Guia de l’Arxiu
A R X I U Municipal 
M U N I C I P A L
D E del Districte
B A R C E L O N A de les Corts
Montserrat Beltran i Morales
Edita: Ajuntament de Barcelona. 
Arxiu Municipal del Districte de les Corts
Barcelona, gener de 1998
© Montserrat Beltran i Morales
Fotografies:
Arxiu Fotogràfic de l’Arxiu Històric de la Ciutat. Ramón Muro
Disseny gràfic i maquetació: Palli: Disseny i Comunicació
Direcció i coordinació: Ramon Alberch i Fugueras/
Jordi Serchs i Serra
Impressió: Impremta Municipal
Dipòsit legal:
ISBN: 84-7609-867-7
Presentació
Com a regidor del Districte de les Corts, tinc la satisfacció de
presentar-vos aquesta nova publicació de l’Arxiu Municipal del
Districte amb la seguretat que s’ha acomplert una etapa
important d’aquest servei administratiu i ciutadà. L’instrument
de descripció que us lliurem permet a l’investigador i al ciutadà
conèixer el conjunt de fons documentals que conserva l’Arxiu
de manera que facilita la recerca documental o d’informació a
tota persona que estigui interessada per la història de les Corts
i en definitiva per conèixer millor la realitat de Barcelona.
Aquesta Guia presenta i descriu el patrimoni documental
que ha generat l’administració municipal a les Corts però
també les entitats, associacions i famílies que formen el teixit
social del districte.
Recercar els antecedents que ens han dut a la nostra realitat
actual és un exercici gratificant i interessant que hom hauria
de fer per entendre qui som. Els testimonis documentals ens
expliquen moltes de les qüestions que sense ells ens serien
incomprensibles. Part de la història de les Corts la trobem
conservada en l’Arxiu Municipal del Districte i el llibre que
avui us presentem ens proporciona una eina de recerca que
ens facilita l’accés a aquests fons documentals. En aquest
sentit l’Arxiu ha estat des de la seva formació no només un
element dinamitzador de la memòria històrica d’aquest dis-
tricte sinó la garantia que té el ciutadà que els testimonis
d’aquesta història siguin preservats, degudament conservats
per a les generacions venidores.
La complicitat de tots els veïns, entitats, associacions i altres
institucions en aquesta tasca és fonamental perquè l’Arxiu
pugui garantir la conservació dels testimonis no només de
l’administarció local sinó de l’activitat política, social, cultural,
econòmica i humana del teixit social de les Corts. Aquesta
és una tasca que ens pertoca a tots i un projecte de futur
que esperem que gaudeixi de la màxima participació.
Serveixi la publicació que us lliurem com a referent i punt de
partida d’aquesta nova etapa de sedimentació de l’Arxiu.
Miquel Llongueras i Campañà
Regidor del Districte
5
Pròleg
L’Arxiu Municipal del Districte de les Corts constitueix un
cas paradigmàtic de l’evolució experimentada per una part
substancial dels centres que configuren actualment la xarxa
d’arxius municipals de districte. Impulsat en els seus inicis
per un grup de veïns vinculats al Centre d’Estudis que volien
garantir la preservació de la memòria històrica de les Corts i
promoure la recerca de les seves arrels col.lectives, aquesta
iniciativa ciutadana reeixí d’ençà de l’any 1986 en constituir
un fons de documents donats per ciutadans del districte i
assegurar-ne la seva conservació i tractament en un petit
local ubicat al centre cívic de Can Déu. La coincidència
d’aquesta voluntat veïnal amb el desenvolupament per part
de l’Ajuntament de la política de descentralització va donar
ben aviat els seus fruits. 
L’any 1988, el Projecte d’Ordenació d’Arxius, primer, i el
desplegament normatiu posterior varen atorgar carta de
naturalesa als arxius municipals de districte que passaven a
integrar-se al conjunt dels arxius municipals i també a la
pròpia estructura organitzativa dels consells municipals amb
veu i personalitat pròpia. Finalment, la transferència de la
documentació històrica de l’antic municipi de les Corts a
l’Arxiu del Districte aquell mateix any tancava un cicle histò-
ric en restituir-los un dels elements cabdals de la seva iden-
titat i enfortir el patrimoni documental que s’havia anat
aplegant amb el valor afegit que suposà l’ingrés de la docu-
mentació que  podríem denominar "fundacional".
Aquesta evolució va propiciar l’abandó del petit estatge del
centre cívic per ocupar unes instal.lacions provisionals al
carrer Masferrer a l’espera de la construcció de l’Arxiu defi-
nitiu. Aquesta "crisi" de creixement era el resultat d’una
política que pretenia que l’Arxiu de les Corts esdevingués,
no només un instrument de prerservació de la identitat,
sinó també un anella bàsica en la gestió de la documentació
administrativa i, de retop, un element substancial de l’orga-
nització general del Consell. A la clàssica dimensió històrica
de la documentació, s’hi afegia l’impressionant capital de
7
Pròleg Índex
futur que suposava apostar per una actuació persistent i 05 Presentació
compromesa en tota la documentació que de manera crei-
07 Pròleg
xent anava generant un Consell Municipal que rebia noves
competències.  11 Fitxa tècnica
Em referia en l’encapçalament d’aquest pròleg  al caràcter
paradigmàtic de l’Arxiu de les Corts, i ho feia amb la volun- 15 L’Arxiu Municipal del Districte de les Corts
tat de reflectir en un cas concret el que ha estat l’evolució 17 Breu història de l’Arxiu
tipus de molts dels centres d’arxiu de districte. En aquest
18 Dependències utilitzades
sentit, aquesta Guia en dibuixa els seus trets més rellevants:
estructuració sistemàtica dels fons; captació de fons de pro- 19 Fons i seccions
cedència privada amb l’objectiu d’enriquir i diversificar les
21 1. Fons municipals
fonts d’estudi; voluntat d’aplec de documentació en imatge,
gràfica i iconogràfica, sonora i impresa; endegament d’activi- 21 Història de la institució municipal
tats de difusió -publicacions, conferències, jornades d’estudi, 31 1.1 Fons de l’antic poble de les Corts
exposicions- per tal d’acostar els cortsencs al coneixement
de la seva història; unificació dels documents administratius i 54 Índex del fons
històrics en un sistema de tractament i gestió integral, i 63 1.2 Fons de la Junta del Districte i de les àrees centrals
millora de les infraestructures i dels instruments de descrip- 66 1.3 Fons del Consell Municipal del Districte de les Corts
ció per fer realitat el principi constitucional de lliure accés
dels ciutadans al patrimoni documental de caràcter públic. 70 2. Fons patrimonials, d’institucions i privats 
L’any 1995 va tenir lloc la inauguració del nou estatge de 71 2.1 Particulars
l’Arxiu de les Corts a l’equipament municipal ubicat a l’anti-
71 2.2 Patrimonials
ga fàbrica Fiat. Ara, l’any 1998, s’ofereix als ciutadans de les
Corts, a la pròpia administració i als investigadors de la 71 2.3 Entitats i associacions
història de Catalunya una eina fonamental per accedir a 75 2.4 Empreses i comerços
una informació que és el testimoni més evident de la conti-
75 2.5 Festes: Festa Major. Homenatges. Jocs Florals
nuïtat històrica de les Corts. Em plau aixecar acta que es
tanca un cicle, i que se n’obre un altre que s’ha de caracte- 76 3. Fons audiovisual
ritzar per l’acreixement i la utilització intensa d’aquest patri- 76 3.1 Imatge fixa
moni col.lectiu.
79 3.2 Imatge animada
Ramon Alberch i Fugueras 79 3.3 Sonors
Arxiver en cap de l’Ajuntament de Barcelona  
80 4. Fons gràfics i cartogràfics
80 4.1 Gràfics
82 4.2 Cartogràfics
8 9
Índex
93 5. Biblioteca auxiliar
95 6. Hemeroteca
96 Inventari de l’hemeroteca de les Corts
105 Altres fons documentals d’interès
109 Publicacions de l’Arxiu
113 Bibliografia bàsica sobre les Corts
Fitxa tècnica
10
Fitxa tècnica
Adreça
Masferrer, 29-31
08028 Barcelona
Telèfon
291 64 32
Fax
291 64 68
Horari d’atenció al públic
Matins: dilluns, dimecres i divendres de 10 a 14 hores
Tardes: dimarts i dijous, de 16 a 20 hores
Accessos
Metro: línia 3 (verda), estació de les Corts
Autobusos: 59, 43, 15, 7, 6, 33, 34, 66
Serveis
Consulta dels fons documentals, com també de la biblioteca auxi-
liar i hemeroteca.
Informació i documentació dirigida tant a satisfer les demandes de
grups de població concrets (investigadors, veïns, escolars i mes-
tres), com les demandes dels tècnics i professionals de l’Adminis-
tració.
Sala de consulta de l’Arxiu
Municipal del Districte de 
les Corts
13
Fitxa tècnica
Assessorament i suport a les iniciatives d’investigació i recerca
sobre estudis de coneixement sobre les Corts, el Pla de Barcelona,
i contribució a la seva difusió.
Servei de préstec documental de suport a les necessitats adminis-
tratives municipals.
Servei de reprografia i lector reproductor de microfilms.
Dinamització i difusió culturals: col·loquis, exposicions, itineraris,
que donin a conèixer l’entorn geogràfic i històric. A iniciativa del
Consell Assessor de l’Arxiu o a instàncies de qualsevol entitat del
districte.
Visites comentades destinades a les escoles o grups organitzats. L’Arxiu Municipal
Difusió. L’Arxiu estimula la recerca de caire històric i la difusió
d’aquests estudis mitjançant la publicació dels Quaderns de l’Arxiu. del Districte 
Aquesta és una col·lecció de divulgació del patrimoni cultural:
documental, arquitectònic, artístic, històric, socioeconòmic, etc., de les Corts
que té com a marc d’estudi l’antic municipi i actual districte.
Fons totals
Fons documentals: 314,94 m lineals
Fons audiovisuals: 10.419 u. d. (unitats documentals)
Fons gràfics i cartogràfics: 1.770 u.d.
Biblioteca: 3.310 volums
Hemeroteca: 370 títols
14
L’Arxiu Municipal
Breu història de l’Arxiu
L’Arxiu Municipal del Districte de les Corts va néixer com una
proposta del Centre d’Estudis de les Corts, que veia la necessitat
de dotar aquest Districte d’un equipament cultural destinat a cus-
todiar la documentació d’aquest antic terme i de preservar-ne les
arrels històriques i col·lectives i crear un espai des d’on impulsar la
recerca i la vinculació del medi. El desembre de 1986 l’Arxiu es
configura com un servei viu amb voluntat d’atenció al ciutadà,
obert a la consulta dels seus fons documentals i al treball en el
camp de l’estudi i la investigació.
Aquesta iniciativa va rebre aviat el suport del Consell Municipal del
Districte i va coincidir amb el procés de transferències administra-
tives que l’Ajuntament de Barcelona va iniciar com a resultat del
projecte de descentralització i participació ciutadana. Amb tot, hi
va haver un augment de la documentació municipal produïda des
de les seus dels deu districtes i també una major necessitat de
dotar la ciutat d’un sistema arxivístic més eficaç que permetés la
gestió i preservació dels fons documentals i alhora l’accés a la
informació continguda.
Quan es produeix l’aprovació del Projecte d’ordenació d’arxius de
l’Ajuntament de Barcelona el mes de juny de 1988, l’Arxiu es cons-
titueix oficialment com un nucli orgànic que depèn dels Serveis
Generals del Districte. Els arxius municipals de districte s’emparen
legalment en les Normes reguladores de l’organització i funcionament
dels sistema municipal d’arxius i s’estructuren segons la Instrucció
relativa als arxius municipals de districte, aprovades per decrets
d’Alcaldia del 10 de desembre de 1990 i 2 de juliol de 1991 res-
pectivament.
Actualment l’Arxiu compta amb un Consell Assessor format per
persones i representants d’entitats vinculades a les Corts que
l’assessoren, impulsen activitats de dinamització cultural i vetllen
per les necessitats d’aquest servei i perquè s’acompleixin les seves
finalitats.
La principal finalitat de l’Arxiu Municipal del Districte de les Corts
és recollir, conservar, classificar i fer accessibles els fons que con-
serva i la recuperació del patrimoni documental que generin les
entitats, associacions, empreses, escoles i veïns de l’antic terme i
actual districte de les Corts.
També li pertoca vetllar per la protecció del patrimoni arquitectò-
nic, monumental i artístic, conservar la toponímia genuïna, com
també organitzar activitats de dinamització i difusió culturals i
col·laborar-hi. Assessorar sobre les iniciatives d’investigació i recer-
ca d’estudis sobre les Corts i el Pla de Barcelona, donar-hi suport i
17
L’Arxiu Municipal
contribuir a la seva difusió també és una de les funcions més
preuades, així com estrènyer els vincles amb el col·lectiu d’ensen-
yants i fomentar la utilització de les fonts primàries com a eina de
treball pedagògic per aprofundir en el coneixement del medi i la
història local.
Dependències utilitzades
El primer estatge provisional de l’Arxiu fou al centre cívic de Can
Deu, en una sala situada al primer pis. L’any 1988, la transferència
de documentació històrica de l’antic municipi de les Corts i poste-
riorment la del fons documental de la Junta Municipal i del Consell
Municipal del Districte va obligar a habilitar una dependència anne- Dipòsit de l’Arxiu Municipal Fons i seccions
xa en els locals del carrer de Masferrer, també de manera provi- del Districte de les Corts
sional a l’espera d’edificar un local adequat i unificat.
L’actual i nova seu de l’Arxiu ocupa el soterrani del projecte de
recuperació d’un espai situat en l’edifici municipal on el Districte
ubica diferents equipaments, dins l’estructura de l’antiga fàbrica
Fiat.
Compta amb una superfície construïda d’uns 214 m2, de manera
que es disposa d’un dipòsit documental equipat amb prestatgeries
compactes amb una capacitat de 640 metres i amb condicions
regulars de temperatura i humitat, un taller de rebuda i classificació
de la documentació, un espai d’administració i la sala de consulta,
amb 10 punts de lectura.
Els més grans recordaran que la fàbrica Fiat Hispània, SA es va bas-
tir l’any 1956 en els terrenys de l’antic mas de cal Coix, anomenat
també de les ventalles verdes. Aquest sobri casal de pedra de nota-
ble valor arquitectònic, del qual tenim notícia històrica des de l’any
1477, fou reformat i ampliat el 1600. Presentava planta, pis i golfes
amb onze arquets i formava un conjunt admirat per tots els veïns
que encara en recorden el safareig, l’aljub, la galeria porticada i el
trull que el caracteritzava.
18
Fons i seccions
L’Arxiu Municipal del Districte de les Corts conserva fons adminis-
tratius i fons històrics. Altrament, aplega també fons gràfics, car-
togràfics i fotogràfics i una biblioteca i hemeroteca especialitzada
en història local i d’administració municipal.
L’organització dels fons de l’Arxiu és la següent:
1. Fons municipals
Segell del poble de les Corts.
1836-1855 Història de la institució municipal
Les Corts, situat a l’extrem de ponent del Pla de Barcelona, man-
cat de parròquia pròpia fins a meitat del segle XIX (malgrat
l’existència de capelles com la de santa Cecília), pertanyia eclesiàs-
ticament a Sant Vicenç de Sarrià. A efectes civils gaudia de terme
propi i comptava amb jurats i clavari que el representava en l’orga-
nització de la parròquia.
La partida de les Corts apareix referenciada l’any 1066 en el cartu-
lari de Sant Cugat, juntament amb d’altres partides del terme:
Olivera Rodona, Ardenya, Bederrida..., però amb el temps les
Corts adquirirà una major entitat fins arribar al punt que els docu-
ments parlen dels homes de les Corts o els franquers de Sarrià o
homes d’alberga, al·ludint sens dubte als privilegis atorgats pels
Segell Ajuntament de les comtes de Barcelona i que els proporciona un estatut diferent a la
Corts. 1855-1896 resta d’habitants de la parròquia de Sant Vicenç de Sarrià.
Aquestes franqueses (estudiades per Imma Navarro1) els garantei-
xen les condicions d’homes lliures i l’exempció de càrregues i
impostos, amb l’excepció del dret d’alberga, i jurisdiccionalment els
situa sota la dependència del batlle reial.
El 1714, la caiguda de Barcelona i la implantació de la Nova Planta
municipal afectarà l’administració territorial tot introduint l’organit-
zació castellana sota el control directe de la figura del capità gene-
ral, suprimirà els consells municipals i els antics càrrecs de paers i
jurats s’unificaran sota el nom de regidors, presidits pel batlle que
controlarà directament l’Audiència borbònica.
Per les actes conservades de la Juntas y congregats en la casa del
Ajuntament de Sarrià, de finals del XVIII, podem observar com les
Corts hi participa com a membre representatiu dins la nova
1 estructura civil. L’any 1793, al llibre d’acords del Consell de la vilaNAVARRO I MOLLEVÍ,
Imma. Masies de les Corts: de Sarrià apareix referenciada la participació acostumada del batlle
Torres, masos i altres cases. de les Corts. Aquesta administració perdurà fins al segle XIX, quan
Barcelona: Arxiu Municipal la Constitució de Cadis donaria pas a un nou règim d’administració
del Districte de les Corts, local i als canvis produïts durant les desamortitzacions, que posa-
1993. (Quaderns rien fi a les estructures heretades de l’antic règim. Durant el perío-
de l’Arxiu; 2.)
21
Fons i seccions Fons i seccions
de que comprèn els anys 1814 a 1820 en les actes de la Junta 2 Arxiu Municipal del "Orilla occidental del torrente que va a parar frente la cruz nom-
General de Sarrià encara apareix la figura del batlle de les Corts. Districte de Sarrià-Sant brada den Malla, con el borde superior o de cierzo del camino
La desaparició dels llibres de Sarrià que abracen els anys 1821 a Gervasi. Fons del poble que pasa por delante la casa y tierras de Juan Rius; y sigue bajando
1840 no ens permet saber més dades dels anys que van des del de Sarrià: 1.6. por la dicha orilla hasta el angulo de ella con el borde oriental del
primer intent d’independència, el 1823, fins al segon i definitiu, el Correspondència: Órdenes,
1820 camino principal de Sarrià frente la cruz expresada, concluyendo
1836. Malgrat això, l’existència de la transcripció d’alguns dels allí el citado límite. Principia en aquel punto el límite de medio dia,
acords municipals, dins de la sèrie documental Ordenes2 ens per- 3 Arxiu Municipal del continuando por el dicho borde oriental del camino principal de
met copsar la confrontació que va provocar la segregació de les Districte de Sarrià-Sant Sarrià hasta frente la embocadura del llamado de les Corts o sea la
Corts. Gervasi. Fons del poble antigua y verdadera Travessera, poco mas arriba de la casa conoci-
de Sarrià: 1.6.
El 26 de març de 1821, el Govern Civil de Barcelona aprova el Correspondència: Órdenes, da por Can Cubeta propia en el dia de d. Pedro Riera. Atraviesa
Projecte de rodalia del nou terme de les Corts, demarcació severa- 1826, 1827 i 1828. allí el citado camino principal de Sarrià. Sigue por el borde supe-
ment protestada per l’Ajuntament de Sarrià fins que el Jefe Superior rior, ó de cierzo, de la travessera indicada hasta el termino de ella
de la Província ordena que s’arribi a un acord, la qual cosa fa possi- en la carretera Real de Madrid, frente la casa mesón llamada de
ble que el 31 de desembre de 1822 es reuneixi per primera vega- Collblanc pròpia del común del Hospitalet continua por el borde
da el nou Ajuntament de les Corts a la casa d’Antoni Cuyàs, en superior o de cierzo del otro camino Real hasta el angulo que este
presència del batlle de Sarrià. En aquella memorable sessió s’acor- forma en la orilla oriental del torrente conocido por den Rigalt
da que les Corts gaudeixi d’una estructura municipal independent (que se une a medio dia con el nombrado Gornal debajo el punto
de la de Sarrià a l’empar de la nova llei reguladora de la vida muni- del mencionado camino Real construido al oriente de las tierras y
cipal promulgada durant el Trienni Constitucional. casa torre llamada den Girona y termina allí el dicho límite, prosi-
gue subiendo por la orilla oriental del referido torrente den Rigalt
Amb el retorn de l’absolutisme les Corts veu frustrat el seu intent hasta el angulo que forma el mismo, con el borde superior del
de segregació de Sant Vicenç de Sarrià on continua tenint una camino que pasa por el cierzo de las tierras de la casa conocida
representació, ara però com a barri,3 fins al 18 d’octubre de 1836. por la torre Marina con dirección al Pueblo de Sarrià, concluyendo
El mateix any en què s’imposa la Constitució de Cadis a la regent allí el notado límite. Empieza en aquel punto el límite de cierzo,
Maria Cristina, les Corts obté la seva independència municipal que sigue por el antedicho camino pasando por debajo de la margen
conservarà fins a l’agregació a Barcelona l’any 1897. meridional de la viña que fue de Luís Jumet y antes de José Bosch
A partir d’aquest moment l’evolució i el creixement del poble ini- y Canet. Cruza un torrente allí cercano anterior división de los ter-
ciarà un període de notables realitzacions i es farà evident la ina- minos de Sarrià y Hospitalet continua por el relatado camino, atra-
jornable necessitat de crear parròquia pròpia. L’Ajuntament va ini- viesa otro torrente que se une con el camino que pasa por delan-
ciar les diligències necessàries per obtenir el permís de crear te un pequeño edificio llamado casalot den Canet sigue por este
parròquia sota el tutelatge del bisbe de Barcelona, Pere Martínez camino por detras de la casa nombrada Can Custó, hasta llegar al
de Sanmartín, i el 17 de maig de 1844 les Corts ho aconsegueix que dirige a la casa torre de D. Rafael de Duran, nombrada de las
efímerament. Escalas. Baja por el borde occidental de este camino hasta la Riera
Blanca. Atraviesa el cauce de la misma continua por otro camino
Observem com a partir dels anys vint desapareix de la documen- que cruza con el que dirigia antiguamente desde las Corts de
tació el vocable batlle per donar pas a la denominació d’alcalde o Sarrià al Pueblo de este nombre, sigue por un sendero la misma
alcalde constitucional. Amb un cos municipal proporcional a la dirección hasta el crucero con el actual camino que desde las
població existent, les Corts compta amb l’alcalde, dos regidors i un dichas Corts al Pueblo de Sarrià. Atraviesa este camino pasa por el
procurador síndic. Tot i així es creen comissions puntuals que pié de la margen meridional de las tierras de Antonio Martí hasta
exerciran funcions concretes, com per exemple la Comissió per a un torrente plantada de olivos. Baja por el borde occidental de
la Rectificació del Padró i Col·locació de Fitons, o la Comissió de este, hasta un pequeño arroyo que discurre al oriente de la casa
Bagatges, amb un comissionat per a cada barri. de D. Joaquin Llansa y Feu continua por este arroyo y por el cami-
Resolta la segregació de Sant Vicenç de Sarrià, van haver de legalit- no que dirige a la dicha casa hasta encontrar el camino principal
zar els límits territorials que prenia el nou terme municipal de les que va de esta ciudad al Pueblo de Sarrià, cuyo camino atraviesa
Corts. En l’arxiu municipal de Sarrià trobem un expedient de l’any prosigue por el pié de la pared que circuye por medio dia la pose-
1839 on s’especifiquen els límits de Sarrià amb les Corts: a l’orient sión y casa llamada torre Xica den Prat. Baja al antiguo camino de
22 23
Fons i seccions Fons i seccions
Sarrià, hoy torrente conocido por camí Fondo. Sigue por el cami- 4 Arxiu Municipal del l’alcalde i integrada pel procurador síndic, el rector, 2 obrers de la
no hacia medio dia, hasta frente el camino que dirige a la casa de Districte de Sarrià-Sant parròquia i 2 veïns.
la Rvda. Comunidad de San Severo vulgo Can Poch Oli. Atraviesa Gervasi. 1.1. Delimitació del
terme municipal, 1939. Exp. Aquest mateix any també es creen 2 comissions especials: lael otro torrente continua por el expresado camino pasa por
246, Carpeta 1, Negociat 2. Comissió de Rectificació de la Llista Electoral, formada per 2 regi-delante el frente principal de la casa indicada. Baja por el lado dors i 2 majors contribuents, i la Junta de Bagatges, encarregada
oriental de la misma a la Riera de Magòria. Sigue por esta hasta bàsicament d’actualitzar el padró general de cavalleries.
cierzo, hasta frente el camino que va a parar por detrás de la casa
Balasch. Atraviesa la dicha riera prosigue por el camino referido. A poc a poc s’aniran configurant les comissions permanents, ajuda-
Baja a unirse con el que pasa por frente la casa y tierras de Juan des d’altres d’especials o particulars creades a propòsit per resol-
Rius, y siguiendo por el borde superior, o de cierzo, del mismo, dre assumptes puntuals, i que es dissoldran una vegada hagin com-
termina en el angulo que este forma con la orilla occidental, del plert l’encàrrec. Per al despatx de tots els tràmits i assumptes, el
torrente que va a parar frente la cruz nombrada den Malla. En consistori es reuneix periòdicament però sense la regularitat set-
cuyo angulo empieza como se ha dicho el limite de oriente con lo manal posterior.
que queda formado el ambito o límites, del expresado Pueblo o
4 El 1847 la composició del consistori variarà en la denominació itermino de las Corts de Sarrià." desapareixeran el síndic i el dipositari, quedant l’alcalde, el tinent
Aquest límits es mantindran al llarg del segle XIX malgrat que la d’alcalde i 4 regidors. El paper del síndic o procurador síndic, nas-
frontera sud amb el poble de Sants, en el sector comprès entre la cut per defensar els interessos de la població pel que fa al control
vorera de mar de la travessera i l’actual avinguda de Madrid, fou sobretot econòmic, també desapareixerà i aquesta funció passarà
sovint objecte de controvèrsia per establir on acabava un poble i a formar part de les competències de la Junta d’Associats o Vocals
on començava l’altre i en part aquesta polèmica és ocasionada per de Majors Contribuents, que serà l’encarregada del repartiment de
la confusió que facilita el fet que els límits municipals no es corres- contribucions i de fiscalitzar l’activitat econòmica de l’Ajuntament.
ponen amb els parroquials. Aquest fet comporta que els anys A les Corts la creació oficial de la Junta Municipal no serà fins el
setanta s’iniciï un expedient on se sol·licita la modificació del terme 1870, a l’empara de la nova llei municipal. Durant aquests anys es
i l’extensió del límit sud. creen comissions especials com la del Servicio del Ramo de
Montes, la Junta d’Obrers de la Parròquia, la Junta Pacificadora,
Durant el primer període municipal i fins a l’any 1845 cada any presidida per l’alcalde i regidors, o la Junta de Sanitat i Beneficèn-
s’elegirà nou Ajuntament, malgrat que els personatges que estaran cia, que compta amb 3 vocals de sanitat i 3 de beneficència.
al front de l’alcaldia es repetiran assíduament: Vicenç Cuyàs,
Joaquim Piera, Josep Closas, Francesc Martí, Bartolomé Oliver, Durant els anys cinquanta l’Ajuntament és format per l’alcalde i 5
Gaspar Rosés... regidors, desapareix la figura del tinent d’alcalde, però no la del
síndic. En la primera sessió es dóna compte al comú que a causa
La majoria de tràmits municipals són realitzats per la secretaria de de la negligència de l’anterior secretari no existeixen les actes 
la casa del comú, i sovint el secretari és alhora secretari del Jutjat de 1850, 1851 i 1852. Així mateix, s’informa el Jefe Político de 
de Pau. la Provincia del cessament de la persona que tenia a càrrec la
Amb la Llei municipal de 1845, la funció del procurador síndic és secretaria.
encomanada a un dels regidors i hi ha una major intervenció del Durant el Bienni Progressista no s’observa cap canvi fonamental,
cap polític de la província en la vida municipal com a president nat llevat que el paper del síndic té una major intervenció fiscalitzado-
de cadascun dels ajuntaments, amb la facultat d’intervenir i rectifi- ra dels comptes i pressupostos.
car els pressupostos anuals. 
