Continguts
1 Presentació .................................................................................... 3
2 Introducció ..................................................................................... 4
3 Motos a la jungla urbana ............................................................. 5
4 Ensenya'm la teva moto i et diré com ets ................................... 8
5 Dr. Jekyll i Mr. Hyde ....................................................................10
6 Riscos sobre dues rodes...............................................................12
7 La mobilitat i les motos ..............................................................14
8 Fums, fums, fums .........................................................................16
9 Menys soroll, millor .....................................................................18
10 En moto, ens movem B .............................................................22
11 Opcions per a una mobilitat sostenible ..................................24
12 Per saber-ne més ... ...................................................................26
1 Presentació
Barcelona és una ciutat singular pel que fa a formes poc contaminants, com la bici. Els
les motos. Més de 200.000 circulen pels vehicles motoritzats -motos i cotxes- són
nostres carrers, la qual cosa ens converteix en responsables de gran part dels problemes de
la primera ciutat europea en quant a número contaminació atmosfèrica i acústica i també
de motos per habitant. Les motos formen part en aquest terreny cal reduir aquests impactes
de la ciutat i hem de garantir la seva ambientals, mitjançant un bon control del
integració positiva en la nostra mobilitat, vehicle, les noves tecnologies i el respecte a
tenint en compte els seus avantatges i les ordenances i a les normes de convivència.
disminuint els seus riscos, millorant la A Barcelona, el col·lectiu de motoristes és
seguretat i el respecte entre motos, cotxes i nombrós i majoritàriament mostra un
vianants. La presència de motos a Barcelona comportament correcte que contribueix a la
és resultat de les favorables condicions convivència urbana. No obstant això, una
climàtiques i també dels seus avantatges - minoria fa gala d'actituds irresponsables per
flexibilitat i independència- com a mitjà de la seva pròpia seguretat i la de la resta de
desplaçament en grans ciutats. ciutadans.
A la vegada, també es generen problemes La velocitat moderada, el respecte a semàfors
específics als quals cal donar resposta. D'una i senyalitzacions, la preservació sagrada de les
banda, cal ordenar el seu aparcament a la via voreres i la disminució del soroll són reptes
pública i, en aquest sentit, cal destacar que en permanents. Aquesta guia pretén facilitar el
els tres últims anys s'han creat 9.000 noves coneixement de la moto a Barcelona,
places específiques a Barcelona. Cal destacant també aquelles actituds i
prosseguir en aquesta direcció, per tal comportaments que ens poden ajudar a tots i
d'assegurar que les voreres pertanyen només especialment als motoristes, a contribuir a
als vianants. D'altra banda, cal millorar els una mobilitat més amable i més sostenible a
aspectes de seguretat a causa de la major la ciutat.
vulnerabilitat de la moto. La nostra ciutat ha
estat una de les més efectives en promoure
l'ús obligatori del casc, fet que ha comportat
una disminució espectacular de morts i ferits
greus. També s'ha actuat sobre el paviment i
la pintura, per tal de reduir riscos. Tanmateix,
la seguretat de les motos no depèn només
dels seus conductors sinó del respecte i cura
per part dels automobilistes. Contra el que
sovint es pensa, una gran part dels accidents
on intervenen cotxes i motos són
responsabilitat dels cotxes.
La mobilitat sostenible en les grans ciutats
passa per promoure el transport públic i els Imma Mayol Carme San Miguel
desplaçaments a peu, juntament amb altres Regidora de Regidora de Seguretat
Sostenibilitat i Mobilitat
4 en moto, mou-te B
2 Introducció
Pels que fem vida a la ciutat, desplaçar- Desplaçar-nos per la ciutat
nos per anar a treballar o a estudiar, per per anar a treballar o a
trobar-nos amb la colla d'amics o per
anar a veure la mama, pot arribar a estudiar, trobar-nos amb la
convertir-se en un malson depenent de la colla d’amics o anar a veure la
manera que escollim per desplaçar-nos. mama, pot convertir-se en un
Barcelona, però, és una ciutat malson segons el mitjà de
privilegiada. L'estructura compacta amb
barris on la gent pot viure, treballar i desplaçament que triem.
divertir-se sense grans desplaçaments i la
gran oferta de serveis de tota mena fan
que les necessitats de mobilitat es
tradueixin, en la majoria de casos, en
petits deplaçaments.
Si som a prop, anar a peu és, sens dubte,
la millor opció. L'immillorable clima i el
relleu suau de bona part de la ciutat
conviden a caminar. Ara bé, si la distància
és superior o la mandra ens supera,
podem optar per algun altre sistema de
transport urbà, ja sigui convencional, fent
ús de l'extensa xarxa de transports
col·lectius (metro i autobús), el taxi, el
cotxe privat, la bicicleta o la moto, o
d'altres més originals, com els patins i
patinets.
Tots i cadascun d'aquests sistemes
ofereixen avantatges i inconvenients als
seus usuaris i tots, excepte el cotxe privat,
també ofereixen beneficis a la resta de la
comunitat.
