barcelona, 
metròpoli per
viure i treballar

PRESENTACIÓ › ›
1. BARCELONA, METRÒPOLI DE LA MEDITERRÀNIA › ›
2.  BARCELONA, LLARGA TRADICIÓ EMPRESARIAL I COMERCIAL  › ›
3.  BARCELONA, UNA OFERTA COMPLETA D’INFRAESTRUCTURES I › ›
DE RECURSOS PER A L’ACTIVITAT ECONÒMICA 
4.  BARCELONA EN MOVIMENT: GRANS PROJECTES PER CONSTRUIR EL FUTUR › ›
5.  EFICÀCIA I QUALITAT DE VIDA: LA FÓRMULA BARCELONA › ›
6.  TREBALLEM PER AL PROGRÉS ECONÒMIC DE BARCELONA › ›
› › JOAN CLOS, ALCALDE DE BARCELONA
› › JORDI PORTABELLA, SEGON TINENT D’ALCALDE DE BARCELONA I PRESIDENT DE LA COMISSIÓ DE PROMOCIÓ ECONÒMICA,
OCUPACIÓ I CONEIXEMENT
› › 1.1. UNA DE LES PRINCIPALS REGIONS METROPOLITANES D’EUROPA
› › 1.2. 2.000 ANYS DE TRADICIÓ I MODERNITAT
› › 1.3. BARCELONA, EN LA XARXA INTERNACIONAL DE CIUTATS
› › 2.1. UNA CIUTAT ATRACTIVA PER ALS NEGOCIS
› › 2.2. UNA ECONOMIA OBERTA A L’EXTERIOR
› › 2.3. CENTRE DE SERVEIS AVANÇATS EN EXPANSIÓ
› › 2.4. LA CINQUENA AGLOMERACIÓ INDUSTRIAL D’EUROPA
› › 2.5. SEU DE CENTRES DE SERVEIS DE VALOR AFEGIT
› › 2.6. SEU DE MÉS DE 2.700 EMPRESES ESTRANGERES
› › 2.7. CIUTAT DEL CONEIXEMENT
› › 2.8. DESTINACIÓ TURÍSTICA URBANA
› › 3.1. HUB DEL SUD D’EUROPA. INFRAESTRUCTURES DE TRANSPORT EN EXPANSIÓ
› › 3.2. TELECOMUNICACIONS. CIUTAT “ON LINE”
› › 3.3. ATRACTIVA OFERTA IMMOBILIÀRIA
› › 3.4. FORMACIÓ DE RECURSOS HUMANS I R+D
› › 4.1. L’APOSTA PER LA LOGÍSTICA I LA INTERNACIONALITZACIÓ. ÀREA DEL LLOBREGAT
› › 4.2. FÒRUM UNIVERSAL DE LES CULTURES 2004. ÀREA DEL BESÒS
› › 4.3. EL DISTRICTE D’ACTIVITATS PRODUCTIVES 22@BCN: UN NOU URBANISME PER A LA NOVA ECONOMIA
› › 4.4. LA SAGRERA - SANT ANDREU: ALTA VELOCITAT PER A BARCELONA 
› › 4.5. ALTRES PROJECTES METROPOLITANS
› › 5.1. LA CIUTAT EUROPEA AMB MÉS QUALITAT DE VIDA 
› › 5.2. OFERTA RESIDENCIAL VARIADA
› › 5.3. SERVEIS PER A LA SALUT DE PRESTIGI RECONEGUT
› › 5.4. BARCELONA ÉS CULTURA
› › 5.5. L’ESPORT A L’ABAST DE TOTHOM
› › 5.6. COMPRAR A BARCELONA  
› › 5.7. 46 MERCATS MUNICIPALS
› › 5.8. OCI I GASTRONOMIA
› › 6.1. LA PROMOCIÓ ECONÒMICA DE BARCELONA
› › 6.2. “BARCELONA”, UNA MARCA DE QUALITAT I PRESTIGI
› › 6.3. COMPARTIR ESFORÇOS CAP AL FUTUR
› › 6.4. ELS PLANS ESTRATÈGICS
› › 6.5. LA FIRA INTERNACIONAL DE BARCELONA
› › 6.6. EL CONSORCI DE LA ZONA FRANCA DE BARCELONA
› › 6.7. TURISME DE BARCELONA
› › 6.8. MERCABARNA
6
JOAN CLOS
ALCALDE DE BARCELONA
La innovació, l’esperit emprenedor i una ètica arrelada del comerç i del treball han fet que Barcelona hagi estat, en molts
moments de la història, a l’avantguarda del seu temps. 
El mateix edifici històric de l’Ajuntament de Barcelona recorda com, durant l’edat mitjana, Barcelona va liderar la
navegació i el comerç a la Mediterrània. Uns segles més tard, Barcelona fou pionera a Espanya i al sud d’Europa en el
desenvolupament de la Revolució Industrial i de les comunicacions. 
El segle XXI s’enceta amb una nova revolució: la de les tecnologies de la informació i la societat del coneixement. Un
cop més, Barcelona s’ha orientat ràpidament cap al futur.
Barcelona és una ciutat mediterrània, amb una personalitat pròpia forta, centre d’una regió metropolitana extensa i amb
una vocació sòlida de projecció exterior. És una ciutat que integra la complexitat, és a dir, no és una ciutat monotemàtica.
Al carrer hi conviuen habitatges i oficines, indústries i comerç, i tot en un entorn agradable i amb una climatologia
excel·lent. Aquest context urbà de qualitat és especialment favorable per al desenvolupament de la nova economia
relacionada amb les tecnologies de la informació i les telecomunicacions. 
La nostra és una ciutat vibrant i cosmopolita. Una ciutat que sap reinventar-se ella mateixa. Després del procés de
transformació intens que es va produir amb motiu dels Jocs Olímpics de 1992, Barcelona ha continuat proposant i
desenvolupant projectes ambiciosos de transformació en clau econòmica per optimitzar les nostres possibilitats com a
gran metròpoli de la Mediterrània nord-occidental i ser una de les ciutats europees més actives pel que fa a la nova
economia i als sectors amb un desenvolupament més gran. 
Cada vegada hi ha més empreses amb sentit de futur que trien d’instal·lar-se a Barcelona i ens complau constatar com,
un cop entre nosaltres, les seves expectatives es veuen plenament satisfetes. I cada vegada també és més important
la percepció internacional del potencial de Barcelona com a ciutat de la nova economia.
Us convido a consultar aquesta publicació, que ofereix informació sobre tots aquests projectes des d’una perspectiva
econòmica i empresarial, útil per a tots aquells interessats a invertir-hi o, simplement, a conèixer els atractius que ofereix
Barcelona en aquest aspecte. 
M’agradaria animar el lector que encara no coneix la ciutat personalment perquè ens visiti. Viure la ciutat val més que
totes les paraules d’aquest llibre. 
PRESENTACIÓ › ›
7
1 ›› BJOARRDCIE PLOONRTAA ABCETLILVAA, BARCELONA ACTIVA, BARCELONA ACTIVA, BARCELONA 
SEGON TINENT D’ALCALDE DE BARCELONA I PRESIDENT DE LA COMISSIÓ DE
PROMOCIÓ ECONÒMICA, OCUPACIÓ I CONEIXEMENT
Barcelona és una ciutat mediterrània, plena de llum, un espai urbà amb personalitat i singularitat. Una ciutat oberta,
cosmopolita, però amb una identitat marcada. Són precisament aquestes característiques que, en el context de
globalització mundial en què ens trobem immersos, aporten valor a la ciutat i marquen els fets diferencials respecte de
la resta. 
Davant la creixent competència internacional, Barcelona s’ha consolidat com una de les principals capitals d’Europa per
fer-hi negocis. La seva projecció internacional important, la situació geogràfica privilegiada, el dens teixit empresarial de
la seva àrea i l’accessibilitat la converteixen en una ubicació molt atractiva per als negocis.
Barcelona també ha obtingut un ampli reconeixement internacional per la promoció que la ciutat fa d’ella mateixa amb
vista a captar inversió i noves oportunitats de negoci a l’exterior, i per la transformació urbana espectacular que la ciutat
afronta en l’actualitat. Una sèrie de projectes en marxa, com el districte tecnològic 22@bcn, el Fòrum Universal de les
Cultures 2004, l’ampliació del port i de l’aeroport o l’arribada del tren d’alta velocitat, oferiran noves possibilitats per a la
i nversió i la instal·lació d’empreses, a banda de convertir la capital catalana en marc de referència per al
desenvolupament econòmic i urbanístic d’altres ciutats.
Barcelona és una ciutat tolerant, amb una economia molt diversificada, un laboratori en què es conceben idees, una
ciutat que concentra una comunitat creativa important que atreu talents que generen creixement tecnològic. L’ambient
que transmet la ciutat fomenta la creació i la innovació, i converteix Barcelona en una de les ciutats d’Europa amb més
potencial de desenvolupament de les activitats de nova generació.
A tot això cal sumar-hi l’esforç de col·laboració entre els sectors públic i privat que fa Barcelona des de la celebració dels
Jocs Olímpics i que permet replanificar el futur de la ciutat mitjançant l’elaboració dels plans estratègics, al mateix temps
que es promocionen els sectors considerats estratègics.
Però Barcelona no és només una ciutat per treballar-hi, sinó que és una ciutat per viure-hi. Amb un clima estable, oberta
al mar, una oferta cultural i lúdica esplèndida, una àmplia xarxa d’institucions educatives de tots els nivells, serveis
sanitaris de prestigi i accessibles a tothom, i amb una aposta decidida per la sostenibilitat, Barcelona és la ciutat que
gaudeix de la millor qualitat de vida d’Europa.
Des de l’Ajuntament de Barcelona, us convido que conegueu Barcelona i us deixeu seduir per tot el que la nostra ciutat
ofereix.
8
BARCELONA ACTIVA, BARCELONA ACTIVA, BARCELONA ACTIVA, BARCELONA ›› 1
› › "Barcelona: la ciutat inquieta que intenta fer-se el seu espai"Financial Times
› › "Barcelona és una de les ciutats més creatives i innovadores del món. L’impacte del seuavenç cultural i industrial es deu, principalment, al desenvolupament del disseny i a les
polítiques que ho han fet possible. Gràcies al seu caràcter obert i alegre, puc afirmar molt
convençudament que Barcelona seria la seu ideal de l’associació Design for the World."
Kenji Ekuan, president de l’associació Design for the World
› › "Som del parer que no es pot competir en els mercats globals sense ser presents aBa r ce l o n a . " 
J. Michael Giles, president del Merrill Lynch Internacional Private Banking Group
› › "Fa set anys, quan vam decidir crear un campus a Europa, volíem que fos a una ciutatcreativa i d’esperit innovador, enfocada als negocis i amb una xarxa de transport òptima." 
Robert S. Hamada, rector de l’Escola de Negocis de la Universitat de Chicago
› › "Nestlé és present des de l’any 1920 a Barcelona, la ciutat des d’on hem dirigit la nostraactivitat empresarial a Espanya. Ens agrada Barcelona, ens hi sentim còmodes i estem
convençuts que ens hi quedarem."
Peter Brabeck-Letmathe, director general de Nestlé Worldwide
› › "A Barcelona hem trobat els ingredients clau de l’èxit: una situació immillorable en una deles ciutats més dinàmiques d’Europa, incentius polítics forts, una economia en creixement
i una cultura que transforma el que és vell i aplaudeix el que és nou."
Gerald D. Hines, president de Hines. Projecte Diagonal Mar
› › "Actualment Barcelona és una de les ciutats més apassionades d’Europa. I la passió peldisseny hi té molt a veure."
Milton Glaser, dissenyador nord-americà, autor de l’eslògan "I love NY"
› › "Barcelona és una ciutat gairebé perfecta."Richard Rogers, arquitecte
› › "De Barcelona m’agrada l’atmosfera, és molt viva, ja és important i més que ho serà.Tambéés molt moderna."
Giorgio Armani, dissenyador
› › "Barcelona és un exemple important per a París!"  Anne Hidalgo, tinent d’alcalde de París
› › "Per mi, Europa era Londres i París... Vaig venir a Barcelona per una promoció i, llavors...Uau! Vaig descobrir una ciutat culturalment a l’altura de Nova York o París..." 
Woody Allen, director de cinema
› › "Barcelona, millor destinació urbana del món."Daily Telegraph
› › "Barcelona demostra què es pot arribar a fer amb visió i continuïtat".The Guardian
9
1.1. UNA DE LES PRINCIPALS REGIONS METROPOLITANES D’EUROPA › ›
1.2. 2.000 ANYS DE TRADICIÓ I MODERNITAT › ›
1.3. BARCELONA, EN LA XARXA INTERNACIONAL DE CIUTATS   › ›
BARCELONA, METRÒPOLI DE LA MEDITERRÀNIA › ›1
1 ›› 1.1. UNA DE LES PRINCIPALS REGIONS METROPOLITANES D’EUROPA
Barcelona és la capital cultural, econòmica, política i ›› 1.1.1.  CENTRE D’UNA EUROREGIÓ DE MÉS DE
administrativa de Catalunya, regió caracteritzada per un 16 MILIONS D’HABITANTS
alt grau d’industrialització, dinamisme i obertura a
l’exterior, com també per tenir una cultura i idiosincràsia Barcelona està situada a l’extrem nord-est de la
pròpies. Península Ibèrica, a 150 quilòmetres de la frontera
francesa. Tradicionalment, la seva situació geogràfica li
Amb més d’un milió i mig d’habitants, Barcelona és el ha permès jugar un rol de connexió entre la Península i
centre d’una extensa regió metropolitana (RMB) que la Mediterrània en general i el centre i el nord d’Europa. 
ocupa 3.236 km2 i on resideixen gairebé 4,5 milions
d’habitants. A més a més, Barcelona desenvolupa una funció de
centre direccional d’un ampli hinterland que s’estén
més enllà de la frontera francesa. Aquest hinterland,
POBLACIÓ I SUPERFÍCIE definit per aquelles ciutats a les quals és possible
accedir en menys de tres hores, comprèn València,
2003 POBLACIÓ SUPERFÍCIE(km2)
Saragossa, Palma de Mallorca, Toulouse i Montpellier, i
Barcelona 1.527.190 101 té una població de 16,2 milions d’habitants. El
Regió metropolitana 4.482.623 3.236 d e s e nvolupament dels projectes fe rr oviaris d’alta
Catalunya 6.506.440 31.895 velocitat facilitarà encara més la integració econòmica
Espanya 41.837.894 505.988 d’aquesta zona que, a més a més, es considera una de
Font: Institut Nacional d’Estadística (INE) les zones amb més potencial de creixement d’Europa.
›› 1.1.2.  UNA ECONOMIA SÒLIDA I EN EXPANSIÓ
La regió metropolitana de Barcelona se situa entre les La regió metropolitana de Barcelona, amb
deu àrees metropolitanes més grans de la Unió Europea. aproximadament el 10 % de la població espanyola,
En termes administratius, la regió metropolitana de aporta el 22 % de les exportacions del país. Quant al
Barcelona és la sisena aglomeració metropolita n a PIB per càpita, Catalunya se situa en la mitjana europea
europea després de Londres, París, Ran s t ad, Rhur i gràcies al creixement experimentat en els darrers anys.
pràcticament es pot equiparar amb Madrid.1
 
  
 
 
 
 
        
  
      
 
   
   
 
 
 
       
 