De la mateixa manera que la resta de pobles del Pla, s’elaboren
Aleshores les Corts compta amb 1 alcalde, 1 tinent d’alcalde, 2 ordenances municipals pròpies prenent com a model les dictades
regidors, 1 síndic i 1 dipositari, i la meitat dels regidors és renovada per l’Ajuntament de Barcelona.
bianualment. La secretaria general passa a denominar-se secretaria
de l’alcaldia. Mentre l’alcalde guanya caràcter polític, l’Ajuntament L’any 1867, i com a resultat de la nova llei municipal, les Corts
es converteix en un òrgan bàsicament administratiu. Es crea una estarà a punt de perdre la seva autonomia i ser annexionat a
comissió especial encarregada del cementiri. Aquesta però, no es Sarrià per manca de veïns. Durant aquests anys, però, el poble ha
configurarà com a Junta regular fins a l’any 1847, serà presidida per iniciat el creixement de la barriada que prendria el nom de Can
24 25
Fons i seccions Fons i seccions
Batlló com a conseqüència de la construcció de la fàbrica de teixits aquest grau de democratització i autonomia dels ens locals en
que els germans Batlló van ubicar al carrer d’Urgell. Aquesta relació a l’Estat es fa miques amb la Restauració, quan retorna el
barriada, caracteritzada per habitatges obrers, va absorbint els règim centralitzat i la subordinació de totes les funcions al poder
nous veïns, molts dels quals procedeixen de l’interior de Catalunya, central. L’alcalde adquirirà un doble caràcter com a representant
i més tard d’altres indrets de l’Estat. del poder central i del municipi. L’11 de novembre de 1874, el
Govern Civil disposa el cessament de la corporació municipal i
La Revolució de 1868 i la celebració de les primeres eleccions per
nomena l’alcalde president i 7 regidors, 1 tinent d’alcalde, 1 inter-
sufragi universal comporten la incorporació de personatges d’ori-
ventor dels fons i 1 procurador síndic.
gen popular en la vida municipal cortsenca. Durant aquest període
l’alcaldia recau en la persona de Manuel Morales i Càmara, que L’any 1875, el consistori municipal de les Corts s’adhereix al nou
l’any 1872 passa a ser secretari fins a l’any 1894, i que afavoreix les règim i es proposa anar a Barcelona a felicitar el rei en la seva visi-
infraestructures de la barriada del Camp de la Creu. En el llibre ta a la ciutat. El govern de les Corts torna a ser format per l’alcalde
d’actes de 1870 es fa una clara al·lusió als esdeveniments que i 5 regidors.
havien tingut lloc i als disturbis que comportaren l’eliminació de Amb la Restauració els plantejaments annexionistes de Barcelona
documentació política, fiscal i estadística. prenen una nova dimensió; el diputat conservador a Corts
Segons la Llei municipal de 1870, es creen les juntes municipals, Maspons i Labrós presenta el febrer de 1875 un projecte d’agrega-
òrgans mixts formats per tots els regidors i un nombre de vocals ció dels municipis del Pla. En aquella ocasió el comú de les Corts
associats equivalents al triple de membres municipals escollits per presenta una oposició total al projecte d’annexió, oposició que es
sorteig d’entre els contribuents del terme. La Junta té funcions mantindrà al llarg de tot el procés agregacionista.
relacionades amb l’administració econòmica del municipi, aprova el A mesura que avança el segle l’aparell administratiu municipal es va
pressupost elaborat per l’Ajuntament, distribueix les càrregues fent més complex, sobretot en aquelles poblacions més industria-
municipals i examina els comptes, realitza, com hem mencionat litzades i amb un evident augment de població. No és el cas de les
abans, la tasca que fins aleshores havia portat a terme el procura- Corts on no es denotarà un canvi fins als anys vuitanta, de la mà
dor síndic, i de fet substitueix la Junta d’Associats o Vocals que feia de la instal·lació d’alguna indústria i el creixement demogràfic de la
anys que funcionava. barriada de Can Batlló i el Camp de la Creu.
A les Corts els membres de la Junta s’elegeixen per sorteig dels L’any 1881, l’Ajuntament es compon de l’alcalde, 2 tinents d’alcal-
noms proposats per a cadascuna de les seccions: la primera de, 1 síndic, 1 interventor i 4 regidors, que es feien càrrec de
corresponia a la territorial, la segona als subsidis i la tercera als no l’estructura organitzativa que en aquell moment s’estructurava en
contribuents. 3 comissions:
L’any 1870, l’Ajuntament de les Corts està format per 7 membres – La primera era l’encarregada dels pressupostos, repartiments,
estructurats orgànicament de la següent manera: arbitris, comptes i obres públiques.
– Comissió Primera, que té funcions i competències en llicències – La segona era responsable dels establiments públics i instrucció
d’obres i llicències industrials. primària, beneficència, correus i sanitat.
– Comissió Segona, que té competències en el pagament del mes- – La tercera, de consums, perits generals, repartiments i pesos i
tre d’ensenyança primària i els arbitris. mesures.
– Comissió de Mostassaferia, lligada funcionalment a l’escorxador i Creix l’aparell administratiu de la mà del creixement demogràfic
a proveïments. produït per la nova embranzida de la construcció del segon eixam-
A més té la Junta Pericial, que juntament amb la corporació esta- ple de les Corts. Apareix la figura dels alcaldes de barri. Dos anys
bleix la riquesa líquida de cada contribuent, la Junta Municipal, més tard, i segons disposició de l’avantprojecte de llei municipal, es
encarregada del control de pressupostos, arbitris, comptes, i la creen 5 comissions: Obres, Quintes, Consum, Beneficència i Sani-
Junta Local de Sanitat, que aleshores porta també els assumptes tat, Pesos i Mesures i Instrucció Pública.
del cementiri. A finals de segle s’incrementen les discrepàncies entre Barcelona i
Si bé la Llei municipal de 1870 dota els ajuntaments constitucionals els pobles del Pla. La proximitat a Barcelona de mercats que es
d’una àmplia esfera d’acció, amb consistoris d’elecció democràtica, regeixen per preus i lleis dels municipis veïns, provoquen un perju-
26 27
Fons i seccions Fons i seccions
dici a la ciutat, sempre més cara. N’és un exemple el procés seguit 5 Arxiu Municipal del decret del primer grup de municipis: Gràcia, Sant Gervasi de
contra el mercat del Ninot, situat dins el terme de les Corts, però Districte de les Corts. 1.2. Cassoles, Sants, Sant Andreu de Palomar, Sant Martí de Provençals
en el límit amb el terme de Barcelona. L’any 1888 esclata el con- Òrgans Col·lectius de i les Corts.
flicte, quan Barcelona eleva un contenciós administratiu contra Govern. Llibre d’Actes,
1888. Foli 17. La nova organització territorial de Barcelona situa l’antic poble de
l’Ajuntament de les Corts per fraus i perjudicis ocasionats.5 En les Corts repartit en dos districtes municipals diferents, el VI i VII.
aquesta ocasió el governador decreta el trasllat del mercat i s’edifi- 6 Arxiu Municipal del L’edifici de la Casa de la Vila, però, segueix funcionant com a ofici-
ca l’anomenat aleshores mercat del Porvenir, als carrers Villarroel, Districte de les Corts. 1.2
Òrgans Col·lectius de nes del nou Districte VII de Barcelona fins al 1915, en què es cons-Mallorca i Riera d’en Malla, encara dins el terme municipal de les
Corts.6 Govern. Llibre d’Actes,
trueix l’edifici d’Hostafrancs.
1890.Fol.
Aquesta divisió es mantindrà fins a la nova organització de Barce-
Al voltant dels anys noranta l’Ajuntament s’organitza en 9 comis-
7 lona en 10 districtes, produïda com a conseqüència de l’annexió
sions: Obres, Quintes, Beneficència i Sanitat, Pesos i Mesures, Arxiu Municipal del
Districte de les Corts. 1.2 de Sarrià. Aleshores les Corts passarà a formar part, en la seva
Instrucció Pública, Cementiris, Consum, Places i Mercats, Escorxa- Òrgans Col·lectius de totalitat, del Districte III juntament amb Sarrià: "Empieza en el
dors i Camins. La composició de l’Ajuntament segueix sent l’alcal- Govern. Llibre d’Actes, cruce del eje de la calle de Córsega con el de la calle Rocafort,
de, 2 tinents d’alcalde, 5 regidors i 1 síndic. 1891. Fol.29. sube por el último hasta el de la calle Gelabert, por el qual sigue
L’any 1891, el Consell Municipal suma 1 regidor més i canvia total- hasta el de la calle de Morales i sube por éste y el de la Riera de
ment l’organització. Es creen 4 comissions permanents: Governa- Magoria hasta el de la carretera de Sarrià, desde cuyo punto baja
ció, Foment, Hisenda, Eixample i 3 comissions especials: Consums, por el eje de la pròpia carretera hasta encontrar el de la
Personal i Instrucció Pública. A més, també es creen 6 delegacions: Travessera por el cual sigue y continúa por la antigua linea divisoria
Mercat, Mostassaferia, Pesos i Mesures, Escorxador, Beneficència i de San Gervasio y Gracia, o sea la Riera de Cassolas, por la cual
Sanitat, Cementiri i Camins i Arbrat.7 sigue, y luego sube por el eje de esta riera y el de las calles de
Com podeu observar, d’un any per l’altre l’organigrama municipal Avd. Príncipe de Asturias y Virgen de Gracia, continuando por el
varia sensiblement i si els comparem amb l’organització dels altres de Riera de Cassolas hasta la Lesseps, desde cuyo punto, y siguien-
pobles del Pla l’heterogeneïtat és sorprenent. A mesura que do una linea paralela a la pared norte de la última casa situada a la
avança el segle els canvis dins el mateix municipi s’acceleren i aug- izquierda, subiendo, de la calle de Salmerón, va en linea recta a
menta la seva maquinària burocràtica i les competències assumi- encontrar la prolongación del eje de esta última calle, desde cuyo
des. Desconeixem fins a quin punt aquests canvis es corresponen punto sube en linea recta a través de la República Argentina, por
amb la realitat, o si simplement el cartipàs municipal serveix per el cual sube hasta el de la carretera de Horta en el punto denomi-
cobrir l’expedient i respondre a les exigències de la llei. nado de los cuatro caminos desde cuyo punto sube por el eje del
camino situado a la parte oeste de la finca denominada casa Go-
A la dècada dels noranta, malgrat reinstaurar-se el sufragi universal, mis, por cuyo camino o atajo, que constituía la antigua línea diviso-
el tarannà centralista i autoritari del règim no minva. Ans al contra- ria de San Gervasi y Horta, sube hasta encontrar, en el tibidabo, el
ri: les facultats dels consistoris són limitades sistemàticament i les término de San Cugat, sigue la línea limítrofe de este término y las
eleccions resulten fraudulentes, a causa de la pràctica del caciquis- de Molins de Rey, San Feliu, Esplugas y hospitalet hasta encontrar
me. A les Corts segueix com alcalde en Grau Piera i Piera, home la antigua línea divisoria de Sans y las Corts, llamada antiguamente
que s’adaptà a tots els canvis polítics esdevinguts al llarg del segle i travesera de Baix, por la cual sigue hasta encontrar el eje de la
que va aconseguir ocupar l’alcaldia durant 26 anys. calle Entenza baja por éste hasta el de la Córsega y sigue por este
Durant aquesta darrera dècada, cadascun dels intents de materia- hasta encontrar la calle de Rocafort, punto de partida".
8
litzar l’agregació dels pobles del Pla a la ciutat és contestat amb Aquesta darrera divisió territorial es mantindrà fins a l’any 1949.
contundència per part dels diferents consistoris i les juntes antia- L’acord plenari del 22 de març d’aquell any dividirà Barcelona
gregacionistes. Malgrat això, no es crea cap estructura mancomu- geogràficament en 12 districtes municipals. Les Corts formarà part
nada que actuï com a alternativa a la temuda annexió. La realitat del Districte XI: "El distrito XI, de nueva creación, que se llamará
política potser tampoc ho fa possible. Malgrat que el govern cen- de las Corts, se entiende constituído por todo lo que queda a la
tral endarrereix l’agregació per por de l’augment del poder de la 8 Gaseta Municipal. derecha de recorrer sus límites, partiendo de la calle Mallorca,
burgesia barcelonina, és qüestió de temps. Finalment, el Consell de Núm. 16, del 24 d’abril de cruce con la de Rocafort, subiendo por esta última hasta la de
Ministres celebrat el 19 d’abril de 1897 aprova l’annexió per Reial 1924, pàg. 291. Corcega, por la que sigue hasta la de Entenza, subiendo por ésta
28 29
Fons i seccions Fons i seccions
hasta el cruce de las de Infanta Carlota Joaquina y Berlin, atrave- 9 Gaseta Municipal. Núm. president de la Junta). Amb tot, dues de les funcions que ocupava
sando ésta para coincidir con el antiguo término de las Corts, que 45, del 7 de novembre de més personal estaven relacionades amb competències pròpies de
pasa por la calle del Marqués de Sentmenat hasta la de la Trave- 1949, pàg. 1267. l’Estat: les quintes i el control d’arbitris (expedients de solvència
sera de las Corts, y por esta hasta el término de Hospitalet de Llo- procedent de les zones de recaptació de contribucions de l’Estat).
bregat, siguiendo ésta y el de Esplugas, en el cruce de la Carretera L’elecció del primer ajuntament democràtic el 1979, després de
de Cornellá, por la que dobla y continua por ella hasta su cruce tan llarga foscor obre un camí a la participació de la ciutadania en
con el paseo de Manuel Girona, siguiendo en esta dirección, y en les decisions municipals, però no serà fins l’aprovació de la Llei de
linea recta, hasta el cruce de la calle de Ganduxer; bajando por la bases de règim local, de 2 d’abril de 1985, que els districtes pren-
del Maestro Pérez ......, circunda el Turó, ascendiendo hasta el dran l’actual fesomia i s’aniran omplint de contingut. Aquesta nor-
cruce de las calles de Madrazo i Calvet, bajando por ésta hasta la mativa suprimeix la Comissió Permanent i crea la Comissió de
de la travesera de Gracia, por la que continua hasta el cruce con la Govern, i les juntes de districte passen a denominar-se consells
plaza de Gala Placídia, bajando por la vía Augusta hasta la avenida municipals de districte, regits per les Normes Reguladores d’Organit-
del Generalísimo Franco, por la que sigue hasta el paseo de Gra- zació de Districte i de la Participació Ciutadana que atorgava als dis-
cia, bajando por éste hasta la calle de Provenza, por la que dobla y trictes una organització i unes competències municipals que a poc
continúa hasta la de Urgel, baja por ésta hasta la de Mallorca, por a poc han anat adquirint més importància administrativa i han estat
la que continúa hasta la de Rocafort, punto de partida".9 una bona eina de relació directa amb els ciutadans. Aquest procés
El Districte XI té com a seu l’edifici de la plaça Comas, i aquesta legislatiu renovador, iniciat tímidament el 1960, adquireix avui la
organització es mantindrà inalterable fins a la nova divisió organit- 10 RULL, Glòria; seva màxima expressió amb l’aprovació consensuada de la nova
zativa i territorial de 1984, que torna a estructurar Barcelona en CARTAÑÀ, Anselm; Carta Municipal de Barcelona.
UBERO, Lina; 
10 districtes administratius, i en què les Corts passa a formar part POSTICO, Núria; 
del Districte 4. Amb l’actual configuració i límits, les Corts compta BELTRAN, Montserrat.
amb l’antiga partida de Pedralbes, i els terrenys entre la travessera i Inventari de la documentació 1.1 Fons de l’antic poble de les Corts
l’avinguda de Madrid, mentre que els terrenys a llevant de la carre- dels antics pobles agregats. El fons municipal de l’antic poble de les Corts conté bàsicament les
Mecanoscrit. Barcelona,
tera de Sarrià (Can Ràbia) formen part del Districte de Sarrià, i de sèries documentals produïdes per l’antic Ajuntament de les Corts1988.
l’esquerra de l’Eixample la barriada de Can Batlló. des de 1823 fins a 1897, quan va ser agregat a Barcelona.
11 BELTRAN, Montserrat;
A partir de la Llei de règim especial de Barcelona, de 23 de maig Aquest fons, com la resta dels fons documentals que pertanyen alsMAÑÉ, Cinta; MORA,
de 1960, es dota el municipi d’un règim especial i significa, no sola- Glória; POVES, Amèlia; antics pobles del Pla de Barcelona, va ser transferit als respectius
ment per a la ciutat, sinó també per al nostre dret local, l’obertura SERCHS, Jordi; UBERO, districtes a partir del decret d’Alcaldia del 27 de juny de 1988, jun-
d’un nou camí legislatiu per a resoldre l’encotillament administratiu, Lina. Quadre de classificació tament amb un inventari succint.10
econòmic i funcional de les grans ciutats. A l’empara d’aquesta llei dels fons documentals delspobles agregats. Barcelona: Consta de diverses sèries i agrupacions documentals que integren
es creen les juntes municipals de districte, formades per 1 regidor- Ajuntament de Barcelona, les 12 seccions en què s’ha classificat aquesta documentació seguint
president, 3 regidors i 3 veïns que es configuren com l’òrgan de 1997.(Normes i reglaments, l’estudi coordinat per Ramon Alberch i Fugueras.11 Evidentment la
relació immediata amb els ciutadans i un rudimentari primer nivell núm.4). proposta de seccions respecta i segueix els criteris de treballs ante-
administratiu. 12 ALBERCH, Ramon; riors com són els realitzats per Francesc Barriach, Vinyet Panyella i
12 13
Quan es fa vigent el Reglamento de Organización y Administración BARRIACH, Francesc; Ramon Alberch, i la revisió realitzada per Josep Matas.
municipal de Barcelona (Decret 4026, de 3 de desembre de 1964) PANYELLA, Vinyet. Els
arxius històrics Municipals: Les diferents seccions en què es troba organitzat aquest fons pre-
es completa la regulació de les juntas de distrito i recorda la facultat Normes bàsiques de classifi- senten característiques molt desiguals, tant pel que fa al seu volum
de l’alcalde per nomenar alcaldes de barri a cadascuna de les cació. Barcelona: Generalitat com per la informació que proporcionen. La documentació s’inicia
barriades en què es divideixen els districtes de la ciutat. de Catalunya,1982. l’any 1823, quan en ple període constitucional es forma per prime-
Del 1964 al 1966, les funcions de les oficines administratives de les 13 MATAS I BALAGUER, ra vegada l’Ajuntament de les Corts i s’incrementa a partir de l’any
juntes municipals de districte encara són molt escadusseres. L’any Josep. Normes per a la 1857 fins al 1897.
1966 l’oficina administrativa de la Junta Municipal del Districte XI classificació de la documen-
tació Municipal Barcelona: El conjunt del fons està format per 57 caixes que ocupen 8,12
compta només amb 1 oficial encarregat de l’oficina, 1 administratiu Generalitat de Catalunya, metres lineals, més la meitat d’un lligall que es troba en estat de
i 6 auxiliars administratius (un dels quals exerceix de secretari del 1989. conservació molt precari i de difícil recuperació.
30 31
Fons i seccions Fons i seccions
El primer estudi realitzat sobre l’estat de procedència dels fons cular de la qual (malgrat fer referència al projecte tècnic, plànols,
deixava palesa la manca d’intervenció d’un arxiver en períodes etc.) no tenim cap constància documental a causa, com hem
anteriors. Podríem parlar de desorganització evident, sobretot fins assenyalat en més d’una ocasió, de la desaparició o inexistència de
als anys setanta, on quasi la totalitat de la documentació formava la sèrie de llicències d’obres particulars.
una sola sèrie sota el títol de correspondència o vària, ordenada
cronològicament, en el cas més afortunat. Manquen les actes dels anys 1824 al 1836, quan les Corts és agre-
gat a Sarrià, i les dels anys 1839, 1843-44 i 1846, però en desco-
Desconeixem si aquest era l’ordre de procedència del fons o si els neixem el motiu. La desaparició de les de 1850 al 1852 sabem
diferents trasllats i una consulta desconsiderada havien estat les que és a causa de la negligència del secretari titular d’aquell perío-
causes del seu lamentable estat. de. També les de l’any 1868-69 desaparegueren cremades durant
Sigui com sigui, hem de tenir en compte que, com hem explicat els avalots de quintes.
en la introducció, la institució municipal de les Corts no havia gau- Altrament interessant resulta l’esborrany d’ordenances municipals
dit mai d’una estructura gaire delimitada. Els únics càrrecs que pre- datat l’any 1867, i els expedients d’assumptes de govern i protocol
senten una continuïtat i presència regular són el de l’alcalde, el dels on destaquem, pel seu interès històric, l’expedient amb motiu de
regidors i el del secretari. Aquest darrer, sovint havia d’assumir tot la plantació de l’arbre de la llibertat l’any 1869.
el pes de la tramitació i compartir la secretaria del Jutjat de Pau.
Pot ser que el volum de feina deixés poc temps per dedicar a la En l’apartat d’Alcaldia i Secretaria trobem la documentació produï-
gestió de l’arxiu, tot i que en aquests anys el tractament de la da per aquests òrgans de representació i administració on bàsica-
documentació oficial estava protegida per llei i reglamentada, ment classifiquem les certificacions de valoració, en el cas de
sobretot la documentació relativa a les finances municipals i l’Alcaldia, i les de Secretaria que certifiquen la veracitat de les
impostos estatals. En aquest sentit, aquesta secció presentava una dades contingudes en els documents públics.
organització que contrastava positivament amb la resta de sec-
cions del fons. El càrrec de secretari, obligatori als ajuntaments des del 1835, era
fonamental en municipis de poca població i recursos, com fou el
de les Corts. Després de l’alcalde, la seva figura era essencial per al
1.1.1 Administració general desenvolupament de la tasca administrativa i de gestió. Sovint, i
Com el seu nom indica aplega la documentació de gestió de exceptuant les poblacions on hi havia arxiver municipal, la custòdia
caràcter més general. Consta de 7 caixes. de la documentació pública estava a les seves mans així com l’obli-
gació de fer-ne inventaris anuals. No coneixem l’existència de cap
En primer terme hi podem trobar la documentació que afecta la arxiver; tampoc no s’ha localitzat cap índex de la documentació, ni
delimitació del terme municipal (1.1.) de les Corts. En aquest sen- inventaris.
tit val a dir que resulta d’obligada consulta, també, el fons que con-
serva l’Arxiu Municipal del Districte de Sarrià on hi podem trobar Curiosament existeixen processos d’expedients sancionadors con-
no pocs expedients de fitació de límits amb les Corts. En aquesta tra dos dels secretaris de la Casa de la Vila acusats, entre d’altres
subsecció hi podem trobar també la documentació generada per coses, de negligir les seves funcions de transcripció dels acords
la resistència a perdre la independència com a municipi. municipals i de no tenir cura de la documentació oficial.
Seguidament sota l’epígraf Òrgans col·lectius de govern es conserva En l’apartat 1.5. podem trobar la documentació que fa referència a
la documentació generada com a resultat de l’actuació dels dife- les incidències laborals del personal municipal.
rents òrgans col·lectius de govern: el Ple de l’Ajuntament i les jun-
tes municipals. La sèrie documental més homogènia, per la seva El darrer apartat d’aquesta secció és el de correspondència, que
continuïtat en el temps i les seves característiques, és la dels llibres comprèn tot escrit, petició o document que vagi adreçat a l’Ajun-
d’actes de l’Ajuntament. Aquesta sèrie ocupa quatre caixes amb tament i no hagi estat objecte de posterior expedient; també
un total de 50 volums i resulta de gran interès per a l’investigador, Gerard Piera i Piera comprèn documents que no refereixin a assumptes tinguts en
(1831-1906). Darrer alcalde
ja que acostumen a recollir aquells actes, acords i assumptes de compte en la resta de seccions en què s’organitza el fons. Hi classi-de l’antic poble de les Corts.
major interès per al municipi. Gràcies a la transcripció de les ses- ficarem també els registres generals d’entrades i sortides dels Procedència: Gabriela
sions del Ple podem saber de permisos d’obres d’edificació parti- Armengol Guix oficis.
32 33
Fons i seccions Fons i seccions
1.1.1 Administració general 7 caixes En l’entrada d’intervenció podem trobar fonamentalment els expe-
1.1.1.1 Delimitació del terme municipal 1838-1890 dients de pressupostos anuals, els ordinaris, el pressupost addicio-
– Fitació de límits 1838-1849 nal i el refós, una de les sèries documentals més ben constituïdes
– Annexions i segregacions 1867-1890 de procedència i amb més continuïtat en el temps (1838-1898). El
pressupost ordinari correspon a cadascun dels exercicis econòmics
1.1.1.2 Òrgans col·lectius de govern 1839-1897 anuals de l’1 de juliol a finals de juny de l’any següent. El pressu-
– Actes de l’Ajuntament, llibres d’ 1823-1897 post addicional sorgí a causa de l’omissió a l’ordinari dels deutes
– Composició de l’Ajuntament 1839-1897 de l’Ajuntament no abonats (Reial Ordre del 15 de juliol de 1850
– Constitució de les Juntes 1877-1895 on es disposa tancar els comptes a la fi de desembre i formar el
– Nomenaments d’obrers de la parròquia 1856 mes de gener el pressupost addicional). El pressupost refós no es
– Nomenaments d’alcaldes de barri 1879-1895 redactava sempre, tot i que era el veritable pressupost. La forma-
– Incidències dels càrrecs 1861-1897 ció del pressupost extraordinari no era freqüent i quedava fixat
– Esborranys d’actes de l’Ajuntament 1893-1896 per llei per a ocasions molt irregulars o greus.
– Actes de la Junta Municipal 1892-1896
– Ordenances municipals 1867 La tercera entrada (2.3.) aplega la documentació generada pel
– Assumptes de govern i protocol 1839-1895 dipositari o tresorer, responsable de la comptabilitat i l’administra-
– Actes del visitador general 1880 ció del patrimoni municipal. Aquesta figura, hereva de l’antic clavari
medieval, controla el cabal de l’Ajuntament. La sèrie més repre-
1.1.1.3 Alcaldia 1848-1897 sentativa és la dels llibres de caixa, on assentaven diàriament les
– Bans, anuncis, edictes 1848-1896 entrades i sortides de caixa.
– Certificacions 1857-1897
1.1.1.4 Secretaria 1823-1897 En l’apartat de fiscalitat, on classifiquem la documentació generada
– Estadístiques generals 1838-1897 per l’administració de recursos recollits per l’Estat i el municipi pro-
– Certificacions 1845-1897 vinents dels impostos, destacarem pel seu interès la documentació
– Informes i dictàmens 1888 conservada sobre l’amillarament i la contribució territorial i sobre-
tot la sèrie d’expedients de repartiment general de consums. Cal
1.1.1.5 Administració del personal 1833-1894 fer menció que la sèrie d’expedients d’amillaraments es poden
– Sol·licituds 1833-1874 consultar a la secció d’hisenda de l’Arxiu de la Corona d’Aragó. A
– Nomenaments 1867-1892 les Corts només es conserven els expedients del període constitu-
– Personal municipal 1846-1894 cional de 1868-1870. Tenim però, reproduïts en microfilm, els
1.1.1.6 Correspondència 1836-1897 expedients conservats en l’Arxiu estatal abans esmentat.
– Registre general d’entrades 1894-1896 Dins l’agrupació documental produïda en funció de la recaptació de
– Correspondència general amb l’Ajunt. de Sarrià 1836-1851 la contribució territorial urbana, tenim els registres de finques i
– Correspondència general amb d’altres ajuntaments 1837-1897 cases de les Corts de 1893 al 1896, que presenten un gran interès
i Govern Civil i altres per conèixer l’estat d’urbanització del poble a finals del segle passat.
Els impostos de consums, suprimits i tornats a posar en vigència en
1.1.2 Finances
diferents ocasions de la nostra història, juntament amb el dret de
La secció de finances és una de les més importants del fons de 14 BELTRAN, Montserrat; portes que gravaven les entrades de mercaderies a les capitals de
l’antic municipi, no només perquè ocupa un volum considerable- MAÑÉ, Cinta; POSTICO, província, com bé estudia Cinta Mañé,14 es van convertir en els
ment major que les altres, 22 caixes, sinó perquè la tramitació Núria; UBERO, Lina. tributs bàsics de les hisendes municipals a partir de la segona mei-
d’aquests expedients i la seva ordenació traslluïen el pes i la Organització dels fons tat del XIX.
documentals dels arxius
importància que tenia la bona gestió de les finances dins l’adminis- municipals de Districte de En aquests apartats podem consultar la sèrie de llibretes de "la
tració de l’Ajuntament de les Corts. l’Ajuntament de Barcelona. cobranza de contribuciones de immuebles, escuadras, culto y
Barcelona, 1991.
