20 anys de Convenció: La infància al món 2009 Vintè aniversari de la Convenció sobre els Drets de l’Infant © de l’edició: Ajuntament de Barcelona. Direcció de Serveis de Drets Civils © del text: Bureau Internacional Catholique de L’Enfance (BICE) i Comissió de la Infància de Justícia i Pau © del disseny gràfic: Imagina www.bcn.cat/dretscivils www.bcn.cat/publicacions 2 ÍNDEX / PRESENTACIONS 4 / INTRODUCCIÓ 6 / REGIÓ EUROPEA–CEI 10 • «Els infants també»: tornar a mobilitzar-se entorn de la Convenció sobre els Drets de l’Infant i els seus valors fundacionals 14 • Reptes de la societat particularment preocupants 16 • Infants amb els drets greument menyspreats 19 • Grup d’experts en Europa-CEI 24 / ÀSIA 28 • La Convenció sobre els Drets de l’Infant a Àsia: esquematització dels èxits i dels progressos més significatius 30 • Els drets i la resiliència dels infants: una sinergia posada en pràctica 35 • Reptes dels drets dels infants: problemes que persisteixen, qüestions que no s’aturen 38 • Reptes per als drets dels infants: amenaces creixents, qüestions emergents 41 • Grup d’experts en Àsia 47 / ÀFRICA 52 • Progressos més significatius aconseguits, des de fa 20 anys, per la dignitat i els drets de l’infant 54 • Situacions crítiques en termes de violació de la dignitat i dels drets de l’infant que persisteixen 56 • La resposta als reptes de futur 58 • Grup d’experts en Àfrica 61 / AMÈRICA LLATINA 66 • Tendències regionals que cal reforçar 68 • Tendències regionals preocupants 72 • Propostes per al compliment de la convenció sobre els drets de l’infant 78 • Grup d’experts en Amèrica Llatina 79 / CONVENCIÓ SOBRE ELS DRETS DE L’INFANT 82 • Articles de la convenció sobre els drets de l’infant 84 • Protocols facultatius - Protocol facultatiu de la Convenció sobre els drets de l’infant relatiu a la venda d’infants, la prostitució infantil i la utilització dels infants en la pornografia 101 - Protocol facultatiu de la Convenció sobre els drets de l’infant relatiu a la participació d’infants en els conflictes armats 106 • Resolució 194/III del Parlament de Catalunya, sobre els drets de la infància 109 • Índex temàtic dels articles de la convenció 111 3 La publicació que teniu a les mans és la primera d’un seguit d’ actuacions que l’Ajuntament de Barcelona durà a terme per a commemorar els vint anys de l’aprovació de la Convenció dels Drets dels Infants, que serà d’aquí a un any: el 20 de novembre de 2009. Des del compromís de Barcelona amb els drets humans, volem aprofitar els propers mesos per a convidar a tots els agents de la nostra ciutat a compartir el debat i la reflexió sobre els avenços en la protecció dels drets dels infants des del moment de l’aprovació de la Convenció, així com sobre els reptes que el futur ens planteja per a assolir que en la nostra ciutat els drets siguin una realitat en la vida de tots els nens i nenes. Els escrits que trobareu aporten una visió global de la infància i els seus drets, que ens pot ajudar a actuar localment, i ens recorden el nostre deure solidari amb una majoria de persones per a les quals els drets humans són encara una utopia massa llunyana a la seva vida quotidiana. Un dels avenços més espectaculars de la humanitat en el segle passat és, proba- blement, la consciència que els drets humans són un patrimoni universal, una aspiració legítima de totes i cadascuna de les persones que habiten al planeta. I la consciència també compartida per molts, que els drets humans són encara una realitat en construcció i que cal esmerçar-hi esforços col·lectivament. Parlar d’infants i dels seus drets és parlar del seu interès superior, de la no- discriminació, del seu desenvolupament integral, de les famílies en tota la seva pluralitat...; és parlar d’escola i de salut, de llibertats, d’opció a la igualtat d’opor- tunitats, de protecció i de justícia: és parlar del dia a dia de la nostra ciutat. Esperem que aquest aniversari sigui una ocasió per a renovar el nostre compro- mís amb els drets humans, i molt especialment amb els drets dels infants, que necessiten d’una manera especial l’exercici rigorós de les nostres responsabilitats com a garants de la seva dignitat i protecció. Jordi Hereu Alcalde de Barcelona 4 L’any 1979 va ser declarat per les Nacions Unides l’Any Internacional de l’Infant. Es van iniciar llavors els treballs d’una comissió d’experts que, deu anys més tard, el 20 de novembre de 1989, a la ciutat de Ginebra, van permetre aprovar la Convenció sobre els Drets de l’Infant. Des d’aleshores, aquell text es va convertir en un dels instruments internacionals bàsics per a la protecció dels drets humans; una referència per a tots i totes els que ens preocupem pels infants i ens n’ocupem. Els drets dels infants van passar a formar part del sistema de drets humans i l’acompliment d’aquests va esdevenir una responsabilitat de tots els nivells de govern, també del local. La Convenció dels Drets dels Infants va coincidir en el temps amb la recuperació dels ajuntaments democràtics i amb el traspàs de les competències a la Genera- litat en matèria de protecció i tutela dels menors. Des de llavors, Barcelona s’ha dotat de mecanismes per a atendre millor els infants: serveis específics, educació en el lleure i en els carrers i atenció especialitzada davant els maltractaments i els abusos. Més recentment, també s’han posat en funcionament mecanismes que afavoreixen la participació dels infants en la presa de decisions d’aspectes que afecten la seva vida quotidiana. La Regidoria de Drets Civils, en coordinació amb els serveis municipals, desen- volupa polítiques adreçades a la infància i vol impulsar una línia específica de treball sobre els seus drets amb l’horitzó del vintè aniversari de la Convenció, al novembre de l’any 2009. Entre les actuacions previstes, vull destacar la celebració anual de l’Audiència Pública Infantil, una iniciativa ideada per a escoltar la veu dels infants de Barcelona també en matèria de drets humans; la publicació del text de la Convenció en format de Lectura Fàcil, en un esforç institucional per facilitar la comprensió dels drets a tothom, i la continuïtat del Cicle de Cinema Infantil i Drets Humans, adreçat a les escoles. Desitgem que aquesta publicació sigui d’interès per a tothom, que serveixi per a impulsar la promoció i la defensa dels drets dels infants i que ajudi en la cons- trucció d’un model de ciutat basat en els drets humans. Joaquim Mestre Regidor de Drets Civils 5 INTRODUCCIÓ Una crida a favor de la infància Els textos recollits en la present publicació constitueixen un assaig per a conèixer la situació de la infància al món, al cap de vint anys d’haver-se aprovat la Convenció de les Nacions Unides sobre els Drets de l’Infant. Són, alhora, una presa de posició que té com a objectiu final fer una crida a favor de la infància per a una remobilització de tothom —instituci- ons, professionals, ciutadans— entorn d’aquest instrument internacional bàsic. La iniciativa d’aquest treball la devem al Bureau Interna- tional Catholique de l’Enfance, BICE, una organització ben coneguda entre nosaltres. El BICE va ser fundat a París el 1948, amb la consciència que els problemes de la infància tenen una dimensió universal; l’Any Internacional de l’In- fant (1979) fou una idea seva. Quan, el 1983, la redacció de la Convenció semblava estancada, el BICE, juntament amb dues altres organitzacions, la Rädda Barnen i Défense des Enfants International, hi intervingué d’una manera decisiva per tirar-la endavant. La història del BICE està lligada a la de la Convenció. I en el seixantè aniversari de la seva creació vol donar un nou impuls al seu desenvolupament. S’establiren grups d’experts allà on el BICE té delegacions regionals: Àfrica, Amèrica Llatina, Àsia i Europa/CEI. Cada grup, format per unes deu persones de procedència molt di- versa, estava integrat per membres i col·laboradors del BICE sobre el terreny, organitzacions que li són afins, quadres del mateix BICE o investigadors amb els quals treballa habitu- alment. Els integrants del grup per a Europa es van trobar a Barcelona i se’ls va fer tres preguntes: (1) quins avenços s’han assolit en els vint anys de la Convenció, (2) quines situacions més inquietants o inadmissibles encara perdu- ren i (3) quins són els principals desafiaments que tenim davant nostre en l’actual context de mundialització. El treball que en resultà, per bé que era d’àmbit internaci- onal, no pretenia ser un treball exhaustiu de la situació de la infància en tot el món —el BICE no disposa dels mitjans necessaris per a fer-ho—, sinó, en cada cas, davant de cada pregunta, posar en relleu un nombre significatiu de pro- gressos aconseguits, de situacions que demanen una mo- bilització forta i d’aquells reptes que ens pertoca d’assumir, així com els factors d’esperança que es poden afavorir. El BICE s’esforça sempre a associar els drets de l’infant amb el concepte de resiliència, perquè creu en la infància. 6 Tots quatre textos van ser presentats públicament en un cultura de l’infant, ha suscitat moltes iniciatives, ha provocat acte solemne celebrat a París el 4 de juny del 2008 i van ser arreu la mobilització de la societat civil, ha donat lloc a una objecte de debat. Amb aquests materials, un comitè inter- nova mirada sobre la infància; el text de l’Àsia destaca amb nacional elaborarà la crida que és previst de fer, el juny del finor que hi ha una comprensió més subtil de la realitat dels 2009, al Palau de les Nacions de Ginebra. A Ginebra hi ha la infants: els infants són més protagonistes; i l’Àfrica afirma seu de les Nacions Unides per als drets humans i havia estat que els drets dels nens són més coneguts, per bé que sovint la ciutat predilecta d’Eglantyne Jebb, l’autora de la primera tan sols parcialment. Carta de Drets de l’Infant, perquè allà, al seu temps, hi havia la Lliga de les Nacions i perquè Suïssa havia estat sempre, Potser hauríem de reconèixer que, si Europa ha sabut ex- per a ella, un país de reformadors i d’educadors i s’hi parlen posar la significació i l’abast de la Convenció pel que fa a tres idiomes, símbol de germandat entre els pobles. reflexió, les altres tres regions l’han sabut utilitzar millor com a instrument de canvi. La presa de posició d’Europa La Crida de Ginebra, doncs, com ja des d’ara se la vol ano- assenyala que la Convenció és el tractat fundacional, el re- menar, ha de ser una interpel·lació als governs, a totes les sultat d’un consens entre diferents sensibilitats jurídiques, organitzacions d’infància, als professionals i responsables polítiques i culturals. Amb els seus dos protocols facultatius d’infància, a l’opinió pública en general. I tindrà sentit si s’ha i el treball d’interpretació del Comitè dels Drets de l’Infant fet, en tots els àmbits possibles, un treball previ de reflexió. de Ginebra, forma un cos jurídic viu. El treball del Comitè és Per això, a l’acte mateix de la presentació de les preses de encara poc conegut i ha estat poc divulgat. L’Amèrica Llatina, posició es demanà que aquestes siguin àmpliament difoses però, per destacar les tendències més inquietants de la seva i que es tradueixin, i que cada realitat reprodueixi el procés regió, ha recorregut a les observacions finals que el Comitè i s’encari amb les tres interrogacions proposades. ha fet a divuit països del seu hemisferi, després d’examinar els informes que li han presentat sobre el compliment de Els vint anys de la Convenció la Convenció. I un dels encerts evidents de la Convenció és haver reunit en un sol tractat drets civils i drets socials; els Per a molts, l’actual conjuntura de la mundialització pot considera universals i indivisibles, i això ens dóna una visió provocar en la infància trastorns tan profunds com els que global de la infància. Cap dels seus drets no és prioritari. va ocasionar la Segona Guerra Mundial. Les quatre preses No obstant això, sovint hi ha hagut una confusió de drets de posició s’hi refereixen d’una forma més o menys explícita. en aquest punt, segons que la regió sigui del Nord o del Qui ho fa d’una manera més concloent, quasi dramàtica, és Sud, com la que, als anys vuitanta, feia dir a Noruega que l’Amèrica Llatina. Si ens diu que, d’una banda, l’aprovació de els seus infants no necessitaven un ombudsman perquè ja la Convenció va coincidir amb el final d’alguns règims dic- estaven prou ben atesos, i a Costa Rica, que era una figura tatorials a la seva regió, d’una altra, aquest període històric massa sofisticada per a ells perquè abans hi havia altres coincideix amb un auge de les concepcions neoliberals, que urgències. debiliten la capacitat dels estats per a fer front a situacions de pobresa i exclusió. Europa també en parla, i per a l’Àfrica, Diem que a la presa de posició d’Europa li falta una voluntat els progressos que s’han produït en aquests vint anys estan conscient d’inserir els drets de l’infant en el sistema general condicionats, entre altres fenòmens com ara les catàstrofes dels drets humans i substituir d’una manera convençuda el naturals, per exemple, per la globalització de l’economia. lema “primer de tot, els infants” —amb el seu deix encara Cada gran regió presenta la seva idiosincràsia, que té efectes assistencial— pel de “els infants també”, fins que ja formi en l’aplicació de la Convenció: des de la construcció europea part d’una cultura de l’infant. No és un joc de paraules. En fins a la dificultat, a l’Àfrica, d’incorporar les estructures de depèn l’aplicació rigorosa de la Convenció. l’Estat modern, o els fenòmens de contínua urbanització, de vegades salvatge, que Europa ja havia patit abans i que Situacions crítiques que perduren canvien la visió de la infància. Les preses de posició tenen un estil diferent, però formen Però tots valoren la influència de la Convenció. Hi ha, real- una unitat. En aquesta segona part, on se’ns fan presents ment, un abans i un després de la Convenció. El paper de les situacions més intolerables, és on sentim més propers l’Àsia diu que, més que un text legal, és una pedra angular. els infants. Els seus problemes són semblants a tot arreu, L’Àfrica se la va fer seva el 1990 amb l’adopció de la Carta amb nivells desiguals de gravetat. També les causes són Africana de Drets de l’Infant: és un full de ruta; un text fort, semblants, encara que, segons la regió, hagin aparegut en obert a la interpretació. Per a l’Amèrica Llatina, constitueix moments històrics distints. Ho hem vist en fer al·lusió als un nou contracte social. La Convenció promou una altra processos d’urbanització que han sofert l’Àsia i l’Àfrica. Així relació amb l’adult. Així mateix, ha creat una progressiva mateix, els trets o els dèficits propis de cada regió poden 7 contribuir a perpetuar determinades situacions: el fatalisme Hi ha altres situacions que semblen privatives d’alguna de amb què s’accepten formes tradicionals d’abús o la manca les regions, com ara el treball infantil, els infants del carrer, d’inscripció al registre civil, que fa tants infants invisibles. mancances profundes en el camp de l’educació o de la salut, prostitució infantil o les conseqüències dels conflictes ar- Tant com explicar les situacions més crítiques que perdu- mats (no solament els infants soldats), els infants indígenes ren a cada regió, és d’interès constatar allò que és comú a o la por a l’oceà després d’una catàstrofe natural. Manifesta- totes, així com l’actitud diferent davant les responsabilitats cions subtils d’algunes d’aquestes situacions poden donar-se dels estats. En el cas de l’Amèrica Llatina, amb la Convenció en qualsevol regió. tenim identificats els infants i adolescents com a titulars dels drets i els estats com a titulars de les obligacions, sense Reptes de cara al futur. Drets de l’infant i resiliència desconèixer els altres actors socials i institucionals, com ara les famílies, les esglésies o la societat civil organitzada. Ara és el moment de les propostes estructurades. Aquell En el paper de l’Amèrica Llatina hi ha, aleshores, una dura dolor desesperat, per dir-ho a la manera d’un poeta nos- requisitòria contra l’Estat. L’acusa de claudicació davant les tre, amb què l’Amèrica Llatina assenyalava les situacions necessitats de l’infant, de ser el primer a incomplir l’obli- més inquietants de la seva regió es resol en deu punts que gació de protegir-lo, de manca de voluntat política enfront suposen un gran esforç de racionalització. Abans de tot, de les desigualtats, de permissivitat respecte a l’acceptació doncs, l’Amèrica Llatina demana recursos per a satisfer els social de la violència. I, no obstant això, tot i el buit espiritual drets socials. Aquesta és una qüestió d’interès general, per que la societat adulta deixa als infants després dels vint anys a totes les regions i en qualsevol circumstància. Recordem de la Convenció, l’esperança és viva. També hi ha severitat aquí que el Comitè dels Drets de l’Infant de Ginebra va de- en la presa de posició d’Europa quan denuncia el maltrac- dicar, el 21 de setembre del 2007, el seu dia de debat anual tament per part dels mateixos poders públics en els casos al tema “Recursos per als drets de l’infant. Responsabilitats d’institucionalització inadequada d’infants i adolescents. dels estats”, a fi de determinar l’abast de l’article 4 de la Per la seva banda, l’Àfrica manifesta que el títol d’aquest Convenció, d’acord amb el qual “els estats membres han de apartat no vol constituir una acusació dels responsables prendre aquestes mesures [per fer efectius els drets reco- polítics, sinó que, amb una visió realista, convé de fer un neguts en aquesta Convenció] tant com els ho permetin els diagnòstic sense complaences, amb el fi de permetre als seus recursos”. D’aquest debat se’n derivarà una Observació estats i a les agències de protecció —entre les quals, diu, hi General específica que servirà per a la recta interpretació ha el mateix BICE-— d’afrontar els desafiaments que tenim d’allò que a les lleis catalanes d’infància en diem “prioritat de cara al futur. pressupostària”. I, certament, els problemes dels infants són molt semblants Els principals problemes dels infants no són els mateixos a a tot arreu. A Europa detectem pobresa i exclusió; adoles- cada regió, fins i tot a cada país. Ara bé, els drets de la Con- cents amb problemes amb les drogues i el món virtual i que venció han de poder aplicar-se a tots els infants (Flekkoy). tenen conductes errabundes; joves amb problemes amb la Totes les preses de posició respiren una gran confiança en justícia; llaços familiars precaris; infants immigrants, espe- la Convenció, però el paper d’Europa alerta sobre el seu cialment els no acompanyats; institucionalització inadequa- ús rigorós. Segons que diu, cal treballar per un canvi de da, en particular dels disminuïts; maltractaments. Però la paradigma en la interpretació i realització de les normes pobresa també és a l’Àsia, a l’Amèrica Llatina i a l’Àfrica, i que conté. De vegades se li ha fet dir el que no diu realment; en aquestes regions també hi ha joves amb problemes amb d’altres, se n’ha fet un ús més aviat retòric, altres vegades, la justícia, la violència i les drogues, així com els perills del finalment, hi ha hagut una desídia evident en la manca de ciberespai. denúncia de les violacions més flagrants dels drets humans dels infants, com l’aplicació de la pena mort a infants i ado- Hi ha un punt clau que l’Amèrica Llatina toca amb un èmfasi lescents en alguns països. Si els drets humans dels infants especial, amb un ardor que sembla que ho faci en nom de són universals i inalienables, això vol dir, sobretot, que no les altres preses de posició: acusa l’Estat d’emparar-se en hi ha categories d’éssers humans que puguin reclamar una una mena de “realisme polític” quan diu que no pot com- prioritat en la seva aplicació. Janusz Korczak ho expressava plir les seves obligacions per falta de recursos econòmics. d’aquesta manera: “Quan arribarà el moment verídic en el L’Amèrica Llatina es revolta contra aquesta actitud, recor- qual la vida dels adults i la vida dels infants constituirà una da aquella sentència contundent d’Eglantyne Jebb: “Ens sola i única història?” Així, a més, es podrà determinar millor autojustifiquem dient-nos que no tenim prou diners per a l’interès superior de l’infant. salvar els infants. Deixeu que els covards diguin que això és impossible”. 8 Per bé que cada regió fa propostes de cara al futur a partir La present introducció és una de les lectures possibles dels seus problemes particulars, en la seva gran majoria d’aquests textos tan rics. És feta des d’una posició occidental, es poden generalitzar; tenen una validesa pràcticament per més que insensiblement ens porta a una representació universal. Ja s’ha fet referència a la qüestió dels recursos global dels problemes de la infància. Tothom ha de sentir-se per a fer efectius els drets continguts a la Convenció i a la interpel·lat per les tres preguntes que suscita l’aniversari seva interpretació rigorosa. L’Àsia, per evitar situacions de la Convenció. de discriminació, evoca la recent Convenció de les Nacions Unides sobre els drets de les persones disminuïdes, que Jordi Cots i Moner conté tantes referències explícites a la infància, i l’Amèrica Ex-vicepresident primer del BICE Llatina, a fi d’eradicar la violència, recorda les recoma- Ex-adjunt per als infants del Síndic de Greuges nacions de l’informe que les Nacions Unides van publicar de Catalunya sobre aquesta matèria el 2005; per tant, a l’hora d’aplicar la Convenció, caldrà tenir en compte tota la constel·lació de tractats i documents de les Nacions Unides —i, en el nostre cas, els d’àmbit europeu— que esmenten drets dels infants. Uns altres temes principals, que apareixen en quasi totes les preses de posició, són la participació dels infants, les reformes legislatives (Àfrica hi afegeix les institucionals), el compromís de la societat civil, la preservació del “dret a no emigrar”, com el qualifica l’Amèrica Llatina. Dedicaríem un capítol especial al coneixement i divulgació de la Convenció, perquè el que cal és, segons l’expressió feliç del paper de l’Àfrica, “popularitzar la Convenció”. L’Àfrica, encara, davant dels desafiaments que tenim de cara als anys que vindran, considera la pau com a condició fonamental per a l’aplicació de la Convenció. Pensa en els seus propis conflictes; però cap regió no n’està exempta. Finalment, la presa de posició d’Europa vol que es reconegui el paper complementari de la resiliència en les polítiques socials. A la Carta del BICE llegim que s’ha d’afavorir el dinamisme propi de cada infant, afavorir la resiliència que permet a l’infant reconstruir-se. De totes les preses de po- sició, l’asiàtica és la que en parla més extensament i lúcida; ho fa al començament del seu text, però podem situar-ho aquí. Diu que els infants són vulnerables, alguns molt vulne- rables. Però cal redefinir la noció de vulnerabilitat si volem promoure els drets de l’infant. Generalment, es considera la vulnerabilitat dels infants des d’una visió individual; per això les solucions i intervencions clàssiques apunten més als individus que al sistema en el seu conjunt. Aleshores, calen estratègies que facilitin la resiliència, entre les quals establir i sostenir les capacitats dels treballadors socials, ja que aquests professionals poden fer costat als infants tant en l’aspecte físic com en l’afectiu. La resiliència, com a capacitat de fer front a circumstàncies adverses, contribueix a posar en pràctica la Convenció. 9 Regió Europa-CEI / Presa de posició de la regió Europa El text presenta també sis grans requeriments a les auto- i de la Comunitat d’Estats Independents ritats públiques d’Europa i la CEI i altres actors implicats. (CEI) Es tracta d’oferir-los orientacions i suggeriments perquè el respecte i la realització dels drets de l’infant esdevinguin «L’espera impacient del que vindrà disminueix el valor del més concrets. Com a ONG, la nostra obligació és, no obstant que és.» (Janusz Korczak) això, vigilar que la Convenció continuï essent un instrument viu al servei de la infància. / Resum / Requeriments La presa de posició de la regió Europa-CEI1 inclou les con- tribucions d’un grup expert que ha associat els seus dife- • Garantir l’aplicació efectiva de les llibertats i dels drets rents àmbits de competència. La seva finalitat és analitzar fonamentals que són les normes contingudes en la Con- la situació dels drets de l’infant al continent, i d’avaluar venció sobre els Drets de l’Infant. I en aquest sentit basar- conjuntament quines han estat les aportacions i els reptes se en la universalitat dels drets humans i en els principis vint anys després de l’adopció de la Convenció sobre els de llibertat, justícia, igualtat i no-discriminació. drets de l’Infant. • Buscar sempre l’interès superior de l’infant: això suposa El document conté diverses perspectives de treball, però tenir en compte el context general (legislatiu, polític, eco- manté com a marc de referència la universalitat, la indivi- nòmic i social) que li és propi, la seva situació específica i sibilitat, la interdependència i la inalienabilitat dels drets considerar el seu punt de vista consultant-lo i escoltant-lo introduïts en la Convenció. El nostre punt de sortida ha atentament. estat examinar l’impacte de les disposicions de la Conven- ció en les polítiques públiques en favor de la infància, i els • Desenvolupar polítiques familiars en els plans locals, canvis que s’han produït dins la societat civil des de la seva nacionals i regionals que reconeguin, acompanyin i donin adopció. Però el text torna a recordar finalment aquestes ple suport a la família, amb una atenció particular a les normes fundadores i els valors en què es basen. Les situa famílies monoparentals: que el lloc que mereixen sigui en el sistema dels drets humans a través d’una fórmula molt reconegut efectivament en el diàleg amb les institucions aclaridora i potser provocadora, «els infants també» i no, públiques. com s’esperaria, «els infants primer”. • Tot preservant el deure de diligència que qualsevol Es- El document s’articula entorn de tres eixos que destaquen: tat ha de mostrar en qualsevol circumstància, tenir en • Els avantatges de fons relacionats amb la posada en marxa compte el principi de subsidiarietat: que en els àmbits efectiva dels principis i de les normes de la Convenció en què no tingui competència exclusiva, l’Estat intervingui entre els quals hi ha escoltar atentament l’infant quan cal només si els objectius de l’acció considerada no s’han pogut determinar els seus interessos superiors; obtenir de forma satisfactòria per a la família o l’entorn • Els fenòmens com l’exclusió, les conductes de risc i la pròxim de l’infant. Així es garantiran el respecte i la promo- precarietat dels vincles familiars que afecten de forma ció efectiva de la primacia de la persona i de la família. particularment preocupant infants i adolescents en la nostra societat; • Adoptar polítiques de prevenció. Tot i continuar essent • Els grups d’infants que pateixen atacs profunds a la seva respectuosos amb els diferents estadis de desenvolupa- dignitat i als seus drets fonamentals: hem identificat en ment de l’infant i amb l’ambient familiar i cultural on creix, particular els infants transfronterers, els infants a càrrec cal donar des de bon principi una resposta pertinent als de les institucions de forma inapropiada, els infants víc- reptes de la societat i als abusos que es continuen perpe- times de maltractaments dins la família i els infants en trant contra la dignitat i els drets de l’infant en les nostres conflicte amb la llei. societats. 1 La regió Europa - CEI està formada pels països se- pública Txeca, Eslovàquia, Romania, Andorra, Letò- güents: Bèlgica, Dinamarca, França, Irlanda, Itàlia, nia, Albània, Moldàvia, Macedònia, Ucraïna, Federa- Luxemburg, Noruega, Països Baixos, Regne Unit, Su- ció Russa, Croàcia, Geòrgia, Armènia, Azerbaidjan, ècia, Grècia, Turquia, Islàndia, Alemanya, Àustria, Xi- Bòsnia-Herzegovina, Sèrbia, Mònaco, Montenegro, pre, Suïssa, Malta, Portugal, Espanya, Liechtenstein, Bielorússia, Kazakhstan, Kirguizistan, Tadjikistan, Uz- Saint Martin, Ciutat del Vaticà, Finlàndia, Hongria, bekistan, Moldàvia, Armènia, Turkmenistan. Polònia, Bulgària, Estònia, Lituània, Eslovènia, Re- 12 • Reconèixer la importància de la resiliència en els dispo- Humans, òrgan únic i permanent; sitius de protecció de la infància. Reforçar així la família • El 2002 va començar a circular l’euro; quan és necessari, i donar-hi suport mitjançant les xarxes • Aquests vint darrers anys, les tropes de diversos països socials i d’assistència social (escoles, comunitats, serveis europeus van entrar a la Guerra del Golf, a l’Iraq, a l’Afga- de salut, serveis socials...) que s’han de beneficiar dels nistan… però també en moltes missions de manteniment mitjans financers d’acord amb les seves necessitats. de la pau arreu del món; • Des de la institució de la Unió Europea el 1993, 18 nous paï- / Algunes referències sos s’hi van adherir fent que s’arribés a 27 estats membre; històriques a més, una vegada entrat en vigor, el Tractat de Lisboa de 2007 permetrà la creació d’institucions més adaptades al L’any 1989 va marcar, sens dubte, un gir en la història del funcionament de la Unió; món i d’Europa en particular. Tot i que pugui semblar incre- • Entre el 1990 i el 2007 el Consell d’Europa ha passat de ïble, aquesta revolució no va fer vessar la sang, sinó que va 23 a 47 membres dels quals 22 són de l’Europa central i ser a la llum de les espelmes que els infants van encendre als oriental. peus de soldats i de policies, la nit del 9 al 10 de novembre: era davant del Mur de Berlín, l’ensorrament del qual obria la També cal afegir altres canvis profunds dels quals Europa via a la democratització dels països de l’antic bloc comunista. i la CEI són testimonis: Al cap d’uns quants dies, el 20 de novembre, l’Assemblea General de les Nacions Unides va adoptar per unanimitat la • Un nou mapa geogràfic: el 2005 el Consell d’Europa con- Convenció sobre els Drets de l’Infant2. Aquesta va esdevenir siderava que la població d’Europa, presa d’un envelliment l’eina que es coneix, origen dels canvis positius i profunds inevitable, disminuiria del 13% al 22% el 2050 respecte a en la legislació d’uns quants països. Avui ha estat ratificada les xifres de 1995, amb un declivi particularment impor- per tots els estats europeus i de la CEI. tant a l’Europa oriental –sobretot a Rússia–: en efecte, els països d’aquesta zona conjuguen un dèficit de naixements Vint anys moguts respecte de les defuncions amb un saldo migratori nega- tiu. A diferència d’algunes idees preconcebudes, aquest Diversos historiadors reconeixen que, al llarg d’aquests declivi demogràfic no es compensarà amb la immigració, vint darrers anys, la «vella» Europa ha estat al cap i a la fi el perquè caldria que a Europa hi hagués 1,8 milions d’im- continent que ha conegut més trastorns, amb uns esdeve- migrants l’any fins al 2050 per mantenir la seva població niments de caràcter geopolític, econòmic, cultural i social al nivell de 1995; que l’han reconfigurada: • La lluita antiterrorista: els atemptats de l’11 de setembre • El 1991 Rússia s’emancipa de la Unió Soviètica. Alemanya de 2001 van desencadenar, fins i tot a Europa i a la CEI, es reunifica; més polítiques de seguretat i més repressives que fan • El Tractat de Minsk dóna llum el 1991 a la Comunitat d’Es- trontollar un determinat nombre de principis fonamen- tats Independents (CEI); tals en matèria de drets humans. Un exemple flagrant: • Entre el 1991 i el 2000 la depuració ètnica, les matances, el quasi silenci dels estats europeus envers les antigues les desaparicions forçades i el desplaçament de poblacions accions comeses en nom d’aquesta lluita per l’exèrcit rus fan estralls a l’antiga Iugoslàvia; a Txetxènia; • Tribunal Penal Internacional, creat després de l’adopció el • Els efectes de la mundialització: tot i que el nivell de vida 19983 de l’Estatut de Roma que avui han ratificat 39 països d’una part dels habitants d’Europa i la CEI ha conegut de la regió Europa-CEI. Ha de jutjar els crims per genocidi, una millora material, molts altres habitants continuen els crims de guerra i els crims contra la humanitat. És un patint dificultats relacionades en particular amb el mal referent important en la lluita contra la impunitat i per al repartiment de la riquesa i les fluctuacions d’una eco- respecte de l’estat de dret; nomia basada en la globalització del mercat. Alhora, el • El 1998 es va instituir el nou Tribunal Europeu dels Drets desenvolupament de les comunicacions demostra cada 2 Vegeu document: AG res. 44/25 annex, 44 UNGAOR adoptades per l’Assemblea General el 25 de maig de ques, es van saldar amb un balanç molt dur. Almenys Sup. (N. 49 a 167), UN Doc. A/44/49) (1989). Tots 2000 (A/RES/54/263). El 15 de desembre de 1989 1.500 persones mortes, 10.000 ferides per l’exèrcit, i els Estats membres de l’ONU, tret dels Estats Units l’Assembla General també va adoptar el Segon Pro- desenes de persones condemnades a dures penes de i Somàlia, han ratificat aquesta eina. Dos Protocols tocol opcional sobre el Pacte Internacional sobre els presó després de processos inics. opcionals d’una banda sobre la venda d’infants, la Drets Civils i Polítics, amb l’objectiu d’abolir la pena prostitució dels infants i la pornografia posen en es- de mort. Però no oblidem que a Pequín les manifesta- 3 Avui 105 països han adoptat l’Estatut. cena els infants, i de l’altra, la implicació dels infants cions de la plaça de Tian’anmen (15 d’abril - 4 de juny en els conflictes armats que posteriorment van ser de 1989) demanant reformes polítiques i democràti- 13 cop més les diferències d’avantatges i d’oportunitats, cosa possibles als estats; això facilita la seva posada en marxa que accentua el ressò social i polític de la desigualtat. sobre el terreny i permet comprovar més fàcilment el seu grau d’aplicació. Així, podem afirmar que les normes de la Convenció han aconseguit constituir en vint anys un «ELS INFANTS TAMBÉ»: marc de referència acceptat per tothom. TORNAR A MOBILITZAR-SE • Iniciatives en favor de l’infant. La cultura dels drets de ENTORN DE LA CONVENCIÓ l’Infant que s’ha desenvolupat progressivament es deu en gran part al treball del Comitè, de l’UNICEF i de les ONG. SOBRE ELS DRETS DE Ha comportat diverses iniciatives nacionals i regionals en favor de l’infant: reformes al sector de la justícia L’INFANT I ELS SEUS VALORS juvenil, la creació de defensors dels drets de l’infant o FUNDACIONALS d’institucions independents semblants de protecció de la infància, diferents campanyes de prevenció iniciades per les ONG nacionals i locals i el seu compromís en la La Convenció sobre els drets de l’Infant és el resultat preparació d’informes alternatius a l’atenció del Comitè, d’un consens de fa vint anys entre diferents sensibilitats l’atorgament d’un lloc més important als drets de l’infant jurídiques, polítiques i culturals, que han permès que fos en l’agenda política, la voluntat més marcada d’adoptar ratificat pels estats. Es tracta d’un tractat fundador, que una aproximació basada en el dret en els programes per resulta de la inclusió en un mateix text de drets civils, cul- a la infància. turals, econòmics, polítics i socials, i que van completar els dos Protocols opcionals ja esmentats (vegeu nota 3). En el • Una nova mirada sobre la infància. Des de l’adopció de futur, la seva interpretació seguirà essent aprofundida pel la Convenció s’ha desenvolupat una nova mirada sobre treball del Comitè de Drets de l’Infant, al qual també s’han la infància: els infants ja no es consideren «éssers per associat les ONG. sota de» que no assoleixen la maduresa fins al futur, sinó persones de ple dret, veritables subjectes -i no solament Uns progressos destacables objectes- de drets. Aquest reconeixement comporta l’exigència de consultar els infants per conèixer tant el És innegable que la Convenció ha tingut diversos efectes seu punt de vista4 en la vida corrent, a casa, al carrer, a positius: l’escola, als patis o entre amics com durant esdeveniments més excepcionals que els afecten profundament. S’ha • Creació progressiva d’una cultura dels drets de l’infant. d’aprendre a escoltar-los dins la família: una família que Sens dubte, en la posada en marxa efectiva de les dispo- deixi lloc a la paraula dels infants i que permeti d’exercir sicions de la Convenció hi seguirà havent zones d’ombra el seu paper a cada un dels membres i, en particular, als i llacunes. No obstant això, la regió Europa - CEI ha sabut pares, perquè siguin els primers educadors dels seus trobar en el text i els dos Protocols, com també en les infants. Paral·lelament, aquesta exigència d’escoltar i de resolucions del Comitè dels Drets de l’Infant, referències consultar s’hauria d’estendre, segons les circumstàncies per fer respectar, protegir i establir els drets de l’infant: i en les formes apropiades, a totes les decisions de política i això en el marc de la indivisibilitat i de la interdepen- pública susceptibles de tenir un impacte a escala local o dència dels drets humans reconeguts universalment. Les nacional en els infants. disposicions de la Convenció s’han integrat progressiva- ment en les legislacions nacionals i regionals, en gran Interpretacions aproximades part perquè aquest tractat és més conegut que els altres tractats de dret internacional sobre els drets humans, De manera paradoxal, l’èxit de la Convenció ha comportat i també gràcies a la defensa que n’han fet nombroses també algunes dificultats: institucions. També s’ha presentat dins els terminis els informes periòdics que examinen la situació de la infància als països de la zona. El treball del Comitè, que elabora les observacions generals i adopta les recomanacions durant 4 Els Articles 12 a 16 i l’Article 31 de la Convenció dema- les Jornades de Debat General, fa de la Convenció un cor- nen als estats membres que garanteixin als infants el pus jurídic viu, font d’inspiració per als diferents actors. dret d’expressar lliurement la seva opinió, de gaudir de la llibertat d’expressió i d’informació, de la llibertat Cal agrair també els esforços portats a terme pel Comitè de pensament, de consciència i religió, de la llibertat per fer les recomanacions més concretes i específiques d’associació i de beneficiar-se del dret a la vida pri- vada, l’honor i la reputació, així com al lleure i a les activitats recreatives i culturals. 14 • Els infants primer / Els infants també. Si s’aïlla per de mesures alternatives a l’empresonament, s’observa, no a la bona causa els drets de l’infant de la problemàtica obstant això, que massa sovint se silencia la pena de mort, general dels drets humans, roman una mena d’acció as- la cadena perpètua dels infants i les traves per a la defensa sistencial respecte als infants. Més que mai, en aquest de persones detingudes per crims comesos abans dels 18 any 2008 durant el qual commemorem el 60è aniversari anys. De fet, els estats i tots els actors que intervenen en de la Declaració Universal dels Drets Humans, cal recordar l’àmbit de la infància haurien de condemnar amb energia el principi «els infants també» segons el qual ells també aquestes pràctiques. són titulars de drets de l’home com a persones humanes. Qualsevol persona, per la seva mateixa existència, és Avui dia, la necessària mobilització entorn de la Convenció titular de forma inalienable dels drets de l’home i de les implica en primer lloc el respecte i l’aplicació plena i efectiva llibertats fonamentals, sense discriminació ni distinció. en tots els països d’Europa i de la CEI de les normes contin- Aquest principi és universal i serveix per als infants i per gudes en la Convenció i els dos Protocols. Vint anys després a qualsevol altra persona. de l’adopció de la Convenció, abans de res cal comprometre’s per a una posada en marxa efectiva de les normes promul- • Necessitats / Drets. L’èxit de la noció de drets de l’infant gades en aquest tractat i per a la seva transposició als drets ha portat a invocar com a drets les necessitats fona- nacionals. mentals dels infants, totalment essencials, però que no pertanyen a la categoria del dret. Aquesta actitud La tasca del Comitè dels Drets de l’Infant debilita l’abast de la Convenció. Per exemple, algunes or- ganitzacions reivindiquen, en nom de la Convenció, el dret Més enllà d’aquesta exigència, és necessari que es difongui de l’infant a una família. En realitat, ni la Convenció ni els àmpliament la interpretació dels articles de la Convenció altres textos internacionals actualment vigents garantei- que el Comitè ha elaborat fins ara en les seves Observacions xen aquest dret i, d’altra banda, no podrien fer-ho. Moltes Generals i en les recomanacions emeses durant les Jornades altres necessitats fonamentals (amor, felicitat, respecte) de Debat General. Això mostrarà l’abast de les disposicions no poden ser objecte d’un reconeixement jurídic, apel·len de la Convenció i inspirarà polítiques públiques en favor de a la nostra responsabilitat ètica per satisfer-les. la infància. Així mateix, el fet d’invocar de forma absoluta i sense En una societat materialista i amb una dura competència, discerniment «l’interès superior de l’infant» estipulat en on augmenta el «cadascú mira per ell», la mobilització pels l’article 3 de la Convenció redueix l’abast d’aquest principi. drets de l’infant passa també per un retorn als principis que L’interès superior de l’Infant no és únic; es tracta, de fet, van inspirar la Convenció, i que ja eren en les declaracions d’un conjunt complex d’interessos que han de tenir en precedents. Aquests valors han inspirat el text de la Con- compte el context present de l’infant, l’evolució possible venció i en són l’expressió última: de la seva situació a curt i a llarg termini, la seva maduresa • El valor del present per a la infància: els infants no són i la seva opinió. persones de demà, són persones avui. • El dret a la vida, dret fonamental de la persona humana, • Promoció / Protecció. Tots els actors implicats aproven i a la integritat física i moral de l’infant, que demana el la promoció dels drets de l’infant; desperta un discurs respecte total de la seva persona5; consensual, s’hi dediquen mitjans financers significatius. • La dignitat de l’Infant que implica, al seu torn, l’autoesti- En canvi, els atacs més greus contra els drets humans ma i l’orgull de ser una persona6; respecte dels infants no sempre són objecte de prou • Una identitat pròpia de l’infant qui li permeti explicar la atenció; la recollida de dades factuals precises que perme- seva història, donar-se un present i, potser, deixar una trien apuntalar polítiques de prevenció són incompletes petjada en el futur; per manca de mitjans. Així mateix, sovint hi ha manca de • La dimensió espiritual, reconeguda per la Convenció, voluntat política per posar remei a les situacions més evi- i que considerem un component essencial del desenvolu- dents de violació dels drets de l’infant i posar en marxa una pament integral de l’infant7, veritable política de protecció de l’infant. Per exemple si, • El respecte de l’infant, i la confiança en ell com a ésser en el marc de la justícia juvenil, cal aplaudir la introducció humà de ple dret; • La cooperació i la solidaritat que permetin a l’infant afrontar les situacions més difícils refent els lligams amb la seva família, els seus pròxims, la seva comunitat i el seu 5 Vegeu l’Article 6, i els Articles 19, 24, 32 i 37 de la Con- entorn, el que anomenem la resiliència; venció. 6 Vegeu els Articles 28 i 39 de la Convenció. 15 • Viure conjuntament i respectar tots els infants, en virtut atenuen l’exclusió social i sobre les estratègies per tractar- del principi de no-discriminació. la, sembla indispensable estar més bens informats sobre la forma en què els infants9 perceben els seus drets. Això permetrà establir els indicadors necessaris per posar en REPTES DE LA SOCIETAT marxa polítiques i serveis per a la infància. Aquesta apro- PARTICULARMENT ximació d’escolta també és important perquè és sobretot a través dels contactes amb els seus iguals que els infants PREOCUPANTS aprenen el significat de la pobresa i de la discriminació a la seva vida. / L’exclusió, en particular, Els gitanos, un poble europeu dels infants gitanos8, En el marc d’aquest estudi, els infants gitanos mereixen una La pobresa i l’exclusió de l’infant i de la seva família són un atenció particular. El seu accés al dret a l’educació, entre fenomen amb múltiples aspectes. Per això seria desitjable altres, és precari. Es calcula que dos milions, dels més de adoptar una aproximació que tingui en compte tots els as- quatre milions d’infants gitanos a Europa, no anirà mai pectes de la vida de l’infant, fins i tot l’allotjament, l’accés de la vida a escola. a l’educació i als tractaments de salut, l’ocupació dels seus pares o la seva necessitat de mantenir contacte amb els Els gitanos viuen en quasi tots els estats membres del Con- membres de la seva família. Això és així perquè la pobresa sell d’Europa; en alguns països d’Europa central i oriental, i l’exclusió generen sovint en l’infant una disminució de representen més del 5% de la població. No obstant això, l’autoestima, trastorns físics i de comportament i resultats encara que estiguin presents a Europa des del segle XIV, escolars decebedors. sovint les societats majoritàries no reconeixen els gitanos com un poble europeu de ple dret. Han patit constantment Aquest repte implica, en particular, els infants nascuts de rebuig i persecucions que van culminar amb l’intent d’ex- les minories i de la immigració, els infants que viuen en termini dels nazis. famílies monoparentals o amb un o els dos pares a l’atur o malalts. Es tracta d’una preocupació creixent a Europa i la Aquest rebuig secular té com a resultat que avui els gitanos CEI. Informes recents consideren que 18 milions d’infants visquin en condicions difícils, sovint al marge de les socie- de menys de 15 anys es troben en una situació d’extrema tats dels països on resideixen; la seva participació en la vida pobresa a l’Europa sud-oriental i a la CEI. I, a les zones eu- pública és extremadament limitada. ropees de renda més alta, augmenta el percentatge d’infants que viu en una família amb una renda inferior a la meitat de Tenint en compte les exigències de les escoles primàries la mitjana nacional. Supera fins i tot el 15% al Regne Unit, abans de 1989 i la selecció que en resultava, la majoria dels Irlanda, Itàlia, França, Alemanya, Espanya i Portugal. infants gitanos assistien a escoles especialitzades destina- des a persones amb deficiències mentals. Actualment, com La pobresa que amenaça avui dia el 19% dels infants de la destaca el Comitè consultiu de la Convenció marc del Consell Unió Europea ha estat un dels elements decisius perquè la d’Europa per a la protecció de les minories nacionals en el Comissió Europea proclamés l’any 2010 «Any europeu de seu informe de 26 d’octubre de 2005, els gitanos representen la lluita contra la pobresa i l’exclusió social». La finalitat fins al 70% dels alumnes inscrits en escoles especials. d’aquesta iniciativa és fer una crida a tots els ciutadans de la Unió i a tots els actors públics, socials i econòmics implicats Un ensenyament discriminatori en l’eradicació d’aquesta xacra. Al seu torn, el comissari pels Drets Humans del Consell d’Eu- Segons els estudis publicats fins ara sobre els factors que ropa, Sr. Thomas Hammarberg, féu l’observació següent en 7 Vegeu els Articles 17, 23, 27 i 32 de la Convenció. 