EL CAMÍ ESCOLAR
Institut d’Educació - Via Pública
ALTRES PUBLICACIONS: 00 PACTE PER LA MOBILITAT
01 MOURE’S A PEU PER BARCELONA 02 A BARCELONA, SENSE EL MEU COTXE 
oOBJECbTIUS DjEL PeACTE PcER LA tMOBiILITuAT s
1 ACONSEGUIR UN TRANSPORT COL·LECTIU DE QUALITAT I INTEGRAT 6 ACONSEGUIR UNA NORMATIVA LEGAL ADEQUADA A LA MOBILITATDE LA CIUTAT DE BARCELONA
MILLORAR LA SEGURETAT
2 MANTENIR LES VELOCITATS VIÀRIA I EL RESPECTE ENTREDE RECORREGUT I MILLORAR ELS USUARIS I USUÀRIESLA VELOCITAT DEL TRANS- DELS DIFERENTS MODES PORT PÚBLIC DE SUPERFÍCIE 7 DE TRANSPORT
PROMOURE L’ÚS
3 AUGMENTAR LA 8 DE CARBURANTS MENYS SUPERFÍCIE I QUALITAT DE CONTAMINANTS I EL CONTROLLA XARXA VIÀRIA DEDICADA DE CONTAMINACIÓ I EL SOROLLALS VIANANTS CAUSATS PEL TRÀNSIT
4 AUGMENTAR EL NOMBRE FOMENTAR L’ÚS DE DE PLACES D’APARCAMENT LA BICICLETA COM A MODEI MILLORAR-NE LA QUALITAT 9 HABITUAL DE TRANSPORT
MILLORAR LA INFORMACIÓ 
5 I LA FORMACIÓ ACONSEGUIR UNA DE LA CIUTADANIA, 10 DISTRIBUCIÓ URBANA DEI LA SENYALITZACIÓ MERCADERIES I PRODUCTESDE LA VIA PÚBLICA ÀGIL I ORDENADA
© Ajuntament de Barcelona - octubre 2001 Autoria: Montserrat Oller Elaborat en el marc del Projecte Educatiu
Institut d’Educació • Sector de Via Pública Assessoria i suport: de Ciutat i del Pacte per la Mobilitat
2ª edició - revisada setembre 2002 CEIP Tabor, Fòrum Cívic Sagrada Família promogut per l’Ajuntament de Barcelona
Coordinació: Servei de Promoció Educativa, Institut Impressió:
d’Educació de l’Ajuntament de Barcelona Dipòsit Legal: B-48.395-2001
EL CAMÍ ESCOLAR
La mobilitat a les grans concentracions urbanes s’ha convertit en els darrers anys en
una de les prioritats de les administracions locals. Es tracta d’un element fortament
present en la quotidianitat de la ciutadania i que dóna lloc a multiplicitat de punts de
vista, sovint enfrontats en un debat intens i, a voltes, conflictiu.
Abordar la mobilitat des de l’àmbit escolar és tot un repte. No es tracta únicament de
treballar l’educació viària des del punt de vista normatiu, sinó que cal apostar per una
educació per la mobilitat entesa des del respecte, la responsabilitat i l’autonomia, és a
dir, des de l’educació en valors. És precís que ens sapiguem posar al lloc de l’altre,
que entenguem les necessitats i les possibilitats de cadascú i que actuem sempre amb
la noció de la col·lectivitat per damunt de la individual.
Aquesta publicació pretén posar a l’abast del professorat, les famílies i els agents
socials implicats en els processos educatius de nois i noies el marc teòric i contextual
per treballar el Camí Escolar entès com una iniciativa que promogui i faciliti que els
nens i nenes vagin a l’escola a peu i de manera autònoma. És important que en aques-
ta primera experiència de l’ús autònom del carrer  totes les parts implicades tinguin les
claus necessàries per convertir-la en educativa.
Volem destacar que el futur del Camí Escolar tan sols serà possible si es tracta d’un
projecte nascut i desenvolupat des de la coresponsabilitat ciutadana. Quan escola,
famílies, entitats culturals, entitats esportives, comerciants, i associacions de veïns 
i veïnes, entre d’altres, endeguen el procés de participació, reflexió i debat per definir
i articular el Camí Escolar no només posen sobre la taula espais a utilitzar i accions a
emprendre, sinó que qüestionen actituds i plantegen alternatives de convivència que
ens han de servir per construir la ciutat que volem.
Esperem que aquests material us ajudin en aquesta tasca fonamental.
MARINA SUBIRATS I MARTORI CARME SAN MIGUEL I RUIBAL
Regidora Presidenta de la Comissió Regidora Presidenta de la Comissió 
d'Educació i Cultura de Seguretat i Mobilitat
índex
0D1E L’EDUCACIÓ VIÀRIA A L’EDUCACIÓ LES EXPERIÈNCIES EN MARXAPER A LA MOBILITAT 04
1.1 La mobilitat, un fet transcendent 
en les ciutats actuals
1.2 La mobilitat, un tema rellevant 
per treballar a l’aula ANNEXOS
1.3 Educar per a la mobilitat, un repte per al futur 05
Annex I - Una experiència de Camí Escolar 
0E2 al CEIP TaborL CAMÍ ESCOLAR, UNA PROPOSTA Annex II - Relació de mesures a prendre per D’EDUCACIÓ PER A LA MOBILITAT a la seguretat des de la Direcció 
de Serveis de Gestió de Circulació
2.1 El carrer, un espai proper als infants 
ple de possibilitats Annex III - Model de qüestionari per a les 
famílies relacionat amb els 
2.2 El Camí Escolar, un recurs educatiu
desplaçaments dels nens i nenes 
2.3 Què és el Camí Escolar? en anar i tornar de l’escola
03 Annex IV - Un precedent del Camí Escolar: La Barcelona republicana es faEL PROCÉS PER DUR A TERME LA càrrec dels seus infants quan vanPROPOSTA DEL CAMÍ ESCOLAR sols per la ciutat
3.1 Els agents implicats
3.2 Actuacions prèvies a la posada en marxa 
del Camí Escolar
3.3 Inici i seguiment del projecte
3.4 Valoració de l’experiència
intrintoroducció
Educar al llarg de tota la vida, com proposa l’informe les diferents entitats i agents socials de cada territori
Delors (1996), significa traspassar els límits establerts per assolir una més gran corresponsabilització ciuta-
de l’ensenyament escolar i implicar entitats i institu- dana en la tasca educativa de manera que cada barri
cions en aquest procés formatiu de les persones. Es pugui funcionar com una comunitat educativa real.
tracta, doncs, d’avançar a partir de propostes col·lec-
Fins fa poc temps l’escola i la família eren els respon-
tives referides a educació que permetin la formació
sables bàsics de la formació dels ciutadans. En els
de persones crítiques i solidàries a partir de les quals
moments actuals, a més d’aquestes institucions cal
sigui possible una societat més cohesionada convi-
que la mateixa ciutat, a partir de la implicació efecti-
vencialment i equilibradora de les desigualtats va de tots els sectors socials, promogui, desenvolupi i
socials. incorpori valors que facilitin la convivència, el civisme
En aquest sentit, des de l’Ajuntament de Barcelona i la cultura democràtica. Per tant ha de preveure la
s’han promogut dues propostes ciutadanes, el dimensió social i comunitària de l’educació perquè
Projecte Educatiu de Ciutat i el Pacte per a la els ciutadans puguin donar resposta als nous reptes
Mobilitat, com a projectes de construcció d’una ciutat científics, socials i culturals de les societats modernes
del futur que garanteixi l’educació de totes les perso- i esdevinguin ciutadans actius i responsables. 
nes en uns valors fonamentats en la justícia, la soli-
daritat i la democràcia.
