oPoRTUNITATS D’INNovACIÓ i NEgoCI EN EL SECToR DE L’ESPoRT 1 2 3 Jordi Hereu Barcelona té una llarga tradició vida social als barris. La profes- Alcalde de Barcelona esportiva. L’estreta relació de sionalització, l’associacionisme la ciutat amb l’esport va tenir un i la participació fan de l’esport impuls especial amb la celebra- un factor clau per a la cohesió ció dels Jocs Olímpics de 1992, social. un esdeveniment que va causar un profund impacte en l’àmbit Per tot això, aconseguir més social, urbà i internacional. exemples innovadors en l’esport i introduir la pràctica esportiva Des d’aleshores, l’esport s’ha en els diversos àmbits de la vida consolidat dia a dia com un ele- diària és el punt de partida per ment important per entendre projectar el sector cap al futur Barcelona, el seu desenvolu- i fer-ne un actiu encara més pament i la seva projecció a tot sòlid i assentat a Barcelona. el món. Amb la definició del Pla estratègic de l’esport, el primer Us animo a pensar-hi! d’una ciutat europea, i la creació de l’Institut Barcelona Esports l’any 2005, l’Ajuntament va apostar per una gestió innova- dora i eficaç del sector, que ha estat àmpliament reconeguda. Barcelona és un escenari privi- legiat per a la pràctica de l’es- port, no només per l’existència de nombroses instal·lacions de proximitat als districtes, sinó perquè el nostre caràcter medi- terrani fa que es pugui practicar a l’aire lliure, als parcs de la ciu- tat, a la platja... A més, l’esport ha estat, des de sempre, un agent actiu en la promoció de la 4 5 Jordi William Carnes L’esport és un sector amb llarga cultura o el lleure, per identificar Tinent d’alcalde tradició a la ciutat que ha contri- oportunitats d’innovació en els ser- d’hisenda i promoció econò- buït, i segueix fent-ho, a l’impuls veis esportius o en les instal·lacions mica i president de Barcelona econòmic de Barcelona. Al llarg esportives, entre d’altres. Perquè Activa del 2007, per exemple, coinci- quan relacionem dos sectors que dint amb l’Any de l’esport, es van semblen estar distanciats entre ells celebrar esdeveniments esportius apareixen noves idees de negoci de tanta rellevància com el tret que fins al moment no coneixíem. de sortida de la regata Barcelona Estic convençut que entre tots World Race. A nivell ciutadà, es i totes sabrem aprofitar aquestes va editar la “Guia per fer esport oportunitats i crear-ne de noves. a la ciutat” amb les més de 300 activitats esportives que se cele- bren a Barcelona, i es van iniciar projectes de revitalització i millora d’instal·lacions esportives com la modernització de l’Estadi Olímpic. Creiem que cal seguir promovent accions en el sector de l’esport com a factor essencial per al desenvolu- pament socioeconòmic de la ciu- tat, per millorar els diferents serveis públics associats i per potenciar l’activitat empresarial en un sector que també ha d’innovar per créixer i ser competitiu. En definitiva, per generar noves idees de negoci i oportunitats de futur. Aquesta publicació recull una sèrie de tendències, algunes d’elles sorgides de les sinèrgies de l’esport amb àrees com la 6 7 ÍNDEX Què són els retalls per a la reflexió? 10 Com es llegeix aquesta publicació? 1 1 Territori d’oportunitat 1: Cohesió social 12 Territori d’oportunitat 2: Esport i qualitat de vida 24 Territori d’oportunitat 3: Facilitar l’esport a la ciutat 36 Territori d’oportunitat 4: Entreteniment i esport 46 Conclusions 56 8 9 QUÈ SÓN Com ES ELS RETALLS LLEgEIX AQUESTA PER A LA REFLEXIÓ? PUbLICACIÓ? Aquesta publicació és el resultat del projecte +i+B, Més Innovació Es presenten territoris d’oportunitat per al sector de l’esport i una Més Barcelona; un projecte promogut per Barcelona Activa en col- sèrie d’exemples d’iniciatives innovadores que il·lustren com s’està laboració amb The Node Company, amb l’objectiu de contribuir ac- explotant aquest territori. Cada exemple planteja preguntes en rela- tivament en la catalització de la innovació en diferents sectors es- ció a les tendències socials i de consum per reflexionar sobre quines tratègics per a Barcelona. (altres) oportunitats de negoci poden aparèixer al