BIBLIOTECA DE CATALUNYA - DADES CIP La Inversió estrangera a l'àrea de Barcelona i Catalunya LA INVERSIÓ I. Carranza, Isabel, ed. II. Rodríguez, Imma (Rodríguez López), ed. III. Diamante, Giulia, ed. IV. ACC1Ó V. Barcelona. Sector de Promoció Econòmica 1. Inversions estrangeres – Barcelona 2. Inversions estrangeres – Catalunya ESTRANGERA 339.727.22(467) A L’ÀREA DE BARCELONA I CATALUNYA Avís legal: Aquesta obra està subjecta a la llicència Reconeixement-No Comercial-Compar- tir-Igual 3.0 de Creative Commons. Se’n permet la reproducció, distribució i comunicació pública sempre que se’n citi l’autor i no se’n faci un ús comercial. La creació d’obres derivades també està permesa sempre que es difonguin amb la mateixa llicència. La llicència completa es pot consultar a http://creativecommons.org/licenses/by-nc-sa/3.0/es/ EDICIÓ Ajuntament de Barcelona Sector de Promoció Econòmica Llacuna 162, 1a planta 08018 - Barcelona T. +34 93 256 39 29 proeconomica-ajbcn@bcn.cat Generalitat de Catalunya ACC1Ó Invest in Catalonia Passeig de Gràcia, 129 08008 - Barcelona T. + 34 93 476 72 00 catalonia@acc10.cat PricewaterhouseCoopers Pablo López Romero Elena Casas Martínez COORDINACIÓ Isabel Carranza - Ajuntament de Barcelona Imma Rodríguez - Invest in Catalonia - ACC1Ó Giulia Diamante - Planificació i Anàlisi - ACC1Ó DISSENY I MAQUETACIÓ Index IMPRESSIÓ Cevagraf, S.C.C.L. D.L.: Barcelona, Novembre de 2009 Núm. d’exemplars: 1.000 Dinàmica i oberta, emprenedora i cosmopolita, Actualment hi ha més de 2.700 empreses estran- Tinc el plaer de presentar-vos la 5a edició de seguir endavant amb el seu canvi de model pro- Barcelona ha estat i continua sent receptiva a la geres a l’àrea de Barcelona, amb un grau de fide- l’estudi “La inversió estrangera a l’àrea de Barce- ductiu i liderar l’atracció d’inversió estrangera de inversió estrangera. L’economia de la ciutat, que litat i consolidació elevat que les impulsa a lona i Catalunya”, que s’elabora conjuntament, i sectors i països emergents. Les activitats inten- està ubicada en una regió metropolitana densa i reinvertir en el nostre territori. Cada vegada hi ha de manera biennal, entre Invest in Catalonia sives en coneixement i d’alt valor afegit prenen de gran vitalitat, es caracteritza per la diversifica- més empreses amb visió de futur que escullen d’ACC1Ó i Promoció Econòmica de l’Ajuntament especial importància en les estratègies de crei- ció de les activitats amb una base industrial signi- Barcelona per instal·lar-s’hi i que mostren uns al- de Barcelona. Sense dubte, la inversió estrangera xement de negoci per a les empreses i repre- ficativa i un predomini del sector serveis. I un dels tíssims percentatges de satisfacció. En aquest al nostre país, i l’opinió dels empresaris al res- senten, al mateix temps, un factor de objectius de Barcelona és preservar de manera sentit, les empreses ja establertes solen fer noves pecte, són aspectes clau que han de contribuir a competitivitat per a l’atracció i el manteniment molt activa aquesta diversificació econòmica inversions en el marc d’una aposta estratègica de la millora de la competitivitat de les empreses ca- de la inversió estrangera. La disponibilitat i la in- adaptant-la a les noves demandes i superant els creixement cap a activitats amb més valor afegit. talanes i, en definitiva, de Catalunya. versió en infrastructures científiques i tecnològi- nous reptes per mantenir-ne l'atractiu i la compe- ques, juntament amb les polítiques i els titivitat en un món global. La inversió estrangera a l’àrea de Barcelona, de la La situació estratègica del nostre país al sud incentius públics a la recerca i al desenvolupa- qual presentem l'estudi en la seva cinquena edi- d’Europa, la qualitat de vida de què gaudim i el ment, esdevenen alguns dels aspectes més va- Al llarg dels segles, la ciutat s’ha anat reinventant ció, és una clara aposta de les administracions pú- nostre esperit emprenedor són factors que con- lorats per les empreses a l’hora de prendre la per ajustar-se a les necessitats de cada etapa i bliques per fidelitzar i incrementar el flux inversor tribueixen a que Catalunya sigui un dels territoris decisió ferma d’establir-se al nostre territori. obrir-se al món. Barcelona, de llarga tradició in- forà. Avui dia, Barcelona aposta de manera ferma europeus més atractius per a la inversió estran- dustrial, aposta amb força per l’economia del co- i decidida per un model de creixement econòmic gera. El fet que més de 3.000 empreses estran- Confio plenament en que Catalunya està prepa- neixement i la sostenibilitat partint de les bases basat en la innovació i la creativitat i plenament in- geres hi estiguin establertes i que es generés un rada per fer front als reptes de la globalització i el sòlides que ofereix una localització immillorable serit en l’economia del coneixement. D'altra flux total d’inversió estrangera directa de 3.458 canvi tecnològic i, al mateix temps, és capaç com a porta del sud d’Europa i del Mediterrani. banda, la nostra ciutat té un clar paper proactiu per milions d’euros, l’any 2008, confirma la capacitat d’aprofitar les oportunitats que genera la situació Una ciutat atractiva per al desenvolupament em- potenciar el talent i la creativitat, l’oferta per a de Catalunya, i de Barcelona, per atraure inversió actual. El Govern català, orientat a fomentar el presarial, la iniciativa emprenedora i el talent in- noves activitats econòmiques i la qualitat de vida estrangera d’alt valor afegit i talent internacional. desenvolupament de nous projectes empresa- ternacional, amb una recerca capdavantera, una dels ciutadans i les ciutadanes. rials, seguirà impulsant la cooperació amb el sec- creativitat que supera fronteres i una qualitat de Tot i així, en una situació com l’actual, en què l’ac- tor privat per afavorir el creixement del nostre vida admirada arreu. tivitat econòmica mundial ha experimentat un re- territori i assegurar, així, el benestar de tots el Jordi Hereu trocés com a conseqüència de la crisi financera i, ciutadans i ciutadanes. La regió metropolitana de Barcelona, que acull 4,9 Alcalde de Barcelona alhora, la competència és creixent a escala global, milions d’habitants en una àrea de 3.236 km2, té Catalunya s’ha d’esforçar per seguir sent una des- un arrelat teixit empresarial amb tradició industrial tinació atractiva per a la inversió estrangera, apro- Josep Huguet i Biosca i força diversificat que constitueix un nucli molt im- fitant al màxim els avantatges que li representa el Conseller d'Innovació, Universitats i Empresa portant d’atracció d’inversió estrangera. La desig- fet de disposar d’un teixit empresarial diversificat, nació, produïda recentment, de Barcelona com a competitiu i proveïdor de serveis, junt amb un ca- seu del Secretariat de la Unió per la Mediterrània pital humà amb una alta qualificació tècnica. reforçarà encara més el lideratge de la ciutat en aquesta àrea i impulsarà la instal·lació d’empreses Paral·lelament, a més de seguir apostant per la capdavanteres que voldran beneficiar-se de les inversió estrangera tradicional, Catalunya ha de noves oportunitats de negoci. ÍNDEX CONCLUSIONS PRINCIPALS 06 LA IED EMERGENT A DE L’ESTUDI CATALUNYA: CAPTACIÓ DE TALENT I ASSOLIMENT DE MASSA CRÍTICA 5.1 Dinàmiques del teixit empresarial dels 51 sectors emergents. Un apunt sobre les 01 05 aliances local-global 5.2 Rol dels clústers com a generadors 52 de noves activitats econòmiques 5.3 Avantatges competitius de 56 INTRODUCCIÓ A L’ESTUDI Catalunya i l’àrea de Barcelona en I CONTEXT ECONÒMIC relació a la IED emergent 2.1 Introducció a l’estudi 12 5.4 El capital humà 60 2.2 Enfocament metodològic i marc 13 5.5 L’accés a finançament: capital risc 61 conceptual de l’estudi i ajuts públics 02 2.3 Oportunitats de la IED per a 15 5.6 Altres elements d’entorn 64Catalunya en un entorn de canvi econòmic mundial ANÀLISI GEOGRÀFICA DE LA IED SITUACIÓ ACTUAL DE LA IED A CATALUNYA AL MÓN I A CATALUNYA 6.1 Europa i els EUA 71 3.1 Situació actual de la IED al món 20 6.2 Àsia 73 3.2 L’increment de la competència 22 6.3 Els països mediterranis 76 en l’atracció de la IED 06 6.4 Comparativa geogràfica en relació amb 783.3 Situació actual de la IED a 2303 l’entorn: punts crítics, reptes i oportunitatsCatalunya i l’àrea de Barcelona ANNEXOS LA IED TRADICIONAL A 7.1 Metodologia de l’estudi CATALUNYA: CONCENTRACIÓ 84 EN PUNTS CLAU DE LA CADENA 7.2 Índex de figures, taules i gràfics 88 DE VALOR 7.3 Fonts emprades 89 4.1 Dinàmica del teixit empresarial 31 7.4 Glossari de termes 91 en els sectors madurs. L’aposta 04 per les activitats d’alt valor afegit 07i intensives en coneixement 4.2 El model de negoci de les empreses 34 dels sectors madurs. L’oportunitat de la R+D+i 4.3 Avantatges competitius de 36 Catalunya i l’àrea de Barcelona en relació a la IED tradicional 4.4 El capital humà 41 4.5 Altres elements d’entorn 42 Els resultats fruit del treball de camp dels grups de discussió, 01 de les entrevistes a actors rellevants i de l’anàlisi de diversesbases de dades especialitzades en la IED han permès reco-llir les consideracions més destacades pel que fa a la situa- CONCLUSIONS ció actual i prevista de la IED, als reptes que presenta per al’àrea de Barcelona i Catalunya en termes de competitivitati als aspectes que ens fan ser optimistes per posicionar Ca- PRINCIPALS talunya com a territori d’atracció d’inversió preeminent enels propers anys. DE L’ESTUDI 03 06 09 A Catalunya hi ha més de 3.100 empreses La IED emergent a Catalunya i a l’àrea de Les empreses europees i nord-americanes 10 estrangeres instal·lades i va comptar amb Barcelona està consolidant sectors de la posen l’accent en un conjunt d’oportuni-un flux total d’IED de 3.458 milions d'eu- nova economia com la biotecnologia, les tats per a l’àrea de Barcelona i Catalunyaros el 2008. energies renovables i les TIC, al voltant de orientades a continuar augmentant el seuL’àrea de Barcelona aglutina de mitjana al clústers orientats a l’assoliment de massa atractiu: voltant del 75% dels projectes d’IED a Ca- crítica d’inversió i de talent emprenedor. PRINCIPALS CONCLUSIONS talunya, i el 2008 en va assolir el 87%. En biotecnologia, l’àrea de Barcelona està es- • La contribució pública al desenvolupament En els darrers 5 anys, els projectes rela- devenint un referent internacional en creació de la nova economia a través d’iniciatives fo- 01 cionats amb les TIC representen més del de noves empreses amb un ritme de creixe- calitzades en els factors més rellevants per a20% del total i, juntament amb els ser- ment del 30%, per sobre de la mitjana europea. les empreses provinents d’aquests països i Catalunya i l’àrea de Barcelona són cap- veis a les empreses i productes de con- que inverteixen en sectors com la biotecno- davanteres en els rànquings de localitza- sum, sumen el 50% dels projectes d’IED 07 logia, la nanotecnologia, etc.cions més atractives per fer negocis. No desenvolupats. obstant això, la disminució del volum Els avantatges competitius de Catalunya i • L’aposta pels valors de l’emprenedoria i l’in- d’IED a escala global que s’ha registrat en 04 l’àrea de Barcelona en relació amb la IED tercanvi internacional com a diferenciació iel darrer any implica més competència emergent es concentren en: posicionament del territori dins d’Europa. entre els territoris per a la seva captació, En els sectors madurs, l’R+D+i constitueix consolidació i manteniment. una estratègia de creixement del negoci • La disponibilitat d’infraestructures tec- • La major difusió de l’oferta disponible de per a les empreses, i també un factor de nològiques.Un 59% de les empreses estran- serveis i ajuts a l’abast de les empreses es- 02 competitivitat per a l’atracció i manteni- geres dels sectors emergents consultades trangeres en procés d’implantació a Cata-ment de la IED a l’àrea de Barcelona i Ca- consideren adequades les infraestructures tec- lunya. Les estratègies de foment de la competi- talunya. El 2008 la inversió industrial va nològiques a Catalunya. tivitat a Catalunya i a l’àrea de Barcelona créixer un 2,2% i el 38% del total de la IED es produeixen en un entorn de compe- rebuda a Catalunya ha anat destinada a la in- • L’existència d’una xarxa d’empreses re- 10 tència creixent a escala global i en un dústria. Així, l’aposta de Catalunya per man- lacionades a escala local i global i proveï- Les empreses asiàtiques destaquen els marc de canvi de model productiu a es- tenir la producció ha d’actuar com un factor dores de serveis. avantatges competitius de Catalunya que cala local. En aquest sentit, es constaten d’arrossegament de l’activitat d’R+D+i de les intervenen en les decisions d’inversió de línies d’actuació diferenciades: companyies dels sectors madurs. • Un estil de vida atractiu per a professio- les companyies d’aquesta àrea: nals qualificats i emprenedors internacio- • Mantenir la IED tradicional en els sectors 05 nals. Les empreses dels sectors emergents • L’existència d’un teixit empresarial com-madurs, i apostar per activitats de valor participants presenten uns nivells de satis- petitiu que ofereix suport i proveïment de afegit i intensives en coneixement. Els avantatges competitius de Catalunya i facció del 90% respecte de l’oferta cultural, serveis afins a les seves activitats, com a fac- l’àrea de Barcelona en relació amb la IED esportiva i lúdica de l’àrea de Barcelona i Ca- tor altament determinant per a aquestes em- • Captar i consolidar la IED emergent en tradicional es concentren en: talunya. preses. Més d’un 80% de les empreses els sectors de la nova economia i en l’em- asiàtiques participants es declaren satisfetes prenedoria. • La preparació tècnica del capital humà. • Una administració orientada a propiciar o molt satisfetes amb el grau de concentra- Un 75% de les empreses estrangeres de el desenvolupament de nous projectes ció d’empreses de sectors relacionats. Catalunya i l’àrea de Barcelona disposen d’un sectors madurs consideren alt o molt alt el empresarials. teixit empresarial de sectors madurs que nivell dels tècnics i universitaris. • La disponibilitat d’informació sobre els as- està apostant per l’R+D+i, la tecnologia i la pectes diferencials de Catalunya i Barcelona logística. Aquests sectors han de constituir • Polítiques i incentius relacionats amb 08 pel que fa a cultura del treball, valors, la im- la llavor per a l’atracció i consolidació de la l’R+D+i i la inversió en infraestructures El capital humà disponible a l’àrea de Bar- plicació de l’administració en el clima de ne- IED dels sectors emergents, com ara la bio- científiques. celona i a Catalunya constitueix un factor de gocis, etc., a causa de la seva percepció tecnologia, les energies renovables o les TIC. competitivitat per si mateix, i presenta uns d’Europa com a unitat homogènia. Per afavorir aquesta dinàmica, les adminis- • L’accés a infraestructures de transport i nivells de satisfacció del 87% per part de les tracions públiques incideixen en factors de logística d’alta capacitat. El 63% de les em- empreses consultades pel que fa al grau de • La divulgació de casos d’èxit de llançament competitivitat de l’entorn local, particular- preses estrangeres de sectors madurs parti- qualificació universitària i preparació tèc- de negocis amb capital asiàtic, la qual cosa ment: les infraestructures, el capital humà, cipants en l’estudi manifesten que el nivell de nica. Es tracta, a més, d’un element d’entorn aporta experiències de referència per a nous l’accés a finançament, el marc normatiu i la les infraestructures i l’accessibilitat és l’adequat. sobre el qual poden incidir les administra- inversors. qualitat de vida, entre d’altres. cions pel que fa a la creació de sinèrgies • La cooperació público-privada. entre el món empresarial i l’acadèmic. 08 09 02 INTRODUCCIÓ A L’ESTUDI I CONTEXT ECONÒMIC 02 LA INVERSIO ESTRANGERA A L’AREA DE BARCELONA I CATALUNYA • INTRODUCCIÓ A L’ESTUDI I CONTEXT ECONÒMIC 2.1 2.2 Introducció a l’estudi Enfocament metodològic i marc conceptual de l’estudi L’àrea de Promoció Econòmica Internacional de • Una part inicial en què es presenten les conclu- D’acord amb el cens d’empreses estrangeres a L’estudi sobre la IED a Catalunya parteix d’un l’Ajuntament de Barcelona i Invest in Catalonia sions principals de l’estudi, i on es desglossen Catalunya, actualment hi ha més de 3.100 com- marc conceptual propi ideat per a aquesta edició (Generalitat de Catalunya - ACC1Ó) han emprès aquelles fortaleses i potencials de creixement de panyies estrangeres establertes al territori català, i al qual s’adapta l’estructura de capítols presen- l’elaboració de la 5a edició de l’estudi “La inversió l’economia catalana com a pol d’atracció d’inversió que representen aproximadament un terç de les tada anteriorment. Aquest marc conceptual par- estrangera a l’àrea de Barcelona i Catalunya” estrangera directa. empreses estrangeres existents a Espanya1. En teix de la hipòtesi (vegeu figura 1) que podem amb la col·laboració de PricewaterhouseCoopers. termes de concentració geogràfica a Catalunya, definir diferents tipologies d’IED segons el grau • Una secció de tipus quantitatiu sobre les grans cal dir que, aproximadament, el 90% de les em- de maduresa dels sectors productius i empreses La present edició, a diferència de l’anterior, de juny xifres en l’àmbit macro del context actual i re- preses estrangeres de Catalunya es troben dins que estan implantades al territori. A cadascuna de del 2007, veu la llum en un context d’incertesa per cent de la IED a Catalunya i al món i els seus l’àrea de Barcelona. A efectes d’aquest estudi, l’à- les tipologies d’IED se li pot associar un objectiu a la Inversió Estrangera Directa (d’ara endavant trets definitoris. rea de Barcelona fa referència a la realitat me- principal, i un focus d’actuació específic. Aques- IED) i per a les economies catalana i mundial. Par- tropolitana de Barcelona, entenent com a tal els tes diferents estratègies associades perseguei- tint d’aquesta premissa, l’estudi posa l’accent en • Un apartat dedicat a la IED tradicional a Cata- límits administratius de la ciutat més les 7 comar- xen en termes agregats l’increment de projectes aquells aspectes diferencials de l’economia cata- lunya, entenent com a tal, aquella originada per ques que l’envolten: el Barcelonès, el Maresme, i fluxos d’IED en tot el territori. lana que han fet i han de seguir fent del nostre empreses de sectors consolidats amb una madu- el Garraf, el Baix Llobregat, el Vallès Oriental, el país i la ciutat de Barcelona un referent mundial a resa contrastada i per part de països amb una pre- Vallès Occidental i l’Alt Penedès. l’hora d’atraure projectes empresarials i fluxos sència a Catalunya perllongada en els anys. d’IED d’arreu del món. L’èmfasi, en aquesta part, s’ha posat en els prin- cipals reptes per tal de consolidar la inversió i els Malgrat la situació conjuntural esmentada, les ten- punts de la cadena de valor que tenen un major dències apuntades els darrers anys en relació amb recorregut en els propers anys: l’R+D+i i la logís- FIGURA 1.MARC CONCEPTUAL DE LA IED la producció industrial, la convergència de les eco- tica i distribució. nomies més avançades envers la nova economia i l’organització en xarxes complexes mantenen el • Una secció dedicada a la IED emergent a Cata- ELEMENTS DE L’ENTORN RELACIONATS AMB LA IED DONATS A ESCALA GLOBAL seu vigor i la seva vigència. lunya, sobretot tenint en compte els sectors de > Evolució de la conjuntura macroeconòmica mundial la nova economia que estan cridats a protagonitzar > Evolució dels inflows i outflows de la IED al món Amb tots aquests elements sobre la taula, el po- el futur econòmic a Catalunya i al món: biotecno- > Estratègies de captació/manteniment de la IED per part dels competidors de Catalunya sicionament de l’economia de l’àrea de Barcelona logia, energies renovables i TIC, particularment. i, per extensió, de tot Catalunya, com a pol d’a- Dins d’aquesta secció, la figura de l’emprenedo- tracció d’IED presenta importants reptes de futur, ria internacional hi té una menció destacada. TIPOLOGIA IED OBJETIU PRINCIPAL FOCUS D’ACTUACIÓ ELEMENTS DE L’ENTORN AESCALA LOCAL SOBRE ELS i també un horitzó d’oportunitats. En aquest sen- QUALS INCIDIR tit, tal com tracta l’estudi en les seves diverses • Per últim, s’inclou un apartat que inclou l’anàlisi + MADUR seccions, Catalunya ha de fer compatible, en el geogràfica de la IED a l’àrea de Barcelona i Ca- CONCENTRACIÓ EN > ROL DE LES ADMINIS-TRADICIONAL MANTENIMENT PUNTS CLAU DE LA TRACIONS PÚBLIQUES futur més immediat, la seva capacitat per mante- talunya, on es tracta, d’una banda, la inversió dels CADENA DE VALOR > CAPITAL HUMÀ nir els fluxos d’entrada d’IED en els sectors deno- països amb una presència històrica i consolidada a minats tradicionals i al mateix temps apostar, de Catalunya i, de l’altra, aquells amb una importància > ACCÉS A FINANÇAMENT manera decidida, pels sectors denominats emer- creixent en l’economia catalana i, de manera es- EMERGENT CAPTACIÓ I ASSOLIMENT DE > INFRAESTRUCTURESCONSOLIDACIÓ MASSA CRÍTICA gents i que protagonitzaran l’impuls de l’economia pecial, els països del continent asiàtic i els de la > MARC NORMATIU mundial en els anys que vénen. riba mediterrània. En darrer lloc, es comparen els > OFERTA DE SERVEIS I trets definitoris i les oportunitats diferenciades QUALITAT DE VIDAEMPRENEDORIA CAPTACIÓ TALENT Pel que fa pròpiament a la publicació, ACC1Ó i l’Àrea que plantegen. INTERNACIONAL > CLIMA DE NEGOCIS de Promoció Econòmica Internacional de l’Ajuntament - MADUR de Barcelona han optat per donar un gir notable tant NOTA: S’entén per escala local, en contraposició a global, l’àmbit objecte de l’estudi: l’àrea de Barcelona i Catalunya.Font: Elaboració pròpia PwC. a la metodologia de realització de l’estudi, que es co- menta més endavant, com a la seva estructura. Així, el cos de l’informe, presenta les parts següents: 1 El juliol del 2009, hi havia censades un total de 3.124 empreses. Invest in Catalonia. 