Els espais públics urbans i l’esport
com a generadors de xarxes socials
a les grans ciutats: el cas de Barcelona
2007
any de l’esport
de Barcelona
Els espais públics urbans i l’esport 
com a generadors de xarxes socials 
a les grans ciutats: 
el cas de Barcelona
Conèixer
Barcelona
REGIDORS I REGIDORES PONENTS DE LA COMISSIÓ DE CULTURA, EDUCACIÓ I BENESTAR SOCIAL DE L’AJUNTAMENT DE BARCELONA Índex
Pere Alcober, president i regidor ponent d’Esports
Ricard Gomà, vicepresident i regidor ponent de Benestar Social
Montserrat Ballarín, regidora ponent d’Educació 1. Plantejament del projecte 5
Xavier Florensa, regidor ponent de Joventut
Carles Martí, regidor ponent de Cultura
Dolors Martínez, regidora ponent de Drets Civils 2. La pregunta 6
Pilar Vallugera, regidora ponent de Dona i igualtat d’oportunitats
3. Objectius  6
Sector de Serveis Personals
M. Glòria Figuerola, gerent
4. Mètode 6
Institut Barcelona Esports
Albert Soler, gerent 4.1. L’observació 7
4.2. L’entrevista qualitativa 7
Equip investigador 5. Resultats 7
Laboratori d’Investigació Social. INEF Catalunya 5.1. Les condicions prèvies 7
5.2. Les xarxes socials 9
Direcció:
Núria Puig i Gaspar Maza 5.3. Relacions entre les xarxes 11
Responsable d’anàlisi urbana:
Francesc Magriyà 6. Interpretació dels resultats 12
Treball de camp:
Xavi Camino, Gaspar Maza, Marcus Willcocks, Daniel Juan, Pili Díaz i Mar Borràs 7. Fonts 14
Gestió del Projecte:
Nati Arnaiz i Anna Vilanova
Els espais públics urbans i l’esport com a generadors de xarxes socials a les grans ciutats: el cas de Barcelona.
Edició:
Ajuntament de Barcelona
Coordinació de l’edició:
Anna Carné, Institut Barcelona Esports
Pep Gómez, Observatori Social Barcelona
Disseny gràfic i maquetació
Jordi Salvany
Impressió
Estudi 6, Arts Gràfiques
Dipòsit legal: B-19123-2007
1a. edició: abril de 2007
Tiratge: 500 exemplars
3
1. Plantejament del projecte
Un dels projectes prioritaris del Pla Estratègic de l’Esport de Barcelona, aprovat l’any 2003, és afavo-
rir la utilització de l’espai públic per a la pràctica de l’esport. Es va considerar que això era molt
important perquè la “pràctica esportiva als espais públics contribueix a convertir-los en un lloc de tro-
bada i convivència, alhora que incideix positivament  en la qualitat de vida dels ciutadans i ciutada-
nes” (Ajuntament de Barcelona, 2003:78). 
Tot i que les observacions quotidianes fan pensar que les afirmacions contingudes en el Pla
Estratègic són molt certes, la realitat és que en tenim poca informació. Malgrat que veiem que en la
majoria d’espais públics urbans es fan activitats esportives espontàniament iniciades per col·lectius
diversos, no sabem qui són aquests col·lectius, quines circumstàncies afavoreixen que ocupin aquests
espais, si es donen conflictes entre grups diversos o, al contrari, si hi ha mecanismes d’autoregulació
de la convivència, etc. 
Aquestes i moltes altres incògnites són la raó per la qual vàrem decidir fer una recerca que per-
metés conèixer millor l’ús esportiu dels espais públics urbans i, d’aquesta manera, poder fer propos-
tes que ajudessin a desenvolupar-los de cara al futur. 
Durant el curs de doctorat 2004-05 de l’INEFC de Barcelona, es va dur a terme un estudi pilot
en cinc espais públics de Barcelona, els primers resultats del qual es van publicar a la revista APUNTS,
en el número 84 del 2006, amb el títol “L’espai públic i l’esport com a generadors de xarxes socials.
