La salut de la població immigrant de Barcelona La salut de la població immigrant a Barcelona Agència de Salut Pública de Barcelona Agència de Salut Pública de Barcelona La salut de la població immigrant de Barcelona Edita: Agència de Salut Pública de Barcelona Producció gràfica: Primer Segona serveis de comunicació Dipòsit Legal: B-33.991-08 Juny 2008 Imprès en paper reciclat La salut de la població immigrant de Barcelona Presidenta de l’Agència de Salut Pública de Barcelona Isabel Ribas Gerent de l’Agència de Salut Pública de Barcelona Conrad Casas Adjunt de gerència de l’Agència de Salut Pública de Barcelona Joan Ramon Villalbí Directori de l’Observatori de la Salut Pública, Agència de Salut Pública de Barcelona Carme Borrell La salut de la població immigrant de Barcelona Coordinació general de l’informe Rosa Puigpinós i Riera (ASPB) Redacció Els moviments migratoris a la ciutat de Barcelona Rosa Puigpinós i Riera Qui som els ciutadans i ciutadanes de Barcelona Situació demogràfica Mariona Pons i Vigués, Anna Garcia-Altés Els naixements de fills de la població immigrant a la ciutat Davide Malmusi, Glòria Pérez Albarracín, Joaquín Salvador Peral, Èlia Díez Com vivim i què fem Els determinants socials Davide Malmusi, Rosa Puigpinós i Riera La situació laboral Imma Cortés, Lucía Artazcoz Quins estils de vida tenim L’activitat física Maica Rodríguez-Sanz, Carme Borrell El consum de drogues M.ª José López, Manel Nebot, Paloma Carrillo, Teresa Brugal L’atenció a les drogodependències Paloma Carrillo, Teresa Brugal L’estat de salut de la població immigrant La salut reproductiva Davide Malmusi, Glòria Pérez, Joaquín Salvador Peral La salut percebuda Maica Rodríguez-Sanz, Rosa Puigpinós i Riera, Carme Borrell La salut mental Maica Rodríguez-Sanz, Rosa Puigpinós i Riera, Carme Borrell Els trastorns crònics, restricció i limitació de l’activitat Maica Rodríguez-Sanz, Rosa Puigpinós i Riera, Carme Borrell La tuberculosi Angels Orcau, Joan Caylà La sida i infeccions pel VIH Patricia García de Olalla, Joan Caylà Les lesions Catherine Pérez Els accidents de treball Lucía Artazcoz, Imma Cortés La mortalitat Davide Malmusi, Maica Rodríguez-Sanz, Carme Borrell La utilització dels serveis sanitaris La cobertura sanitària La utilització de serveis La valoració dels serveis Carme Borrell, Maribel Pasarín i Rua El fenomen migratori i els serveis sanitaris des de l’òptica dels professionals de la salut Joan Llosada, Mònica Miró, Imma Vallverdú, Àlex Guarga La prevenció La mesura de la pressió arterial i el colesterol La vacunació de la grip La realització de mamografies La realització de citologies Rosa Puigpinós i Riera Agraïments Aquest informe, així com les dades que s’hi presenten, no hauria estat possible sense un equip molt gran de perso- nes i institucions: els hospitals i altres centres que aporten dades als registres, i molt concretament els professionals que han estat capaços d’entendre aquesta feina burocrà- tica i feixuga de recopilar informació enmig de la feina assistencial, i de col·laborar-hi; els i les professionals d’in- fermeria que de manera activa busquen casos de persones malaltes, els segueixen, els entrevisten, revisen històries; els agents de salut que busquen les persones del carrer i els donen suport; els treballadors dels centres de desinto- xicació; els enquestadors que han fet les enquestes, tant les quantitatives com els treballs qualitatius. Volem manifestar agraïment a tots els qui s’han llegit l’in- forme i hi han aportat opinions i correccions per contribuir a millorar-lo; a la Patrícia Altimira, que ha anat introduint les correccions i donant-hi forma, i a la Mariona Vigués i Julià, que ha revisat que els afeccionats a la història de la que tots formem part no cometem incorreccions en voler entendre- la i resumir-la. A totes aquestes persones, moltes gràcies. Índex Presentació Presentació . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 11 Resums Resum executiu . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 13 Resumen ejecutivo . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 18 Executive summary . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 23 Introducció Els moviments migratoris a la ciutat de Barcelona . . . . . . 29 Objectius i metodologia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 34 Qui som els ciutadans i ciutadanes La situació demogràfica . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 37 de Barcelona Els naixements de fills de la població immigrant a la ciutat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 40 Com vivim i què fem Els determinants socials . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 41 La situació laboral . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 46 Quins estils de vida tenim L’activitat física . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 51 El consum de drogues institucionalitzades . . . . . . . . . . . . . . . 54 El consum de drogues no institucionalitzades . . . . . . . . . . . 56 L’atenció a les drogodependències . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 57 L’estat de salut de la població immigrant La salut reproductiva . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 61 La salut percebuda . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 67 La salut mental . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 68 Els trastorns crònics, la restricció i la limitació de l’activitat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 69 La tuberculosi . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 72 La sida i infeccions pel VIH . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 74 Les lesions . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 77 Els accidents de treball . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 80 La mortalitat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 82 La utilització dels serveis sanitaris La cobertura sanitària . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 85 La utilització de serveis . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 87 La valoració dels serveis . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 89 El fenomen migratori i els serveis sanitaris des de l’òptica dels professionals de la salut . . . . . . . . . . . . . 92 La prevenció La mesura de la pressió arterial i el colesterol en sang . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 99 La vacunació de la grip . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .102 La realització de mamografies . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .103 La realització de citologies . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .105 Conclusions i recomanacions Conclusions . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .107 Recomanacions . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .111 Presentació Presentació Les migracions han estat necessàries per a la humanitat informe que es presenta avui, i que té l’objectiu de respon- des de temps antics, però les que han tingut lloc al princi- dre les preguntes que se’ns plantegen entorn de l’estat de pi del segle XXI no tenen precedents. Segons les Nacions salut i els seus determinants, els usos de serveis, així com Unides, al món del començament del segle XXI hi ha 191 l’opinió que en tenen les persones que viuen a Barcelona, milions de persones que viuen fora del seu país d’origen. entre elles els immigrants de cultures diverses. Si bé tradicionalment les fonts de la migració eren a Euro- pa i els destinataris els Estats Units, l’Argentina, el Brasil, La informació que es presenta es basa principalment en el Canadà i Austràlia, en l’actualitat les fonts són l’Àsia, dades de l’enquesta, però inclou també informació ob- l’Amèrica Llatina i l’Àfrica i els receptors s’han diversifi- tinguda a partir d’altres fonts i registres ja existents en les cat, tot i que s’agrupen a les zones de l’Amèrica del Nord, quals s’està fent un important esforç per recollir informa- l’Europa occidental, la regió del golf Pèrsic i l’anomenada ció sobre aquest col·lectiu, com ara el padró d’habitants cubeta occidental del Pacífic. de la ciutat, el de tuberculosi, el de sida, el de mortalitat, el de natalitat, el d’interrupcions voluntàries de l’embaràs, La immigració pot satisfer les necessitats tant del país el de prevenció de drogues, i fins i tot un treball específic d’origen com el d’acollida, però en les societats demo- dut a terme des del Consorci Sanitari de Barcelona per cràtiques planteja un altre repte, que és el de la integració conèixer les principals dificultats i mancances amb què es de les persones immigrants com a ciutadanes de ple dret. troben els i les professionals de la salut quan han d’aten- Catalunya i Barcelona en concret han estat des de sempre dre persones de cultures diverses, així com les principals terra d’acollida, com ja es va viure a les dècades dels cin- patologies per les quals acudeixen als serveis. quanta i seixanta amb l’arribada de persones d’altres parts de l’Estat espanyol. El moviment migratori no és, doncs, L’Agència de Salut Pública de Barcelona i el Departament un fenomen desconegut per a la ciutat. El que sí que ho de Salut de la Generalitat de Catalunya són els responsa- és, és la velocitat a què ha tingut lloc durant l’últim de- bles de dur a terme l’Enquesta de salut. I és per això que cenni, la qual cosa, juntament amb la gran diversitat cul- vull donar les gràcies a totes les persones i institucions que tural, afegeix elements al repte plantejat quant a acollida i han fet possible la realització d’aquest informe, però tam- integració dels immigrants. En l’actualitat gairebé el 16% bé i de manera molt especial a tots els ciutadans i ciuta- de les persones que viuen a Barcelona són estrangeres, i danes que han contestat l’Enquesta de salut de Barcelona aquest augment ha estat molt marcat, sobretot durant els del 2006. últims deu anys. Isabel Ribas És necessari, per tant, establir els mecanismes que facilitin el coneixement mutu entre els ciutadans autòctons i els nouvinguts, per tal que els uns i els altres siguin conscients dels drets, però també dels deures, que cada persona ha d’assumir per aconseguir aquesta integració i ciutadania de ple dret. Aconseguir això no és pas fàcil quan l’incre- ment de la població és massa ràpid i quan els recursos no sempre poden ser els desitjats. El gran augment de la immigració estrangera que ha tin- gut lloc durant els darrers anys planteja la necessitat d’ade- quar les fonts d’informació sanitàries existents i de fer-ne una anàlisi amb l’objectiu de conèixer la salut i els seus determinants en aquesta població. L’Enquesta de salut de Barcelona de l’any 2006, que estava emmarcada dins de la de Catalunya, ha estat una molt bona oportunitat per dis- posar d’informació representativa sobre l’estat de salut de tots els ciutadans i ciutadanes. L’enquesta anterior havia estat la del 2002, i la població immigrant en aquell mo- ment representava només prop del 4% de la població total de la ciutat. És per això que té tanta importància aquest 11 Resums Resum executiu Resumen ejecutivo Executive summary La salut de la població immigrant de Barcelona Resum executiu 1. Qui som els ciutadans i ciutadanes de Barcelona menjar en funció de què podien pagar (precarietat ali- mentària). En general, les persones que fa més de deu La situació demogràfica anys que són a Barcelona presenten millors indicadors El juny del 2007, a Barcelona hi ha 1.600.000 habitants, el socio econòmics. 16,2% dels quals són estrangers. Els col·lectius més nom- brosos són de l’Equador, Itàlia, Bolívia, el Perú, el Pakistan, La situació laboral el Marroc, Colòmbia, França, la Xina i l’Argentina. Ciutat Les dues terceres parts de la població ocupada són per- Vella és el districte de la ciutat amb més presència d’im- sones nascudes a Barcelona, i el següent col·lectiu més migrants, els quals representen el 44,1% de la població. nombrós són els immigrants procedents de PVD que ma- Són persones joves, amb un nivell d’estudis variable, però joritàriament fan feines manuals, treballant sobretot en el sobretot els provinents de països en vies de desenvolupa- sector serveis les dones i en la construcció els homes. Els ment (PVD), solen tenir majoritàriament estudis primaris i autònoms majoritàriament són homes de classe no manu- tendeixen a agrupar-se en el territori en funció de la na- al de PVD i PD. cionalitat. En tots els col·lectius analitzats, les dones dediquen més Els naixements de fills d’immigrants a la ciutat hores al treball domèstic i familiar fins i tot quan els dos Els naixements d’infants amb un o els dos progenitors es- membres de la parella tenen una feina remunerada, sent trangers han passat de ser del 9,1% l’any 1991 al 29,5% aquesta desigualtat més marcada entre homes i dones l’any 2005. Al llarg dels quinze anys analitzats, entre el nascuts a la resta de l’Estat espanyol i en PVD. 1991 i el 1998 els naixements tendien a disminuir, men- tre que els naixements de fills d’immigrants mostraven un creixement moderat. A partir del 1999, s’observa un crei- 3. Quins estils de vida tenim xement molt més sostingut dels naixements de fills d’im- migrants, amb un creixement interanual del 13,7%, que L’activitat física habitual i en el temps de lleure arriba al 21,6% l’any 2002, de manera que els immigrants Cal diferenciar entre l’activitat física que es fa durant l’ac- han contribuït en un 82,2% a l’augment global de naixe- tivitat principal –molt lligada a la situació laboral o el tipus ments a la ciutat entre el 1998 i el 2005. d’ocupació– i l’activitat o exercici que es fa en el temps de lleure, com ara caminar o fer esport. L’any 2006, la majoria de la població barcelonina ha declarat que la seva activitat 2. Com vivim i què fem habitual no requereix un esforç físic important (el 43,4% es desplacen a peu sovint, i el 32,7% declaren que estan asse- Els determinants socials guts/udes la major part de la jornada). En canvi, l’activitat Les persones de les classes socials manuals i sense estudis intensa ha estat més freqüent en els homes de classes des- són majoritàries tant en homes com en dones dels països en favorides i nascuts fora de Catalunya. Respecte a l’activitat vies de desenvolupament. física durant el temps de lleure, tot i que aproximadament la meitat de la població caminen mitja hora diària o més, Pel que fa als ingressos, les dones, les persones de clas- s’observa que la realització d’activitat física esportiva és més ses manuals i les persones immigrades de països en vies freqüent en els homes, les persones de classes socials afavo- de desenvolupament tenen més probabilitats de tenir rides i les persones estrangeres nascudes en PD. ingressos baixos tant individuals com a la llar. En les condicions de l’habitatge es constaten desigualtats de El consum de drogues institucionalitzades classe en l’amuntegament i l’habitabilitat dels locals. Mentre en els homes autòctons i dels PD la prevalença de tabaquisme és més gran en els de classe manual, en els ho- Les persones immigrants tant de PVD com de països mes de PVD són els homes de classe no manual els que fu- desenvolupats (PD) tenen menys suport confidencial i men més. En les dones de PVD, són també i de manera molt afectiu que les autòctones, i les persones dels PVD de destacada les de classe no manual les que fumen més. classes socials manuals diuen haver patit situacions de discriminació principalment a l’hora de buscar feina. Quant a l’alcohol, en general els homes són més bevedors També són les persones de classe social manual, princi- de risc que les dones, i en els uns i els altres predominen els palment homes de PD (17,9%) i dones de PVD (34,5%), de classe no manual, excepte en els nascuts a Catalunya, les que declaren haver hagut de valorar què podien que predominen entre els homes de classe manual. 14 Resums. Resum executiu Les dones autòctones nascudes fora de Catalunya són les No hi ha diferències importants quant al baix pes en néi- que més declaren consumir tranquil·litzants i/o hipnòtics xer, prematuritat i baix pes per edat gestacional (BEPG), sense recepta mèdica. tot i que el BEPG és bastant menys freqüent en els fills de pares d’altres PD. En els fills de parelles de PVD, s’han tro- El consum de drogues no institucionalitzades bat diferències importants segons el país; així, mentre els Els homes consumeixen més cànnabis que les dones. No hi fills de magribins han estat el grup amb menys proporció ha un patró clar de classe, però hi destaca l’elevat consum de baix pes al néixer (3,1%), els fills de romanesos i filipins, dels homes de classe no manual provinents dels PVD (19,2%) amb un 13,9 i un 10,6% respectivament, presenten uns i els de classe manual nascuts a Catalunya (22,6%). nivells molt alts. El consum més alt de cocaïna es troba en els homes de La salut percebuda classe no manual de PVD (el 10,6% l’últim any), seguit dels El 18,7% dels homes i el 25,8% de les dones declaren que homes de classe manual nascuts a Catalunya (5,6%). la seva salut és regular o dolenta. Les persones dels PVD van declarar més mala salut que els autòctons, sobretot L’atenció a les drogodependències les dones i les persones de classe no manual. Durant el 2006, el 67,2% de les persones que van fer una primera visita als centres de tractament de drogues de La salut mental Barcelona, eren nascuts a Catalunya; el 19,5%, a la resta Segons l’escala de Goldberg, el 10,8% dels homes i el de l’Estat espanyol; el 6,9%, en PVD, i el 2,8%, en PD. 19,3% de les dones presenten risc de patir trastorns men- Quant a les persones que van fer visites relacionades amb tals. Independentment de la classe social, en el cas dels la cocaïna, majoritàriament eren nascudes a Catalunya, si homes són els de la resta de PD els que presenten una bé en les visites a urgències hospitalàries són els de la resta prevalença més alta de patiment psicològic (5,1%), men- de l’Estat espanyol els que amb més freqüència arriben a tre que en el cas de les dones són les dels PVD (19,8%). urgències a causa d’aquesta substància, i els dels PVD, per consum de cocaïna i opiacis. Els trastorns crònics, restricció i limitació de l’activitat Per regla general, s’observen unes prevalences de trastorns Els centres de reducció de danys ofereixen una alternativa crònics més baixes en les persones de PD, mentre que les al tractament tradicional. Durant els anys 2005 i 2006, persones de PVD presenten unes prevalences similars aproximadament la meitat dels usuaris d’aquests centres o lleugerament superiors a les dels autòctons. Quant al van ser immigrants, i l’any 2007 aquest percentatge va nombre de trastorns, els homes de PVD declaren un nom- arribar al 64%. La majoria eren homes joves amb una mit- bre més baix que la resta, mentre que les dones de PVD i jana d’edat de trenta-tres anys, que vivien a Barcelona des autòctones nascudes fora de Catalunya en declaren més de feia més de quatre anys i que principalment eren del que les nascudes a Catalunya. Magrib, de l’Europa de l’est, de l’Europa occidental i, en menor mesura, de l’Orient Mitjà, el Pakistan, Llatinoamè- Pel que fa a la restricció de l’activitat durant els últims rica i l’Àfrica subsahariana. El 68% van iniciar el consum quinze dies, és més gran en dones i més marcada en les d’heroïna i/o cocaïna després d’haver emigrat, i el 60,8% de classe manual, i el mateix s’observa en la restricció crò- dels que s’injecten va utilitzar aquesta via per primera ve- nica (durant l’últim any). Segons el lloc de naixement, no gada fora del seu país. s’observen diferències en cap tipus de restricció, tot i que és lleugerament més baix en les persones dels altres PD. 4. L’estat de salut El 8,9% dels homes i el 17,9% de les dones declaren haver patit alguna limitació greu o discapacitat, sent La salut reproductiva sempre superior en les dones i en les persones de clas- Les taxes d’interrupcions voluntàries de l’embaràs (IVE) ses desfavorides. Els homes estrangers han declarat li- durant l’any 2005 van ser superiors en les dones nascudes mitacions en menor proporció, excepte limitació de la en PVD, entre les quals destaquen les bolivianes i les roma- vista, que l’han patida més els dels PVD. En el cas de les neses. Quant a l’IVE de repetició, també és més freqüent dones, són les nascudes en PVD les que han presentat en les dones de PVD. Són també les dones de PVD les que més limitacions. presenten les taxes més elevades de fecunditat i d’emba- rassos adolescents. La tuberculosi Segons les dades del Programa de Prevenció i Control de la Quant a la cura de l’embaràs, les parelles dels PVD per re- Tuberculosi (TBC) de Barcelona, les taxes més altes de TBC gla general fan menys control de l’embaràs, i la majoria (el es van donar a la dècada dels noranta, coincidint amb el 90,7%) donen a llum en hospitals públics, davant només moment àlgid de l’epidèmia de la sida, i després va iniciar el 38,6% de les autòctones. un descens, per posteriorment tornar a augmentar al prin- 15 La salut de la població immigrant de Barcelona cipi dels anys 2000, coincidint amb els canvis demogràfics no hi ha diferències segons el lloc de naixement. La majo- de la ciutat. Durant els anys 2005-2006, la incidència de ria de les persones que es desplacen amb un vehicle pri- casos més alta la van presentar els homes immigrants, amb vat són de classe no manual, i els immigrants de PVD són una taxa de 81,4 casos / 100.000 habitants, seguits per les els que menys es desplacen amb moto o cotxe. Quant a dones també immigrants. Mentre en els autòctons, tant les mesures de seguretat viària, la més infringida és la de en homes com en dones, es presenta majoritàriament en no portar cinturó de seguretat al seient del darrere tant persones de seixanta-cinc anys o més, en els immigrants per ciutat com per carretera. és en persones joves d’entre quinze i trenta-nou anys. Lla- tinoamèrica i el subcontinent indi és d’on procedeixen la Els accidents de treball majoria de casos i amb una tendència ascendent. La majoria dels accidents de treball amb baixa que s’han produït a la ciutat de Barcelona durant el 2006 han estat La sida i les infeccions pel VIH en homes de l’Estat espanyol, tot i que el 12,4% dels ac- A Barcelona, entre el 1981 i el 2006, el 7,6% dels casos cidents van ser en persones de PVD. La mateixa situació de sida van ser persones nascudes fora de l’Estat espanyol. apareix en el cas dels accidents greus quant a la distribució Durant aquest període el percentatge de casos en immi- per sexes, i en aquest cas el 10,2% va ser en persones de grants ha passat del 8,8% l’any 1987 al 29,5% l’any 2006. PVD. Destaca el sector de la construcció en la contribu- Aquest increment percentual, però, no es pot desvincular ció als accidents greus i mortals en jornada laboral en les de l’important descens en el nombre de casos en les per- persones de PVD. Cal subratllar la més alta proporció de sones autòctones. Segons la regió de naixement, el 47,8% persones de PVD amb contractes temporals en el cas dels dels nascuts fora de l’Estat espanyol eren de l’Amèrica Lla- accidents greus. Aquesta situació d’inestabilitat laboral tina i el Carib; el 22,3%, de l’Europa occidental; el 4,8%, també s’observa amb més freqüència en el cas de les ma- de l’Europa de l’est, i el 2,3%, de l’Àsia i el Pacífic. En com- lalties relacionades amb el treball, i hi destaca el fet que parar les característiques dels nascuts fora amb les dels au- en les persones de PVD les baixes laborals solen ser per tòctons, s’observen diferències en relació amb el sexe –els trastorns físics mentre que en els autòctons i d’altres PD, immigrants eren amb més freqüència homes–, amb el lloc per trastorns de tipus ansiós o depressiu. de residència –els immigrants residien amb més freqüèn- cia a Ciutat Vella–, amb els antecedents penitenciaris –els La mortalitat immigrants tenien menys antecedents de presó–, i amb Mentre la població d’origen estranger ha crescut de ma- la via de transmissió del VIH –els immigrants eren amb nera exponencial a partir de l’any 1999, no ha passat el menys freqüència usuaris de drogues per via parenteral. mateix amb la mortalitat, la qual ha anat augmentant de manera molt més moderada. Així, mentre que l’any 2004 Quant als nous diagnòstics de VIH entre el 2001 i el 2006, la població immigrant representava el 14% de la població, el 33,7% van ser en persones nascudes fora de l’Estat es- només va representar el 3,3% de la mortalitat. Aquesta panyol. Segons la regió de naixement, de nou l’Amèrica situació es reflecteix també en la taxa de mortalitat en els Llatina i el Carib són les zones més representades. Les prin- diferents grups d’edat, en què les persones dels PVD te- cipals diferències entre els immigrants i els autòctons van nen una taxa un 50% inferior a la dels autòctons. Quant ser la distribució per sexes: en els nascuts fora hi ha una a les causes, s’aprecien diferències importants en les cau- proporció més alta de dones que entre els autòctons; i, ses més freqüents en el grup d’edat de quinze a quaran- com que en la sida són més joves, la transmissió deguda a ta-quatre anys. Mentre en els autòctons les causes més l’ús de drogues per via intravenosa és molt menor. freqüents són lesions per accidents de vehicles de motor, sida, suïcidi, sobredosi i resta de lesions, en les persones de Les lesions PVD les causes més freqüents han estat la resta de lesions, El 18,6% dels homes i el 15% de les dones han patit sobredosi, suïcidi, sida i malaltia isquèmica del cor. alguna lesió en els últims dotze mesos deguda a caigu- des, talls, cremades, cops, intoxicacions o accidents de trànsit que els ha provocat alguna restricció en les seves 5. La utilització de serveis sanitaris activitats habituals; s’observa el més alt percentatge de lesions en els homes de classe no manual de PVD, se- La cobertura sanitària guits dels homes de classe manual autòctons nascuts El 99% dels immigrants de PVD tenen cobertura sanitària pú- fora de Catalunya. En les dones, destaca la prevalença blica, i la cobertura sanitària exclusivament pública és més de les de classe manual nascudes a Catalunya, seguides freqüent en les persones de classe manual en general i en de les immigrants tant de PD com de PVD, també de concret en homes i dones de PVD de manera més evident. classe manual. Quant a lesions degudes a un accident de trànsit, sigui com a passatgers de vehicles o com a via- La utilització de serveis nants, durant els últims dotze mesos previs a l’enquesta, El 61,1% dels homes i el 72,2% de les dones van visitar en declaren el 3,1% dels homes i l’1,9% de les dones, i el seu metge de capçalera durant l’últim any, i en tots els 16 Resums. Resum executiu casos el percentatge va ser més elevat en les persones La distància cultural també es posa de manifest en els dis- de classe manual. Les dones autòctones nascudes fora cursos dels professionals, i això és viscut amb gran pre- de Catalunya són les que en més proporció declaren ha- ocupació, sobretot pels professionals de la salut mental, ver anat al metge, seguides de les persones nascudes en arran dels prejudicis d’alguns d’aquests col·lectius entorn PVD. Quant a les visites a l’especialista, són les persones d’aquesta disciplina. de PVD i sobretot els homes de classe manual els que menys s’hi ha visitat. Les persones que més utilitzen les Propostes de millora: visites a urgències són dones i en general persones de Augmentar la cobertura horària dels mediadors. classe manual, i hi destaquen les dones de classe manual Necessitat de formació intercultural adreçada als professi- de PVD (48,3%), tot i que solen anar al servei d’urgències onals sanitaris. del CAP. La mateixa situació de gènere i classe s’observa en el consum de medicaments, i hi destaquen les dones autòctones nascudes fora de Catalunya, seguides de les 6. La prevenció nascudes a Catalunya i de les de PVD. La pressió arterial i el colesterol La valoració dels serveis En el cas dels homes, en general es controlen més els de La majoria d’homes i dones opinen que el sistema sanitari classe no manual, i hi destaquen els nascuts en PD per funciona bé però que necessita canvis fonamentals; el 7,3 damunt dels autòctons. Pel que fa a les dones, no s’apre- d’homes i el 6,3% de les dones diuen que no funciona bé cia un patró clar ni respecte a la classe ni al lloc d’origen. i que caldria refer-lo. Destaca el fet que la valoració més Així, quant al control de la pressió arterial, les que més es positiva la fan els homes de classe no manual, i tant en controlen són les autòctones nascudes fora de Catalunya homes com en dones són els nascuts en altres països els de classe manual, mentre que en el cas del colesterol són qui millor opinió en tenen. les nascudes en altres PD. La percepció dels professionals de la salut sobre el La vacuna de la grip fenomen migratori i els serveis sanitaris En general, analitzant les persones a partir de seixanta anys, les de classe no manual es vacunen més, tot i que en Percepció dels professionals: el cas dels homes destaquen els autòctons de classe ma- Gran increment d’usuaris d’origen immigrant, així com nual, tant els nascuts a Catalunya com els nascuts a la res- una gran diversitat de nacionalitats als CAPs, i als hospitals ta de l’Estat espanyol. En el cas de les persones nascudes en els darrers anys. Precarietat econòmica i laboral de gran fora, tots els enquestats d’altres PD de classe no manual part de la població d’origen immigrant. s’han vacunat, i en els PVD els que més declaren vacunar- se són els homes i les dones de classe manual. Accés i ús dels serveis sanitaris: Tot i que la majoria de professionals sanitaris tenen la per- La realització de mamografies cepció que no hi ha barreres en l’accés als serveis ni per Declaren fer-se controls regulars entre el 87 i el 93,5% de obtenir la TSI, el testimoni d’administratius i mediadors les dones d’entre cinquanta i seixanta-nou anys, i entre el culturals matisa, com a mínim, aquesta percepció. 59,6 i el 73,6% de les de quaranta a quaranta-nou. Les de classe no manual es controlen més en els dos grups d’edat Els xinesos només accedeixen als serveis sanitaris quan la i segons el lloc de naixement; destaquen sobretot les de patologia és greu perquè usen, per fer front a la malaltia, PVD de cinquanta a seixanta-nou anys en les dues classes la seva medicina tradicional. socials. En les de quaranta a quaranta-nou anys, són tam- bé les dones de PVD de classe no manual les que més es Els marroquins i els pakistanesos només accedeixen als controlen. Per regla general, les dones de classe manual serveis sanitaris quan la patologia és greu, perquè tenen utilitzen més el programa poblacional de cribratge que hi prioritats laborals i econòmiques que se situen per damunt ha a la ciutat, i hi destaquen les de PVD, amb un 64% que de la salut. diuen controlar-se a través del programa. Els sud-americans usen més correctament els canals esta- La realització de citologies blerts per accedir als serveis sanitaris, però fan un sobreús Les dones de classe no manual es controlen més que les de d’aquests serveis i són molt més demandants de recursos. classe manual, i aquesta desigualtat és més marcada en les dones d’altres països, tant de PD com de PVD, i el mateix Dificultats en l’atenció: s’observa quant a la freqüència recomanada, la qual cosa La principal dificultat d’atenció que manifesten tots els es tradueix en el fet que les dones de classe manual es fan professionals sanitaris fa referència a la comunicació amb menys citologies, i entre el 44,8 i el 75,3% se’n fan amb una el pacient quan aquest no parla ni català ni castellà. freqüència que ultrapassa els tres anys recomanats. 