 
1 Segons el criteri de població en superfície equivalent, la RMB se situa en novena posició després de les zones esmentades, l’àrea de Milà, l’aglomeració
Manchester-Liverpool i l’àrea de Nàpols.
1 2 BARCELONA, METRÒPOLI DE LA MEDITERRÀNIA 
1.2. 2.000 ANYS DE TRADICIÓ I MODERNITAT ›› 1
›› 1.2.1.  ORÍGENS ›› 1.2.2.  LA CIUTAT ROMANA
Els orígens de Barcelona es remunten a finals del segle Els romans, conscients de la importància i el potencial
I a. C., en temps de la colonització romana. La ciutat ha d’aquest centre de comerç, van fundar l’any 15 a. C. la
anat prenent forma al llarg de vint segles, gràcies a una colònia Julia Augusta Faventia Paterna Barcino sobre un
combinació favorable d’espai i circumstàncies turó que dominava el port. Aquest emplaçament,
propícies. La seva ubicació incomparable a la costa conegut a l’edat mitjana com a Mons Taber i situat ara
mediterrània, en la confluència dels rius Llobregat i al bell mig del districte de Ciutat Vella, es va convertir en
Besòs, és molt encertada, ja que disposa de vies la capital econòmica, administrativa i religiosa de l’àrea
naturals de comunicació amb l’interior del país. litoral colonitzada pels laietans. Encara ara romanen en
peu restes de la muralla, del temple, dels carrers i
Abans que es fundés la ciutat com a tal, cap a la fi del d’edificis diversos.
paleolític, ja hi havia un seguit de poblats en aquesta
zona del litoral mediterrani. Els habitants havien estat El segle V d. C., el govern de la ciutat va fer encunyar les
atrets pels recursos naturals de la regió i la proximitat pròpies monedes, es van reforçar les muralles amb un
del mar, font de comerç i contactes culturals amb altres nou emmurallat proveït de nombroses torres i es va
pobles de la Mediterrània. procedir a la construcció de la basílica i del baptisteri
paleocristians. Més tard, la colònia va ser habitada pels
Entre els segles VI i II a. C., el poble ibèric conegut amb visigots i es va convertir en la capital del seu regne
el nom de laietà es va instal·lar a diverses poblacions durant uns anys, com també ho va ser per als àrabs i els
emmurallades disperses per la plana litoral i als carolingis. A mesura que va anar creixent, la ciutat va
vessants de la muntanya de Montjuïc. Les ruïnes que estendre el seu poder fins arribar a dominar totalment
es conserven avui en dia mostren que els laietans el comerç mediterrani.
treballaven la terra i comerciaven amb altres pobles de
la Mediterrània, com ara els grecs i els cartaginesos.
D i verses grans sitges subterrànies, recentment
excavades al barri del port, van constituir probablement
el primer dipòsit d’emmagatzematge del port, on es
guardava el gra destinat al comerç exterior.
1 ›› 1.2. 2.000 ANYS DE TRADICIÓ I MODERNITAT
›› 1.2.3. LIDERATGE MEDITERRANI A L’EDAT
MITJANA
A principis de l’edat mitjana, Barcelona va esdevenir la
capital del comtat homònim. Durant aquesta època, la
població va créixer considerablement, l’artesania i el
comerç van florir, els navegants van aprofundir els seus
coneixements marítims i la ciutat va començar a créixer
i a establir institucions pròpies. En aquest període,
Barcelona va arribar a convertir-se en el centre d’un
ampli imperi polític i comercial, que es va estendre a
totes dues ribes de la Mediterrània, fins a Grècia i
l’Orient Mitjà. 
L’interès del consell municipal per impulsar el
desenvolupament de la ciutat va portar a la construcció
d’un conjunt de bells edificis gòtics. Les àrees
habitades i els pobles situats fora de les muralles
romanes van forçar l’alçament de nous murs al voltant
del districte actual de Ciutat Vella, els quals van marcar
els límits de la ciutat fins al segle XIX. El Palau Reial
Major, el Saló de Cent, la Catedral, diverses esglésies,
les Drassanes (medievals) i un nombre considerable de
mansions palatines encara existeixen avui en dia a
diversos punts de Ciutat Vella com a record de l’antiga
esplendor medieval de la ciutat. Aquesta esplendor es
va veure enterbolida el segle XV per una recessió
econòmica important, durant la qual es va interrompre
el comerç amb nombroses ciutats mediterrànies a
causa de les incursions de pirates i el domini de ›› 1.2.5.  BARCELONA, PIONERA DE LA REVOLUCIÓ
l’armada turca. En aquest període, a més, l’Atlàntic va INDUSTRIAL 
substituir la Mediterrània com a via de comerç amb
El segle XIX Barcelona va iniciar un procés intens
Amèrica, i fins al segle XVIII no es va permetre que
d’industrialització que va convertir la ciutat en pionera de
Barcelona participés en aquest intercanvi comercial.
la Revolució Industrial a Espanya. Així, la primera fàbrica
que va fer servir el vapor per moure les seves màquines
›› es va instal·lar a Barcelona. El primer fer ro c a r ril es va1.2.4. DECADÈNCIA I RECUPERACIÓ posar en marxa el 1848 entre Barcelona i Mataró. La
Els segles XVI i XVII van ser un període de decadència ci u t at també va ser una de les pioneres en la construc c i ó 
mo t i v at, entre altres motius, pel fet que Barcelona fos d’un primer fer ro c a r ril metropolità a Europa. El Diari de
ap a r t ada de la vida de la cort i de les vies de comerç amb Barcelona es va convertir en el degà dels periòdics
Amèrica, a més de ser contínuament assetjada per europeus, i la ciutat també va ser pionera en l’aplicació
gu e r res i conteses.  de l’energia elèctrica. El segle XIX va ser un període
d’intensa activitat econòmica, social i cultural, i això va
Durant la Guerra de Successió a la Corona Espanyol a , fer de la ciutat una de les més cosmopolites d’Europa.
Ca t al u n ya va fer costat a la dinastia dels Habsburg, amb
un ampli suport de potències europees. La Guerra, però, A finals del segle XIX i principis del segle XX, la classe
va donar la victòria al partit de la dinastia dels Bor b ó , mitjana liberal barcelonina va conèixer un nou apogeu
cosa que va comportar que Barcelona patís un càstig comercial i industrial que va atreure encara més
mi l i t ar i polític dur per haver estat el principal centre de ha b i t ants a la ciutat. L’Exposició Universal de 1888 va
suport del bàndol perdedor. Així, l’entrada de les tropes re p r e s e n t ar una nova oportun i t at de desenvol u p a m e n t 
tr i o m f ants a Barcelona el 171 4 va representar l’abolició per a Barcelona i va ser necessari guanyar espai per
de les institucions de Cata l u nya, així com altres fac i l i t ar el creixement de l’urbs. Es van enderrocar les
represàlies polítiques i militars. Això no obstant, aquells muralles i es va ampliar la perifèria de la ciutat mitjançant
e s d eveniments no van impedir que Ba r c e l o n a un pla urbanístic de disseny racionalista, obra de
comencés a florir de nou a mitjan segle XVIII. La seva l’ e n g i n yer Ildefons Cerdà, avui reconegut mundialment
decadència en el camp polític i militar es va veu r e per la seva concepció innovadora que ha conformat la
mi n vada per un ressorgiment econòmic que va provoc a r tipologia urbana característica de la ciutat. Els pobles
un creixement notable de la indústria privada i un ag r upats al vol t ant de les zones industrials que havi e n 
augment considerable de la població, a més d’activar el sorgit a partir de petites poblacions a finals de l’edat
comerç amb Amèrica.  mitjana, van passar a formar el nucli central de la gran
1 4 BARCELONA, METRÒPOLI DE LA MEDITERRÀNIA 
1.2. 2.000 ANYS DE TRADICIÓ I MODERNITAT ›› 1
Barcelona. Durant aquesta època va sorgir el ›› 1.2.7.  L’IMPULS OLÍMPIC
Modernisme en arquitectura i el seu representant més Amb l’elecció de Barcelona com a organitzadora i seu
reconegut, Antoni Gaudí, va dissenyar les seves obres dels Jocs Olímpics de 1992 va començar una de les
més famoses. Amb motiu de l’Exposició Universal de etapes més dinàmiques de la història recent de la
1929 es va endegar una nova fase de renovació urbana. ciutat. Aquest enorme esforç col·lectiu va tenir com a
resultat la intensa transformació de la capital catalana.
›› 1.2.6.  DICTADURA I RECUPERACIÓ DEMOCRÀTICA Organitzar els Jocs Olímpics d’una manera eficaç i
El primer terç del segle XX va suposar una continuació brillant va ser una iniciativa de l’administració local, amb
del dinamisme econòmic i cultural de la ciutat, tot i que el suport dels governs central i autonòmic, i es va
no van mancar les tensions socials i polítiques, que van convertir en un instrument per promocionar Barcelona a
ar ribar al seu punt culminant amb la Guerra Civil de 193 6 - escala mundial. Aquest repte va ser el catalitzador
1939. La postguerra immediata va ser un període necessari que va permetre mobilitzar totes les energies
d’ e s t ancament sota el règim dictatorial del general de la ciutat i assolir aquells objectius, gràcies a la
Franco. A partir de finals dels anys 50 i 60, l’economia de col·laboració dels sectors públics i privats i la
Barcelona va anant recobrant la seva vital i t at a mesura participació, activa i entu s i a s ta, dels ciutadans en
que el règim permetia més liberalització econòmica i un general.
ob e r t ura més gran dels mercats. Una vegada més,
Barcelona va demostrar la seva capacitat de recuperació Amb motiu dels Jocs Olímpics de 1992, Barcelona va
i lideratge i va encapçalar aquest nou període de viure uns anys de creixement continu i de
d e s e nvolupament i modernització de l’economia transformacions físiques intenses. En aquest context,
es p a n yola, la qual cosa li va permetre consolidar-se com es van portar a terme tot un seguit d’infraestructures,
la regió més industrialitzada del país. com ara la construcció de les rondes o dels cinturons
viaris perifèrics, l’edificació de les viles olímpiques, que
El desenvolupament econòmic va afavorir l’afluència van allotjar els atletes participants i els mitjans de
d’immigració des d’altres regions i un creixement urbà comunicació, la construcció de complexos esportius
molt ràpid, amb dèficits notables d’infraestruc t ures i únics i l’erecció de dues torres de telecomunicacions,
se r veis en algunes de les zones menys afavorides. No ha entre d’altres. Cal destacar també uns altres projectes
es t at fins als anys 70, 80 i 90 que moltes d’aquestes d’enorme pes i valor estratègic després de 1992, com
deficiències s’han anat corregint progressiva m e n t l’ampliació i la remodelació de l’aeroport, l’obertura de
gràcies a l’esforç de les noves autoritats públiques la ciutat al mar, l’increment del nombre d’hotels de
sorgides a partir de la restauració de la democràcia el q u a l i tat i l’adaptació de les xarxes de
197 7 . telecomunicacions i de serveis. Un dels elements que
també cal ressaltar és l’acurada selecció de la qualitat
A més, la democràcia va significar la recuperació de les arquitectònica d’aquests projectes, en els quals han
i n s t i tucions polítiques de Cata l u nya i un nou participat alguns dels arquitectes més prestigiosos del
re c o n e i x ement de la seva pluralitat política i cultural. món. Aquesta qualitat arquitectònica ha fet Barcelona
m e r e i xedora de diversos reconeixe m e n t s
internacionals. 
BARCELONA, METRÒPOLI DE LA MEDITERRÀNIA 1 5
1 ›› 1.3. BARCELONA EN LA XARXA INTERNACIONAL DE CIUTATS
Com hem vist, les darreres dècades del segle XX s’han
caracteritzat per un procés intens de transformació i ›› 1.3.1.  PROTAGONISTA EN LES ORGANITZACIONS
modernització de la ciutat. La transformació urbana ha MUNDIALS DE CIUTATS
anat acompanyada, alhora, d’una gran vitalitat en els
camps cultural, científic, artístic, social i econòmic, que Barcelona ha estat escollida seu de Ciutats i Governs
han situat Barcelona entre les ciutats més dinàmiques, Locals Units, una nova institució fruit de la fusió de les
atractives i cosmopolites d’Europa. dues organitzacions que fins ara agrupen les ciutats i
les autoritats locals de tot el món: la U n i ó
Internacional d’Autoritats Locals (IULA) i la Federació
1.3. BARCELONA EN LA XARXA Mundial de Ciutats Unides (FMCU). La seu d’aquest
INTERNACIONAL DE CIUTATS nou organisme té un caràcter permanent i funciona des
de principis de 2004. Els seus objectius persegueixen
Barcelona és una ciutat oberta al món. Per la seva assignar noves competències a les ciutats per afrontar
història, cultura i situació geogràfica, ha protagonitzat al els reptes que es plantegen en els nuclis urbans, on
llarg dels segles una activitat internacional singular que augmenta la concentració de la població i, alhora,
en els darrers anys ha experimentat un fort impuls. La aquest organisme es converteix en l’interlocutor més
nostra ciutat és avui una capital mediterrània, europea i important de les ciutats davant les Nacions Unides i les
mundial de referència obligada. seves agències especialitzades.
La participació de Barcelona en l’esfera internacional La xarxa Metròpolis, presidida des del mes d’abril de
gira al voltant d’uns eixos consolidats en les darreres 1998 per l’alcalde de Barcelona, el senyor Joan Clos,
dècades: l’impuls i el seguiment de relacions bilaterals està formada per 60 grans ciutats de tot el món. Des de
amb ciutats d’arreu del món, principalment europees, gener de 2000, l’alcalde de Barcelona, com a president
mediterrànies i d’Amèrica Llatina; la col·laboració i el de Metròpolis, presideix la C o o r d i n a c i ó
lideratge actiu de diferents xarxes i organitzacions d ’Associacions Mundials de Ciutats i A u t o r i t a t s
sectorials i mundials i, finalment, la promoció i la Locals, (CAMCAL / WAC L AC ), que aplega les
participació en programes de cooperació. associacions mundials principals de poders locals.
Aquesta organització, creada el 1996, té com a objectiu
treballar per al reconeixement del diàleg entre les
ciutats i les Nacions Unides.
1 6 BARCELONA, METRÒPOLI DE LA MEDITERRÀNIA 
1.3. BARCELONA EN LA XARXA INTERNACIONAL DE CIUTATS ›› 1
›› 1.3.2.  IMPULSORA DEL PAPER DE LES CIUTATS ( C I D E U ), amb seu a la nostra ciutat. L’ o b j e c t i u
A EUROPA d ’ a q u e s ta xarxa és desenvolupar la planificació
estratègica de les ciutats iberoamericanes per facilitar-
La ciutat de Barcelona va tenir un paper fonamental en ne el desenvolupament econòmic i social. 
la fase constitutiva del Comitè de les Regions de la
Unió Europea. Aquest comitè, creat mitjançant el Barcelona participa també en la Unió de Ciutats
Tractat de Maastricht, és una organització consultiva de Capitals Iberoamericanes (UCCI), on s’estableixen
la Unió i ha significat un gran avenç en la participació i n t e r c a nvis d’experiències destinats a resoldre
dels poders locals i regionals en la construcció europea. problemes municipals. 
També té un paper clau en el Consell de Municipis i La constitució de la seu de la Casa Àsia a Barcelona
Regions d’Espanya (CMRE), organització que promou obre una interessant via de projecció i cooperació
la defensa de l’autonomia local i la representa c i ó econòmica, cultural i social de la ciutat i de Catalunya en
d ’ e n t i tats locals en el marc d’organitzacions l’àrea Àsia-Pacífic. 
internacionals europees, a més de dirigir i administrar
diversos programes de la Unió Europea. Cal esmentar, per acabar, l’existència a Barcelona des
de 1973 del Centre d’Informació i Documentació
A més a més, Barcelona va formar part del grup Internacionals a Barcelona (CIDOB), una fundació
fundador de la xarxa Eurocities, integrada avui per 95 degana en la projecció exterior de la ciutat, que ha
ciutats, l’objectiu de la qual és col·laborar entre totes i aconseguit el reconeixement unànime dels experts en
afavorir els interessos mutus de les ciutats com a relacions internacionals durant tots aquests anys.
centres de desenvolupament econòmic, tècnic, social i
cultural, i influir en les decisions i polítiques adoptades
per institucions de la Unió Europea. ›› 1.3.4.  SOLIDARITAT AMB EL MÓN
Barcelona, mitjançant el programa de cooperació
›› 1.3.3.  PROJECCIÓ A LA MEDITERRÀNIA, internacional i ajuda humanitària "Barcelona Solidària",
AMÈRICA LLATINA I ÀSIA p o r ta a terme accions destinades a promoure el
d e s e nvolupament dels països més desfavorits. Aq u e s t
Barcelona s’obre pas en el camp de les relacions programa es materialitza amb iniciatives gestionades
internacionals i es col·loca al capdavant d’allò que d i r e c tament per l’A j u n tament i també mitjançant el
alguns defineixen com la diplomàcia de les ciutats. cofinançament de diversos projectes impulsats per
ONG de Barcelona. A més dels projectes de
El caràcter internacional de Barcelona també destaca cooperació, l’A j u n tament ha establert agermanaments
per la participació activa en organitzacions com la i convenis de cooperació amb diverses ciutats del
Conferència de Ciutats del Mediterrani, que fomenta món, amb l’objectiu de transferir la pròpia ex p e r i è n c i a
projectes específics de cooperació entre ciutats de de gestió municipal i els recursos necessaris.
l’àrea mediterrània, i en la xarxa Medcités, que promou
l’intercanvi d’experiències en l’àmbit mediambiental. En definitiva, davant la globalització dels problemes
que afecten la nostra societat, Barcelona defèn la
També s’ha creat a Barcelona l’Institut Europeu de la màxima implicació dels poders locals en la recerca de
M e d i t e rrània (IEMED), un centre d’estudis i de solucions i cultiva els intercanvis més enllà del seu
relacions internacionals important que pot convertir la entorn immediat. En aquest context, Barcelona es
c i u tat en un referent clau indiscutible en la mou amb una energia particular i treballa per la
Mediterrània. c o m p e t i t i v i tat, la complementa r i e tat i la cooperació,
i n t e n tant preservar en tots els fronts els principis
A més a més, Barcelona ha esdevingut una de les d’autonomia local i de subsidiarieta t .2
ciutats europees amb més projecció a Amèrica Llatina.
Aq u e s ta projecció es concreta en projectes de
col·laboració i en la presència activa en xarxes i
organismes de ciutats llatinoamericanes. 
El 1993, Barcelona va impulsar la creació del Centre
Iberoamericà de Desenvolupament Estratègic Urbà
2 Per a més informació sobre la presència internacional de Barcelona, consulteu:  www.bcn.es/barcelonaenelmon
BARCELONA, METRÒPOLI DE LA MEDITERRÀNIA 1 7
2.1. UNA CIUTAT ATRACTIVA PER ALS NEGOCIS   › ›
2.2. UNA ECONOMIA OBERTA A L’EXTERIOR    › ›
2.3. CENTRE DE SERVEIS AVANÇATS EN EXPANSIÓ    › ›
2.4. LA CINQUENA AGLOMERACIÓ INDUSTRIAL D’EUROPA › ›
2.5. SEU DE CENTRES DE SERVEIS DE VALOR AFEGIT    › ›
2.6. SEU DE MÉS DE 2.700 EMPRESES ESTRANGERES    › ›
2.7. CIUTAT DEL CONEIXEMENT     › ›
2.8. DESTINACIÓ TURÍSTICA URBANA    › ›
BARCELONA, LLARGA TRADICIÓ
EMPRESARIAL I COMERCIAL › ›2
2 ›› 2.1. BARCELONA, LLARGA TRADICIÓ EMPRESARIAL I COMERCIAL 
Barcelona ha estat sempre una ciutat oberta i DISTRIBUCIÓ SECTORIAL DE L’ACTIVITAT ECONÒMICA DE
integradora. La seva ubicació estratègica i tradició BARCELONA
històrica la conve r t e i xen en punt de trobada i (Percentatge segons treball assalariat 2002)  
d’intercanvis, com també en focus d’atracció i acollida
de persones, idees i empreses. SERVEIS % BARCELONA
Serveis empresarials 20,1
Barcelona va néixer fa 2.000 anys, en època romana, Comerç 16,2
com a centre comercial que aprofitava els avantatges Educació, sanitat i assistència social 12,3
del seu port. Des de llavors fins al nostre segle, el Administració pública 7,8
comerç i la manufa c tura han estat els eixos del Transport i comunicacions 6,1
desenvolupament i de la riquesa de la ciutat. Serveis financers i assegurances 5,2
Hotels i restaurants 5,3
El caràcter barceloní ha rebut la influència d’aquesta
Altres serveis 7,2
tradició cultural empresarial, cosa que fa que hi hagi una
Total serveis 80,2
cultura emprenedora pròpia molt arrelada, com també
una profunda ètica del treball, de la responsabilitat, de
seriositat en les relacions mercantils i un caràcter obert INDÚSTRIA
al món, creatiu i innovador. La cultura de consens, de Metal·lúrgia i electrònica 2,5
participació i de diàleg de la ciutat constitueix un altre Química i energia 2,7
dels seus trets característics, els exemples del qual Altres indústries 8,8
poden observar-se en les relacions industrials o en la Total indústries 14,0
cultura cívica i institucional. Construcció 5,6
D’altra banda, Barcelona i, per extensió, Catalunya,
TOTAL 100
sempre han fomentat l’establiment de relacions amb
altres territoris. Atesa l’escassetat de matèries Font: Seguretat Social
primeres, els mecanismes que han impulsat des de
sempre el creixement econòmic de la ciutat, i el
segueixen impulsant avui en dia, són el comerç i la
producció associada amb la innovació. En aquest sentit,
és interessant observar la profunda vocació d’integració
europea de Barcelona i la manera de fer front als reptes
de la globalització de la economia mundial amb més
entusiasme i decisió que altres regions.
L’estructura econòmica de Barcelona es caracteritza per
una preeminència del sector dels serveis, amb més del
80 % de la població assalariada i el manteniment d’una
base industrial important en el conjunt de la regió
metropolitana.
2 0 BARCELONA, LLARGA TRADICIÓ EMPRESARIAL I COMERCIAL
2.1. UNA CIUTAT ATRACTIVA PER ALS NEGOCIS ›› 2
En els darrers anys, Barcelona ha escalat posicions fins
a convertir-se en una de les destinacions de negocis
més atractiva d’Europa. Segons el darrer informe anual
"European Cities Monitor 2003", elaborat per Cushman
&Wakefield Healey& Baker, sobre les principals àrees
de creixement i els factors determinants per escollir una
c i u tat europea a l’hora d’instal·lar una filial o
representació comercial, Barcelona ha passat d’ocupar
la tretzena posició el 1992 a ocupar-ne la sisena el 1995,
posició que manté el 2003. L’informe destaca que la
ciutat està especialment ben situada en els aspectes
següents: com a millor ciutat europea a l’hora d’atreure
i nversions, costos i disponibilitat de mà d’obra,
disponibilitat i relació qualitat-preu de l’espai d’oficines,
accessibilitat a mercats i clients, clima empresarial,
transport urbà i interurbà i qualitat de vida. A més a
més, Barcelona és la ciutat que més ha progressat en
els darrers anys.
RÀNQUING DE LES MILLORS CIUTATS PER DESENVOLUPAR - H I 
AC T I V I T ATS EMPRESARIALS I COMERCIALS 
CIUTATS RÀNQUING
Londres 1
París 2
Frankfurt 3
Brussel·les 4
Amsterdam 5
Barcelona 6
Font: Cushman & Wakefield Healey & Baker 2003
Així mateix, segons l’estudi “Perspectives Regionals
d’Europa”, elaborat per l’ERECO, que avalua la capacitat
de creixement econòmic de 39 ciutats europees durant
› BARCELONA ÉS UNA DE LES MILLORS el període comprès entre els anys 1997 i 200 5 ,Barcelona destaca com la ciutat espanyola i una de les
CIUTATS EUROPEES PER ALS NEGOCIS cinc ciutats europees amb més potencial d’expansió. 
També el darrer informe sobre inversions europees
publicat per l’auditora Ernst&Young, situa Barcelona i
Catalunya com la tercera regió de la Unió Europea,
després de Londres i Ille de France/París, a l’hora
d’atreure més projectes d’inversió de les companyies
multinacionals.
BARCELONA, LLARGA TRADICIÓ EMPRESARIAL I COMERCIAL 2 1
2 ›› 2.1. UNA CIUTAT ATRACTIVA PER ALS NEGOCIS
Altres mitjans de comunicació internacionals han COMERÇ EXTERIOR DE L’ÀREA DE BARCELONA
subratllat l’atractiu de Barcelona, com ara “F or t un e ”, que EN EL CONTEXT ESPAN Y O L 
l’ha qualificada com una de les tres ciutats que més ha
1r SEMESTRE 
millorat en termes globals en els darrers anys; “F i n a n c i a l EX P O R T AC I O N S 1995 1999 2001 2002 2003*
Times” destaca Barcelona com la destinació europea (M EUROS)
més interessant per a la inversió estrangera, juntam e n t Barcelona 14.452,6 23.119,3 30.195 29.942,2 15.174,0
amb Dublín; segons “Business Wee k ” , la ciutat és una Catalunya 17.973,9 27.973,9 36.009,1 35.830,9 18.786,7
de les 18 zones amb un dels desenvolupaments més Espanya 67.901,8 102.963,2 128.671,9 130.814,1 70.091,8
i m p o r tants de la nova economia basada en les
1r SEMESTRE
tecnologies de la informació i les telecomunicacions a % SOBRE 1995 1999 2001 2002 2003
Europa, i l’única situada al sud del continent. EXPORTACIONSD’ESPANYA
Barcelona 21,3 22,4 23 23 21,6
Catalunya 26 27 28 27 26,8
2.2. UNA ECONOMIA OBERTA 1r SEMESTRE
A L’EXTERIOR TAXA DE 1995 1999 2001 2002 2003COBERTURA
Barcelona 65,5% 66,1% 71% 68% 67%
L’àrea econòmica de Barcelona es capdavantera en Catalunya 70% 69% 72% 70% 70%
capacitat competitiva en el conjunt de l’Estat espanyol i Espanya 80,4% 76,1% 75% 76% 77%
és, a més a més, la zona amb el comerç més
Font: Secretaria d’Estat de Comerç i Turisme, amb dades de Duanes, 2003.
internacionalitzat. Així, gairebé la quarta part de les
ex p o r tacions espanyoles procedeix de l’àrea de
Barcelona, el pes de la qual sobre el conjunt
d’exportacions espanyoles ha augmentat en els darrers
anys. Aquestes dades reflecteixen la vocació de projecció en
els mercats internacionals que caracteritza el teixit
El pes de les exportacions de l’àrea de Barcelona empresarial de l’àrea de Barcelona. És interessant
duplica el pes de la segona zona exportadora del país i subratllar l’augment progressiu de les exportacions de
la taxa de cobertura (relació entre ex p o r tacions i béns industrials d’intensitat tecnològica alta, que
importacions) de Barcelona se situa al voltant del 67%. constitueixen més del 60 % del total i que en l’àrea de
Barcelona creixen a un ritme superior al d’altres regions
espanyoles.
2.3. CENTRE DE SERVEIS AVANÇATS EN EXPANSIÓ ›› 2
Barcelona ha experimentat una “terciarització” ràpida La ciutat genera més de 961.000 llocs de treball 3, els
de la seva activitat econòmica. Es pot observar com la quals suposen el 50 % del total de llocs a la regió
proporció de població empleada en la indústria s’ha metropolitana. Aquesta proporció del 50 % s’amplia
reduït a menys de la meitat en els darrers quinze anys, s u b s tancialment quan s’ a n a l i t zen alguns sectors
mentre que la proporció dels serveis ha augmentat fins estratègics.
a situar-se a més del 80 % de l’ocupació a la ciutat.
ESPECIALITZACIÓ DE BARCELONA EN SECTORS
DISTRIBUCIÓ SECTORIAL DELS ASSALARIATS D’ALT VALOR AFEGIT
A BARCELONA (Proporció Barcelona/regió metropolitana en alguns sectors estratègics)
SECTOR 2002 2002
Indústria 14,0 % Mitjana de tots els sectors 49 %
Construcció 5,6 % Edicions i arts gràfiques 52%
Serveis 80,2 % Salut 57%
Font: INSS. Ajuntament de Barcelona Indústries culturals, lleure i espectacles 60%
Educació 59%
Aquesta ràpida expansió del sector de serveis en els Investigació i Desenvolupament 52%
darrers anys es tradueix en un augment important de la Serveis a les empreses 68%
superfície d’espais dedicats a activitats terciàries. Així, Finances 74%
entre 1993 i 2002 la superfície dedicada als serveis a Activitats informàtiques 71%
Barcelona va augmentar de 3,2 milions de metres Assegurances 90%
quadrats a un total de 12,7 milions. Comunicacions i telecomunicacions 83%
Font: Seguretat Social
Barcelona actua com a centre servidor de la regió
m e t r o p o l i tana mitjançant la concentració de les
activitats amb més valor afegit i més implicades en les
n oves tecnologies de la informació i les
telecomunicacions.
3 Segons dades corresponents al 1r trimestre de 2003, el nombre de treballadors per compte propi o aliè afiliats a la Seguretat Social era de 961.167.
2 ›› 2.4. LA CINQUENA AGLOMERACIÓ INDUSTRIAL D’EUROPA
La indústria constitueix un sector molt rellevant en
l’economia de Barcelona. L’extensió i l’amplitud de la
base industrial fan de l’àrea de Barcelona la cinquena
aglomeració industrial d’Europa. El seu teixit industrial
es distingeix per la seva diversificació i
complementarietat entre alguns grans grups industrials
i un teixit ampli de petites i mitjanes empreses. Altres
factors que cal destacar en el teixit empresarial de
Barcelona són l’obertura a nous mercats exteriors,
l’esperit innovador i la incorporació dels ave n ç o s
tecnològics i dels nous mètodes de gestió.
Els sectors de l’estru c tura industrial de l’àrea
econòmica de Barcelona són la indústria metal·lúrgica
(amb aproximadament el 40 % de l’ocupació laboral
industrial), que inclou l’automoció i la fabricació de
peces de recanvi, la indústria química i farmacèutica
(amb aproximadament el 20 % de l’ocupació laboral
industrial) i altres indústries manufac t ureres (amb el 40 %
restant), que inclouen l’electrònica, la indústria tèxtil i
de la confecció, els electrodomèstics de consum, les
publicacions i les arts gràfiques i l’alimentació.
La ciutat de Barcelona i la seva rodalia posseeixen la
més alta concentració d’indústria d’automoció i
components d’Espanya i una de les més grans
d’Europa. A més, Barcelona s’ha consolidat com a
centre europeu de disseny d’automòbils, amb la
instal·lació dels centres de disseny de Volvo, Renault i
el grup Volkswagen. Aquesta àrea també és un centre
d’empreses especialitzades en producció i investigació
farmacèutiques i el principal centre editorial en llengua
espanyola.
L’àrea de Barcelona es caracteritza per l’especialització
tradicional de l’activitat industrial en algunes de les
ciutats de l’entorn metropolità, la qual cosa representa
unes economies d’aglomeració importants i una xarxa
molt desenvolupada i eficient de proveïdors i clients de
productes intermedis i de ser veis especialitzats. 
2 4 BARCELONA, LLARGA TRADICIÓ EMPRESARIAL I COMERCIAL
2.5. SEU DE CENTRES DE SERVEIS DE VALOR AFEGIT ›› 2
En els darrers 40 anys, Barcelona ha passat de ser una a Barcelona vuit de les seves divisions per a Espanya i
ciutat eminentment industrial a convertir-se en una Europa en el districte d’activitats 22@bcn, i des de
ciutat de serveis avançats on les empreses centren la finals de l’any 2003, també ha establert el seu centre
producció en aquelles activitats que afegeixen valor al mundial de R+D de la divisió Power Control; Hewlett
producte. D’aquesta manera, Barcelona s’ha convertit Packard, que ha instal·lat a Barcelona el seu centre de
en un centre neuràlgic d’una xarxa de ciuta t s serveis compartits per a Europa, Àfrica i l’Orient Mitjà i
metropolitanes amb sectors industrials molt i molt un centre d’excel·lència d’àmbit mundial, i, finalment, el
especialitzats, competitius, innovadors i amb gran èxit cas d’IBM, que recentment ha ubicat a Barcelona un
exportador. nou centre de serveis per a banca per a Europa, l’Orient
Mitjà i Àfrica, i un centre d’estudis ava n ç a t s
Barcelona s’ha especialitzat en l’atracció de centres de d’informàtica d’àmbit mundial.
valor afegit, bàsicament centres de serveis compartits o
CSC, uns centres de serveis capaços de convertir-se en
r e ferent d’un grup de filials quant a la presta c i ó
unificada de tasques susceptibles d’ésser
estandaritzades, entre les quals es troba la funció
financera.
En un entorn global cada vegada més competitiu, trobar
els avantatges diferencials que permeten posicionar-se
respecte de la resta s’ha convertit en un aspecte
fonamental. En aquest sentit, Barcelona té tot un seguit
de potencialitats i diferencials competitius que la
converteixen en la ciutat idònia per a la instal·lació de
CSC: un entorn econòmic atractiu, un emplaçament
idoni per a aquest tipus d’activitats, recursos humans
qualificats, disponibilitat d’espais d’oficines i, finalment,
la qualitat de vida que ofereix la ciutat.
Alguns exemples d’empreses que ja han instal·lat els
seus centres CSC i altres centres de competència
internacional a Barcelona són: Bayer, que el 2001 va
establir-hi Euroservices Bayer, el centre de serveis de
comptabilitat per a les divisions del grup a gran part
d’Europa; General Electric, que des de 2002 concentra
› BARCELONA S’HA ESPECIALITZAT
A ATREURE CENTRES
INTERNACIONALS DE VALOR
AFEGIT 
BARCELONA, LLARGA TRADICIÓ EMPRESARIAL I COMERCIAL 2 5
2 ›› 2.6. SEU DE MÉS DE 2.700 EMPRESES ESTRANGERES
Durant aquests darrers anys, el desenvolupament de ›› 2.6.1.  UN NIVELL DE SATISFACCIÓ EXCEL·LENT
l’economia de Barcelona ha estat acompanyat d’una
expansió notable de la inversió estrangera. La ciutat està L’estudi "La inversió estrangera a l’àrea de Barcelona
posicionada en un lloc destacat en el rànquing de les 2 002", elaborat conjuntament per l’A j u n tament de
ci u t ats més modernes i competitives del continent Barcelona i el Centre d’Innovació i Desenvolupament
europeu. Són molts els indicadors econòmics i Empresarial (CIDEM), revela algunes dades que
internacionals que ho fan palès, però cal destac a r , c o rroboren l’alt nivell de satisfacció i les bones
sobretot, la tendència a escollir aquesta metròpoli perspectives de les inversions estrangeres a l’àrea de
me d i t e r rània com a base per realitzar-hi noves inver s i o n s Barcelona. Les seves conclusions principals són:
o ampliar-ne les existents per part d’empreses
estrangeres en diferents negocis, especialment els que › El 94 % de les empreses està molt satisfet amb la
ga u d e i x en d’una major projecció de futur . decisió d’haver-se implantat a l’àrea de Barcelona.
› Més d’un 80 % de les empreses estrangeres
Tradicionalment, Barcelona ha estat sempre una de les pronostica un increment de la facturació.
ubicacions preferides per les empreses estrangeres a › Un 90 % de les empreses estrangeres prepara noves
l’hora de triar la localització a Espanya, tendència que s’h a inversions a Barcelona en els propers tres anys.
consolidat en els darrers anys. A l’àrea de Barcelona es
co m p t ab i l i t z en actualment més de 2.700 empreses amb Les empreses destaquen la situació geogràfica,
majoria de capital estranger. Durant els darrers anys, l’accessibilitat de la ciutat i la productivitat dels seus
l’àrea de Barcelona ha concentrat al vol t ant del 20 % del recursos humans com els aspectes més valorats a
to t al de la inversió estrangera d’Espanya. Si només es l’hora d’invertir a l’àrea de Barcelona.
considera la inversió industrial, aquest percenta t g e
supera el 26 %.  Barcelona ha consolidat la seva projecció com a centre
de negocis i turisme i, també, com a plataf or m a 
Els inversors principals són empreses situades a països logística del sud d’Europa. A més a més, és
europeus, que representen actualment més del 60 % de considerada com una ciutat amb una qualitat de vida
la inversió. Destaquen pel seu volum França i Al e m a n ya. 
excel·lent, oberta al mar, dinàmica i cosmopolita.
NOMBRE D’EMPRESES ESTRANGERES PER ÀREES El caràcter treballador, el clima laboral i la preparació
GEOGRÀFIQUES 2002
tècnica i universitària dels recursos humans
Area NOMBRE D’EMPRESES disponibles, com també l’oferta lúdica àmplia i variada i
Ciutat de Barcelona 1.500 la bona acollida per part dels barcelonins, són també
Regió metropolitana 2.700 factors rellevants que fan que Barcelona estigui ben
Catalunya 3.000 posicionada per al desenvolupament de noves activitats
Font: La inversió estrangera a l’àrea de Barcelona. 2002 econòmiques vinculades a la societat del coneixement.
PROCEDÈNCIA PER PAÏSOS DE LES EMPRESES
ES T R A N G E R E S 
Països % RESPECTE DEL TOTAL
França 25,3
Alemanya 17,9
Estats Units 14,8
Regne Unit 6,4
Japó 5,6
Holanda 5,1
Bèlgica 3,2
Altres 21,5
Font: La inversió estrangera a l’àrea de Barcelona. Ajuntament de Barcelona. 2002 
2 6
2.7. CIUTAT DEL CONEIXEMENT ›› 2
›› 2.7.1.  L’ECONOMIA DEL CONEIXEMENT, UN
SECTOR EN EXPANSIÓ A BARCELONA
En aquests moments s’està produint un autèntic canvi
en l’economia de Barcelona. Nous sectors emergeixen
amb molta empenta i això modifica l’estru c tu r a
productiva i urbana de la ciutat. Nous serveis avançats,
impulsats amb força per la irrupció de nove s
tecnologies i l’acceleració del procés
d’internacionalització de la economia productiva ,
desplacen la indústria i els serveis més tradicionals com
els nous motors de l’economia. 
Barcelona té una base molt sòlida per afermar-se en
aquesta nova societat organitzada al voltant d’activitats
del coneixement que aporten valor. Però això no és tot:
hi ha una clara voluntat perquè Barcelona adopti un rol
proactiu, que la situï en un lloc destacat en els nous
escenaris d’aquesta nova economia informacional i
globalitzada.
RÀNQUING D’ACTIVITATS ECONÒMIQUES AMB MÉS
CREIXEMENT A BARCELONA  (1993-2002)
Comunicacions 1.622%
Serveis mediambientals 1.050%
Transport aeri 500%
Ràdio i televisió 353%
Equipaments d’àudio, vídeo i informàtica 322%
Serveis culturals 290%
Serveis electrònics 199%
Ensenyament superior 167%
Serveis immobiliaris 174%
Serveis a les persones 146%
Promoció econòmica i firal 136%
Sanitat 107%
Font: Ajuntament de Barcelona. 
BARCELONA, LLARGA TRADICIÓ EMPRESARIAL I COMERCIAL 2 7
2 ›› 2.7. CIUTAT DEL CONEIXEMENT 
›› 2.7.2.  BARCELONA, CIUTAT DEL CONEIXEMENT acollir en els propers anys empreses de nova generació,
no contaminants i vinculades a les noves tecnologies, la
La Ciutat del Coneixement és l’estratègia impulsada recerca i el desenvolupament i a la producció cultural,
per l’A j u n tament de Barcelona i tots els sectors en un entorn urbà de gran qualitat, prove ï t
econòmics, socials, institucionals i universitaris per d ’ i n f r a e s t ru c tures del més alt nivell i situ a t
aconseguir que la ciutat capitalitzi al màxim el seu geogràficament a deu minuts del centre de Barcelona i
principal actiu: el capital humà en les seves capacitats a cinc minuts de la platja. Per a més informació sobre el
intel·lectuals i tècniques, és a dir, en el coneixement. La projecte Poblenou 22@bcn, vegeu el capítol 4.3.
ciutat compta amb excel·lents condicions de partida per
portar a terme aquesta gran aposta.
›› 2.7.3.  UNA ALTA PENETRACIÓ DE LES NOVES
NOUS PROFESSIONALS ESPECIALITZATS TECNOLOGIES
2000-01 2001-02 2002-03 2003-04 La penetració de les noves tecnologies a Barcelona es
Enginyeries superiors i llicenciatures 1.190 1.277 1.413 1.501 molt àmplia. El percentatge de llars connectades a
Internet a Barcelona era del 44,5 % el 200 2 ,
Enginyeries tècniques i diplomatures 1.751 1.795 1.966 2.126
percentatge similar al de les regions del nord i del
Postgraus 360 720 1.080 1.440
centre d’Europa. 
Total 3.301 3.792 4.459 5.067
Font: Departament d’Universitats, Recerca i Societat de la Informació (DURSI) QUADRE RESUM 2002
INDICADORS CONNEXIÓ A INTERNET 
(EN PERCENTATGE) AL DOMICILI
Actualment, Barcelona ha aconseguit popularitzar l’ús Barcelona 44,5 %
de les noves tecnologies entre els joves gràcies a un Catalunya 26,7 %
seguit d’accions que han tingut una acceptació molt Espanya 22,7 %
bona, com ara l’augment dels punts públics de UE 38 %
connexió a Internet per facilitar l’accés a la xarxa a Font: Ajuntament de Barcelona 2003, IDESCAT, Eurobarometer
tothom, facilitar correu electrònic gratuït a tots els
ciutadans i ciutadanes i oferir programes específics per
fomentar l’aplicació i l’ús de les noves tecnologies en Catalunya és, a més, la regió que, amb diferència, té el
espais destinats a la divulgació. percentatge més elevat d’usuaris habituals d’Internet i
una major penetració del comerç electrònic. Un de cada
Les universitats i les autoritats locals de Barcelona han quatre proveïdors d’Internet de l’Estat espanyol estan
endegat nombrosos instruments innovadors per situats a Barcelona. 
afavorir el desenvolupament de negocis relacionats
amb les noves tecnologies, entre els quals cal destacar El ràpid ritme d’incorporació de les noves tecnologies i
els centres "Nexus" de la Universitat Politècnica de el clima molt favorable promogut des de tots els àmbits
Catalunya, el Centre de Empreses "Fòrum Nord" i la socials, educatius i econòmics situen l’àrea de
x a rxa virtual d’empreses "barcelonan e ta c t i va " , Barcelona entre les regions capdavanteres a Europa en
impulsats per l’Agència de Desenvolupament Local de aquest sentit. 
l’Ajuntament, Barcelona Activa. A més a més, s’han
desenvolupat empreses de capital-risc destinades a El desenvolupament d’empreses relacionades amb les
afavorir el desenvolupament de sectors intensius en noves tecnologies es troba en un moment molt dinàmic
coneixement, com Barcelona Emprèn SA o la divisió de a Barcelona, fet que ha estat reconegut durant els dos
noves tecnologies de Catalana d’Iniciatives SA, entre darrers anys pels mitjans de comunicació internacionals
d’altres. com “Business We e k ”, “ Fo r tu n e” i “ N ew s we e k ”.
Aquests mitjans destaquen que el nombre d’empreses
Mitjançant el projecte 22@bcn, Barcelona està relacionades amb la informàtica i les tecnologies de la
t r a n s formant l’àrea del Poblenou, bressol de la informació ha crescut a una mitjana superior al 25 %
Revolució Industrial barcelonina, en un nou espai per al anual entre 1993 i 2002. El nombre d’empreses que fan
d e s e nvolupament de noves activitats productive s servir les noves tecnologies en la seva activitat principal
intensives en coneixement i d’alt valor. Les reformes tampoc no deixa de créixer.
urbanístiques i d’infraestructures, amb un plantejament
estratègic clar, permetran que aquest gran espai pugui
2 8 BARCELONA, LLARGA TRADICIÓ EMPRESARIAL I COMERCIAL
2.8. DESTINACIÓ TURÍSTICA URBANA ›› 2
2.8. DESTINACIÓ TURÍSTICA URBANA pel que fa a l’ofer t a hotelera, factors que han contribuït a
re f or ç a r -ne l’atractiu tur í s t i c . 
El turisme a Barcelona és un dels sectors d’activitat 
econòmica que ha exp e r i m e n t at un increment més El nombre de turistes s’ha situat al voltant dels 4,2
es p e c t acular en el transcurs dels darrers anys. Després milions de persones i l’increment de les pernoctacions
dels Jocs Olímpics de 1992, Barcelona s’ha convertit en ha estat constant fins assolir gairebé els 9,2 milions el
la setena destinació turística d’Europa i la primera ciutat 2 003, xifra que converteix Barcelona en la ciuta t
europea en nombre de visitants que no és capital d’estat . europea amb l’augment més ràpid del nombre de
Segons l’enquesta anual de “T he Daily Telegraph” i de pernoctacions. 
“T he Sunday Tel e g r a p h ” , Barcelona ha estat designada Quant al motiu del viatge, vacances i negocis (reunions,
millor destinació urbana del món en l’edició de 2003. La fires i congressos) es reparteixen de manera
ci u t at disposa d’una ofer t a turística d’alta qualitat amb equilibrada.
una de les millors relacions qualitat-preu del món
 
