SECTORS ESTRATÈGICS AMB MARCA BARCELONA Joan Clos Alcalde de Barcelona BARCELONA, METRÒPOLI DE El repte de definir Barcelona com una ciutat atractiva ens porta a destacar-ne el Barcelona és una ciutat competitiva, tant per l’oferta de serveis d’alt nivell com LA MEDITERRÀNIA caràcter emprenedor, l’impuls decidit per la innovació i una llarga tradició comer- per la qualitat de vida o la relació qualitat-preu. La ciutat ofereix grans oportu- cial i de serveis. Tot això la situa entre les ciutats europees capdavanteres. nitats per a la instal·lació d’empreses, tal com ho reflecteixen les dades i els indi- cadors següents: Situada a la Mediterrània nord-occidental, la regió metropolitana de Barcelona ha guanyat un bon posicionament internacional en termes de localització d’activitat eco- • Té una situació geoestratègica magnífica al centre de la regió euromediterrània, nòmica, d’atracció de turisme, d’urbanisme i de qualitat de vida, la qual cosa li per- potenciada per una àmplia xarxa de transports i comunicacions que li permeten met avançar clarament cap a l’economia del coneixement. A més, encapçala una àrea connectar el port i l’aeroport amb les autopistes i la xarxa ferroviària. emergent d’activitat econòmica al sud d’Europa –àrea en què viuen 17 milions d’ha- • És la primera ciutat europea en qualitat de vida, com ho demostren les enquestes bitants i que inclou les Illes Balears, València, Aragó i el sud-oest de França–, i s’ha i les opinions dels professionals. consolidat internacionalment com una de les principals metròpolis europees. Durant • Compta amb uns recursos humans preparats, qualificats tècnicament i els darrers anys, la ciutat i el seu entorn han experimentat un creixement dels nou- multilingües, amb una gran ètica del treball i un gran sentit de la responsabilitat, vinguts, amb un augment de la població activa i un rejoveniment de la piràmide d’e- qualitats que han adquirit gràcies a la gran oferta de formació de la ciutat. dats que han permès una demografia cada cop més rica i diversa. Això fa que avui • Presenta una oferta immobiliària competitiva per als negocis, amb una relació dia Barcelona sigui una ciutat oberta, mescla d’estils, amb una forta personalitat i, al qualitat-preu excel·lent en el mercat d’oficines. mateix temps, amb un respecte pel fet local com a factor de competitivitat global. • Disposa d’una estructura econòmica diversificada, amb sectors econòmics tradicionals ben consolidats i nous sectors estratègics amb un alt grau Barcelona té una tradició industrial important i és capdavantera en el procés d’in- d’internacionalització i projecció de futur. dustrialització espanyol. Avui dia, la indústria continua essent important en l’eco- • Presenta una àmplia oferta formativa i de primer nivell, amb 7 universitats i 5 nomia de l’àrea metropolitana, i en el rànquing europeu som la cinquena concen- escoles de negocis de renom internacional. tració industrial. Aquests sectors industrials es caracteritzen perquè són altament • És una ciutat en transformació constant, plena de nous projectes. especialitzats, competitius i estan orientats cap a l’exportació. Però Barcelona també aspira a consolidar-se en una posició de lideratge en els sectors econòmics amb més projecció de futur, i la manera d’aconseguir-ho és mantenint la seva arre- LA PROMOCIÓ ECONÒMICA Promocionar l’economia d’una ciutat a escala internacional significa, en primer lada tradició de cooperació entre el sector públic i el privat. Aquest és un dels plans INTERNACIONAL DE LA CIUTAT lloc, captar persones, captar empreses i captar institucions. És a dir, significa estratègics en què es basa la nostra línia d’actuació. atraure cap a la ciutat i la seva àrea d’influència els millors professionals, les millors empreses i les institucions més importants en termes de prestigi i reper- cussió. També vol dir atraure visitants que vénen a la ciutat a gaudir-ne com a LA CIUTAT CONTINUA AVANÇANT I OFEREIX En un món canviant, les ciutats volen continuar essent atractives i estar al dia. turistes o com a consumidors d’oci o cultura. OPORTUNITATS PER A LA INVERSIÓ Barcelona, com a ciutat vibrant i cosmopolita, es reinventa permanentment a si mateixa. La primera gran transformació de la ciutat en els darrers trenta anys es En segon lloc, la promoció significa posicionar adequadament a escala interna- va produir amb motiu dels Jocs Olímpics. Avui dia la ciutat creix cap els extrems: cional els productes i els serveis que les persones, les empreses i les institucions el Besòs i el Llobregat. Projectes com el Fòrum, el 22@, l’arribada del tren d’alta de la ciutat venen a l’estranger; ajudar els nostres operadors econòmics a obrir- velocitat, l’ampliació del port i de l’aeroport, l’ampliació de la Fira de Barcelona se mercats, a saber competir i aprofitar aquest esforç per fer palès el prestigi de o la creació de dos nous barris a la Zona Franca i al Besòs –cadascun dels quals la marca Barcelona. compartirà usos residencials i d’activitat econòmica–, són actualment alguns dels motors de canvi més destacats que afavoriran l’atracció i el desenvolupament d’activitats econòmiques amb projecció de futur. 2 3 SECTORS ESTRATÈGICS AMB MARCA BARCELONA Jordi Portabella Segon Tinent Alcalde de Barcelona LA MARCA BARCELONA: TREBALLEM Cada vegada més empreses amb sentit de futur escullen establir-se a Barcelona, procés d’elaboració del Pla i, posteriorment, durant la revisió que se n’ha fet, han JUNTS EN SECTORS DE FUTUR i ens complau constatar com, una vegada instal·lades, les seves expectatives són estat molt significatives, i han estat incorporades al document del Pla. plenament satisfetes. I cada vegada Barcelona té una major consideració inter- nacional com a ciutat amb grans possibilitats en molts dels sectors que presen- Barcelona confirma, així, la seva llarga vocació de cooperació pública i privada ten més projecció de futur. i es reafirma com a ciutat atractiva i acollidora per als negocis i la inversió. L’Ajuntament de Barcelona vol ser un ajuntament emprenedor, un ajuntament pro- motor que transformi voluntats en objectius compartits. Aquesta és la filosofia de ELEMENTS DE LA PUBLICACIÓ Aquesta edició incorpora informació rellevant sobre cadascuna de les plataformes base dels nostres instruments de promoció internacional. I aquests instruments, de col·laboració pública i privada vigents. En concret, inclou les dades següents: sectorials i mixtos, els englobem sota la marca paraigua Barcelona, que els identi- fica i potencia. Són sectorials perquè estan basats en una promoció específica de • Una fitxa descriptiva de l’entitat, amb les dades bàsiques, una descripció de la determinats sectors econòmics i d’activitat de la ciutat, i són mixtos perquè es plataforma i la relació dels membres que la componen, com també les principals basen en la col·laboració entre el sector públic i el privat: és a dir, entre activitats que desenvolupa. l’Ajuntament, les empreses privades de cada sector i altres institucions barcelonines • Una relació de les propostes estratègiques, oportunitats i amenaces que i de la resta del país implicades en cadascuna de les activitats tractades. marquen les línies d’actuació de cada plataforma. • Indicadors econòmics del sector estratègic que representa la plataforma i que Així doncs, Barcelona vol aprofundir en la potenciació dels sectors econòmics permeten reflectir-ne el pes econòmic a l’àrea de Barcelona. Cal fer esment de que tinguin majors oportunitats de desenvolupament futur. La ciutat compta l’esforç i la dificultat que representa calcular i quantificar l’impacte econòmic de actualment amb 10 plataformes de cooperació publicoprivada, algunes de les cada sector, per la qual cosa la informació facilitada en aquest apartat presenta quals amb una trajectòria llarga. Són sectors amb una gran projecció, estan un grau de variabilitat elevat. organitzats, potencien la cooperació publicoprivada i fan servir la marca Barcelona com un actiu, una marca que n’és un referent. Es tracta de platafor- mes dedicades a la promoció específica de determinats sectors econòmics i d’ac- tivitat, en els quals Barcelona té un diferencial positiu respecte d’altres ciutat i la promoció exterior dels quals pot ser particularment útil per a les empreses barcelonines que hi estiguin interessades. Aquesta tasca de projecció, que es va començar ja molt abans dels Jocs Olímpics, ha estat possible gràcies a la gran col·laboració i complicitat entre l’Ajuntament i altres administracions públiques, les empreses de l’àrea de Barcelona i les principals institucions i entitats econòmiques de la ciutat. El I Pla Estratègic Metropolità, presentat l’any 2003, té com a missió proposar –en un marc de cooperació publicoprivada i intermunicipal i amb la participació dels agents econòmics i socials– els processos de transformació necessaris a l’àrea metropolitana de Barcelona per tal d’orientar el desenvolupament econòmic i social d’aquest territori i la regeneració constant del seu potencial de creixement. Les aportacions de les plataformes de col·laboració pública i privada durant el 4 5 ÍNDEX 8 FUNDACIÓ 36 BARCELONA CENTRE LOGÍSTIC PÁGINA BARCELONA DIGITAL PÁGINA 42 TURISME DE BARCELONA 16 BARCELONA PÁGINA PÁGINA AERONÀUTICA I DE L’ESPAI 46 BARCELONA PÁGINA CENTRE FINANCER EUROPEU 22 BARCELONA PÁGINA CENTRE UNIVERSITARI 48 BARCELONA CENTRE MÈDIC PÁGINA 28 FUNDACIÓ 52 BARCELONA PÁGINA FÒRUM AMBIENTAL PÁGINA CENTRE DE DISSENY 32 FUNDACIÓ 56 BIOREGIÓ PÁGINA PER AL DESENVOLUPAMENT PÁGINA DE LA DIETA MEDITERRÀNIA 6 7 FUNDACIÓ BARCELONA DIGITAL A FITXA DESCRIPTIVA DE L’ENTITAT • Estudi CMT: impacte econòmic i social del trasllat de la seu del regulador a Barcelona • Estudi sobre la subcontractació (outsourcing) Detectem l'oportunitat de realitzar un estudi per elaborar una guia de serveis de DADES BÀSIQUES DE L’ENTITAT subcontractació orientada a promoure Barcelona, internament i externa, com a plaça excel·lent de prestació. Sector: Noves tecnologies i serveis avançats • Implantació del Programari Lliure (PL) Any de constitució: 2003 La FBD dóna suport al desenvolupament del sector del programari, i busca la Règim jurídic: Fundació privada creació i la consolidació d'un teixit empresarial amb projecció internacional, Nombre de membres: 12 capaç de fer front a serveis innovadors gràcies a la R+D i al seu foment en President: Antoni Massanell, Director General Adjunt Executiu de la col·laboració amb organismes públics i privats. Caixa d’Estalvis i Pensions de Barcelona, “la Caixa”. • Mapa de Recursos Tecnològics de Catalunya Web: www.bcndigital.org L'objectiu és promocionar l'espai tecnològic i industrial català, donant a conèixer els agents que actuen en el sector TIC i fent paleses les capacitats que ofereix el país. Actualment el MapaTIC ofereix informació de 600 empreses. 1 La Fundació Barcelona Digital (FBD) és una entitat privada sense ànim de lucre www.mapatic.netque inicia l’activitat regular l’any 2003 amb la missió de promocionar i fomentar QUÈ ÉS BARCELONA DIGITAL? la ciutat de Barcelona i Catalunya com a centre estratègic d’implantació i gene- Assessorament i consultoria ració de negocis, empreses i projectes innovadors. Un dels objectius bàsics de la • Emprendedor XXI fundació és contribuir a la millora de la competitivitat de les empreses a través La FBD adopta el paper d'institució per a la gerència assistida en aquesta de la difusió i la transferència de tecnologia, com també dur-ne a terme la gene- iniciativa -impulsada per ”la Caixa”- per tal de promoure, entre els emprenedors, ració i el desenvolupament per tal fomentar la creació de serveis i productes en les eines necessàries per al desenvolupament de projectes empresarials com a l’economia digital que aportin benestar social, generin activitat econòmica, retin- fórmula per generar sortides professionals i nous negocis. En concret, la seva guin el talent i atreguin inversió econòmica local i estrangera. activitat consisteix en l'assessorament tecnològic i l'avaluació de projectes de base tecnològica TIC. www.emprendedorXXI.es Així mateix, la FBD vol potenciar el clúster com a model empresarial dins l’àmbit • Assessorament en telecomunicacions de les noves tecnologies i els serveis avançats per convertir Barcelona en un cen- La FBD assessora diverses entitats públiques i privades en el desenvolupament tre de desenvolupament tecnològic, tant en l'àmbit local com internacional. dels seus projectes de telecomunicacions. Desenvolupament de projectes 2 El patronat de la FBD està compost per la Generalitat de Catalunya, l’Ajuntament • Projecte Brasíliade Barcelona, “la Caixa”, Capgemini, EDS, Fujitsu, Fundació Esade, Getronics, HP La FBD participa, junt amb universitats i empreses, en el projecte Brasília, les finalitats MEMBRES i Mapa INC. A més, compta amb Microsoft i Telefónica com a patrocinadors. del qual són avaluar la sostenibilitat i la tecnologia en l'edificació actual i desenvolupar un habitatge amb les tecnologies i les telecomunicacions més avançades. • E-inclusió 3 Estudis i serveis d'informació Conjuntament amb l'empresa Transit, la FBD vol desenvolupar un portal web Realització de prospectives de mercat orientades a identificar àrees emergents basat en agents intel·ligents, que permeti als professionals de la inserció social PRINCIPALS ACTIVITATS d'innovació. Un cop definides, aquestes àrees passen a formar part de l'agenda trobar recursos digitals i bones pràctiques utilitzades a Europa per facilitar la d'activitats de la FBD. inclusió social, l'acollida d'immigrants, l’educació especial, etc. 8 9 • E-Recepta • 3GSM World Congress La FBD participa en el desenvolupament del projecte de recepta electrònica a Congrés sobre tecnologies i serveis de mobilitat que se celebrarà a Barcelona Catalunya. Aquest