Documents Control Sanitari dels Establiments Alimentaris Manual per a l’inspector Agència de Salut Pública de Barcelona CONTROL SANITARI DELS ESTABLIMENTS ALIMENTARIS MANUAL PER A L’INSPECTOR Aquest document ha estat fruit de l’esforç col·lectiu d’un grup de treball de l’Agència de Salut Pública de Barcelona en el que han participat Josep Arqués, Víctor Badia, Júlia Duran, M Àngels Espachs, Mercè Guillén, Xavier Llebaria, Montserrat Ramoneda, Marta Salamero i Antonia Viladrich. La coordinació del projecte i del document corresponen a Montserrat Ramoneda, Mercè Guillén i Júlia Duran. Edita: Agència de Salut Pública de Barcelona Barcelona 2004 D. L. : B-29.743-04B-17.003-04 Producció gràfica: Primer Segona Edicions ÍNDEX 1. Presentació i objectius .......................................................................................................................................................................................................... 5 2. Marc normatiu ............................................................................................................................................................................................................................. 9 2.1. Marc general ..................................................................................................................................................................................................................... 11 2.2. Normativa aplicable ..................................................................................................................................................................................................... 12 2.2.1. Normativa administrativa de caràcter general ............................................................................................................................ 12 2.2.2. Normativa sectorial ....................................................................................................................................................................................... 12 2.2.2.1. D’àmbit sanitari ............................................................................................................................................................................. 12 2.2.2.2. De defensa dels consumidors i usuaris ......................................................................................................................... 12 2.2.3. Reglamentacions tecnicosanitàries i normes sectorials més utilitzades ................................................................... 12 3. La inspecció ................................................................................................................................................................................................................................. 15 3.1. Tipus i freqüència d’inspecció ............................................................................................................................................................................... 17 3.2. El procediment de la inspecció ............................................................................................................................................................................. 18 4. Eines de treball a l’abast de la funció inspectora .................................................................................................................................... 21 4.1. L’informe d’inspecció .................................................................................................................................................................................................. 23 4.2. L’acta d’inspecció ........................................................................................................................................................................................................... 23 4.2.1. Aspectes que cal tenir en compte a l’aixecar l’acta ................................................................................................................. 23 4.3. El cronograma .................................................................................................................................................................................................................. 25 4.4. La compareixença ......................................................................................................................................................................................................... 26 4.5. La presa de mostres ..................................................................................................................................................................................................... 26 4.5.1. Aspectes que cal tenir en compte en la presa de mostres .................................................................................................. 27 4.6. Les mesures de protecció de la salut ................................................................................................................................................................ 28 4.6.1. Aturada de la comercialització ............................................................................................................................................................. 28 4.6.2. Requerir el cessament temporal d’una activitat ........................................................................................................................ 28 5. Les mesures cautelars ........................................................................................................................................................................................................ 31 5.1. Definició, marc legal i aplicació ........................................................................................................................................................................... 33 5.2. Tipus de mesures cautelars previstes en la Llei 7/2003 ........................................................................................................................ 33 5.2.1. La immobilització .......................................................................................................................................................................................... 34 5.2.2. El tancament preventiu .............................................................................................................................................................................. 34 5.3. Procediment per a l’adopció de les mesures cautelars ......................................................................................................................... 34 5.4. Característiques comunes de les mesures cautelars ............................................................................................................................... 34 6. Els procediments administratius .............................................................................................................................................................................. 35 6.1. El requeriment .................................................................................................................................................................................................................. 37 6.1.1. Definició, marc legal i aplicació ........................................................................................................................................................... 37 6.1.2. Procediment per a la seva adopció .................................................................................................................................................... 37 6.2. Procediment sancionador ........................................................................................................................................................................................ 37 6.2.1. Definició, marc legal i aplicació ........................................................................................................................................................... 37 6.2.2. Procediment per a la seva adopció .................................................................................................................................................... 38 6.3. Els informes de l’expedient ..................................................................................................................................................................................... 39 6.3.1. Informe tècnic .................................................................................................................................................................................................. 39 6.3.2. Informe valoratiu ............................................................................................................................................................................................ 41 7. Les infraccions ........................................................................................................................................................................................................................... 43 7.1. Tipificació de les infraccions .................................................................................................................................................................................. 45 7.2. Qualificació de les infraccions .............................................................................................................................................................................. 45 7.3. Quantificació de les sancions ................................................................................................................................................................................ 45 8. Diagrames dels principals processos identificats en la inspecció ............................................................................................... 47 9. Annexos ........................................................................................................................................................................................................................................... 51 Annex 1: Informe d’inspecció i annex d’informe d’inspecció ..................................................................................................................... 54 Annex 2: Informe tècnic requeriment ......................................................................................................................................................................... 56 Annex 3: Informe tècnic comprovació requeriment / arxiu .......................................................................................................................... 57 Annex 4: Informe tècnic comprovació requeriment / mesures correctores ...................................................................................... 58 Annex 5: Informe tècnic sancionador ......................................................................................................................................................................... 59 Annex 6: Informe valoratiu multa coercitiva .......................................................................................................................................................... 60 Annex 7: Informe valoratiu sancionador ................................................................................................................................................................... 61 Annex 8: Informe tècnic al·legacions ........................................................................................................................................................................... 62 Annex 9: Inspecció (I-1, I-2) ............................................................................................................................................................................................... 63 Annex 10: Sol·licitud d’inspecció a instància de part (SIIP-1, SIIP-2) ....................................................................................................... 65 Annex 11: Sol·licitud d’inspecció per a certificat sanitari d’exportació (SICSE) ............................................................................... 67 Annex 12: Denúncies (D-1, D-2, D-3) ........................................................................................................................................................................... 68 Annex 13: Recollida de mostra reglamentària estandar (MRE-1, MRE2) ............................................................................................. 71 Annex 14: Recollida de mostra prospectiva (MP) ............................................................................................................................................... 73 Annex 15: Brot de toxiinfecció alimentària (TIA) ................................................................................................................................................. 74 Annex 16: Requeriment (R) ................................................................................................................................................................................................ 75 Annex 17: Expedient sancionador abreujat (ESA) ............................................................................................................................................... 76 Annex 18: Expedient sancionador ordinari (ESO) ................................................................................................................................................ 77 Annex 19: Entrada d’al·legacions o recursos (A) .................................................................................................................................................. 