 
  
  
  
  
   
 
 
 
  
 
                
  
    
BARCELONA, LLARGA TRADICIÓ EMPRESARIAL I COMERCIAL 2 9
2 ›› 2.8. DESTINACIÓ TURÍSTICA URBANA 
En aquests darrers anys, Barcelona ha esdev i n g u t
 
una de les ciutats del món preferides per acollir  
grans congressos, convencions i  reunions     
d’empresa. L’increment del nombre de reunions i
de participants ha estat constant, fins assolir  
l ’ a ny 2003 la xifra de 1. 2 00 congressos i
 
c o nvencions, amb la participació d’uns 250.000
delegats. 
  
 
   
 
         
  
  
 
 
 
 › BARCELONA HA ESTAT
SELECCIONADA COM LA MILLOR
DESTINACIÓ URBANA DEL MÓN
         
 
  
3 0 BARCELONA, LLARGA TRADICIÓ EMPRESARIAL I COMERCIAL
2.8. DESTINACIÓ TURÍSTICA URBANA ›› 2
La ciutat disposa de nombrosos espais disponibles per L’èxit del desenvolupament del sector turístic a
a la celebració d’aquest tipus d’actes en els moderns Barcelona ha implicat un intens procés d’ampliació de
hotels de quatre i cinc estrelles. Per tal de satisfer la l’oferta hotelera que fa que avui Barcelona sigui una de
demanda creixent en aquest segment, s’ha construït un les ciutats europees amb una oferta hotelera amb millor
dels centres de convencions més grans d’Europa, un relació qualitat-preu. Si el 1990 hi havia 18.500 places,
gran espai polivalent emmarcat dins del Fòru m el 2003 el nombre d’hotels se situa en 243 amb 41.898
Universal de les Cultures 2004, amb capacitat per a places. Els alts nivells d’ocupació i la demanda creixent
16.000 persones assegudes. A més, hi ha el “Palau de han comportat que actualment hi hagi nombrosos
Congressos”, situat al recinte de la “Fira de Barcelona” projectes per ampliar l’oferta hotelera de l’àrea de
-que va ser restaurat i va ampliar-ne la capacitat fins a Barcelona fins arribar als 280 hotels i als 52.500 llits el
2.800 persones- i el nou Palau de Congressos de 2005.
Catalunya, ubicat a la part alta de la ciutat. 
Amb relació a la promoció de Barcelona com a centre
A aquests grans espais cal afegir una àmplia oferta de d’atracció d’un segment turístic de qualitat, resulta
sales de reunions, conferències i congressos a significatiu l’avenç espectacular que la ciutat ha
nombrosos hotels, instal·lacions culturals i centres de experimentat com a destinació de creuers marítims,
negocis de la ciutat que permetin acollir, amb les millors situant-se en el primer lloc del rànquing de destinacions
condicions, qualsevol tipus d’esdeveniment, des del d ’ a q u e s ta tipologia de turistes, d’Europa i de la
més gran fins al més petit.  Mediterrània, amb 950.000 passatgers el 2003.
BARCELONA, LLARGA TRADICIÓ EMPRESARIAL I COMERCIAL 3 1
3.1. HUB DEL SUD D’EUROPA. INFRAESTRUCTURES DE TRANSPORT EN EXPANSIÓ    › ›
3.2. TELECOMUNICACIONS. CIUTAT “ON LINE” › ›
3.3. ATRACTIVA OFERTA IMMOBILIÀRIA    › ›
3.4. FORMACIÓ DE RECURSOS HUMANS I R+D    › ›
BARCELONA, UNA OFERTA COMPLETA D’INFRAESTRUCTURES
I DE RECURSOS PER A L’ACTIVITAT ECONÒMICA › ›3
3 ›› 3.1. HUB DEL SUD D’EUROPA. INFRAESTRUCTURES DE TRANSPORT EN EXPANSIÓ
La posició geogràfica, la massa crítica de l’àrea Les projeccions de trànsit preveuen que el nombre de
me t r o p o l i t ana i la hi n t e r l a n d , com també la tradicional passatgers de l’aeroport se situarà al vol t ant dels 40
or i e n t ació cap al comerç ext e r i o r , fan que Bar c e l o n a milions cap a l’any 2020. 
tingui una vocació autèntica i excel·lents possibilitats per
e s d evenir el h u b d ’ i n t e r c a nvis de mercaderies i Per aquest motiu, s’ha endegat un pla d’ampliació
persones del sud d’Europa. ambiciós de l’Aeroport de Barcelona que implica la
co n s t r ucció d’una tercera pista, una terminal nova, 
Barcelona és un lloc privilegiat per a la logística accessos viaris i fer ro viaris nous, inclosa una estació del
eu r o m e d i t e r rània perquè gaudeix d’unes condicions fer ro c a r ril d’alta vel o c i t at, i noves zones d’activitats i
úniques per conver t i r -se en el centre de tràfic de s e rveis relacionats amb el transport aeri. Aq u e s ta
mercaderies. Cap altra ciutat d’Europa concentra en un ampliació permetrà duplicar la capacitat operativa de
radi de només set quilòmetres un total de 2.100 l’aeroport. El conjunt d’aquestes operacions representar à 
hectàrees dedicades a la logística, que integra un port i una inversió de 2.700 milions d’euros.
un aeroport de primer nivell, terminals fer ro viàries de
cà r rega, una excel·lent ofer t a d’empreses proveï d o r e s Cal destac a r , també, que l’Aeroport de Barcelona ofer e i x 
de serveis, telecomunicacions capdavanteres i un ampli po s s i b i l i t ats excel·lents per al desenvolupament de la
saber fer logístic. cà r rega aèria. La proxi m i t at de l’aeroport a la costa
permet que les aproximacions i els enlairaments
›› 3.1.1.  L’AEROPORT DE BARCELONA d’aeronaus es produeixin sobre el mar, sense causar
molèsties en zones habitades, la qual cosa suposa poder
Barcelona té un dels millors aeroports d’Europa tant pel operar durant tota la nit. Així mateix, l’aeroport i el port
que fa a la qualitat i al disseny de les instal·lacions, a són pràcticament contigus, cosa que afavoreix els
l ’ o p e r a t i va del camp de vol i a les condicions i n t e r c a nvis intermodals. El projecte d’ampliació de
climàtiques. Diverses publicacions especialitzades com l’aeroport desenvoluparà la zona de càrrega per poder
gestionar còmodament un volum de capacitat superior a
ara Condé Nast Tra veller i Business Tra vel World han
les 500. 0 00 tones de càrre g a . 4
palesat que el de Barcelona és un dels aeroports
d’Europa millor valorats pel seu atractiu global. 
EVOLUCIÓ DEL TRÀNSIT A L’AEROPORT DE BARCELONA
L’Aeroport de Barcelona ha exp e r i m e n t at un creixem e n t ANY PASSATGERS AERONAUS CÀRREGA (t)
es p e c t acular en els últims anys que l’han situat en 1993 9.998.506 137.069 57.480
di v erses ocasions com el més important del continent.
1995 11.727.814 155.803 68.285
En l’última dècada, el trànsit en l’aeroport s’ha més que
1997 15.065.724 210.960 80.946
doblat, i ha passat de 9,1 milions de passatgers el 199 1 
1999 17.421.716 233.598 86.173
a prop de 22,64 milions el 2003. En l’actua l i t at, a
2001 20.747.562 273.114 76.975
l ’Aeroport de Barcelona operen un total de 48
2002 21.348.211 271.023 75.905
co m p a n yies aèries i, d’aquesta manera, s’ha consolidat
com el principal hu b de la Mediterrània nord-occidental . 2003* 22.644.500 283.500 69.139
*Xifres estimades de tancament de l’any 2003  
Font: Aeroport de Barcelona 2003
4 Per a més informació sobre l’aeroport de Barcelona, consulteu: www.aena.es
3 4
3.1. HUB DEL SUD D’EUROPA. INFRAESTRUCTURES DE TRANSPORT EN EXPANSIÓ ›› 3
›› 3.1.2. EL PORT I LA ZONA D’ACTIVITATS  
LOGÍSTIQUES    
 
Barcelona ofereix unes possibilitats excel·lents com a   
 
plataforma logística. A l’àrea del delta del riu Llobregat  
hi ha, en un àmbit geogràfic molt compacte, un gran   
port, un gran aeroport, zones d’activitats logístiques i  
 
c o n n exions viàries i fe rr oviàries excel·lents, parcs
industrials avançats, zones terciàries i les instal·lacions
de la Fira Internacional. Tot això en una situació molt
propera al centre de la ciutat.
Es tracta d’un autèntic pol d’activitats logístiques per al
       
comerç exterior i la internacionalització, que en aquests   
 
moments es troba en ple redimensionament i duplica  
(com en els casos del port, l’aeroport i la Fira de
Mostres) i, fins i tot, triplica (com en el cas de la Zona
 
d’Activitats Logístiques) la seva capacitat. 
El Port de Barcelona està en plena expansió. Ja és el
    
primer port de la Mediterrània i el segon d’Europa en   
exportació d’automòbils, i vol convertir-se en la principal  
porta d’accés a Europa pel sud. En els últims anys, ha
reafirmat la seva posició com a centre especialitzat en  
trànsit de contenidors, amb unes xifres d’1.502.811 TEU
i un trànsit de 634.015 automòbils el 2003. En termes  
de tonatge, el port manipula actualment més de 33,6
milions de tones l’any. El Port de Barcelona està unit a
401 ports de tot el món mitjançant més de 316 línies
regulars.          
 