12 13 GRAU DE MADURESA DELS SECTORS PRODUCTIUS 02 LA INVERSIO ESTRANGERA A L’AREA DE BARCELONA I CATALUNYA • INTRODUCCIÓ A L’ESTUDI I CONTEXT ECONÒMIC L’entorn en el qual les empreses prenen decisions Com s’ha apuntat anteriorment, un punt diferen- PART 2 respecte a la IED a Catalunya és un context que té cial de l’estudi respecte a edicions prèvies ha Recollida de dades primàries a través de qüestionaris a les empreses participants, dividits en un doble vessant, i que està format per elements estat l’enfocament innovador de la seva metodo- els següents 8 eixos d’entorn i un total de 32 variables, valorades segons el nivell d’importàn- que podem considerar d’escala local. El rol de- logia de treball. En aquest sentit, el recurs a l’en- cia atorgada i el grau de satisfacció en l’actualitat: senvolupat a escala local té implicacions directes questa via qüestionari a una mostra representativa • Entorn de la inversió en aspectes tan decisius com la disponibilitat de d’empreses ha deixat pas a l’ús de tècniques que • Costos de la inversió tot tipus d’infraestructures, el grau d’excel·lència permeten captar amb més sensibilitat aspectes • Capital humà del capital humà del territori o l’existència d’un de- més qualitatius de la situació actual, reptes i opor- • Cultura de l’entorn de treball terminat clima de negocis. D'altra banda, a escala tunitats que encaren empreses estrangeres signi- • Infraestructures global també hi ha factors que poden incidir de ficatives a Catalunya. Els elements principals • Oferta de serveis manera determinant en la presa de decisions es- d’aquesta nova metodologia són: • Entorn legal i fiscal tratègiques per part de les companyies en relació • Finançament amb la futura IED, com ara les estratègies més o menys agressives i innovadores que altres territo- • Entrevistes personalitzades a empreses per tal de complementar els grups de discussió i realitzar ris puguin exercir de cara a atreure nova IED. estudis de cas. QUADRE 1.METODOLOGIA ABREUJADA DE L’INFORME Per últim, s’ha mantingut l’anàlisi de les dades del punt de vista de les tendències sectorials i secundàries present en altres edicions i que geogràfiques d’evolució de la IED al llarg del • Entrevistes en profunditat a 8 agents facilitadors. Han estat cambres de comerç, consolats es- aporta una perspectiva de context rellevant des temps. trangers i altres institucions de referència en l’àmbit de la IED. La funció d’aquests agents ha estat de contrast de l’enfocament del treball i de identificació dels aspectes diferencials que caracteritzen la IED a Catalunya. • Realització de grups de discussió o workshops sectorials i geogràfics, agrupant-los en dos grans grups, segons si es tracta de sectors o mercats de la IED de tipus tradicional o bé emer- gent. En total, s’han realitzat 6 workshops, amb la presència agregada de 45 empreses: 2.3 Oportunitats de la IED per a Catalunya IED SECTORS TRADICIONALS 1. Punt de la cadena de valor R+D+i: tendències i reptes de futur en un entorn de canvi econòmic mundial 2. Punt de la cadena de valor Logística i Distribució: tendències i reptes de futur 3. Aspectes diferencials de la IED de les empreses dels EUA i el Canadà La IED constitueix un element clau en la ràpida in- El creixement significatiu en el volum de la IED du- IED SECTORS EMERGENTS tegració econòmica que hem viscut els darrers rant les dècades recents i la seva extensió plane- 4. Aspectes diferencials de la IED de les empreses asiàtiques anys a escala mundial. La IED representa un tària reflecteix tant un increment de la grandària 5. Aspectes diferencials de la IED en els sectors emergents mitjà per crear vincles estables, directes i dura- com del nombre de transaccions i projectes d’IED, 6. Emprenedors internacionals dors entre economies. Així mateix, la IED esdevé i també un increment de la diversificació de les un instrument important per al desenvolupament empreses en diverses economies i multiplicitat de Aquests grups de discussió s’han estructurat de la següent manera: del teixit empresarial local, i pot ajudar a millorar sectors. Tradicionalment són les grans empreses, la posició competitiva tant de l’economia d’aco- corporacions i holdings multinacionals els que PART 1 llida com d’aquella que inverteix més enllà de les desenvolupen un rol predominant en les esmen- Aspectes diferencials dels sectors i geografies concernits, com ara: seves fronteres. tades transaccions globals. Tanmateix, els darrers • El dinamisme del teixit empresarial anys hi ha el consens que les empreses de petita • Els factors clau de competitivitat de l’economia de Catalunya i l’àrea de Barcelona En concret, la IED facilita la transferència de i mitjana grandària han tingut un rol de rellevància • L’aposta per les activitats de valor afegit tecnologia i de know-how entre les econo- creixent en el camp de la IED2 . • El rol dels clústers mies. En el mateix sentit, proporciona oportuni- • Les experiències en el camp de la col·laboració público-privada tats a l’economia del país que emet la inversió per a la promoció dels seus productes de ma- nera més extensa en els mercats internacionals. 2 OCDE: Benchmark Definition of Foreign Direct Investment, 4th Edition, abril del 2008. 14 15 02 LA INVERSIO ESTRANGERA A L’AREA DE BARCELONA I CATALUNYA • INTRODUCCIÓ A L’ESTUDI I CONTEXT ECONÒMIC L’any 2007, els fluxos emissors i receptors d’IED no és ni nou ni recent, segons el qual totes les En aquest context, les estratègies envers la cap- Promoció Econòmica Internacional de l’Ajunta- mundial van incrementar-se en més d’un 50% economies avançades estan protagonitzant una tació, el manteniment i la consolidació de la IED ment de Barcelona, Invest in Catalonia (ACC1Ó) respecte de l’any 20063. Igualment, el nombre evolució accelerada dels seus sistemes produc- han d’adaptar-se a les noves necessitats de con- i PricewaterhouseCoopers volen agrair a totes de projectes d’IED a tot Europa va incrementar tius envers la nova economia. Catalunya, en qua- sum, pautes productives i condicionants d’entorn, les persones, empreses i institucions que han un 5% amb relació al 2006, i un 95% amb rela- litat d’economia avançada, no és una excepció, energètics i mediambientals, principalment. participat i col·laborat al llarg de les diferents ció al 20024. Pel que fa al moment actual, cal i protagonitza la seva pròpia evolució en relació fases del projecte amb les seves opinions i la tenir en compte que l’evolució en el temps de amb els seus sectors productius. Catalunya i I’àrea de Barcelona en particular afron- seva bona predisposició. les xifres globals de la IED va estretament re- ten el doble repte d’augmentar la seva competiti- lacionada amb l’evolució de la situació eco- L’economia catalana, de forta empremta indus- vitat com a pol d’atracció d’IED i, alhora, mantenir nòmica i financera. Així doncs, una vegada trial, està esdevenint al llarg de les darreres tres i millorar el grau de satisfacció dels empresaris ja s’hagin produït els ajustos necessaris en el pa- dècades una economia cada cop més basada en establerts al territori. norama macroeconòmic mundial, una recupe- el coneixement, i la societat catalana depèn de ració de certa magnitud en els diversos manera més directa de la producció, la difusió i El document que s’introdueix aquí pretén ser indicadors, que les principals institucions l’ús massiu del coneixement i la informació. En una eina de treball per donar compliment als pronostiquen per al 20105, hauria de portar aquest sentit, s’estan produint moviments de objectius acabats d’enunciar i reflectir el posi- associats increments dels fluxos i dels pro- fons des de la perspectiva de la terciarització de cionament de Catalunya com a pol d’atracció de jectes d’IED arreu. Aquest entorn d’ajust eco- les activitats industrials i de la “industrialitza- la IED en el context global. Per això, l’Àrea de nòmic global coincideix amb un altre procés, que ció” de les activitats de serveis. 3 www.oecd.org 4 European Investment Monitor 2008 Report. 5 El Fons Monetari Internacional pronostica per al 2010 un creixement mun- dial del 2,5% del PIB, respecte a una contracció de l’1,4% per al 2009. http://www.imf.org/external/pubs/ft/weo/2009/update/02/pdf/0709.pdf 16 17 03 SITUACIÓ ACTUAL DE LA IED AL MÓN I A CATALUNYA LA INVERSIO ESTRANGERA A L’AREA DE BARCELONA I CATALUNYA • SITUACIÓ ACTUAL DE LA IED A CATALUNYA I AL MÓN 03 L’evolució temporal de la IED no resulta aliena a la progressió de l’activitat econòmica en el temps, sinó més aviat una conseqüència d’aquesta. En aquest sentit, el present capítol fa un breu repàs a les dades més actualitzades dels fluxos d’IED que els diferents territoris i regions mundials reben de forma individual i també agregada. Aquesta anàlisi és fonamentalment de tipus quantitatiu. Segueix una breu reflexió sobre les tendències descrites recentment en les dife- rents estratègies existents al món per atreure IED, lligades o no a l’evolució macroeconòmica. Per últim, una anàlisi aprofundida de la realitat de Catalunya aporta les conclusions principals i esbossa els diferents rostres que presenta la inversió feta al territori per part de les empreses estrangeres. 3.1 Situació actual de la IED al món Després d’experimentar un augment molt notable publicades per UNCTAD revelen una xifra agre- Com a fet rellevant, cal destacar que la disminució cosa repercutirà en la recuperació dels fluxos en els primers anys del segle XXI, i que la xifra gada dels fluxos d’IED d’1,6 bilions de dòlars, la de la IED ha estat més acusada en el cas de les d’IED en termes mundials. agregada de fluxos d’inversió estrangera directa qual cosa representa una reducció del 10% res- economies desenvolupades. En canvi, en els paï- generats o rebuts a les diferents regions mundials pecte de l’any anterior. sos en vies de desenvolupament o en transició, Una anàlisi tant de la inversió originada com de la arribés al seu màxim l’any 2007, les darreres dades l’impacte ha estat, per ara, molt més reduït. rebuda per part de les diferents regions reflecteix el domini d’Europa, que representa al voltant de De cara a l’exercici 2010, hi ha un notable consens la meitat dels fluxos d’entrada i sortida d’IED. Pel GRÀFIC 01. LA IED AL MÓN PER REGIONS (2008) entre les principals institucions de referència a es- que fa estrictament als fluxos de recepció d’IED, cala mundial a l’hora d‘afirmar que la situació ma- la regió d’Àsia i Oceania en rep gairebé una cin- INVERSIÓ DE L’EXTERIOR INVERSIÓ A L’EXTERIOR croeconòmica reiniciï la via del creixement, la qual quena part, quasi el doble de la que origina. 100% 0,3% Àfrica 2,9% 2,6% Llatinoamèrica 6,9% 9,8% Àsia i Oceania GRÀFIC 02. DISTRIBUCIÓ DE LA CAPTACIÓ DE LA IED A NIVELL GLOBAL (2003-2008) 2,6% Sud-est Europa i CEI (3) 75% 17,5% 8,1% Altres països desenvolupats (2) 10.000 (En nombre de projectes) Nord d’Amèrica 4,7% 16% Europa (1) 9,1% 8.000 (1) Europa: Àustria, Bèlgica, Bulgària, Xipre, 50% 13% República Txeca, Dinamarca, Estònia, Finlàndia, França, Alemanya, Grècia, 6.000 Hongria, Irlanda, Itàlia, Letònia, Luxemburg, Lituània, Malta, Països Baixos, Polònia, 46% 61% Portugal, Romania, Eslovàquia, Eslovenia, Espanya, Suècia, Gran Bretanya, Gibraltar, 4.000 25% Islàndia, Noruega i Suïssa (2) Altres països desenvolupats: Austràlia, Israel, Japó, Nova Zelanda 2.000 (3) CEI: Comunitat d'Estats Independents (Armènia, Azerbaidjan, Bielorússia, Geòrgia, Kazakhstan, Kirguizistan, Moldàvia, Rússia, 0% Tadjikistan, Turkmenistan, Ucraïna i Uzbekistan) 0 Font: base de dades UNCTAD FDI/TNC Xina EUA Índia Gran França Rússia Alemanya Espanya Polònia Romania Font: base de dades OCO Monitor Bretanya 20 21 LA INVERSIO ESTRANGERA A L’AREA DE BARCELONA I CATALUNYA • SITUACIÓ ACTUAL DE LA IED A CATALUNYA I AL MÓN 03 Per països, més d’una quarta part dels projectes buts, fet que explicita la transcendència dels d’IED de tot el món procedeixen dels EUA, men- nous països emergents en el panorama econò- 3.3 tre que Alemanya en genera una dècima part. Per mic mundial. En aquesta classificació, Espanya Situació actual de la IED a Catalunya a l’agregat acumulat dels anys 2003-2008, Es- ocupa el 8è lloc. panya origina una quota del 2,5% mundial. i l’àrea de Barcelona En canvi, pel que fa al volum d’IED, Espanya ocupa La Xina, els EUA i l’Índia ocupen les 3 primeres la setena posició a nivell mundial, i la quarta a posicions pel que fa al nombre de projectes re- Europa, amb una quota del 3,9% del total. Catalunya desenvolupa un rol de lideratge en l’a- Històricament, Catalunya ha estat una destinació tracció de la IED global, tant dins del context es- d’alta prioritat per a les empreses estrangeres en panyol com en el panorama europeu. Així ho recerca de noves localitzacions per als seus ne- corroboren diversos estudis, com l’European In- gocis. Els projectes d’IED que s’hi duen a terme vestment Monitor 2008, que situava el territori de es desenvolupen en una alta diversitat de sec- 3.2 Catalunya com la 4a localització més atractiva tors, des dels més tradicionals als més innova-per ubicar un negoci, en una classificació que en- dors, la qual cosa demostra l’habilitat del territori L’increment de la competència capçala la regió de Greater London. Específica- per acollir iniciatives empresarials estrangeresment, en relació amb l’àrea de Barcelona, un d’un ampli espectre. en l’atracció de la IED estudi9 recent de Cushman & Wakefield situa la ciutat al 4rt lloc d’un rànquing de 34 ciutats euro- pees de referència per fer negocis i que avalua una àmplia gamma de factors d’entorn. No tota la IED presenta les mateixes caracterís- Tot això és rellevant tant per a la captació de nova tiques. Diferents tipus de companyies presenten inversió com per al manteniment de la IED ja im- diferents raons per invertir més enllà de les fron- plantada al territori, en què la millora dels serveis teres en què estan establertes. Igualment, d’atenció i seguiment per part dels governs lo- aquestes mateixes companyies valoren la deci- cals poden assegurar la retenció de llocs de tre- sió inversora de diverses maneres i tenen dife- ball en l’economia. rents prioritats a l’hora de seleccionar la localització de la inversió. De fet, aquestes raons Per últim, nous enfocaments més eficients dels i prioritats han canviat molt en els darrers anys. tradicionals serveis de promoció a la inversió, la provisió d’informació i serveis diversos d’acom- Molts governs consideren la IED en termes del panyament poden assegurar l’èxit de les oficines nombre de llocs de treball creats; en canvi, la IED de promoció de la IED en un moment en què les pot tenir un elevat nombre d’impactes importants, diverses administracions públiques han d’afrontar tant directes com indirectes. Aquests impactes ajustos pressupostaris importants. varien segons el tipus d’IED que s’atrau, el nivell de desenvolupament econòmic del país, els vin- Altres consideracions fruit de diversos estudis8 cles entre la IED i l’economia domèstica i la me- apunten al fet que, independentment de la ten- sura en què la promoció de la IED està integrada dència de l’activitat econòmica global, per a la qual en l’estratègia de l’economia del país receptor de la IED constitueix un pilar fonamental, les com- la inversió.6 panyies d’arreu del món estan estenent la seva recerca envers nous mercats i avantatges com- El fet que la porció de la IED al món es redueixi petitius. En altres paraules, l’amplitud geogràfica provoca automàticament un augment de la com- en la destinació dels fluxos de la IED, sense con- petència per a un nombre menor de projectes. En sideracions sobre la magnitud d’aquests, va en aquest context, l’habilitat dels diferents governs i, augment, juntament amb la creació de riquesa i dins d’aquests, dels organismes de promoció, per noves oportunitats en parts del món que fins ara tal d’influir en les decisions d’inversió a través de eren poc receptores d’inversió. donar informació puntual del país i dels sectors productius, així com de fer els esforços necessa- ris en l’acompanyament a empreses, serà més crucial que mai.7 6 Foreign Investment Promotion Center – World Bank 7 Global Investment Promotion Benchmarking 2009: Summary Report. World Bank Group 22 8 IBM Plant Location International 23 9 Cushman & Wakefield: European Cities Monitor 2009 LA INVERSIO ESTRANGERA A L’AREA DE BARCELONA I CATALUNYA • SITUACIÓ ACTUAL DE LA IED A CATALUNYA I AL MÓN 03 En línia amb l’evolució agregada mundial i les prin- rebuda la darrera dècada. En aquest sentit, els flu- GRÀFIC 04. EVOLUCIÓ DE LA IED BRUTA A CATALUNYA (2003-2008) cipals economies desenvolupades, la catalana ha xos totals d’IED adreçats a Catalunya el 2008 van presentat una pauta de comportament similar en ser de 3.458 milions d’euros10. 4.500 (En milions d’euros) relació amb els fluxos d’inversió estrangera directa 4.000 3.500 GRÀFIC 03. EVOLUCIÓ DEL CREIXEMENT DE LA IED MUNDIAL I LA IED A CATALUNYA EN ELS DARRERS 10 ANYS 3.000 2.500 0,0% 2.000 1.500 5,0% 1.000 0,0% 500 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 0 2003 2004 2005 2006 2007 2008 Font: Ministerio de Industria, Turismo y Comercio Nota: Inclou les inversions en ETVEs i no ETVEs 5,0% IED a Catalunya TAULA 01. IED Mundial 0,0% L’atractiu de Catalunya com a àrea d’atracció NOMBRE D’EMPRESES ESTRANGERES ESTABLERTES A CATALUNYA Font: base de dades UNCTAD FDI/TNC i Ministerio de Industria, Turismo y Comercio d’IED es recolza en una força laboral amb una elevada capacitació professional i una de- PAÍS D’ORIGEN 2006 2008 manda molt sofisticada, d’elevada capacitat ad- Alemanya 705 537 El 90% de la inversió estrangera rebuda a Cata- dels EEUU (9,8%), el Regne Unit, Alemanya i quisitiva. A més, Catalunya s’ha posicionat com lunya prové de la UE-27, un 4,4% de la resta de Itàlia que aporten cadascun el 6%. a plataforma d’accés privilegiada per a altres França 519 671 l’OCDE i un 5,6% de la resta del món. Segons mercats de l’Amèrica Llatina, l’Europa conti- Estats Units d'Amèrica 399 392 el criteri d’inversions provinents de països d’o- La inversió bruta estrangera a Catalunya el primer nental o l’Orient Mitjà, no solament per factors Itàlia 356 360 rigen últim, França, amb 627 milions d’euros i trimestre de 2009 (dades provisionals) assoleix culturals i de situació geogràfica, sinó també per un increment del 219,8%, encapçala el rànquing 160,4 milions d’euros i representa el 7,5% del les oportunitats estratègiques que ofereixen em- Holanda 198 224 d’inversors amb més d’una quarta part (29,5%) total registrat el 2008 i el 14,5% de la inversió preses catalanes i espanyoles presents en Japó 148 153 del volum assolit el 2008. En segon lloc se si- realitzada a Espanya en aquest període. aquests territoris. Regne Unit 140 147 tuen els Països Baixos (amb un 19,1%) seguits Pel que fa al nombre d’empreses estrangeres es- Suïssa 111 107 tablertes a Catalunya el 2008, aquest era de més Bèlgica - Luxemburg 87 90 de 3.100. Com reflecteixen la taula i el gràfic se- Dinamarca 67 73 güents, els països amb major presència a Cata- lunya quant al nombre d’empreses són França, Suècia 62 58 Alemanya, els EUA i Itàlia. Portugal 46 53 Àustria 44 58 Canadà 28 25 Finlàndia 20 19 Noruega 15 18 Altres 55 139 Total 3.000 3.124 10 Ministerio de Industria, Turismo y Comercio Font: Invest in Catalonia 24 25 LA INVERSIO ESTRANGERA A L’AREA DE BARCELONA I CATALUNYA • SITUACIÓ ACTUAL DE LA IED A CATALUNYA I AL MÓN 03 En línia amb la importància creixent dels sec- ríem parlant de sectors d’alt valor afegit i apor- La comparativa entre els anys 2006 i 2008 denota En relació amb l’àrea de Barcelona, l’anàlisi del tors emergents, cal dir que els actius que l’àrea tació tecnològica, amb un elevat component de una pauta d’estabilitat pel que fa al nombre agre- nombre de projectes d’IED captats any rere any, de Barcelona i Catalunya ofereixen a la IED estan qualitat, diferenciació, R+D+i o disseny. gat d’empreses. No en va, el 40% d’aquestes reflecteix que aquests representen almenys un evolucionant. Actualment, hi destaquen activitats companyies han estat desenvolupant activitats 75% del total de projectes a Catalunya i l’any i niche markets que van en consonància amb el ni- a Catalunya durant més de 10 anys, la qual cosa 2008, aquesta tendència va arribar a una proporció vell avançat del seu desenvolupament. Així esta- mostra una alta fidelització de les inversions en- del 87%. vers el territori i el manteniment de la competitivi- tat de la zona. GRÀFIC 07. SECTORS AMB MAJOR CAPTACIÓ D’IED A CATALUNYA (2003-2008) 60 (En nombre de projectes) GRÀFIC 05. DISTRIBUCIÓ DELS PROJECTES D’IED A L’ÀREA DE BARCELONA I CATALUNYA (2003-2008) 100 (En nombre de projectes) 40 Resta de Catalunya 75 Àrea de Barcelona (*) 20 50 (*) Barcelonès, Maresme, Garraf, Baix Llobregat, Vallès Oriental, 0 Vallès Occidental, Alt Penedés 25 Software i Serveis Productes Alimentació Farma- Químic Tèxtil Transport Serveis Automoció TIC Empresarials de Consum i Tabac cèutic Financers Font: base de dades OCO Monitor 0 2003 2004 2005 2006 2007 2008 Font: base de dades OCO Monitor D’altra banda, en analitzar el nombre de projectes Per últim, segons la tipologia d’IED, i discernint d’IED iniciats a Catalunya durant els darrers 5 anys entre l’originada per les Entitats de Tinença de Va- segons el sector, veiem que el software i les TIC lors Estrangers (ETVE) i les no ETVE o IED pro- protagonitzen més del 20% d’aquests i que, jun- ductiva, l’anàlisi mostra com el 2008 a Catalunya Atenent al nombre de projectes captats segons la s’han centrat en les activitats de fabricació, màr- tament amb els serveis a les empreses i els pro- es va produir un augment notable en la proporció branca d’activitat, ens trobem que el 57% dels queting, comerç minorista i logística. ductes de consum, representen la meitat dels de la inversió via ETVE, i es va arribar a constituir projectes desenvolupats des del 2003 al 2008 projectes d’IED desenvolupats. més d’un terç del total de la IED rebuda. GRÀFIC 08. INVERSIÓ ETVE I NO ETVE A CATALUNYA GRÀFIC 06. LA IED A CATALUNYA PER BRANCA D’ACTIVITAT (2003-2008) 100 (En %) 120 (En nombre de projectes) 6% 15% ETVE (milions d’euros) 75 37% No ETVE (milions d’euros) 80 50 85% 94% 63% 40 25 0 0 2006 2007 2008 Fabricació Comercial i Comerç Logística Head- Serveis R+D Contact Altres Disseny Construcció Font: Ministerio de Industria, Turismo y ComercioVolum d’inversió Màrqueting Minorista quarters Empresarials Centres 0,5 0,2 1,2 Font: base de dades OCO Monitor en ETVE (mM€) 26 27 04 LA IED TRADICIONAL A CATALUNYA: CONCENTRACIÓ EN PUNTS CLAU DE LA CADENA DE VALOR 04 LA INVERSIO ESTRANGERA A L’AREA DE BARCELONA I CATALUNYA • LA IED TRADICIONAL A CATALUNYA La inversió estrangera tradicional a Catalunya és originada