Conèixer
Altres Itineraris Barcelona
Nou Barris
Clot-Camp de l’Arpa
Gràcia
Sarrià:Nucli Antic
Horta-Guinardó
Sant Gervasi
Vallvidrera-Les Planes
Gràcia: la Salut. Vallcarca...
Tibidabo
itineraris itineraris itineraris
Tibidabo Tibidabo Tibidabo
Localització Mapa 
Tibidabo
itineraris
Tibidabo
Presentació
Ens complau presentar-vos la segona edició de l’itinerari pel
Tibidabo, amb la qual us convidem a conèixer i gaudir d’un
recorregut pel territori i la història de la muntanya. Aquesta
publicació forma part de la col·lecció d’itineraris pel districte de
Sarrià-Sant Gervasi de la qual ja s’han editat quatre recorreguts.
El Tibidabo, que geogràficament se situa en l’escenari privilegiat de
la muntanya, és considerat unànimement com un dels elements
identificatius de Barcelona. A més de ser una font d’atracció
turística, representa d’un enorme interès per a una bona part dels
barcelonins que aprofiten els seus moments d’oci per gaudir d’un
entorn de tranquil·litat i esbarjo envoltat en plena naturalesa.
La presència d’instal·lacions, encapçalades pel Parc d’Atraccions del
Autor
Josep Damé Tibidabo, és un dels aspectes que caracteritzen singularment
aquesta par t del districte de Sarrià-Sant Gervasi. En aquestes
Coordinació edició pàgines també  trobem representacions arquitectòniques com la
Arxiu Municipal del Districte
de Sarrià-Sant Gervasi Torre Ignacio Por tavella, recentment restaurada o transpor ts
Parc d’atraccions Tibidabo
emblemàtics com són el Tramvia Blau i el propi funicular del
Tibidabo o edificis d’interès  singular com és la Torre d’Aigües.
Fotografies
Parc d’atraccions Tibidabo
Arxiu Municipal Districte Sarrià-St.Gervasi
O. Giralt Des de la publicació de l’anterior edició dedicada a aquest itinerari,
F.Tomàs la Societat d’Atraccions del Tibidabo ha passat a ser una empresa
Selecció fotografies municipal, a favor de la Societat Municipal d’Aparcaments. Aquesta
Yolanda Vilar 
Amelia Poves circumstància ha permès la continuïtat d’aquest emblemàtic Parc
Olga Muñoz
d’Atraccions que, des de fa més de cent anys, ofereix una excel·lent
Disseny gràfic i maquetació oportunitat d’esbarjo per a grans i petits.
Palli: Disseny
2a. edició modificada Joan Clos
Correcció lingüística Alcalde de Barcelona
CNL de Sarrià–St. Gervasi
c. Brown 
A. Poves
© Ajuntament de Barcelona
Impressió
Imatge i Producció Editorial
ISBN:
Dipòsit legal:
3
Introducció
El propòsit d’aquesta guia d’itineraris no és altre que donar a
conèixer un mica més aquesta muntanya tan nostra, però que
curiosament molts catalans no la van descobrir fins a finals del segle
XIX gràcies a tres motius fonamentals: el rel igiós, amb la
construcció d’una capella al mateix cim; l’astronòmic, amb
l’edificació d’un observatori astronòmic; i de ben segur el més
rellevant, la compra de gairebé tota la muntanya per part de la “S.
A. El Tibidabo”. De llavors ençà el Tibidabo s’anà transformant en
una sorprenent realitat.
El projecte, amb una clara visió de futur, tenia diferents vessants
centrats en la urbanització i les comunicacions. Els transports entre
el cim i la ciutat es resolgueren satisfactòriament amb el traçat d’un
tramvia i un nou funicular. Així mateix, la creació d’una zona
residencial a la part baixa, amb l’establiment de luxoses mansions
enjardinades, fou tot un èxit. Però el principal al·licient s’esdevingué
a par tir de 1901 amb la inauguració del parc d’atraccions del
Tibidabo. La seva ubicació privilegiada i les seves atraccions van
establir la ferma acceptació dels barcelonins, la qual ha perdurat fins
els nostres dies.
Ara us convido a fer un passejada pel Tibidabo i la seva panoràmica
excepcional, immortalitzada amb aquest poema d’Àngel Guimerà:
“Al darrera. Montserrat.
Al davant, la mar pregona …
Ai Tibidabo estimat,
miranda de Barcelona.”
5
itineraris
Tibidabo
Tibidabo, la porta de Collserola
Actualment la serra de Collserola és un massís que uneix i separa
alhora Barcelona i la comarca del Vallès Occidental. Però, si mirem
el plànol de Barcelona de finals del segle XIX, veurem que això no
sempre ha estat així. Barcelona era aleshores la ciutat vella i el seu
eixample, de construcció recent i extremadament ràpid. Eren
temps d’esfondraments de barreres físiques i psicològiques per a
una ciutat que volia créixer, però que moltes vegades li havien parat
els peus. El pas decisiu es va iniciar el 1897 amb les annexions de
diversos municipis del pla de Barcelona (Sants, les Corts, Sant
Gervasi, Gràcia, Sant Andreu i Sant Martí), un procés que es va
acabar amb les annexions d’Horta (1903) i Sarrià (1921).
Parc Natural
de Collserola
Originàriament, el Tibidabo va ser conegut en el període medieval
com el Puig de l’Àliga o la muntanya d’Aguilar. Durant el segle XVI els
monjos residents al proper monestir de Sant Jeroni a la Vall d’Hebron
li assignaren el vocable Tibidabo, mot llatí format pels vocables tibi
dabo (et donaré), frase extreta del Nou Testament, en el passatge
que relata les temptacions de Jesús davant Satanàs (Mateu 4,9).
Avui el Tibidabo no només és el cim (512 m), sinó també el cor 
de la serra de Collserola, i s’ha convertit en el centre de l’àrea
metropolitana amb més de 3 milions d’habitants. La serralada té
una extensió de 17 km de llargada i fins a 6 km d’amplada, paral·lels
a la costa entre els rius Llobregat i Besòs.Aquesta extensió d’unes
8000 hectàrees està repartida entre les comarques del Barcelonès,
el Baix Llobregat i el Vallès Occidental. Unes 1800 hectàrees
corresponen al municipi de Barcelona i, d’aquestes, un 1% estan
ocupades pel parc d’atraccions del Tibidabo.