17 La salut de la població immigrant de Barcelona Resumen ejecutivo 1. Quiénes somos los ciudadanos y ciudadanas haber tenido que valorar qué podían comer en función de de Barcelona que podían pagar (precariedad alimentaria). En general, las personas que llevan más de diez años en Barcelona La situación demográfica presentan mejores indicadores socioeconómicos. En junio de 2007, en Barcelona hay 1.600.000 habitantes, el 16,2% de los cuales son extranjeros. Los colectivos más nu- La situación laboral merosos son de Ecuador, Italia, Bolivia, Perú, Pakistán, Ma- Las dos terceras partes de la población ocupada son per- rruecos, Colombia, Francia, China y Argentina. Ciutat Vella sonas nacidas en Barcelona, y el siguiente colectivo más es el distrito de la ciudad con más presencia de inmigrantes, numeroso son los inmigrantes procedentes de PVD que los cuales representan el 44,1% de la población. Son perso- mayoritariamente hacen trabajos manuales, sobre todo nas jóvenes, con un nivel de estudios variable, pero sobre en el sector servicios las mujeres y en la construcción los todo los provenientes de países en vías de desarrollo (PVD), hombres. Los autónomos mayoritariamente son hombres suelen tener mayoritariamente estudios primarios y tienden de clase no manual de PVD y PD. a agruparse en el territorio en función de la nacionalidad. En todos los colectivos analizados, las mujeres dedican Los nacimientos de hijos de inmigrantes en la más horas al trabajo doméstico y familiar incluso cuando ciudad los dos miembros de la pareja tienen un trabajo remunera- Los nacimientos de niños con uno o los dos progenitores do, siendo esta desigualdad más marcada entre hombres y extranjeros han pasado de ser del 9,1% en 1991 al 29,5% mujeres nacidos en el resto del Estado español y en PVD. en 2005. A lo largo de los quince años analizados, entre el 1991 y el 1998 los nacimientos tendían a disminuir, mien- tras que los nacimientos de hijos de inmigrantes mostraban 3. Qué estilos de vida tenemos un crecimiento moderado. A partir de 1999, se observa un crecimiento mucho más sostenido de los nacimientos La actividad física habitual y en el tiempo libre de hijos de inmigrantes, con un crecimiento interanual del Hay que diferenciar entre la actividad física que se realiza 13,7%, que llega al 21,6% en 2002, de modo que los inmi- durante la actividad principal –muy ligada a la situación la- grantes han contribuido en un 82,2% al aumento global de boral o el tipo de empleo– y la actividad o ejercicio que se nacimientos en la ciudad entre 1998 y 2005. realiza en el tiempo libre, como caminar o hacer deporte. En 2006, la mayoría de la población barcelonesa ha de- clarado que su actividad habitual no requiere un esfuerzo 2. Como vivimos y qué hacemos físico importante (el 43,4% se desplazan a pie a menudo, y el 32,7% declaran que están sentados/as la mayor parte Los determinantes sociales de la jornada). En cambio, la actividad intensa ha sido más Las personas de clase social manual y sin estudios son ma- frecuente en los hombres de clases desfavorecidas y nacidos yoritarias tanto en hombres como en mujeres de los países fuera de Cataluña. Con respecto a la actividad física durante en vías de desarrollo. el tiempo libre, aunque aproximadamente la mitad de la población camina media hora diaria o más, se observa que En cuanto a los ingresos, las mujeres, las personas de clase la realización de actividad física deportiva es más frecuente manual y las personas inmigradas de países en vías de de- en los hombres, las personas de clases sociales favorecidas sarrollo tienen más probabilidades de tener ingresos bajos y las personas extranjeras nacidas en PD. tanto individuales como en el hogar. En las condiciones de la vivienda se constatan desigualdades de clase en el El consumo de drogas institucionalizadas hacinamiento y la habitabilidad de los locales. Mientras en los hombres autóctonos y de los PD la prevalen- cia de tabaquismo es más grande en los de clase manual, Las personas inmigrantes tanto de PVD como de países de- en los hombres de PVD son los de clase no manual los que sarrollados (PD) tienen menos apoyo confidencial y afecti- fuman más. En las mujeres de PVD, son también y de manera vo que las autóctonas, y las personas de los PVD de clase muy destacada las de clase no manual las que fuman más. manual dicen haber sufrido situaciones de discriminación principalmente a la hora de buscar trabajo. También son En cuanto al alcohol, en general los hombres son más las personas de clase manual, principalmente hombres de bebedores de riesgo que las mujeres, y en unos y otros PD (17,9%) y mujeres de PVD (34,5%), las que declaran predominan entre las personas de clase no manual, excep- 18 Resums. Resumen ejecutivo to en los nacidos en Cataluña, que predominan entre los En cuanto al cuidado del embarazo, las parejas de los PVD hombres de clase manual. en general hacen menos control del embarazo, y la ma- yoría (el 90,7%) dan a luz en hospitales públicos, frente a Las mujeres autóctonas nacidas fuera de Cataluña son las solo el 38,6% de las autóctonas. que más declaran consumir tranquilizantes y/o hipnóticos sin receta médica. No hay diferencias importantes en cuanto al bajo peso en nacer, precocidad y bajo peso por edad gestacional El consumo de drogas no institucionalizadas (BEPG), aunque el BEPG es bastante menos frecuente Los hombres consumen más cannabis que las mujeres. No en los hijos de padres de otros PD. En los hijos de pare- hay un patrón claro de clase, pero destaca el elevado con- jas de PVD, se han encontrado diferencias importantes sumo de los hombres de clase no manual provenientes de según el país; así, mientras los hijos de magrebíes han los PVD (19,2%) y los de clase manual nacidos en Cataluña sido el grupo con menor proporción de bajo peso al (22,6%). nacer (3,1%), los hijos de rumanos y filipinos, con un 13,9 y un 10,6% respectivamente, presentan unos ni- El consumo más alto de cocaína se encuentra en los hom- veles muy altos. bres de clase no manual de PVD (el 10,6% el último año), seguido de los hombres de clase manual nacidos en Ca- La salud percibida taluña (5,6%). El 18,7% de los hombres y el 25,8% de las mujeres decla- ran que su salud es regular o mala. Las personas de los La atención a las drogodependencias PVD declararan más mala salud que los autóctonos, so- Durante 2006, el 67,2% de las personas que hicieron una bre todo las mujeres y las personas de clase no manual. primera visita en los centros de tratamiento de drogas de Barcelona, eran nacidos en Cataluña; el 19,5%, en el La salud mental resto del Estado español; el 6,9%, en PVD, y el 2,8%, en Según la escala de Goldberg, el 10,8% de los hombres y PD. En cuanto a las personas que hicieron visitas relacio- el 19,3% de las mujeres presentan riesgo de sufrir tras- nadas con la cocaína, mayoritariamente eran nacidas en tornos mentales. Independientemente de la clase social, Cataluña, si bien en las visitas a urgencias hospitalarias en el caso de los hombres son los del resto de PD los que son los del resto del Estado español los que con mayor presentan una prevalencia más alta de sufrimiento psico- frecuencia llegan a urgencias a causa de esta sustancia, y lógico (5,1%), mientras que en el caso de las mujeres son los de los PVD, por consumo de cocaína y opiáceos. las de los PVD (19,8%). Los centros de reducción de daños ofrecen una alternativa Los trastornos crónicos, restricción y limitación de al tratamiento tradicional. Durante los años 2005 y 2006, la actividad aproximadamente la mitad de los usuarios de estos cen- En general, se observan unas prevalencias de trastornos tros fueron inmigrantes, y en 2007 este porcentaje llegó crónicos más bajas en las personas de PD, mientras que las al 64%. La mayoría eran hombres jóvenes con una media personas de PVD presentan unas prevalencias similares o de edad de treinta y tres años, que llevaban en Barcelona ligeramente superiores a las de los autóctonos. En cuanto más de cuatro años y que principalmente eran del Ma- al número de trastornos, los hombres de PVD declaran un greb, Europa del este, Europa occidental y, en menor me- número más bajo que el resto, mientras que las mujeres dida, de Oriente Medio, Pakistán, Latinoamérica y África de PVD y autóctonas nacidas fuera de Cataluña declaran subsahariana. El 68% iniciaron el consumo de heroína y/o más trastornos que las nacidas en Cataluña. cocaína después de haber emigrado, y el 60,8% de los que se inyectan utilizaron esta vía por primera vez fuera Por lo que respecta a la restricción de la actividad durante de su país. los últimos quince días, es mayor en mujeres y más mar- cada en las de clase manual, y lo mismo se observa en la restricción crónica (durante el último año). Según el lugar 4. El estado de salud de nacimiento, no se observan diferencias en ningún tipo de restricción, aunque es ligeramente más bajo en las per- La salud reproductiva sonas de los otros PD. Las tasas de interrupciones voluntarias del embarazo (IVE) durante el año 2005 fueron superiores en las mujeres na- El 8,9% de los hombres y el 17,9% de las mujeres decla- cidas en PVD, entre las que destacan las bolivianas y las ran haber sufrido alguna limitación grave o discapacidad, rumanas. En cuanto a la IVE de repetición, también es más siendo siempre superior en las mujeres y en las personas frecuente en las mujeres de PVD. Son también las mujeres de clases desfavorecidas. Los hombres extranjeros han de- de PVD las que presentan las tasas más elevadas de fecun- clarado limitaciones en menor proporción, excepto limita- didad y de embarazos adolescentes. ción de la vista, que la han sufrido más los de los PVD. En 19 La salut de la població immigrant de Barcelona el caso de las mujeres, son las nacidas en PVD las que han caídas, cortes, quemaduras, golpes, intoxicaciones o acci- presentado más limitaciones. dentes de tráfico que les ha provocado alguna restricción en sus actividades habituales; y se observa el más alto por- La tuberculosis centaje de lesiones en los hombres de clase no manual de Según los datos del Programa de Prevención y Control de PVD, seguidos de los hombres de clase manual autócto- la Tuberculosis (TBC) de Barcelona, las tasas más altas de nos nacidos fuera de Cataluña. En las mujeres, destaca la TBC se dieron en la década de los noventa, coincidiendo prevalencia de las de clase manual nacidas en Cataluña, con el momento álgido de la epidemia de la sida, y después seguidas de las inmigrantes tanto de PD como de PVD, inició un descenso, para posteriormente volver a aumentar también de clase manual. En cuanto a lesiones debidas a a principios de los años 2000, coincidiendo con los cambios un accidente de tráfico, sea como pasajeros de vehículos demográficos de la ciudad. Durante los años 2005-2006, o como peatones, durante los últimos doce meses previos la incidencia de casos más alta la presentaron los hombres a la encuesta, las declaran el 3,1% de los hombres y el inmigrantes, con una tasa de 81,4 casos / 100.000 habitan- 1,9% de las mujeres, y no hay diferencias según el lugar de tes, seguidos por las mujeres también inmigrantes. Mientras nacimiento. La mayoría de las personas que se desplazan en los autóctonos, tanto en hombres como en mujeres, se en un vehículo privado son de clase no manual, y los inmi- presenta mayoritariamente en personas de sesenta y cinco grantes de PVD son los que menos se desplazan en moto años o más, en los inmigrantes es en personas jóvenes de o coche. En cuanto a las medidas de seguridad vial, la más entre quince y treinta y nueve años. Latinoamérica y el sub- infringida es la de no llevar cinturón de seguridad en el continente indio es de donde proceden la mayoría de casos asiento trasero tanto por ciudad como por carretera. y con una tendencia ascendente. Los accidentes de trabajo La sida y las infecciones por el VIH La mayoría de los accidentes de trabajo con baja que se En Barcelona, entre el 1981 y el 2006, el 7,6% de los casos han producido en la ciudad de Barcelona durante 2006 de sida fueron personas nacidas fuera del Estado español. han sido en hombres de nacionalidad española, aunque Durante este período el porcentaje de casos en inmigran- el 12,4% de los accidentes fueron en personas de PVD. tes ha pasado del 8,8% en 1987 al 29,5% en 2006. Este La misma situación aparece en el caso de los accidentes incremento porcentual, sin embargo, no se puede desvin- graves en cuanto a la distribución por sexos, y en este cular del importante descenso en el número de casos en caso el 10,2% fue en personas de PVD, destacando el las personas autóctonas. Según la región de nacimiento, sector de la construcción en la contribución a los acci- el 47,8% de los nacidos fuera del Estado español eran de dentes graves y mortales en jornada laboral en las perso- América Latina y el Caribe; el 22,3%, de Europa occidental; nas de PVD. Cabe subrayar la más alta proporción de per- el 4,8%, de Europa del este, y el 2,3%, de Asia y el Pacífico. sonas de PVD con contratos temporales en el caso de los Al comparar las características de los nacidos fuera con las accidentes graves. Esta situación de inestabilidad laboral de los autóctonos, se observan diferencias en relación con también se observa con más frecuencia en el caso de las el sexo –los inmigrantes eran con más frecuencia hom- enfermedades relacionadas con el trabajo, destacando el bres–, con el lugar de residencia –los inmigrantes residían hecho de que en las personas de PVD las bajas laborales con más frecuencia en Ciutat Vella–, con los antecedentes suelen ser por trastornos físicos, y en los autóctonos y penitenciarios –los inmigrantes tenían menos anteceden- otros PD, por trastornos de tipo ansioso o depresivo. tes de prisión–, y con la vía de transmisión del VIH –los in- migrantes eran con menos frecuencia usuarios de drogas La mortalidad por vía parenteral. Mientras la población de origen extranjero ha crecido de manera exponencial a partir del año 1999, no ha pasado lo En cuanto a los nuevos diagnósticos de VIH entre 2001 mismo con la mortalidad, la cual ha ido aumentando de ma- y 2006, el 33,7% fueron en personas nacidas fuera del nera mucho más moderada. Así, mientras que en 2004 la Estado español. Según la región de nacimiento, de nuevo población inmigrante representaba el 14% de la población, América Latina y el Caribe son las zonas más representa- solo representó el 3,3% de la mortalidad. Esta situación se das. Las principales diferencias entre los inmigrantes y los refleja también en la tasa de mortalidad en los diferentes autóctonos fueron la distribución por sexos: en los nacidos grupos de edad, en que las personas de los PVD tienen una fuera existe una proporción más alta de mujeres que entre tasa un 50% inferior a la de los autóctonos. En cuanto a las los autóctonos; y, como en la sida son más jóvenes, la causas, se aprecian diferencias importantes en las causas más transmisión debida al uso de drogas por vía intravenosa frecuentes en el grupo de edad de quince a cuarenta y cuatro es mucho menor. años. Mientras en los autóctonos las causas más frecuentes son lesiones por accidentes de vehículos de motor, sida, suici- Las lesiones dio, sobredosis y resto de lesiones, en las personas de PVD las El 18,6% de los hombres y el 15% de las mujeres han causas más frecuentes han sido el resto de lesiones, sobredo- sufrido alguna lesión en los últimos doce meses debida a sis, suicidio, sida y enfermedad isquémica del corazón. 20 Resums. Resumen ejecutivo 5. La utilización de servicios sanitarios Los marroquíes y los pakistaníes solo acceden a los servi- cios sanitarios cuando la patología es grave, porque tienen La cobertura sanitaria prioridades laborales y económicas que se sitúan por en- El 99% de los inmigrantes de PVD tienen cobertura sanita- cima de la salud. ria pública, y la cobertura sanitaria exclusivamente pública es más frecuente en las personas de clase manual en gene- Los sudamericanos usan más correctamente los canales ral y en concreto en hombres y mujeres de PVD de manera establecidos para acceder a los servicios sanitarios, pero más evidente. hacen un sobreuso de estos servicios y son mucho más demandantes de recursos. La utilización de servicios El 61,1% de los hombres y el 72,2% de las mujeres visita- Dificultades en la atención: ron a su médico de cabecera durante el último año, y en La principal dificultad de atención que manifiestan todos todos los casos el porcentaje fue más elevado en las perso- los profesionales sanitarios hace referencia a la comuni- nas de clase manual. Las mujeres autóctonas nacidas fuera cación con el paciente cuando este no habla ni catalán ni de Cataluña son las que en más proporción declaran haber castellano. ido al médico, seguidas de las personas nacidas en PVD. En cuanto a las visitas al especialista, son las personas de PVD y La distancia cultural también se pone de manifiesto en los sobre todo los hombres de clase manual los que menos se discursos de los profesionales, y esto se vive con gran pre- han visitado. Las personas que más utilizan las visitas a ur- ocupación, sobre todo por los profesionales de la salud gencias son mujeres y en general personas de clase manual, mental, a raíz de los prejuicios de algunos de estos colec- y destacan las mujeres de clase manual de PVD (48,3%), tivos en torno a esta disciplina. aunque suelen ir al servicio de urgencias del CAP. La misma situación de género y clase se observa en el consumo de Propuestas de mejora: medicamentos, y destacan las mujeres autóctonas nacidas Aumentar la cobertura horaria de los mediadores. fuera de Cataluña, seguidas de las nacidas en Cataluña y de Necesidad de formación intercultural dirigida a los profe- las de PVD. sionales sanitarios. La valoración de los servicios La mayoría de hombres y mujeres opinan que el sistema La prevención sanitario funciona bien pero que necesita cambios fun- damentales; el 7,3 de hombres y el 6,3% de las mujeres La presión arterial y el colesterol dicen que no funciona bien y que habría que rehacerlo. En el caso de los hombres, en general se controlan más los Destaca el hecho de que la valoración más positiva la ha- de clase no manual, y destacan los nacidos en PD por en- cen los hombres de clase no manual, y tanto en hombres cima de los autóctonos. Por lo que respecta a las mujeres, como en mujeres son los nacidos en otros países los que no se aprecia un patrón claro ni con respecto a la clase ni mejor opinión tienen. al lugar de origen. Así, en cuanto al control de la presión arterial, las que más se controlan son las autóctonas naci- La percepción de los profesionales de la salud sobre das fuera de Cataluña de clase manual, mientras que en el el fenómeno migratorio y los servicios sanitarios caso del colesterol son las nacidas en otros PD. Percepción de los profesionales: La vacuna de la gripe Gran incremento de usuarios de origen inmigrante, así En general, analizando las personas a partir de sesenta años, como una gran diversidad de nacionalidades en los CAP, las de clase no manual se vacunan más, aunque en el caso en los hospitales en los últimos años. Precariedad econó- de los hombres destacan los autóctonos de clase manual, mica y laboral de gran parte de la población de origen tanto los nacidos en Cataluña como los nacidos en el resto inmigrante. del Estado español. En el caso de las personas nacidas fue- ra, todos los encuestados de otros PD de clase no manual se Acceso y uso de los servicios sanitarios: han vacunado, y en los PVD los que más declaran vacunarse Aunque la mayoría de profesionales sanitarios tienen la per- son los hombres y las mujeres de clase manual. cepción que no hay barreras en el acceso a los servicios ni para obtener la TSI, el testimonio de administrativos y me- La realización de mamografías diadores culturales matiza, como mínimo, esta percepción. Declaran hacerse controles regulares entre el 87 y el 93,5% de las mujeres de entre cincuenta y sesenta y nueve años, Los chinos solo acceden a los servicios sanitarios cuando y entre el 59,6 y el 73,6% de las de cuarenta a cuarenta y la patología es grave porque usan, por hacer frente a la nueve. Las de clase no manual se controlan más en los dos enfermedad, su medicina tradicional. grupos de edad y según el lugar de nacimiento; destacan 21 La salut de la població immigrant de Barcelona sobre todo las de PVD de cincuenta a sesenta y nueve años en las dos clases sociales. En las de cuarenta a cuarenta y nueve años, son también las mujeres de PVD de clase no manual las que más se controlan. En general, las mujeres de clase manual utilizan más el programa poblacional de cribado que existe en la ciudad, y destacan las de PVD, con un 64% que dicen controlarse a través del programa. La realización de citologías Las mujeres de clase no manual se controlan más que las de clase manual, y esta desigualdad está más marcada en las mujeres de otros países, tanto PD como de PVD, y lo mismo se observa en cuanto a la frecuencia recomendada, lo cual se traduce en que las mujeres de clase manual se hacen menos citologías, y entre el 44,8 y el 75,3% se las hacen con una frecuencia superior a los tres años reco- mendados. 22 Resums. Executive summary Executive summary 1. Barcelona citizens: who we are according to what they could afford (food insecurity). In general, people who have been living in Barcelona for The demographic situation longer than ten years present better socioeconomic indi- According to data from June 2007, Barcelona has cators. 1,600,000 inhabitants, of which 16.2% are foreign na- tionals. The most numerous groups are from Ecuador, The labour situation Italy, Bolivia, Peru, Pakistan, Morocco, Colombia, France, Two thirds of the occupied population are people born in China and Argentina. Ciutat Vella is the city district with Barcelona, and the following most numerous collective is the highest number of immigrants, who represent 44.1% that of immigrants originating from Developing Countries of its population. They are mainly young people, with var- who for the main part do manual work, with women work- ying levels of studies, but above all those originating from ing especially in the services sector and men in construc- Developing Countries usually have mainly primary studies tion. The self-employed are mainly men in non-manual oc- and tend to group together on the territory according to cupations from developing and Developed Countries. their nationality. In all the collectives analysed, the women devote more The births of children of immigrants in the city hours to domestic and family work even when both mem- The births of babies with one or two foreign parents have bers of the couple are in paid work, this inequality being increased from 9.1% in the year 1991 to 29.5% in the more marked among men and women who were born in year 2005. Over the fifteen-year period analysed, between the rest of Spain and in Developing Countries. 1991 and 1998 births tended to decrease, while in the case of births of children of immigrants, moderate growth could be seen. From 1999, much more sustained growth 3. What lifestyles we have has been observed of the birth of children to immigrants, with a year-on-year growth of 1.7%, and reaching 21.6% Physical activity and leisure time in the year 2002, therefore the immigrants have contrib- It is important to differentiate between the physical activ- uted to the global increase in births in the city between ity carried out during the main activity – very much linked 1998 and 2005 by 82.2%. to the job situation or type of occupation – and the activity or exercise done in free time, such as walking or practicing sport. In the year 2006, the majority of Barcelona’s popu- 2. How we live and what we do lation declared that their habitual activity did not require any significant physical effort (with 43.4% often moving Social determining factors around on foot, and 32.7% stating that they spend most People from the manual social classes and no qualifica- of the day sitting down). In contrast, intense activity was tions account for the majority of men and women alike more frequent among men in underprivileged classes and from Developing Countries. born outside of Catalonia. With respect to physical leisure activities, despite half of the population walking half an As for income, women, people from the manual classes hour per day or more, it is observed that the performing and immigrants from Developing Countries have the high- of physical sporting activity is more frequent among men, est probability of having low income, on both an indi- people in favoured social classes and foreign people born vidual and household basis. In housing conditions, class in Developed Countries. inequalities are seen in the overcrowding and uninhabit- ablity of premises. Consumption of institutionalised drugs Whilst in autochthonous men and those from Developed Immigrants, whether from Developing or Developed Countries, the prevalence of smoking is higher among the countries, have less confidential and affective support manual class, in men from Developing Countries it is men than autochthonous people, and people from manual so- from non-manual classes who smoke most. In women cial classes say they have suffered discrimination situations from Developing Countries, it is also and very prominently mainly when searching for work. It is also people from the those from non-manual classes who smoke most. manual social class, mainly men from Developed Countries (17.9%) and women from Developing Countries (34.5%), As for alcohol, in general men are more likely to be at-risk who state they have had to evaluate what they could eat drinkers than women, and among both there is a predom- 23 La salut de la població immigrant de Barcelona inance among those from the non-manual class, except the highest fertility rates and highest teenage pregnancy in those born in Catalonia, where the predominance is numbers. among men from the manual class. As for pregnancy care, couples from Developing Countries Autochthonous women born outside Catalonia are the in general monitor the pregnancy less, and the majority of ones who most admit to having consumed tranquillisers women (90.7%) give birth in public hospitals, as opposed and/or hypnotics without a doctor’s prescription. to only 38.6% of autochthonous women. Consumption of non-institutionalised drugs There are no important differences regarding low birth Men consume more cannabis than women. There is no weight, prematurity and low weight for gestational clear class pattern, but there is a prominent high con- age (LWGA), even though LWGA is considerably less sumption among men from the manual class coming from frequent in the children of parents from other Devel- Developing Countries (19.2%) and manual-class men born oped Countries. In the children of couples from De- in Catalonia (22.6%). veloping Countries, important differences according to country have been found; thus, while the children of The highest cocaine consumption is found in men in non- Maghrebis have been the group with the lowest ratio manual class men from Developing Countries (10.6% in of low birth weight (3.1%), the children of Romani- the last year), followed by manual class men born in Cata- ans and Filipinos, at 13.9% and 10.6% respectively, lonia (5.6%). present very high levels. Care services for drug addictions Perceived health During 2006, some 67.2% of people who made their first Some 18.7% of men and 25.8% of women state that their visit to treatment centres for drugs in Barcelona were born health is average or poor. People from Developing Coun- in Catalonia; 19.5% in the rest of Spain; 6.9% in Develop- tries declared worse health than autochthonous people, ing Countries and 2.8% in Developed Countries. Regarding especially non-manual class women and people. people who made visits related with cocaine abuse, for the main part they were born in Catalonia, although in hospital Mental health emergency visits, the number most frequently arriving at ac- According to the Goldberg scale, some 10.8% of men and cident and emergency because of this substance were born 19.3% of women present a risk of suffering mental dis- in the rest of Spain, and arriving because of consumption of orders. Independently of social class, in the case of men cocaine and opiates, from Developing Countries. it is those from the rest of the Developed Countries that present a higher prevalence of psychological suffering Harm reduction centres offer and alternative to traditional (5.1%), while in the case of women it is those from Devel- treatment. During the years 2005 and 2006, approximate- oping Countries (19.8%). ly half of the users of these centres were immigrants, and in the year 2007 these reached 64%. The majority were Chronic disorders, restriction and limitation of young men with an average age of thirty-three years, who activities had been living in Barcelona for longer than four years, As a general rule, lower prevalences of chronic disorders and who principally are from the Maghreb, Eastern Eu- are observed among people from Developed Countries, rope, Western Europe and, to a lesser extent, the Mid- whilst people from Developing Countries present preva- dle East, Pakistan, Latin America and Sub-Saharan Africa. lences similar to or higher than those of autochthonous Some 68% began using heroin and/or cocaine after hav- residents. As for the number of disorders, men from De- ing emigrated, and 60.8% of those injecting themselves veloping Countries declare a lower number than the rest, used this method for the first time outside of their own while women from Developing Countries declare more country. than those born in Catalonia. As for restriction of activity during the last fifteen days, it is 4. State of health greater among women and more markedly in those from the manual class, and the same is observed in chronic re- Reproductive health striction (during the last year). According to the place of The rates of voluntary interruption of pregnancy (VIP) birth, no differences are observed in any kind of restric- during the year 2005 were higher among women born tion, although it is slightly lower in people from other De- in Developing Countries, especially among Bolivian and veloped Countries. Rumanian women. As for repeating VIP, this is also more frequent among women from Developing Countries. It Some 8.9% of men and 17.9% of women declared that they is also women from Developing Countries who present had suffered some serious limitation or disability, with this 24 Resums. Executive summary always being a higher number among women and among burns, blows, intoxications or traffic accidents which has people from the less privileged classes. Foreign men have caused them some kind of restriction in their usual ac- declared limitations to a lesser extent, except for limitation tivities; and the highest percentage of injuries is observed of sight, which has been suffered more by those from De- in non-manual class men from Developing Countries, fol- veloping Countries. In the case of women, it is those born in lowed by autochthonous manual class men born outside Developing Countries that have presented most limitations. of Catalonia. In women, there is a prominent prevalence of those from the manual class born in Catalonia, followed Tuberculosis by immigrants from Developed and Developing Countries, According to the data from the Barcelona Tuberculosis also from the manual class. As for injuries due to traffic (TBC) Prevention and Monitoring Programme, the highest accidents, either as a vehicle passenger or as a pedestrian, rates of TBC occurred in the 1990s coinciding with the high during the last twelve months prior to the survey, acci- point of the AIDS epidemic and then it began to descend, dents had been declared by 3.1% of men and 1.9% of to later rise once more at the start of the year 2000, coincid- women, and there were no differences according to place ing with demographic changes in the city. During the years of birth. The majority of people who travel in a private 2005-2006, the highest incidence of cases was presented vehicle are from the non-manual class, and the Develop- by immigrant men, with a rate of 81.4 cases / 100,000 in- ing Country immigrants are those who move least using habitants, followed by immigrant women. While among a motorbike or car. As for road safety measures, the most autochthonous people, men and women alike, it presents violated is that of wearing the seatbelt in the back of the mainly in people aged sixty-five or older, in immigrants it is car, on city centre and out-of-town roads alike. in young people aged between fifteen and thirty-nine years. The majority of cases come from Latin America and the In- Work accidents dian subcontinent and the tendency is upwards. Most work accidents leading to sick leave that took place in the city of Barcelona during 2006 were among men AIDS and HIV-related infections from Spain, although 12.4% of the accidents took place In Barcelona, between 1981 and 2006, some 7.6% of to people from Developing Countries. The same situa- AIDS cases were among people born outside of Spain. tion appears in the case of serious accidents regarding During this period the percentage in the cases of immi- distribution between the sexes, and in this case, some grants has risen from 8.8% in the year 1987 to 29.5% 10.2% were among people from Developing Countries. in the year 2006. This percentage increase, however, can- The construction sector stands out in its contribution to not be separated from the considerable decrease in the serious and fatal accidents during working hours among number of cases in autochthonous people. According people from Developing Countries. It is important to un- to region of birth, 47.8% of those born outside of Spain derline the higher proportion of people from Developing were from Latin America and the Caribbean; 22.3%, from Countries with temporary contracts in the case of more Western Europe; 4.8% from Eastern Europe and 2.3% serious accidents. This situation of work instability is also from Asia and the Pacific. In comparing the characteris- observed frequently in the case of work-related diseases, tics of those born outside with those of autochthonous which prominently include the fact that in people from people, differences are observed in relation to sex – immi- Developing Countries, sick leave is usually due to physical grants were increasingly male; with the place of residence disorders, while in autochthonous people and those from – immigrants resided more frequently in Ciutat Vella; with other Developed Countries, due to disorders of a depres- criminal records – immigrants had less prison records; and sion or anxiety type. with the HIV transmission mode – immigrants were less frequently intravenous drugs users. Mortality While the population of foreign origin has grown in an As for new HIV diagnoses between the year 2001 and exponential way since 1999, the same thing has not 2006, some 33.7% were in people born outside of Spain. happened with mortality, which has gradually increased By region of birth, again Latin America and the Caribbean in much more moderately. Thus, while in the year 2004 were the areas most represented. The main differences the immigrant population represented 14% of the entire between immigrants and autochthonous people were dis- population, it only represented 3.3% of mortality, this situ- tribution by sex: in those born outside there is a higher ation is also reflected in the mortality rate in the different proportion of women than among autochthonous peo- age groups, where people from Developing Countries have ple; and as in AIDS they are younger, transmission due to a rate 50% lower than that of autochthonous people. As intravenous drugs use is much lower. for causes of death, important differences are appreciated in the most frequent causes in the age group from fifteen Injuries to forty-four years. While among autochthonous people Some 18.6% of men and 15% of women have suffered the most frequent causes of death are motor vehicle acci- an injury in the last twelve months due to falls, cuts, dents, AIDS, suicide, overdose and other injuries, in people 25 La salut de la població immigrant de Barcelona from Developing Countries the most frequent causes have nor in obtaining the TSI (healthcare card), reports from been other wounds, overdose, AIDS and ischemic heart administrators and cultural mediators qualify, at least, this disease. perception. Chinese people only have access to healthcare services 5. The use of healthcare services when their disease is serious, because normally they use their own traditional medicine to fight illness. Healthcare coverage Some 99% of immigrants from Developing Countries have Moroccans and Pakistanis only access healthcare services public healthcare cover, and exclusively public healthcare when their disease is serious, because they have work and cover is most frequent among manual-class people in gen- financial priorities that are placed above health. eral and specifically in men and women from Developing Countries in a more evident way. South Americans use the channels established for access- ing the healthcare services most correctly, but they overuse Use of services the services and are much more demanding of resources. Some 61.1% of men and 72.2% of women visited their GP during the last year, and in all cases the percent- Difficulties in offering attention: age was higher among manual-class people. Autoch- The main attention difficulty manifested by all healthcare thonous women born outside of Catalonia are those professionals refers to communication with the patient if who declare that they have been to the doctor in the the latter speaks no Catalan or Spanish. highest number, followed by people born in Develop- ing Countries. As for visits to the specialist, it is people Cultural distance is also made evident in discourses by from Developing Countries and above all manual-class professionals, and that is viewed with great concern, men who have visited least. The people who make most especially by mental health professionals, owing to the visits to emergencies are women and in general man- prejudices that some of these groups have regarding this ual-class people (48.3%), although they usually go to discipline. the emergency services at the local surgery or CAP. The same gender and class situation can be observed in the Proposals for improvement: consumption of medications, and prominent here are Increase timetable coverage of mediators. autochthonous women from outside of Catalonia, fol- Need for intercultural training addressed to healthcare lowed by those born in Catalonia and those from Devel- professionals. oping Countries. Evaluation of services 6. Prevention The majority of men and women are of the opinion that the health service works well but that it needs fundamen- Arterial pressure and cholesterol tal changes; some 7.3% of men and 6.3% of women say In the case of men, in general those from non-manual that it does not function well and should be redone again. classes monitor themselves more and prominent are those A prominent fact is that the most positive evaluation was born in Developed Countries above autochthonous peo- made by non-manual class men, and in men and women ple. As for women, there is no clear pattern with respect to alike it is those born in other countries that have the high- class or place of origin. Thus, as regards arterial pressure, est opinion of it. those who check it most regularly are autochthonous peo- ple born outside Catalonia, from the manual class, while The perception of health professionals on the mi- in the case of cholesterol it is those born in Developed gratory phenomenon and healthcare services Countries. Perception of the professionals: Flu vaccination Great increase in users of immigrant origin, as well as a In general, analysing people aged sixty years and over, great diversity of nationalities at the Primary Healthcare those from the non-manual class are vaccinated more of- Centres (CAP), as at hospitals in recent years. Financial ten, although in the case of men, prominent are autoch- and job instability affect a large part of the population of thonous manual-class men, whether born in Catalonia or immigrant origin. in the rest of Spain. In the case of people born outside, all those surveyed from other Developed Countries from the Access and use of healthcare services: non-manual class had been vaccinated, and in the Devel- Although the majority of healthcare professionals have the oping Countries those most declaring to get vaccinated perception that there are no barriers in access to services are manual-class men and women. 26 Resums. Executive summary Mammography screening Between 87 and 93.5% of women aged between fifty and sixty-nine years of age state that they are screened regularly, with between 59.6 and 73.6% of those aged forty to forty-nine years. Those from the non-manual class are screened more regularly in both age groups and ac- cording to the place of birth, with above all those from Developing Countries aged fifty to sixty-nine years in both social classes standing out. In age groups from forty to forty-nine years, it is also women from Developing Coun- tries and non-manual occupations who are most regularly screened. As a general rule, manual-class women more often use the population screening programme running in the city, and prominent are those from Developing Coun- tries, with some 64% who say they are screened through the programme. Smear tests Non-manual class women take tests more often than manual class women, and this inequality is more marked among women from other countries, whether developed or developing, and the same thing is observed regarding the recommended frequency, which means that women from the manual class have less smear tests and between 44.8 and 75.3% have them with a frequency that goes beyond that recommended. 