UN MINUT DE REFLEXIÓ PER ALS PROFESSIONALS DEL DISSENY bon disseny i per a tothom PENSAR EN LA DIVERSITAT, UNA APORTACIÓ POSITIVA, CREATIVA I ÚTIL UN MINUT DE REFLEXIÓ PER ALS PROFESSIONALS DEL DISSENY bon disseny i per a tothom PENSAR EN LA DIVERSITAT, UNA APORTACIÓ POSITIVA, CREATIVA I ÚTIL Joan Clos i Matheu – Alcalde de Barcelona L’any 2003, l’Ajuntament de Barcelona va voler, aprofitant la coincidència de la celebració de l’Any Europeu de les Persones amb Discapacitat i de l’Any del Disseny, fer un pas endavant en el seu compromís per millorar l’accessibilitat a la ciutat amb actuacions que promoguessin i fomentessin el disseny per a tothom. Va ser amb aquest objectiu que l’Ajuntament, representat per l’Institut de Cultura de Barcelona (ICUB) i l’Institut Municipal de Persones amb Disminució (IMD), va signar un conveni de col·laboració amb el Comitè Català de Representants de Minusvàlids (COCARMI) i el Foment de les Arts Decoratives (FAD). Aquest acord té com a objectiu cercar sinergies i col·laboracions entre els agents implicats en assumptes d’interès per als ciutadans i, més concretament, per a les persones amb discapacitat. Fruit d’aquesta complicitat és el fullet que us presentem, que pretén sensibilitzar els professionals de les diferents disciplines del món del disseny –grafisme, arts visuals, artesania, arquitectura, moda, joieria, mobles i industrials– sobre la necessitat, la responsabilitat i el compromís que tenim amb la societat de potenciar la creació d’entorns, serveis, estris i productes de fàcil ús per a la majoria de les persones. Desitjo que aquest document sigui per als professionals del disseny una eina útil de reflexió i els aporti una mirada més, una nova perspectiva, en el seu procés creatiu i productiu vers el disseny per a tothom. 3 Pedro Serra i Rodríguez – President COCARMI El COCARMI celebra l’edició d’aquest document que conté els principis i els conceptes bàsics de disseny per a tothom, atès que representa la incorporació del concepte de la diversitat en el procés creatiu de tot el que ens envolta, cosa que possibilita l’accessibilitat, l’ús i el gaudi dels recursos, entorns i serveis per a qualsevol persona, com a expressió del reconeixement universal del dret a la igualtat i de la no-discriminació de tots els éssers humans. Aquesta iniciativa, a més, expressa el resultat d’un bon treball: de l’Administració municipal, el FAD i la societat civil organitzada, amb motiu de la celebració de l’Any Europeu de les Persones amb Discapacitat. L’accessibilitat és una cadena que ens uneix a tots. 4 Oscar Guayabero – Curador Comissari Any del Disseny El disseny té com a principal raó de ser oferir un servei a la societat. Sovint aquest servei es tradueix en una millora de la qualitat de vida de les persones. Des dels seus inicis l’ésser humà ha hagut de fabricar “pròtesis” per superar les seves importants carències envers la natura i, actualment, som els dissenyadors i els arquitectes, els qui pensem aquestes “eines” que fan possible la vida tal com l’entenem. És, doncs, el moment que, a partir d’aquest supòsit, donem servei a la societat entenent-la com a una realitat diversa, rica i heterogènia. La coincidència de l’Any Europeu de les Persones amb Discapacitat i l’Any del Disseny ha generat unes sinergies molt interessants i amb aquesta publicació, us convidem a reflexionar sobre què és allò o què podem fer des de la nostra posició de “projectistes”, per tal de millorar també la qualitat de vida de les persones que per una o una altra raó, edat, estat físic o mental, cultura, habilitats, etc. són sovint oblidades a l’hora de generar productes o objectes d’ús. Esperem que quedeu captivats com ho estem des del FAD i l’Any del Disseny per aquesta concepció de Disseny per a tothom que ens obre un munt de possibilitats creatives i ens planteja nous i excitants reptes. Així és com serem capaços de fer un entorn més amable per a tots els ciutadans i una societat més justa i humana. Hi esteu convidats! 