El cas de la ciutat de Barcelona.”
Durant el 2006, amb el suport de l’Institut Barcelona Esports (IBE) i l’Agència de Gestió d’A-
juts Universitaris i de Recerca (AGAUR) i la col·laboració del Departament d’Antropologia, Filosofia
i Treball Social de la Universitat Rovira i Virgili i el Departament d’Infraestructura del Transport i del
Territori de la Universitat Politècnica de Catalunya, un equip del Laboratori d’Investigació Social de
l’INEF de Catalunya va desenvolupar l’estudi en trenta espais més i, per tant, es van obtenir nous
resultats.
Skater a la Guineueta
4 5
2. La pregunta de l’objecte de l’estudi que ens ocupa. La metodologia, com es podrà veure, ha estat totalmentimpregnada d’aquest tarannà.
Així, per assolir els objectius s’han emprat els dos mètodes següents: l’observació dels espais i
de les activitats i les persones que les desenvolupaven i l’entrevista qualitativa a usuaris i persones amb
Com ja ha estat dit, i com ja recollia el Pla Estratègic, es considera que la pràctica esportiva als espais alguna responsabilitat sobre els espais analitzats (educació, gestió, manteniment, jardineria, etc.). 
públics urbans és important perquè són punts de trobada que poden afavorir la convivència ciutada-
na. Per tant, l’anàlisi d’aquesta pràctica no ens interessa tant per l’activitat esportiva que s’hi desen-
volupa o per les característiques dels espais, sinó per les xarxes socials que aquesta activitat (esport) 4.1. L’observació
en un lloc concret (espai públic urbà) pot generar. És així com tota la recerca ha estat encaminada a
respondre la pregunta següent: Mitjançant un protocol concret, s’han estudiat els 30 espais i s’hi ha fet un total de 263 observacions,
en dates i horaris diferents, entre el gener i l’agost del 2006. 
Quines són les xarxes socials generades per l’esport en els espais públics urbans de la ciutat de Les observacions s’han centrat especialment en aspectes com: quines persones o grups princi-
Barcelona? pals es trobaven als espais, què hi succeïa; on se situava la xarxa o grup principal; quan es reunien;
com s’interrelacionaven o com es diferenciaven de les altres xarxes. 
Respecte a l’espai físic, l’observació ha tingut per objecte identificar i constatar els elements
infraestructurals dels espais que podien influir tant en el desenvolupament de les diferents pràctiques
3. Objectius esportives com en altres activitats socials.D’aquesta manera, l’observació ha volgut explicar el major nombre d’elements significatius,
alhora que ha tractat els diferents espais com si fossin escenaris en els quals interactuaven persones,
grups, elements físics i esport.
1. Identificar, conèixer i descriure totes les xarxes socials que hi ha a 30 espais públics de la ciu-
tat de Barcelona, que componen la mostra en què s’ha basat la recerca. 
2. Elaborar un catàleg digital on es referencien els resultats obtinguts. 4.2. L’entrevista qualitativa
Hem fet 78 entrevistes per aprofundir els resultats obtinguts en les observacions i obtenir informa-
cions que aquestes no podien proporcionar.
4. Mètode En aquestes entrevistes s’ha volgut recollir, d’una banda, el punt de vista dels actors-usuaris sobreels espais, les xarxes i els esports; i, d’una altra, visions més distants, procedents tant de l’equip inves-
tigador com de persones encarregades del manteniment dels espais, dels tècnics d’esports dels distric-
tes o d’entitats gestores de projectes relacionats, és a dir, visions de persones que, tot i no participar en
El caràcter interdisciplinari ha estat una condició fonamental durant el desenvolupament de la recer- les xarxes socials i les pràctiques esportives, sí que tenen influència directa o indirecta en l’espai.
