Entre totes les ciutats possibles, hi ha una Barcelona que crea, una Barcelona que emprèn, una Barcelona que fa realitat idees innovadores, una Barcelona que pensa productes i serveis que sedueixen al món, una Barcelona, en definitiva, innovadora. Una Barcelona que sorprèn als propis barcelonins, que descobreixen, com faran els qui fullegin aquest llibre, que a prop de casa es contribueix a dissenyar el cotxe del futur, unes catifes que quasi volen, nines amb l’expressió dels nostres amics, llums que il.luminen grans aeroports i edificis de referència, caramels de perfum o diagnòstics mèdics a l’instant per pacients que estan a Suècia o Anglaterra. Són uns pocs exemples que ens mostren com Barcelona ha sabut reinventar-se i passar del paradigma de ciutat industrial tradicional a ser una ciutat que aposta pel talent, que crea, inventa i dóna al món nous productes, noves solucions, nous processos que al capdavall ens fan la vida més fàcil i millor. Aquest és el mana- ment del disseny modern: imaginació al servei de les persones, i Barcelona l’om- ple amb escreix. Els barcelonins i les barcelonines hem demostrat al llarg de la nostra història ser gent curiosa, oberta, creativa, emprenedora, amb un cert component de risc i atenta al que passa arreu del món. Aquestes qualitats que la ciutat promou són els ingredients bàsics que els nous temps reclamen.I són, no ens enganyem, les quali- tats que lideren els processos econòmics –la riquesa– de les ciutats que competei- xen en el món global; una riquesa sense la qual la ciutat no podria esforçar-se en els seus objectius de cohesió social, de convivència, d’integració de tots els fluxos, tangibles i intangibles, que li arriben. La suma d’aquestes petites i grans coses que s’han pensat darrerament a Barcelona, i que aquest llibre us presenta, és el que ens permet enfocar els reptes de la societat del coneixement. Sent conscients, això sí, que per ser creatius cal dotar-nos de les millors infrastructures, connectar-nos al món, obrir les finestres, ser tolerants, assumir riscos, crear, atraure talent i, en definitiva, treballar fort, perquè, com deia Picasso –que va viure a Barcelona la seva formació, entre avant- guardes i somnis parisencs– la inspiració potser no existeix, però si arriba, ens ha de trobar treballant. Jordi Hereu Alcalde de Barcelona Pensat a Barcelona és coneixement i ciutat. Són idees fetes realitat en forma de producte, servei o procés, que s’han dissenyat aquí i que sovint trobem per tot el món. És innovació aplicada i amb marca Barcelona. Tot un catàleg de productes i serveis que ens han de permetre veure com Barcelona també està al mapa de la innovació a través de tot allò que s’hi pensa. Una innovació que cal promoure i difondre a fora, però també entre nosaltres per donar-li el valor que té en la cons- trucció d’un major dinamisme econòmic per a la nostra ciutat, per a la creació de més i millor ocupació, per seguir construint futur. En un món cada cop més global on tot ens sembla igual, sovint ens preguntem què ens diferencia i què diferencia els territoris. I més enllà de la cultura, la geografia, el clima, o el tarannà, la innovació emergeix com el valor diferencial del segle xxi, ja que, per marcar la diferència, cal innovar. En aquest context, les empreses competeixen i els territoris també, i és aquí on cal reforçar el valor d’allò local, la seva denominació d’origen, la seva marca, com a forma d’identificació i de garantia de qualitat, que beneficia l’economia local i ens enriqueix globalment. Les empreses competitives fan competitius els territoris, però són les persones innovadores les que fan competitives les empreses. Persones innovadores i empre- nedores que tenen idees que posen en pràctica amb èxit. I de persones innova- dores i emprenedores, Barcelona en té bones mostres. Aquest llibre recull una selecció d’aquesta innovació amb marca Barcelona, que té forma d’idees, produc- tes i serveis, tots ells d’empreses que treballen, i sobretot pensen, des de la nostra ciutat mirant al món. Hi ha productes d’àmbits ben diversos, des del disseny fins als serveis jurídics, alguns més coneguts que altres, d’empreses petites i grans. Alguns són productes nous, que senzillament no existien; altres, han innovat en la forma de produir o comercialitzar una oferta ja creada. Totes les innovacions tenen però una cosa en comú: han trencat esquemes en el seu mercat, obtenint el reconeixement del seu sector, sovint