projecte té com a objectiu facilitar una plataforma per a del 13 al 16 de febrer de 2006. La FBD ha donat suport, juntament amb l'eliminació progressiva de les receptes mèdiques en format paper i un millor Turisme de Barcelona i altres entitats, a la candidatura de Barcelona com a control farmacològic i de la despesa associada. ciutat de celebració d'aquest congrés, i ha presentat una proposta de treball a • E-Factura l'organització de l'esdeveniment. La FBD vol treballar per desenvolupar solucions i projectes pilot per permetre l'enviament, la recepció i la gestió de factures en format digital. Atracció d’implantació d’activitats i inversions internacionals • Punts d'informació sense fils (bluetooth) • American Friends Foundation Amb l'objectiu essencial d'interactuar amb un gran nombre de ciutadans i Té com a objectiu promoure la inversió de multinacionals nord-americanes en turistes de Barcelona, relacionar-s’hi i emocionar-los, la FBD i Futulink han les filials ubicades a Catalunya. dissenyat un projecte que facilita l'accés gratuït a continguts multimèdia a • Art Center College of Design través d'enllaços bluetooth des de telèfons mòbils i PDA. La iniciativa d’impulsar la instal·lació del Pasadena Art Center College of Design a Barcelona va lligada als objectius de convertir la ciutat en el centre del Projectes estratègics coneixement de la Mediterrània, atraure inversió estrangera i alhora donar • Creació del clúster de multilingüisme suport a la creació de clústers estratègics. L’Art Center, una de les escoles de La FBD ha finalitzat l'avantprojecte de creació del clúster de multilingüisme. disseny més importants del món, ajudaria a atraure noves indústries dedicades Aquest clúster té com a objectiu esdevenir el centre de referència de la localització a aquest sector; a més, potenciaria la imatge de Barcelona com a capital de documentació, la traducció i les tecnologies de la parla a escala europea. internacional del disseny. • Acceleració de la implantació de l'IPv6 a Espanya La FBD ha proposat, a través de l'entitat pública empresarial Red.es, portar a B terme un conjunt d'accions a fi d'accelerar la implantació a Espanya del protocol IP versió 6. PROPOSTES • Centre Tecnològic TIC El centre, de nova creació, tindrà la missió de transferir R+D a la innovació de les empreses i institucions en el marc de l'economia digital. La FBD col·labora • Promoure i fomentar la ciutat de Barcelona i l’àrea metropolitana com a centre amb el CIDEM participant en l'elaboració del projecte. 1 estratègic d’implantació i de generació de negocis, empreses i projectes innovadors. • Casa de les TIC i Casa de la Productivitat PROPOSTES ESTRATÈGIQUES • Apostar de manera decidida, per part de tots els agents (Administració pública, Conjuntament amb 22@BCN i la Secretaria de Telecomunicacions i Societat de empreses, universitats) pel sector o sectors amb més potencial de creixement: la Informació (DURSI), la FBD participa en el projecte de desenvolupament d'un sector TIC, audiovisual, biotecnologia. edifici singular de caràcter divulgatiu, experimental i interactiu per apropar les • Mantenir i potenciar el coneixement i l’ús de les TIC en el conjunt de la societat. TIC al ciutadà i a les empreses. • Activitats de prospecció de mercats orientades a identificar àrees emergents • Xarxa europea de CT sobre mobilitat (living-labs) d’innovació, entorn en el qual es pretén la promoció de clústers. En coordinació amb 22@BCN, la FBD participa en el projecte de creació d'un • Fomentar la cultura de la innovació. clúster d'empreses tecnològiques al voltant de la mobilitat, on es treballa de manera • Fomentar l’esperit emprenedor. conjunta amb la xarxa "living-labs" europea i dues ciutats més de Catalunya. • Promoure i consolidar la imatge internacional de Barcelona com a ciutat • Desenvolupament, creixement i consolidació de la figura Empresa Adherida a capdavantera en el desenvolupament de la societat del coneixement. la FBD. Les empreses del MapaTIC que s'hi acullin es beneficiaran de serveis exclusius de suport, treball en xarxa (networking) i promoció de l'empresa. La FBD els facilitarà la participació en projectes i en una plataforma de col·laboració 2 • Fer de Barcelona un dels entorns principals per a l’establiment d’empreses i de projecció excel·lent. tecnològiques. OPORTUNITATS • Impuls per a la creació de clústers: del multilingüisme, de l’audiovisual, del Promoció i divulgació programari lliure, de la televisió digital terrestre i de la innovació com a models • Internet Global Congress (IGC), congrés anual de referència sobre Internet i la propis de creixement econòmic. societat de la informació a Espanya. L’IGC celebrarà del 6 al 10 de juny de 2005 • Atracció d’inversions estrangeres. la seva setena edició. www.igcweb.net • Promoció de la imatge de Barcelona com a ubicació d’actors i/o projectes que • Premis IGC a la Innovació Digital facin un ús intensiu de les TIC o desenvolupin serveis i productes TIC. En el marc de l'IGC, la FBD convoca cada any els Premis IGC a la Innovació • Impuls a la subcontractació (outsourcing) de productes i serveis TIC com a via per Digital amb l'objectiu de reconèixer el talent i les aportacions tant de les ser més competitius. empreses ja consolidades com de joves emprenedors o de professionals o • Augment de l’ús de les TIC a l’empresa i millora de l’eficiència en l’ús que se’n fa universitaris que han desenvolupat projectes tecnològics. a partir de mesures formatives. • Foment de les “ciutats digitals” • Atracció del talent dels immigrants dels països incorporats a la UE amb un nivell La FBD participa en el debat europeu sobre el concepte de ciutat digital i la de formació alt. posició de Barcelona respecte d'altres experiències internacionals. • Afavoriment de la transferència tecnològica entre les universitats i les empreses • Debats sobre economia i tecnologia digital per tal que aquestes siguin més productives i competitives. Trobades mensuals, obertes a tothom i gratuïtes, per discutir sobre tecnologies • Foment de la coordinació d’empreses, emprenedors, centres de recerca, trampolins concretes o sobre la implicació d'aquestes en el món de la tecnologia i de empresarials i parcs tecnològics del sector TIC per tal d’afavorir la competitivitat l'economia digital. i la internacionalització dels proveïdors locals. 10 11 3 • Poc incentiu fiscal a les empreses per al foment a la R+D+i. A la tardor del 2003, l'ús personal de les noves tecnologies a Catalunya comporta• Amenaça contínua d’imposició de noves mesures fiscals i regulatòries que alteren 2 que un 59,4% de les persones de 15 o més anys ha utilitzat alguna vegada l'ordi- AMENACES els plans de negoci de les empreses. ÚS PERSONAL DE LES NOVES TECNOLOGIES nador els darrers tres mesos abans de la data de referència, un 30,1% ho fa com • Polítiques desarticulades entre les diferents administracions públiques. A CATALUNYA (DADES CORRESPONENTS a mínim un cop al dia i el lloc més utilitzat és la llar (38,7%), tot i que l'indicador • Tradició escassa de col·laboració entre empreses mitjanes i petites per tal de A LA TARDOR DE 2003) “altres llocs” ha experimentat un augment notable i se situa en un 16,9%. generar clústers. Respecte a l'ús d'Internet, un 46,8% s'ha connectat alguna vegada en els darrers • Desconeixement, per àrees d’activitat, de les empreses catalanes del sector TIC. tres mesos i un 19,6% ho fa com a mínim un cop al dia. El lloc des d'on es fa amb • Manca d’informació completa i detallada sobre el sector TIC a Barcelona i a més freqüència la connexió és des de la llar (27,8%), seguit del lloc de treball l’àrea metropolitana. (18,9%) i altres llocs (13,9%). • Atomització d’empreses, poca cultura innovadora i por a la implementació de les TIC. C % persones 2002 2003 2003 INDICADORS ECONÒMICS DEL SECTOR (tardor) (primavera) (tardor) Ordinador L'ha utilitzat alguna vegada 59,6 57,5 59,4 1 A la tardor del 2003, el 55,1% de les llars catalanes disposen d'ordinador i el Freqüència d'ús: 34,6% de connexió a Internet. Pel que fa a la telefonia, el 82,2% de les llars dis- un cop al dia 34,9 29,1 30,1 EQUIPAMENT TIC A LES LLARS CATALANES posen d'un telèfon mòbil, mentre que un 53,4% tenen dos o més mòbils. Respecte un cop a la setmana 12,7 12,7 11,4 (DADES CORRESPONENTS A LA TARDOR a l'equipament audiovisual, convé destacar l’increment notable de lectors de DVD, un cop al mes 3,3 4,4 5,4 DE 2003) i també s'observa una major disponibilitat de reproductors i gravadores de CD. amb menys freqüència 8,8 11,3 12,5 Quant a la televisió, el 99,9% de les llars catalanes en disposen i un 12,1% tenen A on: TV per satèl·lit de pagament. a la llar 43,5 39,2 38,7 al lloc de treball 28,9 25,7 27,0 al lloc d'estudi 12,1 11,0 10,5 % llars punts públics Administració 5,2 8,2 10,0 2002 2003 2003 en altres llocs 6,5 9,9 16,9 (tardor) (primavera) (tardor) Internet Equipament informàtic S'hi ha connectat alguna vegada 46,6 46,0 46,8 Ordinador 48,3 51,6 55,1 Freqüència d'ús: 1 ordinador 37,7 36,9 40,3 un cop al dia 20,3 20,0 19,6 2 o més ordinadors 10,7 14,7 14,8 un cop a la setmana 14,5 12,7 13,4 Connexió a Internet 31,6 33,1 34,6 un cop al mes 4,4 4,8 5,4 Per mòdem 21,0 20,6 20,6 amb menys freqüència 7,5 8,6 8,5 Per XDSI, ADSL, cable i altres 7,9 11,1 13,8 A on: Tarifa plana 18,1 19,4 20,9 a la llar 32,3 28,4 27,8 Telefonia mòbil al lloc de treball 16,0 17,2 18,9 Llars amb mòbil 73,1 78,4 82,2 al lloc d'estudi 8,3 9,1 8,7 1 mòbil 31,4 30,4 28,8 punts públics Administració 4,3 6,0 7,8 2 o més mòbils 41,6 48,0 53,4 en altres llocs 8,3 9,8 13,9 Equipament audiovisual Total població (milers)1 5384,4 5600,2 5581,4 Lector DVD 19,6 32,2 40,8 Reproductor CD 54,9 56,2 59,1 Font: DURSI i Institut d'Estadística de Catalunya. Gravadora CD 12,5 19,1 21,4 1Població de 15 o més anys. Vídeo 77,7 78,6 - Televisió 99,7 99,9 99,9 TV terrestre de pagament 9,7 9,2 11,2 % empreses TV per satèl·lit gratuïta 3,1 11,0 10,4 3 2001 2002 2003 TV per satèl·lit de pagament 10,9 12,1 12,1 EQUIPAMENT I ÚS DE LES TIC A L’EMPRESA Connexió a Internet 92,1 94,7 95,7 TV per cable 2,5 4,5 4,4 CATALANA (DADES CORRESPONENTS A 2003) Correu electrònic 86,9 92,8 94,8 Total llars (milers) 2097,9 2338,2 2332,8 Intranet 32,7 43,3 40,5 Lloc web 52,7 54,8 57,5 Font: DURSI i Institut d'Estadística de Catalunya. Domini propi 47,5 50,3 - Compren per Internet 15,0 24,4 30,1 Venen per Internet 7,0 9,6 7,7 Compren o venen per Internet 19,0 30,6 33,2 Font: DURSI i Institut d'Estadística de Catalunya. 12 13 4 De forma sintètica es pot apreciar el grau d’adopció de les TIC a l’Administraciólocal amb els indicadors de la taula següent, obtinguts a partir de l’enquesta ADOPCIÓ DE LES TIC A L’ADMINISTRACIÓ feta el 2003: LOCAL DE CATALUNYA (DADES FACILITADES EL SETEMBRE DE 2004 SOBRE L’ENQUESTA REALITZADA EL 2003) Indicador % Inversió en TIC sobre els pressupostos globals 1,6 Accés amb banda ampla 51,8 Web propi 56,3 Servidors segurs 23,1 Ús regular d’Internet per part dels treballadors de l’Administració 23,6 Ordinadors connectats a Internet 84 Treballadors que han rebut formació en TIC 21,2 Font: Observatori sobre la Societat de la Informació. 5 EVOLUCIÓ DELS USUARIS D’INTERNET A CATALUNYA Any 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 Evolució dels usuaris (%) 4,8 8,2 11,15 18,6 26,6 27,1 30,8 36,5 Font: EGM 3a onada 2004 – octubre / novembre. 14 BARCELONA AERONÀUTICA I DE L’ESPAI A © 2005 ESA - CNES - ARIANESPACE / Photo Service Optique Vidéo CSG FITXA DESCRIPTIVA DE L’ENTITAT 2 Barcelona Aeronàutica i de l’Espai (BAIE) és una associació sense ànim de lucre cre-ada a finals del any 2000, els principals objectius de la qual són: DADES BÀSIQUES DE L’ENTITAT QUÈ ES BARCELONA AERONÀUTICA I DE L’ESPAI? 1. Desenvolupar un clúster aeroespacial competitiu per consolidar i potenciar la Sector: Aeronàutica i espai presència del sector aeronàutic i de l’espai a la regió metropolitana de Barcelona Any de constitució: 2000 i a Catalunya. Règim jurídic: Associació 2. Captar més activitats econòmiques relacionades amb el sector aeronàutic i de l’espai. Nombre de membres: 93 3. Potenciar l’oferta formativa, tant en l’àmbit universitari com no universitari. President: Fernando de Caralt (president de CIMSA) 4. Establir relacions estratègiques i acords de cooperació amb altres regions Web: www.bcnaerospace.org capdavanteres en el sector aeroespacial. BAIE compta actualment amb 93 membres; n’és president el Sr. Fernando de Caralt 1 L’aeronàutica i l’espai són sectors en els quals convergeixen les tecnologies més (president de CIMSA) i n’és vicepresident el Sr. Pedro Mier (president de Mieravançades, amb un destacat nivell de R+D (el 14% sobre facturació). Així mateix, Comunicaciones). UN SECTOR ESTRATÈGIC són sectors que han estat definits com a prioritaris per la Unió Europea en el seu VI EN PLENA EXPANSIÓ Programa Marc (essent una de les sis úniques prioritats que preveu el VI PM) i que generen un percentatge elevat d’ocupació induïda. 