La memòria i el seu entrenament en la gent gran Agència de Salut Pública. La memòria i el seu entrenament en la gent gran La memòria i el seu entrenament en la gent gran Olga Juárez-Martínez, Ana Novoa, Manel Nebot, M. Isabel Pasarín Agència de Salut Pública de Barcelona Edita: Agència de Salut Pública de Barcelona Producció gràfica: Primer Segona serveis de comunicació Juny 2009 Imprès en paper reciclat Índex Resum executiu ............................................................................................... 5 1. Introducció ................................................................................................. 6 2. El deteriorament cognitiu i la gent gran ................................................. 6 3. La funció mental ........................................................................................ 7 3.1. La intel·ligència ...................................................................................... 7 3.2. La cognició ............................................................................................ 7 4. La memòria ................................................................................................. 8 4.1. La memorització .................................................................................... 8 4.2. Tipus de memòria .................................................................................. 9 4.3. Factors que influeixen en la pèrdua de memòria ................................... 10 4.4. Instruments de mesura ........................................................................ 10 5. Els trastorns cognitius de memòria ....................................................... 11 5.1. A lteracions associades a l’edat (oblit senil benigne, oblit senil maligne) ................................................. 11 5.2. A lteracions de memòria associades a altres malalties (l’Alzheimer, la demència vascular, la depressió) ..................................... 13 5.3. Alteracions fisiològiques ....................................................................... 14 6. Intervencions preventives ........................................................................ 14 6.1. Intervencions cognitives ........................................................................ 14 6.2. Intervencions no cognitives ................................................................... 19 7. Conclusions ............................................................................................... 28 8. Bibliografia ................................................................................................ 29 Resum executiu Durant els darrers anys, s’han produït una sèrie de canvis que han modificat l’atenció socio-sanitària a la gent gran. L’increment de l’esperança de vida, ha comportat un augment dels trastorns cognitius. Aquests són un dels problemes més greus de la gent gran, per la seva prevalença i l’impacte que tenen en el malalt i en les persones que l’envolten (familiars i cuidadors). Donada l’aparició de diverses teràpies no farmacològiques destinades a mantenir el nivell cognitiu i disminuir-ne el deteriorament, es posa de manifest la necessitat d’avaluar l’efecte d’aquestes noves teràpies. Per aquest motiu, es va desenvolupar una revisió de la literatura científica, per co- nèixer l’efectivitat de les intervencions cognitives en la prevenció o estabilització dels problemes de memòria associats a l’edat en persones grans sanes, aquesta revisió ha estat publicada. Un cop publicat com a article en una revista de salut pública vàrem acordar de fer difusió dels resultats de la revisió i de les recomanacions que se’n desprenen mitjançant un document de suport que pot ser d’utilitat per els/les professionals en contacte amb gent gran sana, susceptible de poder beneficiar-se d’aquest tipus d’intervenció. Els resultats de la revisió suggereixen que algunes intervencions cognitives són efec- tives en la prevenció dels problemes de memòria associats a l’edat en persones grans sanes. Les millores del rendiment en tasques de memòria són més evidents en me- surar els efectes en la memòria recent verbal, però en relació a la memòria no verbal i la d’associació calen més estudis. Tampoc existeix suficient evidència en relació a la memòria immediata, a la memòria remota i a la memòria subjectiva. No es van trobar estudis que avaluessin la memòria sensorial i la presència de transferència del material entrenat a altres dominis cognitius no ha estat demostrada. Les intervencions cognitives més efectives semblen ser les desenvolupades en sessions grupals, amb una durada entre 60-90 minuts per sessió. L’efecte de les intervencions es manté en el temps sense la necessitat de sessions recordatòries. Les intervencions no cognitives com l’activitat física o les activitats socials, també poden tenir un efecte positiu sobre la cognició. 5 1. Introducció Durant els darrers anys, s’han produït una sèrie de canvis que han modificat l’atenció socio-sanitària a la gent gran1. L’increment de l’esperança de vida, ha comportat un augment en la incidència i prevalença de malalties com la demència, que sovint incre- menten el grau de dependència de la persona. Al món occidental existeix un progres- siu envelliment i sobreenvelliment de la població. A Catalunya es preveu que a finals de la primera dècada del segle XXI, al voltant d’un milió dues-centes mil persones sobrepassaran els 65 anys d’edat, representant al voltant del 25% de la població2. Els trastorns cognitius són un dels problemes més greus de la gent gran, per la seva prevalença i l’impacte que tenen en el malalt i en les persones que l’envolten (familiars i cuidadors)3. La prevalença s’estima entorn al 10% en persones de 65 anys i més4. En un estudi que va analitzar-lo per sexe, la prevalença va ser lleugerament superior en les dones (9,5%) que en els homes (7,8%)5. El deteriorament cognitiu, i més concretament la demència, comporta la pèrdua de funcions cognitives, d’autonomia personal, limitació de les relacions interpersonals i té conseqüències a nivell individual, familiar, social i sanitari3,6. El deteriorament cognitiu pot representar fins el 10% del total de consultes neurològiques7 i la de- mència és la més prevalent. Donada la seva rellevància i l’aparició de diverses teràpies no farmacològiques des- tinades a mantenir el nivell cognitiu i disminuir-ne el deteriorament, es posa de manifest la necessitat d’avaluar l’efecte d’aquestes noves teràpies, donar difusió als resultats obtinguts i proposar unes recomanacions als professionals en contacte amb gent gran susceptible de beneficiar-se d’aquests tipus d’intervenció. Aquests són els objectius del present informe. 2. El deteriorament cognitiu i la gent gran El deteriorament cognitiu és qualsevol alteració de les capacitats mentals més enllà del que seria atribuïble a l’edat o altres factors funcionals. S’entén per deteriorament cognitiu qualsevol alteració de les capacitats mentals su- periors6. Es tracta d’un descens del rendiment cognitiu de la persona des d’un nivell prèviament normal, més enllà del que seria atribuïble al declivi associat a l’edat o a altres factors funcionals. No implica necessàriament la pèrdua total de la funció 6 mental, sinó que la pèrdua de velocitat i precisió són indicatius de deteriorament8. Pot suposar també una alteració o disminució de les habilitats adaptatives pròpies de la capacitat intel·lectual de l’individu6. 3. La funció mental La funció mental és el resultat de la intel·ligència (agrupació de capacitats cogniti- ves superiors, que permet adaptar-se al medi de forma efectiva) i la cognició (utilit- zació de la intel·ligència, és a dir, utilització de les capacitats mentals superiors). La funció mental és el resultat de la intel·ligència i la cognició6. 