27 Introducció Els moviments migratoris a la ciutat de Barcelona Objectius i metodologia La salut de la població immigrant de Barcelona Els moviments migratoris a la ciutat de Barcelona Breu història de les migracions migració no és un fenomen nou, si que ho és la quantitat i la velocitat a la qual s’està produint en els últims anys, La història de la humanitat és també la història de la immi- però sobretot la direcció dels fluxos migratoris, la qual s’ha gració, que és una força que va canviant l’aspecte del món, invertit. Si abans les fonts de l’emigració eren al continent influint en la seva composició racial, lingüística i cultural. europeu, a partir del 1950 el desenvolupament industrial i Les fonts històriques ens parlen a totes les èpoques de econòmic va convertir els territoris europeus en una zona migracions; l’antiguitat i l’edat mitjana en són exemples. d’atracció de població, fins al punt que el vell continent Entre el 1450 i el 1800, el flux migratori internacional va ha esdevingut una de les més importants receptores jun- tenir com a origen el continent europeu, on es va multipli- tament a altres parts del món. car per diferents raons. Primerament per les persecucions i les guerres religioses, que es van allargar fins al 1750; després per les dificultats econòmiques i, finalment, per la Situació a l’inici del nou mil·lenni mateixa expansió colonial dels estats europeus. En el segle XIX, els europeus van començar la conquesta de bona part En l’actualitat hi ha quasi dos-cents milions d’immigrants del planeta. Van exportar persones i negocis, canviant els al món, l’equivalent al 3% de la població mundial. La glo- sistemes socials i econòmics de les zones on s’establien. balització té un paper molt important en la decisió d’emi- grar, i els factors de transformació són, essencialment: Els europeus van emigrar i colonitzar territoris arreu del l’augment de les desigualtats internacionals i internes de món, però sobretot a Amèrica, on van contribuir a l’ex- cada país, així com la percepció d’aquests desigualtats i de tinció dels habitants originaris; alhora, i a mesura que els les oportunitats de reduir-les a través de la mobilitat, que colons es van assentar i van començar a engegar les grans es torna cada cop més immediata a causa de l’evolució plantacions de cafè, tabac, etc., la manca de mà d’obra dels mitjans de comunicació i de transport internacionals. va fer que “importessin” esclaus del continent africà, una mobilització forçada que es calcula que va traslladar al Els moviments migratoris han esdevingut nombrosos no no- continent americà entre deu i tretze milions d’africans i més perquè ha augmentat la quantitat de països origen de africanes. D’una banda, doncs, s’extingien poblacions l’emigració, sinó també pel fort creixement demogràfic que senceres, alhora que es va anar generant un important ha tingut lloc durant l’última meitat del segle passat a l’Àsia, mestissatge entre els nous colons, els habitants originaris i l’Àfrica i l’Amèrica Llatina. En termes econòmics, l’oferta su- els esclaus importats del continent africà. Aquesta emigra- pera la demanda; el volum de l’emigració que necessitarien ció es va intensificar entre el 1750 i el 1940, quan arreu els països desfavorits i el que estan disposats a admetre els del món van emigrar 127 milions de persones, més del més desenvolupats estan clarament desequilibrats. Aquest 60% de les quals des d’Europa, en primer lloc a causa de desequilibri fa que es generin diferents orientacions políti- la revolució industrial i posteriorment arran de les dues ques als països d’acollida, els quals alhora determinen el ti- guerres mundials. pus d’immigrant. Quant a polítiques, n’hi ha de tres classes: la primera és la de països d’immigració d’ultramar, com ara Paral·lelament, la reconstrucció d’Europa requeria ma els Estats Units, el Canadà, Austràlia i Nova Zelanda, que es d’obra, que va generar durant els anys cinquanta i seixan- caracteritza per admetre regularment i per un termini inde- ta moviments migratoris des dels països del Sud d’Europa finit un nombre important d’immigrants i acceptant, a més, i dins dels propis països, les persones que vivien en zones la perspectiva de la plena incorporació d’aquests al país rurals o menys desenvolupades emigraven cap a les ciutats d’acollida; aquest model, però, és compatible amb graus o a zones més pròsperes del propi país, tal com va passar a vegades força considerables de duresa en les polítiques a l’Estat espanyol. de control, com ara el cas del mur que s’està construint a la frontera entre Mèxic i els Estats Units. Un segon tipus de El procés de descolonització també tingué protagonisme polítiques és el propi de països democràtics que, alhora que en els moviments migratoris del segle XX, ja que va supo- mostren fortes reticències a admetre immigrants, els reco- sar, d’una banda, el retorn dels colons que ocupaven els neixen drets i obligacions: són els països europeus i el Japó; llocs organitzatius i de poder a les antigues colònies, així les polítiques d’admissió es basen en severes restriccions. I el com el fet que els habitants d’aquestes colònies comen- tercer tipus de règim migratori és el dels països productors cessin a emigrar cap a les antigues metròpolis per mirar de de petroli del golf Pèrsic i d’altres països asiàtics, que es millorar la seva vida, de manera que es va iniciar el canvi caracteritza per admetre només treballadors temporals i de direcció dels fluxos migratoris. Així doncs, si bé la im- pel fet que els règims polítics autocràtics d’aquests països 30 Introducció. Els moviments migratoris a la ciutat de Barcelona asseguren la rotació de treballadors estrangers en fer com- institucionalització esdevé, o millor dit, es viu com un “pro- pletament impossible la integració. blema social” . A la conca del Mediterrani, hi ha tres grans rutes o pautes d’emigració, però en tot cas la que afecta Aquestes polítiques han fet que els immigrants siguin labo- l’Estat espanyol és la que consisteix en moviments sud-nord rals, de reagrupació familiar o refugiats polítics. Els laborals amb persones procedents de l’oest i el nord d’Àfrica i mo- són els que predominaran en tots els països, però als de viments nord-est-oest provinent dels antics països socialis- forta tradició democràtica són molt importants també els tes, que a l’Estat espanyol hi envien persones principalment immigrants familiars. A més d’aquesta immigració legal, en de Bulgària i Romania. Quant als anomenats “refugiats del major o menor mesura hi ha un bon gruix d’immigració mar” arribats en pasteres, se sap que durant el 2006 el il·legal, més important als països fronterers i, per tant, més nombre d’interceptats va superar els dinou mil; malgrat tot, propers i de més fàcil accés geogràfic als països emissors, cal tenir en compte que aquesta és la via d’entrada més mi- com és el cas de l’Estat espanyol. noritària, sent probablement la més nombrosa la via aèria provinent principalment de l’Amèrica Llatina. Etapes migratòries a l’Estat espanyol: Principals rutes migratòries a la conca del Mediterrani La Barcelona del segle XXI Centrant-nos en la història contemporània més recent, el se- Barcelona és una ciutat que s’obre al mar Mediterrani i gle XX, l’Estat espanyol en un principi era un emissor de per- un pol d’atracció per a persones d’arreu del món. Des de sones migrants. La guerra civil i la reconstrucció de l’Europa sempre la immigració ha estat un factor molt determinant central al final de la Segona Guerra Mundial van provocar per a la ciutat de Barcelona; durant el segle XIX, l’impuls importants moviments de persones cap a Alemanya, França, industrial de la ciutat va atreure persones procedents de Suïssa, etc. Posteriorment, durant els anys seixanta i setanta, la resta de comarques catalanes. Durant la primera meitat van ser molt importants les migracions internes dins el ma- del segle XX, arran de la construcció de grans infraestruc- teix país, que principalment van desplaçar persones del sud tures com el metro o vinculades a l’Exposició Universal del de l’Estat espanyol cap a Catalunya, el País Basc i Madrid. 1929 i, posteriorment, durant la dècada dels seixanta, van arribar a la ciutat persones d’Andalusia, Múrcia i Galícia Durant els anys vuitanta i simultàniament al canvi polític i al sobretot, la qual cosa va portar a la configuració de nous procés de transició, que va implicar canvis importants a tots barris. En l’actualitat a l’igual de la resta de l’Estat, els car- els àmbits de la vida dels ciutadans, l’Estat espanyol va pas- rers de la ciutat estan de nou canviant el seu aspecte amb sar de ser emissor d’emigrants a receptor d’immigrants. l’aparició i l’important increment de nous ciutadans i de noves cultures. El juny del 2007, el nombre de persones Es distingeixen tres etapes diferents: la primera va ser que viuen a la ciutat és de més d’un milió i mig, un 16,2% fins al 1985, en la qual els principals immigrants eren de les quals són de nacionalitat estrangera. d’Europa o de l’Amèrica Llatina i emigraven per gaudir d’una jubilació agradable o vinculats a multinacionals L’acollida dels nouvinguts, així com la seva diversitat cultu- els primers, i per motius polítics els segons. La segona ral, planteja un repte molt important a tots els nivells, tant etapa migratòria va ser entre el 1986 i el 1999, en la polítics com socials. L’exemple dels països amb important qual es diversificaven els països d’origen, el seu grau de tradició migratòria serveix relativament poc, ja que són dife- desenvolupament (van començar a aparèixer persones rents les circumstàncies i les característiques intrínseques de de l’Àfrica negra, el Marroc, la península de l’Indostan, cada país. El Canadà, exemple de societat multicultural, és etc.) i les motivacions per emigrar. Arriben buscant una un país gran, ric i poc poblat que selecciona mitjançant un vida millor i treballar, responent a la demanda del mer- sistema de punts els immigrants que necessita, però alhora cat laboral espanyol, tot i que era una demanda difícil- disposa de fortes inversions en polítiques d’acollida. Tot i ment gestionable des de l’àmbit polític, ja que princi- això, la integració no s’acaba d’aconseguir, ja que la inte- palment és una demanda generada des de l’economia gració econòmica hi ajuda, però no implica necessàriament submergida i la precarietat laboral. Cal tenir present la integració social. Països del centre d’Europa com ara els que l’economia submergida precedeix la immigració i Països Baixos, han passat per diferents etapes en les seves no és, com a vegades es pensa o s’assumeix, el resultat polítiques migratòries i d’acollida, anant des de polítiques de la immigració irregular; es parla, doncs, de “l’efecte molt obertes a l’arribada de noves cultures, fins a polítiques crida” de l’economia submergida. restrictives i dures. La tercera etapa migratòria és la que s’observa a partir del Al nostre país, hauríem de ser capaços d’aprendre dels 2000, any en què no només s’acceleren de manera gaire- errors i dels encerts dels països que ens envolten per tal bé exponencial les xifres de persones immigrants, sinó que d’arribar a una convivència respectuosa que ha de per- ve clarament marcada pel fet que la immigració i la seva metre una societat més justa. Cal començar vetllant pels 31 La salut de la població immigrant de Barcelona Figura 1. Model dels determinants de la salut Font: Modificat de Dalhlgren i Whitehead. drets humans bàsics, entre els quals hi ha la salut de les nes i els seus determinants susceptibles de ser modificats. persones. Aquest informe és una important pinzellada de Aquests determinants es refereixen als estils de vida, les la situació actual de la salut de les persones immigrades, influències socials i comunitàries i les condicions de vida que ha de servir per reflexionar sobre les accions que cal (laborals, d’habitatge, etc.) de les persones, i que en el emprendre.1, 2, 3, 4, 5, 6, 7 cas de les persones immigrants, a més, estan totes elles afectades pel fet migratori per si mateix. La salut de les persones i els seus determinants La relació que s’estableix entre aquests diferents determi- nants, i que regeix la intencionalitat de l’anàlisi de les dades La ja clàssica definició de la salut feta als anys quaranta d’aquest informe, queda explicada en el model conceptual de per l’Organització Mundial de la Salut, que va més enllà de Dahlgren i Whitehead,8,9 que és també el model conceptual la presència o absència de la malaltia, ja que s’hi refereix sota el qual s’analitza i s’explica l’estat de salut de la població com un “estat de complet benestar físic, mental i social”, de Barcelona en els informes anuals que es duen a terme des estableix la relació que hi ha entre la salut de les perso- de l’Agència de Salut Pública de Barcelona10 (figura 1). 1 La Vanguardia, “Inmigrantes, el continente móvil”. Núm. 22, gener/març del 2007. 2 Jordi Bayona Carrasco. Factors sociodemogràfics de la distribució espacial de la població de nacionalitat estrangera a Barcelona. Tesi doctoral. Bellaterra: UAB, 2006. 3 Joan Pallarés. Mujeres inmigrantes y trabajo sexual en Lleida. Lleida: Edicions de la Universitat de Lleida, 2007. 4 Departament d’Estadística. Ajuntament de Barcelona. Gener del 2008. www.bcn.cat/estadistica/catala/dades/tpob/pad/pad07. 5 David S. Landes. La riqueza y la pobreza de las naciones. Barcelona: Crítica, 1999. 6 Henry Grimal. Historia de las descolonizaciones del siglo XX. Madrid: IEPALA, 1989. 7 Immigració i mercat de treball a la ciutat de Barcelona. Consell Econòmic i Social de Barcelona. Ajuntament de Barcelona. Barcelona: Fundació Jaume Bofill, 2007. 8 R. Beaglehole. “Determinants of health and disease, overview and framework”. A: R. Detels, J. McEwan, R. Beablehole i H. Tanaka. Oxford Textbook of Public Health. 14a edició. Oxford: The Scope of Public Health; Oxford University Press, 2002. 9 G. Dahlgren, M. Whitehead. Policies and strategies to promote equity in health. Copenhaguen: World Health Organisation, 1991. 10 Agència de Salut Pública de Barcelona. La salut a Barcelona 2005. Barcelona: Agència de Salut Pública de Barcelona, 2006. 32 Introducció. Els moviments migratoris a la ciutat de Barcelona Entorn dels factors individuals no modificables (edat, sexe, genètica, etc.), hi ha tot l’entramat de determinants que envolten el dia a dia de les persones i que acaben influint en el seu estat de salut. En un primer nivell hi ha els estils de vida propis de les persones. A continuació, les influèn- cies socials, marcades principalment per la interacció amb les persones de l’entorn immediat. En un nivell superior i englobant els anteriors, se situen les condicions de vida i treball. I arribem finalment a l’últim nivell, que és de- terminat per les condicions polítiques, socieconòmiques, culturals i mediambientals. La immigració i el seu impacte en la salut es poden analitzar segons cadascun dels nivells del model. L’efecte de la immigració en la salut està lligat, segons di- versos estudis, a factors diversos.11 En primer lloc, al país d’origen i, per tant, la pròpia càrrega cultural. En segon terme, a la classe social i com aquesta pot variar en fun- ció de la situació al país d’arribada, així com la interacció entre classe i cultura. No és perquè sí que des de fa anys, per descriure les diferències observades, s’intenta tenir en compte el fet cultural i el concepte d’ètnia, sense arribar, però, a una clara definició d’ètnia, i encara menys a una classificació clara. Així, el que per a un ciutadà d’Estats Units és una persona d’ètnia asiàtica, no té rés a veure amb el que seria aquesta mateixa ètnia en un país europeu com pot ser el nostre, a causa dels diferents fluxos migra- toris que tenen lloc a cada zona del món. Un tercer efecte descrit és el de la selecció dels individus més sans, que són els que emigren, però en tot cas és un factor probablement no generalitzable, ja que està en funció del motiu migratori. No és el mateix la persona que emigra jove i sana per treballar que la que ho fa per motius de reagrupació familiar. Cal entendre i descriure, doncs, els diferents nivells de determinats de la salut i relacionar-los amb els resultats observats en salut, per tal de detectar els punts vulnera- bles i que permetin l’acció de les diferents estratègies i polítiques de salut encaminades a millorar el benestar de les persones. 11 C. Borrell, C. Muntaner, J. Solà, L. Artazcoz, R. Puigpinós, J. Benach i S. Noh. “Immigration and self-reprted health status by social class and gender: The impor- tance of material deprivation, work organisation and household labour”. J. Epidemiol. Comm. Health 2008; 62(5): e7. 33 La salut de la població immigrant de Barcelona Objectius i metodologia Objectius Disseny i mostra de l’Enquesta de salut de Barcelona 2006 L’objectiu principal del present informe és descriure l’estat Una enquesta de salut és un estudi transversal que inten- de salut i les condicions de vida i sociolaborals de la po- ta reflectir l’estat de salut d’una població en el moment blació immigrant de la ciutat de Barcelona i comparar-les de fer l’enquesta, i no permet, doncs, fer prediccions ni amb les de la població autòctona. Es vol conèixer també atribuir causalitats. En l’ESB 2006 es van entrevistar unes els usos de serveis sanitaris que fa la població, la freqüen- sis mil persones residents a Barcelona de totes les edats. tació i el grau de satisfacció, així com la perspectiva dels En el present informe es reflecteixen els resultats de les professionals de la salut envers el fenomen migratori. persones de quinze anys o més, les quals, segons classe social i lloc d’origen, es distribueixen segons es presenta La intenció és respondre a preguntes sovint formulades en la taula 1. Es pot observar que, sobretot en el cas de sobre si els immigrants són persones que utilitzen poc els la resta de països desenvolupats, el nombre de persones serveis sanitaris o si, al contrari, en són uns grans usua- entrevistades és molt petit, la qual cosa indica que cal ris. Tenen un pitjor estat de salut o, al contrari, tenint en ser prudents en l’anàlisi dels resultats referents a aquesta compte que els que emigren són persones joves que van a població. treballar, gaudeixen d’una millor salut? Què hi ha de cert i què hi ha d’estereotips en aquestes afirmacions? Variables estudiades de l’Enquesta de salut de Barcelona 2006 • Sexe: homes i dones. Breu descripció de la metodologia • L loc de naixement, a partir del país de naixement agru- pat en les categories següents: nascuts a Catalunya, nas- Per donar resposta en la mesura del que sigui possible cuts fora de Catalunya (a la resta de l’Estat espanyol), en a aquestes qüestions plantejades, en el present informe altres països desenvolupats (PD) i en països en vies de s’han utilitzat dades provinents de l’Enquesta de salut de desenvolupament (PVD). Barcelona 2006 (ESB 2006), així com informació d’altres • C lasse social a partir de l’ocupació actual o anterior i, si fonts existents. També s’ha dut a terme un treball de ca- no, la de la parella o del cap de família, i agrupant en clas- ràcter qualitatiu per conèixer l’opinió dels professionals sa- ses socials manuals (I + II + III) i no manuals (IV + V)12. nitaris respecte a les principals dificultats que es troben en • E dat: persones adultes a partir de quinze anys. Es pre- el seu dia a dia, així com possibles solucions que creguin senten els resultats en percentatges estandarditzats per necessàries. edat pel mètode directe, sent la població de referència Taula 1. Lloc d’origen i classe social de les persones de quinze anys o més enquestades en l’ESB 2006 Homes Dones No manuals Manuals No manuals Manuals Nombre de casos (%) Catalunya 1.000 (60,2) 661 (39,8) 1.046 (59,9) 701 (40,1) Resta de l’Estat espanyol 231 (43,8) 296 (56,2) 244 (35,7) 440 (64,3) Resta de països desenvolupats 42 (68,9) 19 (31,1) 29 (60,4) 19 (39,6) Països en vies de desenvolupament 75 (30,5) 171 (69,5) 61 (23,5) 198 (76,5) Font: Enquesta de salut de Barcelona, 2006. ASPB. 12 A. Domingo-Salvany, E. Regidor, J. Alonso, C. Álvarez-Dardet, C. Borrell i F. Doz. “Una propuesta de medida de la clase social”. Atención Primaria (2000), 25: 350-363. 34 Introducció. Objectius i metodologia el total d’adults de la mateixa enquesta. En els casos en què els patrons de comportament poden ser clarament diferents segons el grup d’edat, els resultats es presen- ten segons els diferents grups d’edat a estudi. Altres fonts d’informació Les altres fonts d’informació utilitzades per fer el present informe són els següents: • D ades del Departament d’Estadística de l’Ajuntament de Barcelona. • Padró Municipal d’Habitants de Barcelona. • Registre de Natalitat. • R egistre d’Interrupcions Voluntàries de l’Embaràs. Departament de Salut. • Registre de Naixements de Barcelona. • Institut d’Estadística de Catalunya (IDESCAT). • Registre de Defectes Congènits de Barcelona. • R egistre de Salut Maternoinfantil de la Direcció General de Salut Pública. • R egistre d’Accidents de Treball. Departament de Treball. Generalitat de Catalunya. • Registre de Trastorns de Salut Relacionats amb el Treball. • Registre de Mortalitat de Barcelona. • Registre de Tuberculosi de Barcelona. • Registre de Casos de Sida de Barcelona. • Registre d’Infectats de VIH de Barcelona. • Sistema d’Informació de Drogues de Barcelona. La informació provinent de fonts diferents de l’ESB 2006, ha estat analitzada estratificant també sempre que ha es- tat possible per sexe i classe social, però amb els països agrupats segons regions específiques del món o fins i tot segons països concrets, ja que els casos que presenten provenen d’aquests llocs o regions específicament. 35 Qui som els ciutadans i ciutadanes de Barcelona La situació demogràfica Els naixements de fills de la població immigrant a la ciutat La salut de la població immigrant de Barcelona La situació demogràfica Segons les dades del Departament d’Esta- de les dones del districte), seguit de Sants-Montjuïc (el 19,8% dels dística de l’Ajuntament de Barcelona, la po- homes i el 16,2% de les dones), l’Eixample (el 17,6% dels homes i el blació de nacionalitat estrangera resident i 15,2% de les dones) i Nou Barris (el 16,4% dels homes i el 14,1% de empadronada a la ciutat ha passat de ser el les dones) (figura 3). 4,9% l’any 2001 al 16,2% el juny del 2007, amb un total de 259.770 persones, que re- presenten el 17,9% dels homes de la ciutat i Figura 1. Evolució de la població a la ciutat de Barcelona el 14,7% de les dones (figura 1). 1.800.000 18 1.600.000 16 Del total de la població estrangera, el 52,3% són homes i el 47,7% són dones. La seva 1.400.000 14 distribució en grups d’edat correspon a una 1.200.000 12 població més jove que la del conjunt de la 1.000.000 10 ciutat de Barcelona, tant per als homes com per a les dones (figura 2). Globalment i en 800.000 8 els dos sexes, aproximadament més de la 600.000 6 meitat tenen entre 20 i 39 anys. Només el 400.000 4 1,7% dels homes i el 2,6% de les dones im- 200.000 2 migrants són persones de 65 anys o més. En canvi, aquests percentatges són del 20,1 0 0 i del 27,5%, respectivament, en el cas de la 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 població autòctona. Nre. d’estrangers Nre. autòctons % d’estrangers Com és lògic, si tenim en compte que la im- Font: Departament d’Estadística, Ajuntament de Barcelona, 1999-2007. Elaboració pròpia. migració és un fenomen recent, la majoria dels immigrants fa relativament poc que són a Barcelona, prop de cinc anys. Pel que Figura 2. Piràmides d’edat: persones de nacionalitat estrangera i autòctones fa al seu nivell d’estudis i segons el sexe, el HOMES DONES 49,2% dels homes i el 42,9% de les dones tenen estudis primaris, el 22,4% dels homes 90-94 anys i el 24,3% de les dones tenen estudis secun- daris, i el 27,2% dels homes i el 31,6% de 80-84 anys les dones tenen estudis superiors. Cal tenir 70-74 anys en compte que aquestes dades són globals i que hi ha importants variacions entre les 60-64 anys nacionalitats. Per exemple, el 74,8% dels ho- mes i el 76,6% de les dones provinents de 50-54 anys l’Àfrica del Nord i el Magrib tenen estudis primaris, mentre que només és el 47,0 i el 40-44 anys 47,6%, respectivament, dels immigrants de l’Amèrica del Sud i el 20,0 i 17,8% dels de la 30-34 anys Unió Europea. 20-24 anys Els districtes de Ciutat Vella, l’Eixample, 10-14 anys Sants-Montjuïc i Sant Martí són els que tenen un més gran nombre absolut de po- 0-4 anys blació estrangera (entre 30.000 i 50.000 persones). En termes relatius al total de la 80.000 60.000 40.000 20.000 0 20.000 40.000 60.000 80.000 població del districte, Ciutat Vella és el que Estrangers Autòctons té una proporció més alta de població es- trangera (el 49,3% dels homes i el 38,1% Font: Departament d’Estadística, Ajuntament de Barcelona, 2007. Elaboració pròpia. 38 Qui som els ciutadans i ciutadanes de Barcelona. La situació demogràfica Figura 3. Distribució de la població de nacionalitat estrangera en els districtes de Barcelona segons sexe Percentatge 50 40 30 20 10 0 1. Ciutat 2. Eixample 3. Sants- 4. Les Corts 5. Sarrià- 6. Gràcia 7. Horta- 8. Nou 9. Sant 10. Sant Vella Montjuïc Sant Gervasi Guinardó Barris Andreu Martí Homes estrangers Dones estrangeres Font: Departament d’Estadística. Ajuntament de Barcelona, 2007. Elaboració pròpia. Els col·lectius més nombrosos a la ciutat són Taula 1. Perfil sociodemogràfic dels immigrants més nombrosos a Barcelona els provinents de l’Equador, Itàlia, Bolívia, Percentatge Percentatge Districte on es el Perú, el Pakistan, el Marroc, Colòmbia, d’homes de dones concentren en més França, la Xina i l’Argentina, tot i que segons gran nombre el districte de la ciutat canvia la importància Equador 45,4 54,6 Nou Barris i representació d’aquestes diferents naciona- litats (taula 1). Itàlia 56,6 43,4 Eixample Bolívia 40,7 59,3 Ciutat Vella Altrament, les persones immigrants tenen Perú 45,4 54,6 Eixample tendència a agrupar-se segons el lloc d’ori- gen, i això fa que la distribució en els diferents Pakistan 87,5 12,5 Ciutat Vella districtes de la ciutat també sigui segons naci- Marroc 62,2 37,8 Ciutat Vella onalitats. Ciutat Vella, per exemple, és el dis- Colòmbia 46,0 54,0 Eixample tricte amb la proporció més alta d’homes es- França 50,2 49,8 Eixample trangers (49,3%), i principalment provinents del Pakistan. L’Eixample, les Corts, Sarrià-Sant Xina 53,4 46,6 Eixample Gervasi, Gràcia i Horta-Guinardó, en canvi, Argentina 51,7 48,3 Eixample tenen més dones estrangeres, les quals, men- Font: Departament d’Estadística, Ajuntament de Barcelona, 2007. Elaboració pròpia. tre a Horta-Guinardó majoritàriament són de l’Equador i Bolívia, als altres districtes mencio- nats són dones provinents de països de l’Eu- En definitiva, els immigrants provinents de l’Equador i del Pakistan ropa occidental, concretament d’Itàlia i són els dos col·lectius no comunitaris majoritaris en diversos districtes França. Quant a Sants-Montjuïc, Sant Martí, de la ciutat: el Pakistan a Ciutat Vella i l’Equador a Sants-Montjuïc, Nou Barris i Sant Andreu, la majoria d’immi- Horta-Guinardó, Nou Barris, Sant Andreu i Sant Martí. Les característi- grants, tant pel que fa als homes com a les ques dels uns i dels altres són lleugerament diferents. Així, el col·lectiu dones, provenen de l’Equador; a excepció de pakistanès està compost majoritàriament per homes (87,5%), de 25 Sants-Montjuïc i Sant Martí, on el col·lectiu a 39 anys d’edat (57,0%), amb estudis primaris (89,3%), i que fa que d’homes majoritari és el pakistanès. estan a Barcelona d’un a cinc anys (56,5%). El col·lectiu equatorià està compost majoritàriament per dones (54,6%), de 25 a 39 anys d’edat L’edat mitjana dels estrangers, si bé, com ja (44,8%), amb estudis primaris (60,8%), i que fa que estan a Barcelona s’ha mencionat, globalment és jove, també d’un a cinc anys (74,4%). presenta variacions segons el districte. Així doncs, Nou Barris és el districte de la ciutat amb població estrangera més jove (amb una edat mitjana de 29,8 anys) i provinent de l’Equador, tant en homes com en dones. En canvi, Sarrià-Sant Gervasi és el districte que té l’edat mitjana més gran (35,5 anys) de pobla- ció immigrant, però en aquest cas provinent majoritàriament d’Itàlia pel que fa als homes i de França pel que fa a les dones. 39 La salut de la població immigrant de Barcelona Els naixements de fills de la població immigrant a la ciutat La informació dels naixements la proporcio- contribuït en un 82,2% a l’augment en el global de naixements a la na el Registre de Naixements de Barcelona, ciutat entre el 1998 i el 2005. que inclou tots els naixements de fills de ma- res residents a la ciutat. Des de l’any 2003, Centrant-nos ara en la situació en els últims anys, en la taula 2 es les dades de naixements provenen de l’Ins- descriuen els naixements dels anys 2000-2005 segons la procedència titut d’Estadística de Catalunya (IDESCAT) el dels dos progenitors. En el 74,6% dels naixements els dos proge- qual recull la nacionalitat de la mare i del nitors eren de l’Estat espanyol; en l’1,1% tots dos eren immigrants pare. Abans d’aquest any, en canvi, es re- provinents d’un país desenvolupat (PD) i en el 4%, un dels dos era de collia el lloc de naixement de tots dos. S’ha l’Estat espanyol i l’altre, d’un PD. En l’11,4% el dos eren immigrants comprovat que no existeixen canvis en les provinents d’un país en vies de desenvolupament (PVD) i en un 5,6% tendències en els indicadors estudiats degu- l’un era de l’Estat espanyol i l’altre d’un PVD. En el 2,6% no constava des a aquesta diferència entre lloc de naixe- la informació sobre l’origen d’un dels dos progenitors. ment i nacionalitat. El creixement de la població d’origen estran- Figura 3. Evolució dels naixements ger a la ciutat es reflecteix en les estadísti- 16.000 ques de natalitat. Els naixements de nadons amb un o dos progenitors d’origen estran- 14.000 ger han passat de 1.149 (9,1% del total) 12.000 l’any 1991 a 4.338 (29,5%) l’any 2005. Tal 10.000 com es mostra en la figura 3, al llarg dels 8.000 quinze anys analitzats s’identifica una pri- mera època, entre el 1991 i el 1998, en què 6.000 els naixements a la ciutat tendien a la dismi- 4.000 nució, mentre que en el cas dels naixements 2.000 quan un o dos progenitors eren immigrants mostraven un creixement moderat (taxa de 0 creixement interanual del 6,6%); a partir 1991 1992 1993 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 del 1999 s’observa un creixement molt més sostingut dels naixements de persones im- Naixements amb mare i/o pare d’origen estranger Naixements amb mare i pare de l’Estat espanyol migrades (creixement interanual del 13,7%, amb un pic del 21,6% l’any 2002), que ha Font: Registre de Naixements de Barcelona, 1991-2005. Taula 2. Distribució dels naixements segons lloc d’origen de la mare i lloc d’origen del pare País d’origen del pare País d’origen Estat espanyol País desenvolupat Països en vies de No consta Total de la mare desenvolupament n % n % n % n % n % Estat espanyol 60.036 74,6 1.997 2,5 2.115 2,6 424 0,5 64.572 80,2 País desenvolupat 1.257 1,6 856 1,1 245 0,3 20 0,1 2378 2,9 País en vies de desenvolupament 2.423 3,0 349 0,4 9.163 11,4 306 0,4 12.241 15,2 No consta 202 0,2 40 0,1 791 0,9 273 0,3 1.306 1,6 Total 63.918 79,4 3.242 4,0 12.314 15,3 1.023 1,3 80.497 100,0 n: Nombre de casos. Font: Registre de Naixements de Barcelona, 2000-2005. 40 Com vivim i què fem Els determinants socials La situació laboral La salut de la població immigrant de Barcelona Els determinants socials La classe social i el nivell d’estudis Taula 1. Nivell d’estudis i dificultats econòmiques segons sexe, lloc de naixement i classe social. Percentatges estandarditzats per edats Segons l’ESB 2006, tant en homes com en Homes Dones dones, el grup amb més persones de classes socials manuals era el procedent de PVD, No manuals Manuals No manuals Manuals seguit de les persones nascudes a la resta Sense estudis (25-44 anys) de l’Estat espanyol, a Catalunya, i en un PD (taula 1). Catalunya 0,9 2,2 0,3 1,8 Resta de l’Estat espanyol 0,0 4,8 0,0 6,0 A causa de les importants diferències de ni- Resta de països vell d’estudis entre rangs d’edat, s’ha restrin- desenvolupats 0,0 8,1 0,0 0,0 git aquesta anàlisi a la població adulta jove Països en vies (25-44 anys). La proporció de persones sense de desenvolupament 2,9 9,7 0,0 4,5 estudis era més alta en les classes manuals, Estudis universitaris (25-44 anys) i dins d’aquestes, entre els homes de PVD i les dones de la resta de l’Estat. De la mateixa Catalunya 47,9 4,7 54,2 7,7 manera, les persones de classe manual tenien Resta de l’Estat 62,8 8,4 67,1 8,9 la menor proporció de titulats universitaris. espanyol Dins d’aquestes, cal destacar que els homes i Resta de països dones immigrats, especialment de PD, tenien desenvolupats 59,3 24,2 84,3 38,3 un títol universitari amb més freqüència que Països en vies la població autòctona. En tots els grups de de desenvolupament 42,6 11,1 59,1 14,7 països i classe social, les dones tenien més es- Ingressos individuals < 900/mes* tudis que els homes. Els resultats detallats es Catalunya 17,8 39,2 31,5 59,4 mostren en la taula 1. Resta de l’Estat espanyol 11,8 26,7 24,7 70,5 Resta de països Els ingressos desenvolupats 13,9 25,9 27,9 56,3 Països en vies La comparació de la distribució dels ingressos de desenvolupament 27,3 52,4 23,3 80,5 (taula 1) mostra que les dones, les persones Ingressos familiars < 500/persona/mes de classe manual i les persones immigrades Catalunya 19,4 39,4 22,4 42,8 de PVD tenen més probabilitats de tenir uns ingressos baixos, tant individuals (definits Resta de l’Estat espanyol 18,3 28,0 20,7 40,8 com a menys de 900 euros mensuals) com Resta de països 15,1 29,8 19,0 55,5 a la llar (menys de 500 euros mensuals per desenvolupats persona). D’aquesta manera, a igual sexe i Països en vies 31,6 51,1 18,1 69,9 classe, les persones de PVD tenien una pro- de desenvolupament porció més alta de baixos ingressos. El 80% Font: Enquesta de salut de Barcelona, 2006. ASPB. de les dones de PVD de classe manual amb * Excloent-ne les persones sense ingressos propis. ingressos propis tenen un sou inferior a 900 euros. En canvi, homes i dones procedents de PD tenien una proporció de baixos in- 2,0% dels entrevistats no disposaven d’aigua calenta, dutxa o banye- gressos similar o inferior als autòctons. ra o rentadora, no podent-se detectar diferències substancials segons lloc d’origen. Les condicions de l’habitatge Dins de cada estrat de classe i sexe, les persones de PVD tenien amb menys freqüència calefacció i rentavaixelles al seu habitatge (taula 2). De les facilitats disponibles a l’habitatge, Les diferències eren més evidents en els homes de classe manual i les s’analitzen les diferències en la presència de dones de classe no manual. En tots els grups d’origen, la disponibilitat calefacció i rentavaixelles, ja que menys del de calefacció i rentaplats era inferior en les persones de classe manual. 42 Com vivim i què fem. Els determinants socials Entre els immigrats de PVD de classe manual, Taula 2. Condicions de l’habitatge segons sexe, lloc de naixement i classe la disponibilitat era inferior en els homes. social. Percentatges estandarditzats per edats Homes Dones Respecte als problemes de caire ambiental a No manuals Manuals No manuals Manuals l’habitatge, les persones de classe manual Calefacció procedents de PD declaraven més proble- mes d’humitats o mala ventilació; les dones Catalunya 75,7 56,6 73,0 57,0 de classe manual i els homes de classe no Resta de l’Estat espanyol 59,7 50,4 72,5 48,8 manual de PD declaraven més presència Resta de països 87,5 49,1 67,2 60,9 d’insectes o rates; i les dones de classe no desenvolupats manual de PD declaraven més problemes Països en vies de desenvolupament 59,1 37,8 60,8 48,2 per fums o contaminació de l’aire. Aquests resultats poden estar influïts pel baix nom- Rentavaixelles bre de persones entrevistades d’aquests pa- Catalunya 62,9 35,5 58,8 32,4 ïsos. Les persones de PVD per regla general Resta de l’Estat espanyol 50,9 36,1 59,1 32,6 declaraven més problemes ambientals que Resta de països 39,5 34,7 44,2 28,9 les persones nascudes a Catalunya o a la res- desenvolupats ta de l’Estat, tot i que en algunes preguntes Països en vies 35,4 14,3 34,1 26,6 i estrats de classe i sexe no es detecten dife- de desenvolupament rències (taula 2). Humitats o mala ventilació Catalunya 4,7 10,0 9,4 12,1 Les desigualtats segons classe i lloc d’origen Resta de l’Estat espanyol 10,1 4,3 6,7 15,3 són clares en els indicadors d’amuntega- Resta de països 4,8 37,0 14,5 28,6 ment (més d’una persona per habitació) i desenvolupats habitabilitat valorada per l’entrevistador Països en vies 13,8 17,5 11,9 12,9 (taula 2). Els homes de classe manual de de desenvolupament PVD vivien en condicions d’amuntegament Insectes o rates en el 43,9% dels casos, i l’habitabilitat del Catalunya 6,7 9,3 9,7 10,2 seu habitatge ha estat considerada deficient Resta de l’Estat espanyol 5,3 4,9 7,3 6,7 en l’11,8%. Les dones de PVD i homes i do- Resta de països 24,1 15,1 0,0 27,5 nes de PD, sempre de classe manual, també desenvolupats presentaven nivells d’amuntegament i habi- Països en vies 5,1 18,3 11,3 8,7 tabilitat deficient més elevats que els de la de desenvolupament resta de grups. Fums o contaminació de l’aire Catalunya 7,2 5,5 8,8 7,8 Resta de l’Estat espanyol 9,5 6,9 4,9 9,3 Resta de països desenvolupats 8,5 15,1 26,2 4,8 Països en vies de desenvolupament 12,7 15,5 6,2 12,9 Amuntegament* Catalunya 8,6 12,4 8,7 12,4 Resta de l’Estat espanyol 10,1 8,2 4,8 9,9 Resta de països desenvolupats 10,2 27,4 6,9 19,8 Països en vies de desenvolupament 17,5 43,8 8,1 31,7 Habitabilitat deficient** Catalunya 0,8 4,4 0,6 2,6 Resta de l’Estat espanyol 1,6 1,2 0,7 1,9 Resta de països desenvolupats 0,0 8,2 0,0 16,7 Països en vies de desenvolupament 1,5 11,8 0,0 4,5 Font: Enquesta de salut de Barcelona, 2006. ASPB. * Més d’una persona per habitació. Del recompte d’habitacions se n’exclouen la cuina i el bany. ** Valorada per l’entrevistador. 