BARCELONA BONANIT Pautes, hàbits i preferències de lleure i oci nocturn dels joves barcelonins. AJUNTAMENT DE BARCELONA Regidoria de Joventut i Dona Novembre 1998 a ESTUDI ELABORAT PER LA FUNDACIÓ FERRER I GUÀRDIA Direcció: Jordi Serrano i Blanquer (Director de la Fundació Ferrer i Guàrdia) Investigadors: David Sempere i Sànchez (Llicenciat en Ciències Polítiques i Sociologia) Jesús Sanz i Moral (Llicenciat en Sociologia) Guió 1.introducció i objectius …………………………………….. pàg. 4 1.1. Introducció 1.2 Objectius 2. Metodologia ………………………………………………… pàg. 7 2.1 Fitxa tècnica 2.2 Notes a la construcció dels grups d’edat 2.3 L’estructuració de l’anàlisi 3. Els joves de Barcelona ………….……………………… pàg. 13 3.1. Característiques sociodemogràfiques 3.1.1 Edat i sexe 3.1.2 Lloc de residència 3.1.3 Forma de convivència 3.1.4 Nivell d’estudis 3.1.5. Activitat principal 3.1.6 Llengua d’ús habitual 3.1.7 Professió cap de família 3.2 Valors i actituds 3.2.1. Posicionament ideològic i opció de vot 3.2.2. Religió 3.2.3. Expectatives de futur 3.2.4. Opinió sobre les desigualtats 3.2.5 valoració del moviment okupa 3.2.6. Pertinença a associacions 3.3. Lleure habitual 3.4. Lleure realitzat la setmana passada 4. Els joves que surten de nit ………………………..…… pàg. 57 4.1. Característiques sociodemogràfiques 4.1.1 Edat i sexe 4.1.2. Lloc de residència 4.1.3. Forma de convivència 4.1.4. Nivell d’estudis 4.1.5. Activitat principal 4.1.6. Llengua d’ús habitual 4.1.7. Professió cap de família 1 4.2. Valors i actituds 4.2.1. Posicionament ideològic i opció de vot 4.2.2. Religió 4.2.3. Expectatives de futur 4.2.4. Opinió sobre les desigualtats 4.2.5. Valoració del moviment okupa 4.2.6. Pertinença a associacions 4.3. Comportament en el lleure nocturn 4.3.1 Hora de sortida i hora de tornada 4.3.1.1. Hora de sortida 4.3.1.2. Hora de tornada 4.3.2. Amb qui surten 4.3.3. Transports utilitzats 4.3.3.1 Metro 4.3.3.2 Bus 4.3.3.3 Taxi 4.3.4. Ingressos i despeses 4.3.4.1 Ingressos 4.3.4.2 Despeses 4.3.5. Consum de tabac, alcohol i drogues 4.4. Anàlisi dels col·lectius per tipus de lleure realitzat: “cinema, restaurant, bar, discoteca, teatre i museus, esports i passejar” 4.4.1. Característiques sociodemogràfiques 4.4.1.1. Grup d’edat i sexe 4.4.1.2. Forma de convivència 4.4.1.3. Activitat principal 4.4.1.4. Nivell d’estudis 4.4.2. Valors i actituds 4.4.2.1. Religió 4.4.2.2. Posicionament ideològic 4.4.3. Comportament en el lleure nocturn 4.4.3.1. Hora de tornada divendres i dissabte 4.4.3.2. Amb qui surten 4.4.3.3. Ingressos i despeses 4.4.3.4. Transports utilitzats 4.4.3.5. Consum de tabac, alcohol i drogues 4.5.opinió sobre l’hora de tancament 2 5. Els joves que no surten de nit …………………………. pàg. 133 5.1. Característiques sociodemogràfiques 5.1.1. Edat i sexe 5.1.2. Lloc de residència 5.1.3. Forma de convivència 5.1.4. Nivell d’estudis 5.1.5. Activitat principal 5.1.6. Llengua d’ús habitual 5.1.7. Professió cap de família 5.2. Valors i actituds 5.2.1. Posicionament ideològic i opció de vot 5.2.2. Religió 5.2.3. Expectatives de futur 5.2.4. Opinió sobre les desigualtats 5.2.5. Valoració del moviment okupa 5.2.6. Pertinença a associacions 5.3. Motivacions per no sortir de nit 5.4. Lleure habitual 6. La valoració del lleure i la nit de Barcelona ................ pàg. 154 6.1. Valoració del lleure a Barcelona 6.2. Valoració de la nit a Barcelona 7. Valoració de l’obertura de serveis a les nits ............. pàg. 161 8. Conclusions ................................................................... pàg. 169 3 1. Introducció i objectius 4 1.1. Introducció Barcelona se’ns presenta avui com una gran metròpoli. D’ençà de la recuperació de la democràcia, i especialment des de la profunda transformació en els àmbits econòmic, cultural, social i d’infrastructures que es portà a terme amb l’impuls dels Jocs Olímpics de 1992, Barcelona ha esdevingut un referent de primer ordre en l’àmbit espanyol, l’Arc Mediterrani i la nova Unió Europea. Un dels aspectes rellevants d’aquesta Barcelona és que compta amb un volum de gent jove molt considerable. Hi viuen 1.508.805 habitants, dels quals un 24%, concretament 363.470, té edats compreses entre els 15 i els 29 anys. El volum i el pes específic dels joves en la societat barcelonina fan especialment important la necessitat d’aprofundir en el coneixement d’aquests joves. L’estudi dels joves de la nostra ciutat es pot elaborar des de diverses perspectives d’anàlisi. En aquest estudi, hem adoptat la perspectiva d’anàlisi dels joves respecte a l’ús que fan del temps lliure i l’oci, entenent que aquesta eina pot ser un bon instrument d’aproximació, que expressarà la diversitat de realitats que es troben en aquest col·lectiu. En l’actualitat assistim a un canvi progressiu en les formes, pautes i hàbits dels joves envers l’oci, aspectes que posen en relleu la transformació que la nostra societat està registrant en diversos nivells, resultat de la creixent complexitat social que reflecteix l’assumpció progressiva de les dinàmiques culturals, socials i polítiques pròpies del món occidental. El concepte de lleure i d’oci nocturn en els joves d’avui a Barcelona presenta una realitat sensiblement diferent de l’oci i dels comportaments que presentaven les generacions anteriors. Estem assistint al naixement i consolidació de nous fenòmens en el lleure. L’oci com a fenomen social reflecteix la interacció d’uns quants factors determinants. La societat de consum reflectida amb força en el món del lleure juvenil, per una banda, i els valors socials i culturals dels joves, de l’altra, s’interrelacionen donant lloc als diferents tipus de lleure que desenvolupen els joves barcelonins. 5 1.2 Objectius En la mesura que existeix multiplicitat de tipus de joves a Barcelona i que, alhora, presenten un comportament divers pel que fa a pautes i comportaments envers l’oci, l’objectiu bàsic de la recerca és establir, quantificar i descriure tipologies de joves en funció de les seves característiques sociodemogràfiques, valors i actituds, i els seus comportaments i hàbits respecte a l’oci. Sabem que hi ha molts joves que surten de nit, tot i que ens és difícil conèixer- ne la dimensió. Amb aquest estudi pretenem acotar l’abast d’aquest fenomen. Ens plantegem també investigar quins dies de la setmana són els preferits pels joves per sortir i quin volum representen per cada un dels dies, incidint en l’hora que surten de casa i en l’hora que hi tornen. L’objectiu, doncs, d’aquest estudi és saber quines dimensions té el fenomen, però pretenem anar més enllà, en el sentit de definir qui són, com són i què fan aquests joves que habitualment surten de nit. Per aquesta raó l’estudi es presenta en quatre grans apartats. Un primer apartat, que serveix de referència sobre la nostra mostra, descriu els joves de Barcelona. Un segon apartat, que constitueix l’eix central de l’estudi, es refereix als joves que efectivament van declarar que sortien de nit. Un tercer apartat es refereix als joves que no surten de nit. El darrer apartat se centra en l’anàlisi de l’opinió dels joves respecte a la valoració dels serveis i ofertes existents a Barcelona en el lleure, i, més específicament, en el lleure nocturn, mesurant alhora el grau d’acceptació que tindrien les noves propostes d’ofertes lúdiques i de serveis, que sota la denominació de “Pacte per la Nit”, desenvolupa l’Ajuntament de Barcelona. L’estudi, a més, incideix especialment en l’anàlisi de l’ús dels transports per part dels joves, la valoració que en fan i l’opinió que aquests tenen respecte a les propostes d’obertura d’aquests serveis a les nits. 6 2 Metodologia 7 2.1 Fitxa tècnica D’acord amb l’objectiu d’establir, quantificar i descriure tipologies de joves en funció de característiques sociodemogràfiques, valors i actituds, comportaments i hàbits respecte a l’oci, s’ha seleccionat la metodologia d’anàlisi quantitativa. El present estudi s’ha elaborat a partir d’entrevistes personals als joves amb edats compreses de 14 a 34 anys empadronats i residents a Barcelona, mitjançant un qüestionari amb preguntes tancades i obertes, d’acord amb les especificacions següents: Àmbit: Ciutat de Barcelona. Mètode: Entrevista personal, mitjançant enquesta. Univers: Persones entre 14 i 34 anys, empadronades i residents a la ciutat de Barcelona. Mostra: 1.000 persones, distribuïdes per quotes proporcionals per Districte, Sexe i Grup d’Edat. Mostreig: Selecció d’enquestats mitjançant la metodologia random-rute, a partir de les quotes determinades. Marge d’error: + 3,2% per al conjunt de la mostra, amb un nivell de confiança del 95,5%, on K=2 sota el supòsit de p=q=50/50 Treball de camp: Realitzat entre el 10 i el 20 de desembre de 1997. Tractament de les dades: Paquet estadístic informàtic aplicat a les ciències socials. 8 2.2 Notes a la construcció dels grups d’edat En el cas de l’edat, s’ha fet una subdivisió en quatre grups: de 14 a 17 anys, de 18 a 24 anys, de 25 a 30 anys i de 31 a 34 anys, i s’ha donat més pes als dos primers grups en detriment del segment juvenil de major edat, tal com mostra la taula 1. Taula 1: Distribució dels grups mostrals EDATS TOTAL % MOSTRA % POBLACIÓ1 De 14 a 17 anys 245 24.5 15 De 18 a 24 anys 375 37.5 35.6 De 25 a 30 anys 240 24 30 De 31 a 34 anys 140 14 19.4 Total 1.000 100 100 Aquesta metodologia, utilitzada en els estudis del CIS sobre grups específics de població, s’ha adoptat amb l’objectiu de poder elaborar anàlisis amb més fiabilitat en els grups d’edat que durant els anys vinents utilitzaran més sovint els espais d’oci nocturn de la ciutat. Tanmateix, en l’explotació estadística s’han ponderat els grups d’edat en funció del seu pes real dins l’estructura demogràfica de la ciutat per tal de poder fer extrapolacions estadístiques acurades . La construcció d’aquests grups d’edat respon als objectius de l’estudi: 1) D’una banda, ens interessava conèixer les creences i actituds dels adolescents que encara no havien arribat als 18 anys, atès que, a priori, suposàvem que el seu comportament seria sensiblement diferent del dels joves que han assolit la majoria d’edat legal. Al darrere d’aquesta premissa s’amaga la nostra intenció de valorar fins a quin punt la frontera dels 18 anys constitueix o no un veritable ritual simbòlic de pas a la societat dels “adults”. Aquest és precisament un dels valors afegits a la nostra proposta de construcció dels grups d’edat, ja que, fins ara, la majoria dels estudis sobre joventut s’han elaborat a partir de la reproducció dels grups d’edat quinquennals, normalment utilitzats per censos, padrons i altres fonts demogràfiques. En la majoria, el primer grup d’edat susceptible d’estudi el constitueixen els joves entre 15 i 19 anys, de manera que es fa difícil discernir si hi ha o no diferències entre el comportament dels menors i majors de 18 anys. 2) De l’altra, hem considerat convenient incorporar a l’estudi els joves entre 31 i 34 anys per dues raons fonamentals. En primer lloc, perquè entenem que és un grup il·lustratiu del canvi de tendència actitudinal que es produeix a partir de l’emancipació econòmica i familiar. Ens interessava saber si les seves actituds envers l’oci nocturn i el lleure eren o no similars de les dels grups immediatament anteriors. En segon lloc, perquè la incorporació d’aquest grup es pot entendre també com una mesura de control de la coherència de les tendències definides pels grups anteriors. 1 Dades del Padró Municipal d’Habitants de 1996. 9 3) La construcció dels grups d’edat ens defineix quatre models d’oci que es relaciona directament amb l’edat: El grup dels joves entre 14 i 17 anys representen un oci incipient, que tot just es comença a definir i que segueix l'horitzó i els estereotips marcats culturalment o bé pels missatges transmesos per l’imaginari col·lectiu (televisió, cinema, etc.) o bé pel seu coneixement directe del comportament dels joves majors de 18 anys. Podríem dir que es tracta d’uns joves intensament arrelats a casa dels pares (la gran majoria viu amb els pares), que encara no han entrat en contacte amb el mercat laboral i que, per tant, no disposen de fonts d’ingressos pròpies ni de mitjà de transport propi. Com veurem més endavant, en termes generals es caracteritzen per combinar el discurs dels seus models de referència (els joves de més de 18 anys) amb unes actituds envers el lleure característiques d’una etapa més aviat “pre-juvenil”2. En segon lloc, els joves entre 18 i 24 anys d’edat serien els que més s’ajusten al model clàssic de “joventut”; és a dir, una etapa de transició de l'adolescència (caracteritzada per la dependència respecte al nucli familiar) a la plena incorporació a la societat dels adults (aconseguida a partir del reconeixement de la identitat personal, la maduresa emocional, l’emancipació i l’autonomia personal). Aquesta etapa de la vida es viu amb l'anhel de l’alliberament i sovint va s’acompanya del rebuig a l’autoritat dels pares. Es tracta, per tant, dels joves més “transgressors”, els que arriben més tard a casa (que és una mesura d’afirmació de la seva incipient autonomia), els que més abusen del consum de drogues “toves” (alcohol i tabac) i, en definitiva, els que tenen un consum d’oci més comunament tipificat com a “juvenil”3. A tot això s’ha d'afegir que aquests són els joves que es troben més directament relacionats amb l’anomenat “treball precari” o bé “segon segment del mercat laboral”. Amb freqüència combinen els estudis amb feines a temps parcial o caps de setmana i els contractes, quan n’hi ha, acostumen a ser d'escassa durada. Tanmateix, aquestes feines els permeten aconseguir una font d’ingressos que complementen els que tradicionalment aconseguien mitjançant els seus pares i, per tant, comencen a experimentar un cert tipus de semiautonomia econòmica que normalment s’orienta cap al consum de productes d’oci juvenil (roba, música, viatges, cinema, etc.). L’autonomia també s’experimenta a partir de l’adquisició d’un mitjà de transport propi (normalment cotxe o moto), cosa que, d’altra banda, permet diversificar els espais de consum d’oci nocturn. En tercer lloc trobaríem els joves entre 25 i 30 anys. Aquest és un grup que potser vint anys enrere no hauríem definit com a “jove” (val a dir que, de fet, 2 Per exemple, són els joves que arriben abans a casa quan surten de nit i, al mateix temps, són els més favorables a no definir una hora màxima per al tancament dels locals nocturns. 3 Tot i que no és l’objecte del nostre estudi, és important que assenyalem que hi ha perspectives que entenen que la construcció social de la joventut passa actualment pel consum de productes específicament adreçats als joves. Des d’aquesta perspectiva, la joventut es podria entendre, doncs, com una determinada posició en relació amb el mercat de béns de consum “juvenils”. Aquesta idea està contínuament reforçada pels anuncis d’aquests productes, els quals ressalten freqüentment el seu valor d’ús per generar un tipus d'identitat típicament juvenil (autònoma, lliure, rebel, creativa, divertida, esbojarrada i transgressora). 10 molts organismes institucionals encara no els consideren com a tals)4. És el grup que més intensament ha estat afectat per l’allargament del període d’estudis (ampliació força significativa del percentatge de joves que accedeixen a la universitat) i el consegüent retard en la incorporació al món laboral, el retard en l’edat d’emancipació i, fins i tot el retard en l’edat mitjana del matrimoni i el naixement del primer fill. Si abans el “pas” simbòlic a la societat dels adults es produïa entre els 18 i els 24 anys, ara aquest rol s’ha assumit pels joves entre 25 i 30 anys. Són els joves que finalitzen el seu període formatiu i que comencen a trobar feines més o menys estables. És l’edat en què es comença a produir una emancipació més o menys definitiva en companyia d’una parella (en el cas del grup entre 18 i 24 anys són molt més freqüents els casos de joves que viuen amb amics o bé en pisos d’estudiants) i amb una independència més accentuada respecte al nucli familiar. El seu consum d’oci és sensiblement diferent del dels joves del grup anterior, ja que no surten ni tornen tan tard i prefereixen un oci més “moderat” (no van tant a discoteques i, en canvi, prefereixen anar a restaurants, viatjar, llegir o anar al cinema). A l’últim, el grup entre 31 i 34 anys representa els joves que comencen a “deixar de ser-ho”. La situació econòmica i familiar és, en general, força diferent de la del grup anterior. La majoria ja s’han independitzat de la família i alguns fins i tot tenen fills. Per tant, el model d’oci és significativament diferent del dels grups d’edat precedents. En cert sentit, podríem dir que es tracta del “final de la joventut”. Tots quatre grups d’edat representen, a priori, quatre models diferents d’actituds i comportaments en relació amb l’oci juvenil i, més específicament, en relació amb l’oci juvenil nocturn. Aquesta breu tipificació que acabem de fer no és homogènia i, per tant, en diverses ocasions els rols i els models apareixeran barrejats. Tanmateix, creiem que és un bon punt de partida per aprofundir en l’anàlisi de les dades. 4 Com a exemple, el “carnet jove” es dirigeix als menors de 26 anys i, fins ara, moltes ofertes de turisme juvenil “caducaven“ igualment als 25 anys. 11 2.3 L’estructuració de l’anàlisi El present informe s’ha estructurat d’acord amb un esquema que permet la lectura de les anàlisis de cada un dels grups proposats: ELS JOVES DE BARCELONA -Característiques sociodemogràfiques -Valors i actituds -Lleure : habitual i realitzat la setmana passada ELS JOVES QUE SURTEN DE NIT ELS JOVES QUE NO SURTEN DE NIT -Característiques sociodemogràfiques -Característiques sociodemogràfiques -Valors i actituds -Valors i actituds -Lleure realitzat la setmana passada -Lleure habitual -COMPORTAMENT EN EL LLEURE -MOTIVACIONS PER NO SORTIR DE NOCTURN NIT -OPINIÓ SOBRE L’HORA DE -LLEURE HABITUAL TANCAMENT COMPORTAMENT PER TIPUS DE LLEURE Cinema, restaurant, bars, discoteca, esports, passejar, teatre+museus VALORACIÓ DEL LLEURE I LA NIT DE BARCELONA VALORACIÓ DE L’OBERTURA DE SERVEIS A LES NITS 12 3 Els joves de Barcelona 13 3.1 Característiques sociodemogràfiques 3.1.1 Edat i sexe Segons les dades del Padró Municipal d’Habitants de 1996, aquest any hi havia 363.470 joves a Barcelona amb edats compreses entre els 14 i els 30 anys. Aquesta xifra s’incrementaria fins als 451.151 joves si comptéssim també els joves entre 31 i 34 anys (i arribarien a representar un 30% del total de la població de la ciutat). Per edats, les generacions més nombroses són les nascudes fa 21, 22 i 23 anys (que són també les més nombroses de tota la història de Catalunya), i les generacions més reduïdes són les corresponents als joves que el 1996 tenien 14 i 15 anys. Si ens fixem en els sexes, d’aquests 451.151 joves gairebé la meitat són homes (un 50,4%) mentre que el 49,6% restant correspondria a les dones. Per edats, gairebé totes les generacions reprodueixen aquesta distribució. El cas amb una desviació més gran respecte a la mitjana seria el dels joves que el 1996 tenien 14 anys (dels quals un 52,3% són homes). En general, a la piràmide d’edats de les generacions estudiades s’observa una reducció molt intensa dels efectius de les generacions nascudes a partir de 1974. La reducció de la natalitat durant aquest període ha estat un dels trets més significatius del comportament demogràfic en tot Catalunya5. 5 De fet, la taxa bruta de reproducció de les generacions ha disminuït fins a una mitjana de 1,2 fills per dona. Segons les previsions més pessimistes, i sense tenir en compte la taxa de reproducció dels anys viscuts, si la tendència es manté en aquests índexs tan baixos, la població de Catalunya es veuria reduïda a la meitat en tan sols 100 anys. Tanmateix, el fet que actualment la mitjana de fills per dona sigui tan baixa s’explicaria fonamentalment a partir d’un efecte calendari. Efectivament, les dones cada vegada tenen els fills més tard com a conseqüència de l’allargament del període d’estudis, el retard en l’edat mitjana d’emancipació i matrimoni, i la cada vegada més freqüent incorporació de la dona al mercat de treball. Per tant, respecte a les generacions anteriors (i a la mateixa edat) sí que podem dir que les dones actuals tenen per mitjana menys fills que les seves predecessores, però encara no sabem si la seva descendència final serà substancialment diferent. Igualment, les previsions demogràfiques indiquen que en els anys vinents es tornarà a produir un increment de la natalitat com a conseqüència de la fecunditat de les generacions nascudes entre el 1970 i el 1975 (les quals, com dèiem, són les més nombroses de tota la història de Catalunya. 14 Gràfic 1. Població jove de Barcelona, per grups d’edat i sexe (Padró 1996) 34 anys 32 anys 30 anys 28 anys 26 anys Homes 24 anys Dones 22 anys 20 anys 18 anys 16 anys 14 anys 12 anys -15000 -10000 -5000 0 5000 10000 15000 En aquesta piràmide hem afegit també els joves de 12 i 13 anys, per tal de mostrar millor la davallada generalitzada de la natalitat, i perquè aquests serien els grups que actualment tindrien 14 i 15 anys. 15 Taula 2 Els joves de BCN. Distribució per edats i sexe Edat Nombres absoluts Percentatges Homes Dones Total Homes Dones Total 14 anys 8000 7300 15300 52,3 47,7 100 15 anys 8390 7972 16362 51,3 48,7 100 16 anys 8837 8503 17340 51,0 49,0 100 17 anys 9663 9225 18888 51,2 48,8 100 18 anys 10209 10129 20338 50,2 49,8 100 19 anys 10908 10630 21538 50,6 49,4 100 20 anys 11614 11199 22813 50,9 49,1 100 21 anys 12304 11794 24098 51,1 48,9 100 22 anys 12087 11775 23862 50,7 49,3 100 23 anys 12131 11855 23986 50,6 49,4 100 24 anys 12201 11683 23884 51,1 48,9 100 25 anys 11739 11293 23032 51,0 49,0 100 26 anys 11588 11127 22715 51,0 49,0 100 27 anys 11058 10757 21815 50,7 49,3 100 28 anys 11247 11243 22490 50,0 50,0 100 29 anys 11291 11156 22447 50,3 49,7 100 30 anys 11237 11325 22562 49,8 50,2 100 31 anys 11231 11609 22840 49,2 50,8 100 32 anys 10753 11231 21984 48,9 51,1 100 33 anys 10423 11024 21447 48,6 51,4 100 34 anys 10435 10975 21410 48,7 51,3 100 Total 14-34 227346 223805 451151 50,4 49,6 100 Respecte als grups d’edat definits en el nostre estudi, la distribució per sexes quedaria de la manera següent: Taula 3 Els joves de BCN. Distribució per grups d’edat i sexe Nombres absoluts Percentatges Homes Dones Total Homes Dones Total 14-17 anys 34890 33000 67890 51,4 48,6 100 18-24 anys 81454 79065 160519 50,7 49,3 100 25-30 anys 68160 66901 135061 50,5 49,5 100 31-34 anys 42842 44839 87681 48,9 51,1 100 TOTAL 227346 223805 451151 50,4 49,6 100 Com veiem, la distribució per sexes és força similar i per edats, el grup més nombrós és el de 18 a 24 anys d’edat. 16 3.1.2 Lloc de residència Pel que fa a la distribució d’aquests joves per districtes, els que agrupen un major nombre d’individus són l’Eixample i Sant Martí (67.479 i 63.558, respectivament, tot i que, si mirem el percentatge que els joves entre 14 i 34 anys representen respecte al total de la població del districte, el pes estructural dels joves seria més gran a Nou Barris i a Horta-Guinardó. Per l’altra banda, els més “envellits” serien l’Eixample i Ciutat Vella. Veiem a continuació les taules amb totes aquestes dades: Taula 4 Els joves de BCN. Distribució per grups d’edat i districte (nombres absoluts) DISTRICTE Edat Totals 14-17 18-24 25-30 31-34 Tot 14-34 Total % total anys anys anys anys anys BCN 1. Ciutat Vella 2841 7202 7744 5015 22802 83829 27,2 2. Eixample 9776 23017 20685 14001 67479 248777 27,1 3. Sants-Montjuïc 7529 16783 14579 10223 49114 167390 29,3 4. Les corts 4241 9672 6634 4152 24699 81864 30,2 5. Sarrià Sant G. 5500 13901 12138 7065 38604 129573 29,8 6. Gracia 4793 11324 9995 6628 32740 115753 28,3 7. Horta-Guinardó 7897 20194 16012 10008 54111 169832 31,9 8. Nou Barris 8384 20772 16877 9798 55831 170849 32,7 9. Sant Andreu 7072 15439 11845 7857 42213 135579 31,1 10. Sant Martí 9857 22215 18552 12934 63558 205359 30,9 TOTAL 67890 160519 135061 87681 451151 1508805 29,9 El pes específic que representa la població juvenil a cada districte el representem en el mapa següent:: 17 Gràfic 2. Mapa de la població jove de Barcelona per districtes. Percentatge de la població entre 14 i 34 anys Padró 1996 29,8% 28,3% 31,9% 32,7% 27% 30,2% 28% 29% 27,1% 30% 31,1% 31% 32% 30,9% 27,2% 29,3% La part central de la ciutat és la més envellida estructuralment, mentre que a la part nord-est hi ha els districtes estructuralment més joves. Totes aquestes dades fan referència al nombre total de joves entre 14 i 34 anys i dins d’aquestes edats també podríem trobar diferències entre els districtes. Per exemple, si bé hem dit que a Nou Barris viuen percentualment el major nombre de joves (respecte al total de la població del districte), el districte que tindria una estructura de la població més “jove” no seria Nou Barris, sinó Les Corts. A Les Corts, dins el grup de 14 a 34 anys, el 56% té menys de 25 anys i a Nou Barris aquest grup representaria el 52% del total dels joves residents al districte. En aquest mateix sentit, els districtes que estructuralment tindrien un població juvenil més “envellida” serien Ciutat Vella i Gràcia. 18 Taula 5 Els joves de BCN. Distribució per grups d’edat i districte (percentatge) DISTRICTE Edat 14-17 18-24 25-30 31-34 Tot 14-34 anys anys anys anys anys 1. Ciutat Vella 12,5 31,6 34.0 22.0 100 2. Eixample 14,5 34,1 30.7 20.7 100 3. Sants-Montjuïc 15,3 34,2 29.7 20,8 100 4. Les corts 17,2 39,2 26.9 16.8 100 5. Sarrià-Sant G. 14,2 36,0 31.4 18.3 100 6. Gracia 14,6 34,6 30.5 20.2 100 7. Horta-Guinardó 14,6 37,3 29.6 18.5 100 8. Nou Barris 15,0 37,2 30.2 17.5 100 9. Sant Andreu 16,8 36,6 28.1 18.6 100 10. Sant Martí 15,5 35 29.2 20.3 100 TOTAL 15,0 35,6 29.9 19.4 100 Per sexes, les diferències per districte i grups d’edat no són gaire significatives. La diferència percentual més gran la trobaríem en els joves entre 18 i 24 anys de Sants (un 55% són homes) i entre els de 31 a 34 de Les Corts (dels quals un 56% són dones). 19 3.1.3 Forma de convivència No és cap sorpresa per ningú si afirmem que la gran majoria dels joves de la ciutat encara viuen a casa dels pares. De fet, nombrosos estudis demogràfics ens indiquen que s'està produint un retard considerable en l’edat mitjana d’emancipació familiar. Per exemple, l’edat mitjana d’emancipació a Espanya el 1981 era de 25 anys i deu anys més tard (1991) s’apropava als 29 anys (en el cas dels homes) i als 28 (en el cas de les dones). El 1994 la mitjana ja se situa per sobre dels 30 anys pels homes i entorn dels 29 per a les dones. Això significa que almenys la meitat de la població de més de 29 anys encara viu en situació de dependència o semidependència familiar6. En el cas de la Regió Metropolitana de Barcelona les dades són sensiblement més altes. El 1995, segons dades d’un estudi de l’Institut d’Estudis Metropolitans de Barcelona, un 82,6% dels joves metropolitans entre 18 i 29 anys encara vivia amb els seus pares7. A Barcelona, seguint les dades de l’enquesta duta a terme, gairebé un 60% dels joves enquestats manifesta que viuen amb els pares. Si ens fixem únicament en els joves de 14 a 30 anys, el percentatge augmentaria fins a superar lleugerament el 70%. Entre el grup de 14 a 17 anys els que viuen amb els seus pares representen el 95%, entre els de 18 a 24 el percentatge baixa fins al 76%, tenint un pes relatiu més alt el grup que viu amb amics (un 11%). En canvi, entre el grup de joves amb edats compreses entre els 25 i els 30 anys, la distribució és més heterogènia: un 42% viu amb els pares, un 30% amb parella i un 13% declara que viu sol. A l’últim, la majoria dels joves de 31 a 34 anys viu en parella (un 45%), als quals caldria afegir els que viuen en parella i, a més, tenen fills (un 21%). Totes aquestes dades es mostren representades en el gràfic següent: Gràfic 3: Forma de convivència per grups d’edat 100 90 80 70 Amb els pares 60 Amb parella 50 40 Viu sol 30 Amb parella I fills 20 10 0 14 a 17 18 a 24 25 a 30 31 a 34 edat 6 Juan A. Fernández Cordón., “Actividad y emancipación de los jóvenes: un estudio comparativo” dins Vergés Escuin, R., (ed.), La edad de emancipación de los jóvenes, Centro de Cultura Contemporánea de Barcelona, 1997. 7Institut d’Estudis Metropolitans de Barcelona, “Les condicions de vida dels joves metropolitans (1997)”. 20 Taula 6. Els joves de BCN. Forma de convivència per grups d’edat (percentatges) Grup d’edat 14 a 17 18 a 24 25 a 30 31 a 34 TOTAL anys anys anys anys Amb els pares 94.9 76.4 42 7.1 57.4 Amb parella 0 5.5 30.6 45.5 18.8 Viu sol 0.4 3.9 13.2 20.2 8.9 Amb parella i fills 0 0 5.9 21.2 5.9 Amb amics 0.4 11 5 2 5.5 Altres 4,3 3,2 3,3 4 3,5 Total 100 100 100 100 100 Taula 7. Els joves de BCN. Forma de convivència per grups d’edat (nombres absoluts) Grup d’edat 14 a 17 18 a 24 25 a 30 31 a 34 TOTAL anys anys anys anys Amb els pares 64.428 122.637 56.726 6.225 250.016 Amb parella 0 8.829 41.329 39.895 90.053 Viu sol 272 6.260 17.828 17.712 42.072 Amb parella i fills 0 0 7.969 18.588 26.557 Amb amics 272 17.657 6.753 1.754 26.436 Altres 2.918 5.136 4.456 3.507 16.017 Total 67.890 160.519 135.061 87.681 451.151 Si ho analitzem per sexes, tot i que les diferències no són gaire significatives, observem que hi ha més homes que viuen amb els pares i més dones que viuen en parella. Aquest fet s’explicaria per un efecte calendari, ja que, en general, les dones acostumen a emancipar-se una mitjana de dos anys abans que els homes. Pel que fa a l’activitat, la distribució està fortament impregnada per la variable edat i els ritmes d’entrada al mercat laboral. Amb l’edat augmenta la probabilitat de treballar i, amb un treball estable, augmenta la probabilitat d’emancipació. Així doncs, la majoria dels que viuen amb els pares estan estudiant i la majoria que viuen en parella estan treballant. Destaca el grup de joves que viuen amb amics, els quals gairebé tots estudien i treballen alhora (com hem vist abans viure amb amics és un fet més aviat transitori, molt concentrat en una determinada edat i relacionat amb un procés d’incipient emancipació econòmica i familiar). 21 3.1.4 Nivell d’estudis En aquest punt ens interessa analitzar quin és el nivell d’estudis assolit pels joves de la ciutat. S’ha de remarcar que, en aquest cas, les dades no fan referència al fet de si estudien o no, o quins estudis estan cursant, sinó que expressen exclusivament el nivell d’estudis màxim assolit. Per tant, la variable es relaciona molt positivament amb l’edat i, sobretot, amb l’activitat que actualment desenvolupen els joves. Per exemple, dels joves de 31 a 34 anys tan sols estudien 1 de cada 100, mentre que cinc de cada cent estudien i treballen alhora. Això significa que el nivell d’estudis assolit mesura amb força exactitud el nivell d’estudis final. Per contra, en el cas dels joves entre 14 i 17 anys, aproximadament un 95% estava estudiant en el moment de fer l’enquesta i, per tant, cal assenyalar que el nivell d’estudis que recollim és la formació base de la qual parteixen. La majoria de joves de Barcelona, segons la nostra enquesta, ha assolit almenys un nivell d’estudis per sobre de l’Educació General Bàsica. Un 50% declara haver estudiat, com a mínim, BUP, FP o ESO. Un 32% dels joves assegura que han obtingut algun tipus de titulació universitària (un 17% titulacions de grau mig i un 15% de titulacions de grau superior). Finalment, un 18% dels joves de la ciutat tan sols han assolit un nivell d’estudis primaris. Per sexes, les diferències generals no són gaire significatives tot i que, si ens fixem en la distribució per cada grup d’edat trobaríem que les dones assoleixen, per la mateixa edat, un nivell d’estudis lleugerament superior al dels homes. Taula 8. Els joves de BCN. Nivell d’estudis assolit per grups d’edat i sexe Edat Sexe 14 a 17 18 a 24 25 a 30 31 a 34 Total Home Dona anys anys anys anys Primaris 0,9 0,3 0 0 0,3 0,4 0,2 inacabats Primaris 40 10,4 10,6 18,4 18,3 17,5 19 BUP/FP/ESO 59,1 60,9 38,5 35,7 49,9 51,4 48,7 Univ. grau mig 0 18,9 23,9 22,4 16,8 17,2 16,6 Univ. grau sup. 0 9,5 27 23,5 14,7 13,5 15,5 Total 100 100 100 100 100 100 100 En el cas dels joves entre 31 i 34 anys (dels quals podríem dir que el nivell d’estudis és gairebé definitiu), un 18% ha superat únicament els estudis primaris. Aquest percentatge s’estabilitzaria entorn del 10% en el cas dels joves entre 18 a 30 anys. En aquest cas, la causa de la davallada s’explicaria per un efecte generacional. Quan els joves que ara tenen de 31 a 34 anys tenien edat d’estudiar, el mateix sistema escolar i les possibilitats d’accés als estudis no eren tan favorables com els de les generacions posteriors. Aquest mateix efecte generacional ens explicaria perquè els joves entre 25 i 30 anys han assolit comparativament més estudis universitaris que els d’entre 31 i 34. 22 3.1.5 Activitat principal Del total de joves enquestats, un 42% diu que està treballant, un 34% que estudia, un 16% que treballa i estudia i tan sols un 8% declara que està a l’atur. Interpretem aquest darrer percentatge, que és tan baix, per dues raons fonamentals. Per una banda, podríem pensar que es tracta exclusivament dels joves que en el moment de l’enquesta estaven percebent una prestació de desocupació i, per l’altra, que aquesta xifra podria ser el reflex d’una situació laboral dels joves caracteritzada per la precarietat. En relació amb aquesta segona interpretació, hi hauria un alt percentatge de joves que, per exemple, estarien estudiant i treballant alhora però que, ja sigui pel caràcter temporal o precari de les feines que desenvolupen, es comptabilitzarien oficialment com a desocupats en estudis oficials com l’EPA, mentre que en aquest estudi no apareixen com a tals. Per edats les diferències són molt més accentuades. Els joves entre 14 i 17 anys gairebé tots estudien (un 95%) i els de 31 a 34 gairebé tots treballen (un 86%). Estudiar i treballar alhora és una situació pròpia dels joves entre 18 i 24 anys (amb treballs que normalment són precaris). Gràfic 4: Activitat principal per grups d’edat 100 90 80 70 60 Treballa Estudia 50 Estudia I treballa 40 Aturat 30 20 10 0 14 a 17 18 a 24 25 a 30 31 a 34 Taula 9. Els joves de BCN. Activitat principal per grups d’edats Activitat Grup d’edat 14 a 17 18 a 24 25 a 30 31 a 34 TOTAL Treballa 3.4 26.4 65.7 81.3 42 Estudia 90.7 38 5 1 33.7 Estudia i treballa 3.8 28.6 18.3 5.2 16.2 Aturat 2.1 7 11 12.5 8.1 TOTAL 100 100 100 100 100 23 En aquest àmbit, les diferències per sexe no són gens significatives i potser tan sols caldria afegir que destaca el alt nivell d’ocupació entre els joves que han aconseguit fer estudis universitaris (un 80%), amb nivells d’atur per sota del 5% (en el cas dels llicenciats). 24 3.1.6 Llengua d’ús habitual En relació amb aquesta qüestió, vam creure convenient diferenciar entre l’idioma que es parla a casa i el que es parla “a fora de casa” (el que es parla habitualment amb els amics). Les conclusions a les quals apunten els resultats són clares: a casa, la majoria dels joves parlen castellà i amb els amics la majoria utilitza indistintament el català i el castellà. Les diferències amb l’edat es mostren als gràfics següents i indiquen una tendència: les generacions més joves són les que percentualment utilitzen més el català. Gràfic 5: Llengua d’ús habitual a casa per grups d’edat 70 60 50 40 Castellà Català 30 Les 2 20 10 0 14 a 17 18 a 24 25 a 30 31 a 34 Taula 10. Els joves de BCN. Llengua d’ús habitual a casa per grups d’edat i sexe Grup d’edat Sexe 14 a 17 18 a 24 25 a 30 31 a 34 Total Home Dona anys anys anys anys Castellà 47.4 47.4 58.3 54.1 51.4 52.7 50.3 Català 38.6 31.3 28.1 29.6 31.7 31.9 31.5 Les dues 12.7 19.7 12.7 15.3 15.7 14.3 16.9 Altres 1.3 1.6 0.9 1 1.2 1.1 1.3 Total 100 100 100 100 100 100 100 Gràfic 6: Llengua d’us habitual amb els amics per grups d’edat 50 45 40 35 30 Castellà 25 Català 20 Les 2 15 10 5 0 14 a 17 18 a 24 25 a 30 31 a 34 25 Taula 11. Els joves de BCN. Llengua d’ús habitual amb els amics per grups d’edat i sexe Grup d’edat Sexe 14 a 17 18 a 24 25 a 30 31 a 34 Total Home Dona anys anys anys anys Castellà 35.2 34.3 37.1 33.7 35 37.3 32.9 Català 23.3 20.3 22.6 19.4 21.3 21.1 21.4 Les dues 41.5 45.1 39.8 46.9 43.5 41.4 45.5 Altres 0 0.3 0.5 0 0.2 0.2 0.2 Total 100 100 100 100 100 100 100 En el cas dels estudis, les diferències són encara més significatives. En general, podríem dir que les persones amb més estudis parlen proporcionalment més el català. Gràfic 7: llengua d´’us habitual a casa per nivell d’estudis. 