78 MATERIAL I MÈTODES 1. PRESENTACIÓ I OBJECTIUS MATERIAL I MÈTODES 1. Presentació i objectius La inspecció alimentària està molt regulada mitjançant l’ordenament jurídic, bé a través de normes que regulen els procediments i les actuacions efectuades pels orga- nismes de control, o bé per les normes sanitàries sectori- als, horitzontals i verticals, que tenen com a destinataris bàsics els establiments alimentaris. Tot aquest món legal ens marca les regles de joc a les organitzacions compe- tents a l’hora de realitzar la gestió del risc alimentari. Altrament, la inspecció pròpiament dita (entesa com una fase del control alimentari) l’executen els inspectors, pro- fessionals que tenen un perfil específic que obeeix a uns determinats atributs de formació i capacitats i alhora amb una relació laboral determinada. Gràcies a aquesta formació i capacitat estan sotmesos a l’obligació d’inter- pretar i valorar riscos per a la salut i ordenar i proposar accions per disminuir els mateixos, actuant en aquest sentit com agents de l’autoritat sanitària. Combinar la capacitat discrecional de l’inspector amb la procedimentació detallada de la inspecció pot generar tensions. Un equilibri ponderat donaria millors fruits, i alhora satisfaria més l’objectiu de protecció de la salut dels consumidors, que és la missió de la inspecció. Cal doncs, apropar al màxim aquests elements, i aquest és un dels objectius d’aquest document. Pretén ser un manual pels inspectors de l’Agència de Salut Pública de Barcelona, mitjançant el qual es persegueix l’objectiu de detallar els principals components de la inspecció, i en els procediments administratius lligats al control alimen- tari, abordant fonamentalment els aspectes essencials. Aquest document permet tenir una visió de conjunt de tot el procés sense perdre’s en les particularitats d’un determinat procediment específic per un sector o actua- ció concreta (aspecte que òbviament també s’ha de des- envolupar). No obstant això, no es queda en una visió general sinó que també detalla les responsabilitats d’exe- cució de les diferents fases, aclareix conceptes i termino- logies i descriu (i per tant normalitza), diverses eines administratives de la organització (com l’informe d’ins- pecció, el cronograma d’actuacions, la compareixença...). Aquest document neix amb la voluntat de ser obert i di- nàmic, en constant evolució, per que s’hi puguin incor- porar modificacions legislatives, procedimentals , criteris i formes d’actuació necessàries. Volem que sigui un docu- ment de referència dels professionals de l’Agència de Salut Pública de Barcelona, que potser també trobaran útil els d’altres organitzacions properes. 7 2. MARC NORMATIU MATERIAL I MÈTODES 2. Marc normatiu 2.1. Marc general da per la LPS. Tradicionalment quan aquesta activitat es exercida per les entitats locals, s’utilitza la normativa de L’Agència de Salut Pública de Barcelona (en endavant defensa dels consumidors i usuaris, LDCUC, mentre que ASPB) es un organisme autònom, amb personalitat jurí- quan es exercida per la Generalitat de Catalunya s’utilitza- dica pròpia i patrimoni independent, creat pel Consorci va l’actualment derogada LHA i ara la LPS. Sanitari de Barcelona, en virtut del mandat conferit per la Llei 22/1998, de 30 de desembre, de la Carta Municipal D’acord amb aquest fet, l’antic Institut Municipal de Salut de Barcelona, per a l’acompliment de les finalitats que es Pública de Barcelona (IMSPB), actuava en aquesta activitat, determinen en els seus estatuts i en la pròpia Carta Muni- aplicant la normativa de defensa dels consumidors i usua- cipal de Barcelona (articles 105 i 103). ris. Aquesta normativa de vegades però, no respon del tot a les necessitats especifiques de l’activitat de seguretat i En aquest sentit, i de conformitat en l’establert a l’article d’higiene dels aliments. Així i a títol d’exemple, la tipifica- 2.3 e) dels seus Estatuts, l’ASPB ha de vetllar per la segu- ció en una norma de rang legal de les infraccions recollides retat i higiene dels aliments, cobrint el control sanitari de en la reglamentació tecnicosanitària (principi de legalitat), la distribució i el subministrament d’aliments i begudes i no resulta sempre fàcil amb la LDCUC, en ésser aquesta, altres productes directament o indirectament relacionats una normativa genèrica pensada per regular l’ampli sector amb el consum humà, i també els mitjans de transport, de la defensa dels consumidors i dels usuaris. el control del compliment de les reglamentacions tecnicosanitàries en relació amb els productes de vendes La constitució de l’ASPB (antic IMSPB) i la recent entrada no sedentaris, el control sanitari dels centres d’alimenta- en vigor de la LPS, poden implicar una alteració ció, i el control sanitari en l’àrea d’higiene alimentària, d’aquest marc normatiu sectorial. Ara disposem d’una escorxadors i indústries del terme municipal. Aquestes norma de recolzament a l’activitat de seguretat i d’higi- activitats dins de l’ASPB es desenvolupen per l’Institut de ene dels aliments molt més especifica. Així, en aquesta Seguretat Alimentària i de Salubritat (en endavant ISAS) norma s’estableix entre altres qüestions que les funci- mitjançant els seus serveis d’inspecció. ons de l’Agència de Protecció de la Salut, pel que fa al servei regional de la ciutat de Barcelona, són assumides Per a fer-ho, l’ASPB aplica un seguit de normes: normes pel Consorci Sanitari de Barcelona, el qual les ha d’exer- administratives generals, que ha d’aplicar en la seva con- cir per mitjà de l’ASPB, reconeix el caràcter d’autoritat dició d’organisme autònom de caràcter administratiu (Llei sanitària de l’ASPB, la condició d’agent de l’autoritat 30/1992,de 26 novembre de règim jurídic de les adminis- dels inspectors i estableix tot un sistema de mesures tracions públiques i del procediment administratiu comú, cautelars, infraccions i sancions concret per l’activitat de (en endavant LPAC); Decret 278/1993 de 9 de novembre, seguretat i higiene dels aliments. sobre el procediment sancionador d’aplicació als àmbits de competència de la Generalitat de Catalunya, (en enda- Tanmateix, cal dir que, el fet d’utilitzar aquesta normativa, vant DS); normes sectorials Llei 1/1990, sobre disciplina no ha de significar deixar de banda la LDCUC, normativa del mercat i defensa dels consumidors i usuaris de vigent que igualment resulta aplicable. La LPS deroga la Catalunya, (en endavant LDCUC); Llei 7/2003 de 25 LHA excepte en els seus articles 8, 9, 10, 11, 27, 28, 29, d’abril de protecció de la salut (en endavant LPS) i tot un 30, 31 i 32 que de moment continuen vigents. Davant seguit de reglamentacions tecnicosanitàries: Reial Decret aquest nou marc normatiu creiem que l’ASPB ha de fer 2207/1995, de 28 de desembre, sobre les normes d’higi- seu el plantejament següent : ene de productes alimentaris, Reial Decret 1916/1997, de 19 de desembre, pel que s’estableixen les condicions • La normativa sectorial de referència ha de ser la nova sanitàries aplicables a la producció i comercialització de LPS, també per a l’activitat de seguretat i d’higiene carn picada i preparats de carn, entre altres. dels aliments. Això vol dir que serà en base a aquesta norma i les normes que la desenvolupin i, per tant, En aquest sentit, i més enllà de la normativa tecnicosa- utilitzant els mecanismes jurídics administratius allà nitària, existeixen a Catalunya dues grans normes que previstos (mesures cautelars, sancions,...) que es do- des d’un punt de vista de normativa sectorial, permeten narà suport a l’activitat de seguretat i d’higiene dels donar suport jurídic administratiu a l’activitat de segure- aliments realitzada pels inspectors de l’ASPB. tat i d’higiene dels aliments en els termes que s’estableix en els nostres estatuts: d’una banda la LDCUC, i de l’altra, • D’altra banda, però, continuarem utilitzant la norma- la Llei 15/1983, de 14 juliol d’Higiene i Control Alimen- tiva de defensa dels consumidors i usuaris, en allò tari (en endavant LHA), derogada excepte en els articles 8, que al nostre entendre i des de l’experiència prèvia 9, 10, 11, 27, 28, 29, 30, 31 i 32, i actualment substituï- com a IMSPB, se’ns ofereix com a opció eficaç de su- 11 Control sanitari dels establiments alimentaris. Manual per a l’inspector port jurídic administratiu a l’activitat inspectora; els Reial Decret 142/2002, d’1 de febrer, pel que s’aprova la llis- requeriments, i la possibilitat d’imposar multes coer- ta positiva d’additius diferents de colorants i edulcorants citives davant el seu incompliment. per al seu ús en l’elaboració de productes alimenticis, així com les seves condicions d’utilització, modificat en part pel A aquest plantejament normatiu respon el contingut de RD257/2004, de 13 de febrer. la guia que a continuació es presenta. Reial Decret 1334/1999, de 31 de juliol, pel que s’aprova la norma general d’etiquetatge, presentació i publicitat dels 2.2. Normativa aplicable productes alimenticis, modificat en part, pel RD 238/2000, de 18 de febrer i pel RD 1324/2002, de 13 de desembre. 2.2.1. Normativa administrativa de caràcter general Reial Decret 381/84, de 25 de gener, de la Presidència del Govern, pel que s’aprova la reglamentació tecnicosanitària Llei 30/1992,de 26 novembre de règim jurídic de les del comerç minorista d’alimentació. administracions públiques i del procediment administra- tiu comú (LPAC) Salses amb ovoproductes Reial Decret 1254/1991, de 2 d’agost, pel que es dicten Decret 278/1993, de 9 de novembre, sobre el procedi- normes per a la preparació i conservació de la maionesa ment sancionador d’aplicació als àmbits de competència d’elaboració pròpia i altres aliments de consum immediat de la Generalitat de Catalunya. (DS) en els que hi figuri l’ou com ingredient. 2.2.2. Normativa sectorial Decret 174/2001, de 26 de juny, pel qual es regula l’aplicació a Catalunya del RD1254/1999, de 16 de ju- 2.2.2.1. D’àmbit sanitari liol, de mesures de control dels riscos inherents als ac- Llei 14/1986, de 25 d’abril, General de Sanitat. cidents greus en els quals intervinguin substàncies perilloses. Llei 7/2003, de 25 d’abril de protecció de la salut. (LPS) Ordre de 9 de febrer de 1987, de la Generalitat de Llei 15/1983, de 14 juliol, d’Higiene i Control Alimentari Catalunya, sobre normes específiques per a la preparació (LHA), derogada excepte en els articles 8, 9, 10, 11, 27, i conservació de la maionesa d’elaboració pròpia i altres 28, 29, 30, 31 i 32. aliments amb ovoproductes. 2.2.2.2. De defensa dels consumidors i usuaris Menjadors col·lectius Llei 26/1984 de 19 juliol general per la defensa dels con- Reial Decret 3484/2000, de 29 de desembre, pel que sumidors i usuaris. s’estableixen les normes d’higiene per a l’elaboració, dis- tribució i comerç de menjars preparats. Llei 1/1990, sobre disciplina del mercat i defensa dels consumidors i usuaris de Catalunya. (LDCUC) Carn i productes carnis Reial Decret 147/93, de 29 de gener, pel que s’establei- Decret 206/1990, de 30 de juliol, sobre la inspecció de xen les condicions sanitàries de producció i comercialitza- disciplina del mercat i consum. ció de carns fresques, modificat en part pel RD 315/96, de 23 de febrer. 2.2.3. Reglamentacions Tecnicosanitàries i Normes Sectorials més utilitzades: Reial Decret 49/93, de 15 de gener, del Ministeri de Rela- cions amb les Corts i de la Secretaria del Govern, relatiu De caràcter general als controls veterinaris aplicables en els intercanvis Reial Decret 1712/91, de 9 de novembre, sobre el registre intracomunitaris dels productes d’origen animal. general sanitari d’aliments. Reial Decret 1904/1993, de 29 d’octubre, pel que s’esta- Reial Decret 2207/1995, de 28 de desembre, sobre les bleixen les condicions sanitàries de producció i comercia- normes d’higiene de productes alimenticis. lització de productes carnis i d’altres determinats productes d’origen animal. I les Ordres de 25 de setem- Reial Decret 202/2000, d’11 de febrer, pel que s’establei- bre de 1997 i de 25 de novembre de 1998, per les que xen les normes relatives als manipuladors d’aliments. s’actualitzen llurs annexes. 12 2. Marc normatiu Reial Decret 1916/1997, de 19 de desembre, pel que s’es- Reial Decret 1338/1988, de 28 d’octubre, pel que s’apro- tableixen les condicions sanitàries aplicables a la producció va la reglamentació tecnicosanitària per a l’elaboració i i comercialització de carn picada i preparats de carn. venda d’orxata de xufla. Reial Decret 1376/2003, de 7 de novembre, pel que s’es- Pa i pastisseria tableixen les condicions sanitàries de producció, emma- Reial Decret 1137/1984, de 28 de març, que aprova la gatzematge i comercialització de les carns fresques i els reglamentació tecnicosanitària per a la fabricació, circula- seus derivats en els establiments de comerç al detall. ció i comerç de pans i pans especials, modificat en part pel RD 2627/85, de 4 de desembre, pel RD 285/1999, de Peix i productes de la pesca 22 de febrer i pel RD 1202/2002 de 20 de novembre. Reial Decret 571/1999, de 9 d’abril, que aprova la re- glamentació tecnicosanitària que fixa les normes apli- Reial Decret 2419/1978, de 19 de maig, que aprova la cables a la producció i comercialització de mol·luscs reglamentació tecnicosanitària per a l’elaboració, circula- bivalves vius. ció i comerç de productes de confiteria, pastisseria, brioxeria i rebosteria, modificat en part, pel RD 1355/83 Reial Decret 1521/1984, de l’1 d’agost, de la Presidència del de 27 d’abril i pel RD 1909/84 de 26 de setembre. Govern, pel que s’aprova la reglamentació tecnicosanitària dels establiments i productes de la pesca i aqüicultura amb destí al consum humà. Modificat pel RD 645/1989, de 19 de maig, pel RD 1437/1992, de 27 de novembre, i pel RD 1193/2000, de 23 de juny. Reial Decret 1437/1992, de 27 de novembre, del Minis- teri de Relacions amb les Corts i de la Secretaria de Go- vern, pel que es fixen les normes sanitàries aplicables a la producció i comercialització dels productes pesquers i de l’aqüicultura. modificat pel RD1840/1997 de 5 de de- sembre. (Deroga excepte en alguns punts, el Reial Decret 1521/1984) Reial Decret 1193/2000, de 23 de juny, pel que es comple- ta l’annex IV del Reial Decret 1521/1984, de l’1 d’agost, pel que s’aprova la reglamentació tecnicosanitària dels esta- bliments i productes de la pesca i aqüicultura amb destí al consum humà. (Modifica algunes denominacions de pro- ductes de la pesca). Reial Decret 1380/2002, de 20 de desembre, d’identifi- cació dels productes de la pesca, de la aqüicultura i del marisqueix congelats i ultracongelats. Reial Decret 121/2004, de 23 de gener, sobre la identifi- cació dels productes de la pesca, de l’aqüicultura i del marisqueix vius, frescos, refrigerats o cuits. Llets, gelats orxates,... Reial Decret 1679/1994, de 22 de juliol, pel que s’esta- bleixen les condicions sanitàries aplicables a la producció i comercialització de llet crua, llet tractada tèrmicament i productes làctics. Reial Decret 618/1998, de 17 d’abril, que aprova la regla- mentació tecnicosanitària per a l’elaboració, circulació i comerç de gelats i barreges envasades per a congelar. 