El Projecte Educatiu de Ciutat, elaborat per l’Institut
d’Educació de l’Ajuntament de Barcelona, defineix la
relació entre la ciutat i el món educatiu i estableix les
línies estratègiques concretes de col·laboració entre
El Pacte per a la Mobilitat és una iniciativa promogu- Aquesta iniciativa té un precedent: el col.loqui
da des del sector de Via Pública i s’engloba dins de “Educació Viària: pares i mestres. El Cami Escolar”,
les actuacions que prioritzen l’ús social de la via organitzat per l’Associació Prevenció d’Accidents de
pública i la mobilitat sostenible i segura. L’objectiu és Trànsit (PAT), celebrat a Barcelona el 10 d’abril de
aconseguir una implicació efectiva de tots els sectors 1997 en el marc de les VII Jornades Mediterrànies
socials en un projecte comú que faciliti la mobilitat de de Seguretat Viària.  Posteriorment, des de 1999 i
totes les persones, així com establir mecanismes àgils promogut pel Fòrum Cívic de la Sagrada Família i
a l’hora de trobar solucions als problemes de la ciutat, coordinat pel Districte de l’Eixample, s’ha impulsat
recollint les iniciatives ciutadanes i els suggeriments la posada en funionament el Camí Escolar en el
relacionats amb la seguretat i la prevenció del risc per CEIP Tabor.
fer de la via pública un espai de relació entre les per-
La iniciativa del Camí Escolar és una proposta
sones i facilitant, al mateix temps, l’accessibilitat i el
d’Educació per a la Mobilitat que pretén afavorir un
seu desplaçament.
accés segur i agradable d’anada i tornada de l’escola
A partir del Projecte Educatiu de Ciutat i del i fer del carrer un entorn acollidor i formatiu per als
Pacte per a la Mobilitat, el Pla d’Actuació nens i les nenes que hi circulen i, per extensió, per a
Municipal per al quadrienni 2000-2004 de totes les persones que s’hi desplacen.
l’Ajuntament de Barcelona ha pres el compro-
mís d’afavorir el projecte de Camí Escolar com
una proposta promoguda per algunes escoles,
les famílies i entitats i institucions vinculades al barri. 
0DE L’E1DUCACIÓ VIÀRIA A L’EDUCACIÓ PER A LA MOBILITAT1.1 La mobilitat, un fet trascendent en les ciutats actuals 
La mobilitat és un fenomen molt significatiu L’increment de la població que viu a les ciutats i la segre-
L del món d’avui i acostuma a ser un tema de gació de les funcions urbanes ha generat l’ús d’un espaidebat intens a causa de les moltes visions i urbà cada vegada més gran, on es fa imprescindible laopinions que hi ha sobre aquest fet. Per què interconnexió. Per viure en aquest sistema urbà segmentat
es parla de mobilitat? Aquest fenomen només pot expli- és necessari que existeixin infraestructures viàries, carrers,
car-se a partir dels profunds canvis soferts per les ciu- carreteres o vies ràpides, mitjans de transport diversos,
tats al llarg d’aquest segle. que enllacin els espais on es realitzen les diferents fun-
cions urbanes, disperses pel territori. 
Una de les característiques més fonamentals de les ciu-
tats modernes és destinar a cada una de les seves fun- La mobilitat dins d’aquestes àrees urbanes és un fenomen
cions un determinat espai. d’una gran importància que forma part de la vida quotidia-
na i que afecta totes les persones i de totes les edats. La
mobilitat és, doncs, una característica de les ciutats
Així tenim un espai per viure, actuals i un fenomen que compartim, probablement, totes
separat de les zones comercials les persones del món.
Espais per a les indústries i per als estudis, espais que
concentren determinats serveis i d’altres que són zones
d’esbarjo. En cada un d’aquests espais o segments les per-
sones només hi fan una única funció. Aquestes funcions
han convertit la ciutat en un conglomerat difús que s’ha
anat estenent sobre el territori. S’ha passat d’un model de
ciutat compacta i unida, pròpia del segle XIX, a un model
de ciutat que ha segmentat l’espai urbà.
7
1.2 La mobilitat, un tema rellevant per treballar a l’aula
Treballar a l’escola la mobilitat significa plantejar als La mobilitat és informació
T alumnes un tema rellevant i controvertit com a La primera cosa que necessiten els nois i noies és informació.objecte d’estudi. És un tema rellevant perquè és un Perquè és missió de l’escola capacitar les noves generacionsaspecte d’una enorme transcendència per a les ciu- perquè puguin pensar sobre els fets quotidians i es plantegin
tats actuals i per a les persones que hi viuen. És un tema con- com poden intervenir per canviar-los.
trovertit perquè respecte a la mobilitat hi pot haver opinions
molt diverses. Perquè això passi cal, en primer lloc, que puguin expressar què
pensen sobre aquest fenomen rellevant i controvertit com és la
Aquest fenomen genera, sovint, situacions problemàtiques per- mobilitat. En segon lloc és necessari que tots els nois i les noies
què és un fenomen en el qual tothom està involucrat, tothom es adquireixin les habilitats perceptuals i coneixements suficients
desplaça sovint en uns determinats moments i en unes matei- perquè puguin posar-los en pràctica en una gran varietat de
xes direccions. A més, la mobilitat comporta també un altre fet situacions. En tercer lloc cal que les idees de cada noi i de cada
significatiu, el de la sinistralitat, que té costos personals, mate- noia sobre la mobilitat puguin contrastar-se amb les idees dels
rials i socials d’una gran importància. altres i amb la manera com la mobilitat està organitzada a la ciu-
tat. Aquest contrast d’idees els portarà a parlar, a reflexionar, a
La mobilitat comporta també aclarir opinions per anar autoconstruint el propi pensament,
un altre fet significatiu, el de la preguntant-se per què les coses són així, generant una cons-
sinistralitat ciència crítica sobre la mobilitat, tenint una mentalitat oberta a
les diverses opinions.
Per això cal que des de l’escola s’analitzi aquest fet per tal de
La mobilitat és ensenyar valors
vincular la realitat que els nois i les noies viuen diàriament amb
els continguts que l’escola ensenya. Cal ensenyar als infants i Plantejar la mobilitat des del punt de vista expressat anterior-
joves a moure’s per l’espai urbà perquè exercitin el propi pen- ment podria fer pensar que es redueix el fenomen a un aspec-
sament i busquin respostes argumentades als fets quotidians i, te merament informatiu o d’adquisició d’habilitats per ser com-
sobretot, siguin capaços d’actuar de forma coherent amb el que petent a l’hora de desplaçar-se.
pensen.
La mobilitat no podem entendre-la només des d’un punt de
Des de l’escola cal considerar tres aspectes a l’hora de plante- vista tècnic, com un desplaçament. No es tracta solament d’e-
jar la mobilitat a l’aula: laborar conductes que facilitin la mobilitat, a partir de normes i
mesures correctores. L’espai urbà és un espai per a tothom, i
8
per això cal no solament ensenyar a desplaçar-se sinó, també, La mobilitat és ciutadania
ensenyar a actuar com a persones perquè tothom pugui exercir
La mobilitat, a més de crear unes actituds de convivència
el dret a moure’s per la ciutat i a respectar i a ser respectats en
social, ha d’anar més lluny: ha de fer possible la col·labora-
l’exercici d’aquest dret. Cal ensenyar a fer compatibles els inte-
ció, la cooperació i la solidaritat. I això significa educar per-
ressos individuals amb els dels altres.
què els nois i les noies puguin exercir com a ciutadans i ciu-
Per tant, treballar la mobilitat és, a més, ensenyar tadanes en una societat lliure i democràtica per construir
valors, perquè l’espai urbà és un espai de tothom, no una ciutat que sigui el que entre tots vulguem i no pas allò
només dels vehicles sinó també de totes les persones de que alguns volen que sigui.
totes les edats. Cal fer compatible, doncs, el dret de
Això significa que, a més de persones ben informades que
cada persona a moure’s per la ciutat.
sàpiguen els problemes i els límits de la mobilitat basada en
uns valors de respecte i de convivència social, cal educar
per un compromís cap a la col·lectivitat, cal fer sentir la
La mobilitat permet crear, així, actituds
necessitat de participar en el procés de construcció de la
socials de respecte a partir de situacions ciutat que contempli l’espai públic com un espai de respon-
d’una gran complexitat o de vegades de sabilitat col·lectiva i en què tothom s’hi senti implicat. 
situacions conflictives
Es tracta, doncs, d’educar per a una ciutadania activa, que
vol dir formar persones capaces d’implicar-se, de participar
Perquè no és fàcil fer compatible el dret de les persones grans creant un sentit de responsabilitat cap a la col·lectivitat que
a poder travessar un carrer amb el dels vehicles que necessiten ha de concretar-se en la participació en els processos gene-
un trànsit fluid, o bé pensar que les voreres són per als vianants rats en la mateixa societat, un dels quals és la mobilitat. Cal
i no pas un aparcament, o prendre decisions que afavoreixin el passar de les idees a l’acció, de la representació mental del
transport públic perquè el transport públic ens permet ser que es pensa respecte a la mobilitat a una nova manera
menys agressius. d’actuar.