3.1. La intel·ligència La intel·ligència s’entén com una agrupació de capacitats cognitives superiors, que permeten adaptar-se al medi de forma efectiva9. Es diferencien dos tipus d’intel·ligència: la intel·ligència fluida i la intel·ligència cristal- litzada10,11. a) La intel·ligència fluida és la capacitat de percebre, processar i respondre als estímuls de l’entorn. Inclou el raonament no verbal, les tasques motores i les habi- litats per la resolució de problemes. Alguns exemples són l’aritmètica, la compren- sió de figures, les habilitats visuoespaials constructives i la capacitat d’abstracció i conceptualització. Es desenvolupa durant la infantesa i es comença a deteriorar cap els 30 anys, amb major deteriorament en la gent gran degut a pèrdues neu- ronals, canvis en la funció psicològica del cervell i taxes més elevades de malaltia. Es valora amb un test de memòria i de raonament complex. b) La intel·ligència cristal·litzada és la que analitza situacions a partir d’experiènc ies prèvies. Inclou habilitats familiars i apreses a través de l’educació i pràctica (com coneixements de fets generals i vocabulari). Es desenvolupa durant els primers anys d’educació formal i s’estabilitza o augmenta gradualment durant la fase adulta. Es valora amb un test que reflecteix el nivell cultural i l’experiència de l’individu. 3.2. La cognició La cognició és la utilització de la intel·ligència, és a dir, de les capacitats mentals supe- riors com la memòria, l’orientació, la percepció, la comprensió, el pensament, el judici, el càlcul, la comunicació, la resolució de problemes, la psicomotricitat, i altres6. 7 4. La memòria La memòria és la facultat psíquica mitjançant la qual es registra, reté i recorda el passat. Es diferencien tres tipus de memòria: – Sensorial (visual, auditiva, espaial, tàctil, olfactiva, gustativa). – A curt termini (de treball, associativa). – A llarg termini (episòdica, prospectiva, semàntica, procedimental, metamemòria). Segons alguns autors, la memòria és la facultat psíquica mitjançant la qual es reté i recorda el passat12. Altres la defineixen com un procés pel qual allò experimentat o après s’inscriu al sistema nerviós central (registre), on romandrà amb un grau variable de permanència (retenció) i pot ser recuperat de forma voluntària (record)13. 4.1. La memorització Fases de la memorització: a) L’adquisició o entrada de la informació. b) L’emmagatzematge o fase de retenció o conservació. c) L’evocació o recuperació de la informació. L’acte de la memorització consta de tres fases: a) L ’adquisició o entrada de la informació: codificació o registre de la informació cap- tada per l’aparell perceptiu. Per poder evocar posteriorment aquesta informació, és imprescindible un determinat grau d’atenció. Dificulten aquesta fase la manca d’exercici mental, la manca d’atenció o d’interès, els dèficits sensorials, els proble- mes en la comprensió, l’ansietat, la depressió i les exigències elevades. b) L ’emmagatzematge o fase de retenció o conservació: retenció de la informació registrada. Per tal que es pugui recuperar posteriorment cal un òptim processa- ment d’aquesta, fent servir les estratègies necessàries (recursos mnemotècnics, pràctica repetida). c) L ’evocació o recuperació de la informació: per recuperar la informació és necessari que hagi passat correctament les fases prèvies. La dificultat en l’evocació quasi sempre és per motius emocionals14. 8 4.2. Tipus de memòria Tipus de memòria: a) La memòria sensorial o immediata. b) La memòria a curt termini. c) La memòria a llarg termini. Es diferencien tres tipus de memòria10,15,16,17,18: a) Memòria sensorial: permet conservar molt breument (durant segons), informació que prové dels nostres sentits per emmagatzemar-la en altres sistemes de memòria o eliminar-la definitivament. Existeix un tipus de memòria per cadascun dels sentits: • M emòria visual (o icònica): es refereix a la memòria visual de les paraules escrites i de la resta de signes ortogràfics (informació gràfica per al reconeixement de les paraules). Recordar allò que es veu, la imatge, el color. • Memòria auditiva (o ecònica): es refereix a la que comprèn un reconeixement d’una serie de sons. Aquest tipus de memòria sensorial es mantindrà més temps que la icònica amb la finalitat d’aconseguir la comprensió del llenguatge. • Memòria espaial: permet recordar llocs on es va estar abans. • Memòria tàctil: permet recordar objectes en estar en contacte amb ells i poder descriure les seves característiques. • Memòria olfactiva: recordar olors. • Memòria gustativa: recordar sabors. b) M emòria a curt termini: engloba l’anàlisi de la informació sensorial (memòria sen- sorial) a nivell de les àrees cerebrals específiques i la seva reproducció immediata durant un temps de permanència breu (inferior a un minut, uns 20-45 segons) amb un volum de 7+2 elements, depenent de la complexitat del primer element. Serveix de memòria de treball gràcies al manteniment i la disponibilitat temporal de la informació, que permet assolir tasques com el raonament, comprensió i la resolució de problemes: • Memòria de treball: és un constructe teòric que es refereix a les estructures i procesos usats per l’emmagatzament temporal (memòria a curt termini). • Memòria associativa: ús de més d’un canal. – V isual-verbal (imatge + paraula) – A uditiva-verbal (so + paraula) c) M emòria a llarg termini: és il·limitada. Conté tot el coneixement de la persona, per tant està implicada i és necessària per quasi totes les activitats. Existeixen diversos ti- pus de memòria a llarg termini que emmagatzemen diversos tipus d’informació: • Memòria episòdica: és la capacitat per recordar experiències anteriors que han tingut lloc en un temps i lloc concret, que serveixen com referència per recor- dar-los. • Memòria prospectiva: implica recordar qué, com i quan realitzar alguna acció en el futur. 9 • Memòria semàntica: emmagatzema coneixements objectius i culturals que no necessiten un context temporal per evocar-los (fluïdesa verbal, vocabulari, taula de multiplicar, capitals dels països). Són els coneixements adquirits. • Memòria procedimental: permet recordar com realitzar habilitats adquirides com conduir o pentinar-se. Aquests procediments s’automatitzen i no precisen d’una execució conscient. • Metamemòria: l’individu és capaç de valorar la seva pròpia capacitat de memòria. 4.3. Factors que influeixen en la pèrdua de memòria En la pèrdua de memòria, que no afecta de la mateixa manera a totes les perso- nes, influeixen diferents factors com l’edat, els problemes psicològics, les variables personals i els aspectes socioculturals i ambientals que modulen l’eficiència mnè- sica de cada individu. Alguns factors que influeixen en la pèrdua de memòria són14,19,20: • L’edat: a partir dels 20 anys comencem a perdre neurones i a fabricar menys neurotransmisors. Això afecta la nostra memòria de forma progressiva amb l’edat. Entre el 25-50% de la gent major de 60 anys presenta una disminució de la seva capacitat de memòria21. • Problemes psicològics: menor interès, baixa motivació, manca d’atenció, baixa autoestima, menor utilització de les seves facultats (disminució de l’estimulació cognitiva per menors exigències del medi o per manca de costum) i patologies com la depressió, l’ansietat. • Variables personals: professió, bagatge cultural. • Aspectes socioculturals: aïllament, jubilació. 4.4. Instruments de mesura Existeixen diverses escales per avaluar el deteriorament cognitiu. Les més utilitzades són les següents22: a) El Clinical Dementia Rating Scale (CDR) o Valoració Clínica de la Demència de Hughes. b) El Global Deterioration Scale (GDS) de Reisberg. c) El Mini Mental State Examination (MMSE) de Folstein. Escales per avaluar el deteriorament cognitiu: a) E l Clinical Dementia Rating Scale (CDR) o Valoració Clínica de la Demència de Hughes23: avalua aspectes de la memòria, orientació, raonament i resolució de problemes, activitats domèstiques i aficions, activitats fora de casa i la capacitat de tenir cura de si mateix. Es basa en entrevistes amb un informador. Les puntua- 10 cions poden prendre els següents valors: 0 (normal, cap grau de demència), 0,5 (dubtós), 1 (demència lleu), 2 (demència moderada) i 3 (demència greu). b) El Global Deterioration Scale (GDS) de Reisberg24: classifica als pacients en GDS 1 (absència de deteriorament cognitiu); GDS 2 (disminució cogintiva lleu; es correspon al deteriorament de memòria associat a l’edat), GDS 3 (defecte cog- nitiu lleu; es correspon al deteriorament cognitiu lleu), i GDS 4 a GDS 7 (defecte cognitiu de moderat a molt greu; es correspon a les demències des de lleus a les demències greus). c) E l Mini Mental State Examination (MMSE) de Folstein: avalua l’orientació, el registre d’informació (memòria immediata), l’atenció, el càlcul, el record diferit, el llenguatge i la construcció. Té alta dependència del llenguatge i consta de diversos ítems relacionats amb l’atenció, per tant, per poder efectuar el MMSE cal que el pacient es trobi despert i lúcid. Es un instrument estandarditzat, àmpliament acceptat com un dels test de cribatge més vàlids i fiables per a la demència lleu i moderada (no és tan vàlid tant per la greu, sobretot si l’indivi- du pateix greus problemes de llenguatge i alteracions sensorials, per l’elevada càrrega d’informació verbal). També és útil pel seguiment de les demències. Es pot fer en 5-10 minuts segons l’entrenament de la persona que ho implementa. La puntuació màxima és de 30 punts. Una puntuació inferior a 24 suggereix demència, entre 23-21 una demència lleu, entre 20-11 una demència moderada i menor de 10 d’una demència severa. Els resultats poden variar segons edat i nivell educatiu, existint taules que donen valors de referència tenint en compte aquestes variables25. 