5 HUMÀ L’ésser humà crea per a l’ésser humà Home, dona, persona. Diversitat ... Infància, joventut, maduresa, vellesa. Diversitat... Persones altes, baixes, grasses, primes. Diversitat... Limitacions temporals o definitives. Diversitat... ARA ÉS FOSC, NO HI VEIG BÉ LLEGEIX-ME AQUELL RÈTOL QUE NO PORTO LES ULLERES ESPERA QUE VAIG CARREGAT AMB EL NANO M’HE TRENCAT LA CAMA I NO PUC PUJAR-HI AHIR VAIG ANAR DE MARXA, TINC RESSACA ... NO HO ENTENC, ESTÀ ESCRIT EN UNA ALTRA LLENGUA HO HA ESCRIT UN QUE NO PENSA COM JO COM DIMONIS S’OBRE AQUEST PAQUET? NO HE ESTAT CAPAÇ DE PROGRAMAR EL MEU VÍDEO!... Visió de futur, mercat, economia. Utilitat, confortabilitat, usabilitat, Vendre més. seguretat, sostenibilitat, èxit ... Moltes persones. Diversitat... Disseny útil, i per a tothom. Bon disseny i per a tothom El text de les dues pàgines anteriors, expressat en forma poètica, ens permet una interpretació visual que manté o n’accentua el valor comunicatiu. La publicació que tens a les teves mans és per divulgar el Disseny per a Tothom i el fet de posar un exemple de condicions límits de llegibilitat –llegibilitat per al major nombre de persones possible– serveix per expressar que el desenvolupament gràfic està també relacionat amb el context de la diversitat. Ho sento, estimada, n o venem talles per sobre de la 34. El fet d’esta r gras no és modern. .. Ha provat en tend es de “talles grans”? :-) OPORTUNITAT HISTÒRICA, EVOLUCIÓ LÒGICA Per a reflexionar-hi... L’ésser humà ha anat centrant l’atenció en ell mateix al llarg de la Diversitat humana història. Així s’ha passat d’una societat clarament teològica a una Principi de vida, de valors, de relacions, societat humanista. de responsabilitat i de convivència. Ara s’està produint un altre canvi i pensem que Barreres t’interessa conèixer-lo. Es tracta de contemplar Són tots aquells factors la diversitat humana com a fet enriquidor en el en l’entorn d’unapersona que li limiten procés creatiu de disseny. el funcionament i li generen discapacitats. Perquè la concepció de l’ésser humà no és una. És diversa. I ara Barreres amb el canvi de segle s’ha entès, de manera sistemàtica, que la Arquitectòniques diversitat és un fet, i que pensar en la diversitat beneficia i refresca Són tots aquellsimpediments, traves els conceptes del pensament. D’aquí a poc temps no podrem entendre o obstacles físics productes poc pensats per a un ampli ventall de persones amb (urbanístics, habilitats diverses. d’edificació o de transport) que limiten Aquesta consciència de la diversitat també ha tingut una evolució. o que impedeixen la S’ha passat del senzill concepte de les Barreres Arquitectòniques, llibertat de movimentde les persones. identificades amb persones usuàries amb discapacitats físiques, 11 ... OPORTUNITAT HISTÒRICA, EVOLUCIÓ LÒGICA Barreres de la i ubicades en el sector de l’arquitectura, a un segon nivell que comunicació anomenem Accessibilitat que inclou un ventall més ampli, tant Són tots aquells impediments per a d’usuaris com de projectes, arquitectura ambiental, de l’objecte l’expressió i per a la producte, els transports, etc. Des de fa un cert temps hem entrat recepció de missatges. en una altra fase. És l’actual concepte de Disseny per a Tothom Accessibilitat que ofereix un suport a la diversitat quant a l’aspecte físic, La característica de psicològic o cultural no sols com a normativa sinó com a filosofia l’urbanisme, l’edificació, de treball. el transport, o els mitjans de comunicació La coincidència l’any 2003 de la celebració de l’Any Europeu de que permeten que qualsevol persona els les Persones amb Discapacitat i de l’Any del Disseny, fa que sigui utilitzi. un bon moment per traslladar aquesta visió al món del disseny Disseny i per refermar-la en l’entorn de l’arquitectura. “La via que ha tingut des dels seus inicis l’ésser humà per superar les seves importants carències envers la natura, alhora és una manera d’entendre la vida”. (André Ricard) 12 (:-) EL DISSENY UNIVERSAL, EL DISSENY PER A TOTHOM Per a reflexionar-hi... Al final dels anys vuitanta, un arquitecte americà, Ron L. Mace, forçat Persones usuàries la major part de la seva vida a utilitzar la cadira de rodes, inventa Es diu de la persona que gaudeix d’un entorn, el terme Universal Design. d’un producte o d’un servei. Si resumim les seves teories, podem dir que el Disseny Universal és el disseny i els entorns que són útils per EIDD a tothom en la màxima expressió d’aquest terme, fugint European Institute forDesign and Disability. d’adaptacions o dissenys especialitzats i sense suposar www.design-for-all.org una inversió extra excessivament elevada. El Disseny Millores Universal beneficia les persones usuàries de totes les El fet de millorar la edats i graus d’habilitat. funció i/o l’estètica d’un producte o servei A Europa, a través de l’EIDD, aquests conceptes es desenvolupen segons les necessitatsreals de l’usuari. com a Design for All o Disseny per a Tothom i ara volem promoure’n l’aplicació en el món del disseny, l’arquitectura i l’enginyeria, perquè considerem que pot aportar una nova visió de la diversitat. Ambdós desenvolupen una sèrie de principis que estableixen les guies bàsiques de les millores necessàries i suficients per tal d’incrementar els usuaris i que a la vegada, els aporten beneficis substancials. 