La primera subsecció en què hem classificat la documentació [No publicat:treball del 1r. clero.. y consumo", que presenten força interès des del punt de
econòmica és la dedicada a l’administració del patrimoni municipal, Master en Arxivística vista de l’investigador perquè ens proporcionen dades sobre la
on destacarem l’inventari de béns immobles i mobles de 1890. 1989-1990].Vol. 2 pàg.211 contribució que gravava els béns immobles, llavors, bestiar, etc.
34 35
Fons i seccions Fons i seccions
La sèrie de matrícules de la contribució industrial poden servir-nos 1.1.2.4 Fiscalitat 1837-1897
per veure l’estat d’industrialització de les Corts al llarg del segle – Amillaraments 1837-1897
XIX, malgrat que hem de tenir present que era un impost pagat Resum de la riquesa rústica 1881
també pels talladors de carn, taverners, etc. D’alguna manera es Delmes i primícies 1837-1848
pagava pels conceptes que avui dia són objecte d’obtenció de Exp. d’amillaraments 1868-1870
llicència d’activitats industrials. Certificacions dades amillaraments 1893
"          contribució territorial 1869-1897
La subsecció 2.5. reuneix la documentació produïda pels òrgans Oficis i altra documentació 1877-1894
especials destinats al control de les finances municipals, com foren, – Contribució territorial urbana 1886-1897
a les Corts, la Junta Municipal d’Associats, la Junta Pericial, la de Registres de finques i cases 1893-1896
Propios, la Junta de Repartidors dels diferents impostos. Relacions de propietaris i forans 1884-1897
En darrer terme, la sèrie de correspondència aplega gran part dels Reclamacions del repartiment 1897
oficis i escrits que no van generar expedient. Es tracta sobretot de – Cèdules personals 1882-1892
correspondència bescanviada amb la secció d’intendència del Llibre de cèdules sense expedir 1882-1886
govern de la província, el Negociado de hacienda, i amb Negociado Registre de cèdules despatxades 1888-1890
de Rentas Estancadas y Loterias Llibre registre cèdules personals 1889-1892
Relacions de cèdules personals 1878-1879
Padrons de cèdules personals 1882-1895
1.1.2 Finances 22 caixes Padrons, rectificacions 1884-1887
Llistes cobratòries 1882-1893
1.1.2.1 Administració del patrimoni 1845-1895 – Prestació personal
– Inventaris 1890 Padrons 1849-1854
– Adquisició, venda i lloguer 1881-1895 – Arbitri de carros 1870-1890
– Aprofitament de béns comunals 1845 – Consums i sal 1839-1897
Llibretes de "la cobranza de contribuciones 1839-1853
1.1.2.2 Intervenció 1837-1898
de immuebles, escuadras, culto y clero... y consumo."
– Comptes generals 1837-1897
"Encabezamiento.." 1841-1897
Llibre d’intervenció 1852-1865
Repartiment de cups, exp. de 1874-1897
Llibre 1882-1884
"Encabezamiento.." impost de la sal 1877-1878
Llibretes de comptadoria 1893-1897
Repartiment, exp. de 1878-1897
Exp. general 1837-1859
Repartiment de totes les especies+sal 1890-1897
"        " 1860-1868
– Contribució industrial 1846-1897
Cartes de pagament i rebuts 1838-1849
Matrícula. Altes i baixes 1846-1890
"                " 1850-1869
"               "     1890-1897
– Pressupostos 1838-1864
Actes de comprovació 1881-1891
" 1865-1886
Matrícules 1867-1880
" 1886-1898
"  1880-1897
– Endeutament 1850-1886
Registres contribuents classes passives [1890]
1.1.2.3 Dipositaria 1852-1902 Padró 1892-1893
– Caixa 1852-1897 Registre d’altes i baixes, llibre de 1895-1897
Llibre 1852-1865 – Impostos especials 1880-1893
Comptes trimestrals, balanços 1886-1897 Alcohols 1893
Estat de comptes 1852-1889 Defensa fil·loxera 1880-1883
Oficis d’aprovació comptes 1868-1897 – Deutors per contribució territorial, industrial 1894-1897
– Recaptació i de consums
Exp. general de repartiment 1870-1887 – Drets de portes 1852-1854
36 37
Fons i seccions Fons i seccions
– Multes 1891-1897 manera que no existien juntes o comissions per a cadascuna de les
funcions. La Junta Municipal o Junta d’Associats, la Junta de Sanitat i
1.1.2.5 Juntes i comissions 1846-1897
Beneficència i la Comissió d’Obres i Urbanisme, o la local
1.1.2.6 Correspondència 1837-1897 d’Instrucció Pública, eren les úniques que trobem amb una certa
Amb intendència 1837-1889 continuïtat al llarg del segle XIX.
Loteries-estancades 1885-1897
1.1.3 Proveïments 5 caixes
1.1.3 Proveïments 1.1.3.1 Administració de productes bàsics 1823-1882
Aquesta secció aplega la documentació produïda per l’Ajuntament – Tabes 1823-1882
en desenvolupar les competències que tenia en matèria de proveï- 1.1.3.2. Mercats i fires 1886-1897
ment de productes de consum bàsics per a l’alimentació de la – Desaparició del mercat del Ninot 1890-1891
població del terme. – Personal 1886-1896
Hi podem trobar, en primer lloc, els expedients d’arrendament – Sol·licituds venda parades mercat del Ninot 1885-1890
per abastir el poble d’aquells productes bàsics, fonamentalment – Relació de venedors 1887-1897
el pa, la carn i el vi, que s’arrendaven a particulars en subhasta 1.1.3.3 Escorxador 1857-1897
pública. – Arrendaments i subhastes
Seguidament hem agrupat les sèries documentals produïdes per la Neteja 1881-1897
gestió del mercat. Ens referim a l’antic mercat del Ninot situat a la Matança de porcs 1891
barriada de Can Batlló, a tocar el terme municipal de Barcelona. – Personal 1859-1897
Aquesta situació fronterera provocà no pocs conflictes entre amb- – Control bestiar mort, llibre 1857
dós municipis, conflictes que van acabar a mans de la justícia i la – Permisos per matar, tallar, vendre carn 1870-1897
posterior sentència que va significar el desplaçament del mercat al
solar dels carrers Villarroel, Mallorca i Riera d’en Malla el 1890, i el 1.1.3.4 Inspeccions i denúncies 1849-1897
canvi de nom pel de mercat del Porvenir. L’any 1933 s’edificà el – Pesos i mesures 1875-1897
nou mercat en el lloc que ara ocupa, ja en el terme de Barcelona, i – Sancions, inspeccions, exp.:
va recuperar la seva antiga denominació que va tornar a perdre en Escorxadors clandestins 1859-1895
acabar la guerra. Denúncies 1849-1896
Sota l’epígraf 3.3 trobarem la documentació conservada de la ges- 1.1.3.6 Juntes i comissions 1893
tió de l’escorxador municipal. Bàsicament hi localitzarem els expe- 1.1.3.7 Correspondència 1849-1893
dients que atorguen el permís per matar, tallar i vendre carn. Ben
segur que la documentació conservada no deu ser tota la que
generà la gestió de l’escorxador, com també manca documentació
1.1.4 Beneficència i assistència social
de la gestió del mercat públic del Ninot.
Com podem comprovar, la secció de beneficència i assistència
En la subfunció que anomenem inspeccions i denúncies, hi podem
social ocupa només dues caixes d’aquest fons. Tot i que sabem
trobar la sèrie d’expedients producte del control dels pesos i
que la beneficència ha estat una funció molt antiga dins els munici-
mesures i la sèrie d’inspeccions i sancions producte de denúncies
pis que històricament s’han vist obligats a assistir a la població
de particulars o bé de la pròpia vigilància municipal contra escor-
necessitada i fer front a la pobresa i marginació, en molts casos,
xadors clandestins mancats de permís municipal.
sobretot en poblacions petites, com és el nostre cas, no existien
L’apartat de les juntes no acostuma a ser gaire significatiu. Com centres de beneficència, maternitats, hospicis, etc., pròpiament
hem assenyalat en nombroses ocasions, el municipi era petit i poc municipals. D’altra banda, també cal tenir present que les Corts,
poblat i les poques autoritats i personal municipal sovint s’encarre- sent un municipi fonamentalment rural, sense massa població im-
gaven de repartir-se totes les funcions i competències, de tal migrada dedicada a la indústria, no devia tenir grans dificultats per
38 39
Fons i seccions Fons i seccions
absorbir els casos de pobresa i necessitats detectats. L’Ajuntament 1.1.4 Beneficència i Assistència social 2 caixes
acostumava a assumir la gestió que comportava l’ingrés de les per-
sones necessitades en aquests centres provincials o fins i tot en 1.1.4.1 Control dels centres assistencials 1857-1897
centres d’origen privat que exercien una part de beneficència a – Registres o relacions 1857-1894
càrrec del municipi. Aquest és el cas de la institució sanitària que – Partes diaris de l’Institut Frenopàtic 1885-1897
s’anomenava Institut Frenopàtic, institució destinada a l’atenció del 1.1.4.2 Assistència social i subsidis 1843-1897
malalt mental que avui encara funciona a les Corts amb el nom – Relacions 1843-1885
d’Institució Tomàs Dolsa. – Certificats de pobresa 1890
– Ajuts i subvencions 1885-1897
De la relació del municipi amb aquesta institució sanitària, ubicada
– Ajuts en aliments 1893-1895
a les Corts a partir de l’any 1868, es conserva la correspondència
– Ajuts mèdics i de farmàcia 1880-1883
bescanviada i la sèrie de partes diaris des de l’any 1885 fins al
– Donatius d’altres institucions 1862-1888
1897. Malgrat ser una institució privada, havia de comunicar a
– Subvencions assistencials benèfiques 1867-1897
l’Ajuntament les seves altes i baixes i aportar els certificats mèdics
Serveis funeraris 1890-1897
que justificaven l’ingrés en aquesta institució. Una part d’aquest
Trasllat a centres assistencials 1867-1885
ingrés anava a càrrec de la beneficència local.
1.1.4.4 Juntes i comissions 1849-1869
En el segon apartat, que anomenem assistència social i subsidis, hi
podem consultar les agrupacions documentals produïdes per la 1.1.4.5 Correspondència 1881-1890
funció d’assistència als pobres a qui es proporcionava refugi, ajuts General 1881
en aliments o mèdics i atenció benèfica i domiciliària. Institut Frenopàtic 1889-1890
L’Ajuntament havia d’assumir els expòsits i procurar-los menjar,
vestit i educació, així com l’assistència mèdica. Si la Casa Provincial 1.1.5 Sanitat
de Maternitat estava molt lluny del poble, havia de procurar el
trasllat d’aquests infants. Així fou mentre la Casa de la Maternitat i De la secció de sanitat en la subsecció que anomenem gestió dels
Expòsits no es traslladà a les Corts, l’any 1883, a l’antiga masia de equipaments sanitaris destaquem la documentació conservada
Can Cavaller. De la relació entre el municipi i aquesta institució no sobre la gestió del cementiri de les Corts. De fet, les Corts no
conservem més que algunes cartes i oficis classificades en la sèrie arribà mai a gaudir de cap equipament pròpiament municipal des-
de correspondència. tinat a la salut pública. Com podem observar, el Dispensari
Municipal apareix l’any 1897 i de fet no degué tenir continuïtat una
En l’agrupació documental que anomenem subvencions assistencials vegada fou agregat el poble a la ciutat de Barcelona. L’any 1933 es
i benèfiques, hem classificat la documentació produïda per la gestió parla de la propera inauguració d’un dispensari a les Corts i el
de serveis funeraris a càrrec de beneficència, trasllats de cadàvers, mateix succeeix l’any 1951, quan el tinent d’alcalde Torra-Balari
enterraments, etc. anuncia noves millores al districte.15 De fet, les Corts no comp-
tarà amb dispensari fins l’any 1952 amb motiu de la celebració del
Durant molts anys la funció de beneficència i la sanitària van anar Congrés Eucarístic Internacional.
plegades i sovint eren gestionades per una única junta anomenada
de beneficència i sanitat, o bé eren els mateixes persones que Del segon apartat, on apleguem la documentació produïda a causa
ocupaven ambdós òrgans representatius. En el cas de les Corts de la funció d’inspecció i control sanitari, cal destacar l’agrupació
apareixen dues juntes diferenciades, però sovint integrades pels documental d’estadística i la sèrie de partes diaris de rigorosa obli-
mateixos individus. gatorietat, sobretot en èpoques epidèmiques on calia prevenir el
perill de contagi. La higiene i salubritat pública eren un deure
La direcció i administració de la beneficència en el municipi estava essencial de l’administració municipal.
controlada per una junta local presidida per l’alcalde i formada a
més pel rector de la parròquia, per un regidor, pel metge titular i 15 Gaseta Municipal 42 A l’alcalde, li corresponia dictar aquelles disposicions subjectes a la
un o dos veïns que eren nomenats pel governador cada dos anys del 15 d’octubre de 1951 llei que tinguessin per objecte la neteja dels carrers, sanejament de
a proposta d’una terna presentada per l’alcalde. pàg. 1032 locals insalubres, la netedat de les habitacions, la ventilació dels
40 41
Fons i seccions Fons i seccions
edificis púbics i el control d’indústries nocives i la dessecació de 16 Reglament del 25 de – Campanyes de vacunacions 1866-1876
pous negres i aigües embassades. Així mateix, havia de vetllar per- febrer de 1859 – Patents de sanitat 1893-1894
què els aliments que consumia la població estiguessin en bones – Inspecció i denúncies 1851-1897
17
condicions; també li era propi el control del bestiar que matava el Llei del 28 de novembre – Control de farmàcies 1858-1894
de 1855
municipi.16 Malgrat tenir totes aquestes competències, a les Corts
1.1.5.3 Gestió del personal 1856-1896
es conserva molt poca documentació.
1.1.5.4 Juntes i comissions 1861-1895
Segueix la documentació producte de les campanyes de vacunació
portades a terme pel municipi, que havia de vetllar per la vacuna- 1.1.5.5 Correspondència 1856-1885
ció dels infants i procurar un servei gratuït a les famílies pobres.
Conservem patents de sanitat només de 1893-1894, malgrat que
per llei de l’any 1855 es regulava que les patents responguessin a 1.1.6 Obres i urbanisme
un model oficial per a tot l’Estat espanyol. Aquests certificats de La secció que anomenem d’Obres i urbanisme està integrada per 5
salut eren lliurats per les juntes de sanitat de cadascuna de les caixes. Del primer apartat, Planejament i gestió urbanística, conser-
poblacions. vem poca documentació. Destaquem l’absència de plans generals
Una de les sèries documentals més interessant és la d’inspecció i d’ordenació urbana, que en cas d’existir pot ser que estiguin con-
denúncies. Bàsicament s’originen a instàncies de particulars que es servats a l’Arxiu Històric de la Diputació de Barcelona, de la matei-
queixen de l’existència d’alguns focus de brutícia o escombraries Enric Compte i Planas xa manera que molts dels expedients que afectaven vies de comu-
que posen en perill la salut pública. sol·licita permís per establir nicació d’una certa importància (carretera de Sarrià, Travessera de
en l’enllumenat públic les Corts, etc.).
Pel Reial decret del 18 d’abril de 1860, els ajuntaments passen a anuncis segons el model de 
tenir competències en l’autorització de l’obertura de farmàcies, tot la seva patent. 1894 Sota la subfunció d’urbanització, hi podem trobar la sèrie de regis-
i que l’expedient era supervisat pel subdelegat de farmàcia de la tres o padrons de les cases existents, els expedients d’adquisició
província. de terrenys amb finalitat pública i els de ruïna.
Pel que fa a la gestió del personal facultatiu sanitari, cal dir que les En l’apartat 6.2. hem classificat totes les agrupacions documentals
Corts comptava amb el més indispensable: un metge, un veterinari derivades de la gestió de les obres d’infraestructura del poble,
i un farmacèutic. fonamentalment les d’aprofitament i conducció de les aigües, el
clavegueram, l’enllumenat, parcs i arbrat i les comunicacions. A-
La subsecció 5.5, aplega la documentació pròpia de les juntes i questa darrera agrupació caldrà destacar-la, ja que inclou la sèrie
comissions de Sanitat, que havien de ser nomenades pel governa- d’expedients de camins i carreteres i voreres. Els camins conside-
dor a proposta de l’alcalde.17 L’alcalde les presidia, i els membres rats pròpiament veïnals eren pagats pel municipi, mentre que els
que les componien havien de ser doctors en cirurgia, en medicina i que conduïen a mercats, a carreteres generals o capitals de distric-
farmàcia. La seva funció era assessorar l’alcalde sobre les mesures tes judicials, eren subvencionats o sufragats per la província.18 És
higièniques que calia prendre en casos de necessitat. Quan es per això que apuntàvem la possibilitat que bona part dels expe-
declaraven epidèmies, Govern Civil disposava les mesures de caire dients de les vies més importants del poble es trobin a l’Arxiu
general que calia aplicar al municipi. Històric de la Diputació. De la mateixa manera, podem trobar a
l’Arxiu de la Corona d’Aragó (Reial Patrimoni) els manuals d’esta-
1.1.5 Sanitat 2 caixes bliment per a l’aprofitament de les plomes d’aigua. Tot i així, la
sèrie conservada sobre aprofitament i conducció d’aigües resulta
1.1.5.1 Gestió dels equipaments sanitaris 1866-1897 de força interès.
– Cementiri 1866-1898
– Dispensari Municipal 1897 En l’apartat d’Obres d’infraestructura també hem ubicat els expe-
dients de subhastes d’obres de pavimentació i arranjament de
1.1.5.2 Inspecció i control 1838-1897 carrers, camins i vies públiques (1890-1897).
– Epidèmies i contagi 18 Llei del 22 de juliol de
Estadístiques i partes sanitaris 1838-1895 1857, i Reial Decret del 6 de L’entrada 6.3, Transports de viatgers aplega la documentació pro-
Trasllat de cadàvers, permisos 1880-1897 desembre de 1864. ducte del control del municipi sobre el transport de viatgers, expe-
42 43
Fons i seccions Fons i seccions
dients per poder portar a terme l’activitat de transport amb La darrera sèrie documental d’aquesta secció és la de Correspon-
carruatge o bé amb tramvia tirat a sang, i la sèrie d’expedients dència on destaquem l’intercanvi d’oficis amb la Junta del Canal de
d’inspecció d’aquesta activitat. la Infanta.
Seguidament tenim la subfunció Construcció i manteniment d’immo-
bles públics. Conservem els expedients de subhastes d’obres per a 1.1.6 Obres i urbanisme 5 caixes 
la construcció de les escoles municipals de la plaça de Comas, del 1.1.6.1 Planejament i gestió urbanística 1853-1897
campanar de l’església de Santa Maria del Remei i les millores de – Disposicions legals 1853-1895
l’edifici consistorial. – Urbanització
Registre 1860-1887
A l’entrada 6.6, Ocupació de la via pública, es conserven bàsica-
Urbanització, exp. d’ 1858-1889
ment les sol·licituds per instal·lar tancats, rètols, punts de llum, vet-
Adquisició i venda de terrenys 1892-1897
lladors o qualsevol objecte que ocupi part de la via pública. En
Ruïna 1883-1890
aquest apartat hem classificat també tots els expedients de sol·lici-
tud per a poder modificar l’obertura de les portes de la botiga de 1.1.6.2 Obres d’infraestructura 1848-1897
les cases. Sovint les cases menestrals de l’època es construïen de – Aigües 1950-1895
planta baixa i pis. A la planta baixa s’hi establia un habitatge (rebo- – Clavegueram 1888-1890
tiga) amb botiga tot entrant, o simplement es produïa la transfor- – Enllumenat 1879-1897
mació d’aquesta planta baixa amb parades de venda de mercade- – Comunicacions 1848-1889
ries. Es demanava a l’Ajuntament el permís per canviar el sentit de Voreres 1878-1897
la porta enfora o bé col·locar un vetllador damunt la porta, ocu- Contractes arranjament de carrers 1890-1897
pant part de la vorera. Jardins, parcs i arbrat 1869-1897
Les Corts va iniciar la seva expansió constructora a finals del segle 1.1.6.3 Transports de viatgers 1868-1896
XIX, sobretot al barri del Camp de la Creu i de Can Batlló. 1.1.6.4 Construcció i manteniment d’immobles municipals 1854-1897
D’aquesta activitat (llicència d’obra particular 6.7) ens resta escassa
documentació a no ser el testimoni aparegut en les actes munici- 1.1.6.5 Brigades municipals
pals. Els expedients que s’han conservat són parcials perquè els – Peons municipals i caminers 1886-1895
manca la part gràfica, és a dir, els plànols signats per l’arquitecte 1.1.6.6 Ocupació de la via pública 1862-1895
constructor o mestre d’obra.
1.1.6.7 Obres particulars 1846-1897
De la mateixa manera que el ciutadà tenia l’obligació de sol·licitar
permís per efectuar obres de construcció o modificació dels edifi- 1.1.6.8 Activitats industrials 1876-1897
cis,19 havia de sol·licitar la llicència municipal per exercir una activi- 1.1.6.10 Correspondència 1850-1897
tat econòmica. L’entrada 6.8, Activitats industrials, aplega la sèrie 19 Reial Ordre del 20 d’abril General 1850-1868
d’expedients de llicències dels establiments incòmodes, insalubres i de 1867, del 10 de juny de Amb la Junta del Canal de la Infanta 1872-1897
1854, del desembre de 1861,
perillosos, que no cal confondre amb la documentació producte del 9 de febrer de 1863 i del
de la contribució industrial, que s’ha classificat en la secció de 23 de febrer de 1870.
Finances. Conservem molt poca documentació sobre activitats 1.1.7 Seguretat pública
20
industrials, perquè no oblidem que no serà fins al Reglament del El 8 d’agost de 1867
1925 quan s’establirà una normativa específica per a aquesta mena s’aprovaria el reglament Aquesta secció aplega la documentació del municipi que fou gene-sobre els establiments 
d’activitats. Tot i així trobem referències legislatives en la novíssima rada amb la finalitat de mantenir l’ordre públic i el control de lade bestiar, mentre que les
recopilación, sobretot amb el propòsit de dictar normes per a població. Es tracta de documents referents a la seguretat i vigilàn-disposicions sobre màquines
l’establiment de forns de guix, bòbiles, fàbriques de tints, explosius, de vapor durant molts anys cia del territori i al càstig de les infraccions.
etc.20 Aquests expedients actualment es tramiten i es conserven es regiran per les ordenances
aprovades l’11 de novembre En primer terme classificarem la documentació conservada sobre
als districtes, per la qual cosa aquesta sèrie documental presenta de 1856 per l’Ajuntament la gestió del personal o cossos de seguretat. La primera agrupació
una continuïtat temporal força interessant. de Barcelona. documental reuneix l’actuació del sometent, cos format per perso-
44 45
Fons i seccions Fons i seccions
nes de caire civil, no professionals, mobilitzades en moments con- Seguidament hi podem trobar la documentació produïda en
crets. Seguidament hi ha la documentació sobre la Guàrdia Urbana determinades èpoques de conflicte social o bèl·lic: vagues, revol-
o Policia Municipal. tes, guerres. Es tracta fonamentalment d’informes diaris sol·licitats
per Govern Civil o el Govern Militar.
Hem establert una entrada pròpia per als cossos de vigilància noc-
turna i una altra de guardes rurals. A les Corts té més protagonis- Hem classificat seguidament els expedients d’ordre públic i vigilàn-
me el cos de guardes rurals que no pas el de pròpiament munici- cia: judicis de faltes, detencions, infraccions per haver infringit els
pals. A causa de les característiques de la societat de l’època, amb bans de bon govern i l’ordre públic.
un estructura urbana molt feble i una realitat rural predominant, el Per acabar aquesta subsecció, veurem la documentació produïda a
freqüent era la contractació, per part d’alguns propietaris d’un sec- causa de les infraccions dels vehicles carros.
tor del poble, d’un guarda encarregat de la vigilància dels terrenys i
masos d’una barriada concreta. Malgrat que aquesta persona era Finalment hi ha la sèrie de correspondència d’aquesta secció, que
mantinguda econòmicament pels veïns, l’expedient personal havia com podem veure ocupa una caixa i que està classificada a la
d’anar autoritzat per l’alcalde i el Govern Civil. vegada segons l’interlocutor: jutjats municipals; jutjats de Primera
Instància; cúria eclesiàstica; Guàrdia Civil i un recull dels bans
El cos de bombers era inexistent al poble de les Corts. Quan es públics de bon govern.
calava foc en algun indret eren els veïns voluntaris els qui anaven a
socórrer els afectats. Quan l’incendi prenia dimensions més impor-
tants, aleshores es comunicava al cos de bombers de Gràcia, que 1.1.7 Seguretat pública 5 caixes
després d’haver fet la seva feina passava a l’Ajuntament el cost i les 1.1.7.1 Administració i control de serveis de seguretat 1843-1897
despeses de la tasca d’extinció. – Sometent 1850-1875
L’altra subsecció principal és la referida a la documentació produï- – Guàrdies municipals 1855-1897
da per la funció específica de reclusió en la presó i dipòsit munici- – Vigilants nocturns 1853-1895
pal. De fet, totes les presons depenien del Ministeri de Governació – Guardes rurals 1843-1896
d’ençà de la llei del 26 de juliol de 1849, però, com tots els muni- – Bombers 1867
cipis, les Corts disposava d’un dipòsit municipal per als sentenciats 1.1.7.2 Administració de presons i dipòsits municipals 1845-1896
amb la pena d’arrestament menor i un altre per a aquells custo- – Desterraments 1894-1896
diats fins al seu trasllat a les presons corresponents. – Detencions i buscats 1845-1894
– Despeses carceràries 1867-1894
Els alcaldes acostumaven a destinar un espai en les mateixes cases
consistorials i aquest és el cas de les Corts. Eren freqüents les 1.1.7.3 Control de la població 1824-1897
penes d’arrestament domiciliari en què el municipi intervé només – Sol·licituds d’activitats en locals de concurrència 1845-1890
en el seguiment i acompliment de la sentència. pública, entitats...
– Llicències d’armes 1845-1891
Les capitals de partits judicials administraven els fons destinats a – Passaports, passis de radi i pèrdua de cèdules 1837-1884
presons i cobraven, per trimestres avançats, de la resta de pobles d’identificació
els pressupostos acordats. Aquesta documentació serà classificada – Conflictes: vagues, revoltes, guerres 1824-1894
en darrera agrupació documental d’aquest apartat. – Ordre públic i vigilància, exp. d’: judici de faltes 1839-1878
Tenim l’entrada 7.3 que ens remet a totes aquelles accions que detencions, ordre de captura..
tenien com a objectiu final el control de la població. En primer lloc – Infraccions de bans de bon govern i infraccions 1866-1870
hi classificarem els expedients de sol·licituds de permisos d’activi- d’ordre públic 1871-1897
tats en locals de concurrència pública: entitats, bars, teatres, etc. – Infraccions de carros 1837-1897
Després classificarem la sèrie d’expedients de sol·licitud de llicèn- 1.1.7.4 Correspondència 1839-1897
cies d’armes, seguits dels de passaport o passis de radi, o sia la Jutjats municipals 1881-1889
documentació resultant del control de l’Ajuntament en matèria de Jutjats municipals: Certificats bona conducta 1891-1897
circulació de les persones d’un terme a l’altre. Jutjats de Primera Instància 1853-1895
46 47
Fons i seccions Fons i seccions
Cúria eclesiàstica 1839-1893 1.1.9 Població
Guàrdia Civil 1855-1895
Conèixer bé el nombre d’habitants existents en un municipi era
Bans públics 1866-1869
una necessitat principal per al govern del poble. Era necessari per
estimar dades fiscals, militars, electorals, econòmiques, demogràfi-
1.1.8 Serveis militars ques i urbanístiques. Però no sempre podem comptar amb eines
prou fiables, sobretot abans del cens de Floridablanca de 1787.
