La publicació que teniu a les mans respon a l’interès i Conèixer la voluntat de fer sentir la veu de la gent jove de Barcelona Barcelona pel que fa a la utilització i la gestió de la nit. L’Informe sobre la realitat de la joventut a la ciutat de La nit, l’oci i l’espai públic. Barcelona, elaborat per l’Ajuntament de Barcelona, i elsinformes del projecte Joves i Nit, portat a terme per la Propostes de la gent jove de Fundació Jaume Bofill, el Consell de la Joventut deBarcelona, la Federació d’Associacions de Veïns i Veïnes de Barcelona i la Regidoria de Joventut de l’Ajuntament Barcelona de Barcelona, han estat les fonts principals per a l’elaboració d’aquesta publicació. Prop d’un 80% de la gent jove surt a la nit durant els caps de setmana, és a dir, aproximadament uns 240.000 joves. Aquesta dada demostra, doncs, que estem parlant d’un volum important de negoci, mobilitat, utilització de l’espai públic..., fet que porta a pensar en la necessitat que els diferents agents de la ciutat que intervenen d’una manera o d’una altra en tota aquesta activitat nocturna ho tinguin molt en compte i, lògicament, que s’hagin d’acordar mesures. I què n’opina, la gent jove? Són conscients de la complexitat de la gestió de la ciutat, sobretot a la nit, de la dificultat de casar els diferents interessos, però també reclamen millores, ens fan reflexionar sobre quin model d’oci és l’idoni per a la nostra ciutat, ens presenten la fotografia de la realitat amb què es troben i, sobretot, ens plantegen propostes basades en el fet de garantir la convivència ciutadana. La veu de la gent jove és important, l’hem d’escoltar si volem que la nostra ciutat doni respostes a tota la ciutadania. La nit, l’oci i l’espai públic. Propostes de la gent jove de Barcelona Conèixer Barcelona La nit, l’oci i l’espai públic. Propostes de la gent jove de Barcelona crèdits índex La nit, l’oci i l’espai públic. Propostes de la gent jove de Barcelona La nit, l’oci i l’espai públic. Regidoria de Joventut Propostes de la gent jove de Barcelona Xavier Florensa i Cantons, regidor ponent Jordi Solé i Aleu, assessor tècnic Sector de Serveis Personals de l’Ajuntament de Barcelona M. Glòria Figuerola i Anguera, gerent del Sector de Serveis Personals presentació de l’alcalde i el regidor 5 Equip de treball introducció 9 Coordinació tècnica Lluís Coromines i Garcia, Direcció de Joventut per un model d’oci integrat a la ciutat 13 Mercè González i Esteve, Direcció de Joventut per una nit diversa i econòmica 17 Redacció Lorena Martos Nieto per l’ús de l’espai i els equipaments públics 25 Fotografies per una nit de ple dret 35 Fotografies cedides per l’Espai Jove Bocanord, la Casa del Mig, David Momblan Villalba i Estudi Maria Baldrich per una millor mobilitat pública nocturna 39 Coordinació editorial resum i conclusions 45 Departament de Comunicació i Qualitat Sector de Serveis Personals joves i nit, un procés participatiu 49 Disseny gràfic i maquetació Estudi Maria Baldrich Assessorament lingüístic Polyglota, SL Edició Ajuntament de Barcelona. Sector de Serveis Personals Impressió Imatge i Producció Editorial. Ajuntament de Barcelona Aquesta publicació s’ha elaborat principalment a partir dels informes del procés participatiu Joves i Nit, redactats per la Cristina Valls i la Irene Lop ISBN: DL: Es permet reproduir les dades i la informació sempre que se’n digui la procedència. Imprès en paper ecològic? presentació 4 5 L’Ajuntament de Barcelona ha apostat fermament al llarg Però sovint cal aturar-se i reflexionar. Posar damunt de dels anys per portar a terme polítiques de joventut que la taula totes aquelles qüestions que, més enllà de la incidissin positivament en la plena ciutadania de la gent valoració dels programes i accions que es desenvolupen, jove. Ho ha fet a través de les orientacions de la Regidoria ens indiquen clarament que el context social de la ciutat de Joventut i a partir de nombrosos programes i accions ha canviat. I més si parlem de l’ús que la ciutadania en en què han pres part activament altres regidories, fet general fa de la nit. Apareixen noves demandes, sorgeixen que ha assegurat treballar amb rigor des de la oportunitats i també conflictes d’interessos als quals cal transversalitat. aportar-hi solucions. El programa Barcelona Bonanit, que té com a objectiu Cada cop més ens apropem a un model de ciutat que principal oferir a la gent jove de la ciutat una nit s’empara sota el paràmetre de l’activitat durant les 24 complementària mitjançant l’obertura de serveis nocturns hores del dia. I d’aquest fet, els i les joves de la ciutat i el suport a la realització d’activitats d’iniciativa juvenil, en són protagonistes destacats. Per tant, escoltar allò n’és un bon exemple. Així, es fa evident la voluntat de que ens diuen i prendre bona nota de les seves propostes l’Administració d’actuar, i per tant de no esdevenir agent és sense cap mena de dubte, apostar clarament per un passiu, en tot allò que fa referència a la nit i al col·lectiu model de ciutat que pretén fomentar i garantir la juvenil. convivència ciutadana. Joan Clos Alcalde de Barcelona presentació 6 7 Un dels trets distintius de la societat actual és el canvi una raó o una altra en són protagonistes. Quan vàrem accelerat en tots els sentits. Si el tradicional conflicte planificar el procés participatiu del projecte Joves i Nit entre valors emergents i valors decadents es produïa preteníem precisament configurar una opinió represen- generalment entre generacions d’avis, pares i fills, ara tativa i qualitativa del col·lectiu juvenil. En aquesta podem afirmar sense gaire por d’equivocar-nos que el publicació hi trobareu opinió i propostes al voltant de garbuix de valors és notable entre una mateixa generació. l’oci, la nit i l’ús de l’espai públic del col·lectiu juvenil Així i tot, els joves i les joves comparteixen trets que de la ciutat, sovint ignorat en un debat on la resta de contribueixen en gran mesura a configurar identitats la societat ha situat els joves i les joves a l’ull de l’huracà col·lectives com a grup juvenil. L’allargament del període i en el centre de la diana mediàtica. formatiu, les dures condicions d’accés al món laboral i a l’habitatge, entre altres motius, han produït el que molts Molts exigeixen que les institucions s’adaptin amb més han anomenat “col·lapse de l’emancipació juvenil”. Així, celeritat a les necessitats dels ciutadans. En alguns molts joves posposen de manera no voluntària alguns dels aspectes segurament ha de ser així, però l’exercici del seus projectes vitals com ara organitzar un nucli familiar govern també exigeix ideologia, sistema de valors i model, i adquirir un habitatge. Alhora, però, es disposa de més en aquest cas model de ciutat. Crec fermament que temps lliure i més opcions per utilitzar-lo. treballar per enfortir la xarxa social i associativa, i en especial la juvenil, que esdevé escola d’aprenentatge El debat sobre les diverses formes de viure i veure l’oci, social, ens fa ser més “nosaltres” i menys “jo”. Estic sobretot de la gent jove, la major disponibilitat de temps convençut que treballar en aquesta direcció ens ha lliure per part de la societat en general, el xoc d’inte- d’ajudar a legitimar i reconèixer els interessos individuals ressos legítims de la ciutadania i les possibles implicacions i col·lectius per sobre únicament del debat del conflicte en el deteriorament de la convivència ciutadana, l’orga- d’interessos. nització del funcionament global de la ciutat, els seus serveis i un possible model de ciutat de 24 hores, són Un agraïment molt especial als gairebé mil joves que hi debats d’actualitat que, de ben segur, conformen el han participat. present però també dibuixen el futur. La generació d’opinió és molt subjectiva en funció del paper que hi desenvolupen els subjectes, però sembla Xavier Florensa i Cantons obvi que no podem excloure del debat aquells que per Regidor de Joventut introducció introducció “EL ‘BOTELLÓN’ IRROMP A LES PLATGES I ALTRES dels espais públics com a emplaçament d’oci nocturn, 9ESPAIS PÚBLICS DE BARCELONA. Oci conflictiu // ja que tot i que en són els principals protagonistes, enProblemes per una forma de diversió inèdita a la ciutat”. poques ocasions hi ha interès per les seves opinions i Amb aquest titular, el dia 5 d’agost de 2003, El Periódico necessitats. A més, les seves aportacions poden servir de Catalunya descobria un nou fenomen importat a de punt de partida per arribar al pacte tan desitjat entre Barcelona des d’altres ciutats de l’Estat espanyol i que les parts implicades. es convertiria en protagonista del debat social i mediàtic d’aquell estiu: el botellón. La plaça Reial, la plaça del D’altra banda, un altre dels objectius principals de Joves Sol, la plaça de George Orwell, la plaça de Catalunya, i Nit és, com el seu nom indica, conèixer de primera mà les platges i diferents punts del Born –segons n’informava la realitat de l’oci nocturn juvenil, els usos que fan de el diari– esdevenien punts de trobada multitudinaris on la nit els joves de Barcelona, detectar-hi possibles gent jove (barcelonins i turistes), armats amb bosses de problemes i preveure-hi millores a través de futures supermercat plenes d’ampolles d’alcohol o avituallats polítiques municipals en àmbits molt diversos (mobilitat, de llaunes de cervesa gràcies als nombrosos venedors cultura, participació, xarxa d’equipaments públics, ambulants, s’instal·laven per passar la nit estival bevent comunicació local, llicències de locals, normatives a l’aire lliure i de manera barata. La nit, en canvi, no era diverses...). No en va, i tot i ser un camp poc estudiat, tan divertida per als veïns que no podien dormir amb el l’oci suposa una part molt important de la vida de la soroll del carrer i que al matí següent descobrien joves gent jove. Segons l’Informe sobre la realitat de la joventut ebris dormint al portal, a més de vòmits, orins, escom- a la ciutat de Barcelona1, els nois i les noies entre 15 i braries i una pudor insuportable per culpa de tot plegat. 