43 La salut de la població immigrant de Barcelona El suport social Taula 3. Suport social segons l’escala de Duke. Mitjanes estandarditzades per edat segons sexe, lloc de naixement i classe social El suport social s’ha mesurat a través de l’escala Homes Dones de Duke (amb valors de 0 a 100), que mesura dimensions de suport confidencial i afectiu per No manuals Manuals No manuals Manuals poder parlar amb algú dels propis problemes, Catalunya 84,4 83,0 85,3 81,5 rebre afecte, ajuda en cas de malaltia, o tenir Resta de l’Estat espanyol 84,2 83,2 84,3 80,5 invitacions per sortir. Com es pot veure en la taula 3, comparant les puntuacions mitjanes Resta de països desenvolupats 79,8 75,4 82,4 82,9 estandarditzades per edats, dins de cada es- trat de classe i sexe les persones nascudes a Països en vies 80,3 76,8 81,9 74,7 Catalunya i a la resta de l’Estat espanyol tenien de desenvolupament les puntuacions més altes (més suport), i les Font: Enquesta de salut de Barcelona, 2006. ASPB. persones immigrades, tant de PD com de PVD, les més baixes, amb la sola excepció de les di- nou dones de classe manual de PD, que tenien En la taula 4, la informació sobre discriminació per ètnia o origen es puntuacions més altes que les autòctones. compara segons sexe i classe social en les persones de PVD, i en el conjunt de les persones de PD. En totes les situacions esmentades, menys del 10,0% de les persones de PD han experimentat discrimina- La discriminació ció. La discriminació ha estat més freqüent en les persones de PVD, i especialment en les persones de classe manual. Per exemple, només el Per primera vegada en aquesta edició de 4,3% dels homes i el 2,5% de les dones de classe no manual referien l’ESB 2006, s’ha preguntat als entrevistats haver experimentat discriminació en rebre assistència sanitària, davant el nascuts a l’estranger si havien experimentat 10,9% d’homes i el 17,3% de dones de classe manual. Les situacions en discriminació per raons d’ètnia, origen o què més immigrants de PVD han experimentat discriminació han estat sexe en diverses situacions. en la cerca de feina (el 15,0% per als homes de classe no manual, i el Taula 4. Discriminació per raons d’ètnia o origen en persones immigrades. Percentatges estandaritzats per edats Situació Grup Sexe Classe social Mai Algunes Moltes vegades / vegades constantment No manuals 95,7 4,3 0,0 Homes Països en vies Manuals 89,1 7,0 3,9 En rebre de desenvolupament assistència sanitària No manuals 97,5 2,5 0,0Dones Manuals 82,8 13,2 4,1 Països desenvolupats 93,6 5,4 1,0 No manuals 85,1 12,2 2,8 Homes Països en vies Manuals 74,8 16,1 9,1 Buscant feina de desenvolupament No manuals 75,9 17,9 6,2 Dones Manuals 77,8 15,2 7,1 Països desenvolupats 91,4 7,8 0,8 No manuals 91,1 7,0 1,9 Homes Països en vies Manuals 83,3 11,2 5,5 A la feina de desenvolupament No manuals 85,4 14,6 0,0 Dones Manuals 78,4 14,6 7,0 Països desenvolupats 96,4 2,7 0,8 No manuals 83,4 11,2 5,4 Homes Països en vies Manuals 72,5 23,0 4,5 Lloc públic de desenvolupament No manuals 89,1 8,3 2,7 Dones Manuals 74,2 17,2 8,6 Països desenvolupats 94,5 4,7 0,8 Font: Enquesta de salut de Barcelona, 2006. ASPB. 44 Com vivim i què fem. Els determinants socials 25,2% per als de classe manual) i els llocs Taula 5. Persones que declaren no poder menjar tot el que creuen que públics (el 10,9% per a les dones de classe haurien de menjar per manca de diners segons sexe, lloc de naixement no manual i el 27,5% per als homes de clas- i classe social. Percentatges estandarditzats per edats se manual). Homes Dones No manuals Manuals No manuals Manuals Cap dona immigrada ha experimentat discri- Catalunya 3,7 9,9 3,1 10,7 minacions per raons de sexe en rebre assis- tència sanitària. El 10,0% han experimentat Resta de l’Estat espanyol 6,3 10,9 5,9 13,8 discriminació per raons de sexe buscant fei- Resta de països desenvolupats 2,7 17,9 2,5 6,6 na, l’11,3% a la feina (el 14,7% en les dones de classe no manual), i el 4,8% en un lloc Països en vies de desenvolupament 1,3 15,4 8,5 34,5 públic. Font: Enquesta de salut de Barcelona, 2006. ASPB. La precarietat alimentària les que més declaren precarietat alimentària tant en homes com en dones, si bé en les persones de classes socials avantatjades, aquest En l’ESB 2006 de Barcelona, per primer cop es problema no és absent, podent arribar fins al 8,5% en el cas de les va introduir el concepte de precarietat alimen- dones provinents de PVD. En el cas de les persones de classe manu- tària, ja estudiat en enquestes de salut d’altres al, destaquen els homes de PD, amb el 17,9%, i les dones de PVD, països com ara el Canadà. La precarietat ali- amb el 34,5%. mentària és un indicador de l’anomenada po- bresa encoberta o integrada, aquella que no és visible i que cada cop és més present en les El temps d’estada i els indicadors socioeconòmics societats riques, on les desigualtats, però, es van incrementant. Són persones en situació Un factor important en l’estudi dels processos migratoris és el temps de vulnerabilitat que, entre altres factors, han que ha transcorregut des de l’arribada d’una persona al país de destí. de valorar què poden menjar en funció de Generalment, en les migracions lligades a desequilibris econòmics, la què poden pagar i no pas en funció del que majoria de persones es desplacen per millorar les seves condicions de creguin que haurien de menjar per tal de tenir vida; normalment arriben amb un bon patrimoni de salut, i això els una dieta correcta o satisfactòria. Durant l’any permet treballar per aconseguir l’ascens social i econòmic; tot i això, 2000, a Catalunya el 18,6% de la població vi- desconeixen el funcionament del país d’acollida i en moltes ocasions via en situació de pobresa, és a dir, persones l’idioma, la qual cosa dificulta la integració a la nova societat; amb el que conviuen en una llar amb una renda per pas del temps aquestes condicions van millorant. sota del 60,0% de la renda mitjana. En el cas de les persones immigrades procedents de PVD entrevis- Si bé el nombre d’efectius és baix i, per tades en la ESB 2006, les que feia més de deu anys que estaven a tant, cal mirar les dades amb una certa l’Estat espanyol per regla general presentaven millors indicadors so- precaució, tal com es pot observar en la cioeconòmics que les que feia menys de cinc anys, tot i que seguien taula 5, són les persones de classe manual sent pitjors que els indicadors de la població autòctona (taula 6). Taula 6. Relació entre temps d’estada i principals indicadors socioeconòmics en persones nascudes en països en vies de desenvolupament. Percentatges estandaritzats per edats Homes Dones Arribada a l’Estat Autòctons Abans 1996- 2001- Autòctones Abans 1996- 2001- espanyol del 1996 2000 2006 del 1996 2000 2006 Classe manual 44,0 57,9 69,8 78,7 39,2 69,0 77,7 79,2 Ingressos individuals baixos 16,4 27,1 36,9 42,0 34 57,9 64,5 63,1 Ingressos fam. baixos 20,8 39,1 49,5 46,5 25,1 48,9 47,7 71,8 Amuntegament 12,6 26,9 42,8 44,9 9,4 22,1 37,4 31,7 Habitabilitat deficient 1,4 13,4 8,9 9,6 0,9 4,1 5,4 3,8 Humitats o mala ventilació 7,6 17,0 14,2 30,5 10,0 18,0 21,0 13,4 Font: Enquesta de salut de Barcelona, 2006. ASPB. 45 La salut de la població immigrant de Barcelona La situació laboral En la població de setze anys o més, la si- Figura 1. Situació laboral en les persones de setze anys o més segons sexe, tuació laboral depèn del país d’origen, del lloc de naixement i classe social sexe, de la classe social i de l’edat. Entre HOMES els homes procedents d’altres autonomies Percentatge No manuals Manuals 100 hi ha una alta proporció de jubilats, cosa que s’explica per l’onada d’immigració 80 que va arribar a Catalunya durant la dè- 60 cada dels seixanta procedent fonamental- 40 ment d’Andalusia, Extremadura i Galícia. Entre les dones d’aquesta procedència 20 destaca l’alt percentatge de mestresses 0 de casa entre les de classe manual. Els Catalunya Estat Països Països en Catalunya Estat Països Països en espanyol desenvo- desenvolu- espanyol desenvo- desenvo- nivells d’atur són lleugerament superiors lupats pament lupats lupament entre homes i dones nascuts en PVD. En DONES els dos sexes destacaa l’alta proporció de Percentatge persones ocupades entre les procedents No manuals Manuals100 de PVD, i això s’explica per la joventut 80 d’aquest col·lectiu 60 Aproximadament les dues terceres parts de 40 la població ocupada de Barcelona han nas- 20 cut a Catalunya. El següent col·lectiu més 0 nombrós és el constituït per les persones Catalunya Estat Països Països en Catalunya Estat Països Països en procedents de PVD (18,0%). Entre la po- espanyol desenvo- desenvolu- espanyol desenvo- desenvo- lupats pament lupats lupament blació ocupada d’aquesta procedència, el 68,1% dels homes i el 74,9% de les dones Ocupat/ada Aturat/ada Mestressa de casa són treballadors manuals. La situació és to- Jubilat/ada Altres talment diferent entre les persones proce- dents de PD on la proporció de treballadors Font: Enquesta de salut de Barcelona, 2006. ASPB. manuals és similar a la de Catalunya en el cas dels homes i lleugerament superior en Figura 2. Proporció de treballadors manuals en persones ocupades segons el cas de les dones (Figura 2). sexe, lloc de naixement i classe social Percentatge Pel que fa a la distribució segons el sector 100 econòmic, destaca la més gran concen- 90 tració de les dones al sector serveis, sense 80 gaires diferències segons la classe social i el país d’origen. En els homes de classe 70 manual, una proporció significativa es con- 60 centra en la construcció, sobretot en els 50 procedents de PVD. Cal fer ressaltar el fet 40 que cap treballador qualificat que prové de països estrangers treballa en aquest sector 30 (Figura 3). 20 10 Les dones de PVD es concentren en quatre ocupacions en les quals treballa la meitat del 0 Catalunya Estat espanyol Països Països en col·lectiu: empleades domèstiques (19,4%), desenvolupats desenvolupament personal de neteja d’oficines i hotels (11,7%), Homes Dones dependentes (11,0%) i cambreres (8,0%). El cinquè lloc l’ocupa el treball de cura de les Font: Enquesta de salut de Barcelona, 2006. ASPB. 46 Com vivim i què fem. La situació laboral persones, llevat de les auxiliars d’infermeria Figura 3. Distribució de la població ocupada en els diferents sectors econòmics segons sexe, lloc de naixement i classe social (5,7%). En la resta de col·lectius analitzats no s’observa una concentració tan accen- HOMES tuada, tal com es pot veure a la figura 3. Percentatge No manuals Manuals 100 80 Les condicions de treball i els riscos 60 laborals de la població ocupada 40 En la taula 7 es mostra l’exposició a dife- 20 rents riscos laborals entre els homes ocu- 0 pats segons el país de procedència i la clas- Catalunya Estat Països Països en Catalunya Estat Països Països en espanyol desenvo- desenvolu- espanyol desenvo- desenvo- se social. Les condicions de treball estan lupats pament lupats lupament lligades fonamentalment a la classe social DONES en els dos sexes i independentment del Percentatge No manuals Manuals país d’origen. Destaca entre els homes de 100 classe manual procedents de PVD els alts 80 percentatges que afirmen fer moviments 60 repetitius, tenir una feina poc variada i manca d’autonomia sovint o molt sovint 40 en la seva feina. Entre les treballadores de 20 classe manual nascudes en altres autono- 0 mies i les de PVD, més del 40,0% afirmen Catalunya Estat Països Països en Catalunya Estat Països Països en treballar soles, cosa que probablement és espanyol desenvo- desenvolu- espanyol desenvo- desenvo-lupats pament lupats lupament deguda a l’alta proporció de dones del ser- vei domèstic i de neteja en aquest col·lectiu Primari Indústria Construcció Serveis (taula 8). Font: Enquesta de salut de Barcelona, 2006. ASPB. Taula 7. Percentatge d’homes ocupats que declaren estar exposats sovint o sempre a diferents riscos laborals segons lloc de naixement i classe social Catalunya Resta de l’Estat Països Països en vies de espanyol desenvolupats desenvolupament No manual % Molt soroll 9,6 16,5 12,5 12,5 Pols, fum... a l’ambient 8,8 10,0 0,0 17,9 Aixecar o moure volums pesants 3,7 8,7 0,0 12,5 Moviments repetitius amb braços o mans 32,5 39,2 20,8 30,4 Feina poc variada 24,0 26,3 20,8 21,4 Manca d’autonomia sobre el treball 43,4 41,2 45,8 35,7 Massa treball 33,2 32,9 37,5 28,6 Males relacions amb els companys 2,5 1,2 0,0 7,1 Males relacions superiors 2,5 3,7 4,2 9,1 Treball sol/a 30,3 24,1 32,0 39,3 Manual % Molt soroll 30,6 32,5 20,0 24,1 Pols, fum... a l’ambient 32,5 31,3 15,8 32,8 Aixecar o moure volums pesants 33,7 33,3 35,0 35,6 Moviments repetitius amb braços o mans 56,1 63,1 60,0 60,7 Feina poc variada 45,4 42,2 50,0 53,4 Manca d’autonomia sobre el treball 54,4 46,4 50,0 68,4 Massa treball 38,6 36,1 35,0 36,0 Males relacions amb els companys 4,7 1,2 0,0 4,0 Males relacions superiors 5,1 1,2 0,0 4,0 Treball sol/a 27,8 23,8 20,0 21,3 Font: Enquesta de salut de Barcelona, 2006. ASPB. 47 La salut de la població immigrant de Barcelona Taula 8. Percentatge de dones ocupades que declaren estar exposades sovint o sempre a diferents riscos laborals segons lloc de naixement i classe social Catalunya Resta de l’Estat Països Països en vies espanyol desenvolupats de desenvolupament No manual % Molt soroll 16,1 16,7 11,1 15,2 Pols, fum... a l’ambient 9,1 14,8 0,0 11,4 Aixecar o moure volums pesats 5,3 2,9 0,0 0,0 Moviments repetitius amb braços o mans 37,5 46,5 44,4 34,0 Feina poc variada 47,4 57,6 62,5 56,2 Manca d’autonomia sobre el treball 47,9 46,5 33,3 47,8 Massa treball 29,6 24,7 55,6 42,5 Males relacions amb els companys 2,7 3,9 0,0 0,0 Males relacions superiors 2,7 3,9 0,0 6,4 Treball sol/a 25,9 16,7 44,4 15,2 Manual % Molt soroll 18,5 15,2 0,0 9,3 Pols, fum... a l’ambient 17,9 16,7 0,0 20,4 Aixecar o moure volums pesants 17,1 16,7 11,1 8,6 Moviments repetitius amb braços o mans 60,7 72,3 88,9 62,3 Feina poc variada 47,4 57,6 62,5 56,2 Manca d’autonomia sobre el treball 52,1 56,1 22,2 53,1 Massa treball 33,7 45,5 22,2 38,9 Males relacions amb els companys 1,3 4,5 0,0 3,8 Males relacions superiors 2,7 3,9 0,0 6,4 Treball sol/a 27,5 40,9 11,1 41,4 Font: Enquesta de salut de Barcelona, 2006. ASPB. Figura 4. Proporció d’autònoms segons sexe, lloc de naixement i classe social NO MANUALS MANUALS Percentatge 50 40 30 20 10 0 Catalunya Estat espanyol Països Països en Catalunya Estat espanyol Països Països en desenvolupats desenvolupament desenvolupats desenvolupament Homes Dones Font: Enquesta de salut de Barcelona, 2006. ASPB. El tipus de relació laboral difereix segons Entre el personal assalariat, la situació contractual és més desavantat- l’origen, el sexe i la classe social. La propor- josa en les persones procedents de PVD, les dones i els treballadors i ció de treballadors autònoms és superior treballadores de classe manual. Si entre els homes de classe no manual entre els homes i les persones de classe no de PVD, el 55,4% té un contracte fix, en la resta d’homes de la mateixa manual. Destaca l’alta proporció entre els classe social aquest percentatge supera el 80%. En les dones de classe homes de classe no manual procedents d’al- manual de qualsevol origen destaca la significativa proporció que tre- tres països i les dones de PVD (Figura 4). ballen sense contracte, sobretot en les procedents de PVD (16,4%). Cal fer ressaltar també que cap dona de les de classe no manual d’altres països treballa sense contracte (Figura 5). 48 Com vivim i què fem. La situació laboral La proporció d’homes assalariats que tre- Figura 5. Distribució de població assalariada pel tipus de contractació segons sexe, lloc de naixement i classe social ballen més de quaranta hores setmanals és significativament més alta que la de dones HOMES en tots els col·lectius analitzats (el 38,8% en- Percentatge No manuals Manuals front del 19,5%), sobretot entre els treballa- 100 dors manuals no nascuts a Catalunya (Figu- 80 ra 6). El salari de les persones de PVD és més 60 baix que el de les autòctones, sobretot entre 40 les dones. Mentre el 31,0% dels homes pro- cedents d’aquests països guanyen menys de 20 900 euros al mes, la proporció corresponent 0 entre els nascuts a Catalunya és del 14,5%. Catalunya Estat Països Països en Catalunya Estat Països Països en espanyol desenvo- desenvolu- espanyol desenvo- desenvo- Els percentatges respectius entre les dones lupats pament lupats lupament són el 58,6% i el 24,3%. El percentatge puja DONES al 65,8% entre les treballadores de PVD. Percentatge No manuals Manuals 100 El 14,7% dels homes i el 17,5% de les do- 80 nes es declaren insatisfets amb les seves 60 condicions de treball. Hi ha, però, diferèn- cies segons el país de procedència i la classe 40 social. Entre els homes treballadors no ma- 20 nuals, només el 10,4% afirmen estar insa- 0 tisfets, percentatge que baixa al 2,6% entre Catalunya Estat Països Països en Catalunya Estat Països Països en els nascuts en altres països desenvolupats. espanyol desenvo- desenvolu- espanyol desenvo- desenvo- lupats pament lupats lupament Entre els manuals, en canvi, la prevalença d’insatisfacció laboral és del 20,6%. Si entre Fix Temporal, durada determinada Obra o servei Sense contracte les dones més qualificades el 14,2% estan insatisfetes, entre les treballadores de clas- Font: Enquesta de salut de Barcelona, 2006. ASPB. se manual ho estan el 23,8%. Cal subratllar el baix percentatge d’insatisfacció entre les Figura 6. Distribució de la població assalariada i les hores de treball setmanal segons sexe, lloc de naixement i classe social dones procedents de PD: el 5,6% entre les treballadores de classe no manual i cap en- HOMES tre les de classe manual. Percentatge No manuals Manuals 100 80 El treball domèstic i familiar en població 60 ocupada 40 Aquesta secció es concentra en les desigual- 20 tats de gènere en la distribució del treball 0 domèstic, i per tant s’analitza la població Catalunya Estat Països Països en Catalunya Estat Països Països en espanyol desenvo- desenvolu- espanyol desenvo- desenvo- ocupada que conviu en parella i aquella en lupats pament lupats lupament la qual, a més, els dos membres de la pa- DONES rella tenen una feina remunerada. A causa Percentatge d’aquesta selecció de la població d’estudi, No manuals Manuals100 no s’analitzen les desigualtats de classe soci- 80 al perquè la grandària de la mostra és insufi- 60 cient. Tot i això, en interpretar els resultats s’ha de tenir en compte que el col·lectiu de 40 persones procedents de PVD es concentra 20 en les ocupacions manuals de manera més 0 accentuada que la resta. Catalunya Estat Països Països en Catalunya Estat Països Països en espanyol desenvo- desenvolu- espanyol desenvo- desenvo- lupats pament lupats lupament Al grup configurat per persones que convi- uen en parella els dos membres de la qual <30 hores 30-40 hores >40 hores estan empleats, només un home de PVD Font: Enquesta de salut de Barcelona, 2006. ASPB. 49 La salut de la població immigrant de Barcelona afirma encarregar-se sol de les tasques do- Figura 7. Hores de treball domèstic setmanal (mitjana i interval de confiança del 95%) en parelles en què els dos membres tenen una feina mèstiques com ara netejar, planxar, cuinar, remunerada segons sexe, lloc de naixement i classe social etc., i cap d’altra procedència es troba en aquesta situació. La proporció de dones Hores setmanals que afirmen encarregar-se soles d’aquestes 35 tasques és del 36,5% entre les nascudes a Catalunya, del 44,3% en les procedents 30 d’altres autonomies, del 69,2% en les d’al- 25 tres PD i del 39,3% en les de PVD. El percen- tatge corresponent a les dones procedents 20 de PD s’ha d’interpretar, però, amb cautela, 15 perquè a causa del baix nombre de perso- nes d’aquest grup, les estimacions són molt 10 imprecises i, de fet, les diferències de gènere 5 en el nombre d’hores de treball són les més baixes dels col·lectius analitzats (figura 7). 0 Homes Dones Homes Dones Homes Dones Homes Dones Als quatre col·lectius definits pel país d’ori- Catalunya Estat espanyol Països Països en gen analitzats, les dones dediquen més desenvolupats desenvolupament hores al treball domèstic i familiar que els homes, cosa que en certa mesura s’explica Font: Enquesta de salut de Barcelona, 2006. ASPB. pel més alt percentatge de les que són mes- tresses de casa. Però les diferències de gène- re persisteixen encara que els dos membres diferències segons origen. Treballen una mitjana setmanal de 40,8 de la parella tinguin una feina remunerada, hores (DE = 21,68) sense diferències segons origen. i són superiors entre les persones nascudes a la resta de l’Estat espanyol i entre les pro- Hi ha diferències en l’estructura de la unitat familiar. La proporció de cedents de PVD. Són significativament més les que viuen amb menors de 15 anys és del 26,8%, però aquest per- baixes entre les persones procedents d’altres centatge oscil·la entre el 12,5% entre les dones d’altres autonomies PD, on els homes treballen un nombre d’ho- i el 80,0% entre les procedents de PD. També hi ha diferències en la res significativament més alt que els d’altres convivència amb persones més grans de 65 anys, més alta entre les procedències (Figura 7). dones autòctones (30,9%) i més baixa entre les de PVD (6,1%). El 14,0% viuen amb alguna persona amb discapacitat, sense diferències segons el país de procedència. Les mestresses de casa de 16 a 64 anys El 71,0% es defineixen com la persona que s’ocupa principalment de En aquesta secció es descriu la situació en les feines de casa com ara planxar, netejar, cuinar, etc. Els percentat- relació amb el treball domèstic i familiar de ges varien, però, entre el 100,0% que ho assenyalen entre les dones les dones de 16 a 64 anys que es defineixen de països desenvolupats, al 67,2% en dones autòctones o el 51,5% com a mestresses de casa. No s’analitza ad- entre les de PVD. dicionalment la situació de les persones més grans de 64 anys ja fora del mercat laboral, pel baix nombre de persones d’altres països que hi ha a la mostra de l’ESB-2006 (16 ho- mes i 33 dones). L’anàlisi no se separa per classes socials a causa del baix nombre de persones que hi ha en les categories de PVD i altres PD. Entre les dones de 16 a 64 anys, la propor- ció de mestresses de casa se situa prop del 10%, excepte en el cas de les nascudes en altres autonomies, per a les quals el percen- tatge puja fins al 29%, cosa que s’explica fo- namentalment per la seva edat més alta. El 90% estan casades o viuen en parella, sense 50 Quins estils de vida tenim L’activitat física El consum de drogues institucionalitzades El consum de drogues no institucionalitzades L’atenció a les drogodependències La salut de la població immigrant de Barcelona L’activitat física L’activitat física és un dels factors impor- Activitat física habitual tants per assolir un estil de vida saludable perquè protegeix determinades malalties, L’any 2006, el 43,4% de la població barcelonina han declarat que la ja que aporta no només un benefici físic, seva activitat no requereix un esforç físic important, però que es des- sinó també psicològic.13 Es constata l’exis- placen a peu sovint; el 32,7% declaren que estan asseguts/udes la tència de desigualtats socials en la realit- major part de la jornada; l’11,8% d’homes i el 14,8% de dones que zació de l’activitat física, igual que en al- estan drets la majoria de la jornada, i, finalment, l’11,6% dels homes i tres estils de vida, de manera que els grups el 5,2% de les dones declaren que fan una activitat intensa que reque- socials més privilegiats presenten estils de reix un esforç físic important. vida més saludables, i també la reducció dels comportaments de risc és més ràpida Aquest tipus d’activitat està molt lligada a la situació laboral o el ti- en aquests.14 pus d’ocupació. Així, veiem que les persones de classes socials afavo- rides, o estan assegudes la major part de la jornada, o es desplacen Cal diferenciar, però, entre l’activitat física a peu sovint; en canvi, l’activitat intensa ha estat més freqüent en els que es realitza durant l’activitat principal o homes i augmenta en les classes desfavorides. habitual (a la feina, per exemple) i l’activitat o exercici que es realitza en el temps de lleu- Segons el país d’origen (taula 1), els homes estrangers de classes afa- re, com ara caminar o fer esport. vorides han declarat en una proporció més alta que es desplacen sovint Taula 1. Activitat física habitual segons sexe, lloc de naixement i classe social. Percentatges estandarditzats per edats Assegut/uda Dret/a Es desplaça Esforç físic la major part la major part sovint important Homes No manuals Catalunya 43,0 8,4 41,5 4,8 Resta de l’Estat espanyol 46,3 9,7 40,6 1,6 Resta de països desenvolupats 42,6 0,0 47,2 2,6 Països en vies de desenvolupament 34,0 7,1 50,0 6,1 Manuals Catalunya 26,0 15,6 39,2 15,9 Resta de l’Estat espanyol 15,7 18,6 37,0 27,5 Resta de països desenvolupats 25,5 29,7 18,8 25,9 Països en vies de desenvolupament 14,4 15,7 40,8 27,8 Dones No manuals Catalunya 41,8 10,4 42,4 3,0 Resta de l’Estat espanyol 34,9 14,2 46,9 2,2 Resta de països desenvolupats 22,0 11,5 62,0 4,5 Països en vies de desenvolupament 56,2 12,1 26,8 2,9 Manuals Catalunya 24,3 22,2 44,3 6,9 Resta de l’Estat espanyol 22,9 23,2 40,3 12,1 Resta de països desenvolupats 15,7 14,7 69,7 0,0 Països en vies de desenvolupament 19,0 18,7 51,1 9,8 Font: Enquesta de salut de Barcelona, 2006. ASPB 13 D.E. Warburton, C.W. Nicol i S.S. Bredin. “Health benefits of physical activity: The evidence”. CMAJ (2006), 174: 801-809. 14 L.H. McNeill, M.W. Kreuter i S.V. Subramanian. “Social environment and physical activity: A review of concepts and evidence”. Soc. Sci. Med. (2006), 63 (4): 1011-1022. 52 Quins estils de vida tenim. L’activitat física (el 47,2% i el 50% d’homes de PD i de PVD, Activitat física de lleure respectivament), i la proporció d’homes de classe no manual que estan asseguts ha es- Per tal de mesurar l’activitat física esportiva de lleure, s’ha utilitzat una tat inferior en homes de PVD (34%). Entre els adaptació de l’International Physical Activity Questionnaire (IPAQ), que és homes de classes desfavorides, els nascuts en un instrument per a la vigilància i la monitorització de l’activitat física.15 PD estan drets sense desplaçar-se més sovint Aquest instrument permet calcular un índex energètic a partir del tipus que els autòctons, que, al contrari, es despla- d’activitat i l’energia requerida, i a partir de la durada i la freqüència de cen a peu en menor proporció. En les dones l’activitat.16 I sobre la base d’aquest índex s’estableix una classificació del també s’han observat desigualtats segons el tipus d’activitat: inactivitat, lleugera, mod erada i intensa. país de naixement. En les dones de classes afavorides, veiem que les de PD han declarat Un 73,4% de la població barcelonina de quinze anys o més declaren que es desplacen a peu més sovint que les que caminen cada dia almenys 10 minuts seguits, i els qui caminen 30 autòctones, que, al contrari, estan assegudes minuts o més representen la meitat de la població, el 50,3%, no tro- en menor proporció; i en les dones de PVD bant-se diferències importants segons el país d’origen. el patró és el contrari: es desplacen a peu en menor proporció que les autòctones; en can- La realització d’activitat física en el temps de lleure (excloent-ne el cami- vi, estan assegudes en una proporció superi- nar) és més habitual en els homes que en les dones, de manera que un or. En les dones de classes desfavorides les di- 26,8% dels homes fan una activitat física de lleure intensa o moderada, ferències són menors, a excepció de les dones i en dones ho fan el 18,9%, i és més freqüent en les persones de classes de classe manual de PD, que es desplacen a socials afavorides i en les persones estrangeres nascudes en PD (taula 2). peu en més gran proporció (taula 1). Les diferències més importants segons el país de naixement es donen en les persones de classe no manual, atès que les persones nascudes en PD han declarat fer una activitat física intensa en el temps de lleure en més gran proporció en la població autòctona (69 i 36,4% en homes i dones, respectivament). D’altra banda, les dones estrangeres de PVD són les que fan activitat física esportiva intensa en menor proporció. Taula 2. Activitat física esportiva en temps de lleure (excloent-ne el caminar) segons sexe, lloc de naixement i classe social. Percentatges estandarditzats per edats Inactivitat Activitat lleugera Activitat moderada Activitat intensa Homes No manuals Catalunya 56,3 12,3 12,4 19,0 Resta de l’Estat espanyol 64,8 7,6 8,1 19,4 Resta de països desenvolupats 22,3 8,8 27,6 41,4 Països en vies de desenvolupament 60,5 6,8 9,9 22,8 Manuals Catalunya 70,0 9,9 5,1 15,0 Resta de l’Estat espanyol 78,1 4,5 8,8 8,6 Resta de països desenvolupats 70,9 0,0 12,3 16,8 Països en vies de desenvolupament 68,9 9,5 5,0 16,5 Dones No manuals Catalunya 69,6 7,9 9,3 13,2 Resta de l’Estat espanyol 58,0 5,4 21,1 15,5 Resta de països desenvolupats 58,4 5,3 4,3 32,1 Països en vies de desenvolupament 74,1 6,0 11,9 8,1 Manuals Catalunya 77,2 6,1 8,5 8,1 Resta de l’Estat espanyol 77,0 1,6 13,5 7,8 Resta de països desenvolupats 64,2 19,7 1,4 14,7 Països en vies de desenvolupament 82,9 4,1 7,6 5,4 Font: Enquesta de salut de Barcelona, 2006. ASPB. 15 C.L. Craig, A.L. Marshall, M. Sjostrom, A.E. Bauman, M.L. Booth, B.E. Ainsworth, M. Pratt, U. Ekelund, A. Yngve, J.F. Sallis i P. Oja. “International physical acti- vity questionnaire: 12-country reliability and validity”. Med. Sci. Sports Exerc. (2003), 35 (8): 1381-1395. 16 B.E. Ainsworth, W.L. Haskell, M.C. Whitt, M.L. Irwin, A.M. Swartz, S. Strath et al. “Compendium of Physical Activities: An update of activity codes and MET intensities”. Med. Sci. Sports Exerc. (2000), 32 (supl.): S498-S516. 53 La salut de la població immigrant de Barcelona El consum de drogues institucionalitzades El tabaquisme actiu Taula 3. Fumadors diaris segons sexe, lloc de naixement, classe social i edat. Nombre i percentatge Segons l’ESB 2006, la població nascuda en Homes Dones PVD presenta una prevalença de tabaquis- No manuals Manuals No manuals Manuals me diferent de la que presenta la resta de població en el seu comportament segons n % n % n % n % classe social (taula 3). A la resta de població 15-44 anys la prevalença és més elevada en les persones Catalunya 150 28,1 183 45,5 158 25,1 124 42,6 de classe manual, destacant els homes de la Resta de l’Estat 8 20,5 19 65,5 21 35,0 12 36,4 resta de l’Estat espanyol amb una prevalen- espanyol ça per damunt del 60% en el grup d’edat Resta països 8 23,5 6 42,9 4 17,4 2 15,4 de 15 a 44 anys, mentre que en els de clas- desenvolupats se no manual és de prop del 20%; aquesta Països en vies de desenvolupament 27 27,6 53 26,8 15 31,9 22 11,7 situació, s’inverteix si bé de manera no tan marcada, en els homes provinents de PVD. 45-64 anys Catalunya 69 25,9 45 37,8 55 20,9 35 23,3 En el cas de les dones, pel que fa a les dels Resta de l’Estat 23 24,7 38 30,9 20 18,5 22 14,2 PVD, la prevalença de tabaquisme és clara- espanyol ment més alta en les de classe no manual, Resta països desenvolupats 2 18,2 5 62,5 1 12,5 1 16,7 amb valors d’entre el 32 i el 33% segons el grup d’edat, mentre que en les de classe Països en vies de desenvolupament 5 27,8 9 20,9 9 33,3 6 9,5 manual les prevalences són de l’11,7% en ≥ 65 anys les més joves i del 9,5% en les d’entre 45 i 64 anys. Catalunya 18 12,6 13 11,8 7 5,5 8 3,6 Resta de l’Estat espanyol 4 5,7 16 13,2 1 1,6 4 1,8 Aquestes dades probablement reflecteixen la situació del seu país d’origen respecte a Resta països desenvolupats 0 0,0 0 0,0 2 22,2 0 0,0 l’epidèmia de tabaquisme, de la qual es tro- Països en vies de barien en una fase anterior a la dels països desenvolupament 2 50,0 1 25,0 2 66,7 0 0,0 més desenvolupats, on l’epidèmia va co- Font: Enquesta de salut de Barcelona, 2006. ASPB. mençar abans. Tanmateix, la prevalença de fumadors tendeix a disminuir amb l’edat, si bé als grups d’edat més grans la grandària conclusions. Tot i això, aquestes dades podrien suggerir que determi- de la mostra és massa limitada per poder nats grups de població treballen en llocs on hi ha un incompliment de extreure’n conclusions. la llei de mesures sanitàries enfront del tabaquisme, o bé en sectors on encara es permet fumar, com ara determinats locals d’hostaleria. El tabaquisme passiu lligat al lloc de treball El consum d’alcohol En aquest apartat, s’han estudiat les persones Pel que fa al consum d’alcohol, s’han classificat les persones seguint en edats laborals, i s’ha trobat que l’exposició la proposta del Plan Nacional de Drogas, que, tenint en compte la al fum ambiental del tabac a la feina és més quantitat d’alcohol consumit segons el tipus de beguda, el nombre elevada en la població nascuda en PVD que de consumicions i la freqüència, calcula el que s’anomena unitat de en la població nascuda a Catalunya o a la res- consum. Els individus es classifiquen en: ta de l’Estat espanyol. Aquesta diferència és especialment important en el cas de les per- • No bevedor, que es la persona que no ha consumit alcohol en els sones de classe manual, tant en homes com darrers dotze mesos. en dones del grup d’edat més jove; en els • Bevedor de baix risc: dones que beuen menys de disset unitats de grups d’edat de més de 44 anys, el nombre consum setmanals, i homes que en beuen menys de vint-i-vuit set- d’efectius és tan baix que no permet treure’n manals. 54 Quins estils de vida tenim. El consum de drogues institucionalitzades • Bevedor de risc: dones que beuen disset o Taula 4. Exposició al fum ambiental de tabac a la feina segons sexe, lloc més unitats de consum setmanals, i vint-i- de naixement, classe social i edat. Nombre de casos i percentatge vuit o més en el cas dels homes, o més de Homes Dones sis consumicions en una mateixa ocasió No manuals Manuals No manuals Manuals de consum (binge drinking) en els homes, i més de quatre en les dones. n % n % n % n % 15-44 anys S’ha estudiat el consum d’alcohol específi- Catalunya 49 12,1 75 26,1 37 7,6 21 11,1 cament per a les persones d’entre 15 i 65 Resta de l’Estat anys. Tal com es pot apreciar en la taula 5, espanyol 2 5,9 1 3,8 9 18,4 1 4,2 es veuen diferències per gènere i classe en el Resta països consum de risc. La comparació entre països desenvolupats 3 10,7 6 50,0 0 0,0 1 20,0 s’ha de fer amb cura, atès que la prevalen- Països en vies de 13 16,7 59 39,3 11 26,8 22 20,6 ça del consum de risc és relativament bai- desenvolupament xa i que tenim poca mostra en alguns dels 45-64 anys grups. Per regla general, els homes presen- Catalunya 17 8,1 11 12,4 14 7,8 4 5,3 ten més bevedors de risc que les dones, i Resta de l’Estat en els uns i els altres hi ha més bevedors de espanyol 9 13,6 17 31,5 3 3,7 5 7,9 risc entre els de classe no manual (a excep- Resta països ció dels homes catalans). Comparant entre desenvolupats 0 0,0 2 28,6 0 0,0 1 25,0 països, entre els homes de classe no manual Països en vies de destaquen els procedents de PVD (11,5%) i desenvolupament 0 0,0 9 30,0 2 11,8 8 19,5 els catalans (10,9%), mentre que entre els Font: Enquesta de salut de Barcelona, 2006. ASPB. de classe manual destaquen els nascuts a Catalunya (13,0%), seguits dels nascuts a la resta de l’Estat espanyol. Taula 5. Bevedors de risc i consum de tranquil·litzants durant l’últim any, segons sexe, lloc de naixement i classe social. Percentatges Homes Dones El consum de tranquil·litzants i/o No manuals Manuals No manuals Manuals hipnòtics sense recepta mèdica en més grans de catorze anys Bevedors de risc de 15 a 64 anys Catalunya 10,9 13,0 4,5 2,8 En aquest cas, s’han estudiat les persones Resta de l’Estat més grans de catorze anys, i, respecte al espanyol 9,8 8,8 2,4 0,5 consum alguna vegada a la vida, les dones Resta de països consumeixen més tranquil·litzants que els desenvolupats 14,0 4,5 20,0 0,0 homes i no hi ha un patró clar de classe. Països en vies Quant a lloc de naixement, destaca el cas de desenvolupament 11,5 8,6 5,3 2,8 de les persones nascudes a la resta de l’Es- Consum de tranquil·litzants en persones de 15 anys o més tat espanyol, que són les que més tranquil- litzants consumeixen tant en homes com Catalunya 17,2 17,1 26,4 31,1 en dones. En el cas de les dones, i en les Resta de l’Estat 21,8 21,8 36,2 35,6 de classe no manual, les que més consu- espanyol meixen tranquil·litzants són, com s’acaba Resta de països 24,0 9,1 32,5 13,6 de dir, les nascudes a la resta de l’Estat es- desenvolupats panyol (36,2%), i a continuació les de PVD Països en vies de desenvolupament 17,9 14,0 31,2 26,2 (31,2%). Entre les persones de classe ma- nual continuen sent les de la resta de l’Es- Font: Enquesta de salut de Barcelona 2006. ASPB. tat espanyol, amb un 35,6% les que més declaren haver consumit tranquil·litzants, seguides de les nascudes a Catalunya (31,1%) i les de PVD (26,2%). 