Molts som els que també hem considerat
altres aspectes, com els turons de
determinades zones de la ciutat, tenir
independència i comoditat i, per què no
dir-ho, gaudir d'un munt de sensacions. I
és que molts, hem triat anar en moto.
en moto, mou-te B 5
3 Motos a la jungla urbana
Possiblement, la diversitat de mitjans de
transport és un fet inevitable a les grans
ciutats. Probablement, aquesta diversitat
és també una eina imprescindible per
resoldre les necessitats de mobilitat en
una població com Barcelona, amb una
àrea metropolitana de més de tres milions
d'habitants.
No cal ser un expert en trànsit per
adonar-se que, entre aquesta jungla
urbana en què conviuen vianants amb
cotxes, taxis, motos, autobusos, autocars,
camions, furgonetes i bicicletes, cada dia
som més les persones que hem optat per
les motocicletes i els ciclomotors com a
mitjà de transport habitual. TIPUS DE VEHICLES A LA CIUTAT
Font: Cens de vehicles. Ajuntament de
Barcelona.
arc d
e
 un p tors.
nia omo
 te cicl ment,
na  i xe
arcelo
B icle
tes
de crei
i de
01 
0 otoc   sigu
l 2  m ritm
e 10, ón
E .000 ual , el 20 5% s
 de
230 l’act e El 5 tes  a
mb veu qu ats. s
e nit ocicle  fin
A r  u e
es p .000  o mot % d2
350 tors  2
o cc i
 el
ciclo
m 5 
s de 12
y
men DESPLAÇAMENTS DINS LA CIUTAT
SEGONS EL MITJÀ DE TRANSPORT
Font: Pacte per la Mobilitat. Seguiment 2001.
Ajuntament de Barcelona.
6 en moto, mou-te B
Barcelona, ciutat de motos
No és una casualitat que Barcelona sigui
una de les ciutats europees amb un major
nombre de motos. La nostra ciutat és un
clar exemple de la popularitat d'aquest
vehicle a l'Europa mediterrània.
Principalment el clima de les ciutats
costaneres propicia un entorn ideal per al
seu ús. De fet, dels 24 milions de
ciclomotors que es comptabilitzaven a tot
Europa occidental l'any 1997, més de la
meitat corresponien als països Carrer de Barcelona al barri de Gràcia
mediterranis.
Barcelona, amb 65 motos / 1000 habitants
es troba al capdavant de la classificació
europea. D'ús quotidià, aquest vehicle és
emprat principalment per anar a treballar
o estudiar. A l'altre extrem del rànquing es
troba Londres, amb 9 motos / 1000 habi-
tants. En aquesta ciutat alguns joves
adquireixen una moto quan encara no
tenen capacitat econòmica per accedir a
un cotxe.
En canvi, contràriament al que succeeix a
moltes ciutats centre i nordeuropees, a
Barcelona l'ús de la bicicleta és encara
minoritari. El calorós clima estival i els
pendents en determinades àrees de la
ciutat, fan que molts ciutadans Carrer de Jaipur (India)
prefereixin desplaçar-se amb un vehicle
motoritzat.
L'Àsia, un món a part
Tot i les contundents dades del parc
mòbil de motos a Barcelona, encara
estem molt lluny de la situació de moltes
ciutats asiàtiques, com Nova Delhi, a
l'Índia, on el 70% dels vehicles són
motocicletes o ciclomotors de dues o tres
rodes.
Carrer de Saigon (Vietnam)
en moto, mou-te B 7
Font: Solving de Urban Transport Dilemma: Powered-Two-Wheelers a practical alternative,
Association des Constructeurs de Motocycles (ACEM). 2000.
Font: Millennium Cities, Citizens Network. EMTA, TERM, German wesites.
8 en moto, mou-te B
4 Ensenya'm la teva
moto i et diré com ets
Font: Enquesta de Mobilitat
de Barcelona. Ajuntament
de Barcelona. 2002.
en moto, mou-te B 9
10 en moto, mou-te B
5 Dr. Jekyll i
Circular en moto per Barcelona aporta uns
beneficis indubtables al seu usuari, als
automobilistes i a la ciutat respecte l'ús del cotxe.
Des d’aquest punt de vista, la moto és una solució
i no un problema. Per contra, si se'n fa un mal ús,
les motocicletes i els ciclomotors poden arribar a
causar greus perjudicis, tant als mateixos conduc-
tors com a la resta de la població.
La cara amable de
les motocicletes
• APORTEN FLEXIBILITAT, COMODITAT I
INDEPENDÈNCIA A L'USUARI ENFRONT DELS
PROBLEMES PROPIS DEL COTXE I LA RIGIDESA
DEL TRANSPORT COL·LECTIU.
• APORTEN UNA SOLUCIÓ SIMPLE ALS PROBLEMES
DE MOBILITAT.
• L’ÚS I EL MANTENIMENT SÓN RELATIVAMENT
BARATS.