9 Per exemple, és interessant observar que a Irlanda un els amics, l’escola, i els animals domèstics. Per a més estudi detallat, portat a terme en els anys noranta, i informació, vegeu: Vue d’ensemble du bien-être 8 Els gitanos són un conjunt de poblacions inicialment que atorgava als infants la tria d’indicadors, mostrava des enfants dans les pays riches, UNICEF, Centre de nòmades originàries del nord-oest del subcontinent que els infants, en general, no consideraven els béns recherche Innocenti, Bilan Innocenti 7, 2007. indi. materials i el lleure les seves prioritats. En canvi, se- gons ells, els factors de benestar principals eren les relacions amb la família, després les relacions amb 16 el seu informe final de 15 de febrer de 2006 sobre la situació i «semblar» són sinònims. Aquests joves pateixen aïllament en matèria de drets humans dels gitanos, sintis i persones tot i que, aparentment, fan la impressió d’estar integrats itinerants a Europa: «És freqüent que els infants gitanos socialment. Entre les manifestacions més preocupants, vagin a classe per a infants que tenen necessitats especials, hem observat: sense avaluació psicològica o pedagògica adequada; els únics criteris reals són el seu origen ètnic». I això encara és més • El consum de drogues, de les quals el mercat ofereix una cert als països del centre-est i sud-est d’Europa. Per norma selecció cada cop més àmplia, i d’alcohol, que es generalit- general, aquests no han adoptat definició nacional uniforme za i es banalitza: utilització diària o setmanal per un públic de la «deficiència»: apliquen definicions basades en una cada vegada més jove. Segons l’Organització Mundial de relació entre les deficiències i l’origen sociocultural dels la Salut, augmenta la tendència d’experimentar pràcti- infants, la qual cosa obre pas a pràctiques discriminatòries ques d’alt risc com l’alcoholització i l’ebrietat, i el consum duradores10. simultani d’alcohol amb altres substàncies psicotròpiques. Entre el consum d’alcohol, de tabac i de drogues il·lícites Cal una legislació per protegir amb eficàcia contra la desigual- d’una banda i, de l’altra, la violència, els comportaments tat de tracte en matèria d’educació. També cal que s’apliqui sexuals de risc, els accidents de trànsit, les invalideses positivament per contrarestar la discriminació directa o in- permanents i les defuncions hi ha vincles clars. directa exercida contra els infants gitanos i afavorir un canvi de mentalitat dins de la societat civil. Finalment és important, • La vagabunderia, que pot prendre formes variades segons en algunes comunitats, sensibilitzar els pares gitanos sobre la els contextos: joves que erren a la seva ciutat, joves que han importància d’una educació de qualitat per als seus infants. fugit atrets per les grans ciutats, joves aventurers que van de ciutat en ciutat, menors estrangers aïllats que viuen en / Les conductes de risc en els adolescents la clandestinitat... Aquests adolescents que sovint fugen de maltractaments familiars o d’una vida en institucions La universalització dels mitjans de comunicació i dels mer- tenen punts en comú: una existència al marge de l’escola cats forma cada vegada més les percepcions, les decisions i i de la societat i, sovint, el recurs a la delinqüència per els comportaments dels joves. Nombrosos adolescents tenen sobreviure i/o l’explotació per adults. Molts d’aquests avui dia més oportunitats i rendes disponibles, però són més joves fragilitzats són consumidors habituals de drogues vulnerables a les tècniques de venda i de comercialització o d’alcohol i pateixen trastorns psicològics. dels productes de consum, i de substàncies potencialment perjudicials com l’alcohol i les drogues. La transició social • El món virtual dels videojocs, que envia cada cop més i econòmica als països de l’Europa central i oriental, la po- adolescents als universos imaginaris en els quals poden bresa, importants manques afectives, però també, en canvi, esdevenir herois, ciberespais ultraviolents en general, l’úl- la hiperprotecció familiar i les excessives expectatives de tim objectiu dels quals és la destrucció total dels enemics. les famílies envers els infants en les nostres societats del Aquest fenomen esdevé sobretot el «refugi» d’infants rendiment11, són factors que comporten conductes de risc que han trencat amb la família, els companys, l’escola destructores per a nombrosos adolescents. i tradueix una pèrdua de referència de la realitat i dels valors. Els adolescents i els joves adults també se senten Aprendre a «ésser» especialment seduïts per les noves formes de comunicació que permeten intercanviar sense contacte construint una El desenvolupament d’aquestes conductes es tradueix en imatge pròpia imaginària, explorant mons desconeguts o comportaments que produeixen situacions d’addicció, de prohibits. L’absència de límits en aquesta comunicació i el dependència i de perill. En la majoria dels casos, es tracta lax control dels progenitors deixa sovint els adolescents de joves que pateixen la incapacitat del món adult de crear sols en la seva exploració. Comença un procés d’alienació. contextos de justícia social. Han d’integrar la idea que, per Cadascú, amb el seu ordinador i el seu telèfon mòbil, té la poder «ésser», cal «tenir» o, encara pitjor, que «ésser» possibilitat de visionar o d’enregistrar escenes violentes, 10 Segons els estudis de l’UNICEF (Innocenti Insight, portants desigualtats de recursos, el recurs injustifi- cada família pot esperar massa de l’infant, sinó de 2005) i de Save the Children (Denied a future: the rig- cat al QI i la diferència de poder entre els pares que forma general l’organització social, els grups d’adults, ht in education of Roma, gipsy and traveller children, pertanyen a una minoria i les autoritats escolars». els lobbies, que sovint fan passar els seus desitjos per 2000), la col·locació exageradament elevada d’algu- davant del benestar de l’infant… i pretenen que els nes categories d’alumnes a les escoles especials prové 11Segons el professor Jean-Yves Hayez, «no només seus desitjos es corresponen amb el bé de l’infant». d’un conjunt de factors, entre els quals: «els prejudicis racials inconscients de les autoritats escolars, les im- 17 de visitar llocs de pornografia. Els joves també poden de família és sovint una dona, viuen sovint en l’aïllament ésser presa de predadors que troben, en els nombrosos social i familiar, amb el repte de conciliar educació dels fòrums d’intercanvi dedicats als adolescents, nous vedats infants i treball. El tema de la custòdia dels infants pot de caça. complicar les coses i mantenir les famílies dins els sis- temes de subsidis socials. La feina precària i els horaris • L’automutilació i els intents de suïcidi, expressió d’un parcials contribueixen a allargar la seva situació de malestar que es manifesta abans de res per una violèn- pobresa. L’aïllament social esdevé aleshores un factor cia envers un mateix. Aquestes manifestacions sovint es d’agreujament. consideren un crit d’auxili o la conseqüència d’un gran aïllament social o d’una manca d’atenció per part dels Ajudar els pares per ajudar els infants adults. Cal observar també que hi ha una forta propensió a la repetició del gest suïcida (entorn del 15%)12. Llavors, De manera més àmplia, avui s’han debilitat els meca- per ajudar els adolescents de la millor manera possible, nismes de transmissió, i ja no permeten als pares joves és essencial que l’entorn familiar, educatiu i mèdic els trobar en el seu entorn familiar pròxim referències per acompanyi, que intenti tornar-los l’autoestima, valorant prendre cura dels infants. Sovint, en els primers temps, especialment les seves competències i preveient estruc- necessiten consells i suport per assumir la seva nova tures apropiades quan se’n pren càrrec o en els primers funció. Els servirà l’ajuda que trobin en els primers anys tractaments. de l’infant. / Precarietat dels vincles familiars / En un determinat nombre de països de l’Europa occidental, Precarietat de les famílies les polítiques públiques comencen a integrar la importància del suport que cal donar als progenitors. Se’ls considera els És una evolució important de les societats europees: disper- actors i els aliats per a la protecció dels infants, deixant de sió de les famílies i increment de les separacions de parelles, banda així les tradicions de substitució o d’indiferència. com també recomposicions familiars. Aquesta precarietat dels vincles familiars afecta els infants que poden tenir di- No obstant això, les experiències de suport a la paternitat ficultats per recuperar l’equilibri en la situació creada per són, amb tot, puntuals en el temps i només han tocat un baix la separació, en particular conflictiva, dels pares. També nombre de famílies. D’altra banda, els professionals que pot comportar, fins i tot, la renúncia o l’abandó dels infants intervenen amb les famílies encara tenen poca formació en pels seus pares, com s’observa avui de manera important a aquesta aproximació. Rússia o a Romania. Paral·lelament, a Europa, es desenvolupa un discurs sobre Com a conseqüència del desmantellament del sistema la responsabilitat dels progenitors com un nou eix de les de protecció social socialista, un nombre molt important polítiques de prevenció i de lluita contra la delinqüència. Es d’infants russos s’ha quedat sense recer, al carrer i sense tendeix a considerar que una part dels problemes de la delin- educació. Segons les xifres oficials, s’abandona de 3 a 5 qüència juvenil està lligada a l’abandó dels pares. Es recorda milions d’infants, dels quals només 700.000 són orfes o als pares el deure de vigilar els seus infants i el respecte infants de pares privats d’autoritat. Els altres són infants de les lleis, en particular les relatives a l’obligació escolar14 deixats de banda pels seus progenitors o amb el risc de Avui dia, l’eficàcia i el cost d’aquestes noves pràctiques trobar-se en condicions perilloses de vida, sense protecció i dels dispositius que les organitzen encara s’han avaluat ni educació13. poc. Queden, doncs, molts reptes als quals enfrontar-se per tal de poder garantir un conjunt de mesures de protecció Les famílies aïllades, sorgides majoritàriament de la adequades als infants. separació dels pares, estan més afectades per la preca- rietat i la pobresa. Aquestes famílies, en les quals el cap 12 Vegeu: Assemblea parlamentària del Consell d’Eu- 13 Dorena Caroli «Enfants abandonnés ou orphelins so- ropa, El suïcidi dels infants i adolescents a Europa: ciaux ? Evolution de la politique sociale dans la Russie un greu problema de salut pública, Doc. 11547, 27 de de la perestroïka et postcommuniste (1989 – 2004)», març de 2008. Sociétés et jeunesses en difficultés N.° 4 – Tardor 2007 18 INFANTS AMBS ELS DRETS un país determinat. Sovint les xarxes criminals de traficants GREUMENT MENYSPREATS gestionen aquestes dues situacions15. Infants desarrelats Tot i que l’adopció de la Convenció fa que, en principi, tots els infants es puguin beneficiar de més drets, reconeguts i més Entenem per infants transfronterers tots els infants que ben definits, alguns se segueixen trobant en situacions de travessen fronteres territorials (estatals o intraestatals), risc extrem per al seu desenvolupament. Aquests infants són amb la seva família o sense. D’aquesta manera es troben fora un repte particular per a l’establiment i la bona articulació de la seva comunitat habitual, sovint desarrelats i exposats dels drets de l’infant. a les violacions dels seus drets fonamentals. A Europa i la CEI, aquests infants són principalment els Aquests infants formen part essencialment de tres cate- que es troben sota la responsabilitat directa de l’Estat. Són gories: –o haurien de ser– al punt de mira de l’article 19 (Protecció • Els immigrants que, invariablement, són voluntaris i ir- contra qualsevol forma de violència) i dels articles 22, 30, regulars, tret dels qui han estat prèviament acceptats en 32-36, 37b-d, 38-40 de la Convenció. El Comitè dels Drets el marc de la reunificació familiar; de l’Infant els esmenta a l’apartat «Mesures especials de • Els sol·licitant d’asil, inclosos els sol·licitants de bona fe protecció». que fugen de la persecució i d’altres situacions semblants, les víctimes de tràfic de persones per als quals el retorn / Els infants transfronterers comportaria un risc elevat, i també tots els que demanen asil per no haver d’emigrar irregularment («voluntària- A partir dels anys noranta, un nou conjunt de països –Es- ment»); panya, Grècia, Irlanda, Itàlia i Portugal– van començar a • Les víctimes de tràfic de persones amb una situació cada registrar una taxa d’immigració elevada. D’una banda, a cop més complexa: tant si aquests infants han emigrat causa de la seva creixent prosperitat econòmica i, de l’al- voluntàriament o no, el seu «consentiment» està viciat. tra, per la nova direcció dels fluxos migratoris després de Però, tot i que se’ls explota versemblantment contra la polítiques més restrictives als estats europeus tradicionals seva voluntat, el seu desplaçament no és forçat. de destinació. Alhora, els antics països comunistes, fronte- rers amb la Unió Europea i els de l’Europa sud-oriental van En tots els estadis del trànsit es documenten violacions greus esdevenir països de trànsit. Després, alguns com Xipre, dels drets de l’infant: el tracte en el moment de l’arribada, les Hongria, la República Txeca, Eslovàquia i Eslovènia s’han condicions d’habitatge i d’accés als serveis bàsics, els criteris convertit, al seu torn, en països destinataris de la immi- per a la decisió d’autorització d’estada, la consideració dels gració. Dins les zones subregionals –antigues repúbliques interessos superiors en l’acte d’establir si un infant ha de soviètiques, Caucas o Balcans–, també van aparèixer nom- tornar al seu país d’origen, el manteniment de la protecció brosos moviments de persones amb infants de molt curta que cal atorgar als que romanen en una situació irregular16. edat. Mentre que els desplaçaments per causa familiar o Així mateix, per determinar les pràctiques que cal seguir i les de protecció (especialment de l’antiga Iugoslàvia, l’Iraq i mesures que cal adoptar, en particular per als immigrants l’Iran) van romandre relativament estables, els de motiu i les víctimes de tràfic de persones, és important no so- econòmic s’han multiplicat considerablement respecte a lament tenir en compte les obligacions dels països de fa vint anys. Una altra nova tendència és el creixement de la destinació, sinó també les responsabilitats dels països taxa d’immigració irregular a partir de l’entrada irregular al d’origen dels infants i la diligència que se’ls deu. país o de la pròrroga no autoritzada del període d’estada en 14 Molts països europeus han adoptat mesures per · Qüestionament de la responsabilitat dels progenitors 15 Vegeu: Les migrations dans un monde interconnec- «restaurar els pares dels menors delinqüents en les sota el punt de vista civil o penal. té : nouvelles perspectives d’action, Informe de la seves funcions educatives»: D’aquesta manera s’han dictat condemnes contra pares Comissió Mundial sobre Migracions Internacionals, · Implicació en el procés judicial del qual el menor és considerats passius o fins i tot còmplices de la deriva desembre de 2005. objecte; delinqüent de l’infant. L’objectiu és en general incitar · Iniciació o obligació de fer un curs o de seguir un pro- els pares a tornar-se a mobilitzar en l’educació dels 16 Idees preconcebudes, per exemple que la regularit- grama «de pares»; seus infants, fent valer la seva autoritat com a pares i zació i la integració més que el retorn al país d’origen ·Compromís contractual dels pares respecte dels ob- desenvolupament les seves competències educatives i corresponen necessàriament més als interessos su- jectius educatius o de les obligacions de vigilància de vegades socials i afectives. periors de l’infant, sorgeixen quan no es consulta l’in- educativa; fant implicat i no es fa un examen curós i exhaustius del seu cas. 19 Emigrar, immigrar: xocs en sèrie de l’antic bloc comunista, la situació d’aquests infants és particularment greu17. Es mantenen apartats de la resta de Encara que no hi ha «perfil tipus» d’infant transfronterer la societat, i són objecte de prejudicis i de discriminació. i de la seva família, podem comprovar que la majoria ha patit diversos processos molt traumàtics. El dolor consecutiu a En aquests estats, malgrat alguns canvis positius, se seguei- l’estrès viscut al territori i la comunitat d’origen, com també xen produint l’abandó i l’ingrés dels infants en institucions, els esdeveniments que sorgeixen durant el camí, formen sobretot per les dificultades econòmiques de les famílies, l’experiència de l’infant, encara que finalment arribi en un l’absència o la insuficiència d’assistència social i la dificultat lloc o un país dit «segur». El trencament del teixit familiar, de canviar les mentalitats; les víctimes d’aquestes pràcti- comunitari i social, sovint a causa del desplaçament, tant si ques són molt sovint infants de grups ètnics minoritaris. és volgut com si no, pot provocar la desaparició de “la cura natural”, és a dir els lligams d’afecte i les pertinences neces- Carències governamentals sàries per calmar els mals. Reforça els traumatismes. Alguns estudis mostren que el cost de mantenir un infant El xoc de la immigració per als infants transfronterers és la en una institució és molt més elevat que la creació de ser- precarietat en què es veuen obligats a sobreviure als països veis alternatius o la realització d’intervencions precoces si o les regions d’acollida (o de rebuig d’acollida), generalment l’infant roman a casa seva18. Malgrat tot, els governs només considerats més rics i «democràtics» que el lloc d’origen. dediquen una petita part al finançament de serveis en favor Aquest doble discurs evoca els drets dels infants però els dels infants i de les famílies amb risc; cosa que impedeix empeny alhora a assimilar-se com més aviat millor a la assumir mesures alternatives a l’ingrés en institucions cultura d’acollida per ésser «com els altres». Aquest discurs d’acollida a llarg termini. dóna a l’infant una imatge negativa dels seus pares i de la seva cultura de pertinença, el confronta a una desigualtat Aleshores, perquè es desenvolupi un autèntic moviment de tracte i actituds discriminatòries. La indiferència, que de «desinstitucionalització», perquè sigui possible al genera incerteses i una gran inseguretat per al futur, es mateix temps la preparació de la sortida, caldria desple- manifesta entre altres per la degradació de les condicions gar recursos proporcionals a la gravetat del fenomen i de d’acollida, l’existència de centres de retenció tancats, els obs- les seves repercussions en el present i el futur dels infants. tacles en els procediments administratius o les mancances Caldria posar en marxa un determinat nombre de mesures, de les polítiques de protecció dels infants exiliats. com ara: Per als infants «nouvinguts» com també per als infants • programes de cooperació intergovernamental en fa- «acollidors» i les seves famílies, és doncs urgent desenvo- vor dels infants acollits en institucions. Haurien de fer lupar polítiques proactives d’acompanyament sorgides referència al desenvolupament de fórmules alternatives del concert entre estats d’origen, estats de destinació a la institucionalització, a mesures polítiques en favor i els representants de la societat civil. Així, per als infants de les famílies per a la prevenció de l’abandó, o fins i tot transfronterers, no es tractarà més del «seu» problema, sinó la integració en la societat i el món del treball dels joves de la «nostra» història comuna on el respecte i la solidaritat adults que fins aleshores només hagin conegut el món de esdevindran una realitat en favor del “viure junts”. la institució19; / Els infants ingressats en institucions • la creació d’instàncies encarregades de vigilar i d’acon- de forma inapropiada sellar les institucions (llars, grups de vida, comunitats residencials, aldees d’infants, etc.), com també pares El problema dels infants que viuen en institucions, i en par- d’acollida o adoptius, per tal de protegir els drets dels ticular, la dels Infants amb discapacitats, és comuna a tot infants. Aquestes instàncies haurien d’elaborar uns indi- Europa i la CEI. No obstant això, cal comprovar que, als països cadors i directives amb la participació de tots els implicats, 17 Amb l’esfondrament de la Unió Soviètica i malgrat el càrrec s’ha triplicat des del començament dels anys pressupost per permetre’n el desenvolupament ha ràpid creixement econòmic de la zona, no ha disminu- noranta. estat congelat en benefici de les institucions. ït la taxa d’infants ingressats en institucions. Al con- trari, s’ha estancat o fins i tot ha augmentat. El 2005 18Per exemple, a Lituània, a partir dels anys noranta 19Assemblea Parlamentària del Consell d’Europa, Reco- a Europa central i oriental i a la CEI, es considerava s’ha desenvolupat un sistema alternatiu de serveis manació 1698 (2005), Drets dels infants en institució: que entorn d’1,5 milions d’infants havien estat acollits d’intervenció precoç sostingut per la comunitat. Ac- seguiment de la Recomanació 1601 (2003). formalment (institucions, tutors i pares d’acollida), i tualment, hi ha més de trenta equips arreu del país al voltant de 795.000 infants vivien en institucions A i la seva missió és posar en marxa mesures alterna- 20 Rússia la taxa d’infants dels quals els pares no es fan tives per prevenir la institucionalització. Amb tot, el per comprovar en quina mesura l’assistència selectiva es petits, afavorint el vincle inicial pare-fill i desenvolupant presta correctament; les estructures aptes per pal·liar eventuals deficiències, com també proposant models positius. El part tendeix a • programes de cooperació intersectorial a Europa i a la desmedicalitzar-se, es promou la lactància materna, es CEI i també entre Europa occidental i la resta de la regió: coneix millor el paper del pare, es desenvolupen l’acollida permetrien mostrar les males pràctiques (persistència de i l’educació preescolar. S’ha considerat determinant la la cultura de l’internat, allunyament dels infants per rea- cura i l’estimulació dels infants durant els tres primers grupar-los en un lloc on tot és col·lectiu, sense respecte anys de vida per a la maduració d’un cervell sa, capaç de per la seva intimitat ni la seva individualitat, i sense contestar de manera constructiva a tots els reptes de l’exis- aprenentatge de la seva autonomia), i accelerar el canvi tència infantil i, més tard, de la vida adulta. cap a les bones pràctiques (desenvolupament de petites estructures d’acollida, suport als pares, intervencions Els petits més exposats precoces i concertades dels diferents actors estatals i comunitaris). Afavoririen, en particular, a la zona CEI, Alhora, amb les desigualtats creixents entre entorns socials, una presa de consciència de la urgència de modificar el aquests avenços semblen de vegades un luxe accessible sistema vigent20. només a algunes famílies. En canvi, els suports se centren en famílies anomenades «de risc», en comptes d’esdevenir Tot això confirma la necessitat de desenvolupar serveis so- mesures generalitzades en favor de qualsevol infant de 0 a cials comunitaris de proximitat per donar suport als pares, 3 anys. i també formar el personal d’atenció quan la instituciona- lització de l’infant resulti, amb tot, necessària. Des de ben petits, els infants de pares amb incapacitat parental presenten indicadors de patiment a causa de les / Els infants víctimes de maltractaments agressions patides, de les ferides causades pels trastorns dins la família afectius i la socialització21, dels dèficits educatius. Quant a l’univers familiar creat pels pares que manifesten aquestes La primera aproximació al tema de la infància maltractada incompetències, l’aïllament social s’associa a l’absència va ser mèdica: es van posar en evidència maltractaments d’experiències reparadores, per la qual cosa les aptituds de físics, i és dins l’àmbit familiar –on les violacions són de fet resistència dels infants s’hi desenvolupen difícilment. més nombroses i fan plantejar el tema de la capacitat dels progenitors–, que s’han estudiat els actes de maltractament. Al contrari, els infants són sotmesos a un estrès que bloqueja Això ha permès fer un recompte alhora dels actes «come- els processos d’aprenentatge i de formació de la seva identi- sos» com les violències o els abusos, i dels actes «omesos» tat, la qual cosa els impedeix accedir a comportaments re- com les negligències, així com distingir entre les formes flexionats i altruistes. A més, quan l’estructura i la dinàmica directes de maltractament i les formes indirectes, és a dir familiar són rígides i tancades en l’entorn, els infants tenen un entorn inestable o perillós. molt poques possibilitats de rebre missatges alternatius que podrien compensar els que han rebut dels pares. El concepte de maltractament es va identificar i desenvo- lupar en els anys seixanta i setanta. Els actors implicats D’altra banda, la protecció i el suport terapèutic als infants van respondre-hi molt ràpidament i la Convenció va tenir maltractats han demostrat la seva eficàcia en la prevenció un paper primordial recordant les obligacions i el deure de de «la transmissió transgeneracional del maltractament». diligència dels estats en aquesta matèria i sensibilitzant la Per això és essencial avaluar les competències dels pares societat civil. abans de decidir mesures de protecció i d’acompanyament dels nens víctimes de maltractaments i de les seves famílies Durant els darrers vint anys, sobretot a l’Europa occidental, o, eventualment, per decidir l’exercici de la «parentalitat diferents mesures han permès millorar l’acollida dels més social» en forma d’acollida familiar o residencial de tipus 20Tot i que a Rússia el nou Codi de la Família (1995) d’afecció desorganitzada, perquè no tenen l’empatia declara que els infants haurien d’estar amb la família necessària per adonar-se de les necessitats dels in- sempre que sigui possible –cosa que indica una evolu- fants, i no disposen de recursos per prendre‘n cura ció legislativa que cal destacar- la voluntat real d’in- de la forma necessària. Aquestes pertorbacions fan vertir la tendència és baixa i l’Estat no proporciona les que els infants esdevinguin suspicaços, amb compor- eines necessàries per fer aquesta reforma. taments violents, incapaços de créixer amb i per als altres. Se’ls considera responsables del seu patiment 21Els pares generadors de patiment psíquic entre els quan destorben l’orde social, per la qual cosa se’ls cas- seus nens s’hi relacionen a partir d’un model afectiu tiga i exclou. 21 obert. En canvi, sovint assistim a intervencions destinades de l’infant i els seus interessos superiors al cor del desen- «a protegir», «a ajudar» els infants maltractats dins les volupament de mecanismes d’intervenció més equilibrats seves famílies. Aquestes mesures no tenen en compte les i més eficients. D’aquesta manera s’asseguraria que qual- necessitats d’afecte22 d’aquests infants, i retallen la seva sevol mesura preventiva sigui respectuosa amb la vida història en «seccions» d’intervencions especialitzades. Els privada de l’infant o la seva família, adaptada al cas per cas infants passen així de la família biològica a centres d’ajuda i en relació amb cada infant i cada família. d’emergència, i després a diversos centres residencials o a diferents famílies d’acollida. A l’Europa occidental, molt / Els infants en conflicte amb la llei sovint, tornen a les seves famílies d’origen. Aquestes intents de tornada a la llar biològica acaben en general en fracàs, La tendència a recórrer als judicis en les relacions socials perquè els pares no han seguit un programa de suport a i familiars porta un nombre important d’infants davant les competències parentals. En canvi, a l’Europa oriental dels tribunals, en el marc de la separació dels pares, de i als països de l’antiga Unió Soviètica, un infant ingressat situacions de perill o d’actes de delinqüència. Els drets dels en acollida té poques possibilitats de tornar algun dia amb infants es consideren més en aquestes instàncies. S’escolta la seva família d’origen, perquè el recurs a la privació de- més i millor les paraules de l’infant, especialment quan són finitiva dels drets dels pares continua essent una mesura víctimes de maltractaments. Els procediments judicials con- extremadament freqüent. tinuen estant, amb tot, pensats per adults o per als adults i àmpliament inadaptats als infants. Indispensable, la prevenció En la majoria de països europeus hi ha una justícia de me- A més, cal dir-ho, els diferents models de tractament, tant a nors diferent de la dels adults. Permet atenuar o adaptar escala socioeducativa com psiquiàtrica i psicoterapèutica, no les respostes penals aplicades als delictes dels menors. Les s’apliquen sempre amb la competència i la constància que sancions dels delictes o dels crims es prenen en general te- requereixen els mals patits per aquests infants. I després nint en compte l’edat del menor, la seva personalitat, el seu no n’hi ha prou amb aquests models, basats en les teories de entorn i la necessària continuació de la seva educació. l’inconscient, o centrats en els canvis conductuals, per trac- tar les conseqüències dels maltractaments. Contribueixen a La delinqüència juvenil és una preocupació important dels la negació, a la trivialització o a una visió deformada de les països europeus. Més que en nombre, la delinqüència dels conseqüències del maltractament en el desenvolupament menors evoluciona en la seva natura, amb un rejoveniment dels infants i en la seva pròpia existència23. comprovat de l’edat dels autors dels delictes, un agreuja- ment de la violència (especialment en grup) i l’aparició de Per això és important passar de la noció de maltractament nous delictes relacionats amb l’evolució de la societat (happy a la de bon tractament. Afavorint una identificació precoç slapping i altres…). de les situacions de risc, es facilitarà la prevenció de com- portaments abusius especialment mitjançant l’establiment de programes de suport a les competències parentals per als pares, i de formació en l’observació i el desenvolu- pament d’aquestes competències per als professionals. Des d’aquest punt de vista, seria també desitjable situar els drets 22Hi ha molts casos en què les intervencions de pro- resulten del maltractament; educatives; tecció han agreujat, de forma activa o per omissió, els • Els criteris arbitraris per a la regulació de les visites • La manca d’empatia, o en canvi la sobreidentificació danys que el nen havia patit dins la família. dels infants pels seus pares biològics. Els règims de amb el patiment dels infants i les respostes sobrepro- • La detecció tardana de les situacions de maltracta- visites sovint establerts a partir de criteris adminis- tectores, ignorant els recursos de resiliència i «diabo- ment familiar; tratius o legalistes que no tenen en compte ni l’estat litzant» els pares biològics: • L’allargament dels períodes de diagnòstic; dels infants ni les seves necessitats. • L’absència d’espais de reflexió sobre el paper de les • La lentitud i la incoherència de les mesures de protec- Generalment, també, el concepte d’autoritat paren- representacions i el paper de cada professional en les ció; tal s’interpreta com un dret absolut dels pares i no es seves intervencions; • El desconeixement de les eines que serveixen per a considera des del punt de vista de l’interès superior de • Els punts dèbils en l’explicació dels comportaments avaluar les competències dels pares i les seves possi- l’infant. nefastos dels pares: tot i reconèixer les injustícies i els bilitats de readaptació en un temps raonable; 23Actualment, la creació de mètodes educatius i tera- danys que han provocat, els dóna un sentit acceptable • La manca de programes estructurats per a la rehabi- pèutics més adequats per ajudar els infants es troba per a la construcció de la identitat dels infants , més litació de les competències parentals; amb les dificultats següents: enllà del maltractament viscut; • La insuficiència de mitjans d’acollida residencial i • La manca de vincles afectius i d’implicació relacio- • Les dificultats de gestió de l’autoritat en els processos d’acollida familiar tenint en compte totes les neces- nal dels professionals envers els infants, i sovint una educatius i terapèutics. sitats dels infants, inclosos els causats pels danys que manca de continuïtat en les relacions terapèutiques o 22 L’actitud dels estats s’endureix • L’absència freqüent d’advocat/da que defensi els drets i els interessos dels infants, així com la manca d’assistència i de Des del començament dels anys noranta, els països de l’Euro- suport psicològic per a l’infant durant els procediments pa occidental han endurit les seves respostes a la delinqüèn- judicials. cia dels menors. D’aquesta manera posen fi a un període de més de vint anys durant el qual s’havia afavorit l’educació Les greus repercussions que aquests actes tenen per als per damunt la sanció, sense que s’arribés, no obstant això, infants en el gaudi dels seus drets, ens fan recordar: fem a prevenir ni a canalitzar l’augment de la delinqüència. Els que les pràctiques policíaques i judicials es basin en el països de l’antiga Europa de l’est estan marcats per lògiques respecte i la reintegració dels infants en conflicte amb molts institucionalitzades que són preeminents encara avui la llei, més que en models repressius que només alimenten en les respostes als joves delinqüents. la repetició de la violència i del crim. Els països que encara no hagin establert un sistema judicial de menors basat La demanda creixent de seguretat per part dels ciutadans, en els drets de l’infant esmentats a la Convenció i altres el desenvolupament de la violència de la societat, el lloc instruments internacionals pertinents haurien d’aplicar- més important atorgat a les víctimes de la delinqüència i la los amb urgència. La promoció d’una justícia restauradora pèrdua de referents per a una part important de la joventut basada en la consideració dels drets i de les necessitats ha contribuït a reforçar la dimensió penal de la justícia de tots ha de ser igualment un eix de treball. dels menors. Es posa l’accent sobre la responsabilització necessària dels joves, sobre l’aprenentatge de les normes i els valors socials i sobre el paper revaloritzat de la privació de llibertat en aquesta perspectiva. S’han desenvolupat mesures alternatives a la via penal per afavorir la reinserció i la readaptació del menor. No obstant això, els sistemes ju- dicials estan marcats sobretot per: un rejoveniment de l’edat de la responsabilitat penal, un agreujament de les penes pronunciades, el desenvolupament de les compareixences immediates, un acostament progressiu amb la justícia dels majors d’edat a partir dels 16 o 17 anys, la reaparició d’es- tructures tancades d’acollida per a joves delinqüents… Són molts els signes que tradueixen aquesta evolució preocupant que oblida la importància de l’educació i de la reinserció per a aquests joves. Uns procediments «victimitzants» Paral·lelament a la penalització de la justícia dels menors, un altre fenomen ens ha cridat l’atenció: el procés de la victimització incrementada dels infants víctimes, testimo- nis o autors de delictes, durant els procediments. Això es manifesta especialment per: • La utilització de l’infant testimoni per a l’acusació, inclosa la de persones pròximes; • El desenvolupament de la victimització múltiple dels nens testimonis o víctimes durant els peritatges i els contrape- ritatges, els interrogatoris i els estudis que autentifiquen els seus testimonis; • La dificultat dels infants de ser escoltats i de demostrar la causalitat dels esdeveniments; • La pressió sobre l’infant delinqüent per a l’obtenció de confessions, amb manipulacions, fins i tot sevícies, per estalviar esforços a les investigacions i que poden portar a condemnes injustes; 23 GRUP EXPERTS EUROPA-CEI Christina Anglès d’Auriac Christina Anglès d’Auriac és jurista i, des del 2003, co-delegada regional per a Europa i la CEI al Bice. En l’exercici de les seves funcions, coordina l’elaboració, la posada en marxa i el control dels projectes que l’organització realitza amb els seus membres i socis a la regió. En particular, és a l’origen de moltes iniciatives sobre justícia juvenil, els infants amb discapacitats, l’abús sexual i la prevenció de la violència juvenil. Abans, havia estat coordinadora de projectes per a Càritas - França i també ha treballat per a la Comissió Europea en el marc del Programa LIEN en favor de projectes socials d’ONG als països de l’Europa central i oriental i a l’antiga Unió Soviètica. Jorge Barudy Jorge Barudy és especialista en neuropsiquiatria de la Universitat Catòlica de Lovaina i especialista en neuropsiquiatria infantil. Fundador a Bèlgica el 1976 amb altres professionals llatinoamericans del Centre Exil per a l’Atenció Mèdico- Psicosocial dels refugiats polítics i de les víctimes de tortura i director des del 2000 de la seu d’aquest centre a Barcelona (Centre Exil Espanya). Professor durant 12 anys d’un programa de llicenciatura de formació de Teràpia Familiar Sistèmica de la Facultat de Medicina de la Universitat Catòlica de Lovaina i direc- tor del Programa de prevenció i tractament dels maltractaments en contra dels Infants d’aquesta mateixa universitat. Des del 1990, és consultor i responsable dels diferents programes terapèutics per a les víctimes de violència organitzada i familiar a Espanya, a Xile i a Bèlgica. Ha publicat en revistes i llibres una part de les seves experiències com a terapeuta de víctimes de maltractaments. Pascale Boucaud Pascale Boucaud és doctora en Dret, degana de la Facultat de Dret de la Uni- versitat Catòlica de Lió, Professora acreditada per dirigir recerques. Dirigeix també l’Institut de les Ciències de la Família, l’únic institut a França totalment dedicat a una formació universitària i pluridisciplinària sobre la família. Des de la seva creació el 1985 fins al 1995, ha dirigit l’Institut dels Drets Humans de la Universitat Catòlica de Lió. És autora de moltes obres, articles i dossiers sobre la protecció jurídica internacional dels infants, l’ètica mèdica, l’adopció d’infants estrangers, la situació dels infants presos. Nigel Cantwell Nigel Cantwell és consultor en matèria de protecció de la infància i especialment en els àmbits de l’assumpció de l’infant privat de suport familiar, la protecció dels drets de l’infant en l’adopció internacional, i la justícia de menors. Ha col- laborat durant cinc anys amb la Unió Internacional de Protecció de la Infància, va fundar Defensa dels Infants-Internacional a Ginebra el 1979 i ha dirigit aquesta organització durant 15 anys. En aquest marc, és, entre altres, coordinador amb el Bice de l’aportació de les ONG internacionals en l’elaboració de la Convenció sobre els Drets de l’Infant en els anys vuitanta, i va participar activament en els treballs de redacció d’aquest tractat. Va entrar a la UNICEF al desembre de 1994, en primer lloc com a consultor i, a partir de 1998, com a encarregat de la unitat “Aplicació de les normes internacionals” al Centre de Recerca Innocenti de la UNICEF de Florència. El 2003, es reinstal·là a Ginebra com a consultor independent. 24 Jordi Cots Jordi Cots és doctor en Dret (tesi sobre la Declaració Universal dels Drets de l’Infant de 1959). Ha exercit com a advocat i ha dirigit tres escoles primàries. Ha exercit diferents funcions dins del Departament d’Afers Socials del govern autònom català i ha estat Adjunt per a la defensa dels drets de l’infant del Sín- dic de Greuges de Catalunya (1997-2004). De 1980 a 1997, ha estat membre del Consell del Bice com a representant de la Comissió de la Infància de Justícia i Pau. De 1995 a 1997, n’ha estat vicepresident primer. Ha participat també en la iniciativa de la Fundació “Pro Pueris” qui sosté les accions del Bice. Séverine Jacomy Séverine Jacomy és una consultora independent amb un recorregut acadèmic en relacions internacionals i especialització en estudis soviètics. Ha treballat com a coordinadora de programes per a diverses ONG internacionals -començant pel Bice del 1995 al 2002 desenvolupant projectes pilot comunitaris, informes sobre els drets de l’infant i iniciatives de defensa a escala europea i de l’ONU. Els seus àmbits de competència inclouen la justícia juvenil, la prevenció de la tortura, l’abús sexual i l’explotació dels infants, els infants sense acompanyament parental i la vigilància de la posada en marxa dels drets de l’infant. Valérie Löchen Valérie Löchen és diplomada en ciències polítiques, història i relacions internaci- onals. Des del setembre del 2007, és directora del Departament de Supervisió i a la Fundació d’Auteuil. Abans, havia estat directora del Departament de Control a la Fundació d’Auteuil, directora general de l’ADAPEI del Baix Rin (persones adultes desavantatjades) i consultora especialitzada en el sector social i medicosocial. Francesca Merico Francesca Merico és delegada internacional a Caritas Internationalis a Ginebra des del gener del 2007, on s’ocupa principalment de temes relacionats amb la salut, els drets dels infants i el VIH/SIDA. En la seva acció de defensa, coopera amb l’aliança Ecumènica «Agir Ensemble» en la seva campanya per a la promoció dels drets de les persones que viuen amb el VIH o la SIDA i per a un millor accés a les formes de tractament adequades per als infants amb VIH. També col·labora amb el Catholic Medical Mission Board en la preparació d’un estudi sobre el paper i les activitats de les organitzacions confessionals per als orfes de la SIDA. Dainius Pures Dainius Pures és professor al Centre de Psiquiatria Infantil i de Pediatria Social de la Universitat de Vilnius (Lituània). És director de clínica del Centre per al Desenvolupament de l’Infant de l’Hospital pediàtric de la Universitat de Vilnius i coordinador nacional del Programa de salut mental de l’OMS. Dainius Pures també és membre del Consell de Vilnius, del Comitè del municipi per a la salut i conseller del Comitè parlamentari sobre salut. És director científic del projecte «Child Mental Health in Enlarged Europe: Development of Effective Policies and Practices» finançat per la Unió Europea. Des del 2007, és membre del Comitè dels drets de l’Infant de les Nacions Unides. 25 Francis Swartele Francis Swartele és criminòleg i ha estat professor de l’Erasmus Hogeschool (Brussel·les), de la Social Hogeschool (Heverlee) i de l’Hoger Instituut Gezins- wetenschappen (Brussel·les). Va fundar i actualment coordina La Casa dels Drets de l’Infant a Alken (Bèlgica). Jan Van Gils Jan Van Gils és fundador i president de l’European Child Friendly Cities Ne- twork i des del 2005, president de l’International Council for Children’s Play. Anteriorment havia presidit l’International Play Association, promovent el dret de l’infant a jugar. En els seus treballs científics, adopta una aproximació mul- tidisciplinària que examina els infants com a actor social i avalua el valor social de les experiències i de les opinions dels infants. Tant a nivell local com nacional, lluita amb els dirigents polítics perquè adoptin polítiques més orientades a les necessitats i els drets de l’infant. Stefan Vanistendael Stefan Vanistendael és llicenciat en sociologia a la Universitat Catòlica de Lovaina, UCL, és llicenciat en demografia a la UCL (Louvain-la-Neuve), i té formació en espiritualitat a Bèlgica i a Suïssa. Ha estat investigador al Centre d’Estudis de la població i de la família (neerlandòfona) a Brussel·les, abans d’entrar al Bice el 1979, com a assistent del secretari general i després ha estat responsable del Departament de Recerca i Desenvolupament. En aquesta funció, ha aprofundit i ha contribuït a la difusió de la noció de resiliència en més de quinze països de quatre continents. Ha estat membre del comitè científic sobre resiliència amb la Fundació per a la Infància (1999-2004). És autor de diversos articles, de quaderns i d’un llibre sobre la resiliència, així com de múltiples contribucions en obres publicades en una desena de llengües. Jean Zermatten Jean Zermatten és el fundador i el director de l’Institut Internacional dels Drets de l’Infant a Sion (Suïssa) i des del 2005, és membre del Comitè sobre dels Drets de l’Infant de l’ONU, del qual és vicepresident. El 2002 va posar en marxa el Màster sobre els Drets de l’Infant en col·laboració amb la Universitat de Friburg i l’Institut Universitari Kurt Bösch, a Sion. Ha estat jutge de menors i president del Tribunal de Menors de Valais durant 25 anys, així com formador en el marc de projectes internacionals per a nombroses organitzacions, entre les quals hi ha l’UNICEF. 26 27 Regió Àsia / Presa de posició de la regió Àsia Promoció de la cultura dels drets de l’infant Qualsevol defensor de la infància i dels drets de l’infant L’aplicació dels drets dels infants contribueix a construir podria quedar impressionat només pels canvis ràpids de una cultura de respecte dels drets de l’infant. Tenir aquesta perspectiva i de tendència en l’aplicació dels drets de l’infant cultura significa beneficiar-se d’eines poderoses per a la que s’han produït amb l’entrada en vigor de la Convenció construcció d’un entorn protector, respectuós dels drets sobre els Drets de l’Infant. Si abans es considerava l’infant i de la dignitat de tots els infants. Un ampli coneixement un «objecte al qual calia garantir el benestar24», l’adopció de dels drets de l’infant és essencial perquè l’aplicació dels la Convenció el 1989 ha contribuït a promoure el concepte drets sigui una realitat en cada comunitat i en la societat que el benestar de l’infant és una qüestió de justícia més en general. La Convenció inclou la idea segons la qual tots que de caritat25. els infants tenen drets i responsabilitats. Tot i que era un discurs completament innovador per l’època, ha estat l’ori- Tots els països asiàtics han ratificat la Convenció i han assu- gen de moltes lleis, polítiques i programes per als infants mit les obligacions per aplicar els drets de l’infant. A causa en quasi tots els països d’Àsia. S’ha arribat a uns resultats de les múltiples i diverses realitats polítiques, socioeconò- significatius en la revisió i en la configuració de polítiques miques i culturals de la regió, es tracta d’un èxit notable. que han permès conformar-se a les normes establertes per la Convenció i en la concepció i la posada en marxa de El 2009 el 20è aniversari de la Convenció sobre els Drets de programes inspirats per una aproximació basada en els l’Infant marcarà una nova etapa per reflexionar sobre els drets de l’infant. El mateix coneixement d’aquests drets progressos portats a terme en l’agenda dels drets de l’infant, és fonamental per a la promoció de la cultura dels drets sobre les violacions que encara persisteixen i els nous reptes de l’infant, i s’ha pogut garantir a través de la formació, la als quals cal donar resposta. divulgació d’informació i activitats que afavoreixen la presa de consciència del fenomen. LA CONVENCIÓ SOBRE ELS El desenvolupament d’un moviment per als drets DRETS DE L’INFANT A ÀSIA: de l’infant ESQUEMATITZACIÓ DELS La formació de grups per a la promoció dels drets dels infants ha estat un aspecte important en les dues dècades ÈXITS I DELS PROGRESSOS següents a l’adopció de la Convenció. La Convenció és una eina eficaç i ha reforçat els grups de drets dels infants que MÉS SIGNIFICATIUS han pogut, així, afirmar per ells mateixos una identitat i un dinamisme específics respecte al vibrant moviment de dones i al moviment ja consolidat en favor dels drets Al cap de vint anys des de la seva adopció per l’Assemblea humans. Les organitzacions no governamentals han adoptat General de les Nacions Unides, la Convenció sobre els Drets ràpidament els drets dels infants com a marc de referència de l’Infant ha esdevingut la pedra angular de les polítiques, per a les seves accions i recerques. Així és com el tema dels programes i iniciatives de defensa i de recerca en favor de la drets dels infants s’ha integrat com un nou punt de l’orde infància. Aquesta part del document provarà d’esquematit- del dia de les recerques, de les polítiques governamentals zar els progressos i els resultats més significatius perquè els i de les iniciatives de la societat civil. principis i les normes contingudes en la Convenció esdevin- guin una realitat en la vida de molts infants a Àsia. Encara Hi ha hagut una onada de programes i serveis per donar que no són exhaustius, els punts il·lustrats a sota mostren, suport als drets i al benestar dels infants i protegir-los. Els no obstant això, que la Convenció ha esdevingut molt més infants han començat a fer sentir la seva veu en congressos que un instrument jurídic, és «un text que té poder arreu internacionals i sobre els problemes nacionals. Una sèrie de del món26». 24Bossard, J.H.S. (1948) La sociologie du développe- 26Editorial: «The UN Convention on the Rights of the ment de l’enfant. NovaYork : Harper Child as a touchstone for research on childhoods» Childhood, Vol. 6(4):403. 