13 ... EL DISSENY UNIVERSAL, EL DISSENY PER A TOTHOM CEAPAT Aquests principis, que creiem que d’alguna manera han d’estar en Centro Estatal de constant revisió, tenen una lectura positiva perquè beneficien i Autonomía Personal y Ayudas Técnicas enriqueixen el producte i la seva finalitat, i no representen mai www.ceapat.org una lectura restrictiva. The Center for Universal Design A les adreces, al costat es poden trobar les pàgines web que www.design.ncsu.edu/ enumeren els principis. cud CRID Alguns d’aquests principis més significatius estan resumits a Consorci de Recursos l’epíleg d’aquest opuscle. i Documentació per a la Diversitat www.diba.es/crid Design for All Foundation www.designforall.org ECA European Concept for Accessibility Network www.eca.lu Fundació Sidar www.sidar.org/recur/ desdi/usable/dudt 14 *:-) PROCÉS MENTAL D'INVOLUCRACIÓ Per a reflexionar-hi... Et convidem a treballar aquest concepte, no d’una manera puntual, Pensar sinó desencadenant una manera de pensar, un procés de treball “Parar-se, després tornar de millora contínua. Una ment inquieta i creadora com la teva no a partir. Això és pensar!” pot posar-se d’esquena a una reflexió tan evident, fructífera, rendible, (Paul Valery) i amb una càrrega humana que dignifica la professió amb una dimensió Benefici que treballa en benefici de la societat, i també en benefici propi. Guany, profit que reporta un fet, una cosa. I JO, QUÈ HI PUC FER? Molt senzill. Introduir-hi en el moment del procés del disseny la reflexió bàsica de si les persones amb més restriccions i els extrems de la diversitat que formen la societat, ja siguin morfològiques i culturals, el podran utilitzar. 15 ... I JO QUÈ HI PUC FER? Habilitat Si observem aquesta diversitat i els col·lectius amb menys habilitats Capacitat, destresa o més desfavorits aconseguim dos objectius: fer el producte per de fer alguna cosa. a tothom i aportar millores per a l’usuari. Tothom Significa per a tota la Allò que és útil per a les persones amb discapacitats, ho és també gent sense excepció. i amb millors prestacions per a la resta de les persones usuàries. Discapacitat És un terme genèric que inclou dèficits, limitacions en l’activitat i restriccions en la participació. Assenyala els aspectes negatius de la interacció entre la persona i els factors ambientals i personals. 16 Hi ha alguna cosa més estreta que una porta d’ascensor mal dissenyada : el cervell d’aquest arquitecte. :~) UNA FEINA DE TOTS I DE TOTES Per a reflexionar-hi... L’accessibilitat, l’ús i el gaudi dels productes, els entorns i els BBAA serveis és cosa de tothom: administracions públiques, empreses Barreres Arquitectòniques. privades, personal tècnic i del disseny, i, finalment, població usuària i consumidora que haurien de participar d’una manera directa o Dissenyador indirecta en el procés de disseny. “Qui considera que l’objecte final del Les administracions públiques estan fent esforços per anar disseny és la forma desenvolupant els respectius programes d’eliminació de BBAA per i el seu context”. tal de garantir uns paràmetres mínims de mobilitat i d’autonomia (Chistopher Alexander) personal de primer nivell, imprescindibles per a amplis sectors de “Aquell que pensa la població que són menys afavorits i que, per tant, tenen seriosos abans de fer. És a dirprojecta, imagina i riscos d’exclusió. descriu perquè les coses es puguin realitzar”. Però ara, cal avançar incorporant mesures (Juli Capella) d’accessibilitat en el procés creatiu i productiu dels “És un projectista dissenyadors de qualsevol disciplina. dotat de sentitestètic, que treballa per a la comunitat”. (Bruno Munari) 19 ... UNA FEINA DE TOTS I DE TOTES Dissenyador Totes les persones tècniques i creatives que sàpiguen