29 anys disposen d’una mitjana de 32 hores i mitja Així van començar a la nostra ciutat un debat i un enfron- lliures els caps de setmana. L’informe també reflecteix tament entre joves i veïns i veïnes (aquests darrers, amb que un 55,5% dels joves surt sovint de nit durant el cap el suport de l’Ajuntament de Barcelona) que es reprenen de setmana i que un 34,3% ho fa a vegades. Per tant, de manera cíclica amb l’arribada del bon temps. parlem d’un 89,8% de la població juvenil de Barcelona (un conjunt d’unes 280.000 persones), que habitualment En aquest context, sorgeix la idea entre diferents fan ús de la ciutat, dels seus serveis i equipaments durant impulsors (la Regidoria de Joventut de l’Ajuntament de la nit. Barcelona, la Fundació Jaume Bofill, el Consell de la Joventut de Barcelona i la Federació d’Associacions de De fet, el percentatge de joves que asseguren sortir sovint Veïns i Veïnes de Barcelona) de posar en marxa el de nit ha augmentat un 7% els dies feiners i un 8,3% projecte Joves i Nit. D’una banda, un dels objectius els caps de setmana respecte del 1997 (any de l’anterior d’aquest procés participatiu ha estat precisament fer edició d’aquest informe de l’Ajuntament de Barcelona). sentir la veu de la gent jove en aquest conflicte per l’ús Cada cop més, la gent jove entén l’oci com el seu espai. introducció 10 En paraules d’alguns participants de Joves i Nit, “la nit Joves i Nit també s’ha pensat com un projecte innovador Després de dos anys de consulta, de participació i de 11 és un bon espai de llibertat, un temps en què et pots que permeti la participació de la gent jove en els discussió, us presentem l’opinió de la gent jove sobre trobar amb els amics i alliberar-te”, “sortir és una processos de decisió política. La manca d’implicació l’oci nocturn a Barcelona, en un moment en què el debat necessitat dels joves, l’objectiu és esbargir-se”, “és el política de la gent jove a través dels actors tradicionals públic (acabada d’aprovar l’Ordenança de mesures per moment i l’espai que tens per relacionar-te socialment”... és una realitat: segons l’informe esmentat, el 37% dels fomentar i garantir la convivència ciutadana a l’espai I és que és una realitat social i econòmica que el període joves barcelonins estan associats, però d’aquests, el públic de Barcelona, reflexió sobre el model de turisme en què es considera que una persona és jove s’està 63,3% pertany a una entitat esportiva. Pel que fa als a la ciutat, macrobotellones reivindicatius...) continua allargant. La nostra societat ha deixat enrere les sindicats, només l’1,3% hi està afiliat, i el mateix més obert i d’actualitat que mai. Esperem que aquestes trajectòries vitals lineals, pròpies de les societats percentatge milita en un partit polític. El descrèdit dels aportacions siguin d’utilitat i es tinguin en compte en industrials (en essència, un cop acabats els estudis es partits entre aquest col·lectiu també es posa de manifest la reflexió pública sobre joves, nit i oci. trobava una feina per a tota la vida, que permetia accedir quan el 88,3% dels joves de la ciutat asseguren no tenir- a un habitatge, formar una família, etc.), per donar pas hi cap confiança, o ben poca. Tanmateix, l’acostament a unes biografies obertes, en què l’etapa formativa de la gent jove cap a noves formes d’associacionisme s’amplia, trobar feina és difícil i aquesta, a més, és no tradicional i no formal (els anomenats nous moviments precària, de manera que s’alternen períodes de treball socials) és cada cop més gran, de manera que pot ser 1 Informe sobre la realitat de la joventut a la ciutat de Barcelona. amb altres a l’atur, de continuïtat de la formació, etc. interessant oferir-los nous canals de participació com Barcelona: Ajuntament de Barcelona. Observatori Barcelona, Alhora, els sous baixos i els problemes d’accés a aquest projecte, que els permeti superar l’escepticisme Estudis/Monografies 1, 2004. L’Informe sobre la realitat de la joventut l’habitatge dificulten i retarden l’emancipació, apareixen cap a les institucions i apropar-los a la participació a la ciutat de Barcelona és una síntesi de l’estudi sobre els hàbits i nous models de família i de convivència... pública. valors de la població barcelonina entre 15 i 29 anys dut a terme per l’Ajuntament de la ciutat a partir de 1.200 entrevistes presencials sobre L’allargament de la joventut (una etapa plena de la vida, Per últim, el document que teniu entre les mans és un una mostra aleatòria tenint en compte quotes de sexe, edat i districte no una mera transició de la infantesa/adolescència a la resum de les opinions sobre l’oci nocturn que han municipal proporcionals al padró d’habitants. Les entrevistes es van maduresa, com tradicionalment es considerava), la expressat els participants de Joves i Nit, i s’ha elaborat fer entre el 13 de desembre de 2002 i el 24 de febrer de 2003, i les disponibilitat de més temps lliure i la recerca d’espais a partir dels informes fets durant les diferents fases del preguntes feien referència al nivell d’estudis, la situació sociolaboral, propis fora del món dels adults són les principals projecte. Així, hem dividit el contingut d’aquesta la forma de convivència, la sexualitat, l’autonomia econòmica, el lleure conseqüències d’aquestes noves biografies obertes i publicació en cinc apartats que recullen les principals i el consum, la mobilitat, etc. diversificades. Així, la inestabilitat del dia a dia i la idees sobre els usos de la nit que s’han tractat i s’han incertesa davant del futur han provocat que l’oci (és a debatut durant aquests dos anys de projecte: “Per un dir, el consum, la diversió i les relacions personals) hagi model d’oci integrat a la ciutat”, “Per una nit diversa i desplaçat la feina com a espai de socialització i de econòmica”, “Per l’ús de l’espai i els equipaments formació identitària de la gent jove. Per tant, l’estudi de públics”, “Per una nit de ple dret” i “Per una millor les formes de diversió juvenil ha esdevingut un element mobilitat pública nocturna”. indispensable per entendre la realitat d’aquest col·lectiu. per un model d’oci integrat a la ciutat per un model Quan ens plantegem com es pot distribuir l’oferta d’oci de lleure nocturn. Així, el 64,9% dels que resideixen a 13a la ciutat, trobem dos models bàsics: d’una banda, un Ciutat Vella, el 68,4% dels de Gràcia, el 40,7% dels deoci integrat a la ciutat, en l’entramat urbà, comercial i Nou Barris, el 39,1% dels de Sarrià-Sant Gervasi i, veïnal, amb bars i discoteques repartits pels diferents curiosament (per la poca oferta que hi ha, com veurem), d’oci integrat barris, proper als usuaris, però que, precisament pel fet el 59,4% dels que viuen a les Corts, surten de nit pelde trobar-se al mateix carrer on aquests viuen, pot generar seu propi districte. Els de la resta de districtes demolèsties i problemes de convivència amb la resta de Barcelona diuen que surten majoritàriament per Ciutat veïns (soroll, brutícia, massificació...). D’altra banda, Vella. a la ciutat trobem el model d’oci situat en zones especialitzades iallunyades dels nuclis urbans i habitatges, normalment Amb aquestes premisses, doncs, no és estrany que, quanconcentrat en grans complexos d’oci, la qual cosa provoca es pregunta quin model d’oci nocturn es prefereix per a el desplaçament de molta gent jove a la nit, habitualment Barcelona, tant en l’Enquesta Ciutadana com en els en vehicles privats, amb el consegüent perill que suposa Jurats de Joves2 la gent jove es mostri clarament de sinistralitat, de descontrol social i de creació de partidària d’un oci integrat als carrers i les places de la guetos. ciutat (vegeu el gràfic 1). Barcelona es caracteritza per un oci majoritàriament integrat a la ciutat, amb locals nocturns distribuïts per tots els districtes, tot i que de manera irregular i amb una major concentració en alguns barris que s’han anat 2 En el procés participatiu Joves i Nit hi han intervingut un total de “especialitzant” en uns estils determinats com, per 1.096 joves en diferents fases i espais (vegeu l’apartat “Joves i Nit, exemple, el Born, Gràcia, Poblenou o el Gòtic. Segons un procés participatiu”): l’Informe sobre la realitat de la joventut a la ciutat de - Enquesta Ciutadana: 707 joves escollits aleatòriament van opinar Barcelona1, Ciutat Vella és el principal focus d’atracció sobre l’oci nocturn a través d’una enquesta enviada per correu postal de la vida nocturna (zona on acostumen a sortir de nit al seu domicili. 121 joves més van contestar l’enquesta a través del el 38,1% dels joves), seguit de Gràcia (21,1%), web www.jovesinit.org. l’Esquerra de l’Eixample (14%) i Poblenou/Marina - Tallers Participatius: quatre tallers formats per joves procedents (13,4%). Contràriament, els complexos lúdics tenen d’associacions formals i no formals (un total de 41 joves) on es van pitjor rebuda, com és el cas del Port Olímpic (2,9%), discutir i consensuar propostes per millorar la nit a Barcelona. Maremagnum (2,4%), Heron City (1,5%) o La Maquinista - Jurats de Joves: a cada districte de la ciutat es va formar un Jurat de (0,9%). D’altra banda, i segons el mateix informe, la Joves (227 participants en total) que, durant dos dies, i després de gent jove té tendència a sortir prop del seu districte de rebre’n informació, van debatre diferents aspectes de l’oci nocturn i hi residència, especialment quan aquest ofereix opcions van fer aportacions. per un model d’oci integrat a la ciutat 14 Pel que fa a l’Enquesta Ciutadana, no només un 85,2% Aquesta idea, que podríem dir que és la de corregir el Per últim hem de destacar que els participants dels 15 dels participants s’inclinen per un model d’oci amb mapa de l’oci a la ciutat per “redistribuir-lo” d’una Jurats també entenen la vida nocturna com una manera espais i equipaments nocturns distribuïts pels barris, manera més homogènia, sorgeix principalment en aquells de fomentar la cohesió social i el sentiment de pertinença sinó que els enquestats i les enquestades valoren la districtes que pateixen tant una mancança com una als barris i districtes. Aquest aspecte es va destacar distribució de l’oci a la nostra ciutat com el cinquè sobreoferta d’oci mercantil. D’una banda trobem Ciutat especialment a les Corts, l’Eixample, Sarrià-Sant Gervasi aspecte més positiu de la nit barcelonina. Vella, on es repeteix la proposta de limitar les llicències i Sants-Montjuïc. al districte per evitar-hi les massificacions, i Gràcia, on El posicionament dels Jurats de Joves és encara més el 100% dels participants es mostren a favor d’un model rotund a favor d’una vida nocturna integrada a la ciutat, d’oci integrat que acabi implicant totes les zones de la amb un 92,7% de les respostes en aquest sentit. En els ciutat per evitar les concentracions que estan generant debats, els participants es van mostrar partidaris d’accedir problemes de convivència en determinades zones, com a una oferta d’oci propera, que no els obligués a és el cas de la Vila de Gràcia. desplaçar-se a d’altres zones de la ciutat per divertir-se, i es va reforçar la idea de fomentar una distribució A l’altre extrem hi trobem les Corts i l’Eixample, ambdós equitativa per tots els barris: per una banda, desmas- districtes amb la totalitat dels Jurats també a favor d’un sificant els punts amb més concentració de locals i oci repartit per la ciutat. Aquí va sorgir la demanda de clients, i de l’altra, possibilitant l’accés al lleure nocturn facilitar més llicències de locals i es va mostrar un cert a aquelles persones joves de districtes amb menys espais descontentament per la poca, i poc diversificada, oferta nocturns. Una de les propostes més repetides en els d’oci mercantil (igual que a Sant Andreu i Horta- debats va ser la d’ampliar l’oferta d’oci en determinats Guinardó), fet que comporta que la gent jove hagi de districtes afavorint-hi l’atorgament de llicències en sortir per altres zones (els residents a l’Eixample van detriment d’altres zones més massificades. definir el seu