3 Institucions fundadores (3): Ajuntament de Barcelona; Generalitat de Catalunya;Ministeri d’Indústria, Turisme i Comerç. Barcelona va ser una ciutat pionera en els inicis de l’aviació a l’Estat espanyol, a princi- MEMBRES pis del segle XX. Avui Catalunya té un sector aeroespacial en plena expansió, dinàmic Organismes col·laboradors (3): AENA; Cambra Oficial de Comerç, Indústria i i capaç de liderar iniciatives de molt valor afegit. En els quatre anys que han transcorre- Navegació de Barcelona; Diputació de Barcelona. gut des de la creació de BAIE, la facturació del sector aeroespacial català ha passat de ser el 0,9% del sector aeroespacial espanyol a ser-ne el 4,1%. Amb el gran potencial Administracions locals (5): Ajuntament de Sabadell; Ajuntament del Prat de creixement que encara té per davant, i malgrat no haver assolit encara una fase de de Llobregat; Ajuntament de Badia del Vallès; Ajuntament de Terrassa; maduresa, el sector aeroespacial català factura una mitjana de 113.209 ¤ per treballa- Ajuntament de Reus. dor i any, xifra que multiplica per cinc la facturació mitjana de la indústria catalana. Empreses (61): ABERTIS; ABGAM; Aeroempordà SL; Aeromaintenance Consulting SL; Barcelona constitueix un entorn molt favorable per al desenvolupament del sector Aeroports de Catalunya; Altamira Information; ARIBER; ARTE SA; ASM Dimatec; aeronàutic i espacial. Tant les universitats com el teixit empresarial català col·labo- ATOS Origin SAE; Bax Global SA; CADTECH Ibérica SA; Centre Intermodal de ren estretament en diversos projectes aeroespacials a escala nacional i europea. El Logística SA; CIMSA Ingeniería de Sistemas SA; COMPASS Ingeniería y Sistemas SA; sector aeroespacial ha incrementat notablement la seva activitat en els darrers anys Composites ATE; CROUZET Automatismos SAS; Diseño Industrial ITALDESIGN SL; a Catalunya i té ara per ara unes perspectives molt bones, tant per a la participació EDAG Engineering+Design SA; ELHCO; EDV Ferroviaria Aeronáutica y Automoción de les nostres empreses en programes aeronàutics de primer nivell (A380, A400M, SL; EPSA; FAINSA; Gestió i Promoció aeroportuària; GTD Ingeniería de Sistemas y B787) com en el camp de les aplicacions i serveis de navegació per satèl·lit (Galileo). de Software SA; GUTMAR Mecánica de Precisión SA; Heliports de Catalunya; ICR- El 91% del sector aeroespacial europeu correspon a l’aeronàutica, mentre que el Ingeniería para el Control del Ruido; IDD; IDOM Ingeniería y Sistemas SA; INDRA 9% restant correspon a l’espai. En el cas de les empreses de BAIE, aquesta divisió Espacio SA; Industria HELICAT; Industrial NEOTEX SA; INGENIA; MESIMA Barcelona; és del 77% i del 23%, respectivament. Estem particularment orgullosos del nostre Metalográfica; Mier Comunicaciones SA; Mission Air; NTE-Nuevas Tecnologías sector espacial, ja que en formen part empreses i participacions molt importants. 16 17 Espaciales SA; Pildo LABS; Planeta Planetari; Prae Trade; Procon Systems; Promaut; RDI; Quantech ATZ; Retevisión SAU; Rücker Lypsa; Sener Ingeniería y Sistemas; B Serra Aeronautics; Solid Enginyeria; Starlab Barcelona; TAF Helicópteros; TEAM- Tecnología Europea Aplicada al Movimiento SL; Talleres Fiestas; Talleres Maype; PROPOSTES Tismi; TELSTAR Tecnología Mecánica SL; TMS Aritex Cading; Tratamientos Térmicos Carreras; Ultràmagic SA. 1 • Aconseguir que Barcelona aparegui en el mapa aeroespacial europeu com el nouUniversitats, centres de formació, centres de R+D+i (12): CAR Sant Cugat; pol de desenvolupament del sector. Aquest objectiu passa necessàriament per CDAL; CESDA Fundació REGO; CFO La Paperera; CIEFMA; CIMNE; CPT-EDM; PROPOSTES ESTRATÈGIQUES la implicació de les nostres empreses en els projectes europeus de major Fundació PAC-Parc Aeronàutic de Catalunya; Institut d’Estudis Espacials de envergadura (projectes A380, A400M i Galileu i els posteriors B787 i A350). Catalunya (IEEC); Universitat Autònoma de Barcelona (UAB); Universitat de L’objectiu final és que el sector aeroespacial català representi un 18-20% del Barcelona (UB); Universitat Politècnica de Catalunya (UPC). sector aeroespacial espanyol. • Captar per a Barcelona grans empreses o consorcis europeus amb necessitat Associacions, fundacions i altres entitats (7): Aeroclub Barcelona-Sabadell; d’expansió de les seves activitats o àrees de negoci. Cal destacar la gran oportunitat Associació BCL - Barcelona Centre Logístic; AOPA-Spain; Associació d’Enginyers que ens ofereix el projecte Galileo i la pertinença de BAIE al consorci INAVSAT. Aeronàutics d’Espanya; Federació Aèria Catalana; Foment del Treball Nacional; • Apostar perquè l’Aeroport de Barcelona sigui el centre d’excel·lència logística del Fundació Parc Aeronàutic de Catalunya. sud d’Europa, amb el desenvolupament de la infraestructura necessària per acollir les operacions dels grans A380 versió càrrega. Bancs i entitats financeres (2): Banc Sabadell; Catalana d’Iniciatives de Dotar Catalunya de la mateixa densitat d’aeròdroms d’altres zones europees amb Capital Risc, SA. nivell de renda similar, impulsant l’aparició d’aquestes instal·lacions en les comunitats de més de 20.000 habitants. En aquest sentit, la Generalitat va aprovar un pla d’aeroports i un pla d’heliports que cal executar amb urgència. 4 • Promoure la participació d’empreses de l’àrea de Barcelona en els projectes • Donar a conèixer les capacitats de les nostres empreses aeroespacials a les gransAirbus A380, Airbus A400M, Airbus A350, Boeing 787 i en el sistema Galileo de empreses tractores del sector, tant dins l’Estat espanyol com a la resta d’Europa, PRINCIPALS ACTIVITATS navegació per satèl·lit, en col·laboració amb grans consorcis del sector aeroespacial mitjançant contactes directes amb aquestes. com AIRBUS, BOEING, EADS, i agències com ESA i NASA. • Aprofitar la situació estratègica de Barcelona respecte el principal pol aeroespacial • Controlar les certificacions d’empreses de BAIE d’acord amb les normatives europeu: Toulouse. Hem d’enfortir les relacions institucionals (Ajuntament i vigents del sector aeroespacial. Generalitat), les industrials, les acadèmiques i les de recerca. • Desenvolupar accions de promoció, missions comercials i missions a salons com • Impulsar la participació de les pimes (un 90% d’empreses del sector aeroespacial Le Bourget i Farnborough, ésser presents en jornades i trobades, mantenir a Barcelona són pimes) en aquells programes que fomenten de forma especial la contactes amb empreses i altres associacions i cambres de comerç. integració, la participació activa i amb responsabilitats finals de les pimes; • Fomentar la participació de les pimes catalanes en el VI Programa Marc de la UE concretament, impulsar-ne la participació en el VI Programa Marc de la UE i en a través del projecte ECARE. els plans nacionals de l’espai i de l’aeronàutica. • Crear una borsa de treball a la intranet de BAIE –accessible per part de totes les • Captar sota el paraigües BAIE –que actualment representa el 90% del sector empreses del sector aeroespacial i per part dels membres de l’Associació– i aerospacial català– tots els agents i totes les capacitats industrials que ja estan participar en el Consell Promotor de la Formació Professional. jugant un paper en el sector, o bé poden jugar-lo perquè provenen d'altres • Coordinar els diversos comitès de treball de BAIE –Comitè de Tecnologia, Comitè sectors amb sinergies clares amb el sector aeroespacial. de Finances, Comitè de Qualitat, Comitè de Seguretat i Defensa i Comitè de • Enfortir les relacions entre les empreses del sector i la comunitat de recerca tan Divulgació– com òrgans de l’Associació que activen i potencien àrees específiques potent que representen les universitats catalanes, amb importants grups de de treball, amb la participació activa dels socis de BAIE. recerca aeroespacial. El futur Centre Tecnològic de l’Aeronàutica i de l’Espai ha • Constituir Enginyeria Aeronàutica INGENIA AIE com a agrupació de 15 empreses de jugar un paper important en aquest sentit. de BAIE, primera enginyeria a escala estatal quant a recursos humans i tecnològics, • Afavorir la penetració d’una cultura de l’aeronàutica i de l’espai a la societat civil amb l’objectiu d’oferir capacitats conjuntes d’enginyeria aeroespacial als grans catalana. En aquesta línia, la presidència de la ciutat de Barcelona de la contractistes del sector. Comunitat de les Ciutats Ariane serà bàsica, la qual cosa permetrà engegar tot • Col·laborar en el llançament del CSAG (Centre de Serveis i Aplicacions Galileo un programa de ciutat per impulsar el sector i la cultura aeroespacials. de Barcelona). • Proposar la candidatura de Barcelona com a seu permanent d’un centre de • Membres fundadors del CTAE (Centre Tecnològic de l’Aeronàutica i de l’Espai), l’Agència Espacial Europea (ESA). impulsat per la Secretaria d’Indústria de la Generalitat de Catalunya. • Membres del Consorci INAVSAT, un dels dos consorcis europeus que opten a la concessió de la llicència d’explotació del sistema Galileo. • Participació dels grans projectes europeus que estan en marxa o a punt • BAIE és un soci actiu de les associacions ATECMA i AFARMADE. 2 d'endegar-se: Airbus 400M, Galileo, A350 i altres. En cada un d'aquests projectes • BAIE representa la indústria espanyola en l’Space R&T workgroup de OPORTUNITATS trobem vetes de mercat en les quals poden participar les nostres empreses. l’associació ASD. • Participació de les nostres universitats i empreses en el VI Programa Marc de la • BAIE manté una col·laboració activa amb altres clústers europeus del sector CEE. El VI Programa Marc de Recerca de la UE representa una bona oportunitat aeroespacial. d’innovació per a les empreses catalanes del sector. L’Aeroespacial és només una • La ciutat de Barcelona és la presidenta de la CVA - Comunitat de Ciutats Ariane de les sis àrees estratègiques del VI Programa Marc, i tot sembla indicar que hi (un lobby de ciutats europees que participen en el programa Ariane) durant el romandrà durant el VII PM. període 2005-2006. BAIE n’ostenta la secretaria general durant aquesta presidència. 18 19 • Convertir-nos en el pol emergent d'aquest sector a Espanya, i, per tant, saber canalitzar les noves inversions del sector, que provenen tant de la indústria privada com de diners públics. 3 • No tenim una mida crítica adequada. A Barcelona no hi ha cap empresa tractoradel sector. Diverses empreses de BAIE tenen la mida mínima per poder agafar AMENACES comandes directament d'Airbus, però no les grans comandes que s'agafen a Madrid, Hamburg o Toulouse. • L'administració (autonòmica i local) estan començant a entendre que aquest és un sector que no s’estén sense suport públic. Totes les regions europees on s'ha desenvolupat el sector aeroespacial (Toulouse, Hamburg, Madrid, País Basc, Andalusia...) i els EUA han tingut suport explícit de l'administració, atès el gran valor afegit del sector i les grandíssimes inversions que fan falta. • El desconeixement del sector, tant per part de la societat civil catalana com del món polític. Fins fa molt poc temps, el sector aeroespacial era un sector que ni ocupava ni preocupava a la societat civil ni a la classe política. Fins al desembre de 2004 no s’han dut a terme estudis d’enginyeria superior aeronàutica a Catalunya. C INDICADORS ECONÒMICS DEL SECTOR XIFRES GLOBALS DE PRODUCCIÓ I EMPLEATS DEL SECTOR AEROESPACIAL L’ANY 2004 A CATALUNYA Dades referents al sector aeronàutic 2004 Vendes totals sector aeronàutic 84.139.000 ¤ Percentatge respecte del total del sector a Catalunya 79,37% Dades referents al sector espai 2004 Vendes total sector espai 21.872.000 ¤ Percentatge respecte del total del sector a Catalunya 20,63% Dades conjuntes referents als sectors aeronàutica i espai 2004 Cartera de comandes durant l’exercici 2005 44.723.000 ¤ Total d’empleats 747 Facturació per empleat 141.916 ¤ Despesa en R+T+D 7% Total 2004 Vendes totals 2004 sector aeroespacial a Catalunya 106.011.000 ¤ 20 BARCELONA CENTRE UNIVERSITARI A Foto cedida per la arxiu de publicacions de la Universitat de Barcelona. FITXA DESCRIPTIVA DE L’ENTITAT 2 Barcelona Centre Universitari (BCU) es va constituir l’any 1997, en l’àmbit de l’en-senyament superior i la investigació, com un conveni entre les universitats i les DADES BÀSIQUES DE L’ENTITAT QUÈ ÉS BARCELONA CENTRE administracions públiques amb l’objectiu de millorar l’oferta d’acollida per a la UNIVERSITARI? comunitat universitària estrangera de la ciutat i col·laborar amb altres administra- Sector: Ensenyament superior i recerca cions o associacions en la promoció de la ciutat com a destí universitari internacio- Any de constitució: 1997 nal de primer ordre. Règim jurídic: Associació Nombre de membres: 11 Actualment, BCU està constituït per un total d’onze institucions i no té cap presi- President: No té cap presidència, sinó un comitè executiu format per dues universitats, dència, sinó un comitè executiu –format per un representant de cadascuna d’a- la Generalitat i l’Ajuntament questes entitats– més una comissió permanent, formada pel representant de la Web: www.bcu.cesca.es Generalitat, el de l’Ajuntament i els de dues de les universitats de Barcelona i la seva àrea d’influència. 