55 La salut de la població immigrant de Barcelona El consum de drogues no institucionalitzades El consum de cànnabis en persones de Taula 6. Consum de marihuana i cocaïna durant l’últim any, segons sexe, quinze a quaranta-quatre anys lloc de naixement i classe social. Percentatges Homes Dones Quant al consum de cànnabis durant l’últim No manuals Manuals No manuals Manuals any, per regla general els homes en consu- meixen més que les dones, a excepció de les Consum de cànnabis de 15 a 44 anys persones nascudes en altres PD, en què són Catalunya 15,6 22,6 11,2 9,0 les dones les que consumeixen més que els Resta de l’Estat homes, i tant les de classe manual com les espanyol 8,4 6,4 7,0 1,4 de classe no manual. Resta de països desenvolupats 14,6 10,0 20,2 13,8 Respecte a la classe social, no s’observa un patró clar, i pel que fa al lloc de naixement, Països en vies de 19,2 6,8 10,7 4,5 tal com es pot veure en la taula 6, entre els desenvolupament homes de classe no manual els que més Consum de cocaïna de 15 a 44 anys consumeixen són els de PVD (19,2%), men- Catalunya 3,6 5,6 1,9 2,1 tre que entre els homes de classe manual ho són els nascuts a Catalunya (22,6%). Resta de l’Estat espanyol 1,8 2,4 1,0 0,0 Pel que fa a les dones, les que més con- Resta de països sumeixen són les nascudes en altres PD, desenvolupats 5,1 5,0 6,9 0,0 tant les de classe no manual com les de Països en vies de classe manual, seguides de les nascudes a desenvolupament 10,6 2,1 4,3 2,0 Catalunya. Les dones de classe no manual de PVD presenten també un consum força Font: Enquesta de salut de Barcelona 2006. ASPB. important (10,7%). El consum de cocaïna en persones de quinze a quaranta-quatre anys Quant al consum de cocaïna, també en gene- ral, declaren consumir més els homes que les dones. De fet, comparant els diferents grups, el més gran consum de cocaïna es troba en els homes de classe no manual dels PVD, amb un 10,6%, mentre que en els de clas- se manual de PVD aquest percentatge baixa al 2,1%. En els homes nascuts a Catalunya trobem un 5,6% de consum en els de classe manual, i un 3,6 en els de classe no manual. El consum en les dones és difícil d’interpre- tar a causa de la baixa prevalença d’aquesta variable. 56 Quins estils de vida tenim. L’atenció a les drogodependències L’atenció a les drogodependències Els tractaments per abús o dependència Figura 2. Inicis de tractament segons tipus de droga, sexe i lloc de naixement de substàncies psicoactives Percentatge HOMES Aquest indicador s’obté a partir de les da- 50 des de primeres visites realitzades durant el 45 2006 als centres de tractament de drogues de Barcelona (Garbivent, Sants, Sarrià, Horta, 40 Nou Barris, Vall d’Hebron, Barceloneta, Gar- 35 bí, Spott, Nou Barris, Casa Bloc, Creu Roja, 30 Sant Pau, Càritas, Clínic, Unitat d’Alcohologia 25 de la Generalitat). En total, durant el 2006 van iniciar tractament 4.845 persones, de 20 les quals es coneixia el lloc de naixement en 15 4.673. Així, el 67,2% de la població atesa era 10 catalana; el 19,5%, de la resta del Estat; el 2,8%, d’altres PD, i el 6,9%, de PVD. El 20,0% 5 de les visites especialitzades iniciades van ser 0 en usuaris d’heroïna; el 29,0%, en addictes a Catalunya Resta Estat Resta països Països en espanyol desenvolupats desenvolupament cocaïna; el 31,5%, en tractament per alcohol, i el 7,2%, en consumidors de cànnabis. Percentatge DONES Com es pot observar en la figura 2, en el 50 grup d’homes nascuts a Catalunya desta- 45 ca un nombre de visites relacionades amb 40 cocaïna més gran que en la resta de grups (37,7%). En el grup de barcelonins nascuts 35 a la resta de l’Estat, hi destaca l’alcohol, i en 30 la resta de PD, l’elevada proporció de trac- 25 taments per heroïna. En el cas de les dones, 20 les dades han de mirar-se amb cura, atesa la baixa prevalença de dones en tractament en 15 alguns grups. 10 5 Les urgències hospitalàries en consu- 0 Catalunya Resta Estat Resta països Països en midors de drogues il·legals espanyol desenvolupats desenvolupament Les dades d’urgències hospitalàries en con- Heroïna Cocaïna Cannabis sumidors de drogues il·legals, s’obtenen a Alcohol Altres partir dels hospitals Clínic, Vall d’Hebron, Sant Pau, Mar i Pere Camps. Tal com es pot Altres: cànem, amfetamines, drogues de disseny, tabac i benzodiacepines. observar a la taula 7, el nombre total d’ur- gències per drogues il·legals a Barcelona du- Font: Servei de Prevenció i Atenció a les Dependències, Barcelona 2006. ASPB. rant l’any 2006 va ser de 4.087 i el nombre de persones ateses, de 3.820. La cocaïna es pot observar en la taula 7, les persones nascudes a Catalunya acapara el volum més gran (43,0%) de les arriben als serveis d’urgències per heroïna amb més freqüència urgències, i cal destacar el 13,5% d’aquestes que la resta. Les de PVD presenten una freqüència més elevada degudes al cànnabis. d’urgències per opiacis i cocaïna, mentre que en els individus nas- cuts a la resta de l’Estat espanyol és més freqüent la cocaïna sola. De les 3.820 urgències ateses, es coneixia Finalment, observem que les persones de la resta de PD presenten el país d’origen en 3.327 casos. Tal com més urgències per cànnabis que la resta. 57 La salut de la població immigrant de Barcelona Taula 7. Urgències en consumidors de drogues il·legals segons substància consumida i lloc de naixement. Nombre de casos i percentatge Urgències segons substància Catalunya Resta de l’Estat Resta Països Països Total espanyol Desenvolupats desenvolupament n % n % n % n % n % Opiacis 264 (30,7) 715 (23,1) 11 (14,3) 40 (20,8) 1141 (23,7) Opiacis + cocaïna 129 (15,0) 338 (10,9) 8 (10,4) 43 (22,4) 635 (13,2) Cocaïna 342 (39,7) 1.420 (46,0) 30 (39,0) 64 (33,3) 2.069 (43,0) Cannabis 84 (9,8) 439 (14,2) 18 (23,4) 28 (14,6) 648 (13,5) Altres 42 (4,9) 178 (5,8) 10 (13,8) 17 (8,9) 314 (6,5) Total urgències 861 (100,0) 3.090 (100,0) 77 (100,0) 192 (100,0) 4.087 (100,0) Nombre de pacients Opiacis 188 (29,5) 499 (20,3) 10 (15,2) 35 (22,6) 825 (21,6) Opiacis + cocaïna 86 (13,5) 244 (9,9) 7 (10,6) 27 (17,4) 449 (11,8) Cocaïna 271 (42,5) 1.183 (48,8) 24 (36,4) 56 (36,1) 1.749 (45,0) Cànnabis 69 (10,8) 391 (15,9) 16 (24,2) 24 (15,5) 576 (15,1) Altres 24 (3,8) 147 (6,0) 9 (13,6) 13 (8,4) 251 (6,6) Total atesos 638 (100,0) 2.464 (100,0) 66 (100,0) 155 (100,0) 3.820 (100,0) Índex de freqüentació Opiacis 1,40 1,43 1,10 1,14 1,38 Opiacis + cocaïna 1,50 1,39 1,14 1,59 1,41 Cocaïna 1,26 1,20 1,25 1,14 1,18 Cànnabis 1,22 1,12 1,13 1,17 1,13 Altres 1,75 1,21 1,11 1,31 1,25 Raó total 1,35 1,25 1,17 1,24 1,07 Font: Sistema d’Informació de Drogues de Barcelona, 2006. ASPB. Quant a l’índex de freqüentació –nombre Figura 3. Immigrants atesos als tres centres de reducció de danys amb més d’urgències per usuari–, veiem que les per- afluència segons lloc de naixement sones nascudes a Catalunya són les que te- nen més freqüentació (1,35), i que les nas- cudes a la resta de PD, la menor (1,17). Resta de països Magrib 17% 36% Els centres de reducció de danys Els programes de reducció de danys per a drogodependents ofereixen una alternativa al tractament tradicional. Intenten dismi- nuir els danys socials, econòmics i de salut produïts pel consum de drogues, atès que no sempre es pot aconseguir l’abstinèn- Europa de l’Est cia a curt termini. Durant els anys 2005 i Europa Occidental 25% 2006, aproximadament la meitat dels usua- 22% ris d’aquests centres van ser immigrants. El 2007, aquest percentatge arriba al 64,0% al centre més freqüentat. Font: Centres de Reducció de Danys de Barcelona, 2006. ASPB. Entre l’abril i el maig del 2006, es va fer una enquesta a cent cinquanta immigrants 58 Quins estils de vida tenim. L’atenció a les drogodependències als tres centres de reducció de danys amb més afluència de Barcelona. El 92,7% de la mostra eren homes, amb una edat mitjana de 33,2 anys (DT 6,91) i una mitjana d’es- tada a l’Estat espanyol de 4,2 anys (rang 0,1-35 anys). Segons país de naixement, tal com es pot observar en la figura 3, la comunitat més nombrosa va ser la magribí (36,7% del total), després la de l’Europa de l’est (24,7%) i l’europea occidental (22,0%); i per fi la resta (16,7%) inclou la provinent de l’Orient Mitjà i el Pakistan, Llatinoamèrica i l’Àfrica subsahariana. Els magribins constitueixen la població amb més edat i que fa més temps que resideix a l’Estat espanyol. Es troben diferències en la vinculació a programes de tractament de l’abús o dependència, ja que els percentatges variaven del 60,6% dels europeus occidentals al 27,0% dels europeus de l’est. El 68,0% dels entrevistats van iniciar el consum d’heroïna i/ o cocaïna després d’haver emigrat, i el 60,8% dels que s’injecten van utilitzar aquesta via per primera vegada fora del seu país. El 91,9% d’europeus de l’est van utilitzar la via de consum intravenosa, mentre que en el grup de magribins aquest percentatge va ser del 34,5%. Altres factors associats a l’ús d’aquesta via van ser tenir família o parella a Barcelona, no tenir permís de residència o tenir salut autopercebuda com a regular o dolenta. 59 L’estat de salut de la població immigrant La salut reproductiva La salut percebuda La salut mental Els trastorns crònics, la restricció i la limitació de l’activitat La tuberculosi La sida i infeccions pel VIH Les lesions Els accidents de treball La mortalitat La salut de la població immigrant de Barcelona La salut reproductiva Les fonts d’informació i els mètodes unes 2,8 vegades superior a la de les dones de l’Estat espa- nyol en tota l’edat fèrtil (15-49 anys) i fins a 5,5 en el grup Pel que fa a les Interrupcions voluntàries de l’embaràs (IVE) es de 18 a 19 anys. Les taxes de les dones nascudes en un PD, presenten dades del 2005, primer any en què s’ha registrat el a l’Argentina i a la Xina són similars a les de les autòcto- país de naixement de les dones en el Registre d’IVE. La unitat nes. A l’altre extrem, les dones d’origen bolivià o romanès d’anàlisi emprada en el càlcul de la taxa de fecunditat ha estat la mostren les taxes més elevades, tot i que cal ser prudents dona, i s’han calculat per als últims anys en què es disposa de la en les interpretacions, ja que la informació es basa en un informació tant de naixements com dels padrons d’habitants. sol any i es tracta de dos dels col·lectius amb més ràpid creixement en l’any analitzat, i per tant, amb una probable Els resultats de l’embaràs s’han avaluat per al període subestimació de la població efectivament resident. 2000-2005 per tal de reflectir la realitat més recent i, a la vegada, obtenir resultats més fiables i estables. L’IVE de repetició, és a dir, l’accés a una IVE havent-ne tingut una altra en el passat, és més freqüent en les dones La informació sobre la cura de l’embaràs i l’ús de serveis sa- de PVD. El 37,6% d’elles van declarar haver tingut en el nitaris relacionats s’ha extret del Registre de Defectes Con- passat una altra IVE, enfront del 30,7% de les nascudes gènits de la ciutat de Barcelona (REDCB), que des del 1994 a l’Estat espanyol. Les dones del Pakistan, les Filipines, entrevista en profunditat les mares de nadons nascuts amb Colòmbia i Bolívia tenien menys IVEs anteriors que les au- alteracions congènites i, com a grup control, una mostra del tòctones, mentre que les dels altres grups en tenien més, 2% de dones residents a la ciutat que donen llum a un nadó destacant especialment les dels països de l’Europa de l’est sa, que s’ha utilitzat per a la present anàlisi. El REDCB re- i de l’Àfrica subsahariana: més de la meitat de les dones cull en les entrevistes el lloc de naixement de la mare i del d’aquests grups havien tingut almenys una IVE anterior. pare. S’ha analitzat la informació del 2000 al 2006. El tipus d’hospital i la proporció de cesàries, disponibles per a tots els naixements de la ciutat, s’han extret del Registre de Salut La fecunditat Maternoinfantil de la Direcció General de Salut Pública, del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya. La taxa de fecunditat correspon al nombre de naixements per cada 1.000 dones en un grup d’edat i un període de S’inclou també un resum d’un treball qualitatiu que es va dur temps. S’ha calculat la taxa en dones de 15 a 49 anys, a terme en dones d’entre setze i quaranta-nou anys, proce- en adolescents de 12 a 17 i de 18 a 19 i en les dones de dents de Colòmbia, la República Dominicana, el Perú, l’Equa- 35 a 49 anys. Els resultats agregats per als anys 2004 i dor, Gàmbia, el Marroc, les Filipines i Romania, en el qual 2005 es mostren en la taula 2. La fecunditat de les dones es va explorar la importància de tenir fills, les relacions i la de PVD en edat fèrtil (15-49 anys) és de 46,4 per 1.000, sexualitat, els mètodes anticonceptius, l’embaràs adolescent, superior a la de les dones de l’Estat espanyol (38,8 per les normes socials i religioses, i l’avortament, i es promovien 1.000); la de les dones de PD és inferior (32,8 per 1.000). les explicacions sobre les posicions personals. Tanmateix, cal assenyalar que dins de les dones de PVD existeixen diferències molt importants segons regió ge- Respecte a les agrupacions de països, en aquest capítol ogràfica i país de nacionalitat. Així doncs, les dones de s’han comparat les persones nascudes a l’Estat espanyol Colòmbia, l’Argentina i el Perú han presentat una taxa de sense separar si són nascudes a Catalunya o no; i dins dels fecunditat inferior a la de les dones de l’Estat espanyol, i, PVD es desglossa per regió geogràfica i països més repre- a l’altre extrem, en les dones pakistaneses i de països del sentatius dins de cada regió. En el cas de la cura i dels re- Magrib s’han donat unes taxes més elevades. sultats de l’embaràs, i amb la intenció d’obtenir grups més homogenis, s’han comparat els fills de parelles amb amb- Els naixements de mares adolescents van ser més freqüents dós progenitors de l’Estat espanyol amb els fills de parelles entre les noies de PVD, tant en la franja dels 12 als 17 anys amb ambdós progenitors d’origen immigrant. (9,4 per 1.000) com en la de 18 a 19 (55,7 per 1.000). Aquí també cal destacar les variacions entre regions i països, tot i que els nombres petits de casos fan que s’hagi de ser caute- Les interrupcions voluntàries de l’embaràs (IVE) lós en les conclusions: Romania és clarament el país amb les taxes més altes en les dues franges; així mateix, per a algunes Les taxes d’IVE l’any 2005 (taula 1) han estat superiors en nacionalitats no s’han donat casos de naixements de mares les dones nascudes en PVD en tots els grups d’edat, sent menors d’edat, i la taxa de fecunditat de 18-19 anys de les 62 L’estat de salut de la població immigrant. La salut reproductiva Taula 1. Interrupcions voluntàries de l’embaràs (IVE) segons país de naixement i edat de la dona. Nombre de casos i taxes Nacionalitat de la dona 15-49 12-17 18-19 35-49 n Taxa1 n Taxa1 n Taxa1 n Taxa1 Estat espanyol 2.331 7,7 136 4,5 170 15,4 463 3,2 Resta de països desenvolupats 123 8,1 1 2,0 3 15,2 12 2,2 Països en vies de desenvolupament 1.839 22,1 50 17,2 108 85,0 279 9,2 Amèrica Llatina 1.368 22,5 43 11,7 76 49,3 185 8,6 Argentina 60 7,7 1 3,5 2 15,4 8 3,6 Bolívia 294 58,1 2 11,6 12 86,6 27 17,6 Colòmbia 102 15,9 3 8,1 7 50,5 11 4,5 Equador 429 33,8 24 22,1 24 60,8 58 12,5 Perú 199 25,4 4 6,8 14 63,1 40 11,1 República Dominicana 78 17,7 4 8,9 9 43,1 12 6,8 Àsia 109 11,4 1 1,4 4 13,8 30 7,4 Filipines 52 15,7 0 0,0 1 18,3 14 8,4 Pakistan 16 19,4 0 0,0 0 0,0 8 26,8 Xina 26 6,9 1 3,2 2 13,9 5 3,4 Altres regions Magrib 108 24,6 1 3,1 10 65,6 24 12,8 Europa de l’Est 197 27,9 2 5,3 18 81,1 35 15,5 Romania 86 47,4 0 0,0 15 159,6 11 26,7 Resta d’Àfrica 57 42,2 3 47,2 0 0,0 5 10,7 Font: Numerador: Registre d’IVE de Barcelona, Departament de Salut. Generalitat de Catalunya. Denominador: Institut d’Estadística de Catalunya. Barcelona, 2005. 1. Taxa per 1.000 dones en el grup d’edat considerat. Taula 2. Naixements segons nacionalitat i edat de la mare. Nombre de casos i taxes Nacionalitat de la mare 15-49 12-17 18-19 35-49 n Taxa1 n Taxa1 n Taxa1 n Taxa1 Estat espanyol 22.458 38,8 81 1,4 156 7,3 7.622 27,2 Països desenvolupats 932 32,8 3 3,4 3 8,1 278 31,8 Països en vies de desenvolupament 5.877 46,4 79 9,4 194 55,7 931 21,8 Amèrica Llatina 3.503 38,7 54 9,5 131 55,8 579 19,7 Argentina 298 35,4 0 0,0 1 8,1 46 22,6 Bolívia 318 40,1 2 8,1 14 61,7 39 16,5 Colòmbia 364 33,1 3 4,8 9 39,5 75 19,2 Equador 1.215 51,4 31 15,8 64 83,5 167 19,9 Perú 395 36,7 4 4,4 4 14,1 90 12,7 República Dominicana 251 39,7 12 16,4 17 51,2 36 16,2 Àsia 1.111 73,1 2 1,5 15 35,5 150 24,2 Filipines 247 49,0 0 0,0 2 21,5 42 18,6 Pakistan 187 134,6 0 0,0 6 72,3 37 69,9 Xina 519 83,7 0 0,0 5 26,3 48 19,9 Altres regions Magrib 656 92,3 6 8,9 21 71,7 145 56,5 Europa de l’est 453 38,1 15 23,5 25 71,2 35 9,0 Romania 152 50,3 14 78,7 20 129,9 7 10,1 Resta d’Àfrica 154 76,1 2 17,9 2 28,6 22 44,3 n: Nombre de casos. Font: Numerador: Registre de Naixements de Barcelona. Denominador: Padró d’Habitants, Ajuntament de Barcelona. Barcelona, 2004-2005. 1. Taxes de fecunditat per 1.000 dones i per grup d’edat. 63 La salut de la població immigrant de Barcelona dones argentines és similar a la de les dones del Magrib i 11 de l’Europa de l’est. Amb grups tan petits s’ha optat de l’Estat espanyol i de les dones de PD. per comparar només les 1.242 parelles de l’Estat espanyol amb les 180 parelles de PVD. Els resultats es mostren en la taula 3. Com es A l’altre extrem, pel que fa la franja de 35 a pot apreciar, hi ha diferències significatives en la gran majoria d’indi- 49 anys, la fecunditat de les dones de PVD cadors. L’edat mitjana de les mares és inferior en les parelles de PVD, (21,8 per 1.000) és inferior a la de les dones dades molt similars a la dada poblacional del Registre de Naixements espanyoles (27,2 per 1.000) o de PD (31,8 (28,4 enfront de 32,4). Les parelles de PVD han utilitzat menys els per 1.000). Les dones pakistaneses, de paï- serveis sanitaris relacionats amb l’embaràs: menys visites, ecografies sos del Magrib i de la resta d’Àfrica són les i proves invasives. D’altra banda, una proporció més baixa de dones úniques que presenten taxes superiors a la immigrades eren fumadores. mitjana de l’Estat espanyol en aquest grup. En el cas dels indicadors del part s’observa una clara disparitat quant La cura de l’embaràs i la utilització de al tipus d’hospital, que és públic en el 90,7% dels parts de mares de serveis obstètrics PVD, i en el 38,6% dels de les mares de l’Estat espanyol. Les diferèn- cies observades en la proporció de cesàries, més elevada en dones de En el REDCB, entre el 2000 i el 2006 es van l’Estat espanyol, s’anul·len totalment estratificant pel tipus d’hospital. entrevistar 1.611 mares; 1.326 havien nas- En les dones de PD, la proporció de parts en hospitals públics és si- cut a l’Estat espanyol, de les quals 1.242 (el milar a la de la població espanyola (41,5%), i la de cesàries (25,6%), 77,1% del total), amb parella també de l’Es- inferior (dades no mostrades). tat espanyol; 49 mares nascudes en un PD, 19 de les quals (1,2% del total), amb parella també d’un PD; i 236 nascudes en un PVD, Els resultats de l’embaràs 180 de les quals (11,2%), amb parella d’un PVD. D’aquestes 180 parelles de PVD, 113 El pes en néixer és un important indicador de salut del nounat, que eren de l’Amèrica Llatina, 25 de l’Àsia, 16 està associat a la mortalitat neonatal i infantil, i prediu problemes Taula 3. Indicadors de cura i d’utilització de serveis sanitaris durant l’embaràs segons país d’origen Lloc de naixement dels dos progenitors Estat espanyol Països en vies de desenvolupament Edat mitjana (anys)* 32,6 28,1 Embaràs Planificat* 82,6 56,6 Provoca un canvi de feina* (%) 12,9 26,6 Fumadores al principi* (%) 35,7 11,7 Fumadores que abandonen (%) 47,6 58,2 Àcid fòlic abans* (%) 14,4 3,9 Àcid fòlic en algun moment* (%) 70,6 36,7 Cap visita durant el 1r trimestre* (%) 1,3 11,0 Menys de sis visites totals* (%) 2,5 8,1 Ecografia 5è mes* (%) 90,9 78,5 Ecografia 2n trimestre* (%) 99,7 98,0 Proves invasives* (%) 36,1 15,6 Part** Hospital públic (%) 38,6 90,7 Cesàries % total 31,8 24,0 % en hospitals públics 21,4 22,3 % en hospitals privats 38,3 41,4 Font: Registre de Defectes Congènits de Barcelona. ASPB. * p < 0,001 en la comparació segons lloc de naixement. ** Font: Registre de salut maternoinfantil. Direcció General de Salut Pública, Departament de Salut, Generalitat de Catalunya. Barcelona, 2000-2006. 64 L’estat de salut de la població immigrant. La salut reproductiva de salut i desenvolupament durant la in- En el període estudiat (2000-2005) s’han registrat 60.036 naixe- fància i la vida adulta. Així mateix, el baix ments de nadons amb els dos progenitors de l’Estat espanyol, 856 pes d’un nadó pot resultar de tres fenò- amb ambdós d’un PD, i 9.163 amb tots dos d’un PVD, seguidament mens, com són el part prematur, el retard desglossats en la taula per àrees geogràfiques i països principals. Els de creixement intrauterí i el part múltiple. resultats es mostren en la taula 4. Per tant, per reflectir els diferents fenò- mens que aporten un risc per a la salut En primer lloc s’observa la manca de diferències importants entre els na- infantil, es presenten com a indicadors, a dons fills de pare i mare de l’Estat espanyol i el conjunt dels fills/filles de més del baix pes (menys de 2.500 g) en dos progenitors de PVD. Entre els fills de mare i pare de PD, el BPEG era néixer en parts únics, la prematuritat (part bastant menys freqüent (1,3%), i la prematuritat (6,0%), similar a la dels amb menys de trenta-set setmanes de ges- altres grups. Dins dels fills/filles de parelles de PVD s’han trobat diferències tació) en parts únics, i el baix pes per l’edat importants segons l’àrea o país d’origen. Els magribins han estat el grup gestacional (BPEG) en parts tant únics com amb menys proporció de baix pes en néixer (3,1%). A l’altre extrem, els múltiples. Es considera BPEG quan un nadó fills de romanesos (13,9%) i de filipins (10,6%) tenen valors preocupants. té un pes en néixer inferior al percentil 3 de la distribució de pes dels nadons del mateix Com a complement de la informació mostrada en la taula 4, cal as- sexe i tipus de part (únic o múltiple) nas- senyalar que, malgrat la menor proporció de BPEG entre els fills de cuts en aquella setmana de gestació. S’han persones immigrants, hi ha una més alta proporció de casos amb pes utilitzat les corbes de pes de referència per superior al percentil 97 per edat gestacional: el 5,8% en el cas dels PVD a la població de Catalunya calculades per (amb una punta del 8,7% en els fills de marroquins) i el 4,4% per als Ramos et al.17 de PD, respecte al 3,1% dels fills de persones autòctones. El sobrepès Taula 4. Indicadors de resultats de l’embaràs en parts únics segons país d’origen d’ambdós progenitors País d’origen dels 2 progenitors Baix pes per l’edat Prematuritat (< 37 Baix pes en néixer gestacional setmanes de gestació) (< 2.500 g) n % n % n % Estat espanyol 1.404 2,9 2.537 5,4 2.975 5,5 Resta de països desenvolupats 8 1,3 37 6,0 32 4,4 Països en vies de desenvolupament 379 2,5 379 6,2 407 5,4 Amèrica Llatina 73 2,1 235 6,6 216 5,1 Argentina 7 2,9 14 5,9 19 6,7 Bolívia 4 1,6 15 6,4 11 4,1 Colòmbia 8 2,1 26 6,9 26 6,1 Equador 32 2,6 97 7,4 89 5,6 Perú 5 1,3 26 6,4 21 4,2 República Dominicana 5 2,1 18 6,7 16 4,8 Àsia 37 3,6 62 5,6 107 7,1 Filipines 11 4,7 27 7,8 41 10,6 Pakistan 10 6,7 6 3,7 14 6,4 Xina 14 2,8 23 4,4 33 4,9 Altres regions Magrib 14 1,9 25 3,3 29 3,1 Europa de l’est 17 4,8 42 11,6 38 8,4 Romania 10 7,7 28 21,2 24 13,9 Resta d’Àfrica 2 1,7 8 6,6 6 4,2 n: Nombre de casos. Font: Registre de Naixements de Barcelona, 2000-2005. 17 F. Ramos, G. Pérez, M. Jané, R. Prats. Construction of the birth weight by gestational age population reference curves of Catalonia: Methods and development. Gac Sanit. 2008 (en premsa). 65 La salut de la població immigrant de Barcelona no comporta necessàriament un risc per a la Les percepcions sobre la maternitat, l’embaràs adolescent, salut, tot i que pot ser conseqüència d’un so- l’avortament i la contracepció de les dones immigrades brepès matern o d’una diabetis gestacional a Barcelona materna, i incrementa la possibilitat de part distòcic. Així mateix, la prematuritat extrema Els resultats mostren alguns aspectes comuns destacables. Les dones (menys de 32 setmanes de gestació) afecta el entrevistades es troben en les primeres fases del procés migratori. Iden- 0,9% dels parts de parelles de PVD, enfront tifiquen clarament els principals determinants de la salut reproductiva del 0,5% de les parelles autòctones i el 0,3% de la cultura d’origen: paper de la religió en el control reproductiu, de de les parelles de PD. Els nombres petits fan la discriminació de gènere legislativa i econòmica, de l’asimetria en les difícil la comparació entre àrees i països, però relacions afectives i de la manca d’educació i formació professional, sí que es pot destacar el cas de Romania, amb sobretot en l’àmbit rural. Les dones entrevistades mostren una autono- un 4,4% (sis casos) de prematuritat extrema. mia creixent paral·lela a l’increment de la capacitat laboral i econòmica. A més, el discurs mostra una gran capacitat de reflexió i acció més Un altre fenomen que convé remarcar és el enllà de la cultura originària quant al nombre de fills desitjats i l’edat dels parts múltiples, que mostren una ten- de la primera maternitat. Llevat del grup de dones filipines, apareix una dència creixent en la població total, paral- acceptació progressiva dels mètodes contraceptius. En aquest estudi, lelament a la difusió de les tècniques de les dones s’allunyen de les restriccions religioses al control reproductiu. fecundació assistida, però que són menys S’explicita l’acceptabilitat, completa o com un mal menor, de la in- freqüents en les parelles de PVD: represen- terrupció de l’embaràs entre les dones llatinoamericanes i romaneses. ten l’1,8% del total de naixements, enfront Pràcticament totes les comunitats admeten la interrupció voluntària del 3,6% entre els nadons amb progenitors molt precoç, abans del segon mes de gestació o mitjançant mitjans de PD i el 4,0% entre els fills d’autòctons. “naturals”. Les nouvingudes mostren un esperançat i enorme desig de tenir fills, pocs, educats, en entorns amb estabilitat afectiva, econòmica Finalment, gràcies a la disponibilitat d’esti- i laboral. Els resultats textuals estan disponibles a: http://www.aspb. macions oficials de la Unicef i l’OMS sobre la cat/quefem/docs/InformeSalut-2004.pdf (p. 54-63). proporció d’infants que neixen amb baix pes (menys de 2.500 g) a cada país18, s’han po- gut comparar els resultats dels embarassos de parelles immigrades a Barcelona amb les dades dels seus països d’origen. Als països analitzats, la proporció de baix pes fluctua entre el 6% de la Xina (igual que la de l’Estat espanyol) i el 20% de les Filipines, sent en tots els casos superior a les proporcions dels fills/es d’immigrants aquí, amb diferències que superen fins i tot el 10,0% en els ca- sos del Pakistan i l’Equador. Hi ha una única excepció, Romania, on les estimacions de l’OMS (9%) són clarament inferiors als resul- tats de les parelles immigrades a Barcelona (13,9%). 18 United Nations Children’s Fund and World Health Organization. Low Birthweight: Country, regional and global estimates. Nova York: Unicef, 2004. Disponible a http://www.who.int/reproductive-health/publications/low_birthweight/low_birthweight_estimates.pdf. 66 L’estat de salut de la població immigrant. La salut percebuda La salut percebuda Els problemes de salut de les persones im- sones, tot i que, per exemple, la percepció de la pròpia salut és un bon migrants són equiparables als de la població indicador de la qualitat de vida i un bon predictor de mortalitat.4, 21 A autòctona. Cal considerar, però, alguns as- Barcelona, l’any 2006 un 18,7% dels homes i un 25,8% de les dones pectes generadors de desigualtats. Les ca- de quinze anys o més han declarat que la seva salut és regular o racterístiques diferencials de la població que dolenta. Les dones i les persones de classe manual, les més desfavo- arriba, la seva cultura, la tradició, la seva re- rides, sempre declaren una més mala salut (taula 5). Segons el país ligió, les diferències en estils de vida i, molt de naixement s’han observat diferències (figura 1); així, les persones especialment, el nivell socioeconòmic poden estrangeres nascudes en PD de classes afavorides han declarat menor generar una sèrie de desigualtats que tenen mala salut (el 3,6% d’homes i el 10,8% de dones de quinze anys o un impacte desfavorable en la salut.19, 20, 5, 6 més); en canvi, les persones de PD de classe manual han presentat més mala salut (31,1% en homes i 36,4% en dones de quinze anys o L’ESB 2006 proporciona indicadors de l’estat més). D’altra banda, les persones nascudes en PVD han declarat una de salut i la qualitat de vida de la població més mala salut que les autòctones, sobretot les dones i les persones subjectius i basats en la percepció de les per- de classe no manual. Taula 5. Salut percebuda segons sexe, lloc de naixement i classe social. Percentatges estandarditzats per edat Homes Dones No manuals Manuals No manuals Manuals Mala salut percebuda Catalunya 12,8 26,1 20,2 32,8 Resta de l’Estat espanyol 15,4 20,8 21,1 42,7 Resta de països desenvolupats 3,6 31,1 10,8 36,4 Països en vies de desenvolupament 17,0 25,7 29,4 36,9 Font: Enquesta de salut de Barcelona, 2006. ASPB. Figura 1. Indicadors de salut segons sexe i lloc de naixement. Percentatges estandarditzats per edat Percentatge HOMES Percentatge DONES 60 60 50 50 40 40 30 30 20 20 10 10 0 0 Mala salut Risc de Restricció Restricció Limitacions Patiment Mala salut Risc de Restricció Restricció Limitacions Patiment percebuda patiment aguda de crònica de de les de tres més percebuda patiment aguda de crònica de de les de tres més psicològic l’activitat l’activitat AVD transtorns psicològic l’activitat l’activitat AVD transtorns crònics crònics Catalunya Estat espanyol Països desenvolupats Països en desenvolupament AVD: Activitats de la Vida Diària. Font: Enquesta de salut de Barcelona, 2006. ASPB. 19 J.M. Jansà i P. García de Olalla. “Salud e inmigración: Nuevas realidades y nuevos retos”. Gac. Sanit. (2004), 18 (S1): 207-213. 20 N. Krieger, D.L. Rowley, A.A. Herman, B. Avery i M.T. Phillips. “Racism, sexism, and social class: Implications for studies of health, disease, and well-being”. Am. J. Prev. Med. (1993), 9 (6 supl.): 82-122. 21 E.L. Idler i Y. Beyamini. “Self-rated health and mortality: a review of twenty-seven community studies”. J. Health Soc. Beha. (1997), 38: 21-37. 67 La salut de la població immigrant de Barcelona La salut mental L’ESB 2006 inclou el qüestionari de “Ge- Aquest risc sempre ha estat superior en dones, a excepció de les neral Health Questionnarie-12: GHQ”, que persones de PD, on la prevalença de patiment psicològic ha estat fa una valoració de la salut mental de la més alta en homes (13,6%) que en dones (5,1%). Segons el país de població i que es pot interpretar com una naixement s’observen diferències (taula 6); les dones de PD han pre- mesura global de l’estat psicològic de la sentat una prevalença més baixa de patiment psicològic (5,1%), i les població.22 La valoració de la salut mental dones de PVD, una prevalença superior (24,6%), independentment segons l’escala de Goldberg ens ha mostrat de la classe social. En homes, en canvi, les diferències han estat que a Barcelona el 10,8% dels homes i el menors (figura 1), a excepció dels homes de PD de classe manual, 19,3% de les dones de quinze anys o més que han presentat un més alt percentatge de patiment psicològic presenten risc de patir trastorns mentals. (19,8%). Taula 6. Patiment psicològic segons sexe, lloc de naixement i classe social. Percentatges estandarditzats per edats Homes Dones No manuals Manuals No manuals Manuals Risc de patiment psicològic Catalunya 8,3 15,6 14,7 21,5 Resta de l’Estat espanyol 9,1 7,8 15,4 15,9 Resta de països desenvolupats 8,7 19,8 4,8 5,4 Països en vies de desenvolupament 10,2 9,4 23,7 25,4 Font: Enquesta de salut de Barcelona, 2006. ASPB. 22 P.E. Muñoz, J.L. Vázquez i F. Rodríguez. “Adaptación española de General health questionnaire (GHQ) de Goldberg”. Arch. Neurobiol. (1979), 42: 139-158. 68 L’estat de salut de la població immigrant. Els trastorns crònics, la restricció i la limitació de l’activitat Els trastorns crònics, la restricció i la limitació de l’activitat L’ESB 2006 permet estimar la presència de de PD (el 24,3 i l’11,6%, respectivament). Al contrari, la població trastorns crònics, que són malalties de llar- estrangera de PVD ha presentat per a la majoria de trastorns crònics ga durada i de caràcter permanent i que es unes prevalences similars o lleugerament superiors a les de la po- consideren un indicador de salut. La taula 7 blació autòctona, sent superiors en el cas del mal d’esquena lumbar mostra les prevalences segons país de nai- (30,2% en homes i 36,7% en dones) i la migranya (19,4 i 28,2% en xement dels trastorns més freqüents. En homes i dones, respectivament). Aquest patró segons el país de nai- general, s’han observat unes prevalences xement es repeteix en la prevalença de persones que pateixen algun de trastorns crònics menors en les perso- trastorn crònic, sent en general inferior en població estrangera. nes de PD, excepte les al·lèrgies cròniques en els homes i la bronquitis crònica en les Quant al nombre de trastorns crònics, a Barcelona un 32,3% d’ho- dones, que han estat superiors en persones mes i un 53,5% de dones pateixen tres trastorns crònics o més, sent Taula 7. Prevalences de trastorns crònics segons sexe i lloc de naixement. Percentatges estandarditzats per edats Homes Dones Catalunya Estat Països Països en vies Catalunya Estat Països Països en vies espanyol desenvo- de desenvo- espanyol desenvo- de desenvo- lupats lupament lupats lupament Trastorns crònics Mal d’esquena lumbar 19,9 20,3 9,8 30,2 28,7 36,0 23,3 36,7 Mal d’esquena cervical 13,5 14,2 5,8 17,9 29,6 31,9 14,7 29,6 Artrosi 14,5 15,3 2,9 7,8 25,4 27,6 11,6 25,6 Mala circulació 8,8 11,1 2,8 4,0 26,5 31,9 21,9 28,8 Pressió alta 19,4 15,8 21,1 10,9 17,1 19,3 12,3 23,7 Varices 8,0 9,7 7,2 5,5 23,2 31,6 24,4 24,7 Depressió i/o ansietat 10,3 10,8 5,2 11,6 19,3 24,4 12,1 20,4 Migranya 9,6 8,1 2,7 19,4 20,7 23,0 10,9 28,2 Al·lèrgies cròniques 13,1 13,1 24,3 10,2 18,5 21,9 14,8 21,8 Cataractes 13,6 16,5 8,0 8,9 14,0 16,5 16,3 8,8 Morenes 7,9 9,6 3,7 5,5 12,4 10,8 4,1 15,7 Restrenyiment crònic 4,1 6,0 4,0 2,3 11,4 13,8 6,4 12,9 Malalties del cor 10,0 12,1 4,9 4,3 6,9 9,0 4,2 6,9 Asma 5,9 4,7 6,5 3,4 5,9 5,7 5,9 6,3 Diabetis 6,4 5,6 2,5 6,5 4,4 4,5 1,5 3,8 Bronquitis crònica 5,3 5,1 3,1 3,0 3,7 5,5 11,6 3,8 Úlcera 4,0 6,6 5,7 6,9 3,9 4,7 4,5 3,7 Font: Enquesta de salut de Barcelona, 2006. ASPB. 69 La salut de la població immigrant de Barcelona Taula 8. Patiment de més de dos trastorns crònics segons sexe, lloc de naixement i classe social. Percentatges estandarditzats per edat Homes Dones No manuals Manuals No manuals Manuals Patiment de més de dos trastorns Catalunya 31,2 39,8 47,0 57,5 Resta de l’Estat espanyol 35,7 36,6 43,8 74,0 Resta de països desenvolupats 19,7 14,0 37,2 58,0 Països en vies de desenvolupament 33,9 29,7 48,2 55,4 Font: Enquesta de salut de Barcelona, 2006. ASPB. Taula 9. Restricció i limitació de l’activitat segons sexe, lloc de naixement i classe social. Percentatges estandarditzats per edat Homes Dones No manuals Manuals No manuals Manuals Restricció aguda (darrers 15 dies) Catalunya 9,3 13,3 14,2 17,5 Resta de l’Estat espanyol 11,6 7,1 8,7 29,2 Resta de països desenvolupats 3,3 8,0 11,7 15,6 Països en vies de desenvolupament 12,4 7,6 16,1 23,4 Restricció crònica (darrer any) Catalunya 12,7 18,8 17,1 23,5 Resta de l’Estat espanyol 14,0 14,5 22,3 37,3 Resta de països desenvolupats 5,9 4,1 8,1 9,7 Països en vies de desenvolupament 10,5 10,0 23,1 20,3 Limitació de l’activitat Catalunya 14,4 20,7 18,4 20,7 Resta de l’Estat espanyol 16,7 16,8 17,3 25,2 Resta de països desenvolupats 11,1 12,3 13,2 26,3 Països en vies de desenvolupament 9,2 13,6 21,3 23,2 Font: Enquesta de salut de Barcelona, 2006. ASPB. sempre molt superior en les dones i en les treballar, anar a l’escola, fer encàrrecs, anar a passejar, etc.) o han hagut persones de classes desfavorides (taula 8). de quedar-se al llit per raons de la seva salut els darrers quinze dies. La Segons el país de naixement, s’observa que restricció aguda de l’activitat ha estat més alta en dones, i sobretot en les els homes de PVD han declarat un menor de classes desfavorides (taula 9). Segons el país de naixement no s’obser- nombre de trastorns; al contrari, les dones ven grans diferències, tot i que les prevalences de restricció s’han mostrat nascudes a la resta de l’Estat espanyol o en inferiors en homes i dones de PD (figura 1). Quant a la restricció crònica, PVD n’han declarat més que la població el 13,9% dels homes i el 21% de les dones han declarat que han hagut nascuda a Catalunya (figura 1). de restringir o disminuir les seves activitats el darrer any per algun proble- ma de salut crònic, sent sempre superior en les dones i en les persones Un altre indicador de l’estat de la salut que de classes socials desfavorides (taula 9). Segons el país de naixement, mesura la limitació i la gravetat és la restricció s’observa que les persones estrangeres han presentat restricció crònica de l’activitat (habitual i/o del temps de lleu- en menor proporció, sobretot les nascudes en PD. re) a causa d’un problema de salut. S’avalua tant la restricció aguda, els darrers quinze La discapacitat és l’estat en el qual es troben les persones que per dies, com la restricció crònica, el darrer any. raons lligades a la falta o la pèrdua d’autonomia física, psíquica o A Barcelona, el 10,5% d’homes i el 17,2% intel·lectual, tenen limitacions greus o presenten dependència per de dones han declarat que han hagut de res- realitzar els actes quotidians de la vida diària. L’ESB 2006 recull infor- tringir o disminuir les seves activitats (anar a mació sobre la limitació greu física i sensorial, la limitació cognitiva, 70 L’estat de salut de la població immigrant. Els trastorns crònics, la restricció i la limitació de l’activitat així com les dificultats greus per realitzar ac- han declarat limitacions en una proporció inferior, excepte la limitació tivitats de la vida diària (de la cura personal i a la vista, que l’han patida més els homes de PVD. En canvi, les dones de la cura de la llar).23 A Barcelona, el 8,9% nascudes en PVD són les que han presentat més limitacions (figura dels homes i el 17,9% de les dones han pa- 1). El tipus de limitació més habitual ha estat de mobilitat, que inclou tit alguna limitació greu o discapacitat, sent limitacions greus per sortir de casa, caminar, moure’s, etc., i segueix sempre superior en dones i en les classes el mateix patró de desigualtat, sent més gran en dones i persones de desfavorides (taula 9). Els homes estrangers classes socials manuals (taula 10). Taula 10. Prevalences de limitacions en les activitats quotidianes segons sexe i lloc de naixement. Percentatges estandarditzats per edat Homes Dones Catalunya Estat Països Països en vies Catalunya Estat Països Països en vies espanyol desenvo- de desenvo- espanyol desenvo- de desenvo- lupats lupament lupats lupament Limitacions greus Vista 5,2 7,4 8,0 15,0 5,7 5,6 8,6 3,8 Mobilitat 11,9 9,9 0,0 1,4 15,2 18,8 11,9 22,1 Limitació per fer act. cura personal 2,5 1,8 0,0 0,0 2,6 3,0 2,6 2,8 Limitació per fer act. cura de la llar 4,1 3,7 0,0 0,0 5,1 5,3 2,6 10,5 act.: Activitats. Font: Enquesta de salut de Barcelona, 2006. ASPB. 23 Organización Mundial de la Salud (OMS). “Clasificación Internacional del Funcionamiento de la Discapacidad y de la Salud «CIF»”. Madrid: Ministerio de Trabajo y Asuntos Sociales. IMSERSO, 2001. 