a nivell internacional. Pensat a Barcelona és doncs una mostra ben variada que pretén posar en valor aquestes iniciatives, per apropar més la innovació a la ciutat, i fer-la créixer. Endavant, estem innovant… Maravillas Rojo Regidora d’Ocupació i Innovació i presidenta de Barcelona Activa Innovació és fer nous productes i oferir nous serveis, o dotar d’un nou valor afegit aquells que ja existeixen. La innovació és la darrera baula de la cadena de la recerca i el desenvolupament. També és reinventar les coses, mirar-les des d’un altre punt de vista o, senzillament, fer la feina amb esperit creatiu per arribar a resultats satisfactoris i diferenciats. Entenem la innovació en un sentit ampli, en un sentit que engloba diversos sectors de la indústria i el comerç. De vegades es tracta d’un sistema de gestió, altres cops d’un disseny objectual, i en algun cas la innovació no rau en el propi producte, sinó en la manera com aquest és comercialitzat. És propòsit d’aquest llibre mostrar un panorama, mai exhaustiu, d’algunes de les innovacions que podem trobar aquests dies a la ciutat de Barcelona i la seva àrea metropolitana. En aquests temps de globalització, de treball en grans equips multidisciplinars, d’hibridacions i de multiculturalitat podria resultar agosarat centrar un tema com les innovacions en un punt geogràfic concret. Cada vegada més els productes i els serveis s’assemblen més arreu del món, fruit d’inputs varis, sorgeixen de treballs en xarxa que es ramifiquen arreu del món. Allò que en el camp científic és ben evident comença a passar ja en altres sectors. D’altra banda, veiem com els ‘cool hunters’ es posi- cionen a les terrasses del Born, miren, observen, i envien fotos dels nostres joves lluent xancletes amb americanes ‘customitzades’. Els colors de la ciutat són motiu de discussió a fòrums de disseny. La ciutat de color ‘plata’ inspira a tots, incloent- hi, per exemple, dissenyadors de Volvo, un petit i dinàmic ‘concept lab’ de la danesa LEgo®, o l’omnipresent Yahoo. El model d’urbanisme de l’àrea metropolitana mereix les consideracions del degà de Harvard i els arquitectes de fama inter- nacional no consideren complet el seu currículum fins que no tenen un edifici singular a la ciutat. Quelcom té d’atractiu perquè el talent d’altres contrades s’instal·li aquí, i decideixi tirar enda- vant projectes a priori agosarats. La ciutat i el seu entorn resulten acollidors, generadors i inspira- dors. Les pròpies dinàmiques culturals i socials dels barcelonins, de tots ells, són a la vegada eines facilitadores per a la creativitat. —Pez de Plata. Ciutat / Creació / Color. 006. Iniciativa BMW per a la innovació. —ROWE, Peter G.: Building Barcelona. A second renaixença. 006. Ed. Barcelona Regional / ACTAR. En aquest llibre trobem grans infraestructures possibilitadores d'innovació, petites ‘piruletes- guiños-plantes’ per a un nou model de test per als ‘compromisos’, nines a mida del consumidor/a, ‘advocats accessibles’ a peu de carrer, moda de les joves passarel·les internacionals, complexos sistemes de software, una carmanyola ‘glamourosa’ líder de vendes, etc... Totes elles sorgeixen a Barcelona, han estat ‘pensades’ aquí. Des del nostre punt de vista cap innovació seria més important que una altra, per a nosaltres l’important és el que s’aprecia quan les veus totes juntes, el que ens agrada és el ‘mesclum’. Intencionadament, el que ensenyem al llibre són els ‘productes’, entenent aquesta paraula en un sentit ampli, però no podem oblidar aquí la gran importància de les persones, tant dels ‘creadors’ com dels seus clients. Són elles les que ‘viuen’ i ‘fan’ l’ambient de la ciutat. Una de les conclusions que podem extreure d’aquesta breu recerca és remarcar la importància que haurà de tenir en el futur el sector terciari per a la ciutat. En una època marcada clarament per les deslocalitzacions estratègiques de les empreses cap a d’altres contrades, els barcelonins hauran de trobar en el sector serveis ‘nous’ productes, ‘noves’ maneres d’oferir els mateixos productes de sempre. El talent ja s’ha convertit en un actiu molt més important que el sòl industrial o la força de treball. Hem de ser capaços d’identificar el talent, retenir-lo amb nosaltres i captar-lo de fora si cal. A partir d’ara el ‘valor’ es trobarà en l’intangible i hem de fer tots els esforços, tots plegats, perquè aquest no se’ns escapi de les mans. azúamoliné, un equip innovador i de prestigi El Sistema Simplex