25Veerman, P. (1992) p. 184 com l’esmenta Freeman, M. (2000) Le futur des droits de l’enfant, Children & Soci- ety, Vol. [ECOGUIDE p. 277] 30 conferències internacionals i regionals han portat un nou alè als treballs sobre els drets dels infants, que de tant en tant ha comptat amb la participació dels mateixos infants. Institucions Governamentals de Coordinació des Cal recordar, el 1996, el Congrés Mundial sobre l’Explotació Drets dels Infants Sexual Comercial dels Infants a Estocolm27 i la seva continua- ció el 2001 a Yokohama28 ; el 2000, la Conferència d’Àsia i del Cambodja Pacífic per posar fi a la pràctica de la utilització dels Infants Consell Nacional Cambodgà per als Infants Soldats a Katmandú29, i el 2002, la Sessió Especial de l’As- Email : cncccsec@forum.org.kh semblea General de les Nacions Unides sobre els Infants30. Aquestes conferències han comportat la creació de xarxes Índia regionals i nacionals que proven d’influir en les decisions Ministeri del Desenvolupament per a les Dones polítiques, vigilar que es respectin els compromisos presos i els Infants i assegurar la posada en marxa dels plans d’acció establerts http://www.conibi.fr wcd.nic.in en aquestes diverses reunions. Indonèsia Reformes legislatives i institucionals Comissió Indonèsia per a la protecció dels Infants http://www.idlo.int/DOCNews/ La Convenció ha permès el desenvolupament d’un moviment Childprotection_commission.pdf per als drets de l’infant que ha portat a la revisió de les le- Organisme per a la Protecció de l’Infant gislacions nacionals perquè siguin conformes a les normes establertes per la Convenció. Les Filipines i Tailàndia han Nepal decretat mesures polítiques i legislatives per a la protecció Ministeri de Protecció Social, de les Dones i els de l’infant: a) Republic Act 7610 –una llei adoptada el 1992 Infants a les Filipines que garanteix la protecció especial contra els http://www.unicef.org/worldfitforchildren/files/ abusos, l’explotació i la discriminació–; i b) la Llei de 2003 per Nepal_WFFC5_Report.pdf a la protecció de l’infant a Tailàndia. Les lleis que busquen la Oficina dels Drets dels Infants de la Comissió dels protecció dels infants treballadors han estat notables al Nepal Drets Humans i a l’Índia: a) la prohibició del treball infantil el 2000, i la Llei de http://www.nhrcnepal.org/ regularització al Nepal; i b) a l’Índia, el Govern ha publicat una resolució el 2006 amb la prohibició que els infants treballin Filipines en feines domèstiques. Com ha afirmat pertinentment l’ISP- Consell per a la Protecció des Infants CAN, «la tendència positiva de les polítiques i legislacions per http://www.cwc.gov.ph a la protecció dels infants, es pot entendre si es considera el Oficina dels Drets dels Infants de la Comissió dels canvi fonamental de direcció en el sentit de la paraula infant, Drets Humans de les Filipines i si es constata, cosa que cada vegada és més evident, que la http://www.chr.gov.ph/ violència respecte als infants és un fenomen complex que cal Tailàndia tractar segons una aproximació global i holística»31. Subcomitè dels Infants, la Joventut i les Famílies de la Comissió Nacional dels Drets Humans La Convenció ha desencadenat reformes institucionals http://www.nhrc.or.th/index.php?lang=EN significatives que han fet que s’establissin organismes especialitzats en la coordinació de programes i activitats relacionades amb els infants. Segons un estudi portat a terme per Children’s Rights Information Network, CRIN, amb motiu del 18è aniversari de la Convenció sobre els Drets de l’Infant, «la Convenció ha desencadenat reformes insti- 27 Vegeu la Declaració i el Pla d’Acció d’Estocolm, 29 Vegeu la Declaració de Katmandú sobre la Utilizació 31Bennett, S. (2005) “Review of Global Trends in Child http://www.csecworldcongress.org/en/ de Nens Soldats, http://www.hrw.org/campaigns/ Protection Policy and Legislation,” The Link, Bulletin stockholm/Outcome/index.htm crp/kathmandu.htm officiel de la International Society for Prevention of Child Abuse and Neglect, Vol 13, N. 3 / Vol 14, N. 1 28 Vegeu Yokohama Global Commitment 2001, 30 Vegeu l’informe de la Sessió Especial de les Naci- http://www.unicef.org/events/yokohama/ ons Unides sobre els Infants, Building a World Fit outcome.html for Children, http://www.unicef.org/publications/ index_7932.html 31 tucionals importants que han permès el desenvolupament Mortalitat abans dels 5 anys. Cada cop més d’infants arri- d’institucions nacionals independents sobre els drets dels ben als cinc anys; amb tot, al sud-est asiàtic, alguns països infants, i mecanismes governamentals de coordinació de avancen encara massa a poc a poc35. les activitats relacionades amb els infants. Quan es va adop- tar la Convenció, només tres països (Noruega, Costa Rica Mobilització social i defensa amb/ per als infants i Nova Zelanda) tenien institucions dedicades als drets dels en favor dels seus drets i dels temes que fan referència infants, però avui dia el nombre augmenta regularment. a la infància Tot i que aquestes institucions es desenvolupen, encara està pendent el repte de garantir-ne la independència com La societat civil ha afavorit diverses mobilitzacions socials també promoure’n l’establiment als països on encara no i activitats de defensa per informar el públic sobre els drets s’han creat»32. dels infants, la violació d’aquests drets, i fer que els governs es facin responsables de les seves obligacions; cal dir que Progrés en el compliment dels Objectius aquest últim punt és un principi clau en una aproximació del Mil·lenni per al Desenvolupament (OMD) basada en els drets de l’infant. El que és essencial en aquesta aproximació és la capacitació dels infants, com a subjectes de Dels OMD de les Nacions Unides establerts per donar res- drets, de conèixer i pronunciar-se en favor dels seus drets. posta als reptes relacionats amb l’extrema pobresa al món, Així, les dues darreres dècades han vist néixer la implicació n’hi ha uns quants que han estat concebuts específicament activa d’organitzacions d’infants i de joves adolescents en per als infants i els joves:33 diverses activitats de defensa i de mobilització social en • Objectiu 2: Garantir l’educació primària per a tothom l’àmbit de la comunitat, nacional i internacional. • Objectiu 4: Reduir la mortalitat infantil • Objectiu 4: D’aquí al 2015, donar arreu del món a tots els Avui, després d’aquestes iniciatives i aquests esforços cons- infants, nois i noies, els mitjans per acabar un cicle complet tants de defensa, la societat civil participa més activament en d’estudis primaris les qüestions relacionades amb els drets de l’infant, com en • Objectiu 5: Entre el 1990 i el 2015, reduir en dos terços la són testimoni les col·laboracions i els vincles establerts amb taxa de mortalitat dels infants de menys de 5 anys. els organismes governamentals, les organitzacions locals i comunitàries, les organitzacions internacionals, els mitjans Els informes de l’UNESCAP, del Programa de les Nacions de comunicació, les escoles i les organitzacions d’infants Unides per al Desenvolupament i del Banc Asiàtic per al i de joves, com també el seu compromís. Les col·laboracions Desenvolupament sobre els progressos dels OMD a Àsia i al i les xarxes «creen moltes possibilitats per desenvolupar els Pacífic (2006)34 destaquen els següents acompliments que programes, multiplicar-ne l’impacte, mantenir el cost dels s’han produït a la regió: serveis a un nivell que sigui baix, construir les capacitats i assegurar-ne la viabilitat»36. Extrema Pobresa. La regió, en conjunt, va per bon camí per reduir a la meitat l’extrema pobresa. La Xina ha estat al Noves tecnologies de la informació i drets de l’infant capdavant d’aquest avenç, i d’altres països ja han aconseguit també aquest objectiu; no obstant això, els països menys Les organitzacions dels drets de l’infant han observat que avançats progressen molt lentament en aquest punt. el potencial de la xarxa Internet facilitava el seu treball en Infants subalimentats. Sobre aquest indicador, la situació és xarxa i una defensa efectiva. Han creat els seus propis llocs molt diversa. Un nombre elevat de països del sud i sud-est d’Internet, han desenvolupat la comunicació per correu asiàtic avança encara massa lentament. electrònic i s’han adherit a grups en línia. Han aprofitat el ca- Educació primària. Sobre aquest aspecte, la situació és més pital d’informació tecnològica per augmentar l’eficàcia del tranquil·litzadora –la regió, en conjunt, s’acosta a l’objectiu. tractament de les informacions, de les bases de dades i de les Encara que el sud d’Àsia, tret de l’Índia, ha progressat poc, anàlisis estadístiques. Les informacions sobre els drets dels aconseguirà acostar-se a l’objectiu el 2015. infants es localitzen amb més facilitat i són més accessibles 34 Vegeu http://www.mdgasiapacific.org/files/ 36 Black, M. (2005) Child Domestic Workers: A handbo- shared_folder/documents/MDG-Progress2006.pdf ok on good practice in programme interventions, p. 65. http://www.antislavery.org/homepage/ 35Extracte del resum “The Millenium Development Go- resources/PDF/PDFchildlabour.htm als: Progress in Asia and the Pacific 2006, http://www.mdgasiapacific.org/files/ shared_folder/documents/MDG-Progress2006.pdf 32 per Internet. D’altra banda, a mesura que les organitzacions dels drets dels infants es recolzaven en activitats dependents de les noves tecnologies, han pres més consciència dels rep- Pel que fa a la defensa sobre qüestions relacionades tes plantejats pel problema de la seguretat a Internet, com amb el treball infantil, l’associació Child Workers in les mesures polítiques per reglamentar Internet, l’estat de Asia, amb seu a Bangkok, observa els acompliments vigilància de les informacions al ciberespai, i el nombre de següents: virus que prolifera a la xarxa. En la darrera dècada, hem efectuat intervencions Una comprensió més subtil de les realitats dirigides contra el treball infantil a Àsia. En parts dels infants determinades de la regió, hem aconseguit èxits no- tables que han acabat en canvis polítics, influint en També es reconeix que la Convenció ha provocat canvis ra- l’actitud de la gent respecte de qüestions relaciona- dicals en la recerca i (després, en l’acció), sobre els infants. des amb el treball infantil, i amb el desenvolupament La bibliografia sobre els drets dels infants publicada al llarg de programes eficaços. de les dues darreres dècades mostra una comprensió més profunda de la situació de la infància. Assistim a un aug- Avui dia controlem millor la qüestió, intensifiquem ment del nombre de recerques centrades en les diferents les accions de la societat civil i l’establiment de me- problemàtiques relacionades amb els infants. Respectar canismes nacionals per afrontar el problema. Abans, la paraula dels infants i dels joves, les seves percepcions molts països negaven l’existència del problema, i les seves necessitats, les seves opinions respecte de la seva però els governs de la majoria de països d’Àsia, tret pròpia realitat, com també la seva aportació a la millora de dels governs xinès i birmà, han reconegut oficial- les pròpies condicions de vida, és un aspecte predominant ment aquest problema i, a diferents nivells, estan quan la perspectiva se centra en els infants. Això permet cooperant amb les comunitats locals per donar-hi tenir una comprensió més completa, que permet examinar resposta. un problema i les seves múltiples dimensions. La «Marxa Global», campanya realitzada el 1997, en La recerca de Beazley sobre els infants dels carrers de relació amb l’adopció de la Convenció 182 de l’Orga- Yogyakarta (Indonèsia), per exemple, mostra una varietat nització Internacional del Treball (OIT) sobre les d’aspectes sobre les experiències dels infants que poden pitjors formes de treball infantil han despertat la diversificar-se segons diferents indicadors com l’edat, el consciència social i dels governs, i també un compro- gènere, l’ètnia i la classe social37. La recerca de Woodhead mís concret respecte d’aquest tema. Per consegüent, sobre les perspectives dels infants en la seva vida a la feina, des de l’adopció de la Convenció 182, més països feta sobre una mostra de 300 infants de sis països, inclosos d’Àsia han començat programes amb l’OIT-IPEC. Bangladesh i les Filipines, desafia les estratègies d’interven- S’han creat Comitès Nacionals d’Orientació i els plans ció basades en la «rehabilitació», especialment en situacions nacionals de desenvolupament segueixen sorgint d’extrema pobresa on l’escolarització podria ser inadequada i compten cada vegada més amb la participació i la i la feina, en canvi, necessària, per a la supervivència i la contribució de les organitzacions no governamentals identitat personal38. i d’altres membres de la societat civil, fins i tot dels infants treballadors. Font: http://www.cwa.tnet.co.th/Issues/ ChildLabourAsia/gains_challenges.html 37Beazley, H. (2002) ‘”Vagrants wearing make-up”: negotiating spaces on the streets of Yogyagarta, In- donesia’, Urban Studies, 39:1665-1683. 38 Woodhead, M. (1999) “Combatting Child Labour: Lis- ten to what the children say.” Childhood, Vol 6, N. 1, p. 27-49. 33 Aproximacions més diversificades en la promoció pare en l’activitat parental. També s’han fet esforços per dels drets dels infants i en el tractament de qüestions treballar amb altres persones significatives en la vida dels relacionades amb els infants infants: els educadors, els seus iguals, la comunitat. D’altra banda hem observat que els infants construeixen vincles Avui dia, s’entén millor l’infant, la infància, els drets fora de l’ambient familiar, de les xarxes socials, a les quals de l’infant i les qüestions relacionades amb els infants. es pot demanar d’intervenir per proporcionar serveis als Per consegüent, ara podem adoptar aproximacions més infants. diversificades en la promoció dels drets dels infants i de les • A Tailàndia, alguns programes permeten als infants problemàtiques que s’hi refereixen, que tenen en compte treballar sense deixar de banda la seva educació, com ara diversos indicadors com ara el context, les experiències, les programes que permeten treballar durant les vacances competències i els recursos. escolars, programes d’aprenentatge per als infants que no formen part del sistema escolar oficial, directives per Els infants són més conscients dels seus drets i de les qües- als empresaris perquè els joves treballadors participin en tions que els afecten. No obstant això, cal constatar també cursos de formació i seminaris educatius organitzats pels que el significat i el valor atribuïts als drets dels infants serveis de protecció social. poden variar segons els diferents grups d’infants i les di- • Al sud de l’Índia, el RTUT ha elaborat nous tipus de serveis ferents comunitats de pertinença. A les regions on la noció per als infants, desenvolupant per exemple accions sobre d’infant titular de drets no és gaire acceptada, com ara a el terreny prop de les estacions d’autobús, les escoles o Cambodja, els drets dels infants s’expliquen senzillament en en altres llocs on normalment es troben els infants. El relació amb la seva aplicació en la vida diària. Dit amb altres SJDT ha concebut procediments originals per motivar paraules, a causa dels efectes de nocions tradicionals que les famílies i els infants a estalviar. encara prevalen, encara cal fer molts esforços per adaptar l’aplicació de la Convenció al context local. Com conclou Burr Creixent reconeixement dels infants en el seu estudi sobre les aproximacions globals i locals sobre com a actors socials els drets dels infants al Vietnam, «més que intentar des- truir les premisses d’un discurs basat en els drets humans, La Convenció augmenta la visibilitat dels infants com a ac- caldria fer-les més fortes i més flexibles alhora (Stephens, tors dels seus propis drets a escala internacional, nacional i 1995:40). Només si estem atents i som respectuosos amb les comunitària. Llança un repte a les percepcions comunes i a persones sobre el terreny, inclosos els infants, es produiran l’estatut tradicional dels infants concebuts com una propie- canvis de debò»39. tat dels pares, inferiors als adults, o com una prolongació del món dels adults. El reconeixement de l’infant com a individu Es reconeixen la comprensió i la consideració de les diferèn- que té drets i que és capaç d’expressar-se sobre les qüestions cies entre els infants i la seva implicació en els programes que l’afecten directament és, en efecte, un acompliment i els serveis. Els nombrosos indicadors que influeixen en la notable en una zona on l’actitud cultural que identifica l’edat vida dels infants, inclosos el gènere, l’edat, la classe social, la amb la saviesa i l’experiència és sagrada. raça, l’ètnia, la religió, les discapacitats i el lloc de naixement s’entenen millor. Aquests factors, agafats d’un en un o con- S’han establert diverses iniciatives per treballar amb els nectats entre ells, influeixen en la manera en què la societat infants, individualment o en grup, i implicar-los en els pro- percep els infants, i tenen repercussions en la manera en jectes comunitaris, no senzillament com a font d’informació què la societat tracta el problema i les expectatives dels (per exemple durant les consultes locals), sinó també com a infants. De fet, aquests factors van ajudar les institucions socis en el marc d’activitats directes de suport (com ara, en a detectar les formes de suport més apropiades i eficaces la detecció de les necessitats d’altres infants, i en el treball per als infants. de defensa). Gràcies a la possibilitat de ser representats en les estructures governamentals locals, gràcies a les escoles, • Avui dia les ONG administren molts centres de reinserció a les famílies o a l’oportunitat d’expressar-se directament, que acullen diversos grups d’infants víctimes d’abusos els infants tenen més oportunitats d’adquirir les capacitats o d’explotació. Però, en general, l’ingrés dels infants en i les competències necessàries per afrontar de manera po- institucions estatals ha esdevingut un darrer recurs. sitiva l’àmplia gamma de problemes amb els quals es troben S’han fet més esforços per treballar amb les famílies. Per consegüent, ara hi ha molts serveis com les escoles bressol o activitats extraescolars, que ajuden les famílies (els pares en particular) a ocupar-se dels seus infants. Alguns programes procuren també millorar el paper del 39Burr, R. (2002) “Global and Local Approaches to Chil- dren’s Rights in Vietnam,” Childhood, Vol 9, N. 49, p. 34 60. actualment o que hauran de gestionar quan siguin adults. amb els esdeveniments negatius que es produeixen en la Els infants de les comunitats sòcies del Bice estan infor- seva vida. Com que els problemes es perceben amb una mats dels seus drets i han après a defensar-los per a ells aproximació molt individualista, hi ha una tendència a mateixos i per als altres infants. Al sud de l’Índia, els infants acusar o a victimitzar la persona (més que considerar-la han entès el valor de trobar-se i d’actuar junts. Han après una supervivent), minimitzant el paper de l’entorn social. a pronunciar-se en favor dels seus drets, sense indecisió, Així, les solucions i les intervencions clàssiques tenen com a però d’una manera respectuosa. S’han compromès molt objectius les persones més que el sistema en conjunt. en les activitats extraescolars com els debats i el teatre de carrer que contribueixen al desenvolupament de la seva La Convenció afavoreix una aproximació basada en els drets creativitat, la seva confiança i el seu amor propi. Al Nepal, més que en les necessitats, en què els infants han de tenir els infants comprenen els riscos i els efectes de l’abús sexual drets més que ser beneficiaris, i en què se’ls considera en els menors, en denuncien casos per responsabilitzar subjectes més que destinataris d’ajuda. Gràcies a això i en les persones de la seva comunitat, i estan compromesos suport de la Convenció, pedra angular de la recerca i de concretament en les activitats de prevenció. Al Nepal i a les l’acció portada a terme en nom dels infants, gràcies a una Filipines, algunes estructures permeten als infants partici- comprensió més matisada de la realitat dels infants, hem par en el govern local. Al Nepal, s’han posat en marxa més arribat, malgrat la possible vulnerabilitat de les poblacions de 10.000 clubs per a infants perquè es pronunciïn sobre afectades, a descobrir la resiliència en moltes persones, els seus problemes en els diversos fòrums del poble, tant al famílies i comunitats. Fins i tot davant de situacions extre- barri com a escala nacional. Els infants exerceixen un paper madament angoixants, alguns infants poden sobreviure actiu en els mecanismes de suport comunitari del seu poble, contra tot pronòstic. Volem recordar que la resiliència és i han començat activitats en favor d’altres infants. Fins i tot «la capacitat de fer front i de seguir desenvolupant-se més allà on la participació dels infants està limitada a les esferes fàcilment que un altre en circumstàncies semblants». Ara no polítiques, com a Cambodja, es comencen a detectar i a es fa servir en sentit psicosocial, que significa la capacitat escoltar les opinions i els interessos dels infants. de la persona de superar les proves, adaptar-se i romandre fort davant l’adversitat40. ELS DRETS I LA RESILIÈNCIA La resiliència dels infants, de les famílies DELS INFANTS: UNA SINERGIA i de les comunitats POSADA EN PRÀCTICA La recerca ha mostrat que els infants comparteixen algunes característiques que els preserven a curt termini i els ajuden a evitar dels efectes psicosocials negatius a llarg termini. En l’elaboració dels programes per als infants, una de les Alguns factors afavoreixen la resiliència entre els infants nocions que preval és la que els infants són vulnerables i , en i especialment: l’afecció per prendre cura dels adults i dels conseqüència, necessiten la protecció dels adults. També hi seus iguals, l’aptitud d’identificar i buscar models de com- ha hagut tendència a considerar grups específics d’infants portament positiu; la facilitat d’interacció amb els adults i els particularment vulnerables, sovint en detriment de la ma- seus iguals; el nivell d’independència i la capacitat de buscar joria d’infants. Mentre que la noció de vulnerabilitat dels l’ajuda tan necessària; la capacitat d’adaptar-se al canvi; la infants representa una aproximació útil per a la protecció tendència a reflexionar abans d’actuar; la confiança d’actuar dels infants i l’anàlisi de la seva situació, amb tot, és essencial o de dirigir la seva pròpia vida, l’interès real pel lleure o al- redefinir aquesta noció si volem promoure els drets dels tres activitats41. Recentment, el concepte de resiliència s’ha infants. S’admet que els problemes dels infants provenen de aplicat no solament als individus, sinó també a les famílies les seves vulnerabilitats com a individus i de les mancances i a les comunitats que ofereixen, així, noves oportunitats per en les seves relacions interpersonals i intrapersonals. Així, ajudar els infants42. es reconeix que es pot «traumatitzar fàcilment els infants» 40Boyden, J. and Mann, G. (2000) “Children’s Risk, Resi- 41Save the Children, Psychosocial Care and Protecti- 42Tolfree, D. (1996) Different Approaches to assisting lience and Coping in Extreme Situations”. Documents on of Children in Emergencies, A Field Guide, p. 10. children who are psychologically affected by war or per a la consulta sobre Children in Adversity. Oxford, Adaptat per Donahue-Colleta, N., (1992) Understan- displacement. Estocolm: Radda Barnen 9-12 de setembre de 2000 ding Cross-Cultural Child Development and Designing Programmes for Children, Washington, D.C. PACT 35 L’accent que es posa en la resiliència no significa que els Els socis del Bice a Àsia han posat de relleu els principis, les infants són invulnerables i que les persones no senten de- estratègies i els mètodes següents per afavorir la resiliència semparament o la necessitat ser ajudades. El punt de sortida i promoure els drets dels infants: de qualsevol política d’avaluació i d’intervenció s’ha de basar en la capacitat dels infants de tractar el desemparament • Prendre el temps d’escoltar directament els infants per i donar-los una assistència selectiva respecte del que ne- arribar a conèixer els seus sentiments i les seves opinions. cessiten o desitgen. Sempre hi haurà vulnerabilitats, riscos, Formar pares i treballadors socials per escoltar els infants avantatges i factors protectors en els infants, les famílies, i aprendre dels infants. les comunitats i les societats. Les amenaces al desenvolu- • Incrementar la capacitat dels infants d’ajudar altres in- pament humà són les que comprometen els recursos de la fants, i treballar amb ells parlant de les qüestions que persona i els sistemes de protecció. D’altra banda, si aquests afecten la comunitat. es preserven o arriben a reconstituir-se, els éssers humans • Fer servir diferents formes artístiques per ajudar els seran capaços d’una resiliència notable. Quan treballem infants que tenen dificultats per expressar els seus sen- amb els infants, les seves capacitats es reforcen, poden timents: l’escriptura (contes i poesies), activitats artís- actuar més en els nivells de risc i en els seus propis graus tiques (cançons i balls), i altres mètodes de participació de resiliència. col·lectiva (jocs i esports). • Donar suport i reforçar la capacitat de les famílies i de Facilitar la resiliència en la pràctica les comunitats en l’anàlisi dels problemes dels infants. Deixar que les mares donin suport a altres mares de la En un informe precursor sobre els drets dels infants i la re- comunitat. siliència, McCallin aclareix aquest punt: «una perspectiva de • Afavorir el diàleg entre generacions. Transmetre el conei- resiliència ens dóna una visió particular sobre la manera de xement i la saviesa de les persones grans a la comunitat. posar en marxa els principis de la Convenció. No cal pensar • Trobar en la religió i l’espiritualitat fonts d’inspiració per que és la panacea o un remei que superarà tots els proble- sensibilitzar sobre els drets i el benestar dels infants, mes i totes les dificultats. Junts, la Convenció i el concepte accentuant la missió de valoritzar i fer respectar la in- de resiliència són els punts de referència per dirigir l’acció tegritat, el valor i la dignitat de totes les persones, joves en una situació donada, i s’han de posar en pràctica d’una i velles, i dels deures de cadascú envers els que pateixen, manera adaptada als contextos i als reptes locals. Ni l’un ni sense cap distinció. l’altre no constitueixen una tècnica que podria aplicar-se • Deixar que les persones comprenguin i identifiquin juntes sense tenir en compte les circumstàncies»43. Moltes experi- els problemes de la comunitat per pensar i proposar com ències sobre el terreny han demostrat que els infants poden abordar els obstacles (conducta d’anàlisi i de planificació treure partit d’un suport intern i extern per adaptar-se a col·lectiva). les adversitats de la vida. • Treballar sobre el que està disponible en els infants, les fa- mílies i la comunitat. Els projectes haurien de proposar una aproximació que pugui ser sostinguda per la comunitat; • Treballar amb les estructures clàssiques de la comunitat establint grups de vigilància dels infants, recorrent a grups existents dins de la comunitat. Efectuar treballs de Assistència d’emergència grup amb els infants. Treballar amb els homes, les dones als supervivents del tsunami: i els infants de la comunitat. “«Cal escoltar primer de tot el que les persones de- • Garantir un equilibri entre la prestació de serveis i les manen i sentir el que us diuen. Heu d’atendre les seves activitats de sensibilització. necessitats. Heu de fer ressaltar el que les persones poden oferir, els recursos que tenen, i finalment heu de valorar les vostres pròpies capacitats i recursos per decidir el que podeu fer. És així com vam saber el que podíem fer immediatament, el que havíem de fer alguns mesos després i el que s’hauria demanat dos o tres anys abans de fer-se». 43McCallin, M. (2005) “Children’s Rights and Resili- Sr. Dominic Xavier, director, ence.” Ginebra: Bureau international catholique de Reaching the Unreached Trust (RTUT) l’enfance 36 / Lliçons sobre el terreny: Tres principis Aquestes aproximacions constitueixen el nucli de la posada fundadors de la resiliència i la promoció en marxa eficaç dels drets perquè reforcen la capacitat dels drets de l’infant d’acció de les persones per participar en els canvis socials que els són directament beneficiosos. Amb altres paraules, Adoptar una aproximació contextual basada en la partici- encoratgen l’autonomia i les iniciatives tant a títol individual pació de la comunitat. L’aproximació contextual considera com de cooperació mútua i construeixen les realitats i les els factors socioeconòmics, polítics, culturals i religiosos que percepcions dels infants a partir de la cultura local. influeixen l’aplicació de programes per als drets en general o en contextos específics on trobem els infants (família, escola, Sostenir i reforçar la família. El paper de la família (i del comunitat). És important comprendre aquests mitjans per cercle familiar ampliat) en la promoció del dret i del benes- valorar les situacions complexes en què es troben els infants, tar dels infants s’ha de reafirmar amb força. És important les famílies i les comunitats. Una anàlisi aprofundida de la que els infants tinguin una relació sòlida i afectuosa amb els situació dels infants fa identificar i valorar tant els diferents seus pares o els treballadors socials com també oportunitats contextos que els són potencialment perjudicials com els per créixer en entorns segurs i sans. En la mesura que la recursos posats a la seva disposició. família pot respondre a les necessitats físiques i afectives dels infants i protegir-los del patiment, queda garantit el És essencial respectar les cultures i les tradicions locals que seu benestar en el sentit ampli. Per això, donar suport a la afavoreixin el desenvolupament integral dels infants. Alhora, unitat de la família i reforçar-la és primordial per afermar la sensibilitat cultural s’hauria de combinar amb la respon- la resiliència dels infants en la posada en marxa efectiva de sabilitat moral. També és crucial valorar i donar resposta la Convenció. a les tradicions i a les pràctiques culturals que molesten o posen traves al desenvolupament de la salut dels infants. Les diferents formes de suport i d’intervenció han passat L’aproximació contextual significa també el reconeixement lentament del concepte de prestar atenció només a l’infant de la diversitat i del canvi. a una aproximació que es concentra més en els grups d’in- fants. També s’han allunyat de la idea de treballar només Es conceben programes i activitats de caràcter comunitari amb els infants i han donat prioritat a un mètode que tingui per permetre als infants romandre a casa seva o ser acollits en compte la relació dels infants amb les seves famílies. dins de la família ampliada. D’aquesta manera, els infants Paradoxalment, la manca de recursos per respondre als romanen amb persones pròximes que poden respondre a les diferents casos individuals ha representat un avantatge. El seves necessitats educatives i transmetre’ls el coneixement fet de no triar infants en particular ha comportat una més i les aptituds necessaris per viure dins de la comunitat. Si gran acceptació social dels programes en el temps45. es queden a la seva comunitat, conserven un sentiment de pertinença, una identitat i es beneficien del suport continu El principi general és, llavors, intentar mantenir junts els de les xarxes comunitàries. infants així com les seves famílies i els treballadors socials mentre això no posi directament en perill la vida dels infants. Les aproximacions comunitàries presenten diversos avan- L’experiència ha demostrat que la preservació de la unitat tatges44: les mateixes persones elaboren les definicions de familiar redueix al mínim l’impacte dels esdeveniments les necessitats, dels problemes i de les prioritats. La utilitza- negatius sobre la vida dels infants. ció de mètodes de participació col·lectiva reforça el poder de cooperació de les comunitats per assumir el seu paper, les Establir i donar suport a les capacitats dels adults encar- seves tradicions per fer front a l’adversitat i construir-se a regats dels infants. Exerceixen un paper important en la partir de les forces i dels recursos existents; la contribució al vida dels infants en el sentit del seu benestar físic i afectiu, desenvolupament a llarg termini de la comunitat; un mètode la qual cosa és essencial per al desenvolupament harmoniós integral per respondre als problemes psicosocials. dels infants. L’ajuda que es dóna als adults dins la família i la comunitat permet millorar-ne alhora l’eficàcia com a pares i com a treballadors socials cosa que representa una contribució notable a la promoció de la resiliència i els drets de l’infant. El suport a la família i als treballadors socials implica l’aportació d’una assistència selectiva que domina 44Tolfree (1996) les estratègies de resolució dels problemes de la família 45Armstrong, M., et al. (2004) Piloting Methods for the i de creixement de la presa de consciència del benestar dels Evaluation of Psychosocial Programme Impact in Eastern Sri Lanka. Informe final per a USAID. Oxford: Refugee Studies Centre 37 infants. Així, la manera més eficaç i més duradora d’aconse- REPTES DELS DRETS DELS guir a llarg termini un desenvolupament positiu és reforçar la xarxa social de suport als infants. INFANTS: PROBLEMES QUE PERSISTEIXEN, També és important per al benestar dels infants que les seves famílies tinguin els mitjans d’atendre i de satisfer QÜESTIONS QUE NO S’ATUREN les seves necessitats materials. La producció de mitjans de subsistència no aporta una solució material a les necessitats essencials, però dóna a la família el sentit de l’autosuficièn- El treball en benefici dels drets dels infants a Àsia repre- cia i del valor individual. El sentiment de ser una persona senta un repte tan divers com ho són els diferents entorns productiva i no totalment dependent, fa que cada membre polítics econòmics i socials del continent. En les darreres de la família se senti millor, la qual cosa té un impacte dues dècades, hem assistit a canvis considerables en moltes positiu en els infants, la família i la comunitat en conjunt. parts de la zona que han representat un repte important Altres activitats de suport són l’accés als serveis de salut per al desenvolupament i els drets dels infants. Marcats per amb les mesures educatives així com les activitats culturals clivelles ètniques i religioses, i per les diferències socioeco- i de lleure. nòmiques, els drets dels infants es violen en tots els àmbits -civil, cultural, econòmic, polític i social. Alguns problemes Aquests indicadors estableixen la necessitat reforçar persisteixen i algunes qüestions crucials segueixen plante- i sostenir les capacitats dels adults encarregats dels infants jant reptes per als drets i les responsabilitats dels infants a en particular a escala local i comunitària. Tenen un paper Àsia. En els vint darrers anys, la Xina i l’Índia han emergit essencial en permetre que els infants i les seves famílies com a potències mundials, com també el fenomen de la responguin sobre una base duradora a les seves pròpies urbanització a tot el continent. Malgrat la creixent pros- necessitats. S’ha demostrat que l’ajuda exterior resulta molt peritat econòmica, un nombre elevat d’infants viu encara més eficaç quan es desplega en concert amb les persones en condicions d’extrema pobresa i es veu privat dels seus nascudes dins la comunitat. Amb una formació i línies di- drets fonamentals, com el dret a la supervivència, el dret al rectrius apropiades, aquests adults comprendran millor desenvolupament personal i a la protecció contra els abusos les necessitats i els problemes dels infants i podran evitar i qualsevol forma d’explotació. així la manifestació de trastorns greus que afectin el seu benestar psicosocial. Els infants de la regió asiàtica pateixen abusos de diferents maneres –a través del tràfic de persones, l’abús i l’explotació sexual, els maltractaments i la violència domèstica. Molts infants han estat víctimes dels traficants per ser explotats Els infants víctimes del tràfic de persones rela- en la prostitució o en tallers a l’interior del país i fora de les cionat amb la indústria del sexe al Nepal expli- fronteres. Al sud-est asiàtic, encara que els governs tinguin quen els testimonis de doloroses topades amb la dificultats per obtenir estadístiques precises sobre el tràfic policia. “La policia va detenir els infants i els va de persones46, es considera que cada any, entre 200.000 i mantenir sota custòdia durant 1-5 dies sense ni 250.000 dones i infants són víctimes amb diferents finalitats. tan sols avisar les famílies. Aproximadament el 80% de les víctimes són dones i infants, A més, els infants estaven emmanillats i allotjats de les quals la majoria són explotades sexualment47. Moltes en habitacions miserables sense cap matalàs per d’aquestes persones han patit abusos sexuals almenys una poder dormir. Els infants també van explicar que vegada o han escapat de la violència domèstica en el si de la no els deixaven anar al lavabo.” seva pròpia llar. Segons els casos, per coneixement d’Aawaaj al Nepal, molts infants que han patit abusos i que han estat Gautam, I. Informe sobre l’Estudi efectuat a explotats tenen por de divulgar la seva experiència, i de Katmandú, Bhaktapur, Nepal amb nens implicats fer de testimoni contra l’autor de l’abús per por de perdre sota diferents conceptes en l’explotació sexual comercial Abril 2004 46IPEC (2007) Child Trafficking in the Philippines: A Situational Analysis, Manila: International Labour Office 47Zonta International. (2007) “Position Paper on Traf- ficking of Women and Girls”, 25 d’abril de 2007 38 l’honor familiar, o per vergonya o sentiment de culpabilitat l’educació va quedar limitada. La crisi econòmica que va o, fins i tot, a causa de la por que no se’ls cregui o de ser seguir va augmentar el nombre de famílies pobres incapaces acusats d’haver provocat ells mateixos l’abús patit. d’assumir les despeses escolars i les necessitats fonamentals dels seus propis infants. Mai no s’havia prestat una atenció seriosa a les qüestions del tràfic de persones i els abusos sexuals abans de l’entrada en La relació sobre la reintegració dels infants que van sobre- vigor de la Convenció. Malgrat que la pràctica del tràfic de viure al conflicte d’Aceh mostra una realitat en què les noies persones és tan antiga com la civilització, aquest problema eren fustigades i acusades de ser membres de l’”Inong Bale” ha mostrat políticament qüestions delicades que els governs o les dones guerreres del GAM (Gerakan Aceh Merdeka), són reticents a redreçar. Els abusos sexuals eren percebuts un grup armat independentista d’Aceh. La policia detenia com una realitat molt «privada» fins al punt de romandre sovint els nois, o aquests eren acusats de pertànyer al GAM50. en el marc del context familiar. La Convenció ha fet emergir Així mateix, en altres països d’Àsia, els infants no tenen aquesta problemàtica i ha fet que el tràfic de persones es actualment llibertat i estan criminalitzats d’una manera consideri una «abominació dels temps moderns»48, i els inapropiada. Es considera que més d’un milió d’infants abusos sexuals, una infracció dels drets humans. El fet de estan detinguts actualment al món, però en alguns casos, plantejar aquestes qüestions a partir d’una aproximació el 90% dels infants acusats d’haver comès un crim romanen basada en els «drets», ha permès reconèixer cada cop més en espera de judici51. A les sis presons de Cebú (Filipines), el lligam existent entre l’abús sexual, el tràfic de persones, el 74,4% dels infants empresonats entre el 1999 i el 2001 l’explotació en general i la que es manifesta més específica- estaven esperant judici52. El nombre creixent d’infants que ment en el treball infantil, cosa que ha subratllat l’exigència transgredeixen la llei ha desencadenat una psicosi respecte d’elaborar estratègies de cooperació multisectorial per fer a la delinqüència juvenil. No obstant això, els defensors dels front a aquestes xacres. drets dels infants han aconseguit dispersar ràpidament aquesta por revelant que53 la majoria dels infants en con- Els conflictes armats (resultants de les diferències ide- flicte amb la llei –més del 90%– són delinqüents menors, ològiques, religioses i ètniques), segueixen perjudicant que cometen infraccions per sortir de la pobresa; entre els els infants de diverses maneres. La lluita entre les forces infants que han comès infraccions, quatre infants de cada governamentals i els grups armats de l’oposició ha causat cinc delinqueixen per primera vegada; i la gran majoria dels el desplaçament de milers d’infants i de les seves famílies infants en conflicte amb la llei han nascut en comunitats par- en països com Sri Lanka, el Nepal, Birmània, les Filipines ticularment pobres que s’abandonen senzillament a gestos i Indonèsia. Els processos de pau encara no han arribat criminals per intentar sobreviure. Avui dia, sens dubte els a solucions duradores. La impunitat roman el problema infants continuen essent detinguts i sovint en condicions principal a Cambodja, a Indonèsia, al Timor oriental i a les espantoses que els exposen també al risc de patir abusos. Filipines. En el marc dels conflictes armats, els infants són vulnerables per moltes raons. A Aceh (Indonèsia)49, per Els infants del carrer són particularment vulnerables als exemple, molts infants van perdre els pares i les persones abusos en el sistema de la justícia juvenil. Un informe de pròximes. A causa de la seva exposició a la violència, molts 2003 publicat per Amnistia Internacional esmentava una infants van ser víctimes de desemparament psicosocial. recerca realitzada per Metges sense fronteres (Bèlgica), Com que vivien constantment en un estat de por, no tenien que considerava que el 70% dels joves empresonats a Metre la possibilitat de dedicar-se a les seves activitats diàries. Manille (Filipines) eren infants del carrer54. En canvi, no tots Molts van ser separats de les seves famílies i es van veure els infants del carrer que tenen problemes amb la justícia, obligats a fugir de les zones afectades pels conflictes. Es tenen conflicte amb la llei. Es deté els infants senzillament van destruir diversos establiments públics, fins i tot esta- pel fet de trobar-se al carrer, per la sospita per la qual se’ls bliments escolars; per consegüent, l’accés dels infants a considera criminals potencials o a causa d’una legislació 48Asia-ACT (2002) Asia’s Children in Peril, Asia-ACT, 51Martin, F. and Parry-Williams, J. (2005) The Right APHD, TDH-Germany, and ICACT Not to Lose Hope: Children in conflict with the law – 53Martin, F. and Parry-Williams, J. 2005 a policy analysis and examples of good practice, Save 49Irwanto i Indra Nurpatria (2007) “The Re-integrati- the Children. 54Amnistia Internacional. (2003) – “A Different Child- on of Achenese Children Survivors of Armed Conflict: hood: the apprehension and detention of child sus- A rapid assessment”, Dinas Sosia NAD and ILO-Uni- 52Etemadi, F, Ching Li Ye et Bermudez, C. (2004) pects and offenders”, AI Index: ASA 35/007/2003, 11 cef “Children in Conflict with the Law in Cebu: Profile d’abril de 2003 and Experience with the Juvenile Justice Process”, 50Ibid. recherche pour Breaking the Rules, Save the Children UK. 39 antiquada que els condemna a sentències severes per petits Alguns infants treballen amb les seves famílies, en con- robatoris, consum de substàncies, per demanar caritat o per dicions de servitud sobretot en l’agricultura, però cada vagabunderia. A Laos, els informes sobre els infants del car- vegada més en altres sectors com les pedreres, les mines rer són proves de pràctiques policíaques discriminatòries i la indústria de les gemmes. A l’Índia, al Pakistan, a Ban- i de mesures de confinament preses anteriorment o amb gladesh i al Nepal, molts infants que es veuen forçats a motiu de festes importants. treballar pertanyen a les castes inferiors (com els Dalits), o a grups ètnics marginats (com els Tharus al Nepal). Les Les condicions econòmiques desfavorables dels anys vui- estimacions que fan referència als infants que treballen en tanta van obligar els infants de curta edat a buscar diners condicions de servitud varien àmpliament. El 2000 l’orga- per augmentar la renda familiar i/o per atendre les seves nització Internacional del Treball considerava la presència necessitats. El treball d’un infant és més un imperatiu de de 5,5 milions d’infants empleats en treball forçat a la regió supervivència social que el resultat d’una formació que li Àsia-Pacífic, mentre que, el 1998, una estimació realitzada permet integrar-se dins la societat. pel Bonded Labour Liberation Front quantificava el nombre d’infants empleats en el treball servil en 10 milions només Els infants treballen en moltes activitats i cobreixen un am- a l’Índia59. pli espectre del sector formal i informal de l’economia. Les condicions en què treballen han resultat nefastes per al seu Algunes formes d’abús i d’explotació infantil es consi- creixement i el seu desenvolupament. Molts han estat obli- deren tradicionals i habituals, cosa que constitueix la gats a posar fi a la seva escolarització. Dels que treballen als raó per la qual se segueixen acceptant socialment. El comerços de carrer, molt estan exposats o compromesos en treball servil al sud d’Àsia es considera una de les formes activitats il·legals com el robatori, la prostitució o l’extorsió més antigues de treball forçat, pel qual algunes famílies que incita així els governs a «treure’ls» del carrer55. i comunitats –inclosos els infants procedents de determinats grups marginats o exclosos socialment–, van ser reduïts Els infants han de treballar a casa seva o en una altra part tradicionalment per empresaris de la casta superior durant per diverses raons, i necessiten estar protegits contra els generacions. Van acabar acceptant la seva condició de servi- abusos i l’explotació. En el seu estudi sobre el treball infantil tud com una fatalitat. Els defensors dels drets de l’infant han als carrers d’Hanoi, Burr denuncia que criticar senzillament condemnat el devadasi com una forma d’explotació sexual aquesta situació no porta a millorar les condicions de vida de l’infant; es tracta d’una pràctica recurrent a Karnataka dels infants56. Com els infants sostinguts pel SJDT al sud de (Índia) que imposa destinar les noies de la casta més baixa l’Índia han posat en evidència, donen tanta importància a una divinitat del poble abans de la pubertat: al observar a la seva contribució a l’economia de la llar com a la seva aquesta pràctica, s’entreguen a relacions sexuals amb els educació. «La infància que els infants desitjaven per a ells sacerdots i altres homes. era el joc i l’escola, però la realitat del treball també es veia com una part constitutiva de la seva vida, en particular amb Greus preocupacions perduren respecte de la qualitat i la l’objectiu d’ajudar econòmicament els seus pares. No obs- pertinència de l’educació per als infants, i de la viabilitat tant això, els infants treballaven també per poder fer front dels esforços i dels acompliments per a universalitzar l’edu- a les seves pròpies necessitats, inclòs el pagament de les cació primària. Paral·lelament a la voluntat de dirigir els despeses d’escolarització obligatòria57». Al mateix temps, infants cap a l’escola, la qualitat de l’educació primària s’ha un dels problemes que els infants trobaven és la sol·licitud deteriorat. La disponibilitat de docents i d’equips escolars, dels pares perquè efectuessin treballs domèstics58, cosa com les classes, la documentació per a l’aprenentatge, els que va contra la idea generalment admesa que el treball lavabos i els establiments sanitaris, o la contractació de do- domèstic no és una forma d’explotació. El repte és, doncs, cents no han tingut un creixement proporcional a l’augment establir intervencions que tinguin en compte una situació del nombre d’infants. Les escoles amb classes superpobla- econòmica que obliga els infants a treballar. des i docents desmotivats produeixen alumnes incapaços 55Camacho, A. (2001) Changing Perceptions of Child 58Paraules recollides a partir d’un estudi amb 10 nens Work, Quezon City: SC (UK) Philippines and UP CIDS de Koonimedu dirigit pel RTUT al febrer de 2008. 56Burr, R. (2002) 59Infants treballadors a Àsia. (2007) Understanding Bonded Child Labour in Asia: An introduction to the 57Child Labour – SJDT Concept Paper, p. 4. nature of the problem and how to address it, Ban- gkok: CWA 40 de tenir un pensament creatiu. Molts infants abandonen són els únics que creen regles i on els espais i els llocs que l’escola per avorriment, l’absència de professors, la por se’ls destina estan limitats i concebuts a partir del principi de patir abusos. La fustigació sexual de les noies infligida que no formen part del món dels adults».63 pels professors i els alumnes masculins constitueixen un problema seriós. Els càstigs corporals són freqüents i les relacions entre estudiants i professors estan marcades per REPTES PER ALS DRETS la violència i l’apatia més que per l’amabilitat i el respecte mutus. Tampoc hi ha recursos en l’àmbit de l’educació no DELS INFANTS: formal i altres formes alternatives d’educació, sobretot per AMENACES CREIXENTS, als infants de les comunitats marginades i grups socials ex- closos, o els infants amb discapacitat, els que tenen, doncs, QÜESTIONS EMERGENTS menys possibilitats de tenir accés a l’educació primària. L’entorn desfavorable de les escoles i l’absència de prioritats Malgrat tots el avenços significatius realitzats en l’aplicació respecte a l’educació no formal plantegen un terrible repte dels drets dels infants, obtinguts també gràcies als esforços per a la realització del dret dels infants a l’educació. dels infants, hi ha àmbits que encara es deixen de banda. Com que la vida dels infants i dels joves es veu tocada per Hi ha d’altres qüestions crucials i problemes persistents que diferents processos globals i locals, els problemes que, des segueixen plantejant reptes als drets dels infants a Àsia. En de sempre, han plantejat reptes respecte d’això, mostren molts casos, hem de tenir en compte un context caracterit- avui dia nous matisos que exigeixen que es tinguin en consi- zat per la pobresa, la marginació, l’exclusió i la violència, deració. Aquesta part del document posa de relleu algunes realitats recurrents en la vida dels infants a Àsia. La pobresa de les amenaces creixents i els problemes emergents que persisteix malgrat l’avenç tecnològic sense precedents i els plantegen nous reptes als drets dels infants a Àsia. Alhora, progressos en el front social i econòmic que han caracteritzat suggereix iniciatives per respondre-hi per tal de promoure el segle passat. Considerant que els infants de 0 a 14 anys una sinergia entre els drets dels infants i l’aproximació de representen el 30% de la població mundial (estimació de la resiliència. 