barri com un “barri mort”). També a Sarrià- Sant Gervasi es denuncia “l’èxode” a què es veu abocada Gràfic 1. Per quina imatge de Barcelona et decantaries? la gent jove cada cap de setmana. A Sants-Montjuïc i Nou Barris, la distribució igualitària dels locals és el tercer aspecte en ordre de preferència que es destaca per millorar l’oci a la ciutat. El Jurat de Sant Martí, per la seva banda, proposa que s’aprofiti la zona del Fòrum i el 22@ per crear-hi espais d’oci nocturn. per una nit diversa i econòmica per una nit Segons l’Informe sobre la realitat de la joventut a la A partir de l’Enquesta podem concloure que l’edat és 17ciutat de Barcelona1, el 55% dels joves i les joves entre una variable significativa pel que fa als usos de la nit.15 i 29 anys surten sovint de nit els caps de setmana; Tot i que les diferents opcions són bastant transversals el 34,3% ho fan a vegades, i el 10,2% asseguren no en totes les edats, queda demostrat que els més joves diversa i sortir mai o gairebé mai. prefereixen anar a la discoteca, mentre que anar de bars,a sopar o fer activitats culturals és més freqüent a mesuraUna de les preguntes que es formulaven en l’Enquesta que avança l’edat. Ciutadana2 de Joves i Nit era quina o quines activitats econòmica s’havien fet l’últim cop que s’havia sortit de nit. Les Una altra dada destacada és que el grup d’edat querespostes més repetides van ser anar de bars (un 25,3% manifesta més clarament que quan surt de nit es quedadels casos), anar a sopar o a una festa a una casa parti- al carrer amb amics i amigues és el que va de 15 a 19 cular (un 22%), anar a una discoteca (21,5%) i anar al anys, mentre que l’opció d’organitzar sopars i trobades cinema, al teatre o a un concert (17,2%). Cal destacar a casa es veu reforçada entre els joves i les joves de més que tres de cada quatre participants manifestaven haver edat i que viuen fora de la llar familiar. Per tant, una fet només una de les opcions assenyalades en el altra de les variables que també pot incidir en les pautes qüestionari, mentre que la resta d’enquestats van d’oci de la gent jove és el fet d’estar o no emancipats, combinar diferents activitats. és a dir, de disposar d’un espai propi. En aquest sentit, les dificultats per accedir a l’habitatge que troben avui Taula 1. Què vas fer l’últim cop que vas sortir de nit? dia els joves i les joves de Barcelona pot jugar un paper Total i segons grups d’edat important a l’hora de decidir com es diverteixen a la nit. Tot i aquestes respostes, una de les principals demandes que fan els joves i les joves de la nostra ciutat, tant a través de l’Enquesta Ciutadana com dels Tallers Participatius i dels debats dels Jurats de Joves,2 és que l’oci nocturn s’ha de diversificar més enllà dels criteris del mercat privat, que s’han d’oferir altres alternatives –sobretot des dels districtes– que agradin als diferents col·lectius de joves. Una idea molt repetida és que “sortir de nit és més que anar a la discoteca”, que s’ha de fomentar un “canvi de cultura de la nit” i, per tant, que s’ha de proporcionar a la gent jove diferents possibilitats segons les seves necessitats i gustos. Els Jurats dels per una nit diversa i econòmica 18 Gràfic 2. Quin ha de ser el paper prioritari de dels participants no consideren que cobreixi les 19 l’Ajuntament envers l’oferta d’oci nocturn? necessitats que tenen, com tampoc no ho fa l’oferta privada. Aquesta idea aflora en comentaris com “l’oci institucional és poc divers i està poc promocionat” o “l’oci privat és molt car i la iniciativa pública no es coneix i és poc atraient”. Taula 2. Si creus que l’Ajuntament ha d’intervenir d’alguna manera en l’oferta d’oci, proposa tres tipus d’activitats que podria oferir Concretament, pel que fa a les activitats que l’Ajuntament podria fer en relació amb l’oferta d’oci, es va demanar El paper de l’Ajuntament com a promotor d’oci nocturn als participants dels Jurats que fessin tres propostes. Com es pot veure en la taula 2, hi ha diverses referències diferents districtes van proposar activitats molt diverses És evident que si parlem d’omplir tots els buits de a l’ús d’equipaments municipals i espais públics que els joves i les joves voldrien incorporar –o incorporar l’espectre de l’oci i el mercat privat se’n desentén, hi (aspectes que tractarem en detall més endavant), però més sovint, si l’estil i el preu fossin diferents– a les seves entra en joc la funció de l’Administració pública. Quan com a segona i tercera demanda trobem l’oferta i la sortides nocturnes: gimcanes populars, mercats de nit, en els Jurats de Joves es fa referència al paper que ha promoció d’activitats culturals i la regulació de l’oferta més sessions golfes i maratons de cinema, activitats de tenir l’Ajuntament de Barcelona davant l’oferta d’oci, existent (quant a distribució, preu i horari). A més esportives, espectacles de teatre i música, cafeteries més de la meitat dels participants considera que el distància apareix la promoció d’un tipus d’oci diferent nocturnes, activitats a biblioteques i altres equipaments consistori ha de col·laborar amb el mercat per oferir del de les discoteques, que doni suport a les pròpies públics, espectacles a platges i parcs... activitats diferents de les tradicionals (per exemple, iniciatives del jovent i a la millora de la difusió de les La primera crítica que fan els participants a l’oferta d’oci mitjançant el suport econòmic i de recursos a iniciatives activitats ofertes per l’Ajuntament. En alguns districtes, de l’Ajuntament és, d’una banda, que és poc atractiva Un altre exemple d’aquesta percepció que tenen els joves juvenils), mentre que més d’una quarta part creu que com ara Sarrià-Sant Gervasi o l’Eixample, fins i tot per als joves, que es crea sense pensar-hi ni comptar i les joves sobre l’oci nocturn a la ciutat el trobem en ha de crear una oferta alternativa, que competeixi destaca com a primera demanda a l’Ajuntament la amb ells, i que hauria de ser molt més variada, ja que l’Enquesta Ciutadana: quan es pregunta als participants directament amb l’oferta mercantil, cara i reduïda en d’oferir activitats culturals, mentre que en d’altres com els joves són un públic molt heterogeni, amb edats, (en resposta oberta) què els agrada de la nit barcelonina, possibilitats. La resta, un 19,5%, s’inclinen per pensar ara Sant Andreu o Horta-Guinardó, la promoció d’un oci gustos i estils molt diferents, i s’hauria d’intentar el 43,5% admeten estar satisfets amb l’oferta d’espais que l’únic paper de l’Ajuntament ha de ser regular l’oferta alternatiu puja fins a les primeres opcions. proporcionar activitats per a tots els col·lectius. d’oci. Tanmateix, només el 4,7% estan d’acord amb la del mercat (normatives relacionades amb el dret diversitat d’alternatives a la nit, i el 3,1%, amb l’oferta d’admissió, respecte pel límit de capacitat dels locals, En els Jurats de Joves i en els Tallers Participatius es va En aquest sentit, els participants consideren que s’hauria d’oci alternatiu. horaris, etc.). debatre molt aquest oci institucional, ja que la majoria de donar suport a les pròpies iniciatives dels joves, i fer per una nit diversa i econòmica 20 del model d’oci alternatiu una opció més participativa, En aquesta línia trobem que en alguns debats de districte En la majoria de Jurats (les Corts, l’Eixample, Sant Martí, les joves puguin participar en l’elaboració de la progra- 21 amb una programació creada de baix a dalt. També és s’admet un total desconeixement sobre el Barcelona Sant Andreu, Sants-Montjuïc), els participants fan mació municipal, sobretot en els districtes (es considera recurrent la demanda que cal tenir més present la gent Bona Nit, el programa d’activitats juvenils nocturnes de referència a la manca d’oci institucional al seu districte, que les activitats que s’hi fan han de tenir un lligam jove en la programació de les festes majors, com a l’Ajuntament de Barcelona, i l’Enquesta Ciutadana, únic al seu desconeixement o a la necessitat de la seva millora molt més fort amb el públic juvenil de la zona), i també, organitzadors d’activitats i també com a públic. espai de Joves i Nit on es planteja una pregunta concreta i diversificació. per exemple, en la Festa de la Mercè. Es comenta que que hi fa referència, confirma aquest fet: el 72% dels són els moviments socials i les organitzacions juvenils De l’altra banda, els joves creuen que, de vegades, l’oci enquestats i les enquestades asseguren no haver La participació de la gent jove en l’organització les que innoven culturalment, i que l’Ajuntament promogut des de l’Administració és minoritari, i alguns participat mai en una activitat del Barcelona Bona Nit; d’activitats s’apropia dels aspectes més superficials d’aquestes joves reclamen que sigui “igual que el del mercat privat el 24,6% diu que ho ha fet alguna vegada, i només el innovacions i després els institucionalitza. però a preu reduït” (Jurat de les Corts), o bé diuen que 2,2% que ho fa sovint, i el 0,8%, moltes vegades (vegeu Com ja hem assenyalat abans, una de les idees més l’Ajuntament ha de “produir un oci institucional intermedi la taula 3). No s’observen diferències destacables repetides en els diferents espais de Joves i Nit és que Una proposta molt treballada en alguns Jurats (com ara entre el fiestero i les pel·lis poloneses” (l’Eixample). respecte a l’edat, el sexe o el nivell d’estudis, però sí una part de l’oci alternatiu ha d’estar en mans dels els de Gràcia, Sant Martí, Nou Barris o Sants-Montjuïc) Altres fan la reflexió que sovint s’equipara l’oci alternatiu que s’apunta una lleugera tendència en l’ús d’aquest mateixos joves i fora dels criteris de rendibilitat i i, sobretot, en els Tallers Participatius, és que la gent a l’oci cultural (tallers de folk, danses africanes, etc.) i programa en els joves i les joves d’edat més avançada. productivitat del mercat. L’Ajuntament, segons diuen els jove pugui disposar d’espais cedits o llogats a preu molt no necessàriament ha de ser així, sinó que “allò alternatiu participants, ha de deixar de criminalitzar el col·lectiu baix per l’Ajuntament on puguin organitzar lliurement pot tenir un tarannà més semblant a l’oci que produeix Taula 3. Has utilitzat mai un equipament municipal a juvenil i les seves activitats en espais públics o privats, les seves activitats, més enllà d’una oferta programada el mercat però amb una altra filosofia” (Jurat de Gràcia). la nit, en el marc del programa Barcelona Bona Nit de i ha de donar-li suport perquè pugui autogestionar-se les per la mateixa Administració. Es demanen espais on els l’Ajuntament de Barcelona? iniciatives en lloc de “boicotejar-lo” (es menciona en joves i les joves puguin organitzar activitats, festes, En qualsevol cas, tots els participants consideren que diferents debats el cas dels centres socials okupats). Els concerts o simplement trobar-se amb els amics i fer unes un dels principals problemes de l’oci institucional és participants consideren que una manera de potenciar copes, sense un