• EL RECICLATGE DELS COMPONENTS ÉS SENZILL.
• PER A UN ÚNIC USUARI, L’EFICIÈNCIA
ENERGÈTICA ÉS SUPERIOR A LA DELS COTXES.
• OCUPEN MENYS ESPAI QUE ELS COTXES,
AFAVORINT EL DISSENY URBANÍSTIC DE LA
CIUTAT EN FUNCIÓ DELS ESPAIS CONVIVENCIALS
QUE ELS CIUTADANTS NECESSITEM.
• ESTALVIEN TEMPS EN APARCAMENT RESPECTE AL
COTXE.
• ESTALVIEN DINERS (COM A CONSEQÜÈNCIA DE
L'ESTALVI EN TEMPS).
en moto, mou-te B 11
La cara fosca
• L'USUARI ESTÀ EXPOSAT A LES CONDICIONS
METEOROLÒGIQUES I ALS AGENTS AL·LERGÒGENS.
• UN MANTENIMENT DEFICIENT, LA SUBSTITUCIÓ
D'ELEMENTS NO HOMOLOGATS O UNA CONDUCCIÓ
AGRESSIVA, SÓN FONT DE SOROLL I ALTRES
MOLÈSTIES.
• EL NIVELL D'EFICIÈNCIA ENERGÈTICA ÉS BAIX,
INFERIOR AL DEL TRANSPORT PÚBLIC.
• COM A VEHICLE DE MOTOR DE COMBUSTIÓ
PRODUEIX EMISSIONS CONTAMINANTS.
• GREUS CONSEQÜÈNCIES DE LA SEVA SINISTRALITAT.
• QUAN NO ES RESPECTA LA NORMATIVA
D'APARCAMENTS SOBRE LA VORERA ES PODEN
CAUSAR PERJUDICIS ALS VIANANTS, ESPECIALMENT
A AQUELLS QUE TENEN LA MOBILITAT REDUÏDA.
• EL COMPORTAMENT INCÍVIC D'UNA MINORIA
INEDUCADA, APORTA UNA IMATGE QUE NO ÉS
REPRESENTATIVA DEL COL·LECTIU DE MOTORISTES
DE LA CIUTAT.
12 en moto, mou-te B
6 Riscos sobre dues rodes
Les dades d'accidents de trànsit a Barcelona
són clares i contundents. D'una banda,
la combinació de risc està formada per
ciclomotor+home+jove. De l'altra,
segons la Guàrdia Urbana,
en 2 de cada 3 accidents
on hi ha una moto
implicada, la culpa
és de l'altre
vehicle. Caldria
estudiar mesures
d'ordenació del
trànsit per protegir
al conductor de
vehicles de dues
rodes i promoure
accions de formació i
conscienciació ciutadana
dirigits a tots els conductors per
promoure pautes de conducció més
tranquil·les i respectuoses amb els usuaris més dèbils i
els vianants.
Font: Accidents i lesions de trànsit en usuaris Segons el RACC no portar casc multiplica
de vehicles de dues rodes a Barcelona - 2000. per 4 les possibilitats de morir en un acci-
Sector de la Via Pública i Institut Municipal de dent. El 98% dels motoristes de Barcelona,
Salut Pública de l’Ajuntament de Barcelona. conscients d’aquest risc, el porten sempre.
en moto, mou-te B 13
Un esport de risc Tot i això sembla que alguns motoristes
no en tenen prou amb aquests riscos i els
Tots sabem que circular en moto per una multipliquen amb un estil de conducció
ciutat implica assumir uns riscos agressiu i propi de la competició. Caldria
inherents a les característiques del nostre que tots tinguéssim clar que el nostre
vehicle i del trànsit urbà. No obstant això, vehicle ens fa vulnerables i apliquéssim
la causa més habitual en els accidents una conducció preventiva per minimitzar
amb víctimes es dóna en cruïlles, per raó el nostre risc i el dels vianants. Recorda
de no obeir un semàfor o de manca que, per arribar el primer, primer has
d'atenció quan no n’hi ha. d'arribar.
Les principals situacions de risc
amb les quals ens trobem
diàriament són: Les assegurances: la utopia
del motorista
• IMPRUDÈNCIES I DISTRACCIONS
D'ALTRES VEHICLES I PRÒPIES.
Assegurar qualsevol vehicle de motor és
• APARCAMENTS EN DOBLE FILA una obligació legal que, segons un
I EN BATERIA. informe del RACC, incompleixen el 25%
• OBRES A LA  . dels ciclomotors. Aquest fet reflecteix la
VIA PÚBLICA
negativa de moltes companyies
• SORRA, AIGUA, FULLARACA O d'assegurar aquests vehicles i els
PINTURA LLISCANT. elevadíssims preus que cobren quan ho
fan. Molt sovint l'única opció que ens
• SITUACIONS IMPREVISTES resta és acudir al Consorci de
(GOSSOS DESLLIGATS, NENS Compensació d'Assegurances,
JUGANT, ETC.). l'organisme de l'Estat que, si demostrem
la negativa de dues companyies a
assegurar el nostre vehicle,
obligatòriament ens ha de subministrar
la cobertura bàsica. La problemàtica
de les assegurances ha repercutit
en les vendes de motocicletes
que, el 2001, van caure un 30%
respecte a l'any anterior.