2000)60, és a dir 1.270 milions de persones de menys de 18 anys que viuen als països asiàtics en vies de desenvolupa- Càstigs corporals com a pràctica de disciplina ment (estimació de 2005)61, es veu clarament que els infants reservada als infants en el context familiar i en els pateixen d’una manera desproporcionada per la pobresa. entorns educatius Però no es tracta d’infants senzillament privats de qualsevol recurs material i econòmic, aquests infants pateixen també El càstig corporal és encara avui dia una pràctica recurrent a causa de l’aïllament social. L’estat de vulnerabilitat s’afe- de disciplina utilitzada contra els infants; aquesta pràctica geix a la pobresa i genera una situació encara més complexa està cada vegada més estesa a causa de la utilització ambi- que, quan augmenta l’exposició als riscos, es correspon amb valent que en fan els pares i els que prenen cura dels infants. una disminució de la capacitat de protegir-se i defensar-se Al sud de l’Índia, els infants expliquen que els docents els respecte a aquests mateixos riscos62. Com descriu de forma peguen si no han estudiat bé64. Pitjor encara, els pares con- pertinent un informe de Save the Children, la pobresa fa que fien la tasca de la disciplinar dels seus infants a la policia i els infants siguin més vulnerables i els manté en un estat als docents, sense oposar la més mínima reacció davant els d’exclusió, d’altra banda certificada pel fracàs dels meca- càstigs severs que se’ls infringeix. Segons Irada Gautam, nismes de suport i de protecció dels infants, que provoquen presidenta d’Aawaaj al Nepal, «els pares demanen als do- una manca d’oportunitats i la pèrdua d’esperança. «Sovint, cents que peguin als seus infants per educar-los millor». A aquests factors es barregen amb el sentit d’alienació dels més, els infants, després que se’ls hagi pegat a l’escola per infants, el seu sentiment d’impotència, la consciència de ser portar-se malament o per treure males notes, reben el ma- al marge d’una societat a la qual no pertanyen, on els adults teix càstig a casa»65. A Laos, els pares que tenen dificultats 60 http://www.overpopulation.com/faq/ 62 Garcia i Gruat, 2003 citat per Thomas, P. (2005) “En- 64 Paraules recollides d’un estudi a 10 nens de Koonime- basic_information/age_distribution/ ding Child Poverty and Securing Child Rights: The du dirigit pel RTUT al febrer de 2008. Role of Social Protection”: A Briefing Paper. Plan UK. 61 http://esa.un.org/unpp Vegeu http://www.plan-uk.org/pdfs/ 65 Gautam, I. Mes expériences dans la mise en marxa de socialprotection.pdf la Convention au Népal, un papier présenté au Bice, febrer de 2008 63 Martin, F. i Parry-Williams, J. (2005), p. 12 41 per fer creure els fills o que tenen fills que consumeixen i programes selectius in situ per respondre a la pràctica substàncies psicotròpiques els envien sovint a unitats de de la intimidació; cursos de formació per permetre al mediació del poble o a la policia per tal de disciplinar-los o personal escolar reaccionar davant la intimidació; discus- fins i tot de detenir-los66. sions col·lectives i de participació amb els infants entorn d’aquest problema; establiment d’iniciatives que volen • Instal·lar serveis locals de suport per als infants que han desenvolupar les capacitats dels estudiants a utilitzar patit càstigs físics. respostes pacífiques en la solució dels problemes i la re- • Elaborar un programa de suport i/o d’educació reservada solució dels conflictes; promoció d’un entorn més segur, als pares que han viscut amb dificultats l’adquisició d’una sol·lícit i reactiu dins de l’escola i de la comunitat. disciplina de vida, i per tal d’estimular els infants a rebut- jar la violència com a mètode de solució als problemes. Violència respecte als infants en el marc S’hauria de dispensar un programa semblant als docents del ciberespai i als treballadors socials de la comunitat. • Posar en marxa un programa d’educació pública que faci Internet i les altres tecnologies de la informació i comuni- participar els infants mateixos i que busqui aturar qual- cació han provocat noves formes de violència respecte als sevol forma de càstig corporal. infants que són més insidioses i difícils de detectar. Aquestes són algunes de les formes de ciberviolència contra els in- Quintades, persecucions i intimidacions a les escoles fants: pornografia amb infants i pràctiques de pagament en línia per visionar abusos sexuals en temps real, sol·licitació En un estudi a un grup d’infants del sud d’Àsia que es va sexual en línia, persecució i intimidació sobre el ciberespai, portar a terme el 2005 en el marc de l’Estudi de les Nacions i accés a documentació il·legal i perillosa. El ciberespai Unides sobre la Violència respecte del Infants, els infants també s’utilitza en la gestió de la xarxa de turisme sexual i el del Bhutan i les Maldives consideraven la intimidació un dels tràfic d’infants. Segons el Sr. Sanphasit Koompraphant, di- problemes principals en termes de violència67. A Laos, gai- rector del Centre per a la Protecció dels Drets dels Infants a rebé tots els nens expliquen que han estat testimonis d’actes Bangkok (Tailàndia), «El ciberespai posa els infants en perill. d’intimidació a les escoles, sobretot respecte a les noies i els Els adults que utilitzen Internet amb finalitats d’explotació infants de minories ètniques68. Al Japó, el problema de la sexual l’utilitzen també com una eina per desenvolupar una intimidació a les escoles ha provocat recentment suïcides xarxa de tràfic d’infants»70. ECPAT International atribueix entre els alumnes69. Els casos d’intimidació no es denuncien la proliferació de la ciberviolència respecte al infants a la i, per tant, no s’entenen bé. A causa de la manca d’informa- debilitat de les lleis i a la dispersió de l’acció industrial. cions entorn d’aquest problema, sobretot a Àsia, la realitat ECPAT posa en guàrdia sobre el fet que «la violència contra de la intimidació no es detecta fàcilment i, per consegüent, els infants i els joves dins del ciberespai és un nou fenomen la majoria de les vegades les respostes per fer-hi front que seguirà afectant-los si no és que s’estableix un sistema arriben massa tard. Els pocs estudis centrats en la qüestió de seguretat.» de la intimidació han mostrat el seu impacte nefast sobre la vida dels amenaçadors així com de les seves víctimes, • Elaborar i posar en marxa una agenda multidisciplinària i, d’altra banda, ha mostrat el lligam entre el fenomen de la que intenti protegir els infants fins i tot contra les ame- intimidació i els comportaments antisocials i/o criminals. És naces del ciberespai: planificació de polítiques i reformes evident per tant que després són essencials passos precoços jurídiques, aplicació de la llei, cooperació entre els sectors d’intervenció i els programes de prevenció. particulars, iniciatives educatives, de recerques i d’inter- vencions per emmarcar, sostenir i sensibilitzar els drets • Identificar els grups d’estudiants de risc i garantir mesu- de l’infant, la participació i el principi de l‘interès superior res d’intervenció adequades. de l’infant. • Afavorir una aproximació col·lectiva de rebuig al medi escolar respecte de la intimidació mitjançant: polítiques 66Camacho, A. Ramirez, G. i Trinidad, A. (2007) “Com- 68“Violence against Children in East Asia and Pacific 69“Japan’s deadly bullying problem”, http://news. prehensive Assessment of the Juvenile Justice Region: Report on the East Asia and the Pacific Regio- bbc.co.uk/2/hi/asia-pacific/6213716.stm System: Lao People’s Democratic Republic” nal Consultation on the UN Study on Violence Against Children” , 14-16 juny 2005, Bangkok, Tailàndia. 70Asohan, A. (2005) “Dark Side of Tourism, The Net,” 67Consulta amb nens al sud d’Àsia, 17 de maig de 2005 http://www.ecpat.net/eng/EAP/documents The Star Online, 13 novembre. Vegeu http://www.crin.org/violence/search /VAC_Summary.pdf http://thestar.com.my/news/story. /closeup.asp?infoID=5562 asp?file=/2005/11/13/focus/12577564&sec=focus 42 Abús de substàncies psicotròpiques i d’alcohol Qüestions relatives als infants, el treball i la migració pels infants La taxa elevada de migració d’adults mostra l’alt nombre L’abús de substàncies psicotròpiques i d’alcohol és un dels d’infants afectats per les conseqüències d’aquest fenomen. problemes més greus que afecta Àsia actualment. Malgrat Els infants, fills d’immigrants filipins que treballen a Ma- la declaració de no-existència de conreus de cascall als làisia, són desproveïts dels documents oficials apropiats i, seus territoris des del febrer de 2006, Laos s‘enfronta, avui per aquesta raó, poden ser deportats a les Filipines sense dia, a una nova amenaça representada per la difusió dels els seus pares. Actualment, els infants immigrants tenen metamfetamines entre els joves71. La població jove, que vol poques oportunitats educatives a Tailàndia, i molts es veuen ser brillant i dinàmica, prefereix les metamfetamines que obligats a treballar de molt petits per atendre les necessitats l’opi que es considera una droga de la generació passada. Un de la família. Els infants sempre han participat en el pro- comunicat de l’Oficina de les Nacions Unides sobre la droga i cés migratori, però han estat vistos sovint com els «actors la criminalitat (UNODC) explica el cas d’una noia de 15 anys passius», o abandonats pels seus pares, o, fins i tot, com a detinguda dues vegades per fumar «speed», comprat amb acompanyants o substituts d’un immigrant adult74. Però hi diners robats als pares72. El seu cas mostra la forta correlació ha també raons per creure que els mateixos infants deci- que hi ha entre l’abús de droga i el compromís en activitats deixen emigrar per buscar feina, encara que aquesta última criminals entre els joves. A Cambotja, la discriminació perspectiva no ha estat estudiada encara adequadament respecte als usuaris de droga alimenta l’epidèmia de VHI. tret de sota el prisma del tràfic de persones. La Sra. Tith Davy, directora de l’ONG Khmer HIV/AIDS Alli- • Entendre millor el fenomen dels infants «en moviment», ance (KHANA), organisme de suport a Opération Enfants a través de la implicació dels infants, perquè l’agència que du Cambodge (OEC), està convençuda que, sense mesures els facilita la feina té un paper en el desenvolupament educatives apropiades, el nombre de consumidors de droga migratori. i els nivells de VHS i les infeccions de transmissió sexual • Establir polítiques per a la creació d’un entorn més pro- augmentaran sens dubte a Cambodja73. Malauradament, la tector per als infant immigrants i treballadors. majoria d’ONG no té els coneixements, els recursos ni les capacitats necessàries per fer front als temes emergents Donar respostes quotidianes als infants que viuen d’alcohol i a l’abús de substàncies psicotròpiques, així com en famílies recompostes les problemàtiques paral·leles que porten cap al crim i a la difusió del VHI entre els joves. A Àsia, les formes, els papers i les estructures de les famílies pateixen un canvi profund, cosa que cal imputar també als • Treballar amb els infants i els joves per millorar les seves canvis estructurals i socioeconòmics ràpids de les econo- competències socials, per exemple explicant-los com re- mies asiàtiques. Les dimensions d’aquest canvi inclouen sistir a les drogues i a l’alcohol. Oferir als infants i als joves l’augment de l’edat de casament, la disminució de la mida l’oportunitat de substituir, reduir o eliminar la temptació de la unitat familiar, el canvi de les atribucions de cada un de caure en la utilització de substàncies psicotròpiques. dels sexes dins la família, l’aparició de la família d’acollida Identificar les persones sospitoses de ser usuàries de i l’envelliment de la població. Aquests canvis tenen implica- droga i d’alcohol i orientar-les cap a un diagnòstic i una cions en els infants, particularment en els models educatius teràpia adequada. dels infants, així com les interaccions i les relacions de pare • Sensibilitzar entorn de l’alcohol i l’abús de substàncies a fill. Encara no s’ha estudiat prou la situació dels infants psicotròpiques i els seus efectes nefastos sobre la salut que viuen en famílies recompostes després de conflictes i el benestar dels infants i de la societat a través de les armats, catàstrofes naturals o immigració. El conflicte ar- activitats a l’escola (per exemple debats a classe), en la mat al Nepal ha afectat la vida de l’infant dins la seva família comunitat, i campanyes mediàtiques. Incitar la comunitat de moltes maneres: un infant que ha de prendre cura d’una a fer esforços per prevenir l’abús d’alcohol i de substàncies mare en dol, infants orfes que han de treballar per sostenir entre els infants. les famílies i així proveir, per avançat, a la seva educació, 71“Laos battles new foe in war on drugs”. Boston Globe, 73“Discrimination against drug users is fueling the HIV Reuters, 13.05.2006. Vegeu: epidemic in Cambodia”. 29, maig de 2007. Vegeu: http://www.unodc.org/laopdr/laos_battles.html http://www.aidsalliance.org/sw48037.asp 72ibid 74 Camacho, A. Z. V. (2006) “Children and Migration: Understanding the Migration Experiences of Child Domestic Workers in the Philippines” 43 infants que han estat reclutats per força en grups armats, En una enquesta al febrer del 2008 amb infants d’un poble i per això han crescut sense el suport d’una família tradici- de la costa del sud de l’Índia, els infants van explicar que se onal i de les estructures de suport comunitari75. Al Nepal, el sentien insegurs quan havien d’anar prop de la costa. «No segon casament de les mares afecta també la situació dels ens agrada l’oceà ». infants. A Indonèsia, un determinat nombre d’infants és buscat per «un tercer» que en prendrà cura i els enviarà a • Tot i que encara que hi va haver comunitats que no han Malàisia per raons de seguretat76. pogut fer front a les destruccions massisses provocades pel tsunami de 2004, el repte és aprendre les respostes La separació dels infants de les seves famílies i de les comu- positives que ens donen aquests desastres80, i integrar la nitats d’origen és un fenomen recurrent i de tant en tant protecció dels infants en les situacions d’emergència i de inevitable. Els infants separats dels seus pares i d’altres després de la crisi81. persones pròximes per diferents raons estan més exposats al risc de ser maltractats i explotats. Així, mentre que alguns Altres qüestions que afecten els infants programes haurien de desenvolupar la capacitat dels infants i el medi ambient de fer front a la separació, caldria identificar els infants se- parats dels seus pares o orfes, detectar els membres de la Greus problemes mediambientals trepitgen els drets dels família, reunir els infants amb les seves famílies o garantir infants, com ara la degradació mediambiental per la sobre- que els infants rebin atencions familiars i el suport de la explotació de les platges i altres sectors turístics, el despla- comunitat. Com a mesura provisional, hauria de ser possible çament de comunitats per permetre el desenvolupament adoptar, mentre que, d’altra banda, caldria evitar l’ingrés del turisme, les morts per la utilització de pesticides i altres formal en institucions. pràctiques agrícoles destructives. L’abastiment d’aigua i la • Garantir que s’estableixin mecanismes eficaços de suport higiene continua essent un repte a Àsia i ja se’n coneixen les per als infants i els joves que viuen en cases especialment conseqüències en els infants82. «L’aigua al nostre sector és previstes per a ells, permetent les visites a domicili amb bruta, cosa que provoca diverses malalties, així que pensem l’acompanyament de voluntaris de la comunitat, el submi- que no estem segurs». Un informe de l’UNICEF recull la nistrament d’un modest suport material, ajuda educativa, mateixa preocupació sobre el canvi climàtic i els infants83. En i formacions eficaces per a l’aprenentatge parental. relació amb les dades de l’Organització Mundial de la Salut, l’informe indica que les infeccions respiratòries, la diarrea Respondre a les necessitats dels infants supervivents i la malària, tres dels factors més greus que provoquen la de catàstrofes naturals mort de milers d’infants de menys de cinc anys, estan es- tretament lligats als problemes mediambientals. Àsia ha estat colpejada de manera particular per catàstro- fes naturals, especialment el terratrèmol de 2004 a l’Oceà Així, és correcte dir que el canvi climàtic representa una Índic que va desencadenar una sèrie de tsunamis devasta- de les més grans preocupacions per al futur dels infants dors que van matar més de 200.000 persones en 11 països, i els joves84. entre els quals l’Índia, Indonèsia, Sri Lanka i Tailàndia, que va patir el balanç de morts més alt77. Recentment, el cicló • És urgent començar a treballar per posar en marxa políti- Nargis ha devastat Birmània, amb més de 28.458 morts ques i programes de salut infantil en relació amb l’entorn: i 33.416 desapareguts78. Les catàstrofes naturals poden ser garantir l’accés a l’aigua potable i la higiene; garantir particularment traumatitzants per als infants i els joves. la protecció contra les ferides, afavorir l’activitat física; 75Gautam, I. (2005) Situation des enfants affectés par 80Mc Cawley esmenta el cas de Sri Lanka. Escriu: «Un 82Paraules recollides en un estudi a 10 infants de Kooni- le conflit en Surkhet, Dang, and Bardiya; informe lliu- dels èxits més importants de Sri Lanka va ser que, medu dirigit pel RTUT al febrer de 2008. rat al International Rescue Committee malgrat que Sri Lanka no havia viscut un tsunami abans, les institucions locals van respondre bé a la 83UNICEF (2007) “Climate change and children”. Nova 76Irwanto and Indra Nurpatria (2207) crisi. Van mobilitzar ajuda mèdica, aliments i altres York UNICEF materials d’urgència a escala local en un dia. Les co- 77McCawley, P. “The Asian Tsunami : Two years later” munitats es van unir per treballar més en enllà de les 84“Climate change worries children”, 23 juin, 2005 barreres socials que els havien dividit durant dèca- http://news.bbc.co.uk/1/hi/education 78http://news.yahoo.com/s/ap/20080512 des.» /4123884.stm /ap on re as/mynmar 81Si voleu consultar una excel·lent documentació sobre 79Paraules recollides en un estudi a 10 nens de Kooni- la promoció del benestar psicosocial dels infants en medu dirigit pel RTUT al febrer de 2008. situacions d’emergència, vegeu Handbook on Psycho- social Assessment of Children and Communities in 44 Emergencies by the Regional Emergency Psychosoci- al Support Network garantir un aire descontaminat a l’interior i a l’exterior i de conformitat amb la recent adopció de la Convenció de dels edificis; crear un entorn net de productes químics. les Nacions Unides sobre els Drets de les Persones amb Caldria també assegurar la participació activa i plena dels discapacitat89, s’han fet pocs progressos per fer d’aquests infants perquè protegeixin l’entorn en les seves activitats drets una realitat90. i la seva vida diària. • Facilitar un programa de suport i/o de formació als infants Situació dels drets dels infants amb discapacitat minusvàlids, els seus pares i els treballadors socials. • Fer prendre consciència i desenvolupar grups de pressió Les darreres estimacions de l’ONU calculen almenys 650 per a la posada en marxa dels drets de les persones amb milions de persones al món amb discapacitat, de les quals discapacitat. aproximadament el 80% viuen en països menys desenvolu- pats85. El Banc Asiàtic per al Desenvolupament calcula que Marginació dels infants indígenes hi ha 400 milions de persones que viuen amb una o més discapacitats a la regió Àsia-Pacífic, i si tenim en compte Segons les estimacions de l’ONU, hi ha 300 milions d’indíge- l’impacte de la discapacitat en les famílies, això afecta més nes arreu del món dels quals aproximadament la meitat viu a de 800 milions de persones, és a dir entorn del 25% de la Àsia. Es calcula que hi ha al voltant de 70 milions d’indígenes població asiàtica86. El nombre augmenta a causa de la po- a l’est d’Àsia, 50 milions al sud d’Àsia, i 30 milions al sud- bresa, de les mancances en els tractaments de salut, inclosos est asiàtic91. Els drets dels infants i de la joventut indígenes els tractaments prenatals, precarietat de les carreteres corren el risc de no respectar-se perquè es troben «entre i de l’organització del trànsit, els conflictes civils i les mines dues aigües», com la seva llengua, els seus costums i valors antipersona. A Cambodja, els infants representen la meitat i els de la comunitat en el sentit més ampli. Sovint els infants de les víctimes de les mines antipersona87. Malgrat aquestes indígenes es veuen forçats a abandonar la seva comunitat anàlisis, la majoria de les persones amb discapacitat són per seguir els estudis i així se’ls discrimina. Com a joves, no invisibles. No s’integren en el cens nacional, i no tenen accés es beneficien de la igualtat d’oportunitats davant la feina. als serveis socials bàsics. L’informe del Banc Asiàtic per al Hereten la responsabilitat de preservar les seves terres Desenvolupament es refereix a greus situacions lligades ancestrals, els seus recursos, les seves llengües i els seus amb la discapacitat a Àsia: La «majoria dels discapacitats sistemes de creença i de coneixement sobre la base dels són invisibles, no se’ls té en compte en els censos ni els quals es basa la seva herència i la seva identitat cultural. estudis nacionals. D’aquests, menys del 5% d’infants van Però la majoria dels infants i joves indígenes estan, amb a escola. Les dones i les noies pateixen una doble discri- tot, sovint separats psicològicament i físicament de la vida minació amb un accés encara més reduït a l’educació que i la cultura tradicionals. els nois i els homes joves. Les persones desfavorides són pobres perquè se’ls rebutja l’accés a nombrosos sectors • Amb l’adopció per l’Assemblea Nacional de l’ONU, el 13 de que afavoreixen el desenvolupament humà»88. A més de setembre de 2007, de la Declaració de les Nacions Unides les experiències relacionades amb la pobresa, l’exclusió sobre els Ritus dels Pobles Autòctons92, el repte al qual i la violència que també pateixen els adults discapacitats, cal donar resposta és donar a conèixer aquesta Declaració Save the Children assenyala que els infants disminuïts han i posar en marxa els drets dels pobles indígenes. d’afrontar abusos posteriors, -especialment l’abandó en néixer, l’ingrés en institucions específiques, l’exclusió del sector educatiu, la manca de registre en néixer, una consi- deració molt incompleta del desenvolupament de les seves capacitats, i un sistema de protecció sovint poc apropiat. Malgrat les obligacions dels governs de posar en marxa els drets dels infants discapacitats en el marc de la Convenció 85Vegeu CRIN http://www.crin.org/hrbap/ 88ADB, “Development and Disability”, http://www. 91UNICEF Centre de Recherche Innocenti. (2003) “En- index.asp?action=theme.infoitem&item=16847 adb.org/SocialProtection/disability.asp suring the Rights of Indigenous Children”, Innocenti Digest, No 11 86ADB, “Development and Disability”, http://www. 89Adoptada per l’Assembles General de l’ONU al desem- adb.org/SocialProtection/disability.asp bre de 2006 i entrada en vigor el 3 d’abril de 2008. Per 92Vegeu el text sobre: http:www.un.org/esa/socdev/ al text complet, vegeu: http://www.un.org/disabili- unpfili/en/declaration.html 87UNICEF New York (2004), “Children account for half ties/documents/convention/convoptprot-e.pdf of landmine casualties in Cambodia”, 24 de novem- bre, Vegeu http://www.unicef.org/protection/ 90Save the Children, Comunicat de premsa: Children’s cambodia24266.html Rights and the Convention on the Rights of Peoples 45 with Disabilities, 29 de juny de 2007 Afavorir la participació dels infants i dels joves en els sectors que marquen verdaderament una diferència L’Institut de Recerca de l’ONU per al desenvolupament social distingeix entre els «sistemes que mantenen la par- ticipació», utilitzat per incitar les persones a comprendre i posar en marxa polítiques existents, i els «sistemes que transformen la participació», que encoratgen els infants i els joves a entrar dins els processos de presa de decisió93. Ansell afirma que fins aquí els joves han tingut poques oportunitats de participar en els sectors que marquen veritablement una autèntica diferència94. Per exemple, no se’ls convida a parti- cipar en l’elaboració de polítiques i de disposicions concretes que es refereixin a l’àmbit educatiu; a l’escola on, no obstant això, passen la majoria del dia. Fins i tot quan s’impliquen en els «Parlaments d’infants», la seva participació es torna tan poc política com sigui possible. • Cal integrar els drets de la ciutadania dels infants en el discurs i les intervencions sobre els drets i la resiliència. Per a això, Roche proposa95 identificar les contribucions i la perspicàcia dels infants ara i aquí, i no senzillament en referència al seu potencial futur; canviar les pràctiques socials i institucionals de manera que puguem escoltar correctament els infants; sostenir la participació dels infants en els espais de debat fins ara reservats als adults, i identificar com afavorir millor la interdependència entre joves i adults. 93Chawla (2002) citat per Ansell, N., (2005) Children, 95Roche, J. (1999) “Children: Rights Participation and Youth and Development, Londres i Nova York: Rout- Citizenship”, Childhood, Vol. 6, N. 4, p. 475-493. ledge 94Ansell (2005) 46 GRUP EXPERTS ÀSIA Tith Davy Davy Tith és director de l’organització “Opération Enfants de Cambotge”, creada el 1996. Ha estat professor, intèrpret francès per a l’ACNUR i administrador de projectes per a “Partage”. A l’hospital de Battambang el 1995 va ser testimoni dels patiments dels infants pobres en el període de postguerra a Cambodja. Ha creat l’organització local “Opération Enfants de Battambang” (O.E.B), nom que ha canviat després de més de 10 anys d’intervenció per «Opération Enfants du Cambodge» (O.E.C.). L’associació promou i defensa els drets de l’infant, treba- llant prop dels infants amb discapacitat, infants ferits per mines, orfes de la sida, i posant en marxa programes d’educació, d’educació per a la salut reproductiva i d’educació no formal a les regions remotes de Cambodja. O.E.C. ha rebut la medalla d’or de la reconstrucció nacional del Govern cambodjà i una carta de felicitacions del Ministeri d’Afers Socials. La Sra. Davy és membre del Consell Directiu de 4 organitzacions no governamentals a Cambodja. Dra. Gracy Fernandes La Dra. Gracy Fernandes és educadora i investigadora en l’àmbit del treball social. Des del setembre de 2006, és la directora del Centre de Recerca de l’Escola de Servei Social a Madagascar. A Madagascar, també ha estat consellera del Catholic Relief Services (C.R.S.) en l’àmbit de l’acompanyament psicosocial de les víctimes del tràfic de persones i la formació dels pràctics facultatius i funcionaris, i ha treballat amb UNICEF als serveis de protecció dels infants explotats sexualment i pel treball a les mines. Ha portat a terme dos projectes amb MISEREOR sobre la formació professional de noies organitzades per l’Església catòlica i la nova orientació de la formació professional actual a Madagascar. En col·laboració amb el Ministeri de Justícia, ha emprès un estudi sobre la situació particular dels infants bessons a la regió de Mananjary seguida d’un projecte sobre les estratègies de comunicació per impedir-ne l’exclusió. Com a directora de la Unitat de Recerca de la Facultat de Treball Social de Mumbai (Índia), del 1993 al 2006, ha estat a jornada completa membre del cos docent dels estudiants de la llicenciatura de treball social. Ha procedit a l’avaluació de diversos organismes que treballen amb dones i infants a l’Índia, al sud-est asiàtic i a Àfrica. Quan era a l’Índia, estava estretament lligada al BICE. Entre les publicacions de la seva unitat de recerca trobem: « Résilience : Une Croissance Joyeuse» ; «La délivrance et la réadaptation des enfants victimes de la traite dans le cadre commercial de l’exploitation sexuelle» (publicat per l’UNICEF i el Departament de Dones i Nens, Nova Delhi). Shirley Fozzard Shirley Fozzard és treballadora social mèdica diplomada, amb una gran ex- periència en la pràctica del treball social i l’educació social. Té dos fills, dues joves -una moçambiquesa i una japonesa- i cinc néts. Ha treballat en l’àmbit de l’acompanyament d’infants al Regne Unit, i la protecció de la infància al Canadà amb famílies amb situació de desemparament i l’acollida familiar al Regne Unit i a Hong Kong. Ha ensenyat educació social a les classes per a adults al Regne Unit i a Hong Kong, i ha contribuït a les formacions del CQSW (Certificat de Qualifi- cació del Treball Social). Ha estat consultora externa per al Consell Central per a la formació i l’educació en el treball social (CCETSW), i ha estat responsable de la coordinació i del desenvolupament de la formació per als treballadors socials residencials i de la comunitat a Cambridge (Fons CSS) durant 7 anys. Ha treballat 47 amb els refugiats a Hong Kong, per promoure un programa social i educatiu en l’àmbit tancat de Bowring per als Boat People vietnamites. És en aquesta ocasió que ha pres consciència de l’immens desemparament dels refugiats i dels efec- tes posttraumàtics de la violència que havien patit abans, al llarg i després de la seva fugida. Comanditada pel Bice, va portar a terme a Zàmbia una recerca per determinar les conseqüències de les experiències viscudes pels refugiats de Moçambic i desenvolupar un programa per dirigir els efectes de la violència. A partir d’aquesta experiència, es van desenvolupar programes comunitaris que subratllen el lligam entre la capacitació comunitària i la promoció de la resiliència a Zimbabwe, a Malawi, a Moçambic, a Namíbia, a Costa de Marfil i a Libèria. El 1998 el Bice va reconèixer que l’eficàcia de l’aproximació a les víctimes de vio- lència també seria apropiada en la prevenció i la reintegració de les víctimes d’abusos i d’explotació sexual a Àsia. Des de fa deu anys, Shirley treballa com a consultora i formadora per al Bice a Sri Lanka, a Cambodja, al Nepal així com a Tàmil Nadu i a Pondichéry al sud de l’Índia. Irada Parajuli Gautam Irada Parajuli Gautam, presidenta fundadora d’Aawaaj, s’ha mostrat com a líder social contra la violència sexual i domèstica, amb qüestions sobre les quals cap altra organització havia treballat encara el 1999 al Nepal. Té una llicenciatura en Administració Pública amb especialització en el desenvolupament i la pla- nificació rural. També es diplomada en tractaments de salut comunitària. Està casada i és mare d’un noi. Irada va començar la seva vida professional als 19 anys, el 1986. Es va unir a «Save the Children UK», al Nepal, com a responsable mèdica de la clínica de maternitat i pediatria d’una zona molt remota i inacces- sible per carretera de la regió occidental del Nepal. Després, va ser nomenada responsable de la regió de Surkhet el 1992, i va treballar a la regió del centre i de l’oest del Nepal. Ha treballat amb infants i dones a les zones rurals, les dones i noies explotades sexualment o treballant en la indústria del sexe, les dones i les noies víctimes del tràfic de persones, les noies i les dones que viuen amb el VHI/SIDA. Quasi tots aquests grups han estat confrontats a diverses formes de violència durant la seva vida. Gràcies a la seva acció, molts grups a les zones remotes han esdevingut artífexs del seu propi canvi i de la societat en conjunt. Té un molt bon coneixement del context sud-asiàtic i nepalès, integra els pro- blemes i les qüestions que afecten l’estatut dels infants i de les dones, a les zones rurals i als caus urbans, qüestions que es refereixen a la protecció de la infància segons una aproximació de gènere. També ha participat en activitats de recer- ca, d’avaluació i formació a escala nacional i regional al sud de l’Àsia. Aawaaj és una organització social que treballa per millorar la situació de les dones i dels infants que viuen en zones rurals i és pionera en l’establiment de mecanismes de suport comunitari per fer front a la violència contra els infants a la regió del centre occidental. Actualment, hi ha en marxa programes de participació de les comunitats a Surkhet, Dailekh i Bardiya; unes 5.000 persones treballen per eliminar la violència contra les dones i els infants. 48 Elizabeth Protacio-De Castro, Ph.D. La Dra. Elisabeth de Castro és professora associada de psicologia a la Universitat de Ciències Socials i Filosofia (UPD-CSSP), i directora del Psychosocial Support Rights Resource Centre, una ONG compromesa en la recerca, la formació i la publicació sobre els drets dels infants i les qüestions relatives a l’assistència social, la protecció dels infants i el suport psicosocial. Ha treballat i ha publicat sobre nombrosos àmbits de recerca sobre la infància com els abusos a infants, els drets i la resiliència dels infants, el tràfic i la pornografia amb infants, els infants implicats en els conflictes armats i altres situacions d’emergència, etc. Té també una àmplia experiència internacional, no sols en la recerca i la formació, sinó també com a organitzadora/formadora / persona recurs / interventora en uns quants tallers, col·loquis i fòrums públics internacionals. També ha treballat per a l’UNICEF-Àsia de l’Est i a la seva oficina regional per al Pacífic a Bangkok, Tailàndia, com a especialista en l’àmbit de la protecció dels infants. La Dra. De Castro ha rebut moltes recompenses nacionals i internacionals, les més signi- ficatives el Premi per a les dones excepcionals al servei de la Nació (Acrònim TOWN en anglès) a les Filipines el 1992 i el 1992, el Premi Leo i Liesl Eitinger per als drets humans, a Oslo, Noruega. Sanphasit Koompraphant Sanphasit Koompraphant va marxar des de fa més de 25 anys per canviar la vida dels infants i ha estat un dels primers a plantejar el tema del segrest d’infants, del tràfic d’infants i de la prostitució dels infants a Tailàndia i a la regió del Mekong. Doctor honorífic en treball social, també és llicenciat en dret i en eco- nomia. Des del 1985, dirigeix el Centre per a la Protecció dels Drets dels Infants (CPCR), creat el 1981 que treballa amb els infants deixats de banda, abandonats, físicament maltractats o explotats pel treball. Des d’aleshores, l’organització li ha permès fer grans progressos en favor de l’ajuda als infants tailandesos. Sanphasit Koompraphant és membre de moltes comissions governamentals a Tailàndia i ha contribuït a la redacció i l’adopció de lleis específiques per als menors (Thai Children’s Act, Amendment of Code of Juvenile and Domestic Court and legal procedure). En l’àmbit internacional, Sanphasit Koompraphant és president d’ISPCAN, (International Society for the Prevention of Child Abuse and Neglect). Germà I. Sebastian, Fsc Fundació Sant Joseph El germà I. Sebastian FSC és un membre de la congregació dels germans de La per al Desenvolupament Salle, que treballen en 84 països amb més de 300 anys d’experiència de servei, particularment en l’àmbit de l’educació i del desenvolupament dels més pobres. És el fundador i director de la Fundació Sant Joseph per al Desenvolupament. El germà Sebastián FSC ha seguit cursos de formació sobre pedagogia, psicologia infantil i altres àmbits sobre el desenvolupament personal. També ha seguit estudis universitaris superiors sobre el desenvolupament rural (Master of Arts en developpement rural) amb una especialització en matèria de planificació i de control dels projectes i és titular també d’un diploma en gestió de negocis (MBA). Empresari molt eficaç, ha exercit en l’àmbit del desenvolupament rural al llarg d’aquests darrers 22 anys. Després d’haver apreciat la qualitat dels treballs que havia efectuat en favor dels infants amb discapacitat, l’Estat del Tamil Nadu el va seleccionar com un dels seus socis per realitzar un programa nacional en favor de la rehabilitació de les persones amb discapacitat. En reconeixement dels 49 serveis prestats en favor dels infants amb discapacitat i dels infants del carrer, ha rebut diversos premis com ara el Premi al «Millor treballador social 2003» del departament de Theni. Ha estat membre de l’equip durant la Conferència sobre el microcrèdit que es va desenvolupar a Roma el 2007. Pav Vannak Pav Vannak és diplomat en dret civil (Facultat de Phnom Penh), té formació en treball social per SSC (Servei Social de Cambodja) a Phnom Penh. Ha estat professor de dret penal durant 6 mesos i, el 1998, coordinador durant un any del projecte del PNUD (CARERE) sobre el tema dels drets de la terra de les poblacions indígenes a la província de Ratanakiri. El 1999, va entrar a l’I.K.D. (Ins- titut Khmer per a la Democràcia), com a assistent de projecte, encarregat de les Coalicions provincials entre el Govern, les ONG i les organitzacions internacionals, i de la formació sobre la democràcia i l’estat de dret dels serveis governamentals i les ONG. El 2000 va començar a treballar amb el BICE com a responsable de la coordinació del projecte comunitari per a la prevenció dels abusos, l’explotació sexual i el tràfic d’infants, i la reintegració d’infants víctimes a la província de Sihanouk Ville. Avui dia és director de l’organització governamental CCBO (Com- munity Child Based Organisation). Ha treballat amb infants del carrer, infants en conflicte amb la llei, infants que viuen als orfenats, infants desplaçats, infants amb VHI/SIDA, infants abandonats, infants immigrants, infants treballadors domèstics, infant víctimes de violència inclosa la violència domèstica i infants víctimes d’abusos sexuals tant a la comunitat com a la família. Dominic Xavier M. L. Dominic Xavier és director i fundador de l’organització índia «Reaching the Unreached Trust» amb base a Pondichéry, a l’Índia. Casat i pare de tres infants, té 45 anys, i ha estat criat a l’Índia en un entorn catòlic. És titular d’un màster en química (Universitat de Madràs) i ha treballat com a professor de ciències al liceu el Don Bosco durant dos anys. Tocat profundament per les situacions de discriminació en el context indi, es va comprometre en els drets humans i va aconseguir un màster en Drets Humans i una llicenciatura en Educació. Està convençut de les capacitats innates de cadascú i de les aptituds per aprendre i evolucionar. Ha treballat de voluntari en el marc del programa de desenvolupa- ment dels infants a LCES, una ONG dirigida pels germans de la Salle, a Colombo, Sri Lanka. També ha estat responsable dels infants a «Boys Town», Nagamalai, Madurai. Durant l’any 1993, va fundar «Reaching the Unreached Trust», orga- nització no governamental amb l’objectiu d’elevar l’estatus dels infants i de les dones en la societat índia i posar en marxa programes comunitaris per prevenir els abusos i la violència. 50 Agnes Zenaida V. Camacho Agnes Zenaidai V. Camacho és diplomada en Estudis del Desenvolupament (Institut dels Estudis Socials de la Haia, Països Baixos) en ciències polítiques i en sociologia (Universitat de les Filipines de Diliman) i el 1999 va rebre el Premi de la Distinció Universitària del President de la Universitat Philippines System per la seva recerca sobre «La família, el treball infantil i la migració». Des del 1990, ha treballat i ha publicat obres sobre la infància i qüestions dels drets dels infants com el treball infantil, la migració d’infants, la prostitució d’infants, el tràfic dels infants, els infants soldats, els infants implicats en els conflictes armats, la participació dels infants i la recerca ètica. També ha dirigit programes de control i d’avaluació per a diferents organismes locals i internacionals. És membre del Consell Consultiu Internacional d’Informació i dels Sistemes de Documentació de Drets Humans, Intl., i és membre del Comitè de Coordinació de la Coalició del sud-est asiàtic per posar terme a la utilització dels infants soldats. 51 Regió Àfrica / Presa de posició de la regió Àfrica ternacionals, l’infant ocupava un lloc privilegiat en el si de la família africana. Sempre ha estat considerat una riquesa, El 20 de novembre de 1989, l’Assemblea General de les una benedicció de Déu. Els diferents països i, fins i tot abans, Nacions Unides va adoptar la Convenció sobre els Drets de les societats tradicionals, havien establert mecanismes de l’Infant, l’elaboració de la qual havia començat a principis protecció envers els seus membres més vulnerables, com els dels anys vuitanta. Amb la recopilació d’aquests drets en infants, per tal de perpetuar-se i desenvolupar-se. un text únic que els consolida, la Convenció apunta a tres objectius: D’altra banda, l’Estat modern, tal com el coneixem avui, és relativament recent a Àfrica. Ha conegut trastorns impor- - Reafirmar, en benefici dels infants, els drets que altres tants i pateix encara dificultats considerables en la posada tractats ja atorguen a tots els éssers humans en marxa de les institucions a causa del seu baix nivell - Donar a una sèrie de drets fonamentals de l’home un esta- econòmic persistent i els conflictes regionals esdevinguts tut privilegiat perquè es tinguin en compte les necessitats durant aquests períodes. especials i la vulnerabilitat dels infants - Elaborar les normes en àmbits que afectin més particu- larment o exclusivament els infants PROGRESSOS MÉS Introdueix la noció d’«infant subjecte de drets» i aboleix SIGNIFICATIUS ACONSEGUITS, la noció d’«infant objecte de necessitats» que empenyia a DES DE FA 20 ANYS, PER LA compadir l’infant i no a la responsabilitat. El canvi radical introduït per la Convenció és precisament aquesta noció DIGNITAT I ELS DRETS DE de responsabilitat dels Estats i de les famílies respecte dels seus infants. L’INFANT Els estats africans van acollir molt bé el seu caràcter uni- Amb tot, malgrat totes les dificultats encara assenyalades, versal, indivisible, inalienable i la noció de responsabilitat els progressos significatius acomplerts els darrers 20 anys que els incumbia. D’aquesta manera, molt ràpidament, la per la dignitat i els drets de l’infant són nombrosos i irre- van ratificar i culturitzar adoptant a l’Assemblea General futables. Així ho demostra la recerca minuciosa portada a de les Nacions Unides de 18 de juliol de 1990 la Carta Afri- terme en aquest sentit. Seria molt llarg d’intentar fer-ne ara cana sobre els Drets i el Benestar de l’infant. Aquesta eina una presentació exhaustiva. Ens limitarem a posar èmfasi no solament confereix drets als infants, sinó que a més els en tres punts: reconeix deures. Els drets de l’infant són coneguts i l’infant és reconegut La CDI i la Carta Africana obliguen els Estats a complir com a subjecte de drets els seus compromisos respecte dels seus súbdits menors d’edat. Avui, prop de 20 anys després de l’adopció de la A les grans metròpolis africanes, però també a les ciutats CDI, ha arribat el moment de plantejar-se el tema de la de províncies i als pobles, els actors, tant polítics o de la seva aplicació. societat civil com simples ciutadans han pres consciència de la noció de drets de l’infant. Encara que categòrics, És important preguntar-se: aquests drets ja no són marginals. Transmès per les ONG, els agents de l’Estat i els mitjans de comunicació, el 1. Quins són els progressos més significatius establerts, els missatge de la Convenció o, si més no, alguns aspectes, és darrers 20 anys, per la dignitat i els drets de l’infant? cada cop més conegut per tothom i s’ha obert pas en els esperits. Forma part del marc de referència en matèria de 2. Quines són les situacions que ens semblen més crítiques polítiques socials. En són la prova resultats tangibles. Els en termes de violació dels drets de l’infant? tabús ben ancorats van caient, les eternes discriminacions des de fa generacions es difuminen a poc a poc. 3. Quins són els reptes principals que ens sembla que s’han de considerar en els anys vinents i els factors d’esperança • Fa tot just 10 anys, a Abidjan, els infants amb disminu- la prioritat dels quals s’haurien d’afavorir? cions, en el millor dels casos, eren amagats; en el pitjor, per les creences magicoreligioses, se’ls feia desaparèixer En principi, ens sembla necessari, no obstant això, recordar en una cerimònia tradicional. La mare era expulsada de que, molt abans de la ratificació d’aquests instruments in- la comunitat. Avui dia, els pares fan ells mateixos el pas 54 de venir perquè es prengui cura del seu infant, els pares Protecció de l’Infant, i a la RD del Congo el Parlament n’està acompanyen el seu nounat a reeducació funcional, par- adoptant un altre. Molts Estats han fet esforços per facilitar ticipen en les teràpies de grups entre pares, cosa que els el registre dels naixements (allargament dels terminis legals permet posar paraules a les seves dificultats i els seus per a la declaració i disminució del cost per als pares com patiments… ara a Mali) i així donar una existència legal als infants. • Les nenes víctimes de violacions ja no són sistemàtica- Una justícia per als menors menys traumatitzant ment amagades, o fins i tot casades amb el seu botxí per evitar l’oprobi de la comunitat. Les famílies, encoratjades La justícia per als menors és un altre sector destacable. i acompanyades per les organitzacions de protecció dels S’han acomplert esforços considerables; els progressos són drets de l’infant, comencen a denunciar l’autor, per la indiscutibles. Abans de la CDI, els infants eren empresonats qual cosa aleshores es pot curar la seva filla que ja pot ser amb els adults i sovint eren oblidats a les presons. Ara, la rehabilitada. policia, formada a aquest efecte, ha modificat la seva manera de procedir. La violència policíaca ha disminuït considera- Hi ha la voluntat política d’aplicar els drets de l’infant, blement i es vigilen millor la dignitat i els drets dels infants. s’ha reforçat el marc normatiu i institucional de protecció S’han creat jurisdiccions especials per a menors, com els dels infants tribunals de menors, els jutges de menors, en nombrosos països, com també brigades de protecció de menors i serveis Els infants constitueixen per natura un grup vulnerable, d’assistència educativa. L’alternativa a l’empresonament però alguns infants necessiten ser protegits a causa de és una solució que comença a considerar-se i a posar-se en les dificultats dels pares o de l’entorn familiar de garantir, marxa en diferents països. A les presons, han vist la llum encara que sigui parcialment, el seu paper de protector, o espais separats per a menors que responen a les prescrip- per causa de disfuncions intrafamiliars o extrafamiliars que cions de les normes internacionals. El BICE ha contribuït de els posen directament en perill. forma important en aquest sentit als països on actua o hi té actors (Costa d’Ivori, RDC Congo, Guinea Conakry, Mali, Tot i que la protecció de l’infant afecta el conjunt dels infants, Senegal, Togo). apunta en particular els que estan en perill, tant per si tro- ben dificultats particulars en el decurs de la seva vida, com La salut de l’infant més ben protegida per si són maltractats. El perill en què s’incorre és avaluat en funció del risc que pesa en l’interès superior de l’infant, El dret a la vida i a la salut de l’infant també ha avançat de entès com el seu desenvolupament físic, intel·lectual, afectiu forma destacada. La mortaldat dels infants de menys de 5 i social harmoniós. anys ha passat del 150/1000 al 40/1000 gràcies a les nom- broses mesures de protecció materna i infantil preses. El Els poders públics en tenen consciència i procuren establir desenvolupament del nombre de centres de salut comuni- dispositius de protecció. Aquesta voluntat política es tradu- taris, el suport a les mares per parir a les maternitats i als eix en l’evolució del marc normatiu i institucional, d’una dispensaris, els importants dispositius de vacunació en són banda, i en la presa de mesures específiques de protecció, els exemples més coneguts. Avui dia la poliomielitis gairebé de l’altra. En aquest sentit, destaquem: ha estat eradicada. Uns instruments jurídics més adaptats Els infants són protagonistes ells mateixos i fan valer el seu dret a la participació La pena de mort per als infants ha estat abolida en nom- brosos països. En tots els estats s’han creat institucions de A aquest efecte, cal destacar: protecció dels infants, s’han elaborat i promulgat textos, lleis i decrets que tenen una incidència en la protecció dels Organitzacions d’infants variades i dinàmiques infants, de conformitat amb la CDI. A aquest efecte, es poden esmentar les lleis i els programes de protecció dels infants La creació del «Parlament dels Infants» a diferents països, en situació de vulnerabilitat com ara els acords bilaterals o la participació dels infants en col·loquis que els afecten, la multilaterals de lluita contra el tràfic de nens i nenes o contra seva participació en trobades nacionals i internacionals la violència sexual… L’harmonització de les legislacions na- d’intercanvi, la seva presa de paraula en públic, els grups cionals amb les normes internacionals s’ha portat a terme o d’acció d’infants a les escoles, com els governs dels nens a està en procés en nombrosos països. El 2002 Mali va adoptar Mali o fins i tot en els moviments de joventut o les associ- el Codi de Protecció de l’Infant. Al Togo hi ha un nou Codi de acions d’infants i dels joves treballadors com el moviment 55 dels AEJT, actiu a l’Àfrica Occidental, són signes també del SITUACIONS CRÍTIQUES EN dinamisme i de la diversitat de la participació dels infants. Es prenen seriosament el seu paper i senten que tenen TERMES DE VIOLACIÓ DE LA una missió que assumeixen amb responsabilitat. En molts DIGNITAT I DELS DRETS DE llocs, infants i joves es mobilitzen per donar a conèixer els seus drets i demanar als adults, i no només, que se’ls tingui L’INFANT QUE PERSISTEIXEN en compte, però també per protegir millor els infants més vulnerables. Posar-les de relleu no és una acusació als responsables La promoció de les noves iniciatives polítics, sinó que prové més aviat de la constatació realista, destinada a fer un diagnòstic sense complaença, per tal que El Bice ha format grups d’infants en els seus drets i els dóna els Estats i les agències de protecció dels drets de l’infant, suport; alguns han agafat el nom de Comitès Locals de Pro- com el Bice, puguin assenyalar els reptes als quals hauran moció dels Drets de l’Infant Júnior (CLPJ). Aquests joves de donar resposta en el futur. militen per al respecte dels drets i s’hi ha invertit especial- ment a les províncies del Kasaï a la RDC. Han sensibilitzat els Aquestes situacions crítiques poden ser abordades des de adults a, per exemple, no practicar més la discriminació de dos punts de vista: les unes tenen més aviat causes estruc- les nenes quant a la seva inscripció a l’escola, o fins i tot, a turals, lligades a insuficiències en matèria d’aplicació del demanar que se’ls protegeixi dels maltractaments: la violèn- marc de protecció legal i de les polítiques socials i les altres, cia a l’escola, al seu entorn de treball o a la família. Han entès en canvi, són d’orde sociocultural. Engendren un conjunt també la importància de tenir una existència legal per poder de situacions en què els drets de l’infant són bandejats i es fer els exàmens, per a la seva vida futura i demanen als seus comet violència contra els infants. pares que facin el que sigui necessari per regularitzar la seva situació davant els serveis de l’Estat civil. D’altres, s’han Les violacions dels drets de l’infant lligades declarat «periodistes júnior» i porten a terme recerques a aspectes estructurals sobre les violacions dels drets dels infants a la seva ciutat. Després transmeten la informació per ràdio mitjançant les Pel que fa a les violacions dels drets de l’infant relacionades emissions dels seus germans grans per demanar als adults amb aspectes estructurals, és clar que l’establiment d’un i a les autoritats, tant de revisar la seva posició o mesures marc normatiu i institucional no és una condició suficient de protecció adequades com facilitar algunes formalitats per al respecte dels drets de l’infant; cal també que sigui administratives. funcional. Les disfuncions i l’absència de recursos suficients en nombrosos serveis dels Estats del sud constitueixen les En aquestes diferents empreses, els infants han mostrat una principals traves per a l’accés dels infants als seus drets. La gran maduresa i un sentit innegable de les responsabilitats. pobresa pot ser considerada com un factor predominant El seu compromís, la seva generositat i la seva voluntat de de fre. canvi són els autèntics signes d’esperança per al futur. Dels punts destacats, cal esmentar: Per descomptat, es podrien esmentar també altres progres- sos, especialment les mesures preses per facilitar l’accés de La manca d’accés a l’educació i a la salut tots els infants a l’educació, en particular al nivell de l’ense- nyament elemental amb els esforços fets per l’escolarització Massa infants no tenen accés a una escolarització, ja que pro- de les nenes. voca despeses que no poden ser suportades per un nombre important de famílies en el context econòmic actual. Els in- Cal dir que aquests progressos van de tant en tant també per fants més vulnerables, com els infants més pobres, els orfes, sota de les esperances. Els efectes conjugats de la univer- els infants afectats o infectats pel VIH/SIDA, els infants amb salització de l’economia, de les catàstrofes naturals com la disminucions, no es poden beneficiar d’un acompanyament sequera, de les devastacions dels conreus alimentaris per les o dels tractaments sanitaris que serien necessaris pel seu llagostes, els conflictes armats repetits, les crisis polítiques... estat específic per manca de mitjans materials i de recursos han torçat o contrariat sovint la voluntat política afirmada humans prou qualificats. dels Estats africans, manifestada en la seva diligència a ratificar la CDI. Això ens porta a abordar la segona part: 56 La manca de registre dels naixements en els entorns urbans poc aptes per rebre’ls tant pel que fa a l’habitatge com a la viabilitat dels barris nous (accés a Massa infants, encara, no tenen existència legal, creixen l’aigua corrent, electricitat, evacuació de les deixalles), com i moren de vegades, sense rastre social del seu pas; aquests d’infraestructures socioeconòmiques. Aquests marcs de vida fantasmes no existeixen per als poders públics que no poden impropis per al desenvolupament humà ja contenen un comptabilitzar-los en les seves previsions de futur: no seran germen de tots els problemes amb què aquestes poblacions mai autèntics ciutadans… es troben després, com ara: Disfuncions en l’àmbit de la justícia juvenil L’explotació dels infants La justícia per als menors, malgrat els progressos esmentats Massa infants es veuen empesos per la necessitat cap a una abans, continua essent una preocupació principal. Per man- inserció precoç en l’àmbit del treball. Explotació econòmica, ca de mitjans suficients per al seu bon funcionament i per la pitjors formes de treball, explotació sexual, no se’ls estalvia manca de reciclatge periòdic dels agents encarregats de la res. Des de la nena que ven bosses d’aigua glaçada en una de seva aplicació, la seva execució és font de constants violaci- les capitals africanes fins al nen raptat en sortir de l’escola ons dels drets dels infants. A títol d’exemple, cal destacar: per ser allistat en un grup armat, com a Sierra Leone, Libèria o el Congo, la diferència només són els matisos en el grau • l’absència d’aliments per als infants en custòdia a les co- de perill en què es posa la seva vida, la pena i els patiments missaries on poden romandre més de 24 h sense menjar suportats per aquests infants. res, la impossibilitat d’informar el civilment responsable; per això, no es pot deixar anar l’infant i lliurar-lo als pa- Darrere de cada infant explotat, hi ha un adult que aprofita res; la seva vulnerabilitat, la seva credulitat, que abusa de la seva • una qualificació de vegades inadequada als fets incri- confiança, de la seva innocència. Hi ha també les llacunes minats comporta, com a conseqüència, una pena massa d’un marc de protecció, fins i tot la complicitat o la compla- feixuga; ença dels poders públics. • l’absència d’advocat d’ofici al tribunal i, per tant, d’infor- me a l’audiència; l’infant continua detingut en lloc de ser Les violències envers els infants alliberat ; condicions de detenció encara problemàtiques en molts llocs a causa de les presons antiquades i ina- En aquest context de canvi, l’organització familiar es daptades, la manca de suport psicosocial i de formació veu debilitada. La família resisteix malament, les unions als menors detinguts; els infants es tornen ganduls i se esdevenen fràgils. Al medi urbà en particular, les famílies senten abandonats per tothom; monoparentals o recompostes, amb el seu feix de problemes • l’absència d’acompanyament per a la reinserció: l’infant en relació amb els infants, són cada vegada més nombroses no sap on anar quan surt. i l’absència de serveis socials eficaços impedeix una regu- lació ràpida i eficaç de les disfuncions. L’infant és percebut Es podria fer una llista llarga de les dificultats. Si es fa l’esforç cada vegada menys com una riquesa, i cada vegada més de posar la cara d’un infant darrere de totes aquestes situa- com una càrrega. cions, és fàcil imaginar els drames que es viuen diàriament a les comissaries de policia, tribunals i presons. Després de Aquesta nova percepció afavoreix les negligències, els mal- 12 anys de compromís diari, en uns quants països, en relació tractaments, la trivialització de les violacions dels drets. amb els infants privats de llibertat, el BICE considera que El Bice ha constatat a través dels seus projectes que el 80% aquest sector dels drets dels infants és prioritari. dels infants del carrer acollits als seus centres de protecció han nascut en el si d’aquest nou tipus de famílies. Una pro- Les violacions dels drets de l’infant relacionades porció anàloga dels infants anomenats bruixots del Congo, amb aspectes estructurals expulsats per la seva família, són orfes com a mínim d’un dels dos pares o estan afectats per una malaltia o trastorn Altres factors socials o culturals gens menyspreables tenen que els dóna un context més difícil o costós. un paper predominant i fan que moltes situacions d’infants siguin crítiques. Uns costums i pràctiques tradicionals nefastos La globalització té aspectes positius, però crea també xocs En la cultura tradicional, l’infant és també el que no té dret culturals. Aquests xocs s’amplifiquen per un èxode rural a la paraula. No tenia dret a donar la seva opinió i s’havia de massiu que empeny milions de persones a concentrar-se sotmetre a les decisions dels adults. Així eren les coses. Al 57 medi rural, més tradicional, la família resisteix millor, però Aquesta responsabilitat incumbeix els Estats, que tenen el xoc frontal entre tradicions i modernitat provoca alhora prerrogatives sobiranes i la repressió legítima. Els toca ferides en els pares i en els infants. Costums que antigament doncs prendre les mesures ad hoc respecte dels drets de tenien la seva justificació en un context particular, avui dia l’home en general i dels drets de l’infant en particular. En estan profundament desfasats en relació amb l’evolució dels aquesta lògica, la democràcia i un bon govern són dues costums i de les mentalitats, i es consideren perjudicials. Els premisses necessàries i indispensables. Aquests fonaments joves ja no comparteixen aquesta visió del món i de la vida. permeten la construcció de l’estructura legal i institucional Les nenes ja no accepten els casaments precoços o forçats, que garanteix una vida en comú, respectuosa dels drets la destinació a una boda precoç. Actualment, el 10% de les fonamentals de les persones. A aquest efecte, una de les nenes a Mali encara es casen abans de fer els 18 anys. Les primeres prioritats ha de ser una assignació de recursos nenes també volen tenir l’oportunitat d’estudiar, de triar suficients per poder portar-ho a terme. el seu futur. Aquesta divergència de punts de vista provoca molts drames. Protegir la família i els infants més vulnerables Altres costums s’han perdut, com la tradició (molt estesa a La voluntat política d’aplicar els drets dels infants ha de Àfrica Occidental), de confiar un infant a un pare de la ciutat ser sostinguda i s’ha de transcriure en opcions que posin per rematar-ne l’educació i reforçar els lligams familiars. de relleu la noció de família i que permetin sostenir-la en Actualment, al recer d’aquesta tradició, nens i nenes són particular quan està desproveïda, dissociada i / o recom- reclutats per explotar-los en la feina i pateixen el jou de pa- posta. Així mateix, els infants vulnerables com els infants trons cobdiciosos i sense escrúpols, els quals, en detriment amb disminucions, els orfes i els infants afectats o infectats de la salut dels infants i dels seus drets, els consideren bèsti- pel VIH/SIDA, els infants víctimes de l’explotació sexual o es de càrrega. En el marc dels seus projectes de suport a les de tràfic de nens i nenes, i altres formes de maltractament nenes criades, a les nenes camàlics o de lluita contra el tràfic requereixen mesures específiques de protecció i de control. d’infants, el BICE s’ha compromès en activitats de formació, S’hauria de desplegar personal especialitzat amb recursos de sensibilització del fenomen i a rehabilitar i reinserir els de funcionament en els sectors clau per tal de poder portar infants sostrets de la seva situació d’explotació. a terme accions de prevenció i efectuar un seguiment dels infants en l’ambient familiar. D’altra banda, en matèria Aquesta mirada ràpida als fets, encara que no exhaustiva, d’infància vulnerable o en perill, s’hauria de desenvolupar ens ha fet arribar a la darrera part. una policia factor de protecció. Es tracta encara d’una noció poc valorada en molts països. S’obre camí lentament; en aquest sentit s’han d’encoratjar la formació i el suport a les iniciatives. LA RESPOSTA ALS REPTES DEL FUTUR Continuar les reformes Resulta igualment necessari continuar reformant les dispo- Per una aplicació més àmplia dels drets dels infants, la pau sicions legals nacionals per tal d’adequar-les als textos i les és una condició imprescindible. Els conflictes armats de normes internacionals ratificats, però encara és més ne- qualsevol tipus, guerra civil o interestatals són la llavor del cessari promulgar els decrets d’aplicació i de fer-ne entrar no-dret. Així ho han demostrat tots els conflictes recents. els costos en els pressupostos. A Costa d’Ivori hi ha una Llei En aquests períodes trasbalsats, es bandeja qualsevol dret d’orientació de les persones amb disminució, però els seus dels infants, ja ni es tracten. El reclutament d’infants per decrets d’aplicació no s’han pres mai… La reglamentació participar en els conflictes ha de ser objecte de sancions in- corresponent a l’administració de la justícia per a menors i ternacionals. L’educació per a la pau, la ciutadania, els drets la seva aplicació efectiva constitueix un repte per al conjunt i els valors és un tema de supervivència a llarg termini. dels països, la urgència del qual no es pot posar en dubte. Els exemples esmentats abans en mostren la pertinència. En un país en pau, els tres reptes següents es poden consi- derar prioritaris: Fer operativa la descentralització Reforçar el marc normatiu i institucional establert amb Aquesta política, per ser eficaç, no pot limitar el seu radi l’aplicació de mesures específiques de protecció d’acció als principals centres urbans; s’ha de poder escol- tar el medi rural i associar-lo a les dinàmiques de canvi. L’assignació dels recursos necessaris és la clau de volta 58 del problema. D’aquests recursos depenen també l’accés canismes simples perquè aquests infants siguin objecte de a altres drets bàsics com la salut o l’educació. La pregun- mesures de protecció. ta és complexa i és paral·lela a la lluita contra la pobresa i el desenvolupament. Un cop més, es tracta de triar, però Recolzar-se en el teixit associatiu existent també de geopolítica mundial, consideracions en les quals no volem entrar ara. Hi ha nombroses associacions i agrupacions de qualsevol tipus. La majoria no té com a objecte la protecció dels drets La voluntat política de veure progressar l’aplicació efectiva de l’infant, és evident. Sensibilitzar-les i despertar reflexos dels drets de l’infant és primordial, per descomptat, però el de civisme envers els infants en perill no és una missió temps de «l’estat del benestar» als països rics ha passat i no impossible. hi ha cap possibilitat que es produeixi als països del Sud. Els Estats tenen la responsabilitat d’aplicar els drets de l’infant, El darrer repte, però no el menys important, és el de la responsabilitat compartida amb la societat civil i les famílies, participació dels infants la qual cosa ens porta a la segona prioritat dels reptes als quals cal donar resposta: Potser és encara més difícil donar resposta a aquest repte; les fronteres entre participació i demagògia o manipulació Implicar la societat civil com a etapa de l’acció i per eli- són tènues, els riscos de derrapada o de recuperació són minar els obstacles culturals importants… No ens manquen exemples en aquest sentit. És fàcil per a un adult reunir joves per a una causa viciada. Popularitzar la CDI i la Carta Africana La manca de maduresa o de discerniment dels infants, en particular dels més joves, la seva fragilitat, és la raó per la En l’àmbit social, cal una presa de consciència de la CDI i la qual se’ls atorga un tracte determinat. En diversos països, seva importància; tothom en parla, però aquest tema dels s’ha vist encara recentment grups d’infants del carrer que drets de l’infant no és sempre ben entès pel gran públic, la han estat manipulats pels candidats a càrrecs electius. qual cosa fa que la seva aplicació sigui problemàtica. Alguns pares hi veuen qüestionada la seva autoritat i hi renuncien. Com qualsevol altra activitat humana, requereix un aprenen- Cal dur a terme una important tasca d’explicació, en parti- tatge, un aprenentatge respectuós, progressiu, que deixa cular en els entorns amb menys educació. Difondre alhora la lloc a preses d’iniciatives i de responsabilitats en relació amb Carta Africana que reconeix els mateixos drets que la CDI als l’edat i les capacitats dels infants. Aquest acompanyament, infants, però que està adaptada més específicament al con- alhora ferm i flexible, depèn de pedagogs o de militants text africà és un avantatge addicional. En aquesta voluntat de compromesos per la causa dels infants. sensibilització i d’educació per als canvis de comportament, si aquests resulten perjudicials, els mitjans de comunicació poden ser repetidors amb un impacte considerable. La seva En conclusió, a partir d’aquestes constatacions, quines implicació ha de formar part de les prioritats. seran les prioritats del Bice en el seu compromís futur, en quins reptes treballarà a Àfrica en el futur per donar- Inventar noves solidaritats hi resposta? La mobilització comunitària és una altra carta que s’ha de L’experiència sobre el terreny adquirida al llarg dels vint jugar. Les solidaritats tradicionals han fet la força d’Àfrica i darrers anys permet afirmar que una aproximació ho- s’han esmentat com a exemple al món. Avui dia, els trastorns lística aporta resultats concloents. Ha estat la força dels socials l’han desacreditada. En l’entorn urbà, és tan sols un projectes desenvolupats fins ara; en conseqüència, resul- record. El model de la família nuclear avança en detriment ta doncs oportú mantenir aquesta aproximació. D’altra de la família ampliada, però cada adult recorda encara banda, l’especificitat del Bice esmentada en la seva Carta aquesta solidaritat i la lamenta, sense que, no obstant això, adoptada fa tot just un any l’hi incita i estipula que la seva estigui preparat a pagar-ne el preu. L’individualisme ha acció ha de ser duradora. En aquesta lògica, es tracta doncs guanyat terreny, la cursa de l’èxit personal ha esdevingut de contribuir a reforçar un entorn protector dels infants, un esport compartit. I, amb tot, al poble o al barri, ¿qui pot comprometent-se directament al costat dels que més ho estar més ben situat que un pare o un docent o qualsevol necessiten. Les accions que es portaran a terme tindran en adult per reaccionar quan veu un infant del carrer, o sent compte l’interès superior de l’infant, la seva participació els crits d’un infant víctima de maltractaments, o fins i tot i la no-discriminació, les tres pedres angulars per a la seva veu un infant que porta a terme tasques massa feixugues supervivència i el seu desenvolupament. per la seva edat en un taller? N’hi pot haver prou amb me- 59 Exercir una defensa sense complaença i donar suport pares i mares d’alumnes per contribuir a fer desaparèixer la a les estructures de l’Estat violència a l’escola, lluitar contra el fracàs escolar i afavorir l’escolarització de les nenes… Correspon al BICE invertir El Bice continuarà contribuint a escala política a reforçar fortament en la mobilització i l’acompanyament d’aquests el marc normatiu i institucional, com s’hi ha compromès grups o comunitats. El treball en sinergia amb els mitjans signant acords de col·laboració amb els ministeris clau als de comunicació i d’altres socis té una importància capital països on intervé. perquè el repte és crear tota un dinàmica d’aplicació dels drets per a tots els infants. Els intents portats a terme en Concretament això vol dir: aquest sentit han mostrat la dificultat de crear sinergies - Continuar la difusió de la CDI i, en particular, de la Carta i les xarxes encara tenen una eficàcia relativa. Lligar-s’hi Africana en tots els entorns i en les llengües vernacles, i tenir èxit són reptes importants. La feina aïllada no pot analitzant-la i interpretant-la en el context cultural dels ser productiva: la xarxa és la que constitueix la força; per països i buscant les recomanacions per a l’acció amb vista a això, aquest aspecte de xarxa és el nucli del punt de vista la seva aplicació no fragmentada, però flexible i reactiva. del Bice. - Continuar l’acompanyament dels Estats en les reformes dels textos nacionals per adaptar-los a les convencions El compromís del Bice per la causa dels infants pren tot el i les normes internacionals ratificades, quan això encara sentit en l’acció directa al costat d’infants amb dificultats. no s’hagi dut a terme. Difondre també aquests textos, formar els agents encarregats de la seva aplicació i buscar Portar a terme accions innovadores o pilot, amb aquests «Bones Pràctiques». buscar i difondre «Bones Pràctiques» - Exercir la defensa per a l’aplicació efectiva de les lleis i les mesures de protecció previstes per als infants, sol·licitant Els infants contra els quals s’exerceix qualsevol forma de també als Estats que atorguin recursos pressupostaris violència, d’explotació i de violació dels drets han de rebre adequats als serveis encarregats de la protecció dels in- immediatament l’ajut i el suport que els permetran sortir fants. Participar en l’elaboració de les polítiques socials. del perill i restablir la seva dignitat i els seus drets fona- mentals. Les intervencions han de ser flexibles i reactives, Hem vist que els Estats no poden respondre a totes les neces- innovadores si cal per adaptar-se com més millor a les re- sitats i, evidentment, menys de forma immediata. La socie- alitats i les necessitats locals. Mostraran que no és sempre tat civil ha d’exercir un paper important en la protecció. útil desplegar mitjans importants per crear una milloria, que els canvis són més un tema de voluntat política que de Sensibilitzar i despertar la societat civil compromís i de competència dels recursos humans atorgats per una consciència cívica i els drets dels infants a aquestes tasques. En efecte, no n’hi ha prou amb la bona voluntat. Les accions s’han de dur a terme amb intel·ligència La societat civil pot exercir aquest paper principal i innova- i habilitat per professionals motivats i compromesos en la dor en matèria de protecció. És doncs sobre aquest eix que causa dels infants. el Bice té un repte important al qual respondre. A aquest efecte, els projectes han de posar l’èmfasi en la mobilització El Bice haurà de prestar atenció a no substituir l’Estat o els de les comunitats en relació amb els infants amb dificultats. actors de la societat civil, sinó a reforçar-ne les capacitats L’acció passa a més per la sensibilització i la formació dels d’intervenció i de realització. Així, els infants afectats podran pares, del seu acompanyament quan els afecta una violació recuperar l’alegria de viure, la possibilitat de ser infants de greu dels drets del seu propi infant: nens del carrer, infants ple dret i de mirar cap al futur. víctimes de tràfic, infants víctimes de qualsevol forma d’abús. Per acabar, hem de dir que són els mateixos infants els qui són factors d’esperança per al futur. Les accions que han Restablir la família com a primer lloc de protecció és un estat capaços de portar a terme per ells mateixos en els seus acte fonamental. grups respectius en són testimoni. Encara són poc nom- brosos, però cal que nosaltres, els adults, els deixem aquest Hi ha també nombroses associacions i agrupacions. La lloc, que no ofeguem el seu desig de tenir un futur millor, formació dels seus membres en relació amb els drets de que no els manipulem. És a través de la seva participació l’infant, però també en relació amb la lectura del seu entorn en els grups que aprenen la democràcia i l’organització. i la ciutadania és un important factor de protecció. A tall Encoratgem aquesta autèntica participació. d’exemple, es pot esmentar la formació d’associacions de 60 GRUP EXPERTS ÀFRICA Yao Agbetse Àfrica francòfona Especialista en drets de l’home i doctorand en Dret Internacional i Dret Inter- nacional dels Drets Humans. També té un màster professional i un màster de recerca en Drets Humans. És el coordinador del Programa Àfrica de Franciscans Internacional de Ginebra i reforça, a través de la formació sobre el terreny, la capacitat dels defensors dels drets humans en relació amb els instruments i els mecanismes de drets humans per a una millor defensa. També és autor de nombrosos articles sobre la protecció i l’accés als drets dels migrants, la lluita contra el tràfic d’éssers humans, inclosos els infants i les dones, i altres formes contemporànies d’esclavitud. Antoine Akplogan Mali 37 anys, de nacionalitat maliana. Gestor, militant d’acció catòlica i altres mo- viments de joventut a Mali. President del Moviment de Joves Treballadors Cristians. Experiència de coordinació dels projectes del Bice a Mali des de fa 4 anys, coordinador nacional des del 2008. Experiència en l’àmbit de les «nenes criades», «nens mares en desemparament» i èxode rural de les nenes. Abraham Bengaly Mali 35 anys, de nacionalitat maliana. Jurista, prepara el doctorat en Dret, professor d’ensenyament superior. Experiència en l’àmbit dels drets humans, de l’Estat de dret i del bon govern i en l’àmbit dels drets de l’infant. Consultor i formador en els seus camps d’experiència a les institucions malianes i la societat civil. President del Comitè d’Orientació de CEPROCIDE (Centre d’Estudis per a la Promoció de la Ciutadania i el Desenvolupament Sostenible en la Base) i secretari general adjunt de l’Oficina Nacional de l’AMDH (Associació Maliana dels Drets Humans). Horst Buchmann MPH, 60 anys, de nacionalitat alemanya. Delegat del Bice a Àfrica des del 1995, director executiu de Bice Deutschland e.V. Expert en salut pública i en cooperació internacional. 36 anys d’experiència a Àfrica; treball sobre el terreny al Togo i al Sudan; planificació, seguiment i avaluació dels projectes a Kenya, Rwanda, Camerun, Níger, Burkina Faso, Mali, Senegal, Libèria, Togo, Benín, Nigèria, Costa d’Ivori, Sierra Leone, Gàmbia, Guinea (Conakry), RD del Congo, Somàlia i Egipte. Experiència particular en matèria dels drets de l’infant privat de llibertat/en conflicte amb la llei, dels infants víctimes de conflictes armats i els infants del carrer/en trencament familiar. Soumana Coulibaly Mali De nacionalitat maliana. Director d’ENDA Tercer Món a Mali (Organització de Medi Ambient i Desenvolupament del Tercer Món, fundada com a programa conjunt del Programa de Nacions Unides per al Medi Ambient, de l’Institut Africà de Desenvolupament Econòmic i de Planificació i de l’Organització Sueca per al Desenvolupament Internacional). El Sr. Soumana té experiència en drets de l’infant, com també en matèria d’infants privats de llibertat, nens del carrer, infants treballadors i infants captaires. 61 Enyo Gbédémah Togo 36 anys, togolès. Jurista. Coordinador nacional del Bice al Togo des del 2002. 10 anys d’experiència sobre l’aplicació dels drets de l’infant al Togo. Membre del grup d’experts que ha elaborat el Codi de l’Infant al Togo i les diferents coalici- ons togoleses de protecció dels drets de l’infant. Molta experiència jurídica en l’àmbit dels drets de l’home i de l’infant al Togo i a Àfrica en general. Molts anys de militància en moviments de joventut (UCJG). Robert Guei Costa d’Ivori 60 anys, ivorià. Llarga experiència com a director de l’Administració Penitencià- ria a la Costa d’Ivori, expert en matèria de justícia juvenil, soci des de fa temps del Bice, actualment director dels Drets Humans del Ministeri de Justícia. Promotor d’una justícia protectora de la dignitat i dels drets de l’infant. Chantal Koffi Costa d’Ivori Ivoriana. Magistrada, sotsdirectora encarregada de la Protecció Judicial de la Joventut del Ministeri de Justícia, membre del comitè dels drets de l’infant de la Unió Africana. Autora de diversos textos d’anàlisi i de comparació entre la CDI, la Carta Africana dels Drets i Deures de l’Infant i les lleis nacionals. Koffi Kouakou Costa d’Ivori Ivorià. Advocat, expert consultor permanent de l’UNICEF per a temes de dret de l’infant a la Costa d’Ivori i països de l’Àfrica francòfona. Molta experiència en matèria de justícia juvenil, de tràfic i altres formes d’explotació dels infants. Désiré Koukoui Costa d’Ivori 55 anys, francès i beninès. Historiador i treballador social. Director de les acci- ons i programes del Bice a Costa d’Ivori des del 1995. 25 anys d’experiència en temes de joventut i dels drets de l’infant. Experiència en tot el que fa referència als drets de l’infant a Costa d’Ivori. Membre de les diferents coalicions per a la protecció dels drets de l’infant, conseller tècnic a les institucions de Costa d’Ivori per a temes sobre la infància. Natacha Manet 36 anys, de nacionalitat francesa. Diplomada d’EM Lió, especialista en comuni- cació internacional i multicultural, 6 mesos d’estudis a l’Erasmus Universiteit de Rotterdam en l’àmbit del suport tècnic al desenvolupament. 8 anys d’ex- periència com a responsable de comunicació, i després de desenvolupament humà a Decathlon Alemanya. Encarregada des de fa 4 anys de la comunicació de la delegació Àfrica. Bona experiència en l’àmbit associatiu, experiència en l’àmbit de la joventut i de la pedagogia adaptada als joves: animadora de grups de treball i de tallers amb els joves des del 1997. 62 Marie-Thérèse Mulanga 65 anys, congolesa. Psicòloga clínica (diplomada de Tolosa). Directora del Sector RD del Congo Recerca d’Ajut a la Infància Desfavorida (AED); Formadora al Centre de Formació dels Educadors Especialitzats de l’AED; Coordinadora de l’ASBL Creixem Junts; membre i presidenta de l’ANES-Congo, vicepresidenta del BICE i actualment membre del CA del BICE; tercera vicepresidenta del Consell Nacional de l’Infant (CNE); segona vicepresidenta del Consell de l’Apostolat dels Laics Catòlics del Congo (CALCC) al llarg de 6 anys; membre de l’observatori de la Conferència Epis- copal Nacional del Congo (CENCO). Tresorera a la Conferència Nacional Sobirana (CNS) del 1991 al 1992 i membre del Parlament de Transició del 1993 al 1997. Crispin Mulumba Luambua 57 anys, congolès. Psicòleg i formador, coordinador nacional del Bice al Congo des RD del Congo del 2005. 13 anys d’experiència en matèria d’aplicació dels drets de l’infant a la RD del Congo. Bon coneixement de les diferents formes de violacions dels drets de l’infant i de les institucions a la RDC. Experiència en matèria d’aproximacions psicosocials, de defensa, de desenvolupament DDR infants (desarmament, desmobilització, reinserció dels infant soldats), implicació en el desenvolupament de reforma que busca l’harmonització de la legislació congolesa aplicable als menors amb la CDI. Elisabeth Munsch 52 anys, de nacionalitat francesa. Encarregada dels projectes a la delegació del Bice per a Àfrica des del 1999: concepció, establiment, acompanyament, segui- ment i avaluació dels projectes relatius a la promoció dels drets de l’infant. Experiències variades en treball social a França; en desenvolupament i drets de l’infant a Àfrica els darrers 20 anys: Níger, Burkina Faso, Costa d’Ivori, RD del Congo, Mali, Senegal, Togo. Experiència particular en matèria dels drets de l’infant privat de llibertat/en conflicte amb la llei, dels infants associats als conflictes armats i els infants del carrer/en trencament familiar, infants tre- balladors i infants víctimes de violència. Jean Muzama R.D. del Congo Servei de Protecció de l’Infant, MONUC (Missió de l’ONU a la R.D. del Congo) Advocat al servei de l’oficina «Protecció de l’Infant» del MONUC (Missió de les Nacions Unides al Congo) des de fa 8 anys. Expert en totes les formes de viola- cions dels drets dels infants a les dues províncies del Kasaï; en particular sobre el tema dels infants soldats i de les nenes víctimes de violència sexual. Susanne Souaré-Michel 45 anys, de nacionalitat alemanya. Encarregada del programa del Bice per a Àfrica des de l’agost del 2006; control dels projectes al Togo i a la Costa d’Ivori. Experiència: Gestió de projectes, planificació, control & avaluació, suport or- ganitzatiu, reforç de capacitats de l’ONG, comunicació. Experiència a Àfrica Occidental: 10 anys de treball sobre el terreny a Burkina Faso, Benín, Togo; 7 anys seguint els projectes anuals a Àfrica per a altres organitzacions al Senegal, Togo, Benín, Mali, Níger, Ghana. Experiència en matèria dels drets de l’infant: Infants del carrer / en trencament familiar, nenes criades i camàlics, violència i abús sexual de les nenes. 63 Rita Félicité Sodjiedo 52 anys, beninesa. Magistrada, experta jurista, consultora, especialista en drets Bénin humans, de l’infant i de la dona. Antiga directora de Protecció Judicial de la In- fància i de la Joventut al Benín, secretària permanent de la Comissió Nacional de Drets de l’Infant i professora a la Universitat Protestant d’Àfrica Occidental i a l’Escola Nacional d’Administració i de Magistratura. També ha garantit la coordinació de les activitats de l’Observatori Nacional per a la Protecció dels Infants contra el tràfic d’infants i l’explotació en el treball. Peter Stingl 67 anys, de nacionalitat alemanya. Metge de medicina general i especialista en medicina tropical. 4 anys d’experiència com a metge en cap del Programa Nacional Integrat de Lluita contra la Lepra i la Tuberculosi a Sierra Leone. 2 anys d’experiència com a metge en cap del Centre Nacional de Formació per a la lluita contra la lepra al Sudan. Des del 2000, professor de la universitat de Munic i professor del Kilimanjaro Christian Medical Centre a Tanzània. Nombroses recerques sobre la lepra, les filariosis, les dermatosis i la malària en col·laboració amb l’OMS. Nombroses missions a Àfrica com a conseller tècnic mèdic. President cofundador i, des del març del 2008, president d’honor del Bice Deutschland, vicepresident del BICE des del 2005. Raouf Tchagnao Togo Nascut a Sokodé (Togo), el 22 de novembre de 1962, casat i pare de 4 nens. Jurista dels drets fonamentals - consultor sobre temes dels drets de les dones i dels infants - formador de formadors en gènere i desenvolupament, dret de les dones i dels infants - Funció actual: expert nacional en formació i difusió jurídica del Programa Nacional de Modernització de la Justícia - expresident del Comitè Nacional dels Drets de l’Infant - antic director de l’Estatut Jurídic de la Dona. Katja Zug 32 anys, de nacionalitat alemanya. Jurista i encarregada de projectes del Bice des del 2004: suport tècnic als equips locals del Bice, control dels projectes re- latius a la promoció dels drets de l’infant a Àfrica, gestió del personal del Bice a Àfrica. Experiència: administració i seguiment dels projectes a la Costa d’Ivori, treball amb l’Ambaixada d’Alemanya al Togo. Experiència en matèria de drets de l’infant: coresponsable de la publicació “Col·lecció sobre la Minoritat - R.D. del Congo”; estudiant del Màster Interdisciplinari de Drets de l’infant. 64 65 Regió Amèrica Llatina / Presa de posició de la regió les tendències que cal reforçar, com també les evolucions Amèrica Llatina preocupants que cal posar en evidència amb més honestedat i agudesa. INTRODUCCIÓ Volem destacar que una de les evolucions positives que cal atorgar al crèdit de la Convenció és que ha aconseguit Aquest document regional s’ha de situar en el marc histò- inscriure’s en la realitat llatinoamericana amb la seva diver- ric i social d’Amèrica Llatina. A partir d’aquest context, és sitat cultural, de poblacions, d’ètnies, i fins i tot de nivells de possible entendre els diferents punts de vista i les diverses desenvolupament, contribuint alhora a reforçar la identitat tendències que s’hi troben quan falta poc pel 20è aniversari i la integració dels infants (nois i noies), i dels adolescents de la Convenció sobre els Drets de l’Infant, CDI, adoptada de l’Amèrica Llatina. per l’Assemblea General de l’ONU i que tots els països de la regió van ratificar els primers anys de la seva entrada en vigor. TENDÈNCIES REGIONALS Abans de res cal subratllar que la Convenció sobre els Drets QUE CAL REFORÇAR de l’Infant és, en el procés institucional i polític d’Amèrica Llatina, una dada molt important per als beneficiaris dels / Infants i adolescents més conscients de drets (els infants i els adolescents) i per als titulars de les ser subjectes titulars de drets socials i obligacions (els estats membre de la Convenció), sense polítics oblidar la multiplicitat i la diversitat d’actors socials i insti- tucionals implicats, entre els quals cal destacar la família, Sense oblidar el llarg camí que cal recórrer encara, es pot les esglésies i la societat civil. afirmar que l’adopció i la difusió de la CDI han comportat progressos en la presa de consciència dels infants sobre els Quan la Convenció va entrar en vigor a Amèrica Llatina, seus drets socials i polítics. moltes poblacions vivien en règims dictatorials, que es caracteritzaven per la violació sistemàtica dels drets de Aquest reconeixement ha fet progressar la presa de cons- l’home o per situacions de conflicte armat amb efectes i con- ciència del fet que, als drets dels infants, corresponen obli- seqüències nefastos en les generacions joves. La Convenció gacions de l’Estat perquè siguin efectius, i que, en aquest sobre els Drets de l’Infant va ser acollida amb l’esperança procés, es compromet la responsabilitat dels diferents que es renovessin els beneficis de la vida democràtica amb actors (la família, les organitzacions socials, les institucions la justícia, la llibertat i el respecte dels drets humans al religioses i la cooperació internacional). capdavant. D’un sentiment de pietat, de caritat mal entesa i de compas- Els estats, en ratificar la Convenció, es van comprometre a sió, en nombrosos casos s’ha arribata reconèixer, a partir de desenvolupar i a definir polítiques públiques en favor dels les exigències i dels esforços dels infants i dels adolescents, infants, dels adolescents i de les famílies, per tal de garantir que aquests drets són essencials per a l’aprofundiment de el ple exercici dels drets humans. la democràcia i l’exercici d’una ciutadania sense exclusions. Es considera cada cop més la infància com un veritable No obstant això, aquest període històric coincideix també fenomen social i no una acumulació de casos particulars amb l’auge de les idees neoliberals que debiliten la capacitat que cal tractar. dels Estats de donar respostes adequades als amplis sectors de la població d’infants que són víctimes de la pobresa extre- Aquest progrés en la presa de consciència col·lectiva es ma, de l’exclusió social, de la violència o de la discriminació. concreta en les diferents iniciatives encoratjades per la so- Sovint, el pagament dels interessos del deute exterior ha cietat civil per tal de promoure la participació dels infants impedit que s’invertissin els mitjans necessaris per a les i dels adolescents com a protagonistes dels canvis i dels polítiques públiques de la infància. progressos de la seva comunitat. El gran repte al qual s’ha de respondre és el respecte, la valoració i l’explotació de les No es pot entrar en el tercer mil·lenni sense admetre que diversitats culturals, geogràfiques i socials que caracteritzen el compromís democràtic dels estats ha de tenir en compte els nostres pobles a la regió. les obligacions d’aquest nou contracte social que la Con- venció representa. A partir d’aquí serà possible identificar 68 Infants i adolescents que adquireixen progressivament banda, les normes internacionals sobre els pobles indígenes una nova consciència social són una eina molt valuosa que les organitzacions d’infants i d’adolescents i les coalicions d’institucions i d’organitzaci- És urgent entendre, en la construcció d’una nova consciència ons poden explotar amb molta més fermesa, en particular social, que infants i adolescents contribueixen a fer emergir, davant la «massacre cultural de la qual aquestes poblacions que les seves necessitats ja són drets i que també cal associ- són objecte, la destrucció física dels seus boscos, l’explota- ar-los com a actors de ple dret. Els infants i els adolescents ció de les seves riqueses mineres… i l’extermini de grups són actors i cal deixar de considerar-los beneficiaris, desti- ètnics, que dibuixen el marc d’una degradació humana nataris o «clients» de polítiques d’assistència dirigida. irreversible».96 Aquesta nova presa de consciència ha de fer desaparèi- Una xarxa densa de moviments d’infants xer la concepció dominant segons la qual els infants i els i per a la infància adolescents no tenen importància i que, per consegüent, és possible ignorar-los. Aquesta concepció dominant ha A la regió, durant els darrers vint anys, s’ha creat una te- comportat autoritarisme, pseudoprotecció, trivialització ranyina de xarxes i de moviments d’infants i a favor de la dels maltractaments i de l’agressió, i també el prejudici infància que ha tingut un paper important a l’hora de de- sistemàtic de la perillositat dels adolescents, especialment manar que s’apliquessin les disposicions de la CDI i la seva dels que vénen de sectors pobres. transposició a les normes nacionals. Aquests moviments han estat un factor determinant en la creació d’una opinió La nova consciència social respecte dels infants suposa, en pública favorable als infants i als adolescents. D’altra banda, primer lloc, que se’ls manifesti de nou afecte i amor com a ha estat un dels seus aliats més ferms, que s’ha preocupat base d’un nou concepte pedagògic i social. Després implica de no enfrontar els infants entre ells, com va succeir princi- el reconeixement del fet que els infants i els adolescents són palment, a la regió, amb l’experiència de la «Marxa global». éssers històrics, situats en un temps i un espai específics. Des del punt de vista dels drets humans, aquestes coalicions D’aquí la necessitat de tenir en compte les seves particula- tenen impacte en l’elaboració, l’adopció i l’exigència de ritats generacioals, de classe, gènere i pertinença ètnica posada en marxa de polítiques públiques de promoció dels i cultural. drets dels infants i dels adolescents. Així és com s’ha arribat a prestar una atenció particular al Dels aliats estratègics més recents, cal destacar la «Xarxa tema de la infància i de l’adolescència, no solament amb de màsters en drets i polítiques socials de la infància»97 motiu de la seva vulnerabilitat, sinó també perquè els infants que està present de manera molt activa en set països de la i els adolescents tenen la capacitat potencial de fer entendre regió i que ha desenvolupat cada vegada més lligams amb millor la seva situació a la regió. les organitzacions de la infància i de l’adolescència. També ha contribuït a la formació d’una xarxa europea que compta D’altra banda, augmenta l’atenció que es presta als infants amb més de quinze universitats associades en el marc d’es- i als adolescents que viuen en zones rurals, indígenes, i als tudis de 3r cicle sobre aquests temes. afrodescendents; en alguns països, són majoria absoluta. El fet que aquests joves siguin cada cop més visibles implica Un altre tipus de relació amb el món dels adults alhora que es coneguin les seves maneres de comprendre i d’exercir els seus drets dins la família i l’escola, en un con- La nova concepció de l’infant i dels adolescents nascuts de la text productiu i comunitari diferent del de les ciutats. CDI ha obligat a revisar i a canviar el mode en què es percep el món dels adults, com també la natura de les relacions que Als països andins i amazònics les lleis nacionals apliquen manté amb els infants i els adolescents. No es pot parlar d’un de manera diferent i desigual els drets humans per a les nou paradigma de la infància deixant intactes els paradig- noves generacions del món camperol i indígena. D’altra mes subjacents a la cultura «dels adults» dominant. Al nostre continent, els infants i els adolescents han comen- çat a establir lligams amb els adults que els entenen i que els tracten com a subjectes de drets. Aquestes experiències 96Vegeu Heliana Brito F, Ma. Fátima Mendes Leal, org., «As Crianças da Amazonia: Um futuro ameaçado», són prometedores per a la democràcia perquè posen en Belem, 1990, Ass. de universidades amazonicas, UNA- pràctica els discursos sobre la seva ciutadania i perquè MAZ, p.413-421 reforcen les relacions entre les generacions fent-les menys 97http://www.redmaestriasinfancia.net autoritàries. 69 /Els infants i els adolescents exigeixen Els sectors empobrits de Mèxic, de l’Argentina i del Brasil són una distribució justa de la riquesa els primers que s’oposen al fet que la soja i d’altres productes alimentaris esdevinguin produccions destinades a les ener- Participació i iniciatives dels infants gies alternatives al petroli i provoquin el deteriorament del en els pressupostos de participació règim alimentari de les poblacions, com també l’augment dels preus dels productes de primera necessitat. És molt significatiu que, des de fa aproximadament una dècada, les organitzacions d’infants i d’adolescents hagin /Participació dels infants començat a participar en les entitats públiques encarre- i dels adolescents com a protagonistes: gades de distribuir els recursos econòmics d’acord amb les la no-discriminació prioritats de la població. Les experiències pioneres de Barra Mansa (Brasil) i Cotacachi (Equador) de gestió participati- Els infants i els adolescents organitzats plantegen les va dels pressupostos locals es reprodueixen avui en altres bases d’un nou contracte que els valora i els reconeix països de la regió. En la nova fase dels drets humans dels infants i dels ado- Aquest exercici, a més de promoure l’aprenentatge pràctic lescents inaugurada per la CDI, la seva demanda de ser d’un mecanisme democràtic i l’exercici ciutadà que consis- reconeguts, respectats i estimats com a subjectes de drets teix a fer sentir la pròpia veu, dóna una visibilitat pública ha crescut amb força. En tot el continent, els infants i els als infants i als adolescents, i els permet ser escoltats per adolescents volen que se’ls tracti de manera respectuosa les autoritats i decidir conjuntament en matèria financera. i demanen insistentment que s’eradiqui qualsevol forma de Aquests temes, que s’ha considerat sempre que no depe- discriminació de la qual han estat objecte des de fa segles, nen dels interessos ni de les competències dels infants, especialment als barris populars de les ciutats, pel seu ori- afavoreixen en general les combinacions, la corrupció gen rural, indígena, afrodescendent o per raons de gènere. i el clientelisme. Per això la participació dels infants i dels El que és subjacent a la seva justa aspiració és la urgència de adolescents en aquestes experiències és una contribució tornar a fundar les relacions socials en el marc d’una nova a la transparència i al control directe del compliment dels relació intergeneracional, és a dir que el nou contracte social compromisos presos. inspirat per la CDI esdevingui una realitat diària. En resum, al continent s’observa un esforç dels infants i dels Les disposicions dels articles 12 a 15 de la Convenció indiquen adolescents per deixar de ser considerats persones que no sense equívoc que la clau essencial d’aquest nou contracte compten dins la família, l’escola o la societat. Es veuen signes social és l’exercici efectiu dels drets que s’hi vinculen, des inequívocs de la seva emergència positiva i de la seva força del dret de l’Infant a ser escoltat i pres en consideració fins de proposta en l’àmbit social, públic i cultural dels nostres al dret d’associació amb finalitats pacífiques. països. És la seva contribució insubstituïble a l’aprenentatge de la condició humana en els nostres pobles. La participació dels infants és una bona cosa per a ells i una necessitat per a la societat La lluita creativa contra la fam Els darrers vint anys s’observa un procés de participació Som una regió en la qual els infants i els nois i noies orga- creixent dels infants que té com a antecedent a Amèrica nitzats, cada vegada amb més consciència i determinació, Llatina les riques experiències d’organitzacions d’infants esgrimeixen la bandera del «No a la fam», exigeixen la segu- i adolescents abans de l’adopció de la CDI. És el cas dels retat alimentària i demanen que se’ls tingui en compte. «Infants treballadors» del Perú, del «Moviment nacional dels Infants del carrer», (Movimiento Nacional de Meninos Des de les taules rodones sobre la lluita contra la pobresa e Meninas de Rua) del Brasil, dels «Infants de la pilota de i iniciatives anàlogues, com ara les marxes contra la fam del drap» (Pelota de Trapo) de l’Argentina, els de «L’escola del Moviment dels Infants del Poble a l’Argentina, o els milers carrer» (Callescuela) al Paraguai, el «Moani» (Movimiento de restaurants populars gestionats per dones i habitants Apostólico para los Niños y Niñas) de Xile, o els consells es- dels barris, van sorgir la voluntat i la creativitat ciutadana colars i les organitzacions comunitàries de base, impulsades dels qui, avui, són majoritàriament els infants de la fam, per una Església convocant. de la inseguretat alimentària i de la precarietat nutritiva i sanitària. En tots els països de la regió, l’exercici del dret a la par- ticipació està esdevenint un factor desencadenant de la transformació de les cultures dominants de la infància, he- 70 reves del passat i encara presents en la societat. A les ONG, /Transposició als drets nacionals de en les xarxes d’organitzacions d’infants i d’adolescents, els les normes de la Convenció per a la grups parroquials, els docents a tots els nivells del sistema protecció integral, el reconeixement educatiu, els treballadors socials especialitzats en la famí- dels drets i l’administració d’una justícia lia i la infància, la policia, la justícia, els treballs de recerca especialitzada sobre la infància... s’ha desenvolupat el que s’ha anomenat el paradigma de la participació dels infants. Protecció, respecte i restabliment dels drets no respectats dels infants i dels adolescents Això significa que els infants i els adolescents no consti- tueixen només un grup social, sinó que la seva existència A partir de l’adopció de la CDI i en aplicació del compromís social resulta de l’exercici de la seva pròpia autonomia, de assumit pels estats que l’han ratificat, la majoria, si no tots la seva llibertat d’expressió, de diàleg, d’amplitud de mires els països de la regió, ha començat el procés de transposició i de respecte envers l’altre i la diferència, com també del seu de la Convenció a les seves normes internes. dret a l’objecció de consciència. Que busquen constantment l’excel·lència, la qualitat, els fonaments del que proposen: és Aquestes reformes jurídiques s’han fet en nombrosos casos on rau la seva força i la seva aportació al canvi. Els infants gràcies a la participació dels diferents actors socials, espe- aprenen també a negociar, a saber que no s’aconsegueix cialment dels mateixos infants i dels adolescents, que han sempre el que es vol, com també el que vol dir quedar en tingut la possibilitat de demanar el ple exercici dels seus minoria i seguir treballant d’acord amb el que s’ha decidit drets. Avui es tracta d’exigir i de vigilar la posada en marxa democràticament. de les noves lleis, com també el canvi de les pràctiques as- sistencials que encara subsisteixen. Aquestes experiències, amb diferents natures, caracterís- tiques i metodologies, són testimoni del fet que l’esforç, en La filosofia de la Convenció és reafirmar la protecció i la aquest sentit, arriba a resultats tangibles. Aquests resultats reparació dels drets quan són deixats de banda. Basant-se han de ser aprofundits per polítiques públiques que els en això, les organitzacions d’infants i d’adolescents esgri- encoratgin i de les quals reconeguin el valor. meixen com un nou paradigma la seva participació com a protagonistes per garantir tota la pertinència de les accions Organitzacions d’infants i d’adolescents de prevenció, de cures, de promoció i de protecció, d’acord a escala continental amb les disposicions de la CDI. Ja fa unes quantes dècades que les organitzacions d’infants Recerca de noves formes de tractament penal i d’adolescents es coordinen molt més enllà de les fronteres dels adolescents nacionals. Amb la CDI que els reconeix el dret d’associació, s’han reforçat tots els lligams de tot el continent. A més, el Sovint, en gran part dels països de l’hemisferi sud, s’ha posat desenvolupament de les noves tecnologies de la informació de manifest la ineficàcia de les respostes institucionals a les els ha permès intensificar la seva comunicació en temps infraccions penals a través del sistema judicial, per culpa real i augmentar la informació, la qual cosa ha tingut una del seu caràcter punitiu, contrari als drets humans de les incidència positiva en el desenvolupament de les organit- persones sotmeses al sistema judicial, més encara quan es zacions preses individualment i col·lectivament. Amb altres tracta d’adolescents als quals es pressuposa, s’acusa o es paraules, a la nostra regió assistim al despertar d’una nova declara responsables d’haver infringit la llei. consciència llatinoamericana que es podria qualificar de mundialització de la ciutadania de la infància. Davant d’aquesta realitat, la doctrina de la protecció integral fonamentada en el principi de l’interès superior de l’infant, base de la CDI i dels tractats internacionals sobre justícia juvenil, ha comportat la revisió dels procediments existents per als menors de 18 anys per tal de respectar els drets i les garanties lligades als procediments que els afecten. A la regió, s’observen avenços que s’han traduït en l’adopció de regles específiques per als infants i els adolescents, amb l’exigència que la privació de llibertat es produeixi com a darrer recurs, tot i que la posada en marxa i la generalització d’aquests avenços encara són un tema pendent. 