Guia per a
l’estalvi energètic
Guies
d’educació
ambiental
13
Presentació (3)
1 Introducció: energia i desenvolupament sostenible (4)
2 Què podem fer? Què hem de saber? (6)
3 El consum energètic a la llar: els aparells (8)
4 Les instal·lacions, els equips, els serveis i les necessitats energètiques.
Consells pràctics per estalviar energia tot millorant l’entorn (10)
5 Fem d’auditors energètics: participar per estalviar (25)
6 Conclusió: avançant cap a la sostenibilitat (30)
7 Per saber-ne més... (33)
8 Adreces d’interès (33)
Presentació
Si pensem en el ventall d’activitats que cadascú basa a promoure un major ús de les energies
de nosaltres fa al llarg del dia, en la major part renovables, principalment la solar, i a aconseguir
hi intervé alguna forma d’energia: escalfar els una major eficiència i estalvi energètics.
aliments, desplaçar-nos en transport públic, en-
cendre els llums, climatitzar la nostra llar o rentar Aquesta nova Guia d’educació ambiental, realit-
la roba són accions que només podem realitzar zada per Ecologistes en Acció de Catalunya fruit
si tenim accés a algun recurs energètic. d’un conveni amb l’Ajuntament de Barcelona, ens
proposa consells i orientacions pràctiques per tal
El gas natural que ens arriba a través de les cano- de millorar la nostra qualitat de vida reduint el
nades, l’electricitat que ens porta a casa la xarxa consum d’energia en la vida quotidiana. Aquest
o els combustibles derivats del petroli amb què és un dels objectius de l’Agenda 21 de la ciutat,
funcionen els vehicles són diferents formes que desenvolupa el Pla de millora energètica i al
d’energia. El progrés científic i tècnic ens ha per- qual tothom pot contribuir. Estalviar energia
mès guanyar en benestar. Però el consum creixent suposa un estalvi econòmic, però també, i sobre-
d’energia ha de fer front a reptes importants: tot, un estalvi de recursos naturals, la qual cosa
d’una banda, alguns recursos energètics, especial- ens ajudarà a millorar el nostre medi ambient
ment els combustibles fòssils, són limitats; d’altra local i global. La Guia es centra precisament en
banda, tant la seva extracció i transport com el aquesta dimensió més individual del consum,
seu consum resulten sovint molt contaminants. perquè la construcció d’una ciutat sostenible
L’estratègia de l’Ajuntament de Barcelona, com a depèn també del compromís personal, dels petits
institució compromesa amb el medi ambient, es canvis en els nostres hàbits i comportaments.
Imma Mayol
Presidenta de la Comissió Ecologia
i Sostenibilitat Ciutadana
1
Introducció:
energia i desenvolupament sostenible
L’energia és una paraula tan corrent en el seu ús mesura en quilowatts-hora (kWh) i cal parar aten-
com complexa de definir. Formalment es refereix ció a aquesta unitat, que consta de dues parts
a la capacitat que permet desenvolupar treball molt importants, la primera és el terme de potèn-
en un moment determinat. cia (kW) i la segona el temps d’utilització (h). Els
diners que ens costa l’energia i els impactes que
La idea de relacionar directament el consum provoquem depenen de totes dues parts (poca
d’energia amb el nivell de benestar és interessa- potència però molt temps representa el mateix
dament falsa; els maldecaps que ens ocasiona que molta potència i poc temps).
una forma de vida basada en el malbaratament
energètic han fet que hagin començat a imposar-
se idees que fins fa poc eren ridiculitzades pels
poders polítics i econòmics.
Aquesta petita guia pretén ser una proposta per
desenvolupar una «ciència ciutadana» —cosa
que significa incrementar el coneixement de les
persones—, i també per avançar en el canvi de
model energètic. Aquest canvi implica mesures
globals que anteposin els interessos de les perso-
nes i el medi ambient als interessos econòmics
de les companyies energètiques.
Però també és cert que sense canvis en el com-
portament de cada persona cap mesura global
no tindrà l’efecte desitjat. Les mesures d’estalvi
i eficiència que proposem poden semblar insig-
nificants, però són sempre petites accions perso-
nals i col·lectives les que desencadenen els grans
processos de canvi. El consum d’energia no és cap
excepció a aquesta màxima.
Només podrem avançar en la direcció adequada
si posseïm una informació objectiva i quantificada
sobre els principals impactes de les nostres acti-
vitats, consum o manera de viure.
El consum d’energia està relacionat amb el temps;
a tall d’exemple, el consum d’energia elèctrica es
4Guia per a l’estalvi energètic
Què necessitem, l’energia
o els serveis que l’energia ens dóna?
La resposta és evident: no necessitem quilowatts;
necessitem llum, escalfor a l’hivern, refrigeració
a l’estiu, capacitat de desplaçament, escalfor per
cuinar; necessitem informació i coneixements,
poder llegir, equips de música per escoltar
i aparells per veure imatges. Tot això representa
serveis finals que, si bé estan relacionats amb
el consum d’energia, no ens obliguen a consumir-
ne unes formes determinades (per exemple,
la nuclear), ni unes quantitats sempre creixents.
Hem de reflexionar sobre la qüestió de fons:
benestar no significa un consum energètic cada
cop més elevat, sinó disposar dels serveis
necessaris en el moment adequat. La clau per
a una bona qualitat de vida és tenir el màxim
de serveis finals amb el mínim consum d’energia.
És a dir, un màxim d’eficiència amb un mínim
d’impactes.
Quanta energia consumim i quanta n’aprofitem, al nostre país?
El consum d’energia primària a Catalunya durant l’any 2000 va sobrepassar els 20,4 milions de
tones equivalents de petroli (MTEP); en canvi, el consum final fou de 13,3 MTEP, és a dir, en
transformacions d’energia es van perdre més de 7 milions de tones equivalents de petroli.
L’eficiència en consum energètic es proposa obtenir el màxim rendiment de cada unitat d’energia
utilitzada. Com més eficients siguin els nostres aparells, més energia estalviarem.
Guia per a l’estalvi energètic5
2
Què podem fer? Què hem de saber?
Primer de tot, podem tenir un comportament Per exemple, cremar combustible en una central
responsable en el consum d’energia, cosa que per generar electricitat és aprofitar tan sols una
significa tenir ben present que tota l’energia que tercera part de la calor de la combustió per obtenir
consumim té associats impactes ambientals, energia elèctrica. Si es fa servir aquesta electricitat
molts dels quals no són fàcilment perceptibles. per generar novament calor (en una cuina, en
Però no tots els impactes són iguals, el que signi- una calefacció, en un radiador) tornem a fer una
fica que hem d’aconseguir canviar progressiva- transformació innecessària. El més adequat hau-
ment cap a les fonts d’energies que en provoquin ria estat fer servir directament el combustible
menys. per escalfar.
Hem de saber que els impactes no es comptabi- En els aparells que tenen com a missió generar
litzen en el preu que paguem per l’energia; són calor (estufes, calefaccions, cuines, calderes, etc.)
el que s’anomenen externalitats ambientals. és més adequat emprar un combustible (biomas-
sa o gas són els més nets) i no pas electricitat. En
Un principi bàsic que hem de tenir en compte és l’actual model energètic hi ha un consens crític
que el servei energètic que demanem ha d’estar en relació amb el «tot elèctric»,
relacionat amb la forma d’energia que fem servir. per la seva ineficiència
L’energia emprada és sempre la part final d’un i els seus impactes.
procés de generació, transport i transformació.
Com més transformacions d’energia s’hagin de
realitzar més es perd pel camí, i més contaminació
es genera.
6Guia per a l’estalvi energètic
Unes propostes per a l’ús eficient Les externalitats:
de l’energia l’energia és cara o barata?