14 en moto, mou-te B
7 La mobilitat i les motos
Qui va dir que el cotxe era llibertat i
evasió? A Barcelona, com en totes les Un informe elaborat per l'Ajuntament de
grans ciutats, aquests valors s'esvaeixen Roma calcula que un automobilista perd 6,9
amb la crua realitat de les congestions anys de la seva vida en embussos, mentre que
quotidianes. Aquest mateix fet unit a un motorista en malbarata la meitat.
l'agilitat i la maniobrabilitat que les
caracteritza fa de les motocicletes
mereixedores d'aquests valors.
Tots els vehicles ocupen
espai, però no el mateix espai
Exercici d'imaginació: què
passaria a Barcelona si les Un cotxe mitjà ocupa 12,5 m2 mentre que
motos deixessin de circular? una moto de 250 cc uns 2,5 m2. És a dir,
cinc motos ocupen el mateix que un cotxe.
Les 230.000 motocicletes que circulen a
diari per la ciutat representen el 20% del
trànsit urbà. Sovint els motoristes ens Les voreres són dels vianants
carreguem d'autosatisfacció pensant què
passaria si un dia decidíssim anar en cotxe. De sempre els motoristes ens hem
El resultat, alarmant, no és difícil acostumat a aparcar en el mateix lloc de
d'imaginar, com tampoc ho és destí, sense dubtar de fer-ho sobre les
pensar què passaria si tots voreres. Les actuals 250.000 motos fan
nosaltres ens passéssim al però, que la ciutat i, principalment, els
transport públic motoristes haguem de canviar els
col·lectiu o, millor nostres hàbits per tal d'evitar ocupar
encara, si també l'espai dels vianants.
ho fessin tots
els usuaris En aquest sentit, en els darrers cinc anys,
de l’Ajuntament ha habilitat prop de 12.000
cotxe. places d'aparcament per a motos a la
calçada amb l'objectiu d'alliberar espais
de les voreres.  Encara és insuficient, però
és un pas endavant al qual hem de
correspondre amb una actitud més
respectuosa.
en moto, mou-te B 15
Sota el pes de la llei
Llei de trànsit (R.D. 13/1992)
Obliga a l'ús del casc així com de l'enllumenat,
tant de dia com de nit. La reforma de la llei, de
2001, regula les condicions per dur passatgers en
aquells vehicles i per a aquells conductors que en
tenen permís. Els passatgers han de ser majors de
12 anys, excepte quan el conductor en sigui el
pare, la mare o una persona autoritzada, cas en el
que podran ser majors de 7 anys.
Art. 58.4 del Reglament General de Conductors.
Estableix l'edat mínima i les condicions per
obtenir la Llicència de Conducció de Ciclomotor.
La poden obtenir els majors de 14 anys que
superin un examen teòric o que assisteixin a un
curs de 8 hores.
Ordenança municipal de circulació de vianants i
vehicles.
Estableix com han d'aparcar les motos a la via
pública. Les condicions per estacionar són:
1. EN LES ZONES D'APARCAMENTS ESPECIALMENT DESTINADES.
2. EN CAS QUE NO SIGUI POSSIBLE, ES POT ESTACIONAR A LA
CALÇADA, EN SEMIBATERIA.
3. QUAN ELS DOS SUPÒSITS ANTERIORS NO SIGUIN POSSIBLES, ES
POT ESTACIONAR EN VORERES, ANDANES I PASSEIGS, DE MÉS
DE 3 M D'AMPLADA, SEGUINT LES SEGÜENTS INDICACIONS:
MANTENIR UNA DISTÀNCIA DE 50 CM DE LA VORADA I A 2 M
DELS LÍMITS D'UN PAS DE VIANANTS O PARADES DE
TRANSPORT PÚBLIC. ES POT APARCAR ENTRE ELS ESCOCELLS,
EN PARAL·LEL A LA VORADA SI LA VORERA TÉ UNA AMPLADA
D'ENTRE 3 I 6 M I EN SEMIBATERIA SI AQUESTA AMPLADA
SUPERA ELS 6 M. CAL ACCEDIR A LES VORERES AMB
EL MOTOR PARAT I SENSE OCUPAR EL SEIENT.
Actualment hi ha un debat obert sobre
la conveniència d'endarrerir l'edat
mínima per conduir un ciclomotor.
