Guia de l’Arxiu
A R X I U Municipal 
M U N I C I P A L
D E del Districte
B A R C E L O N A de Ciutat Vella
Germà Iturrate i Colomer
Edita: Ajuntament de Barcelona. 
Arxiu Municipal i Districte de Ciutat Vella.
Barcelona, febrer de 2000
© Ajuntament de Barcelona
Coordinació edició: Jordi Serchs Serra
Autor: Germà Iturrate Colomer
Fotografies: Arxiu Municipal del Districte de Ciutat Vella.
Jordi Calafell. Arxiu Fotogràfic de l’Arxiu Històric de la Ciutat.
Disseny gràfic i maquetació: Palli: Disseny i Comunicació
Correcció lingüística: Xavier Pedragosa. CNL Ciutat Vella
Impressió: Impremta Municipal
Dipòsit legal:
ISBN:  84-7609-789-1
Presentació
Com a regidora de Ciutat Vella és una gran satisfacció per a mi
presentar-vos aquesta publicació de l’Arxiu Municipal del
Districte. Publicar aquesta guia és la voluntat de difondre i fer
arribar de forma plena i entenedora tot un patrimoni col·lectiu
en forma de documents del qual som dipositaris com a institu-
ció, però que pertany a tot el conjunt de la ciutadania. És posar
a disposició de tothom l’accés a la memòria ordenada de la
comunitat.
Passejar-se per la nostra història de la mà dels documents que
hem conservat a l’Arxiu Municipal és cabussar-se en el millor
transmissor d’informació històrica, científica, tècnica, administrati-
va, jurídica, estètica, etc. que podem trobar. Els documents arxi-
vístics són elements individualitzats, íntims, però també revela-
dors del context humà de la societat que els produeix. La seva
existència i caràcter, són ja un testimoni del nivell de desenvolu-
pament de la comunitat i de la riquesa dels seus trets peculiars.
El potencial comunicador dels testimonis documentals es troba
estretament lligat a les publicacions com ara aquesta guia que
teniu entre les vostres mans.
La guia presenta i descriu en una sedimentació gairebé física
tant la documentació generada pel Consell de Districte de
Ciutat Vella, com la de les entitats i associacions que conformen
el teixit social del districte, projectant l’Arxiu Municipal més
enllà de l’àmbit exclusivament administratiu, a la recerca d’una
funció social més global. Tot això reforça el desplaçament de la
idea primària d’arxiu com a lloc de conservació i custòdia de
documentació, cap a una de nova que el considera un servei
públic dedicat a la difusió del patrimoni cultural que atresora.
Estic plenament convençuda que aquesta publicació tindrà un
ampli ressò i que es convertirà en una eina de consulta bàsica,
que donarà resposta a les necessitats i inquietuds dels ciuta-
dans i les ciutadanes interessats en el nostre patrimoni docu-
mental, en el seu passat i en la seva memòria històrica.
Katy Carreras-Moysi
Regidora del Districte de Ciutat Vella
5
Pròleg
La Guia de l´Arxiu Municipal del Districte de Ciutat Vella que ha
elaborat en Germà Iturrate i Colomer esdevé una realització
d´un incontestable valor emblemàtic, fonamentalment per dues
raons. En primer lloc pel fet que fins al moment les guies que
s´havien anat publicant en el marc de les col.leccions de l´Arxiu
Municipal de Barcelona s´ocupaven d´arxius amb uns fons docu-
mentals que comptaven amb un percentatge remarcable de
documentació que podríem qualificar d´històrica, mentre que
aquesta guia descriu la documentació d´un arxiu que, tot i trobar-
se inserit en un marc històric mil.lenari, la seva documentació fun-
dacional és d´una època molt recent. En aquest sentit constitueix
una mostra evident de les possibilitats de rendibilitzar la informa-
ció en aquells districtes de conformació territorial més recent.
Segonament, aquesta Guia mostra la voluntat de capitalitzar un
equipament patrimonial de caràcter públic mitjançant una decidi-
da política de captació de fons. Cal tenir present que l´Arxiu
Municipal de Ciutat Vella va nèixer oficialment l´any 1988 de
manera que, de bon començament, el seu fons va crèixer en
base a la documentació administrativa generada per l´activitat
del Districte en aplicació de les competències que li atorgava la
decentralització municipal. Enguany, l´Arxiu ha reeixit a aplegar
interessants fons patrimonials de procedència privada, fons
audiovisuals, fons gràfics i cartogràfics i una remarcable hemero-
teca, a banda d´impulsar una reflexió capdavantera entorn de les
possibilitats didàctiques i culturals dels arxius.  
Aquesta guia constitueix, doncs, el feliç maridatge entre la volun-
tat municipal de dotar els districtes d´uns equipaments encarre-
gats de gestionar la integritat del patrimoni documental del seu
territori i l´empenta dels arxivers de Districte per anar més enllà
de la pura i simple custodia de la documentació institucional i
obrir les portes de l´arxiu a les donacions ciutadanes per tal de
propiciar que esdevingui un equipament públic implicat també
en la recuperació de la identitat dels distints barris que configu-
ren l´actual Districte de Ciutat Vella.
Ramon Alberch i Fugueras
Arxiver en Cap de l´Ajuntament de Barcelona
7
Sumari
11 Fitxa tècnica de l’Arxiu
15 L’Arxiu Municipal del Districte de Ciutat Vella
17 Breu història de l’Arxiu
18 Història de l’equipament
23 Resum històric dels barris que integren el districte 
de Ciutat Vella
25 La Barceloneta
29 El Raval
33 El Gòtic
35 El Casc Antic
39 Fons i seccions
41 1. Fons municipals
41 1.1 Fons procedents de la Junta de Districte i de les àrees centrals
42 1.2 Fons dels Consells Municipals de Districte
48 2. Fons patrimonials, d’institucions i privats 
49 3. Fons audiovisuals
49 3.1 Fons d’imatge fixa
50 3.2 Fons d’imatge mòbil
54 3.3 Fons sonors
55 4. Fons gràfics i cartogràfics
55 4.1 Secció de cartells
61 4.2 Secció de gràfics
62 4.3 Secció de plànols i mapes
68 5. Biblioteca Auxiliar
69 6. Hemeroteca
69 6.1 Publicacions periòdiques
73 6.2 Publicacions especialitzades
73 6.2.1 Publicacions tècniques d’història
73 6.2.2 Publicacions tècniques d’arxivística
75 6.2.3 Publicacions oficials
9
75 6.3 Hemeroteca de buidats de premsa diària
75 6.3.1 Buidats de premsa d’informació general sobre Ciutat Vella 
(1989-1999)
77 6.3.2 Buidats de premsa d’informació general d’interès (1989-1999)
77 6.3.3 Buidats de premsa d’arxivística
77 6.3.4 Buidats sobre funció cultural de l’arxiu
78 6.4 Literatura grisa
79 Objectes d’interès històric dipositats a l’arxiu
83 Altres fons documentals d’interès Fitxa tècnica 
87 Col·laboracions i publicacions de l’Arxiu de l’Arxiu
91 Bibliografia bàsica sobre de Ciutat Vella
93 Ciutat Vella com a centre històric
94 Tractament específic de Ciutat Vella
95 La Barceloneta
96 El Casc Antic
97 El Gòtic
98 El Raval
Fitxa tècnica de l’Arxiu
Arxiu Municipal del Districte de Ciutat Vella (AMDCV)
Adreça
c/ dels Àngels, s/n
08001 Barcelona
Telèfon
93 443 22 65
Fax
93 443 22 65
Correu Electrònic
amdcv@mail.bcn.es
http://www.bcn.es/arxiu/ciutatvella
Horari d’atenció al públic
De dilluns a divendres: 9.00-14.00 hores.
De dilluns a dijous: 16.00-18.30 hores.
Accessos
Bus: línies 9, 14, 16, 17, 18, 24, 38, 41, 55 66 i 141
Metro: línia 1 i línia 3 (Pl. de Catalunya)
Ferrocarrils de la Generalitat (Pl. de Catalunya)
RENFE (Pl. de Catalunya)
Serveis
Sala de consulta del fons documental
Biblioteca auxiliar
Servei d'informació i documentació
Assessorament i suport adreçats a les iniciatives d'investigació 
i recerca
Dinamització i difusió cultural
Visites comentades: escoles i grups organitzats
Servei de préstec
Servei de reprografia
Fons totals (any 1999)
Fons documentals 960 metres lineals
Fons audiovisuals 10.024 unitats documentals
Fons gràfics, plànols i cartografia 3.394 unitats documentals
Biblioteca 1.228 volums
Hemeroteca 145 títols
Sala de consultes 
de l’AMDCV.
13
 
L’Arxiu Municipal
del Districte 
de Ciutat Vella
Breu història
Breu història de l’Arxiu
La història de l’Arxiu Municipal de Ciutat Vella és recent.
Trobem els seus orígens l’any 1980, quan sorgeix l’experiència
del Centre de Documentació i Estudis que portarà a la iniciativa
de crear un Arxiu Històric del Raval.
La història de Ciutat Vella ha estat sempre estretament lligada
amb la de Barcelona i es confon amb la d’aquesta com a part
del nucli de la ciutat entre muralles. Per aquest motiu les seves
característiques diferencials han estat i són gairebé desconegu-
des pels seus propis habitants i per la resta de la ciutadania. A
finals dels anys setanta a Ciutat Vella es concentra la quasi tota-
litat d’equipaments de ciutat (museus, arxius, biblioteques, etc.),
però no hi ha un equipament cultural municipal destinat a la
població del barri. És en aquesta situació quan sorgeix l’expe-
riència de l’Arxiu Històric del Raval. A l’any 1980 membres de
l’Associació de Veïns presenten un llibre sobre la història del
Raval: El Raval. Història d’un barri.... (vegeu l’apartat Bibliografia).
En l’acte de presentació de la publicació sorgeix la iniciativa per
part d’un grup de veïns del barri de crear l’Arxiu Històric del
Raval. La manca d’un local on comencar a reunir la documenta-
ció i poder treballar fa que s’inicïn negociacions amb el Consell
Municipal del Districte, el qual cedirà un petit local a la mateixa
seu del Consell (carrer Bonsuccés, 3).
L’Arxiu proposava recollir tota la documentació antiga o actual
sobre el barri del Raval a partir dels veïns i endegar estudis i
investigacions sobre el barri, realitzar exposicions i activitats de
divulgació i sensibilització sobre el patrimoni i la història, tot cre-
ant un corrent d’opinió favorable entre la població dels distints
barris. A partir de la recollida de material documental i la
col·laboració dels veïns i entitats del barri, es van realitzar tot un
seguit d’activitats: exposicions a la Capella de Sant Llàtzer: Del
Padró a l’Hospitalet, i conjuntament amb l’Associació de Vene-
dors del Mercat de la Boqueria: El Mercat de la Boqueria; Un
cicle de xerrades (La maçoneria al Raval, El Carnaval, El teatre al
Raval); Publicacions com L’Hospital de Sant Llàtzer. Notes històri-
ques. El Mercat de la Boqueria, etc. Totes aquestes activitats van
comptar amb el suport econòmic del Consell Municipal del
Districte i la Caixa de Pensions.
Es van establir relacions amb l’Institut Municipal d’Història,
col·laborant en la 1a Trobada dels Arxius Històrics dels barris
de Barcelona. També es mantingueren converses amb el Museu
d’Història de la Ciutat per reeditar publicacions exhaurides i ela-
17
Breu història Breu història
borar uns materials didàctics sobre la història del Raval dirigits a Seu nova de l’AMDCV al
les escoles del districte. Va haver-hi relació amb la Universitat carrer del Àngels s/n.
Autònoma de Barcelona, i en concret amb el Departament de
Geografia per organitzar tot un seguit d’itineraris pel barri diri-
gits als alumnes universitaris.
Posteriorment l’Arxiu es tralladà a mitjan anys vuitanta a un des-
patx del Centre de Serveis Socials Erasme Janer (carrer Erasme
Janer, 8). Els fons documentals recollits comencaren a tenir un
valor històric important: un fons fotogràfic amb 300 unitats
documentals; una hemeroteca amb nombroses publicacions de
les entitats del barri; un fons d’urbanisme amb un volum consi-
derable de fitxes de treball i de plànols parcel·laris de les anti-
gues fàbriques del Districte; etc. L’experiència desenvolupada
per l’Arxiu Històric del Raval va omplir un buit en un Districte
on hi havien greus mancances culturals a nivell de barri, malgrat
la coexistència dels grans equipaments de ciutat, i en la recupe-
ració de la seva història i de la identitat dels seus habitants.
El relleu d’aquesta iniciativa pren forma el gener de 1989 amb la
creació de l’Arxiu Municipal del Districte de Ciutat Vella i la
seva corresponent plaça d’arxiver. El juny de 1990 es crea el
Nucli Orgànic d’Arxiu i Biblioteca. La plantilla actual està forma- dependències dels magatzems El Siglo. Era un local de 70 m2 a
da per 1 tècnic superior, 1 tècnic mitjà i 1 auxiliar administratiu. la mateixa plaça de la seu del Districte. La infraestructura estava
Totes aquestes mesures legals arranquen amb el Projecte dotada amb 250 m/l de prestatgeria i accessoris auxiliars per
d’Ordenació d’Arxius de l’any 1988 que senta un marc normatiu dur a terme el servei. L’espai comptava amb un dipòsit per a la
posterior: Les normes reguladores de l’organització i funcionament conservació dels documents i sala de consultes per a l’ús dels
del sistema municipal d’arxius (Decret d’Alcaldia, de 10 de investigadors i usuaris. En poc més de tres anys l’equipament
desembre de 1990), que es desenvoluparan en l’apartat d’arxius restà obsolet i a mitjan 1993 per motius de manca d’espai
de districte en la Instrucció relativa als arxius municipals de distric- l’Arxiu es trallada a la que és ara l’actual seu, l’antic Convent del
te (Decret d’Alcaldia de 2 de juliol de 1991). Àngels, al carrer del mateix nom.
Entre les funcions de l’Arxiu Municipal del Districte de Ciutat L’espai que delimita l’antic Convent dels Àngels ha estat ocupat
Vella hi ha les de conservar, classificar, ordenar i fer accesible la aquests últims anys per tota una sèrie d’equipaments d’ús
documentació de la qual se li hagi confiat la custòdia; recuperar social: la seu de l’Arxiu Municipal del Districte de Ciutat Vella,
el patrimoni documental generat per entitats, associacions i insti- la guarderia infantil Canigó, el casal d’avis Josep Tarradellas, la
tucions del seu entorn territorial; satisfer la necessitat d’informa- plaça pública de les Caramelles, part de les dependències del
ció o documentació sobre qualsevol tema del seu àmbit d’actua- Museu d’Art Contemporani, així com una sèrie d’habitatges de
ció, i promoure i difondre el coneixement de l’entorn per tal de promoció pública. Però, per arribar a la situació actual, el
fomentar-ne la defensa i enriquiment.  Convent dels Àngels ha tingut una història complexa i atapeïda
de fets que caldria esmentar de forma breu.
Història de l’equipament
El primer estatge, provisional, de l’Arxiu Municipal, a l’any 1989, L’origen del Convent del Àngels el trobem en la comunitat de
fou un entresòl dessaborit a la plaça Bonsuccés, 6, en un edifici religioses de l’orde de la Penitència de Sant Domènec (tercià-
de la constructora Nuñez i Navarro. Aquest indret fou en el ries dominicanes), que l’any 1497 arribaren a Barcelona proce-
seu temps l’antic edifici de Correus a Barcelona, i posteriorment dents de Caldes de Montbui. El Consell de Cent els cedí una
18 19
Breu història Breu història
petita capella dedicada a Nostra Senyora dels Àngels, fora Reprenent els fets històrics, podem dir que durant la revolta del
muralles, a la zona que posteriorment va ocupar la Ciutadella. Corpus de Sang de l’any 1640 el convent se salvà dels avalots,
L’existència d’aquesta capella és documentada des de l’any però es cremà un palau del costat, propietat del marquès de
1473. Per la manca de seguretat de l’emplaçament i per evitar, Vilafranca. L’any 1799, per qüestions crematístiques, la comuni-
per qüestions estratègiques, un nou convent fora muralles (cal tat féu construir dues cases d’habitatges per obtenir una rendi-
pensar en l’obstacle que representava l’edificació per a la defen- bilitat econòmica a través del lloguer d’aquestes. Durant el segle
sa de Barcelona en cas de conflicte), les obres del futur convent XIX les monges van ser exclaustrades dues vegades. La primera,
hagueren d’aturar-se a mitjan segle XVI. El Consell de Cent, l’any 1814, per quatre mesos, com a conseqüència de la pressió
com a contrapartida, autoritzà l’any 1561 el trasllat de la comu- dels francesos durant l’ocupació de Barcelona pels exèrcits del
nitat al Raval. El Raval estava emmurallat per l’últim cinturó de Primer Imperi francès. La segona, l’any 1836, quan van haver de
fortificacions, on avui hi ha les rondes, realitzat per Pere el marxar a causa de la desamortització de Mendizábal. Durant els
Cerimoniós durant la segona meitat del segle XIV. El Raval es deu anys d’absència de les monges les dependències del con-
caracteritzava aquells anys per una gran presència d’edificis reli- vent van ser utilitzades com a casa de correcció municipal.
giosos. Aquest fet era propiciat per les baixes expectatives de
creixement de la ciutat (crisi econòmica, epidèmies, davallades Amb la reforma de 1868, l’església començà a funcionar com a
demogràfiques, etc.), que deixen una gran quantitat de sòl dis- parròquia de Sant Antoni Abat i Nostra Senyora dels Àngels.
ponible dins de les muralles, aprofitat ràpidament per les institu- L’any 1869 s’allotjaren en el convent, durant cinc anys, les mon-
cions religioses (hospitals, convents, asils, etc.).   ges dominicanes que provenien del monestir de Montsió (situat
a la plaça de Santa Anna, l’actual Portal de l’Àngel, traslladat a la
Les monges dominicanes arribades al Raval s’instal·laren en una Rambla de Catalunya l’any 1888). L’any 1888, les monges
casa del carrer de Mossèn Borra (avui Elisabets), que ja havia demanaren permís per vendre part del convent per arreglar la
estat ocupada per altres ordes, mentre esperaven rebre el per- façana de l’església i treure les servituds de la casa del capellà.
mís i es fan les obres per construir un convent on es trobava Fou en aquest any quan un pla d’urbanització de la ciutat de
una ermita del segle XV coneguda com el Peu de la Creu. El 4 Barcelona afectà el convent. La comunitat es vengué el convent
d’abril de 1562 se’n posà la primera pedra, i el maig de 1566 el a Damià Mateu l’any 1906, i començà el trasllat a Pedralbes,
temple va ser acabat i consagrat. El convent, d’estil gòtic tardà, encara que l’església mantingué la seva funció parroquial durant
estava emmarcat pels avui carrers de Ferlandina, els Àngels i el 25 anys més, per una moratòria acordada amb el bisbat de
Peu de la Creu. En el moment de la inaguració comptava amb Barcelona. Miraculosament l’església se salvà de ser cremada
una església obra de Bartomeu Roig, de tradició gòtica, encara durant la Setmana Tràgica, l’any 1909. Definitivament l’any 1924
que ens trobem ja en ple segle XVI. Contenia també, el capítol passà a formar part del magatzem de ferros i dels tallers de cot-
(sala on es reuneixen en assemblea les comunitats per prendre xes de La Hispano Suïssa arran de la venda esmentada a Damià
acords pertinents als seus interessos) i el dormidor. L’església té Mateu. 
una nau única de cinc trams, capelles laterals entre contraforts i
absis poligonal. La façana és simple amb un portal renaixentista. Actualment se’n conserva la major part de les construccions,
L’any 1569, el bisbe Joan Jubí encarregà el acondicionament del encara que estan molt deteriorades. L’execució descurada de
Sant Sepulcre fet en guix dins de la capella del Peu de la Creu, les obres del convent al llarg del temps, la baixa qualitat dels
annexa a l’església conventual, també del segle XVI amb addi- materials, unides a la contínua explotació dels seus béns, van
cions reinaxentistes purament ornamentals. La capella també anar provocant un detriment de l’estat de la construcció, que la
conté el pòrtic reinaxentista més important d’aquest estil que va fer arribar a mitjan anys setanta del nostre segle molt malme-
conserva la ciutat de Barcelona. El conjunt es completa amb sa. Malgrat això, l’any 1987 passà a formar part del Catàleg de
tres sales voltades d’ogives amb claus decorades. La resta del Patrimoni Arquitectònic Històricoartístic de la Ciutat de Barce-
convent (la façana que dóna al carrer dels Àngels) és de línies lona. L’any 1978, l’Ajuntament de Barcelona, per acord de la
molt sòbries en les quals trobem molt poques obertures. Cal Comissió Municipal Executiva, n’aprovà la compra. L’Ajunta-
destacar-ne una porta del segle XVI (avui entrada de la ment també féu enderrocar, a començaments dels anys vuitan-
Guarderia Municipal Canigó), amb un escrit i un relleu que ta, construccions auxiliars, i convertí en espais públics l’Hort de
representa l’Àngel de la Guarda. les Monges i l’antic claustre. A mitjan anys vuitanta es realitzà un
20 21
Breu història
*
projecte d’abast general, anomenat Del Liceu al Seminari, obra
de l’arquitecte Lluís Clotet, que preveia una intervenció puntual
sobre el convent a càrrec dels arquitectes Carlos Diaz i Oscar
Tusquets, on se’n planifica parcialment la remodelació. El pro-
jecte, fet a mitges, proposava una actuació urbanística amb la
creació d’una gran plaça (la de les Caramelles), la restauració
del convent i la creació d’un edifici pantalla nou (el dels habitat-
ges socials) i un altre per a equipaments culturals que fes forma
de te amb la nau gòtica.