per em- FIGURA 3. ELEMENTS I ACTORS CLAU EN LA IED TRADICIONAL preses de negocis i sectors consolidats. En aquest sentit, sol prove- nir fonamentalment d’economies avançades. La IED tradicional es ELEMENTS D’ENTRADA caracteritza també perquè les empreses que s’instal·len al país > Acceleració del procés de terciarització de la indústria hoste, en aquest cas, l’àrea de Barcelona i Catalunya, solen respon- > Aposta per la competitivitat basada en el coneixement i el valor afegit dre a un esquema tradicional de casa mare-filial, per la qual cosa el centre decisori radica lluny del país receptor de la IED. Un altre as- SECTORS MADURS ÀMBITS PRIORITARIS PER A OFERTA DE CATALUNYA I pecte propi de la IED tradicional té a veure amb el fet que el know- LES EMPRESES GENERADORES L’ÀREA DE BARCELONA how que requereix està igualment consolidat i és disponible amb OBJECTIU PRINCIPAL: DE LA IED TRADICIONALMANTENIMENT una certa facilitat en un ventall ampli de localitzacions. > INCENTIUS EN RELACIÓ A L’R+D+i > INFRAESTRUCTURA DE FOCUS D’ACTUACIÓ: TRANSPORT CONCENTRACIÓ EN > INFRAESTRUCTURES PUNTS CLAU DE LA > CAPACITACIÓ PROFESSIONAL Per al cas català, històricament la raó principal d’atracció de la IED > AGILITAT I EFICÀCIA EN LA RELACIÓCADENA DE VALOR AMB LES ADMINISTRACIONS > eADMINISTRACIÓ havia estat el cost com a factor competitiu. Amb tot, si aquest esce- > FÓRMULES DE PARTENARIAT > INCENTIUS I AJUTS nari va ser perfectament vigent al llarg de bona part de la segona R+D+i > CAPITAL HUMÀ CAPACITAT > COL·LABORACIÓ PÚBLICO-PRIVADA meitat del segle XX, la competència més gran en el si de la UE i la LOGÍSTICA > INFRAESTRUCTURA TECNOLÒGICA provinent d’altres localitzacions més exòtiques ha fet que, en l’ac- tualitat, deixés de ser-ho en gran part. Font: Elaboració pròpia PwC Els subapartats següents mostren la relació entre cions que s’impulsen per part de la resta d’actors l’evolució de l’economia catalana en els seus di- econòmics del territori per tal d’assegurar i retenir ferents sectors productius i els canvis que la IED amb garanties la inversió de caire tradicional. Així doncs, en el cas de la IED tradicional a Cata- d’atracció d’inversió, com poden ser l’R+D+i o la tradicional està protagonitzant quant a la redefini- lunya, s’està apostant per aquells punts de la ca- logística. Per aquest motiu, s’han dut a terme dos ció de la estratègia i les noves necessitats de les dena de valor que permeten mantenir i workshops amb empreses focalitzats en aquests empreses. Igualment, també tracten aquelles ac- incrementar la competitivitat del país com a pol dos aspectes. FIGURA 2. LA CADENA DE VALOR I LA IED TRADICIONAL 4.1 Dinàmica del teixit empresarial en els sectors madurs. L’aposta per les activitats R+D d’alt valor afegit i intensives en coneixement COMPRES I OPERACIONS LOGÍSTICA I MARQUETING POST L’àrea de Barcelona i Catalunya en general pre- tendències de fons, fonamentalment un canvi APROVISIONAMENT DISTRIBUCIÓ I VENDA VENDA senten una evolució pròpia d’economia industrial estructural progressiu en favor de la terciarit- Font: Elaboració pròpia PwC envers una economia basada en el coneixement. zació de l’economia, l’increment del capital Aquest procés, iniciat ja fa dècades, s’està ac- tangible i, especialment, la major i creixent re- celerant de manera decisiva els darrers anys grà- llevància dels processos lligats a la innovació. cies als importants avenços tècnics i a altres 30 31 04 LA INVERSIO ESTRANGERA A L’AREA DE BARCELONA I CATALUNYA • LA IED TRADICIONAL A CATALUNYA GRÀFIC 9. DISTRIBUCIÓ TRADICIONAL DEL PIB DE CATALUNYA PER SECTORS • La internacionalització dels processos de pro- Aquesta tendència que es descriu al llarg dels ducció i la seva repercussió sobre l’organització darrers anys té en la reforma dels processos de DISTRIBUCIÓ PERCENTUAL de les empreses. logística i la distribució de les empreses dels 100 Serveis sectors madurs un dels principals exponents pel Construcció • Els importants canvis en la naturalesa i la dinàmica que fa a l’aposta per la major tecnificació en Indústria i Energia dels mercats i en l’estratègia de les empreses. punts clau de la cadena de valor. Així, per als 75% Agricultura diferents sectors madurs en què el component • Les característiques de la creixent interrelació logístic constitueix un aspecte rellevant dels seus entre les activitats manufactureres i les activitats resultats econòmics, tota inversió en infraestruc- 50% de serveis, tant en l’àmbit de la firma o de la ca- tures de distribució o sistemes d’informació pot dena de valor, com en l’àmbit de les seves inter- redundar en beneficis molt rellevants per a la filial dependències tecnològiques i econòmiques. i, en última instància, per a la casa mare. 25% 0% La inversió industrial a Catalunya es manté el 2008 en taxes positives Font: IDESCAT 2000 2005 2008 Una nota destacada del 2008 va ser l’evolució de la inversió industrial, ja que va continuar creixent per sisè any consecutiu, i va arribar al 2,2%. Aquest fet demostra l’aposta de la indústria per la renovació dels seus Com a fet rellevant cal dir que, tot i que la indús- entendre-la en clau de creació de noves sinèr- equipaments, els sistemes de producció i la tecnologia com a factors clau per mantenir la competitivitat. tria tradicional continua tenint una importància gies entre les funcions manufactureres i les fun- cabdal en la creació de riquesa, la seva pèrdua de cions de serveis. GRÀFIC 11. INVERSIÓ INDUSTRIAL A CATALUNYA pes relatiu, sobretot en termes d’ocupació, cal TAXES DE VARIACIÓ ANUAL EN % 6,5% 6,7% GRÀFIC 10. EVOLUCIÓ DE L’OCUPACIÓ PER A GRANS SECTORS ECONÒMICS: CATALUNYA I ESPANYA 5,3% DISTRIBUCIÓ PERCENTUAL 3,5% 2,9% 100 1,5% Agricultura i pesca 2,2%1,7% Construcció Serveis destinats al consum -0,9% -2.0% 75% Serveis destinats a la producció Indústries manufactureres -3,5% 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 Font: Secretaria d’Indústria i Empresa 50% 25% Aquesta dada és rellevant, tenint en compte l’im- En aquest sentit, el 38% de la IED total rebuda portant pes de la indústria en la IED tradicional. a Catalunya pertany al sector industrial. 0% Font: INE, Contabilidad Regional de España GRÀFIC 12. LA IED A CATALUNYA PER 1995 2005 1995 2005 SECTORS TRADICIONALS (2003-2008) 12,0% CATALUNYA ESPANYA Serveis EN % SOBRE EL TOTAL D’IED Agricultura 41,8% Indústria El sector “integrat” –de manufactura i serveis L’exitosa complementarietat entre les activitats Construcció destinats a la producció– representava, el 2005, intensives en coneixement, tant dels sectors 37,9% el 55,7% de l’ocupació total de Catalunya, un industrials com dels terciaris, i les noves tec- 8,5% per sobre de la mitjana espanyola. nologies han produït efectes en les economies occidentals avançades com la catalana. Quant al 8,3% teixit empresarial en destaquen les següents11: Font: Ministerio de Industria, Turismo y Comercio 11 “La nova indústria: el sector central de l’economia catalana”. i anàlisi PwC (excloses ETVE). 32 Papers d’economia industrial núm. 26. Generalitat de Catalunya. 33 Departament de Treball i Indústria. Secretaria d'Indústria i Energia. 04 LA INVERSIO ESTRANGERA A L’AREA DE BARCELONA I CATALUNYA • LA IED TRADICIONAL A CATALUNYA En conseqüència, Catalunya està reforçant el seu atractiu com a pol d’atracció de la IED per als A Catalunya s’origina gairebé l’1% de la pro- GRÀFIC 13. LA IED A CATALUNYA PER BRANQUES ECONÒMIQUES (2003-2008) sectors madurs posicionant-se per oferir avan- ducció científica mundial (com Finlàndia o Es- tatges competitius en aquells punts de la cadena còcia), el 2,5% de la UE-15 i més del 25% de EN % SOBRE EL TOTAL D’IED de valor que presenten millors perspectives per l’Estat espanyol13. 15% a les empreses de cara als propers anys. El nombre d’empreses innovadores entre els 10% anys 2005 i 2007 va ser de 10.470, dada que re- L’aposta per l’R+D de les empreses estrangeres presenta el 27,4% del total d’empreses12. Segons radicades a l’àrea de Barcelona es perfila com una el tipus d’innovació, es mostra una major tendència de les vies de manteniment dels fluxos d’IED. En 5% pel procés, seguit de la innovació de producte. aquest sentit, atès que en els sectors tradicionals (electrònic, automobilístic, farmacèutic etc.) l’R+D L’àrea de Barcelona disposa d’una base sòlida està notablement lligada a la producció, l’aposta0% en l’àmbit de la recerca i la innovació i l’impuls de Catalunya per mantenir o atraure la part ic ió ím cc ció r u u u nc e nta ri l t l rgi a ria ls l rgi a tal r ia a s i s ó s re po er àr i l e t tiv èx sti c ori a i oc qu e e ap òn ic inversor tant privat com públic que s’està fent al productiva ha d’actuar de palanca d’arrosse- Q str trib na ú e s n t i r on is Fi lim e tal ·l a d a r T i d a e pre s En al an st u i po Plà Ed m t P c t a i a Tr od H a q es s/ Au to rm à e /El respecte està essent determinant per esdevenir gament també per a l’activitat d’R+D. a/C a i ro M m u n M i ue foi ic lià r ori st Ag e g s nats Ai Ve rral qàfi ts i t èc punt de referència internacional.bi aj vit ltu gr itao m ti u s iv E l m ç c s c tIm er A tat A r ct m A Co tiv i Ac Font: Ministerio de Industria, Turismo y Comercio FIGURA 4. PUNTS FORTS DE LA R+D+I A CATALUNYA i anàlisi PwC (excloses ETVE) 4.2 CAPITAL HUMÀ DISPONIBILITAT PREPARAT D’INFRAESTRUCTURES El model de negoci de les empreses dels sectors madurs. R+D+i SEGURETAT KNOW-HOW L’oportunitat de la R+D+i JURÍDICA CONSOLIDAT Fruit de les diferents entrevistes i grups de dis- que fa a la inversió en R+D+i, a la modernització Font: Elaboració pròpia PwC cussió portats a terme amb les empreses estran- de les seves estructures productives i a la inte- geres dels sectors madurs, s’ha constatat que gració amb proveïdors i clients al llarg de tota la aquestes estan realitzant un esforç notable pel cadena de valor. D’altra banda, i en relació amb el capital humà de- Per últim, en l’àmbit de la cooperació público-pri- dicat a les tasques d’R+D, per bé que tradicional- vada, l’estratègia per potenciar la participació de ment Catalunya s’ha centrat més en activitats de les empreses en el funcionament dels centres desenvolupament que no pas de recerca, es dis- de recerca i tecnològics podria passar per incen- posa d’una posició competitiva respecte d’altres tivar la comunicació i participació del sector privat localitzacions. Així, la dotació de personal espe- en l’orientació de les decisions sobre les grans in- cialitzat, juntament amb aspectes com la millor versions en matèria d’R+D+i, incloent fórmules de preservació de la propietat intel·lectual, fan que partenariat público-privat o la inclusió d’empreses l`àrea de Barcelona sigui competitiva enfront de de referència del sector, la qual cosa reforçaria el possibles deslocalitzacions en aquest àmbit es- compromís i implicació del teixit empresarial en els pecífic. En conseqüència, Catalunya és un terri- resultats d’aquests partenariats. tori més competitiu, per exemple, que Àsia, per la seguretat oferta pel marc jurídic, la bona praxi professional o el rigor dels estàndards i processos a seguir, aspecte especialment cert en sectors com el farmacèutic. 12 Idescat. 34 13 Pacte Nacional per a la Recerca i la Innovació. 35 04 LA INVERSIO ESTRANGERA A L’AREA DE BARCELONA I CATALUNYA • LA IED TRADICIONAL A CATALUNYA 4.3 IMPULS DE LA XARXA TECNIO A CATALUNYA Avantatges competitius de TECNIO15 és la xarxa que aglutina els principals centres i agents de transferència tecnològica de Catalunya amb l'objectiu d'acostar-los a l'empresa i afavorir així la competitivitat i la projecció in- Catalunya i l’àrea de Barcelona ternacional del teixit empresarial català. Aquests centres són en l’actualitat: Ascamm, Leitat, CTM, en relació a la IED tradicional Cetemmsa i CIBM. Les dues missions que se li encomanen consisteixen en: Tots els governs de les economies avançades i • Un capital humà capacitat i a uns costos raona- • Consolidar i potenciar el model de transferència tecnològica per generar un mercat tecnològic emergents procuren any rere any incrementar els bles (vegeu capítol 4.4). català que aporti competitivitat a l'empresa. La nova xarxa disposa de més de 100 agents espe- seus fluxos receptors d’IED a través de la millora cialitzats del sistema de transferència tecnològica de Catalunya. Actualment integra centres tec- del seu clima empresarial, desenvolupant diverses nològics, centres de difusió tecnològica i grups universitaris i té prevista la incorporació de nous garanties per als inversors i oferint diverses tipolo- R+D+i: l’aposta per les xarxes i agents com fundacions de recerca hospitalàries i centres de recerca. gies d’incentius. els ajuts públics • Dotar de tecnologia les empreses per aportar valor afegit als seus projectes i esdevenir un tram- Segons l’Organització per a la Cooperació i el Una de les principals apostes que s’està fent a polí de projecció exterior. Amb l'objectiu d'augmentar la competitivitat empresarial, TECNIO detecta Desenvolupament Econòmic (OCDE), entre els l’àrea de Barcelona per tal de millorar l’oferta en les necessitats de l'empresa catalana i li acosta les capacitats tecnològiques dels agents de la Xarxa. factors més importants considerats pels inversors termes d’atracció potencial d’IED té a veure amb L'empresa ja pot trobar el seu aliat tecnològic per desenvolupar projectes d'R+D i d'innovació, per quan decideixen implantar-se en una localització les infraestructures tecnològiques. En aquest resoldre les seves necessitats tecnològiques i per rebre suport en la gestió d'ajuts i projectes. determinada, hi ha: sentit, les empreses reconeixen l’esforç que les diferents administracions estan fent en matèria • Un entorn regulatori previsible i no discriminatori de creació de centres tecnològics i l’increment i una absència de traves administratives injustifica- d’incentius i programes. Com a resultat, un 81% des als negocis. de les empreses dels sectors madurs consul- tades consideren adequat el nivell de les in- • Un context macroeconòmic estable, incloent fa- fraestructures tecnològiques a Catalunya, i un Així, els parcs tecnològics poden actuar de pa- empresa i establir els passos necessaris per a una cilitats envers el comerç internacional. 13% n’estan molt satisfetes. lanca d’atracció de nous fluxos d’IED en matè- governança en recerca i innovació més eficient i ria d’R+D, ja que són espais amb xarxes virtuals eficaç. • Recursos suficients i accessibles, incloent la Catalunya disposa d’un nombre elevat de i tecnologia d’última generació i que, acompan- presència d’infraestructures rellevants i de capi- parcs de recerca tecnològica, que operen en un yats de directrius sobre les diferents línies d’in- En una línia complementària, l’Acord Estratègic tal humà14. entorn de competència dins del territori. Aques- vestigació a desenvolupar, d’incentius en termes per a la internacionalització, la qualitat de l’o- tes actuacions estan obtenint resultats en la d’eficiència i productivitat, i d’un plantejament es- cupació i la competitivitat de l’economia cata- Com a resultat dels grups de discussió i les en- bona direcció per tal d’esdevenir centres amb tratègic a llarg termini, poden constituir un valor lana, 2008-2011 planteja diverses mesures per tal trevistes realitzades entre el col·lectiu d’empre- valor referencial. Una de les vies per aprofundir diferencial per al territori. d’augmentar la productivitat de l’economia. L’a- ses generadores de la IED tradicional, s’han en aquesta estratègia rau en la cooperació entre cord s’estructura en 8 grans àmbits: infraestruc- identificat aquells aspectes que centren el seu in- centres (en l’àmbit català, espanyol i internacio- D’altra banda, en les activitats d’R+D+i que de- tures, polítiques d’ocupació i formació, R+D+i, terès en relació amb les necessitats de les em- nal) per tal d’oferir especialització i disponibilitat senvolupen les empreses estrangeres a Cata- polítiques socials, relacions laborals, finançament preses i els avantatges competitius que d’infraestructures que facin atractiva aquesta co- lunya es constata que una de les condicions de l’activitat econòmica, entorn afavoridor de l’ac- presenten l’àrea de Barcelona i Catalunya en operació per a les grans empreses, també les de bàsiques que necessiten per desenvolupar la seva tivitat empresarial i internacionalització. aquests àmbits respectius: capital internacional. activitat és una xarxa de petites empreses excel·lents en camps molt concrets (consultoria, • L’existència de polítiques, incentius i inversió en fabricació de components i prototips, disseny…). unes infraestructures de transport d’alta capacitat per al desenvolupament de les activitats logístiques. En l’àmbit institucional, cal destacar la posada en marxa del Pacte Nacional per a la Recerca i la • Una relació fluïda i àgil amb les institucions en ter- Innovació (PNRI), full de ruta en matèria de re- mes de tramitació administrativa. cerca i innovació en l’horitzó dels 15 propers anys. Amb aquest pacte es pretén, entre d’altres, posi- • La potenciació de noves formes de col·laboració cionar la recerca i la innovació al capdavant de l’a- público-privada. genda política, social i econòmica, millorar els mecanismes de col·laboració entre universitat i 14 Checklist for Foreign Direct Investment Incentive Policies. OCDE. 15 www.acc10.cat/tecnio. 36 37 04 LA INVERSIO ESTRANGERA A L’AREA DE BARCELONA I CATALUNYA • LA IED TRADICIONAL A CATALUNYA LA POTENCIACIÓ DELS INCENTIUS PER A L’R+D+i Des del punt de vista de les infraestructures re- L’any 2008, l’aeroport de Barcelona va acollir un llevants per a la captació de la IED tradicional, trànsit de més de 30 milions de passatgers i s’hi Actualment, les empreses establertes a l’àrea de Barcelona i a Catalunya tenen accés a una àmplia cal destacar les aeroportuàries en què, gràcies a la van realitzar més de 320.000 operacions. Pel que fa varietat d’ajuts i incentius orientats al foment de la innovació16. A grans trets podem diferenciar la recent inauguració de la terminalT-1 a l’aeroport a les mercaderies, van passar per les seves ins- naturalesa dels ajuts entre: del Prat es disposarà d’una major connectivitat en- tal·lacions més de 100 milions de tones17. Conjun- vers ciutats clau dels 5 continents i s’ha posicionat tament amb el Prat, cal destacar la importància • Ajuts Barcelona al mateix nivell d’altres grans hubs aero- creixent que han tingut els aeroports de Girona i Ajuts per incentivar projectes de valorització de la tecnologia, programes de suport a la innovació portuaris europeus. Reus, amb un trànsit de viatgers de 5,5 milions i de PIMES o la incentivació de projectes de recerca industrial i desenvolupament experimental, 1,3 milions el 2008, respectivament. entre d’altres. • Línies de préstecs tous Atorgats en condicions avantatjoses respecte del mercat, l’aposta dels préstecs tous com a suport a les diverses iniciatives empresarials s’està consolidant. Així, per exemple, cal destacar les línies de préstecs per a projectes d’empreses a pols d’innovació o per a l’R+D+i i la modernització industrial. ELS PORTS DE BARCELONA I TARRAGONA COM A PORTA D’ENTRADA DE MERCADERIES DE L’EUROPA MERIDIONAL Un punt fort de les infraestructures catalanes es troba als ports i, sobretot, a les instal·lacions de Barcelona, considerades la principal porta logística del sud d’Europa i que canalitzen el 24% del co- Infraestructures La percepció de les empreses dels sectors de la merç exterior d’Espanya i el 78% de Catalunya18. IED tradicional respecte de les infraestructures en Per a les empreses generadores de la IED tradicio- un sentit ampli (de comunicació, tecnològiques, de Per atendre els increments de tràfic i situar-se com a port euromediterrani de referència, s’estan nal, poder disposar de bones connexions, espe- telecomunicacions, de capital físic) es reflecteix en creant nous espais portuaris per doblar la seva capacitat i millorar l’accessibilitat als mercats. L’am- cialment aeroportuàries i portuàries, que permetin què un 75% d’ells consideren que el seu estat és pliació del Port de Barcelona, amb una inversió de 3.586 milions d’euros, assolirà una superfície trasllats planificats amb poca antelació, és un as- adequat o satisfactori en termes agregats. de fins a 1.300 hectàrees. pecte d’alta prioritat. A més, en tractar-se d’em- preses amb component logístic, els avenços en el Com a elements destacables, un 87% de les em- D’altra banda, s’ha adjudicat la primera terminal de l’ampliació a l’empresa Terminal Catalunya camp del transport de mercaderies, els punts d’a- preses estan satisfetes o molt satisfetes quant a la amb participació del grup Hutchison Port Holdings, el primer operador de terminals del món, i el rribada i distribució o l'increment de la capacitat de disponibilitat i la qualitat de les infraestructures de posicionament del qual s’entén com una plataforma clau en el flux de mercaderies entre Àsia, Eu- les diferents vies de comunicació són claus per mi- telecomunicacions, i un 56% opina en el mateix ropa i Amèrica. En aquest sentit, l’Autoritat Portuària de Barcelona treballa per captar el creixent llorar l’atractivitat del territori. sentit respecte a l’oferta de les oficines i centres tràfic marítim entre Europa i Àsia, especialment amb la Xina. de negoci, especialment a l’àrea de Barcelona. Per la seva banda, el port de Tarragona, amb una superfície terrestre de 613 ha19 i que el 2007 va assolir un tràfic de mercaderies de 36,3 milions de tones, està situat a una hora de Barcelona i és una infraestructura clau per a l’àrea formada pel clúster petroquímic, el més gran de la seva cate- GRÀFIC 14. LES INFRAESTRUCTURES A CATALUNYA I LA IED TRADICIONAL goria del sud d’Europa. En aquest sentit, més de la meitat del tràfic de mercaderies és de natura- lesa química. Prioritat alta Punts forts de Catalunya Disponibilitat i qualitat Punts on concentrar-se Les empreses estrangeres constaten que totes dues instal·lacions aporten una capacitat de gestió de telecomunicacions per a millorar la competitivitat amb un volum de mercaderies més gran i també en destaquen l’oferta extensa de rutes diàries a Infraestructura tecnològica Accessibilitat de les vies principals Visió de les empreses Oferta i qualitat d’oficines estrangeres un nombre important de països. Després de les ampliacions portades a terme en aquestes dues infraestructures, un dels principals Prioritat mitjana reptes que afronten té a veure amb la intermodalitat del transport, és a dir, la integració dels dife- rents mitjans de transport (aeri, ferroviari, marítim i per carretera) per arribar a una utilització rendi- ble i eficaç del sistema. Actualment, el 3% de les mercaderies que mou el port de Barcelona ho fa per transport ferroviari, està creixent a un ritme del 25% anual i es pren com a objectiu arribar al 30%. Prioritat baixa Molt satisfet Satisfet Adequat Poc satisfet Insatisfet 16 www.acc10.cat 17 www.aena.es 18 Autoritat Portuària de Barcelona. 