Fem Salut! LA OCIÓ DE LA SALUT A L’ESCO GUIA DE PROM Agència de Salut Pública de Barcelona Fem Salut! GUIA DE PROMOCIÓ DE LA SALUT A L’ESCOLA Fem Salut Guia de promoció de la Salut a l’escola Coordinació i redacció de la guia: Pilar Ramos i M. Isabel Pasarín Servei de Salut Comunitària Grup de treball: Lucia Artazcoz Institut de Serveis a la Comunitat Olga Juárez, Montserrat Petit, Carme Cortina, Lourdes Egea Servei de Salut Comunitària Anna Guitart, Montse Bartroli, Alícia Rodríguez-Martos, Servei de Prevenció i Atenció a les Drogodependències Elia Díez Servei de Programes i Intervencions Preventives Carles Ariza Servei d’Avaluació i Mètodes d’Intervenció Agraïments: Immaculada González, Natàlia Sagarra, Núria Hortal, Asunción Bes, Laura Álvarez, Eva Gil, Anna Cosials, Maitona Miranda, Irene Bosch, Carmen Cruz, Socorro Segura, Gema Castillo, Raquel Gallardo i Roser Casalprim Referència de citació del document: Ramos P., Pasarín MI. (coord.), FEM SALUT: Guia de promoció de la salut a l’escola. Servei de Salut Comunitària, Agència de Salut Pública de Barcelona. Barcelona, 2010. Glossari d’acrònims utilitzats: Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB) Equips de Salut Comunitària (ESC) Programa Salut i Escola (PSiE) Associació de mares i pares d’alumnes (AMPA) Equips d’Atenció Psicopedagògica (EAP) Servei d’Orientació sobre Drogues (SOD) Pla d’Acció Tutorial (PAT) Programa d’atenció a la salut sexual i reproductiva (PASSIR) Punts ‘Jove, Informa’t i Participa’ (·jip) Màquines d’expedició d’aliments i begudes (MEAB) Centre jove d’anticoncepció i sexualitat (CJAS) Edita: Agència de Salut Pública de Barcelona Tiratge: 200 exemplars D.L.: B-27.141-2010 Disseny i producció gràfica: Primer Segona serveis de comunicació Presentació L’Agència de Salut Pública de Barcelona porta molts FEM SALUT és una estratègia que orienta la pro- anys oferint als centres d’ensenyament de la ciutat moció d’entorns i conductes saludables als centres un seguit de serveis per a l’aplicació d’activitats i escolars. A més a més de les intervencions que es programes de promoció de la salut en el marc es- venen realitzant dintre dels àmbits individual i d’aula colar. Aquesta oferta es lliga a les necessitats i pro- és necessari que les polítiques i els entorns afavorei- blemes de salut més significatius, obtinguts de la xin el desenvolupament dels estils de vida saludables monitorització mitjançant enquestes periòdiques dels futurs adults. que ve fent des de 1986 (enquestes FRESQ). La prevenció ha de possibilitar la participació acti- L’escola és un àmbit estratègic per promoure l’adop- va de la ciutadania i per això FEM SALUT proposa ció de conductes saludables. S’ha convertit en un es- partir del consens i el compromís de tots els mem- pai on l’alumnat passa la major part del seu temps i bres de la comunitat educativa (professorat, famílies juga un paper molt important en l’educació integral, i alumnat) proporcionant eines per actuar sobre el ja que un dels determinants més importants de la seu estat de salut, poder responsabilitzar-se i gesti- salut dels joves és l’entorn social i familiar en el què onar-los. viuen, estudien o treballen S’espera que l’estratègia que es presenta a continu- L’augment dels ofertes i la diversitat de temes que des ació respongui a les necessitats de docents i sanitaris de diferents agents de la comunitat es proposen per esmentats al llarg d’aquesta presentació, servint en desenvolupar-se des de l’escola suposa també aug- definitiva com instrument orientador per a qualsevol mentar les dificultats del professorat per distingir en- centre educatiu que vulgui desenvolupar un procés tre programes d’eficàcia provada i altres que no han que permeti donar coherència i continuïtat a les in- mostrat la seva efectivitat. La manca de reconeixement tervencions de salut en els àmbits d’intervenció de de la tasca preventiva que duu a terme el professorat salut alimentària, salut mental, salut afectiva i sexual és un del problemes que implícitament existeix. i consum de substàncies addictives. Fa quatre anys es va començar de manera pilot a Gràcies a les professors i professores dels centres diverses escoles l’estratègia escolar FEM SALUT amb escolars que han acollit amb entusiasme l’estratègia, resultats prometedors. Amb el suport d’un grup de ja que amb el seu temps i esforços contribueixen treball format per persones expertes de diverses àre- a la transversalitat necessària en el treball en salut. es, tant de salut com d’educació, es va elaborar la Gràcies als equips de salut comunitària que vetllen proposta anomenada FEM SALUT que conté aques- curosament per la salut a les escoles a cada districte, tes pàgines, basada en els resultats de l’avaluació i ja que amb la seva implicació i ben fer poden tirar l’experiència acumulada durant aquests darrers anys. endavant estratègies tan ambicioses com aquesta. Les autores Introducció FEM SALUT és una guia de promoció de la salut afavoridors de la salut; 3) reforçar l’acció comunità- a l’escola. Orienta la promoció d’entorns i conduc- ria; 4) desenvolupar habilitats personals mitjançant tes saludables introduint propostes de millora als la informació, l’educació per a la salut i les habili- centres escolars d’educació secundària. tats quotidianes i 5) reorientar els serveis sanitaris de manera que la responsabilitat sigui compartida Per donar coherència al treball que es fa a les escoles per la ciutadana, les associacions, els professionals per promoure la salut, el pla FEM SALUT parteix de sanitaris, les institucions i els governs. la participació, el consens i el compromís de tots els membres de la comunitat educativa: professorat, La capacitat d’aprenentatge i d’assimilació durant famílies i alumnat, amb l’assessorament i el suport els primers anys de vida i la possibilitat d’accés a de l’Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB) i tota la població són alguns dels factors determi- els Equips de Salut Comunitària (ESC). nants de la consideració de l’escola com un àmbit estratègic per promoure l’adopció de conductes sa- La guia FEM SALUT proposa una estructura i una ludables.2 La inversió en el desenvolupament dels seqüència de procés per facilitar i organitzar aquest joves pot reduir la incidència de malalties cròniques treball de promoció de la salut i per treure’n més entre les persones adultes, les conductes delictives, profit. És per aquesta raó que recomanem seguir l’exclusió social, així com afavorir que es converteixin aquest procés, que anomenem pla d’escola de en persones adultes que puguin fer contribucions promoció de la salut, quan volem aconseguir els positives a la societat. màxims beneficis de les preuades hores del calendari escolar. En aquest sentit, és fonamental entendre el desen- volupament dels joves des d’una visió àmplia que El pla d’escola de promoció de la salut permet considera, no sols la supervivència o la salut física, donar coherència i continuïtat a la promoció de la sinó també el desenvolupament cognitiu, del llen- salut perquè no hi hagin contradiccions entre les guatge, social i emocional. L’aprenentatge social i paraules i els fets, les actuacions de l’escola i les ac- emocional es relaciona amb l’educació en habilitats tuacions de la família o d’altres professionals que per a la vida que s’integra en el concepte d’educació estan en contacte amb l’escola. de qualitat de la UNICEF. La Carta d’Ottawa1 defineix la promoció de la salut Els àmbits d’intervenció prioritaris del pla FEM SA- com “el procés que permet a les persones incremen- LUT es corresponen amb les línies bàsiques d’ac- tar el control sobre la seva salut per millorar-la”. tuació del Programa Salut i Escola (PSiE): 1) salut Aquest procés implica: 1) posar la salut en totes les alimentària, 2) salut mental, 3) salut afectiva i polítiques, en totes les accions; 2) construir entorns sexual, i 4) consum de substàncies addictives.3 1. WHO. Ottawa Charter for Health Promotion. Ginebra: World Health Organization, 1986. 2. WHO Expert Committee. Promoting Health through Schools. Copenhaguen: WHO, Regional Office for Europe, 1998. 3. D epartament de Salut. Generalitat de Catalunya. Programa Salut i Escola: Guia d’implantació. Barcelona: Departament de Salut, 2008. Índex Procés d’implantació de FEM SALUT ....................................................................................................4 Fase 1: Posada en funcionament Pas 1: Decisió de començar .......................................................................................................................5 Pas 2: Nomenament de la persona coordinadora .......................................................................................5 Pas 3: Procés de sensibilització ..................................................................................................................5 Instrument 1: Factors facilitadors i barreres de FEM SALUT ........................................................................8 Instrument 2: Persones interessades a participar en les subcomissions ......................................................9 Instrument 3: Activitat de sensibilització per a l’alumnat .........................................................................10 Fase 2: Anàlisi de situació Pas 4: Reunió de les subcomissions FEM SALUT .......................................................................................11 Pas 5: Reunió de la Comissió FEM SALUT .................................................................................................12 Instrument 4: Cronograma d’implantació del pla FEM SALUT .................................................................14 Instrument 5: Metodologia de conducció del grup nominal ....................................................................15 Instrument 6: Full de preguntes per a les subcomissions de famílies, professorat i alumnat......................16 Instrument 7: Anàlisi de necessitats de salut del centre educatiu .............................................................17 Fase 3: Pla d’acció Pas 6: Planificació d’accions preventives ..................................................................................................18 Pas 7: Execució d’accions preventives ......................................................................................................20 Instrument 8: Recomanacions sobre les intervencions preventives a l’aula ...............................................21 Instrument 9: Estratègies per organitzar la promoció de la salut a l’escola...............................................22 Instrument 10: Com afavorir un lligam fort entre famílies i equip docent ................................................23 Instrument 11: Com fomentar la participació activa de l’alumnat a l’escola .............................................24 Instrument 12: Com crear entorns escolars afavoridors de salut ..............................................................25 Instrument 13: Pla d’acció .....................................................................................................................27 Instrument 14: Proposta d’intervencions 14.1. Àrea de drogues........................................................................................................................28 14.2. Àrea d’alimentació ....................................................................................................................30 14.3. Àrea d’activitat física .................................................................................................................31 14.4. Àrea d’afectivitat i sexualitat ......................................................................................................33 14.5. Àrea de salut mental .................................................................................................................34 Instrument 15: Orientacions per tal de definir protocols d’actuació en situacions concretes 15.1. Àrea de drogues........................................................................................................................36 15.2. Àrea d’alimentació i activitat física .............................................................................................40 15.3. Àrea d’afectivitat i sexualitat ......................................................................................................42 15.4. Àrea de salut mental .................................................................................................................44 Fase 4: Avaluació Pas 8: Avaluació del pla FEM SALUT ........................................................................................................47 Instrument 16: Avaluació del pla d’acció del pla FEM SALUT...................................................................49 Instrument 17: Valoració de les accions per part dels participants ...........................................................50 Instrument 18: Avaluació del pla FEM SALUT per part de les subcomissions ............................................51 Annex Annex: Full de l’acta de les reunions ........................................................................................................55 ( 4 ) Procés d’implantació de FEM SALUT Es proposa un procés en el qual, durant un o dos cursos, s’estableixi al centre un procés participatiu en què pro- fessorat, famílies i alumnat, amb l’assessorament i el suport dels Equips de Salut Comunitària (ESC) de l’ASPB, discuteixin i impulsin les accions que cal instaurar al centre per tal d’aconseguir un entorn saludable i dotat de mesures preventives. La implantació del pla FEM SALUT es correspon amb uns objectius específics que s’ordenen en quatre fases i vuit passos, que són els següents (figura 1): POSADA EN FUNCIONAMENT ANÀLISI DE SITUACIÓ PLA D’ACCIÓ AVALUACIÓ 1. D ecisió de 4. Reunió de les 6. Planificació del començar subcomissions pla d’accions FEM SALUT preventives 2. Nomenament de 8. R eunió de la coordinador/a Comissió FEM SALUT 5. R eunió de la 7. E xecució del 3. Procés de Comissió FEM SALUT pla d’accions sensibilització preventives Figura 1: Fases per a la implantació del pla d’escola per a la promoció de la salut. 1) Posada en funcionament: L’objectiu és impul- i incloure les decisions preses respecte a la promo- sar la col·laboració de la comunitat educativa en la ció de la salut en la vida del centre. Incorporar els promoció de la salut. aspectes definits en el pla FEM SALUT a les progra- macions didàctiques, reglaments, plans i comissions 2) Anàlisi de situació: Orientat a identificar les ne- escolars. cessitats preventives mitjançant l’anàlisi de situació del centre. 4) Avaluació: Cal fer el seguiment i l’avaluació del pla FEM SALUT, per tal de poder introduir-hi mesures 3) Accions preventives: Es proposa prioritzar els de millora i actualitzar-lo regularment en funció de objectius de salut i prevenció que es vol aconseguir les tendències detectades. ( 5 ) començar coordsiennasribilitzar fFases 1 1e Posada en funcionament PAS 1: Decisió de començar S’ha d’aconseguir que la decisió de començar el pla En el cas d’estar implantat al centre el PSiE, els FEM SALUT impliqui tota la comunitat educativa o agents implicats en el pla FEM SALUT han d’involu- almenys una part representativa d’aquesta, per tal crar, informar i assabentar de tot el procés la Comis- de garantir-ne l’assentament i la consolidació. S’ha sió del programa a causa de la presa de decisions de comptar amb tots els sectors que per acció o que la definició del pla FEM SALUT comporta. omissió eduquen o contraeduquen: família, iguals, professorat, etc. PAS 2: Nomenament de la persona Convé que els missatges de salut que es donen als coordinadora alumnes s’integrin al seu l’entorn escolar amb cohe- rència, i evitar els diversos agents educatius implicats El projecte ha de tenir una persona coordinadora (docents, famílies, monitors d’activitats extraesco- —si calgués, podrien nomenar-se’n dues— pre- lars, etc.) es contradiguin entre si. ferentment del claustre i d’adscripció definitiva al centre educatiu, per tal de poder dedicar-se a les La salut no es pot reduir a activitats i programes tasques inherents a aquest càrrec de forma conti- concrets; la seva condició de transversalitat obliga a nuada i així donar estabilitat al pla FEM SALUT. A les introduir-la en tots els aspectes de la vida i organitza- escoles en les quals ja hi ha un referent de salut, és ció escolar vetllant perquè tots els missatges que rep aconsellable que sigui aquest el coordinador/a. l’alumnat de la comunitat educativa siguin coherents. Les seves funcions, que haurien de fer-se constar al Per això és essencial l’adopció del compromís de document escrit del pla FEM SALUT, són: dinamit- desenvolupar el pla FEM SALUT per part del consell zar la posada en funcionament, coordinar el procés escolar, que, com a òrgan col·legiat de govern dels d’implantació i vetllar per la realització del segui- centres educatius que incorpora la participació de la ment del pla. comunitat educativa, disposa de competències que facilitaran aquesta decisió que implica tot el centre. PAS 3: Procés de sensibilització Equip de Salut Comunitària i altres professionals La funció dels ESC de l’ASPB és assessorar, amb el S’ha de definir una persona, o unes quantes, encar- suport dels tècnics de salut de l’ASPB, les subcomis- regades de difondre la informació sobre les implica- sions i la comissió en la posada en funcionament i cions de posar en funcionament el pla FEM SALUT, el desenvolupament del pla FEM SALUT. per motivar famílies, alumnat i professorat sobre la ( 6 ) FASE 1: POSADA EN FUNCIONAMENT necessitat de formar una Comissió en què tota la co- disposen de material d’ajuda: una breu presenta- munitat escolar estigui representada. ció informatitzada que acompanya, en format CD, aquesta guia. A l’instrument 1 presentem alguns dels factors faci- litadors i barreres més comuns a l’hora de començar Les persones que estiguin interessades a participar el pla FEM SALUT a les escoles. A l’instrument 12 en el pla FEM SALUT seran convocades a la primera es recullen els guanys de salut que s’aconsegueixen reunió de la subcomissió corresponent (vegeu l’ins- treballant aquests objectius. Tots dos instruments trument 2). poden ser útils per preparar aquesta fase. En el pla FEM SALUT hi ha una Comissió, que a la S’aprofitaran les reunions del claustre o de consell vegada es compon de tres subcomissions: una de escolar, les reunions escolars anuals de pares i mares família, una altra d’alumnat i una altra de profes- o les reunions convocades per l’AMPA, per difondre sorat. Totes tres estan representades a la Comissió la intenció de començar al centre aquest projecte FEM SALUT, que és formada per dos representants i així comptar amb la màxima participació de tota de cada subcomissió. comunitat educativa. S’aconsella informar en aquesta fase del nombre de La persona o persones encarregades d’oferir la parti- reunions previstes al llarg de l’any escolar que es cipació en el pla FEM SALUT a famílies i professorat derivin de la participació en el pla FEM SALUT. Subcomissió famílies COMISSIÓ FEM SALUT Subcomissió alumnat Subcomissió professorat Figura 2: Organització del pla FEM SALUT REUNIONS OBJECTIU 1. 