L’actual nova seu de l’Arxiu ocupa l’antic noviciat del Convent
dels Àngels, com a part del projecte de recuperació dels espais
d’aquest. Realitzat per l’arquitecte municipal Jordi Fargas i Soler,
compta amb una superfície construïda de 200 m2, de manera Resum històric 
que disposa d’un dipòsit documental equipat amb prestatgeries
compactes (774 m/l) i fixes (184 m/l) amb una capacitat total dels barris que integren
de 958 m/l, una sala d’atenció amb 10 punts de lectura, un taller
de rebuda i classificació de la documentació i un espai d’admi- el Districte 
nistració. 
de Ciutat Vella
Dipòsit de documentació 
de l’AMDCV.
22
Resum històric dels barris
Ciutat Vella és el Districte 1r de Barcelona. Amb 4.3 Km2 i
84.000 habitants (1998), és el districte de Barcelona que es
correspon geogràficament amb el centre històric. Parlar de
Ciutat Vella és parlar de la història de Barcelona. Una història
que es condensarà en una ciutat que visqué emmurallada fins a
l’any 1859 i que avui resta encerclada per l’avinguda del Paral·lel,
les Rondes, el carrer Pelai, el passeig de Lluís Companys i el
parc de la Ciutadella. Formada per causes administratives per
quatre grans barris que n’atresoren molts d’altres d’històrics
amb una forta personalitat i homogeneïtat pròpies, al sud hi tro-
bem la Barceloneta, el barri més jove, creat a mitjan segle XVIII
amb l’excusa de reallotjar els desplaçats de la Ribera per la
construcció de la Ciutadella; a ponent, el Raval, nascut a partir
dels camins rurals extramurs de la ciutat, que serà el bressol de
la revolució industrial al segle XIX; en el centre, el Gòtic, la
manifestació urbana més antiga de Barcelona; i, en darrer terme,
a llevant, el Casc Antic, l’extensió medieval de la ciutat.
El territori urbà de Ciutat Vella, com a espai social històricament
produït, és un gran marc de tensions i conflictes (estructurals,
relacionals, etc). La societat recrea el seu espai sobre la base
d’un espai concret donat anomenat Ciutat Vella, heretat del
passat. Les relacions existents no s’entenen sense interrelacionar
l’aportació del passat amb les actuacions presents. La llarga per-
manència de Ciutat Vella intramurs configura una realitat de
mínims airejaments i perspectives. Una vegada alliberada
d’aquest cinturó físic i psicològic es veurà sotmesa a processos
de degradació permanents fins a la segona meitat dels anys
setanta, quan el desarrollismo s’esgota i el model municipal auto-
ritari dóna pas al procés de democratització de la societat. La
combinació d’aquests dos últims factors consolida les bases per
a una política de regeneració urbana duta a terme a Ciutat Vella
els darrers vint anys, durant els quals les velles i sistemàtiques
operacions de demolició i substitució han evolucionat per con-
vertir-se en intervencions de conservació i rehabilitació.
La Barceloneta
El territori de forma triangular on s'ubica la Barceloneta està
situat a l'extrem sud-est de la ciutat de Barcelona, i té una
superfície d'unes 71 ha. El barri es va assentar sobre els terrenys
guanyats al mar, des del segle XV quan fou construït l'espigó del
port (el 1474) i es va generar una lenta sedimentació de terres i
sorres provinents del Besòs i del litoral adjancent, que van
començar a formar una llengua de terra als voltants de l'illa de
Maians, situada aproximadament on estan actualment les
25
Resum històric dels barris Resum històric dels barris
instal·lacions de l'estació de França. A poc a poc aquest Un dels pocs exemples que
terrenys van anar prenent la configuració que serviria de base al resten dempeus dels primers
desenvolupament urbà iniciat el segle XVIII. "quarts de casa" de la
Barceloneta.
Els precedent més immediat de construcció del barri de la
Barceloneta és el projecte del capità general Marqués de Castel
Rodrigo, que el 3 d'octubre de 1718 feia públic un ban pel qual
va determinar la creació del "Barrio de la Playa", a fi d’allotjar els
ciutadans que havien vist enderrocades les seves cases amb
motiu de la construcció de la Ciutadella al barri de la Ribera.
Aquest projecte de Castel-Rodrigo, iniciat el 1715, fou encarre-
gat a l'autor del de la Ciutadella, l'enginyer militar Pròsper
Verboom. Si bé desconeixem les característiques del plànol, se
sap que les cases havien de ser uniformes quant a llargada,
amplada i elevació, que n’hi havia de dues categories, els materials
de construcció que s'havien d'emprar i alguns altres detalls. La
intencionalitat política del projecte era evident: es dirigia sobretot
cap als habitants respresaliats del barri de la Ribera, tan combatius
durant el setge borbònic de la ciutat, que culminà l'11 de setem-
bre de 1714, i tan afectats després per l'obra de la Ciutadella. La construcció de la Barceloneta, dirigida pel també enginyer de
l'exèrcit Francisco Paredes segons el projecte de Juan Martín
Fou per iniciativa del llavors capità general, el marquès de la Mina, Cermeño, ha estat considerada com un dels millors exemples
que l'enginyer militar Juan Martín Cermeño començà el 1749 un de l'urbanisme barroc peninsular. Si bé l'orientació dels rectilinis
nou i definitiu projecte que respongués de forma modèlica a un carrers i la tipologia de les construccions responia a la necessitat
complex conjunt de necessitats: per una banda, acabar amb la del control militar des de la Ciutadella sobre el nou barri i
desorganització de les construccions de l'Arenal i afrontar l'escas- també sobre el port, la voluntat de lluitar contra la insalubritat
setat d’habitatges a la Barcelona emmurallada, provocada per l'in- natural d'aquells terrenys i de fer-los habitables hi era present
crement constant de la població; calia també preveure, sens quan s'assegurava la plena insolació del carrers mitjançant la
dubte, la insuficiència del port medieval i de les seves instal- mínima alcària de les cases -planta i pis-, i quan l'estretor de les
lacions, palesa per la reactivació del comerç, i també tenir el con- illes de cases rectangulars, construïdes amb orientació nord-sud,
trol militar de la població assentada en un solar d'immillorable a resguard del vents de llevant, permetia que totes les habita-
posició estratègica. És curiós constatar que la documentació de cions tinguessin finestres a l'exterior i per tant ventilació creua-
l'època parla de la necessitat de construcció del nou barri com a da entre les dues façanes.
compensació per l'enderrocament de les cases de la Ribera; si bé
aquesta motivació no havia estat oblidada, apareix citada de Fins a mitjan segle XIX, la Barceloneta era encara un barri on les
forma secundària. activitats dels seus habitans es relacionaven essencialment amb el
mar: la pesca, les activitats portuàries, la construcció de vaixells
Al projecte s’hi preveia una àmplia urbanització d'esquema octo- de vela i la fabricació i venda dels seus aparellaments continua-
gonal, composta per quinze carrers paral·lels al port, de vuit vares ven donant vida al barri i a bona part de la seva gent. L’any 1846
d'ample (de 7,5 m), creuats per uns altres tres transversals de nou l'Ajuntament de Barcelona va publicar un edicte que prohibia la
vares (de 9,3 m). Les cases, de planta baixa i pis i destinades, en instal·lació d'indústries noves amb màquines de vapor dins del
principi, a una sola família, en règim de propietat, eren uniformes recinte emmurallat a causa de la perillositat que representaven
quant a les dimensions (un solar de nou vares de quadre, és a dir per als ciutadans. Moltes de les que ja existien i les de nova crea-
8,4 per 8,4 m, i set vares d'alçària total per a la construcció), mate- ció es van haver de traslladar i edificar a les poblacions més pro-
rials, distribució i també en la seva decoració externa. Estaven ali- peres, fora de les muralles; Sants, Gràcia, el Poblenou i la
neades en illes rectangulars extremadament allargades i estretes. Barceloneta. Ve ser, doncs, a partir de la quarta dècada del segle
26 27
Resum històric dels barris Resum històric dels barris
XIX quan la industrialitzció va començar a penetrar al barri. Les ses: construcccions metàl·liques, de maquinària elèctrica i mecàni-
condicions que la Barceloneta oferia eren prou atractives. La ca, reparacions d’automòbils, de ràdios, de televisors. La gran
seva proximitat al port, facilitant la càrrega de la maquinària indústria ha desaparegut de la Barceloneta. Els canvis esmentats
pesant i la descàrrega de les matèries primeres, l'espai edificable que es van anar produint durant la segona meitat del segle XX es
de què disposava, i des de 1848 l'estació del ferrocarril de degueren a causes com l'aprofitament per a l'habitatge d'un barri
Mataró sota el Portal de Mar, eren elements que els industrials necessari per a una ciutat en creixement, i que per mor de la seva
devien tenir en compte a l'hora d'establir-s'hi. gran densificació només podia oferir l'escassa superfície dels bai-
xos de les cases a una indústria encara urbana i de poca inversió.
El 1841 la Barceloneta era ja segona població metal·lúrgica de
Catalunya després de Barcelona amb les diverses foneries i Des de l'enderrocament de les muralles de Barcelona i especial-
sobretot els tallers Nueva Vulcano (1836) acabats de crear. Així ment amb la creació de dues línies de tramvies (després de
mateix, amb la instal·lació del primer gasòmetre (1840) que 1870) que enllaçaven el centre de la ciutat amb els banys (línies
havia obtingut la concessió de l'enllumenat de la ciutat, neixia a Astillero i Orientales), la Barceloneta industrial i portuària s'havia
la Barceloneta la seva segona especialització industrial: la pro- transformat també en el balneari de la ciutat. A més, durant
ducció de gas. Durant la segona meitat del segle XIX, l'assenta- l'estiu, s'omplia de banyistes barcelonins que venien a gaudir del
ment d'importants indústries del metall (el 1849 els tallers mar i del bon peix servit a les barraques de menjar i beure de la
Alexander i el 1855 la Maquinista Terrestre i Marítima) va anar platja. D’aquí arranca la manifesta terciarització dels seus serveis
confirmant el procés iniciat. de finals del segle XX (hosteleria, oci, etc.).
Des de finals del segle XIX, els espais industrials de la Barceloneta El Raval
havien quedat ben definits en l’especialització dels seus grans
establiments: la metal·lúrgia, el gas i les construccions navals. Abans del segle XIV el barri del Raval era només un camp obert
S’arribà l’hora en què s’imposà l'abandó del vapor i l'ús de noves amb terres cultivades que abastaven la ciutat de Barcelona. Si
fonts d'energia (motors de gas, motors d'explosió, generadors ens remuntem fins a la Barcelona romana, hi podem trobar
d'electricitat). De tota manera, ja des dels anys vint del segle XX, camins veïnals que prefiguren la seva posterior formació. El
s'inicià un procés de desaparició dels grans establiments indus- monestir de Sant Pau del Camp fou el primer nucli important
trials al barri, procés en el qual incidiren factors tals com l'aug- del Raval, anterior al segle X, al voltant del qual existí una petita
ment de la competència i la falta d'un capital més poderós per vila medieval vinculada al monestir. El creixement de Barcelona
generar expansió. Les empreses que es mantingueren, Maquinista configurarà el Raval en l’espai que pren forma de diamant entre
Terrestre, Catalana de Gas, Ciervo, Nueva Vulcano, foren objec- el segon cinturó de muralles (Jaume I, 1268, la Rambla) i el ter-
te de destrosses i noves formes d'organització (col·lectivitzacions) cer i darrer cinturó (Pere III el Cerimoniós, 1348, les rondes i
durant la Guerra Civil del 1936-1939, després recuperaren lenta- avinguda del Paral·lel). Per explicar les raons d’aquestes cons-
ment els seus ritmes, en un país on l'expansió industrial no es truccions tan properes en el temps, cal situar Barcelona en una
pogué clarament observar fins als anys seixanta. A partir de mit- forta expansió economica i social. El Raval estava situat als mar-
jan segle XX es pogué observar al barri la implantació d'altres ges dels camins principals: el portal dels Tallers, per on els page-
sectors industrials, però aquest cop sota forma de petits establi- sos entraven les mercaderies per als mercats de Barcelona; el
ments que aprofitaven els baixos de les cases (superfícies d’entre portal de Sant Antoni, l’accés més important de la ciutat, i la
130 i 140 m2), o que llogaven alguns edificis d'antigues porta de Santa Madrona, al costat de les Drassanes, l’única que
instal·lacions industrials (Kolster Ibèrica llogà unes naus a la encara resta en peu. La ciutat de Barcelona es trobà ofegada per
Maquinista Terrestre desmantellada, Poli Rub nasqué en els antics les muralles de Jaume I, i calgué assegurar les expectatives de
locals de Ciervo al carrer Ginebra, etc.); es tractà sobretot de creixement urbà. D’altra banda, existia la tendència general a
tallers de fusteria i construcció de mobles, impremtes), petites moltes ciutats de l’època, d’encerclar dins de les muralles la sufi-
fàbriques de productes químics (avui especialment de plàstics), cient extensió de terreny per preveure la subsistència dels seus
tallers de joieria i rellotgeria, tallers de confecció, locals per a pale- habitants en temps de guerres i setges. Un altre motiu de la
tes i constructors, etc. Les grans naus industrials han estat subtituï- nova construcció fou la necessitat de localitzar fora del nucli urbà
des per petits tallers on es practiquen les especialitats més diver- els establiments, serveis i activitats més molestes o poc recoma-
28 29
Resum històric dels barris Resum històric dels barris
nables. A finals del segle XIV i començaments del XV, a causa de procés va ser la instal·lació industrial coneguda per casa-fàbrica,
les dificultats econòmiques (el comerç marítim es desplaçava cap on coincidien les seves grans dimensions, la seva representativi-
a l’Atlàntic), polítiques (Barcelona s’arruïnà amb la guerra contra tat institucional i la residència particular del fabricant. Aquest és
Joan II) i socials (davallada demogràfica per pestes i epidèmies), el cas de la formació de l’Espanya Industrial l’any 1839 al carrer
paralitzaren el creixement del Raval, que restà com a zona d’acti- Riereta, en què s’unificaren altres fàbriques més petites que la
vitat bàsicament agrícola. propietat ja tenia al barri. D’entre les raons que duien a instal·lar
les fàbriques al Raval, se’n destaquen dues: la primera és que
Entre el segle XV i la desamortització de Mendizàbal l’any 1837, era l’únic lloc dins de les muralles on es podien edificar cons-
el Raval es caracteritzà per la pèrdua progressiva de la seva per- truccions grans, i la segona, que la inestabilitat política (carlisme,
sonalitat rural per convertir-se en "terra de convents". La frustra- bandolerisme) feia poc atractiu establir indústries en altres con-
des expectatives de creixement del barri van deixar dins de les trades, que a més a més eren lluny de la sortida natural que
muralles una gran quantitat de sòl edificable, donant peu a la ins- donava Barcelona com a ciutat portuària.
tal·lació d’ordes religiosos en el marc de la Contrareforma impul-
sada pel concili de Trento (1543-1563). A començaments del El descontentament per les condicions de vida i treball al barri
segle XVIII es produí un inici d’urbanització, i les indústries arribà a una situació crítica l’estiu de 1855. Les empreses man-
començaren a intercarlar-se enmig d’horts, convents i cases gre- tenien el sous baixos, s’havien tancat una setmana les fàbriques
mials. La prohibició de 1718 d’importar teixits estampats de com a demostració de força, les associacions obreres eren per-
l’estranger, afavorí l’aparició d’una indústria manufacturera en la seguides i la sopa de caritat que es repartia entre els aturats i la
qual s’abocaren els excedents econòmics que generaven el gent pobra havia estat suprimida. El 2 de juliol esclatà una vaga
comerç agrícola i el de l’aiguardent. Entre 1770 i 1840 es dugué sota la consigna general del dret a l’associació i la jornada labo-
a terme la industrialització definitiva del barri del Raval. A partir ral de deu hores.