Tenir en compte aquestes situacions és complex, però és a par- I això és ciutadania, perquè es proposa que les persones
tir d’aquesta complexitat quan s’ensenyen valors, perquè fan puguin actuar de forma coherent amb el que saben i pen-
possible la reflexió sobre maneres més justes per a tothom d’or- sen, que puguin intervenir solidàriament en la construcció
ganitzar la mobilitat a la ciutat i desenvolupen la capacitat de de la ciutat i que tinguin una actitud activa cap a la millora
posar-se en lloc de l’altre. de la mobilitat. 
9
1.3 Educar per a la mobilitat, un repte per al futur
Educar per a la mobilitat és una tasca imprescindible Es tracta, doncs, d’invertir en generar una nova cultura
que l’escola no pot defugir. I no es tracta tant de com- viària en la qual el més fonamental no siguin les normes
plir les prescripcions curriculars incloent-hi l’anomena- i obligacions per no ser sancionat, sinó la voluntat trans-
da educació viària, entesa com un seguit de normes i formadora de la mobilitat a partir de tots els sectors
senyals de trànsit per aprendre a circular correctament, implicats. Cal invertir a generar aquesta cultura viària en
sinó d’elevar el grau de conscienciació i responsabilitat la qual els infants i els joves també s’hi han de sentir
ciutadana que impliqui un canvi de mentalitat i d’acti- implicats.
tuds individuals i generi una millor convivència col·lecti-
va. Ens cal passar de l’educació viària, sovint excessiva-
ment teòrica, cap a una educació per a la mobilitat que
parteixi de situacions reals i generi actuacions indivi-
duals i col·lectives responsables i solidàries.
Des d’aquesta perspectiva, educar per a la mobilitat impli-
ca sortir al carrer per copsar quines situacions es donen,
quins problemes genera la mobilitat, i també dissenyar les
possibles solucions que es podrien prendre a l’hora de
resoldre’ls, tenint en compte que tothom hi està implicat, i
ser capaços d’actuar amb fermesa perquè la mobilitat faci-
liti el desplaçament de totes les persones.
Educar per a la mobilitat implica sortir
al carrer per copsar quines situacions 
es donen, quins problemes genera 
la mobilitat, i també dissenyar les 
possibles solucions 
10
0EL CAMÍ 2ESCOLAR, UNA PROPOSTA D’EDUCACIÓ PER A LA MOBILITAT2.1 El carrer, un espai proper als infants   ple de posibilitats educatives
Educar és un procés en el qual els infants i els joves • Un espai d’aventura: el carrer permet als nens i nenes, par-
E van adquirint competència per interpretar la realitat. tint de llocs coneguts, endinsar-se cap a territoris desconeguts,Per això són molt importants les diferents experièn- talment com una experiència iniciàtica plena de nous indrets icies de vida que, mitjançant l’escolarització, poden possibilitats per explorar.
transformar-se en eines culturals adequades a la societat.
El carrer és un realitat que permet als nois i les noies viure expe-
riències diverses i implicar-s’hi. És un espai d’interacció amb Gràfic 1
l’entorn i amb les altres persones a partir del qual els nens i les
nenes poden pensar i raonar sobre el que observen i, a la vega-
da, configurar uns sentiments a partir de les pròpies vivències.
un espai d’iniciativa un espai de
individual relació
Les possibilitats que ofereix el carrer com un espai vivencial són
les següents (veure gràfic 1):
• Un espai d’iniciativa individual: les diferents situacions que
els nens i nenes troben al carrer els permet que puguin anar
configurant la pròpia personalitat d’una manera activa, ja que CARRER
els ofereixen les primeres experiències d’autonomia.
• Un espai de relació: el carrer és diversitat d’escenaris, d’ac-
tivitats i de situacions, però sobretot de persones. El carrer és
un espai d’ús comú utilitzat per totes les persones i de totes les
un espai un espai de
edats i amb diferents capacitats de deambulació, on és possi- d’aventura civisme
ble la relació dels uns amb els altres a partir de la comunicació
i l’intercanvi. permet
educar per a
la mobilitat
11
que han anat adquirint un fort protagonisme. Això ha significat
que tot giri a l’entorn dels cotxes i que la mobilitat s’hagi inter-
pretat solament com una manera de donar fluïdesa al trànsit.
El carrer s’ha convertit en un lloc de pas, deixant de
banda els aspectes vivencials, experiencials i formatius
que ofereix.
És important que des de l’escola 
s’impulsi l’ús d’aquest espai amb la finalitat
de col·laborar en la creació d’una nova 
cultura viària
• Un espai de civisme: el carrer és un espai comú a
Probablement els que més afectats han estat per aquesta situa-
totes les persones. La funcionalitat d’aquest espai
ció són els infants, les persones més grans o les que tenen difi-
requereix un ordre i una normativa que en reguli l’ús.
cultats a l’hora de desplaçar-se. Per a tots ells el carrer és un
Permet, doncs, la corresponsabilització dels nens i les
espai difícil, de vegades inhòspit, ja que no els permet una cir-
nenes en l’ús cívic del carrer i, per tant, a exercir com a
culació adequada a les seves possibilitats.
ciutadans.
En el cas dels infants, el carrer és un lloc de desplaça-
Aquestes vivències transfereixen al carrer unes possibi-
ment, de pas d’un lloc a l’altre que difícilment poden
litats de formació i d’educació per a la mobilitat dels
recórrer sols a causa dels perills que suposa. És neces-
infants i joves.  Per aquest motiu és important que des
sari buscar alternatives a aquesta situació per tal que
de l’escola s’impulsi l’ús d’aquest espai amb la finalitat
torni a ser un espai de joc, de trobada amb els altres,
de col.laborar en la creació d’una nova cultura viària.
d’exploració d’indrets nous, és a dir que faci possible
Aquestes potencialitats del carrer com a espai vital s’han vist adquirir competències personals a partir d’accions indi-
alterades en les darreres dècades per l’impacte dels vehicles viduals i socials.
12
2.2 El Camí Escolar, un recurs educatiu
Acompanyar els infants a l’escola constitueix una partir d’una fita a aconseguir: anar i venir de l’escola. D’aquesta
A tasca que diàriament han de realitzar la majoria manera el Camí Escolar pot ser una primera experiència dede les famílies. Aquest desplaçament constitueix, mobilitat, ja que en tractar-se d’un desplaçament curt i properen la major part dels casos, un recorregut de permet als nens i nenes ser autònoms, oferint-los la possibilitat
curta distància a causa de la proximitat entre els llocs de de viure i relacionar-se amb les altres persones i la possibilitat
residència i els centres escolars. Tot i això, moltes famílies opten d’actuar de manera responsable en els propis desplaçaments
per utilitzar el cotxe a l’hora de fer aquest desplaçament, ja que (veure gràfic 2).
es considera un simple trasllat –de casa a l’escola–, per un lloc
El camí a l’escola pot ser, doncs, un recurs educatiu d’una gran
de pas –el carrer–, i és convenient fer aquest recorregut al més
riquesa, ja que fa possible que els nois i les noies desenvolupin
ràpidament possible.
el propi pensament a partir de la relació entre els fets que suc-
Mentre els vehicles tinguin el rol preponderat en els carrers de ceeixen en el carrer i les representacions mentals que inicial-
les ciutats, les persones que hi passin han de centrar tota l’a- ment tenien sobre els fets. Es tracta d’un espai experiencial que
tenció en el trànsit; per tant, aquest no pot ser un lloc d’expe- els ofereix la possibilitat d’interpretar la realitat i actuar-hi a par-
riència, de relació o de formació, sinó un espai per on circular tir del procés següent:
evitant els riscos o perills. • Determinats fets que succeeixen al carrer desperten la 
Però, com ja s’ha indicat, el carrer pot convertir-se en alguna curiositat dels nois i les noies i es converteixen en les seves
cosa més per als nois i les noies, pot constituir una primera oca- vivències.
sió per desplaçar-se de manera autònoma per un espai urbà a • L’escola recull aquestes vivències, que passen a ser un 
material per treballar a l’aula.
Gràfic 2 • Els nois i les noies poden confrontar les pròpies vivències
amb les dels seus companys i, amb l’ajut del mestre, confron-
CARRER tar-les també amb el context cultural i social en què viuen.
• Es genera un procés de diàleg, de reflexió sobre el que 
succeeix al carrer, que permet configurar el propi pensament a
partir de l’autoconstrucció i l’autoregulació de les pròpies opinions.