ha estat dissenyat per l’equip que for- men els dissenyadors Martín Ruiz de Azúa (Premi Ciutat de Barcelona 2000) i Gerard Moliné (premi medalla ADI- FAD 2002). Ells mateixos defineixen la seva manera de treballar d’aquesta manera: “Tots dos compartim un treball de dis- seny experimental i conceptual que nodreix el nostre tre- ball més comercial; per a nosaltres, és important la inno- vació i aquesta no acostuma a sorgir de la forma sinó de les noves prestacions. Ens agrada reflexionar sobre situ- acions quotidianes que mostren una carència, problema o oportunitat de millora. Els objectes són un detonant de relacions entre les persones, de manera que un producte ben dissenyat ha de generar comportaments positius. Ens agrada pensar que l’usuari/ària és còmplice de les nostres idees i que en última instància és qui donarà sentit al nostre treball”. Gràcies a la moderna i innovadora tècnica del rotomodelat, els elements del Simplex es presenten amb acabats arrodonits, senzills i càlids, sense perdre la resistència del plàstic l’escassetat de metges especialistes causa Els serveis de diagnosi problemes en la prestació de serveis sanitaris. Telemedicine Clinic proporciona serveis de Així mateix, es cobreixen les necessitats a diagnosi especialitzada en radiologia a través llarg termini per a un major nivell d’especia­ de la telemedicina. Actualment, és el major lització i de millorar la distribució de recursos centre de telemedicina i de diagnosi en resso­ mèdics especialitzats en el sector sanitari. nància magnètica de la Unió Europea, amb 55 especialistes en set països europeus. La diagnosi a distància, factor d’innovació i I quan es parla de diagnosis amb un alt valor competitivitat afegit, es refereix al fet que els serveis de Sens dubte, el fet d’articular un servei de diag­ diagnòstic inclouen doble lectura de tot el nosi a distància que permeti poder comptar material, segona opinió i suport en la implan­ amb els millors especialistes allà on siguin, tació de noves metodologies de diagnosi. En és la clau de l’èxit. Com explica David Bäcks­ radiologia, la seva especialitat, Telemedicine tröm, “quan Telemedicine Clinic va començar, Clinic ofereix serveis en Ressonància Magnè­ a Anglaterra hi havia un seriós problema tica (RM), Tomografia Axial Computaritzada amb la sanitat pública a causa de les llistes (TAC) i radiologia convencional. d’espera, sobretot en casos de diagnosis molt especialitzades i per a les quals molts hospi­ tals universitaris públics tenen pocs mitjans”. Per pal·liar aquest problema, Bäckström va pensar que, aprofitant les possibilitats de les telecomunicacions, Barcelona seria un bon lloc per oferir un servei de diagnosi a distància i amb alt valor afegit. Avui, Telemedicine Clinic és líder en el seu sector i ofereix una diagnosi al moment, acurada, i duta a terme pels millors especialistes. Es tracta senzillament d’en­ viar les imatges des de l’hospital on hi ha el pacient i on s’ha pogut realitzar la radiografia, Telemedicine Clinic no fins al centre de diagnosi de Telemedicine de Barcelona. Aquesta transferència d’informació només ofereix un servei al moment és possible gràcies a les noves tec­ de diagnosi a distància, nologies de la comunicació (concretament, les imatges s’envien a través d’una solució VON sinó que, a més a més, segura). A partir d’aquest moment, els metges és una forma d’establir especialitzats interpreten les imatges i, poste­ riorment, es transfereix la informació al metge una manera més eficient que duu el pacient personalment, de manera d’utilització i assignació que aquest pot actuar amb rapidesa garantint de recursos mèdics la millor atenció al malalt. L’espai prèn el caràcter en base a la seva distribució en aules, però amb l’objectiu de crear petits paraïsos que participen de la sensació de pertànyer a un gran espai ors, els quals no es poden deslligar les quals, de fet, ajuden a imprimir ni del propi concepte d’hotel, ni un aire chic i elegant a una estètica i de l’edifici ni de l’animat i històric organització de l’espai que també té barri on s’ha ubicat. un punt de minimalista. Es tracta d’un edifici de més de cent L’espai, organitzat al voltant del anys, amb un sostre que s’aixeca més gran vestíbul i la seva escala de enllà dels 7 metres i un gran vestíbul marbre, pren el caràcter en base a la que, després de la intervenció de seva distribució en aules però amb Claramunt, està decorat amb cor- l’objectiu, com expressa