71 La salut de la població immigrant de Barcelona La tuberculosi La tuberculosi (TB) és una malaltia endèmica Figura 2. Evolució del nombre de casos, proporcions i incidències de tuber- a Barcelona. Les taxes més elevades es van culosi en persones immigrants i autòctones presentar a mitjan anys noranta coincidint amb el moment àlgid de l’epidèmia de la Casos Incidència sida. Des de llavors, la malaltia va iniciar una 900 100 davallada del 10,0% anual, fins al principi 800 90 dels anys dos mil, quan canvia la tendèn- cia i la davallada passa a ser del 3,0-4,0% 700 80 anual. Aquest canvi en la tendència coinci- 600 70 deix amb el canvi demogràfic observat a la 60500 ciutat, on en pocs anys el percentatge de 50 persones immigrades va créixer de manera 400 40 molt important. 300 30 200 Aquest canvi va tenir impacte en les caracte- 20 100 rístiques dels pacients amb TB, i va disminu- 10 ir progressivament la proporció de malalts 0 0 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 coinfectats amb el VIH, amb una menor letalitat, i menys factors de risc associats a Autòctons Immigrants la malaltia. D’altra banda, el maneig indivi- % immigrants Incidència global per 100.000 dual de cada pacient s’ha anat complicant, Font: Programa de Prevenció i Control de la Tuberculosi. Servei de Vigilància Epidemiològica. ja que la proporció de pacients nouvinguts Barcelona, 1995-2006. ASPB. amb problemes de comprensió de la llen- gua i en situació administrativa irregular cada vegada ha estat més gran (figura 2). I Figura 3. Incidència mitjana de la tuberculosi per sexe, lloc de naixement també ha augmentat la resistència primària i grup d’edat als fàrmacs. Casos/100.000 hab. La incidència més elevada la presenten els 100 homes immigrants, en els quals la taxa mit- jana dels anys 2005-2006 va ser de 81,4 ca- 75 sos/100.000 hab., seguit de les dones immi- grants. Si comparem la distribució per edats entre autòctons i immigrants, veiem que en 50 autòctons, tant en homes com en dones, la incidència més elevada es presenta en per- 25 sones més grans de seixanta-cinc anys, i en canvi en immigrants en els grups de quinze a trenta-nou anys, tant en homes com en 0 dones (figura 3). 0-14 anys 15-24 anys 25-39 anys 40-64 anys 65 anys o més La distribució dels casos per país de naixe- Dones immigrants Homes immigrants ment és molt heterogènia, però hi ha zones Homes autòctons Dones autòctones on s’agrupen la majoria de pacients. Lla- Font: Programa de Prevenció i Control de la Tuberculosi. Servei de Vigilància Epidemiològica. tinoamèrica i el subcontinent Indi és d’on Barcelona, 2005-2006. ASPB. procedeixen la majoria de casos, amb una tendència ascendent any rere any. La inci- dència de TB en immigrants l’any 2006 fou de 62,7 casos/100.000 hab. i varia molt se- gons la regió de procedència, oscil·lant de 261,8 casos/100.000 hab. al subcontinent 72 L’estat de salut de la població immigrant. La tuberculosi indi, a 15,1 casos/100.000 hab. als països Taula 8. Distribució per zones del món dels pacients amb tuberculosi, desenvolupats (taula 8). nombre de casos i taxes d’incidència 2003 2004 2005 2006 Total Incidència per L’impacte de la immigració en l’epidemio- 100.000 Any 2006 logia de la TB a Barcelona és important, i s’han hagut de fer esforços per adaptar el Llatinoamèrica 65 60 79 85 289 51,5 Programa de prevenció i control a aquesta Índia i Pakistan 41 35 48 54 178 261,8 nova realitat. La possibilitat de disposar de Països del Magrib 25 13 18 18 74 88,1 professionals d’infermeria de Salut Pública Països i d’Agents Comunitaris de Salut ha permès desenvolupats 11 5 5 8 29 15,1 fer un millor control d’aquests pacients, i Europa de l’est 5 16 13 13 47 64,2 aquest darrer any s’han obtingut resultats comparables a la població autòctona tant Resta d’Àfrica 6 8 12 5 31 88,5 en la realització d’estudis de contactes com Resta d’Àsia 11 7 12 19 49 53,3 en el compliment del tractament. Sembla Total 164 144 187 202 697 que en els propers anys, i tal com ha passat Font: Programa de Prevenció i Control de la Tuberculosi. Servei de Vigilància Epidemiològica. en altres països de l’Europa occidental, la Barcelona, 2003-2006. ASPB. proporció de casos de persones immigrants anirà augmentant, i per tant els recursos específics per a aquest tipus de població s’hauria de mantenir i consolidar. 73 La salut de la població immigrant de Barcelona La sida i les infeccions pel VIH A Barcelona, entre el 1981 i el 2006 es van Figura 4. Evolució dels casos de sida en persones autòctones i immigrants enregistrar 6.441 casos de sida en persones més grans de divuit anys i més i 72 casos 600 50 en menors de divuit anys. Entre els menors 45 solament hi havia un cas fora de l’Estat es- 500 40 panyol, i de la resta 492 (7,6%) eren perso- 35 nes nascudes fora. Durant aquest període, 400 30 el percentatge de casos de sida en nascuts fora de l’Estat espanyol ha mostrat un in- 300 25 crement important, passant del 8,8% (12 20 200 casos) l’any 1987 al 29,5% (31 casos) l’any 15 2006 (figura 4). 10100 5 Però aquest increment percentual no reflec- 0 0 teix un increment real de la incidència de la 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 sida en aquesta població, sinó que té més a veure amb un descens en el nombre de Autòctons Nascuts fora Percentatge casos de sida diagnosticats entre els autòc- tons. La figura 5 mostra el descens observat Font: Programa de Prevenció i Control de la Tuberculosi. Servei de Vigilància Epidemiològica. Barcelona 1995-2006. ASPB. en les taxes de sida tant en persones nas- cudes fora com en autòctons en els últims anys a Barcelona. Figura 5. Taxes d’incidència de sida en persones autòctones i immigrants. Taxes per 100.000 hab. Segons la regió de naixement, el 47,8% de les persones nascudes fora eren de Taxes l’Amèrica Llatina i el Carib; el 22,3%, de 25 l’Europa occidental i l’Amèrica del Nord; el 12,9%, del Magrib i l’Orient Mitjà; el 9,8%, de l’Àfrica subsahariana; el 4,8%, 20 de l’Europa de l’est, i el 2,3%, de l’Àsia i el Pacífic. El 88,0% dels casos eren homes, i l’edat mitjana al moment del diagnòstic 15 va ser de trenta-set anys. El 27,0% dels ca- sos vivien a Ciutat Vella, el 15,0% tenien 10 antecedents penitenciaris, i la via de trans- missió més freqüent va ser: en les dones, l’heterosexual, amb el 62,0% dels casos, i 5 en els homes, les relacions homosexuals, amb el 52,0% dels casos. En comparar les 0 característiques dels nascuts fora amb les 2001 2002 2003 2004 2005 2006 dels autòctons, es van observar diferènci- es significatives en relació amb el sexe (els Autòctons Immigrants nascuts fora eren amb més freqüència ho- mes; el 88,0%, comparat amb el 80,0%); Font: Registre de Sida. Servei de Vigilancia Epidemiològica. Barcelona, 2001-2006. ASPB. amb el lloc de residència (els nascuts fora residien amb més freqüència a Ciutat Ve- lla; el 27,0% enfront del 18,0%); amb els antecedents penitenciaris (els nascuts fora tenien menys antecedents de presó; el 15,0% davant del 22,0%) i amb la via de transmissió del VIH (els nascuts fora eren 74 L’estat de salut de la població immigrant. La sida i les infeccions pel VIH amb menys freqüència usuaris de drogues Figura 6. Distribució de la via de transmissió dels casos de sida segons sexe per via parenteral). i lloc de naixement Percentatge En les figures 6 i 7 es pot observar la distri- 100 bució de la via de transmissió dels casos de 80 sida per a dones i homes segons la regió de naixement. 60 40 Es coneixia la data d’arribada a l’Estat es- 20 panyol de 418 persones (el 85% del total). 0 La mitjana del temps de residència va ser Dones Dones Homes Homes de 7,6 anys (desviació estàndard, DS: 7 autòctones nascudes fora autòctons nascuts fora anys). En el 24,0% dels casos el diagnòstic de sida es va fer quan feia menys de dos Desconegut Usuaris de drogues intravenoses anys que residien a l’Estat espanyol, i en el Homosexuals Heterosexuals Altres 49,0%, quan feia més de cinc anys que hi residien. Font: Registre de Sida. Servei de Vigilància Epidemiològica. Barcelona, 2001-2006. ASPB. És important tenir en compte que les dades Figura 7. Via de transmissió dels casos de sida segons sexe i lloc de vigilància de la sida solament represen- de naixement ten les persones en l’estadi més avançat de la malaltia, i que la dinàmica de l’epidèmia pel VIH s’ha de descriure a partir de les no- Percentatge HOMES ves infeccions, per a la qual cosa la millor 100 aproximació que tenim, actualment, són les 80 dades del sistema d’informació dels nous 60 diagnòstics de VIH. 40 20 Les infeccions pel VIH 0 Durant el període 2001-2006, s’han de- tectat als quatre hospitals universitaris de Barcelona 1.018 nous diagnòstics de VIH en persones residents a Barcelona, de les quals Percentatge DONES 343 casos (33,7%) corresponien a perso- 100 nes nascudes fora de l’Estat espanyol, 467 80 (45,9%) havien nascut a l’Estat espanyol, i en 208 casos (20,4%) no constava el lloc de 60 naixement. 40 20 Segons la regió de naixement, el 56,0% de les persones nascudes fora eren de l’Amèri- 0 ca Llatina i el Carib; el 18,7%, de l’Europa occidental i altres països de renda alta (EUA, Canadà); el 5,5%, del Magrib i l’Orient Mit- jà; el 12,2%, de l’Àfrica subsahariana; el 5,5% d’Europa de l’est, i el 2,0%, de la resta Desconeguts Usuaris de drogues intravenoses d’Àsia i el Pacífic. Homosexuals Heterosexuals Entre els nascuts fora, el 74,6% dels casos Font: Registre de Sida. Servei de Vigilància Epidemiològica. ASPB. van ser homes. L’edat mitjana de les dones va ser de trenta-dos anys, i la dels homes, de trenta-tres. La via de transmissió més fre- qüent entre les dones va ser l’heterosexual (90,0%), i entre els homes, les relacions ho- 75 Estat Estat espanyol espanyol Europa Europa occidental occidental Europa Europa de l’est de l’est Amèrica Amèrica Llatina Llatina Àfrica Àfrica del Nord del Nord Àfrica Àfrica subsahariana subsahariana Àsia Àsia La salut de la població immigrant de Barcelona mosexuals (68,0%). En la figura 8 es mostra Figura 8. Distribució de la via de transmissió dels nous diagnòstics de VIH segons sexe i lloc de naixement la distribució de la transmissió segons regió de naixement. Percentatge 100 Es coneixia la data d’arribada a l’Estat es- 90 panyol de 239 persones (el 68% del total). 80 La mitjana de residència a l’Estat espanyol 70 va ser de quatre anys quan van ser diagnos- 60 ticades de VIH. En el 40,0% dels casos, el diagnòstic de VIH es va fer quan feia menys 50 de dos anys que residien a l’Estat espanyol, 40 i en el 41,0% quan feia menys de cinc anys 30 que hi residien. 20 Les principals diferències entre el grup de 10 nascuts fora respecte dels nous diagnòstics 0 de VIH quan es comparaven les característi- Dones Dones Homes Homes ques amb les dels autòctons van ser: la di- autòctones nascudes fora autòctons nascuts fora ferent distribució en relació amb el sexe –els Desconegut Usuaris de drogues intravenoses nascuts fora tenien més proporció de dones Homosexuals Heterosexuals (el 27,0% dels casos eren dones en el cas dels nascuts fora, i el 20,0% en el cas dels Font: Registre de VIH. Servei de Vigilància Epidemiològica. Barcelona, 2001-2006. ASPB. autòctons); eren més joves (l’edat dels nas- cuts fora va ser de trenta-tres anys, i la dels autòctons, de trenta-set), la via de trans- espanyol, més joves que els casos en autòctons, i en els quals la prin- missió (el 6,0% d’UDI en el cas dels nascuts cipal via de transmissió de la infecció ha estat la sexual. fora, enfront del 20,0% en els autòctons). És possible que aquestes dades no siguin generalitzables a altres ciu- En resum, podem concloure que el 20,0% tats, ja que el perfil de població immigrant pot ser diferent, ni tampoc dels casos de sida i el 30,0% dels nous diag- projectables al futur de la mateixa ciutat, a causa de la variació dels nòstics de VIH a la ciutat de Barcelona són fluxos migratoris, cosa que pot modificar la distribució de la població i, de persones que han nascut fora de l’Estat consegüentment, els patrons de transmissió de la infecció per VIH. Figura 9. Via de transmissió dels nous diagnòstics de VIH segons sexe i lloc de naixement Percentatge 100 80 60 40 20 0 Desconeguts Usuaris de drogues intravenoses Homosexuals Heterosexuals Font: Registre de Sida. Servei de Vigilància Epidemiològica. ASPB. 76 Estat espanyol Europa occidental Europa de l’est Amèrica Llatina Àfrica del Nord Àfrica subsahariana Àsia Estat espanyol Europa occidental Europa de l’est Amèrica Llatina Àfrica del Nord Àfrica subsahariana Àsia L’estat de salut de la població immigrant. Les lesions Les lesions Les lesions segons mecanisme naixement, no s’observa cap patró. El 4,0% dels homes i el 4,1% de les dones s’ha fet algun tall. En els homes els talls són més freqüents Segons l’ESB 2006, el 18,6% dels homes i el en els de classe manual (5,6%) que en els de classe no manual (2,5%). 15,0% de les dones han patit una lesió en els Tampoc no s’observa cap patró segons país de naixement. L’1,8% dels últims dotze mesos deguda a caigudes, talls, homes i el 2,2% de les dones han patit una cremada, i, igual que en cremades, cops, intoxicacions o accidents de les lesions anteriors, les cremades són més freqüents en les persones trànsit, que ha provocat alguna restricció en de classe manual. les seves activitats habituals, i/o ha requerit assistència sanitària. Tant en homes com en El 7,2% dels homes i el 2,2% de les dones han patit algun cop que ha dones, hi ha una freqüència de lesions més requerit assistència sanitària o ha provocat alguna restricció en les se- alta en les persones de classe manual que en ves activitats habituals. Els cops són més freqüents en les persones de les de classe no manual. Com es pot obser- classe manual (el 5,3% en els homes i el 9,2% en les dones) que en les var en la taula 9, no hi ha un patró segons de classe no manual. Quant al país d’origen, entre els homes són més el país de naixement, tot i que en els homes freqüents en els nascuts a Catalunya i a la resta de l’Estat espanyol, i s’observa la més gran prevalença de lesions entre les dones, en les nascudes a la resta de PD. durant els últims dotze mesos en els de classe no manual de PVD, i en les dones en les de Les intoxicacions no alimentàries són molt poc freqüents tant en ho- classe no manual de Catalunya i de la resta mes (0,2%) com en dones (0,6%), i no s’hi observa cap patró segons de l’Estat espanyol. classe social o país de naixement. El 3,1% dels homes i l’1,9% de les dones han patit lesions degudes a un accident de trànsit, sigui com a Per regla general, la freqüència de caigudes passatgers d’un vehicle (2,3% homes i 1,5% dones) o com a vianants tant des d’un nivell superior com arran de (0,8% homes i 0,5% dones). No s’observen patrons diferents segons terra, és més gran en les dones que en els país de naixement. En canvi, hi ha una freqüència més gran de per- homes, freqüència que és més alta en les sones que han estat atropellades durant els últims dotze mesos entre persones de classe manual. Quant al país de les persones de PVD. Taula 9. Lesions en els últims dotze mesos segons sexe, lloc de naixement i classe social. Percentatges estandarditzats per edats Homes Dones No manuals Manuals No manuals Manuals Ha patit alguna lesió en els últims dotze mesos Catalunya 17,1 19,5 17,7 21,8 Resta de l’Estat espanyol 16,6 23,1 19,6 15,3 Resta de països desenvolupats – 18,3 3,8 18,9 Països en vies de desenvolupament 27,6 19,5 10,7 18,4 Caigudes d’un nivell superior Catalunya 2,3 4,1 3,8 3,5 Resta de l’Estat espanyol 3,1 5,8 3,3 4,3 Resta de països desenvolupats – 4,2 1,4 – Països en vies de desenvolupament 5,0 3,4 2,6 5,9 Caigudes des del mateix nivell Catalunya 5,0 6,7 8,5 10,8 Resta de l’Estat espanyol 5,8 11,1 10,1 8,6 Resta de països desenvolupats 0,9 – 9,6 6,7 Països en vies de desenvolupament – 1,5 1,9 8,9 Talls Catalunya 4,7 5,5 4,4 5,8 Resta de l’Estat espanyol 2,5 10,9 3,9 9,1 Resta de països desenvolupats 1,9 – 2,0 – Països en vies de desenvolupament 0,7 4,3 4,2 2,7 ➜ 77 La salut de la població immigrant de Barcelona Homes Dones No manuals Manuals No manuals Manuals Cremades Catalunya 1,5 1,5 2,3 4,7 Resta de l’Estat espanyol – 5,0 2,1 3,4 Resta de països desenvolupats – 3,8 2,0 – Països en vies de desenvolupament – 3,1 1,0 1,5 Cops Catalunya 6,4 6,1 5,5 6,1 Resta de l’Estat espanyol 5,8 6,7 4,2 11,7 Resta de països desenvolupats 1,9 3,8 8,2 15,7 Països en vies de desenvolupament 3,3 4,0 2,6 3,9 Intoxicacions Catalunya 0,6 0,6 0,3 0,3 Resta de l’Estat espanyol 0,3 0,0 0,3 0,3 Resta de països desenvolupats 2,5 – – – Països en vies de desenvolupament – 1,2 – 0,3 Accidents de trànsit com a passatger Catalunya 3,2 3,5 1,5 2,3 Resta de l’Estat espanyol 5,2 0,3 1,5 0,3 Resta de països desenvolupats – – – – Països en vies de desenvolupament 2,7 2,4 5,8 0,6 Accidents trànsit com a vianant Catalunya 0,3 0,6 0,3 0,3 Resta de l’Estat espanyol – – 0,9 0,3 Resta de països desenvolupats – – – Països en vies de desenvolupament 6,0 – 2,3 – Font: Enquesta de salut de Barcelona, 2006. ASPB. El mitjà de transport durant l’últim mes en els immigrants de PVD que en persones nascudes a Catalunya, excepte pel que fa a la moto per ciutat en homes. El 18,8% dels homes i el 17,2% de les do- nes informen haver anat amb moto durant l’últim més per ciutat, i el 8,0% dels homes Les mesures de protecció de seguretat viària i el 3,9% de les dones, per carretera. D’altra banda, informen haver anat amb cotxe per Per regla general, la utilització del casc quan es va amb moto- ciutat al seient davanter el 68,1% dels ho- cicleta o ciclomotor, o del cinturó de seguretat als seients da- mes i el 68,6% de les dones, i al seient del vanters del cotxe, és elevada (superior al 90% en tots els casos), darrere el 29,9 i el 42,2%, respectivament. excepte pel que fa al cinturó als seients del darrere del cotxe. Han anat amb cotxe per carretera al seient Declaren no haver utilitzat sempre el cinturó de seguretat en els davanter el 62,2% dels homes i el 60,8% de desplaçaments amb cotxe al seient del darrere el 25,9% d’homes les dones, i al seient del darrere el 19,4 i el i el 19,1% de dones per ciutat, i el 22,9% i el 12,9%, respectiva- 33,3%, respectivament. ment, per carretera. El percentatge persones que s’han despla- En els homes hi ha una freqüència més alta de no-utilització del casc çat amb vehicle privat, sigui motocicleta o o del cinturó en els de classe manual, tant per ciutat com per carre- cotxe, és sempre més alt en les persones tera. En les dones el patró s’inverteix, i la més baixa utilització de les de classe no manual que en les de classe mesures de protecció correspon a dones de classe no manual. En la manual. Segons es pot observar en la fi- figura 11 es pot observar que en general hi ha una menor utilització gura 10, tant en homes com en dones, la del cinturó de seguretat en el seient del darrere per carretera en els proporció de persones que s’han desplaçat homes immigrants de països en vies de desenvolupament, i per ciutat amb motocicleta o amb cotxe és més baixa en les dones de PVD. 78 ➜ L’estat de salut de la població immigrant. Les lesions Figura 10. Mitjà de transport durant l’últim més segons sexe i lloc de naixement. Percentatges estandarditzats per edats HOMES DONES 100 100 90 90 80 80 70 70 60 60 50 50 40 40 30 30 20 20 10 10 0 0 Catalunya Estat espanyol Països desenvolupats Països en desenvolupament Font: Enquesta de salut de Barcelona, 2006. ASPB. Figura 11. Persones que no sempre utilitzen mesures de protecció segons sexe i lloc de naixement. Percentatges estandarditzats per edats HOMES DONES 50 50 40 40 30 30 20 20 10 10 0 0 Catalunya Estat espanyol Països desenvolupats Països en desenvolupament Font: Enquesta de salut de Barcelona, 2006. ASPB. 79 Casc en moto Moto per ciutat per ciutat Casc en moto Moto per per carretera carretera Cinturó al Cotxe per seient davanter ciutat al seient per ciutat davanter Cinturó al seient Cotxe per ciutat del darrere al seient del per ciutat darrere Cinturó al Cotxe per seient davanter carretera al per carretera seient davanter Cinturó al seient Cotxe per del darrere carretera al per carretera seient del darrere Casc en moto Moto per ciutat per ciutat Casc en moto Moto per per carretera carretera Cinturó al Cotxe per ciutat seient davanter al seient per ciutat davanter Cinturó al seient Cotxe per del darrere ciutat al seient per ciutat del darrere Cinturó al Cotxe per seient davanter carretera al per carretera seient davanter Cinturó al seient Cotxe per del darrere carretera al per carretera seient del darrere La salut de la població immigrant de Barcelona Els accidents de treball Al comunicat d’accident de treball, només Figura 8. Accidents greus i mortals en jornada laboral segons el sector s’hi recull la nacionalitat, i no pas el país d’activitat econòmica i lloc de naixement d’origen del treballador o treballadora; Percentatge tampoc no s’hi recull la comunitat autòno- 100 ma d’origen. Per aquestes raons la descrip- 90 ció dels accidents de treball es farà segons 80 tres categories de nacionalitat: de l’Estat 70 espanyol, d’altres països desenvolupats, i de països en vies de desenvolupament. A 60 més, a causa del baix nombre d’accidents 50 greus, molt greus i mortals, en els quals se 40 centra l’anàlisi, en el cas de persones pro- 30 cedents d’altres països, no es desagrega l’anàlisi per la classe social. Tot i això, s’ha 20 de tenir en compte que els accidents en jor- 10 nada laboral es produeixen sobretot en els 0 treballadors manuals. Estat espanyol Països desenvolupats Països en desenvolupament L’any 2006, s’han produït a Barcelona 44.285 accidents de treball amb baixa labo- Primari Indústria Construcció Serveis ral, la majoria en homes (68,5%) i en per- Font: Departament de Treball, elaboració pròpia. sones de nacionalitat espanyola (86,3%). El 12,4% dels accidents han estat entre perso- nes de països en vies de desenvolupament. En les persones de l’Estat espanyol que han patit un accident greu, El 4,8% han estat accidents in itinere, és a molt greu o mortal durant la jornada laboral, la proporció de les dir, durant el desplaçament entre el domi- que tenen contracte temporal ha estat del 32,6%; i en les pro- cili i el centre de treball, sense diferències cedents de PVD aquest percentatge puja al 65,9%; xifres que es segons nacionalitat. Només l’1,2% dels corresponen amb la proporció de contractació temporal en els dos accidents laborals ocorreguts a Barcelona col·lectius. En els primers, el 8,6% han estat accidents “naturals” han estat greus (430), molt greus (n=27) o (infarts, vessaments cerebrals i altres patologies no traumàtiques); mortals (n=59), i el 81,2% dels qui els han el 38,6%, de trànsit, i el 52,7%, un altre tipus d’accident traumà- patits han estat homes. A continuació se tic; els percentatges corresponents en les persones procedents de centra l’anàlisi en els accidents greus, molt PVD han estat molt diferents: el 0,0, el 27,6 i el 72,3%, respecti- greus o mortals ocorreguts durant la jorna- vament. da laboral. Cap persona estrangera no ha patit un accident mortal in itinere, El 81,1% dels accidents greus i molt greus mentre que set de PVD i una de PD han tingut un accident in itinere que han ocorregut durant la jornada la- greu o molt greu. boral s’han donat en homes. Mentre en les dones la meitat corresponen a treba- lladores de classe manual, en els homes Les malalties relacionades amb el treball el percentatge és més alt, el 73,2%. El 10,2% s’han donat en persones de PVD, Aquesta secció, a causa del baix nombre de persones immigrades que i l’1,6%, en persones procedents de PD; han estat notificades com a casos de malalties relacionades amb el els percentatges corresponents en els treball, l’anàlisi no es desagrega per classe social. El 2006, l’atenció mortals han estat el 7,5 i el 3,8%, res- primària va notificar 401 casos al sistema de vigilància de malalties pectivament. Cal destacar la contribució relacionades amb el treball de Barcelona, 36 dels quals van ser de per- del sector de la construcció als accidents sones nascudes en PVD, i 7, de nascudes en PD. Tots els casos d’aquests greus i mortals en jornada laboral en les darrers van ser trastorns de tipus ansiós-depressiu, així com el 69,0% persones de països en vies de desenvolu- dels nascuts a l’Estat espanyol, mentre que prop de la meitat (44,4%) pament (Figura 8). dels ocorreguts en persones de PVD van ser trastorns de caire físic. 80 L’estat de salut de la població immigrant. Els accidents de treball Els homes van estar més representats en els casos nascuts en PVD (el 50,0% en aquest països, només un cas en PD, i el 34,5% dels casos espanyols). El tipus d’ocupació i l’es- tabilitat laboral també eren diferents en els tres col·lectius: només la meitat dels casos nascuts en PVD tenien contractes indefinits (el 51,4%, mentre que en els de l’Estat es- panyol era del 84,3%, i en els del altres PD, del 85,7%). D’altra banda, tots els casos nascuts en altres PD, així com la meitat dels nascuts a l’Estat espanyol, treballaven en ocupacions no manuals, mentre que en els procedents de PVD la majoria (64,4%) ho feien en ocupacions manuals. 81 La salut de la població immigrant de Barcelona La mortalitat L’evolució de les defuncions, Barcelona Figura 12. Evolució de la població i les defuncions de persones d’origen estranger 1995-2004 Defuncions Població Les defuncions de persones immigrades nas- cudes a l’estranger han augmentat de 384 600 250.000 l’any 1995 a 519 el 2004. Les defuncions de persones amb nacionalitat estrangera 500 200.000 han passat de 105 el 1995 a 231 el 2004. 400 La diferència entre el nombre de defuncions 150.000 segons els dos indicadors de procedència 300 podria ser per una sobrerepresentació de 100.000 les defuncions de persones immigrades que 200 han obtingut la nacionalitat de l’Estat espa- 50.000 nyol, que poden ser les de més edat amb un 100 temps de residència més llarg. En les xifres de població, les diferències hi són inferiors 0 01995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 (202.489 estrangers i 220.274 immigrats l’any 2004). Defuncions nacionalitat estrangera Defuncions nascuts a l’estranger Població estrangera empadronada Població nascuda a l’estranger La figura 12 descriu l’evolució de la població empadronada d’origen estranger, així com Fonts: Registre de Mortalitat, ASPB, i Padró d’habitants. Institut d’Estadística de Catalunya. Bar- la de les defuncions registrades de persones celona, 1995-2004. d’origen estranger, segons la nacionalitat i el lloc de naixement. En la taula 10 es descriu la mortalitat total i per als principals grups Mentre la població d’origen estranger a la de causes segons lloc de naixement sense separar, en el cas dels au- ciutat ha crescut de manera exponencial des tòctons, els nascuts a Catalunya o a la resta de l’Estat espanyol, per del 1999, no ha estat així en el cas de les de- grups d’edat i sexe. S’han seleccionat per cada grup d’edat els tres funcions, que han augmentat de manera molt grans grups de causes que més defuncions han causat en la població més moderada. Aquest fet corrobora la hipò- immigrada. Es mostra el nombre de defuncions (N), la taxa de morta- tesi de l’arribada d’un contingent de persones litat per 100.000 habitants i, en el cas de la mortalitat per causes, el immigrades, per regla general, joves i sanes. pes percentual en el total de defuncions. L’any 2004, la població immigrada nascuda a l’estranger representava el 14% del total de la La taxa de mortalitat total és sempre superior per a les persones nas- població de Barcelona, però contribuïa només cudes a l’Estat espanyol respecte a les procedents de l’estranger, i a un 3,3% de les defuncions. d’especial manera respecte als immigrats de PVD. La tendència es repeteix en la mortalitat específica per als principals grups de causes. La mortalitat total i per causes, En la població jove, d’entre quinze i quaranta-quatre anys, les perso- Barcelona 2001-2004 nes de PVD, tant homes com dones, tenen una taxa de mortalitat un 50,0% inferior a la població autòctona. Pel que fa a les persones de PD, L’estudi de les principals causes de mortalitat el baix nombre de defuncions en aquest grup fa que les estimacions se centra en la població més gran de catorze siguin inestables. D’altra banda, en els homes d’aquest grup d’edat, hi anys i en el període que va del 2001 al 2004. ha diferències importants en les causes de mortalitat, atès que el pes S’ha agrupat la informació de quatre anys a relatiu sobre la mortalitat total dels homes de PVD és més alt per a les causa del baix nombre de defuncions anuals lesions i les malalties circulatòries, i més baix per als tumors. de persones nascudes a l’estranger. Així ma- teix, s’ha optat per no analitzar la informació En la població adulta de quaranta-cinc a seixanta-quatre anys, les sobre la població de menys de quinze anys, persones de PVD també tenen una taxa de mortalitat un 50,0% infe- a causa del molt baix nombre de defuncions rior a les nascudes a l’Estat espanyol, mentre que les taxes d’homes de menors immigrants (n=16). i de dones de PD són només un 11,0 i un 15,0% inferiors, respecti- 82 L’estat de salut de la població immigrant. La mortalitat Taula 10. Nombre de defuncions, pes percentual i taxes de mortalitat per 100.000 habitants per a les principals causes de mort segon sexe, lloc de naixement i grups d’edat Homes Dones Estat Països Països en vies de Estat Països Països en vies de espanyol desenvolupats desenvolupament espanyol desenvolupats desenvolupament Total n 1.358 43 147 663 10 69 15-44 anys Taxa 126,4 107,6 63,9 61,6 26,8 33,3 n 530 23 72 150 2 18 Lesions % 39,0 53,5 49,0 22,6 20,0 26,1 Taxa 49,3 57,5 31,3 13,9 5,4 8,7 n 264 8 17 249 4 24 Tumors % 19,4 18,6 11,6 37,6 40,0 34,8 Taxa 24,6 20,0 7,4 23,1 10,7 11,6 n 158 5 27 55 1 9 Malalties aparell % 11,6 11,6 18,4 8,3 10,0 13,0 circulatori Taxa 14,7 12,5 11,7 5,1 2,7 4,4 Total n 4.720 62 183 2.177 31 79 45-64 anys Taxa 721,1 643,2 397,6 294,1 250,2 149,5 n 2.362 29 65 1.304 23 46 Tumors % 50,0 46,8 35,5 59,9 74,2 58,2 Taxa 360,9 300,8 141,2 176,2 185,6 87,1 n 1.017 14 49 278 4 11 Malalties aparell % 21,6 22,6 26,8 12,8 12,9 13,9 circulatori Taxa 155,4 145,2 106,5 37,6 32,3 20,8 n 263 4 17 129 2 6 Lesions % 5,6 6,5 9,3 5,9 6,5 7,6 Taxa 40,2 41,5 36,9 17,4 16,1 11,4 n 24.875 249 321 29.598 332 405 Total 65 o més Taxa 4.965,3 4218,6 3.682,9 3.737,3 3.338,5 2.590,6 n 7.706 73 116 11.323 128 158 Malalties aparell % 31 29,3 36,1 38,3 38,6 39,0 circulatori Taxa 1.557,4 1.423,1 986,7 1.429,7 1287,1 1.010,7 n 7802 84 86 5.723 71 84 Tumors % 31,4 33,7 26,8 19,3 21,4 20,7 Taxa 1.538,2 1.236,8 1.330,9 722,6 714 537,3 n 3.330 36 37 2.854 39 39 Malalties aparell % 13,4 14,5 11,5 9,6 11,8 9,6 respiratori Taxa 664,7 609,9 424,5 360,4 392,2 249,5 n: Nombre de casos. Font: Elaboració pròpia a partir de les dades del Registre de Mortalitat i Padró d’habitants. Barcelona, 2001-2004. 83 La salut de la població immigrant de Barcelona vament. Tanmateix, la mortalitat per tumors mantenen. Les malalties circulatòries són la causa més freqüent en les en dones de PD és la més alta. dones, i entre els homes de PVD, en canvi, els tumors ho són entre els homes de l’Estat espanyol i de PD. De totes maneres, cal assenyalar que part de les diferències en les taxes s’expliquen per Quant a les causes de mortalitat específiques, en el grup de 15 a l’edat més jove dels immigrants dins dels 44 anys s’han observat importants diferències en les causes més fre- mateixos grups (15-44, 45-64); les taxes qüents, en canvi, no s’observen diferències en els altres grups d’edat, específiques per grups d’edat quinquennals essent el càncer de pulmó i la malaltia isquèmica del cor les causes són un 50,0% inferiors entre les persones de més freqüents en el grup de 45 a 64 anys i en els majors de 65 anys PVD respecte a les de l’Estat espanyol no- respectivament. En les persones de quinze a quaranta-quatre anys més en els grups d’entre trenta i quaranta- autòctones, les causes més freqüents han estat les lesions per acci- nou anys, mentre que en els altres grups les dents de vehicles de motor (10,3%), la sida (10,0%), el suïcidi (8,7%), diferències són menys marcades (dades no les sobredosis (8,1%) i la resta de lesions (5,6%). En els joves nascuts mostrades). en PVD, la categoria més freqüent ha estat la de la resta de lesions (17,6%), seguida per les sobredosis (8,8%), el suïcidi, la sida (6,9% Finalment, en la població de seixanta-cinc cadascuna) i la malaltia isquèmica del cor (6,5%). La resta de lesions anys o més, les diferències relatives a la per causes externes inclou morts traumàtiques sense informació so- mortalitat total es redueixen, tot i que es bre la causa, així com homicidis o enverinaments accidentals. 