ca. Hem comptat amb la participació de disciplines tals com la Sociologia, l’Antropologia, l’Urbanis-
me i el Disseny. D’aquesta manera, diferents punts de vista han convergit en un diàleg continu entorn
5. Resultats
Frontó al Parc de les Aigües
Els resultats obtinguts, ordenats amb criteris classificatoris, s’han recollit en un catàleg que es pot con-
sultar a Internet, al lloc web: www.inefc.net/barcelona/espaispublics/inefc/
5.1. Les condicions prèvies
Hi ha unes determinades condicions prèvies, associades a l’espai, que afavoreixen la formació de dife-
rents xarxes socials. De la mateixa manera, les diferents xarxes associades a un esport utilitzen espais
amb determinades condicions. Aquestes poden ser molt diverses, fins i tot oposades. Així doncs, podem
trobar:
• Les característiques físiques. La forma de l’espai, les dimensions o la disposició del mobiliari
urbà poden ser favorables o no per atraure determinats usuaris. Alguns poden cercar una zona visible
que doni més seguretat i altres cerquen espais amagats.
• L’accés. En molts dels casos observats, la permeabilitat de l’espai amb relació als carrers que
l’envolten és favorable per a que la gent, en general, utilitzi l’espai.
6 7
• Gènesi. La història sobre els usos d’un espai també pot ser una condició, favorable o no. Per
exemple, un espai que abans de ser urbanitzat ja funcionava com a punt de trobada per a molts joves
del barri, després de la instal·lació d’una zona esportiva té més probabilitats de continuar essent un
punt de trobada per a ells. De la mateixa manera, un espai que tradicionalment ha funcionat com a
frontera entre dues realitats socials molt diferenciades, una vegada urbanitzat, pot continuar essent
un espai de frontera, sense ús.
• Les instal·lacions esportives. Que hi hagi, o no, instal·lacions pot ser favorable per a unes xar-
xes i, per a unes altres, no. En molts dels casos observats semblen tenir major èxit els espais no espe-
cialitzats, que ofereixen possibilitats per al desenvolupament de diverses activitats. Així doncs, la
polivalència de l’espai pot afavorir determinats usuaris i usuàries. 
• Les responsabilitats. El tipus de gestió de l’espai, privada o pública, o si es tracta d’una gestió
cedida a entitats del barri  pot ser també favorable per a la formació d’unes xarxes socials o altres.
• Context urbà. Que es tracti d’un lloc de pas, proper a una àrea de centralitat comercial, o si és
una zona perifèrica, allunyada dels habitatges, pot afavorir unes xarxes i, d’altres, no. En aquest sen-
tit l’anàlisi de les mobilitats que es generen pot explicar  el desenvolupament de diferents xarxes socials.
Segons F. Magrinyà (1998), podem analitzar les relacions socials que es donen en un territori
segons el tipus de mobilitats que experimenten les persones. Podem distingir diferents mobilitats Rollers i bikers a la Mar Bella
amb relació a quatre variables espacials, dues definides per la vinculació a l’espai (arrelament / des-
arrelament) i dues més definides per la realitat social que contenen (homogeni / heterogeni). Així, els
actors associats a un arrelament territorial vincularan la majoria de les seves relacions socials a la mobi- 5.2. Les xarxes socials.
litat de veïnatge si l’estructura social del lloc on viuen és molt homogènia, com en el cas d’un barri
obrer tradicional; o bé es vincularan a la mobilitat dual si l’estructura social és heterogènia, com en
barris on conviuen diferents grups socials i culturals que no es barregen. En canvi, els actors que Per definir què és una xarxa social partim del que ens proposa John Barnes (2003), quan diu que, en
experimenten desarrelament espacial associaran la majoria de les seves relacions socials a la mobili- parlar de xarxa social, ens referim a un camp social en què cada persona està en contacte amb un
tat fragmentada, caracteritzada per una xarxa de relacions que tenen lloc entre membres d’un mateix nombre determinat d’altres persones, algunes de les quals tenen contactes directes entre elles i altres
grup social en espais distants entre ells i, moltes vegades, d’accés restringit, com podria ser el cas no. La imatge que l’autor té d’una xarxa és la d’un conjunt de punts alguns dels quals s’uneixen per
d’un club social elitista o els qui practiquen skateboarding, que acostumen a trobar-se en espais dife- línies. Aquests punts són les persones o, a vegades, els grups. Per la seva banda, les línies indiquen
rents; o a la mobilitat de centralitat, típica dels centres de les grans ciutats, on la concentració d’ac- la interacció entre les persones.