1a reunió subcomissions Analitzar la situació del centre 2. 1a reunió Comissió Fer el mapa de necessitats conjunt 3. Doss o tres reunions subcomissió Planificar accions 4. 2a reunió Comissió Acordar el pla d’accions 5. reunions subcomissions Executar el pla d’accions 6. 3a reunió Comissió Fer l’avaluació i la planificació Figura 3: Reunions previstes en la fase d’implantació del pla FEM SALUT FASE 1: POSADA EN FUNCIONAMENT ( 7 ) Subcomissió de professorat fa als missatges que es donen als adolescents, la Es recomana que la persona coordinadora del pla- promoció de la salut serà un objectiu assolible. FEM SALUT inverteixi el temps i els esforços neces- saris en la tasca d’informar i sensibilitzar el claustre Els responsables familiars representen una priori- sobre la importància de participar en la Comissió tat educativa que ha de considerar-se en el sistema FEM SALUT. educatiu actual, i cal potenciar l’establiment de ca- nals de comunicació fluida, per tal d’involucrar a les Es necessiten la sensibilitat, la convicció i el compro- famílies en la vida escolar i d’assolir la participació mís de l’equip directiu del centre amb el projecte conjunta en les decisions educatives. per prendre les mesures necessàries que afavoreixin el desenvolupament i la consolidació de la iniciativa. Les famílies han de comprometre’s a donar suport a les activitats de promoció de la salut que es realitzin És aconsellable que s’hi involucrin les persones que són al centre per no perdre la coherència entre els mis- caps de departament de cada àrea i les persones coor- satges. El desinterès dels pares i mares per a partici- dinadores de cicle, així com el professorat amb convic- par en l’educació i la creença que el sistema educatiu ció i sensibilitat per a la promoció de la salut al centre, ha de resoldre tots els problemes socials dificulten ja que el seu compromís amb el projecte és essencial els bons resultats en tots els àmbits a l’escola. per aconseguir una participació efectiva en el desen- volupament pedagògic i didàctic del pla FEM SALUT. Subcomissió d’alumnat La promoció de la salut ha de portar-se a terme Subcomissió de famílies prenent com a punt de partida les necessitats, mo- Convé informar l’associació de mares i pares, si hi ha tivacions i interessos de l’alumnat. És per aquest AMPA al centre, de la possibilitat d’implantar el pla motiu que dins la Comissió FEM SALUT hi haurà un FEM SALUT, amb el propòsit d’obtenir el seu suport grup d’alumnes representants dels seus iguals. Po- i implicació. No és condició imprescindible que els den ser les persones delegades de curs o membres membres de les famílies que pertanyen a la Comissió de l’associació d’alumnes, sense que sigui condició FEM SALUT siguin membres de l’AMPA, però sí que indispensable per a participar-hi (s’ha de buscar la és convenient que hi hagi comunicació entre ells. participació dels líders socials de l’alumnat). És convenient que es formi un grup de famílies que Per aconseguir la implicació i participació de l’alum- dinamitzi la definició i la implantació del pla FEM SA- nat seran els tutors/es els qui s’encarreguin de fer LUT en coordinació amb el professorat, però cercant una activitat dinamitzadora a l’espai de tutoria se- accions preventives específiques per a les famílies. guint l’instrument 3. Els representants de les famílies han de tenir, en el Aconseguir un clima escolar en què l’alumne se seu àmbit d’influència, un paper protagonista que, senti lliure, còmode i respectat per poder mostrar coordinat amb el professorat, reforci l’estratègia per els seus dubtes i sentiments és molt important per a la consecució de les capacitats que l’alumnat ha fer veritable prevenció a l’aula. A més, el dret a la d’adquirir per viure de manera saludable. privacitat és fonamental i irrenunciable per a totes les persones. Per això s’ha de vigilar acuradament Només si la coresponsabilitat de l’educació de la informació que qualsevol membre de la comuni- l’alumnat entre famílies i centre educatiu s’assumeix tat educativa lliura als altres. És imprescindible tenir com una tasca compartida, de manera que s’acon- sempre present la importància del dret a la confi- segueixi la coherència entre els dos entorns pel que dencialitat i intimitat de l’alumnat. professors famaíllieusmnes ( 8 ) FASE 1: INSTRUMENTS Instrument 1 FACTORS FACILITADORS I BARRERES DE FEM SALUT Quan es decideix implantar el pla FEM SALUT les barreres més usuals i els arguments facilitadors més freqüents a l’escola són els següents: “L’escola no té disponibilitat de començar el pla “No podeu venir a fer-lo vosaltres, que sou FEM SALUT per falta de temps; els professors no els experts i en sabeu més?” podem assumir més feines afegides.“ Els professors són el primer i insubstituïble S’ha de fer un esforç d’organització més gran a referent de les intervencions preventives a l’aula, l’inici; després es converteix en una estratègia que, són professionals amb coneixements sobre una vegada implantada a l’escola, ajuda a simplificar l’adolescència, amb habilitats per comunicar la feina, comporta molts beneficis de salut i facilita i entendre el grup de joves, i amb possibilitat un entorn escolar més favorable a educar. d’estendre la intervenció preventiva fora de les hores d’intervenció específica. Un altre factor positiu el constitueix el coneixement que els dóna “Sempre som els mateixos professors els qui ens el contacte al llarg del curs amb l’alumnat. sobrecarreguem de feina extra.” El professorat ha de poder comptar amb altres Establir estratègies per difondre i implicar tot professionals dels serveis educatius i sanitaris, el claustre escolar és un repte del pla FEM SALUT; a entenent, però, que aquests faran una tasca més, no esteu sols. El sistema de salut està oferint complementària a la del professorat i que a les escoles en els darrers anys la possibilitat l’assessoraran quan ho necessiti. d’aprofitar diversos recursos humans com ara els ESC de l’ASPB, PSiE dels departaments de Sanitat i Educació, etc. “A l’escola ja treballem molt la prevenció amb altres activitats; no cal el pla FEM SALUT.” La condició de transversalitat de la prevenció “La salut no és l’únic que s’ha de treballar a obliga a introduir-la en tots els aspectes de la l’escola: tenim moltes propostes d’altres àmbits.” vida i organització escolar vetllant perquè tots Cal establir quines són les àrees més adients els missatges de la comunitat educativa que rep a l’hora d’assegurar-nos un desenvolupament l’alumnat siguin coherents entre si. El pla FEM integral de l’alumnat: garantir la salut del joves és SALUT estructura aquest procés. un guany irrenunciable. “Tenim dificultats per aconseguir la implicació “És molt difícil programar reunions fora de l’AMPA en la vida escolar.” d’horari escolar amb famílies i professorat.” El pla FEM SALUT ajuda a crear una bona aliança Cal fer un esforç de compromís venint a aquestes amb l’AMPA fomentant la seva participació en reunions amb l’objectiu d’aconseguir que els la vida escolar i promovent un espai de decisió i missatges de salut que es donin als alumnes reflexió conjunta que estimuli missatges educatius s’integrin al seu l’entorn escolar amb coherència, no contradictoris entre els diversos agents. evitant la contradicció entre els diversos agents educatius implicats (docents, famílies, monitors d’extraescolars). FASE 1: INSTRUMENTS ( 9 ) Instrument 2 PERSONES INTERESSADES A PARTICIPAR EN LES SUBCOMISSIONS Subcomissió: NOM I COGNOM TELÈFON (HORARI DE CONTACTE) ADREÇA ELECTRÒNICA 1. 2. 3. 4. 5. 6. 7. 8. 9. 10. 11. 12. 13. 14. 15. 16. 17. 18. 19. 20. ( 10 ) FASE 1: INSTRUMENTS Instrument 3 ACTIVITAT DE SENSIBILITZACIÓ PER A L’ALUMNAT Temps: 30 minuts Objectiu: Motivar l’alumnat a participar en el pla FEM SALUT mitjançant una dinàmica conduïda pel tutor/a o altres persones involucrades en el pla. Lloc: Aula Metodologia: 1) Formació de grups d’alumnes de sis o set participants. 2) El tutor llegirà un dels següents casos pràctics, havent escollit entre les diferents situacions que s’hi propo- sen aquella que consideri més propera al grup: “L’Anna és una alumna del centre que ara té tretze anys. Des de fa un any cada dia arriba a classe més trista, cada vegada parla menys amb els companys, i a classe les amigues creuen que hauria de visitar un metge urgentment, però ningú li diu res. Els professors han vist com ha passat de ser una alumna participativa i alegre a la classe a una noia que passa les hores mirant la taula. La seva família creu que es troba en un moment de l’adolescència complicat i no li dóna gaire importància. No sap ningú que l’Anna està passant per un episodi depressiu.” “Aquest matí en David, un noi del grup d’amics, ha trucat molt preocupat a la seva amiga i confident Maria. Resulta que en David està molt angoixat perquè ell alguna vegada en el darrer mes ha mantingut relacions sexuals amb penetració amb la Sònia, que havia estat enrotllada abans amb en Pere, i ahir al vespre aquesta li va trucar per donar-li la notícia que estava embarassada. En David, molt preocupat, no ha dormit en tota la nit, ja que la Sònia vol avortar i han quedat que l’acompanyaria avui al metge.” “L’Elisa i l’Enric ja fa temps que surten junts. S’estimen i s’entenen molt bé. Els encanta estar molt de temps a prop l’un de l’altre perquè s’ho passen molt bé, es fan riure mútuament i s’ho expliquen tot. Fa un any ell va començar a consumir porros, i l’Elisa durant aquest temps va fer-hi algunes pipades de tant en tant. Ell ha començat a consumir-ne més, cada vegada està menys per ella, i l’Elisa sent que cada cop els seus mons estan més separats l’un de l’altre.” 3) Discussió dins els grups, durant 10 minuts, sobre la prevenció al centre entorn de les preguntes següents: “Què es pot fer al centre escolar per evitar casos com aquest?” “A qui li correspon fer aquestes intervencions preventives?” 4) Posada en comú dels resultats del treball en grup durant 15 minuts. 5) La persona moderadora explicarà que s’està posant en funcionament un pla d’escola per a la promoció de la salut (comprenent les àrees de salut mental, alimentació i exercici físic, sexualitat i afectivitat, i consum de substàncies addictives i altres addiccions) i es vol comptar amb la participació de l’alumnat. S’oferirà la possibilitat de participar-hi a una o dues persones, que seran les representants de la classe al pla FEM SALUT. Es fonamentarà la importància de la participació de l’alumnat en la necessitat de recollir les seves opinions i propostes per tal d’adreçar millor les actuacions a la realitat dels joves. La persona moderadora recollirà les seves dades per convocar-los a la primera reunió de la subcomissió d’alum- nes. A la primera reunió del pla FEM SALUT se’ls explicarà què implica participar com a alumne/a. Els alumnes que participin en el pla FEM SALUT han de ser les persones líders del grup classe si volem que el seu treball sigui respectat i ben valorat pels seus companys i que aquests hi donin suport. ( 11 ) cosmuibsscioómissions f 2 Fases 2e Anàlisi de situació PAS 4: Reunió de les subcomissions FEM SALUT Un cop presa la decisió d’iniciar el pla FEM SALUT, reunions de la subcomissió al llarg del curs escolar. s’organitzarà la primera reunió de cada subcomissió És recomana que cada subcomissió es reuneixi entre buscant el màxim de participació per tal d’aconse- dos i tres cops a l’any per definir i avaluar el “pla guir una àmplia representació de la comunitat esco- d’acció”. L’instrument 4 facilita un cronograma per lar. Els objectius d’aquesta sessió són cinc, tant per guiar el procés. a les famílies com per a l’alumnat i el professorat: 1) Informar sobre què és FEM SALUT. És important aconseguir una bona participació adap- 2) Fixar el calendari i objectius de les reunions de tant els horaris de les reunions a la disponibilitat de la subcomissió per al curs escolar. cada col·lectiu. També és important fixar un nombre 3) Acordar qui s’encarrega d’omplir l’acta de de reunions que permetin dur a terme el treball pro- cada reunió i establir el sistema de difusió. posat, però des d’un plantejament assolible. 4) Elaborar l’anàlisi de necessitats preventives del centre. 3) Acordar qui s’encarrega d’omplir l’acta de 5) Nomenar els portaveus de cada subcomissió. cada reunió i establir el sistema de difusió (temps aproximat 5 min) A cada subcomissió es pactarà qui s’encarregarà de 1) Informar sobre què és FEM SALUT la tasca d’omplir i difondre l’acta de cada reunió (temps aproximat 20 min) (annex). Cal informar sobre el pla FEM SALUT, les caracterís- tiques d’aquest procés, els objectius que afavoreix, 4) Elaborar l’anàlisi de necessitats preventi- els passos per dur-lo a terme (vegeu l’instrument 4) ves del centre (temps aproximat 50 min) i els indicadors de qualitat que es poden considerar. S’elaborarà una anàlisi de necessitats participativa amb l’objectiu d’identificar i prioritzar els principals Es disposa d’un model de presentació del pla FEM problemes relacionats amb la salut del centre. SALUT que acompanya aquesta guia. El diagnòstic serà útil tant per definir els objectius i 2) Fixar el calendari de reunions i objectius accions del pla FEM SALUT, com per evidenciar les de les reunions de la subcomissió per al curs necessitats i punts forts de la comunitat educativa, escolar (temps aproximat 10 min) així com també per, més endavant, evitar invertir re- S’establirà el nombre, data i hora de les properes cursos en necessitats i problemes no prioritzats. ( 12 ) FASE 2: ANÀLISI DE SITUACIÓ Instrument 5 METODOLOGIA DE CONDUCCIÓ DEL GRUP NOMINAL Instrument 6 FULL DE PREGUNTES PER A LES SUBCOMISSIONS Instrument 7 ANÀLISI DE NECESSITATS DE SALUT DEL CENTRE EDUCATIU DE FAMÍLIES, PROFESSORAT I ALUMNAT Metodologia Centre: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . ., Barcelona Metodologia: Data i hora: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . FASES TEMPS PRODUCTE Es reflexionarà individualment sobre les preguntes següents. Després el moderador/a recollirà totes les res- Subcomissió: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . postes. Dinamitzadors/es: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Resposta individual a les preguntes 5 minuts Llista de cinc idees Quins problemes o necessitats relacionades Fes una relació dels recursos preventius Ronda de respostes 15 minuts Full d’anàlisi de necessitats amb la salut de l’alumnat de secundària del centre que es poden considerar factors Problemes de salut i accions preventives del nostre centre educatiu consideres més protectors de salut: Categorització i votació 10 minuts Full d’anàlisi de necessitats rellevants? PROBLEMES I/O NECESSITATS DE SALUT RECULL D’ACCIONS QUE S’ESTAN DUENT A TERME . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 1 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Posada en comú 10 minuts Full d’anàlisi de necessitats 1. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 2 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . La persona moderadora explica l’objectiu de la tècnica: es pretén elaborar una anàlisi de necessitats mitjançant 3 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . un procés participatiu per aconseguir identificar els principals problemes relacionats amb la salut i les accions . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . que s’han posat en funcionament, o que s’hi podrien posar, al centre educatiu per intentar prevenir-los. 4 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 2. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 5 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 1) Resposta individual sobre les necessitats en 4) Posada en comú: Es recolliran els vots anotats . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . salut: La tècnica s’inicia amb les preguntes plan- a les fitxes de cada participant i, una vegada fet el tejades per la persona moderadora als membres recompte, el moderador/a donarà els resultats fent Què consideres que feu des del teu col·lectiu . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 3. del grup (vegeu l’instrument 6). Cada persona ha un petit resum del procés participatiu: quins són els (com a família, professorat o alumnat) per de respondre, reflexionant individualment, les dues problemes relacionats amb la salut més rellevants prevenir aquests problemes? . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . preguntes. per als participants i quines mesures es porten a ter- me al centre per prevenir-los (vegeu l’instrument 6). . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 2) Ronda de respostes: La persona moderadora anota, seguint un torn de respostes ordenat i sense . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 4. interrupcions ni aclariments de cap mena, els resul- Materials necessaris tats en una pissarra. El resultat serà una taula en Sala de reunions, paper, retoladors, fulls amb les . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . la qual totes les idees estaran anotades. En acabar preguntes escrites a la capçalera (un per partici- s’obrirà un torn de paraules per tal d’aclarir alguna pant), fitxes de 8x12 aproximadament (una per . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . resposta que no s’entengui. participant). . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 3) Categorització i votació: Els problemes rela- 5. cionats amb la salut de la pregunta 1 són agrupats . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . dins categories (per exemple, problemes de consum de drogues, problemes de les famílies a l’hora de . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . posar límits, etc.). Per tal de prioritzar els proble- mes, es demanarà que cadascú triï individualment, . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . de la llista de categories que s’ha elaborat, els cinc problemes més importants i que els puntuï de 5 a 1 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Punts forts del centre educatiu segons la seva valoració d’importància i sense repetir (factors protectors) Comentaris generals cap puntuació (on 5 és el més important). . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Les preguntes 1 i 2 no es categoritzaran ni votaran, sinó que es deixaran de banda fins a la discussió al . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . final del procés. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . MOLTES GRÀCIES PER LA VOSTRA COL·LABORACIÓ Als instruments 5, 6 i 7 es faciliten documents per 5) Nomenament dels portaveus de cada sub- desenvolupar aquesta fase: comissió (temps aproximat 5 min) – A l’instrument 5 es detalla la metodologia de con- Al final de la reunió els seus membres acordaran qui- ducció d’un grup nominal. Es proposa utilitzar la nes són les dues persones portaveus de cada subco- tècnica del grup nominal, el qual permet construir missió que els representaran com a famílies, alumnat un procés ràpid i participatiu per facilitar i centrar o professors a les reunions de la Comissió FEM SALUT. el procés de diàleg en alguns punts clau. – L’instrument 6 proporciona la llista de pregun- tes per a les persones de les subcomissions que PAS 5: Reunió de la Comissió participen en el grup nominal. FEM SALUT – A l’instrument 7 es presenta un document per recollir a cada subcomissió els resultats del pro- En aquesta reunió participen els portaveus de les tres cés participatiu d’aquesta reunió. subcomissions. Els objectius d’aquesta sessió són quatre: 1) E stablir un mapa de necessitats preventives del Els factors protectors recollits a l’instrument 6 i 7 centre. s’han de tenir en compte quan planifiquem acci- 2) F ixar la propera reunió de la Comissió FEM SALUT. ons preventives amb l’objectiu de potenciar-los, ja 3) Acordar qui s’encarrega d’omplir l’acta de cada que disminueixen la probabilitat de desenvolupar reunió i establir el sistema de difusió. trastorns i/o conductes de risc. Són factors pro- 4) O rientar el treball de les subcomissions. tectors per exemple: una bona implicació de les famílies en els assumptes de l’escola, una llarga tradició en la realització de programes preventius 1) Establir un mapa de necessitats preventives efectius o una alta participació del professorat del del centre (temps aproximat 40 min) claustre en qüestions de salut. El mapa de necessitats preventives del centre s’ob- SUBCOMISSIONS COMISSIÓ FEM SALUT Diagnòstic Diagnòstic Diagnòstic de Document individual subcomissió necessitats del centre FEM SALUT GRUP NOMINAL Figura 4: Procés de realització del diagnòstic de necessitats del centre. FASE 2: ANÀLISI DE SITUACIÓ ( 13 ) tindrà posant en comú els resultats de l’anàlisi de 3) Acordar qui s’encarrega d’omplir l’acta de necessitats elaborada per cada subcomissió (vegeu cada reunió i establir el sistema de difusió l’instrument 7). (temps aproximat 5 min) A la Comissió es pactarà quines persones s’encarre- És fonamental revisar també junts quins són els re- garan de la tasca d’omplir i difondre l’acta de cada cursos del centre —materials i humans— en matèria reunió (annex 1). de prevenció (motivació de la comunitat educativa, ESC, infermera de la consulta oberta, servei d’orien- 4) Orientar el treball de les subcomissions tació de drogues, equip d’atenció psicopedagògica, (temps aproximat 10 min) oferta de la xarxa de barri, etc.). Es preveurà el treball que durant els futurs mesos farà cadascuna de les subcomissions de famílies, 2) Fixar la propera reunió de la Comissió FEM professorat i alumnat i que consistirà a desenvolu- SALUT (temps aproximat 5 min) par el seu propi pla d’acció: planificar, revisar, con- S’establirà la data i l’hora de la propera reunió de la sensuar, prioritzar i executar les propostes que es Comissió, l’objectiu de la qual serà fer una valoració realitzaran dins el seu àmbit i que en conjunt con- conjunta de les propostes d’acció de cada subcomis- tribuiran a crear una escola més saludable. sió per tal d’elaborar un pla d’acció conjunt. Es recomana fer una introducció del contingut dels Un cop s’ha implantat el pla FEM SALUT a l’escola futurs processos i d’aquells instruments que ofereix el es recomana que la Comissió es reuneixi dos cops al pla FEM SALUT per desenvolupar les fases següents. llarg del curs amb l’objectiu general de mantenir un context en el qual la comunitat educativa pugui ar- ribar a acords i s’adoptin mesures no contradictòries entre els actors de la prevenció en salut a l’escola. S’aconsella que la primera reunió sigui a l’inici de curs per organitzar les accions de les subcomissions i com- partir el treball comú, i l’altra, abans de finalitzar les classes amb la finalitat d’avaluar i proposar millores. ( 14 ) FASE 2: INSTRUMENTS Instrument 4 CRONOGRAMA D’IMPLANTACIÓ DEL PLA FEM SALUT La implantació del pla FEM SALUT es correspon amb uns objectius específics que s’ordenen en quatre fases i vuit passos, que queden així esquematitzats: POSADA EN FUNCIONAMENT ANÀLISI DE SITUACIÓ PLA D’ACCIÓ AVALUACIÓ 1. Decisió de 4. Reunió de les 6. P lanificació començar subcomissions del pla d’accions FEM SALUT preventives 2. Nomenament de 8. Reunió de la coordinador/a Comissió FEM SALUT 5. Reunió de la 7. E xecució 3. P rocés de Comissió FEM SALUT del pla d’accions sensibilització preventives Figura 1: Fases per a la implantació del pla d’escola per a la promoció de la salut. 1) Posada en funcionament: Impulsar la col·laboració 3) Accions preventives: Prioritzar els objectius de de la comunitat educativa en la promoció de la salut. salut i prevenció que es vol aconseguir i incloure les decisions preses respecte a la promoció de la salut Dates: en la vida del centre. Incorporar els aspectes definits al pla FEM SALUT a les programacions didàctiques, . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . reglaments, plans i comissions escolars. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Dates: Període previst: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Període previst: 2) Anàlisi de situació: Identificar les necessitats preventives mitjançant l’anàlisi de situació del centre. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Dates: 4) Avaluació: Fer el seguiment i l’avaluació del pla . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . FEM SALUT per tal de poder introduir-hi mesures de millora i actualitzar-lo regularment en funció de les . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . tendències detectades. Període previst: Dates: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Període previst: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . FASE 2: INSTRUMENTS ( 15 ) Instrument 5 METODOLOGIA DE CONDUCCIÓ DEL GRUP NOMINAL Metodologia FASES TEMPS PRODUCTE Resposta individual a les preguntes 5 minuts Llista de cinc idees Ronda de respostes 15 minuts Full d’anàlisi de necessitats Categorització i votació 10 minuts Full d’anàlisi de necessitats Posada en comú 10 minuts Full d’anàlisi de necessitats La persona moderadora explica l’objectiu de la tècnica: es pretén elaborar una anàlisi de necessitats mitjançant un procés participatiu per aconseguir identificar els principals problemes relacionats amb la salut i les accions que s’han posat en funcionament, o que s’hi podrien posar, al centre educatiu per intentar prevenir-los. 1) Resposta individual sobre les necessitats en 4) Posada en comú: Es recolliran els vots anotats salut: La tècnica s’inicia amb les preguntes plan- a les fitxes de cada participant i, una vegada fet el tejades per la persona moderadora als membres recompte, el moderador/a donarà els resultats fent del grup (vegeu l’instrument 6). Cada persona ha un petit resum del procés participatiu: quins són els de respondre, reflexionant individualment, les dues problemes relacionats amb la salut més rellevants preguntes. per als participants i quines mesures es porten a ter- me al centre per prevenir-los (vegeu l’instrument 6). 2) Ronda de respostes: La persona moderadora anota, seguint un torn de respostes ordenat i sense interrupcions ni aclariments de cap mena, els resul- Materials necessaris tats en una pissarra. El resultat serà una taula en Sala de reunions, paper, retoladors, fulls amb les la qual totes les idees estaran anotades. En acabar preguntes escrites a la capçalera (un per partici- s’obrirà un torn de paraules per tal d’aclarir alguna pant), fitxes de 8x12 aproximadament (una per resposta que no s’entengui. participant). 3) Categorització i votació: Els problemes rela- cionats amb la salut de la pregunta 1 són agrupats dins categories (per exemple, problemes de consum de drogues, problemes de les famílies a l’hora de posar límits, etc.). Per tal de prioritzar els proble- mes, es demanarà que cadascú triï individualment, de la llista de categories que s’ha elaborat, els cinc problemes més importants i que els puntuï de 5 a 1 segons la seva valoració d’importància i sense repetir cap puntuació (on 5 és el més important). Les preguntes 1 i 2 no es categoritzaran ni votaran, sinó que es deixaran de banda fins a la discussió al final del procés. ( 16 ) FASE 2: INSTRUMENTS Instrument 6 FULL DE PREGUNTES PER A LES SUBCOMISSIONS DE FAMÍLIES, PROFESSORAT I ALUMNAT Metodologia: Es reflexionarà individualment sobre les preguntes següents. Després el moderador/a recollirà totes les res- postes. Quins problemes o necessitats relacionades Fes una relació dels recursos preventius amb la salut de l’alumnat de secundària del centre que es poden considerar factors del nostre centre educatiu consideres més protectors de salut: rellevants? . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 1 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 2 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 3 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 4 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 5 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Què consideres que feu des del teu col·lectiu . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . (com a família, professorat o alumnat) per prevenir aquests problemes? . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . MOLTES GRÀCIES PER LA VOSTRA COL·LABORACIÓ FASE 2: INSTRUMENTS ( 17 ) Instrument 7 ANÀLISI DE NECESSITATS DE SALUT DEL CENTRE EDUCATIU Centre: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . ., Barcelona Data i hora: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Subcomissió: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Dinamitzadors/es: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Problemes de salut i accions preventives PROBLEMES I/O NECESSITATS DE SALUT RECULL D’ACCIONS QUE S’ESTAN DUENT A TERME 1. 2. 3. 4. 5. Punts forts del centre educatiu (factors protectors) Comentaris generals . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . ( 18 ) planaifictcuaarr fFa 3 ses 3e Pla d’acció PAS 6: Planificació d’accions preventives Una vegada feta l’anàlisi de necessitats del centre Convé comprovar que a l’hora de fer prevenció a educatiu, elaborat el recull d’activitats que es realit- l’escola s’impulsen intervencions que consideren di- zen al centre i identificats els punts forts del centre versos nivells d’actuació: educatiu (factors protectors) en la primera reunió de 1) tant mesures més globals dirigides a millorar la Comissió FEM SALUT, les subcomissions iniciaran l’entorn escolar una nova fase de treball. 2) com mesures més educatives, tant individuals com grupals. Cada subcomissió elaborarà les seves propostes d’actuació tenint en compte les demandes sorgides Són intervencions les que determinen en la comunitat en la fase anterior. les condicions de salut, per exemple: disposar d’una oferta alimentària saludable al centre (si hi ha màqui- És de vital importància que les propostes i la càrre- nes d’expedició d’aliments i begudes a l’escola, limitar ga de feina que aquestes comporten a les persones i definir què és possible comprar-hi, per exemple), do- participants en el pla FEM SALUT siguin realistes i nar facilitats dins l’horari escolar per afavorir la higi- sostenibles en el temps. S’assumirà el compromís ene bucodental o augmentar el temps de dedicació de realitzar les accions que com a escola puguin as- acadèmica a la realització d’activitat física. segurar la seva continuïtat al llarg del temps i no representin un esforç de recursos i temps extra que Són accions d’educació per a la salut, per exem- els atorgui un caràcter extraordinari i discontinu. ple: realitzar un programa de prevenció de drogo- dependències a l’aula adreçat a joves, aconsellar a El treball d’aquesta fase es desenvolupa en tres l’alumnat en risc que demani orientació en un cen- àrees: tre referent sobre el seu consum de cànnabis o pro- moure la participació en un programa de cessació A) Revisar el marc escolar de salut actual tabàquica dirigit al professorat. Cada subcomissió revisarà i valorarà les activitats i estratègies de promoció de la salut que està actual- Als instruments 8, 9, 10 i 11 es faciliten altres docu- ment portant a terme: els alumnes analitzaran les dels ments per desenvolupar aquesta fase: alumnes, les del professorat les seves, i les famílies les – A l’instrument 8 s’ofereixen recomanacions per dirigides a pares i mares. Així s’identificarà si l’oferta aplicar intervencions preventives a l’aula. d’intervencions és la més adequada o és insuficient – A l’instrument 9 es proposen estratègies organit- (instrument 7). zatives de promoció de la salut a l’escola. FASE 3: PLA D’ACCIÓ ( 19 ) – A l’instrument 10 es recullen diverses mesures física (14.3), afectivitat i sexualitat (14.4) i salut dirigides a afavorir un fort lligam entre famílies i mental (14.5). equip docent. – A l’instrument 11 es suggereixen estratègies per fo- C) Elaborar i difondre protocols d’actuació mentar la participació activa de l’alumnat a l’escola. específics Amb l’objectiu de detectar precoçment els proble- B) Fixar un pla d’acció mes relacionats amb la salut que podem trobar a Un pla d’acció permet guiar l’acord sobre les actu- l’entorn escolar i donar-hi una resposta encertada, acions de prevenció i promoció de la salut que es s’elaboraran estratègies i protocols d’actuació. portaran a terme. En primer lloc, cada subcomissió revisarà la ido- Les subcomissions de professorat, famílies i alumnat neïtat de la normativa del centre relacionada amb iniciaran un procés de discussió paral·lel que, més qüestions de salut i els protocols existents al centre. endavant, s’estendrà a la segona reunió conjunta de S’haurien de revisar per tal de fer les modificacions la Comissió FEM SALUT, per arribar a acords comuns pertinents i consensuar les mesures aconsellades. com a comunitat educativa que es materialitzin en En cas de no tenir protocols vigents, s’iniciarà l’ela- propostes concretes, responent a les necessitats de boració, discussió, aprovació i difusió de protocols prevenció detectades en la fase anterior. d’actuació específics que guiaran la resposta de la comunitat educativa enfront de les situacions de risc Caldria exposar, per cursos escolars, la temporització de l’alumnat. de les intervencions que es facin al centre. Quant a la normativa del centre i les mesures disci- Els ESC de l’ASPB poden ser les persones de refe- plinàries, cal vigilar que: 1) siguin coherents amb el rència encarregades a cada districte d’assessorar missatge educatiu, 2) s’apliquin davant l’incompli- i revisar en aquesta fase les accions o estratègies ment de la normativa per part d’algun membre de preventives que les subcomissions, i finalment la la comunitat educativa i no es redueixin a conver- Comissió FEM SALUT, acordin i proposin; centrant- tir-se “en paperassa”, 3) hagin estat pactades amb se en les que s’hagin identificat com a més reco- el màxim consens possible, 4) siguin àmpliament i manables d’entre tot el ventall de possibilitats per plenament conegudes per tota la comunitat escolar a l’abordatge dels problemes prioritaris. i 5) es revisin amb certa periodicitat. El treball consistirà a prioritzar, planificar i distribuir Per orientar el treball de les subcomissions, a l’ins- tasques per finalment realitzar les accions dins el trument 15 s’exemplifiquen amb quatre taules seu àmbit. diverses propostes d’actuació per a situacions espe- cífiques que es poden produir a l’escola i sobre les Elaborarem el pla d’acció a partir de l’instrument 7, quals s’ha de donar una resposta clara i consensu- els resultats de la revisió del marc actual i els instru- ada. Hi ha taules per a les àrees de drogues (15.1), ments següents: d’alimentació i activitat física (15.2), d’afectivitat i – A l’instrument 12 s’exposen els objectius que des sexualitat (15.3) i de salut mental (15.4). de la salut pública són prioritaris a l’àmbit esco- lar. Aquests quatre àmbits d’intervenció prioritaris S’hauran de trobar respostes a cadascuna de les si- del pla FEM SALUT es corresponen amb les línies tuacions que es proposen a l’instrument per reflexio- bàsiques d’actuació del Programa Salut i Escola: nar, partint de les proposades com a exemples que 1) consum de substàncies addictives, 2) salut ali- ja han funcionat en diverses escoles, i afegint totes mentària i activitat física, 3) salut afectiva i sexual, les que les subcomissions considerin convenients. 