és • El pensament sobre els fets permet arribar a noves formes
d’acció, i des d’elles es van modificant les pròpies idees en un
espai vivencial procés de dialèctica constant.
i experimental
permet
interacció interacció amb
amb l’entorn les persones
fa possible
13
pensar raonar sobre configurar
sobre els fets el que s’observa sentiments
2.3 Què és el Camí Escolar?
El Camí Escolar és una iniciativa que té per Verkehrssiderheistrat (DVR) o les realitzades als Països
E objecte promoure i facilitar que els nens i nenes Nòrdics, Luxemburg, Suïssa, etc. vagin a l’escola a peu i de manera autònoma, és La proposta del Camí Escolar no té com a finalitat l’elimi-a dir, sense l’acompanyament dels adults en
nació del trànsit de vehicles que circulen pels carrers pro-
aquest desplaçament.
pers a l’escola o la prohibició del seu pas a determinades
Aquesta iniciativa pot inscriure’s en el marc de la Carta hores. La iniciativa del Camí Escolar s’ha de dur a terme a
Europea dels Drets del Vianant, establerta pel Parlament partir de la situació real, però amb el convenciment per
Europeu el 12 d’octubre de 1988, i que volia promoure el part de tots els usuaris dels carrers, tant conductors com
dret a viure en espais fets a la mida de les persones i no vianants, que és necessari un ús del carrer just, respec-
dels vehicles. Més recentment, el 1994, aquesta Carta es tuós amb els drets de totes les persones i exempt de
va completar amb les propostes del moviment Car Free perills. Solament a partir de situacions reals els nens i les
Cities, promogut per la Comissió Europea i iniciat per vuit nenes podran experimentar les possibilitats que el carrer
ciutats europees (Atenes, Barcelona, Bolònia, Bremen, els ofereix i, a partir de la reflexió i el raonament, transfor-
Copenhaguen, Dordrecht, Granada i Palerm) a les quals mar aquestes vivències en una actuació responsable.
s’han adherit altres ciutats d’Europa amb la finalitat de
Així, no és el mateix una escola situada al centre de la ciu-
recuperar l’harmonia entre les persones i la ciutat sense
tat on hi ha una alta densitat de població i trànsit de vehi-
dependre de l’automòbil.
cles que la d’una altra escola situada en una zona escolar
A partir d’aquest marc descrit anteriorment, el Camí
Escolar va començar a fer-se realitat en diferents ciutats
europees. Probablement les experiències que han tingut El Camí Escolar pot concretar-se de dife-
més divulgació són les dutes a terme a algunes ciutats ita- rents maneres, segons l’edat dels nois i
lianes, especialment de Reggio de l’Emília o el Piemont. noies, l’emplaçament dels centres i les
També a d’altres estats d’Europa s’han iniciat experiències característiques de l’entorn on estan ubicats
semblants, com Els infants a peu del Deutsche
14
amb un índex molt baix de residència. Amb tot, a l’hora
d’impulsar  aquesta iniciativa cal tenir present, sobretot,
l’edat dels nois i noies i el traçat de l’itinerari.
Edat altres. A partir del Camí Escolar podran adonar-se de la
Per fer possible l’experiència del Camí Escolar i afavorir complexitat dels fenòmens socials i la necessitat de posar-
l’autonomia dels nens i nenes cal plantejar a quina edat és se d’acord amb els altres per resoldre les diferents posi-
convenient adreçar la proposta. En aquest sentit, els cions i visions sobre els fets. L’itinerari  hauria de reunir
alumnes d’educació primària constitueixen el grup idoni les característiques següents:
per realitzar aquesta experiència. Això ve donat perquè, • Ha de consistir en un itinerari o itineraris definits que
d’una banda, a partir dels 7 o 8 anys els alumnes mani- compleixin les millors condicions de mobilitat perquè els
festen una curiositat intel·lectual que els permet acostar- nens i nenes puguin desplaçar-se sense córrer cap perill.
se a la realitat, observar-la, comprendre-la progressiva-
ment i ser crítics, passant de les pròpies vivències cap a • Ha de ser un itinerari invariable perquè els nens i nenes
un coneixement més abstracte. El Camí Escolar és, doncs, s’hi habituïn i el puguin compartir amb altres companys de
un espai motivador que els permet desenvolupar la pròpia l’escola, tant grans com petits.
manera de pensar i exercir el pensament crític.
• Ha de tractar-se d’un itinerari ajustat en el temps, que
no suposi per als nens i nenes haver d’allargar la distàn-
cia que han de recórrer.
El traçat de l’itinerari
Per altra banda, els nois i noies van descentralitzant de • Ha de tenir un traçat senzill, sense haver de salvar obs-
mica en mica el seu pensament, cosa que els permet rao- tacles com passos subterranis o passarel·les elevades per
nar sobre situacions concretes que els són conegudes i evitar els vehicles a fi que no discrimini aquells nens i
familiars i contemplar els fets des del punt de vista dels nenes que tenen problemes de deambulació.
15
0EL PRO3CÉS PER DUR A TERME LA PROPOSTA DEL CAMÍ ESCOLAR3.1 Els agents implicats
Abans d’iniciar el procés d’implantació del Camí tat i els motius que els fan sentir-se insegurs, el comportament
A Escolar és necessari partir de la col·laboració dels més adequat en cada circumstància...centres i del professorat, dels nens i nenes i de lesseves famílies, dels veïns i comerciants, i d’una Els centres i el professorat
acció decidida de l’Administració a fi d’evitar les situacions de La proposta de Camí Escolar ha de partir de l’acceptació de la
risc innecessàries. iniciativa per part del professorat dels centres. Si bé tradicio-
nalment s’ha entès que les competències dels centres respec-
Els nens i les nenes que van a l’escola te a la formació dels infants i joves està en la tasca que el pro-
Els protagonistes de l’experiència són els nens i les fessorat realitza a les aules, és evident que les experiències per-
nenes que han d’interioritzar la proposta d’anar i venir sonals que cada alumne té, com poden ser les que els propor-
de l’escola sense els adults que els acompanyin. Si bé ciona el Camí Escolar, poden suposar un material bàsic molt
aquesta situació els ofereix un atractiu, la possibilitat de valuós per treballar a l’aula, i això pot convertir-se en propostes
ser autònoms també els suposa la necessitat de sentir- concretes per a l’ensenyament i l’aprenentatge dels alumnes.
se segurs per poder afrontar els riscos del desplaçament
i trobar solucions als problemes, en el cas que aquests
Les famílies
apareguin.
Per això és necessari que des de l’escola es faci un treball previ Les famílies constitueixen un sector important quan es
que hauria de tenir un doble abast: decideix endegar l’experiència del Camí Escolar. Això és
degut als perills que, sovint, atribueixen a la circulació de
• L’estudi detallat del recorregut des de cada un dels
vehicles en l’entorn proper a l’escola. Per aquest motiu és
domicilis dels alumnes fins a l’escola. Caldrà que espe-
imprescindible aconseguir la seva vinculació al projecte i
cifiquin quins són els punts de referència clars que iden-
comptar amb les seves aportacions, ja que són les famílies
tifiquen el seu recorregut, els itineraris més assequibles...
les que han ensenyat a anar pel carrer els infants des dels
• Les vivències i sentiments que relacionen amb aquest reco- seus primers anys de vida, són els que millor els coneixen i
rregut, els llocs que troben més atractius o que coneixen més poden aportar una considerable informació sobre els hàbits
bé, els moments o els indrets en els qualsenten més insegure- interioritzats a l’hora d’anar i tornar de l’escola.
16
L’Administració municipal un paper actiu en l’ordenació i el control del trànsit a les hores
d’entrar i sortir de l’escola, garantint el respecte per les normes
El Camí Escolar és una proposta que es concreta en el territori. de circulació i que la velocitat dels vehicles no sobrepassi els
Per això el Districte Municipal ha de ser l’agent articulador per límits establerts, per evitar situacions de risc. També poden
gestionar el procés a l’hora d’endegar el projecte. El Districte pot orientar els nens i nenes sobre les millors maneres de desplaçar-
exercir un paper de lideratge que permeti coordinar i assessorar se, cosa que constitueix una veritable tasca educativa.
els diferents agents disposats a emprendre aquesta iniciativa.
