Presentació 3
La ciutat, un espai de convivència 4
Hereus dels antics
El repartiment de l’espai urbà
Una solució que esdevé un problema 6
El dret a tenir cotxe... i a no tenir-ne
Un dispendi d’energia i temps
Els impactes sobre l’ambient urbà
Per un repartiment equitatiu de l’espai
Els efectes sobre la seguretat viària
Com ens movem per Barcelona? 12
Una minoria que no ho sembla
Una ciutat metropolitana 
Sense cotxe, també 14
El transport públic, una bona idea
A peu, a tot arreu
Rodes sense fums
L’ús racional del cotxe 22
Tenir-ne o no tenir-ne, de cotxe?
Els usos alternatius del cotxe
Les bones pràctiques del ciutadà-conductor
Què en fem del cotxe vell?
Noves tecnologies, noves energies
La participació ciutadana 27
El Pacte per la Mobilitat
“A ciutat, sense el meu cotxe”
La mobilitat sostenible, a la xarxa 30
Si voleu més informació… 32
2 La mobilitat sostenible
Presentació
L a mobilitat és un dret social que cal pre- suposa una enorme despesa energètica, poc
servar i garantir. Cada dia es produeixen compatible amb els objectius de defensa del
a la ciutat de Barcelona més de quatre medi ambient i d’ús racional dels recursos
milions de desplaçaments interns. Moure’s naturals. Però, a més, el cotxe ocupa una
per la ciutat, ja sigui per anar a l’escola, a la gran part de l’espai urbà que ha de ser retor-
feina, al parc o al cinema és una de les acti- nat, progressivament, als vianants. La política
vitats pròpies de l’espai urbà. Però les municipal va dirigida cada vegada més a
maneres de fer-ho hauran d’anar canviant si aquests objectius: recuperar espai urbà —
volem garantir el dret a la mobilitat. carrers per a vianants, voreres més amples,
carril-bus i carril-bici— per gaudir de la
El cotxe té, avui, un protagonisme despro- ciutat, tot desplaçant-se amb seguretat i amb
porcionat a la ciutat. Cada dia hi ha més economia de temps i energia.
cotxes però això no vol dir que aquest sigui
el mitjà de desplaçament més idoni per la Les administracions públiques tenim una
ciutat. De fet, la mobilitat a les grans i mit- responsabilitat evident a l’hora de promoure
janes ciutats europees s’ajustarà cada vegada aquest canvi social i cultural. Però els canvis
més a criteris de sostenibilitat: més i millor d’hàbits que suposa avançar cap a la mobili-
transport públic, desplaçaments a peu o en tat sostenible es basen també en el conjunt
bicicleta.Tots aquests mitjans tenen en comú de decisions individuals que tots prenem
característiques tan importants com una quotidianament.Aquesta segona edició de la
menor ocupació de l’espai públic, una Guia de la Mobilitat Sostenible pretén ofe-
menor contaminació atmosfèrica i acústica i rir informació, dades i consells  que ens aju-
un estil de vida més saludable. din a reflexionar sobre les nostres pautes de
mobilitat. I a canviar-les progressivament, a
El trànsit és la primera causa de contami- favor d’una ciutat més saludable, més segura
nació acústica i atmosfèrica de la ciutat i i més sostenible.
Imma Mayol Carme San Miguel
Presidenta Comissió Sostenibilitat i Presidenta Comissió de
Ecologia Urbana Seguretat i Mobilitat
La mobilitat sostenible 3
La ciutat, un espai de convivència
Hereus dels antics
La ciutat és un espai de relació i convi- És, precisament, aquest model de ciutat
vència per als humans, un espai privile- compacta, diversa i mixta, en la que tot
giat per a la creativitat i la innovació. és a l’abast i on no cal fer llargs despla-
L’essència de les ciutats és el contacte, çaments per a obtenir qualsevol produc-
l’intercanvi, la comunicació entre les te o servei que hom pugui necessitar, el
persones que l’habiten. que ha caracteritzat des de sempre les ciu-
tats mediterrànies com Barcelona.
Les ciutats s’han constituït des d’antic
com un dels motors del desenvolupa- Els carrers, llocs de trobada per fer pos-
ment social, cultural i econòmic de totes sible la interacció entre els ciutadans,
les civilitzacions. El comerç, l’habitatge, s’han anat transformant en una extensa i
el lleure, la política, l’educació, totes les complexa xarxa viària que té com a
activitats han tingut cabuda en uns pocs objectiu fonamental unir les àrees lúdi-
quilòmetres quadrats. ques, residencials o comercials de nova
creació.
Les distàncies a les
grans ciutats 
han canviat.
A peu ja no és 
tot a l’abast.
4 La mobilitat sostenible
El repartiment Com es reparteix l’espai 
de l’espai urbà dels carrers de Barcelona?
L’aparició del vehicle a motor i la univer-
salització del seu ús ha contribuït defini- Calçades 10.793.300 m2
tivament a la dispersió de les ciutats i la 2
separació dels usos. Voreres 5.656.825 m
Com a conseqüència, una part important Mentre que a cada vehicle li corres-
2
dels vianants —és a dir, de les persones pon un espai viari d’uns 12 m , cada
2
que fan camí per una via, que som tots— ciutadà disposa d’uns 4 m de vorera.
hem esdevingut progressivament també
conductors. Les ciutats s’han omplert de Nombre de carrers 4.391
cotxes, motocicletes i altres tipus de vehi- Longitud 1.293 km
cles a motor que han transformat tant els
nostres hàbits -en donar-nos una capaci- Les rondes no hi estan incloses
tat de moviment que abans no teníem-, Font:Ajuntament de Barcelona
com el paisatge urbà -en fer-se omnipre-
sent arreu on anem o mirem.
Així, el lloc on treballem i el lloc on resi- El 22% de la longitud dels carrers 
dim han tendit a allunyar-se, i els grans de Barcelona absorbeix 
centres d’oci i de consum s’han el 67% del trànsit.
situat a la perifèria de les ciu-
tats. Moure´s en vehicle a
motor s’ha tornat, doncs,
gairebé imprescindible.
Si poséssim tot els vehicles 
matriculats a la ciutat de Barcelona
un darrera l’altre la cua arribaria
fins a la ciutat de Cadis 
i tornaria.
La mobilitat sostenible 5
Una solució que esdevé un problema
El dret a tenir cotxe...
i a no tenir-ne Els tipus de vehicles 
de la ciutat de
Qualsevol ciutadà que tingui carnet de Barcelona 
conduir pot utilitzar el seu cotxe lliure-
ment.
