Catàleg.qxd 23/5/07 09:58 Página 1 Repensar Barcelona amb la nova cultura de l’energia Un compromís, totes les oportunitats Catàleg.qxd 23/5/07 09:58 Página 2 Catàleg.qxd 23/5/07 09:58 Página 3 Continguts Una ciutat amb energia... Barcelona projecta el seu futur energètic... Sumant-se a la nova cultura urbana de l’energia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 7 Adoptant compromisos locals i internacionals . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 8 Gestionant l’energia des de la proximitat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 12 Barcelona progressa amb la implicació de tothom... Estalviant i fent servir millor l’energia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 15 Millorant la gestió de la mobilitat urbana . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 27 Aprofitant les fonts d’energia renovables . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 39 Difonent els valors de la sostenibilitat i reforçant la participació . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 51 ... saludable, eficient i propera al ciutadà Catàleg.qxd 23/5/07 09:58 Página 4 4REPENSAR BARCELONA AMB LA NOVA CULTURA DE L’ENERGIA Catàleg.qxd 23/5/07 09:58 Página 5 5 Una ciutat amb energia... R epensar vol dir pensar davant d’un nou paradigma,canviar el sistema de valors i creences sobre el qual es basteix l’organització social d’una comunitat. Repensar en clau sostenibilista equival a emmarcar el creixement de l’economia en un context en què benestar social i qualitat ambiental siguin sinònims de desenvolupament, més enllà dels resultats dels indicadors clàssics. En un món en plena transformació, amb problemes globals que afecten el conjunt de la humanitat, només els sistemes urbans que facin seva aquesta estratègia soste- nibilista i se sumin a la nova cultura de l’energia podran mantenir l’activitat i garantir que el desenvolupament de les generacions futures sigui equilibrat. Barcelona és una de les ciutats que ha fet seus els principis de la nova cultura de l’energia i està actuant per aplicar-los. L’objectiu no és un altre que pro- gressar vers una planificació i gestió de l’energia que sigui més saludable, eficient, equitativa i, abans de tot, ètica, que vagi acompanyada de polítiques integrals en matèria d’ús dels recursos naturals a escala urbana. ... REPENSAR BARCELONA AMB LA NOVA CULTURA DE L’ENERGIA Catàleg.qxd 23/5/07 09:58 Página 6 6 Barcelona projecta el seu futur energètic… E l model energètic actual, basat en el consum a sobre el clima de la Terra –que ha potenciat l’efectegran escala de recursos energètics d’origen fòs- hivernacle natural fins a causar el sobreescalfament sil, és inviable a mitjà i llarg termini, tant des del punt del planeta– ha esdevingut l’evidència definitiva de de vista ambiental com socioeconòmic. la inviabilitat d’una forma d’actuar, que a mitjà i L’esgotament del petroli i els impactes sobre el llarg termini tindrà repercussions importants sobre medi i la salut de les persones que s’associen a la el benestar global si no s’actua ràpidament i amb combustió dels seus derivats reclama la necessitat determinació. En aquest escenari, les ciutats exer- d’adoptar una nova cultura energètica que transfor- ceixen un paper capdavanter, ja que els sistemes mi el paradigma socioeconòmic actual en favor d’un urbans s’han convertit arreu del món en els grans model amb projecció de futur; és a dir, sostenible. centres de consum de recursos, en concentrar-s’hi En aquest sentit, millorar l’eficiència i l’eficàcia, tres quartes parts de la població mundial. diversificar les fonts d’energia en favor de les reno- Barcelona ha fet seus els principis de la nova cul- vables i, especialment, trencar la relació directa que tura de l’energia per a avançar vers una gestió més el sistema econòmic estableix erròniament entre sostenible dels recursos energètics, amb la impli- creixement, consum d’energia i producció de béns i cació activa de la ciutadania i amb el compromís serveis, constitueixen la base conceptual sobre la de treballar conjuntament amb altres ciutats en qual s’ha de construir la nova estratègia. consolidar aquest procés emergent. La constatació científica irrefutable dels efectes del model energètic aplicat els darrers cent anys REPENSAR BARCELONA AMB LA NOVA CULTURA DE L’ENERGIA Catàleg.qxd 23/5/07 09:58 Página 7 7 Sumant-se a la nova cultura urbana de l’energia L es ciutats són sistemes als quals els cal moltaenergia per funcionar. La suma d’activitats que s’hi apleguen i que donen sentit a aquests espais humans organitzats, es manté gràcies al fet de dis- posar permanentment de recursos energètics prima- ris i secundaris que la ciutat importa o produeix mit- jançant una complexa xarxa d’infraestructures i ser- veis. Això fa que els sistemes urbans engrandeixin progressivament la seva petjada ecològica sobre el planeta, és a dir, l'àrea ecològicament productiva que requereixen per a satisfer l’estil de vida actual de manera indefinida. Es tracta d’un model energètic centralitzat, amb pocs centres de producció i un gran nombre de con- sumidors, que fa servir recursos energètics majorità- En la línia d’assumir aquests reptes i a fi de pro- riament no renovables amb un nivell d’eficiència baix moure que es coneguin i gestionin millor les activitats i amb un conjunt d’impactes ambientals i socials que energètiques de la ciutat que tenen un impacte van més enllà dels límits municipals. Conclusió: es sobre l’ambient urbà i la qualitat de vida de les per- tracta d’un model insostenible. sones, Barcelona compta des de l’any 2002 amb un Per aquesta raó, les ciutats que es vulguin pro- Pla de millora energètica. Es