control directe de l’Ajuntament. Els que no és prou visible. El jovent es queixa que no aquest oci alternatiu i autogestionat és donant-hi una participants en els Tallers aposten clarament perquè les coneixen les activitats programades per l’Ajuntament (ni bona difusió. associacions gestionin els equipaments municipals i tan sols els equipaments municipals), que “la informació siguin els joves mateixos qui decideixin i programin les no arriba o arriba tard”, que només es fa difusió dels Un dels espais on més es va tractar aquest tema va activitats per a la resta de joves. grans esdeveniments i no de les activitats petites del dia ser el dels Tallers Participatius, ja que els participants a dia. Cal una aposta decidida per la promoció i la difusió són, en bona mesura, membres d’entitats juvenils i a través d’altres canals: per exemple, es proposen les d’acció social. En els Tallers es va repetir la sensació llistes de correu electrònic, les parades d’autobús, les que l’Ajuntament no ofereix suport a les associacions revistes, Barcelona Televisió (BTV), que s’apropi la i grups de joves perquè muntin activitats, es pensa que informació als centres d’ensenyament i als bars i que “l’Ajuntament té interès que els joves només vagin de s’enviïn agendes d’activitats als joves i les joves del bars, cosa que porta menys feina” o que “no es subven- districte corresponent. cionen activitats però en canvi s’espera que els joves organitzin històries”. També es reclama que els joves i per una nit diversa i econòmica 22 Els preus de l’oci nocturn cas dels qui tenen feina i no es troben encara formant- En qualsevol cas, els participants de tots els espais de 23 se) i pels sous baixos. Joves i Nit tenen molt clar que el problema dels preus En l’Enquesta Ciutadana es preguntava als joves i les està íntimament relacionat amb l’ús de l’espai públic joves participants quins són els principals criteris que Una de les raons que apunten els participants com a com a lloc d’oci. L’anomenat botellón sorgeix, entre segueixen a l’hora de triar un lloc per sortir de nit. La causa dels elevats preus de les entrades als locals i d’altres causes, com veurem, quan la gent jove no es primera característica, molt lògica, que addueixen el de les consumicions és la promoció turística de Barcelona pot permetre pagar una entrada ni les consumicions en 38%, és l’ambient i el tipus de música. Però de seguida que sobretot fa el mateix Ajuntament, i que genera, a els locals d’oci privat, i opten per comprar la beguda en trobem un altre condicionament: que els preus siguin més d’un oci econòmicament per sobre de les possibi- comerços a un preu molt més baix i consumir-la als barats, en un percentatge de casos (23,8%) que es litats dels joves nadius, la massificació de determinats carrers i les places. D’alguna manera, els participants manté de manera molt similar en tots els grups d’edat. barris que, com ja hem vist anteriorment, es caracte- justifiquen aquesta pràctica, que genera tants conflictes El segueixen altres criteris com que s’hi pugui arribar ritzen per ser “zones de festa”. Els participants del Jurat amb la resta de veïns i veïnes, argumentant que els preus fàcilment (17,5%), que hi vagin els amics (11,6%) o de Gràcia denuncien que el consistori hagi promocionat, dels locals els expulsen del mercat de l’oci nocturn i que el local obri fins tard (6,7%). tant a la resta de la ciutat com de portes enfora, la “bona ells, com a resposta o com a solució, utilitzen l’espai festa” que hi ha al districte, i els de Ciutat Vella públic com a espai de trobada i de diversió. Taula 4. Què et condiciona a l’hora de triar un lloc per proclamen un “no a una Barcelona de moda”. Per la sortir de nit? Total i segons grups d’edat seva banda, els joves i les joves de Sarrià-Sant Gervasi En el següent apartat, dedicat a l’ús de l’espai públic es lamenten que al seu districte només hi poden trobar per a l’oci nocturn, recuperarem aquest tema. una oferta altament elitista que els obliga majoritàriament a marxar a altres zones de la ciutat per sortir a la nit. Davant d’aquesta situació, que els participants denuncien reiteradament, es demana la intervenció de l’Ajuntament perquè reguli, de manera directa, els preus d’entrades i consumicions. En altres casos es proposa com a mesura indirecta, per exemple, descomptes del 50% en les entrades als locals per als joves i les joves de la ciutat, Ja en els debats dels Jurats trobem comentaris com “l’oci o bé que l’Ajuntament rebaixi el preu de les llicències, nocturn és molt car” o “els preus de l’oci són desor- de manera que repercuteixi en el preu final del servei. bitats”. Una reivindicació general en tots els districtes, com també en els Tallers Participatius, és que l’oci nocturn sigui més assequible econòmicament a les butxaques de la gent jove, un col·lectiu que es caracte- ritza per la inestabilitat i la precarietat laborals (en el per l’ús de l’espai i els equipaments públics per l’ús de En la cultura mediterrània, com en d’altres de clima Dret al descans versus dret a la diversió. Un conflicte 25favorable, l’espai públic no s’entén només com a espai de reaparició cíclica (principalment a l’estiu) i de solucióde trànsit, de pas, sinó que sovint se li atorguen diferents complexa, en el qual tots els actors (joves, veïns i veïnes, funcions i usos. Un dels més destacats és el d’empla- empresariat, Administració) tenen clar que cal arribar a l’espai i els çament de trobada per als conciutadans i, per tant, un pactes per aconseguir la convivència. Un altre tema éslloc on divertir-se. Aquest fet, sens dubte, enriqueix la qui està disposat a cedir i fins a on, i com conciliarvida i la fesomia d’una ciutat, però en alguns casos pot interessos tan diferents i fins i tot contradictoris. generar friccions entre diferents col·lectius, perquè l’espai equipaments és comú però els interessos i les necessitats sovint poden I de tot això, què en pensen els joves? estar contraposats. L’ús dels espais públics Barcelona no s’escapa d’aquestes dinàmiques. De fet, en els darrers anys una de les principals polèmiques que Gràfic 3. Creus que les places i els carrers són espais públics s’ha generat en l’esfera política, social i mediàtica que s’han de poder utilitzar a la nit?municipal ha estat la de l’ús dels carrers i les placescom a espai d’oci nocturn, sobretot per part de la gent jove, que vol gaudir d’una diversió més lliure i econòmica. Però, com veurem, moltes vegades aquesta gent jove també es troba al carrer de manera massiva perquè és el moment en què determinats bars estan obligats a tancar i molts no volen optar per les discoteques, únics establiments que obren en aquell horari, i a més, molts i moltes no disposen de transport públic nocturn i han d’esperar el servei del matí per poder tornar a casa. Com es pot observar en el gràfic 3, l’opinió dels partici- I enfront d’això trobem els veïns i les veïnes d’aquests pants de Joves i Nit és molt clara respecte a aquest tema. barris amb vida nocturna, principalment a Gràcia i a Tant en l’Enquesta Ciutadana (70% a favor) com en els Ciutat Vella, que denuncien el soroll i la massificació Jurats2 (89,8%), els joves i les joves es mostren parti- als seus carrers en el moment de dormir, o la brutícia, daris d’utilitzar els carrers i les places com a espai de i de vegades els desperfectes, que troben en el mobiliari trobada i d’oci nocturn. Com ja hem comentat, en els urbà l’endemà al matí. debats es va relacionar aquesta pràctica amb l’opció d’un oci més barat i també més lliure. per l’ús de l’espai i els equipaments públics 26 Els joves i les joves dels Tallers Participatius2 també van una tendència decreixent respecte a la utilització de Taula 5. Creus que les places i els carrers són espais distància, que es busquin consensos entre les parts impli- 27 reclamar poder estar al carrer, que veuen com un espai l’espai públic com a emplaçament d’oci, de la mateixa que s’han de poder utilitzar a la nit? Total i segons grups cades, que es busquin alternatives perquè la gent no de trobada alternatiu als locals d’oci nocturn (parlen de manera que hi ha més interès per posar límits a l’ús que d’edat estigui al carrer (ampliació de l’horari dels bars, altres “desmercantilitzar” el lleure nocturn), alhora que també se’n fa. Les noies també es decanten més per l’opció de espais oberts...) i que es demani més tolerància als veïns defensen la vida al carrer com un valor en si mateix, no la limitació que els nois. i les veïnes. únicament com a opció davant els preus dels locals i la manca d’equipaments oberts a la nit. En tot cas, els Taula 7. Si creus que s’hauria de posar alguna limitació participants van denunciar el “context de privatització a l’ús de places i carrers a la nit, quina posaries? i de control de l’espai públic” que està imposant l’Administració. Taula 6. Creus que s’ha de posar alguna limitació a l’ús Gràfic 4. Creus que s’ha de limitar l’ús del carrer? del carrer? Total i segons sexe i grups d’edat Les respostes dels participants en aquest aspecte no Pel que fa al tipus de limitació que segons els partici- divergeixen gaire per sexe o edat. En canvi, sí que hi ha pants s’hauria d’establir en l’ús nocturn de places i diferències entre districtes. Fixem-nos primerament en carrers (vegeu la taula 7), les opcions són molt variades, els casos de Ciutat Vella i Gràcia (vegeu la taula 8), ja Així i tot, els participants també són conscients que l’ús però les més proposades són, d’una banda i com a que concentren la major part de l’oferta d’oci de la ciutat nocturn de la via pública pot generar problemes de convi- solució a llarg termini, l’increment de l’educació i la i és allà on, per tant, sorgeixen els principals conflictes vència amb altres col·lectius, de manera que conscienciació social per part de la gent jove (26,5% entre joves que volen gaudir de la nit i veïns (que a la majoritàriament creuen que cal posar algun tipus de de les respostes). D’altra banda, els participants també vegada també poden ser joves i consumidors d’oci limitació a aquesta pràctica (vegeu el gràfic 4). es decanten per limitar l’horari d’ús “festiu” d’aquests nocturn) que se senten destorbats i desbordats per Concretament, això ho pensa el 85,7% dels joves i les espais públics (26%). Altres propostes freqüents són: l’afluència de visitants. joves dels Jurats i el 81% dels enquestats i les enques- que s’implantin mesures per regular el soroll (mediadors, tades. rotació de l’ús de les places i, una de les més reiterades, D’una banda, els joves i les joves que viuen a Ciutat Vella que l’Administració subvencioni doble vidre als veïns i consideren com a prioritàries les mesures directes i a Tanmateix, a mesura que augmenta l’edat dels partici- les veïnes dels carrers més sorollosos), que es propor- curt termini, com són la limitació de l’horari i la rotació pants (en aquest cas, dels Jurats de Joves), s’observa cionin més i millors serveis de neteja i seguretat, i a més de l’ús dels espais públics, així com