13 3. LA INSPECCIÓ MATERIAL I MÈTODES 3. La inspecció Inspeccionar, per definició, consisteix en examinar, reco- nèixer atentament, investigar, esbrinar amb diligència, Exemple: La freqüència d’inspecció determinada provar o temptejar la idoneïtat o suficiència. Si traslla- per un centre de depuració de mol·luscs bivalves és dem aquesta definició al context de la inspecció sanità- d’una visita/setmana. En un centre de depuració, ria en el món alimentari podríem fer-ne la següent que es comprova que l’activitat és molt senzilla (per definició: “Són totes aquelles accions encaminades a exemple sempre porten els bivalves de la mateixa comprovar, investigar i controlar l’adequació dels esta- zona de producció i tenen un volum molt baix d’ac- bliments alimentaris, els seus productes i processos rela- tivitat), que tenen uns bons autocontrols instaurats cionats, amb la normativa sanitària vigent, amb i uns circuits ben definits, l’inspector pot proposar l’objectiu de protegir la Salut Pública i garantir la posada de disminuir-ne la freqüència, acordant aquesta al mercat d’aliments segurs”. nova freqüència amb el Cap del Servei. En l’exercici de les seves funcions l’inspector ha de: De la mateixa manera l’inspector pot proposar un augment de la freqüència d’inspecció si l’establi- • Controlar el compliment de les disposicions vigents. ment reuneix unes característiques totalment oposa- • Controlar l’adequació a la normativa vigent dels esta- des a les descrites. bliments, els seus productes i els seus processos. • Investigar les infraccions amb la finalitat de compro- var-ne l’abast, les causes i les responsabilitats dels Quan s’assignen els establiments a cada inspector, es re- presumptes autors. alitza un esforç per ajustar les càrregues de treball. Si els • Aixecar actes d’inspecció quan s’apreciïn fets consti- establiments assignats no poden ser inspeccionats amb tutius d’infracció. la freqüència preestablerta (no consideraríem en aquest • Emetre els informes corresponents relatius a les seves cas els períodes de llicència de vacances), l’inspector actuacions (informe d’inspecció i informe tècnic.....). haurà de posar-ho en coneixement del Cap del Servei, • Fer el seguiment de les actuacions iniciades. motivant la causa, per tal de trobar una solució conjunta. D’altra banda, hem de tenir en compte que del resultat de 3.1. Tipus i freqüència d’inspecció la inspecció se’n pot derivar un seguiment, el qual no ha d’estar subjecte en la majoria dels casos a la freqüència Si tenim en compte l’objectiu que motiva la visita a l’establi- d’inspecció establerta. Això ens passarà, sobretot, en es- ment podem diferenciar els següents tipus d’inspeccions: tabliments en els quals aquests freqüència és baixa. Les inspeccions habituals o periòdiques. Són aquelles que l’inspector realitza de manera periòdica Exemple: Es realitza una inspecció a un magat- als establiments que té assignats. La freqüència zem de fruites i hortalisses, el qual té una fre- d’inspecció està predeterminada i consta en els llis- qüència d’inspecció preestablerta d’una visita/ tats d’establiments que periòdicament són lliurats a any. En el decurs de la inspecció es detecten defi- l’inspector amb les darreres actualitzacions obtingu- ciències importants que requereixen l’adopció de des de la base de dades del registre sanitari facilitada mesures correctores. L’inspector haurà de fer un per la DGSP. seguiment d’aquestes mesures correctores en el termini de temps que cregui oportú (depenent La freqüència d’inspecció ve determinada pel tipus d’acti- del tipus de deficiència detectada). És probable, vitat que du a terme l’establiment així com per les carac- doncs, que hagi d’avançar la següent inspecció. terístiques peculiars de cada un d’ells. El coneixement que l’inspector té de l’establiment incidirà sobre la fre- qüència preestablerta. Les inspeccions programades pel propi ISAS o per al- tres òrgans administratius (Generalitat de Catalunya). Són Aquells casos en que l’inspector estimi procedent aug- inspeccions que persegueixen objectius molt concrets i mentar o disminuir la freqüència d’inspecció predetermi- que estan basades en un pla de treball molt concret o nada per a un determinat establiment, l’inspector ho programa específic. Exemples d’inspeccions programades comunicarà per escrit al Cap de Servei, el qual n’haurà de serien: donar la seva conformitat. En l’escrit s’hauran de concre- tar els aspectes concrets que motiven el canvi de fre- “Programa d’actualització registral” qüència d’inspecció proposat. “Programa de menjadors col·lectius socials” 17 Control sanitari dels establiments alimentaris. Manual per a l’inspector Les inspeccions motivades per informacions de ciu- Les inspeccions a petició de part. Responen a peticions tadans. L’ISAS pot rebre reclamacions d’un particular, formulades per l’interessat d’una empresa alimentària: sovint a les nostres pròpies dependències, o bé en el de- emissió de certificats d’exportació, detecció d’un risc, exe- curs d’una inspecció. De vegades aquestes reclamacions cució d’un requeriment... En qualsevol cas, cal que sigui són comunicades a través d’altres organismes o Adminis- adreçada una sol·licitud per escrit al Servei corresponent. tracions (OMIC, Secció d’Higiene Alimentària de la DTB, Direcció General de Salut Pública,..). Podem distingir dos Cal fer especial esment d’aquelles inspeccions sol·- tipus: licitades per l’interessat referents a l’emissió de dictà- mens d’una partida alimentària. Hem de tenir en compte ✓ Denúncia en matèria de seguretat alimentària: Seran que correspon al propi establiment, en l’exercici dels aquells escrits, en els que hi figuri la data i el nom, seus autocontrols, detectar aquelles anomalies que fan DNI i signatura del denunciant i que facin referència que un producte o una partida no sigui apte per la seva a uns fets que poden repercutir en la seguretat dels comercialització per al consum humà. La nostra actuació aliments que es trobin a un establiment alimentari. en aquests casos només estarà motivada quan hagi estat L’Administració informarà al denunciant de les actua- requerida des de determinats estaments oficials. Gene- cions dutes a terme. En aquests casos, des dels dife- ralment, en la majoria d’aquestes actuacions, la finalitat rents serveis d’inspecció, es realitzarà el comunicat de última de l’establiment no és conèixer un dictamen, sinó resposta que informi de les actuacions dutes a terme obtenir un document acreditatiu oficial de la no aptitud al denunciant o dependència de l’Administració que d’un aliment, per ser utilitzat amb fins econòmics. De fet, ens hagi tramès la denúncia. estaríem davant d’un cas d’utilització de l’administració pública per part de l’interessat en una activitat que hem ✓ Comunicats de particulars en matèria de seguretat de considerar privada. alimentària: Es tracta dels comunicats que es reben per telèfon, fax o e-mail a les nostres dependències o bé directament dels titulars o empleats d’establiments Exemple: Un magatzem de fruites rep una partida alimentaris en el decurs d’una inspecció. Són comuni- de pomes en mal estat. Sol·liciten que els serveis cats que no poden tenir la consideració de denúncia, veterinaris emetin un dictamen per poder presentar atès que l’informador no vol figurar com a denunciant. un document davant del remitent i els sigui abonat En aquests casos, es convenient que la persona que l’import del producte. L’inspector informarà a l’esta- rebi la informació la posi en coneixement del cap de bliment que no estan contemplades aquestes actu- servei per tal de valorar si és necessari programar actu- acions dins les seves funcions i que en tot cas pot acions al respecte. En aquests casos no hi ha obligació sol·licitar un peritatge de la mercaderia si ho creu d’informar de les actuacions dutes a terme. necessari davant la possibilitat d’un litigi. Si el que persegueix és un document conforme la partida es És important recordar que en ordre a protegir les dades destrueix, aquest l’haurà de sol·licitar a l’empresa de caràcter personal, no s’ha de facilitar a l’inspeccionat o que en gestioni la destrucció. denunciat la identitat del denunciant o informador. Aquestes dades no es facilitaran ni en el supòsit que es generés un expedient i es demanés vista. En aquest cas, en el moment de la vista s’haurien d’extreure tots aquells 3.2. El procediment en l’inspecció documents que facilitin la identitat del denunciant. El procediment s’inicia amb l’acta d’inspecció i en base a Resulta difícil procedimentar com s’ha de dur a terme la uns fets constatats, tan si té origen en una denúncia par- inspecció sanitària a un establiment. De fet, cada inspec- ticular com si l’Administració ho inicia d’ofici. tor utilitzarà el procediment d’inspecció que més s’ade- qüi al tipus d’establiment i al perfil del propi inspector. El procediment també serà ben diferent en funció del tipus Les inspeccions amb objectius específics. Són aque- d’inspecció que es tracti. No obstant es poden remarcar lles derivades de comunicacions oficials (alertes, resultats alguns trets genèrics, aplicables a qualsevol inspecció. analítics, comunicats d’altres òrgans administratius...). Són inspeccions molt concretes que generalment perse- En les inspeccions programades (quan es duen a ter- gueixen objectius molt concrets (comprovar la distribució me determinades campanyes), les inspeccions per de- d’una determinada partida d’aliments, comunicar un re- núncia, les específiques i les que es realitzen a petició de sultat, trametre una informació determinada a l’establi- l’interessat, el procediment a seguir ve determinat per ment, immobilitzar un determinat producte...). l’objectiu que persegueix aquesta inspecció: seguiment 18 3. La inspecció d’una campanya específica, obtenir una informació, in- l’informe d’inspecció (Annex 1), descrit en el punt 5.1. vestigar l’entrada d’una determinada partida d’aliments, Aquest informe servirà per deixar constància dels controls comprovar les condicions d’higiene de l’establiment... efectuats, així com d’aquelles irregularitats o observacions Aquestes inspeccions sempre suposen l’emissió d’un derivades de la inspecció, les quals seran objecte de se- document per part de l’inspector en el qual es recull el guiment en les inspeccions posteriors. No s’emetrà l’infor- resultat de la inspecció (certificat d’exportació, acta, infor- me en aquells casos en que de la visita se’n derivi una me, qüestionari...). acta d’inspecció. En les inspeccions habituals o periòdiques el propi inspector haurà d’establir un programa de treball ade- Ús del català: D’acord amb els articles 9 i 10 de la quat per a cada establiment o grup d’establiments. Llei 1/1998, de 7 de gener, de política lingüística, les Aquest programa haurà de contemplar tots els aspectes Administracions de Catalunya han d’emprar normal- que han d’estar sotmesos a inspecció (instal·lacions, higi- ment el català en llurs actuacions internes i en les ene de les instal·lacions, higiene dels processos, higiene comunicacions adreçades a persones físiques o jurí- de la manipulació, autocontrols, controls en destí, con- diques residents en l’àmbit lingüístic català sens per- trols d’expedició, compliment de determinades disposici- judici del dret dels ciutadans a rebre-les en castellà, si ons normatives....) ho demanen. Així mateix, els procediments adminis- tratius es tramitaran en català. Per tant, la llengua Això resulta especialment important en establiments que emprada habitualment tant en la comunicació oral tenen establerta una freqüència d’inspecció elevada (per com en la redacció d’informes, d’actes d’inspecció o exemple les sales de desfer i els centres de depuració i d’altres documents, serà el català, sens perjudici de expedició de mol·luscs bivalves). Les freqüents visites de lliurar, a les persones que ho sol·licitin, l’escrit en cas- l’inspector a aquests establiments, en cas de no estar tellà o bé la seva traducció. Resulta evident que l’ins- mínimament programades, poden convertir-se en visites pector ha de vetllar per que la comunicació amb els rutinàries (“a veure què em trobo”). seus interlocutors sigui efectiva. Exemple: “CARN FRESCA, SL”. És un establiment que té una freqüència d’inspecció de 3 visites/set- mana. Tenint en compte el tipus d’establiment que és, em programaré les visites de la següent manera: – En totes les inspeccions faré un reconeixement dels processos de manipulació que es duen a terme en el moment de la inspecció. – En cada visita faré un control físic i d’identitat de les partides (o part de les partides) de carn que hagin entrat. – Un cop a la setmana faré l’inspecció documental de totes les partides entrades. – Un cop a la setmana realitzaré controls d’expedi- ció de les carns (documentals i, si escau, aplica- ció campanya fred) – Cada 15 dies dedicaré una de les inspeccions al seguiment dels autocontrols duts a terme per l’empresa. – Un cop al mes comprovaré que s’està seguint de manera correcta el compliment de la circular 1/01. – Cada 15 dies ajustaré