tracta d’una aproxima- jectar en el temps, gaudir de més qualitat de vida i ció al coneixement estructural del sector energètic i continuar sent competitives, han de canviar la seva una eina que aposta per aplicar els principis de la percepció de l’energia, tot adoptant i aplicant els nova cultura d’ús de l’energia i té com a objectiu principis de l’estalvi, l’eficàcia i l’eficiència en el seu definir una estratègia energètica, en l’àmbit de la ciu- funcionament quotidià, i incorporant les tecnolo- tat, per fomentar l’eficiència i l’ús de fonts d’energia gies renovables al seu ventall de sistemes de pro- renovables, així com per reduir l’emissió dels gasos ducció. que són la causa de l’efecte hivernacle. REPENSAR BARCELONA AMB LA NOVA CULTURA DE L’ENERGIA Catàleg.qxd 23/5/07 09:58 Página 8 8 Adoptant compromisos locals i internacionals B arcelona, en efecte, està compromesa amb el la seva voluntat de treballar conjuntament amb lesbon ús de l’energia. En els darrers anys, la ciu- seves comunitats i entre elles, així com amb els tat ha adquirit un conjunt de compromisos amb la governs estatals i les agències internacionals, per a voluntat de consolidar les energies renovables, pro- dur a terme un pla d’acció que perseguís reduir la gressar cap a l’estalvi i l’eficiència, i reduir les emis- contaminació de l’aire. sions contaminants i d’efecte hivernacle. Per aques- L’any 1994, Barcelona es va adherir també a la ta raó, la política energètica ha esdevingut un dels Declaració d’Heidelberg per a reduir les emissions eixos destacats d’actuació i està impregnant el con- de CO2, un dels principals gasos d’efecte hivernacle. junt de l’organització municipal. Barcelona també forma part de Klimabündnis i Els compromisos d’actuació assumits a escala Energie-cités, associacions de ciutats que treballen local s’han vist reforçats amb d’altres d’internacio- en favor d’aquesta reducció a fi de complir amb la nals que Barcelona ha signat a fi d’emmarcar la seva responsabilitat local pel que fa al Protocol de Kyoto, estratègia municipal en una de més global que faci així com de la xarxa mundial de ciutats adherides a possible l’assumpció dels reptes plantejats. Així, la Carta d’Aalborg (1994) i als compromisos l’any 1993 va signar la Declaració d’Amsterdam d’Aalborg+10 (2004). Mitjançant aquestes associa- durant la Convenció Europea de Governants dels cions, els governs locals assumeixen plenament la Municipis sobre el Canvi Climàtic. Les autoritats responsabilitat de protegir, preservar i garantir un locals, gràcies a aquesta declaració, van manifestar accés equitatiu als béns naturals comuns. REPENSAR BARCELONA AMB LA NOVA CULTURA DE L’ENERGIA Catàleg.qxd 23/5/07 09:58 Página 9 9 REPENSAR BARCELONA AMB LA NOVA CULTURA DE L’ENERGIA Catàleg.qxd 23/5/07 09:58 Página 10 10 Els esforços de Barcelona en favor d’una nova cultura energètica han estat reconeguts internacionalment amb diversos guardons: el de la Campaign for Take-Off (Renewable Energy for Europe) de la Direcció General de Transports i Energia de la Comissió Europea, pel foment de les energies renovables; el Climate Star de Klimabündnis, pel compro- mís amb la gestió ambiental de l’e- nergia i les activitats locals en favor de la protecció del clima i, recent- ment, el premi ManagEnergy Local Action Award 2007, atorgat per la Comissió Europea a l'Agència d'Energia de Barcelona en reconei- xement a les actuacions dutes a terme en matèria de gestió local sostenible de l’energia. REPENSAR BARCELONA AMB LA NOVA CULTURA DE L’ENERGIA Catàleg.qxd 23/5/07 09:58 Página 11 11 Catàleg.qxd 23/5/07 09:58 Página 12 12 Gestionant l’energia des de la proximitat A questa voluntat municipal d’avançar cap a un En aquesta línia d’actuació, l’Agència té integratnou model energètic local i territorial basat en en la seva estructura l’Observatori de l’Energia de els principis i valors de la cultura de la sostenibilitat Barcelona, un instrument per a avaluar l’evolució es va reforçar l’any 2002 amb la creació de l’Agència energètica de la ciutat que permet realitzar un segui- d’Energia de Barcelona, un consorci públic integrat ment continu de l’avanç dels objectius del Pla de per l’Ajuntament de Barcelona i altres institucions, a millora energètica de Barcelona, així com l’eficàcia més d’universitats. de les polítiques i accions dels sectors econòmics de L’Agència d’Energia de Barcelona centra fona- la ciutat i les administracions. mentalment la seva actuació a la ciutat, tot i que la L’Observatori porta a terme una recollida sistemà- dimensió global de les qüestions energètiques i tica de la informació relativa al sector de l'energia de ambientals, i la integració de la ciutat en un territori Barcelona i avalua els efectes ambientals de les metropolità, fan que projecti l’acció més enllà dels actuacions que es realitzen a fi d’avançar en la millo- límits administratius de Barcelona. ra de la planificació i gestió de l’oferta i la demanda L’Agència duu a terme les seves activitats en els dels recursos energètics futurs. camps de l’estudi i l’anàlisi de la realitat energètica El foment de la participació i la intervenció ciuta- municipal i territorial, la planificació dels recursos a dana, i la divulgació dels coneixements i accions rea- mitjà i llarg termini, i la realització de projectes locals litzades també són dos dels eixos d’actuació estra- que impulsin un model energètic més sostenible tègics de l’Agència, que tenen com a objectiu priori- basat en l’estalvi, l’eficiència i l’impuls de fonts d’e- tari corresponsabilitzar la ciutadania en la construc- nergia renovables. ció col·lectiva d’aquest model energètic sostenible. REPENSAR BARCELONA AMB LA NOVA CULTURA