la demanda de més per l’ús de l’espai i els equipaments públics 28 seguretat i neteja a la nit. D’altra banda, els participants per educar i conscienciar la gent jove en el respecte i la En tot cas, i preveient que la reducció de preus és bastant 29 de Gràcia són més partidaris de facilitar la convivència convivència, especialment des de les escoles, i per buscar complicada, els participants demanen poder utilitzar els entre les parts implicades, ja sigui mitjançant el consens consensos i fomentar la figura del mediador/informador. carrers i les places per divertir-s’hi (amb els límits abans o educant i conscienciant el jovent de la responsabilitat D’altra banda, els Jurats de les Corts, Sarrià-Sant Gervasi esmentats) al marge de l’oci mercantil, que defineixen social que tenen quan es diverteixen durant la nit. La i Nou Barris, igual que Ciutat Vella, limitarien l’horari com a “classista”. En bastants debats es va proposar diferent percepció dels joves i les joves d’aquests dos d’ús dels espais públics com a primera solució. La que la gent jove disposi d’espais llunyans a les zones districtes i les possibles solucions que proposen està limitació horària és també l’opció majoritària dels parti- habitades, amb llum i seguretat, de manera que es pugui condicionada, molt probablement, per la realitat que cipants en l’Enquesta Ciutadana. “controlar i aïllar” el botellón i no es destorbi els veïns viuen directament. Per exemple, pel tipus d’oferta i les veïnes. Els participants de Sants-Montjuïc van parlar existent i pel perfil d’usuari i usuària que reben al seu Però per cercar possibles solucions a aquest problema del Parc de l’Espanya Industrial i del Sot del Migdia. Els territori (més turistes a Ciutat Vella), a més de les primerament s’han de detectar quines són les causes de Sarrià-Sant Gervasi, del Parc Güell, del Parc de la problemàtiques específiques (el problema de la neteja que motiven que tants joves ocupin els carrers i les places Ciutadella i dels Jardins de la Tamarita. Els de Sant també en aquest districte) i de les experiències que s’han de Barcelona a la nit. Durant els debats dels Jurats de Martí, del 22@ i del Fòrum (un espai que els de Nou posat en pràctica (per exemple el Fòrum del Silenci a Joves es va treballar extensament aquest fenomen i els Barris i les Corts també consideren que es podria Gràcia). participants van reflexionar sobre diferents aspectes, aprofitar). Els de Ciutat Vella, de la platja de Sant alhora que reivindicaven les corresponents mesures per Sebastià. I els de Sant Andreu van proposar els polígons Taula 8. Si creus que s’hauria de posar alguna limitació part de l’Administració. industrials com a emplaçaments perquè la gent jove s’hi a l’ús de places i carrers a la nit, quina posaries? diverteixi a l’aire lliure. En primer lloc, els participants denuncien el que consideren que són preus abusius de l’oci privat. Com Un segon aspecte apuntat pels participants com a causa ja hem vist en l’apartat anterior, la gent jove manifesta que molts joves es concentrin al carrer és el desajust que, davant d’unes entrades i unes consumicions molt existent entre l’horari de tancament dels bars i l’horari per sobre de les seves possibilitats econòmiques, prefereix del metro: entre setmana els bars tanquen a les 2 de la optar (o s’hi veuen forçats) per comprar la beguda als matinada, i els caps de setmana a les 3, mentre que el comerços i consumir-la al carrer. Els Jurats de Joves van metro comença diàriament a les 5 de la matinada i demanar la intervenció de l’Ajuntament per controlar els acaba, entre setmana, a les 12 de la nit, i a les 2 de la preus de l’oci nocturn, com una preservació del dret a matinada els caps de setmana. Així, els caps de setmana la diversió de la gent jove però també com una possible molta gent jove es troba al carrer a les 3 de la matinada mesura que evitaria les massificacions al carrer. D’altra perquè no té transport per tornar a casa (com veurem banda, els joves i les joves assenyalen el consistori com en el següent capítol, dedicat a la mobilitat nocturna) o Pel que fa a la resta de districtes, d’una banda l’Eixample, a responsable de l’allau de turistes a la ciutat, fet que perquè vol continuar “de festa” però no vol anar a les Sants-Montjuïc, Sant Andreu, Horta-Guinardó i Sant Martí també consideren que repercuteix en el preu de l’oci discoteques, únics establiments oberts a partir d’aquella es decanten majoritàriament, com en el cas de Gràcia, nocturn a Barcelona, l’apujada del qual els ha perjudicat. hora. per l’ús de l’espai i els equipaments públics 30 L’horari dels locals nocturns és un altre dels temes que Per districtes, l’opció de liberalitzar els horaris va ser és el fet d’estar o no emancipat, i hem de tenir en compte 31 van debatre els participants dels diferents districtes. Les majoritària en els Jurats de Gràcia, les Corts, Sarrià-Sant que a Barcelona el 73,7% dels joves entre 20 i 24 anys respostes dels joves i les joves (vegeu el gràfic 5) es Gervasi i Horta-Guinardó, mentre que els de Ciutat Vella, i el 38,5% entre 25 i 29 anys viuen a la llar familiar1. divideixen, en proporcions similars, en dues tendències l’Eixample, Sants-Montjuïc, Sant Andreu i Nou Barris partidàries d’ampliar l’hora de tancament dels establi- van decantar-se per l’ampliació de l’horari de tancament En qualsevol cas, els participants de Joves i Nit consi- ments: el 39,2% opina que els horaris de tancament de manera igualitària. Per la seva banda, els participants deren necessària més conscienciació per part de tots els s’haurien de liberalitzar completament, i el 37,3% creu de Sant Martí van donar suport de manera idèntica a la agents implicats en l’ús de l’espai públic com a lloc que s’haurien d’ampliar però mantenint la mateixa hora liberalització, l’ampliació i l’esglaonament dels horaris. d’oci. Això sí, sense renunciar al dret a la diversió, que per a tots els locals d’igual tipologia. D’altra banda, consideren “tan legítim” com el dret a descansar. Per l’opció de promoure un tancament esglaonat és defensada Aquesta idea majoritària d’allargar l’horari dels locals fa part de la gent jove, doncs, cal més responsabilitat, per un 19% dels participants, mentre que només un referència, principalment, al dels bars, ja que una de civisme i educació, per part dels veïns i veïnes, més 4,6% considera que l’horari de tancament s’hauria de les queixes reiterades en els debats és que l’actual tolerància i comprensió, i per part dels empresaris i mantenir a les 3 de la matinada per als bars i a les 5 normativa horària beneficia tendenciosament les disco- empresàries del món de la nit, més implicació a l’hora per a les discoteques. Tant la proposta de liberalitzar els teques. Per a molts i moltes participants, l’ampliació de de buscar solucions per reduir el soroll a les sortides horaris com la de promoure un tancament esglaonat l’horari de tancament dels bars s’ha de plantejar com dels locals. A la major part dels Jurats es va proposar la es van defensar en els debats amb l’argument que una alternativa a la discoteca, ja que molta gent jove creació de figures mediadores al carrer i d’espais de podrien evitar l’aglomeració de gent al carrer a la mateixa considera que per a ells s’acaba l’oferta de locals diàleg entre totes les parts amb l’objectiu d’arribar a un hora. nocturns quan els bars abaixen la persiana a les 3 de la pacte social que solucioni el conflicte, en lloc de crimi- matinada. nalitzar els joves i les joves. En el cas dels participants Gràfic 5. Pel que fa als horaris de tancament dels locals de Gràcia, la creació d’espais de debat per evitar d’oci nocturn, quina creus que seria la millor opció? Per últim, també és destacable que alguns i algunes conflictes d’interessos és la segona resposta més freqüent participants reivindiquin que si hi hagués més facilitats quan se’ls demanen propostes per millorar la nit a per accedir a l’habitatge, molta gent jove no romandria Barcelona. al carrer a la nit. Com ja hem vist a l’apartat “Per una nit diversa i econòmica” quan parlàvem de les prefe- rències a l’hora de sortir a la nit, l’opció d’organitzar sopars i trobades en domicilis particulars és de les primeres entre els joves i les joves de més edat i que viuen fora de la llar familiar. A més, si es disposa d’habi- tatge propi, s’hi pot continuar la festa quan els bars tanquen, però en cas contrari no queda més opció que quedar-se al carrer. Per tant, una de les principals variables que incideix en les pautes d’oci de la gent jove per l’ús de l’espai i els equipaments públics 32 L’ús dels equipaments públics són més “de ciutat” que “de districte”, i troben a faltar Per districtes, es van decantar pels centres cívics i casals 33 espais propis per a la gent dels barris. Per la seva banda, de joves en primera opció Ciutat Vella, Gràcia i Sarrià- Una de les propostes que també van fer els Jurats dels els participants de Sarrià-Sant Gervasi denuncien la Sant Gervasi. En canvi, prefereixen utilitzar la platja i diferents districtes per tal que els joves i les joves no privatització dels equipaments del seu districte. En els parcs a la nit els participants de l’Eixample, Sants- utilitzin tant el carrer com a espai d’oci nocturn és obrir diferents debats també es van sol·licitar “hotels Montjuïc, Sant Andreu i Horta-Guinardó. Els joves i els equipaments municipals a la nit. Si recuperem la econòmics” perquè les parelles joves hi puguin passar les joves de Nou Barris elegeixen els equipaments taula 2 (apartat “Per una nit diversa i econòmica”) recor- la nit. esportius, mentre que el jovent de Sant Martí proposa darem que quan es planteja als participants, en resposta les biblioteques i sales d’estudi. oberta, com pot intervenir l’Ajuntament de Barcelona en Tant en l’Enquesta Ciutadana com en els Jurats de Joves l’oferta d’oci, la primera proposta (22%) és obrir equipa- es va preguntar quins espais i equipaments els agradaria Per últim, i respecte a la utilització d’equipaments, ments municipals a la nit, i a més distància trobem altres poder utilitzar a la nit. Com es pot observar en el gràfic recordem que en l’apartat “Per una nit diversa i respostes com ara cedir locals i equipaments per a la 6, hi ha algunes diferències entre els resultats d’aquests econòmica” ja hem parlat que en alguns Jurats i en els lliure gestió (9,5%), habilitar parcs, jardins i platges a dos espais de participació. Pel que fa als Jurats, les Tallers Participatius es va destacar la proposta que la la nit (8,7%) i oferir equipaments per a joves (7,4%). respostes més freqüents són els centres cívics i casals gent jove pugui disposar d’espais cedits o llogats a preu de joves (21,5%) i els parcs i jardins (21,3%), mentre molt baix per l’Ajuntament on poder organitzar lliurement I és que una de les demandes prioritàries que es que els enquestats i les enquestades van prioritzar la les seves activitats, més enllà d’una oferta programada repeteixen en els debats dels Jurats de Joves i dels Tallers