crear sinèrgies amb altres sectors d’activitat. Objectius del projecte: • Identificar nous actors rellevants i tendències que afectin al sector. Què és un territori d’oportunitat? • Fomentar la reflexió i la detecció d’oportunitats d’innovació i negoci. És una àrea per al desenvolupament d’idees, productes i serveis • Fomentar el networking i l’intercanvi d’idees. que respon a un benefici per als ciutadans i les ciutadanes. La definició de territori inclou: • Les tendències relacionades, entenent com a tendència un patró que es detecta en un conjunt de fets acumulats durant un període de temps. • Perfils dels actors involucrats en el territori: usuaris/àries, consu- midors/es i emprenedors/es potencials. • Els beneficis potencials per als actors que poden aparèixer amb el desenvolupament d’iniciatives en el territori d’oportunitat. Què és un exemple innovador? Una activitat o iniciativa que il·lustra el territori d’oportunitat i ge- nera reflexió, fomentant un esperit proactiu respecte a pròximes tendències sorgides en la societat. 10 11 TERRIToRI D’oPoRTUNITAT 1 CoHESIÓ SoCIAL 12 13 Co- Tendències Actors Beneficis• Segments de la població en Usuaris Usuarisaugment: • Col·lectius en situació d’especial • Millor integració dels grups mar- - La immigració a Catalunya de vulnerabilitat (per exemple, drogo- ginals mitjançant l’esport. HESIÓ persones entre 20 i 50 anys. dependents, població immigrant, • Afavorir que aquests grups siguin població reclusa,...).- Persones més grans de 65 anys. més productius.• Gent gran.• Creixent importància del màr- • Desenvolupar habilitats per queting social corporatiu/respon- • Persones en atur. adaptar-se a la societat.sabilitat corporativa (associar una • Persones amb discapacitat.marca a causes socials). Organitzacions SoCIAL • Augment de clubs socials i asso- Organitzacions • Evitar accions delictives.ciacionisme. • Empreses que tinguin aquests • Accedir a nous mercats grups com a destinataris de la seva emergents.oferta (per exemple, residències de • Aconseguir un major posiciona-gent gran). ment en valors socials.• Associacions que gestionin l’inte- • Facilitar la reinserció dels presos rès d’aquests grups. i preses. • Especialistes en l’esport adaptat. DEFINICIÓ Tots els actors habituals del sector esport, com instal·lacions i centres esportius, Activitats esportives realitzades amb la finalitat d’una clubs/associacions o fabricants/distri-buïdors de material esportiu, es donen major integració social de col·lectius amb dificultats per suposats, així com administracions i institucions públiques. d’adaptació, aplicant els valors de l’esport més enllà de l’activitat física. 14 15 ESPoRT PER A LA INTEgRACIÓ Un club esportiu pot prendre un rol actiu en la cohesió social? “RavalSurf: un grup de nois immigrants de Ciutat Vella, d’entre 12 i 18 Aquest rol pot fomentar les col·laboracions de clubs amb altres anys, naveguen a Montgat com a forma d’integració social. organitzacions? ” El PEriodico, 27 Juny 05 i bloc.ravalnEt.org/surf/ “Barcelona assaja el futbol sala com a teràpia per a persones sense sos- tre. Carmen Fortea, del Programa Persones sense sostre de l’Ajuntament de Barcelona, ho resumia així: “l’esport és una teràpia més, que serveix per elevar l’autoestima i que els ajuda a normalitzar la seva vida.” El PEriodico, 27 Juny 05 “Vuit persones sense llar es desplaçaran el dia 22 de setembre a Ciutat del Cap (Sudàfrica) per disputar, del 23 al 30, el IV Campionat del Món de Futbol al Carrer. Segons el coordinador de la selecció espanyola “el fonamental és recuperar la gent i amb aquells que és molt difícil, oferir-los una vida digna.” 