usos
deltemps
isalut
usos
deltemps
isalut
2
L’estudi “Usos del Temps i Salut”, promogut per la regidoria d’Usos del Temps
en col·laboració amb l’Agència de Salut Pública, fa una radiografia de l’im-
pacte que l’ús del temps té sobre la salut de les persones.
Aquest treball posa l’èmfasi en el fet que la perspectiva de gènere i el nivell
socioeconòmic s’han de tenir en compte a l’hora d’abordar qualsevol inicia-
tiva que pretengui millorar l’ús del temps a la ciutat. Alhora, posiciona clara-
ment les dones, en totes les franges d’edat, com les que més difícil ho tenen
per administrar el seu temps de lleure, que queda sovint difuminat en l’àmbit
del treball domèstic i familiar.
La pressió que suporten les dones és un fet i com això influeix sobre la seva
salut una constatació. En aquest sentit, les recomanacions de l’estudi poden
ser un bon full de ruta per corregir una situació que, no per coneguda, és de
fàcil solució.
Les administracions públiques, les institucions i empreses, i la pròpia ciuta-
dania ens hem de coresponsabilitzar, cadascú des de la seva parcel·la, en
fer possible que l’ús del temps a la ciutat sigui un valor que tothom pugui ges-
tionar lliurement. Els beneficis en benestar i en salut repercutiran positivament
en tots els àmbits de la nostra societat i, molt particularment, en les dones
de Barcelona.
Fer-ho possible està al nostre abast.
Jordi Hereu
Alcalde de Barcelona
3
Quan es diu que el nou patró or és el temps, s’està posant de relleu una sè-
rie de qüestions molt importants en l’àmbit de la salut. El temps, la seva ges-
tió no és un assumpte privat. Segons sigui l’organització social i els valors i
actituds respecte al temps i als rol dels homes i les dones, les persones po-
dran gestionar, o no, el temps.
Quan les persones senten que poden gestionar el temps, el seu ritme de vi-
da es torna més saludable. Això serà possible quan el temps sigui conside-
rat un dret de ciutadania. Les Polítiques Públiques dels Usos del Temps que
estem desplegant des de l’Ajuntament fan de l’administració un agent actiu
per a que les persones puguin organitzar el temps en funció de les necessi-
tats del seu cicle vital. També col·laboren a fer de la nostra una societat més
paritària i equitativa per tal que les diferencies de gènere que en estudis com
aquest queden ben patents, acabin desapareixen.
Imma Moraleda
Regidora Usos del Temps
4
Edició
Ajuntament de Barcelona
Sector d’Educació, Cultura i Benestar
Regidoria Usos del Temps
Redacció
Silvia Rueda
Agència de Salut Pública de Barcelona i Universitat Pompeu Fabra
Lucía Artazcoz
Agència de Salut Pública de Barcelona i CIBER Epidemiología
y Salud Pública (CIBERESP)
Imma Cortès
Agència de Salut Pública de Barcelona
Direcció col·lecció
Ajuntament de Barcelona
Direcció Nous Usos Socials del Temps
Elena Sintes. Grup de Recerca d’Usos del Temps (IERMB)
Disseny gràfic
Estudio Angel Uzkiano
© de l’edició: Ajuntament de Barcelona.
www.bcn.cat/nust
5
ÍNDEX
RESUM 10
1. INTRODUCCIÓ 12
2. MÈTODES 15
3. DESCRIPCIÓ GENERAL DE LA POBLACIÓ DE 16 A
64 ANYS SEGONS GRUP D’EDAT 18
3.1. Situació laboral 18
3.2. Rols familiars 19
3.3. La salut 20
3.4. Els comportaments relacionats amb la salut 21
4. LES PERSONES DE 16 A 24 ANYS 24
4.1. Diferències de gènere en el temps dedicat
al treball remunerat i al treball domèstic 24
4.2. Diferències de gènere en la salut 26
4.3. Diferències de gènere en les conductes
relacionades amb la salut 27
5. LES PERSONES DE 25 A 64 ANYS 29
5.1. Els horaris de treball remunerat atípics 29
Les llargues jornades de treball 30
L’horari a temps parcial 30
El treball a torns 30
Les jornades irregulars o variables segons els dies 31
El treball nocturn 31
Salut i horaris atípics 32
Conductes relacionades amb la salut i els horaris atípics 32
5.2. Mestresses de casa i dones empleades que
viuen en parella 33
Temps de treball total 34
Situació laboral (mestresses i dones ocupades) i estat de salut 35
Situació laboral (mestresses i dones ocupades) i conductes
relacionades amb la salut 36
5.3. Compaginació de la vida laboral i familiar en persones
ocupades que viuen en parella 37
Temps de treball remunerat, temps de treball domèstic
i temps de treball total 37
Desigualtats de gènere en la relació de la compaginació
de la vida laboral i familiar amb l’estat de salut 40
Desigualtats de gènere en la relació de la compaginació
de la vida laboral i familiar amb els comportaments
relacionats amb la salut 41
6
5.4. Les persones responsables de llars monomarentals 43
Temps de treball remunerat, temps de treball
domèstic i temps de treball total. Comparació amb les
mares que viuen en parella 43
Estat de salut, mares que viuen en parella i dones
responsables de llars monomarentals 44
Conductes relacionades amb la salut, mares que viuen en
parella i dones responsables de llars monomarentals 45
6. LES PERSONES DE 65 ANYS O MÉS 47
6.1. Diferències de gènere en el temps dedicat al
treball domèstic. Relació amb les característiques
de la unitat familiar 47
6.2. Diferències de gènere en la salut.
Relació amb les característiques de la unitat familiar 49
6.3. Diferències de gènere en la salut.
Relació amb les característiques de la unitat familiar 51
7. CONCLUSIONS 53
8. RECOMANACIONS 55
REFERÈNCIES 56
7
ÍÍNDEX DE FIGURES
Figura 1. Mitjana d’hores setmanals de realització de tasques
domèstiques durant la setmana per sexe i grup d’edat. Barcelona, 2006. 20
Figura 2. Prevalença de mal estat de salut per sexe i grup d’edat.
Barcelona, 2006. 20
Figura 3. Hores diàries dedicades a l’activitat física de lleure per
sexe i grup d’edat. Barcelona, 2006. 22
Figura 4. Hores de son per sexe i grup d’edat. Barcelona, 2006. 23
Figura 5. Mitjana d’hores setmanals dedicades a les tasques
domèstiques entre les persones de 16 a 24 anys per sexe i classe
social. Barcelona, 2006. 25
Figura 6. Mitjana d’hores setmanals dedicades a la feina remunerada
entre les persones de 16 a 24 anys per sexe i situació familiar.
Barcelona, 2006. 25
Figura 7. Mitjana d’hores setmanals dedicades a les tasques
domèstiques entre les persones de 16 a 24 anys per sexe i situació
familiar. Barcelona, 2006. 26
Figura 8. Prevalença de mala salut entre les persones de 16 a 24 anys
per sexe i classe social. Barcelona, 2006. 27
Figura 9. Temps mitjà dedicat a l’activitat física en el temps de lleure
entre les persones de 16-24 anys per sexe i situació familiar (en minuts).
Barcelona, 2006. 28
Figura 10. Els horaris de treball remunerat atípics entre les persones
assalariades de 25-64 anys per sexe i classe social. Barcelona, 2006. 31
Figura 11. Prevalença de mala salut entre les persones assalariades
de 25-64 anys per sexe i tipus de jornada. Barcelona, 2006. 32
Figura 12. Prevalença de dormir 6 hores o menys al dia entre les
persones assalariades de 25-64 anys per sexe i tipus de jornada.
Barcelona, 2006. 33
Figura 13. Mitjana d’hores setmanals de realització de tasques
domèstiques durant la setmana entre les dones de 25-64 anys que
viuen en parella per situació laboral i classe social. Barcelona, 2006. 34
Figura 14. Mitjana d’hores setmanals totals de treball entre les dones
de 25-64 anys que viuen en parella per situació laboral i classe social.
Barcelona, 2006. 45
8
Figura 15. Prevalença de mala salut de les dones de 25-64 anys que
viuen en parella per situació laboral i classe social. Barcelona, 2006. 36
Figura 16. Hores diàries de son de les dones de 25-64 anys que viuen
en parella per situació laboral i classe social. Barcelona, 2006. 37
Figura 17. Mitjana d’hores setmanals dedicades a la feina remunerada
i a les tasques domèstiques entre les persones de 25-64 anys que
viuen en parella per sexe i classe social. Barcelona, 2006. 38
Figura 18. Mitjana d’hores setmanals dedicades a la feina remunerada
entre les persones de 25-64 anys que viuen en parella per sexe i
grandària de la llar. Barcelona, 2006. 39
Figura 19. Mitjana d’hores setmanals dedicades a les tasques
domèstiques entre les persones de 25-64 anys que viuen en parella
per sexe i nombre de fills a la llar. Barcelona, 2006. 40
Figura 20. Prevalença de mala salut entre les persones de 25-64 anys
que viuen en parella per sexe i classe social. Barcelona, 2006. 41
Figura 21. Temps mitjà diari dedicat a l’activitat física entre les persones
de 25-64 anys que viuen en parella per sexe i classe social (en minuts).
Barcelona, 2006. 42
Figura 22. Mitjana d’hores setmanals dedicades a les tasques
domèstiques entre les mares de 25-64 anys per estat civil o de
convivència i classe social. Barcelona, 2006. 44
Figura 23. Prevalença de mala salut de les mares de 25-64 anys
per estat civil o de convivència i classe social. Barcelona, 2006. 45
Figura 24. Hores diàries de son de les mares de 25-64 anys per estat
civil o de convivència i classe social. Barcelona, 2006. 46
Figura 25. Mitjana d’hores setmanals dedicades a les tasques
domèstiques entre les persones majors de 64 anys per sexe i classe
social. Barcelona, 2006. 48
Figura 26. Mitjana d’hores setmanals dedicades a les tasques
domèstiques entre les persones majors de 64 anys per sexe i tipus
de llar. Barcelona, 2006. 49
Figura 27. Prevalença de mala salut entre les persones majors de
64 anys per sexe i classe social. Barcelona, 2006. 50
Figura 28. Prevalença de mala salut entre les persones majors de
64 anys per sexe i convivència o no amb persones amb discapacitat.
Barcelona, 2006. 51
Figura 29. Hores diàries de son entre les persones majors de 64 anys
per sexe i tipus de llar. Barcelona, 2006. 52
9
RESUM
Introducció: Qualsevol reflexió sobre els usos del temps i el seu impacte so-
bre la salut requereix una perspectiva de gènere i tenir en compte el paper
del nivell socio-econòmic i l’etapa del cicle vital. Les persones no trien de for-
ma lliure els usos del temps, sinó que aquests venen determinats en bona
mesura per un ordre social caracteritzat per la divisió sexual del treball i per
les oportunitats i recursos derivats de la posició socio-econòmica, així com
per uns recursos comunitaris que faciliten més o menys uns usos del temps
saludables.
Mètodes: En aquest estudi s’analitzen les desigualtats de gènere i de clas-
se social en els usos del temps al llarg de tres etapes del cicle vital (perso-
nes de 16 a 24 anys, de 25 a 64 anys i majors de 64 anys) i la seva relació
amb l’estat de salut (estat de salut percebut, trastorns ansiós-depressius i
trastorns crònics) i hàbits relacionats amb la salut associats a la disponibili-
tat de temps propi (pràctica d’activitat física en el temps de lleure i hores de
son) entre la ciutadania de Barcelona. En les poblacions de 16 a 24 anys i de
25 a 64 anys s’examinen el temps dedicat al treball remunerat i al domèstic
i familiar i la seva relació amb la salut. Entre els majors de 64 anys, l’anàlisi
dels usos del temps se centra en l’àmbit domèstic i familiar.
Resultats: Les desigualtats de gènere en els rols domèstics i familiars s’ini-
cien des de les edats més joves. Les dones de tots els grups d’edat i les clas-
ses socials manuals tenen un pitjor estat de salut, fan menys exercici en el
temps de lleure i dormen menys hores que els homes i les classes socials no
manuals. Entre les dones més joves, conviure amb fills o filles s’associa amb
més sedentarisme en el temps de lleure. Especialment importants són les di-
ferències pel que fa al temps dedicat a l’activitat física vigorosa durant el
temps de lleure entre els homes i les dones d’aquest grup d’edat. Les mes-
tresses de casa de 25-64 anys tenen un pitjor estat de salut percebut, una
major prevalença de dormir 6 o menys hores i de dormir 10 o més hores que
les dones ocupades. Les persones grans que conviuen amb una persona
amb discapacitat presenten una pitjor salut percebuda i una pitjor salut men-
tal, tant entre els homes com entre les dones, però especialment les dones.
10
Recomanacions: És necessari promoure polítiques de compaginació de vi-
da laboral i familiar tant en l’àmbit laboral com en l’extralaboral, fomentant un
ús més saludable del temps. A nivell laboral, aquestes estratègies han de su-
perar la concepció tradicional de la divisió sexual del treball per tal de no te-
nir efectes adversos sobre la situació laboral de les dones; a nivell extralaboral
s’han d’augmentar els recursos comunitaris per a les persones dependents,
així com continuar amb la sensibilització sobre les desigualtats de gènere en
la ciutadania. A més, les intervencions adreçades a reduir les desigualtats de
gènere en els usos del temps i el seu impacte sobre la salut han de tenir en
compte el paper fonamental de la classe social.