5. Els trastorns cognitius de memòria Tipus d’alteracions de la memòria a la gent gran26: 5.1. Alteracions associades a l’edat: a) Oblit senil benigne. b) Oblit senil maligne o deteriorament cognitiu lleu o síndrome amnèsic de la gent gran. 5.2. A lteracions associades a altres malalties: com la depressió, l’Alzheimer o la demència vascular. 5.3. Alteracions fisiològiques: són lleus i sense rellevància clínica. 5.1. Alteracions associades a l’edat Podem distingir entre oblits senils benignes i oblits senils malignes o deteriorament cognitiu lleu. 11 a) O blit senil benigne: són queixes repetides i oblits freqüents (noms de persones conegudes, llista d’objectes, fets recents), que apareixen de forma fluctuant i en relació a canvis d’humor19. Entre el 25-50% de la gent major de 60 anys presenta una disminució de la seva capacitat de memòria26. S’afecten sobretot els processos d’aprenentatge i de recuperació16,27 . Poden apren- dre una quantitat d’informació similar a la de la gent jove, però es redueix la velo- citat d’aprenentatge de la nova informació. Tot i que la seva capacitat per registrar informació no es veu afectada, tenen problemes per consolidar la informació com a memòria de llarg termini i per recuperar la informació emmagatzemada. Als individus amb oblit senil benigne, la puntuació obtinguda a les escales que avaluen el deteriorament cognitiu és la següent: menor o igual a 0,5 al CDR, 1 o 2 al GDS i entre 24-30 punts al MMSE28. b) O blit senil maligne o deteriorament cognitiu lleu: es caracteritza per una pèrdua de memòria més enllà de la que s’hauria d’esperar tenint en compte l’edat i el nivell educatiu del pacient i pot estar causat per diferents factors. Entre el 10- 15% evolucionen anualment cap a malaltia d’Alzheimer, comparat amb el 1-2% en població sana de la mateixa edat29,30. Inclou tant els individus amb un profund dèficit de memòria però sense altres dèficits cognitius, com els que tenen petits dèficits en diferents àrees cognitives però sense deteriorament funcional domèstic ni laboral. En cap cas no reuneixen criteris diagnòstics de demència31. Algunes característiques que podem observar en individus amb deteriorament cognitiu lleu: • Presenten un deteriorament en el funcionament de la memòria, més concre- tament de l’episòdica, oblidant-se de fets recents, però sense afectació de la memòria de fets remots32. • Tenen dificultats en la concentració, que es fa evident en el càlcul mental i alte- racions en la orientació temporal (errades en l’apreciació horària de més de dues hores, en la del dia de la setmana de més d’un dia i en la data del mes). • Tenen dificultat en el llenguatge, s’observa una ocasional interrupció de les frases o un lleu tartamudeig. • Apareixen dificultats en tasques construccionals complexes i un lleuger enlen- timent dels moviments. • També poden patir canvis de caràcter per l’ansietat o retraïment al percebre les seves dificultats33. • A l’escala CDR obtenen una puntuació de 0,5, a la del GDS entre 2 i 3, i al MMSE obtenen puntuacions entre 21 i 2728. 12 Els criteris diagnòstics segons Petersen són29: • Queixes de pèrdua de memòria, preferentment corroborat per una altra persona (familiar o qui s’encarrega d’ell). • Alteració de la memòria respecte al que correspondria segons edat i nivell educatiu (1.5 desviacions estàndards o més per sota de la mitjana). • Funció cognitiva general conservada (no afectació d’altres funcions cognitives). • A ctivitats de vida diària intactes. • Absència de criteris diagnòstics de demència. Algunes de les aportacions dels criteris de Coria34 que no es contemplen als de Petersen són que els oblits es comencen a donar en un determinat moment de la vida, mai abans dels 50 anys, amb una duració mínima de 6 mesos, de curs progres- siu o fluctuant. A més de l’absència de demència segons els criteris establerts per la DSM-IV35, tampoc hi ha d’haver evidència d’alteració afectiva major segons DSM-IV ni de qualsevol altra malaltia mèdica o psiquiàtrica, incloent l’ús de psicotròpic36. 5.2. Alteracions de memòria associades a altres malalties Estem parlant de malalties com l’Alzheimer o la demència vascular i altres demències. Les demències són malalties que cursen amb deteriorament de la funció cognitiva, que interfereix en les activitats habituals de la persona, amb aparició de dependència funcional, alteracions del comportament i una progressiva necessitat de cures per part de l’entorn (familiars i cuidadors)37. La depressió és el més freqüent dels transtorns psiquiàtrics entre els 65 i 75-80 anys, i la prevalença es reparteix entre depressió i demència entre els 75-80 anys. La malaltia se sol manifestar com un trastorn de la memòria, del que el pacient no es queixa, al que després s’afegeixen altres alteracions de les funcions cognitives, amb trastorns de l’orientació visuo-espaial i finalment, altres alteracions de l’esfera de l’orientació, fins a arribar a un quadre d’afasia (dificultat de comunicació, problemes de llenguatge) –apraxia (dificultat de fer moviments habituals i intencionats)– agnò- sia (dificultat per recordar estímuls prèviament apresos)6. En els pacients amb Alzheimer s’observen pèrdues de memòria, sobretot immediata i recent (l’episòdica es deteriora en fases inicials)15. Tenen dificultats en l’orientació en temps, espai i persona, que suposa relacionar diverses capacitats cognitives (aten- ció, vigilància, memòria recent, coneixement autobiogràfic i projecció en el futur). Aquestes persones també presenten problemes amb el llenguatge, dificultats en el reconeixement d’objectes i persones, com entendre o dibuixar un rellotge o reco- nèixer cares i persones28. En els casos de pèrdua sensorial i cognitiva extrema, es pot afectar la capacitat de realitzar activitats de la vida diària com menjar, dutxar-se, i similars38, alteracions de l’estat d’ànim i de la conducta. Presenten canvis d’humor 13 freqüents, símptomes depressius, apatia i irritabilitat, sobretot amb les persones pròximes. Es mostren desconfiats i tendeixen a l’aïllament social. Són insegurs e indecisos. A vegades presenten desinhibició i conductes infantils. 5.3. Alteracions fisiològiques Són lleus i sense rellevància clínica. No s’inclouen en aquest informe. 6. Intervencions preventives Durant els darrers anys han aparegut diferents teràpies no farmacològiques dirigi- des a prevenir el deteriorament cognitiu, concretament els problemes de memòria. Algunes s’ofereixen com productes comercials de gran consum, altres s’ofereixen des dels serveis socials i comunitaris. Encara que algunes intervencions dirigides a frenar el deteriorament cognitiu en persones amb Alzheimer en etapes inicials han demostrat la seva utilitat39, no està tant clara l’efectivitat de les que es dirigeixen a persones sanes. 6.1. Intervencions cognitives Fa més de deu anys, es van publicar dues revisions bibliogràfiques per tal d’avaluar l’eficàcia de l’entrenament cognitiu però estaven centrades en els efectes a curt termini de les mnemotècnies (procediment d’associació d’idees, esquemes, exercicis sistemàtics, repeticions, etc. o l’art de desenvolupar la memòria mitjançant exercicis apropiats per facilitar el record d’alguna cosa) sobre la memòria objectiva40 i en els efectes sobre la memòria subjectiva41. Per aquest motiu, el nostre equip va desenvolupar una revisió de la literatura ci- entífica, per establir l’efectivitat de les intervencions cognitives en la prevenció o estabilització dels problemes de memòria associats a l’edat en persones grans sanes, aquesta revisió ha estat publicada42. La metodologia de la recerca, paraules clau que es van utilitzar, tipus d’estudis que es van incloure, criteris de qualitat dels estudis, etc.43, apareixen a la taula 1. 