20 minutos, 08 sEt 06 16 17 ESPoRT I “Les persones amb Síndrome de “La Fundación También és una DISCAPACITAT Down poden realitzar exercicis físics institució sense ànim de lucre que o algun tipus d’esport. S’ha de tenir té la finalitat d’integrar socialment Com l’esport pot afavorir que les en compte que alguns esports, es- les persones que tinguin algun ti- persones amb discapacitat se pecialment aquells en què no hi ha pus de discapacitat física, psiquíca sentin reconegudes i actives? contacte físic i afavoreixen l’auto- i/o sensorial, a través de fomentar estimulació, com l’atletisme, la na- les activitats esportives adaptades, tació, etc., són ideals per a les perso- l’oci i el temps lliure.” nes amb Síndrome de Down.” www.tambiEn.org www.fcsd.org – fEdEració catalana síndromE dE down 18 19 PATRoCINAR “Actuacions a favor de les LA CoHESIÓ persones i la societat SoCIAL El Premi Caixa Terrassa a la Creació Com una marca pot reforçar la de Valor Social està destinat a dis- cohesió social a través de l’esport? tingir actuacions que superin allò (per exemple, patrocinar equips de futbol) establert en el marc legal o con- vencional. Alguns dels premiats són: Bidons Egara (2003), pel patrocini d’un premi per la investigació de la reti- nosi pigmentària i accions a favor del medi ambient; el Grup Rocha, S.L (2004), pels diversos patrocinis a entitats sociosanitàries i de minus- vàlids psíquics, ajuts a escoles i la col·laboració amb diferents publica- cions culturals, i Foment de Terrassa (2005), pels programes d’ocupació que faciliten la integració laboral de col·lectius amb risc d’exclusió social i programes de formació professio- nal de joves amb deficiències for- matives i desestructuració social.” www.caixatErrassa.Es 20 21 ESPoRT I CoNvIvÈNCIA Una cursa popular explora al màxim el potencial per a la integració? Com es pot transformar una cursa popular en una eina de convivència i integració de cultures a la ciutat? (per exemple, incloure relleus com a elements simbòlics) “Barcelona, seu de l’atletisme popular Barcelona s’ha convertit de nou en la capital mundial de l’atletisme po- pular. 1300 persones asseguren avui la qualitat i els serveis d’una activitat esportiva, lúdica i multitudinària que només és a l’abast de ciutats com San Francisco, Sidney, Atlanta, Auckland o Milà. Des de fa més d’una dè- cada, la prova, que compta amb el suport de l’Ajuntament de Barcelona, la tutela de la Federació Catalana d’Atletisme i la inestimable col·laboració de la Guàrdia Urbana, Creu Roja, TV3 i Voluntaris 2000, s’ha adherit a la labor social d’entitats com Sport Aid, Fundación Anti-Sida España, Unicef, Metges Sense Fronteres o la Fundació Esclerosi Múltiple. La Cursa ha estat, per tant, pionera a vincular l’esport amb les accions altruistes i solidàries. Aquest any, la prova ha col·laborat novament amb una prestigiosa organització no governamental de desenvolupament: la Fundación Vicente Ferrer, una ONGD fortament consolidada a l’Índia, que renova diàriament el seu compromís amb les comunitats més pobres.” www. ElcortEinglEs.Es 22 23 TERRIToRI D’oPoRTUNITAT 2 ESPoRT I QUALITAT DE vIDA 24 25 ES- Tendències Actors Beneficis• Creixement dels casos d’obesi- Usuaris Usuaristat, especialment entre la joventut • Tota la població. • Una millora en la salut de la i els infants. ciutadania. PoRT i • Augment d’estrès i depressions, Organitzacions • Població activa. alta demanda de serveis psicològics. • Col·legis, universitats, instituts, etc. • Millor salut mental.• Augment de l’ús de les medici- • Residències.nes alternatives. • Associacions de veïns. Organitzacions• Increment de la consciència i la • Empreses del sector moda i • Cross-selling entre sectors i inversió de temps per prevenir la bellesa. desenvolupament d’un sistema QUALI- salut. • Mútues, Seguretat Social. d’ofertes interrelacionades.• Els centres sanitaris comencen a • Medicina pública. • Menys pèrdua de productivitat a receptar l’esport com a comple- causa de l’absentisme a l’empresa. ment als medicaments. • Alimentació alternativa i sana.• Medicina alternativa.