Els establiments del barri
L’experiència del Camí Escolar només és possible amb l’es-
Els establiments comercials (botigues i oficines) tenen una
treta col·laboració de l’Administració municipal, ja que és de
presència permanent i oberta al carrer. Per tant, poden ser
qui depèn la gestió i la regulació del trànsit i, per tant, pot
un punt de referència per als nens i les nenes. Aquesta
organitzar-lo de manera que tingui en compte que els nens i
col·laboració pot concretar-se en l’atenció que a les hores
les nenes faran el trajecte a peu entre el lloc on viuen i l’es- d’entrada i sortida de l’escola poden tenir cap al carrer en el
cola. Per això serà imprescindible que es prenguin mesures cas que s’hi produeixi algun incident o, també, en l’ajut que
de caràcter tècnic, és a dir, caldrà comprovar que els semà- poden prestar als nens i nenes quan aquests ho necessitin i
fors tinguin un temps de pas adaptat a les característiques els facin alguna demanda concreta.
dels nens i nenes que l’han d’utilitzar, que les voreres siguin
Es tracta, en definitiva, que els establiments se sentin implicats
suficientment àmplies i sense obstacles perquè hi puguin en la proposta del Camí Escolar donant-li suport i resolent con-
passar sense perills i que els carrers estiguin ben senyalit- flictes en el cas que aquests es produeixin.
zats advertint els vehicles de l’experiència del Camí Escolar,
així com controlar les zones d’aparcament, replantejar les Les associacions
parades dels transports públics (autobusos)... El Camí Escolar necessita la col·laboració del màxim nombre de
sectors socials si pretén ser una proposta reeixida. En aquest
L’Administració disposa també d’un altre recurs que és fona-
sentit caldrà valorar la participació que podrien tenir les asso-
mental en aquesta proposta, la Guàrdia Urbana, que ha de tenir
ciacions de gent gran, les associacions de veïns, institucions o
entitats del barri, etc., que poden convertir-se en animadors
d’una cultura viària basada en la coexistència pacífica entre els
cotxes i els vianants.
17
3.2  Actuacions prèvies a la posada en marxa
del Camí Escolar
Els nens i les nenes són els veritables protagonistes • Via Pública
E del projecte del Camí Escolar, ja que seran ells els Des de l’àmbit de la Via Pública és fonamental promoure unaqui tindran la possibilitat de ser autònoms a l’hora auditoria de seguretat viària. Es tracta de l’anàlisi dels carrersd’anar i tornar de l’escola. Però aquesta iniciativa ha
on està emplaçada l’escola per saber-ne quin és l’estat actual
de ser organitzada i gestionada pels diferents agents implicats,
des d’un punt de vista de mobilitat segura i potser prendre les
especialment pels centres, treballant conjuntament amb les
mesures nececessàries per facilitar l’accés dels nens i nenes al
famílies.
centre escolar minimitzant el risc.
Així, doncs, el pal de paller del Camí Escolar recau sobre el pro-
En aquest sentit caldrà fer estudis de mobilitat per conèixer el
fessorat dels centres i les famílies dels alumnes, i són ells els
qui hauran d’organitzar i gestionar la participació dels diferents conjunt de desplaçaments de vehicles i persones i les activitats
agents implicats per tal d’assegurar-ne l’èxit. Això suposa tenir que es realitzen en aquella zona (càrrega i descàrrega, activitat
en compte: actuacions de tipus tècnic per adequar l’entorn al comercial, etc.).  Per exemple, caldrà saber quina és la intensitat
projecte, actuacions de tipus educatiu per garantir la participa- del trànsit en els diferents carrers i a les diferents hores del dia.
ció responsable dels nois i les noies i la col·laboració de les També caldria disposar d’informació sobre els sentits de circula-
seves famílies i, finalment, actuacions de tipus comunicatiu i ció dels carrers, la regulació semafòrica de la zona, l’ús dels
divulgatiu per transformar una proposta concreta en un projec- carrers per part dels vianants, és a dir, la densitat  de vianants al
te d’interès col·lectiu. llarg del dia i els punts o serveis (mercats, ambulatoris, estacions,
etc.) que generen un constant moviments de persones.
També caldrà disposar d’estudis d’accesibilitat en el sentit que
Actuacions de tipus tècnic
tothom que es desplaça tingui la possibilitat de fer-ho sense obs-
Per impulsar el Camí Escolar cal des d’un primer moment dis- tacles.  Per exemple, caldrà reconèixer l’existència de rampes en
posar de dades tècniques sobre la mobilitat que hi ha a l’entorn els passos de vianants, l’estat dels escosells dels arbres, la ubi-
del centre escolar. Aquestes dades han de proporcionar-les els cació de les diferents parades dels transports públics que circu-
organismes municipals que controlen el trànsit. És imprescindi- len per la zona o l’emplaçament del mobiliari urbà per tal que
ble comptar amb l’actuació de: estigui minimizat al màxim i no destorbi el pas dels vianants.
18
Finalment, cal disposar d’una anàlisi de l’accidentalitat per Actuacions de tipus educatiu
conèixer l’índex de sinistralitat de la zona, així com les prinici-
La proposta del Camí Escolar ha de tenir un clar ressò i accep-
pals causes que han generat els accidents i preveure les mesu-
tació tant per part dels nois i noies, que són, en definitiva, els
res necessàries per aconseguir la seguretat de l’entorn.
protagonistes del projecte, com per les seves famílies, que junt
• Urbanisme amb el centre i el professorat han de facilitar la seva viabilitat.
Des d’un punt de vista tècnic-urbanístic també caldrà tenir • Treball al centre
informació sobre l’estat de les voreres i carrers.  En aquest sen-
Una proposta com la del Camí Escolar ha de comptar amb el
tit és important conèixer aspectes com l’amplada de les voreres,
vist-i-plau del Consell Escolar ja que aquest constitueix l’òrgan
l’enllumenat, les zones d’aparcament, els pàrkings en els edifi- representatiu de participació dels diferents estaments que inte-
cis que suposen l’ocupació de les voreres a l’entrar i sortir els gren l’escola: professorat, famílies, alumnat i personal d’admi-
vehicles,  l’existència o no d’arbrat entre les voreres i la calça- nistració i serveis.
da,  l’estat i distribució del mobiliari urbà, l’existència de vetlla-
El Consell Escolar pot donar un impuls decisiu a la implantació
dors o terrasses de bars, l’estat de les façanes i les llicències de
del Camí Escolar i ajudar perquè aquest reuneixi les màximes
bastides, etc.
condicions de seguretat.
• La Guàrdia Urbana
• Treball a l’aula
La Guàrdia Urbana haurà d’informar tècnicament respecte els
Des de l’escola cal iniciar treballs sobre la mobilitat per l’entorn
usos dels carrers propers a l’escola. En aquest sentit és impor-
i l’accessibilitat dels nois i noies al centre, fent èmfasi en les
tant incloure-hi, entre d’altres, les obres que es realizen o està
seves pròpies vivències. És necessari partir de les experiències
previst  realitzar, l’estat de la disciplina viària i els conflictes que
de cada un dels alumnes perquè mitjançant el diàleg i el rao-
a vegades es generen, les mesures preventives, etc.
nament puguin anar resolent les situacions o problemes que els
Aquestes dades tècniques sobre l’entorn que formen part de planteja el contacte amb l’entorn. Es tracta, tal com indica
l’auditoria de seguretat viària han de completar-se amb els refe- Dewey, de plantejar l’actuació educativa com un procés de
retns a l’accessibilitat dels alumnes al centre escolar. reconstrucció contínua de l’existència, a fi que s’articuli ade-
19
quadament el que els infants i joves viuen fora de l’escola amb Aquests coneixements haurien de suposar:
l’aprenentatge formal.
- L’explicació a les famílies de les capacitats a
Per això serà necessari que des de l’aula el professorat tre- transmetre als nens i les nenes perquè puguin anar sols
balli amb els alumnes per buscar l’itinerari que compleixi pel carrer.
més garanties de seguretat. També caldrà identificar els
- La manera com poden adaptar aquesta formació a les
llocs que ofereixen més perill i analitzar-ne els motius, així
característiques personals dels seus fills.
com preveure possibles solucions per minorar-los.
- Les tècniques més eficaces que caldria que els nens i les
És convenient realitzar algunes sortides al voltant del cen-
nenes coneguessin per ser competents en el seu des-
tre escolar per tal d’identificar sobre la realitat els diferents
plaçament.
aspectes comentats a l’aula sobre els itineraris, alguns
punts de referència o indrets que suposin alguna dificultat Caldria suggerir a les famílies la necessitat d’exercitar
i que requereixen, per tant, extremar l’atenció. sobre el terreny l’itinerari a seguir de casa a l’escola i a l’in-
revés,  reforçant les sortides fetes, també, des de l’escola.