14 Taula 1. Metodologia de la recerca Paraules clau Education”[MeSH], “Memory”[MeSH], “Aged”[MeSH], Effects, Memory (recerca en Pubmed) training intervention, “Memory training”, Program i “Training program”. Criteris d’inclusió Estudis que avaluaran l’efectivitat d’una intervenció cognitiva sobre la memòria. Amb intervencions dirigides a persones de 55 o més anys. Persones sense deteriorament cognitiu lleu ni demència. Articles publicats entre 1990 i 2007. Idioma dels articles: anglès o espanyol. No es va excloure cap estudi pel disseny (p.e. inclusió o no de grup control). Criteris de qüalitat Homogeneïtat de la població en estudi. dels estudis Equivalencia entre els grups de comparació. Existència de grup control. Mida de la mostral (>= 90 individus). Temps de seguiment (>= 4 mesos). Qualitat dels indicadors d’efecte. Utilització de proves i qüestionaris referenciats a la literatura. Existència de mesures basals prèvies a la intervenció (pretest). * Es van considerar estudis de qualitat eleveda aquells que acomplien 6 o 7 d’aquests criteris. Indicadors d’efecte Efectes sobre el rendiment en tarees de memòria objectiva. Efectes sobre el rendiment en tarees de memòria subjectiva. Presència de transferencia a altres dominis cognitius (millora en àrees de la memòria no directament entrenades). Memòria objectiva Memòria sensorial: de segons de durada, que és la que capta la informació, que o bé s’elimina o continúa el circuit fins la la memòria immediata o a curt termini. Memòria immediata: que emmagatzema entre 7 +/- 2 ítems d’informació (p.e. un número de telèfon) durant un minut, eliminant-se posteriorment o emmagatzemant-se a la memòria a llarg termini. Memòria a llarg termini-recent: emmagatzema la informació durant setmanes, eliminant-se posteriorment o emmagatzemant-se a la memòria a llarg termini-remota. Es va distingir entre les proves que avaluaven el record immediat i les que avaluaven el record demorat. Memòria a llarg termini-remota: és la memòria consolidada. Altres indicadors Memòria verbal: permet recordar paraules o números. segons avaluïn Memòria no-verbal: inclou, entre d’altres, la memòria visual i la memòria d’associació, que relaciona material verbal i no-verbal. Les activitats desenvolupades als programes d’entrenament de la memòria es van classificar segons les estratègies utilitzades44,45 En aquest context s’enten per estratègia qualsevol procediment o conjunt de procediments dissenyats per optimitzar el fun- cionament de la memòria afavorint les diferents fases del procesament de la informació (registre, retenció i record). Les principals estratègies es resumeixen a la taula 2. 15 Taula 2. Tipus d’estratègies utilitzades a les intervencions cognitives Tipus d’estratègia Concepte Exemple Estratègies externes Utilitzen objectes externs per facilitar el Ús d’agendes, alarmes, calendaris o procés de la memòria. similars. Estratègies internes Utilitzen habilitats propies de l’individu per facilitar el procés de la memòria. D’assaig Repetició activa del continigut o Repetir els tèrmes en veu alta, centrar-se en parts clau de la informa- escribir-ho, subratllar, prendre ció a aprendre. notes literals. D’elaboració Realitzar conexions entre allò que es Crear analogías, prendre notes no (inclou les regles pretén i coses familiars. literals. mnemotècniques) Mnemotècnies: no tenen relació amb Mnemotècnies visuals: relacionar el material que es pretén aprendre, allò que es pretén memoritzar sinó que otorguen un sentit o estruc- amb imatges, amb el lloc en el tura a un material que d’altra manera qual es troba. no tindria significat. Poden ser visuals Mnemotècnies verbals: record o verbals. de les inicials o la creació de rimes. D’organització Imposar una estructura al contingut Fer esquemes. objecte de l’aprenentatge. De control de la Ser conscient del mètode d’aprenentat- Adquirir habilitats per ser comprenssió o ge (estratègies utilitzades, èxit o fracàs conscient del propi aprenentatge metacognitives de l’aprenentatge) i conèixer el funcio- i sobre el funcionament general nament de la memòria. de la memòria. De suport Millorar les condicions en les quals es Augmentar la motivació, centrar produeix l’aprenentatge per millorar l’atenció sobre l’objecte de l’apre- l’eficàcia d’aquest. nentatge, maneig de l’ansietat (ex. tècniques de relaxació). A la revisió es van incloure 24 articles, que descriuen 25 estudis. Per conèixer més a fons les característiques de cadascun dels estudis inclosos, podeu consultar la taula 3. Es va avaluar la qualitat dels estudis inclosos fixant uns criteris determinats. Això va permetre classificar-los com estudis de qualitat alta i estudis de qualitat mitja. Per conèixer més a fons la valoració d’aquests criteris per cadascun dels estudis es poden consultar les taules 4 i 5. 16 A continuació es mostren els principals resultats: Els resultats de la revisió suggereixen que algunes intervencions cognitives són efectives en la prevenció dels problemes de memòria associats a l’edat en perso- nes grans sanes. Les millores són més evidents en mesurar els efectes en la memòria recent verbal, però en relació a la memòria no verbal i la d’associació calen més estudis. No existeix suficient evidència en relació a la memòria inmediata, a la memòria remota i a la memòria subjectiva. No es van trobar estudis que avaluessin la memòria sensorial. La presència de transferència del material entrenat a altres dominis cognitius no ha estat demostrada. Les intervencions més efectives semblen ser: • Les desenvolupades en sessions grupals. • Amb sessions de durada entre 60-90 minuts. • Sense la necessitat de sessions recordatòries, ja que l’efecte de les intervencions es manté en el temps. • Els resultats de la revisió es van centrar en la memòria recent. Aquesta és im- portant en relació a la capacitat de relacionar-se amb la societat ja que posibilita recordar aconteixements dels dies anteriors (per exemple noves persones que s’han conegut, una reunió a la qual s’ha d’anar, etc.). Impacte sobre la memòria objectiva En el conjunt dels 25 estudis de la revisió, el tipus de memòria objectiva més fre- qüentment avaluada va ser la memòria recent i per tant, és a la que es centraran els resultats, diferenciant segons el grau de qualitat de l’estudi. a) Estudis de qualitat alta: La majoria dels estudis de qualitat alta van avaluar els efectes d’una intervenció cog- nitiva sobre el rendiment en activitats de memòria recent. Gran part d’aquests van trobar una millora estadísticament significativa en algun dels subtipos de memòria avaluada. Les millores observades en l’avaluació immediata es van mantenir en el temps en tots els grups on es va fer seguiment a llarg termini. 17 Tots els estudis van avaluar els efectes de l’entrenament en la memòria recent ver- bal, i en tots excepte en un es va observar un efecte beneficiós sobre la memòria estadísticament significatiu. Les intervencions implementades en aquests estudis es van caracteritzar per: • Desenvolupar intervencions amb sessions grupals. • Incloure algun tipus de mnemotècnia (encara que no totes les intervencions que van incloure mnemotècnies van obtendre millores). • Incloure l’estratègia d’organització. • Desenvolupar intervencions d’intensitat mitja (10-15 hores) en total. • Desenvolupar intervencions amb sessions de durada entre 60 i 90 minuts. • No caldran sessions recordatòries ja que l’efecte de les intervencions es manté en el temps. Pocs estudis de qualitat alta van avaluar la memòria no verbal i cap va trobar una millora significativa. b) Estudis de qualitat mitja: La memòria no verbal va ser avaluada en la majoria dels estudis de qualitat mitja (veure taula 4) i els seus resultats no van ser concluents. Impacte sobre la memoria subjectiva La memoria subjectiva va ser avaluada en algun estudi, tant de qualitat alta com de qua- litat mitja, però els resultats van ser molt heterogenis i no es va observar un patró clar. Impacte sobre la transferència Els resultats de la revisió confirmen i amplien els d’una altra publicada l’any 1992 que va avaluar l’eficàcia de les mnemotècnies sobre la memòria objectiva40, l’augment en l’edat dels participants i en la durada de les sessions va disminuir el rendiment. L’entrenament grupal i la inclusió d’informació sobre la memòria, les estratègies de suport i el pre-entrenament van tenir beneficis sobre la memòria. En aquesta revisió tampoc es va observar transferència a altres dominis cognitius. L’efecte de l’entrenament cognitiu sobre el rendimient en les tasques de memòria es podria explicar per l’existència de la reserva cognitiva46. L’entrenament cognitiu podria implicar una activació neuronal més gran, un augment de la irrigació cere- bral, un metabolisme augmentat i una habilitat més gran de generació de neurones en l’edat adulta, que podrien contribuir al increment de la reserva cognitiva, que previndria el deteriorament cognitiu. 