L’automòbil s’ha convertit en el paradigma
de la llibertat. Amb ell, ens diu la publici-
tat, podem arribar a tot arreu. Dins del
cotxe o damunt la moto ningú no ens
molesta, ningú no ens diu què hem de fer.
Som propietaris d’uns quants quilograms
d’acer en moviment que es desplacen
amb les úniques limitacions imposades Turismes 72,7% * No hi estan 
Motos 16,5% inclosos 
pel codi de circulació i el sentit comú de Furgonetes i els ciclomotors
les persones. camions 9,0%
Altres vehicles 1,8%
Ara bé, la tinença d’un vehicle comporta
el respecte per l’opció que fan altres ciuta-
dans de no tenir-ne o de usar-lo si no és L’any 2010 al món hi haurà més
cal. Al capdavall, l’estat natural de les per- de 1.000 milions de cotxes. 
sones és ser vianants, no pas conductors. Un per cada sis habitants!
Evolució del nombre d’habitants Relació
i de vehicles a Barcelona vehicle/habitant
1.800.000 Habitants
1.600.000
1.400.000 1/1,2
1.200.000 1/1,6
1.000.000 1/2,4
800.000
Vehicles 1/3,1
600.000
400.000
200.000
100.000 1/6,7
Font:
0
1965 197A5juntament 1d9e8 5Barcelona 1995 2005 1965 1975 1985 1995 2005
(estimació)
6 La mobilitat sostenible
Un dispendi Consum energètic 
d’energia i temps per sistema de transport
El motor d’explosió és una butxaca fora-
dada en termes energètics. La seva efi- Sistema de transport Consum Eficiència
ciència, és a dir, l’aprofitament que fa de (MJ/viatger-km)* energètica
l’energia calorífica continguda en els Bicicleta 0,06 Molt eficient
combustibles fòssils —gasolina, gasoil—, A peu 0,16 Molt eficient
no arriba al 30%. Tren de rodalies 0,35 Eficient
Autobús urbà 0,58 Eficient
Un cotxe amb un sol ocupant representa Ciclomotor 1,00 Poc eficient
una despesa energètica entre 15 i 20 Cotxe gasoil/benzina 1,4 - 2,0 l 2,26 - 2,98 Poc eficient
vegades superior a la del vianant. La Avió Boeing 727 2,89 Poc eficient
quantitat    d’energia esmerçada en fabri- Cotxe gasoil/benzina > 2,0 l 3,66 - 4,66 Molt ineficient
car-lo és gairebé igual a la que consumi-
rà al llarg de tota la seva vida útil.
Pes mitjà per persona: 70 kg    * MJ=Megajoules
D’altra banda, el temps perdut en les con-
Anar en bicicleta, a peu o en transport
gestions de tràfic representa una pèrdua de públic són les formes més eficients de
2-3% del Producte Interior Brut (PIB) en moure’s. Als antípodes, el cotxe, el més
els països de la Unió Europea, a més dels ineficient dels mitjans de transport en 
costos ambientals i socials associats que l’e- termes energètics.
conomia mai no contempla.
Distribució del consum energètic a Barcelona
Residencial  27,9%
Comercial  19,7%
Industrial 9,6%
Transport 42,8%
El transport és el responsable d’entre 
el 15 i el 20% dels 6.000 milions de tones anuals 
d’emissions mundials de CO2 procedents de l’activitat humana.
La mobilitat sostenible 7
Els impactes La mesura de la pressió sonora
sobre l’ambient urbà
La utilització de qualsevol vehicle a Nivell en Sensació Sensació
Font sonora decibels (dB) Subjectiva Objectiva
motor no està exempta d’efectes sobre
l’ambient i el paisatge de les ciutats. Avió comercial Quasi
enlairant-se, a 100 m 130 intolerable Dolor
L’elevat nombre de vehicles circulant Cotxe a 100 km/h 100 Molt sorollós Molèstia greu
alhora, els tipus de motors emprats i els Camió arrencant, a 10 m 95 Molt sorollós Molèstia greu
carburants que els alimenten generen Motocicleta accelerant 90 Molt sorollós Molèstia greu
diversos tipus d’impactes que afecten Carrer trànsit normal 70 Sorollós Molèstia
tant la salut de l’ecosistema urbà com la Conversa normal 50 Poc sorollós Plaer
de les persones que hi viuen. Brisa suau en
fulles d’arbre 15 Silenciós Pau
La contaminació atmosfèrica i acústica,
l’ús ineficient de l’energia, el consum L’escala decibèlica respon a una expressió
d’espai, els embussos, o l’elevada despesa matemàtica logarítmica,Així, la duplicació
per al manteniment dels carrers són del soroll no es produeix quan es dobla el
nombre de decibels, sinó amb un simple
alguns dels aspectes negatius associats a augment de 3 decibels.
l’ús de l’automòbil.
Per comprovar de manera gratuïta el nivell de soroll que produeix el nostre
vehicle podem acudir a les estacions mòbils de control que l’Ajuntament de
Barcelona té distribuïdes per diferents punts de la ciutat.
A través del telèfon 93.291.40.15, o de la web www.bcn.es,
podem obtenir més informació.
8 La mobilitat sostenible
Participació del trànsit en les emissions
Emissió A A les zones Les emissions dels tubs d’escapament dels vehicles
Catalunya urbanes
% % a motor generen la meitat de la contaminació
CO2 (diòxid de carboni) 37 60 urbana i més d’una quarta part de les emissions
CO (monòxid de carboni) 89 100 de gasos d’efecte hiver-
NOx (òxids de nitrogen) 50 59 nacle, i afecten la
VOC (hidrocarburs volàtils) 30 85 salut de les persones,
s
SO (diòxid de sobre) 4 10 principalment els
2
PST (partícules sòlides) 16 50 nadons, la gent gran
Pb (plom) 90 99 i les persones amb
malalties respiratòries.
Font: Guillem Massagué, 1997
Com contribuïm 
al canvi climàtic?
Un bon exercici per a avaluar com
contribuïm a la contaminació local i
global del planeta consisteix en
quantificar el nostre nivell de pro-
ducció de gasos contaminants, i més
concretament de diòxid de carboni
o CO2.Aquest compost, si bé no és
tòxic per a les persones, quan incre-
menta la seva concentració a l’atmos-
fera potencia l’efecte hivernacle, és a
dir, l’augment de la temperatura mitja-
na del planeta.Al llarg de la seva vida útil
(uns 150.000 km aproximadament), un
automòbil emet unes 15 tones de CO2.