11
I. INTRODUCCIÓ
La literatura sobre usos del temps distingeix clàssicament quatre categories
d’anàlisi: el treball remunerat, el domèstic i familiar, el temps de cura personal
i el temps lliure. El temps de treball remunerat inclou també el de desplaça-
ment entre el domicili i la feina. El terme treball no remunerat es refereix a les
activitats de cura de les criatures i d’altres persones dependents, de cuina,
planxa, compra... El temps de cura personal s’associa amb el manteniment
de les funcions del cos – dormir, menjar, vestir-se, rebre tractament mèdic...-
. El temps lliure és el restantI. La investigació feminista assenyala que el temps
de lleure és especialment problemàtic per a les dones perquè les fronteres en-
tre les responsabilitats domèstiques no remunerades i el temps lliure moltes
vegades no són claresII,III. A la pràctica, l’interès sociològic s’ha centrat en la
distribució entre el treball remunerat, el domèstic i familiar i el temps de lleu-
re, cosa que requereix la consideració de la divisió sexual del treball.
Paral·lelament, des de la salut pública l’anàlisi de les desigualtats de gènere
en la salut es basa també en la divisió sexual del treball que assigna a les do-
nes un paper protagonista en el treball domèstic i familiar i als homes en el
treball remunerat i l’àmbit públic. La recerca en aquest àmbit s’ha basat en
un marc de rols en el què es consideren els rols familiars – estat civil o de
convivència i ser mare o pare – de forma central, i la situació laboral, amb un
paper secundari. A la literatura sobre rols de gènere i salut tradicionalment
han predominat dos models: el de la “potenciació de rols” i el de la “sobre-
càrrega de rols”. El primer, remarca els beneficis de la combinació de rols
com l’estat civil, tenir criatures i la situació laboral, mentre que el segon po-
sa l’accent en els efectes negatius derivats de la sobrecàrrega i el conflicte
de rols. Els resultats dels estudis són, però, contradictorisIV.
Tot i la creixent incorporació de les dones a la feina remunerada, són elles les
que continuen dedicant més temps a les tasques domèstiques i de cura, de
manera que combinat amb la feina remunerada significa que la càrrega de
feina total de les dones és més elevada que la dels homesV,VI,VII,VIII. A més, s’ha
vist que hi ha una especialització per gènere en la distribució de les tasques
entre dones i homes. Les dones continuen preparant els menjars, netejant,
tenint cura dels membres de la família i comprant, mentre que els homes fan
tasques més flexibles en el temps, com reparacions a la llarV,VI,IX,X,XI. La inexis-
tència d’un horitzó final en les tasques que porten a terme les dones, junt
12
amb la seva poca capacitat de control sobre les mateixes poden generar sen-
timents de sobrecàrrega i derivar en situacions d’estrès o altres problemes
psicològicsVIII,XII,XIII.
Tot i que la major part d’estudis sobre l’impacte que la feina remunerada té
sobre la salut han trobat efectes beneficiosos tant entre els homes com en-
tre les dones comparat amb no tenir una feina remuneradaXIV, també s’ha do-
cumentat que els horaris atípics de treball remunerat poden tenir efectes
negatius sobre el benestar físic i psicològic de les persones. Les llargues jor-
nades de treball i les feines a temps parcial i ocasionals, per exemple, estan
associades als rols de gènere en que als homes els correspon el manteni-
ment econòmic de la llar, sovint allargant les seves jornades, mentre que a
les dones els correspon les responsabilitats domèstiques i familiars, optant
en moltes ocasions per feines a temps parcial i ocasionals. Aquests tipus de
feina s’associen amb diversos problemes de salut com la hipertensió, els tras-
torns cardiovasculars i muscoesquelètics, estrès, depressió o fatiga, i amb
comportaments relacionats amb la salut com fumar i consumir alcoholXV,XVI,XVII,
XVIII,XIX. Un estudi recent remarcava la importància que té l’obligatorietat o no
d’allargar les jornades laborals sobre la salut, obligatorietat que pot venir de-
terminada tant per la pressió de l’empresa com per les dificultats econòmi-
ques del treballador o treballadora.XX Altres horaris atípics de treball remunerat
que s’associen amb efectes negatius sobre la salut i el benestar de les per-
sones són el treball a torns, les jornades irregulars i el treball nocturnXXI,XXII,XXIII.
Els canvis en els estils de vida de la nostra societat està generant un incre-
ment del sedentarisme i una reducció en les hores de son, factors que s’han
associat amb diversos problemes de salut tant física com psicològica. El se-
dentarisme és un factor de risc de malalties cardiovasculars, arteriosclerosi,
hipertensió o malalties respiratòriesXXIV. La manca crònica de son, d’altra ban-
da, és un factor de risc de sobrepès, incrementa la resistència a la insulina i
s’associa amb la diabetis de tipus 2XXV.
Qualsevol reflexió sobre els usos del temps i el seu impacte sobre la salut re-
quereix utilitzar una perspectiva de gènere i tenir en compte el paper del ni-
vell socio-econòmic, així com l’etapa del cicle vital. Les persones no trien de
forma lliure els usos del temps, sinó que aquests venen determinats en bo-
na mesura per un ordre social caracteritzat per la divisió sexual del treball i
per les oportunitats i recursos derivats de la posició socio-econòmica, així
com per uns recursos comunitaris que faciliten més o menys uns usos del
temps saludables.
L’objectiu d’aquest estudi és analitzar els usos del temps i la relació entre
aquests usos del temps i la salut i els comportaments relacionats amb la sa-
lut entre la població major de 15 anys de la ciutat de Barcelona en un marc
combinat de gènere i classe social. A més, l’estudi exigeix considerar les di-
ferents etapes del cicle vital, molt relacionades amb els usos del temps. D’a-
questa manera, en aquest estudi es consideren tres grups d’edat que
representen les tres grans etapes vitals amb totes les implicacions que això
té sobre la vida personal i laboral de les persones: la joventut (16-24 anys),
la maduresa (25-64 anys) i la vellesa (majors de 64 anys). Però l’anàlisi apro-
13
fundeix més en els grups d’edat de 25-64 anys i els majors de 64 anys, edats
en que les persones ja tenen una vida independent en el nostre context i quan
més clara és la relació entre els usos del temps i la salut.
S’han considerat dues esferes rellevats per a l’estudi dels usos del temps: la
feina remunerada i els rols familiars. S’han seleccionat tres indicadors de sa-
lut (mala salut percebuda, mala salut mental i la presència d’un o més tras-
torns crònics) i dues conductes relacionades amb la salut (hores de son i
activitat física durant el temps de lleure). L’estudi s’estructura de la següent
manera: a l’apartat 2 es descriuen els mètodes i al 3 es fa una descripció ge-
neral de la població objecte d’estudi segons grups d’edat. L’apartat 4 se cen-
tra en les persones de 16 a 24 anys; l’apartat 5 en les de 25 a 64 anys i el 6
en les persones majors de 64 anys. Finalment, l’estudi acaba amb una sec-
ció de conclusions i les recomanacions.
14
2. MÈTODES
Dades
Aquest informe sobre usos del temps i salut es basa en l’última Enquesta
de Salut de Barcelona (ESB), realitzada l’any 2006. La mostra està formada
per 5.353 persones majors de 15 anys, de les quals un 11% tenen entre 16
i 24 anys, un 66% entre 25 i 64 anys, i un 23% són majors de 64 anys. El
53% són dones.
Variables explicatives
La feina remunerada
La variable sobre la situació laboral s’ha recodificat en les següents catego-
ries: ocupat/da, en atur, feines de la llar, estudiant, incapacitació per a tre-
ballar i jubilació. Per tal de mesurar el temps dedicat a la feina remunerada
s’ha comptabilitzat la mitjana d’hores setmanals dedicades a aquesta acti-
vitat. Pel que fa als tipus de jornada, s’han considerat com a jornades labo-
rals atípiques les llargues jornades de treball (més de 40 hores a la setma-
na), l’horari a temps parcial (menys de 30 hores a la setmana), el treball a
torns, les jornades irregulars o variables segons els dies, i el treball nocturn.
A l’anàlisi de les llargues jornades de treball i l’horari a temps parcial només
s’ha considerat la població assalariada perquè els motius per fer aquests
horaris varien molt en relació amb els treballadors i treballadores autònoms.
La mostra d’aquests últims és insuficient per a una anàlisi específica.
Els rols familiars
L’estat civil comprèn les següents categories: solter/a, casat/da o en parella,
separat/da o divorciat/da i vidu/a. Altres variables que s’han considerat per a
mesurar els rols familiars són si la persona entrevistada s’ocupa principal-
ment de la cura de criatures, la cura de persones grans, la cura de persones
amb dicapacitats a la llar, la realització de tasques domèstiques i el temps
dedicat a les tasques domèstiques durant la setmana mesurat en hores.
15
Les variables utilitzades per a mesurar el treball domèstic que s’han fet ser-
vir s’han adequat a les etapes de la vida de les persones i al nostre context.
D’aquesta manera, entre el grup de 16-24 anys s’ha considerat el fet de
viure o no en parella i conviure amb fills o filles. Entre les persones de 25-64
anys s’ha considerat la grandària de la llar (una persona, dues, tres o més
de tres persones) i el nombre de fills o filles (cap, un, dos i tres o més). Entre
les persones majors de 64 anys, finalment, s’ha considerat el tipus de llar ja
que diversos estudis han demostrat que la composició de la llar és un millor
determinant del benestar de les persones grans que l’estat civilXXVI,XXVII La
tipologia de la llar s’ha construït a partir de l’estat civil i la responsabilitat a
la llar, amb les següents quatre categories: persones que viuen soles, per-
sones que viuen amb la parella, persones que no viuen amb la parella però
viuen amb altres persones i són caps de família, i persones que no viuen
amb la parella però viuen amb altres persones i no són caps de família.
En alguns casos, la mostra s’ha restringit a les persones que viuen en pare-
lla, com és el cas de la comparació entre les mestresses de casa i les dones
empleades (apartat 5.2) i en l’anàlisi de la compaginació de la vida laboral i
familiar (apartat 5.3).
La definició de llars monomarentals en què es basa aquest informe és la de
les llars constituïdes per mares de 25-64 anys que no viuen en parella i que
tenen fills o filles dependentsXXVIII en el sentit de que són elles les que es defi-
neixen com a caps de família de la llar independentment de la grandària de
la mateixa.
Variables de salut
La salut percebuda s’ha recollit demanant a les persones entrevistades que
descriguin la seva salut en general com a “excel·lent”, “molt bona”, “bona”,
“regular” o “dolenta”. La variable original s’ha dicotomitzat considerant les
categories “regular” i “dolenta” per indicar una mala salut percebuda. La
salut percebuda és un indicador ampli del benestar associat amb la salut i
s’ha trobat que és un bon predictor de la mortalitat, fins i tot millor que el
diagnòstic mèdicXXIX,XXX.
La salut mental s’ha mesurat a través de la versió en 12 ítems del qüestio-
nari de salut general de Goldberg (12-GHQ)XXXI. Aquest és un instrument molt
utilitzat per a la detecció de desordres psiquiàtrics de naturalesa ansiós-
depressivaXXXII. La variable original s’ha recodificat en una dicotòmica, pre-
nent els valors superiors a 2 per a indicar una mala salut mental.
La prevalença de trastorns crònics s’ha mesurat a partir d’un llistat format
per 28 trastorns crònics en què es pregunta a les persones entrevistades si
pateixen o han patit algun d’aquests trastorns. Aquest llistat s’ha recodificat
de manera que s’ha considerat que una persona té trastorns crònics quan
presenta un o més dels 28 mencionats.
16
Variables de comportaments relacionats amb la salut
El temps de son està recodificat a l’enquesta en tres categories: dormir 6 o
menys hores, dormir de 7 a 9 hores, i dormir 10 hores o més. Es considera
que el temps normal de son que es necessita per a recuperar-se de l’esforç
diari és d’entre 7 i 9 hores diàries.
El sedentarisme s’ha mesurat preguntant les persones sobre la seva activi-
tat física durant el temps de lleure excloent caminar. La variable original s’ha
calculat a partir de l’adaptació de l’International Physical Activity
Questionnaire (IPAQ) encloent només les activitats moderades i vigoroses i
categoritzant en quatre grups: inactivitat (sedentarisme), activitat lleugera,
moderada i intensa.
També s’han mesurat els minuts dedicats a l’activitat física moderada i vigo-
rosa durant el temps de lleure. Entre les activitats físiques moderades s’inclo-
uen anar en bicicleta, fer gimnàstica, aeròbic, córrer, jugar a tenis, fer natació,
patinatge, golf, ball, ioga o similars. Les activitats físiques vigoroses, per una
altra banda, són aquelles que requereixen un major esforç físic, com jugar a
futbol, a bàsquet, a hoquei, a esquaix, fer arts marcials, muntanyisme, atletis-
me, ciclisme de competició, natació de competició o similars.