el propi tines de colors als passadissos. Ja a Claramunt, “de crear petits paraïsos dins de cada habitació s’hi troba una que participen de la sensació de per- dutxa de vidre al mig de l’espai i un tànyer a un gran espai. El truc busca sistema de llums per pintar les seves despertar la sensació que s’està en un blanquíssimes parets segons l’estat espai major, un reducte d’intimitat d’ànim que es tingui. També ofereix en una suposada gran estança. I tot una zona comuna amb música on això per aconseguir una nova expe- relaxar-se entre coixins, a la butaca riència… per sentir-se una mica com de massatges o bé al White Bar, ja una princesa antiga…”. avui un dels locals de referència de la nit barcelonina. Una cadena d’establiments L’equip de Xavier Claramunt ha estat Chic & Basic no és només un hotel, guardonat amb el premi d’arquitec- és un concepte d’allotjament que tura i disseny Contractworld 2007 ja va més enllà de l’establiment per aquest projecte. del Born. Ja s’ha convertit en una cadena d’hotels i apartaments mar- repensar l’espai, respectar la cada pel concepte de bed & breakfast història amb estil. Es tractava de crear un espai diferent Avui, Chic & Basic també té altres i que possibilités una experiència pensions, una a Madrid i l’altre al singular, que permetés sentir-se carrer Tallers de Barcelona, i una prínceps i princeses a aquells que xarxa d’apartaments a Barcelona hi passin la nit. En la remodelació mateix. I, tot, sense apartar-se de l’edifici, s’han conservat expres- del concepte chic, urbà, còmode i sament detalls de la seva anterior assequible que s’ha aplicat a l’hotel decoració com volutes o cornises, del Born. de la simulació cosmològica a la genera- ció de nous medicaments Entre les moltes aplicacions innovadores provinents de les àrees de l’e-Ciència exe- cutades fins ara pel Mare Nostrum, s’hi troben diversos exemples dels denominats Grand Challenge (grans reptes), és a dir, aplicacions que es caracteritzen pel seu especial interès científic i per uns reque- riments de recursos de supercomputació excepcionals. Aplicacions com la simulació cosmològica de la formació de l’estructura de l’Univers, la simulació de turbulències per a l’estudi de l’aerodinàmica d’avions i vaixells, la predicció de la qualitat de l’aire i l’entrada de pols sahariana a Europa i la interacció de proteïnes per a la generació de nous medicaments, entre d’altres, han aconseguit resultats mai abans obtinguts en cap altre centre d’investigació en l’àmbit mundial. La missió del BSC és investigar, desenvolupar i administrar la tecnologia disponible per fer avançar la ciència L’espai de la capella un espai enterrat, de planta qua- El Mare Nostrum és una cosa espe- drada, en el qual s’hi ha instal·lat cial. I per això també està ubicat en els aparells de refrigeració, el grup un espai molt particular. Combi- electrogen i els transformadors nant la modernitat dels raks i altres d’energia. elements tecnològics amb la serenor En el tercer nucli, ubicat en un dels d’un espai destinat a la meditació laterals de la capella, s’hi ha instal- i el pensament, el superordinador lat els espais per als quadres de treballa sense parar a la capella de control elèctric, sistemes de detec- la Torre Girona, un espai utilitzat ció i extinció d’incendis, sistemes anteriorment també com a auditori. d’alimentació ininterrompuda i La instal·lació està integrada per punts de connexió a la xarxa cien- tres nuclis: un primer espai al cen- tífica de comunicacions, a través de tre de la capella, on hi ha el super- l’anell científic. ordinador col·locat en una gran La resta d’espais de la capella s’han urna de vidre de 9 x 18 x 5 metres, habilitat com a zona de visites i en forma de cub rectangular. Per a d’intercanvi d’informació amb els la seva construcció s’han utilitzat visitants, per tal de poder comuni- més de 19 tones de vidre i 26 tones car a la societat les investigacions de ferro. que es desenvolupen amb l’ajuda El segon nucli de la instal·lació està d’aquesta singular i potent eina de a la zona del jardí. Consisteix en càlcul i ordenació d’informació. La memòria principal del Mare Nostrum equival a 18.000 ordinadors domèstics! És clar que sobre el paper l’esquema pot semblar simple, però dur a terme Els mètodes creatius aquest procés amb la voluntat d’observar i guiar-lo des d’un punt de vista inno- La seqüència del procés creatiu i innovador a El Bulli Taller sembla fàcil, però vador i creatiu