utilització nocturna de la platja (33,1%) i, en segona per la mateixa Administració. Igualment, en diferents Participatius és que l’Ajuntament ha d’ampliar els horaris opció, la dels parcs i jardins. És probable que aquestes debats es va apostar clarament perquè els espais dels equipaments municipals, obrint-los a la nit i durant diferències s’expliquin per l’època de l’any en què es va municipals estiguin autogestionats pels joves a través els caps de setmana, que s’hi han d’organitzar més enviar el qüestionari, just a l’entrada de l’estiu. d’associacions, de manera que siguin ells mateixos qui activitats i més diverses i que s’ha d’informar millor el programin les activitats per al públic juvenil. públic jove de les possibilitats d’oci que aquests espais Gràfic 6. Quins espais i equipaments t’agradaria poder ofereixen. Els participants també consideren que s’han utilitzar a la nit? de crear més espais juvenils a Barcelona. Quant als territoris, per a pràcticament tots els Jurats l’obertura dels equipaments públics a la nit és una prioritat que cal millorar al seu districte, com és el cas de Gràcia (primera prioritat), les Corts, Sant Andreu i l’Eixample (segona prioritat), Sants-Montjuïc, Sarrià- Sant Gervasi, Horta-Guinardó i Sant Martí. A més, els joves i les joves de Ciutat Vella es lamenten que els equipaments i esdeveniments culturals del seu districte per una nit de ple dret per una nit En els debats dels Jurats de Joves es va preveure la ments i la insonorització, la baixa qualitat dels productes 35ponència “Normatives a la nit: llicències, dret d’admissió que s’hi comercialitzen (begudes, principalment), laals establiments d’oci, soroll, horaris”, ja que es va inutilització de les aixetes dels lavabos perquè la gent considerar un tema de prou importància en la gestió dels no hi pugui beure aigua i la manca de sortides d’emer- de ple dret usos de la nit. Així i tot, el que no s’havia considerat gència (i, si n’hi ha, la senyalització incorrecta oprèviament és que aquests aspectes, que hem agrupat inexistent d’aquestes).com a drets dels usuaris i usuàries de la nit, fossin de tanta rellevància per a la gent jove, ni que hi hagués En aquesta línia, en els debats hi ha dues denúncies tanta desinformació i sensació de desemparança entre molt reiterades. D’una banda, l’arbitrarietat dels criteris els participants en relació amb això. Així, i malgrat que d’admissió als locals, que en molts casos són discri- no s’havia previst cap pregunta en l’Enquesta Ciutadana minatoris (per raons d’estètica, d’origen, etc.). I d’altra relativa a aquest tema, hem decidit dedicar un capítol banda, l’actitud i el (mal)tractament dels porters i dels als drets de la gent jove quan es diverteix a la nit. segurates, que habitualment generen més inseguretat que seguretat. En aquest sentit, es reivindica l’exigència Els participants denuncien –i als debats es constata– el d’una formació regulada i estipulada per l’Administració desconeixement total que la gent jove té dels seus drets per poder exercir el que hauria de ser una veritable a la nit i la sensació d’impotència que senten davant de professió. situacions injustes. Per tant, d’una banda els joves i les joves reclamen que se’ls informi, de manera que puguin Una altra demanda dels participants és l’aclariment de escollir responsablement en quins locals divertir-se i així la situació legal dels afterhours, que teòricament són s’evitin riscos. D’altra banda, el jovent també demana il·legals però que els joves i les joves constaten que que es fomenti el dret a la reclamació. Es proposa, entre existeixen. En conseqüència, consideren que l’Admi- altres, que es facilitin punts i telèfons de denúncia i que nistració hi fa els ulls grossos, actitud que, en canvi, no es creï una figura propera de suport als consumidors i mostra amb les “festes alternatives”, per exemple. consumidores. Més enllà del que passa dins dels locals nocturns, la Els participants posen molt d’èmfasi en la responsabi- gent jove també considera que durant la nit té dret a litat que té l’Administració de vetllar perquè els locals uns serveis públics en condicions. Concretament, es fa d’oci nocturn compleixin les normatives, a partir de més referència a la necessitat de millora de la neteja dels inspeccions in situ i de multes als propietaris i les propie- carrers (“menys manguerassos i més neteja”), de tàries. Alguns dels aspectes que els joves i les joves l’enllumenat i al fet que calen més papereres i lavabos denuncien són la manca d’higiene, de ventilació i de a la via pública, sobretot al districte de Ciutat Vella. sortides de fum dels locals, l’incompliment de la normativa pel que fa a la capacitat màxima dels establi- per una nit de ple dret 36 Hi ha encara un altre aspecte que, tot i no ser motiu seguretat (sobretot en els Tallers Participatius2 i en el 37 d’anàlisi, els participants destaquen de manera rellevant: Jurat de Joves de Gràcia). En tot cas, es tracta de dades la seguretat a la nit. Com es pot observar en la taula 9 i demandes a tenir en compte. (apartat “Per una millor mobilitat pública nocturna”), quan es demana als membres dels Jurats de Joves2 que aportin propostes en resposta oberta per millorar la nit a Barcelona, la segona opció que apareix en 8 districtes (tots menys Gràcia i Sarrià-Sant Gervasi), després de la millora del transport, és la demanda de més seguretat. I el mateix trobem en l’Enquesta Ciutadana2. En el cas de Ciutat Vella i de Nou Barris, l’augment de la seguretat també es considera un aspecte prioritari que cal millorar al districte, amb un 34,8% i un 42,1% de les respostes, respectivament (vegeu la taula 9). Probablement, la inseguretat a la nit respon més a una percepció que no al fet d’haver estat víctima d’algun delicte, alguna agressió, etc. De fet, en molts casos els participants parlen, amb certa vaguetat, d’una “sensació d’inseguretat a la nit”. Només en alguns debats dels Jurats de Joves aquesta reivindicació es va poder concretar en una demanda de més seguretat i prevenció en determinats carrers o zones de la ciutat (s’esmenta, per exemple, el Port Olímpic o Heron City), o a les andanes i els passadissos del metro, i també es parla de la necessitat d’evitar baralles a la sortida de les discoteques. El Jurat de Joves de Sant Martí, con- cretament, denuncia la sensació d’inseguretat que genera l’existència de bandes juvenils i de prostitució en determinades zones. Tanmateix, en els debats també es pot observar una certa incoherència entre, d’una banda, la demanda de més seguretat, i de l’altra, la denúncia d’una “sensació de control”, en referència als cossos de per una millor mobilitat pública nocturna per una millor L’oci nocturn implica un volum molt considerable de Als participants dels Jurats de Joves2 se’ls va demanar 39desplaçaments dins d’un mateix districte, d’una zona a que escollissin una de les opcions indicades (transportuna altra de la ciutat i també cap a fora i cap a dins de nocturn, equipaments públics oberts a la nit, oferta d’oci Barcelona. Tanmateix, la xarxa de transport públic no mercantil, seguretat i altres) per tal de millorar la nit al mobilitat ofereix el mateix servei a la nit i durant el dia. Pel que seu districte. fa al metro, com ja hem vist, el servei resta aturat de les12 de la nit a les 5 de la matinada, de diumenge a Com es pot observar en la taula 9, en tots els districtes, dijous, i entre les 2 de la matinada i les 5 del matí els exceptuant les Corts i Sant Andreu, la millora de la pública divendres, dissabtes i vigílies de festius. Quant als mobilitat nocturna esdevé la primera o la segona respostaautobusos, la xarxa del Nit Bus està centralitzada a plaça més freqüent, per sobre del 30%. En el cas de Sarrià-Catalunya, no cobreix tot el territori i el temps d’espera Sant Gervasi, van escollir aquesta opció el 62,4% dels entre autobús i autobús és més alt. participants, així com el 52% dels membres del Jurat de Joves de Gràcia. nocturna Tot i que en els darrers anys s’han fet avenços per millorarel servei (sistema tarifari integrat, ampliació d’algunes Però la resposta és encara més contundent quan eshores a la nit, ampliació de l’edat per beneficiar-se de demanen propostes per millorar la nit a Barcelona. En la targeta T-Jove), els joves i les joves assenyalen el aquest cas, i en resposta oberta, els Jurats de tots els transport públic com la principal mancança de la nit districtes van assenyalar com a primera opció la millora barcelonina, independentment del perfil sociodemogràfic del transport públic, també per sobre del 31% (vegeu i del districte on visquin, com veurem a continuació. la taula 10). Pel que fa a l’Enquesta Ciutadana2, la primera resposta a aquesta pregunta va ser també el Taula 9. Propostes per millorar la nit al teu districte transport públic (28%), i recordem que quan en l’Enquesta es preguntava als joves i les joves pels principals criteris que segueixen a l’hora de triar un lloc per sortir de nit, una de les respostes obtingudes era que s’hi pugui arribar fàcilment (17,5%). La millora de l’oferta de transport públic nocturn també és una de les propostes consensuades en els quatre Tallers Participatius2. per una millor mobilitat pública nocturna 40 Taula 10. Propostes per millorar la nit a Barcelona Gràfic 7. A quina hora vas marxar de casa la darrera Així doncs, la gent jove de Barcelona reclama una aposta 41 vegada que vas sortir de nit un cap de setmana? ferma pel transport públic nocturn, que es tradueixi en l’ampliació de l’horari del metro (sobretot els caps de setmana, per fer-lo coincidir amb els horaris de tancament dels bars, com a alternativa pragmàtica a l’obertura del metro 24 hores) i en la millora dels itine- raris (que cal que siguin descentralitzats) i l’augment de la freqüència del Nit Bus. A més, com ja hem vist en l’apartat “Per l’ús de l’espai i dels equipaments públics”, els participants també Aquestes dues opcions es veuen reforçades quan, atribueixen en part l’acumulació de gent jove al carrer concretament, es demana als Jurats de Joves que durant la nit a l’espera que el servei de transport es prioritzin entre tres opcions per millorar la mobilitat reprengui al matí. nocturna (vegeu la taula 11). Les opcions es repeteixen però destaca com a primera prioritat ampliar l’horari del Quant a la mobilitat nocturna, el principal retret que els Gràfic 8. A quina hora vas tornar a casa la darrera vegada metro, principalment de dijous a dissabte, i com a segona participants fan a l’Administració és que el servei de que vas sortir de nit un cap de setmana? prioritat, millorar en temps i línies el Nit Bus. Finalment, transport públic no s’adapta a les necessitats reals dels queda com a tercera prioritat l’opció de trobar fórmules ciutadans, i en el cas del col·lectiu juvenil en particular, per garantir l’oferta de transport d’ús col·lectiu (públic que no hi ha una correspondència lògica entre els usos Els participants de Joves i Nit consideren que l’ampliació o privat) entre espais d’oci, o