 
A més a més, el trànsit de passatgers de creuers
turístics ha crescut espectacularment i s’ha multiplicat
per quatre des de 1992, fins assolir els 950.000 L’ampliació de la Zona d’Act i v i t ats Logístiques (ZAL), que
passatgers el 2003. assolirà les 265 hectàrees totals, constitueix un projecte
clau per consolidar i promoure el Port com a centre de
 distribució intermodal de mercaderies al sud d’Europa,
 especialitzat en el tractament logístic del tràfic marítim. 
 
   La ZAL ofereix una amplia gamma de serveis integrats a
 empreses instal·lades al seu recinte, com serveis de
 se g u r e t at, transport públic gratuït, restaurant, xarxa de
fibra òptica i altres serveis complementaris. 
 
  A la ZAL cal afeg i r -hi el Parc Logístic de Barcelona, amb
una extensió de 40 hectàrees, amb més de 100. 0 00 m2
de naus i 80.000 m2 d’oficines d’alta qualitat per acollir
seus corporatives d’empreses. A la ZAL i al Parc Log í s t i c 
es poden realitzar, aprofitant la rup t ura de càrre g a , 
         
operacions de valor afegit, com ara empaquetat, picki n g ,
 
 acoblament de peces, etc., tot això amb una fàcil
co n n e xió a les infraestruc t ures viàries i fer ro vi à r i e s . 5
5 Per a més informació sobre la logística a Barcelona, consulteu: www.bcncl.es.
Per a més informació sobre el Port de Barcelona, consulteu:  www.apb.es
BARCELONA, UNA OFERTA COMPLETA D’INFRAESTRUCTURES I DE RECURSOS PER A L’A C T I V I T AT ECONÒMICA 3 5
3 ›› 3.1. HUB DEL SUD D’EUROPA. INFRAESTRUCTURES DE TRANSPORT EN EXPANSIÓ
›› 3.1.3. LA XARXA DE CARRETERES reduït notablement els temps de desplaçament. A més,
s’està construint una nova línia per al ferrocarril d’alta
Una xarxa de carreteres i autopistes moderna i extensa velocitat que enllaçarà Madrid i Barcelona (600 km) en
comunica Barcelona amb les principals ciuta t s dues hores i mitja i, des d’aquí, continuarà fins a la
espanyoles i europees. En els últims anys s’han realitzat frontera francesa.
inversions importants en la millora i l’ampliació de la
xarxa viària de l’àrea metropolitana i del conjunt de Quant al transport de càrrega, Barcelona té la gran
Catalunya. estació de Can Tunis, molt propera al port i a l’aeroport,
que serveix a les zones d’activitats logístiques. 
Avui, les ciutats de Lleida i Tarragona es troben a menys
d’una hora de Barcelona; Saragossa i València, a menys La construcció de la línia d’alta ve l o c i tat Madrid-
de tres hores; Montpellier, a menys de quatre i Madrid Ba r c e l o n a - França comportarà una transfo r m a c i ó
a menys de sis. Las zones turístiques de la Costa Brava ambiciosa de les connexions ferroviàries de Barcelona,
i la Costa Daurada es troben a poc més d’una hora de les quals en veuran multiplicada la capacitat i
la ciutat i les millors pistes d’esquí dels Pirineus, a l’eficiència. Aquesta transformació suposarà l’arribada
menys de dues hores. de la línia d’alta velocitat al port i a l’aeroport, com
també la construcció d’una nova estació al nord de la
La posada en funcionament de les rondes el 1992, una ciutat, a la Sagrera (vegeu apartat 4.4).
anella de circumval·lació de 40 km que envo l ta
Barcelona, va millorar considerablement els accessos a
la ciutat i la distribució del trànsit interior. La construcció ›› 3.1.5. ELS TRANSPORTS PÚBLICS URBANS I
dels túnels de Vallvidrera i de les autopistes del METROPOLITANS
Maresme i del Garraf van augmentar enormement
l’accessibilitat i la connectivitat a l’àrea metropolitana. Barcelona disposa d’una àmplia xarxa de transport
L’obertura de l’autovia del Baix Llobregat i l’acabament públic -metro, ferrocarril i autobús- que connecta la
de la Pota Sud -connexió viària que enllaça les rondes ciutat i l’entorn metropolità amb una xarxa total de més
amb l’autopista del Garraf i els accessos a l’aeroport- de 6.000 quilòmetres. Més de 870 milions de
han millorat notablement les comunicacions a la zona passatgers van fer servir el  sistema metropolità de
sud de l’àrea metropolitana i han facilitat els enllaços transport públic el 2003. 
amb Lleida i Tarragona.
El transport públic metropolità rebrà un impuls
i m p o r tant mitjançant el nou Pla Director
›› 3.1.4. LA XARXA FERROVIÀRIA d ’ I n f r a e s t ru c tures recentment aprovat, que preve u
unes inversions en el període 2001-2010 de 3.000
Barcelona té diverses estacions ferroviàries al centre milions d’euros. Aquesta inversió permetrà ampliar la
urbà per a serveis de llarga distància i rodalies. L’estació xarxa amb uns 80 nous quilòmetres de metro o tramvia
principal, Barcelona-Sants, ofereix serveis de llarg i mes d’un centenar de noves estacions. Això suposarà
recorregut a la majoria de grans ciutats, com també portar el metro a l’aeroport, a les àrees logístiques de la
c o n n exions amb la xarxa europea. Ac tu a l m e n t Zona Franca i al nou recinte firal en un futur molt
Barcelona disposa de serveis d’alta ve l o c i tat amb pròxim. Aquest pla permetrà duplicar en deu anys el
València i les ciutats del litoral mediterrani, que han nombre d’usuaris del transport públic.
Estació La Sagrera
3 6
3.2. TELECOMUNICACIONS. CIUTAT “ON LINE” ›› 3
›› 3.2.1. BARCELONA, PIONERA DE LA REVOLUCIÓ Els elements de telecomunicacions més visibles a la
DE LES TELECOMUNICACIONS ciutat són les torres de telecomunicacions de Collserola
i Montjuïc, que van començar a funcionar el 1992, a
més del complex de telecomunicacions via satèl·lit de
Les millores portades a cap en les infraestructures de
la Granada del Penedès i el Centre Internacional de
telecomunicacions de Barcelona i l’àrea metropolitana
Teleports de Barcelona, situat a Castellbisbal, que
n’han consolidat la posició com a ciutat pionera en l’ús
disposa de la tecnologia i de l’equip de transmissió i
de noves tecnologies de la informació i les
ràdio necessaris per connectar amb la xarxa de terra i
telecomunicacions.
antenes parabòliques via satèl·lit.
Les xarxes de fibra òptica són molt menys visibles, però
c o n s t i tu e i xen probablement l’actiu de
telecomunicacions de la ciutat amb major potencial.
Aquesta xarxa, la construcció de la qual es va iniciar el
1985, es va potenciar fermament a causa de la
celebració dels Jocs Olímpics de Barcelona el 1992.
Posteriorment, en liberalitzar-se les infraestructures de
telecomunicacions, des de l’administració local es van
endegar diversos instruments per afavorir el
desplegament de xarxes de fibra òptica a la ciutat, el
conjunt de la qual abasta en aquests moments tots els
punts de la ciutat amb infraestructures de sis operadors
diferents. 
A més a més, Barcelona actua de node internacional
d’una xarxa de fibra òptica que uneix Europa amb Àsia i
Àfrica a través de la Mediterrània. 
La cobertura d’aquesta xarxa de fibra permet que el
95% de la població catalana, incloent-hi tot Barcelona i
l’àrea metropolitana, ja pot connectar-se a la banda
ampla de Telefónica, amb la qual cosa es converteix en
la comunitat autònoma més avançada en aquesta
tecnologia. Al mateix temps, les empreses poden
aconseguir, amb facilitat i alta velocitat, accés per fibra
a la xarxa de banda ampla a qualsevol punt de la ciutat. 
A l’expansió de la telefonia fixa cal afegir el
desenvolupament excepcional de la penetració de la
telefonia mòbil. A Catalunya, amb una població de més
de 6,5 milions d’habitants, hi havia el 2002 un total de
4,02 milions de telèfons mòbils. Això significa que prop
del 62 % de les llars catalanes tenen accés al telèfon
mòbil.
Amb la liberalització del mercat de les
telecomunicacions, Barcelona ha esdevingut un indret
interessant per a operadors i proveïdors de continguts
per a la telefonia mòbil i les xarxes de banda ampla. 
› BARCELONA, PIONERA EN LA Di f erents empreses de tecnologies de la informació han
REVOLUCIÓ DE LES in s t al·lat centres de R+D a Barcelona. Per exem p l e , 
Telefónica R+D ha inaugurat en un antic edifici de Ren f e
TELECOMUNICACIONS un centre que s’especialitzarà, entre d’altres, en
tecnologies de la parla. O Telefónica Móviles, que
ju n t ament amb Ericcson España i He w l e t t Pac kar d 
( H P ), han posat en marxa un centre per al
de s e n volupament i la comercialització de nous productes
i serveis de telefonia mòbil de tercera generació.
BARCELONA, UNA OFERTA COMPLETA D’INFRAESTRUCTURES I DE RECURSOS PER A L’A C T I V I T AT ECONÒMICA 3 7
3 ›› 3.3. ATRACTIVA OFERTA IMMOBILIÀRIA
›› 3.3.1. ZONES INDUSTRIALS Barcelona destaca per l’excel·lent relació qualitat-preu en
la seva ofer t a d’oficines, com ha fet palès l’últim estudi de
La ciutat de Barcelona disposa de quatre grans zon e s l’empresa de consultora immobiliària C u s h m a n &
industrials amb un nivell d’ocupació alt i una ofer t a de sòl Wak efield Healey&Baker (2 0 03), que situa Bar c e l o n a 
t o tal de 1. 154 hectàrees, que representen com la quarta ciutat europea amb millor relació qualitat - 
ap r o ximadament el 9 % de la superfície del municipi. preu en els seus 4,6 milions de m2 d’ o f er t a. Tot això fa del
L’àrea industrial de la Zona Franca, amb una superfície de mercat d’oficines de Barcelona un dels més atractius i
60 0 hectàrees, és la zona industrial urbana més gran competitius d’Europa.
d’Europa; està situada al costat del port i de l’aeroport i té
accés directe a les xarxes vials i fer ro viàries de la capital MARGES DE PREUS DE LLOGUER D’OFICINES
(v egeu capítol 6.6). ( / m2 / any) 2003
La reestruc t uració de l’activitat econòmica, l’augment Zona Prime  216-281
dels usos terciaris i l’aparició de noves activita t s Centre ciutat 144-216
econòmiques, com la logística o les activitats d’alta
Noves àrees 137-209
tecnologia, han obligat a adequar l’ofer t a de sòl i naus
Perifèria 108-137
industrials a les noves demandes. L’o f er t a a mig termini
Elaboració pròpia basada en informació de diversos operadors immobiliaris. 
per a noves activitats econòmiques (indústria/logística) és Preus juny 2003
de més de dos milions de metres quadrats de sostre a la
ci u t at de Barcelona i rodalia immediata. A més a més, la
Regió Metropolitana de Barcelona té una ofer t a total de
sòl industrial de 13. 0 00 hectàrees situades a una distància
màxima de 40 quilòmetres de la capital, que inclou les
àrees ja ocupades i de nova creació.
›› 3.3.2. OF I C I N E S 
Barcelona està exp e r i m e n t ant una expansió molt ràpida
del sector serveis. Així, entre 1993 i 2002 la superfície
dedicada als serveis a Barcelona va augmentar de
3. 2 0 0. 0 00 m2 a un total de 12. 7 0 0. 0 00 m2. Això significa
que la demanda d’espais per a serveis a Barcelona ha
superat els 350.000 m2 de mitjana anual en aquest
període. 
Mitjans especialitzats en el sector immobiliari preveu e n 
que la demanda anual d'espais terciaris en els propers
an ys es mantindrà molt dinàmica. 
Di v ersos projectes urbanístics que es descriuran en el
capítol 4 i, molt especialment, el projecte 22@bcn,
permetran donar una resposta adequada a aquesta
demanda. El conjunt d’operacions urbanístiques
pr o j e c t ades fins avui permetran ampliar l’ofer t a d’espais
per a oficines i activitats productives de nova generació en
més de tres milions de m2 de sostre. A més a més, el
projecte 22@bcn permet desenvolupar una àmplia ofer t a
d’espais d’oficines en una ubicació absolutament central
dins la ciutat i la regió metropolitana, una situa c i ó 
excepcional amb relació als mercats immobiliaris d’altres
grans ciutats. Tot això indica que Barcelona ofereix en
aquests moments un mercat immobiliari molt
in t e r e s s a n t . 
3 8 BARCELONA, UNA OFERTA COMPLETA D’INFRAESTRUCTURES I DE RECURSOS PER A L’A C T I V I T AT ECONÒMICA
3.4. FORMACIÓ DE RECURSOS HUMANS I R+D ›› 3
›› 3.4.1.  UNA DE LES COMUNITATS També té algunes de les escoles de negocis més
UNIVERSITÀRIES MÉS GRANS D’EUROPA prestigioses del món, com ara l’IESE, ESADE i la
A les universitats de la ciutat estudien al voltant de Universitat de Chicago, l’única seu europea de la qual
196.604 persones i hi treballen unes 19.492, entre es troba en aquesta ciutat.
professorat i personal administratiu. Barcelona té el
Barcelona ha estat pionera en molts àmbits del món
13,1 % de la població universitària espanyola i el 12 %
u n i ve r s i tari amb la creació d’una de las primeres
de la plantilla total de professors. Actualment Barcelona
universitats d’Europa a l’edat mitjana, fundada l’any
acull prop de 8.500 estudiants estrangers i se situa com
1450. A Barcelona també es va crear el primer MBA
una de les ciutats europees amb major nombre
d’Europa i una de les primeres universitats virtuals (no
d’estudiants del programa ERASMUS. Tot això implica
presencials) que opera a través d’Internet. 
que Barcelona té una de les comunitats universitàries
més grans d’Europa i una profunda vo c a c i ó
La preparació dels recursos humans de Barcelona
internacional.
avança de manera important. Entre 1992 i 2002, el
nombre de titulats universitaris a la ciutat ha augmentat
L’àrea de Barcelona disposa de cinc unive r s i ta t s
de manera gradual, com també el nombre
públiques: Unive r s i tat de Barcelona, Unive r s i ta t
d’universitats oficials amb oferta docent presencial -
Autònoma de Barcelona, Unive r s i tat Politècnica de
públiques i privades- presents a la ciutat, i ha passat de
C a ta l u nya, Unive r s i tat Pompeu Fabra i Unive r s i ta t
les quatre existents el 1992 a les set que hi ha
Oberta de Catalunya (no presencial) i tres universitats
actualment. Del total de graduats en el curs 2000-2001,
p r i vades: Unive r s i tat Ramon Llull, Unive r s i ta t
el 31 % correspon a àrees de ciència i tecnologia,
Internacional de Catalunya i Universitat Abat Oliba CEU.
percentatge superior al 32 % del conjunt d’Espanya en
Tots aquests centres ofereixen, en el curs 2002-2003,
el mateix any.
un total de 318 titulacions universitàries.
BARCELONA, UNA OFERTA COMPLETA D’INFRAESTRUCTURES I DE RECURSOS PER A L’A C T I V I T AT ECONÒMICA 3 9
3 ›› 3.4. FORMACIÓ DE RECURSOS HUMANS I R+D
ALUMNES A BARCELONA tecnologies de la informació i la computació, economia
aplicada, direcció i administració d’empreses, disseny i
POSTGRAU ESTRANGERS comunicació, entre altres especialitats, gaudeixen d’un
1997-1998 32.667 4.500 enorme prestigi i reconeixement internacional. 
1998-1999 45.596 6.500
1999-2000 45.549 7.000 Un exemple d’aquesta realitat és el po o l científic i tècnic
2000-2001 49.329 7.500 format per la Univer s i t at de Barcelona i la Univer s i t at 
2001-2002 49.394 8.500 Politècnica de Catal u n ya a la zona de Pedralbes. Es tracta
del nucli de producció de coneixement més important tan t 
en qualitat com en producció científica de rellevància. Al t r e s 
cl u s t e r s del coneixement són aquells formats a Ciutat Vel l a 
›› R+D I TRANSFERÈNCIA TECNOLÒGICA amb la Univer s i t at de Barcelona i la Univer s i t at Pom p e u 
Fabra, i a l’àrea del Poblenou dins del projecte 22@bcn,
Barcelona disposa d’un ampli capital per consolidar-se com d’impuls de les noves tecnologies de la informació i la
a centre europeu de recerca, desenvolupament tecnològic i comunicació i les seves aplicacions. Així mateix, el Parc de
i nvestigació. Les unive r s i tats de l’àrea de Ba r c e l o n a Recerca Biomèdica vinculat a la Univer s i t at Pompeu Fabra i
concentren més del 50 % de la recerca que es realitza a a l’IMIM (Institut Municipal d’Investigacions Mèdiques),
Ca t al u n ya. Té, a més, tota una sèrie de centres dependents si t uat a la Vila Olímpica, constituirà un dels refer e n t s 
del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC), europeus en aquesta especialitat i incorpora un ambiciós
entre els quals destaquen els relacionats amb l’àmbit de la centre de genòmica. 
biomedicina i la biotecnologia. Cal destac a r , també, els
centres de transferència tecnològica entre univer s i t at i Cal ressaltar que l’important increment de relacions i
empresa, com també entre parcs científics i tecnològics - co n t actes entre el món univer s i t ari i el món empresarial
molts dels quals estan vinculats a les univer s i t ats-, agrup a t s s’ha produït també mitjançant la potenciació de centres
en la Xarxa de Parcs Científics i Tecnològics de Catal u n ya d ’ i n n ovació tecnològica, centres de transferència de
(X P C A T) amb l’objectiu de potenciar la recerca, la innovac i ó tecnologia entre univer s i t at i empresa i centres de suport a
i la transferència de tecnologia. la creació d’empreses de base tecnològica (spin off). 
L’objectiu de tot això ha consistit a vincular el món
Alguns dels centres de Barcelona en matèria un i v er s i t ari i el de la ciència amb el de l’empresa, a fi de
d’ i n vestigacions biotecnològiques, ciències de la salut, tr a n s f erir els avenços científics i tecnològics a la societat i
ar q u i t e c t ura i enginyeria civil, química, nanotecnologies, af avorir la plena integració laboral dels titulats univer s i t ar i s . 
4 0
3.4. FORMACIÓ DE RECURSOS HUMANS I R+D ›› 3
En aquest context, cal destacar la Fundació Bosch i L’Ajuntament de Barcelona, la Generalitat de Catalunya i
Gimpera i el Parc Científic de Barcelona —on s’ubica la les universitats de Barcelona s’apleguen en l’associació
primera bioincubadora d’Espanya—, tots dos vinculats a Barcelona Centre Unive r s i tari (BCU), destinada a
la Universitat de Barcelona; el Centre de Transferència projectar a l’exterior la dimensió universitària de la
Tecnològica i el centre Nexus, que actua com a viver ciutat i a captar estudiants estrangers. A més a més, la
d’empreses, vinculats tots dos a la Unive r s i ta t BCU fa c i l i ta l’allotjament d’aquests estudiants a
Politècnica de Cata l u nya; l’Oficina d’Investigació i Barcelona, a través d’una central de reserves, i la plena
Tr a n s ferència Tecnològica i la Fundació Empresa i integració en la dinàmica de la ciutat mitjançant la
Ciència vinculades a la Unive r s i tat Autònoma de creació, conjuntament amb diverses associacions
Barcelona, i el Parc d’Innovació Tecnològica i internacionals d’estudiants, del Programa d’integració
Empresarial La Salle (Universitat Ramon Llull). cultural i ciutadana per a estudiants estrangers, la
finalitat del qual és impulsar la comprensió multicultural
i la cooperació internacional6.
›› 3.4.3.  ESTUDIAR A BARCELONA ÉS FÀCIL PER ALS
ESTRANGERS
En l’àmbit de l’educació no superior, és interessant
ressaltar les facilitats que l’àrea de Barcelona ofereix a
les comunitats d’expatriats, que consisteixen en una › BARCELONA: PRIMERA
àmplia ofe r ta d’escoles estrangeres de prestigi DESTINACIÓ PER ALS
reconegut com l’Institut d’Estudis Nord-americans, ESTUDIANTS ESTRANGERS
l’Institut Britànic, l’Institut Goethe o Institut Alemany de
Barcelona, el Liceu Francès, l’escola japonesa, la italiana
o la suïssa.
6 Per a més informació sobre Barcelona Centre Universitari o sobre les universitats de Barcelona, consulteu: www.bcu.cesca.es
BARCELONA, UNA OFERTA COMPLETA D’INFRAESTRUCTURES I DE RECURSOS PER A L’A C T I V I T AT ECONÒMICA 4 1
4.1. L’APOSTA PER LA LOGÍSTICA I LA INTERNACIONALITZACIÓ. ÀREA DEL LLOBREGAT › ›
4.2. FÒRUM UNIVERSAL DE LES CULTURES  2004. ÀREA DEL BESÒS    › ›
4.3. EL DISTRICTE D’ACTIVITATS PRODUCTIVES 22@BCN:    › ›
UN NOU URBANISME PER A LA NOVA ECONOMIA
4.4. LA SAGRERA - SANT ANDREU: ALTA VELOCITAT PER A BARCELONA    › ›
4.5. ALTRES PROJECTES METROPOLITANS    › ›
BARCELONA EN MOVIMENT:
GRANS PROJECTES PER CONSTRUIR EL FUTUR › ›4
4 ›› 4. BARCELONA EN MOVIMENT: GRANS PROJECTES PER CONSTRUIR EL FUTUR
Fa dues dècades que Barcelona realitza un ampli procés a habitatges i aparcaments, i la tercera part restant
de transformació urbanística i d’infraestructures: un c o rrespon a operacions vinculades amb activita t s
procés que ha estat reconegut internacionalment per la econòmiques.
seva ambició, qualitat arquitectònica i els resultats
socials i econòmics aconseguits. A més a més, ha estat Aquest intens procés de transformació s’ h a
un procés exemplar per la capacitat de cooperació entre desenvolupat amb la participació decisiva d’inversions
l’administració municipal i la iniciativa privada a l’hora de p r i vades centrades en l’expansió de complexo s
portar-ho a terme. terciaris, comercials, logístics, industrials i de lleure de
la ciutat i l’àrea metropolitana. Alguns dels projectes
Aquest procés ha implicat la construcció, l’ampliació i/o més significatius han estat les noves instal·lacions del
la modernització de tot tipus d’infraestructures vials, de Port Vell, el World Trade Center, El Triangle de plaça de
transport públic, telecomunicacions, energia, Catalunya, Diagonal-Poblenou, Glòries, La Maquinista,
canalització d’aigües, com també d’insta l · l a c i o n s el Parc Logístic, Renfe-Meridiana, el Front Marítim i
esportives i centres culturals o turístics a la ciutat. Diagonal Mar.
Paral·lelament, el mercat immobiliari de Ba r c e l o n a
també ha experimentat un intens desenvolupament, D’altra banda, s’estan concretant per als pròxims anys
tant pel que fa als aspectes residencials com als espais nous projectes que impulsaran l’activitat econòmica de
comercials, industrials i d’oficines. la ciutat, com la construcció dels equipaments i espais
públics del Fòrum 2004, la instal·lació d’empreses de
La magnitud d’aquesta transformació es fa palesa en noves tecnologies en el sector del Poblenou, 22@bcn,
els gairebé 6 milions de metres quadrats de sostre en la concreció de la nova línia del Tren d’Alta Velocitat a
obra nova que s’han construït o iniciat entre 1999 i Sants i la Sagrera, o la creació d’una gran àrea logística
2002. Dues terceres parts d’aquest sostre corresponen en el delta del riu Llobregat, entre d’altres.
INFRAESTRUCTURES DE COMUNICACIÓ URBANISME,HABITATGE I PROMOCIÓ 
ECONÒMICA PROJECTES DE RECERCA I TECNOLOGIA
1 Ampliació Port
2 Ampliació Aeroport 1 Port Esportiu de Sant Adrià de Besós 1 Campus Mediterrani de Castelldefels,
3Trambaix, TramBesós 2 Fòrum 20043 ZAL Aeronautica metropolitana4 Papiol-Mollet (RENFE)
5 Línia 9 Metro 4 Centre Logístic Zona Franca
2 Campus de Llevant
5 Pla de Ponent de Gavà 3 Parc Cientific UB6 Línia 12 Metro 6 Parc de Negocis de Viladecans 4 Parc Biomèdic
7Tren alta velocitat 7 Prologis de Sant Boi de Llobregat 5 Ampliació Parc Tecnològic del Vallès
8 Variant carretera N-340 8 Colònia Güell 6 Biocampus
9 22@ 7 Sincrotró
10 WTC de Cornellà de Llobregat 8 Can Suris CityLab de Cornellà
PROJECTES DE MEDI AMBIENT 11 Districte Econòmic Granvia-l’Hospitalet 9 Parc alimentari de Torribera, Santa Coloma
1 Depuradora Llobregat 12 Fira 2000 de Gramenet
2 Depuradora Besós 13 Sagrera14 Pla integral de la Mina 10 Parc de Salut Can Ruti, Badalona3 Parc Fluvial del Besós 11 Museu d’historia de la immigració a
4 Parc Fluvial del Llobregat 15 Centre Direccional de Cerdanyola16 Front Marítim de Badalona Catalunya
5 Parc Agrari 17 Ciutat Aeroportuària
6 Desviació Llobregat 18 Eixample Prat-Nord
7 Ecoparcs 19 Ecobarri Oliveretes de Viladecans
8 Passeig Marítim Metropolità 20 Can Bertran i soterrament ferrocarril, Sant
9 Parc Natural del Litoral. Viladecans-el Prat Feliu de Llobregat
10 Parc Natural de la Serralada de Marina 21 Sector Sud, Santa Coloma de Gramenet iSector d’en Mena, Badalona
22 Pla integral Collblanc-Torrasa, l’Hospitalet
23 Polígon industrial les Guixeres, Badalona
Grans projectes per a
l’àrea metropolitana
de Barcelona
4 4
4. BARCELONA EN MOVIMENT: GRANS PROJECTES PER CONSTRUIR EL FUTUR ›› 4
›› 4.1.1. GRANS PROJECTES EN MARXA paràmetres de la societat de la informació. Bar c e l o n a 
continua en moviment i es proposa nous grans
Barcelona no atura el seu procés de transfor m a c i ó projectes per construir el futur .
iniciat ara fa més de dues dècades i avança amb
fermesa, amb la vocació de consolidar-se com el Des d'aquest punt de vista, Barcelona ha dissenyat 
principal nucli urbà d’activitats econòmiques i de servei s di v erses operacions urbanístiques que suposen una
de la Mediterrània nord-occidental, una de les zon e s ap o r t ació immobiliària potencial de més de vuit milions
amb un potencial de creixement més gran d’Europa. En de metres quadrats a la ciutat i a l’àrea d’influència
aquest sentit, s’e s t ab l e i x en les bases per aconseguir di r e c t a. 
que Barcelona pugui encapçalar el desenvolupament de
n oves activitats econòmiques basades en els Els quatre projectes urbanístics més significatius són:
› Fòrum Universal de les Cultures Barcelona 2004
› 22@bcn
PROJECTE INVERSIÓ SUPERFÍCIE › Pla Delta
(milions ) (Hectàrees) › La Sagrera - Sant Andreu
FORUM 2004 2.058 214
22@bcn 162 200 › 8 MILIONS DE METRES QUADRATS
(Pla Especial d’Infraestructures) DE POTENCIAL IMMOBILIARI PER
A LES ACTIVITATS AMB MÉS
PLAN DELTA 4.400 1.000 PROJECCIÓ DE FUTUR
LA SAGRERA - SANT ANDREU 600 230
(310 estació) 
Total 7.220 1.644
PLA DELTA
POBLENOU
22@bcn
FÒRUM 2004
LA SAGRERA-SANT ANDREU
TREN D’ALTA VELOCITAT
BARCELONA EN MOVIMENT: GRANS PROJECTES PER CONSTRUIR EL FUTUR 4 5