Si considerem que per cada litre de gasolina
consumida generem uns 2,6 kg de CO2, només Per a complir els 
cal que estimem els litres consumits al llarg d’un compromisos de Kyoto 
any per a conèixer la nostra aportació d’emissió. caldrà reduïr les emissions
Fent aquest càlcul al llarg d’uns mesos o d’uns de CO2 procedents del
anys, podrem determinar en quina mesura con- trànsit, ja que és un dels
tribuïm a l’efecte hivernacle. principals causants del
canvi climàtic.
La mobilitat sostenible 9
Per un repartiment
equitatiu de l’espai
Les vies de circulació i els aparcaments són
grans consumidors d’espai a les ciutats. Nombre aproximat de persones 
que poden creuar un espai 
La mobilitat dels vianants pels carrers de 3,5 m d’amplada durant 
sovint es veu també limitada per la pre- 1 hora per la ciutat
sència constant de cotxes aparcats al cos-
tat o, fins i tot, al damunt de les voreres.
Aquesta dificultat per moure’s es veu
agreujada encara més en el cas d’aquelles En cotxe 2.000
persones amb mobilitat reduïda.
En autobús 9.000
Barcelona té censades 67.000 persones
En bicicleta 14.000
amb algun tipus de disminució, i 312.000
persones de més de 65 anys. A peu 19.000
Cal, doncs, un repartiment més equitatiu En tren 22.000
de l’espai que doni prioritat sempre al
vianant.
Quatre cotxes aturats ocupen una mitjana de
16 m2 de calçada (en moviment molt més ja
que han de deixar un espai de  seguretat entre
vehicle i vehicle). Si fem sortir els seus con-
ductors i els posem un al costat de l’altre,
l’espai que ocuparan s’haurà reduït fins a uns
2 m2, un 12%!
10 La mobilitat sostenible
Els efectes sobre Tipus de vehicles 
la seguretat viària implicats en els accidents
Un dels principals indicadors que mesu-
ra la seguretat de les ciutats és el que fa
referència a la seguretat viària. La manca
d’atenció i la desobediència dels semà-
fors són les causes principals d’accidents.
En el cas dels atropellaments, quan la
responsabilitat és del vianant, els acci-
dents es produeixen per creuar fora del
pas i per desobeir el semàfor. Quan la
responsabilitat és del conductor, els acci-
dents es produeixen per no respectar el
pas de vianants. Cal tenir en compte que
en els xocs entre vianants i vehicles que Turismes 50,1%
Ciclomotors 18,0% Bicicletes 0,8%
circulen a uns 60 km/h, moren el 95% Motos 14,1% Altres vehicles 16,9%
dels vianants.
Les motocicletes i els ciclomotors, tot i
A la ciutat de Barcelona (incloses les
representar només el 15% del trànsit de rondes) l’any 2000 es van produir un
les ciutats, estan implicats en el 32% dels total de 12.917 accidents, en els que hi
accidents. van haver 14.800 ferits i 52 morts.
Tipus d’accidents
Els accidents de trànsit ocasio-
nen a l’any unes 800.000 morts
directes. La suma de petits
Col·lisió 69% desastres individuals, però, no
Atropellament 15% Caigudes-motos 5%
Xoc amb un obstacle fix 7% Altres 4% impressionen tant com els grans
desastres col·lectius.
La mobilitat sostenible 11
Com ens movem per Barcelona?
Una minoria que 
no ho sembla
Oi que de vegades fa l’efecte que tots en
moguem en transport privat? I és que els
vehicles es deixen veure i es fan sentir
amb molta més intensitat pels carrers de
la ciutat que no pas els ciclistes, els via-
nants o els usuaris del transport públic.
Si parem esment en el nombre habitual
d’ocupants dels vehicles ens adonarem, de
tota manera, que acostumen a anar-hi El transport de les mercaderies
només una o dues persones. La resta és
espai buit que, això no obstant, ocupa Del total de desplaçaments en vehi-
molt d’espai urbà. cle privat, un 18%, aproximada-
ment, correspon a vehicles comer-
Només una quarta part dels ciutadans de cials. Això equival a uns 420.000
Barcelona utilitzem el vehicle privat com desplaçaments en un dia laborable
a mitjà de transport habitual. La resta, (any 2000). La distribució urbana de
anem en transport públic, a peu, en bici- mercaderies és una de les causes més
cleta o, senzillament, no ens movem. És, freqüents de conflicte en la mobili-
doncs, una minoria la que segresta la tat urbana.
màxima quantitat d’espai urbà.
Els objectius municipals per a millo-
Els joves i els homes adults són els sectors rar el moviment dels vehicles que
de la població que majoritàriament fan ús transporten mercaderies són: esten-
del cotxe o la moto per a desplaçar-se. Els dre el carril compartit per càrrega i
nens, la gent gran, i la major part de les descàrrega; limitar i controlar el
dones també es desplacen... però d’unes temps màxim permès per a l’esta-
altres maneres. cionament en càrrega i descàrrega; i
reservar zones destinades a aquestes
Els 45% dels desplaçaments en activitats a les noves actuacions
cotxe particular a Barcelona són urbanístiques.
fets per no residents.
12 La mobilitat sostenible
Una ciutat Distribució dels desplaçaments 
metropolitana interns i externs en un dia laborable 
a Barcelona(2000) 
La realitat de la ciutat de Barcelona no
es pot entendre sense integrar-la en el
territori metropolità. Barcelona s’ha Desplaçaments 
convertit en el centre d’una ciutat real interns:
de 4 milions d’habitants. 4,2 milions
L’opció de moltes persones de desplaçar
la seva residència habitual als afores de
la ciutat, sovint a llocs de nova implan-
tació sense xarxes de transport públic
properes, ha fet que el vehicle privat
hagi esdevingut el mitjà de transport
més utilitzat pels ciutadans que vénen a
Barcelona.
A peu/en bicicleta 37%
Això fa que, a determinades hores del Transport públic  38%
dia —les anomenades hores-punta del Vehicle privat  25%
matí i la tarda—, les entrades a la ciutat
es vegin col·lapsades. Desplaçaments 
interns/externs:
2 milions
A peu/en bicicleta 4%
Transport públic  31%
Vehicle privat  65%
El percentatge de persones que utilitzen
el vehicle privat es va reduir l’any 2000
en un 1% amb respecte l’any 1999.
Sabíeu que gairebé 
la meitat de la població Font:Ajuntament de Barcelona
no té carnet de conduir?