Anàlisi estadística
L’informe es basa en una anàlisi descriptiva. S’han realitzat anàlisis bivaria-
des i multivariades per a comprovar la significació estadística de les diferèn-
cies trobades en les relacions estudiades. Tots els models s’han ajustat per
l’edat i classe social, separat per sexe i en moltes ocasions també per clas-
se social. Així, quan al text s’assenyala, per exemple, que existeixen diferèn-
cies significatives entre homes i dones, significa que no es deuen a diferèn-
cies d’edat i/o de classe social. La classe social, en dues categories (no
manuals i manuals) s’ha construït a partir de la proposta del Grupo de la
Sociedad Española de Epidemiología y de la Sociedad Española de Medicina
Familiar y ComunitariaXXXIII, basada aquesta última en la Clasificación Nacional
de Ocupaciones de l’any 1994. A l’Enquesta de Salut de Barcelona, s’assig-
na a cada persona la classe social basada en l’ocupació a partir de l’ocupa-
ció actual o anterior de la persona entrevistada; en el cas de les persones
que no han treballat mai s’assigna la del/la cap de família.
17
3. DESCRIPCIÓ GENERAL
DE LA POBLACIÓ DE 16 A
64 ANYS SEGONS GRUP
D’EDAT
3.1. Situació laboral
La situació laboral de la població de Barcelona ve determinada pel cicle vital,
però amb importants diferències de gènere. Entre els més joves (16-24
anys) pràcticament la meitat, tant d’homes com de dones, estudia (49,3%
i 46,9%, respectivament) i l’altra meitat té una feina remunerada (43% i 44%,
respectivament). Entre les persones de 25-64 anys la situació més comuna
és tenir una feina remunerada i a partir dels 65 anys la major part de les per-
sones es troben jubilades. Alguns aspectes a destacar, però, són que hi ha
més homes que dones del grup de 25-64 anys amb una feina remunerada
(85% vs. 72,1%) i que la segona situació més mencionada entre les dones
d’aquesta edat és dedicar-se a les feines de la llar (14,8%). També cal
remarcar que hi ha més homes majors de 64 anys jubilats que les dones de
la seva edat (92,8% vs. 39,2%) perquè la meitat de les dones grans es defi-
neixen com a mestresses de casa, i que la major part de les dones grans
que van deixar de treballar per causes diferents a la jubilació ho van fer per
motius familiars (63,6%).
18
3.2. Rols familiars
La literatura sobre usos del temps assenyala que les dones continuen realit-
zant la major part del treball domèstic i de cura de criatures i altres perso-
nes dependents. Les dones dediquen un temps significativament major que
els homes a les tasques domèstiques, a la cura de familiars i a les compres,
mentre que els homes dediquen més temps a les tasques de manteniment
de la llar5,6,9,10,11. A més, s’ha trobat que quan els homes afirmen contribuir a
la cura de les criatures o de persones grans, les activitats realitzades són
menys intenses tant psicològicament com físicamentXXXIV,XXXV. Per una altra
banda, diversos estudis han trobat que el temps dedicat a les tasques
domèstiques i a la cura de persones dependents està associat amb una
mala salutXXXVI,XXXVII.
Les desigualtats de gènere en els rols domèstics i familiars entre la població
estudiada s’aprecia més en els grups d’edat intermitja i entre les persones
grans, però especialment entre les persones de 25-64 anys. Donades les
característiques de les estructures familiars i l’abandonament tardà de les
llars familiars per part dels joves al nostre context, són molts pocs els que
afirmen tenir responsabilitats familiars com encarregar-se de la cura de cria-
tures petites o d’altres persones dependents. En canvi, hi ha més dones de
25-64 anys que homes de la mateixa edat que afirmen ocupar-se elles soles
de la cura dels menors (13,4% comparat amb un 0,4% dels homes), de la
cura de les persones grans (22,3% vs. 11,5%), de la cura de les persones
amb discapacitats (44% vs. 22,9%) i de la realització de les tasques domès-
tiques (43,2% vs. 2,7%). Entre el grup de persones més grans, no existei-
xen diferències significatives en la proporció d’homes i dones que s’encar-
reguen principalment de les tasques de cura i de la realització de les tasques
domèstiques.
El temps dedicat a les tasques domèstiques augmenta amb l’edat tant entre
els homes com entre les dones, però especialment entre les dones.
Existeixen diferències significatives en el temps dedicat a les tasques
domèstiques durant la setmana entre homes i dones en tots els grups d’e-
dat, diferències que són més petites entre el grup d’edat més jove.
D’aquesta manera, en total, les dones de 25-64 anys i les majors de 64 anys
dediquen de mitjana deu hores més que els homes de la mateixa edat a les
tasques domèstiques durant la setmana, mentre que entre les persones de
16-24 anys aquestes diferències són aproximadament de només una hora i
mitja setmanals (Figura 1).
19
Figura 1. Mitjana d’hores setmanals de realització de tasques domès-
tiques durant la setmana per sexe i grup d’edat. Barcelona, 2006.
30
Homes Dones
19,6 20,6
20
8,9 10,2
10
8,2
6,6
0
Hores 16-24 anys 25-64 anys Majors 64 anys
Font: Elaboració pròpia a partir de l’Enquesta de Salut de Barcelona, 2006.
3.3. La salut
L’estat de salut és pitjor entre les dones. A més, empitjora amb l’edat excepte
en el cas de la salut mental (Figura 2). Les classes socials més desfavorides, per
una altra banda, tant entre els homes com entre les dones de tots els grups d’e-
dat, presenten una pitjor salut percebuda, una pitjor salut mental i una major pre-
valença de trastorns crònics que les persones de classe social no manual.
Figura 2. Prevalença de mal estat de salut per sexe i grup d’edat.
Barcelona, 2006.
Homes Dones 96,5
100 95,8
80 77,5
57,3 61,9 58,260
46,7 44,6
40
22,8
17,8 21,819,0
20
12,4 14,611,0 10,5 10,7
4,9
0
%
16-24 anys 25-64 anys Majors de 64 anys
Font: Elaboració pròpia a partir de l’Enquesta de Salut de Barcelona, 2006.
20
Mala salut
percebuda
Mala salut
mental
Un o més
trastorns crónics
Mala salut
percebuda
Mala salut
mental
Un o més
trastorns crónics
Mala salut
percebuda
Mala salut
mental
Un o més
trastorns crónics
3.4. Els comportaments relacionats
amb la salut
La pràctica regular d’activitat física està associada amb una menor mortali-
tat, amb un efecte positiu sobre els sistemes cardio-vascular, musculoesque-
lètic, metabòlic, endocrí i immune; amb la reducció del risc de desenvolupar
malalties cròniques-degeneratives i té efectes positius sobre la qualitat de vi-
da i altres variables psicològiques com la depressió i l’ansietatXXXVIII. En edats
joves, l’exercici físic ajuda al desenvolupament normal dels ossos i a l’asso-
liment d’un pes adequat, mentre que en edats avançades facilita el mante-
niment d’una vida autònoma i redueix el risc de caigudesXXXIX,XL.
El sedentarisme, per contra, es considera un dels majors factors de risc en
el desenvolupament de la malaltia cardíaca i, fins i tot, s’ha establert una re-
lació directa entre l’estil de vida sedentari i la mortalitat cardiovascular. Una
persona sedentària, segons la Fundació Espanyola del Cor (FEC), té més risc
de patir arteriosclerosi, hipertensió i malalties respiratòries24. S’ha trobat que
el sedentarisme es més prevalent entre les dones que entre els homes, en-
tre les persones d’edats avançades i entre les que tenen una posició socioe-
conòmica menys privilegiada. Actualment, es recomana la realització regular
d’activitat física per al manteniment d’un bon estat de salut, amb una mitja-
na de 30 minuts mínims d’activitat física moderada per a les persones de to-
tes les edats durant la major part dels dies de la setmana.XLI.
D’altra banda, des de fa dècades, estudis epidemiològics han trobat una as-
sociació entre dormir poques hores i problemes de salut tant físics com psí-
quics i inclòs amb una major mortalitat. La manca crònica de son es considera
un factor de risc de guanyar pes, resistència a la insulina i diabetis tipus 2,
menor tolerància a la glucosa i concentracions baixes de tirotropinaXLII,25. A
més, supera al consum d’alcohol i de drogues com la major causa preveni-
ble d’accidents en qualsevol medi de transport. Però no ha estat fins més re-
centment que s’ha començat a parlar d’una relació en forma de U entre les
hores de son i la salut, generant un debat sobre la quantitat òptima de son
que les persones necessitemXLIII,XLIV. Tant dormir poques hores (menys de 7)
com dormir moltes (més de 9) s’associa amb depressió, problemes corona-
ris, hipertensió o diabetis, XLV,XLVI,XLVII però en el cas de dormir moltes hores hi
ha una causalitat inversa, és a dir, les persones amb problemes de salut ten-
deixen a dormir més hores. S’ha documentat que les llargues hores de son
es donen més entre les persones d’edat avançadesXLVIII i entre les classes so-
cials menys privilegiadesXLIX.
A la població estudiada, conforme augmenta l’edat, s’incrementa el seden-
tarisme, disminueix el temps dedicat a l’activitat física en el temps de lleure i
disminueixen les hores de son. Les dones de totes les edats també presen-
ten pitjors resultats en tots aquests indicadors. El sedentarisme segueix un
gradient per edat i classe social i és superior entre les dones en tots els grups
d’edat i en les dues classes socials. Quan s’exclou de l’anàlisi l’activitat de
caminar, més de la meitat de les dones de totes les edats són sedentàries,
però especialment les de classe manual i les d’edats més avançades.
21
D’aquesta manera, el gruix més important de persones sedentàries es troba
entre les dones majors de 64 anys de classe manual (89%), mentre que el
percentatge més baix de sedentarisme es dóna entre els homes joves de
classe no manual (36%), a l’altre extrem.
Els homes dediquen més temps a l’activitat física vigorosa durant el temps
de lleure als grup d’edat 16-24 anys i 25-64 anys, mentre que no existeixen
diferències significatives en el temps dedicat a l’activitat física moderada en
aquests grups d’edat entre homes i dones. Especialment important és la di-
ferència que existeix entre el grup més jove, amb els homes dedicant una
mitjana aproximada de 12 minuts diaris més que les dones de la mateixa edat
a l’activitat física vigorosa durant el temps de lleure. En canvi, entre les per-
sones majors de 64 anys només existeixen diferències significatives per se-
xe en el temps dedicat a l’activitat física moderada durant el temps de lleure,
ja que el temps dedicat a les activitats vigoroses és molt reduït en tots dos
sexes (Figura 3). També emergeixen diferències per classe en el temps dedi-
cat a l’activitat física de lleure. D’aquesta manera, als grups de 16-24 i 25-
64 anys, les classes no manuals dediquen més temps a l’activitat física tant
moderada com vigorosa durant el temps de lleure, mentre que entre les per-
sones majors de 64 anys aquestes diferències només es donen pel que fa a
l’activitat física moderada.
Figura 3. Hores diàries dedicades a l’activitat física de lleure per
sexe i grup d’edat. Barcelona, 2006.
Homes Dones
Minuts
30
20,3
20
18,4
17,2
13,713,2
10 9,2
8,4
6,9
4,6
2,5
0,8 0,3
0
Moderada Vigorosa Moderada Vigorosa Moderada Vigorosa
16-24 anys 25-64 anys Majors de 64 anys
Font: Elaboració pròpia a partir de l’Enquesta de Salut de Barcelona, 2006.
22
La major part de les persones de tots els grups d’edat afirmen dormir entre 7
i 9 hores, però mentre que la segona resposta més mencionada entre el grup
d’edat més jove és que dormen 10 hores o més, entre les persones de 25-64
anys i les majors de 64 anys ho és dormir 6 hores o menys. Les diferències per
sexe, per una altra banda, només són significatives entre les persones majors
de 64 anys, amb aproximadament un 10% més de dones d’aquesta edat que
afirmen dormir 6 hores o menys al dia que homes de la mateixa edat (Figura
4). En canvi, les diferències per classe es donen tant entre el grup de 25-64
anys com entre el de majors de 64 anys, de manera que hi ha més persones
de classe manual que de classe no manual que dormen de mitjana 6 hores o
menys al dia entre aquests dos grups d’edat.
Figura 4. Hores de son per sexe i grup d’edat. Barcelona, 2006.
Homes Dones
100
80
68,9
67,2
63,4 66,3
58,4
60 56,2
40 36,8
31,0 31,4
27,4 29,4 27,1
20
10,6
9,1
6,67,0
1,71,4
0
% 6 hores 7 a 9 10 6 hores 7 a 9 10 6 hores 7 a 9 10
o hores hores o hores hores o hores hores
menys o més menys o més menys o més
16-24 anys 25-64 anys Majors de 64 anys
Font: Elaboració pròpia a partir de l’Enquesta de Salut de Barcelona, 2006.
23
4. LES PERSONES DE
16 A 24 ANYS
4.1. Diferències de gènere en el temps
dedicat al treball remunerat i al treball
domèstic
Les persones de 16 a 24 anys dediquen una mitjana setmanal de 34,5 ho-
res al treball remunerat i 7,55 hores al treball domèstic. Mentre existeixen di-
ferències significatives per sexe i classe social pel que fa al temps dedicat al
treball domèstic, no n’hi ha pel que fa al treball remunerat. El treball domès-
tic entre aquest grup d’edat més jove, mesurat a partir de viure o no en pa-
rella i conviure o no amb fills o filles, explica de forma significativa el temps
dedicat a les tasques domèstiques entre les dones, però no entre els homes.