de la segona meitat del set-cents hi van començar a aparèixer
nous carrers amb fàbriques i habitatges per als treballadors. La muralla que protegia el barri del Raval (avinguda del Paral·lel
Desaparegueren les cases gremials o se subdividiren en múltiples i rondes de Sant Pau i Sant Antoni) va sobreviure fins a la
habitatges de lloguer per recollir els nombrosos camperols que Revolució de 1854. Les revoltes obreres contra les modernes
fugien de la fam del camp (crisi agrícola de 1765-1766) cercant mecanitzacions i diverses epidèmies de còlera feren prendre la
en la indústria de Barcelona la prosperitat que la terra no els decisió d’enderrocar les muralles l’any 1859 i permetre l’expan-
donava. El creixement demogràfic del Raval i el desenvolupa- sió urbana i industrial fora d’un nucli urbà insalubre i fàcilment
ment de les fàbriques són dos fenòmens íntimament relacionats. controlable per un moviment obrer que començava a organit-
Els treballadors de les fàbriques van quedar-se al Raval a viure a zar-se. L’èxode empresarial de les indústries del Raval cap al Pla
prop de la feina. El Raval es convertí en el barri europeu més de Barcelona s’inicià a començaments dels anys seixanta: Batlló,
dens i es va voler aprofitar fins a l’últim metre quadrat edificable. Muntades, Juncadella, Bernardí Martorell i una llarga llista de
Entre els anys 1783 i 1785, s’instal·la l’industrial Erasme Gònima fabricants sortien del barri seguint les teories higienistes
al barri, i hi aixecà la fàbrica de teixits, filats i estampats més gran d’Ildefons Cerdà. La trama urbana del Raval que fou desenvolu-
del seu temps, que meresqué la visita l’any 1802 de Carles IV. pada seguint uns interessos econòmics molt concrets, començà
a ser vorejada. En el nou model de ciutat, el Raval ocupà una
Les jornades dels obrers eren de dotze a tretze hores (de les situació perifèrica com a barri residencial obrer. El Raval, el tra-
cinc del matí a les vuit del vespre), amb lleus descansos. Al pri- dicional barri industrial de la Barcelona del segle XIX, va conti-
mer quart del segle XIX les fàbriques visqueren els seus nuar tenint, a començaments del segle XX, una composició
moments més importants. L’any 1829, segons el Padró de social eminentment obrera. Els moviments obrers del barri van
Fabricants, al Raval hi havia 74 fabricants tèxtils (2.443 telers i assolir una importància que ultrapassà les seves fronteres. L’any
657 màquines de filar). D’entre aquestes fàbriques destacava la 1870 se celebra en el desaparegut carrer Montserrat (Teatre
instal·lada al carrer Tallers: Bonaplata. Tenia entre 600 i 700 tre- Circ Barcelonès) el I Congrés Obrer Espanyol; l’any 1871 el
balladors, era de les més grans del seu temps, i la primera principal sindicat català de l’època, el tèxtil, Les tres classes del
moguda pel vapor; d’aquí vingué el seu nom popular i pel qual Vapor, que tenia seu al carrer de la Cera, s’adherí a la Primera
era coneguda per tots: "El Vapor". La culminació de tot aquest Internacional; l’any 1888 del carrer Tallers, 29 sortí la convo-
30 31
Resum històric dels barris Resum històric dels barris
catòria per reunir a tots els delegats del l’Estat espanyol per fun- tanta del segle XX l’Administració impulsà una decidida política
dar la UGT en el mateix barri (teatre Jovellanos). de reformes i rehabilitació d’habitatges, d’obertura d’espais i
creació d’equipaments per a la comunitat, que va anar deixant
El Raval va anar convertint-se cada vegada més en un barri en segon terme el nom de Barri Xino per recuperar la denomi-
d’habitatges per a les classes amb menys poder adquisitiu, entre nació històrica del Raval. 
les quals els immigrants (vinguts sobretot en els anys de les
exposicions universals de 1888 i 1929), que n’eren una part El Gòtic
destacada. Aquesta extracció proletària va jugar un paper desta-
cat durant la Setmana Tràgica (26 - 31 de juliol de 1909), El barri Gòtic és el nucli més antic de la ciutat i el seu centre
durant la qual el Raval va ser un dels principals escenaris de la històric. Primer entorn monumental del país, és on es troba la
crema de convents (els Escolapis, Sant Pau del Camp, les major densitat d’edificis i carrers amb significació històrica de la
Jerònimes, Sant Antoni Abat, la Nativitat, Santa Madrona, etc.) i ciutat. Ha assumit al llarg dels segles fins avui en dia, el paper de
de l’enfrontament del poble i l’exèrcit. centre de representació política i institucional. A tot això, cal
afegir-hi l’existència d’un gran centre de comerç especialitzat de
L’amuntegament humà, una xarxa viària estreta i tortuosa, la pro- la ciutat amb un conjunt de botigues i activitats comercials únic
ximitat del port, i la dedicació de molts immobles a bars, sales a Catalunya. El Gòtic està delimitat per la Rambla i la Via
d’espectacles i cases de tolerància, acabaren configurant una zona Laietana entre la plaça Catalunya i el passeig de Colom. Aquest
al sud del Raval que cap a l’any 1925 el periodista Àngel Marsà territori tan heterogeni està compost per diferents àrees o
batejà amb el nom de Barri Xinès. La Guerra Civil de 1935-1939 barris històrics que mantenen la seva pròpia personalitat: el Call
i el franquisme 1939-1975 donaren un gir a aquell món. Les des- (l’antic barri dels jueus); Sant Just i Pastor i Santa Maria del Pi
truccions de la guerra i la misèria de la post-guerra acabaren amb (noms de dues esglésies gòtiques prou conegudes); el barri de
a la vida nocturna del barri, procés que fou acabat amb el decret la Catedral i/o la plaça Nova; Santa Anna, (la zona antiga al sud
de tancament de les cases de prostitució l’any 1956. de la plaça Catalunya); el carrer Ample i/o el barri de la Mercè
(al sud del barri tocant a mar); el Palau (en referència al Palau
Reial Menor, enderrocat a mitjan segle XIX per donar lloc a una
L’amuntegament humà 
del Raval provoca el fenomen nova urbanització).
del barraquisme vertical.
El seu nom actual de Gòtic fou un invent d’arquitectes munici-
pals de la Dictadura de Primo de Ribera als anys vint del segle
XX. Com a mostra d’això, tenim el pont del carrer del Bisbe, un
"gòtic" de l’any 1928 construït per Joan Rubió i Bellver. Als anys
La plaça de Sant Felip Neri
forma part de la reconstruc- cinquanta Adolf Florensa realitzà un programa d’intervencions
ció temàtica del barri Gòtic. que es caracteritzava per la concentració i les falses restaura-
cions d’edificis de caràcter històric i artístic. El barri es convertí
en un "parc temàtic" on es reedificaren construccions d’altres
indrets i s’afegiren elements aliens per donar una cohesió estèti-
ca a tot el conjunt. Les crítiques per part d’historiadors de
renom (Ferran Soldevila, Antoni Rovira i Virgili, Agustí Duran i
Sanpere, etc.), per aquestes recreacions de falsos paisatges i
Les primeres veus per a la millora del barri sorgiren als anys monuments urbans, no pogueren impedir que aquest nom hagi
trenta durant la Segona República 1931-1936, amb les propos- estat finalment acceptat.
tes dels arquitectes del GATCPAC. El pla Macià donava solu-
cions racionalistes i integrades als problemes del barri. Però Els eixos d’urbanització històrics del barri corresponen al cardo i
foren les bombes de la Guerra Civil les que feren els primers el decumanus romans en la part més alta de l’antic mont Tàber
sanejaments urbanístics traumàtics al sud del Raval (avinguda (plaça Sant Jaume). Les seves prolongacions es consolidaran en
García Morato, avui avinguda Drassanes). Durant els anys vui- els camins medievals que després es convertiran en carrers i
32 33
Resum històric dels barris Resum històric dels barris
portes de la nova muralla de Jaume I. L’estructura del barri va ció que comporta la presència d’una població flotant en forma
arribar intacta fins al segle XIX, si bé la morfologia interna havia de marineries (flota naval americana, vaixells de mercaderies) al
canviat dràsticament durant el segle XVIII a causa de la gran voltant del carrer Escudellers en forma de locals de diversió i
densificació soferta: se subdividiren els grans casalots en pisos prostitució, seguint la tendència del Barri Xinès que traspassà
irregulars i mancats de serveis; s’aprofità tota parcel·la, suprimint territorialment la Rambla i arribà fins en aquests indrets. Si a
les hortes que hi persistien, creant habitacions mal il·luminades i aquest fenomen afegim una altra peculiaritat de la zona: lloc de
pitjor ventilades i s’enderrocà la casa antiga per construir-ne una primera rebuda d’immigració, entenent-ho com a procés pel
de nova amb un increment desmesurat de l’alçada. El segle XIX qual la persona que arriba sola viu al Gòtic fins que troba un
serà, però, el de les grans transformacions en l’estructura i en la lloc de residència fora del centre de la ciutat per a portar-hi
morfologia del Gòtic, a causa de diversos fenòmens: la transfor- tota la seva família, es comprèn l’existència de les 300 pensions
mació dels cementiris parroquials en places públiques (Pi, Sant localitzades en pisos, que difícilment tenien una altra utilització.
Just, Sant Jaume, Sant Miquel, Sant Sever, la Mercè, etc.); el "bui- Paral·lelament, durant la transició política es va anar canviant la
dat" de grans peces, en la majoria de casos procedents de la manera d’entendre el tractament dels cascs històrics amb noves
crema i desamortització de convents, així com l’enderrocament aportacions teòriques en un trajecte que va de la reforma a la
de palaus, amb el consegüent canvi d’ús (places: Reial, Medi- conservació passant per la renovació amb formulacions de
naceli, etc.) i ocupació per les institucions (Govern Militar, Capi- "renovació activa", per acabar en la rehabilitació. Darrerament,
tania Militar, ampliament de l’Ajuntament de Barcelona, etc.); aquestes paraules han deixat de tenir un valor ideològic per
l’enderrocament de les muralles, que obrirà el barri i aportarà agafar-ne un altre de més instrumental que en permet la utilit-
noves parcel·les i solars; l’obertura de l’eix dels carrers Ferran- zació tenint en compte el lloc i el problema a resoldre.
Jaume I i de la Via Laietana; etc.
Es pot considerar que el barri Gòtic té un alt nivell d’urbanitat i
A començaments del segle XX, els esforços anaren dirigits a de permeabilitat. És un barri obert a través d’una gran multiplici-
l’Eixample de Barcelona com a nou model de ciutat, cosa que tat de recorreguts que se sobreposen i una gran diversitat
provocà la marxa de classes altes i mitjanes del barri Gòtic. A la d’ambients. Tot i això es manifesta una manca important
vista de l’Exposició del 1929, s’encarregà un projecte de remo- d’espais públics d’utilització veïnal. El fet de ser el cor de
delació del barri a l’arquitecte Vilaseca, molt influït per determi- Barcelona ha portat el Gòtic a disposar d’espais de gran qualitat
nades circumstàncies, entre les quals destaca d’una banda el (espais dedicats a la representació i l’espectacle), que reben la
reconeixement del valor del patrimoni monumental del Gòtic, i pressió de tota la ciutat. Aquest fet dificulta trobar espais propis
de l’altra la pressió d’un nou agent urbà representat pels comer- que siguin punt de reunió, trobada o esbarjo per al veïnat.  
ciants i botiguers del barri. El Gòtic deixà de mirar-se sota una
òptica de propietari que vol rendibilitzar el sòl mitjançant l’espe- El valor patrimonial que el barri representa, la varietat i les
culació constructiva, i començà a veure’s com a patrimoni diferències dels barris que el conformen, i, per tant, la complexi-
col·lectiu de prestigi i com a valor d’ús per la seva seva centrali- tat dels processos urbans que s’hi desenvolupen, l’han portat a
tat territorial i històrica. Els bombardeigs i destrosses de la una terciarització que ha foragitat una part del veïnatge a la
Guerra Civil de 1936-1939 van facilitar portar a terme alguna recerca d’un millor espai de convivència, i han produït un enve-
previsió del planejament del barri. Fruit d’això va ser l’avinguda lliment constant de la població que ha mantingut la residència, i
de la Catedral, que va deixar al descobert part de la muralla que fa perillar la seva continuïtat com a barri residencial.
romana i les actuacions que van seguir a la plaça Vila de Madrid, Actualment és evident la necessitat que el Gòtic estigui habitat
Sant Felip Neri, etc. per veïns, i per a això s’ha d’oferir uns mínims de qualitat que
s’han de saber interrelacionar amb el valor patrimonial que
Un nou fenomen representatiu que començà els anys cinquanta dèiem i les possibilitats turístiques que aquest valor implica. 
del segle XX és que la presència del port especialitzà zones
geogràfiques que li eren properes. Aquesta especialització fou El Casc Antic
doble; d’una banda tots els usos directament relacionats amb el
port (duanes, companyies navilieres, etc.) que s’instal·len entre La part de la Barcelona vella coneguda sota la denominació de
el carrer Ample i el passeig de Colom, i de l’altra, l’especialitza- Casc Antic atén la necessitat administrativa d’agrupar tota una
34 35
Resum històric dels barris Resum històric dels barris
sèrie de barris d’estructura medieval. Via Laietana, passeig Els carrers estrets i l’alt nom- nir fins a la davallada del tràfic comercial a la Mediterrània al
d’Isabel II, avinguda Marquès de l’Argentera, passeig Pujades, pas- bre d’habitants són trets segle XVI. La situació s’agreujà amb l’enderrocament de mig
seig Lluís Companys i carrer Trafalgar emmarquen tot una sèrie característics del Casc Antic. barri per la construcció de la Ciutadella l’any 1714 ordenada
de barris: Sant Pere i Santa Caterina (els barris industrials de la per Felip V. La zona tornà a renéixer després de la instal·lació
ciutat emmurallada), Sant Agustí, noms tots relacionats amb les del mercat del Born el 1876.
grans institucions religioses que hi havia a la zona i de les quals
avui en dia solament resta en peu el testimoni de l’església de Amb el temps, el creixement demogràfic del Casc Antic va arri-
Sant Pere de les Puelles. Al sud, al costat més proper al mar, tro- bar a extrems increïbles i fou causa de més d’una epidèmia. La
bem el barri de la Ribera, l‘antiga Vilanova de la Mar, presidida desamortització de 1835 no va portar l’alliberament del sòl per
per la basílica de Santa Maria del Mar centre de la vida senyorial a usos socials, sinó la creació de cases-fàbrica, amb l’excepció
de la ciutat del segle XIII al XVII. del Mercat de Santa Caterina (1848). El lent enderrocament de
les muralles i la lenta realització de l’Eixample influïren en la pro-
Una munió de carrers estrets, retorçats i entrelligats amb un letarització del barri durant el segle XIX. Aquesta proletarització
traçat amb prou feines alterat manté una funció arrelada a la zona suposà un l’atapeïment demogràfic del barri amb la presència
nord del barri des dels seus orígens: el treball tèxtil, transformat de fàbriques tèxtils, que a poc a poc, davant la manca d’espai,
avui en l’activitat comercial. L’edificació medieval fou substituïda al s’anirien traslladant al Raval o fora muralles. Va prevaler un crei-
llarg de la segona meitat del segle XVIII quan les manufactures de xement vertical, basat en l’afegiment de pisos a les plantes bai-
teixits es van ubicar en els seus carrers i la seva expansió va crear xes o als edificis ja construïts. Algunes fàbriques van arribar al
nova demanda de mà d’obra i habitatge. El Casc Antic es va anar segle XX, però la major part es van traslladar als pobles del Pla
configurant a partir del moment en què Barcelona necessità de Barcelona. La creació de l’Eixample, com en altres ciutats
expandir el seu territori fora del recinte romà. Des del segle XI, el d’Europa a les acaballes del segle XIX, produí un procés de
nou teixit urbà s’anirà definint a l’entorn del monestir de Sant substitució dels habitants del Casc Antic que pertanyien a la
Pere de les Puelles i de Santa Maria del Mar, que exercien un classe benestant per immigrants que ocupaven habitatges subdi-
domini feudal sobre les terres que els envoltaven, i al llarg del Rec vidits, amb una manca evident dels serveis indispensables, que
Comtal, que afavoria l’activitat industrial tèxtil tradicional del barri. amb el pas del temps es deterioraran en extrem. Moltes cases
El barri del Casc Antic no és més que una generalització del nobles van ser dividides per a gent obrera, amb un empobri-
suburbi de la Barcelona romana de la part est de la ciutat que ment notable de les condicions de vida. El carrer Princesa s’obrí
formà un conglomerat de barriades que anaren creixent fins que l’any 1853 (anava des de la plaça Nova fins al carrer Comerç) en
la muralla les aturà. Les noves vies dels ravals de la ciutat romana un va intent de cirugia urbanística per oxigenar la zona. El Casc
es van començar a poblar, i el Rec Comtal, important curs d’aigua Antic quedà definitivament dividit de forma transversal amb rea-
que entrava a la Barcelona vella procedent del riu Besòs, fou un litats socials molt diferenciades a nord i sud d’aquest carrer.
focus d’atracció d’indústries tèxtils de prerevolució industrial, que
s’hi instal·laren. L’actual territori tèxtil que perdura al voltant del Durant la Setmana Tràgica el juliol de 1909 es van cremar gaire-
carrer Trafalgar n’és una herència. bé tots el edificis religiosos del Casc Antic com a forma de con-
testació popular i reflex de les males condicions de vida del
En l’extrem sud del Casc Antic la tradició marinera del barri de barri. La deficient situació sanitària provocà l’any 1914, 310
la Ribera conformà una unitat que arranca del segle X, quan ja morts de tifus, el 5% de totes les defuncions de Barcelona. A
hi havia un nucli habitat extramurs vora la platja a l’entorn d’una començaments del segle XX hi havia al Casc Antic prop de 200
església anomenada Santa Maria de les Arenes (posteriorment carrers amb menys de tres metres d’amplada i passaven de 400
Santa Maria del Mar). Amb l’esplendor del comerç marítim al els que no feien més de sis metres de paret a paret. Però la pri-
segle XIII, durant l’època de Jaume I, el nucli es va anar consoli- mera dècada del segle XX encara reservava un altre esdeveni-
dant i s’hi van anar concentrant la major part dels oficis de la ment cabdal per al barri: el pla urbanístic que donarà lloc a la
ciutat com ho demostra la seva toponímia (Espaseria, Mirallers, construcció de la Via Laietana: 2.199 habitatges van ser ende-
Agullers, Esparteria, Sombrerers, Abaixadors, Caputxes, etc.), i rrocats i 82 carrers desaparegueren totalment o parcialment
alguns dels serveis bàsics de la infraestructura urbana (escorxa- amb el cost social que tot això suposà. La Via Laietana va signifi-
dors, molins, tints, etc.). L’esplendor d’aquest barri es va mante- car el trossejament de la unitat urbanística del centre històric en
36 37
Resum històric dels barris
dues meitats diferenciades: el Gòtic i el Casc Antic. Aquesta
obertura urbanística en forma de gran via finançada pel capital
privat es va limitar a crear uns grans edificis pantalla que amaga-
ven la deterioració i les mancances del barri.  
La proximitat de l’Estació de França i del port atragueren al
Casc Antic la majoria de la gent que arribava a Barcelona, per la
feina que generaven l’Exposició Universal de 1929 i les obres
del metro. A l’any 1945 el 32,3% dels habitants del barri eren
immigrats. La presència de rellogats era abundosa i el barri es
converteix en una de les zones urbanes més denses d’Europa
(1945: 1.360 habitants per hectàrea). Les condicions dels habi-
tatges del barri són les pitjors de Barcelona. El barraquisme ver-
tical i horitzontal era moneda corrent i l’amuntegament de la Fons i seccions
població no començaria a minvar fins entrats els anys seixanta
del segle XX. L’esponjament propugnat des de l’Administració
(eix de l’avinguda Cambó) en els anys vuitanta, a través dels
plans de reforma interior, cercaran un equilibri entre el vell tei-
xit urbà, la dignitat de la rehabilitació dels vells habitatges i la
gent que hi viu.