70 60 Castellà 50 Català 40 Les 2 30 20 10 0 Primaris BUP/FP/ESO U. grau mig U. grau sup. Taula 12. Els joves de BCN. Llengua d’ús habitual a casa per nivell d’estudis Nivell d’estudis Primaris BUP/FP/ESO Universitari Universitari grau mig grau superior Castellà 62.2 50 49 44.6 Català 27.4 30.1 35.3 38.1 Les 2 9.9 18.5 14.4 15.9 Altres 0.5 1.4 1.3 1.4 Total 100 100 100 100 26 Gràfic 8: Llengua d´’us habitual amb els amics per nivell d’estudis. 60 50 Castellà 40 Català 30 Les 2 20 10 0 Primaris BUP/FP/ESO U. grau mig U. grau sup. Taula 13. Els joves de BCN. Llengua d’ús habitual amb els amics per nivell d’estudis Nivell d’estudis Primaris BUP/FP/ESO Universitari Universitari grau mig grau superior Castellà 50.4 34.3 33.7 18.1 Català 15.3 18.6 27.8 31.1 Les 2 34.3 46.9 38.5 50.1 Altres 0 0.2 0 0.7 Total 100 100 100 100 27 3.1.7 Professió cap de família La professió del cap de família és una variable que ens aporta informació sobre l’origen socioeconòmic dels joves de la ciutat. Aquesta era una pregunta oberta i, per tant, hem hagut d’agrupar les respostes a l’entorn d’11 grans ítems. De tots, els més freqüents són “treball manual”, “professional independent” i “administratiu, treballador del comerç, dependent”. El primer d’aquests fa referència al que tradicionalment hem anomenat “sector secundari” i, bàsicament, incorporaria tots els treballadors industrials. El grup dels “professionals independents” agrupa fonamentalment a treballadors autònoms del sector serveis, mentre que els “administratiu, treballador del comerç i dependents” correspondrien també al sector terciari però amb la diferència que majoritàriament no es tracta de treballadors autònoms, sinó que treballen per a una altra persona. La resta de grups que hem definit són: “empresari”, “directiu”, “artista”, “vigilant/conserge”, “estudiant”, “feines de la llar” i “altres”. En termes generals, podríem dir que la majoria dels caps de família dels joves barcelonins tenen una ocupació dins del sector industrial (un 36%), tres de cada deu són professionals independents i dos de cada deu treballen com a administratius, comerciants o dependents. El conjunt de les dades es poden observar a la taula següent: Taula 14. Els joves de BCN. Professió del cap de família per grups d’edat i sexe. Edat Sexe 14 a 17 18 a 24 25 a 30 31 a 34 Total Home Dona anys anys anys anys Empresari 3,9 4,1 0,9 0,9 2,6 2,8 2,5 Prof. indep 19,3 15,8 23,2 29,2 21,1 22,2 19,7 Treball manual 43,0 38,6 32,0 30,2 36,2 37,7 35,1 Directiu 2,4 4,4 4,8 4,2 4,0 3,4 4,8 Admin./Comerç/ 17,3 17,9 23,7 26,4 21 19,6 22,4 Depenent Artista 0,5 0,0 1,3 0,9 0,6 0,2 1,0 Vigilant/ 2,4 1,5 1,3 0,0 1,3 1,7 1,1 Conserge Estudiant 1,0 8,5 2,6 0,9 3,9 3,8 4,0 Feines de la llar 3,4 3,2 1,8 0,0 2,2 1,7 2,7 Altres 1,4 1,2 1,3 0,0 1,0 0,4 1,5 Ns/nc 5,3 5,0 7,0 7,1 6,0 6,4 5,3 Total 100 100 100 100 100 100 100 Com podem veure, ni l’edat ni el sexe influeixen en l’eventual ocupació del cap de família (perquè aquestes són variables independents). Tanmateix, el grau d’independència es redueix notablement si tenim en consideració el nivell d’estudis realitzats pels joves o bé la seva opció de vot. Com és lògic, l’ocupació del cap de família i, per extensió, l’estatus socioeconòmic familiar que se’n deriva, no influeix ni en l’edat ni el sexe, però sí que determina en bona part la possibilitat d’accés als estudis o bé la cosmovisió cultural i política que es transmet als fills mitjançant el procés de socialització. 28 En aquest sentit, caldria destacar que, respecte al nivell d’estudis assolit, hi ha dues tendències força clares. Per una banda, els joves amb pares que treballen com a professionals independents assoleixen, en general, nivells d’estudis universitaris (només un 14% dels joves que han acabat els estudis primaris tenen pares “professionals independents”). Aquest percentatge augmenta fins al 14,5% dels que han finalitzat l’ESO, BUP o FP i fins al 25% i al 47% dels que, respectivament, certifiquen haver acabat estudis universitaris de grau mig i superior). Per l’altra, els joves els pares dels quals treballen al sector industrial acostumen a tenir proporcionalment nivells d’estudis inferiors a la resta (la tendència és clarament inversa, un 49% dels joves que han finalitzat únicament els estudis primaris està en aquest grup. El percentatge es redueix gradualment: 42% dels que han estudiat ESO, BUP o FP, 24% dels que han finalitzat estudis universitaris de grau mig i tan sols el 17% dels que han finalitzat estudis universitaris de grau superior). El conjunt de les dades es reflecteix a la taula següent Taula 15. Els joves de BCN. Professió del cap de família per nivell d'estudis assolit Professió Nivell d'estudis assolit cap de família Primaris BUP/FP/ESO Univ. mig Univ. sup. Empresari 0,6 4,1 0,6 3,5 Prof. indep 14,0 14,5 24,8 46,5 Treball manual 48,3 42,0 23,6 17,4 Directiu 5,1 2,4 7,3 5,6 Administ/comerç/ depenent 19,6 24,1 18,1 13,2 Artista 0,0 0,6 0,6 1,4 Vigilant/conserge 3,4 1,0 1,2 0,7 Estudiant 0,0 2,2 15,8 2,1 Feines de la llar 2,8 2,7 1,2 0,7 Altres 1,1 0,8 0,0 2,8 Ns/nc 5,1 5,5 6,7 6,3 Total 100,0 100,0 100,0 100,0 Pel que fa a l’opció de vot, en general, diríem que els fills d’empresaris i directius voten majoritàriament partits de centre o centredreta (CiU i PP). Els fills de professionals liberals voten majoritàriament Convergència i Unió i els de treballadors manuals Iniciativa per Catalunya o bé el Partit Socialista de Catalunya. Finalment, els fills de pares administratius, comerciants o dependents voten proporcionalment més el PSC o CiU. 29 Taula 16. Els joves de BCN. Professió del cap de família per opció de vot Professió Opció de vot cap de família ERC IC PSC CiU PP Empresari 0 0 0 1 1,6 Prof. Indep 23,7 13,3 13,3 33,3 20,9 Treball manual 25,7 51 37,8 20,3 32,4 Directiu 6,6 0 1,9 10,9 13,1 Administ/comerç/ Depenent 20,0 17 34,8 29,1 21,3 Artista 0 2,7 0 0 0 Vigilant/conserge 3,1 0 0 0 1,4 Estudiant 7,4 5,4 6,8 4,3 3,1 Feines de la llar 0 2,7 1 0 1,4 Altres 0 0 0 0 0 Ns/nc 13,5 7,9 4,4 1,1 4,8 Total 100 100 100 100 100 A l’últim, cal apuntar que la distribució geogràfica dels joves en funció de la professió del cap de família segueix l’estructura socioeconòmica general de la ciutat. Els empresaris viuen majoritàriament a l’Eixample, els professionals independents i els directius viuen percentualment més a Les Corts i Sarrià. En canvi, els fills de treballadors manuals viuen majoritàriament a Sant Martí, Nou Barris, Horta-Guinardó i Sant Andreu. Finalment, els administratius, comerciants i dependents es distribueixen més o menys regularment per tota la ciutat. 30 Taula 17. Els joves de BCN. Professió del cap de família per districte Districte de residència Ciutat Vella Eixample Sants Corts Sarrià Gràcia Horta Nou St. St. Barris Andreu Martí Empresari 2,0 4,9 0,9 3,6 1,1 4,2 0,0 4,5 1,3 2,1 Prof. indep 26,0 19,7 23,9 30,9 48,9 22,2 18,4 8,9 9,0 10,6 Treball manual 42,0 32,8 36,8 16,4 17,0 31,9 42,9 45,5 41,0 44,7 Directiu 2,0 4,9 2,6 7,3 9,6 2,8 2,0 0,9 3,8 5,0 Administ/ comerç/ 14,0 21,9 14,5 21,8 15,9 22,2 17,3 14,3 34,6 29,1 depenent Artista 0,0 0,0 1,7 1,8 1,1 1,4 0,0 0,0 0,0 0,7 Vigilant/ conserge 0,0 0,0 3,4 0,0 2,1 0,0 1,0 2,7 2,6 2,1 Estudiant 2,0 3,8 8,5 7,3 3,2 4,2 9,2 3,6 0,0 0,0 Feines de la llar 2,0 0,5 3,4 9,1 0,0 1,4 2,0 4,5 2,6 2,1 Altres 0,0 1,1 2,6 0,0 1,1 2,8 1,0 0,0 0,0 0,7 Ns/nc 10,0 10,4 1,7 1,8 0,0 6,9 6,1 12,5 5,1 2,8 Total 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 31 3.2 Valors i actituds 3.2.1 Posicionament ideològic i opció de vot Un altre dels aspectes que ens semblava particularment interessant a l’hora de definir l’abast del nostre estudi ha estat l’anàlisi de l’autoubicació política dels joves i la seva opció de vot. En molt casos, l’opció de vot -si és constant- ens indica tota una sèrie de trets que ens ajuden a ubicar a les persones sobre la base de perfils socioestructurals. En el cas dels joves, aquestes diferències són incipients i en molts casos, més que reflectir una situació pròpia de l’autonomia personal, són el producte de la influència de l’entorn familiar i social. Per exemple, a priori no hauríem de considerar igualment el vot dels joves que viuen a casa dels pares (i, a més, en depenen econòmicament) i el dels que ja s’han emancipat del nucli familiar. Taula 18. Els joves de BCN Posicionament en l'eix esquerra-dreta (1=esquerra /10 dreta) per grups d’edat i sexe (mitjana) Grup d'edat Sexe 14-17 anys 18-24 anys 25-30 anys 30-31 anys Total Home Dona Mitjana 4,07 4,45 4,69 4,31 4,44 4,61 4,27 Del nostre estudi es desprèn que, en termes generals, la majoria dels joves de la ciutat s’autoubicarien a l’esquerra moderada de l’espectre polític. Després de convidar-los a situar-se en un eix clàssic (en què l’1 significa extrema esquerra i el 10 extrema dreta) la mitjana de les respostes se situa entorn del 4,44. Aquesta mitjana assoleix un mínim en el cas dels joves entre 14 i 17 anys (el 4,07) i un màxim entre els de 25 a 30 anys d’edat (4,69). Les dones es situen en general més a l’esquerra que els nois (4,27 davant del 4,61 dels nois). Així mateix, segons que sembla, els estudiants es situarien també lleugerament a l’esquerra dels treballadors, però tanmateix la diferència no és gaire significativa. A l’últim, per partits polítics, els que es situen més a l’esquerra serien els votants d’ERC (una mitjana de 3), seguits dels d’IC (3,06), PSC (3,53), CiU (4,92) i, finalment, PP (amb una mitjana de 6,93). Gràfic 9: Posicionament en l’eix esquerra-dreta per opció de vot 8 7 6 5 4 3 2 1 0 ERC IC-IU PSC CiU PP 32 Pel que fa al partit votat, la pregunta que vam fer als joves enquestats feia referència al vot emès a les últimes eleccions generals. Cal doncs que interpretem les dades en aquest context ja que els percentatges de vot poden variar (i, de fet, varien) en funció de l’àmbit de la convocatòria electoral. En aquest cas, potser cal recordar que les eleccions generals de 1996 es van caracteritzar especialment per l’augment de la participació i de la polarització bipartidista (una proporció particularment important del vot es va agrupar entorn del Partit Socialista i el Partit Popular. El nivell d’abstencionisme dels joves enquestats (i que tenien prou edat per votar) es va situar entorn del 30%. La tendència general és la disminució de l’abstenció a mesura que augmenta l’edat. Entre els joves de 18 a 24 anys, l’abstenció va ser del 38%, va disminuir al 26% en el cas dels joves entre 25 i 30 anys d’edat i, finalment, es va situar gairebé al 23% entre els joves de 31 a 34 anys. En termes generals, les dones es van mostrar més abstencionistes que no pas els homes (un 32% de les dones davant d’un 27% dels homes). En el cas dels estudis, igual que amb l’edat, la relació és inversa. Gràfic 10: Abstencionisme electoral per nivell d’estudis assolit 40,0 36,6 35,0 33,6 30,0 25,0 25,5 20,0 20,4 15,0 10,0 5,0 0,0 Primaris BUP/FP/ESO U. grau mig U. grau sup. Entre les persones entrevistades, del total de vots emesos, un 25% va mostrar el seu suport a Convergència i Unió; el mateix percentatge correspondria als votants del PSC (un altre 25%). El Partit Popular va obtenir, segons les nostres dades, un 17% del vot dels joves; IC un 10% i, finalment, ERC n’hauria obtingut el 8%. A tots aquests caldria afegir un 9% de vots en blanc i un 6% que es va distribuir entre altres partits. Per edats, les tendències més clares serien les marcades pels votants d’ERC (que disminueixen percentualment amb l’edat) i els del PP (que augmenten). Per sexes, és interessant observar com les dones voten percentualment més els partits d’esquerra. 33 Gràfic 11: Opció de vot per sexe 30,0 25,0 20,0 15,0 Homes 10,0 Dones 5,0 0,0 ERC PSC- PP En PSOE blanc Taula 19. Els joves de Bcn. Opció de vot per grups d’edat i sexe Edat Sexe 18 a 24 25 a 30 31 a 34 Total Homes Dones anys anys anys ERC 10.7 7.4 3.4 7.8 6.3 9.0 IC 8.3 11.9 10.9 10.2 10.2 10.0 PSC 24.0 20.0 31.1 24.6 23.3 25.5 CiU 26.4 28.1 20.2 24.9 25.0 25.0 PP 14.0 14.8 21.8 16.8 21.0 13.0 Altres 6.6 11.1 7.6 8.3 5.7 10.5 En blanc 9.9 6.7 5.0 7.5 8.5 7.0 Total 100 100 100 100 100 100 Una variable interessant i significativa que s’associa molt positivament amb l’opció de vot és la llengua habitual que es parla tant a casa com amb els amics. En aquest cas l’opció de vot es discrimina molt significativament en relació amb la posició diferent dels partits polítics entorn de l’eix catalanisme- espanyolisme. Per exemple, el 74% dels votants d’ERC parla habitualment el català amb la seva família i, per contra, tan sols ho fa el 14% dels votants del PP. Aquest són els resultats: 34 Gràfic 12: Opció de vot per llengua d’ús habitual a casa 90 80 70 60 50 Castellà 40 Català 30 Les 2 20 10 0 ERC IC-IU PSC CiU PP Taula 20. Els joves de Bcn. Opció de vot per llengua d’ús habitual a casa Vot ERC IC PSC CiU PP Castellà 17.1 50.6 48.8 20 81.5 Català 73.7 31.8 24.5 55.6 13.5 Les 2 9.2 17.6 25.7 23.3 5 Altres 0 0 1 1.1 0 Total 100 100 100 100 100 Gràfic 13: Opció de vot per llengua d’ús habitual amb els amics 60 50 40 Castellà 30 Català 20 Les 2 10 0 ERC IC-IU PSC CiU PP 35 Taula 21. Els joves de Bcn. Opció de vot per llengua d’ús habitual amb els amics Vot ERC IC PSC CiU PP Castellà 3.1 28.9 32.5 8.1 56.9 Català 54.7 20.7 14 48.8 8.6 Les 2 42.2 50.4 53.5 41 34.5 Altres 0 0 0 2.1 0 Total 100 100 100 100 100 36 3.2.2 Religió L’anàlisi històrica de les formes culturals i simbòliques pròpies de la nostra societat ha anat comunament lligada a l’estudi de la influència de les diferents manifestacions institucionalitzades de la religiositat. En el cas de l’Estat espanyol, la religió catòlica va tenir un paper especialment important durant la dictadura franquista. Els valors propis d’aquesta doctrina van impregnar significativament els processos de socialització de la majoria dels que ara són els pares dels joves barcelonins actuals. Malgrat que en els últims anys hem assistit a un intens procés de secularització, la influència de la doctrina catòlica s’ha mantingut interioritzada en molts aspectes de la cultura. En certa manera, podríem dir que en les generacions dels joves actuals es reflecteixen de forma especialment interessant les conseqüències d’aquest procés secularitzador. Per exemple, en els joves que estudien convergeixen les generacions que majoritàriament es van socialitzar en institucions escolars cristianes amb les dels primers joves que van assistir a l’escola pública laica i amb les dels joves que ni tan sols van arribar a conèixer aquest procés de transició secularitzadora del currículum del sistema escolar públic (val a dir que, en el nostre cas, estaríem parlant de les generacions nascudes entre el 1961 i el 1981). Hi ha diferències dins d’aquestes generacions en relació amb la l’autoidentificació religiosa? Per resoldre aquesta qüestió vam considerar oportú incloure en el qüestionari una pregunta que vam formular de la manera següent: “Respecte a les teves creences religioses, com et consideres?”. Les possibilitats de resposta eren: “Catòlic practicant” “Catòlic no practicant” “Altres religions” “No creient” “Indiferent” “No sap o no contesta”. Els resultats ens indiquen que tan sols un 9% dels joves enquestats es reconeix com a catòlics practicants, mentre que la majoria (un 57%) declara que són catòlics no practicants. Un 16% va respondre que no era creient i un 11% va mostrar-se indiferent. Si analitzem les dades per edats es perceben tres tendències clares. En primer lloc, els catòlics no practicants augmenten a mesura que s’incrementa l’edat dels enquestats (del 36% dels joves entre 14 i 17 anys passen a ser el 60% dels de 31 a 34 anys d’edat). En segon lloc, els joves que es defineixen com a “no creients” disminueixen lleugerament en relació directa amb l’edat, efecte que, d'altra banda, també es produeix en el cas del “indiferents”. 37 Gràfic 14: Religió per grups d’edat. 70 60 50 Católic practicant 40 Católic no practicant No creient 30 Indiferent 20 10 0 14 a 17 18 a 24 25 a 30 31 a 34 Taula 22. Els joves de BCN. Religió per grups d’edat i sexe. Edat Sexe 14 a 17 18 a 24 25 a 30 31 a 34 Total Home Dona anys anys anys anys Catòlic 13.6 6.2 8.2 8.1 8.6 8.4 8.8 practicant Catòlic no 36.4 48.8 55.3 60.6 50.3 42.8 56.8 practicant Altres religions 0.8 2.3 2.3 2 1.9 2.2 1.7 No creient 23.3 23.3 21.9 17.2 21.7 27.9 16.1 Indiferent 15.7 15 10 8.1 12.5 13.7 11.5 Ns/nc 10.2 4.4 2.3 4 5 5 5.1 Total 100 100 100 100 100 100 100 L’explicació d’aquestes tendències respondria fonamentalment a causes històriques i efectes demogràfics. L’efecte generació associat al coneixement dels factors històrics ens explicaria, per exemple, per què el nombre total de joves que es declaren “catòlics” (practicants o no) augmenta amb l’edat. Les generacions de més edat són precisament les que més directament han experimentat el contacte amb la religió catòlica (per la via de la socialització primària). El procés de secularització es veuria reflectit, per tant, en la reducció gradual del percentatge de joves que es declaren catòlics. Les generacions més joves són precisament les que destaquen en el conjunt dels “indiferents” i els “no creients”. A l’últim, cal apuntar la insuficiència d’aquestes tendències per fer projeccions de futur, ja que l'anàlisi dels resultats necessàriament s’ha d’entendre de forma retrospectiva (basant-nos en les dades no podríem dir, per exemple, que el percentatge de catòlics no practicants de la generació dels joves entre 14 i 17 anys, un 37%, augmentarà fins al 61% quant aquests arribin a tenir entre 31 i 34 anys). Per sexe, les diferències no són especialment rellevants excepte en un cas: hi 38 ha més dones que es consideren catòliques no practicants i més homes que es consideren no creients (una diferència de 12 punts en cada un dels casos). 39 3.2.3 Expectatives de futur La majoria dels joves, segons es desprèn de l’enquesta, es mostren optimistes respecte al seu futur. Un 44% el veu “bé” i tan sols un 12% el veu “malament”. D’altra banda, un 32% contesta que “ni bé ni malament”. Val a dir que per edats i per sexe les diferències que s’observen no són gaire significatives. En canvi, els estudis i l’activitat sí que discriminen força aquesta variable. Així doncs, els que tenen més nivell d’estudis es mostren més optimistes respecte al seu futur (gairebé un 70% dels que han cursat estudis universitaris superiors responen “bé” i “molt bé”) i, per l’altra banda, un 34% dels joves que estan aturats manifesten que al futur els anirà pitjor (responen “malament” i “molt malament”). Gràfic 15: Expectatives de futur per nivell d’estudis 60 50 40 Primaris BUP/FP/ESO U. grau mig 30 U. grau sup. Total 20 Polinómica (Total) 10 0 Molt bé Bé Ni bé ni Malament Molt malament malament Taula 23. Els joves de Bcn. Expectatives de futur per nivell d’estudis. Nivell d’estudis Primaris BUP/FP/ESO Universitaris Universitaris Total grau mig grau superior Molt bé 4.3 5.2 3.6 12.6 5.7 Bé 36.6 39.3 53.5 56.1 44 Ni bé ni malament 34.8 32.8 29.3 27.3 31.6 Malament 17.9 16 6.1 1.2 12.5 Molt malament 3.7 1.9 1.3 0.6 2 Ns/nc 2.7 4.8 6.2 2.2 4.2 Total 100 100 100 100 100 40 3.2.4 Opinió sobre les desigualtats Una altra de les preguntes que vam fer als joves en relació amb els seus valors i actituds se centrava en la valoració de les causes de l’existència en la societat de gent en “situació de necessitat”. La pregunta literal era “Per què creus que hi ha persones que viuen en una situació de necessitat?”. Hi havia quatre possibles respostes: “Tenen mala sort”, “Manca de voluntat”, “Injustícia social”, “altres” i una “combinació de totes aquestes raons”. Els resultats per grups d’edat i sexe es reprodueixen a la taula següent: Taula 24. Els joves de BCN. Situació de necessitat per grups d’edat i sexe Situació de Edat Sexe necessitat 14 a 17 18 a 24 25 a 30 31 a 34 Total Homes Dones anys anys anys anys Tenen mala sort 15,3 13,9 11,9 14,1 13,8 15,4 12,3 Manca de 15,3 13,1 15,1 14,1 14,2 14,5 14 voluntat Injustícia social 50,4 38,9 38,8 39,4 41,4 38,8 43,8 Altres 8,1 10,8 13,7 15,2 11,8 10,9 12,6 Combinació 3,7 13,6 15,5 15,2 12,4 13,3 11,4 raons Ns/nc 7,2 9,7 5 2 6,4 7,1 5,9 Total 100 100 100 100 100 100 100 Com veiem, la gran majoria dels joves de Barcelona (un 41%) considera que la causa principal de la situació de necessitat és la injustícia social. Tan sols un 14% creu que la situació de necessitat s’explicaria com a conseqüència d’actituds o capacitats personals i un altre 14% ho atribueix a la “mala sort”. A l’últim, un 12% apunta que, més enllà d’una única causa, aquest fet s’explicaria a partir d’una combinació de raons; i un altre 12% prefereix atribuir-ho a altres causes. La interpretació d’aquestes dades ens indica que la gran majoria dels joves de la ciutat considera que els problemes associats amb la desigualtat social es deuen bàsicament a raons de caràcter estructural. Davant de les interpretacions tradicionals de l’èxit individual, els joves de Barcelona consideren que, més enllà d’unes capacitats personals específiques, la situació de necessitat és, en qualsevol cas, un efecte d’una organització social injusta. Per edats, destacaríem que els joves entre 14 i 17 anys són els que més assenyalen la injustícia social com a causa de la situació de necessitat (ho fan un de cada dos joves enquestats). Per altra banda, l’explicació d’aquest fet a partir d’una combinació de raons o bé per altres causes és més freqüent a mesura que es va incrementant l’edat dels enquestats. Per sexes, les dones es mostrarien més a favor d’explicar la “situació de necessitat” a partir de causes estructurals (injustícia social). 41 Les diferències són molt més clares si analitzem l’opció de vot dels joves enquestats. En els cas dels joves que voten a partits d’esquerra, la causa principal que explicaria la desigualtat social o la situació de necessitat seria la “injustícia social” mentre que els votants de partits de centre o centredreta creuen en una proporció molt més elevada que una de les causes fonamentals de la “situació de necessitat” seria la “manca de voluntat” dels afectats. Aquestes dades les veiem a la taula següent: Taula 25. Els joves de BCN. Situació de necessitat per opció de vot Situació de Opció de vot necessitat ERC IC PSC CiU PP No van TOTAL votar Tenen mala sort 6.7 11.2 12.2 12 12.1 10.1 13.8 Manca de 6.2 2.7 13.1 22.9 24.8 11.1 14.2 voluntat Injustícia social 507 52.5 53.7 29.9 26.8 36.3 41.4 Altres 10.3 18.4 6.4 13.1 13.8 16.8 11.8 Combinació 19.6 10.1 13.7 21.1 17.7 20.7 12.4 raons Ns/nc 6.7 5 1 1 4.9 4.9 6.4 Total 100 100 100 100 100 100 100 42 3.2.5 Valoració del moviment okupa Hem volgut recollir les opinions dels joves entorn d’un dels fenòmens d’actualitat que més directament s’associa amb diferents col·lectius juvenils: el moviment “okupa”. Dels resultats de l’enquesta es desprèn que un 48% dels joves barcelonins es manifesta “més aviat a favor” d’aquest moviment. Per l’altra part, un 30% diu que està “més aviat en contra”. El 22% restant no respon ni una cosa ni l’altra. Per edats i per sexes les diferències són força reduïdes i escassament significatives. Pel que fa l’activitat, els estudiants es mostren lleugerament més a favor del moviment “okupa” que no pas els que treballen (una diferència de 8 punts). Finalment, els joves que voten a partits “més d’esquerra” es mostren més a favor que no pas els que voten a partits “més de dreta”. Entre els votants d’ERC i els d’IC el percentatge a favor se situa entorn del 70%, mentre que entre els votants de CiU i PP el percentatge de joves a favor es redueix fins al 25%. Taula 26. Els joves de Bcn. Valoració del moviment "okupa" per grups d’edat i sexe 14 a 17 18 a 24 25 a 30 31 a 34 Total Home Dona anys anys anys anys Més aviat a favor 51,7 53,2 38 46,5 47,9 49,2 46,7 Més aviat en contra 24,6 25,5 37,1 34,3 29,9 30,6 29,3 Ns/nc 23,7 21,3 24,9 19,2 22,2 20,2 24 Total 100 100 100 100 100 100 100 Gràfic 16: Valoració del moviment “okupa” per opció de vot 80 70 60 50 Més aviat a favor 40 Més aviat en contra 30 Ns/nc 20 10 0 ERC IC-IU PSC CiU PP Taula 27. Els joves de Bcn. Valoració del moviment “okupa” per opció de vot Vot ERC IC PSC CiU PP Més aviat a favor 70.2 67 45.6 27.1 22.7 Més aviat en contra 15.9 27.6 28.3 61.4 55.7 Ns/nc 13.9 5.4 26.1 11.5 21.6 Total 100 100 100 100 100 43 3.2.6 Pertinença a associacions Segons es desprèn de la nostra enquesta, només 16 de cada 100 joves barcelonins pertanyen a algun tipus d’associació cultural, cívica, política, de voluntariat o de cooperació per al desenvolupament. Les dones estarien lleugerament més associades que els homes (amb una diferència de dos punts) i per edats els més “associats” serien els de 31 a 34 anys. El nombre d’associats evoluciona positivament amb el nivell d’estudis assolits, arribant a un màxim en el cas dels universitaris de grau superior (un 24%). Aquest mateix percentatge el trobaríem entre els joves que treballen i estudien alhora. En relació amb l’opció de vot la majoria dels joves associats que manifesten el seu vot simpatitzen amb partits d’esquerra i s’arriba a un màxim entre les votants del PSC (un 24%) i un mínim entre els de Convergència i Unió (14%). Taula 28. Els joves de BCN. Pertinença a associacions per grups d’edat i sexe Edat Sexe 14 a 17 18 a 24 25 a 30 31 a 34 Total Home Dona anys anys anys anys Sí 15.4 15.8 14.2 20.4 16.3 15.2 17.3 No 84.6 84.2 85.8 79.6 83.7 84.8 82.7 Total 100 100 100 100 100 100 100 Taula 29. Els joves de BCN. Pertinença a associacions per nivell d’estudis Nivell d’estudis Primaris BUP/FP/ESO Universitaris Universitaris grau mig grau superior Sí 12.3 13.8 22.1 23.7 No 87.7 86.2 77.9 76.3 Total 100 100 100 100 Taula 30. Els joves de BCN. Pertinença a associacions per activitat Activitat Estudia Treballa Estudia i Aturat treballa Sí 14.6 15.8 24.3 10.3 No 85.4 84.2 75.7 89.7 Total 100 100 100 100 44 Taula 31. Els joves de BCN. Pertinença a associacions per opció de vot Vot ERC IC PSC CiU PP Altres Blanc Sí 20.8 18.4 24.1 13.5 14.4 22.6 9.4 No 79.2 81.6 75.9 86.5 85.6 77.4 90.6 Total 100 100 100 100 100 100 100 45 3.3. Lleure habitual Quant tenen temps lliure, l’activitat principal dels joves barcelonins és “sortir amb els amics”. Ho fan 3 de cada 10 joves enquestats. A continuació, una altra de les activitats que més es fa és practicar esports (ho fan habitualment 4 de cada 10 joves). Un 20% dels joves acostuma a anar al cinema de forma habitual, i el mateix nombre de joves prefereix dedicar-se a la lectura. El 16% acostuma a escoltar música i a un 15% manifesta sortir a passejar. La principal activitat d’un 11% dels joves barcelonins és anar a bars o a discoteques, un 9% prefereix veure la televisió, a un 7% els agrada viatjar i realitzar activitats de contacte directe amb la natura. Un 6% destaca que el que fan habitualment és sortir amb la família i un altre 6% s’estima més fer activitats de caràcter cultural. Hi ha quatre categories més que obtenen respostes per sota del 5%: dedicar-se als “hobbies”, “ordinador”, “descansar” i portar a terme “activitats socials”. Les dades es representen en el gràfic següent: Gràfic 17: Lleure habitual per sexe. 40 35 30 25 Home 20 Dona 15 10 5 0 cs rts i r r i o m a a o V leg sic eja sc T sa ilia l s ies e s r i ra r o a r ls e s am sp in L ú ss D re le m ltu ob b Alt dina an s cia b E C M Pa r / u a faa Ve r u d c so am B at u la v. c H Or esD ctv . rtir b i / N m cta AA So ar iratj t Vi So r Per sexe, les dones superen els homes pel que fa a “sortir amb els amics”, “anar al cinema”, “llegir”, “passejar” i portar a terme activitats culturals i socials. En canvi, els homes destaquen en la pràctica d’“esports”, escoltar “música”, anar a “bars i discoteques”, “veure la televisió” i “utilitzar amb l'ordinador”. 46 Taula 32. Els joves de BCN. Lleure habitual per grups d’edat i sexe Sexe Grup d’Edat 14 a 17 18 a 24 25 a 30 31 a 34 Home Dona anys anys anys anys Total 1. Sortir amb amics 46.4 40.3 25.1 12.4 32.2 29.9 34.2 Esports 25.5 26.4 25.6 19.6 24.6 37.6 13.1 Cinema 10.6 20.7 26.5 26.9 21.2 18.5 23.6 Llegir 9.8 16.2 27.4 28.9 20.1 14.6 25 Música 20.9 15.7 15.3 14.4 16.4 17.6 15.4 Passejar 14 11.3 17.9 21.6 14.9 5.5 23.1 Bar / Disco 19.1 15.7 8.8 0 11.5 13.7 9.6 Veure TV 9.8 8.4 9.3 10.3 9.3 11 7.8 Viatjar / Naturalesa 1.7 3.7 12.6 12.4 7.1 6.6 7.6 Sortir amb la família 0.9 2.9 7.9 14.4 6.1 6.1 6 Activ. culturals 0.9 5.2 7.9 10.3 6 4.7 7.1 Hobbies 5.5 3.7 4.7 5.2 4.6 2.7 6.3 Altres 3 3.7 3.7 5.2 3.9 4.7 3.1 Ordinador 9.4 1.6 0.9 4.1 3.6 6.3 1.2 Descansar 2.6 2.4 3.7 6.2 3.5 3.7 3.4 Actv. socials 0.4 3.7 2.3 1 2.1 0.6 3.4 Total 180,5 181,6 199,6 112,9 187,1 183,8 189,9 Per edats, hi ha algunes tendències que semblen clares. Per exemple, els joves que responen que normalment dediquen el seu temps lliure a “sortir amb els amics” disminueixen percentualment amb l’edat. Trobaríem la mateixa tendència en el cas dels joves que habitualment escolten música o van a bars i discoteques. En canvi, la tendència seria la inversa en el cas dels joves que van al cinema, llegeixen, passegen, surten amb la família, fan activitats culturals o bé viatgen o fan excursions a la natura. Gràfic 18: Lleure habitual que es relaciona positivament amb l’edat 35 30 25 Cinema Llegir 20 Passejar 15 Viatjar / Naturalessa Sortir amb la familia 10 Activ. culturals 5 0 14 a 17 18 a 24 25 a 30 31 a 34 47 Gràfic 19: Lleure habitual que es relaciona negativament amb l’edat 50 45 40 35 Sortir amb amics 30 Esports 25 Música 20 Bar / Disco 15 10 5 0 14 a 17 18 a 24 25 a 30 31 a 34 En relació amb la situació laboral, entre els estudiants destaquen activitats com ara “sortir amb amics”, “escoltar música” i anar a “bars i a discoteques”. En canvi, els treballadors superen els estudiants pel que fa a la pràctica d’esports, anar al cinema, llegir, passejar, veure la televisió i sortir amb la família. Gràfic 20: Lleure habitual per situació laboral 50 estudia 45 40 treballa 35 treballa i est. 30 25 aturat 20 15 10 5 0 ics rts a gi r ica r o V a a ls m po ne m Lle ús se ja isc T ss il i ra a s i M as / D r e le b E C u ra fa m ltu m P ar u Ve a catu l . rtir a B N b tiv/ m c So ja r a t rtir A iaV So Analitzant el lleure habitual per districtes, “sortir amb els amics” destaca proporcionalment a Ciutat Vella, Sants i Horta. Practicar “esports” a Les Corts i Sant Andreu, anar al “cinema” destaca entre els joves de l’Eixample i, sobretot, entre els de Sarrià. Pel que fa a anar a “bars i discoteques”, els districtes que proporcionalment destaquen sobre la resta són Sarrià, Horta, Nou Barris i 48 Sants. A l’últim, assistir a activitats de caràcter cultural destaca percentualment entre els joves de Sants. La majoria dels joves que van respondre “sortir amb els amics”, practicar “esports”, anar al “cinema” i anar a “bars i discoteques” van sortir de nit durant la setmana anterior a l’enquesta, mentre que la majoria dels que van respondre que prefereixen “passejar”, “veure la televisió”, “passejar amb la família” o “jugar amb l’ordinador” no ho van fer. A més, si ens fixem en les relacions de convivència, podríem definir dos grans grups amb uns models d’oci directament relacionats; els joves que viuen sols, amb amics o bé amb els pares, són els que majoritàriament acostumen a sortir amb els amics, anar al cinema o a bars i discoteques. Per contra, els joves que viuen en parella (amb fills o sense) prefereixen un oci potser més “passiu”, del qual destaquen activitats com ara llegir, passejar o veure la televisió. A l’hora de sortir de casa, els que més d’hora surten són els joves que habitualment assisteixen a activitats culturals (abans de les 10 de la nit ja ha sortit un 70% dels joves d’aquesta categoria), passegen, llegeixen o bé escolten música. A partir de les 10 de la nit surten majoritàriament els joves que “surten amb els amics”, practiquen “esports” o bé van a bars i discoteques. Val a dir que aquests últims són els que més tard acostumen a sortir de casa (un 30% d’aquests surt habitualment més tard de les 11 de la nit, que és el percentatge més alt de totes les categories). Per representar aquestes dades de forma gràfica hem agrupat els comportaments similars entorn de dos grans grups. Per una banda hem sumat la distribució de freqüències de “sortir amb amics” i anar a “bars i discoteques” i, per l’altra, hem agrupat les categories “activitats culturals”, “llegir”, “passejar” i escoltar “música” (que tenien un comportament molt similar). El resultat és el següent: Gràfic 21: Hora de sortir de casa per lleure habitual (divendres) 50,0 45,0 Sortir amb amics Bars 40,0 Discoteques 35,0 Actv. Culturals llegir Passejar Música 30,0 Cinema 25,0 Esports 20,0 Polinómica (Actv. Culturals 15,0 llegir Passejar Música) 10,0 Polinómica (Sortir amb amics Bars Discoteques) 5,0 0,0 <8 8 a 10 10 a 11 11 a 12 >12 49 Gràfic 22: Hora de sortir de casa per lleure habitual (dissabte) 45,0 40,0 Sortir amb amics Bars 35,0 Discoteques 30,0 Actv. Culturals llegir Passejar Música 25,0 Cinema 20,0 Esports 15,0 Polinómica (Actv. Culturals 10,0 llegir Passejar Música) 5,0 Polinómica (Sortir amb amics Bars Discoteques) 0,0 <8 8 a 10 10 a 11 11 a 12 >12 En aquests gràfics es pot veure com el tipus d’activitat de lleure es relaciona positivament amb l’hora de sortir de casa, però, passa el mateix amb l’hora de tornar? Veiem-ho. A l’hora de tornar a casa, els que més tard ho fan són els joves que acostumen a anar a bars i a discoteques (un 30% dels que surten a bars i discoteques torna a casa passades les 7h de la matinada) seguit dels que surten amb els amics. Per l’altra banda, els que tornen més d’hora són els joves que normalment es dediquen a passejar. En un terme mig trobaríem els que prefereixen llegir o assistir a activitats culturals (que, quan surten de nit, tornen a casa majoritàriament abans de les 4 de la matinada). En termes generals aquestes diferències són més visibles en el cas del divendres que no pas en el de dissabte. Ho veiem a continuació: Gràfic 23: Hora de tornar a casa per lleure habitual (divendres) 45,0 40,0 Sortir amb amics Bars 35,0 Discoteques Passejar 30,0 25,0 Acv. Culturals lleguir 20,0 Polinómica (Sortir ambamics Bars Discoteques) 15,0 Polinómica (Acv. Culturals lleguir) 10,0 Polinómica (Passejar) 5,0 0,0 <12 nit de 12 a 2 de 2 a 4 de 4 a 7 >7 matí 50 Gràfic 24: Hora de tornar a casa per lleure habitual (dissabte) 50,0 45,0 40,0 Sortir amb amics Bars Discoteques 35,0 Passejar 30,0 Acv. Culturals lleguir 25,0 Polinómica (Sortir amb 20,0 amics Bars Discoteques) Polinómica (Acv. Culturals 15,0 lleguir) Polinómica (Passejar) 10,0 5,0 0,0 <12 nit de 12 a 2 de 2 a 4 de 4 a 7 >7 matí Aproximadament el 70% dels joves que surt amb els amics o bé va a bars o a discoteques ho fan en companyia de la “colla d’amics”. Per l’altra banda, les activitats que més sovint es realitzen en companyia de la “parella” són “passejar”, anar al cinema, i assistir a activitats de caràcter cultural. 