és la clau que possibilita a El Bulli oferir sempre quelcom de nou és clar que el secret, el cop de geni, rau en el punt de vista, en la capacitat i diferent. Amb aquest objectiu, a El Bulli Taller, s’obren les línies generals, es per imaginar les coses des d’una possibilitat diferent, potser nova. El que és fan proves sobre punts que tenen interès, s’anoten resultats, es fotografien i es important, doncs, és l’actitud d’obrir la perspectiva a l’hora d’utilitzar qualsevol filmen, i tot això s’escriu en uns quadrants i uns panells que, posteriorment, seran mètode culinari (o no culinari) conegut (o no conegut) per jugar i crear amb el els que conduiran el restaurant a l’hora d’acabar els plats. menjar. Per això, la pregunta és obligada: quins son els mètodes utlitzats a El Ferran Adrià reflexiona entorn d’uns nivells més o menys fonamentals a l’hora de Bulli Taller? plantejar-se el “grau” de creativitat que volem abordar. Serien: 1) La reproducció Al llarg dels darrers vint anys, a El Bulli s’han utilitzat diferents mètodes culinaris d’una recepta existent, on la creativitat s’expressa únicament segons l’estima i que continuen vigents actualment, encara que revisats i reinventats fins a donar la professionalitat que aplica el cuiner. 2) La versió d’una recepta existent, on sentit a un estil propi. Aquestes línies de treball, les quals podríem considerar el cuiner ja aplicarà la seva particular manera d’entendre la recepta i, per tant, com a línies de gènesi de la inspiració (o d’investigació i innovació), són aquestes: ens trobarem davant d’un resultat “reconeixible” però amb un estil i intenció concrets. 3) La creació d’una recepta nova, on ja hi ha voluntat de crear quelcom 1. El que és autòcton com a estil. Es tracta, bàsicament, de revisar el perquè de d’inexistent. Es tracta de basar-se en la tradició per oferir una cosa nova. 4) La determinats ingredients de la “cistella de la compra”, així com d’observar els creació de tècniques i conceptes nous. Aquest és el grau màxim de creativitat mètodes tradicionals de cuinar per trobar-ne noves utilitzacions. i, per tant, d’innovació. Hem d’entendre el grau 3 com la possibilitat de donar lloc a una recepta magnífica però única; en canvi, el grau 4 dóna lloc a futurs 2. Influències d’altres cuines. Evidentment, aquesta és una constant de la cuina desenvolupaments distints, de manera que significa un salt qualitatiu de primer al llarg de la història. Avui, s’ha passat de l’intercanvi a la fusió. ordre. “El cuiner que va inventar la mousse o el flam, o la cocció al papillote, va 3. Recerca tècnico-conceptual. Aquest concepte és fàcil d’entendre prenent transmetre a tots els que el van seguir conceptes nous que han permès variaci- com a exemple els nous raviolis. Segons la definició tradicional, un ravioli és una ons infinites”. preparació formada per dos elements: un envoltori de pasta i un contingut o far- cit, que pot estar constituït per diferents ingredients. Avui, un nou ravioli és una preparació formada per dos elements: un envoltori que ja no ha de ser de pasta fresca, i un contingut o farcit que ja no és convencional i, fins i tot, pot ser líquid. La finalitat de El Bulli Taller és principalment cercar noves tècniques i conceptes, així com les 4. Els sentits com a punt de partida per crear. No és cap secret que la gastrono-mia és l’activitat humana, la percepció de la qual apel·la a un major nombre de línies mestres per a la temporada següent sentits. Tots han de ser tinguts en compte a l’hora de crear un nou plat o recepta. En la nova cuina creativa, l’estil plàstic i visual d’un plat ha pres una importància 11. La deconstrucció. La deconstrucció, terme extensament associat a la cuina rellevant. de Ferran Adrià, consisteix en utilitzar una referència gastronòmica ja coneguda, concretada en un plat o una elaboració, i transformar tots els seus ingredients o 5. El sisè sentit: la raó. Cal tenir en compte el paper de la raó en l’acte de menjar. part d’aquests modificant les seves textures, la seva forma i/o temperatura. Per- En aquest sentit, prèn cada dia més força en la cuina creativa tot allò que, en un què aquest joc tingui efecte, és necessari que el comensal tingui certa memòria plat, fa reflexionar el comensal i li fa sentir el plaer de trobar-se amb una experi- i/o cultura gastronòmica, ja que la manca de referència convertiria el concepte ència singular. de deconstrucció en una “construcció” a partir del no-res. 