La mobilitat sostenible 13
Sense cotxe, també
El transport públic, 
una bona idea
El transport col·lectiu és a l’abast
de tothom. Tant si l’utilitzem Amb un sol bitllet...
com si no, un munt de vehicles i
d’unitats de tren circulen per la La Integració Tarifària del
superfície i per sota terra unint Transport Públic, aprovada l’any
els carrers, els barris i les ciutats talment 2000 per totes les administracions i
com si es tractés d’una teranyina. empreses de transport de l’Àrea
Metropolitana, ha estat una de les
Barcelona i la seva àrea d’influència fites més importants per a la posada
compta amb un ampli servei d’autobu- en funcionament d’un veritable
sos, metro, trens de rodalies, ferrocarrils i servei de transport públic metropo-
taxis. Amb ells podem anar a qualsevol lità. Mitjançant la integració tarifà-
lloc. ria s’eliminen els dobles pagaments
en l’ús dels mitjans de transport
Fins i tot fer turisme. Només cal que públic i les possibles combinacions
prenguem una guia de la ciutat, una entre ells.
cambra fotogràfica, imaginem que estem
de vacances i pugem a un transport
turístic.Tindrem més d’una sorpresa!
Nombre de viatges realitzats 
en transport públic
(milions de viatges)
Transport 1990 2000
Metro 280 294
Autobús 203 203
Renfe 45 61
Ferrocarrils de la Generalitat 53 95
581 653
14 La mobilitat sostenible
Transports Metropolitans de Barcelona
ha assolit la certificació ambiental ISO
14001 dels autobusos en servei, és a
dir, des que surten de les cotxeres fins
que hi tornen a entrar.Aquest projecte
conegut com Autobusos a la via públi-
ca abasta el conjunt d’autobusos en
circulació i les flotes auxiliars.
El procés de documentació ha
suposat una fase prèvia de recollida
de dades referents tant a  l’actual
estat de la gestió ambiental de la flota
d’autobusos com les referents a la
legislació aplicable. Per aquest darrer
requisit s’han recollit les 15 norma-
tives vigents en el conjunt de
municipis de l’àrea servida per TMB.
El transport públic de Barcelona L’espai urbà que ocupen els 
vianants i el transport públic és
unes 100 vegades inferior al que
Ferrocarril metropolità utilitzen els automòbils i les
5 línies, 111 estacions, seves places d’aparcament. 
81 km de línies. Per cada viatger transportat, 
Ferrocarrils de la Generalitat l’autobús necessita només el 
5% de l’espai utilitzat pel cotxe.
2 línies, 13 estacions, 7 km de línies.
Autobús: 89 línies (77 l’any 1997),
784 km, 2.079 parades,
76 km de carril bus, 865 unitats.
Taxi: 10.506 vehicles.
Tren de rodalies: 4 línies.
Font:Ajuntament de Barcelona
La mobilitat sostenible 15
A peu, a tot arreu Els beneficis de caminar
El tret més característic dels Contribueix a millorar 
humans és la seva capacitat de des- la condició física.
plaçar-se sobre les dues extremi-
tats inferiors; o sigui, de caminar. És una activitat fàcil de fer.
Anar a peu és, doncs, un fet natu- El risc de lesions és molt baix.
ral, una activitat saludable, educativa i
sostenible. Es pot practicar en qualsevol moment del
dia i en qualsevol època de l’any.
Caminar permet, alhora que fem exerci- No es necessita material esportiu 
ci, gaudir del patrimoni arquitectònic i complementari; només calçat 
artístic de la ciutat, de la complexitat de confortable.
la trama  urbana, o de la diversitat botà- No calen instal·lacions específiques.
nica i faunística dels parcs i jardins.
Permet conèixer millor la ciutat.
Afavoreix les relacions socials 
i la convivència.
Voreres més amples És una alternativa al transport 
en automòbil.
L’Ajuntament de Barcelona està
ampliant les voreres destinades als Afavoreix l’estalvi energètic 
i evita la contaminació.
vianants. L’objectiu és que, sempre
que sigui possible, la vorera tingui
una amplada no inferior als 3
metres i que, alhora, entre un
35 i un 40% de l’espai
total del carrer estigui
destinat als vianants.
Un exemple d’actua-
ció és el carrer Aragó,
veritable autopista urba-
na per la que hi circulaven
una mitjana de
100.000 vehicles al
dia. Des del 1992 les
voreres s’han anat
ampliant dels 3,8
metres que tenien fa
uns anys al 6 metres
actuals.
16 La mobilitat sostenible
sones grans i les persones
La Carta Europea dels drets dels via- - els nens, les per
esperar que
nants, aprovada pel Parlament Europeu l’any amb discapacitat tenen el dret d’
ió
i signada per l’Ajuntament de la ciutat constitueixi un lloc de socialitzac
1988 
i no d’agreujament de la seva situació de
Barcelona, diu el següent:
feblesa.
- el vianant té dret a viure en un entorn sa i a
- el vianant té dret, d’una part, a zones urba-
gaudir en tota llibertat de l’espai públic dins les
clusivament reservades i
condicions de seguretat que requereix la seva nes que li siguin ex
que s’integrin d’una forma coherent dins de
salut física i psíquica.
l’organització general de la ciutat; d’altra part,
- el vianant té dret a viure en centres urbans s,
té dret a una xarxa coherent d’itineraris curt
o en pobles urbanitzats a la mesura dels
lògics i segurs.
humans i no pas del cotxe.
Prioritat per als escolars
Des de 1998, el Fòrum Cívic de la
Sagrada Família, que aplega l’adminis-
tració municipal i els agents socials del
barri, està duent a terme un conjunt
d’actuacions per millorar la qualitat
ambiental de la zona i avançar cap a un
model de districte i de ciutat més sos- nova regulació semafòrica; s’ha prohi-
tenible. Per iniciativa de l’Associació de bit l’estacionament de motocicletes;
Veïns, el Camí Escolar de l’Escola s’han apropat els contenidors de reco-
Tabor és una de les accions destinades llida selectiva a l’escola; i s’ha convertit
a fer de la via pública un espai de en peatonal el passatge Vilaret.
socialització, i donar prioritat a la
mobilitat dels vianants, la circulació de
bicicletes i l’ús del transport públic. Què poden fer els ciutadans:
Diversos trams dels carrers Provença, • Cedir el pas als nens i les nenes.