Tots els municipis tenien una sèrie d’obligacions vers l’establiment i
manteniment de l’exèrcit regular de tot l’Estat. D’aquesta secció conservem només 3 caixes de documentació, el
80% de la qual és documentació de l’antic registre civil de naixe-
La població estava obligada a una sèrie de socors obligatoris ments, matrimonis i defuncions.
col·lectius com el de bagatges i proveïments, el de subministra-
ment a la tropa i el d’allotjament. En primer terme classifiquem les estadístiques generals que no for-
men part del padró general d’habitants i que ens proporcionen
Per tal de seguir un rigorós torn de la prestació d’aquests serveis dades totals sense detalls.
per part dels caps de família, es confeccionava un padró que era
rectificat anualment. El servei de bagatges gravava aquells ciutadans Deixant a banda els censos de població realitzats a tot l’Estat
que tenien transport propi: vehicles i bestiar. Als voltants dels anys espanyol el 1717 i l’obtingut al Principat el 1716 per l’establiment
70, aquestes càrregues van ser substituïdes per un impost. del cadastre, el primer cens "modern" data de 1857. A partir de
1887 s’establí que es faria cada 10 anys, i el 1900 la llei disposà
La segona gran subfunció d’aquesta secció és la que recull la docu- que es portés a terme els anys acabats en zero. De les Corts con-
mentació originada per l’acció de les lleves de quintes, consistents servem només els expedients de formació del cens realitzat l’any
a sortejar una cinquena part dels homes útils per incorporar-los a 1857 i el 1860.
files de l’exèrcit regular.
A l’entrada 9.2, hi podem trobar la documentació referida al padró
Aquesta contribució sempre fou molt protestada a Catalunya, no municipal. Conservem el padró de l’any 1861 i el padró d’estran-
només perquè les llistes prèvies eren sempre plenes d’exempcions gers de 1890. També la sèrie d’expedients de rectificació del
selectives classistes, sinó perquè la incorporació a files d’un fill en padró que es duien a terme anualment ens poden ajudar a tenir
plenes facultats per al treball dificultava la bona marxa dels masos major informació sobre la població.
dedicats a les feines agrícoles.
La subsecció 9.3 de registre civil, com abans hem mencionat,
Paral·lelament es desenvolupà el sistema de substitució per cobrir ocupa gran part del conjunt d’aquesta secció. Es conserven alguns
les places estipulades per a cada poble. Aquesta substitució com- llibres, el més antic el de defuncions de 1853 a 1866, però la sèrie
portava el pagament de substituts o bé de la quantitat en diners que presenta major homogeneïtat és la dels fulls de registre dels
per a cada plaça no ocupada. A les Corts sembla que la pràctica naixements, matrimonis i defuncions que aplega els anys 1858 al
de pagar la substitució fou generalitzada, fins a tal punt que l’Ajun- 1870. El 17 de juny de 1870 es va aprovar la llei que encara
tament pagava el cupo corresponent per a aquells joves de família segueix vigent .
que no podien costejar la substitució.
A l’apartat 9.5 hi podem trobar tota aquella correspondència ofi-
cial o privada que fa referència al control estadístic de la població, i
1.1.8 Serveis militars 3 caixes que en cap cas forma part d’un expedient.
1.1.8.1 Assistència obligatòria 1836-1879
– Serveis de bagatges i proveïments 1836-1879
1.1.9 Població 3 caixes
1.1.8.2 Quintes i allistaments 1832-1897
– Justificants de revista militar 1837-1895 1.1.9.1 Estadístiques generals. Censos de població 1854-1895
– Llicències 1885-1894 – Estadístiques i fulls de censos 1854-1895
– Rebuts substituts de lleves 1839-1840 – Censos de població 1857/1860
– Quintes 1832-1897 1.1.9.2 Padró general d’habitants 1841-1896
1.1.8.4 Correspondència 1849-1894 – Cèdules de veïnatge. Registres de, 1855/1870
48 49
Fons i seccions Fons i seccions
– Padró municipal. Llibre del, 1861/1896 – Diputats a Corts 1872
– Padró d’estrangers 1890 – Llistes i doc. per a senadors 1876-1879
– Rectificacions del padró 1841-1896 – Llistes i doc. per a senadors 1884-1888
Certificats 1849-1891 1.1.10.5 Correspondència 1841-1896
1.1.9.3 Registre civil 1851-1891
– Estadística general. Moviments trimestrals 1851-1891
– Naixements. Llibres de, 1865-1870 1.1.11 Ensenyament
– Matrimonis. Llibres de, 1863-1867 La secció d’instrucció pública reuneix la documentació que fa
– Defuncions. Llibres de, 1853-1866 referència a l’ensenyament. Inicialment el municipi tenia competèn-
"               " 1863-1866 cia en matèria d’ensenyament sobretot en el primari. L’anomenada
"               " 1866-1870 Llei Moyano del 9 de setembre de 1857 reglamentà específica-
"               " 1890-1894 ment la intervenció de l’administració local en matèria d’instrucció
– Registre de : naixements, matrimonis i defuncions. 1858-1870 pública i establia l’obligatorietat de l’ensenyança primària i regulava
Fulls del, les competències de les diferents administracions públiques. Això
1.1.9.4 Correspondència 1880-1881 canviaria el 1901 quan per Reial Decret del 26 d’octubre l’Estat es
feia càrrec de l’ensenyament primari.
La primera escola municipal del les Corts data de 1858. Malgrat
1.1.10 Eleccions això el municipi no va gaudir d’un edifici escolar propi fins a l’any
En aquesta secció podem trobar la documentació conservada de 1894, quan es va bastir l’edifici de la plaça Comas, Escola Ausias
la funció administrativa i política de celebrar eleccions. Llevat de les March.
eleccions municipals i dels censos i rectificacions, els expedients de La primera subsecció és destinada al control estadístic en matèria
les altres, en cas d’existir en el fons, no estan complets. Aquest d’ensenyament. Seguidament l’entrada 11.2 aplega la documenta-
fenomen pot justificar-se pel fet que era un servei que el municipi ció producte de la gestió econòmica: pressupostos anuals i rela-
prestava a l’Estat. Conservem documentació des de 1849 a 1890, cions de despeses, lloguers de locals i habitatge del mestre, el
però molt incompleta i amb poca continuïtat. material escolar (mobiliari, llibres, material fungible), neteja i
Com podem observar en el quadre de classificació d’aquesta sec- beques benèfiques (que inclou la documentació que fa referència
ció, en primer terme tenim la documentació del cens electoral i a ajuts, subvencions o beques benèfiques destinades a fills d’obrers
del procés de rectificació i correcció d’aquest cens [1850]-1884. o de famílies pobres). Aquesta sèrie documental és força completa
i abraça des de 1860 fins a 1896.
Les primeres llistes d’electors establertes seguint la llei electoral del
27 de març de 1862 eren permanents i només alterables per les La següent subsecció aplega la documentació que anomenem de
rectificacions cada dos anys. control pedagògic, que alhora reuneix diferents agrupacions docu-
mentals que tracten sobre continguts docents i projectes de curs,
propostes d’exàmens, etc.
1.1.10 Eleccions 2 caixes
En la subsecció 11.4 tenim la sèrie d’expedients personals dels
1.1.10.1 Cens electoral. Junta Local del Cens Electoral 1843-1897 mestres amb la documentació conservada de cadascun d’ells.
– Rectificació del cens [1850]-1884
– Rectificació. Exp. de, 1890-1897 La subsecció 11.5 aplega la documentació produïda per la Junta
– Llistes electorals publicades 1843-1866 Local de Primera Ensenyança, destacarem la sèrie d’actes de visita
1.1.10.2 Eleccions municipals 1849-1890
Expedient d’edificació de 
– Estadístiques 1849-1890 les Escoles Municipals. 
1.1.10.4 Eleccions generals 1869-1888 1892-1894
– Diputats a Corts Constituents per sufragi universal 1869
– Actes d’elecció d’un diputat a Corts 1871
50 51
Fons i seccions Fons i seccions
d’inspecció i l’agrupació dels expedients produïts per denúncies i Grup excursionista 
queixes sobre irregularitats produïdes en l’ensenyament. «Gorg Negre». 1912.
Donació: Francesc Carbonell
Aquesta junta local tenia, respecte de les escoles de primera i Barberà
ensenyança del poble, les mateixes atribucions que les juntes pro-
vincials respecte de les que estaven sota la seva tutela: informar el
governador sobre qualsevol irregularitat i procurar les millores que
fessin falta; vigilar l’administració dels fons i donar compte de les
faltes observades i de les denúncies.
Les juntes visitaven les escoles, públiques i privades, i presidien els
exàmens anuals de les unes i de les altres.
1.1.11 Ensenyament 1 caixa
1.1.11.1 Estadístiques 1839-1897
– Relacions
1.1.11.2 Control pedagògic 1858-1897
– Fundació o creació d’escoles 1858-1895
– Exàmens: continguts i inspeccions 1864-1897
– Biblioteca 1873
– Alumnat 1860-1897
1.1.11.3 Gestió econòmica 1860-1896
– Pressupostos i comptes. Exp.de,
1.1.11.4 Personal docent 1859-1896
– Expedients personals
1.1.11.5 Juntes locals o comissions 1859-1895
– Estadística 1870-1887
– Nomenaments 1859-1895
– Actes visita d’inspecció 1887-1895 La primera subfunció aplega la documentació produïda com a con-
– Denúncies i queixes 1859-1870 seqüència de la celebració de festes civils, entre la qual destaquem
1.1.11.6 Correspondència 1851-1897 l’agrupació documental de la festa major del poble.
L’entrada 12.4 l’ocuparem amb la documentació referent a la biblio-
teca municipal. A les Corts no hi va haver mai de biblioteca munici-
1.1.12 Cultura
pal, però sí que es va possibilitar l’existència d’una biblioteca pública
En aquesta secció hem classificat els documents que corresponen ubicada en els locals de l’entitat Casino de Union Cortsense.
a festes i activitats culturals recreatives que originaven alguna mena
A l’entrada 12.5 hi classificarem la documentació producte de la
de tràmit amb l’administració municipal. Som conscients però, que
relació entre diverses entitats culturals i recreatives del poble amb
aquesta secció és d’alguna manera forçada o fictícia, si tenim en
l’administració municipal. Hi trobarem disposicions generals sobre
compte l’origen o procedència.
actes públics, control de les publicacions ciutadanes i reglaments de
En aquest fons hi ha molt poca documentació que pugui conside- les diverses entitats. També hi trobarem la sèrie documental
rar-se pertanyent a aquesta secció. Malgrat això hem considerat d’expedients de concessió de permisos per efectuar qualsevol acte
convenient conservar aquesta entrada a causa de l’actual incidència públic, balls o reunions de veïns. Finalment la sèrie de corres-
d’aquesta funció i l’interès que desperta. pondència amb entitats i personalitats.
52 53
Fons i seccions Fons i seccions
La major part de documentació d’aquesta secció era tramitada i – Amillaraments. Delmes i primícies: 1837-1848.- 1.1.2.4
resolta per secretaria general. Malgrat això, durant la festa major – Amillaraments. Exp. d’amillaraments: 1868-1870.- 1.1.2.4
acostumava a crear-se una comissió especial que es constituïa – Amillaraments. Oficis i altra documentació: 1877-1894.- 1.1.2.4
durant el període de preparació i execució de la festa del poble. – Amillaraments. Resum de la riquesa rústica: 1881.- 1.1.2.4
– Annexió a Barcelona: 1867-1890.- 1.1.1.1
– Aprofitament de béns comunals: 1845.- 1.1.2.1
1.1.12 Cultura 1 caixa
– Arbitri de carros: 1870-1890.- 1.1.2.4
1.1.12.1 Festes 1840-1897 – Armes, llicències d’: 1845-1891.- 1.1.7.2
– Assistència social i subsidis. Certificats de pobresa: 1890.- 1.1.4.2
1.1.12.3 Biblioteca municipal 1889-1897 – Assistència social i subsidis. Donatius altres Institucions: 1862-
1.1.12.4 Relacions amb entitats culturals i recreatives 1850-1895 1888.- 1.1.4.2
– Disposicions generals 1875-1895 – Assistència social i subsidis. Relacions: 1885.- 1.1.4.2
– Publicacions 1885-1888 – Assistència social i subsidis. Subvencions assistencials benèfiques:
– Reglaments 1880-1891 1867-1897.- 1.1.4.2
– Permisos. Sol·licitud de, 1880-1895 – Assistència social i subsidis. Subvencions assistencials benèfiques.
Serveis funeraris: 1890-1897.- 1.1.4.2
1.1.12.6 Correspondència 1850-1893 – Assistència social i subsidis. Subvencions assistencials benèfiques.
Trasllat a centres assistencials: 1867-1885.- 1.1.4.2
– Assistència social i subsidis: 1867-1897.- 1.1.4.2
Índex del fons de l’antic poble de les Corts – Assistència social: 1849-1897.- 1.1.4
– Actes de l’Ajuntament, esborranys d’: 1893-1896.- 1.1.1.2 – Bagatges i proveïments: 1836-1879.- 1.1.8.1
– Actes de l’Ajuntament, llibres d’: 1823-1897.- 1.1.1.2 – Bans públics. Seguretat pública: 1866-1869.- 1.1.7.4
– Actes del Visitador General: 1880.- 1.1.1.2 – Bans, anuncis, edictes: 1848-1896.- 1.1.1.3
– Activitats industrials: 1876-1897.- 1.1.6.8 – Beneficència i assistència social, control dels centres assistencials:
– Administració de presons i dipòsits municipals: 1845-1896.- 1857-1897.- 1.1.4.1 
1.1.7.2 – Beneficència i assistència social. Correspondència: 1881-1890.-
– Administració de productes bàsics: 1823-1882.- 1.1.3.1 1.1.4.5
– Administració del patrimoni: 1845-1895.- 1.1.2.1 – Beneficència i assistència social. Juntes i comissions: 1849-1869.-
– Administració del personal: 1833-1894.- 1.1.1.5 1.1.4.4
– Administració i control de serveis de seguretat: 1850-1897.- – Beneficència i assistència social: 1849-1897.- 1.1.4
1.1.7.1 – Beneficència: 1849-1897.- 1.1.4
– Aigües: 1950-1895.- 1.1.6.2 – Béns comunals, aprofitament de: 1845.- 1.1.2.1
– Ajuntament de Sarrià, correspondència general amb l’: 1836- – Bestiar mort, llibre: 1857.- 1.1.3.3
1851.- 1.1.1.6 – Biblioteca municipal: 1889-1897.- 1.1.12.3
– Ajuntament, composició de l’: 1839-1897.- 1.1.1.2 – Biblioteca: 1873.- 1.1.11.3
– Ajuntaments, correspondència amb: 1837-1897.- 1.1.1.6 – Bombers: 1867.- 1.1.7.1
– Ajuts i subvencions amb aliments: 1893-1895.- 1.1.4.2 – Brigades municipals: 1886-1895.- 1.1.6.5 
– Ajuts i subvencions mèdics i farmàcia: 1880-1883.- 1.1.4.2 – Caixa: Comptes trimestrals, balanços: 1886-1897.- 1.1.2.3
– Ajuts i subvencions: 1885-1897.- 1.1.4.2 – Caixa: Estat de comptes: 1852-1889.- 1.1.2.3
– Alcaldes de barri, nomenaments d’: 1879-1895.- 1.1.1.2 – Caixa: Exp. general de repartiment: 1870-1887.- 1.1.2.3
– Alcaldia: 1848-1897.- 1.1.1.3 – Caixa: Llibre: 1852-1865.- 1.1.2.3
– Alcaldia, certificacions d’: 1857-1897.- 1.1.1.3 – Caixa: Oficis d’aprovació comptes: 1868-1897.- 1.1.2.3
– Alumnat: 1860-1897.- 1.1.11.3 – Caixa: Recaptació: .- 1.1.2.3
– Amillaraments. Certificacions contribució territorial: 1869-1897.- – Carn, permisos per matar, tallar i vendre: 1870-1897.- 1.1.3.3
1.1.2.4 – Càrrecs de l’Ajuntament, incidències dels: 1861-1897.- 1.1.1.2
– Amillaraments. Certificacions dades amillaraments: 1893.- 1.1.2.4 – Carrers, contractes arranjament de: 1890-1897.- 1.1.6.2
54 55
Fons i seccions Fons i seccions
– Carros, arbitri de: 1870-1890.- 1.1.2.4 – Construcció i manteniment d’immobles municipals: 1854-1897.-
– Cèdules personals. Llibre de cèdules sense expedir: 1882-1886.- 1.1.6.4
1.1.2.4 – Consums i sal. Encabezamiento..: 1841-1897.- 1.1.2.4
– Cèdules personals. Llibre Registre cèdules personals: 1889- – Consums i sal. Encabezamiento.. impost de la sal: 1877-1878.-
1892.- 1.1.2.4 1.1.2.4
– Cèdules personals. Llistes cobratòries: 1882-1893.- 1.1.2.4 – Consums i sal. 1839-1897.- 1.1.2.4
– Cèdules personals. Padrons, rectificacions: 1884-1887.- 1.1.2.4 – Consums i sal. Llibretes de "la cobranza de contribuciones de
– Cèdules personals. Padrons: 1882-1895.- 1.1.2.4 immuebles, escuadras, culto, clero y consumo: 1839-1853.- 1.1.2.4
– Cèdules personals. Registre de cèdules despatxades: 1888- – Consums i sal. Repartiment de cups, exp. de: 1874-1897.- 1.1.2.4
1890.- 1.1.2.4 – Consums i sal. Repartiment de totes les especies+sal: 1890-
– Cèdules personals. Relacions de cèdules personals: 1878-1879.- 1897.- 1.1.2.4
1.1.2.4 – Consums i sal: Repartiment, exp. de: 1878-1897.- 1.1.2.4
– Cementiri: 1866-1898.- 1.1.5.1 – Contribució industrial. Actes de comprovació: 1881-1891.- 1.1.2.4
– Cens electoral. Junta Local del Cens Electoral: Llistes electorals – Contribució industrial. Matrícula. Altes i baixes: 1846-1897.-
publicades: 1843-1866.- 1.1.10.1 1.1.2.4
– Cens electoral. Junta Local del Cens Electoral: Rectificació del – Contribució industrial. Matrícules: 1867-1897.- 1.1.2.4
cens: [1850]-1884.- 1.1.10.1 – Contribució industrial. Padró: 1892-1893.- 1.1.2.4
– Cens electoral. Junta Local del Cens Electoral: Rectificació, exp.: – Contribució industrial. Registre d’altes i baixes, llibre de: 1895-
1890-1897.- 1.1.10.1 1897.- 1.1.2.4
– Censos de població, fulls: 1854-1895.- 1.1.9.1 – Contribució industrial. Registres contribuents classes passives:
– Censos de població. Estadístiques generals: 1854-1895.- 1.1.9.1 [1890].- 1.1.2.4
– Censos de població: 1857.- 1.1.9.1 – Contribució territorial urbana. Reclamacions del repartiment:
– Censos de població: 1860.- 1.1.9.1 1897.- 1.1.2.4
– Centres assistencials, control dels: 1857-1897.- 1.1.4.1 – Contribució territorial urbana. Registres de finques i cases: 1893-
– Centres assistencials. Partes diaris Institut Frenopàtic: 1885- 1896.- 1.1.2.4
1897.- 1.1.4.1 – Contribució territorial urbana. Relacions de propietaris i forans:
– Centres assistencials. Registres o relacions: 1857-1894.- 1.1.4.1 1884-1897.- 1.1.2.4
– Certificacions d’Alcaldia: 1857-1897.- 1.1.1.3 – Contribucions: Prestació personal. .Padrons: 1849-1854.- 1.1.2.4
– Certificacions de secretaria: 1845-1897.- 1.1.1.3 – Control de la població: 1837-1897.- 1.1.7.2
– Certificats de pobresa: 1890.- 1.1.4.2 – Correspondència amb intendència: 1837-1889.- 1.1.2.6
– Clavegueram: 1888-1890.- 1.1.6.2 – Correspondència d’administració general: 1836-1897.- 1.1.1.6
– Composició de l’Ajuntament: 1839-1897.- 1.1.1.2 – Correspondència d’obres i urbanisme: 1850-1897.- 1.1.6.10
– Comptes generals: Cartes de pagament i rebuts: 1838-1849.- – Correspondència de finances: 1837-1897.- 1.1.2.6
1.1.2.2 – Correspondència general amb d’altres ajuntaments i Govern
– Comptes generals: Cartes de pagament i rebuts: 1850-1869.- Civil i altres: 1837-1897.- 1.1.1.6
1.1.2.2 – Correspondència general amb l’Ajunt. de Sarrià: 1836-1851.-
– Comptes generals: Exp. general: 1837-1859.- 1.1.2.2 1.1.1.6
– Comptes generals: Exp. general: 1860-1868.- 1.1.2.2 – Correspondència. Beneficència i assistència social: 1881-1890.-
– Comptes generals: Llibretes de comptadoria: 1893-1897.- 1.1.2.2 1.1.4.5
– Comunicacions. Contractes arranjament de carrers: 1890-1897.- – Correspondència. Cultura: 1850-1893.- 1.1.12.6
1.1.6.2 – Correspondència. Eleccions: 1841-1896.- 1.1.10.5
– Comunicacions. Jardins, parcs i arbrat: 1869-1897.- 1.1.6.2 – Correspondència. Ensenyament: 1851-1897.- 1.1.11.6
– Comunicacions. Voreres: 1878-1897.- 1.1.6.2 – Correspondència. Loteries-Estancades: 1885-1897.- 1.1.2.6
– Comunicacions: 1848-1889.- 1.1.6.2 – Correspondència. Població: 1880-1881.- 1.1.9.5
– Conflictes: vagues, revoltes, guerres: 1824-1894.- 1.1.7.2 – Correspondència. Proveïments: 1849-1893.- 1.1.3.7
– Constitució de les Juntes: 1877-1895.- 1.1.1.2 – Correspondència. Sanitat: 1856-1885.- 1.1.5.5
56 57
Fons i seccions Fons i seccions
– Correspondència. Seguretat pública: 1839-1897.- 1.1.7.4 – Entitats culturals i recreatives. Disposicions generals: 1875-1895.-
– Correspondència. Serveis militars: 1849-1894.- 1.1.8.4 1.1.12.4
– Cultura. Correspondència: 1850-1893.- 1.1.12.7 – Entitats culturals i recreatives. Reglaments: 1880-1891.- 1.1.12.4
– Cultura: 1840-1897.- 1.1.12 – Epidèmies i contagi. Estadístiques i partes sanitaris: 1838-1895.-
– Cúria eclesiàstica, correspondència amb la: 1839-1893.- 1.1.7.4 1.1.5.2
– Denúncies i queixes. Instrucció pública: 1859-1870.- 1.1.11.5 – Epidèmies i contagi. Trasllat de cadàvers, permisos: 1880-1897.-
– Despeses carceràries: 1867-1894.- 1.1.7.2 1.1.5.2
– Desterraments: 1894-1896.- 1.1.7.2 – Equipaments sanitaris, gestió dels: 1866-1898.- 1.1.5.1
– Detencions i buscats: 1845-1894.- 1.1.7.2 – Escoles, fundació o creació d’: 1858-1895.- 1.1.11.2
– Deutors per contribució territorial, industrial i de consums: – Escorxador. Control bestiar mort, llibre: 1857.- 1.1.3.3
1894-1897.- 1.1.2.4 – Escorxador. Matança de porcs, arrendaments i subhastes: 1891.-
– Dispensari municipal: 1897.- 1.1.5.1 1.1.3.3
– Donatius altres institucions: 1862-1888.- 1.1.4.2 – Escorxador. Neteja, arrendaments i subhastes: 1881-1897.-
– Drets de portes: 1852-1854.- 1.1.2.4 1.1.3.3
– Eleccions generals: Diputats a Corts Constituents per sufragi uni- – Escorxador. Personal: 1859-1897.- 1.1.3.3
versal, expedient: 1869.- 1.1.10.4 – Escorxador: 1857-1897.- 1.1.3.3
– Eleccions generals: Diputats a Corts. Actes d’elecció: 1871.- – Escorxadors clandestins, exp. de sancions, inspeccions: 1859-
1.1.10.4 1895.- 1.1.3.4
– Eleccions generals: Diputats a Corts. Diputats a Corts, expe- – Estadístiques generals: 1838-1897.- 1.1.1.3
dient: 1872.- 1.1.10.4 – Farmàcies, control de: 1858-1894.- 1.1.5.2
– Eleccions generals: Diputats a Corts. Llistes i doc. per a – Festes civils: 1840-1896.- 1.1.12.1
Senadors: 1876-1879.- 1.1.10.4 – Festes religioses: 1851-1897.- 1.1.12.1
– Eleccions generals: Diputats a Corts. Llistes i doc. per a – Finances, Dipositaria: 1852-1897.- 1.1.2.3
Senadors: 1884-1888.- 1.1.10.4 – Finances, Intervenció de: 1837-1897.- 1.1.2.2
– Eleccions municipals: Estadístiques: 1849-1890.- 1.1.10.2 – Finances, juntes i comissions de: 1846-1897- 1.1.2.5
– Eleccions. Correspondència: 1841-1896.- 1.1.10.5 – Finances: 1837-1897.- 1.1.2
– Eleccions: 1843-1896.- 1.1.10 – Fiscalitat: 1837-1897.- 1.1.2.4
– Endeutament: 1850-1886.- 1.1.2.2 – Fitació de límits: 1838-1849.- 1.1.1.1
– Enllumenat: 1879-1897.- 1.1.6.2 – Govern civil, correspondència amb: 1837-1897.- 1.1.1.6
– Ensenyament: 1.1.11 – Govern i protocol, assumptes de: 1839-1895.- 1.1.1.2
– Ensenyament. Actes visita d’inspecció: 1887-1895.- 1.1.11.5 – Govern, òrgans col·lectius de: 1823-1897.- 1.1.1.2
– Ensenyament. Alumnat: 1860-1897.- 1.1.11.2 – Guardes rurals: 1843-1896.- 1.1.7.1
– Ensenyament. Correspondència: 1851-1897.- 1.1.11.6 – Guàrdia civil, correspondència amb: 1855-1895.- 1.1.7.4
– Ensenyament. Denúncies i queixes: 1859-1870.- 1.1.11.5 – Guàrdies municipals: 1855-1897.- 1.1.7.1
– Ensenyament. Estadístiques: 1839-1897.- 1.1.11.1 – Immobles municipals, construcció i manteniment dels: 1854-
– Ensenyament. Exàmens, continguts, inspeccions: 1864-1897.- 1897.- 1.1.6.4
1.1.11.2 – Impostos especials. Alcohols: 1893.- 1.1.2.4
– Ensenyament. Expedients personals: 1859-1896.- 1.1.11.4 – Impostos especials. Defensa fil·loxera: 1880-1883.- 1.1.2.4
– Ensenyament. Fundació o creació d’escoles: 1858-1895.- 1.1.11.2 – Incidències dels càrrecs municipals: 1861-1897.- 1.1.1.2
– Ensenyament. Juntes locals: Estadístiques: 1870-1887.- 1.1.11.5 – Informes i dictàmens de secretaria: 1888.- 1.1.1.3
– Ensenyament. Juntes locals: Nomenaments: 1859-1895.- 1.1.11.5 – Inspecció i control. Sanitat: 1838-1897.- 1.1.5.2
– Ensenyament. Pressupostos i comptes, exp.: 1860-1896.- 1.1.11.3 – Inspecció i denúncies. Sanitat: 1851-1897.- 1.1.5.2
– Entitats culturals i recreatives, relacions amb les: 1850-1895.- – Inspeccions i denúncies. Proveïments: 1849-1897.- 1.1.3.4
1.1.12.4 – Institut Frenopàtic. Control dels centres assistencials. "Partes" dia-
– Entitats culturals i recreatives, sol·l. permisos: 1880-1895.- ris: 1885-1897.- 1.1.4.1
1.1.12.4 – Institut Frenopàtic. Correspondència: 1889-1890.- 1.1.4.4
58 59
Fons i seccions Fons i seccions
– Instrucció pública: 1839-1897.- 1.1.11 – Òrgans col·lectius de govern: 1823-1897.- 1.1.1.2
– Intendència, correspondència amb: 1837-1889.- 1.1.2.6 – Padró d’estrangers: 1890.- 1.1.9.2
– Intervenció. Llibre d’: 1852-1865.- 1.1.2.2 – Padró general d’habitants: 1855-1896.- 1.1.9.2
– Intervenció. Llibre d’: 1882-1884.- 1.1.2.2 – Padró municipal, llibre del: 1861.- 1.1.9.2
– Jardins, parcs i arbrat: 1869-1897.- 1.1.6.2 – Padró municipal, llibre del: 1896.- 1.1.9.2
– Junta del Canal de la Infanta, correspondència amb la: 1872- – Padró. Cèdules de veïnatge, registres de: 1855.- 1.1.9.2
1897.- 1.1.6.10 – Padró. Cèdules de veïnatge, registres de: 1870.- 1.1.9.2
– Junta Municipal, actes de la: 1892-1896.- 1.1.1.2 – Padró. Certificats: 1849-1891.- 1.1.9.2
– Juntes i comissions de beneficència i assistència social: 1849- – Padró. Rectificacions: 1841-1896.- 1.1.9.2
1869.- 1.1.4.4 – Passaports, passis de radi i pèrdua de cèdules d’identificació:
– Juntes i comissions de finances: 1846-1897- 1.1.2.5 1837-1884.- 1.1.7.2
– Juntes i comissions de proveïments: 1893.-1.1.3.6 – Patents de sanitat: 1893-1894.- 1.1.5.2
– Juntes i comissions. Sanitat: 1861-1895.-1.1.5.4. – Patrimoni, administració del: 1845-1895.- 1.1.2.1
– Juntes, constitució de les: 1877-1895.- 1.1.1.2 – Patrimoni, adquisició, venda i lloguer: 1881-1895.- 1.1.2.1
– Jutjats de primera instància, correspondència amb: 1853-1895.- – Patrimoni, inventaris: 1890.- 1.1.2.1
1.1.7.4 – Peons: 1886-1895.- 1.1.6.5
– Jutjats municipals, correspondència amb: 1881-1889.- 1.1.7.4 – Permisos per matar, tallar, vendre carn: 1870-1897.- 1.1.3.3
– Jutjats municipals, correspondència sobre certificats bona con- – Personal d’instrucció pública, nomenaments: 1859-1895.-
ducta: 1891-1897.- 1.1.7.4 1.1.11.5
– Locals de concurrència pública i entitats, sol·licituds activitats en: – Personal municipal: 1846-1894.- 1.1.1.5
1845-1890.- 1.1.7.2 – Personal, nomenaments: 1867-1892.- 1.1.1.5
– Loteries-Estancades, correspondència: 1885-1897.- 1.1.2.6 – Personal, sol·licituds: 1833-1874.- 1.1.1.5
– Matança de porcs, arrendaments i subhastes de l’escorxador. – Personals d’instrucció pública, exp.: 1859-1896.- 1.1.11.4
1891.- 1.1.3.3 – Pesos i mesures: 1875-1897.- 1.1.3.4
– Mercat del Ninot, sol·l. parades: 1885-1890.- 1.1.3.2 – Planejament i gestió urbanística. Disposicions legals: 1853-1895.-
– Mercat del Ninot, sol·l. parades. Relació de venedors: 1887- 1.1.6.1
1897.- 1.1.3.2 – Planejament i gestió urbanística: 1853-1897.- 1.1.6.1
– Mercat del Ninot: 1890-1891.- 1.1.3.2 – Població. Correspondència.: 1880-1881.- 1.1.9.5
– Mercats i fires: 1885-1897.- 1.1.3.2 – Població: 1854-1896.- 1.1.9
– Mercats. Personal: 1886-1896.- 1.1.3.2 – Presons i dipòsits municipals, administració de: 1845-1896.- 1.1.7.2
– Multes: 1891-1897.- 1.1.2.4 – Presons. Despeses carceràries: 1867-1894.- 1.1.7.2
– Nomenaments d’alcaldes de barri: 1879-1895.- 1.1.1.2 – Pressupostos generals: 1838-1864-65.- 1.1.2.2
– Nomenaments d’obrers de la parròquia: 1856.- 1.1.1.2 – Pressupostos generals: 1865-1886.- 1.1.2.2
– Obrers de la parròquia, nomenaments d’: 1856.- 1.1.1.2 – Pressupostos generals: 1886-1898.- 1.1.2.2
– Obres d’infraestructura: 1848-1897.- 1.1.6.2 – Pressupostos i comptes, exp.: Instrucció pública: 1860-1896.-
– Obres i urbanisme. Correspondència: 1850-1868.- 1.1.6.10 1.1.11.2
– Obres i urbanisme: 1846-1897.- 1.1.6 – Prestació personal. Padrons: 1849-1854.- 1.1.2.4
– Obres particulars: 1846-1897.- 1.1.6.7 – Proveïments, exp. de denúncies i sancions: 1849-1896.- 1.1.3.4
– Ordenances municipals: 1867.- 1.1.1.2 – Proveïments. Correspondència: 1849-1893.- 1.1.3.7
– Ordre públic i vigilància, exp. de judici de faltes, detencions i – Proveïments. Juntes i comissions: 1893.- 1.1.3.6
ordre de captura: 1839-1878.- 1.1.7.2 – Proveïments: 1823-1882.- 1.1.3
– Ordre públic i vigilància. Infraccions d’ordre públic: 1871-1897.- – Publicacions: 1885-1888.- 1.1.12.5
1.1.7.2 – Quintes i allistaments: 1837-1897.- 1.1.8.2
– Ordre públic i vigilància. Infraccions de bans de bon govern: – Quintes. Justificants de revista militar: 1837-1895.- 1.1.8.1
1866-1870.- 1.1.7.2 – Quintes. Llicències: 1885-1894.- 1.1.8.1
– Ordre públic i vigilància. Infraccions de carros: 1837-1897.- 1.1.7.2 – Quintes. Rebuts substituts de lleves: 1839-1840.- 1.1.8.1
60 61
Fons i seccions Fons i seccions
– Quintes: 1832-1897.- 1.1.8.1 – Urbanització. Ruïna: 1883-1890.- 1.1.6.1
– Registre Civil. Defuncions, llibres de: 1853-1866.- 1.1.9.3 – Vacunacions, campanyes de: 1866-1876.- 1.1.5.2
– Registre Civil. Defuncions, llibres de: 1866-1870.- 1.1.9.3 – Via pública, ocupació de la: 1862-1895.- 1.1.6.6
– Registre Civil. Defuncions, llibres de: 1890-1894.- 1.1.9.3 – Vigilants nocturns: 1853-1895.- 1.1.7.1
– Registre Civil. Estadística general. Moviments trimestrals: 1851- – Visitador general, actes del: 1880.- 1.1.1.2
1891.- 1.1.9.3 – Voreres: 1878-1897.- 1.1.6.2
– Registre Civil. Fulls del registre de: naixements, matrimonis i
defuncions: 1858-1870.- 1.1.9.3
– Registre Civil. Matrimonis, llibres de: 1863-1867.- 1.1.9.3 1.2 Fons de la Junta del Districte i de les àrees centrals
– Registre Civil. Naixements, llibres de: 1865-1870.–  1.1.9.3
– Registre general d’entrades, correspondència: 1894-1896.- 1.1.1.6
– Sancions, inspeccions. Exp. de denúncies: 1849-1896.- 1.1.3.4 1.2.1 Fons de la Junta Municipal del Districte XI (1954-1983)
– Sancions, inspeccions. Exp. sobre escorxadors clandestins: 1859- Format per la documentació generada i conservada a les depen-
1895.- 1.1.3.4 dències de la seu del Districte a partir dels anys seixanta i fins a la
– Sanitat, inspecció i denúncies: 1851-1897.- 1.1.5.2 creació dels actuals consells de districte amb la nova divisió territo-
– Sanitat, patents de: 1893-1894.- 1.1.5.2 rial i l’inici del procés democratitzador municipal. 