71 En aquest procés sorgeix la noció de justícia reparadora sinó que, a més, porten a terme en tots els països accions com a alternativa al mode tradicional de considerar les per a la protecció de l’entorn, i es comprometen de manera infraccions a la llei. Es tracta d’una nova aproximació que autèntica i ciutadana pel benestar de les seves comunitats vol garantir els drets de les víctimes i de tots els qui estan i de les generacions futures. En aquest sentit, demanen a implicats en els fets. Per això és necessari aprofundir en les famílies, les autoritats i les institucions pròximes que la comprensió per permetre l’establiment de mesures els permetin que la participació de tots arribi a resultats adaptades a la justícia juvenil. En tota aquesta aproximació, tangibles. la societat ha de donar mostres d’un gran afecte, ha de ser sensible i exigent en relació amb qualsevol adolescent que consideri que infringeix la llei i que ha de castigar. TENDÈNCIES REGIONALS Sistemes institucionals de protecció integral PREOCUPANTS En tots els països de la regió hi ha sistemes institucionals / L’Estat es presenta sistemàticament reconeguts, encarregats de la protecció dels infants i dels dèbil en relació amb els drets humans adolescents. Alguns estan sota la responsabilitat del poder dels infants i dels adolescents executiu representat per un ministeri especialitzat, mentre que instàncies descentralitzades o ad hoc n’administren Avui es considera una violació dels drets humans qualsevol d’altres. incompliment de les obligacions de les autoritats garants d’aquests drets quan són dèbils. L’extensió de la violació dels L’èxit més significatiu és l’estatut dels infants i dels adoles- drets augmenta en la pràctica. L’Estat racionalitza aquestes cents del Brasil (Estatuto das Crianças e Adolescentes) que violacions de diferents maneres i s’empara darrere l’argu- organitza la participació de la societat civil en el sistema ment que no compleix les seves obligacions per manca de de protecció. Per als infants i els adolescents, és un impuls recursos econòmics . perquè exerceixin el seu dret a ser escoltats i que les seves opinions es tinguin en compte, d’acord amb l’article 12 de Aquesta falta de respecte sistemàtica de les seves obligaci- la CDI que és la filosofia de qualsevol sistema de protecció ons envers els ciutadans en general i en particular envers els integral dels infants i dels adolescents98. infants i els adolescents és paradoxal, en la mesura que és l’estat qui és el principal transgressor dels drets dels quals és Presa de consciència i participació creixent dels l’avalador. Això es fa especialment evident en les situacions infants i dels adolescents en la protecció de l’entorn quasi desesperades en les qual s’impedeix el compliment real dels drets socials, econòmics99 i culturals. Amèrica Llatina concentra immenses reserves de boscos, de biodiversitat, d’aigua i altres recursos naturals del planeta. Malauradament persisteix una certa representació social del Avui s’enfronta a les primeres conseqüències negatives ciutadà objecte de la beneficència de l’Estat, al qual implora sobre l’equilibri ecològic que són causa de models de desen- la seva bona voluntat: un ciutadà privat de drets, que depèn volupament que han provocat el reescalfament de la Terra, dels regals d’un Estat benefactor i atent, al qual cal donar les l’alteració del clima, la desaparició creixent de les glaceres, gràcies. Quan es tracta de la infància és una aproximació que l’extinció d’espècies animals i la ràpida disminució dels tendeix a ajornar els seus drets en benefici de programes recursos no renovables. centrats en les necessitats i sectors concrets (nova distri- bució social, ajuda d’emergència, distribució alimentària, A l’Amazònia, als Andes i a les grans ciutats, els infants i els etc.) Aquests programes, si s’imposen en circumstàncies adolescents -en l’exercici del seu dret a una vida sana- rei- particulars, no aporten els canvis esperats. vindiquen no solament les condicions d’un entorn sa als seus barris, als seus llacs, als seus rius o als seus pobles allunyats, 98Vegeu N.Liwski, Migrations des enfants et adoles- 99Vegeu Clodoveo Piazza, «Discriminaçao», article per cents sous l’approche des droits. IIN. Rapport soumis al BICE-Amèrica Llatina que es refereix a la discrimi- au Forum de Haut Niveau sur les Affaires Migratoires, nació política quan no s’estableixen la Constitució o Washington DC, Abril de 2008,p. 3; vegeu Alliance les lleis existents, com també la discriminació estruc- pour formaliser le “Système national de Protection tural quan s’apliquen lleis i costums l’efecte dels quals intégrale de l’enfant et des adolescents”, Perú, 2007: és excloure. no n’hi ha prou amb l’existència formal dins el Codi 72 de l’Infant i dels Adolescents, sinó que són necessaris una llei i un pressupost específics, p. 45 El caràcter urgent de la CDI hauria de fer que els Estats de la a la mortalitat infantil, cal indicar que, malgrat els indicis nostra regió fossin responsables del compliment de la lletra favorables de la mitjana regional, encara hi ha profundes i de l’esperit d’aquest tractat internacional. desigualtats. / L’Estat no té una voluntat política Davant d’aquesta realitat, cal preguntar-se: quina pobresa determinada per garantir la realització i quantes desigualtats generen les decisions concretes dels del dret a la vida, a la supervivència agents de l’Estat i del mercat, preses a recer de les lleis i de i al desenvolupament de les noves les institucions vigents?101 generacions Democràcies polítiques i deute secular envers Desigualtats escandaloses i creixents, la societat: indignació reprimida negació de la dignitat Els països de la nostra regió, com a estats membre de la Quan es diu que Amèrica Llatina és la regió del món que té CDI, s’han compromès a garantir el dret a l’educació d’acord els índexs de desigualtat més elevats, es refereix al fet que amb els articles 28 i 29 de la Convenció. Així mateix s’han el 20% de la població més rica concentra el 47,7% del PIB i el compromès amb la UNESCO a assignar el 6% del PIB a 20% dels més pobres representa tan sols el 4,6% del PIB. aquest dret, encara que fins ara només dos països han assolit aquesta fita. La manca d’inversions i la qualitat deficient de Al centre d’aquest panorama d’injustícia i d’iniquitat, els l’educació en tota la nostra regió, mostrada recentment per infants i els adolescents dels sectors pobres de la societat les avaluacions sobre el rendiment dels estudis i sobre la seva són el grup més important. Viuen un procés d’empobriment qualitat, fan que molts infants que han seguit els primers que compromet el seu desenvolupament integral, perquè anys del cicle de primària abandonin amb precocitat el aquest procés que creix és una successió d’espoliacions sistema escolar formal. dels seus drets. Els infants de menys de tres anys són els més afectats100. Així, a partir dels 14 anys, només al voltant del 45% dels infants inscrits segueixen els estudis en centre escolar. Els Al llarg del període analitzat que correspon a la posada en efectes perversos són els següents: a) com més important aplicació de la CDI, s’observa que, en un moment determi- és la pobresa, menys es roman a l’escola. b) l’abandó escolar nat, les condicions de pobresa dels infants es van agreujar precoç accelera i reforça el procés d’exclusió social i afecta considerablement. Malgrat el lleuger redreçament pos- el creixement i la construcció de la ciutadania. terior, no s’han observat modificacions substancials. Per aquesta raó es pot reafirmar seriosament que la desigualtat Les dades següents mostren aquesta realitat: l’Equador social constitueix sempre el principal element generador dedica més del 35% del seu pressupost nacional a pagar de violència. el deute, Nicaragua assigna al voltant de 68 dòlars/per capita a les despeses socials, és a dir el pressupost més baix En aquest context és just i encoratjador subratllar dues d’Amèrica Llatina. realitats importants. D’una banda, l’augment significatiu de la taxa d’escolarització a l’escola primària i, de l’altra, la Mentre que a la regió el 35% dels adults viu en situació de tendència a la reducció de la taxa de mortalitat infantil; no pobresa, a l’Argentina, el 69,2% dels infants és pobre i el obstant això, aquests dos fenòmens s’acompanyen d’evolu- 35,4% viu en situació d’extrema pobresa; a Amèrica Llatina cions contradictòries. Així, en l’àmbit educatiu, l’augment de i al Carib aproximadament el 60% dels infants fins als 12 la taxa d’inscripció a l’escola no ha comportat una millora de anys i el 50% dels adolescents de 13 amb 19 anys viuen en la qualitat de l’ensenyament i, per consegüent, la durada de la pobresa102. la presència dels infants en el sistema educatiu està per sota de les expectatives i dels estàndards internacionals. Quant 100Vegeu Diana González, article per al BICE-Amèrica 101A. Cimadamore, Prefaci, dins S. Alvarez Leguiza- 102Vegeu respectivament, Comitè dels Drets de l’In- Llatina, destaca que a l’Uruguai, tot i que s’han desen- món, comp. «Travail et production de la Pauvreté en fant, Nacions Unides, 2005 ; Comitè dels Drets de l’In- volupatels serveis en benefici dels més petits, encara Amérique latine et des Caraïbes, structures, discours fant, 2002; UDAPE, 2005; per a l’Uruguai, INS, 2006: queda molt per fer. et acteurs » (Treball i producció de la Pobresa a l’Amè- el 54,5% dels menors de 5 anys eren pobres; Maria- rica Llatina i el Carib, estructures, discursos i actors) na de del Águila, document BICE-AL, cita TACRO de CLACSO, 2005, p. 15. l’UNICEF. 73 Nous rics i majories empobrides: el recurs les microempreses o a les empreses familiars, tot i que són a l’assistència i a la caritat una font important d’ocupació, no garanteixen l’accés a la salut, ni a la jubilació, ni als altres avantatges socials, ja que La globalització ha produït de forma paradoxal una concen- l’organització sindical o corporativa és gairebé inexistent tració de riqueses en la franja minoritària tradicionalment en aquests sectors. afortunada de la població dels nostres països. S’hi han sumat els anomenats «nou rics» (classes mitjanes altes Aquesta situació és un dels factors que és a l’origen d’una que han emergit i que s’han beneficiat de l’augment de emigració creixent cap als països del nord. Encara que les capitals financers dins els sectors industrials i agraris, de condicions de vida no deixen de ser-hi difícils, és possible la construcció, dels béns i dels serveis, de les finances i de rebre un salari que permeti enviar diners per alleujar algu- les tecnologies de la comunicació). nes de les necessitats bàsiques de les famílies que romanen al país108. Segons les xifres del Banc Mundial, es reconeix que Els èxits efímers en la lluita contra la pobresa que afavo- els enviaments de fons dels llatinoamericans que treballen reixen sectors poc nombrosos en la majoria de països de fora del seu país d’origen superen de lluny els diners rebuts la regió no han arribat a eradicar la precarietat de les con- per la regió en concepte de cooperació internacional. dicions de vida i menys encara l’augment de la misèria de les poblacions històricament excloses. La pobresa és al cor / L’Estat continua essent el principal dels problemes que qüestionen la legitimitat dels sistemes responsable de la discriminació, de econòmics, polítics i socials a Amèrica Llatina i al Carib103, l’emigració forçada i de la negació de la perquè és produïda, no cau del cel104. ciutadania als infants i als adolescents L’exclusió deguda a la pobresa s’ha reforçat en alguns països Forta exportació del «capital humà»: els estralls del continent amb totes les seqüeles que això comporta en en la família l’accés als béns i als serveis, condemnant la població a fer front a les seves necessitats pels seus propis mitjans o a tra- Amèrica Llatina, en les quatre darreres dècades, ha provocat vés de programes d’assistència limitats que són la resposta un flux ininterromput de poblacions que han emigrat de de les institucions105. manera definitiva o temporal. Assistim a un procés plu- ridimensional que ha induït sense ambigüitat pèrdues de Població econòmicament activa, sense feina, o amb capital humà i social en els nostres països i que, a més, té una feina precària: un panorama desencoratjador conseqüències sobre les famílies dels emigrants i provoca drames per als infants. En la majoria dels països del continent, les dades oficials indiquen un creixement de l’ocupació i de l’autoocupació, en En efecte, durant l’emigració, alguns queden separats dels alguns casos en el sector agrícola i en la indústria minera; seus pares per les circumstàncies o per decisió de les au- amb tot, l’accés a un lloc de treball resulta gairebé un luxe; toritats; d’altres, nascuts fora del seu país, són integrats al a més, la previsió de l’evolució per a les pròximes dècades sistema social del país d’acollida, mentre que els seus pares és encara un enigma106. són repatriats perquè no tenen papers. A això se suma la situació d’abandó dels infants que han romàs al seu país Paradoxalment, s’assisteix a un procés de trivialització de la quan els seus pares emigren. feina temporal i precària, tenint en compte que la millor edat per trobar una feina decent es limita als 40 anys aproxima- A títol indicatiu, es considera que la meitat dels 900.000 emi- dament i que la mà d’obra infantil és un sistema de veritable grants nicaragüencs van deixar el país sense els seus infants sobreexplotació, encara que s’admeti legalment107. Quant a i que el 77% d’aquests viuen amb un profund sentiment de 103Ibidem, p.13 i a principis del segle XXI el 44% de la 105Vegeu Suzanne Duryea,«Exclusion et formes mo- A. Concha-E, op. cit p. 100, a l’Uruguai, s’observa una població regional, a saber més de 220 milions de per- dernes de la mise en Oeuvre des programmes» dins diminució de l’atur declarat, alhora que creix la pre- sones, vivia en situació de pobresa i més del 19% en l’informe 2008, «Qui sont-ils, ceux au-dehors?» Nou- carietat de les feines i es redueix l’ocupació pública en situació d’indigència o pobresa extrema, vegeu p. 9 veaux modèles d’exclusion en Amérique latine et dans termes relatius i absoluts. les Caraïbes, BID, p. 207-214. 104Julio C.Neffa, «Pauvreté et production de la pauvreté 107Vegeu Gustavo Márquez, Carmen Pagés-Serra, en Amérique latine et dans les Caraïbes» (Pobresa i 106A. Cimadamore, op.cit, p.17 es destaca que a l’Argen- «Mauvais emplois, bas salaires et exclusion» Informe producció de la pobresa a Amèrica Llatina i el Carib), tina, Colòmbia, el Panama, Veneçuela, la République 2008, «Qui sont-ils ceux au-dehors?», BID, p. 77-108 dins S. Alvarez L, op.cit., p. 193 ss Dominicaine i a l’Uruguai, l’atur urbà supera el 15% els primers anys del segle XXI i que la manca d’ocu- 108Entre l’Équador i el Perú, es considera que són 7 mili- 74 pació s’agreuja respecte de la dècada de 1990; per a ons els migrants que viuen fora del seu país. tristesa109. El fenomen més punyent dins l’emigració econò- dels seus drets i, en conseqüència, a ser exposats a cultures mica, la induïda per la cerca de millors recursos econòmics, repressives que els estigmatitzen. és el sacrifici infligit a les famílies per l’allunyament dels infants, la separació de les parelles durant llargs períodes, el En aquest context, els adolescents, en particular els dels poc reconeixement i la difícil inserció social dels immigrants sectors tocats per la pobresa i la misèria, s’associen, de ma- al país de destinació. Això també passa correntment amb les nera indiscriminada, a la violència social. Quan s’expressa la migracions dins dels mateixos països llatinoamericans. inquietud de la societat, fruit de la inseguretat, es proposen solucions «tranquil·litzadores», amb mesures que agreugen Mentre que els que tenen capital financer i grans empreses les penes, o fins i tot que inclouen la disminució de l’edat es beneficien de condicions privilegiades d’implantació i de mínima de responsabilitat penal. Un cas exemplar és el de tarifes duaneres, la població, per a la seva supervivència, Panamà que ha intentat imposar la pena de mort: aquest troba habitualment nombrosos obstacles sovint difícils de projecte de llei ha estat rebutjat per tan sols dos vots. superar. Per exemple, es pot esmentar el nombre creixent d’emigrants menors no-acompanyats, naturals d’Amèrica Aquest panorama dur i violent per als adolescents afecta Central. A Mèxic, de cada 10 persones majors de 18 anys que directament l’exercici real de la seva ciutadania. És perquè abandonen el país, 6 el deixen sols i cada any 50.000 infants som societats «desafiliadores» en el sentit que les privem i adolescents són repatriats, dels quals la meitat han fet el de la seva condició filial i fraternal. Això explica per què, viatge tots sols. dins els estats i les societats de l’Amèrica Llatina, vivim tots a l’aguait del fantasma de la «situació irregular» quan En aquestes situacions, els infants i els adolescents són més s’aborda la realitat de l’adolescència; per aquesta raó, el vulnerables i estan més exposats a la violència domèstica poder repressiu rep un ferm suport112. La criminalització i de gènere110. No es respecta el dret a la reunificació familiar; de la pobresa comporta la seva penalització. i per a la consecució del visat es pateix en general un tracte humiliant a les ambaixades i els consolats. La separació creixent entre les generacions afecta la vida en comú La natura forçada de l’emigració expresa l’incompliment de l’Estat del «dret a no emigrar». Així, l’opció de desenvolu- En molts dels nostres països actualment s’ha produït una par-se plenament a la pròpia pàtria és rebutjada avui per transformació profunda de la piràmide demogràfica lliga- milions de llatinoamericans i caribenys. Les grans promeses da al creixement de l’esperança de vida. Això comporta un polítiques -tamisades des de fa dècades i sempre inaplica- nou guió per a les polítiques socials, per a les prioritats en des- d’assegurar la igualtat d’oportunitats, no constitueixen termes de serveis, per a la participació ciutadana, per a la encara una alternativa a la recerca d’una «terra promesa»111. maximització dels beneficis provinents de les experiències Es pot dir que avui dia la regió exporta capital humà. Aquesta adquirides, dels sabers acumulats i de l’experiència, que situació reclama noves disposicions legals per a l’assistència constitueix un capital que no es pot deixar sense conrear. social, l’accés als serveis i les condicions de treball. A més, és També es desenvolupen algunes actituds que influeixen en convenient establir relacions entre Estats com ara que les les relacions intergeneracionals. En les nostres societats fronteres no siguin murs que comportin la discriminació. coexisteixen diferències de percepció del món, dels valors, de les aspiracions, dels estils de vida i de les filosofies de El paradigma de la perillositat dels adolescents vida, que prenen la forma de projectes personals, familiars o comunitaris. Aquests no sempre fan possible la fluïdesa de Els adolescents sotmesos al procés destructor de l’exclusió la comunicació, l’obertura i el respecte envers altres formes social es veuen obligats a viure aquesta important i complexa de pensament, de ser o de fer, condicions essencials, encara etapa de la seva vida en condicions de violació sistemàtica que insuficients, perquè una generació escolti i comprengui les que l’han precedida i les que vindran. 109Vegeu N. Liwski, op.cit, p.1 i p. 5 ; a més, J.C. Soler 111N. Liwski, op.cit., p. l-2 també, J.A. López, article per al BICE-Amèrica Llati- E., Y.Y. Serrudo G., «Codéveloppement et Migrati- na: «Un regard rétrospectif sur l’application de la CDE ons. Opportunité partagée» (Codesenvolupament i 112«Le guet de la situation irregulière» (l’aguait de par rapport aux adolescents ayant enfreint la Loi» migracions. Oportunitat compartida» dins Revista la situació irregular), bonica expressió de Carlos E. (Una mirada retrospectiva sobre el compliment de la Cuarto Intermedio N.o84 La Migration est-elle une Uriarte dins «Surveillance institutionnelle en faveur CDN, en relació amb els adolescents infractores de la question? Cochabamba-Bolivie, agost de 2007. de l’enfance et de l’adolescence ayant enfreint la loi» llei), 2008, 7 pàgines. (Control Institucional de la Infància Adolescència en 110Ibidem, p. 6 ; vegeu M. I. Peñaloza, article per al BI- infracció), Montevideo, 1999, p. 342 ss i p. 338-339, CE-Amèrica Llatina, sobre migració obligada, 2008, 4 que a més destaca la instrumentalització del tema pàgines. dels infants que han infringit la llei, p. 265 ss. Vegeu 75 El llenguatge de les noves generacions il·lustra bé aquest també pels preus elevats dels medicaments. Les recents canvi d’època i planteja reptes a la comunicació. Els desa- promeses electorals com ara «Salut per a tots», «Aigua per cords troben el seu origen en els prejudicis mutus, en la a tothom», «Seguretat social i salut per a tothom» romanen diferència de sentits i de significats donats als valors com el incomplertes en la majoria dels països de la nostra regió. respecte, el reconeixement i la complementarietat. Expres- sions com ara «els vells ja han sortit» o «els joves d’avui van L’Estat «autoritza» múltiples formes cap a l’abisme, no es controlen», mostren que l’esquerda de violència contra els més vulnerables: intergeneracional té tendència a ampliar-se. S’hi pot veure els infants i els adolescents una desqualificació i una subvaloració mútua entre gene- racions. Davant la incertesa de l’ocupació, els adults actuen L’acceptació social de la violència fa que la violència física, de manera corporativista i fan pinya per defensar les seves sexual i psicològica se segueixi considerant un fenomen in- conquestes, en particular les posicions que han aconseguit. evitable i normal. La que no deixa rastre visible no existeix. Això genera efectes negatius en termes d’equitat respecte Més de sis milions d’infants i d’adolescents pateixen cada a les noves generacions. En efecte, l’equitat no depèn del anys greus abusos; uns dos milions d’aquests són víctimes grau de responsabilitat en la societat, sinó que va lligada al de la violència sexual amb finalitats comercials, mentre reconeixement de les capacitats i dels drets de cadascú, que que 80.000 moren a causa dels maltractaments patits dins permet adoptar disposicions favorables a les noves genera- la família. cions tenint en compte les alternatives que procedeixen del diàleg amb les altres generacions113. La forma més estesa i quasi banalitzada de violència és la que es troba a la família115, en la qual les dones i els infants / L’Estat incompleix sistemàticament el de qualsevol edat són habitualment les primeres víctimes. seu primer deure: assegurar la protecció L’abandó de la llar per part dels infants i els adolescents sota qualsevol circumstància. els deixa als carrers i les places de la ciutat, que esdevenen progressivament el seu domicili. Aquest fenomen està molt La manca de protecció social dels pobres correlacionat amb la violència dins la família. A la nostra re- gió, hi ha més d’un milió d’infants en situació «de carrer». En la majoria dels països de la nostra regió, la seguretat social no és un sistema universal; per aquesta raó, la majoria Davant d’aquesta realitat, es podria dir que els Estats de la de la població no té cobertura social114. Només una minoria regió «autoritzen» implícitament les diferents manifesta- es beneficia de les prestacions a curt termini (tractaments cions de violències que afecten la infància i l’adolescència, mèdics), i a llarg termini (jubilació). Des de fa dues dècades, en la mesura que aquestes no estan prohibides legalment116. a partir de l’experiència xilena, les Assegurances dels Fons Tret de l’Uruguai on la violència física està prohibida le- de Pensió han proliferat, protegides per una legislació que galment, igual que a l’Equador, la República Dominicana, les ha afavorit i consolidat. Per exemple, al Perú, compten Hondures, Veneçuela i Haití que condemnen expressament amb més de dos milions d’afiliats, mentre que els serveis els càstigs físics o corporals a l’escola, el 58% dels alumnes públics de la Seguretat Social per a la Salut tendeixen a de l’Amèrica Llatina i del Carib no està protegit contra els disminuir. Cal dir que, en alguns països, s’han multiplicat càstigs corporals a classe117. les assegurances privades, inaccessibles a la majoria. Encara que les manifestacions de violència armada s’hagin La debilitat de la protecció social és un dels indicadors del reduït en aquests darrers anys en alguns països de la regió, baix nivell de desenvolupament humà. Des d’aquest punt de com ara el Perú, Nicaragua, el Salvador i Guatemala, s’han vista, els infants, els adolescents i els joves són la població mantingut o fins i tot intensificat a Colòmbia i a Haití. Però més vulnerable amb motiu de la desestabilització que genera cap país del continent no ha tingut treva en les violències per a les famílies pobres qualsevol malaltia, no únicament socials i polítiques118 motivades per la insatisfacció, la lluita per les dificultats d’accés al sistema públic de salut, sinó d’alguns sectors de la població per la millora dels seus sala- 113Ibidem, passim. 115Paulo S Pinheiro, op. cit, paràgrafs 38-47 118A Concha-Eastman, «Le problème de la violence en Amérique latine», dins les Actes del Seminari – Taller 114Tant l’OIT el 2003 com el CEPAL el 2004 van subrat- 116Paulo S. Pinheiro, Estudi per a les Nacions Unides llatinoamericà, Violence en Amérique latine, Lima, llar que menys de la meitat de la població es beneficia “Sur la Violence envers les enfants”, p. 5. Paràgrafs 2004, p. 43-50 de la seguretat social, vegeu A. Cimadamore, op. cit, 1 et 25. p.17 117Vegeu Mónica Espósito, article per al BICE-Amèrica 76 llatina, 2008 ris, l’autonomia regional, el respecte dels drets humans, el països120, aquest ocupa un lloc cada cop més ampli, diari, dret a la terra, a l’aigua i a un entorn no contaminat. banal en les relacions i les pràctiques socials de qualsevol tipus, en les transaccions comercials, en l’adquisició de mu- A això se sumen els signes preocupants de l’existència de nició, en les licitacions tant públiques com privades, en les màfies i de crim organitzat que creen inseguretat a les institucions de l’Estat i en les organitzacions de la societat ciutats, particularment als llocs urbans més poblats. El civil, etc. No obstant això, en els sectors més pobres i més segrest d’infants, fins i tot de nadons i adolescents, no és marginals (entre els quals hi ha els dels infants i adoles- aliè a aquesta realitat. cents) és on es percep la brutalitat dels estralls causats per la difusió extensiva i intensiva de les drogues. Amb tot, és important destacar que una de les situacions que expressa i produeix alhora violència és l’exclusió de la qual Els nous corrents que volen instaurar una vigilància ciu- poblacions senceres són víctimes. L’absència de reconei- tadana, l’exigència de la transparència de la comptabilitat xement, juntament amb l’estigmatització sistemàtica, són pública i més generalment l’ús de fons públics, la creació factors que afavoreixen la violència de carrer, la formació d’instàncies ètiques, de tribunals autònoms com el Tribunal de bandes, el reforç i l’extensió d’organitzacions socialment dels Pobles són el resultat d’una nova presa de consciència no acceptades, com les maras que compten amb 30.000 nois dels estralls causats per la corrupció i la descomposició de i noies o més a Centreamèrica119. la vida d’una nació que comporta la necessitat de combatre aquesta gangrena. Malgrat els progressos significatius en la sanció als res- ponsables de les guerres internes de baixa intensitat, o Com a síntesi: després d’aquest panorama sobre les les desaparicions i altres atrocitats, en nombrosos països tendències a la regió, vint anys després de l’entrada en de la regió els processos de reconciliació nacional, com al vigor de la CDI, no és possible afirmar amb seguretat Salvador, a Guatemala, a Nicaragua, a Xile, a l’Argentina que les noves generacions d’infants i d’adolescents del i al Perú, no s’han acabat, i els gestos de reparació tardans, nostre continent coneguin a curt o a mitjà termini un fins i tot insignificants, envers les víctimes de la violència escenari amb menys exclusió, millors oportunitats per d’Estat són un deute ètic, humà i polític, sempre en espera eliminar la discriminació i el racisme, l’eradicació efectiva de ser honorades. de l’explotació sexual i econòmica dels infants i també la violència física, gràcies a polítiques i programes socials Indicadors preocupants de la corrupció i del tràfic -finançats degudament- destinats als més desproveïts, de drogues: un atemptat a la infància en particular als infants i als adolescents. A la regió andina, la producció del fulla de coca és el centre Les violacions dels seus drets, és a dir l’incompliment del conflicte; la seva utilització ancestral ha estat distorsio- dels compromisos assumits pels Estats quan van ratificar nada i acusada de responsable del tràfic de drogues i d’un la CDI, desdibuixen l’esperança que n’havia despertat ús indegut de les seves qualitats. l’adopció. Cal dir que es troben encara moltes dificultats que cal afrontar perquè les noves generacions d’infants Paradoxalment, els capdavanters de les campanyes en favor i d’adolescents llatinoamericans i caribenys arribin a de l’eradicació del conreu de la coca són els que s’han com- superar el buit espiritual deixat en herència per la soci- promès seriosament alhora en els càrtels internacionals. etat dels adults després de més de vint anys d’existència Bolívia, el Perú, l’Equador i Colòmbia estan sota sospita de la CDI. internacional, acusats de ser els responsables de la crimi- nalitat i de la circulació de cocaïna al món. Els projectes de vida per ser fecunds, tant a escala indivi- dual com col·lectiva, reclamen la renovació ètica i moral Sense negar les relacions evidents entre els diners del tràfic de la societat que faci que les persones es reconeguin com de drogues i la corrupció estesa en el teixit social dels nostres a éssers transcendents, la vida dels quals valgui la pena 119A Concha-Eastman, op.cit p.47. Thoumi, «Notes sur corruption et les drogues illici- tes», PNUD, op. cit. p.259-264. Vegeu també Étude du 120Vegeu Eduardo Gamarra, «La démocratie et les dro- Secrétaire général des Nations Unies sur la violence gues en Amérique latine et dans les Caraïbes», PNUD, envers les enfants. Rapport sur les résultats de la con- 2004, p. 245-257, que afirma també: « Poc països de sultation régionale pour les Caraïbes, Port Espagne, la regió han aconseguit fugir del lligam etnre demo- 2005 cràcia i economia il·legal», p. 248), vegeu Francisco E. 77 ser viscuda. Llavors el que està en joc és la dignitat per 6 Davant de l’esquerda entre generacions, els estats han de la qual els infants i els adolescents de la regió continuen promoure polítiques actives a tot arreu on es teixeixen fent sentir la seva veu i, mentre sigui així, l’esperança, processos nous o renovats de comunicació i d’interacció, malgrat tot, seguirà viva. partint del principi del reconeixement del dret dels in- fants a ser escoltats i considerant les seves opinions en qualsevol decisió que els afecti. PROPOSTES PER AL COMPLIMENT 7 Aturar la violència contra els infants és una obligació de la qual els Estats no poden eximir-se. La posada en marxa de DE LA CONVENCIÓ SOBRE les recomanacions de l’estudi mundial sobre la violència envers els infants, inclosa la seva aproximació als gèneres, ELS DRETS DE L’INFANT adoptada per l’Assemblea General de les Nacions Unides, ha de ser adoptada de manera urgent i prioritària pels Estats. S’han de garantir els mecanismes de vigilància 1 Disposar de recursos suficients, garantits i creixents, i de seguiment per la societat civil i les Esglésies, entre per assegurar la inversió necessària per donar suport altres, i cal combatre qualsevol forma d’impunitat com la als drets econòmics, socials i culturals dels infants i dels impunitat que gaudeix la violència contra els infants. adolescents. 8 Assegurar la protecció social universal és una responsabi- 2 Vigilar que les reformes legislatives siguin conformes als litat que els Estats no poden delegar. S’ha de recolzar en principis i les disposicions de la Convenció i que, en parti- el principi d’accessibilitat, de cobertura, de bona qualitat cular, es prenguin les mesures necessàries per posar-les i d’eficàcia dels serveis, prioritàriament per als sectors en marxa a través de polítiques públiques, reconeixent pobres i exclosos de la infància. la contribució de la societat civil i de les esglésies, espe- cialment en la planificació, la vigilància i l’avaluació dels 9 El dret al desenvolupament i a la supervivència està es- programes i dels serveis. tretament lligat a l’ambient familiar i, a través d’aquest, a la capacitat de la mare, del pare o dels tutors dels in- 3 Definir els Plans nacionals d’acció a partir d’un ampli con- fants de disposar d’autèntiques rendes. És indispensable sens que impliqui plenament les organitzacions d’infants substituir les polítiques assistencials, amb els seus efectes i d’adolescents, aportant els recursos necessaris per als de dependència, per polítiques que permetin l’accés a plans i les estratègies de desenvolupament nacional i de feines dignes i encoratjar diverses formes d’associació o reducció de la pobresa i de la desigualtat. Els Plans han de de cooperació. definir les finalitats, els terminis i els objectius concrets d’execució, validats i estretament vigilats per la societat 10 Avui és urgent que els Estats assumeixin amb transpa- civil i les jurisdiccions ad hoc. rència la lluita contra el crim organitzat i la corrupció. Els infants llatinoamericans tenen el dret de créixer alliberats 4 Les migracions forçades resultants de la pobresa, de les d’aquesta xacra i de les formes perverses de submissió desigualtats, de les violacions dels drets o de la violència i d’esclavitud que comporta. que afecten milers d’infants, obliguen els Estats a conce- bre protocols de protecció dels drets dels infants en totes les fases del procés migratori, en particular en el cas dels infants no acompanyats, i afavorir els mecanismes de reunificació familiar. 5 Davant l’abandó deliberat de les polítiques públiques en fa- vor dels adolescents, dels pobres, dels exclosos, cal exigir la posada en marxa d’accions que afavoreixin l’obertura de la ciutadania, que siguin un obstacle a l’estigmatitza- ció i a l’associació d’aquestes franges de joventut amb la inseguretat urbana, i que permetin superar les tendèn- cies repressives que pateixen, fins i tot quan es tracta d’adolescents en conflicte amb la llei. 78 GRUP EXPERTS AMÈRICA LLATINA Pare Alejandro Cussianovich Perú Sacerdot catòlic. Mestre. Entre les funcions que ha desenvolupat, cal destacar: des del 1964, treballa amb la Joventut Obrera Cristiana; participa en la Xarxa de l’Educació als Drets Humans i la Pau del CEPAL, Perú; conseller tècnic de la Subcomissió Intersectorial d’elaboració del Pla d’Acció Nacional per a la Infància 1992-1995, Ministeri de Presidència; membre de l’equip de l’Institut de Forma- ció per a Educadors de Joves, Adolescents i Infants Treballadors per a Amèrica Llatina i el Carib (IFEJANT); membre del Fòrum Educatiu del Perú; col·laborador del Moviment Nacional d’Infants, Adolescents Treballadors Organitzats del Perú (MNATSOP); consultor del Grup de Treball que revisa el Text Únic Ordenat del Codi dels Infants i Adolescents. Comissió de la Dona, Desenvolupament Humà i Esport. Parlament de la República; professor de la Llicenciatura de Polítiques Socials i Promoció de la Infància de la Universitat Nacional de Sant Marc, Perú. De les seves publicacions, destaquem: Infants treballadors, treballadores: Importància i Paper Social, IFEJANT 1997-1998, Mòduls I i II; La participació com a interès superior de l’Infant, 2000; Història del Pensament Social sobre la Infància, UNMSM, agost de 2003; Estudi sobre la infància-Subjecte de drets i protagonista, 2006; Aprendre la condició humana - Estudi sobre la pedagogia de la tendresa, 2007. Marian de Del Aguila Guatemala Llicenciada en Treball Social. Ha exercit, entre altres, els càrrecs següents: se- cretària de direcció de la Federació Institucional de Promoció dels Drets de la Infància, CIPRODENI; responsable del Pla per a la Prevenció i l’Assistència als Maltractament i Abusos Sexuals d’infants i d’adolescents a Guatemala; com a representant de CIPRODENI, ha participat en la Federació Subregional de Mè- xic, de l’Amèrica Central, de Panamà i de la República Dominicana per als Drets de la Infància; cofundadora i membre del Comitè director de l’Associació per a l’Eliminació de la Prostitució, de la Pornografia, del Turisme i del Tràfic Sexual d’infants i d’adolescents a Guatemala; responsable de la coordinació i de la posada en marxa del Projecte “Poder Créixer” a Guatemala; coordinadora de l’elaboració del Diagnòstic de la situació dels Drets de la infància a Guatemala per a Save the Children. Com a consultora: porta a terme recerques per al projecte “Poder créixer” sobre l’Aplicació de la Convenció dels Drets de l’Infant als onze països on són presents les organitzacions relacionades amb el projecte, responsable de la coordinació del procés d’elaboració dels 2n i 3r informe alternatiu sobre l’aplicació de la Convenció del Drets de l’Infant a Guatemala. Mónica Espósito Xile Sociòloga, Universitat Catòlica de Xile. Diplomada en Mediació Familiar, Institut Carlos Casanueva, Santiago; Gestió Social Banc Interamericà de Desenvolupa- ment, Washington, D.C. Entre les funcions que ha exercit, podem subratllar: directora social dels municipis de Port Montt i de Machalí; Directora Regional VI Regió, Servei Nacional de Menors, organisme de l’Estat encarregat d’executar programes per a infants perjudicats en els seus drets; directora regional metro- politana del Servei Nacional de Menors; cap tècnic nacional del Servei Nacional de Menors; directora de Programes Socials de “Hogar de Cristo”; directora de la Unitat de Desenvolupament i d’Estudis de “Hogar de Cristo” i mediadora fami- liar al Tribunal de la Família que defensa els interessos i els drets dels infants. Membre de 5 directoris d’organitzacions sens ànim de lucre que desenvolupen programes socials a favor de la infància perjudicada en els seus drets. 79 Norberto Liwski Argentina Dr. Norberto Liwski - Metge, pediatre social. De 2003 a 2007, el Dr. Liwski ha estat vicepresident del Comitè dels Drets de l’Infnt de Nacions Unides. Entre les nombroses funcions que ha exercit, podem destacar: expert de l’Institut Interamericà dels Infants i dels Adolescents, organisme especialitzat de l’Or- ganització dels Estats d’Amèrica (OEA); president de l’Associació Internacional de Medicina Humanitària; president de Defensa dels Infants Internacional (DNI), secció Argentina; president del Comitè per a la Defensa de la Salut, de l’Ètica Professional i dels Drets Humans; exsecretari adjunt d’Infància, Família i Desenvolupament Humà, província de Buenos Aires; expresident del Consell Nacional de la Infància, Adolescència i Família; conseller especialitzat de la Di- recció General de Cultura i Educació de Buenos Aires. Entre les seves activitats dins l’ensenyament, podem esmentar: director del curs de 3r cicle “Adolescència i Ciutadania: Mediació Juvenil, una eina per a l’exercici dels drets”, Universitat Nacional de Sant Martín i director del Programa d’Actualització d’Adolescència i Ciutadania, Facultat de Dret de la Universitat de Buenos Aires. Pare José Antonio López Equador Religiós i sacerdot terciari caputxí. Mestre, especialitzat en Pedagogia de Reedu- cació; actualment és president dels terciaris caputxins a l’Equador i director de l’OPAN (Oficina de Pastoral de l’Infant i de l’Adolescent). Té 53 anys d’experiència com a educador d’adolescents amb dificultat a Colòmbia, a Itàlia i a l’Equador, i també com a formador d’educadors. Ha creat a Quito el Centre d’Orientació Juvenil “Virgilio Guerrero” amb el projecte socioeducatiu “La Comunitat tera- pèutica” per al desenvolupament integral i la formació professional dels ado- lescents en conflicte amb la llei. Ens diu que el seu èxit més important ha estat seguir sentint passió per la seva missió, que la dificultat més gran és haver de perdre temps en activitats de despatx i que el seu ideal, fins que tingui forces, és servir perquè “un adolescent amb dificultats és una crida de l’Amor.” María Isabel Peñaloza Bolívia Treballadora social, diplomada per la Universitat de Saint André (La Paz) va començar la seva vida professional el 1975 en un centre “d’observació i de di- agnòstic” per a infants i adolescents, i des de llavors, la defensa i la promoció dels seus drets ha esdevingut una part important del seu projecte vital. Ha ocupat càrrecs d’execució i de direcció a les estructures d’Estat de protecció de la infància i de l’adolescència; durant aquesta experiència, ha passat de la concepció de “menors en situació irregular” com a objecte de protecció/re- pressió, al seu reconeixement com a persones, amb drets exigibles i també amb responsabilitats. És directora executiva de Defensa dels Infants Internacional (DNI) - Secció Bolívia, en representació de la qual participa en trobades naci- onals i internacionals de presa de posició sobre l’assumpte. Mereix una menció especial per la seva participació activa, amb altres institucions i organitzacions d’infants i d’adolescents, en accions que busquen la constitucionalització dels seus drets humans i específics. Ha estat membre de l’equip de redacció de la proposta d’introduir el punt de vista de la infància i de l’adolescència en la nova Constitució Política. 80 Pare Clodoveo Piazza, s.j. Brasil És nascut a Milà, a Itàlia, en una família d’empresaris. Després d’obtenir el di- ploma en Economia i Comerç a la Universitat Catòlica, va anar en peregrinatge a Lourdes i quan va tornar, va prendre la decisió de fer-se jesuïta. Va arribar al Brasil com a missioner i s’ha associat a l’Organització d’Ajuda Fraternal que és en un dels sectors més pobres i perillosos de Salvador de Bahia. El Pare Clodo- veo ha transformat l’OAF de simple orfenat clàssic en una obra extraordinària que el BID ha reconegut com el projecte de desenvolupament per a la infància i l’adolescència més avançat de Sud-amèrica. Ha fet de secretari de l’Estat de Bahia a càrrec del Ministeri per Lluitar contra la Pobresa i les Desigualtats Socials. El Banc Mundial ha considerat els programes de l’Estat de Bahia com a models i ha invitat a presentar-los a Shanghai, Xina, durant una trobada mundial. Forma part del Consell Federal per a la Defensa dels Drets dels Infants i dels Adolescents a Brasília. Ha participat en la redacció del “Estatuto de la infancia y la adolescencia” És un dels coordinadors del sector social de la Companyia de Jesús per a Amèrica Llatina. Ha estat Vicepresident del Bice. Diana González Perrett Uruguai Fa gairebé 20 anys que treballa amb infants i adolescents. Està compromesa en situacions de gran vulnerabilitat social per una participació intensa. Com a advocada, apadrina i aconsella infants i adolescents respecte als seus drets, així com institucions públiques i privades. Dóna prioritat a tasques que influeixen en les polítiques públiques de la infància i de l’adolescència. Treballa amb organit- zacions com ara Joventut per a Crist, Infància Adolescència Ciutadana i el Bice (Projecte Veus), amb els organismes estatals com el poder legislatiu, l’Institut de l’Infant i de l’Adolescent de l’Uruguai i amb l’Institut Interamericà de l’Infant, entre altres. Porta a terme recerques sobre la violència sexual i intrafamiliar, l’acollida familiar, l’adopció/la venda, la desinstitucionalització, etc., tenint en compte el punt de vista dels drets i de la perspectiva de gènere. Entre les seves publicacions, destaquem: Normes pénales de protection et de restitution de droits face à la violence sexuelle envers les enfants et les adolescents. Législation comparée de onze pays d’Amérique du Sud ; Cadres normatifs sur le trafic aux fins d’exploitation sexuelle infantile et pornographie infantile dans le Mercosur, en Bolivie et au Chili. Ed. Montevideo 2004. 