Mallorca,Cartagena i el passatge Vilaret • Respectar les senyalitzacions.
s’han adequat com a via de circulació • Vigilar la sortida dels pàrkings.
preferents per als nens de l’escola. S’hi • No aparcar a les voreres.
han instal·lat senyalitzacions verticals • Contribuir a la seguretat dels nens 
de “zona escolar”, senyalitzacions per al i les nenes.
vianants i miralls parabòlics a la sortida • Ser voluntari del camí escolar.
dels pàrkings; s’ha portat a terme una
La mobilitat sostenible 17
Rodes sense fums Els beneficis de la utilització 
de la bicicleta
La bicicleta és un dels esports més
saludables que hi ha. Els despla-
çaments en bicicleta per ciutat es •Econòmics: menys pressupost
considera que són adequats per a familiar per al cotxe, reducció de les
distàncies inferiors o iguals als 8 hores perdudes en els embussos.
quilòmetres, en els que poden substituir •Per a la salut: l’exercici regular
còmodament el vehicle motoritzat. millora la salut de les persones i, de
retruc, estalvia costos sanitaris.
Ara bé, si no volem anar en bicicleta, •Ambientals: estalvi de recursos
tenim altres opcions com els patins, el energètics no renovables, reducció
patinet o l’skate. Les cames ens poden dels impactes locals i globals per la
portar, doncs, amb l’ajut d’unes quantes no utilització del vehicle a motor.
rodes, a qualsevol lloc. No cal que hi afe- •Socials: democratització de la
gim fums; només el casc... per si de cas. mobilitat, major autonomia i accessi-
bilitat a tots els serveis per part de
tots els grups d’edat.
La distància recorreguda
cada any en bicicleta a
la Unió Europea és del
70 bilions de quilòme-
tres. Al capdavant hi ha
els Països Baixos, amb
una mitjana de 1.020 
de km per habitant 
i any, mentre que a
Espanya, la mitjana 
és només de 24 km.
18 La mobilitat sostenible
Barna bici, una guia 
per als ciclistes urbans
L’Ajuntament de Barcelona, en Un cotxe menys…
col·laboració amb la Comissió
Cívica de la Bicicleta, ha elaborat
la Guia de la Bicicleta de Barcelona Durant tot l’any, a diferents zones de
Barna bici. la ciutat, s’organitzen recorreguts en
bicicleta amb un monitor mecànic i
S’hi pot trobar tota la informació un monitor guia. Aquesta opció us
necessària per circular amb aquest ofereix una manera diferent de des-
mitjà de transport: consells de cobrir la ciutat a través de les rutes
seguretat, consell per reparar les en bicicleta, amb diferents parades
avaries més comunes, telèfons d’in- per a fer un mos. Durant l’estiu,
terès, informació turística, infor- s’organitzen també sortides totes les
mació sobre transports públics, nits.També hi ha la possibilitat de
principals actes populars i proves fer recorreguts en patins.
ciclistes internacionals, adreces de
col·lectius ciclistes, botigues espe-
cialitzades i un mapa de la xarxa de
carril bici de Barcelona. Taula comparativa de 
les velocitats de viatge al medi urbà
minuts
35
30
25
20
15
10
5
0 km
0 1 2 3 4 5 6 7 8
Per ciutat la bicicleta és un mitjà 
de transport tan ràpid com el cotxe 
(temps calculat de porta a porta)
La mobilitat sostenible 19
Xarxa de carril-bus: Carrers per a vianants:
76 km 415
La superfície amb prioritat per a via-
nants a Barcelona és de 130,5 hectà-
rees. El 47% es troba a Ciutat Vella; el
15% a Nou Barris i l’11% a Gràcia.
Distàncies
màximes 
de la ciutat 
de Barcelona
Collserola-Port: 8 km
20 La mobilitat sostenible
Montjuïc-Besòs: 9 km
Xarxa de carril-bici: Places d’aparcament per
110 km a bicicletes: 2.225
A Barcelona hi ha
202.000 bicicletes,
de les quals un 15%
s’utilitzen sempre o
en dia feiner. Això
equival a 29.500
usuaris.
Distàncies
màximes 
de la ciutat 
de Barcelona
Collserola-Port: 8 km
La mobilitat sostenible 21
Montjuïc-Besòs: 9 km
L’ús racional del cotxe
Tenir-ne o no tenir-ne, 
de cotxe? El preu de tenir cotxe
L’ús innecessari del cotxe, encara que la
conducció sigui la correcta, pot arribar a Despeses a tenir en compte:
ser una font de molèsties per a la resta de
ciutadans degut al nombre elevat de vehi- Obtenció i renovació del carnet de 
cles que es concentren en alguns pocs conduir  
carrers de la ciutat. + cost d’adquisició 
+ impost de matriculació 
La utilització racional del vehicle a + assegurança anual 
motor comença, doncs, per preguntar- + impost de circulació 
nos quin ús en farem, quina quantitat de + carburant (euros/100 km) 
quilòmetres recorrerem cada any i quin + revisió anual i ITV 
cost volem assumir. Potser arribarem a la + recanvi de peces i pneumàtics 
conclusió, fins i tot, que no ens cal, de + plaça d’aparcament (si el deixem
tenir-ne. al carrer hem de tenir present 
que el cost és assumit per la 
col·lectivitat).
Cal afegir a aquesta llista altres despe-
ses que no repercuteixen directament
en la nostra butxaca però que tenen
un impacte ambiental i social: la con-
gestió, el soroll i el malversament
energètic; les inversions per al mante-
niment de les vies; l’ocupació de
l’espai; l’accidentalitat; la contamina-
ció ambiental local i global; els resi-
dus generats pels vehicles vells; i les
malalties produïdes pel soroll i la
El 75% dels contaminació.
desplaçaments 
urbans els fan Vejam què en surt de la suma...
vehicles amb 
una sola persona!
22 La mobilitat sostenible
Els usos alternatius 
del cotxe En alguns
països euro-
Les dificultats de mobilitat a les grans ciu- peus s’han
tat han fet que hagin guanyat pes les creat també
motocicletes i una nova generació de xarxes d’au-
cotxes de mides reduïdes que es mouen tomòbils de
amb molta més facilitat per la ciutat que lloguer com-
els vehicles convencionals. partits que
permeten fer
Ara bé, no cal canviar de cotxe, tenir-ne més rendible
dos o comprar una moto per contribuir a la seva utilit-
la millora de la mobilitat. Com que cada zació així
vehicle té capacitat per dur tres o quatre com reduir els
ocupants apart del conductor, el poder costos econò-
compartir amb altres persones que facin un mics i els impactes ambientals. Són els
recorregut semblant al nostre. És el sistema cotxes compartits o car-sharing. Els qui
anomenat carpooling, amb el que ens utilitzen aquest sistema disposen d’un tar-
podrem estalviar uns quants diners i redui- geta que obre les caselles on hi ha les
rem l’emissió de gasos contaminants. claus dels cotxes aparcats a la ciutat.