Tothom sembla d'acord a recomanar
que qui vulgui conduir aquests vehicles
ha de rebre una formació adequada
quant a conceptes, actituds i habilitats
16 en moto, mou-te B
8 Fums, fums, fums
Actualment, el 80% de les emissions
contaminants prové dels vehicles
motoritzats. És ben sabut que els gasos
que surten del tub d'escapament dels
vehicles de motor poden provocar
problemes de salut i també al medi
ambient, com l'efecte hivernacle, la pluja
àcida i la destrucció de la capa d'ozó
estratosfèric entre d'altres.
Moltes de les motos de
Barcelona són vehicles molt
contaminants
Tant els nous models de cotxe com els de
motos milloren progressivament els seus
paràmetres ambientals. Tot i això, encara
moltes de les motocicletes que circulen
per Barcelona, són excessivament con-
taminants.
De fet, avui en dia, moltes motocicletes
emeten entre 1,5 i 5 vegades més con-
taminants, d’acord amb el vehicle i el
contaminant, que els turismes nous.
Amb tot i això, si actualment comparem
els impactes ambientals de la producció,
l’ús i  la gestió dels residus que generen Sabies que les emissions
els cotxes amb els de les motocicletes, d’hidrocarburs provinents de les
aquestes encara en surten prou ben
parades. motocicletes i ciclomotors aviat
comportaran el 13,7% del total del
transport per carretera de la Unió
Europea, tot i només representar
entre el 2 i el 3% dels vehicles?
en moto, mou-te B 17
Sota el pes de la llei
Per homologar una motocicleta, cal que
el fabricant la sotmeti a una sèrie de
proves que analitzen el nivell d'emissions
dels gasos. Posteriorment ha de passar la
primera ITV obligatòria als cinc anys de la
matriculació. Ara per ara, els ciclomotors
estan exempts d'aquest requisit.
La ITV per als ciclomotors:
una garantia per a tots
L'obligatorietat de passar la ITV pels
ciclomotors permetria detectar
modificacions il·legals o peces
deteriorades i milloraria la qualitat
de vida al carrer i la seguretat dels
conductors.
En resposta als acords de Kioto sobre
canvi climàtic, la Unió Europea ha
aprovat el 2002 la modificació de la
directiva 97/24 i un pla per reduir entre
un 65 i un 70% les emissions contami-
nants de les motocicletes noves abans de
quatre anys. Les directrius aprovades
preveuen una adaptació esglaonada que,
amb la segona fase o Euro 2, vigent a
partir del 2002 i 2003 per a ciclomotors i
motocicletes respectivament, obligaran
els fabricants a desenvolupar motors més
eficients per tal que aquests vehicles
emetin, com a màxim, els mateixos nivells
de diòxid de carboni que un cotxe
fabricat el 2000.
18 en moto, mou-te B
9 Menys soroll, millor
Les grans ciutats són sorolloses. El 80% Segons els paràmetres de l'Agència
d'aquest soroll prové del trànsit. Europea del Medi Ambient que considera
tolerables els nivells sonors d'entre 55 i 65
dBA en nuclis urbans, Barcelona gaudeix,
Barcelona encara sona en general, d'unes condicions
acceptables.
massa
A Barcelona no som, malauradament, El soroll afecta la salut
l'excepció. Els sons formen part del
paisatge urbà, enriquint-lo i atorgant una
personalitat concreta a cada ciutat i, fins i El soroll ens afecta a tots i ho fa en
tot, a cada barri. En aquest entorn sonor diversos àmbits: qualitat de vida,
el soroll és però, una enutjosa realitat benestar, salut i, fins i tot, en l’econòmic.
amb la qual hem de fer l'esforç de  L'Organització Mundial de la Salut (OMS)
conviure. considera que els impactes acústics
superiors als 65 dBA de dia o als 55 dBA
de nit, tenen efectes perjudicials sobre la
salut. Les conseqüències poden ser
moltes: estrès, irritabilitat, agressivitat,
cansament, dificultats en la
comunicació i, en casos extrems,
sordesa, insomni i d’altres
problemes de salut.
Els ciclomotors, sota
sospita
Ni totes les motocicletes ni tots els
ciclomotors tenen la mateixa
responsabilitat en aquesta
problemàtica. Si bé la majoria
mantenen les condicions originals de
fàbrica i emeten sorolls moderats, una
minoria causa un excés de soroll, i
normalment també més emissions
en moto, mou-te B 19
municipals dissenyar les actuacions més
Revisa la teva moto adequades en cada situació, que es
troben recollides en el Programa Marc
Pots comprovar de manera gratuïta d'Actuacions per a la Minoració de la
Contaminació Acústica:
el nivell sonor de la teva motocicleta
• CONTROL SISTEMÀTIC DEL SOROLL DELS VEHICLES.
o ciclomotor en qualsevol de les
• DISMINUCIÓ PROGRESSIVA DELS CARRILS DE
estacions mòbils de control que CIRCULACIÓ.
l'Ajuntament de Barcelona té • PAVIMENTACIÓ SONOREDUCTORA DE CARRERS AMB
repartides per la ciutat. MATERIALS POROSOS.
• CONSTRUCCIÓ DE BARRERES ACÚSTIQUES.