18 Tanmateix, s’ha vist que l’ús de proves psicomètriques per mesurar els efectes de l’entrenament cognitiu té alguns inconvenients com el fet que fer la prova ja com- porta un aprenentatge40 i es dóna un ‘efecte sostre’. 6.2. Intervencions no cognitives En la revisió realitzada també es van identificar intervencions no cognitives que po- den tenir un efecte positiu sobre la cognició: • Alguns estudis informen de l’associació entre la presència de recursos socials i la disminució del risc de deteriorament cognitiu en la gent gran46,47. • La integració social obtinguda mtjançant la participació en activitats socials i ac- tivitats de lleure i la interacció amb familiars i amics milloren la funció cognitiva i donen suport emocional. • S’han estudiat també els efectes de l’activitat física però existeixen controversies en relació a l’efectivitat d’aquestes intervencions aïllades48,49. 19 Tabla 3. Característiques dels articles inclosos a la revisió Primer autor Any publicació N Població Pre-test Grup Equivalència Temps de control entre grups* seguiment** Tipus d’intervenció Celnik P50 2006 11 Comunitat; 58-75 anys Sí No Sí Immediat Entrenament motor: moviments del dit polze de la mà, sessions grupals. Mahncke 2006 182 87% comunitat, 13% Sí Sí Sí 3 mesos Exercici de la precisió de recepció del llenguatge oral i realització d’exercicis sensorials i cognitius HW51 residències; >= 60 anys; d’elevada demanda. Sessions individuals amb un ordinador. MMSE >= 24 Willis SL52 2006 2.832 Comunitat; >= 65 anys; Sí Sí Sí 5 anys Entrenament de la memòria, sessions grupals amb ordinador. MMSE >= 22 Derwinger A53 2005 60 Comunitat; >= 60 anys Sí Sí Sí 8 mesos Mnemotècnia número-consonant i mnemotècnia d’estratègia autogenerada, sessions grupals amb ordinador. Valentijn SA54 2005 139 Comunitat; >= 55 anys; Sí Sí Sí 4 mesos Entrenament de la memòria i educació sobre el seu funcionament, sessions grupals (GI1) MMSE >= 24; individus o individuals (GI2). amb queixes subjecives de memòria Cavallini E55 2003 60 Comunitat; 20 individus Sí No Sí Immediat Diversos tipus de mnemotècnias, no consta el tipus de sessions. entre 20-35 anys i 40 entre 60-80 anys Dunlosky J56 2003 95 Comunitat; 65-85 anys Sí Sí Sí Immediat Mnemotècniesi i auto-exàmens per regular l’aprenentatge, sessions grupals. Gunther VK57 2003 16 Residència; 75-91 anys; Sí No NA 5 mesos Activitats per augmentar l’atenció, temps de reacció, memòria i administració de coneixements AMAE generals, sessions individuals amb ordinador. Edwards JD58 2002 91 Comunitat; >= 55 anys Sí Sí Sí 6 setmanes Entrenament en velocitat de processament. Fabre C59 2002 32 Comunitat; >= 60 anys Sí Sí Sí Immediat Diversos tipus d’exercicis (ex. percepció, atenció, imaginació) i educació sobre el funcionament de la memòria, sessions grupals. Brooks JO 1999 268 Comunitat; >= 55 anys; Sí Sí No Immediat Mnemotècnia de “loci” i mnemotècnia d’associació de noms per a noms propis, i pre-entrena- 3rd60 MMSE >= 27 ment, sessions grupals. Mohs RC61 1998 142 Comunitat; >= 60 anys; Sí Sí Sí 6 mesos Entrenament de la memòria, educació sobre el seu funcionament, relaxació i retroalimentació, >= percentil 25 MMSE; sessions grupals. escolarització >= anys Hill RD62 1997 36 Comunitat; >= 60 anys; No Sí Sí 7 dies Mnemotècnia número-consonant. individus amb nivell educatiu alt Andrewes 1996 40 Comunitat; 60-70 anys; Sí Sí Sí 1 mes Quaderns amb mnemotècnies i estratègies externes, sessions individuals. DG63 individus amb queixes subjectives de memòria Caprio- 1996 107 Comunitat Sí No Sí 9 setmanes Mnemotècnies i altres estratègies i reestructuració cognitiva, sessions grupals. Prevette MD64 Dellefield KS65 1996 145 Comunitat Sí Sí Sí 2 setmanes Mnemotècnies i altres estratègies, retroalimentació i educació sobre el funcionament de la memòria, sessions grupals. Oswald WD66 1996 375 Comunitat; >= 75 anys Sí Sí Sí 1 any Entrenament en memòria, sessions grupals. 20 Tabla 3. Característiques dels articles inclosos a la revisió Primer autor Any publicació N Població Pre-test Grup Equivalència Temps de control entre grups* seguiment** Tipus d’intervenció Celnik P50 2006 11 Comunitat; 58-75 anys Sí No Sí Immediat Entrenament motor: moviments del dit polze de la mà, sessions grupals. Mahncke 2006 182 87% comunitat, 13% Sí Sí Sí 3 mesos Exercici de la precisió de recepció del llenguatge oral i realització d’exercicis sensorials i cognitius HW51 residències; >= 60 anys; d’elevada demanda. Sessions individuals amb un ordinador. MMSE >= 24 Willis SL52 2006 2.832 Comunitat; >= 65 anys; Sí Sí Sí 5 anys Entrenament de la memòria, sessions grupals amb ordinador. MMSE >= 22 Derwinger A53 2005 60 Comunitat; >= 60 anys Sí Sí Sí 8 mesos Mnemotècnia número-consonant i mnemotècnia d’estratègia autogenerada, sessions grupals amb ordinador. Valentijn SA54 2005 139 Comunitat; >= 55 anys; Sí Sí Sí 4 mesos Entrenament de la memòria i educació sobre el seu funcionament, sessions grupals (GI1) MMSE >= 24; individus o individuals (GI2). amb queixes subjecives de memòria Cavallini E55 2003 60 Comunitat; 20 individus Sí No Sí Immediat Diversos tipus de mnemotècnias, no consta el tipus de sessions. entre 20-35 anys i 40 entre 60-80 anys Dunlosky J56 2003 95 Comunitat; 65-85 anys Sí Sí Sí Immediat Mnemotècniesi i auto-exàmens per regular l’aprenentatge, sessions grupals. Gunther VK57 2003 16 Residència; 75-91 anys; Sí No NA 5 mesos Activitats per augmentar l’atenció, temps de reacció, memòria i administració de coneixements AMAE generals, sessions individuals amb ordinador. Edwards JD58 2002 91 Comunitat; >= 55 anys Sí Sí Sí 6 setmanes Entrenament en velocitat de processament. Fabre C59 2002 32 Comunitat; >= 60 anys Sí Sí Sí Immediat Diversos tipus d’exercicis (ex. percepció, atenció, imaginació) i educació sobre el funcionament de la memòria, sessions grupals. Brooks JO 1999 268 Comunitat; >= 55 anys; Sí Sí No Immediat Mnemotècnia de “loci” i mnemotècnia d’associació de noms per a noms propis, i pre-entrena- 3rd60 MMSE >= 27 ment, sessions grupals. Mohs RC61 1998 142 Comunitat; >= 60 anys; Sí Sí Sí 6 mesos Entrenament de la memòria, educació sobre el seu funcionament, relaxació i retroalimentació, >= percentil 25 MMSE; sessions grupals. escolarització >= anys Hill RD62 1997 36 Comunitat; >= 60 anys; No Sí Sí 7 dies Mnemotècnia número-consonant. individus amb nivell educatiu alt Andrewes 1996 40 Comunitat; 60-70 anys; Sí Sí Sí 1 mes Quaderns amb mnemotècnies i estratègies externes, sessions individuals. DG63 individus amb queixes subjectives de memòria Caprio- 1996 107 Comunitat Sí No Sí 9 setmanes Mnemotècnies i altres estratègies i reestructuració cognitiva, sessions grupals. Prevette MD64 Dellefield KS65 1996 145 Comunitat Sí Sí Sí 2 setmanes Mnemotècnies i altres estratègies, retroalimentació i educació sobre el funcionament de la memòria, sessions grupals. Oswald WD66 1996 375 Comunitat; >= 75 anys Sí Sí Sí 1 any Entrenament en memòria, sessions grupals.  