38 19 Autoritat Portuària de Tarragona. 39 04 LA INVERSIO ESTRANGERA A L’AREA DE BARCELONA I CATALUNYA • LA IED TRADICIONAL A CATALUNYA Des del punt de vista de l’espai físic en què les ferents administracions) i del temps d’espera que Una concepció més àmplia de la CPP per a l’es- Els directius de les companyies estrangeres de empreses estrangeres radicades a l’àrea de Bar- porten associats. El recent informe Doing Busi- tudi que ens ocupa ens porta a considerar totes sectors madurs a l’àrea de Barcelona consta- celona desenvolupen les seves activitats, s’arriba ness 2009, que compara diferents indicadors aquelles accions que se solen portar a terme sota ten la importància de continuar avançant en la a la conclusió que l’oferta de polígons industrials sobre la facilitat amb què es poden realitzar ne- els auspicis de les administracions públiques i que flexibilització per a la formalització d’acords de és l’adequada, amb una xarxa ben equipada, la gocis sobre una mostra de 181 economies, situa disposen del partenariat més o menys actiu de la col·laboració a escala local entre multinacionals i qual cosa ha d’anar acompanyada en el futur de la el cas espanyol a la posició 49, fet que dóna re- resta d’actors econòmics i, també, de l’empresa- entitats públiques per obtenir ajuts, la qual cosa integració de l’àrea metropolitana de Barcelona a llevància dels guanys potencials d’eficiència des riat estranger establert al territori. facilitarà clarament la cooperació entre el sector la marca Barcelona com a pol d’atracció de la in- del punt de vista de la gestió i l’administració as- privat i el sector públic. versió, i fer-ho possible amb unes bones infraes- sociada als tràmits que tota empresa necessita tructures de connexió. portar a terme20 . D’altra banda, el transport de mercaderies és L’aposta per la finestreta única, l’impuls deci- un dels factors clau per a les empreses dels sec- siu de l’eAdministració, la interoperabilitat A Catalunya estan proliferant experiències de cooperació público-privada. Així, cal destacar ini- tors madurs per acabar determinant el grau de entre administracions públiques o la superació ciatives com: el model innovador de la gestió de la Fira de Barcelona (capital públic i gestió privada) productivitat dels seus processos. Així, si bé la de dificultats com l’obtenció de visats per part o l’entrada de capital públic i privat sota una societat de capital risc en l’accionariat de la com- xarxa viària ha mantingut un nivell d’oferta força de professionals es plantegen com a iniciati- panyia Spanair, amb seu a Barcelona. Addicionalment, la CPP també impulsa de manera genèrica estable en els darrers anys, cal destacar l’aposta ves en desenvolupament de cara al futur im- sectors estratègics amb la marca de Barcelona. de les autoritats pel que fa al transport de mer- mediat que obtindran molt bona rebuda entre caderies per ferrocarril. En aquest context, s’em- l’empresariat estranger establert al territori. En marca la iniciativa recentment ampliada del aquest context, estan cristal·litzant iniciatives amb transport de components, peces i vehicles aca- el concurs de diverses administracions que per- bats entre les factories de SEAT a la Zona Franca meten agilitar notablement els tràmits per posar Per últim, pel que fa a la CPP en el marc de les trius. En aquest sentit, un bon clima de col·labo- i Martorell i entre aquest darrer centre i el Port en marxa un negoci a Catalunya. relacions casa mare-filial, l’existència de coope- ració en aquesta doble dimensió permet posi- de Barcelona, en una clara aposta per el deno- ració entre empreses i administracions públi- cionar l’àrea de Barcelona i Catalunya com una minat transport de mercaderies sostenible i que D'altra banda, s'han multiplicat les experiències ques i entre les administracions mateixes és destinació preferent per a la recepció de nous afavoreix la descongestió de la xarxa viària con- de col·laboració amb les diferents administra- percebuda favorablement per les empreses ma- fluxos d’IED. vencional. Aquest és un exemple de com la in- cions autonòmiques i estatals (com ara l'Agèn- versió en la millora o ampliació de l’oferta en cia Estatal d'Administració Tributaria o la infraestructures pot repercutir en la retenció del Generalitat de Catalunya), per tal d’agilitar i mi- capital productiu i dels fluxos d’entrada d’IED en nimitzar l'impacte de tramitació a les persones els sectors madurs. A més, la necessària ambi- físiques i jurídiques. Com a element facilitador, 4.4 ció per seguir progressant en aquest camp ha s'ha posat en funcionament una plataforma comportat els darrers anys un consens remar- d'interoperabilitat, que gràcies a la participació El capital humà cable entre els diversos agents econòmics i po- d'ens especialitzats (com el Consorci per a l'Ad- lítics implicats pel que fa a la necessitat ministració Oberta de Catalunya), possibilita l'ac- d’impulsar un gran corredor mediterrani per cés electrònic a documents i certificats en poder Entre els responsables de les empreses dels sec- Com a factors en els quals cal concentrar els es- a la circulació de mercaderies, la qual cosa as- d’altres administracions. tors madurs, hi ha unanimitat a reconèixer la prio- forços per mantenir la competitivitat del territori, seguraria altes quotes de competitivitat als prin- ritat que representa el nivell de coneixements i les empreses identifiquen amb un 62% la inte- cipals centres logístics a escala continental. habilitats dels professionals a Catalunya i, de fet, gració universitat-empresa i amb un 50% la inte- La cooperació público-privada 3 de cada 4 empresaris es mostren satisfets o gració de les universitats amb les institucions molt satisfets amb la preparació tècnica i uni- homòlogues a l’estranger. La modernització administrativa: La cooperació público-privada (CPP) designa di- versitària del capital humà. La mateixa proporció impuls de l’eAdministració verses formes de cooperació entre les autoritats es manté respecte de l’oferta en termes d’univer- En canvi, destaca el fet que el nivell d’idiomes, públiques i els diversos agents econòmics. sitats i escoles de negocis. A més, els empresaris un dels aspectes que solen ser identificats com a Pel que fa al model de relació entre les adminis- Aquesta cooperació té per objecte finançar, cons- estrangers consideren, en base a experiències de principals punts febles del capital humà a Cata- tracions i les empreses per a aspectes com la tra- truir, renovar o explotar una infraestructura o el cooperació amb universitats en matèria d’R+D, lunya, és considerat per un 62% dels directius mitació fiscal o laboral, hi ha el consens que subministrament d’un servei. La CPP està present que la qualitat de la investigació a la universitat és d’empreses dels sectors madurs com a ade- existeixen vies per incrementar la competitivitat als transports, la salut pública, l’educació, la se- d’un nivell molt elevat. Així doncs, en relació amb quat o satisfactori. en aspectes com la realització de tràmits similars guretat, la gestió dels residus i la distribució d’ai- les activitats d’R+D+i, la competència profes- en diferents dependències (de les mateixes o di- gua o d’energia21. sional és clarament un punt fort de Catalunya. 20 Doing Business 2009. World Bank Group (www.doingbusiness.org). 21 Llibre Verd sobre la Cooperació Público-Privada a la Unió Europea La metodologia emprada per a la construcció de l’índex esmentat analitza [COM (2004) 327]. totes les administracions espanyoles, tant la de l’estat com a escala 40 autonòmica i local. 41 04 LA INVERSIO ESTRANGERA A L’AREA DE BARCELONA I CATALUNYA • LA IED TRADICIONAL A CATALUNYA GRÀFIC 15. EL CAPITAL HUMÀ A CATALUNYA I LA IED TRADICIONAL TAULA 2. LES DIVERSES EMPRESES RESPONSABLES DE LA IED TRADICIONAL A CATALUNYA DAVANT DELS DIVERSOS ELEMENTS D’ENTORN: PRIORITAT I GRAU DE SATISFACCIÓ Prioritat alta Punts forts de Catalunya Preparació tècnica i universitària Nivell d’idiomes Punts on concentrar-se per a millorar la competitivitat ELEMENTS D’ENTORN MOLT SATISFACTORI SATISFACTORI MILLORABLE Integració universitat- Visió de les empreses Oferta universitària i empresa · Qualitat de vida · Concentracióestrangeres d’escoles de negocis Entorn i · Situació geogràfica d’empreses Grau d’integració amb mercat · Proximitat mercats universitats estrangeres i clients Prioritat mitjana · Oferta universitària i · Preparació tècnica · Grau d’integració amb Capital escoles de negoci i universitària universitats estrangeres humà · Nivell d’idiomes · Integració universitat- empresa PRIORITAT Prioritat baixa ALTA · Disponibilitat i qualitat · Accessibilitat de les de telecomunicacions vies principals Molt satisfet Satisfet Adequat Poc satisfet Insatisfet Infraestructures · Oferta i qualitat d’oficines · Infraestructura tecnològica · Entorn fiscal · Permisos de treball i Quant a la retenció del talent, l’atractiu de la marca • L’increment de la predisposició envers la mobi- Entorn legal · Entorn legislatiu residència Barcelona actua com a vector decisiu per atraure litat geogràfica en general, i del personal científic i fiscal executius i professionals estrangers, i les empre- en particular, ja que consideren interessant una ses consideren que cal centrar els esforços en certa rotació en aquestes posicions i l’enriquiment · Costos de mà d’obra · Costos de mà d’obra consolidar la disponibilitat del capital humà local. fruit d’estades en empreses d’altres països. Costos qualificada no qualificada · Costos de producció La disponibilitat de professionals d’arreu del món • Pel que fa al personal vinculat a l’R+D, optimitzar amb un bon nivell de preparació i domini d’idiomes la vinculació entre recerca i rendibilitat/pro- · Clima cultural i laboral · Organització del treball fan de l’àrea de Barcelona un nucli atractiu per a ductivitat també en l’àmbit públic pot incremen- Cultura · Grau d’integració · Productivitat/eficiència dela mà d’obra l’establiment de centres de serveis compartits tar l’atractiu dels centres investigadors per part de i entorn · Absentisme laboral (shared services centres) i una mostra del posi- personal qualificat internacional, i reforçar la per- · Pedagogia sobre el catalàPRIORITAT cionament del territori envers les noves formes cepció que tenen les empreses estrangeres sobre MITJANA · Oferta cultural, · Transport públic esportiva i oci · Horaris comercials d’organitzar el treball. els professionals radicats a Catalunya. Oferta de serveis Alguns dels punts que els directius estrangers dels sectors tradicionals jutgen com a prioritaris · Ajuts públics directes· Ajuts públics indirectes envers el capital humà són: Finançament · Finançament bancari · Capital Risc Font: Qüestionaris individualitzats a empreses i anàlisi PwC. 4.5 Com es pot comprovar, respecte a la pràctica tota- d’empreses de sectors relacionats són rellevants litat de variables contingudes dins de cada eix, els per als directius de les empreses estrangeres dels Altres elements d’entorn responsables de les empreses es posicionen ator- sectors madurs a Catalunya. gant un nivell de satisfacció alt o molt alt. Única- ment en el cas de 3 variables inserides en els eixos Més d’un 80% de les empreses estrangeres Els responsables de les empreses estrangeres tenen respecte a les diverses variables incloses de capital humà i entorn legal i fiscal, es considera consideren alts o bé òptims els estàndards de dels sectors madurs i consolidats manifesten, en cadascun dels eixos esmentats. que existeixen oportunitats de millora. Aquests ele- qualitat de vida que ofereixen l’àrea de Barce- com a regla general, una opinió altament sa- ments fan referència al grau d’integració amb les lona i Catalunya. Igualment, un 75% opina que tisfactòria quant als diferents elements d’en- En aquest sentit, les empreses estrangeres con- universitats estrangeres, el grau d’integració uni- la situació geogràfica és un dels punts forts de Ca- torn considerats. sideren crucials l’entorn i el mercat en el qual versitat-empresa i tots els aspectes relacionats talunya i la posiciona davant d’altres localitzacions desenvolupen la seva activitat, el grau de capaci- amb la tramitació dels permisos de treball i de re- captadores d’IED tradicional. La taula 2 resumeix de forma agregada, d’una tació del capital humà que ocupen, les infraes- sidència a Catalunya per al personal expatriat. banda, el nivell de prioritat atorgada pels directius tructures i el marc normatiu i fiscal al qual s’han D’altra banda, un 44% de les empreses es consi- entrevistats a cadascun dels 8 eixos d’entorn en el de sotmetre. Aspectes com la qualitat de vida, la ubicació geo- deren satisfetes pel que fa al grau de concentració seu conjunt i, de l’altra, el nivell de satisfacció que gràfica i estratègica, la proximitat a mercats poten- d’empreses de sectors afins als seus, i un altre cials, clients i proveïdors o el nivell de concentració 44% el considera adequat. 42 43 04 LA INVERSIO ESTRANGERA A L’AREA DE BARCELONA I CATALUNYA • LA IED TRADICIONAL A CATALUNYA GRÀFIC 16. ENTORN I MERCATS A CATALUNYA I LA IED TRADICIONAL GRÀFIC 18. LA CULTURA I ENTORN LABORAL A CATALUNYA I LA IED TRADICIONAL Prioritat alta Punts forts de Catalunya Prioritat alta Punts forts de Catalunya Productivitat /eficiència Proximitat clients i mercats Punts on concentrar-se Punts on concentrar-se per a millorar la competitivitat Situació geogràfica Clima i cultura laboral de la mà d’obra per a millorar la competitivitat Qualitat de vida Visió de les empreses Concentració d’empreses estrangeres Grup d’integració Visió de les empreses sector relacionats amb els autòctors Absentisme laboral estrangeres Organització de treball Prioritat mitjana Prioritat mitjana Pedagogia sobre el català Prioritat baixa Prioritat baixa Molt satisfet Satisfet Adequat Poc satisfet Insatisfet Molt satisfet Satisfet Adequat Poc satisfet Insatisfet En referència als costos en què incorren les em- En relació amb la mà d’obra, hi ha una certa dico- En relació amb l’oferta de serveis a la ciutat de puntua té a veure amb l’oferta cultural, esportiva preses en el seu establiment a Catalunya i en el tomia entre la percepció que hi ha respecte a la Barcelona i Catalunya, si bé les empreses ator- i d’oci, que un 81% considera satisfactòria o desenvolupament de les seves activitats regulars, qualificada i la no qualificada. Així, si més d’un guen més prioritat a l’oferta i a la qualitat de la molt satisfactòria. és important remarcar que gairebé 7 de cada 10 80% de les empreses estan satisfetes o molt sa- xarxa de transport públic, la variable que millor empreses estrangeres consideren satisfactoris tisfetes amb els costos de la mà d’obra qualifi- o molt satisfactoris els costos de producció de cada, aquesta proporció es redueix a un 43% per forma genèrica. a la no qualificada. GRÀFIC 19. L’OFERTA DE SERVEIS A CATALUNYA I LA IED TRADICIONAL Prioritat alta Punts forts de Catalunya GRÀFIC 17. ELS COSTOS DE LA INVERSIÓ A CATALUNYA I LA IED TRADICIONAL Punts on concentrar-se per a millorar la competitivitat Transport públic Visió de les empreses Prioritat alta Punts forts de Catalunya estrangeres Costos de mà d’obra qualificada Punts on concentrar-se Oferta culturalper a millorar la competitivitat esportiva i oci Horaris comercials Costos de mà d’obra Prioritat mitjana no qualificada Visió de les empreses Costos de estrangeres producció Prioritat mitjana Prioritat baixa Molt satisfet Satisfet Adequat Poc satisfet Insatisfet Prioritat baixa Molt satisfet Satisfet Adequat Poc satisfet Insatisfet L’entorn normatiu i fiscal o la facilitat per inter- En canvi, la meitat de les empreses advoca per la actuar amb les administracions públiques són millora i l’agilitació en la tramitació dels permisos tots ells aspectes que les empreses estrange- de treball i de residència. Sobre les especificitats de l’organització del tre- satisfets. La productivitat és considerada l’ade- res consideren d’alta prioritat. ball a Catalunya, els aspectes que valoren millor quada per la meitat de les empreses. En canvi, el les empreses estrangeres dels sectors madurs 50% dels empresaris consideren millorables les Un 62% de les empreses estan satisfetes amb són, d’una banda, el clima laboral i la cultura labo- taxes d’absentisme laboral present als seus sec- l’entorn normatiu general que hi ha en l’àmbit de ral existents –un 62% es considera satisfet o molt tors d’activitat. l’àrea de Barcelona, en particular, i a Catalunya, en satisfet— i de l’altra el grau d’integració ofert per general. D’altra banda, un 44% considera ade- la població d’acollida —56% de satisfets o molt quats els incentius fiscals existents en l’actualitat. 44 45 04 LA INVERSIO ESTRANGERA A L’AREA DE BARCELONA I CATALUNYA • LA IED TRADICIONAL A CATALUNYA GRÀFIC 20. L’ENTORN LEGAL I FISCAL A CATALUNYA I LA IED TRADICIONAL GRÀFIC 21. EL FINANÇAMENT DE LA IED TRADICIONAL A CATALUNYA Prioritat alta Punts forts de Catalunya Prioritat alta Punts forts de Catalunya Punts on concentrar-se Punts on concentrar-se per a millorar la competitivitat Ajuts públics directes per a millorar la competitivitat Entorn legislatiu Finançament bancaPermisos de treball Visió de les empreses Ajuts públics indirectes Visió de les empreses Entorn i residència estrangeres estrangeres fiscal Capital risc Prioritat mitjana Prioritat mitjana Prioritat baixa Prioritat baixa Molt satisfet Satisfet Adequat Poc satisfet Insatisfet Molt satisfet Satisfet Adequat Poc satisfet Insatisfet Les empreses estrangeres també es posicionen pecte a l’accés al finançament privat per vies tra- en relació amb les diferents tipologies d’ajuts dicionals, és a dir, el sistema bancari. Quant al ca- públics i les especificitats pròpies de l’accés al pital risc, les empreses dels sectors madurs li finançament privat. Pel que fa als ajuts públics, atorguen una prioritat moderada, ja que aquesta un 68% de les empreses els consideren ade- és una via secundària d’accés a finançament per a quats. Aquesta mateixa proporció es manté res- aquest tipus de sectors consolidats. 46 47 05 LA IED EMERGENT A CATALUNYA: CAPTACIÓ DE TALENT I ASSOLIMENT DE MASSA CRÍTICA LA INVERSIO ESTRANGERA A L’AREA DE BARCELONA I CATALUNYA • LA IED EMERGENT A CATALUNYA 05 La IED emergent presenta unes característiques ben diferenciades 5.1 de la IED tradicional. Fa referència a aquella inversió produïda en sectors productius de nova generació, amb una implantació a es- Dinàmiques del teixit empresarial dels cala global encara modesta o bé per part de sectors productius amb sectors emergents. Un apunt sobre les un component altament innovador. Aquesta inversió, per tant, no es aliances local-global produeix en sectors madurs, sinó que és en el marc de la nova eco- nomia i de les noves demandes de consum que aquesta inversió troba el seu context adequat. Els sectors considerats emergents pre- Una de les característiques que defineixen l’em- nal, atès el millor posicionament de l’empresariat prenedoria i, en general, el teixit empresarial dels local i el fet que aquest estigui habituat a coope- senten un alt grau d’heterogeneïtat pel que fa al grau de consolida- sectors emergents és la gran expectativa de crei- rar a escala global. ció dels seus mercats, per la diferent priorització que se’ls atorga a xement de cara als anys que vénen, a causa del escala local o global o pel nivell de desenvolupament del know-how fet que porten associats uns guanys potencials de En aquest sentit, la col·laboració entre compan- productivitat molt elevats, així com un grau de tec- yies locals i internacionals resulta positiva perquè, que requereixen. D’altra banda, a diferència de la IED tradicional, es nificació notable. per una banda, els empresaris locals poden facili- trenca el vincle tradicional entre la central de la multinacional i les tar molt el contacte amb possibles inversors i, de respectives filials, i els nuclis de decisió de les empreses solen lo- Un altre aspecte diferencial té a veure amb el tre- l’altra, la part internacional pot aportar expertesa ball en xarxa i col·laboratiu. En un entorn basat en gràcies al coneixement sobre el llançament de calitzar-se als països hostes de la inversió. la confiança, les empreses estan orientades a nous negocis a l’estranger. col·laborar amb els altres agents del mercat —ins- Aspectes com les aliances local-global, el rol desenvolupat pels clús- titucions, competidors i proveïdors— per desen- Moltes de les connexions es produeixen perquè volupar negoci i establir partenariats amb la prèviament hi ha hagut un vincle personal. És im- ters com a pols d’atracció d’IED emergent, els aspectes considerats finalitat d’aprofitar sinèrgies potencials i contactes portant que les estratègies dels emprenedors lo- clau per a les empreses inversores i la manera com els actors eco- entre elles per tal de créixer. cals i dels internacionals puguin trobar camps nòmics hi poden donar resposta constitueixen el contingut fona- comuns de desenvolupament. D’altra banda, su- Es considera que en l’àmbit dels sectors emer- perar una visió de negoci local i fer que la visió glo- mental d’aquest capítol. gents, el model de referència es basa en una bal impregni el territori de Catalunya constitueix combinació entre les aliances locals i globals. un dels reptes importants de cara a posicionar-se En general, com a pas previ a l’establiment d’a- com a nucli important de negocis amb gran po- liances internacionals cal, però, que una empresa tencial de futur. Fer-ho permetrà millorar el posi- FIGURA 5. ELEMENTS I ACTORS CLAU EN LA IED EMERGENT hagi assolit un cert estatus d’arrelament en l’àm- cionament del teixit productiu propi i atraure nous bit local. L’existència d’aquest tipus d’aliances pot fluxos d’inversió. exercir de factor