1 Barcelona té una llarga i dilatada tradició universitària que es remunta a fa més Per les seves característiques, BCU constitueix un referent únic en tot l’Estat espan-de 500 anys, i actualment disposa d’una oferta de primer nivell amb set univer- yol destinat a facilitar l’acollida de la comunitat forana que realitza una estada a BARCELONA, UNA DE LES MAJORS sitats –que apleguen més de 204.000 estudiants–, escoles de negocis de renom les universitats de la ciutat. COMUNITAT UNIVERSITÀRIES D’EUROPA internacional (ESADE, IESE, EADA...) i un nombre creixent de centres de transfe- rència de tecnologia i coneixement. Alhora disposa d’una xarxa important de parcs científics i tecnològics, la majoria d’ells vinculats a les universitats, els quals Ajuntament de Barcelona; Generalitat de Catalunya; Universitat de Barcelona; han esdevingut eines importants per ampliar les relacions universitat-empresa i la 3 Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat Politècnica de Catalunya; promoció de les activitats d’investigació i desenvolupament. També gaudeix d’un MEMBRES Universitat Pompeu Fabra; Universitat Ramon Llull, Universitat de Vic, Universitat gran potencial en la captació d’estudiants estrangers (especialment d’Europa i Internacional de Catalunya; Universitat Abat Oliba; CEU; Fundació Catalana per a d’Amèrica Llatina), que poden convertir-se en els millors ambaixadors o prescrip- la Recerca i la Innovació. tors de la nostra ciutat en el futur. Les universitats de Barcelona estan fermament arrelades a l’àrea i a la regió • Gestió d’una central de reserves de l’oferta d’allotjament per a universitaris metropolitana de la ciutat, com també a l’estructura social i industrial; a més, 4 estrangers: el Barcelona Housing Service for Students. constitueixen un espai científic i cultural obert al món. PRINCIPALS ACTIVITATS • Gestió d’activitats destinades a la integració cultural i ciutadana dels universitaris estrangers residents a Barcelona i a la seva àrea d’influència. Aquesta gestió El nou model universitari derivat de la Declaració de Bolonya té com a objectiu prin- inclou la celebració d’una recepció anual de la ciutat per als estudiants forans. cipal fomentar la mobilitat de tota la comunitat universitària (estudiants, professors, • Creació d’un punt d’informació adreçat a la comunitat universitària forana per tal investigadors, PAS), tant nacionalment com internacionalment. Cal esperar que el d’esdevenir un referent en l’acollida i la vida quotidiana d’aquest col·lectiu durant nombre d’estudiants forans (estrangers i de la resta de l’Estat) continuï augmentant l’estada a la ciutat. a les universitats de Barcelona en els propers anys, tal com ha fet fins ara. • Lliurament d’una carpeta amb material que faciliti l’acolliment i la integració cultural i ciutadana de l’alumnat estranger. • Edició d’opuscles informatius que reflecteixen la dinàmica universitària de la ciutat. 22 23 • Manteniment i actualització d’un lloc web (http://www.bcu.cesca.es) que ofereix • Existència d’actuacions amb poca qualitat i, àdhuc, fraudulentes, adreçades al tota la informació, ordenada de manera seqüencial, i tots els serveis que la col·lectiu d’universitaris forans que poden afectar la imatge global que es pretén comunitat estrangera necessita per estudiar a les universitats de Barcelona i oferir de la ciutat. preparar l’arribada i l’estada a la ciutat. • Manca d’estadístiques oficials sobre la comunitat universitària forana; aquesta • Actuar com a observatori de la vida universitària de Barcelona, aglutinar tota la manca no permet quantificar ni conèixer a bastament les característiques informació relacionada amb aquest sector i realitzar aportacions en les diferents d’aquest col·lectiu i, per tant, el disseny de polítiques ad hoc. B accions estratègiques i de posició de la ciutat. C PROPOSTES INDICADORS ECONÒMICS DEL SECTOR 1 • Posar en marxa del Punt d’Informació de BCU amb l’objectiu de facilitar • Barcelona s’ha consolidat com un destí universitari de primer ordre quant al l’acollida del col·lectiu d’universitaris forans i la seva integració a la vida quotidiana 1 nombre d’universitats, de titulacions i d’estudiants. PROPOSTES ESTRATÈGIQUES de Barcelona. Especialment, es promourà una estratègia de coordinació amb les INDICADORS BÀSICS DEL SECTOR universitats; aquesta estratègia comença abans d’arribar a Barcelona (lloc web i correu electrònic) i continua durant l’estada a la ciutat (Punt d’Informació i Dades universitàries curs 2003-2004 coordinació amb les universitats). Nre. de títols universitaris homologats i propis de 1r i 2n cicle1 393 titulacions • Esdevenir l’agent únic especialitzat en l’acollida i la integració cultural i ciutadana Nre. d’estudiants 204.000 del col·lectiu universitari (estudiants, professors i investigadors) forà (estrangers i Nre. d’estudiants estrangers 8.593 de la resta de l’Estat). Per això, s’ampliaran les institucions adherides al BCU. Nre. d’estudiants d’Erasmus 3.500 • Establir contactes específics amb altres institucions similars a Europa (Estocolm, Roma, Studentenwerke alemanys, Pôles universitaris francesos...) per crear un 1 Les titulacions de 3r cicle –doctorats– són les mateixes que les llicenciatures, per la qual cosa no computen a part. consorci de sinergies, col·laboració i d’intercanvi d’informació que afavoreix la mobilitat entre les respectives comunitats. • Barcelona, juntament amb la resta del sistema universitari català, és la sisena • Convertir cada universitari forà que ha dut a terme activitats acadèmiques o de regió europea en nombre de participants en intercanvis internacionals, i se situa recerca a les universitats de Barcelona en prescriptor de Barcelona i del sistema només per darrere de les grans concentracions urbanes i universitàries, com ara universitari de la ciutat, mitjançant la creació i la gestió d’una base de dades (Punt Île-de-France o Londres. d’Informació i lloc web) per tal d’establir un canal d’informació constant. • Persones de molts països trien Barcelona com a destí universitari. Per exemple, • Crear un observatori universitari amb l’objectiu de recollir i analitzar els indicadors entre els estudiants d’Erasmus dominen els que provenen d’Itàlia, França, bàsics del sector universitari de la ciutat per radiografiar-ne l’estat i el pes actual Alemanya, Holanda, Regne Unit, Portugal i Bèlgica. També destaquen estudiants i, a continuació, proposar polítiques i accions de millora futures. de països com Argentina, Mèxic, Colòmbia, Brasil i, fins i tot, d’Andorra, Portugal o el Marroc. Els estudiants que s’han allotjat durant el curs 2003-2004 mitjançant la central d’allotjament de BCU provenen de 34 països diferents. 2 • Fomentar la mobilitat de tota la comunitat universitària (estudiants, professors,investigadors, PAS), tant nacionalment com internacionalment, tal com indica OPORTUNITATS l’objectiu del nou model universitari derivat de la Declaració de Bolonya. Cal • És difícil, atesa la manca d'estudis específics, conèixer amb exactitud les esperar que el nombre d’estudiants forans (estrangers i de la resta de l’Estat) 2 disponibilitats i els comportaments econòmics dels universitaris estrangers que continuï augmentant a les universitats de Barcelona en els propers anys, tal com PES ECONÒMIC DEL COL·LECTIU completen o amplien la seva formació acadèmica i humana a les universitats de ha fet fins ara. DELS UNIVERSITARIS FORANS Barcelona i a l’àrea d'influència. Conscients, però, de la importància d'aquest • Aprofitar l’avantatge competitiu que suposa per a Barcelona el fet que BCU no sector en la dinamització de l'economia de Barcelona, des de BCU s’ha realitzat tingui cap paral·lelisme a la resta de l’Estat espanyol. tot un seguit d’enquestes a l’alumnat estranger (mitjançant la pàgina web i amb • Establir un engranatge adreçat a la “captació de talent”, tal com descriu el Pla la col·laboració dels usuaris de la central d’allotjament de BCU - Barcelona Estratègic Metropolità de Barcelona, i impulsar les sinergies entre els sectors Housing Service for Students) per esbrinar, entre altres aspectes, el comportament estratègics. econòmic i els hàbits de consum d’aquest col·lectiu. • Facilitar les accions d’habitatge endegades per BCU, és a dir, obrir l’oferta • Durant el curs 2003-2004 la despesa mitjana mensual de l’alumnat estranger general d’habitatges a disposició dels universitaris. durant la seva estada a Barcelona és de 750 ¤ (no s’hi inclouen les despeses • Emprar amb eficàcia la informació constant que mostra la posició de Barcelona i universitàries). Aquesta quantitat es distribueix de la manera següent: un 60% el nivell de qualitat de les seves universitats (estudis de Cushman & Wakefield es destina a l'allotjament i a la manutenció, mentre que el 40% restant es gasta Healey & Baker, Deloitte i CIDEM...) en lleure i en l’adquisició de productes. • L’estada mitjana d’aquests alumnes és, aproximadament, d’uns 7 mesos. 3 • L’oferta d’allotjament per a universitaris forans és insuficient i manca una políticasistematitzada de captació. AMENACES • Augment generalitzat dels preus dels pisos de lloguer del mercat immobiliari a Barcelona i a l’àrea d’influència. 24 25 Variables Nombre Nombre total d’estudiants a les universitats de Barcelona (curs 2002-03) 204.000 Nombre total d’estudiants estrangers (1r, 2n i 3r cicle -doctorats-)2 8.593 Ràtio d’estudiants estrangers (1r, 2n i 3r cicle -doctorats-) 4,2% Nombre total d’estudiants estrangers (3r cicle -màsters i postgraus-)3 4.000 Ràtio d’estudiants estrangers (3r cicle -màsters i postgraus-) 1,9% Nombre total d’estudiants de l’Estat espanyol (Séneca i nou ingrés)4 4.251 Ràtio d’estudiants de l’Estat espanyol 2,1% Nombre total d’estudiants forans 16.844 Ràtio acumulada d’estudiants forans 8,2% 2Estudiants estrangers a les universitats de Barcelona. Els 8.593 estudiants estrangers a les universitats de Barcelona durant el curs 2003-2004 són només els que estaven matriculats en alguna titulació oficial de 1r o 2n cicle i en doctorats. Així, no disposem de dades oficials, però sí aproximades, d’estrangers matriculats a programes d’estudis hispànics i altres convenis de les universitats, com tampoc d’estudiants de programes màster o de postgrau, atès que aquests estudis no són oficials a l’Estat espanyol. 3Dades aproximades, no oficials. 4Estudiants de la resta de l’Estat a les universitats de Barcelona. Així doncs, es pot concloure que l'aportació econòmica d'aquest sector a l'eco- nomia barcelonina és de: 16.844 estudiants forans x 7 mesos d’estada mitjana x 750 ¤ de despesa mensual = 88.431.000 ¤ 26 FUNDACIÓ FÒRUM AMBIENTAL A FITXA DESCRIPTIVA DE L’ENTITAT Barcelona; Fomento de Construcciones y Contratas; Gas Natural SDG; GBI Serveis SA, Gestió d'Infraestructures SA; Grup AGBAR; Grup HERA; Ros Roca SA; URBASER. DADES BÀSIQUES DE L’ENTITAT Comitè tècnic: ACITRE; ADECAGUA; ATEGRUS; Badalona Centre Internacional de Negocis, Cambra Oficial de Comerç, Indústria i Navegació de Barcelona; Sector: Medi ambient i empresa Confederació Sindical de Comissions Obreres; Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Any de constitució: 1997 Tècnics de Barcelona; Col·legi d'Arquitectes de Catalunya; Col·legi d'Economistes de Règim jurídic: Fundació Catalunya; Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya; Col·legi de Biòlegs de Nombre de membres: 17 (patronat) Catalunya; Col·legi Oficial de Delineants de Barcelona; DEPANA; EcoMediterránea; President: Sr. Ramon Roca, president de Ros Roca Elisava Escola de Disseny; FERCA Territorial Barcelona; Fundació Terra; Govern de Web: www.forumambiental.org Canàries; Institució Catalana d'Història Natural; Institut Cerdà; Institut Internacional de Dret i Medi Ambient; IUSC, Mediterrània. 1 El medi ambient és un sector amb un gran potencial de desenvolupament en elfutur immediat, que crea activitat econòmica i llocs de treball i, alhora, contri- • Informació. Organització de seminaris, sessions de treball, reunions d'experts i BARCELONA APOSTA PER LA MILLORA bueix a la millora ambiental i de qualitat de vida en l'àrea metropolitana. A més, 4 congressos sobre medi ambient com ara: desenvolupament sostenible AMBIENTAL I LA QUALITAT DE VIDA és una aposta estratègica de Barcelona, que, per mitjà de l'Agenda 21 LÍNIES D'ACTIVITAT I PRINCIPALS SERVEIS -especialment a la regió euromediterrània-, producció alimentària, gestió (Compromís Ciutadà per la Sostenibilitat) establirà les línies d'actuació per acon- ambiental, ecoproductes i ecoserveis, indicadors de qualitat urbana. seguir una ciutat més saludable i més sostenible. • Estudis i directoris: Directori i estudi del sector ambiental a Catalunya, Directori dels centres de formació del sector ambiental a Catalunya, Definició dels perfils professionals de responsable i tècnic ambiental, Estudi sobre el 2 El Fòrum Ambiental és una fundació sense ànim de lucre, creada el 1997 en l'àm- desenvolupament actual i tendències de futur en l’àmbit de l'empresa i el medibit de l'empresa i el medi ambient, amb l'objectiu de constituir una plataforma ambient, Índex de pressió ambiental de la indústria (IPA). QUÈ ÉS EL FÒRUM AMBIENTAL? de diàleg i col·laboració entre les empreses, les administracions i la societat en • Publicacions. Edició del resultat dels estudis realitzats, com també dels documents general per tal de desenvolupar i aplicar conjuntament un model de desenvolu- de treball i conclusions dels tallers, articles de premsa, servei de vigilància de pament més sostenible que no pas l'actual. B subvencions, catàleg de realitzacions ambientals destacables a Catalunya. El president és el Sr. Ramon Roca, president de ROS ROCA, i les vice-presidències corresponen a l'honorable conseller de Medi Ambient de la Generalitat de PROPOSTES Catalunya i a l'alcalde de Barcelona, que deleguen respectivament en el Sr. Armand Vilaplana, gerent del Centre per a l'Empresa i el Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya, i la Sra. Imma Mayol, presidenta de la Comissió de 1 • Desenvolupar indicadors de rendiment i gestió ambiental que permetin a les Sostenibilitat, Serveis Urbans i Medi Ambient de l'Ajuntament de Barcelona. empreses fer avaluacions comparatives fins arribar a un quadre de comandament PROPOSTES ESTRATÈGIQUES per a l’excel·lència ambiental. • Elaborar metodologies per identificar i materialitzar sinergies ambientals entre 3 Patronat: Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya; Ajuntament empreses, especialment en el camp de l’aprofitament dels subproductes.de Barcelona; Diputació de Barcelona; Àrea Metropolitana de Barcelona; Ajuntament • Orientar les empreses en la forma d’aplicació de la política de producte MEMBRES de Lleida, Agència Europea del Medi Ambient; Bureau Véritas; CESPA SA; Fira de integrada europea. 28 29 • Promoure el desenvolupament de la compra verda en les diferents vessants (ecoetiquetes, cadena de proveïdors, criteris ambientals en les compres, etc.) que, a més, pot ser un instrument per incentivar la innovació en nous productes i noves formes de relació comercial. • Promoure auditories estratègiques ambientals. Elaborar i aplicar una metodologia sistemàtica d’identificació i gestió dels reptes i oportunitats per la supervivència i competitivitat de l’empresa derivades del canvi ambiental. • Identificar el posicionament de les empreses i les administracions locals davant l’aplicació de nous instruments públics de política ambiental. • Incidir en la percepció i el comportament ambiental de col·lectius socials, mitjançant la difusió d’informació rigorosa en àmbits diversos. 