La velocitat mitjana 
a les grans ciutats 
en hores puntes pot
arribar a ser inferior
als 15 km/h. En els
darrers 20 anys la
velocitat del trànsit a
les ciutats s’ha reduït
un 10%. Això no obs-
tant, als anuncis de
cotxes mai no hi ha
cap embús de trànsit.
La mobilitat sostenible 23
Les bones pràctiques del ciutadà-conductor
El manteniment en bon estat del nostre Si hi afegim unes bones maneres a l’ho-
vehicle pot ajudar a estalviar-nos molts ra d’utilitzar el vehicle contribuirem
diners en combustible i a reduir el seu també a fer més humà el trànsit. Per
impacte ambiental. Cal, doncs, revisar exemple:
regularment la pressió dels pneumàtics, el
nivell de l’oli, l’estat de la carburació o • Fem servir el vehicle privat només 
injecció, dels filtres, de les bugies, dels tubs quan realment convingui,
d’escapament i dels altres elements que • conduïm pacíficament,
influeixen directament en el comporta- • canviem de marxa sense accelerades,
ment energètic i la seguretat del vehicle. • apaguem el motor en les estones 
llargues d’aturada,
• respectem els límits de velocitat,
El respecte a les ordenances • no envaïm l’espai dels vianants,
• no fem servir el clàxon excepte quan
Les ordenances regulen el funciona- sigui d’extrema necessitat,
ment d’una ciutat a l’objecte de • respectem tots els senyals.
garantir la seva habitabilitat. La major
part de les ordenances no són altra
cosa que l’aplicació del sentit comú
mitjançant normes que volen evitar
que les infraccions realitzades per
col·lectius minoritaris degradin pro-
gressivament la ciutat i la convivència
de les persones que l’habiten.
En el cas de la mobilitat, les infrac-
cions encara tenen més ressò que en
altres casos ja que els efectes que com-
porten són molt més evidents. Un
vehicle que fa cas omís d’un senyal de
trànsit o d’un semàfor pot provocar un
xoc. Un cotxe o una motocicleta
aparcats totalment o parcial damunt la
vorera no permeten la circulació fluï-
da dels vianants i, fins i tot, impedei-
xen o dificulten el pas de persones
amb minusvalies o dels cotxets d’in-
fants. Una motocicleta que circula per
damunt de la vorera per estalviar-se
uns metres pot sorprendre un vianant
i causar un accident.
24 La mobilitat sostenible
Què en fem Materials emprats en l’automòbil
del cotxe vell? (% en pes)
Cada any es desvallesten a Europa uns 14
milions de cotxes. Un vehicle a motor
consta d’unes 15.000 peces i conté
diversos líquids i fluids tòxics.
Cada vehicle, quan ha acabat el seu cicle
de vida útil, ha de ser desmuntat, buidat
de tots els fluids per evitar que contami-
nin, fragmentada la seva part metàl·lica i
tractats els residus no aprofitables.
Sortosament, avui dia els cotxes es fabri-
quen amb un elevat percentatge de peces
reciclables. Metalls: 71% Tèxtil: 1%
Fluids: 2% Productes naturals: 2%
Vidre: 3% Cautxú: 5%
Plàstics: 11% Altres: 5%
Font: Revista Subproductes
Una de les estratègies de la
indústria de l’automòbil per
a la millora de l’eficiència
energètica dels vehicles es
fonamenta en l’optimització
dels motors i dels seus com-
ponents mitjançant la introducció
de plàstics i altres materials lleugers.
Un cotxe abandonat deteriora el
paisatge urbà, embruta el medi Aquests materials, al contrari del
urbà i ocupa l’espai d’una plaça que pugui semblar, són tan resistents
d‘aparcament. Deixar-lo al carrer com els metalls, cosa que ha permès
és, doncs, una actitud poc res- aconseguir minves en el consum
pectuosa envers la ciutat i la d’entre el 25 i el 40%. Una reducció
resta de ciutadans. Si volem des- en el pes d’un vehicle d’uns 80 kg
fer-nos del nostre vehicle vell pot comportar un estalvi de com-
hem de trucar al 092 o al Servei bustible d’un 5%.
d’Atenció i Informació al Ciutadà,
el 93.402.35.00
La mobilitat sostenible 25
Noves tecnologies,
noves energies
Els avenços tecnològics han obert nous Autobusos “més nets”
camins en la gestió del trànsit, i en la
millora de la seguretat viària i l’eficièn-
cia del transport. Sistemes de guiatge a La flota d’autobusos de Barcelona està
través de satèl·lit instal·lats en els cotxes incorporant unitats impulsades a gas
permetran en un futur proper, per natural que en pocs anys arribaran a
exemple, l’estalvi de temps i la reducció ser de 250.Aquests vehicles són més
del nombre d’accidents. “nets” que els impulsats a gas-oil
degut a què la combustió del gas
La utilització de fonts d’energia alterna- natural genera una menor quantitat de
tives a la gasolina o al gas-oil està con- compostos contaminants.
tribuint també a la reducció de la conta-
minació atmosfèrica i acústica de les ciu- La pila d’hidrogen ha estat experi-
tats. Els gas natural comprimit, l’electri- mentada també en alguns autobusos.
citat, l’hidrogen, els biocarburants o el Aquest sistema funciona generant
gas liquat del petroli són algunes de les corrent elèctric a partir de la reacció
que ja s’han experimentat amb uns química entre l’hidrogen —que s’obté
excel·lents resultats. a partir de l’electròlisi de l’aigua— i
l’aire. L’hidrogen està emmagatzemat
en uns tancs situats en el sostre dels
autobusos. Els vehicles impulsats amb
Endolla el cotxe! aquest sistema consumeixen uns 40
metres cúbics d’hidrogen per fer uns
Actualment ja hi ha al mercat cotxes 250 km, més del que habitualment
i motos elèctrics que ofereixen grans recorre un autobús urbà en un dia.
avantatges amb respecte als vehicles
de combustió. Una innovació tecno-
lògica ha consistit en construir vehi-
cles amb un sistema mixt de propul-
sió elèctrica i gasolina (els vehicles
híbrids), cosa que incrementa en fins
a un 50% l’eficiència del cotxe.