9
Panoràmica El Dr. Andreu i els inicis 
des del Cim de la urbanització del Tibidabo
A finals del segle XIX Salvador Andreu i Grau (Barcelona 1841-
1928) havia tingut un èxit notable en els negocis a partir de la bona
acceptació del productes de la seva indústria farmacèutica, fet que
el va impulsar a tirar endavant diverses operacions relacionades
amb la construcció i l’urbanisme. Des de la participació en la
reconstrucció del Liceu fins a l’adquisició de finques,Andreu va
acabar essent propietari d’un centenar d’immobles i president 
de l’Associació de Propietaris de l’Esquerra de l’Eixample. D’altra
banda, la seva activitat com a promotor de les arts propiciava 
que sovintegessin les vetllades socials i artístiques en el seu domicili.
Casualment va ser arran d’una vetllada musical a casa seva que 
un convidat va anunciar al Dr.Andreu que la seva família tenia la
intenció de vendre una gran finca coneguda amb el nom de Can
Gomis o el Frare Blanch. La finca s’estenia des del que avui és el
passeig de Sant Gervasi fins al cim del Tibidabo, dins dels antics
Després del Tibidabo, els cims més alts de Collserola són el turó de termes de Sant Gervasi de Cassoles i Vallvidrera, agregats el primer
Can Pasqual (470 m), el Puig d’Olorda (438 m), Sant Pere Màrtir a Barcelona el 1897 i el segon a Sarrià el 1890.
(391 m), el turó dels Soldats (366 m), el turó de Valldaura (353 m),
Puig Matrona (342 m),Vallvidrera (313 m) i Torre Baró (213 m).
El Doctor Andreu 
També formen part de Collserola els contraforts meridionals cap els anys 20
situats a Barcelona i avui quasi completament coberts d’edificacions:
el Putxet, Monterols, la Creueta del Coll, el Carmel, la Rovira i el
turó de la Peira.
La massa forestal la componen uns 10 milions d’arbres, que ocupen
un 60% de la serralada, amb el pi blanc i les alzines com a espècies
més comunes, a més del pi pinyoner, l’arç blanc, el roure i fins a 20
espècies mediterrànies diferents. Quant al sotabosc, es caracteritza
per l’abundància d’arbustos (el marfull, l’arboç, el lligabosc, la sarsa,
l’esbarzer…) i les lianes. El parc d’atraccions acull en el seu interior
diverses zones boscoses, preservades i mantingudes per dur-hi a
terme activitats lúdiques i formatives relacionades amb la
descoberta del medi natural i el coneixement del bosc mediterrani.
En aquesta línia i molt a prop del parc d’atraccions cal esmentar
l’obertura al públic dels vivers de Cal Borni, un espai de 2
hectàrees, creats el 1923 per Nicolau M. Rubió i Tudurí, on podem
trobar una gran varietat d’espècies forestals.
El 20 de febrer de 1899 el Dr.Andreu  constituí la “S.A. El
Tibidabo” conjuntament amb un grup de prohoms de l’època com
Romà Macaya,Teodor Roviralta, Ròmul Bosch, Manuel Arnús, etc.,
els quals es llançaran definitivament a l’aventura de l’adquisició de la
finca i de la urbanització del Tibidabo.
10 11
L’Avinguda del Tibidabo Dr.Andreu i, finalment, el 1979 l’Ajuntament va recuperar per 
a aquesta via el nom de la muntanya.
Una de les primeres actuacions de la companyia del Tibidabo va ser
l’explanació del gran torrent de la part baixa de la finca del Frare Entre els parcs de l’avinguda, trobem, a l’inici mateix, el de la
Blanc, per fer-hi una urbanització: es va parcel·lar com una ciutat Tamarita, un espai enjardinat, que ha arribat intacte fins als nostres
jardí amb una ampla avinguda, amb els seus corresponents carrers dies. Els jardins van ser projectats per Rubió i Tudurí, segurament
transversals i recorreguda per un tramvia elèctric. amb l’aportació de Jean Claude Forestier, i donaren com a resultat
una combinació d’estil romàntic i afrancesat. En esclatar la Guerra
Inauguració de l’avinguda Civil, les patrulles van confiscar la propietat, que va passar a ser seu
del Tibidabo. 1901 del Servei d’informació Militar, i els seus subterranis es van
convertir en txeca; després de la contesa, la família Mata la va
desocupar i cap al 1950 van tancar definitivament les portes.
Després d’anys d’abandonament, al 1993 l’Ajuntament va adquirir 
la finca i, al 1994, l’Institut de Parcs i Jardins va inaugurar una
primera fase de rehabilitació de la Tamarita, que s’acabà
definitivament el 1995, i  que permet gaudir de 11.758 m2 de
jardins amb escultures, parterres, estancs i balustrades.
Un altre jardí projectat per Rubió i Tudurí i que té un gran valor és
el de la Font del Racó, al final de l’avinguda, de 12.868 m2.Va ser
inaugurat l’any 1926 i la seva situació, en un clot amb molt pendent,
permet gaudir d’unes vistes magnífiques. Està envoltat d’una espessa
vegetació boscosa on destaca un roure centenari. Molt a prop hi ha
des de l’any 1938 un monument al poeta Apel·les Mestres amb
aquesta emotiva inscripció:“Apel·les Mestres, l’amic dels infants, de
les flors i dels ocells”.
Quant als edificis, com ja s’ha dit, tot el conjunt és d’un gran valor. Per
posar un quants exemples, ens podem aturar als que hi ha a l’origen
Un exèrcit d’obrers van començar a remoure la muntanya i, al cap de l’avinguda, a banda i banda.Al número 1, on pròximament hi haurà
de dos anys (1901), no únicament presentava ja el seu traçat lineal l’hotel-restaurant Àbac (expropietat de Madronita Andreu, filla del 
primer i serpentejant en el seu tram final, sinó que a més ja entrava Dr.Andreu), s’hi aixecava al 1901 un quiosc de begudes i, a partir de
en funcionament el tramvia i el funicular, que iniciava el seu 1906, el pavelló d’espera del tramvia Blau. Enfront, l’edifici modernista
recorregut on acabava l’avinguda. L’any 1914 s’hi va celebrar la de “La Rotonda”, projectat per Adolf Ruiz Casamitjana l’any 1906 
Copa Tibidabo, una de les primeres proves automobilístiques que i inaugurat el 1918 com a Hotel Metropolitan.A partir dels anys 50 
va promoure el RACC i, a banda i banda dels seus 1.276 m de va començar a entrar en crisi fins a convertir-se en centre hospitalari.
longitud, ja hi havien sorgit un bon grapat de jardins i cases erigides El 1999 el va comprar la immobiliària Núñez i Navarro, que té la
per la burgesia que, encara avui, formen un dels conjunts intenció de rehabilitar-lo com a hotel o construir-hi pisos de luxe.
modernistes més espectaculars de Barcelona.