l’hora d’inspecció per coin- cidir amb el procés de retirada dels MER. En totes les visites d’inspecció sempre es deixarà constàn- cia escrita de la inspecció efectuada. El document habitu- al de comunicació de l’inspector amb l’interessat serà 19 4. EINES A L’ABAST DE LA FUNCIÓ INSPECTORA MATERIAL I MÈTODES 4. Eines a l’abast de la funció inspectora 4.1. L’informe d’inspecció procediment sancionador, però persegueixen el com- promís de l’interessat en relació a la informació que L’informe d’inspecció és el document de comunicació està facilitant o en relació a la informació que se li està habitual entre l’inspector i el representant de l’empresa o oferint. establiment que aquest visita. És una eina de treball que ha de servir a l’inspector per: Són exemples: • Deixar constància de la seva visita. • Quan es realitza una investigació sobre l’origen o • Especificar quins són els paràmetres inspeccionats (higi- distribució d’aliments implicats en una alerta ene de la manipulació, instal·lacions, autocontrols, ...,). o toxoinfecció alimentària. • Concretar el resultat de la inspecció (irregularitats • Quan s’informa a l’establiment que no pot comer- detectades, mesures correctores pendents,...,). cialitzar algun producte com a mesura de protec- • Disposar d’un històric documentat de l’empresa. ció de la salut. • Quan es recull una determinada informació a L’inspector, després de realitzar la seva visita i parlar amb petició d’una altra administració. l’interessat per informar-lo sobre el que ha de millorar, corregir o eliminar, i abans d’acabada la inspecció, sap que disposa d’aquest document per concretar les coses C. Actes derivades d’instruccions: inclouríem aquí que consideri més importants per tal que l’interessat totes aquelles actes aixecades en el marc d’una cam- prengui el compromís de realitzar-les. És un informe que panya, programa d’actuació o instruccions específi- l’inspector realitza “in situ” en el moment de la inspecció. ques en els quals de manera explícita es demana que l’actuació sigui recollida en una acta. D’aquest informe, en principi, no se’n derivarà un proce- diment sancionador. És l’inici d’una relació escrita entre l’Administració i l’administrat. No obstant és un docu- 4.2.1. Aspectes que cal tenir en compte a ment molt vàlid com a informació addicional en l’inici de l’aixecar l’acta qualsevol procediment administratiu. L’inspector ha de fer l’esforç de recollir de la manera més L’informe d’inspecció és numerat i s’emet per triplicat en clara possible la informació que ha de constar a l’acta. paper autocopiatiu, lliurant-ne una còpia a l’inspeccionat Això resulta especialment complicat si tenim en compte i restant una còpia per l’inspector i l’altra per arxivar a la que és un document que s’aixeca “in situ” i que l’inspec- carpeta de l’establiment. tor sovint es veu envoltat d’una situació tensa. S’annexa el model d’informe d’inspecció (Annex 1). Si es pot disposar del temps i la situació ho permet, sem- pre és recomanable sol·licitar a l’inspeccionat un espai per poder aixecar l’acta i fer una reflexió prèvia d’allò que 4.2. L’acta d’inspecció volem que quedi escrit en la mateixa. L’acta d’inspecció és el document que recull els resultats És important que l’inspector identifiqui els objectius de la de les actuacions d’investigació i control. En ella es fa seva visita i que aquests objectius quedin reflectits a l’ac- constar els possibles incompliments detectats. ta. Informacions confuses o incompletes recollides a les actes sovint condueixen a una segona inspecció per acla- Segons l’objectiu final que es persegueix amb l’acta, po- rir o completar la informació o bé impedeixen iniciar un dem diferenciar tres tipus d’actes: procediment sancionador per un defecte de forma. A. Actes que inicien un procediment sancionador o A continuació s’exposen alguns aspectes a tenir en comp- un requeriment: es deixa constància en l’acta dels te i diferents supòsits que ens podem trobar a l’hora d’ai- incompliments detectats en la inspecció. xecar un acta: B. Actes que recullen/ofereixen informació a l’esta- ✓ És important omplir de manera correcta i completa bliment o que insten a l’adopció de mesures de totes les dades identificatives de l’establiment ins- protecció de la salut: en elles es recull una informa- peccionat. Una identificació clara és molt important a ció, obtinguda de l’establiment o destinada al seu efectes de comunicar a l’interessat les resolucions ad- interessat. No suposen necessàriament l’inici de cap ministratives. D’altra banda és també imprescindible 23 Control sanitari dels establiments alimentaris. Manual per a l’inspector consignar la data i l’hora en la qual es realitza la ins- en compte al redactar l’acta no incloure referències a pecció. La manca d’aquestes dades poden donar peu registres d’entrada o sortida de documents interns, a al·legacions difícilment revocables. ordres de treball... ja que en la majoria dels casos l’in- teressat no té accés a aquests documents i pot trobar- ✓ En el cas de negació de firma per part de l’inte- se en una situació d’indefensió. ressat, l’inspector ho haurà de fer constar sempre ex- plícitament a l’acta i, si és possible procurar-se un testimoni per tenir constància d’aquesta negació i Exemple: Evitar encapçalaments com els següent: posterior lliurament d’una còpia de l’acta a l’inspec- “D’acord amb l’escrit de DGSP del dia 29/04/04 i re- cionat. Tant el rebuig com l’acceptació de la còpia per gistre de sortida Núm. 23567 i d’entrada a la ISAS part de l’interessat haurà de quedar reflectit en l’acta. núm 2337/04, i un cop revisada la documentació d’entrada a l’establiment.....” Exemple: Seria recomanable: “Es nega a signar l’acta. Es lliura còpia a l’interessat” “En relació a les entrades a l’establiment de produc- “Es nega a signar l’acta i no accepta la còpia de la mateixa” tes de la pesca procedents de Namíbia un cop revi- sada la documentació d’entrada a l’establiment.....” ✓ En el cas d’una segona acta de comprovació, es farà constar en l’apartat “motiu de la inspecció” que ✓ Han de ser evitats, també els personalismes. es tracta d’una acta de seguiment de la primera (fent constar el número). L’inspector haurà de tenir cura en explicitar quines irregularitats s’han esmenat respecte Exemple: “En la darrera inspecció efectuada per a la primera inspecció, així com les que encara resten l’inspector Josep Andreu en aquest establiment...” pendents de solucionar. Això es pot fer de manera genèrica, però no s’ha d’obviar perquè dificulta molt fer el seguiment de tot l’expedient. ✓ En l’acta l’inspector pot establir, si així ho considera, terminis per l’execució de determinades mesures En el supòsit que es detectin noves irregularitats o in- correctores. fraccions que s’hagin de fer constar en acta (per impul- sar un nou requeriment o un expedient sancionador, si escau) cal diferenciar-ho de l’expedient ja iniciat. Exemple: “Ha de presentar la sol·licitud de revalida- ció del RSIPAC en el termini de 15 dies” “Ha de procedir a la neteja de la taula de forma im- Exemple: “Es comprova que resten pendents de mediata” corregir les següents deficiències: (descripció de les deficiències). La resta de deficiències especificades a l’acta núm. xxxxx han estat corregides. Expressions com “s’insta a l’establiment per tal que cor- regeixi de forma immediata les deficiències descrites” En el decurs de la inspecció s’han detectat, a més, només són correctes quan estem parlant d’irregularitats les següents irregularitats per les quals cal que si- que efectivament poden ser corregides al moment (ex: guin adoptades les mesures correctores correspo- instal·lacions brutes, pràctiques incorrectes...). nents: (descripció de les noves irregularitats):...” Quan les deficiències comporten reformes estruc- turals, és convenient instar a l’establiment a la pre- Fins i tot, a efectes pràctics i en casos puntuals, quan sentació d’un cronograma atès que en el moment es detecta una infracció que pot derivar directament de la inspecció, sovint no es valora de forma cor- en un expedient sancionador és recomanable aixecar recta el temps necessari i la resta de condicionants una acta a part. Això dóna agilitat a la tramitació (re- d’una reforma. sulta més fàcil fer tots els documents que seguiran a l’acta: informe tècnic, informe valoratiu...). Si les deficiències estructurals es descriuen en un in- forme és recomanable recollir el compromís del res- ✓ S’ha de tenir present que l’acta la signa l’interessat ponsable de l’establiment de tenir-les resoltes en un i se’n queda una còpia. Per aquest motiu, cal tenir termini concret. 24 4. Eines a l’abast de la funció inspectora ✓ L’acta d’inspecció ha de ser un reflex el més objectiu ✓ En el redactat de les actes s’evitarà la menció “aptes / possible d’allò que l’inspector aprecia en el decurs de la no aptes pel consum”. En tot cas es farà menció que inspecció. Per aquest motiu hem d’evitar l’ús d’adjec- el producte no pot ser comercialitzat per al consum tius que porten implícit un component subjectiu important. humà i se li ha de donar una destinació diferent. Exemple: “pèssimes/deplorables/lamentables condicions”, “l’estat d’higiene de les instal·lacions deixa molt que En aquells casos en que s’opti per la destrucció, l’in- desitjar”.... D’altra banda convé descriure al màxim i teressat cal que aporti un document acreditatiu de la especificar les característiques concretes que l’inspector mateixa. percep i que el porten a qualificar. Exemple: “Aquests productes no podran ser Exemples: “Les condicions d’higiene de les instal·la- comercialitzats amb destinació al consum humà. cions són deficients: s’observa acumulació de pols En cas que el propietari opti per la destrucció dels en els prestatges, restes de matèria orgànica al ter- mateixos, ho haurà de comunicar a aquest servei ra, objectes aliens a l’activitat a la sala de manipula- d’inspecció i aportar el document acreditatiu de la ció, teranyines al sostre... seva destrucció per part d’una empresa de gestió de residus autoritzada.” “Aquest producte presenta unes característiques or- ganolèptiques inadequades per la seva comercialit- zació: olor desagradable, color groguenc, mucositat Quan el volum de producte és molt petit (és el cas del viscosa i groguenca, múscul tou...” comerç minorista), el mateix inspector pot comprovar “in situ” la destrucció del producte, sempre i quan el motiu de la no aptitud del mateix no sigui per la pre- sència coneguda de contaminants abiòtics o biòtics. ✓ Sobre la documentació que facilita l’establiment En aquests casos la destrucció es farà seguint el pro- en relació a la inspecció efectuada (documents acredi- cediment que es determini per a cada un d’ells. tatius d’entrades i sortides de producte, de destrucció de productes...): l’inspector l’ha d’analitzar, compro- var que s’ajusta en pes, descripció de producte, ori- Exemple: “Aquests productes no podran ser gen o destinatari en allò que ha de ser. Qualsevol comercialitzats amb destinació al consum humà. desviació detectada al respecte se n’ha d’esbrinar el L’interessat procedeix a l’eliminació dels mateixos motiu i fer la corresponent observació en l’acta. com a residu domèstic en presència de l’inspector, .” ✓ Quan s’investiga la distribució de partides d’aliments sovint la informació que ha de recollir l’acta és molt extensa. Evita arrossegar errors, i facilita molt el pos- 4.3. El cronograma terior seguiment de les actuacions l’incorporació de còpies dels documents comercials que ens puguin El cronograma consisteix en la descripció, en el temps, facilitar els interessats. En cas de que l’interessat es de les mesures correctores que un determinat establi- negui a facilitar còpia d’aquests documents caldrà ment portarà a terme per tal de corregir les deficiènci- que a l’acta d’inspecció es reculli de la manera més es o irregularitats que han estat detectades en el clara possible tota la informació requerida. decurs d’una inspecció. És una eina de gran utilitat quan les irregularitats detectades són de tipus estruc- ✓ Quan l’inspeccionat facilita còpies de documents tural i múltiples. que són part de la informació recollida a l’acta cal que aquests siguin considerats com annexos i per El cronograma permet a l’inspector fer un seguiment en tant signats per l’interessat i l’inspector, numerats i el temps del compliment de les mesures correctores, comptabilitzats com a tal a la caràtula de l’acta. En alhora que l’inspeccionat adquireix un compromís escrit i aquests documents s’haurà de fer constar la llegenda es veu condicionat al seu compliment. “annex a l’acta ________”. En aquells casos que aquesta documentació sigui lliurada amb posteriori- L’inspector ha de fer una avaluació de l’estat de l’establi- tat a l’aixecament de l’acta (tramesa per Fax per exem- ment que li permeti valorar si és procedent l’opció de les ple) caldrà que l’inspector l’adjunti a la mateixa millores a través d’un cronograma (és important tenir en incorporant també aquesta llegenda. compte el tipus de deficiències detectades i la gravetat de 25 Control sanitari dels establiments alimentaris. Manual per a l’inspector les mateixes). Com a norma general, podem considerar Quan han estat corregides totes les irregularitats inicials, procedent la utilització d’un cronograma quan les irregu- l’inspector n’haurà de deixar constància aixecant una laritats detectades són de tipus estructural i múltiples, no acta en la que faci constar que s’han dut a terme les me- suposen un risc directe per al producte i requereixen for- sures correctores especificades a l’acta inicial. çosament un període de temps per l’execució de les me- sures correctores corresponents. 