DE L’ENERGIA Catàleg.qxd 23/5/07 09:58 Página 13 13 Catàleg.qxd 23/5/07 09:58 Página 14 14 Barcelona progressa amb la implicació de tothom… Q ualsevol canvi, petit o gran, local o global, A més d’estar compromesa amb els valors de larequereix que tots els agents i col·lectius nova cultura de l’energia, Barcelona està actuant en d’un territori hi participin i s’hi impliquin activament. diversos àmbits per demostrar la viabilitat ambiental, Per a avançar en l’assumpció de la nova cultura social i econòmica de les idees sostenibilistes: estal- urbana de l’energia cal la col·laboració activa de viant energia, millorant l’eficiència, utilitzant fonts d’e- tota la ciutadania. Corregir les insostenibilitats de nergia renovables, difonent les bones pràctiques i l’actual model energètic ha de ser el fruit de l’esforç fomentant la participació de la ciutadania en la presa col·lectiu. de decisions. L’administració, el món de l’empresa, el teixit Les actuacions que es descriuen a continuació associatiu i, en definitiva, el conjunt dels ciutadans, volen servir d’exemple d’aquesta voluntat ciutadana són els protagonistes d’aquest procés de transfor- de canvi, la qual es posa de manifest amb mesures mació de la realitat. La suma de les actuacions par- i propostes d’índole diversa que tenen en comú l’a- ticulars –més enllà de la seva dimensió i abast– és la plicació dels nous criteris de planificació i gestió dels millor garantia dels grans resultats col·lectius. recursos energètics disponibles. REPENSAR BARCELONA AMB LA NOVA CULTURA DE L’ENERGIA Catàleg.qxd 23/5/07 09:58 Página 15 15 Barcelona progressa… Estalviant i fent un millor ús de l’energia C onsumir més un recurs natural no equival aaconseguir més benestar ni més qualitat de vida. El progrés d’una societat es mesura, precisa- ment, per la capacitat que tingui d’obtenir un rendi- ment cada vegada més gran dels béns que té a l’a- bast; és a dir, de ser més eficient. De fer més amb menys. Des d’aquesta perspectiva, la millor font d’energia és l’estalvi i l’eficiència. L’energia que s’utilitza i no millora un servei o no aporta més confort és energia malaguanyada. Catàleg.qxd 23/5/07 09:59 Página 16 16 La il·luminació eficient dels carrers L’enllumenat públic ha estat equipat amb sistemes de gestió que permet fer un seguiment constant i continuat del funcionament i de les avaries que s’hi produeixen. Incorpora protocols informàtics i elements tecnològics que afavoreixen l’eficiència i l’estalvi energètics, i un control dinàmic de lluminositat que ajusta els horaris de funcionament de l’enllumenat a la il·luminació natural. La substitució progressiva de les làmpades de vapor de mercuri per les de vapor de sodi d’alta pressió també contribueix a reduir el consum. REPENSAR BARCELONA AMB LA NOVA CULTURA DE L’ENERGIA Catàleg.qxd 23/5/07 09:59 Página 17 Estalviant i fent un millor ús de l’energia 17 La implantació de semàfors de baix consum Les bombetes d’incandescència tradicionals dels semàfors s’estan substituint per làmpades de leds, una tecnologia que no requereix cap tipus de manteniment ni neteja, ja que es tracta d’unitats estanques, fàcils de substituir, amb una òptica que funciona durant uns deu anys a ple rendiment. Les actuacions realitzades estalvien energia, i redueixen el nombre d’avaries i la despesa associada al manteniment dels semàfors. Catàleg.qxd 23/5/07 09:59 Página 18 18 La millora de les instal·lacions ornamentals La utilització de làmpades de baix consum i la implantació de sistemes d’il·luminació amb fibra òptica i altres elements tecnològics avançats a les instal·lacions ornamentals han contribuït a fer que es reduís el consum energètic global en més d’un milió de kWh a l’any. Barcelona és una ciutat pionera en adoptar mesures d’estalvi en aquest àmbit. L’aplicació de sistemes reguladors del cabal i la utilització d’aigua d’origen freàtic també està contribuint a reduir la demanda d’aigua. REPENSAR BARCELONA AMB LA NOVA CULTURA DE L’ENERGIA Catàleg.qxd 23/5/07 09:59 Página 19 Estalviant i fent un millor ús de l’energia 19 L’optimització energètica de la il·luminació de Nadal Des de l’any 1997, la il·luminació de Nadal està regulada amb una normativa específica per fomentar la utilització de bombetes i elements eficients. Globalment, el consum, la potència instal·lada i la despesa econòmica s’han reduït en més d’un 50% des de l’any 2000. Cada any s’aconsegueix disminuir la potència mitjana entre un 10 i un 20% gràcies a l’ús de tecnologies més eficients. Catàleg.qxd 23/5/07 09:59 Página 20 20 La implantació de lluminàries d’alta eficiència La substitució de les lluminàries i bombetes convencionals per sistemes d’alta eficiència és una de les alternatives més eficaces i rendibles a curt termini per reduir el consum d’energia dels edificis i equipaments. Des de l’any 1997, l’Ajuntament de Barcelona porta a terme aquesta actuació a les dependències municipals, fet que redunda en un veritable estalvi energètic i un augment de l’eficiència. REPENSAR BARCELONA AMB LA NOVA CULTURA DE L’ENERGIA Catàleg.qxd 23/5/07 09:59 Página 21 Estalviant i fent un millor ús de l’energia 21 La col·laboració activa amb les entitats i gremis Les associacions i entitats de la ciutat tenen al seu abast contribuir també en la reducció del consum energètic a la ciutat. En el marc de la campanya Llum verda a Barcelona se les convida a adoptar hàbits per a l’estalvi energètic i, concretament, a utilitzar bombetes de baix consum, que duren deu vegades més i tenen un consum cinc vegades inferior al de les d’incandescència tradicionals. Se n’ha repartit 10.000 unitats. Dins de la mateixa campanya, l’Agència d’Energia de Barcelona col·labora amb el Consell