4) salut mental. – L’instrument 13, guia l’elaboració del pla d’acció, A la segona reunió de la Comissió FEM SALUT s’ar- proposa diverses categories, dins les quals podem replegaran les propostes sorgides de les Subcomis- agrupar tant les mesures preventives que s’estan sions d’alumnat, famílies i professorat recollides als portant a terme com les que es poden implan- diversos protocols d’actuació. tar i/o millorar. Aquesta taula s’ha d’omplir tenint en compte l’instrument 7, la revisió realitzada del La Comissió FEM SALUT s’encarregarà d’elaborar marc escolar i l’instrument 14. una proposta comuna, i proposarà l’elaboració – A l’instrument 14 es proposen possibles intervenci- d’instruments de difusió de la normativa adaptats a ons recomanades per a l’abordatge i creació d’un l’alumnat i a les famílies, ja que, una vegada hagin marc escolar saludable. Aquest instrument es divi- estat consensuats, cal que aquests protocols es di- deix en cinc propostes, una per a cadascuna de les fonguin i arribin a tota la comunitat educativa. Per àrees: drogues (14.1), alimentació (14.2), activitat això s’han d’acordar les estratègies de comunicació ( 20 ) FASE 3: PLA D’ACCIÓ més efectives: penjar-les a la web de l’escola, envi- Els alumnes amb necessitats especials d’escolarit- ar-les per carta, aprofitar les reunions de l’AMPA, zació i els pertanyents a grups en especial situació escriure un article i publicar-lo a la revista de l’es- de risc de salut exigeixen portar a terme les corres- cola, etc. ponents adaptacions que han de considerar en el protocol del pla FEM SALUT, identificant els recursos S’ha de tenir present que cal respectar el dret a la complementaris necessaris i establint els suports cor- confidencialitat i intimitat de l’alumnat. Per això s’ha responents a la casuística existent. de vigilar acuradament la informació que qualsevol membre de la comunitat educativa lliura als altres. El participants en el pla FEM SALUT han de poder comptar amb altres professionals dels serveis edu- catius i sanitaris, com ara els ESC, entenent, però, PAS 7: Execució d’accions que aquests faran una tasca complementària amb preventives el seu assessorament. Aquesta és la fase de desenvolupament de les ac- Per acabar, un cop implantat el pla FEM SALUT, al cions preventives del pla FEM SALUT: al centre es final de cada curs o al principi del següent, es farà portaran a terme els acords consensuats. una valoració a la tercera reunió del període de la Comissió sobre com ha anat el seu desenvolupament És important incorporar les decisions i aspectes de- al centre educatiu, i es planificarà el curs següent. Es finits en el pla FEM SALUT als documents del centre tracta de valorar com ha anat el procés. Aquest és educatiu, com ara la programació general anual, l’objectiu de la fase següent. projecte educatiu, programacions didàctiques, pla d’acció tutorial, pla de convivència i pla d’activitats extraescolars, o comissió salut i escola. FASE 3: INSTRUMENTS ( 21 ) REVISAR EL MARC ESCOLAR DE SALUT ACTUAL Instrument 8 RECOMANACIONS SOBRE LES INTERVENCIONS PREVENTIVES A L’AULA No totes les intervencions i programes d’educació per a la salut oferts per institucions, organismes, entitats i empreses a les escoles són efectius, i de molts d’aquests no se n’ha avaluat mai l’efectivitat. Fins i tot alguns podrien tenir efectes contraproduents. Cal incloure al pla FEM SALUT els programes i activitats de promoció de la salut que hagin provat la seva eficàcia. Cal que les intervencions preventives que es duguin a terme s’apropin com més millor al compliment dels criteris que defineixen una intervenció d’educació per a la salut com a molt recomanable,4 que es resumeixen en els punts següents: A) Es basen en el tractament de les normes i les F) H a estat avaluada en termes d’eficàcia. competències socials. G) A ltres criteris que impliquen un valor afegit, com B) T reballen l’increment de l’autoestima, el desen- ara els següents: 1) inclouen accions que impli- volupament d’habilitats per reconèixer i resistir la quen la família, 2) a més de les habilitats, treba- pressió social, i es centren en les conseqüències llen el component cognitiu, la presa de decisions, físiques i socials immediates de les conductes in- l’autocontrol emocional, la tolerància i la coope- sanes.5 ració, i el lleure. C) Tenen un mínim de cinc sessions anuals (al llarg Per tant, no hi queden incloses les activitats basa- del curs escolar). des exclusivament en la informació o la por, que informin atemorint, exagerant les conseqüències, D) U tilitzen una metodologia activa: incloent-hi tèc- les intervencions puntuals o aïllades, o les que tre- niques de discussió, jocs de rol, compromís pú- ballen habilitats socials de forma descontextualitza- blic d’adopció d’una conducta sana, etc. da (testimonis de persones afectades, conferències puntuals, etc.). E) I nclouen intervencions dirigides a les diverses fa- ses en què es pot trobar l’alumne davant situa- La informació és necessària, però no constitueix una cions de risc de salut (iniciació, experimentació, eina de prevenció si s’utilitza de manera aïllada. S’ha manteniment). de prendre la informació com un requeriment que dóna suport a altres intervencions preventives. 4. E. BECOÑA IGLESIAS. Bases científicas de la prevención de las drogodependencias. Madrid: Plan Nacional sobre Drogas, 2002. 5. E . DÍEZ, O. JUÁREZ i F. VILLAMARÍN. “Health promotion interventions based on theoretical models”. Med. Clín. (Barcelona, 2 de juliol del 2005), 125 (5): 193-197. ( 22 ) FASE 3: INSTRUMENTS Instrument 9 ESTRATÈGIES PER ORGANITZAR LA PROMOCIÓ DE LA SALUT A L’ESCOLA – I ncloure en l’horari laboral acadèmic de l’equip pla de convivència, pla d’activitats extraescolars o docent la dedicació a activitats de salut. comissió salut i escola). – P otenciar la coordinació entre el professorat i al- – Informar de la línia de treball al voltant del pla FEM tres professionals amb els quals treballen junts en SALUT al professorat nou que s’incorpori a l’escola. promoció de la salut al mateix centre. – Garantir la formació permanent del professorat que – Establir estratègies per difondre al claustre les ha de realitzar promoció de la salut a l’aula tant te- novetats de formació permanent en matèria de òrica (l’ASPB i la Universitat de Barcelona ofereixen salut: publicacions, cursos, cartes informatives o formació que s’inclou en el Pla de Formació perma- reunions. nent d’Educació de la Generalitat de Catalunya) com instrumental (l’ASPB ofereix tallers d’assessorament – Evitar que les decisions d’aplicar promoció de la sobre la aplicació d’eines concretes). És útil que els salut al centre educatiu parteixin exclusivament que hagin assistit a la formació presentin a la resta de motivacions i implicacions personals d’un do- de companys els conceptes i pautes d’aplicació de cent particular, i s’arribin a decisions conjuntes de les eines apreses perquè en puguin sorgir activitats claustre. que es treballin des de diferents assignatures. – T enir en compte, a l’hora de programar les activi- – Promoure la consulta oberta del PSiE com a espai tats del pla d’acció tutorial, els factors de risc i de de l’alumnat per intercanviar punts de vista, aclarir protecció de la salut de l’escola. dubtes o contrastar creences. – I ncorporar les decisions i aspectes definits al pla – Evitar la desproporció entre els objectius espe - FEM SALUT als documents del centre educatiu rats —que sovint són excessivament ambiciosos— (programació general anual, projecte educatiu, i els recursos disponibles: proposar-se un cronogra- programacions didàctiques, pla d’acció tutorial, ma realista i assegurar la continuïtat de les accions. FASE 3: INSTRUMENTS ( 23 ) Instrument 10 COM AFAVORIR UN LLIGAM FORT ENTRE FAMÍLIES I EQUIP DOCENT Heus aquí algunes mesures per aconseguir-ho: – P otenciar bones relacions entre família i professorat establint estratègies per a aquest fi: convidant a la – Organitzar activitats motivadores dirigides a aug- participació de les famílies en actes festius dels cen- mentar la participació de pares i mares a l’escola, tres, demanant la seva ajuda en sortides extraesco- basades en el coneixement de les seves demandes lars, fomentant l’ús de l’agenda escolar o altres, etc. i necessitats. – Oferir el centre perquè s’hi facin activitats de l’AM- – Permetre l’assistència, dins el pla d’acció tutorial, PA, associacions de la zona, concerts, teatre, etc. dels representants familiars al centre educatiu en horari personalitzat per facilitar la comunicació – F omentar la participació de les famílies en el diari, amb el tutor o tutora. web i ràdio escolar, en cas que n’hi hagi. – P romoure la participació activa dels responsables – Impulsar la participació del professorat en les acti- familiars en la gestió de la seva pròpia organit- vitats adreçades a mares i pares. zació i formació, impulsant iniciatives com ara l’escola de mares i pares o altres, contribueix a – A favorir el coneixement entre les famílies del cen- arribar a objectius de promoció de la salut que tre educatiu. donen continuació al pla FEM SALUT. L’equip do- cent facilitarà la seva posada en funcionament i – Impulsar un protocol d’acollida al centre per a les col·laborarà amb les activitats que s’hi programin. noves famílies (l’elaboració i la difusió es aconse- llable que entri dins de la responsabilitat de l’AM- – F acilitar àmplia informació sobre les activitats que PA del centre). es porten a terme en promoció de la salut al cen- tre educatiu, com s’estan fent, què es vol acon- seguir i quins són els missatges que es treballen amb l’alumnat. ( 24 ) FASE 3: INSTRUMENTS Instrument 11 COM FOMENTAR LA PARTICIPACIÓ ACTIVA DE L’ALUMNAT A L’ESCOLA L’autoeficàcia, l’autoestima, la motivació i el ren- – Permetent que les instal·lacions del centre estiguin diment acadèmic en alumnes augmenten quan obertes en horari no lectiu perquè l’alumnat pugui aquests tenen l’oportunitat de participar activament fer exercici físic, reunir-se, assajar amb grups musi- en la vida i organització escolar, desenvolupant pro- cals o de teatre o altres. jectes personals des de ben petits i al llarg de tota la seva vida, en coherència amb les seves inquietuds – E ncomanar als alumnes més grans tasques de més i capacitats. S’ha de buscar la seva implicació en la responsabilitat sobre la cura dels alumnes més pe- vida escolar i l’organització d’activitats de promoció tits o el funcionament de la vida escolar del centre de la salut a l’escola: (els alumnes més grans vigilaran els jocs del pati, apadrinaran alumnes nouvinguts més petits du- – C reant associacions d’estudiants i antics alumnes. rant els primers mesos d’arribada al centre escolar Es facilitarà que es puguin trobar, per exemple po- per facilitar la seva adaptació, etc.). sant a la seva disposició un espai del centre educa- tiu dins d’una franja horària adequada. – Realitzant intervencions preventives conduïdes per “iguals”: alguns alumnes conduiran el treball del – Creant un diari, web, ràdio i/o blog escolar per a grup classe, amb suport i supervisió externes, per difondre la informació i crear una xarxa escolar de exemple mitjançant un treball d’assessorament comunicació. amb els delegats de classe. És important comptar amb la participació de l’alumnat, ja que l’educació – E laborar estratègies que potenciïn dinàmiques entre iguals té un important valor preventiu. de comunicació fortes entre els delegats de curs i d’etapa: proporcionar llistes de contacte, suggerir – Desenvolupar activitats orientades a potenciar un àmbits on és necessària la seva coordinació, po- sentiment de vinculació a l’escola. tenciar trobades entre ells, etc. – Potenciar entrevistes personals dels alumnes amb – Realitzant activitats dirigides a potenciar la partici- els tutors i/o el departament de coordinació peda- pació del alumnat al consell escolar. gògica destinades a l’orientació, presa de decisi- ons i aclariment de dubtes. FASE 3: INSTRUMENTS ( 25 ) FIXAR UN PLA D’ACCIÓ Instrument 12 COM CREAR ENTORNS ESCOLARS AFAVORIDORS DE SALUT 1. Objectius dirigits a promoure alimentació saludable i activitat física 1) Adequar els horaris i espais dels patis per facilitar 7) En cas d’haver-hi màquines expenedores d’ali- l’exercici i l’activitat física. ments i begudes a l’edifici escolar, valorar si cal mantenir-les i, en aquest cas, promoure i controlar 2) Facilitar materials per fer exercici físic als patis que els productes per vendre siguin saludables. (cordes, pilotes, etc.). 8) Promoure els hàbits alimentaris saludables a tots 3) Promoure l’accés a les instal·lacions esportives es- els àpats de l’escola. colars i els patis en horaris extraescolars. 9) Prevenir els trastorns alimentaris. 4) Promoure la pràctica d’exercici físic de l’alumnat (dins i fora de l’escola, organitzant competicions 10) Promoure la implicació de la família en l’alimen- esportives i informant de les que s’organitzen a la tació saludable de l’alumnat i en la prevenció del ciutat, al districte, al barri). sedentarisme. 5) Promoure la implicació de la família en la pràctica 11) Fer partícips les famílies en les activitats escolars d’exercici físic de l’alumne. relacionades amb l’alimentació saludable. 6) Assegurar la qualitat i l’equilibri dels menús esco- lars. Assegurar la higiene i la seguretat alimentària del menjador escolar. Quins guanys de salut s’aconsegueixen treballant aquests objectius Disminuir els riscos d’obesitat infantil i de trastorns Augmentar la sensació de benestar físic i mental. alimentaris. Enfortir el sistema defensiu de l’organisme. A judar a millorar l’autopercepció de la imatge D isminuir el risc de malalties cardiovasculars, personal. problemes bucodentals, patologies intestinals, D isminuir el risc de depressió i ansietat contribuint problemes respiratoris i al·lèrgics, insomni, problemes a l’adequat desenvolupament psicològic. dermatològics i acneics, diabetis i d’altres. 2. Objectius dirigits a prevenir el consum de substàncies addictives i altres addiccions a les escoles 1) Assegurar el compliment de la normativa referent 4) Promoure hàbits saludables davant les substàncies al consum de tabac, alcohol i altres drogues a l’escola. addictives entre el professorat. 2) Promoure l’actuació davant el consum de subs- 5) Promoure activitats de prevenció a l’aula i la seva tàncies addictives en el centre escolar. integració en el currículum escolar. 3) Intervenir sobre els determinants de risc de con- 6) Implicar les famílies en la prevenció del consum sum de substàncies addictives i treballar la potencia- de substàncies psicoactives. ció dels factors protectors. Quins guanys de salut s’aconsegueixen treballant aquests objectius Evitar el consum de substàncies addictives o, almenys, M illorar el rendiment escolar. endarrerir l’edat d’inici. R eduir el risc de trastorns mentals. D isminuir el risc de consolidar un hàbit tòxic A favorir el correcte desenvolupament psicològic i de desenvolupar una dependència. i social dels adolescents. Aconseguir l’abandonament o reducció d’hàbits no saludables. ( 26 ) FASE 3: INSTRUMENTS 3. Objectius dirigits a promoure una afectivitat i sexualitat saludables 1) Establir mecanismes de coordinació amb els re- 4) Promoure activitats de promoció de la salut sexual cursos de salut sexual al territori i assegurar la difu- a l’aula. sió d’aquests entre l’alumnat. 5) Promoure relacions afectives respectuoses en- 2) Implicar les famílies en l’educació afectivo-sexual. tre els joves i assegurar la prevenció de conductes abusives. 3) Promoure l’ús del preservatiu en les relacions sexuals. 6) Promoure la maduració afectiva. Quins guanys de salut s’aconsegueixen treballant aquests objectius Disminuir el risc d’embaràs adolescent. Establir vincles saludables amb altres persones. Reduir la probabilitat d’inici precoç de les relacions coitals. Aprendre a buscar afecte, contacte, plaer, tendresa Disminuir el risc d’infeccions de transmissió sexual, i intimitat. inclosa la sida. A daptar-se als canvis fisiològics, psicològics i afectius Augmentar l’autoestima, l’autonomia, el control de l’adolescència. emocional i l’autoeficàcia de l’alumnat. Refermar la constitució psicològica de la identitat Millorar les estratègies comunicatives de l’alumnat, el re- sexual. coneixement i manifestació de les emocions i sentiments. Capacitar els joves per gestionar la seva salut sexual. 4. Objectius dirigits a promoure la salut mental 1) Assegurar el compliment de la normativa del cen- 4) Promoure activitats de prevenció de la salut men- tre en la prevenció de la salut mental (normativa de tal a l’aula. convivència, gestió del conflictes, etc.). 5) Assegurar el desenvolupament de les capacitats 2) Establir mecanismes de coordinació en salut mental. personals de l’alumnat. 3) Implicar les famílies en la prevenció dels proble- mes de salut mental. Quins guanys de salut s’aconsegueixen treballant aquests objectius A ugmentar l’autoestima, autonomia, control Disminuir el risc d’un dol migratori desadaptatiu emocional, capacitat de comunicació i autoeficàcia o patològic. dels alumnes. A conseguir una bona convivència escolar. Disminuir la incidència de malalties mentals i trastorns C onstruir ciutadans actius i responsables. psicològics com ara la depressió, l’ansietat, l’anorèxia, la bulímia, etc. FASE 3: INSTRUMENTS ( 27 ) Instrument 13 PLA D’ACCIÓ ACTUACIONS CONCRETES LÍNIES DE TREBALL ACTUACIONS QUE ES FAN ACTUACIONS QUE ES PODEN IMPLANTAR I/O MILLORAR Organització escolar Formació del professorat Conèixer i fer complir la normativa de convivència escolar ESTRATÈGIES D’ENTORN ESCOLAR Participació Circuits d’intervenció conjunta Pla d’acció tutorial Famílies ACCIONS GRUPALS Alumnat ACCIONS INDIVIDUALS AMB L’ALUMNAT ALTRES ( 28 ) FASE 3: INSTRUMENTS Instrument 14 PROPOSTA D’INTERVENCIONS 14.1. Àrea de drogues LÍNIES ACTUACIONS CONCRETES DE TREBALL ACTUACIONS QUE ES PODEN IMPLANTAR I/O MILLORAR Organització escolar – D issenyar activitats en què sigui possible reflexionar sobre el paper de les persones adultes (professo- rat, resta de treballadors del centre i famílies) com a referents per als joves. – Valorar la necessitat/possibilitat de fer accions en relació amb el consum de drogues (tabac, alcohol, etc.). Així, per exemple, es pot valorar la participació en els grups de cessació tabàquica que ofereix l’ASPB específics per a treballadors de les escoles de Barcelona. – I mplicacions en festes i actes no acadèmics en els què convisqui la comunitat educativa. Per exemple, a les festes que es facin al centre no se serviran begudes alcohòliques, incloses les de baixa gradua- ció, com ara la cervesa. Aquesta norma inclourà tota la comunitat educativa (alumnat, professorat i famílies). En canvi, es fomentaran conductes saludables mitjançant concursos de còctels sense alcohol o altres activitats. – Promoure sortides i lleure saludable en família, activitats que afavoreixen un estil de vida saludable en l’alumnat. Formació del professorat – Valorar la possibilitat de fer formació en prevenció de drogodependències (l’ASPB, juntament amb l’ICE de la UB, ofereix formació adreçada a docents que s’inclou en el Pla de Formació Permanent d’Educació de la Generalitat de Catalunya). Conèixer i fer complir la normativa de convivència escolar – R evisar la normativa existent respecte al consum de drogues al centre i valorar la necessitat d’introduir- hi modificacions en el marc del pla FEM SALUT. – U n cop consensuada una normativa, aquesta ha de donar-se a conèixer a la comunitat educativa: tothom ha de conèixer les mesures concretes que s’apliquen davant l’incompliment d’aquesta. – Elaborar normativa específica per a les sortides extraescolars amb l’alumnat. ESTRATÈGIES D’ENTORN Participació ESCOLAR És un factor preventiu, atès que potencia l’autorealització i el compromís personal i social. – Presentar el pla FEM SALUT a principi de curs al claustre i a l’alumnat, i a les famílies, a les reunions d’inici de curs. – D onar a conèixer el pla FEM SALUT a les famílies a les entrevistes de seguiment individuals. – D esenvolupar estratègies per informar i incorporar les famílies dels alumnes nous. – Reforçar, des de l’equip directiu, la tasca de les subcomissions. – Incrementar la participació de les famílies a la vida escolar utilitzant els mitjans de comunicació (web, revista, etc.) i buscar noves estratègies d’acostament. – E ls centres d’educació secundària públics tenen l’opció de col·laborar amb els punts “Jove, informa’t i participa” (·jip), que promouen la informació i la participació. Circuits d’intervenció conjunta – Es pot