– Sanitat. Correspondència: 1856-1885.- 1.1.5.5 
– Sanitat. Gestió del personal: 1.1.5.3 Malgrat que el Districte XI es va crear l’any 1949 la Junta Municipal
– Sanitat. Inspecció i control: 1838-1897.- 1.1.5.2 com a òrgan de representació va ser creada a partir de la Llei de
– Sanitat. Juntes i comissions: 1861-18951.- 1.1.5.4 règim especial de la ciutat de Barcelona i estava integrada per 1
– Sanitat: 1833-1897.- 1.1.5 president, 3 regidors (familiar, sindical i el corporatiu) i 3 vocals.
– Secretaria: 1838-1897.- 1.1.1.4. La plantilla administrativa d’aquesta Junta a les Corts l’any 1966
– Seguretat pública. Bans públics: 1866-1869.- 1.1.7.4 constava de 6 auxiliars administratius, 1 administratiu i 1 oficial. La
– Seguretat pública. Control de la població: 1837-1897.- 1.1.7.2 descripció de les tasques efectuades per aquest personal ens pot
– Seguretat pública. Llicències d’armes: 1845-1891.- 1.1.7.2 donar una idea de l’activitat administrativa que duia a terme aquest
– Seguretat pública. Locals de concurrència pública i entitats, òrgan. Dos dels auxiliars estaven encarregats bàsicament de les
sol·licituds activitats en: 1845-1890.- 1.1.7.2 quintes i les tramitacions administratives que aquesta competència
– Seguretat pública: 1824-1897.- 1.1.7 comportava; un altre auxiliar atenia les funcions d’agent d’arbitris,
– Serveis de seguretat, administració i control de: 1850-1897.- guals i aprofitament de la via pública; un auxiliar exercia de secre-
1.1.7.1 tari del president de la Junta i es feia càrrec de les visites del con-
– Serveis militars. Assistència obligatòria: 1836-1879.- 1.1.8.1 seller, les tasques d’arxiu i els oficis adreçats al president de la
– Serveis militars. Correspondència: 1849-1894.- 1.1.8.4 Junta. 
– Serveis militars: 1837-1897.- 1.1.8
– Sometent: 1850.- 1875.- 1.1.7.1 L’oficial encarregat de l’oficina realitzava les següents tasques:
– Subvencions assistencials benèfiques. Serveis funeraris: 1890- assistència a les reunions de la Junta Municipal, assistència a inaugu-
1897.- 1.1.4.2 racions i actes oficials, la gestió dels expedients de l’oficina, la
– Subvencions assistencials benèfiques. Trasllat a centres assisten- secretaria particular de la Presidència així com tenir cura de la
cials: 1867-1885.- 1.1.4.2 correspondència. D’altra banda, feia les funcions de secretari tot
– Subvencions assistencials benèfiques: 1867-1897.- 1.1.4.2 responsabilitzant-se de la redacció i custòdia de les actes de la
– Tabes: 1823-1882.- 1.1.3.1 Junta Municipal, de la comptabilitat i gestió de les despeses menors
– Terme municipal, delimitació del: 1838-1890.- 1.1.1.1 de la Junta i de les subvencions municipals de la festa major; també
– Terme, límits: 1838-1849.- 1.1.1.1 s’ocupava de la legalització de les signatures dels alcaldes de barri i
– Transports de viatgers: 1868-1896.- 1.1.6.2 l’assistència tècnica als components de la Junta i comissions. Per
– Urbanització, exp. d’: 1858-1889.- 1.1.6.1 acabar, també era l’encarregat d’efectuar el pagament dels drets
– Urbanització. Adquisició i venda de terrenys: 1892-1897.- 1.1.6.1 passius de jubilats i pensionistes. Per totes aquestes activitats tenia
– Urbanització. Registre: 1860-1887.- 1.1.6.1 al seu càrrec la resta del personal auxiliar abans esmentat.
62 63
Fons i seccions Fons i seccions
Autoritats de la Junta – Sanitat i assistència social: 1967-1983
Municipal del Districte XI. – Urbanisme i obres públiques 1974-1983
1957. Foto: José Tasias 
i Sugrañés. Administració general 1954-1983
Donació: Patronat de
l’Homenatge a la Vellesa Secretaria
– Reglaments i ordenances: 1966-1983
– Relacions d’entrades i sortides: 1969-1982
– Relacions d’expedients tramitats: 1969-1975
– Expropiacions i manteniment de solars: 1969-1981
– Gestió personal: 1954-1980
– Gestió econòmica: 1964-1983
Serveis municipals 1971-1983
– Cultura: suport al ciutadà: 1972-1980
– Targetes transport públic gratuït: 1978
– Serveis socials, informes: 1980-1982
– Activitats industrials, comercials i recreatives. Informes: 1977-1982
– Inspecció: 1977-1983
Òrgans de govern 1963-1983 – Guals: 1974-1983
– Obres menors: 1978-1983
Junta Municipal. Ple – Via pública: 1971-1983
– Actes: 1965-1983
– Assumptes d’interès de la Junta: 1965-1983 Serveis a l’estat 1966-1979
– Incidències dels membres de la Junta: 1974-1983 – Quintes: 1966-1981
– Protocol i premsa: 1967-1975 – Hisenda: informes insolvents tributaris: 1978-1979
Comissió Permanent
– Actes: 1979-1983 1.2.2 Fons transferits des de les àrees centrals 
– Assumptes d’interès de la Comissió: 1979-1983
Com a conseqüència del procés de descentralització municipal, els
Presidència districtes han anat adquirint paulatinament el conjunt de com-
– Actes presidents de districte: 1976 petències administratives que actualment desenvolupen. De la
– Participació ciutadana: entitats i associacions de veïns: 1968-1983 mateixa manera l’Arxiu del Districte ha estat el dipositari de sèries
– Programació: 1963-1978 documentals produïdes centralitzadament que han actuat com a
– Memòries d’actuacions: 1967-1969 antecedents dels tràmits efectuats per l’administració desconcen-
– Correspondència: 1965-1983 trada. És el cas dels antecedents d’activitat industrial, llicències de
Alcaldes de barri guals, d’inspecció d’obres, o de llicències d’activitat industrial que
– Reunions: 1968-1970 han servit de precedent a les sèries generades des del Districte, i
– Nomenaments i assumptes d’interès: 1976-1978 que per aquesta raó les trobarem classificades dins el conjunt del
fons de la Junta Municipal del Districte i del fons del Consell
Comissions de treball Municipal del Districte, malgrat que les dates de la documentació
– Cultura i festes: 1969-1983 no es correspongui amb la data de la transferència de les funcions.
– Cultura i joventut: 1980-1983
– Ensenyament: 1967-1983 Classifiquem en aquest apartat la sèrie d’antecedents d’activitats
– Esport: 1969-1983 industrials, comercials i recreatives: 1904-1987 (1.2.2.1).
– Esport i joventut: 1981-1983 Aquesta sèrie documental va ser creada a efectes de control i
– Mercats: 1968-1974 Programa oficial Festa Major seguiment de tots els locals de Barcelona sotmesos a llicència
– Protecció ciutadana: 1970-1980 de les Corts 1941 d’activitat industrial, comercial, recreativa i de serveis. És una síntesi
64 65
Fons i seccions Fons i seccions
de les diferents actuacions administratives produïdes al llarg de vui- D’ençà de l’aprovació del marc legal en què es fonamenten els dis-
tanta anys i va ser transferida als districtes l’any 1987 i organitzada, trictes s’ha anat produïnt la desconcentració de funcions tècni-
ordenada i catalogada per l’Arxiu del Districte. En total conservem ques-administratives que han anat omplint de contingut l’activitat
279 caixes. dels districtes i la seva relació amb el ciutadà. Fins ara han estat
vint les transferències de funcions efectuades, d’entre les quals
destacarem les següents: la conservació i manteniment d’edificis
1.3 Fons del Consell Municipal del Districte de les Corts públics; la gestió d’activitats culturals i dels centres cívics; la gestió
(1984-1993) (accés limitat) del Padró municipal d’habitants; les llicències particulars d’activitats
industrials i d’obres menors i gran part de les majors. En total con-
Format per la documentació produïda a les dependències adminis-
servem 1424 caixes.
tratives del Districte a partir de les primeres eleccions municipals
democràtiques i del Projecte de Descentralització i Participació
Òrgans de govern 1984-1993
Ciutadana que es va materialitzar l’any 1984 amb una nova divisió
territorial de Barcelona en 10 districtes, i en la definició de les Consell Municipal del Districte
competències i nova estructura organitzativa dels consells munici- – Actes del ple: 1984-1988
pals. A partir d’aquesta nova organització les Corts deixa de Comissió de govern
pertànyer al Districte. XI i es configura com el Districte 4 amb – Actes: 1984-1986
nous límits: la barriada de Can Batlló passa a formar part del – Assumptes tractats: 1988-1991
Districte de l’Eixample mentre que el barri de Pedralbes, abans del
Districte de Sarrià, s’incorpora a les Corts. Presidència
– Assumptes d’interès: 1986-1993
Aquest òrgan de caire representatiu ha substituït la Junta Municipal – Correspondència: 1988-1993
de Districte i està format per representants d’aquells partits polítics
que han obtingut representació a partir del procés electoral. Comissions de treball
– Cultura: 1984-1991
L’organització administrativa dels districtes es concreta actualment – Ensenyament: 1984-1991
en dues grans divisions (la de Serveis Tècnics i la Serveis Perso- – Esports: 1984-1988
nals), més un conjunt de departaments i oficines amb funcions de – Joventut: 1985-1991
serveis generals: Departament d’Administració, Secretaria Tècnica – Sanitat i serveis socials: 1984-1988
Jurídica, Comunicació i Qualitat. Al capdavant d’aquesta estructura – Urbanisme: 1984-1991
es troba el gerent del Districte.
Coordinació
Saló de Plens seu del Consell – Assumptes d’interès: 1988-1993
Municipal del Districte de – Correspondència: 1988-1993
les Corts
Administració general 1984-1993
Secretaria
– Acords del Ple: 1985
– Registres d’entrades i sortides: 1984-1988
– Certificats: 1987-1988
– Correspondència: 1989-1990
– Subvenció impost béns immobles: 1987-1993
– Subvenció transport públic: 1988-1993
Gestió econòmica
– Xecs bancaris: 1984-1987
– Despeses: 1985-1993
– Pressupostos: 1985-1989 
66 67
Fons i seccions Fons i seccions
– Subvencions: 1991-1993 – Personal: 1988-1991
– Contractacions: 1988-1993 – Pressupostos: 1987-1991
– Plans de desenvolupament: 1986-1987 – Registre: 1986-1993
– Correspondència: 1987-1992
Gestió personal
– Vacances: 1989-1990 Intervenció en l’edificació
– Incidències: 1988-1993 – Conservació i millora d’edificis públics: 1984-1993
– Manteniment d’edificis i infrastructura: 1986-1993
Serveis personals 1986-1993 – Urbanització pública
Gestió del servei Edificis: 1984-1993
– Comissions: 1989-1990 – Urbanització privada
– Programació: 1988 Edificis: 1968-1993
– Personal: 1988-1991 Projectes integrats: 1969-1993
– Pressupost: 1986-1988 – Obres majors
– Correspondència i assumptes d’interès: 1989-1993 Llicències: 1990-1993
– Obres menors
Gestió econòmica Registres: 1984-1991
– Suport a entitats. Infraestructura: 1986-1991 Llicències i assabentats: 1984-1993
– Subvencions: 1989-1993 Ruïna: 1984-1991
– Despeses: 1992-1993 – Activitats industrials, comercials i recreatives
– Suport familiar: 1992-1993 Crèdits incoats en concepte d’activitats industrials: 1987-1989
Gestió dels programes Llicències d’activitats industrials: 1982-1993
– ADL: 1991 Intervenció en via pública
– Centre cívic: 1989-1993 – Urbanització municipal. Planejament: 1986-1992
– Cens d’entitats: 1986-1987 – Urbanització municipal
– Permisos actes públics: 1991 Carrers, places i jardins: 1985-1993
– Festa major: 1984-1990 Clavegueram: 1984-1986
– Activitats culturals: 1985-1993 Enllumenat: 1984-1991
– Activitats amb les escoles: 1988-1993 Enjardinament: 1984-1993
– Dossiers escoles: 1986-1991 Mobiliari urbà: 1984-1992
– Consells escolars: 1986-1991 Pavimentació: 1984-1993
– Biblioteques escolars: 1984-1985 – Guals
– Equipaments esportius: 1989-1991 Registres: 1987-1991
– Activitats esportives: 1989-1993 Llicències: 1984-1989
– Activitats joventut: 1986-1993 – Via pública
– Casals d’estiu: 1987-1991 Reglamentació: 1988-1990
– Beques: 1987-1991 Circulació:
– Serveis socials. Subvencions i ajuts: 1989-1993 Mobiliari urbà: 1989
– Sanitat: 1989-1993 Tancats: 1985
Llicència d’ocupació: 1984-1993
Serveis tècnics 1968-1993 Inspecció polivalent
Gestió del servei – Indústria: 1984-1993
– Comissions: 1988-1991 – Urbanisme: 1984-1993
– Memòries: 1987-1990 – Farmàcies: 1989-1990
– Programació: 1989-1991 – Infraccions ordenances: 1988-1993
– Assumptes d’interès: 1987-1991 – Sanitat: 1989-1993
68 69
Fons i seccions Fons i seccions
2. Fons patrimonials, d’institucions 2.1 Particulars 10 caixes
i privats – Batlle i Piera, Bonaventura 1923-1997 2.1.006– Brengaret i Amer, Joaquim 1938 2.1.003
– Commeleran, Joan 1961-1978 2.1.001
– Dalmases i Piquet, Daniel 1921-1992 2.1.008
Aquesta secció aplega la documentació ingressada a l’Arxiu per – Framis i Pellicer (Família) 1845-1963 2.1.004
via extraordinària, procedent de llegats i donacions privades; – Malagarriga, Antoni 1950-1974 2.1.002
d’entitats, d’institucions, de famílies i de persones residents o que – Morales i Batlle (Família) 1869-1974 2.1.005
en els seus orígens havien estat ubicades a les Corts. Com a – Piera i Pañella, Vicenç 1922-1964 2.1.007
àmbit territorial hem considerat tant l’antic terme municipal del
poble de les Corts en la seva expressió més àmplia, com l’actual
perímetre del districte. 2.2 Patrimonials 1 caixa
– Can Rosés 1864-1988 2.2.001
La documentació que reuneix ha estat aconseguida com a resul-
tat de les continuades campanyes de conscienciació entre la
població, entitats, etc., estimulant el dipòsit i donació de la docu- 2.3 Entitats i associacions 8 caixes
mentació patrimonial en un ens que garanteixi la seva conserva- – Agrupació Mútua 1996 2.3.124
ció, perpetuïtat i consultabilitat al ciutadà. Cal, però, tenir en con- – Agrupament Escolta El Pi de les Corts 1994 2.3.047
sideració que l’Arxiu no ha aconseguit unes condicions d’infraes- (Pere Rosselló)
tructura correctes fins a l’any 1995, cosa que explica que la majo- – Alianza Popular (AP)- Partido Popular (PP) [198-] 2.3.080
ria de la documentació sigui una aportació recent. Els fons aple- – Amics de la Botifarra amb Bolets 1957-1963 2.3.009
guen documents originals i impresos, de tipologies molt diverses: – Amics de la Ciutat [s.a.] 2.3.144
programes, correspondència, fulls volants, informes, memòries, – Asociación de Amigos de los Pobres [1900] 2.3.053
escriptures, documentació de caire econòmic, etc., resultat de Programa de ball de la – Assemblea de la Llengua a les Corts 1986 2.3.088
Sociedad de bailes La Aroma
l’activitat d’entitats, casals, empreses i persones. – Associació Catalana Amics de la Retallada [1996] 2.3.141Cortsense. 1892. 