• Personal sanitari. • Gabinets psicològics. TAT DE • Nutricionistes.Tots els actors habituals del sector esport, com instal·lacions i centres esportius, clubs/associacions o fabricants/distri-buïdors de material esportiu, es donen per suposats, així com administracions i vIDA institucions públiques. DEFINICÍo Convertir l’esport en un mitjà per millorar la qualitat de vida. 26 27 ESPoRT i ALImENTACIÓ Quin tipus de negoci sorgeix si vinculem el sector de l’alimentació amb el sector de l’esport? “El 40% dels nens i joves espanyols tenen obesitat o sobrepès, una de les taxes més altes de la UE.” sanitas rEvista ElEctrònica, 3 nov. 05 “L’hàbit esportiu s’adquireix des de la infantesa. El més important serà seleccionar l’activitat esportiva que correspongui a cada nen en particular, evitant així que l’esport es converteixi en un element negatiu.” www.crEcErJuntos.com.ar/dEPortEs1a10.htm “Només el 4% de la població té hàbits saludables d’alimentació, segons la Societat Espanyola de Nutrició Bàsica i Aplicada. Espanya, amb l’estra- tègia per a la Nutrició, l’Activitat Física i la prevenció de la Obesitat (NAOS) s’ha convertit en un referent internacional... segons el director general de Rabobank, “és un encert relacionar l’esport a totes les accions de màrqueting.” ExPansión, 19 dEs. 05 28 29 mÉS SERvEIS “El calçat esportiu és l’estrella de “Els socis dels gimnasos DIR dis- EN L’ESPoRT la moda. Firmes com Puma o la posen d’una multitud de beneficis catalana Munich han apostat per i descomptes en un gran nombre Quines altres activitats/serveis vendre a les botigues de moda de productes i serveis que inclouen es poden afegir a la pràctica de més innovadores i els resultats eco- la cirurgia estètica, automòbils, l’esport, creant així un servei nòmics són espectaculars.” òptiques, cursos d’idiomes, expo-més complet? El PEriodico, 23 dEs. 05 sicions, cines, hotels i dentistes, entre d’altres. A més s’organitzen activitats perquè els socis puguin fer noves amistats, activitats pels singles, per a les famílies, etc.” www.dir.Es 30 31 ESPoRT “Novament, posem a disposició dels ciutadans i ciutadanes de Barcelo- PER A L’ESTRÈS na el programa de Caminades 2006, integrat pels cicles Barnatresc i Na- trustresc i complementat amb la Caminada Internacional, que significarà L’esport és una eina valuosa per millorar la qualitat de vida psicològica de les persones? l’entrada de Barcelona com a única ciutat de l’Estat que formi part de la Les instal·lacions esportives poden aprofitar aquest valor de Lliga Mundial de Caminades.” l’esport en l’àmbit del negoci? www.Euro-sEndErs.com 32 33 “La Cursa de les Empreses és una competició empresarial que té com a finalitat fomentar l’esperit corporatiu de tots els seus participants. L’any 2005 la cursa bat el seu propi rècord arribant a gairebé 3.000 participants de més de 800 empreses de tots els àmbits.” www.actualidadEconomica.com/carrEra/2005 “Santander inaugura un centre esportiu en la seva ciutat financera: “En forma en la oficina”. Els empleats del banc poden practicar des d’avui els esports més variats al lloc habitual de treball.” ExPansión, 01 sEt. 05 “El Grup CMR, dedicat a la consultoria de recursos humans, va presentar ahir Rouraventura, un nou parc per realitzar activitats d’outdoor training (jocs a l’aire lliure per millorar l’entorn professional). L’espai, situat a Carde- deu (Vallès Oriental), ofereix a les empreses la possibilitat de realitzar amb ESPoRT I els seus treballadors un joc d’orientació, tirolina, construcció de basses, etc. EmPRESA CMR porta a terme aquest projecte juntament amb Remanso de Carde- Augmenta la productivitat laboral si dediquem menys temps a la deu (propietària dels terrenys), Cercleaventura (especialitzada en esports feina i més a l’esport? d’aventura) i Selvatours (agència de viatges). La inversió total ha estat de Els centres esportius poden prendre un rol actiu per desenvolupar 200.000 euros. El parc també està obert al públic en general.” les habilitats dels treballadors a l’empresa? ExPansión, 14 dEs. 05 34 35 TERRIToRI D’oPoRTUNITAT 3 FACILITAR L’ESPoRT A LA CIUTAT 36 37 FACI- Tendències Actors Beneficis• Augment de la mobilitat. Usuaris Usuaris• Esports del carrer. • Tots els ciutadans. • Més facilitats per practicar es-• Accions per reduir el trànsit en el port: més accessos a l’esport. centre de la ciutat (per exemple, Organitzadors • Poder fer esport de manera LITAR zones verdes). • Empreses d’urbanisme. espontània, sense necessitat de • Increment de l’ús de la bici i els planificació.patins a Barcelona. • Empreses de lloguer de material esportiu.