■ Pensar sobre la disposició de la llar, Les externalitats són aquells costos
sobre l’ús que fem dels diferents espais, que no s’inclouen en el preu de compra
els serveis que demanem a cada lloc d’un producte i que són carregats a tota
i com satisfer-los. la societat: els residus que es generen
■ No deixar mai encès un llum, connectat un en la fabricació, el transport i la comer-
electrodomèstic o engegat un aparell que cialització, el cost de gestionar-los,
no es fa servir. els compostos gasosos emesos, l’aigua
■ No deixar connectats els «permanents» (el que es consumeix, el desmantellament
pilot vermell o verd) d’un aparell electrònic si del producte un cop ha acabat la seva vida
no es fa servir durant un període de temps útil, etc.
llarg (poden arribar a gastar el 25 % del consum Si pensem en les seves externalitats
de l’aparell en ple funcionament). El pilot (els impactes sobre la natura que ocasionen
vermell o verd d’un aparell indica consum sense l’extracció, la producció i el transport, etc.),
cap servei a canvi. el preu de l’energia que consumim és molt
■ No deixar oberta una aixeta d’aigua que no barat perquè no paguem les destrosses
s’utilitza (el consum d’aigua va sempre molt ecològiques que causa i, a més,
relacionat amb el consum d’energia). tan sols representa un petit percentatge
■ No comprar només seguint la publicitat. de les nostres despeses. Per això li dedi-
Reflexionar abans de comprar un aparell quem poca atenció.
elèctric que només estalvia un petit esforç
ocasional (el raspall de dents elèctric seria
l’exemple més clar).
■ Pensar com podem aïllar la llar per evitar
pèrdues de calor a l’hivern (aïllament tèrmic
en parets i sostre, doble vidre, cortines)
i evitar l’entrada de sol a l’estiu (persianes,
ombrel·les, tendals).
Guia per a l’estalvi energètic7
3
El consum energètic a la llar: els aparells
Les dades sobre el consum a la llar poden variar
molt entre països i àmbits climàtics, segons el
nivell econòmic de les famílies i segons les modes
i el pas del temps (la compra d’aparells d’aire
condicionat, per exemple, està fent disparar
el consum d’electricitat a l’estiu, una
època en què tradicionalment
baixava).
La tecnologia i la producció in-
dustrial han fet possible que
actualment tinguem a la
nostra disposició un ventall
ampli d’aparells que prete-
nen oferir-nos les màximes
comoditats.
21,50 % Indicativament, podem donar unes xifres
estimatives bastant ajustades:
29,00  % aproximadament el 29 % del consum energètic
10,00 % prové de la calefacció; el 28,5 %, de l’ús d’aigua
calenta sanitària; l’11 %, de l’ús de la cuina;
11,00 %
28,50 % el 10 %, de la il·luminació, i el 21,5 % restant,
dels electrodomèstics.
8Guia per a l’estalvi energètic
L’oferta: un mínim de 70 aparells a la llar que consumeixen energia
L’oferta d’aparells és extraordinària, i de cadascun d’aquests aparells n’existeixen molts models. Els 10
primers representen el 90 %  del consum energètic de qualsevol habitatge. Respecte de la resta només
s’inclouen els que es relacionen amb l’ús comú. Qualsevol afició o passatemps (per exemple, el bricolatge)
podria incrementar la llista considerablement. Repassant-la, podreu esbrinar quin aparell és veritablement
necessari o superflu:
■ Frigorífic (amb congelador o sense) ■ Reproductor de MP3
■ Rentadora amb aigua calenta ■ Agenda electrònica
■ Televisor ■ Radiocasset
■ Rentaplats amb aigua calenta ■ Casset de butxaca
■ Aparell d’aire condicionat ■ Depiladora
■ Cuina (amb forn o sense) ■ Depiladora de cera escalfada elèctricament
■ Equips ACS (termos) ■ Aparells de massatge per vibració
■ Estufa elèctrica ■ Vídeo
■ Làmpades incandescents i halògens ■ Espremedora de sucs
■ Assecadora de roba ■ Reproductor de DVD
■ Assecador de cabells ■ Torradora de pa
■ Batedora ■ Consola de videojocs
■ Trinxadora de vas ■ Barbacoa elèctrica
■ Rellotge ■ Telèfon mòbil
■ Campana d’extracció de fums ■ Cafetera de filtre
■ Ventilador ■ Cafetera exprés
■ Planxa de roba ■ Fregidora
■ Aspiradora ■ Obrellaunes
■ Afaitadora ■ Esprai de pintar
■ Màquina de cosir ■ Rentadora de vapor
■ Ràdio portàtil ■ Insecticida elèctric
■ Ordinador ■ Polidora d’ungles
■ Ordinador portàtil ■ Raspall de dents elèctric
■ Impressora (de gota de tinta o làser) ■ Ambientador elèctric
■ Màquina de tallar cabells ■ Telèfon sense fil
■ Escàner ■ Ganivet elèctric
■ Càmera de fotos (de pel·lícula o digital) ■ Molinet de cafè
■ Gravadora de vídeo ■ Rentadora d’aigua a pressió
■ Microones ■ Banyera d’hidromassatge de peus
■ Cadena de música ■ Grill
■ Reproductor de CD portàtil ■ Màquina de foradar
■ Bàscula elèctrica de bany ■ Tornavís elèctric
Guia per a l’estalvi energètic9
4
Les instal·lacions, La climatització de la llar
els equips, els serveis Significa tenir la casa calenta quan fa fred i fresca
i les necessitats quan fa calor. Independentment que tinguem un
o diversos ventiladors, o un aparell d’aire condi-
energètiques cionat, unes mesures elementals ens ajudaran a
Consells pràctics per tenir el major benestar amb el mínim d’energia.Si decidiu fer reformes, tingueu en compte els
estalviar diners tot criteris bioclimàtics que figuren a cada apartat.
millorant l’entorn Temperatura: l’element clau és l’aïllament tèrmici els complements per equilibrar la temperatura
(vegeu els apartats corresponents). Una tempera-
Hi ha moltes maneres de repensar les nostres tura interior de 19 a 21 graus dóna una bona
necessitats. Començarem reflexionant sobre sensació de confort durant el dia. L’ambient de
l’estructura general de la nostra llar, analitzant- la casa no ha de ser l’oposat al que correspon a
la com un sistema en el qual fem servir l’energia l’estació de l’any.
per obtenir determinats serveis en determinats
espais. Ventilació de la llar: cal dedicar-li deu minuts
diaris a una hora que dependrà de la temperatura
externa (migdia quan fa fred, primera hora del
matí quan fa calor).
Orientació de l’edificació: en edificis o cases de
nova construcció, i depenent de l’espai, cal recu-
perar la vella saviesa arquitectònica de l’orientació
d’acord amb les característiques del terreny, res-
pectant el sentit sud de la façana principal i evi-
tant els finestrals i les parets mitjanceres mal
aïllades cap a l’oest.
Si teniu obertures a cares diferents de l’edifici,
podeu provocar corrents d’aire molt eficients per
refrescar.
10Guia per a l’estalvi energètic
Aïllament tèrmic: un aïllament correcte permet la seva estanqueïtat incrementa encara més
reduir l’ús de calefacció a l’hivern i de refrigeració l’estalvi. Construir ràfecs a les façanes permet
a l’estiu. És important assessorar-se de les carac- evitar que la casa s’escalfi en hores de màxima
terístiques de l’edifici, ja que depenent d’aquestes calor.
característiques i de les pautes de residència
(presència intermitent o continuada) convé ■ Persianes: molt importants, ajuden a ventilar
col·locar aïllament a l’interior o l’exterior, especial- la casa a l’estiu i a bloquejar el pas del sol. Si
ment a les parets de les façanes orientades al nord són enrolades, la caixa ha d’estar aïllada tèrmi-
i al sud. En el cas d’àtics cal aïllar també el sostre; cament.
en habitatges unifamiliars, el sostre i el terra.
■ Cortines: permeten conservar la calor de les
També cal aïllar els dipòsits i les canonades habitacions durant les nits d’hivern i evitar
d’aigua calenta. En tots els casos cal evitar fer l’entrada de radiació solar quan no es desitja.
servir aïllants amb productes que afectin la capa
d’ozó (escumes amb gasos de CFC). ■ Distribució de les cambres: cal escollir les ha-
bitacions on es passa la major part del temps
Complements per equilibrar la temperatura: a l’estiu o a l’hivern d’acord amb la seva situació
deixar entrar el sol al màxim a l’hivern permet a l’edifici i la facilitat de ventilació a l’estiu i
estalviar calefacció, i impedir-ne el pas a l’estiu d’escalfament a l’hivern.
permet estalviar molta refrigeració.
Arquitectura bioclimàtica estricta: si teniu la
■ Finestres: el doble vidre permet estalviar cale- possibilitat de construir el vostre nou habitatge,
facció (el 25 % d’energia) i proporciona protecció viviu en una casa unifamiliar o teniu la possibilitat
contra la contaminació acústica. Tenir cura de de fer reformes en profunditat en l’estructura de
l’edifici, cal que tingueu en compte que l’asses-
sorament d’uns professionals amb coneixements
d’arquitectura bioclimàtica pot significar un es-
talvi energètic de l’ordre del 70 %, amb un incre-
ment del cost de construcció que pot arribar a
un màxim del 20 % del pressupost.