D’altra banda, la Ribera viu actualment una revifalla com a zona
d’oci nocturn (bars i tavernes) descoberta per artistes indepen-
dents i experimentals. Locals de nit, els pioners dels quals van
ser Zeleste i el Màgic, complementats per galeries d’art i anti-
quaris que s’articulen als voltants del carrer Montcada, fan de la
Ribera un barri abocat a una especialització dels seus serveis en
el lleure.
38
Fons i seccions
1. Fons Municipals
Contenen tota la documentació administrativa generada pels
òrgans municipals de l’àmbit del districte vigents o desapareguts,
o d’altres àrees que hi tinguin relació com a conseqüència de
les transferències administratives de qualsevol període històric.
1.1 Fons procedents de la Junta de Districte i de les
àrees centrals
El desembre de 1989, arran del procés de descentralització
municipal iniciat per l’Ajuntament de Barcelona i amb motiu del
Decret d’Alcaldia de 27 de juny de 1988, es retorna la docu-
mentació historicoadministrativa de Ciutat Vella conservada fins
en aquell moment a l’Arxiu Municipal Administratiu de l’Ajunta-
ment per la inexistència del servei al Districte. El fons està for-
mat per tota aquella documentació, ara conservada al Districte,
generada pels antics òrgans municipals: 
- Districte monàrquic i republicà:
Documentació administrativa molt parcial i desigual, de valor
simplement testimonial, producte de l’activitat de la Junta
Municipal de Districte.
Sèries documentals d’interès: arrestos; informes de bona con-
ducta; denúncies; segell municipal; comandes; correspondència;
cartilles de racionament; auxili social; venda ambulant; personal.
10 caixes/1,5 m
Dates extremes: 1922-1939
Instruments d’informació i recuperació: inventari
- Tinència d’Alcaldia del Districte:
Format per la documentació administrativa generada i conserva-
da a les dependències de la seu del Districte a partir de la fina-
lització de la Guerra Civil fins a l’inici del procés democratitza-
dor municipal.
Sèries documentals d’interès: correspondència; via pública; secre-
taria; alcaldes de barri; despeses; fires; festes majors; nomenclà-
tor; premis de nupcialitat; arrestos; informes bona conducta;
abastaments.
182 caixes/23 m
Dates extremes: 1939-1979
Instruments d’informació i recuperació: inventari
- Fons transferits des de les àrees centrals:
Com a conseqüència del procés de descentralització politicoad-
ministrativa municipal, que no serà oficialitzat i normativitzat a
41
Fons i seccions Fons i seccions
partir de l’any 1984, s’inicia un lent fluir de competències admi- següents, han representat un canvi profund en l’organització poli-
nistratives que van sent assumides pels districtes. Això vol dir ticoadministrativa i en les formes de gestió pública de la ciutat. El
que tot un seguit de sèries documentals que són produïdes a procés es culminà amb la descentralització de competències, fun-
les àrees centrals, passaran en forma d’antecedent o bé en cions i serveis que es van assignar als nous consells de districte,
forma de tràmit als arxius municipals de districte. Aquest últim conjuntament amb la seva corresponent dotació material, tècnica,
cas són les sèries d’expedients de llicències de guals, d’inspecció econòmica i de personal que permeteren consolidar la nova
urbanística, llicències d’activitats i d’obres i de sanitat, que foren estructura administrativa. Aquesta recerca d’una gestió eficaç i
incorporades a les sèries generades originàriament des del eficient, més propera a la ciutadania, l’anomenat "model
Districte. Totes aquestes agrupacions documentals queden Barcelona", té les següents característiques:
recollides en el capítol de fons del Consell Municipal del
Districte, malgrat que per les seves dates de creació haurien de 1. Fixació de grans districtes amb una població assimilable a la de
correspondre a un altre fons. les grans ciutats de l’entorn metropolità.
Un comentari a part mereixen els antecedents d’activitats indus-
trials que guarden relació amb la sèrie de llicències d’activitats 2. Possibilitat efectiva, per part dels districtes, d’assimilar com-
industrials, comercials, recreatives, de serveis i d’obertura d’esta- petències pròpies d’ajuntaments de dimensions similars.
bliments. Aquesta sèrie d’antecedents d’activitats industrials fou
creada per fer el seguiment i el control dels locals de Barcelona 3. Separació clara dels conceptes de descentralització-gestió-
sotmesos a llicència d’activitats. És un recull de les diferents Districte i barri-participació.
actuacions administratives produïdes al llarg d’aquest segle en
cada local. Hi ha 9.800 antecedents classificats per carpetes 4. Competència decisòria en mans dels districtes, acompanyada
numerades per cada emplaçament. A finals de l’any 1987 de llur caràcter representatiu.
aquesta documentació va ser repartida des del Negociat
Central de Llicències i Activitats a tots el districtes de Barcelona 5. Establiment, en el futur, del caràcter electiu dels membres del
per facilitar la tramitació d’aquesta competència municipal. Consell de Districte.
Caixes: 178/22 m
Dates extremes: 1920-1987 Aquest model conjuga, per una banda, l’existència d’un progra-
Intruments d’informació i recuperació: catàleg automatitzat, con- ma politicoideològic i, per l’altra, el reconeixement de nuclis amb
sultable en fitxes o llistat per carrers. personalitat històrica pròpia que entrellacen els elements de ges-
tió amb un important volum de poder decisori en mans dels dis-
trictes. Les competències transferides als consells municipals de
1.2 Fons dels Consells Municipals de Districte districte segueixen un rigorós calendari i fins ara són les següents:
(accés limitat)
Format pel conjunt de la documentació generada per les diver- Seu del Consell de Districte - Transferència 0: atorgament de llicències d’obres menors
ses oficines del Consell Municipal de Districte a partir de la de Ciutat Vella. (1985).
modificació provisional d’unificació dels llavors Districtes I - Transferència 0 bis: atorgament de llicències per construcció,
(Barceloneta i Casc Antic) i V (el Raval) en el de Ciutat Vella a reparació, supressió i modificació de característiques dels guals
l’any 1979 que va quedar format pels barris del Raval, el Gòtic, i la seva utilització (1986).
el Casc Antic i la Barceloneta. La ciutat s’organitzaria definitiva- - Transferència 1: projectes integrats d’urbanització (1984).
ment en una nova divisió territorial de deu districtes el 18 de - Transferència 2: obres públiques de primer establiment, refor-
gener de 1984, que es corresponen, a grans trets, amb els ma i gran reparació (1984).
antics municipis del pla de Barcelona, annexionats a finals del - Transferència 3: gestió dels centres i establiments de serveis
segle XIX i inicis del XX. socials de zona (1985).
- Transferència 4: taxa de recollida d’escombraries (1984).
L’aprovació definitiva de les Normes Reguladores de l’Organit- - Transferència 5: conservació i manteniment dels edificis i
zació dels Districtes i de la Participació Ciutadana el 5 de desem- instal·lacions que constitueixen l’equipament dels districtes
bre de 1986, i les consegüents modificacions introduïdes en anys (1985).
42 43
Fons i seccions Fons i seccions
- Transferència 6: ordenació de la circulació, instal·lació i mante- policia de l’edificació i de les activitats industrials i comercials.
niment de senyalització vertical, pilons i tanques de protecció Obres públiques: pavimentació, enllumentat, clavegueram i ele-
de la xarxa viària o vies d’ordenació descentralitzada (1985). ments urbanístics en general. Edificis públics i les seves
- Transferència 7: activitats culturals d’interès de districte i fun- instal·lacions. Neteja de la via pública, de solars i d’edificis.
cions de l’Ajuntament en relació amb les biblioteques populars Ordenació i senyalització de la circulació de vehicles i vianants.
(1985). Inspecció en matèria d’urbanisme, obres públiques, edificis
- Transferència 8: inspecció de la neteja viària, sancions i mesu- públics, neteja, higiene ambiental i circulació.
res correctives, neteja de solars i neteja viària no programada i Sèries documentals d’interès: llicències d’activitats i instal·lacions
instal·lació de papereres i àrees canines (1985). industrials, comercials, recreatives i de serveis; obres majors;
- Transferència 9: gestió de centres cívics (1985). obres menors; guals; inspecció a la via pública; ruïna; projectes,
- Transferència 10: llicències d’ocupació de la via pública, per a obres i manteniment.
l’ús comú o especial per a determinades activitats (1985). Caixes: 3.863/483 m
- Transferència 11: gestió de les instal·lacions esportives d’interès Dates extremes: 1984-1998
de districte i funcions de l’Ajuntament en relació a l’activitat Instruments d’informació i recuperació: inventari
esportiva dels districtes (1985).
- Transferència 12: gestió d’activitats i centres de joventut (1986). - Divisió de Serveis Personals:
- Transferència 13: utilització dels centres escolars fora de l’hora- Funcions: execució i seguiment de plans i programes de benes-
ri docent, neteja i vigilància dels centres i col·laboració en tar social. Control dels resultats obtinguts segons els objectius
diverses matèries relacionades amb l’ensenyament (1986). proposats i control del cost d’implantació i del funcionament
- Transferència 14: salut pública: sanitat maternoinfantil, control dels serveis. Promoció subvenció i organització d’activitats, pres-
sanitari d’habitatges, locals i establiments (1986). tació de serveis i gestió de centres i establiments municipals
- Transferència 15: intervenció municipal de les activitats indus- descentralitzats en matèria d’ensenyament, esport, joventut,
trials, comercials, recreatives i de serveis (llicències d’activitats i assistència social, sanitat i desenvolupament econòmic i social.
inspecció integrada) (1987). Sèries documentals d’interès: beques; subvencions; fitxes perso-
- Transferència 16: intervenció en les llicències d’obres majors (1990). nals; esport; joventut; ensenyament; assistència social; sanitat.
- Transferència 17: gestió del Padró Municipal d’Habitants (1989). Caixes: 872/109 m
- Transferència 18: intervenció municipal de les obres majors i Dates extremes: 1983-1997
de les instal·lacions publicitàries mitjançant l’atorgament de Instruments d’informació i recuperació: inventari
llicències, la fiscalització de les obres i la correcció de les infrac-
cions, fins a 2.500 m2 (1996). - Divisió de Serveis Generals/Secretaria Tecnicojurídica:
- Transferència 19: gestió urbanística: expropiacions (1996). Funcions: les descentralitzades de la Secretaria General de
- Transferència 20: vialitat, enllumenat públic, aigües i saneja- l’Ajuntament. Assessoria jurídica i suport tecnicoadministratiu als
ment, neteja urbana i anàlisi i control ambientals (1996). òrgans de govern, consultius, directius i operatius del districte.
Instrucció dels expedients d’autorització de la despesa, d’apro-
L’organització administrativa dels districtes es materialitza en el vació de projectes, d’atorgament de llicències i subvencions, de
regidor-president o la regidora presidenta que exerceix el coman- sancions i recursos de contractació de serveis, obres, subminis-
dament superior. Sota la seva dependència immediata, hi ha la traments i adquisicions de qualsevol classe i corresponents a
figura del coordinador o la coordinadora de serveis, nomenats tots el òrgans del districte. Gestió de l’Arxiu Municipal del
per l’alcalde (a partir de 1995 aquesta figura pren caràcter geren- Districte.
cial). L’organigrama es desenvolupa en quatre departaments: Sèries documentals d’interès: llibre de resolucions; llibre d’actes
Secretaria del Districte, Departament d’Administració, Divisió de del Consell Plenari; llibre d’actes del Consell Permanent; regis-
Serveis Tècnics i Divisió de Serveis Personals. La relació de fons tre; correspondència; multes a la via pública; multes de venda
documentals dipositats a l’Arxiu Municipal és la següent: ambulant; gestió pressuspostària. 
Caixes: 691/86 m
- Divisió de Serveis Tècnics: Dates extremes: 1979-1998
Funcions: urbanisme: planejament, gestió i disciplina urbanística; Instruments d’informació i recuperació: inventari
44 45
Fons i seccions Fons i seccions
- Regidoria, Coordinació/Gerència i Conselleria Tècnica: administracions; gestió del sòl per a qualsevol fi públic. Foment
Funcions: nivell polític i de direcció politicogerencial del districte. de la rehabilitació privada; anàlisis i diagnosis dels elements bàsics
Dirigeix els serveis, centres i establiments del districte. Coordina que configuren el procés de rehabilitació de l’àmbit d’actuació;
tots els serveis del districte i coopera en la seva coordinació construcció d’habitatges nous i rehabilitats; construcció d’aparca-
amb els àmbits de l’Administració municipal centralitzada. ments; urbanització d’espais lliures, de carrers i infraestructures
Elabora programes d’actuació i de previsió de necessitats dels Sèries documentals d’interès: operacions urbanístiques; progra-
serveis. Proposa les mesures necessàries per al desenvolupa- mes d’actuacions; gestió pressupostària; jornades de Ciutat Vella;
ment del Programa d’Actuació Municipal al districte. correspondència; Patronat Municipal de l’Habitatge; Plans espe-
Sèries documentals d’interès: regidoria; Coordinació/Gerència; cials de reforma interior sectorials; rehabilitacions; aparcaments.
Conselleria Tècnica correspondència; prevenció i seguretat. Caixes: 81/10 m
Caixes: 358/45 m Dates extremes: 1978-1994
Dates extremes: 1987-1996 Instruments d’informació i recuperació: Inventari
Instruments d’informació i recuperació: fulls de transferència
- Oficina de Rehabilitació de Ciutat Vella:
- Departament de Comunicació i Qualitat dels Serveis: Funcions: fomenta la rehabilitació privada d’edificis i habitatges
Funcions: vetllar pel manteniment i la millora del nivell de quali- de Ciutat Vella. Propicia la rehabilitació d’edificis de propietaris,
tat dels serveis prestats en el districte. Elaboració de la docu- usuaris i veïns a través de les ajudes i subvencions econòmiques
mentació informativa del Districte. Relació amb els mitjans de que legalment siguin vigents en cada moment, per a la rehabilita-
comunicació referent a temes d’interès del Districte. Redacció ció i millora d’elements comuns i/o privats dels edificis residen-
de comunicats i transmissió d’informació als veïns i entitats del cials. Informació urbanística; assessorament tècnic, legal i norma-
districte sobre temes d’interès municipal. Oficina Integrada tiu; informació d’ajudes vigents i la seva gestió; bosses d’empre-
d’Atenció al Ciutadà. Cultura. ses constructores; cèdules d’habitabilitat.
Sèries documentals d’interès: Oficina Integrada d’Atenció al Sèries documentals d’interès: expedients de rehabilitació; cèdu-
Ciutadà; cultura; informació; comunicació; les habitabilitat.
Caixes: 594/75 m Caixes: 88/11 m
Dates extremes: 1981-1998 Dates extremes: 1989-1995
Instruments d’informació i recuperació: fulls de transferència Instruments d’informació i recuperació: fulls de transferència
- Departament d’Administració: Total dels fons documentals: 7.680 caixes/960 m
Funcions: controla i avalua la gestió dels serveis del Districte.
Projecta els plans i programes generals d’actuació del Districte,
així com la part del pressupost corresponent al Districte. Prepara
la planificació de la despesa i la previsió d’inversions. Té al seu
càrrec el desenvolupament de la gestió pressupostària. Fa pro-
postes sobre l’organització del Districte, les necessitats en recur-
sos humans, i manté els sistemes d’informació del Districte.
Sèries documentals d’interès: gestió pressupostària; personal;
inversions; controls de gestió; pressupost; despeses; infraestruc-
tura; gestió dels sistemes d’informació.
Caixes: 564/70 m
Dates extremes: 1987-1997
Instruments d’informació i recuperació: fulls de transferència
- Àrea de Rehabilitació Integrada de Ciutat Vella:
Funcions: impulsa i coordina les actuacions urbanístiques públi-
ques, així com el seguiment de les inversions de les diferents
46 47
Fons i seccions Fons i seccions
2. Fons patrimonials, d’institucions 3. Fons audiovisuals
i privats Comprenen el conjunt de documentació en imatge referent a
Són el conjunt de documents ingressats a l’Arxiu Municipal per l’àmbit del Districte 
via extraordinària, com a conseqüència dels llegats de persones,
institucions o empreses de l’àmbit territorial del Districte. 3.1 Fons d’imatge fixa
Producte de la nostra política d’obertura de l’Arxiu a tota la ciu-
tadania, i alhora de vetllar per la recuperació del patrimoni Està format per fotografies (procediment, que permet d’obtenir, per
documental no oficial. S’han recollit les següents donacions: mitjà de la llum i de substàncies químiques, imatges òptiques perma-
- La senyora Teresa Guzman i Huercio dóna l’any 1990 una nents en blanc i negre o color, sobre superfícies convenienment
col·lecció de fotografies familiars i estampes religioses. preparades), relacionades amb Ciutat Vella. Aquest fons ha estat
generat a partir de les transferències de documentació en imatge de
- La senyora Dolors Mercè i Costa lliura l’any 1992 a causa del les dependències del Consell Municipal de Districte, especialment
tancament per jubilació de la botiga La Estrella dedicada a de la Divisió de Serveis Tècnics i el Departament de Comunicació i
manufactures tèxtils i filatures, que era al carrer Caputxes, 6, Imatge, així com per l’aportació de nombroses donacions de parti-
una col·lecció de documents de comptabilitat (1 carpeta). culars. Els fons està especialitzat en indrets; carrers i places de Ciutat
- El Col·legi Mare de Déu del Mar i el Consell Municipal del Vella; equipaments municipals; festes populars, fires, celebracions i
Districte arriben, el 4 de maig de 1992, a un acord de cessió activitats al carrer; port i platges; fotografia aèria dels barris; edificis,
d’un fons bibliogràfic dels segle XVIII - XIX (146 volums), que monuments i façanes; rehabilitacions i restauracions artístiques;
s’integra dins de la biblioteca auxiliar de l’Arxiu Municipal. exposicions; polítics i personatges. 
- Central Sindical de la CNT (Administració - Ajuntament de Dates extremes: 1952-1995 
Barcelona). Lluites socials 1980-1983. Conflicte laboral de Instruments d’informació i recuperació: fitxa catalogràfica BIMA
l’Hospital del Mar. Donació de la senyora Antonia Liebanas i Pecos homologada per als arxius municipals de l’Ajuntament de Barcelona
l’any 1994 (1 carpeta). Total: 1.672 unitats documentals
- La senyora Rosa Durbam, membre de l’Associació de Dones del
Raval fa arribar (5 de maig i 12 d’agost de 1998), una col·lecció Màxim esforç. Especialitat no
de documents i retalls de premsa de les lluites veïnals al barri del olímpica a la platja de la
Raval que es dugueren a terme durant la transició política (1975- Barceloneta. Foto Colita.
1985), per millorar les condicions de vida del barri (2 carpetes).
- La senyora Elvira Serra, exsecretària del Gremi de Serrallers
de Barcelona cedeix la seva hemeroteca particular (7 d’octu- Factura de Manufacturados
Textiles Viuda de Ramón
bre de 1998), composta per retalls de premsa i revistes amb Senesterra, Jonqueres, 10
unes dates límit (1960-1990) sobre notícies de tarannà cultu- (18 de juny de 1959). Fons
ral produïdes en el Districte de Ciutat Vella (1 m/l). Mercè i Roca.