4.4. La compareixença Exemple: Substituir el terra d’un establiment, ade- Es tracta de la presència del titular, o el representant le- quar les parets per tal que siguin de fàcil neteja, gal d’una raó social, davant d’un representant de l’Admi- canviar les portes de les cambres frigorífiques i nistració, com a resposta a una citació prèvia i amb sanejar totes les estructures interiors.... l’objectiu d’obtenir un compromís d’aquest per tal de corregir una situació, actitud o deficiències. En el cas que sigui procedent, l’inspector requerirà a Es farà servir la figura de la compareixença quan l’ins- l’acta d’inspecció l’aportació per part de l’interessat d’un pector requereixi que la seva tasca es vegi recolzada cronograma d’actuacions, el qual haurà de ser lliurat a jeràrquicament, o en establiments que es cregui ne- l’ISAS o al servei corresponent en un termini no superior cessari un tractament diferencial (amb alta freqüència als 15 dies de la data de l’acta. En aquells casos que no d’inspecció, resposta irregular a la tasca inspectora, o sigui facilitat el cronograma en el termini establert es re- amb una idiosincràsia molt concreta) o com a mesura alitzarà una nova inspecció a l’establiment, aixecant acta prèvia a l’inici d’un requeriment o procediment d’inspecció fent constar les irregularitats detectades. A sancionador. partir de l’acta generada s’iniciarà el corresponent expe- dient administratiu. L’opció de demanar una compareixença o iniciar un procediment administratiu variarà en funció del pro- Un cop aportat el cronograma, l’inspector haurà de valo- blema a corregir, del tipus d’establiment, i del tipus rar l’acceptació o no acceptació del mateix. A l’hora de de resposta esperada. Es farà servir sempre que es fer-ho s’haurà de tenir en compte bàsicament els se- consideri suficient aquest acte per tal de trobar la so- güents paràmetres: lució dels problemes presents. No la utilitzarem si a priori es sospita que no solucionarà la situació exis- • Els terminis fixats per la correcció de les irregulari- tent, o en aquells casos de deficiències greus amb risc tats. Tot i que resulta impossible fixar uns terminis per la salut pública. estandaritzats, s’haurà de valorar que aquests siguin coherents en el temps. La citació per compareixença, s’ha de fer mitjançant es- crit enviat per correu amb acusament de rebuda o noti- • La mesura correctora que es durà a terme. No ficador. La citació escrita té un cert grau d’impacte per s’acceptaran cronogrames que concretin mesures qui ho rep. correctores no compatibles d’acord amb el criteri tècnic o que es tradueixin només en una declaració La no presentació a un acte de compareixença no inicia cap d’intencions. procediment administratiu. Si amb posterioritat s’inicia un procediment administratiu, pels motius que han donat lloc En cas que no sigui acceptat el cronograma, l’inspector a la citació o per altres, la no assistència a la compareixença donarà resposta escrita a l’establiment, fent constar les serà inclosa en el informe tècnic i/o valoratiu. causes que han motivat la no acceptació del document i donant un termini addicional per l’aportació d’un nou La compareixença s’utilitza també de manera sistemàtica cronograma. per fer la notificació de la tercera multa coercitiva d’un requeriment. Una vegada el cronograma és acceptat, l’inspector anirà fent el seguiment del compliment de les mesures correcto- res en el decurs del temps. En cas d’observar incompli- 4.5. La presa de mostres ment, l’inspector aixecarà acta fent constar les deficiències que no han estat corregides en els terminis concretats al L’inspector, en l’exercici de les seves funcions, està facul- cronograma. L’acta serà tramesa per tal d’iniciar el corres- tat per efectuar les diferents preses de mostres , amb la ponent expedient administratiu. finalitat de comprovar l’adequació dels productes o de 26 4. Eines a l’abast de la funció inspectora les mercaderies que s’elaboren, es distribueixen o es co- 4.5.1. Aspectes a tenir en compte al realitzar mercialitzen a les disposicions sanitàries establertes. És la presa de mostres una eina a l’abast de l’inspector que pot resultar de gran utilitat en determinats casos: ✓ És important seguir correctament el procediment es- tablert per a la presa de mostres (veure document • Per investigar la presència / absència d’un determinat “La recollida de mostres alimentàries”), doncs les contaminant. irregularitats que hi puguin concórrer poden arribar a • Per investigar la presència d’un additiu no autoritzat invalidar tot un procés. en un determinat aliment. • Per comprovar si els nivells presents en un aliment ✓ Al moment de realitzar la sol·licitud d’anàlisi al laboratori per a un additiu autoritzat estan dins els límits esta- és necessari concretar el màxim possible els paràmetres blerts per la legislació. a analitzar per tal de que el resultat de l’informe d’as- • Per comprovar si un determinat aliments compleix les saig emès compleixi les expectatives de la sol·licitud. normes microbiològiques establertes. La utilització de la presa de mostres com a eina sovint Exemple: presenta una sèrie de limitacions que és convenient tenir Quan es vol determinar la utilització incorrecta de en compte: diòxid de sofre en crustacis és important que al full de sol·licitud d’anàlisi al laboratori es demani la pre- • Cal tenir present, per exemple, que hi ha molts ali- sència de SO2 en la part comestible. ments per als quals no existeix una norma microbio- lògica definida. Si no s’indica d’aquesta forma, el Laboratori podria determinar el SO2 en la totalitat del producte • No és una eina infal·lible per demostrar la salubritat i i el resultat no serviria per iniciar cap procediment, seguretat d’un determinat aliment, ja que l’aliment ja que la normativa que regula aquest producte és que compleix les disposicions específiques de la le- molt específica i no hi ha cap factor que ens relaci- gislació alimentària es considera segur únicament pel oni producte total amb la part comestible. que fa als aspectes o paràmetres regulats per aques- tes disposicions. D’altra banda aquests requisits de seguretat no són estàtics i constantment han de ser ✓ Abans d’omplir les dades de la sol·licitud d’anàlisi és conve- revisats en relació amb la situació actual de coneixe- nient comprovar les normes microbiològiques de l’aliment ments científics o tècnics. (en cas d’estar regulades) i demanar els paràmetres de la mateixa forma que en aquestes vinguin definits. Sovint per • El resultat analític d’una mostra només dóna fe del un mateix paràmetre poden haver diferents tècniques ana- resultat d’aquesta per als paràmetres analitzats, lítiques, i diverses formes d’expressar els resultats. però no de la totalitat d’un lot ( que ha de ser sot- mès a un pla de mostreig basat en la magnitud del ✓ Un cop recollida la mostra i fins a la seva arribada al lot i el tipus de producte) ni de la totalitat d’aspec- Laboratori, és imprescindible mantenir les tempera- tes que poden donar lloc a la no aptitud per al con- tures de conservació marcades per a cada producte. sum d’un aliment. ✓ En aquells aliments per als quals no existeixin normes No obstant això la presa de mostres oficial o prospectiva pròpies pot ser útil fer un paral·lelisme amb altres sovint és utilitzada als casos següents: grups d’aliments, de característiques similars, per als quals sí existeix norma. Per aquests casos el resultat • En el decurs de la investigació d’un brot de toxiinfecció obtingut de l’analítica ens pot orientar per dictaminar alimentària. el destí final de la partida d’aliments. • En el decurs de la investigació d’una alerta o d’una denúncia alimentària. • Per la investigació d’incorrectes praxis de manipulació Exemple: com la utilització d’additius no permesos. La detecció de 100 µg/Kg d’ocratoxina A en pistat- • Davant la sospita de la presència d’un component no xos. Aquest paràmetre no està reglamentat en els desitjat a l’aliment. fruits secs, però sí a les panses, on no pot sobrepas- sar els 10 µg/Kg. 27 Control sanitari dels establiments alimentaris. Manual per a l’inspector 4.6. Les mesures de protecció de la que aquest risc finalitzi arribant, si fos necessari, a proce- salut dir a la seva retirada del mercat. En compliment d’aques- ta obligació, els distribuïdors dins dels límits de les seves Quan en el decurs de la inspecció, i desprès d’haver avaluat activitats han de participar en la vigilància de la seguretat la informació disponible, s’observi la possibilitat que es dels productes comercialitzats, en concret: puguin ocasionar efectes nocius per la salut derivats d’un procés o d’un producte, o bé es constati la manca d’algu- ✓ Mitjançant la transmissió de la informació a les auto- na de les condicions sanitàries necessàries per la comerci- ritats de control sobre els riscos, que puguin conèi- alització d’un producte, es poden adoptar mesures per tal xer, presents a determinats productes. d’assegurar la protecció de la salut, tot a l’espera de la in- formació addicional que permeti una avaluació del risc ✓ Col·laborant en aquelles actuacions que s’iniciïn per més exhaustiva. tal d’evitar els riscos. En alguns dels casos, aquestes mesures són prèvies a les En el cas que existeixi la sospita de que un producte o lot pre- mesures cautelars i asseguren que aquestes siguin efectives. senti alguna característica que suposi un risc pel consumidor, els productors i/o distribuïdors hauran de col·laborar amb Les mesures de protecció de la salut són una eina a l’Administració, facilitant la distribució dels productes comer- l’abast de l’inspector prèvia a qualsevol altre procedi- cialitzats, aturant-ne la comercialització i, en aquells casos en ment, que pretenen: que sigui possible, recuperant les possibles existències d’aquest producte o lot. El no compliment d’aquesta obliga- ✓ Evitar un risc imminent per la salut pública que es ció pot suposar una infracció en l’àmbit de la salut pública. produiria si l’inspector no actués d’ofici en el mo- ment en que aquest és detectat. Així doncs, quan mitjançant algun sistema d’informació, coneixem que un producte o partida presenta o pot pre- ✓ Instar a la correcció d’un risc detectat i proposar sentar una característica que el fa no apropiat per al con- l’adopció d’una mesura cautelar, si escau. sum humà, s’ha de instar al distribuïdor per tal de que aturi la comercialització d’aquest producte fins que es Aquestes mesures s’articulen bàsicament en: pugui demostrar que està lliure de sospita o fins que es decideixi la seva correcta destinació. ✓ Aturada de la comercialització dels productes que no presentin algunes de les condicions sanità- ries necessàries per la seva comercialització. Exemple: “...es requereix al titular de l’empresa per tal que ✓ Cessament temporal d’una determinada acti- aturi la comercialització de la partida descrita fins vitat, fins aconseguir esmenar la situació de risc de- que aporti a aquests serveis d’inspecció la docu- tectada, o bé proposar que s’adopti la mesura mentació d’acompanyament de la mateixa” cautelar pertinent. “...es comunica a l’interessat que no podrà procedir a la comercialització de l’esmentada partida fins que 4.6.1. Aturada de la comercialització siguin corregides les irregularitats en l’etiquetatge...” L’art. 2 del RD 1801/2003, pel qual s’adopten mesures per a garantir la seguretat general dels productes que es En el cas de que aquesta actuació es realitzi en un ma- posen a disposició del consumidor, ens defineix com a gatzem de serveis, sense ser-hi present el propietari del producte segur, aquell que en condicions d’utilització producte o representant del mateix, cal instar al repre- normals o raonablement previsibles, no presenta riscos, sentant d’aquest establiment per tal de que ho comuni- o únicament presenta els riscos mínims compatibles amb qui als propietaris de la mercaderia. l’ús del producte, i considerats admissibles dins del res- pecte d’un nivell elevat de protecció de la salut. 4.6.2. Requerir el cessament temporal d’una L’article 3 del mateix Reial Decret, obliga a productors i activitat distribuïdors a comercialitzar productes segurs. En el cas que algun dels productes que comercialitzi representi un Es tracta d’una mesura que l’inspector pot acordar d’ofici risc, haurà d’adoptar les mesures necessàries per tal de per intervenir davant d’una situació de risc que cal con- 28 4. Eines a l’abast de la funció inspectora trolar immediatament. Només s’haurà de mantenir fins que desaparegui la situació que ha donat lloc a la seva adopció. És important deixar ben clar en l’acta d’inspecció el perí- ode i terminis de vigència de la mesura (fins quan es manté) així com l’abast de la mateixa (quina és l’activitat per la qual es requereix aquest cessament temporal). Exemple: “S’insta a aturar l’activitat de l’elaboració dels entre- pans fins que es finalitzi la investigació del brot de toxiinfecció alimentària i es demostri que no exis- teix perill de ...” “Sense Registre Sanitari no pot exercir l’activitat. S’insta a aturar l’activitat descrita fins que no hagi regularitzat la seva situació administrativa. El que haurà de sol·licitar a...” De vegades aquest cessament d’activitat pot anar lligat a la no utilització d’un determinat espai o maquinària. Exemple: “S’insta a l’interessat a no fer servir els locals del soterrani fins que no s’hagin retirat totes les andrò- mines i s’hagi realitzat una neteja i desinfecció adequada d’aquest espai” “S’insta a l’interessat a no fer servir la picadora fins que s’hagi realitzat una neteja i desinfecció de la mateixa” 29 5. LES MESURES CAUTELARS MATERIAL I MÈTODES 5. Les mesures cautelars 5.1. Definició, marc legal i aplicació activitats d’inspecció i control, es comprova que hi ha risc per a la salut de la població o hi ha indicis raonables, o El marc normatiu bàsic de les mesures cautelars es troba bé en aquells casos en que es rebi una denúncia per part en l’article 72 de la Llei 30/1992, i l’article 11 i 51 de la d’un altre organisme oficial o d’un particular, i després de Llei 7/2003. Les mesures cautelars són aquelles que pot la corresponent comprovació, es confirmin les situacions adoptar l’òrgan administratiu competent d’ofici o a ins- de risc abans esmentades. tància de part: La tasca de l’inspector, un cop tingui constància de l’or- ✓ Un cop iniciat el procediment per assegurar l’eficàcia dre de realitzar una mesura cautelar provinent de l’auto- de la resolució