Remuntant l’avinguda, al número 18, hi ha l’edifici on sovint havia
Amb els anys, l’avinguda ha anat perdent el seu caràcter residencial celebrat audicions el mestre Enric Granados i que al 1935 es va
i moltes de les seves edificacions han passat a ser seu d’escoles, convertir en els estudis de doblatge de “La Voz de España”, de la
institucions i empreses. Inicialment l’avinguda portava el nom de família Peris Mencheta.
Frare Blanch, perquè aquest espai havia pertangut als frares
dominics, d’hàbit blanc; però al cap de poc es va anomenar Dels números 23 a 27, trobem un despatx d’arquitectes en l’edifici
avinguda del Tibidabo. L’any 1931 va rebre el nom d’avinguda del que havia estat el convent de Sant Josep de Girona, també obra
12 13
Al número 24, s’aixeca la Casa Ignasi Coll, seu del col·legi Sil, que va
ser construïda per Enric Sagnier.Aquesta obra li va valer al 1918 el
premi municipal al millor edifici.
Al número 31 hi ha la Casa Roviralta, més coneguda com El Frare
Blanc. Originàriament, aquest espai va ser ocupat per la masia de
Can Gomis (segle XVII), convertida més tard en convent de
dominics. Després va ser comprada per la S.A. El Tibidabo. Entre
1903 i 1913 hi va ser aixecada, per encàrrec de Teodor Roviralta, la
construcció modernista, obra de Joan Rubió i Bellver, premiada per
l’Ajuntament el 1914 com a millor edifici de l’any.
Casa Roviralta. El frare
Blanc. 1913
La Rotonda, 
cap els anys 30
d’Adolf Ruiz Casamitjana, i la torre Ignacio Portabella, del 1905,
obra del mestre d’obres Josep Pérez, actualment restaurada.
S’han recuperat les pintures originals de la façana nord, que
representa l’estiu, i les de les façanes est i oest, que representen
respectivament la tardor i la primavera. En les del lateral dret, que
representen l’hivern, en no trobar documents fotogràfics que les
descrivissin, s’hi ha realitzat una reinterpretació.
Casa Ignacio Portabella
Al final de l’avinguda hi ha la plaça del Dr.Andreu, amb l’estació
inferior del funicular –edifici catalogat-, el restaurant “La Venta” i
diversos bars musicals. Per sobre, hi destaca la impressionat casa
Manuel Arnús, també coneguda com el Pinar (1902-1903).Aquest
palau castell, obra d’Enric Sagnier, és actualment la seu d’una
fundació mutualista que li ha retornat l’esplendor perdut.Tanmateix,
és interessant admirar l’edifici destinat a porteria.
15
El Tramvia Blau
El 29 d’octubre de 1901, els promotors de la Societat Anònima El
Tibidabo inauguraven oficialment l’avinguda, el tramvia i el primer
funicular que s’instal·lava a Espanya. Des d’aquella inauguració
solemne, el Tibidabo va ser la via natural per on els barcelonins van
accedir a la serra de Collserola, l'autèntic pulmó de l’àrea
metropolitana.
Plaça del Doctor Andreu.
1902
Tramvia Blau. 1903
El 16 de juny de 1900 es van iniciar les obres del tramvia, que havia
d’unir el passeig de Sant Gervasi, final de línies de tramvia existents,
amb el funicular d’accés al cim del Tibidabo. Es va triar l’amplada de
via internacional (1,436 m) i el carril de tipus Vignole.A la meitat de
la línia es va construir un ramal d’un centenar de metres fins als
tallers, cotxeres i una central elèctrica, encarregada de subministrar
energia al tramvia i al funicular. Els vehicles es van encarregar el 23
de juliol de 1900 als tallers Can Girona. Es van construir amb
carrosseries de fusta de melis sobre xassís de la Brill de Filadèlfia 
i amb equip elèctric de la Indústria Eléctrica.
16 17
La irrupció del cotxe particular, però, va començar a fer davallar el
nombre de viatgers, i el Tibidabo va cedir la línia a la ciutat.
L’ajuntament de Barcelona la va acceptar formalment el març de
1979. Després de fer-se’n càrrec el servei de Parcs i Jardins, l’1 de
gener de 1981 va passar a dependre de Transports de Barcelona
que, entre els anys 1984 i 1985, va renovar-ne les vies.Al 1983 va
ser reincorporat al servei, després de la seva restauració, el cotxe
número 2, construït el 1900, i el 1986 el tramvia jardinera 129, de
color vermell. Darrerament també s’ha modernitzat acuradament 
el cotxe núm. 6.
Tramvia Blau.
La desapareguda línia 
del tramvia de Vallvidrera
(1905-1936)
Quan es va fer la inauguració del servei combinat de tramvia i
funicular, el tramvia disposava de quatre cotxes, de color verd clar,
numerats de l’1 al 4, amb capacitat per a 45 passatgers. L’entrada
en funcionament de la línia va ser un èxit, cosa que va animar a la
Companyia del Tibidabo a sol·licitar permís per ampliar el servei
fins a Vallvidrera i a inaugurar-lo al febrer de 1905.Tot i l'excel·lent
resposta inicial, l’entrada en funcionament del funicular de
Vallvidrera el 1906 va anar prenent viatgers al tramvia. Durant la
Guerra Civil es van desmuntar les instal·lacions de la línia de
Vallvidrera, que en aquell moment ja només feia un trajecte al dia.
La majoria dels cotxes d’aquesta línia desapareguda van ser utilitzats
per realitzar el trajecte fins al funicular del Tibidabo, en substitució
dels quatre cotxes inaugurals.
Tot i que el tramvia del Tibidabo és conegut per tothom amb el
nom de Tramvia Blau, els cotxes no van ser d’aquest color fins que
es van repintar després d’una topada l’any 1942. La bona marxa del
parc d’atraccions va contribuir a augmentar el nombre de
passatgers del Tramvia Blau i, en conseqüència, a mantenir-lo actiu.
Així, l’any 1972 va ser l’únic testimoni supervivent de la
commemoració del centenari del tramvia a Barcelona.
18 19
El Funicular del Tibidabo
La decisió d'instal·lar un funicular per arribar al cim del Tibidabo va
ser fruit d’una casualitat. El poeta Celestino Barallat, amic de Pere
Cantarell (professor de música dels fills del Dr.Andreu) va recordar
que havia portat d’un viatge a Suïssa un fullet d’un funicular i es va
afanyar a fer-lo arribar al farmacèutic, que va decidir
immediatament que aquell “estrany ascensor” era el transport idoni
per accedir al cim del Tibidabo.
