Declaració Xarxa Europea de Ciutats i Pobles per als Nous Usos del Temps L’Ajuntament de Barcelona i la Diputació de Barcelona, conscients de la importància que adopten cada cop més les polítiques sobre els nous usos del temps, volem contribuir a crear i potenciar espais d’investigació i d’intercanvi en aquesta matèria. El temps és cada cop més un bé escàs que ens costa gestionar. Des de les administracions públiques hem d’actuar repensant el disseny de les ciutats, considerant els usos del temps com una qüestió de responsabilitat social i fent polítiques en aquest sentit. L’ús del temps ha de ser un dret de ciutadania i un valor bàsic en la nostra societat. Els temps actuals Les noves tecnologies ens permeten estar connectats permanentment, però també fan que no desconnectem mai de la feina; les tasques domèstiques i familiars comporten una important inversió de temps per a les persones que les realitzen; l’ús de l’espai de les ciutats no sempre és al gust de tothom, i un exemple en podria ser l’ús nocturn, que agrada a una i a vegades molesta a altres. Aquests són tan sols alguns dels exemples que poc a poc van modificant els hàbits vitals dels ciutadans i ciutadanes de les nostres poblacions. Uns exemples que denotes el que segurament és una obvietat: que el temps s’ha convertit en un bé escàs. I que cada cop més, no poder gestionar el temps és un factor de discriminació social que afecta sobretot a les dons. I és que encara ara els homes generalment disposen d’un crèdit il—limitat d’hores per a la projecció social del qual generalment elles no poden gaudir. I això succeeix en una societat que, encara ara, es regeix per unes regles que continuen essent sexistes. En aquest context, cal que les administracions públiques treballem per posar en funcionament i desenvolupar polítiques públiques dels usos socials del temps. I fer-ho considerant el temps, i el seu ús i gestió, com un dret de ciutadania. Un dret que ens ha de portar a repensar el disseny de les nostres ciutats, per exemple, centrant-lo en les persones i les seves necessitats en aquest àmbit, que depenen del seu rol social, del seu moment vital i també del seu gènere. Els temps que han de venir Amb aquest context de fons, l’any 2006 s’ha realitzat a Barcelona el I Congrés Internacional “Temps, ciutadania i municipi”, organitzat per la Regidoria dels Nous Usos Socials del Temps de l’Ajuntament de Barcelona i per l’Àrea d’Igualtat i Ciutadania de la Diputació de Barcelona, i en el qual s’ha considerat que alguns dels principals reptes i eixos d’actuació en aquest àmbit són: - Repensar els municipis de manera que l’eix del plantejament urbanístic i de la planificació dels serveis i equipaments, tant públics com privats, sigui el temps de les persones - Analitzar i mostrar les noves realitats i necessitats socials respecte a l’harmonització del temps laboral, familiar i personal - Afavorir i promoure bones pràctiques, impulsant experiències pilot en pobles i barris per poder-los incorporar a les actuacions i planificacions municipals - Afavorir la utilització de les TIC i la seva implementació democratitzada com a eines que faciliten l’ús del temps personal, laboral i familiar de forma més paritària i que possibiliten un ritme de vida més lent i sostenible en els nostres pobles i ciutats Així doncs, cal conciliar horaris, però també situar les persones i el seu dret a gestionar el seu temps en l’eix d’una nova transformació social. És a dir, desenvolupar polítiques públiques dels usos socials del temps que ens ajudaran a construir una societat més paritària, amb més igualtat d’oportunitats, amb més benestar social i amb més beneficis per a tothom. I hem de fer-ho conciliant temps individuals / col—lectius, temps de treball / oci, temps propi / per als altres... vetllant per la igualtat d’oportunitats; integrant les polítiques del temps i la planificació social, econòmica i política, i també amb la planificació dels espais a la ciutat. La mirada europea Les principals conclusions i propostes sorgides d’aquest I Congrés Internacional “Temps, ciutadania i municipi” posen de manifest la importància de la dimensió europea en aquest àmbit, ja que: 1. Es proposa seguir treballant en la línia de col—laboració, intercanvi i investigació iniciada al congrés, i impulsar en l’àmbit europeu noves trobades que permetin avançar en la definició i implementació de polítiques del temps. 2. Que Barcelona impulsi i lideri, com a continuació d’aquest primer congrés, la creació i iniciació d’una xarxa o plataforma europea amb la participació més àmplia i heterogènia possible, que permeti crear i potenciar espais d’investigació i intercanvi en matèria d’usos del temps. 3. Desenvolupar estratègies comunes mitjançant la cooperació transnacional en el marc dels diferents projectes impulsats per la Unió Europea. 4. Fomentar l’intercanvi d’informació i documentació sobre aquelles experiències amb èxit i bones pràctiques que puguin ser traslladades a altres àrees, ciutats o països amb característiques similars. Recollint aquestes demandes, l’Ajuntament de Barcelona i la Diputació de Barcelona proposem la creació d’aquesta Xarxa Europea de Ciutats i Pobles per als Nous Usos Socials del Temps. Perquè cal que les ciutats d’Europa treballem juntes per a construir una xarxa europea de ciutats que desenvolupin aquestes polítiques. I cal que ho fem considerant el temps com un dret de ciutadania que generi major cohesió social, benestar i qualitat de vida quotidiana del conjunt de la població d’avui i demà. Des d’aquest punt de vista, aquestes polítiques tan sols poden avançar en dos posicionaments imprescindibles: el lideratge polític i el desenvolupament de polítiques de proximitat. Per aconseguir l’èxit de les polítiques del temps cal una voluntat política local que potenciï la democràcia participativa.