Guia per a l’estalvi energètic11
Un pis o una casa més sostenible Aparells per refrescar l’ambient: sempre és reco-
manable el clàssic ventilador per davant del nou
La compra o el lloguer del nostre habitatge aparell d’aire condicionat. El consum és molt infe-
és un dels aspectes que tenen més rior i evita problemes d’al·lèrgies o molèsties que,
importància. Per evitar fraus o que ens amb l’aire condicionat, acaben apareixent tard o
enganyin amb miratges o detalls sense d’hora si no se’n fa un bon manteniment.
importància, cal prendre en consideració
una sèrie d’aspectes que tenen relació Refrescar significa fer circular l’aire; per això, els
amb la qualitat de l’edifici. ventiladors de peu o de sobretaula en punts de-
terminats són la millor opció. Els ventiladors de
■ La seva orientació, donant prioritat sostre que girin en dos sentits, amb més d’una
a una orientació integral de l’habitatge velocitat de gir, poden crear un ambient fresc en
en sentit nord-sud. habitacions amb sostres alts. Un metre de diàme-
■ Informar-se sobre el tipus d’aïllament tre d’aspes per un mínim 10 m2 de superfície és
tèrmic i acústic que s’ha fet servir. una bona relació. A partir de 10 m2, cal incremen-
■ Informar-se sobre el tipus de finestres tar-ne el diàmetre (o el nombre).
i tipus de vidre que s’ha col·locat.
■ Informar-se sobre el tipus d’instal·lació
d’aigua calenta sanitària i calefacció.
■ Informar-se sobre la potència dels equips
i la potència contractada a la companyia
(en principi es recomana contractar
la mínima per estalviar diners).
■ Informar-se sobre el tipus de regulació
automàtica del sistema de calefacció i/o
climatització.
■ Informar-se sobre les instal·lacions
per a l’aprofitament de les energies
renovables (energia solar tèrmica).
■ Sol·licitar la certificació o els estudis
energètics de l’edifici.
12Guia per a l’estalvi energètic
Aparells per escalfar l’ambient: les calefaccions  Terra radiant: permet mantenir una temperatura
centralitzades de gas són les que permeten un constant a les habitacions. No és eficient si s’ha
funcionament més econòmic, amb un manteni- de connectar i desconnectar moltes vegades a
ment adequat de les seves calderes. Cal que cada causa de les inèrcies tèrmiques de l’edifici rela-
radiador tingui una clau pròpia que en permeti cionades amb els materials. Cal evitar-lo del tipus
el funcionament autònom. No els cobriu amb elèctric.
mobles o elements decoratius.
Aparells d’aire condicionat: pel seu consum ener-
La calefacció pot ser regulada mitjançant vàlvu- gètic i per la complexa problemàtica ambiental
les termostàtiques en cada radiador o mit- que generen (emeten gasos residuals que afecten
jançant un regulador programador per a la cal- la capa d’ozó i el canvi climàtic) han de ser el
dera. Aquest sistema permet incrementar darrer recurs que cal utilitzar. Si us és imprescin-
l’estalvi i l’eficiència. dible, compreu-lo de refredament evaporatiu (es-
talviareu energia). Situeu-lo a la part en ombres
Les estufes de gas també són recomanables per de l’edifici (o protegit) i contracteu un bon servei
escalfar puntualment espais concrets. No és re- de manteniment (filtres, termòstat, etc.).
comanable fer servir la calefacció elèctrica per la
seva baixa eficiència energètica en el procés de La facilitat d’aquests aparells per crear ambients
generació elèctrica. artificials porta a la irracionalitat relativament
freqüent d’ignorar la temperatura exterior i crear
un ambient interior artificial de jerseis a l’estiu
i samarretes de màniga curta a l’hivern, amb la
qual cosa el consum es dispara. Recordeu que la
temperatura ambiental interior més adequada,
en condicions d’humitat del 40 al 60 %, oscil·la
entre els 20 i els 23 graus centígrads.
El millor aprofitament de l’aire condicionat con-
sisteix a fer-lo servir només quan és imprescindible
i a mantenir tancades les habitacions on funciona
l’aparell. Complementar el seu funcionament
amb un bon aïllament, persianes i tendals és la
millor solució.
S’ha d’estar atent a les pèrdues de gas de l’aparell
(es detecten quan comença a perdre eficàcia), ja
que el gas que fan servir és molt perjudicial per
a la capa d’ozó.
Guia per a l’estalvi energètic13
Il·luminació de la llar
Cal aprofitar al màxim la llum del dia i, per aquest transformador quan s’apaguen; si no és així, con-
motiu, la distribució del mobiliari, per situar punts tinuen consumint energia sense proporcionar
d’estada, i l’ús de finestres adequades són dos cap servei.
aspectes clau.
Baixar una llum d’intensitat regulable no significa
Les bombetes incandescents (les que són més baixar el consum energètic.
abundants al mercat) converteixen en calor el
90 % de l’energia i només el 10 % en llum; per Per il·luminar un espai és millor utilitzar una sola
això cal substituir les bombetes incandescents làmpada de potència superior que no pas diverses
per làmpades de fluorescent compacte o tubs que sumin la seva potència (la suma de potència
fluorescents (estalviareu el 70 % d’electricitat i no és igual a la suma de llum). La tècnica lumínica
aconseguireu una durada vuit vegades superior) té els seus propis mètodes i normes (fins i tot
i, sobretot, analitzar quins tipus de llums són els unitats de mesura particulars com el lux) que no
més adequats per a cada espai (tenint en compte tenen una relació immediata amb la potència i
el temps de funcionament i la seva finalitat) i el consum de les làmpades.
evitar les llums indirectes.
Les bombetes halògenes consumeixen gairebé
el mateix que les incandescents habituals. A més
cal tenir en compte que s’ha de desconnectar el
14Guia per a l’estalvi energètic
Els aparells electrònics
Música, TV, vídeo, DVD: estudieu la potència de Impressores: una impressora làser consumeix
so i el consum de l’aparell per veure si s’adapta molta més energia que la de gotes de tinta que,
a les vostres necessitats o les supera abans de per la seva banda, dóna una qualitat gairebé
comprar-lo. En cas que tingui memòria per guar- equivalent. Només cal una impressió amb làser
dar emissores o programes, assegureu-vos que en cas de treballs en què la precisió sigui impres-
pot mantenir-les guardades sense que hagi cindible.
d'estar en «permanent» (en repòs però encesos,
stand by o funcionament en buit). Un cop el tin-
gueu a casa, el principi bàsic és no deixar-lo fun-
cionant si no s’està prestant atenció a la música
o a les imatges. Cal apagar sempre els aparells
amb l’interruptor (no amb el comandament a
distància) per evitar que quedin en «permanent».
Els equips moderns consumeixen menys energia
que els antics.
Piles: les piles generen un triple impacte: la seva
fabricació i els residus que provoca, l’energia
destinada al seu transport i la gestió dels milions
i milions de piles gastades, moltes de les quals
contenen productes molt tòxics. Si no hi ha més
remei, cal comprar piles que es puguin recarregar
(amb un carregador de piles solar o endollat al
corrent elèctric). Són molt més cares en pagar-
les, però molt més econòmiques si calculem a
mitjà i llarg termini.
La relació entre l’energia que ens dóna una pila
i la que s’ha gastat en fabricar-la, transportar-la
i emmagatzemar-la és tan irracional que l’ús de
piles hauria d’estar restringit a condicions
d’absoluta necessitat. L’alternativa a l’ús de piles
és fer servir, a l’aire lliure, plafons portàtils
d’energia solar fotovoltaica.
Ordinador: els portàtils són més cars però més
eficients. En tots els models, però, cal programar
l’estalvi d’energia del monitor (és el perifèric que
més consumeix) o apagar-lo directament si
l’ordinador ha de treballar una llarga estona de
manera autònoma.
Guia per a l’estalvi energètic15
Grans electrodomèstics
A la cuina és important la qualitat i la distribució de calor (estables o temporals) i mantenir-lo ven-
dels aparells: situar el frigorífic lluny dels punts tilat significa estalviar energia.
L’etiquetatge energètic
La normativa de la Unió Europea (Directiva 95/12 de la CE) ha fet que els electrodomèstics
comercialitzats a partir del 28 de maig de 1995 hagin de portar l’anomenada «etiqueta
d’energia» per a la seva venda, basant-se en un sistema de test homologat comparatiu.