El funicular del Tibidabo. 
Des de l’any 1958.
En el seu ascens, el funicular salva pendents de fins al 25,7 % en 
el seu tram final i, en el moment de la seva inauguració, el trajecte
durava 9 minuts. L’estació inferior està situada a la cota 223,5 m 
i la superior a 501,8 m.
Al 1921, amb l’increment de passatgers i les perspectives de
l’Exposició de 1929, es va decidir d’augmentar-ne la capacitat 
El funicular del Tibidabo.
1913 i al 1922 es va iniciar la fabricació de dos vagons més, cosa que
permetia arribar fins a 140 passatgers per viatge.Aquesta
renovació, que va comportar l’adquisició de nova maquinària,
L’enginyer triat va ser Bonaventura Roig i Queralt que, després es va inaugurar al juny de 1923. La maquinària inaugurada el 1901
d’estudis preliminars i viatges a Suïssa, va començar les obres el 16 va ser venuda als promotors del funicular de Gelida, que va entrar
de juny de 1900. El 3 de juliol de 1901 el funicular va fer la primera en funcionament el 1924.
ascensió, però la inauguració oficial no fou fins a finals d’octubre,
una vegada enllestides les obres i ajustaments.. Al gener de 1958, el funicular va deixar de funcionar durant dos
mesos per substituir les carrosseries de fusta per d’altres de metall 
Excepte el motor, el material del funicular havia estat subministrat i per incrementar la capacitat fins a 227 passatgers per viatge.
per l’empresa suïssa Fonderie de Berne-Société des Usines L. von Finalment al 1960 es va muntar una nova maquinària del
Roll. La línia recorria 1.151 m amb una bifurcació de 70 m que cabestrant, que va permetre fer el viatge en 6 minuts i va
permetia que es creuessin els trens a meitat del recorregut. Les possibilitar l’ascens al Tibidabo a més de 1.500 passatgers per hora.
carrosseries eren de fusta, construïdes pels tallers Estrada de Sarrià, Finalment i dins de l’ambiciós pla de futur del parc del Tibidabo,
i disposaven de cinc compartiments repartits entre les classes s'està estudiant la reforma i modernització del funicular per tal de
preferent i general, amb una capacitat màxima de 80 passatgers. millorar-ne la seva capacitat.
20 21
Les atraccions emblemàtiques Encara que no és la més antiga, potser la més identificativa és l’Avió,
que es va inaugurar el 1928. Subjectat en una grua, l’Avió fa en 15
Un dels atractius del Tibidabo és el fet que s’hi conserven segons una volta sencera propulsat per la seva pròpia hèlix que,
atraccions que, generació rera generació, de pares a fills, formen amb a un motor elèctric, desenvolupa 750 revolucions per minut.
part de la infància dels barcelonins. Justament per aquest caràcter
diferencial i identificatiu, han estat batejades amb el nom El desenvolupament de mesures de seguretat ha fet que amb els anys
d’atraccions emblemàtiques.Aquestes atraccions tenen milions l’Avió hagi incorporat elements com ara un sistema de frens, que no
d’històries particulars i s’han convertit en joies de l’arqueologia ha alterat el fet que continuï essent guiat manualment i que la
de l’enginyeria. L’ús d’aquestes instal·lacions emblemàtiques es pot desacceleració es dugui a terme invertint el sentit de rotació de l’hèlix.
realitzar a través d’una entrada específica d’accés al parc, més
econòmica que la que permet utilitzar totes les atraccions. La inauguració el 1921 de la Talaia, va fer pujar el cim del Tibidabo
fins als 551 m per damunt del nivell del mar. Com l’Avió, la Talaia
també va ser construïda per Tibidabo i l’empresa “Suministro de
Construcciones Metálicas Hijo de Miquel Mateu”. Un enorme
l’Avió. 1928 engranatge fa pujar 50 m una cistella amb capacitat per a vuit
persones. Originàriament se li van atribuir propietats curatives dient
que si els nens amb tos ferina s’estaven uns minuts en aquelles
alçades, es curaven. El cert és que la majoria de parcs d’atraccions
importants a nivell internacional compten amb instal·lacions que
ofereixen la possibilitat de contemplar la totalitat de les seves
dependències. El de Barcelona, gràcies a la Talaia, permet, a més,
tenir una visió panoràmica que en dies clars pot arribar fins a les
Illes Balears.
La Talaia. 1921
22
La més antiga de les atraccions que es conserven és l’antic
Ferrocarril Aeri o Aeromàgic. Aquest tren monocarril penjat va ser
inaugurat el 1915, segons un projecte de l’enginyer en cap del parc
Marià Rubió i Bellver. El 1980 la instal·lació va ser automatitzada,
cosa que va fer desaparèixer la figura del conductor de cada un
dels vagons.A l’any 1991 fou renovat i també al 2005, que se li
donà el suggeridor nom d’El Magatzem de les Bruixes i els Bruixots.
El viatge parteix amb una sortida al buit i continua amb 
un recorregut per l’entorn del parc i per túnels on es troben
sorprenents escenografies  envoltades d’efectes especials de llum,
so, olors, etc.
El Magatzem de
bruixes i bruixots
Ferrocarril aeri. Miralls Màgics
1915
Finalment, en el repàs de les atraccions emblemàtiques, no hi
poden faltar els miralls deformats, que van arribar al Tibidabo l’any
1905. D’aleshores ençà han anat tenint diferents ubicacions fins a
l’actual, agrupats en una gran sala sota el Krüeger hotel.
24 25
El museu d’autòmats Atraccions i sensacions
D’autòmats, al Tibidabo, n’hi ha hagut des del 1901, però el Museu
d’Autòmats del Tibidabo va ser inaugurat el 1982 i forma part del
Catàleg de Museus de la ciutat i de la Ruta del Modernisme de
Barcelona. Actualment acull una cinquantena de peces, la més
antiga de les quals és El Pallaso Mandolinista de l’any 1880.
L’existència dels autòmats està documentada en totes les tradicions
culturals i han estat element tradicional en parcs d’atraccions, bé
sigui agrupades com a atracció, bé com a element d’animació.
El Museu d’Autòmats del Tibidabo és troba dins un antic teatre de
l’any 1909 i és, ara per ara, el més important del món en aquesta
especialitat, a més de ser un dels pocs on es poden veure funcionar
els autòmats contínuament.Aquesta característica, juntament amb
la infravaloració que s’hi havia atorgat en altres temps, ha obligat a
dur a terme en els últims anys un intens programa de restauració 
i restitució dels sistemes mecànics originals, d’una extremada
complexitat. L’última peça incorporada ha estat Els Germans Gaüs 
o l’equilibri del Món, un autòmat modern que va ser finalista a
l’exposició universal d’Aichi al Japó. Muntanya Russa
Sala dels Però al Tibidabo, a més de les atraccions emblemàtiques que ens
Autòmats arriben del passat, també disposa d’un inventari de propostes que
recullen la quasi totalitat de les tradicionals i algunes instal·lacions
destinades a proporcionar experiències de gran vertigen.