26 La mobilitat sostenible
La participació ciutadana
El Pacte per la 
Mobilitat
A totes les ciutats del món s’estudien
mesures per a resoldre el problema de la
mobilitat. La solució al problema de la
mobilitat urbana no es pot entendre,
però, sense la participació de les perso-
nes i les entitats.
La capacitat de mantenir una ciutat
habitable no està només en mans de
l’administració municipal, sinó també
en mans de la ciutadania. Són les per-
sones, al cap i a la fí, les que fan ús de
la xarxa viària. Bona prova de la impli-
cació de les persones i de les entitats en
el camí per a trobar solucions als pro-
blemes de la mobilitat urbana és el
Pacte per la Mobilitat de la ciutat de
Barcelona.
El pacte és el resultat de la participa-
ció, de la voluntat d’escoltar i fer-se
sentir dels membres del Consell de
Circulació de Barcelona, creat el
1983 per a debatre sobre la mobilitat
a la ciutat.
El 74% dels barcelonins es definei-
xen com a vianants o com a "més
vianants que conductors". L’espai
guanyat per als vianants des de
l’any 1996 a Barcelona ha estat 
e 400.000 m2.
La mobilitat sostenible 27
Els objectius del 
Pacte per la Mobilitat
✓ 1. Aconseguir un transport col·lec-
tiu de qualitat i integrat.
Les 28 entitats ciutadanes i l’Ajuntament ✓ 2. Mantenir les velocitats de reco-
de Barcelona que han subscrit el Pacte per rregut, i millorar la velocitat del
la Mobilitat de la ciutat de Barcelona han transport públic de superfície.
consensuat els següents criteris bàsics: ✓ 3.Augmentar la superfície i qualitat
de la xarxa viària dedicada als via-
• El principi de sostenibilitat és la base nants.
del pacte. Cal assegurar, avui i en el ✓ 4. Augmentar el nombre de places
futur, una mobilitat que resti agressivi- d’aparcament i millorar-ne la quali-
tat a l’entorn i a la ciutadania, i que tat.
incrementi la planificació, eficiència, ✓ 5. Millorar la informació i la for-
estalvi de recursos i respecte al medi mació de la ciutadania, i la senyalit-
ambient. zació de la via pública.
✓ 6. Aconseguir una normativa legal
• Cal establir mecanismes per defensar el adequada a la mobilitat de la ciutat
dret a la mobilitat de tothom. de Barcelona.
✓ 7. Millorar la seguretat viària i el
• S’ha de garantir la qualitat de vida de respecte entre els usuaris i usuàries
tots els ciutadans i ciutadanes. dels diferents modes de transport.
✓ 8. Promoure l’ús de carburants
• Convé fomentar un canvi d’actituds de menys contaminants i el control de
les administracions i dels ciutadans i la contaminació i el soroll causats
ciutanades, amb sistemes que garantei- pel trànsit.
xin la seguretat i la disciplina viària. ✓ 9. Fomentar l’ús de la bicicleta com
a mode habitual de transport.
• S’han de planificar les noves actuacions ✓ 10. Aconseguir una distribució
urbanístiques segons les necessitats de urbana de mercaderies i productes
mobilitat que generaran. àgil i ordenada.
28 La mobilitat sostenible
“A ciutat, sense 
el meu cotxe”
La congestió i la contaminació no són un
problema només de la ciutat de
Barcelona. Totes les urbs del món han
crescut ràpidament en els últims decennis
i han estat envaïdes pel soroll, la contami-
nació i els embussos que la utilització
inadequada del vehicle privat a motor
ocasiona.
Això ha fet que les autoritats municipals
de ciutats europees hagin près en els
últims anys mesures per a prohibir o res-
tringir l’accés del vehicle privat als prin-
cipals carrers del centre. En alguns casos
s’ha aconseguit reduir fins al 60% el tràn-
sit i s’ha millorat l’eficiència i la puntua-
litat del transport públic.
En aquesta línia, el 22 de setembre de
l’any 1998, 35 ciutats franceses van orga-
nitzar amb un gran èxit la primera jor-
nada europea “A ciutat, sense el meu La jornada “A ciutat, sense el meu cotxe” és un
cotxe”. Aquest dia ha quedat instituït dia en què es fa visible la voluntat de tota la
ciutadania de millorar la mobilitat urbana. Ara
definitivament com el dia europeu sense bé, també la resta de l’any tenim el compromís
cotxes, durant el qual les ciutats europe- col·lectiu de trobar la manera de desplaçar-nos
es que hi participen limiten el trànsit en en un temps i cost raonables sense degradar
l’entorn i minimitzant els efectes negatius
determinats carrers i ofereixen als ciuta- sobre la qualitat de vida de les persones.
dans la possibilitat de descobrir altres
mitjans de transport.
La  major part dels desplaçaments
per ciutat són inferiors als 2,5 
quilòmetres. Anar a peu pot subs-
tituir perfectament la utilització
del vehicle a motor. Com que la
velocitat mitjana de desplaçament
a peu és de 5 km/h, en uns 10
minuts es poden recórrer aproxi-
madament 800 m.
La mobilitat sostenible 29
La mobilitat sostenible,
a la xarxa
Les tecnologies de la informació ofe- A la web de l’Ajuntament de Barcelona
reixen la possibilitat de realitzar des de www.bcn.es/infotransit hi tro-
casa algunes de les activitats que van ínti- bareu on-line totes aquestes dades que us
mament lligades a la mobilitat. Estudiar, poden facilitar la mobilitat per la ciutat.
treballar o anar de compres podem fer-ho
des de casa tot connectant-nos a través de
l’ordinador.
La web del transport públic
Aquestes tecnologies ens donen també la
possibilitat de consultar tot tipus d’infor- Hi podem trobar les millors opcions per
mació sobre l’estat del trànsit, dels trans- a desplaçar-nos en transport públic.
ports públics, de les actuacions que es rea- Només cal que accedim al servei escrivim
litzen a la via pública i, fins i tot, de la quin és el nostre punt de partida i a on
situació dels aparcaments. volem anar.
La web del vianant
El 22 de setembre del 2001,
coincidint amb la jornada “A
ciutat, sense el meu cotxe”,
l’Ajuntament de Barcelona va
estrenar una pàgina web dedi-
cada a tots aquells ciutadans
que es traslladen a peu per la
ciutat. És la primera web d’a-
questes característiques que
es fa al món.
