treball sindical, des d’una perspectiva cada cop més enfocad a al respecte al nostre entorn a cada empresa o lloc de treball. En definitiva que s'orienti l'activitat pro- ductiva d'una manera més sostenible i alhora més humana. Àngel Crespo Secretari General de la Unió Sindical de CCOO del Barcelonès La recent Cimera de Johannesburg ha tornat a posar de manifest que ens cal avançar urgentment cap a un nou model de desenvolupament que gestioni de forma més racional i eficient els recursos naturals, que eviti el creixent impacte ambiental de les nostres activitats i que afavoreixi un accés i repartiment més equitatiu dels beneficis socials. Això suposa un canvi de paradigma que només serà possible si tots els actors socials i econòmics canviem pautes de comportament i incorporem la variable ambiental al nucli de les pròpies estratègies. Els treballadors i les organitzacions sindicals tenen un paper molt important en la construcció d’aquest nou model de desenvolupament més sostenible, participant activament en la millora de les condicions ambientals a tots els nivells, des de l’empresa fins a l’àmbit internacional. Els sindicats han incrementat el seu compromís ambiental en els darrers anys, construint un discurs propi en el qual la protecció del medi ambient és sinònim de qualitat i eficiència en l’àmbit prod uctiu, i en el qual les millores ambien - tals són un element de protecció de la salut laboral. L’Agenda 21 Local és un dels instruments per avançar en aquest canvi col.lectiu. A Barcelona, el Compromís Ciutadà per la Sostenibilitat ha estat signat per més de 130 institucions i entitats, que assu- meixen uns objectius compartits per aconseguir una ciutat més sostenible. El sindicat Comisions Obreres ha estat un dels signants d’aquest acord i la present Guia, ad reçada als delegats i quadres sindicals, als membres dels Comités d’Empresa i al conjunt dels treballadors, és una contribució concreta als objectius de l’Agenda 21 de la ciutat. Imma Mayol Presidenta Comissió Sostenibilitat Ajuntament de Barcelona CCOO de Catalunya www.conc.es és “una organització sindical formada per homes i dones que ens afiliem de forma voluntària i solidària per defensar els nostres interessos (generals i específics) com a conjunt dels treballadors i treballa- dores i per aconseguir una societat més justa, democràtica i participativa”. A Catalunya CCOO compta, a 31/12/2002, amb 152.417 afiliades i afiliats, dels quals 53.837 pertanyen a la Unió territorial del Barcelonès. www.conc.es/barcelonès Quant a la representació laboral, d’acord amb el còmput dinàmic tancat en la mateixa data, CCOO de Catalunya obté 21.785 representants repartits a grans, mitjanes i petites empreses així com a l’administració pública, el que representa un 43,53% del total de representació escollida. D’aquests 21.785, han estat escollits a la demarcació de CCOO del Barcelonès un total de 6.886 representants. Objectiu d’aquesta publicació: Aquí no trobaràs un “manual de bones pràctiques” per aplicar directament a la teva empresa o lloc de treball. Es tracta més aviat que aquest procés el concretis col·lectivament de la mà d’aquest treball, on trobaràs idees, propostes, recursos i llocs on adreçar-te que segur que et faran un bon servei. Des de Medi Ambient de CCOO del Barcelonès anem impulsant aquestes idees i pràctiques des de l'any 1992, amb resultats desiguals, que són representatius del nivell real d'implicació de l'estructura sindical. Com suggereix el títol d’aquesta publicació, la variable “medi ambient” ha d’anar guanyant importància a la nostra acció sindical. Anar modificant el dia a dia, la manera d’organitzar la producció i les tasques quotidianes, variar els hàbits i conductes a cada lloc de treball, introduir a cada element del treball del procés productiu les pautes En el moment de dissenyar aquest quadern, de comportament coherentment respectuoses la primera qüestió plantejada és “a qui va adreçat, amb el nostre entorn, començant és clar amb en qui hem pensat?”. El nostre desig és que qual- un element important d’aquest entorn, sevol persona o col·lectiu laboral pugui fer-ne ús del nostre planeta, com són les persones, són i treure’n profit, és a dir, no va adreçat específica- algunes de les actuacions que podem encetar. ment a cap professió o ram. Totes aquestes propostes han d’anar molt inter- Des de CCOO del Barcelonès hem pensat sobret o t relacionades amb la nostra feina en el camp de la a posar al teu abast un inst r u m en t senzill salut laboral per tal que la nostra empresa, o lloc i a la vegada sugger i dor , adreçat bàsica m en t a del e - de treball, sigui més sostenible i alhora més viable ga d es , delegats de personal i seccion s sindi cals que en el futur. volen començar a intr od uir pautes med i am b i en ta l s a la seva actuació sindi cal quot i di an a. Tal i com veurem més endavant, es tracta de combinar tots els elements per a potenciar És doncs, un text pensat per motivar, suggerir, la vida de les empreses assegurant el manteniment encaminar aquestes ànsies de fer alguna cosa i fins i tot creació de nous llocs de treball. per a millorar i respectar el nostre entorn, tema de tanta actualitat entre les nostres consciències És important que us plant e geu una visió col·lectives i individuals. de conjunt de la pro b l e m à t ica re l a c io na da amb l’activitat laboral i les seves cons e q ü è nc ie s s o b re el medi ambie nt de ma ne ra que us pro p o r- c ioni els criteris i les eines d’int e r v e nc i ó ne c e s s à r ie s, i que com a re p re s e ntació laboral us de c idiu a inic iar aquest treball eng re s c a dor i a aportar vies de conc reció sego ns les cara c- terístiques de cada empre s a . El discurs políticament correcte referit a procurar un planeta més sostenible i més habitable està Amb aquesta publicació, i amb la col·labora- plenament assumit per la societat, per les institu- ció de l'Ajunt a me nt de Barc e l o na, CCOO cions i fins i tot per moltes empreses. del Barcelonès us volem oferir una eina útil, que ha d’estar a l'abast de tot el col·lectiu Es dediquen moltes energies i recursos econò- l a b o ral que treballa a la no s t ra coma rca mics a promoure estudis, projectes, però potser i en qualsevol activitat, sigui el tra nsport, és hora de fer un pas més enllà, potser cal fer la ind ú s t r ia o els serveis, sigui del sector privat coses més senzilles però necessàries. o de l'Adm i n i s t ració, sigui actiu o aturat, fo r m i part d'una gran empresa o ins t i t ució o pertany i a una PIME; per a tothom oferim unes pinzella- des que després caldrà conc retar molt més Aquesta descripció no s'ha d'entendre de en el ma rc de la secció sind ical, del comitè. manera limitativa a un tipus d'empresa, (per exemple les indústries químiques serien Per tant no és un treball ad reçat a persones les úniques obligades a respectar el medi molt expertes, sinó que, dissenyat de manera sen- ambient). Podràs comprovar que en qualsevol zilla i entenedora, està pensat per a gent com tu, espai de producció, en els serveis o en qual - com vosaltres. És un text que no té més preten - sevol agrupació de persones que treballen es sions que arribar a ser un mitjà per a introduir pot intervenir des de diferents angles per tal l’element del “respecte al nostre entorn” dins de col·laborar en aquesta tasca global però de la nostra acció sindical en el marc de l'empresa a la vegada local, individual o col·lectiva, o el lloc de treball. de petites i grans actuacions, per fer front al deteriorament continu del nostre entorn, La utilitat d’aquesta publicació pot ser comple- per a implicar-se en la millora de les condi- men ta d a amb la inte r v e n ció directa i personal i t z a d a cions mediambientals, i per tant humanes, de la Secret a r i a de Medi Ambien t del Sindi cat tant dins com fora del marc laboral. de CCOO, per la qual cosa ens posem a disposició de qui ens ho req u e r eixi des de CCOO del Per tant, una de les premisses inicials a tenir en Ba r ce l o n è s . compte, i en la qual insistirem contínuament, és la participació de totes i cadascuna de les parts afectades, que la tasca no es només de