81 La Convenció sobre els Drets de l’Infant Adoptada per l’Assemblea General de les Nacions Unides el 20 de novembre de 1989 ARTICLES DE LA CONVENCIÓ SOBRE ELS DRETS DE L’INFANT Preàmbul Els estats membres d’aquesta Convenció, Considerant que, d’acord amb els principis proclamats a la Carta de les Nacions Unides, el reconeixement de la dignitat inherent i dels drets iguals i inalienables de tots els mem- bres de la família humana són el fonament de la llibertat, la justícia i la pau del món, Tenint present que els pobles de les Nacions Unides, a la Car- ta, han reafirmat la seva fe en els drets humans fonamentals i en la dignitat de promoure el progrés social i elevar el nivell de vida dins d’un concepte més ampli de llibertat, Reconeixent que les Nacions Unides, en la Declaració Univer- sal dels Drets Humans, han proclamat i acordat que tothom té tots els drets i llibertats que hi són enunciats sense cap classe de distinció per raó de raça, color, sexe, llengua, reli- gió, opinió política o d’altra mena, d’origen nacional o social, posició econòmica, naixement o qualsevol altra condició, Recordant que, a la Declaració Universal dels Drets Humans, les Nacions Unides han proclamat que la infància té dret a una assistència i atenció especials, Amb el convenciment que la família, com a grup fonamental de la societat i com a medi natural per al creixement i el benestar de tots els seus membres, i particularment dels infants, ha de rebre la protecció i l’assistència necessàries per a poder assumir plenament les seves responsabilitats dins de la comunitat, Reconeixent que l’infant, per aconseguir un desenvolu- pament ple i harmoniós de la seva personalitat, ha de créixer en un medi familiar, en una atmosfera de felicitat, amor i comprensió, Considerant que l’infant ha de ser preparat per a viure una vida individual en la societat i educat en l’esperit dels ideals proclamats a la Carta de les Nacions Unides, i especialment en un esperit de pau, tolerància, dignitat, llibertat, igualtat i solidaritat, 84 Tenint present que la necessitat de prestar atenció espe- cial a l’infant ha estat estatuïda a la Declaració dels Drets Resum no oficial de la Convenció de l’Infant de Ginebra de 1924 i a la Declaració de Drets de l’Infant adoptada per les Nacions Unides el 1959, i recone- Preàmbul guda a la Declaració Universal dels Drets Humans, al Pacte El preàmbul recorda els principis fonamentals de Internacional sobre Drets Civils i Polítics (particularment les Nacions Unides i les disposicions específiques els articles 23 i 24), al Pacte Internacional sobre Drets Eco- d’alguns tractats i declaracions relatius als drets de nòmics, Socials i Culturals (especialment a l’article 10) i als l’home; reafirma la necessitat de proporcionar als estatuts i normatives de les institucions especialitzades infants la cura i l’assistència especials a causa de la i de les organitzacions internacionals relacionades amb el seva vulnerabilitat; subratlla de manera especial la benestar dels infants, responsabilitat primordial de la família pel que fa a la protecció i l’assistència, la necessitat d’una protecció Tenint present que, tal com assenyala la Declaració dels jurídica i no jurídica de l’infant abans i després del Drets de l’Infant adoptada per l’Assemblea General de les naixement, la importància del respecte dels valors Nacions Unides de 20 de novembre de 1959, «l’infant, per culturals de la comunitat de l’infant i el paper vital raó de la seva immaduresa mental i física, necessita atenció de la cooperació internacional perquè els drets de i salvaguarda especials, i protecció legal adequada, tant l’infant es facin realitat. abans del seu naixement com després», Recordant les disposicions de la Declaració sobre els prin- cipis legals i socials referits a la protecció i el benestar de l’infant, amb especial referència a l’acolliment i a l’adopció nacional i internacional (Resolució 41/85 de l’Assemblea General de 3 de desembre de 1986); les Normes mínimes de les Nacions Unides per a l’administració de la justícia de menors («Normes de Beijing») (Resolució 40/33 de l’As- semblea General de 14 de desembre de 1975); Declaració sobre la protecció de la dona i l’infant en estats d’emergència o de conflicte armat (Resolució 3318, XXIX) de l’Assemblea General de 14 de desembre de 1975, Reconeixent que a tots els països del món hi ha infants que viuen en condicions excepcionalment difícils i que aquests infants necessiten una consideració especial, Valorant degudament la importància de les tradicions i dels valors culturals de cada poble per a la protecció i el desen- volupament harmoniós de l’infant, Reconeixent la importància de la cooperació internacional per a millorar les condicions de vida dels infants a tots els països, i particularment als països en vies de desenvolupa- ment, Han acordat el que segueix: 85 Part I Definició d’infant Article 1 S’entén per infant tot ésser humà des del seu Pel que fa a aquesta Convenció, s’entén per infant tot ésser naixement fins als divuit anys d’edat, llevat que humà menor de 18 anys, tret que en virtut de la llei que li legalment hagi aconseguit abans la majoria sigui aplicable hagi assolit la majoria d’edat abans. d’edat. Article 2 1. Els estats membres han de respectar els drets enunciats en aquesta Convenció i assegurar-los a tots els infants sota la seva jurisdicció sense cap mena de discriminació, independentment de la raça, el color, el sexe, la llengua, la No-discriminació religió, l’opinió política o d’altra mena, l’origen nacional, Els Estats han de garantir els drets d’aquesta ètnic o social, la posició econòmica, la incapacitat física, el Convenció a tot infant, sense excepció; i hauran naixement o qualsevol altra condició de l’infant, dels seus de prendre les mesures que calguin per protegir pares o dels seus tutors legals. els infants de tota classe de discriminació. 2. Els estats membres prendran totes les mesures adequa- des per assegurar que l’infant estigui protegit contra tota classe de discriminació o càstig per mor de la condició, les activitats, les opinions expressades o de les creences dels seus pares, tutors legals o familiars de l’infant. Article 3 1. En totes les accions que concerneixen l’infant, tant si són portades a terme per institucions de benestar social públiques o privades, tribunals de justícia, autoritats ad- ministratives o cossos legislatius, la consideració principal ha de ser l’interès primordial de l’infant. 2. Els estats membres es comprometen a assegurar als Interès superior de l’infant infants tota la protecció i atenció necessàries per a llur Totes les mesures respecte a un infant han benestar, tenint en compte els drets i els deures del seus d’estar basades principalment en la seva con- pares, tutors legals o d’altres persones que en tinguin la sideració i el seu interès. Correspon a l’Estat responsabilitat legal i, amb aquest fi, han de prendre totes d’assegurar una protecció i cura adequades, quan les mesures legislatives i administratives adequades. els pares o altres persones no tinguin capacitat 3. Els estats membres han d’assegurar que les institucions, per a fer-ho. els serveis i els equipaments responsables de l’atenció o la protecció dels infants compleixin les normes establertes per l’autoritat competent, especialment pel que fa a la seguretat, la salubritat, el nombre i la competència del personal, i també que hi hagi supervisió professional. Article 4 Aplicació dels drets Els estats membres han d’adoptar totes les mesures legisla- És obligatori per a l’Estat adoptar les mesures tives, administratives i d’altres d’adequades per fer efectius necessàries per donar efectivitat a tots els drets els drets reconeguts en aquesta Convenció. Pel que fa als reconeguts en la present Convenció. drets econòmics, socials i culturals, els estats membres han de prendre aquestes mesures tant com els ho permetin els seus recursos i, si fos necessari, dins del marc de la coope- ració internacional. 86 Article 5 Els estats membres han de respectar les responsabilitats, els drets i els deures dels pares i, si fos el cas, els dels membres de la família extensa o de la comunitat d’acord amb els usos Direcció i orientació paternes locals, dels tutors legals o altres persones que en tinguin la És obligatori per a l’Estat respectar els drets responsabilitat i d’acord amb el desenvolupament de les i els deures dels pares o de familiars que siguin capacitats de l’infant donar-li la direcció i la guia adequa- legalment responsables en ordre a donar-li, des perquè pugui exercir els drets reconeguts en aquesta d’acord amb el desenvolupament de les capa- Convenció. citats de l’infant, la guia adequada per a exercir els seus drets. Article 6 1. Els estats membres reconeixen que tot infant té el dret intrínsec a la vida. 2. Els estats membres han d’assegurar al màxim possible la Article 8 supervivència i el desenvolupament de l’infant. 1. Els estats membres es comprometen a respectar el dret de l’infant a preservar la seva identitat, incloent-hi la nacionalitat, el nom i el parentiu familiar, d’acord amb la llei i sense interferències il·lícites. 2. Si un infant fos privat il·legalment d’algun dels elements de la seva identitat, o de tots, els estats membres li pres- Superviència i desenrotllament taran l’assistència i la protecció adequades amb la finalitat Tot infant té el dret intrínsec a la vida i és obligació de restablir ràpidament la seva identitat. de l’Estat de garantir la seva supervivència i el seu desenrotllament. Preservació de la identitat L’Estat té l’obligació de protegir i, si cal, restablir la identitat de l’infant, en cas que es veiés privat de part o de tots els elements de la seva identitat, com ara nom, nacionalitat i vincles familiars. Nom i nacionalitat Tot infant té dret a un nom des del seu naixement i a obtenir una nacionalitat. Article 9 1. Els estats membres vetllaran perquè l’infant no sigui separat dels seus pares contra llur voluntat, tret de quan Article 7 les autoritats competents, d’acord amb la legislació i els 1. L’infant ha de ser enregistrat immediatament després del procediments aplicables, decideixin que aquesta separació seu naixement i des d’aquest moment té dret a un nom, és necessària per a l’interès primordial de l’infant. Aquesta a tenir una nacionalitat i, fins on sigui possible, el dret a decisió pot ser necessària en casos especials, com quan conèixer els seus pares i a ser pujat per ells. els pares maltracten o abandonen l’infant o quan els pares 2. Els estats membres han d’assegurar l’efectivitat d’aquests viuen separats i s’ha de prendre una decisió sobre el lloc drets d’acord amb la seva legislació nacional i les obli- de residència de l’infant. gacions concretes en virtut dels acords internacionals 2. En qualsevol procediment relatiu al paràgraf 1, totes les en aquest camp, especialment quan altrament l’infant parts interessades han de tenir l’oportunitat de partici- mancaria de nacionalitat. par-hi i de donar a conèixer la seva opinió. 3. Els estats membres han de respectar el dret de l’infant separat d’un dels seus pares o d’ambdós de tenir relacions personals i contacte directe amb tots dos regularment, tret de si això va contra el seu interès primordial. 87 4. Quan aquesta separació sigui el resultat d’una mesura presa per un estat membre, com ara la detenció, l’em- presonament, l’exili, la deportació o la mort (inclosa la Separació dels pares mort per qualsevol causa mentre la persona estigui sota És un dret de l’infant viure amb els seus pares, la custòdia de l’Estat) d’un dels pares de l’infant o de tots excepte en els casos en què la separació sigui dos, o de l’infant, l’estat membre, quan li ho demanin, ha necessària de cara a l’interès superior del ma- de donar la informació essencial sobre el lloc on es troben teix infant. És dret de l’infant mantenir contacte el membre o els membres absents de la família a l’infant, directe amb ambdós pares, si està separat d’un o als pares o, si convé, a un altre membre de la família, tret de tots dos. Correspon a l’Estat responsabilitzar- que amb això l’infant pogués resultar perjudicat. A més, se d’aquest aspecte en cas que la separació hagi els estats membres s’han d’assegurar que la presentació estat produïda per la seva acció. d’aquesta petició no comporti conseqüències adverses per a la persona o les persones implicades. Article 10 1. D’acord amb l’obligació dels estats membres segons l’article 9, paràgraf 1, tota sol·licitud feta per un infant Reunificació familiar o pels seus pares per entrar en un estat membre o sor- És dret dels infants i dels seus pares sortir de tir-ne amb l’objectiu de reunificar la família, han de ser qualsevol país i entrar en el propi, amb vista a tramitades pels estats membres positivament, humana- la reunificació familiar o al manteniment de la ment i expeditivament. A més, els estats membres han relació entre pares i fills. d’assegurar que la presentació d’aquesta sol·licitud no tingui conseqüències adverses per als sol·licitants ni per als seus familiars. 2. Un infant els pares del qual visquin en estats diferents té el dret de tenir relacions personals i contactes directes amb tots dos progenitors amb regularitat, tret de circum- stàncies ex-cepcionals. Amb aquesta finalitat, i d’acord amb els deures dels estats membres establerts a l’article 9, paràgraf 2, els estats membres han de respectar el dret de l’infant i dels seus pares a sortir de qualsevol país, fins i tot del propi, i d’entrar al seu propi país. El dret a sortir de qualsevol país solament estarà subjecte a les restriccions legals i que siguin necessàries per a protegir la seguretat nacional, l’ordre públic, la salut o la moral públiques o els drets i les llibertats d’altres persones, i en consonància amb els altres drets reconeguts en aquesta Convenció. Retencions i trasllats il·lícits Article 11 És obligació de l’Estat adoptar les mesures que 1. Els estats membres han de prendre mesures per evitar el calguin per tal de lluitar contra les retencions trasllat il·lícit d’infants a l’estranger i que siguin retinguts i trasllats il·lícits d’infants a l’estranger, tant si il·lícitament. és per un dels seus pares com per una tercera 2. Amb aquesta finalitat, els estats membres han de pro- persona. moure l’establiment d’acords bilaterals o multilaterals, o l’adhesió als acords existents. 88 Article 12 1. Els estats membres han d’assegurar a l’infant amb ca- pacitat de formar un judici propi el dret a manifestar la seva opinió en tots els afers que l’afectin. Les opinions de l’infant han de ser tingudes en compte segons la seva edat i maduresa. L’opinió de l’infant 2. Amb aquesta finalitat, l’infant han de tenir especialment L’infant té dret a expressar la seva opinió i que l’oportunitat de ser escoltat en qualsevol procediment aquesta sigui tinguda en compte en tots els as- judicial o administratiu que l’afecti, bé directament, bé sumptes que l’afectin. per mitjà d’un representant o d’una institució adequada, d’acord amb les normes de procediment de la legislació. Article 13 1. L’infant té el dret a la llibertat d’expressió; aquest dret inclou el dret a cercar, rebre, i difondre informació Llibertat d’expressió i idees de tota mena, sense consideració de fronteres, Tot infant té dret a cercar, rebre i difondre infor- sigui oralment, per escrit, o impreses en forma d’art o macions i idees de tota classe, sempre que això per qualsevol altre mitjà triat per l’infant. no perjudiqui els drets dels altres. 2. L’exercici d’aquest dret pot estar subjecte a algunes res- triccions, que seran només les que prevegi la llei i que siguin necessàries: a) per respecte als drets o a la reputació d’altri; o b) per a la protecció de la seguretat nacional, de l’ordre públic o de la salut o la moral públiques. Article 14 1. Els estats membres han de respectar el dret de l’infant a la llibertat de pensament, de consciència i de religió. 2. Els estats membres han de respectar els drets i els deures Llibertat de pensament, consciència i religió dels pares i, si convé, dels tutors legals, a dirigir l’infant L’infant té dret a la llibertat de pensament, de en l’exercici del seu dret d’acord amb el desenvolupament consciència i de religió sota el guiatge dels seus de les seves facultats. pares, d’acord amb el desenrotllament de les se- 3. La llibertat a manifestar la pròpia religió o les pròpies ves facultats, i de conformitat amb les limitacions creences només pot tenir les limitacions legals neces- establertes per la llei. sàries per a protegir la seguretat, l’ordre, la salut o la moral públiques, i els drets i les llibertats fonamentals dels altres. Article 15 1. Els estats membres reconeixen els drets de l’infant a la Llibertat d’associació llibertat d’associació i a la llibertat de reunió pacífica. Tot infant té dret a la llibertat d’associació i de 2. En l’exercici d’aquest drets no hi ha d’haver més res- celebrar reunions, sempre que això no vagi triccions que les establertes de conformitat amb la llei contra els drets dels altres. i que siguin necessàries en una societat democràtica en interès de la seguretat nacional o pública, l’ordre públic, la protecció de la salut o la moral públiques, o la protecció dels drets dels altres. 89 Article 16 1. Cap infant no pot ser subjecte d’interferències arbitràries o il·legals en la seva vida privada, la seva família, domicili o correspondència, ni d’atacs il·legals al seu honor i re- Protecció de la vida privada putació. Tot infant té dret a no ser objecte d’ingerències 2. L’infant té dret a la protecció de la llei contra aquestes en la seva vida privada, família, domicili i corres- interferències o atacs. pondència, i a no ser atacat en el seu honor. Article 17 Els estats membres reconeixen la importància de la funció dels mitjans de comunicació i han de vetllar perquè l’infant tingui accés a informacions procedents de diverses fonts nacionals i internacionals, especialment les que tenen per Accés a la informació adequada finalitat promoure el seu benestar social, espiritual i moral, Els mitjans de comunicació social acompleixen i la seva salut física i mental. Amb aquesta finalitat, els estats un paper important pel que fa a la difusió d’in- membres: formació destinada als infants, que tingui com 1. Han d’encoratjar els mitjans de comunicació social a di- a finalitat promoure el seu benestar moral, el fondre informació i materials informatius que siguin be- coneixement i comprensió entre els pobles, neficiosos socialment i culturalment per a l’infant d’acord i que respecti la cultura de l’infant. És obligació amb l’esperit de l’article 29; de l’Estat prendre mesures de promoció respecte 2. Han de promoure la cooperació internacional en la a això i protegir l’infant contra tota informació producció, l’intercanvi i la difusió d’aquesta informació i material perjudicial per al seu benestar. i d’aquest material informatiu procedent de diverses fonts nacionals i internacionals; 3. Han d’encoratjar la producció i la difusió de llibres in- fantils; 4. Han d’encoratjar els mitjans de comunicació per tenir una atenció especial a les necessitats lingüístiques de l’infant que pertany a un grup minoritari o que sigui indígena; 5. Han de promoure el desenvolupament de la normativa adequada per a protegir l’infant de la informació o del material informatiu perjudicial per al seu benestar tenint en compte les disposicions dels articles 13 i 18. Article 18 1. Els estats membres han d’esmerçar els seus millors esfor- ços a assegurar el reconeixement del principi que el pare i la mare tenen responsabilitats comunes en l’educació i el desenvolupament de l’infant. Els pares o, si falten, els tutors legals tenen la responsabilitat primordial de l’edu- Responsabilitat dels pares cació i el desenvolupament de l’infant. Llur preocupació És responsabilitat primordial d’ambdós pares la fonamental ha de ser l’interès primordial de l’infant. criança dels infants i és deure de l’Estat brindar- 2. Amb la finalitat de promoure i garantir els drets enunciats los assistència en aquesta tasca. en aquesta Convenció, els estats membres han de donar l’ajut oportú als pares i tutors perquè puguin acomplir les seves responsabilitats d’educar l’infant i han d’assegurar la creació d’institucions, equipaments i serveis per a l’atenció dels infants. 90 3. Els estats membres han de prendre totes les mesures apropiades perquè els infants de pares que treballen es beneficiïn dels serveis i equipaments de guarda d’infants Protecció contra els maltractaments a què tinguin dret. És obligació de l’estat protegir els infants de to- tes les formes de maltractaments perpetrades Article 19 pels pares o qualsevol altra pesona responsable 1. Els estats membres han de prendre totes les mesures le- de la seva cura i establir mesures preventives gislatives, administratives, socials i educatives apropiades i de seguiment pel que fa al cas. per protegir l’infant contra totes les formes de violència física o mental, lesions, abusos, abandonament o tracte negligent, maltractament o explotació, inclosos els abusos sexuals, físics o mentals, mentre està sota la tutela dels seus pares, tutors legals o de qualsevol altra persona que en tingui la tutela. 2. Aquestes mesures protectores, si cal, han d’incloure pro- Adopció cediments efectius per a l’establiment de programes soci- En els estats que reconeixen o permeten l’adopció, als, amb la finalitat de donar el suport necessari a l’infant haurà de prevaldre sempre l’interès superior de l’in- i als que en tenen la tutela, i també per a d’altres maneres fant i es tindran en compte totes les garanties neces- de prevenir, detectar, informar, derivar, investigar, tractar sàries per assegurar que l’adopció és admissible, així i seguir els casos de maltractaments descrits més amunt, com les autoritzacions de les autoritats competents. a més de les actuacions judicials, si fossin necessàries. Article 20 Article 21 1. Un infant privat temporalment o permanentment del seu Els estats membres que reconeixen o permeten l’adopció entorn familiar o quan per al seu interès primordial no es han d’assegurar que la consideració principal sigui l’interès pugui permetre que hi romangui, té dret a la protecció primordial de l’infant i: i l’ajuda especials de l’Estat. 1. Han de vetllar perquè l’adopció de l’infant només sigui 2. Els estats membres, d’acord amb les seves legislacions autoritzada per les autoritats competents, les quals han de nacionals, han d’assegurar una atenció alternativa a determinar, d’acord amb la llei i les normatives aplicables, aquest infant. i tota la informació pertinent i fidedigna, que l’adopció es 3. Aquesta atenció pot comprendre, entre d’altres, l’acolli- pot permetre en vista de la situació jurídica de l’infant en ment familiar, la kafala de la llei islàmica, l’adopció o, si relació amb els seus pares, parents o tutors legals, i que, fos necessari, la col·locació en institucions apropiades per si n’és un requisit, les persones implicades hagin donat el a l’atenció de l’infant. En considerar les solucions s’ha de consentiment informat per a l’adopció amb tot l’assesso- prestar una especial atenció al fet que és desitjable que rament que pugui ser necessari; l’infant continuï la seva educació en el seu propi medi ètnic, 2. Han de reconèixer que si l’infant no pot ser col·locat en religiós, cultural i lingüístic. una família d’acolliment o adoptiva, o no hi ha manera adequada d’atendre’l en el seu país d’origen, l’adopció entre països pot ser considerada com un mitjà alternatiu de l’atenció a la infància; 3. Han de prendre totes les mesures convenients per asse- gurar que l’infant objecte d’adopció entre països gaudeixi Protecció dels infants privats del seu ambient de totes les salvaguardes i garanties equivalents a les de familiar l’adopció nacional; És obligació de l’Estat fornir una protecció especial als 4. En l’adopció entre països han de prendre totes les mesures infants privats del seu ambient familiar i assegurar necessàries per a assegurar que l’adopció no proporcioni que puguin beneficiar-se d’alternatives apropiades guanys econòmics indeguts als qui hi participin; que substitueixin l’atenció familiar o de la col·locació 5. Quan escaigui, han de promoure els objectius d’aquest en un establiment apropiat, tenint en compte l’origen article pactant acords o convenis bilaterals o multilaterals cultural de l’infant. i s’han d’esforçar a assegurar que la col·locació de l’infant en un altre país és duta a terme pels òrgans o les autoritats competents. 91 al treball, i les oportunitats d’esplai, i que rebi aquests serveis de manera adequada per a aconseguir la màxima Infants refugiats integració social i desenvolupament individual possibles, Una protecció especial serà proporcionada als infants inclòs el desenvolupament cultural, i espiritual. considerats refugiats o que sol·licitin l’estatut de 4. Els estats membres han de promoure, amb esperit de refugiats; i és obligació de l’Estat cooperar amb els cooperació internacional, l’intercanvi d’informació ade- organismes competents per garantir aquesta pro- quada en el camp de l’atenció preventiva de la salut i del tecció i assistència. tractament mèdic, psicològic i funcional dels infants dis- minuïts, i la difusió d’informació concernent els mètodes de rehabilitació i els serveis d’ensenyament i de formació professional, i l’accés a aquesta informació, amb l’objectiu Article 22 que els estats membres puguin millorar llur capacitat 1. Els estats membres han de prendre les mesures apropia- i coneixements i ampliar llur experiència en aquest camp. des perquè un infant que demana estatut de refugiat o que En aquest aspecte, s’han de tenir especialment en compte sigui considerat refugiat d’acord amb la llei i els procedi- els països en vies de desenvolupament. ments nacionals o internacionals, tant si va acompanyat pels seus pares com per un altra persona, rebi la protecció necessària i una assistència humanitària, i que gaudeixi dels drets aplicables enunciats en aquesta Convenció i en d’altres normatives de drets humans o de caràcter huma- nitari a què aquests estats s’hagin adherit. Infants disminuïts 2. Amb aquesta finalitat, els estats membres, si ho conside- Els infants mentalment o físicament disminuïts tenen ren convenient, han de cooperar en qualsevol esforç fet dret a rebre atencions, educació i ensinistrament per les Nacions Unides per protegir i ajudar aquest infant especials, destinats a assolir la seva autosuficiència a trobar els seus pares o d’altres membres de la família, i integració activa en la societat. o de qualsevol infant refugiat per obtenir la informació necessària perquè es reuneixi amb la seva família. Quan ni els pares ni els altres membres de la família puguin ser localitzats, l’infant ha de tenir la mateixa protecció que qualsevol altre infant privat temporalment o definitiva- ment del seu medi familiar pel motiu que sigui, tal com s’enuncia en aquesta Convenció. Article 23 1. Els estats membres reconeixen que l’infant disminuït Salut i serveis mèdics físicament o mentalment ha de gaudir d’una vida plena L’infant té dret a gaudir del més alt nivell possible de i respectable en condicions que li assegurin dignitat, que li salut i a tenir accés a serveis mèdics i de rehabilita- permetin d’arribar a valdre’s per ell mateix i que li facilitin ció, molt especialment en aquells serveis relacionats la participació activa en la comunitat. amb l’atenció primària de salut, les cures preventives 2. Els estats membres reconeixen el dret de l’infant dis- i la disminució de la mortalitat infantil. L’Estat ha de minuït a rebre atencions especials i vetllaran perquè, prendre les mesures que calguin orientades a l’abo- d’acord amb els recursos disponibles, es presti a l’infant lició de les pràctiques tradicionals perjudicials per beneficiari i als qui tinguin la responsabilitat de la seva a la salut dels infants. cura l’ajuda sol·licitada, i que aquesta sigui l’adequada a la situació de l’infant i dels pares o d’altres persones que en tinguin cura. 3. En consideració a les necessitats especials de l’infant dis- Article 24 minuït, l’ajuda donada d’acord amb el paràgraf 2 ha de ser 1. Els estats membres reconeixen el dret de l’infant a gaudir gratuïta sempre que sigui possible, tenint en compte els del més alt nivell de salut possible i d’equipaments de recursos econòmics dels seus pares o de les altres perso- tractament de les malalties i de restabliment de la salut. nes que en tinguin cura, i ha d’anar destinada a assegurar Els estats integrants s’han d’esforçar a assegurar que que l’infant disminuït tingui accés efectiu a l’educació, la cap infant no sigui privat del seu dret a accedir a aquests formació, els serveis d’atenció a la salut, la preparació per serveis. 92 2. Els estats membres han d’assegurar la plena aplicació Article 25 d’aquest dret i, especialment, han de prendre les mesures Els estats membres reconeixen el dret de l’infant que ha estat següents: internat o bé col·locat en una família d’acolliment per les a) Reduir la mortalitat dels nadons i dels infants. autoritats competents, amb la finalitat d’atendre, protegir b) Assegurar la prestació de l’assistència mèdica i l’aten- o tractar la seva salut física o mental, a una revisió periòdi- ció a la salut que siguin necessàries a tots els infants, ca del tractament que rep i totes les altres circumstàncies posant l’èmfasi en el desenvolupament de l’atenció rellevants en aquest internament o acolliment familiar. primària de la salut. c) En el marc de l’atenció primària de la salut, combatre les malalties i la desnutrició mitjançant, entre d’altres coses, l’aplicació de la tecnologia de què es disposi i el submi-nistrament d’aliments nutritius adequats i d’ai- gua potable neta, prenent en consideració els perills Avaluació periòdica de l’internament i els riscs de pol·lució ambiental. L’infant que ha d’estar internat per les autoritats d) Assegurar atenció sanitària prenatal i postnatal a les competents per a la seva atenció, protecció o trac- mares. tament de salut física o mental, té dret a una avaluació e) Vetllar perquè tots els sectors de la societat, i especial- periòdica de totes les circumstàncies que van motivar ment els pares i els infants, estiguin informats, tinguin el seu internament. accés a l’educació i rebin suport en l’ús dels coneixe- ments bàsics sobre la salut i la nutrició dels infants, els avantatges de l’alletament matern, la higiene i la sanitat ambiental, i la prevenció d’accidents. f) Desenvolupar l’atenció sanitària preventiva, l’orienta- ció dels pares i l’educació i els serveis de planificació familiar. Seguretat social 3. Els estats membres han de prendre totes les mesures Tot infant té dret a beneficiar-se de la seguretat apropiades eficaces per bandejar les pràctiques tradici- social. onals perjudicials per a la salut dels infants. 4. Els estats membres es comprometen a promoure i encoratjar la cooperació internacional per aconseguir progressivament la realització plena dels drets recone- guts en aquest article. Respecte a això, s’han de tenir Article 26 en compte especialment les necessitats dels països en 1. Els estats membres han de reconèixer el dret de tots els desenvolupament. infants a ser beneficiaris de la seguretat social i de les prestacions socials i han de prendre les mesures neces- sàries per a aconseguir la plena realització d’aquest dret d’acord amb la legislació nacional. 2. Les prestacions s’haurien de concedir, si fos el cas, tenint en compte els recursos i les circumstàncies de l’infant i de les persones que tinguin la responsabilitat del seu man- teniment, i també tota altra consideració pertinent a una sol·licitud de prestacions feta per l’infant o en nom seu. Nivell de vida Tot infant té dret a beneficiar-se d’un nivell de Article 27 vida adequat per al seu desenrotllament i és 1. Els estats membres reconeixen el dret de tots els infants responsabilitat primordial dels seus pares que a un nivell de vida adequat al seu desenvolupament físic, li proporcionin. És obligació de l’Estat adoptar mental, espiritual, moral i social. mesures apropiades perquè aquesta respon- 2. Els pares o altres persones responsables de l’infant tenen sabilitat pugui ser assumida i que ho sigui de l’obligació primordial d’assegurar, dins de les seves pos- fet, si cal mitjançant el pagament de la pensió sibilitats econòmiques, les condicions de vida necessàries alimentària. per al desen-volupament de l’infant. 93 3. Els estats membres, d’acord amb les condicions nacionals b) Fomentar el desenvolupament de formes diferents i segons els seus mitjans, han de prendre les mesures de l’ensenyament secundari, inclòs l’ensenyament apropiades per ajudar els pares i les altres persones general i el professional, i posar-lo a l’abast de tots els responsables de l’infant a fer efectiu aquest dret i, en cas infants prenent les mesures pertinents, com ara im- de necessitat, han de donar ajut material i programes de plantant l’ensenyament gratuït i oferint ajut econòmic suport, principalment pel que fa a la nutrició, el vestit en cas de necessitat. i l’habitatge. c) Mitjançant qualsevol mitjà adequat, fer que l’ense- 4. Els estats membres han de prendre les mesures perti- nyament superior sigui accessible a tothom, segons nents per assegurar que els pares o altres persones que la capacitat de cadascú. en tinguin la responsabilitat financera, satisfacin la pensió d) Posar a l’abast de tots els infants informació i ori- per a la manutenció i l’allotjament de l’infant, tant si viuen entació sobre les qüestions referents a l’educació a l’estat integrant com a l’estranger. Especialment, si la i professionals. persona que té la responsabilitat financera de l’infant e) Prendre mesures per a encoratjar l’assistència regular viu en un estat diferent d’aquell on viu l’infant, els estats a l’escola i reduir les taxes d’abandonament escolar. integrants han de promoure l’adhesió als acords interna- 2. Els estats membres han de prendre totes les mesures ade- cionals o la signatura d’aquests acords, a més de fer tota quades per assegurar que la disciplina escolar sigui admi- altra gestió pertinent. nistrada de manera compatible amb la dignitat humana de l’infant i de conformitat amb aquesta Convenció Article 28 3. Els estats membres han de fomentar i encoratjar la coo- 1. Els estats membres reconeixen el dret de l’infant a peració internacional pel que fa a l’educació, especialment l’educació, i amb l’objectiu d’aconseguir aquest dret pro- amb l’objectiu de contribuir a eliminar la ignorància gressivament i basant-se en la igualtat d’oportunitats, i l’analfabetisme del món, i facilitar l’accés als coneixements especialment han de: científics i tècnics i als mètodes d’ensenyament moderns. a) Implantar l’ensenyament primari obligatori i gratuït En aquest aspecte, s’ha de tenir en compte especialment per a tothom. les necessitats dels països en desenvolupament. Article 29 1. Els estats membres convenen que l’educació de l’infant ha d’anar adreçada a: Educació a) Desenvolupar tant com es pugui la personalitat, el Tot infant té dret a l’educació i l’Estat té l’obligació talent i la capacitat mental i física de l’infant; d’assegurar-li almenys l’educació primària gratuïta b) Infondre en l’infant el respecte dels drets humans i les i obligatòria. L’aplicació de la disciplina escolar haurà llibertats fonamentals i els principis consagrats en la de respectar la dignitat de l’infant com a persona Carta de les Nacions Unides. humana. c) Infondre en l’infant el respecte envers els seus pares, la seva pròpia identitat cultural, llengua i valors, i envers els valors nacionals del país on viu, del país d’on podria procedir i envers les civilitzacions diferents de la seva. d) Preparar l’infant a una vida responsable en una socie- tat lliure, amb esperit de comprensió, pau, tolerància, igualtat entre els sexes i amistat entre tots els pobles, Objectius de l’educació grups ètnics, nacionals i religiosos i persones d’origen Els estats convenen que l’educació ha d’orientar- indígena. se al desplegament de la persona i les aptituds de e) Infondre en l’infant el respecte a l’entorn natural. l’infant, a fi de preparar-lo per a una vida adulta 2. Cap punt d’aquest article o de l’article 28 ha de ser activa; i que ha d’infondre-li el respecte als drets interpretat de manera que restringeixi la llibertat dels humans fonamentals, el respecte envers els seus individus i de les entitats per a establir i dirigir institu- pares, la seva llengua i el seu entorn natural, i el cions d’ensenyament, sempre que siguin respectats els respecte als seus valors culturals i nacionals tant principis del paràgraf 1 d’aquest article, i que l’educació com els de les altres civilitzacions. donada en aquestes institucions s’ajusti a les normes mínimes de l’Estat. 94 Article 30 Als estats on hi hagi minories ètniques, religioses o lingüís- tiques, o persones d’origen indígena, a l’infant que pertanyi Infants pertanyents a minories o pobles a una minoria o que sigui indígena no se li pot negar mai, indígenes en comunitat amb els altres membres del seu grup, el dret És un dret dels infants que pertanyen a minories a gaudir de la seva pròpia cultura, a professar i practicar la o a pobles indígenes tenir la seva pròpia vida seva pròpia religió i a utilitzar la seva pròpia llengua. cultural, practicar la seva religió i emprar el seu idioma. Article 31 1. Els estats membres reconeixen el dret de l’infant al des- cans i a l’esplai, a lliurar-se al joc i a les activitats d’esbarjo adequades a la seva edat, i a participar lliurement en la vida cultural i les arts. 2. Els estats membres han de respectar i promoure el dret de l’infant a participar plenament en la vida cultural i artística Esbarjo, jocs i act ivitats culturals i han d’afavorir oportunitats de participació en activitats L’infant té dret a l’esbarjo, al joc i a participar en culturals, artístiques, recreatives i d’esplai. les activitats artístiques i culturals. Article 32 1. Els estats membres reconeixen el dret de l’infant a ser protegit contra l’explotació econòmica, i a fer qualsevol treball que pugui ser perillós o entorpir la seva educació, o que sigui perjudicial per a la seva salut o el seu desenvo- lupament físic, mental, espiritual, moral o social. Treball de menors 2. Els estats membres han de prendre mesures legislati- És obligació de l’estat protegir l’infant contra ves, administratives, socials i educatives per assegurar l’acompliment de qualsevol treball nociu per l’aplicació d’aquest article. Amb aquesta finalitat, i tenint a la seva salut, educació o desenvolupament; en compte les disposicions pertinents i les normes inter- fixar edats edats mínimes d’admissió al treball nacionals, els estats integrants, en especial: i reglamentar-ne les condicions. a) han de regular l’edat per començar a treballar; b) han de regular l’horari i les condicions de treball, i c) han d’estipular les multes i d’altres sancions enca- minades a assegurar el compliment efectiu d’aquest article. Article 33 Ús i tràfic d’estupefaents Els estats membres han de prendre totes les mesures apro- És un dret dels infants ser protegits contra l’ús piades, fins i tot legislatives, socials i educatives, per protegir d’estupefaents i substàncies psicotròpiques; els infants de l’ús il·lícit dels estupefaents i les substàncies i els estats prendran mesures per impedir que psicotròpiques enumerades en els tractats in-ternacionals estiguin involucrats en la producció o distribució pertinents, i per impedir que els infants siguin utilitzats en d’aquesta mena de substàncies. la producció il·lícita i en el tràfic d’aquestes substàncies. Article 34 Els estats membres es comprometen a protegir l’infant de totes les maneres d’explotació i d’abús sexual. Amb aquesta finalitat, els estats integrants, en particular, han de prendre totes les mesures necessàries per a impedir: Explotació sexual a) la inducció i la coacció a un infant perquè participi en És un dret dels infants ser protegits de l’explota- qualsevol activitat sexual il·legal; ció i abús sexuals, incloent la prostitució i la seva b) l’explotació d’infants en la prostitució o en d’altres utilització en pràctiques pornogràfiques. pràctiques sexuals il·legals; c) l’explotació d’infants en espectacles i material por- nogràfic. 95 Article 35 d) Tot infant privat de la seva llibertat ha de tenir dret a Els estats membres han de prendre totes les mesures na- un accés ràpid a l’assistència legal o d’altra que sigui cionals, bilaterals i multilaterals convenients per impedir adequada i a recusar la legalitat de la seva privació de el segrest, la venda o el tràfic d’infants per qualsevol motiu llibertat davant d’un tribunal o d’una altra autoritat i de qualsevol manera. competent, independent i imparcial i a una resolució ràpida de l’actuació. Article 36 Els estats membres han de protegir l’infant contra tota altra mena d’explotació que pugui perjudicar qualsevol aspecte del seu benestar. Tortura i privació de llibertat Cap infant no serà sotmès a tortura, a penes o tractes cruels, inhumans o degradants, a la pena capital, a la presó perpètua i a la detenció o empresonament il- Venda i tràfic d’infants legals o arbitraris. Tot infant privat de llibertat haurà És obligació de l’estat prendre totes les mesures ne- de ser tractat amb humanitat, estarà separat dels cessàries per prevenir la venda i el tràfic d’infants. adults, tindrà dret a mantenir contacte amb la seva família i a tenir accés ràpid a l’assistència jurídica o a altra assistència adequada. Altres formes d’explotació És dret de l’infant rebre protecció contra totes les Conflictes armats altres formes d’explotació no considerades en els Cap infant que no hagi complert els quinze anys d’edat quatre articles anteriors. no haurà de participar directament en hostilitats o ser reclutat per les forces armades. Tots els infants afectats per conflictes armats tenen dret a rebre una protecció i una cura especials. Article 37 Els estats membres han de vetllar perquè: a) Cap infant no sigui sotmès a tortura o cap altre tracta- Article 38 ment o càstig inhumà o degradant. Especialment, no 1. En els conflictes armats que afectin un infant, els estats s’ha d’imposar la pena capital ni la de presó perpètua membres es comprometen a respectar i vetllar perquè sense la possibilitat d’excarceració pels delictes come- es respectin les normes de la legislació internacional sos per menors de 18 anys. humanitària que li sigui aplicable. b) Cap infant no sigui privat de la seva llibertat il·legalment 2. Els estats membres han de prendre totes les mesures pos- o arbitràriament. La detenció o l’empresonament d’un sibles per evitar que les persones que no hagin complert infant només pot portar-se a terme d’acord amb la llei 15 anys no prenguin part directament en les hostilitats. i només com a última mesura, i durant el període de 3. Els estats membres, en les seves forces armades, s’han temps més curt possible que correspongui. d’abstenir de reclutar qualsevol persona menor de 15 anys. c) Tot infant privat de llibertat ha de ser tractat amb la Quan es faci un reclutament entre persones que hagin humanitat i respecte a la dignitat inherent a la per- complert 15 anys, però menors de 18, els estats membres sona humana i tenint en compte les necessitats d’una han de procurar donar prioritat als de més edat. persona de la seva edat. Especialment, un infant privat 4. D’acord amb les obligacions emanades de la legislació de llibertat ha d’estar separat dels adults, tret que es humanitària internacional de protegir la població civil considerés convenient per a l’interès primordial de durant els conflictes armats, els estats membres han l’infant, i ha de tenir dret a mantenir el contacte amb de prendre totes les mesures possibles per assegurar la la seva família per mitjà de correspondència o visites, protecció i l’atenció dels infants afectats per un conflicte tret de circumstàncies excepcionals; armat. 96 que no eren prohibits a la legislació nacional o inter- nacional quan van ser comesos; Recuperació i reintegració social b) que tot infant de qui s’al·legui que ha infringit la llei És obligació de l’Estat prendre les mesures apro- penal o se l’acusi d’haver-ho fet, tingui almenys les piades perquè els infants víctimes de la tortura, de següents garanties: conflictes armats, d’abandó o d’explotació rebin un I. ser considerat innocent mentre no se’n provi la tractament convenient que asseguri la seva recupe- culpabilitat d’acord amb la llei; ració i reintegració social. II. ser informat amb promptitud dels càrrecs que se li imputen, directament o a través dels seus pares o tutor legal, i tenir l’assistència legal o d’altra d’apropiada en la preparació i en la presentació Article 39 de la seva defensa; Els estats membres han de prendre totes les mesures ade- III. que la causa sigui dirimida sense demora per quades per promoure la recuperació física i psicològica, una autoritat competent, independent i imparcial, i la reinserció social d’un infant víctima de qualsevol forma o per un cos judicial en una audiència equitativa d’abandó, explotació, abús, tortura o qualsevol altra forma d’acord amb la llei i en presència d’un assessor de tractament o càstig cruel, inhumà o degradant; o con- jurídic o d’altre d’adequat, tret que es considerés flictes armats. Aquesta recuperació i reinserció ha de tenir negatiu per als interessos primordials de l’infant, lloc en un ambient que protegeixi la salut, l’autoestima i la tenint en compte especialment la seva edat i situ- dignitat de l’infant. ació i la dels seus pares o tutors legals; IV. no ser obligat a donar testimoni o a confessar-se culpable; interrogar o haver interrogat els testi- Article 40 monis contraris i obtenir la participació i l’inter- 1. Els estats membres reconeixen el dret de tot infant de rogatori de testimonis de descàrrec o almenys en qui s’al·legui que ha infringit la llei penal, o a qui s’acusi o condicions d’igualtat; sigui declarat culpable, de ser tractat d’una manera que V. en el cas que es consideri que ha infringit la llei promogui el seu sentit de dignitat i vàlua, i que reforci el penal, que aquesta decisió i qualsevol mesura seu respecte pels drets humans i les llibertats fonamentals imposada en conseqüència, sigui revisada per una dels altres; i tenint en compte la seva edat i la importància autoritat o un òrgan judicial superior competent, de promoure que l’infant es reinsereixi en la societat i que independent i imparcial; hi assumeixi una funció constructiva. VI. tenir assistència gratuïta d’un intèrpret si l’in- 2. Amb aquesta finalitat, i tenint en compte les disposicions fant no comprèn o no parla l’idioma utilitzat; pertinents de les normatives internacionals, els estats VII. que la seva vida privada sigui respectada ple- membres han d’assegurar especialment: nament en totes les fases del procediment. a) que no s’al·legui que cap infant ha infringit la llei penal, 3. Els estats membres han de promoure l’establiment de ni se l’acusi o se’l declari culpable per actes o omissions lleis, procediments, autoritats i institucions específiques aplicables a infants de qui es presumeix que han infringit la llei penal, se’ls acusa d’haver-ho fet o s’han declarat culpables, i especialment: a) establir una edat mínima per sota de la qual s’ha de Administració de la justícia de menors considerar que l’infant no té la capacitat d’infringir Tot infant acusat o declarat d’haver infringit les la llei; lleis té dret que se li respectin els seus drets b) si és adequat i desitjable, establir mesures apropiades fonamentals i en particular el dret a benefici- per a tractar aquests infants sense utilitzar procedi- ar-se de totes les garanties d’un procediment ments judicials, sempre que siguin respectats plena- equitatiu, fins i tot de disposar d’assistència ment els drets humans i les garanties legals. jurídica o d’alguna altra assistència adequada 4. Disposar diverses mesures, com ara ordres de protecció, en la preparació i presentació de la seva defensa. orientació i supervisió, assessorament, llibertat a prova, Sempre que sigui possible, s’evitarà de recórrer acolliment familiar, programes educatius i de formació a procediments judicials i a la internació en professional, i d’altres alternatives a l’internament en institucions. institucions per a assegurar que els infants són tractats de manera apropiada tant a les seves circumstàncies com a la infracció penal. 97 Article 41 Res d’aquesta Convenció no afectarà cap disposició que Part II sigui millor per a la realització dels drets de l’infant i que formi part de: a) la legislació d’un estat membre; o Article 42 b) la legislació internacional vigent en aquest estat. Els estats membres es comprometen a donar a conèixer àmpliament els principis i les disposicions d’aquesta Con- venció per mitjans eficaços i adequats, tant a infants com a adults. La norma més favorable En cas que una disposició establerta per una llei na- Article 43 cional o un altre instrument internacional vigent en 1. Amb la finalitat d’examinar els progressos fets pels estats qualsevol Estat sigui més favorable que la disposició membres per aconseguir el compliment de les obligacions anàloga d’aquesta Convenció, s’aplicarà la norma més contretes en aquesta Convenció, s’establirà un Comitè beneficiosa. dels Drets de l’Infant, que durà a terme les funcions que s’ordenen a continuació. 2. El comitè estarà format per deu experts de gran inte- gritat moral i competència reconeguda en el camp propi d’aquesta Convenció. Els membres del Comitè han de ser elegits pels estats membres d’entre els seus ciutadans Aplicació i entrada en vigor i han d’exercir les seves funcions a títol personal. Es tindrà Les disposicions dels articles 42 al 54 comprenen, en compte una distribució geogràfica equitativa i també entre altres coses, els punts següents: els principals sistemes legals. (I) L’obligació de l’Estat de donar a conèixer 3. Els membres del Comitè han de ser elegits mitjançant àmpliament els principis i disposicions de la votació secreta d’una llista de persones designades pels Convenció, tant als adults com als infants. estats membres. Cada estat membre ha de nomenar una (II ) La creació d’un Comitè dels Drets de l’Infant, persona d’entre els seus ciutadans. integrat per deu experts, encarregats d’examinar 4. L’elecció inicial del Comitè tindrà lloc pel cap alt sis me- els informes que els Estats part a la Convenció sos després de l’entrada en vigor d’aquesta Convenció i presentaran en el termini de dos anys a partir després cada dos anys. Almenys quatre mesos abans de de la data de ratificació i, successivament, cada la data de cada elecció, el secretari general de les Nacions cinc anys. Unides ha d’enviar una carta als estats membres invitant- (III) L’àmplia difusió per part dels Estats part dels los a presentar els seus candidats en el termini de dos seus informes en els seus respectius països. mesos. Després, el secretari general prepararà una llista (IV) El Comitè pot proposar que es realitzin per ordre alfabètic de les persones designades, indicant estudis sobre qüestions concretes relatives als els estats membres que les han designades, i la presentarà drets de l’infant i pot transmetre les seves reco- als estats membres en aquesta Convenció. manacions als Estats part interessats, així com a 5. Les eleccions se celebraran en una reunió dels estats l’Assemblea General de les Nacions Unides. membres convocada pel secretari general a la seu central (V) Amb l’objecte de fomentar l’aplicació efec- de les Nacions Unides. En aquesta reunió, el quòrum de tiva de la Convenció i d’estimular la cooperació la qual seran els dos terços dels estats membres, les per- internacional, els organismes especialitzats sones elegides per formar part del Comitè seran les que de les Nacions Unides (com ara l’OIT, l’OMS i la obtinguin el nombre més alt de vots i la majoria absoluta UNESCO) i la UNICEF tindran dret a assistir a les dels vots dels representants dels estats membres votants reunions del Comitè. Aquests esmentats orga- presents. nismes, així com qualsevol altre considerat com- 6. Els membres del Comitè seran elegits per un termini de petent, incloses les ONG amb estatut consultiu quatre anys. Podran ser reelegits si se’n torna a presentar davant de les Nacions Unides, com ara l’ACNUR, la candidatura. El mandat de cinc dels membres elegits podran presentar al Comitè informes pertinents en la primera elecció expirarà al cap de dos anys; imme- i ser invitats a proporcionar assessorament a diatament després de la primera elecció, el president fi d’assegurar la millor aplicació possible a la de la reunió elegirà per sorteig els noms d’aquests cinc Convenció. membres. 