84 La utilització dels serveis sanitaris La cobertura sanitària La utilització de serveis La valoració dels serveis El fenomen migratori i els serveis sanitaris des de l’òptica dels professionals de la salut La salut de la població immigrant de Barcelona La cobertura sanitària Segons l’ESB 2006, el 99% dels immigrants de PVD te- Tal com s’observa en la taula 1, la cobertura sanitària exclu- nen cobertura sanitària pública. En els de la resta de PD, sivament pública és més freqüent en les persones de classe en canvi, són un 91% els que tenen cobertura sanitària manual. Les persones nascudes a Catalunya són les que tenen pública, sent sobretot els homes, tant de classe manual menys cobertura exclusivament pública (figura 1), i sobretot com de classe no manual, els que tenen més freqüència les de classe no manual. Contràriament, són les persones de de cobertura només privada (fet que passa en un de PVD de classe manual les que tenen majoritàriament cober- cada deu homes de la resta de PD). tura només pública (vuit de cada deu persones) (figura 1). Figura 1. Cobertura sanitària i utilització de serveis sanitaris segons sexe i lloc de naixement. Percentatges estandarditzats per edats HOMES 100 80 60 40 20 0 Cobertura pública Visita capçalera Visita dentista Visita altres Urgències Hospitalització Medicaments exclusivament últim any últim any especialistes últim any últim any últims dos dies últim any DONES 100 80 60 40 20 0 Cobertura pública Visita capçalera Visita dentista Visita altres Urgències Hospitalització Medicaments exclusivament últim any últim any especialistes últim any últim any últims dos dies últim any Catalunya Estat espanyol Països desenvolupats Països en desenvolupament Font: Enquesta de salut de Barcelona, 2006. ASPB. 86 La utilització dels serveis sanitaris. La utilització de serveis La utilització de serveis Les visites al metge/essa de capçalera Els percentatges de població que ha estat hospitalitzada l’any anterior a l’entrevista per causes diferents al part és El 61,1% dels homes i el 72,2% de les dones van declarar inferior al 10%, a excepció de les dones de la resta de l’Estat haver visitat al seu metge/essa de capçalera en els dotze espanyol, que presenten percentatges una mica més alts. mesos previs a la entrevista. En la taula 1 s’observa que per a totes les categories de països el percentatge és més alt en les persones de classe social manual. Les dones Les persones que no han demanat atenció mèdica nascudes a la resta de l’Estat espanyol són les que en més malgrat tenir un problema de salut gran proporció declaren haver visitat al seu metge/essa, seguides de les persones nascudes en PVD. En el cas dels Hi ha menys del 10,0% dels homes que declaren haver homes no s’observa cap patró. Cal dir que el grup de per- tingut problemes de salut els últims quinze dies però que sones nascudes en PD no són un col·lectiu prou nombrós no han demanat atenció mèdica. En el cas de les dones, per poder valorar els percentatges que es donen. destaquen les de classe manual que no han consultat el 10,9% de les de Catalunya, el 16,9% de la resta de l’Estat En el darrer punt d’aquest apartat es presenten els resul- espanyol i el 15,7% de les de PVD (en la resta de PD només tats sobre la valoració d’algunes àrees de la provisió dels ho declaren tres dones de classe manual). serveis d’atenció primària de salut (APS). El consum de medicaments Les visites als especialistes El consum de medicaments els últims dos dies és més Tal com consta en la taula 1, les visites als especialistes durant elevat en les dones i en les persones de classe manual. l’últim any (excloent-ne el dentista i l’oculista) han estat realit- Les xifres fluctuen entre el 42,0% dels homes de PVD de zades en major proporció per part de les dones i de persones classes socials no manuals i el 84,5% de les dones de de classe no manual. Són les persones de PVD i sobretot els classe manual de la resta de l’Estat espanyol. Aquestes homes de classe manual els qui s’han visitat menys. El més alt dones tenen una prevalença de consum més alta que la percentatge de dones que han anat a l’especialista s’explica resta de dones, sobretot en la presa d’aspirines o similars, per les visites que fan al ginecòleg/òloga. tranquil·litzants, medicaments per la hipertensió arterial i pel colesterol. D’altra banda, les persones de PD són les Les visites al dentista l’últim any han estat menys freqüents que declaren un consum més baix. per part de les persones de PVD i de les persones de clas- ses socials menys afavorides. Així, per exemple, només el 18,7% dels homes de classe manual de PVD s’han visitat. Les dones es visiten més que els homes, sobretot les de classe no manual, ja que ho han fet en percentatges supe- riors al 40%. La proporció de persones que s’han visitat a l’oculista l’últim any també augmenta en les dones i en les persones de classes afavorides. Les visites a urgències i les hospitalitzacions Hi ha una proporció més alta de dones i de persones de classe manual que s’han visitat a urgències l’últim any. Tot i que les dones de classe manual de països en vies de desenvolupament són les que utilitzen més aquests serveis (48,3%), cal dir que en un 35% dels casos ho fan consultant el centre d’atenció primària del Servei Català de la Salut, percentatge que és superior al de la proporció de dones catalanes o de la resta de l’Estat espanyol de les mateixes classes socials (20%). 87 La salut de la població immigrant de Barcelona Taula 1. Indicadors de serveis sanitaris segons sexe, lloc de naixement i classe social. Percentatges estandarditzats per edat Homes Dones No manuals Manuals No manuals Manuals Cobertura sanitària només pública Catalunya 38,7 64,8 40,4 64,8 Resta de l’Estat espanyol 39,0 66,2 47,0 80,1 Resta de països desenvolupats 44,6 69,0 46,2 77,2 Països en vies de desenvolupament 58,6 81,7 51,3 79,7 Visita al metge/essa de capçalera l’últim any Catalunya 63,7 68,1 71,4 78,2 Resta de l’Estat espanyol 62,9 64,7 78,7 84,1 Resta de països desenvolupats 49,8 54,9 57,6 91,2 Països en vies de desenvolupament 53,6 68,9 77,2 80,6 Visita a especialistes (no inclou oculista ni dentista) l’últim any Catalunya 43,8 38,3 70,4 69,5 Resta de l’Estat espanyol 39,3 41,8 77,7 70,2 Resta de països desenvolupats 44,7 28,9 85,3 84,4 Països en vies de desenvolupament 37,5 14,8 65,0 63,6 Visita al dentista l’últim any Catalunya 38,9 30,1 49,1 36,4 Resta de l’Estat espanyol 41,3 38,0 51,8 33,5 Resta de països desenvolupats 43,2 29,6 48,2 19,8 Països en vies de desenvolupament 26,2 18,7 41,8 31,9 Visita a l’oculista l’últim any Catalunya 30,2 22,1 37,7 28,5 Resta de l’Estat espanyol 38,7 22,0 41,7 24,4 Resta de països desenvolupats 27,3 11,5 49,7 24,2 Països en vies de desenvolupament 24,0 23,9 28,4 30,5 Visita a urgències l’últim any Catalunya 25,6 27,8 28,5 32,2 Resta de l’Estat espanyol 31,0 33,3 39,1 40,0 Resta de països desenvolupats 17,5 32,2 23,0 30,3 Països en vies de desenvolupament 19,3 31,4 27,7 48,3 Hospitalització l’últim any Catalunya 8,7 9,4 7,3 9,0 Resta de l’Estat espanyol 10,3 7,9 15,7 19,3 Resta de països desenvolupats 1,9 8,6 4,6 6,9 Països en vies de desenvolupament 6,9 5,6 3,7 9,7 Consum d’algun medicament els últims dos dies Catalunya 55,4 57,2 68,7 76,8 Resta de l’Estat espanyol 54,0 60,3 68,6 84,5 Resta de països desenvolupats 46,8 49,6 61,8 68,8 Països en vies de desenvolupament 42,0 57,9 64,9 74,8 Font: Enquesta de salut de Barcelona, 2006. ASPB. 88 La utilització dels serveis sanitaris. La valoració dels serveis La valoració dels serveis La valoració d’algunes àrees de l’APS La coordinació amb la resta del sistema sanitari només es pot valorar a l’enquesta a partir de si després d’anar a un L’APS ha de ser el nivell preferent de porta d’entrada al siste- especialista es comenta amb el metge/essa de capçalera ma sanitari pel seu alt grau d’accessibilitat, ha de donar una sobre com ha anat la visita. En aquest aspecte no s’observa atenció global i continuada al llarg de la vida de les persones, cap patró de classe, ni per sexe ni per país de naixement. coordinada amb la resta del sistema, i a més ha de poder atendre tots els col·lectius que pertanyin a la seva població Valorar la globalitat de l’atenció dels serveis d’atenció pri- de referència, és a dir, que ha de tenir competència cultural. mària amb l’enquesta es pot fer a partir de les determi- L’ESB 2006 permet analitzar part d’aquests aspectes. nacions periòdiques de tensió arterial i del coneixement sobre els serveis d’assessorament sobre problemes de sa- Del total d’homes i dones de la mostra, el 87,6 i el 91,9%, lut mental. En el cas de la presa de tensió arterial, com a respectivament, identifiquen un metge/essa o centre on tècnica de diagnòstic precoç de la hipertensió arterial, no anar si necessiten rebre consells sobre la seva salut, per- s’observa un patró de sexe ni per país de naixement, tot centatges que permeten assegurar que la major part de i que en els homes nascuts a la resta de l’Estat espanyol la població té un professional sanitari identificat com a i en PVD, així com en les dones d’aquest darrer grup de principal font d’atenció. D’aquests, el 80,5% en el cas països, els percentatges són menors en el grup de classe dels homes i el 79,2% en el de les dones n’identifiquen manual. Pel que fa a la disponibilitat de serveis de salut un que pertany al Servei Català de la Salut. mental, no s’observa cap tipus de patró. A continuació, amb l’objectiu de conèixer si l’APS que s’ofe- El darrer aspecte que es pot valorar, el de la competència reix des del sistema públic és proveïda sense desigualtats a cultural, a través de la pregunta de si la persona recoma- tota la població i, per tant, independent del sexe, la classe naria el seu metge/essa a un amic o parent, sí que s’ob- social i el país d’origen, es presenten les anàlisis de l’APS a serva que el grup que amb menys seguretat ho faria són partir de les respostes dels qui han identificat un metge/essa els homes dels PVD, així com les dones d’aquest grup de de capçalera en el Servei Català de la Salut (el 64,6% dels països, i preferentment les de classe manual. homes i el 70,7% de les dones de la mostra). En aquest apartat, no es pot valorar el grup de persones nascudes en altres PD, ja que, en ser poques, els estimadors que s’ex- L’opinió general sobre el sistema sanitari treuen no són estables i poden no ser vàlids ni fiables. Els resultats es presenten en la taula 2. El 36,2% dels homes i el 34,1% de les dones més grans de catorze anys afirmaven que el sistema sanitari funci- Referent a l’accessibilitat de l’APS, no s’observa cap patró ona bé i requereix petits canvis; el 50,4% d’homes i el de classe. Destaca el fet que en les persones nascudes en 56,7% de les dones deien que, tot i haver algunes coses PVD n’hi ha una més gran quantitat que no creuen segur bones, necessita canvis fonamentals; i el 7,3 i el 6,3%, o probable que els puguin atendre el mateix dia si tenen respectivament, deien que no funciona bé i que caldria un problema de salut. També és en aquest grup on és més refer-lo. En la figura 2 es presenta la distribució per país gran el desconeixement que quan el seu centre és tancat hi de naixement i classe social, en homes i dones. Desta- ha disponible un número de telèfon on trucar si es posen ca el fet que la valoració més positiva la fan els homes, malalts (el 37,8% dels homes i el 47,5% de les dones). i en ells hi ha un patró de classe de forma que és més bona la valoració en els de classe no manual, i tant en El fet que una persona sigui atesa pels mateixos professi- dones com en homes són les i els nascuts en altres països onals (metge/essa de capçalera i infermeria) facilita la con- els qui més bona opinió en tenen. tinuïtat de l’atenció, així com el fet que es pugui accedir per telèfon a aquests professionals, que són els qui millor la coneixen. Segons dades de l’enquesta, la probabilitat de ser atesos sempre pel mateix professional és alta en gran part dels usuaris (més del 80,0%), sense diferències per sexe ni per país de naixement. En el grup de persones nascudes en PVD, aquesta probabilitat és més alta en les de classes no manuals (el 91,6% enfront del 79,4% en el cas dels homes, i el 90,5% enfront del 81,9% en el de les dones). 89 La salut de la població immigrant de Barcelona Taula 2. Valoració de l’atenció primària de salut per part de les persones que identifiquen el seu metge/essa de capçalera segons sexe, lloc de naixement i classe social. Percentatges estandarditzats per edat Homes Dones No manuals Manuals No manuals Manuals VALORACIÓ DE L’APS COM A LLOC DE PRIMER CONTACTE Quan té un problema de salut nou, va a aquest metge/essa o centre abans d’anar a un altre lloc Catalunya 93,0 94,3 92,1 96,6 Resta de l’Estat espanyol 94,6 88,7 95,6 90,1 Resta de països desenvolupats 91,5 100,0 90,3 76,8 Països en vies de desenvolupament 86,8 91,0 83,8 95,8 Quan el centre és obert, si es posa malalt/a, és segur o probable que el/la visitin el mateix dia Catalunya 70,1 72,7 75,1 76,9 Resta de l’Estat espanyol 71,7 62,2 76,6 79,6 Resta de països desenvolupats 41,1 91,8 42,0 54,7 Països en vies de desenvolupament 59,4 47,8 60,8 72,1 Quan el centre és obert, és segur o probable que puguin aconsellar-lo/a per telèfon ràpidament si cal Catalunya 54,1 55,1 56,1 60,7 Resta de l’Estat espanyol 55,3 63,6 56,8 55,1 Resta de països desenvolupats 16,1 44,5 52,3 53,3 Països en vies de desenvolupament 46,4 59,4 54,9 51,4 Quan el centre és tancat, segur o probablement hi ha un número de telèfon on trucar quan està malalt/a Catalunya 70,2 73,9 72,7 73,3 Resta de l’Estat espanyol 75,2 74,6 71,3 66,3 Resta de països desenvolupats 71,4 44,5 63,9 54,4 Països en vies de desenvolupament 63,9 62,9 57,9 53,7 VALORACIÓ SOBRE LA CONTINUÏTAT DE L’ATENCIÓ Quan va al centre, és segur o probable que l’atengui el mateix metge/essa o infermer/a Catalunya 80,9 83,4 85,0 85,8 Resta de l’Estat espanyol 87,2 77,3 87,0 92,4 Resta de països desenvolupats 64,1 100,0 87,3 63,2 Països en vies de desenvolupament 91,6 79,4 90,5 81,9 Si té cap problema, és segur o probable que pugui parlar per telèfon amb el metge/essa o infermer/a que el/la coneix millor Catalunya 37,8 40 40,9 44,3 Resta de l’Estat espanyol 44,5 41,7 44,4 30,5 Resta de països desenvolupats 27,6 14,2 33,3 53,5 Països en vies de desenvolupament 32,2 46,4 45,9 30,3 El metge segur o probablement coneix els problemes que són més importants per a la persona entrevistada Catalunya 70,0 74,3 74,5 75,3 Resta de l’Estat espanyol 75,9 68,3 78,0 73,3 Resta de països desenvolupats 69,3 55,2 73,5 73,3 Països en vies de desenvolupament 70,2 68 69,8 70,3 ➜ 90 La utilització dels serveis sanitaris. La valoració dels serveis Homes Dones No manuals Manuals No manuals Manuals VALORACIÓ SOBRE LA COORDINACIÓ Després d’anar a l’especialista, segur o probablement el seu metge li parlarà amb de com ha anat la visita Catalunya 61,5 70,4 67,5 71,8 Resta de l’Estat espanyol 76,0 73,6 71,8 73,2 Resta de països desenvolupats 51,6 39,5 39,3 49,4 Països en vies de desenvolupament 61,4 62,1 63,1 67,4 VALORACIÓ SOBRE LA GLOBALITAT DE L’ATENCIÓ Presa periòdica de la tensió arterial (més grans de 45 anys) Catalunya 68,9 70,6 66,9 67,7 Resta de l’Estat espanyol 71,3 61,9 58,4 70,2 Resta de països desenvolupats 52,3 20,6 65,8 99,9 Països en vies de desenvolupament 73,7 48,6 70,2 62,9 El seu centre segur o probablement disposa d’un servei d’assessorament per a problemes de salut mental Catalunya 26,1 30,5 30,2 36,0 Resta de l’Estat espanyol 27,7 19,1 38,6 29,5 Resta de països desenvolupats 2,7 20,9 22,9 6,8 Països en vies de desenvolupament 23,5 17,3 37,1 24,6 VALORACIÓ SOBRE LA COMPETENCIA CULTURAL Recomanaria el seu metge/essa a un amic o parent Catalunya 74,1 79,1 83,0 82,3 Resta de l’Estat espanyol 87,9 80,3 91,5 74,8 Resta de països desenvolupats 48,2 75,5 59,3 64,6 Països en vies de desenvolupament 70,2 70,7 81,5 60,5 Font: Enquesta de salut de Barcelona, 2006. ASPB. Figura 2. Opinió sobre el sistema sanitari segons sexe, lloc de naixement i classe social. Percentatges estandarditzats per edat HOMES DONES No manuals Manuals No manuals Manuals 100 100 80 80 60 60 40 40 20 20 0 0 Bé, requereix petits canvis Necessita canvis fonamentals Malament NS/NC Font: Enquesta de salut de Barcelona, 2006. ASPB. 91 Catalunya Estat espanyol Països desenvolupats Països en desenvolupament Catalunya Estat espanyol Països desenvolupats Països en desenvolupament Catalunya Estat espanyol Països desenvolupats Països en desenvolupament Catalunya Estat espanyol Països desenvolupats Països en desenvolupament La salut de la població immigrant de Barcelona El fenomen migratori i els serveis sanitaris des de l’òptica dels professionals de la salut L’atenció als diversos col·lectius immigrants presenta nous és l’augment del nombre de pacients d’origen immigrant reptes als serveis sanitaris i als seus professionals que cal, en que han d’atendre en els darrers temps24 tant als centres primer lloc, identificar i, posteriorment, donar-hi resposta.24 d’atenció primària (CAP) com als hospitals. Amb la finalitat d’identificar alguns d’aquests reptes, es Dels CAPs estudiats, els que menys persones d’origen im- presenten els resultats que s’han obtingut a partir de la migrant atenen se situen en prop del 20%, mentre que realització d’una recerca qualitativa en clau sociològica,25 els equips que n’atenen més són els situats a les zones que s’ha aproximat al fenomen migratori i la seva relació de la ciutat on també viu un més gran nombre d’immi- amb els serveis sanitaris des del punt de vista dels profes- grants, com ara el barri del Raval: sionals de la salut, és a dir, a partir de les seves experièn- cies, estratègies, opinions i demandes. Per fer-ho, s’han “És que comparar amb els d’aquí tampoc ho podem seleccionat per a l’estudi les sis àrees bàsiques de salut fer, perquè no tenim gent d’aquí, en tenim molt pocs; (ABS) de la ciutat de Barcelona que tenen el percentatge ¿m’entens?” (Metge de família de primària) més elevat de persones d’origen immigrant segons el re- gistre central d’assegurats, tres dels hospitals públics de En altres zones de la ciutat, com ara l’Eixample Esquer- la ciutat i els centres de salut mental (CSMA) que donen re, de mica en mica el nombre d’estrangers també va cobertura a les ABS seleccionades: Gòtic i Drassanes de creixent, i, tot i que el nombre d’habitants d’origen Ciutat Vella, dos ambulatoris de l’Esquerra de l’Eixample i immigrant no és tan elevat com al Raval (el 15,6 i el els dos corresponents a Sants-Montjuïc. Quant a centres 45,6%, respectivament),25 en els darrers anys el flux de de salut mental, s’han seleccionat el de Ciutat Vella, Pere pacients d’origen immigrant que accedeixen als CAPs Claver i Esquerra de l’Eixample. Els hospitals seleccionats de referència ha anat augmentant de manera consi- han estat el Clínic, el del Mar i el de Sant Joan de Déu. En derable: aquest capítol s’analitzen els principals resultats de nou grups de discussió i nou entrevistes semiestructurades “[...] i clar, ¿saps què passa? Com que cada dia es do- que representen bona part del treball de camp efectuat. nen d’alta molts immigrants, tots els que entren nous ara són immigrants.” (Coordinador de primària) A partir dels resultats obtinguts, s’organitzen els discur- sos i les experiències dels professionals sanitaris en re- Pel que fa als hospitals, i això segurament s’explica per lació amb el fenomen migratori entorn de tres eixos: la l’estructura d’edats relativament jove d’aquesta població percepció general que tenen els professionals sanitaris immigrada, així com pel diferent patró de reproducció sobre la immigració, l’accés i usos dels serveis sanitaris d’alguns col·lectius en comparació de l’autòcton, és en d’aquests col·lectius des del punt de vista dels professi- el servei de ginecologia i obstetrícia on el percentatge de onals, i l’atenció que els dispensen aquests professionals persones d’origen immigrant és més alt:26 lligada als recursos que usen i les demandes que fan per atendre de manera més satisfactòria aquesta diversitat. “Exactament a la sala de parts el 52% dels parts, per- què això sí que ho tenim comptat; suposo que a gi- necologia deu ser una mica menys, però a obstetrícia Percepció general dels professionals sanitaris com a mínim és del 50%.” (Ginecòloga) entorn de la immigració “[...] d’obstetrícia, que és la que faig majoritàriament, El primer que sobresurt dels discursos dels professionals molta: hi ha dies que fins i tot supera el 70%.” (Gi- sanitaris quan se’ls planteja la qüestió de la immigració, necòloga) 24 M.L. Vázquez Navarrete, R. Terraza i I. Vargas. Atenció a la salut dels immigrants: Necessitats sentides pel personal responsable. Servei d’Estudis i Prospectives en Polítiques de Salut. Consorci Hospitalari de Catalunya. 2007. 25 J.I. Ruiz Olabuenaga. Metodología de la investigación cualitativa. Bilbao. Deusto, 1996. 26 F. Cots, A. Burón, X. Castells, M. Riu, O. García i O. Vall. “Impacte del creixement de la població immigrant en la utilització dels serveis sanitaris. Anàlisi de la freqüentació i de la complexitat de les urgències de la població immigrant”. Estudis d’Economia de la Salut, (2006): 92-109. 92 La utilització dels serveis sanitaris. El fenomen migratori i els serveis sanitaris des de l’òptica dels professionals de la salut En els altres dos serveis hospitalaris selecc ionats, urgèn- ¿Creus que els immigrants són més vulnerables a la cies i medicina interna, també s’ha trobat una presència malaltia que els autòctons? (Entrevistador) important de pacients d’origen immigrant: “[...] sens dubte, estan en una situació social més pre- “[...] d’immigrants podem parlar més o menys d’un... cària, de vegades en una situació legal també precària No sé; a veure... arriba fins al 25% a urgències.” (Cap que els pot fer més refractaris a tenir contactes amb el d’urgències) Sistema, i, per tant, tant la seva condició soc iosanitària com la seva situació dins del pla social són dolentes.” ¿Quina proporció d’immigrants ateneu a medicina (Cap de medicina interna) interna? (Entrevistador) O com a mínim aquesta situació precària en què viuen “Entre un 20 i un 30%.” (Cap de medicina interna) molts dels immigrants dificulta que es puguin solucionar amb rapidesa i eficàcia les malalties que han adquirit, en- Un segon aspecte clau que podem inferir dels discursos cara que a priori, segons aquesta infermera, no siguin dels professionals sanitaris i que regirà la nostra anàlisi més vulnerables a la malaltia que els autòctons: en els propers apartats és la impossibilitat d’incloure sota l’etiqueta d’immigrant tots els pacients no autòctons que “No són més vulnerables, no tenen més malalties, accedeixen als serveis sanitaris, ja que cada col·lectiu té sinó que tenen més problemes a l’hora de fer front a les seves especificitats, i també cada col·lectiu concret és aquesta malaltia... La mateixa malaltia als autòctons i heterogeni en la seva composició interna: la mateixa malaltia amb ells, doncs la manera d’abor- dar-la i de resoldre-la és molt diferent.” (Infermera de “Pensa que aquí al barri hi poden viure persones de medicina interna) setanta nacionalitats diferents [...] és que acabes te- nint tanta gent tan diversa; perquè, clar, tu pots dir, Globalment, la percepció dels professionals sanitaris es molt bé, un de l’Índia, ¿i com és l’Índia? Mil milions... pot concretar en les percepcions següents: Per exemple, al Pakistan hi ha quatre grans àrees. I a Centreamèrica, ¿no? Un mexicà no és igual que un 1. Gran increment d’usuaris d’origen immigrant, així nicaragüenc.” (Coordinadora de’EAP) com una gran diversitat de nacionalitats, tant als centres d’atenció primària com als hospitals. Tot i aquest gran nombre de nacionalitats i les especifici- tats internes de cadascuna, amb la finalitat de simplificar 2. Percepció d’una important precarietat econòmica i la- l’anàlisi s’han agrupat aquestes nacionalitats en quatre boral de gran part de la població d’origen immigrant. grups diferenciats, que són els que majoritàriament apa- reixen tant en les entrevistes com en els grups de dis- cussió efectuats: el grup d’origen pakistanès, el grup L’accés i l’ús dels serveis sanitaris de la població d’origen marroquí, el grup d’origen sud-americà i el grup immigrant des de l’òptica dels professionals d’origen xinès. Una de les qüestions clau que cal abordar quan s’analit- Una percepció comuna que emergeix dels discursos de za la relació dels diferents col·lectius d’origen immigrant bona part dels professionals sanitaris entrevistats és que amb els serveis sanitaris és la dificultat d’accés d’aquests la majoria de les persones d’origen immigrant, pertanyin col·lectius.29, 30 Des del punt de vista dels professionals al col·lectiu que pertanyin, tenen en el país d’acollida sanitaris, el discurs dominant és que les persones d’ori- unes condicions de vida i unes condicions laborals pre- gen immigrant no tenen gaires dificultats per accedir als càries i, per tant, estan sobre representades en la classe serveis sanitaris, sinó que des de l’òptica dels professio- social més desfavorida, que té uns indicadors de salut nals de la salut es té el convenciment que no hi ha cap més dolents:27, 28 barrera que dificulti l’accés d’aquests col·lectius. 27 C. Borrell, G. Pérez, I. Ricart i M. Rodríguez-Sanz. Les desigualtats socials en salut a Barcelona. Barcelona: Consorci Sanitari de Barcelona i Agència de Salut Pública de Barcelona, 2006: 45-54. 28 R. Puigpinós, C. Fortea i J.M. Jansà. La població immigrant. La població vulnerable a Barcelona. Consorci Sanitari de Barcelona i Agència de Salut Pública de Barcelona, 2006: 55-65. 29 S. Serra-Sutton, S. Hausmann, N. Bartomeu, S. Berra, J.M .Elorza i L. Rajmil. Experiències de recerca i polítiques de salut relacionades amb la immigració en altres països europeus. El cas dels Països Baixos, el Regne Unit i Suïssa. Barcelona: Agència d’Avaluació de Tecnologia i Recerca Mèdiques. Catsalut. Departament de Salut. Generalitat de Catalunya, 2004. 30 S. Berra, J.M. Elorza, N. Bartomeu, S. Hausmann, V. Serra-Sutton i L. Rajmil. Necessitats en salut i utilització dels serveis sanitaris en la població immigrant a Catalunya. Revisió exhaustiva de la literatura científica. Barcelona: Agència d’Avaluació de Tecnologia i Recerca Mèdiques. Catsalut. Departament de Salut. Gene- ralitat de Catalunya, 2004. 93 La salut de la població immigrant de Barcelona En sintonia amb aquest corrent d’opinió majoritari, des- coneixements per tal de proporcionar, en ocasions, la in- taca la idea que la tramitació de la targeta sanitària indi- formació que necessiten les persones d’origen immigrant vidual (TSI) necessària per accedir a qualsevol dels serveis per accedir amb normalitat al sistema sanitari: sanitaris excepte urgències és una gestió molt senzilla que està a l’abast de tots els immigrants: “Lo que dificulta mucho el acceso a la sanidad es el tema de la atención al público en primera línea, es de- “Bé, normalment s’empadronen i llavors a l’empa- cir, el personal administrativo que está de cara al pú- dronar-se se’ls dóna la targeta sanitària de Catsalut.” blico. A ver, no estoy criticando a nadie en concreto (Coordinador de primària) ni mucho menos, pero creo que les falta mucha for- mación respecto a la legislación, a qué derechos tiene “[...] i s’estan empadronant sense domicili fix, o sigui un inmigrante que está en una situación irregular y que més fàcil que això, ja...” (Cap d’atenció a l’usuari) demás. Mucha gente que va con el padrón, y no se le quiere hacer la tarjeta sanitaria.” (Mediadora cultural) A causa de la facilitat per obtenir la TSI i del fet, com vèiem en el primer apartat, de la sensació que es té Seguint amb aquesta anàlisi entorn de l’accés als serveis des de la posició dels professionals, del gran nombre sanitaris, cal també observar els principals canals que de persones d’origen immigrant, l’opinió generalitza- usen els diferents col·lectius d’immigrants com a porta da entre metges i professionals d’infermeria és que la d’entrada al sistema sanitari: gran majoria de persones d’origen immigrant disposen de la TSI. Aquest discurs majoritari sobre la facilitat per ¿Quines són les portes d’entrada principals d’aquests obtenir la TSI queda, però, en dubte quan la persona col·lectius? (Entrevistador) entrevistada que respon sobre aquestes qüestions és una administrativa que treballa al servei d’admissions “¿A la sanitat? Clar, els sud-americans suposo que, d’urgències d’un hospital: com que entenen més i millor, doncs saben que han d’anar al metge de capçalera, però els altres, que “Pel que fa a urgències, quan és la primera vegada que no se n’enteren tant, segurament van a urgències.” vénen i et demanen què han de fer per tramitar la tar- (Metge de família) geta i tot, doncs més o menys nosaltres el podem orien- tar; però, clar, també es perden en un cúmul de tràmits “Els pakistanesos hi accedeixen normalment... Ens que han de fer perquè a l’ambulatori no et donen res utilitzen com una porta d’entrada al sistema sanitari si no estàs empadronat; però per empadronar-te neces- [urgènc ies], no van al seu metge de capçalera i vénen sites un paper que certifiqui que vius a aquí... I ¿com a aquí, i els magribins també.” (Cap d’urgències) unifiques tots aquests tràmits que s’han de fer per una cosa tan simple com és l’atenció sanitària? I tu els ho A partir d’aquestes dues citacions es dedueix que els immi- pots indicar més o menys, però no saps exactament on grants d’origen sud-americà, per als quals la barrera idiomà- adreçar-lo, perquè no ho has hagut de fer mai per a tu.” tica és pràcticament inexistent, usen amb més freqüència el (Administrativa d’admissions del servei d’urgències) metge de capçalera per als seus problemes de salut, mentre que els pakistanesos i els magribins, segurament com a con- O bé quan qui respon a aquest tipus de qüestions és una seqüència d’aquesta barrera idiomàtica, usen molt més el mediadora cultural: servei d’urgències dels hospitals com a porta d’entrada. ¿Hay muchos que no tengan tarjeta sanitaria? (En- Per indagar una mica més sobre quins col·lectius usen més trevistador) correctament i, sobretot, per què usen millor els canals d’accés establerts pel sistema sanitari i els seus serveis, cal, “Sí. En los últimos años menos, porque con la regu- a més de prendre en consideració la variable idiomàtica, larización y el cambio con la ley en el año 2001 la tenir en compte l’arrelament del col·lectiu immigrant en cosa cambió bastante, pero sigue habiendo un co- la zona d’acollida, ja que el fet que aquest col·lectiu faci lectivo importante de gente que no puede acceder temps que està establert al territori (com succeeix amb el por diferentes razones: porque no puede conseguir col·lectiu pakistanès al Raval) facilita molt els tràmits admi- el empadronamiento o porque simplemente no tiene nistratius i l’accés i l’ús dels serveis sanitaris, ja que llavors pasaporte, porque sin pasaporte no hay empadrona- aquest col·lectiu en qüestió disposa al seu abast de tota la miento y no hay tarjeta.” (Mediadora cultural) informació necessària: Una altra barrera que s’identifica pel que fa a les dificul- “A veure... Ja et dic: com que el col·lectiu [pakista- tats d’accés té a veure amb el servei d’atenció a l’usua- nès] està molt informat [...] ells tenen les seves xarxes, ri d’alguns centres. S’afirma que a alguns professionals l’amic que els acompanya [...] la idea que tenim és que d’aquest servei que estan de cara al públic els manca el Raval és porta d’entrada.” (Coordinador d’EAP) 94 La utilització dels serveis sanitaris. El fenomen migratori i els serveis sanitaris des de l’òptica dels professionals de la salut També és interessant tenir present, com afirma aquesta “[Els xinesos] acudeixen a la medicina occidental quan infermera del servei de traumatologia d’un dels hospi- realment la seva... Són gent molt jeràrquica, molt, molt. tals selecc ionats, en quina situació familiar i social es I quan realment amb la seva forma d’entendre la medi- troba el pacient, ja que el fet de tenir un nucli familiar cina a casa tenen moltíssims recursos... Nosaltres hem i una xarxa social estables ens pot donar pistes sobre el perdut la possibilitat aquesta de fer front a una diarrea. comportament dels individus en relació amb l’accés i Quan tenim febre, ens posem nerviosos... Les mares... l’ús dels serveis sanitaris: En canvi, ells són capaços de controlar-se una febre, una diarrea, uns vòmits, i només vénen [a urgències] quan “Y yo lo que sí que veo en mi servicio es que hay diferen- realment estan malalts.” (Metge d’urgències) te tipo de inmigrante... Por ejemplo, nosotros tenemos colectivos del Magreb que son familias, y estas familias Una metgessa del mateix servei d’urgències assenyala que son muy correctas en cuanto a las visitas... Son muy or- el comportament dels pakistanesos i dels marroquins, en denados, hacen el seguimiento, no fallan... Los niños l’accés a urgències quan la malaltia és greu, és similar al que tienen problemáticas... En cambio, ellos solos, los comportament del col·lectiu xinès: hombres que viven solos, estos no arreglan papeles, vienen sin día y sin hora, hacen ver que no entienden “La impressió és que els pakistanesos i els marroquins ja el idioma... Entonces hay diferentes colectivos, los del no poden més i que vénen quan la malaltia ja està molt Magreb, que viven en familias y que son personas or- més aguda, però aguda i greu.” (Metgessa d’urgències) denadas, y los que viven solos, sistemáticamente no.” (Infermera, servei de traumatologia) I en el mateix sentit s’expressa aquesta agent de salut d’origen marroquí: Finalment, una darrera variable que pot influir en l’accés i l’ús que pot fer un col·lectiu d’origen immigrant deter- “Bueno… los inmigrantes, aunque parece que los ves minat en relació amb els serveis sanitaris en destí és, com mucho en los médicos, no van mucho. No van mu- assenyala aquest metge de família, la cultura en origen cho porque tienen otras preocupaciones que la salud, en relació amb l’assistència sanitària: tienen primero el trabajo… sobre todo el trabajo. Si tú te fijas, un marroquí va cuando tiene algo grave. “Els xinesos, tampoc, perquè vénen molt habituats a Por un resfriado no lo vas a ver.” (Agent de salut) la medicina tradicional seva i solucionen moltes co- ses [...] s’han muntat les seves històries, des de les Aquest fet d’utilitzar el servei d’urgències com a canal perruqueries a les acupuntures... I quan és una cosa prioritari d’accés als serveis sanitaris[26] per part d’aquests que no poden solucionar, vénen a aquí. Alerta, que la col·lectius respon, però, a motius ben diferents. Mentre cultura de l’assistència sanitària, segons del país d’on el metge d’urgències afirma que els xinesos no acce- es ve, canvia molt.” (Metge de família) deixen als serveis sanitaris fins molt tard perquè usen la seva medicina tradicional, l’agent de salut fa referència I aquesta diversitat en l’hàbit d’accedir o no als serveis sa- al treball com a principal objectiu de la majoria de mar- nitaris en origen es posa de manifest de manera clara pel roquins en destí per tal d’explicar aquest mal ús dels que fa a la salut mental, ja que alguns dels col·lectius d’ori- serveis sanitaris. gen immigrant tenen molts prejudicis entorn d’aquesta es- pecialitat. En canvi, d’altres estan habituats a accedir-hi als A l’altre plat de la balança, en canvi, se situa el col·lectiu seus països, com ens explica aquesta psiquiatra: sud-americà, que segons la majoria dels professionals de la salut entrevistats, tant d’hospitals com dels CAP, és un “¿Hi ha un rebuig a l’especialista no? «Yo no voy al col·lectiu molt més freqüentador de recursos sanitaris, i psiquiatra porque no estoy loco.» [...] [I en canvi] els sobretot molt demandant en les primeres visites: argentins fan una alta demanda de tractament psico- lògic [...] Fins i tot amb els argentins és per a tota la “Al principi, quan vénen demanen de tot, vénen per una vida: no hi ha forma de donar-los l’alta.” (Psiquiatra) cosa i te’n demanen deu, quinze, vint coses, i quan aca- bes, més coses, més coses... Volen especialistes, volen Pel que fa exclusivament a l’ús dels serveis sanitaris, tro- anàlisis de sang... mai acaben.” (Metge de família) bem també diferències significatives entre els diferents col·lectius. D’aquesta manera, aprofitant una de les cita- Pel que fa, doncs, a l’accés i ús dels serveis sanitaris, tot i cions anteriors i mitjançant la següent ens adonem que que la majoria de professionals sanitaris tenen la percepció els xinesos els utilitzen més aviat poc i només accedeixen que no hi ha barreres en l’accés als serveis ni per obtenir la als serveis sanitaris quan realment la patologia que patei- targeta sanitària, el testimoni d’administratius i mediadors xen es troba en una fase molt avançada: culturals matisa, com a mínim, aquesta percepció. 