tècnics o experts, sinó que, en el marc laboral o de les empreses, tothom té molt a fer, cadascú des de la seva responsabilitat. Des de fa uns quan ts anys , ofi ci al m en t des de 1992 amb la Conferènci a de Rio de Jan ei r o, es destaca la importànci a de respectar el nos t r e entorn i la necessitat d'un canvi d'hàbits i conduct e s men tr e den un ci em l'injust ús dels recursos que fa un a part dels habitants d’aquest planeta. Conce p t e s com sostenibilitat, medi ambien t, biodiversitat, etc. Com a sindicat hem d’incidir no sols en s'han inco r p o r at de man er a habitual al discurs polí- la millora de les condicions salarials i laborals ti ca m en t correcte i també al nos t r e parlar diar i . sinó també en el manteniment de l'ocupació, en la prevenció de riscos laborals i per tan t No obstant això, i tot i que hi ha una preocupa- en la modificació i millora dels processos de ció creixent en diferents àmbits de la nostra socie- producció, en l'organització del treball, tat, els problemes continuen i es van ampliant. en el respecte al nostre entorn natural, Cal una intervenció extensa i alhora diversificada, qüestions totes elles íntimament lligades. cal un compromís des de les entitats, empreses, organismes públics i Estats, però també cal que I ho fem des dels nostres instruments habituals: cada un de nosaltres vagi modificant totes les comitès d'empresa, seccions sindicals, comitès esferes de la vida quotidiana: les solucions de salut, etc. en el marc de la negociació però a aquests problemes han de ser fruit d'una gran també amb els nostres fulls i butlletins, participació i d’un gran esforç combinats. en les assemblees i en els grups de participació. En l'empresa, privada o pública, o al lloc d e Volem no sols que es respecti i s’apliqui treball hi passem moltes hores de la nostra vida. la no m b rosa legislació que ja hi ha en aquest L’horari laboral forma part de la nostra existència. t e r re ny, sinó que també, amb esperit inno v a do r És allí on es generen o desenvolupen molts dels i de superació, pro p o s a rem ecoaud i t o r ies i sis- processos, productes, conductes, hàbits o cultura t e mes de gestió me d ia m b ie ntal, cosa que en que incideixen de manera determinant, moltes definitiva pot assegurar la viabilitat de l'empre- vegades negativa, sobre l'entorn, sigui aquest sa i, per tant, el ma nt e n i me nt i fins i tot cre a- a nivell local o sigui a nivell del planeta. ció de nous llocs de tre b a l l . Cal fer una referència explícita al procés Com a instància directora i impulsora de tot de construcció de l'Agenda 21 a Barcelona en el aquest procés, hi ha el Consell Municipal de Medi qual hem participat activament des del seu inici. Ambient i Sostenibilitat de Barcelona, en el qual, Tres anys de debat han donat com a fruit el docu- entre altres moltes institucions i associacions ment “Compromís Ciutadà per la Sostenibilitat”, representatives, és present el nostre sindicat. al que també com a CCOO ens hem adherit. Les entitats signatàries assumeixen Des de CCOO del Barcelonès hem pres el la seva corresponsabilitat en la construcció d'una compromís d'estendre dins el món laboral Barcelona més sostenible sobre la base de les deu les idees i els propòsits del procés d'elabora- línies d’acció contingudes a l’esmentat document. ció de l'Agenda 21, en el marc concret de cada empresa o lloc de treball, objectiu Nas c u da dels bons propòsits enun ci ats el 1992 en realment laboriós d'aconseguir a la seva la Conferènci a de Rio de Jan ei r o, l'Agen da 21 pret é n totalitat, però no impossible. En concret, co n duir tot un procés de ref l e xió, prop o s i ció i mod i - aquesta publicació respon a la voluntat fi cació de les actuac i on s i conductes hum an es en un d’implicar-nos com a CCOO del Barcelonès espai concr et. Aquest espai pot ser un mun i cipi, una d’acord amb els deu objectius continguts al en titat, una empresa, etc. “Compromís Ciutadà per la Sostenibilitat” al que abans s’ha fet referència. L ' Age nda 21 de Barc e l o na té la volunt a t d’influir sobre totes les actua c io ns re f e r ide s a la ciutat, des de la política mu n icipal de gra ns infra e s t r uc t u re s, passant pels d i f e re nts camps de la vida prof e s s io nal i laboral, i acabant en el dia a dia de la vida c i u t a da na, en la fo r ma de treballar de cada d i s t r ic t e, do na nt gran re l l e v à nc ia a la parti- cipació de la ciutada n ia, a través de les seves pròpies entitats o dire c t a me nt amb c a m p a nyes de sensibilització i implic a c i ó p e r s o na l . dor adequat un cop ha esdevingut residu, i sobre tot minimitzar o reduir al màxim el seu ús inicial. El que sí ha de quedar clar és que la respon- Fins ara s'ha vingut considerant que l'adveniment sabilitat inicial de l’activitat de qualsevol d'una societat més sostenible havia de ser respon- empresa correspon a l'empresari. Per tant, sabilitat de la presa de consciència de l'opinió les ordres necessàries per anar modificant tot pública, de la pressió dels grups ecologistes, fins el procés productiu han de provenir de la i tot de la pressió dels consumidors a l'hora de direcció de l’empresa. seleccionar productes elaborats sota els parà- metres del respecte a l'entorn. No obstant això, com a treballadores i treballa- dors tenim al nostre abast la possibilitat de fer Ar a, aquesta influènci a arriba més enllà i obliga pressió, de prendre la iniciativa sense esperar les empreses a inco r p o r ar aquests conce p t e s , unes directrius superiors, d'anar modificant els nostres ve g a d es fruit d'un simple ren tat d'imat g e lligat hàbits fent que progressivament hi hagi una cor- a campanyes de mer ca d ot è c n i a, altres com a conse - respondència entre el que volem fer i el que fem. qü è n ci a d'una red ucció de costos, per exemple en la men or gen er ació de res i dus , o fins i tot per la pro- Cal, però, situar-nos adequadament i no oblidar gr essiva mod i f i cació del “mod us operan di”, fruit de que ara per ara el sistema econòmic imperant l' a p l i cació de la legislació en mat è r i a med i am b i en ta l , és de decisió unilateral de l’empresari. Per això o com a conse q ü è n ci a de l’exi s t è n ci a d’un codi ètic la responsabilitat real i última correspon de l’empresa, en el que s’han inco r p o r at els valors de a la direcció empresarial, que és qui en darrer la sostenibilitat social, med i am b i en tal i econòmica . terme autoritzarà les auditories i els canvis orga - nitzatius i de producció subsegüents. En aquest sentit, el mar c legislatiu europeu, que va impreg n an t de man er a lenta però imparable Volem posar doncs a l'abast de tothom unes les legislacion s inferior s , pot esdevenir un poder ó s quantes idees que estimulin la intervenció al i at a l’hor a de trobar recursos i propostes per fer sindical emmarcada en aquest doble propòsit: avançar el prog r am a d’acció sindi cal med i am b i en ta l . · intervenció en el marc de la negociació Per la seva banda, les treballadores i els trebal- col·lectiva i, per tant, implicació directa de les ladors tenen la possibilitat d’anar incorporant empreses per tal que modifiquin l'organització del també, en la seva faceta professional, aquells treball, però també, i a la vegada, valors que es defensen en l’àmbit ciutadà. · implicació activa del col·lectiu de treballa- Per exemple, si una persona va modificant els dores i treballadors no només per a aplicar els hàbits a casa seva en la separació de la brossa, és canvis proposats des de dalt sinó també per evident que es troba en bona predisposició per corresponsabilitzar-se’n més activament i partici- aplicar els mateixos criteris en el lloc de treball, par en els processos de decisió, que són els que sigui un negociat de l'administració o qualsevol en definitiva fan que la gent se senti protagonista altre ram. Aquesta persona trobarà fàcil reutilitzar i motivada i són els que a llarg termini asseguren exhaustivament el paper, dipositar-lo al conteni- l'èxit dels objectius a aconseguir. 5· Coordinar-se a nivell territorial amb altres seccions sindicals, si s’escau, i amb la secretaria de Medi Ambient. 