recomanar la derivació al Servei d’Orientació sobre Drogues (SOD) a l‘alumnat que ho necessiti. – E stablir o mantenir circuits amb la policia local i serveis socials de l’Ajuntament per prevenir la venda i consum de drogues legals o il·legals al centre escolar i voltants. – P osar a disposició del professorat recursos externs que canalitzen les seves demandes d’informació, formació o assessorament sobre drogues i addiccions. – Difondre entre l’alumnat les alternatives d’oci saludable que s’ofereixin al municipi, districte o barri (tallers de dansa al centre cívic del barri, acampada d’estiu, etc.). Pla d’acció tutorial – Planificar els continguts de tutoria a principi de curs amb un calendari detallat de les activitats programades, per a facilitar que la resta del professorat n’estigui informat i col·labori reforçant els mateixos objectius. Des de tots els àmbits s’han de reforçar els mateixos objectius, encara que no parlin de drogues: presa de decisions, aspectes positius del grup, conseqüències de la pressió de grup, pensament crític, etc. FASE 3: INSTRUMENTS ( 29 ) LÍNIES ACTUACIONS CONCRETES DE TREBALL ACTUACIONS QUE ES PODEN IMPLANTAR I/O MILLORAR Famílies – Activar estratègies per difondre a les famílies els recursos públics d’àmbit extraescolar d’informació i assessorament sobre drogues existents a la ciutat (Servei d’Orientació sobre Drogues: SOD, Línia Verda, pàgina web d’informació sobre drogues per a famílies amb adolescents: http://parlem.aspb.cat, guia sobre el cànnabis del programa Xkpts.com). – I ncloure les drogues com a tema en l’agenda de l’AMPA. Alumnat ACCIONS – Revisar si es fan programes preventius de drogodependències, així com el nivell d’integració d’aquests GRUPALS en el currículum. Els programes portats a terme a l’aula s’hauran de triar preferiblement segons la seva eficàcia. L’ASPB ofereix gratuïtament els materials, la formació i l’assessorament dels programes: 1r ESO: Programa “Pase.bcn” (ASPB) 2n d’ESO: “Classe sense fum” (Departament de Salut, Generalitat de Catalunya) 3r d’ESO: “Sobre canyes i petes” (ASPB i Fundació Caixa Catalunya) Batxillerat i cicles formatius: “I tu què en penses?” (Departament de Salut, Generalitat de Catalunya) – Com a activitat interdisciplinària o en tutories: analitzar anuncis, publicitat subliminar i encoberta d’alcohol i tabac, així com els missatges encoberts d’apologia de l’ús de drogues que apareixen a films i telesèries. ACCIONS En situacions en què es valori la necessitat d’intervenció individual en relació amb el consum de subs- INDIVIDUALS tàncies, el tutor/a hi tindrà un paper rellevant, però comptant amb els recursos existents al seu abast: AMB EAP, ESC, SOD, infermera de la “Consulta oberta” del Programa Salut i Escola, i la família. L’ALUMNAT – Promoure la “Consulta oberta” del Programa Salut i Escola com a espai per a intercanviar punts de vista, aclarir dubtes o contrastar creences. – E l tabac, l’alcohol i el cànnabis s’aniran tractant als diferents cursos d’ESO. El tema de la festa i sortir de nit és adient introduir-lo a 3r i treballar-lo a fons a 4t d’ESO i a la secundària postobligatòria ALTRES (batxillerat i cicles formatius). – Es poden utilitzar recursos puntuals com a reforç de l’acció tutorial grupal, per exemple: sessió amb els Mossos d’Esquadra en relació amb les conseqüències legals de l’ús de drogues, l’exposició “Cànnabis, com ho vius?” de l’ASPB, etc. ( 30 ) FASE 3: INSTRUMENTS 14.2. Àrea d’alimentació LÍNIES ACTUACIONS CONCRETES DE TREBALL ACTUACIONS QUE ES PODEN IMPLANTAR I/O MILLORAR Organització escolar – Dissenyar activitats en què sigui possible reflexionar sobre el paper de les persones adultes (professo- rat, resta de treballadors del centre i pares i mares) com a referents per als joves. – Si hi ha bar a l’escola, l’ESC pot donar recomanacions per tendir cap a una oferta saludable. Reduir o eliminar l’oferta de productes amb molt greix, sucre, sal i poca qualitat (brioixeria industrial, llaminadures, etc.). – S i hi ha màquines d’expedició d’aliments i begudes a l’escola, limitar i definir el que s’hi pot comprar. L’ESC pot informar de les recomanacions específiques. – P romoure hàbits saludables lligats a l’alimentació: rentar-se les mans abans de dinar, les dents en acabar, menjar lentament, mastegar i degustar el menjar, etc. – Fer un control dietètic dels menús escolars (l’ESC ho pot fer). – En festivitats fetes al centre, incloure-hi menjars saludables, amanides, concursos de postres amb fruites, làctics, fruita seca, i excloure’n esnacs, begudes gasoses ensucrades, begudes alcohòliques, llaminadures, etc. Formació del professorat – Promoure la formació en alimentació i activitat física a l’adolescència, com la que ofereix l’ASPB amb l’ICE de la UB i que s’inclou al Pla de Formació Permanent d’Educació de la Generalitat de Catalunya. Conèixer i fer complir la normativa de convivència escolar – D ifondre les normes del centre amb relació al consum de llaminadures i sucres refinats. – Difondre les normes referents a un esmorzar correcte a l’escola, assegurant condicions adients ESTRATÈGIES (horaris d’activitats escolars i d’alimentació, lloc per esmorzar, etc.). D’ENTORN – E stablir normes sobre alimentació entre hores (al llarg de la jornada escolar). ESCOLAR – Desenvolupar i aplicar recomanacions per a l’alimentació saludable en sortides escolars (excursions i colònies). Participació És un factor preventiu, atès que potència l’autorealització i el compromís personal i social. – Presentar el pla FEM SALUT a principi de curs al claustre, a l’alumnat i a les famílies a les reunions d’inici de curs. – Difondre el pla FEM SALUT a les famílies a les entrevistes de seguiment individuals. – Desenvolupar estratègies per informar i incorporar les famílies dels alumnes nous. – Reforçar, des de l’equip directiu, la tasca de les subcomissions. – Incrementar la participació de les famílies a la vida escolar utilitzant els mitjans de comunicació (web, revista, etc.) i buscar contínuament noves estratègies d’acostament. – Els centres d’educació secundària públics tenen l’opció de col·laborar amb els punts “Jove, informa’t i participa” (·jip), que promouen la informació i la participació. Pla d’acció tutorial – Planificar els continguts de tutoria a principi de curs amb un calendari detallat de les activitats programades, per a facilitar que la resta del professorat n’estigui informat i hi col·labori reforçant els mateixos objectius. Des de tots els àmbits s’ha de treballar per: – Promoure el bon esmorzar amb tallers i recordatoris a les famílies. – Fer activitats per interpretar dades bàsiques de les etiquetes alimentàries i potenciar les competències per comprar i/o triar aliments sans. – Motivar el gust per la cultura gastronòmica i especialment per l’alimentació mediterrània a les festes i celebracions. Famílies – Informar periòdicament les famílies sobre els menús del menjador escolar amb trameses, al web i penjant els menús als taulers d’anuncis. ACCIONS – Aprofitar les entrevistes amb famílies per incloure-hi missatges de salut alimentària, informar sobre els GRUPALS programes i activitats de l’escola en relació amb l’alimentació i l’exercici físic i motivar perquè l’alum- nat faci activitats extraescolars esportives o actives. – Informar sobre pautes alimentàries, normes sobre esmorzars, sobre els aliments acceptats per consumir al centre i/o les sortides de l’escola mitjançant reunions de pares, cartes, circulars informatives, etc. – P romoure els àpats familiars com a moments de relació sense TV. FASE 3: INSTRUMENTS ( 31 ) LÍNIES ACTUACIONS CONCRETES DE TREBALL ACTUACIONS QUE ES PODEN IMPLANTAR I/O MILLORAR Alumnat – Revisar si es fan programes de promoció de l’alimentació saludable, així com el nivell d’integració d’aquests en el currículum. Els programes portats a terme a l’aula s’haurien de triar d’acord amb la seva eficàcia. L’ASPB ofereix gratuïtament els materials, la formació i l’assessorament dels programes: 2 n d’ESO, Programa Canvis, que facilita el treball a classe sobre la tria d’aliments saludables, ACCIONS els canvis físics i l’alimentació a l’adolescència. GRUPALS – Implementar campanyes de promoció d’un bon esmorzar: es recomana el material “Bon dia, esmorzem?”, adreçat a l’ESO. – Per aprendre a preparar aliments bàsics de forma senzilla, creativa i amb higiene es recomana: “Avui cuino jo”, adreçat a 3r d’ESO. – Com a activitat interdisciplinària o en tutories: analitzar anuncis, missatges en cobertes de productes alimentaris, així com publicitat adreçada a potenciar consums poc saludables. ACCIONS – F omentar que l’alumnat adopti una postura crítica davant certs consums poc saludables cada vegada INDIVIDUALS més freqüents a la nostra societat (menjar ràpid, brioixeria industrial, begudes gasoses, etc.). AMB – P romoure la “Consulta oberta” del Programa Salut i Escola com a espai per intercanviar punts de vista, L’ALUMNAT aclarir dubtes i contrastar creences. – S ’exploraran els interessos de famílies, professorat i alumnat, i en funció de les propostes elaborades per les subcomissions s’organitzaran al llarg dels cursos trobades per aprofundir en els temes d’interès, i planificar xerrades informatives, escola de mares i pares, etc. ALTRES – Promoure campanyes adreçades a les famílies a través de l’escola “Bon dia, esmorzem?”, etc.). – Activar estratègies per difondre a les famílies els recursos públics d’àmbit extraescolar d’informació i assessorament sobre alimentació existents a la ciutat. – Incloure l’alimentació a casa a l’agenda de l’AMPA. 14.3. Àrea d’activitat física LÍNIES ACTUACIONS CONCRETES DE TREBALL ACTUACIONS QUE ES PODEN IMPLANTAR I/O MILLORAR Organització escolar – Dissenyar activitats en què sigui possible reflexionar sobre el paper de les persones adultes (professorat, resta de treballadors del centre i pares i mares) com a referents per als joves en aquest tema. – R ealització d’un mínim de dues hores d’educació física setmanals per curs, vigilant la franja horària, i tractar de promoure una tercera hora. – Potenciar l’oferta i la participació en les sortides extraescolars relacionades amb l’activitat física. – P otenciar el nombre d’activitats extraescolars ofertes relacionades amb activitat física. – O rganitzar diades esportives amb l’objectiu de relacionar-se i comunicar-se amb els companys mitjançant l’activitat física, fent ús creativament i autònomament dels recursos d’expressió corporal. – F acilitar que els alumnes es dutxin i es canviïn de roba després de la classe d’educació física. ESTRATÈGIES – Disminuir el pes de les motxilles de l’alumnat. Algunes mesures efectives són: potenciar l’ús d’armariets, D’ENTORN fomentar l’ús de material comú, disminuir el nombre de matèries per dia, arribar a acords d’equip docent ESCOLAR sobre les activitats diàries amb materials, etc.). El pes de la motxilla no ha d’excedir el 10-20% del pes de l’alumne/a. – A dequar el mobiliari a correctes hàbits posturals de l’alumnat: revisar l’ergonomia de taules i cadires. Inculcar hàbits posturals a l’alumnat. – Facilitar l’accés a les instal·lacions esportives, cobertes i descobertes, de l’escola i del barri (per promoure-hi la realització d’activitats escolars i extraescolars). – Fomentar el desplaçament no motoritzat: amb bicicleta i a peu (disposar d’aparcament de bicicletes al centre). – Organitzar els patis segons edats i tipus de jocs possibles a l’hora de l’esbarjo. – Tenir disponibles per a jugar materials adequats en horari de pati com ara pilotes, gomes, cordes, etc. Formació del professorat – Promoure la formació en alimentació i activitat física a l’adolescència, com ara la que ofereix l’ASPB amb l’ICE de la UB i que s’inclou en el Pla de Formació Permanent d’Educació de la Generalitat de Catalunya. ( 32 ) FASE 3: INSTRUMENTS LÍNIES ACTUACIONS CONCRETES DE TREBALL ACTUACIONS QUE ES PODEN IMPLANTAR I/O MILLORAR Conèixer i fer complir la normativa de convivència escolar – Desincentivar els comportaments agressius en la pràctica de l’exercici físic i els jocs i desenvolupar estratègies afavoridores de la cooperació, la tolerància, l’esportivitat i el respecte a les regles en qualsevol joc, formal o informal. Participació És un factor preventiu, atès que potència l’autorealització i el compromís personal i social. – P resentar el pla FEM SALUT a principi de curs al claustre i a l’alumnat, i a les famílies, a les reunions d’inici de curs. – D onar a conèixer el pla FEM SALUT a les famílies a les entrevistes de seguiment individuals. – Desenvolupar estratègies per informar i incorporar les famílies dels alumnes nous. – R eforçar, des de l’equip directiu, la tasca de les subcomissions. – I ncrementar la participació de les famílies a la vida escolar utilitzant els mitjans de comunicació (web, ESTRATÈGIES revista, etc.) i buscar contínuament noves estratègies d’acostament. D’ENTORN – Els centres d’educació secundària públics tenen l’opció de col·laborar amb els punts “Jove, informa’t i ESCOLAR participa” (·jip), que promouen la informació i la participació. Circuits d’intervenció conjunta – A favorir convenis amb entitats i programes esportius de l’entorn (districte, ciutat), potenciant la utilització de les instal·lacions esportives escolars fora de l’horari lectiu. – Promoure l’obertura dels patis escolars els caps de setmana. Si hi ha centres propers que en tenen, motivar l’alumnat i famílies del centre perquè els utilitzin. – Promoure la participació de la comunitat educativa a les activitats a l’aire lliure del barri: excursions, passe- jades, gimcanes, festes i jornades de celebració, i altres possibles activitats. Pla d’acció tutorial – Planificar els continguts de tutoria a principi de curs amb un calendari detallat de les activitats pro- gramades, per facilitar que la resta del professorat n’estiguin informats i hi col·laborin reforçant els mateixos objectius. Famílies – Aprofitar les entrevistes amb famílies per incloure-hi missatges d’activitat física saludable, informar sobre les activitats de l’escola en relació amb l’exercici físic i motivar perquè l’alumnat faci activitats extraescolars esportives o actives. – Mirar de dur a terme les activitats d’oci i lleure saludable que els fills proposin. – R ecomanar a la família que no hi hagi TV ni ordinador a l’habitació del alumne/a, i que s’aprofitin les reunions familiars davant la TV per desenvolupar la capacitat crítica davant imatges publicitàries relacionades amb la imatge corporal. – P otenciar les excursions i altres activitats a l’aire lliure per promoure l’activitat física en l’espai de lleure ACCIONS familiar, des de l’escola, centres cívics i altres institucions del districte. GRUPALS – Disminuir les hores que l’alumnat dedica a la TV, videojocs, MP3 o altres (fins a un màxim de dues hores diàries). – P roporcionar a les famílies informació i suport per tal que els fills i filles facin activitat física a la vida quotidiana, com per exemple caminar, passejar, ajudar en les tasques domèstiques, pujar i baixar escales en lloc d’utilitzar l’ascensor o les escales mecàniques. Alumnat – Promoure el desplaçament a peu o amb bicicleta. – P romoure la participació en programes d’activitat física pautada o supervisada durant el temps lliure (natació, ball, etc.), o bé en equips esportius locals, etc. ACCIONS – Promoure la “Consulta oberta” del Programa Salut i Escola com a espai per intercanviar punts de vista, INDIVIDUALS aclarir dubtes i contrastar creences. AMB L’ALUMNAT – S’exploraran els interessos de famílies, professorat i alumnat, i en funció de les propostes elaborades per les subcomissions s’organitzaran al llarg dels cursos trobades per aprofundir en els temes d’inte- ALTRES rès, i planificar xerrades informatives, escola de mares i pares, etc. – A ctivar estratègies per difondre a les famílies els recursos públics d’àmbit extraescolar d’informació i assessorament sobre activitat física existents a la ciutat. – Incloure l’activitat física a casa a l’agenda de l’AMPA. FASE 3: INSTRUMENTS ( 33 ) 14.4. Àrea d’afectivitat i sexualitat LÍNIES DE ACTUACIONS CONCRETES TREBALL ACTUACIONS QUE ES PODEN IMPLANTAR I/O MILLORAR Organització escolar – D issenyar activitats en què sigui possible reflexionar sobre el paper de les persones adultes (professo- rat, resta de treballadors del centre i pares i mares) com a referents per als joves. – Facilitar l’accés a preservatius a l’alumnat d’escoles d’ensenyament postobligatori i dels últims cursos de l’ESO. – C omprovar que els materials didàctics i de joc a l’escola no contribueixin a la discriminació per raó de sexe (llibres, joguines, etc.). – D onar a conèixer i facilitar l’accessibilitat als centres i programes de salut sexual i reproductiva per als joves: 1) Programa d’atenció a la salut sexual i reproductiva (PASSIR): “tarda” jove, i 2) centre jove d’anticoncepció i sexualitat (CJAS). Formació del professorat – Promoure formació en promoció de la salut sexual adolescent (l’ASPB, juntament amb l’ICE de la UB, ofereix formació adreçada a docents que s’inclou en el Pla de Formació Permanent d’Educació de la Generalitat de Catalunya). Conèixer i fer complir la normativa de convivència escolar – Proporcionar un entorn que eviti la discriminació per raó de sexe tant a les activitats educatives com al temps de lleure. – Seguir els criteris d’actuació davant les sospites constatades d’abús familiar o escolar, possible emba- ràs o qualsevol altra conducta de risc; en coordinació amb els serveis socials i de salut i l’EAP. ESTRATÈGIES D’ENTORN Participació ESCOLAR És un factor preventiu, atès que potencia l’autorealització i el compromís personal i social. – Presentar el pla FEM SALUT a principi de curs al claustre i a l’alumnat, i a les famílies, a les reunions d’inici de curs. – Donar a conèixer el pla FEM SALUT a les famílies a les entrevistes de seguiment individuals. – Desenvolupar estratègies per informar i incorporar les famílies dels alumnes nous. – Reforçar, des de l’equip directiu, la tasca de les subcomissions. – Incrementar la participació de les famílies a la vida escolar utilitzant els mitjans de comunicació (web, revista, etc.) i buscar contínuament noves estratègies d’acostament. – Els centres d’educació secundària públics tenen l’opció de col·laborar amb els punts “Jove, informa’t i participa” (·jip), que promouen la informació i la participació. Circuits d’intervenció conjunta – Derivar al PASSIR, CJAS, C.O., etc. a l‘alumnat que ho necessiti. – Posar a disposició del professorat recursos externs per a les seves demandes d’informació, formació o assessorament sobre sexualitat. – Coordinar el centre amb els recursos externs locals. Pla d’acció tutorial – Planificar els continguts de tutoria a principi de curs amb un calendari detallat de les activitats programades, per facilitar que la resta del professorat n’estiguin informats i hi col·laborin reforçant els mateixos objectius. Des de tots els àmbits s’ha de treballar per: – Afavorir l’establiment de vincles afectius entre l’alumnat. – Afavorir l’aprenentatge de presa de decisions responsables en el pla afectivo-sexual. Famílies – I ncloure l’afectivitat i la sexualitat a l’agenda de l’AMPA. – Implicar les famílies en les activitats d’educació afectiva i sexual de l’escola. – Donar suport a les famílies per evitar la discriminació per raó del sexe als jocs, les activitats extraesco- lars, i les tasques domèstiques que porten a terme els fills. ACCIONS GRUPALS Alumnat – Revisar si es fan programes preventius, així com el nivell d’integració d’aquests en el currículum. Els programes portats a terme a l’aula s’hauran de triar preferiblement segons la seva eficàcia. L’ASPB ofereix gratuïtament els materials, la formació i l’assessorament dels programes: Programa de prevenció del embaràs no desitjat i de les ITS, inclosa la sida: adreçat al segon cicle de l’ESO i educació secundària postobligatòria. Inclouen la visita a un recurs de la xarxa de salut (CJAS, PASSIR). ( 34 ) FASE 3: INSTRUMENTS LÍNIES DE ACTUACIONS CONCRETES TREBALL ACTUACIONS QUE ES PODEN IMPLANTAR I/O MILLORAR S’aprofitaran les entrevistes individuals amb l’alumnat per promoure: – L ’autonomia davant les pressions per mantenir relacions sexuals no desitjades. ACCIONS – L ’ús del preservatiu a totes les relacions sexuals. Es treballarà la compra i la negociació a l’hora INDIVIDUALS de proposar-ne l’ús. AMB – F omentar l’intercanvi de punts de vista amb els iguals i el professorat per aclarir idees, dubtes i L’ALUMNAT creences sobre les relacions afectivo-sexuals. – Promoure la “Consulta oberta” del Programa Salut i Escola com a espai per intercanviar punts de vista, aclarir dubtes o contrastar creences. ALTRES – La pàgina web www.nibellanibestia.org adreçada a l’educació afectivo-sexual. – Taller dels “Gegants encantats”: Departament de Documentació i Recursos Pedagògics de SIDA STUDI. 