Entre les tradicionals, hi ha la sínia Panoràmic, construïda el 1983,
que va prendre el relleu de la inaugurada el 1962 que, al seu torn,
ja havia substituït la primera que hi va haver, al 1953, o el Carrousel,
inaugurat el 1989 que, tot i ser modern, contribueix a configurar, a
l’entrada del parc, un cert ambient d’època. Els carrousels o cavallets
són un element ineludible i, de fet, forma part de les atraccions
emblemàtiques. El 1910 es va construir el primer giny d’aquestes
característiques al Tibidabo.
Finalista a
l’exposició Panoràmic 
universal d’Aichi, al capvespre
al Japó.
Els Germans Gaüs
o l’equilibri 
del Món
26 27
Carrousel Diàbolo
Un altra de les propostes que no poden faltar en un parc és la A banda i banda del Diàbolo hi ha l’Aladino i l’Hurakan, que també
muntanya russa. La que hi ha actualment instal·lada va ser fan fer més d’un bot al cor. L’Hurakan, per exemple, decorada amb
construïda el 1961 i reformada per Tibidabo l’any 1992. És apta per elements de la cultura asteca i ambientada en una zona tropical,
a totes les edats i l’única limitació és l’alçada mínima requerida d’1 sotmet les fins a 40 persones que es poden instal·lar a la plataforma
metre. Comparteix amb moltes altres atraccions del Tibidabo a girs i caigudes en picat amb fortes acceleracions fins a tres vegades
l’especificitat de la seva ubicació, que fa que a la naturalesa de la superiors a la força de la gravetat.
mateixa atracció s’hi sumi el vertigen de la vista oberta sobre la
ciutat. És una muntanya russa iniciàtica i segura, on poden Hurakan
despentinar-se junts una persona gran amb un nen petit. Per a l’any
2007 el Tibidabo espera incorporar una altra instal·lació d’aquestes
característiques.
Les cadires voladores o Diàbolo és també una atracció que no pot
faltar a cap parc. L’actual, fabricat per la companyia alemanya
Zierer, substitueix les atraccions d’aquest tipus que hi havia hagut
des de 1953 fins al 1967. Decorada amb motius al·lusius a la ciutat
de Barcelona, combina el moviment de gir amb el de l’elevació de
l’eix, fent volar les 48 cadires a gran velocitat i proporcionant un
vertigen considerable a través d’una sensació de vol lliure. Al 2006
s’hi han incorporat unes cadires dobles que permeten gaudir del
vol amb parella.
28 29
El Piratta, un gronxador que eleva fins a 12 m un vaixell pirata amb La mina d’or
capacitat per a 42 persones, és una altra de les propostes
vertiginoses del Tibidabo, atès que el balanceig fa que el vaixell
arribi a efectuar un recorregut de gairebé 180º.
Piratta
Els forts desnivells del parc van començar a ser resolts el 1952
amb un petit Telefèric, més tard i parcialment el 1993 amb el
Transmòbil, una atracció inaugurada el 1980 com a complement al
Supertobogan existent fins al 1992. Els vehicles uneixen la zona de
la Mina d’Or amb l’Avió a través d’un passeig pel bosc. Finalment 
el 2004 es van incorporar els ascensors panoràmics amb vistes
espectaculars. Aquests ascensors tenen una capacitat de fins a 13
persones en un recorregut de 25 m i han esdevingut el mitja
òptim per salvar còmodament els
cinc nivells del parc.
Davant per davant mateix del Piratta, hi ha des del 1989 el Viking,
una atracció familiar. Units a l’eix per un braç, uns drakars víquings
giren i s’eleven dins una piscina, a una velocitat considerable, sense
arribar a ser de vertigen. El Viking ha sofert el 2006 una important
millora amb la incorporació d’un joc d’aigua.
Moltes d’aquestes atraccions vertiginoses van arribar al Tibidabo
entre 1989 i 1992. El 1997 s’obrí la Mina d’Or, una muntanya russa
aquàtica ambientada en  una mina d’or de la descoberta de l’Oest
Americà. Els vehicles són 10 barques amb forma de tronc amb
capacitat de fins a 5 persones, que efectuen un recorregut de 300
m per un canal d’aigua amb dues caigudes impressionants. Ascensors
panoràmics
30 31
En la història del Tibidabo hi ha hagut trens de tota mena. El més L’estació del Tibidabo Express és també l’espai d’entrada a una zona
modern dels que hi ha és el Tibidabo Express. Fabricat per l’empresa de jocs de fira a través de la qual s’arriba al Castell Misteriós, una
Zamperla, és com una muntanya russa en pla, que fa accelerar construcció amb ponts llevadissos, torres, autòmats i sorpreses per
ràpidament fins arribar a 45 km/h els 10 vagons amb un parell de estimular les sensacions. El Castell Misteriós, conegut originàriament
fortes sotragades al llarg d’un recorregut que comença i acaba en com Castell Encantat, ha tingut usos i ambientacions ben diversos, i
una estació de l’Oest americà. L’estació, tota de fusta, té una gran els nombrosos efectes, tant sonors com mecànics, són encara vistos
zona de restauració, envoltada d’arbres i amb vistes a la ciutat. amb gran sorpresa i emoció per part de grans i petits.
El castell misteriós,
obert el 1955
El Tibidabo express
32
També pensats per als més menuts de la família hi ha diversos trens La zona de jocs de fira de l’estació no és l’única del parc.Aquests
amb noms com: Rio Bravo,Tchu Tchu o el Pony Rodeo, un monorail jocs de pagament amb opció a obtenir un premi, un ninot de peluix,
que fa un recorregut per un decorat de l’Oest americà, i també autos gairebé sempre a través d’una prova d’habilitat, individual o en
de xoc infantils i una muntanya russa d’aigua anomenada Alaska. competició amb altres persones, formen part d’una llarga tradició en
parcs d’atraccions i fires.Al Tibidabo hi ha els jocs de tota la vida,
amb les actualitzacions corresponents, però també algunes de les
propostes més innovadores en aquest terreny.