Aquest etiquetatge permet fer-nos una idea bastant aproximada de l’eficiència i la qualitat
de l’aparell que anem a comprar i s’aplica obligatòriament a frigorífics, congeladors, combis,
rentadores i rentaplats.
Els aparells han de portar l’etiqueta en la part exterior, superior o frontal, i clarament visible.
L’etiqueta indica el consum d’energia (kWh) en condicions normalitzades per any o per cicle,
el seu nivell de soroll en el funcionament i, en el cas
de rentadores i rentaplats, l’estalvi d’aigua i la seva
eficiència en la rentada i l’assecatge. S’agrupa en set
nivells, que van des de la categoria A (la més eficient)
fins a la G. Les dades clau apareixen reflectides de la
manera següent:
Frigorífics, congeladors, combis:
A: consumeix menys del 55 % de la mitjana del test.
B: entre el 55 i el 75 % per sota de la mitjana.
C:entre el 75 i el 90 % per sota de la mitjana.
D:entre el 90 i el 100 % del valor del test.
E: entre el valor del test i el 10 % per sobre de la mitjana.
F: entre el 10 i el 25 % per sobre de la mitjana.
G: consumeix més del 25 % de la mitjana.
Rentadores, rentaplats: en el cas d’aparells que
consumeixen aigua, la classificació de la lletra A a la G
s’aplica al consum d’energia en quilowatts-hora (kWh)
per cicle de rentada, eficàcia de rentada i centrifugació (velocitat en revolucions per minut),
consum d’aigua en litres i soroll (en rentada i centrifugació).
16Guia per a l’estalvi energètic
Rentadora Rentaplats
Després del frigorífic és El 90% del seu consum energètic prové de
l’electrodomèstic que l’escalfament de l’aigua. Cal evitar els programes
consumeix més energia. d’alta temperatura (esbandint prèviament la
El 90 % del seu consum vaixella amb el mínim d’aigua freda abans
és per escalfar aigua d’introduir-la) i utilitzar-los només quan estiguin
en els programes de plens. El detergent ha de ser el just. No s’ha de
rentada en calent. Per situar el rentaplats a prop del refrigerador o el
això, cal fer servir sempre que sigui possible els congelador. No s’ha de fer servir el programa
programes d’aigua freda i omplir-la totalment d’assecatge i cal deixar-
però no sobrecarregar-la. A més, cal mantenir els los oberts perquè
filtres nets i no fer servir gaire detergent (i sempre s’assequi la vaixella
dels que no continguin fosfats). a m b  l ’a i r e .  C a l
mantenir els filtres
Si en compreu una de nova, penseu que l’eficiència nets i no superposar
la dóna el consum mínim d’energia i d’aigua les peces per rentar,
(mireu l’etiquetatge). Tingueu en compte la mida perquè aleshores
i la possibilitat d’una doble entrada d’aigua (freda- necessitaran una
calenta) d’acord amb el vostre sistema de segona rentada.
subministrament d’aigua calenta sanitària
(vegeu-ne l’apartat). Si n’heu de comprar un de nou, tingueu en compte
que l’eficiència la dóna el mínim consum d’energia
(mireu l’etiquetatge). Mireu que la seva mida
Assecadora s’ajusti a les vostres necessitats (com més gran,
És un electrodomèstic aliè a més consumeix). Mireu la possibilitat que tingui
la nostra cultura, ja que una doble entrada d’aigua calenta i, sobretot,
disposem de prou hores de pregunteu-vos si és necessari si sou poques
sol i vent continu. Si la persones.
teniu, feu-la servir
el mínim: el sol i
l’aire són la millor Frigorífic
manera d’assecar la No s’ha de deixar obert de manera innecessària.
roba. Si l’heu de fer Cal instal·lar-lo lluny dels focus de calor de la
servir centrifugueu al màxim a la rentadora (la cuina o de la casa, mantenir
centrifugació consumeix molta menys energia), neta la part del darrere,
manteniu els filtres ben nets i procureu que tingui facilitar la seva ventilació
una bona circulació d’aire. pel darrere (5 cm fins a la
paret) i controlar l’estan-
Si en compreu una de nova, recordeu que la de queïtat de les juntes (que
gas és millor que l’elèctrica i la seva eficiència ve la goma de la porta ajusta
donada pel mínim consum d’energia (etiquetatge bé). Descongelar els ali-
d’eficiència). Cal que tingui un detector automàtic ments dins de la nevera
per indicar quan és eixuta la roba. significa estalviar energia.
Guia per a l’estalvi energètic17
La temperatura ideal és de 3 a 5ºC (cada grau de entre 25 i 50 graus cada cop que s’obre). Es pot
refredament implica un increment del 5 % en el aturar abans de finalitzar la cocció per aprofitar
consum d’energia). No s’han d’introduir coses la calor residual (alguns models porten
calentes i cal tapar els recipients que continguin incorporada aquesta funció de manera
líquids. Cal avisar l’Ajuntament, mitjançant el 010, automàtica).
abans de llençar el frigorífic, per a la recollida de
gasos refrigerants (CFC, HCFC o HFC) que fan Cal una revisió constant de les juntes i de la
malbé la capa d’ozó o incrementen l’efecte integritat dels vidres. Si en compreu un de nou,
hivernacle. Cal adquirir-los d’alta eficiència. cal que porti doble vidre.
Si n’heu de comprar un de nou, tingueu en compte
que l’eficiència la dóna el mínim consum d’energia Cuina
(vegeu l’etiquetatge d’eficiència), que el seu volum La millor és la de gas.
s’ajusti a les vostres necessitats de capacitat, que Cal mantenir-la ben
no porti CFC (que sigui de tecnologia Green- neta, especialment els
freeze), que tingui descongelació automàtica i cremadors, que han de
que porti integrat el congelador. ser de bona qualitat.
La flama ha de ser
blava i uniforme, no ha
Congelador de sobresortir del fons dels recipients i s’ha de
La temperatura ideal per mantenir és de -15ºC. reduir de potència quan comenci l’ebullició.
Cal descongelar-lo quan la capa de glaç arribi als
5 mm. A partir Cal evitar els corrents d’aire, ja que refreden els
d’aquí, s’incremen- recipients i augmenten el consum. Acostumeu-
ta el consum i dis- vos a aturar els focs uns moments abans de la
minueix el ren- cocció per aprofitar la calor residual.
diment.
Si teniu una cuina de plaques, assegureu-vos que
els recipients que feu servir són de fons gruixut
i pla i que s’adapten totalment a la placa. Podeu
Forn desconnectar la placa uns deu minuts abans
El forn més eficient i econòmic és el de gas. La d’acabar la cocció, ja que manté la calor. El
seva única funció ha de ser la de cuinar (no s’ha rendiment és òptim quan la placa està ben neta.
de fer servir per descongelar, escalfar, etc., ja que
consumeix molta energia) aprofitant al màxim Si n’heu de comprar una de nova, la millor opció
la seva capacitat. Sempre és la de vitroceràmica de gas.
ha d’estar perfectament
tancat quan funciona i En l’ús de la cuina hi ha tres principis d’estalvi
s’han de reduir al mínim bàsics: fer servir l’olla de pressió tant com sigui
les obertures de la porta possible, cuinar al vapor i amb l’aigua justa per
per al seguiment de la a la cocció i mantenir tapades olles, cassoles o
cocció (la temperatura paelles mentre es fan servir (estalvien entre el
interior pot baixar 20 i el 30 % de l’energia necessària).
18Guia per a l’estalvi energètic
Una bona recomanació, per als qui vulgueu anar
més enllà i experimentar d’acord amb la quantitat Petits electrodomèstics
de sol que rep la vostra llar, és fer servir una cuina
solar com a sistema per cuinar o precuinar els Assecador de cabells: encara que sembli un elec-
aliments: els aliments no es cremen mai, trodomèstic insignificant, la seva potència ener-
conserven les seves propietats i poden ser cuinats gètica fa necessari controlar-ne l’ús. Atenció al
posteriorment en menys temps si no s’han acabat consum dels assecadors elèctrics.
de fer.
Batedora: la de vas ofereix les prestacions més
Les olles, les cassoles i els diversos estris de cuinar completes i estalvia més que altres petits electro-
han de ser de tapa gruixuda (conserven la calor domèstics.
i ajuden a estalviar energia) i les paelles han de
ser de ferro colat, per la mateixa raó i per la vostra Torradora: preferentment la de tipus tancat per
salut. evitar la dispersió de calor.