– Associació Cultural Recreativa 1995 2.3.108
La documentació ha estat classificada en cinc grans grups: particu- – Associació d’Escalada i Excursionisme 1994 2.3.045
lars, patrimonials, entitats i associacions, empreses i comerços i de les Corts
festes i tradicions. S’ha respectat la seva procedència i se li ha – Associació de Comerciants i Veïns 1993 2.3.059
designat un número correlatiu dins de cada grup, segons el seu del carrer Vallespir
ingrés a l’Arxiu. L’índex alfabètic pel nom de l’entitat, institució, – Associació de Comerciants Plaça 1986 2.3.058
cognom familiar o bé topònim de la casa ens permet una ràpida de la Concòrdia
recerca de la documentació. – Associació de Concessionaris Mercat 1986-1992 2.3.060
La secció està integrada per 39 caixes i 2 volums, i el document de les Corts
més antic data del 1836. Es tracta de documentació de desigual – Associació de Consumidors i Mestresses 1986 2.3.061
contingut, dates i volums d’entre la qual caldria destacar el fons de casa - Les Corts-
de l’antiga fàbrica de vidre bufat les Cristalleries Planell, donació – Associació de Paràlisi Cerebral (ASPACE) 1993-1994 2.3.029
del senyor Jaume Coll i Samsó. - Centre d’Ergoteràpia i Integració Social
– Associació de Pares de nens afectats 1992 2.3.113
Dins d’aquesta secció no s’han inclòs els dossiers confeccionats a de paràlisi cerebral - Esclat [v.t. 2.3.126]
partir de la investigació publicada en el segon número de la – Associació de Veïns Camp Nou 1996 2.3.130
col·lecció Quaderns de l’Arxiu a càrrec d’Imma Navarro i que són – Associació de Veïns barri de la Mercè 1987 2.3.067
còpia de documents que ens expliquen l’evolució de la propietat – Associació de Veïns de les Corts 1968-1989 2.3.072
de les moltes masies que poblaven el territori. Aquesta documen- – Associació de Veïns i Comerciants 1986-1989 2.3.073
tació conservada en forma original en diferents arxius de la nostra de les Corts
ciutat, no s’ha classificat dins aquesta secció, però és de consulta – Associació de Veïns i Comerciants dels carrers 1994 2.3.100
obligada si volem conèixer l’evolució d’aquests masos. Loreto, Gelabert i rodalies
70 71
Fons i seccions Fons i seccions
– Associació de Veïns Rambla Tarradellas 1993 2.3.066 – Club de Rol Sol Llameante [1996] 2.3.131
– Associació de Veïns Sant Ramon Nonat 1981 2.3.070 – Club Esportiu Laietà 1991 2.3.033
– Associació de Veïns Sòl de Baix 1986 2.3.056 – Club Esportiu Mediterrani 1994 2.3.032
– Associació de Veïns Zona Universitària 1994 2.3.069 – Club Lleuresport 1994 2.3.095
– Associació Dona, Diàleg i Catalunya [1996] 2.3.134 – Col·lectiu d’Entitats Piscines i Esports 1988-1990 2.3.071
– Associació Esclat [v.t. 2.3.113] 1991 2.3.126 – Col·legi Major Sant Jordi 1968-1969 2.3.102
– Associació Esportiva les Corts 1985-1997 2.3.035 – Col·legi Paideia. [Vegeu Escola Paideia]
(Escola d’Iniciació Esportiva) – Col·legi Pare Manyanet 1994 2.3.093
– Associació General d’Iniciatives Culturals 2.3.122 – Col·legi Santa Teresita 1994 2.3.026
i Socials [s.a.] – Comissió de Festes de les Corts "Pau Farinetes" 1994 2.3.092
– Associació Per les Dones de les Corts 1994 2.3.097 – Convergència Democràtica de Catalunya 1983-1990 2.3.075
– Aula de difusió cultural de la Gent Gran 1995-1997 2.3.101 (CDC).-Convergència i Unió (CIU)
Les Corts – Coordinadora cobriment cinturó 1993 2.3.063
– Aula de Gimnàstica per a Gent Gran [s.a.] 2.3.119 Badal-Brasil-Carles III
– Banda Municipal de Barcelona 1994 2.3.106 – Coral Infantil del Liceu Sant Jordi 1993 2.3.055
– Els Ben Girbats: Agrupació de 1989-1994 2.3.044 – Corts Esportiu, Les Corts 1986 2.3.034
Pensionistes i Jubilats – Dona i la Ciutat, La 1994 2.3.094
– Biblioteca Les Corts . Fundació La Caixa 1992-1995 2.3.099 – Dones de Barcelona, Projecte [1996] 2.3.135
– Biblioteca Popular Can Rosés 1988-1997 2.3.054 – Escola Pública Ausiàs Marc 1993-1994 2.3.024
[Abans B.P. Les Corts] – Escola Bressol Bambi 1994 2.3.023
– Big Ben. English Centre 1994-1995 2.3.103 – Escola Col·legi Sant Josep de Calasant [s.a.] 2.3.137
– Caramelles Infantils 1993 2.3.052 – Escola d’Adults Les Corts 1994-1995 2.3.109
– Casal de Barri de Sant Ramon [s.a.] 2.3.125 – Escola Groc 19993-1997 2.3.028
– Casal de Barri Pintor Pahissa [1996] 2.3.138 – Escola Paideia 1996 2.3.123
– Casal de Joves les Corts [1996] 2.3.139 – Escola Pública Barcelona 1992-1997 2.3.022
– Casal de la Gent Gran -Les Corts 1994-1997 2.3.043 – Escola Pública Duran i Bas 1993-1994 2.3.020
– Casal de la Gent Gran -Sant Ramon 1994-1997 2.3.042 – Escola Pública Itaca 19931994 2.3.016
– Casal de les Corts - CDC 1987 2.3.076 – Escola Pública Lavínia 1993-1997 2.3.019
– Casal Independentista [1996] 2.3.143 – Escola Pública les Corts 1993-1994 2.3.021
– Casal Independentista de les Corts 1990-1994 2.3.078 – Escola Súnion, Institució Cultural Catalana 1993-1994 2.3.018
– Casino de les Corts 1935 2.3.050 – Escola Universitària Jordi Rubió i Balaguer 1995-1997 2.3.096
– Centre Autonomista de Dependents 1988-1990 2.3.079 de Biblioteconomia i Documentació
del Comerç i de la Indústria (CADCI) – Escola Xiroi 1994 2.3.017
– Centre d’Esplai i Convivència de les Corts 1987-1990 2.3.077 – Església del Sagrat Cor de Jesus [s.a.] 2.3.145
– Centre d’Estudis de les Corts 1983 2.3.068 – Esplai l’Olivera Rodona 1994-1997 2.3.039
– Centre d’Estudis Sanitaris les Corts [1996] 2.3.136 – Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) - 1992 2.3.087
– Centre d’Estudis Sant Francesc 1989-1997 2.3.104 Les Corts
– Centre d’Higiene Mental les Corts 1991 2.3.127 – Estudi d’Art les Corts 1994 2.3.027
– Centre Parroquial Ntra. Sra. del Remei 1944-1960 2.3.007 – FC Barcelona [s.a.] 2.3.129
– Centre Pedagògic i de Recursos 1993-1997 2.3.065 – Foment Esportiu de les Corts 1994 2.3.011
Sants-Montjuïc-Les Corts – Fondo de Cultura Económica 1993 2.3.086
– Centre Psicopedagògic i Logopèdic. 1992 2.3.112 y Consulado General de México
Taller d’expressió (SCRIP) – Fundació Folch 1992 2.3.038
– CIJAC: Centre d’Infants i Joves d’Acció Catòlica 1994 2.3.041 – Fundació Institut Guttman 1996 2.3.120
– Clar de les Corts 1993 2.3.040 – Fundació Institut Pere Tarrés d’Educació 1988-1997 2.3.046
– Club de Futbol les Corts [199-] 2.3.128 en l’Esplai
72 73
Fons i seccions Fons i seccions
– Fundació per la Pau [1994] 2.3.142 – Societat Coral L’Espiga de les Corts 1951-1997 2.3.012
– Grup de Teatre del Mercat de les Corts 1994 2.3.091 – El Trencaclosques 1995 2.3.105
– Grup Excursionista "Gorc Negre" 1915 2.3.051 – TV de les Corts / Canal 39 1993 2.3.049
– Grup Sardanista el Remei 1951-1964 2.3.008 – Unió Cooperativista Barcelonesa 1947 2.3.001
– Hospital de Sant Joan de Déu 1930-1997 2.3.002 – Unió de Botiguers carrer Numància i rodalia1986-1987 2.3.062
– IDEP: Escola d’Alts Estudis de la Imatge 1994 2.3.030 – Unió Democràtica de Catalunya (UDC) 1989-1994 2.3.089
i el Disseny – Universitat de Barcelona 1994-1997 2.3.110
– Informatiu de les Corts 1994 2.3.048
– Iniciativa per Catalunya - Dte. IV 1990 2.3.084
– Institució Cultural de les Corts 1993-1997 2.3.013 2.4 Empreses i comerços 12caixes 2 volums
– Institut de Batxillerat les Corts 1989-1990 2.3.111 – Caracas, tostaderos, cafés [1996] 2.4.010
– Institut de Germanes Trinitàries 1994 2.3.117 – Carpa de Diagonal, La 1994 2.4.004
– Institut de Pedagogia Terapèutica Jeroni 1990 2.3.025 – Centre Comercial Illa Diagonal-Winterthur 1993 2.4.003
de Moragas Catàleg Cristalleries 
«Planell i Riba» [1922]. – Corte Inglés, El 1993 2.4.007
– JAB (Joves Amics de Barcelona)- Les Corts 1992-1997 2.3.037 Donació: Jaume Coll – Cristalleries Planell, Les 1914-1949 2.0.001
– JACE 1946 2.3.010 – Decathlon. Illa Diagonal 1994 2.4.006
– Joventut de les Corts 1935-1991 2.3.036 – Editorial Laerts 1996 2.4.012
– Joventut Nacionalista de Catalunya. 2.3.147 – Farmàcia Antiga de les Corts-Ferran Oller 1994 2.4.005
Districte IV les Corts [s.a.] – Gracare. Institut Català d’Ajudes Tècniques [s.a.] 2.4.014
– Joventut Socialista de Catalunya (JSC) - 1991-1993 2.3.081 – Pedralbes Centre 1996 2.4.008
Les Corts – Rafael Dalmau, editor [s.a.] 2.4.013
– Joventuts d’Esquerra Republicana 1989-1993 2.3.085 – Soley, Crisant 1899-1928 2.4.002
de Catalunya - Casal les Corts – Torre Melina (Carpa) 1996 2.4.009
– Ludoteca la Tardor [1996] 2.3.133
– MIJAC les Corts [s.a.] 2.3.146
– Moviment de Defensa de la Terra (MDT) [198-] 2.3.083 2.5 Festes. Homenatges. Jocs Florals 7 caixes
– Museu de les Arts decoratives 1995 2.3.107
– Festa Major de les Corts 1935-1997 2.5.002
– Orfeó de les Corts 1958-1997 2.3.014
– Homenatge a la Vellesa 1946-1978 2.5.001
– Orquestra de Cambra d’Acordions 1992-1997 2.3.015
– Festa Major de Collblanc 1947-1970 2.5.003
de Barcelona (OCAB)
– Parròquia de Ntra. Sra. del Pilar 1968 2.3.003 – Altres festes populars 1968-1996 2.5.004
– Parròquia de Ntra. Sra. del Remei 1836-1997 2.3.005
de les Corts Treballadors d’una bòbila 
– Parròquia de Santa Tecla [s.a.] 2.3.004 de les Corts. [1920].
– Partit Socialista de Catalunya (PSC) - Les Corts1991-1997 2.3.082 Donació: família Brengaret 
– Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC) 1983 2.3.090 i Framis
– Peña Bolística de Cantabria 1986-1990 2.3.031
– Picadero Damm 1969 2.3.074
– Poliesportiu Joan XXIII-Poliesportiu Ítaca [1996] 2.3.132
– Racó de les Corts: Associació 1993-1994 2.3.057
de Veïns i Comerciants, El 
– Reial Monestir de Pedralbes 1926 2.3.006
– Renoir les Corts (Sales de cinema) 1995 2.3.118
– SCRIP. Vegeu Centre Psicopedagògic i Logipèdic
– Secretariat d’Entitats de les Corts 1993 2.3.064
– Servei Colònies de Vacances. Moviment [s.a.] 2.3.148
de Centres d’Esplai Cristians
74 75
Fons i seccions Fons i seccions
3. Fons audiovisual Quadre de classificació (només entrades existents)
Topografia
1. Rodalia, barris, ravals
Comprèn el conjunt de documentació en imatge i so que reflec- 2. Carrers
teix el passat i el present de les Corts. Cal destacar la secció 3. Carrers reforma
d’imatge fixa, fotografies procedents fonamentalment de dona- 4. Infraestructura
cions particulars. 4.1 Enllumenat
4.2 Fonts
4.3 Quioscs
3.1. Fons imatge fixa (1895-1997) 10042 u.d. 4.4 Monuments
4.5 Barreres arquitectòniques
Quasi en la seva totalitat (10.042 unitats documentals) l’entrada de 5. Parcs, jardins i arbrat
documents fotogràfics ha estat efectuada per donació o cessió de 6. Places
veïns del districte, i es tracta de documents en blanc i negre efec- 7. Plànols
tuats es entre els anys 1896-1997. El període més representatiu 8. Vistes generals. Panoràmiques i d’aviació
quant al volum són els anys 1940-1997. En aquest sentit caldria 9. Edificis civils
destacar la inestimable aportació realitzada per Bonaventura Batlle 9.1 Particulars
i Piera, compilació documental que ens ha permès gaudir d’imat- 9.2 Públics
ges dels masos, cases i indrets de les Corts actualment desapare- 9.3 Associacions i entitats
guts, i alhora ha possibilitat, amb la seva recerca, un degoteig cons- 9.4 Cementiri
tant de fotografies que moltes famílies guardaven en els àlbums 9.5 Escoles
familiars i que presenten un gran interès per conèixer l’evolució 9.6 Indústries
històrica i urbana de les Corts. També cal fer menció de la col·lec- 9.7 Mercats i abastaments
ció, facilitada per Albert Crespo, d’imatges preses els anys 1930- 9.8 Sanitat i institucions benèfiques
1945 pel fotògraf Joaquim Tapiola i Balmes i de la col·lecció de fo- 9.9 Botigues
tografies de Francesc Carbonell, preses durant el període de 1910 9.10 Hotels
a 1936, amb imatges d’entitats i d’activitats culturals i de lleure. 9.11 Locals de concurrència pública
Les imatges han estat classificada seguint un quadre de classificació 10. Edificis militars
que consta de quatre apartats: geogràfic; iconogràfic, temàtic i crò- 11. Edificis religiosos
nica històrica per a aquells fets més assenyalats. 11.1 Capelles
11.2 Esglésies
11.3 Parròquies
Família Piera-Almenara. 11.4 Monestirs i convents
[1898]. Donació: B. Batlle 
i Piera 12. Instal·lacions esportives
Iconografia
1. Civils
1.1 Polítics
1.2 Treballadors
1.3 Veïns
1.3.1 Individuals
1.3.2 Grups
1.3.3 Escolars
1.3.4 Sanitat i beneficència
2. Militars
3. Religiosos
76 77
Fons i seccions Fons i seccions
Temes generals 31. Transports:
2. Arqueologia 31.1 Autobús
3. Artesania i indústria 31.2 Metro
5. Belles arts: 31.3 Tramvia
5.3 Escultura
Crònica històrica
5.6 Pintura
Setmana Tràgica 1909
5.8 Talles policromades
Guerra Civil 1936-1939
10.3 Geologia
Congrés Eucarístic 1952
11. Comerç
13. Cultura:
13.1 Actes literaris
3.2. Fons imatge mòbil (1986-1997) 301 u.d.
13.1.1 Jocs florals
13.1.2 Recull literari Del fons d’imatge animada podem distingir dos apartats diferen-
13.1.3 Premi teatre ciats, el primer reuneix els documents, majoritàriament en format
13.2 Conferències de vídeo, produïts per l’Arxiu o bé per algun servei del Districte
13.3 Exposicions com a resultat d’alguna activitat de difusió cultural: exposicions,
13.4 Inauguracions conferències, actes protocol·laris, etc. També les gravacions de
13.5 Altres: diada 11 de Setembre; homenatges; actes programes, notícies, entrevistes a personatges o persones del dis-
protocolaris tricte, i reportatges emesos pels mitjans de comunicació referents
14. Ecologia a la història de les Corts. En total conservem 22 u.d. El segon apar-
15. Esports: tat aplega els fons documental procedent de l’Associació per al
15.1 FC Barcelona Desenvolupament de la Comunicació Local ADCL (TV de les
15.2 Activitats esportives Corts). El dipòsit d’aquesta documentació (1990-1994 279 u.d.) va
16. Festes civils i populars: ser possible gràcies al conveni de col·laboració signat el 20 d’octu-
16.1 Veïns: costums familiars bre de 1995 entre el Districte i l’entitat productora. Actualment es
16.2 Festa major disposa d’una base de dades informatitzada destinada a la recupe-
16.3 Altres festes ració del contingut de les cintes de manera que el consultor pot
Actes recuperar la informació continguda amb rapidesa i d’altra banda
Arbre permet una major protecció del document.
Balls
Carnestoltes
Homenatge a la vellesa 3.3. Fons documentació sonora (1977-1995) 61 u.d.
Reis
17. Festes militars Aquest fons aplega els enregistraments orals que són el testimoni
18. Festes religioses de persones que han viscut experiències socials i històriques
20. Imatgeria popular col·lectives relacionades amb les Corts, i també l’enregistrament
22. Lleure: sonor d’actes culturals, festius i musicals d’activitats organitzades
22.1 Cinema pel Districte de les Corts. En total es conserven 61 u.d.
22.2 Circ
22.3 Dansa
22.4 Teatre
22.5 Titelles
24 Música:
24.2 Corals
24.3 Cobles
29. Ordre i seguretat ciutadana
78 79
Fons i seccions Fons i seccions
4. Fons gràfics i cartogràfics 2.16 -Música
2.17 -Política
2.18 -Programes dones
2.19 -Programes gent gran
El fons es troba organitzat en dos grans apartats: el gràfic i el car- 2.20 -Programes infants
togràfic. 2.21 -Programes joves
2.22 -Sanitat
2.23 -Serveis socials
4.1 Fons gràfic 1892-1997 (predomina 1987-1997) 1770 2.24 -Teatre
u.d. 2.25 -Transport
Pel que fa al fons gràfic es troba organitzat segons la tipologia 2.26 -Urbanisme
documental dins un quadre de classificació obert a noves aporta- 4.1.3. DIBUIXOS
cions. L’apartat més representatiu és el dels cartells que anuncien
diferents activitats que han tingut lloc a les Corts, ja siguin organit- 4.1.4. ESTAMPES
zades pel municipi, amb la seva col·laboració o bé produïts pel tei- 4.1.5. FELICITACIONS
xit associatiu i l’activitat ciutadana del districte. Actualment hi ha
registrades i descrites 770 u.d. Comprenen els anys 1935-1997, 4.1.6. FULLS VOLANTS
però el període més representatiu quant al seu volum és el 1988- 4.1.7. GOIGS
1997.
4.1.8. INVITACIONS OFICIALS
Un segon apartat conserva els díptics, tríptics, fulls volants i impre-
sos informatius i de propaganda d’àmbit local que s’il·lustren amb 4.1.9. PARTITURES MUSICALS
major o menor mesura gràficament per resultar més atractius i 4.1.10. PLANXES METÀL LIQUES
aconseguir l’atenció del lector. En total conservem 1000 u.d.
Comprenen els anys 1892-1997, però el període més representa- 4.1.11. PROGRAMES PÚBLICS I CORPORATIUS
tiu quant al seu volum és el 1986-1997. 11.1. Programació municipal
11.2. Activitats del districte
11.2.1. Art: pintura, escultura, etc.
Classificació del fons gràfic 11.2.2. Cinema
4.1.1. AUQUES 11.2.3. Comerç i indústria 
11.2.4. Dansa
4.1.2. CARTELLS 11.2.5. Economia 
2.1 -Art 11.2.6. Educació
2.2 -Artesania 11.2.7. Entitats i associacions
2.3 -Cinema 11.2.8. Esports 
2.4 -Comerç i indústria 11.2.9. Festes i tradicions
2.5 -Dansa 11.2.10. Fotografia
2.6 -Edificis municipals 11.2.11. Història
2.7 -Educació 11.2.12. Homenatges
2.8 -Entitats i associacions 11.2.13. Literatura
2.9 -Esports 11.2.14. Medi ambient
2.10 -Festes i tradicions 11.2.15. Mercats
2.11 -Fotografia 11.2.16. Música
2.12 -Història 11.2.17. Política
2.13 -Homenatges 11.2.18. Seguretat ciutadana
2.14 -Literatura Cartell Festa Major 11.2.19. Serveis socials:
2.15 -Medi ambient de les Corts 1955 11.2.20. Teatre
80 81
Fons i seccions Fons i seccions
11.2.21. Transports -1848 - Mapa de les Corts. Parcel·lari. 
11.2.22. Turisme -1848 /09/08 - "Plano del terreno situado en el pueblo llamado
11.2.23. Urbanisme i arquitectura Las Corts de propiedad del labrador D. José Closas vecino y habi-
11.3 Activitats corporatives i d’entitats tante en el mismo, manifestándose la demarcación de las calles y
11.3.1. Programes de ball manzanas, como también la distribución de los solares que deben
11.3.2. Cartilles comercials edificarse en dicho terreno segun asi lo tiene dispuesto y acorda-
11.4 Arxius i biblioteques do el Escelentisimo Ayuntamiento Constitucional del espresado
11.5 Museus pueblo en el año de 1848". 
4.1.12. RECORDATORIS I PARTICIPACIONS -[1870 -1880] - Les Corts. 
12.1. Bateigs -[1870 -1880] - Mapa de les Corts. 
12.2. Casaments
Programa de ball Circulo -1871 - Mapa de les Corts. Parcel·lari. 
12.3. Comunions Familiar Cortsense. Festa
12.4. Defuncions Major de 1907 -1871 /01/20 - "Plano que demuestra una porcion de la pieza de
12.5. Commemoracions tierra que Dn. Joaquin Gelabert y Rosés, posée en el pueblo y tér-
mino de las Corts, asi como el perímetro del terreno que deben
4.1.13. RETALLABLES ocupar las casas Rectoral y Comunal y á mas la distribucion de
4.1.14. SEGELLS calles y solares para el establecimiento de dicha pieza á cuyo fin se
ha levantado este plano". 
4.1.15. CROMOS -1872 /01/29 - "Proyecto de modificación del plano de calles en
terreno de D. José Closas en Las Corts". 
4.2 Fons cartogràfic (1844-1997) 349 u.d. -1877 /01/06 - "Plano de la pieza de tierra que D. Guillermo de
Pallejá posée en las Corts de Sarriá en la cual se indican las lineas
El fons cartogràfic reuneix, d’una banda, els plànols geogràfics, para urbanización de la misma". 
topogràfics i parcel·laris i de l’altra, el plànols d’edificis de les Corts: -1878 /02/20 - "Plano de la pieza de tierra de D. Manuel Castells,
emplaçament, plantes i alçats. En total consta de 349 u.d. dividida en solares y sita en el término municipal de las Corts de
Sarriá".
4.2.1. Plànols de l’antic poble de les Corts i de l’actual districte -1878 /03/15 - "Plano que demuestra la propiedad que D. Joaquín
de les Corts. Gelabert y Cuyás posee en el pueblo de Las Corts con la distribu-
-[s.d.]- [Plànol que afecta els carrers avinguda d’Alfons XIII, Riera ción de calles y solares para el establecimiento de edificios". 
de Magòria, carrer Daura, carrer d’Anglesola]. -1878 /07/17 - "Plano de las piezas de tierra de los hermanos D.
-[s.d.]- "Plano de la división de la finca propiedad del Sr. Marqués Adolfo y D. Antonio Jordá y Booth, divididas en solares, y sitas en
de Monsolis". el término municipal de las Corts de Sarriá".
-[s.d.]- "Plano de la Finca La Estela. Las Corts". -1879 /12/05 - "Plano para la apertura de las calles, prolongacion
de la de Sn. Francisco, Roig y Rom y prolongacion de la de
-[s.d.]- "Propiedad de Don José Romeu". Gelabert". 
-[s.d.]- [Plànol de les Corts que afecta el barri de Pedralbes i els -[1880] - "Proyecto de nueva alineación de la calle Mayor y de una
terrenys per sobre i per sota de la Gran Via Diagonal"]. plaza situada en el cruce de las dos secciones en que queda dividi-
-[s.d]- "Plano de Urbanización en terreno de Dª Victorina Masó de da dicha calle en el pueblo de "Las Corts".
Negrevernis". -1883 /05/12 - "Proyecto de urbanizacion de los terrenos que Dª
-[s.d]- [Plànol que afecta als carrers Rocafort, Còrsega i Indústria]. Dolores Masferrer de Comas posee en las Corts de Sarria conoci-
-[s.d.]- Districte 4 - Les Corts dos por Sol de Dalt". 
-1844 - "Límite de les Corts. Sacado del plano 1/300 del año -1884 /09/10 - "Término de las Corts de Sarriá. Emplazamiento
1844" del Pasaje dels Llopis". 
82 83
Fons i seccions Fons i seccions
Reproducció Finca Güell -1908 /05/30 - "Proyecto de prolongación y urbanización de la
Autor: Xavier Pernau Gran-via Diagonal desde la Travesera á la carretera de Sarriá.
Plano. Perfil longitudinal".
-1908 /05/30 - "Proyecto de prolongación y urbanización de la
Gran-via Diagonal desde la Travesera á la carretera de Sarriá.
Plano. Perfiles transversales".
-1912 /02/23 - "Plano de la Finca n. 5 del expediente General, de
propiedad de la sociedad "El Iris": expropiación para la prolonga-
ción de la Gran Via Diagonal entre la Rieras Blanca y de Magoria". 
-1912 /03/16 - "Plano de la Finca n. 3 del expediente general de la
propiedad de D. Francisco Daura Vidal: expropiación para la pro-
longación de la Gran via Diagonal entre las Rieras Blanca y de
Magoria". 
-1913 /12/03 - "Proyecto de ensanche y enlace de la Travesera
con la Plaza de Comas y calle del Remedio".
-1913 /12/03 - "Perfiles longitudinales de las calles de Galileo y M.
(Las Corts)". 
-1915 /03/08 - "Copia del plano del proyecto de urbanización y de
clasificación de las vias del Ensanche de esta ciudad correspondien-
tes a la barriada de las Corts de Sarriá y de las vias comprendidas
en las adiciones propuestas para la zona de Ensanche que afecta a
dicha barriada, en la parte en donde está emplazado el inmueble
propio de D. Buenaventura Grau".
-[1885 /03/12] - "Plano de urbanización en terrenos de D. Manuel -1915 /12/24 - "Ídem. Perfiles longitudinales".
Roig"
-1915 /12/24 - "Proyecto de prolongación de las calles de la
-[1885 /12/24] - "Plano de urbanización de una pieza de tierra que Industria y Vilamarí, de la Zona de Ensanche, ateniéndose a las ali-
D. José Mª Cuyás posee en el pueblo de Las Corts". neaciones estudiadas por las oficinas Facultativas de aquella Iltre.
-1890 -1891 - Mapa de Barcelona. Les Corts. Comision. Planos". 
-1891 /02/20 - "Masías edificadas de Barcelona y sus suburbios, -1917 /12/27 - "Proyecto de nuevas alineaciones para la calle de
vecinos". Las Corts". 
-[1895] - "Plano de los terrenos de D. José Deu y D. Francisco -1920 /01/20 - "Plano de replanteo de la calle de Galileo entre la
Amat cuya venta tienen concertada con los Sres. J. Serra y Cª". Travesera y la calle del Remedio". 
-1895 /03/13 - "Plano de los terrenos de D. José Deu y D. -1920 /05/22 - "Proyecto de urbanizacion que los propietarios de
Francisco Amat cuya venta tienen concertada con los SS. J. Serra y las fincas afectadas por la apertura de la Gran-via Diagonal propo-
Cª". nen al Exmo. Ayuntamiento de Barcelona". 
-1895 /05/13 - "Perfil longitudinal por a.b". -[1921] - Mapa de les Corts. 
-1895 /05/13 - "Perfiles transversales". -1921 /02/04 - "Modificación que se propone para el trazado de
-1906 - Mapa de Barcelona. Les Corts algunas calles próximas a la casa Provincial de Maternidad".
-1908 /02/07 - "Proyecto de prolongación de la calle de Vilamarí -1922 /02/20 - [Plànol que afecta les finques a banda i banda del
hasta la de la Travesera". carrer Argüelles]. 
-1908 /05/30 - "Proyecto de prolongación y urbanización de la -1924 /08 - "Plano de deslinde del Torrente de las Aguas del Llo-
Gran-via Diagonal desde la Travesera á la carretera de Sarriá. Plano". bregat, término de los Ayuntamientos de Barcelona y Hospitalet".
84 85
Fons i seccions Fons i seccions
-[1925] - "3 fincas: ventallas verdes, 4 casas, Corts Velles". Llicència d’obres concedida 
-1925 - [Mapa de les Corts. Finals s. XIX actualitzat 1925. (Exposat a Mariano Tasias i Espiguele
per a la construcció d’una
a la seu del Districte)]. casa al carrer de València 
-1925.- "Proyecto de modificación de la calle 19" a l’any 1867
-1925 /03/30 - "Proyecto de replanteo de la calle de Rosellón
entre las de Entenza y Viladomat. Perfil longitudinal".
-1925 /10 - "Plano de replanteo de la calle de la Travesera de
Coll-Blanch a Gracia en el trozo comprendido entre la calle M. y
casa de la Maternidad". 
-1926 /01/22 - "Proyecto de modificación de las calles Nº 31 y
Gelabert". y Doctor Ibañez; y para las de Crisantemos y Vilamur entre I y
-1926 /02 - "Plano de la propiedad de D. Manuel Miret y replan- Anglesola. Planta y Perfiles".
teo de lineas aprobadas que la afectan". -1929 /03/08 - "Plano de replanteo de lineas de las calles que afec-
-1926 /08 - "Plano de replanteo de la modificación de las calles G. tan a la propiedad del marquès de Monsolies en el cruce de la
I. Nº 16 aprobadas del plano de Las Corts, según acuerdo de la calle de Tarragona con la Avenida de Alfonso XIII". 
Comisión permanente en Sesión Ordinaria de Julio de 1925". -1929 /05 - "Plano de la zona comprendida entre la Avenida de
-1926 /12 - [Plànol dels terrenys delimitats per la Carretera de Alfonso XIII, calle de Tarragona, Carretera de Sarrià y la calle n. 20".
Sarrià a Barcelona i el carrer d’Anglesola]. -1929 /07/30--1929/12/31 - "Plano de deslinde de la Travessera
-1927 /03/22 - "Plano de replanteo de la manzana limitada por las de las Corts entre la Riera Blanca y la Calle de Benavent". 
calles de Coello, Viladomat, Granvia P. Carretera de Sarriá y -1929 /09 - "Plano de los terrenos viables de los herederos de D.
Borrell". Marcelino Albiol". 
-1927 /06 - "Plano de replanteo de la calle I y la calle nº 9 del -1929 /11/15 - "Plano de deslinde de la Riera de Magoria en el tra-
plano de las Corts". yecto comprendido entre la Carretera de Sarrià y la Avenida de
-1927 /08/02 - "Barriada de Las Corts. Plano de modificación de Alfonso III". 
líneas aprobadas por R.O. de 29 de Enero de 1925 referentes a la -1929 /11/28 - "Plano de la parcela que trata de adquirir del
zona comprendida entre la Travesera de Gracia, Travesera de las Excmo. Ayuntamiento D. Guillermo de Palleja y Ferrer-Vidal
Corts, calle de Cabestany y prolongación de la calle Tarragona". Marques de Monsolis, en su nombre y en representación de su
Sra. madre D. Carmen Ferrer-Vidal y de sus señores hermanos". 
-1928 - Mapa de les Corts. 
-1930 /03/24 -"Plano del terreno propiedad de los herederos de
-1928 /01/02 - [Plànol dels terrenys que boregen el carrer de D. Joaquín Mª de Vedruna, sito en la manzana limitada por las
Daura]. calles de Viladomat, Coello y Borrell, Carretera de Sarriá y Gran
-1928 /03/28 - "Plano parcelario de la finca de Dn. Ignacio de Via P".
Llanza, y de replanteo de las calles I, M y 9 que afectan". -1930 /04/30 - "Plano de replanteo de alineaciones de las calles de
-1928 /04/12 - "Proyecto de modificación de la calle 19". Tarragona y B. que afectan a la finca de Don Domingo Amat y
-1928 /05/12 - "Proyecto de modificación de las alineaciones de la Piera". 
calle del Doctor Ibañez". -[1931] - Barcelona. Districtes municipals i els seus barris. Servei
-1928 /11 - "Proyecto de rasantes para la calle de Tarragona entre topogràfic de l’Ajuntament. 
Avenida de AlfonsoXIII y Anglesola; para la calle I entre Tarragona -1931 - Mapa de les Corts.
y Doctor Ibañez; y para las de Crisantemos y Vilamur entre I y -1931 /11/11 - "Plano de deslinde del camino de la Font dels
Anglesola. Planta". Aucellets entre la Gran Via de Ronda y el antiguo camino de
-1928 /11 - "Proyecto de rasantes para la calle de Tarragona entre Sarrià; y del antiguo camino de Sarrià a las Corts, entre la Avenida
Avenida de AlfonsoXIII y Anglesola; para la calle I entre Tarragona de Alfonso XIII y la Carretera de Sarrià".