tivitat comercial, turística, d’hostaleria i restauració i l’aglomeració de gent que no viu en aquell La gran majoria d’investigacions sobre xarxes socials identifiquen dos grans tipus de xarxes
espai, atreta per l’activitat que concentra, provoca experiències d’anonimat. entorn d’un “ego” (persona): en primer lloc, les formades per vincles familiars (biològics o adoptats)
i, en segon lloc, les xarxes formades per diferents intensitats i situacions d’amistat (laborals, lúdiques,
veïnals, escolars, d’immigrants, etc.). 
La xarxa social es diferencia del grup social perquè, segons Elizabeth Bott (1990), aquest es
compon per individus que es coneixen tots entre ells, tenen rols interdependents, objectius comuns i
una subcultura que els distingeix. En conseqüència, es tracta d’una unitat menor que la xarxa i, per
Parc del Clot tant, una xarxa es pot compondre d’un o diversos grups.
Per tal de concretar l’adaptació d’aquestes teories sobre xarxes socials (famílies / amistat) al nos-
tre objecte d’estudi, n’hem subcategoritzat els dos grans tipus a partir de criteris d’edat (adolescents,
joves i adults, gent gran) i els diferents tipus d’esports que practiquen (jocs i esports tradicionals,
moderns i postmoderns).
Petanca 5.2.1. Xarxes de família.
En aquesta categoria, hi hem inclòs totes les xarxes de persones que tenen vincles familiars (biològics
Patins de línia: Tour o adoptats).
Es caracteritzen principalment per grups d’infants acompanyats dels pares o mares que utilitzen
l’espai públic els caps de setmana o les tardes de dies laborables per practicar activitats esportives de
Bàsquet manera informal o lúdica. Practiquen tot tipus d’esports recreatius (skateboarding, patinet, patins,
tennis de taula, pilota, bicicleta, frontó, bàsquet, vòlei, etc.) i el joc reforça els vincles familiars.
Normalment es tracta de veïns i veïnes de la zona propera a l’espai, però també poden venir per-
Frontennis sones d’altres barris de la ciutat.
Dins d’aquesta categoria podem incloure tant les famílies locals o autòctones com les d’origen
immigrant (d’altres zones de l’estat espanyol o d’altres països).
8 9
5.2.2. Xarxes d’amics. categories d’edats. Entorn d’una pràctica esportiva moderna o postmoderna hem observat que es pro-
dueixen trobades entre adolescents i joves i adults, i entorn de jocs i esports tradicionals i esports moderns,
Aquesta categoria representa les xarxes de persones que es constitueixen per vincles d’amistat d’intensi- barreges entre gent gran i joves i adults o, fins i tot, entre adolescents, joves i adults i gent gran.
tats diverses i originats en diferents situacions (laborals, lúdiques, veïnals, escolars, immigració, etc.).
Els membres d’aquestes xarxes es troben per practicar diferents activitats físiques (jocs i esports Xarxes  d’amics i famílies. D’altra banda, un cas destacable és la combinació que es produeix entre
tradicionals, esports moderns i postmoderns), alhora que reforcen els vincles d’amistat, n’originen de xarxes d’amics i de famílies quan es tracta de col·lectius procedents d’altres regions, països i cultu-
nous o en trenquen d’antics. Es componen, majoritàriament, d’homes. res que fa poc que han arribat i que es troben amb l’objectiu principal de recrear activitats pròpies del
Partint de les diferents característiques i dels costums, mobilitats i funcions que presenten les seu lloc d’origen. Actualment a Barcelona és propi d’immigrants de països estrangers, però durant la
xarxes d’amics, les podem dividir en: dècada dels 70 i 80 del segle XX els immigrants de l’Estat espanyol també produïen aquesta barreja.