2 • Desenvolupar noves tecnologies per reduir les emissions d'efecte hivernacle iper a l'estalvi energètic. OPORTUNITATS • Analitzar les possibilitats d’aplicació de la gestió de la demanda en la planificació d’infraestructures públiques i en la prestació de serveis per empreses privades, atès el potencial que ofereix de prevenció d’impactes ambientals i d’impulsió de la innovació. • Identificar les mesures de política ambiental, les prioritats, els incentius, les infraestructures i les formes organitzatives que cal promoure perquè l’evolució de l’entorn ambiental s’aprofiti al màxim. 3 • Comprensió de la problemàtica associada al canvi climàtic i actuació en conseqüència mitjançant la definició de solucions i la recerca de nous sistemes AMENACES energètics per reduir la pressió sobre l'entorn. • Col·laboració entre el sector privat i les administracions públiques en l’anàlisi de la situació actual i definició d’objectius -avaluables- que cal desenvolupar en els propers anys. • Disseny i aplicació de campanyes de sensibilització social. • Realització d’estudis que avaluïn l’impacte de noves polítiques ambientals. • Realització d’estudis que avaluïn l’impacte de noves eines de gestió econòmica del medi ambient (subvencions i impostos). • Potenciació de la imatge de la ciutat a partir de les polítiques impulsades en C matèria de medi ambient i de desenvolupament sostenible. INDICADORS ECONÒMICS DEL SECTOR Resum exercici 2003 (dades referents al conjunt de Catalunya) ESTUDI DEL SECTOR ECONÒMIC DEL MEDI AMBIENT A CATALUNYA 2004 Nombre d’empreses del sector 1.217 (103 a l'àrea de Barcelona – 8,5% del total de Catalunya) Facturació total estimada 3.697 milions d’euros (2.684 M euros a l'àrea de Barcelona - 72% del total de Catalunya) Plantilla total estimada 52.079 treballadors (41.529 treballadors a l'àrea de Barcelona - 78% del total de Catalunya) Empreses amb tecnologia pròpia 57% de les empreses Empreses del sector que exporten 17% de les empreses Administració pública com a client Un 67% de les empreses té l’Administració pública com a client Creixement experimentat per Un 45,8% de les empreses han crescut més d’un 5% respecte l’empresa l’any 2003 a l’exercici anterior, mentre que un 18,75% de les empreses ha disminuït Expectatives de creixement Un 42,3% de les empreses estima que tindrà un creixement superior al 5% per a l’any 2004 Obertura de noves activitats Un 39,6% de les empreses preveu obrir noves línies d’activitat en el sector 30 FUNDACIÓ PER AL DESENVOLUPAMENT DE LA DIETA MEDITERRÀNIA A FITXA DESCRIPTIVA DE L’ENTITAT 4 • Iniciar campanyes escolars d’educació alimentària i dieta mediterrània –tant aCatalunya com a la resta de l’Estat espanyol– mitjançant la col·laboració amb PRINCIPALS ACTIVITATS altres institucions locals i estatals. DADES BÀSIQUES DE L’ENTITAT • Posar en marxa campanyes educatives itinerants adreçades a tota la societat. • Endegar l’organització del Congrés Internacional de Barcelona sobre la Dieta Sector: Alimentació Mediterrània, del qual el març del 2006 se celebrarà la sisena edició. Any de constitució: 1996 • Iniciar la col·laboració i copartenariat amb ciutats (Lió, Torí) i països per poder Règim jurídic: Fundació privada desenvolupar la FDDM en altres localitats i mantenir i potenciar la capitalitat de Nombre de membres: 11 Barcelona. President: Sr. Lluís Serra Majem, catedràtic de Nutrició i Dietètica • Participar en projectes de la UE juntament amb institucions d'altres països. Web: www.dietamediterranea.com • Participar en el saló Alimentaria a Lisboa (maig 2005). • Potenciar, amb l’ajut de les institucions i dels patronats, el lloc web de la Fundació. • Crear un comitè de portaveus de diferents branques mèdiques, socials i culturals. 1 La indústria alimentària catalana ocupa una posició capdavantera en el conjunt • Formar part, com a entitat, del Comitè Organitzador d'Alimentaria 2006.d’Espanya, i l’àrea de Barcelona hi juga un paper essencial, ja que concentra un • Signar acords de col·laboració amb la Fundació FIAB (Federació Espanyola BARCELONA, CAPITAL DE LA gran volum de producció i la major part de les activitats de recerca, innovació i d’Indústries d’Alimentació i Begudes), patronal del sector. DIETA MEDITERRÀNIA inversió estrangera que genera el sector. Altres mostres de pes i de la projecció • Formar part de l’estratègia NAOS (Agència Espanyola de Seguretat Alimentària) de Barcelona en el món alimentari són el potencial dels equipaments de distribu- per desenvolupar accions de promoció de la DM i d’educació nutricional. ció presents a la ciutat –es calcula que Mercabarna abasta més de 8 milions de • Col·laborar en els actes de l’Any de la Gastronomia de Barcelona. persones, del nord-est d’Espanya al nord d’Itàlia–, la celebració del Saló • Participar en diversos congressos i jornades de nutrició, alimentació i comercialització Alimentaria –la segona fira d’Europa en alimentació– o el llarg nombre d’univer- de productes de la DM a diferents ciutats. sitats i centres de recerca que treballen en els camps de la nutrició i de la segu- retat alimentària. La “Declaració de Barcelona sobre la dieta mediterrània”, sig- B nada a la ciutat el 1996, conté els principis filosòfics de la dieta mediterrània, i s’hi han adherit les principals ciutats de la Mediterrània. PROPOSTES 2 La Fundació per al Desenvolupament de la Dieta Mediterrània (FDDM) és una 1 • Seguir consolidant Barcelona com a capital de l’Estat en qüestions mediterrànies, entitat sense ànim de lucre, creada el 1996, la missió específica de la qual és pel que fa a comerç, fires, indústria i ciència i investigació. Per això és important QUÈ ÉS LA FUNDACIÓ PER AL fomentar la investigació amb relació als múltiples avantatges que aporta la dieta PROPOSTES ESTRATÈGIQUES continuar apostant pels salons Alimentaria i Barcelona Degusta. DESENVOLUPAMENT DE LA DIETA mediterrània a la salut i al benestar i difondre-la entre la societat. • Potenciar el VI Congrés de la DM. La dieta mediterrània és el referent d’aquest MEDITERRÀNIA? tipus de congressos i l’ha de seguir sent. • Fer participar la FDDM, altres institucions estatals i de l’entorn de tot el 3 Ajuntament de Barcelona; Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca de la Mediterrani, per tal de sumar esforços i mantenir Barcelona com a seu. En aquestGeneralitat de Catalunya; Mercabarna; Freixenet; M. Torres; Danone; Comercial sentit, un fet molt important ha estat la incorporació del DARP (Generalitat de MEMBRES Gallo; Gallina Blanca; Agroles; Kelloggs. Catalunya) en el patronat. • Potenciar el proper Congrés Mundial de Nutrició (setembre de 2006), que se celebrarà a Barcelona, i donar-hi suport. 32 33 • Llançar efectivament i estratègicament l’Observatori –dirigit per la FDDM amb el ESTRUCTURA DE LA INDÚSTRIA ALIMENTÀRIA A CATALUNYA CLASSIFICADA PER BRANQUES D'ACTIVITAT L'ANY 2002 (EN % S/ TOTAL SECTOR) suport de l’Ajuntament de Barcelona–, ampliar-ne la participació a altres entitats i crear una estructura mínima que en permeti la internacionalització. Volum de negoci (%) Ocupació (%) • Trobar una seu física d’imatge per a la FDDM. Indústria càrnia 29,1 31,5 • Sol·licitar formalment la "Declaració de Barcelona sobre la dieta mediterrània” Indústries làcties 7,5 4,9 com a Patrimoni de la Humanitat a la Unesco. Pa, productes de pastisseria, sucre i cacau 11,8 27,1 Begudes (llevat de vins i caves) 11,4 7,7 Elaboració de vins i caves 6,3 5,7 2 • Alimentaria és la segona fira a escala mundial del sector de l’alimentació, i n’és Altres productes alimentaris i tabac 34,3 22,9un refent clau. Total 100 100 OPORTUNITATS • La indústria del sector segueix sent molt important. • Actualment, l’alimentació i la salut són qüestions cada cop més importants per a Font: web de l’Institut d’Estadística de Catalunya la població en general: cada dia els mitjans de comunicació presenten notícies que hi fan referència. PRINCIPALS DADES SOBRE MERCABARNA Mercat Nre. d’empreses Tones comercialitzades Any 3 • La dieta mediterrània és una qüestió cada cop més interessant, fins al punt que Mercat central del peix 12 majoristes 96.512 de peix i marisc 2002ja hi ha dos congressos més que se celebren anualment a Itàlia, Grècia i França. 12 arreplegadors AMENACES • S’estan endegant estudis interessats des d’Atenes, Roma i des d’altres ciutats. Mercat central de 240 majoristes 423.162 de fruita i 2002 • La UE ofereix ajuts per dur a terme estudis cofinançats. Actualment, hi ha altres fruites i hortalisses 499.781 d’hortalisses països que duen a terme estudis sobre el sector. Escorxador i sector carni 28 de comerç i distribució 816 d’equí 2004 • València ja ha celebrat tres edicions del Saló dels Aliments Mediterranis (es tracta 13 de comerç, distribució 256 de cabrum d’un saló local amb possible projecció internacional). i elaboració 3.422 d’oví • Andalusia ha rellançat l’IEAMED (Instituto Andaluz de Alimentación 4 de carn de cavall 22.731 de boví Mediterránea), n’ha celebrat el primer congrés i disposa d’una estructura de 6 d’aviram i caça recursos més que significativa. 4 de despulles C • El centre agroalimentari majorista més gran del sud d’Europa• 90 hectàrees de superfície • 900 empreses del sector agroalimentari INDICADORS ECONÒMICS DEL SECTOR • Abasta més de 8 milions de persones • Àmbit d’influència: nord-est d’Espanya i sud de França fins al nord d’Itàlia PRINCIPALS INDICADORS DE LA INDÚSTRIA ALIMENTÀRIA ALIMENTARIA, SALÓ INTERNACIONAL DE L’ALIMENTACIÓ I BEGUDES (ANY 2004) Catalunya Variables Any Unitats Valor Pes s/ Espanya Nº d'empreses 2003 3.859 11,8 % Variables Valor Detall Volum de negoci 2002 milers d'euros 16.795.055 22,5 % Rànquing 2n certamen mundial de l’alimentació VAB 2002 milers d'euros 3.324.144 21,7 % Superfície 106.000 m2 Ocupació 2002 74.972 20,2 % Sectors 15 Exportacions 2003 milers d'euros 3.237.628 Total empreses 3.991 3.005 nacionals Importacions 2003 milers d'euros 3.632.758 986 internacionals Països procedència expositors 60 Total visitants 144.000 112.000 nacionals Barcelona Variables Any Àmbit territorial Valor Pes s/ Catalunya 31.920 internacionals Nº d'establiments 2003 Àmbit metropolità 2.258 48,3 % 2002 Barcelona ciutat 344 7,4 % Afiliats al règim 2002 Barcelona ciutat 10.081 15,8 % general SS 2002 Regió metropolitana 31.784 49,7 % Exportacions (milers d'¤) 2003 Barcelona província 1.981.713 Importacions (milers d'¤) 2003 Barcelona província 3.053.747 84,1% 34 35 BARCELONA CENTRE LOGÍSTIC A FITXA DESCRIPTIVA DE L’ENTITAT Des de desembre de 2004, BCL està presidida per Joaquim Coello, president de l’APB; n’és vicepresident el delegat especial de l’Estat del CZFB, Manuel Royes, i n’és gerent Xavier Ribó. DADES BÀSIQUES DE L’ENTITAT Sector: Logística i transport de mercaderies 3 Entitats i empreses associades: Any de constitució: 1994 Abertis Logística, SA; Abx Logistics España, SA; Accenture; Advanced Logistics Règim jurídic: Associació MEMBRES Group, SA; Aena - Aeroport de Barcelona; Agència Estatal d’Administració Nombre de membres: 100 Tributària; Ajuntament de Barcelona; Ajuntament del Prat de Llobregat; Alfil President: Sr. Joaquim Coello i Brufau (president del Port de Barcelona) Logistics; Aremsa; Asoc. Ag. Transports Càrregues Completes de Catalunya; Web: www.bcncl.es Associació Catalana d’Empreses de Transport de Mercaderies; Ateia; Autoritat Portuària de Barcelona; Autoterminal, SA; Banc Sabadell; Banco Bilbao Vizcaya Argentaria; Bayer Hispania, SA; Bergé Logística,SA; Bofill & Arnan, SA; Cambra 1 Barcelona gaudeix d’una situació geogràfica privilegiada on, en un espai territorial Oficial de Contractistes d’Obres de Catalunya; Cambra Oficial de Comerç, Indústriade cinc quilòmetres de radi, es concentren totes les modalitats de transport –marí- i Navegació de Barcelona; Cel; Centre Logística i Serveis Marítims UPC; Centro BARCELONA APOSTA PER LA LOGÍSTICA tim, aeri, ferroviari i per carretera–, a més de les infraestructures i el sòl necessaris Intermodal de Logística (CILSA); CIMALSA; Círculo de Economía; Centros Logísticos I LA INTERNACIONALITZACIÓ per al desenvolupament d’activitats logístiques de qualitat i a gran escala. Aeroportuarios, SA (CLASA); Col·legi d’Economistes de Catalunya; Col·legi Oficial d’Agents i Comissionistes de Duanes de Barcelona (COACAB); Col·legi Oficial Durant els pròxims anys es duran a terme nombrosos projectes públics i privats que d’Enginyers de Camins, Canals i Ports; Col·legi Oficial d’Enginyers Industrials de ampliaran i milloraran les principals infraestructures de Catalunya. Aquests projec- Catalunya; COMSA, SA; Confederació d’Empresaris del Baix Llobregat; Consorci de tes consistiran, a grans trets, en l’ampliació del port de Barcelona i de Tarragona, la Zona Franca de Barcelona; Corsan-Corviam Construcción, SA; CTC Ingeniería l’ampliació de l’aeroport de Barcelona, la connexió ferroviària d’alta velocitat amb Dedicada, SA; Direcció General de Ports i Transports; Drunpe, SL; DTZ Ibérica SA; Europa i la creació d’un port sec de 500 hectàrees al servei dels ports de Barcelona Fira de Barcelona; Foment del Treball; Fomento Construcciones y Contratas, SA; i de Tarragona. Fundació Centre Internacional de Premsa; Fundació Occitanocatalana; Fundació RACC; Fundación Cares; Fundación Cetmo; Gas Natural SDG, SA; GSE Inmueble Llaves en Mano, SL; Hamann International, SA; Hewlett Packard Española, SA; 2 Barcelona Centre Logístic (BCL) és una associació fundada per