86 87
Fons i seccions Fons i seccions
-1933 /07/14 - Pla del Camí de la Font dels Ocellets i del Torrent -1970 /02/16 - "Plano de la finca con frente a las calles del
del Morts, llindants amb terrenys de la Urbanitzadora Barcelonesa. Remedio, de Cabestany y del Dr. Ibañez, en la que estuvo radica-
-1933 /11/06 - Pla del Torrent dels Morts entre el passeig de do el "Hospital-Asilo de San Rafael". 
Manuel Girona i l’avinguda del 14 d’abril. -1975 - [Mapa de les Corts (Districte XIè)]. 
-1934 /04 - Pla d’un terreny propietat de en [sic] Joan Rabat. -1977 -1978 - "Divisió General del territori segons qualificació
Barcelona. urbanística. Pla General Metropolità d’ordenació urbana de l’entitat
municipal metropolitana de Barcelona". 
-1936 /02/04 - Pla dels vials que corresponen a les finques que
són o foren, d’Urbanitzadora Barcelonesa s.a. prop de "la -1977 -1979 - "Plànol d’ordenació física. Incorpora les alineacions i
Maternitat. zones del Pla General Metropolità. D1". 
-1936 /03/17 - Pla parcelari dels carrers que volten la Casa -1977 -1979 - "Plànol d’ordenació física. Incorpora les alineacions i
Provincial de Maternitat i Expòsits. zones del Pla General Metropolità. D.2". 
-1942 /01 - "Instancia presentada por Dª Dolores, D. José Luis y D. -1977 -1979 - "Plànol d’ordenació física. Incorpora les alineacions i
Enrique Marsans Comas". zones del Pla General Metropolità. D.3". 
-1943 /09 - "Plano de las parcelas edificables procedentes del anti- -1977 -1979 - "Plànol d’ordenació física. Incorpora les alineacions i
guo camino de Sarrià y del camino de la Font dels Aucellets lin- zones del Pla General Metropolità. D.4". 
dantes con la finca de D. Joaquin Rodriguez Barrera". -1981 - [Obertura dels carrers de Numància i Entença]. 
-1947 -48 - Mapa de les Corts, obertura carrer Joan Güell. -1984 - [Mapa de les Corts]. 
-1947 -48 - Mapa de les Corts, proves obertura carrer Joan Güell. -1985 - Mapa de les Corts. Districte 4. 
-1952 /01 - "Plano de los terrenos afectados por la apertura de la -1987 - [Mapa de les Corts. Cinturó de Ronda]. 
calle de Juan Güell y parcelas sobrantes de Via Pública procedente -1990 - [Mapes topogràfics. Projectes d’enderroc 2n. Cinturó]. 
del Torrente de los Muertos que solicita adquirir la "Comunidad -[1990] - Parcel·lari: Travessera de les Corts / Joan Güell / Vilamur
de religiosas de la Presentación". / Europa / Can Bruixa. 
-1953 /12/23 - [Plànol zona agregada a Barcelona]. -1990 /08/23 - Plànol parcel·lari L.16. 
-1955 /01/27 - "Plano de los terrenos afectados por el ensancha- -1990 /08/23 - Plànol parcel·lari L.18. 
miento de la calle de la Travessera de las Corts pertenecientes a la -1990 /08/23 - Plànol parcel·lari M.17. 
finca propiedad de Dª Remedios Fisas Buatell". -1990 /08/23 - Planols parcel·laris N.16. 
-1955 /02/05 - "Plano de Superfícies de unos terrenos propiedad -1990 /08/24 - Plànols parcel·laris M.18. 
de D. Pablo, D. Félix, y D. Alvaro Gasull Sardà". -1990 /08/24 - Plànols parcel·laris N.17. 
-1957 -01 - "Plano parcelario de las fincas afectadas por el proyec- -1990 /08/24 - Planols parcel·laris N.18. 
to de Mercado de las Corts". 
-1991 - Les Corts. Límits del districte. 
-1958 - [Mapa de Barcelona. Les Corts 4 vol.] -1991 - [Les Corts: plànol editat per impremta municipal. Amb les
-1959 /02/27 - "Plano de la finca propiedad de Anna de Bacardí y dades de superfície i habitants]. 
alineaciones del plan singular de ordenación del sector". -1991 -1992 - Districte Les Corts.
-1959 /04/22 - "Plano de replanteo de alineaciones que afectan la -[1992] - [Les Corts: límits parcials zona Carles III / Diagonal /
finca propiedad de los herederso de Da. Ana de Bacardí sita en la Maternitat Travessera de les Corts / Can Rosés / Numància]. 
calle de la Travessera de las Corts". 
-[1992] - [Les Corts: límits parcials zona Jordi Girona / av. Madrid /
-1960 /05 - "Plano parcelario de las fincas afectadas por el plan de Entença / Arístides Maillol]. 
accesos al estadio del Club de Futbol Barcelona". 
-[1993] [Plànol de divulgació amb el perfil del districte i senyalitza-
-1962 /01 - "Plano Parcel·lari de les finques del sector: c. de les ció només de les vies principals. Dades estadístiques i seu del
Corts, Europa, Masferrer". Districte]. 
88 89
Fons i seccions Fons i seccions
-[1993] - Límits de les Corts. -1956 - FIAT Hispania S.A.: planta general del soterrani.
-1997 /01/14 - Ajuntament de Barcelona: Les Corts -1956 - FIAT Hispania S.A.: planta baixa general. 
-1956 - FIAT Hispania S.A.: planta primer pis.
-1956 - FIAT Hispania S.A.: alçat del carrer Masferrer.
4.2.2 Plànols d’edificis de les Corts -1956 - FIAT Hispania S.A:: alçat façana c. de les Corts.
Cristalleries Planell -1956 - FIAT Hispania S.A.: alçat façana sud c. Eugeni d’Ors:
-1913 - Cristalleries Planell: fàbrica de los señores Planell y Borras. -1956 - FIAT Hispania S.A.: alçat façana Carles III.
-1913 - Cristalleries Planell: fàbrica de Planell i Borràs: planta. -1956 - FIAT Hispania S.A.: secció A-A.
-1913 - Cristalleries Planell: planta de forns i secció. -1956 - FIAT Hispania S.A.: secció B-B.
-1913 - Cristalleries Planell: esquema i secció de arca para recocer. -1956 - FIAT Hispania S.A.: secció C-C.
-1913 - Cristalleries Planell: esquema isecció dels forns i les arques. -1956 - FIAT Hispania S.A.: planta general del soterrani. Esqu.
-1927 - Cristalleries Planell: fàbrica Planell: planta pis. xarxa claveguerons.
-1931 - Cristalleries Planell: planta forns i alçat del fumeral. Hurtado, Casa Torre d’Antoni
-1931 - Cristalleries Planell: planta baixa. -1905 - Hurtado, Casa torre d’Antoni Hurtado: plantes: Avda.
-1931 - Cristalleries Planell: planta forn: carrer Vilamur. Pedralbes.
-[1937]- Cristalleries Planell: plano de las Cristallerias Planell E.C. -1905 - Hurtado, Casa torre D’Antoni Hurtado: façanes: Avda.
Barcelona las Corts. Pedralbes.
-1939 - Cristalleries Planell: planta soterrani: carrers Valdivia i
Vilamur. Monestir de Pedralbes
-1940 - Cristalleries Planell: plano de los cubiertos que Cristallerias -1933 - Monestir de Santa Maria de Pedralbes: plànol de la finca.
Planell S.A. desea construir en el terreno de su propiedad...: alçats Refugi civil
carrer Doctor Ibáñez i Valdivia. -1937 - Refugi de personal: Travessera de les Corts/Cabestany. 
-1940 - Cristalleries Planell: planta vestidor de personal: carrer
Rosés, Can
Doctor Ibáñez, Valdivia i Vilamur.
-1989 - Rosés, Can: masia: façana.
-[1940] - Cristalleries Planell: alçat carrer Joan Gamper.
-1989 - Rosés, Can: masia: planta baixa.
-[1940] - Cristalleries Planell: alçat carrer Vilamur i Doctor Ibañez.
-1989 - Rosés, Can: masia: planta primera.
-1942 - Cristalleries Planell: sala de tallador.
-1989 - Rosés, Can: masia: planta segona.
-1991 - Cristalleries Planell: alçat carrer Anglesola.
-1992 - Rosés, Can: masia: emplaçament.
-1991 - Cristalleries Planell: alçat del carrer de Cabestany.
-1992 - Rosés, Can: masia: planta baixa.
Deu, Palauet Can -1992 - Rosés, Can: masia: planta primera.
-[1897 - 1898] - Can Deu, Palauet: planta del primer pis -1992 - Rosés, Can: masia: planta segona.
-[1897 - 1898] - Can Deu, Palauet: planta baixa -1992 - Rosés, Can: masia: façana principal.
-1984 - Can Deu, Palauet: situació alçats, seccions transversal, lon- -1992 - Rosés, Can: masia . façana lateral.
gitudinal i emplaçament de l’edifici -1992 - Rosés, Can: masia: façana lateral (esquerra).
-1986 - Can Deu, Palauet: planta jardí. -1992 - Rosés, Can: masia: secció A-B.
-1986 - Can Deu, Palauet: façana i mitgera. -1992 - Rosés, Can: masia: façana posterior.
-1986 - Can Deu, Palauet: façanes tanca jardí.
SAYDA, Fàbrica
-1986 - Can Deu, Palauet: façanes interiors jardí.
-1989 - SAYDA, Fàbrica: planta baixa.
-1987 - Can Deu: Palauet: coberta caseta màquines calderes.
-1989 - SAYDA, Fàbrica: alçat del carrer Taquígraf Garriga.
Encarnació, Antic convent de l’ -1989 - SAYDA, Fàbrica: alçat C. Berguedà.
-1938 - Encarnació, Antic convent de l’: planta baixa. -1989 - SAYDA, Fàbrica: alçat Travessera de les Corts.
-1938 - Encarnació, Antic convent de l’: planta pis. -1989 - SAYDA, Fàbrica: alçat C. Prat d’En Rull.
FIAT Hispania S.A. Sòl de Baix, Jardins de la Plaça del
-1956 - FIAT Hispania S.A.: emplaçament. -1989 - Sòl de Baix, Jardins de la plaça del.
90 91
Fons i seccions Fons i seccions
Torre Girona 5. Biblioteca auxiliar 
-1991 - Torre Girona: planta emplaçament.
-1991 - Torre Girona: planta de situació.
-1991 - Torre Girona: secció H-H.
-1991 - Torre Girona: secció C-C. Constituïda pel conjunt de llibres i publicacions fonamentalment
-1991 - Torre Girona: façana principal. d’història i urbanisme de les Corts i pobles agregats, com també
-1991 - Torre Girona: façana posterior. d’obres de referència i d’administració pública local.
-1991 - Torre Girona: planta segona. La biblioteca auxiliar de l’Arxiu està dividida en cinc subseccions:
-1991 - Torre Girona: planta soterrani.
-1991 - Torre Girona: planta baixa.
-1991 - Torre Girona: planta primera. Obres de referència: 
-1991 - Torre Girona: planta tercera. Enciclopèdies i diccionaris, anuaris, directoris, carrerers.
-1991 - Torre Girona: secció A-A.
Torre Melina Les Corts: 
-1991 - Torre Melina: planta baixa. Bibliografia d’autors cortsencs. Bibliografia referida a les Corts.
-1991 - Torre Melina: planta primera.
-1991 - Torre Melina: planta segunda. General: 
-1991 - Torre Melina: façana nord. Història de Barcelona i dels districtes, geografia, dret, art, urbanis-
-1991 - Torre Melina: façana sud. me i patrimoni.
-1991 - Torre Melina: façana est i oest.
-1991 - Torre Melina: secció.
-1991 - Torre Melina: emplaçament. Administració municipal: 
nomenclàtors, censos i padrons, memòries de serveis municipals,
Torre Rodona (Can Vinyals de la Torre) lleis, ordenances i reglaments, estadístiques.
-1989 - Torre Rodona, masia: Can Vinyals de la Torre: planta
baixa.
-1989 - Torre Rodona, masia: Can Vinyals de la Torre: seccions Tècniques auxiliars d’arxiu: 
longitudinals. Guies, inventaris, catàlegs, arxivística general, biblioteconomia,
-1989 - Torre Rodona, masia: Can Vinyals de la Torre: secció memòries d’arxius.
transversal.
-1989 - Torre Rodona, masia: Can Vinyals de la Torre: planta pri-
mera.
-1989 - Torre Rodona, masia: Can Vinyals de la Torre: planta Aquarel·la façana principal
de Vila Hel·lius.
baixa, reconstrucció hipotètica segles XIV-XV. Autor: Xavier Perarnau
-1989 - Torre Rodona: planta baixa segles XVII-XVIII. (1988)
-1989 - Torre Rodona: planta primera segles XVII-XVIII. 
-1989 - Torre Rodona: planta golfes segles XVII-XVIII.
-1989 - Torre Rodona: planta i alçat-secció, reconstrucció hipotèti-
ca Torre del segle X.
-1989 - Torre Rodona: secció segles XVIII-XIX.
-1989 - Torre Rodona: planta baixa: rehabilitació actual.
-1989 - Torre Rodona: planta primera: rehabilitació actual.
-1989 - Torre Rodona: planta segona (golfes): rehabilitació actual.
-1989 - Torre Rodona: planta baixa segle XIX.
-1989 - Torre Rodona: secció rehabilitació actual.
92 93
Fons i seccions Fons i seccions
El nombre de volums registrats és de 3310. Es disposa d’un catà- 6. Hemeroteca
leg-diccionari que incorpora 3 catàlegs diferents: catàleg alfabètic
d’autors i d’obres anònimes, alfabètic de matèries (confeccionat a
partir de la llista d’encapçalaments de matèries en català) i alfabètic
de títols. Es disposa també d’un catàleg alfabètic de col·leccions, i Formada per revistes i publicacions periòdiques de les Corts, pro-
d’un catàleg de formats d’ús intern. cedents d’associacions de veïns, escoles, entitats diverses. Notícies
de premsa sobre el districte. Publicacions oficials i altres revistes i
La descripció que es fa actualment es basa en l’ISBD; els encapçala- publicacions periòdiques d’interès general.
ments s’han escollit seguint les AACR2.
L’hemeroteca constitueix una de les seccions de l’Arxiu amb iden-
L’ingrés de llibres a la biblioteca es produeix bàsicament per tres titat pròpia i es nodreix, bàsicament, de la col·laboració desinteres-
vies: compra, donacions de particulars, institucions i entitats priva- sada d’associacions, entitats, empreses editorials, escoles i, en
des, associacions locals i associacions religioses, i donacions de ser- alguns casos, particulars, que de forma gratuïta fan donació regular
veis de l’Ajuntament i del Districte. Aquesta última via és la que de les seves publicacions periòdiques. Una petita part del fons
constitueix la font principal de dotació del fons bibliogràfic. hemerogràfic, però, ingressa a l’hemeroteca per subscripció.
Podem dividir l’hemeroteca en 4 subseccions:
Hemeroteca de referència: 
– Publicacions tècniques: arxivística i administració.
– Hemeroteca oficial: BOE, BOP, DOGC. També es conserva la
Gaseta Municipal des de l’any 1922 fins a l’actualitat.
Hemeroteca d’interès general:
Informació general, geografia, història, informació municipal.
Hemeroteca de les Corts:
Recull totes les publicacions periòdiques editades a les Corts.
– Butlletins i portaveus d’entitats culturals i ciutadanes cortsenques,
publicacions escolars, parroquials, d’associacions de veïns, d’entitats
privades, d’associacions polítiques, culturals, esportives i recreati-
ves, de centres d’esplai, d’ateneus, de societats corals, d’associa-
cions de comerciants, d’empreses editorials, etc.
– Publicacions periòdiques editades pel Consell Municipal del
Districte, o per algun dels seus serveis.
Hemeroteca buidats:
– Premsa diària: es fa buidat de tots els articles apareguts a la
premsa diària que fan referència a l’àmbit geogràfic de les Corts, i
puntualment a alguns temes de Barcelona. Es recullen també els
articles publicats sobre arxius, biblioteques, museus, patrimoni his-
toricoartístic. El buidat de premsa diària es fa a partir del recull de
premsa que confecciona la periodista del Districte.
94 95
Fons i seccions Fons i seccions
– Altres articles apareguts a diverses publicacions periòdiques. La ció, editor, periodicitat, anys, números. Afegim, si cal, notes relati-
delimitació temàtica és la mateixa. ves al canvi de nom de la publicació, al format, a la numeració, a la
llengua i a l’edició. Es fa constar si no disposem dels originals. 
El nombre total de títols de publicacions periòdiques és de 370,
de les quals 86 pertanyen a l’Hemeroteca les Corts. Algunes publi- – ACTIVITAT CIENTÍFICA: Revista de difusió de l’activitat científica
cacions, que constitueixen col·leccions completes, es van enqua- de la U.B. - Barcelona: Universitat de Barcelona, 1989- . -- 1996(9)
dernant.
– ALTA TENSIÓ: butlletí del Casal Independentista de les Corts. -
Disposem d’un fitxer de control d’hemeroteca corrent amb entra- Barcelona: Casal Independentista. - Mensual amb irregularitats. -
des per títol i per entitats editores. 1990 (1-8); 1991 (9, ext.); 2a època, 1992 (1-2); 2a època, 1993 (3).
Quant als buidats, l’usuari pot consultar un catàleg tematicocro- – ARREU CATALUNYA: Sants, les Corts, Hostafrancs. - Quinzenal. -
nològic amb fitxes tipus autor/títol. Any I, 1995 (2); Any I, 1996 (3-11, 14-17, 20)
– ASSOCIACIÓ DE PARES D’ALUMNES DEL COL·LEGI PARE MAN-
Relació de temes buidats YANET. - Barcelona: l’Associació de Pares. - Any XVII, 1991 (35-
Ajuntament 36); Any XVIII, 1992 (37-38); Any XIX, 1993 (40); Any XX, 1994
Cultura (43-44); Any XXI, 1995 (46-48); Any XII, 1996 (49-50)
Arxius i fons documentals
Ensenyament – BARCELONA 10: Districte 4. Les Corts. - Barcelona: Ajuntament
Entitats de Barcelona. - Mensual fins el núm. 44 (maig-juny 1988) de l’any
Esports VIII que passa a ser bimestral. - Any VI, 1986 (34-40); Any VII,
Estadístiques 1987 (41-43); Any VIII, 1988 (44-47); Any IX, 1989 (48-51); Any
Festes X 1990 (52-57); Any XI, 1991 (58-60).
Història És continuació de: "Full informatiu del Districte: Les Corts
General Pedralbes..."
Agregació – BARCELONA INFORMACIÓ: 10 districtes. - Ajuntament de
Fets Barcelona. - Mensual. - 1994 (1-4); 1995 (5-9), 1996 (10-13),
Gent 1997 (14-15)
Patrimoni
Joventut – BIBLIOTECA "LES CORTS": novetats. - Barcelona: Fundació "La
Política Caixa". - Bimestral. - 1991 (6-7); 1992 (10-15); 1993 (16-21);
Ordre públic 1994 (22-27); 1995 (28-32);1996 (34-36)
Reivindicacions – BOLETÍN INFORMATIVO. CLUB DE FUTBOL BARCELONA. -
Sanitat i Socials Barcelona: El Club. - 1961 (desembre)
Seguretat ciutadana
Successos – BOLETÍN INFORMATIVO: Escuela Santa Teresita. - Barcelona:
Transports l’Escola. - 1976 (0-1 ); 1977 (extra. gen-feb, abril); Any III, 1977
Treball (nov-des), Any IV, 1978 (1); 1979 (1-2)
Urbanisme – BON DIA. Sants, Hostafrancs, les Corts. - Publicació d’informació
General local. - Quinzenal. - Any I, 1994 (1, 3-4, 6-7); Any I, 1995 (7-8, 11,
Equipaments 13-14)
Patrimoni A partir del núm. 13 continua amb la mateixa numeració però és
una separata del "BON DIA BARCELONA"
Inventari de l’hemeroteca de les Corts
– BUTLLETÍ DE L’ORFEÓ DE LES CORTS. - Barcelona: l’Orfeó. -
Per a l’elaboració de l’inventari hem seguit les pautes següents: Mensual amb irregularitats. - 1963 (5-6, 9-11, 13-14);1964 (14-16,
Ordenació alfabètica per títols. De cada publicació es dóna per 21 fotoc.); Any II, 2a època, 1964 (1-2); 1965 (4-5)
aquest ordre la informació següent: títol, subtítol, lloc de publica- Director: Josep M. Casassús. - A l’octubre de 1964 comença l’any
96 97
Fons i seccions Fons i seccions
II, encara que no s’especifica, i s’inicia nova numeració. - El núm. 1 És continuació del títol: "JUVENTUD: boletín informativo de la
de l’any II surt amb el títol "Programa de l’Orfeó de les Corts" Parroquia de San Ramón Nonato"
– BUTLLETÍ DEL CENTRE D’ESQUERRA REPUBLICANA DEL DTE.III. – COLOMAR, EL. - Barcelona: Escola d’Adults "Les Corts". - Anual. -
LES CORTS. - Barcelona: El Centre. - Mensual. - 1933 (1-3) 1986-87 (1); 1988-89 (2), 1989-90 (3); 1990-91 (4); 1991-92 (5).
Fotocòpies relligades en un volum, l’original és a l’Institut Municipal Recull de diversos treballs dels alumnes.
d’Història.
– COMI, LA: La Revista de la plaça Rosés. - Barcelona: Comissió de
– BUTLLETÍ DEL GRUP EXCURSIONISTA ÀLIGA. - Barcelona: Grup Festes de la plaça Rosés. - [1995].- 1975 (0)
Excursionista Àliga. - Bimensual, a partir del núm. 10 de l’any III
març de 1933 la periodicitat és mensual. - Any I, 1931 (1-2); Any – CONSELL POPULAR DE CULTURA CATALANA. CPCC: Esquerra
II, 1932 (3-8); Any III, 1933 (9-18) de l’Eixample. - 1979 (agost-set.).
A partir del núm. 4 de l’any II (març-abril 1932) passa a anomenar- – CORTS, LES: boletín de la Asociación de Vecinos. - Barcelona:
se: Butlletí del Centre Excursionista Àliga. - Fotocòpies de l’original Associació de Veïns de les Corts. - Estacional, fins el núm. 1 de la
de l’Institut Municipal d’Història. Les Corts: boletín de la 2a època que és bimestral. - 1973 (1-3); 1974 (4-6); 1975 (7-10);
Asociación de Vecinos,
– BUTLLETÍ INFORMATIU. Associació de Veïns de les Corts. - 1978 1976 (11-15); 1977 (16), 1977 (16); 1978 (1-3).Barcelona, núm. 1, 1973
(maig); 1981 (octubre); 1984 (març, maig); 1986 (abril); 1987 A partir del núm 8 de l’any II perd el subtítol i l’edita "l’Associació
(març); 1988 (febrer) de Veïns". - A partir del núm. 12 de l’any III es publica íntegrament
en català.
– BUTLLETÍ MENSUAL DE LA JOVENTUT DE LES CORTS. - Barcelo-
na: Joventut de les Corts, 1929. -Mensual . - Any I, 1929 (1-5); Any – CORTS, LES: circular de las alcaldias de barrio, concejalía delega-
II, 1930 (5-17). Fotocòpies relligades en volum, l’original és a da del Dto. XI. - Barcelona: Concejalía Delegada del Dto.XI. -
l’Institut Municipal d’Història. 1950 (1); 1990 (1 ext.).
Any III, 1931 (18-29); Any IV, 1932 (30-38), Època 2a, 1936 (2). A – CORTS MAGAZINE, LES: revista mensual del barri. - Barcelona:
partir de l’any 1931 són fotocòpies dels originals cedits pel Sr. [s.n.]. - 1992 (1); 1993 (2, 4-6, 11); 1994 (12-13)
Josep M. Vilarrubias. Gratuïta. 
– BUTLLETÍ MENSUAL DEL CASINO DE SANTS: adherit a la Lliga – CRISTALERIAS PLANELL; S.A. - Barcelona: [les Cristalleries]. -
Regionalista. - Barcelona: Casino de Sans. - Mensual amb irregulari- Quadrimestral amb irregularitats. - Any I, 1942 (1-3); Any II, 1943
tats. - Any I, 1918 (1, 3-6, 8-9); Any II, 1919 (10-15, 17); Any III, (4-6); Any III, 1944 (7); Any IV, 1945 (8).
1920 (22, 24-25).
– CROQUIS: revista independent de les Corts. - Barcelona: [Oscar
– C.D. LAS CORTS. "Tam". Sección Excursionista. - 1955 (1) i d’altres]. - Mensual. - 1991 (1,4)
– C.F. BARCELONA. - Barcelona: [El Club]. - 1951 (maig); 1952 Revista publicitària i d’entreteniment. - Gratuïta.
(gener); [1953]; 1954 (març); 1955 (febrer); 1956 (gener); 1958 – DE QUATRE A CATORZE: APA, E P les Corts. - Barcelona: [l’APA].
(setembre). - 1988-89 (1)
– CARTIPÀS. - Barcelona: Súnion, Institució Cultural Catalana. - – DE TOT I MÉS: Sants, Hostafrancs, la Bordeta, les Corts. -
1993 (20); 1994 (21). Gratuïta. - Any I, 1994 (1)
– CLUB ESPORTIU MEDITERRANI (C.E.M.): butlletí informatiu. - No apareix cap més número.
Barcelona: el Club. - Bimestral. - IV època, 1988 (2, 6); 1989 – DI ENT: l’última frontera. - Barcelona: Casal de Joves de les
(7,10); 1990 (12-14, 16); 1991 (17-18, 20-21); 1992 (23-25); 1993 Corts. - 1993 (2-3); 1994 (1)
(25-28); 1994 (30-32); 1995 (34-35); 1996 (40-43)
A partir del núm. 26 passa a dir-se MEDITERRANI. – DISTRICTE. - Barcelona: Edicions Districte. - Mensual amb irregu-
laritats. - Any I, 1988 (0-2); Any II, 1989 (8, 11, 13-16); Any 3,
– COLLBLANC: boletín informativo del Centro San Ramón. - 1990 (16-20, 22-25)
Barcelona: Parròquia de Sant Ramon Nonat. - Bimestral amb irre- Editada amb la col·laboració del Consell Municipal del Districte de
gularitats. - 1972 (12, 15); 1973 (18); 1974 (21). les Corts. - A partir del núm 8 surt en castellà.
98 99
Fons i seccions Fons i seccions
– DISTRICTE VERD: les Corts. - Barcelona: Els Verds Ecologistes. - És continuació de "La Plaça Comas informa". - Continua amb el
1989 (1, 5) títol "Barcelona 10: Districte 4. Les Corts"
– ENLLAÇ, L’: butlletí de l’Escola Barcelona. - Barcelona: l’Escola. - – FULL INFORMATIU, Dte. XI. - Barcelona: Ajuntament de
Irregular. - 1981 (1), 1983 (2-5); 1984 (6-10); 1985 (11-15); 1986 Barcelona: Consell Municipal Dte. XI. - Irregular. - 1980 (1-2)
(16-19); 1987 (20-24); 1988 (25-28); 1989 (29-31); 1990 (32-35); Continua amb el títol "la Plaça Comas informa"
1991 (36-39); 1992 (40-43); 1993 (44-47); 1994 (48-51); 1995
– GENT DEL BARRI: JERC. - Publicació d’ERC i JERC de les Corts. -
(52-54, 56)
Barcelona: Joventuts d’Esquerra Republicana de Catalunya. -
– ESCAC AL REI. - Barcelona: Joventuts Socialistes de les Corts. - Quinzenal. - 1989 (1-7); 2a etapa, 1993 (1-2) ; 1994 (4)
1992 (8); 1993 (9-11)
– IDEAL, EL: boletín oficial del Ateneo Obrero de las Corts (C.F.I.).