Informa-te’n al 932 914 015 • PLANTACIÓ D'ARBRAT.
o a la web • COBERTURA DE VIES PÚBLIQUES.
www.bcn.es/mediambient • REGULACIÓ DELS SEMÀFORS.
• ADOPCIÓ DE VEHICLES ELÈCTRICS PER ALS SERVEIS
MUNICIPALS.
• REDUCCIÓ DEL SOROLL CAUSAT PER LA RECOLLIDA
D'ESCOMBRARIES.
nocives, com a conseqüència dels
trucatges. Bona part d'aquestes • PROMOCIÓ DE ZONES DE VIANANTS.
alteracions es fan al tub d'escapament, • FOMENT DEL TRANSPORT PÚBLIC.
retallant-lo, foradant-lo o eliminant-ne
parts del seu interior. • GENERALITZACIÓ DEL CARRIL BICI.
• LIMITACIÓ DE L'ÚS DE SIRENES I ALARMES.
• EXIGÈNCIA D'ESTUDIS ACÚSTICS PREVI A LA CONCESSIÓ
Entre tots, reduïm el soroll a DE LLICÈNCIES D'ACTIVITAT.
la ciutat
L'Ajuntament de Barcelona és pioner en
la realització de mapes sònics per
conèixer a fons la problemàtica del soroll. El soroll, expressat en deci-
Aquesta eina permet als responsables bels (dBA), dóna una mesura
que s'ajusta al
comportament de l'oïda
humana davant la
freqüència del so. S'obté
mitjançant una fòrmula
logarítmica, raó per la qual
el doble de soroll no equival
al doble de decibels, sinó
que tan sols, a un agument
Font: Mapa sònic de de 10 dBA.
Barcelona (1997)
20 en moto, mou-te B
Nivells sonors i
efectes sensorials
sobre les persones
Sota el pes de la llei
Les ordenances municipals prohibeixen compleixen la normativa i que no
"utilitzar dispositius que puguin anul·lar demostrin haver superat la ITV
l'acció del silenciador, així com circular corresponent. En el cas de ciclomotors,
amb vehicles amb silenciador incomplet, els agents immobilitzen els vehicles que
inadequat o deteriorat, produint soroll superen els 80 dBA.
innecessari". També prohibeixen conduir
forçant el motor.
La Guàrdia Urbana disposa de cinc
patrulles específiques per controlar el
soroll dels vehicles i detectar les
motocicletes que circulen amb
l'escapament lliure. Els agents poden
immobilitzar les motos que no Per curar-te en salut, utilitza
escapaments homologats
No ho dubtis, trucar el tub
d'escapament no és la solució per
millorar la potència del ciclomotor.
Per contra, perdràs seguretat i
causaràs greus perjudicis al medi
ambient i a la resta de ciutadans,
especialment a les persones més
sensibles, com els nens i els nadons,
la gent gran i els malalts.
en moto, mou-te B 21
I tu, què hi pots fer?
• CONDUEIX SUAUMENT.
• MANTÉN LA TEVA MOTO O EL TEU CICLOMOTOR EN
BON ESTAT.
• QUAN ADQUIREIXIS UN VEHICLE NOU, ESCULL-NE UN
DE POC SOROLLÓS.
• COMBINA L'ÚS DE LA MOTO AMB EL TRANSPORT
COL·LECTIU, LA BICICLETA O ELS DESPLAÇAMENTS A
PEU.
• UTILITZA SEMPRE UN TUB D'ESCAPAMENT
HOMOLOGAT I POC SOROLLÓS.
22 en moto, mou-te B
10 En moto, ens movem
Els motoristes i usuaris de ciclomotors El compromís ciutadà per a la
podem col·laborar en la millora de la
qualitat de vida a la ciutat i el benestar de sostenibilitat - Agenda 21
tots si respectem els consells següents:
Es tracta d’un document consensuat per
1. COMBINEM L'ÚS DE LA MOTOCICLETA AMB ELS més de 100 representants d'entitats
DESPLAÇAMENTS A PEU O AMB ALTRES MITJANS DE cíviques i ambientals, empreses,
TRANSPORT COL·LECTIU O NO CONTAMINANTS. universitats, grups polítics i institucions, i
2. FEM UN MANTENIMENT PERFECTE, TANT DEL MOTOR tots els ciutadans i ciutadanes que hi han
COM DELS PNEUMÀTICS, I SOTMETEM LA MOTOCICLETA volgut aportar les seves idees.
A LES PERTINENTS ITV.