Planxa: la de vapor estalvia temps i, per tant,
energia. No la feu servir per a una sola peça.
Microones: pot ser un bon complement per cui-
nar; l’elevat consum energètic queda compensat
per la reducció del temps d’ús.
Guia per a l’estalvi energètic19
La generació d’aigua calenta per a la higiene
(aigua calenta sanitària)
El consum d’energia en la rentada (de les coses o del nostre cos) depèn del consum racional d’aigua i
de calor.
Els sistemes d’escalfament d’aigua actuals són de dos tipus: escalfament instantani (escalfador de gas
que es pot combinar també per a calefacció) o escalfament d’acumulació (que pot ser de gas per a
instal·lacions comunitàries, o de termos elèctrics individuals). Decidir-se per un o l’altre depèn de la
reflexió personal sobre les vostres necessitats d’aigua calenta al llarg del dia (en diferents moments,
de manera continuada o concentrada) i, de vegades, de l’estructura general de l’edifici (en el cas
d’escalfadors comunitaris). A continuació us presentem una sèrie d’apunts per ajudar-vos a decidir:
■ Els sistemes d’escalfament instantani (escalfa-
dors) no són aconsellables en habitatges amb
més d’una cambra de bany. Impliquen un mal-
baratament d’energia innecessari per raó dels
canvis de cabal i de l’escalfament de les cano-
nades de llarg recorregut.
■ Cal regular la temperatura de l’escalfador a
uns 41 o 42 graus. És més que suficient per a la
higiene i per escalfar les canonades. Eviteu
baixar la temperatura excessiva de l’aigua ca-
lenta barrejant-la amb aigua freda.
■ Els acumuladors d’aigua calenta són més indi-
cats per a consums puntuals. En el cas dels
sistemes elèctrics és aconsellable disposar d’un
rellotge de connexió que es pugui programar
ajustant-lo a l’horari d’ús.
■ En general, els sistemes d'acumulació són més
recomanables des del punt de vista energètic
que els d'escalfament instantani. El sistema
més eficient i econòmic seria el d’un acumula-
dor d’aigua calenta escalfat per gas, amb retorn
i programable, encara que exigeix disposar
d’un espai suplementari d’instal·lació.
■ Si es disposa d’espai cal recordar sempre que
el sistema més eficient energèticament i més
respectuós amb el medi ambient és el de pa-
nells d’energia solar tèrmica, que ja es comer-
cialitzen en versions molt adaptades a diversos
usos (vegeu l’apartat comunitari i d’energies
renovables).
20Guia per a l’estalvi energètic
Consum d’aigua i consum A la comunitat de l’edifici
d’energia: dues coses que tenen
molt a veure
Una pràctica correcta consisteix a baixar les es-
■ No compreu ampolles d’aigua envasada: cales en comptes de fer servir l’ascensor: és un
els impactes de la indústria d’aigües exercici físic fàcil, beneficiós per a l’organisme i
envasades sobre els ecosistemes i el seu que estalvia molta energia.
paper en el consum d’energia són molt
elevats. Cal tenir a casa un Si a la vostra finca hi ha més d’un ascensor, no
sistema de depuració i mi- els crideu simultàniament.
llora del subministrament
d’aigua de boca (destinada a A la comunitat de propietaris cal plantejar
la beguda o a la cuina) amb la substitució de les bombetes de les
carbó actiu que ens permeti escales, els passadissos i l’ascensor per
una garantia de les seves làmpades de baix consum.
qualitats físiques i químiques.
N’hi ha diversos al mercat Proposar la instal·lació de finestres amb
en formes de gerros amb doble vidre, amb càmera d’aire i millores de
filtre o aparells connectats l’aïllament en el major nombre de punts
directament a l’aixeta. possible per evitar pèrdues de calor.
■ Deixar qualsevol aixeta oberta
sense necessitat és consumir Les instal·lacions col·lectives o centralitzades
energia. d’aigua calenta sanitària i calefacció són les més
■ Cal instal·lar airejadors a totes les aixetes beneficioses per al medi ambient i les més còmo-
per reduir el consum. I aixetes de mono- des. Ara bé, s’han de donar una sèrie de condicions:
comandament per la facilitat d’ús ■ Cal assegurar la instal·lació de comptadors
i l’estalvi que representen. d’aigua calenta per a cada habitatge.
■ Obrir l’aixeta d’aigua calenta per poca ■ Cal assegurar la instal·lació de mesuradors
estona no dóna aigua calenta i, a més, individuals d’ús de la calefacció central; cadascú
consumeix energia. pagarà d’acord amb el seu consum i tothom
■ Cal dutxar-se en comptes de banyar-se; serà més eficient.
estalvia energia i aigua. ■ Les factures de consum energètic s’han de
■ Cal afaitar-se evitant un consum d’aigua repartir entre els diferents propietaris d’acord
calenta elevat o d’aigua freda per rentar amb el consum de cada habitatge, no per su-
la maquineta. En aquest cas és més perfície o nombre de radiadors.
econòmic fer servir una afaitadora ■ Els equips centralitzats de calefacció i aigua
elèctrica. calenta han de tenir sistemes de regulació
■ Gradueu l’angle de la vara del flotador automàtica.
per controlar la quantitat d’aigua que ■ En el cas que es facin servir equips de gas, les
omple la cisterna. calderes han de ser pressuritzades, no atmos-
■ Mireu d’instal·lar un botó de doble des- fèriques, ja que estalvien més energia.
càrrega (parcial o total) en el vàter. ■ Recordeu que el manteniment de les instal·la-
cions ha d’estar controlat per professionals.
Guia per a l’estalvi energètic21
Els desplaçaments
El millor desplaçament és el que es fa a peu, en bicicleta o en transport públic. Una posició coherent
d’estalvi energètic implica minimitzar els desplaçaments en vehicles que no siguin la bicicleta, fer
servir els transports públics per desplaçar-se i evitar al màxim l’ús de l’automòbil o la motocicleta. Una
motocicleta consumeix menys energia que un cotxe però si el seu motor és de dos temps emet una
taxa més elevada de contaminants.
Si és imprescindible fer servir el cotxe per a desplaçaments des de l’àrea metropolitana, una manera
d’estalvi energètic i millora del medi ambient de la ciutat consisteix a fer servir aparcaments de la
perifèria urbana i combinar l’ús del cotxe amb els diferents transports públics (canvis modals) per
moure’s dins del nucli urbà.
La contribució de l’automòbil al consum d’energia
i l’emissió de contaminants és molt elevada. Es Consum energètic depenent
tracta d’una màquina que s’ha de fer servir de del mitjà de transport*
manera molt responsable. Especialment, cal evitar- Sistema Consum d’energia
ne l’ús per a trajectes curts inferiors als 3-5 km. primària / viatger-km
Bicicleta 0,04-0,06
El sistema més eficaç per reduir el consum ener- A peu 0,16-0,20
gètic de l’automòbil (i disminuir un mínim el seu Ciclomotor 1
impacte destructiu) consisteix a tenir a punt el Cotxe de gasolina < 1,4 cc 2,61
motor, mantenir els pneumàtics en bon estat, no Cotxe de gasolina 1,4-2 cc 2,764
portar objectes innecessaris al maleter, desmun- Cotxe de gasolina > 2 cc 4,657
tar el portaequipatges si no es fa servir i practicar Tren de rodalies
una conducció econòmica. (75 % d’ocupació) 0,35-1,1
Avió 2,894
Abans de la compra d’un nou vehicle n’heu de
vigilar la potència i, sobretot, el consum. En *Font: NOY, Pau. Medi ambient, tecnologia i cultura, núm. 15
l’actualitat hi ha vehicles que consumeixen 4-5
litres cada cent quilòmetres. Una conducció
econòmica (o conducció suau) significa
evitar acceleracions o aturades brus-
ques, fer servir marxes llargues (re-
dueixen les revolucions del motor),
ajustar les finestres a partir de
50 km/h, no connectar l’aire
condicionat si no és impres-
cindible i mantenir una ve-
locitat mitjana.
22Guia per a l’estalvi energètic
L’aposta per les energies renovables
Sense comptar amb la força del vent, cada any la Terra rep una quantitat d’energia solar que equival
a unes vint vegades el total de les reserves energètiques mundials i a desenes de milers de vegades
el consum anual d’energia del planeta.