6· En definitiva, potenciar en el si de l’empresa El paper del sindicat en tot aquest procés un canvi de conducta i d’hàbits que potenciï és crucial, sobre tot el que pot i ha de tenir la el respecte a l’entorn natural i social, secció sindical, el comitè, el delegat o la delegada comprometent-hi la direcció de l’empresa de personal i/o de salut laboral. i implicant-hi tot el personal. La seva actuació és efectiva en tots els passos del procés, però guanyarà en qualitat si en tot moment es parteix de la premissa de potenciar i assegurar la participació de les plantilles. I una condició “sine qua non” és vincular aquestes iniciatives a les condicions de la vida laboral i a l'objectiu de l'empresa. Posem a disposició de tothom un seguit d'idees per a ser convertides en línies d'actuació, en pautes de Com a premissa inic ial cal una certa sens i b i- co m p o r t a m en t o en mètodes o circuits d'orga n i t z a - lització i fo r mació int e r na per tal d'estar ció del treball que tindran una rep e r cussió positiva en millors cond ic io ns a l'ho ra de sugge r i r, en les nos t r es vides i alhor a en la millora i el p roposar o poder confro ntar posture s. respecte al nos t r e entorn, en la lluita per un planet a D e p e ne nt de cada secció sind ical, seria més sostenible, més humà i en definitiva més c o n v e n ie nt crear la fig u ra de re s p o nsable habitable per a les gen er ac i on s futures . La sosteni- de medi ambie nt que inde f e c t i b l e me nt ha bilitat de què parlem abarca l’activitat econòmica d ' a nar molt llig a da a la de re s p o nsable i l’activitat social i òbviam en t la med i am b i en ta l . de pre v e nció i salut labora l . Ja s'ha insistit molt en la necessitat de la Partim de la convicció que la secció sindi cal participació de tota la plantilla. Afegirem que, o rep r es e n tació laboral coneix a fon s els proc e s s o s com a part directament implicada, els treballadors pr od uctius i de gestió de l'empresa. De la combina- i les treballadores posseeixen experiències subs- ció de tots aquests conei x em en ts i de la volunta t tancials, fruit de la rutina diària i del coneixement d’impulsar una actuació med i am b i en tal ha de sortir exhaustiu dels processos de producció que poden un pla d'actuació que abasti tant la neg oc i ac i ó millorar les estratègies que cal impulsar. amb l'empresa com el treball amb les planti l l e s . De la seva banda, en sentir-se partícips i prot a - Què pot fer un responsable de Medi Ambient? gonistes d'uns canvis que comportaran millores per a l'entorn nat u r al i també per a la seva salut 1· Analitzar l’activitat de l’empresa des del prisma i les seves condi ci on s de treball, les treb a l l a - del medi ambient i el respecte a l’entorn. dor es i els treb a l l a d ors estaran més motivats a mod i f i car aquells hàbits, conductes o rutines 2· Sensibilitzar i conscienciar la plantilla d’ a c o r d amb els man uals de bones pràctiques. de personal així com la representació laboral. No oblidem també que el discurs med i am b i en ta l 3· Introduir el punt de vista mediambiental a al món prod uctiu pres e n ta un cert endar r er i m en t l’acció sindical i també a les plataformes i enca r a és consi der at només com a tasca ciutadan a de negociació amb la direcció de l’empresa. i no com a activitat pròpia de l'àmbit laboral. Per ta n t, la primer a feina a fer des de la secció sindi ca l 4· Assegurar la participació de la plantilla és buscar aquesta complicitat en la planti l l a . i la seva implicació en tots els canvis organitzatius proposats. · Assegurarem que una persona de la secció sindical es responsabilitza de Medi Ambient, centralitza el procés i aporta iniciatives. L'altre aspecte important a tenir en compte per Identificar problemes i causes, idees-força: part de la representació laboral correspon a la · Vol dir revisar el procés pro ductiu i els negociació amb l'empresa. Es fa del tot imprescin- c i rcuits organitzatius i adm i n i s t ratius a la llum dible dotar-se d’una metodologia de treball. dels paràme t res me d ia m b ie ntals i en conc ret Aquesta tasca presenta diferents fases d'interven- dels camps d’actuació descrits més enda v a nt ció per part de la secció sindical o comitè. en aquesta publicació i de la legislació me d ia m- b ie ntal vige nt (ecoaud i t o r ies i/o sistemes de Quin recorregut caldria gestió me d ia m b ie nt a l ) . dissenyar? L'itinerari que cal seguir es pot construir de · Caldrà fer una anàlisi objectiva de la situació moltes maneres. de l’empresa i el seu entorn geogràfic i sectorial Una podria ser similar a una així com tenir present la tendència de futur. Agenda 21, que vol dir un pla També tindrem en compte la manera com els d’acció amb voluntat d'inter- problemes són percebuts (per exemple, el soroll, venir i millorar l’entorn, en la forma de traslladar-se, etc.). aquest cas l’empresa. D'aquest itinerari ens interessa sobretot retenir ·Un cop definits els problemes, assenyalarem l'esquema de la seva elaboració. indicadors i estàndards per a determinar en quina direcció hem de caminar per aconseguir els objec - tius i avaluarem els problemes descrits segons els indicadors fent una descripció general del medi ambient a l’empresa a la vista dels problemes detectats i la seva relació amb els indicadors . Definir objectius, idees-força: Acordar filosofia, idees-força: · El grup de treball mediambiental formula · A l g u na o algunes persones (re s p o nsable els objectius que volem assolir d’acord amb de Medi Ambie nt, secció sind ical) pre nen la els coneixements obtinguts fins ara. Elabora i n ic iativa. Ta nt de bo es compti amb la pre d i s p o- una plataforma mediambiental que reculli totes s ició fa v o rable de l’empresa, i no hem d’oblida r les propostes per a incorporar-les a la negociació, de convidar la plantilla o ge nt capacitada i/o sense oblidar temes com la sensibilitat i interés i nt e re s s a da . comercial de l’empresari sobre el tema, la predis- posició de la plantilla, etc. · Totes les persones que han mostrat interés en participar es constitueixen en grup de treball · Emplaçarem l’empresa a negociar aquests ambiental i formulen un document que inclou temes amb el convenciment que una millora en els els principis en què ens basarem així com l’activi - processos productius i en la gestió mediambiental tat i la visió de futur de l’empresa. repercutirà favorablement en forma de major valor afegit basat en la qualitat del producte. Defugirem · Cal partir del principi de sostenibilitat de fòrmules de competitivitat referides a costos de a m b ie ntal (pre v e nció, pre c a ució, sistema tanc a t personal que per si mateixes ja són insostenibles de pro ducció, etc.) i sostenibilitat de mo c r à t ic a per a les persones. ( p a r t icipació, implicació, re s p o nsabilitat, t ra ns p a r è nc ia ) . Prioritzar problemes, idees-força: · Es t a b l i r em prioritats: no sempre es compta amb · Si es tracta de seccions sindicals o comitès, el pressupost necessari o a vegades és millor plante - introduirem el tema a l’ordre del dia i ens dotarem jar una solució esglaonad a als prob l e m es . Els criteris de recursos adequats per a tractar-lo amb coneixe- per a establir prioritats poden ser: calibrar el seu ment de causa. impacte o definir la necessitat d’una acció immed i a- ta per prevenir dan ys sobre el medi o les persones . Acordar filosofia · Al t res criteris a tenir · Pu b l i car-lo inco r p o r an t les mod i f i ca c i on s fruit de en compte: no r matives la participació i procedir a aprovar-lo def i n i t i v a m en t. Identificar problemes i legislacio ns vigen ts , i causes a p rox i mació o alluny a- Efectuar aplicació i seguiment, idees-força: me nt en funció de l s · Un cop aconseguit això, correspon implicar Definir in di ca d or s , etc. i altre s la direcció de l’empresa per tal que efectuï els objectius ex p e r i è nc ies ant e r io r s, co r r es p o n en ts canvis organitzatius a fi de fer Prioritzar l ’ a v a l uació dels impactes, vi ables els acords presos conjunta m en t. És mol t problemes l’ús de taules i estànda r s im p o r t