Millorar la mobilitat i fer del carrer un
3. REBUTGEM MODIFICACIONS O TRUCATGES QUE entorn acollidor és un dels 10 objectius
COMPORTIN UN INCREMENT EN LES EMISSIONS DE inclosos en aquest document. D'entre les
GASOS I DE SOROLL. línies d'acció proposades per assolir-lo en
4. CONDUÏM RESPONSABLEMENT, RESPECTANT ELS destaquen:
SENYALS, ELS SEMÀFORS I ELS LÍMITS DE VELOCITAT, • PACIFICAR EL TRÀNSIT I MILLORAR LA SEGURETAT
AMB ELS LLUMS ENCESOS I FENT MANIOBRES SUAUS I VIÀRIA. REFORÇAR EL COMPLIMENT DELS LÍMITS DE
PRÈVIAMENT SENYALITZADES, EN BENEFICI DE LA VELOCITAT I EVITAR INFRACCIONS QUE PERTORBIN EL
NOSTRA PRÒPIA SEGURETAT. FUNCIONAMENT DE LA CIRCULACIÓ.
5. NO CONDUÏM DESPRÉS DE BEURE BEGUDES • INCREMENTAR LA SUPERFÍCIE I LA QUALITAT DE LA XARXA
ALCOHÒLIQUES O CONSUMIR DROGUES. PER A VIANANTS, ELIMINANT OBSTACLES INNECESSARIS I
6. DUGUEM SEMPRE UN CASC HOMOLOGAT DEGUDAMENT ORDENANT L'APARCAMENT DE MOTOS.
CORDAT. A MÉS, TINGUEM-NE CURA I RESPECTEM-NE • FOMENTAR LA COMPLICITAT EN L'ÚS DEL CARRER I EL
LA VIDA ÚTIL. NO ACCEPTEM MAI PASSATGERS QUE NO RESPECTE ENTRE USUARIS DELS DIFERENTS SISTEMES
RESPECTIN L'ÚS DEL CASC. DE TRANSPORT. PROMOURE L'EDUCACIÓ VIÀRIA
7. VALOREM LA SEGURETAT I ELS CRITERIS AMBIENTALS, COM PERMANENT I LA FORMACIÓ PER A LA CONDUCCIÓ
EL CONSUM ENERGÈTIC, LES EMISSIONS I EL SOROLL, A RESPONSABLE.
L'HORA D'ADQUIRIR UNA NOVA MOTOCICLETA O RECANVIS. • DISMINUIR L'IMPACTE DE LA CIRCULACIÓ SOBRE EL MEDI
8. RESPECTEM ELS ALTRES CONDUCTORS I, MOLT AMBIENT. INCENTIVAR, AMB LES ORDENANCES FISCALS,
ESPECIALMENT, ELS VIANANTS I CICLISTES. L'ÚS DE CARBURANTS POC CONTAMINANTS I RENOVABLES
(VEHICLES ELECTROSOLARS, BIOFUELS, HÍBRIDS, ETC.) I
9. NO CIRCULEM SOBRE LES VORERES NI OCUPEM ELS
PROGRESSAR EN L'ADOPCIÓ DE MESURES PER DISMINUIR
CARRILS BICI.
EL SOROLL DEL TRÀNSIT, ESPECIALMENT EN LES
10. APARQUEM EN ELS ESPAIS RESERVATS PER A CICLOMOTORS I MOTOCICLETES.
MOTOCICLETES. SI AIXÒ NO ÉS POSSIBLE I  LES VORERES HO • IMPULSAR UN CANVI CULTURAL EN RELACIÓ AMB L'ÚS I
PERMETEN, UTILITZEM-LES RESPECTANT LES NORMES
ABÚS DEL VEHICLE PRIVAT.
D'APARCAMENT.
en moto, mou-te B 23
24 en moto, mou-te B
11 Opcions per a una
mobilitat sostenible
Tot i que, en relació al cotxe, la moto Metro, Ferrocarrils de la Generalitat i
millora els paràmetres ambientals en Tren de rodalies (Renfe)
quant a l’ocupació de l’espai, Cada any creix la xarxa de transports
l'esgotament dels combustibles fòssils i el subterranis estenent-se per tots els barris.
deteriorament del medi ambient fan que Es tracta, sens dubte, de la millor opció
els motors de combustió tradicionals per a les distàncies mitjanes i llargues.
tinguin els dies comptats. De fet, fa temps
que els investigadors treballen amb 11 línies / 120 km de xarxa / 134 estacions
combustibles alternatius produïts a partir Autobús
d'olis vegetals i en altres fonts
energètiques inesgotables i netes. Diürns, nocturns, autobusos de barri i
companyies privades conformen una
El futur de la mobilitat passa, doncs, per extensa oferta d'autobusos, molt apropiada
promoure els desplaçaments a peu i en per als curts i mitjans desplaçaments.
bicicleta i per la incorporació de nous
vehicles i estratègies de mobilitat eficients 103 línies / 880 km de línies / 93 km de
i respectuoses amb l'entorn. carril bus / 930 autobusos
Bicicleta
En distàncies de fins a 8 km, la bicicleta és
Quina és la teva opció? un mitjà ideal, ràpid, econòmic i
sostenible. A més, el relleu de la part baixa
Actualment els habitants i els visitants de de la ciutat ofereix un espai immillorable.