Entre els homes joves, el fet de tenir fills/es i de viure amb la parella, per una
altra banda, expliquen de forma significativa el temps dedicat a la feina re-
munerada, relació que no existeix entre les dones de la mateixa edat.
Les dones de 16 a 24 anys dediquen una mitjana d’una hora i mitja més a
les tasques domèstiques durant la setmana que els homes de la mateixa
edat. Les majors diferències en el temps dedicat a les tasques domèstiques
entre homes i dones es donen entre les classes manuals, de manera que les
dones joves de les classes manuals dediquen una mitjana aproximada de
quatre hores setmanals més a les tasques domèstiques que els homes de
classes manuals. En canvi, entre les persones joves de classes no manuals,
tot i que les dones continuen dedicant més temps a les tasques domèstiques
durant la setmana que els homes, la diferència es redueix a uns quaranta mi-
nuts, aproximadament (Figura 5).
24
Figura 5. Mitjana d’hores setmanals dedicades a les tasques
domèstiques entre les persones de 16 a 24 anys per sexe i classe
social. Barcelona, 2006.
Homes Dones
10,8
10
7,8
7,3 6,9
5
0
Hores
No manuals Manuals
Font: Elaboració pròpia a partir de l’Enquesta de Salut de Barcelona, 2006.
Els homes joves que conviuen amb fills o filles treballen una mitjana de 19 ho-
res setmanals més que els homes que no en tenen, i els que viuen en pare-
lla treballen una mitjana de 12,8 hores setmanals més que els que no viuen
en parella, variables que no s’associen amb el temps que les dones joves de-
diquen a la feina remunerada (Figura 6).
Figura 6. Mitjana d’hores setmanals dedicades a la feina remunerada
entre les persones de 16 a 24 anys per sexe i situació familiar.
Barcelona, 2006.
60
53,4 Homes Dones
47,1
40 38,2
35,7
34,3 34,7 34,4 34,7
20
0
Hores Viu en parella No viu en parella Té fills/es No té fills/es
Font: Elaboració pròpia a partir de l’Enquesta de Salut de Barcelona, 2006.
25
D’altra banda, les dones joves que tenen fills dediquen una mitjana de 8,8
hores setmanals més a les tasques domèstiques que les dones que no en te-
nen, i les que viuen en parella dediquen una mitjana de 7,2 hores més a les
tasques domèstiques que les dones que no viuen en parella, variables que
no s’associen amb el temps que els homes de la mateixa edat dediquen a
les tasques domèstiques (Figura 7).
Figura 7. Mitjana d’hores setmanals dedicades a les tasques
domèstiques entre les persones de 16 a 24 anys per sexe i situació
familiar. Barcelona, 2006.
20
Homes Dones
16,4
15 14,7
11,9
9,4
10
7,5 7,7
6,9 6,9
5
0
Hores Viu en parella No viu en parella Té fills/es No té fills/es
Font: Elaboració pròpia a partir de l’Enquesta de Salut de Barcelona, 2006.
4.2. Diferències de gènere en la salut
Les dones joves tenen una pitjor salut percebuda, una pitjor salut mental i
una major prevalença de trastorns crònics que els homes de la mateixa edat.
Entre les dones, les classes manuals també presenten pitjors resultats en
tots els indicadors de salut analitzats, relació que no es dóna entre els ho-
mes (Figura 8). Entre els homes joves, tenir fills/es s’associa de forma sig-
nificativa amb una pitjor salut percebuda, mentre que entre les dones de la
mateixa edat viure en parella s’associa amb una menor prevalença de tras-
torns crònics.
26
Figura 8. Prevalença de mala salut entre les persones de 16 a 24 anys
per sexe i classe social. Barcelona, 2006.
100
Homes Dones
80
57,7
60 55,4
50,3
44,3
40
20 16,0 19,9
12,5 14,5 11,6
3,8 5,4 5,9
0
% Mala salut Mala salut Un o més Mala salut Mala salut Un o més
percebuda mental trastorns percebuda mental trastorns
crónics crónics
No manuals Manuals
Font: Elaboració pròpia a partir de l’Enquesta de Salut de Barcelona, 2006.
4.3. Diferències de gènere en les
conductes relacionades amb la salut
No existeixen diferències significatives en el temps diari de son entre homes
i dones, mentre que les dones joves presenten resultats més negatius en el
nivell de sedentarisme (56,7% vs. 37,2%) i en el temps dedicat a l’activitat fí-
sica vigorosa durant el temps de lleure (8,37 minuts vs. 20,34 minuts) que els
homes de la mateixa edat. Les classes manuals de 16 a 24 anys són més
sedentàries i dediquen menys temps a l’activitat física de lleure que les clas-
ses no manuals. El fet de conviure amb fills/es s’associa de forma significa-
tiva amb un major grau de sedentarisme i a una menor dedicació a l’activitat
física de lleure entre les dones joves, mentre que viure en parella no s’asso-
cia amb cap de les conductes relacionades amb la salut en aquest col·lec-
tiu. Ni tenir fills ni viure en parella, per una altra banda, s’associen de forma
significativa amb cap dels indicadors de comportaments relacionats amb la
salut entre els homes de 16 a 24 anys (Figura 9).
27
Figura 9. Temps mitjà dedicat a l’activitat física en el temps de
lleure entre les persones de 16-24 anys per sexe i situació familiar
(en minuts). Barcelona, 2006.
Minuts
30 29,1
Homes Dones
19,1
20,0 20,4
20 18,4 18,5 19,1
18,0
10 9,0 8,8
4,5 4,5
2,1 2,4
0 0
0
Viu en parella No viu en parella Té fills/es No té fills/es
Font: Elaboració pròpia a partir de l’Enquesta de Salut de Barcelona, 2006.
28
Activitat moderada
Activitat vigorosa
Activitat moderada
Activitat vigorosa
Activitat moderada
Activitat vigorosa
Activitat moderada
Activitat vigorosa
5. LES PERSONES DE
25 A 64 ANYS
5.1. Els horaris de treball
remunerat atípics
Diversos estudis sobre els horaris de treball remunerat atípics han documen-
tat que les llargues jornades de treball s’associen a un ampli ventall de pro-
blemes de salut com hipertensió, trastorns cardiovasculars i muscoesquelètics,
estrès, depressió, manca d’exercici físic o fatiga16, 17, 20 i que poden incremen-
tar el risc de patir sobrepes, fumar i consumir alcohol18,19. A més, s’ha vist que
les llargues jornades de treball s’associen amb un increment del conflicte fei-
na-familiaL.
Encara que per a algunes persones el treball a temps parcial pot facilitar la
compaginació de l’esfera familiar i la laboral, en molts casos les condicions
de treball són pitjors. A Europa el treball a temps parcial es concentra en un
petit nombre d’ocupacions que en bona part són poc qualificades, malament
pagades, monòtones i amb poques oportunitats de promocióLI. Estudis re-
alitzats als Estats Units mostren que les persones que treballen a temps par-
cial solen guanyar menys per hora, fins i tot després de tenir en compte el
nivell d’estudis, l’experiència i altres factors rellevantsLII. A més, freqüentment,
el treball a temps parcial s’associa amb inestabilitat laboral51.
Les llargues jornades de treball i el treball a temps parcial estan determinats
en bona mesura pels papers tradicionals assignats a homes i a dones en la
unitat familiar. Mentre els homes, tradicionalment considerats els sustenta-
dors principals de la llar, sovint allarguen les seves jornades laborals quan
creix la unitat familiar, les dones amb freqüència opten pel treball a temps par-
cial per fer-se càrrec de la seva responsabilitat principal en l’àmbit domèstic
i familiar.
El treball a torns, les jornades irregulars i el treball nocturn també s’han
associat amb efectes negatius sobre la salut i el benestar de les persones.
29
D’aquesta manera, s’ha trobat que aquests tipus de feina augmenten la pro-
babilitat de patir alteracions de son i d’hàbits alimentaris, problemes gastro-
intestinals com la colitis o úlceres, problemes neuro-psiquiàtrics com la fatiga
crònica, ansietat o depressió; problemes cardiovasculars com la hipertensió
o càncer de mama entre les dones21,22,23.
La persones assalariades amb una feina remunerada de 25-64 anys de la
mostra treballen una mitjana de 39,8 hores setmanals, amb una diferència
significativa en la quantitat de temps dedicat a la feina remunerada segons el
sexe. Els homes en edat laboral assalariats dediquen una mitjana de 5,6 ho-
res més a la setmana a la feina remunerada que les dones de la mateixa edat
(42,5 hores vs. 36,9 hores). Pel que fa al tipus de jornada, la més comuna en
els dos sexes és la jornada partida (52,1% dels homes i 43,2% de les dones),
seguit de la jornada contínua pel matí o la tarda (37,5% de les dones i 23,8%
dels homes). A continuació es descriu la distribució dels horaris de treball atí-
pics per sexe i per classe social entre les persones assalariades amb una fei-
na remunerada de 25-64 anys () i posteriorment es compara la salut i les
conductes relacionades amb la salut de les persones amb horaris laborals
atípics amb les que tenen horaris laborals estàndard.
Les llargues jornades de treball
Com ja s’ha mencionat, hi ha diferències significatives en la realització de més
de 40 hores setmanals de feina remunerada per sexe. Més del doble d’ho-
mes que de dones amb una feina assalariada de 25-64 anys realitzen llargu-
es jornades de treball (35,6% d’homes vs. 14,8% de dones). No existeixen,
però, diferències significatives per classe social.
L’horari a temps parcial
L’horari a temps parcial és més comú entre les dones assalariades que en-
tre els homes en la mateixa situació i també entre les classes manuals. Així,
un 37% de les dones i un 19,1% dels homes tenen una feina a temps par-
cial, un tipus de jornada que arriba a constituir un 48% entre les dones de
classe manual comparat amb només un 18,1% entre els homes assalariats
no manuals, a l’altre extrem.
El treball a torns
Al igual que el que succeeix amb les llargues jornades de treball, el treball a
torns és significativament més freqüent entre els homes que entre les dones,
amb un 6,3% dels homes i un 3,6% de les dones assalariades de 25-64 anys,
respectivament. Aquest tipus de jornada també és significativament més fre-
qüent entre les classes manuals que entre les no manuals, amb un 8,3% dels
homes de classe manual assalariats amb un treball a torns comparat amb un
2,1% de les dones no manuals, a l’altre extrem.
30
Les jornades irregulars o variables segons els dies
Les jornades irregulars o variables segons els dies també es donen de ma-
nera significativa més entre els homes que entre les dones, mentre que no
existeixen diferències significatives per classe. Aquest tipus de jornada es dó-
na entre un 9,2% dels homes assalariats de 25-64 anys, comparat amb un
6,4% de les dones en la mateixa situació.
El treball nocturn
El treball nocturn constitueix el tipus de jornada laboral menys freqüent en-
tre la població estudiada. Existeixen, però, diferències significatives tant per
sexe com per classe social. Un 3,2% dels homes assalariats de 25 a 64 anys
treballen de nit, comparat amb un 1,5% de les dones. Però també són les
classes manuals les que més realitzen aquest tipus de jornada, amb un mà-
xim d’un 5,7% dels homes manuals assalariats en aquesta situació compa-
rat amb un 1,2% tant de les dones com dels homes no manuals a l’altre
extrem.
Figura 10. Els horaris de treball remunerat atípics entre les
persones assalariades de 25-64 anys per sexe i classe social.
Barcelona, 2006.
Homes Dones
100
80
60
48,0
40 35,3 36,6
28,9
20 14,7 18,1 14,8 20,3
10,5
4,8 6,1 8,3 5,7 7,7 6,8 5,7
2,1 1,2 1,2 2,0
0
%
No manuals Manuals
Font: Elaboració pròpia a partir de l’Enquesta de Salut de Barcelona, 2006.
31
Llargues jornades
Temps parcial
Torns
Jornades irregulars
Treball nocturn
Llargues jornades
Temps parcial
Torns
Jornades irregulars
Treball nocturn
Salut i horaris atípics
Els homes amb horari a temps parcial tenen una pitjor salut percebuda, una
pitjor salut mental i una major prevalença d’un o més trastorns crònics que
els homes que no tenen horari a temps parcial, mentre que entre les dones
només s’associa de forma significativa amb tenir una mala salut percebuda
(Figura 11). Aquestes troballes s’expliquen per un efecte de causalitat inver-
sa: la mala salut determina el fet de reduir les hores de treball.
Els homes que treballen a torns i les dones amb jornades irregulars, per una
altra banda, presenten una menor prevalença de mala salut percebuda que
els que no treballen per torns (5,4% vs. 14,9%) i les que no tenen jornades
irregulars (13,4% vs. 23,1%), respectivament, cosa que també s’explicaria
per un efecte de causalitat inversa: per treballar en aquests torns és neces-
sari gaudir de bona salut.
Figura 11. Prevalença de mala salut entre les persones assalariades
de 25-64 anys per sexe i tipus de jornada. Barcelona, 2006.
No temps parcial Temps parcial
100
75,4 75,8 81,2
80
57,2
60
40 31,7
25,4
18,1 17,1 22,717,5
20
11,6 9,3
0
% Mala Mala salut Un o més Mala Mala salut Un o més
salut mental trastorns salut mental trastorns
percebuda crónics percebuda crónics
Homes Dones
Font: Elaboració pròpia a partir de l’Enquesta de Salut de Barcelona, 2006.