l’Ajuntament de Ibercarretillas, SA; Ibercóndor Barcelona, SA; Indra Sistemas; Institut Català deBarcelona, l’Autoritat Portuària de Barcelona (APB) i el Consorci de la Zona Franca Logística; Institut Cerdà ; Jori Armengol i Associats; José Salvat, SA; King Sturge, SL; QUÈ ÉS BARCELONA CENTRE LOGÍSTIC? de Barcelona (CZFB). Actualment té més de 100 socis. Kühne & Nagel, SA; La Seda de Barcelona, SA; Laboratorios Dr. Esteve, SA; Linde Carretillas e Hidráulica, SA; Marítima del Mediterráneo, SA; Mercabarna; Molbay, L’objectiu principal és consolidar Barcelona com a centre logístic del sud d’Europa, SL; Muelles y Espacios Portuarios, SA; Nadal Forwarding, SL; Nestlé España, SA; actuant com a lobby davant les administracions públiques, per tal de: Nissan Distribution Service Barcelona, SA; Nyk Logistics K. (Ibérica) SA; Obrascon Huarte Lain, SA; Parc Logístic de La Zona Franca, SA; Pérez y Cia. (Catalunya), SA; • millorar la xarxa d’infraestructures Pirelli Neumáticos, SA; Pricewaterhousecoopers, SL; Prologis Spain Management, • atraure operadors i inversions internacionals SL ; Quimidroga, SA ; Randstad Inhouse Services Empresa de Trabajo Temporal, SA; • promoure accions d’interès general per als socis Renfe Unidad de Negocio de Cargas (Madrid); Rufaro Logística y Transporte, SL; • procurar una relació creativa i productiva entre els socis Samsung Electronics Ibérica, SA; Santander Central Hispano; Schneider Electric • contribuir a la internacionalització de l’economia catalana España, SA; Sener Ingeniería y Sistemas, SA; Sgs Española de Control, SA; Societat 36 37 Estatal Correus i Telègrafs, SA ; Sony España, SA; Spain Rail, SL; Spain Tir, TI SA; • Barcelona encara té una imatge de zona perifèrica europea, allunyada dels principals Terminal Catalunya, SA; Terminal de Contenidors de Barcelona, S.A; Tradisa; centres de consum continental (xarxes de distribució). Aquesta imatge es pot veure Transporte XXI; Transportes y Navegación Ramírez Hnos., SA; Transports agreujada amb l’apropament del centre econòmic de la UE cap als països de l'Est. Metropolitans de Barcelona (TMB); Universitat Politècnica de Catalunya; Uría & • El fort creixement de l'eix Madrid-València i la posició d'aquest eix com a centre Menéndez; World Trade Center Barcelona, SA. redistribuïdor de trànsits peninsulars. • Falta de sòl per a ús logístic. 4 • Assistència i participació en fires nacionals i internacionals especialitzades del sector (SITL-París, SIL, Transport Logístic–Munich, San Paulo, Shangai). C PRINCIPALS ACTIVITATS • Organització de la Jornada BCL, en el marc del Saló Internacional de la Logística. • Realització d’estudis en l’àmbit de la logística. INDICADORS ECONÒMICS DEL SECTOR • Concessió anual del Premi Internacional BCL de Periodisme i dels Premis BCL d’Empresarials. • Organització de dinars – col·loqui amb personalitats rellevants del sector. Dades del sector logístic 2004 i previsió a curt termini • Visites institucionals amb responsables polítics. OFERTA LOGÍSTICA • Actualització constant del lloc web: www.bcncl.es. • Participació en missions comercials i, en general, col·laboració en la promoció • Port de Barcelona Actual Ampliació internacional i en acords específics amb l’Ajuntament de Barcelona, Icex i COPCA. Superfície 558 ha 1.265 ha • Promoció de la formació logística. Línia de moll 19.776 m 29.702 m • Presencia en diferents entitats i projectes: Pla Estratègic Metropolità de Capacitat (TEU) 2 milions 6 milions Barcelona; Associació Pacte Industrial de la Regió Metropolitana; observatori referent a infraestructures que ha creat la Cambra Oficial de Comerç, Indústria i Navegació de Barcelona; FERRMED; observatori logístic creat sota l’impuls de la • Centre de Càrrega 2004 Projecte 2005 / 06 Generalitat de Catalunya. Aèria de Barcelona Magatzems 31.278 m2 48.654 m2 B Oficines 25.314 m2 32.806 m2Operadors 132 142 PROPOSTES • Parc Logístic de Actuals Curt Termini la Zona Franca Oficines 23.000 m2 34.171 m2 1 • Donar a conèixer la logística i fomentar-ne l'ús per part de les empreses. Naus 107.421 m2 127.421 m2• Actuar de lobby davant les diferents administracions per tal d’accelerar PROPOSTES ESTRATÈGIQUES l'execució de les infraestructures necessàries per al desenvolupament de la logística a Catalunya. • ZAL ZAL 1ª Fase ZAL 2ª Fase Total • Estimular l'establiment d'empreses logístiques al nostre territori i col·laborar amb Zona d’Activitats Superfícies 65 ha 143 ha 208 ha la internacionalització de les empreses catalanes. Logístiques Magatzems 250.000 m2 500.000 m2 750.000 m2 • Fomentar la formació logística i l'ús de les noves tecnologies. Oficines 45.000 m2 65.000 m2 110.000 m2 • Potenciar la presència i la promoció logística de Catalunya en l’àmbit estatal, Companyies 80 120 200 europeu i internacional. • Avançar cap a la gestió de fluxos de transport, tenint en compte els corredors prioritaris, i cap a la gestió del trànsit de mercaderies. • CIMALSA Superfície Total Superfície neta Equipaments Centre Integral (Ha) sòl logístic (m2) privats (m2) de Mercaderies En funcionament: 2 • Potenciar la capacitat multimodal de la Catalunya logística i, en especial, la i Activitats - CIM Vallès 44,2 130.000 68.000intermodalitat ferroviària i aeroportuària. Logístiques, SA - CIM Lleida 42 228.153 11.262 OPORTUNITATS • Estudiar i planificar l’accessibilitat interna i externa de la Barcelona logística per En construcció: evitar la congestió i garantir un desenvolupament sostenible. - Logis Empordà 73 170.000 n.d. • Propiciar la consolidació d’un conjunt diferenciat i coordinat de plataformes - CIM la Selva 22,5 104.072 46.883 logístiques. - CIM el Camp (oest) 42 234.099 87.647 • Promoure la requalificació de sòl per a usos logístics a l’àmbit metropolità. - CIM el Camp (est) 45 n.d. n.d. • Contribuir a l’èxit de l’ampliació del front portuari català (APB i APT). En estudi: • Potenciar la connexió ferroviària de Catalunya amb Europa. - Logis Penedès - - - - Logis Ebre - - - 3 • L'absència d'una connexió ferroviària amb bones prestacions és un obstacle peral front portuari català i per al conjunt de la Catalunya logística a l’hora de AMENACES desenvolupar el seu potencial com a plataforma intermodal d'àmbit europeu. 38 39 PRINCIPALS TRÀNSITS • Port de Barcelona Trànsit total 2004 Tones 40.198.330 TEU 1.916.493 Vehicles 750.000 Vaixells 8.610 Passatgers 1.968.193 Trànsit total transfronterer Carretera Ferrocarril (França) 48,9 milions t (94,5%) 2,7 milions t (5,5%) ALGUNES DADES ADDICIONALS Estudi Delloitte i Logica (dades de 2001) • La despesa logística (63.021 milions d’euros) representa pràcticament el 10% del PIB espanyol. • Tot i així, solament un 6% (3.849 milions d’euros) de tota la despesa logística és gestionada pels operadors logístics. • Queda clar que, a mesura que augmenta la subcontractació (outsourcing) dels processos logístics de les empreses, el potencial de creixement per als operadors és molt elevat. Anuari Transporte XXI (dades de 2002) Catalunya es troba dins el rànquing de les primeres 1.000 empreses de transport espanyoles: • Nombre d’empreses instal·lades a Catalunya: 243 (24%). • Facturació: 4.575 milions d’euros (18,7%). INVERSIONS 1998-2003 900 800 700 600 500 400 300 Generalitat 200 100 Altres 0 Administracions Carreteres Ferrocarrils Ports Aeroports 40 1998 1999 2000 2001 2002 2003 1998 1999 2000 2001 2002 2003 1998 1999 2000 2001 2002 2003 1998 1999 2000 2001 2002 2003 TURISME DE BARCELONA A FITXA DESCRIPTIVA DE L’ENTITAT • Organització de viatges de familiarització (fam trips) amb agències de viatges i premsa. • Prospectiva de nous mercats i accions de promoció personalitzades en els DADES BÀSIQUES DE L’ENTITAT mercats d’origen. • Servei d’informació a les oficines d’atenció al turista i prestació de serveis Sector: Turisme diversos: reserves hoteleres, venda de publicacions, canvi de moneda, botiga, etc. Any de constitució: 1993 • Creació, desenvolupament i comercialització de productes i serveis turístics Règim jurídic: Consorci adreçats al visitant de la ciutat. Nombre de membres: 3 • Identificació de noves vetes de mercat i creació dels instruments promocionals President: Sr. Joan Gaspart, president del Comitè Executiu de Turisme de Barcelona corresponents. Web: www.barcelonaturisme.com • Formulació d’iniciatives encaminades a descobrir i consolidar noves motivacions de visita, com l’Any de l’Alimentació, la Cuina i la Gastronomia 2005 – 2006. • Difusió pública de la marxa del sector i de la importància del turisme per a 1 En els últims anys Barcelona s’ha situat en una posició pionera entre les destina- l’economia de la ciutat.cions turístiques urbanes d’Europa gràcies a la imatge extraordinària que la ciu- • Accions diverses per donar valor a la marca Barcelona. BARCELONA: DESTINACIÓ tat ha aconseguit a tot el món i a l’esforç de renovació urbana i de dotació d’in- TURÍSTICA DE PRIMER ORDRE fraestructures, equipaments i serveis adreçats al sector turístic. Aquesta evolució B tan positiva pot continuar en el futur gràcies a les condicions geogràfiques i cli- màtiques de la ciutat, com també a la combinació excel·lent de recursos turístics PROPOSTES tan diversos i importants com són els culturals, d’oci i entreteniment, compres, creuers, congressos, convencions i viatges d’incentiu. 1 • La proliferació i l’activitat a l’alça de les companyies aèries de baix cost. Aquestescompanyies aporten clients nous a la ciutat i al país i ajuden a augmentar la 2 Turisme de Barcelona és un consorci constituït el 1993 en l’àmbit del sector OPORTUNITATS repetitivitat de les visites (fidelització).turístic que té com a objectiu consolidar el turisme actual, atreure’n de nou i fer • Els nous vols intercontinentals que estan començant a operar o els que s’ha QUÈ ÉS TURISME DE BARCELONA? rendible l’oferta comercial i de serveis de la ciutat per promoure Barcelona a anunciat que ho faran aviat. escala nacional i internacional. • L’augment constant del parc hoteler de la ciutat. • L’activitat econòmica que generen els creuers, que hauria de seguir creixent ateses les noves apostes del sector per Barcelona. 3 Ajuntament de Barcelona; Cambra Oficial de Comerç, Indústria i Navegació de • La fortalesa creixent del segment del turisme de reunions de la ciutat, amb el nouBarcelona; Fundació Barcelona Promoció. Centre de Convencions Internacional de Barcelona al capdavant. MEMBRES • Els nous equipaments culturals de la ciutat (MNAC, Cosmocaixa...). • L’èxit de les tematitzacions com a fórmula promocional (Any Internacional Gaudí 4 • Presentacions específiques de l’oferta turística de la ciutat, conferències i seminaris. 2002, Any de l’Esport 2003, Fòrum Barcelona 2004, Any de l’Alimentació, la• Presència en fires nacionals i internacionals, de caràcter professional i adreçades Cuina i la Gastronomia 2005-2006, etc.). PRINCIPALS ACTIVITATS al gran públic. PROMOCIONALS • Presentació de candidatures i altres accions promocionals per a la promoció de Barcelona com a seu de congressos, convencions i viatges d’incentiu. 42 43 2 • Limitacions en els sistemes de transport i accessibilitat a la ciutat de Barcelona, Percentatge d’ocupaciótant des de la perspectiva d’infraestructures com de gestió dels sistemes i Habitacions 75,5 % AMENACES equipaments, especialment de l’aeroport del Prat. Places 66,1 % • Dificultat de participació en el finançament de la promoció per part del conjunt dels sectors econòmics empresarials beneficiaris de l’activitat turística. • Manteniment de les condicions de seguretat percebuda pel turista. Estada mitjana • Les limitacions del cos consular espanyol en la tramitació de visats poden Nombre de nits 2,23 % endarrerir les possibilitats de Barcelona en l’obertura de mercats emergents com Nombre de dies 3,57 % el de la Xina. • El possible col·lapse d’alguna de les icones de la ciutat. La Pedrera, per exemple, restringeix l’afluència de visitants. Procedència Estat espanyol 32,0 % Europa 48,5 % 3 • Millora de l’oferta i de la prestació de serveis que s’adrecen als mercats consolidats Amèrica 11,6 %del turisme barceloní (Europa...), com també de la promoció turística que s’hi Àsia 4,2 % EIXOS DE FUTUR PER A LA PROMOCIÓ porta a terme, amb l’objectiu d’incrementar la despesa que tenen els turistes Oceania 1,0 % TURÍSTICA DE BARCELONA procedents d’aquests països i de fidelitzar-los. Àfrica 0,6 % • Obtenció d’un increment notable del pressupost destinat a la promoció per Altres 2,2 % poder afrontar el repte dels mercats transcontinentals (EUA, Japó) i dels anomenats emergents (Xina, Índia), que són el futur del sector. • La competència creixent entre els destins urbans d’Europa i de tot el món fa Turistes segons motiu de viatge imprescindible continuar augmentant la promoció turística de Barcelona. La Negocis 41,3 % major disponibilitat de recursos necessaris per incrementar la promoció arreu Vacances 43,9 % esdevé un repte clau per al destí i, en particular, per Turisme de Barcelona, com Fires 4,3 % a entitat responsable de la promoció turística de la ciutat. Congressos 4,5 % • Entre les accions que s’han de dur a terme cal destacar la implicació necessària Altres 6,0 % del conjunt de les empreses i sectors econòmics que es beneficien del turisme. És el moment que tots els que participen dels beneficis de l’activitat turística col·laborin en la promoció turística de la ciutat i la seva àrea metropolitana perquè, CONGRESSOS, CONVENCIONS I INCENTIUS en definitiva, aquesta implicació redundarà també en beneficis per a aquests. • Vetllar per la conciliació turista-ciutadà amb mesures encaminades a explicar la Nombre total de reunions i congressos 1.146 realitat de l’activitat turística i a garantir la viabilitat de l’aposta estratègica de la Nombre total de delegats assistents 360.335 ciutat per aquest sector. C AEROPORT I PORT INDICADORS