que pugui recaure. ritat sanitària, serà de tipus executiu, ja que serà qui la dugui a terme i qui mitjançant comprovacions posteriors ✓ Abans de la iniciació del procediment administratiu, observi si es compleix. en els casos d’urgència per a la protecció dels inte- ressos implicats i en els supòsits previstos expressa- És a dir, tot i que l’inspector sí que pot ser qui hagi originat ment per una norma amb rang de llei. De forma que l’autoritat sanitària decreti una mesura cautelar, ja que genèrica les previstes en la Llei 7/2003, de 25 d’abril, aquesta pot ser conseqüència d’una activitat inspectora, de protecció de la salut. en cap cas s’ha d’entendre que és ell qui l’ordena, doncs l’inspector no té el reconeixement d’autoritat sanitària com Adoptades abans del procediment, les mesures cautelars a tal. L’inspector té la condició d’agent d’aquesta autoritat. hauran de ser confirmades, modificades o aixecades en l’acord d’iniciació del procediment, que haurà de realit- D’altra banda la mencionada llei també fa referència a zar-se dins dels quinze dies següents a la seva adopció, el que la durada de les mesures cautelars no ha d’excedir el qual podrà ser objecte del recurs que procedeixi. que exigeix la situació de risc que les justifica i, en cap cas, aquestes mesures no es poden mantenir provisional- En tot cas, aquestes mesures quedaran sense efecte si no ment més de 18 mesos. s’inicia el procediment en l’esmentat termini o quan l’acord d’iniciació no contingui un pronunciament exprés sobre les mateixes. Cal tenir present, també, que no es 5.2. Tipus de mesures cautelars previstes podran adoptar mesures cautelars que puguin ocasionar en la llei 7/2003 perjudicis de difícil o impossible reparació als interessats o que impliquin violació de drets emparats per les lleis. La Llei 7/2003 recull a l’article 11.1 les següent mesures cautelars: Les mesures cautelars podran ser aixecades o modificades durant la tramitació del procediment, d’ofici o a instància de 1. La immobilització i, si escau, el comís de productes i part, en virtut de circumstàncies sobrevingudes o que no substàncies. poguessin ser tingudes en compte en el moment de la seva adopció. Així mateix, s’extingiran amb l’eficàcia de la resolu- 2. El tancament preventiu de les instal·lacions, els esta- ció administrativa que posi fi al procediment corresponent. bliments, els serveis i les indústries. Les mesures cautelars són una eina prevista a la Llei 7/ 3. La suspensió de l’autorització sanitària de funcionament. 2003, de 25 d’abril, de protecció de la salut, a l’abast de les autoritats sanitàries competents, que pretenen posar 4. La determinació de mesures articulades com a condi- fi a possibles situacions de risc per a la salut de la pobla- ció prèvia a les determinacions contingudes en la Llei ció que han estat detectades. de Protecció de la Salut respecte a la fabricació, comer- cialització de productes i substàncies, al funciona- Per tant, tal i com s’estableix a l’article 11 d’aquesta nor- ment de les instal·lacions, els establiments, els serveis ma, tan sols les podran adoptar les autoritats sanitàries i les indústries, amb la finalitat que corregeixin les per mitjà dels òrgans competents en la matèria que deficiències detectades. s’estableixin per reglament. En el cas de l’Agència de Sa- lut Pública de Barcelona, de conformitat a l’establert en 5. Qualsevol altra mesura quan hi hagi indicis raonables l’article 11.1 n’és el President. de risc contra la salut. L’autoritat sanitària competent ordenarà una mesura A continuació es descriuen els procediments de dues de cautelar en aquells casos que com a conseqüència de les les mesures cautelars més freqüents. 33 Control sanitari dels establiments alimentaris. Manual per a l’inspector 5.2.1. La immobilització 5.3. Procediment per l’adopció de les mesures cautelars En aquells casos que les autoritats sanitàries compe- tents tinguin constància de l’existència d’irregularitats 1) Acta i informe tècnic. Aquest informe tècnic haurà de que puguin afectar directament sobre una partida ser signat per l’inspector amb el vistiplau del Cap del d’aliments, podran adoptar la mesura cautelar consis- Servei que correspongui. En ell es proposarà l’adopció tent en la immobilització de l’aquesta partida. Quan de la mesura cautelar que s’entengui adient, tenint l’inspector rebi l’ordre d’immobilització ha de seguir en compte el principi de proporcionalitat entre la situ- els següents passos: ació de risc per la salut i la mesura a acordar. (Inspec- tor, Cap del Servei). • Un cop arribi a l’indret on hi ha la partida d’aliments, s’ha de tenir en compte que la immobilització s’ha de 2) Proposta d’acord d’adopció de la mesura cautelar. fer “in situ”, és a dir, no s’ha de permetre que el pro- (Director de l’ISAS). pietari de les mercaderies o qualsevol altre persona se les endugui. 3) Revisió jurídica (Assessoria Jurídica). • Ha d’identificar la mercaderia, comprovant que aque- 4) Acord d’adopció de la mesura cautelar per l’òrgan lla partida d’aliments és correspon amb la descrita a administratiu competent (Presidenta de l’ASPB). l’ordre d’immobilització. 5) Notificació i obertura del període de recursos admi- • Ha de prendre les mesures adients per tal que aquella nistratius. partida no es mogui sota cap concepte, per la qual cosa es pot optar per precintar les mercaderies. 6) Incoació, en el termini màxim de 15 dies, d’un proce- diment jurídic administratiu (requeriment o procedi- • Ha de deixar constància documental de totes les actu- ment sancionador). acions realitzades i procurar que el responsable de la mercaderia rebi còpia de l’acta aixecada. 5.4. Característiques comunes de les mesures cautelars previstes en la 5.2.2. El tancament preventiu de les llei 7/2003 instal·lacions, els establiments, els serveis i les indústries ✓ Sotmeses al principi de temporalitat (com a concepte de provisionalitat). La seva durada màxima no podrà Aquesta mesura s’utilitzarà quan es comprovi que l’activitat superar els 18 mesos. d’un establiment o les seves condicions higienicosanitàries poden generar un risc greu per a la salut de la població o es ✓ Possibilitat que l’administració, per tal d’assegurar el trobin indicis raonables perquè pugui ser-ho. També si s’ob- seu compliment pugui acordar, la imposició d’una serva que un establiment no reuneix els requisits legals per- multa coercitiva per incompliment de la resolució què no disposa de les autoritzacions o inscripcions als que ordena l’adopció de la mesura cautelar. registres administratius pertinents. ✓ Les mesures cautelars, no tenen caràcter de sanció. L’inspector, tot i no ser l’ordenant de la mesura cautelar, pot haver estat l’originador de la mateix a tra- vés del normal desenvolupament de la funció inspec- tora que queda reflectida en una acta. En aquests casos caldrà deixar constància a l’acta d’inspecció el cessament temporal de l’activitat com a mesura de protecció de la salut. La mesura cautelar de tancament preventiu decretada per l’autoritat sanitària competent, pot revocar-se, si en el de- curs d’una inspecció posterior l’inspector confirma a través d’un acta i d’un informe tècnic que ja han desaparegut els motius que van portar a l’adopció de dita mesura. 34 6. ELS PROCEDIMENTS ADMINISTRATIUS MATERIAL I MÈTODES 6. Els procediments administratius Existeixen diferents tipus de procediments jurídic admi- cinte provisional de l’establiment o d’incoar, en el seu nistratius que recolzen l’exercici de la potestat inspec- cas, un procediment sancionador. tora en l’àmbit de la seguretat i higiene dels aliments. La imposició d’una multa coercitiva no té la consideració de En aquest sentit cal diferenciar dos tipus de procedi- sanció i no impedeix la imposició posterior d’una sanció. ments administratius amb naturalesa jurídica diferent: En aquest sentit s’ha establert com a criteri la imposició 1. El requeriment, l’incompliment del qual pot deter- de fins a tres multes coercitives, abans d’incoar un proce- minar la imposició d’una multa coercitiva. diment sancionador. 2. El procediment sancionador, que pot acabar en la imposició d’una sanció. 6.1.2. Procediment per la seva adopció La cobertura legal d’aquests procediments en l’àmbit ✓ Acta (Inspector). d’actuació de l’ASPB, ve donada per la Llei 1/1990 (reque- riment i possibilitat d’imposar una multa coercitiva), i per ✓ Informe tècnic complementari a l’acta (annex 2), amb la Llei 7/2003 (procediment sancionador i mesures provi- la proposta d’inici del requeriment (Inspector amb el sionals). vist i plau del Cap de Servei). ✓ Proposta de resolució i resolució del requeriment (Di- 6.1. El requeriment rector de l’ISAS i Gerent). 6.1.1. Definició, marc legal i aplicació ✓ Resolució i notificació a l’interessat de la resolució del requeriment (Assessoria Jurídica, Gerent). L’empara legal del requeriment, es troba en la Llei 30/ 1992 i l Llei 1/1990. ✓ Acta de reinspecció (Inspector) El requeriment és la resolució administrativa on s’ordena • Compliment de les mesures correctores imposades: a l’interessat que executi unes determinades mesures Informe tècnic amb la proposta d’arxiu de l’expedi- correctores, alhora que se l’adverteix que en cas de no ent (annex 3), que es lliurarà al Cap del Servei (l’ac- fer-ho, l’administració pot imposar multes coercitives (sis- ta i l’informe tècnic), el qual ho trametrà al Director tema d’execució forçosa per tal d’assegurar l’eficàcia del de l’ISAS, i aquest informarà a Assessoria Jurídica, requeriment). qui tramitarà l’arxiu de l’expedient. L’article 99 de la Llei 30/1992, estableix com a requisit • Incompliment de les mesures correctores imposa- previ per utilitzar aquest sistema d’execució forçosa, des: L’acta serà lliurada al Cap del Servei juntament l’existència d’una norma amb rang legal que així ho pre- amb un informe tècnic (annex 4). El Cap de Servei vegi. En aquest sentit l’article 21 de la Llei 1/1990, regula realitzarà l’informe valoratiu corresponent (annex aquesta possibilitat i estableix la possibilitat d’imposar 6), proposant la multa i la quantia de la mateixa, i multes coercitives de fins a 600 euros. ho trametrà al Director de l’ISAS, que a la vegada ho passarà a Assessoria Jurídica amb la proposta El requeriment en definitiva se’ns ofereix com un meca- de resolució del requeriment amb multa coercitiva. nisme que pot ser útil en determinades circumstàncies La Resolució d’aquesta multa coercitiva juntament per aconseguir la correcció d’unes deficiències i no arri- amb la carta de pagament serà notificada a l’inte- bar així a l’expedient sancionador. Així l’aplicarem davant ressat (Assessoria Jurídica, Gerent, Administració d’irregularitats de tipus estructurals o hàbits de treball econòmica i l’Institut Municipal d’Hisenda). mal adquirits que necessiten un determinat temps per a corregir-se. 6.2. Procediment sancionador D’altra banda i per tal de donar recolzament jurídic admi- nistratiu al requeriment, amb independència de la impo- 6.2.1. Definició, marc legal i aplicació sició d’una multa coercitiva, en la notificació d’un requeriment, es fa l’advertiment a l’interessat de la possi- El marc legal del procediment sancionador el constituei- bilitat que té l’Agència de procedir al tancament o pre- xen d’una banda la Llei 30/1992, que regula els princi- 37 Control sanitari dels establiments alimentaris. Manual per a l’inspector pis per l’exercici de la potestat sancionadora i del proce- ✓ Incoació de l’expedient. Inici de l’expedient san- diment sancionador i d’altra, la tipificació de les infracci- cionador i nomenament formal de l’ instructor ons i sancions i les mesures provisionals regulades a la (Gerent). Llei 7/2003. En el cas de seguir el procediment sancionador abreujat El procediment sancionador, és aquell procediment els documents que seguiran a la seva tramitació seran: juridicoadministratiu encaminat a la imposició d’una sanció per la comissió d’una infracció administrativa tipi- • Proposta de resolució. L’instructor exposa les infracci- ficada per la normativa aplicable. ons descrites a l’acta i a l’informe tècnic, fa seva la proposta de sanció de l’informe valoratiu, i indica l’òr- Respecte al procediment a seguir, aquest queda regulat gan competent per formular la resolució. en el Decret 278/1993. • Notificació de la incoació de l’expedient junt amb la proposta de resolució. Es fa constar a l’interessat la 6.2.2. Procediment per la seva adopció possibilitat de recusar a l’instructor, i que disposa de 10 dies hàbils per presentar al·legacions. Existeixen dues modalitats en la tramitació d’un procedi- ment sancionador: • Al·legacions. L’interessat disposa de 10 dies hàbils, a comptar des del següent a la recepció de la notifica- 1. El procediment sancionador abreujat. ció, per recusar l’instructor i/o presentar al·legacions. Aquestes al·legacions, sempre que estiguin motiva- • Infraccions lleus i quan per aquest motiu sigui proce- des i fonamentades, es contestaran junt amb la noti- dent la imposició d’una sanció que no superi els 600 ficació de la resolució. euros. • Informe tècnic de resposta a les al·legacions (annex 2. El procediment sancionador ordinari. XXX). En els supòsits que s’hagin presentat al·lega- cions i com a pas previ a la resolució, sempre i quan • Infraccions tipificades com a lleus, greus o molt aquestes facin referència a aspectes tècnics consta- greus a les quals correspongui una sanció o suma de tats en l’acta d’inspecció, s’emetrà informe per part sancions amb un import total superior a 600 euros. de l’Inspector que aixecà l’acta o actes que varen ge- nerar l’expedient. En el cas que facin referència a Per ambdós procediments els documents que utilitzarem qüestions jurídiques l’informe l’elaborarà un tècnic per iniciar l’expedient són els mateixos: d’Assessoria Jurídica. • Acta d’inspecció. Fets tipificats com infraccions en el • Resolució sancionadora. L’òrgan competent per moment de realitzar la visita d’inspecció (Inspector). formular la resolució es la Presidència de la Junta de Govern de l’ASPB. La resolució sancionadora • Informe tècnic (annex 5). Informe tècnic complemen- pot ser confirmatòria (quan els fets denunciats tari a l’acta, on en base a la normativa tecnicosanitària han resultat acreditats) o bé revocadora (quan per vigent, es proposarà al Cap del servei l’inici d’un expe- motius de forma o de fons s’anul·lin les actuaci- dient sancionador (Inspector). ons practicades fins aleshores). Els motius de for- ma es refereixen a incompliments per part de ✓ Informe valoratiu (annex 7). Informe proposant la l’òrgan instructor dels requisits del procediment tipificació, qualificació, graduació i quantificació (ex: no haver notificat la proposta de resolució), de la sanció (Cap del Servei). mentre que els motius de fons són aquells que es refereixen a qüestions relacionades amb els fets ✓ Proposta d’inici d’expedient sancionador i de que es qüestionen (ex: els fets denunciats no són nomenament d’instructor. El Director de l’ISAS constitutius de cap infracció). En la resolució proposa el nomenament d’instructor, el qual sancionadora es dóna resposta a les al·legacions s’encarregarà d’impulsar i tramitar l’expedient, fetes per l’interessat. i elevar la proposta de resolució a l’òrgan que ha de dictar la resolució sancionadora. El no- • Notificació de la resolució sancionadora. Es notifica menament de l’instructor pot recaure en qual- a l’interessat la resolució de l’expedient, sempre i sevol funcionari. quan la resolució sigui confirmatòria. Dita resolució 38 6. Els procediments administratius s’acompanya amb la carta de pagament (document realitzat pel Departament d’Administració Econòmi- Resum: ca), perquè l’interessat pugui anar a l’entitat finance- Procediment sancionador abreujat: Sanció ≤ de ra a pagar la sanció. 