Viking
Entre les últimes novetats del parc cal destacar-ne dues: el Pèndol i
els Globus. El Pèndol és una atracció quasi única a Europa ubicada al
costat de la Mina d’Or. Un braç articulat eleva els passatgers fins a 38
m d’altura per, tot seguit, deixar-los anar en caiguda lliure a 100
km/h, sens dubte tot un repte al vertigen. Per la seva banda, Els
Globus és una atracció de caràcter familiar que, com el seu nom
indica, són unes grans cistelles en forma de globus que realitzen un
recorregut circular. El pèndol
Els Globus
El Centre New Park, per exemple, recull desenes de jocs d’habilitats
en el qual, previ pagament, els visitants poden posar a prova la seva
destresa tant amb jocs informàtics interactius com amb les formes
més tradicionals de jocs competitius de saló recreatiu.
A l’entrada del Centre New Park hi ha el Simulador AS-1, que ofereix la
possibilitat de provar la sensació de comandar una nau espacial. El
1994 va ser el primer simulador interactiu instal·lat a Espanya.
34 35
Festes, espectacles i animació de manipulació a través d’un nou espectacle anomenat “Paraules
per a Julio” en què per primera vegada es presenta amb la
Les festes són un element fonamental en la distinció de l’oferta recuperació d’una tècnica originària: el pont de manipulació.
entre els parcs d’atraccions. És un fenomen relativament recent, Tanmateix, és visible el taller d’aquest centre on es du a terme una
però al Tibidabo hi té un llarga tradició i les seves propostes són feina continuada de formació i consolidació d’aquest ofici artístic a
considerades exemplars. El Krüeger Hotel, únic en el seu gènere, és més de crear titelles de cara a futurs espectacles. D’altra banda
una visita per l’interior d’un hotel on el personal viu amb cert custodien i restauren el fons documental i marionetes dels
desassossec una situació que els visitants troben terrorífica: els Vienesos, com ara la col·lecció completa de les marionetes d’Herta
hostes són els personatges més espantosos de la tradició del Frankel, amb els seus personatges televisius que estan exposats
cinema de por. L’espectacle, eminentment teatral, és una referència parcialment al públic.
a nivell internacional per la seva originalitat i efectivitat. Els milions
d’espectadors que ja han passat pel Krüeger Hotel no són un
obstacle perquè continuïn repetint-se dia rera dia cues a la porta
d’aquest espai d’estímul de les emocions.
Krüeger hotel
Marionetàrium
espectacle
L’animació del parc ha passat a esdevenir un punt clau en l’oferta
del Tibidabo, i és present als accessos al recinte, a les atraccions, als
centres de restauració i, com ja era tradicional, al final de festa amb
dos nous espectacles: a l’estiu, els diables del Tibidabo amb un
espectacular Correfoc, i d’octubre a maig ,una cercavila i teatre al
carrer amb equilibristes, malabaristes, clows, xanquers, etc.
Un altre espectacle que va estretament lligat a la imatge del Correfoc
Tibidabo és el Marionetàrium. La primera construcció d’un teatre
de putxinel·lis al Tibidabo data de 1907. El 1951 es va construir una
instal·lació de teatre de marionetes amb tots els ets i uts, que tot i
l’èxit de crítica que va obtenir, va acabar tancant el 1954. Finalment,
al juliol de 1996 es va inaugurar el Marionetàrium, que actualment
compleix una doble funció creativa i de preservació patrimonial.
Com a espectacle, el Marionetàrium consisteix en una visita-
espectacle a una exposició de marionetes amb una demostració 
36 37
Tanmateix, durant l’any se celebren jornades especials com la Festa Un tomb pel cim
Llatina, el Parc de Nadal amb la ja tradicional cançó de Pau, un estiu
sense barreres, jornada de les famílies nombroses, etc.Tot sense El temple del Sagrat Cor
oblidar els espais habilitats per a celebracions d’aniversaris i
convencions d’empreses. Aquest passeig per la carena del Tibidabo ens permetrà descobrir
un reguitzell d’equipaments i edificis dignes de menció.
Per gaudir de tot el Tibidabo durant tot l’any, des del 2004 el parc Començarem a la plaça del Tibidabo on s’aixeca el Temple
ha posat a disposició del públic el Tibiclub: una passi per a tota la Expiatori. Els orígens d’aquest edifici monumental es remunten 
família o individualment, que permet l’entrada sense limitació de al 1876, amb l’adquisició, per part de la Junta de Cavallers Catòlics,
dies durant tot un any. de dues finques situades al cim del Tibidabo. Sembla que l’objectiu
de la compra era evitar l’edificació d’una casa de joc o una capella
protestant. El 5 de maig de 1886, durant una visita a Barcelona de
Giovanni Bosco, els propietaris del Tibidabo van decidir obsequiar-
lo amb la donació dels terrenys per a la construcció d’un temple
dedicat al Cor de Jesús. Ràpidament aquell desig es va veure
realitzat amb la construcció d’una modesta ermita d’imitació gòtica,
costejada per la senyora Dorotea de Chopitea (1816-1891),
inaugurada el 3 de juliol de 1886. L’any següent, l’ermita ja va
atreure un gran nombre de fidels. El 1888 es va adossar al modest
oratori un pavelló neomozàrab i el 1902 va ser col·locada la
primera pedra de la basílica, obra de l’arquitecte Enric Sagnier.
Les obres haurien de durar fins al 1961: coronament l’edifici amb
l'estàtua del Sagrat Cor, obra de Josep Miret.
El temple del
Sagrat Cor
El Tibiclub
38 39
Restaurant “La Masia”
Al costat del temple trobem el restaurant “La Masia”. En aquest
emplaçament s’inaugurà el 1901 el primer establiment de
restauració del cim Tibidabo, anomenat aleshores “Can Coll”,
i s’amplià com a Hotel el 1908. El 1946 fou reformat, el 1957
ampliat quan adquirí la fisonomia actual.
Colònia Tibidabo
Torre Pastor de Cruïlles
Pràcticament com a annex del temple, hi ha la finca coneguda com
“el Roserar o Pastor de Cruïlles”, projectada per l’arquitecte Josep
La Masia Puig i Cadafalch el 1908.Aquesta construcció d’estil
neomedievalista va ser adquirida el 1961 pel temple del Tibidabo,
que la va convertir en la casa d’espiritualitat “Mater Salvatoris”.
En el seu interior hi ha tres capelles dedicades a Maria Auxiliadora,
Colònia Tibidabo Sant Joan Bosco i el Sagrat Cor, i 80 habitacions, sales de reunions 
i auditori. Des del 2004 funciona com a residència geriàtrica “Ntra.
Per sota el restaurant podem veure la Colònia del Tibidabo o de Sra. de Fàtima”.