51 3.4. Lleure realitzat la setmana anterior A més a més de saber el que els joves fan habitualment durant el seu temps de lleure, també vam considerar oportú preguntar als joves quines activitats concretes havien fet durant la setmana anterior a l’enquesta. Creiem que aquesta pregunta s’aproxima de forma més fiable a la realitat del lleure dels joves barcelonins, de que se’ls va preguntar (pregunta 14) si havien realitzat, -o no- cada una de les activitats que es reprodueixen a la taula. Som conscients que una part dels joves enquestats poden –en la setmana anterior a l’enquesta- no haver realitzat, per causes puntuals, l’activitat de lleure que habitualment realitzen, però en tot cas es tracta de pocs individus. Taula 33. Els joves de BCN. Lleure realitzat la setmana anterior per grups d’edat i sexe Edat Sexe 14 a 17 18 a 24 25 a 30 31 a 34 Total Home Dona anys anys anys anys 23,2 25,6 36,2 27,3 27,9 27,6 28,2 Cinema Restaurant 14,3 28,1 35,0 44,4 30,3 28,0 32,3 Bars 36,3 61,8 48,0 28,0 46,0 48,7 43,6 Discoteca 26,6 29,1 13,6 7,0 20,2 23,6 17,2 Teatre 3,4 3,9 5,0 8,1 4,9 3,6 6,1 Esports 51,2 40,4 38,9 20,0 38,0 55,0 22,8 Passejar 60,8 50,0 57,0 60,0 56,0 49,6 61,8 Museus 3,0 3,6 5,9 7,1 4,7 4,8 4,7 Centre cívic 2,5 2,6 0,9 2,0 2,1 2,0 2,1 Casal joves 5,5 2,6 0,9 1,0 2,5 2,4 2,5 Música 4,6 5,4 3,6 1,0 3,9 4,6 3,2 Associacions 3,4 10,1 5,0 5,0 6,4 6,0 6,8 Total 234,8 263,2 246 210,9 242,9 255,9 231,3 Taula 34. Els joves de BCN. Lleure realitzat la setmana anterior per districte Districte Sant Ciutat Eixample Sants Les Sarrià Gràcia Horta Nou Sant Martí Vella Corts St.Gerv. Barris Andreu Cinema 18,5 42,6 32,1 20,8 29,1 42,4 28,1 24,5 18,7 34,7 Restaurant 31,4 50,7 41,5 17,6 10,7 41,0 29,8 18,2 23,2 34,0 Bars 43,6 64,5 45,8 43,2 41,1 53,2 46,0 42,1 45,8 41,9 Discoteca 22,8 21,2 21,0 23,5 13,4 18,1 15,4 17,5 18,7 24,4 Teatre 3,2 14,6 7,0 3,6 0 1,9 2,5 2,9 4,2 11,8 Esports 36,6 41,8 38,1 29,8 35,1 53,3 32,6 40,0 28,0 47,5 Passejar 74,7 65,4 60,5 32,8 49,0 61,3 61,5 46,0 40,9 69,7 Museus 5,1 6,3 6,0 6,5 1,6 4,7 8,0 2,9 3,5 1,1 Centre cívic 3,3 0 1,9 0,8 0 0,9 0 2,7 5,5 2,3 Casal joves 1,4 0 1,5 3,9 3,3 0 1,3 3,8 4,7 5,0 Música 1,4 9,8 3,1 4,0 5,2 3,7 3,9 2,7 6,4 3,4 Associacions 1,5 0 5,1 6,0 8,5 6,9 18,0 7,6 8,6 5,9 Total 243,5 316,9 263,6 192,5 197,0 287,4 247,1 210,9 208,2 281,7 52 Cinema Durant la setmana anterior a l’enquesta va anar al cinema un 28% dels joves barcelonins. Gairebé els mateixos homes que dones i, sobretot, els joves entre 25 i 30 anys d’edat. Per districtes, els joves que més van anar al cinema viuen a Ciutat Vella i Sarrià (un 42% dels joves d’aquests districtes afirmen que van anar-hi) i també a l’Eixample (32%) i a Sant Andreu (un 35%). Els que menys van anar-hi són els de Sant Martí i Nou Barris (un 18%). Gairebé tots els joves que hi van anar ho van fer a dins de la ciutat de Barcelona (un 96%). Els dies en què majoritàriament es va al cinema són dimecres (un 26% dels qui van anar ho van fer aquest dia) i dissabte (un 24%). El 39% dels joves que hi va anar ho va fer a la nit, un 37% a la tarda i un 24% al vespre. Restaurants Un 30% dels joves barcelonins va anar a un restaurant. Per sexes, destaquen les dones (un 32% davant d’un 28%) i per edats els joves més grans (de fet, hi ha una tendència clarament creixent amb l’edat que passa del 14% dels joves de 14 a 17 anys al 44% dels de 31 a 34). Bàsicament són joves que treballen i que viuen a Ciutat Vella (el 50% dels joves que viuen en aquest districte declaren haver-hi anat), l’Eixample i Sarrià (un 41% a cada un d’aquests districtes). Els joves que percentualment menys hi van anar són els de Les Corts i Horta (11% i 18%, respectivament). Pel que fa als dies, la majoria hi va dissabte (32%) i divendres (22%); l’hora més habitual per anar-hi és a la nit (41%) i al vespre (25%). Bars Un 46% dels joves de la ciutat va anar “de bars” durant la setmana anterior a l’enquesta. Per sexes destaquen els homes i per edats ho fan els joves entre 18 i 24 anys (un 62% dels joves d’aquesta edat hi van anar). Els que menys ho van fer són els joves de 31 a 34 anys d’edat (només un 28%). Els dies de la setmana que s’acostuma a anar de bars són divendres (24%) i dissabte (35%) i l’hora preferida és majoritàriament la nit (61%). Per districtes destaquen percentualment Ciutat Vella, Sarrià i l’Eixample. Discoteques Almenys a una discoteca hi va anar un de cada cinc joves barcelonins (un 24% dels homes i un 17% de les dones). Amb l’edat la tendència decreix (assolint un màxim a l’edat de 18 a 24 anys (amb un 29%). Gairebé la meitat dels que hi van ho fan dissabte i alguns també hi van divendres (un 23% de tots hi van durant algun dia de la setmana). Un de cada dos joves que va a les discoteques ho fa a la nit i un 26% hi va de matinada. Per districtes, els joves que percentualment més van a les discoteques són els de Sant Andreu i els que menys els de Les Corts. La forma d’anar-hi és normalment en companyia de la colla d’amics (un 68% dels que hi van ho fan amb els amics). 53 Passejar Un 56% dels joves de la ciutat va sortir a passejar durant la setmana anterior a l’enquesta. Majoritàriament van ser dones (un 62% de les dones ho va fer i només un 50% dels homes). Per edats la distribució és bastant homogènia, raó per la qual no farem comentaris. Pel que fa als dies, la distribució és igualment heterogènia; un 25% diu que va passejar tots els dies, un 18% el diumenge i un 10% el dissabte. L’hora preferida per passejar és majoritàriament a la tarda (50% dels que passegen ho van fer a aquesta hora) tot i que també hi ha qui passeja al matí (18%) o bé al matí i també a la tarda (un altre 18%). Per districtes, destaca sobretot Sant Martí (hi passegen el 75% dels joves del districte), Sant Andreu (70%), Ciutat Vella (65%), Gràcia i Sarrià (61%). Altres activitats Les cinc activitats que hem ressenyat són les que es van fer amb més freqüència, però hi va haver altres respostes. Per exemple, un 16% dels joves enquestats va dir que durant la setmana anterior a l’enquesta havia anat al gimnàs i un altre 16% va fer esport a l’aire lliure. Un 6% va dedicar part del seu temps lliure a participar en associacions, un 5% va anar al teatre, un altre 5% va anar a visitar museus, un 4% va realitzar esport federat, un altre 4% va escoltar música, un 3% van anar a algun Casal de Joves, un 2% va dir que havia anat a un Centre Cívic i, finalment, hi va haver un altre 2% dels joves que va fer esports d’aventura. Igual que hem fet amb el cas del lleure habitual, podríem definir diferents models d’oci i relacionar-los amb rols igualment diferents. En el cas de les hores de sortir i tornar a casa, les pautes són les mateixes que esmentàvem abans. Els joves que fan un consum d’oci més “cultural” surten i tornen abans que els joves que prefereixen anar a bars i a discoteques. Tanmateix, igual com hem vist en el cas del lleure habitual, les diferències es visibilitzen millor en el cas de divendres que no pas en el de dissabte. Aquests són els gràfics: 54 Per sortir: Gràfic 25: Lleure realitzat per hora de sortida de casa (divendres) 50,0 Cinema Teatre Museus 45,0 40,0 Discoteca Bars Música 35,0 en directe 30,0 Total Respostes 25,0 20,0 Polinómica (Cinema 15,0 Teatre Museus) 10,0 Polinómica (Discoteca 5,0 Bars Música en directe) 0,0 <8 8 a 10 10 a 11 11 a 12 >12 Polinómica (Total Respostes) Gràfic 26: Lleure realitzat per hora de sortida de casa (dissabte) 45,0 40,0 Cinema Teatre Museus 35,0 Discoteca Bars Música 30,0 en directe 25,0 Total Respostes 20,0 Polinómica (Cinema Teatre Museus) 15,0 Polinómica (Discoteca 10,0 Bars Música en directe) 5,0 Polinómica (Total Respostes) 0,0 <8 8 a 10 10 a 11 11 a 12 >12 55 I per tornar: Gràfic 27: Lleure realitzat per hora de tornada a casa (divendres) 40,0 35,0 Cinema Teatre Museus 30,0 Discoteca Bars Música en 25,0 directe TOTAL 20,0 Polinómica (TOTAL) 15,0 Polinómica (Cinema Teatre Museus) 10,0 Polinómica (Discoteca Bars Música en directe) 5,0 0,0 <12 nit de 12 a 2 de 2 a 4 de 4 a 7 >7 matí Gràfic 28: Lleure realitzat per hora de tornada a casa (dissabte) 60,0 50,0 Cinema Teatre Museus 40,0 Discoteca Bars Música en directe TOTAL 30,0 Polinómica (TOTAL) Polinómica (Discoteca 20,0 Bars Música en directe) Polinómica (Cinema Teatre Museus) 10,0 0,0 <12 nit de 12 a 2 de 2 a 4 de 4 a 7 >7 matí 56 4. Els joves que surten de nit 57 4.1. Característiques sociodemogràfiques 4.1.1. Nombre total de joves segons grup d’edat i sexe De les 1.000 persones a les quals es va preguntar, 534 van sortir de nit durant la setmana anterior a l’enquesta. Aquest 53,4% equivaldria a un total de poc més de 240000 persones. D’aquestes 240.000 persones, el grup més nombrós seria el dels joves de 18 a 24 anys. Gairebé 110.000 joves d’aquesta edat acostumen a sortir de nit. De 14 a 17 en sortirien 37.000, de 25 a 30 en sortirien 57.000 i, finalment, 38.000 joves del total dels que surten tindrien entre 31 i 34 anys d’edat. Aquestes dades les reflectim a la taula següent: Taula 35. Els joves que surten de nit per grups d’edat i sexe Edat Sexe 14 - 17 18 - 24 25 - 30 31 - 34 Total Home Dona anys anys anys anys Surten de nit 15,5 44,7 24 15,8 100 51,8 48,2 Per evitar l’efecte que el nombre d’efectius de cada grup d’edat té sobre el total de les dades, cal que assenyalem quantes persones surten dins de cada un d’aquests grups. En aquest sentit diríem que, en termes generals, els homes superen lleugerament les dones (un 59% del homes declara haver sortit durant la setmana anterior a l’enquesta, mentre que tan sols ho va fer el 49% de les dones) i , en relació amb l’edat, els grups de 18 a 24 i de 31 a 34 anys són els que més s’allunyen de la mitjana (del primer reconeix haver sortit el 69% i del segon tan sols el 39%). Gràfic 29: Població jove que ha sortit de nit la setmana anterior per grups d’edat i sexe 70 60 50 40 30 20 10 0 14-17 anys 18-24 anys 25-30 anys 31-34 anys Home Dona 58 Taula 36 . Els joves que surten de nit. Percentatge de joves que surten de nit per grups d’edat i sexe Edat Sexe 14 - 17 18 - 24 25 - 30 31 - 34 Total Home Dona anys anys anys anys Surten de nit 40,2 68,7 55,5 39 53,4 58,6 48.7 Tal com podem veure en aquesta taula, les diferències segons l’edat són molt significatives. El grup que més destaca és el de 18 a 24 anys. Aquesta és precisament l’edat en què sortir de nit esdevé l’indicador principal que defineix el consum de lleure juvenil. En el cas dels joves de 14 a 17 anys i de 31 a 34 anys, els percentatges són similars però, òbviament, les causes són diferents. En el primer dels casos tot just s’està a les portes d’entrar en el món de lleure nocturn i d’assumir, per tant, les quotes simbòliques d’autonomia i autorealització que aquest fet comporta. Certament, l’apropiació simbòlica d’un temps propi és un del primers passos que possibiliten l’autonomia i l’emancipació respecte al nucli familiar. En el cas d’aquests joves de 14 a 17 anys el consum de lleure esdevé al mateix temps un mecanisme de distinció. En molts casos, els joves experimenten el seu primer contacte amb discoteques “light” i, entre altres coses, es comença a “negociar” amb els pares l’hora d’arribada a casa8. Aquesta situació es supera legalment i simbòlicament un cop els joves superen els 18 anys d’edat. En canvi, a partir dels 30 anys, aquesta necessitat de cercar l’autonomia en el temps de lleure deixa de tenir sentit, ja que l’autonomia i l’emancipació respecte al nucli familiar ja no es produeixen en un àmbit simbòlic sinó plenament material (s’abandona físicament la llar). A més, els models d’oci dels joves d’aquesta edat són essencialment diferents. Tanmateix, a aquest punt ens referirem a bastament més endavant. 8 Aquesta “negociació” es podria entendre com un dels elements que reflecteix el procés d’autonomia dels adolescents respecte als seus pares. Aconseguir que els pares deixin tornar als joves a casa més tard és ampliar el temps que es disposa per a un mateix i en el qual es poden fer les activitats que es vulguin. Aquestes limitacions han estat tradicionalment més intenses en el cas de les dones que no pas en el dels homes i, en certa mesura, encara perduren. Per exemple, a la nostra enquesta, dels homes enquestats de 14 a 17 anys, un 48% va sortir de nit durant la setmana anterior a l’enquesta. En canvi, tan sols ho va fer un 31% de les dones d’aquesta mateixa edat. 59 4.1.2. Lloc de residència Al començament de l’informe, quan parlàvem dels joves de la ciutat, vam fer una primera aproximació –a partir del Padró- a la distribució geogràfica d’aquests joves a la ciutat. Ara bé, podríem afirmar que els joves que viuen en un o altre districte tenen més propensió a sortir de nit? Segons les dades que es poden extreure de l’enquesta duta a terme, la conclusió general apuntaria al fet que, en general, el percentatge de joves que van sortir de nit durant la setmana anterior a l’enquesta a cada un dels districtes de la ciutat és força similar (al voltant del 53%). Tanmateix, hi trobaríem dues excepcions. Per una banda, els joves residents a Ciutat Vella serien els que percentualment sortirien més (ho farien, com a mínim, un 72% dels joves que hi viuen). Per altra banda, al districte de Sant Martí es registra el percentatge més baix de la ciutat, doncs només un 45% dels joves residents en aquest districte que vam enquestar va assegurar que havia sortit de nit durant la setmana anterior al moment de l’enquesta. Gràfic 30: Mapa de la població jove de Barcelona que va sortir de nit la setmana anterior (percentatges) Percentatge de la població juvenil que va sortir de nit 50,8% 52,5% 51,9% 52.1% 44% a 49% 53,8% 50% a 55% 56% a 61% 54,1% 62% a 67% 58.1% 68% a 72% 44,7% 71,9% 55,1% Taula 37. Els joves que surten de nit. Percentatge de joves que surten de nit per districte Districte Ciutat Eixample Sants Corts Sarrià Gràcia Horta Nou Sant Sant Vella Barris Andreu Martí Surten de nit 71,9 54,1 55,1 53,8 50,8 52,5 51,9 52,1 58,1 44,7 No obstant això, totes aquestes dades fan referència a percentatges. Sabem, per tant, que aproximadament el mateix nombre de joves acostumen a sortir de nit (independentment del districte on resideixen i amb les excepcions abans esmentades). Tanmateix, també ens interessa saber de quants joves estem parlant (en nombres absoluts), ja que el nombre de joves esdevé especialment 60 important per definir el volum de l’oferta d’oci i dels serveis disponibles així com de l’eventual demanda potencial d’espais, equipaments o serveis. En aquest sentit, on s’acumulen el major nombre de joves que acostumen a sortir de nit seria al districte de l’Eixample (36.506 joves). A tres districtes més el nombre total de joves que sortirien de nit (segons les dades de la nostra enquesta) es situaria al voltant dels 29.000 (a Sant Andreu, Nou Barris i Sant Martí). Per sota d’aquests hi hauria Sants, Sarrià, Gràcia, Ciutat Vella i, a l’últim, Les Corts (amb únicament 13.000 joves). Totes aquestes dades s'expressen al mapa següent: Gràfic 31: Mapa de la població jove de Barcelona que va sortir de nit la setmana anterior (nombres absoluts) Total de la població juvenil que va sortir de nit 19611 17189 28084 29088 13288 de 10000 a 15000 de 15001 a 20000 de 20001 a 25000 36506 de 25001 a 30000 24526 de 30001 a 35000 28410 de 35001 a 40000 16395 27062 61 4.1.3. Forma de convivència La majoria dels joves que surten de nit viu a casa dels seus pares. Això s’explica perquè els que viuen a casa dels pares representen també la gran majoria dels joves de la ciutat. Tanmateix, ens sembla oportú considerar si hi ha o no diferències entre el percentatge de joves que surten de nit en relació amb cada un dels tipus de relacions de convivència. Així doncs, els que proporcionalment surten més són els joves que viuen amb amics (ho fan gairebé 9 de cada 10) seguit dels que viuen sols (6 de cada 10) i els que viuen amb els pares (un 58%). Dels que viuen amb parella, el percentatge de joves que declara haver sortit durant la setmana anterior a l’enquesta es redueix al 40% i del que viu amb parella i fills només va sortir un 15%. Gràfic 32: Població jove que ha sortit de nit la setmana anterior per formes de convivència 90 80 70 60 50 40 30 20 10 0 Viu sol Amb pares Amb parella Parella/fills Amb Amb amics Altres familiars Taula 38. Els joves que surten de nit. Forma de convivència (per files) Relacions de convivència Percentatge que surten de nit 60.9 Viu sol Amb pares 57.9 Amb parella 40.6 Parella/fills 14.5 Amb familiars 58.4 Amb amics 85.9 Altres 31.6 Si fem una lectura per edats, observarem com a mesura que ascendim de grup d’edat, augmenten progressivament els percentatges de joves que ja no viuen amb els pares i ho fan en parella, sols o en parella i fills. Si pel grup de 14 a 17 anys, el 95% viu amb els pares, aquest percentatge es redueix al 74% pels que tenen entre 18 i 24 anys. Ja en el grup de 25 a 30 anys, gairebé un 50% ja no viu amb els pares, tendència que s’accentua en el següent grup d’edat, el de 31 a 34, en què els que viuen sols més els que viuen en parella (amb fills o no) 62 concentren ja un 78% dels efectius. Per tant, en el col·lectiu de joves que van sortir de nit, es segueix la lògica de l’estructura d’emancipació personal dels joves d’acord amb l’augment de l’edat. Taula 39. Els joves que surten de nit. Forma de convivència per grups d’edat i sexe Edat Sexe 14 a 17 18 a 24 25 a 30 31 a 34 Total Home Dona anys anys anys anys Viu sol 1,1 3,8 14 30,8 10,1 9,5 10,8 Amb els pares 94,7 74 50,4 12,8 61,9 65,4 58,1 Amb parella 0 5 23,1 41 14,3 10,5 18,3 Amb parella i 0 0 1,7 7,7 1,6 1,2 2,1 fills Amb altres 3,2 2,7 1,7 2,6 2,5 3,1 1,9 familiars Amb amics 1,1 14,1 8,3 2,6 8,8 9,2 8,4 Altres 0 0,4 0,8 2,6 0,8 1,1 0,4 situacions Total 100 100 100 100 100 100 100 Si fem una lectura per sexes, observem com els homes tendencialment viuen més amb els pares (65%) que les dones (58%), i les dones que viuen en parella registren alhora un major percentatge (18%) que els homes (10,5%). Aquesta lectura evidencia que les dones que surten de nit, també s’emancipen en major grau abans del nucli familiar que els homes. 63 4.1.4. Nivell d’estudis En aquest sentit, cal dir que hem observat una correlació bastant forta entre el fet de sortir de nit i el nivell d’estudis assolit en el sentit que amb més estudis realitzats augmenta la probabilitat de sortir. Tanmateix, aquesta relació pot ésser espúria i pot estar influïda més directament per l’edat que no pas pel fet d’haver estudiat “més” o “menys”. En qualsevol cas, aquests són els resultats9: Gràfic 33: Població jove que ha sortit de nit la setmana anterior per nivell d’estudis assolits 70,0 60,0 50,0 40,0 30,0 20,0 10,0 0,0 Primaris BUP/FP/ESO Univ. grau mig Univ. grau sup. Taula 40. Els joves que surten de nit per nivell d’estudis Nivell d’estudis Sortir Primaris Primaris BUP/FP/ESO Universitari Universitari inacabats grau mitjà grau superior Sí 66.7 40.6 51.2 59.9 66.9 No 33.3 59.4 48.8 40.1 33.1 Total 100.0 100.0 100.0 100.0 100.0 9 Val a dir, com a aclariment, que quan ens referim a la variable “estudis” estem parlant del nivell d’estudis màxim assolit. Per tant, no es tracta de conèixer què és el que els joves estan estudiant, sinó què és el que han estudiat. Això significaria que els joves que, per exemple, estiguin començant una carrera universitària, siguin comptabilitzats dins la categoria de BUP/FP/ESO (que és el nivell d’estudis que ja han assolit). 64 Taula 41. Els joves que surten de nit. Nivell de estudis per grups d’edat i sexe Edat Sexe 14 a 17 18 a 24 25 a 30 31 a 34 Total Home Dona anys anys anys anys Primaris 1,1 0,4 0 0 0,3 0,7 0 inacabats Primaris 37 9,4 5 18,4 14 15 13 BUP/FP/ESO 60,9 59,2 34,5 23,7 48,1 52 43,8 Univ. grau mitjà 0 20,8 25,2 23,7 19,1 16,6 21,7 Univ. grau 1,1 10,2 35,3 34,2 18,5 15,7 21,5 superior Total 100 100 100 100 100 100 100 Del total de joves que van sortir la setmana anterior, gairebé la meitat té una formació de nivell mitjà BUP/FP/ESO, mentre que un 37% presenta una formació universitària de grau mitjà o superior. Un 14% presenta un grau de formació d’estudis primaris. Si fem una lectura de la distribució dels joves que van sortir la darrera setmana per grups d’edat, observarem que, a mesura que augmentem de grup d’edat, disminueixen els percentatges dels joves que han finalitzat la formació de BUP/FP/ESO i creixen els percentatges de joves que han finalitzat estudis universitaris de grau mig i de grau superior. Aquesta tendència ens remarca que, com més grans són els joves, en major proporció hi trobem els que assoleixen nivells formatius més elevats. Per sexes, es reprodueix la tendència general dels joves de Barcelona, que ens indica que les dones presenten un nivell de formació superior al dels homes, per als joves que han sortit de nit. Així mentre un 32% dels homes té formació universitària de grau mig o superior, en les dones el percentatge augmenta fins al 43%. 65 4.1.5. Activitat principal Si observem la distribució dels joves que surten de nit en funció de l’activitat, el grup que destaca amb força diferència és el dels que estudien i a més treballen (un 76%). D’altra banda, els aturats i els estudiants presenten percentatges inferiors (un 45% i un 47%, respectivament). El fet que els joves que estudien i treballen siguin els que més surten, ens indica que el factor lleure nocturn té relació amb els estudis, en el sentit que aquesta és una activitat que està relacionada amb el període vital de ser “jove” i, de tenir treball, factor que facilita que es disposi d’ingressos propis per a fer possible aquesta activitat. Gràfic 34: Població jove que ha sortit de nit la setmana anterior per activitat principal 75,5 80 70 47,3 52,160 44,8 50 40 30 20 10 0 Estudia Treballa Estudia i Aturat treballa Si fem una lectura de l’activitat dels joves que van sortir de nit, segons el grup d’edat, observem com la frontera dels 18 anys dibuixa un canvi de tendència en l’activitat principal. Mentre que en el grup de 14 a 17 anys, el 84% estudia, a la resta de grups els que només estudien perden pes progressivament fins a esdevenir minoritaris en els grups de més edat, alhora que s’imposen progressivament els que treballen. Una vegada més, els joves que surten de nit segueixen la dinàmica general dels joves barcelonins, ja que l’activitat principal varia en funció de l’augment d’edat pel que aquesta comporta de finalització dels estudis i inserció en el mercat laboral. En el grup de 18 a 24 anys, els que combinen treball i estudis són un 33%, mentre que els que només treballen són ja un 27%. En els grups següents, de 25 a 30 anys i de 31 a 34 anys, els que treballen són ja una majoria creixent (61% i 84%) respectivament, mentre que els que estudien i treballen alhora veuen com es perd el seu pes fins a esdevenir minoria (24% i 8% respectivament). 66 Taula 42. Els joves que surten de nit. Activitat principal per grups d’edat i sexe Edat Sexe 14 a 17 18 a 24 25 a 30 31 a 34 Total Home Dona anys anys anys anys Estudia 84,4 32,8 5,7 2,6 29,6 31,7 27,3 Treballa 5,4 27,5 60,7 84,2 41 41,6 40,3 Estudia i treballa 6,5 32,8 23,8 7,9 22,7 20,9 24,7 Aturat 3,3 6,8 9,8 5,3 6,8 5,9 7,7 Total 100 100 100 100 100 100 100 Per sexes no s’evidencien diferències significatives en l’activitat principal que desenvolupen els homes i dones que manifesten haver sortit la darrera setmana. 67 4.1.6. Llengua d’ús habitual En l’ús de les llengües dels joves que van sortir la setmana anterior, observem com el castellà és la llengua més emprada en les converses a la llar (47%), mentre que en les converses amb els amics la majoria de joves (48%) empra totes dues (castellà i el català). Si analitzem la llengua d’ús habitual a la llar, gairebé la meitat dels joves que van sortir de nit utilitza el castellà; un terç, el català i un 16%, ambdues. Per edats observem com en el grup més jove, de 14 a 17 anys, els col·lectius dels que utilitzen únicament el català i únicament el castellà presenten percentatges similars, proporció que es trenca a favor de l’ús únic del castellà a mesura que augmentem de grup d’edat. Per sexes, els homes utilitzen més el castellà 50%, enfront de les dones (43%). Taula 43. Els joves que surten de nit. Llengua d´ús habitual a casa per grups d’edat i sexe Edat Sexe 14 a 17 18 a 24 25 a 30 31 a 34 Total Home Dona anys anys anys anys Català 40,9 34,1 30,3 37,8 34,8 32,7 37,1 Castellà 43 43,6 54,9 48,6 47 50,4 43,3 Les dues 14 20,1 13,9 10,8 16,2 15,3 17,2 Altres 2,2 2,3 0,8 2,7 2 1,6 2,3 Total 100 100 100 100 100 100 100 Pel que fa a la llengua utilitzada amb els amics, l’ús d’ambdues llengües concentra el 44% dels joves, mentre que l’ús únic del castellà reuneix un terç d’aquests i l’ús únic del català un 23%. Per grups d’edat, cal diferenciar per una banda, la lògica de la dinàmica que es registra en els grups d’edat de 14 a 30 anys, i de l’altra, la realitat del grup de 31 a 34 anys. En els grups de 14 a 30 anys, l’ús únicament del català decreix a mesura que augmentem d’edat (passant del 26% al 22%), mentre que inversament, l’ús únic del castellà augmenta progressivament (del 32% al 35%). En el grup de 31 a 34 anys, la meitat utilitza les dues llengües, un terç el castellà i un 23% el català. Per sexes, les dones utilitzen lleugerament més el català (24,6%) que els homes (21%), i també superen als homes en el grup que utilitza ambdues (46% les dones i 41% els homes). 68 Taula 44. Els joves que surten de nit. Llengua d’ús habitual amb els amics per grups d’edat i sexe Edat Sexe 14 a 17 18 a 24 25 a 30 31 a 34 Total Home Dona anys anys anys anys Català 25,8 23,5 22,1 18,9 22,8 21,2 24,6 Castellà 32,3 33,7 35,2 29,7 33,3 37,4 28,7 Les dues 41,9 42,8 41,8 51,4 43,7 41,4 46,3 Altres 0 0 0,8 0 0,2 0 0,4 Total 100 100 100 100 100 100 100 69 4.1.7. Professió del cap de família Pel que fa referència a la professió dels caps de família, observem com es concentren un terç en la categoria de treballadors manuals, un 20,5% en la de professionals independents (bàsicament autònoms i professions liberals) , un 15% en la categoria que agrupa administratius, treballadors del comerç i dependents i un 6% en els classificats com a estudiants (la majoria joves que viuen independitzats dels pares). La resta de categories reuneixen percentatges baixos. Per grups d’edat, es reflecteix la tendència que indica que a mesura que l’edat és més alta augmenten progressivament els integrants de les categories de major qualificació laboral, i a la inversa, es redueix també tendencialment el pes de les feines amb menor qualificació, exceptuant el grup d’administratius, treballadors del comerç i dependents que també creixen fins a esdevenir el tercer col·lectiu en nombre de persones. Així, el col·lectiu de treballadors manuals que concentra el 42% en el grup de 14 a 17 anys, es redueix fins assolir en el grup de 31 a 34 anys el 26%. A la vegada, creixen el professionals independents, que en la cohort d’edat de 14 a 17 anys reuneix al 20% dels joves, fins a arribar al 29% en el col·lectiu de 31 a 34 anys. Com hem assenyalat el grup de treballadors integrats en la categoria d’administratius, treballadors del comerç i dependents, creixen passant del 12% en la cohort de 14 a 17 anys, fins al 23,7% del col·lectiu de joves dels 31 als 34 anys que surten de nit. Taula 45. Els joves que surten de nit. Professió del cap de família per grups d’edat i sexe Edat Sexe 14 a 18 a 25 a 31 a Total Home Dona 17 24 30 34 anys anys anys anys Empresari 4,3 3,4 0 2,6 2,6 3,1 2,1 Prof. indep 20,4 16 24 29 20,5 20,8 20,4 Comercials 5,4 4,9 7,5 5,3 5,7 4,9 6,4 Treball manual 42 37,3 30,5 26,3 34,6 37,4 31,7 Directiu 1,1 4,6 5,8 2,6 4 3,2 5 Administ/treballador 11,9 12,9 16,6 23,7 15,3 13,17 17,1 comerç/dependent Artista 1,1 0 1,7 2,6 1 0,4 1,6 Vigilant/conserge 5,4 1,5 0,8 0 1,7 1,9 1,4 Estudiant 0 10,3 5 2,6 6,2 6 6,4 Feines de la llar 1,1 3 0 0 1,5 1,6 1,4 Altres 1,1 1,1 1,6 0 1,1 0,3 1,9 Ns/nc 6,5 4,9 6,6 5,3 5,6 6,7 4,5 Total 100 100 100 100 100 100 100 70 Si fem una lectura per sexes, advertirem com en general no s’aprecien diferències significatives entre homes i dones, llevat de la categoria de treballadors manuals que concentra a més homes (37% respecte al 32% de les dones) i la categoria d’administratius, treballadors del comerç i dependents on la presència femenina és mes elevada (17% respecte al 13% d’homes). 71 4.2. Valors i actituds 4.2.1. Posicionament ideològic i opció de vot Els joves que surten de nit es posicionen pel que fa a l'eix esquerra-dreta en la mateixa posició que el conjunt de joves de Barcelona: l'esquerra moderada, amb una mitjana del 4,40. Quan analitzàvem el posicionament ideològic dels joves de Barcelona per edats, advertíem que fins als 30 anys es produïa una major moderació política a mesura que augmentàvem de grup d'edat, tendència que es trencava en el grup de 31 a 34 anys que retornava a posicions d'esquerra. El mateix fenomen s'observa en els joves que van manifestar haver sortit de nit, doncs el grup més jove, el de 14 a 17 anys, es situa en una mitjana del 4,11 (una clara posició d'esquerra moderada), mentre que el grup següent, el de 18 a 24 anys ja modera aquesta posició (4,26), fins arribar al grup de 25 a 30 anys on el posicionament ja és més proper al centre polític que no pas a l'esquerra moderada (4,94). De nou el grup de 31 a 34 anys retorna a posicions d'esquerra moderada, amb una mitjana del 4,04. Per sexes, observem com les dones es situen més clarament en l'esquerra moderada (4,11), mentre que els homes s'apropen més al centre polític (4,66). Taula 46. Els joves que surten de nit Posicionament en l'eix esquerra-dreta (1=esquerra / 10 dreta) per grups d’edat i sexe (mitjana) Grup d'edat Sexe 14-17 anys 18-24 anys 25-30 anys 30-31 anys Total Home Dona Mitjana 4,11 4,26 4,94 4,04 4,40 4,66 4,11 Respecte a l’opció de vot, cal destacar en primer lloc l’alt nivell d’abstenció registrat en el col·lectiu dels joves que manifesta haver sortit la setmana anterior. Els joves que manifesten que “no van votar” eren el 25,7% del total, però si hi sumem els joves que manifesten que no van votar i el grup dels que no han contestat la pregunta (ns/nc), es registra un 39,5%% de joves, una xifra que s’acosta més al nivell d’abstenció dels joves que indiquen els diversos estudis sociològics sobre abstencionisme juvenil realitzats a casa nostra. Per edats, en el grup de 18 a 24 anys els abstencionistes declarats són el 28,5%, en el de 25 a 30 aquests són el 23% i en el de 30 a 34 anys reuneixen el 25,6%. En la taula següent, hem reproduït l’opció de vot dels joves que van manifestar vot explícit, per tant s’han exclòs els que no van votar perquè no tenien edat, els abstencionistes i els que no es manifesten (ns/nc). 72 Taula 47. Els joves que surten de nit. Opció de vot per grups d’edat i sexe Edat Sexe 18 a 24 25 a 30 31 a 34 Total Home Dona anys anys anys PSC 25,6 18,6 35,9 24,8 27,6 22,8 CIU 23,2 28,6 13,1 22,3 21,9 22,7 PP 13,4 13,7 8 12,6 17,2 8,2 IC 7,3 12,4 17,9 11,6 11,4 11,8 ERC 14,6 7,5 4,2 9,8 6,6 12,7 Altres 6,1 9,9 12,9 9,5 6,7 11,8 En blanc 9,8 8,9 8 9,4 8,6 10 Total 100 100 100 100 100 100 El PSC registra un vot declarat del 25%, seguit de molt a prop per CIU amb un 22,3%. A certa distància, trobem el PP amb un12,6%, IC amb un 11,6% i ERC amb un 10%. Si analitzem l’opció de vots per edats, observarem diverses tendències. En primer lloc, i pel que fa als dos partits majoritaris, l’avantatge del PSC sobre CIU és de més de dos punts en el grup més jove, el de 18 a 24 anys, mentre que en el de 25 a 30 anys la tendència s’inverteix i CIU supera el PSC en 10 punts, tendència que torna a canviar en el grup de més edat, el de 31 a 34 anys, on el PSC supera CIU en gairebé 23 punts. En el cas del vot al PP, el col·lectiu que té entre 18 i 30 anys agrupa un percentatge per sobre del 13%, mentre que en el de 31 a 34 anys, aquest decreix fins al 8%. En els casos d’ERC i d’IC, observem dues dinàmiques inverses. Mentre que els votants d’ERC decreixen a mesura que augmenta l’edat (passant del 14,6% al 4,2%), els d’IC parteixen de menor percentatge en el grup més jove i creixen amb l’edat (del 7,3% al 17,9%). Per sexes, els homes tendencialment voten més al PSC que les dones (27,6% en front el 23%), fenomen que s’accentua en el vot al PP (17% dels homes i 8% de les dones). La tendència contraria es registra per una banda en el vot a ERC, on les dones (12,7%) presenten un percentatge de vot gairebé el doble que el dels homes (6,6%), i de l’altra, en el vot declarat a altres partits (11,8% les dones i 6,7% els homes). CIU i IC presenten un vot molt equilibrat pel que fa a la proporció interna d’homes i dones que els voten respectivament. 73 4.2.2. Religió Més de la meitat dels joves que surten de nit es declaren catòlics (un 45% manifesta ser catòlic no practicant i 8% manifesta ser catòlic practicant). Un 25% s’emmarca en la categoria dels no creients i un 16% es declara indiferent. Les altres religions reuneixen només el 2,1%. L’anàlisi per grups d’edat ens evidencia una tendència clara, quan més jove més pes dels no creients i indiferents, mentre que a més edat, més pes dels catòlics no practicants i practicants. Si els no creients són el 29% en el grup de 14 a 17 anys, disminueixen fins al 21,1% en el grup de 31 a 34 anys, si bé els que tenen entre 25 a 30 anys trenquen la tendència decreixent i sumen un 26,4%. La mateixa tendència es registra en els indiferents, que concentren en el grup de 14 a 17 anys un 20,4%, i disminueixen fins al 13,2% en el grup de més edat. Pel que fa als catòlics, els que s’autodefineixen practicants, es troben estabilitzats en una franja del 9-10% del total dels joves que van sortir la setmana anterior, si bé en la franja del 18 a 24 anys, el percentatge es redueix fins al 6%. Els catòlics no practicants mantenen una tendència al creixement a mesura que augmenta l’edat, passant del 31% dels joves del grup de 14 a 17 anys al 49,6% en el de 25 a 30 anys, mentre que en la cohort de 31 a 34 anys el percentatge s’estabilitza en el 47%. Taula 48. Els joves que surten de nit. Religió per grups d’edat i sexe Edat Sexe 14 a 17 18 a 24 25 a 30 31 a 34 Total Home Dona anys anys anys anys Catòlic no 31,2 45,8 49,6 47,4 44,7 40,1 49,7 practicant No creient 29 23,9 26,4 21,1 24,9 29,8 19,4 Indiferent 20,4 17,8 11,6 13,2 16 15,9 16,1 Catòlic practicant 9,7 6,1 9,9 10,5 8,2 7,3 9,2 Altres religions 2,2 2,7 0,8 2,6 2,1 3,1 1,1 Ns/nc 7,5 3,8 1,7 5,3 4,1 3,8 4,4 Total 100 100 100 100 100 100 100 Si fem una lectura per sexes, ens adonarem que les dones declaren ser en proporció més catòliques que els homes. Si els catòlics no practicants representen en els homes un 40% en les dones el percentatge arriba quasi al 50%, mentre que en els que s’autodeclaren catòlics practicants les dones també superen els homes en dos punts. A la inversa, el percentatge de no creients és més elevat entre els homes, i arriba al 30%, mentre que en les dones no arriba al 20%. Els indiferents registren, per homes i dones, valors similars al voltant del 16%. 