Conductes relacionades amb la salut i horaris atípics
Les persones que treballen llargues jornades i les que tenen un treball noc-
turn presenten una major prevalença de dormir 6 o menys hores diàries que
les persones que no tenen aquestes jornades irregulars. Així, un 39,2% dels
homes i un 33,8% de les dones que tenen jornades laborals superiors a les
40 hores setmanals afirmen dormir 6 hores o menys diàries, prevalences que
només són d’ un 25% dels homes i un 31,1% de les dones que dediquen
32
menys de 40 hores setmanals a la feina remunerada. Més important, però,
és la diferència en la prevalença de dormir 6 hores o menys al dia entre les
persones amb un treball nocturn i les que tenen un horari diürn. Un 50,4%
dels homes i un 48,2% de les dones amb horari nocturn dormen 6 o menys
hores al dia, comparat amb un 29,4% dels homes i un 31,2% de les dones
amb horaris diürns. Entre les dones, l’horari a temps parcial també s’asso-
cia amb una major prevalença de dormir 6 hores o menys diàries (34,2% en-
tre les que tenen una feina a temps parcial vs. 29,9% entre les que no tenen
una feina a temps parcial), relació que no existeix entre els homes (Figura 12).
El treball a torns i les jornades irregulars o variables segons els dies, per una
altra banda, no s’associen de forma significativa amb les hores diàries de son.
Figura 12. Prevalença de dormir 6 hores o menys al dia entre les
persones assalariades de 25-64 anys per sexe i tipus de jornada.
Barcelona, 2006.
100
Homes Dones
80
60
50,4 48,2
39,2 34,2
40
31,1 33,8 31,5 29,9 29,4 31,2
25,0 24,0
20
0
% No llargues Llargues No horari Horari No treball Treball
jornades jornades a temps a temps nocturn nocturn
parcial parcial
Font: Elaboració pròpia a partir de l’Enquesta de Salut de Barcelona, 2006.
5.2. Mestresses de casa i dones
empleades que viuen en parella
Nombrosos estudis han documentat un millor estat de salut entre les dones
empleades que entre les mestresses de casaLIII,LIV,LV,LVI. Alguns dels beneficis
que s’associen al treball remunerat són les oportunitats per a desenvolupar
la pròpia autoestima i la confiança en la pròpia capacitat de decidir, el suport
social per a persones que d’altra manera estarien aïllades i la vivència d’ex-
periències que proporcionen satisfaccióLVII. A més, el salari aporta a les do-
nes independència econòmica i incrementa el seu poder en la unitat familiar.
L’excés de treball i les dificultats per compaginar la vida laboral i familiar, pe-
33
rò, poden tenir un efecte negatiu sobre la salut de les dones ocupades, so-
bretot les de les classes socials més desfavoridesLVIII. Diversos estudis han
trobat que una major dedicació a les tasques domèstiques està associat a
una pitjor salut entre les dones, mentre que el temps dedicat a la cura de cria-
tures no ho està36,LIX. D’altra banda, s’ha documentat que disposar d’una per-
sona contractada per a les tasques domèstiques és positiu per a les dones
que han de compaginar responsabilitats familiars i laborals, però no s’asso-
cia amb la salut dels homesLX.
Les dificultats per a compaginar la vida laboral i familiar se superen sovint res-
tant temps de son o d’exercici físic en el temps de lleure. En un estudi realit-
zat en població de Catalunya s’observava que mentre que les mestresses de
casa tenien pitjor estat de salut, les dones empleades amb responsabilitats
familiars dormien menys hores i practicaven exercici físic en el temps de lleu-
re amb menys freqüència56.
Temps de treball total
Les mestresses de casa de 25-64 anys que viuen en parella dediquen més
temps a les tasques domèstiques que les dones ocupades del mateix grup
d’edat i situació familiar. Les mestresses de casa dediquen una mitjana de
32,05 hores a la setmana a les tasques domèstiques, mentre que entre les
dones ocupades aquestes xifres baixen a 18,22 hores a la setmana. A més,
existeixen diferències significatives per classe social en el temps dedicat a les
tasques domèstiques entre les dones ocupades, mentre que aquestes dife-
rències no són significatives entre les mestresses de casa. D’aquesta mane-
ra, com s’aprecia a la Figura 13, les dones ocupades manuals dediquen una
mitjana aproximada de cinc hores i mitja més a les tasques domèstiques a la
setmana que les dones ocupades no manuals.
Figura 13. Mitjana d’hores setmanals de realització de tasques domès-
tiques durant la setmana entre les dones de 25-64 anys que viuen en
parella per situació laboral i classe social. Barcelona, 2006.
Mestresses de casa Ocupades
40
33,2
29,8
30
21,7
20
16,3
10
0
Hores
No manuals Manuals
Font: Elaboració pròpia a partir de l’Enquesta de Salut de Barcelona, 2006.
34
Però a les hores de tasques domèstiques que realitzen les dones ocupades,
a més s’han d’afegir les hores de feina remunerada, que representen una mit-
jana de 36,5 hores setmanals. En total, per tant, les dones ocupades dedi-
quen una mitjana de 54,7 hores setmanals de treball total. I tot i que les dones
ocupades de classe manual dediquen de mitjana menys temps a la feina re-
munerada que les dones ocupades de classe no manual (35 hores vs. 37,3
hores), al sumar les hores de tasques domèstiques les dones ocupades de
classe manual dediquen més hores setmanals al treball total (56,7 hores set-
manals comparat amb 53,6 hores setmanals entre les dones ocupades no
manuals)(Figura 14).
Figura 14. Mitjana d’hores setmanals totals de treball entre les dones
de 25-64 anys que viuen en parella per situació laboral i classe social.
Barcelona, 2006.
Mestresses de casa Ocupades
60 56,7
53,6
40
33,2
29,8
20
0
Hores
No manuals Manuals
Font: Elaboració pròpia a partir de l’Enquesta de Salut de Barcelona, 2006.
Situació laboral (mestresses i dones ocupades) i estat de salut
Les mestresses de casa tenen una pitjor salut percebuda que les dones ocu-
pades, mentre que no existeixen diferències significatives en la prevalença
d’una mala salut mental i en la presència d’un o més trastorns crònics. En-
tre les dones ocupades, d’altra banda, les de les classes manuals tenen una
pitjor salut percebuda, una pitjor salut mental i una major prevalença de tras-
torns crònics que les dones ocupades de classe no manual, mentre que en-
tre les mestresses de casa només hi ha diferències significatives per classe
social pel que fa a la mala salut percebuda (Figura 15).
35
Figura 15. Prevalença de mala salut de les dones de 25-64 anys que
viuen en parella per situació laboral i classe social. Barcelona, 2006.
Mestresses de casa Ocupades
100
87,8
84,3
77,8
80 75,2
60
39,9
40
29,8
24,5
16,6 15,3 20,3 21,0
20
12,4
0
% Mala Mala salut Un o més Mala Mala salut Un o més
salut mental trastorns salut mental trastorns
percebuda crónics percebuda crónics
No manuals Manuals
Font: Elaboració pròpia a partir de l’Enquesta de Salut de Barcelona, 2006.
Situació laboral (mestresses i dones ocupades) i conductes
relacionades amb la salut
Existeixen diferències significatives entre les mestresses de casa i les dones
ocupades que viuen en parella en les hores diàries de son. Hi ha més mes-
tresses de casa que dones ocupades que afirmen dormir 6 hores o menys
(40,9% vs. 30,4%) i també hi ha més mestresses de casa que dones ocupa-
des que dormen 10 hores o més (1,4% vs. 0,3%). La Figura 16 mostra la
distribució de les hores de son per situació laboral i classe social entre les
dones de 25-64 anys que viuen en parella. Mentre que entre les dones ocu-
pades existeixen diferències de classe en les hores de son, aquestes no es
donen entre les mestresses de casa. Hi ha més dones ocupades de classe
manual que dones ocupades de classe no manual que afirmen dormir 6 ho-
res o menys (37,6% vs. 26,4%).
36
Figura 16. Hores diàries de son de les dones de 25-64 anys que viuen
en parella per situació laboral i classe social. Barcelona, 2006.
Mestresses de casa Ocupades
100
80
73,2
64,3 62,2
60 54,4
43,9
40 35,7 37,6
26,4
20
1,1
0 0,4 0,2
0
% 6 hores 7 a 9 10 hores 6 hores 7 a 9 10 hores
o menys hores o més o menys hores o més
No manuals Manuals
Font: Elaboració pròpia a partir de l’Enquesta de Salut de Barcelona, 2006.
No hi ha diferències significatives en el grau de sedentarisme entre les mes-
tresses de casa i les dones ocupades que viuen en parella (74,2% vs. 73%)
ni en el temps dedicat a l’activitat física moderada (11 vs. 12,3 minuts diaris)
o vigorosa (2,5 vs. 2 minuts diaris) durant el temps de lleure. En canvi, sí que
existeixen diferències de classe a qualsevol situació laboral. D’aquesta mane-
ra, les dones de classe manual són les més sedentàries, tant entre les mes-
tresses de casa (80,5% vs. 61,8% entre les no manuals) com entre les
ocupades (82,9% vs. 67,3% entre les no manuals), les que menys temps dia-
ri dediquen a l’activitat física moderada durant el temps de lleure tant entre les
mestresses de casa (7,8 minuts vs. 17,5 minuts entre les no manuals) com
entre les ocupades (6,5 minuts vs. 15,7 minuts entre les no manuals) i les que
menys temps dediquen a l’activitat física vigorosa durant el temps de lleure
entre les dones ocupades (0,8 minuts vs. 2,7 minuts entre les no manuals).
5.3. Compaginació de la vida laboral
i familiar en persones ocupades que
viuen en parella
Temps de treball remunerat, temps de treball domèstic i temps
de treball total
Les dones que viuen en parella del grup de 25-64 anys dediquen menys
temps a la feina remunerada i més temps a les tasques domèstiques que els
37
homes en la mateixa situació familiar. Però sumant les hores totals de feina
remunerada i de feina domèstica, les dones dediquen més hores setmanals
que els homes. A més, la classe social i les característiques familiars només
expliquen de manera significativa la quantitat de temps dedicat a les tasques
domèstiques entre les dones.
Els homes dediquen al treball remunerat una mitjana aproximada de 7 hores
i mitja més al llarg de la setmana que les dones (43,9 vs. 36,4 hores setma-
nals), mentre que les dones dediquen una mitjana aproximada de 13 hores
més a les tasques domèstiques al llarg de la setmana que els homes (22,3
vs. 9,5 hores setmanals). Considerant les hores totals de feina, les dones re-
alitzen 5 hores més a la setmana que els homes (58,7 vs. 53,5).
També existeixen diferències significatives per classe en el temps dedicat tant
a la feina remunerada com a les tasques domèstiques entre les dones, men-
tre que entre els homes no n’hi ha. Les dones de classe no manual dediquen
més temps a la feina remunerada que les de classe manual (37,1 hores vs.
34,9 hores a la setmana), però dediquen menys a les tasques domèstiques
(19,4 hores vs. 25,9 hores a la setmana) (Figura 17). Així, les diferències de
gènere en el temps de treball total són inferiors entre les persones de clas-
ses privilegiades, però no per una major implicació dels homes en el treball
domèstic, sinó per la reducció d’hores en les dones d’aquests classes, pro-
bablement deguda al fet de tenir més recursos per contractar serveis per a
les feines domèstiques o la cura de les persones dependents.
Figura 17. Mitjana d’hores setmanals dedicades a la feina remunerada
i a les tasques domèstiques entre les persones de 25-64 anys que
viuen en parella per sexe i classe social. Barcelona, 2006.
Homes Dones
50
43,5 44,7
37,1
40
34,9
30
25,9
19,4
20
9,9 9,0
10
0
Hores Feina Tasques Feina Tasques
remunerada doméstiques remunerada doméstiques
No manuals Manuals
Font: Elaboració pròpia a partir de l’Enquesta de Salut de Barcelona, 2006.
38
La grandària de la llar s’associa de manera significativa amb el temps dedi-
cat a la feina remunerada entre les dones, de manera que com més perso-
nes viuen a la llar menys temps dediquen les dones a la feina remunerada al
llarg de la setmana, relació que no es dóna entre els homes (Figura 18). El
nombre de fills i filles a la llar, per una altra banda, no s’associa de forma sig-
nificativa amb el temps dedicat a la feina remunerada en cap dels dos sexes.
Figura 18. Mitjana d’hores setmanals dedicades a la feina remunerada
entre les persones de 25-64 anys que viuen en parella per sexe i
grandària de la llar. Barcelona, 2006.
Homes Dones
50
43,3 44,2 44,1
40 37,8
36,7
35,3
30
20
10
0
Hores Dues Tres Més de tres
Font: Elaboració pròpia a partir de l’Enquesta de Salut de Barcelona, 2006.
Pel que fa al temps dedicat a les tasques domèstiques durant la setmana, la
grandària de la llar i el nombre de fills/es a la llar, s’associen de forma signi-
ficativa amb la quantitat de temps dedicat a aquestes tasques entre les do-
nes, mentre que aquesta relació no existeix entre els homes. Com més
persones viuen a la llar i més fills hi són presents, més temps dediquen les
dones a les tasques domèstiques de la llar durant la setmana, mentre que
no es produeixen canvis significatius en la participació dels homes a aques-
tes tasques (Figura 19).