Barcelona no tenim excusa per no deixar 110 km de carrils bici, el 2003 / 220 km
el cotxe, ja que podem optar entre un bon previstos pel 2010
grapat de mitjans de transport perquè
cadascú trobi, en cada cas, el que més Moto
s'adapta a les seves necessitats. La moto aporta l'agilitat, la llibertat de
Barcelona a peu moviments i la rapidesa que, sovint, ens
reclama la vida a la ciutat. En distàncies
Barcelona convida a caminar. Per a les mitges i llargues arriba abans que ningú.
distàncies inferiors a 3 km és el millor mitjà.
En termes econòmics i de sostenibilitat, 12.000 places d'aparcament de carrer
tampoc té competidors. El creixent nombre Car-sharing
de carrers peatonals i semipeatonals són un
atractiu més per anar a peu. Compartir un parc de cotxes és una bona
manera de disposar racionalment
4.391 carrers / 1.293 km de carrers / 400 d'aquests vehicles, reduint bona part dels
carrers peatonals o semipeatonals impactes que ocasiona el seu ús
indiscriminat sobre la ciutat.
1 associació de car-sharing
en moto, mou-te B 25
Quin mitjà
de transport
respon
millor a les
teves
necessitats?
26 en moto mou-te B
12 Per saber-ne més ...
Ajuntament de Barcelona Tel. 902 307 307
Telèfon d'informació: 010 (preu de la trucada webmaster@racc.es
0.55 euros/3 minuts) www.racc.es
www.bcn.es
Reial Moto Club de Catalunya
Centre de Recursos Barcelona Sostenible Muntaner, 492
c/ Nil Fabra, 20 baixos Tel. 932 019 598 / 934 140 475.
Tel. 93 237 47 43
Trèbol Missatgers
recursos@mail.bcn.es
Trèvol Cooperativa
www.bcn.es/agenda21/crbs
C/ Antonio Ricardos, 14 baixos
associacions i entitats 08027 Barcelona
Tel. 93-498 80 70
Assistencial Club de Conductors de Catalunya
www.trevol.com
Tel. 934 534 005
Provença, 173 fonts d'informació
www.assistencialclub.com
Consell Municipal de Medi Ambient i
Associació de Defensa del Motociclista Sosenibilitat. Compromís ciutadà per a la
www.sialamoto.org sostenibilitat. Agenda 21 BCN. Ajuntament de
Barcelona, 2002.
Federació Provincial d'Autoescoles de Barcelona
Gran Via de les Corts Catalanes, 184 Institut Municipal de Salut Pública i Sector Via
Tel. 932 989 990 Pública de Barcelona  Accidents i lesions de trànsit
en usuaris de vehicles de dues rodes a Barcelona
Gremi de Missatgeria de Catalunya
2000. Ajuntament de Barcelona, 2001.
Antonio Ricardos, 14
Tel. 934 080 352 Pacte per la Mobilitat. Sector Via Pública. Ajuntament
www.missatgeria.org de Barcelona, Documents i Estadístiques
Gremi Provincial de Tallers de Reparació París, A; Franquesa, T. (coordinació). La mobilitat
d'Automòbils de Barcelona sostenible. Guies d'educació ambiental, núm. 3.
Pl. Doctor Letamendi, 37, 6è Ajuntament de Barcelona, 2000.
Tel. 934 516 667
París, A; Asina, R; Hevia, A. Menys soroll, millor.
PAT, Prevenció d'Accidents de Trànsit Guies d'educació ambiental, núm. 8. Ajuntament
Rbla. Catalunya, 29, 4t de Barcelona, 2002.
Tel. 933 013 778
VVAA. Motorcycle noise: the curious silence.
www.pat-apat.org
International Motorcycle Manufacturers Associa-
Penya motorista de Barcelona tion (IMMA), 1996.
Travessera de les Corts, 63
VVAA. Solving de Urban Transport Dilemma:
Tel. 933 307 822 / 933 308 666
Powered-Two-Wheelers a practical alternative.
Reial Automòbil Club de Catalunya (RACC) Association des Constructeurs de Motocycles
Av. Diagonal, 687 GEIE (ACEM), 2000.
Edita:
© Ajuntament de Barcelona
Sector de Manteniment i Serveis
Direcció d’Educació Ambiental i Participació
Continguts, redacció i disseny gràfic:
TALP comunicació
Coordinació:
Lucas Martínez, Txema Castiella
Col·laboració:
Anna Ferrer (Pla Municipal de Seguretat Viària)
Pla de Minoració del Soroll
Pere Casas (Associació de Defensa del Motociclista)
Fotografies i il·lustracions:
TALP comunicació
Per a més informació:
Centre de Recursos Barcelona Sostenible
C/ Nil i Fabra, 20, baixos
08012 Barcelona
Tel. 932 374 743 / Fax. 932 370 894
recursos@mail.bcn.es
www.bcn.es/agenda21 Amb la col·laboració de:
IMPRÈS EN PAPER 100% RECICLAT