– ESCOLA LES CORTS. - Barcelona: [l’Escola]. - [núm 1] - Barcelona: l´Ateneu. - Any I, 1918 (7); Any II, 1918 (12)
– ESCRIPTURA CREATIVA: Revista dels tallers de Creació Literària i – L’ILLA DIAGONAL WINTERTHUR: revista del centre comercial. -
Escriptura Creativa de Can Deu. - [Barcelona]: [s.n.], 1996. - 1996 1995 (1,3)
(1-2)
– IMATGE HUMANA: MP. - Barcelona: Miquel Planas. - II període,
És continuació de PAPERS
1992 (1); 1994 (prim. semestre)
– ESPAI. - Centre d’Estudis Sant Francesc. - 1992 (7); 1993 (8);
– INFORMATIU DE LES CORTS: Associació per el Desenvolu-
1994 (9); 1995 (10), 1996 (11)
pament de la Comunicació Local. - Barcelona: l’Associació. -Revista
– L’ESTELADA INFORMATIVA. - Barcelona: Joventuts Nacionalistes mensual gratuïta. - Any I 1994 (1-7)
de Catalunya. JNC Les Corts. - 1991 (1) Deixa de fer-se
– ESTRIS D’EDUCACIÓ EN EL LLEURE: animació sociocultural. - – ÍTACA: revista de l’Escola Ítaca. - Barcelona: l’Escola. - Irregular. -
Barcelona: Escola d’Esplai de Barcelona. Institut Pere Tarrés. - 2a 1987-88 (0); 1990 (1, 3, 5); 1991 (6-7, 9-10); 1994 (primavera-
època, 1987 (2-10); 1988 (11-16); 1989 (21-25); II època, 1991 estiu, 20); 1995 (21-25)
(47); 1992 (55-58); 1993 (59-66); Índex 90-92; 1994 (67-74);
– JO SÓC DE BCN & L’H. - Barcelona: Petit Disseny. - Mensual.-
1995 (75-81); 1996 (83-89), III època, 1997 (90)
1997 (8)
– FINESTRA, LA: Revista per a joves. escola Pare Manyanet. -
– JOVES: JAB les Corts. - Barcelona: Joves Amics de Barcelona. -
Barcelona: [l’Escola]. - 1994 (1); 1995 (2); 1996 (3)
1994 (1-2); 1994-95 (casal Nadal)
– FULL INFORMATIU. - Barcelona: Escola Lavínia. - 1984 (4)
– JUVENTUD: boletín informativo de la Parroquia de San Ramón
– FULL INFORMATIU. - Barcelona: Parròquies de Sant Ramon Nonato. - Barcelona: Parròquia de Sant Ramon Nonat. - 1955
Nonat i Sant Albert Magne. - Mensual. - 1986 (1-7); 1987 (8-16); (35-36)
1988 (17-27); 1989 (28-39); 1990 (41-51); 1991 (52-62); 1992 Continua amb el títol de "Collblanc: Boletín Informativo"
(63-73); 1993 (74-84); 1994 (85-93); 1995 (94-102, 104); 1996
– LLEVOR: portaveu del Grup Artístic de les Corts. - Barcelona:
(105-116)
Grup Artístic de les Corts. Art lliure. - Mensual . - Any I, 1921 (1,
A partir del núm 10 (març 1987) passa a anomenar-se
5); Any II, 1922 (9)
"L’Informatiu".
Surt amb el preu de 15 cèntims. - El núm 1 és fotocòpia. - El núm 5
– FULL INFORMATIU DEL CONSELL ESCOLAR MUNICIPAL I DELS de l’any I (1921) apareix amb el subtítol: "revista literària i de cultura"
CONSELLS ESCOLARS DE DISTRICTE. - Barcelona: El Consell. -
– LUSTRO, EL: periódico quincenal de avisos, noticias y anuncios.
1990 (1)
Consagrado al fomento de los intereses morales y materiales de la
– FULL INFORMATIU DEL DISTRICTE: Les Corts. Pedralbes. Sant población, llano y afueras de Barcelona. - Quinzenal. - Any I,1890
Ramon. Zona Universitària. - Barcelona: Ajuntament de Barcelona. Llevor: revista literària i de (2, 4-5, 8)
Consell Municipal del Districte de les Corts. - Mensual. - 1985 (21- cultura, les Corts, núm. 9, Originals en mal estat, còpies a disposició de consulta. - Còpies en
30); 1986 (31-33). març de 1922, 36 p. microfilm
100 101
Fons i seccions Fons i seccions
– MEMÒRIA: butlletí d’informació. - Associació Socialista d’Excom- Font de la Guatlla, Zona Franca, Les Corts. - Barcelona: Tot Servei
batents i Víctimes de Guerra. - Barcelona: [l’Associació]. - 1993 (6, Publicitat. - II època, 1993 (0-5)
9); 1994 (11-12) Es deixa de fer
– NOTICIARI JOVE: la revista del Casal JAB les Corts. - Barcelona: – RACÓ DE LES CORTS, EL. - Associació de Veïns i Comerciants. -
Joves Amics de Barcelona. - Setmanal. - 1993 (1-5) Barcelona: l’Associació. - 1991 (1); 1992(2-6); 1993 (7-9); 1994
(10-13); 1995 (14-16); 1996 (17-18)
– NOU GUINYOL, EL. - Col·legi Públic Duran i Bas. - Barcelona:
[l’Escola]. - 1995 (1) – REVISTA DE LES CORTS. - Associació per al foment dels mitjans
de comunicació a les Corts. - Barcelona: l’Associació. - Trimestral. -
– NUEVA GENERACIÓN. - Colegio San Ramón Nonato. - Any I, 1990 (0-1); Anys I-II-III, 1991 (2-6); Any III, 1992 (7-9); Any
Barcelona: [l’Escola]. - Any III, 1994 (5) IV 1993 (11-12), 1994 (13-18); Any V, 1995 (19-22); Any VI, 1996
– OLIVER Y HARDY. - Barcelona: Pensarama. - Irregular, en principi (23-25)
sembla que surten 3 núms. per any. - 1990 (0); 1991 (3-5); 1992 A partir del núm 6 de l’any III: 50 pessetes. - El núm 22 de l’any V,
(6) desembre 1995 nova presentació
– PAPERS DE CAN DEU. - Taller de Escritura Creativa y Literaria. - – SERVI-PRESS: revista informativa de la UITB. - Nº 1 (Noviembre
Barcelona: [el taller]. - 1994 (abril) /Diciembre 1996)-      .- Barcelona: UITB, 1996-    . - Bimensual. -
Continua amb el títol ESCRIPTURA CREATIVA Publicació de l´entitat Servitaxi, editada a les Corts.
– PARLEM-NE: butlletí de l’Escola Betània-Patmos. - Barcelona: – TENORA, LA: butlletí informatiu del Grup Sardanista "El Remei". -
[l’Escola]. - època 2a, Any I, 1990 (2); Any II 1991 (6), Any VII Barcelona: el Grup. - Mensual amb irregularitats. - 1963 (1-6);
1996 (26-27) 1964 (7-13); 1965 (14-19);
Imp. "sistema vietnamita". - Col·lecció completa en fotocòpies
– PASSAT I PRESENT DE LA PARRÒQUIA I BARRI DE SANT RAMON.
- Barcelona: Casal Sant Ramon. - 1991 (1) – TOT L’HOSPITALET, EL. - Revista setmanal local d’informació i
Veure "Full Informatiu" publicitat. - Anys V-VI, 1989 (220, 240, 242-243, 248-254);
AnysVI-VII, 1990 (255, 257-262, 265-299, 301-302); Anys VII-VIII,
– PERSPECTIVAS: La revista del museo Thyssen-Bornemisza. - 1991 (303-350); Anys VIII-IX, 1992 (350-354, 356-376, 378-380,
Barcelona: [el Museu]. - Any I, 1994 (1) 382-388, 391-397); Anys IX-X, 1993 (398-404, 407-412, 414-415,
– 422, 426, 430-432, 434, 436-440); Anys X-XI, 1994 (446-447,PETIT ESPAI: butlletí del Centre d’Estudis Sant Francesc. -
Barcelona: [el Centre]. - 1995 (1), 1996 (2) 450-461, 467-480, 486-492); Anys XI-XII, 1995 (492-504, 509-
511, 513-520,527-528, 532, 535-538); Any XII, 1996 (539-542,
– PI DE LES CORTS, EL: Publicació de les JERC de les Corts. - 544, 550-554, 557-561, 566-568)
Barcelona: JERC les Corts, 1994. - Irregular. - 1994 (0); 1995 (1);
– VEU DE LA DIAGONAL, LA. - Barcelona: Noutemps edicions. -
1996 (2)
Any I; 1989 (3)
– PLAÇA COMAS INFORMA, LA: full informatiu del Consell – VEU DE L’ESPIGA, LA: portaveu de la Societat Coral l’Espiga de les
Municipal del Districte XI. - Barcelona: Ajuntament de Barcelona. Corts. - Barcelona: Secció de Cultura de la Societat Coral l’Espiga
Consell Municipal del Districte XI. - Bimesal. - 1981 (1-4); 1982 de les Corts. - Irregular. - 1979 (1-2)
(5-10); 1983 (11-15); 1984 (16-20)
És continuació de:"Full Informatiu Dte. XI". - Continua amb el títol: – VEU JOVE: I.B. Ausiàs March. - curs 93-94
"Full informatiu del Districte". - A partir del núm 16 figura ja el – VEU DE SARRIÀ, LA: butlletí de l’Associació de Comerciants de
Consell Municipal de les Corts Dte. IV Sarrià. - Barcelona: l’Associació. - Any III, 1989 (22)
– QUATRE LES CORTS, EL PSC les Corts. - Barcelona: [el PSC]. - – VILAMAR: Revista de serveis educatius i per a l’animació socio-
1994 (3-4); 1995 (festa major), 1996 (febrer, abril, octubre, cultural S.C.V. (Servei Colonies de Vacances). - 1988 (2-4); 1989
novembre), 1997 (12-13) (5)
– QUÈ DIU EL BARRI: Sants, Hostafrancs, La Bordeta, Poble Sec, – VOZ DE LA PARROQUIA, LA: Boletín informativo al servicio de
102 103
Fons i seccions
los feligreses. - Barcelona: Santa Maria del Remei. - Bimestral. -
1955 (1-5); 1956 (6-9)
– XUPIGUAI. - Barcelona: Escola Lavínia. - 1991 (desembre)
Revista inventada pels nens i nenes de 3r d’EGB de l’escola Lavínia
– XUT. - Revista d’esports. - Any VIII, 1929 (341)
– ZONA ALTA: revista de la zona alta de Barcelona. Sant Gervasi,
Sarrià, Bonanova, Tres Torres, Pedralbes, les Corts. - Barcelona: E
N. - Any IV, 1989 (88, 91); Any VI, 1991 (138-145); Any VII, 1992
(146-156); Any 1993 (157-158, 160-166); Any IX, 1993 (167);
Any IX, 1994 (168-178); Any X 1995 (179-189).; Any XI, 1996
(190-196, 198-203)
Altres fons documentals 
d’interès
104
Altres fons documentals d’interès
Per conèixer la història de l’antic poble de les Corts, cal destacar
l’interès que presenta la documentació que conserven alguns
arxius públics i privats de Barcelona. N’és un exemple la sèrie de
llibres de l’impost d’amillarament del poble de les Corts, conser-
vats a l’Arxiu de la Corona d’Aragó, o bé els fons de la parròquia
de Santa Maria del Remei, conservat a l’Arxiu del Bisbat; i també el
fons documental de l’antiga institució de la Casa de la Maternitat i
Expòsits a les Corts, conservat a l’Arxiu Històric de la Diputació
de Barcelona, on també podem trobar expedients d’obres d’infra-
estructura de gran interès pels pobles del Pla. Presenta també un
enorme interès l’Arxiu del monestir de Pedralbes i el de la
Càtedra Gaudí, per tot el que refereix a la família Güell i les seves
propietats.
«Goigs de Nostra Sra del Cal recomanar especialment la consulta de l’Arxiu Municipal del
Remey. Patrona y titular 
del poble de las Corts, Districte de Sarrià-Sant Gervasi, que guarda no només les actes de
Pla de Barcelona» [1848] 1793 fins a 1820, sinó també altres expedients de límits i fitons
que afecten l’actual districte. Cal ressenyar especialment la sèrie
d’obres particulars on podem trobar els expedients d’obres de tot
el sector que durant el segle XIX pertanyia al poble de Sarrià fins
a l’agregació a Barcelona el 1921, i que avui pertany al districte de
les Corts.
Així també caldrà consultar l’Arxiu Municipal del Districte de
Sants-Montjuïc, que conserva la documentació que resta de l’anti-
ga Alcaldia del Districte VII de Barcelona entre els anys 1897 i
1902, que comprenia els termes d’Hostafrancs, Sants i les Corts.
En principi aquesta documentació es va transferir al Districte de les
Corts per bé que fins l’any 1915 en que es va edificar l’Alcaldia
d’Hostafrancs van romandre a la plaça Comas, l’any 1993, es va
creure més adient transferir aquesta documentació a l’Arxiu
Municipal del Districte de Sants-Montjuïc.
Cal tenir present també, els fons històrics i d’imatges de l’Arxiu
Mas; el de l’Arxiu d’Etnografia i Folklore de Catalunya; el del
Museu d’Història de la Ciutat; el de l ’Arxiu del Centre
Excursionista de Catalunya -Estudi de la Masia Catalana-; i sobretot
la consulta obligada a l’Arxiu Històric de la Ciutat on en totes les
seves seccions podem trobar documentació referent a l’antic
terme de les Corts.
Així mateix resulta imprescindible la consulta de l’Arxiu Municipal
Administratiu de Barcelona per tota l’activitat municipal d’ençà de
l’agregació fins a 1984, expedients d’obres i d’activitats industrials,
Registre Civil, etc.
107
Publicacions 
de l’arxiu
Publicacions de l’arxiu
Arxiu Municipal del Districte de les Corts: Tríptic informatiu.
Barcelona, 1988.
Arxiu Municipal del Districte de les Corts: Tríptic informatiu.
Barcelona, 1995.
BELTRAN, M. "Arxiu Municipal del Districte de les Corts" dins
Guia de l’Arxiu Municipal de Barcelona. Barcelona: Ajuntament de
Barcelona. Regidoria de Presidència, 1992. pp. 30-35.
BELTRAN, M i J. MORAN. Les Corts: Notícia històrica del Districte.
Barcelona: Ajuntament de Barcelona. Consell Municipal del
Districte de les Corts, 1986.
BOU I ROURA, Ll. Conèixer les Corts: Itineraris. Barcelona: Arxiu
Municipal del Districte de les Corts, 1997.
BOU, LL i E. GIMENO. Jardins i escultures de les Corts. Barcelona:
Ajuntament de Barcelona. Consell Municipal del Districte de les
Corts, 1989.
CALVO I CALVO, Ll. Les Corts: el testimoni d’un passat. Guia de
l’exposició. Barcelona: Arxiu Municipal del Districte de les Corts,
1996.
Conèixer les Corts: Itineraris a través del patrimoni urbà. Guia de
l’exposició. Barcelona: Arxiu Municipal del Districte de les Corts,
1989.
Les Corts, el meu barri: Aproximació a l’entorn urbà. Quaderns d’activi-
tats per a l’escola. Barcelona: Ajuntament de Barcelona. Consell
Municipal del Districte de les Corts, 1991.
Les Masies de les Corts. Guia de l’exposició. Barcelona: Arxiu
Municipal del Districte de les Corts, 1990.
NAVARRO I MOLLEVÍ, I. Masies de les Corts: torres, masos i altres
cases. Barcelona: Arxiu Municipal del Districte de les Corts, 1993
(Quaderns de l’Arxiu; 2).
NAVAS I FERRER, T. Can Deu. Barcelona: Arxiu Municipal del
Districte de les Corts, 1990 (Quaderns de l’Arxiu; 1).
NAVAS I FERRER, T. Modernisme i noucentisme a les Corts: guia
dels monuments del districte al temps de les Exposicions Universals
1888-1929. Barcelona: Arxiu Municipal del Districte de les Corts,
1988.
VILANOVA, A i S. MOYA. La indústria a les Corts: Les cristalleries
Planell: guia de l’exposició. Barcelona: Arxiu Municipal del Districte
de les Corts, 1995.
111
Bibliografia bàsica 
sobre les Corts
Bibliografia bàsica sobre les Corts
Barcelona: Les Corts. Barcelona: Viena-Columna, 1997.(Imatges i
Records).
Historia de Barcelona. v. II i III. Barcelona: Enciclopèdia Catalana,
1992.
AEBISCHER, P. Études de toponymie catalane. Barcelona: Institut
d’Estudis catalans, 1926.
AJUNTAMENT DE BARCELONA. Els municipis del Pla de Barcelona i
la seva agregació a la ciutat. Barcelona: Museu d’Història de la
Ciutat. Departament d’educació.( mecanoscrit).
AJUNTAMENT DE BARCELONA. Catàleg del Patrimoni Arquitectònic
Històrico-artístic de la ciutat de Barcelona . Barcelona: Àrea
d’Urbanisme i Obres Públiques. Servei de Protecció del Patrimoni
Monumental, 1987.
BARRAQUER I ROVIRALTA, GAIETÀ. Las casas de religiosos en
Cataluña durante el primer tercio del siglo XIX, v. II. Barcelona, 1906.
BASSEGODA, P.J. Huerto y viñedo de Barcelona (la guerra de los lau-
demios): Contribución al estudio de la historia del urbanismo de la ciu-
dad condal, Barcelona: E.S.A., 1971.
BATLLE i GALLART, C. "Expansió i alternances de la població de
Barcelona i el Pla a la baixa edat mitjana" dins Història urbana del
Pla de Barcelona: Actes del II Congrés d’Història del Pla de Barcelona.
Barcelona: Ajuntament de Barcelona. Institut Municipal d’Història,
1989. v.1, p.13-25.
BROCA, G. M.; Historia del derecho de Cataluña, especialmente del
civil y exposición de las instituciones del derecho civil del mismo terri-
torio en relación con el código civil de España y la jurisprudencia.
Barcelona: J. Gili, 1918 (ed. facs, Barcelona, 1985).
CAMPS i ARBOIX, J. La masia catalana: Història. Arquitectura.
Sociologia. Barcelona: Aedos, 1976(3),(Biblioteca Bibliogràfica
Catalana)
CARBONELL i BARBERÀ, F. Un poble dins la ciutat: Les Corts.
Barcelona: Ajuntament de Barcelona; Consell Municipal Districte
de les Corts, 1992.
CARRERAS i CANDI, F. "Ciutat de Barcelona" dins Geografia General
de Catalunya. v.III. Barcelona: A. Martín, 1916.
CARRERAS i CANDI, F. Notas històricas de Sarrià. Barcelona: F.J.
Altés, 1901.
CARRERAS i CANDI, F. "Cors y no Corts de Sarrià" Butlletí del
Casino de Sans. núm. 4, juliol de 1918.
115
 
Bibliografia bàsica sobre les Corts Bibliografia bàsica sobre les Corts
CASASÚS i GURÍ, J.Mª. Les Corts: un poble perdut, un barri introbable. MADOZ, P. Diccionario Geográfico-Estadístico-Histórico de España y
Barcelona: Edicions 62, 1976. 206 p. (Llibres a l’abast). de sus posesiones de Ultramar. Madrid, 1846-1850.
DALMASES, D. "Reseña histórica y supervivencia de les Corts". MADURELL I MARIMON, J.M. Fulls històrics de l’Hospitalet de
Xerrada pronunciada el 15 d’octubre de 1958 al Saló d’Actes de Llobregat. Notes documentals d’arxiu. Ajuntament de l’Hospitalet,
la Regidoria-Delegada del Districte XI. 1977.
DURAN i SANTPERE, A. Barcelona i la seva història. Barcelona: MARTÍ i BONET, J.M. i d’altres. Catàleg Monumental de l’Arquebisbat
Curial, 1972, v.3. de Barcelona. Sant Vicenç de Sarrià. 1000 anys d’història. Barcelona:
A.D.B., 1987. v. VI/1.
ERTA PEIRÓ, N. i J. PORTAVELLA. Estudi genealògic de la família
Closas de les Corts. Barcelona, (arxiu familiar), 1992. MARTÍ, F. i E. MORENO. Barcelona ¿a dónde vas?. Barcelona: Dirosa,
1974.
FABRÉ, J. i J.M. HUERTAS CLAVERIA. Tots els barris de Barcelona. v. III.
(Les Corts, Sant Gervasi de Cassoles, el Putxet, Sarrià, Pedralbes, MASPONS i ANGLASELL, F. Fons del Dret Català. Barcelona: Ed.
Vallvidrera). Barcelona: Edicions 62, 1976. Rafael Dalmau, 1963.
FELIU i MONFORT, G. "La toponímia del Pla de Barcelona al segle MASPONS I LABRÓS, F. "Las Corts" La Ilustració Catalana, 30-VII-
X" dins El Pla de Barcelona i la seva història: Actes del I Congrés 1890.
d’Història del Pla de Barcelona . Barcelona: Ajuntament de
MASPONS I LABRÓS, F. "Las franquesas de las Corts de Sarrià" La
Barcelona. Institut Municipal d’Història; la Magrana, 1984. p. 101-
Ilustració catalana. 30-VI-1890.
112
MASPONS I LABRÓS, F. "Memorial de totes les cases que son de la
FLUVIÀ i ESCORSA, A. "Una familia catalana de industriales y mece-
jurisdicció i districte del Batlle de Les Franqueses, així de Les Corts
nas ennoblecidos: los Güell." Hidalguía, núm.18, 1970.
de Sarrià com de Sant Just des Vern" La Ilustració Catalana, v. XI.
FONT i RIUS, J.M. Cartas de población y de franquicia de Cataluña.
McDONOGH, GARY WRAY. Las buenas familias de Barcelona.
Madrid-Barcelona: C.S.I.C., 1969-1983.
Historia social de poder en la era industrial. Barcelona: Omega, 1989.
GALERA, M., F. ROCA i S. TARRAGÓ. Atlas de Barcelona. Barcelona:
MORAN i OCERINJAUREGUI, J. "Barcelonès - El Pla de Barcelona,
Publicacions del C.O.A.C.B., 1972.
Les Corts" dins Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Barcelona:
GALLARDO, A. "Las casas esgrafiadas de Sarriá" Barcelona Atracción, Fundació Enciclopèdia Catalana, 1982.
gener i març de 1933.
MORAN i OCERINJAUREGUI, J. "Can Feló. Notes històriques d’un
GIBERT, J. La masia catalana: origen, esplendor i decadència . casal de les Corts (segles XIII-XIX)" dins El Pla de Barcelona i la
Barcelona: Millà, 1947. (Monografies històriques de Catalunya). seva història: Actes del I Congrés d’Història del Pla de Barcelona.
Barcelona: Ajuntament. Insitut Municipal d’Història; La Magrana,
GRANADOS, J.O. Los primeros pobladores del llano barcelonés.
1984, p-173-178.
Barcelona: Ajuntament de Barcelona. Museu d’Història de la
Ciutat, 1984. MORAN i OCERINJAUREGUI, J. i M. BELTRAN i MORALES. "Les fran-
queses del poble de les Corts, del segle IX fins al segle XVII." dins
GRANADOS, J.O. Un vaso corintio con decoración en relieve a molde
Història urbana del Pla de Barcelona: Actes del II Congrés d’Història
en la necrópolis romana de les Corts. Barcelona: B.S.A.A.
del Pla de Barcelona. Barcelona: Ajuntament de Barcelona. Institut
IGLÉSIES, J. Estadístiques de població de Catalunya. El primer vicenni Municipal d’Història, 1989. v.1, p. 27-35.
del segle XVIII. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajoana,
MORAN i OCERINJAUREGUI, J. "Notes de toponímia antiga del Pla
1974.
de Barcelona" dins Homenatge a Josep M. de Casacuberta ,
IGLESIES, J. El fogatge de 1497. Barcelona: Fundació Salvador Vives Barcelona, 1980.
Casajoana, 1991.
MORAN i OCERINJAUREGUI, J. Orígens del topònim "Les Corts".
LLOPIS, A. "Las Corts y sus masías" Destino, 5-V-1951. Barcelona, 1987, (mecanoscrit)
116 117
 
Bibliografia bàsica sobre les Corts Bibliografia bàsica sobre les Corts
MORENO, E. i M. VÁZQUEZ MONTALBAN. Barcelona, cap on vas?: SÁNCHEZ SUAREZ, A. "Los orígenes sociales de los fabricantes de
diàlegs per una altra Barcelona. Barcelona: Llibres de l’Index, 1991. indianas. La familia Rull" dins Primer Congrés d’Història Moderna de
. Renoms, motius, malnoms i noms de casa. Barcelona: Catalunya. Barcelona: Edicions de la Universitat de Barcelona,MOREU-REY, E
Península, 1980. 1984. v. 1. p. 779-787.
MOREU-REY, E. "Toponímia antiga i moderna del Pla de Barcelona" SEGARRA i DE SISCAR, F de. Sant Vicenç de Sarrià: dades i clarícies
dins El Pla de Barcelona i la seva història: Actes del I Congrés referents a la Història d’aquesta vila i parròquia. Barcelona: Imp. de
d’Història del Pla de Barcelona. Barcelona: Ajuntament. Institut Francesc X. Altés i Alabart, 1921.
Municipal d’Història; La Magrana, 1984. p. 89-100 SERRA i RÀFOLS, J.C. "Una necròpolis romana a les Corts."
NADAL, J.M. de. Memòries: vuitanta anys de sinceritats i de silencis, Germinavit, núm. 59, 1959.
2ªed., Barcelona: Aedos, 1965. p.382-389. TARRADELL, M. "Sobre el poblamiento romano en el Pla de
NADAL, J. i GIRALT, E. La population catalane de 1533 a 1717: Barcelona." Cuadernos de Arqueología e Historia, núm. XVII, 1977.
l’immigration français et les autres facteurs de son dévelopement. TERRADES, I. El món històric de les masies. Barcelona: Curial, 1984
París: École des Hautes Etudes. Centre de Recherches historiques. (Biblioteca de cultura catalana, núm. 55).
S.E.V.P.E.N., 1960.
TOSCAS I SANTAMANS, E. L’Estat i els poders locals a la Catalunya
PAGÈS I PARETAS, M. "La torre Rodona de les Corts" Quaderns del segle XIX: una visió des de Sarrià (1780-1860). Barcelona:
d’Estudis Medievals. Any II, núm. 3, 1981. Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1997.
PAGÈS I PARETAS, M. La Torre Rodona. Barcelona: Grupo Husa, Usatges de Barcelona. Estudios, comentarios y edición bilingüe del
1990. texto, per F. Valls i Taberner. Barcelona: P.P.U., 1984 (Reedició
PAULÍ i MELÉNDEZ, A. El monasterio de "La Encarnación": M.M. prologada de la de 1913).
Carmelitas, de Barcelona: 1649-1949. Barcelona: Bartrés, 1951. p- VILA, P. "Barcelona i el Barcelonès" dins Geografia de Catalunya.
109-110. Barcelona: Aedos, 1968.
PERMANYER, Ll. "La font del Lleó: de menestral a burguesa" La VILA, P. i Ll. CASASSAS. Barcelona i la seva rodalia al llarg del temps.
Vanguardia Magazine, 4-10-92, p. 62. Barcelona: Aedos, 1974.
PIÑOL ANDREU, R. "La masia en el llano de Barcelona" Barcelona
VINYOLES I TORRES, P "Les Franqueses del Vallès, del Maresme, del
Atracción núm.65, 1953. Llobregat, i d’altres llocs de catalunya". Revista Jurídica de Catalunya,
Programa oficial de la Festa Major de les Corts; Efemèrides de les (1923-1924), v.XXIX i XXX.
Corts 1806-1899. Barcelona, 1965.
Recognoverunt Proceres. Versión medieval catalana del privilegio así
llamado. (Transcrit per J. Rovira). Barcelona: Universitat de
Barcelona. Facultat de Dret, 1927.
RIQUER, M. de. Quince generaciones de una familia catalana.
Barcelona: Planeta, 1979.
RIVIERE DE CARALT, D. "Barcelona y sus viejas masias" Barcelona,
22-XI-1958.
ROCA i ROCA, J. Barcelona en la mano: guia de Barcelona i sus alre-
dedores. Barcelona: E. López, 1884.
RODA de MAYER, I. "La dispersión del poblamiento en el término
de Barcelona en la época anterromana" Cuadernos de Arqueología e
Historia, núm. XVII, 1977.
118 119