• Falta de temps per poder practi-car esport. • Agències de viatge i altres em- Organitzacionspreses del sector turístic. • Aprofitar la ubicació i el clima • Accés fàcil i directe als productes/ serveis (satisfacció instantània). • Empreses organitzadores de de Barcelona com a reclam per a turistes. L’ES- grans esdeveniments. • Oportunitats de negocis en diver-sos llocs de la ciutat, i no només en Tots els actors habituals del sector esport, les instal·lacions específiques.com instal·lacions i centres esportius, • Ampliació de l’oferta de serveis clubs/associacions o fabricants/distri- de turisme.buïdors de material esportiu, es donen per suposats, així com administracions i PoRT institucions públiques. A LA CIUTAT DEFINICIÓAprofitar les possibilitats de la ciutat com a escenari per practicar esport. 38 39 ESPoRT I “Barcelona ha començat a apli- “Les ciutats d’Amèrica del Nord mobILITAT: car el Pla Estratègic de la Bicicleta que utilitzen més la bici compartei- CULTURA DE (2006-2010), que té com a ob- xen característiques comunes. Han LA bICICLETA jectiu potenciar l’ús i millorar els implantat un conjunt de mesures serveis que s’ofereixen als usuaris que fa que la pràctica del ciclisme Podem trobar oportunitats de d’aquest mitjà de transport. La ini- sigui segura i confortable. Moltes, negoci derivades de l’augment ciativa, amb un pressupost de cinc a més, també han publicat mapes de l’ús de la bicicleta? milions d’euros, vol respondre a les per anar en bici, han promogut el necessitats generades per l’incre- seu ús a través d’esdeveniments i ment de ciclistes a la ciutat.” han realitzat activitats educatives www.ison21.com als centres escolars.” www.bicyclinginfo.org “Descobreix una manera dife- rent de moure’t per Barcelona El bicing és el teu nou transport públic amb bicicleta. Un nou servei senzill, pràctic i sostenible que pots utilitzar per als teus trajectes per la ciutat. Per anar on vulguis, quan tu vulguis, sense fums ni sorolls. Com- bina’l amb la resta de transports públics i arribaràs tan lluny com desitgis.” www.bicing.com 40 41 ESPAIS “La ciutat de Frankfurt disposarà PER A d’una subvenció de $150.000 per L’ESPoRT acabar un parc de monopatí i obrir les rampes als usuaris aquesta pri- El carrer pot ser una font mavera. Jan Pearcy, pare d’un noi d’innovació en l’esport? que va resultar ferit en un accident de monopatí, va dir que el parc podrà prevenir que altres skate- boarders pateixin danys per part de conductors. “No tenen on anar”, va dir, “els atropellen allà on van. M’alegra saber que la gent veu la necessitat i es preocupa.” www.fortwaynE.com “Els superherois de l’asfalt vi- atgen de París a Màlaga Ells mateixos s’anomenen traceurs, que vol dir « els que tracen el camí », i practiquen el parkour, una discipli- na esportiva que van crear dos joves francesos a principis dels anys 80, el nom de la qual ve del terme francès parcours, recorregut. Aquests tres nois formen part del grup Progres- sive i entrenen junts un esport que, per a molts, és tota una bogeria.” www.diariomalagahoy.com. 05 dEs 05 42 43 ESPoRT I “Per sisè any consecutiu, 110 municipis de Barcelona celebraran la festa mobILITAT de l’esport amb l’obertura de les seves instal·lacions esportives, que oferi- A LA CIUTAT ran més de cinquanta activitats. Cada un dels ajuntaments ha dissenyat Com una marca o negoci pot aprofitar aquestes oportunitats? la seva pròpia oferta d’activitats, on es podrà trobar una bicicletada, gim- nàstica suau, curses, caminades, jocs recreatius, bàsquet, voleibol, nata- ció, esports adaptats, jocs a l’aigua, jocs tradicionals, patinatge, esgrima “L’Associació de Patinadors de Barcelona organitza cada divendres rutes o escacs, entre moltes altres. de patins pels carrers de la ciutat. Les rutes són de lliure accés per a qual- Aquesta festa se celebra en el marc del Dia Europeu per l’Esport, amb la sevol patinador. La sortida és a les 22.30h al Moll de la Marina a la Vila col·laboració de més de 400 entitats i clubs, per impulsar el benestar i la Olímpica. Són rutes oficials, amb el permís de la Guàrdia Urbana i l’Ajun- qualitat de vida dels ciutadans a través de l’esport. A més, aquestes acti- tament, guiades per un grup de voluntaris.” vitats esportives són eines d’integració, educació i participació.” barcElona.asEsPat.com www.20minutos.Es. 01 Juny 07 44 45 TERRIToRI D’oPoRTUNITAT 4 ENTRETENImENT I ESPoRT 46 47 ENTRE- Tendències Actors Beneficis• Campanyes antidroga i Usuaris Usuarisantialcoholisme. • Tota la ciutadania. • Afegir entreteniment i atractiu • Turisme d’esport. a l’esport. • Entreteniment digital (passivitat Organitzacions • Ampliar els llocs per practicar TENI- dels videojocs). • Empreses organitzadores l’esport. • Augment d’esports d’aventura d’esdeveniments.