Aquesta formidable quantitat d’energia (que a més no contamina) encara no s’aprofita, malgrat que
hi ha tecnologies madures i econòmicament viables. Fer servir energies renovables a un pis, un habitatge
individual o a l’edifici on viviu és una manera de promocionar les fonts alternatives d’energia, de
protegir el medi ambient i, a mitjà termini, d’estalviar diners. Sense que sigui l’objectiu principal
d’aquesta guia, cal enunciar una sèrie de punts bàsics.
Aprofitaments de l’energia solar per a l’obtenció d’aigua calenta i electricitat en habitatges urbans:
L’energia solar tèrmica per obtenir tització de la inversió es fa en un període molt
aigua calenta sanitària a partir de la curt. Per aconseguir la introducció d’aquesta tec-
radiació solar és una tecnologia completa- nologia es va engegar el programa Barnamil, del
ment madura. L’oferta de panells solars a les teula- qual trobareu informació a l’apartat d’Internet
des es troba molt diversificada i és fàcilment d’aquesta guia.
adaptable a qualsevol edifici. A Barcelona, la pro-
mulgació de l’ordenança solar tèrmica aplicable
a totes les noves construccions és una mesura
totalment positiva des del punt de vista ambien-
tal. En el cas d’edificis nous per construir, l’amor-
Guia per a l’estalvi energètic23
L’energia solar fotovoltaica per obte- nir rendiments considerables. D’altra banda, la
nir directament electricitat a partir producció industrial de pellets (conglomerats de
de la llum solar ha tingut un augment espec- residus procedents de neteja de boscos, de la
tacular en els darrers anys. Encara que els panells producció agrícola o de la mateixa indústria de
de silici continuen sent més cars que els d’energia la fusta) i la seva distribució comercial permeten
solar tèrmica, el preu ha baixat molt, al temps que la distribució d’aquests productes a tot arreu.
ha augmentat el seu rendiment i s’ha desenvolu-
pat la normativa legal que permet connectar-se a La conversió de les antigues calderes en calderes
la xarxa i vendre a una companyia elèctrica de biomassa és tècnicament senzilla i permet
l’excedent de producció. Actualment es poden evitar l’emissió de compostos de sofre i reduir les
cobrir les necessitats d’electricitat de molts habi- emissions de nitrogen, molt perjudicials per al
tatges amb producció FV. Un exemple pràctic d’això medi ambient.
és la teulada FV de l’Ajuntament de Barcelona.
Aprofitament de la força del vent
amb aerogeneradors petits
El desenvolupament de la tecnologia eòlica ha
seguit dos camins paral·lels: la construcció
d’aerogeneradors de gran potència i eficiència
que permeten obtenir elevats rendiments en
parcs eòlics amb velocitats mitjanes anuals ele-
vades i, d’altra banda, el perfeccionament de petits
aerogeneradors que permeten obtenir bons ren-
diments amb velocitats més baixes. És el que es
coneix amb el nom de minieòlica.
Cal tenir en compte, a més, que en el mercat Una edificació en espai obert o envoltada d’un
existeix un bon sortit de petits aparells per tre- jardí permet aprofitaments eòlics considerables
ballar a l’aire lliure (llanternes, ràdios, ventiladors, i, actualment, és possible el disseny d’un sistema
llums de senyals, fanals, expositors, petits motors, que combini les diverses fonts
etc.) que funcionen amb FV, amb el consegüent renovables —energia solar
estalvi d’energia que suposa. tèrmica, solar foto-
voltaica i mini-
e ò l i c a —  p e r
Aprofitament de la biomassa per a aconseguir un
calefacció autosubminis-
Els residus d’explotacions agrícoles i forestals, trament ener-
com també determinats conreus d’aprofitament gètic amb un
energètic, són la base de les potencialitats ener- cost no excessiu.
gètiques de la biomassa vegetal. Les modernes
calderes permeten controlar la combustió i obte-
24Guia per a l’estalvi energètic
5
Fem d’auditors energètics:
participar per estalviar
Com hem vist, és amb l’energia que alimentem aquella multiplicitat d’artefactes i màquines que ens
han de proporcionar els serveis finals desitjats. Però sabem exactament els consums de les nostres
màquines, instal·lacions i habitatges? Sabem si podem estalviar impactes ambientals, si hi poden tenir
algun paper les energies renovables? O quin és el seu potencial d’estalvi? En definitiva, coneixem les
externalitats ambientals associades al nostre consum d’energia?
Tots els aparells que hem vist fins ara els podem
agrupar segons la forma d’energia i el sector
econòmic considerat. Per tant, en primer lloc, el
consum d’energia a la nostra llar està format per
dos grans blocs: l’elèctric i el tèrmic. A aquests
dos blocs cal afegir, per la seva importància, el
tercer bloc de mobilitat, dins del qual inclourem
l’energia que fem servir per desplaçar-nos (objec-
tes i persones).
El BLOC TÈRMIC: en aquest bloc agruparem el
consum de tots els aparells que fem servir per
generar calor, amb gas o qualsevol altre combus-
tible (gasoil, butà, llenya, etc.). Volem cuinar, es-
calfar-nos, disposar d’aigua calenta sanitària
(ACS), etc.
El BLOC ELÈCTRIC: és aquell en el qual fem servir
de manera preferent l’electricitat per refredar,
rentar, disposar d’il·luminació artificial, gaudir de
música, d’imatges, per divertir-nos, jugar o fer
més fàcils determinades activitats o petites feines.
El BLOC DE MOBILITAT: és el que té a veure amb
els desplaçaments que fem periòdicament per
motius de feina o de lleure. Cal tenir en compte
que podem anar-ho complicant si incloem el ve-
hicle privat, els viatges en avió, els desplaçaments
en autobús, els viatges en tren o metro, etc.
ALTRES RECURSOS: dins d’aquest bloc hi podem
incloure el consum d’aigua i la generació de residus.
Guia per a l’estalvi energètic25
Les xifres que pugueu obtenir seguint aquest Ens cal utilitzar el full de càlcul que figura en aquest
quadern seran molt valuoses, perquè ens propor- mateix quadern per anar enregistrant els consums
cionaran dades reals i fidedignes i ens possibili- dels blocs assenyalats anteriorment. La millor ma-
taran l’adopció d’estratègies, accions sobre les nera de procedir consisteix en la determinació
quals tenim control (reducció dels consums, elec- regular —per exemple, al final de cada mes o el
trodomèstics energèticament eficients, canvis en primer dia de l’any— dels consums indicats als
el tipus de transport, adopció de col·lectors solars, aparells mesuradors instal·lats per les companyies.
reducció dels residus, etc.), seguiment dels resul-
tats i establiment de responsabilitats. Així, per exemple, tenim que a finals de l’any 1998
vam canviar d’habitatge i el 31 de desembre el
En el futur, la generalització i la difusió dels resul- comptador marcava 8.730 kWh,3 que és el que
tats ens han de servir per prendre consciència de havien consumit els anteriors llogaters, i, al cap
la realitat i la magnitud que representen els im- d’un any, el desembre de 1999, el comptador ens
pactes del consum energètic, especialment de la marcava 10.866 kWh. Si aquest valor li restem la
contribució del sector domèstic i la mobilitat a xifra anterior ens donarà el que hem consumit
l’efecte hivernacle. durant tot l’any (10.866 - 8730 = 2.136 kWh). Hau-
rem de repetir el mateix per a cada comptador,
Per tant, encara que sembli complicat no us heu any rere any.
de preocupar, és molt fàcil perquè disposarem de
tota la informació necessària i a la nostra llar hi
ha tots els equips indispensables (comptadors
d’energia elèctrica, gas i aigua, comptador de
quilòmetres al vehicle, estadístiques de generació
de residus domèstics, etc.).
En aquest primer apropament, ens proposem
mesurar i valorar només algunes de les activitats
de la nostra vida quotidiana. En concret us pro-
posem conèixer els valors associats a alguns ítems
dels blocs d’energia que abans hem assenyalat.
Repetim, a la nostra llar tenim equips que ens
permeten determinar-los.
Amb aquests objectius agafarem la taula adjunta
al final d’aquest quadern i ens dirigirem en primer
lloc cap a la caseta dels comptadors de la com-
panyia d’aigua, de gas i d’electricitat, i si som molt
endreçats alhora revisarem les factures respecti-
ves de gas, d’aigua, etc.
3 Atenció, alguns comptadors porten sagetes amb números que assenyalen xifres. En aquest cas cal indicar el número que assenyala cada agulla
considerant les unitats, les desenes, les centenes i els milers.