d’atracció d’inversió internacio- ELEMENTS D’ENTRADA > Potenciació de l’organització dels sectors emergents en clúster > Les aliances local-global com a alternativa a l’esquema tradicional de competència FIGURA 6. LES ALIANCES LOCAL-GLOBAL EN LA IED EMERGENT SECTORS EMERGENTS ÀMBITS PRIORITARIS PER A OFERTA DE CATALUNYA I ÀMBIT GLOBAL > PROVEÏDORS GLOBALS > INVERSORS GLOBALS I EMPRENEDORIA LES EMPRESES GENERADORES L’ÀREA DE BARCELONA INTERNACIONAL DE LA IED EMERGENT > COMPETIDORS GLOBALS > INSTITUCIONS GLOBALS OBJECTIU PRINCIPAL: > INSTITUCIONS COL·LABORADORES > INFRAESTRUCTURES > PROFESSIONALS GLOBALS CAPTACIÓ I MANTENIMENT > SERVEIS PROFESSIONALS > GOVERN PROEMPRESARIAL > XARXA D’EMPRESES RELACIONADES > INCENTIUS I SERVEIS D’ASSESSORIA FOCUS D’ACTUACIÓ: ASSOLIMENT DE > INFRAESTRUCTURES > CENTRES DE SERVEIS COMPARTITS MASSA CRÍTICA > TALENT > SUPORT AL CAPITAL RISC ÀMBIT LOCAL > PROVEÏDORS LOCALS > INSTITUCIONS LOCALS > CAPTACIÓ DE CAPITAL > QUALITAT DE VIDA > PROFESSIONALS LOCALS > INVERSORS LOCALS > QUALITAT DE VIDA > COMPETIDORS LOCALS Font: Elaboració pròpia PwC Font: Elaboració pròpia PwC 50 51 INFLOWS IED OUTFLOWS IED LA INVERSIO ESTRANGERA A L’AREA DE BARCELONA I CATALUNYA • LA IED EMERGENT A CATALUNYA 05 De l’estudi de camp realitzat es desprèn que un tica en aquest context fa referència tant a la En l’actualitat, hi ha moltes iniciatives per fomen- i tecnològics com a espais de desenvolupament dels reptes que tenen plantejats l’àrea de Bar- xarxa d’empreses relacionades en certs sec- tar l’entorn emprenedor i la formació de clústers a de clústers, d’una banda, o els nous instruments celona i Catalunya per a la captació i mante- tors, com al capital humà qualificat necessari Catalunya a través de l’oferta d’espais on implan- de suport a espais i entorns per facilitar la innova- niment de la IED emergent consisteix en què o, molt notablement, a la disponibilitat de capi- tar-se. La irrupció dels esmentats parcs científics ció, de l’altra, cal entendre’ls en aquest sentit. les empreses establertes disposin de la massa tal risc suficient per seguir donant suport a la ini- crítica necessària per tal de seguir desenvolu- ciativa empresarial. Aquests dos últims aspectes pant les seves activitats al territori. La massa crí- els desenvoluparem més endavant. FIGURA 7. MAPA DE LOCALITZACIÓ D'ALT IMPACTE 5.2 POL DELS MATERIALS I LES TECNOLOGIES NETES - MANRESA Rol dels clústers com a generadors POL DE L’ÒPTICA I LA SALUT TERRASSA - SABADELL de noves activitats econòmiques POL DE L’ALIMENTACIÓ POL DEL CONEIXEMENT GIRONA I DE LES TECNOLOGIES L’aposta de l’àrea de Barcelona i Catalunya envers Tanmateix, els governs no solament procuren pels AVANÇADES CERDANYOLA-ST.CUGAT els sectors econòmics emergents, amb un alt clústers ja existents, sinó que també promouen POL DE LES TICS EN component d’innovació, testimonis del pas cap a aquells que seran rellevants en el futur, atès el seu LA SALUT - MATARÓ la nova economia i que actuen com a motors de potencial de creixement o pel seu valor estratègic POL AGROALIMENTARI desenvolupament i també com a jaciments d’o- pel territori. LLEIDA cupació, té una de les seves principals plasma- POL DE LA INNOVACIÓ cions en els clústers. De fet, la distribució mateixa La posada en marxa d’un clúster només és un 22@ TIC-ENERGÈTIC-BIO- de les diverses indústries catalanes respon a la re- punt de partida. En altres paraules, identificar AUDIOVISUAL -DISSENY BARCELONA alitat del clúster. En aquest sentit, per a molts sec- les fortaleses competitives d’un clúster reque- tors ja hi ha una concentració geogràfica reix un diàleg continu amb les companyies i la d’indústries d’un mateix negoci o de la seva ca- resta d’actors econòmics implicats. Per bé que dena de valor, múltiples proveïdors i empreses de el sector públic no pot ser el motor exclusiu POL DE L’ALIMENTACIÓFUNCIONAL POL DE LA MOBILITAT I LA LOGÍSTICA serveis interdependents, així com associacions, d’un clúster, sí que pot desenvolupar un rol REUS VILADECANS-CASTELLDEFELS-ST. BOI-EL PRAT POL DE LA QUÍMICA centres de formació, centres tecnològics i espe- central de facilitador. TARRAGONA cialitzacions de recerca. Font: Invest in Catalonia - ACC1Ò LES GRANS XIFRES DELS CLÚSTERS • 42 clústers o sistemes de producció locals A CATALUNYA22 • 9.000 establiments industrials • 235.000 treballadors En efecte, una de les maneres de què disposa a l’economia a través dels clústers permet orien- • 45.000 milions d’euros de volum de negoci el nostre territori per posicionar-se en el pano- tar les polítiques de desenvolupament econòmic rama econòmic internacional és a través de la d’una regió envers un grup d’empreses en lloc concentració d’empreses i organismes i actors d’empreses individualitzades, la qual cosa per- relacionats que, gràcies a aquesta proximitat met treballar amb problemàtiques i interessos entre els uns i els altres i a les relacions mútues, comuns. Al voltant de Barcelona Activa, per L’empresariat estranger establert a Catalunya, És important recordar en aquest punt la impor- generen sinèrgies i dibuixen escenaris d’avan- exemple, s’ha establert un gran nombre d’em- en general, considera interessant l’organització de tància del talent, la seva generació i captació, tatge competitiu. preses de sectors emergents i s’ha generat una clústers per fomentar el clima de confiança i de com a creador d’activitat econòmica. Aquest cer- xarxa que influeix positivament en el seu desen- cooperació. D’altra banda, molts consideren que cle virtuós, precisament, s’està materialitzant a l’à- Pel que fa als clústers és important tenir en volupament i que promou la interacció entre dis- les administracions han de centrar la seva inter- rea de Barcelona i Catalunya gràcies a la compte que constitueixen una unitat organitza- ciplines diverses. venció a exercir de catalitzadores entre els ne- consolidació de certs clústers sota els auspicis de tiva de gran valor per a l’enteniment i la millora gocis que estan en fase incipient i l’entorn en el les administracions. del rendiment de les economies avançades en Per a l’àrea de Barcelona específicament, s’han qual es realitzarà tot el seu potencial. l’àmbit regional. D’altra banda, l’aproximació cap identificat diversos clústers de sectors estratègics 22 “Mapa dels sistemes productius locals industrials a Catalunya”. 52 Papers d'Economia Industrial 21. Generalitat de Catalunya. 53 Departament de Treball i Indústria. Secretaria d'Indústria i Energia. LA INVERSIO ESTRANGERA A L’AREA DE BARCELONA I CATALUNYA • LA IED EMERGENT A CATALUNYA 05 i emergents entre els quals cal destacar el biotec- Catalunya, tot i trobar-se encara en un estadi de nològic. En efecte, aquest constitueix un dels sec- desenvolupament, presenten taxes de creixement tors amb més potencial de creixement a escala en nombre d’empreses d’una magnitud notable. global en els propers anys, i l’àrea de Barcelona i LA BIOTECNOLOGIA COM A SECTOR LÍDER I DE FUTUR A CATALUNYA • Barcelona és el principal hub biotecnològic a Espanya i, de fet, el 24% de les empreses bio- tecnològiques23 espanyoles hi estan establertes. • Catalunya lidera el rànquing espanyol en l’àmbit de les noves patents. • El sector biotecnològic a Catalunya creix a un ritme del 30% en termes de creació de noves em- preses, per sobre de la mitjana europea. Des de les institucions s’ha fomentat l’entorn i la El Pla de l’Energia (2006-2015) i el Pla de Mi- principalment la investigació aplicada i el desen- Program, programa d’acompanyament per a la infraestructura tecnològica destinada a la biotec- llora Energètica de Barcelona (PMEB) confor- volupament tecnològic, la valorització de la re- creació i el creixement de noves empreses de nologia a Catalunya i l’existència d’una xarxa pú- men el marc estratègic del sector energètic a cerca, l’assessorament tecnològic, la formació i desenvolupament de programari, sota els auspicis blica de nivell per a la potenciació d’aquest clúster. Catalunya i a la ciutat de Barcelona per als propers la promoció i divulgació de l’ús de les TIC. Igual- de Barcelona Activa, Osborne Clarke i Microsoft. En l’actualitat, hi ha 9 parcs científics i tecnològics anys, i pretenen donar un fort impuls a les ener- ment, cal destacar Microsoft Pre-Incubation on es desenvolupen activitats de biotecnologia i gies renovables i a les noves infraestructures ener- biomedicina amb una ocupació de més de gètiques. Així, es preveu que el percentatge de 500.000 m2. D’altra banda, dels 900 grups de re- participació de les energies renovables en el ba- cerca reconeguts a Catalunya, 400 es dediquen a lanç d’energia primària passarà del 2,9% l’any les ciències de la vida, proporció que es manté en 2003 al 9,5% l’any 2015. En aquest context, cal BARCELONA COM A PIONERA DELS CLÚSTERS URBANS: EL CAS DEL 22@ identificar 60 centres de recerca sobre ciències de entendre la construcció del Parc de l’Energia, la vida del total de 150 centres catalans. Per últim, amb una superfície d’uns 25.000 m2 i que aple- A través del districte 22@, Barcelona ha pres la iniciativa de liderar un clúster urbà que respon a a Catalunya hi ha un total de 215 hospitals, 6 dels garà centres educatius, centres d’R+D i empre- una visió estratègica de futur. quals estan situats al capdavant d’Espanya en ter- ses del sector energètic. mes de productivitat pel que fa a la producció L’atracció d’inversions en sectors clau, la captació de talent vinculat als nous clústers, la poten- científica. En el sector de les TIC també hi ha hagut els da- ciació de l’emprenedoria i aconseguir massa crítica en sectors d’alt creixement són els principals rrers anys una aposta decidida, sobretot per re- reptes als quals s’enfronta Barcelona, en competència amb la resta de grans capitals europees. Un altre sector amb un fort potencial de creixe- forçar la base tecnològica, d’una banda, i de l’altra, ment i amb una presència contrastada en el terri- per crear l’oferta necessària de professionals es- La transformació urbana de la ciutat, que integra la doble realitat econòmica i social, ha contribuït tori català és el de l’energia. Històricament, a pecialitzats. Catalunya s’ha caracteritzat per ser a posicionar Barcelona com una ciutat innovadora i al creixement econòmic de la ciutat. Catalunya hi ha hagut empreses d’entitat del sec- capdavantera a l’Estat espanyol pel que fa a la pe- tor energètic que en l’actualitat desenvolupen un netració de les noves tecnologies i a l’ús d’Internet L’especialització en àmbits com les TIC, els media, les tecnologies mèdiques, l’energia o el dis- gran nombre de línies i projectes d’R+D en camps tant en el sector empresarial com per part de la seny, o les inversions en nous centres de suport a les empreses en aquestes tecnologies i negocis com les energies renovables o la climatització. població general. Prova d’això és que actualment com els denominats centres de serveis compartits són la constatació de la materialització de nous En l’actualitat, a Catalunya hi ha censades més de més d’un 96% de les empreses catalanes tenen clústers en àrees de creixement potencial que seran cabdals per a la competitivitat de Catalunya i 1.750 empreses24 dedicades al camp de les ener- connexió a Internet, una proporció que es manté el posicionament de Barcelona en el mapa de les ciutats innovadores. gies renovables. Aquest sector, que es troba en en el cas de les PIME. una situació de fort auge a causa de l’aposta glo- bal a favor de les energies renovables, requereix, En aquest context, cal destacar la creació de més enllà d’un clima empresarial favorable, una Barcelona Digital Centre Tecnològic com a normativa que generi els incentius adequats a ens de referència de les TIC a Catalunya, i que la inversió i a la producció en el territori local, es- té en la seguretat, la salut i la mobilitat les seves pecialment quan hi ha una competència notable àrees d’especialització. Els seus serveis abasten per part d’altres economies, molt actives en aquest camp. 23 54 www.biocat.cat 55 24 Instituto para la Diversificación y Ahorro de la Energía (IDAE). LA INVERSIO ESTRANGERA A L’AREA DE BARCELONA I CATALUNYA • LA IED EMERGENT A CATALUNYA 05 5.3 Un dels principals atractius de l’àrea de Barcelona Administració proempresarial com i de Catalunya segueix essent l’alta qualitat de a catalitzador de l’activitat econòmica Avantatges competitius de Catalunya vida, fet que suposa un avantatge molt importantper a la captació de negocis davant d’altres loca- L’atracció de nova IED per a Catalunya implica i l’àrea de Barcelona en relació amb litzacions competidores. Catalunya ofereix una re- implementar estratègies que mostrin l’aposta lació cost-qualitat de vida molt competitiva per als del territori per acollir iniciatives empresarials de la IED emergent emprenedors durant la fase de llançament de les tota mida i oberta als sectors de més alt risc. seves empreses. En aquest sentit, la generació de les condicions òptimes per tal que aquestes Per als emprenedors internacionals en procés L’OCDE identifica les diverses estratègies que En el cas de l’economia de l’àrea de Barcelona i iniciatives empresarials identifiquin avantatges d’establiment a l’àrea de Barcelona i Catalunya re- solen tenir les entitats governamentals de capta- de Catalunya s’estan portant a terme estratègies competitius al llarg de tot el cicle del projecte sulta crucial poder disposar d’un suport específic ció de la IED i les eines per portar-les a terme. Així, de tipus mixt pel que fa a la IED emergent, entre és un dels reptes que es plantegen. i efectiu des de les fases més inicials de constitu- es distingeixen dues grans estratègies: les que mesures de caire general per a la millora de l’en- ció i llançament. tenen en compte els incentius de tipus genèric i torn i el clima empresarial al país, i altres tipus Una de les principals conclusions que els grups de aquelles que s’adrecen a uns objectius determi- d’incentius més específics per a sectors més treball posen a la llum pel que fa a les necessitats Cal destacar serveis específics com la localitza- nats de manera segmentada25. concrets i en els quals es considera que l’eco- de les empreses generadores d’IED emergent ció empresarial, d’una banda, i l’assessorament nomia local disposa d’avantatges competitius és que allò que requereixen prioritàriament per ini- d'incentius, de l’altra, que l’administració catalana potencials. ciar i consolidar els seus negocis ha d’incloure: a través d’Invest in Catalonia posa a la disposició d’empreses locals i de capital estranger. • Unes institucions receptives i col·laboradores du- rant tot el procés empresarial: una administració D’altra banda, els emprenedors internacionals La situació estratègica de Catalunya fa que constitueixi una plataforma ideal per a l’entrada a proempresarial. consideren molt útil disposar d’un manual en múl- l’Europa continental, així com a l’Amèrica Llatina, el nord d’Àfrica i els mercats de l’Orient Mitjà. • Assessorament expert en matèria fiscal, legal i fi- tiples idiomes amb les principals accions a portar nancera: els serveis professionals. a terme, així com l’existència d’assessors per a la Barcelona, per la seva banda, ofereix una imatge de marca mundialment reconeguda, amb una • Una xarxa d’empreses relacionades i proveïdors tramitació administrativa, de permisos de treball, ubicació privilegiada de gran accessibilitat a tot el Mediterrani. És, a més, una ciutat cosmopo- de serveis. residència, etc. lita, i gaudeix d’una gran diversitat d’expressions culturals. • Un espai físic on establir-se amb unes condicions adequades: infraestructures. • El talent necessari en forma de capital humà ca- pacitat (vegeu capítol 5.4). • Suport en la captació del capital inicial a través La situació geogràfica i estratègica de Cata- proximitat a mercats potencials, clients i proveï- de venture capital amb coneixement sectorial lunya és considerada bona o molt bona per un dors que els permet la ubicació dels seus negocis (vegeu capítol 5.5). 59% de les empreses. Igualment, un 41% té una a l’àrea de Barcelona i Catalunya. • Altres factors diferencials: la qualitat de vida de opinió satisfactòria o molt satisfactòria sobre la Barcelona i Catalunya. GRÀFIC 22. ENTORN I MERCATS A CATALUNYA I IED EMERGENT Prioritat alta Punts forts de Catalunya La política del govern de Catalunya impulsa l'activitat empresarial i el canvi estratègic fomentant Punts on concentrar-se la qualitat de l'ocupació i la competitivitat de l'economia, a més de reforçar aspectes com la re- Proximitat clients per a millorar la competitivitat cerca i el desenvolupament, la innovació, la transferència tecnològica i la internacionalització de Qualitat de vida i mercats Visió de les empreses estrangeres les seves empreses. Concentració empreses sectors relacionats Situació geogràfica D’altra banda, Promoció Econòmica Internacional i Invest in Catalonia ofereixen assistència tècnicaPrioritat mitjana adaptada a les necessitats de les empreses amb projectes d'inversió, reinversió o ampliació, en totes les etapes del projecte, des de l'optimització del pla d'inversió inicial fins a la posada en marxa de l'activitat i actuacions de seguiment. D’altra banda, Barcelona Activa disposa d’un pro- grama d’atracció i retenció de talent internacional anomenat “Do It in Barcelona”. Prioritat baixa Molt satisfet Satisfet Adequat Poc satisfet Insatisfet 56 25 OCDE. Checklist for Foreign Investment Incentive Policies. 57 LA INVERSIO ESTRANGERA A L’AREA DE BARCELONA I CATALUNYA • LA IED EMERGENT A CATALUNYA 05 Per últim, cal fer menció especial dels projectes tencial i el know-how local que permetran aportar GRÀFIC 23. LES INFRAESTRUCTURES A CATALUNYA I LA IED EMERGENT amb un alt component tecnològic per als quals valor a l’activitat de la companyia i, per tant, re- la interlocució amb agents especialitzats conei- sulta imprescindible demostrar que es disposa Prioritat alta Punts forts de Catalunya xedors de la matèria i familiaritzats amb els as- d’un teixit d’empreses relacionades en el terri- Infraestructura tecnològica Punts on concentrar-se pectes més tècnics resulta crucial. tori. En aquest sentit, un 55% de les empreses Disponibilitat i qualitat per a millorar la competitivitat de telecomunicacions dels sectors emergents consideren que hi ha un Oferta i qualitat Visió de les empreses d’oficines estrangeres nivell satisfactori i adequat de concentració d’em- Accesibilitat de les vies principals Els serveis professionals preses relacionades amb els seus sectors. Prioritat mitjana Un altre dels pilars bàsics per a la posada en marxa A més, s’observa que les empreses petites s’au- de l’activitat i el funcionament habitual de les em- toorganitzen ràpidament i s’adapten a les ne- preses té a veure amb el grau de professionalitza- cessitats de les noves companyies que ció de serveis professionals existents al territori. s’implanten al seu voltant i es generen sinèrgies i complementarietats entre el teixit local i les em- Prioritat baixa En aquest sentit, un dels factors als quals les em- preses recentment establertes al territori. Molt satisfet Satisfet Adequat Poc satisfet Insatisfet preses dels sectors emergents i, en especial, l’em- prenedoria internacional atorguen gran prioritat com a factor clau a l’hora d’establir-se a Catalunya, Infraestructures Les telecomunicacions i les infraestructures de Segons un estudi de Cushman & Wakefield26 , Bar- és el nivell d’oferta de serveis professionals, es- dades a Catalunya es troben en un nivell avançat, celona manté aquesta posició des de 1996, i ha pecialment en l’àmbit jurídic i d’assessorament em- De mitjana, tots els executius empresarials consi- amb alta cobertura i fiabilitat de servei, amb una superat altres ciutats europees, com París, Lon- presarial. Igualment, resulta un factor determinant deren que les infraestructures tenen uns estàn- inversió en infraestructures de telecomunicacions, dres i Dublín. poder disposar d’una oferta suficient de serveis de dards satisfactoris. En relació amb l’oferta i la en termes agregats, de prop del 6% del PIB na- gestió de la propietat intel·lectual, mitjançant ex- qualitat del parc d’oficines i centres de negocis, cional. Aquest fet, juntament amb unes polítiques Un 80% de les empreses dels sectors emer- perts coneixedors del sector o bé a través de la un 51% de les empreses consideren que és sa- de preus en progressiva convergència a la mitjana gents consideren que el nivell de qualitat de consulta a professionals. tisfactòria o molt satisfactòria. D’altra banda, les europea per part dels diferents proveïdors, situarà vida de l’àrea de Barcelona i Catalunya és sa- empreses consideren bona, com a regla general, l’àrea de Barcelona i Catalunya com una de les tisfactori o molt satisfactori. l’accessibilitat de la xarxa viària i la mobilitat en el zones amb millor oferta en aquest camp, un fet Una xarxa d’empreses relacionades seu conjunt. d’importància vital per a la inversió estrangera. De La qualitat de vida de Barcelona, i per extensió, i proveïdores de serveis fet, són les infraestructures de telecomunica- de la seva àrea d’influència, és un dels factors Els responsables de les empreses dels sectors cions i de dades les que obtenen una millor que l’empresariat estranger dels sectors emer- Una altra prioritat per als inversors estrangers a emergents i els nous emprenedors internacionals consideració per part dels empresaris dels sec- gents té més en compte a l’hora de considerar l’hora d’establir un negoci relacionat amb un sec- atorguen rellevància especial a les connexions tors emergents: un 87% les considera bones o aquest territori com una base sòlida per establir tor emergent és l’existència del coneixement es- aeroportuàries de què disposa Barcelona i consi- molt bones. i consolidar la seva activitat. Els empresaris con- pecífic necessari per desenvolupar l’activitat deren molt positives les accions realitzades per sideren que els actius dels quals disposa Barce- corresponent. Per tal d’atraure centres de com- augmentar l’oferta d’enllaços a un nombre crei- lona quant a qualitat de vida acaben resultant petència en un país, cal demostrar a la seu central xent de destinacions mundials. La qualitat de vida de Barcelona clau per atraure professionals dinàmics que ini- del grup al qual pertany l'empresa que es té el po- i Catalunya ciïn projectes interessants i d’alt valor afegit, o que passin a formar part de les plantilles d’a- L’àrea de Barcelona i Catalunya s’han caracteritzat questes iniciatives empresarials. durant les dues darreres dècades per ser conside- rades una de les zones amb més qualitat de vida a En relació amb l’atracció de la IED emergent, per escala mundial. Ho constata el fet que nombroses als emprenedors internacionals, la qualitat de vida publicacions especialitzades s’hagin fet ressò pe- barcelonina i catalana s’erigeix com a punt clau riòdicament de la manera de viure característica i per a la captació del talent. pròpia de la ciutat de Barcelona pel que fa a la qua- litat de la gastronomia, a la bona oferta d’art i cul- Per últim, cal dir que el 65% dels responsables tura, al cosmopolitisme dels seus carrers, al seu de sectors emergents i emprenedors conside- disseny avantguardista i, en definitiva, a la manera ren que l’oferta cultural, esportiva i d’oci de Ca- com els seus habitants viuen la quotidianitat. talunya, i de l’àrea de Barcelona, en particular, és bona o molt bona. Any rere any, Barcelona consolida la seva posició com la millor ciutat europea en qualitat de vida. 26 European Cities Monitor, Cushman & Wakefield. 