95 La salut de la població immigrant de Barcelona 1. Els xinesos només accedeixen als serveis sanitaris ¿Els de l’Islam? (Entrevistador) quan la patologia és greu perquè usen, per fer front a la malaltia, la seva medicina tradicional. “Sí, no et diré que tots, eh, però la majoria... Tenen 2. Els marroquins i els pakistanesos només accedei- sort, perquè la majoria també som metges dones xen als serveis sanitaris quan la patologia és greu aquí... Però vaja... Sí que ens ho demanen... Sí que és perquè tenen prioritats laborals i econòmiques cert que jo a vegades he tingut problemes a la sala de que se situen per damunt de la salut. parts pel fet de trobar-me un company home i el ma- 3. Els sud-americans usen més correctament els ca- rit posant-se a cridar que el feia fora.” (Ginecòloga) nals establerts per accedir als serveis sanitaris, però fan un sobreús d’aquests serveis i són molt més I perquè aquestes dones musulmanes generalment van demandants de recursos. acompanyades del marit quan accedeixen als serveis sani- taris i en moltes ocasions és l’home el qui fa de traductor, i aquesta situació és viscuda amb neguit, desconfiança i L’atenció dels professionals sanitaris als col·lectius impotència per part dels ginecòlegs i ginecòlogues: d’origen immigrant. Recursos emprats i noves propostes “Clar, nosaltres, per exemple, al venir les pacients pakis- taneses o marroquines, moltes no poden anar al metge En aquest tercer apartat, l’objectiu és detectar les dificultats si no hi van amb el marit, perquè o no parlen l’idioma o amb què es troben els professionals sanitaris pel fet d’atendre perquè no poden sortir de casa sense anar acompanya- tots aquests col·lectius, enumerar alguns dels recursos que des perquè socialment han d’anar acompanyades per usen en aquesta atenció, i com els valoren, i finalment recollir un home o per alguna altra persona, o no saben sortir algunes de les propostes de millora que suggereixen. o no se saben manegar [...], i sempre és el marit el qui t’explica la història: l’interrogatori sempre et contesta La principal dificultat que manifesten pràcticament la to- ell, i a més encara que et dirigeixis a ella, ella parla amb talitat dels professionals sanitaris entrevistats és el pro- ell i... Són de les coses més frustrants: no poder accedir blema de la comunicació entre el pacient i el professional a la dona, que és la pacient.” (Ginecòloga) si el primer no parla ni català ni castellà: Una altra dificultat que té a veure amb la distància cultural “Nosaltres tenim les dificultats de la comunicació, jo és la concepció de salut i malaltia diferent de la concep- crec que és la... Amb tot el que això comporta, des de ció occidental que tenen algunes persones d’origen immi- l’idioma fins a la comprensió de les necessitats o ex- grant, i que s’accentua quan el problema està relacionat, plicació del procés... Això són les dificultats fonamen- com ja s’ha indicat abans, amb la salut mental: tals... Clar, no casualment amb la població immigrant de països de parla hispana, ja que tenim un grau de “El concepte de salut i malaltia, depenent de la cul- dificultat molt menor, perquè la comunicació es pot tura, el veuen d’una manera o d’una altra, i el que fer molt més àgil.” (Metge de medicina interna) ells consideren que és una cosa important, n’hi ha d’altres que no ho consideren. I amb el tema de la I una bona part dels professionals assenyalen el col·lectiu malaltia mental...” (Psicòleg) xinès com el més problemàtic a conseqüència d’aquesta barrera idiomàtica: Altres dificultats que apareixen en els discursos dels pro- fessionals sanitaris a l’hora d’atendre els pacients d’ori- “Amb els que no ens podem comunicar és amb els gen immigrant i que se situen també en aquesta línia xinesos, que, excepte que vinguin amb algú. I a vega- de la distància cultural, són més aviat de caire religiós o des el que ve de traductor tampoc té masses llums... problemes relacionats amb hàbits alimentaris, com indica És casi misión imposible, eh, amb els xinesos.” (Coor- aquest metge de família: dinador de primària) “Llavors hi ha altres variacions que ja són més de la Una segona dificultat en l’atenció a la diversitat que institució, de com atendre les necessitats religioses o sobresurt dels discursos dels professionals sanitaris entrevis- dietèt iques específiques de la cultura determinada del tats, i que sobretot emergeix des del servei de ginecologia i pacient, que ja estan una mica més fora del que és es- obstetrícia dels diferents hospitals, és una dificultat que se trictament l’àmbit mèdic.” (Metge de medicina interna) situa entremig de la barrera idiomàtica i la distància cultu- ral: l’atenció ginecològica i obstètrica de les dones de religió Lligada a aquestes dificultats amb què es troben els pro- musulmana.[24] A més, aquesta dificultat és doble: perquè fessionals, alguns metges i infermeres reconeixen, doncs, bona part de les dones musulmanes (marroquines i pakista- l’existència d’algunes mancances particulars per atendre neses) no volen ser visitades per un ginecòleg home: aquesta diversitat: 96 La utilització dels serveis sanitaris. El fenomen migratori i els serveis sanitaris des de l’òptica dels professionals de la salut “Tenim una mancança en el sentit de saber entendre telefònica, obté diverses valoracions per part dels pro- una mica culturalment com estan o com són aques- fessionals. D’una banda, hem copsat que alguns dels tes persones, o com és la seva idiosincràsia des del professionals que treballen en l’atenció primària i que en punt de vista de cultura social. Per tant, de vegades alguna ocasió han utilitzat el servei estan més o menys també li costa al proveïdor de salut posar-se en una satisfets amb aquest servei: situació amb la qual faci més fàcil aquesta comunica- ció.” (Metgessa de medicina interna) ¿El servei Sanitat Respon funciona bé? (Entrevistador) I alguns professionals proposen, per ser més competents “Sí, molt bé, molt bé, i a més és ràpid.” en matèria intercultural, fer algun tipus de formació més o menys específica,[24] i d’aquesta manera adquirir unes “Jo només hi he trucat dues vegades i sí.” (Metgessa eines que els permetin fer una millor assistència: de família) “Jo crec que la concepció de malaltia de cada país, En canvi, altres professionals es mostren força més crítics almenys de les cròniques, és una cosa que ens hau- amb aquest servei de traducció, no tant pel servei ofert, sinó rien, jo penso, de fer-nos formació, una persona de més aviat per les seves potencialitats, que són limitades: cada país –¿no?– que ens expliqués com entenen la malaltia, quins tractaments fan allà, per intentar en- “És que un interrogatori mèdic està molt limitat amb tendre’ls més.” (Metge de família) Sanitat Respon. Sí que ho fan bé, però fan el que poden fer. Un interrogatori mèdic no és tan sols el A banda d’aquestes consideracions de formació que asse- llenguatge verbal; hi ha coses que no te les poden nyalen alguns dels professionals entrevistats, per mitigar transmetre igual; ells tradueixen el que entenen; bé, les dificultats que s’han indicat mes amunt en l’atenció a que no és la comunicació directa, i en aquest trajecte persones d’origen immigrant, els principals recursos que perds molta informació, i és la que no ens agrada utilitzen els professionals els podem classificar en tres ti- perdre.” (Metge d’urgències) pus: els recursos improvisats, el recurs de Sanitat Respon i el recurs de la mediació cultural. En canvi, la major part dels professionals consideren indis- pensable el fet de poder disposar de mediadors culturals Els recursos improvisats són els que s’empesca el professi- quan hi ha problemes de comunicació o quan hi ha una onal sanitari o el pacient per tal que es pugui establir una distància cultural evident entre professional i pacient: comunicació entre ells, i consisteixen majoritàriament en la possibilitat que un familiar o amic faci d’intèrpret i per- “A nosaltres els mediadors ens ajuden molt, eh... I no meti la comunicació entre les dues parts: només pel problema de l’idioma, sinó també per la cultura que té cada població, i bé, doncs quan aques- “A vegades m’he trobat, per exemple, amb mares ta gent, quan ve algú del seu país, també tenen més magribines que no parlen o no entenen res, i a vega- confiança, es relaxen una mica. Ens ajuden en l’as- des vénen nens que estan escolaritzats de set o vuit pecte idiomàtic i en l’aspecte cultural també, eh, i en anys que els han fet de traductors.” (Metge del servei l’aspecte psicològic sens dubte, eh, perquè quan ve un de traumatologia) pacient i veu algú que parla el seu idioma i tal, doncs se senten molt més confiats.” (Metge d’urgències) Aquesta solució, tot i que pot resoldre en un moment concret una situació de comunicació, no és una solució I és en aquest sentit que una de les demandes principals òptima a llarg termini, i menys si la persona que tradueix que fan aquests professionals sanitaris quan se’ls pregun- és a l’altre costat del telèfon: ta pels recursos que necessitarien per millorar l’atenció a la diversitat és d’ampliar, en el més alt grau possible, la “A vegades amb amics, per exemple, els xinesos, que cobertura horària dels mediadors culturals per tal de po- ho fan bastant... «No. Yo llamar a amigo y tú decirle der oferir aquest servei de traducció-mediació el màxim lo que tengo»: a través del mòbil, i jo dir: «No senyor, d’hores possible: no penso dir-li-ho perquè no em sembla ètic a ningú que no conec ni estic veient ni sé quin grau de pa- “Necessitem traducció, si pot ser un mediador cultu- rentesc té amb tu, donar-li una informació mèdica.»” ral, doncs millor; però...” (Metge del servei de traumatologia) “Però és això: una traducció vint-i-quatre hores amb El recurs que ofereix Sanitat Respon, que consisteix que els seus torns, igual que fem altres col·lectius que es- el professional pot trucar a un telèfon i se li proporciona tem les vint-i-quatre hores disponibles.” (Metge d’ur- un traductor amb la llengua que hagi sol·licitat per via gències i metgessa de medicina interna) 97 La salut de la població immigrant de Barcelona Finalment, l’agent de salut té molt clar quines han de ser les línies d’actuació per tal de millorar l’atenció als diferents col·lectius d’origen immigrant que accedeixen als serveis sanitaris, ras i curt: “Lo que hay que hacer es trabajar en las dos líneas: introducir los agentes de salud [en el sistema sanita- rio], y para los profesionales sanitarios, formación.” (Agent de salut) En resum, doncs, els professionals assenyalen les dificul- tats següents en l’atenció de les persones immigrants: 1. La principal és la comunicació amb el pacient quan aquest no parla ni català ni castellà. 2. La distància cultural també es posa de manifest en els discursos dels professionals i és viscuda amb gran preocupació sobretot pels professionals de la salut mental pels prejudicis d’aquests col·lectius entorn d’aquesta disciplina. Com a propostes de millora, els professionals indiquen: 1. Augmentar la cobertura horària dels mediadors i mediadores. 2. Necessitat de formació intercultural adreçada als professionals sanitaris. 98 La prevenció La mesura de la pressió arterial i el colesterol La vacunació de la grip La realització de mamografies La realització de citologies La salut de la població immigrant de Barcelona La mesura de la pressió arterial i el colesterol en sang La hipertensió arterial i l’augment del colest erol Figura 1. Persones que es controlen la pressió arterial a partir dels quinze en sang són dos factors de risc import ants anys, i del colesterol en sang a partir dels vint segons sexe i lloc de naixe- vinculats a les malalties cardiovasculars. El cri- ment. Percentatges estandarditzats per edats bratge d’aquests dos factors, juntam ent amb 70 la promoció d’hàbits de vida saludables (dieta equilibrada, control del sobrepès, exercici físic, 60 etc.), marquen les directrius del Departament 50 de Salut. Així, en el cas del control de la pressió 40 arterial es recomana mesurar-la cada dos anys en totes aquelles persones asimptomàtiques 30 demandants de més de quinze anys. Pel que fa 20 al colesterol, es recomana mesurar-lo cada cinc 10 anys en les persones a partir de vint anys sanes, 0 asimptomàtiques i sense altres factors de risc Pressió Colesterol Pressió Colesterol cardiovascular, amb referència especial en els HOMES DONES homes d’entre trenta-cinc i seixanta-cinc anys i en les dones de més de quaranta-cinc, en què Catalunya Estat espanyol la freqüència dels controls s’establirà en funció Països desenvolupats Països en desenvolupament dels valors observats en l’última mesura.31 Font: Enquesta de salut de Barcelona, 2006. ASPB. Figura 2. Persones que es controlen la pressió arterial i el colesterol en sang periòdicament segons sexe, lloc de naixement i classe social. Percentatges estandarditzats per edats PRESSIÓ ARTERIAL COLESTEROL 80 80 70 70 60 60 50 50 40 40 30 30 20 20 10 10 0 0 No manuals Manuals No manuals Manuals No manuals Manuals No manuals Manuals HOMES DONES HOMES DONES Catalunya Estat espanyol Països desenvolupats Països en desenvolupament Font: Enquesta de salut de Barcelona, 2006. ASPB. 31 http://www.gencat.net/salut/depsan/units/sanitat/html/ca/professionals/speshc.htm. 100 La prevenció. La pressió arterial i el colesterol en sang Segons les dades obtingudes en l’ESB 2006, són els ho- En el cas del colesterol i tenint en compte també la mes i les dones autòctones nascuts fora de Catalunya els classe so cial de les persones, pel que fa als homes, són que més control fan dels seus nivells de pressió arterial els immigrants de PVD de classe no manual els que i colesterol, mentre que els homes i les dones dels PVD més es controlen (58,4%), i en el cas de les dones, són en general els que menys es controlen, tal com es pot són també les de classe no manual provinents de PD observar en la figura 1. Destaca també el menor control (66,6%) i les de PVD (56,6%) les que més es controlen, dels homes de PD enfront de les dones de manera molt la qual cosa evidencia que la principal desigualtat és rellevant en el cas de la pressió arterial. de classe (figura 2). Si s’estudia el control separadament segons les persones Tant els homes com les dones solen controlar-se la pres- siguin de classe manual o no manuals, s’aprecien certs can- sió arterial bàsicament a través del seu metge o inferme- vis, tal com es pot veure en la figura 2. En el cas dels homes, ra, i en segon lloc a la farmàcia, tot i que és important són els de classe no manual provinents de PD els que més destacar que entre el 16,5% i el 31,0% ho fan fora de es controlen la pressió arterial, seguits pels immigrants pro- l’àmbit sanitari (ells mateixos a casa o algun conegut). vinents de PVD també de classe no manual, que presenten, Altrament, tots ells declaren haver-se pres la pressió du- a més, unes diferències bastant importants respecte als de rant els últims dos anys. Pel que fa a la freqüència quant classe manual. Pel que fa a les dones, en el cas de les de al control del colesterol, entre el 7 i el 22,0% declaren classe no manual són les autòctones de fora de Catalunya haver-se’l fet per última vegada fa més de cinc anys, re- les que menys es controlen (40,0%), mentre que en el cas sultats que també indiquen que la majoria de les perso- de les immigrants de PVD es controlen el 51,2% de les de nes que es controlen aquest paràmetre ho fan segons les classe no manual i el 48,4% de les de classe manual. directrius marcades. 101 La salut de la població immigrant de Barcelona La vacunació de la grip Les recomanacions del Departament de Sa- Taula 1. Vacunació de la grip en persones de seixanta anys o més segons lut pel que fa a la vacunació de la grip, se sexe, lloc de naixement i classe social. Percentatges estandarditzats centren en persones amb risc elevat, i totes per edats les persones a partir de seixanta anys. Així, Homes Dones analitzant les persones de seixanta anys o No manuals Manuals No manuals Manuals més que diuen vacunar-se i tenint en comp- te el país d’origen i la classe social, com es Catalunya 48,5 51,5 54,5 45,5 pot veure en la taula 1, en el cas dels homes Resta de l’Estat 44,8 55,2 44,7 55,3 autòctons es vacunen més els de classe ma- espanyol nual (55,2% els nascuts fora de Catalunya i Resta països 100,0 0,0 62,0 38,0 51,5% els catalans) i tots els enquestats de desenvolupats PD de classe no manual. Tant en homes com Països en vies de 53,2 46,8 54,2 45,8 en dones, les persones de PVD de classe no desenvolupament manual són les que més diuen vacunar-se Font: Enquesta de salut de Barcelona, 2006. ASPB. (53,2% els homes i 54,2% les dones). Tret de les excepcions esmentades, en la resta de casos en general les persones de classe no manual es vacunen més que les de classe manual. 102 La prevenció. La realització de mamografies La realització de mamografies La prevenció secundària del càncer de mama Figura 3. Dones que es fan mamografies periòdiques per grups d’edat i és una eina eficaç per contribuir a la disminu- lloc de naixement. Percentatges estandarditzats dins de cada grup d’edat ció de la mortalitat d’aquesta malaltia, mal- grat la seva incidència creixent en el nostre 100 àmbit. En funció, però, del grup d’edat les 90 pautes són diferents. Les dones d’entre cin- 80 quanta i seixanta-nou anys són el grup de població diana al qual s’adreça el programa 70 poblacional de detecció precoç instaurat a 60 Catalunya i que a Barcelona es va iniciar al 50 final del 1995. Les dones hi són convocades 40 cada dos anys.32 Les dones d’entre quaranta i quaranta-nou anys han de seguir la pauta de 30 control que determini en cada cas l’especia- 20 lista atenent criteris clínics, igual que les do- 10 nes que deixen el programa després dels sei- xanta-nou anys, en les quals cal tenir present 0 de manera molt especial el balanç entre els <40 anys 40-49 anys 50-69 anys >69 anys riscos i els beneficis que s’aporten a la super- Catalunya Estat espanyol Països desenvolupats Països en desenvolupament vivència i qualitat de vida de la dona. Aquests criteris, pel que fa a la ciutat de Barcelona, Font: Enquesta de salut de Barcelona, 2006. ASPB. han estat recollits en el Document de con- sens clinicoepidemiològic elaborat el 2006.33 Taula 2. Mamografies periòdiques en les dones d’entre quaranta i seixanta- nou anys segons lloc de naixement i classe social. Percentatges estandardit- Segons les dades de l’enquesta, les dones zats dins de cada grup d’edat de Barcelona que diuen controlar-se regular- Mamografies periòdiques ment en els diferents grups d’edat i segons país d’origen, es troben en uns bons nivells No manuals (%) Manuals (%) en les edats en què es recomana fer-se el De 40 a 49 Catalunya 76,3 68,3 control, sent d’entre el 87 i el 93,5% en les anys Resta de l’Estat espanyol 75,4 64,8 dones de cinquanta a seixanta-nou anys i d’entre el 59,6 i el 73,6% en les de quaranta Països desenvolupats 76,4 19,0 a quaranta-nou (figura 3). Països en vies de desenvolupament 88,0 55,2 Si, a més del país d’origen, es compara se- De 50 a 69 Catalunya 92,4 86,1 gons la classe social separada entre persones anys Resta de l’Estat espanyol 88,4 87,1 de classe manual i no manual, s’observa que Països desenvolupats 100,0 82,5 en tots els casos, sigui quin sigui el país de Països en vies de naixement de les persones, hi ha una desi- desenvolupament 100,0 89,3 gualtat de classe, en el sentit que les dones de Font: Enquesta de salut de Barcelona, 2006. ASPB. classe manual es controlen menys (taula 2). Destaca el fet que les dones procedents de cinquanta a seixanta-nou anys, i el mateix passa en les estran- dels PVD són les que més es controlen, i geres de PD. Aquests resultats, però, cal mirar-los amb molta cura, que s’arriba al 100% dels casos enquestats ja que el nombre de dones és molt baix: vint-i-sis dones i nou, res- en el grup de dones de classe no manual pectivament. 32 European Commission. European guidelines for quality assurance in breast cancer screening and diagnosis. Fourth edition. Luxembourg. European Communities, 2006. 33 Agència de Salut Pública de Barcelona. Butlletí Informatiu de l’Oficina Tècnica del Programa de Detecció Precoç de Càncer de Mama de Barcelona, núm. 2. Agència de Salut Pública de Barcelona, 2006. www.aspb.es. 103 La salut de la població immigrant de Barcelona Pel que fa a la freqüència amb què les dones Figura 4. Lloc de realització de les mamografies periòdiques segons lloc de es controlen, en el cas de les de menys de naixement i classe social. Dones de quaranta a setanta anys. Percentatges cinquanta anys, entre el 69,5 i el 100% s’han estandarditzats per cada grup d’edat fet una mamografia fa dos o menys anys, i el mateix passa en les de cinquanta a seixan- 100 ta-nou anys, que diuen haver-se-la fet durant 80 els dos últims anys entre el 95,4% i el 100%. 60 Quant al lloc on es controlen, les dones de 40 cinquanta a seixanta-nou anys que no pre- senten patologia i que acudeixen al sistema 20 sanitari públic, haurien de fer-se les mamo- 0 grafies a través del Programa (figura 4). No manuals Manuals No manuals Manuals De 40 a 48 anys De 50 a 69 anys S’observa que en el cas de les dones joves, entre el 48,1 i el 81,0% utilitzen la via priva- Programa detecció precoç Públic Privat del càncer de mama da. En el grup de dones de població diana del Programa, les que es controlen a través 1. El PDPCM de Barcelona esmenta les dones que durant l’any vigent facin cinquanta del Programa és molt variable. Per regla ge- anys encara que en aquell moment en tinguin quaranta-nou. De la mateixa manera, neral, les dones de classe manual utilitzen s’esmenten totes les que en el moment de convocar-les en tenen seixanta-nou encara que abans d’acabar l’any en facin setanta. més el programa, oscil·lant entre un 26,7% en les autòctones catalanes, i un 64,0% en Font: Enquesta de salut de Barcelona, 2006. ASPB. les de PVD. Es constata de nou un important percentatge de dones que es continuen con- trolant per la via pública fora del Programa, percentatge que arriba al 42,9% en el cas de les dones de classe no manual autòctones nascudes fora de Catalunya. 104 La prevenció. La realització de citologies La realització de citologies A Catalunya, el cribratge de càncer de cèr- Figura 5. Dones que es fan citologies periòdiques per grup d’edat i lloc de vix té un abordatge oportunista a causa de naixement. Percentatges estandarditzats dins de cada grup d’edat la baixa incidència d’aquest tumor, i es duu a terme des de la xarxa assistencial. D’altra 100 banda, el coneixement del paper central del 90 virus del papiloma humà (VPH) en aquest 80 tipus de càncer, ha fet canviar els planteja- ments quant a la freqüència adequada per 70 fer-ne els controls, ja que darrerament s’es- 60 tableix en efectuar una citologia cada tres 50 anys en les dones d’entre 25 i 65 anys. 40 En la figura 5, s’observa que a Barcelona el 30 nombre de dones que declaren fer-se citolo- 20 gies periòdiques atenent el seu país d’origen 10 és variable segons els grups d’edat; però s’observa en tots que, tot i que no hi ha una 0 tendència clara, són les dones provinents de 15-34 anys 35-49 anys 50-64 anys >65 anys PVD les que menys es controlen. Catalunya Estat espanyol Països desenvolupats Països en desenvolupament Si se centra l’atenció en les dones de 25 a Font: Enquesta de salut de Barcelona, 2006. ASPB. 65 anys (taula 4), establertes com a població diana segons les darreres recomanacions de Taula 4. Citologies periòdiques en dones de 25 a 65 anys o més segons lloc la Comissió Assessora del Cribratge del Càn- de naixement i classe social. Percentatges estandarditzat per edat cer a Catalunya, i a més del país d’origen tenim en compte la classe soc ial, es posa Citologies periòdiques de manifest de nou la desigualtat de classe, No manuals Manuals especialment marcada en les dones estran- Catalunya 81,4 71,3 geres de PD i de PVD. El mateix s’observa quant a la freqüència recomanada, la qual Resta de l’Estat espanyol 82,8 76,1 cosa vol dir que les dones de classe manu- Resta països desenvolupats 84,7 44,8 al es fan menys citologies que les dones de Països en vies de desenvolupament 82,9 62,2 classe no manual, i entre el 44,8 i el 75,3%, amb una freqüència superior als tres anys Citologies cada tres anys o menys màxims recomanats. Catalunya 80,7 69,8 Resta de l’Estat espanyol 78,7 75,3 Països desenvolupats 84,7 44,8 Països en vies de desenvolupament 81,9 60,9 Font: Enquesta de salut de Barcelona, 2006. ASPB. 105 Conclusions i recomanacions La salut de la població immigrant de Barcelona Conclusions Context ment del Magrib i d’Europa de l’est; en els consumidors d’heroïna, gairebé el 70% havien iniciat el consum des- Durant els últims anys, la immigració ha augmentat de prés d’haver emigrat dels seus països. manera molt important, fins al punt que ha arribat a re- presentar més del 16% de la població de Barcelona. Per regla general, les persones arribades de països rics són Desigualtats en salut percebuda persones de nivells d’estudis alts i ubicats majoritària- ment en les classes no manuals i que principalment viuen Per regla general, s’han observat desigualtats en la salut a les zones benestants de la ciutat. La majoria dels immi- de la població barcelonina: les dones i les persones de grants, però, provenen de països en vies de desenvolupa- classes socials desfavorides presenten resultats en salut ment, ocupen llocs de treball manuals, majoritàriament més dolents. Segons el país de naixement, el patró canvia tenen estudis primaris o inferiors, reben uns ingressos segons el sexe. Els homes no mostren grans diferències, baixos i presenten pitjors condicions en l’habitatge quant tot i que la majoria d’indicadors són millors en els nas- a l’amuntegament i l’habitabilitat. cuts en PD, sobretot pel que fa al patiment de trastorns crònics i la restricció de l’activitat, i en canvi la salut per- cebuda és pitjor en homes de PD de classe manual. En Salut sexual i reproductiva les dones es mostren, de manera consistent, desigualtats segons el país d’origen: les dones nascudes en PD han Quant a la salut reproductiva, les taxes d’interrupcions presentat millors resultats en salut, i les nascudes en PVD, voluntàries de l’embaràs (IVE) durant l’any 2005 van ser pitjors, sobretot en salut mental; les dones nascudes a la superiors en les dones nascudes en PVD, entre les quals resta de l’Estat espanyol són les que han declarat més destaquen les bolivianes i les romaneses. Quant a l’IVE de trastorns crònics i restricció de l’activitat. repetició, també és més freqüent en les dones de PVD. Són també les dones de PVD les que presenten les més Cal destacar, però, que els resultats obtinguts per país elevades taxes de fecunditat i d’embarassos adolescents. d’origen canvien segons la classe social. En els homes s’observa que en la percepció de la salut i de la salut Les parelles de PVD tenen més embarassos no planificats mental els nascuts en PD de classe manual presenten re- i un ús més reduït dels serveis obstètrics, tot i que els sultats més dolents, tot i que, com s’ha mencionat més resultats de l’embaràs són millors que els dels seus països amunt, el baix nombre d’efectius fa que s’hagi de ser d’origen i similars als de la població autòctona, cosa que molt curós en les conclusions. El patiment de trastorns tal vegada es podria explicar per la proporció inferior de crònics i la restricció de l’activitat per problemes de salut tabaquisme en les dones i, com han indicat estudis ante- són més freqüents en els homes nascuts a Catalunya de riors, una més gran autocura i protecció de l’embaràs en classe manual. l’entorn sociocultural de les comunitats d’immigrants34,35, Tot i això, hi ha diferències molt importants segons el país En el cas de les dones, les nascudes a la resta de l’Estat d’origen en els diferents indicadors; així, quant al baix espanyol de classe manual són les que presenten indica- pes en néixer, es troben valors que oscil·len entre el 3,1% dors de salut més dolents, a excepció del risc de patiment en els fills dels magribins i el 13,9 i el 10,6% en fills de psicològic, que és superior en les dones estrangeres de romanesos i filipins, respectivament. PVD. Aquests resultats, igual que els d’estudis anteriors, sug- Addiccions gereixen que la immigració no produeix per si mateixa un increment del risc de mala salut, sinó que la salut es rela- L’any 2007, el 64% de les persones que van acudir als ciona sobretot amb l’experiència d’adaptació del procés centres de reducció de danys eren immigrants, principal- migratori, i a les difícils condicions socials i econòmiques, 34 J. Fang, S. Madhavan i S.H. Alderman. “Low birth weight: Race and maternal nativity-impact of community income”. Pediatrics (1999), 103: 43-48. 35 J.G. Ray, M.J. Vermeulen, M.J. Schull et al. “Results of the Recent Immigrant Pregnancy and Perinatal Long-term Evaluations Study (RIPPLES)”. CMAJ (2007), 176: 1419-1426. 36 N. Krieger, D.L. Rowley, A.A. Herman, B. Avery i M.T. Phillips. “Racism, sexism, and social class: Implications for studies of health, disease, and well-being”. Am. J. Prev. Med. (1993), 9 (6 supl.): 82-122. 108 Conclusions que tenen un impacte en la salut tant de la població im- Serveis sanitaris migrada com de la població autòctona.36 Quant a la cobertura sanitària, el 99% dels immigrants tenen cobertura sanitària pública, i les dones immigrants Malalties transmissibles dels PVD són les que majoritàriament van al metge des- prés de les autòctones nascudes fora de Catalunya, i Un problema de salut important en els immigrants, so- també són les que més utilitzen les visites a urgències bretot dels PVD, són les elevades taxes de malalties infec- (del CAP principalment), sobretot les de classe manual, cioses agudes, com ara la tuberculosi i la sida. Així, durant i observen el mateix patró de conducta en el consum de els anys 2005-2006 la incidència de casos de TBC més medicaments. D’altra banda, però, les visites a l’especi- alta, la van presentar els homes immigrants, amb una alista són menys nombroses, sobretot en el homes de taxa de 81,4 casos / 100.000 habitants, seguits per do- PVD i de classe manual. Són les persones immigrants les nes també immigrants, sent majoritàriament procedents que millor valoren en general el sistema sanitari. de Llatinoamèrica i el subcontinent indi. De la mateixa manera, en el cas de la sida, s’ha produït un important Quant a les activitats preventives, globalment estan més ascens en la proporció de casos d’immigrants, passant lligades a les persones de classe no manual sigui quin de representar el 8,8% del total de casos l’any 1987 al sigui el seu lloc de naixement, tot i que no s’aprec ien 29,5% el 2006. La mateixa situació queda reflectida en el patrons clars de conducta. És important destacar l’ele- nombre de noves infeccions d’HIV. vat nombre de dones de PVD que es fan mamografies de manera regular, i més marcadament en les classes no manuals, i l’important percentatge que ho fan a través Mortalitat del programa poblacional de cribratge existent a la ciu- tat. Aquestes desigualtats de classe s’observen també La població immigrant ha contribuït fins ara de manera en la realització de citologies, i més marcadament en les marginal a la mortalitat a la ciutat de Barcelona, no sent dones estrangeres tant de PD com de PVD. la distribució d’edat més jove d’aquesta població l’únic factor explicatiu, ja que les taxes específiques de mortali- tat per grups d’edat són clarament inferiors a les dels au- Perspectiva global tòctons. El fenomen migratori relativament recent, jun- tament amb la selecció d’individus sans que s’enfronten En general, sembla reflectir-se la càrrega cultural, així com al procés migratori, podrien explicar aquesta diferència. el fet migratori com a factors que influeixen i defineixen Cal fer referència també al fenomen definit com a “biaix els comportaments en salut, formant un entramat amb del salmó” com a possible factor a tenir en compte en la la classe social. Els indicadors socioeconòmics estudiats mortalitat dels immigrants, és a dir, el retorn al país d’ori- en l’ESB 2006 mostren que les diferències es mantenen gen de les persones amb malalties greus.37 La més baixa estratificant per classe, de manera que dins d’una ma- mortalitat i la més alta esperança de vida de la pobla- teixa classe, tant la que agrupa les classes manuals com ció nascuda a l’estranger ja s’han descrit en la literatura la que agrupa les no manuals, els immigrants dels PVD nord-americana,38 així com la convergència en salut, és segueixen presentant pitjors indicadors socioeconòmics a dir, l’augment de la morbiditat crònica en augmentar (habitatge, salaris, etc.). La migració per raons econòmi- el temps de residència fins a nivells iguals o superiors als ques no substitueix els ja clàssics eixos de desigualtat: la de la població autòctona.39 Amb les dades de Barcelona, classe social i el gènere, sinó que s’hi suma. no s’ha pogut explorar l’efecte del temps de residència sobre la mortalitat. Tot i això, si es considera la nacio- Aquestes pitjors condicions de vida, tot i millorar relati- nalització com a marcador de temps de residència, i te- vament amb el temps d’estada, semblen reflectir-se en nint en compte l’alt pes dels immigrats amb nacionalitat un empitjorament de l’estat de salut al llarg dels anys espanyola en les defuncions d’aquest grup, és plausible de residència per sota dels nivells de salut de la població hipotetitzar un augment de la mortalitat amb el temps autòctona; fet demostrat en estudis transversals40 i longi- de residència. tudinals39 nord-americans, i que les dades de l’ESB 2006 37 A. Palloni i E. Arias. “Paradox lost: Explaining the Hispanic adult mortality advantage”. Demography (2004), 41 (3): 385-415. 38 G.K. Singh i B.A. Miller. “Health, Life Expectancy, and Mortality Patterns Among Immigrant Populations in the United States”. Can. J. Public Health (2004), 95 (3): 114-21. 39 E. Ng, R. Wilkins, F. Gendron i J.M. Berthelot. Dynamics of Immigrants’ Health in Canada: Evidence from the National Population Health Survey. Ottawa: Statistics Canada, 2005. Disponible a: http://www.statcan.ca/english/research/82-618-MIE/2005002/pdf/82-618-MIE2005002.pdf. 40 M.C. Uretsky i S.G. Mathiesen. “The Effects of Years Lived in the United States on the General Health Status of California’s Foreign-Born Populations”. J. Immigr. Minor. Health (2007), 9: 125-136. 109 La salut de la població immigrant de Barcelona semblen corroborar per al cas de la ciutat de Barcelona, tot i que, en tractar-se d’un estudi transversal i amb una mostra limitada, això no es pot concloure amb certesa. Aquests resultats manifesten la necessitat d’accions de salut pública per millorar o prevenir el deteriorament de la salut de la població immigrada dirigint-se a aquests de- terminants lligats a la pobresa, tenint en compte els eixos de desigualtat de classe social, gènere i origen. 110 Recomanacions Recomanacions Els resultats del present informe posen en relleu aspectes, 7. Impulsar mesures intersectorials adreçades a millorar alguns dels quals ja són coneguts, però ara objectivats a les condicions laborals de les persones en general, que través de les dades obtingudes; s’han posat en evidència comencen per disminuir la inestabilitat i la precarietat. mancances que cal anar eliminant en la mesura del que Les persones immigrants contreuen uns deures amb el sigui possible. Si bé en general es pot dir que les persones seu país d’acollida, però aquest té l’obligació de vetllar immigrants tenen uns indicadors de salut i d’ús de serveis pels seus drets. En general, les persones han de ser força bons, es detecten determinats problemes importants degudament formades en les tasques que han de dur en els quals cal incidir. Pel que fa a determinants, les dades a terme a la feina i els mecanismes per vetllar per la posen en evidència la precarietat social i laboral en la qual pròpia seguretat. es troben algunes persones tant immigrades com autòcto- nes. Les principals recomanacions són les següents: 8. Aprofundir en el treball intersectorial amb altres àmbits de l’administració, com ara treball, habitatge, serveis 1. Reforçar el treball en matèria de salut reproductiva socials, etc. Tal com mostra el model conceptual dels focalitzant en aquells col·lectius específics amb pitjors determinants de salut, per millorar la salut és necessari indicadors d’embaràs adolescent, i vetllant també pel millorar les condicions de vida de les persones. correcte control de la salut del nadó i per l’atenció pediàtrica. 9. Reforçar i millorar els sistemes d’informació existents, de manera que permetin la monitorització i el segui- 2. Donar suport a la integració i a l’acompan yament a ment dels principals indicadors de salut (incidint, so- les persones de PVD, no només des d’un punt de vis- bretot, en la recollida de dades com ara el país de ta estrictament sanitari, sinó també donant suport a naixement, la nacionalitat, els anys que fa que la per- la creació de xarxes personals (no necessàriament del sona va emigrar i els que fa que viu al nostre país). mateix lloc d’origen, sinó amb problemàtiques o ca- racterístiques compartides) a fi de reduir l’estrès pel fet 10. Impulsar estudis de recerca que aprofundeixin en el migratori i l’adaptació cultural. coneixement i les causes de les diferències i desigual- tats en salut de la població immigrada. 3. Disminuir el nombre de persones immigrants que ini- cien el consum de drogues no institucionals un cop han emigrat, així com continuar treballant en els as- pectes vinculats a la reducció de danys lligats al con- sum de drogues. 4. Millorar l’accés de les persones (accés en el sentit am- pli) la xarxa sanitària en general i d’atenció primària en particular. Certament els serveis sanitaris actuals se senten desbordats, i reforçar-ne la xarxa requereix no tan sols més recursos, sinó també més temps per a la formació de personal, etc. I l’accés ha de ser àgil, per tal de no estimular les persones a anar tant a les urgèn- cies hospitalàries. 5. Donar a conèixer a les persones el correcte ús dels dife- rents serveis sanitaris existents al seu abast, entre d’al- tres, potenciant la figura dels mediadors culturals. 6. Donar suport als programes específics de detecció i control de les infeccions, com ara la tuberculosi i la infecció pel VIH-sida. L’augment de la població immi- grant ha fet que cada cop s’observi més el patró epi- demiològic dels països occidentals, on els immigrants aporten el 50% o més del total de casos. 111 La salut de la població immigrant de Barcelona Si voleu obtenir còpies d’aquest informe o fer-nos arribar comentaris i suggeriments us podeu adreçar a: Rosa Puigpinós i Riera Agència de Salut Pública de Barcelona Pl. Lesseps 1 08023 Barcelona Tel.: 93 238 45 45 Fax: 93 217 31 97 Correu electrònic: rpuigpi@aspb.cat També es pot descarregar aquest informe de la pàgina web de l’ASPB: www.aspb.cat Si voleu citar dades d’aquest informe, us preguem ho feu de la següent manera: La salut de la població immigrant de Barcelona. Barcelona: Agència de Salut Pública de Barcelona, 2008. La salut de la població immigrant de Barcelona La salut de la població immigrant a Barcelona Agència de Salut Pública de Barcelona Agència de Salut Pública de Barcelona