4 ›› 4.1. L’APOSTA PER LA LOGÍSTICA I LA INTERNACIONALITZACIÓ. ÀREA DEL LLOBREGAT
El Pla Delta del Llobregat constitueix un conjunt › L’ampliació de l’aeroport, duplicant-ne la capacitat fins
d ’ a c tuacions i d’inversions coordinades en a 40 milions de passatgers l’any. Inclou la construcció
in f r a e s t r uc t ures de transport, logística i medi ambient per d’una tercera pista, una terminal nova de passatgers,
consolidar la vocació de Barcelona com el principal centre l’ampliació de la zona de mercaderies, noves àrees de
logístic del sud d’Europa i de la Mediterrània i com a pont recepció i manteniment d’aeronaus, millores en les
amb l’Amèrica Llatina i Àsia. El Pla preveu una inversió de connexions internes i en els accessos -hi haurà una
4. 4 0 0 milions d’euros en els propers 10 anys. estació del Tren d’Alta Velocitat al costat de l’aeroport-
i l’increment dels serveis i les activita t s
Els principals aspectes d’aquest projecte són: complementàries per crear una autèntica ciuta t
aeroportuària.
› L’ampliació del port, que passarà d’una superfície de
618 hectàrees a 1.310 hectàrees el 2010, la qual cosa › Millores en les infraestructures viàries, com l’autovia
suposa més que duplicar la seva capacitat actual i del Llobregat i la Pota Sud de l’autopista que enllaça
convertir-lo en un dels ports amb més potencial de la d i r e c tament les rondes amb l’A - 16 i l’aeroport,
Mediterrània. actualment en funcionament.
› El desviament del curs del riu Llobregat tres › La construcció d’una via fèrria del Llobregat que
quilòmetres cap al sud, per permetre així l’ampliació permetrà l’accés directe a la terminal de contenidors
de la Zona d’Activitats Logístiques (ZAL), que passarà del port, la dotació d’una línia ferroviària d’amplada
d’ocupar una superfície de 65 hectàrees a un total de internacional i l’accés del Tren d’Alta Velocitat Madrid-
265. Barcelona-França a través de l’aeroport.
› Importants inversions mediambientals de tractament
de residus i aigües, regeneració de platges i
conservació i millora dels espais de valor ecològic del
Delta.
4 6 BARCELONA EN MOVIMENT: GRANS PROJECTES PER CONSTRUIR EL FUTUR
4.2. FÒRUM UNIVERSAL DE LES CULTURES BARCELONA 2004. ÀREA DEL BESÒS ›› 4
›› 4.2.1. EL FÒRUM UNIVERSAL DE LES CULTURES ›› 4.2.2. EL FÒRUM EN XIFRES
2004. BARCELONA, UNA VEGADA MÉS, PUNT DE › 141 dies de duració
REFERÈNCIA MUNDIAL › 5 milions de visitants estimats
Barcelona esdevé de nou un punt de refe r è n c i a › 500 milions de persones d’audiència mediàtica
internacional amb la celebració del Fòrum Universal › 20.000 voluntaris
de les Cultures Barcelona 2004. El Fòrum ha estat › 50.000 congressistes
concebut com una convocatòria universal que tindrà › 100.000 participants
tres eixos fo n a m e n tals: la dive r s i tat cultural, les › 10 . 000 artistes, creadors i professionals de
condicions de la pau i la ciutat sostenible. Es tracta d’un l’espectacle
nou tipus d’esdeveniment mundial que compta amb el › 4 00 institucions internacionals i de Ba r c e l o n a ,
suport i l’alt patrocini de la UNESCO, i amb la Catalunya i Espanya
participació, a més de l’Ajuntament, de l’Estat i de la › 28 congressos internacionals
G e n e r a l i tat de Cata l u nya i un ampli espectre de › 4 grans exposicions pròpies 
patrocinadors privats. Les característiques del Fòrum › 20 exposicions en col·laboració 
el converteixen en un projecte tan ampli com uns › més de 800 activitats artístiques de petit i gran for m a t 
Jocs Olímpics o una Exposició Universal. › més de 300 experiències gastronòmiques diferents
› més de 300 pel·lícules i documentals
El Fòrum  Universal de les Cultures té lloc en una àmplia
àrea a cavall entre els municipis de Barcelona i de Sant La programació s’ha dividit en 8 àrees temàtiques:
Adrià del Besòs, on es porten a terme debats i festivals debats, diversitat, exposicions, festival de les arts,
representatius de tota la rica diversitat de cultures del f ò rum virtual, intercanvi d’experiències, educació i
món. El Fòrum és una expressió de la creativitat de tots cooperació.
els pobles i una trobada de dimensions mundials amb
mitjans de participació nous i imaginatius, amb la Destaquen les activitats següents:
voluntat d’oferir des de Barcelona un espai de diàleg › Conferència Mundial de Creadors
entre cultures, que és absolutament essencial per › Trobades de Premis Nobel de la Pau
resoldre alguns dels principals reptes de la humanitat. › Festival de les Arts› Festes dels Valors (10 en total)
Durant el desenvolupament del Fòrum, al voltant de 5 › C o n ferència internacional sobre les telev i s i o n s
milions de visitants tenen una ocasió única per gaudir públiques
de les cultures del món i interrelacionar-s’hi a través de › Trobades dels Right Livehood Awards, els premis
estimulants trobades i debats, exposicions i Nobel alternatius
representacions de les arts escèniques, musicals i › Conferència mundial sobre religions
visuals. Les possibilitats d’interacció i entreteniment es › Tres grans exposicions sobre el desenvolupament
veuen reforçades per la combinació d’innova d o r e s sostenible, la comunicació i els mites fundacionals
tècniques de presentació en viu i multimèdia, que de les civilitzacions
permeten la participació simultània dels visitants al › Festival Mundial de la Joventut
Fòrum a Barcelona i dels molts milions que ho fan a › Congrés de la UNESCO sobre cultura i educació
través d’Internet des de tot el món7. › Assemblea de ciutats educadores
›› 4.2.3. ACTUACIONS URBANÍSTIQUES
VINCULADES AL FÒRUM 2004
Les principals activitats del Fòrum Universal de les
Cu l t ures tenen lloc a l’extrem nord-est de la ciutat, a la
vora del mar i del riu Besòs, en unes instal·lacions de
no va construcció fruit de la reordenació d’aquesta zon a , 
en una superfície d’aproximadament 214 hectàrees, que
fins ara presentava una baixa qualitat urbana. 
Algunes xifres de l’actuació urbanística són:
› 5 00 . 000 m2 de sostre total 
› 32 6 . 0 00 m2 de espai públic urbà nou
› 140 . 0 00 m2 de espais verds nous
› 2. 4 0 0 m de litoral nou i zona de banys
7. Per a més informació sobre el Fòrum Universal de les Cultures Barcelona 2004, consulteu:  www.barcelona2004.org
BARCELONA EN MOVIMENT: GRANS PROJECTES PER CONSTRUIR EL FUTUR 4 7
4 ››
Els objectius generals d’aquest nou projecte són ›› 4.2.4. ELEMENTS MÉS DESTACATS
incorporar a l’ús ciutadà un conjunt ampli d’espais
caracteritzats per una forta presència d’instal·lacions › Centre de Convencions Internacional de
tècniques i per patir baixos nivells de qualitat urbana i Barcelona, amb capacitat per a més de 15.000
ambiental. L’elecció d’aquest sector de la ciutat per a la persones; és un dels més grans d’Europa.
celebració del Fòrum Universal de les Cultures 2004
implica un impuls definitiu a un conjunt d’operacions › Edifici Fòrum, una de les imatges més significatives
urbanístiques necessàries per a la transfo r m a c i ó de la Barcelona del nou mil·lenni. Aquest edifici
d’aquesta zona en un dels pols més atractius de la emblemàtic ha estat dissenyat pels arquitectes
Barcelona del segle XXI.
Herzog i De Meuron.
El Fòrum 2004 es basa molt especialment en l’aposta
Port esportiu del Besòs, amb capacitat per a 1.000
per un desenvolupament urbà sostenible, per la qual ›
cosa es pretén que les grans operacions que amarradors.
l’acompanyen (Centre de Convencions, Edifici Fòrum,
parcs, zona d’activitats aquàtiques, etc.) puguin prestar › L’ E s p l a n a d a, una gran àrea de vianants de 15
un ser vei a tota la ciutat un cop destinades al seu ús hectàrees que permet prolongar l’avinguda Diagonal
definitiu després de l’esdeveniment. Conseqüentment, fins al mar. És un dels epicentres del Fòrum 2004.
l’operació del Fòrum 2004 implica desenvolupar totes
aquestes acciones encaminades a la regeneració › Zoo marí, una plataforma de 18 hectàrees guanyades
mediambiental del sector, posant un èmfasi especial en al mar.
la recuperació del litoral i del curs del riu Besòs.
4 8 BARCELONA EN MOVIMENT: GRANS PROJECTES PER CONSTRUIR EL FUTUR
4.3. EL DISTRICTE D’ACTIVITATS PRODUCTIVES 22@BCN: UN NOU URBANISME PER A LA ›› 4
NOVA ECONOMIA
› vo l tant de l’avinguda Diagonal, recentment oberta alCampus de Llevant, nova zona universitària amb m a r, i comunica el centre de la ciutat amb els espais
vocació de posar en contacte la universitat amb el on se celebra el Fòrum Universal de les Cultu r e s
món empresarial. Barcelona 2004. Aquest nou pol d’activitats constitu i r à
› un dels espais de centralitat més potents de laPlanta de Valorització Energètica, Central Tèrmica Barcelona metropolitana, tant per la seva activita t
i Depuradora, la gran aposta mediambienta l p r o d u c t i va com pel seu caràcter innova d o r.
metropolitana. La regeneració del riu Besòs i la
recuperació del biòtop marí completen les millores
LES PRINCIPALS MAGNITUDS DEL PLA 22@BCN SÓN:
mediambientals.
› Recuperació del litoral, que permet a la ciutat Àmbit del Pla 198,3 ha
guanyar terreny al mar per gaudir de nous espais Superfície de sòl industrial en transformació 1.159.626 m
2
lúdics. El nou zoo marí (18 ha), el Parc dels Auditoris Potencial total de sostre 4.000.000 m2
(7 ha), el Parc del Litoral Nord-Est (11 ha), 700 Sostre d’activitats econòmiques 3.200.000 m2
metres de noves p l a t g e s i la zona de bany s Nous habitatges de protecció 4.000
constitueixen els elements clau d’aquesta renovació. Augment de zones verdes 75.000 m2
Nous equipaments 235.000  m2 de sòl
› Equipaments socials i habitatges, amb la construc c i ó Augment de llocs de treball 100.000 /130.000
d’un centre geriàtric i 800 habitatges (40 % protegits) i
la rehabilitació dels barris de la Mina i de la Catal a n a . 
El projecte implica la transformació d’espais industrials
› Hotels i oficines, la nova oferta com a resposta a una clàssics (la qualificació urbanística anterior dels quals era
demanda creixent: 2 hotels de 4 estrelles i 45.000 m2 22a) en espais susceptibles d’acollir noves activitat s 
de noves oficines. econòmiques emergents (a les quals s’atorga la nova
qualificació urbanística de 22@bcn), en un context urbà
La inversió vinculada al desenvo l u p a m e n t
mixt on conviuran empreses, habitatges, serveis, etc. Tot 
d’ i n f r a e s t r uc t ures i espais del Fòrum és de 2.19 0
milions d’euros. Per la seva banda, el pressupost del això estarà situat en una posició central en el teixit
programa organitzatiu suma 327 milions d’euros. metropolità, a prop de la nova estació de fer ro c a r ril d’alta
ve l o c i tat de la Sagrera, amb connexions viàries
Al mateix temps, s’estima que el Fòrum aportarà 4.328 immillorables, a deu minuts del centre de la ciutat, en
milions d’euros al PIB de Catalunya i crearà 56.000 llocs transport públic, o de la platja, a peu.
de treball.
L’àrea del Poblenou es conforma com un àmbit privilegiat
4.3. per a l’establiment d’activitats productives de novaEL DISTRICTE D’ACTIVITATS generació, que en el Pla es denominen "activitats @" i es
PRODUCTIVES  22@BCN: UN NOU de f i n e i x en com aquelles activitats econòmiques d’alt
URBANISME PER A LA NOVA valor afegit vinculades a les noves tecnologies de la
ECONOMIA in f ormació, com també aquelles que, amb independència
del sector econòmic al qual perta nyin, estiguin
El projecte 22@bcn suposa la transformació radical del relacionades amb la recerca, el disseny, l’edició, la cultur a , 
districte industrial del Poblenou per conver t i r -lo en una les activitats multimèdia o la gestió de coneixem e n t . 
zona especialment atractiva per a la implanta c i ó
d ’ a c t i v i tats econòmiques de nova generació El pla parteix de la premissa que el desenvolupament de
relacionades amb els serveis avançats i les noves les activitats econòmiques de nova generació es veu 
tecnologies. af avorit per un entorn urbà de qualitat i amb una gran
c e n t r a l i tat. En aquest sentit el Pla fo m e n ta una
Aquest és el projecte de transformació urbanística més co m p l e xi t at d’usos en les noves zones anomenades 22@,
im p o r t ant plantejat a la ciutat en els últims anys i un dels en les quals poden desenvol u p a r -se d’activitats industrials
més ambiciosos d’Europa d’aquestes característiques. (e xcepte activitats contaminants o incompatibles amb
l’entorn urbà), oficines, locals comercials (excepte grans
›› superfícies), hotels, apartaments i habitatge protegit (fins4.3.1. 3,2 MILIONS DE METRES QUADRATS DE a un percentatge del 15 %).
NOUS ESPAIS D’ACTIVITAT ECONÒMICA EN PLE
CENTRE URBÀ.
El districte de Poblenou va ser el bressol de la
indústria barcelonina el segle XIX i avui vol ser el
r e ferent del desenvolupament de l’economia del
c o n e i xement a la ciutat. El projecte es vertebra al
BARCELONA EN MOVIMENT: GRANS PROJECTES PER CONSTRUIR EL FUTUR 4 9
4 ›› 4.3. EL DISTRICTE D’ACTIVITATS PRODUCTIVES  22@BCN: UN NOU URBANISME PER
A LA NOVA ECONOMIA
El Pla preveu donar suport a la implantació d’activitats @ Barcelona. Així, a finals de 2001 hi havia 1.1 41 empreses de
atorgant fins a un 25 % d’edificabilitat addicional a sectors @ instal·lades al Pob l e n o u . 
l’ e xistent fins aquests moments i permet, a més a més, la
fl e xi b i l i t at morfològica en l’ordenació de volums en les D’aquest total d’empreses, el 14,7 % estan dedicades
pa r c e l · l e s . específicament a tecnologies de la informació i les
comunicacions (TIC), el 27,8 % ofer e i x en serveis tècnics i
El projecte 22@bcn incorpora un Pla d’Infraestruc t ures que
se r veis empresarials avançats i el 20,2 % corresponen a
abraça tot un seguit d’aspectes (sistema energètic,
centres del coneixement. El 37,3 % restants corresponen a
telecomunicacions, recollida selectiva de residus,
in f r a e s t r uc t ures d’accessibilitat i transport públic i disseny i altres activitats o serveis avançats que mereixen la
gestió de l’espai) destinat a dotar aquest nou districte denominació @ segons les determinacions del Pla 22@bcn.
d’ a c t i v i t ats de la més alta qualitat urbana. La inver s i ó 
pr e vi s t a en aquest Pla d’Infraestruc t ures és de 162 milions D’acord amb un estudi realitzat per al període comprès del
d’euros i el potencial immobiliari s’estima en 12. 0 00 milions setembre de 2000 al setembre de 2001, les activitat s 
d’ e u r o s . in t e n s i v es en coneixement (o activitats @) creixen en
general tres vegades per sobre de la mitjana de la ciutat i
També es preveu la implantació de nous campus mostren una clara preferència per instal · l a r -se al Pob l e n o u . 
u n i ve r s i taris a la zona, com també equipaments de Aqu e s t a preferència és encara més evident en el sector de
formació i de suport a la R+D, a la difusió de les noves les tecnologies de la informació i les comunicacions (TIC).
tecnologies i a la creació d’empreses. A més, el nou En el quadre següent es mostren els percenta t g e s
districte d’activitats productives comptarà amb la re s p e c t i u s : 
pr o xi m i t at dels nous espais per a convencions i grans
es d e veniments internacionals situats en el recinte on es CREIXEMENT EN EL NOMBRE DE LLICÈNCIES D’ACTIVITAT
realitza el Fòrum Universal de les Cultures l’any 2004 . EC O N Ò M I C A 
La zona 22@bcn és ja l’espai de referència per a la Conjunt de la ciutat. Tots els sectors 2,5 %
in s t al·lació d’empreses innovadores o tecnològiques a Conjunt de la ciutat. Només sectors @ 8 %
Poblenou. Només sectors @ 14,5 %
Poblenou. Només TIC 19,0 %
› A finals de 2003 ja s’han aprovat 24 plans especials (173,2 MILIONS DE METRES d’ i n i c i a t i v a privada), que representen el 50 % de sòl ordenat
QUADRATS DE NOUS ESPAIS i 1.1 29 . 7 63 m2 de sostre productiu. A més a més, s’han ofer t 
PER A ACTIVITATS més de 94.000 m2 per a nous equipaments i espais lliures i
ECONÒMIQUES AL CENTRE s’han construït 1.869 nous habitatges de protecció.
DE LA CIUTAT Entre les empreses que han signat contractes de més de
1.0 00 m2 a la zona 22@ cal destac a r , entre d’altres,
T-S ys t e m s (1 8. 0 00 m2), Ret e v i s i ó n (1 2. 7 64 m2), Li b e r ty 
(8.242 m2), Fot o p r i x (8 . 1 08 m2), GEC Capital (5 . 5 0 0 m2) i
Tele Tec h (4 . 0 00 m2). 
5 0 BARCELONA EN MOVIMENT: GRANS PROJECTES PER CONSTRUIR EL FUTUR
4.4. LA SAGRERA - SANT ANDREU: ALTA VELOCITAT PER A BARCELONA ›› 4
El Pla de la Sagrera - Sant Andreu té com a finalitat la rodalia i regionals, de mitjana i llarga distància i d’alta
regulació del moviment ferroviari de la porta nord de la velocitat. L’estació estarà connectada amb el transport
ciutat i la construcció d’una nova estació per al Tren públic de la ciutat: metro, autobusos urbans i taxis.
d’Alta Velocitat (TAV), que enllaçarà Barcelona amb les També disposarà d’una estació d’autobusos interurbans
línies d’alta velocitat d’Europa i Madrid, i la reforma amb aparcaments, comerços i serveis al viatger.
urbanística d’un ampli sector dels barris de la Sagrera, L’estació serà subterrània i la coberta estarà ocupada
Sant Andreu, el Clot, Bon Pastor i la Verneda a l’entorn per tres fileres d’edificis destinats a oficines i serveis.
d’aquest nou complex ferroviari. 
Es preveu que per l’estació passin diàriament uns 200
El conjunt d’aquestes actuacions implicarà la trens d’alta ve l o c i tat per les vies d’amplada
t r a n s formació urbana de 230 hectàrees, cosa que internacional i uns 700 trens per les vies d’amplada
permetrà el desenvolupament d’una nova àrea de ibèrica. Això suposarà més de 30 milions de passatgers
centralitat al voltant de l’estació ferroviària. L’objectiu és anuals, amb una influència notòria en les àrees de
potenciar l’activitat de la zona i d’unes noves àrees l’entorn que es preveu renovar.
residencials que han de contribuir a la connexió de dues
parts de la ciutat històricament separades per les línies Aquest projecte fe rr oviari es completa amb una
fèrries. important reforma urbanística, que tindrà un parc lineal
de 43 hectàrees, entre l’estació de la Sagrera i el Nus
L’àrea de la Sagrera, ocupada actualment per una de la Trinitat, que actuarà com a element d’unió entre
e s tació de mercaderies i zones de manteniment els diferents barris limítrofs, la construcció de 7.600
ferroviari, ha de convertir-se en el futur en un nus habitatges en solars d’antigues indústries, un gran
principal de transport de viatgers de la ciutat, amb la centre comercial i de serveis i nous locals per a oficines
construcció de la nova estació del TAV. L’estació de la i equipaments i l’ordenació viària de tot el sector.
Sagrera es configurarà com un centre intermodal
complet, on es concentraran serveis ferroviaris de
BARCELONA EN MOVIMENT: GRANS PROJECTES PER CONSTRUIR EL FUTUR 5 1
4 ›› 4.5. ALTRES PROJECTES METROPOLITANS 
Hi ha altres projectes en marxa a l’àrea metropolitana de les portes d’entrada i sortida més importants de la
de Barcelona. Fins a un total de 52 nous projectes Ciutat Comtal.
s’estan gestant en la primera corona que envolta la
ciutat i abracen àrees tan diverses com l’urbanisme, La superfície de les diferents actuacions suma més de
l’habitatge, la promoció econòmica, les infraestructures 1,3 milions de m2, amb una inversió total prevista de
de comunicació, la investigació i la tecnologia o medi prop de 1.200 milions d’euros i una estimació de 25.000
ambient. Són projectes que, en la majoria dels casos, nous llocs de treball.
superen l’àmbit estrictament municipal i que, per la
seva importància i impacte sobre el territori metropolità, Destaquen per la seva rellevància els projectes de la
contribuiran a canviar la funcionalitat i les potencialitats Ciutat de la Justícia, el Centre Comercial Gran Via 2, la
de l’Àrea Metropolitana de Barcelona. botiga IKEA, la City Metropolitana, l’ampliació de la Fira,
el Centre Direccional Plaça d’Europa i l’Hotel Hesperia.
Alguns dels projectes més significatius es detallen a
continuació: World Trade Center Almeda Park
Amb una ubicació estratègica pròxima a l’Aeroport de
GranVia l’Hospitalet Barcelona i al costat de la Ronda de Dalt, el nou centre
L’àrea metropolitana de Barcelona ha desenvolupat un de negocis World Trade Center Almeda Park permetrà la
nou districte econòmic a la zona que ocupa el territori revitalització d’un polígon industrial de Cornellà de
comprès entre Gran Via sud i el Polígon Pedrosa, en el Llobregat, crearà entre 3.000 i 4.000 llocs de treball i
municipi de l’Hospitalet de Llobregat. Aquesta àrea, promocionarà activitats de la nova economia. El
batejada amb el nom de “GranVia l’H”, té en marxa projecte comprèn espais per a oficines, àrea comercial,
nombrosos projectes que permetran ubicar importants aparcament i una gran plaça central de 10.000 m 2. Es
empreses i equipaments de gran centralita t crea així una nova àrea de centralitat que transformarà
metropolitana, a tots dos costats de la Gran Via, l’eix el teixit industrial tradicional de la ciutat.
viari que uneix l’aeroport del Prat amb Barcelona, una
5 2 BARCELONA EN MOVIMENT: GRANS PROJECTES PER CONSTRUIR EL FUTUR
4.5. ALTRES PROJECTES METROPOLITANS ›› 4
Centre Direccional de Cerdanyola del Vallès
Aquest projecte permetrà el desenvo l u p a m e n t
urbanístic d’un ampli sector de 342 hectàrees, ubicat,
d’una banda, entre Cerdanyola i Sant Cugat i, de l’altra,
entre la Universitat Autònoma de Barcelona i el Parc
Tecnològic del Vallès. Inclou la construcció de 4.500
nous habitatges, 1.600.000 m2 destinats a oficines i
activitats industrials netes, que garanteixen l’ampliació
de l’actual Parc Tecnològic, la creació d’un corredor verd
de 70 hectàrees entre Collserola i Sant Llorenç del
Munt i la millora de la connectivitat de tota la zona, com
també equipaments i comerços.
Parc de Negocis de Viladecans
El municipi de Viladecans s’expandeix fins a l’autopista
C-32 en una gran operació urbanística i de negocis. El
Parc de Negocis té una dimensió de 110 hectàrees i un
sostre total de 500.000 m2 i allotjarà oficines, naus
industrials, centres de serveis a les empreses,
habitatges d’alta qualitat, espais comercials, lúdics i
esportius, parcs i àmplies zones verdes. El conjunt
s’estructura en tres grans àrees: àrea industrial de
gairebé 300.000 m2, àrea comercial i de lleure, amb
80.000 m 2 edificats i un parc públic de 13 hectàrees i
àrea digital i oficines, amb 200.000 m2 on s’ubicaran
dos hotels i oficines dotades de les més modernes
tecnologies. Es preveu la creació de 10.000 nous llocs
de treball.
BARCELONA EN MOVIMENT: GRANS PROJECTES PER CONSTRUIR EL FUTUR 5 3
5.1. LA CIUTAT EUROPEA AMB MÉS QUALITAT DE VIDA    › ›
5.2. OFERTA RESIDENCIAL VARIADA › ›
5.3. SERVEIS PER A LA SALUT DE PRESTIGI RECONEGUT › ›
5.4. BARCELONA ÉS CULTURA › ›
5.5. L’ESPORT A L’ABAST DE TOTHOM    › ›
5.6. COMPRAR A BARCELONA   › ›
5.7. 46 MERCATS MUNICIPALS    › ›
5.8. OCI I GASTRONOMIA   › ›
EFICÀCIA I QUALITAT DE VIDA: LA FÓRMULA BARCELONA › ›5
5 ›› 5.1. LA CIUTAT EUROPEA AMB MÉS QUALITAT DE VIDA
Barcelona es considera la ciutat que ofereix la millor
qualitat de vida a les persones que hi treballen, segons
l ' i n forme European Cities Monitor, que elabora
anualment l’empresa de consultoria immobiliària
C u s h m a n & Wa kefield Healey&Bake r. Aq u e s ta
primera posició s’ha mantingut en els darrers sis
informes anuals fins a la publicació d’aquest llibre. 
LES MILLORS CIUTATS QUANT A QUALITAT DE VIDA
DE LES PERSONES QUE HI TREBALLEN
Ciutat Rànquing
Barcelona 1
París  2
Ginebra 3
Madrid 4
Munic 5
Zuric 6
Oslo 7
Roma 8
Amsterdam 8
Estocolm 10
Font: Cushman&Wakefield Healey&Baker. 2003
Barcelona té un clima mediterrani agradable que
convida els habitants a gaudir de la ciutat. Ubicada
entre el mar i els turons propis del paisatge litoral català,
la ciutat gaudeix d’un microclima benigne amb una
temperatura mitjana de 9 graus a l’hivern i de 23 graus
a l’estiu, pocs dies de pluja i gairebé 2.500 hores de sol
l’any.
› BARCELONA TÉ GAIREBÉ
Barcelona té quasi set quilòmetres de platges en ple
centre urbà, perfectament condicionades per al bany i 7 QUILÒMETRES DE PLATGES DINS
per a la pràctica d’activitats aquàtiques. La superfície de L’ÀREA URBANA
platges i espais d’oci marí s’estendran encara més quan
es dugui a terme el projecte del Front Litoral del Besòs,
vinculat al Fòrum Universal de les Cultures 2004.
Avui dia, Barcelona disposa d’una superfície total de
parcs urbans que ocupa 520 hectàrees, i més de
140.000 arbres en voregen els carrers. D’altra banda, no
hem d’oblidar que a aquestes zones verdes s'afegeixen
les 6.000 hectàrees d’àrea fo r e s tal del Parc de
Collserola. Aquest parc s’engloba dins l'Anella Verda
M e t r o p o l i tana, que comprèn altres àrees natu r a l s
protegides, com ara el Parc Natural del Garraf, el Parc
de la Muntanya de Montserrat, el Parc de Sant Llorenç
del Munt i Serra de l'Obac, el Parc Natural del Montseny
(reserva mundial de la biosfera) i el Parc Natural del
Montnegre-Corredor. Tots aquests espais naturals es
troben a menys d’una hora de Barcelona.