Xarxes d’amics adolescents. Aquestes xarxes d’amics acostumen a estar formades per nois i Xarxes d’amics d’iniciativa institucional. Aquestes xarxes socials només han estat identificades i
noies adolescents, entre 12 i 18 anys. Passen moltes hores a l’espai públic després de les jornades requereixen un estudi amb més profunditat per conèixer-ne millor les característiques, costums, fun-
escolars. Tot i que poden ser mixtes, només els nois acostumen a practicar esport. Les relacions que ció etc. No obstant, n’hem inclòs algun exemple en el catàleg. En línies generals, el que les diferencia
es construeixen estan lligades a una mobilitat de veïnatge, de proximitat. Molts es coneixen del barri de les altres és que la formació d’aquestes xarxes ha estat prèviament planejada per institucions públi-
o de l’escola. No obstant, també arriben a experimentar mobilitats fragmentades i visiten altres espais ques per aconseguir objectius molt concrets. Algunes són resultat de projectes d’intervenció social moti-
de la ciutat, sobretot, quan practiquen esports postmoderns. La funció principal de la xarxa és la vats per situacions considerades de risc d’exclusió social. Així, aquestes xarxes es construeixen entorn
sociabilitat entre adolescents. Segons l’esport que practiquen, els podem subdividir en xarxes: d’un o de diversos educadors o educadores que tenen l’encàrrec de dur a terme el projecte d’interven-
• d’esports moderns. ció justificat per la valoració negativa o conflictiva que es fa de les relacions socials que es donen en
• d’esports postmoderns. l’espai. En aquests projectes, l’esport apareix com l’eina indispensable per aglutinar el sector conside-
rat en risc d’exclusió social, generalment homes (adolescents i joves autòctons o d’origen immigrant),
Xarxes d’amics joves i adults. Aquestes xarxes d’amics són les més heterogènies. La majoria usuaris potencials del projecte. El seu desenvolupament requereix una dotació econòmica. Altres xar-
estan formades per homes més grans de 18 anys i menors de 65. No obstant, n’hi ha que són mixtes, xes d’aquest tipus, tot i que més autònomes que les anteriors, han estat motivades inicialment per pro-
sobretot entre les que practiquen esports moderns o postmoderns. En la majoria de casos utilitzen jectes de promoció d’alguna pràctica esportiva tradicional, com és el cas de les bitlles catalanes.
ocasionalment l’espai públic per practicar esport. La xarxa representa una important font de capital
social per als seus membres, en el sentit que moltes amistats que neixen practicant un esport en un
espai concret s’acaben desenvolupant en altres activitats i espais. Les mobilitats que experimenten 5.3. Relacions entre les xarxes.
aquestes xarxes són molt variades: de proximitat quan utilitzen un espai molt proper als seus habitat-
ges; fragmentada quan es desplacen per trobar-se a diferents espais de la ciutat; de centralitat quan En la majoria dels espais observats hi ha coexistència de xarxes. En alguns casos, unes i altres no es
utilitzen un espai que atreu usuaris de tot arreu i provoca la trobada inesperada amb gent desconegu- troben perquè cadascuna té ritmes temporals diferents. En d’altres casos, en canvi, sí que coincidei-
da; i dual quan comparteixen l’ús de l’espai amb altres col·lectius molt diferents amb els quals es xen. Acostumen respectar-se mútuament entre elles, amb relacions, en general, molt distants i codis
relacionen de forma molt distant. Algunes d’aquestes xarxes estan formades per immigrants estran- de normes de relació no escrites. Algunes mantenen acords parlats sobre la distribució horària dels usos
gers que recreen activitats esportives i culturals pròpies del seu país d’origen; altres, estan formades de l’espai.