39
Figura 19. Mitjana d’hores setmanals dedicades a les tasques
domèstiques entre les persones de 25-64 anys que viuen en parella
per sexe i nombre de fills a la llar. Barcelona, 2006.
30
27,7
Homes Dones
22,5 23,5
19,8
20
10 8,8
10,4 9,8
8,3
0
Hores
Cap Un Dos Tres o més
Font: Elaboració pròpia a partir de l’Enquesta de Salut de Barcelona, 2006.
Desigualtats de gènere en la relació de la compaginació de la vida la-
boral i familiar amb l’estat de salut
Les dones de 25-64 anys que viuen en parella presenten una pitjor salut per-
cebuda, una pitjor salut mental i una major prevalença de trastorns crònics
que els homes en la mateixa situació familiar. D’aquesta manera, un 24,2%
de dones tenen una mala salut percebuda (comparat amb un 14,2% dels ho-
mes), un 18,3% tenen una mala salut mental (comparat amb un 9,2% dels
homes) i un 80,4% tenen un o més trastorns crònics (comparat amb un 64,4%
dels homes). A més, existeixen diferències significatives per classe en tots
dos sexes i en tots el indicadors de salut analitzats, excepte en el cas dels
trastorns crònics entre els homes. Com es pot apreciar a la Figura 20, són
les classes manuals les que presenten una pitjor salut percebuda i una pitjor
salut mental, però són especialment les dones de 25-64 anys de classe ma-
nual que viuen en parella les que presenten uns pitjors resultats en tots els
indicadors de salut analitzats.
40
Figura 20. Prevalença de mala salut entre les persones de 25-64 anys
que viuen en parella per sexe i classe social. Barcelona, 2006.
Homes Dones
100
86,0
80 78,3
64,4 64,8
60
35,2
40
20,3 22,5
20 16,1 15,4
10,0 12,56,8
0
% Mala Mala salut Un o més Mala Mala salut Un o més
salut mental trastorns salut mental trastorns
percebuda crónics percebuda crónics
No manuals Manuals
Font: Elaboració pròpia a partir de l’Enquesta de Salut de Barcelona, 2006.
La grandària de la llar només s’associa de manera significativa a les diferèn-
cies en la salut percebuda entre els homes de 25-64 anys que viuen en pa-
rella, mentre que el nombre de fills a la llar no es relaciona de forma significativa
amb cap dels indicadors de salut en cap dels dos sexes. Així, els homes que
viuen en llars formades per 3 o més persones tenen una major prevalença de
mala salut percebuda (16,4%) que els que viuen en llars formades per 3 per-
sones (13,7%) i que els que només viuen amb la parella (11,2%).
Desigualtats de gènere en la relació de la compaginació de la vida la-
boral i familiar amb els comportaments relacionats amb la salut
No existeixen diferències significatives pel que fa a les hores diàries de son
entre homes i dones, però les dones són més sedentàries i realitzen menys
activitat física durant el temps de lleure. Les classes manuals, per una altra
banda, són més sedentàries i dediquen menys temps a l’activitat física tant
moderada com vigorosa durant el seu temps de lleure en tots dos sexes.
Els homes i les dones que viuen en parella dormen aproximadament la ma-
teixa quantitat d’hores. Però entre les dones existeixen diferències significa-
tives per classe social, de manera que mentre que un 28% de les dones de
classe no manual afirmen dormir 6 hores o menys, això passa entre un 41,3%
de les de classe manual. Hi ha diferències de gènere pel que fa al sedenta-
risme. Un 73,5% de les dones de 25-64 anys que viuen en parella són se-
dentàries comparat amb un 61,5% dels homes, i també les classes manuals
són més sedentàries en tots dos sexes (82,3% de les dones i 72,6% dels ho-
mes manuals que viuen en parella).
41
El temps dedicat a l’activitat física moderada durant el lleure és similar entre
els homes i dones de 25-64 anys que viuen en parella, mentre que els ho-
mes dediquen de forma significativa més temps a l’activitat física vigorosa de
lleure. Les persones de classe no manual, per una altra banda, dediquen més
temps diari a l’activitat física de lleure, ja siguin de tipus moderat o més vigo-
roses. D’aquesta manera, com s’observa a la Figura 21, entre les persones
de 25-64 anys que viuen en parella, són els homes de classe no manual els
que més temps diari dediquen a l’activitat física tant moderada com vigoro-
sa, mentre que les persones que menys temps dediquen són les dones de
classe manual.
Figura 21. Temps mitjà diari dedicat a l’activitat física entre les per-
sones de 25-64 anys que viuen en parella per sexe i classe social (en
minuts). Barcelona, 2006.
Homes Dones
20
15,7 16,0
15
10,4
10
8,0
6,7
6,0
5
2,8
1,2
0
Minuts Activitat Activitat Activitat Activitat
moderada vigorosa moderada vigorosa
No manuals Manuals
Font: Elaboració pròpia a partir de l’Enquesta de Salut de Barcelona, 2006.
42
5.4. Les persones responsables
de llars monomarentals
Les llars monoparentals són aquelles que estan formades per un pare o una
mare que viu amb fills o filles menors o dependents. A la població estudiada,
un 8% de les dones de 25-64 anys són mares soles (145 casos) mentre que
només hi ha un 1,4% dels homes en aquesta situació (25 casos). Per aquest
motiu, l’anàlisi se centrarà en les llars monomarentals, és a dir, les constitu-
ïdes per mares de 25-64 anys sustentadores principals amb fills o filles a càr-
rec. La situació de les persones responsables de llars monomarentals es
compara amb la de les mares del mateix grup d’edat que viuen en parella.
La compaginació de la vida laboral i familiar pot ser especialment difícil i es-
tressant per a les persones responsables de llars monomarentals. A aques-
tes llars, una dona sola ha d’assumir les responsabilitats de mantenir i atendre
als menors dependents, havent de decidir moltes vegades entre relegar la
cura dels menors a un segon terme, o intensificar-ho a canvi d’uns ingressos
més baixosLXI. A més, la precarietat de l’ocupació femenina i les desigualtats
d’ingressos, juntament amb el fet d’haver de mantenir una llar en un context
on la norma és la família amb dobles ingressoslxii pot comportar efectes per-
judicials per a la salut de les mares soles. Per exemple, s’ha trobat que les
mares soles tenen una pitjor salut percebudaLXIII,LXIV i presenten un major risc
de patir malalties cardiovascularsLXV que les mares que viuen en parella.
Temps de treball remunerat, temps de treball domèstic i temps de tre-
ball total. Comparació amb les mares que viuen en parella
Existeixen diferències significatives en la situació laboral i en el temps dedi-
cat a les tasques domèstiques durant la setmana entre les mares soles i les
mares amb parella, mentre que no existeixen diferències en el temps dedicat
a la feina remunerada. Les mares que viuen en parella dediquen una mitjana
aproximada de 4 hores més a les tasques domèstiques durant la setmana
que les mares soles, independentment de la seva classe social (Figura 22).
La classe social també s’associa de forma significativa amb la situació labo-
ral i el temps dedicat a les tasques domèstiques, tant entre les mares soles
com entre les que tenen parella. La càrrega de feina total és d’aproximada-
ment dues hores a la setmana superior entre les mares amb parella que en-
tre les mares soles (59,19 vs. 56,98), cosa que s’explica per la superior
dedicació en temps a les tasques domèstiques de les mares amb parella.
43
Figura 22. Mitjana d’hores setmanals dedicades a les tasques
domèstiques entre les mares de 25-64 anys per estat civil o de
convivència i classe social. Barcelona, 2006.
40
Mares soles Mares amb parella
31,7
27,8
30
19,2
20
15,1
10
0
Hores
No manuals Manuals
Font: Elaboració pròpia a partir de l’Enquesta de Salut de Barcelona, 2006.
Hi ha més mares soles amb una feina remunerada que mares amb parella.
Un 76,7% de les mares soles tenen una feina remunerada i un 9,3% es de-
fineixen com a mestresses de casa, comparat amb un 69,7% i un 19,7% de
les mares amb parella, respectivament. Les mares de classe manual, per
una altra banda, tinguin o no parella, es troben més en situació d’inactivitat
que les de les classes no manuals, però especialment les que viuen en pa-
rella (un 29,3% de les mares amb parella i un 10,7% de les mares soles de
classe manual són mestresses de casa comparat amb un 12,5% i un 3,6%
de les de classe no manual, respectivament).
Estat de salut, mares que viuen en parella i dones responsables de
llars monomarentals
La salut de les mares soles i la de les mares amb parella no presenta dife-
rències significatives després de controlar per l’edat i la classe social. Com
es pot observar a la Figura 23, les mares de classes manuals, ja visquin o
no en parella, tenen una pitjor salut percebuda, una pitjor salut mental i una
major prevalença de trastorns crònics que les mares de les classes no ma-
nuals en el mateix estat civil o de convivència.
44
Figura 23. Prevalença de mala salut de les mares de 25-64 anys per
estat civil o de convivència i classe social. Barcelona, 2006.
Mares soles Mares amb parella
100
88,6
79,3 85,2
80 77,4
60
41,136,5 32,5
40
25,5 16,8 23,5
20 14,0 14,2
0
% Mala Mala salut Un o més Mala Mala salut Un o més
salut mental trastorns salut mental trastorns
percebuda crónics percebuda crónics
No manuals Manuals
Font: Elaboració pròpia a partir de l’Enquesta de Salut de Barcelona, 2006.
Conductes relacionades amb la salut, mares que viuen en parella i do-
nes responsables de llars monomarentals
Al igual que passa amb els indicadors de salut, les dones responsables de
llars monomarentals presenten indicadors similars pel que fa a les conduc-
tes relacionades amb la salut que les mares que conviuen amb la seva pare-
lla. Les mares de classe social manual, sigui quin sigui l’estat de convivència,
però, dormen menys, són més sedentàries i dediquen menys temps a l’ac-
tivitat física durant el temps de lleure. Les mares de classe social manual pre-
senten una major prevalença de dormir 6 hores o menys que les mares de
classe social no manual, visquin o no en parella (Figura 24). Per una altra ban-
da, un 84,4% de les mares soles i un 82,9% de les mares amb parella de
classe manual són sedentàries, comparat amb un 72,4% i un 70,5% de les
de classe no manual, respectivament. Les mares de classe no manual dedi-
quen una mitjana aproximada de 10 minuts diaris més que les mares de clas-
se manual a l’activitat física moderada.
45
Figura 24. Hores diàries de son de les mares de 25-64 anys per estat
civil o de convivència i classe social. Barcelona, 2006.
Mares soles Mares amb parella
100
80
69,5 70,9
58,0
60 55,9
43,9
40,8
40
30,5 29,1
20
0 0 1,2 0,2
0
% 6 hores 7 a 9 10 hores 6 hores 7 a 9 10 hores
o menys hores o més o menys hores o més
No manuals Manuals
Font: Elaboració pròpia a partir de l’Enquesta de Salut de Barcelona, 2006.
46
6. LES PERSONES DE
65 ANYS I MÉS
L’anàlisi dels usos del temps i la salut entre les persones majors de 65 anys
requereix una atenció específica. Superada l’edat en què habitualment s’a-
bandona el mercat laboral, persisteixen les desigualtats i els rols diferents de
dones i homes. S’ha descrit que encara que les dones dediquen més temps
al treball domèstic que els homes en totes les edats, entre les persones més
grans elles redueixen el temps de treball a la llar mentre els homes l’incre-
menten, tot i que la seva contribució a les tasques de la llar continua sent me-
nor que la de les donesLXVI.
En aquest segment d’edat cobren especial importància les tasques de cura
de les persones dependents, que no es limiten únicament als pares majors
o a la parella, sinó també als nets i netes. Alguns estudis sobre les tasques
de cura han documentat que mentre que les dones distribueixen el seu temps
entre les tasques domèstiques i les cures personals, els homes s’orienten
més a les activitats esporàdiques com fer encàrrecs, anar a visites mèdiques
o passejar35,LXVII. Molts estudis han documentat l’impacte negatiu de la cura
de persones amb discapacitat sobre la salut, sobretot la psicològica, de les
persones cuidadores, que habitualment són donesLXVIII,LXIX.
6.1. Diferències de gènere en el temps
dedicat al treball domèstic. Relació
amb les característiques de la unitat
familiar
Quan es pregunta a les persones grans qui s’encarrega principalment de per-
sones grans i/o amb discapacitats, no existeixen diferències significatives en-
tre homes i dones. En canvi, aquestes diferències si que existeixen pel que
fa a ocupar-se principalment de les tasques domèstiques i al temps dedicat
a aquestes. Un 25,8% de les dones grans afirma realitzar les tasques de la
llar sense cap tipus d’ajut, mentre que això només és així entre un 3,9% dels
47
homes de la mateixa edat. No es donen tampoc diferències de classe en la
responsabilització de les tasques de cura entre els homes i les dones grans,
ni tampoc pel que fa a la responsabilització de les tasques domèstiques. En
canvi, hi ha diferències significatives per sexe i classe pel que fa al temps de-
dicat a les tasques domèstiques entre homes i dones majors de 64 anys. Les
dones majors de 64 anys dediquen aproximadament 10 hores més a les tas-
ques domèstiques durant la setmana que els homes de la mateixa edat, di-
ferències que són superiors entre les persones grans de classe social manual
(13 hores de diferència) que entre les de classe social no manual (10 hores
de diferència). [Figura 25]
Figura 25. Mitjana d’hores setmanals dedicades a les tasques
domèstiques entre les persones majors de 64 anys per sexe i
classe social. Barcelona, 2006.