(pònting, ràfting,…). • Empreses del sector de l’oci. Organitzacions• Indústria d’espectacles. • Augmentar el valor i l’oferta de • Agències de viatges. negocis i tecnologies actuals. • Empreses d’organització • Oferir nous serveis d’oci. mENT i d’esports d’aventura.Tots els actors habituals del sector esport, com instal·lacions i centres espor-tius, clubs/associacions o fabricants/ dis-tribuïdors de material esportiu, es donen per suposats, així com administracions i ESPoRT institucions públiques. DEFINICIÓ Integrar els elements lúdics amb els valors de l’esport. Convertir l’entreteniment passiu en actiu. 48 49 ENTRETENImENT ACTIU Quines noves maneres de practicar l’esport poden aparèixer amb les tecnologies de l’entreteniment? “Les noves videoconsoles i els videojocs que es desenvolupen actualment lluiten també contra els mals efectes que anteriorment hagin pogut cau- sar en alguns nens (i també adults), el sedentarisme i les seves conse- qüències. Ara l’activitat física forma part de diversos tipus de jocs per a la consola.” www.bEbEsymas.com “La consola Nintendo Wii es caracteritza pel seu controlador, similar a un comandament a distància, sense fil, i amb detecció de moviments. El jugador pot fer-lo servir de bat, pistola, raqueta o canya de pescar.” la vanguardia, 15 sEt. 06 “Exercicis individualitzats, pautes per seguir una dieta saludable i entre- nadors personals són les bases del joc de Sony Eye Toy Kinetic, per millorar la forma física dels usuaris. Un estudi espanyol ha comprovat la seva eficàcia.” El mundo, 14 nov. 05 50 51 ENTRETENImENT “La bicicleta estàtica interactiva PER ESTAR Exertis incorpora una consola de vi- EN FoRmA deojoc connectada a la resistència dels pedals que permet unir l’exer- Fins on pot arribar l’encreuament cici i l’entreteniment en una única entre el sector de l’oci/ experiència. Diversos gimnasos les entreteniment i l’esport? han instal·lat i permeten disminuir Hi haurà una ludoteca “activa”? l’avorriment que comporta fer exer- cici i mantenir els programes i els objectius d’entrenament fent que el temps voli durant una sessió.” www.gizmag.co.uk “Una petita empresa de Texas ha desenvolupat una bicicleta estàti- ca que pot connectar-se als video- jocs més populars amb la finalitat de convertir aquest esport en un entreteniment. La Universitat de la Colúmbia Britànica i la de Vic- tòria investiguen la seva utilitat per fomentar l’esport entre els es- tudiants, i han descobert que els usuaris no s’adonen del pas del temps, principal condicionant de tot esforç físic.” www. dEkazEta.nEt 52 53 ENTRETENImENT “El bosc vertical I PRomoCIÓ Un espai d’entreteniment en el medi natural, un entorn privilegiat on DE L’ESPoRT practicar i gaudir de l’esport i l’aventura, un viatge al misteri del bosc. Un Com poden fomentar la pràctica de l’esport les empreses del món inèdit per descobrir i compartir, des d’un altre punt de vista, des de sector de l’oci/entreteniment, especialment entre els i les joves? dalt, com un ocell, més amunt de tot.” www.ElboscvErtical.com 54 55 CoNCLUSIoNS 56 57 PRESENTACIÓ CoNCLUSIoNS DE L’ESTUDI L’estudi Oportunitats d’innovació i negoci en 2) La Taula Rodona: S’identifiquen quatre vies d’innovació po- fomenten la cooperació, l’interès pels reptes, el sector de l’esport es va presentar el dia 14 tencials, que permeten tant agrupar el total la flexibilitat i el treball en equip. de desembre de 2006 en una sessió que tenia Es van convidar quatre persones expertes del d’iniciatives comentades a les etiquetes com sector de l’esport, per