14.5. Àrea de salut mental LÍNIES DE ACTUACIONS CONCRETES TREBALL ACTUACIONS QUE ES PODEN IMPLANTAR I/O MILLORAR Organització escolar – P romoure un clima escolar intern en el qual s’impulsi el respecte i l’ajuda cap als altres, fomentant la mediació i el diàleg per resoldre els conflictes i procurant que les relacions de la comunitat educativa promoguin un tracte afable i cordial, així com un clima d’acceptació de les diferències (racials, d’aspecte físic, de rendiment) i d’atenció a la diversitat, per tal de contribuir a crear tolerància zero enfront de les agressions. – P otenciar la participació social dels joves, atès que potencia l’autorealització i el compromís personal i social. – Reflexionar sobre el paper de les persones adultes (professorat, resta de treballadors del centre i famílies) com a referents per als joves. Formació del professorat – Posar a disposició del professorat recursos externs que canalitzin les seves demandes d’informació, formació o assessorament sobre salut mental. Valorar la possibilitat de fer formació específica en l’àrea de salut mental i educació emocional. Conèixer i fer complir la normativa de convivència escolar – Establir, explicitar i difondre entre la comunitat educativa la política del centre sobre la convivència ESTRATÈGIES escolar. S’han d’explicitar els beneficis derivats d’aquestes normes i plantejar amb claredat les D’ENTORN conseqüències de l’incompliment. ESCOLAR – Disposar de normes escrites que rebutgin explícitament la violència i protegeixin la comunitat educati- va de qualsevol forma d’assetjament o discriminació basada en les característiques personals (físiques, culturals, racials, religioses, etc.). S’aconsella adoptar un sistema d’aplicació de mesures disciplinàries basat en la discreció i la modificació dels factors determinants de les conductes problemàtiques. Participació – Presentar el pla FEM SALUT a principi de curs al claustre i l’alumnat, i a les famílies, a les reunions d’inici de curs. – Donar a conèixer el pla FEM SALUT a les famílies a les entrevistes de seguiment. – Reforçar, des de l’equip directiu, la tasca de les subcomissions. – Incrementar la participació de les famílies a la vida escolar utilitzant els mitjans de comunicació (web, revista, etc.) i buscar contínuament noves estratègies d’acostament. – D esenvolupar estratègies per integrar les famílies noves a la comunitat educativa. – Els centres d’educació secundària públics tenen l’opció de col·laborar amb els punts “Jove, informa’t i participa” (·jip), que promouen la informació i la participació. Circuits d’intervenció conjunta – Coordinar el centre educatiu amb programes comunitaris d’atenció pediàtrica i salut mental, així com recursos d’atenció social a la infància i l’adolescència per a facilitar l’atenció conjunta i la detecció precoç de l’alumnat en situació de risc. FASE 3: INSTRUMENTS ( 35 ) LÍNIES DE ACTUACIONS CONCRETES TREBALL ACTUACIONS QUE ES PODEN IMPLANTAR I/O MILLORAR – Elaborar i difondre un protocol de centre d’identificació de factors de risc o símptomes de problemes de salut mental: consultes repetides per motius banals, queixes somàtiques. S’ha d’incloure l’EAP i el CSMIJ del barri en l’elaboració del protocol. Pla d’Acció Tutorial ESTRATÈGIES – P lanificar els continguts de tutoria a principi de curs amb un calendari detallat de les activitats D’ENTORN programades, per a facilitar que la resta del professorat n’estigui informat i hi col·labori reforçant els ESCOLAR mateixos objectius. – Dissenyar un protocol amb el propòsit de prevenir situacions d’estrès evitable per a l’alumnat (facilitar exàmens d’anys anteriors perquè coneguin l’estil utilitzat pel professor/a, ampliar l’horari de la bibli- oteca o introduir horaris per a l’estudi durant l’època d’exàmens, als exàmens fer enunciats originals i divertits que desdramatitzin la tensió). Evitar demandes de rendiment exagerades i situacions molt competitives. Famílies – Realitzar actuacions d’orientació a les famílies sobre la detecció i intervenció precoç en situacions de risc en l’àmbit de la salut mental, potenciant que les famílies reconeguin quan un fill/a demana ajuda i poder oferir-la. Desenvolupar regularment activitats de formació i/o suport sobre gestió familiar i animar-los a utilitzar mètodes de criança coherents i amb autocontrol. – F omentar la col·laboració de les famílies amb el centre docent amb l’objectiu d’elaborar projectes de superació personal. Alumnat ACCIONS – P romoure la pràctica de l’activitat física entre l’alumnat. GRUPALS – P rogramar activitats que demostrin com reaccionar de forma no violenta davant una situació conflictiva o de persuasió. – R evisar si hi han espais dedicats a educació emocional, així com el nivell d’integració d’aquests en el currículum. Els programes portats a terme a l’aula s’hauran de triar preferiblement segons la seva eficàcia. – F omentar l’autoevaluació de l’alumnat i la coevaluació amb el professorat, per aprendre a reconèixer les seves actituds, comportaments i responsabilitats. – F omentar les preguntes orals a classe, les exposicions d’exercicis, els debats i el treball en equip. – Procurar fer reforç positiu sempre que sigui possible i no humiliar mai l’alumne quan calgui corregir- lo (fer correccions a l’alumnat, tant sobre la seva actitud acadèmica com personal, amb discreció i en privat). S’aprofitaran les entrevistes individuals amb l’alumne per promoure: – Tenir projectes de superació personal. ACCIONS – Respectar els altres i diferenciar, identificar i delimitar el que poden ser o no bromes, faltes de respecte INDIVIDUALS i atacs a la sensibilitat dels altres. AMB – Mantenir una actitud oberta a la crítica i la innovació. L’ALUMNAT – Ser conscient dels seus assoliments i èxits, de les seves qualitats i defectes, confiar en si mateix i en les seves capacitats i opinions, tenir establertes metes. – Promoure la “Consulta oberta” del Programa Salut i Escola com a espai per intercanviar punts de vista, aclarir dubtes o contrastar creences. – Incloure la salut mental com a tema a l’agenda de l’AMPA. ALTRES – Disminuir els nivells de soroll al centre, ja que evitar l’exposició continuada a fonts sorolloses modera- des pot prevenir conseqüències negatives sobre la salut física i psicològica a mitjà o llarg termini. ( 36 ) FASE 3: INSTRUMENTS ELABORAR I DIFONDRE PROTOCOLS D’ACTUACIÓ EN SITUACIONS CONCRETES Instrument 15 ORIENTACIONS PER TAL DE DEFINIR PROTOCOLS D’ACTUACIÓ EN SITUACIONS CONCRETES 15.1. Àrea de drogues PROPOSTES D’ACTUACIÓ SITUACIÓ A: UN ALUMNE/A EL TROBEM CONSUMINT DROGUES LEGALS DINS DEL RECINTE ESCOLAR PER TENIR EN COMPTE ORIENTACIONS SOBRE ACTUACIONS QUE CAL IMPLANTAR I/O MILLORAR És important que el El professor/a farà saber a l’alumne/a que l’ha vist, s’hi acostarà, parlarà amb ell, professor/a que el troba en li recordarà que no es pot consumir ni tabac ni alcohol al centre, i li demanarà la situació no faci veure que apagar la cigarreta o llençar l’ampolla/llauna. no ha percebut res. Aquesta és una bona oportunitat per És convenient que es consideri que el tutor/a pot aprofitar per fer una reflexió obrir un diàleg franc i sobre el fet amb un diàleg obert i franc, evitant forçar-lo a parlar. Ho anotarà al full acollidor sobre els motius de seguiment tutorial per tal de tenir present que cal fer-li un seguiment en aquest que han portat l’alumne aspecte a aquest alumne. a consumir drogues dins el centre. En cas de trobar-lo de nou consumint o ser menor d’edat, hi han diverses opcions: A) El tutor/a pot informar els coordinadors i/o caps d’estudis de l’etapa correspo- nent, evitant etiquetar el jove de “toxicòman”, per tal d’acordar entre tots quina és la intervenció més adequada i que tots estiguin al cas i puguin intervenir des dels seus nivells. B) Si es considera adequat, el tutor pot fer una trucada telefònica a la família (és convenient que s’informi de la trucada abans l’alumne/a implicat) per recomanar la visita al Servei d’Orientació sobre Drogues (SOD) com a espai de reflexió sobre el consum del seu fill/a, per intentar esbrinar junts els motius que l’hi impulsen. C) En cas de repetides reincidències, caldrà aplicar la normativa de l’escola i pot haver-hi sanció: s’obre expedient a l’alumne (seguint la normativa del centre, on es troben clarament detallades les sancions pel consum de tabac, alcohol i altres drogues d’acord amb la legislació vigent).* * Sempre es pot recomanar l’assistència al SOD com a mesura alternativa a la sanció que figura a la normativa de l’escola. El nombre de visites necessàries per al compliment de la mesura ja les fixaria el SOD en funció de com vegi la situació de l’alumne amb relació al consum. SITUACIÓ B: UN ALUMNE/A ARRIBA A CLASSE EN CONDICIONS QUE FAN SOSPITAR EL CONSUM D’ALGUNA SUBSTÀNCIA (SE N’EXCLOU EL TABAC) PER TENIR EN COMPTE ORIENTACIONS SOBRE ACTUACIONS QUE CAL IMPLANTAR I/O MILLORAR El professor/a que el troba El professor/a parlarà amb l’alumne/a per saber si es troba bé i el convidarà a en la situació descrita li explicar què ha passat. demanarà abans de tot si es troba bé. Se n’informarà el tutor/a, que li farà una reflexió sobre el fet. Aquest anotarà al full de seguiment tutorial la descripció de la situació de sospita. Algunes orientacions per gestionar la situació descrita són: – Si l’alumne no està en condició de parlar, cal trucar a la família i explicar-li com ha arribat el seu fill/a, però evitant alarmar-la. És convenient informar abans de la trucada l’alumne/a implicat. – Si l’alumne/a reconeix el consum en qüestió, se l’ajudarà a expressar el que l’in- quieta. L’escola pot recomanar a l’alumne/a i/o la família la visita al SOD. – Si no reconeix el consum de la droga i la situació és reiterativa, la recomanació a la família pot ser que l’observin a casa per veure si noten algun canvi d’actitud o si veuen alguns dels signes que nosaltres li hem descrit. Es pot proposar fer un seguiment i buscar de comú acord pautes d’intervenció segons evolucioni l’alumne. FASE 3: INSTRUMENTS ( 37 ) PROPOSTES D’ACTUACIÓ SITUACIÓ C: UN ALUMNE/A EL TROBEM CONSUMINT SUBSTÀNCIES IL·LEGALS DINS DEL RECINTE ESCOLAR PER TENIR EN COMPTE ORIENTACIONS SOBRE ACTUACIONS QUE CAL IMPLANTAR I/O MILLORAR És convenient que el El professor/a parlarà amb l’alumne/a i n’informarà el tutor/a, que li farà una refle- professor/a que el troba xió instaurant un ambient de diàleg i evitant amenaçar-lo. en la situació descrita ho comuniqui al tutor/a de El tutor/a informarà els coordinadors i/o caps d’estudis de l’etapa corresponent, l’alumne/a, ja que la per tal que contribueixin a fer un seguiment de l’alumne. implicació d’aquest és important. Atesa la conveniència que les pares s’involucrin en el problema, el tutor/a pot fer una trucada telefònica a la família (és convenient que n’informi, abans de la truca- da, l’alumne/a implicat) per convidar-los a una reunió per parlar de l’assumpte, en la qual s’aconsellarà la visita al Servei d’Orientació sobre Drogues (SOD) com a es- pai de reflexió sobre el consum del seu fill/a, per intentar esbrinar junts els motius que l’impulsen al consum. En cas de repetides reincidències caldrà aplicar la normativa de l’escola i pot haver- hi sanció: s’obre expedient a l’alumne (seguint la normativa del centre, on hi han clarament detallades les sancions pel consum de tabac, alcohol i altres drogues d’acord amb la legislació vigent).* * Es pot recomanar l’assistència al SOD com a mesura complementària a la sanció de la nor- mativa escolar. SITUACIÓ D: A UN ALUMNE/A SE’L VEU CONSUMINT ALGUNA SUBSTÀNCIA IL·LEGAL FORA DE L’ESCOLA PER TENIR EN COMPTE ORIENTACIONS SOBRE ACTUACIONS QUE CAL IMPLANTAR I/O MILLORAR És important que el Es recomana al tutor/a que aprofiti algun espai tutorial individual per dir-li el que professor/a que el troba en ens sembla que hem vist, manifestar-li que estem preocupats per això, oferir-nos la situació no faci veure que per ajudar-lo en el que li calgui, reforçar-lo en la seva capacitat de decidir el que no ha percebut res. més li convé i suggerir-li una visita al SOD depenent de com de receptiu estigui l’alumne. El professor/a informarà el tutor/a de l’alumne/a, i, en cas de reincidència, el tutor/a informarà el coordinador i/o el cap d’estudis de l’etapa corresponent, per decidir conjuntament què pot ser més beneficiós per a l’alumne i avaluar si cal trucar a la família. SITUACIÓ E: A UN ALUMNE/A SE’L VEU TRAFICANT AMB ALGUNA SUBSTÀNCIA IL·LEGAL DINS DE L’ESCOLA PER TENIR EN COMPTE ORIENTACIONS SOBRE ACTUACIONS QUE CAL IMPLANTAR I/O MILLORAR El professor/a que el Es proposa fer el circuit següent: veu és important que A) L a persona que ho detecti, ho notificarà al tutor/a i es registrarà com a incidència. s’involucri immediatament B) E l tutor/a ho comunicarà al coordinador i/o el cap d’estudis de l’etapa en la situació. corresponent, que ho notificarà a direcció. S’iniciaran els tràmits de l’expedient o sanció (seguint la normativa del centre, on hi han detallades les sancions pel consum de drogues d’acord amb la legislació vigent). C) S’avisarà els pares, atesa la importància de la seva implicació en la resolució d’aquests problemes escolars, i se’ls convocarà a una reunió on es recomanarà una visita al SOD. En cas de reincidència i havent-ho comunicat a la família, és convenient posar la situació en coneixement dels Mossos d’Esquadra, els quals decidiran si cal obrir una investigació del tema i esbrinar si és un alumne/a consumidor/a al que altres companys que ho saben li han demanat que els aconsegueixi la substància, o bé si és un alumne/a traficant que utilitza la venda de drogues com a forma d’aconseguir “diners fàcils”. ( 38 ) FASE 3: INSTRUMENTS PROPOSTES D’ACTUACIÓ SITUACIÓ F: UN ALUMNE/A SE’L VEU TRAFICANT AMB SUBSTÀNCIES IL·LEGALS FORA DE L’ESCOLA PER TENIR EN COMPTE ORIENTACIONS SOBRE ACTUACIONS QUE CAL IMPLANTAR I/O MILLORAR El professor/a que el troba La persona que ho detecti ho notificarà al tutor, que ho anotarà al full de en la situació no farà veure seguiment tutorial. El tutor/a ho comunicarà al coordinador i/o el cap d’estudis de que no ha percebut res. l’etapa corresponent. Es parlarà amb l’alumne i els pares i se’ls recomanarà una visita SOD com a espai d’autoconeixement i millora personal. En cas de reincidència, després de comunicar-ho a la família, es posarà en coneixe- ment dels Mossos d’Esquadra, els quals decidiran si cal obrir una investigació. SITUACIÓ G: UN ALUMNE/A ES TROBA EN POSSESSIÓ DE SUBSTÀNCIES IL·LEGALS DINS DE L’ESCOLA, PERÒ SENSE CONSUMIR-NE PER TENIR EN COMPTE ORIENTACIONS SOBRE ACTUACIONS QUE CAL IMPLANTAR I/O MILLORAR És important que la persona La persona que ho detecti ho notificarà al tutor/a, que ho registrarà com a que detecti la situació ho incidència, ho comunicarà al coordinador i/o el cap d’estudis de l’etapa notifiqui pel bé de corresponent i ho anotarà al full de seguiment tutorial. l’alumnat. El coordinador i/o el cap d’estudis de l’etapa corresponent avisarà la família i la direcció del centre. Es recomanarà a la família visitar el SOD. Després de comunicar-ho a la família, s’iniciaran els tràmits del corresponent ex- pedient o sanció (seguint la normativa del centre). En cas de nova reincidència, es posarà en coneixement dels Mossos d’Esquadra. SITUACIÓ H: UN GRUP D’ALUMNES PRESUMEIXEN DEL CONSUM PER TENIR EN COMPTE ORIENTACIONS SOBRE ACTUACIONS QUE CAL IMPLANTAR I/O MILLORAR El professor/a es pot És útil observar i escoltar els alumnes implicats: així podem descobrir què de positiu acostar al grup per escoltar en treuen del consum, o esbrinar les raons per les quals consumeixen droga, ja que el que diuen, i pot aprofitar es poden trobar en situació de risc. per proposar-los un moment en què es parli d’això, Podria ser recomanable oferir la possibilitat d’organitzar alguna activitat de debat, oferint un espai de diàleg. si tenen interès a aprofundir en algun aspecte del paper de les drogues (en espais d’oci en l’actualitat per exemple). En aquest debat es podrà veure si presumeixen d’una cosa que fan o era per aparentar-ho. Es recomana la visita al SOD als alumnes. Es pot oferir a l’alumnat com a espai per esbrinar per què un consumeix i obtenir informació sobre les drogues. FASE 3: INSTRUMENTS ( 39 ) PROPOSTES D’ACTUACIÓ SITUACIÓ I: PROGRAMEM UNA SORTIDA (VIATGE DE FI DE CURS, ESQUIADA) PER TENIR EN COMPTE ORIENTACIONS SOBRE ACTUACIONS QUE CAL IMPLANTAR I/O MILLORAR S’elaborarà la normativa És aconsellable deixar clar abans de sortir que tothom s’ha de comprometre a no respecte a això en una portar cap substància que no estigui permesa. Caldria deixar clar quines substàn- tutoria amb els alumnes. cies són i explicar el perquè d’aquest protocol: explicant els avantatges a l’hora de discutir els