58 59 LA INVERSIO ESTRANGERA A L’AREA DE BARCELONA I CATALUNYA • LA IED EMERGENT A CATALUNYA 05 5.4 En aquest sentit, les empreses consideren L’àmbit on les empreses consideren que hi ha unmolt important la recerca de sinèrgies entre major potencial de millora és en el coneixement El capital humà el món empresarial i l’acadèmic per tal de dis- d’idiomes estrangers, en especial de l’anglès: unposar de professionals millor preparats i més 75% dels directius preguntats es manifesten en especialitzats. Amb aquesta premissa, resulta aquest sentit. És important fer èmfasi en el fet clau continuar aprofundint en l’adquisició per que les empreses dels sectors emergents ator- Els empresaris constaten l’aposta decidida de Ca- les universitats catalanes. A més, 4.368 estu- part dels alumnes d’habilitats pròpies de l’entorn guen molta més prioritat al coneixement d’i- talunya i l’àrea de Barcelona envers l’atracció de diants catalans van fer part dels seus itineraris fora empresarial, la qual cosa garantiria un millor po- diomes que no pas els seus homòlegs dels centres d’R+D i centres d’excel·lència i conside- de Catalunya27. sicionament del capital humà també envers les sectors consolidats. Aquest fet s’explica perquè ren que Barcelona també s’ha de promoure empreses generadores d’IED en els sectors en la nova economia la presència de l’anglès té un com a hub d’entrada al continent europeu amb D’altra banda, el reconeixement d’escoles de ne- emergents. En aquest mateix àmbit, els em- pes determinant, així com en el context esmentat l’objectiu de captar la implantació de divisions goci com ESADE i IESE en diverses publicacions prenedors internacionals advoquen per asso- de les aliances globals. rellevants d’empreses de sectors emergents. i rànquings internacionals fa de Barcelona un lir un major vincle entre l’àmbit acadèmic i les centre receptor important per a executius es- necessitats de l’empresa i consideren que idear Per últim, els responsables dels sectors emer- En aquest context, el talent vinculat als clústers trangers amb voluntat de millorar els seus co- programes concrets d’emprenedoria en es- gents i emprenedors consideren molt important i a les activitats econòmiques emergents és un neixement de gestió. coles de negocis podria resultar interessant la potenciació de les polítiques endegades per recurs valuós pel qual lluiten les economies per atraure fluxos d’inversió estrangera més tal de millorar els tràmits més quotidians dels ex- avançades. En l’actualitat hi ha un consens en relació amb la grans, talent emprenedor i incrementar l’interès patriats de les diverses empreses establertes a disponibilitat de mà d’obra qualificada: els em- de la població local envers l’emprenedoria. Catalunya. S’està constatant de manera progressiva la con- prenedors consideren que el nivell dels engin- centració a l’àrea de Barcelona de candidats ex- yers i de la resta de perfils tècnics en general és perts en sectors molt especialitzats, fet clau per molt elevat. Les empreses dels sectors emer- tal de contribuir al creixement continuat i a la con- gents i de l’emprenedoria internacional conside- solidació de les empreses dels sectors emergents. ren en un 59% que la preparació tècnica i universitària del capital humà disponible a 5.5 L’alta concentració de centres educatius de què Catalunya és bona o molt bona. L’oferta uni- L’accés a finançament: disposa Catalunya permet oferir un espectre ampli versitària i de les escoles de negocis també obté i sòlid d’estudis que responen als estàndards de una bona puntuació. capital risc i ajuts públics les economies més avançades. Així, Catalunya constitueix una destinació líder en nombre d’uni- Quant al grau d’integració de les universitats lo- versitats, itineraris formatius i nombre d’estu- cals i estrangeres, i de les universitats amb el Pel que fa als diferents models d’inversió asso- cialitzat. Per tal de llançar un negoci relacionat diants. A més, Barcelona ha esdevingut una de les món de l’empresa, consideren de forma majori- ciats a la IED emergent, el més comú consisteix amb un sector emergent es constata que el tram principals destinacions a Europa per cursar tot tària que aquest és l’adequat en ambdós casos. en la coparticipació d’un inversor local amb un o de finançament inicial resulta difícil d’aconseguir tipus d’estudis. D’aquesta manera, el curs 2007- diversos inversors estrangers que, al seu torn, per la percepció d’alt risc de la inversió i, per a 08 un total de 6.561 alumnes van cursar estudis a atrauen noves inversions foranes. les start-ups especialment, aconseguir capital de manera ràpida resulta una mica crític. Es fa palès que una de les necessitats bàsiques GRÀFIC 24. EL CAPITAL HUMÀ A CATALUNYA I LA IED EMERGENT dels sectors emergents i de l’emprenedoria in- D’aquesta manera, cal assenyalar que els business ternacional és accedir a diferents alternatives de angels solen destinar el capital provinent de Prioritat alta Punts forts de Catalunya capital risc, tant en els estadis inicials com quan sectors tradicionals a activitats més madures Punts on concentrar-se aquestes companyies intenten assolir cert grau i consolidades. Aquest fet ve causat pel desco- Preparació tècnica per a millorar la competitivitat Nivell d’idiomes de consolidació. Per tal que això sigui possible, neixement per part dels inversors amb un back-i universitària Visió de les empreses Integració estrangeres són necessaris almenys dos requisits: ground empresarial i sectorial molt més convencional universitat-empresa respecte de les activitats impulsades per les em- Oferta universitària i Grau d’integració amb Prioritat mitjana d’escoles de negocis universitats estrangeres • L’existència d’un capital risc especialitzat sec- preses de sectors emergents, de caràcter innova- torialment. dor i altament tecnològic. • El compromís per part de les administracions, les agències de desenvolupament local i la resta d’actors de l’àmbit financer. Prioritat baixa Els inversors estrangers posen de manifest la Molt satisfet Satisfet Adequat Poc satisfet Insatisfet importància de l’accés al capital risc local espe- 27 Idescat. 60 61 LA INVERSIO ESTRANGERA A L’AREA DE BARCELONA I CATALUNYA • LA IED EMERGENT A CATALUNYA 05 Amb tot, cal dir que a Barcelona l’activitat de la d’un entorn financer adequat per a aquestes in- GRÀFIC 25. EL FINANÇAMENT DE LA IED EMERGENT A CATALUNYA comunitat de capital risc i de family offices està versions. Cal que l’entorn afavoreixi l’aparició incrementant en l’actualitat. Els experts en d’un nombre suficient d’empreses de sectors Prioritat alta Punts forts de Catalunya aquest àmbit consideren que, quan Barcelona as- emergents, que fomenti el sorgiment de fons Capital Risc Punts on concentrar-se soleixi un cas d’èxit del capital risc amb prou de capital risc especialitzats en el sector, i que per a millorar la competitivitat Ajuts públics Finançament bancarirellevància global, això podria constituir un re- juntament amb l’aparició dels esmentats casos Visió de les empreses directes Ajuts públics estrangeres llançament decisiu d’aquesta via de finançament. d’èxit, permeti crear un cercle virtuós i les di- indirectes nàmiques positives desitjades. Prioritat mitjana Així, una de les principals conclusions dels grups de treball desenvolupats en el marc de l’estudi apunta que, per tal de crear les dinàmi- ques favorables a l’expansió dels sectors emer- gents a Catalunya i, per extensió, d’empreses Prioritat baixa amb capital estranger, és fonamental disposar Molt satisfet Satisfet Adequat Poc satisfet Insatisfet FIGURA 8. EL CERCLE VIRTUÓS DEL CAPITAL RISC EN RELACIÓ Pel que fa al rol de les administracions, els em- Tenint en compte el volum d’ajuts disponibles i AMB SECTORS EMERGENTS I LA IED EMERGENT presaris dels sectors emergents consideren que les iniciatives actualment en desenvolupament cal seguir apostant, d’una banda, per la flexibilit- per fer-los arribar als projectes empresarials, es fa zació dels requisits i per l’agilització dels tràmits palesa la importància de posar en marxa accions per a l’atorgament de les diferents línies de finan- de comunicació i divulgació de les diferents EMPRESES çament i, de l’altra, per la potenciació d’estratè- alternatives de finançament disponibles i, d’a- ASSEGURA SECTORS NECESSITEN gies orientades a les necessitats de les empreses questa manera, optimitzar la captació del finan- EMERGENTS i amb un alt nivell de coordinació entre les diver- çament disponible per part de les empreses. ses administracions en la seva tasca de foment. MASSA CAPITAL RISC CRÍTICA ESPECIALITZAT AVALS, CAPITAL RISC, MICROCRÈDITS I PROJECTES DE COINVERSIÓ A TRAVÉS DE L’IFEM CREA GENERA En l’actualitat, a Catalunya hi ha diverses iniciatives i programes28per facilitar l’accés al finança- NOUS ment a les empreses. Entre aquestes, cal destacar la creació d’una nova societat, vinculada a l’Ins- EMPRENEDORS CASOS titut Català de Finances (ICF) 29, que proporcionarà a les petites i mitjanes empreses catalanes I CAPITAL RISC D’ÈXIT (PIMES) diverses eines per finançar projectes innovadors que comporten un nivell elevat de risc. Es tracta d’“Instruments Financers per a Empreses Innovadores” (IFEM), una companyia a la qual el govern de la Generalitat destinarà 50 milions d’euros per portar a terme les diverses línies de INCENTIVEN Font: Elaboració pròpia PwC d’acció fins al 2013. L’IFEM desenvoluparà la seva activitat en quatre àrees: la promoció de fons de capital risc, l’ator- gament de garanties i avals, la concessió de microcrèdits, i la coinversió amb xarxes d’inversors privats. La companyia s’adreça especialment a les PIMES perquè aquest col·lectiu empresarial es Amb aquestes premisses, els empresaris es- institucions clàssiques –bancs i caixes–, tot i ser troba sovint amb dificultats per accedir al finançament aliè, i més encara a l’hora de finançar pro- trangers representats en els grups de discussió considerat menys prioritari per a l’emprenedoria jectes innovadors que suposen un risc elevat . responen en un 50% que una de les àrees en internacional. què Catalunya pot incrementar la seva competi- Aquesta iniciativa té el suport de la Unió Europea i part dels recursos que el govern aportarà a tivitat és en l’accés al finançament a través del l’ICF seran fons FEDER vinculats al programa JEREMIE (Joint European Resources for Micro to capital risc i l’accés al finançament per via de les Medium Enterprises). 28 www.cidem.com/cidem/cat/suport/financament/index.jsp 62 29 www.icfinances.com 63 LA INVERSIO ESTRANGERA A L’AREA DE BARCELONA I CATALUNYA • LA IED EMERGENT A CATALUNYA 05 TAULA 3. LES DIVERSES EMPRESES RESPONSABLES DE LA IED EMERGENT A CATALUNYA DAVANT DELS DIVERSOS ELEMENTS D’ENTORN: PRIORITAT I GRAU DE SATISFACCIÓ ELEMENTS D’ENTORN MOLT SATISFACTORI SATISFACTORI MILLORABLE · Ajuts públics directes · Finançament bancari · Ajuts públics indirectes · Capital risc Finançament · Entorn legislatiu · Entorn fiscal PRIORITAT · Permisos de treball i ALTA Entorn legal residència i fiscal · Oferta i qualitat · Accessibilitat de les vies d’oficines principals Infraestructures · Disponibilitat i qualitat de telecomunicacions · Infraestructura tecnològica · Qualitat de vida · Proximitat clients · Situació geogràfica i mercats Entorn i mercat · Concentració d’empreses · Preparació tècnica · Integració · Nivell d’idiomes i universitària universitat-empresa Capital humà · Oferta universitària i escoles de negocis · Grau d’integració amb universitats estrangeres · Absentisme laboral · Clima cultural i laboral 5.6 PRIORITAT · Grau d’integració · Organització del treballCultura MITJANA · Productivitat/eficiència i entorn de la mà d’obra Altres elements d’entorn · Pedagogia sobre el català · Costos de mà d’obra · Costos de mà d’obra no qualificada qualificada Aquesta secció recull de forma concentrada eixos d’entorn en el seu conjunt i, d’altra banda, · Costos de producció aquells aspectes de l’entorn a escala local que el nivell de satisfacció que tenen respecte a les Costos poden determinar la inversió dels empresaris es- diverses variables incloses en cadascun dels trangers dels sectors emergents i de l’emprene- eixos esmentats. doria internacional. Els responsables de les · Oferta cultural, · Horaris comercials empreses estrangeres manifesten, com a regla ge- Les empreses estrangeres dels sectors emer- esportiva i ociOferta de · Transport públic neral, una opinió altament satisfactòria respecte gents consideren com a aspectes més relle- serveis dels diferents elements d’entorn considerats. vants per al desenvolupament dels seus negocis a Catalunya: l’accés a finançament, l’entorn La taula 3 resumeix, d’una banda, el nivell de legal i fiscal i les infraestructures. Font: Qüestionaris individualitzats a empreses i anàlisi PwC. prioritat que els executius i dirigents empresa- rials entrevistats han atorgat a cadascun dels 8 És important posar de manifest que el 41% de 4% i el 17% respectivament quan es refereixen les empreses dels sectors emergents conside- als costos de la mà d’obra no qualificada. Per ren òptims els costos associats a la mà d’obra últim, els costos de producció genèrics són con- qualificada, i que un 28% els considera igual- siderats satisfactoris o molt satisfactoris per un ment bons. Aquests percentatges baixen fins al 60% de les empreses. 64 65 LA INVERSIO ESTRANGERA A L’AREA DE BARCELONA I CATALUNYA • LA IED EMERGENT A CATALUNYA 05 GRÀFIC 26. ELS COSTOS DE LA INVERSIÓ A CATALUNYA I LA IED EMERGENT GRÀFIC 28. L’OFERTA DE SERVEIS A CATALUNYA I LA IED EMERGENT Prioritat alta Punts forts de Catalunya Prioritat alta Punts forts de Catalunya Punts on concentrar-se Punts on concentrar-se Costos de mà per a millorar la competitivitat per a millorar la competitivitat d’obra qualificada Visió de les empreses Visió de les empreses Costos de mà d’obra estrangeres Transport públic estrangeres Costos de no qualificada producció Horaris comercials Prioritat mitjana Prioritat mitjana Oferta cultural, esportiva i oci Prioritat baixa Prioritat baixa Molt satisfet Satisfet Adequat Poc satisfet Insatisfet Molt satisfet Satisfet Adequat Poc satisfet Insatisfet Les especificitats de l’organització del treball a Ca- sentit, destaca el fet que un 59% dels empresaris Finalment, un 40% de les empreses consideren normatiu en el qual han de desenvolupar les seves talunya en termes d’horaris, de cultura de treball i estigui satisfet o molt satisfet amb els nivells d’ab- que l’entorn fiscal existent a Catalunya és adequat activitats. clima laboral, de la productivitat i de l’absentisme sentisme laboral de les seves firmes i que un 55% o bo i un de cada 3 ho pensen respecte del marc laboral són objecte d’interès preeminent per als consideri que la productivitat i l'eficiència de la mà responsables dels sectors emergents. En aquest d’obra és bona o molt bona. GRÀFIC 29. L’ENTORN LEGAL I FISCAL A CATALUNYA I LA IED EMERGENT Prioritat alta Punts forts de Catalunya GRÀFIC 27. LA CULTURA I L'ENTORN LABORAL A CATALUNYA I LA IED EMERGENT Punts on concentrar-se Entorn físic Entorn legislatiu per a millorar la competitivitat Permisos de Visió de les empreses treball i residència estrangeres Prioritat alta Punts forts de Catalunya Productivitat/eficiència Punts on concentrar-se Grau d’integració de la mà d’obra per a millorar la competitivitat Absentisme laboral Prioritat mitjanaClima i cultura laboral Visió de les empreses Organització del treball estrangeres Prioritat mitjana Pedagogia sobre el català Prioritat baixa Molt satisfet Satisfet Adequat Poc satisfet Insatisfet Prioritat baixa Molt satisfet Satisfet Adequat Poc satisfet Insatisfet Més enllà del que l’àrea de Barcelona i Catalunya xibilitat dels horaris comercials, un 40% la consi- ofereixen en termes d’oci i cultura, un 52% de dera adequada, un 25% bona o molt bona, i un les empreses aprecien l’oferta i la qualitat de 35% millorable. la xarxa de transport públic i la consideren bona o molt bona. D’altra banda, en relació amb la fle- 66 67 06 ANÀLISI GEOGRÀFICA DE LA IED A CATALUNYA 06 LA INVERSIO ESTRANGERA A L’AREA DE BARCELONA I CATALUNYA • ANÀLISI GEOGRÀFICA DE LA IED A CATALUNYA La metodologia emprada per a l’estudi, i que s’ha reflectit durant el 6.1 treball de camp, ha permès segmentar les tendències i particularitats que presenten les diverses zones geogràfiques quant a la tipologia Europa i els EUA d’inversió feta, les necessitats objectives de les seves empreses i les perspectives de futur. Els països d'Europa Occidental així com els EUA i questes zones solen pertànyer a sectors madurs i el Canadà, han estat els països originadors dels consolidats, com ara el químic, l’automobilístic, el Així, s’han realitzat workshops geogràfics específics per als EUA i el principals fluxos d’IED de tipus tradicional que han farmacèutic, el de fabricació de maquinària o el Canadà, d’una banda, i per a les empreses asiàtiques establertes a rebut l’àrea de Barcelona i Catalunya en les darre- bancari, entre d’altres. res dècades. Les empreses que procedeixen d’a- Catalunya de l’altra. Les empreses procedents dels països europeus han estat presents de manera transversal a la resta de workshops sectorials, amb la qual cosa s’ha disposat d’informació suficient de GRÀFIC 31. PRINCIPALS PAÏSOS INVERSORS A CATALUNYA PER NOMBRE D’EMPRESES (2008) companyies per tal de considerar-les amb entitat pròpia en aquest apartat. Per últim, en relació amb els països mediterranis, s’han re- alitzat diverses entrevistes que han permès constatar que presen- França ten suficients trets diferencials per rebre un tractament propi en Alemanya Estats Units d’Amèrica l’anàlisi geogràfica. 20% 21% Itàlia Holanda 5% Japó 5% Regne Unit17% Altres 7% GRÀFIC 30. VOLUM D’IED A CATALUNYA PER ZONES DE PROCEDÈNCIA 12% 13% 100 (En %) (*) Els països de la Mediterrània inclouen: Algèria, Font: Invest in Catalonia Tunísia, Marroc, Líbia, Egipte, Líban, Israel, Jordània, 75 Síria, Palestina i Turquia. 