“Cal Totxo”, inicialment d’estiueig, que va ser traçada entre 1912 
i 1919 per l’arquitecte Arnau Calvet.A través de carrers estrets 
i parcel·les de forts desnivell es van anar aixecant una vintena de
cases unifamiliars, algunes d’elles d’estil modernista, què són, totes
elles, obres dels arquitectes Josep Masdeu i Alfred Paluzie.
Actualment, el conjunt de la Colònia, de gran valor arquitectònic,
està inclòs en el Catàleg d Patrimoni de la ciutat i, entre els seus
més de 300 residents, hi ha un bon nombre de descendents o
antics treballadors del parc.
Torre Pastor
40 41
Torre de les Aigües Pavelló de Ràdio
Barcelona
Darrera del temple s’alça la Torre de les Aigües, La Societat General
d’Aigües va decidir a principis de segle edificar al cim del Tibidabo
aquesta torre per emmagatzemar 200 m3 d’aigua per abastar les
àrees del Tibidabo fins a Sant Pere Màrtir, passant per Vallvidrera.
Per aquest motiu el mestre d’obres i arquitecte Josep Amargós i
Samaranch (1849-1918) va projectar una construcció esvelta,
d’inspiració renaixentista, de 53 m. Les obres van acabar el 1905.
Aquesta construcció de rajola vista i pedra de Montjuïc està inclosa
en el Catàleg de Patrimoni Arquitectònic de Barcelona.
Hotel la Florida
Enclavat en el vessant nord del cim trobem l’Hotel La Florida.
La idea de construir un gran hotel al Tibidabo és tan antiga com 
la urbanització del cim. El projecte, però, no va començar a fer-se
realitat fins al 1922, quan es va encarregar a l’arquitecte noucentista
Ramon Reventós i Farrarons. El juliol de 1925 va ser inaugurat
finalment l’hotel que s’anunciava com a “únic a Espanya”, amb
ascensor, calefacció central, aigua corrent, banys privats i tota una
llarga llista de serveis exclusius. Malgrat el seu prestigi, l’hotel no era
un gran negoci i va tancar anys després. Durant la Guerra Civil va
ser dedicat a hospital d’infecciosos i al 1940 va reobrir les portes
com a hotel i allotjà il·lustres hostes com James Stewart, Rock
Hudson o Ernest Hemingway. Durant dècades va patir tota mena
Torre 
de les Aigües de vicissituds fins a la seva devaluada i tancament l’any 1978.
Després d’anys d’abandonament i projectes frustrats tornà a obrir
finalment el 2003 com a Hotel de cinc estrelles, de gran luxe,
i recuperà així la seva magnificència.
Pavelló Ràdio Barcelona
Un edifici particularment singular, a l’interior del recinte del parc L’hotel La Florida
d’atraccions, és el pavelló de Ràdio Barcelona. El 14 de novembre 
de 1924 Barcelona estrenava la primera emissora legal de ràdio a
Espanya: EAJ-1. El 1926  traslladava la seva estació emissora al cim
del Tibidabo i erigia una antena d’ona mitjana tipus Marconi,
suportada per dues torres metàl·liques de 50 m. El 1929 es va
edificar un petit pavelló racionalista adjunt, obra de Nicolau M. Rubió
iTudurí, que és un dels pocs exemples que queden d’aquest corrent
arquitectònic. Finalment el 1933 s’hi afegí un mural commemoratiu
del segons aniversari de la República, obra d’Àngel Tarrac.
42 43
Edifici Mentora Alsina meteorològica, que entrà en funcionament el 1912. En l’actualitat,
aquest preciós edifici modernista, restaurat entre els anys 1991 
Seguint la carretera de Vallvidrera al Tibidabo i just darrera del i 1992, ofereix visites guiades els diumenges al matí, sopars
baixador del funicular del Tibidabo es troba el Gabinet de Física gastronòmics a l’estiu i jornades nocturnes d’observació durant l’any.
Experimental Mentor Alsina, construït el 1905.Va ser l’habitatge de
l’industrial, polític i economista Ferran Alsina i Paellada (1861-1907) Observatori
que, al llarg de la seva vida, va anar reunint una gran quantitat Fabra.
d’aparells relacionats amb la mecànica, l’acústica, l’electricitat, etc.
Des del 1995 la col·lecció s’instal·là al Museu de la Ciència i la
Tècnica de Catalunya a Terrassa.
Torre Collserola
Una de les construccions més espectaculars a prop del cim és la
torre de telecomunicacions de Collserola. Construïda amb ocasió
del Jocs Olímpics de Barcelona, va contribuir a fer desaparèixer una
bona part de les antenes disseminades pel Tibidabo. El 1987 es va
convocar un concurs internacional d’idees, que va guanyar el
El Mentora Alsina. britànic Norman Foster. L’emplaçament escollit va ser el turó de
1907 Vilana (445 m). La primera pedra es va col·locar el 28 de març de
1990 i els treballs van finalitzar a finals de l’any següent. Des de
llavors la seva silueta de 288 m domina l'horitzó de Barcelona i és
Observatori Fabra l’edificació més alta d’Espanya, capaç de suportar vents de fins 321
km/hora. Des del 1993 funciona a la desena planta un mirador
Uns metres més avall s’aixeca, en un destacat morrot de la panoràmic obert al públic, amb vistes de fins a 70 km. a la rodona.
muntanya a 413,7 m sobre el nivell del mar, l’Observatori Fabra. Els
seus orígens es remunten a 1889, quan la Diputació de Barcelona Torre de
decideix, sense aconseguir-ho, aixecar un observatori meteorològic Collserola
al cim del Tibidabo. Posteriorment, en el mateix lloc previst, els
doctors Eduard Fontserè i Riba i Josep Domènech i Estapà
presenten, el 1894, un projecte d’observatori astronòmic, que serà
acceptat per la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona.
Malgrat moltes dificultats, al 1901 la idea va fructificar gràcies a una
clàusula testamentària de Camil Fabra i Fontanills (1833-1902),
marquès d’Alella, que va donar un milió de rals (250.000 pessetes)
per a la compra del solar i construcció de l’observatori. El 1902 es
van iniciar les obres i el 7 d’abril de 1904 va ser inaugurat
oficialment pel rei Alfons XIII. L’observatori el composen tres
seccions: l’astronòmica, creada el 1903; la sísmica, de l’any 1907; i la
44 45
Resumen
Casa Almirall
El propósito de esta publicación es dar a conocer los aspectos más
A prop de l'aparcament del parc d’atraccions s’aixequen dues relevantes de la montaña del Tibidabo, un enclave imprescindible para
construccions de finals del segle XIX propietat de la família Almirall, conocer una parte de la historia  de la ciudad y sus habitantes durante
la més petita de les quals destaca exteriorment pel seu grup el último siglo. Su nombre proviene de las vocablos latinos Tibi Dabo
escultòric i allotjava la biblioteca particular del polític catalanista
Valentí Almirall (1841-1904) (té daré), que relatan las tentaciones de Jesús frente al Diablo.