26Guia per a l’estalvi energètic
Comptador de la companyia elèctrica
Per diferència entre el valor actual que mar-
ca el comptador i el registre immediata- Any de Xifra del Consum d’elec-
ment anterior, obtindrem la xifra que ens referència comptador tricitat (kWh/any)
indica el nombre d’unitats emprades en el 2000 8.730 0
període determinat (quilowatts-hora, me- 2001 10.866 2.136
tres cúbics d’aigua i gas consumits, quilò- 2002 12.973 2.107
metres fets). 2003 - -
Cada bloc té les seves unitats de mesura particulars, que ens cal conèixer:
Unitats de mesura
Bloc tèrmic Gas m3/any
Gasoil litres/any
Butà, etc. nre. bombones kg/any
Bloc elèctric Quilowatt-hora/any kWh/any
Bloc de mobilitat Automòbil km/any o litres de combustible
Avió, etc. Desplaçament en km
Altres recursos Aigua consumida m3/any
Deixalles domèstiques kg/dia o any
Aquests conceptes són clau perquè pugueu
ser conscients de la necessitat de reduir les
emissions de CO2. Ara us demanarem que
ens ajudeu a tenir una idea de quina és la
situació real del nostre consum energètic.
Guia per a l’estalvi energètic27
Tot seguit us detallem una taula real d’un habitatge familiar de quatre persones, de construcció recent,
amb un nivell bo d’aïllament i ben orientat.
Estadístiques de consums d’energia (família de quatre persones)
Any Gas natural (m3) Consum anual Electricitat (kWh) Consum anual Automòbil
(kWh/any) km/any fets
1997 930,5 930,5 2.458 2.458,0 25.434
1998 1.646,7 716,2 4.752 2.294,0 21.000
1999 2.210,9 564,2 6.700 1.948,0 22.628
2000 2.913,5 702,6 8.730 2.030,0 24.696
2001 3.728,2 814,7 10.866 2.136,0 26.576
2002 4.505 776,8 12.973 2.107,0 26.576
2003
Mitjana 750,8 2.162,2 24.066,8
Mitjana persona 187,7 540,5 6.016,7
Com es pot observar en la taula resum adjunta,
en els darrers sis anys aquesta família ha tingut
un consum mitjà anual de 750 m3 de gas natural,
uns 100 m3 d’aigua, uns 2.200 kWh d’energia
elèctrica i gairebé 25.000 km amb el vehicle par-
ticular. La darrera fila assigna un consum unitari
per a cada membre de la família.
Per acabar d’obtenir el bloc de recursos, pel que
fa a la generació de residus, com a primer apro-
pament podem acceptar les estadístiques de
molts ajuntaments de Catalunya que indiquen
que cada ciutadà genera una taxa d’1,1 kg de
deixalles al dia, és a dir uns 400 kg de residus
municipals per persona i any. Si volem comptar-
ho exactament, podríem comprar-nos un dina-
mòmetre (que val pocs diners) i pesar cada dia la
nostra bossa de deixalles.
28Guia per a l’estalvi energètic
Ara que ja disposem de tot aquell conjunt de jançant una senzilla multiplicació ens proporcioni
dades podem anar més enllà i estimar la nostra els quilograms de CO2 generats en cadascuna de
contribució a l’efecte hivernacle, i veure’n l’evolució les nostres activitats. Fent servir la mateixa meto-
al llarg dels anys. dologia ho estructurarem per als blocs seleccionats:
En primer lloc, ens cal disposar d’una taula de Un cop tenim mesurats els consums i disposem
factors de conversió; és a dir, una llista que mit- de la taula de conversió, el càlcul resulta senzill.
Taula de conversió4 per calcular les nostres emissions de CO2
Bloc/Activitat Unitat Factor de conversió
Consum elèctric5 kWh 0,5 kg CO2/kWh
Gas natural m3 1,7 kg CO2/m3
Gasoil litres 2,6 kg CO2/litre
GLP (butà) kg 2,7 kg CO2/kg
Vehicle litres de benzina 2,6 kg CO2/litre
Desplaçaments en avió km 0,25 kg CO2/km
Desplaçaments en autobús km 0,06 kg CO2/km
Tren/metro km 0,03 kg CO2/km
Residus domèstics6 kg 3 kg equiv./kg deixalles
Frigorífic (CFC) per unitat 250 kg equiv.
Aire condicionat per unitat 1.250 kg equiv.
Escollint només quatre valors de la taula de mesures tindrem la taula d’impactes resultant del que
la nostra família ha consumit anualment: consum de recursos i emissions de CO2.
Electricitat: 2.200 kWh/any - 0,5 kg CO2/kWh = 1.100 kg
Gas natural: 750 m3/any - 1,7 kg CO2/m3 = 1.275 kg
Automòbil: 2.500 litres/any - 2,6 kg CO2/litre = 6.500 kg
Deixalles: 600 kg/any - 3 kg CO2/kg = 1.800 kg
Total de CO2 equivalent emès = 10.675 kg
NOTES A LA TAULA D’IMPACTES:
■ Cal tenir en compte que el valor relativament alt de la producció nuclear a Catalunya fa que el factor de CO2 corresponent a electricitat sigui baix,
però cal recordar que no es preveuen les emissions de fabricació i transport del combustible nuclear, ni les de transport, transformació i emmagatzematge
dels residus.
■ Per al vehicle se suposa un consum de 10 litres cada 100 km.
■ La fracció orgànica de deixalles contindria el 50 % de matèria orgànica i produiria el metà equivalent.
4 Taula adaptada de la revista Gaia, número 4 (febrer-abril de 1994).
5 Aquest valor és adaptat a la mitjana estatal de generació d’energia (valor conjunt procedent de tèrmiques, nuclears, etc.).
6 Valor obtingut considerant la quantitat de matèria orgànica a la bossa d’escombraries i el potencial del metà.
Guia per a l’estalvi energètic29
6
Conclusió: avançant cap a la sostenibilitat
Com es pot deduir fàcilment, hem obtingut una
informació ambiental molt interessant que, pre-
cisament per la seva rellevància —és factible Unitats bàsiques
deduir-ne que si extrapolem aquests valors als de mesura d’energia
6.000 milions d’habitants del planeta l’escenari
serà poc sostenible—, ens obliga a actuar i em- Tona equivalent de petroli (TEP): unitat
prendre accions en la millora de la nostra eficièn- d’energia que equival aproximadament a
cia energètica, en la compensació d’impactes i la quantitat obtinguda de cremar una tona
en la substitució de recursos i tecnologies. de petroli. En termes tècnics, és la quantitat
de calor necessària per incrementar en un
És per aquest motiu que us incitem a convertir- grau centígrad la temperatura d’un volum
vos en gestors ambientals i energètics, cercant de 10.000 m3 d’aigua. Es fa servir com a
solucions i aplicant allà on pugueu els coneixe- unitat de mesura comuna de grans
ments que heu obtingut en aquest quadern. Sens magnituds entre diverses fonts.
dubte, totes les accions que endegueu ens con-
duiran cap un model més sostenible. Watt (W): unitat de potència elèctrica
equivalent a la necessària per fer un treball
I, sobretot, no oblideu que és molt important d’una unitat anomenada joule en un segon
compartir la informació i el coneixement rigorós, de temps.
perquè només a partir d’aquesta informació i
d’aquest coneixement disposarem de pautes per Watt-hora (Wh): unitat de treball que
a una acció fonamentada i sostenible. equival a l’energia produïda per un watt de
potència durant una hora. Mesura el
consum elèctric.
Els prefixos més habituals són:
Kilo- (k): mil (1.000) vegades la unitat.
Mega- (M): un milió (1.000.000) de vegades
la unitat.
Giga- (G): mil milions (1.000.000.000) de
vegades la unitat.
30Guia per a l’estalvi energètic
L’energia en el Compromís Ciutadà per la Sostenibilitat
L’any 2002, el Consell de Medi Ambient i Sostenibilitat va aprovar el text del Compromís Ciutadà per
la Sostenibilitat-Agenda 21 de Barcelona. Aquest text és el resultat de més de tres anys de treball del
Consell i de les posteriors aportacions de centenars d’entitats i milers de persones per arribar a definir
i consensuar deu objectius per al període 2002-2012. Cadascun d’aquests objectius proposa, alhora,
deu línies d’acció (cent en total) que abasten tots els àmbits de la vida urbana, així com també els seus
impactes més enllà dels límits municipals.
L’objectiu 5 diu, concretament, el següent: Preservar els recursos naturals i promoure l’ús dels renovables.