74 4.2.3. Expectatives de futur La meitat dels joves que han sortit de nit la setmana anterior manifesten ser optimistes davant del futur, un terç es mostra indiferent i un 18% es mostra pessimista. Concretament els optimistes que veuen el futur “molt bé” són un 7% i els que el veuen “bé” agrupen el 46%. Un 31% manifesta veure el futur “ni bé ni malament”. Per la seva banda, els que veuen el futur “malament” són el 12% i els que el veuen “molt malament” no arriben al 2%. Per edats, ens adonem com els més optimistes, aquells que manifesten veure “molt bé” el futur, creixen amb l’edat, i passen del 3,2% en el grup d’edat de 14 a 17 anys al 10,3% en el de 31 a 34. El gruix dels joves que observen el futur “bé”, es mou entre el 43% i el 51% dels joves. El col·lectiu de joves que veu el futur “ni bé ni malament” s’incrementa a mesura que augmenta l’edat, passant del 27% en la cohort més jove al 36% en el grup de 31 a 34 anys. A l’últim, el grup de joves que veuen el futur “malament” o “molt malament” disminueix a mesura que augmenta el grup d’edat, de manera que passa de ser el 15% en el grup de 14 a 17 anys a reunir només el 2,6% en el grup de 31 a 34 anys. Taula 49. Els joves que surten de nit. Expectatives de futur per grups d’edat i sexe Edat Sexe 14 a 17 18 a 24 25 a 30 31 a 34 Total Home Dona anys anys anys anys Molt bé 3,2 7,5 6,6 10,3 7,1 7,1 7,1 Bé 49,5 42,9 45,5 51,3 45,8 43,4 48,5 Ni bé ni malament 26,9 30,1 32,2 35,9 31 31,5 30,5 Malament 14 13,5 12,4 2,6 11,6 13 10 Molt malament 3,2 1,9 1,7 0 1,7 1,4 2,1 Ns/nc 3,2 4,1 1,7 0 2,7 3,6 1,8 Total 100 100 100 100 100 100 100 És manté un equilibri entre sexes, si bé les dones són una mica més optimistes que els homes (5 punts més en el grup que veu el futur “bé”), mentre que els homes que manifesten veure el futur “malament” són 3 punts més que les dones. 75 4.2.4. Opinió sobre les desigualtats La meitat dels joves que van manifestar haver sortit de nit la setmana anterior entén que les desigualtats (“per què hi ha gent que viu en situació de necessitat”) s’expliquen, encara que a vegades d’acord amb altres factors, per la “injustícia de la societat”, i per tant denoten que existeix un rerafons de responsabilitat col·lectiva per aquesta situació. Així, del total de joves, un 41,6% respon que és per “injustícia de la societat”, un 6% per “injustícia de la societat” més “falta de voluntat”, i un 3,6% per aquestes dues raons més “la mala sort”. La resta considera que la situació de necessitat respon a causes individuals com la “falta de voluntat” (14%), o a causes no racionalitzables -“tenen mala sort”(13%)-. Un 13% considera que la situació de necessitat respon a “d’altres” factors. Per edats, es produeix una disminució, a mesura que augmentem de grup d’edat, dels que opinen que les desigualtats es deuen únicament a la injustícia de la societat (passa del 52,7% al 39,5%). El grup dels que opinen que es deu al fet que “tenen mala sort” creix amb l’edat (i arriba al 18% en el grup de més edat), si bé cal exceptuar el grup de 25 a 30 anys on aquest factor baixa. Els que opinen que es deu a la “falta de voluntat” es mantenen en percentatges al voltant del 14%, baixant però en el grup d’edat de 31 a 34 anys fins al 8%. Taula 50. Els joves que surten de nit. Opinió sobre les desigualtats per grups d’edat i sexe Edat Sexe 14 a 17 18 a 24 25 a 30 31 a 34 Total Home Dona anys anys anys anys Tenen mala sort 12,9 14,6 8,3 18,4 13,4 15,5 11,1 (1) Falta de voluntat 15,1 13,1 14,2 7,9 12,8 13,7 11,9 (2) Injustícia societat 52,7 38,5 41,7 39,5 41,6 37,9 45,7 (3) Altres 10,8 9,2 15 21,1 12,7 12,6 12,8 Ns/nc 5,4 10 5 2,6 6,9 7,1 6,8 Opcions 2+3 1,1 7,7 7,5 2,6 5,8 6,3 5,3 Opcions 1+2+3 0 2,7 5 7,9 3,6 3,2 4,1 Opcions 1+3 1,1 1,9 2,5 0 1,6 2 1,2 Opcions 1+2 1,1 2,3 0,8 0 1,4 1,7 1,1 Total 100 100 100 100 100 100 100 Per sexes, les dones són les que expressen en major nombre que les situacions de desigualtats, responen, com a mínim, a la “injustícia de la societat” (55%), mentre que en els homes els que defensen aquesta opció són el 49%. Els homes que pensen que les situacions de necessitat es deuen al fet que “tenen mala sort” més els que opinen que es deu a la “falta de voluntat”, sumen el 29%, percentatge que entre les dones es redueix fins al 23%. 76 4.2.5. Valoració del moviment okupa Dels joves que van manifestar haver sortit a la nit la setmana anterior, la meitat es mostra favorable al moviment okupa, mentre que només una quarta part hi està en desacord, la mateixa proporció que registren els que es posicionen en el “ns/nc”. Per grups d’edat, observem com el suport al moviment okupa s’incrementa a mesura que creix l’edat (passant del 54% del grup de 14 a 17 anys al 60,5% en el grup de 31 a 34 anys), si bé en el grup de 25 a 30 anys es registra una disminució que els situa en el 41%. Dels que estan en desacord, els percentatges estan estabilitzats al voltant del 23-24%, exceptuant el grup de 25 a 30 anys on el desacord amb el moviment okupa agrupa un 35% dels joves. Taula 51. Els joves que surten de nit. Valoració del moviment “okupa” per grups d’edat i sexe Edat Sexe 14 a 17 18 a 24 25 a 30 31 a 34 Total Home Dona anys anys anys anys 53,8 56,7 41 60,5 53 51,9 54,2 D’acord En desacord 22,6 24 35,2 23,7 26,4 28,8 23,9 Ns/nc 23,7 19,4 23,8 15,8 20,6 19,4 21,9 Total 100 100 100 100 100 100 100 Per sexes no hi ha diferències considerables, encara que en les dones es registren 2 punts més en el suport als okupes que en els homes. 77 4.2.6. Pertinença a associacions Dels joves que han manifestat haver sortit de nit la setmana anterior, un 17% manifesta estar associat, mentre que un 83% no ho està. De la lectura per franges d’edat, observem com la pertinença a associacions creix amb l’edat, cosa que suposa que si entre el grup de 14 a 17 anys els associats eren el 13%, en el grup de més edat, de 25 a 30 anys, aquests assoleixen gairebé el 30%. Per sexes no es registra una diferència considerable quant a la pertinença a associacions entre els joves que van sortir de nit la setmana passada. Taula 52. Els joves que surten de nit. Pertinença a associacions per grups d’edat i sexe Edat Sexe 14 a 17 18 a 24 25 a 30 31 a 34 Total Home Dona anys anys anys anys Sí 13 14,4 15,7 29,7 16,9 16,5 17,3 No 87 85,6 84,3 70,3 83,1 83,5 82,7 Total 100 100 100 100 100 100 100 78 4.3. Comportament en el lleure nocturn 4.3.1 Hora de sortida i hora de tornada 4.3.1.1. Hora de sortida Durant els últims anys, les formes tradicionals d’oci s’han modificat de forma substancial. Des de les ciències socials s’han estudiat les transformacions experimentades a l'organització social del temps, les modificacions de les formes d’oci i l’evolució del sentit cultural del lleure. Sense ànim d’aprofundir en aquests aspectes, diríem que la gran transformació de la concepció social del lleure ha estat la seva independització gradual respecte al temps de treball. Antigament, la màxima expressió del lleure era la “festa”. Les “festes” constituïen rituals d’inici o finalització de tasques col·lectives. El “temps de lleure” anava, per tant, íntimament lligat al “temps de treball”. A les societats actuals, en canvi, el temps lliure es pot entendre amb independència del temps de treball, ja que el lleure ha adquirit sentit per si mateix. Aquest fet s’ha produït en part gràcies a la redefinició de l’oci dins d’un àmbit propi de l'economia de consum. Una altra característica pròpia del model actual de consum de lleure és la concentració de les activitats en el cap de setmana i, més concretament, en el cas de l’oci nocturn, en divendres i dissabte a la nit. Aquest és precisament un dels trets que es reflecteixen perfectament en els resultats de l’enquesta que estem analitzant. Del total dels joves enquestats, tan sols el 3% va sortir dilluns, un 4% dimarts, un 6% dimecres i un 10% dijous. El divendres i el dissabtes concentren, amb diferència, a la gran majoria dels joves que surten ( un 50,4% dels joves surt divendres i un 65,2% ho fa els dissabtes). El diumenge manifesta sortir un 11,2%, però com veurem més endavant el comportament de lleure és molt diferent al dels divendres i dissabtes, doncs el lleure dels diumenges no es concentra a la nit. Aquest fenomen ens indica que els joves barcelonins es comporten, pel que fa als dies de sortir, d’acord amb la pauta de les societats occidentals, on el lleure passa a esdevenir una activitat de caps de setmana, especialment concentrada a les nits de divendres i dissabtes. És per això que, a partir d’ara, ens ocuparem d’analitzar principalment el lleure dels divendres i dissabtes. També hem inclòs el diumenge, perquè malgrat que és un dia on el lleure es molt diferent, ens serveix per reflectir com comparativament les nits de divendres i dissabtes són l’espai central on es desenvolupa el lleure dels joves barcelonins. 79 Gràfic 35: Població jove que ha sortit de nit la setmana anterior per dies de la setmana 65,2 70,0 60,0 50,4 50,0 40,0 30,0 20,0 3,0 3,7 6,4 10,1 11,2 10,0 0,0 Dilluns Dimarts Dimecres Dijous Divendres Dissabte Diumenge En termes generals, els homes acostumen a sortir fins lleugerament més tard que les dones. Dissabte és el dia que se surt més tard, seguit de divendres i de diumenge (ja que el model general d'oci durant el diumenge és diferent de la resta dels dies del cap de setmana). Diumenge, en comptes de sortir tard i anar a discoteques o bars musicals, els hàbits més usuals passen per sortir a mitja tarda i anar a passejar, veure alguna pel·lícula al cinema i tornar a casa aviat. Les tendències generals les reflectim al gràfic següent: Gràfic 36: Hora de sortida de casa per grups d’edat: divendres, dissabte i diumenge 45,0 40,0 35,0 30,0 Divendres 25,0 Dissabte 20,0 Diumenge 15,0 10,0 5,0 0,0 <8 Tarda 8-10 h 10-11 h 11-12 h >12 Nit 80 Taula 53. Els joves que surten de nit. Hora de sortida de casa: divendres i dissabte (percentatges) <8 Tarda 8-10 h 10-11 h 11-12 h >12 Nit Total Divendres 14.7 33.6 32.8 13.8 5.2 100 Dissabte 16.5 25.0 38.1 16.5 3.9 100 En nombres absoluts, cal assenyalar que divendres sortirien gairebé 80.000 joves entre les 8 i les 11 del vespre. Dissabte en sortirien 83.000 entre les 10 i les 12 del vespre. Taula 54. Els joves que surten de nit. Hora de sortida de casa: divendres, dissabte i diumenge (nombres absoluts) <8 Tarda 8-10 h 10-11 h 11-12 h >12 Nit Total Divendres 17335 39505 38679 16274 6132 117925 Dissabte 25043 37944 57827 25043 5919 151776 Diumenge 10691 3449 6075 3475 2839 26529 Divendres surt gairebé el 50% dels joves enquestats que van sortir durant algun dia de la setmana. Aquest percentatge representaria un total d'uns 120.000 joves. D'aquests, la majoria ho fa entre les 8 i les 11 de la nit (un 34% entre les 8h i les 10h i un 33% entre les 10h i les 11h). Abans de les 8h del vespre surt el 15% i després de les 11h un 14%. Per sexes, les dones surten més d'hora que els homes. Abans de les 11h ha sortit el 87% de les dones i el 75% dels homes; i per edats, els dos grups d'edat més joves i més grans són els que surten més d'hora. Abans de les 8h del vespre ja han sortit 1 de cada 3 joves menors de 18 anys i entre les 8h i les 10h surten gairebé la meitat dels joves d'entre 31 i 34 anys. Per contra, la majoria dels joves de 18 a 24 anys surt més tard de les 10 del vespre. Per districtes, podríem dir que els joves de Les Corts i Sant Andreu són els que abans surten de casa, mentre que els de l'Eixample i Ciutat Vella són els que surten més tard. Gràfic 37: Hora de sortida de casa per grups d’edat (divendres) 50,0 45,0 40,0 35,0 14-17 anys 30,0 18-24 anys 25,0 25-30 anys 20,0 31-34 anys 15,0 TOTAL 10,0 5,0 0,0 <8 Tarda 8-10 h 10-11 h 11-12 h >12 Nit 81 Taula 55. Els joves que surten de nit. Hora de sortida de casa per grups d’edat (divendres) <8 Tarda 8-10 h 10-11 h 11-12 h >12 Nit Total 14-17 anys 32.0 36.0 18.0 12.0 2.0 100 18-24 anys 10.3 21.3 44.1 19.1 5.1 100 25-30 anys 13.8 44.8 19.0 13.8 8.6 100 31-34 anys 11.2 46.2 34.6 3.8 3.8 100 TOTAL 15.2 31.2 33.1 15.2 5.2 100 El 63% dels joves que surten durant algun dia de la setmana ho fan dissabte10. Estaríem parlant, doncs, d'aproximadament 150.000 individus. La majoria ho fa a partir de les 10 del vespre (el 59%) tot i que, respecte a divendres, hi ha més gent que surt abans de les 8h (ja que hi ha molts joves que divendres a la tarda estudien o bé treballen). Per sexes la dinàmica és similar a la de divendres; de 8h a 10h del vespre surt el 30% de les dones i només el 20% dels homes i, per contra, d'11h a 12h de la nit surt el 23% del homes i tan sols el 9% de les dones. Per grups d'edat, la distribució és similar a la del dia anterior. Gràfic 38: Hora de sortida de casa per grups d’edat (dissabte) 50,0 45,0 40,0 35,0 14-17 anys 30,0 18-24 anys 25,0 25-30 anys 20,0 31-34 anys 15,0 TOTAL 10,0 5,0 0,0 <8 Tarda 8-10 h 10-11 h 11-12 h >12 Nit 10 Cal assenyalar que hi ha joves que declaren haver sortit més d'un dia, fet que provoca que la suma dels percentatges de cada dia no sigui 100. Així, divendres surt el 50% dels joves i dissabte el 63%, el que significa que hi ha joves que surten els dos dies. 82 Taula 56. Els joves que surten de nit. Hora de sortida de casa per grups d’edat (dissabte) <8 Tarda 8-10 h 10-11 h 11-12 h >12 Nit Total 14-17 anys 36.4 31.8 25.8 6.1 0.0 100 18-24 anys 13.0 15.2 46.2 21.2 4.3 100 25-30 anys 9.8 30.5 32.9 19.5 7.3 100 31-34 anys 16.7 44.4 33.3 5.6 0.0 100 TOTAL 16.5 25.0 38.1 16.5 3.9 100 Pel que fa als districtes, Sarrià i Sant Andreu són els que acumulen el major nombre de joves que surten abans de les 10h, mentre que a Ciutat Vella i Sant Martí és on se surt més tard. Diumenge surten 26.500 joves, és a dir, un 11% dels que surten habitualment. La majoria ho fa abans de les 8h de la tarda (un 40%). Per sexes, les dones continuen sortint abans que els homes. 83 4.3.1.2. Hora de tornada La conclusió que apunta l’estudi és prou clara: la meitat dels joves que surten de nit els caps de setmana torna a casa passades les 4h de la nit. En el cas de divendres i dissabtes, gairebé un 20% torna a casa després de les 7h de la matinada. En nombres absoluts (i comptant els tres dies que analitzem) diríem que abans de les 12 de la nit tornen unes 14.000 persones, entre les 12h i les 2h en tornen 43.000, entre les 2h i les 4h, 80.000, entre les 4h i les 7h tornen gairebé 110.000 persones i, finalment, més tard de les 7h tornen unes 50.000. Si distingim per dies, la distribució ens quedaria així: Gràfic 39: Hora de tornar a casa: divendres, dissabte i diumenge. 45,0 40,0 35,0 30,0 Divendres 25,0 Dissabte 20,0 Diumenge 15,0 10,0 5,0 0,0 <12 Nit 12-2 h 2-4 h 4-7 h >7 Matí Taula 57. Els joves que surten de nit. Hora d’arribar a casa: divendres, dissabte i diumenge (percentatges) <12 Nit 12-2 h 2-4 h 4-7 h >7 Matí Total 3.5 17.8 28.7 32.4 17.7 100 Divendres Dissabte 3.6 10.4 27.5 40.2 18.3 100 Diumenge 16.5 22.1 16.5 30.9 14.1 100 En nombres absoluts, volem assenyalar que, en el cas de divendres, gairebé 60.000 joves tornarien a casa passades les 4h de la matinada. Aquest nombre augmentaria fins a gairebé 90.000 en el cas de dissabte. Taula 58. Els joves que surten de nit. Hora de tornar a casa: divendres, dissabte i diumenge (nombres absoluts) < 12 nit De 12 a 2h. De 2 a 4h. De 4 a 7h. >7 del matí Total Divendres 4123 20970 33811 38169 20852 117925 Dissabte 5464 15785 41738 61014 27775 151776 Diumenge 4373 5857 4373 8189 3737 26257 84 Per sexes, observem com les dones arriben abans a casa. Abans de les 4h hi ha arribat el 55% de les dones que han sortit mentre que ho han fet el 44% dels homes. Per edats, els grups de 14 a 17 anys i el de 31 a 34 anys són els que tornen més aviat. No obstant això, si analitzem l’hora de tornada per dies podem observar alguns matisos. Pel que fa a divendres gairebé no hi ha diferència entre els homes i les dones. El grup dels joves amb edats compreses entre els 14 i els 17 anys es comporta força heterogèniament, ja que és el grup majoritari entre els que arriben abans de les 12h de la nit (10%) i els que arriben més tard de les 7h de la matinada (27%). La majoria dels joves de 18 a 24 anys tornen passades les 4h de la nit (64%), la majoria dels de 25 a 30 anys entre les 2h i les 7h (també un 64%) i la majoria dels de 31 a 34 anys entre les 12h i les 4h (un 65%). Pel que fa a dissabte, en canvi, sí que es registren diferències significatives per sexes. Així, la majoria de les dones tornen entre les 2h i les 7h de la matinada (72%) i la majoria dels homes ho fan passades les 4h de la nit (un 68%). Per edats, els més joves tornen majoritàriament entre abans de les 12h i les 4h de la nit (69%), els de 18 a 24 anys ho fan a partir de les 4h (un 76%), els de 25 a 30 tornen entre les 2h i les 7h (85%) igual que els de 31 a 34 anys (un 83%). Gràfic 40: Hora de tornar a casa (divendres) 45 40 35 30 14-17 anys 25 18-24 anys 20 25-30 anys 31-34 anys 15 10 5 0 <12 Nit 12-2 h 2-4 h 4-7 h >7 Matí 85 Gràfic 41: Hora de tornar a casa (dissabte) 60,0 50,0 40,0 14-17 anys 18-24 anys 30,0 25-30 anys 31-34 anys 20,0 10,0 0,0 <12 Nit 12-2 h 2-4 h 4-7 h >7 Matí Taula 59. Els joves que surten de nit. Hora de tornar (dissabte) <12 Nit 12-2 h 2-4 h 4-7 h >7 Matí Total 14-17 anys 20.9 28.4 19.4 16.4 14.9 100 18-24 anys 0.0 6.5 17.8 49.2 26.5 100 25-30 anys 0.0 5.1 44.9 39.7 10.3 100 31-34 anys 0.0 11.1 44.4 38.9 5.6 100 En aquest gràfic podem observar com els dos grups d’edats amb comportaments més distants són precisament els grups que se situen a l’entorn dels 18 anys. Els models d’oci dels joves menors de 18 anys són significativament diferents dels del grup immediatament superior. Aquestes dades ens indiquen fins a quin punt assolir la majoria d’edat legal comporta modificacions molt rellevants en el consum d’activitats d’oci i de lleure. A l’últim, diumenge es caracteritza, com hem assenyalat, pel fet que normalment es torna abans a casa. 86 4.3.2. Amb qui surten La gran majoria dels joves que van sortir de nit durant la setmana anterior a l’enquesta ho van fer amb la colla d’amics (un 58%). Un de cada quatre va sortir exclusivament amb la seva parella i un 17% va sortir amb la parella i altres amics. Gràfic 42: Amb qui surten? 57,5 60,0 50,0 40,0 24,7 30,0 20,0 11,4 5,8 10,0 0,0 0,8 0,0 Sol Amb la Colla Grup de Altres Parella i parella d'amics parelles amics 87 4.3.3. Transports utilitzats Pel que fa al mitjà de transport emprat, més de la meitat dels joves va utilitzar en algun moment el cotxe per desplaçar-se (57%) i gairebé 1 de cada 2 va emprar el transport públic (metro, bus i taxi). Un 33% dels joves que van sortir va emprar el cotxe propi i un 24% va anar en el cotxe d’altres. Del transport públic, el més utilitzat és el metro (28%) seguit del taxi (11%) i el bus (10%). Un 23% es va desplaçar a peu i gairebé un 10%, en moto. Gràfic 43: Mitjà de transport emprat quan se surt de nit Mitjà de transport emprat 35 33 30 27,7 24 25 22,8 20 15 10,9 10,6 9,4 10 3,1 5 0,8 0 A peu Cotxe Cotxe Taxi Moto Bus Metro Bicicleta Altres propi d'altres Aquestes dades representen el sumatori de tots els mitjans que es van utilitzar per sortir de nit. Cal doncs fixar-se en quins van ser els que majoritàriament es van utilitzar en primer, en segon i en tercer lloc. Aproximadament una de cada tres persones que van sortir van utilitzar almenys dos mitjans de transport i tan sols el 8% en van fer servir tres. En termes generals, podríem dir que el transport privat és el que destaca com a primera opció o primera preferència mentre que el transport públic s’utilitza majoritàriament com a “segona opció”. Per exemple, el 27% dels joves utilitza el cotxe propi com a primer mitjà de transport i tan sols l’11% el fa servir com a “segona preferència”; en canvi, amb el cas del metro els percentatges s’inverteixen: només el 15% dels joves que surten de nit l’utilitza com a “primera opció” i el 32% l’agafa com a “segona opció”. Trobaríem en distribucions similars en el cas de l’autobús (5% i 13%) i el taxi (5% i 14%). A l’últim, un 20% dels joves que surten de nit -és a dir, gairebé 50.000- no utilitza cap vehicle motoritzat com a primera opció atès que es desplaça a peu. 88 Gràfic 44: Mitjà de transport emprat per sortir a les nits (preferències) 35 30 25 1ª opció 20 2ª opció 15 10 5 0 A peu Cotxe Cotxe Taxi Moto Bus Metro Bici Altres propi d'altres Taula 60. Els joves que surten de nit. Mitjà de transport emprat (per preferències) A Cotxe Cotxe Taxi Moto Bus Metro Bici Altres Total peu propi d'altri 1ª opció 20 27 18 5.5 7.3 5.4 15.2 0.2 1.4 100 2ª opció 3.5 10.9 14.2 13.7 5.9 12.7 32 0.5 4.8 100 Pel que fa al mitjà emprat en relació amb el sexe, els homes destacarien en el cas dels que responen “a peu” (un 5% més que les dones) i, sobretot “en moto” (ja que gairebé doblen al nombre de dones que utilitzen aquest mitjà de transport). Per la seva part, les dones són més propenses a utilitzar el cotxe (tant propi com d’altri) i el taxi. I si ens fixem en l’edat, cal assenyalar que els més joves són els que més fan servir el transport públic. El 42 % dels joves entre 14 i 17 anys utilitzen el metro (tot i que la majoria ho fa com a “segona opció”). També constitueix el col·lectiu que estructuralment més utilitza l’autobús mentre que en el cas del taxi es veu superat pel grup d’edat més gran (de 31 a 34 anys). Per altra banda, els joves que pertanyen a aquest grup d’edat són els que més es desplacen “a peu” (gairebé un 45%). El “cotxe propi” s’utilitza sobretot pels joves de 25 a 30 anys (un 60%) i el “cotxe d’altri” entre els de 18 a 24 anys (33%). 89 Gràfic 45: Mitjà de transport emprat per grups d’edat 70,0 60,0 50,0 A peu 40,0 Cotxe propi Cotxe d'altres Taxi 30,0 Bus Metro 20,0 10,0 0,0 14-17 anys 18-24 anys 25-30 anys 31-34 anys Taula 61. Els joves que surten de nit. Mitjà de transport emprat per grups d’edat i sexe A Cotxe Cotxe Taxi Moto Metro Bici Altres peu propi d'altri Bus SEXE 2. Home 25.4 30.3 18.7 8.5 12.1 10.4 26.9 0.8 3.0 Dona 20.1 35.5 29.8 13.4 6.4 10.8 28.6 0.8 3.3 EDAT 14-17 anys 44.7 4.3 13.8 12.8 12.8 17.0 42.6 0.0 3.2 18-24 anys 19.9 24.4 33.5 7.9 9.4 10.2 31.2 0.4 4.1 25-30 anys 13.9 59.0 20.5 10.7 9.8 5.7 16.4 0.8 3.3 31-34 anys 23.1 46.2 12.8 17.9 5.1 12.8 20.5 2.6 0.0 Si tenim en compte els districtes, destaca el fet que la majoria de joves de Ciutat Vella (43%) i Gràcia (40%) es desplacen a peu (ja que l’oferta de locals nocturns per a joves en aquests districtes és força àmplia) mentre que a Horta els joves que es desplacen a peu constitueixen tan sols el 9%. El “cotxe propi” destaca a Horta i Nou Barris (un 43% i un 50%, respectivament) i també a Sarrià (on agafa el cotxe gairebé un de cada dos joves que surt de nit). En canvi, a Gràcia tan sols l’utilitza un de cada cinc. El taxi es fa servir sobretot pels joves de l’Eixample, Ciutat Vella i Sarrià (19%, 17% i 13% respectivament) i en el cas del bus els joves de Sarrià l’utilitzen 10 punts més que la mitjana (un 21%) i els de Ciutat Vella i Sant Martí són els que menys l’utilitzen (per sota del 5%). Finalment, el metro és el transport majoritari per als joves de Nou Barris, Sant Andreu i l’Eixample (51%, 40% i 34% respectivament) i els que menys l’utilitzen són els joves de Les Corts i Ciutat Vella (entorn del 13%). Cal advertir que a 90 Nou Barris s’utilitza el metro majoritàriament com a primera opció i que, en canvi, en el cas de Sant Andreu i l’Eixample és majoritàriament una “segona alternativa” (a Sant Andreu, el 70% dels joves que utilitzen dos mitjans de transport agafa el metro en segon lloc). Gràfic 46: Ús del metro per districtes 60,0 51,3 50,0 39,9 40,0 34,4 26,5 30,0 24,7 20,8 19,5 17,4 20,0 13,6 12,7 10,0 0,0 Ciutat Vella Eixample Sants Corts Sarrià Gràcia Horta Nou Barris St.Andreu St.Martí Fixant-nos en la situació laboral, observem com els estudiants són majoritaris pel que fa a l’ús del metro i del bus, així com en el cas dels que diuen haver anat “a peu”. El 35% dels estudiants utilitza el metro, el 14% el bus i el 36% es desplaça a peu. Per la seva part, els treballadors són els que més propensió mostren a utilitzar el cotxe propi (un 48%) i constitueixen, al mateix temps, el col·lectiu que menys va “a peu”. El taxi el fan servir sobretot joves que estudien i treballen alhora. 91 4.3.3.1. Metro Les dades que exposem en aquest punt corresponen a la pregunta 21 del qüestionari. S’hi preguntava als joves si utilitzarien més el metro en el cas que tanqués més tard. Les possibilitats de resposta eren “segur que sí”, “probablement sí”, “probablement no”, “segurament no” i “ns/nc”. Els resultats s’exposen a continuació. Taula 62. Els joves que surten de nit. Us potencial del metro Segur que sí Probablement Probablement Segurament Ns/Nc sí no no Total 56,3 12,1 5,8 21,6 4,1 Taula 63. Els joves que surten de nit. Ús potencial del metro per sexe Segur que sí Probablement Probablement Segurament Ns/nc sí No No Home 52,5 14,8 6,5 20,7 5,5 Dona 60,4 9,3 5,2 22,6 2,6 Taula 64. Els joves que surten de nit. Ús potencial del metro per grups d’edat Segur que sí Probablement Segurament Ns/nc sí Probablement No No 14-17 anys 66,0 10,6 4,3 16,0 3,2 18-24 anys 65,0 10,3 3,4 16,0 5,3 25-30 anys 47,1 14,0 8,3 27,3 3,3 31-34 anys 35,1 16,2 10,8 35,1 2,7 Taula 65. Els joves que surten de nit. Ús potencial del metro per districte Segur que sí Probablement Probablement Segurament Ns/nc sí No No Ciutat Vella 56,2 16,7 11,1 13,6 2,4 Eixample 60,1 9,2 2,9 24,6 3,2 Sants 35,9 24,9 9,4 16,2 13,6 Corts 28,4 12,2 17,4 32,8 9,2 Sarrià 50,5 14,4 0,0 35,0 0,0 Gràcia 60,9 7,6 0,0 31,5 0,0 Horta 72,2 9,1 1,8 9,1 7,9 Nou Barris 64,9 17,3 12,9 3,2 1,6 St. Andreu 79,1 5,9 2,0 13,0 0,0 St. Martí 48,8 4,2 6,6 37,6 2,8 92 Taula 66. Els joves que surten de nit. Ús potencial del metro per nivell d’estudis Segur que sí Probablement Probablement Segurament Ns/nc sí No No Primaris 60,2 10,7 8,6 16,6 3,8 BUP/FP 60,3 9,9 5,3 21,4 3,2 Univ.grau mig 48,3 18,6 5,4 21,2 6,6 Univ.grau sup 51,0 12,1 6,3 26,2 4,4 Taula 67. Els joves que surten de nit. Ús potencial del metro per activitat principal Segur que sí Probablement Probablement Segurament Ns/nc sí No No Estudia 67,9 10,9 4,0 13,8 3,4 Treballa 44,8 16,7 7,4 27,8 3,4 Est./Treb. 64,5 3,8 6,7 18,9 6,1 Aturat 45,4 19,3 2,5 27,8 5,0 Aproximadament un 56% dels joves enquestats que surten de nit declara que faria servir el metro en cas que tanqués més tard. En termes absoluts, estaríem parlant d’aproximadament 135.000 usuaris potencials. Afegint a aquesta quantitat el 12% que “probablement sí” que l’utilitzarien, en tindríem un total de poc més de 160.000 persones amb “bona predisposició”. Si haguéssim de definir un perfil general d’aquest 56% dels joves que asseguren que utilitzarien el metro si tanqués més tard, diríem que són majoritàriament persones de 14 a 24 anys, residents majoritàriament a Sant Andreu, Horta, Nou Barris i l’Eixample i estudiants amb pocs ingressos. Pel que fa al sexe, destaquen lleugerament les dones (un 60% de dones respecte a un 52% d’homes). Per edats, els grups de 14-17 i 18-24 es situen entorn del 66%, mentre que entre els de 31 a 34 anys tan sols agafarien el metro el 35%. Per districtes, la demanda estructural de “metro nocturn” es concentra, com dèiem, a Sant Andreu (el 79% dels que surten l’utilitzaria); a Horta-Guinardó (el 72%), Nou Barris (64%), Gràcia (61%) i l’Eixample (60%), mentre que els districtes on menys demanda hi hauria serien Les Corts (28%), Sants (35%) i Sant Martí (49%). En termes absoluts, la demanda més important es donaria a l’Eixample i a Horta-Guinardó. 93 Taula 68. Els joves que surten de nit. Demanda potencial de metro nocturn per districte Població % surten Segur que sí Demanda 14-34 anys de nit Total surten Agafen metro potencial Ciutat Vella 22802 71.9 16395 56,2 9214 Eixample 67479 54.1 36506 60,1 21940 Sants 49114 55.1 27062 35,9 9715 Corts 24699 53.8 13228 28,4 3774 Sarrià 38604 50.8 19611 50,5 9903 Gràcia 32740 52.5 17189 60,9 10468 Horta 54111 51.9 28084 72,2 20276 Nou Barris 55831 52.1 29088 64,9 18878 St. Andreu 42213 58.1 24526 79,1 19400 St. Martí 63558 44.7 28410 48,8 13864 Totals 451151 53.4% 240915 56% 134912 Podeu observar aquestes dades en els mapes següents: Gràfic 47: Mapa de la població jove de Barcelona que va sortir de nit la setmana anterior i que agafaria el metro si tanqués més tard (percentatges) Percentatge dels que surten que agafarien el metro si tanqués més tard 50,5% 60,9% 72,2% 64,9% de 25 a 34% de 35 a 44% 28,4% de 45 a 54% de 55 a 64% 60,1% de 65 a 74% 79,1% més de 75% 48,8% 56,2% 35,9% 94 Gràfic 48: Mapa de la població jove de Barcelona que va sortir de nit la setmana anterior i que agafaria el metro si tanqués més tard (nombres absoluts) Total dels que agafarien el metro si tanqués més tard 9903 10468 20276 18878 menys de 7000 3774 de 7001 a 10000 de 10001 a 13000 de 13001 a 16000 21940 de 16001 a 19000 19400 més de 19001 13864 9214 9715 A partir d'aquestes dades i tenint en compte les hores a les quals acostumen a tornar els joves a casa, podríem suposar que l'eventual demanda de metro segons el dia i l'hora seguiria la distribució següent 11. Taula 69. Els joves que surten de nit. Distribució de la demanda potencial de metro per dia i interval horari: divendres, dissabte i diumenge <12 nit De 12 a 2h De 2 a 4h. De 4 a 7h. >7 matí TOTAL Divendres 2309 11743 18934 21375 11677 66038 Dissabte 3060 8839 23373 34168 15554 84994 Diumenge 2449 3280 2449 4586 2092 14855 TOTAL 7817 23862 44756 60128 29323 165887 Per estudis, trobem els majors percentatges afirmatius entre els no universitaris (un 60%) i, pel que fa a la situació laboral, els estudiants acumulen la major part de la demanda potencial (68% dels que estudien i 64% dels que estudien i treballen). Finalment, cal assenyalar que la potencialitat d’utilització del “metro nocturn” es relaciona directament amb els diners que s’acostumen a destinar al 11 Aquestes dades resulten de la multiplicació del percentatge de persones que manifesten que agafarien el metro en cas que tanqués més tard pel nombre de persones que tornen a casa en cada grup horari definit. 95 “consum d’oci”; així doncs, passaria del 78% dels que es gasten menys de 1.000 ptes. per setmana al 25% dels que es gasten entre 15.000 i 20.000 ptes. D’altra banda, hi ha un 22% de joves que surten que no faria servir el metro encara que s’ampliés l’horari de servei. Això significa aproximadament 53.000 persones que poden esdevenir 67.000 s’hi sumen les 14.000 que diuen que “probablement no”. Aquests individus pertanyen majoritàriament als grups d’edat més vells (el 27% dels joves de 25 a 29 anys i el 35% dels de 30 a 34 manifesten que segur que no agafarien el metro). Es localitzen fonamentalment a Sant Martí (38%), Sarrià (35%), Les Corts (33%) i Gràcia (31%). La distribució de respostes en relació amb els estudis i la situació laboral és la inversa a la esmentada en el cas dels que diuen “segur que sí”. Gràfic 49: Motius per no emprar el metro Va fora de BCN Altres 4% EstavaComoditat 8% tancat Funciona 8% 31% malament 3% Inseguretat 6% No li agrada 10% No va lluny Transport 13% privat 17% En una altra pregunta vam demanar als que no havien utilitzat el metro les causes per les quals no ho van fer. La resposta era oberta i múltiple. La majoria dels entrevistats van respondre que no van utilitzar el metro perquè estava tancat. En general, podríem dir que el 40% dels que no van agafar el metro al·leguen com a causa mancances pròpies del servei (31% perquè “estava tancat”, 6% per la “inseguretat” percebuda i 3% perquè “funciona malament”). En termes absoluts, aquests “insatisfets” rondarien les 70.000 persones. Entre els que van contestar que no van agafar el metro perquè estava tancat, destaquen els homes per damunt les dones. L’edat es manifesta com una variable força independent, tot i que sembla que el grup dels més grans es destaca lleugerament de la resta. Per districtes, Sant Andreu és el que acumula el percentatge de respostes més alt (73%). Val a dir que aquest percentatge s’assembla força al que es recollia entre les persones que afirmaven que haurien agafat el metro en el cas que hagués obert fins més tard. En aquest sentit, les diferències més grans entre aquestes dues respostes (entre els que deien que agafarien el metro si tanqués més tard i els que diuen que no el van agafar perquè estava tancat) es recullen a Horta i a Nou Barris. A part d’aquest 31% de joves que va sortir de nit i no va agafar el metro perquè estava tancat, hi ha un 18% que diu el motiu de no utilitzar el metro és perquè 96 prefereix utilitzar el transport privat, mentre que un 12% diu que no ho necessitava perquè no es desplaça lluny de casa, un 8% al·lega precisament el contrari, és a dir, que va massa lluny perquè puguin anar en metro (el servei no hi arriba), un 9% als que simplement no els agrada el metro i un 8% que considera que el metro no és prou còmode. Si observem la distribució de respostes per sexe podem veure que els valors de cada resposta són similars excepte en la qüestió de la seguretat. Gairebé totes les persones que es queixen de la manca de seguretat del servei són dones (un 90%). A més, gairebé totes aquestes dones són de Sant Martí (en aquest districte es concentra el 61% de les queixes per aquest aspecte) i la majoria estan treballant (el 68%). Els que no van agafar el metro perquè no es desplacen lluny de casa són majoritàriament joves de 14 a 17 anys, estudiants i residents a districtes on es concentra una bona part de l’oferta de locals nocturns per a joves (Ciutat Vella, l’Eixample, Sants i Gràcia). També cal assenyalar que una de cada tres persones que diu que el metro no li agrada viu a Les Corts que és, de lluny, el districte on més respostes s’han recollit en aquest sentit. A l’últim, tres de cada quatre persones que afirmen que van sortir fora de Barcelona viuen en districtes de la perifèria com ara Horta, Nou Barris, Sants o Sarrià. 97 4.3.3.2. Autobús En el cas de l’autobús, la distribució de respostes és força similar a les comentades respecte al metro, tot i que en nombres absoluts és relativament superior. Recordem que gairebé el 28% dels joves que surten de nit utilitzava el metro i, per tant, la pregunta de perquè no van utilitzar el metro la responien l’altre 72%. En el cas de l’autobús, el feia servir només un 11% i, per tant, el nombre de persones que expliquen perquè no el van utilitzar és superior. Gràfic 50: Motius per no emprar el “bus nocturn” 30,0 26,7 25,0 20,0 15,7 15,0 12,411,0 11,4 9,7 10,0 7,1 3,4 5,0 2,5 0,0 is y at tn da ta at ra r llu ri v ra re di t nc ia CN tre s Ho a p B l v tor li a g eg u o èm A o p s o q ü de N ns No In C f re ra tra c a fo a Po V a tili tz U L’escassa freqüència és el motiu principal que fa que les persones no utilitzin el bus nocturn. Ho al·leguen el 27% dels joves que van sortir i no van emprar el bus. Hi podríem afegir altres justificacions que fan referència a altres mancances del servei com, per exemple, el 7% que es queixa de l’estructura dels horaris. En total les persones que previsiblement haurien emprat l’autobús com a mitjà de transport en el cas que aquest millorés la seva infrastructura són més de 73.000. Per districtes, on més es lamenten per la escassa freqüència és a Ciutat Vella (42% dels que responen), Sant Andreu (41%), a Sarrià (38%) i a Gràcia (37%). On menys queixes es recullen és a Nou Barris (4%), a Sants (7%) i a Les Corts (8%). La resta, com hem apuntat, és força similar a la distribució comentada en el cas del metro. En qualsevol cas, caldria destacar que la sensació d’inseguretat és menor en el cas del servei d’autobús que en el metro (només un 2,5% respecte al 6% del metro) tot i que, igual que passava amb el metro, es concentra sobretot a Sant Martí (el 67% de les queixes per aquest concepte es recull en aquest districte). 