per persones de diversitat de països; altres, les constitueixen persones que han nascut a la mateixa En general, les formes de relació no són conflictives. Potser, en els inicis de coincidència, es varen
ciutat o barri, etc. Ara bé, tot i la gran diversitat que hi ha, les podem subdividir segons el tipus d’es- produir friccions però s’ha arribat a acords (tenir cura de l’espai, deixar les coses com s’han trobat, etc.)
port que practiquen: destinats a facilitar la convivència. S’arriba a compromisos que, fins i tot, poden sorprendre com, per
• de jocs i esports tradicionals
• d’esports moderns Bolos leoneses a la plaça de la Clota
• d’esports postmoderns
Xarxes  d’amics “gent gran”. Aquestes xarxes es formen sobretot a l’entorn de jocs i esports tra-
dicionals. La majoria dels seus components són homes, tot i que en alguns casos les dones també hi
participen o bé només observen. Moltes vegades acaben constituint associacions o clubs esportius
vinculats a l’espai de trobada del barri on viu la majoria. Així, acostumen a experimentar una mobili-
tat de proximitat, de veïnatge. En molts casos, es tracta més d’un grup social que no pas d’una xarxa
social, ja que tots els membres es coneixen des de fa molts anys. En aquestes xarxes la recerca de
salut física s’afegeix a la funció de capital social. Les hem subdividit en els següents tipus de xarxes:
• de jocs i esports tradicionals
• d’esports moderns
5.2.3. Altres xarxes.
Xarxes  d’amics mixtes. Hi ha altres xarxes d’amics que són resultat de la combinació de les tres
classificacions anteriors. Així, tot i que no és freqüent, hem estudiat casos en què es barregen diferents
10 11
exemple, l’acord a què van arribar els skaters i els bikers que comparteixen la pista de skateboarding
de la Mar Bella: la prioritat dels bikers per davant dels skaters els dimecres a la tarda. 
Tot i així, durant les entrevistes, s’han fet referències a conflictes i baralles amb comentaris des-
pectius o de queixa cap a altres grups. Sovint estan associades a grups de nouvinguts (persones d’ori-
gen llatinoamericà) o a grups a qui tradicionalment s’atribueixen etiquetes socials negatives (persones
d’ètnia gitana, per exemple). Alguns dels responsables entrevistats (funcionaris, educadors socials o
de carrer) han expressat certs temors que, en el futur, els conflictes augmentin a causa de la immigra-
ció estrangera, la cultura de les noves generacions i la pràctica de nous esports. Tot plegat pot fer molt
complexa la convivència en els espais públics.
Ara bé, la realitat és que els conflictes o aldarulls que s’han donat fins ara són pràcticament
anecdòtics en comparació amb la constatació d’una convivència harmònica en tots els espais obser-
vats. Per tant, pensem que és massa aviat per fer aquests pronòstics i, en el futur, els col·lectius d’u-
suaris i usuàries de l’espai públic ens podrien sorprendre amb processos d’autorregulació que mantin-
guin una convivència cívica positiva.
Equavòlei a l'avinguda de l'Estatut
6. Interpretació dels resultats
ves i comercials transnacionals, etc. I, al mateix temps, persisteixen aquelles xarxes socials més tra-
Els primers resultats de la investigació ens indiquen l’emergència d’un camp de pràctiques esportives dicionals, basades en relacions socials duradores, amb la recreació de pràctiques pròpies d’un origen
entorn de diferents espais públics on la importància no està en la consecució de determinats resultats comú, de jocs de tradicions ancestrals i populars, etc. El resultat d’això representa una confluència
esportius de rendiment o preparació física, sinó que rau en la connectivitat social que produeixen. entre tradició i postmodernitat en aquestes pràctiques esportives que tenen en l’espai públic un lloc
Aquesta connectivitat és una conseqüència del caràcter totalment públic amb el qual es practiquen de trobada i de representació.