Homes Dones
30
23,7
20 19,7
10,7
10 9,6
0
Hores
No manuals Manuals
Font: Elaboració pròpia a partir de l’Enquesta de Salut de Barcelona, 2006.
La Figura 26 mostra que com més càrrega domèstica i familiar impliqui el ti-
pus de llar, més temps dediquen a les tasques domèstiques les dones grans
al llarg de la setmana, i menys en dediquen els homes de la mateixa edat.
D’aquesta manera, en les llars formades només per la parella o per altres per-
sones essent la persona gran de referència la cap de família, les dones de-
diquen una mitjana de 14 hores setmanals més a les tasques domèstiques
que els homes en el mateix tipus de llar. A l’altre extrem es troben les llars a
on les persones grans viuen soles, amb una diferència aproximada de només
3 hores degut a que en aquestes llars els homes dediquen més temps i les
dones menys. Ressalta que quan les persones grans viuen amb altres per-
sones diferents a la parella i no són caps de família, els homes i dones grans
dediquen aproximadament la mateixa quantitat de temps durant la setmana
a la realització de tasques domèstiques. Això pot estar relacionat amb les
tasques de suport que els avis proporcionen als seus fills i filles mitjançant la
cura dels néts i nétes.
48
Figura 26. Mitjana d’hores setmanals dedicades a les tasques
domèstiques entre les persones majors de 64 anys per sexe i tipus
de llar. Barcelona, 2006.
30
Homes Dones
24,2
22,0
20
17,2
16,1 16,6
13,3
9,8
10
7,7
0
Hores
Solo/a Amb parella Sense parella cap Sense parella no
de familia cap de familia
Font: Elaboració pròpia a partir de l’Enquesta de Salut de Barcelona, 2006.
6.2. Diferències de gènere en la salut.
Relació amb les característiques de la
unitat familiar
Les dones majors de 64 anys tenen una pitjor salut que els homes de la ma-
teixa edat en tots els indicadors analitzats. La classe social s’associa de for-
ma significativa a la mala salut percebuda i a la mala salut mental tant entre
els homes com entre les dones grans. El tipus de llar, per una altra banda, no
s’associa de forma significativa amb cap dels indicadors de salut analitzats
ni entre els homes ni entre les dones grans.
La Figura 27 mostra la prevalença de mala salut percebuda, de mala salut
mental i de patir un o més trastorn crònics entre les persones majors de 64
anys per sexe i classe social. Les dones grans presenten una pitjor salut per-
cebuda, una pitjor salut mental i una major prevalença de trastorns crònics
que els homes de la mateixa edat. Les diferències per classe es donen pel
que fa a la salut percebuda i la salut mental en tots dos sexes. D’aquesta ma-
nera, les persones grans de classe manual tenen una pitjor salut percebuda
i una pitjor salut mental que les de les classes no manuals, però especialment
les dones.
49
Figura 27. Prevalença de mala salut entre les persones majors de 64
anys per sexe i classe social. Barcelona, 2006.
Homes Dones
95,8
100 95,9
96,097,2
80
63,5
60 53,9
49,9
35,2
40
23,9
20 17,6
12,7
8,7
0
% Mala Mala salut Un o més Mala Mala salut Un o més
salut mental trastorns salut mental trastorns
percebuda crónics percebuda crónics
No manuals Manuals
Font: Elaboració pròpia a partir de l’Enquesta de Salut de Barcelona, 2006.
Les persones grans que viuen amb una persona amb discapacitat, per una
altra banda, presenten una pitjor salut percebuda i una pitjor salut mental,
tant entre els homes com entre les dones, però especialment entre les do-
nes. En canvi, no existeixen diferències significatives pel que fa a la prevalen-
ça d’un o més trastorns crònics (Figura 28). Aquest resultat estaria en la línia
d’altres estudis que han trobat un impacte negatiu de la cura de persones
amb discapacitat sobre la salut de les persones cuidadores68,69.
50
Figura 28. Prevalença de mala salut entre les persones majors de 64
anys per sexe i convivència o no amb persones amb discapacitat.
Barcelona, 2006.
Homes Dones
96,1 96,4
100 95,5 95,7
76,8
80
64,5
60
51,8
37,1 40,8
40
18,0 21,3
20
8,5
0
% Mala Mala salut Un o més Mala Mala salut Un o més
salut mental trastorns salut mental trastorns
percebuda crónics percebuda crónics
No convivència persona amb discapacitat Convivència persona amb discapacitat
Font: Elaboració pròpia a partir de l’Enquesta de Salut de Barcelona, 2006.
Destaca l’alt percentatge de persones grans que prenen tranquil·lizants (an-
siolítics, antidepressius o somnífers): el 21% dels homes i el 41% de les do-
nes, sense diferències d’edat ni de classe social. En ambdós sexes, el consum
de tranquil·lizants és també més freqüent entre els que conviuen amb algu-
na persona amb discapacitat. Entre els homes en aquesta situació el 35,1%
consumeixen aquest tipus de fàrmacs mentre que entre els que no conviuen
amb una persona amb discapacitat la prevalença és 16,8%. Els percentat-
ges corresponents entre les dones són 54,9% i 38,2% respectivament.
6.3. Diferències de gènere en la salut.
Relació amb les característiques de
la unitat familiar
Les dones majors de 64 anys presenten una major prevalença que els ho-
mes de la mateixa edat de dormir 6 hores o menys (36,8% vs. 27,1%), de se-
dentarisme (88,6% vs. 81,8%) i dediquen menys temps diari a la realització
d’activitat física vigorosa durant el temps de lleure (0,30 minuts vs. 0,79 mi-
nuts). Les classes social manuals en tots dos sexes presenten pitjor resultats
en tots aquests indicadors de conductes relacionades amb la salut: tenen
una major prevalença de dormir 6 hores o menys tant entre els homes com
entre les dones i de dormir 10 hores o més entre els homes (Figura 29); són
51
més sedentàries i dediquen menys temps a l’activitat física durant el temps
de lleure. El tipus de llar, per una altra banda, no s’associa de forma signifi-
cativa amb cap dels indicadors de conductes relacionades amb la salut en
cap dels dos sexes.
Figura 29. Hores diàries de son entre les persones majors de 64 anys
per sexe i tipus de llar. Barcelona, 2006.
Homes Dones
100
80
69,4
60,6 63,1
60 52,7
40,4
40
31,7 29,6
24,7
20
5,9 7,7 7,3 6,9
0
% 6 hores 7 a 9 10 hores 6 hores 7 a 9 10 hores
o menys hores o més o menys hores o més
No manuals Manuals
Font: Elaboració pròpia a partir de l’Enquesta de Salut de Barcelona, 2006.
52
7. CONCLUSIONS
Els usos del temps, no són una elecció individual sinó que estan determinats
en bona mesura per una estructura social en què el gènere i la classe són
factors clau, així com per uns recursos comunitaris que faciliten més o me-
nys uns usos del temps saludables. Aquesta estructuració del temps pot te-
nir uns efectes negatius sobre la salut i sobre els comportaments relacionats
amb la salut de les persones que la literatura sobre els usos del temps sovint
ha oblidat.
S’ha documentat que les llargues jornades de treball i les feines a temps par-
cial i ocasionals, per exemple, s’associen amb problemes de salut com la hi-
pertensió, els trastorns cardiovasculars i muscoesquelètics, estrès, depressió
o fatiga, i amb comportaments relacionats amb la salut com fumar i consu-
mir alcohol15-19. Aquests usos del temps estan condicionats per la divisió se-
xual del treball, que assigna els homes un paper protagonista en el treball
remunerat i a les dones en el domèstic i familiar, i per una altra banda, per la
posició socioeconòmica, en què les classes menys privilegiades sovint han
d’allargar les seves jornades laborals o accedeixen a horaris menys recoma-
nables des del punt de vista de la salut. Els usos del temps pel que fa a l’es-
fera domèstica i familiar, per una altra banda, també s’han associat amb
efectes negatius sobre la salut i els comportaments relacionats amb la salut
de les persones, però especialment entre les dones degut a la ja menciona-
da divisió sexual del treball36,37.
En aquest estudi s’han trobat importants diferències de gènere i classe so-
cial en tots els grups d’edat estudiats pel que fa al temps dedicat a la feina
remunerada, a les tasques de la llar, en els indicadors de salut i en els com-
portaments relacionats amb la salut. Les dones de totes les edats i les per-
sones de classe social manual presenten pitjors resultats en gairebé tots els
indicadors analitzats.
Les desigualtats de gènere en els rols domèstics i familiars, per una altra ban-
da, s’inicien des de les edats més joves. Les responsabilitats familiars s’as-
socien amb un increment en les hores de treball domèstic en les dones de
tots els grups d’edat i amb una reducció de les hores de treball remunerat
entre les de 25-64 anys. Entre els homes més joves, s’associen amb un in-
53
crement del temps de treball remunerat, mentre que entre els més grans s’as-
socia amb una disminució del temps dedicat a les tasques domèstiques du-
rant la setmana. Entre les persones de 25-64 anys, el temps de treball total
és superior entre les dones, però especialment entre les de les classes so-
cials menys afavorides.
Entre les persones en edat laboral, les dones dediquen més temps al treball
domèstic i familiar, mentre que els homes dediquen més hores a la feina re-
munerada. Les llargues jornades de treball (més de 40 hores a la setmana),
el treball a torns i l’horari nocturn són més freqüents entre els homes, men-
tre que la jornada a temps parcial ho és entre les dones. En ambdós sexes
el treball nocturn i a torns és més freqüent entre els treballadors i treballado-
res de classe social manual. Les llargues jornades de treball i el treball noc-
turn s’associen a dormir 6 o menys hores tant entre els homes com entre les
dones.
Les dones de tots els grups d’edat i les classes socials manuals tenen un pit-
jor estat de salut, fan menys exercici en el temps de lleure i dormen menys
hores que els homes i les classes socials no manuals. Entre les dones més
joves, conviure amb fills o filles s’associa amb més sedentarisme en el temps
de lleure. Especialment importants són les diferències pel que fa al temps de-
dicat a l’activitat física vigorosa durant el temps de lleure entre els homes i
les dones d’aquest grup d’edat. Les mestresses de casa de 25-64 anys te-
nen un pitjor estat de salut percebut, una major prevalença de dormir 6 o me-
nys hores i de dormir 10 o més hores que les dones ocupades. Les persones
grans que conviuen amb una persona amb discapacitat presenten una pitjor
salut percebuda i una pitjor salut mental, tant entre els homes com entre les
dones, però especialment les dones.
54
8. RECOMANACIONS
Promoure polítiques de compaginació de vida laboral i familiar tant en l’àm-
bit laboral com en l’extralaboral, fomentant un ús més saludable del temps.
Incrementar els recursos públics per a la cura de les persones dependents:
escoles bressol per infants de 0 a 3 anys, activitats extraescolars1 conside-
rant la possibilitat de que puguin ser desenvolupades en família, centres de
dia per a les persones grans i serveis de proximitat.
Incrementar i millorar les mesures de compaginació de vida laboral i familiar
en el treball remunerat superant la concepció tradicional sobre les responsa-
bilitats familiars i l’activitat laboral remunerada d’homes i dones ja que aques-
ta concepció pot ser una de les principals causes de la discriminació de les
dones en el mercat laboral. Les mesures dissenyades per fomentar el benes-
tar de les dones que pretenen corregir els efectes d’una realitat social en la
què elles suporten la majoria de les càrregues familiars poden alimentar la
discriminació en el mercat de treball perquè incentiven la contractació de per-
sones amb menys probabilitats d’agafar baixes i permisos, aconseguint efec-
tes contraris als perseguits.
Promoure la corresponsabilització de les tasques domèstiques i familiars en-
tre homes i dones a edats primerenques.
Incorporar la classe social en l’estudi, l’elaboració i implementació de les po-
lítiques públiques adreçades a eliminar les desigualtats de gènere en la salut.
Fomentar l’activitat física durant el temps de lleure i facilitar la seva realitza-
ció en totes les edats tant entre homes com entre dones (augmentar la co-
bertura pública d’instal·lacions esportives, adequar els espais públics a la
realització d’activitat física, etc.)
Augmentar la recerca sobre les desigualtats en els usos del temps i el seu
impacte sobre la salut.
1Atès l’increment de sobrepès entre els infants i adolescents, és important incloure la pràctica
d’exercici físic en les activitats esportives.
55
REFERÈNCIES
I BITTMAN, M., WAJCMAN, J.: «The Rush Hour: the Character of Leisure Time and
Gender Equity», Social Forces, 2000; 79: 165-89.
II GRIFFITHS, V.: «From “Playing Out” to “Dossing Out”: Young Women and
Leisure», en Relative Freedoms: Women and Leisure, Wimbush E, Talbot M.
(eds.), Open University Press, 1988; p. 48-59.
III MATTINGLY, M. J., BIANCHI, S. M.: «Gender Differences in the Quantity and
Quality of Free Time: The US Experience», Social Forces, 2003; 81(3): 999-
1.030.
IV BARTLEY, M., POPAY, J., PLEWIS, I.: «Domestic Conditions, Paid Employment
and Women’s Experience of Ill-health», Sociology of Health and Illness, 1992;
14(2): 313-343.