El Tibidabo con sus 512 m es la cúspide de la sierra de Collserola,
un paraje natural excepcional que con sus más de 8.000 hectáreas
delimita –en contraposición al mar–  la ciudad de Barcelona. Un
recorrido por sus senderos y caminos nos permitirán descubrir
bellos rincones donde predomina una vegetación típicamente
mediterránea con abundancia de pino blanco y encinas.
La urbanización y conquista definitiva del Tibidabo se remonta a
finales del siglo XIX cuando por iniciativa del prestigioso farmacéutico
Salvador Andreu i Grau (1841-1928) se fundó una Sociedad al
adquirir gran parte de la montaña con el fin de acercar al gran
público aquel espacio hasta entonces casi desconocido. El proyecto,
con una clara visión de futuro, tenía dos objetivos principales: la
urbanización y sus comunicaciones. En la parte baja de la montaña
se trazó una avenida con parcelas donde surgirían impresionantes
Ca n’Almirall mansiones ajardinadas, al tiempo que se urbanizaba la cumbre
creando un parque con toda clase de atracciones, uniendo todo ello
con una línea de tranvía y un funicular (el primero construído en
España) e inaugurados ambos en 1901.
A partir de entonces, la cima adquirió una popularidad enorme
empezándose a construir nuevas edificaciones como el Templo del
Sagrado Corazón (1902), el Observatorio astronómico Fabra
(1904), la torre de las Aguas (1905) el Gabinete de Física
Experimental “Mentora Alsina” (1907), los primeros chalets de la
Colonia Tibidabo (1912), el Hotel Florida (1925), etc.
Hoy el Tibidabo es, por encima de todo, el parque de atracciones,
decano de los españoles, aquel lugar mágico y centenario donde
los sueños se hacen realidad. Sus atracciones más antiguas e
insólitas como el Ferrocarril Aéreo (1915), la Atalaya (1921), el
Avión (1928) o los entrañables Autómatas conviven en perfecta
armonía con las más modernas  en el mundo del ocio como el
Péndulo, Huracán y Diávolo. Amén de fiestas y espectáculos como
el Marionetàrium o el Krüeger Hotel que hacen las delicias de miles
de visitantes cada año, disfrutando además de una visión
panorámica  excepcional de toda Barcelona.
46 47
Abstract Notes
The aim of this publication is to present the most relevant aspects
of Tibidabo mountain and to highlight its importance in the history
of the city and its inhabitants during the last century. The name
Tibidabo comes from the Latin words Tibi Dabo (I shall give) that
relate the temptations of Jesus by the Devil.
At a height of 512m Tibidabo is at the peak of the Collserola range
of hills, a place of exceptional natural beauty spreading over 8,000
hectares, which hems Barcelona between that other natural
frontier, the sea. A walk along its tracks and footpaths lets us
discover beautiful spots with typical Mediterranean vegetation and
an abundance of white pine and oak.
The urbanization and final conquest of Tibidabo goes back to the
end of the 19th century when the prestigious pharmacist Salvador
Andreu i Grau (1841-1928) founded a society and acquired a large
part of the mountain with the aim of bringing that hitherto relatively
unknown space to the public.The project, with a clear vision of the
future, had two main objectives: urbanization and communication.
In the lower part of the mountain an avenue was drawn out with
plots which would become impressive mansions and gardens, whilst
at the top a fun park with all types of rides was built, the two being
connected by a tram line and a funicular railway (the first one built
in Spain) inaugurated in 1901.
From then on the top of the mountain gained a huge popularity as
other buildings were erected such as the Temple of Sagrat Cor
(1902), the Fabra Observatory (1904), the Torre de les Aigües (1905),
the Office of Experimental Physics “Mentor Alsina” (1907), the first
houses of the Colonia Tibidabo (1912), the Hotel Florida (1925) etc.
Today Tibidabo is, above all, the fun park; that magical and timeless
place where dreams come true.With its oldest and most outstanding
attractions such as the Aerial Railway (1915), the Watchtower (1921)
and the Aeroplane (1928) or the charming Automates living in
perfect harmony with the most modern theme park rides like the
Pendulum, Hurricane or the Diabolo. Not forgetting the fiestas and
shows like the Marionetàrium or the Krüeger Hotel which give so
much pleasure to thousands of visitors every year, all enjoyed, of
course, with a panoramic view over all of Barcelona.
48
Notes Notes
50 51
Punts d’aturada de l’itinerari
1 Parc Natural de Collserola
2 Panoràmica des del Cim
3 El Doctor Andreu cap els anys 20
4 Inauguració de l’avinguda del Tibidabo. 1901
5 La Rotonda. 1952
6 Casa Ignacio Portavella
7 Casa Roviralta. El frare Blanc. 1913
8 Plaça del Doctor Andreu. 1902
9 Tramvia Blau. 1903
10 La desapareguda línia del tramvia de Vallvidrera (1905-1936)
11 Tramvia Blau
12 El funicular del Tibidabo. 1913
13 El funicular del Tibidabo. Des de l’any 1958
14-37 Parc d’Atraccions Tibidabo
38 El temple del Sagrat Cor
39 La Masia
40 Colònia Tibidabo
41 Torre Pastor
42 Torre de les Aigües
43 Pavelló de Ràdio Barcelona
44 L’hotel La Florida
45 El Mentora Alsina. 1907
46 Observatori Fabra
47 Torre de Collserola
48 Ca n’Almirall
52
1
41
43 44
42
38 14 37PARC d’ATRACCIONS
40 TIBIDABO
C A COLÒNIAM Í TIBIDABO 39 PL.
D
47 E V A 48
TIBIDABO
L L V I D R E R A 2
A L
D E V A L L V I D R E R
A T I B I D A B O
45
10
S
C L AIG
ÜE
RTA E. S
46
12
DE OBSERVATORI
FABRA 13
CAMÍ A NTIC
DE COLLS ERO
PL.
DR. ANDREU
3 8
C. LLUIS MUNTAD AS
7
6 9
4
11
PL.
PASSEIG F.  KENNEDYD C. CRAYWINKELE LA BONANOVA 5
PL.
BONANOVA
C. DE BALMES
AV.
DE TIBIDABO
LA
ULAR
FUNIC
TIBIDA
BO
C R T A .