5 6 EFICÀCIA I QUALITAT DE VIDA: LA FÓRMULA BARCELONA
5.2. OFERTA RESIDENCIAL VARIADA ›› 5
L’ o fe r ta residencial de Barcelona es distingeix per la D’altra banda, a més de les noves residències
q u a n t i tat, la disponibilitat i la va r i e tat d’habita t g e s . disponibles gràcies al procés d’expansió metropolita n a
Després de la construcció i de la comercialització de de la ciutat, també cal tenir en compte l’ofe r ta
grans projectes residencials promoguts amb motiu residencial, cada cop més abundant, d’habitatges de
dels Jocs Olímpics -com ara la Vila Olímpica, barri nou segona mà. Aq u e s ta ofe r ta resulta especialment
i cèntric a la vora del mar, amb 2.000 habitatges-, s’ h a n interessant, no només pel cost i la ubicació, sinó
d e s e nvolupat nous projectes immobiliaris al costat del també per les possibilitats de consolidació d’un mercat
m a r, com ara el Front Marítim del Poblenou (1. 7 00 de lloguer apte, eficaç i competitiu. L’ h a b i tatge de
h a b i tatges) o Diagonal Mar (1. 6 00 habitatges). A l t r e s segona mà en alguns districtes com l’Eixample o
zones amb projectes d’habitatges importants són C i u tat Vella pot trobar-se en edificis de gran qualita t
Diagonal - Poblenou (5.700 habitatges) i la Sagrera - arquitectònica i valor artístic i, alhora, oferir productes
Sant Andreu (7. 6 00 habitatges). immobiliaris del nivell més elevat. 
De la mateixa manera, la millora de les
i n f r a e s t ru c tures i dels serveis de transport públic de
l’àrea metropolitana ha ampliat els límits del mercat
residencial de la ciutat, i l’ha desplaçat cap a àrees
suburbanes, la qual cosa ha creat una ofe r ta
immobiliària encara més diversificada quant al cost, la
ubicació i la va r i e tat dels habitatges en els municipis
de la regió metropolitana. 
EFICÀCIA I QUALITAT DE VIDA: LA FÓRMULA BARCELONA 5 7
5 ›› 5.3. SERVEIS PER A LA SALUT DE PRESTIGI RECONEGUT
Actualment, Barcelona disposa d’una xarxa pública de Segons xifres proporcionades per Ba r c e l o n a
més de 55 centres d’assistència mèdica primària no Convention Bureau, gairebé una tercera part del total de
hospitalària, i té previst d’arribar als 66 en un futur congressos celebrats a Barcelona en el darrer any van
immediat. Aquests centres disposen de més de 3.500 tractar temes relacionats directament amb la salut. 
professionals de la salut, els quals ofereixen serveis
sanitaris i porten a terme tasques de prevenció que no Quant als serveis d’assistència i cures especials, les
requereixen l’hospitalització. La ciutat també compta administracions públiques locals i regionals, així com
amb més d’11. 000 llits d’hospital -la majoria en diverses empreses i organitzacions sense ànim de
institucions públiques o concertades-, distribuïts en 60 lucre, posseeixen una xarxa de més de 1.200 centres
centres hospitalaris. Alguns d’aquests esta b l i m e n t s especialitzats en serveis socials i d’assistència a la
gaudeixen d’un gran prestigi i de fama internacional en tercera edat, a persones invàlides o a persones que, per
e s p e c i a l i tats com ara cardiologia, oftalmologia i un motiu o un altre, requereixen atenció i cures
urologia, entre d’altres.  especials. 
El gran nombre de congressos, conferències i simposis Cal parlar, també, de l’oferta excel·lent de balnearis
de medicina celebrats a la ciutat durant tot l’any ubicats al voltant de Barcelona (Caldes de Montbui,
r e p r e s e n ta una prova fe faent del prestigi i de la Caldes de Malavella i La Garriga, entre d’altres), llocs
projecció internacional d’aquests centres, així com dels ideals per relaxar-se i recobrar les forces.
professionals que hi treballen. Alguns dels centres de
Barcelona continuen sent ve r i tables marcs de
referència. És un fet significatiu que més del 40 % dels
pacients ingressats en hospitals de Barcelona no
r e s i d e i xen a la capital catalana, i que un nombre
considerable d’aquests no provenen de Catalunya. 
5 8 EFICÀCIA I QUALITAT DE VIDA: LA FÓRMULA BARCELONA
5.4. BARCELONA ÉS CULTURA ›› 5
telecomunicacions), Oriol Bohigas (Vila Olímpica), o bé
que s'hi convertiran properament, com ara el cas de
Jean Nouvel (To rre Agbar), Thomas Hergoz (Edifici
Fòrum), Ricardo Bofill (Edifici Vela i l’Aeroport), o Richard
Rogers (hotel Hesperia i Las Arenas), entre d’altres.
Finalment, diverses escultures de Joan Miró, Roy
L i e chtenstein, Claes Oldenburg, Fernando Bo t e r o ,
Eduardo Chillida i molts altres adornen els carrers i les
places de la capital catalana. 
En l’àmbit de la música, la capital catalana destaca per
les seves sales (el Palau de la Música, joia modernista
de l’arquitecte Domènech i Monta n e r, o el nou
Auditori, de l’arquitecte contemporani Rafael Moneo) i
la qualitat de la seva programació, en la qual, a banda de
l’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de
Catalunya, hi participen les orquestres, els directors i
els intèrprets més reconeguts del panorama musical.
Per la seva banda, el Gran Teatre del Liceu (reconstruït
en un temps rècord després de l’incendi que el devastà
l’any 1994) manté una de les programacions d’òpera de
més qualitat d’Europa. 
› EL PATRIMONI CULTURAL I A més a més, Barcelona celebra cada any
ARQUITECTÒNIC DE BARCELONA esdeveniments culturals molt rellevants, com ara el
ÉS RECONEGUT I ACLAMAT Festival d’Estiu del Grec o el Festival Internacional de
ARREU DEL MÓN Jazz. El Festival Internacional de Cinema de Sitges, que
se celebra en aquesta població situada prop de
Barcelona, és el fe s t i val de cinema fantàstic més
important d’Europa. 
Barcelona vol fer de la cultura la protagonista del segle
XXI. La indústria cultural genera aproximadament el 9 %
del PIB de la ciutat, i el consum dels seus productes
Barcelona té un patrimoni arquitectònic i posseeix tota creix any rere any i hi atreu més visitants. En aquest
una sèrie de monuments històrics apreciats arreu del sentit, Barcelona està potenciant singularment el
món. Així, tothom que ve a Barcelona té la possibilitat desenvolupament de la seva indústria cultural i vol
de gaudir d’una oferta cultural molt variada, des dels definir-ne l’atractiu com a destinació de turisme urbà
vestigis de les muralles romanes fins als projectes caracteritzat per una oferta cultural excel·lent. 
d’arquitectura contemporània reconeguts mundialment,
passant pel Barri Gòtic, l’Eixample modernista i les Una de les iniciatives destinades a potenciar aquesta
obres més destacades de Gaudí, com ara La Sagrada oferta ha estat la celebració de l’Any del Disseny 2003,
Família, La Pedrera o La Casa Batlló.  que ha organitzat el “Foment de les Arts Decoratives”
(FAD) amb el suport de les institucions públiques.
Alguns dels centres d’interès cultural més coneguts de L’objectiu d’aquesta iniciativa consistia a aprofundir la
la ciutat són el Museu Picasso , la Fundació Miró , el idea de creativitat aplicada a les ciutats, renovar el
Museu Nacional d’Art de Catalunya, el Centre de contingut de les disciplines creatives i promoure
Cultura Contemporània de Barcelona, el Museu d’Art Barcelona com a laboratori d’idees i debats. 
Contemporani de Barcelona , el Museu del Monestir
de Pedralbes, que conté la col·lecció Thyssen, o la En aquesta mateixa línia de potenciació de la cultura de
Fundació Antoni T à p i e s, entre d’altres. Moltes Barcelona i de Catalunya, ja s’ha posat en marxa la
d’aquestes instal·lacions són obra d'arquitectes celebració de l’Any Internacional Dalí 2004, que dóna a
prestigiosos, com Richard Meier, Gae Aulenti, Óscar conèixer a tot el món aspectes poc coneguts del pintor
Tusquets o Rafael Moneo, entre d’altres. A més a més, català, els quals conferiran un nou valor a la seva obra. 
arquitectes de fama internacional tenen obres que
s’han convertit en emblemes de la ciutat, com Norman L’any 2005 se celebrarà l’Any de l’Edició i l’Any de la
Foster (torre de Collserola), Arata Isozaki (Palau Sant Gastronomia.
Jordi), Santiago Calatrava (pont i torre de
EFICÀCIA I QUALITAT DE VIDA: LA FÓRMULA BARCELONA 5 9
5 ›› 5.5. L’ESPORT A L’ABAST DE TOTHOM
Barcelona disposa de més de 2.100 complexo s
esportius, molts dels quals són centres multifuncionals.
Entre aquests destaca el complex de l’Anella Olímpica
de Montjuïc, amb el remodelat Estadi Olímpic i el nou
Palau Sant Jordi.
També cal destacar el recinte esportiu del Futbol Club
Barcelona, un dels clubs més coneguts del món, que
compta amb l’estadi del Camp Nou, que destaca
perquè és un dels estadis amb més capacitat d’Europa.
A més d’afavorir i fomentar la pràctica de l’esport entre
els ciutadans de Barcelona de totes les edats, aquesta
gran varietat d’instal·lacions dedicades a l’esport atrau
esdeveniments esportius de renom internacional, com
el torneig de tennis de l’ATP Comte de Godó, l’ús de
l’Estadi Olímpic com a camp de joc del RCD Espanyol i
dels Barcelona Dragons (equip membre de la Lliga
Mundial de Rugbi americà), el Gran Premi d’Espanya de
Fórmula 1, que se celebra al Circuit de Catalunya, a la
localitat propera de Montmeló, o les competicions
internacionals de vela que surten del Port Olímpic.
Aquests són alguns exemples rellevants dels
esdeveniments esportius internacionals que tenen lloc
a la ciutat de Barcelona i a les rodalies. 
A banda de tot això, durant l’any 2003 es van celebrar
esdeveniments esportius importants que, de nou, van › BARCELONA, SEU D’IMPORTANTS
c o nvertir Barcelona en un pont entre pobles, ESDEVENIMENTS ESPORTIUS DE
pensaments i cultures. Així, l’any passat la ciutat va CAIRE INTERNACIONAL 
acollir la Final Fo u r de bàsquet, els X FINA
Campionats del Món de Natació, els X Jo c s
Mundials de Policies i Bombers i la Copa d’Europa
de Nacions d’hoquei sobre herba. Aq u e s t s
esdeveniments es van retransmetre a més de mil
milions de persones d’arreu del món. 
Equips i esportistes de Barcelona han obtingut un A menys de dues hores de Barcelona és possible gaudir
reconeixement mundial en modalitats com el tennis, el de l'esquí en nombroses instal·lacions situades al
bàsquet, l’handbol, l’hoquei, el golf, l’hípica, la natació i Pirineu català, fàcilment accessibles mitjançant una
la gimnàstica, sense tenir en compte el futbol, com ja xarxa de carreteres moderna. Només una mica més
s’ha esmentant abans. lluny es pot accedir a les pistes d’Andorra, del Pirineu
francès i del Pirineu aragonès. Es tracta, doncs, d’una
Així mateix, cal destacar les possibilitats excel·lents de oferta molt àmplia que permet triar entre esquí alpí o
Barcelona i del seu entorn immediat per a la pràctica nòrdic i, a l’estiu, entre d’altres esports com ara
d’esports nàutics i aquàtics. La ciutat compta amb l’escalada, el muntanyisme o, simplement, la relaxació.
més de cinc quilòmetres de platges i amb dos ports
esportius, als quals cal afegir un tercer port en l’àmbit
del Fòrum 2004. El litoral immediat de Barcelona té
molts més quilòmetres de platja -la majoria amb
bandera blava, símbol de màxima qualitat de sorra i
aigües- i una dotzena de ports esportius. Aquesta oferta
es complementa, una mica més lluny, amb les platges i
marines excel·lents de la Costa Brava (al nord) i de la
Costa Daurada (al sud).
6 0 EFICÀCIA I QUALITAT DE VIDA: LA FÓRMULA BARCELONA
5.6. COMPRAR A BARCELONA ›› 5
Barcelona compta amb una de les ofertes comercials més grans d’Europa, el passeig, l’arquitectura, el
més àmplies d’Europa, amb més de 37.000 comerços al comerç i els ser veis es fonen en un ambient agradable
detall a la ciutat. de convivència ciutadana. 
L’oferta comercial de Barcelona es distribueix pels La multiplicitat de l’oferta de les zones comercials i les
diversos barris de la ciutat, els quals disposen de zones possibilitats de compaginar la compra amb l’oci o amb
comercials urbanes àmplies, modernes i diversificades, activitats culturals, així com el fàcil accés en transport
que s’integren plenament en la vida dels entorns públic, són elements molt valorats pels visitants i donen
respectius. més atractiu a l’oferta comercial de la ciutat. Barcelona
consolida el seu atractiu comercial i el potencia
Barcelona disposa de nombrosos comerços reforçant les zones comercials tradicionals i consolidant
caracteritzats per l’arrelament important que tenen a la les formes comercials autòctones: els eixos comercials. 
ciutat i per la gran qualitat de l’oferta, que aporta una
àmplia dive r s i tat a l’ofe r ta comercial de la capita l Els eixos comercials són la gran aposta de Barcelona
catalana en sectors com la moda, la joieria, el mobiliari, per un comerç de qualitat amb una oferta plural i
el disseny, els articles de regal, l’alimentació, els competitiva, ramificat per tota la ciutat mitjançant 18
articles culturals, etc. eixos comercials, centres comercials urbans a l’aire
lliure, que ofereixen al visitant la possibilitat de conèixer
Al centre de Barcelona s’ha consolidat un eix de 5 la ciutat a través del seu comerç. 
quilòmetres anomenat "shopping-line". Comença a
l’avinguda Diagonal, recorre la rambla de Catalunya i el El clima, l’arquitectura, la cultura i el comerç fan que
passeig de Gràcia, arriba fins a la plaça de Catalunya i tant els ciutadans com els visitants coincideixin a
els voltants i segueix fins al Port Vell per les Rambles i valorar el comerç com un dels aspectes amb més
el Portal de l’Àngel. En aquest eix comercial, un dels atractiu de Barcelona8.
8 Per a més informació sobre el comerç a Barcelona:  http://www.bcn.es/comerc/
EFICÀCIA I QUALITAT DE VIDA: LA FÓRMULA BARCELONA 6 1
5 ›› 5.7. 46 MERCATS MUNICIPALS
Barcelona té un equipament comercial de quaranta Així, doncs, l’existència d’aquest tipus d’estruc t ur a 
mercats municipals alimentaris i de sis mercats no comercial de caràcter públic, afegit al seu emplaçament
alimentaris. Tots ells ocupen una superfície de 186.000 immillorable al centre mateix de cada barri, ofereix
m2 i agrupen uns 5.000 establiments. avantatges considerables tant als comerciants com als
consumidors. Això es deu al fet que els mercats
Hi ha diverses raons per les quals els mercats a favo r e i xen la competència, estimulen la qualita t ,
municipals de Barcelona, tant pel nom com per la o fe r e i xen preus molt competitius, garanteixen un
concentració de comerç de representen, gaudeixen ve n tall ampli de productes frescos de qualita t ,
d’una importància i presència que no es troba en altres estimulen l’especialització i la profe s s i o n a l i ta t ,
ciutats d’Europa: la tradició mediterrània, que va fer de representen un element fo n a m e n tal d’interve n c i ó
la necessitat de l’intercanvi de béns i serveis la causa pública en la política d’equilibri del complex sector
original dels assentaments urbans; les ciuta t s comercial, permeten beneficiar-se de serveis comuns,
clàssiques, que es van estructurar al voltant de l'espai mantenen els hàbits de consum de productes frescos
respecte del producte industrialitzat, preserven la dieta
públic, és a dir, la plaça, l’àgora grega o el fòrum romà;
mediterrània amb les connotacions de qualitat de vida
el Pla Barcelona, que va configurar l’evolució urbanística
que implica en considerar-se una de les qualitats de vida
de la ciutat mitjançant l’annexió de municipis que ja
més equilibrades del món, faciliten un tracte
disposaven d’equipaments comercials públics, o el
personalitzat al client i constitu e i xen un marc de
ràpid creixement urbà durant les diverses etapes del
comunicació i convivència ciutadana. 
segle XX, que van obligar els ajuntaments a ampliar la
xarxa de mercats per garantir l’aprovisionament dels Per tots aquests motius, l’Ajuntament de Barcelona,
barris emergents. mitjançant l’Institut Municipal de Mercats, du a terme
una sèrie d’actuacions que tenen com a objectiu
Els mercats mantenen una imatge generalitzada de convertir els mercats municipals en eixos aglutinadors
bona relació qualitat-preu en alimentació fresca, tenen autèntics de la vida comercial i sociocultural. 
una consideració social positiva, són molt valorats com
a símbol de tradició i ciutat, i la població els identifica D ’ a q u e s ta manera recuperen el prota g o n i s m e
com el bressol de la dieta mediterrània. mitjançant el reforç dels valors més apreciats i
característics: el producte fresc i el tracte personalitzat,
D’altra banda, conserven una rendibilitat acceptable en enfortits per l’aparició de noves activitats, com ara la
l’activitat comercial alimentària, amb una capacitat de restauració, la cultura i l’oci. 
resistència a la competència superior al comerç al detall
aïllat. Es tracta, doncs, que els mercats municipals es
c o nverteixin en equipaments comercials amb una
vocació verdadera de servei al ciutadà. 9
9. Per a més informació sobre els mercats municipals: http://www.bcn.es/mercatsmunicipals/
6 2 EFICÀCIA I QUALITAT DE VIDA: LA FÓRMULA BARCELONA
5.8. OCI I GASTRONOMIA ›› 5
Barcelona ofereix una qualitat de vida eficaç, que no és i de les rodalies són reconeguts internacionalment
incompatible amb els negocis, sinó que els entre els restaurants més innovadors i de millor qualitat
complementa. En aquest sentit, Barcelona té una oferta d’Europa. 
gastronòmica i de restauració excel·lent per a dinars de
negocis o per al temps lliure. Un dinar o un sopar a Barcelona pot acompanyar-se dels
vins excel·lents de la regió o del cava, reconegut i
La cuina catalana, típicament mediterrània, ofereix un exportat a tot el món. 
ventall ampli de plats atractius i saludables que poden
assaborir-se gràcies a l’oferta riquíssima de restaurants, Per a després de sopar, Barcelona ofereix una oferta
bars i cafeteries de Barcelona, amb una de les millors molt variada de teatres, sales de concerts, cafeteries,
relacions qualitat-preu d’Europa. Així mateix, a bars, clubs i sales de ball, on pot descobrir-se una nova
Barcelona podem trobar restaurants de totes dels faceta de la vitalitat de la ciutat. 
cuines del món, una mostra més del cosmopolitisme
de la ciutat. Avui, alguns dels restaurants de Barcelona Barcelona us dóna la benvinguda, sentiu-vos com a
casa.
› BENVINGUTS A BARCELONA:
SENTIU-VOS COM A CASA
EFICÀCIA I QUALITAT DE VIDA: LA FÓRMULA BARCELONA 6 3
6.1.   LA PROMOCIÓ ECONÒMICA DE BARCELONA    › ›
6.2. "BARCELONA", UNA MARCA DE QUALITAT I PRESTIGI    › ›
6.3. COMPARTIR ESFORÇOS CAP AL FUTUR   › ›
6.4. ELS PLANS ESTRATÈGICS    › ›
6.5. LA FIRA INTERNACIONAL DE BARCELONA    › ›
6.6. EL CONSORCI DE LA ZONA FRANCA DE BARCELONA     › ›
6.7. TURISME DE BARCELONA    › ›
6.8. MERCABARNA    › ›
TREBALLEM PEL PROGRÉS ECONÒMIC DE BARCELONA › ›6
6 ›› 6.1. LA PROMOCIÓ ECONÒMICA DE BARCELONA
Fins ara, Barcelona ha dut a terme una bona tasca de presentacions que es fan periòdicament davant les
promoció, avalada pel reconeixement sòlid internacional comunitats econòmiques i empresarials, institucions i
del qual gaudeix la ciutat. Tanmateix, l’escenari prescriptors internacionals de diversos mercats i
internacional ha canviat i l’entorn actual és cada cop centres de decisió del món, amb la intenció de
més competitiu.  posicionar la ciutat en un àmbit mundial. 
Actualment, els factors més valorats són la qualitat de L’Àrea de Promoció Econòmica, per la seva banda,
vida de l’entorn urbà, la qualificació dels recursos facilita informació, contactes i relacions a les empreses
humans i l’accessibilitat a mercats i a clients. En tots i institucions estrangeres interessades a implanta r
aquests factors, Barcelona es troba molt ben l’activitat a Barcelona, i les acompanya en tot el procés.
posicionada, però és necessari que la ciutat segueixi Per dur-ho a terme disposa de Barcelona Negocis, un
realitzant una gran tasca de promoció per consolidar el entorn de serveis d’informació i suport per a les
nivell actual i escalar més posicions. empreses, professionals i institucions que vo l e n
instal·lar-se a Barcelona o fer-hi negocis. 
Dins aquest context, l’Àrea de Promoció Econòmica
de l’Ajuntament de Barcelona s’encarrega de dur a Amb Barcelona Negocis es fa c i l i ta la presa de
terme les accions de promoció de l’entorn de Barcelona decisions i s’estalvia temps a les empreses oferint un
i màrqueting de la ciutat, amb les finalitats següents: servei d'ús senzill, d’accés ràpid i d’ajuda eficaç per a
posicionar la marca “ Barcelona” -una marca amb tots aquells que vulguin invertir a Barcelona. Barcelona
prestigi internacional reconegut-; captar més activitat Negocis ofereix els seus serveis a través d’Internet (on
econòmica cap a la ciutat, és a dir, més empreses, line) i a les seves oficines (in situ).
professionals, institucions i organismes internacionals;
fidelitzar i expandir l’activitat econòmica ja present a Pensant en les necessitats d'inversors i empresaris
l’àrea de Barcelona, i impulsar les plataformes de potencials, la pàgina web de Barcelona Negocis ofereix
cooperació entre els sectors públic i privat per a la un accés lliure a bases de dades, tràmits d’instal·lació
promoció de sectors estratègics descrita a l’apartat 7.2. d’empreses, informació econòmica i immobiliària, a
més d’un servei d’assessorament personalitzat. 
Una de les accions de promoció exterior que realitza
a q u e s ta àrea de l’A j u n tament consisteix en L’atenció presencial es du a terme en sales on es reben
delegacions internacionals, on s’ajuda en l’organització
6 6 TREBALLEM PEL PROGRÉS ECONÒMIC DE BARCELONA 
6.1. LA PROMOCIÓ ECONÒMICA DE BARCELONA 6
d’agendes de negocis i on s’ofereix assessorament Finalment, Barcelona Ac t i va promou el
empresarial confidencial per a la instal·lació. A més a desenvolupament de perfils professionals vinculats a
més, es disposa d’un servei immobiliari per trobar la activitats econòmiques emergents de la ciutat. En
millor oferta de locals i oficines. aquest sentit, ha posat en marxa el projecte Porta 22
(www.porta22.com), l’espai de les noves ocupacions,
Para accedir a Barcelona Negocis, consulteu: un centre d’excel·lència sobre les ocupacions amb futur
www.bcn.es/barcelonanegocis i les noves cultures del treball, en què tant les
empreses, institucions i entitats com les persones amb
Gràcies a la tasca de l'Àrea de Promoció Econòmica i de inquietuds poden trobar-hi respostes als canvis que es
l'esforç col·lectiu de moltes altres institucions de la produeixen en la societat i que afecten el món laboral.
ciutat, Barcelona s’ha convertit en un referent  mundial
com a emplaçament per fer-hi negocis, com la ciutat
amb millor qualitat de vida d’Europa per als treballadors,
com una de les primeres destinacions urbanes del món
o com la ciutat que més ha millorat en els darrers anys. 
Quant a la promoció de l’activitat econòmica dins la
mateixa ciutat, l’Ajuntament de Barcelona, a través de la
s eva agència de desenvolupament local Ba r c e l o n a
Activa10, integra uns serveis la missió comuna dels
quals consisteix a promoure el treball i les empreses de
qualitat i amb perspectives de futur.
El Servei d'Atenció a Emprenedors ofereix un conjunt
de serveis i programes d’acompanyament per donar
suport a aquells qui tenen un projecte de negocis.
Aquest servei inclou els vivers d’empreses de
Barcelona Ac t i va i B a r c e l o n a n e t a c t iv a
(www.barcelonanetactiva.com), el portal de serveis i
continguts per a emprenedors. El Servei a l’Empresa
facilita a les petites empreses i microempreses de
Barcelona les infraestru c tures i els serveis més
avançats per contribuir a la millora de la competitivitat i
promou l’establiment de xarxes d’empreses.
Finalment, el Servei per a l’Ocupació té com a objectiu
fa c i l i tar el camí professional dels ciutadans de
Barcelona que busquen feina o d'aquells que volen
millorar la seva posició en el mercat laboral. 
› PER ACCEDIR A BARCELONA NEGOCIS:
www.bcn.es/barcelonanegocis
10 Per a més informació sobre Barcelona Activa: www.barcelonactiva.es
TREBALLEM PEL PROGRÉS ECONÒMIC DE BARCELONA 6 7
6 ›› 6.2. "BARCELONA", UNA MARCA DE QUALITAT I PRESTIGI 
›› 6.2.1. BARCELONA, UNA MARCA QUE REFLECTEIX Barcelona ha endegat, com a instruments de promoció
EL DINAMISME DE LA CIUTAT de la ciutat, un conjunt de plataformes de cooperació
entre els sectors públic i privat englobades sota la
El nom de “Barcelona” és una marca de qualitat, de
marca de "Barcelona", la qual les identifica i les
prestigi i d’innovació, i reflecteix una forma d’actuar i un
potencia. 
estil de ciutat extraordinàriament divulgada i coneguda
arreu del món, molt concretament arran dels Jocs
Es tracta de plataformes sectorials perquè es basen en
Olímpics. 
la promoció específica de sectors econòmics i
d’activitat de la ciutat determinats. Aquells sectors en
Barcelona és una ciutat atractiva per als negocis, com
què la ciutat disposa d’un diferencial positiu respecte
ho demostra el fet que els últims cinc anys més de
d’altres ciutats i en què la promoció exterior pot resultar
20.000 noves activitats econòmiques s’hagin donat especialment útil per a les empreses barcelonines