a n t iden ti f i car res p o n sables de secció i dot a r - Identificar així com la influènc ia los de mitjans tècnics i pressupostaris sufici en ts . Establir opcions per dels factors ex t e r ns. objectius a l’acció · Ap l i car els prog r am es a tots els dep a r t a m en ts Identificar opcions de l’empresa. Elaborar em un prog r am a de seguimen t per a l'acció i establir de les mod i f i ca c i on s aprov a d es , que mesuri el grau Crear objectius, idees-força: de complimen t i detecti impactes imprev i s t o s , i pro- programes enfocats · Llistar i analitzar ce d i r em quan s’escaigui a ajustar els prog r am es . als objectius les opcions, posterior- ment seleccionarem els Elaborar avaluació i retroalimentació, Formalitzar objectius específics cor- idees-força: en un Plà d’ Acció responents. · Caldrà fer informes al final de cada període dels indicadors associats als programes, compro- Aplicació i Crear programes vant si s’han dut a terme les actuacions previstes monitorització enfocats als objectius, així com si s’han assolit els resultats programats . idees-força: Avaluació i Retroaliment · En el marc de la · Es publica r an aquests infor m es per tal de negociació elaborarem co r r es p o n sabilitzar cada persona amb el nivell del s programes per tal que la Direcció modifiqui resultats obtingu t s . Igu al m en t les concl u s i on s servi- els circuits administratius o de la producció. ran per a intr od uir la infor m ació en els punts ante - ri ors adeq u at s . També serviran de punt de partida · Caldrà comparar els programes, establir una per a elaborar el “Man ual de bones pràctiques”. visió de conjunt o detectar buits o encavalca - ments, avaluar l’impacte i comprovar que són com- · D’aquesta manera el procés cap a la sostenibi - patibles amb la filosofia i els objectius generals . litat de l’empresa esdevé una espiral contínua. Destacarem que encara que no s’arribin a assolir · Ass o c i ar em a cada prog r am a un conjunt d’indi ca - els resultats programats, és ben cert que empresa dors específics que ens mesurin l’estat de l’aplica c i ó . i treballadors estan reduint l’impacte ambiental, tant en l’àmbit local com en el planetari. Formalitzar un pla d'acció, idees-força: El ma rc de la ne go c iació més ade q uat pot ser · En el decurs d’unes neg oc i ac i on s positives aquell que trobem més fa v o ra b l e, enc a ra que es trac t a r i a d’elaborar un prog r am a de treball mar - de ma ne ra na t u ral serà el Comitè de Salut ca n t fites i prog r am es que poden afectar el disseny L a b o ral el lloc en el que aniran sortint teme s dels prod uct e s , els mat e r i als emprat s , els proc e s s o s que afecten la salut i alho ra el respecte per de prod ucció i circuits admi n i s t r at i u s . Cal detallar el l ’ e ntorn, ja que aquests dos conceptes no de i xe n pr océs d'implantació i funci on am en t i tenir molt en de ser les dues cares de la ma t e i xa mo ne da . compte que els canvis haurien d'afectar tant la for - mació profe s s i on al com els proc e d i m en ts i for m es Com veurem més endav a n t, l'anàlisi de la pro- d' a c t u ar de l'empres a . bl e m à t i ca med i am b i en tal no s'ha de circu m sc r i u r e només a una lectura res t r i ctiva de l'activitat prod uc- · No hem d’oblidar que és molt important tenir tiva de l'empresa. Pot abarcar perfectamen t qual s e - del no s t re costat a la plantilla. Ho acons e g u i re m vol dels camps d'inte r v e n ció desenvolupats més amb la fo r mació i també amb fulls i assemblees en dav a n t. Per posar un cas, hem de valorar de sensibilització. As s e g u ra rem també que en les condi ci on s en les que la plantilla es desplaça c a da lloc de treball es debati la ido neïtat de les des del seu dom i cili fins al lloc de treball, suposant p ropostes i que siguin ben re b udes i assumide s. que aquest estigui situat en un polígon indus t r i al ll u n y del nucli habitat, enca r a que l'activitat EL CAMÍ CAP A UN MANUAL de l'empresa sigui la prod ucció de cartró. Un altre DE BONES PRÀCTIQUES camp d’inte r v e n ció pot ser fer un seguimen t de les condi ci on s en què treballen els prov e ï d ors L’estratègia per a elaborar un Manual de Bones de la nos t r a empres a . Pràctiques hauria de recollir quatre passos bàsics: Ev i den tm en t, dins del quad re de canvis or ganitzatius que cal prop o s a r , ocuparan un lloc · recopilar la màxima informació sobre circuits es s e n ci al, per la res p o n sabilitat directa i processos productius, que té l'empresa, els canvis rel a c i on ats amb · fer una llista de potencials bones pràctiques, l'objecte propi de l'empresa; això no obstant, · dissenyar una campanya de formació un a ecoaudi t o r i a completa farà adon ar - n os i in f or m ació per garan tir la implantació de molts altres aspectes que potser en un del Man ual , pr i m er mom en t no hauríem tingut en compte. · assegurar el seguiment i valoració per poder rectificar sobre la marxa si es volen optimitzar els resultats. Totes aquestes actua c io ns han d’estar orie n- t a des per ser aplic a des en els difere nts camps que fo r men part de l'activitat prof e s s io nal i que, com hem descrit ant e r io r me nt, seran objecte de ne go c iació amb la direcció de l'empresa i també objecte de presa de cons c i è nc ia, sensibilització Hi ha tot un seguit de me c a n i s mes de ge s t i ó i implicació per part de les plantilles afectade s. me d ia m b ie ntal així com no m b rosa legislació re s- pecte a això, tant a nivell europeu com a nivells No obstant això, cal remarcar que moltes i n f e r io r s, que cal seguir i adaptar-hi els pro c e s- de les situacions, molts dels rams de producció sos pro duc t i u s. i llocs de treball no sempre estan previstos en aquestes legislacions o en aquests sistemes Els instruments que hi ha al nostre abast són tres : de gestió. Ens referim a situacions de petites i · Ecoauditoria: programa de gestió empresarial mitjanes empreses però que alhora agrupen molts per avaluar l’acompliment de la normativa i millo- treballadors i treballadores. Per tant, caldrà ser rar la gestió ambiental. imaginatius en aquests casos en què l’aportació de tota persona interessada esdevé cabdal. · S i s t e mes de gestió me d ia m b ie ntal: estra t è g ia més global i perman en t de l’empresari. Hi ha du e s mod al i t a t s , una que consisteix en avaluar la ge s- tió me d ia m b ie ntal d’acord amb els sistemes IS O 14000, o una altra que vol dir implantar l’alterna- tiva europea EMAS (Eco-Man ag em en t and Aud i t Sc h em e), que implica tots els age nts que partic i- pen en el procés pro duc t i u . · Finalment hi ha el Manual de bones pràc- tiques, en què són recollides les concrecions pràctiques dels canvis acordats. Com veiem, aquest procés ha de conduir al “Manual de bones pràctiques i proposta de preven - ció”. Aquest manual ha d’estar a l’abast de tota la plantilla, de manera que cada secció, departa- ment, etc., fins i tot cada persona afectada, cone- gui les modificacions que s’han de fer en el procés productiu i els canvis d’hàbits que cal realitzar . Tot seguit farem unes breus pinzellades per pu n t de vista sostenible) cap a processos de tran si - introduir els camps d'actuació mediambiental ció justa i reconversió ecològica, valoran t conjunta - en el marc de l’activitat d’una empresa. No volem, men t aspectes com respecte de l'entorn, salut labo- però, abastar de manera exhaustiva cada tema. ral, consc i è n ci a social i man te n i m en t de l’ocupació. L’objectiu és fer una referència a cada apartat de manera que condueixi cap a un aprofundiment De man er a sintè t i ca, per definir un prod ucte net ulterior de la matèria tractada. El més important hauríem de rem et r e' n s als cinc criteris d'ecodisseny. és que cada secció sindical, cada delegat o dele - gada faci una lectura original i pròpia de la reali- · En primer lloc, fer servir materials més nets tat, i a partir d’aquí proposi les eines adequades i renovables. per incidir en favor de l'entorn. ·Utilitzar materials obtinguts amb baix consum d'energia, reciclats i reciclables. · Reduir el seu pes i el seu volum (en atenció al seu transport). El VI Congrés de CC.OO. de f i neix la pro duc c i ó neta com el conjunt de canvis en els pro c e s s o s · Rebaixar el consum d'energia. p ro duc t i u s, en els pro ductes i en les prime re s ma t è r ies que re du e i xen, eviten o eliminen l’ús · Aconseguir fonts locals d'aprovisionament de substànc ies tòxiques o perilloses, així com de la primera matèria. la ge ne ració de subpro ductes perillosos per unitat de pro ducció, acons e g u i nt re duir els Correlativament a aquests 5 criteris, cal destacar riscos totals sobre la salut de tre b a l l a do r s, com a element essencial el principi de la preven - c o ns u m idors i sobre l’entorn, en lloc de tra s l l a- ció o la precaució, que pot comportar la moratòri a dar aquests riscos a la societat (tre b a l l a do r s, en l’ús d’una matèria o la seva substitució quan c o ns u m idors) i a l’entorn, un procés que es hi hagi indicis suficients de risc, tant per a les c o neix com ex t e r na l i t z a c i ó . persones com per a l'entorn. Una visió més àmplia de la producció neta S e go ns l'Ag è nc ia Europea del Medi Ambie nt , té en compte tot tipus d’activitat productiva, els principis bàsics per a una pro duc c i ó no només la indústria contaminant, i valora neta són la int e g ració, la de mo c r à c ia, també dins del procés productiu l’ús que fem la pre c a ució i la pre v e nció. En el cas de l’aigua, l’energia, les condicions de treball, de llocs de treball no re l a c io nats amb els residus generats i fins i tot les condicions la ind ú s t r ia, com ara serveis, ins t i t uc io ns, d’accessibilitat al lloc de treball. t ra ns p o r t s, distribució i consum, el conc e p- te de pro ducció neta serà aplicable La deg r ad ació de l'entorn origi n ad a per l'activitat si el conjunt de l'activitat laboral, hum an a comporta inaj o r n ables canvis en la man er a e n fo c a da a la cons e c ució de l'objecte de prod ui r . D'aquí que empresa i treb a l l a d ors han de pro ducció, és respectuós amb l'ent o r n . de valorar la viabilitat med i am b i en tal de la prod uc- ció i tendir (en el cas de prod uctes inviables des del Pos a r em un exemple: un dels llocs de treb a l l , tí p i cs a les superfícies comer ci al s , és el de la persona que serveix a la xar cu t e r i a. Des d'aquest lloc de treball es poden adop t a r po s t u r es diverses i contr ad i ct ò r i es en relació Un aspecte previ, abans d'entr ar a fon s en l'estal- als res i dus: des d'utilitzar adeq u ad am en t vi ener gè t i c, és el relatiu al concepte "estalvi". els embolcalls fins a mal b a r atar paper És eviden t que la rep e r cussió immed i ata d'aquest d' e m b o l i ca r , plàstics , paper de plata i safat e s estalvi serà la red ucció de costos i per tant la de suro blanc. mi l l o r a del compte de resultats de l'empresa. Per ò se r i a injust que l'esforç d'uns i d'altres benef i ci é s És clar que aquest ús indegut, encara que excl u s i v a m en t una de les parts. Per tant serà tasca comercialment ho sembli, no té res a veure de la rep r es e n tació laboral valorar aquest estalvi amb un servei acurat sinó que moltes vegades i suggerir propostes d'aplicació equitativa. va lligat a polítiques abusives tendents a valoritzar l’embolcall. Aquí doncs una Aquí podem fer esmen t de propostes imag i n at i v e s intervenció de la representació laboral com les que aportava el "Tractat de Ciutats es fa imprescindible en favor de l'entorn i Nac i on s pel Clima" en què planteja que de man er a i també en favor del consumidor. pr op o r ci on al aquelles quan titats que es dei x en de pagar fruit de l'aplicació a gran escala de sistemes En altres situac i on s, com és el cas d’empreses més efici en ts d'estalvi ener gè t i c siguin des t i n ad es que comer ci alitzen llet o sucs , una política res p e c - a pal·liar el nos t r e deute ecològic amb els països tu osa amb l’entorn voldri a dir fer servir les ampolles o zones del planeta més des a f av o r i des , per exem p l e de vidre i abandon ar els tetrab r i cs , mat e r i al difícil don an t suport a un projecte de cooperac i ó . de reutilitzar i més difícil enca r a de rec i cl a r . Aqu e s t és un cas clar en què les empreses ext e r n alitzen Una altra possibilitat a tenir en compte seria els costos ambien tals cap a la societat i obliden dedicar aquests estalvis a fomentar el transport les pròpies res p o n sa b i l i t a t s . col·lectiu al lloc de treball, allà on aquest tema sigui rellevant. Aquesta o altres iniciatives En tot cas, cal fer esmen t que tots els sectors es poden tenir en compte, d'acord amb la voluntat la b o r als poden aplicar polítiques de "prod ucc i ó " del conjunt de treballadors i treballadores, així neta. Dit d’una altra man er a: en qualsevol cir- com les quantitats objecte d'estudi. cu m st à n ci a es poden aplicar un, dos o tots els cinc requisits d’aquells als quals abans hem fet ref e r è n ci a. L'estalvi energètic esdevé condició mínima i indispensable si volem assolir Per tal de poder copsar més profu n dam en t el una producció neta i un desenvolupament se n tit d’aquest capítol, us rec o m an em la lectura del de l'activitat professional respectuós ll i b r e “Trabajar sin destruir” de Jor ge Reich m ann i amb el medi natural. Fr an cisco Fernández Buey (HOAC, 1998) en què tro- ba r eu no només rao n s per a una prod ucció més net a Estalviar energia vol dir rebaixar la factura i sostenible sinó també molts casos concr ets que col·lectiva d’emissió de gasos d'efecte hivernacle se r v i r an de guia insu b s t i t u ï b l e . i reduir l’impacte ambiental produit per l’extracció i destrucció de recursos, “fabricats” al planeta durant milions d’anys. Si destruïm aquests recursos privem del seu ús les generacions futures. Tot ple- gat, per tant, és una actuació poc sostenible i menys solidària. Una bona política d'estalvi energètic hauria de respondre positivament a qüestions com si es tenen en compte criteris d'estalvi i eficiència energètica en el disseny d'edificis i d’instal·lacions, així com en tot el procés de producció. També cal revisar si s'evita el malba- ratament d'energia en màquines, locals, despatxos, passadissos, etc., fent que funcionin només quan a reciclar. Sobre aquest apartat existeix una sigui necessari i imprescindible, impulsant polí- variada i completa legislació que afecta tiques d'estalvi energètic (per exemple, dotant a cada empresa o lloc de treball en funció els aparells de mecanismes d’estat d’espera) de la seva activitat. i utilitzant fonts energètiques menys contaminants com la cogeneració, o incorporant l'ús d'energies Sembla evident que per a les representacions renovables: solar tèrmica per escalfar, fotovoltaica, laborals de les grans empreses químiques i d e biomassa, etc., depenent del tipus d'empresa, transformació aquest escenari ha de resultar de la localització del lloc de treball dins de cad a prou conegut. En canvi en la petita i mitjana empresa (tallers, oficines, etc.). empresa o fins i tot en les grans empreses de serveis (bancs, caixes, asseguradores, oficines Un bon exemple de pràctica, respectuosa de l’Administració, etc.) potser no resulta tan amb l’entorn, i alhora impulsora de les energies evident la possibilitat d’una millora en el tracta - renovables, el podrien donar les caixes, bancs i ment dels residus. empreses que obsequien els seus clients, repartint calculadores que funcionin amb energia solar. Doncs bé, una atenta consulta de la normativa en vigor es convertirà de ben segur en font d'in s- També dins de l'apartat d'estalvi ener gè t i c, a mol t s piració per adaptar les condicions específiques ba r s , res t a u r an ts i ofi ci n es per al públic es pot de cada empresa o centre de treball en unitats in stal·lar mat e r i al elèctric de baix consum i amb plenament respectuoses amb l'entorn i alhora in terruptors que es des c o n n ecten automàtica m en t. vetllar per millorar les condicions de salut i seguretat de les persones que hi treballen. L'exemple típic al qual podem fer referència és el de l'empresa que es dedica a la neteja de locals comercials, comunitats, etc. Una