de Gremis de la ciutat per fomentar un ús més racional dels sistemes de climatització als locals comercials. L’actuació porta el nom de No et quedis gelat. Catàleg.qxd 23/5/07 09:59 Página 22 22 La innovació en sistemes de climatització La climatització d’edificis mitjançant xarxes urbanes de climatització, o district heating and cooling, comporta un estalvi d’energia que pot arribar al 20%. A Barcelona s’han implantat xarxes d’aquest tipus a l’àmbit del Fòrum 2004 i al nou districte 22@, que aprofiten l’energia tèrmica procedent de la planta de valorització de residus de Sant Adrià del Besòs i de la combustió de gas natural de la mateixa instal·lació, respectivament. El projecte del districte 22@ ha estat guardonat amb el I Premi a les Bones Pràctiques Locals pel Clima, lliurat per la Red de Ciudades por el Clima, en l’àmbit d’ecotecnologia. REPENSAR BARCELONA AMB LA NOVA CULTURA DE L’ENERGIA Catàleg.qxd 23/5/07 09:59 Página 23 Estalviant i fent un millor ús de l’energia 23 El coneixement de la demanda energètica dels equipaments municipals L’estudi de la demanda i el consum d’energia dels diferents equipaments munici- pals contribueix a definir protocols d’actuació en favor de l’eficiència i l’estalvi. Un exemple d’estudi d’aquestes característiques és el que s’ha portat a terme a quatre mercats –Lesseps, Felip II, Sant Martí i Barceloneta–, per mitjà del qual s’han comprovat les necessitats i les possibilitats d’estalvi amb accions com la generació elèctrica a partir de llum solar, la instal·lació de dobles portes d’accés, o la disminució de pèrdues a les portes de les cambres de conservació. Catàleg.qxd 23/5/07 09:59 Página 24 24REPENSAR BARCELONA AMB LA NOVA CULTURA DE L’ENERGIA Catàleg.qxd 23/5/07 09:59 Página 25 Estalviant i fent un millor ús de l’energia 25 El foment de la construcció sostenible Els edificis són un dels principals centres de consum a les ciutats. Per això, l’aplicació de criteris d’ecoeficiència a l’hora de construir-los i gestionar-los optimitza l’ús dels recursos energètics i contribueix a fer que es redueixi el consum, les emissions i el cost econòmic que en deriva. El Patronat Municipal d’Habitatge de Barcelona incorpora des de l’any 1997 criteris de construcció sostenible que s’apliquen en l’àmbit del disseny dels edificis, la utilització de materials constructius, l’aprofitament de l’energia solar i l’aplicació de mesures d’estalvi energètic. Les actuacions del Patronat Municipal d'Habitatge van acompanyades de campanyes d'informació i sen- sibilització dels ciutadans, porta a porta, per donar consells sobre estalvi energètic i d'aigua a la llar. La Universitat Politècnica de Catalunya s’ha afegit des de l’any 2003 a aquesta línia d’actuació mitjançant un pla d’eficiència que analitza el comportament energètic i el confort d’una cinquantena d’edificis. Catàleg.qxd 23/5/07 09:59 Página 26 26REPENSAR BARCELONA AMB LA NOVA CULTURA DE L’ENERGIA Catàleg.qxd 23/5/07 09:59 Página 27 27 Barcelona progressa… Millorant la gestió de la mobilitat urbana L a mobilitat urbana és un dels àmbits en quès’està actuant de forma activa a Barcelona ja que el sector del transport ha esdevingut el consumi- dor més important d’energia a les ciutats –juntament amb el domèstic–, i en la principal font d’emissions contaminants. A Barcelona representa una quarta part del consum d’energia final i una tercera part de les emissions. Un dels objectius prioritaris de la política de la ciu- tat en matèria de mobilitat és avançar en la pacificació del trànsit, el repartiment equitatiu de l’espai públic en favor dels mitjans de transport i sistemes de desplaça- ment més sostenibles, i en la reducció del consum d’e- nergia associat al gran nombre de desplaçaments en vehicle privat que es fan cada dia. Catàleg.qxd 23/5/07 09:59 Página 28 28 La promoció d’hàbits de mobilitat més sostenibles Una mobilitat més sostenible es fonamenta en la utilització prioritària de mitjans de transport més eficients, segurs i menys contaminants que el vehicle privat a motor. El transport públic col·lectiu, la bicicleta, la mobilitat a peu o el cotxe compartit són, en aquest sentit, alternatives que els ciutadans tenen l’abast per contribuir a la millora ambiental i social de l’espai viari públic. Des del sector associatiu, entitats com l’Associació per a la Promoció del Transport Públic o Barcelona Camina actuen de forma activa promovent hàbits de mobilitat més sostenibles. Altres col·lectius, com per exemple el Consell de la Joventut de Barcelona, també porten a terme iniciatives per fomentar la mobilitat dels seus treballadors en transport públic, com el fet d’utilitzar abonaments de transport multiviatge gratuïts per als desplaçaments que han de fer per qüestions relacionades amb l’activitat del Consell. REPENSAR BARCELONA AMB LA NOVA CULTURA DE L’ENERGIA Catàleg.qxd 23/5/07 09:59 Página 29 Millorant la gestió de la mobilitat urbana 29 El foment de la bicicleta com a mitjà de transport urbà La bicicleta és un dels mitjans de desplaçament més eficients, a més de saludable. La xarxa de carrils bicicleta de la ciutat s’ha ampliat els darrers anys fins a superar els 120 km. A Barcelona hi ha aproximadament unes 200.000 bicicletes, de les quals unes 30.000 circulen de forma habitual. En utilitzar la bicicleta enlloc del cotxe, aquest nombre de persones evita cada dia l’emissió de més de 50 tones de CO2. Catàleg.qxd 23/5/07 09:59 Página 30 30 La implicació de les entitats en favor de la bicicleta La implicació activa dels col·lectius del sector en el procés de consolidar la bicicleta com a mitjà de transport urbà esdevé fonamental, ja que contribueixen a difondre’n els avantatges ambientals i econòmics