98 4.3.3.3. Taxi Per fi, ens ocuparem de l’ús del taxi com a mitjà de transport nocturn. La informació recollida en aquest aspecte es deriva de dues preguntes específiques. D’una banda, vam preguntar si en alguna ocasió s’havia emprat el taxi per tornar a casa a la nit i, de l’altra, ens interessava saber les raons que hi havia hagut darrere de la decisió d’utilitzar-lo o no. Gràfic 51: Ús del taxi No 34% Sí 66% Pel que fa a la primera qüestió, dos de cada tres dels joves que surten de nit han utilitzat el taxi algun cop, mentre que el 34% no ho ha fet mai. En nombres absoluts, equivaldria a 159.000 persones que sí que l’han fet servir i 82.000 que no ho han fet. Una variable que podria explicar el seu eventual ús, és la possibilitat econòmica de costejar-lo. En aquest sentit, el 76% dels treballadors l’han fet servir, mentre que només l’han fet servir el 58% dels estudiants. De fet, l’ús del taxi es relaciona directament amb l’edat de forma que a més edat hi ha un percentatge de persones més gran que ha utilitzat o utilitza el taxi12. El mateix “efecte edat” explicaria la distribució anàloga en relació amb els estudis. Per districtes, el taxi es fa servir sobretot a Ciutat Vella (82%), Sarrià (80%), l’Eixample, Gràcia i Sant Martí (70%) i on menys s’utilitza és a Les Corts (48%) i a Sants (49%). Pel que fa als motius per utilitzar el taxi destaca especialment la manca de transport alternatiu (ja sigui perquè no es disposa d’un mitjà de transport privat o perquè no hi ha oferta d’altres mitjans de transport públics); en total aquestes raons agruparien el 57% dels joves que han utilitzat o utilitzen el taxi (aproximadament unes 91.000 persones). En general, destaquen els percentatges del grup de 25 a 30 anys (el 63%), els estudiants (63%) i els que tenen titulació secundària (64%). 12 Tanmateix, l’edat pot ser una variable explicativa per si mateixa ja que, a més edat, més possibilitats d’haver utilitzat el taxi algun cop per tornar a casa després d’una festa. 99 Gràfic 52: Motius per emprar taxi 2 9 ,9 2 7 ,5 3 0 2 5 1 7 ,8 2 0 1 5 1 0 5 ,8 5 1 ,5 0 F a lta d e N o h i h a H a b e g u t C o m o d ita t D e lin q ü e n c ia tra n s p o rt m e tro n i b u s R a p id e s a El motiu següent en importància per emprar el taxi és la comoditat i la rapidesa (dues de les característiques definitòries del servei). Gairebé una de cada cinc persones destaca aquestes dues raons com a justificant de la seva tria. Entre aquestes predominen les dones respecte als homes (un 5% més), les persones del grup d’edat més gran (28%), les que treballen (24%) i les que tenen estudis universitaris de grau mig (35%). La comoditat del taxi es valora especialment a Ciutat Vella (32%), a l’Eixample i a Nou Barris (24%). En canvi, no es valora gens a Les Corts (5%). Precisament, tal com hem remarcat, aquests resultats coincideixen amb els districtes que fan servir el taxi més i menys. Un 6% de les persones que utilitza o ha utilitzat el taxi ho ha fet perquè havia begut més del compte i preferia una forma ràpida i segura de tornar a casa. El 84% d’aquestes persones són homes, majoritàriament d’edats compreses entre els 25 i els 30 anys (11%), treballadors (7%) i persones amb estudis universitaris superiors (9%). Per districtes, destaca especialment el 17% de persones de Les Corts que al·lega haver begut com a motiu principal per emprar el taxi. Gràfic 53: Relació entre edat i no utilitzar el taxi perquè “és car” 15,7 16 14 12 9,7 10 8 6,8 6 4 2 0 0 14-17 anys 18-24 anys 25-30 anys 31-34 anys 100 Entre les persones que no han utilitzat mai el taxi, la raó majoritària és el preu del servei. Una de cada dues persones que no ha pujat mai en un taxi considera que és massa car. Aquestes persones es troben proporcionalment més entre els més joves, els estudien i treballen alhora i entre els que tenen una formació elemental. Un percentatge molt més petit diu que prefereix emprar el cotxe propi o bé simplement manifesta que no n’ha tingut la necessitat. 101 4.3.4. Ingressos i despeses 4.3.4.1. Ingressos La majoria dels joves enquestats apunta al treball propi com a primera font d’ingressos. Així un 60% diu que els diners que es gasta en activitats de lleure els aconsegueix treballant. Hi ha un 27% que els aconsegueixen per la via dels pares o altres familiars. No obstant això, trobaríem moltes diferències en funció de l’edat dels joves i, especialment, en funció de la seva relació amb l’activitat. Per edats, tan sols un 10% del joves de 14 a 17 anys va respondre que aconseguia els diners gràcies al treball remunerat. Aquest percentatge augmentava fins al 56% en el cas dels joves entre 18 i 24 anys, al 84% entre els de 25 a 30 anys i pràcticament la totalitat dels de 31 a 35 anys (un 95%). Gràfic 54: Font principal d’ingressos per grups d’edat 100 90 80 70 60 14 a 17 18 a 24 50 25 a 30 40 31 a 34 30 20 10 0 Treballant Pares/ Pares I treball Altres Subsidi familiars Taula 70. Els joves que surten de nit. Font principal d’ingressos per grups d’edat 14 a 17 18 a 24 25 a 30 31 a 34 Total anys anys anys anys 10.8 56.3 84.1 94.4 61.5 Treballant Pares/ 79.5 28.9 5 0 26.8 familiars Pares I 8.6 11 6.7 0 8 treball Altres 1.1 2.3 1.7 2.8 2 Subsidi 0 1.5 2.5 2.8 1.7 Total 100 100 100 100 100 102 En el cas de l’activitat, el 96% dels que treballen reconeixen que aquesta és la seva font d’ingressos principal, mentre que el 80% dels que estudien responen que reben els diners que es gasten dels seus pares o familiars. Entre els que estudien i treballen alhora, la immensa majoria aconsegueix els diners treballant, tot i que hi ha un 14% que manifesta que combina els ingressos fruit de la seva feina amb els que provenen dels pares. Pel que fa a la forma de convivència, voldríem destacar que entre els joves que viuen amb els pares, hi ha un 58% que obtenen ingressos gràcies a la seva feina i són, per tant, joves que treballen però que encara viuen amb els pares. Aquest element és un dels que reflecteix el canvi en el patró d’emancipació que s'està experimentant en els darrers anys. 103 4.3.4.2.Despeses Durant la setmana anterior a l’enquesta, un 21% dels joves entrevistats es van gastar entre 2.000 i 3.000 pessetes en objectes, serveis o activitats relacionades amb l’oci i el temps lliure (un 21%). En el cas dels joves que es gasten entre 1.000 i 2.000 i entre 3.000 i 4.000 (un 19% i un 16%, respectivament) trobaríem percentatges semblants, tot i que més reduïts. En global, podríem afirmar que un de cada dos joves es va gastar entre 1.000 i 4.000 pessetes. Gràfic 55: Diners que es gasten en serveis i/o objectes relacionats amb el lleure 25 Total 20 2119,4 16,3 Polinómica (Total)15 15,6 10 7,7 6,7 7,4 5 2,4 1,8 0 1,1 <1000 de 1000 de 2000 de 3000 de 4000 de 6000 de 8000 de de més de a 2000 a 3000 a 4000 a 6000 a 8000 a 10000 10000 a 15000 a 20000 15000 20000 Per edats, observem com es gasten més diners a mesura que augmentem de grup d’edat. Entre els joves de 14 i 17 anys, poc més de la meitat es gasten menys de 2.000 pessetes, entre els de 18 a 24, la mitjana se situaria a prop de les 3.000 pessetes. Entre els joves de 25 a 30 anys d’edat, la mitjana estaria a l’entorn de les 4.000 (tot i que un 23% es gasten entre 4.000 i 6.000 pessetes). A l’últim, entre els joves de 31 a 34 anys, la majoria es gasta entre 3.000 i 6.000 pessetes. 104 Gràfic 56: Diners que es gasten en serveis i/o objectes relacionats amb el lleure per grups d’edat 35 30 14 a 17 18 a 24 25 25 a 30 20 31 a 34 15 Polinómica (14 a 17) Polinómica (18 a 24) 10 Polinómica (31 a 34) 5 Polinómica (25 a 30) 0 00 00 00 00 00 00 0 0 00 00 000 20 30 40 60 80 00 50 01 0 0< a a a a a 1a a 1 2a 2 0 000 0 0 00 00 00 0 0 0 de 1 2 0 30 40 60 0 0 0 s e e e e e 8 0 00 50 é d d d d d e 1 1 md de de Taula 71. Els joves que surten de nit. Diners que es gasten en serveis i/o objectes relacionats amb el lleure per grups d’edat 14 a 17 18 a 24 25 a 30 31 a 34 anys anys anys anys Total <1.000 24.5 6.4 2.5 2.6 7.7 de 1.000 a 2.000 28.6 23.7 14.9 5.1 19.4 de 2.000 a 3.000 19.1 28.1 14 12.8 21 de 3.000 a 4.000 11.7 15 19 20.5 16.3 de 4.000 a 6.000 6.4 9.4 23.2 30.6 15.6 de 6.000 a 8.000 6.4 5.3 9.1 7.7 6.7 de 8.000 a 10.000 1.1 6.8 10.7 10.3 7.4 de 10.000 a 15.000 0 2.6 3.3 2.6 2.4 de 15.000 a 20.000 1.1 0.8 0.8 2.6 1.1 més de 20.000 1.1 1.9 1.7 2.6 1.8 Ns/nc 0 0 0.8 2.6 0.6 La distribució d'aquesta variable per altres conceptes no és especialment rellevant. Per sexes, gairebé no es perceben diferències i per activitat gasten més diners els que treballen que no pas els que estudien. Tanmateix, sí que podríem trobar diferències significatives pel que fa al tipus d’oci que es consumeix i els hàbits de lleure. Però això ho veurem més endavant. 105 4.3.5. Consum de tabac, alcohol i drogues En aquest punt ens interessa conèixer quins són els hàbits de consum de tabac, alcohol i altres drogues dels joves barcelonins que acostumen a sortir de nit. Tabac. Tal com podem veure en la taula que s’adjunta, sis de cada deu joves que van sortir durant la setmana anterior a l’enquesta van declarar haver fumat. En relació amb el sexe, podríem dir que no hi ha diferències significatives però, en el cas de l’edat, destaca el percentatge de fumadors entre els joves de 18 a 24 anys (un 59%) i sobretot el dels joves de 31 a 34 anys (un 74%). Per altra banda, els que percentualment menys fumen són els joves de 14 a 17 anys. Taula 72. Joves que surten de nit. Consum de tabac per grups d’edat i sexe Edat Sexe 14 a 17 18 a 24 25 a 30 31 a 34 Total Home Dona anys anys anys anys Sí 53,2 59,4 55,7 74,4 59,9 60,0 59,8 No 46,8 40,6 44,3 25,6 40,1 40,0 40,2 Total 100 100 100 100 100 100 100 Begudes alcohòliques. En el cas de les begudes alcohòliques, un 74% va declarar haver-ne consumit. Els homes superen considerablement les dones (amb una diferència de gairebé 10 punts) i, per edats, destacarien els percentatges registrats pels joves de 25 a 30 anys (un 81%) i els de 18 a 24 (un 79%). Per contra, els que percentualment menys beurien serien els joves de 14 a 17 anys d’edat. Veiem aquestes dades a la taula següent: Taula 73. Joves que surten de nit. Consum de begudes alcohòliques per grups d’edat i sexe Edat Sexe 14 a 17 18 a 24 25 a 30 31 a 34 Total Home Dona anys anys anys anys Sí 51,1 78,6 81,2 73,0 73,9 78,4 69,1 No 48,9 21,4 18,8 27,0 26,1 21,6 30,9 Total 100 100 100 100 100 100 100 Als joves que van declarar haver consumit begudes alcohòliques els vam preguntar també quin tipus i quina quantitat de beguda acostumaven a prendre quan sortien de nit. Aproximadament la meitat d’aquests joves va beure cervesa (un 51%), i un 63% va consumir almenys algun tipus de combinat. En canvi, tan sols un 9% va declarar haver begut destil·lats. Pel que fa a les quantitats que es van prendre, i en el cas de la cervesa, el més freqüent és prendre’n de dues a tres cada cop que se surt de nit. Un 52% dels joves que van consumir cervesa s’agrupa en aquesta opció. Un 26% va consumir més de tres cerveses i tan sols un 22% en va prendre només una. Per sexes, la conclusió general que es pot extreure és que els homes beuen 106 proporcionalment més cerveses que les dones. Si bé els percentatges dels que n’han pres entre dues i tres són similars, en el cas dels homes és molt més freqüent consumir-ne més de tres. Per edats, no hi ha cap tendència clarament definida tot i que caldria destacar que la majoria dels joves que prenen més de tres cerveses tenen entre 18 i 24 anys. En el cas dels combinats, el més freqüent és prendre’n entre dos i tres (ho va fer el 47% dels joves que en van consumir). Un 38% tan sols en va beure un i tan sols un 15% en va prendre més de tres. Per sexes, la dinàmica és similar al cas de les cerveses; si bé el percentatge d’homes i dones que en van consumir entre dos i tres combinats és similar, els homes destaquen a bastament en el cas de beure’n més de tres (un 27% dels homes i només un 5% de les dones). Per edats, de forma anàloga amb el que hem dit respecte a la cervesa, destacaríem el fet que són els joves de 18 a 24 anys els que percentualment beurien més combinats. A l’últim, en el cas dels destil·lats, la distribució percentual és similar a la del consum de cervesa o combinats: la majoria dels que en prenen ho fan entre dos i tres cops (un 48%), un 32% en consumeix només un i un 20% en pren més de tres. Per sexes destacarien de nou els homes en el consum de més de tres. Taula 74. Joves que surten de nit. Consum de: cervesa, combinats i destil·lats per grups d’edat i sexe Edat Sexe 14 a 17 18 a 24 25 a 30 31 a 34 Total Home Dona anys anys anys anys Beguda: cervesa Una 24,0 17,5 34,0 14,3 22,4 14,8 35,5 2 a 3 56,0 51,5 43,4 64,3 51,7 51,3 52,5 > de 3 20,0 30,9 22,6 21,4 25,9 33,9 12,1 Total 100 100 100 100 100 100 100 Beguda: combinats Una 37,0 35,3 44,6 37,5 38,0 28,8 48,2 2 a 3 51,9 47,5 39,3 56,3 47,2 47,3 47,0 > de 3 11,1 17,3 16,1 6,3 14,8 23,8 4,8 Total 100 100 100 100 100 100 100 Beguda: destil·lats Una 20,0 54,5 13,3 0 31,6 24,1 44,6 2 a 3 40,0 24,2 73,3 80,0 48,1 49,0 46,6 > de 3 40,0 21,2 13,3 20,0 20,3 26,9 8,8 Total 100 100 100 100 100 100 100 En relació al consum d’altres tipus de drogues, cal fer una advertència pel que fa a la lectura dels resultats. Assenyalarem, en primer lloc, els resultats a la pregunta 29 del qüestionari, “Tu personalment has pres drogues alguna vegada?” i a la pregunta 30 “Quines ?”. Els resultats, atès que són preguntes directes a l’enquestat i que fan referència a un comportament no acceptat socialment, és probable que se situïn per sota del consum real de drogues. 107 En segon lloc, presentem les respostes a la pregunta 31, “Alguna vegada has vist com algun dels teus companys hagi provat: 1)porros, 2)pastilles, 3)heroïna i 4)cocaïna?”. Probablement aquesta resposta s’acostarà més al volum de consum real de droga en les nits dels joves, si bé cal remarcar que no podrem afirmar que l’enquestat n’hagi consumit o no. Pel que fa al consum de drogues, d’acord amb la P.29 “Tu personalment has pres drogues alguna vegada?”, aproximadament un 23% dels joves barcelonins que van sortir de nit va declarar haver consumit drogues. En general el consum és més freqüent en els homes (un 29% afirmen haver-ne pres) i, per edats, destacarien els grups més joves; un 27% dels joves de 14 a 17 anys ha pres almenys un cop algun tipus de drogues diferents del tabac i l’alcohol. Aquest percentatge es reduiria fins al 25% en el cas dels joves de 18 a 24 anys. Aquestes dades ens indiquen un augment relatiu del consum de drogues entre els joves de 14 a 17 anys. És molt significatiu que aquestes generacions, tot i la seva curta edat, siguin les que proporcionalment tinguin més contacte amb les drogues. Cal assenyalar, però, que aquestes dades no indiquen la intensitat del consum, sinó que tan sols fan referència al contacte amb les drogues. Tanmateix, l’efecte generacional és per nosaltres molt important; sabem que entre els joves de 31 a 34 anys aproximadament un 24% ha pres en algun moment alguna mena de droga més enllà del tabac o l’alcohol però, en qualsevol cas, podríem dir que aquest percentatge és gairebé definitiu. En canvi, el 27% dels joves de 14 a 17 anys expressa tan sols un mínim, ja que aquests joves encara disposen de molts anys per d’acostar-se al seu consum. Veiem el conjunt de les dades a la taula següent: Taula 75. Els joves que surten de nit Consum de drogues per grups d’edat i sexe (espontània) P.29 “Tu personalment has pres drogues alguna vegada?” Edat Sexe 14 a 17 18 a 24 25 a 30 31 a 34 Total Home Dona anys anys anys anys Sí 26,6 25,1 17,5 24,3 23,4 29,1 17,2 No 71,3 73,8 80,8 67,6 74,1 68,3 80,4 NS/NC 2,1 1,1 1,7 8,1 2,5 2,6 2,3 Total 100 100 100 100 100 100 100 Als joves que van respondre que havien consumit drogues en alguna ocasió els vam preguntar també quina mena de substàncies van prendre, a la P.30. Els resultats ens indiquen que un 43% va fumar “porros” i que la resta va prendre altres tipus de drogues. El contacte amb els “porros” és més freqüent entre les dones i entre els joves de 25 a 30 anys. Destacaríem, també, en la línia del que comentàvem abans, que és especialment significatiu que el percentatge de joves que han pres “porros” sigui superior en el cas dels joves de 14 z 17 anys que no pas entre els de 31 a 34. 108 Taula 76. Els joves que surten de nit. Consum de drogues per grups d’edat i sexe. Quines? (espontània) P.30 “Quines” Edat Sexe 14 a 17 18 a 24 25 a 30 31 a 34 Total Home Dona anys anys anys anys Porros 42,1 38,5 56,3 40,0 43,2 40,3 48,0 Altres 57,9 61,5 43,8 60,0 56,8 59,7 52,0 Total 100 100 100 100 100 100 100 Finalment, en relació amb la qüestió de les drogues, com ja hem assenyalat en interessava conèixer no només el nivell de consum, sinó també el grau de coneixement o, fins i tot el grau de “familiaritat” dels joves respecte als tipus més freqüents de drogues. És per això que vam preguntar als joves si havien vist alguna vegada que algun dels seus companys hagués provat diferents tipus de substàncies (pregunta 31). Els resultats es presenten a la taula següent: Taula 77. Els joves que surten de nit. Consum de drogues: porros, pastilles, heroïna i cocaïna per grups d’edat i sexe (suggerida) P.31- “Alguna vegada has vist com algun dels teus companys hagi provat” Edat Sexe 14 a 17 18 a 24 25 a 30 31 a 34 Total Home Dona anys anys anys anys Droga: porros Sí 56,4 53,1 50,0 38,9 50,7 54,9 46,2 No 43,6 44,6 48,3 55,6 47,0 41,8 52,5 NS/NC 0 2,3 1,7 5,6 2,3 3,3 1,2 Total 100 100 100 100 100 100 100 Droga: pastilles Sí 29,8 29,0 15,1 22,2 24,7 30,4 18,7 No 70,2 68,7 83,2 72,2 73,0 66,3 80,0 NS/NC 0 2,3 1,7 5,6 2,3 3,3 1,2 Total 100 100 100 100 100 100 100 Droga: heroïna Sí 5,4 3,9 3,4 8,3 4,7 5,0 4,4 No 94,6 93,4 94,9 86,1 92,9 91,4 94,4 NS/NC 0 2,7 1,7 5,6 2,5 3,6 1,2 Total 100 100 100 100 100 100 100 Droga: cocaïna Sí 9,6 15,4 13,4 22,2 15,0 18,5 11,3 No 90,4 81,9 84,9 72,2 82,5 77,9 87,5 NS/NC 0 2,7 1,7 5,6 2,4 3,6 1,2 Total 100 100 100 100 100 100 100 109 Com es pot veure, la meitat dels joves de Barcelona ha presenciat com algun company fumava “porros” en la seva presència. El percentatge és lleugerament superior en el cas dels homes (un 55% dels homes davant d’un 46% de les dones) i, per edats, el percentatge més gran el trobaríem en el cas dels joves de 14 a 17 anys. De fet, la distribució mostra una relació inversa amb l’edat (a més edat, menys freqüència), la qual cosa ens indica fins a quin punt el coneixement i el consum de “porros” s’ha “normalitzat” durant els darrers anys. El consum de pastilles és també un fenomen relativament nou. Gairebé un 30% dels joves menors de 25 anys ha presenciat com algun membre del seu grup habitual d’amics en prenia (cinc puts per damunt de la mitjana, que és d’un 25%). Per sexes, els homes continuen destacant percentualment per damunt de les dones (un 30% dels homes van respondre afirmativament i tan sols ho van fer afirmativament un 19% de les dones). En el cas de la cocaïna, un 15% dels joves declaren haver presenciat com algun company en prenia. Els homes tornen a destacar per damunt de les dones, però per edats, en canvi, el percentatge s’incrementa en augmentar l’edat dels enquestats13. A l’últim, en el cas de l’heroïna, tan sols un 5% dels joves van respondre afirmativament. El grup d’edat que més coneixement directe en tindria seria el dels joves de 31 a 34 anys (un 8% afirma haver vist algun company consumint- ne). En qualsevol cas, abans d’extreure conclusions d’aquestes dades, s’ha de recordar que el consum d’heroïna es produeix normalment en àmbits de major intimitat que la resta de les drogues mencionades. Tant els “porros” com les pastilles o la cocaïna són drogues molt mes “socials” í el seu consum és molt més freqüent en locals públics i en determinades activitats d’oci (discoteques, bars musicals, concerts,…) 13 Cal dir que el consum de cocaïna, donat el seu cost elevat, és més freqüent entre els joves que compten amb fonts d’ingressos pròpies, cosa que explicaria la tendència creixent d’aquestes dades. 110 4.4. Anàlisi dels col·lectius per tipus de lleure acomplert Hem considerat que era interessant analitzar als joves que surten de nit en funció del lleure que diuen haver fet la setmana anterior. Analitzar-los atenent a les principals característiques sociodemogràfiques que els defineixen, als valors i actituds més rellevants i, finalment, veure quin comportament tenen respecte a aspectes centrals del lleure (hora de tornada els divendres i dissabtes, amb qui surten a les nits, quins ingressos i despeses tenen, transports utilitzats i consum de tabac, alcohol i drogues). Cal assenyalar que s'han agrupat els individus que han contestat el mateix a la pregunta 14 del qüestionari: " Ara et diré diferents coses que es poden fer en el temps lliure. Pensa en el que has fet durant la setmana passada, i diga'm sí hi has anat, quin dia o dies, aproximadament en quines hores, i en quina ciutat.". Entenem que aquesta pregunta era la que registrava de forma més acurada les diverses activitats de lleure que, en realitat, fan els joves en el seu temps lliure. A més s'ha afegit el filtre de la pregunta 13, en el sentit que només s'han considerat als joves que van contestar afirmativament a aquesta pregunta "Durant la setmana passada vas sortir de nit ?". Un aspecte que cal posar de relleu és el caràcter de respostes múltiples que permet la pregunta 14 del qüestionari, de forma que els col·lectius de joves que analitzem segons el tipus de lleure acomplert, no suposen en cap cas que els grups resultants siguin compartiments estancs uns dels altres. Això significa que si un jove va respondre que va anar a la discoteca, va anar al cinema i va anar a passejar, aquest mateix jove serà present als diversos col·lectius que se’n deriven: “Discoteca”, “Cinema”, “Passejar”. Aquest fet suposa que l'anàlisi que realitzem dels diferents tipus de lleure sigui una aproximació més rigorosa a la realitat complexa dels diferents comportaments de lleure dels joves que surten de nit. Cal advertir que hem procedit a eliminar els grups que registraven pocs integrants per evitar anàlisis poc fiables, i que només s’han analitzat aquells grups que presentaven un nombre d’integrants prou gran. Així s’ha procedit a seleccionar els grups que presentem a continuació. En dos casos s’han agrupat comportaments que presenten una lògica interna: en el cas dels esports s’han agrupat tots els que han realitzat una activitat relacionada amb l’esport i, en el cas dels que han anat al museu o al teatre, s’ha procedit a sumar-los, entenent que presenten una mateixa lògica interna de consum de lleure cultural. 1) Cinema 2) Restaurant 3) Bars 4) Discoteques 5) Esports (agrupació dels que han manifestat haver anat al gimnàs, practicat esport a l’aire lliure, practicat esport federat i practicat esports d’aventura) 6) Passejar 111 7) Teatre+Museus (suma dels que han manifestat que han assistit al teatre i els que han manifestat que han visitat un museu). Del total de joves de Barcelona, els que van sortir a la nit la setmana anterior representaven a 534 individus, un 53,4%. Dels que van sortir a la nit, presentem el percentatge de joves que va manifestar haver realitzat cada una de les diverses formes de lleure Taula 78. Els joves que van sortir de nit. Nombre de joves que va sortir de nit per tipus de lleure realitzat % respecte al total de Nombre joves que van sortir de de joves nit Cinema 32,9 78.960 Restaurant 38 91.200 Bars 71,1 170.640 Discoteques 33,8 81.120 Esports 36,5 87.600 Passejar 50,5 121.200 Teatre+Museus 9,3 22.320 Com podem observar a la taula, els grups majoritaris els constitueixen el 71% dels joves que va sortir de nit i que va anar a bars, i el 50,5% que manifesta haver anat a passejar. Els següents grups, que presenten percentatges més baixos, però molt significatius, els comprenen els joves que van anar a restaurants (38%), els que van practicar esports (36,5%), els que van anar a discoteques (33,8%) i els que van anar al cinema (32,9%). A l’últim, el grup que va anar a teatres o museus, representa només el 9,3% dels joves que van sortir de nit, però en nombres absoluts representa una xifra gens menyspreable, doncs equival a 22.320 joves. 112 4.4.1. Característiques sociodemogràfiques 4.4.1.1. Grup d’edat i sexe En referència als que van assistir al cinema, observem com dues terceres parts són joves de 18 a 30 anys, cosa que ens indica que és una activitat que es fa bàsicament entre aquestes edats. El grup de 14 a 17 anys, concentra el 13%, mentre que el de 31 a 34 anys es mou al voltant del 18%. El col·lectiu de joves que va anar als restaurants, es reparteix entre els grups d’edat que superen els 18 anys, cosa que ens indica que aquesta activitat està relacionada amb la majoria d’edat, probablement en el fet que els joves en superar aquesta edat augmenten el nivell d’ingressos. Així del grup de 18 a 24 anys, un 37% manifesta haver anat a restaurants, mentre que en els següents grups d’edats el percentatge se situa al voltant del 28%. En el col·lectiu de joves que va sortir de nit la setmana anterior i que va anar de bars, gairebé la meitat tenia entre els 18 i els 24 anys, percentatge que es redueix al 25% en el grup de 25 a 30 anys. El grup més jove (de 14 a 17 anys) i el grup de més edat (de 31 a 34 anys), registren percentatges del 13%. Anar de bars, és doncs una de les activitats que millor defineix el lleure dels joves de 18 i 30 anys que surten de nit. En cas dels joves que van a les discoteques hi ha una tendència clara, que indica que és un fenomen que deixa de produir-se en la frontera dels 30 anys, mentre que registra el seu percentatge més alt en els joves de 18 a 24 anys, ja que dels que hi van anar es concentren en aquesta edat (el 53%). Dels joves que van a la discoteca, aquesta és una activitat que es porta a terme principalment en el període jove, dels 16 als 24 anys, grup que ha superat l’adolescència però que encara no ha entrat en el món dels adults. Dels joves que han anat a la discoteca, un 21% té entre 14 i 17 anys, percentatge que podria ser més elevat si haguéssim eliminat l’efecte dels joves de 14 i 15 anys que no tenen encara l’edat per anar a la discoteca i que per tant no han contestat aquest ítem. El grup de 18 a 24 anys registra el major gruix, amb un 53%, percentatge que es redueix en el grup de 25 a 30 al 17%, i només al 8% en el grup de més edat, de 31 a 34 anys. Pel que fa al grup de joves que va sortir de nit i va anar a algun teatre o museu en la darrera setmana, es reparteix força proporcionalment en els grups d’edat dels 18 als 34 anys, mentre que el grup de 14 a 17 anys només registra un percentatge del 12%. Per tant, l’hàbit d’anar al teatre o a museus, és una activitat que es realitza a partir dels 18 anys. Dels joves que van fer esport, la majoria tenien menys de 31 anys. Un 20,7% tenia entre 14 i 17 anys, un 47% de 18 a 24 i un 27% entre 25 i 30 anys. Només un 10% tenia entre 31 i 34 anys. Dels joves que manifesten haver sortit la darrera setmana i que també han passejat, el 43% tenen entre 18 i 24 anys, un 24% entre 25 i 30 anys, un 18% entre 31 i 34 anys i, finalment, un 15% entre 14 i 17 anys. 113 Taula 79. Tipus de lleure realitzat durant la setmana anterior per grups d’edat Grup Tipus de Lleure d’Edat Cinema Restaurant Bars Discoteca Teatres, Esport Passejar Museus 14 a 17 13,4 6,5 13,6 21,3 12,3 20,7 14,6 anys 18 a 24 36,9 37,3 48,3 53,1 32,2 42,6 43,0 anys 25 a 30 31,4 27,7 25,0 17,3 25,2 26,8 24,0 anys 31 a 34 18,3 28,5 13,0 8,3 30,2 9,9 18,3 anys Total 100 100 100 100 100 100 100 Si comparem els joves que van sortir la darrera setmana a la nit amb els grups de joves segons tipologia de lleure advertirem diverses diferències. Del total de joves que van manifestar haver sortit la darrera setmana a la nit, un 60,2% tenia entre 14 i 24 anys i un 39,8% tenia entre 25 i 34 anys. Per tipus de lleure, els que van a les discoteques són més joves que el grup de referència (el 74% té entre 14 i 24 anys). El mateix succeeix amb els que practiquen esport, si bé la diferència es registra en el grup més jove, el de 14 a 17 anys, ja que mentre que en el grup de referència és del 15,5 % en el grup dels que practiquen esports és del 20,7%. Taula 80. Joves que van sortir de nit per grups d’edat Grup d’Edat % 14 a 17 anys 15,5 18 a 24 anys 44,7 25 a 30 anys 24 31 a 34 anys 15,8 Total 100 Els que van a bars i els que van sortir a passejar, mantenen una estructura d’edats similars al grup de referència (total de joves que van sortir de nit la setmana anterior). Per la seva banda els grups més envellits són els que van al restaurant (58% tenen entre 25 i 34 anys), al teatre i museus (55,4% tenen entre 25 i 34 anys) i al cinema (49,7% tenen entre 25 i 34 anys), sempre si els comparem amb el grup de referència (el 39,8% tenia entre 25 i 34 anys). 114 Taula 81. Tipus de lleure realitzat durant la setmana anterior per sexe Tipus de Lleure Sexe Cinema Restaurant Bars Discoteca Teatres, Esport Passejar Museus Home 50,7 44,0 51,1 57,6 46,2 65,9 46,4 Dona 49,3 56,0 48,9 42,4 53,8 34,1 53,6 Total 100 100 100 100 100 100 100 Per sexes, els grups que presenten més equilibri són els que van anar al cinema i a bars. Els col·lectius on els homes destaquen en percentatge per sobre de les dones són els que van practicar esport (66% homes) i els que van anar a la discoteca (57,6% d’homes). Les dones, són una mica més nombroses en els grups que van anar al restaurant (56% de dones), en els que van anar a teatre o museus (53, 8%) i els que manifesten haver anat a passejar (53,6%) Taula 82. Joves que van sortir de nit per sexe Sexe % Home 51,8 Dona 48,2 Total 100 115 4.4.1.2. Forma de convivència Els grups que registren una major afinitat amb l’agrupació per formes de convivència del total de joves que van sortir de nit són els que van sortir a passejar, els que van practicar esport i els que van anar a bars. En aquests grups, al voltant de dos terços, viuen amb els pares, i entre un 12-16% viuen en parella ja independitzats del nucli familiar. El col·lectiu que presenta un major percentatge de dependència familiar, doncs encara viu a casa dels pares; és el que va anar a discoteques (78%), un valor molt elevat si el comparem amb el nombre de joves que viu amb els seus pares amb el total de joves que va sortir a la nit (62%). Taula 83. Tipus de lleure realitzat durant la setmana anterior per forma de convivència Forma de Tipus de Lleure convivència Cinema Restaurant Bars Discoteca Teatres, Esport Passejar Museus Viu sol 12,4 19,5 9,5 4,5 19,7 8,8 12,7 Amb els pares 55,0 47,8 66,6 78,2 40,9 65,6 64,7 Amb parella 19,8 23,1 11,7 7,9 23,4 14,3 16,2 Amb parella i 1,2 3,7 0,3 0 6,5 0,5 0 fills Amb altres 0,6 2,5 2,3 3,1 0 1,5 2,1 familiars Amb amics 9,1 3,3 8,8 6,3 9,4 8,3 3,4 Altres 1,8 0 0,8 0 0 1,0 0,8 situacions Total 100 100 100 100 100 100 100 Taula 84. Joves que van sortir de nit per forma de convivència Forma % Viu sol 10,1 Amb els pares 61,9 Amb parella 14,3 Amb parella i fills 1,6 Amb altres familiars 2,5 Amb amics 8,8 Altres situacions 0,8 Total 100 Els grups que presenten menor dependència dels pares quant a la forma de convivència són els que van anar a teatres o museus (40%), a restaurants (48%) i al cinema (55%). Així, el 30% dels que van anar al teatre o museus viuen en parella (amb fills o no), un 27% dels que van anar a restaurants i un 21% dels que van anar al cinema, percentatge una mica més elevat que el del total de joves que van sortir de nit i viuen en parella (16%). 116 4.4.1.3. Activitat Principal Els grups dels que van sortir a passejar i els que van anar a bars, són els que presenten una major similitud, quant a l’activitat principal que desenvolupen, respecte del total de joves que van sortir la darrera setmana. Així entre un 41- 46% treballen, entre el 27-29% estudien i al voltant d’una quarta part estudien i treballen alhora. Els col·lectius que presenten un major nombre de joves que treballen són els que van anar a restaurants (un 55%), els que van anar a teatre o museus (50%) i els que van anar al cinema (un 49%). Els que van anar a la discoteca i els que van practicar esports, són els que percentualment menys joves que només treballen, el 30% i el 37% respectivament, enfront del 41% del total de joves que només treballen del total de joves que van sortir de nit. Tanmateix són els grups que registren major nombre de joves que només estudien. Taula 85. Tipus de lleure realitzat durant la setmana anterior per activitat principal Activitat Tipus de Lleure principal Cinema Restaurant Bars Discoteca Teatres, Esport Passejar Museus Estudia 24,9 17,7 27,7 35,5 14,2 34,4 27,1 Treballa 49,1 55,3 40,6 30,3 49,9 37,3 46,2 Estudia i 20,0 23,2 24,7 25,4 36,0 22,0 20,9 treballa Aturat 6,1 3,8 7,0 8,8 0 6,3 5,8 Total 100 100 100 100 100 100 100 Taula 86. Joves que van sortir de nit per activitat principal Sexe % Estudia 29,6 Treballa 41 Estudia i Treballa 22,7 Aturat 6,8 Total 100 117 4.4.1.4. Nivell d’estudis Del total de joves que van sortir la darrera setmana a la nit , la meitat té una formació mitjana BUP/FP/ESO, mentre que un 38% té titulació universitària de grau mitjà o superior. Un 14% tenia estudis primaris inacabats. Els grups que presenten major similitud, pel que fa a nivell de formació, respecte del total de joves que van sortir a la nit la setmana anterior, són els que van anar a passejar, els que van practicar esports i els que van anar a bars. Per la seva banda, els grups que destaquen perquè tenen un percentatge de titulats universitaris més alt són els que van anar al teatre o museus (un 49%), al cinema (47%) i a restaurants (46%) . El col·lectiu que presenta un menor percentatge d’universitaris (grau mitjà i grau superior) és el que va anar a discoteques, ja que només una quarta part té aquesta qualificació (concretament el 26,3%). Taula 87. Tipus de lleure realitzat durant la setmana anterior per nivell d’estudis Nivell Tipus de Lleure d’estudis Cinema Restaurant Bars Discoteca Teatres, Esport Passejar Museus Primaris inacabats 0 0 0,2 0,5 0 0,9 0,3 Primaris 12,5 13,3 11,7 12,6 11,6 14,6 17,1 BUP/FP/ESO 40,4 40,8 50,8 60,6 39,3 48,0 48,0 Univ. Grau mig 21,3 20,5 16,8 13,7 21,5 18,5 11,8 Univ. Grau 25,8 25,5 20,4 12,6 27,6 18,0 22,8 superior Total 100 100 100 100 100 100 100 Taula 88. Joves que van sortir de nit per nivell d’estudis Nivell d’estudis % Primaris inacabats 0,3 Primaris 14 BUP/FP/ESO 48,1 Univ. Grau mig 19,1 Univ. Grau superior 18,5 Total 100 118 4.4.2. Valors i actituds 4.4.2.1. Religió Del total de joves que va sortir de nit la setmana anterior, un 53% es considerava catòlic (suma del 45% que manifestaven ser catòlics no practicants i el 8% dels que deien ser catòlics practicants), percentatge similar al registrat en el grup dels joves que van anar de bars (53%), dels que van anar al teatre o museus (51%)i els que van practicar esport (53%). Els joves que van anar a la discoteca són els que presenten un percentatge més alt de no creients, si sumem els que es defineixen com a “no creient” i els que manifesten ser “indiferents”, concretament un 48%, enfront del 41% dels “no creients” més “indiferents” del total dels joves que van sortir de nit. Alhora presenten el percentatge més baix de catòlics, practicants o no, ja que aquests representen el 49%. Els grups de joves que van anar al cinema (63), els que van anar a restaurants (60) i els que van anar a passejar (57%) presenten els índexs més elevats de catòlics. Taula 89. Tipus de lleure realitzat durant la setmana anterior per religió Tipus de Lleure Cinema Restaurant Bars Discoteca Teatres, Esport Passejar Religió Museus Catòlic practicant 8,7 10,3 7,5 5,6 11,3 9,8 8,5 Catòlic no practicant 54,5 50,1 45,7 43,7 39,9 43,2 48,8 Altres religions 2,6 2,4 1,7 1,0 1,8 3,8 3,5 No creient 21,2 26,8 27,1 28,2 29,5 29,2 26,4 Indiferent 8,8 8,7 15,6 19,5 17,4 9,7 10,3 NS/NC 4,2 1,6 2,4 2,0 0 4,3 2,5 Total 100 100 100 100 100 100 100 Taula 90. Joves que van sortir de nit per religió Religió % Catòlic practicant 8,2 Catòlic no practicant 44,7 Altres religions 2,1 No creient 24,9 Indiferent 16 NS/NC 4,1 Total 100 119 4.4.2.2. Posicionament ideològic Com ja hem assenyalat, el total de joves que ha manifestat haver sortit de nit la setmana anterior, se situa en l'eix esquerra-dreta en una posició d'esquerra moderada (4,40). Taula 91. Lleure realitzat durant la setmana passada Posicionament en l’eix esquerra-dreta (1 = esquerra / 10 = dreta) (mitjana) Tipus de Lleure Teatres, Restaurant Passejar Bars Esport Discoteca Cinema Museus Mitjana 4,09 4,12 4,20 4,38 4,42 4,54 4,67 Taula 92. Joves que van sortir de nit. Posicionament en l'eix esquerra-dreta (1=esquerra / 10 dreta) (mitjana) Total Mitjana 4,40 Pel que fa al tipus de lleure realitzat s’aprecien diferències entre els grups cap a posicions d’esquerra moderada més clares o bé cap a posicions més tendents al centre. En la posició 4, que suposa clarament una posició ideològica d’esquerra moderada, hi trobem el grup dels que van anar al teatre o museus. A continuació se situen els que van anar a restaurants (4,1%), a passejar (4,2), a bars (4,38%) i els que van practicar esports (4,42). Els col·lectius de joves que van anar a la discoteca i al cinema, ja s’acosten més a posicions de centre (posició 5) que d’esquerra moderada (posició 4), amb un 4,54% pels que van anar a la discoteca i del 4,67 pels que van anar al cinema. 