preveure una “Qui pensa en una diversitat d’habilitats en l’usuari potencial i en l’ús del producte, forma tal com ho fa d’alguna manera estan assegurant el futur de les seves creacions, la col·lectivitat”. dels projectes i dels productes, amb l’ampliació de futurs mercats, (Giuseppe Pagano) que han estat exclosos fins ara, sense perdre els mercats existents. “La societat exigeix al dissenyador una elevada Malauradament, això no ens ho han ensenyat. Per tant, la nostra responsabilitat moral i feina divulgadora només deixarà de tenir sentit quan en els nostres social. Exigeix també una major comprensió processos educatius, a les nostres escoles tècniques i universitats de la gent...”. es treballi adequadament la diversitat i els beneficis que la seva (Victor Papanek) aplicació comporta. “Qui busca una relació harmònica entre producció i cultura”. (Alberto Rosselli) 20 ;-) INCORPORACIÓ DELS USUARIS AL PROCÉS DE DISSENY Per a reflexionar-hi... Està demostrat que l’estratègia més beneficiosa és concebre els béns Ergonomia i els serveis pensant i posant-se en el lloc de les persones que els Contribueix al disseny i a l’avaluació de utilitzaran finalment. tasques, de treballs, de productes, d’ambients Aquest no és un invent recent. L’ergonomia, els sistemes CRM, el i de sistemes per fer- disseny centrat en l’usuari, les enquestes de grau de satisfacció, los compatibles amb els processos de seguiment, la recollida d’indicadors, la política de les necessitats, amb leshabilitats i amb participació ciutadana, etc., ja apuntaven el que ara tenim oportunitat les limitacions de les d’explicar en una dimensió més adequada. persones. Sistemes CRM Cal eliminar el concepte de “client estàndard”, i Customer Relationship incloure-hi determinades persones que utilitzen els Managenment,significa la gestió serveis, que a causa de les seves restriccions, ens basada en el client. poden fer veure millores que d’una altra manera, no Disseny centrat seríem capaços de preveure. en l’usuari Vol dir considerar el context de l’ús; és a dir, Només l’esforç ja val la pena, encara que els resultats no es donin tenir una profunda o no s’obtinguin de manera sobtada o tot d’una. Estem parlant d’un comprensió de l’usuari, benefici a mitjà i llarg termini. de l’entorn en què es desenvolupen el treball 21 i les tasques de l’usuari. No, si el filet de colibrí amb reducció de foie amarg era molt bo... el que m’està mata nt és la cadira! :-) BENEFICIS SOCIALS: DIRECTES I TAMBÉ INDIRECTES Per a reflexionar-hi... Els beneficis propis són econòmics (ampliació de Rehabilitació mercats, ampliació de visió de futur) i també són Té com a funciórecuperar les habilitats d’enriquiment del procés creatiu, del producte i de i les possibilitats de les les seves variants, de la satisfacció d’ampliar mires persones que les han perdudes per qualsevol i objectius, etc. causa, i contribueix a millorar-ne el nivell de Els indirectes o els aliens també es poden observar des de dues salut i la qualitat de vida. vessants: el benefici social de minvar el disseny assistencial, Ortopèdia (tecnologies de la rehabilitació, l’ortopèdia, el disseny específic) És la utilització de qualsevol tipus d’aparell en benefici d’incrementar el Disseny per a Tothom per millorar la destinat a prevenir o a qualitat de vida de les persones amb discapacitat o menys afavorides corregir pertorbacions quant a les seves habilitats i capacitats, amb la connotació social a nivell anatòmic de les que té el fet de la integració i la normalització de la seva vida tot persones, amb la finalitat de millorar l’autonomia participant i utilitzant el mateix producte o servei que els altres. personal. Disseny específic La segona vessant és la de millorar la qualitat de vida de les És el disseny d’un persones que estan al seu voltant. producte o d’un programa de rehabilitació integral específic per a cada pacient. 