desavantatges. S’acordarà amb el grup de l’alumnat fumador en quins espais o activitats és permès fumar i on és totalment restringit (per exemple, al carrer, però no pas a les habitacions de l’alberg). La normativa aplicable a la sortida serà sempre coherent amb la normativa sobre consum de drogues vigent al centre educatiu. Abans de marxar s’aconsella informar les famílies per escrit sobre la normativa. S’ha de pactar abans de fer la sortida què passarà si una vegada fora algú consu- meix alguna substància no permesa: els professors l’enviaran a casa, serà sancio- nat, es farà una reflexió individual, etc. S’explicarà a l’alumnat també abans de la sortida que això serà així perquè es busca mantenir la coherència, i per respecte al pacte comú establert abans de marxar. Una vegada al centre, s’aplicaran les sancions indicades al reglament de règim intern i es pot fer una activitat de reflexió grupal o individual per treure més profit del que hagi succeït. A l’alumnat que manifesti dependència durant el temps de sortida, és molt recomanable aprofitar per oferir-li visitar el SOD per aprendre sobre el funcionament del consum de la substància en qüestió. SITUACIÓ J: L’ALUMNAT DIU QUE UN COMPANY CONSUMEIX DROGUES PER TENIR EN COMPTE ORIENTACIONS SOBRE ACTUACIONS QUE CAL IMPLANTAR I/O MILLORAR El professor/a felicitarà Podem parlar amb aquests alumnes i comentar-los que parlin amb l’afectat, l’alumnat per mostrar buscant els companys que tinguin un millor contacte. Els iguals tenen molta la seva preocupació pel seu influència entre si. company. Es pot fer una trobada amb ells/es per comentar que poden ajudar el company res- pecte al consum, per exemple aconsellant-li demanar ajuda al SOD com a espai per esbrinar per què un consumeix i obtenir informació sobre les drogues en qüestió. En el cas que l’alumne/a reconegui el consum, l’escola pot recomanar-hi la visita al SOD. SITUACIÓ K: FAMÍLIES INFORMEN QUE UN COMPANY DELS SEUS FILLS/ES ÉS CONSUMIDOR PER TENIR EN COMPTE ORIENTACIONS SOBRE ACTUACIONS QUE CAL IMPLANTAR I/O MILLORAR És important agrair l’interès És convenient explicar a les famílies que els comentaris dels adolescents de vegades mostrat per les famílies en passen dels uns als altres sense confirmació i que, per tant, caldrà observar durant adreçar-se a l’escola. un temps l’alumne/a abans d’actuar o comentar res. També és útil ampliar la infor- mació i intentar confirmar les sospites amb el grup d’alumnes implicat. És important que el professorat faciliti als pares l’exposició de les seves preocupacions sobre la salut o el risc dels seus fills/es. És important desangoixar-los mostrant una actitud que ajudi a desdramatitzar la situació. ( 40 ) FASE 3: INSTRUMENTS 15.2. Àrea d’alimentació i activitat física PROPOSTES D’ACTUACIÓ SITUACIÓ A: A L’HORA DEL PATI ELS ALUMNES PORTEN BRIOIXERIA INDUSTRIAL, SUCS ENSUCRATS, LLAMINADURES, BATUTS O REFRESCOS PER TENIR EN COMPTE ORIENTACIONS SOBRE ACTUACIONS QUE CAL IMPLANTAR I/O MILLORAR El professor/a que els troba 1) S i no s’ha treballat sobre l’esmorzar saludable a l’aula (recomanació), caldrà en la situació descrita cal fer-ho abans de fer intervencions individuals com les que s’assenyalen a que ho comuniqui al tutor/a continuació. de l’alumne/a. 2) El professor/a que ho detecti farà saber a l’alumne/a què això no és saludable i li farà una reflexió sobre els hàbits alimentaris. 3) El tutor/a ho anotarà al full de seguiment tutorial per tal d’informar-ne, quan sigui oportú, les famílies. 4) Es comprovarà que l’alumnat coneix les recomanacions del centre sobre el fo- ment d’hàbits d’alimentació saludable: normes del centre amb relació al consum de llaminadures, sucres refinats, brioixeria industrial, etc. 5) S’aprofitarà per recordar a l’alumnat les normes sobre alimentació entre hores (al llarg de la jornada escolar) del centre escolar. 6) Es difondran les recomanacions referents a l’esmorzar correcte a l’escola, assegurant les condicions adients (horaris d’activitats escolars i d’alimentació, lloc per esmorzar, fonts d’aigua). 7) E s pot recomanar l’assistència de l’alumnat a la consulta oberta del PSiE del centre. 8) Establir contactes explícits entre docents i famílies sobre l’alimentació dels fills i filles (informació sobre pautes alimentàries i normes sobre esmorzars a reunions de pares, cartes o circulars informatives sobre els aliments acceptats per consumir al centre i/o les sortides de l’escola). * Sempre es pot recomanar l’assistència al CAP amb la família, o l’assistència a la “Consulta oberta” del PSiE. SITUACIÓ B: SOSPITEM QUE UN ALUMNE/A PODRIA TENIR PROBLEMES ALIMENTARIS (L’HEM VIST VOMITANT AL LAVABO, MENJANT EN EXCÉS AL MENJADOR ESCOLAR, ARRIBANT A CLASSE HABITUALMENT SENSE ESMORZAR) PER TENIR EN COMPTE ORIENTACIONS SOBRE ACTUACIONS QUE CAL IMPLANTAR I/O MILLORAR El professor/a farà saber 1) El professor/a s’acostarà a l’alumne i li’n parlarà. a l’alumne/a que està 2) La persona que ho detecti o sospiti ho notificarà immediatament al tutor/a de preocupat per la seva salut. l’alumne/a. Cal que avisi el seu tutor. 3) Aquest ho posarà en coneixement del coordinador/a de cicle, referent de salut i/o cap d’estudis. 4) El tutor/a farà una trucada telefònica a la família per explicar-li les raons per les quals sospitem que el fill/a podria tenir un problema de salut i li recomanarà programar una visita d’orientació al CAP o CSMIJ de la zona. També es pot valorar la participació en el procés de contacte amb l’alumne de la infermera de la “Consulta oberta” del Programa Salut i Escola si està implantat al centre. 5) Si el problema no es reconeix, la recomanació a la família serà que l’observin a casa per veure si noten algun canvi d’actitud o si veuen alguns dels signes que nosaltres li hem descrit. Es pot acordar una nova comunicació, passades tres o quatre setmanes. * Sempre es pot recomanar a l’alumnat l’assistència a la “Consulta oberta” del PSiE. SITUACIÓ C: LES FAMÍLIES ES QUEIXEN QUE EL PLA SETMANAL DEL MENÚ ESCOLAR NO SEMBLA COMPLET PER TENIR EN COMPTE ORIENTACIONS SOBRE ACTUACIONS QUE CAL IMPLANTAR I/O MILLORAR És important agrair l’interès 1) S’analitzarà la queixa i es verificarà si els menús no compleixin les directrius de mostrat per les famílies en la darrera revisió de menús (revisió dels ESC). adreçar-se a l’escola. 2) Es difondran a la comunitat educativa els menús mensuals programats al menjador escolar aprofitant l’ocasió per incloure missatges de salut alimentaria. 3) Es difondran a la comunitat educativa els resultats de la revisió periòdica dels menús escolars i les recomanacions que es realitzen al centre educatiu periòdicament per assegurar la qualitat i l’equilibri dels menús. FASE 3: INSTRUMENTS ( 41 ) PROPOSTES D’ACTUACIÓ SITUACIÓ D: UN/A ALUMNE/A ACOSTUMA A ARRIBAR ADORMIT AL MATÍ I A ADORMIR-SE A CLASSE PER TENIR EN COMPTE ORIENTACIONS SOBRE ACTUACIONS QUE CAL IMPLANTAR I/O MILLORAR El professor/a cal que avisi 1) El professor/a s’acostarà a l’alumne i li demanarà informació sobre els seus hà- al tutor/a de l’alumne/a. bits de descans i son, i li farà saber que està preocupat per la seva salut. 2) U na vegada hagi parlat amb l’alumne/a, ho notificarà al tutor/a. 3) El tutor/a farà una trucada telefònica a la família per explicar-li el que passa. 4) Recomanar a la família que no hi hagi TV ni ordinador a l’habitació del alumne, i que educar-los en la importància de respectar les hores de descans és necessari per rendir acadèmicament a l’escola. Com a alternativa per a famílies que per qüestions d’espai no tenen més opció que posar l’ordinador en un dormitori, es pot pactar un contracte conductual amb les hores d’ordinador permeses. 5) S ’aconsellarà a l’alumne/a reduir les hores que dedica a la TV, vídeojocs, MP3 o altres pantalles (limitant-les a dues diàries) i practicar activitat física. SITUACIÓ E: A L’HORA DEL PATI UN GRUP D’ALUMNES ÉS POC ACTIU, POC PARTICIPATIU EN ELS JOCS, MOSTRA COMPORTAMENTS AGRESSIUS EN LA PRÀCTICA D’EXERCICI FÍSIC, ETC. PER TENIR EN COMPTE ORIENTACIONS SOBRE ACTUACIONS QUE CAL IMPLANTAR I/O MILLORAR El professor/a que ho veu, 1) Es comprovarà que l’alumnat coneix les orientacions del centre sobre el foment en primer lloc cal que d’hàbits d’activitat física. n’informi el tutor/a de 2) Pot ser útil organitzar diades esportives amb l’objectiu de relacionar-se i comu- l’alumne/a. nicar-se amb els companys mitjançant l’activitat física, fent ús creativament i autònomament dels recursos d’expressió corporal. 3) Amonestar els comportaments agressius en la pràctica de l’exercici físic i els jocs; desenvolupant estratègies afavoridores de la cooperació, la tolerància, l’esportivitat i el respecte a les regles davant qualsevol joc. 4) Organitzar els patis segons edats i tipus de jocs possibles a l’hora del pati. SITUACIÓ F: ES DETECTA QUE AL BAR I A LES MÀQUINES D’EXPEDICIÓ D’ALIMENTS I BEGUDES DE L’ESCOLA VENEN PRODUCTES NO SALUDABLES PER TENIR EN COMPTE ORIENTACIONS SOBRE ACTUACIONS QUE CAL IMPLANTAR I/O MILLORAR S’ampliarà la informació 1) S i hi ha bar a l’escola, limitar la venda d’aliments i begudes poc saludables. detallada sobre l’oferta 2) Si hi ha màquines expenedores d’aliments i begudes a l’escola, limitar i definir els disponible. continguts d’acord amb les recomanacions del Departament de Salut i l’ASPB. SITUACIÓ G: PROGRAMEM UNA SORTIDA (VIATGE DE FI DE CURS, ESQUIADA) PER TENIR EN COMPTE ORIENTACIONS SOBRE ACTUACIONS QUE CAL IMPLANTAR I/O MILLORAR S’elaborarà una normativa 1) Cal deixar clar abans de sortir que tothom s’ha de comprometre a no portar en una tutoria amb aliments no permesos. l’alumnat. 2) Es comprovarà que l’alumnat coneix les orientacions del centre sobre l’alimentació saludable: normes del centre en relació amb el consum de llamina- dures, sucres refinats, brioixeria industrial, etc. 3) S’aprofitarà per recordar les normes sobre alimentació entre hores, al llarg de la jornada escolar, del centre. 4) C al promoure les conductes exemplars del professorat en relació amb l’alimentació. 5) Abans de marxar s’informarà les famílies per escrit sobre la normativa. SITUACIÓ H: ES DETECTA UN CONSUM DE PRODUCTES NO SALUDABLES EN FESTES QUE ES FAN AL CENTRE PER TENIR EN COMPTE ORIENTACIONS SOBRE ACTUACIONS QUE CAL IMPLANTAR I/O MILLORAR Es fomentarà una postura 1) S ’inclouran més menjars saludables, concursos de postres amb fruites, etc.; i crítica davant certs hàbits s’exclouran: refrescos, begudes alcohòliques, llaminadures, etc. poc saludables. 2) S’aprofitarà per promoure el gust per la cultura gastronòmica i especialment per l’alimentació mediterrània. 3) Es potenciarà la preparació d’aliments de forma senzilla, creativa i amb la màxima higiene. ( 42 ) FASE 3: INSTRUMENTS 15.3. Àrea d’afectivitat i sexualitat PROPOSTES D’ACTUACIÓ SITUACIÓ A: SE SOSPITA UN ABÚS SEXUAL A UN/A ALUMNE/A PER TENIR EN COMPTE ORIENTACIONS SOBRE ACTUACIONS QUE CAL IMPLANTAR I/O MILLORAR El professor/a que té 1) Cal que avisi el tutor/a de l’alumne/a. la sospita ha d’actuar 2) No transmetre missatges tòxics com ara: “no n’hi ha per a tant”, “a mi també em immediatament per tal de va passar, “deu ser una broma”, “suporta més”, “això et prepara per a la vida”. confirmar-la o descartar-la. 3) E s contactarà amb els recursos externs a disposició del professorat d’informació, formació o assessorament sobre sexualitat. 4) Es valorarà l’opció de comunicació amb la família si es tracta d’un abús extern a l’àmbit familiar. Si es tracta d’un abús familiar, se seguirà el protocol de l’escola en coordinació amb els serveis socials i l’EAP. 5) E s prestarà atenció immediata i àgil, evitant demores i, quan sigui possible, des dels dispositius més propers. 6) Actuar sempre garantint l’interès superior del menor i protegint els seus drets com a víctima. 7) Buscar la intervenció mínima necessària, evitant el maltracte institucional generat per la reiteració d’actuacions o la pràctica d’aquestes en condicions poc adequades. 8) S’informarà els inspectors/es educatius referents en cas de confirmació de l’agressió a l’àmbit escolar. * Es pot recomanar la derivació de l’alumne o alumna al PASSIR, CSMIJ o metge de capçalera. *E s posarà en coneixement dels Mossos d’Esquadra, els quals decidiran si cal obrir una investigació. *Es pot recomanar l’assistència a la “Consulta oberta” del PSiE. SITUACIÓ B: DETECTEM ALUMNES QUE MANTENEN RELACIONS SEXUALS A EDATS PRIMERENQUES O AMB POCA MADURESA PER TENIR EN COMPTE ORIENTACIONS SOBRE ACTUACIONS QUE CAL IMPLANTAR I/O MILLORAR Es treballaran actituds, 1) F acilitar l’accés a preservatius a les escoles d’ensenyament postobligatori. creences i hàbits favorables 2) F acilitar l’accés a preservatius a l’alumnat de l’ESO que mantingui relacions, a la salut sexual. indicant on en pot aconseguir. 3) E s fomentarà l’intercanvi de punts de vista entre iguals i professorat per aclarir idees, dubtes i creences sobre les relacions afectivo-sexuals. 4) Promoure un tracte afable i cordial entre els membres de la comunitat educativa, procurant que totes les relacions que s’estableixin al centre mantinguin aquest tipus de correspondència. 5) Es pot promoure des de la tutoria l’autonomia enfront de les pressions de la so- cietat, del grup i de la parella per mantenir relacions sexuals i prendre decisions responsables en el pla afectivo-sexual. 6) E s fomentarà l’ús d’habilitats de comunicació davant la compra de preservatius i a l’hora de proposar-ne l’ús. *Es pot recomanar la derivació al PASSIR o CJAS de l‘alumne o alumna que ho necessiti. * Es pot recomanar l’assistència a la “Consulta oberta” del PSiE, com a espai per intercanviar-hi punts de vista, aclarir dubtes o contrastar creences. SITUACIÓ C: ES CONSTATA LA NECESSITAT DE FACILITAR A L’ALUMNAT L’ACCÉS ALS CENTRES DE SALUT SEXUAL I REPRODUCTIVA PER TENIR EN COMPTE ORIENTACIONS SOBRE ACTUACIONS QUE CAL IMPLANTAR I/O MILLORAR Es fomentarà el diàleg i el 1) Donar a conèixer i facilitar l’accessibilitat als centres de salut sexual i afectiva consens de la comunitat acordant les estratègies, especialment de les Tardes Joves, disponibles en molts educativa amb el centre de dels centres salut del barri o el PASSIR. 2) Intervenir de manera coordinada, seguint pautes compartides i acceptades com a vàlides. *Es pot recomanar la derivació al PASSIR a l‘alumne o alumna que ho necessiti. * Es pot recomanar l’assistència a la “Consulta oberta” del PSiE, com a espai per intercanviar-hi punts de vista, aclarir dubtes o contrastar creences. FASE 3: INSTRUMENTS ( 43 ) PROPOSTES D’ACTUACIÓ SITUACIÓ D: A L’ESCOLA NO HI HA ESTRATÈGIES PER FOMENTAR L’ACCÉS ALS PRESERVATIUS PER TENIR EN COMPTE ORIENTACIONS SOBRE ACTUACIONS QUE CAL IMPLANTAR I/O MILLORAR Es fomentarà el diàleg i el 1) F acilitar l’accés a preservatius a les escoles d’ensenyament postobligatori. consens com a comunitat 2) Incloure l’afectivitat i sexualitat a l’agenda de l’AMPA i al pla d’acció tutorial. educativa, tractant el tema 3) I mplicar les famílies en les activitats d’educació afectiva i sexual de l’escola. amb el màxim respecte 4) Potenciar que les famílies reconeguin quan un fill/a ens demana ajuda i en benefici de l’alumnat. i puguin oferir-la. SITUACIÓ E: ES CREU QUE ÉS POSSIBLE QUE DES DE L’ESCOLA S’ESTIGUI CONTRIBUINT A DISCRIMINAR PER RAONS DE SEXE PER TENIR EN COMPTE ORIENTACIONS SOBRE ACTUACIONS QUE CAL IMPLANTAR I/O MILLORAR Cal revisar l’entorn escolar 1) Reflexionar sobre el paper de les persones adultes (professorat, resta de per prendre consciència treballadors del centre, així com pares i mares) com a referents per als joves. dels determinants de la 2) Comprovar que el material didàctic i de joc a l’escola no contribueix a la discriminació per raons discriminació de sexe (llibres, jocs, distribució dels jocs al pati, etc.). de sexe. 3) Proporcionar un entorn que eviti la discriminació per raó de sexe a les activitats educatives i de temps lliure. 4) D onar suport a les famílies per evitar la discriminació per raó del sexe als jocs, les activitats extraescolars i les tasques domèstiques que porten a terme els fills. SITUACIÓ F: UN ALUMNE/A COMENTA A UN/A DOCENT QUE SOSPITA UN EMBARÀS PER TENIR EN COMPTE ORIENTACIONS SOBRE ACTUACIONS QUE CAL IMPLANTAR I/O MILLORAR Cal que el/la docent es 1) Cal que el professor/a avisi el tutor/a de l’alumna. mostri proper a l’alumna 2) El tutor/a de l’alumna es posarà en contacte amb la família de l’alumna (previ i eviti qualsevol judici. treball de reflexió amb ella sobre la necessitat de comunicar-ho a la família en cas de ser menor d’edat). Es valorarà la implicació de la infermera de la “Consul- ta oberta” del Programa Salut i Escola en cas d’estar implantat al centre. 3) Es derivarà l’alumna al PASSIR o metge de capçalera amb urgència. 4) Actuar sempre garantint el dret a la confidencialitat de l’alumna. ( 44 ) FASE 3: INSTRUMENTS 15.4. Àrea de salut mental PROPOSTES D’ACTUACIÓ SITUACIÓ A: ELS CONFLICTES NO ES RESOLEN AMB ESTRATÈGIES DE MEDIACIÓ I DIÀLEG PER TENIR EN COMPTE ORIENTACIONS SOBRE ACTUACIONS QUE CAL IMPLANTAR I/O MILLORAR Implicar a la comunitat 1) L a resposta als conflictes ha de ser clara i directa, sense evitació ni ús abusiu educativa de forma global. del càstig. És desaconsella la humiliació, l’agressió, amenaces o manipulació d’autoritat. 2) A la tutoria s’hi ha de proporcionar l’oportunitat que l’alumne o alumna discu- teixi diversos camins per resoldre els problemes. 3) Davant els conflictes i la presa de decisions que es puguin presentar a l’aula, es proposa una resolució mitjançant: anàlisi del problema i possibles solucions, tria de l’alternativa més convenient, planificació d’una estratègia de realització i dels responsables de portar-la a terme i fer-ne l’avaluació. 4) Programar activitats que demostrin a l’alumne/a els passos que ha de fer per reaccionar de forma no violenta davant una situació no conflictiva: detectar situacions de risc, respiració profunda, tècniques d’afrontament, etc. 5) E stablir, explicitar i difondre entre l’alumnat el sistema corrector del centre davant actituds violentes o d’assetjament. 6) D avant les situacions tenses a la família, fomentar el diàleg, la no-violència, no parlar amb ambigüitats, repetir els missatges perquè quedin clars, no estalviar preguntes, no fer servir el “perquè sí”. * Sempre es pot recomanar l’assistència a la “Consulta oberta” del PSiE de l’escola, com a espai per intercanviar-hi punts de vista, aclarir dubtes o contrastar creences. SITUACIÓ B: POCA PARTICIPACIÓ EN LA VIDA ESCOLAR DELS JOVES AMB MÉS RISC D’EXCLUSIÓ SOCIAL PER TENIR EN COMPTE ORIENTACIONS SOBRE ACTUACIONS QUE CAL IMPLANTAR I/O MILLORAR Fer una anàlisi en profundi- 1) A doptar un sistema d’aplicació de mesures de correcció basat en la discreció, tat per fomentar la igualtat així com la cerca i modificació dels factors determinants de les actituds i d’oportunitats. conductes problemàtiques. 