21 Primer autor Any publicació N Població Pre-test Grup Equivalència Temps de control entre grups* seguiment** Tipus d’intervenció Neely AS67 1995 46 Comunitat Sí Sí Sí 6 mesos Mnemotècnies atenció i relaxació, sessions grupals. Neely AS68(a) 1993 18 Comunitat Sí Sí Sí 3,5 anys Mnemotècnies, atenció i relaxació, sessions grupals. Neely AS68(b) 1993 30 Comunitat Sí Sí Sí 3,5 anys Mnemotècnies, atenció i relaxació, sessions grupals. Lachman 1992 105 Comunitat; >= 60 anys Sí Sí Sí 3 mesos Reestructuració cognitiva, entrenament sobre habilitats en memòria, sessions grupals. ME69 Hill RD70 1991 71 Comunitat; >= 60 anys Sí Sí Sí 3 dies Mnemotècnia de la història narrativa i mnemotècnia de “loci”, sessions grupals. Flynn TM71 1990 58 Comunitat; >= 60 anys Sí Sí Sí 1 mes Entrenament de la memòria, educació sobre el seu funcionament, sessions grupals. Scogin F72 1988 40 Comunitat; un grup amb Sí Sí Sí 3 anys Adquisició d’habilitats mnemotècniques, èmfasis en la necessitat d’augment de temps per recor- queixes de memòria, altre dar el material a aprendre, sessions individuals amb manual auto-administrat. sense queixes de memòria Anschutz L73 1987 9 Comunitat; 66-85 anys Sí No NA 2 anys i Mnemotècnia de “loci”, no consta el tipus de sessions. 10 mesos * I nclou assignació aleatòria, equivalència de grups demostrada mitjançant proves estadístiques o control de les diferències en l’anàlisis. ** Inmediat: l’avaluació es realitza immediatament després de la intervenció. GI: Grup de intervenció; GC: Grup control; NA: No aplicable; MMSE: Mini Mental State Examination; AMAE: Alteració de la memòria associada a l’edat. Font: Gaceta Sanitària 2008;22:474-82. 22 Primer autor Any publicació N Població Pre-test Grup Equivalència Temps de control entre grups* seguiment** Tipus d’intervenció Neely AS67 1995 46 Comunitat Sí Sí Sí 6 mesos Mnemotècnies atenció i relaxació, sessions grupals. Neely AS68(a) 1993 18 Comunitat Sí Sí Sí 3,5 anys Mnemotècnies, atenció i relaxació, sessions grupals. Neely AS68(b) 1993 30 Comunitat Sí Sí Sí 3,5 anys Mnemotècnies, atenció i relaxació, sessions grupals. Lachman 1992 105 Comunitat; >= 60 anys Sí Sí Sí 3 mesos Reestructuració cognitiva, entrenament sobre habilitats en memòria, sessions grupals. ME69 Hill RD70 1991 71 Comunitat; >= 60 anys Sí Sí Sí 3 dies Mnemotècnia de la història narrativa i mnemotècnia de “loci”, sessions grupals. Flynn TM71 1990 58 Comunitat; >= 60 anys Sí Sí Sí 1 mes Entrenament de la memòria, educació sobre el seu funcionament, sessions grupals. Scogin F72 1988 40 Comunitat; un grup amb Sí Sí Sí 3 anys Adquisició d’habilitats mnemotècniques, èmfasis en la necessitat d’augment de temps per recor- queixes de memòria, altre dar el material a aprendre, sessions individuals amb manual auto-administrat. sense queixes de memòria Anschutz L73 1987 9 Comunitat; 66-85 anys Sí No NA 2 anys i Mnemotècnia de “loci”, no consta el tipus de sessions. 10 mesos * I nclou assignació aleatòria, equivalència de grups demostrada mitjançant proves estadístiques o control de les diferències en l’anàlisis. ** Inmediat: l’avaluació es realitza immediatament després de la intervenció. GI: Grup de intervenció; GC: Grup control; NA: No aplicable; MMSE: Mini Mental State Examination; AMAE: Alteració de la memòria associada a l’edat. Font: Gaceta Sanitària 2008;22:474-82. 23 Tabla 4. Efectes sobre memòria recent segons les característiques de les intervencions. Estudis de qualitat alta. Estratègies Record immediat Record demorat Administració Intensitat Durada Internes 1 mes >=1 mes 1 mes >=1 mes Externes A B C D E V NV AS V NV AS V NV AS V NV AS Willis SL52 Grupal Mitja Mitja m Sí + + Valentijn SA54-GI1 Grupal Alta Alta Sí m Sí Sí 0 0 +/0 +/0 Valentijn SA54-GI2 Individual Alta Alta Sí m Sí Sí 0 0 0 0 Dunlosky J56 Grupal Baixa Alta M Sí + Mohs RC61 Grupal Mitja Mitja Sí m Sí Sí Sí Sí + 0 + 0 Dellefield KS65 Grupal Baixa Mitja Sí m Sí Sí + + Neely AS68 Grupal Mitja Mitja M Sí + + Neely AS68-GI1a Grupal Mitja Mitja M Sí + + + + Neely AS68-GI2a Grupal Mitja Mitja Sí 0 0 0 0 Neely AS68-GI1b Grupal Mitja Mitja Sí M + + Neely AS68-GI2b Grupal Mitja Mitja Sí + + Lachman ME69-GI1 Grupal Baixa Mitja Sí 0 0 0 0 Lachman ME69-GI2 Grupal Baixa Alta Sí M Sí 0 0 0 0 Lachman ME69-GI3 Grupal Baixa Alta Sí M Sí Sí 0 0 0 0 a. Estudi 1 de l’artícle; b. Estudi 2 de l’artícle. GI: Grup intervenció. Intensitat : Baixa (<10 hores); Mitja (10-15 hores); Alta (16-20 hores); Molt alta (>20 hores). Durada: Baixa (<60 minuts); Mitja (60-90 minuts); Alta (>90 minuts). Tipus d’estratègies: A: d’assaig; B: d’el·laboració; C: d’organització; D: de control de la comprensió; E: de suport; Ext:externes. Estratègies i mnemotècnies: M: exclusivament mnemotècnies; m: mnemotècnias, entre altres. Resultats: V: verbal; NV: no verbal; AS: associació; 0: sense efecte/efect no estadísticament significatiu; +: efecte positiu estadísticament significatiu; +/0: en alguns indicadors l’ efecte és positiu estadísticament significatiu i en altres no hi ha efecte/efecte no estadísticament significatiu. Font: Gaceta Sanitària 2008;22:474-82. 24 Tabla 4. Efectes sobre memòria recent segons les característiques de les intervencions. Estudis de qualitat alta. Estratègies Record immediat Record demorat Administració Intensitat Durada Internes 1 mes >=1 mes 1 mes >=1 mes Externes A B C D E V NV AS V NV AS V NV AS V NV AS Willis SL52 Grupal Mitja Mitja m Sí + + Valentijn SA54-GI1 Grupal Alta Alta Sí m Sí Sí 0 0 +/0 +/0 Valentijn SA54-GI2 Individual Alta Alta Sí m Sí Sí 0 0 0 0 Dunlosky J56 Grupal Baixa Alta M Sí + Mohs RC61 Grupal Mitja Mitja Sí m Sí Sí Sí Sí + 0 + 0 Dellefield KS65 Grupal Baixa Mitja Sí m Sí Sí + + Neely AS68 Grupal Mitja Mitja M Sí + + Neely AS68-GI1a Grupal Mitja Mitja M Sí + + + + Neely AS68-GI2a Grupal Mitja Mitja Sí 0 0 0 0 Neely AS68-GI1b Grupal Mitja Mitja Sí M + + Neely AS68-GI2b Grupal Mitja Mitja Sí + + Lachman ME69-GI1 Grupal Baixa Mitja Sí 0 0 0 0 Lachman ME69-GI2 Grupal Baixa Alta Sí M Sí 0 0 0 0 Lachman ME69-GI3 Grupal Baixa Alta Sí M Sí Sí 0 0 0 0 a. Estudi 1 de l’artícle; b. Estudi 2 de l’artícle. GI: Grup intervenció. Intensitat : Baixa (<10 hores); Mitja (10-15 hores); Alta (16-20 hores); Molt alta (>20 hores). Durada: Baixa (<60 minuts); Mitja (60-90 minuts); Alta (>90 minuts). Tipus d’estratègies: A: d’assaig; B: d’el·laboració; C: d’organització; D: de control de la comprensió; E: de suport; Ext:externes. Estratègies i mnemotècnies: M: exclusivament mnemotècnies; m: mnemotècnias, entre altres. Resultats: V: verbal; NV: no verbal; AS: associació; 0: sense efecte/efect no estadísticament significatiu; +: efecte positiu estadísticament significatiu; +/0: en alguns indicadors l’ efecte és positiu estadísticament significatiu i en altres no hi ha efecte/efecte no estadísticament significatiu. Font: Gaceta Sanitària 2008;22:474-82. 25 Tabla 5. Efectes sobre memòria recent segons les característiques de les intervencions. Estudis de qualitat mitja. Estratègies Record immediat Record demorat Administració Intensitat Durada Internes 1 mes >=1 mes 1 mes >=1 mes Externes A B C D E V NV AS V NV AS V NV AS V NV AS Caprio-Prevette MD64-GI1 Grupal Alta Alta Sí + + + + + + 0 + 0 + Caprio-Prevette MD64-GI2 Grupal Alta Alta M Sí Sí Sí 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 Gunther VK57 Individual Media Baja Sí Sí +/0 + + 0 0 0 + + 0 0 Fabre C59 Grupal MA Mitja Sí Sí Sí Sí Sí + 0 + Derwinger A53-GI1 Grupal Media Mitja M 0 0 Derwinger A53-GI2 Grupal Media Mitja M 0 + Cavallini E55-GI1 NC Baixa Mitja M + +/0 + Cavallini E55-GI2 NC Baixa Mitja M + +/0 + Brooks JO 3rd 60-GI1 Grupal Alta Alta M Sí + + Brooks JO 3rd 60-GI2 Grupal Alta Alta M Sí + + Brooks JO 3rd 60-GI3 Grupal Alta Alta M Sí + + Brooks JO 3rd 60-GI4 Grupal Alta Alta M Sí + + Andrewes DG63 Individual Baixa Baixa M Sí +/0 0 Hill RD70-GI1 Grupal Baixa Alta M + Hill RD70-GI2 Grupal Baixa Alta M + Flynn TM71-GI1 Individual Alta Mitja m Sí Sí Sí +/0 +/0 Flynn TM71-GI2 Individual / Grupal Alta Mitja m Sí Sí Sí +/0 +/0 Scogin F72 Individual NC NC M Sí +/0 + 0 +/0 + 0 Anschutz L73 NC NC NC M + GI: Grup intervenció; NC: no consta. Intensitat: Baixa (<10 hores); Mitja (10-15 hores); Alta (16-20 hores); Molt alta (>20 hores). Durada: Baixa (<60 minuts); Mitja (60-90 minuts); Alta (>90 minuts). Tipus d’ estratègies: A: d’assaig; B: d’elaboració; C: d’organizació; D: de control de la comprensió; E: de suport. Estratègies i mnemotècnies: X: Sí; M: exclusivament mnemotècnies; m: mnemotècnies, entre altres. Resultats: V: verbal; NV: no verbal; AS: associació; 0: sense efecte/efecte no estadísticament significatiu; +: efecte positiu estadísticament significatiu; +/0: en alguns indicadors l’efecte és positiu estadísticament significatiu i en altres no hi ha efecte/efecte no estadísticament significatiu. Font: Gaceta Sanitària 2008;22:474-82. 