entre espais d’oci i la xarxa de la nit i els serveis que s’hi ofereixen. I és que, com del transport nocturn ha de ser una aposta política. D’una de transport públic. a pauta general, els caps de setmana els nois i les noies banda, perquè “es tracta d’un servei públic, no d’un surten i tornen a casa cada cop més tard. Segons negoci” i s’ha d’oferir als ciutadans “encara que sigui Per territoris, únicament les Corts i Horta-Guinardó l’Informe sobre la realitat de la joventut a la ciutat de deficitari”. I, d’altra banda, per reduir la sinistralitat prioritzen la millora del Nit Bus per sobre del metro. Barcelona1, el 45,5% surt de casa entre les 10 i les 12 juvenil a la carretera, ja que una de les conseqüències Aquesta diferència en els dos districtes podria explicar- de la nit, i n’hi ha una part, el 17,3%, que surt entre directes de la manca de transport públic és l’augment se per causes diferents. D’una banda, els participants les 12 i la 1 de la matinada. Les hores de tornada estan de l’ús del transport privat, i en aquest sentit, l’Admi- del Jurat de Joves d’Horta-Guinardó creuen prioritari més repartides: el 32,5% arriba a casa entre les 3 i les nistració entra en contradicció amb si mateixa i amb les augmentar la freqüència de pas i els itineraris del Nit 5 de la matinada, però és significatiu que gairebé la campanyes de foment de la xarxa pública en els despla- Bus perquè la xarxa de metro no arriba a gaires punts meitat dels joves i les joves tornin més tard de les 5 de çaments d’oci nocturn. Si tornem a fer una ullada a del districte. D’altra banda, els joves i les joves de les la matinada. l’Informe sobre la realitat de la joventut a la ciutat de Corts prefereixen en primera opció la millora del Nit Bus Barcelona1, trobem que un 32,4% dels joves barcelonins perquè es considera una solució més viable a curt asseguren que utilitzen el transport privat (cotxe i moto) termini. com a mitjà de transport habitual quan surten a la nit. per una millor mobilitat pública nocturna 42 Taula 11. En relació amb el transport a la nit, prioritza Els joves i les joves també van demanar la reducció del 43 les següents propostes de l’1 al 4, essent l’1 l’opció que preu del transport públic i dels taxis, el foment dels taxis creus més important i el 4 la que ho és menys compartits, l’adaptació de la xarxa a les persones amb mobilitat reduïda i l’augment de la seguretat a les andanes i els passadissos del metro, un altre dels temes que preocupa la gent jove. Altres propostes que van fer els participants de Joves i Nit van ser: equiparar els itineraris del Nit Bus als dels autobusos de dia, però amb menys freqüència de pas, tancar abans el metro entre setmana com a compen- sació per allargar-ne l’horari el cap de setmana, ampliar el servei nocturn del Bus de Barri, connectar les zones d’oci amb el centre de la ciutat amb algun tipus de transport públic o privat (autobusos especials), fomentar iniciatives de transport col·lectiu i oferir servei de tren (Renfe i Ferrocarrils de la Generalitat) també a la nit, principalment com a solució per connectar Barcelona amb l’àrea metropolitana. Els joves i les joves de Sarrià- Sant Gervasi també demanen disposar dels Ferrocarrils de la Generalitat a la nit per moure’s pel seu districte. resum i conclusions resum i Les principals idees que es poden extreure de les considera que ha de col·laborar amb el mercat per oferir 45aportacions dels gairebé 1.100 participants en el projecte activitats diferents de les tradicionals (per exemple,Joves i Nit, tant a través de l’Enquesta Ciutadana, com mitjançant el suport econòmic i de recursos a iniciatives dels Tallers Participatius i dels Jurats de Districte,2 són juvenils), mentre que més del 26% creu que ha de crear conclusions les següents: una oferta alternativa, competint directament amb l’ofertamercantil. La resta, un 19,5%, s’inclinen per pensarEls participants es mostren rotundament a favor (92,7% que l’únic paper de l’Ajuntament ha de ser regular l’oferta dels Jurats de Joves i 85,2% de l’Enquesta Ciutadana) del mercat (normatives relacionades amb el dret d’ad- d’un model d’oci amb espais i establiments d’oci nocturn missió, respecte als límits de capacitat dels locals, distribuïts per la ciutat, enfront d’un model de complexos horaris, etc.). Quant a les activitats que podria dur a lúdics allunyats del nucli urbà. Són partidaris d’accedir terme l’Ajuntament, els participants prioritzen l’obertura a una oferta d’oci propera, que no els obligui a desplaçar- d’equipaments municipals a la nit, la promoció d’acti- se a d’altres zones de la ciutat per divertir-se, de manera vitats culturals, la regulació de l’oferta existent, la que en defensen una distribució equitativa per tots els facilitació de la mobilitat a la nit i la cessió de locals i barris. Una de les propostes més repetides és ampliar equipaments per a la lliure gestió. l’oferta d’oci en determinats districtes afavorint-hi l’atorgament de llicències, en detriment d’altres zones Les principals crítiques que rep l’oferta d’oci de l’Ajun- massificades. Els participants també entenen la vida tament són que és poc atractiva per als joves, que es nocturna com una manera de fomentar la cohesió social crea sense pensar-hi ni comptar amb ells, que és poc i el sentiment de pertinença als seus barris i districtes. variada, que sol ser minoritària i bàsicament de tipus cultural, i sobretot que no és visible: els participants Els joves es mostren satisfets amb l’oferta d’oci mercantil admeten un desconeixement molt important de les que existeix a Barcelona, però consideren que l’oci activitats que organitzen els districtes als equipaments nocturn s’ha de diversificar, que s’han d’oferir altres i del programa Barcelona Bona Nit. Es detecta un greu alternatives perquè sortir de nit és més que anar a la problema per part de l’Ajuntament a l’hora de comunicar discoteca. Es proposen diverses activitats nocturnes, a la gent jove les activitats que organitza. com gimcanes, mercats, maratons de cinema, activitats esportives, espectacles de teatre i música, cafeteries Els participants consideren que s’hauria de donar suport nocturnes, activitats a biblioteques i altres equipaments a les pròpies iniciatives dels joves, i fer del model d’oci públics, espectacles a platges i parcs... alternatiu i institucional una opció més participativa. Una altra demanda és que els joves puguin disposar Respecte al paper que ha de tenir l’Ajuntament de d’espais cedits o llogats per l’Ajuntament a preu molt Barcelona davant l’oferta d’oci, el 54% dels participants baix, on poder organitzar lliurement les seves activitats, resum i conclusions 46 més enllà d’una oferta programada per la mateixa limitació (85,7% dels Jurats i 81% dels enquestats). diàleg entre totes les parts per arribar a un pacte social de la freqüència de pas del Nit Bus. 47 Administració. Es demanen espais on els joves puguin Les limitacions que proposen els participants, per ordre que solucioni els conflictes. organitzar activitats o, simplement, trobar-se amb els de preferència, són incrementar la conscienciació de la Els participants de Joves i Nit denuncien el desconei- amics. En els Tallers Participatius s’aposta clarament gent jove, limitar l’horari d’ús dels espais públics, Una altra de les propostes perquè els joves no freqüentin xement total que la gent jove té dels seus drets a la perquè les associacions gestionin els equipaments implantar mesures per regular el soroll (rotació de places, tant el carrer és obrir els equipaments municipals a la nit i la sensació d’impotència que senten davant de situa- municipals i els mateixos joves programin les activitats mims), proporcionar més serveis de neteja i vigilància, nit. Una de les demandes prioritàries que es repeteixen cions injustes. Demanen que se’ls n’informi (per tal per a la resta de joves. buscar consensos entre joves i veïns, proporcionar en els debats és que l’Ajuntament hauria d’ampliar els de poder escollir i evitar riscos) i que es fomenti i es alternatives perquè la gent no estigui al carrer (horaris horaris dels equipaments municipals, obrint-los a la nit faciliti el dret a la reclamació. Els joves reclamen a Els participants consideren que l’oci nocturn a la ciutat dels bars, equipaments oberts a la nit) i més tolerància i durant els caps de setmana, hauria d’organitzar-hi més l’Administració que vetlli perquè els locals compleixin de Barcelona és molt car, per sobre de les possibilitats per part dels veïns. També es proposa permetre el activitats i més diverses i informar millor el públic jove les normatives, a partir de més inspeccions i de multes de la gent jove. S’apunta al turisme com una de les botellón en parcs i zones allunyades dels nuclis habitats de les possibilitats d’oci que aquests espais ofereixen. als propietaris, en relació amb la higiene i l’aforament, causes dels preus desorbitats i es demana la intervenció per tal de no destorbar els veïns. Els participants també consideren que s’han de crear la baixa qualitat dels productes que s’hi comercialitzen, de l’Ajuntament per regular el preu d’entrades i consu- més espais juvenils a Barcelona. D’entre els espais i la manca de senyalització de sortides d’emergència, micions. També es considera que aquest problema està Respecte a l’horari dels locals nocturns, les propostes equipaments que els agradaria poder utilitzar a la nit l’arbitrarietat dels criteris d’admissió (en molts casos íntimament relacionat amb l’ús de l’espai públic com a es divideixen en proporcions similars en dues tendències destaquen la platja, els parcs i jardins, els centres cívics discriminatoris), el tracte incorrecte dels porters... Més lloc d’oci (botellón). partidàries d’ampliar l’hora de tancament dels establi- i casals de joves i els equipaments esportius. enllà del que passa dins dels locals, també consideren ments: el 39,2% opina que els horaris de tancament que tenen dret a uns serveis públics en condicions durant Pel que fa a l’ús de l’espai públic, tant en l’Enquesta s’haurien de liberalitzar completament, i el 37,3% creu Tot i que en els darrers anys s’han fet avenços per la nit (neteja, enllumenat, papereres, lavabos...). Ciutadana (70% a favor) com en els Jurats (89,8%) i en que s’haurien d’ampliar però mantenint la mateixa hora millorar-ne el servei, per a un de cada tres joves el els Tallers Participatius, els joves i les joves es mostren per a tots els locals d’igual tipologia. Per tant, un 76,5% transport és la principal mancança de la nit a Barcelona. Els joves i les joves també expressen una certa sensació partidaris d’utilitzar els carrers i les places com a espai dels participants demanen una ampliació dels horaris Els participants lamenten que el servei de transport d’inseguretat a la nit i demanen la millora de la seguretat de trobada i d’oci nocturn (opció més barata i també dels bars. També hi ha l’opció de promoure un tancament públic, ara mateix, no s’adapta a les necessitats reals en determinats carrers