2) D isposar de normes escrites que rebutgin explícitament la violència i protegeixin l’alumnat i la resta de la comunitat educativa de qualsevol forma d’assetjament, violència o discriminació basada en les característiques personals (físiques, culturals, racials, religioses, etc.). Cal que s’explicitin els beneficis derivats d’aquestes normes i es plantegin amb claredat les conseqüències de l’incompliment. 3) Elaborar protocols per identificar persones amb factors de risc o símptomes de patir en grau més alt problemes de salut mental. 4) Crear un clima d’acceptació de les diferències (racials, d’aspecte físic, de rendiment escolar, etc.). 5) Fomentar el treball en equip. 6) Coordinar el centre educatiu amb programes comunitaris d’atenció pediàtrica i salut mental, recursos d’atenció social a la infància i l’adolescència, inspecció educativa i l’EAP que faciliten l’atenció conjunta i la detecció precoç dels casos que presentin trastorns mentals, establint mecanismes de coordinació que faciliten la atenció compartida de situacions de risc d’exclusió, violència o abusos de qualsevol índole. 7) D isposar d’un directori de recursos comunitaris (d’àmbit local i autonòmic) d’atenció a problemes relacionats amb la salut mental, la integració social i l’atenció a l’exclusió. 8) E stablir un pla anual de contacte entre l’escola, recursos locals i famílies, per integrar esforços orientats a la promoció de la salut mental i l’actuació en situacions de risc. FASE 3: INSTRUMENTS ( 45 ) PROPOSTES D’ACTUACIÓ SITUACIÓ C: UN ALUMNE/A PATEIX ASSETJAMENT, DISCRIMINACIÓ O VIOLÈNCIA A LA CLASSE PER TENIR EN COMPTE ORIENTACIONS SOBRE ACTUACIONS QUE CAL IMPLANTAR I/O MILLORAR La violència pot ser física 1) Evitar que l’agressió sigui repetida i actuar immediatament. o psíquica, ambdues es 2) Identificar els signes d’agressió: psicològica (insults i malnoms, aïllament, tindran en compte. dificultats escolars) o física (empentes, puntades de peu). 3) N o transmetre missatges tòxics com ara: “no n’hi ha per a tant, “a mi també em va passar”, “és una broma”, “aguanta”, “això et prepara per a la vida”. 4) Anomenar les persones pel seu nom propi evitant, sobretot, els sobrenoms que puguin ser vexatoris, i no permetre que els diguin a les converses amb el professorat. 5) Impulsar que l’alumnat aprengui a diferenciar, identificar i delimitar el que poden ser i no bromes, faltes de respecte i atacs a la sensibilitat dels altres. 6) Informar l’alumnat sobre la normativa del centre en relació amb la violència i les conductes agressives, així com les mesures disciplinàries previstes en cas d’incompliment. 7) La víctima sempre és innocent: no permetre que es busquin en ella les causes de la violència que rep. 8) Informar-ne el professor o tutor i exigir l’actuació preventiva necessària, així com la contundència del sistema escolar. 9) Exigir protecció als professors i equip directiu, els quals tenen una posició de garants de la salut i la seguretat dels escolars. 10) Exigir plans integrals de prevenció contra l’assetjament escolar. Elaborar directrius, prou conegudes per l’equip docent, per proporcionar una resposta adequada als i les alumnes que han sigut testimonis o víctimes d’accions violentes o de qualsevol forma d’assetjament, tant dins de l’escola com fora. 11) Exigir l’avaluació periòdica de la violència a les aules. 12) Cal que els professors facin reforç positiu a l’alumne, creïn mecanismes per allu- nyar-lo de l’agressor i treballin per garantir-li una bona xarxa social de suport. * Es pot recomanar la derivació al PASSIR, CSMIJ o metge de capçalera a l‘alumne/a que ho necessiti, tant si és l’agressor com si és la víctima. * Es valorarà l’opció de comunicar-ho a la família, recomanant pautes concretes d’actuació, o posar-ho en coneixement dels Mossos d’Esquadra, els quals decidiran si cal obrir una investigació o no. * Sempre es pot recomanar l’assistència a la “Consulta oberta” del PSiE de l’escola, com a espai per intercanviar-hi punts de vista, aclarir dubtes o contrastar creences. SITUACIÓ D: UN ALUMNE/A ARRIBA A L’ESCOLA AMB SIGNES CLARS DE PATIR VIOLÈNCIA DOMÈSTICA PER TENIR EN COMPTE ORIENTACIONS SOBRE ACTUACIONS QUE CAL IMPLANTAR I/O MILLORAR L’actuació en aquest cas 1) Informar al llarg del curs les famílies sobre la normativa i la política del centre en ha de ser immediata. relació amb la violència i les conductes agressives, el respecte, així com les Davant la violència escolar: mesures disciplinàries previstes en cas d’incompliment. tolerància zero. 2) S ’assegurarà la protecció de la víctima. 3) Exigir protecció als professors i equip directiu, els quals tenen una posició de garants de la salut i la seguretat dels escolars. 4) Es buscaran solucions amb l’alumnat que no generin més inseguretat o culpa. 5) S’elaboraran i portaran a terme protocols integrals per a la prevenció primària de la violència domèstica. 6) S’ha de garantir suport psicològic (fer derivació al CSMIJ). * Es valorarà l’opció de posar-ho en coneixement dels Mossos d’Esquadra, els quals decidiran si cal obrir una investigació o no. ( 46 ) FASE 3: INSTRUMENTS PROPOSTES D’ACTUACIÓ SITUACIÓ E: UN PROFESSOR/A ÉS AGREDIT O ASSETJAT PER UNA FAMÍLIA O ALUMNE/A PER TENIR EN COMPTE ORIENTACIONS SOBRE ACTUACIONS QUE CAL IMPLANTAR I/O MILLORAR L’actuació en aquest cas 1) S ’ha de verificar què ha succeït, qui hi ha estat implicat i quines accions han ha de ser immediata. sigut adoptades. Davant la violència escolar: 2) S ’assegurarà la protecció de la víctima. tolerància zero. 3) Establir, explicitar i difondre entre l’alumnat el sistema corrector del centre davant actituds violentes o d’assetjament. 4) Disposar d’un protocol, explicitat per escrit, per prevenir i/o afrontar situacions d’estrès o agressió del professorat (per exemple, com actuar davant l’assetja- ment d’una família). * Es pot recomanar la derivació al CSMA o metge de capçalera al professor/a que ho necessiti. * Sempre es pot recomanar l’assistència a la “Consulta oberta” del PSiE de l’escola, com a espai per intercanviar-hi punts de vista, aclarir dubtes o contrastar creences. SITUACIÓ F: SOSPITEM LA POSSIBILITAT QUE UN ALUMNE/A TINGUI PROBLEMES DE SALUT MENTAL, PERÒ NO ACABEM DE SABER QUÈ LI PASSA PER TENIR EN COMPTE ORIENTACIONS SOBRE ACTUACIONS QUE CAL IMPLANTAR I/O MILLORAR El professional que ho Podem sospitar-ho quan un alumne/a crida l’atenció repetidament per motius detecti demanarà ajuda. banals, fa queixes somàtiques, es sent exclòs sense motiu aparent, mostra una actitud poc oberta i de desconfiança cap als seus companys i professorat, i/o roman la major part del temps en silenci. També quan li costa molt prestar atenció i sembla que sempre estigui en funcionament, o quan sovint està als núvols. Quan mostra un menyspreu per les normes socials i no sembla importar-li el que senten els altres o quan manifesta manies o pors exagerades. 1) No esperar que l’alumne/a presenti danys psicològics més greus, ja que és im- portant fer una detecció precoç dels casos. 2) L a persona que ho detecti o sospiti ho notificarà immediatament al tutor de l’alumne/a. 3) Aquest ho posarà en coneixement del coordinador/a psicopedagògic de l’escola, que farà que, si s’estima oportú, des de l’EAP de la zona es faci un diagnòstic i es programin les mesures més adients. 4) És important fer un seguiment del cas al llarg de la trajectòria escolar. 5) Informar les famílies sobre les mesures que cal adoptar en cas que un alumne/a pateixi qualsevol mena de violència o assetjament a classe. 6) Sempre es respectarà el dret a la confidencialitat i anonimat de l’alumne/a. 7) Fer actuacions d’orientació a les famílies sobre la detecció i intervenció precoç en situacions de risc en l’àmbit de la salut mental que poden conduir a situacions de risc per als seus fills/es (estrès, sensacions de fracàs, agressivitat, competició exagerada..., que poden portar a depressió, autolesions, suïcidi). Les famílies han d’ajudar els seus fills/es a acceptar i gestionar aquestes emocions perquè no siguin desadaptatives. * Es pot recomanar la derivació al PASSIR, CSMIJ o metge de capçalera a l‘alumne/a que ho necessiti. *S empre es pot recomanar l’assistència a la “Consulta oberta” del PSiE de l’escola, com a espai per intercanviar-hi punts de vista, aclarir dubtes o contrastar creences. SITUACIÓ G: EN HORARI ESCOLAR ES PRODUEIX UNA URGÈNCIA EN SALUT MENTAL PER TENIR EN COMPTE ORIENTACIONS SOBRE ACTUACIONS QUE CAL IMPLANTAR I/O MILLORAR Cal avisar urgentment 1) S’activarà el protocol d’actuació previst davant casos urgents (telèfons, recursos, els serveis sanitaris. circuits d’intervenció): per aconseguir, per exemple, facilitar la trucada als serveis d’urgències mèdiques i/o Mossos d’Esquadra. 2) L’escola es posarà en contacte immediatament amb la família o responsables legals del menor. *E s pot recomanar la derivació al CSMIJ a l‘alumne/a que ho necessiti: hi ha un protocol establert de derivació entre el PSiE i el CSMIJ de cada districte (una vegada detectada la urgència i comuni- cat el cas a l’EAP del centre educatiu, es donarà atenció a l’alumne/a en un màxim de 24 h). ( 47 ) vaalovraalruar fa 4 F ses 4e Avaluació PAS 8: Avaluació del pla FEM SALUT Per acabar, un cop implantat el pla FEM SALUT al Convé avaluar: centre i quan les subcomissions hagin aconseguit fer – S i s’han realitzat les accions planificades (d’aquelles tots el passos anteriors, l’última tasca és procedir a que no s’hagin executat cal identificar-ne el motiu). tancar i avaluar el període vigent del pla. – Q uina ha estat la seva cobertura (ha arribat a tots els qui anava dirigida?, a quin percentatge?). Al final de cada curs o al principi del següent es cele- – Quina valoració en fan els qui hi han participat. brarà la tercera reunió de la Comissió, amb l’objectiu – Quina valoració en fan els qui l’han organitzat i de valorar el pla FEM SALUT al centre educatiu. Els portat a terme. objectius que cal desenvolupar en aquesta fase són: 1) Avaluació del pla FEM SALUT Per facilitar aquesta fase, s’adjunta una plantilla 2) Elaboració de recomanacions que hauran d’omplir les persones responsables de 3) Creació i difusió del document de conclusions cada acció (vegeu l’instrument 16), així com un petit del pla FEM SALUT qüestionari de valoració per part dels participants 4) Planificació del curs següent (vegeu l’instrument 17). 1) Avaluació del pla FEM SALUT D’altra banda, també convé conèixer què en pensen És important avaluar el pla FEM SALUT per tal de les persones implicades en les tres subcomissions conèixer com ha funcionat i quins han estat els seus del pla FEM SALUT, com a impulsors del projecte. resultats i poder incloure-hi millores en el futur. A l’instrument 18 es proposa una plantilla per fer aquesta avaluació. Aquest full s’ha d’omplir indivi- És convenient avaluar el procés del que s’està du- dualment per les persones que formen part de la ent a terme; els resultats seran més difícils d’avaluar, subcomissió i posteriorment posar-lo en comú. ja que és possible que no siguin detectables en el temps que l’alumnat està en el centre. És per això L’avaluació és convenient fer-la anualment. A final que és convenient triar intervencions avalades per de curs és un bon moment, ja que permetrà tenir la bibliografia sempre que es pugui i centrar-se en en compte els resultats d’aquesta avaluació per tal l’avaluació que es coneix com “del procés”. de planificar el proper curs. ( 48 ) FASE 4: AVALUACIÓ 2) Elaboració de recomanacions Aquest document és aconsellable que s’aprovi i/o Una vegada realitzada l’avaluació, s’hauran d’ex- presenti pel consell escolar i que es difongui al llarg treure recomanacions a curt, mitjà i llarg termini per de tot el procés al claustre, així com a la resta de a la millora del pla FEM SALUT i la redefinició dels famílies i alumnat, establint un sistema de comu- seus objectius d’escola. nicació per a tota la comunitat educativa. Aquest document s’aconsella revisar-lo anualment. Tenen un interès especial les recomanacions sobre la participació, compliment dels compromisos adqui- La difusió i/o publicació dels resultats té un interès rits, organització pedagògica, etc. especial tant per als actors implicats en el pla FEM SALUT com per a les institucions responsables de 3) Creació i difusió del document de conclu- salut i educació. sions del pla FEM SALUT Una vegada realitzat i avaluat el pla FEM SALUT, s’ha 4) Planificació del següent curs de materialitzar en un document escrit tot el treball Sobre la base de les recomanacions extretes es pla- comú que inclogui l’avaluació de l’estat actual i les nificarà el curs següent (vegeu el cronograma a l’ins- conclusions i recomanacions extretes de l’avaluació. trument 4). És indispensable que cada subcomissió s’esforci per incloure les millores en el pla d’acció previst al curs escolar següent. FASE 4: INSTRUMENTS ( 49 ) Instrument 16 AVALUACIÓ DEL PLA D’ACCIÓ DEL PLA FEM SALUT DIRIGIDA A: ACCIONS S’HA FET? COL·LECTIU I PLANIFICADES SÍ / NO NOMBRE POTENCIAL PARTICIPANTS VALORACIÓ PER PART DE QUI L’HA DE PARTICIPANTS CONDUÏT O DEL RESPONSABLE ( 50 ) FASE 4: INSTRUMENTS Instrument 17 VALORACIÓ DE LES ACCIONS PER PART DELS PARTICIPANTS Activitat: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Dirigida a: Famílies Alumnat Professorat Aquest qüestionari és anònim; només interessa conèixer dues dades de qui contesta: Sexe: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Edat: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Valora aquesta activitat des del teu punt de vista TOTALMENT EN EN D’ACORD TOTALMENT NO DESACORD DESACORD D’ACORD APLICABLE M’ha estat útil M’ha semblat interessant Ha tingut una durada adequada La periodicitat és l’adequada L’horari és l’adequat El lloc és adequat És convenient continuar fent-la Ha estat ben organitzada Ha estat ben conduïda Els aspectes que més t’han agradat Vols fer algun comentari o suggerir idees per d’aquesta activitat són: millorar aquesta activitat? . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Els aspectes que menys t’han agradat Recomanaries aquesta activitat? d’aquesta activitat són: SÍ NO . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . MOLTES GRÀCIES PER LA VOSTRA COL·LABORACIÓ FASE 4: INSTRUMENTS ( 51 ) Instrument 18 AVALUACIÓ DEL PLA FEM SALUT PER PART DE LES SUBCOMISSIONS Subcomissió de: i . Alumnat ii. Professorat iii. Famílies Marca amb una creu la teva resposta El treball de la subcomissió ajuda a participar en la creació d’una escola saludable. SÍ NO Per què? . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . El nombre de reunions al llarg del curs és l’adequat. SÍ NO Per què? . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . La durada de cada reunió és l’adequada. SÍ NO Per què? . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . L’assessorament rebut per l’equip de salut comunitària és l’adequat. SÍ NO Per què? . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Valora, en termes generals, el grau d’implicació de les persones a la teva subcomissió: ALT MITJÀ BAIX ( 52 ) FASE 4: INSTRUMENTS ACCIONS: Valora d’1 a 10 les qüestions següents, sent 1 totalment en desacord i 10 totalment d’acord S’han portat a terme les intervencions de prevenció previstes per la teva subcomissió. 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 Per què? . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . El desenvolupament de les intervencions ha sigut satisfactori. 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 Per què? . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Les intervencions realitzades tenen continuïtat en el futur. 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 Per què? . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . ORGANITZACIÓ: Marca amb una creu la teva resposta Creus que la continuïtat de la teva subcomissió està consolidada a l’escola els anys vinents? SÍ NO NO HO SÉ Creus que a la teva subcomissió participen prou persones de l’escola? SÍ NO NO HO SÉ Hi han estratègies per renovar i ampliar cada curs les persones participants a les subcomissions? SÍ NO NO HO SÉ El pla FEM SALUT està inclòs als documents organitzatius i a la normativa del centre? SÍ NO NO HO SÉ SATISFACCIÓ/UTILITAT: Marca amb una creu la teva resposta Ets sents satisfet del teu treball al pla FEM SALUT? SÍ NO NO HO SÉ Creus que el pla FEM SALUT és útil per prevenir i promoure la salut de l’alumnat? SÍ NO NO HO SÉ MILLORES Assenyala tres coses per millorar el pla FEM SALUT que voldries aconseguir el curs vinent: 1 .. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 2 .. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 3 .. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . ANNEX ( 55 ) Annex Annex FULL DE L’ACTA DE LES REUNIONS Full d’observació de les reunions del FEM SALUT CENTRE: DISTRICTE: DATA: CONVOCA LA REUNIÓ: ASSISTENTS: TEMES TRACTATS: ACORDS: DATA DE LA PROPERA REUNIÓ: NOTES: Escriu l’acta: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Fem Salut Guia de promoció de la Salut a l’escola Coordinació i redacció de la guia: Pilar Ramos i M. Isabel Pasarín Servei de Salut Comunitària Grup de treball: Lucia Artazcoz Institut de Serveis a la Comunitat Olga Juárez, Montserrat Petit, Carme Cortina, Lourdes Egea Servei de Salut Comunitària Anna Guitart, Montse Bartroli, Alícia Rodríguez-Martos, Servei de Prevenció i Atenció a les Drogodependències Elia Díez Servei de Programes i Intervencions Preventives Carles Ariza Servei d’Avaluació i Mètodes d’Intervenció Agraïments: Immaculada González, Natàlia Sagarra, Núria Hortal, Asunción Bes, Laura Álvarez, Eva Gil, Anna Cosials, Maitona Miranda, Irene Bosch, Carmen Cruz, Socorro Segura, Gema Castillo, Raquel Gallardo i Roser Casalprim Referència de citació del document: Ramos P., Pasarín MI. (coord.), FEM SALUT: Guia de promoció de la salut a l’escola. Servei de Salut Comunitària, Agència de Salut Pública de Barcelona. Barcelona, 2010. Glossari d’acrònims utilitzats: Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB) Equips de Salut Comunitària (ESC) Programa Salut i Escola (PSiE) Associació de mares i pares d’alumnes (AMPA) Equips d’Atenció Psicopedagògica (EAP) Servei d’Orientació sobre Drogues (SOD) Pla d’Acció Tutorial (PAT) Programa d’atenció a la salut sexual i reproductiva (PASSIR) Punts ‘Jove, Informa’t i Participa’ (·jip) Màquines d’expedició d’aliments i begudes (MEAB) Centre jove d’anticoncepció i sexualitat (CJAS) Edita: Agència de Salut Pública de Barcelona Tiratge: 200 exemplars D.L.: B-27.141-2010 Disseny i producció gràfica: Primer Segona serveis de comunicació Fem Salut! LA OCIÓ DE LA SALUT A L’ESCO GUIA DE PROM Agència de Salut Pública de Barcelona Fem Salut! GUIA DE PROMOCIÓ DE LA SALUT A L’ESCOLA