ECONÒMICS DEL SECTOR (dades 2004) Passatgers a l’aeroport 24.565.600 Passatgers de creuers 1.024.851 Passatgers de ferri 936.873 OFERTA HOTELERA Nombre d’establiments hotelers 256 Nombre d’habitacions 23.739 Nombre de places 45.286 CARACTERÍSTIQUES DE LA DEMANDA Nombre de pernoctacions i turistes Pernoctacions 10.148.238 Turistes 4.549.587 44 45 BARCELONA CENTRE FINANCER EUROPEU A FITXA DESCRIPTIVA DE L’ENTITAT 2 Barcelona Centre Financer Europeu és una associació constituïda l’any 1991 dins elsector financer amb l'objectiu general de promoure Barcelona com a centre finan- QUÈ ÉS BARCELONA CENTRE cer europeu per tal de desenvolupar estructures financeres que garanteixin i impul- DADES BÀSIQUES DE L’ENTITAT FINANCER EUROPEU? sin el progrés econòmic i social de Catalunya. En aquest sentit, es proposa divulgar, fomentar i promoure l'activitat econòmica i financera de Barcelona, coordinar les Sector: Financer polítiques empresarials i financeres i afavorir l'eficàcia dels operadors actuals del Any de constitució: 1991 centre financer. Règim jurídic: Associació Nombre de membres: 47 President: Sr. Antoni Massanell, director general adjunt de Caixa d’Estalvis i Pensions de 3 Ajuntament de Barcelona; Generalitat de Catalunya; Abertis; Agrolimen;Barcelona, “la Caixa” Asociación Española de Directivos; Asociación Española de Financieros y Tesoreros MEMBRES de Empresa; Banc Sabadell; Banco de Europa; Banco Santander Central Hispano; Banco Vitalicio de España; Banesto; BBVA; Borsa de Barcelona; Caixa Catalunya; 1 Barcelona és el segon centre financer de l‘Estat espanyol, on ocupa un lloc desta- Caixa d’Estalvis de Terrassa; Caixa d'Estalvis i Pensions de Barcelona "la Caixa";cat gràcies a la seva llarga tradició en el sector. Caja Madrid; Cambra de Comerç de Barcelona; Catalana d'Iniciatives; Catalana BARCELONA, CENTRE ECONÒMIC Occident; Cercle d’Economia; Col·legi d’Economistes de Catalunya; Cuatrecasas I FINANCER DE PRIMER ORDRE La negociació en el parquet de la borsa de Barcelona ha arribat a assolir el 2004 un Abogados; Deloitte; EADA; Endesa Distribución Eléctrica; ESADE; Fibanc; Fira de 28% del total negociat en el mercat espanyol; a més a més, la seva voluntat inno- Barcelona; Fomento de Construcciones y Contratas; Gas Natural; Grupo vadora amb experiència per atreure empreses mitjanes dóna uns resultats molt Asegurador Zurich; IESE; Institut Català de Finances; Institut d’Analistes Financers; positius. L'elevada negociació de títols de renda fixa, privada o pública, juntament Institut d’Estudis Financers; Laboratoris del Dr. Esteve; MEFF; Mutua General de amb la inversió de les institucions d'inversió col·lectiva ubicades a la ciutat i la tra- Seguros; PricewaterhouseCoopers; Roca Junyent Advocats; Societat Catalana dicional demanda de títols per part dels inversors per posar-hi l'estalvi generat a la d’Economia; Societat General d'Aigües de Barcelona; Telefónica; Universitat de zona, han fet possible que el centre financer de Barcelona tingui un pes molt ele- Barcelona; Uría & Menéndez Advocats i World Trade Center. vat dins el conjunt del mercat espanyol. Barcelona, a més de ser, tradicionalment, seu a Espanya d'empreses multina- • Elaboració de documents i notes d’opinió que permetin conscienciar la societat cionals importants de diferents sectors –automòbil, farmacèutic, químic, etc.–, 4 en general de les mancances i necessitats en l’àmbit financer i empresarial de és també seu de gran part de les empreses mitjanes nacionals, i també d'un PRINCIPALS ACTIVITATS Barcelona i Catalunya. percentatge elevat de les empreses familiars que, per la mida que tenen, són • Organització de jornades, seminaris, conferències i altres activitats de divulgació avui multinacionals. La localització de les empreses, com també el desig de per tal de potenciar els coneixements i la formació especialitzada que permetin situar-se d'una manera competitiva per davant de les seves competidores a oferir personal altament qualificat, dins el sector financer, a les empreses ja Europa, fan de Barcelona un centre financer significativament fort, ja que a instal·lades a l’àrea de Barcelona o que s’hi vulguin instal·lar. mitjà o a curt termini aquestes necessitaran diversificar el seu finançament de la manera més adequada. La primera caixa d'estalvis espanyola té seu a Barcelona i, per mitjà de les seves inversions, és present en la majoria d'empreses nacionals rellevants, i també en altres empreses europees importants. 46 47 BARCELONA CENTRE MÈDIC A FITXA DESCRIPTIVA DE L’ENTITAT Patrocinadors i col·laboradors: Ajuntament de Barcelona, Generalitat de Catalunya, a través del Consorci de Promoció Comercial de Catalunya (COPCA); Turisme de Barcelona; Caixa d’Estalvis i Pensions de Barcelona “la Caixa”. DADES BÀSIQUES DE L’ENTITAT Sector: Sanitari 4 • Programa “Barcelona Ciutat de Salut”, amb l’objectiu de promoure productes i Any de constitució: 1987 serveis de salut dins el marc dels recursos turístics de la ciutat. Règim jurídic: Associació NOVES ACCIONS QUE CAL DESENVOLUPAR • Nou telèfon de coordinació d’assistència sanitària urgent, les 24 hores del dia, Nombre de membres: 19 per donar resposta als clients estrangers. President: Dr. Fernando Echavarne (director de Laboratorio Dr. Echavarne) • Implementació del pla de màrqueting: nous materials de difusió, actualització del Web: www.bcm.es web, publicitat i comunicació. B 1 Barcelona és, des de fa molts anys, una ciutat que s’ha caracteritzat pel prestigi delsseus experts professionals en el camp de la medicina –molts dels quals gaudeixen PROPOSTES BARCELONA, SERVEIS D’EXCEL·LÈNCIA d’un prestigi reconegut dins del món de la sanitat–, com també per la qualitat de PER A LA SALUT les seves instal·lacions, dotades d’un alt nivell tecnològic. • Valorar l’oferta de serveis sanitaris a Barcelona com a destí de prestigi. Explotar Barcelona s’ha convertit en una ciutat de referència en els serveis per a la salut, 1 la marca Barcelona Salut, capital europea de la salut. i any rere any acull un volum considerable de pacients de diferents països de tot PROPOSTES ESTRATÈGIQUES • Ésser presents en fires, salons i reunions internacionals amb una identificació el món que escullen la capital catalana per sotmetre’s a tractaments mèdics. clara de la marca Barcelona. Barcelona és, de la mateixa manera, un centre de referència mundial en con- • Actualitzar i crear nous productes propis (procediments medicoquirúrgics a gressos mèdics. preu prefixat). • Professionalitzar i qualificar els serveis sanitaris de Barcelona adreçats als estrangers. • Facilitar l’accés a les clíniques a totes aquelles persones que acudeixen a la 2 Barcelona Centre Mèdic (BCM) és una associació sense ànim de lucre dins l’àmbit ciutat cercant assistència mèdica i a tots aquells que, estant de pas per del sector sanitari, creada el 1987 amb la finalitat de divulgar i promoure a escala Barcelona, pateixen algun imprevist mèdic. QUÈ ÉS BARCELONA CENTRE MÈDIC? nacional, i especialment internacional, l’oferta mèdica de qualitat que hi ha a • Aportar clients de l’estranger, tant particulars com mitjançant acords de Barcelona, com també consagrar la ciutat com a punt de destí mèdic internacional. col·laboració amb companyies d’assistència en viatges o assegurances mèdiques. També vetlla per convertir-se en un referent europeu en medicina privada. • Crear un registre de dades i indicadors específic que ens ajudi a conèixer la realitat sanitària de Barcelona. • Convertir cada client estranger atès a Barcelona en un veritable ambaixador de 3 Membres: Clínica Corachan; CETIR Grup Mèdic; Dr. Javier Tapia; Centre la ciutat, crear bases de dades per enviar informació constantment. d’Oftalmologia Barraquer; Clínica Tres Torres; Centre Cardiovascular Sant Jordi; MEMBRES Centre Mèdic Teknon; Clínica Planas; Clínica Plató; Sabater-Tobella Anàlisis; Clínica Sagrada Família; Clínica Fundació FIATC; Clínica Quirón; CRC Corporació Sanitària; • Difondre i promocionar Barcelona com a destí sanitari en l’àmbit internacional. Laboratorio de Análisis Dr. Echevarne; Institut Diagnòstic per Imatge Domènech 2 • Crear aliances i col·laboracions amb l’Administració o amb altres sectors estratègics Clarós; Institut d’Otologia Dr. Garcia Ibáñez; Institut Oftalmològic de Barcelona. OPORTUNITATS de Barcelona: Ajuntament de Barcelona, Conselleria de Sanitat, ICS, Turisme de Catalunya, COPCA, Turisme de Barcelona, Barcelona Centre Universitari i altres. 48 49 • Treballar amb Turisme de Barcelona en el programa “Barcelona Ciutat de Salut”. OFERTA SANITÀRIA • Instaurar el telèfon de coordinació d’assistència sanitària urgent. • Portar a terme un pla de màrqueting global. Catalunya 1993 1998 1999 2000 2001 2002 (per 1.000 hab) Llits - - - - - 4,90 Metges - - - - - 4,70 3 • Manca de bases de dades globals sobre l’oferta de salut i benestar de la ciutat. Dentistes - - - - - 0,50Manca de dades reals sobre l’impacte econòmic del sector a la ciutat i a la regió Farmacèutics - - - - - 1,40 AMENACES metropolitana. • Manca d’identificació dels serveis sanitaris de Barcelona amb una marca de prestigi. • Manca de suport de l’Administració per reconèixer Barcelona com a “Ciutat Espanya 1993 1998 1999 2000 2001 2002 sanitària europea”. (per 1.000 hab) Llits - - - 3,70 - - • Manca d’identificació del nombre de pacients que es desplacen a Barcelona Metges - - - - - 4,30 cercant assistència mèdica i de les patologies per les quals es desplacen a la Dentistes - - - - - 0,50 ciutat. No es tenen dades sobre els estrangers atesos a la ciutat. Farmacèutics - - - - - 1,30 C EU -15 1993 1998 1999 2000 2001 2002 INDICADORS ECONÒMICS DEL SECTOR (per 1.000 hab) Llits - - 6,30 - - - Metges - - 3,60 - - - Dentistes - 0,60 - - - - Barcelona Centre Mèdic. 2004 Nombre de llits 1.202 Farmacèutics 0,70 - - - - - (Dades corresponents al conjunt Nombre d’empleats / col·laboradors 3.380 / 1.000 de clíniques i centres privats que són Intervencions quirúrgiques 96.400 / any membres de l’Associació) Naixements 7.300 / any Oferta hospitalària XHUP (Xarxa Hospitalària Privats Totals Facturació 258.000.000 ¤ de malalts aguts d’Utilitat Pública) Procedència dels pacients a Barcelona 2003 Llits 4.258 3.047 7.305 Barcelona 40,50 % Hospitals / centres 11 28 39 Resta de Catalunya 46,30 % Resta d’Espanya 44,10 % Altres països (Andorra, Aràbia Saudí, Algèria, 2,10 % (8.000 pacients / any) Oferta hospitalària de Nre. de llits Nre. de centres Argentina, Emirats Àrabs Units, França, Itàlia, malalts aguts en centres BCM 1.202 10 Anglaterra, Marroc, Portugal, Síria) privats de Barcelona. Església 593 5 Dependència funcional. Mútues / assegurances 559 5 2003 Altres 693 8 INDICADORS BÀSICS DE POBLACIÓ I SANITAT Total 3.047 28 Catalunya. 2003 Espanya. 2003 UE - 15. 2003 Població (1.000) 6.704 42.717 379.483 Assegurança privada. Catalunya. 2004 Homes % 49,40 49,20 48,90 • Nre. de persones amb assegurança privada = 1.613.851 ¤ Dones % 50,60 50,80 51,10 • Ingressos per primes d’assegurança privada = 841.000.000 ¤ Taxa de natalitat (per 100.000 hab.) 10,60 10,10 10,60 Fills per dona 1,33 1,26 1,46 Estimació de negoci que genera la sanitat Taxa de mortalitat (per 100.000 hab.) 8,90 8,90 9,80 • Facturació anual a Catalunya 2002 = 6.211.244.000 ¤ • Facturació anual a Barcelona 2002 = 3.726.746.000 ¤ Evolució taxa de mortalitat Catalunya Espanya UE - 15 Despesa sanitària PIB infantil (per 1.000 nascuts vius) 2001 3,20 4,10 4,70 PIB nominal 696.208 2002 3,30 4,20 4,50 Despesa pública 38.171 5,48% en sanitat Despesa privada 15.158 2,18% Esperança de vida en néixer Catalunya Espanya UE - 15 en sanitat (en anys) Homes Dones Homes Dones Homes Dones Despesa total 53.329 7,66% 2000 - - - - 75,30 81,40 en sanitat 2001 - - - - 75,50 81,60 2002 76,87 84,44 75,70 83,10 50 51 BARCELONA CENTRE DE DISSENY A Pepo Segura - Fundació Mies van der Rohe FITXA DESCRIPTIVA DE L’ENTITAT President de la Comissió Executiva: Sr. Ferran Alberch i Rexach Directora general: Isabel Roig i Llorca DADES BÀSIQUES DE L’ENTITAT Sector: Disseny 3 BCD coordina i organitza tot un programa d’activitats per demostrar i difondre elAny de constitució: 1976 valor del disseny. Són les següents: Règim jurídic: Fundació privada ALGUNES ACTIVITATS DESTACADES • Informació i assessorament President: Sr. Miquel Valls, president de la Cambra Oficial de Comerç, Indústria - Programa ExID’05-07, Empreses per la Innovació i el Disseny 05-07 i Navegació de Barcelona - Jornades Web: www.bcd.es - Difusió de bones pràctiques i casos d’estudi - Recerca i transmissió de coneixement - Assessorament a empreses per millorar la gestió del disseny 1 Barcelona ha estat sempre, i especialment els darrers 20 anys, un gran centre de - Servei Info Disseny®creativitat i disseny. La seva rica tradició en les diferents disciplines, com també un • Promoció PER QUÈ ÉS UN SECTOR ESTRATÈGIC? teixit dens i arrelat de centres d’ensenyament, institucions, comerços, serveis i - Organització dels Premis Nacionals de Disseny indústria, hi confereixen una identitat reconeguda internacionalment. - Exposicions - Edició de publicacions L’oferta excel·lent d’empreses de serveis de disseny i l’oportunitat que representa el • Internacionalització disseny en l’economia del coneixement –com a element diferenciador per a la com- - Accions de promoció amb empreses i professionals. petitivitat, la innovació i la internacionalització de les nostres empreses– forma un • Serveis a les empreses sector estratègic per al progrés econòmic i social del nostre país. - Organització de concursos - Altres encàrrecs específics Els objectius de BCD es poden resumir en dues grans àrees: B • la sensibilització de les empreses en l’ús i la gestió correctes del disseny per a la PROPOSTES millora de la seva competitivitat • la promoció internacional de Barcelona com a capital