o zones de la ciutat i a les andanes més lliure). Les principals causes que addueixen al fet esglaonat, defensada per un 18,9% dels participants, dels ciutadans i consideren que l’ampliació de l’horari i els passadissos del metro. També s’esmenta la neces- que tanta gent jove ocupi els carrers i les places a la nit mentre que només un 4,6% considera que l’horari de del transport nocturn ha de ser una aposta política: sitat d’evitar baralles a la sortida de les discoteques. són els preus abusius de l’oci mercantil, el desajustament tancament s’hauria de mantenir com està. perquè es tracta d’un servei públic que s’ha d’oferir als existent entre l’hora de tancament dels bars i l’hora ciutadans encara que sigui deficitari i per reduir la Per últim, la gent jove denuncia que se’ls fa sentir d’inici del transport públic i la dificultat dels joves per Els participants consideren necessària més conscienciació sinistralitat juvenil a la carretera. Així doncs, la gent jove culpables del fet de sortir de nit, i que se’ls criminalitza accedir a l’habitatge. per part de tots els agents implicats en l’ús de l’espai de Barcelona reclama una aposta ferma pel transport permanentment, sobretot des de l’Administració (la qual, públic com a lloc d’oci, sense renunciar al dret dels joves públic nocturn, que es tradueixi en l’ampliació de l’horari segons diuen, boicoteja les activitats alternatives organit- Així i tot, els participants també són conscients que l’ús a la diversió. Reclamen més responsabilitat i civisme del metro (sobretot els caps de setmana, per fer-lo zades pels mateixos joves i quan es produeix algun nocturn de la via pública pot generar problemes de per part de la gent jove, però també més tolerància i coincidir amb els horaris de tancament dels bars, si no conflicte es limita a culpar-los i es tanca a dialogar) i convivència amb altres col·lectius, de manera que comprensió per part dels veïns i veïnes. Es proposa la és possible el servei 24 hores) i en la millora dels els mitjans de comunicació (a qui acusen d’oferir una majoritàriament creuen que cal posar algun tipus de creació de figures mediadores al carrer i d’espais de itineraris (cal que siguin descentralitzats) i l’augment única faceta irresponsable i negativa d’aquest col·lectiu). joves i nit, un procés participatiu joves i nit, Joves i Nit és un projecte que, al llarg dels anys 2004 convivència existents mitjançant la reflexió i el diàleg. 49i 2005, obre espais de participació als joves de 15 a 29 El projecte Joves i Nit s’ha desenvolupat a partir deanys de la ciutat per tal que debatin i facin propostes quatre fases que han permès la participació de diferents sobre com hauria de ser la nit de Barcelona. col·lectius per aconseguir el màxim de propostes i un procés opinions de gent jove sobre els usos de la nit. En totalJoves i Nit és una iniciativa de la Fundació Jaume Bofill, hi han participat 1.096 joves en diferents espais:la Regidoria de Joventut de l’Ajuntament de Barcelona, el Consell de la Joventut de Barcelona i la Federació Fase I. Diagnosi (febrer-maig 2004). participatiu d’Associacions de Veïns i Veïnes de Barcelona, amb el Entrevistes exploratòries i semiestructurades a experts,suport de la Comissió Europea. representants polítics, personal tècnic de l’Administració,representants del teixit associatiu, empresaris, etc., tots L’origen de Joves i Nit s’ha de situar en un context de relacionats amb el món dels joves i la nit, amb l’objectiu preocupació per les actituds incíviques a la ciutat i pel d’obtenir informació, propostes i estratègies dels col- conflicte entre els diferents interessos dels agents lectius que participen en el món nocturn i de donar a implicats (joves, veïns i veïnes, Administració, empresaris conèixer el projecte Joves i Nit. També es van establir i empresàries). Alhora, el projecte també neix d’una grups de conversa estructurats amb l’objectiu de fer una preocupació compartida pels agents promotors davant primera aproximació als discursos dels joves entorn dels la manca de participació i implicació dels joves i les usos de la nit. joves, particularment dels no associats, en la presa de decisions públiques. Fase II. L’Enquesta Ciutadana (juny-juliol 2004). En aquesta fase es va enviar una enquesta autogestionada Els principals objectius que es planteja aquest procés per correu postal (els enquestats l’havien d’omplir i participatiu són: detectar i recollir opinions representa- retornar per correu) al domicili d’una mostra represen- tives del col·lectiu jove sobre la nit; debatre i contrastar tativa de 22.100 joves barcelonins de 15 a 29 anys, aquestes opinions amb les entitats juvenils; elaborar obtinguda a partir del cens de 2001. L’objectiu era doble: propostes per presentar-les en el marc del Pacte per d’una banda, recollir el màxim d’opinions sobre la nit a la Nit que ha de portar a terme l’Ajuntament de la ciutat dels joves i les joves escollits de manera aleatòria Barcelona; consolidar un interlocutor plural, informat i i extreure’n les primeres propostes, i d’altra banda, representatiu del col·lectiu juvenil per participar en el informar i donar visibilitat al procés Joves i Nit. El debat; sensibilitzar la gent jove respecte a l’ús cívic qüestionari, curt i redactat amb llenguatge senzill i de la nit, i incloure la veu dels joves i les joves en els proper, s’estructurava en diversos apartats: dades socio- àmbits on es defineixen les noves polítiques d’oci demogràfiques de l’enquestat, valoració global de la nocturn, de mobilitat i d’abordament dels problemes de Barcelona nocturna, ús d’espais i equipaments, model joves i nit, un procés participatiu 50 d’oci, utilització d’espais públics i propostes. Es van de la ciutat: Sants-Montjuïc (24 participants), Ciutat 51 obtenir 707 enquestes útils, a més de les 121 rebudes Vella (23), Gràcia (28), Horta-Guinardó (23), Sant Martí a través del web de Joves i Nit. En aquest document, (15), les Corts (23), Sarrià-Sant Gervasi (24), l’Eixample sempre ens referim a aquestes persones com a parti- (22), Nou Barris (19) i Sant Andreu (26). En total van cipants en l’Enquesta Ciutadana. participar-hi 227 joves. Cada Jurat es va reunir durant dos dies i va seguir la següent dinàmica: es convidava Fase III. Els Tallers Participatius (setembre-desembre un o una ponent a fer una intervenció, com més objectiva 2004). millor, per aportar informació sobre un dels temes de Aquesta fase es va dissenyar com un espai de debat debat. Després, els participants es distribuïen en petits entre joves associats, procedents d’organitzacions formals grups d’unes cinc persones per posar en comú dubtes i i no formals de la ciutat. L’objectiu era promoure l’inter- elaborar unes primeres propostes, i posteriorment, un o canvi d’idees i fomentar el consens i la formulació de una portaveu de cada grup exposava en un plenari els propostes creatives entre persones ja habituades a la dubtes o comentaris al ponent i tenia lloc un breu debat participació. El debat es va plantejar al voltant de dos entre tots els participants del Jurat. Aquesta dinàmica grans eixos: el model d’oci nocturn a la ciutat (oci es va repetir per a cadascun dels quatre temes de debat: mercantil i oci institucional, oferta gestionada pels model d’oci nocturn a la ciutat de Barcelona, ús dels mateixos joves, equipaments i serveis, distribució de espais públics, normatives (horaris, llicències, dret l’oci a la ciutat, preus, horaris, etc.) i nit i espais públics d’admissió als establiments d’oci) i mobilitat a la nit. A (mobilitat i ús de places i carrers com a emplaçaments més, els participants també van respondre, de manera per gaudir de l’oci). Es va aconseguir tirar endavant cinc individual, una enquesta sobre aquests aspectes de l’oci tallers: amb membres de grups no formals (6 partici- nocturn. En els anteriors apartats, en referència als pants), de moviments socials (9), de la Taula de Joves resultats i aportacions sorgits en aquests espais, sempre de Sant Andreu (7), del Consell de Joves d’Horta- parlem de Jurats de Joves o Jurats dels districtes, així Guinardó (11) i del Consell de la Joventut de Barcelona com de debats dels Jurats o debats dels districtes. (8), amb un total de 41 participants. En les pàgines precedents ens hi referim sempre com a les aportacions Fase V. Elaboració i presentació de resultats (març 2006). dels Tallers Participatius. Durant tot el procés, Joves i Nit també ha disposat d’un espai virtual (www.jovesinit.org), un lloc de consulta, Fase IV. Els Jurats de Joves (gener 2004-juliol 2005). debat i reflexió on s’ha informat de les diferents fases i Aquest espai va permetre la participació de joves a títol dels resultats obtinguts, i a través del qual la gent jove individual per debatre i concretar propostes sobre els ha pogut participar en diferents fòrums, a més de usos de la nit amb altres joves del seu mateix districte. contestar l’Enquesta Ciutadana. Es van organitzar 10 Jurats de Joves, un a cada districte 52 53 Entitats impulsores del projecte Joves i Nit Fundació Jaume Bofill Federació d’Associacions de Veïns i Veïnes de Barcelona La Fundació Jaume Bofill és una fundació cultural La Federació d’Associacions de Veïns i Veïnes de privada creada l’any 1969 amb l’objectiu de contribuir Barcelona (FAVB) és una entitat sense ànim de lucre que a la millora de la societat catalana mitjançant la promoció agrupa, en l’actualitat, 100 associacions de veïns i i el suport d’iniciatives que ajudin al coneixement i a la veïnes, les quals sumen uns 40.000 socis. L’àmbit transformació d’aquest país. Algunes de les preocupa- d’actuació és local, i per tant du a terme les seves cions fundacionals són: estimular els valors de la activitats a la ciutat de Barcelona. La forma de reivin- democràcia i la participació entre els ciutadans, promoure dicació, la negociació i la informació constitueixen la models socials i polítics que afavoreixin la igualtat social base del seu treball. i contribuir a l’afirmació nacional de Catalunya. Consell de la Joventut de Barcelona Regidoria de Joventut de l’Ajuntament de Barcelona El Consell de la Joventut de Barcelona (CJB) és la plata- A la Regidoria de Joventut li correspon el disseny, la forma interassociativa que coordina i representa les proposta, la direcció i el lideratge de les polítiques secto- principals entitats juvenils de la ciutat. El CJB es va rials de joventut pel que fa a les matèries que tingui fundar el 1980 com a instrument democràtic de parti- atribuïdes dins les directrius assenyalades pels òrgans cipació i d’acció juvenil per promoure un moviment de govern municipal. Les seves propostes es desenvo- associatiu juvenil fort i articulat. El CJB defensa l’asso- lupen en el marc del Pla Jove, instrument que fixa i ciacionisme com a instrument de participació i d’acció prioritza els objectius i les principals accions i que fonamental, que s’ha de potenciar, especialment, entre compromet i coresponsabilitza totes les instàncies la població més jove. municipals.