- Col·lecció fotogràfica de 25 unitats documentals donades per
la senyora Ma Àngels Dodero i Vintró (el maig de 1999) sobre
temàtica de Ciutat Vella. Són fotografies d’exterior, carrers,
plaçes, indrets, etc., moltes d’elles acompanyades de grups
humans, realitzades al tombant del segle XX (1990-1907).
- Col·lecció fotogràfica de 70 unitat documentals entregada per la
senyora Mercè Navarro i Moreno (setembre de 1999). La seva
temàtica versa sobre plànols antics de la ciutat de Barcelona i el Mereix especial atenció el fons de diapositives (imatge positiva
districte de Ciutat Vella, fotografies aeries, obres públiques, plà- obtinguda sobre pel·lícula transparent en blanc i negre o color
nols de façanes, edificis públics, carrers i places, grups humans i amb format de 24X36) amb dos grans apartats el d’urbanisme
mercats (de mitjan del segle XIX a mijan del segle XX). (plans de reforma interior, habitatges socials, equipaments muni-
48 49
Fons i seccions Fons i seccions
cipals, rehabilitacions de façanes, edificis, pavimentació i remode- Televisió Espanyola, 1990, 23 min.
lació de carrers, enderrocaments, enllumenat, arbrat, mobiliari - Carrer Ferran. Illa de vianants.
urbà, etc.), i el de cultura (activitats municipals, inaguracions i Associació de veïns i comerciants del carrer Ferran, 28-07-91, 
actes culturals, festes i commemoracions, etc.) 13 min.
Dates extremes: 1988-1995 - Carrer de la Cera.
Instruments d’informació i recuperació: programa informàtic Access Televisió de Catalunya, 30 minuts, 7-10-1996, 35 min.
- Carteristes (El Raval).
Total: 8.120 unitats documentals Televisió de Catalunya, Entre linies, 10-02-1999, 9 min.
- Casals de gent gran.
Ajuntament de Barcelona, 1991.
3.2 Fons d’imatge mòbil - Casals de joves.
Creat a partir de les transferències de documentació en imatge Neovídeo. Ajuntament de Barcelona, 1992. 
mòbil (vídeos) de les dependències del Consell Municipal de - Centre Cívic Barceloneta: 2n semestre ‘96.
Districte, empreses municipals, àmbits centrals de l’Ajuntament Centre Cívic Barceloneta, 1996, 30 min.
de Barcelona, donacions d’entitats i associacions del districte, - Centre Cívic Drassanes.
empreses privades d’audiovisuals, Barcelona Televisió (Televisió Ajuntament de Barcelona, 15 min. 
Ciutat Vella i Televisió Espanyola). - Centre Cívic Drassanes.
Temàtiques d’interès: activitats de Ciutat Vella; agricultura; ani- Ajuntament de Barcelona, 12 min.
maciósociocultural; arqueologia; arquitectura; art; arxius; cinema; - Ciutat Vella 1988-1998.
cultura; dansa; educació; esports; festes populars; folklore; for- Districte de Ciutat Vella, Promoció Ciutat Vella SA, 1999, 
mació; geografia; història; jocs; literatura; medi ambient; música; 10 min.
oficis; pintura; ramaderia; rehabilitació; sanitat; serveis socials; - Ciutat Vella: una urgent rehabilitació.
tallers; teatre; urbanisme; vellesa Promoció Ciutat Vella, (versió català-anglès), 15 min.
Dates extremes: 1989-1999 - Congrés nacional de la gent gran, II.
Instruments d’informació i recuperació: inventari. Generalitat de Catalunya, Departament de Benestar Social, 1993.
- Cursa de patins: "Un roller, un amic".
Total: 227 unitats documentals Generalitat de Catalunya, Ajuntament de Barcelona, Districte 
Ciutat Vella, Diputació de Barcelona, 1996, 20 min.
Entre els documents audiovisuals relatius a Ciutat Vella podem - El meu carrer (Sant Pau). Seguretat i turisme al centre històric.
destacar: Televisió Espanyola, Giravolt, 14-03-1997, 15 min.
- Accions i reaccions a la Rambla de Barcelona. - El món de Joan Amades.
David feixa-vídeo produccions, Generalitat de Catalunya, Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura. "Conèixer 
Departament de Cultura, Foment de les arts decoratives, Catalunya. Antropologia", Barcelona, 1991, 18 min.
1992, 9 min. - Els casals infantils a Barcelona.
- Activitats d’estiu ‘94. Centre Cívic Barceloneta. Ajuntament de Barcelona.
Creu Roja, 1994, 18 min. - Enderroc carrer Allada-Vermell.
- Aixa: procés de l’embaràs i naixement d’un nen. Televisió Espanyola, Informatiu televisió, 1,10 min.
Neovideo, Ajuntament de Barcelona, Consell de Benestar - Esponjament urbanístic. PERI de Ciutat Vella.
Social, 1993, 20 min. Televisió de Catalunya, Telenotícies vespre, 11-05-94, 3 min.
- Arxiu Municipal de Barcelona: memòria del passat, present i futur. - Europe a Barcelonne.
Benecé, Ajuntament de Barcelona, 1998, 17 min. Studio Pomés, (versió francesa), 14 min.
- Barcelona 1.537.249 persones compromeses amb el planeta. - Festa Major de la Barceloneta: cap a bon port.
Ajuntament de Barcelona, 5 min. 1990, 11 min.
- Barcelona des de l’aire. - Festa Major de la Barceloneta 1988.
La Vanguardia, Ajuntament de Barcelona, 1999, 15 min. Foto Expres, Paredes 31, 1988, 150 min.
- Barceloneta barri obert. - Festival de flamenc, III. 
50 51
Fons i seccions Fons i seccions
Centre Cívic Barceloneta, 1996. Vídeo: Ciutat Vella: l’illa dels 1996, 14 min.
- Filmació de l’escola Pere Vila/Collaso i Gil: estat de l’edifici. tresors. Promoció Ciutat - Multiculturalitat.
Arkovideo, 8 min. Vella, SA, 1990. Ajuntament de Barcelona. 
- Graffiti Keith Herins. - Nens del quart mon.
Televisió de Catalunya, Telenotícies, 27-02-1989, 3 min. Televisió de Catalunya, Actual, 11-03-1999, 21 min.
- Imatge i forma definitiva: pre-màster Barceloneta. - Operació rehabilitació d’habitatges.
Ajuntament de Barcelona, 10 min. Vcb realització en vídeo, Promoció de Ciutat Vella, 1991, 
- Immigració. 14 min.
Televisió de Catalunya , Actual. - Palau Marc, El / El Palau Moja. 
- Inauguració Passeig Marítim. Departament de Cultura, Programa de Difusió Audiovisual, 
1995, 12 min. Generalitat de Catalunya, "Conèixer Catalunya. Art i Societat", 
- Inauguració plaça de les Caramelles. 1984-85, 35 min.
Associació de Veïns del Raval, 1990, 55 min. - Partit de futbol jugat a l’escola.
- Informatiu TV Ciutat Vella: 24-02-92. Ceip Drassanes, 10 min.
Ciutat Vella Televisió, 1992, 15 min. - Presons.
- Informatiu TV Ciutat Vella: 21-04-97. Televisió de Catalunya, Debat, 1991.
Ciutat Vella Televisió, 1997, 15 min. - Programa d’animació sociocultural gent gran Ciutat Vella.
- Israelians i palestins: més enllà del conflicte. Radio Ciutat Vella, Oficina Tècnica d’Imatge, Ajuntament de 
Centre Cívic Barceloneta, Centre Cívic La Sedeta, Ajuntament Barcelona, Programa d’animació sociocultural, Divisió Serveis 
de Barcelona, Districte de Gràcia/Districte de Ciutat Vella, Personals Ciutat Vella, 1993, 30 min.
20 min. - Projecte "We are the future".
- Jornades de la gent gran del Raval, I. Taller de vídeo, Alumnes Institut Milà i Fontanals, 1989, 20 min.
Gent gran Ciutat Vella, 49 min. - Promoció Ciutat Vella SA.
- Jornades de la gent gran del Raval, I. Vcb vídeo, Promoció Ciutat Vella, 1992, 19 min.
Gent Grant Ciutat Vella, 36 min. - Protesta de Comerciants al Raval.
- La Barceloneta: la identitat d’un barri. Televisió de Catalunya, Actual, 1991, 10 min.
Ajuntament de Barcelona, Districte Ciutat Vella, Diputació - Rehabilitació privada a Ciutat Vella.
de Barcelona, 15 min. Ciutat Vella Rehabilitació, Ajuntament de Barcelona, Districte 
- La Casa de la Font. Ciutat Vella, 1994-1995, 12 min.
Lucien Walter: walu structures, Videobox; Roland muller-est - Remodelació de la Barceloneta i Port Autònom.
video production, Walu structures, 1987, 36 min. Montserrat Güell, Joan-Domènec Andres, C.P. Verge del Mar, 16 min.
- La Ciutat Vella de Barcelona. l’illa dels tresors. - Rol en viu.
Vcb vídeo, filmtel, Promoció Ciutat Vella, 1990, 30 min. European tv team, Centre Cívic Pati Llimona, Ajuntament de 
- L’Espelma vigilant: Amnistia Internacional. Barcelona, Districte Ciutat Vella, 1994, 25 min.
Televisió Espanyola, Giravolt, 1998, 20 min. - Sida.
- Les botigues a Ciutat Vella. L’illa dels tresors. Televisió de Catalunya, 60 Minuts.
Filmtel. Promoció de Ciutat Vella. 30 min. - Sobre la droga i la sida al Raval. 
- Les botigues a Ciutat Vella. Televisió de Catalunya, 30 Minuts, 30 min.
Studio Pomés, Promoció Ciutat Vella, 1991, 27 min. - Sobre la mísera de la Barcelona olímpica: reportatge fet al Raval 
- Mar i cel de Ciutat Vella. per una tv de Luxemburg.
Ajuntament de Barcelona, 25 min. Televisió de Catalunya, Sense Títol, 1996, 8 min.
- Medi ambient: "la natura de la ciutat": cicle inaugural del projecte - Superdimecres: Districte Ciutat Vella.
la mediterrània, el medi ambient i qualitat de vida. Cicle d’activi- Districte de Ciutat Vella, 1991.
tats mediambientals. - Taula rodona contra la droga.
El temps (programa Barcelona TV), uac produccions, Ajunta- Antena 3, Barcelona a fondo, 50 min.
ment de Barcelona, Districte Ciutat Vella, Barcelona TV, - Vídeo Raval.
Photo Star, Fotografia & Vídeo, 20 min.
52 53
Fons i seccions Fons i seccions
4. Fons gràfics i cartogràfics
3.3 Fons sonors Comprèn el conjunt de documentació gràfica referent a l’àmbit
territorial del Districte.
Format per enregistraments d’actes i activitats d’interès històric i
social per a Ciutat Vella, o bé per documents sonors d’actualitat
editats per ràdios públiques. 4.1 Secció de cartells
Temàtiques d’interès: entrevistes; informació d’activitats del
Districte; poesia; itineraris per Ciutat Vella. L’apartat més representatiu del fons gràfic són els cartells (full
Dates extremes: 1993-1997. gran manuscrit o imprès que es fixa en llocs públics per anunciar
Instruments d’informació i recuperació: inventari. alguna cosa), que divulguen les diferents activitats que tenen lloc a
Ciutat Vella, ja siguin organitzades pel Consell de Districte, amb la
Total: 5 unitats documentals seva col·laboració, o bé realitzats pel teixit associatiu i ciutadà. 
Total dels fons audiovisuals: 10.024 unitats documentals Temàtiques d’interès: Administració municipal; art; bans; barris;
certàmens literaris; còmic; cultura; exposicions; espectacles;
calendaris; cinema; concerts; congressos; educació; esports; fes-
tes populars; folklore; fires; medi ambient; política; teatre; turis-
me; serveis públics, urbanisme; via pública.
Dates extremes: 1948-1999. 
Instruments d’informació i recuperació: programa informàtic
Access
Total: 1.650 unitats documentals
Entre els cartells relatius a Ciutat Vella podem destacar:
- 50 Aniversari Mila i Fontanals. 1992.
- 100 Anys del mercat de la Barceloneta. 1987.
- 200 Anys carrer Nou de la Rambla. 1990.
- A Ciutat Vella, aparcament nou. 1989.
- Activitats físiques centre cívic Drassanes. 1992.
- Agermanament plaça Garibaldi (Mexico d.f.) amb la plaça Reial
de Barcelona. 1988.
- Així millorem Ciutat Vella. Pavimentem els carrers d'Amargós i de
Montsió. 1994.
- Al barri de La Ribera a les portes del barri Gòtic. 198?.
- Al carrer com a casa nostra. 1986.
- Al cor de Barcelona: sardana al voltant de la primera muralla
romana. 198?.
- Al Raval hi ha jocs de rol. Primeres jornades centre cívic Drassanes.
1992.
- Anys muntant la traca. Diables de Barceloneta, XV 1997.
- Art3 exposició del taller artesà del Pi. 1992.
- Avinyó espai musical. Curs 94/95. 1994.
- Avís nous accessos vianants i vehicles a la Barceloneta. 1991.
- Ban: circulació d'estiu a la Barceloneta. 1987.
- Barcelona / xiringuitos. Fotografies col·lectiu arròs blanc i negre.
1992.
54 55
Fons i seccions Fons i seccions
Cartell de la Fira de Sant - Carnaval de fiesta africana. 1985.
Ponç al carrer de l’Hospital - Carnestoltes a Ciutat Vella. 1986.
(11 de maig de 1992). - Carnestoltes al Raval. 1985, 1990.
- Carnestoltes infantil. 1984.
- Casal d'infants el Raval. 1983.
- Casal de joves de la Barceloneta. 198?.
- Casal de joves del Raval. 1991, 1997.
- Casal de joves el Fanal: programa d'activitats febrer-març 89. 1989.
- Casal dels infants "el Raval" Ciutat Vella. 1984.
- Casal el Fanal: casal infantil i juvenil del Casc Antic. 198?.
- Casal joves Gòtic.
- Casals d'infants de Ciutat Vella. 1990.
- Casals oberts becats: estiu 87 Ciutat Vella. 1987.
- Casc Antic tardor'89. 1989.
- Castanyada popular. 1997.
- Català per a adults a Ciutat Vella. 198?.
- Centenari del Cercle Artístic de Sant Lluc, Barcelona 1893-1993.
1993.
- Centenario del monumento a Cristobal Colon 1888-1988. 1988.
- Centre Cívic Barceloneta. 1994.
- Centre Cívic Drassanes. 1991, 1992, 1994.
- Centre Cívic Pati Llimona. 1994.
- Centre municipal de serveis socials Erasme Janer. 198?.
- Centres cívics ·Ciutat Vella· primer la gent. 1994.
- Cercaviles a la Barceloneta. 1991.
- Cinema al Gòtic: els divendres cinema. 1988.
- Circuit de jazz Barcelona - Ciutat Vella. Pati Llimona. 1991.
- Ciutat Vella. 1987.
- Ciutat Vella dia a dia. programa d'activitats maig'94. 1994.
- Ciutat Vella: calendari de neteja 1986. 1985.
- Ciutat Vella amb la bandera olímpica: la festa. 1988.
- Ciutat Vella està guanyant. exposició. 1991.
- Ciutat Vella amb tota seguretat. 1989.
- Barcelona mar: Vila Olímpica. 1991. - Club Petanca Marítimo. 11 aniversario campeonato interclubs. 1995.
- Barcelona mar: Port Vell. 1991. - Comerç i tradicions. Festa major de la Barceloneta. 1991.
- Barri Gòtic Ciutat Vella. 1989. - Concert de primavera. Escolania de Santa Maria del Mar i coral
- Biblioteca infantil del barri Gòtic. 198?. Verge Bruna, XX. 1994.
- Billar al Gòtic. 198?. - Concert nadalenc del barcelonès, 2n. 1989.
- Boqueria 150 aniversari 1836-1986. 1986. - Concert poeticomusical a la basílica de Santa Maria del Mar. 1994.
- Campanya quart de casa presenta "Nadal al quart de casa". - Concurs de pintura ràpida al barri de Sant Just. 198?.
1997. - Concurs de pintura ràpida de Barcelona, a La Ribera, 3er. 1994.
- Carme'93. 1993. - Concurs de pintura ràpida amb el nom "La Rambla, color i vida",
- Carnaval 1987: carnaval al Born. 198?. 1er. 1992.
- Carnaval. 1994, 1995. - Concurs infantil i juvenil de figures de sorra: a la platja de la
- Carnaval a Ciutat Vella. 1988, 1989. Barceloneta. 1990.
- Carnaval al Raval. 1993, 1994. - Corals de la Barceloneta. 1989, 1990.
56 57
Fons i seccions Fons i seccions
- Cultura a la Barceloneta. 198?. Cartell de la plaça Reial, un - Festa major la Rambla. 1987, 1988, 1989, 1990, 1991.
- Cultura a la Barceloneta: V correfoc de la Barceloneta. 1993. espai per a la dinamització - Festa major Casc Antic. 1990, 1992.
- Cursa popular Casc Antic. 1994, 1995. ciutadana del districte - Festa major carrer Guifré. 1989.
- Cursillo de títeres en el Districte 5è. 198?. de Ciutat Vella (1989). - Festa major Casc Antic. 1994 
- Danses americanes al Pati Llimona. 1994. - Festa major de la Barceloneta. 1988, 1989, 1990, 1991, 1992.
- Danses tradicionals a la Plaça del Rei. 1992, 1994. - Festa major de la Ribera. 1989, 1990, 1991, 1992, 1994.
- Diada al Gòtic: futbol sala. 1986. - Festa major de Sant Roc. 1986, 1988, 1990, 1991,1992, 1993,
- Diadeta de la Barceloneta 1994. Tothom al moll de la Barceloneta 1994, 1995.
!, II. 1994. - Festa major del Raval. 1988, 1989, 1990, 1992, 1994.
- Dijous culturals a "La Barcarola" jornades culturals i esportives ..., 198?. - Festejajuny: mostra de l'esport i el lleure a la Barceloneta.
- Diumenges infantils al Pati Llimona. 1992. 1989.
- El barri més net: pla de neteja a Ciutat Vella. 1988. - Festes de la Mare de Déu del Carme. 1991.
- El bestiari de la Barcelona Vella. 1994. - Festes de la Mercè 1983: el Raval. 1983.
- El carnaval 87 a Ciutat Vella: exposició. 1987. - Festes de Santa Eulàlia a Ciutat Vella. 1989, 1990.
- El carter reial torna al Raval "el dia 30 a la tarda gran cavalcada". - Festes del Carme: festa major del Raval. 1984.
198?. - Festes majors del Raval: Mercè-84. 1984.
- El futbol a Barcelona. Associació "amics dels carrers Comtessa - Festival club d'escacs, 1er. 1988.
Sobradiel i Palau. 1993. - Festival de jazz Ciutat Vella. 1990, 1994, 1995.
- Els colors de la Rambla. Una investigació històrica dels colors del - Festival de rumba catalana "els gitanos del Portal el Raval i la
famós passeig. 1991. rumba". 1992.
- Els gitanos del Portal el Raval i la rumba. 1992. - Fiesta mayor del Distrito Quinto. 1949.
- Ens hem posat d'acord baixem els mobles i trastos vells al - Fira de Sant Ponç. 1988, 1989, 1990, 1991, 1992, 1993, 1994,
carrer...,. 1994. 1995, 1996,1997.