mitjançant campanyes, cursos i assessorament. El foment del seu ús entre les entitats signants de l'Agenda 21 que porta a terme el Bicicleta Club de Catalunya, o l’impuls del projecte BiciNostrum per part de l’associació Ecounión –amb la col·laboració del Grup Ecologista del Nucli Antic de Barcelona (Genab), el Centre Sant Pere Apòstol i el Casal d'Associacions Juvenils de Barcelona–, són dos exemples que demostren el protagonisme de les entitats en la promoció d’aquest vessant urbà de la bicicleta. REPENSAR BARCELONA AMB LA NOVA CULTURA DE L’ENERGIA Catàleg.qxd 23/5/07 09:59 Página 31 Millorant la gestió de la mobilitat urbana 31 L’impuls del servei de carsharing El carsharing és una alternativa de transport més eficient que el vehicle privat. Es tracta d’un servei que permet a qualsevol ciutadà que s’hi associï, compartir una flota de cotxes i utilitzar-los sense haver de ser-ne el propietari. Catalunya Carsharing, l’empresa que gestiona el servei i que compta amb el suport d’institucions i organismes públics, ja té més de 800 usuaris. A més dels beneficis ambientals que comporta aquest sistema de desplaçament, el fet de compartir la propietat d’un vehicle suposa reduir de forma molt significativa la despesa individual, ja que s’estalvien la majoria de despeses fixes. Catàleg.qxd 23/5/07 09:59 Página 32 26 instal·lacions municipals amb energia solar tèrmica 40.000 m2 de captadors Captació del biogàs al dipòsit solars tèrmics instal·lats controlat del Garraf 1.900 m2 de superfície 3.700.000 kWh de captació d’estalvi energètic anual en edificis amb les làmpades 100 milions de kWh d’electricitat 1.600.000 kWh anuals de baix consum 32.000.000 kWh d’energia de producció anual d’energia produïda produïda cada any 50.000.000 kg equivalents 280.000 kg equivalents 380.000 kg equivalents 5.600.000 kg equivalents de CO2 anuals estalviats de CO2 anuals estalviats de CO2 anuals estalviats de CO2 anuals estalviats Catàleg.qxd 23/5/07 09:59 Página 33 Xarxes urbanes de climatització al Fòrum 2004 i al districte 22@ que aprofiten l’energia tèrmica 68 kWp d’energia 3 ecoparcs a l’Àrea 1.600 kWp d’energia de la planta de valorització de fotovoltaica instal·lats Metropolitana de fotovoltaica instal·lats residus de Sant Adrià del Besòs en centres educatius Barcelona en equipaments públics 16.900 kWh de producció 89.000 kWh d’electricitat 38 milions de m3 anuals 1.950.000 kWh d’electricitat de calor, i 108.000 produïts anualment de biogàs de producció anual de producció de fred 10.300 kg equivalents 49.000.000 kWh anuals 209.000 kg equivalents 11.000.000 kg equivalents de CO2 anuals estalviats d’electricitat produïda de CO2 anuals estalviats de CO2 anuals estalviats Catàleg.qxd 23/5/07 09:59 Página 34 34 La implantació del tramvia metropolità Des de l’any 2003, Barcelona compta amb dues xarxes de tramvia gestionades per Tramvia Metropolità, SA que connecten la ciutat de Barcelona amb la comarca del Baix Llobregat (Trambaix), d’una banda, i amb els municipis de Sant Adrià de Besòs, Badalona i Santa Coloma de Gramenet (Trambesòs), de l’altra. El tramvia és un mitjà de transport col·lectiu idoni per a desplaçaments d’entre 3 i 5 km, que representen el 80% de tots els que es fan a la Regió Metropolitana. Un tramvia modern, a més de ser silenciós, consumeix un 30% menys d’energia per passatger transportat que un autobús urbà. REPENSAR BARCELONA AMB LA NOVA CULTURA DE L’ENERGIA Catàleg.qxd 23/5/07 09:59 Página 35 Millorant la gestió de la mobilitat urbana 35 La planificació de la mobilitat urbana en clau de sostenibilitat Els plans de mobilitat tenen com a objectius millorar l’accessibilitat dels ciutadans, reduir la dependència del vehicle privat, millorar la seguretat viària i fomentar els desplaçaments a peu, en bicicleta i en transport públic col·lectiu. La campanya per a millorar la mobilitat i accessibilitat al Districte de Gràcia, o les actuacions de pacificació del trànsit realitzades a altres punts de la ciutat, són exemples d’accions que s’han realitzat aplicant-hi criteris ambientals i de sostenibili- tat. Els seus objectius estratègics són incrementar l’espai públic destinat als vianants, reduir el nombre de vehicles que ocupen l’espai públic i fomentar l’ús del transport públic i de la bicicleta. En el procés s’ha comptat amb la col·laboració de persones, entitats i associacions que integren els diferents consells de participació. Catàleg.qxd 23/5/07 09:59 Página 36 36 L’accés sostenible dels treballadors a la feina L’accés dels treballadors fins al seu lloc de treball genera diàriament un gran nombre de desplaçaments, una part important dels quals es realitzen en vehicle privat atesa la deficiència de la xarxa de transport públic col·lectiu que dóna servei als polígons industrials i zones de concentració d’activitats econòmiques. La col·laboració entre el sindicat Comissions Obreres de Catalunya, el Consorci de la Zona Franca i l’Ajuntament de Barcelona ha volgut corregir les disfuncions que afecten el polígon de la Zona Franca en matèria d’accés sostenible i ha introduït millores per a reduir progressivament la dependència de l’automòbil i fomentar altres sistemes més eficients i econòmics. La creació de la figura del gestor de mobilitat ha d’ajudar a assolir aquest objectiu mitjançant la coordinació de tots els agents i sectors implicats. REPENSAR BARCELONA AMB LA NOVA CULTURA DE L’ENERGIA Catàleg.qxd 23/5/07 09:59 Página 37 Millorant la gestió de la mobilitat urbana 37 L’ordenació de l’aparcament al carrer Des del maig de 2005, funciona l’Àrea Verda, la zona de la ciutat dins la qual es regula l’actual aparcament lliure en superfície. La implantació de l’Àrea Verda ha anat acompanyada d’un