25 :-( EVITEM CONCEPTES EQUIVOCATS Per a reflexionar-hi... No estem parlant de dissenyar per a persones amb discapacitats Usabilitat motrius, visuals, auditives o psíquiques. La rapidesa i la facilitat amb què les persones porten a terme les seves Senzillament es tracta d’introduir en el procés de tasques a través de l’ús disseny alguna reflexió positiva i, així, poder observar del producte-objecte d’interès. com, incorporant-hi petites modificacions, sense elevar-ne el cost, es poden ampliar mercats i millorar EntornEn el grup que tenen les condicions d’usabilitat. problemes d’interacció amb l’entorn construït En un entorn suficientment fosc, qualsevol de nosaltres té les hi ha els nens, les dones embarassades, els mateixes restriccions que un deficient visual ; per tant qualsevol esquerrans, els obesos, millora o ajut que hi incorporem per a les persones amb deficiències els ancians, les persones visuals ens servirà per a nosaltres. Anàlogament, en un entorn que utilitzen el carretó suficientment sorollós, qualsevol de nosaltres té les mateixes d’anar a comprar o quetransporten bebès amb restriccions que una persona amb deficiències auditives. I quan el cotxet, els qui porten anem carregats tenim les mateixes restriccions que una persona paquets i maletes, les amb disfunció en una mà i, així, un gran nombre de situacions persones amb seqüeles posttraumàtiques per quotidianes en les quals tots i totes, d’una manera o d’una altra, accident, disminucions estem en condicions de discapacitat. fisicomotrius o > 27 ... EVITEM CONCEPTES EQUIVOCATS psíquiques, les persones Per tant, no estem parlant de fer aparells especials. que treballen en condicions límits, els El disseny assistencial és un camp específic, que no qui són en un país sense té res a veure amb el Disseny per a Tothom. saber l’idioma, etc. Restriccions El món del disseny i de la diversitat no tenen perquè estar renyits, (de capacitat) sinó que poden i han d’anar plegats. És produeixen a causa de malalties, d’accidents o a causa Així mateix, hem d’oblidar la idea que el disseny adaptat no de l’envelliment tingui glamour, si de cas això és una excusa. En definitiva, el fet fisiològic natural. d’incorporar al producte les necessitats específiques d’algunes Glamour persones suposa una millora per a tothom, i també contribuïm Allò que desprèn un a fer un món millor. excitant i, sovint, efímer i romàntic poder atractiu amb la intenció de fascinar. 28 En aquesta discoteca n o hi deixem entrar persone s més grans de 40 any s, no fan joc amb la decoració... Epíleg: principis del Disseny per a Tothom Perquè un producte o servei es dissenyi per a tothom s’han de tenir en compte els suggeriments de les dues pàgines següents. EPÍLEG PRINCIPIS DEL DISSENY PER A TOTHOM El producte ha de ser senzill, El disseny ha de respondre a un s’han de reduir al màxim els model conceptual de funcionament elements, les operacions inútils que s’adapti a l’experiència precedent i els esforços. i a les expectatives de la persona que l’ha d’utilitzar. El producte ha de adaptar-se a les capacitats d’interacció de les Hi ha d’haver una clara relació persones usuàries. entre els sistemes d’activitat a disposició de l’usuari. Un mapping El disseny ha de permetre una o un mapa de posicionament ràpida i inequívoca percepció natural entre l’acció i la resposta de què i com s’ha d’utilitzar. del producte. 3S’ha de preveure el sistemade feedback, o retroacció,que informi de l’estat i de l’activitat del producte. El producte ha de ser segur i fiable, de manera que es pugui S’ha de considerar la possibilitat usar amb tranquil·litat i amb que les persones usuàries la seguretat que s’hagin eliminat s’equivoquin o que utilitzin el originàriament les possibles producte per a un fi no previst. causes d’accident. S’ha de ser flexible i adaptar- Quan tot això esdevé se, amb el temps, a les necessitats definitivament complicat, com específiques de les persones, a últim recurs, queda la també a l’ús d’accessoris. possibilitat d’estandarditzar. Edició i coordinació Ajuntament de Barcelona Institut Municipal de Persones amb Disminució Redacció COCARMI – Comitè Català de Representants de Minusvàlids CRID – Consorci de Recursos i Documentació per a la Diversitat FAD – Foment de les Arts Decoratives GTMA – Grup Municipal de Treball per a la Millora de l’Accessibilitat IMD – Institut Municipal de Persones amb Disminució de Barcelona Amb la col·laboració de: Beppe Benenti – redacció i concepte de disseny Jordi Labanda – il·lustracions Direcció d’art i maquetació Boutique Creativa Barcelona Impressió Gràfiques Ortells, SL © de l’edició Ajuntament de Barcelona D.L.B. 9932-2004 Aquesta publicació es troba a internet en català, castellà, anglès i en format accessible a les web: www.bcn.es/imd i www.fadweb.com Abril 2004