50 78,9% França, Alemanya i els EUA constitueixen el país En el cas de les empreses amb un fort component d’origen de més de la meitat de les empreses es- logístic, i en això les empreses de sectors madurs trangeres establertes a Catalunya. D’altra banda, són protagonistes, les condicions del territori es 25 Catalunya és la base d’operacions per al 60% de consideren fonamentals: entre d’altres, la seva lo- les empreses dels EUA presents a Espanya, per calització, els costos de l’emmagatzematge, la ca- 15,4% 1,6% 1,3% 2,7% al 62% de les companyies franceses, el 61% de pacitat i proximitat del port i el bon estat de les 0 les alemanyes, el 47% de les britàniques i per al infraestructures en general. Europa Amèrica Àsia Mediterrània* Altres del Nord 54% de les italianes i belgues. En aquest sentit advoca la Cambra de Comerç Font: Ministerio de Industria, Turismo y Comercio (2003-2008, exclòs ETVE) L’elecció d’establir-se a l’àrea de Barce- francesa en atorgar a Catalunya un gran potencial lona i Catalunya per part de les empreses com a centre logístic. D’una banda, perquè garan- europees i dels EUA: factors diferencials teix l’accés al mercat espanyol, al nord d’Àfrica i al sud d’Europa. De l’altra, perquè disposa de dos A banda dels diferents workshops i entrevistes re- han proporcionat conclusions rellevants i comple- Les companyies d'Europa Occidental valoren molt ports amb gran capacitat, d’una xarxa de carrete- alitzats amb les empreses representants de cada mentàries per a la redacció d’aquest capítol. positivament les millores en la comunicació de res desenvolupada i de bons operadors logístics. zona, les entrevistes amb els diferents facilitadors passatgers per via aèria gràcies a l’augment de vols transoceànics directes i de línies regulars amb En el cas de grans multinacionals, la qualitat de vida origen als principals països inversors, cosa que, es considera rellevant per a l’atracció del capital juntament amb les noves infraestructures, ha tin- humà i en decisions sobre expatriació d’executius, gut un impacte notable. però no per a la presa de la decisió de la ubicació 70 71 06 LA INVERSIO ESTRANGERA A L’AREA DE BARCELONA I CATALUNYA • ANÀLISI GEOGRÀFICA DE LA IED A CATALUNYA de la filial, factor que es considera més lligat a l’es- alemany, cal destacar un augment significatiu de tratègia d’internacionalització de la companyia. la presència d’empreses en el sector del retail, la 6.2 qual cosa contrasta amb un cert estancament en Àsia Si bé la gran majoria d’empreses estrangeres es- sectors industrials. Així, de l’aproximadament un tablertes a l’àrea de Barcelona i Catalunya pertan- miler d’empreses alemanyes implantades a Cata- yen a sectors madurs, en el cas de les empreses lunya, la majoria pertanyen al sector dels serveis i provinents dels EUA, es constata que s’està po- la distribució. Per la seva banda, la presència fran- Els últims anys ha resultat significativa l’aparició tuació estratègica de Catalunya es considera tenciant la inversió en els camps de la nano- cesa, per la seva proximitat, es desenvolupa en la de certes economies emergents com a nous paï- un dels principals atractius de cara a establir tecnologia, la biotecnologia, les TIC i més pràctica totalitat dels sectors productius. sos inversors a escala global. Així, els països del els headquarters i, des d’aquest emplaçament, recentment les energies renovables. En el cas sud-est asiàtic, la Xina o països exportadors de pe- les empreses asiàtiques poden expandir el negoci troli han aprofitat el superàvit per compte corrent a Espanya i Portugal, a l’Europa Occidental i, de de les seves economies per passar de l’estatus manera creixent, abastar territoris com el nord de receptors nets de capital a emissors nets. d’Àfrica o el sud del continent americà. EL CAPITAL HUMÀ I LES EMPRESES EUROPEES I DELS EUA A Europa s’ha constatat que diverses empreses xi- L’existència de clústers o sectors amb una pre- neses i índies han tancat grans operacions de com- sència d’empreses i centres productius i d’in- Els responsables de companyies americanes i europees consideren que Barcelona disposa d’una pra. Es tracta de multinacionals que busquen dústria auxiliar consolidada, com és el cas del molt bona oferta d’escoles de negocis que vinculen en el sentit adequat els móns acadèmic i em- expandir-se al territori europeu a través d’adquisi- sector de l’automòbil i del tèxtil, era un factor de presarial. Així, les empreses solen trobar un gran suport en les esmentades escoles i es duen a cions, ja que resulta la manera més ràpida d’acce- gran rellevància quan les localitzacions per a la terme col·laboracions freqüents entre els uns i els altres. dir a les xarxes de distribució. El recurs a les fusions IED eren relativament restringides i, en els da- també és una solució per a les economies d’escala rrers temps, tot i mantenir la seva importància, Cal destacar el bon grau de satisfacció que atorguen els empresaris americans a l’oferta universi- que es generen (TATA Motors en seria un exem- ha anat perdent força. tària i d’escoles de negocis, ja que la meitat d’aquests la considera satisfactòria o molt satisfactò- ple). En canvi, les empreses provinents del Japó i ria. En contrast, un 60% considera que hi ha oportunitats de millora en la integració entre universitat de Corea del Sud, amb una importació més sòlida En relació amb els costos d’implantació, Cata- i empresa. i de llarg termini a Catalunya, prefereixen implantar- lunya disposava de costos operatius tradicional- se al continent amb les seves pròpies marques. ment baixos, amb la qual cosa disposava d’una Al seu torn, més del 50% de les empreses europees mostren un nivell de satisfacció alt o molt alt bona posició de competitivitat. Aquest factor ha respecte a la preparació tècnica i universitària del capital humà. A tall d’exemple, Catalunya s’estableix com a base anat perdent pes, i ha deixat pas a aspectes d’operacions per al 70% de les firmes japoneses com l’existència d’un entramat empresarial i a Espanya, la qual cosa dóna una idea que, més teixit productiu competitius, factors que per- enllà de la captació de nova IED procedent de meten donar garanties sòlides que les em- zones poc tradicionals del continent asiàtic, hi ha preses estrangeres que s’estableixin al Reptes de futur per al manteniment i cap- empresaris europeus i americans advoquen per una presència molt consolidada i històrica de la in- territori disposaran de tota la xarxa de suport tació de la IED provinent d’Europa i els les següents vies: versió estrangera a Catalunya. i proveïment necessaris. EUA i les estratègies associades • Definir programes d’ajuts públics molt compe- Els dirigents de les empreses nipones perceben Des del punt de vista de les empreses europees i titius que permetin seleccionar aquells projectes L’elecció d’establir-se a l’àrea de Barce- Barcelona com una ubicació geogràfica estratè- d’actors com la Cambra de Comerç americana, hi de més valor afegit per a Catalunya, i assegurar-ne lona per part de les empreses asiàtiques: gica amb uns estàndards molt elevats de qualitat ha el convenciment que, amb l’actual quadre ma- en tot moment el màxim nivell d’interlocució entre factors diferencials de vida, dinamisme, atractiu de ciutat i uns nivells croeconòmic a escala global, cal prioritzar més empreses estrangeres i administracions. confortables de seguretat. Aquests aspectes que, que mai des dels poders públics les actuacions ne- En el cas de Catalunya, la majoria d’empreses asià- en principi, no presenten una diferència significa- cessàries per aconseguir mantenir la IED d’a- • Continuar apostant per la transmissió a la societat tiques que hi arriben per implantar-s’hi, amb l’ex- tiva respecte a la percepció d’empreses provinents questes empreses. També des dels mateixos catalana dels aspectes positius dels valors de l’em- cepció del Japó, són de dimensions mitjanes. En el d’altres territoris, prenen especial protagonisme fòrums es considera que, si bé hi ha iniciatives prenedoria, de l’intercanvi internacional en tots cas de les empreses japoneses, tot i produir-se una quan es tracta del clima empresarial i la manera molt interessants al voltant de l’aposta per sec- els aspectes i de la importància del coneixement d’i- major reinversió en sectors madurs i consolidats, de fer negocis a l’àrea de Barcelona, ja que consi- tors innovadors i estratègics per a l’economia ca- diomes en un món globalitzat i interconnectat. també es constata darrerament l’arribada d’em- deren que és molt semblant a la seva pròpia ma- talana, també cal continuar reforçant àmbits com preses implicades amb les energies renovables a nera de desenvolupar-se en l’àmbit empresarial. la comunicació, la divulgació i el màrqueting i fer- • Seguir incrementant l’oferta de sòl industrial a l’àrea través de divisions d’empreses ja establertes. D’altra banda, la facilitat per identificar-se amb al- les arribar a tots els seus destinataris potencials. de Barcelona i els equipaments que hi donen servei. tres cultures, la comprensió de les jerarquies i la Entre els factors que determinen la seva elecció disciplina en el treball són aspectes que els direc- Respecte dels incentius per retenir i augmentar • Explorar vies per millorar l’accés a l’habitatge per destaca la projecció de mercats potencials que tius d’empreses japoneses apunten també com a els nivells de captació de la IED a Catalunya, els al personal expatriat. ofereix l’àrea de Barcelona. En aquest sentit, la si- factors diferencials de la cultura catalana respecte 72 73 06 LA INVERSIO ESTRANGERA A L’AREA DE BARCELONA I CATALUNYA • ANÀLISI GEOGRÀFICA DE LA IED A CATALUNYA d’altres localitzacions. Altres punts forts apuntats ques. D’altra banda, la idea de globalització que productes originals d’alt valor afegit i per l’ex- Amb aquesta premissa de base, algunes de les vies contemplen el fet que les taxes d’absentisme de tenen les empreses multinacionals asiàtiques di- pansió de la venda a altres mercats. En aquesta que es consideren rellevants per tal de poder se- l’àrea de Barcelona són relativament baixes, que la fereix del concepte occidental. Així, se sol tractar mateixa línia, dins de les tendències que es dibui- guir potenciant el posicionament de Catalunya com puntualitat es respecta i que els serveis d’atenció d’una internacionalització únicament en l’àmbit de xen, cal distingir entre les experiències de les em- a referent de localització empresarial asiàtica són: al client gaudeixen de bon nivell. la producció (com és el cas de Sony, Toyota o Nis- preses japoneses de les de la resta de països san) i, per a la resta d’àmbits, mantenen la filoso- asiàtics. En el primer cas, la inversió provinent del • La potenciació i bona comunicació dels avan- Per aquests motius, Catalunya, malgrat presentar fia i la forma de treballar del país d’origen. Japó es produeix fonamentalment en empreses tatges competitius que ofereix el territori a través costos en certs casos majors que altres regions de sectors madurs que creixen més moderada- de campanyes extensives en el temps i centrades de l’Europa de l’Est, aglutina l’interès de moltes Un altre punt interessant respecte a la forma d’o- ment, com l’electrònica de consum o l’automoció. en la promoció del valor afegit de Catalunya, per de les empreses asiàtiques amb voluntat d’esta- perar d’algunes empreses asiàtiques fa referència En canvi, les economies del sud-est asiàtic d’una comparació a altres localitzacions competidores. blir-se al sud d’Europa. al model de divisió del treball, en el qual el nivell banda, i de la Xina i l’Índia, de l’altra, segueixen En aquest sentit, cal dir que l’empresariat asiàtic, d’implicació dels càrrecs gerencials sol ser molt creixent i les perspectives quant a la IED a Cata- abans d’establir-se aquí, percep Europa com un Pel que fa a la tipologia d’empreses asiàtiques elevat en tots els àmbits d’activitat, fins i tot pel lunya continuen essent optimistes. bloc unitari, sense diferències remarcables entre amb presència a l’àrea de Barcelona, cal dir que que fa als processos productius en sectors com els estats que la conformen. En conseqüència, es un dels aspectes més destacats sobre el model el manufacturer, a diferència del que ocorre a la Pel que fa a les estratègies, accions i eines que deriva una oportunitat per a la promoció del territori de negoci és que hi ha un fort concepte de grup i majoria d’empreses d’origen occidental. utilitzen les administracions competents a l’àrea de l’àrea de Barcelona basada en els aspectes di- que les filials solen compartir les mateixes políti- de Barcelona per a l’atracció i la retenció d’IED ferencials de la nostra economia: l’existència d’una provinent de països asiàtics, i la percepció que elevada concentració d’empreses i activitats rela- tenen aquestes empreses, cal posar de manifest cionades o complementàries als negocis que volen l’esforç desenvolupat des de les administracions establir-se o la bona oferta de l’educació superior. EL CAPITAL HUMÀ I LES EMPRESES ASIÀTIQUES catalanes en termes de suport a les empreses ca- talanes que volen instal·lar-se al continent asiàtic, • També es considera una bona iniciativa, per tal La disponibilitat d’una mà d’obra preparada, especialment d’enginyers, és percebuda molt positi- per exemple des de l’oficina de Xangai. Per a les de contribuir a la potenciació de les relacions em- vament, així com la presència d’escoles de negocis capdavanteres. empreses asiàtiques radicades a l’àrea de Barce- presarials entre Catalunya i Àsia, donar a conèi- lona, les oficines de promoció econòmica per xer l’àrea de Barcelona i Catalunya a la Igualment, hi ha unanimitat a considerar satisfactori o molt satisfactori el grau de preparació tèc- assessorar les diverses candidates a establir- població universitària asiàtica. Es constata que nica i universitària de l’empleat tipus a Catalunya, d’una banda, i de l’oferta universitària i d’esco- se en sòl català es percep com una prioritat. els joves asiàtics que decideixen desenvolupar els les de negocis, de l’altra. En aquest sentit, els responsables d’empreses asiàtiques enquestats han seus estudis superiors a l’estranger es decanten considerat que el nivell d’excel·lència en aquests dos àmbits era alt o molt alt. Les empreses asiàtiques tenen un gran interès a majoritàriament pels EUA i, en el cas indi, també disposar d’informacions sobre l’entorn de cara al pel Regne Unit. La posada en valor de l’oferta Com a factor de situació important, cal tenir present que, per a la cultura asiàtica, el treball no re- procés d’establiment d’una empresa a Catalunya, formativa de qualitat així com de les oportuni- presenta únicament una font d’ingressos, sinó que és una activitat social en què es fomenten i on es detallin les condicions d’inversió com ara en tats professionals de l’àrea de Barcelona hauria prenen especial relleu l’educació i els valors i no existeix, a diferència de les societats més occi- matèria impositiva, permisos laborals, la disponibi- de revertir aquestes dinàmiques en favor del terri- dentals, una ruptura entre vida personal i professional. litat del parc d’oficines o el preu de diversos factors tori català, i consolidar així una massa crítica de productius, entre d’altres. D’altra banda, les com- població asiàtica ben formada. Aquest col·lectiu de Entre les empreses japoneses hi ha el consens que, un cop les empreses s’han establert a Cata- panyies asiàtiques atorguen una alta prioritat a l’ob- població amb alt nivell de capacitació podria exer- lunya, ofereixen ocupacions estables i segures. No obstant això, es constata una notable rotació tenció de visats de treball, a causa de l’alt volum cir de palanca per a noves inversions provinents dels perfils tècnics, especialment d’enginyers, com a conseqüència d’uns nivells retributius més d’empleats que han d’expatriar en molts casos. dels seus respectius països d’origen. modestos que en altres companyies. Reptes de futur per al manteniment i cap- i el Regne Unit són els principals competidors com tació de la IED asiàtica i les estratègies as- a destinació prioritària per a les empreses de paï- sociades sos asiàtics. A més, per a aquelles empreses que basen la seva competitivitat en els costos de pro- Un dels principals reptes als quals s’enfronta l’e- ducció baixos, els països de l’est d’Europa s’estan conomia catalana per atraure nova IED asiàtica és erigint com a destinacions a l’alça. poder estar en condicions de competir amb les lo- calitzacions on solen dirigir-se habitualment les in- Les empreses asiàtiques establertes a Cata- versions asiàtiques. Així, per Catalunya, Alemanya lunya encaren el futur apostant per l’oferta de 74 75 06 LA INVERSIO ESTRANGERA A L’AREA DE BARCELONA I CATALUNYA • ANÀLISI GEOGRÀFICA DE LA IED A CATALUNYA 6.3 • Fins l’any 2000, l’activitat de BASF se centrava en la fabricació i la comercialització de plàstics Els països mediterranis de gran consum. Dins d’aquest context, BASF va planificar una gran inversió destinada a la cons-trucció d’una planta de polipropilè, un plàstic amb usos molt diversos, a Tarragona. El fet de no disposar de la matèria primera—el propilè— necessària per a la síntesi de polipropilè, va provo- car que BASF optés per construir una altra planta dedicada a la producció de propilè. Tradicionalment, la trajectòria dels fluxos d’inver- Les empreses dels països mediterranis posen un sió estrangera en el cas dels països mediterranis èmfasi especial en l’aspecte de l’obtenció dels vi- • Per a la construcció d’aquesta segona planta, BASF es va associar amb SONATRACH, que bus- era majoritàriament de Catalunya cap enfora. Un sats i permisos de treball, sobretot quan es tracta cava un soci amb tecnologia pròpia que li permetés posicionar la seva activitat més endavant en dels factors que situa l’àrea de Barcelona i Cata- de l’entrada a Catalunya de persones procedents la cadena de producció. Al seu torn, BASF necessitava un soci estratègic amb fonts pròpies d’e- lunya en una bona posició competitiva es deriva de l’Orient Mitjà. L’accent posat en aquesta qües- nergia i accés als pous de petroli a la zona sud. del fet que molts territoris de la riba mediterrània tió respon al fet que, a consideració d’aquestes perceben el nostre territori, i Espanya en ge- empreses, l’agilitat en aquest tipus de tràmits pot neral, com a plataforma d’entrada a l’Amèrica facilitar l’arribada d’oportunitats de negoci. OBJECTIUS DE LA INVERSIÓ I RESULTATS Llatina, una regió amb la qual no han mantingut històricament relacions econòmiques o culturals Com a fet d’entorn rellevant, cal mencionar que • BASF SONATRACH té el centre de decisions operatiu a Catalunya i el seu comitè executiu està destacables. s’espera que la ubicació del Secretariat de la format per quatre professionals de Tarragona. Unió per la Mediterrània (UpM) a Barcelona ge- Recentment, els països de la riba mediterrània, es- neri activitat comercial addicional a l’àrea. Si bé no • Cal dir que altres firmes del sector químic estan replicant el mateix model de joint venture que pecialment els països de l’Orient Mitjà, estan de- s’espera que aquest fet aporti un desplegament va adoptar BASF SONATRACH fa uns anys i que ha demostrat tenir èxit: l’aliança entre una mul- mostrant una alta sensibilitat i interès per les massiu d’inversions, sí que es creu que aquestes tinacional i un soci local. Així, actualment s’estan construint a l’Orient Mitjà plantes de propilè de empreses relacionades amb les energies reno- tindran un fort caràcter estratègic. L’objectiu, des capacitats comparables. vables, que a Espanya estan adquirint, com s’ha del punt de vista de l’àrea de Barcelona, és apro- vist, un protagonisme notable. fitar aquest fet per tal de promoure l’establiment d’oficines de representació, d’agents comercials, LA PRESÈNCIA DEL SECRETARIAT DE LA UNIÓ Per a aquests països també, la imatge que pro- distribuïdors, etc. D’altra banda, el fet que Turquia PER LA MEDITERRÀNIA (UPM) COM A OPORTUNITAT jecta Barcelona i el seu caràcter mediterrani i cos- obri consolat a Barcelona i que Egipte plantegi fer- mopolita resulta un dels atractius fonamentals per ho en un futur, els quals se sumarien a l’existent • Els responsables de BASF SONATRACH consideren que l’establiment del secretariat de la UpM considerar futures inversions. del Marroc, són senyals en positiu que poden res- pot ser una oportunitat molt positiva a l’hora de potenciar els contactes entre empreses de les pondre a l’estímul de la presència de la UpM. dues bandes de la Mediterrània. Els països de la ribera sud de l’arc mediterrani estan molt inte- ressats a establir negocis amb els països europeus i establir col·laboracions a llarg termini. Si existeix una entitat que serveixi de catalitzador d’aquestes vincles serà, sens dubte, molt enriqui- dora. EL CAS DE BASF SONATRACH • Els països de l’Orient Mitjà i Aràbia disposen d’un potencial inversor important a causa de les reser- • El 20 de gener del 2000 es constitueix la joint venture BASF SONATRACH PropanChem S.A, amb ves naturals del seu subsòl. Amb tot, en l’actualitat es constata per part d’aquests països la recerca seu social a Tarragona. BASF hi participa amb un 51% i l’empresa estatal algeriana de petroli i gas activa de socis europeus per avançar cap a l’estabilitat interna i deixar de dependre paulatina- SONATRACH amb el 49% restant. ment de la venda del petroli i el gas natural. El flux d’inversió amb aquestes zones es produeix en els dos sentits ja que, a més de realitzar inversions a l’estranger, també s’esforcen per atraure flu- • L’empresa mancomunada realitza la construcció i operació d’una unitat de deshidrogenació de xos de capital envers les seves economies. D’altra banda, cal destacar també Turquia com a des- propà amb l’objectiu de produir propilè. tinació per a l’emissió i recepció de fluxos d’inversió. L’ELECCIÓ DEL TERRITORI ENTORN DE LA INVERSIÓ A CATALUNYA • El pes de l’àrea petroquímica de Tarragona va ser el driver per atraure la inversió conjunta de BASF i SONATRACH cap a Catalunya. • BASF-SONATRACH considera convenient, en paral·lel a la consolidació de la UpM, la potencia- ció d’unes bones connexions amb l’altre costat de la Mediterrània, ja que es considera que l’in- • L’empresa alemanya BASF té centres de producció a molts països d’Europa. Es va establir a Ca- crement del nombre de vols setmanals a les principals capitals del Magrib facilitaria l’establiment talunya l’any 1968 amb la implantació de petites plantes de producció. L’objectiu principal de BASF de les esmentades relacions entre totes dues zones. era abastar el mercat espanyol i una petita part del mercat italià. 76 77 06 LA INVERSIO ESTRANGERA A L’AREA DE BARCELONA I CATALUNYA • ANÀLISI GEOGRÀFICA DE LA IED A CATALUNYA 6.4 ELEMENTS D’ENTORN E U ROPA EUA ÀSIA Comparativa geogràfica en relació · Seguretat jurídica · Obtenció de visats i · Obtenció de visats iEntorn legal permisos permisos amb l’entorn: punts crítics, reptes i fiscal i oportunitats · Incentius i ajuts · Accés al capital risc · Accessibilitat als ajuts públics directes Finançament Aquest apartat final té per objectiu facilitar la com- jectiu consisteix, d’una banda, en identificar els paració entre els aspectes més rellevants de les punts comuns de les empreses estrangeres esta- grans àrees geogràfiques generadores de la blertes a Catalunya independentment del seu ori- IED rebuda a Catalunya en relació amb les va- gen geogràfic i, de l’altra, identificar les diferències Punts forts de Catalunya Font: Qüestionaris individualitzats a empreses i anàlisi PwC riables clau d’entorn que els països consideren més destacables atribuïbles precisament a la pro- Punts on concentrar-se per a millorar la competitivitat més importants per a la decisió d’establiment cedència geogràfica. La NEGRETA indica un grau de prioritat atorgada major o permanència al territori. En aquest sentit, l’ob- Fent una anàlisi agregada de les empreses per nitats de millora segons els responsables d’em- TAULA 4. POSICIONAMENT GEOGRÀFIC PER EIXOS D’ENTORN: EUROPA, EUA I ÀSIA àrea geogràfica, es constaten alguns aspectes preses europees i americanes. Tot i que es reco- que generen consens per part dels directius i em- neix l’esforç realitzat en aquest sentit en els presaris, tant des del punt de vista dels avantat- darrers anys, opinen que cal seguir incidint en la ELEMENTS D’ENTORN E U ROPA EUA ÀSIA ges competitius que ofereixen l’àrea de Barcelona via de l’optimització de sinèrgies i comple- i Catalunya, com, de manera especial, dels àmbits mentarietats. En aquest aspecte, entorns en els · Qualitat de vida · Situació estratègica · Situació estratègica Entorn i en els quals incidir especialment per a la millora quals aquest vincle es desenvolupa de forma exi-· Qualitat de vida · Entremat empresarial i mercat teixit productiu del posicionament estratègic del territori. tosa, com succeeix de forma generalitzada als EUA, poden constituir una via d’ensenyament i • Hi ha unanimitat entre els diferents països a aportar casos de bones pràctiques per a l’àrea de l’hora d’identificar com a factors clau de compe- Barcelona i Catalunya. A més, el fet de disposar · Costos genèrics · Costos mà d’obra · Costos genèrics de producciò qualificada de producciò titivitat de Catalunya i l’àrea de Barcelona, d’una de directius d’alt nivell i emprenedors americans iCostos banda, la qualitat de vida i, de l’altra, la situació d’altres països de referència, juntament amb el · Costos mà d’obra · Costos mà d’obra estratègica com a porta d’entrada a nous mercats. concurs d’altres institucions com escoles de ne- no qualificada no qualificada gocis o grups de reflexió mixtos, hauria de poder · Prep. tècnica capital humà · Prep. tècnica capital humà · Prep. tècnica capital humà • Especialment els països europeus i els asiàtics aportar know-how envers el procés d’optimització Capital · Oferta d’escoles de negoci · Oferta d’escoles de negoci · Oferta d’escoles de negoci identifiquen una menor competitivitat pel que fa de l’esmentat vincle entre empreses i universitats Humà · Oferta universitària · Oferta universitària als costos laborals de la mà d’obra menys qualifi- a Catalunya. · Vinculació universitat- · Vinculació universitat- cada, en coherència amb la focalització de l’eco- empresa empresa nomia de Catalunya envers sectors productius de Per últim, els països de la Mediterrània atorguen major valor afegit i més intensius en coneixement una alta prioritat a la situació estratègica de l’àrea · Productivitat dels · Organització del treball · Clima cultural i laboral Cultura professionals (flexibilitat horària) · Absentisme laboral i tecnologia. de Barcelona i Catalunya de cara al futur establi- i entorn · Clima cultural i laboral ment d’empreses del Magrib i, notablement de • Respecte als aspectes en els quals l’àrea de Bar- l’Orient Mitjà, com a porta d’entrada als mercats celona i Catalunya han de centrar-se per millorar europeus i de l’Amèrica Llatina. Igualment, la qua- · Oficines i centres · Perspectives de l’oferta · Oficines i centres el seu posicionament en el marc de la competèn- litat de vida que ofereix el territori és una altra de Infraestructures de negoci de millors connexions de negoci cia per a l’atracció de la lED, hi ha un consens ge- les fortaleses que els directius de les companyies per via aèria · Infraestructures · Oficines i centres tecnològiques neralitzat per als directius d’empreses dels països mediterranis identifiquen per a Cata- de negoci asiàtiques, americanes i mediterrànies en la lunya. Quant a les oportunitats de millora de la importància d’agilitar i optimitzar la gestió per competitivitat hi identifiquen, d’una banda, una a l’obtenció de visats per a expatriats o en la major oferta de connexions per via aèria amb les Oferta de · Oferta cultural i esportiva · Oferta d’oci i cultura · Oferta d’oci i cultura tramitació de permisos de treball i residència. principals capitals del Magrib i, de l’altra, l’agilita- serveis · Oferta i qualitat del · Oferta i qualitat del transport públic transport públic ció per a l’obtenció de visats i altres tipus de per- • L’estat actual de vinculació entre la universitat misos per a expatriats. i l’empresa a Catalunya presenta encara oportu- 78 79 LA INVERSIO ESTRANGERA A L’AREA DE BARCELONA I CATALUNYA • RECOMANACIONS DE POLÍTICA PÚBLICA EN L’ÀMBIT DE LA IED. 1. 