seguit de mesures per millorar l’ordenació de l’espai viari en benefici dels vianants. Aquesta actuació vol contribuir a reduir la congestió i gestionar l’oferta de places al carrer mitjançant la limitació del temps d’aparcament i el repartiment més equitatiu de l’espai destinat als vehicles. L’actuació té també com a objectiu millorar la qualitat ambiental urbana tot rebaixant els nivells d’emissions i de soroll. Una conseqüència derivada és la disminució del consum de combustible, ja que els conductors no dediquen temps i energia a buscar una plaça d’aparcament lliure. Catàleg.qxd 23/5/07 09:59 Página 38 38 La diversificació energètica de la flota de vehicles municipal La introducció de les noves energies en el sector del transport contribueix a reduir progressivament la dependència dels carburants derivats del petroli, ja que els vehicles a motor són a hores d’ara els principals consumidors d’aquests recursos no renovables. La flota de vehicles de BCNeta s’ha equipat amb una setantena de vehicles que funcionen amb gas natural, comprimit o liquat. Aquests vehicles s’afegeixen als que, alimentats amb energia elèctrica, s'encarreguen de buidar les papereres, i als camions de recollida d'alimentació bimodal, que funcionen amb electricitat dins la ciutat i amb combustible convencional quan fan trajectes exteriors. Un 15% de la flota de vehicles de BCNeta es mou amb algun tipus d'energia més neta. REPENSAR BARCELONA AMB LA NOVA CULTURA DE L’ENERGIA Catàleg.qxd 23/5/07 09:59 Página 39 Millorant la gestió de la mobilitat urbana 39 L’experimentació amb noves fonts d’energia en el transport públic El gas natural, el biodièsel i la pila d’hidrogen són alternatives energètiques als combustibles fòssils tradicionals. Si bé cadascuna té unes característiques i un grau d’impacte ambiental diferent, el fet d’aplicar-les contribueix a avançar vers un model de transport públic col·lectiu més eficient i menys contaminant. En aquest sentit, la flota d’autobusos de Transports Metropolitans de Barcelona ha anat incorporant progressivament aquestes opcions en el marc de projectes europeus o d’iniciatives empresarials pròpies, cosa que ha permès reduir les emissions i demostrar la viabilitat d’aquestes opcions més netes o renovables. El 40% de la flota ja funciona amb gas natural, compta amb una quarantena de vehicles impulsats amb biodièsel i experimenta amb piles d’hidrogen. Catàleg.qxd 23/5/07 09:59 Página 40 40REPENSAR BARCELONA AMB LA NOVA CULTURA DE L’ENERGIA Catàleg.qxd 23/5/07 09:59 Página 41 41 Barcelona progressa… Aprofitant les fonts d’energia renovables L es fonts d’energia renovables contribueixen areforçar les estratègies d’estalvi i de millora de l’eficiència en un model energètic sostenible. En aquest sentit, no han de ser considerades com una alternativa només per a cobrir el creixement cons- tant de la demanda, sinó per a reduir progressiva- ment la dependència dels recursos energètics fòssils i nuclears. Aquestes fonts d’energia afavoreixen, per tant, la diversificació energètica i contribueixen a des- centralitzar la producció d’energia, àmbits en què a Barcelona s’està actuant dins el marc del Pla de millora energètica. Catàleg.qxd 31/5/07 07:42 Página 42 42 El foment de l’energia solar fotovoltaica En els darrers anys s’ha avançat de manera important en la construcció d’instal·lacions fotovoltaiques en edificis de la ciutat, especialment en el sector públic, tot i que també s’hi han sumat altres entitats i institucions com la Fundació Terra, el Poble Espanyol, La Salle o la Universitat de Barcelona. Actualment, hi ha una vintena d’instal·lacions públiques i està previst implantar-ne gairebé una vintena més en els propers mesos. Quan estiguin totes en funcionament, Barcelona assolirà una superfície de captació de gairebé 14.000 m2 i una potència instal·lada de 1.600 kWp. Així, l’energia produïda per captadors fotovoltaics instal·lats a edificis de titularitat municipal s’aproparà als 2 milions de kWh anuals. REPENSAR BARCELONA AMB LA NOVA CULTURA DE L ENERGIA Catàleg.qxd 23/5/07 09:59 Página 43 Aprofitant les fonts d’energia renovables 43 La implantació de l’energia fotovoltaica als edificis municipals Els edificis Nou i Novíssim de l’Ajuntament de Barcelona també disposen d’una instal·lació fotovoltaica amb una potència total de 85 kWp i una superfície de captació de prop de 650 m2. Els mòduls fotovoltaics estan integrats arquitectònicament a l’edifici, de manera que compleixen la doble funció d’elements productors d’energia elèctrica i alhora de tancament que evita el sobreescalfament a l’estiu. L’any 2005, la instal·lació va produir més de 70.000 kWh, energia equivalent al consum anual de prop d’una trentena d’habitatges. Catàleg.qxd 23/5/07 09:59 Página 44 44REPENSAR BARCELONA AMB LA NOVA CULTURA DE L’ENERGIA Catàleg.qxd 23/5/07 09:59 Página 45 Aprofitant les fonts d’energia renovables 45 La construcció d’instal·lacions fotovoltaiques innovadores La pèrgola del Bon Pastor, al Cinturó del Litoral, amb més de 800 m2 i 108 kW de potència, s’ha afegit al parc d’instal·lacions fotovoltaiques de gran superfície de Barcelona. Té una producció anual de més de 113.000 kWh i contribueix a fer reduir les emissions en unes 12 tones anuals. La pèrgola fotovoltaica del Fòrum, per la seva banda, ha esdevingut una instal·lació referent a la ciutat. Té una superfície de captació de gairebé 3.800 m2, i la seva producció supera els 420.000 kWh anuals, una quantitat d’energia que equival a la demanda d’un centenar d’habitatges i que fa estalviar l’emissió a l’atmosfera de més de 50 tones equivalents de CO2. Catàleg.qxd 23/5/07 09:59 Página 46 46 L’impuls col·lectiu de l’energia solar tèrmica