26 Tabla 5. Efectes sobre memòria recent segons les característiques de les intervencions. Estudis de qualitat mitja. Estratègies Record immediat Record demorat Administració Intensitat Durada Internes 1 mes >=1 mes 1 mes >=1 mes Externes A B C D E V NV AS V NV AS V NV AS V NV AS Caprio-Prevette MD64-GI1 Grupal Alta Alta Sí + + + + + + 0 + 0 + Caprio-Prevette MD64-GI2 Grupal Alta Alta M Sí Sí Sí 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 Gunther VK57 Individual Media Baja Sí Sí +/0 + + 0 0 0 + + 0 0 Fabre C59 Grupal MA Mitja Sí Sí Sí Sí Sí + 0 + Derwinger A53-GI1 Grupal Media Mitja M 0 0 Derwinger A53-GI2 Grupal Media Mitja M 0 + Cavallini E55-GI1 NC Baixa Mitja M + +/0 + Cavallini E55-GI2 NC Baixa Mitja M + +/0 + Brooks JO 3rd 60-GI1 Grupal Alta Alta M Sí + + Brooks JO 3rd 60-GI2 Grupal Alta Alta M Sí + + Brooks JO 3rd 60-GI3 Grupal Alta Alta M Sí + + Brooks JO 3rd 60-GI4 Grupal Alta Alta M Sí + + Andrewes DG63 Individual Baixa Baixa M Sí +/0 0 Hill RD70-GI1 Grupal Baixa Alta M + Hill RD70-GI2 Grupal Baixa Alta M + Flynn TM71-GI1 Individual Alta Mitja m Sí Sí Sí +/0 +/0 Flynn TM71-GI2 Individual / Grupal Alta Mitja m Sí Sí Sí +/0 +/0 Scogin F72 Individual NC NC M Sí +/0 + 0 +/0 + 0 Anschutz L73 NC NC NC M + GI: Grup intervenció; NC: no consta. Intensitat: Baixa (<10 hores); Mitja (10-15 hores); Alta (16-20 hores); Molt alta (>20 hores). Durada: Baixa (<60 minuts); Mitja (60-90 minuts); Alta (>90 minuts). Tipus d’ estratègies: A: d’assaig; B: d’elaboració; C: d’organizació; D: de control de la comprensió; E: de suport. Estratègies i mnemotècnies: X: Sí; M: exclusivament mnemotècnies; m: mnemotècnies, entre altres. Resultats: V: verbal; NV: no verbal; AS: associació; 0: sense efecte/efecte no estadísticament significatiu; +: efecte positiu estadísticament significatiu; +/0: en alguns indicadors l’efecte és positiu estadísticament significatiu i en altres no hi ha efecte/efecte no estadísticament significatiu. Font: Gaceta Sanitària 2008;22:474-82. 27 7. Conclusions 1. Es requereixen més estudis de qualitat alta per augmentar l’evidència de: • Els efectes en la memòria recent no verbal i d’associació, tot i que els resultats suggereixen que l’entrenament cognitiu augmenta el seu rendiment. • Els efectes en la memòria immediata, la memòria remota i la memòria subjectiva. 2. S ón necessaris nous estudis per tal d’avaluar la memòria sensorial i la transfe- rència. 3. Com els resultats de la revisió suggereixen que determinades intervencions cog- nitives són efectives en la prevenció de problemes de memòria associats a l’edat, cal dirigir els recursos existents a potenciar: • Aquelles intervencions en memòria més efectives dirigides a gent gran sana. • Les intervencions cognitives desenvolupades en sessions grupals, amb una du- rada entre 60-90 minuts, amb activitats dirigides a diferents àrees ja que s’ha demostrat que únicament milloren les àrees treballades en la intervenció. Altre possibilitat és ajustar-se a les necessitats de cada individu. No són necessàries sessions recordatòries. • Potenciar els recursos i la xarxa social per a la gent gran poden tenir un efecte positiu sobre la cognició, sempre com complement d’altre intervenció cognitiva. 28 8. Bibliografia 1. Gómez N, Bonnin BM, Gómez de Molina MT, Yánez B y González A. Caracterización clínica de pacientes con deterioro cognitivo. Rev Cubana Med. 2003;42:12-7. 2. I nstitut d’Estadística de Catalunya. La població de Catalunya al llindar del segle XXI. Pla de Salut de Catalunya. Barcelona: 2002. 3. P revenció dels trastorns cognitius i de la conducta en les persones grans. En: Direcció General de Salut Pública, editor. Llibre blanc. Consens sobre les activi- tats preventives a l’edat adulta dins l’atenció primària. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Salut; 2005. p. 293-8. 4. Generalitat de Catalunya. Departament de Sanitat i Seguretat Social. Servei Català de Salut. Els trastorns cognitius i de la conducta en l’atenció socio-sanitària. Barcelona: Servei Català de la Salut; 1998. 5. Limón E, Argimón JM, Vila JH, Abos T, Cabezas C, Vinyoles E. Detección del dete- rioro cognitivo en población mayor de 64 años: primera fase del proyecto Cuida’l. Aten Primaria. 2003;32:6-12. 6. M inisterio de Trabajo y Asuntos Sociales, Secretaría General de Asuntos Sociales e Instituto de Migraciones y Servicios Sociales (IMSERSO). Intervención psicote- rapéutica en afectados de enfermedad Alzheimer con deterioro leve. Madrid: IMSERSO; 2002. 7. Coria F, Moreno A. Patologia clínica y molecular del envejecimiento cerebral. Rev Neurol. 1997;25:14-7. 8. D elgado C, Del Ser T. Métodos de estimación del deterioro mental. En: Del Ser T, Peña-Casanova J. Evaluación neuropsicológica y funcional de la demencia. Barcelona: Prous; 1995. 9. M arcos T, Salamero M, Gutierrez F, Catalan R, Gasto C, Lazaro L. Cognitive dys- functions in recovered melancholic patients. J Affect Disord. 1994;32(2):133-7. 10. Teri L, McCurry SM, Logsdon RG. Memory, thinking, and aging. What we know about what we know. West J Med. 1997;167:269-75. 11. Catell, R.B. Educ Theory of fluid and crystallized intelligence: a critical experiment. J Psychol. 1963;54:1-22. 12. Real Diccionari de la Lengua Española. (En línia. Data de consulta: maig 2009. Disponible en: http://www.rae.es/rae.html). 29 13. Glosario y Diccionario de Psiquiatría en Lubrano.com. (En línia. Data de consulta: maig 2009. Disponible en: http://www.lubrano.com/glosario/index.html). 14. V alentín JC. El mantenimiento de la memoria en la vejez. Esport 3. 1997;4:4-7. 15. Clare L, Woods RT, Moniz Cook ED, Orrell M, Spector A. Rehabilitación cogni- tive y entrenamiento cognitivo para la enfermedad de Alzheimer y la demencia vascular de estadio temprano (Revisión Cochrane traducida). En La Biblioteca Cochrane plus, número 3, 2008. Oxford, Update Software Ltd. Disponible en: http://www.update-software.com. /Traducida de The Cochrane Library, Issue 4. Chichester, UK. John Wiley & Sons, Ltd.). 16. Sánchez A. Optimización de la memoria. Madrid: Ediciones Témpora; 2002. 17. A tkinson RC, Shiffrin RM. The control of short-term memory. Sci. Am. 1971; 225:82-90. 18. P ino M, Bravo L. La Memòria Visual com predictor de l’aprenentatge de la lec- tura. Psykhe. 2005; 14: 47-53. 19. Maroto MA. Promoción de la Salud. Personas mayores. La memoria. Programa de estimulación y mantenimiento cognitivo. Madrid: Servicio de Promoción de la Salud. Instituto de Salud Pública. Consejería de Sanidad; 2003. 20. A cuña M, Risiga M. Talleres de activación derebral y entrenamiento de la memo- ria. Barcelona: Piados; 1997. 21. Guillen F. Problemas éticos en residencias de ancianos. En: Ribera JA, Gil P, edi- tores. Problemas éticos en relación con el paciente anciano. Clínicas Geriátricas XI. Madrid: Editores Médicos; 1995;181-92. 22. Buiza A, Etxeberria I, Yanguas J. Deterioro cognitivo grave. Madrid. Portal de Mayores, Informes Portal Mayores. 2005, 27. (En línia. Data de consulta: maig 2009. Disponible en: http:\\www.imserso.csic.es/documentos/documentos/bui- za-deterioro-01.pdf 23. H ughes CP, Berg L, Danziger WL, Coben LA, Martin RL. A new clinical scale for the staging of dementia. Br J Psychiatry. 1982;140:566-72. 24. R eisberg B, Ferris SH, de Leon MJ, Crook T. The Global Deterioration Scale for asses- sment of primary degenerative dementia. Am J Psychiatry. 1982;139:1136-9. 25. Folstein MF, Folstein SE, McHugh PR. “Mini-mental state”. A practical met- hod for grading the cognitive state of patients for the clinician. J Psychiatr Res. 1975;12:189-98. 30 26. Bermejo F, López L, Pascual LF. Trastornos de memoria y deterioro cognitivo e el anciano. En: Bermejo F, Del Ser T, editores. Demencias: Conceptos actuales. Barcelona: Ferrer Internacional; 1993. p. 39-51. 27. Jódar M. Els tallers d’entrenament de memòria per a la gent gran. Barcelona: Diputació de Barcelona, Àrea de Benestar Social; 2000. 28. B oada M, Tàrraga Ll. La memoria está en los besos. Barcelona: Ediciones Mayo; 2006. 29. P etersen RC, Doody R, Kurz A, Mohs RC, Morris JC, Rabins PV et al. Current con- cepts in mild cognitive impairment. Arch Neurol. 2001;58:1985-92. 30. Portet F, Visser PJ, Frisoni GB, Nobili J, Scheltens PH, Vellas B and Touchon J. Mild cognitive impairment in medical practice: critical review of the concept and new diagnostic procedure. Report of the MCI working group of the European Consortium on Alzheimer’s Disease (EADC). Journal of Neurology, Neurosurgery and Psychiatry. 