- Entre studi 54 i l'Arnau caben molts cotxes aparcats. Aparcament - Fira de Santa Llúcia. 1989, 1990,1992.
Paral·lel. 199?. - Foc de Sant Joan: Raval-84. 1984.
- Ep, nois/es del barri. 198?. - Gent gran Ciutat Vella "ball de carnestoltes". Gran concurs de dis-
- Escenes del Raval. Activitats de la setmana de l'1 al 8 de març fresses. 1994.
1998. 1998. - Gent gran Ciutat Vella / i concurs de fotografia. 1991.
- Escola d'adults a Ciutat Vella. 1991. - Gent gran Ciutat Vella: ball de carnestoltes. Gran concurs de dis-
- Escoles d'adults Ciutat Vella: Francesc Layret, Pere Vila, fresses. 1992.
Barceloneta, Barri Gòtic. 1988. - Gimcana esportiva. Ara la mar de salut !!, II. 1994.
- Estem de festa! festa major del Raval. 1991. - Gimcana organitzada per la Guàrdia Urbana de Ciutat Vella. 1995.
- Exposició artesania tèxtil modelatge i buidat Can Xatarra. 1990. - Gran trobada d'havaneres "Barcelona cara al mar". 1992, 1993.
- Exposició del vuitè concurs de pintura ràpida del barri de Sant - Gran rua de carnaval a la Rambla. Vine a la rua, reina!. 1995.
Just. 1993. - Gran trobada d'havaneres "Barcelona cara al mar". 1989.
- Festa al barri de Sant Just. 198?. - Guitarres al Pati Llimona. Concerts. 1995.
- Festa d'inaguració de la nova seu del Districte Ciutat Vella. 1987. - Homenatge a Emili Vendrell. 1993.
- Festa de Sant Ponç. Selecció dels llibres sobre herbes medicinals i - Inaguració camp de futbol Barceloneta. 1989.
melmelades.... 1992, 1993. - Inaguració de la plaça Folch i Torres. 1985.
- Festa de Santa Eulàlia: festa d’hivern del barri Gòtic. 198?, 1987, - Jocs florals Casc Antic. 1994, 1995.
1988, 1992. - Jornades Ciutat Vella. "Centres històrics a les grans ciutats". 1995.
- Festa del Raval. 1990. - Jornades Ciutat Vella, 1es. 1989.
- Festa internacional al Raval "la festa de la immigració i la solidari- - L'associació d'amics de la Rambla convoca el 4t concurs de pintu-
tat", II. 1993. ra ràpida "la Rambla, color i vida". 1995.
- Fira de Sant Ponç. Patró dels herbolaris i apicultors. 1993, 1995, - L'havanera del Casc Antic. Convocatòria de concurs. 1995.
1997. - La Barceloneta grec al carrer. 1992.
58 59
Fons i seccions Fons i seccions
- La llibertat no s'injecta. 198?. - Viu a Ciutat Vella. 1987.
- La societat coral recreativa "La Barcarola " ¡a, tu ! Raval!". 1983. - Viu la Plaça Reial. 1989.
- La sardana del Casc Antic. Convocatòria de concurs per a..... 1995. - Western al Gòtic: els divendres audicions. 198?.
- La torxa arriba a Ciutat Vella. 1992.
- Ludoteca escolar "Premi faci d'alcalde" 1988. 1988. Hi ha una subsèrie específica sobre temàtica de benestar social
- Mercè 86 al barri del Raval. 1986. amb 350 cartells que recullen de forma gràfica la transició de la
- Millorem Ciutat Vella. 198?. mera beneficència a l’estat del benestar social.
- Mostra d'entitats de Ciutat Vella, 2a. 1995. Temàtiques d’interès: acolliment, activitats ocupacionals; anima-
- Nit màgica al Raval. 1995. ció sociocultural; casals; centres cívics; congressos; delinqüència;
- Olimpiada popular del Casc Antic. 1987. disminuïts; dones; drogues; educació; família; gent gran; immigra-
- !Paso de drogas¡ campaña de sensibilización para la Barceloneta ció; infància; joves; lleure; psicologia; salut; serveis municipals;
sobre alcoholismo y otras ..., 198?. serveis socials; treball; voluntariat. 
- Primera marató de rock al Casc Antic. 1993. Dates extremes: 1977-1988. 
- Projecte franja Barceloneta. Carnaval més jove '93. 1993. Instruments d’informació i recuperació: programa informàtic Access
- R-inaguración casal del Raval en marcha. 198?. Total: 350 unitats documentals
- Ràdio Ciutat Vella. 1992.
- Raval & comics. 1993, 1996.
- Rècord Guiness. Hem de fer 2.000 metres de duros. 1989. 4.2 Secció de Gràfics
- Rua de carnestoltes i xocolatada. 1994.
- Sant Jordi -1990- II jocs florals al Casc Antic. 1990. Aquesta secció aplega tot el conjunt de material gràfic que formal-
- Sardinada a l’AV Casc Antic. 1995. ment no es presenta com a cartell. Hi podem trobar diversos apar-
- Segona marató de rock al Casc Antic. 1994. tats on es recullen els tríptics (composicions documentals de tres
- Sessió informativa sobre el lliurament de terrenys a la Barceloneta. cosos), els fullets (impressos de petites dimensions on es represen-
198?. ta un producte, un establiment, una obra, una activitat, etc.), les 
- Sigues eixerit i per nadal... vine al Casc Antic. 1993. targetes (petit full de cartolina que porta impresos escrits o estam-
- Sis hores de rock al Born. 1987. pats), i els impresos informatius i de propaganda d’àmbit local.
- Sortida de ciutat per a gent gran. 1989. Temàtiques d’interès: activitats culturals; arts plàstiques; comerços
- Ta-ka-tà. Barceloneta. 1987. i botigues; conferències; cursos; entitats i associacions; equipa-
- Taller per a adolescents al Raval. 1983. ments culturals; estadístiques; exposicions; felicitacions de Nadal;
- Tangòtic. Cicle de tango al barri gòtic. 1993. festes; guies (transports, educació, platges, aparcaments, viatges,
- "Tangueando" a Ciutat Vella. Curs intensiu d'iniciació al tango etc.); institucions públiques; medi ambient; pavimentació deTargeta dels 4ts Jocs Florals
argentí. 1993. carrers; programes; serveis municipals; transports; urbanisme. Escolars de Ciutat Vella de
- Titelles i pallassos per la pau. 1995. Dates extremes: 1986-1999l’any 1991.
- Torneig futbol sala a la plaça del carrer Tàpies. 198?. Total d’unitats documentals: 650
- Trobada castellera a la Barceloneta: plaça de la Barceloneta.
1988. Retallables, plegables, gràfics publicitaris: és aquella documentació
- Trobada corals del Barcelonès. 1988. gràfica de suport divers amb predomini de la imatge sobre el
- Trobada de gegants de la Barceloneta al Port Vell. 1992, 1993, text, que té la mateixa funció d’anunciar publicitàriament un
1994. producte o servei.
- Un drac llegendari al cor de Barcelona. Veniu i busqueu la fórmula Temàtiques d’interès: Botigues; espectacles; màscares; ventalls,
per a vèncer el drac. 1995. edificis
- Vent al pati. Cicle de vent al Centre Cívic Pati Llimona. 1995. Dates extremes: 1990-1996
- Veus al pati: les veus dins la música clàssica; les veus dins les Total d’unitats documentals: 15
músiques de multicolor. 1995.
- Vint anys fent barri. Casc Antic: barri de la Barcelona, barri català. Fotolits i originals de cartells: els fotolits són un sistema de repro-
1994. ducció en forma de clixés fotolitogràfics obtinguts fotogràfica-
60 61
Fons i seccions Fons i seccions
ment. Els originals de cartells són les maquetes o primers dis- - Àrea de Montjuïc.
senys del cartell a partir dels quals es farà en sèrie. Ajuntament de Barcelona, Patronat de Turisme, escala 1:5000.
Temàtiques d’interès: activitats culturals; equipaments socials i - Àrea de Rehabilitació Integrada de Ciutat Vella.
culturals; exposicions; festes populars; cursos de formació; ser- 1996, escala 1:5000. (3 exemplars).
veis públics. - Barcelona 1717-1940: 10 plànols històrics.
Dates extremes: 1991-1994 Ajuntament de Barcelona, Institut Municipal d’Història, (escales
Total d’unitats documentals: 328 diverses). 
- Barcelona.
Dibuixos: representacions plàstiques de formes damunt una Escala 1:10.000.
superfície. - Barcelona. Districtes municipals i els seus barris. 
Temàtiques d’interès: bestiari; carrers; edificis; façanes. 1933, escala 1:10.000.
Dates extremes: 1988-1995 - Barcelona. Districtes. 
Total d’unitats documentals: 30 Ajuntament de Barcelona, 1986, escala 1:10.000.
- Barcelona. Districtes. 
Croquis de la Carassa. Ajuntament de Barcelona,1991, escala 1:10.000.
Geganters de Ciutat Vella. - Barcelona. 
Autors: Casserres-Boix Jefatura Superior de Policia, comisaria de zona 2, escala 1:6000.
(1988).
- Barcelona: plano guia-urbana.
1985, 9a. ed. actualitzada. (Indica els districtes i els barris), 
escala 1:10.000.
- Barri Casc Antic. 
Din-A3. escala 1:3000. (17 exemplars).
- Barri de la Barceloneta. 
Din-A3, escala 1:3000. (16 exemplars).
- Barri del Raval, part del barri Gòtic.
Din-A4, escala 1:5000. (15 exemplars).
- Barri del Raval. 
Din-A3, escala 1:3000. (19 exemplars).
- Barri gòtic. 
Din-A3, escala 1:3000. (17 exemplars).
- Ciutat Vella dividit per sectors censals. 
Din-A3, escala 1:5000. (3 exemplars).
4.3 Secció de plànols i mapes - Ciutat Vella seccions censals. 
Din-A3, 1984, escala 1:5000. (5 exemplars).
El fons cartogràfic aplega dues subseccions: d’una banda els mapes - Ciutat Vella. 
(representació gràfica plana de la superfície de la terra o d’una 1988, escala 1:6000.
porció d’ella), i d’altra els plànols (representació sobre una superfí- - Ciutat Vella. 
cie plana de la disposició del districte, d’edificis, d’indrets, etc.). Din-A3, escala 1:5000. (2 exemplars).
Temàtiques d’interès: topogràfics de districte i ciutat; d’illes; par- - Ciutat Vella. 
cel·lari, emplaçament de fires; enllumenat; equipaments munici- Din-A3, escala 1:5000. (3 exemplars).
pals; pavimentació; habitatges; barris; carrers; places; façanes; - Ciutat Vella. 
edificis; reforma urbanística; aparcaments. Din-A3. Escala 1:10.000. (2 exemplars).
Dates extremes: 1969-1997. - Ciutat Vella. 
Instruments d’informació i recuperació: programa informàtic Access Din-A4, escala 1:5000. (paper fotogràfic).
- Ciutat Vella. 
Total d’unitats documentals: 371 Din-A4, escala 1:6000.
62 63
Fons i seccions Fons i seccions
- Ciutat Vella. - Fira de Sant Ponç.
Escala 1:5000. (41 exemplars). Ajuntament de Barcelona, Districte Ciutat Vella, Serveis 
- Plànol parcel·lari Ciutat Vella. Tècnics, Servei de Manteniment i Serveis, 1997, escala 1:400. 
Dividit en 33 parcel·les, din-A3, escala 1:5000. (4 exemplars). (2 exemplars).
- Ciutat vella/Parc de mar. - Fira de Santa Llúcia 1996.
Ajuntament de Barcelona, Patronat de Turisme, escala 1:5000. Ajuntament de Barcelona, Serveis Técnic, escala 1:500. (un 
- Col·lecció de plànols dels districtes de Barcelona. exemplar en paper i un exemplar en paper vegetal).
Ciutat Vella. Escala 1:1000. Eixample. Escala 1:5000. Les Corts. - Inversió equipaments 1980-1991 districte. 
Escala 1:5000. Sarrià-Sant Gervasi. Escala 1:5000. Horta-Guinardò. Escala 1:5000. (2 exemplars).
Escala 1:5000. Sant Andreu. Escala 1:5000. Sant Martí. Escala 1:5000. - Localització d’equipaments i aparcaments per a bicicletes: apar-
- Districte Ciutat Vella. Plànol guia. caments per a bicicletes, (4 sectors diferents, 4 exemplars). 
1997, escala 1:6000. (5 exemplars). Equipaments i aparcaments per a cotxes. (5 exemplars). 
- Districte d’Horta-Guinardó. (Plànols adhesius; més una mostra en paper). Escala 1:1000.
1991, escala 1:4000. - Nombre d’habitants de Ciutat Vella indicat per barris. 
- Districte Ciutat Vella. Escala 1:5000.
Barcelona 10, Districte i Ciutat Vella: suplement especial - Obres majors districte 88-90.
núm.1, gener 1987. (plànol desplegable). Escala 1:5000.
- Districte de Ciutat Vella amb sectors. - Part del barri de la Barceloneta.
Escala 1:5000. Din-A3, escala 1:3000. (3 exemplars).
- Districte de Ciutat Vella: plànol guia. - Part del barri gòtic, Casc Antic.
Din-a4, escala 1:5000. (4 exemplars).
Plànol d’aparcaments de - Pla especial reforma interior d’enllaç del carrer Rull amb el barri 
bicicletes a Ciutat Vella
(1994). de Sant Just. Ajuntament de Barcelona, 1992, axometria del 
conjunt (perspectiva), escala 1:500.
- Pla especial reforma interior de la Barceloneta.
1981, 2 plànols, escala 1:2.500 i 1:200.
- Pla especial reforma interior del sector oriental del centre històric 
de Barcelona. 1983, 2 plànols: núm. 9: proposta de conjunt: trac-
tament de l’espai públic. escala 1:1.000 núm.10: perspectives: 
àrea de remodelatge. escala 1:100.
- Plano de ordenación física incorpora las alineaciones y zonas del 
plan general metropolitano.
Corporación Metropolitana de Barcelona, 1977, escala 1:2000. 
1998, escala 1:100.000. - Plànol de centres escolars de Ciutat Vella. Preescolar i EGB 1991-92.
- Districte i Ciutat Vella. Din-A3, escala 1:10.000. (2 exemplars).
1985, escala 1:5000. (2 exemplars). - Plànol de Cerdanyola del Vallès. 
- Espais lliures pla especial de reforma interior. Escala 1:2000.
Escala 1:5000. - Plànol de Ciutat Vella.
- Espais lliures pla general metropolità. Escala 1:2000.
Escala 1:5000. (2 exemplars). - Plànol de la Rambla, any 1772. Pla de la Rambla, any 1807.
- Estudi de l’estat de conservació dels edificis d’habitatges Escala 1:500.
de Barcelona: localització de les finques estudiades Ciutat Vella, - Plànol de Madrid, segle XVII. 
sector oriental. Escala 1:3000.
Patronat Municipal de l’Habitatge de Barcelona, Unitat de - Plànol del Districte de Ciutat Vella. 
Rehabilitació, 1987, escala 1:2000. Escala 1:5000.
64 65
Fons i seccions Fons i seccions
- Plànol del Pla de l’Estany. 5. Biblioteca auxiliar
Escala 1:500.
- Plànol: parcel·lari B-2. Constituïda amb la idea de complementar els fons municipals
Ayuntamiento de Barcelona, Unidad de Urbanismo, Subunidad de l’Arxiu Municipal, està formada per un conjunt de publica-
del Plano de la Ciudad, Servicio de Topografia, 1969, escala 1:2000. cions de caràcter general i especialitzat. La biblioteca es vertebra
- Plànol: parcel·lari B-2. en cinc subseccions:
Ayuntamiento de Barcelona, Unidad de Urbanismo, Subunidad
del Plano de la Ciudad, Servicio de topografia, 1969, (edificis Obres de referència i de consulta 
destacats en diferents tonalitats), escala 1:2000. Són aquells llibres en forma d’enciclopèdies, diccionaris, anuaris,
- Plànol (fotografia) que comprèn els carrers: Ramblas, Tallers, directoris, etc. que tracten amb amplitud de disciplines i conei-
Ronda de Sant Antoni, Ronda de Sant Pau i Marqués del Duero. xements o de part important d’ells.
Escala 1:2000.
- Plànol que comprèn els carrers: Ramblas, Tallers, Ronda de Sant Publicació referent a
Antoni, Ronda de Sant Pau i Marqués del Duero. l’entorn territorial i històric
Escala 1:1000. de Ciutat Vella.
- Plànols parcel·laris de Ciutat Vella.
Escala 1:3000. (42 exemplars).
- Plànols parcel·laris. Zona magatzems avinguda Icària.
1996, escala 1:1000. (7 exemplars).
- Plànols parcel·laris de Ciutat Vella. 
Escala 1:2000. (27 exemplars).
- Plànols parcel·laris del Districte Ciutat Vella.
Escala 1:500. Plànol guia, escala 1:1000, dividit en 42 sectors.
- Plànols: obres majors districte 88-90.
Escala 1:6000. 
- Previsió equipaments pla especial de reforma interior. 
Escala 1:5000.
- Previsió equipaments pla general metropolità.
Escala 1:5000. (2 exemplars).
- Programa d’aparcaments municipals per a l’horitzó 2000: primera pro-
posta. 1990, escala 1:10.000. 
- Província de Barcelona: planejament i usos del sòl.
1992, escala 1:100.000. (4 exemplars).
Obres de caràcter general
Total dels fons gràfics i cartogràfics: 3.394 Tracten d’una disciplina o temàtica específica d’interès general, i
es presenten en forma de manuals, d’informació general i/o
municipal, història, economia, ciències polítiques, geografia, etc. 
Obres relacionades amb les ciències de l’administració
La componen aquells llibres referents a l’Administració munici-
pal: legislació, reglaments, ordenances, estadístiques, memòries
dels serveis municipals, nomenclàtors, censos, etc.
Obres referents a l’entorn territorial i històric de l’Arxiu
És la reunió d’escrits que fan referència a l’evolució física, histò-
rica i social del districte de Ciutat Vella. A l’Arxiu Municipal
66 67
Fons i seccions Fons i seccions
s’apleguen tot un conjunt de monografies especialitzades en 6. Hemeroteca
temàtica de Ciutat Vella, on destaca el recull dedicat a urbanisme.
Formada per revistes, publicacions periòdiques, publicacions
Metodologia d’arxiu especialitzades (arxivística, història, publicacions oficials), i bui-
Són publicacions tècniques relacionades amb l’arxivística: guies, dats de premsa de Ciutat Vella i d’interès general.
inventaris, catàlegs, memòries i indicadors d’arxius, tesaurus,
índexs, manuals d’arxivística, etc.
6.1 Publicacions periòdiques
Títols: 1.228 volums
Instruments d’informació i recuperació: catàleg alfabètic d’autors- Publicacions periòdiques procedents de les diferents institu-
matèries cions, entitats i associacions de Ciutat Vella, a més d’altres de
Mecanització mitjançant el programa informàtic Pèrgam relacionades d’àmbit de ciutat:
Les adquisicions de la biblioteca es produeixen per tres proce- - A 2000 per hora.
diments: compra, donacions d’entitats i associacions del districte - A Barna.
i donacions dels mateixos serveis del Districte. - Agenda cultural EL PERIÓDICO.