600 ¤. Es notifica a l’interessat la Incoació de l’ex- pedient sancionador i el Nomenament d’Instructor • Recursos. L’interessat davant d’una resolució sancio- junt amb la Proposta de Resolució, donant-li 10 dies nadora podrà interposar recursos de caràcter admi- per presentar al·legacions. Passat aquest temps es nistratiu, com el recurs de reposició i en determinats notifica la Resolució, estimant o desestimant les al·- supòsits excepcionals, recurs administratiu extraor- legacions formulades, junt amb la Carta de paga- dinari de revisió i de caràcter judicial, el recurs conten- ment de la sanció imposada. ciós administratiu. Procediment sancionador ordinari: Sanció > de En el cas de seguir el procediment sancionador ordinari 600 ¤. Es notifica a l’interessat la Incoació de l’expe- es realitzaran a més a més dels tràmits anteriors els se- dient sancionador i el Nomenament d’Instructor, güents: junt amb el Plec de Càrrecs, donant-li 10 dies per presentar al·legacions. Passat aquest temps es noti- • Plec de càrrecs. L’instructor exposa les infraccions des- fica la Proposta de Resolució, estimant o desesti- crites a l’acta i a l’informe tècnic, fent seva la proposta mant les al·legacions formulades. En aquesta fase de sanció de l’informe valoratiu, i indica l’òrgan com- l’administrat pot tornar a presentar al·legacions, i petent per formular la resolució. finalment es notifica la Resolució en la que es fa constar si s’estimen o desestimen les al·legacions • Notificació de la Incoació de l’expedient junt amb el que hagi pogut presentar. plec de càrrecs. Es notifica a l’interessat la incoació de l’expedient amb el plec de càrrecs. En aquest docu- ment es fa saber a l’interessat la possibilitat de recusar a l’instructor per parcialitat, i que disposa de 10 dies 6.3. Els informes de l’expedient hàbils per presentar al·legacions. 6.3.1. L’informe tècnic • Al·legacions. L’interessat disposa de 10 dies hàbils, a comptar des del següent a la recepció de la notifica- L’informe tècnic complementari a l’acta, el realitza l’ins- ció, per recusar l’instructor o presentar al·legacions. pector veterinari a partir de l’acta aixecada a l’establiment Aquestes al·legacions, sempre que estiguin motiva- quan, d’acord amb les infraccions que ha detectat, creu des i fonamentades, es contestaran quan se li notifi- necessari proposar l’inici d’un procediment jurídic admi- qui la proposta de resolució. nistratiu, ja sigui un requeriment o un expedient sancionador. L’informe tècnic juntament amb l’acta cor- L’estructura de la tramitació d’un procediment sancionador responent serà lliurat al Cap de Servei. el qual, si escau, ordinari quedarà sistematitzada de la manera següent: en donarà el vistiplau (en les propostes de requeriment) o bé emetrà el corresponent informe valoratiu (en les • Acta d’inspecció. propostes d’expedient sancionador) tipificant i qualifi- • Informe tècnic. cant les infraccions detectades. • Informe valoratiu. • Proposta d’inici d’expedient sancionador i de nome- Aquest informe ha d’estar basat en la normativa horit- nament d’instructor. zontal i vertical corresponent a l’activitat de l’establi- • Incoació de l’expedient. ment. Ha de motivar el contingut de l’acta però mai ha • Plec de càrrecs. d’incloure conceptes nous, és a dir, no pot incloure no- • Notificació de la incoació de l’expedient. ves infraccions o mesures correctores que no es derivin • Al·legacions. de l’acta/es. Cadascuna de les infraccions o mesures cor- • Informe tècnic de resposta a les al·legacions. rectores, hauran d’estar incloses en els articles de la • Resolució sancionadora. normativa sectorial. Per tant, l’informe tècnic s’ha d’ajus- • Notificació de la resolució sancionadora. tar al contingut de l’acta i s’ha de redactar d’acord a • Règim de recursos aplicable, si s’escau. l’articulat de la normativa indicant el text i l’article cor- responent. És un document intern que serveix de base a l’Assessoria Jurídica per fer el document jurídic que arri- barà a l’inspeccionat. 39 Control sanitari dels establiments alimentaris. Manual per a l’inspector Atenent al tipus de procediment sancionador o la fase Exemples: en la qual es troba un procediment iniciat, podem dife- renciar els següents tipus d’informe tècnic: Infracció: exposició per a la venda de mol·luscs bi- valves sense la corresponent marca sanitària amb a) Informe tècnic d’un requeriment (Annex 2) les dades identificatives del producte. És l’informe tècnic que acompanyarà l’acta quan Article: capítol X, punt 1, de l’annex del RD 571/1999 d’aquesta se n’hagi de derivar un requeriment oficial. Infracció: el material d’envasat no està protegit de En l’informe, l’inspector, com a testimoni directe de la si- la pols i la contaminació. tuació de l’establiment, proposa que es requereixi a l’es- Article: punt 4 del Capítol VI de l’Annex del RD tabliment per a què realitzi les mesures correctores 1437/1992 corresponents derivades de les irregularitats detectades. Infracció: l’animal ha estat sotmès a operacions de En aquest cas les irregularitats són reflectides en l’infor- preparació (tallat de banyes) abans d’haver estat me en forma de mesures correctores. sagnat. Article: punt 2 de l’Annex del RD 54/95 Infracció: El MER no s’extrau, tenyeix i destina a la Exemple: destrucció en la seva totalitat. Article: art. 3.1.a i art. 4.1, 2, 3 del RD 1911/2000 Contingut de l’acta: ✓ Parets del local de manipulació en estat d’higie- ne deficient. Quan en el contingut d’una acta d’inspecció es recullin ✓ Sostres bruts. diversos incompliments referits a un mateix tipus d’in- ✓ Portes de la cambra de congelació amb brutícia fracció, hauran d’agrupar-se en una única infracció. acumulada. Contingut de l’informe tècnic: Exemple: ✓ Els locals per els quals circulen els aliments hau- ran d’ estar nets i en bon estat (punt 1 del Capítol Contingut de l’acta: I de l’Annex del RD 2207/1995). ✓ Parets del local de manipulació en estat d’higie- ne deficient. ✓ Sostres bruts. b) Informe tècnic sancionador (Annex 5) ✓ Portes de la cambra de congelació amb brutícia És l’informe tècnic que acompanyarà l’acta quan acumulada. d’aquesta se n’hagi de derivar un expedient sancio- nador. En l’informe, l’inspector, com a testimoni direc- Contingut de l’informe tècnic: Els locals per els quals circulen els aliments no te de la situació de l’establiment, proposa que s’incoï✓ l’expedient sancionador corresponent. En aquest cas estan nets ni en bon estat (punt 1 del Capítol I de les irregularitats són reflectides en l’informe en forma l’Annex del RD 2207/1995). d’infraccions. Els models d’informe tècnic estan formalitzats i annexats a aquest document (annexos 2, 3, 4, i 5). Tots ells conte- Exemple: nen a l’encapçalament de l’informe les dades referides a l’expedient iniciat i a l’acta que acompanyen: Contingut de l’acta: ✓ Parets del local de manipulació en estat d’higie- • Núm. de l’expedient: és el que adjudica l’Assessoria ne deficient. Jurídica al procediment iniciat. En el cas de l’acta que ✓ Sostres bruts. inicia el procediment, aquest apartat estarà en blanc. ✓ Portes de la cambra de congelació amb brutícia • Acta: és el número d’acta a la qual s’acompanya l’in- acumulada. forme tècnic. En el cas de l’informe tècnic de respos- ta a al·legacions es consignarà el núm. d’acta al qual Contingut de l’informe tècnic: fan referència les al·legacions. ✓ Els locals per els quals circulen els aliments no • NIF del titular. estan nets i en bon estat (punt 1 del Capítol I de • Titular de l’establiment. l’Annex del RD 2207/1995). • Adreça. 40 6. Els procediments administratius c) Informe tècnic comprovació de compliment del a) Informe valoratiu sancionador (Annex 7) requeriment / arxiu (Annex 3) El realitza el Cap de Servei. Acompanya l’acta i l’informe L’emetrà l’inspector quan en fer el seguiment d’un procés tècnic corresponent proposant l’inici de l’expedient iniciat a partir d’un requeriment oficial comprova que sancionador, tramitat pel procediment abreujat o l’ordi- s’han dut a terme les mesures correctores proposades a nari en funció de la quantia de la sanció. En ell es tipifica l’acta inicial. Amb l’acta aixecada de correcció de les irre- la infracció a través de la Llei 7/2003, qualificant la infrac- gularitats i aquest informe, el procés queda arxivat de ció com a lleu, greu o molt greu. manera provisional. Això vol dir que en el cas de reincidir novament en la mateixa infracció, no serà necessari un b) Informe valoratiu multa (Annex 6) nou requeriment, i directament es podrà sol·licitar la El realitza el Cap de Servei. En ell s’especifica la normativa multa coercitiva corresponent per l’incompliment del re- sectorial específica infringida, es proposa la imposició de queriment que va ser formulat inicialment. la multa i es quantifica la quantia de la mateixa. d) Informe tècnic comprovació de compliment del requeriment / mesures correctores pendents (annex 4) L’emetrà l’inspector quan en fer el seguiment d’un procés iniciat a partir d’un requeriment oficial comprova que no s’han dut a terme les mesures correctores que havien es- tat requerides, ja sigui en la seva totalitat o només part de les mateixes. És important concretar en aquest infor- me quines són les mesures correctores que encara resten pendents, doncs el percentatge de mesures no compler- tes determina la quantia de la multa que serà imposada. e) Informe tècnic resposta a les al·legacions (Annex 8) És aquest l’únic informe tècnic que no acompanya direc- tament una acta d’inspecció. És un informe que s’emet quan en el decurs del procediment iniciat, l’interessat presenta al·legacions. El responsable de donar resposta a les al·legacions serà diferent atenent al tipus d’al·- legacions presentades. Correspon al tècnic inspector que va iniciar el procés donar resposta quan les al·legacions presentades són referides a qüestions tècniques o del contingut concret de l’acta. En l’informe, en funció de les al·legacions presentades, s’ha de confirmar o revocar els fets exposats a l’acta. 6.3.2. L’informe valoratiu L’informe valoratiu complementari a l’acta és realitzat pels Caps de Servei. En ell es tipifiquen, qualifiquen i quantifi- quen les infraccions especificades en l’informe tècnic, en base a la Llei 7/2003, de 25 d’abril, de protecció de la salut, amb la finalitat de subsumir la infracció de la nor- mativa específica a la llei que l’empara i justificar la seva tipificació, graduació i quantificació. L’encapçalament de l’informe valoratiu conté les mateixes dades que les especificades per l’informe tècnic. Atenent al tipus de procediment sancionador proposat o la fase en la qual es troba un procediment iniciat, podem diferenciar dos tipus d’informe valoratiu: 41 7. LES INFRACCIONS MATERIAL I MÈTODES 7. Les infraccions La recent aprovació de la Llei 7/2003, de 25 d’abril, de pro- 7.2. Qualificació de les infraccions tecció de la salut, permet un nou marc d’actuació. Aquesta llei defineix a l’Agència de Salut Pública de Barcelona com Les infraccions, un cop tipificades, seran qualificades en autoritat sanitària, per tant, en l’exercici d’aquesta potestat, funció de la seva gravetat en lleus, greus o molt greus, els expedients sancionadors en matèria de protecció de la tenint en compte els següents criteris, que es poden va- salut es tramitaran d’acord amb aquesta Llei, amb les dis- lorar separadament o conjuntament (articles 48 i 49 de posicions legals relatives al procediment administratiu i la Llei 7/2003). amb les normes dictades pel Govern sobre procediment sancionador. Així doncs, les infraccions enumerades en les • Risc per a la salut. actes d’inspecció hauran de ser tipificades, qualificades i • La quantia de l’eventual benefici obtingut. quantificades d’acord amb aquesta Llei. • El grau d’intencionalitat. • La gravetat de l’alteració sanitària i social produïda. • La generalització de la infracció. 