L’aprovació de l’Ordenança Solar Tèrmica l’any 1999 ha estat clau perquè l’aplicació de l’energia solar s’hagi estès a la ciutat. Quan entri en funcionament tota la superfície de captació solar actualment tramitada s’aconseguirà un estalvi superior als 32 milions de kWh anuals i s’evitarà l’emissió a l’atmosfera d’unes 5.600 tones equivalents de CO2. L’energia produïda equivaldrà a la demanda d’aigua calenta sanitària dels habitatges d’una població d’uns 220.000 habitants o a les necessitats d’una vintena de centres sanitaris com el de la Vall d’Hebrón de Barcelona. REPENSAR BARCELONA AMB LA NOVA CULTURA DE L’ENERGIA Catàleg.qxd 23/5/07 09:59 Página 47 Aprofitant les fonts d’energia renovables 47 La introducció de l’energia solar tèrmica als edificis de promoció pública D’acord amb el que diu l’Ordenança Solar Tèrmica, les noves promocions d’habitatges a Barcelona incorporen instal·lacions solars per a l’obtenció d’aigua calenta sanitària. Atès que es tracta encara d’una tecnologia innovadora i desconeguda per una part de la població, l’Agència d’Energia de Barcelona dóna suport informatiu als veïns sobre com utilitzar adequadament les instal·lacions. Això és el que s’està fent, per exemple, al barri de la Trinitat Nova, amb la implicació activa de l’associació de veïns. Catàleg.qxd 23/5/07 09:59 Página 48 48 L’aprofitament energètic i pedagògic de l’energia solar als equipaments municipals Els equipaments municipals com els poliesportius o els centres educatius són instal·lacions idònies per a implantar-hi sistemes de captació solar tèrmica i/o fotovoltaica, tot fomentant el valor demostratiu que tenen de cara la ciutadania. En el cas dels sistemes tèrmics, el gran volum d’aigua calenta que demanden els centres esportius fa que l’energia solar aporti un gran rendiment energètic i es redueixi la despesa en comparació a quan s’ha d’obtenir amb altres fonts. Les escoles i instituts, d’altra banda, són els equipaments en què, fins ara, s’han implantat sistemes fotovoltaics de forma majoritària. En el marc del projecte Escoles per l’Energia es potencia l’ús de l’energia solar tot aprofitant el valor pedagògic que aporten aquestes minicentrals elèctriques, apropant així el coneixement de les energies renovables i l’eficiència energètica als nens i joves. REPENSAR BARCELONA AMB LA NOVA CULTURA DE L’ENERGIA Catàleg.qxd 23/5/07 09:59 Página 49 Aprofitant les fonts d’energia renovables 49 L’aprofitament energètic del biogàs del dipòsit controlat del Garraf La descomposició de la matèria orgànica sota determinades condicions físiques genera biogàs, un gas amb un elevat contingut en metà. Es tracta, doncs, d’un combustible d’origen renovable que es pot fer servir per a obtenir electricitat. Una de les principals fonts de biogàs és el dipòsit controlat de la Vall d’en Joan on, des de l’any 2001, s’aprofita energèticament el combustible que genera. El biogàs captat es transforma en energia elèctrica mitjançant motogeneradors i s’envia a la xarxa de distribució. Es preveu que fins l’any 2010 s’aprofitaran energèticament uns 550 milions de m3 de metà. Catàleg.qxd 23/5/07 09:59 Página 50 50REPENSAR BARCELONA AMB LA NOVA CULTURA DE L’ENERGIA Catàleg.qxd 23/5/07 09:59 Página 51 Aprofitant les fonts d’energia renovables 51 L’aprofitament energètic de la matèria orgànica als ecoparcs Els ecoparcs que donen servei a la ciutat i a alguns municipis metropolitans en matèria de gestió i tractament de residus també compten amb instal·lacions de generació i aprofitament del biogàs dels residus orgànics. El gas s’aprofita per produir electricitat i calor gràcies a una planta de cogeneració. La calor es reutilitza al mateix ecoparc per mantenir estable la temperatura dels digestors, mentre que l’electricitat serveix per a cobrir l’autoconsum i exportar-ne a la xarxa elèctrica. Catàleg.qxd 23/5/07 09:59 Página 52 52REPENSAR BARCELONA AMB LA NOVA CULTURA DE L’ENERGIA Catàleg.qxd 23/5/07 09:59 Página 53 53 Barcelona progressa… Difonent els valors de la sostenibilitat i reforçant la participació Q ue el conjunt de la ciutadania faci un bon ús de l’energiarequereix posar en valor, d’una banda, els recursos ener- gètics que la societat actual té a l’abast i, de l’altra, la capaci- tat individual i col·lectiva d’avançar en favor de l’estalvi, l’efi- ciència i el foment de les fonts renovables. Per a tenir èxit en aquesta estratègia cal actuar a tots nivells –tècnic, normatiu, fiscal...–, si bé cal posar l’èmfasi en les actuacions divulgatives ja que una societat ben informada garanteix que la ciutadania participi activament en la presa de decisions. Cal valorar els resultats d’aquestes accions com a intangi- bles que contribueixen a millorar la relació de les ciutats amb el seu entorn i els recursos naturals i, per tant, es tracta d’un tre- ball a llarg termini que, en alguns casos tanmateix, pot tenir una repercussió positiva immediata. Catàleg.qxd 23/5/07 09:59 Página 54 54 La participació popular com a motor del canvi Els actes de caire popular i festiu conviden el conjunt de la ciutadania a participar en activitats d’índole diversa per a difondre coneixements i experiències en relació amb el consum d’energia. Sovint, la demostració pràctica dels resultats d’una determinada acció o del bon comportament d’una tecnologia innovadora és la millor forma de convèncer les persones dels avantatges i beneficis dels canvis individuals. Això és especialment cert en el cas del bon ús de l’energia. Iniciatives com el Rally Solar, el Dia del Sol, el Dia de la Terra i les diverses fires d’entitats que se celebren periòdicament, refermen aquesta idea i posen a l’abast de la ciutadania consells, bones pràctiques i alternatives