d’alta a la ciutat, o que 2.700 empreses estrangeres interessades. 
hagin triat l’àrea de Barcelona com a centre
d’operacions. Barcelona ha elaborat el I Pla Estratègic d’àmbit
metropolità, amb la vo l u n tat d’implicar aquestes
›› 6.2.2. L’ESTIL DE BARCELONA. UNA NOVA p l a ta formes de cooperació pública i privada en
MANERA D’ORGANITZAR LA PROMOCIÓ l’aportació de propostes estratègiques en les àrees
ECONÒMICA corresponents, com a mostra d’aquest estil de treball
característic de la ciutat.
L’A j u n tament de Barcelona és un ajunta m e n t
emprenedor que articula voluntats cap a objectius
compartits. Aq u e s ta és la filosofia base dels
instruments municipals de promoció internacional. Un › LA MARCA "BARCELONA" ÉS UN
dels factors clau de l’èxit dels grans projectes de ACTIU PER A LES EMPRESES QUE
Barcelona, igual que en els Jocs Olímpics, és la FACILITA LA SEVA PROJECCIÓ
col·laboració entre les administracions públiques i les
empreses privades. Tanmateix, no és cap novetat, ja A L’EXTERIOR
que Barcelona compta amb una llarga tradició de
cooperació entre els sectors públic i privat per a grans
projectes. 
6 8 TREBALLEM PEL PROGRÉS ECONÒMIC DE BARCELONA 
6.2. "BARCELONA", UNA MARCA DE QUALITAT I PRESTIGI ›› 6
›› 6.2.3. DEU SECTORS ESTRATÈGICS S’AGRUPEN › La Fundació Fòrum A m b i e n t a l és una entita t
SOTA LA MARCA "BARCELONA" integrada per l’A j u n tament de Barcelona, el gove r n
regional i les principals empreses i col·legis profes s i o n a l s 
Els plans estratègics van suggerir factors clau amb un gran relacionats amb el medi ambient. L’objectiu de la fundació
potencial de promoció exterior; així mateix, podien és consolidar Barcelona com a seu d’empreses i
be n e f i c i a r -se d’un impuls municipal per ver t e b r a r -se i in s t i t ucions líders en la prestació de serveis i producció de
pr o j e c t ar -se internacionalment. La compaginació entre la tecnologies a favor del medi ambient.
visió estratègica i la dinàmica d’alguns sectors ww w .f or um a m b i e n t al . o r g 
empresarials ha fet possible que avui dia siguin deu els
sectors econòmics agrupats sota la marca Barcelona, i › Turisme de Barcelona és un consorci de l'Ajuntam e n t 
que han desenvolupat una estratègia de promoció ext e r i o r i la Cambra de Comerç l'objectiu del qual és consolidar
que consolida el posicionament econòmic internacional de Barcelona com enclavament turístic i mantenir-ne la
la ciutat. L’objectiu consisteix a sumar esforços per posició com a seu de congressos.
ap r o f i t ar la marca Barcelona, que significa, avui dia, un ww w .b a r c e l o n a t ur i s m e . c o m 
actiu per a les nostres empreses en el seu procés
d’internacionalització. › Barcelona Aeronàutica i de l’Espai és una plataf or m a 
que té com a objectiu promoure Barcelona com a entorn
Les plataf ormes dels sectors públic i privat de promoció competitiu per a la instal·lació d’activitats relacionades
que actualment estan en funcionament són les següents: amb la indústria aeronàutica i de l’espai. Des de la
formació fins a la producció, passant per la investigació, el
› Barcelona Centre Log í s t i c és una associació l’objectiu di s s e n y, el software, la distribució i l’emmagatzem a t g e . 
de la qual consisteix a convertir Barcelona en el principal Dins el marc de la societat del coneixement, aquest sector
centre logístic i de distribució de mercaderies de tot ha d’arribar a ser emblemàtic i proactiu.
Europa del sud i del Mediterrani. ww w .b c n c l . e s ww w .b c n a e r o s p a c e . o r g 
› Barcelona Centro Médico és una associació que té › La Fundació Barcelona Digital és una entitat del
com a objectiu difondre l’ofe r ta mèdica i centres sector de les noves tecnologies que té com a objectiu
d’ e xcel·lència del sector, millorar els serveis d’assistència promocionar i fom e n t ar la ciutat de Barcelona i Catal u n ya
pr i v ada i captar més demanda estrangera d’aquests com a centre estratègic d’implantació i generació de
se r veis. ww w .b c m . e s negocis i projectes innovadors, amb una dedicació
de s t acada en investigació i R+D, en tots els sectors
› Barcelona Centre Univ e rs i t a r i és una associació d’ a c t i v i t at, tant en l’àmbit de l’economia tradicional com
d’administracions públiques i d’univer s i t ats de Bar c e l o n a en l’àmbit de les noves tecnologies, aprofitant-ne el teixit
l’objectiu de la qual consisteix a atraure un nombre més i la tradició industrial i la seva situació geogràfica
gran d’estudiants estrangers i ofer i r -los una gamma de privilegiada al Mediterrani i a Europa. 
se r veis renovada i millorada durant la seva estada a la
nostra ciutat, així com promoure la ciutat a través de les › Barcelona Centre Financer Europeu és una associació
se ves univer s i t ats, i viceversa. ww w .b c u . c e s c a . e s formada pel sector financer i les administracions dedicada
a promocionar Barcelona com a plataf orma financera
› La Fundació per al Desenvolupament de la Dieta internacional, mitjançant el desenvolupament de
Me d i t e r rà n i a és una entitat formada per les principals productes nous, i mantenint i reforçant les institucions i
empreses del sector de l’alimentació i per l’Aj u n t ament de agents existents en el panorama econòmic de la ciutat . 
Barcelona. Té com a finalitat promocionar, investigar i ww w .a b c f e. c o m 
di f ondre els avan t atges de la dieta mediterrània en tot el
món. ww w .d i e t am e d i t e r ra n e a . c o m També hi ha altres sectors en els quals Barcelona disposa
d’un factor diferencial respecte d’altres ciutats i que, per
› Barcelona Centre de Disseny és una fundació tant, són susceptibles de crear en el futur les plataf or m e s 
en c a r regada de promocionar el disseny de Bar c e l o n a , de col·laboració públiques i privades corresponents sota la
entenent-lo com a eina de creació de valor necessària per marca "Barcelona".  
in c r e m e n t ar la competitivitat de les empreses, i com a
disciplina que permet millorar la qualitat de vida de les Aquests sectors són la biomedicina, la moda i
persones. Durant l’any 2003, s’han celebrat dos grans l’ a u d i o visual, tots ells intensius en creativitat, disseny i
es d e veniments a la ciutat: l’An y del Disseny 2003 - in n o vació, aspectes en els quals Barcelona destaca com a
Centenari FAD i la Pri m a vera del Disseny. ww w .b c d . e s laboratori per concebre-hi idees, ja que la ciutat concentra
una comunitat creativa important que atreu ta l e n t s
generadors de creixement tecnològic.
TREBALLEM PEL PROGRÉS ECONÒMIC DE BARCELONA 6 9
6 ›› 6.3. COMPARTIR ESFORÇOS CAP AL FUTUR
Barcelona és una ciutat amb un teixit ampli
d’institucions i organitzacions que, des d’una o altra
p e r s p e c t i va, contribueixen a la promoció i el
desenvolupament econòmic. Val la pena destacar la
pròpia administració de l’Estat amb dive r s o s
instruments per a la internacionalització i el comerç
exterior, com l’ICEX, la Generalitat de Catalunya, que
a c tua amb diversos instruments de promoció
econòmica, de foment de la innovació i de la
internacionalització, com ara el CIDEM o el COPCA, la
Cambra de Comerç, les organitzacions empresarials,
les unive r s i tats, l’autoritat portuària i l’autorita t
aeroportuària, els municipis metropolitans, etc.
L’estil de Barcelona es caracteritza per la cooperació
amb aquest teixit d’administracions, institu c i o n s
econòmiques, universitats i sector privat, mantenint el
respecte de les característiques i els objectius
›› 6.3.1. COOPERACIÓ I PARTICIPACIÓ, EIXOS específics de cada organisme, però trobant elements
TRANSVERSALS EN LA PROMOCIÓ DE comuns i àmbits de col·laboració i de suma d’esforços. 
BARCELONA
L’Ajuntament de Barcelona promou activament aquest
L’èxit del progrés econòmic i de la transformació de la estil de cooperació de totes les accions de promoció
ciutat es deu, en gran part, a la capacitat d’establir econòmica de la ciutat. A més, l’administració
àmbits de col·laboració, de diàleg i de consens per municipal comparteix altres instruments amb diversos
dissenyar i implementar els grans objectius estratègics agents. Aquests instruments completen el ve n ta l l
de la ciutat. Aquest aspecte és una de les d’organitzacions actives en el desenvo l u p a m e n t
característiques més reconegudes del model barceloní econòmic de Barcelona, unes organitzacions amb les
de promoció econòmica, i ha inspirat estratègies quals compartim l’avenç cap al futur.
similars en altres ciutats d’Espanya, Europa i Amèrica
Fruit d’aquesta cooperació, Barcelona s’ha posicionat
Llatina. 
per segon any consecutiu com la ciutat europea que
millor promoció internacional realitza destinada a captar
i nversió estrangera, segons l’últim estudi de
Frankfurt Cushman&Wakefield Healey&Baker (2003); a més,
se situa en els primers llocs en una sèrie creixent de
rànquings de posicionament internacional. 
› BARCELONA, MILLOR CIUTAT
EUROPEA EN PROMOCIÓ
INTERNACIONAL 
Londres Milan
7 0 TREBALLEM PEL PROGRÉS ECONÒMIC DE BARCELONA 
6.3. COMPARTIR ESFORÇOS CAP AL FUTUR ›› 6
Alguns d’aquests rànquings es reprodueixen en el quadre següent:11
POSICIÓ INTERNACIONAL
Indicador Any Posició de BCN Font
Millors ciutats europees en autopromoció internacional 2003 1 "European Cities Monitor"
per captar inversió estrangera Cushman&Wakefield Healey&Baker
Principals ciutats mundials organitzadores de 2002 1 Associació Internacional de
convencions professionals Congressos i Convencions
Passatgers i nombre de creuers en els 2002 1 Associació de Ports de Creuers
principals ports del Mediterrani de la Mediterrània
Ciutats europees amb millor relació 2003 4 "European Cities Monitor"
qualitat-preu del mercat d’oficines Cushman&Wakefield Healey&Baker
Ciutats europees receptores de més projectes 2002 3 "European Investment Monitor"
d’inversió estrangera directa Ernst&Young
Millors ciutats d’Europa en qualitat de vida per als treballadors 2003 1 "European Cities Monitor"
Cushman&Wakefield Healey&Baker
Millors ciutats europees per als negocis 2003 6 "European Cities Monitor"
Cushman&Wakefield Healey&Baker
Ciutats que més han millorat els últims anys 2003 1 "European Cities Monitor"
Cushman&Wakefield Healey&Baker
Ciutats en què les autoritats locals mantenen un contacte 2003 1 "European Cities Monitor"
periòdic amb les companyies inversores estrangeres  Cushman&Wakefield Healey&Baker
Millors destinacions urbanes per visitar 2003 1 Daily Telegraph
Principals aeroports europeus per creixement anual 2002 2 International Air Transportation Association
Ciutats europees amb més perspectives 2001-2006 9 ERECO
de creixement econòmic
Paper i rellevància internacional de les principals capitals d’Europa 2003 6 DATAR
Barcelona, una de les "ciutats guanyadores" de  2003 "World Winning Cities"
l’escenari mundial dels propers anys Jones Lang Lasalle
Ciutats més barates de la zona euro 2003 1 UBS
L’A j u n tament de Barcelona també participa en la Eurance s'ha centrat en les dues àrees clau d’activitat
plataforma European Location Advisory A l l i a n c e següents:
(Eurance).
› La realització de campanyes adreçades a les
L’European Location Advisory Alliance és una associació companyies, i als consultors, que vulguin instaurar o
que engloba algunes de les agències locals i regionals racionalitzar les seves operacions a Europa.
més importants d'Europa. Funciona com a portal i punt
de contacte, ofereix serveis d'assessorament sobre la › La promoció de les àrees respectives com a ubicació
millor localització de noves activitats a Europa. La seva per a nous centres de serveis compartits.12
existència suscita un gran interès en les companyies
nord-americanes i europees, ja que els seus assessors
ofereixen un nou model d’organització internacional
capaç d’aportar solucions de localització de negocis
basades en la regionalització dels mercats. 
11 Per a més informació sobre el posicionament de Barcelona respecte d’altres ciutats del món: http://www.observatoribarcelona.org 
12. Per a més informació sobre Eurance: www.call-for-europe.com
TREBALLEM PEL PROGRÉS ECONÒMIC DE BARCELONA 7 1
6 ›› 6.4. ELS PLANS ESTRATÈGICS
Els plans estratègics, iniciats fa més de deu anys, han de l’àmbit en què cal actuar. El març de l’any 2002 es va
permès crear un clima de confiança, de diàleg, de a p r ovar el primer Pla Estratègic Metropolità de
participació i de consens al voltant dels objectius clau Barcelona (PEMB), en el qual es van integrar 36
en què s’ha d’orientar el desenvolupament de la ciutat. municipis que sumen un total de 600 km2 i 3 milions
Mitjançant la planificació estratègica s’han posat en d’habitants. 
comú les estratègies dels diversos actors que operen
en la ciutat, buscant altres punts de trobada i fent-les El PEMB es planteja, com a missió, impulsar els
convergir cap a un llenguatge comú. Més de 300 processos de transformació econòmica, social i urbana
i n s t i tucions i organitzacions econòmiques, necessaris per aconseguir situar la regió metropolitana
empresarials, sindicals i acadèmiques de la ciutat i de de Barcelona en el grup de regions urbanes líders en la
l’àrea metropolitana participen en els plans estratègics. nova societat del segle XXI. Actualment, més de 500
Aquesta experiència fa del pla estratègic un instrument persones treballen en els cinc eixos que s’ h a n
important per incorporar la cultura de l’estratègia en els considerat prioritaris: a) capital humà, b) estratègies de
projectes de futur de la ciutat i d’una bona part dels dinamització econòmica, c) habitatge i mobilitat. Model
seus agents més rellevants. metropolità, d) convivència ciutadana i e) lideratge i
globalització.  
Després de l’èxit del primer Pla Estratègic iniciat l’any
1988 i aplicat durant tot el període preolímpic, es va L’experiència i la metodologia dels plans estratègics de
decidir, de cara al nou mil·leni, aplicar i redefinir noves Barcelona han estat reconegudes i adaptades a un gran
direccions estratègiques per a la ciutat, que es van nombre de grans ciutats espanyoles i europees com
concretar en el segon i el tercer Pla Estratègic. Si el Londres, Lió, Berlín o Viena. Així mateix, el model de
primer Pla Estratègic va posar especial èmfasi a les Barcelona ha estat reconegut pel Banc Mundial i pel
infraestructures, el segon i el tercer van prioritzar la Banco Interamericano de Desarrollo com a exemple per
qualitat i la societat del coneixement. a les grans ciutats d’Amèrica Llatina. Així, més de 60
ciutats espanyoles i llationamericanes participen en el
Finalment, al segle XXI, la realitat de la conurbació Centro Iberoamericano de Desarrollo Estratégico
barcelonina i la necessitat de fer front, amb garanties, al Urbano (CIDEU), com Río de Janeiro, Buenos Aires,
repte de la globalització, han determinat la reformulació Caracas, Bogotà o Santiago de Xile, entre d’altres.13
13 Per a més informació sobre el Pla Estratègic de Barcelona: www.bcn2000.es. Per a més informació sobre el CIDEU: www.cideu.org
7 2 TREBALLEM PEL PROGRÉS ECONÒMIC DE BARCELONA 
6.5. LA FIRA INTERNACIONAL DE BARCELONA ›› 6
Un dels motors de l’activitat comercial de Barcelona és la Act ualment, “Fira de Barcelona” es troba en plena fas e 
Fira de Barcelona. Aqu e s t a institució organitzadora de d’ampliació de les instal·lacions. Al tradicional i
certàmens de caràcter industrial i professional és líder a emblemàtic recinte de Montjuïc, situat al centre de la
Es p a n ya i una de les quatre primeres europees en nombre ci u t at en un marc incomparable i amb 100. 0 00 m2 de 
d’ e s d e veniments. El passat exercici de Fira de Bar c e l o n a superfície d’exposició, s’hi afegeix el nou emplaçament
va organitzar 55 salons, en què van participar 25.461 de la Gran Via, els primers pavellons del qual for e n 
empreses, i van ocupar una superfície de 870.000 m2. El s inaugurats l’any 1995. Les obres finalitzaran l’any 2007 , tot
certàmens van comptar amb la presència de 3,7 milions i que a finals de l’any 2004 dos dels pavellons ja estar a n 
de professionals, i els ingressos de la institució van en funcionament. 
au g m e n t ar en un 10,87 %. 
El nou emplaçament firal de la Gran Via, dissenyat pel
L’a c t i v i t at de la Fira de Barcelona representa un pes prestigiós arquitecte japonès Toyo Ito en una zona de
i m p o r tant en l’activitat econòmica de la ciuta t , de s e n volupament urbanístic emergent situada al sud de
especialment en els sectors d’oci, hoteleria, restauració i la ciutat i a molt poca distància de l’aeroport, comptar à 
transport. S’estima que l’any 2002 l’impacte econòmic amb un total de 240.000 m2 distribuïts en sis palaus, dos
generat per l’activitat firal en benefici d’aquests sectors va dels quals ja estan en funcionament. A banda de la
superar els 1.5 0 0 milions d’euros. mo d e r n i t at i espectac u l a r i t at amb què s’han dissenyat les
no ves instal·lacions firals, el nou recinte s’erigeix en un
Cinc dels salons organitzats per Fira de Barcelona l’any dels recintes més moderns d’Europa per la seva
20 02 s’han consolidat com a líders de la seva especialitat ma g n i t ud i pels elements en què se n’ha basat la
en tot Europa: Construmat, Hostelco (Saló Internacional concepció: disseny, tecnologia i respecte del medi
de l’Equipament per a Re s tauració, Hoteleria i ambient. 
Co l · l e c t i v i t ats), Expoquimia (Saló Internacional de la
Química), Piscina i Alimentària (Saló Internacional de Independentment de l’activitat firal, Fira de Bar c e l o n a 
l’ Al i m e n t ació i Begudes). A banda d’aquests, altres salons també destaca entre els organismes europeus
de Fira de Barcelona se situen entre els primers llocs del organitzadors de congressos. Durant l’any 2002, els
rànquing firal europeu: Sonimagfoto, el Saló de congressos celebrats a Fira de Barcelona van registrar una
l’ Automòbil, Hispack, Graphispag, Expoaviga, Caravaning i participació de 75.000 congressistes que van deixar a
el Saló Nàutic. l’economia de la ciutat més de 100 milions d’euros.14
14 Per a més informació sobre Fira de Barcelona: www.firabcn.es
TREBALLEM PEL PROGRÉS ECONÒMIC DE BARCELONA 7 3
6 ›› 6.6. EL CONSORCI DE LA ZONA FRANCA DE BARCELONA
El Consorci de la Zona Franca de Barcelona (CZFB) Franca està experimentant un procés de reconversió
és una institució creada l’any 1916 destinada inicialment d’usos, des d’activitats tradicionals fins a d’altres que
a la creació d’una zona franca dins l’entorn del Port de aprofiten l’accessibilitat privilegiada de la zona. En
Barcelona. El Consorci està format, a parts iguals, per l’àmbit de la Zona Franca s’està impulsant el Parc
l’ Aj u n t ament de Barcelona i per l’Administració de Logístic, esmentat a l’apartat 4.1.
l’Estat, i està presidit per l’alcalde de la ciutat. 
El CZFB promou parcs industrials avançats al voltant de
El Consorci de la Zona Franca contribueix decididament Barcelona; un dels més significatius és el Pa r c
al desenvolupament dels projectes estratègics de la Tecnològic del Vallès, situat a quinze quilòmetres de la
ciutat, tant en l’àmbit de la logística com en l’àmbit del ciutat. A més, ha impulsat centres de negocis, com ara
desenvolupament immobiliari i de la promoció de noves els edificis NEXUS 1 i 2, el Parc Industrial Urbà del
a c t i v i tats econòmiques vinculades a les nove s Poblenou, o el Parc d’Investigació Biomèdica a
tecnologies de la informació. Barcelona. Entre els nous projectes, també impulsa la
City Metropolitana al districte econòmic de l’Hospitalet
El CZFB gestiona el polígon industrial de la Zona Franca, i un edifici d’oficines a la zona del Fòrum 2004. 
una de les principals àrees industrials d’Espanya, que
disposa de més de sis milions de metres quadrats, on Finalment, cal destacar que el CZFB promou el Saló
hi ha 200 empreses instal·lades. Aquest parc industrial Internacional de la Logística, el saló immobiliari
es troba a set quilòmetres de l’aeroport i del centre del internacional “Barcelona Meeting Point” i el saló de
a ciutat, i a 500 metres del port. És pràcticament comerç electrònic i Internet Portal Point a la Fira de
limítrof amb l’àrea on es troba el nou recinte de Fira de Barcelona.15
Barcelona. En aquest sentit, el parc industrial de la Zona
15 Per a més informació sobre el Consorci de la Zona Franca: www.el-consorci.com
7 4 TREBALLEM PEL PROGRÉS ECONÒMIC DE BARCELONA 
6.7. TURISME DE BARCELONA ›› 6
La promoció de Barcelona com a destinació turística viure el seu primer moment culminant amb “l’Any
recau en el consorci Turisme de Barcelona, un Internacional Gaudí 2002”, aperitiu de “Fòrum Universal
organisme participat a parts iguals per l’Ajuntament de de les Cultures 2004”, el gran esdeveniment amb què
Barcelona i la Cambra Oficial de Comerç, Indústria i Barcelona enlluernarà el món.
Navegació de Barcelona. 
Una peça significativa de Turisme de Barcelona és el
Turisme de Barcelona desenvolupa campanyes de Barcelona Convention Bureau, que treballa per
promoció turística segmentada a la carta en els mercats atreure congressos, convencions i viatges d’incentiu a
més atractius del món. La tasca del consorci ha ajudat Barcelona. De forma complementària, el Barcelona
a consolidar Barcelona com a referència internacional Outdoor & Corporate Tr a i n i n g o fereix la capita l
del turisme urbà, amb resultats espectaculars en el catalana com a escenari de formació empresarial i
turisme de creuers, per exemple. La participació d’activitats d’outdoor training. Una altra estructura de
empresarial en el Consorci de Turisme garanteix la pes és el Barcelona Shopping Line, l’oficina que
coordinació amb el sector hoteler en una combinació a g rupa les botigues pròpies de la ciutat, que la
que ha resultat clau en el desenvolupament turístic de distingeixen i li donen personalitat. 
la ciutat. 
Altres línies d’activitat de Turisme de Barcelona es
S o ta el lema "Barcelona és Cultura 2000 - 2 00 4 ", desenvolupen a través del Barcelona Sports, que difon
Turisme de Barcelona posa èmfasi al turisme cultural, i les possibilitats de Barcelona com a destinació de
c o nverteix Barcelona en una de les destinacions turisme esportiu, o el Barcelona Centre de Salut, que
preferents en aquest segment a Europa. Dins aquest se centra en el turisme sanitari. A més a més, Turisme
context, cada any s’incideix sobre un aspecte específic de Barcelona gestiona el Barcelona Bus Turístic, la
de l’oferta cultural i d’oci de la ciutat. La iniciativa va manera més agradable de visitar i descobrir la ciutat.16
16 Per a més informació sobre Turisme de Barcelona: www.barcelonaturisme.com
TREBALLEM PEL PROGRÉS ECONÒMIC DE BARCELONA 7 5
6 ›› 6.8. MERCABARNA
M e r c a b a r n a és la societat gestora de la Unita t Mercabarna disposa de més de 550.000 m2 de fred
Alimentària, creada l’any 19 6 7, que concentra els industrial, 8,2 km de molls de càrrega i descàrrega,
mercats a l’engròs i l'escorxador de la ciutat de 9.000 places d’aparcament i serveis especialitzats de
Barcelona, així com nombroses firmes d’elaboració, suport als usuaris: transportistes, benzineres,
envasat, comerç, distribució, importació i exportació de laboratoris de control de qualitat, empreses
productes frescos i congelats -fruites i hortalisses, peix d’embalatge, bancs, restaurants, hotels, fa r m à c i e s ,
i marisc, carn, flors i plantes-. En total, en aquesta unitat empreses de serveis informàtics, de missatgeria,
alimentària de 90 hectàrees hi ha més de 800 empreses d’assessorament, etc. 
empreses concentrades del sector agroalimentari. 
Amb vista al futur, Mercabarna ampliarà les seves
Mercabarna abasta més de 10 milions de persones. El instal·lacions per poder seguir duent a terme la seva
seu àmbit d’influència s’estén per Catalunya, el nord de activitat d’una manera competitiva. Així, a la superfície
la Comunitat Valenciana, la part oriental d’Aragó, les Illes actual s’incorporaran 40 noves hectàrees, s’aixecarà
Balears, i creua les fronteres cap al centre i el nord una segona planta a l’edifici destinat a ta s q u e s
d’Europa. A més, nombroses empreses de Mercabarna a d m i n i s t r a t i ves, i s’hi instal·larà la infraestru c tu r a
fins i tot exporten els seus productes al continent tecnològica més avançada. 
asiàtic. Es tracta, doncs, del centre agroalimentari
més gran del sud d’Europa . Mercabarna és una empresa pública participada per
l’Ajuntament de Barcelona, l’empresa estatal Mercasa i
Aquest mercat a l’engròs s’ubica a l’àmbit de la Zona el Consell Comarcal del Barcelonès. Està presidida per
Franca de Barcelona, en un nus de comunicacions d’alt l’alcalde de Barcelona.17
nivell: l’aeroport internacional, la terminal TIR, l’estació
ferroviària de mercaderies, el port marítim i la connexió
amb les autopistes principals, i només a deu
quilòmetres del centre de Barcelona. 
17 Per a més informació sobre Mercabarna: www.mercabarna.es
7 6 TREBALLEM PEL PROGRÉS ECONÒMIC DE BARCELONA 