- Agenda cultural suplement de El Prat.
- Agenda de la imatge.
- Años luz.
- Apuntes de Educación.
- Aquí, setmanari de Barcelona.
- Àrea Metropolitana de Barcelona.
- Aspanias.
- Assemblea - Nariguts Club.
- Barcelona 10.
- Barcelona 2000.
- Barcelona Econòmica. Indicadors econòmics de Barcelona. 
- Barcelona Esports.
Vella Ciutat. Revista de - Barcelona Informació. 
l’Associació de Veïns del - Barcelona Informació Cultural.
Casc Antic, núm. 14, octubre - Barcelona Metròpolis Mediterrània.
de 1994. - Barcelona Música. 
- Barcelona Participació.
- Barcelona Societat.
- Barcelona Tourism News.
- Barcelona Verda - Butlletí de Parcs i Jardins.
- BCN ocupació.
- Bojos per Barcelona. 
- Butlleti. (Associació de funcionaris jubilats de l'administració
local de Barcelona). 
- Butlletí Club Natació de Barcelona.
- Butlletí de la Cambra Oficial de Comerç, Indústria i Navegació de
Barcelona.
- Butlletí del mercat local de treball.
- Butlletí informatiu d'amics de la poesia. (Associació de Veïns del
Casc Antic).
68 69
Fons i seccions Fons i seccions
- Calada. Nova Ciutat Vella. Revista
- Campus ... Que. mensual de la Facultat de
- Carta Municipal. Ciències de la Comunicació
- Casa d'Eivissa i Formentera a Catalunya. Blanquerna, núm. 2, desem-bre de 1998.
- Casal Lambda.
- Catalunya barri a barri.
- Catalunya Municipal.
- Catalunya música. Revista Musical Catalana.
- Centre d'Informació de la Virreina.
- Centre Dramàtic.
- Club excursionista Pirinenc.
- Collserola - Butlletí del Parc.
- Contacte.
- Coordinadora de Jubilats i Pensionistes de les Associacions de veïns
de Barcelona.
- CUS informa. (Coordinadora d'Usuaris de la Sanitat). 
- Dades.
- De primera. Barcelona Projecte Jove.
- De primera mà.
- Debat juvenil.
- El Balcó. (Associació de Propietaris de Catalunya).
- El Cor de Barcelona.
- El nostre casal.
- El porquet de Sant Antoni - Casal de joves catalans.
- El servei. Servei civil internacional.
- El triangle.
- El Vigia. 
- El vint-i-nou.
- Entre jóvenes. 
- Europa Municipal. 
- Exposocial.
- Fer Ciutat. 
- Formación y Empresa. - IME - Informatiu.
- Full informatiu. (Districte de Ciutat Vella. Serveis Personals). - Informació casal d'associacions juvenils de Barcelona.
- Full informatiu 20. - Informatiu; Butlletí del centre d'investigació. Formació. Assesorament.
- Full informatiu Mensual "El Fanalot". - Informatiu Pla integral de Roquetes.
- Full informatiu. Museu Nacional d'art de Catalunya. - Informatiu. (Fundació Caixa de Pensions).
- Galeria Carles Poy. Informatiu trimestral. - Informatiu bimensual per associació de voluntariat.
- Gent (Fraternitat cristiana de malalts i minusvàlids). - Irfogai.
- Gent Gran. - ITP. Informació sobre el transport públic.
- Goymar - Escuela Profresional de Técnicas industriales de la confección. - Jazz sí. 
- Gràcia Express. - Joves música.
- Gremi de Garatges. - Lambda.
- Hermandad. - L’Arjau.
- Hora punta. - L’Associació de Barcelona.
- Horizonte Europa. - L'Aurora de Clavé.
70 71
Fons i seccions Fons i seccions
- L'Eixample. Paraules de Ciutat Vella. - Ritme. (Agrupació Cultural Folklòrica de Barcelona).
- L'Informatiu del Pati Llimona. Associació Cultural Paraules - Setmanari informatiu. (Generalitat de Catalunya-Direcció
- L'Informatiu Dona. de Ciutat Vella, núm. 5, General d'Administració Local).
- L'Informatiu Gent Gran. desembre de 1994. - Sirga. Associació amics del Museu Marítim de Barcelona.
- L'Informatiu Jove. - Soci - Full informatiu de l'associació de veïns del Casc Antic.
- La Farola. - Som-hi Raval.
- La Drecera. - Tango. Boletín de la asociacion de amigos del Tango.
- La Municipal de Barcelona . - Tercera, segona, primera mà.
- La Plaza. - Una veu Amiga. 
- La Rambla. Barcelona Magazine. - Una revista de la social.
- La Revista del Mercat. - Vella Ciutat.
- La Veu de la Gent Gran. - Vida Marina.
- La Veu del Carrer. - Voraviu.
- La Veu del Raval - La taula del Raval. Total: 145 títols
- La Veu de Ciutat Vella.
- Maniconyo.
- Mar. 6.2 Publicacions especialitzades
- Marítimas. (Diario del Puerto de Barcelona). Formada per revistes tècniques d’història, arxivística i adminis-
- Mitjà de comunicació. (Òrgan oficial de l'associació de Botiguers tració:
de Sant Pere Mitjà).
- Montepio de Conductores. 6.2.1 Publicacions tècniques d’història:
- Navegant amb la Vendee Globe. - Arxiu i Museu d’Història de la Ciutat. Ajuntament de Sant Feliu
- No callen. de Guixols.
- Noticevi. - Balma. Didàctica de les Ciències Socials, Geografia i Història.
- Notícies. (Universitat Pompeu Fabra). Ed: Graó.
- Nou barris 9. - Barcelona Quaderns d’Història. Institut Municipal d’Història,
- Nova Ciutat Vella (Facultat de Ciències de la Comunicació Ajunt. de Barcelona.
Blanquerna). - BCN Biblioteca de la Història. Institut Municipal d’Història de
- Òmnium Cultural. Barcelona, Ed. Proa.
- Panorama. Fundació la Caixa. - Camèlies - Full informatiu Taller d'Història de Gràcia. Arxiu
- Papers d'informació social. Municipal del Districte de Gràcia.
- Parantes de Ciutat Vella. - Col·lecció Gent de la Casa Gran. Ajuntament de Barcelona.
- Paraules de Ciutat vella. - Diàlegs a Barcelona. Regidoria d’Edicions i Publicacions,
- Pipa Club. Ajuntament de Barcelona.
- Port Vell. - Íber. Didáctica de las Ciencias Sociales, Geografía e Historia.
- Prevenció. Ed. Graó.
- Primer la gent - Imatges i Records. Ed. Viena-Columna.
- Programa d'atenció a l'usuari - full informatiu intern. - Gausac. Publicació del Grup d’Estudis Locals de Sant Cugat del
- Quatre Gats. Vallès.
- Raval acció integrada. - Historia y Fuente Oral. Institut Municipal d’Història.
- Raval Jove. - L’Avenç. Revista d’Història. Ed. L’Avenç.
- Raval-Va. - Quaderns de l’Arxiu. Arxiu Municipal de Barcelona, Ajuntament
- Revista per a la Gent Gran de la Fundacio Agustí Piriz. de Barcelona.
- Revista de Medicina Familiar y comunitaria.
- Revista de Museus. 6.2.2 Publicacions tècniques d’Arxivística:
- Revista del Consorci Hospitalari de Catalunya. - ArxiBar. Arxiu Municipal de Barcelona, Ajuntament de Barcelona.
72 73
Fons i seccions Fons i seccions
6.2.3 Publicacions oficials
ArxiBar. Butlletí de l’Arxiu
Municipal de Barcelona, - Gaseta Municipal. Ajuntament de Barcelona (1922-1976) i
núm. 2, juliol de 1999. (1988-1999).
6.3 Hemeroteca de buidats de premsa diària
Els buidats de premsa diària s’efectuen sobre temàtica específica
de Ciutat Vella i sobre notícies d’interès general relacionades
amb el mateix Districte. L’hemeroteca compta amb 34.000
retalls de premsa.
6.3.1 Buidats de premsa d’informació general sobre Ciutat 
Vella (1989-1999)
El recull de premsa es fa de diaris de difusió nacional i publica-
cions, revistes i diaris locals del districte que facin referència a
l’àmbit geogràfic de Ciutat Vella. Els buidats poden ser consultats
a través d’un catàleg tematicocronològic: 
Ciutat Vella
1. Associacions de veïns
2. Barris
2.1 Barceloneta
2.1.1 Platges
2.2 Casc Antic
2.3 Gòtic
2.4 Raval
3. Benestar Social
3.1 Atur-Ocupació
3.2 Cultura
- Arxius d’Imatges Emili Massanas i Burcet. Diputació de Girona. Recull de premsa sobre dia- 3.3 Esportsris amb temàtica de Ciutat
- Arxius. Butlletí del Servei d’Arxius. Generalitat de Catalunya. 3.4 InfànciaVella: Diari de Barcelona, 27
- Boletín de Información. Centro de Información Documental de de febrer de 1966. 3.5 Joventut
Archivos. 3.6 Marginació
- Boletín Informativo Proco SA. Microfilm y tratamiento electróni- 3.6.1 Malalts mentals
co de información. 3.8 Toxicomanies
- Butlletí. Informatiu de l’Associació d’Arxivers de Catalunya. 3.9 Vellesa
- Col·lecció Guies de l’Arxiu Municipal. Ajuntament de Barcelona. 3.10 Voluntariat
- Col·lecció d’Inventaris i Catàlegs de l’Arxiu Municipal. Ajuntament 4. Carrers
de Barcelona. 4.1 Avinguda Drassanes
- Guies dels Arxius Històrics de Catalunya. Generalitat de Catalunya. 4.2 Carrer Ferran
- Lligall. Revista Catalana d’Arxivística. Associació d’Arxivers de 4.3 Carrer Nou de la Rambla
Catalunya. 4.4 Avinguda del Paral·lel
- Normes i Reglaments de l’Arxiu Municipal. 4.5 Carrer Portaferrissa
Ajuntament de Barcelona. 4.6 Avinguda Portal de l’Àngel 
74 75
Fons i seccions Fons i seccions
4.7 Rambla 13.21 Rambla de Mar
4.8 Via Laietana 13.22 Saló de Cent
4.9 Altres    13.23 Sant Pau del Camp
5. Comerços i tendes 13.24 Santa Maria del Mar
13.25 Santa Mònica
6. Places 13.26 Universitat Pompeu Fabra 
6.1 Catalunya 13.27 Altres
6.2 del Rei
6.3 Nova 6.3.2 Buidats de premsa d’informació general d’interès
6.4 Reial (1989-1999)
6.5 Sant Jaume
6.6 Altres El recull de premsa es porta a cap sobre diaris de difusió nacio-
nal. Els buidats poden ser consultats a través d’un catàleg tema-
7. Habitatge ticocronològic:  
8. Pensions
8.1 Tancament de Pensions Informació general
9. Port de Barcelona 0. Gestió municipal
10. Seguretat Ciutadana 1. Associacions de veïns
10.1 Tràfic de drogues 2. Barris
10.2 Successos 3. Benestar social
4. Habitatge
11 Rehabilitació 5. Hotels
12. Festes i Fires 6. Institucions ciutadanes
12.1 La Mercè 7. Medi ambient
12.2 Santa Llúcia 8. Olimpíades
13. Monuments, edificis i indrets 9. Seguretat ciutadana
13.1 Sponsors 10. Urbanisme
13.2 Arc de Triomf 6.3.3 Buidats de premsa d’arxivística
13.3 Born
13.4 Casa de la Caritat Formats per reculls de premsa diària d’abast nacional. Els bui-
13.5 Caserna de Sant Agustí dats poden ser consultats cronològicament 
13.6 Catedral
13.7 Colom 6.3.4 Buidats sobre la funció cultural de l’arxiu
13.8 Convent dels Àngels Creat a partir d’articles apareguts a publicacions periòdiques de
13.9 Drassanes, Les caràcter especialitzat (arxivística, pedagogia, didàctica de les
13.10 Fossar de les Moreres ciències socials, etc.). Els buidats poden ser consultats a través
13.11 Estació de França d’un catàleg temàtic: 
13.12 Liceu, El
13.13 Llotja, La Funció social de l’Arxiu
13.14 Monument a Macià 1. Arxiu i història 
13.15 Moll de la Fusta 2. Arxiu i cultura
13.16 Palau de la Música 3. Funció pedagògica
13.17 Palau Güell 3.1 Arxius i escoles
13.18 Parc de la Ciutadella 3.2 El servei pedagògic
13.18.1 Exposició Universal de 1888 3.3 Aplicacions didàctiques
13.19 Pati Llimona 4. Màrqueting d’arxius
13.20 Porxos de Fontserè  5. Usuaris d’arxius
76 77
Fons i seccions
6. Arxius i altres equipaments culturals
7. Arxius i noves tecnologies
8. Arxius i activitats de dinamització
6.4 Literatura Grisa
És un recull documental d’escrits no publicats que no tenen una
configuració de llibre, i que es presenten en forma de diverses
tipologies documentals: informes, indicadors, planificacions, pro-
jectes, estudis, avaluacions, memòries, etc., seleccionats per a la
difusió de la informació tècnica i científica entre els usuaris de
l’Arxiu. El fons es divideix en dos grans apartats: benestar social
i temàtica general. Objectes d’interès
Temàtiques d’interès:
Benestar social: acolliment; animació sociocultural; cultura; dona; històric dipositats
ensenyament; estrangeria; família; immigració; infància; joventut;
marginació; sanitat; toxicomanies; vellesa; voluntariat. a l’Arxiu
Temàtica general: Administració municipal; arquitectura; barris
(Barceloneta, Casc Antic, Gòtic i Raval); demografia; descentra-
lització; economia; estadística; habitatge; història; jocs olímpics;
medi ambient; participació ciutadana; prevenció i seguretat;
rehabilitació; serveis municipals; serveis socials; turisme; urbanis-
me (plans de reforma interior); via pública.
Caixes: 189/23,5 m
Dates extremes: 1978-1996
Instruments d’informació i recuperació: fitxers matèries-alfabètic
78
Objectes d’interés
L’Arxiu Municipal recull objectes d’especial valor fruït d’actes de
representació políticosocial del Districte, o de donacions efec-
tuades per ciutadans, relatives a la història local o representati-
ves de fets, activitats i/o accions produides a Ciutat Vella:
Col·lecció d’objectes obsequiats al Consell Municipal del
Districte de Ciutat Vella (1981-1995):
- Associació Esportiva de Ciutat Vella (2 clauers).
- XXX Aniversari dels II Jocs del Mediterrani,1992 (medalla).
- LVI Aniversari 1925-1981, 50è Aniversari ACR 1925-1975
(medalla i escut).
- Els Trobadors, 2-10-83 (figura i medalla).
- A la subcomissió de la Tercera Edat, 1981, (placa).
- Guàrdia Urbana amb la inscripció "I.P.A. España. Barcelona"
(placa).
- Città di Alessandri, (placa).
- Diadeta de la Barceloneta, IV Mostra d’Entitats, 1996 (aqua-
rel·la sobre plàstic).
- 6ns Jocs Florals de Ciutat Vella, 1994 (placa).
- Jocs Florals de Ciutat Vella,1996 (làmina de pedra).
- II Mostra d’Artistes Plàstics del Raval, 1995 (placa).
- Homenatge a D. Enrique Tierno Galván, 21-9-86 (placa).
- Aniversari del Frontó Colom (placa).
- AEB (plat-cendrer).
- 10è Aniversari inauguració local social ACH Lo Picarol (bloc
de marbre-escut).
- I Trobada St. Josep Oriol, Barri del Pi, Gegants del Pi, 1995
(bloc de marbre).
- Societat Coral Els Trobadors, Festes de la Mercè, 1902-1990
(medalla).
- Gegants del Pi de Barcelona, 1985 (medalla).
- Escut de la ciutat D’Alessandria (banderí).
- Città di Alessandria. Scambi internazionali giovanili, 1998 (placa).
- Capsa de fusta tallada per a bloc de notes.
- Consell Municipal del Districte, AV dels Carrers Cendra i
Requesens, 1986 (placa).
- Guitarra de porcellana amb el logotip: "Barcelona més que mai".
- Escut de Granada (medalla).
- Districte Ciutat Vella, Societats Corals, AV Raval, 1989 (plat
conmemoratiu).
- Basílica de Santa Maria del Mar, VI centenari, 1383-1983 (medalla).
- I Trobada de Corals del Barcelonès, 1988 (medalla).
- Rebotiga d’en Pitarra. Bressol del Teatre Català (medalla).
- Les societats corals i l’AV del Raval a J.A. Clavé, 1989 (placa). 
- Societat Coral Els Trobadors a l’Ajuntament de Barcelona,
1989 (placa).
81
Objectes d’interés
Col·lecció de banderes de la Ciutat de Barcelona 
Pinacoteca:
- Quadre signat per Silradera (núm. patrimoni municipal 46745)
- Quadre signat per Cesc
Col·leccció de màquines d’escriure i escriptori:
- Màquina d’escriure Ideal (anys vint)
- Màquina d’escriure elèctrica Facit (anys setanta)
- Màquina d’escriure elèctrica Underwood 1000 (anys setanta)
- Taules per a recolzar-hi màquines d’escriure: Involca (anys
setanta) i Fura (anys seixanta)
Objectes d’interès històric (maquetes):
- Restaurant de l’Exposició Universal de Barcelona Altres fons 
- Església de Santa Maria del Mar documentals
d’interès
82
Altres fons d’interés
La ubicació que té l’Arxiu Municipal de Ciutat Vella, al bell mig
de Barcelona, fa que es produeixi una sobreposició de la histò-
ria de la ciutat envers el Districte. Per aquest motiu, el ventall
de possibilitats de recerca històrica en el territori que li és propi
és molt ampli:
L’Arxiu Municipal Administratiu (baixada Caçador, 3) 
Per a tota aquella documentació relativa a l’Administració munici-
pal del territori de Ciutat Vella des de l’any 1833 fins a l’any 1984,
que és quan s’inicia el procés de transferències als districtes.
Museu d’Història de la Ciutat (plaça del Rei,11)
Guarda documentació especialitzada en història local, història
antiga, arqueologia, ceramologia i epigrafia. Ofereix un seguit
d’espais expositius, així com materials documentals de suport que
permeten conèixer els trets principals de la història de la ciutat i
per extensió de Ciutat Vella.
Arxiu Històric de la Ciutat ( carrer Santa Llúcia, 1)
En els fons documentals municipals medievals i moderns s’hi
troba documentació escrita sobre Ciutat Vella. Cal destacar de
la institució la seva biblioteca i hemeroteca sobre publicacions
del districte, el seu departament de gràfics i l’arxiu fotogràfic. 
Arxiu Nacional de Catalunya (carrer Jaume I, s/n. - Sant
Cugat del Vallès):
Té uns fons d’institucions i d’empreses radicades a Ciutat Vella.
En l’àrea dels fons d’imatges, gràfics i audiovisuals, també hi tro-
barem documents visuals i gràfics d’associacions i empreses de
Ciutat Vella.
Arxiu Capitular de la Catedral de Barcelona (pla de la Seu, s/n)
Compta amb la documentació de les assemblees i els acords
pertinents als interessos d’aquestes, de la corporació formada
per canonges com a consell del bisbe.