30 La mobilitat sostenible
La web del trànsit
Proporciona informació en temps real
sobre l’estat del trànsit a les vies principals
de la ciutat de Barcelona. La informació
s’actualitza cada 5 minuts.
La web de les obres i els actes
Dóna informació sobre les obres i actes
cívics que afecten la circulació de
vehicles.
La web de l’aparcament
Informa de la xarxa d’aparcaments de la
ciutat i dels itineraris per accedir-hi.
La web del ciclista
Hi podem trobar el plànol de carrils-bici
de la ciutat, i les associacions que fomen-
ten el seu ús.
La mobilitat sostenible 31
Si voleu més informació…
• Autoritat del Transport Metropolità
Ajuntament de Barcelona Autoritat per a tot el transport de la Regió
Telèfon d’informació: 010 * Metropolitana de Barcelona.
Correu electrònic: atm@atm-transmet.es
www.bcn.es www.atm-transmet.es
• Renfe
Xarxa de trens rodalies de Barcelona
Telèfon d’informació: 902.204.202
Per a qualsevol informació sobre Correu electrònic: cerbarna@cosme.renfe.es
transports i trànsit… www.renfe.es/empresa/cercanias/
cercanias_barcelona.html
• Transports Metropolitans de Barcelona
Explota les línes de metro, el Funicular i el • Centre de Control del Trànsit
Telefèric de Montjuïc, la xarxa d’autobus de Direcció de Serveis de Transport i Circulació
Barcelona, algunes línies de connexió inter- de Barcelona
municipal de l’Àrea Metropolitana, la línia del Telèfon d’informació: 93.402.34.19
Tramvia Blau i el Bus Turístic.
Telèfon d’informació: 93.318.70.74
Correu elèctrònic: Associacions i entitats:
oficinas.comerciales@tmb.net
www.tmb.net • Associació per a la Promoció del
Transport Públic
• Entitat Metropolitana del Transport Rambla de Catalunya, 29, Barcelona
Autoritat del transport a la ciutat de Telèfon 93.301.37.78
Barcelona i la seva Àrea Metropolitana www.laptp.org
(metro, autobús i taxis).
Entitat local integrada per 18 municipis. • Reial Automòbil Club de Catalunya
Telèfon d’informació: 93.223.51.51 (RACC)
Correu electrònic: info@emb.amb.com Telèfon d’informació: 92.307.307
www.etm-amb.com Correu electrònic: webmaster@racc.es
www.racc.es
• Ferrocarrils de la Generalitat
Xarxa de ferrocarrils de la Generalitat de • Barcelona Camina
Catalunya Rambla de Catalunya, 29, Barcelona
Telèfon d’informació: 93.205.15.15 Telèfon 93.301.37.78
Correu electrònic. rrpp@catalunya.net
www.fgc.catalunya.net • Amics de la Bici
Demòstenes, 19, Barcelona
Telèfon 93.314.14.66
* Preu de la trucada: x pta/min
32 La mobilitat sostenible
Els continguts d’aquest document han estat elaborats amb el suport de la següent bibliografia:
ACEBILLO, J; FOLCH, R. (direcció) FRANQUESA,T. (direcció).“Hàbitat. Guia
“Atles Ambiental de l’Àrea de Barcelona”. d’activitats per a l’educació ambiental”.
Barcelona: Barcelona Regional, SA, 2000 Barcelona:Ajuntament de Barcelona, 1998
INSTITUT CATALÀ D’ENERGIA.
AJUNTAMENT DE BARCELONA.“El pacte “El vehicle elèctric”. Barcelona: Generalitat de
per la mobilitat: seguiment 2000”. Març 2001 Catatalunya, 1999
AJUNTAMENT DE BARCELONA. MASSANÉS, R.; MIRALLES, J.“El cotxe” dins
“Mesures per millorar la seguretat viària a Perspectiva ambiental, núm. 11. Barcelona:
Barcelona”. Febrer 2001 Associació de Mestres Rosa Sensat, 1997
AJUNTAMENT DE BARCELONA.
“Cap a l’Agenda 21 de Barcelona. Document
per al debat”. Barcelona:Ajuntament de
Barcelona, 2000 i de les pagìnes web:
ASSOCIACIÓ PER A LA PROMOCIÓ DEL
TRANSPORT PÚBLIC
“Mobilitat sostenible i segura” (diversos núme- www.bcn.es 
ros) Barcelona, 1995-2001 (Ajuntament de Barcelona)
BARRACÓ, H.; PARÉS, M.; PRAT,A.;TER- www.diba.es/mediambient/mobi.htm
RADAS, J.“Barcelona 1985-1999. Ecologia (Servei de Medi Ambient. Diputació de
d’una ciutat” Barcelona)
COMISSIÓ DE LES COMUNITATS EURO- www.gencat.es/mediamb/ea/mobilitat.htm 
PEES.“Anar en bicicleta: la solució capdavante- (Departament de Medi Ambient. Generalitat de
ra per a les ciutats”. Barcelona: Generalitat de Catalunya)
Catalunya, 1999
www.laptp.org
DEPARTAMENT DE MEDI AMBIENT. (Associació per a la Promoció del Transport
Medi Ambient,Tecnologia i Cultura, núm. 5. Públic)
Barcelona: Generalitat de Catalunya, 1993
La mobilitat sostenible 33
“Quan ens movem a 50 quilòmetres per hora, atents
a la circulació, les coses boniques que té la ciutat
perden importància, perquè no ens adonem de la
seva presència, no les veiem” (F. Tonucci)
34 La mobilitat sostenible
Ajuntament de Barcelona
Continguts i redacció:Antoni París
Disseny gràfic: Domènec Òrrit
Il·lustracions: Núria Coll
Coordinació:Teresa Franquesa
Edita: Ajuntament de Barcelona
Sector de Manteniment i Serveis
Direcció de Serveis de Participació i Educació Ambiental
Amb la col·laboració del Sector de la Via Pública,
Ajuntament de Barcelona i El Periódico de Catalunya
Per a qualsevol informació
Centre de Recursos Barcelona Sostenible
Nil Fabra, 20
08012 Barcelona
Telèfon: 93.237.47.43 
Imprès en paper reciclat
La mobilitat sostenible 35
Moure’ns millor i viure
més bé són els reptes de
la mobilitat sostenible: 
es tracta de trobar 
la manera de desplaçar-
nos en un temps i cost
raonables sense degradar
l’entorn i minimitzant els
efectes negatius sobre la
qualitat de vida de les
persones.