120 4.4.3. Comportament en el lleure nocturn 4.4.3.1. Hora de tornada divendres i dissabte Segons el tipus de lleure realitzat, els diferents grups de joves barcelonins que van sortir de nit la setmana anterior, presenten diferències significatives respecte a l’hora de tornada. Analitzarem l’hora de tornada a la nit de divendres i dissabte, dies on es concentra el gruix de lleure nocturn de la majoria dels joves de la nostra ciutat. Pel que fa al divendres les diferències són notables. En primer lloc cal assenyalar que els joves que van practicar esport i els que van sortir a passejar, són els col·lectius que major similitud presenten, pel que fa a l’hora d’arribada, amb el total de joves que va sortir de nit la setmana passada. Així en aquests grups un 15-18% d’aquests joves tornen entre les 12h i les 2h de la nit, un terç entre les 2h i les 4h, un altre terç entre les 4h i les 7h, i finalment, un 14-17% torna més tard de les 7h del matí. Els que van anar a restaurants presenten un comportament similar, si bé, el grup dels que torna més tard de les 7h és 5 punts inferior al total dels joves que van sortir de nit. Els joves que van anar a discoteques són, amb diferència, els que arriben més tard a casa divendres. Una quarta part torna més tard de les 7h del matí, mentre que un 44% torna entre les 4h i les 7h. Els que van als bars, tornen una mica més tard que la mitjana total dels joves que van sortir de nit la setmana passada: un 19% (gairebé dos punts més) torna més tard de les 7h del matí i un 36% (quatre punts més que el total de joves) ho fa entre les 4h i les 7h. Els que van anar al teatre o museus són els que van tornar a casa més d’hora, perquè el 27% va arribar abans de les 2h del matí, un terç entre les 2h i les 4h , un 27% entre les 4h i les 7h i només un 12% ho va fer després de les 7h del matí. Els que van anar al cinema són el segon grup que va tornar més d’hora, perquè un terç va arribar abans de les 2h del matí, un 17% entre les 2h i les 4h, un 40% entre les 4h i les 7h i només un 11% ho va fer després de les 7h del matí. Taula 93. Tipus de lleure realitzat durant la setmana anterior Hora de tornada del divendres Tipus de Lleure Hora Cinema Restaurant Bars Discoteca Teatres, Esport Passejar Museus <12 nit 3,8 1,6 3,2 1,7 0 2,9 2,5 12 - 2 h. 28,5 17,2 11,9 6,9 26,9 15,3 17,5 2 - 4 h. 17,4 31,4 29,8 21,0 33,9 33,6 33,1 4 -7 h. 39,0 37,3 35,9 44,3 27,0 33,5 32,4 > 7 matí 11,3 12,5 19,2 26,1 12,2 14,7 14,6 Total 100 100 100 100 100 100 100 121 Respecte a l’hora de tornada de dissabte, ja vam observar com els joves que van sortir de nit, tornaven més tard que divendres. Només un 14% ho feia abans de les 2h, un 27% ho feia entre les 2h i les 4h, un 40% entre les 4h i les 7h i un 18% més tard de les 7h. Novament els que van practicar esports i els que van anar a passejar, presenten una distribució, pel que fa a l’hora de tornada dissabte, similar. Els que van anar a bars presenten un comportament semblant, però cal exceptuar que el grup que torna entre les 4h i les 7h, és 5 punts superior que el mateix grup del total de joves. Els que van anar a la discoteca són, de nou, el grup que més tard va tornar. Una quarta part ho va fer més tard de les 7h, mentre que la meitat ho va fer entre les 4h i les 7h de la matinada. Els que van anar al teatre o a museus, és un dels grups que van tornar mes d’hora, ja que gairebé la meitat ho van fer abans de les 4h del matí, i només un 6,5% ho va fer després de les 7h. També van tornar més d’hora els que van anar al cinema (pràcticament la meitat va tornar abans de les 4h) i els que van anar al restaurant, que van tornar també en un 48% abans de les 4h de la matinada. Taula 94. Tipus de lleure realitzat durant la setmana anterior Hora d’arribada del dissabte Tipus de Lleure Cinema Restaurant Bars Discoteca Teatres, Esport Passejar Museus < 12 nit 2,4 2,0 3,7 2,6 0 5,6 3,4 12 - 2 h. 15,0 8,6 6,6 6,6 13,6 11,0 12,2 2 - 4 h. 31,6 37,3 25,9 13,2 36,0 29,0 31,1 4 - 7 h. 40,8 39,6 45,1 51,0 43,8 39,6 37,7 > 7 matí 10,2 12,5 18,7 26,6 6,5 14,7 15,6 Total 100 100 100 100 100 100 100 Taula 95. Joves que van sortir de nit. Hora de tornada: divendres i dissabte Hora Divendres Dissabte <12 nit 3,5 3,6 12- 2h 17,8 10,4 2- 4h 28,7 27,5 4- 7h 32,4 40,2 >7 matí 17,7 18,3 Total 100 100 122 4.4.3.2. Amb qui surten Els joves que van anar al teatre o museus i els que han manifestat anar a passejar mantenen, pel que fa a les persones amb qui surten, una distribució semblant al total de joves que va sortir de nit la setmana anterior. Així entre un 25-28% dels joves va sortir amb la parella, una mica més de la meitat amb la colla d’amics (55-58%), un 11-14% amb la parella i els amics, i entre un 4% i 6% amb un grup de parelles. Els que van anar a bars i els que van practicar esport, no s’allunyen gaire del comportament del total de joves que van sortir de nit, si bé hi tenen més pes els que van anar amb la colla d’amics (60%), en detriment dels que van sortir únicament amb la parella (17-20%). El grup dels que va anar a la discoteca, presenta una majoria de més de dos terços (68%) dels que van sortir a la nit amb la colla d’amics, mentre que només un 14% va sortir únicament amb la parella. Aquest comportament ens indica que la discoteca és un comportament de lleure que es realitza en grup. Per la seva banda, els que van anar al cinema i els que van anar a restaurants, ho van fer en major proporció amb la parella que el grup de referència (29% respecte al 25% del total de joves que va sortir de nit), i són menys els que van sortir amb la colla d’amics (un 48% respecte al 57% del total de joves que van sortir de nit). Taula 96. Tipus de lleure realitzat durant la setmana anterior. Amb qui surten Tipus de Lleure Cinema Restaurant Bars Discoteca Teatres, Esport Passejar Museus Amb la parella 28,2 29,5 20,2 14,0 28,2 17,1 25,1 Colla d’amics 48,8 47,5 60,6 68,0 55,4 60,3 55,6 Grup de parelles 5,9 5,4 5,6 4,1 4,3 6,2 3,9 Altres 1,5 0,4 0,2 0,5 0 1,4 0,3 Parella i amics 15,5 17,3 13,1 13,4 12,1 15,1 14,6 Total 100 100 100 100 100 100 100 Taula 97. Joves que van sortir de nit. Amb qui surten Amb qui surten % Amb la parella 24,7 Colla d’amics 57,5 Grup de parelles 5,8 Altres 0,8 Parella i amics 11,4 Total 100 123 4.4.3.3. Ingressos i despeses Els joves que van anar a bars la setmana anterior, presenten una distribució similar al total de joves que van sortir a la nit la setmana anterior, pel que fa a les fonts d’ingressos. Així, una quarta part obté els ingressos dels pares o familiars, gairebé dos terços els van obtenir treballant i al voltant del 8% els va obtenir dels pares i el treball. Els que van anar a teatres o museus són els que presenten més independència respecte als ingressos, ja que un 82% els va obtenir treballant i només un 14% els va obtenir dels pares o familiars. Els que van anar a restaurants també presenten una majoria de més de les tres quartes parts de joves que obtenen els ingressos treballant, mentre que un 16% els obté de pares i familiars. Els que van anar al cinema i els que van anar a passejar, també presenten major proporció de joves que obtenen els ingressos treballant, si bé no són tants com en els grups que hem comentat anteriorment: dels que van anar al cinema un 69% va obtenir els ingressos treballant i dels que van anar a passejar, aquests són el 66%. Els joves que van anar a la discoteca són els que presenten una major proporció de joves que obtenen els ingressos dels pares i familiars, concretament un terç d’aquests, mentre que els que obtenen els ingressos només treballant no superen el 57%. Els que practicaren esports registren un comportament similar, perquè un 29% obtingué els ingressos dels pares o familiars i el 56% del treball, si bé cal afegir que en aquest grup els joves que obtenen els ingressos de la combinació dels pares/familiars i el treball són l’11%. Taula 98. Tipus de lleure realitzat durant la setmana anterior. Fonts d’ingressos Fonts Tipus de Lleure d’ingressos Cinema Restaurant Bars Discoteca Teatres, Esport Passejar Museus Pares/familiars 21,3 15,8 25,2 31,1 14,2 29,0 22,4 Treballant 68,9 77,5 63,3 56,6 82,3 55,9 66,5 Pares i treball 6,3 5,7 8,9 9,8 3,6 11,1 9,7 Subsidi 1,1 0 1,3 1,5 0 0,5 0,7 Altres 2,3 1,0 1,2 1,0 0 3,5 0,7 Total 100 100 100 100 100 100 100 Taula 99. Joves que van sortir de nit. Font d’ingressos Fonts d’ingressos % Pares/ familiars 26.8 Treballant 61.5 Pares i treball 8 Subsidi 1.7 Altres 2 Total 100 124 En la despesa en lleure nocturn, també apreciem diferències segons el tipus de lleure realitzat. Els joves que van anar a bars i els que van practicar esports, presenten una distribució similar als joves que van sortir de nit, pel que fa a la despesa realitzada durant les sortides nocturnes la darrera setmana. El grup que fa una despesa més important és el que va anar als restaurants, perquè una tercera part es va gastar entre 6.000 i més de 10.000 ptes, un 40% entre 3.000 i 6.000 ptes i una quarta part menys de 3.000 ptes. El grup que va fer menys despesa va ser el que va anar a passejar, ja que un 78% es va gastar menys de 6.000 ptes. En el grup dels joves que van anar al cinema, destaca el 43% dels joves que manifesta haver-se gastat menys de 3.000 ptes, seguit del grup que es va gastar entre 3.000 i 6.000 ptes. que reuneix una tercera part dels joves. Dels joves que van anar a la discoteca, hi té més pes que en cap altre tipus de lleure, els que es van gastar més de 10.000 ptes, que arriba fins el 10,3%. Per altra banda, un 40% va realitzar una despesa menor de 3.000 ptes i un 35% es va gastar entre 3.000 i 6.000 ptes. Taula 100. Tipus de lleure realitzat durant la setmana anterior Despesa (en pessetes) Tipus de Lleure Cinema Restaurant Bars Discoteca Teatres, Esport Passejar Museus - de 3.000 ptes. 43,4 24,7 46,5 39,4 35,4 45,6 41,0 3.000 - 6.000 ptes. 31,3 40,1 32,4 34,7 38,5 28,0 37,0 6.000 - 10.000 ptes. 17,8 26,4 15,3 15,0 17,8 16,7 16,6 + de 10.000 ptes. 6,2 8,3 5,9 10,3 8,2 8,0 5,0 NS/NC 1,2 0,5 0 0,6 0 1,6 0,4 Total 100 100 100 100 100 100 100 Taula 101. Joves que van sortir de nit. Despesa (en pessetes) Ptes % - de 3.000 ptes. 48,1 3.000 - 6.000 ptes. 31,9 6.000 - 10.000 ptes. 14,1 + de 10.000 ptes. 5,3 NS/NC 0,6 Total 100 125 4.4.3.4. Transports utilitzats Per comparar els mitjans emprats per cada col·lectiu de joves segons el tipus de lleure realitzat, hem procedit a agrupar-los segons la natura del transport. Així, pel total de joves que van sortir de nit la setmana anterior, un 45% va utilitzar el cotxe (cotxe propi+cotxe d’altri), un 26% el transport públic (metro+taxi+bus), mentre que un 20% va anar a peu. El grup que va utilitzar el cotxe més que la mitjana és el col·lectiu que va anar a restaurants, un 54,3%. Els que van anar a passejar, els que van anar a bars i els que van anar al cinema, se situen com la mitjana en l’ús del cotxe, amb valors al voltant del 45%. Per contra, els que van utilitzar el transport públic més que la mitjana, són els que van anar a la discoteca (33%), els que van anar a teatres o museus (31%) i els que van anar al cinema (28%). Els que van practicar esports, són l’únic grup que està per sota de la mitjana quant a l’ús del cotxe (35,3%), i, a la vegada, per sota de la mitjana de l’ús en transport públic (21,7%). És també el grup que percentualment manifesta haver viatjat més en moto (8%). Taula 102. Tipus de lleure realitzat durant la setmana anterior. Mitjà de transport emprat Tipus de Lleure Mitjà de Cinema Restaurant Bars Discoteca Teatres, Esport Passejar transport Museus Cotxe propi 31,3 39,8 26,3 21 24,8 29,4 28,8 Cotxe d’altres 13,1 14,5 19,2 21 6,6 15,9 16,2 A peu 21 15,6 20,8 15,6 30,9 23,2 24,1 Metro 15,9 8 14,3 18,1 15 12,4 13,7 Moto 6,4 4,6 7,4 7,2 4,9 8,3 6,3 Taxi 6,2 9,4 5,8 7,6 11 3,2 4,9 Bus 6,1 6,7 5,2 7,2 4,9 6,1 5,3 Bicicleta 0 1 0,6 0,5 1,9 0,5 0,7 Altres 0 0,4 0,4 1,8 0 1 0 Total 100 100 100 100 100 100 100 Els grups que tenen percentatges, per damunt de la mitjana, de persones que van anar a peu són els que van anar a teatre o museus (31%), i ja pròxims a la mitjana però per sobre, els que van anar a passejar (24,1%) i els que van practicar esports (23,2%). 126 Taula 103. Joves que van sortir de nit. Mitjà de transport Mitjà % Cotxe propi 26,8 Cotxe d’altres 18,1 A peu 19,9 Metro 15,3 Moto 7,4 Taxi 5,6 Bus 5,4 Bicicleta 0,2 Altres 1,5 Total 100 127 4.4.3.5. Consum de tabac, alcohol i drogues. Fins ara hem analitzat el consum de tabac, alcohol i altres drogues en relació als joves que van sortir de nit la setmana anterior. Tanmateix, ens sembla interessant saber fins a quin punt els joves que habitualment consumeixen aquest tipus de substàncies realitzen o no un tipus determinat d’activitats de lleure. Volem, per tant, analitzar la possible relació entre el lleure realitzat i la propensió al consum de tabac, alcohol i altres drogues. La hipòtesi de partida és que, en el cas del consum de drogues, hi ha tipus d’activitats que es relacionen més intensament amb el seu consum o, dit d’una altra manera, que les possibilitats de consum no són les mateixes en el marc de les diferents tipologies d’activitats de lleure realitzat. Tabac. En el cas del tabac, per exemple, destacaríem que les joves que han fet esport són els que percentualment fumen menys (un 59%). En canvi, el percentatge augmentaria entre els joves que acostumen a anar a restaurants, bars i discoteques (al voltant del 64%). Taula 104. Tipus de lleure realitzat durant la setmana anterior. Consum de tabac Tipus de Lleure Cinema Restaurant Bars Discoteca Teatres, Esport Passejar Museus Sí 59,4 65,5 63,7 64,7 65,7 58,9 63,4 No 40,6 34,5 36,3 35,3 34,3 41,1 36,6 Total 100 100 100 100 100 100 100 Begudes alcohòliques. Les diferències són molt més clares en el cas dels joves que consumeixen begudes alcohòliques. Els percentatges més elevats de consum els trobaríem entre els joves que van a les discoteques (un 82%), bars (un 80%) i restaurants (un 76%). Per sota de la mitjana general (que, com hem vist anteriorment, és del 74%) trobaríem als joves que van a passejar (73%), als que van anar al cinema (70%), als que van practicar esport (69%) i als que van anar al teatre o bé a museus (64%). Veiem les dades a la taula següent: Taula 105. Tipus de lleure realitzat durant la setmana passada. Consum de begudes alcohòliques Tipus de Lleure Cinema Restaurant Bars Discoteca Teatres, Esport Passejar Museus Sí 70,2 75,9 79,7 82,2 63,9 69,4 72,9 No 29,8 24,1 20,3 17,8 36,1 30,6 27,1 Total 100 100 100 100 100 100 100 Segons el tipus de beguda més habitual també trobaríem diferències interessants. Per exemple, els joves que comparativament beuen més cervesa són els que durant la setmana anterior a l’enquesta van anar a bars (un 27% declara haver begut més de tres cerveses). Dels que en van beure dues o tres, 128 el percentatge més elevat el trobaríem entre els joves que van anar a discoteques (un 55%). En el cas dels combinats, la major propensió a beure’n es localitza igualment entre els joves que van anar a discoteques (el 68% dels joves que hi van en prenen almenys dos). En aquest sentit també caldria destacar als joves que van a bars (un 63%) o al cinema (un 62%). Per contra, els percentatges més baixos de consum els trobaríem entre els joves que passegen, practiquen esports o van a teatres o museus. Taula 106. Tipus de lleure realitzat durant la setmana anterior. Consum de: cervesa, combinats i destil·lats Número Tipus de Lleure de Cinema Restaurant Bars Discoteca Teatres, Esport Passejar begudes Museus Beguda: Cervesa Una 19,9 26,4 23,2 19,1 25,9 25,1 24,1 2 a 3 53,4 48,3 49,6 55,3 53,1 53,5 54,1 > de 3 26,7 25,3 27,2 25,6 21,0 21,4 21,7 Total 100 100 100 100 100 100 100 Beguda: Combinats Un 37,6 39,1 37,3 32,4 64,0 39,7 40,4 2 a 3 45,9 47,2 48,8 48,9 28,0 48,5 44,7 > de 3 16,4 13,7 13,9 18,8 8,0 11,8 14,9 Total 100 100 100 100 100 100 100 Beguda: Destil·lats Un 16,8 26,1 29,8 28,5 31,2 31,1 38,6 2 a 3 71,0 60,1 44,2 45,8 37,6 37,7 43,8 > de 3 12,2 13,8 26,1 25,7 31,2 31,3 17,6 Total 100 100 100 100 100 100 100 Drogues. En relació amb el consum d’altres tipus de drogues, cal que tornem a fer una advertència pel que fa a la lectura dels resultats. En primer lloc, assenyalarem la resposta a la pregunta 29 del qüestionari, “Tu personalment has pres drogues alguna vegada?”. Els resultats, al ser una pregunta directa a l’enquestat que fa referència a un comportament no acceptat socialment, és probable que se situí per sota del consum real de dogues. En segon lloc, presentem les respostes a la pregunta 31, “Alguna vegada has vist com algun dels teus companys hagi provat: 1)porros, 2)pastilles, 3)Heroïna i 4)Cocaïna?”. Probablement aquesta resposta s’acostarà més al volum de consum real de droga en les nits dels joves, si bé cal remarcar que no podrem afirmar que l’enquestat n’hagi consumit o no. Pel que fa a la pregunta 29, els que comparativament en van consumir més serien els joves que van anar a discoteques (un 31% dels que hi van anar han pres drogues en alguna ocasió). El percentatge seria encara més alt entre els joves que van anar a teatres i/o museus (un 33%)14. Per contra, els que 14 Tanmateix, el nombre de persones que van respondre que havien anat al teatre o a museus és molt més petit en comparació amb els que van respondre haver anat a discoteques. En disposar de menys casos, els resultats de la variable són menys fiables. 129 comparativament tindrien menys predisposició al consum de drogues serien els joves que van anar al cinema o a restaurants. Taula 107. Tipus de lleure realitzat durant la setmana anterior Consum de drogues (espontània) P.29- “Tu personalment has pres drogues alguna vegada?” Cinema Restaurant Bars Discoteca Teatres, Esport Passejar Museus Sí 19,5 20,1 23,8 31,2 33,4 25,5 22,4 No 78,3 78,2 74,7 67,8 66,6 73,4 76,1 NS/NC 2,2 1,6 1,6 1,0 0 1,1 1,5 Total 100 100 100 100 100 100 100 En relació a la pregunta 31, en que els joves ens contestaven si havien vist a algun company prendre diferents tipus de drogues, destacaríem el fet que els joves que van anar a discoteques són els que comparativament han vist prendre més “porros” i més “pastilles”15. La resta d’ítems obtenen freqüències similars a la mitjana (51% en el cas dels “porros” i 25% en el cas de les “pastilles”). En el cas del consum de cocaïna, els que obtenen percentatges més alts són els joves que van anar a teatres i/o museus i també els que van anar a restaurants (38% i 20%, respectivament). Taula 108. Tipus de lleure realitzat durant la setmana anterior Consum de drogues: porros, pastilles i cocaïna (suggerida) P.31- “Alguna vegada has vist com algun dels teus companys hagi provat” Cinema Restaurant Bars Discoteca Teatres, Esport Passejar Museus Consum de porros Sí 51,2 53,0 52,1 61,4 67,5 53,4 52,3 No 47,1 45,9 46,1 38,1 32,5 44,6 45,9 NS/NC 1,7 1,1 1,8 0,5 0 2,1 1,8 Total 100 100 100 100 100 100 100 Consum de pastilles Sí 23,4 22,1 24,1 35,5 38,4 27,0 20,5 No 74,9 76,8 74,2 64,0 61,6 70,9 77,6 NS/NC 1,7 1,1 1,8 0,5 0 2,1 1,9 Total 100 100 100 100 100 100 100 Consum de cocaïna Sí 18,3 19,5 15,5 17,4 37,8 12,8 16,1 No 79,4 78,9 82,7 81,6 62,2 84,7 82,1 NS/NC 2,3 1,5 1,8 1,0 0 2,5 1,8 Total 100 100 100 100 100 100 100 15 Tanmateix, hi hauria el cas dels joves que van anar a teatres i/o museus que mostren percentatges encara superiors tot i que són, com hem explicat abans, menys fiables. 130 4.5. Opinió sobre l’hora de tancament Als joves que ens van dir que havien sortit durant la setmana anterior a la nit, els vam preguntar també si estaven d’acord amb la mesura de tancar els bars, pubs i discoteques a una hora determinada de la nit. Gairebé un 20% va dir que sí que hi estaven d’acord, mentre que un 65% va mostrar el seu desacord. Un altre 15% no va respondre ni una cosa ni l’altra i va dir que la resposta depenia del tipus del local o el tipus de situacions. Per sexes, les dones en general estan més a favor de la mesura d’imposar una hora oficial de tancament que no pas els homes (un 23% davant d’un 16%). Entre els homes, un 70% creuen que no s’haurien de tancar (cosa que comparteix un 59% de les dones). Per edats, la tendència indica que a mesura que augmenta l’edat disminueix la proporció de joves que no posarien límits a l’hora de tancament dels locals d’esbarjo. Gràfic 57: Opinió sobre fixar una hora de tancament dels locals nocturns 80 73 70 65 60 60 59 50 si 40 no 30 24 23 20 19 13 10 0 14-17 anys 18-24 anys 25-30 anys 31-34 anys 131 Taula 109. Tipus de lleure realitzat durant la setmana anterior. Opinió sobre fixar una hora de tancament dels locals nocturns per sexe, grups d’edat i districte Sí No Depèn Ns/nc Total SEXE Home 15,5 70,0 12,9 1,7 100 Dona 23,1 58,7 16,2 2,0 100 EDAT 14 a 17 anys 12,1 73,7 12,1 2,0 100 18 a 24 anys 18,4 64,4 15,7 1,5 100 25 a 30 anys 23,9 61,2 13,4 1,5 100 31 a 34 anys 21,4 60,7 14,3 3,6 100 DISTRICTE Ciutat Vella 10,8 86,5 2,7 0,0 100 Eixample 19,8 65,6 14,6 0,0 100 Sants 22,2 49,2 27,0 1,6 100 Les Corts 19,4 54,8 25,8 0,0 100 Sarrià - St.Gerv. 10,4 70,8 16,7 2,1 100 Gràcia 28,6 57,1 14,3 0,0 100 Horta 24,2 58,1 16,1 1,6 100 Nou Barris 23,0 55,7 14,8 6,6 100 St.Andreu 14,0 78,0 6,0 2,0 100 St.Martí 13,3 78,3 5,0 3,3 100 TOTAL 18,9 64,9 14,4 1,8 100 Per districtes, els que estarien més a favor de determinar una hora de tancament dels locals nocturns serien els joves que viuen a Gràcia (31%), a Nou Barris (26%) i a Horta (25%). Per contra, els que no voldrien cap hora límit de tancament són a Ciutat Vella (83%), Sant Andreu (79%) i Sant Martí (78%). Als que van assenyalar que estaven d’acord amb la mesura de tancar els locals nocturns a una hora determinada els vam preguntar quina hora seria la desitjada per tancar-los. La mitjana se situa a les 5h de la matinada; en el cas dels homes, la mitjana és lleugerament superior (a un quart de 6) mentre que les dones els tancarien, per mitjana, una mica abans de les cinc. 132 5. Els joves que no surten de nit 133 5.1. Característiques sociodemogràfiques 5.1.1. Nombre total de joves segons grup d’edat i sexe Segons les dades de l’enquesta, un màxim de 210.000 joves no acostumen a sortir de nit. Aquesta quantitat és el resultat d’aplicar a la població barcelonina de 14 a 34 anys el percentatge de joves que ens van respondre que no havien sortit durant la setmana anterior a l’enquesta (un 47%). Com dèiem, és un màxim ja que, de tots aquests joves, gairebé la meitat (un 45%) no van sortir per causes puntuals (en nombres absoluts, representarien un total de 95.000 joves). D’aquests 210.000 joves, el grup més nombrós seria els dels joves de 31 a 34 anys, tot i que les xifres totals serien similars per tots els grups. De 14 a 17 anys no van sortir gairebé 56.000, de 18 a 24 no van sortir 49.000, de 25 a 30 estaríem parlant de 46.000 joves i, finalment, de 31 a 34 serien 59.000 els joves que no acostumen a sortir de nit. Aquestes mateixes dades s’expressen percentualment a la següent taula: Taula 110. Joves que no surten de nit per grups d’edat i sexe (per files) Edat Sexe 14 – 17 18 – 24 25 – 30 31 – 34 Total Home Dona anys anys anys anys No surten 26,5 23,2 22,1 28,2 100 41,9 58,1 de nit Tal i com fèiem en el punt en que parlàvem dels joves que sí sortien, podríem evitar l’efecte del pes relatiu de cada un dels grups d’edat realitzant una anàlisi específica de cada un d’ells. En aquest sentit, diríem que els joves que menys surten són els que tenen entre 14 i 17 anys i entre 31 i 34 anys (en ambdós grups no surten de nit aproximadament el 60%). En canvi, els que percentualment sortirien més serien els joves de 18 a 24 anys (tan sols un 31% no surten). Dels joves de 25 a 30 anys no surten un 47%. Per sexes les dones sortirien menys que els homes (amb una diferència de 10 punts). Gràfic 58: Joves que no van sortir de nit la setmana anterior per grups d’edat i sexe. 70 59,8 61 58,1 60 44,5 50 41,9 40 31,3 30 20 10 0 14-17 anys 18-24 anys 25-30 anys 31-34 anys Home Dona 134 Taula 111 . Percentatge de joves que no surten de nit per grups d’edat i sexe (per columnes) Edat Sexe 14 - 17 18 - 24 25 - 30 31 - 34 Total Home Dona No surten 59,8 31,3 44,5 61 46,6 41,4 51,1 de nit 135 5.1.2. Lloc de residència Per districtes, els joves que menys surten es localitzarien a Sant Martí, Horta i Sarrià. A Sant Martí no surt el 55% dels joves que hi resideixen i a Sarrià i a Horta no surten gairebé la meitat (49% i 48%, respectivament). En canvi, on el percentatge de joves que no surt és més reduït és a Ciutat Vella, on tan sols un 28% del joves que hi viuen no acostumen a sortir de nit. La resta de districtes se situen a l’entorn del 46%. Podem observar totes aquestes dades en el mapa següent: Gràfic 59: Mapa de la població jove de Barcelona que no acostuma a sortir de nit (percentatges) Percentatge de la població juvenil que no acostuma a sortir de nit 49,2% 47,5% 48,1% 47,9% 25% a 31% 46.2% 32% a 38% 39% a 45% 45,9% 46% a 52% 41,9% 53% a 59% 55,3% 28,1% 44,9% Taula 112 . Percentatge de joves que no surten de nit per districte Districte Ciutat Eixample Sants Corts Sarrià Gràcia Horta Nou Sant Sant Vella Barris Andreu Martí No surten 28,1 45,9 44,9 46,2 49,2 47,5 48,1 47,9 41,9 55,3 de nit En nombres absoluts, el districte on hi hauria més joves que no surten seria Sant Martí (35.000) seguit de l’Eixample (30.000), Nou Barris i Horta (ambdós 26.000). Per contra, el nombre seria molt més reduït a Les Corts (14.000) i, sobre tot, a Ciutat Vella (6.000). Veiem totes aquestes dades al següent mapa: 136 Gràfic 60: Mapa de la població jove de Barcelona que no acostuma a sortir de nit (nombres absoluts) Total de la població juvenil que no acostuma a sortir de nit 18993 15551 26027 26743 14411 de 5000 a 15000 de 15001 a 20000 de 20001 a 25000 30973 de 25001 a 30000 17687 de 30001 a 35000 35147 de 35001 a 40000 6407 22052 137 5.1.3. Forma de convivència Dels joves que no van sortir de nit la setmana anterior, més de la meitat (52%) viu amb els seus pares, una terç viu en parella (amb fills o no) i únicament un 7,5% viu sol. Per edats, s’observen dos blocs clarament diferenciat. Els joves que tenen entre 14 i 24 anys presenten una dependència familiar altíssima, doncs viuen amb els seus pares gairebé el total dels que tenen entre 14 i 17 anys i un 81% dels que tenen entre 18 i 24 anys. L’altre gran grup, els de 25 a 34 anys, els joves que viuen amb els pares ja no són majoria: en el grup de 25 a 30 anys, un 51% viu en parella (amb o sense fills), percentatge que arriba al 78% en el grup de 31 a 34 anys. Per sexes els homes que viuen amb els pares són quatre punts més que les dones, mentre que les dones que viuen en parella (amb o sense fills) superen en 12 punts als homes. Així mateix, els homes que viuen sols són el doble que les dones que viuen soles. Taula 113. Els joves que no surten de nit . Forma de convivència per grups d’edat i sexe. Edat Sexe 14 a 17 18 a 24 25 a 30 31 a 34 Total Home Dona anys anys anys anys Viu sol 0 4,2 12,4 13,3 7,5 10,9 5 Amb els pares 95 81,4 30,9 3,3 51,8 54,3 50,1 Amb parella 0 6,8 40,2 48,3 24,1 19,9 27,1 Amb parella i fills 0 0 11,3 30 11 7,9 13,2 Amb altres 4,3 0,8 1 1,7 2 2,4 1,8 familiars Amb amics 0 4,2 1 1,7 1,7 2,1 1,4 Altres situacions 0,7 2,5 3,1 1,7 1,9 2,6 1,5 Total 100 100 100 100 100 100 100 138 5.1.4. Nivell d’estudis La meitat dels joves que no van sortir de nit tenen formació de nivell BUP/FP/ESO, mentre una quarta part té estudis primaris i una altra quarta part té titulació universitària (ja sigui de grau mig o de grau superior). Per grups d’edat, el més jove, que té entre 14 i 17 anys, presenta un 40% de joves només amb estudis primaris finalitzats, mentre que un 57% té un nivell de BUP/FP/ESO. La resta de grups d’edats presenta ja una altra realitat, doncs els que només tenen estudis primaris no superen en cap cas el 19% dels efectius. El grup de 18 a 24 anys és el que presenta un major nombre d’estudiants de nivell BUP/FP/ESO (65%), percentatge que baixa fins al 43% en els grups de 25 a 34 anys. Tanmateix els titulats universitaris reuneixen al 39% dels joves en els grups de 25 a 34 anys. Per sexes existeix un equilibri, exceptuant als universitaris de grau mitjà que són sis punts inferiors en les dones que en els homes. En el grup d’estudis primaris, les dones són 4 punts més que els homes Taula 114. Els joves que no surten de nit. Nivell d’ estudis per grups d’edat i sexe. Edat Sexe 14 a 17 18 a 24 25 a 30 31 a 34 Total Home Dona anys anys anys anys Primaris inacabats 7 0 0 0 0,2 0 0,3 Primaris 42,1 12,5 17,3 18,3 23,1 21,1 24,5 BUP/ FP/ ESO 57,1 64,2 42,9 43,3 51,7 50 53,0 Univ. Grau mitjà 0 15 22,4 21,7 14,5 18,2 11,9 Univ. Grau sup. 0 8,3 17,3 16,7 10,4 10,7 10,3 Total 100 100 100 100 100 100 100 139 5.1.5. Activitat principal Del total de joves que no va sortir de nit la setmana anterior, un 44% treballa, un 38% estudia i un 8,5% combina treball i estudis. Els aturats representen el 10% d’aquest col·lectiu. L’activitat principal dels joves que no van sortir de nit, varia molt significativament amb l’edat. Així, si pel grup de 14 a 17 anys, gairebé tots estudien (95%), pel grup de 18 a 24 anys els que només treballen són la meitat (49%), mentre que pels següents grups, que agrupen als que tenen entre 25 i 34 anys, els que només estudien són pràcticament inexistents. De la mateixa manera els que només treballen en el grup més jove són inexistents, mentre que en el grup de 18 a 24 anys són ja una quarta part, que ascendeix en el grup de 25 a 30 anys al 73% i en el de 30 a 34 són gairebé el 80%. Els joves que combinen treball i estudis són presents en la franja de 18 a 30 anys, essent el 19% en el grup de 18 a 24 anys i el 10,5% en el de 25 a 30 anys. Per sexes, els homes que treballen són quatre punts més que les dones, i els homes que estudien i treballen són també tres punts més que les dones. Per la seva banda, les dones doblen als homes en percentatge d’aturats (12,3% en les dones i un 6% en els homes). Taula 115. Els joves que no surten de nit. Activitat principal per grups d’edat i sexe. Edat Sexe 14 a 17 18 a 24 25 a 30 31 a 34 Total Home Dona anys anys anys anys Estudia 95 48,8 4,2 0 38,2 37,6 38,5 Treballa 1,4 24,0 72,6 79,3 43,7 45,8 42,1 Estudia i 2,1 19,4 10,5 3,4 8,5 10,5 7,1 treballa Aturat 1,4 7,4 12,6 17,2 9,6 6,1 12,3 Total 100 100 100 100 100 100 100 140 5.1.6. Llengua d’ús habitual Més de la meitat dels joves que no van sortir de nit la darrera setmana empren únicament el castellà (56%) en les seves converses a casa, un 28,5% utilitza el català i un 15% utilitza les dues. L’ús del castellà, en detriment de l’ús del català, augmenta a mesura que creix l’edat. Si la meitat dels que tenen entre 14 i 17 anys usen únicament el castellà, en el grup d’edat següent, de 18 a 24 anys, el percentatge se situa en el 55% i en el de 25 a 30 anys creix fins al 63%, per restar en el 57% en el grup de més edat. Alhora l’ús únic del català, que es concentra en el grup de 14 a 17 anys amb el 38%, baixa fins arribar al 25% en el grup de més edat, el de 31 a 34 anys. Per sexes, la proporció de l’ús únicament del castellà és igual entre homes i dones. Les diferències es registren en l’ús únicament del català, on els homes l’usen 5 punts més que les dones, ja que aquestes utilitzen també en 5 punts més que els homes el català i el castellà alhora. Taula 116. Els joves que no surten de nit. Llengua d’ ús habitual a casa per grups d’edat i sexe. Edat Sexe 14 a 17 18 a 24 25 a 30 31 a 34 Total Home Dona anys anys anys anys Català 37,9 25,6 25,5 24,6 28,5 31,2 26,6 Castellà 50 55,4 63,3 57,4 56,3 56,2 56,3 Les dues 11,4 19 10,2 18 14,8 12,1 16,7 Altres 0,7 0 1 0 0,4 0,5 0,4 Total 100 100 100 100 100 100 100 Si analitzem l’ús de la llengua en les converses amb els amics, observarem com es produeix un canvi important: l’ús indistint de les dues llengües concentra el 43% dels joves, mentre que baixa l’ús únic del castellà (37%) i l’ús únic del català (18%). Per grups d’edat no es registra una tendència determinada en quan a l’ús de les llengües, mentre que per sexes es manté un equilibri, trencat per les dones que utilitzen les dues llengües indistintament quatre punts més que els homes. Taula 117. Els joves que no surten de nit. Llengua d’ ús habitual amb els amics per grups d’edat i sexe. Edat Sexe 14 a 17 18 a 24 25 a 30 31 a 34 Total Home Dona anys anys anys anys Català 22,1 13,3 23,5 19,7 19,7 21,1 18,7 Castellà 36,4 35,8 39,8 36,1 36,9 37,6 36,4 Les dues 41,4 50 36,7 44,3 43,2 40,8 44,9 Altres 0 0,8 0 0 0,2 0,5 0 Total 100 100 100 100 100 100 100 141 5.1.7. Professió cap de família Pel que fa a la professió del cap de família dels joves que no van sortir de nit la setmana passada, un 39% correspon a la categoria de treballadors manuals, un 21% correspon a professionals independents i un 17% a administratius, treballadors del comerç i dependents. La resta d’ocupacions registren percentatges inferiors al 4%. Per sexes, observem diverses tendències. En primer lloc, els treballadors manuals, que concentren el 44% dels joves que no van sortir de nit en el grup de 14 a 17 anys disminueixen amb l’edat fins a representar el 34% en el grup de 25 a 34 anys, el que denota que l’edat implica major preparació i per tant, major possibilitats de millorar en el nivell d’ocupació. Alhora creixen els professionals independents, que passen d’un 19% en el grup més jove (de 14 a 17 anys), al 28% en el grup de 31 a 34 anys. També creix el grup dels administratius, treballadors del comerç i dependents, que passen de concentrar el 14% en el grup més jove, al 21% en el grup de més edat, el de 31 a 34 anys. Pel que fa a les diferències home-dona, aquestes es registren bàsicament en el grup de professionals independents, on els homes són gairebé sis punts més que les dones. Taula 118. Els joves que no surten de nit. Professió del cap de família per grups d’edat i sexe. Edat Sexe 14 a 18 a 25 a 31 a Total Home Dona 17 24 30 34 anys anys anys anys Treball manual 44,3 41,6 34 34,4 38,7 38,6 38,7 Admnist/ treballador comerç/dependent 14,2 15 16,7 21,3 16,9 15,9 17,6 Professional independent 19,3 14,5 21,6 27,9 21,1 24,4 18,7 Directiu 3,6 4,1 4,1 4,9 4,2 3,8 4,5 Comercials 2,9 3,3 7,2 3,3 4 4,6 3,6 Feines de la llar 5 3,3 4,1 0 3 1,9 3,8 Empresari 3,6 5,8 2,1 0 2,8 2,4 3 Estudiant 1,4 5 0 0 1,5 0,9 2 Vigilant/ conserge 0,7 1,6 2 0 1 1,5 0,7 Altres 1,4 0,8 1 0 0,8 0,5 1 Artista 0 0 1 0 0,2 0 0,4 Ns/Nc 3,6 5 6,2 8,2 5,8 5,5 6 Total 100 100 100 100 100 100 100 142 5.2. Valors i actituds 5.2.1. Posicionament ideològic i opció de vot Els joves que no van sortir de nit la setmana anterior es posicionen de forma similar en l'eix esquerra-dreta (4,48) al total de joves de Barcelona (4,44) i al total de joves que van sortir de nit (4,40). Tanmateix, cal assenyalar que és en el grup dels joves que no va sortir, on