2006; doi: 10.1136/jnnp.2005.08533,(2006) 2. 31. Lopez OL, Becker JT, Jagust WJ, Fitzpatrick A, Carlson MC, DeKosky ST et al.. Neuropsychological characteristics of mild cognitive impairment subgroups. J Neurol Neurosurg Psychiatry. 2006;77:159-65. 32. Íñiguez Martínez, Julio. El Deterioro Cognitivo Leve (2): factores predictivos y abordaje terapéutico. Madrid. Informes Portal Mayores. 2006,46. (En línia. Data de consulta: maig 2009. Disponible en: http://www.imsersomayores.csic.es/ documentos/iniguez-deterioro-02.pdf). 33. T órtora G, Godoy R, Florio L, Brusco I, Bruno H. Del envejecimiento a la enfer- medad de Alzheimer. (En línia. Data de consulta: maig 2009. Disponible en: http://www.aap.org.ar/publicaciones/forense/forense-14/tema-4.htm). 34. C oria F. Clinical and molecular aspects of age-associated memory impairment. Ann Med.1994;2:85-8. 35. A merican Psychiatric Association: Diagnostic and Statistical Manual of Mental Disorders, 4th Edition, Text Revised. Washington DC: American Psychiatric Press; 2000. 36. Feldman HH, Jacova C. Mild cognitive impairment. Am J Geriatr Psychiatry. 2005;13:645-55. 37. F rancés I, Barandiarán M, Marcellán T, Moreno L. Estimulación psicocognoscitiva en las demencias. An Sist Sanit Navar. 2003;26:405-22. 31 38. Wood KM, Edward JD, Clay OJ, Wadley VG, Roenker DL and Ball KK. Sensory and cognitive factors influencing functional bility in older adults. Gerontology. 2005;51:131-141. 39. Farina E, Mantovani F, Fioravanti R, Pignatti R, Chiavari L, Imbornone E, Olivotto F, Alberoni M, Mariani C, Nemni R. Evaluating two group programmes of cognitive training in mild-to-moderate AD: is there any difference between a ‘global’ stim- ulation and a ‘cognitive-specific’ one? Aging Ment Health. 2006;10:211-8. 40. V erhaeghen P, Marcoen A, Goossens L. Improving memory performance in the aged through mnemonic training: a meta-analytic study. Psychol Aging. 1992;7:242-51. 41. F loyd M, Scogin F. Effects of memory training on the subjective memory func- tioning and mental health of older adults: a meta-analysis. Psychol Aging. 1997;12:150-61. 42. Novoa AM, Juárez O, Nebot M. Efectividad de las intervenciones cognitivas en la prevención del deterioro de la memoria en las pers personas mayores sanas. Gac Sanit. 2008;22:474-82. 43. D ictionary for the Effective Public Health Practice Project. Quality Assessment Tool for Quantitative Studies [documento en Internet]. Ontario: myhamilton.ca;c2007 [citado 15 Abr 2007]. Disponible en: http://www.myhamilton.ca/NR/rdonlyres/ 6BC5E4A7-3F82-41F0-BCE1-6CC9921FDD8A/0/QADictionary2003.pdf 44. A yuntamiento de Madrid. Área de Salud y Consumo. Dirección de Servicios de Higiene y Salud Pública. Programa de memoria. Método UMAM. Bases teóricas del programa. Capítulo VI: Estrategias y técnicas de memoria. Madrid: Ediciones Díaz de Santos; 2001. p. 313-28. 45. D elgado-Losada ML. Training program in strategies to improve memory.Rev Neu- rol. 2001;33:369-72. 46. Scarmeas N, Stern Y. Cognitive reserve: implications for diagnosis and prevention of Alzheimer’s disease. Curr Neurol Neurosci Rep. 2004;4:374-80. 47. Glei DA, Landau DA, Goldman N, Chuang YL, Rodriguez G, Weinstein M. Participa- ting in social activities helps preserve cognitive function: an analysis of a longitudi- nal, population-based study of the elderly. Int J Epidemiol. 2005;34:864-71. 48. S turman MT, Morris MC, Mendes de Leon CF, Bienias JL, Wilson RS, Evans DA. Physical activity, cognitive activity, and cognitive decline in a biracial community population. Arch Neurol. 2005;62:1750-4. 32 49. Van Gelder BM, Tijhuis MA, Kalmijn S, Giampaoli S, Nissinen A, Kromhout D. Physical activity in relation to cognitive decline in elderly men: the FINE Study. Neurology. 2004;63:2316-21. 50. Celnik P, Stefan K, Hummel F, Duque J, Classen J, Cohen LG. Encoding a motor memory in the older adult by action observation. Neuroimage. 2006;29(2):677- 84. 51. M ahncke HW, Connor BB, Appelman J, Ahsanuddin ON, Hardy JL, Wood RA, Joyce NM, Boniske T, Atkins SM, Merzenich MM. Memory enhancement in he- althy older adults using a brain plasticity-based training program: a randomized, controlled study. Proc Natl Acad Sci U S A. 2006;103:12523-8. 52. Willis SL, Tennstedt SL, Marsiske M, Ball K, Elias J, Koepke KM et al.; ACTIVE Study Group. Long-term effects of cognitive training on everyday functional outcomes in older adults. JAMA. 2006;296:2805-14. 53. Derwinger A, Stigsdotter Neely A, Backman L. Design your own memory strate- gies! Self-generated strategy training versus mnemonic training in old age: an 8-month follow-up. Neuropsychol Rehabil. 2005;15:37-54. 54. V alentijn SA, van Hooren SA, Bosma H, Touw DM, Jolles J, van Boxtel MP et al. The effect of two types of memory training on subjective and objective memory performance in healthy individuals aged 55 years and older: a randomised con- trolled trial. Patient Educ Couns. 2005;57:106-14. 55. Cavallini E, Pagnin A, Vecchi T. Aging and everyday memory: the beneficial effect of memory training. Arch Gerontol Geriatr. 2003;37:241-57. 56. Dunlosky J, Kubat-Silman AK, Hertzog C. Training monitoring skills improves older adults’ self-paced associative learning. Psychol Aging. 2003;18:340-5. 57. G unther VK, Schafer P, Holzner BJ, Kemmler GW. Long-term improvements in cognitive performance through computer-assisted cognitive training: a pilot stud y in a residential home for older people. Aging Ment Health. 2003;7:200-6. 58. Edwards JD, Wadley VG, Myers RS, Roenker DL, Cissell GM, Ball KK. Transfer of a speed of processing intervention to near and far cognitive functions. Geron- tology. 2002;48:329-40. 59. Fabre C, Chamari K, Mucci P, Masse-Biron J, Prefaut C. Improvement of cogni- tive function by mental and/or individualized aerobic training in healthy elderly subjects. Int J Sports Med. 2002;23:415-21. 33 60. B rooks JO 3rd, Friedman L, Pearman AM, Gray C, Yesavage JA. Mnemonic trai- ning in older adults: effects of age, length of training, and type of cognitive pretraining. Int Psychogeriatr. 1999;11:75-84. 61. M ohs RC, Ashman TA, Jantzen K, Albert M, Brandt J, Gordon B et al.. A study of the efficacy of a comprehensive memory enhancement program in healthy elderly persons. Psychiatry Res. 1998;77:183-95. 62. Hill RD, Campbell BW, Foxley D, Lindsay S. Effectiveness of the number-consonant mnemonic for retention of numeric material in community-dwelling older adults. Exp Aging Res. 1997;23:275-86. 63. Andrewes DG, Kinsella G, Murphy M. Using a memory handbook to improve everyday memory in community-dwelling older adults with memory complaints. Exp Aging Res. 1996;22:305-22. 64. C aprio-Prevette MD, Fry PS. Memory enhancement program for community- based older adults: development and evaluation. Exp Aging Res. 1996;22:281- 303. 65. Dellefield KS, McDougall GJ. Increasing metamemory in older adults. Nurs Res. 1996;45:284-90. 66. Oswald WD, Rupprecht R, Gunzelmann T, Tritt K. The SIMA-project: effects of 1 year cognitive and psychomotor training on cognitive abilities of the elderly. Behav Brain Res. 1996;78:67-72. 67. Neely AS, Backman L. Effects of multifactorial memory training in old age: generalizability across tasks and individuals. J Gerontol B Psychol Sci Soc Sci. 1995;50:134-40. 68. Neely AS, Backman L. Long-term maintenance of gains from memory training in older adults: two 3 1/2-year follow-up studies. J Gerontol. 1993;48:233-7. 69. Lachman ME, Weaver SL, Bandura M, Elliott E, Lewkowicz CJ. Improving memory and control beliefs through cognitive restructuring and self-generated strategies. J Gerontol. 1992;47:293-9. 70. Hill RD, Allen C, McWhorter P. Stories as a mnemonic aid for older learners. Psychol Aging. 1991;6:484-6. 71. Flynn TM, Storandt M. Supplemental group discussions in memory training for older adults. Psychol Aging. 1990;5:178-81. 34 72. Scogin F, Bienias JL. A three-year follow-up of older adult participants in a mem- ory-skills training program. Psychol Aging. 1988;3:334-7. 73. Anschutz L, Camp CJ, Markley RP, Kramer JJ. Remembering mnemonics: a three- year follow-up on the effects of mnemonics training in elderly adults. Exp Aging Res. 1987;13):141-3. 35 La memòria i el seu entrenament en la gent gran Agència de Salut Pública. La memòria i el seu entrenament en la gent gran