Un altre aspecte a treballar a l’aula és el que fa referència És important fer adonar als nens i nenes dels passos de
a les actituds dels alumnes en anar pel carrer. Convé valo- vianants semaforitzats i els que no ho són, les parades dels
rar-lo com un espai que utilitzem conjuntament totes les transports públics, les cruïlles que presenten més dificul-
persones i del qual tothom ha de ser responsable. tats, etc.
• Treball amb les famílies
El treball amb les famílies hauria de dur-se a terme conjunta-
ment entre el centre i les associacions de pares i mares. És
important que les famílies tinguin un conjunt de coneixements
tècnics per organitzar el Camí Escolar dels nens i nenes i
implicar-los en l’ensenyament de l’educació viària.
20
Actuacions de tipus comunicatiu i divulgatiu en el projecte i col·laborin amb aportacions que beneficiïn
el desplaçament a peu de totes les persones i l’eliminació
Emprendre un projecte com el del Camí Escolar ha de ser
de barreres arquitectòniques.
una iniciativa dirigida als nens i les nenes perquè puguin
utilitzar el carrer i desplaçar-s’hi autònomament, però a la • La participació dels establiments
vegada ha de ser una proposta dirigida a la societat perquè
D’altra banda és necessari obtenir la participació dels esta-
prengui consciència dels problemes de mobilitat que es
bliments del barri. Comerços, oficines i petites indústries o
generen en les aglomeracions urbanes. Per a tots cal difon-
tallers poden ser un punt de referència imprescindible per-
dre la necessitat i el dret de totes les persones a desplaçar-
què els nens i nenes adquireixin confiança i seguretat quan
se a peu sense exposar-se a situacions de risc. 
van sols pel carrer perquè poden acudir-hi si es troben
El Camí Escolar pot ser, doncs, un mitjà en favor dels via- amb alguna situació imprevista o alguna dificultat durant el
nants i per als vianants, tinguin l’edat que tinguin, fona- trajecte d’anar i tornar de l’escola. Caldrà que per mitjà
mentada en un ús del carrer just i respectuós amb totes les d’algun distintiu, com un adhesiu situat en algun lloc ben
persones. En aquest sentit caldria comptar amb totes les visible des del carrer, els nens identifiquin aquell establi-
entitats ciutadanes interessades a donar suport a aquest ment com un punt col·laborador on poden demanar ajuda
projecte i disposades a aportar els seus coneixements tèc- i on els permetran telefonar gratuïtament, per exemple, si
nics. necessiten posar-se en contacte amb la família per un
motiu justificat, o bé els acolliran i no els deixaran sols si
• La participació d’associacions i institucions del barri
se’ls presenta algun conflicte. Es tracta, en definitiva, de
Per aconseguir aquesta sensibilització és necessari que mostrar com aquests establiments tenen una presència
des del primer moment l’escola, les famílies i activa al barri i estan oberts a les seves iniciatives.
l’Administració municipal iniciïn una tasca de comunicació
• La participació de la gent gran
donant a conèixer el projecte que es vol emprendre a les
associacions i institucions vinculades al barri. D’una banda Un altre grup que pot implicar-se en la iniciativa del Camí
caldrà tenir contacte amb associacions de veïns i entitats Escolar són les associacions de gent gran. Se'n podria pac-
cíviques del barri per tal que puguin sentir-se implicades tar la presència al carrer a les hores d’entrada i sortida de
21
l’escola, ja que poden viure de manera directa les possibles
situacions anòmales que es produeixin i, a la vegada, poden
detectar els desajustaments o incidents tècnics que ocasio-
nalment es donin, com obres o avaries en els punts semafò-
rics, i avisar immediatament les entitats responsables.
D’altra banda, el contacte entre les persones grans i els més
joves a partir d’una iniciativa concreta és una bona manera
d’aconseguir un intercanvi entre aquests dos col·lectius que
pot portar a una participació més estreta entre ells en tre-
balls d’aula, festes escolars, visites escolars...
• La divulgació del projecte
Totes les iniciatives anteriors necessiten, a més de la participa-
ció i implicació en el projecte col·lectiu dels grups esmentats,
un treball d’informació i divulgació per tal que tots els residents
al barri en tinguin coneixement i, de mica en mica, el vagin fent
seu. També és necessària la informació a les persones que oca-
sionalment circulin per aquell indret.
En aquest sentit, és imprescindible la producció i difusió de
material informatiu, els contactes amb els mitjans de comunica-
ció donant a conèixer el projecte com una iniciativa del barri, la
proposta de jornades lúdiques o animacions al carrer per avalar
el projecte del Camí Escolar i que aquest passi a ser una propos-
ta col·lectiva que tingui un ampli ressò i la màxima participació.
226
3.3 Inici i seguiment del projecte
La posada en pràctica del Camí Escolar és un És convenient que els nois i les noies participants en el
L moment essencial per a l’èxit del projecte, ja Camí Escolar aportin les impressions recollides durant elque qualsevol incident en aquesta fase ini- desplaçament d’anada i tornada de l’escola i que puguincial podria posar en dubte la seva viabilitat. reinterpretar amb l’ajuda dels mestres les diferents
Per això és necessària una planificació detallada de les vivències que han tingut.
actuacions dels diferents agents implicats durant els
primers dies, així com la recollida d’informació diària Durant els primers dies de l’inici del Camí Escolar és
que els agents participants en el projecte poden apor- fonamental la participació i la col·laboració de la
tar i que permetrà que el professorat dels centres i les Guàrdia Urbana, que, com que no haurà de regular el
famílies puguin fer una valoració del seu desenvolupa- trànsit a l’entrada i sortida dels centres perquè els nens
ment. És necessari resoldre els desajustaments que i nenes es desplacen a peu, podran tenir un paper actiu
s’hagin produït i que el centre comuniqui als represen- en la gestió de l’experiència, garantir l’autonomia en el
tants de l’Administració municipal les mesures tècni- desplaçament i, en definitiva, regular el bon funciona-
ques que cal modificar, en el cas que es requereixi. ment del projecte.
NENS ESCOLA ADMINISTRACIÓ MUNICIPAL INSTITUCIONS I ENTITATS
I FAMÍLIES
NENES Consell Escolar Professorat Via Pública Urbanisme Guàrdia Urbana Establiments Associacions Gent gran
Educatiu
ACTUACIONS Tècnic
PRÈVIES
Comunicació
Divulgació
Educatiu
ACTUACIONS
INICI I Tècnic
SEGUIMENT
Comunicació
Divulgació
23
3.4 Valoració de l’experiència
Un projecte com el del Camí Escolar necessi- rit, la seva actitud en el desplaçament pel carrer i la cul-
Uta ser valorat després d’un temps determinat tura viària que han desenvolupat.de la seva aplicació, com pot ser a final del • Les possibilitats que les famílies han donat als nens icurs. És imprescindible que aquesta valora-
les nenes per fer altres desplaçaments pel barri de
ció es faci amb un cert rigor, mitjançant instruments
manera autònoma.
precisos com enquestes o qüestionaris, entrevistes, etc.,
a fi de detectar els índexs de satisfacció de tots els • La posició del centre i del professorat davant d’una
agents que participen en el projecte i realitzar els ajus- proposta externa a l’escola, però d’un alt interès en la
taments necessaris per aconseguir la finalitat inicial: fer formació dels nois i les noies.
que els nens i les nenes puguin desplaçar-se de casa a
• Els suggeriments dels diferents agents, el seu grau de
l’escola autònomamenti aconseguir una total convivèn-
participació i implicació en el projecte i la resposta
cia entre vehicles i vianants pels carrers de la ciutat.
social que aquest ha generat.
Seria convenient planificar una avaluació interna per
• Les actuacions realitzades per l’Administració munici-
part de cada un dels agents implicats en el Camí
pal per millorar la mobilitat dels nens i les nenes i de
Escolar.  A més, caldria una avaluació externa que
tots el vianants i fer-la més segura.
tingués en compte tot el projecte en el seu conjunt i
hauria de ser real i tzada per persones al ienes a l ’ex- És convenient donar a conèixer els resultats de la valo-
periència. ració per part dels diferents agents a la resta del col·lec-
tiu que ha participat en l’experiència i és interessant
A partir de les opinions recollides es podrien analitzar,
plantejar-se, també, la possibilitat d’emprendre una
entre d’altres aspectes, els següents:
tasca de divulgació a fi d’estendre la proposta a d’altres
• L’organització, el funcionament i els resultats obtin- centres escolars.
guts en l’experiència del Camí Escolar.