correcta política, respectuosa amb l'entorn, i en primer lloc l'entorn més immediat, com són les persones Tot procés prod uctiu hauria de tendir cap a un que fan la neteja, revisarà mètodes i productes, si s t e m a de prod ucció en què no es gen er essin els tot vetllant per la reducció de l'ús de l'aigua i dels res i dus o bé s'utilitzés un sistema de prod ucció tan- productes de neteja, sobre tot els més nocius . cat, que vol dir que els mínims res i dus gen er ats hau- Caldrà fomentar la utilització de detergents no ri en de ser inte g r ats de nou en el procés prod uct i u . contaminants ni tòxics, separar la brossa i diposi- tar-la als contenidors adequats. També s’hauria de Qu alsevol pla de res i dus ha d'estar adaptat a tendir a prescindir de productes innecessaris, com l’activitat de l'empresa i fins i tot de cada dep a r t a - ara ambientadors, suavitzants, desinfectants, etc. men t, atenen t a les diferen ts mod alitats d’empres a : in dus t r i al s , miner es , agrícoles i ram ad er es , ener gè - Hi ha moltes situac i on s que no podem permet r e ti q u e s , comer ci als i de serveis, rec r ea t i v e s , d’espec- dur an t gaire més temps, com ara les ofi ci n es , tacles i oci, i de gestió dels res i dus . des p a t x os , seccion s de les admi n i s t r ac i on s públiques dav a n t de les quals cada nit veiem bosses En tot cas, l'objectiu gen er al ha se ser i bosses de res i dus sense af r on tar aquesta prob l e m à t i ca des de l'òptica cl a s s i f i car i que el camió i el convenci m en t que el millor res i du de les escombrar i es s'em- és el que no existeix, tendi n t a aplicar porta cap a l'abocador . de man er a inte n siva i prev e n tiva en tots els processos la filosofi a de les tres erres Com a camí a seguir, (r ed ui r , reutilitzar i rec i cl a r ) . els convenis signats entre l’Ajuntament de Barcelona Aquesta filosofia té un ordre de prioritats i diferents gremis del que cal respectar: primer reduir (o no centre de la ciutat poden consumir si no és estrictament necessari), ser un bon exemple per després reutilitzar tots els residus quantes a les empreses. Aquests vegades sigui possible, i finalment enviar-los convenis possibiliten que de manera organitzada es recullin separadament de més lluny, la qual cosa comporta una agres - els residus generats pel comerç. Ara, el que escau sió a l'entorn en for m a d'embassamen ts , canal i t - és que altres gremis i patronals s’hi afegeixin. za c i on s, clavegueram i aigües res i dual s , plante s po t a b i l i t z a d or es i dep u r ad or es , etc. Aquesta situació no pot continuar "in aeter- num". L'actual normativa metropolitana, en el cas En aquelles empreses, com el tèxtil, la constru c- de Barcelona, preveu el tancament dels abocadors, ció, les químiques, etc., en què l'aigua és un ele- com el del Garraf, en un termini breu, substituin t ment primordial en el procés productiu, una utilit- l'actual recollida de la brossa per la selecció en zació respectuosa ha de consistir primordialment contenidors situats al carrer: verd per al vi dre, en la reducció del seu consum, fent servir models blau per al cartró i paper, i groc per als plàstics , de producció tancada en què l'aigua es depura tetrabrics, etc. Com a treballadors i treballadores i torna a ser utilitzada per al mateix cicle produc- també podem fer servir aquests contenidors, en tiu o per a processos posteriors. tant que veïns del carrer en el que està situat el nostre lloc de treball. En segon lloc, cal assegurar que les aig ü e s e meses al sistema de clavegueram són perfecta- Cal arribar a convenis amb l'ajunta m en t o amb me nt de p u ra de s. Sobre aquest aspecte ex i s t e i x el consell de districte respectiu en el cas d'empres e s u na ex t e nsa legislació que cal re s p e c t a r. com caixes d'estalvi o bancs que disposen de mol t e s ofi ci n es disseminad es per la tram a urbana per tal Però a moltes altres activitats laborals també de facilitar la seva rec o l l i da selectiva. La resta de podem introduir criteris de reducció en el consum la brossa no classifica d a serà tran sp o r t a d a als eco- i de respecte per l'entorn: des de les empreses d e pa r cs , si bé això no justifica que des de cada empre- neteja a les quals abans hem fet referència, sa o lloc de treball dei x em de col·laborar en aquest a diverses empreses de serveis en què l'aigua pr océs de red ucció, reutilització i rec i cl a t g e del s es fa servir no només per a ús propi sinó també res i dus . Un cop ja no es puguin valoritzar més, per a la clientela, als sanitaris (bars, restaurants, pr oc e d i r em a la seva separació adeq u ad a. hotels), instal·lant material sanitari que redueixi el consum de l'aigua. Altres normatives més específiques, en què reco- manem consultar la legislació que hi fa referència, Com en tot és qüestió de pre ndre serien les referides als residus industrials i als que c o ns c i è nc ia de la pro b l e m à t ica i "posar es generen als hospitals, a les emissions a l'atmos- fil a l'agulla" amb propostes que, en mo l t s fera, a les cendres i aigües residuals, etc. c a s o s, sortiran de la pròpia ex p e r i è nc ia de les persones que hi tre b a l l e n . Finalment com a norma general sistematitzarem els processos de cada empresa o centre de treball en una “Guia de bones pràctiques ambientals” que afectarà a departaments bàsics en aquesta qüestió com són el de magatzem, el de compres, el de la producció i disseny dels productes elaborats, atenent al seu cicle de vida i no tant a criteris Una de les característiques de l'actual model de benefici immediat, i finalment el departament de desenvolupament és la localització progressiva de manipulació i transport dels productes. de nombroses indústries a la perifèria de les ciutats que separen cada cop més el lloc de residència del lloc de treball. Aquesta situació obliga moltes treballadores i treballadors a despla- çar-se a grans distàncies i no sempre amb bones combinacions de transport col·lectiu. Com a qüestió prèvia, cal tenir pres e n t que Una altra dada que cal destacar: aproximada- l' a i gu a és un bé escàs. Enca r a és més escassa ment el 50% dels accidents de treball (morts i qu an ens trobem en gran s aglomer ac i on s ferits) són accidents de circulació “in itinere”. ur b a n es com la ciutat de Barce l o n a i el seu D’altra banda, la man ca d’un bon servei de tran s- en torn met r opolità. Sign i f i ca portar-la cada cop port públic dificulta l’accés i la inte g r ació laboral de les don es i d’altres col·lectius si tenim en comp- Una correcta gestió de les places d'aparcament te que més de 55% de persones adultes no tenen als centres de treball intentarà no incentivar-ne ca r n et de condui r , i això sign i f i ca una altra for m a l’ús en solitari. En cas de noves instal·lacion s de mar gi n ació i red ucció d’expectatives laboral s . caldrà no sobredimensionar les àrees destinades, disposant d'un programa de gestió que afavoreixi L’ús massiu del transport privat incideix de la reducció d'aquest espai i en tot cas que doni manera negativa no només en forma d'empit- prioritat als cotxes d'ús compartit o als relacionats jorament de les condicions laborals i de segu- amb l'activitat empresarial. Finalment si s'obtenen retat de les persones directament afectades fons procedents dels aparcaments, aquests aniran sinó també sobre l'entorn, a causa del major destinats a promoure els sistemes de transport nombre de tones de CO2 emeses a l'atmosfera. col·lectiu i en general a aquells que tinguin objectius d'estalvi i eficiència energètica. Les polítiques que afavoreixen el transport privat signifiquen un retrocés en la qualitat de vida per l’augment de sorolls, per l’impacte Resumint, cal responsabilitzar els empresaris negatiu sobre el territori a causa de la creació (també les ETT i les subcontractes) i les seves de noves vies de comunicació. organitzacions sobre els problemes d'accés al centre de treball i les infraestructures Generalment, la localització concreta del lloc necessàries. Incorporarem a l'àmbit de la de treball no es fa seguint criteris de sostenibili - negociació col·lectiva