s'aprecien més diferències de posicionament entre els diversos grups d'edat. Així el grup més jove, el de 14 a 17 anys, se situa en una nítida posició d'esquerres amb una mitjana del 3,82. El següent grup, el de 18 a 24 anys, se situa gairebé en el centre polític, en la posició del 4,91. Per la seva banda, el grup de 25 a 30 anys se situa en l'esquerra moderada (4,30) i el grup de més edat, el de 30 a 31 anys, registra un posicionament igual que la mitjana (4,50). Per sexes, el posicionament registrat es similar i es situa en posicions d'esquerra moderada ( 4,52 els homes i 4,43 les dones). Taula 119. Els joves que no surten de nit. Posicionament en l'eix esquerra-dreta (1=esquerra / 10 dreta) per grups d’edat i sexe (mitjana) Grup d'edat Sexe 14-17 anys 18-24 anys 25-30 anys 30-31 anys Total Home Dona Mitjana 3,82 4,91 4,30 4,50 4,48 4,52 4,43 Pel que fa a la opció de vot dels joves que no van sortir de nit la setmana anterior, hem d’indicar en primer lloc que presentem una taula on es recullen els percentatges de votants que van emetre vot efectiu, per tant s’han exclòs els que es van abstenir, els que no tenien l’edat per votar i els que s’han posicionat sota l’epígraf “ns/nc”. Pel que fa a l’abstenció, observem com els percentatges disminueixen a mesura que augmenta l’edat: el 30% es va abstenir en el grup de 18 a 24 anys, el 28,6% en el grup de 25 a 30 anys i el 21% en el grup de 31 a 34 anys. Però també amb l’edat creixen els que no s’han volgut pronunciar, els que s’agrupen en el “ns/nc”, amb un 9% en el grup de 18 a 24 anys, el 19% en el grup de 25 a 30 anys i el 26% en el grup de 31 a 34 anys. Si considerem que una part dels joves que es va abstenir estan recollits en el grup de “ns/nc”, no podem establir cap tendència clara en quan a l’augment o disminució de l’abstenció d’acord amb l’edat. Pel que fa a l’opció de vot, entre els joves que no surten de nit es registra un suport majoritari als partits més grans: El PSC aconsegueix el 28% dels suports, CIU el 24,5% i el PP el 22,6%. A distància trobem IC, amb un 8%, i ERC amb un 6%. Per edats, el PSC registra menys suports a mesura que augmentem de grup d’edat, així si per als de 18 a 24 anys el 33% dóna suport al PSC, aquest percentatge es redueix en el grup de 31 a 34 anys al 25,6%. Al contrari 143 succeeix amb CIU, que creix en suports a més edat: el 18% el vota en el grup de 18 a 24 anys, percentatge que ascendeix fins al 28% en el grup de més edat (31 a 34 anys). Per la seva banda, el PP registra el doble de suports (31,5%) en el grup de 31 a 34 anys, que en el grup de 18 a 30 anys. Per sexes, apreciem diferències en el suport a CIU, PP i ERC, mentre registra equilibri en els que donen suport al PSC i IC. Les dones donen el doble de suport que els homes a CIU ( 30% a 17%). Els homes donen més suport que les dones al PP (27,5% a 19%), mentre que a ERC les dones donen sis punts més de suport que els homes. Taula 120. Els joves que no surten de nit. Opció de vot per grups d’edat i sexe. Edat Sexe 18 a 24 25 a 30 31 a 34 Total Home Dona anys anys anys PSC 33,3 28,9 25,6 28,3 29,1 27,9 CIU 17,9 25 28,3 24,5 17,3 30,2 PP 15,4 15,4 31,5 22,6 27,5 18,9 IC 10,3 9,6 5,9 8,2 8,7 7,8 ERC 7,7 9,6 2,9 6,3 2,9 8,9 Altres 5,1 7,7 2,9 5,1 5,8 4,5 En blanc 10,3 3,8 2,9 5 8,7 2,2 Total 100 100 100 100 100 100 144 5.2.2. Religió Dos terços dels joves que no van sortir la darrera setmana són catòlics (un 56,3% són catòlics no practicants i un 9,1% són catòlics practicants). Els no creients són el 18% i els indiferents són el 8,5%. Si fem una anàlisi per edats, observarem com augmenten els joves catòlics i, a la vegada, augmenten dins d’aquests els no practicants sobre els practicants que s’estabilitzen en un 6%. Alhora la tendència inversa es dóna en els no creients i els indiferents, grups que disminueixen amb l’edat. En el grup més jove, els catòlics practicants són el 40% i augmenten per assolir el 70% en el grup de més edat. Els catòlics no practicants, que en el grup de 14 a 17 anys són un 16%, es redueixen al 6-7% en la resta de grups d’edat. Els no creients perden 4 punts a mesura que augmentem de grup d’edat; així passen de reunir el 19% dels joves en el grup de 14 a 17 anys al 15% en el grup de més edat. Per sexes, les dones són proporcionalment més catòliques (suma de practicants i no practicants) que els homes, 72% sobre 56%. En canvi, els homes no creients (25%) doblen el percentatge de dones no creients (13%), i en el grup dels indiferents els homes són gairebé 4 punts més que les dones. Taula 121. Els joves que no surten de nit. Religió per grups d’edat i sexe. Edat Sexe 14 a 17 18 a 24 25 a 30 31 a 34 Total Home Dona anys anys anys anys Catòlic no 40 54,5 61,9 68,9 56,3 46,4 63,5 practicant Catòlic practicant 16,4 6,6 6,2 6,6 9,1 10 8,5 No creient 19,3 22,3 16,5 14,8 18,1 25 13,1 Indiferent 12,1 9,1 8,2 4,9 8,5 10,8 6,9 Ns/Nc 12,1 5,8 3,1 3,3 6,2 6,8 5,7 Altres religions 0 1,7 4,1 1,6 1,8 0,9 2,4 Total 100 100 100 100 100 100 100 145 5.2.3. Expectatives de futur Gairebé la meitat dels joves és optimista davant del futur (el veuen “molt bé” o “bé”), un terç no el veu “ni bé ni malament”, mentre que un 15% el veu malament (“malament” o “molt malament”). Cal observar, però, que els més optimistes (veuen el futur “molt bé”) són només un 4% i els més pessimistes tan sols un 2% (el veuen “molt malament”). Per grups d’edat, hi ha una lleugera tendència a la disminució dels joves que veuen amb optimisme el futur, que passen del 47,5% registrat en el grup de 14 a 17 anys, al 44% en el grup de 31 a 34 anys. Els joves que veuen el futur “ni bé, ni malament” resten en percentatges al voltant del 30% en els grups d’edat fins als 30 anys, per situar-se en un 38% en el grup de 31 a 34 anys. Els pessimistes són una mica més nombrosos en els grups d’edat de 18 a 30 anys (17%), que no pas en el grup més jove ( 5%) i en el grup més gran (13%) Els homes que veuen el futur “molt bé” i “bé” sumen un 49%, percentatge superior a les dones, que reuneixen un 44%. Ara bé també, els homes superen a les dones en el grup de pessimistes, doncs un 19,7% d’homes veuen així el futur, mentre que en les dones el percentatge és del 12,6%, 7 punts menor. Les dones que no se senten ni pessimistes ni optimistes vers el futur reuneixen al 37%, mentre que els homes que tenen aquesta visió són un 26%. Taula 122. Els joves que no surten de nit. Expectatives de futur per grups d’edat i sexe. Edat Sexe 14 a 17 18 a 24 25 a 30 31 a 34 Total Home Dona anys anys anys anys Molt bé 2,2 3,3 9,2 3,3 4,3 3,9 4,6 Bé 45,3 42,1 37,8 41 41,7 45,4 39 Ni bé ni malament 30,2 31,4 29,6 37,7 32,5 25,6 37,4 Malament 12,9 14,9 14,3 11,5 13,3 17,8 10 Molt malament 2,2 2,5 3,1 1,6 2,3 1,9 2,6 Ns/ Nc 7,2 5,8 6,1 4,9 6 5,4 6,4 Total 100 100 100 100 100 100 100 146 5.2.4. Opinió sobre les desigualtats Un 41% dels joves que no va sortir de nit la setmana anterior, considera que l’existència de gent que passa situacions de necessitat es deu a la injustícia de la nostra societat. Un 16% considera que es deu a la falta de voluntat i un 14% a una qüestió de mala sort. En el grup més jove, el de 14 a 17 anys, hi tenen més pes els que donen una resposta que té per base la injustícia de la societat (40%), mentre que en el següent grup d’edat, el de 18 a 24 anys, es redueix el percentatge al 40%, proporció que seguirà baixant en el grup de 25 a 30 anys on els que defensen aquesta opció són el 35%. El grup de més edat, es tornar a apropar a la mitjana del total, amb un 39% de joves que pensen que les situacions de necessitat es deuen a una injustícia de la societat, i és en aquest grup on trobem a major nombre de joves que opinen que es deu a falta de voluntat (18%). Per sexes no s’aprecien diferències significatives, i en general es manté un equilibri entre les opinions dels homes i de les dones. Taula 123. Els joves que no surten de nit. Opinió sobre les desigualtats per grups d’edat i sexe. Edat Sexe 14 a 17 18 a 24 25 a 30 31 a 34 Total Home Dona anys anys anys anys Tenen mala sort 17,1 12,5 16,3 11,5 14,3 15,2 13,6 (1) Falta de voluntat 15,7 13,3 16,3 18 16 15,8 16,1 (2) Injustícia societat 49,3 40 34,7 39,3 41,1 40,2 41,8 (3) Altres 5,7 14,2 12,2 11,5 10,7 8,6 12,3 Opcions 2+3 2,1 7,5 6,1 8,2 6 6,6 5,5 Opcions 1+2+3 0,7 0,8 5,1 3,3 2,4 3,2 1,9 Opcions 1+3 0,7 1,7 2 3,3 2 1,6 2,2 Opcions 1+2 0 0,8 2 3,3 1,6 1,6 1,5 Ns/ Nc 8,6 9,2 5,1 1,6 6 7,2 5,1 Total 100 100 100 100 100 100 100 147 5.2.5. Valoració del moviment okupa Un 42% dels joves que va sortir de nit la setmana passada, diu estar d’acord amb el moviment okupa, mentre que un terç es manifesta en desacord i una quarta part no es posiciona. L’acord amb el moviment okupa es produeix en major proporció en els grups més joves. En el grup de 14 a 17 anys, la meitat dels joves dóna suport al moviment okupa, en el de 18 a 24 baixa 5 punts, i en el de 25 a 30 anys assoleix la proporció més baixa de suports: el 35%. En el grup de més edat el suport al moviment ascendeix fins al 38%. La proporció dels que estan en contra del moviment okupa creix amb l’edat, passant del 25% en el grup de 14 a 17 anys, fins al 41% en el grup més gran, el de 31 a 34 anys. En quan a les diferències entre sexes, aquestes es concentren en un suport més gran dels homes al moviment okupa (46% dels homes vers el 40% de les dones). Per la seva banda les dones que veuen el moviment okupa sense definir-se a favor o en contra són 5 punts més que els homes. Taula 124. Els joves que no surten de nit. Valoració del moviment “okupa” per grups d’edat i sexe. Edat Sexe 14 a 17 18 a 24 25 a 30 31 a 34 Total Home Dona anys anys anys anys D’ acord 51,4 45,5 34,7 37,7 42,5 46 39,9 En desacord 25 28,9 39,8 41 33,7 33 34,2 Ns/ Nc 23,6 25,6 25,5 21,3 23,8 21 25,9 Total 100 100 100 100 100 100 100 148 5.2.6. Pertinença a associacions El 16% dels joves que no van sortir de nit la setmana passada pertanyen a associacions, mentre que la gran majoria, el 84% no forma part de cap. Els grups més joves, els de 14 a 17 anys i el de 18 a 24, són els que presenten un percentatge d’associats més alt que la mitjana dels joves que no van sortir de nit, amb un 17% i un 19% respectivament. El grup de 25 a 30 anys, registra menor nombre d’associats, concretament el 12%, mentre que en el grup més gran, el de 31 a 34 anys, presenta un 15% d’associats. Per sexes, les dones associades són gairebé 4 punts més que els homes (un 17,5% vers el 13,7%). Taula 125. Els joves que no surten de nit. Pertinença a associacions per grups d’edat i sexe. Edat Sexe 14 a 17 18 a 24 25 a 30 31 a 34 Total Home Dona anys anys anys anys Sí 17,3 19 12,4 14,8 15,9 13,7 17,5 No 82,7 81 87,6 85,2 84,1 86,3 82,5 Total 100 100 100 100 100 100 100 149 5.3. Motivacions per no sortir de nit En aquest punt, caldria assenyalar que els joves que no van sortir durant la setmana anterior principalment no ho fan perquè “tenien son o estaven cansats” (17%), “no el deixen els pares” (el 14%), “tenien exàmens o treball” (14%), perquè “no li agrada” (un 12%), té fills al seu càrrec (12%) o bé perquè “s’ho passa millor a casa” (un 7%). Val a dir que, en el cas dels que no els agrada sortir, es distribueixen inversament amb l’edat; és a dir, quan augmenta l’edat disminueix el percentatge de joves als quals no els agrada sortir. En canvi, els que diuen que “s’ho passen millor a casa”, la relació és a la inversa: a mesura que augmenta l’edat, augmenta el percentatge de gent que s’estima més quedar-se a casa. A l’últim, la gran majoria dels joves que no surten perquè “tenen fills a casa” són dones de 25 a 34 anys que treballen o bé estan a l’atur. Gràfic 61: Motius per no sortir de nit NNoo eett ddeeixixeenn AAltltrreess NNss//nnccEEssttaalvlvies els par ies els par eess 1 4 1 00% 00% 1144% EExxààmeennss 4% NNoo tt'a'aggrraaddaa TTrreebbaallll 1122% 1144% VVaass aa ccaassaa dd'a'amicicss 77% TTeennieiess ssoonn-- TT'h'hoo ppaasssseess TTeennss ffilillsls aall EEttss maassssaa ccaannssaatt milillolorr aa ccaassaa tteeuu ccààrrrre8 e cc ggrraann 1177% 8% 1122% 22% Gràfic 62: Motius per no sortir de nit per grups d’edat 50 45 14-17 anys 40 18-24 anys 35 25-30 anys 30 31-34 anys 25 20 15 10 5 0 No et deixen Tenies son- Ets massa Tens fills al T'ho passes Vas a casa Exàmens els pares No t'agrada cansat gran teu càrrec millor a casa d'amics Treball 150 Taula 126. Els joves que no surten de nit. Motius per no sortir per grups d’edat No et No Tenies Ets Tens fills T'ho Vas a Exàmens deixen t'agrada son / massa al teu passes casa / Treball els pares cansat gran càrrec millor a d'amics casa 14-17 anys 48.6 15.3 9 0 0 2.1 4.9 13.9 18-24 anys 1.7 13.4 21.8 0 0 4.2 13.4 28.6 25-30 anys 0 10.1 29.3 1 21.2 6.1 8.1 9.1 31-34 anys 0 8.3 15 5 26.7 16.7 3.3 6.7 Gairebé una de cada cinc de les persones que no van sortir (un 20%) no ho va fer perquè “tenia son” o bé “estava cansat”. En aquest cas, els que predominen són els homes de 25 a 30 anys que treballen o bé compaginen estudis i treball. Els que no van sortir al·legant causes relacionades amb els estudis o el treball constitueixen el 14% del total de joves que no va sortir. Tanmateix, la gran majoria són estudiants a temps complert o joves que estudien i treballen alhora. En aquest sentit, els joves que diuen que no van sortir perquè tenien exàmens o tenien que treballar constitueixen un de cada quatre dels que han acabat estudis universitaris superiors i un de cada cinc dels que han acabat ESO, BUP o FP. 151 5.4. Lleure habitual Entre els joves que no acostumen a sortir de nit, l’activitat de lleure més habitual és sortir amb els amics (ho fa un 26%). Altres activitats molt freqüents són practicar esports (22%) i llegir (20%). Acostumen a anar al cinema aproximadament el 19% dels joves que no surten i un altre 18% habitualment passegen. Finalment, un 16% dels joves que no acostumen a sortir van respondre que en el seu temps lliure habitualment escolten música i un altre 13% prefereixen mirar programes televisius. La resta dels ítems obtindrien freqüències inferiors al 10%. Per exemple, a bars i discoteques tan sols hi aniria habitualment un 9% dels joves que no van sortir durant la setmana anterior a l’enquesta, un 7% preferiria viatjar o realitzar activitats de contacte amb la natura, un 6% es dedicaria als seus hobbies, un altre 6% a jugar amb l’ordinador o connectar-se a Internet i un 5% assistiria habitualment a activitats culturals. Per sexes, hi ha variacions que són molt significatives. Per exemple, pel que fa a la pràctica habitual d’esports, els homes superarien a bastament a les dones (un 37% davant d’un 11%) i, en canvi, les dones superarien percentualment els homes en el cas de llegir o passejar (una diferència de 9 punts en el primer cas i de 17 punts en el segon). Les dones obtindrien freqüències superiors als homes (però amb menor intensitat) en el cas de sortir amb els amics, anar al cinema, escoltar música, sortir amb la família o practicar hobbies (una diferència mitja de 5 punts). Per últim, els homes obtenen majors freqüències que les dones pel que fa a anar a bars i discoteques, veure la televisió, viatjar i realitzar activitats de contacte amb la natura (ho fan percentualment el doble que les dones) i, sobretot, jugar amb l’ordinador (dels quals gairebé tots són homes). Per edats hi ha tendències que també són molt interessants i que ens desvetllen una diferència fonamental entre el lleure habitual dels joves menors de 25 anys i dels més grans de 25. Per exemple, sortir amb els amics és una activitat que es redueix progressivament amb l’edat (ho fa el 45% dels joves de 14 a 17 anys i tan sols el 12% dels de 31 a 34). Quelcom semblant passaria en el cas de practicar esports o anar a bars i/o discoteques. En canvi, hi ha activitats que són molt més pròpies dels joves més grans de 25 anys, algunes per causes òbvies, com per exemple, sortir amb la família (ja que els joves de menys de 25 anys gairebé no tenen fills), d’altres per causes més culturals (com, per exemple, llegir, passejar o descansar) i d’altres senzillament perquè els més grans de 25 anys tenen més probabilitat de costejar-les (com seria el cas de viatjar, realitzar activitats de contacte amb la natura o assistir a activitats culturals). Una menció a part mereix el cas de jugar amb l’ordinador que si bé abans hem vist que és una activitat realitzada gairebé exclusivament pels homes, ara cal afegir que aquests homes tenen majoritàriament entre 14 i 17 anys. Totes aquestes dades les mostrem a la taula següent: 152 Taula 127. Els joves que no surten de nit. Lleure habitua per grups d’edat i sexe. Edat Sexe 14 a 17 18 a 24 25 a 30 31 a 34 Total Home Dona anys anys anys anys Sortir amb 44,6 31,9 14,4 11,9 25,9 22,6 28,2 amics Esports 27,3 27,7 15,5 16,9 21,9 36,7 11,2 Llegir 11,5 15,1 24,7 28,8 20,1 15,4 23,5 Cinema 11,5 21,8 22,7 20,3 18,9 16,2 20,8 Passejar 17,3 11,8 20,6 20,3 17,6 7,6 24,8 Música 20,1 14,3 18,6 10,2 15,7 13,3 17,4 Veure TV 7,2 15,1 15,5 13,6 12,6 17,7 9 Bar/ discoteca 13,7 16 6,2 0 8,7 12,5 6 Sortir amb la 0,7 2,5 10,3 18,6 8,3 4,9 10,7 família Viatjar/ 1,4 5,9 9,3 11,9 7,1 9,7 5,2 naturalesa Hobbies 6,5 5 7,2 5,1 5,9 3,1 8 Ordinador 12,2 1,7 2,1 5,1 5,5 10,7 1,8 Activitats 0,7 4,2 9,3 6,8 5,1 3,1 6,5 culturals Descansar 0 1,7 5,2 8,5 3,9 5,5 2,7 Altres 2,2 5,9 1 3,4 3,1 2,5 3,6 Activitats 0,7 3,4 3,1 1,7 2,1 0 3,7 socials Total 177,7 184 185,6 183,1 182,4 181,6 183 Si comparem aquestes dades amb les del lleure habitual del conjunt de joves de Barcelona (tant els que surten com els que no surten), la conclusió general que es pot extreure és que els joves que no acostumen a sortir de nit tenen uns hàbits de lleure sensiblement més “passius”. En termes generals, els joves que no surten es dediquen percentualment més a passejar, veure la televisió, sortir amb la família, dedicar-se als seus hobbies o jugar amb l’ordinador. Per contra, són comparativament menys els que habitualment surten amb amics, practiquen esports, van al cinema a bars i a discoteques. Per sexes, gairebé no hi hauria diferències estructurals significatives tret del cas dels joves que habitualment escolten música (que, si bé respecte al total de la població són percentualment més homes, en el cas dels joves que no acostumen a sortir de nit són percentualment més dones) i el cas dels joves que habitualment surten amb la família (en el qual es produeix el mateix efecte). 153 6. La valoració del lleure i la nit de Barcelona 154 6.1. Valoració del lleure a Barcelona Donat el nostre interès per conèixer l’opinió dels joves en relació amb els punts “forts” i els punts “febles” de l’oferta barcelonina d’activitats i espais d’oci i lleure, vam preguntar als joves sobre quins eren els aspectes que ells destacarien com a “el millor” i “el pitjor” de la ciutat. Aquesta era una pregunta oberta i, per tant, vam recollir multitud de respostes diferents. A partir d’aquestes respostes vam definir 10 eixos que, al nostre parer, sintetitzen aquesta gran diversitat: “varietat”, “activitats culturals”, “centres comercials”, “discoteques i bars musicals”, “parcs”, “cinema i teatre”, “platja i mar”, “ambient”, “instal·lacions esportives” i “altres”. La característica que més es destaca com a “millor” de la ciutat és, segons els joves enquestats, la “varietat”. Un 34% dels joves assenyalen aquest tret com “el millor”. La resta de característiques acumulen freqüències al voltant del 10%. Es el cas d’“activitats culturals” (amb un 12%), “centres comercials” (amb un 11%), “discoteques i bars musicals” (amb un altre 11%), “parcs” (un 9%), “cinema i teatre” (amb un 8%), “platja i mar” (un 7%) i “ambient” (amb un 6%). Tan sols dos de cada cent enquestats van ressaltar les “instal·lacions esportives” com “el millor” de la ciutat. Gràfic 63: Aspectes millor valorats de la ciutat 35 30 25 20 15 10 5 0 t ls ls . s e r t s rie ta ra ciau r us ic rc tr a ien vet Pa tea i m b rti Va cu l me m. o rs a i atj a Am po tiv s c B a m s c ./ ne P l s e A ntr e t i n e isc o C io C D l:l ac ta Ins Si separem els individus per sexes, descobrim que els homes valoren més que les dones les “activitats culturals”, l'ambient” i les “instal·lacions esportives” (cal assenyalar que gairebé tots els que responen que les “instal·lacions esportives són el “millor” de la ciutat són homes). Per altra banda, les dones s’acumulen, en percentatge, per damunt dels homes en les respostes “varietat”, “centres comercials”, “parcs” i “cinema i teatre”. Per edats hi ha algunes tendències que semblen clares. Per exemple, els joves que assenyalen les “activitats culturals” com el “millor” de la ciutat augmenten a 155 mesura que augmenta l’edat dels enquestats. Això mateix passa també amb els que responen “cinema i teatre” o “varietat”. Per contra, la tendència és descendent en el cas dels joves que responen ”discoteques i bars musicals” i “ambient”. Gràfic 64: El millor de Barcelona per grups d’edat 45 40 35 30 Varietat Activ. culturals 25 Discot./Bars music. 20 Cinema i teatre 15 Ambient 10 5 0 14 a 17 18 a 24 25 a 30 31 a 34 Taula 128: El millor de Barcelona per grups d’edat 14 a 17 18 a 24 25 a 30 31 a 34 anys anys anys anys Total Varietat 25.8 39.3 45 37.8 37.4 Activ. culturals 8.1 10 14.4 18.9 12.5 Centres comercials 19 9.2 9.9 10 11.6 Discot./Bars music. 22.2 13.6 5 4.4 11.5 Parcs 7.7 8.1 7.9 17.8 10 Cinema i teatre 7.7 8.6 11.9 7.8 9 Platja i mar 6.8 4.2 6.4 13.3 7.2 Ambient 10 8.4 4 2.2 6.4 Instal·lacions 2.7 1.9 1.5 1.1 1.8 Altres 5 7.5 7.9 6.7 6.9 Total 115 110,8 113,9 120 114,3 En relació amb l’activitat que desenvolupen, els joves que estudien valoren en més ocasions com a “millor” els “centres comercials”, les “discoteques i bars musicals” i l'ambient”. Per contra els que treballen destaquen en “varietat”, “activitats culturals”, “parcs” i “cinema i teatre”. A l’últim, caldria dir que els joves que viuen als districtes de Ciutat Vella i Gràcia destaquen respecte als altres en la valoració de les “activitats culturals” com el “millor” de la ciutat. Així mateix, amb la resposta “centres comercials” destaquen els joves de Sant Martí i Sant Andreu; en “discoteques i bars musicals destaquen amb força diferència els joves de Ciutat Vella; amb “parcs” 156 destaquen els de Sant Martí i Les Corts; “cinema i el teatre” és valorat proporcionalment més a l’Eixample i a Sarrià; la “platja i mar” es valora especialment a Sant Martí; l'ambient” a Sants i les “instal·lacions esportives “ a Horta. El que hem analitzat fa referència a allò que els joves valoraven com el “millor” de la ciutat en relació amb l’oci i el lleure, però també els vam demanar que ens diguessin que consideraven “el pitjor” de la Ciutat. En aquest sentit, les respostes també han estat molt diverses tot i que, per sobre de les altres destacarien el “trànsit” (segons un 13% dels joves), l’acumulació de gent (“massa gent”, amb un 11%), la “delinqüència i la inseguretat” (un 10%), “problemes amb el transport” (un 6%), “ciutat cara” (un altre 6%) i la “contaminació” (amb un 4%). Altres respostes com ara la “manca d’oferta d’activitats culturals i esportives”, “l'aparcament”, la “manca de zones verdes” i la “manca d’instal·lacions esportives” obtenen freqüències per sota del 4%. Gràfic 65: Aspectes pitjor valorats de la ciutat de Barcelona 14 12,6 12 11,2 10,5 10,4 10 8 6,3 6 5,6 4,3 3,6 4 4 3,3 2,8 2,8 2 0 sit t . t l t . . s àn ge n eg orp ar a ció a t s r u r en or erd Re tre T sa a/I ns a an s t c in ult am p l s i tr uta m . c rc . e s s v A Ma e nc i ta fes C n o p a sta n üè m Co ca A o in z inq le an ca ue s el rob M anD P M Po q Per sexes les diferències no són gaire significatives i, per edats, la tendència és ascendent en el cas del “trànsit”, de “massa gent” i de “manca d’espais verds”. Per districtes, els joves que creuen que el trànsit és “el pitjor” de la ciutat destaquen proporcionalment a l’Eixample, Sarrià i Sant Andreu; “massa gent” destaca a Sant Martí i a Ciutat Vella, la “inseguretat” és mencionada especialment pels joves de Sant Martí i Sants; els “problemes amb els transports” destaca proporcionalment a Sarrià, “ciutat cara” a Sant Andreu, “manca d’instal·lacions esportives” a Ciutat Vella i, finalment, “contaminació” i “manca d’oferta cultural i esportiva” destaquen a Les Corts per sobre dels altres districtes. 157 Gràfic 66: Aspectes pitjor valorats de la ciutat per grups d’edat 25 20 Trànsit Massa gent 15 Delinqüència/Inseg. Contaminació 10 Manca insta. esport. 5 Poques zones verd. 0 14 a 17 18 a 24 25 a 30 31 a 34 Taula 129: Aspectes pitjor valorats de la ciutat per grups d’edat 14 a 17 18 a 24 25 a 30 31 a 34 anys anys anys anys Total Trànsit 15 18.7 17.4 19 17.8 Massa gent 10.5 14.6 15.5 17.7 14.8 Delinqüència/ 22.2 10.1 11.8 17.7 14.6 Inseguretat Problemes 7.2 9 11.2 7.6 8.8 transport Ciutat cara 6.5 10.4 8.1 5.1 7.9 Contaminació 3.3 3.7 9.9 7.6 6 Manca oferta 6.5 5.6 4.3 3.8 5 cultural Aparcament 1.3 5.2 7.5 3.8 4.7 Manca 7.2 3 4.3 2.5 4 instal·lacions esportives Poques zones 2 2.2 3.1 8.9 4 verdes Altres 17.6 20.1 8.7 15.2 15.8 Res 5.2 7.5 6.2 2.5 5.6 Total 99,3 102,6 101,8 108,9 103,4 158 6.2. Valoració de la nit a Barcelona En general, més de dos terços dels joves enquestats consideren que la “nit” de Barcelona està “bé” (54%) i “molt bé” (14%). Per altra banda, un 20% valora l’oferta d’oci nocturn de la ciutat com a “regular” i tan sols un 5% la veu “malament”. Únicament una persona de cada cent dels que vam enquestar opina que la nit barcelonina està “molt malament”. Per sexes les diferències són imperceptibles i per edat no hi ha tendències ascendents ni descendents que siguin prou clares per afirmar res amb rotunditat. Tanmateix, sí que podem assenyalar que a mesura que augmenta l’edat s'incrementen les freqüències de les respostes “regular” i “malament”. En aquest sentit, podríem dir que els que pitjor valoren l’oferta d’oci nocturn són els joves de 31 a 34 anys ja que un 34% opinen que la “nit” de Barcelona està “regular” o “malament”. Gràfic 67: Valoració de l’oferta d’espais i activitats d’oci nocturn 70,0 60,0 50,0 40,0 Molt bé Bé Regular 30,0 Malament 20,0 10,0 0,0 14 a 17 18 a 24 25 a 30 31 a 34 Taula 130: Valoració de l’oferta d’espais i activitats d’oci nocturn per grups d’edat 14 a 17 18 a 24 25 a 30 31 a 34 anys anys anys anys Total Molt bé 12.0 19.1 10.0 9.0 13.5 Bé 56.3 55.4 58.9 41.9 53.5 Regular 15.4 17.4 20.8 26.7 19.6 Malament 3.4 5.2 2.6 7.1 4.6 Molt malament 0.5 1.7 0.9 1.0 1.1 Ns/nc 12.5 1.2 6.9 14.3 7.7 Total 100 100 100 100 100 A l’últim, caldria afegir que la nit barcelonina es valora més positivament entre els joves que estudien que no pas entre els que treballen. El màxim de 159 satisfacció el representarien els joves que estudien i treballen alhora ja que un de cada quatre considera que la “nit” barcelonina està “molt bé”. 160 7. Valoració de l’obertura de serveis a les nits 161 En els últims mesos s’han multiplicat les propostes adreçades a oferir als joves diverses activitats d’esbarjo i lleure. En aquest sentit caldria entendre, per exemple, les propostes d’obrir alguns equipaments municipals en horari nocturn. Per tal de poder preveure l’eventual acceptació d’una mesura com aquesta, vam preguntar als joves si utilitzarien un seguit d’instal·lacions en el cas que obrissin a la nit. Els alts percentatges favorables a l’obertura dels serveis a les nits que registra l’enquesta cal llegir-los amb cautela, ja que els joves quan responen a les preguntes, molt probablement, no valoren que l’obertura de serveis a les nits comportaria uns costos econòmics determinats. Instal·lacions esportives: Exactament la meitat dels joves enquestats van respondre que estarien interessats a anar-hi en el cas que obrissin a la nit. Per sexes, destaquen els homes respecte a les dones (62% davant de 39%). Per edats, els més interessats serien els més joves (58%). De fet, la demanda potencial es redueix a mesura que augmenta l’edat dels joves enquestats. Segons la seva situació laboral pràcticament no hi ha diferències, ni tampoc n’hi ha en relació amb el nivell d’estudis assolit. Per districtes, hi ha una major predisposició entre els joves de Sant Martí (un 66% es mostra a favor) i entre els de Sant Andreu (un 55%). Per contra, tan sols un 37% dels joves de Ciutat Vella manifesten el seu interès per l’eventual obertura d’instal·lacions esportives a la nit. Totes aquestes dades fan referència al total dels joves de la ciutat, però podríem mesurar amb més cura l’eventual demanda potencial dels serveis, considerant exclusivament els joves que surten de nit o els joves que habitualment fan servir els equipaments esportius. En aquest sentit, val a dir que hi ha aproximadament un 12% dels joves de la ciutat que compleixen aquests tres requisits (surten de nit, habitualment practiquen esports i utilitzarien els equipaments esportius en el cas que s’obrissin de nit). Si ens fixem exclusivament en els joves que surten de nit i habitualment practiquen esports, el percentatge dels que es mostren favorables a utilitzar equipaments esportius de nit seria del 63%. Taula 131. Opinió davant l´obertura de serveis a les nits. Instal·lacions esportives Serveis Lleure realitzat Esports Equipaments esportius Sí 63,1 No 36,5 Ns/nc 0,4 Total 100 Biblioteques: Un 38% dels joves de la ciutat mostra interès per la possibilitat que les biblioteques obrin en horari nocturn. Es tracta sobretot de joves de 18 a 24 anys, que estudien i tenen un nivell d’estudis universitari. Les dones destaquen 162 sobre els homes (un 41% respecte a un 35%). Cal comentar, però, que malgrat que els estudiants són els que més demanda en farien (un 42%), un 38% dels treballadors també mostren interès en la possibilitat d’utilitzar les biblioteques durant la nit. Per districtes, mostren un especial interès els joves de Sarrià i Sant Martí (entorn al 50%) i els menys favorables a aquesta proposta serien els de Sants i Nou Barris. Taula 132. Opinió davant l´obertura de serveis a les nits. Biblioteques (1) Serveis Activitat principal Estudia Biblioteca Sí 41,7 No 57,8 Ns/nc 0,5 Total 100 Entre els joves que estudien, la valoració positiva de l’obertura de biblioteques a les nits ascendeix al 41,7%. En funció del lleure habitual, la meitat dels joves que habitualment llegeixen, es mostren favorables a utilitzar les biblioteques en el cas que s’obrissin durant la nit, percentatge que disminuiria fins al 40% en el cas dels joves que habitualment assisteixen a activitats culturals Taula 133. Opinió davant l´obertura de serveis a les nits. Biblioteques (2) Serveis Lleure habitual Activitats culturals Llegir Biblioteca Sí 39,8 50,4 No 60,2 49,2 Ns/nc 0 0,4 Total 100 100 Centre Cívics: En total, un 32% dels joves estarien disposats a utilitzar els centres cívics en el supòsit que obrissin a la nit. Per edats no hi ha diferències prou significatives i per sexes cal assenyalar que les dones superen lleugerament els homes. Pel que fa a la situació laboral, els treballadors es mostren més favorables que no pas els estudiants (un 38% davant d’un 26%). En relació amb els districtes, els joves que mostren interès destaquen proporcionalment a Sant Andreu i Sant Martí (un 53% i un 48%, respectivament) i el menor interès el mostren els joves de Sants, Les Corts i Horta (entorn del 15% de respostes favorables). Entre els usuaris habituals dels centres cívics, un 86% van respondre que els farien servir si aquests s’obrissin a la nit. Tanmateix, cal recordar que tan sols 163 un 2% dels joves de la ciutat va utilitzar els centres cívics durant la setmana anterior a l’enquesta. Taula 134. Opinió davant l´obertura de serveis a les nits. Centres cívics. Serveis Lleure realitzat Centres cívics Centres cívics Sí 86,3 No 13,7 Total 100 Sales de lectura: Un 32% dels joves enquestats es va mostrar favorable a utilitzar sales de lectura en el cas que obrissin a la nit. Per edat la tendència és l’augment d’interès a mesura que s’incrementa l’edat (passant d’un 21% de joves favorables de 14 a 17 anys a un 41% dels de 31 a 34). Les dones superen lleugerament els homes, mentre que els treballadors superen els estudiants (un 39% dels treballadors estaria a favor davant d’únicament un 26% dels estudiants). La tendència pel que fa al nivell d’estudis assolits és igualment creixent (quan més estudis, més interès). Per districtes, els que percentualment destaquen són Sant Martí, l’Eixample, Sant Andreu i Sarrià (tots presenten al voltant del 40% de joves favorables). Per contra, a Sants i Gràcia l’interès es redueix a l’entorn del 15% dels joves). Taula 135. Opinió davant l´obertura de serveis a les nits. Sales de lectura (1) Serveis Lleure habitual Estudia Sales de lectura Sí 25,9 No 73,8 Ns/nc 0,3 Total 100 Segons el lleure habitual, el 30% dels joves que assisteixen a activitats culturals i el 46% dels que habitualment llegeixen es mostren favorables a aquesta mesura. Taula 136. Opinió davant l´obertura de serveis a les nits. Sales de lectura (2) Serveis Lleure habitual Activitats culturals Llegir Sales de lectura Sí 29,4 45,5 No 70,6 53,5 Ns/nc 0 1 Total 100 100 164 Casals de joves: En aquesta qüestió, el 43% dels joves barcelonins sosté que estaria interessat a anar-hi en el cas que s’obrissin a la nit. La tendència segons l’edat és decreixent, i la demanda potencial s’acumula entre els joves de 14 a 24 anys. Per sexes, les dones superen lleugerament els homes. Atès que és gent jove la que essencialment hi estaria interessada, ens trobem que el percentatge de joves favorables que estudien és lleugerament superior al dels que treballen. Per nivell d’estudis destaquen els que han assolit el BUP o similar. Per districtes, els joves que estarien interessats serien majoritaris a Sant Martí (68%) i a Sant Andreu (60%). Aproximadament el 90% dels usuaris dels casals de joves van respondre que hi anirien si aquests s’obrissin en horari nocturn. Taula 137. Opinió davant l´obertura de serveis a les nits. Casals de joves. Serveis Lleure realitzat Casals de joves Casals de joves Sí 88,6 No 11,4 Total 100 Sales d’exposicions: Un 44% dels enquestats van respondre que hi estarien interessats. La tendència, tant amb l’edat com amb el nivell d’estudis, és clarament creixent. Amb l’edat, el percentatge passa del 23% al 63% i amb els estudis augmenta també del 36 al 61%. Les dones continuen mostrant més interès que els homes, i els que treballen o estudien i treballen alhora destaquen per sobre dels estudiants amb una diferència prou significativa (de més de 20 punts). Per districtes, la majoria relativa de joves es dóna a Sarrià (63%), Sant Andreu, Sant Martí i l’Eixample (totes entorn del 54%). Pel que fa al lleure realitzat, un 45% dels usuaris dels museus estaria d’acord amb la mesura d’obrir sales d’exposicions durant la nit. Taula 138. Opinió davant l´obertura de serveis a les nits. Sales d’exposicions Serveis Lleure realitzat Museus Sales d´exposicions Sí 44,9 No 55,1 Total 100 165 Centres d’informació juvenil: En aquest cas, són un 32% els joves que es mostrarien d’acord a utilitzar els centres d’informació juvenil si aquests obrissin en horari nocturn. Per edats, gairebé no hi ha diferències, tampoc per situació laboral o nivell d’estudis. Potser només caldria destacar que la mesura seria rebuda més favorablement entre les dones i que, per districtes, el major percentatge de joves a favor es registra a Sant Martí (54%) seguit de Sant Andreu (49%). En canvi Sants i Les Corts serien els districtes on menys joves hi estarien a favor. Parcs públics: Un 46% dels joves mostren interès en la possibilitat que els parcs públics s’obrin en horari nocturn. La tendència amb l’edat és decreixent (passa del 57% dels joves de 14 a 17 anys al 37% dels de 31 a 34 anys). Per sexes no hi ha diferències i, segons la situació laboral, destaquen els estudiants (que són majoritàriament els més joves). Per districtes, els que acumulen el major percentatge de joves favorables serien Sant Martí (68%), Ciutat Vella i Sant Andreu (ambdós un 59%). Segons el lleure habitual, un 42% dels joves que acostumen a passejar durant el seu temps lliure, es mostren favorables a l’eventual obertura de parcs públics durant la nit. Si observem els joves que van passejar durant la setmana anterior a l’enquesta, aquest percentatge s’incrementaria fins al 53%. Taula 139. Opinió davant l´obertura de serveis a les nits. Parcs públics (1) Serveis Lleure habitual Passejar Parcs Sí 41,5 No 58,5 Total 100 Taula 140. Opinió davant l´obertura de serveis a les nits. Parcs públics (2) Serveis Lleure realitzat Passejar Parcs Sí 53,1 No 46,9 Total 100 Teatres: El percentatge de joves que estarien interessats a assistir als teatres en el cas que aquests programessin activitats nocturnes és un dels més alts de tots, el 60%. Destaquen les noies amb un 68% respecte al 51% dels homes. Per edats la tendència és que augmenta l’interès a mesura que augmenta l’edat (7 de 166 cada 10 joves de 25 a 34 anys es mostren interessats en la mesura). Per situació laboral, la majoria es concentra en els que treballen o bé estudien i treballen alhora i, per nivell d’estudis, la tendència és igualment ascendent (i arriba al 84% en el cas dels joves amb estudis universitaris de grau superior). Per districtes, els que proporcionalment es mostren més favorables són Ciutat Vella (79%), Sant Martí, Sarrià i Sant Andreu (tots tres al voltant del 73%). Gairebé tots les usuaris del teatre acollirien positivament la iniciativa de programar sessions més tard dels horaris habituals16. Taula 141. Opinió davant l´obertura de serveis a les nits. Teatres Serveis Lleure realitzat Teatre Teatres Sí 92 No 8 Total 100 Visites nocturnes amb bicicleta: Un 37% dels joves hi estaria a favor. Per edats, el percentatge es redueix a mesura que s’incrementa l’edat; seria doncs una proposta més ben acollida pels joves de menys edat. Per sexes els homes superen les dones i per situació laboral i nivell d’estudis no es detecten diferències gaire significatives. Per districtes, els més favorables serien Sant Andreu (52% de joves interessats), Sant Martí, Eixample i Ciutat Vella (entorn del 45%). Tots els joves que utilitzen la bicicleta per sortir de nit van contestar afirmativament a aquesta qüestió. Taula 142. Opinió davant l´obertura de serveis a les nits. Sortides en bicicleta. Serveis Transport Bicicleta Sortides en bicicleta Sí 100 No 0 Total 100 Museus: En total, un 46% dels joves barcelonins que va respondre l’enquesta es van mostrar favorables a anar als museus en el supòsit que obrissin les portes durant la nit. El perfil d’aquests joves és bastant clar. Es tracta de joves majors de 24 anys, que majoritàriament treballen i tenen estudis universitaris. Així 16 Tanmateix, hem d’assenyalar que tan sols 38 dels 1000 joves enquestats surten de nit, són usuaris de teatres i museus i alhora van dir que hi anirien si aquests allarguessin l’horari habitual d’obertura. 