V ROBINSON, J. P., GODBEY, G.: Time for Life. University Park: The Pennsylvania
State University Press, 1997.
VI HOCHSCHILD, A. R.: The Second Shift. Nova York, Avon Books, 1989.
VII SHELTON, B. A.:Women, Men, and Time: Gender Differences in Paid Work,
Housework and Leisure. Nova York, Greenwood Press, 1992.
VIII MILKIE, M. A., PELTOLA, P.: «Playing All the Roles: Gender and the Work-
Family Balancing Act», Journal of Marriage and Family, 1999; 61(2): 476-490.
IX FERREE, M. M.: «The Gender Division of Labor on Two-earner Marriages: Di-
mensions of Variability and Change», Journal of Family Issues, 1991; 12: 158-
180.
X MACINNES, J., SOLSONA, M.: Usos del temps i famílies, Ajuntament de Barcelona,
Regidoria de Nous Usos Socials del Temps a la Ciutat, Barcelona, 2006.
XI Instituto de la Mujer. Usos del tiempo, estereotipos, valores y actitudes.
Madrid, 2007.
XII ROBINSON, J. P.: How Americans Use Their Time. Nova York, Praeger, 1977.
XIII BARNETT, R. C., SHEN, Y. C.: «Gender, High- and Low-Schedule-Control
Housework Tasks, and Psychological Distress: A Study of Dual-Earner Cou-
ples», Journal of Family Issues, 1997; 18: 403-428.
XIV ROSS, C. E., MIROWSKY, J.: «Does Employment Affect Health?», Journal of
Health and Social Behavior, 1995; 36: 230-243.
XV ZEYTINOGLU, I. U., SEATON, M. B, LILEVIK, W., MORUZ, J.: «Working in the Mar-
gins: Women’s Experiences of Stress and Occupational Health Problems in Part-
Time and Casual Retail Jobs», Women & Health, 2005; 41(1): 87-107.
XVI BERNTSSON, L., LUNDBERG, V., KRANTZ, G.: «Gender Differences in Work-
Home Interplay and Symptom Perception Among Swedish White-Collar Em-
ployees», Journal of Epidemiology and Community Health, 2006; (60):
1.070-1.076.
56
XVII KRANTZ, G., BERNTSSON, L., LUNDBERG, V.: «Total Workload, Work Stress
and Perceived Symptoms in Swedish Male and Female White-Collar Employ-
ees», European Journal of Public Health, 2005; 15(2): 209-214.
XVIII SHIELDS: «Long-Working Hours and Health. Perspectives on Labour and
Income», 2000, 12(1): 49-56.
XIX JEFFREY, «Long Working Hours, Occupational Health and the Changing Na-
ture of Work Organization», American Journal of Industrial Medicine, 2006;
49(11): 921-929.
XX Artazcoz, L., Cortès, I., Borrell, C., Escribà-Agüir, V., Cascant, L.: «Gender
Perspective in the Analysis of the Relationship Between Long Work Hours,
Health and Health-Related Behavior», Scandinavian Journal of Work, Environ-
ment & Health, 2007; 33: 344-350.
XXI COSTA, G.: The Impact of Shift and Night Work on Health, Appl Ergon, 1996;
27(1): 9-16.
XXII OIT: «Conditions of Work and Employment Programme Social Protection
Sector», Information Sheet WT-5. Ginebra, 2004.
XXIII NICOL, A. M., BOTTERILL, J. S., «On-Call Work and Health: A Review», En-
vironmental Health, 2004; 3(1): 15.
XXIV FUNDACIÓN ESPAÑOLA DEL CORAZÓN (FEC), Factores de riesgo.
http://www.fundaciondelcorazon.com/sedentarismo.htm, accedit el 17 d’abril
del 2008.
XXV SPIEGEL, K., KNUTSON, K., LEPROULT, R., TASALI, E., VAN CAUTER, E.: «Sleep
Loss: A Novel Risk Factor for Insulin Resistance and Type 2 Diabetes», Jour-
nal of Applied Physiology, 2005; 99: 2.008-2.019.
XXVI ZIMMER, Z.: «A Further Discussion on Revisiting the Classification of House-
hold Composition Among Elderly People», Journal of Cross-Cultural Gerontol-
ogy, 2003; 18: 247-250.
XXVII HUGHES, M. E., WAITE, L. J.: «Health in Household Context: Living Arrange-
ments and Health in Late Middle Age», Journal of Health and Social Behavior,
2002; 43(1): 1-21.
XXVIII FLAQUER, L., ALMEDA, E., NAVARRO-VARAS, L.: Monoparentalidad e infan-
cia, Fundación la Caixa. Barcelona, 2006.
XXIX IDLER, E., BENYAMINI, Y.: «Self-Rated Health and Mortality: A Review of
Twenty-Seven Community Studies», Journal of Health and Social Behavior,
1997; 38(1): 21-37.
XXX MOSSEY, J., SHAPIRO, E.: «Self-Rated Health: a Predictor of Mortality Among
the Elderly», American Journal of Public Health, 1982; 72(8): 800-808.
XXXI GOLDBERG, D., COOPER, B., EASTWOOD, M. R., KEDWART, H. B., SHEPHERD,
M.: «A standardized psychiatric interview for use in community surveys», British
Journal of Preventive & Social Medicine, 1970; 24: 18-23.
XXXII Goldberg, D.: The Detection of Psychiatric Illness by Questionnaire, Ox-
ford: Oxford University Press, 1972.
XXXIII GRUPO DE LA SOCIEDAD ESPAÑOLA DE EPIDEMIOLOGÍA Y DE LA SOCIEDAD ES-
PAÑOLA DE MEDICINA FAMILIAR Y COMUNITARIA. Una propuesta de medida de la
clase social. Atención Primaria, 2000; 25: 350-363.
XXXIV HILL, C. R., STAFFORD, F. P., «Parental Care of Children: Time Diary Es-
timates of Quantity, Predictability and Variety». Journal of Human Resources,
1980; 15: 202-239.
XXXV MUI, A. C.: «Caring for Frail Elderly Parents: A Comparison of Adult Sons
and Daughters», Gerontologist, 1995; 35: 86-93.
XXXVI BIRD, C., FREMONT, A.: «Gender, Time Use, and Health», Journal of Health
and Social Behavior, 1991; 32: 114-129.
XXXVII BARTLEY, M., POPAY, J., PLEWIS, I.: «Domestic conditions, paid employ-
ment and women’s experience of ill-health», Sociology of Health and Illness,
1992; 14(3): 313-343.
57
XXXVIII MOEN, P., DEMPSTER, D., WILLIAMS, R. M.: «Successful Aging: A Life-
Course Perspective on Women’s Multiple Roles and Health», American Jour-
nal of Sociology, 1992; 97(6): 1.612-1.638.
XXXIX BROWNSON, R. C., BOEHMER, T. K., LUKE, D.A.: «Declining Rates of Phys-
ical Activity in the United States: What Are the Contributors?», Annual Review
of Public Health, 2005; 26: 421-443.
xl NATIONAL CENTER FOR CHRONIC DISEASE PREVENTION AND HEALTH PROMOTION
(CDC): «Physical Activity and Health; A Report of the Surgeon General», 1999.
http://www.cdc.gov/nccdphp/sgr/chapcon.htm. Accedit el 17 d’abril del 2008.
XLI SALLIS, J. F., BUONO, M. J., ROBY, J. J., MICALE, F. G., NELSON, J. A.: «Sev-
en Day Recall and Other Physical Activity Self Reports in Children and Adoles-
cents», Medicine & Science in Sports & Exercise, 1993; 25: 99-108.
XLII RAJARATNAM, S. M. W., ARENDT, J.: «Health in a 24-h Society», Lancet, 2001;
358: 999-1.005.
XLIII PUNJABI, N. M.: «Long Sleep Duration: A risk to Health or a Marker of
Risk?», Sleep Medicine Reviews, 2007; 11: 337-339.
XLIV GRANDNER, M. A., DRUMMOND, S. P.: «Who are the Long Sleepers? To-
wards an Understanding of the Mortality Relationship». Sleep Medicine Reviews,
2007; 11: 341-360.
XLV AYAS, N. T., WHITE, D. P., AL-DELAIMY, W. K. ET AL.: «A Prospective Study of
Self-Reported Sleep Duration and Incident Diabetes in Women», Diabetes Care,
2003; 26: 380-384.
XLVI AYAS, N. T., WHITE, D. P., MANSON, J. E., STAMPFER, M. J., SPEIZER, F. E.,
MALHOTRA, A. ET AL.: «A Prospective Study of Sleep Duration and Coronary Heart
Disease in Women». Archives of Internal Medicine, 2003; 163(2): 205-209.
XLVII GOTTLIEB, D. J., REDLINE, S., NIETO, F. J., BALDWIN, C. M., NEWMAN, A. B.,
RESNICK, H. E. ET AL. «Association of Usual Sleep Duration with Hypertension:
the Sleep Heart Health Study», Sleep, 2006; 29(8): 1009-1014.
XLVIII KRIPKE, D. F., GARFINKEL, L., WINGARD, D. L., KLAUBER, M. R, MARLER, M.
R.: «Mortality Associated with Sleep Duration and Insomnia», Archives of Gen-
eral Psychiatry, 2002; 59(2): 131-136.
XLIX MOTOHASHI, Y., HIGUCHI, S., AHARA, M., KANEKO, Y.: «Sleep Time and Work-
ing Conditions of Office Workers». Sleep Bio Rhythms, 2003; 1(2): 131-132.
L SMITH, V., KLEIN, K. J., EHRHART, M. G.: «Work Time, Work Interference with
Family, and Psychological Distress», Journal of Applied Psychology, 2002; 87(3):
427-436.
LI FAGAN, C., BURCHELL, B.: Gender, Jobs and Working Conditions in the Euro-
pean Union, Luxemburg: Office for Official Publications of the European Com-
munities, 2002.
LII KALLEBERG, A. L.: «Non-Standard Employment Relations: Part-Time, Tem-
porary and Contract Work», Annual Review of Sociology, 2000; 26: 341-365.
LIII NATHANSON, C. A.: «Illness and the Feminine Role: A Theoretical Review»,
Social Science and Medicine, 1975; 9: 57-62.
LIV NATHANSON, C. A.: «Social Roles and Health Status Among Women: The
Significance of Employment», Social Science and Medicine, 1980; 14: 463-471.
LV Verbrugge, L. M.: Multiple Roles and Physical Health of Women and Men.
Journal of Health and Social Behavior, 1983; 24: 16-30.
LVI ARTAZCOZ, L., BORRELL, C., BENACH, J., ET AL. «Women, Family Demands
and Health: The Importance of Employment Status and Social Class», Social
Science and Medicine, 2004; 59: 263-274.
LVII SORENSEN, G., VERBRUGGE, L. M.: «Women, Work, and Health», Annual Re-
view of Public Health, 1987; 8: 25-51.
LVIII ARTAZCOZ, L., BORRELL, C., BENACH, J.: «Gender Inequalities in Health
Among Workers: The Relation with Family Demands», Journal of Epidemiolo-
gy and Community Health, 2001; 55: 639-647.
58
LIX Hunt. K., Annandale, E.: «Just the Job? Is the Relationship between Health
and Domestic and Paid Work Gender-Specific?» Sociology of Health & Illness,
1993; 15(5): 632-664.
LX ARTAZCOZ, L., CORTÈS, I., MONCADA, A., ET AL. «Influencia del trabajo domés-
tico sobre la salud de la población ocupada», Gaceta Sanitaria, 1999; 13: 201-
207.
LXI MADRUGA TORREMOCHA, I.: Monoparentalidad y política familiar: dilemas en
torno a la madre cuidadora/madre trabajadora. Madrid: Centro de Investiga-
ciones Sociológicas, Siglo XXI, 2006.
LXII FLAQUER, L., ALMEDA, E., NAVARRO-VARAS, L.: Monoparentalidad e infancia.
Colección Estudios Sociales, n.º 20, Obra Social Fundació “la Caixa”; 2006.
LXIII PÉREZ, C., BEAUDET, M. P.: «The Health of Lone Mothers», Health Reports,
1999, 11(2), 21-32.
LXIV BENZEVAL, M.: «The Self Reported Health Status of Lone Parents», Social
Science & Medicine, 1998; 46, 1.337-1.353.
LXV YOUNG, L. E., CUNNINGHAM, S. L., BUIST, D. S.: «Lone mothers are at high-
er risk for cardiovascular disease compared with partnered mothers. Data from
the National Health and Nutrition Examination Survey III (NHANES III)», Health
Care for Women International, 2005; 26(7): 604-621.
LXVI GAUTHIER, A. H., SMEEDING, T. M.: «Time Use at Older Ages», Research
on Aging, 2003; 25: 247-274.
LXVII CIS. Apoyo informal a las personas mayores y el papel de la mujer
cuidadora. Madrid, 2000.
LXVIII PINQUART, M., SORENSEN, S.: «Correlates of Physical Health of Informal
Caregivers: A Meta-Analysis», Sci. Journals of Gerontology. Series B, Psycho-
logical Sciences and Social Sciences, 2007; 62: 126-137.
LXIX NAVAIE-WALISER, M., SPRIGGS, A., FELDMAN, P. H.: «Informal Caregiving: Dif-
ferential Experiences by Gender», Medical Care, 2002; 40: 1.249-1.259.
59
60