• El grau d’autonomia que els nois i les noies han adqui-
24
0LES EXPERIÈ4NCIES EN MARXA
Des dels territoris de la ciutat s'avança cap a la aglutinarà un gran nombre de centres docents. Les opinions i
D implementació de diferents camins escolars. propostes d'unes 3.000 famílies han estat fonamentals per a laL'augment d’aquests verifica la necessitat  creixent concreció definitiva de les idees de millora. En aquesta mateixade la comunitat educativa i veïnal de reorganitzar i línia, als barris de l'Esquerra de l'Eixample i de Sant Antoni del
fer més segurs els espais per on es desplacen diàriament nens districte de l'Eixample, després d'un llarg període de treball,
i nenes. reflexió i debat, vint-i-una entitats i centres docents de la zona
han fet propostes per crear un eix remodelat que prioritzi les
Amb el seguiment dels diferents processos endegats s'ha com-
persones sobre els vehicles: el Camí Amic.
provat la validesa de la metodologia difosa en aquesta publica-
ció, i també que cada experiència reuneix una sèrie de condi- El districte de Sant Andreu, que té com a nucli impulsor el CEIP
cionants i propietats que fan de cada iniciativa un producte Ferran i Clua, també es troba a les passes finals del procés,
únic i irrepetible. Veiem com varien, d'una zona a un altre, les consensuant i valorant la viabilitat de les propostes. Pel que fa
entitats i centres docents implicats, les dimensions de les pro- als districtes de Sarrià-Sant Gervasi i d'Horta-Guinardó, es tro-
postes realitzades i, fins i tot, els agents que impulsen i lideren ben en procés de treball i posada en marxa d’iniciatives de
els processos. camins escolars. 
El denominador comú de totes les experiències és l'objectiu Prenent com a referència les experiències d’altres territoris,
compartit d'afavorir l'autonomia i la seguretat dels nens i nenes, però sens dubte aportant l'empremta pròpia producte del tre-
i aconseguir la corresponsabilització ciutadana en la creació i ball compartit i participatiu, es continuen iniciant aventures
implementació de les propostes de millora formulades. compartides que anomenem Camí Escolar, en què cada nova
experiència arriba a identificar-se com un producte creatiu i
En aquests moments, a més del de l'Escola Tabor (vegeu l’an-
innovador per a la comunitat.
nex1), ja s'ha inaugurat el Camí Escolar de l'Escola Barcelona, al
districte de Les Corts, i en tenim tres en la fase final del procés.
Al barri de La Bordeta, del districte de Sants-Montjuïc, després
de dos anys de feina es posarà en marxa un Camí Escolar que
25
0ANNEXOSAnnex51 - Una experiència de Camí Escolar al CEIP Tabor
El CEIP Tabor va aglutinar en el curs 98-99 un pro- ponsabilitat ciutadana en la tasca educativa de manera que
E cés que va donar lloc a la creació del Camí Escolar. cada barri pugui funcionar com una comunitat educativa real.Aquest centre, situat al bell mig del districte de La iniciativa del Camí Escolar de l’escola Tabor tenia com a fina-l’Eixample, acull nens i nenes dels indrets propers litat ajudar a afavorir l’accés al centre, millorant la mobilitat i
que en un 90% accedeixen al centre a peu, però que majorità-
regulant adequadament el trànsit i fent més segur el desplaça-
riament, per les característiques de l’entorn on està ubicat, han
ment a peu dels nens i nenes que van a l’escola i, a la vegada,
d’anar acompanyats d’adults. Calia, doncs, fer les adaptacions
per extensió, impulsar l’ús social de la via pública afavorint i
necessàries per poder arribar a l’escola a partir d’uns itineraris
prioritzant el pas de vianants, la circulació de bicicletes i el
segurs i agradables i que poguessin realitzar els nois i les noies
foment de l’ús del transport públic. 
amb autonomia.
Els objectius que té la proposta del Camí Escolar són els
La proposta d’aquest Camí Escolar és fruit d’un procés de treball
següents:
comunitari dut a terme en el barri de la Sagrada Família en el
qual van participar entitats i associacions que es van agrupar i • Planificar la realització d’un Camí Escolar com una iniciativa
van constituir el Fòrum Cívic de la Sagrada Família, el Districte col·lectiva d’educació, establint mecanismes que permetin
de l’Eixample i l’Institut d’Educació i la Regidoria de Mobilitat i desenvolupar accions que involucrin tota la societat en el pro-
Seguretat i Sector de la Via Pública de l’Ajuntament de cés d’educació comunitària.
Barcelona. Aquestes institucions van decidir com a tema de pre-
ferent actuació l’educació ambiental per tal d’intentar solucionar • Convertir el trajecte d’anar a l’escola en una activitat quoti-
problemes relacionats amb la protecció de l’entorn i la voluntat diana agradable, segura i ambientalment correcta.
d’avançar cap a un barri i una ciutat més sostenible. El Camí
• Traçar el Camí Escolar en funció de les necessitats de les mares
Escolar s’inclou, doncs, en un marc que es proposa afavorir uns
i pares, dels alumnes i de les condicions de la via pública.
comportaments i unes actituds més ecològiques que portin a la
millora de la qualitat ambiental del barri i de la ciutat. • Potenciar un procés de treball conjunt entre l’Administració
També el Camí Escolar va rebre l’impuls del Projecte Educatiu
de Ciutat que promou la col·laboració entre les diferents entitats
i agents socials del territori, per assolir una més gran corres-
26
municipal (Serveis Personals del Districte de l’Eixample, • La integració i la participació en el projecte de la resta de la
Regidoria de Mobilitat i Seguretat i Sector de la Via Pública, ciutadania.
Institut d’Educació, agents socials i CEIP Tabor).
• El treball en aquest projecte, que s’ha de fer de forma contínua
• Refermar la base territorial de l’educació integrant l’escola en i dinàmica per tal que es vagi revisant el procés, corregint els
la dinàmica diària d’un barri. punts febles i avançant en noves accions de millora i participació.
• Fer de la via pública un espai de socialització. Des del primer moment el projecte va tenir el suport del conjunt
d’entitats que configuraven el Fòrum Cívic de la Sagrada
• Prioritzar la circulació de vianants, de bicicletes i del transport
Família, que l’ha assumit com una de les seves actuacions pre-
públic en detriment del transport privat, col·laborant i partici-
ferents. En aquest sentit, els passos seguits a l’hora de desen-
pant en les propostes per millorar la mobilitat al carrer.
volupar el projecte són:
• Fer del barri i de la ciutat un espai més humanitzat creant un
• La mapificació dels domicilis dels alumnes.
paisatge urbà agradable per millorar la qualitat de vida.
• La realització d’una proposta de treball educatiu per realitzar
• Divulgar entre la ciutadania l’existència del Camí Escolar per
conjuntament entre els mestres, els pares i mares i els alumnes.
integrar aquest element a la ciutat.
• La realització d’una enquesta als pares i mares per conèixer
els hàbits de mobilitat per anar a l’escola.
Les actuacions referents al Camí Escolar
• L’estudi de la mobilitat i l’índex d’accidentalitat de l’entorn de
El projecte del Camí Escolar va iniciar-se com un procés intern
l’escola.
de l’escola que partia dels següents punts:
• El contacte amb els agents implicats per consensuar les
• L’accés a l’escola, que es fa a peu en un 90% dels casos.
mesures d’actuació al carrer.
• La voluntat integradora de l’escola en el seu entorn
• La realització d’activitats educatives i lúdiques al carrer.
• La integració del programa educatiu de l’escola en aquest
projecte, treballant conjuntament entre els mestres, les mares • La informació i la comunicació per divulgar i informar sobre
i pares, els nens i nenes. el projecte.
La proposta d’aquest Camí Escolar és fruit d’un procés de
treball comunitari dut a terme en el barri de la Sagrada
Família, en el qual van participar entitats i associacions
que es van agrupar i van constituir el Fòrum Cívic. 