7.1. Tipificació de les infraccions • La reincidència. Tipificar les infraccions que consten a l’acta d’inspecció i fan referència a una normativa sectorial, no és res més 7.3. Quantificació de les sancions que classificar-les i catalogar-les segons els tipus d’infrac- cions més genèrics que es troben recollits en una Llei. Una vegada tipificades i qualificades les infraccions, la D’aquesta manera s’homogeneïtza el fet real (infracció quantia de les sancions s’establirà d’acord amb la grada- descrita a l’acta) amb els elements normatius que donen ció següent: (art. 50 de la Llei 7/2003). lloc a l’actuació sancionadora, i es garanteixen els princi- pis que regeixen l’exercici de la potestat sancionadora i INFRACCIONS DE FINS del procediment sancionador. En concret la tipificació en Lleus — 4.000 ¤ una norma amb rang de llei apareix com a requisit inelu- Greus 4.001 ¤ 60.000 ¤ dible i necessari per complir amb el principi de legalitat. Molt greus 60.001 ¤ 600.000 ¤ La Llei 7/2003 permet de manera relativament senzilla incloure en els apartats de l’article 47 les infraccions esta- L’Administració ha de guardar la deguda adequació entre blertes en la normativa tecnicosanitària. la gravetat del fet constitutiu d’infracció i la sanció aplica- da. La graduació de la sanció s’establirà seguint el princi- Exemple: pi de proporcionalitat, i tenint en compte: INFRACCIONS TIPIFICACIÓ • L’existència d’intencionalitat o reiteració. • La naturalesa dels perjudicis causats. Additiu no autoritzat / Excés d’additiu 47. a • La reincidència.(que s’ha d’entendre com que el pre- Residus: antibiòtics, hormones, plaguicides... 47. b sumpte infractor hagi estat sancionat per aquella Taulell de fusta,... 47. d mateixa infracció). Fraccionament de mol·luscs bivalves 47. d Elaboració de salsa maionesa amb ou fresc 47. d Per tal de mantenir una homogeneïtat entre els diferents Tinença de carn fresca a temperatura serveis a l’hora de valorar una infracció, s’elaborarà una superior a 7º C 47. d base de dades en la qual s’introduirà cada infracció amb Venda de productes amb les condicions la corresponent tipificació, qualificació, graduació i quan- organolèptiques alterades. 47. d tificació. Manca d’autorització sanitària 47. e Impedir o dificultar la tasca inspectora 47. f Les dades referides a la tipificació, qualificació i graduació No subministrar dades,... 47. g de la infracció, així com la quantificació de la sanció cor- Exposició per a la venda de productes responent, formen part de l’Informe Valoratiu emès pel sense marca sanitària 47. j Cap de Servei. Sobrepassar/manipular dates de caducitat o duració màxima 47. k Contaminants: metalls, aflatoxines, salmonel·la, listeria,..., 47. l Manca de controls (APPCC) 47. n 45 Control sanitari dels establiments alimentaris. Manual per a l’inspector RESUM: TIPIFICACIÓ QUALIFICACIÓ QUANTIFICACIÓ (art. 47 Llei 7/2003) Lleus Lleus: de —— a 4.000 ¤ Greus Greus: de 4.001 a 60.000 ¤ Molt greus Molt Greus: de 60.001 a 600.000 ¤ (art. 48 i 49 Llei 7/2003) (art. 50 Llei 7/2003) CRITERIS GRADUACIÓ Risc per a la salut Principi de proporcionalitat La quantia de l’eventual benefici obtingut El grau d’intencionalitat La gravetat de l’alteració sanitària i social produïda La generalització de la infracció La reincidència. 46 8. DIAGRAMES DELS PRINCIPALS PROCESSOS IDENTIFICATS EN LA INSPECCIÓ MATERIAL I MÈTODES 8. Diagrames dels principals processos identificats en la inspecció – Inspecció (I-1, I-2) Annex 9 – Sol·licitud d’inspecció a instància de part (SIIP-1, SIIP- 2) Annex 10 – Sol·licitud d’inspecció per a certificat sanitari d’expor- tació (SICSE) Annex 11 – Denúncies (D-1, D-2, D-3) Annex 12 – Recollida de mostra reglamentària estandar (MRE-1, MRE2) Annex 13 – Recollida de mostra prospectiva (MP) Annex 14 – Brot de toxiinfecció alimentària (TIA) Annex 15 – Requeriment (R) Annex 16 – Expedient sancionador abreujat (ESA) Annex 17 – Expedient sancionador ordinari (ESO) Annex 18 – Entrada d’al·legacions o recursos (A) Annex 19 49 9. ANNEXOS MATERIAL I MÈTODES 8. Diagrames dels principals processos identificats en la inspecció Annex 1: Informe d’inspecció i annex d’informe d’inspecció Annex 2: Informe tècnic requeriment Annex 3: Informe tècnic comprovació requeriment / arxiu Annex 4: Informe tècnic comprovació requeriment / mesu- res correctores Annex 5: Informe tècnic sancionador Annex 6: Informe valoratiu multa coercitiva Annex 7: Informe valoratiu sancionador Annex 8: Informe tècnic al·legacions Annex 9: Inspecció (I-1, I-2) Annex 10: Sol·licitud d’inspecció a instància de part (SIIP-1, SIIP-2) Annex 11: Sol·licitud d’inspecció per a certificat sanitari d’exportació (SICSE) Annex 12: Denúncies (D-1, D-2, D-3) Annex 13: Recollida de mostra reglamentària estandar (MRE-1, MRE2) Annex 14: Recollida de mostra prospectiva (MP) Annex 15: Brot de toxiinfecció alimentària (TIA) Annex 16: Requeriment (R) Annex 17: Expedient sancionador abreujat (ESA) Annex 18: Expedient sancionador ordinari (ESO) Annex 19: Entrada d’al·legacions o recursos (A) 53 Control sanitari dels establiments alimentaris. Manual per a l’inspector ANNEX 1 Institut de Seguretat Alimentària i de Salubritat Acta d’inspecció Informe d’inspecció núm. ....................Sèrie........ Data......./......./.............. FULL ANNEX núm. .......... Signatura de l’/ls inspector/s Signatura de la/es persona/es a qui es lliura l’annex Av. de les Drassanes, 13 08001 Barcelona Telèfon 93 443 94 00 Fax. 93 441 35 86 isas@aspb.es 54 9. Annexos ANNEX 1 Institut de Seguretat Alimentària i de Salubritat Informe d’inspecció núm. 00000 Sèrie I Data......./......./.............. de........................h. a....................h. Establiment inspeccionat Nom i Cognoms del titular / Raó Social. o etiqueta identificativa ................................................................................................................................... Denominació comercial de l’establiment ................................................................................................................................... Adreça ..................................................................................................................................... C.P. ................................. Barcelona RSIPAC/altre ........................................ Activitats .......................................................................................................................... Motiu de la inspecció Control sanitari Altre (especificar) ................................................................................................................................................................................................... Activitats d’inspecció realitzades Inspecció visual de: Productes alimentaris Condicions de neteja Condicions i manteniment Higiene de la manipulació Envasat i etiquetatge d’estructures i equipaments Control documental: Autoritzacions sanitàries Documentació comercial i/o sanitària Plans d'autocontrol: Pla d'APPCC Pla de neteja i desinfecció Pla de formació Pla de lluita contra plagues Altres: ...................................................................................... Altres (especificar): ....................................................................................................................................................................... Resultat de la inspecció El resultat de la inspecció ja estat correcte per a tots els aspectes especificats a l’apartat anterior. Del control dels aspectes especificats a l’apartat anterior, se’n deriven les següents mesures correctores que hauran de ser adoptades per l’establiment: Continua en ......fulls annexes Com a testimoniatge de les actuacions practicades s’aixeca el present informe per triplicat, una còpia del qual és lliurat a l’establiment. Nom, cognoms i signatura de l'/ls inspector/s Nom, cognoms i signatura de la/les persona/es a qui es lliura l'informe Av. de les Drassanes, 13 08001 Barcelona Telèfon 93 443 94 00 Fax. 93 441 35 86 isas@aspb.es 55 Control sanitari dels establiments alimentaris. Manual per a l’inspector ANNEX 2 Institut de Seguretat Alimentària i de Salubritat EXPEDIENT: ACTA: REF UO: NIF: TITULAR: ADREÇA: INFORME TÈCNIC-REQUERIMENT Nom del Servei Com a resultat de la inspecció realitzada a l’establiment abans esmentat, s’observen deficiències que suposen l’incompliment dels punts de la normativa vigent. Per tant, considero oportú requerir a l’esmentat establiment perquè realitzi les mesures correctores següents: MESURA CORRECTORA RD xxx/00 RD yyy/95 Barcelona, Nom i signatura Vist-i-plau Cap del Servei Av. de les Drassanes, 13 08001 Barcelona Telèfon 93 443 94 00 Fax. 93 441 35 86 56 9. Annexos ANNEX 3 Institut de Seguretat Alimentària i de Salubritat EXPEDIENT: ACTA: REF UO: NIF: TITULAR: ADREÇA: INFORME TÈCNIC-REQUERIMENT Comprovació / Arxiu Nom del Servei Com a resultat de la inspecció realitzada a l’establiment abans esmentat, s’observa que han adoptat totalment les mesures correctores proposades al requeriment. Considero oportú s’arxivi provisionalment el procediment iniciat. Barcelona, Nom i signatura Vist-i-plau Cap del Servei Av. de les Drassanes, 13 08001 Barcelona Telèfon 93 443 94 00 Fax. 93 441 35 86 57 Control sanitari dels establiments alimentaris. Manual per a l’inspector ANNEX 4 Institut de Seguretat Alimentària i de Salubritat EXPEDIENT: ACTA: REF UO: NIF: TITULAR: ADREÇA: INFORME TÈCNIC-REQUERIMENT Comprovació Nom del Servei Com a resultat de la inspecció realitzada a l’establiment abans esmentat, s’observa que no han adoptat totalment les mesures correctores proposades al requeriment. Considero oportú es continuï el procediment iniciat. Resta pendent que realitzin les següents mesures correctores: MESURES CORRECTORES RD xxx/00 RD yyy/95 Barcelona, Nom i signatura Av. de les Drassanes, 13 08001 Barcelona Telèfon 93 443 94 00 Fax. 93 441 35 86 58 9. Annexos ANNEX 5 Institut de Seguretat Alimentària i de Salubritat EXPEDIENT: ACTA: REF UO: NIF: TITULAR: ADREÇA: INFORME TÈCNIC- SANCIONADOR Nom del Servei Com a resultat de la inspecció realitzada a l’establiment abans esmentat, s’observa l’incompliment de diferents articles de la normativa vigent. Per tant, considero oportú la incoació del pertinent procediment sancionador per les in- fraccions següents: INFRACCIONS RD xxx/00 RD yyy/95 Barcelona, Nom i signatura Av. de les Drassanes, 13 08001 Barcelona Telèfon 93 443 94 00 Fax. 93 441 35 86 59 Control sanitari dels establiments alimentaris. Manual per a l’inspector ANNEX 6 Institut de Seguretat Alimentària i de Salubritat EXPEDIENT: ACTA: REF UO: NIF: TITULAR: ADREÇA: INFORME VALORATIU Multa Nom del Servei Vista/es l’acta/es núm. ............. , aixecada a l’establiment ................................................... , el que subscriu INFORMA: 1. Que en l’esmentada/es acta/es es constata que perduren les deficiències que van donar lloc al pertinent requeri- ment, que són incompliments de la normativa següent: 2. Atès l’exposat es PROPOSA la imposició d’una Multa Coercitiva de .................................... euros. Barcelona, Cap del Servei DIRECTOR DE L’INSTITUT DE SEGURETAT ALIMENTÀRIA I SALUBRITAT Av. de les Drassanes, 13 08001 Barcelona Telèfon 93 443 94 00 Fax. 93 441 35 86 60 9. Annexos ANNEX 7 Institut de Seguretat Alimentària i de Salubritat EXPEDIENT: ACTA: REF UO: NIF: TITULAR: ADREÇA: INFORME VALORATIU- SANCIONADOR Abreujat / Ordinari Nom del Servei Vista l’acta núm. ............................. i l’informe tècnic corresponent, el que subscriu PROPOSA: L’inici de l’expedient sancionador, tramitat pel procediment abreujat / ordinari (Decret 278/1993), tipificant la infracció com a lleu /greu, de conformitat a l’article ..................... de la llei 7/2003, de 25 d’abril, de protecció de la salut, i valorant la quantia de la sanció, per la seva transcendència al consumidor, en ................................... Barcelona, Cap del Servei DIRECTOR DE L’INSTITUT DE SEGURETAT ALIMENTÀRIA I DE SALUBRITAT Av. de les Drassanes, 13 08001 Barcelona Telèfon 93 443 94 00 Fax. 93 441 35 86 61 Control sanitari dels establiments alimentaris. Manual per a l’inspector ANNEX 8 Institut de Seguretat Alimentària i de Salubritat EXPEDIENT: ACTA: REF UO: NIF: TITULAR: ADREÇA: INFORME TÈCNIC- RESPOSTA AL·LEGACIONS Servei d’Inspecció Sanitària de Mercats Centrals 1. En data .........................el tècnic ............................................ va aixecar l’acta núm. ................ a l’establiment 2. El Gerent de l’Agència de Salut Pública de Barcelona va ordenar la incoació de l’expedient sancionador núm. pel procediment Abreujat/Ordinari 3. Vistes les al·legacions presentades, el que subscriu INFORMA: a. Que a l’esmentada acta es constata: b. Que els fets constats a l’esmentada acta constitueix una presumpta infracció de la següent normativa c. Que ............................. (lliure) 4. Per tant, Confirmo/Revoco els fets exposats a l’acta ................................................... de data Barcelona, Nom i signatura Av. de les Drassanes, 13 08001 Barcelona Telèfon 93 443 94 00 Fax. 93 441 35 86 62 9. Annexos INSPECCIÓ (I-1) ANNEX 9 63 Control sanitari dels establiments alimentaris. Manual per a l’inspector INSPECCIÓ (I-2) ANNEX 9 64 9. Annexos SOL·LICITUD D’INSPECCIÓ A INSTANCIA DE PART (SIIP-1) ANNEX 10 65 Control sanitari dels establiments alimentaris. Manual per a l’inspector SOL·LICITUD D’INSPECCIÓ A INSTANCIA DE PART (SIIP-2) ANNEX 10 66 9. Annexos SOL·LICITUD D’INSPECCIÓ PER A CERTIFICAT SANITARI D’EXPORTACIÓ (SICSE) ANNEX 11 67 Control sanitari dels establiments alimentaris. Manual per a l’inspector DENÚNCIES (D-1) ANNEX 12 68 9. Annexos DENÚNCIES (D-2) ANNEX 12 69 Control sanitari dels establiments alimentaris. Manual per a l’inspector DENÚNCIES (D-3) ANNEX 12 70 9. Annexos RECOLLIDA DE MOSTRA REGLAMENTÀRIA ESTANDAR (MRE-1) ANNEX 13 71 Control sanitari dels establiments alimentaris. Manual per a l’inspector RECOLLIDA DE MOSTRA REGLAMENTÀRIA ESTANDAR (MRE-2) ANNEX 13 72 9. Annexos RECOLLIDA DE MOSTRA PROSPECTIVA (MP) ANNEX 14 73 Control sanitari dels establiments alimentaris. Manual per a l’inspector BROT DE TOXIINFECCIÓ ALIMENTARÍA (TIA) ANNEX 15 74 9. Annexos REQUERIMENT (R) ANNEX 16 75 Control sanitari dels establiments alimentaris. Manual per a l’inspector EXPEDIENT SANCIONADOR ABREUJAT (ESA) ANNEX 17 76 9. Annexos EXPEDIENT SANCIONADOR ORDINARI (ESO) ANNEX 18 77 Control sanitari dels establiments alimentaris. Manual per a l’inspector ENTRADA D’AL·LEGACIONS O RECURSOS (A) ANNEX 19 78