el temps destinat tat, d’equilibri territorial o de la situació de la als desplaçaments (i no només el temps gent que hi treballa, sinó que respon a convenièn - estricte de treball) incidint sobre l'organitza- cies de les empreses. ció del treball, els torns, l'obertura planificada de nous polígons. Ens guanyarem i correspon- Per tant, s'imposa una acció decidida de les sabilitzarem les plantilles sobre aquests representacions laborals. Ens ho podem plantejar plantejaments per tal d'aconseguir una empresa a empresa, o bé, si es tracta d'empreses qualitat a l'ocupació amb una incidència situades en polígons industrials o en zones mal positiva sobre l'entorn i també sobre la salut comunicades, caldrà també la intervenció de les laboral i la prevenció dels riscos "in itinere". representacions sindicals, a nivell del territori, per tal de coordinar les actuacions amb les empreses, amb les seccions sindicals i també amb les autori - tats encarregades del transport. En concr et, les mes u r es passarien per la implan- tació de tran sport col·lectiu o la potenci ac i ó del ja exi s t e n t, ja que moltes vegades les per- so n es que treballen als polígon s conti n ue n ut i l i t z a n t el cotxe per inèrci a, perquè no estan as s a b e n ta d es de les noves línies que s’han posat en funci on am en t. Al t r es mes u r es serien la reo r den ació de torns i hor aris de treb a l l s , inte n ta n t la seva rac i on al i t z a c i ó i coordi n ació per tal de fer més efectiu el tran sp o r t col·lectiu ja exi s t e n t, afavorir el tran sport d'empre- sa, rev i s a n t els itiner aris i adap t a n t les seves rutes, po t e n ci an t- n e l’ús en lloc del cotxe privat i, si s'ha d'utilitzar aquest, fom en ta r - n e un ús compartit per part d’aquelles persones que no tenen altres alter- natives de tran sport públic. Per gua nyar temps, us re c o ma nem tot i que correspon a l’empresa la inici ativa de la que visiteu l’apartat de Medi Ambie nt realització. També hem de participar activamen t de la pàgina web d’IS TAS (Institut Sind ic a l en el contr ol i en el seguimen t posterior . És, don cs , de Treball Ambie nt i Salut de CCOO) im p r es c i n dible conèixer i estudi ar a fon s la man er a on tro b a reu molts dels recursos que ara de proc e d i r . Per exem p l e , els sistemes de certifica t de s c r i u rem. h t t p : / / w w w. c c o o . e s / i s t a s / req u e r ei x en la realització d’ecoaudi t o r i es men tr e que els sistemes de gestió med i am b i en tal impliquen que aquesta gestió s’inte g r a en la gestió gen er al de l’em- pr esa en el mar c d’un procés de const a n t millora. De totes maneres, per tal que tingueu una idea clara dels recursos dels quals disposeu durant tot el procés d’intervenció mediambiental, tot seguit resumirem les fonts on podeu consultar. a) Documents relatius a legislació: Hi ha quatre nivells de consulta: Tot el que fins ara hem anat comen ta n t són - Europeu, http://www.europa.eu.int/eur- idee s , sugger i m en ts respecte de situac i on s lex/es/index.html que qualsevol persona en el seu lloc de treb a l l , - Estatal, http://www.mma.es/ qu alsevol secció sindi cal, comitè d'empresa - Autonòmic, és important consultar la pàgina o comitè de salut es troba fàcilmen t si té una de la Generalitat de Catalunya http://www.gen- mí n i m a consc i è n ci a med i am b i en tal. Un cop veiem cat.es/mediamb/lleis/cllei_i.htm sobre “Legislació clar que alguna cosa es pot fer, el que primer mediambiental” on queda agrupada la legislació nec e s s i t a r em serà situar - n os sobre la prob l e m à t i ca per temes específics. i veure les possibilitats legals i sindi cals d'actuac i ó . - Municipal, podeu adreçar-vos a la pàgina de l’Ajuntament de Barcelona http://www.mediam- Sortosament disposem de molta documentació bient.bcn.es/. Des d’aquí accedireu a la resta d e al respecte. Ja hi ha tot un camí recorregut que pàgines indicades. s'ha traduït en llibres, legislació o revistes. Com a qüestió prèvia, cal fer esment de les ecoau - b) Sistemes de Gestió Mediambiental, eco - ditories i sistemes de gestió mediambiental, el seu auditories, manuals de bones pràctiques: acompliment suposa fer un recorregut amb circuits Existeixen models i exemples concrets així com jerarquitzats o “monotemàtics” depenent dels una directiva europea. criteris que volem proposar. Es pot consultar a la web de l’ISTAS Un sistema de gestió med i am b i en tal és una eina http://www.ccoo.es/istas/index.html on, entre útil en la qual, com a rep r es e n tació laboral, podem altres suggeriments, trobareu un document editat i hem d’intervenir en el mom en t de l’elaboració, per a elaborar un “Manual de bones pràctiques”. Exemples concrets de manuals de bones - Guia Basca, es tracta d'un projecte inacabat pràctiques. Entre moltes altres podem citar: però molt interessant, que de manera global situa la problemàtica mediambiental en el món laboral Guia de bones pràctiques mediambientals per a era de treballar i avançar. De moment es les empreses del comerç, editada per l’Ajuntament troba en fase d’elaboració (any 2003), però els de Barcelona. cinc capítols ja redactats, d'importància i riquesa Catàleg de bones pràctiques ambientals per a la destacades, poden ser consultats per internet. gestió interna municipal, editat per l’Ajuntament de Sant Adrià del Besòs. - Intervención sindical ante la problemática medioambiental en la empresa, és una pràctica CCOO i UGT van publicar guia elaborada per CCOO d’Aragó i editada El tran sporte al centr o de trab a j o , en forma de fitxes senzilles i didàctiques. un recull d’idees per fer més sos- tenible el mitjà de tran sport per d) Material d’ús pedagògic i de difusió, satisfer la necessitat que tenim vídeos, llibres, revistes i fulletons d’ a n ar a treb a l l a r . divulgatius. També algunes de les publica- Hi ha tota una àmplia gamma de mat e r i al de sen- cions de la col·lecció Guies sibilització i apren en ta t g e. El dep a r t a m en t confede- d’educació mediambiental que ral de Medi Ambien t de CCOO disposa d’una llista publica l’Ajuntament de completa de mat e r i al que està al vostre servei. Barcelona, com per exemple De s t a c a r em a tall d’exemple El libro del del e g a d o/ a Guia de l’oficina verda. si n di cal – Trabajo y Med i o Ambien te i el video Existen alternat i v a s . c) Guies específiques, monografies, dossiers, etc. També, i com s’ha manifestat al comen ç a m en t Es pot trobar abundant documentació. d’aquest capítol, és molt important que visiteu Destacarem per la seva importància i validesa la pàgina web ww w .i s t a s .c c o o . e s qu e , com diu les següents: a la seva pàgina principal, “és una fundació autòno- ma de caràcter tècnic i sindi cal prom og u da - Guia del delegat i la delegada de Prevenció, per la Confeder ación Sindi cal de Comision es Obrer as editat per CCOO inclou tot un apartat dedicat (CCOO) amb l’objectiu d’impulsar activitats de a la salut laboral i el medi ambient. Al final pr ogrés social per a la millora de les condi ci on s d'aquest apartat hi ha una útil llista de lleis de treball, la protecció del medi ambien t i la prom o- que afecten el medi ambient des d'òptiques ció de la salut dels treb a l l a d ors i les treb a l l a d or es a bàsiques com ara l'atmosfera, l'aigua, els residus, l’àmbit de l’Estat espanyo l ” . els productes perillosos i la normativa general. En tr e la variad a doc u m en tació i infor m ació, - Eines per a la gestió ambiental a l'empresa , i a tall d’exem p l e , esmen ta r em : ll i b r e editat també per CCOO de Catalunya i centr at - legislació ambien tal i Codi penal, en la prod ucció neta i el sistema de gestió ambien - - directiva europea “EIA 2001” i llei EIA tal així com el mar c legal, els mec a n i s m es de la (e s t u di d’impacte ambien ta l ) , gestió ambien tal, com fom en tar la participació de - llei 10-98 de res i dus i llista de res i dus , les persones implica d es i uns annexos relatius a: - directiva de la Unió Europea sobre inci n er ació qü e s t i on ari ambien tal, per situar l'activitat de l'em- de res i dus . pr esa i les rep e r cu s s i on s