aquestes activitats esportives. Aquestes xarxes socials entorn de l’esport i l’espai públic ens indiquen també la reactivació de
La importància d’aquests esports practicats a l’espai públic es troba en el fet que faciliten i pro- nous tipus de relacions territorials associats a processos d’apropiació de l’espai públic –en el sentit de
mouen relacions socials, connexions, intercanvis, més que resultats competitius. Acaben, així, gene- dret a l’ús de l’espai públic no de propietat–. Les reivindicacions veïnals durant la transició democrà-
rant i estructurant xarxes socials de diferents extensions. Per aquest motiu contribueixen a la creació tica dels anys 70, 80 i 90 es basaven en la consecució de serveis per als barris (centres cívics, de
i al desenvolupament de diferents formes de capital social de caràcter urbà. Calculem que aproxima- salut, espais verds, transports públics, etc.). Els gestors i portaveus d’aquestes reivindicacions van
dament unes 2.200 persones configuren les diferents xarxes socials que utilitzen els 30 espais ser, especialment, les entitats veïnals, que van acabar donant forma i gestionant el que podríem con-
públics estudiats. I entre aquestes 2.200 persones, no hi ha més de 500 dones. És per això que ente- siderar com una primera etapa del “dret a la ciutat”. Tot i que en molts casos continuen desenvolu-
nem que la pràctica esportiva en l’espai públic continua essent un àmbit social predominantment pant-se aquest tipus de reivindicacions, al segle XXI, en ple desenvolupament de l’estat del benestar,
masculí. hem entrat en una segona etapa d’activació del “dret a la ciutat”. En aquesta, ja no són les associa-
Pensem que aquestes pràctiques esportives són en bona part una conseqüència de l’anomenat cions de veïns o les entitats els principals promotors i interlocutors, sinó que, ara, poden ser altres tipus
“estat del benestar” en una fase de desenvolupament avançat. En molts casos, la forma com es prac- de grups que es constitueixen de formes molt diverses, entorn d’interessos particulars i lluiten i inver-
tiquen, el tipus de xarxa social que generen i l’impacte que produeixen són un reflex del que es defi- teixen els seus esforços en reivindicacions d’un altre nivell. Per exemple, en aquest nivell podríem tro-
neix com a “postmodernitat”, és a dir, relacions socials en les quals predomina un caràcter més o menys bar les ONG, però també l’Associació Catalana de Surf, que s’ha mobilitzat per reivindicar el dret de
efímer, pràctiques individualitzades, basades en l’espectacularitat, promogudes per xarxes producti- mantenir a la ciutat una onada digna a la platja de la Barceloneta, que ha de desaparèixer amb motiu
de la construcció d’uns dics de contenció de la sorra de la platja, o també l’Associació d’Amics de la
Equavòlei al Parc de l'Escorxador Fuxi, que, motivats pel dret a la pràctica de l’escalada a la ciutat, després de llargues negociacions,
van aconseguir la supressió de la prohibició i el reconeixement del camí de la Foixarda com a parc
públic d’escalada.
Finalment, no podem obviar que tot aquests tipus de reivindicacions responen al mateix de sem-
pre, al dret a un espai que no sigui només un espai de relacions comercials, de comunicació entre un
punt i un altre de la ciutat o un lloc on gastar el temps lliure residual. Perquè la formació d’aquestes
xarxes socials entorn d’activitats esportives en l’espai públic són una expressió de resposta a necessi-
tats d’arrel antropològica com ja ens va assenyalar en el seu moment Henri Lefèbvre (1973). 