Les línies d’acció que fan referència a l’energia són:
■ Reduir el consum d’energia. Augmentar l’eficiència tant en la generació de l’energia com en el seu
ús, utilitzant les millors tecnologies disponibles.
■ Incrementar la proporció d’energia provinent de fonts renovables i netes. Aconseguir com a mínim
que el 12 % del consum total provingui d’energies renovables d’acord amb les previsions de la Unió
Europea. Instal·lar 500.000 m2 de captadors solars que incloguin un mínim de 15 MWp fotovoltaics.
■ Desenvolupar i estimular projectes demostratius d’eficiència energètica i ús d’energies renovables
i netes. Cooperar per eliminar les barreres (informació, preus, comercialització) que en limiten la
implantació i l’ús.
■ Aplicar criteris d’eficiència energètica als desenvolupaments urbanístics. Incloure’ls també en la
tramitació de llicències d’obres, de manera que generin bonificacions sobre la taxa.
Guia per a l’estalvi energètic31
Taula de registres
(No cal omplir tots els apartats; les dades són confidencials)
Consulteu els comptadors o els diversos rebuts i poseu els valors sota cada apartat.
Electricitat A. Mesura o rebut 1 B. Mesura o rebut 2 Valor A-B Factor CO2 TOTAL 1
Quilowatts-hora (kWh)
Gas natural A. Mesura o rebut 1 B. Mesura o rebut 2 Valor A-B Factor CO2 TOTAL 2
Metres cúbics (m3)
Gas butà (bombones) gener-febrer-març abril-maig-juny Total Factor CO2 TOTAL3
Bombones/mes
Gasoil A. Mesura o rebut 1 B. Mesura o rebut 2 Valor A-B Factor CO2 TOTAL 4
Litres
Vehicles (cotxe-moto) Euros/mes L benzina/mes Total aprox. Factor CO2 TOTAL5
Litres
Autobús gener-febrer-març abril-maig-juny Total Factor CO2 TOTAL 6
Viatges/setmana
Tren-metro gener-febrer-març abril-maig-juny Total Factor CO2 TOTAL7
Viatges/setmana
Avió Fora de les vacances Durant les vacances Total Factor CO2 TOTAL 8
Total viatges/any
Residus domèstics Total persones a casa Quilograms diaris Total diari Factor CO2 TOTAL 9
Frigorífic (marqueu) SÍ - NO Nombre d’aparells
Aire condicionat SÍ - NO Nombre d’aparells
Total
Suma
Data inicial de recollida de dades:         /        / Data final de recollida de dades:         /        /
Persones que formen la unitat familiar:
Nens/nenes (0-14 anys):
Nois/noies (14-18 anys):
Adults (18-60 anys):
Persones de tercera edat (més de 60 anys):
FEU ARRIBAR UNA FOTOCÒPIA D’AQUEST FULL EN UN SOBRE SENSE INDICAR EL REMITENT:
Ecologistes en Acció de Catalunya (C. Can Basté - Passeig Fabra i Puig, 274 - 08031 Barcelona)
O introduïu les dades a la pàgina web:
http://ecologistesenaccio-cat.pangea.org/dades/energdades.htm o http://www.ecologistesenaccio.org/dades/energdades.htm
32Guia per a l’estalvi energètic
7 8
Per saber-ne Adreces d’interès
més...
Agència d’Energia de Barcelona POSTALS
Pla de millora energètica de Barcelona
Barcelona, 2002. Agència d’Energia de Barcelona
Centre de Recursos Barcelona Sostenible (CRBS)
Associació de Naturalistes de Girona C. Nil i Fabra, 20 - 08012 Barcelona
Accions de política energètica municipal Tel.: 932 374 743 - Fax: 932 370 894
Àrea d’Acció Territorial i Medi Ambient de la Diputació
de Girona. Girona, 2001. Institut Català de l’Energia (ICAEN)
Av. Diagonal, 453 bis, àtic - 08036 Barcelona
Ecoserveis, Barnagel (traducció i adaptació) Tel.: 934 392 800  - Fax: 934 197 253
Manual pràctic per estalviar energia
Naturart, SA. Edicions Blume, 2000.
INTERNET
GIRARDET, Herbert
Ciudades alternativas para una vida urbana sostenible SOBRE ESTALVI I EFICIÈNCIA
Madrid, 1992. Celeste Ediciones. Agència Comarcal de l’Energia del Maresme: 
www.ccmaresme.es/ace/index.htm
IDAE (Institut per la Diversificació i l’Estalvi Energètic)
i MICYT (Ministeri d’Indústria, Comerç i Turisme) Agenda d’Energia de Barcelona: www.barcelonaenergia.com
Guía de la energía (cómo ahorrar energía en casa y con
el coche) Agenda 21 de Barcelona: www.bcn.es/agenda21/
Madrid, 1993. Agenda de la Construcció Sostenible:
www.apabcn.es/sostenible/catala/index.htm
Revista Gaia/Ecologista, número 4
(febrer-abril de 1994). Ajuntament de Barcelona: 
www.bcn.es/mediambient/cat/web/cont_bcn_energia_presen.htm
SCHEER, Hermann
Economia solar global (estrategias para la modernidad Barnamil: www.barnamil.org/
ecológica) Càlcul de captadors solars domèstics:
Barcelona: Galaxia Gutemberg - Círculo de Lectores, www.mediambient.bcn.es/cat/web/cont_leg_anexmedi.htm
2000.
CRBS: www.bcn.es/agenda21/crbs
SCHEER, Hermann
Estrategia solar para el acuerdo pacífico con la naturaleza Col·legi d’Arquitectes de Catalunya:
Barcelona: Plaza y Janés, 1993. www.coac.net/mediambient/renovables/default.html
ELEKTRON: www.elektron.org/
VON WEIZSÄCKER, Ernerst Ulrich; HUNTER LOVINS, L;
LOVINS, Amory B ICAEN: www.icaen.es/frame0.html
FACTOR 4 (duplicar el bienestar con la mitad de los
recursos naturales). Informe al Club de Roma Instal·lacions d’aigua calenta solar:
Barcelona: Galaxia Gutemberg - Círculo de Lectores, www.mediambient.bcn.es/cat/energia/home.htm
1997. Revista Dia de la Terra: www.ctv.es/USERS/diaterra/home4.htm
Universitat de Barcelona:
www.ub.es/cres/cres/ecopla/capitols/energia/propo3.htm
Universitat Politècnica de Catalunya:
www.upc.es/mediambient/AmbCur/General/IniciacioMA/inic.html
Acció Ecologista - Viure sense Nuclears:
www.pangea.org/acciecol/Energia/frenerg.htm
Confederació Estatal d’Ecologistes en Acció:
www.ecologistasenaccion.org/
Ecologistes en Acció de Catalunya:
www.ecologistesenaccio.org/temes/energia/energia.htm
GCTPFNN:
www.energiasostenible.org/energiasos/gctfnn/links.htm
Greenpeace: www.greenpeace.es/energia/t_energia.htm
Guia per a l’estalvi energètic33

Aquesta guia és fruit d’un conveni de col·laboració signat entre
l’Ajuntament de Barcelona i Ecologistes en Acció de Catalunya.
Edita
© Ajuntament de Barcelona
Sector de Manteniment i Serveis
Direcció d’Educació Ambiental
Continguts i redacció
Joan Pallisé (Ecologistes en Acció de Catalunya)
Coordinació
Txema Castiella (Ajuntament de Barcelona)
i Miguel Muñiz (Ecologistes en Acció de Catalunya)
Col·laboració
Aleksandar Ivancˇc (Agència d’Energia de Barcelona)
i Lucas M. Martínez (Ajuntament de Barcelona)
Disseny gràfic i il·lustracions
Clic Traç, sccl
Imprès es paper 100% reciclat
Per a més informació
Centre de Recursos Barcelona Sostenible
C. Nil i Fabra, 20
08012 Barcelona
Tel. 93 237 47 43
recursos@mail.bcn.es
www.bcn.es/agenda21
Ecologistes en Acció
Centre Cívic Can Bastè
Av. Fabra i Puig, 274
08031 Barcelona
Tel. 93 531 50 40
ecologistesenaccio.cat@pangea.org
www.ecologistesenaccio.org
Amb la col·laboració de:
Objectiu 5 línia d’acció 4
Compromís Ciutadà per la Sostenibilitat
Reduir el consum d’energia.
Augmentar l’eficiència tant en la generació
de l’energia com en el seu ús, utilitzant
les millors tecnologies disponibles.