27
Annex 2: Relació de mesures a prendre per a la seguretat
des de la Direcció de Serveis de Gestió de Circulació
Prèviament a la implantació del Camí Escolar és L’entorn prinicipal es troba ubicat en l’espai més immediat on
P necessari realitzar una Auditoria de seguretat viària es troba el centre escolar.  Pot ser l’illa de l’escola en el cas deper determinar l’estat actual dels carrers i de l’en- l’Eixample o un conjunt d’illes en el cas de centres emplaçatstorn del centre escolar.  Els aspectes que cal verifi- en cascs antics, com el Poble Sec, Sant Andreu, Les Corts, etc.
car són els següents:
L’entorn secundari el configuren aquells carrers que es troben
• senyalització vertical i horitzontal al voltant de l’entorn principal.  Per fixar l’entorn secundari
caldrà conèixer els recorreguts habituals dels nois i noies.
• semàfors
L’abast d‘aquest entorn secundari pot arribar a una altra illa en
• punt de riscs d’accidents cada un dels sentits en els que es pot arribar al centre escolar,
• aforament de vehicles que podrà ampliar-se si es reuneixen algunes condicions
excepcionals.
• transport públic (recorreguts i parades)
• existència de carrers de vianants o zones on la circula-
ció de vehicles quedin restringides a favor dels vianats Propostes d’actuació
• elements que obstaculitzin les voreres (motos, mobi- • Senyalització vertical
liari urbà, contenidors, vetlladors o terasses de bars). - Incloure en punts significatius a estudiar el senyal “perill
Les mesures a prendre per a la implantació del Camí Escolar nens” que podria ser lluminós i activar-se i desactivar-se des
després d’haver realitzat l’auditoria de seguretat viària parteixen del mateix centre escolar a les hores
dels criteris següents:
- En carrers de gran circulació instal.lar el senyal 
“50 recordeu”
Àmbit
Cal considerar dos entorns immediats d’actuació del Camí • Senyalització horitzontal
Escolar a partir de l’emplaçament del centre escolar: l’entorn - Assegurar el correcte estat dels passos de vianants, fletxes
principal i l’entorn secundari. direccionals, desllindament de sentits de circulació
28
- Prohibició d’estacionament de motos en les voreres de • Tanques protectores
l’entorn principal del Camí Escolar - Promoure la instal.lació de tanques protectores a les
voreres d’accés al centre escolar
- Adequar l’estacionament de motots a la calçada junt als
passos de vianats a efectes de visibilitat
• Estacionament
- En carres estrets (un vial de circulació i un d’estacionament
• Semàfors o estacionament a banda i banda) prohibir l’aparcament
- Protegir i donar prioritat als vianants en detriment dels davant del centre
vehicles que giren des d’un caltre carrer de l’entorn principal
del centre escolar.  Aquesta mesura pot programar-se Caldrà estudiar les mesures a prendre d’acord amb les
solament a les hores d’entrada i sortida de l’escola i, per característiques particulars de cada centre i que no
tant, no ser efectiva en altres horaris o durant el període de estan relacionades en els criteris anteriors com: bicicle-
vacances tes, amplada de les voreres, zones de vianants, zona per
encotxament dels autocars escolars o dels vehicles par-
- Indicar amb un senyal lluminós vertical els passos de
ticulars si és el cas, etc.
vianants no semaforitzats
• Parades d’autobús
- Intentar el trasllat de les parades d’autobús a la
vorera més pròxima al centre escolar a fi d’evitar que els nois
i noies hagin de travessar carrers
- La ubicació de els parades no hauria de ser davant de
l’accés al centre escolar, especialment quan les voreres són
estretes, quan hi ha una marquesina o quan hi ha un gran
moviment de passatgers
29
Annex 3: Model de qüestionari per a les famílies 
relacionat amb els desplaçaments dels nens i nenes 
en anar i tornar de l’escola
1. Senyaleu en el plànol el recorregut que fan habitual-
ment els vostres fills i filles en el seu desplaçament a l’es-
OBJECTIUS: cola, (si l’itinerari d’anada i tornada és diferent, indiqueu
l’un i l’altre).
• Conèixer l’itinerari habitual dels nens i
nenes en el trajecte escolar.
2. Quina opinió us mereix aquest itinerari? Indiqueu-la a
• Valorar la seguretat de l’itinerari i partir de cada una d’aquestes característiques (es prega
conèixer la percepció de cada família no deixar-ne cap en blanc).
sobre els punts de risc.
❑ Molt segur ❑ Bastant segur ❑ Poc segur
• Formular propostes de canvis i senya- ❑ Molt llarg ❑ Bastant llarg ❑ Curt
litzacions per aconseguir una major
❑ Molt solitari ❑ Bastant solitari ❑ Gens solitari
seguretat.
❑ Molt agradable ❑ Bastant agradable ❑ Poc agradable
Plànol de l’escola i sector del barri. Es
❑ Molt perillós ❑ Bastant perillós ❑ Poc perillós
recomana un plànol a escala 1:5000,
que pot trobar-se a la seu del Consell ❑ Molt avorrit ❑ Bastant avorrit ❑ Distret
Municipal de Districte.
❑ Molt tranquil ❑ Bastant tranquil ❑ Poc tranquil
........
Altres característiques:
.................................................................................
.................................................................................
30
3. Creieu que els vostres fills i filles podrien realitzar Punt de risc: .................................................................
aquest recorregut sols? Motiu: ...........................................................................
SÍ NO Punt de risc: .................................................................
Motiu: ...........................................................................
Per què?
Punt de risc: .................................................................
.................................................................................
Motiu: ...........................................................................
.................................................................................
.................................................................................
5. Quines mesures suggeriu per eliminar aquests punts
................................................................................. de risc? 
................................................................................. .................................................................................
.................................................................................
4. Indiqueu amb el màxim detall els punts que conside- .................................................................................
reu de risc per als nens i nenes i els motius d’aquesta
................................................................................
consideració.
.................................................................................
.................................................................................
Punt de risc: .................................................................
.................................................................................
Motiu: ...........................................................................
31
Annex IV:
Un precedent del Camí Escolar: La Barcelona republicana
es fa càrrec dels seus infants quan van sols per la ciutat
El Consell de l’Escola Nova Unificada, el CENU, va ser fer que moltes criatures de Ciutat Vella, el Paral·lel, i
l’organisme creat per la Generalitat de Catalunya en els altres zones haguéssin de traslladar-se diàriament per
anys de la guerra civil (1936-39) per organitzar l’en- anar a l’escola.
senyament a tot Catalunya. El CENU (27 de juliol de
El desplaçament dels nens i de les nenes va plantejar
1936) va impulsar una experiència única en el camp de
immediatament la qüestió del seu transport. La solució
la renovació escolar, amb el suport de totes les forces
adoptada fou la d’emprar els serveis públics. Les criatures
socials (Comité de Milícies Antifeixistes, Ajuntament,
eren identificades mitjançant la utilització d’un braçal que
sindicats, partits, universitats, etc.). La seva actuació,
suposava la gratuïtat del servei emprat i, a la vegada, la
en una societat en guerra, va estar plena d’entrebancs
voluntat de responsabilitzar tota la ciutadania en l’ajut i
(militarització dels mestres, per exemple), però va
preferència que s’havia de donar a aquests infants per
comptar amb l’entusiasme de molts mestres, amb el
facilitar el seu trànsit per una ciutat en situació difícil.
suport institucional de la Generalitat de Catalunya i, a
la vegada, amb un bagatge pedagògic molt important. El braçal ha estat un senyal material de ciutadania i de
record de la tasca del CENU, que la memòria col·lecti-
Un dels principis del CENU al organitzar la xarxa de
va ha mantingut viu.
centres escolars a la ciutat de Barcelona va ser que els
nens i les nenes poguéssin anar a les escoles al seu Aquesta no és tan sols una explicació de l’actuació del
mateix districte (fou la primera vegada que la divisió CENU com a organisme renovador en una època histò-
per districtes va ser utilitzada a la ciutat). La manca de rica determinada. És aquest un element escollit per
locals va ser el principal motiu perquè això no es poder donar a conèixer que, fins i tot en moments com
pogués aconseguir. El transvasament dels infants dels la guerra civil, o potser especialment en aquests
districtes més poblats i més desproveïts als de la part moments, la ciutadania té també la responsabilitat de
alta de la ciutat  -on hi havien hagut les escoles de les les seves criatures. Durant aquells anys, des de la
grans ordres religioses, a banda de les cases de l’alta República es va lluitar per aconseguir que els ideals de
burguesia que vivia en aquesta zona i que també van solidaritat, convivència i equilibri social fossin presents
ser incautades- fou una exigència irremeiable. Això va a la vida pública. 
32