tal que expliquessin les • Incentius fiscals perquè les empreses facilitin l’objectiu de fomentar la generació d’iniciati- les idees sorgides a la taula rodona. seves experiències i generessin debat sobre i promoguin l’esport entre els treballadors/es, ves i debat, prenent com a punt de partida el formant part dels plans de conciliació de la vida contingut de l’estudi. les possibilitats d’innovació en l’esport. Aquestes quatre vies d’innovació s’han d’en- personal i laboral. tendre com a línies que poden ajudar els lec- El públic assistent a l’acte van ser, majoritària- Mario Lloret: cap de la Unitat d’Esport i Salut tors i les lectores d’aquest document a refle- ment, professionals del sector de l’esport, pro- de la Secretaria General de l’Esport de la Ge- xionar sobre les possibilitats del seu negoci. fessionals d’altres sectors relacionats, com ara neralitat de Catalunya i encarregat de l’ex- IDEES DE LA TAULA RODONA… el turisme o la nutrició, i emprenedors/es. pansió del programa PIP (Pla d’implantació Mario Lloret va explicar com la prescripció de progressiva de prescripció de l’exercici físic L’acte de presentació es va dividir en dues 1. Innovar redefinint el rol de l’esport en la l’esport pot estar present en la recepta mèdi-als centres d’atenció primària a Catalunya). parts: el Mercat de Tendències, activitat en vida quotidiana: ca, aspecte que s’ha començat a treballar des què es va promoure la participació dels assis- Robert Herráez: codirector del departament del programa PIP. Resultat de la implantació Una idea subjacent a algunes de les idees sor- tents, i la Taula Rodona. de fitness del Grup DIR. d’aquest programa és l’estalvi de recursos en gides durant l’acte va ser la redefinició del rol la sanitat i l’ampliació d’usuaris/àries a les Maria Enciso: cap de cultura i educació de la que té l’esport en el dia a dia de les persones. instal·lacions esportives. ONCE Catalunya. 1) El Mercat de Tendències: En aquest sentit, es va llançar la idea d’utilit- Marc Llinàs: tècnic de l’àrea de Direcció de zar l’esport per cobrir necessitats de la vida L’objectiu d’aquesta primera part era el d’in- Promoció Esportiva de l’Institut Barcelona quotidiana. 2. Innovar canviant el context de l’activitat centivar noves idees prenent com a punt de Esports. esportiva: partida els quatre Territoris d’Oportunitat de Per innovar en aquesta línia, caldria respon- l’estudi. Es va realitzar una dinàmica parti- Al final del debat de la taula rodona, es van dre a la pregunta: quines necessitats de la so- Pensar en noves ubicacions per a l’activitat cipativa en la qual cada assistent responia a presentar les principals idees que el públic ha- cietat pot cobrir o complementar l’esport? esportiva ens pot obrir nous canals per in- dues preguntes en una etiqueta i l’enganxava via suggerit durant el Mercat de Tendències, novar. En aquest cas, el plantejament que en els panells amb els exemples exposats. Les amb l’objectiu de posar-les en comú i conduir caldria respondre per innovar en aquesta preguntes que es formulaven eren Quin creus a la reflexió. IDEES DEL MERCAT DE TENDèNCIES... via seria: en quin altre context/espai podem que és l’exemple que obre més oportunitats localitzar l’activitat esportiva per crear nous • L’esport per fomentar la convivència entre d’innovació i negoci en el teu àmbit d’actu- negocis?barris. ació en concret? I Quin exemple creus que és especialment rellevant per a Barcelona? • Organitzar unes “Olimpíades entre Barris”. IDEES DEL MERCAT DE TENDèNCIES… • L’esport com a mitjà de transport. • Poblacions petites. • Incentius fiscals per cada bicicleta matriculada. • Gimnasos itinerants que es puguin localitzar • L’esport com a incentiu motivador pels tre- cada dia de la setmana en una localitat diferent. balladors. Determinades activitats esportives 58 59 2) La Taula Rodona: • Mar i muntanya. IDEES DE LA TAULA RODONA... IDEES DE LA TAULA RODONA... • El mar com a espai per incloure elements que Maria Enciso, respecte als col·lectius amb risc d’ex- Robert Herráez va exposar l’experiència del incentivin l’esport a l’aigua. Podem fer del mar un