6. Simbiosi món dolç / món salat. Un dels mètodes creatius de la cuina d’avant- 12. Minimalisme. Es pot abordar des de quatre punts de vista diferents: minima- guarda és la simbiosi entre aquests dos móns, ja sigui mitjançant la utilització de lisme del mos, minimalisme del plat, la declinació o minimalisme de producte, les tècniques d’un dels dos móns, però traslladades a l’altre. que consisteix en centrar la proposta d’un plat a un únic producte, i el pluralisme 7. Productes i elaboracions comercials en l’alta cuina. La cuina clàssica s’ha com a derivació del minimalisme de producte. caracteritzat per recórrer a productes als quals la tradició havia conferit un 13. Sinèrgia. En tot procés creatiu, la capacitat per no deixar cap porta tancada cert prestigi gastronòmic, però des de fa poc més d’una dècada s’ha produït és també molt important. la incorporació de productes i elaboracions que no pertanyen al món de l’alta gastronomia. 8. Canvis en l’estructura dels plats. Aquest mètode es caracteritza per replante- algunes aportacions de Ferran adrià jar la jerarquia clàssica de producte, guarnició i salsa. La nouvelle-cuisine ja va Moltes vegades, trobar un concepte nou significa també trobar la tècnica que iniciar aquesta proposta, però actualment s’ha pogut fer un salt qualitatiu encara el propicia. Per exemple, fins al 1998, als restaurants les úniques gelatines que més important amb l’aparició de gelats i sorbets salats, escumes, etc., els quals se servien eren fredes. Per elaborar un concepte prèviament buscat i desitjat, han permès trascendir les disposicions caracterísitiques dels modes clàssics i la gelatina calenta, a El Bulli es va haver de trobar la tècnica específica, així obliga a repensar l’estructura dels plats. com el producte que podria propiciar-la. Aquesta substància va ser en primera instància l’agaragar, un derivat de les algues (actualment existeixen productes 9. Associació. Tan senzill com fer llistes de productes, d’elaboracions, guarnici- ons, tècniques de cocció, salses, etc., i associar els diferents elements entre ells. 10. Inspiració. La cuina com una obra d’art per emular-la o utilitzar-la com a El secret, el cop de geni, rau en el punt de vista, referència extraculinària. en la capacitat per imaginar les coses des d’una possibilitat diferent gelificants que permeten aconseguir-les). Des d’aleshores, les gelatines calentes estan a la disposició de molts cuiners que les han elaborades. Una altra tècnica emblemàtica és la de les escumes, les quals potser són les més cèlebres de El Bulli. Les escumes són un bon exemple de la recerca d’una tècnica que permeti dur a terme un concepte ja imaginat, un desig del cuiner. L’invent de les escumes es va produir el 1994. Però el 1998 es va donar un pas endavant amb aquest concepte i tècnica i, d’una forma potser un punt temerària, es van començar a elaborar les escumes calentes… I és que, per descomptat, en algunes ocasions l’atreviment i l’audàcia són també part fonamental del procés d’innovació. En qualsevol cas, El Bulli és un exemple singular i amb una veu pròpia internacio- nal en el camp dels cuiners que s’han dedicat i es dediquen a crear nous concep- tes i tècniques. Aquí, la recerca tècnicoconceptual es revela com un mètode per crear, ja que incideix justament en la voluntat de trobar sistemàticament aquests conceptes i tècniques. Trobar un concepte nou significa també trobar la tècnica que el propicia A l’inici d’aquest llibre hem definit la innovació des de diversos punts de vista. Després, ho hem vist a través de projectes reals, productes i serveis que avui trobem al mercat. Arribats a aquest punt, no volem tancar l’última pàgina sense afegir que innovar també és saber pensar el futur, imaginar les coses que poden esdevenir algun dia i projectar-les com a exercici intuïtiu i de creativitat. Això és el que sovint mou el dissenyador Xavier Claramunt, que ens fa una proposta innovadora, futurista i suggerent: ‘Galactic Suite’, l’hotel espacial. Quan els viatges a l’espai ja no siguin quelcom fora del comú, algú ja hi haurà pensat… Agraïm la tasca de totes les persones i tots els equips que amb el seu treball imaginatiu fan de Barcelona una ciutat innovadora. El propòsit d’aquestes pàgines ha estat el de mostrar la feina d’alguns d’ells a través dels seus projectes i productes, i esperem, en el futur, tenir ocasió de poder-ne fer emergir tants d’altres que han quedat al calaix i que cada dia són més.