sobre l'entorn; activitats També hi trob a r eu inst r u cc i on s sobre com so t m eses al règim d'autorització ambien tal, les que di s s e n yar el Man ual de bones pràctiques, tota necessiten l'infor m e preceptiu de l'Admi n i s t r ació la doc u m en tació relativa a les ecoaudi t o r i es i i les sotmeses a llicè n ci a ambien tal; final m en t una si s t e m es de gestió med i am b i en tal “Emas ” . recopilació sobre legislació d'aigü e s , atmos f è r i ca , qu al i f i cació ambien tal, distintiu de garan ti a de qu alitat ambien tal, sistema d'ecogestió i ecoaudi - to r i a i altres . Per la seva importància, i perquè tracta temes Podeu consultar aquesta revista a través de la molt específics, destacarem els dossiers i les xarxa internet i fins i tot us podeu subscriure, de monografies de "Daphnia", revista publicada per moment és de franc. CCOO i dedicada principalment a la prevenció Tot seguit es relacionen els temes monogràfics de la contaminació i a la producció neta. tractats i el número on van ser publicats . NÚMERO TÍTOL TEMA NÚMERO SECTOR 31 “Prestige” propostes davant 29 Principi de precaució: un procés en 6 etapes . una catàstrofe evitable R 28 Cimenteres, residus biosanitaris, plaguicides. 30 Pla de mobilitat alternativa T 16 Riscos mediambientals: Guia d’actuació (exemples). 29 Substitució de coles de 11 Mapa de riscos mediambientals. tricloretilè en la indústria tèxtil P 9 Mapa de riscos mediambientals: 28 Eliminació substàncies tòxiques instruments d’acció sindical. en el sector neteja R 9 “Factor 4”: eficiència i sostenibilitat. 28 Espais naturals protegits T 6 Sistemes de Gestió Mediambiental. 28 Intervenció front als 4 Guia d’acció mediambiental a les empreses. disruptors endocrins S 27 Procés de galvanització P 26 Substitució de productes tòxics en la serigrafia P 26 El transport a la feina (dossier) T 26 Risc químic P 25 Biomassa: una font d’energia E 25 Depuració d’aigües a destil·leries de vi A 25 Minimització de residus R 24 Substitució de dissolvents orgànics en la indústria P 22 Joieries: eliminació de tòxics P 22 Transport de mercaderies perilloses T 21 Com substituir materials no biodegradables per biodegradables P 20 Identificació de productes ecotòxics: com s’ha d’actuar? P 14 Tòxics en l’hostaleria P 12 Dissolvents orgànics P 12 Pesticides P 11 Prevenció i gestió de residus bioperillosos R 11 Escorxadors: recuperació de sang animal R 10 Su b s t i t u ció del crom i aprofi t a m en t de res i dus en l’adob de la pell P 9 Minimització de residus en siderúrgies i aceries R 9 Minimització de residus en la indústria farmacèutica R 6 Construcció: enderrocar o desconstruir R 6 Tintoreries ecològiques P 4 Problemàtica ambiental dels “PCB” P 4 Substitució dissolvents per netejar Significat de les abreviatures: i desgreixar peces R 3 Cimenteres: un risc mediambiental S A=Aigua E=Estalvi Energètic 3 Substitució del clor P=Producció Neta R=Residus en el blanquejament de paper P S=Salut Laboral T=Territori i Transport Totes les instàncies del Sindicat disposades a donar suport a la iniciativa de cada secció sindical Anar introduint la consciència mediambiental Però no només comptem amb la xarxa de Salut entre les treballadores i treballadors, incorporar Laboral i Prevenció. Hem d'adreçar-nos quan a les nostres plataformes reivindicatives els objec- convingui a l'estructura del Sindicat. Per acord tius dels sistemes de gestió mediambiental lligats congressual, la responsabilitat de Medi Ambient moltes vegades a la prevenció, aconseguir que existeix des de començaments dels an ys 90: les direccions de les empreses s'avinguin a incor- porar la variant del respecte a l'entorn dins dels · A la Confeder ació Estatal de CCOO la Secret a r i a mecanismes de gestió i decisió empresarials, tots Co n f e d er al de Medi Ambien t i Salut Laboral aquests elements i altres representen una nova (h tt p : / / w w w .c c o o . e s / s i n di ca t o / m am b i en te .h tm l ) , filosofia, una nova cultura empresarial que no dot a d a de mitjans sufici en ts com per a coordi n ar és sols tasca d’experts sinó que afecta a tothom. les tasques d'empreses gran s, feder ac i on s i territoris, que publica ampli mat e r i al, com ara butlletins Per tant el camí, sobretot inici al m en t, es pres e n ta i llibres que aborden problemàtiques específiques laboriós però no impossible. I aquí comptem amb i estenen exp e r i è n ci es en diferen ts ram s. un aliat bàsic en la nos t r a tasca, ens referim a l'or- - A CCOO de Catalunya (CONC) ganització sindi cal, a les estruct u r es del propi sindi - (http://www.conc.es), també a CCOO del cat de CCOO que fa anys que treballem el tema. Barcelonès (http://www.conc.es/barcelones) així com a la resta d’unions comarcals i federa- En primer lloc, cal referir-se a la xarxa de dele - cions, a tot arreu s’està treballant amb l'objectiu gades i delegats de Salut Laboral i Prevenció. Com de normalitzar i omplir de contingut aquesta hem vist repetidament si aquesta xarxa vol fer una vessant de l'acció sindical. tasca adequada i eficaç no pot restar al marge i d'esquenes als problemes mediambientals gene- rats per l'activitat de qualsevol empresa o centr e de treball. Per tant, la perspectiva més natural és que aquesta xarxa s'impliqui de manera natural i activa en l'impuls de Medi Ambien t a les empres e s . Totes aquestes inst à n ci es i xar x es , amb les seves res o l u ci on s co n gr es s u al s , estan, o han d'estar, al nos t r e abast en l’acció sindi - cal diària per a mar car objectius, dot a r - n os de mat e r i al de suport, co o r di n ar tasques i campanyes més gen er al s . Cal enriquir i nor m alitzar la nos t r a activitat sindi cal, intr o- dui n t la variable med i am b i en tal com un elemen t més, nat u r al i útil, dins de la nos t r a activitat sindi cal a l'empresa o centr e de treball. Això tindrà rep e r cu s s i on s benef i ci oses per a nos a l t r es i per a les nos t r es empreses ja que aquestes seran més viables dins d’un món cada cop més competitiu. Els nostres llocs de treball no perillaran a causa de l’obsolescèn- cia del procés productiu i dels mitjans utilitzats, sinó que es mantindran i fins i tot podrien crear-se de nous. Finalment, l’activitat laboral i el seu producte final seran més respectuosos amb la natura i l’entorn i més sostenibles per a les generacions futures. Així doncs tenim al nostre abast tot un seguit d’eines que han de mi l l o r ar la nostra activitat sindical. Cal fer-les útils sindicalment en relació a: · l’ocupació i el medi ambient, · la salut laboral i el medi ambient, · el foment de la participació de treb a l l a d o r es i treb a l l a d o r s, · l’enfortiment de la negociació col·lectiva Val la pena implicar-s’hi! Som-hi! Aquesta Guia és fruit del conveni de col·laboració signat entre l’Ajuntament de Barcelona i Comisions Obreres (CCOO) en el marc de l’Agenda 21 de Barcelona Realitza: Medi Ambient de CCOO del Barcelonès Via Laietana 16, 3r. 08003 – Barcelona Telf. 934 812 803 - Fax 933 150 856 Adreça electrònica: uscob1@conc.es www.conc.es/barcelones (podeu enviar-hi els vostres suggeriments) Idea i textos: Josep Maria Gil Martínez Correcció ortogràfica i gramatical: Servei de Lingüística de la CONC Disseny gràfic: Villuendas + Gómez disseny Edita: Ajuntament de Barcelona Sector de Manteniment i Serveis Direcció d’Educació Ambiental i Participació Imprimeix: Impremta Municipal Imprès en paper 100% reciclat Agraïments: Per elaborar aquest treball he comptat amb les valuoses aportacions i suggeriments de Jorge Reichmann, de la Fundació “1º de Mayo” de CCOO, de l’Enric Tello, d’Acció Ecologista – Ecologistes en Acció, i de María José Marazuela, del Fòrum Cívic Barcelona Sostenible. També Iñaki Olano de l’ISTAS (Instituto Sindical de Trabajo Ambiente y Salud) i l’Àngel Crespo, amb el Secretariat de CCOO del Barcelonès, han aportat la seva empenta i estímul. Per a sol.licitar Guies d’Educació Ambiental: Centre de Recursos Barcelona Sostenible Nil Fabra, 20 08012 Barcelona 93 237 47 43 recursos@mail.bcn.es Del preàmbul del document El compromís ciutadà per la sostenibilitat Agenda 21 de Barcelona