“Les necessitats socials tenen un fonament antropològic; oposades i complementàries a l’ensems,
comprenen la necessitat de seguretat i d’obertura, la de certesa i aventura, la d’organització del tre-
ball i la de joc, les necessitats de previsibilitat i d’improvisació, d’unitat i de diferència, d’aïllament i
d’encontre, de canvis i d’inversions, d’independència (quan no de soledat) i de comunicació, d’imme-
diatesa i perspectiva a llarg termini. L’ésser humà també té la necessitat d’acumular energies i la de
gastar-les, i fins i tot malbaratar-les en el joc. Té necessitat de veure-hi, de sentir-hi, de tocar, de tas-
tar, i la necessitat de reunir aquestes percepcions en un “món”. (H. Lefèbvre, 1973: 123)
12 13
7. Fonts Pàgines web:
Ajuntament de Barcelona: www.bcn.cat
Bibliogràfiques: Àrea Metropolitana de Barcelona: www.amb.es
Institut Municipal de Parcs i Jardins de l’Ajuntament de Barcelona: www.bcn.cat/parcijardins
AJUNTAMENT DE BARCELONA, (2003): Pla Estratègic de l’Esport, Barcelona. Col·lectiu de longboard de l’Avinguda Pearson: www.pearsonlongboards.com
Federación de Deportes de Inercia: www.fedei.com
BARNES, John A. (2003): “Clase social y comités en una comunidad isleña noruega” a REQUENA, Asociación Patinar Barcelona: www.patinar-bcn.org
Félix (ed.) Análisis de redes sociales. Orígenes, teorías y aplicaciones. Centro de Investigaciones Federació Catalana de Bitlles i Bowling: www.tbowling.es
Sociológicas, Siglo XX. Madrid. Associació Catalana de Surf: www.acsurf.org
Federación Internacional de Pelota Vasca: www.fipv.net
BOTT, Elizabeth (1990): Familia y red social. Roles, normas y relaciones externas en las familias Asociación Cultural La Tanguilla: www.latanguilla.com
urbanas corrientes. Taurus Humanidades. Madrid.
CAMINO, Xavi (2003): “Una apropiación informal del espacio urbano a través del deporte: La Fuixar-
da y la escalada” a X. MEDINA i R. SÀNCHEZ (eds.) Culturas en juego. Ensayos de antropología del
deporte en España. Icària-ICA, Barcelona.
CUESTA, Virgilio (1993): Juego de bolos leoneses. Características y técnicas. Virgilio Cuesta ed., Bar-
celona.
GARCÍA FERRANDO, Manuel i PUIG, Núria (2003): “Postmodernity and Inequality in the Sporting
Habits of the Spanish Population”. A FRIEDERICI, Markus; HORCH, Heinz-Dieter; SCHUBERT, Man-
fred (ed.): Sport, Wirtschaft und Gesellschaft (Esport, economia i societat), Schorndorf, Hofmann.
LÉFÈBVRE, Henri (1973): El derecho a la ciudad. Ed. Península, Barcelona.
LÉFÈBVRE, Henri (1976):  La production de l’espace. Éditions Anthropos, París. 
MAGRINYÀ, Francesc: (1998): “Urbanismo de redes y planeamiento urbano” a Urbanismo, II. Terce-
ra época. Colegio de Ingenieros de Caminos, Canales y Puertos. Barcelona.
MAZA, Gaspar (2004): “El capital social del deporte”. A Lleixa T., Soler S.: Actividad física y deporte
en las sociedades multiculturales. ¿Inclusión o segregación? Ed. Ice- Horsori, Barcelona.
PUIG, Núria; VILANOVA, Anna; CAMINO, Xavi; MAZA, Gaspar; PASARELLO, Mariano; JUAN, Daniel;
TARRAGÓ, Rafael (2006): “Els espais urbans i l’esport com a generadors de xarxes socials. El cas de
Barcelona” a Apunts. Educació física i esports, (84), pp. 76-87.
REQUENA, Félix (1994): Amigos y redes sociales. Elementos para una sociología de la amistad. Cen-
tro de Investigaciones Sociológicas, Siglo XXI. Madrid.
RIERA, Joan, coord. (1991): Nova Enciclopèdia Temàtica Planeta (1990). Activitat física i esport.
Editorial Planeta. Barcelona.
14 15
16