del disseny • Crear programes específics de suport al disseny, definit com a sector quinari. La missió de BCD és la promoció i la difusió del disseny, entès com a eina de crea- 1 • Propiciar l’intercanvi d’experiències amb altres països i ciutats capdavanteres en ció de valor necessària per incrementar la competitivitat i la innovació de les empre- PROPOSTES ESTRATÈGIQUES disseny (Milà, Londres, Helsinki…). ses, i com a disciplina que millora la qualitat de vida de les persones. • Fomentar la cultura de la creativitat i la innovació a través del disseny, amb accions i missatges concrets. • Aprofitar sinergies amb entitats pertanyents a altres sectors estratègics, com ara 2 Membres del patronat: Cambra Oficial de Comerç, Indústria i Navegació de Turisme de Barcelona i Barcelona Digital, per tal de vendre i transmetre una imatgeBarcelona; Ajuntament de Barcelona; Generalitat de Catalunya; Ministeri única i coherent d’una ciutat creativa i amb un component de disseny fort. MEMBRES d’Indústria, Turisme i Comerç; empreses, institucions, associacions i col·legis pro- • Afavorir pols creatius localitzats (22@) amb condicions òptimes per a la instal·lació fessionals, entre d’altres. d’estudis de disseny, joves creadors, etc. 52 53 2 • Crear la marca Barcelona Design i consagrar Barcelona com a capital del disseny IMPACTE ECONÒMIC DEL DISSENY En un article publicat recentment a la revista Temes de Disseny, publicada permitjançant un pla global d’accions específiques de promoció. A CATALUNYA l’Escola Elisava, el Dr. Aleix Carrió, enginyer industrial i economista, tracta de valo- OPORTUNITATS • Definir mesures per atraure / mantenir localitzacions funcionals versus rar de manera global l’impacte del sector del disseny en termes de Valor Afegit Brut deslocalitzacions (localització de departaments i/o oficines de disseny d’empreses (VAB), utilitzant com a referència l’estudi del Design Council (GB) dut a terme per multinacionals). la consultora PACEC l’any 2000, sobre la base d’ocupació d’1.003.000 de persones • Potenciar el (nou) rol del disseny en l’economia del coneixement, com a element a l’espai disseny a la Gran Bretanya. diferenciador i de millora de qualitat de vida de les persones. Amb aquestes dades es conclou que als diferents sectors empresarials de Catalunya l’ocupació en disseny i el VAB és el següent: 3 • El baix nivell de reconeixement del disseny com a activitat econòmica (serveis) icom a element estratègic per a la competitivitat empresarial, davant la ciència i AMENACES la tecnologia. Ocupació a Catalunya Valor Afegit Brut (VAB) • La deslocalització dels (pocs) departaments de disseny de les empreses amb seu Nre. persones Milions ¤ a Catalunya, per acostar-los a la producció. Agricultura i extractives 368 101 • Els costos de serveis de disseny de països emergents, com ara la Xina. Manufactures 40.479 841 C Construcció, transport i comunicacions 16.401 742Serveis a empreses i serveis financers 22.641 706 Serveis de consum 13.455 553 INDICADORS ECONÒMICS DEL SECTOR Total ocupació 93.345 2.942 A l’hora de quantificar el pes econòmic del sector disseny, hi ha diferents vies i En resum: conceptes que cal tenir en compte. Què es pot quantificar? Ocupació espai disseny a les empreses catalanes 93.345 persones • Les empreses de serveis de disseny i professionals freelance (serveis a empreses). % sobre la població ocupada 3,43% • Els professionals del disseny assalariats dins d’empreses de qualsevol sector VAB (Valor Afegit Brut) 2.942 milions ¤ (departaments de disseny). % sobre el VAB total de Catalunya 3,07% • El valor econòmic que aporta el disseny a les empreses dels diferents sectors (indústria, serveis, etc.). Dins el sector de serveis de disseny, incloem les empreses (micro, petites o mitja- Nota: l’autor d’aquest article especifica que la manca d’informació directa de la nes) anomenades col·loquialment “estudis” –que ofereixen serveis de disseny a realitat econòmica al nostre país ha fet necessària l’aplicació de la informació exis- altres empreses (serveis a empreses)– i els freelance o dissenyadors autònoms. tent a la Gran Bretanya i que, per tant, presenta certs dubtes sobre la solvència dels resultats. Si més no, és una primera referència de l’impacte del sector disseny al Per tal de quantificar l’oferta de serveis de disseny a Catalunya , i atesa la manca nostre país. de dades existents, BCD ha dut a terme dos estudis: d’una banda, l’oferta de ser- veis de disseny de producte (2002) i, de l’altra, l’oferta de serveis de disseny gràfic i de comunicació (2004). Per obtenir una visió complerta, cal quantificar, bàsica- ment, l’oferta de serveis d’interiorisme/entorn i disseny moda/tèxtil. SERVEIS DE DISSENY Empreses 1.129 (PRODUCTE +GRÀFIC I COMUNICACIÓ) % sobre sector serveis 0,4 % Ocupació estimada 5.600 persones Mitjana per empresa 5 persones Facturació estimada (*) 500 milions ¤ (*) Les dades de facturació són purament una estimació en base a les dades facilitades pels mateixos estudis. El nombre d’empreses és la mostra emprada per a ambdós estudis, a partir de les bases de dades de BCD i de les associacions de professionals. 54 55 BIOREGIÓ A FITXA DESCRIPTIVA DE L’ENTITAT 3 • Administracions públiques relacionades amb el sector• Institucions relacionades amb el sector MEMBRES • Universitats 1 Barcelona i Catalunya es troben en una bona posició per seguir la línia que el • Parcs científics Consell d’Europa va rubricar a Lisboa l’any 2000: consagrar Europa en l’economia • Instituts i centres de recerca BARCELONA I CATALUNYA APOSTEN PER basada en el coneixement més competitiva i dinàmica del món. En aquest sentit cal • Empreses del sector farmacèutic LA BIOMEDICINA I LES CIÈNCIES DE LA esmentar que la productivitat científica en biomedicina està preparada per compe- • Empreses del sector de tecnologia sanitària SALUT I DE LA VIDA tir a nivell global. I també que hi ha una bona predisposició dels diferents actors • Empreses del sector biotecnològic per a la col·laboració del sector públic entre si i també entre públic i privat, com demostren algunes iniciatives com ara l’Aliança Biomèdica de Barcelona (ABB) o la redacció, per part de l’Ajuntament de Barcelona, d’un projecte anomenat Fundació 4 • Proposar una estructura organitzativa de gestió de la bioregió basada en els Barcelona Biomed, que inclou el sector públic i el privat. models més competitius de bioclústers d’Europa, concretant l’estructura jurídica MISSIÓ I OBJECTIUS i la representació dels agents. Barcelona i Catalunya disposen també d’un sector empresarial tradicionalment • Identificar quines són les modificacions en la cultura i les estructures de generació innovador, però ara ha d’incorporar-se al nou paradigma d’empreses basades en de coneixement dins el camp de les ciències de la vida i la biotecnologia per fer el coneixement. La importància adquirida per la indústria farmacèutica, la indús- més efectiu l’aprofitament del coneixement per part del sector empresarial. tria de productes i equipaments mèdics i les empreses biotecnològiques inci- • Fer palesa la influència de la bioregió en l’economia catalana com un dels factors pients, constitueixen uns elements bàsics per al sistema de la bioregió. que cal desenvolupar en l’acord estratègic per a la internacionalització, la qualitat de l’ocupació i la competitivitat de l’economia catalana, impulsat pel Govern de la Generalitat, el patronat i els sindicats. 2 En la darrera dècada, Barcelona ha viscut una activitat important en biomedicina • Donar resposta, mitjançant un pla de màrqueting, al posicionament de Catalunyai biotecnologia. a través de la bioregió, en el mapa biotecnològic europeu, i donar resposta a les QUÈ ÉS LA BIOREGIÓ? polítiques d’atracció de capital, d’atracció d’unitat de R+D d’empreses deslocalitzades El caràcter poc multidisciplinari i multicèntric dels projectes recomana assolir una i d’atracció de recursos humans especialitzats. massa crítica que permeti consagrar el sector en un lloc capdavanter en l’àmbit • Donar resposta als instruments de política científica, tecnològica i social de europeu. Constituir la bioregió ha de facilitar aquesta fita mitjançant la partici- l’Administració a fi de facilitar la coordinació entre recerca i innovació. pació de tots els agents implicats. B La bioregió és l’espai on, en l’àmbit de la biomedicina i la biotecnologia, desen- volupen la seva activitat diferents agents públics i privats amb la finalitat de PROPOSTES generar nous productes i serveis altament competitius. La bioregió ha de ser l’ins- trument de gestió del sistema de relacions bilaterals i multilaterals establertes espontàniament. 1 • Voluntat política i suport del govern a la implementació d’una estratègia en biotecnologia a Catalunya. OPORTUNITATS • La biotecnologia és una tecnologia clau, amb gran potencial econòmic i aplicacions creixents en nombrosos sectors industrials. La biotecnologia ha creat un sector industrial propi, fonamentat directament en la ciència i la generació de coneixement. 56 57 • Percepció social favorable als avenços de la biotecnologia, especialment en el PARCS CIENTÍFICS, INSTITUCIONS I CENTRES DE RECERCA camp de la salut. • Possibilitat d’identificar sectors específics on Catalunya hi tingui un avantatge 2 escoles de negocis internacionals (IESE, ESADE) competitiu (p. ex. l’existència d’un teixit de pimes extens en sectors afins com el 11 parcs científics, 3 parcs biomèdics, 3 parcs agroalimentaris farmacèutic, el químic i l’agroalimentari). Xarxa de plataformes tecnològiques: • genòmica • Foment de l’atracció que representa Barcelona en molts entorns; aquesta • proteòmica atracció pot identificar la capital catalana com a destí per a possibles seus • cristal·lografia d’empreses o entitats internacionals. • nanotecnologia • Existència d’un gran nombre de catalans altament qualificats que es troben a • NMR l’estranger i que són susceptibles de retornar mitjançant els instruments adequats. • química combinatòria • Existència d’iniciatives de metaclúster a Europa, amb l’objectiu de sumar esforços • química fina entre bioregions existents per ser competitius davant el gegant americà i asiàtic. • imatges PET • transgènesi Supercomputador IBM a la Universitat Politècnica de Catalunya 2 • Barreres a escala europea que limiten l’evolució del sector (absència d’una borsa Seu del nou sincrotróúnica, absència de la directiva de patent única europea). Seu de l’Oficina Central de la Federació Europea de Biotecnologia (EFB) AMENACES • Endarreriment en la implementació de polítiques sectorials en el camp biotecnològic Tests clínics: • 1.844 centres respecte d’altres regions europees. • 4.000 investigadors • Desenvolupament accelerat de noves potències (Índia, Xina, Singapur) amb • 1.264 tests (2002) inversions molt elevades de les administracions que amenacen de deslocalitzar 300 investigadors en ciències de la vida recerca i producció de grans multinacionals altrament ubicades a Europa. • Possible lentitud en el desenvolupament del projecte per una manca de coordinació entre els agents implicats o una manca de lideratge. ESTUDIANTS DE BIOLOGIA I CIÈNCIES DE LA VIDA • Tendència a la deslocalització de la recerca clínica, cap a economies emergents. • Tendència generalitzada a Europa cap a un menor finançament públic, que posa Estudis Nre. estudiants en perill una evolució positiva de la societat del benestar. Enginyeria química 1.590 • Capacitat limitada de generació de nous productes en el sector farmacèutic. Biotecnologia 300 C Bioquímica 292Química 4.315 Biologia 4.292 INDICADORS ECONÒMICS DEL SECTOR Medicina 4.445 Farmàcia 2.586 UNIVERSITATS I INSTITUCIONS RELACIONADES AMB EL SECTOR DADES DEL SECTOR FARMACÈUTIC (COMPARATIVA LABORATORIS I PRODUCCIÓ FARMACÈUTICA CATALUNYA/ESPANYA) 11 universitats 20.000 científics Sector farmacèutic % Catalunya / Espanya 187.000 estudiants (18.000 en ciències de la vida) Companyies farmacèutiques 46% Xarxa d’hospitals catalans, entre els quals es troben els 6 més importants de l’Estat espanyol Producció farmacèutica 60% Xarxa de centres de recerca d’excel·lència: • regulació genòmica Beneficis del sector farmacèutic 23% • medicina regenerativa Producció materials bàsics 66% • química 163 laboratoris farmacèutics • nanobioenginyeria 17 centres de R&D nacionals • oncologia 10 centres de R+D internacionals • neurociències Xarxa de Trampolins Tecnològics (centres d’emprenedors lligats a les principals universitats i escoles de negocis; incubadores spin-off) PUBLICACIONS CIENTÍFIQUES Dades 2000 Catalunya Espanya Europa EUA Nre. publicacions 5.485 25.746 307.977 270.855 Publicacions per cada 100 científics/any 37,03 33,6 33,5 22,2 CREIXEMENT DEL SECTOR El projecte de bioclúster preveu la creació de 120 companyies cap a l’any 2015. S’espera la creació de 12 companyies i spin off cada any. Això significa uns 1.500 investigadors en 5 anys i 3.000 cap finals de 2015, que representen 250-350 milions d’euros de capital de risc i 200 milions d’euros en 5 anys. 58 59 CRÈDITS EDICIÓ Direcció de Promoció Econòmica Comissió de Promoció Econòmica, Ocupació i Coneixement C/Avinyó, 7 1er pis 08002 Barcelona Tel. 93 40274 78 COORDINACIÓ Mario Rubert Xavier Borrell Agustí Esteve AGRAÏMENTS • Fundació Barcelona Digital • Barcelona Aeronàutica i de l’Espai • Barcelona Centre Universitari • Fundació Fòrum Ambiental • Fundació per al Desenvolupament de la Dieta Mediterrània • Barcelona Centre Logístic • Turisme de Barcelona • Barcelona Centre Financer Europeu • Barcelona Centre Mèdic • Barcelona Centre de Disseny • Bioregió CORRECCIÓ DE TEXTOS Debat Traductors ® DISSENY I MAQUETACIÓ Dockland Comunicación, S.A. IMPRESSIÓ Ajuntament de Barcelona Imatge i Producció Editorial Passeig de la Zona Franca, 60 08038 Barcelona DIPÒSIT LEGAL B-29850-2002 Barcelona, Juliol 2005