167 doncs, tant l’edat com el nivell d’estudis es relacionen positivament amb la bona predisposició a utilitzar aquests equipaments. Per districtes, els que acumularien un major percentatge de joves interessats serien Sarrià (un 67%), Sant Martí i Sant Andreu (amb un 60% cadascun). 168 8. Conclusions 169 Al llarg de tot aquest estudi hem intentat descriure sistemàticament als joves de la ciutat, prestant una especial atenció a les característiques pròpies del col·lectiu de joves que acostuma a sortir de nit i també a les diferències entre els joves en relació al tipus de lleure realitzat. En aquest sentit, una de les conclusions generals que en podríem extreure és que, malgrat existeix una gran heterogeneïtat en les formes de consum de lleure juvenil i tenint en compte que el fenomen juvenil a la ciutat és caracteritza per la seva gran diversitat, hi ha alguns col·lectius que, no obstant això, mostren característiques comunes. És cert que la diversitat és un tret identificador de la joventut barcelonina, però aquest fet no ens hauria de privar d’intentar definir algunes tipologies. En aquest sentit, voldríem dibuixar el perfil general dels grans col·lectius de joves que hem estat analitzant en aquest estudi. En primer lloc, ens ocuparem de fer la radiografia de tots els joves de Barcelona. A continuació parlarem exclusivament dels joves que acostumen a sortir de nit. Tot seguit, assenyalarem les diferències fonamentals entre els joves segons el tipus de lleure realitzat. A l’últim, ens referirem als joves que no van sortir de nit durant la setmana anterior a l’enquesta realitzada. Val a dir que, tenint en compte les grans dimensions dels conjunts analitzats, el resum dels trets identificatius ha de ser necessàriament una relació de característiques generals. 170 Els joves de Barcelona Pes demogràfic important respecte al total població Sector Nord-est de la ciutat districtes més joves Part central ciutat districtes més vells La majoria viu amb el pares La meitat tenen estudis secundaris Treballen o estudien Parlen a casa més el castellà Parlen amb els amics català i castellà indistintament Tenen mes pes els treballadors manuals Esquerra moderada (4,44) Voten majoritàriament PSC i CIU La majoria són catòlics no practicants La meitat són optimistes Major pes dels que consideren la injustícia de la societat com a causa de les situacions de necessitat La majoria veu favorablement el moviment okupa Gran majoria de no-associats Lleure habitual: sortir, esports, cinema, llegir, passejar. Lleure realitzat setmana passada: passejar, bars, esports, restaurants, cinema, discoteca. El millor de Barcelona: la varietat Altres aspectes positius: activitats culturals, centres comercials, discoteques i bars musicals. La majoria valora positivament la nit de Barcelona: Els joves de Barcelona Tal i com assenyalàvem a la introducció, Barcelona és una ciutat que compta amb un pes important dels joves. La distribució geogràfica d’aquests joves entre els diferents districtes de la ciutat no és homogènia. En termes generals, diríem que els districtes estructuralment més joves es troben a la part nord-est de la ciutat (Nou Barris, Horta i Sant Andreu) mentre que la part central seria percentualment la més envellida (Eixample i Ciutat Vella). Pel que fa a la forma de convivència, la gran majoria dels joves viu amb els seus pares i, tot i que trobaríem grans diferències en funció de l’edat, sembla clar que el retard en l’edat mitjana d’emancipació econòmica i familiar és una característica comuna a tots els joves de la ciutat. Per altra banda, i en relació al nivell d’estudis assolit, cal dir que almenys la meitat de joves de la ciutat han assolit un nivell d’estudis secundaris (ESO, FP o BUP), essent una de les generacions millor formades de la història recent de Catalunya. Si ens fixem en l’activitat que desenvolupen, aproximadament la meitat dels joves analitzats estudia i l’altra meitat treballa. L’idioma més utilitzat pels joves barcelonins a casa seva (per parlar, per tant, amb la seva família) és el castellà tot i que amb els amics la majoria parla indistintament tant el castellà com el català. Per que fa a la professió del cap de família, la majoria dels joves tenen pares ocupats en el sector serveis tot i que el pes específic més gran el tindria el grup de joves que tenen pares treballadors manuals. 171 En relació als seus valors i les seves actituds polítiques, la majoria dels joves barcelonins s’autoubiquen a l’esquerra moderada de l’espectre polític (una mitjana de 4,44 en un interval en el qual l’1 representa a l’extrema esquerra i el 10 l’extrema dreta). Pel que fa a l’opció de vot expressada a les últimes eleccions generals, la majoria dels joves va votar a Convergència i Unió o al Partit dels Socialistes de Catalunya (aproximadament un 25% dels joves que van acudir a les urnes va votar a cada una d’aquestes opcions). El caràcter progressista de la majoria dels joves barcelonins es reflecteix en el fet que hi ha més joves que consideren que la injustícia social és la principal causa que explicaria l’existència de situacions de necessitat. Per altra banda, la majoria veu favorablement el “moviment okupa”. Des del punt de vista religiós, una mica més de la meitat dels joves de la ciutat es declaren catòlics no practicants i, en relació amb les expectatives sobre el seu futur, la meitat dels joves es mostren optimistes (creuen que els anirà bé o molt bé). Pel que fa als joves que participen en associacions de caire cultural, cívic, polític, de voluntariat o de cooperació pel desenvolupament, són únicament el 16% del total i que, per tant, podríem dir que la gran majoria dels joves de la ciutat no estan associats. Fixem-nos ara en quin és el lleure habitual dels joves de la ciutat. En aquest sentit, les activitats habituals més freqüents entre els joves serien: sortir amb els amics, practicar esports, anar al cinema, llegir, escoltar música i passejar. En canvi, si ens ocupem del lleure realitzat durant la setmana anterior a l’enquesta, les activitats més freqüents serien, per aquest ordre, passejar, anar a bars, practicar esports, anar a restaurants, al cinema i a la discoteca. El millor de Barcelona, segons els joves enquestats, és la gran varietat en l’oferta d’oci i lleure. Els aspectes valorats més positivament serien les activitats culturals, els centres comercials, les discoteques i els bars musicals. En termes generals, val a dir que la majoria dels joves enquestats valora positivament “la nit” de Barcelona (l’ambient i l’oferta d’oci nocturn). 172 Els joves que surten de nit Majoria entre 18 i 24 anys Els joves que surten molt més que la mitjana són de Ciutat Vella Proporcionalment viuen més amb els pares La meitat tenen estudis secundaris Augmenta el pes dels universitaris Augmenta el pes dels que treballen Parlen a casa més el castellà Parlen amb els amics català i castellà indistintament Tenen més pes els treballadors manuals Esquerra moderada (4,40) Més pes del vot a partits d’esquerra Meitat catòlics meitat no-catòlics Més optimistes Més pes dels que consideren la injustícia de la societat com a causa de les situacions de necessitat Més suport al moviment okupa Gran majoria no-associats La majoria obté els ingressos del treball La despesa en lleure majoritària: 2.000-3.000 ptes. Hora de sortir: divendres: majoria entre 8h i 11h nit dissabte: Majoria entre 8h i 11h nit, però se surt proporcionalment més tard Hora de tornada: divendres: majoria de 2h a 7h, sobretot a partir de les 2h dissabte: majoria de 2h a 7h, sobretot a partir de les 4h La majoria surt amb la colla d’amics Gairebé la meitat surt en cotxe a les nits La majoria consumeix tabac La majoria consumeix begudes alcohòliques La meitat va beure de 2 a 3 cerveses La meitat va beure de 2 a 3 combinats La meitat va beure de 2 a 3 destil·lats Una quarta part va consumir drogues Desacord en establir una hora de tancament dels locals a les nits Els joves que surten de nit Gairebé la meitat dels joves de Barcelona acostumen a sortir de nit (un 53%). La majoria tenen entre 18 i 24 anys. Per districtes, el percentatge de joves que acostumen a sortir és similar a la mitjana excepte a Ciutat Vella (on surten un 72% dels joves que hi resideixen) i a Sant Martí (d’on únicament surten el 45% dels joves). Aquests joves viuen proporcionalment més amb els pares que el total dels joves del la ciutat (fenomen que s’explicaria perquè els que surten tenen proporcionalment menys edat). Pel que fa als estudis realitzats, la meitat han acabat estudis secundaris tot i que, en comparació amb el total del joves de la ciutat, entre els que surten augmenta el pes dels que han acabat estudis universitaris. Si ens fixem en la seva activitat, el pes dels que treballen és més 173 gran entre els joves que acostumen a sortir de nit. En canvi, en relació a l’idioma que es parla tant a casa com amb els amics, gairebé no hi ha diferències respecte al total dels joves (la majoria parla castellà a casa seva i utilitzen indistintament el castellà i el català quan es comuniquen amb els seus amics). Pel que fa a la professió del cap de família, entre els joves que surten hi ha un pes més gran dels que tenen pares treballadors manuals. En relació als seus valors i actituds polítiques, els joves que acostumen a sortir de nit s’autoubiquen, igual que el total de joves de la ciutat, dins l’esquerra moderada, tot i que cal dir que la mitjana dels que surten estaria lleugerament a l’esquerra del total de joves (4,40). En aquest sentit, entre els que surten es recull un pes més gran dels votants a partits d’esquerra. Igualment, entre els joves que surten augmenta el pes dels que assenyalen la injustícia social com a causa principal de les situacions de necessitat. Quelcom semblant passaria en el cas del suport al moviment “okupa” (que creix proporcionalment respecte al total dels joves de la ciutat). Per altra banda, si ens fixem en la religió, la meitat dels joves que surten es considera catòlic i l’altra meitat es consideraria no catòlic. Cal notar com el pes dels no creients i els indiferents augmenta significativament entre els joves que acostumen a sortir de nit. Respecte al seu futur, els joves que surten es mostren encara més optimistes que la mitjana del total dels joves de la ciutat. A l’últim, en relació al nivell d’associacionisme, cal dir que la majoria dels joves que surten de nit no estan associats i mantenen un nivell similar a la mitjana dels joves de Barcelona. La majoria dels joves que acostumen a sortir de nit obtenen els seus ingressos que destinaran al lleure gràcies al propi treball. Gran part dels mateixos es gasta en el lleure de 2.000 a 3.000 ptes. setmanals, una xifra realment baixa. Pel que fa als dies on desenvolupen el seu lleure nocturn, els joves de Barcelona han adoptat un patró clarament continental, doncs es concentren en les nits del divendres i el dissabte. El divendres acostumen a sortir, en gran part, entre les 8h i les 11h del vespre, mentre que l’hora de tornada oscil·la majoritàriament entre les 2h i les 7h de la matinada, si bé en part ho fan a partir de les 2h. El comportament del lleure nocturn el dissabte, se situa més tard tant en hora de sortida com de tornada. Així els joves barcelonins que surten de nit el dissabte, també surten majoritàriament entre les 8h i les 11h del vespre, si bé s’apropen més a les 11h que els que surten el divendres. L’hora de tornada el dissabte, es concentra també entre les 2h i les 7h, però són més proporcionalment els que tornen més tard de les 4h de la matinada. La majoria dels joves que surten de nit ho fan amb la colla d’amics, utilitzant el cotxe (ja sigui el propi o el dels amics). Pel que fa al consum de tabac, hi ha més fumadors que no fumadors. En quant a la ingesta de begudes alcohòliques, gran part afirma consumir-ne, i en les proporcions següents: entre 2 i 3 cerveses, entre 2 i 3 combinats i entre 2 i 3 destil·lats, dades que ens permeten observar que el nivell de consum de begudes, sobretot alcohòliques, és força considerable. Pel que fa al consum d’altres drogues, una quarta part afirma haver-ne consumit la setmana anterior. La gran majoria dels joves que va sortir de nit es mostra en desacord en tancar els locals a una hora determinada. 174 Els joves que surten de nit- Tipus de lleure CINEMA RESTAURANTS BARS DISCOTECA TEATRE O MUSEUS ESPORT PASSEJAR 18-30 anys 18-34 anys 18-24 anys 18-24 anys 18-34 anys 18-24 anys 18-24 anys Meitat viuen amb El grup més Majoria dels que els pares. Majoria dels que Amplia majoria nombrós viu ambdels que més els pares. Majoria dels que Majoria dels queviuen amb els Major pes dels viuen amb els viuen amb els Major pes dels viuen amb els viuen amb elspares que viuen en pares parella pares que viuen amb pares pares parella Meitat nivell Meitat nivell estudis estudis secundaris, secundaris, Majoria estudis Majoria estudis Majoria estudis Meitat nivell Meitat nivell meitat nivell meitat nivell secundaris secundaris universitaris estudis estudis estudis estudis secundaris secundaris universitaris universitaris Propers al centre Esquerra Esquerra Propers al centre Esquerra polític moderada moderada polític moderada Centre-esquerra Esquerra moderada La majoria obté La majoria obté La majoria obté els ingressos Gairebé tots els ingressos Gairebé tots els ingressostreballant. La majoria obté treballant. treballant . La majoria obté Menys pes dels obtenen els ingressos els ingressos Mes pes dels que obtenen els que obtenen els treballant obtenen els ingressos Mes pes dels que els ingressos treballant treballant obtenen els treballantingressos dels ingressos dels ingressos dels pares pares pares Despesa en lleure Despesa en lleure Despesa en lleure Despesa en lleure Despesa en lleure Despesa en lleure Despesa en lleure darrera setmana: darrera setmana: darrera setmana: darrera setmana: darrera setmana: darrera setmana: darrera setmana: Menys de 3.000 Entre 3.000 i Menys de Menys de Menys de Menys de Menys de ptes. 6.000 ptes. 3.000 tes 6.000 tes 6.000 ptes. 3.000 ptes. 6.000 ptes. Hora tornada Hora tornada Hora tornada Hora tornada Hora tornada Hora tornada Hora tornada divendres: divendres: divendres: divendres: divendres: divendres: divendres: 12h-7h 2h-7h 2h-7h Més de les 4h 12h-7h 2h-7h 2h-7h Hora tornada Hora tornada Hora tornada Hora tornada Hora tornada Hora tornada Hora tornada dissabte: dissabte: dissabte: dissabte: dissabte: dissabte: dissabte: 2h-7h 2h-7h Més de les 2h Més de les 4h 2h-7h 2h-7h 2h-7h La majoria surt La majoria surt La majoria surt amb la colla amb la colla La majoria surt La majoria surt amb la colla La majoria surt La majoria surt d’amics. d’amics. amb la colla amb la colla d’amics. amb la colla amb la colla Més pes dels que Més pes dels que d’amics. d’amics. Més pes dels que d’amics. d’amics. surten amb surten amb surten amb parelles. parelles. parelles. Gairebé la meitat Més de la meitat Gairebé la meitat La majoria surt en La majoria surt en Menys pescotxe. Més pes cotxe. Més pes transport públic i Gairebé la meitatsurt en cotxe a surt en cotxe a surt en cotxe a les nits les nits les nits del transport del transport menys pes cotxe. surt en cotxe a públic. públic. Més pes moto. les nits La majoria Amplia majoria Amplia majoria Amplia majoria Amplia majoria La majoria Amplia majoria consumeix tabac consumeix tabac consumeix tabac consumeix tabac consumeix tabac consumeix tabac consumeix tabac La majoria Majoria mes Majoria mes Majoria mes Majoria menys Majoria menys consumeix amplia dels que amplia dels que amplia dels que amplia dels que amplia dels que La majoria begudes consumeixen consumeixen consumeixen consumeixen consumeixen consumeix alcohòliques begudes begudes begudes begudes begudes begudes alcohòliques alcohòliques alcohòliques alcohòliques alcohòliques alcohòliques La meitat va Menys pes delsque van veure La meitat va Mes pes dels que Mes pes dels que Mes pes dels que Mes pes dels quebeure de 2 a 3 beure de 2 a 3 van veure entre 2 van veure entre 2 van veure entre 2 van veure entre 2 cerveses entre 2 i 3cerveses cerveses i més i 3 cerveses i 3 cerveses i 3 cerveses i 3 cerveses La meitat va La meitat va La meitat va La meitat va beure de 2 a 3 beure de 2 a 3 beure de 2 a 3 beure de 2 a 3 La majoria va La meitat va La meitat va beure un beure de 2 a 3 beure de 1 a 3 combinats combinats combinats combinats combinat combinats combinatsi més Gairebé la meitat Gairebé la meitat La majoria va La majoria va va beure de 2 a 3 va beure de 2 a 3 beure de 2 a 3 beure de 2 a 3 destil·lats. destil·lats. De 1 a més de 3 De 1 a més de 3 De 1 a 3 destil·lats destil·lats Més pes dels que Més pes dels que destil·lats. destil·lats. destil·lats.van prendre més van prendre més de 3 destil·lats. de 3 destil·lats. Menys consum Menys consum Una quarta part Una quarta part Una quarta part de drogues de drogues va consumir Més consum de Més consum de drogues drogues drogues va consumir va consumir drogues drogues 175 Els joves que surten de nit per tipus de lleure El col·lectiu del joves que va anar al cinema té entre 18 i 30 anys. Viu amb els pares, encara que una meitat ja ha finalitzat els estudis secundaris la resta ja ha finalitzat estudis de nivell universitari. El seu posicionament polític es troba proper al centre polític. Gran part obté els ingressos treballant, mentre que els que obtenen els ingressos dels pares perden pes si els comparem amb el total de joves que va sortir de nit. La despesa en lleure se situa per sota de les 3.000 ptes. Acostumen a tornar els divendres entre les 12h i les 7h de la nit, mentre que els dissabtes el gruix torna més tard, entre les 2h i les 7h. Surten amb la colla d’amics, si bé una part important surt en parella. Gairebé la meitat, quan surt a les nits utilitza el cotxe. Pel que fa al consum de tabac, també són majoria els fumadors, mentre que en el consum de begudes alcohòliques es manté la mitjana de consum dels joves que surten de nit: la meitat va consumir de 2 a 3 cerveses i de 2 a 3 combinats, mentre que la majoria va beure de 2 a 3 destil·lats. Pel que fa al consum de drogues, en consumeixen menys que la mitjana dels joves que van sortir de nit. El grup de joves que va anar a restaurants, majoritàriament té entre 18 i 34 anys, el que denota que és una pràctica de lleure juvenil que es realitza a partir de la frontera dels 18 anys, perquè és a partir d’aquesta edat quan comencen progressivament a obtenir els ingressos treballant. Malgrat que gran part viu amb els pares, té un pes més gran els que viuen en parella. Aquest fet és concordant amb el nivell d’estudis: una meitat té estudis secundaris finalitzats i una altra meitat ja ha acabat estudis universitaris. Es posicionen ideològicament en l’esquerra moderada. La seva despesa en lleure, se situa entre les 3.000 i les 6.000 ptes. a la setmana, el que els situa com el grup que més despesa realitza en el lleure. L’hora de tornada els divendres i els dissabtes, es mou entre la franja de les 2h i les 7h del matí. Si bé hi tenen més pes els que van sortir amb amics, els que ho van fer amb parelles augmenten el seu pes considerablement. També utilitzen majoritàriament el cotxe quan surten a les nits. Pel que fa al consum de tabac, cal assenyalar que és una pràctica que realitza una amplia majoria. Pel que fa al consum de begudes alcohòliques, s’amplia el gruix de consum, si bé es redueix el pes dels que van consumir entre 2 i 3 cerveses, es manté la meitat que va consumir entre 2 i 3 combinats, mentre que una majoria va beure de 2 a 3 begudes destil·lades. En quan a drogues, manifesten haver-ne consumit proporcionalment menys que el total de joves que va sortir de nit. El fenomen d’anar a bars, es concentra clarament entre els joves de 18 a 24 anys, el que denota que es una pràctica molt pròpia dels joves que es troben en el moment central de la joventut, havent superat l’adolescència, però encara lluny dels comportaments dels joves que s’apropen a la trentena. La majoria tenen un nivell d’estudis secundaris i obtenen els ingressos del treball. 176 Ideològicament se situen com la mitjana de joves de Barcelona en posicions d’esquerra moderada. Pel que fa al lleure, la despesa que van realitzar és inferior a les 3.000 ptes./setmana. El divendres, manifesten tornar entre les 2h i les 7h del matí, mentre que el dissabte l’hora de tornada presenta major diversitat, però sempre més tard de les 2h. Surten a les nits preferentment amb la colla d’amics, utilitzant el cotxe. Una amplia majoria consumeix tabac, mentre que el consum de begudes alcohòliques també és molt elevat. Si la meitat diu haver begut entre 2 i 3 cerveses, i entre 2 i 3 combinats, en el consum de destil·lats, tot i mantenir-se la majoria en el consum entre 2 i 3 copes, tenen més pes els que diuen haver-ne pres 3. Pel que fa al consum de drogues se situen en el nivell de la mitjana dels joves de Barcelona que van sortir de nit, doncs una quarta part expressa haver-ne consumit. El grup dels que van anar a les discoteques, també inclou una majoria de joves entre 18 i 24 anys, el que ens fa pensar que aquesta és una de les activitats que millor defineix el lleure d’aquest grup d’edat. Amb diferència és el grup que registra una més amplia majoria de joves que viuen amb els pares i tenen una formació de nivell secundari. Se situen, políticament, propers al centre polític. Si bé la majoria obtenen els ingressos treballant, guanyen pes els joves que encara obtenen els ingressos dels pares. En quant a la despesa en lleure, existeix diversitat en la quantia, però aquesta se situa per sota de les 6.000 ptes. Són el col·lectiu que més tard torna a casa els divendres i dissabtes, doncs la majoria ho fa a partir de les 4 de la matinada. La majoria acostuma a sortir amb la colla d’amics, i si bé gran part surt en cotxe, té més pes que en els altres grups, el fet que utilitzen el transport públic. És el grup, que tendencialment consumeix més begudes alcohòliques. Hi tenen més pes els que van consumir entre 2 i 3 cerveses, la meitat va consumir entre 2 i 3 combinats i en el consum de destil·lats, si bé la meitat va consumir entre 2 i 3 destil·lats, augmenta proporcionalment els que van consumir-ne més de 3. El consum de tabac aplega a una àmplia majoria. Respecte a les drogues, en consumeixen més que la mitjana de consum dels joves de Barcelona que van sortir de nit la setmana anterior. El col·lectiu que va manifestar haver anat a teatre o museus, té entre 18 i 34 anys, el que expressa que aquesta forma de lleure es reparteix força proporcionalment entre els joves que superen els 18 anys. Encara que els que viuen amb els pares són el grup més nombrós, hi ha un pes major que en els altres col·lectius, dels que viuen en parella. Gran part té estudis universitaris i obtenen els seus ingressos treballant. La posició ideològica es situa clarament en l’esquerra moderada. La despesa en lleure que van realitzar la setmana anterior a l’enquesta es va situar per sota de les 6.000 ptes. En quant a l’hora de tornar els divendres, es reparteixen entre les 12h i les 7h de la matinada, mentre que el dissabte ho van fer més tard, entre les 2h i les 7h. Encara que la majoria manifesta sortir amb els amics, hi tenen més pes proporcionalment que la mitjana els que van sortir 177 en parelles. Surten majoritàriament en cotxe, però és significatiu el nombre dels que surten en transport públic. Gran part consumeix tabac. Pel que fa a les begudes alcohòliques consumides, augmenta el pes dels que van beure entre dues i tres cerveses, mentre que la majoria va beure un combinat, i pel que fa al consum de destil·lats, es mouen entre 1 i 3 copes. Proporcionalment consumeixen més drogues que la mitjana. Els joves que van practicar esports, tenen entre 18 i 24 anys, i de nou aquesta forma de lleure és un dels trets característics d’aquest grup. Són majoria els que viuen encara amb els pares i la meitat té un nivell de formació de nivell secundari. Se situen ideològicament en posicions de centre-esquerra. La majoria sosté que obté els ingressos treballant, si bé hi tenen major pes proporcionalment que la mitjana, els que obtenen els ingressos dels pares. Van realitzar una despesa en lleure baixa, per sota de les 3.000 ptes. Els divendres i dissabtes, acostumen a tornar entre les 2h i les 7h de la matinada. La majoria surt amb la colla d’amics, i utilitzen menys que la mitjana el cotxe i el transport públic, essent l’únic grup que té un nombre de joves considerable que surt en moto. La majoria consumeix tabac i begudes alcohòliques per sota de la mitjana dels joves que van sortir de nit a Barcelona. Pel que fa a aquest consum, van beure entre 2 i 3 cerveses, la meitat va beure de 2 a 3 combinats i de 1 a 3 destil·lats. Pel que fa al consum, se situen com la mitjana, doncs una quarta part afirma que en va consumir. Passejar és una activitat que realitzen majoritàriament els joves de 18 a 24 anys. Gran part d’aquests joves viu encara amb els pares i tenen un nivell de formació acadèmica d’estudis secundaris. Obtenen els ingressos treballant. Políticament se situen en l’esquerra moderada. Pel que fa al lleure, afirmen que van destinar menys de 6.000 ptes. Acostumen a tornar les nits del divendres i del dissabte, entre les 2h i les 7h de la matinada. La majoria surt amb la colla d’amics i gairebé la meitat surt en cotxe a les nits, proporció similar a la mitjana de joves de Barcelona que va sortir de nit. Una amplia majoria consumeix tabac quan surt a les nits. Consumeixen begudes alcohòliques de forma similar a la mitjana dels joves que surten de nit. Pel que fa al consum d’aquestes, van beure entre 2 i 3 cerveses, entre 1 i 3 combinats i entre 1 i 3 destil·lats. El consum de drogues es manté en la mitjana dels joves que afirma haver sortit de nit la darrera setmana. 178 Els joves que no surten de nit Entre 14 i 17 anys Entre 31 i 34 anys Els joves que surten menys que la mitjana són de Sant Martí La meitat viuen amb els pares, però augmenta el pes dels que viuen en parella Nivell de formació inferior Treballen o estudien Parlen a casa més el castellà que cap altre grup Parlen amb els amics català i castellà indistintament Treball de menys qualificació Esquerra moderada (4,48) Mes pes vot a PSC i PP. Igual pes vot CIU. Més pes majoria catòlics Més pessimistes Major pes dels que consideren la injustícia de la societat com a causa de les situacions de necessitat Menys simpatia vers el moviment okupa Gran majoria no-associats Lleure habitual: Sortir amb amics, Esports, Cinema, Llegir, Passejar, TV Principals motius per no sortir: tenien son, no els deixaven els pares, tenien exàmens o feina, no els agrada sortir, tenen fills al seu càrrec Els joves que no surten de nit Els joves que no van sortir de nit la setmana anterior a la realització de l’enquesta, es divideixen en dos grups, per una banda els que tenen entre 14 i 17 anys, i de l’altra, els que en tenen entre 31 i 34 anys. Òbviament es tracta de dues realitats ben diferenciades. Per una banda, el grup més jove, és un col·lectiu que encara es troba en l’adolescència i, per tant, és lògic que hi trobem joves que manifesten no haver sortit de nit, ja sigui perquè encara no han superat la barrera dels 18 anys, que marca una frontera tant des del punt de vista de disposar de llibertat personal –i familiar- per poder sortir, com perquè en aquesta edat s’inicia tot just el període d’incorporació a les pautes de comportament de la joventut. De l’altra, el col·lectiu de 31 a 34 anys, que és el col·lectiu de més edat, es troba clarament en l’etapa final de la joventut, si no és que ja l’ha superat clarament, i per tant presenta pautes actitudinals i comportamentals diferents. L’emancipació familiar, la inserció laboral, i, l’assumpció de responsabilitats a tots els nivells, fan que el seu lleure sigui diferent al dels joves de menys edat. Així observarem com, malgrat que la majoria viuen amb els pares, hi tenen més pes el grup de joves dels que viuen en parella. Presenten un nivell de formació inferior a la mitjana del que presenten els joves que van sortir de nit, i desenvolupen feines de menor qualificació. Pel que fa a l’activitat principal 179 observem com es reparteixen entre els que estudien per una banda, i de l’altra els que treballen. És el col·lectiu que més utilitza el castellà en les converses a casa, si bé amb els amics es comporten com la mitjana i utilitzen indistintament el català i el castellà. Se situen també, com la mitjana, en posicions d’esquerra moderada. En quant al vot, s’incrementa el vot al PSC i al PP, respecte a la mitjana del total de joves de Barcelona, mentre que es manté similar el suport a CIU. Són proporcionalment més catòlics i se senten més pessimistes en quant expectatives de futur. Aquest col·lectiu expressa, en una proporció més gran que la mitjana, que les situacions de necessitat que passen algunes persones es deuen a la injustícia de la societat. Expressen menys simpatia que la mitjana al moviment okupa. La gran majoria no està associat a entitats. El lleure habitual, i d’acord amb l’ordre de major nombre de freqüències, és sortir amb amics, practicar esports, anar al cinema, llegir, passejar i mirar la TV. Les principals raons manifestades per no sortir de nit són perquè tenien son, perquè no els deixaven els pares, perquè tenien exàmens o feina, perquè simplement no els agrada sortir o perquè tenen fills al seu càrrec. Per últim, hem cregut rellevant realitzar unes notes comparatives d’anàlisi entre el grup dels que van sortir de nit en relació al grup dels joves que no va sortir de nit. En primer lloc hem observat com els adolescents surten menys els dissabtes i els diumenges. A mesura que va augmentant l’edat hem observat la tendència que ens indica que hi ha més joves que surten, a partir però de finals de la vintena, els joves comencen a deixar de sortir. En segon lloc les diferències que hi ha en aquests dos grups hem observat que són mínimes. No hi ha gran diferències ideològiques, ni pel que fa al posicionament polític, ni pel que fa a la pertinença a associacions. Hem vist com els que surten són una mica més d’esquerres, veuen amb més bons ulls el moviment okupa, i són una mica més optimistes. Quasi totes les diferències tenen a veure molt més amb l’edat que amb qualsevol altra variable. Així doncs, podem veure molt clarament que hi ha una relació inversa entre emancipació i sortir de nit: a més emancipació menys se surt. La conclusió que en podem treure és que en aquests vint anys hi ha hagut canvis significatius pel que fa a la condició juvenil que tenen, també, un efecte clar sobre la forma amb que es viu la nit a Barcelona. En tercer lloc, sorprenen les dades sobre els horaris de sortida i tornada del lleure a la nit dels joves, ja que són un tret distintiu clar en relació als adults, i al mateix lleure dels adults quan tenien la seva edat. Pensem doncs, que ha estat un encert incorporar la franja dels que tenen de 30 a 34 anys per adonar-nos d’aquestes diferències. Fa vint anys la “joventut” era una etapa de la vida molt curta, que es podia viure com una etapa de trànsit de l’adolescència a la vida 180 adulta. Avui aquesta etapa és tan àmplia que cal contemplar-la per si mateixa. El fet que els joves emancipats -amb habitatge propi- deixin de viure la vida nocturna amb tanta intensitat, ens ha de fer plantejar la necessitat de discutir sobre si estem davant d’una causa nova, o d’un efecte d’una causa diferent. És a dir, els joves viuen la nit amb tanta intensitat per un canvi de mentalitats? O viuen la nit amb intensitat, perquè no tenen alternativa?. Si a Catalunya l’Estat de Benestar fos més potent i, per tant, es reduís l’edat d’emancipació, els joves probablement no sortirien en les mateixes proporcions que ho fan avui. Els joves no tenen espai en el mercat laboral, tampoc tenen espai físic on viure - han de compartir l’habitatge dels seus pares-, i per tant no tenen llibertat de prendre decisions sobre la pròpia aventura vital. Tot i que les condicions de vida amb els pares siguin bones, no iniciar la presa de responsabilitats fins als 30 anys, pot provocar patologies socials en el futur? La nit és vista doncs avui com un espai alternatiu, però pot la nit substituir un projecte vital? Retardar-lo pot significar alguna renúncia per sempre? Ens proposàvem analitzar la nit dels joves de Barcelona. Ara sabem què fan, que no fan, qui són i què pensen. Ara caldrà fer un judici general sobre el què aquests resultats ens suggereixen. En deixem apuntats alguns que poden servir de guia pels propers debats. 181 182