› EDICIÓ:
Ajuntament de Barcelona
Direcció de Promoció Econòmica
c/ Avinyó, 7 
08002 Barcelona
Tel.: + 34 93 402 74 78
www.bcn.es/barcelonanegocis
› PRODUCCIÓ:
Direcció de Promoció Econòmica 
› COORDINACIÓ:
Mario Rubert
Maria Rosa Piulats
› AGRAÏMENTS:
Ajuntament de Barcelona: 
Gabinet d’Alcaldia
Gabinet Tècnic de Programació 
Gabinet de Relacions Internacionals
Gerència de Serveis Generals
Gerència d’Urbanisme
Gerència de la Via Pública
Gerència de Manteniment i Serveis
Direcció de Serveis de Comunicació i Qualitat
Direcció d’Estudis d’Activitats Econòmiques i Ocupació
Direcció de Serveis de Consum i Comerç
Institut Municipal d’Història
Institut Municipal de Mercats
Institut de Cultura de Barcelona
Autoritat Portuària de Barcelona
AENA. Aeroport de Barcelona
Cambra de Comerç, Indústria i Navegació de Barcelona
Fira Internacional de Mostres de Barcelona
Consorci de la Zona Franca de Barcelona
Consorci Turisme de Barcelona
Consorci Fòrum Universal de les Cultures Barcelona 2004
Barcelona Regional SA
Mercabarna S.A.
CREDITS › ›
Generalitat de Catalunya: 
CIDEM › FOTOGRAFIES:
Conselleria d’Universitats i Investigació © Fòrum Universal de les Cultures Barcelona 2004, S.A.
Aeroport de Barcelona
Associació Barcelona Aeronàutica i de l’Espai Fira de Barcelona
Associació Barcelona Centre Financer Europeu Mercabarna
Associació Barcelona Centre Logístic Manolo Laguillo, Foto Liceu de Barcelona
Associació Barcelona Centre Mèdic Infrastructures 2004, S.A.
Associació Barcelona Centre Universitari © Pere Vivas. Triangle Postals
Associació Barcelona Nous Projectes Carles Abellana
Associació Pla Estratègic de Barcelona Cat Interactives
Fundació per al Desenvolupament de la Dieta Mediterrània
Fundació Barcelona Centre de Disseny › DISSENY I MAQUETACIÓ:Fundació Barcelona, Capital de l'Esport Dockland Comunicación, S.A.
Fundació Barcelona Digital
Fundació Fòrum Ambiental
Turisme de Barcelona › PREIMPRESSIÓ:Top Open Printing Sistems, S.L.
Aguirre Newman
Atis Real Auguste-Thouard España › IMPRESSIÓ:
CB Richard Ellis
DTZ Ibérica
Forcadell › DIPÒSIT LEGAL:
Cushman&Wakefield Healey&Baker 
Jones Lang Lasalle
› COPYRIGHT:
Ajuntament de Barcelona
Barcelona, febrer 2004