3. RECOMANACIONS Mantenir la Inversió Estrangera Directa tra- Facilitar una interlocució fluïda entre lesdicional en els sectors madurs, a través de: Administracions i les empreses a travésd’agents amb amplis coneixement del ne- DE POLÍTICA PÚBLICA • Recolzar el teixit empresarial que aposta per ac- goci i dels sectors específics, a través de:tivitats d’alt valor, basades en el coneixement a EN L’ ÀMBIT partir d’aquells subsectors ja consolidats i que • Dur a terme un acompanyament integral en elsestan invertint en tecnologia, logística, etc. processos d’implantació i d’inversió estrangera des de l’establiment de l’activitat, passant per l’ac- DE LA IED • Realitzar un esforç per a mantenir la producció cés a finançament, etc.de les actuals empreses de capital estranger, com a mitjà per ubicar a Catalunya activitats de R+D+i. • Assegurar una gestió adequada de les deman- des d’empreses ja radicades en territori català, es- • Auspiciar la col·laboració público-privada en un pecialment en termes de: màxima rapidesa en la major ventall d’àmbits: finançament d’infraestruc- resposta, disposició d’un interlocutor únic o de for- tures tecnològiques, de transport, logístiques, etc. niment d’informació fiable i de valuosa. 2. 4. Captar i consolidar la Inversió Estrangera Combinar una visió global amb les espe- PricewaterhouseCoopers agraeix l’oportunitat que Invest in Catalo- Directa emergent, a partir de: cificitats d’una anàlisi geogràfica de la IED. nia-ACC1Ó i l’Àrea de Promoció Econòmica de l’Ajuntament de Bar- En aquest sentit, posar l’èmfasi en les con- celona ens han atorgat per a contribuir en l’elaboració de l’estudi • La focalització en un màxim de 2 o 3 sectors clusions de l’estudi, que advoquen per: clau, en els quals l’àrea de Barcelona i Catalunya “La inversió estrangera a l’àrea de Barcelona i Catalunya”. disposen d’una posició d’avantatge competitiu • En el cas de les empreses de capital europeu i contrastat a nivell internacional. nord-americà: millorar la divulgació de l’oferta exis- L’àrea de Barcelona i Catalunya compten amb una posició compe- tent d’incentius, la potenciació del valor de l’em- • Seguir apostant des de les institucions per prenedoria i, sobretot, dels partenariats público- titiva diferencial en l’atracció de la Inversió Estrangera així com un atraure IED vinculada a la nova economia, particu- privats en els sectors emergents. alt grau d’obertura de les seves economies a l’exterior. larment en sectors com la biotecnologia i les TIC, a través de: • En el cas de les empreses asiàtiques: redoblar • Incidir en els factors de competitivitat de l’en- els esforços en la comunicació dels aspectes di- En l’actual context macroeconòmic mundial, els fluxos d’inversió torn notablement en: infraestructures, capaci- ferencials que ofereix Catalunya i la divulgació de transnacional agregats han experimentat una tendència decreixent tació del capital humà i un marc normatiu casos d’èxit per a provocar un efecte de reclam. des dels màxims dels anys 2007 i 2008, fet que incrementa la com- proempresarial. • Posar els mitjans per fer un pas més enllà i • En general, comunicar de forma clara els punts petència per a l’atracció de capitals. assegurar l’assoliment d’una massa crítica su- forts dels quals disposa Catalunya, com ara: un ficient per a fer créixer els negocis de la nova capital humà capacitat, seguretat jurídica, un ni- vell òptim d’infraestructures i un know-how com- Per tant, per a l’àrea de Barcelona i Catalunya, els esforços per a economia una vegada implantats a Catalunya i, especialment, gràcies a la disponibilitat de ta- petitiu tant en els sectors productius tradicionals mantenir la inversió estrangera actualment establerta en el territori lent i de l’accés al finançament. com emergents. i l’atracció de noves oportunitats prenen especial rellevància. Per a • Fomentar l’emprenedoria i reforçar el vincle fer possible aquest objectiu, aquest estudi ha servit per identificar universitat-empresa. les següents línies d’actuació: Pablo López Director de Sector Públic a Catalunya PricewaterhouseCoopers Elena Casas Sènior Manager de Sector Públic PricewaterhouseCoopers 80 81 07 ANNEXOS LA INVERSIO ESTRANGERA A L’AREA DE BARCELONA I CATALUNYA • ANNEXOS 07 7.1 Les entrevistes realitzades a agents facilitadors per l’elaboració d’aquest estudi han estat: Metodologia de l’estudi INSTITUCIÓ PERSONA CÀRREC DIA/HORAENTREVISTADA 01 Cambra de Comerç Glynis Andrews Directora Executiva 18/3/2009, 11h L’estudi sobre la Inversió Estrangera a l’àrea de de les empreses estrangeres de Catalunya, i de Americana Barcelona i Catalunya s’ha abordat des de la l’anàlisi complementària de diverses bases de doble perspectiva d’un treball de camp exhaus- dades secundàries. 02 Casa Àsia Amadeu Jensana Director del Cercle 19/3/2009, 12.30h tiu orientat a l’obtenció d’informació qualitativa de Negocis 03 Institut Europeu de Xavier Albarracín Coordinador 20/3/2009, 10h la Mediterrània La denominació genèrica “Inversió Estrangera Directa” es coneix tècnicament com a IED o “Inversió Estrangera Bruta” i comprèn els següents elements: 04 Cambra de Comerç Véronique Oberlé Responsable de 19/3/2009, 9h i Indústria Francesa Serveis a Empreses • Els fluxos d’inversió en societats que no cotitzen a borsa de Barcelona Philippe Saman Director 31/3/2009, 16h. • Els fluxos d’inversió en societats cotitzades en què l’inversor estranger adquireix almenys un 10% del capital de l’empresa (amb la qual cosa, convencionalment es considera que assoleix una 05 Cambra de Comerç Peter Moser Director Gerent 23/3/2009, 9.30h relació permanent en la gestió de la companyia) Alemanya per a • La constitució de noves empreses amb activitat mercantil i l’ampliació de capital d’aquestes Espanya No es consideren els préstecs entre matriu i filial, ni la inversió en immobles. 06 Cambra de Comerç Josep M. Cervera Director de l’Àrea 23/3/2009, 13h de Barcelona d’Internacionalització S’ha considerat la Inversió Estrangera Directa d’Establiment (o IEDE) ja que és l’indicador més fiable quan es vol considerar l’impacte que té la inversió estrangera sobre el PIB del país o regió 07 Consolat General de Silvia Gluber Sotsdirectora 24/3/2009, 10 h receptora. La raó és que les fusions, adquisicions o l’intercanvi de titularitat no generen PIB per Suïssa a Barcelona si mateixes. En canvi, una nova activitat productiva sí que incrementa el PIB del territori que rep la inversió. 08 Consolat General del Yoshihiko Sato Cònsol 3/4/2009, 10h Japó a Barcelona L’apartat 2.2 Enfocament metodològic i marc con- a) Identificació i entrevista en profunditat b) Workshops geogràfics i sectorials amb workshops sobre IED, agrupats en dos grans ceptual de l’estudi explicita l’àmbit geogràfic de dels agents facilitadors empreses grups, segons si es tracta de sectors i mercats tra- l’estudi, així com les principals novetats des del dicionals o emergents. punt de vista de la captura i recerca d’informa- Els agents facilitadors són aquelles institucions D’acord amb les prioritats, les estratègies i el marc cions en el treball de camp respecte d’edicions an- i actors clau a Catalunya des del punt de vista de conceptual definit per PwC, s’han celebrat 6 teriors. En aquest sentit, la metodologia s’ha la inversió estrangera. Per a aquests agents, estructurat en 3 fases: s’han desenvolupat entrevistes en profunditat amb l’objectiu de: IED TRADICIONAL a) La identificació i entrevista dels agents facili- tadors (cambres de comerç estrangeres, conso- • Identificar aquells sectors i empreses més re- WORKSHOP 1 7/5/2009, 16 – 18H lats, etc.) llevants i representatives de la IED a Catalunya Punt de la cadena de valor “R+D+i”: tendències i des del punt de vista dels principals reptes i pers- reptes de futur b) La celebració de workshops temàtics i geogrà- pectives de futur. fics amb empreses •Analitzar casos de tendències de la IED a Catalunya. 6 EMPRESES Sony General Electric Bayer c) L’anàlisi de dades secundàries PARTICIPANTS: Yahoo! SEAT Novartis • Definir, validar i acordar el contingut dels work- shops, fent una adequada segmentació temàtica, sectorial i geogràfica. 84 85 LA INVERSIO ESTRANGERA A L’AREA DE BARCELONA I CATALUNYA • ANNEXOS 07 Per últim, cal assenyalar que també s’ha entrevis- Finalment, al llarg de la redacció d’aquest docu- IED TRADICIONAL tat un responsable de l’empresa Basf-Sonatrach, ment, PricewaterhouseCoopers s’ha servit de que ha estat objecte d’un estudi de cas, com a diversos documents propis a través dels quals ha WORKSHOP 2 11/5/2009, 16H – 18H exemple de la inversió estrangera procedent de aportat la seva expertesa. En destaquen les se- Punt de la cadena de valor “Logística i Distribució”: països de la riba mediterrània. güents publicacions: tendències i reptes de futur • Supercluster. Ideas, perspectives, and trends Qüestionari a empreses shaping the global impact of the Massachusetts 6 EMPRESES Akzo Nobel Media Market Pierre Fabre Ibérica PARTICIPANTS: life science industry.Henkel Ibérica Leroy Merlin Scheider Electric España Totes les empreses participants en els workshops, • Cities of opportunity. Business-readiness així com les empreses a les quals s’han realitzat indicators for the 21st century. les entrevistes personalitzades, han respost un • Cities of the future. Global competition, local WORKSHOP 3 12/5/2009, 10H – 12H qüestionari únic relatiu al posicionament de leadership. Aspectes diferencials de la IED de les empreses l’àrea de Barcelona i Catalunya en diversos eixos • Innovating through the downturn. dels EUA i Canadà i variables d’entorn. Les dades capturades en aquests qüestionaris han estat la base per a l’a- 6 EMPRESES Delphi Diesel Systems Citigroup Whirlpool1 nàlisi quantitativa que exerceix de suport al fil ar- PARTICIPANTS: HP Leroy Merlin Levi Strauss & Co2. gumental de tot l’estudi. IED EMERGENT c) Anàlisi de dades secundàries En relació al tractament de dades secundàries, WORKSHOP 4 13/5/2009, 10H – 12H Aspectes diferencials de la IED de les s’han emprat fonts de dades comparables i que empreses asiàtiques segueixen les mateixes pautes de comptabilitza- ció de la inversió a dins i fora d’Espanya: 4 EMPRESES Cosco Cox & Kings • La base de dades d’Inversió Estrangera Directa PARTICIPANTS: Denso Shinning Air Conditioner de l’OCDE. • La base de dades del Registro de Inversiones del Ministerio de Industria, Turismo y Comercio. WORKSHOP 5 29/5/2009, 10H – 12H • La base de dades d’OCO Monitor, en relació al Aspectes diferencials de la IED en els nombre de projectes d’IED desenvolupats a l’àrea sectors emergents de Barcelona i Catalunya. • El World Investment Report de la UNCTAD, per a obtenir dades dels fluxos mundials i per paï- 13 EMPRESES CPM NTT Europe Online spain Yisios PARTICIPANTS: sos d’IED.Nurun España Siemens Fon You Robert Bosch Visual Century Research Sustainable Energy Es remet al punt 7.3 per a la llista en detall de Sensing & Control Sitec Consulting Senseit totes les fonts consultades per a l’elaboració d’a- Systems quest estudi. WORKSHOP 6 4/6/2009, 10H – 12H ACC1Ó i l’Ajuntament de Barcelona, per la seva Emprenedors internacionals banda, han aportat valuosos materials i publica- cions per a completar les informacions mencio- nades, entre els quals destaquen: 10 EMPRESES Barcelona Deluxe The Bright Co PARTICIPANTS: Gigle Barcelona Minicar Tours • Why Catalonia. Ten reasons to invest in. Linqia Enormo • Informe anual sobre la indústria a Catalunya. Peace Republic Taxijet • El sector energètic a Barcelona i Catalunya. Procept Kinamik Data Integrity 1 Entrevista personalitzada amb Renato Senta, Director General, realitzada el 15/6/2009, 9h 86 2 Entrevista personalitzada amb Eric Lejeune, Director General, 87 realitzada el 22/7/2009, 11.30h LA INVERSIO ESTRANGERA A L’AREA DE BARCELONA I CATALUNYA • ANNEXOS 07 7.2 7.3 Índex de figures, taules i gràfics Fonts emprades 2. Introducció a l’estudi i context econòmic Gràfic 18. La cultura i l’entorn laboral a Catalunya FONT PUBLICACIÓ / CONTINGUTS ENLLAÇ WEB Figura 1. Marc conceptual de la IED i la IED tradicional BANC DE DADES Quadre 1. Metodologia abreujada de l’informe Gràfic 19. L’oferta de serveis a Catalunya i la IED tradicional AENA Magnituds de trànsit de www.aena.es 3. Situació actual de la IED al món i a Catalunya Gràfic 20. L’entorn legal i fiscal a Catalunya i la passatgers i mercaderies Gràfic 1. La IED al món per regions (2008) IED tradicional Gràfic 2. Distribució de la captació de la IED Gràfic 21. El finançament de la IED tradicional a Autoritat Portuària Dades de trànsit de www.apb.es a escala global (2003-2008) Catalunya de Barcelona mercaderies i capacitat Gràfic 3. Evolució de la IED mundial i la IED a Catalunya en els darrers 10 anys 5. La IED emergent a Catalunya: captació de ta- Autoritat Portuària Dades de trànsit de www.porttarragona.es Gràfic 4. Evolució de la IED neta a lent i assoliment de massa crítica de Tarragona mercaderies i capacitat Catalunya (2003-2008) Figura 5. Elements i actors clau en la IED emergent Taula 1. Nombre d’empreses estrangeres Figura 6. Les aliances local-global Banc Mundial • Doing business 2009. Dades estadístiques de www.worldbank.org establertes a Catalunya en la IED emergent Measuring business la normativa per fer Gràfic 5. Distribució dels projectes d'IED Figura 7. Disponibilitat de superfície i regulations. negocis a 181 estats. a l’àrea de Barcelona i Catalunya (2003-2008) infraestructura tecnològica a Catalunya • Foreign Investment Gràfic 6. La IED a Catalunya per branca d’activitat Gràfic 22. Entorn i mercat a Catalunya Promotion Center (2003-2008) i IED emergent • Global Investment Gràfic 7. Sectors amb major captació d’IED Gràfic 23. Les infraestructures a Catalunya Promotion Benchmarking a Catalunya (2003-2008) i la IED emergent 2009: Summary Gràfic 8. Inversió ETVE i no ETVE a Catalunya Gràfic 24. El capital humà a Catalunya i la IED emergent Biocat Dades relatives al www.biocat.cat 4. La IED tradicional a Catalunya: concentració Figura 8. El cercle virtuós del capital risc en rela- sector biotecnològic en punts clau de la cadena de valor ció amb els sectors emergents i la IED emergent a Catalunya Figura 2. La cadena de valor i la IED tradicional Gràfic 25. El finançament de la IED emergent Figura 3. Elements i actors clau en la IED tradicional a Catalunya Cambres de Base de dades Empreses establertes a Gràfic 9. Distribució tradicional del PIB de Taula 3. Les diverses empreses responsables de Comerç i/o Oficines d’empreses dels països Catalunya segons el país Catalunya per sectors la IED emergent a Catalunya davant dels diversos Comercials d’origen d’origen Gràfic 10. Evolució de l’ocupació per grans elements d’entorn: prioritat i grau de satisfacció sectors econòmics: Catalunya i Espanya Gràfic 26. Els costos de la inversió a Catalunya i la Comissió Europea Llibre Verd sobre la coo- Gràfic 11. Inversió industrial a Catalunya IED emergent peració público-privada a Gràfic 12. La IED a Catalunya per sectors Gràfic 27. La cultura i l'entorn laboral a Catalunya la Unió Europea [COM tradicionals (2003-2008) i la IED emergent (2004) 327]. Gràfic 13. La IED a Catalunya per branques Gràfic 28. L’oferta de serveis a Catalunya econòmiques (2003-2008) i la IED emergent Cushman & Cushman & Wakefield: www.cushwake.com Figura 4. Punts forts de l’R+D+i a Catalunya Gràfic 29. L’entorn legal i fiscal a Catalunya Wakefield European Cities Monitor Gràfic 14. Les infraestructures a Catalunya i la IED emergent i la IED tradicional European European Investment www.eyeim.com Gràfic 15. El capital humà a Catalunya 6. Anàlisi geogràfica de la IED a Catalunya Investment Monitor 2008 Report i la IED tradicional Gràfic 30. Volum d’IED a Catalunya per zones Monitor Taula 2. Les diverses empreses responsables de de procedència la IED tradicional a Catalunya davant dels diversos Gràfic 31. Principals països inversors a Catalunya fDi Intelligence OCO Monitor Nombre de projectes www.ocomonitor.com elements d’entorn: prioritat i grau de satisfacció per nombre d’empreses (2008) d’IED Gràfic 16.Entorn i mercats a Catalunya i IED tradicional Taula 4. Posicionament geogràfic per eixos Gràfic 17. Els costos de la inversió a Catalunya i la d’entorn: Europa, EUA i Àsia Fons Monetari Previsions d’evolució www.imf.org IED tradicional Internacional macroeconòmica 88 89 LA INVERSIO ESTRANGERA A L’AREA DE BARCELONA I CATALUNYA • ANNEXOS 07 7.4 FONT PUBLICACIÓ / CONTINGUTS ENLLAÇ WEB Glossari de termes BANC DE DADES IBM Plant Location www.ibm.com/bcs/pli Àrea de Barcelona Àrea geogràfica que comprèn la ciutat de Barcelona i les comarques International adjacents: el Barcelonès, el Maresme, el Garraf, el Baix Llobregat, el Vallès Oriental, el Vallès Occidental i l’Alt Penedès. Institut Català de www.icfinances.com Finances (ICF) Clúster Concentració geogràficament delimitada d’empreses similars, rela- Institut d’Estadística Estadística bàsica de www.idescat.cat cionades o complementàries, que disposen de canals actius amb la fi- de Catalunya Catalunya nalitat de realitzar transaccions comercials, comunicar i dialogar entre (IDESCAT) elles. Aquestes empreses també comparteixen, dins de l’àmbit del clúster, infraestructures especialitzades, el mateix mercat de treball i Instituto para la Directori d’empreses www.idae.es serveis, i s’enfronten a oportunitats i amenaces similars. Diversificación y d’energies renovables Ahorro de la Energía (IDAE) ETVE Les Entitats de Tinença de Valors Estrangers són societats establer- tes a Catalunya, l’objectiu principal de les quals és la tinença de parti- Instituto Nacional Contabilidad Regional www.ine.es cipacions de societats situades a l’exterior. Les ETVE són societats de Estadística (INE) de España instrumentals l’existència de les quals respon a estratègies d’opti- mització fiscal dins d’un mateix grup empresarial i, en molts casos, les Ministerio de Registre d’inversions Fluxos d’inversió seves inversions no produeixen efectes econòmics directes en limitar- Industria, Turismo estrangera bruta i neta se a la transferència d’immobilitzats financers. y Comercio Organització per a • Benchmark Definition www.oecd.org IED o IEB IED o IEB: Inversió Estrangera Directa, també denominada Inversió la Cooperació i el of Foreign Direct Estrangera Bruta. Es poden classificar en dos tipus: Desenvolupament Investment, 4th Edition • IEDE. Inversió que provoca un augment de la capacitat productiva d’un Econòmic (OCDE) • Checklist for Foreign país incloent l’establiment i les ampliacions de capacitat instal·lada. Direct Investment • Fusions i adquisicions. Inversió en fusions i adquisicions que supo- Incentive Policies sen un flux de capital, però no varien la capacitat productiva del país. Papers d’economia •“Mapa dels sistemes www.gencat.cat/diue industrial productius locals Nova economia També coneguda com economia del coneixement o economia digital, industrials a Catalunya”. dominada per la informació. En aquest nou context, les empreses són Papers d’economia més ben valorades per les seves idees, informació o know-how que industrial núm. 21 no pas pels seus actius materials. •“La nova indústria: el sector central de l’economia catalana.” PIB Producte Interior Brut. Valor monetari dels béns i serveis finals pro- Papers d’economia duïts per una economia en un període determinat. industrial núm. 26 UNCTAD World Investment Fluxos d’inversió www.unctad.org R+D+i Recerca, Desenvolupament i innovació tecnològica. Despesa en Report 2008 estrangera mundials activitats de recerca, desenvolupament i innovació tecnològica. 90 91