clusió, va proposar l’opció d’oferir als socis i sòci- DIR com a negoci que ha sabut créixer a par- poliesportiu? es d’entitats esportives la possibilitat de realitzar tir de les sinèrgies amb altres sectors: club • Espais de trànsit i transport. activitats de voluntariat. L’entitat esportiva pot singles, servei de nutricionisme, entre d’altres oferir un acompanyant a persones amb dificultat serveis. • Habilitar espais per realitzar activitat física en de mobilitat física per realitzar excursions o fer aeroports i estacions de tren. una passejada en un tàndem, entre d’altres idees. A aquest acompanyant se li pot aplicar un des- EN SÍNTESI… compte en la quota mensual o altres beneficis. IDEES DE LA TAULA RODONA… Per tal d’innovar en l’esport, és necessari sor- tir fora del sector. Marc Llinàs va exposar algunes iniciati- ves que s’han portat a terme a la ciutat 4. Innovar via Cross - sector: El major perill d’estancament és l’endogàmia: de Barcelona per integrar l’esport en els Un dels reptes més importants per generar la recerca d’innovacions partint exclusivament espais públics, especialment en aquells negoci dins del sector de l’esport és treballar d’iniciatives del propi sector de l’esport. punts que els i les joves utilitzen per reunir- de forma transversal amb altres sectors, amb Es recomanen dues vies per allunyar-se del se (parcs i zones properes a centres edu- l’objectiu de trobar sinèrgies entre el valor propi sector: catius). Alguns exemples d’aquesta inte- aportat per diferents negocis. gració són les taules de ping-pong a l’aire Mirar l’entorn. Estudiar tendències socials, lliure, les pistes de patinatge o els camps econòmiques i tecnològiques que aparent- de bàsquet. IDEES DEL MERCAT DE TENDèNCIES... ment no tenen un vincle directe amb l’esport, i observar com aquest sector hi pot respondre. • Esport i assegurances. Per posar un exemple, una tendència social 3. Innovar a través del públic objectiu: Descomptes en assegurances de salut si com l’augment del grup de singles i persones • que viuen soles ha desenvolupat la creació de Una altra via d’innovació que es va tractar és es demostra l’assistència regular al gimnàs. clubs socials a entitats esportives orientades la targetització, és a dir, l’adequació acurada exclusivament a aquest col·lectiu. a les necessitats concretes en activitats físi- • Esport i teràpies naturals. ques de cada públic. • Centre de salut integral amb serveis d’esport, te- Identificar nous beneficis que sorgeixen de la ràpies naturals i medicina alternativa. complementarietat entre activitats aparent- ment no relacionades. Els serveis de massat- IDEES DEL MERCAT DE TENDèNCIES... • Esport i Cultura/art. ges que han incorporat lloguer d’espais per dormir o les cafeteries que han inclòs serveis • Vestir l’esport d’entreteniment per fomen- • Instal·lacions esportives amb préstec de llibres de business center serien bons exemples de tar l’esport entre els nens i les nenes. per poder llegir mentre es realitzen activitats com la negocis que han estudiat altres sectors. bicicleta estàtica. • Màquines de fitness lúdiques a dins l’escola, com ja es fa en alguns parcs públics. • Esport i Sostenibilitat. La innovació depèn de l’actitud i la capacitat d’investigació constant tant en el propi sec- • Sales de fitness autogeneradores d’energia. Qui- tor com en d’altres. na relació podem establir entre energies alternatives i esport? 60 61 oportunitats d’innovació i negoci en el sector de l’esport consell editorial: © de l’edició, ajuntament de barcelona – barcelona activa. comissionada de l’alcaldia per a la innovació, © del text, barcelona activa. la iniciativa emprenedora i la recerca © de les imatges, barcelona activa, excepte: institut barce- maravillas rojo lona Esports, pàgines 20, 23, 31, 40, 44 i 45. bosc vertical, pàgines 54 i 55. director general de barcelona activa mateu hernández Edició: ajuntament de barcelona – barcelona activa disseny i maquetació: vasava artworks bcn directora de promoció de la innovació impressió: vanguard gràfic maria vilà dipòsit legal: xxxxxx coordinació rosa suriñach www.bcn.cat/innova 62 63 Fi. 64