Arxiu Diocesà (carrer Bisbe Irurita, 5)
Disposa d’àmplia documentació escrita i gràfica de les institu-
cions i congregacions religioses, així com de les parròquies de
Ciutat Vella.
Arxiu del Col·legi d’Arquitectes (plaça Nova, 5)
Els seus fons estan especialitzats en: arquitectura, urbanisme,
tecnologia de la construcció, planificació urbana i teoria, anàlisi i
crítica de les belles arts.
85
Altres fons d’interés
Arxiu de la Corona d’Aragó (carrer Almogàvers, 77)
Per a l’estudi de la història medieval, destaquen entre els seus
fons els registres de la Cancelleria, en què es poden trobar
estudis locals o territorials referents a Ciutat Vella. 
Biblioteca de Catalunya (carrer Carme, 47)
Fons de tipus bibliogràfics amb monografies dedicades a Ciutat
Vella. A la documentació de reserva podem trobar: manuscrits,
estampes, mapes, plànols, gravats, fullets i publicacions periòdi-
ques sobre l’entorn territorial de Ciutat Vella.
Ateneu Barcelonès (carrer Canuda, 6)
Biblioteca general amb una extensa bibliografia sobre temàtica
de Ciutat Vella. Col·laboracions
Associacions de Veïns de la Barceloneta (carrer Marquès de la i publicacions
Quadra, 1), Casc Antic (carrer Rec, 27), Raval (carrer d’en Roig,
12) i Gòtic (carrer Regomir, 3): de l’Arxiu
Dins de l’àmbit territorial de Ciutat Vella, hi ha nombroses enti-
tats i associacions, així com determinats particulars, que posseei-
xen arxius patrimonials de consulta restringida, però de gran
valor històric i social, que complementen en l’àmbit ciutadà la
documentació oficial de l’Administració. 
86
Col·laboracions i publicacions
Malgrat a la creixent diversitat de les activitats culturals de
l’Arxiu Municipal, les publicacions són l’eina tradicional per
excel·lència de difusió de tot arxiu. Les publicacions que aquí es
presenten són l’esforç que l’Arxiu Municipal realitza, per infor-
mar i formar al ventall més ampli possible de ciutadans: 
- Aproximació teòrica a la tipologia de l'usuari d'arxius. Lligall,
Revista Catalana d'Arxivística, núm. 7, 1992, pàg. 77-96.
- Arxiu eina de l'entorn, eina de la història local. Barcelona,
L'Avenç. Actes del I Congrés Internacional d'Història Local de
Catalunya, 15-16 novembre de 1991, pàg. 135-142.
- Arxiu Municipal del Districte de Ciutat Vella. Tríptic informatiu.
Consell Municipal del Districte de Ciutat Vella, Barcelona, 1992.
- Arxiu Municipal del Districte de Ciutat Vella. A: Guia de l’Arxiu
Municipal de Barcelona. Ajuntament de Barcelona, Regidoria
de Presidència, 1992, pp. 18-21. 
- Barcelona imatges i records. Ed. Viena - Columna, 1998, 91 pàg.
- Breu apunt històric sobre la seu del Consell de Districte de Ciutat
Vella. El Vigia de Ciutat Vella, núm. 19, gener 1994, Viure l'Art,
Tresors de Ciutat Vella/Tema X, pàg. 12-13.
- Ciutat Vella. Barcelona, la seva història i tu. Col·lecció de cro-
mos editada per CATIC (Centre d'Activitats per al Turisme i
el Comerç), maig de 1995.
- El Convent dels Àngels: Història d’un equipament sociocultural
adreçat a la ciutadania. L’antic noviciat dels Àngels, avui Arxiu
Municipal del Districte de Ciutat Vella. El Vigia de Ciutat Vella,
núm. 21, abril-maig de 1994, pp. 11-12 i 33.
- El Districte de Ciutat Vella trasllada la seva seu a la Casa de la
Misericòrdia. La Veu de Ciutat Vella, Especial Estiu 99, pàg. 14.
- Espai pels ciutadans. El Districte amplia les oficines d’atenció al
públic a la Casa de la Misericòrdia. Nova Ciutat Vella, setem-
bre/octubre 1999, núm. 10, pàg 5. 
- Imatges i records. Barcelona: de Ciutat Vella. Ed. Viena - Columna,
1995, Col·lecció Imatges i Records, núm. 24, 60 pàg. 
- La incidència dels arxius en el món de l’ensenyament. Conèixer la
89
Col·laboracions i publicacions
Barceloneta: un exemple de la funció cultural dels arxius. Gausac,
juny 1994, núm. 4, pàg.133-143.
- La funció cultural de l'arxiu: introducció a l'acció pedagògica.
I Jornades de Didàctica de les Ciències Naturals i Socials al
Baix Llobregat, celebrades a Sant Feliu de Llobregat els dies 28,
29 i 30 de setembre de 1992, Publicacions de l'Abadia de
Montserrat, Col·lecció Llorenç Sans núm. 5, 1994, pàg. 461- 474.
- La función pedagógica del archivo. Aplicaciones didácticas en
forma de talleres de historia, tecnológicos y audiovisuales. P H
Boletín del Instituto Andaluz del Patrimonio Histórico, Año VI,
núm. 24, septiembre 1998, pág. 95-105. Bibliografia bàsica
- L'arxiu arriba a l'escola. Conèixer la Barceloneta: un exemple de
la funció cultural dels arxius. Barcelona, Ed. Germà Iturrate, sobre Ciutat Vella
1996, 120 pàg. 
- L’arxiu Municipal com a equipament cultural especialitzat.
Laboratori d’Arxius Municipals, Diputació de Barcelona,
Oficina de Patrimoni Cultural, Barcelona, 1997, pàg. 51-70.
- L'arxiu, una rebotiga de fonts didàctiques infrautilitzada. Balma,
Revista de Didàctica de les Ciències Socials, Geografia i
Història, núm. 5, juliol 1996, pàg. 89-101.
- L'ús de les fonts d'un arxiu en les ciències socials. A: Les fonts en
les ciències socials. Instruments per a l'estudi de les societats.
Bar-celona, Editorial Graó, 1996, Biblioteca de Guix, núm. 5,
pàg. 9-63. 
- Planificar el servicio pedagógico del archivo. Boletín ANABAD
(Asociación Nacional de Archiveros, Bibliotecarios, Arqueologos
i Documentalistas), XLVI (1996), núm. 2, pàg. 24-45.
- Repensar el servei pedagògic de l'arxiu. Gausac, núm. 8, juny
1996, pàg 97-107.
- Un distrito maternal. El distrito de Ciutat Vella desplaza sus ofici-
nas a la vieja Casa de la Maternitat de la calle Ramalleres. La
Vanguardia, Vivir en Barcelona, pàg. 4, domingo, 3 de octubre
1999. 
90
Bibliografia bàsica
Aquelles publicacions d'interés referides al Districte de Ciutat
Vella com a centre històric:
- AMADES, Joan: Històries i llegendes: passejada pels carrers de la
Ciutat Vella. Barcelona, Ed. 62 Vol. I: 1984, 961 pàg. Vol. II:
1984, 1068 pàg.
- Barcelona en la seva història. Breu història de la ciutat. Barce-
lona, Ajuntament de Barcelona, Delegació de Cultural, 1970,
74 pàg.
- BRUNIQUER, ESTEVE G.: Relació sumaria de la antigua funda-
ció i cristianisme de la ciutat de Barcelona. Barcelona, Llogar i
Obradors i Dau, 1871, 76 pàg.
- CARRERAS CANDI, Francesc: Geografia general de Catalunya.
La ciutat de Barcelona. Barcelona, Ed: Albert Martín, 1.137 pàg.
- DE BOFARULL, Antonio: Pasado, presente i provenir de
Barcelona. Memoria històrica, filosófica y social. Barcelona, Imp.
de N. Ramirez, 1881, 65 pàg.
- DE CAPMANY I MONTPALAU, Antonio: Memorias históricas
sobre la Marina, Comercio y Artes de.... Barcelona. Madrid, Real
Junta y Consulado de Comercio de Barcelona, Antonio
Sancha, 1779, 2 Vols.
- DURAN I SAMPERE, Agustí: Barcelona i la seva història.
Barcelona, Curial, Vol. I: La formació d'una gran ciutat, 1973,
798 pàg. Vol. II: La societat i l'organització del treball, 1973,
696 pàg. Vol. III: L'art i la cultura, 1975, 709 pàg.
- DURAN I SANPERE, Agustí: Història de Barcelona. Barcelona,
Aedos, 1975, 547 pàg.
- PI Y ARIMON, Andrés: Barcelona antigua y moderna. Barce-
lona, Imp. Politècnica de Tomás Gorchs, 1854, 2 vols.
- Pla de Barcelona i la seva història, El: Actes del I Congrés
d’Història del Pla de Barcelona. Barcelona, Institut Municipal
d’Història, 12-13 de novembre de 1982, Ponències De: La
Magrana, 1984, 504 pàg.
- SANPERE, Salvador: Barcelona son passat present y porvenir.
Memòria històrica filosófica y social. Barcelona, Tip. La
Reinaxensa, 1878, 318 pàg.
93
 
Bibliografia bàsica Bibliografia bàsica
- UDINA, Frederic: Barcelona vint segles d’història. Barcelona, - Rehabilitació de la "Ciutat Vella", La: Quadern Central núm. 1,
Ed: Aymé, 1963, 397 pàg. Barcelona, Metròpolis Mediterrània, Ajuntament de Barcelona,
1985, pp. 49-103.
- VILA, Pau; CASASSAS, Lluís: Barcelona i la seva rodalia al llarg
del temps. Barcelona, Ed: Aedos, 1974, 491 pàg. - Recuperació d’una zona urbana degradada, La: El Model de
Ciutat Vella a Barcelona. III Jornades de Ciutat Vella (2-3
- VERGES, Oriol: Barcelona des dels seus orígens fins a la fi de novembre 1995) Barcelona, Ajuntament de Barcelona,
l’edat mitjana. Barcelona, Ed: Tàber, 1967, 220 pàg. Districte de Ciutat vella, Promoció de Ciutat Vella, dossier lite-
ratura grisa, 140 pàg.
Publicacions amb tractament específic sobre Ciutat Vella:
- Revitalització urbana econòmica i social. I Jornades de Ciutat
- Barris de Barcelona, Els: Ciutat Vella Eixample (Volum I). Vella (6-10 de novembre de 1989), 189 pàg. II Jornades de
Enciclopédia Catalana, Ajuntament de Barcelona, 1999, 398 pàg. Ciutat Vella (2-4 desembre de 1991), 141 pàg. Barcelona,
Ajuntament de Barcelona, Districte de Ciutat vella, Promoció
- Ciutat Vella: L’Hora Decisiva. Quadern Central núm. 18, Barce- de Ciutat Vella.
lona, Metròpolis Mediterrània, Ajuntament de Barcelona, 1985,
pp. 65-128. - VILARRÚBIA ESTRAN, Josep M.: Ciutat Vella. Itinerari per a
una Barcelona desconeguda. Barcelona, Viena-Columna ,1996,
- Ciutat Vella. Establecimientos y productos singulares. Barcelona, 84 pàg. més fotografies.
Promoció de Ciutat Vella, SA, 1989, 97 pàg.
Publicacions sobre els barris de Ciutat Vella:
- CORDOMÍ, Xavier: Imatgeria festiva de la Ciutat vella de
Barcelona. Gegants, nans, bestiari i altres personatges. Bar- La Barceloneta
celona, Ajuntament de Barcelona, Districte de Ciutat Vella,
1995, 69 pàg. - Associació de Veïns de la Barceloneta: Enquesta sobre habitatge
(octubre 1975). Informe sobre sanitat (1973).
- FABRÉ, J.; HUERTAS CLAVERIA, J.M.: Tots els Barris de
Barcelona. Barcelona, Edicions 62, 1977, 7 Vols. Volum V: La - BACH, Luis: Historia de la Barceloneta dedicada a los niños con
Barcelona Vella (Sant Pere, La Mercè, La Ribera), Volum VII: El motivo de II Centenario (1753-1973). Barcelona, 1953, 4 pàg.
Districte V).
- CASTILLO, Alberto del: La maquinista terrestre y marítima, per-
- GABANCHO, Patricia: El Sol era alegre. La reforma urbanística sonaje histórico (1855-1955). Barcelona, Seix y Barral, 1955,
de Ciutat Vella. Barcelona, Promoció de Ciutat Vella S.A., 142 575 pàg.
pàg. + 40 pàg. de fotografies.
- COLL, Sebastián: Breve noticia de la fábrica y construcción del
- Guia Estadística. Ciutat Vella en xifres. Barcelona, Ajuntament de nuevo barrio en la playa de Barcelona llamado vulgarmente
Barcelona, Departament d’Estadística, maig 1997, 81 pàg. Barceloneta. Barceloneta, Teresa Piferrer, 1755, 60 pàg.
- HUERTAS, Josep Maria; FABRE, Jaume; TATJER, Mercè: - FIBLA FEIRO, Jorge: Un ejemplo "slum": la península suburbial de
Descubrir Ciutat Vella. 14 itinerarios urbanos. Barcelona, Barcelona. Triunfo núm. 621, agosto 1974, pàg. 28-31.
Promoció Ciutat Vella, SA, 1990, 127 pàg.
- FERRER, F.: Historia de la Barceloneta. Barcelona, (5 cinc fasci-
- Primer la Gent. Ciutat Vella 1991-1995: Barceloneta, Casc Antic, cles), 1947.
Gòtic, Raval. Barcelona, Ajuntament de Barcelona, Districte de
Ciutat Vella, 1995, 66 pàg.
94 95
 
Bibliografia bàsica Bibliografia bàsica
- GARCIA MARTÍN, Manuel: La Barceloneta: el barri de la platja - Carrer Montcada, El: Testimoni d’una època esplendorosa a la ciu-
de Barcelona que la veu popular anomena Barceloneta. Barcel- tat. Crònica núm. 32, febrer 1985, pàg. 52-55.
ona, Catalana de Gas, 1989, 232 pàg.
- LOPEZ, Pere: El centro histórico: un lugar para el conflicto.
- GRANADA, A.: Elogi de la Barceloneta. Barcelona, Gràfics Vda. Estrategias del capital para la expulsión del proletariado del centro
R. Fabré, 1937, 25 pàg. de Barcelona. Barcelona, Publicacions i Edicions de la Universitat de
Barcelona, Geocrítica, Textos de apoyo núm. 7, 1986, 158 pàg.
- GUITERT, Avelino: Barceloneta. Su creación, caracter de los fun-
dadores y de los que les sucedieron. Su prosperidad pasada, su - MARTÍ, Carlos: Degradación y monumento. El barrio de la Ribera en
actual decadencia, remedios. Barcelona, 1921, 230 pàg. Barcelona. Construcción de la ciudad, núm. 3, 1975, pàg. 16-31.
- IBARZ, Mercé: Passat i present d'un barri popular. La Barceloneta - Mercado de Santa Catalina, El. Breve historia con motivo de la
o l'aigua bruta de Barcelona. Serra d'Or, juliol 1976, núm. 202, celebración de su primer centenario. Barcelona, Imp. Escuela
pàg. 23-27. Casa Pro. de Caridad, 1948, 24 pàg.
- La Barceloneta. Origen i transformació d’un barri, 1753-1994. - ROS, Antonio: La Ribera de Barcelona. Barcelona, Graf. Europeas,
Barcelona Ajuntament de Barcelona, Districte de Ciutat Vella, 1973, 15 pàg.
1994, 58 pàg.
El Gòtic
- SALADRIGAS, Robert: L'Escola del Mar i la renovació pedagògi-
ca a Catalunya. Barcelona 62, 1973, 300 pàg. - Associació de Veïns del Barri Gòtic: Alguns aspectes de la necesa-
ria actuació municipal en el Barri. Document de treball, s/dades, 
- TATJER, Mercedes: El impacto de la industrialización en la mor- 8 pàg.
fología de un barrio del siglo XVIII: la evolución de la Barceloneta.
Revista de Geografia, núm. 1, 1972, pàg. 55-104. - DIEZ APARICIO, Urelio: El Barrio Gótico de Barcelona. Barcelona,
Ed: Everest, 1982, 96 pàg.
- TATJER, Mercedes: La Barceloneta del siglo XVIII al Plan de
Ribera. Barcelona, Saturno, col·lecció Realidad Geográfica, núm. - PUIG, Francesc: El meu barri. Barcelona, Grafs. Marina, 1955, 
7, 1985, 215, pàg. 29 pàg.
El Casc Antic - DURAN I SANPERE, Agustí: Descripció del Barri Gòtic. Barcelona,
Caixa d’Estalvis Sagrada Família, 1969, 36 pàg.
- AMADES, Joan: Guia llegendaria de Barcelona. la Ribera.
Barcelona, La Neotipia, 1934, 132 pàg. - DURAN I SANPERE, Agustí: El Barrio Gótico y su historia.
Barcelona, S.G. de P.S.A., 1950, 22 pàg.
- Barcelona remodelación capitalista o desarrollo urbano en el sec-
tor de la Ribera oriental. Barcelona, Imp. Juvenil, SA, Colección - DURAN I SANPERE, Agustí: El Barrio Gótico de Barcelona.
Materiales de la Ciudad, 1974, 79 pàg. Barcelona, Aymà edits, 1952, 73 pàg.
- Barri de la Ribera, El. Barcelona, Ed: Gustau Gili, 1974, 111 pàg. - SEGARRA I TRIAS, Ferran: Reconeixement del sector central del
centre històric de Barcelona. Barcelona, Ajuntament de Barcelona,
- Born Restauración de un mercado del siglo XIX en Barcelona, El. Consell de Districte I, 8 de novembre de 1983, 107 pàg. (Lite-
Ianus vol. 0, núm. mayo-junio 1980, pàg. 27-46. ratura grisa).
96 97
 
Bibliografia bàsica
El Raval
- AMADES, Joan: Guia llegendaria de Barcelona. El Raval.
Barcelona, La Neotipia, 1934, 66 pàg.
- ARTIGUES I VIDAL, Jaume (i altres): El Raval, história d'un barri
servidor d'una ciutat. Barcelona, Associació de Veïns del Raval,
Francesc Mas i Palahí, Col·lecció El Raval, núm. 1, 67 pàg.
- CLARAMUNT, Salvador: El arrabal de las Ramblas en la
Barcelona del siglo XV. Madrid, Universidad Complutense,
1985, pàg. 1.408-1.429.
- FIGUEROLA, Fina (i altres: alumnes de 3er. de BUP de l’IB
Milà i Fontanals): El Raval. Barcelona, (projecte premiat de
l’Olimpíada Cultural Barcelona’92, maig de 1990), 45 pàg.
(Literatura grisa).
- Informe sociológico del Distrito V. Barcelona, Ajuntament de
Barcelona, Àrea de Serveis Socials, Consell Municipal del
Districte V, Col·lecció Serveis Socials núm. 4, 1981, 95 pàg.
- SOLA, José: Sarrabal de la ciudad de Barcelona para el año
1792. Barcelona, Libreria de Solá, 1835, 56 pàg.
- VILLAR, Paco: Historia y Leyenda del Barrio Chino. 1900-1992
Crónica y documentos de los bajos fondos de Barcelona.
Barcelona, Edicions La Campana, 1996, 255 pàg.
98