98 7. Si un membre del Comitè morís, presentés la dimissió Article 45 o declarés que per qualsevol causa no pot continuar Amb l’objectiu de promoure l’aplicació efectiva de la Con- exercint les seves funcions en el Comitè, l’estat membre venció i de fomentar la cooperació internacional en tot allò que el va designar designarà un altre expert d’entre els que propugna la Convenció: seus ciutadans per servir durant la resta del termini, si és a) Les institucions especialitzades, la UNICEF i els altres aprovat pel Comitè. òrgans de les Nacions Unides tenen el dret de ser repre- 8. El Comitè ha d’establir les seves pròpies normes de pro- sentades en l’estudi del compliment de les disposicions cediment. d’aquesta Convenció que siguin de la seva competència. 9. El Comitè ha d’elegir els seus funcionaris per un període El Comitè pot invitar les institucions especialitzades, la de dos anys. UNICEF i d’altres organismes competents que consi- 10. Normalment, les reunions del Comitè tindran lloc a la deri apropiats, a aportar assessorament especialitzat seu central de les Nacions Unides o en qualsevol altre lloc sobre l’aplicació de la Convenció en les matèries de llur convenient determinat pel mateix Comitè. El Comitè s’ha competència. El Comitè pot invitar les institucions es- de reunir en sessió ordinària un cop l’any. La duració de pecialitzades, la UNICEF i d’altres òrgans de les Nacions les reunions serà determinada i revisada, si és procedent, Unides, a presentar informes sobre l’acompliment de en una reunió dels estats membres en aquesta Convenció la Convenció en matèria de llur competència. i subjecta a l’aprovació de l’Assemblea General. b) Si ho considera convenient, el Comitè trametrà a les 11. El secretari general de les Nacions Unides proporcionarà institucions especialitzades (la UNICEF i d’altres de el personal i els equipaments necessaris per a l’execució com-petents), qualsevol informe dels estats membres de les funcions del Comitè segons aquesta Convenció. que contingui una demanda o que indiqui una necessi- 12. Amb l’aprovació de l’Assemblea General, els membres del tat d’assessorament o assistència tècnics, a més de les Comitè establerts d’acord amb aquesta Convenció rebran possibles observacions i dels suggeriments del Comitè emoluments dels recursos de les Nacions Unides en els en relació amb aquestes demandes. termes i les condicions que estableixi l’Assemblea. c) El Comitè pot recomanar a l’Assemblea General de de- manar al secretari general que en representació seva porti a terme estudis d’assumptes específics relatius Article 44 als drets de l’infant. 1. Els estats membres es comprometen a presentar al Co- d) El Comitè pot fer suggeriments i recomanacions gene- mitè, a través del secretari general de les Nacions Unides, rals basades en la informació rebuda d’acord amb els informes sobre les mesures adoptades per fer efectius els articles 44 i 45 d’aquesta Convenció. Aquests suggeri- drets reconeguts en aquest document i sobre el progrés ments i recomanacions generals han de ser trameses fet en l’ús d’aquests drets: a qualsevol estat membre implicat i presentats en un a) al cap de dos anys de l’entrada en vigor de la Convenció informe a l’Assemblea General junt amb els comentaris en cada estat membre. que hi hagin fet els estats membres. b) en endavant, cada cinc anys. 2. Els informes fets d’acord amb aquest article han de mencionar la situació real i les dificultats, si n’hi ha, que afectin el grau de compliment de les obligacions provi- nents d’aquesta convenció. També han de contenir prou informació perquè el Comitè es pugui fer càrrec clarament del nivell d’acompliment de la Convenció en el país de què es tracti. 3. Els estats membres que hagin presentat al Comitè un informe inicial complet, en els informes subsegüents pre- sentats d’acord amb el paràgraf b) no hauran de repetir la informació bàsica donada prèviament. 4. El Comitè pot demanar als estats membres informació complementaria relativa a l’acompliment de la Convenció. 5. Cada dos anys, per conducte del Consell Econòmic i Social, el Comitè ha de presentar un informe de les seves activi- tats a l’Assemblea General de les Nacions Unides. 6. Els estats membres difondran àmpliament els informes presentats. 99 Part III 3. Quan una esmena entri en vigor serà preceptiva per als estats membres que l’han acceptada, mentre que els altres estats membres continuaran estant obligats per Article 46 les disposicions d’aquesta Convenció i per les anteriors Aquesta Convenció pot ser signada per tots el estats. esmenes que hagin acceptat. Article 51 Article 47 1. El secretari general de les Nacions Unides ha de rebre el Aquesta Convenció ha de ser ratificada. Les escriptures de text de les reserves fetes pels estats en el moment de la ratificació seran dipositades a la Secretaria General de les seva ratificació o adhesió i enviar-les a tots els estats. Nacions Unides. 2. No serà admesa cap reserva incompatible amb l’objecte i el propòsit d’aquesta Convenció. 3. Les reserves poden ser anul·lades en qualsevol moment Article 48 mitjançant una notificació expressa adreçada al secretari Aquesta Convenció estarà oberta a l’adhesió de qualsevol general de les Nacions Unides, el qual n’haurà d’informar estat. Els documents d’adhesió seran dipositats a la Secre- tots els estats. Aquesta notificació tindrà efecte a partir taria General de les Nacions Unides. de la data en què sigui rebuda pel secretari general. Article 52 Article 49 Un estat membre pot denunciar aquesta Convenció mit- 1. Aquesta Convenció entrarà en vigor al trentè dia a comp- jançant un escrit tramès al secretari general de les Nacions tar des de l’endemà de la data en què el vintè acord de Unides. La denúncia esdevindrà efectiva un any després de ratificació o adhesió hagi estat dipositat a la Secretaria la data en què hagi estat rebuda la notificació. General de les Nacions Unides. 2. Per a cada estat que ratifiqui la convenció o s’hi adherei- Article 53 xi, després d’haver estat dipositat el vintè document de El secretari general de les Nacions Unides és designat dipo- ratificació o d’adhesió, la Convenció entrarà en vigor al sitari d’aquesta Convenció. trentè dia després que aquest estat hagi dipositat el seu document de ratificació o d’adhesió. Article 54 L’original d’aquesta Convenció, els textos àrab, xinès, anglès, francès i castellà de la qual són igualment autèntics, seran Article 50 dipositats a la Secretaria General de les Nacions Unides. 1. Qualsevol estat membre hi pot proposar una esmena i registrar-la a la Secretaria General de les Nacions Uni- El testimoni, els plenipotenciaris sotasignats degudament des. El secretari general haurà de comunicar l’esmena autoritzats pels respectius governs, signen aquesta Con- proposada als estats membres indicant si està a favor de venció. convocar una conferència dels estats membres per poder considerar i votar les propostes. Si en l’espai de quatre mesos des de la data de la comunicació almenys un terç dels estats membres estan a favor de la conferència, el Nacions Unides, secretari general haurà de convocar la conferència sota Novembre de 1989 els auspicis de les Nacions Unides. Qualsevol esmena que sigui adoptada per una majoria dels estats membres pre- sents a la conferència, i que l’hagin votada, haurà de ser presentada a l’Assemblea General de les Nacions Unides per a ser aprovada. 2. Tota esmena adoptada d’acord amb el paràgraf 1 d’aquest article entrarà en vigor quan hagi estat aprovada per l’Assembla General i acceptada per dos terços dels estats membres. 100 PROTOCOLS FACULTATIUS fia si s’adopta un enfocament global que permeti afrontar tots els factors que hi contribueixen, en particular el subde- senvolupament, la pobresa, les disparitats econòmiques, les /Protocol facultatiu de la Convenció estructures socioeconòmiques no equitatives, la disfunció sobre els drets de l’infant relatiu a la de les famílies, la falta d’educació, la migració del camp a la venda d’infants, la prostitució infantil i la ciutat, la discriminació per motius de sexe, el comportament utilització dels infants en la pornografia sexual irresponsable dels adults, les pràctiques tradicionals nocives, els conflictes armats i el tràfic d’infants; Els Estats part en aquest Protocol, Tenint en compte que s’han de fer esforços per sensibilitzar Atès que per assegurar el millor èxit dels propòsits de la el públic a fi de reduir el mercat de consumidors que porta Convenció sobre els Drets de l’Infant i l’aplicació de les se- a la venda d’infants, la prostitució infantil i la utilització ves disposicions i especialment dels articles 1, 11, 21, 32, 33, d’infants en la pornografia, i tenint en compte també que és 34, 35 i 36, seria convenient ampliar les mesures que han important enfortir l’associació mundial de tots els agents, d’adoptar els Estats part a fi de garantir la protecció dels així com millorar la repressió en l’àmbit nacional; menors contra la venda d’infants, la prostitució infantil i la utilització d’infants en la pornografia; Prenent nota de les disposicions dels instruments jurídics internacionals relatius a la protecció dels infants, en parti- Atès també que en la Convenció sobre els drets de l’infant es cular el Conveni de l’Haia sobre la protecció dels infants i la reconeix el dret de l’infant a la protecció contra l’explotació cooperació en matèria d’adopció internacional, la Convenció econòmica i la realització de treballs que puguin ser perillo- de l’Haia sobre els aspectes civils del segrest internacional sos, entorpir la seva educació o afectar la seva salut o el seu d’infants, la Convenció de l’Haia sobre la jurisdicció, el dret desenvolupament físic, mental, espiritual, moral o social; aplicable, el reconeixement, l’execució i la cooperació en matèria de responsabilitat parental i mesures per a la Greument preocupats per l’important i creixent tràfic inter- protecció dels infants, així com el Conveni número 182 de nacional de menors amb la finalitat de la venda d’infants, la l’Organització Internacional del Treball sobre la prohibició seva prostitució i la seva utilització en la pornografia; de les pitjors formes de treball infantil i l’acció immediata per eliminar-les; Manifestant la seva profunda preocupació per la pràctica difosa i continuada del turisme sexual, a la qual els infants Encoratjats pel suport aclaparador de què gaudeix la són especialment vulnerables, ja que fomenta directament Convenció sobre els drets de l’infant, acció que demostra la venda d’infants, la seva utilització en la pornografia i la l’adhesió generalitzada a la promoció i la protecció dels seva prostitució; drets de l’infant; Reconeixent que alguns grups especialment vulnerables, Reconeixent la importància d’aplicar les disposicions del en particular les nenes, estan exposats a un perill més gran Programa d’acció per a la prevenció de la venda d’infants, d’explotació sexual, i que la representació de nenes entre les la prostitució infantil i la utilització d’infants en la porno- persones explotades sexualment és desproporcionadament grafia, així com la Declaració i el Programa d’acció aprovat alta; pel Congrés Mundial contra l’Explotació Sexual Comercial dels Infants, fet a Estocolm del 27 al 31 d’agost de 1996, Preocupats per la disponibilitat cada vegada més gran de i les altres decisions i recomanacions pertinents dels òrgans pornografia infantil a la Internet i altres mitjans tecnològics internacionals competents; moderns i recordant la Conferència internacional de lluita contra la pornografia infantil a Internet (Viena, 1999) i, en Tenint degudament en compte la importància de les tra- particular, les seves conclusions, en les quals es demana dicions i els valors culturals de cada poble amb vista a la la penalització a tot el món de la producció, la distribució, protecció i el desenvolupament harmoniós de l’infant; l’exportació, la transmissió, la importació, la possessió intencional i la propaganda d’aquest tipus de pornografia, Han convingut: i subratllant la importància d’una col·laboració i associació més estretes entre els governs i el sector de la Internet; Tenint en compte que és més fàcil eradicar la venda d’infants, la prostitució infantil i la utilització d’infants en la pornogra- 101 Article 1 3. Qualsevol Estat part ha de castigar aquests delictes amb Els Estats part prohibeixen la venda d’infants, la prostitució penes adequades a la seva gravetat. infantil i la pornografia infantil, de conformitat amb el que 4. Amb subjecció als preceptes de la seva legislació, els Estats disposa aquest Protocol. part, quan sigui procedent, han d’adoptar disposicions que permetin fer efectiva la responsabilitat de persones jurídiques pels delictes enunciats en el paràgraf 1 d’aquest Article 2 article. Amb subjecció als principis jurídics aplicables en Als efectes d’aquest Protocol: l’Estat part, la responsabilitat de les persones jurídiques a) Per venda d’infants s’entén qualsevol acte o transac- pot ser penal, civil o administrativa. ció en virtut del qual un infant és transferit per una 5. Els Estats part han d’adoptar totes les disposicions legals persona o un grup de persones a una altra a canvi de i administratives pertinents perquè totes les persones remuneració o de qualsevol altra retribució; que intervinguin en l’adopció d’un infant actuïn de con- b) Per prostitució infantil s’entén la utilització d’un infant formitat amb els instruments jurídics internacionals en activitats sexuals a canvi de remuneració o de qual- aplicables. sevol altra retribució; c) Per pornografia infantil s’entén qualsevol representa- ció, per qualsevol mitjà, d’un infant dedicat a activitats Article 4 sexuals explícites, reals o simulades, o qualsevol repre- 1. Qualsevol Estat part ha d’adoptar les disposicions ne- sentació de les parts genitals d’un infant amb finalitats cessàries per fer efectiva la seva jurisdicció respecte als primordialment sexuals. delictes als quals es refereix el paràgraf 1 de l’article 3, quan aquests delictes es cometin al seu territori o a bord d’un vaixell o una aeronau que enarborin el seu pavelló. Article 3 2. Qualsevol Estat part pot adoptar les disposicions neces- 1. Qualsevol Estat part ha d’adoptar mesures perquè, sàries per fer efectiva la seva jurisdicció respecte als com a mínim, els actes i les activitats que a continuació delictes als quals es refereix el paràgraf 1 de l’article 3 s’enumeren quedin íntegrament compresos en la seva en els casos següents: legislació penal, tant si s’han comès dins de les seves a) Quan el presumpte delinqüent sigui nacional d’aquest fronteres com fora, o si s’han perpetrat individualment Estat o tingui residència habitual al seu territori; o col·lectivament: b) Quan la víctima sigui nacional d’aquest Estat. a) En relació amb la venda d’infants, en el sentit que 3. Qualsevol Estat part també ha d’adoptar les disposicions defineix l’article 2: que siguin necessàries per fer efectiva la seva jurisdicció I) Oferir, lliurar o acceptar, per qualsevol mitjà, un respecte als delictes abans assenyalats quan el presumpte infant amb finalitats de: delinqüent sigui trobat al seu territori i no sigui extradit a. Explotació sexual de l’infant; a un altre Estat part perquè el delicte ha estat comès per b. Transferència amb finalitats de lucre un dels seus nacionals. d’òrgans de l’infant; 4. Res del que disposa aquest Protocol no exclou l’exercici c. Treball forçat de l’infant; de la jurisdicció penal de conformitat amb la legislació II) Induir indegudament, en qualitat de mitjancer, nacional. algú perquè presti el seu consentiment per a l’adopció d’un infant en violació dels instru- ments jurídics internacionals aplicables en Article 5 matèria d’adopció; 1. Els delictes als quals es refereix el paràgraf 1 de l’article b) L’oferta, la possessió, l’adquisició o el lliurament d’un 3 es consideren inclosos en els delictes que donen lloc a infant amb finalitats de prostitució, en el sentit que extradició en qualsevol tractat d’extradició fet entre Estats defineix l’article 2; part, i s’han d’incloure com a delictes que donen lloc a c) La producció, la distribució, la divulgació, la importació, extradició en qualsevol tractat d’extradició que facin entre l’exportació, l’oferta, la venda o la possessió, amb les si en el futur, de conformitat amb les seves condicions que finalitats abans assenyalades, de pornografia infantil, estableixen aquests tractats. en el sentit que defineix l’article 2. 2. L’Estat part que subordini l’extradició a l’existència d’un 2. Amb subjecció als preceptes de la legislació dels Estats tractat, si rep d’un altre Estat part amb el qual no té part, aquestes disposicions també s’han d’aplicar en els ca- tractat sobre això una sol·licitud d’extradició, pot invocar sos de temptativa de cometre qualsevol d’aquests actes i de aquest Protocol com a base jurídica per a l’extradició complicitat o participació en qualsevol d’aquests actes. respecte d’aquests delictes. L’extradició ha d’estar sub- 102 jecta a les altres condicions que estableix la legislació de Article 8 l’Estat requerit. 1. Els Estats part han d’adoptar mesures adequades per 3. Els Estats part que no subordinin l’extradició a l’existència protegir en totes les fases del procés penal els drets i els d’un tractat han de reconèixer que aquests delictes donen interessos dels infants víctimes de les pràctiques prohi- lloc a l’extradició entre aquests Estats, amb subjecció a les bides per aquest Protocol i, en particular, han de: condicions que estableix la legislació de l’Estat requerit. a) Reconèixer la vulnerabilitat dels infants víctimes 4. Als efectes de l’extradició entre Estats part, es considera i adaptar els procediments de manera que es recone- que els delictes s’han comès no només al lloc on van guin les seves necessitats especials incloses les neces- ocórrer, sinó també al territori dels estats obligats a fer sitats especials per declarar com a testimonis; efectiva la seva jurisdicció d’acord amb l’article 4. b) Informar els infants víctimes dels seus drets, el seu 5. Si es presenta una sol·licitud d’extradició respecte d’un paper, l’abast, les dates i la marxa de les actuacions dels delictes als quals es refereix el paràgraf 1 de l’article 3 i la resolució de la causa; i l’Estat requerit o la concedeix o no vol concedir-la a causa c) Autoritzar la presentació i consideració de les opinions, de la nacionalitat de l’autor del delicte, aquest Estat ha necessitats i preocupacions dels infants víctimes en d’adoptar les mesures que corresponguin per sotmetre les actuacions en les quals es vegin afectats els seus el cas a les seves autoritats competents als efectes del interessos personals, d’una manera compatible amb seu enjudiciament. les normes processals de la legislació nacional; d) Prestar l’assistència adequada durant tot el procés als infants víctimes; Article 6 e) Protegir degudament la intimitat i la identitat dels 1. Els Estats part s’han de prestar tota l’assistència possible infants víctimes i adoptar mesures de conformitat amb en relació amb qualsevol investigació, procés penal o pro- la legislació nacional per evitar la divulgació d’infor- cediment d’extradició que s’iniciï respecte als delictes als mació que pugui conduir a la identificació d’aquestes quals es refereix el paràgraf 1 de l’article 3, en particular víctimes; assistència per obtenir totes les proves necessàries per f) Vetllar per la seguretat dels infants víctimes, així com a aquests procediments que constin en poder seu. per la de les seves famílies i els testimonis a favor seu, 2. Els Estats part han de complir les obligacions que els davant d’intimidacions i represàlies; incumbeixen en virtut del paràgraf 1 d’aquest article de g) Evitar les demores innecessàries en la resolució de les conformitat amb els tractats o altres acords d’assistència causes i en l’execució de les resolucions o els decrets judicial recíproca que hi hagi entre aquests. En absèn- pels quals concedeixi reparació als infants víctimes. cia d’aquests tractats o acords, els Estats part s’han de 2. Els Estats part han de garantir que el fet d’haver-hi dubtes prestar aquesta assistència de conformitat amb la seva sobre l’edat real de la víctima no impedeixi la iniciació legislació. de les investigacions penals, incloses les investigacions encaminades a determinar l’edat de la víctima. 3. Els Estats part han de garantir que en el tractament per la Article 7 justícia penal dels infants víctimes dels delictes enunciats Amb subjecció a les disposicions de la seva legislació, els en aquest Protocol, la consideració primordial a la qual Estats part: s’atengui sigui l’interès superior de l’infant. a) Han d’adoptar mesures per confiscar, segons corres- 4. Els Estats part han d’adoptar mesures per assegurar una pongui: formació apropiada, particularment en els àmbits jurídic I) els béns com ara materials, actius i altres mitjans utilit- i psicològic, de les persones que treballin amb víctimes zats per cometre els delictes o facilitar la comissió dels dels delictes prohibits en virtut d’aquest Protocol. delictes als quals es refereix aquest Protocol; 5. Els Estats part, quan sigui procedent, han d’adoptar mesu- II) les utilitats obtingudes d’aquests delictes; res per protegir la seguretat i la integritat de les persones b) Han de donar curs a les peticions formulades per altres o les organitzacions dedicades a la prevenció o la protecció Estats part perquè es procedeixi a la confiscació dels béns i la rehabilitació de les víctimes d’aquests delictes. o les utilitats a què es refereix l’apartat a). 6. Res del que disposa aquest article s’entén en perjudici c) Han d’adoptar mesures per tancar, temporalment o dels drets de l’acusat a un judici just i imparcial, ni és definitivament, els locals utilitzats per cometre aquests incompatible amb aquests drets. delictes. 103 Article 9 4. Els Estats part que estiguin en condicions de fer-ho han 1. Els Estats part han d’adoptar o reforçar, aplicar i fer pú- de proporcionar assistència financera, tècnica o d’una blics les lleis, les mesures administratives, les polítiques altra índole, mitjançant els programes existents en el pla i els programes socials destinats a la prevenció dels delic- multilateral, regional o bilateral o d’altres programes. tes als quals es refereix aquest Protocol. S’ha de prestar una atenció particular a la protecció dels infants que siguin especialment vulnerables a aquestes pràctiques. Article 11 2. Els Estats part han de promoure la sensibilització del Res del que disposa aquest Protocol s’entén en perjudici de públic en general, inclosos els infants, mitjançant la qualsevol disposició més propícia a la realització dels drets informació per tots els mitjans apropiats i l’educació de l’infant que contingui: i l’ensinistrament sobre les mesures preventives i els efec- a) la legislació d’un Estat part; tes perjudicials dels delictes als quals es refereix aquest b) el dret internacional en vigor respecte a aquest Es- Protocol. En complir les obligacions que els imposa aquest tat. article, els Estats part han d’encoratjar la participació de la comunitat, i, en particular dels infants i dels infants víctimes, en aquests programes d’informació, educació Article 12 i ensinistrament, fins i tot en el pla internacional. 1. En el termini de dos anys després de l’entrada en vigor del 3. Els Estats part han de prendre totes les mesures possibles Protocol respecte d’un Estat part, aquest ha de presentar a fi d’assegurar tota l’assistència apropiada a les víctimes al Comitè dels Drets de l’Infant un informe que contingui d’aquests delictes, així com la reintegració social plena una exposició general de les mesures que hagi adoptat per i la recuperació física i psicològica plena. a donar compliment a les disposicions del Protocol. 4. Els Estats part han d’assegurar que tots els infants víc- 2. Després de presentar l’informe general, cada Estat part times dels delictes enunciats en aquest Protocol tinguin ha d’incloure en els informes que presenti al Comitè dels accés a procediments adequats per a obtenir, sense Drets de l’Infant, de conformitat amb l’article 44 de la discriminació de les persones legalment responsables, Convenció, una informació addicional sobre l’aplicació reparació pels danys soferts. del Protocol. Els altres Estats part en el Protocol han de 5. Els Estats part han d’adoptar les mesures necessàries presentar un informe cada cinc anys. per a prohibir efectivament la producció i la publicació 3. El Comitè dels Drets de l’Infant pot demanar als Estats de material en què es faci publicitat als delictes enunciats part qualsevol informació pertinent sobre l’aplicació en aquest Protocol. d’aquest Protocol. Article 10 Article 13 1. Els Estats part han d’adoptar totes les mesures necessà- 1. Aquest Protocol està obert a la signatura de qualsevol Estat ries per a enfortir la cooperació internacional mitjançant que sigui part en la Convenció o l’hagi signada. acords multilaterals, regionals i bilaterals, per a prevenir, 2. Aquest Protocol està subjecte a la ratificació i obert a l’ad- detectar, investigar i jutjar actes de venda d’infants, pros- hesió de qualsevol Estat que sigui part en la Convenció o titució infantil i utilització d’infants en la pornografia o el l’hagi signada. Els instruments de ratificació o d’adhesió turisme sexual i castigar-ne els responsables. Els Estats s’han de dipositar en poder del secretari general de les part també han de promoure la cooperació internacional Nacions Unides. i la coordinació entre les seves autoritats i les organitza- cions no governamentals nacionals i internacionals, així com les organitzacions internacionals. Article 14 2. Els Estats part han de promoure la cooperació interna- 1. Aquest Protocol entra en vigor tres mesos després de la cional en ajuda dels infants víctimes amb les finalitats data en què hagi estat dipositat el desè instrument de de la seva recuperació física i psicològica, reintegració ratificació o d’adhesió. social i repatriació. 2. Respecte dels estats que hagin ratificat aquest Protocol 3. Els Estats part han de promoure l’enfortiment de la coo- o s’hi hagin adherit després de l’entrada en vigor, el peració internacional amb vista a lluitar contra els factors Protocol entra en vigor un mes després de la data en què fonamentals, com la pobresa i el subdesenvolupament, s’hagi dipositat l’instrument de ratificació o d’adhesió que contribueixen a la vulnerabilitat dels infants a les corresponent. pràctiques de venda d’infants, prostitució infantil i utilit- zació d’infants en la pornografia o en el turisme sexual. 104 Article 15 1. Qualsevol Estat part pot denunciar aquest Protocol en qualsevol moment notificant-ho per escrit al secretari general de les Nacions Unides, el qual n’ha d’informar els altres Estats part en la Convenció i tots els estats que hagin signat la Convenció. La denúncia té efecte un any després de la data en què la notificació hagi estat rebuda pel secretari general de les Nacions Unides. 2. Aquesta denúncia no eximeix l’Estat part de les obligacions que li incumbeixin en virtut d’aquest Protocol respecte de qualsevol delicte que s’hagi comès abans de la data en què la denúncia tingui efecte. La denúncia tampoc no obsta en cap manera perquè el Comitè prossegueixi l’examen de qualsevol assumpte iniciat abans d’aquesta data. Article 16 1. Qualsevol Estat part pot proposar una esmena i dipositar- la en poder del secretari general de les Nacions Unides. El secretari general ha de comunicar l’esmena proposada als Estats part, i els ha de demanar que li notifiquin si volen que es convoqui una conferència d’Estats part a fi d’examinar la proposta i sotmetre-la a votació. Si al cap de quatre mesos següents a la data d’aquesta no- tificació, un terç almenys dels Estats part es declara en favor d’aquesta conferència, el secretari general l’ha de convocar amb l’auspici de les Nacions Unides. Qualsevol esmena adoptada per la majoria dels Estats part presents votants en la conferència s’ha de sotmetre perquè l’aprovi l’Assemblea General. 2. Qualsevol esmena adoptada de conformitat amb el pa- ràgraf 1 d’aquest article ha d’entrar en vigor quan hagi estat aprovada per l’Assemblea General de les Nacions Unides i acceptada per una majoria de dos terços dels Estats part. 3. Les esmenes, quan entrin en vigor, són obligatòries per als Estats part que les hagin acceptades; els altres Estats part continuen obligats per les disposicions d’aquest Protocol i per qualsevol esmena anterior que hagin acceptat. Article 17 1. Aquest Protocol, els textos en àrab, xinès, espanyol, fran- cès, anglès i rus del qual són igualment autèntics, es diposita als arxius de les Nacions Unides. 2. El secretari general de les Nacions Unides ha d’enviar còpies certificades d’aquest Protocol a tots els Estats part en la Convenció i a tots els estats que hagin signat la Convenció. Va entrar en vigor el 18 de gener de 2002 105 /Protocol facultatiu de la Convenció sobre Prenent nota que el desembre de 1995 la XXVI Conferència els Drets de l’Infant relatiu a la participa- Internacional de la Creu Roja i de la Mitja Lluna Roja va re- ció d’infants en els conflictes armats comanar a les parts en conflicte que prenguessin totes les mesures viables perquè els infants menors de divuit anys Els Estats Part en aquest Protocol, no participessin en hostilitats; Encoratjats pel suport aclaparador que ha merescut la Con- Prenent nota amb satisfacció de l’aprovació unànime, el venció sobre els Drets de l’Infant, fet que demostra que hi ha juny de 1999, del Conveni de l’Organització Internacional del una voluntat general de lluitar per la promoció i la protecció Treball número 182 sobre la prohibició de les pitjors formes dels drets de l’infant; de treball infantil i l’acció immediata per a la seva eliminació, en el qual es prohibeix, entre altres, el reclutament forçós o Reafirmant que els drets de l’infant requereixen una pro- obligatori d’infants per a utilitzar-los en conflictes armats; tecció especial i que per això és necessari continuar millo- rant la situació dels infants sense distinció i procurar que Condemnant amb summa preocupació el reclutament, aquests es desenvolupin i siguin educats en condicions de l’ensinistrament i la utilització dins i fora de les fronteres pau i seguretat; nacionals d’infants en hostilitats per part de grups armats diferents de les forces d’un Estat, i reconeixent la respon- Preocupats pels efectes perniciosos i generals que tenen sabilitat de qui recluta, ensinistra i utilitza infants d’aquesta per als infants els conflictes armats, i per les seves con- manera; seqüències a llarg termini per a la pau, la seguretat i el desenvolupament duradors; Recordant que totes les parts en un conflicte armat tenen l’obligació d’observar les disposicions del dret internacional Condemnant el fet que en les situacions de conflicte armat humanitari; els infants es converteixin en un blanc, així com els atacs di- rectes contra béns protegits pel dret internacional, inclosos Subratllant que aquest Protocol s’entén sense perjudici els llocs on sol haver-hi una considerable presència infantil, dels objectius i principis que conté la Carta de les Nacions com escoles i hospitals; Unides, inclosos l’article 51 i les normes pertinents del dret humanitari; Prenent nota de l’adopció de l’Estatut del Tribunal Penal Internacional, en particular la inclusió entre els crims de Tenint present que, per a aconseguir la plena protecció dels guerra en conflictes armats, tant internacionals com no infants, en particular durant els conflictes armats i l’ocupa- internacionals, del reclutament o allistament d’infants ció estrangera, és indispensable que es donin condicions de menors de quinze anys o la seva utilització per participar pau i seguretat basades en el ple respecte dels propòsits activament en hostilitats; i principis de la Carta de les Nacions Unides i s’observin els instruments vigents en matèria de drets humans; Considerant que per a continuar promovent la realització dels drets reconeguts en la Convenció sobre els Drets de Reconeixent les necessitats especials dels infants que estan l’Infant és necessari augmentar la protecció dels infants especialment exposats al reclutament o la utilització en amb vista a evitar que participin en conflictes armats; hostilitats, contra el que disposa aquest Protocol, a raó de la seva situació econòmica o social del seu sexe, Observant que l’article 1 de la Convenció sobre els drets de Conscients de la necessitat de tenir en compte les causes l’infant indica que, per als efectes d’aquesta Convenció, s’en- econòmiques, socials i polítiques que motiven la participació tén per infant tot ésser humà menor de divuit anys d’edat, d’infants en conflictes armats; llevat que, en virtut de la llei aplicable, hagi assolit abans la majoria d’edat; Convençuts de la necessitat d’enfortir la cooperació in- ternacional en l’aplicació d’aquest Protocol, així com de la Convençuts que un protocol facultatiu de la Convenció pel rehabilitació física i psicosocial i la reintegració social dels qual s’augmenti l’edat mínima per al reclutament de per- infants que són víctimes de conflictes armats; sones a les Forces Armades i la seva participació directa en les hostilitats ha de contribuir eficaçment a l’aplicació Encoratjant la participació de les comunitats i, en parti- del principi que l’interès superior de l’infant ha de ser cular, dels infants i de les víctimes infantils a la difusió de una consideració primordial en totes les decisions que el programes d’informació i d’educació sobre l’aplicació del concerneixin; Protocol. 106 Han convingut: Article 4 1. Els grups armats diferents de les Forces Armades d’un Estat en cap circumstància no han de reclutar o utilitzar Article 1 en hostilitats menors de divuit anys. Els Estats part han d’adoptar totes les mesures possibles 2. Els Estats part han d’adoptar totes les mesures possibles perquè cap membre de les seves Forces Armades menor de per impedir aquest reclutament i utilització, amb inclu- divuit anys no participi directament en hostilitats. sió de l’adopció de les mesures legals necessàries per a prohibir i castigar aquestes pràctiques. 3. L’aplicació d’aquest article no afecta la situació jurídica Article 2 de cap de les parts en un conflicte armat. Els Estats part han de vetllar perquè no es recluti obligatòria- ment a les seves Forces Armades cap menor de divuit anys. Article 5 Cap disposició d’aquest Protocol no s’interpreta de manera Article 3 que impedeixi l’aplicació dels preceptes de l’ordenació d’un 1. Els Estats part han d’augmentar l’edat mínima, comptada Estat part o d’instruments internacionals o del dret huma- en anys, per al reclutament voluntari de persones a les nitari internacional quan aquests preceptes siguin més Forces Armades nacionals per sobre de la fixada en el propicis a la realització dels drets de l’infant. paràgraf 3 de l’article 38 de la Convenció sobre els drets de l’infant, tenint en compte els principis formulats en l’article esmentat, i reconeixent que en virtut d’aquesta Article 6 Convenció els menors de divuit anys tenen dret a una 1. Cada Estat part ha d’adoptar totes les mesures legals, protecció especial. administratives i d’una altra índole necessàries per a 2. Cada Estat part ha de dipositar, en ratificar aquest garantir l’aplicació efectiva i la vigilància del compliment Protocol o adherir-s’hi, una declaració vinculant en la efectiu de les disposicions d’aquest Protocol dins de la qual s’estableixi l’edat mínima en què ha de permetre el seva jurisdicció. reclutament voluntari a les seves Forces Armades naci- 2. Els Estats part es comprometen a difondre i promoure onals i s’ofereixi una descripció de les salvaguardes que pels mitjans adequats, entre adults i infants igualment, hagi adoptat per assegurar-se que no es realitza aquest els principis i les disposicions d’aquest Protocol. reclutament per la força o per coacció. 3. Els Estats part han d’adoptar totes les mesures possibles 3. Els Estats part que permetin el reclutament voluntari a les perquè les persones que estiguin sota la seva jurisdicció seves Forces Armades nacionals de menors de divuit anys i hagin estat reclutades o utilitzades en hostilitats en con- han d’establir mesures de salvaguarda que garanteixin, tradicció amb aquest Protocol siguin desmobilitzades o com a mínim, que: separades del servei d’una altra manera. Si cal els Estats a) aquest reclutament és autènticament voluntari; part han de prestar a aquestes persones tota l’assistència b) aquest reclutament es realitza amb el consentiment convenient per a la seva recuperació física i psicològica informat dels pares o de les persones que en tinguin i la seva reintegració social. la custòdia legal; c) aquests menors estan plenament informats dels deu- res que suposa aquest servei militar; Article 7 d) presenten proves fiables de la seva edat abans de ser 1. Els Estats part han de cooperar en l’aplicació d’aquest acceptats al servei militar nacional. Protocol, en particular en la prevenció de qualsevol 4. Cada Estat part pot ampliar la seva declaració en qualsevol activitat que hi sigui contrària i la rehabilitació i reinte- moment mitjançant notificació a aquest efecte adreçada gració social de les persones que siguin víctimes d’actes al secretari general de les Nacions Unides, el qual n’ha contraris a aquest Protocol, entre altres coses mitjançant d’informar tots els Estats part. La notificació té efecte des la cooperació tècnica i l’assistència financera. Aquesta de la data en què sigui rebuda pel secretari general. assistència i aquesta cooperació s’han de dur a terme en 5. L’obligació d’augmentar l’edat segons estableix el parà- consulta amb els Estats part afectats i les organitzacions graf 1 d’aquest article no és aplicable a les escoles gesti- internacionals pertinents. onades o situades sota el control de les Forces Armades 2. Els Estats part que estiguin en condicions de fer-ho han dels Estats part, de conformitat amb els articles 28 i 29 de prestar aquesta assistència mitjançant els programes de la Convenció sobre els drets de l’infant. multilaterals, bilaterals o d’un altre tipus existents o, entre 107 altres coses, mitjançant un fons voluntari establert de any després de la data en què la notificació hagi estat conformitat amb les normes de l’Assemblea General. rebuda pel secretari general de les Nacions Unides. Això no obstant, si a l’expiració d’aquest termini l’Estat part denunciant intervé en un conflicte armat, la denúncia no Article 8 té efecte fins a l’acabament del conflicte armat. 1. Com a molt tard dos anys després de l’entrada en vigor del 2. Aquesta denúncia no eximeix l’Estat part de les obligacions Protocol respecte d’un Estat part, aquest ha de presentar que li incumbeixin en virtut d’aquest Protocol respecte de al Comitè dels Drets de l’Infant un informe que contingui qualsevol acte que s’hagi produït abans de la data en la una exposició general de les mesures que hagi adoptat per qual aquella tingui efecte. La denúncia tampoc no obsta donar compliment a les disposicions del Protocol, incloses de cap manera perquè el Comitè prossegueixi l’examen les mesures adoptades per tal d’aplicar les disposicions de qualsevol assumpte iniciat abans d’aquesta data. relatives a la participació i el reclutament. 2. Després de presentar l’informe general, cada Estat part ha d’incloure en els informes que presenti al Comitè dels Article 12 Drets de l’Infant, de conformitat amb l’article 44 de la 1. Qualsevol Estat part pot proposar una esmena i dipositar- Convenció, la informació addicional de què disposi sobre la en poder del secretari general de les Nacions Unides. El l’aplicació del Protocol. Altres Estats part en el Protocol secretari general ha de comunicar l’esmena proposada als han de presentar un informe cada cinc anys. Estats part i demanar-los que li notifiquin si desitgen que 3. El Comitè dels Drets de l’Infant pot demanar als Estats es convoqui una conferència d’Estats part a fi d’examinar part més informació sobre l’aplicació d’aquest Protocol. la proposta i sotmetre-la a votació. Si dins els quatre mesos següents a la data d’aquesta notificació un terç almenys dels Estats part es declaren en favor d’aquesta Article 9 conferència, el secretari general l’ha de convocar amb 1. Aquest Protocol està obert a la signatura de qualsevol Estat l’auspici de les Nacions Unides. Qualsevol esmena adop- que sigui part en la Convenció o l’hagi signada. tada per la majoria dels Estats part presents i votants 2. Aquest Protocol està subjecte a la ratificació i obert a en la conferència, el secretari general l’ha de sotmetre l’adhesió de tots els estats. Els instruments de ratifica- a l’Assemblea General per a la seva aprovació. ció o d’adhesió s’han de dipositar en poder del secretari 2. Qualsevol esmena adoptada de conformitat amb el pa- general de les Nacions Unides. ràgraf 1 d’aquest article ha d’entrar en vigor quan hagi 3. El secretari general, en qualitat de dipositari de la Conven- estat aprovada per l’Assemblea General de les Nacions ció i del Protocol, ha d’informar a tots els Estats part en la Unides i acceptada per una majoria de dos terços dels Convenció i a tots els estats que hagin signat la Convenció estats parts. del dipòsit de cada un dels instruments de declaració en 3. Les esmenes, quan entrin en vigor, són obligatòries per als virtut de l’article 3. Estats parts que les hagin acceptat; els altres Estats part segueixen obligats per les disposicions d’aquesta Conven- ció i per les esmenes anteriors que hagin acceptat. Article 10 1. Aquest Protocol entra en vigor tres mesos després de la data en què hagi estat dipositat el desè instrument de Article 13 ratificació o d’adhesió. 1. Aquest Protocol, els textos del qual en àrab, xinès, espa- 2. Respecte dels Estats que hagin ratificat aquest Protocol o nyol. francès, anglès i rus són igualment autèntics, és s’hi hagin adherit després de la seva entrada en vigor, el dipositat als arxius de les Nacions Unides. Protocol entra en vigor un mes després de la data en què 2. El secretari general de les Nacions Unides ha de transme- s’hagi dipositat el corresponent instrument de ratificació tre còpies certificades d’aquest Protocol a tots els Estats o d’adhesió. part en la Convenció i a tots els estats que hagin signat la Convenció. Article 11 1. Qualsevol Estat part pot denunciar aquest Protocol en qualsevol moment notificant-ho per escrit al secretari Va entrar en vigor el 12 de febrer de 2002 general de les Nacions Unides, que n’ha d’informar els altres Estats part en la Convenció i tots els estats que hagin signat la Convenció. La denúncia té efecte un 108 4. Les necessitats de l’infant han d’ésser satisfetes, sempre RESOLUCIÓ 194/III DEL que sigui possible, allà on viu i creix i entre aquells amb PARLAMENT DE CATALUNYA, qui viu i creix, tenint presents, alhora, el seu benestar material i el seu benestar espiritual. SOBRE ELS DRETS DE 5. L’organització jurídica de la família ha de tendir, com un LA INFÀNCIA dels seus objectius principals, a l’harmoniosa creixença de l’infant, el qual ha d’ésser reconegut com a persona amb existència pròpia. Comissió de Justícia, Dret i Seguretat Ciutadana La Comissió de Justícia, Dret i Seguretat Ciutadana, en sessió 6. És un dret de l’infant de viure amb els seus pares, excepte tinguda el 7 de març de 1991, ha estudiat el text de la Pro- en els casos en què la separació es faci necessària. És tam- posició no de llei sobre els Drets de la Infància, presentada bé un dret de l’infant de mantenir el contacte amb el pare pel grup parlamentari de Convergència i Unió (Reg.18756) i amb la mare, si està separat d’un d’ells o d’ambdós. i de la Proposició no de llei sobre la Modificació de la Reso- lució 37/I del Parlament de Catalunya, sobre els Drets de la Infància, presentada pel Grup Socialista (Reg. 20137), i les 7. Assegurar el compliment dels drets de l’infant és un deure esmenes presentades pels grups parlamentaris. dels pares i de la societat. La legislació i les actuacions en relació amb l’infant i la família han de fomentar i ajudar Finalment, d’acord amb l’article 135 del Reglament, ha la correcta acció dels pares o dels seus representats le- adoptat la següent gals en aquest sentit, tenint present que el coneixement d’aquests drets, tant de part dels adults com de part dels Resolució infants, es una garantia perquè es compleixin. El Parlament de Catalunya, tenint presents la Declaració universal dels Drets de l’Infant, del 20 de novembre de 1959, 8. La societat ha de protegir l’infant en cas de mal ús de les la Resolució 37/I del Parlament de Catalunya, sobre els Drets facultats dels pares o de les facultats atribuïdes a altres de la Infància, del 10 de desembre de 1981, i la Convenció persones que en tinguin cura. sobre els Drets de l’Infant, adoptada per l’Assemblea General de les Nacions Unides el 20 de novembre de 1989, proposa els principis de política de la infància següents: 9. Tot infant ha d’ésser protegit contra les formes de negli- gència, crueltat, explotació i manipulació encara vigents 1. La protecció de la infància s’ha de basar en l’interès en la societat i ha d’ésser igualment protegit contra l’ús superior de l’infant i s’ha de fonamentar en els principis i el tràfic d’estupefaents i de psicòtrops i contra l’ex- de la llibertat i de la dignitat d’aquest i en el respecte als plotació i l’abús sexuals, incloent-hi la prostitució i les seus senyals d’identitat i a les seves característiques in- pràctiques pornogràfiques. dividuals i col·lectives. S’entén per infant tot ésser humà menor d’edat. 10.L’infant menysvalgut físicament, psíquicament o sen- sorialment ha de rebre les atencions necessàries que li 2. Tots els infants han d’ésser tractats igual per la llei. permetin de valdre’s per si mateix i que li facilitin la seva normalització social. 3. La responsabilitat primordial de la criança i el desenvo- lupament de l’infant correspon en el mateix grau al pare 11.L’infant en situació de desprotecció familiar, temporal i a la mare o, si s’escau, als seus representants legals. La o permanent, té dret a una protecció i una assistència política envers l’infant inclou totes les actuacions neces- que substitueixin l’atenció familiar mitjançant un recurs sàries per a l’assoliment dels seus drets, tenint en compte alternatiu. que el benestar de l’infant va íntimament relacionat amb el de la seva família. 109 12. L’infant té dret a exercir drets civils i polítics tan aviat com es pugui formar un judici propi i sense més limitacions que les disposicions legals necessàries per a protegit les llibertats fonamentals dels altres. 13. Tot infant ha de rebre el màxim nivell d’educació possible. L’educació s’ha d’orientar vers la seva formació perma- nent. Els mètodes d’educació han d’ésser susceptibles dels canvis necessaris per tal que els infants es puguin integrar en una societat canviant. El sistema educatiu ha d’ésser compensador i ha de tenir en compte el res- pecte a la pròpia identitat, a la llengua, al medi ambient, a la igualtat entre els sexes i també als valors culturals d’altres països. 14.Tot infant té dret al millor nivell de salut possible i a la prevenció del risc sòcio-sanitari, a tenir accés als serveis mèdics i rehabilitadors, quan siguin necessaris, i a bene- ficiar-se de la seguretat social. 15.Tot infant té dret al descans i al lleure i a participar en les activitats recreatives i culturals pròpies de la seva edat. 16.Els òrgans judicials i administratius que s’ocupen dels infants n’han de tenir present la psicologia i la perso- nalitat. 17.Tot infant acusat o declarat culpable d’haver infringit la llei penal té dret que li siguin aplicades mesures alternatives, pedagògiques i no repressores i té dret a beneficiar-se de garanties jurídiques. Palau del Parlament 7 de març de 1991 110 ÍNDEX TEMÀTIC DELS ARTICLES DE LA CONVENCIÓ Adopció 21 Ambient familiar, infants privats d’ 20 Associació, llibertat d’ 15 Conflictes armats 38 Disminuïts 23 Drets, aplicació dels 4 Educació Dret a l’ 28 Objectius de l’ 29 Estupefaents, protecció contra l’ús i tràfic d’ 33 Explotació Altres formes d’ 36 Econòmica (treball de menors) 32 Sexual i prostitució 34 Expressió, llibertat d’ 13 Identitat, preservació de la 8 Infant (definició) 1 Informació, accés a la 17 Interès superior de l’infant 3 Internament, avaluació situació infants en centres de 25 Joc, esbarjo i activitats culturals 31 Justícia de menors, administració de la 40 Maltractaments, protecció contra els 19 Minories 30 Nivell de vida 27 No-discriminació 2 Nom i nacionalitat 7 Norma més favorable 41 Opinió de l’infant 12 Pares Direcció i orientació paternes 5 No-separació dels pares 9 Responsabilitat en la criança 18 Pensament, consciència i religió, llibertat de 14 Recuperació integració social 39 Refugiats 22 Retencions i trasllats il·lícits 11 Reunificació familiar 10 Salut 24 Seguretat social 26 Supervivència (dret a la vida) 6 Tortura, privació de llibertat, pena capital 37 Venda i tràfic d’infants 35 Vida privada, protecció de la 16 111 112