tecnològiques innovadores. REPENSAR BARCELONA AMB LA NOVA CULTURA DE L’ENERGIA Catàleg.qxd 23/5/07 09:59 Página 55 Difonent els valors de la sostenibilitat i reforçant la participació 55 La implicació activa dels col·lectius ciutadans Els fòrums i les comissions de debat i participació són instruments clau perquè tothom pugui expressar la seva opinió i arribar a posicions de consens per progressar en la millora ambiental de la ciutat i avançar en la gestió sostenible dels recursos energètics. En són dos exemples la Taula per l’Energia Solar i el Consell de Medi Ambient i Sostenibilitat, òrgans a través dels quals es vol potenciar el diàleg i l’expressió democràtica d’idees i propostes ciutadanes a fi d’enfortir la comunitat urbana i crear complicitats. La Taula per l’Energia Solar es va constituir formalment l’any 2005 mitjançant un acord cívic de col·laboració i hi són representats tots els actors implicats en l’aplicació de l’Ordenança Solar i en la implantació de l’energia solar a Barcelona. Catàleg.qxd 23/5/07 09:59 Página 56 56 La transmissió d’informació i coneixements a través de la xarxa La divulgació d’informació per mitjà de la xarxa és una de les vies que cada cop pren més rellevància a l’hora de transmetre continguts, reflexions, consells o dades a les persones. Les pàgines webs i els portals temàtics han esdevingut, en aquest sentit, el canal de comunicació idoni, com és el cas de la pàgina de l’Agenda 21 de Barcelona (www.bcn.cat/agenda21) i el portal d’energia Barcelonaenergia.cat. Barcelonaenergia.cat va entrar en servei l’any 2004 i ha esdevingut un referent digital sobre energia i sostenibilitat a Barcelona, i en l’àmbit urbà en general. El portal conté documentació, notícies, utilitats, enllaços i informació diversa sobre la demanda i el consum d’energia a la ciutat, així com també sobre els projectes realitzats i previstos per als propers anys. Des de l’any 2004, el nombre de visitants del portal ha superat els 236.000, mentre que el butlletí electrònic BCNEnergia compta ja amb gairebé 3.000 subscriptors. El web de l'Agència d'Energia de Barcelona ha estat reconeguda amb el segell ENERGUIA, una distinció que premia les pàgines dedicades a l'energia i que, segons els responsables del projecte, "destaca per la profunditat dels seus continguts i el seu disseny". REPENSAR BARCELONA AMB LA NOVA CULTURA DE L’ENERGIA Catàleg.qxd 23/5/07 09:59 Página 57 Difonent els valors de la sostenibilitat i reforçant la participació 57 La divulgació dels valors de la cultura de la sostenibilitat A la ciutat s’elabora i edita un ampli ventall de materials informatius i divulgatius sobre diferents aspectes de l’energia que es posen a l’abast del ciutadà a través de les pàgines web de les entitats i dependències municipals o distribuint-los físicament en jornades i actes específics. L’objectiu és difondre consells i bones pràctiques per fomentar el bon ús de l’energia a Barcelona de forma útil i entenedora. Les guies d’educació ambiental, les fitxes de sostenibilitat, la col·lecció Hi jugues? o la sèrie de televisió El diari de la Mar són algunes iniciatives realitzades en col·laboració amb entitats i institucions de Barcelona que volen contribuir a un canvi d’actituds individuals i col·lectives amb relació a l’ús de l’energia. Catàleg.qxd 23/5/07 09:59 Página 58 58 El valor de la reflexió, la conversa i el debat sobre l’energia Una altra manera d’apropar a la ciutadania la reflexió sobre diferents aspectes relacionats amb el model energètic urbà i la relació que té amb la cultura de la sostenibilitat és fent xerrades i debats en equipaments socioculturals com les biblioteques, conferències de personatges de prestigi en l’àmbit ambiental i energètic, jornades tècniques i altres activitats. REPENSAR BARCELONA AMB LA NOVA CULTURA DE L’ENERGIA Catàleg.qxd 23/5/07 09:59 Página 59 Difonent els valors de la sostenibilitat i reforçant la participació 59 La consolidació d’un espai de referència en l’àmbit de la sostenibilitat El Centre de Recursos Barcelona Sostenible (CRBS) és un referent municipal de la divulgació de bones pràctiques i coneixements en tot allò que té a veure amb l’aplicació dels valors i principis del desenvolupament sostenible en la vida quotidiana. El Centre posa a disposició les seves instal·lacions i els seus serveis a les escoles, col·lectius i ciutadans que ho desitgin per impulsar un canvi d’hàbits individual i col·lectiu en l’ús dels recursos naturals i energètics. Catàleg.qxd 23/5/07 09:59 Página 60 60REPENSAR BARCELONA AMB LA NOVA CULTURA DE L’ENERGIA Catàleg.qxd 23/5/07 10:00 Página 61 61 …saludable, eficient i propera al ciutadà En aquest escenari, la implicació activa dels ciutadans i el compromís de treballar conjuntament amb altres ciutats, esdevenen els factors més impor- tants per avançar amb èxit en la consolidació del procés. Donar veu a la ciutadania i fomentar la participació del conjunt d’agents socials i econòmics en la presa de decisions contribueix a enfortir la comu- nitat urbana i a crear complicitats. Per a progressar en aquesta línia cal, doncs, que els valors sostenibilistes arrelin en l’imaginari col·lectiu i en la pràctica quotidiana individual, un objectiu que només es pot assolir fent partícip tothom de les iniciatives innovadores que sorgeixen a la ciutat i, sobretot, de les noves idees que es comencen a consolidar. Imma Mayol Presidenta de l’Agència d’Energia de Barcelona Catàleg.qxd 23/5/07 10:00 Página 62 62 Continguts i disseny Òrrit–París Fotografies Antoni París, Domènec Òrrit, Tavisa i AEB REPENSAR BARCELONA AMB LA NOVA CULTURA DE L’ENERGIA Catàleg.qxd 23/5/07 10:00 Página 63 Catàleg.qxd 23/5/07 10:00 Página 64 www.barcelonaenergia.cat